Juguem a Casa del 5/10/2015

Bon vespre, són dos quarts d'avui, avui juguem a casa. Molt bones a tothom, és Dilluns, 5 d'octubre, ara sí. Avui benvinguts un dia més, un programa número dos de Juguem a casa. Avui, com sempre, portarem tota l'actualitat esportiva de Sant Just. Avui parlarem de bàsquet, parlarem de futbol, parlarem d'oca i també, i també avui entrevistem el president de l'Atlètic Club Sant Just. Avui parlem amb Pepe Palacios. Per fer tot això necessitarem ajuda. Bona tarda, Adrià Bilar. Molt bona tarda, Marc. Com estem? Anem fent aquí, com sempre, si et sembla, comencem. Posem un cop d'ull a l'actualitat esportiva. I per començar avui parlem de bàsquet perquè han començat ja totes les competicions regulars per a tots els equips del Club de Bàsquet Sant Just, no, Adrià? Així ha estat, Marc, la jornada l'obria a les 9 del matí de Tissabte, el mínim escolí guanyant el Club de Bàsquet, Montpatros Groc, per 59,46. A la mateixa hora, el cadet blau no va poder superar el Sant Ramon, donat per dent 54,63. Així és un dels equips, però, que no va jugar, perquè descansava va ser el cadet masculí Groc, que va aprofitar per jugar un partit amistós davant la salya horta de Barcelona. Sí, sí, els amistosos sempre van bé i així va ser. Es va imposar clarament per 28 a 52. Escolta'm les paraules de Juan Antonio León, entrenador del cadet masculí Groc, valorant aquesta setmana extra que tenen de pretemporada. Era un partit de preparació, d'anar a agafar el rodatge i, sobretot, d'anar a conèixer-se, també, perquè és un equip nou per mi, que no els conec, i, bueno, el fet de que ens hagi tocat un calendari, que comencem descansant, ens ha propiciat, podrien dir, fer la pretemporada una miqueta més llarga, la qual cosa a nosaltres va molt bé. Doncs aquestes eren les paraules de Juan Antonio León, el que fem nosaltres ara és posar un cop d'ull a les categories més altes. Vull guanyar 3 punts de glòria per la porta principal entre els anals de la història. I és que en temes de lligar, ve que es pot perdre una lliga si no està tot estudiat. I comencem, Adrià, pel senyor Masculi. Sí, senyor Masculi. Victòria del senyor a casa de l'Associació Esportiva Besport per 73 a 82. El senyor Masculi, bé, què va fer? En aquesta ocasió parlem de derrota, de 10 punts davant el Vila Bàsquet. Partit que es va jugar a casa, al final 45 a 55. Sots 20 i ho Masculi. Tornem a donar bones notícies, com a nosaltres ens agrada, no? I tant, no és el que toca fer. Què va fer el Sots 21, perdona. Es va imposar per 45 a 34 davant el Bon Pastor. I pel que fa a les Nòries, el senyor a jugar a casa del Sant Joan d'Espi? Sí, van perdre a 44 a 39. I el senyor Femani Bé? Victòria a casa de l'Udena per 52 a 67. Tornem a donar bones notícies. La jornada de Gulejades de l'Atlètic Sant Jurs. I atenció, agafau calculadora, perquè l'Atlètic en aquesta jornada ha marcat un total de 124 gols. Sí, sí, ni més ni menys que 124 gols, Marc. Repartits amb 25 partits que fan una mitjana de gairebé 5 gols per partit en aquesta jornada. Déu-n'hi-do, no és poc. Les Gulejades més candleloses van ser les del Benjamin, eh?, per 18 a 0, i la de la Levice, 15 a 0 a casa de l'Almeda. I les dels prevenjaments, ahí, bé, que van guanyar 13 i 12 a 0 respectivament als Riuals. Al final de la jornada va acabar amb 15 victòries, 12 elles, a domicili, 12 empats i només 8 de rotes furasteres. Recordeu que d'aquí abans poc parlem amb el president de l'Atlètic San Just. Així és. Canviem d'aquí, i ara el que fem ara és anar a acabar el futbol club San Just. Comencem amb el jovenil que va perdre per 5 a 1 davant el Vahirana. Dos gos matines de l'equip local, el minut 5 i 7, van trencar completament el partit i per pas dels minuts la sobrietat del Vahirana es va anar imposant. De nou, en dos minuts, el Vahirana va marcar el tercer i el quart gol. L'únic gols pel Sant Just Tengs el va fer de vits a anar a veure el minut 39 de perdit. Repassem altres resultats del futbol club San Just infantil. A, jugava davant de Ciudad Coppa i de Tiva. Sí, sí, es va imposar per 5 a 2. A, jugava davant del Vahirana, E. 13 a 1. I el cadet, perdó, i la la Viver jugava a casa de Can Vidalet. De rota bastant dolorosa, per 13 a 0. Déu-n'hi-do, això fa mal. I la la Viver guanyava a Sant Joan d'Espir, resultat... 4-3. Anem cap al hockey. Anem plantejant novetats en el d'Hokei. Si no m'equivoco al Nacional Catalana, no jugava, no? No t'equivoques, no. L'equip de Nacional Catalana ha descansat aquesta jornada i jugarà la setmana que ve concretament dissabte, on intentaran aconseguir la primera victòria de la temporada, jugant contra el Hocaipatins Tona, equip invatut fins ara amb dues victòries i un empat. Doncs aviam si ho aconsegueixen, parlem ara de l'equip de segona Catalana. Sí, després d'imposar-se la primera jornada, amb un contundent 3-7, no va poder continuar aquesta bona ratxa i va perdre la 6-1-9 per 5-3. Intentarà recuperar un altre cop les bones sensacions jugant a aquest dissabte les 12 i mitja. Aquí el pavell a bonaigua, contra el Cerdanyola Club d'Hokei A. I si no m'equivoco, aquesta setmana també ha hagut un torneig d'Hokei a Sant Just. Sí, sí. Per acabar amb l'Hokei parlem d'aquest torneig, el qual es va imposar el Futbol Club Barcelona amb veterans, el guanyola final contra el veterans Hoquei Mollet. I ara el que fem ja és anar acabant abans d'entrevistar el president del Club Atlètic Sant Just, és parlar d'en Bol. Únic partit d'en Bol, com sempre, ho entrevistàvem la setmana passada al president del Club Atlètic Sant Just, un únic equip a aquesta temporada, resultat d'aquest senyor. Va perdre 26-22. Davant d'aquí? Del paper. I al pròxim partit serà? Contra el Molins de Rei, aquí, a la bonaigua. A més a més, també ens han fet una crida els jugadors del Club Atlètic Sant Just demanant suport de l'afició, que omplim aquest pavelló, perquè així puguem intentar remuntar aquesta mala inicio de temporada amb aquesta derrota. Per tant, anem a veure si aquest cap de setmana podem guanyar el Papiol aquí... Perdó, el Molins de Rei, aquí, al Polisportiu de la bonaigua. Ara ja estarem. Seguim avançant en aquest juguem a casa, com us deia abans. Avui entrevistem el president de l'Atlètic Club Sant Just el Pepio Palacios, el tenim ara mateix al telèfon. Bona tarda, Pepé. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Primer de tot, gràcies per atendre'ns, per començar en aquest programa que anem fent. Poc a poc el juguem a casa. Deixem que et pregunti, primer de tot, fa set anys que el Club es va muntar, diguem, l'Atlètic Sant Just es va separar. Explica'ns una miqueta per la gent que no ho conegui, aquest moment en què has decidit muntar un nou club, en què apareix l'Atlètic Sant Just. Bé, doncs, realment és millor parlar del que és el futur. Nosaltres vam pensar en el seu moment d'accés de unes eleccions que veia bé amb l'únic que havia a les hores, amb el Sant Just, amb les eleccions amb incidències, per deixar-ho així i no parlar-ne més. Nosaltres vam decidir que volíem un parell diferent, un club de futbol modern, una escola realment amb el qual la formació, l'educació, la competició, es poguessin ajuntar, en aquest cas, i poguessin tirar de la mà per al desenvolupament dels nanos del poble. Això en primer lloc, i després, com a segon objectiu, és que el qualsevol nano del poble fóssim fòs del seu nivell, pogués gaudir un equip del seu nivell al poble. Hi havia fins a les hores que la majoria jugadors al nivell marxaven, i nosaltres, bueno, encara estem amb la lavor d'intentar tenir equips que tinguin això qualsevol nivell competitiu del 0 a 100. I que, al final, això, que estem intentant, estem amb el camí, com, tot i que fa set anys, sí que ens vam constituir, que era bé com a tu, que desferassis, eh, en aquest cas. Sí, sí. Però, bueno, estem amb aquest camí de aconseguir fer-ho, i, bueno, jo crec que estem realment amb el camí de fer-ho. Evidentment, perquè des que s'ha constituït aquest club, l'Àl·letic són just, ha anat guanyant èxits i, a més, ha anat creant equips de molt nivell. Què ha canviat durant aquests 6, 7 anys? Quin... en què s'ha millorat? Bé, doncs... Podíem... podíem viure de... moltes coses, no? El perfil, fundamentalment, és que el perfil... que, al final, els pares que havien intentat, doncs, donar cap dirat d'aquesta situació, doncs, probablement, som la majoria dels bojos que havien intentat apostar per aquesta bulleria de crear un nou club amb el poble. Doncs, teníem una formació acadèmica, amb el qual, bueno, l'educació era una part important, i el que fem, fundamentalment, és això, és aplicar el que es podria fer per sa bola escola. Nosaltres tenim una escola de fútbol set molt reconeguda. Tenim, doncs, perquè tenim molts els nostres d'aquí, ja estan competint amb els barcelones, no? I estem encara amb el camí que intenta, intentant, encara, una passa més, no? Parles de... Parles, perdona, eh? Parles de bujeria, i, amb sorprèn, va ser una bujeria intentar muntar l'Atlètic Sanjust? No, bé, una bujeria perquè probablement és una cosa a muntar un club des de zero, eh? Probablement, això és de tenir-ho molt clar. Nosaltres som gent amb molta passió, tenim les idees molt clares. Però al final, aquesta emprenaduria d'intentar fer un punt, pues, això, muntar un club de futbol com a qualsevol altre, com a el que obre una botiga, o com a el que fa qualsevol cosa, en deixar de ser que és un punt ríg, perquè, bueno, se n'aníem molt a perdre, i molt poc a guanyar, molt gràcies a tots. L'hi hem dedicat molt, hi ha molt de passió, hi hem molt de fer amb el motorit molt clar el que volem i el que hem de fer. I, bueno, realment, poc a poc, tot on ha fet el fruit. Adrià, no sé si tens alguna pregunta més. És bé, Pepet, tenim aquí l'Adrià Vila, també, que ens està ajudant amb el programa. Adrià, tens alguna pregunta?Bona tarda, Pep. Hola, bona tarda, Adrià. Bona tarda, Adrià. Bé, d'aquí. Anem fent, no? Bueno, sabem que, com has dit abans, l'Ètica és un equip que ara farà 6 anys, que s'ha creat, i com s'ha aconseguit, en tan poc temps, arribar a tenir un número tan elevat d'equips, fins i tot, fer-los passar, com ja sabem, per categories elevades com són preferents. Doncs això, al final, probablement, el que et pot, el que més ajuda a tot és la feina, el tenir, el fer la feina, la feina ben seta. I, sobretot, això, malgrat que a vegades és complicat i les coses van a contracorrent, tenim molt clar el que hi ha a l'Utectiu, a una o a mig termini, no? Les coses a curt termini tenen, probablement, són més fàcils, tens l'Utectiu, però nosaltres hem fet les coses més a mig plaç. Encara que clar, a mig plaç parlàvem que amb 3 anys era mal equip del poble, que més menys del poble tenia a dintre de paraules participants, com a jugadors, doncs ja sé que no pots parlar de mig termini, no? Però nosaltres tenim una metodologia, realment tenim una metodologia totalment pedagògica, tenim les classes, tots els que són entrenadors de futbol set, doncs tenen un objectiu, els seus coordinadors supervisen uns entrenaments cada dia que estan supervisats dins d'un procés, uns objectius que hi ha setmanals, mensuals... Tot això, al final, és una feina en una tascadura, però que al final donen els seus suits, i per això tenim aquest èxit al futbol set, i ara, durant aquest, prové 4, 5 anys, i el que intentarem és que també al futbol 11, com ja es veuen, amb cadets, amb jovenil, amb amater, també vagi assolint, i que es consolidin aquests objectius que tu deies, que t'havien arribat a perferent en poc temps. Sí, sí. Has parlat d'objectius, quins em diries, que són els objectius per aquesta temporada que comença... Bueno, que ja ha començat, de fet. Realment, nosaltres sempre els objectius, els que hi temm, com parlàvem abans d'ascensos, al futbol set, probablement, són els objectius que hem d'aconseguir. No, crec que estem en unes categories molt altes, però crec que tenim equips molt bons. Jo crec que seran equips que estaran lluitant per a més d'una, doncs, des de la 20 o al segon, que ells estaran lluitant per aconseguir el campionat de la seva lliga. Sí, però sobretot que aquest any va quedar l'any passat una mica mal regús amb la Later, que hem jugat malauradament una promoció amb tota favor, amb algun partit de tornar de casa, i va ser una miqueta decepcionant, fent una temporada extraordinària, a acabar sense tenir el premi de pujar a la segona catalana. Jo crec que l'equip aquest any ha pres molt, eh, de vegades, com diem, com diem a l'elèctric, s'apren gairebé molt més perdent que guanyant, eh. I aquesta derrota de l'any passat, jo crec que l'equip està molt endullat, i, bueno, el camí que portem ara estem segons a la lliga, ja tot acaba de començar, però sobretot veiem com l'equip, com entrena, jo crec que aquí, aquest any, crec que tornarem a estar en disposició de poder lluitar per pujar a segona. I llavors hi ha altres equips que seran competint. Però, mentalment, jo crec que serà aquest, i el que ens farà probablement estar més damunt, encara que el Joanil també ha fet una molt bona pre-temporada, el Joanilà, però era del Joanil B també. Ahir vam començar primer partit, Adrià Sàpsia, que també vam començar amb bon peu. Bueno, no ho sé, jo l'esteu esperançant als objectius, a vegades, bueno, sobretot el que sí que volem és que tots els jugadors, si no pot ser tots tots, intentem que creixin, que s'ho passin bé, però al final, a part de tot això, dins que d'un complement de tot això és la competició, que hem competit en unes ligues, intentarem estar més a dalt en totes. Pepe, parlaves en llarg d'aquesta entrevista, que ja anem a acabant, però parlaves d'una part molt important, el futbol base, on sí que, evidentment, com a totes les competicions o tots els jocs esportius, hi ha una part de competitivitat, però també hi ha una part, de formació, de valors, que, evidentment, és una part molt important, no? Sí, bé, nosaltres el que probablement hem estat més... hem estat com el vistos, probablement més de dins que de fora, del poble, perquè hem tingut probablement... hem estat vistos com amb molt competitius, però realment el que sí que està clar és que, i això amb el que ens envolta, que ara ho veiem, que la vida real és una competició, i nosaltres l'únic que intentem és que tots els valors que es poden compromis, a l'esforç, a aquest cas, el respecte, no? Tot aquest valors, al final, els pot dur a terme, sempre, però intentant, en aquest cas, quan formes part d'un grup, intentant que aquest grup sigui el més... el més competitiu possible, perquè realment no estaríem parlant de que estem jugant lligues de federat o encara que som lligues de consell. La papa és que sí, realment... digues. No, no digues, digues, sisplau. Suposo que igualment hi ha una part molt important d'això, de crear persones més que jugadors de futbol, no? Per radíssim, i el que sí que us he dit és que per què va néixer l'atletic? Us he dit que com a segon objectiu que els nens del peple que poguessin jugar al poble sigui fos, quin fos, al seu nivell, i no quéssim de marxar, el primer que us he dit és que realment educació i competició, la formació educativa, poden anar de la mà i no per ser un equip competitiu, al final no és educatiu, no és una acació. Llavors, en el club d'abans, o quan estava tot fusionat, no passava això, es posava per davant els resultats que els valors? No és això, però realment no hi havia... Probablement és, a moltes cases, amb altres cups més tradicionals, no hi ha... Podíem dir tant objectius, són més objectius, doncs els equips no tenen tan marcat el nivell educacional, i nosaltres, malgrat ser un equip que la competició està dintre del nostre DN, però fonamentalment, ho que nosaltres ho que som és un grup educacional. Jo vull parlar del que fan els altres, jo vull dir-te que nosaltres hem fet això i realment, doncs hem tingut un relatiu èxit, perquè realment tenim per sort cada any, tenim demanda de places per voler estar en els nostres equips, tant de futbol set com de futbol onze. De totes maneres, sempre que veniu a la ràdio us ho preguntem, però, vaja, no fallarem nosaltres, tampoc. Hi ha alguna possibilitat de que els dos clubs de Sant Just de Futbol es torni a afugionar? Doncs mira, jo crec que no sé qui és el que parla més o el que pensa més. Concretament, per parlar amb temes absoluts, nosaltres vam créixer com a club, però abans de començar, vam signar un acord de fusió, que això fa molt de temps, fa sis anys, ja es va fent, i aquest contracte d'un acord de fusió, que és just al final que nosaltres no vam complir, nosaltres vam signar i no vam complir. Una vegada vam iniciar, ens vam iniciar com a clètic, nosaltres ens hem posicionat amb una certa reticència per fer-ho, perquè realment ja havíem signat un acord de fusió, que al final no vam complir nosaltres. Al final hem tirat pel nostre camí, i ara per ara és un tema una mica complicat. Per tant, ho descarteu, no? No t'ho destalto, però realment ara, probablement, això ja s'ha parlat, a nivell polític, interessa molt, no sé per què, però interessa. El que sí que és ben cert és que, bueno, nosaltres, dintre del respecte màxim que tenim per totes les entitats del poble, nosaltres no ho tenim una miqueta, tenim això, per això l'ha facit, ens vam sortir, tenim la nostra empenta, tenim una mica clar què és el que volem, i realment, si podem fer afegir el nostre projecte, podem afegir a tothom que vulgui i se'n pot parlar. Però ara per ara, jo crec que és complicat, perquè nosaltres ja ho vam fer, i ara anem una miqueta amb un rum molt clar i amb velocitat. Pep, per tant, que a l'entrevista et faré una de les preguntes que porten més debat dins l'agenda Sant Just i de l'Atlètic en sí, aquesta pregunta és... ¿És l'Adrià Vilà, el millor jugador de l'Atlètic Sant Just? L'Adrià Vilà? Es compren cap a casa, eh, perdona, Pep, eh? El que sí que crec és que l'Adrià Vilà, si volgués, podria ser el millor jugador de l'Atlètic Sant Just. Estàs dient que el titular seria que l'Adrià Vilà no s'esforça el suficient. Ah, ja ho ha dit, ara ja ho heu fet dir. Escolta, Pep, doncs moltes gràcies per atendre'ns avui, per parlar una estona aquí amb nosaltres, el juguem a casa. Gràcies, i estem en contacte, d'acord? Vinga, moltes gràcies. Vagi bé, vagi bé. Bé, doncs, avui hem parlat amb el president del Club Atlètic Sant Just en Pep i Palàstia, avui també hem repassat tota l'actualitat esportiva un dilluns més. Aquí el juguem a casa. Nosaltres us deixem, us enplaçem, d'aquí dues setmanes, perquè dilluns que ve és festa i la ràdio tanca. No fem programa, però d'aquí dues setmanes sí que hi tornem a ser, com cada dilluns. Adrià, gràcies per ser aquí una setmana més. Igualment, ens veiem d'aquí dues setmanes. D'aquí dues setmanes, sobretot, ja ho sabeu, que a partir d'ara, a partir de dos quarts d'avui, fins a les vuit del vespre, cada dilluns... Bé, cada dilluns no, el vinent no, però a partir del vinent ja. Casi cada dilluns? Casi cada dilluns. Juguem a casa, ja ho sabeu, de dos quarts d'avui i fins a les vuit del vespre. Gràcies, els ha parlat Mar Romero i Adrià Vilà. Ens veiem d'aquí dues dilluns. Adeu, adeu.