I don't think that you love me. Say that you love me. You can go on and for me. Love me, love me. Return that you love me. Què tal? Molt bona tarda a tothom. Són les 8 de la tarda d'aquest dia i un. 18 de juny. Últim programa número 14 de la temporada. Aquí, a Ràdio d'Esvern, programa Messi en Rí. Molt bona tarda, Jordi Moret. Molt bona tarda, Marc Marró. Molt bona tarda, Turtò. Molt bona tarda, Marc Marró. Molt bona tarda, Turtò. Molt bona tarda, Sant Justencs i Sant Justenques. És el moment que soni la sintonia per Últim Cop. Aquesta temporada, DJ Colas. Folia endavant. Dejuguem a casa. Molt bona tarda a tothom. Aquí ens tenim l'últim programa i [...] Ens hem passat molt bé, hi ha 14 programes aquí. I esperem repetir l'encave. Esperem repetir i Jordi, convidats de Luxa avui, que és todo el que ens espera. Avui una tarda moguda. Tinc la meinereta, a donar q amplifier, el Juan Escriu. Un plaudiment per... Un aplaudiment, el Jordi. Sí, sí, és un delegat, és molt delegat de l'equip. És una passada, ens anima molt i no faia mai els partits. I a vegades algú l'enteneu també ve bé. Com estàs, Joan? Molt bé, estic molt content que m'hagi convidat avui aquí amb vosaltres i tal. Ens explicaràs moltes anècdotes d'aquesta temporada. Unes cosetes, unes cosetes. També tenim d'invitat al president del club, del futbol sala, el PP Sánchez, molt bona tarda, PP. Bona tarda, bona tarda. I com va el seu fill i capità del senyor Albert Sánchez. Bona tarda. Un aplaudiment també per Albert i el PP, que són pals de paller dins de l'estructura del futbol cel·laç en Lluís. Que més horti, perquè hi ha altre que gran, no? Sí, també trucarem a una persona molt especial, com és el Lluís Canut, el periodista Lluís Canut de l'afectivament. Afectivament Lluís Canut en ràdio d'Esvern, avui, no? Sí. Ens saia uns 5 minuts per parlar-me i fer-hi unes preguntetes. Que és d'aquí de Sant Just, per això la trucada. Exacte. I també farem la prèvia del partit de la Roja. La Roja, que comença a esbut 40-5, estarem aquí i comença el primer partit. L'Albert ja m'ha dit que anéssim ràpid, que no es volia fer a l'inici del partit. Recordar que qui vulgui, que els que ens estigui escoltant, poden contactar-nos a través de la pàgina web-ròdidas per un punt com pel chat, com sabeu sempre, fiqueu el seu dònim i feu qualsevol pregunta. Avui espero que el Xavi escriu, que em motivi que el supera estar aquí a la ràdio, faci algun comentari, alguna pregunta... I alguna cosa, i no sigui timid. Ja no dic trucar, perquè com molt bé s'avanta amb l'Albert i el Pepe, el Xavi escriu és una persona molt tímida i reservada. Li costa una mica d'arrancar, o sigui, haig conegut. El número de telèfon, per ser de gas, qui vulgui trucar, és el 93-371-3661. També tenim el correu electrònic, juguem a casa, punt. R, desvern, arroba, Gemma, el punt com. I sobretot, ara que s'acaba el programa, allò que dius, estres, trobo a faltar aquests dions, els juguem a casa, a les 8... Ara ho estàs dient. Doncs molt fàcil, entreu a la pàgina web-ròdidasvern.com i a la ràdio, a la carta, tenim els podcasts de tots els programes i amb tots els invitats, tot el que ha succeït aquesta temporada. 14 programes, Albert, que si estàs aquest més de juliol a casa, pots dir, me'ls vaig escoltar un re de l'altre, i així passem una bona tarda. Doncs tot això tenim per endavant 60 minuts amb el Joan Escriu, el PP Sánchez, el president del futbol cel·lera Sant Just, i l'Albert Sánchez, el capital del Senyor B, i 400... I el senyor Sánchez, el jugador també del Senyor B, Jordi Moré. Home, m'he tallat. Estic envoltat avui de futbol celeros, eh? Exacte. I per on comencem, Jordi, tu, Manes? Comencem per anar de d'angadreta, va, el Joan. Joan, primer de tot benvingut d'un altre cop. Molt bé, moltes gràcies. I gràcies per haver vingut. Aquesta ha sigut la teva primera temporada al Senjús, cel de legat. Ha sigut la primera temporada, bueno, en principi, jo vull donar gràcies al president que està aquí, el PP, i després a l'entrenador Molina, que per motius, s'ha avui no ha pogut venir i tot això i tal, que, bueno, normalment, quan van començar la temporada, era l'únic pare que es anava a veure i tal, i disfrutava com un camell i tal, i em va dir, escolta, vols ser de legat i tal? Digueu, bueno, si voleu i tal, i llavors em va donar l'oportunitat de voler ser de legat, ho he passat molt bé i disfrutat moltíssim, i m'ho he passat molt, molt, molt bé. Perquè això de legat no és el primer cop que ho fas, no? Bueno, portem ja una experiència dilatada, vosaltres ho coneixem molt bé, i tot això, els que passa que m'agraden molt l'esport i tal, i, bueno, el futbol m'ho passo molt bé i disfruto molt amb els nanos i tot això, però és que aquesta temporada ha estat moltíssim, moltíssim. Un exemple, un exemple del que és l'esport, eh? Exacte. L'esport que a nosaltres ens agrada, aquella esport que es viu a casa amb les famílies, amb la gent més amateur, doncs un exemple és el Joan, amb les escoles, eh, Joan, també. És correcte, és correcte. Bueno, precisament aquest cap de setmana hem estat fent la despedida dels nanos, perquè a part del Javier, que és el mitjà, té un nano que es diu Gerard, que és 26 anys, i el Jordi, que té 15 anys, i, bueno, també hem guanyat la Copa Barcelona de la segona fase de cadet i tal, i, bueno, vam anar celebrant. I tot això i tal, i, bueno, ens ho vam passar molt bé. Ho vam passar molt bé. Aducta que ho viu i pateix més, quasi que el seu és previsiós, Joan. Aquí, a l'Albert i al Pep, ens podem dir, com viu els partits al Joan? Intensament. Intensament, eh? Molt bé, molt bé. A vegades, només que el Molina, no, perquè el Monia també els viu molt bé. Jordi Molina, no puc venir? Pep, una pregunta. Ja s'ha marret el sostre del pamalló. Quan pleguis, sí. Esperem que no pleguis, no per això. Esperem, esperem. Perquè ara, m'he trucat el Jordi, estava en una reunió al campus. Què feu del futbol sala, no? Sí, estàvem acabant de preparar el campus, que començem la última setmana de juny, i el que estàvem acabant de preparar, i ara estàvem entrenant... que el sé que he d'haver entrenat amb el juvenil, que començava a anar avui, a entrenar la gent nova que ha vingut, i no puc vindre per això. Molt bé, ara tornarem aquí al tema de Sant Josep. Continuem amb el Joan, si et sembla. Teníem això que es diu que tens els tres fills, i com vius tu als partits? Explica'ns com seria un partit a casa teva, a casa dels escrius. Com seria un partit? D'entrada, d'entrada, comencem. Nosaltres, normalment, es concentrem a les 9 i mitja, el Paballó i això i tal. Disapta a 9.30, no? No, diumenge a 9.30. Diumenge a 9.30, jo sé que és complicat, perquè a 9.30, per algú de vosaltres que surti... Si la mida es fallarga, exacte. Fallarga i tal, i amb el Molina... Jo arribo a les 9.30, però al Molina ja està allà, col·locant la xarxa, es col·locant els marcadors, o col·locant tot... Comencem a posar-ho tot a punt i tal. Hòstia, em falta la gent. No me'n falta gent, és complicat, és complicat. I sempre patint a última hora, comencem a preparar-ho tot, però sempre ens falta gent. Truquem aquest, truquem l'altre. Molina, els vaig a buscar, em vaig a buscar algú i tal. Diuen, no, que ja vindran, ja vindran. Però, en principi, molt bé, molt bé. Ets patidor.Sí, patim molt, patim molt. Patim molt, patim molt. Llavors ho posem tot a punt, em donen les fitxes, vaig a parlar amb l'Àrbit del Saludem i tal. Dic, escolta, no ens ajuguem rei, tal. Fem un partit que estigui bé, juguem a casa. Molt bé, entreguem les fitxes i tal. Amb l'Àrbit sempre una mica amb esquerra, no, Joan? Sí, molt bé, molt bé. Sobretot amb el taula. Amb el taula intento guanyar-me'l una mica amb el taula. Amb l'Àrbit. El Joan sempre està amb l'Àrbit allà. L'Àrbit sempre.Sí, sí, amb l'Àrbit. Un dia se n'emportarà a casa. Sobretot el taula, els altres, no, i tal. A vegades amb l'Àrbit ja per començar a encallir-lo una mica. Dic, escolta, posa d'aquella part d'allà, perquè amb el sol i tal... No es veu la banda i tot això, dius, sí, sí, ja ho sé, dic jo, perquè ja t'ajudaré i tal, no, però com que no, i tal, no. Qui és qui?Enceldi, intentem guanyar-nos. Ja té estratègies de com començem a guanyar l'Àrbit. Llavors, després de la segona part, escolta, necessites aigua, alguna cosa i tal, vull dir, ja comencem... Comencem a guanyar-nos.A veure, a veure, fer bé, això. Calés?No, no, l'Àrbit. Malatins o ni allà, no?Aigua. Només aigua, si necessita alguna cosa, si està tot bé, que li semblen les pilotes i estan ben inflades, bueno, normal. Podria ser Carles Naval al Barça, el primer que té al Barça. Sí, sí, sí, molt bé, molt bé. Ho passem molt bé, molt bé. M'heu tingut molta sort, ell. Perquè, a part de delagat, deixem recordar que el Joan, no sé si vosaltres ho sabíeu, quan ha estat aficionat a guanyar, fins i tot, un premi al millor aficionat del torneig de Fox Kids Cup. Vull dir...Sí, és veritat, és veritat. Jo mai havia, i no conec ningú, que hagi guanyat un trufeu de millor aficionat. Vull dir, que això de tot un mèrit. És que és espectacular, a veure, la banda dels partits. Incluso, et crida més l'atenció a ella, que inclou d'algun partit així avorrit, el Joan... Ara moderno una miqueta, però reconec que animo bastant, animo bastant. A vegades, sí. Si ara em controlo una mica més, perquè el Xavi em diu... Papa, tranquil. Però si no, volies que... Algunes preses mítiques que podem desvatjar aquí... Sí, per exemple, no me'l toqueu, com si... L'Arbi, per exemple, diu... No sap qui és el seu fill, no ho sap mai, no ho senterà mai. Perquè a vegades, amb l'Albert, no me'l toqueu, no me'l toqueu. No me'l toqueu, no? És una frase mítica, no me'l toqueu. I després, quan va amb la pilota i li va un per darrere... Sí, també... Ei, què passa, no? Vigila la cartera, vigila la cartera. Exacte, això també, això també. Li posem molta pressió a l'Arbit, vull dir. Jo sé que li posem molta pressió a l'Arbit, això és veritat, no? Ho xilem tot. Però, de bon rotllo, sempre, animal. I a vegades alguna cosa a l'Arbit té molt bé. No et deixis impressionar i tal, però... Molt bé, molt bé. Dic, ho estàs fent molt bé, tu, tranquil. I això, que això és molt complicat i tal... I si en d'un queixi... Diu, escolta, algú que digui alguna cosa, li dones el pit i ho faci ell, i tal. Intentem guanyar-nos-hi, intentem guanyar-nos-hi. Ara és un espectacle a l'Arbit. I no hi ha res per dir-hi, per explicar la família i el temps. Molt bé, molt bé. Quan estem a la banqueta ja, però és que el Joan Sack està a la taula, i la banqueta comenta a mi. Ja està fent la mica amb la taula, i està fent de la seva. I preguntant-li les faltes i tot això. A vegades algun taula se n'hi passa. En el partinent. No, no. Escolta, no l'has contat i tal. Bé, bé, bé. Imagino que el Déu que et avala una mica i tal, però és normal, és normal. Però, cert, aprofitant que hi ha el president aquí, a l'Albert, el Albert va fer dos gastric, i el pilot té la motxilla. Necessita dos pilotes i una motxilla, aprofitant el president. Dos gastrics a la temporada, Albert. Sí, sí, sí. Pichichi no va al nostre equip? 24 gols. 24 gols, sí. Com a cap i com valores la temporada? Bé, vam començar bé, però hem acabat sofrint, però... Ho ha acabat patint, no? Els últims partits, el Joan explicava abans una anècdota, un partit a Papiol. Com va anar, aquest partit? Hem anat a 4 i ja el porté. Mira, el Xavi, el Joan i el Molina. I vam arribar allà i era a 5, i vam dir, avui patirem. Avui patirem, avui partim, però vam guanyar... Ens hem salvat. De fet, els del Papiol ens vam veure, que aquests avui els enifomem un sac, no? I vam començar a fer un partidàs impressionant. Jo el recordo, és un dels partits que recordaré uns quants dies, perquè a més el vam jugar entre setmana, i molts nanos tenen els àmbits, i d'això i tal. I vam anar al Papiol, que el pressi també va venir. Jo tinc que dir que el pressi no falla mai, sempre hi és, això és molt important. Primer gol, el Joan estava a la banqueta, pica en el primer gol i va saltar a esta mitja camp. M'ho crec, m'ho crec. Perquè era partit, que el Sant Just contra el Papiola jugava a mantenir-se de categoria, i jugava fora de casa, entre setmana, i justos. Clar, vull dir, que el risc de perdre era màxim, no? Era un partit aplaçat, i clar, estàvem en quadro, m'entens? Incluso a l'Àrbit, dic som 5, no tenim més i tal. L'Àrbit, hostia, som 5 i tal. No hi ha més, alguns treballen, tot això i tal. I me'n recordo que el Molina va venir l'últim moment, perquè em sembla que estava... Estava treballant. Sí, em va fer molta il·lusió, i em va dir, sota, hem arribat a l'entrenador i tal, i dic, no passarem, no? I vam canviar la fitxa i tal, però molt bé. M'ho van l'Àrbit, m'ho van l'Àrbit. Vull dir, nosaltres acabem bé sempre, no som gent follonera. Un grac, Pepe, escolta, amb una altra cosa important, que en dues setmanes arriba aquí al poble, són les 24 hores de futbol sala. Explica'ns una mica com funcionarà, com està organitzat. I anirà igual que l'hem passat. 16 equips, en dos grups... Igual que l'hem passat. L'anit, l'entreta, creien que és el millor, i farem divendres, començarem a les 9, hasta les 12, el 17 a les 8 del dematí, fins que arribem nosaltres a la final... Fins que arribem nosaltres a la final... Fins que arribem nosaltres a la final... Albert, tu participes aquest any també? Sí. No falles, no? Mai. Amb l'equip del Molina? No, amb una altra. Però el Molina aquest any. Fa equip o el Molina? Sí. I què? Compatireu o no? Com veus aquestes 24 hores? Com cada any, amb ganes. Seran disputades, no? Això sí. Està fent bons equips. Pepe, les 24 hores de Sant Just sempre s'esperen amb moltes ganes. És una cosa que, dintre del club, més enllà de la temporada, és com una clóenda... Sí, és una clóenda final de temporada. Sí, se va a muntar per a equips del poble, i jo crec que és el millor seguir-ne així. Podrien canviar-la, ficar a premis metàl·lics, vindrien equips de fora, però ja no serien les 24 hores de Sant Just. Serien 24 hores. I el que nosaltres volem seguir és així. Que tenim cada dia menys equips, perquè la gent se va fent gran i va emplegant, perquè jo encara no poden entrar. Nosaltres volem seguir així, sense premis equinòmics, i que seran els equips de Sant Just, que lloguin. Fins ara ha funcionat i molt bé, aquí. Aprofitant que hi ha el president aquí i tal, jo tinc a dir que nosaltres participem amb l'en Vàlex, em sap greu per l'Albert Trobal, però... Tu saps la meva política? En Vàlex, aquí tenim el Marc i el Jordi More, i nosaltres ens faríem molta il·lusió. Vam ser finalistes el 2011 i el 2009, i a mi m'agradaria... La tercera va al davançó d'aquests anys. El de l'Albert Joan escriu a Vàlex, eh? Sí, sí. Ja l'Àrbit també ho sap anar, eh? Sí, sí. Jo la del 2009 me'n recordo. És la primera vegada que t'havia vist. Era el primer any que llogaves i va donar molta guerra, eh? Sí, era molta, eh? En Barascor, eh? Sí, sí, bueno, és que ho portem a la sang, el portem a la sang, el tema del futbol i això ho portem a la sang. El nano que té 26 anys jugava en futbol 11, i jo, des de la banda, o sigui, tinc molts pulmons, vull dir, com que no foten, vaig cantar gol, i es veu que a l'Àrbit em va fer cas i era gol, i després li vaig preguntar als nanos, no, és que no entra, però com que tu l'has cantat, van donar gol. Vam estar jugant a Badalona, sé el que vam empatar dos a dos i deixo i tal, i jo, des d'allà on t'estava, m'ha semblat que era gol, jo no vull enganyar l'Àrbit. Però com que el va cantar, doncs sí, igual, perquè en el fondo, coneixes molts àrbits, de bon gol, i deixo de conèixer molta gent, són molts anys, no? Des que els nanos tenien 3 anys, porto 23 anys, per jugar en futbol sala, futbol, d'això, i tal. I conèixer molta gent, però de bon gol, clar, jo tampoc vull enganyar mai els àrbit. Però és veritat que cantar el gol abans que ens caigui. Sí, sí, és veritat que cantar el gol abans que ens caigui. Sí, sí, és veritat. A la grada ja canta gol, de les 24 les disputadíssimes. Albert, com es diu el teu equip? Cremestim. Cremestim, no? A l'equip del Molina es manté el mateix nom. No sé, ginga, no ho sé el mateix, no? Hem passat a la ginga? Sí, però aquest any no sé. No sé, aquest any. Cany va pitjor a l'equip de Molina. Aquí a Molina ja que no hi és, aprofitem per dir-li que... que li fotrem un saquet. Tampoc anem a la ciutat, jo prefereixo t'hi donar-me l'Albert a la final. I és més disputat, a mi m'agradaria t'hi donar-me l'Albert a la final. Farem molta il·lusió. Perquè somareix ja que el seu pare no li ha donat les dos pilotes. Almenys que pugui tenir una recomanada. Passa que ens hem d'entrenar-nos per a tothom. Sí que s'ha de ser donat, entrenar. I l'altre, amb propietat, que a casa seva hi guardals. Ni la motxila tampoc. Escolti, Albert, ara que tenim el Joan aquí, del Xavi, alguna anècdota del Xavi? El vestuari, quan el dia següent del dilluns, per exemple, quan després d'haver jugat el llum en el partit, que al Molina li diu, Xavi, vull que em faci el resum del partit. Què li passa al Xavi, quan...? És boníssim que s'atrapa. És brutal. Li costa explicar-ho. Li costa arrancar, però fins que no acaba de dir el que vol, estem allà, intentant... Exacte. I el vestuari és una anècdota íntima del nostre vestuari. Sí, sí. Si el Xavi és molt observador, és molt... Sí, per això li diuen. El Molina diu que està tota la temporada lesionat. Saps que estic lesionat o no, nosaltres hem vingut sempre. Hem vingut sempre, no? Ara l'últim dia ens van avisar que a l'A faltava gent, li van encapallar. Molt bé, ens ho passem, molt bé. Jo he disfrutat moltíssim. Per mi és una putada. Li vaig dir l'altre dia que si hi ha una vacana de delegat, compteu amb mi. Jo, per mi, ha sigut el millor fitxatge que hem fet. Molt bé. Jo perquè ets aquí davant, per mi, de veritat. Jo me'l passo molt bé amb tu. I jo crec que sí. Jo vull que segueixes, si no... Ja veus que ho fem desinteressadament, però ho vivim. Ho vivim, hi ha coses que es viuen molt. Pots anar-ho, intento portar-li aigua, cuidar-li, si els hi passa. Portar-li gel, portar-li una mica de tot. I tal, perquè a vegades es veig allà mitja dormits i deixo i tal. Em fa molta il·lusió. Molt passostiques per al cap de setmana, per jugar-ho, sí, per mi. És que per jugar, eh? Sí, sí. No, no, ell també juga. És una banda jugaria. Jo el li dic molt bé, molt bé. A mi em toca donar-me alguns minuts. Una que no tenim fitxa, però molt bé, molt bé. Jo crec que Molina no continuï, almenys amb nosaltres. No, segueix amb el juvenil, Molina. De cara a la Incave PP hi haurà en canvis en el primer i en el segon equip. Sí, hem canviat el entrenador del primer equip, del segon equip, ni hi haurà gent del B que puc inhalar. Estem treballant encara a base de l'Ai del B. I llavors hi ha un període de proves, la gent pot venir a entrenar. Ara, de moment, farem aquestes dues setmanes que queden. La gent que vulgui vindrà a provar, podem vindre a provar, i començarem el 3 de setembre. Ja ha fet la pretemporada. Per tant, el 3 de setembre hi ha una crida, un ànima, a tothom que vulgui venir sense descartar-nos. Aprovant, tothom està obert a la porta. Nosaltres coneixem a més d'un interessat, eh, que li agrada el poble, li agrada l'equip, podem, amb els peus, els hi costa una mica més, amb l'esforç i ganes, segur, i si hi han tants fitxats, hauria de tenir tanta qualitat, hi ha un rumor aquí de Sant Just, que corre, que és el nou pavalló. El nou pavalló, el nou pavalló nou, això... Esperen que... Com està, aquesta...? No se sap, encara. L'hem parlat, però esperen que algun dia, que no treguin gaire, s'hi faci. Perquè les pistes exteriores estan bastant fotudes, no n'hi ha pistes per poder jugar bé, no n'hi ha molta gent, o ara n'hi ha molt... Sí, sí, que n'hi ha molta gent, i poc espai per jugar, per entrenar. Clar, perquè nosaltres ho hem estat veient aquí, que en fent el programa, no només el futbol sala, sinó el patinatge, que el cop està creixent més, el loquei, també, que el cop és increïble, els nens petits que tenen, i deu ser difícil una mica el camp de fora, el camp de dintre, el pavalló de parquet... Clar, dintre del pavalló n'hi ha molta gent, i al·laborar, tothom no cabem dintre del pavalló, horaris de entreno no n'hi ha més. Nosaltres tenim que tenir tota la bàsula tenint fora, però la pista al cànico que tenim allà, tampoc està bastant bé. És... No, però no l'has vist últimament. És xunguilla. Està enfonsada por un costat, que està... O sigui, se pot entrenar només, però con los petit con lo gran no podría entrenar allí. I, per tant, la idea de no pavalló és que el pavalló que ara existeix fer-lo nou, o el de fora... Al de fora et diuen que el volen tapar, fer dues pistes i la volen tapar. A veure si de realitat lo fan, i podrien fer més coses. Però hi ha actor mini... Hi ha actor mini o... Jo diria... No, no, s'està parlant de Kurt Termini. Kurt Termini aquest 2012 o de... S'estava parlant de cara a l'any que ve. Home, doncs de unidor, eh? Bona primícia, eh? S'estava parlant, però, bueno... Això de parlar a que lo facin és una altra cosa, però la gent està esperant això, perquè és que no n'hi ha. M'he posat un no n'hi ha. Jo també l'espero, perquè s'hi ha d'haver, si no, amb les llenotant. A veure... Lluen el pupàs, no? És que és molt difícil. La pista va patint... Patina massa i la de fora encara més. Si ets ràpid com jo, que corrom per la banda... S'han rellisgut. No els hi donis pistes, que l'Obert està aprenent... No els hi donis pistes, eh? Em coneix massa bé, l'Albert, ja. 24 hores són la pista de baix i la de parqueta aquest any. La pista oberta de fora, no? No la... Sempre que arribava a les 24 hores, jo sembla una pista de gel. A l'any, els primers partits, sobretot, quan estava a la pols, sofries molt... N'hi havia massa a pols, i després fan patinatge, tirant... Per poder fer-ho a la línia, les línies fan tirant polvos talco, patina massa... I després, si jugues a les 12 del migdia, cal un sol de justícia... Però no pensis, perquè dintre també... És un sol total, amb la calor. Sí, sí, el parquet de dintre fa caloreta. Quema, quema, eh? Albert, escolta'm, aquesta temporada més enllà de les... de les anècdotes del Xavi i anècdotes del Joan, com ho veus tu també a la temporada que ve? Em seguiràs amb el senyor Beck? Creus que pujaràs al senyor A personalment? Doncs no sé si hi ha quin senyor jugaré, i aviam, què vagi millor d'aquesta? Que no sofrim tant. Perfecte. Això dels senyors, ara que teniu el present aquí... Seria millor que estigués el Jordi, perquè suposo que el que porta més això del tema d'esportiu, director d'ècnics, seria? Sí, el Jordi és escolar, però bueno... Jo sempre m'ho veia una miqueta. Però sé que l'aportem entre els tres, entre el Parra... Ah, correcte, el Parra no... El Molina i jo, però bueno, però... I molt més això és... Si fem... podem fer dos equips, A i B, molt competitius, perquè, clar, si a la no puja, el B, per molt bo que sigui, tampoc podrà pujar perquè això... No pot pujar perquè et xoca amb la mateixa categoria, no? Sí, és el problema que tenim. El objectiu seria subir-la primero, i després intentar subir el B. Seria potenciar més a la, intentar pujar-lo, i llavors hi ha un cop intentar pujar el B. Si no el B... Si no el B sempre està pensat en el que ha de fer. Clar, però el B no pot pujar perquè es troba malament, no? És totalment impossible trobar-se en la mateixa... A la mateixa categoria no poden anar a veure dos. I ara l'has desfat totalment? No, queda gent, queda gent, però... Queda gent, però no per fer un equip. I al·laborar, bueno, tenen que pujar gent del B, perquè el entrenador que vindrà, els coneix a tots i vol la gent del B, també. Ja se saben el nom del entrenador del primer equip o...? Se sap. No es pot dir? No es pot dir, se sap entrenador del senyora. I el Lleve, també? Jo l'he vist, ja he entrat. Com es diu? L'Albert. No me'n recordo. He de presentar el Molina, però no me'n recordo. Jo l'he vist una vegada i tampoc me'n recordo. I el senyora no el pots dir? No. Bueno, si podem dir, és que la gent que s'apunti tingues de jugar a futbol, passar sobé i d'això que s'apunti els anjos, perquè si com més serem més li veurem. És que es pot dir, no? Clar, clar. El fondo és si a la marxa gent, i el B, nosaltres estem fent campanya, perquè la gent s'apunti i s'ho faci bé. Però la gent que marxa de la, són gent que ja estan a punt d'acabar. Sí, el final de l'època. La gent que marxa de la, són gent que ja estan a punt d'acabar. Està a punt. Està a punt. Són gent gran. Gent jove, però gent gran part jugada. Hem tingut un xaval que havia jugat a Val, amb la selecció espanyola. En el Barça, en el Martorell... Vull dir que era una va que s'agrada, no? Sí, el que passa és que clar, no el mateix. El Moreu, el Albert, corrent o jugant, dame la pelota, aquella, la mogolló. I ells, no. Però una mica després, a part... A més a més, també hi ha el juvenil, que si agafarà el Molina també és una mica de potenciar, aquesta gent jove que acabin en el primer equip. Clar, és que per això se va a fer el bé, per la gent jove que pugui. Perquè, si no, és que és molt diferent. Un juvenil... Dependre de la categoria que estiguis, que juga diferent. En Merford, juga... a primera, que a segona. Sí, sí, sí, totalment. Clar, i aquest sèior, permet una mica fer aquest pont, perquè la gent faci el sap. El pont té que ser el bé, perquè ha de posar la. I és el pont que té que fer el bé. Per això se va a fer. Si no, tindríem un ai, tindríem el juvenil, però volíem el pont, aquella gent. També, en 18 anys, o eres un... Sí, sí, un figura. Un figura, o te costa molt, perquè la jugues amb gent més gran que tu, el cuerpo, i tot, costa molt, però costa molt, i per això se va a fer el bé. De categories, més o menys les tenim totes empalmades, que és el que volíem, i al final, les tenim. Tenen menys l'EI i el B, sigui gent de Sant Just, que puguis agafar un o dos figurilles de fora, però la base... La base i el planteig, hauria de ser gent de Sant Just. Perquè, a més a més, la base, tant de la 20, com d'infantils, n'hi ha molt. Vam parlar amb la Carlota Gau, que ha portat una equívama amb el Molina, que no sé si són 16 o 17 nens que tenen. Vull dir que, en nombre, quants nens hi ha en total en el futbol de Sant Just? Teníem 92. De petit. I treballant en pistes com es tenen treballant, que si tu les portessis al poli amb una pista, una miqueta de fendre, podries tindre més gent. Però no les tenim, perquè has d'agafar el que tens. I d'on fas el treball. Esperem que tindràs més quan tinguem una mica. Una miqueta, també, és de mil i hores instal·lacions. A nosaltres, què ens agrada, parlant de Sant Just, del tio de Mercat, ara que està parlant de les joves prometes del futbol salà. Hi ha un rumore, rumore. Avui he vingut a entrenar-me, a entrenar-me, el meu germà petit. Marc More. Que ve del Marfil, que ve a provar, a veure què te l'hi sembla, d'aquí. És d'aquí, som d'esplugues, però aquí queda molt a prop. Rumore, rumore, està escoltant el Marc? No, està entrenant, ara. Però m'ha dit que després ho vol escoltar. Ja l'he vist, va, Marc, avui surt. Rumore, rumore, Marc More, que fa senjos d'esper. El entrenador que tenim, Alventura, està entrenant a l'Alevin. Sí. I jugant amb el Marfil, Santa Coloma. Sí, sí. Se té que treballar, sí. Conllent que estigui fora, però siguin de Sant Just. Clar, el no vindrà aquí, estan jugant en nacional, no vindrà a jugar a un territorial. Sí, sí. Però, en bé, no et pot fotre un cop de mà amb la gent de baix. Exacte. El més al David, que és un crac, i sap molt de futbol sala. Doncs molt bé aquesta mitjora de tertuliar de futbol sala, eh. Moltes gràcies, Joan Escriu, Pérez, Albert, alguna última crida als que ens estan escoltant? No, que a les 24 hores hem de prendre nota, i si veiem algun jugador, hem de fitxar. Hem de fitxar perquè hem de fer un equip molt competitiu, perquè el Sant Just estigui realment liquid a l'esquadra. Perquè jo plantejo aquí sobre la taula, i després estan carant els despatxos. Joan Escriu no només una persona com a delegat, sinó també ogeador, i aquell que sigui el que vagi a convèncer el jugador, perquè vingui, eh. No, el que hem de fer pinya i deixar-te allò. Pérez, tu li dius, Joan. Joan, aquell jugador m'interessa. Pérez, te'l porta en 5 minuts, eh. No, el portarem cap aquí. T'he de fer perquè vinguis cap aquí. T'he de sentir els colors i que vegi que ens ho passem molt bé. Sí, el que té que ser és això, passar-te-lo bé. Fes por és passar-te-lo bé. Exacte, exacte. Poden passar moltes coses, però passar-te-lo bé. Exacte, disfrutar i passar-t'ho bé. I que estiguis bé. Això és l'important. Jo crec que els 24 hores era el millor operador per veure gent. Escolta, tu què fas? Pascar alguna mica. Segur que ho farà, aquestes 24 hores. Ho farà, salut. Ja et dic jo que el part sagrà més dur. Nosaltres portem 3 o 4 anys a darrere del germà. Demois a ramar. A ram de les 24 hores. Per les 24 hores. Josep Maria, el gran. Sí, sí, sí, sí. I al final no ha vingut mai. Esperem que algun any vingui. Amb Mbàlegs aquest any el tenim molt lent de convèncer. És clar, ajuda aquest any amb nosaltres amb Mbàlegs. Ja li farà el llibre. Li diràs altres coses? Sí. Sí, seria interessant. L'hi falten hores, m'imagino, com tothom. Nosaltres l'estreiem de tot arreu. De tot arreu perquè no el fonduc té d'agradar. Perquè el dia que comença la concentració, a les dues o a les tres, arribes a les 8 del vespre, a les 7 del vespre, té d'agradar. Si no... Sí, té d'agradar. I té d'agradar el que fas. Exacte, exacte. Jo amb ells m'ho passo molt bé, i et dic des d'aquí. Estic a la vostra disposició per a el que faci falta, però, com ha de legat, i per portar-la aigre... Doncs moltes gràcies a tots. Albert, Pep, Joan... Moltíssimes gràcies per venir. Ens hem barrat bé. I ara queda per tots vosaltres mitjora de programa fer-ne una mica de musiqueta, que queden moltes més coses. Fue deseo de Dios crecer y sobrevivir a la humilde expresión, enfrentar la adversidad con la fan de ganar-se a cada paso la vida. En un potrero forjó, una zurda inmortal, una experiencia, se dient amb visión de llegar, de cebollita, soñaba jugar un mundial i consagrar-se en primera. Tal vez jugando pudiera a su familia llunar. ¡Grande Río! Fue deseo de Dios crecer y sobrevivir a la humilde expresión, enfrentar la adversidad con la fan de ganar-se a cada paso la vida. En un potrero... Aquesta cançó de la mano de Dios, del podre Rodrigo, us hem deixat després d'aquesta tertúlia i futbol sala, que segueixen aquí amb nosaltres, però ara a l'altra banda del telèfon tenim un referent periodístic aquí a Catalunya i un primer espasa del nostre poble, com és el senyor Juscanot. Jus, bona tarda.Bona tarda. Molt bé. Escoltem ara, escoltant aquesta cançó de la mano de Dios, que vaig tenir l'oportunitat d'escoltar en un viatge a l'Argentina quan estava en el moment més àlgid aquest hit. Això va ser l'any 2001. Feia pocs mesos que havia sortit la cançó. A més, amb un final pràgic, ha hagut un accident automovilístic que li va costar la vida al potrero Rodrigo i que el va convertir en un símbol i en tot un hymne, aquesta cançó. Sí, tot un hymne s'ha convertit. I la veritat és que no hi havia partit, no hi havia programa on es parlés la Maradona, que no aparegués aquesta cançó de la mano de Dios. A nosaltres és una cançó que ens agrada molt i la posem molt aquí en el programa. Últim programa, Lluís, de la temporada, que fem cadillons aquí a aquest programa de Juguem a casa, on parlem de l'esport local, l'esport de Sant Just. Un ocellet ens ha atxivat que tu fas esport aquí a Sant Just. O no, o no és així? Home, sí. Progrup esport a les instal·lacions de Camp Mèlic, no? Et posa en forma. Intento posar-me en forma. Com a mínim, un parell de vegades a la setmana, més amb el meu entrenador, que és el Gilbert, que és un gran jugador de volleyball. Un noi cubà, que és una autèntica estrella del volleyball, i un professor a Camp Mèlic. I que és el que intenta ell posar-se i posar-me en forma que no sé si ho acaba de aconseguir el tot treballar. L'esforç, com a mínim, el fem. Aquí ens agrada molt i nosaltres sempre parlem i sempre ens expliquem la gent que ens agrada és potenciar l'esport, no tant l'esport de estrelles o de megacracks com el que tu toca, sinó l'esport de prop i el de poble, com el que... El caliu, el caliu de la gent que s'enjust. Com el que fas tu i com el que fa tothom i amb els nens més petits en el futbol sala. Lluís, tu has de relacionar-te o tens algun familiar o algun tipus de persona amb qui pugui seguir una mica aquest esport amb algun club d'aquí del poble? No, no, perquè el meu fill encara és massa petit. Doncs té només tres anys i mig. Ell estarà més pels pirates que no pels futbolistes. Més el seu ídol és el Capitán Gárfio que el Leo Messi. Tot i que li vaig portar fa poc una fotografia dedicada pel Leo Messi, però el Max encara al moment el seu ídol és el Capitán Gárfio. Suposo que més endavant sí que tindrà l'oportunitat de fer esport, perquè això és un tema que tant la seva mare com jo ho tenim molt clar, que l'esport primer és una pràctica molt saludable. En segon lloc, l'esport serveix per agafar un concepte primer de vida, un concepte també de treballar en equip i en definitiva els valors que et pot aportar. La pràctica esportiva són valors molt importants, que et serveixen al llarg de la vida per formar-te com a persona. Per tant, tenim més que clar que el Max ha de fer esport, almenys durant la seva joventut i la seva efectesa. Nosaltres et convidem que el primer cap de setmana de juliol, aquí en el poble, s'acelera on les 24 hores de futbol sala, que hem estat fent una tertulia a futbol sala, i per tant convidadíssim aquí al pavalló de la bona aigua a veure aquestes 24 hores de futbol sala. I, Lluís, escolti'm, em deuen re menys. En set minutets comença el partit decisiu de la Roja. Com ho veus? I si saps alguna última novetat que segur que estàs més a prop que nosaltres del que puguem saber. Deixem dir-te, en primer lloc, que per poc que pugui, allà, seré el dia de les 24 hores de futbol sala, que, a més a més, és un esport que cada vegada té més adeptes. La prova d'això és els excel·lents audíències que presenten els partits de futbol sala que fem per l'esport 3, sense anar més lluny, i d'omentge va ser el partit de futbol sala aquest final, entre el Barça i el Pozo Morcia, el partit més vist de tot el dia, o el programa més vist de tot el dia a l'esport, el canal esport 3. És un esport que cada vegada té més seguidors i més adeptes. El que fa a l'última hora de la sala espanyola, la veritat és que no hi ha novetats, perquè Vicente del Bosque aposta pel mateix equip que va guanyar 4-0 davant d'Irlanda, juga Fernando Torres, per tant, com a titular, que, de fora de l'alineació, com ja va passar dimicres, ha passat 6 fàbriques, i amb aquest patró de 4-2-3-1, jo l'he vingut a Xavi Alonso o Sergio Busquets, amb la presència també de Piqué, en zona fan cibre, més Xavi, ni éste, a la mitja punta, pel que fa a jugadors del Barça, a l'onze titular d'aquesta l'alineació de la sala espanyola. Lluís, personalment, qui no ens atarà més jo a l'Espanya, amb 9 o sense 9? Jo... m'estimo més que jugui amb 9. Perquè, en primer lloc, la sala espanyola no acaba de jugar del tot, per molt que sí que tingui un estil, una manera de jugar molt marcada pel jugadors del Barça, el dibuix tàctic de la sala espanyola no és el mateix que el del Barça. I després, al fet de jugar amb un fals nou al Barça, ve bon marcat per la figura de Leo Messi, que aviatment no hi és a la sala espanyola. Però és que, a més a més, no juga de mateixa manera la disposició tàctica perquè no juga un 4-3-3 com jugar al Barça, sinó que fa un 4-2-3-1. I, a més a més, tens un home que, afortunadament, sembla que es torna a reivindicar com és el cas de Fernando Torres. Crec que, prescindida a Torres, no tenint la possibilitat de fer jugar a Villas, seria un luxe per la sala espanyola. I, per tant, a mi no em sembla malament que jugui amb aquest fix, amb aquest davant de centre, fix, com de referència, com és el cas de Fernando Torres. I el sacrificat en aquest cas sigui ser fàbria. Escolti'm, Lluís, ara introduyes tu una mica també el tema Messi i el tema 4-3-3. L'altre dia éretes de la presentació del títol, com vam poder comprovar. Com... ja li vas dir que anava molt elegant, més enllà de l'alegant que n'és, com veus el títol i què n'esperes del títol en aquesta nova temporada, més enllà del tema futbolístic, del tema personal, i de si pots recollir una mica la força i la imatge que tenia el Pep. Home, aviam, és veritat que, com va dir el Pito Vilanova, en totes les comparacions, ell sortiria perdent respecte a Pep Guardiola. Jo li vaig dir que, en el tema de l'albaràmcia, com a mínim al dia de la presentació, havia aconseguit forçar un empat. Home, força, aviam, una persona, i això també li vaig remarcar, que ha estat capa de superar el que ha superat la malaltia tan greu, que ha tingut Pito Vilanova fa uns mesos, i que l'ha superat amb l'enteresa que va ser capaç de fer-ho, crec que això ja ens ve de demostrar, ja ens ve de la capacitat i de la força mental que té Pito Vilanova, i que, per tant, està absolutament preparat per afrontar un repte com aquest de ser entrenador del Barça, i mateix jo va dir, això comparat al que m'ha embassat, és joc de nens. Per tant, d'aquesta banda, crec que hem d'estar absolutament convençuts de Pito Vilanova. Futbolísticament, crec que Pito Vilanova poc se li ha d'ensenyar, perquè és una part important dels èxits i dels plantejaments d'aquest parça de Pep Guardiola. Jo crec que l'únic que hem de fer és respectar-lo, deixar-lo treballar, i jo no crec que estiguem en el començament d'una nova era, sinó en la continuació d'una era, entre altres coses, perquè la majoria de jugadors, tal com ell mateix, va confirmar, com és la continuïtat de Daniel, que és la continuïtat d'aquí, que són els mateixos, i, per tant, continua aquest cicle exitós que estem vivint des de fa quatre anys al Barça, primer de la mà de Pep Guardiola, i ara s'hi convençut que de la mà de Pito Vilanova, perquè el cap i a la fi, els jugadors són els mateixos, i és un equip liderat pel millor jugador del món, i molt probablement el millor jugador de tota la història, com és el cas de Leo Messi. No hi ha dubte, i amb aquesta vehemència, una cosa personal. Tu tens Twitter? No. Això, en el món en què estem avui, més d'unes posades mans al cap, i jo que tinc 22 anys, acabo de sortir de la facultat de periodisme, podem dir que soc quasi un graduat o un graduat, diguem-ho així, allà ens diuen que el Twitter, les noves tecnologies, i tot això és una eina gairebé fonamental per als nous periodistes. Què respondries tu? Estic d'acord. En part, aviam, jo puc permetre'm el luxe de no tenir Twitter, perquè em treballo una persona, com és el cas de la Pito, de l'afectivament, com el Pere Aller, que està l'última amb el tema del Twitter, però més que ben connectat, vull dir, ell és un follower i segueix a Twitter, vull dir que està en l'última d'informació, i crec que en aquest sentit l'afectivament és una eina fonamental, una eina important, però no és l'única. I aquí el que no podem passar per alt és que per damunt de tot això, hi ha la feina particular individual de contacte, de saber aixecar el telèfon, i la visió personal que pugui tenir cada periodista sobre els fets. I això no t'ho dona el Twitter. És una eina fonamental, una eina important, però no és l'única. És un periodista sobre els fets, i això no t'ho dona el Twitter. Això t'ho dona els teus propis contactes, la teva pròpia experiència, i ja està en el lloc on es produeixen les notícies. Aquesta, per mi, és la eina fonamental que ha d'avallugar un periodista a l'hora d'informar sobre la realitat quotidiana i sobre els fets que són, que es configuren aquesta actualitat. Vull dir, el Twitter és una eina més, i per això t'ho deia, perquè, més enllà, que tu personalment no en tinguis amb el programa d'afectivament, és una bona eina que feu servir de difusió, i, per tant, era veure aquesta diferència. Doncs, Lluís, no et molestem més. Moltíssimes gràcies per tot. Et deixem que comença la Roja, i ja ho saps. Nosaltres som aquí, a la ràdio d'Esvern, i també ens veurem fent esport al gimnàs. És un autèntic. Vaig trobar-nos qualsevol dia fent esport allà a Can Meli, disposada d'unes grans i magnifiques instal·lacions. Molt bé, Lluís, moltes gràcies, i molt bona tarda. Un abraçada, adeu-siau. Lluís Canut, un referent periodístic aquí al poble, només faltaria, i a tota Catalunya, i a mi m'agrada Lluís quan parla, al senyor Canut, perquè no només el que diu diu bé, sinó el com ho diu no dona dret a replicar, gairebé. És espectacular, aquí, com ens estava contestant, ens ha fet una classe magistral. Sí, sí, sí. I estem molt agraïts que hagi imput per la meia i ens hagi atès, aquests minutets, i ara que vegi el partit. 8.45, i la pilota ja ha començat a rodar. Repassem les alineacions, Jordi. Podem fer una connexió en directe a Polònia. A veure, ens podíem trobar en directe des de Polònia, ara mateix. Jordi, repassant les alineacions a Espanya i a Croàcia. Sí, començarem amb la Croàcia, el porter Pelticosa, a la tràl·let Serna, Corluka i Sienfeld. No et fallis malament? No, no, tranquil. Estèrnic, la defensa de 4, mits al camp, aquí, els noms, és difícil, eh? Bucogevic, ràquitic, i el crac d'aquest equip mòdric, i ara l'en punta, Madzuki i Pérsic, que Madzuki, recentment, ha sonat pel Barça, és un delante que juga al Bolsburg, molt alt i de 26 anys, que ho ha fet molt bé aquest temporada. I sonava això i li van preguntar que ell li semblava a aquest possible interès pel Barça, i va dir que després de Boracó, parlaria. I per Espanya, repassem Casillas, i la defensa Arvelleu a Ramos Piqué Alba, doble piot Bussi Alonso, en els interiors i miesta Silva i Xavi, i davant Fernando Torres. El partit ja ha començat que la pilota falta a favor d'Espanya. 48 segons. Una miqueta, una miqueta. Una miqueta més, una miqueta més, la Roja. La Roja acabada, bla, bla. La Celeste. Avui és la Celeste, no? No hay dos sin tres, no hay dos sin tres. Fer de tirar una miqueta de no hay dos sin tres. La cançó de Sube la mano y grita gol del Bisbal. La tenim aquí a mà, que aquesta cançó... És la cançó al mot de l'Aurocopa. Ja que seiu aquí, com veieu aquesta roja? Aquesta roja. Albert. Va començar bastant empatant. Aviam com va. Posterà, avui, Croatia, a partir... A Urquodau, eh? T'agrada, com li hem preguntat a Lluís, el fals nou o el nou de sempre? Jo prefereixo que jugui el nou de sempre. I aquest nou Torres? Pepe. Jo, com avui, com Polònia, m'he d'aigua'l. El Pepe va amb Polònia, eh? I el Joan? Hi havia una entrevista que era el Navas, que li van preguntar... Ei, què t'avarèixer, Polònia i los Catals? Dicies que hable molt raro. A veure, a veure, podem sentir el son directe. Estem tan emocionats, perquè hi ha una cantant... Sergi Masa, eh? Sergi Masa, com ve. Estan veure'n directa. És a Croàcia? No, no, és a Europa... És a Polònia? Diria que és a Polònia. Que l'ha acabat tret, ara, aquí, aquí, torna. Diria que és a Polònia, eh? Perquè la Roja jo he jugat el primer Polònia, Ucrania i Polònia. Aquí, Guigouinho, no, això és... No, això és la ciutat, que és el que és famosa 4, eh? 4. S'ha fet famosa la ciutat de Guigouinho, aquesta i les instal·lacions altres de la Roja. Són espectaculars. Increïble, veuen el camp des de... Des de l'habitació. Se'n chequen i diuen, mira, ja oloren la gesta on han d'entrenar. Sí, sí, sí. Tenim la cançó... que la posem en música, com cada setmana, tenim una secció que és la posem en música, i aquesta setmana tenim la cançó oficial, la del Bisbal, és una, però també tenim l'oficial de l'eurocopa, que Jordi, aquesta cançó, quan sona? Sí, quan sona, sempre, abans de cada partit, i de les mitges parts de mediacet, quan retrismeteixen el partit, abans de començar les imatges del partit, fiquen aquesta cançó, i amb el calentament, sobretot, la posen, i sempre és bon moment per ficar-la, perquè és una cançó bastant mogüeta, a la que ens agrada, ¿sabes? Que ens agrada, aquí, a jugar amb la casa. A veure com la fiques, Fede. La... la versió, la versió puja, Fede, la... És un ramic raro. És la merda, Oceana. Aquesta, jo no m'hi pujaria, el podi. No, m'agrada tant, Joan. Hi ha un criteri que, per decidir si la cançó és bona o no, ens pugem o no ens pugem el podi. Eh? A la nit? Esteu. Amb aquesta cançó és bona o no, és que ens pugem o no ens pugem el podi. A la nit, amb aquesta cançó, com la veus? Bueno, està, està. L'Oxeta, l'Oxeta, sí. Algunes que tornen més matge. La rofa, com la veus? Bueno, no sé, no està molt en tonal aviam què passa avui, però bueno, estem acostumats a guanyar tot, i aquesta en costarà una mica, eh? No, i jo sincret, eh? A veure, seguim en directe des del partit, que no sembla molt en collocs, és que... Gràcies, héroe, l'Espanya ha ajudat la cel·lista. Joan, la pilota... Gansk, que és Polònia. A la ciutat de Gansk. A Polònia, sí, sí. Vam explicar posació per Espanya, claríssimament. A l'Oxeta s'ha d'escapar la pilota. Aquest doble peot, amb xavi l'Oxeta... En el que la Géspa, en el que la Géspa, o què? Veia el Marga i ha llegit que sí que avui era regal, segur. Ara, com estàvem aquí a la ràdio, no m'ho puc mirar, però... Com que les li va ploure, ja vam tenir problemes. Ja és que a Txondú, que quan al Barça es posi amb la Géspa, ens critiquin i ens diguin de tot, i que després, quan estiguin a Polònia, es posin les mans al cap perquè no regui la Géspa. És correcte. A Txondú li vam fer una pregunta al busquet l'altre dia que li deien. Crec que era un periodista italial i preguntava, quin problema teniu amb la Géspa? Per què poseu tantes escoles amb la Géspa? I li va dir, mira, és com si tu juguessis a bàsquet i la línia de 6-25 de triple, no estigués a 6-25, estigués a 8-25, i l'equip contrari només tingués jugadors i interiors, i tu tinguessis els millors triplistes. Clar, si et foten la línia més lluny, tens un problema més gran. I va fer aquesta comparació, no ve a ser el mateix, però la vaig trobar bona. Molt interessant, sí, jo també ho vaig sentir. La forma de jugar a Espanya necessita que el camp estigui ràpid. Ja es va veure el primer partit a Itàlia, que la pilota anava a trompicons. I inclús a Itàlia, a Itàlia també sortia perjudicada. A Momes Compirlo, que també li ha agradat jugar ràpid. Però, clar, vam preferir fastidiar més a l'equip espanyol. Atenció, que l'agrada! Hi ha incidents! Sí, tenim incidents. Quan guanyen una copa i la xeca en diuen... Tinc una qui a l'agrada, hi havia envangades. Vull dir, ja es va liar amb el Rússia Polònia, la que es va liar. Una unidora que es va liar abans i després del partit. Sí, sí, sí. I en Torres... Torres li ha fet falta, ha fet falta en atac, Torres. A moment, 0-0, per els que no l'estigueu veient el partit. El partit va 0-0. 6 minuts. I de fet Jordi, estem en els últims minuts... de programa de la temporada. Ens queden... Ara mateix queden 6 minuts per acabar aquesta temporada jugant a casa. Recordes algun moment estalar, algun moment de temporada? Vam començar, vam començar, va costar una mica, al principi. Sí, sí. Els inicis serà tot amb el 43. Estàvem a les noies del vol, eh, que en què me'n recordo de la Jaquelina... Home... La Jaquelina és cera i... 2? No, ja me'n recordo. Ja no. I quan les entrevistàvem va ser molt bé perquè vam riure molt. I sempre, a les noies del vol, ja ens han donat molt joc aquí. El nostre programa. Ens ha quedat perquè la Marta Maranoia ens vingui a veure. Sí, és una comentària que volíem que vingués aquest programa. 14 programes i no ha acabat venint. No l'he vist mai, però és com si fos la meva millor amiga, la veritat. La sento molt propera a mi, però no sé qui és, me'l trobo per carrer i no la conec. Tu, Pepe, la coneixes? No et sona el polsportiu? No, no, no, no sé qui és. No, és la que s'encarrega el Bolley. Per final, el tema del Bolley. És la capitana del primer... La Marta. La vera, li diuen. La Jael Manel. La Jael Manel. Ah, el Manel. L'autoscola. L'autoscola. La carrer indústria. No, no, no, la conec. La convideu a les 24 hores. Des de aquí la convidem. El Joel... Les 24 hores no dorm. Demà, quan entreneu labores... Demà no... Demà no vinc a entrenar. Que xurra. I li portem un missatge. Una foto, se la deixem. No, he passat molt bons moments, eh, aquests que tots aportem. Molt bons moments que hem riut molt. I a mi m'ha canviat una mica el concepte de les pores en just. Vull dir, no em pensava que fos tan ampli... I sobretot, te n'adones que els nois que juguen a futbol... No només són ells, sinó que les famílies de l'arrere estan involucradíssimes. Vull dir, el Joan que el tenim aquí és un exemple. El Pep és un altre exemple. Perquè no només és ell, que és el president del futbol sala, sinó que té els fills, que també estan jugant. Igual que el Joan escriu. Vull dir que són famílies, no? Que la descendència també segueixen amb l'esport. És molt, molt, molt familiar. I és una cosa molt propera, i nosaltres ens n'hem adonat fent aquest programa. És el que hem de dir també, el Lluís Canut, que ha dit que l'esport, l'important que és i l'important que és parell. I jo crec que per la majoria de gent, els pares volen que els seus fills facin practiquin qualsevol esport. És igual que sigui futbol, en vol, okey, qualsevol. Per tot el que implica que deia aquests valors que dona, i aquí s'enjust, hem pogut veure-ho perfectament amb tots els esports que hi ha en aquesta ciutat. I vam començar, vam començar el primer dia que començàvem al Jordi Homenac, ens feia una entrevista a l'Apenya del Morro, i ens preguntava, una hora d'esport local, a Sant Just, què parlareu durant una hora? I us prometem que ens quedem curs. Sí, sí, ens quedem curs, ens falten dies, i acabem avui, avui l'últim programa d'aquesta temporada, però tenim ganes de l'any que ve a seguir, i de com més involucrat estàs, més coses tens per fer, tens per dir, més programes. Aquesta ovació per al Jordi Homenac, el Fede, que vol seguir la temporada vinent aquí també. També ens ha ajudat moltíssim el Fede, sense el Fede, nosaltres dos aquí no podem fer res, eh? Aquí al Crac, sense el Fede, no és servir, ja t'ho dic jo. Diguei Colas. Aquesta nit a la Villa Olímpica. Aquesta nit a la Villa Olímpica. A les 11 de la nit, rebentant, qualsevol bar, eh? Grandíssim, grandíssim, el Fede Martorei, que és aquí una fortíssima abraçada, i moltíssimes gràcies, Fede. Últims dos minuts de programa, Jordi. Podem deixar a la gent que escolti la com ràdio, si volen, per aquest partit. Per tant, us podeu seguir quedant aquí a la ràdio d'Esvern, amb la sintonia que escoltareu la com ràdio, aquest partit, i Joan, Pepe, Albert, moltíssimes gràcies. Gràcies a veure la Roja, no? Sí, sí. Gràcies a vosaltres. Una ocasió clara d'aquesta, no? Sí, sí. Ha parat pel Ticosa. Aquesta com ràdio... Realment només riua, eh? Els interèses tancoven nosaltres. Que no parlen deu minuts parlant de tot pensant de Roja. Exacte. Colgo, ja? És de la com. No he inventat el fe, no he inventat. Que l'agrada inventar, eh? Sí, últimament amb els sons ha estat molt fi. Doncs, Joan, moltes gràcies. A vosaltres per convidant-se. El dia 7, les 24 hores... Allà estarem, allà. Jo és que no t'aica a vindre, eh? Pepe, vull dir, convidat de luxe. I convidat de luxe que tindrem a la bona aigua. No dius res. Albert, moltes gràcies. A vosaltres. Sí, s'acaba aquí, eh? S'acaba aquí, 45 segons. S'acaba aquest programa, tots els que ens heu escoltat. Sabem que tenim seguidors fidels. Poder són 3, però són aquests 3. Aquests 3 els hi durem les gràcies per seguir-nos escoltant. Tornarem, tornarem. I amb moltes ganes i moltes més sorpreses, eh? No és una Déu, és un fins aviat, com va dir en Pepe. I al setembre, quan aquí ens deixin entrar per aquesta porta... Espera que ens deixin. Recordar això, si aquest estiu esteu així... Amb ganes de jugar-me a casa, podcast. a radiolesper.com, radio la carta, juguem a casa. Tots els programes, inclús també, els de la penya, el morro... Tots els programes d'aquí a la ràdio. Ara, si, Marc, ens despedim. Ens despedim de tots. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a tothom. Us esperem, potser, el mes de setembre. No hi haurà més dies. Aquí a la ràdio s'ha acabat aquesta temporada. I us donem les gràcies per tots aquests minuts i estones que heu compartit. Amb tots nosaltres. De veritat, seguirem la temporada vinent. Aquí ja juguem a casa. Moltes gràcies a tothom. Molt bona nit.