I am all that I can see is just a yellow lemon tree. I'm turning my head up and down. I'm turning, turning, turning, turning, turning around. I'm turning all that I can see is just another lemon tree. I'm sitting here, I miss the power. I'd like to go out, taking a shower. But there's a heavy cloud inside my head. I feel so tired, put myself into bed. Well, nothing ever happens, and I want none. Isolation is not good for me. Isolation, I don't want to sit on the lemon tree. I'm stepping around in the desert of joy. Maybe anyhow I'll get another toy, and everything will happen. And you wonder, I wonder how, I wonder why. Yesterday you told me about the blue, blue sky. And all that I can see is just another lemon tree. I'm turning my head up and down. I'm turning, turning, turning, turning, turning around. And all that I can see is just a yellow lemon tree. And I wonder, I wonder how, I wonder why. Yesterday you told me about the blue, blue sky. And all that I can see, and all that I can see, and all that I can see is just a yellow lemon tree. Què et fa? I'm singing the same lines all over again. No matter how much I protect, another day that I can't find my hand. My feet don't look like they're my own I try and find the floor below to stand I hope I reach it once again And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend So many times I wonder where I've gone And how I found my way back in I look around a while for something lost Maybe I'll find it in the end And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend No matter how much I pretend Ah, ah, ah, ah... Per a escolta espalviu d'esper Sintonit espalviu d'esper Per a lliure de Sant Just Durant de 8.1 Radio d'esper Durant de 8.1 Radio d'esper Durant de 8.1 Radio d'esper Durant de 8.1 Radio d'esper Durant de 8.1 Radio d'esper desde primeras horas de la mañana, tanto con medios aéreos como con medios terrestres. Pel que fa el foc d'Andilla, els bombers encara treballen per acabar-lo d'estabilitzar. Proc de 2.000 efectius col·laboren en les tasques d'extinció dels dos incendis. I a Barcelona els Mossos d'Esquadra investiguen la mort aquest migdia d'un home al barri de Sarrià Sant Gervasi. L'home l'han trobat en un parc del districte, han estat molt greu. L'han traslladat a un centre hospitalari, però no s'ha pogut fer res per salvar-li la vida. La Secretaria de l'Aliència Global d'Operadors d'Aigua, oficina depenent de Nacions Unides, allotjarà el pavalló de la Mercè, del recinta històric de l'Hospital de Sant Pau, i convertirà a Barcelona en la capital mundial de l'aigua. El Govern central la portarà en 5 anys, 5 milions i mig d'euros. Hospital de Sant Pau Pere Sants, bona tarda. Bona tarda, el secretari General de Cooperació, Conselor Robles, ha assegurat que l'administració central està compromesa amb la ciutat de Barcelona. I que Barcelona va poder jugar un papel relevante en el debate, va poder jugar un papel relevante en el futuro. I espero que, además, eso vaya siendo ampliado. Es decir, que aquí hay muchas y importantes posibilidades, y, por tanto, el Gobierno de España está comprometida con la ciudad de Barcelona, está comprometida con Cataluña, está comprometida con los proyectos bien hechos. L'oficina que s'obicarà a Barcelona és un organisme creat al 2007 i vinculat al programa de les Nacions Unides per a Santaments Urbans, l'objectiu del qual és contribuir a la millora dels serveis de proveïment i sanejament d'aigua als països menys desenvolupats, com ràdio Barcelona. El govern central obligarà 11 ciutats turístiques, entre elles, Barcelona aliberitza els horaris comercials a les zones amb més afluència de visitants. Aquestes zones les haurà de delimitar l'Ajuntament de la Ciutat i després les haurà de provar el govern autonòmic. L'executiu de Mariano Rajoy proposa augmentar de 72 a 90 a les hores setmanals en què una botiga pot obrir i liberitzar totalment els horaris per als comerços de menys de 300 metres quadrats. Les exportacions industrials catalanes han augmentat pràcticament el 9% en el primer trimestre d'aquest any. És una xifra rècord que confirma el creixement que ja va experimentar el sector l'any passat. I pel que fa al trànsit, hi ha força, problemes per circular aquesta hora a la Ronda de Barcelona, servei català del trànsit. Mireia Camatz, bona tarda. Hola, bona tarda. Continua els problemes sobre tot a la Ronda de Barcelona. A l'any llest de la C32, l'autopista del Garràf, amb la Ronda de la B20, hi ha 13 quilòmetres de l'entitud i aturades entre Cornellà i la Via Júlia, han sentit pesos a conseqüència d'un accident que hi ha hagut a l'altre de la Via Júlia. I a la Ronda de l'Itral de Barcelona, a la B10, hi ha trams de l'entitud i aturades, a llarg d'uns 16 quilòmetres entre Mercabarna i Bon Pastor, han sentit pesos per anar cap al nos de la Trinitat. També afegirem que l'autopista P7 i a dos quilòmetres de retenció, Barbarà del Vallès, han sentit Papió, l'hi per enllaçar amb la C58 i a la B30, a l'altre de la P7, un quilòmetre de cua, l'altre de Barbarà del Vallès, han sentit sot per anar cap al Papió, i sot és el servei català de trànsit. Com ràdio. Esports. Bona tarda, els parles Cristina Alvarez. Continuen marxa la celebració de la selecció espanyola per l'aurocopa aconseguida i, aquí, a FAL, combinades passeja en un autobús descobert pels carrers de Madrid, Albert López. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona, guest. Bona tarda. Vinga, exactly com dèiem. No continuarà el fiat joventut. La pròxima temporada, el jugador ha executat la clàusula que li permetia desvincular-se del club, malgrat que tenia encara un any de contracte. Entenis, el torneig de Wimbledon. Aquesta hora, el número 1 del món, el nou Jocovic juga contra Víctor Troiki. De moment, domina Jocovic, que ha guanyat el primer set per 6 a 3. En ciclisme, Marc Cavendish ha guanyat a l'esprint, i la tercera etapa del tour de França. Quan tu encara eres a la panxa de la mare, la meva inquietud, o més aviat, la meva necessitat de sentir que aquesta terra m'estimava tal com sóc, amb tota la meva història, es va fer més gran. Alhora sentia que tenia el deure de preparar-te el terreny. Si jo patia quan notava que se'n tractava permanentment com un forester, com no ho havies de fer tu, que, a diferència meva, tens una mare amb noms i cognoms ben encorats en aquest meravellós tros de terra? Tu, que has nascut en el vell hospital de Sant Pau, amb més de 600 anys d'història i una de les joies del modernisme català. En setem la setmana de cartes al meu fill, un català de Socarrel, gairebé, saït el cadau i mosseu-hi ara llibres juny de 2011. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Mil realitats, mil històries. Tots per tots, perquè el futur ja no és el que era. Bona tarda, com va? Són les 11 i 6, a Peixauar, el Pakistan, on la nit del passat 18 de juny va ser assassinada Gasala Yvette. Gasala Yvette era un aveu molt popular, el Pakistan. Aquesta jove cantant de 24 anys havia enregistrat una 20a d'álvoms, però el seu marit, Jahangir Khan, un islamista radical amb el qual s'havia casat en 2010, no va païs gens bé que Gasala se'n divorciés. I va apagar les dues persones que van disparar els trets que li van causar la mort quan sortia d'un celó de bellesa acompanyada del seu pare, que també va ser greument ferit. Gasala Yvette, com moltes cantants i ballarines paquistaneses, havia rebut amenaces de mort. La ministra paquistanesa dels drets de les dones, que és a l'hora de portar veu del govern, ha recordat que la llibertat de cantar i ballar és un dret que existeix en molts països del món, però que aquí el Pakistan és un combat inclòs de les dones i el respecte als seus drets més fonamentals. Al 2011, 943 dones i noies van ser assassinades pel suposat delicte de perjudicar l'honor de la família al Pakistan. Estem al segle XXI, diuen. De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la com solidària. Kenia, situada al centre, és del continent africà. Tocada somàlia ens deixa avui dues notícies en el Plan Internacional, una de Dolenta i una altra que podrien calificar de bona, tot i que clar, prèviament aquesta no era gaire. La més bona, com diem, és que han estat alliberats avui 4 cooperants humanitaris estrangers d'una ONG noruega. Els cooperants van ser segrestats divendres en el camp de refugiats d'Arab, el més gran del món, que acoll pràcticament només a Somalis, que fugen de la fam i la guerra al seu país. La notícia Dolenta, una matança ahir, durant la missa dels diumenges en dues esglècies de la localitat de Garisa. És de Kenia. Quan estaven d'una terme a les seves respectives celebracions religioses, van entrar a un grup de persones armades ocultes amb mocadors, i van matar fins a 17 civils. Les autoritats canyanes responsabilitzen dels segrestos de la milícia islamista Somali al Xabab i també les sospites pels atemptats d'ahir. Recaurien sobre aquest grup. Connectem aquesta hora amb Kenia, amb Nairobi, on sona ara l'esneu del vespre. Allà hi ha José Miguel Calatayud, freelance, collaborador, entre altres mitjans del país. Buenas noches, José Miguel. Hola, buenas noches. El delay, el decalaje entre nuestras conversaciones, nuestras preguntas y respuestas, habrá que tomar un pequeño respiro entre la pregunta y la respuesta. Quería decirte, dos importantes noticias nos llegan de Kenia, un país que ha aparecido distintos atentados estos últimos meses. ¿Qué se sabe de los cuatro cooperantes humanitarios liberados al parecer por las tropas del gobierno federal de transición de Somalia? Pues sí, han llegado los cofes hoy aquí a Nairobi, y sabemos que están bien, aunque uno de ellos, uno de los dos hombres, se dan los muchísimos mujeres, pues tenía una herida de bala en la pierna, pero incluso así, los fallos estaban bien. Y en el aeropuerto han hablado un momentito con los periodistas, han dicho que estaban muy contentos de estar vivos y de que hubiera terminado felizmente la historia. Pero lo que no está tan claro, lo que no sabemos muy bien, es cómo fueron rescatados, porque es verdad, ha dicho que parece ser que fueron las tropas del escrito de Somalia, y esta mañana es lo que nos han dicho los periodistas, pero luego más tarde el ejército Keniano ha dicho que no, que había sido una operación conjunta entre Kenia y Somalia, y luego una milicia a Somali que estaría con las tropas Kenianas, han dicho que en realidad fueron ellos, los que encontraban a dos cooperantes y a los apuestradors y los que los rescataron. Así que no sé realmente cómo ocurrió, pero lo que pasa es que, es muy típico de las informaciones que hay bien de Somalia, desde el terreno en Somalia, son así de confusas y es complicado saber lo que hubo allí. Este caso ha terminado rápido y relativamente bien. No sabemos si ha habido víctimas muertos en los enfrentamientos. El secuestro fue viernes. Según nos llega de las agencias de noticias, se había producido en el campamento de DAAP, el mismo, en el que tuvo lugar en octubre pasado, el secuestro de las cooperantes españolas de médicos sin fronteras Blanca Tiewó y Montserrat Serra, que siguen en cautiverio. No se sabe nada de este caso, ¿no? Pues sí, bueno, en general, en el caso de ellas no sabíamos nada y ya son meses, al contrario que este secuestro, como dices, ha sido sorprendentemente rápido. Además, eso ocurre que la forma como secuestraban a estos cuatro cooperantes recuerda muchísimo al método en el que fueron secuestradas las dos españolas, porque igualmente las atacaron cuando i van en coche, igualmente distraban al conductor, que en el caso de las españolas, en este caso muy yo, igualmente robaron en el coche, que luego aparecía abandonado cerca de la frontera, y creemos que entonces, en octubre, cuando hacía español, los excesores y las rehenes pudieran agudar a la somalia y perderse, y en este caso no han podido escapar al cerco que destruyeron las fuerzas de seguridad, y bueno, esto acaba felizmente en tres días. Estos secuestros, ¿con qué objetivo se producen? Porque tenemos informaciones también contradictorias o diferentes, que se dice que es directamente grupos islamistas, en otros son grupos intermediarios que secuestran a los cooperantes o a la gente y luego los venden a esos grupos islamistas. Sí, no es tan muy claro realmente quién en los secuestras, pero sí, lo que sí que parece que tiene en todos en común los secuestros que ha habido en los últimos tiempos, es que el objetivo último es económico, es la idea de los captores o de aquellos en quienes acaban, digamos, teniendo a los rehenes, es conseguir un rescate que son muy cuantidades, no es muy importante decirlo por ellos, pero como muy bien has dicho, eso, por ejemplo, también lo que hacen los piratas, somalíes, y lo que se cree es que esto ha desarrollado en esa situación, que hay grupos de ándidos que en somalíes... Sembla que ens ha encat sense la conversa que ha estado especialmente interesant, intentando aclarir... Se me ha quedado recuperado. Josep Miquel, me estás explicando que no se sabe muy bien si los secuestradores pertenecen a la milicia de Alxabab, o es un grupo intermedio que secuestra a los cooperantes y luego se los vende a Alxabab. En este caso concreto, ¿qué noticias ahí? ¿Qué sabes? Sí, bueno, no podemos sabernos con seguridad y la seguridad de las autoridades escenianas siempre ocultan a Alxabab, que es autolàticamente, por su lado, a Alxabab siempre han quedado, están involucrados en los secuestros, también la credibilidad que le damos a Alxabab es la mínima, pero lo que sí podría hacer, y lo que me han comentado a mí cuando he hablado con analistas de este tema, es que podría hacer bandas de, digamos, delincuentes que se han especializado en secuestro para luego intercambiar estos rehenes por dinero y hacer los bandas quizá ligas a los piratas, porque ya, digamos, salgan del negocio, o quizá Alxabab, que luego son los que negocian en el pescate. Así que la situación es complicada. Parece mentira que unos cooperantes españolas lleven prácticamente 10 meses en manos de esos grupos, ¿no?, y que no sepamos nada, ¿no? Pues sí, la verdad es que cuando lo pensamos, cuando vemos todo el tiempo que hace, es terrible, solo nos queda esperar que estén bien, y lo malos, como dices, que no sabemos nada, a menos públicamente no se sabe nada, tanto médicos sin fronteras, como las autoridades españolas, aquí en Kenia, pues, desde que han apostado por discreción, por el silencio, digamos, por hecho, que están trabajando y que están haciendo autobreo posible por la liberación de las dos chicas, pero no se sabe nada. Lo último, que se supo, creo que fue en febrero, el gobierno, el gobierno español, sí dijo, tener pruebas de vida de amas mujeres, pero eso se era último, que se había la luz. A ver si se resuelve pronto y bien este caso. El otro tema que queríamos hablar, como hemos dicho, los atentados que ayer se produjeron en dos iglesias cristianas, está tomando esta agresión, estas acciones contra los cristianos, un cierto relieve también ahí en Kenia, hasta ahora estábamos acostumbrados a oírle esas noticias más bien vinculadas a otros países de África, en Nigeria, sobre todo, ¿no? Estamos empezando a trasladarse a Kenia, esa agresividad hacia grupos cristianos, que se llaman otros países. Podría ser, la verdad es que la que entraba ayer, es que nunca dijamos más progutante del habitual por estos documentos, porque, en realidad, en los últimos meses ha habido más atentados en Kenia, en Gariza, por ejemplo, también en la costa, hace unos días, aquí en Nairobi, y nunca había sido contra los jepiros, digamos, contra los cristianos, más parecía que la idea era la población en general, contra bares, contra tiendas, contra autobuses, y los de ayer son los primeros que ha sido, con regresías tal cual, y la verdad es que ese mismo tipo de ataque que nos comentabas, como les que han ocurrido en el norte de Nigeria, por la secta islamista Boko Haram, así que no sabemos si esto es el inicio de una copia en los ataques, o si hay algo más detrás, o si es una acción aislada, pero sí que es progutante. No está lejos de la capital Nairobi, que debe estar más bien en la cerca de Somalia, donde la presencia de... Los del Shabab también están por ahí cerca, ¿no? Que no es la capital donde se puse esto. Sí, Gariza está, digamos, entre lo que sabían Nairobi y Somalia, más cerca de la frontera que de Nairobi, y toda esa zona, además de estar cerca de la frontera, es que la población que me llama de allí son, digamos, racialmente y culturalmente son Somalíes, la cultura es la misma y tienen el mismo aspecto. Y de hecho, permite a Shabab o a cualquier Somalia en realidad, como los refugiados, que se intenten cruzar y venir a Nigeria para intentar empezar una nueva vida en el caso de los refugiados, o para realizar sus planes o realizar atentados, en el caso de Shabab o de quien sea, que aunque el de Dios no siempre ha culpado Shabab, no está claro que estos atentados hayan sido realmente militantes, quizás han sido simpatizantes, quizás han vividos con sus propios objetivos, o que nos ha dejado muy bien porque lo hacen. ¿La prensa de Kenia, en los medios de comunicación de Nairobi, ¿cómo han anunciado cómo han hablado de estos atentados? Pues, bueno, en plan, podríamos incluso decir un poco sensacionalista, porque las fotos de hoy reportadas serán bastante duras de ver, nos traban a los seridos en los atentados, y siempre ponen Kenia a bajo l'ataque, o como ahora en este caso, los Christian bajo l'ataque, y siempre reclaman la responsabilidad a las autoridades, que no parecen ser muy capaces de detener estos ataques, que es muy complicado. Y siempre es bueno, este tipo de atentados enlaza con la actual campaña militar del Egrito Keniano, en Somalia, que se produirá, que comenzó precisamente, uno el día después del secuestro de las Españolas, en la que viene, desde varias meses, una narratividad en Kenia contra el Sabab, Kenia contra los terroristas, y bueno, ese es el marquen de esa narratividad. Occidente, la Comunidad Internacional, los servicios secretos de Estados Unidos, de alguna forma está ahí pendiente de echar una mano en esa lucha, es visible, es arquituto, ¿no? Es, bueno, no es muy visible, lo hablamos por hecho, y precisamente ahora, en lo que es la campaña militar, en Somalia contra el Sabab, en los últimos meses, no solo el Egrito de Kenia, sino el PIB, la sopa de Padre de la Unión Africana, en Nueva Dicción, y han ido comiendo mucho de la nueva Sabab, que en actualidad solo le queda en la ciudad de Kismayo, que es su vación, y hace unos días, o creo que ha sido hoy en realidad, el Egrito Keniano ha dicho que tiene un especie de operativo, de fuerzas especiales entrenadas por Estados Unidos, precisamente, y que va a ser este cuerpo especial, el que va a intentar ya tomar Kismayo, lo que, en cierto modo, es necesitaría el vecino del conflicto en Somalia, tal y como está ahora mismo, podría dar lugar a una situación inestable, diferente, pero... Y también ha habido, aunque se hay muy poco de ellos, al menos no es pocos ataques con drones en territorio en Somalia, que se han llevado a cabo por Estados Unidos. Supongo que para un periodista, meterse en esa zona debe ser extremamente peligroso, ¿no? ¿Tú te has acercado a... ¿Has entrado en Somalia o es absolutamente desaconsejable de meterse en esos caminos? Es complicado y, sobre todo, es caro, porque puede ser resuficientemente seguro, siempre y cuando, que lo puedas sacar. Yo he tenido la oportunidad de estar en Mojavecio en tres ocasiones, en los últimos dos años, y en otra, más cerca de la frontera, con el Egrito Keniano, que nos llevó hace unos pocos meses a muchos previstos de Tenaido, que nos metió a todo el avión, y nos llevó para allá para enseñarnos lo bien que los estaban haciendo, según ellos. Y, incluso, a Dadab, sí que es más fácil ir, o sea, pues, coger tu coche aquí o en un autobús, y estar lejos, tal vez déjame el bueno, pero te plantas en Dadab. Está al riesgo de los secuestros, y ahora mismo estoy seguro que ninguna ONG o la gente de la ONG querrían alojarme en Dadab si quisiera interésame con la historia. Pero, bueno, se puede ir y lo intentamos y hay que ir, porque, si no, pues, no sabíamos realmente lo que ocurre. Si dependemos de lo que nos digan los militares, entonces, claro, que nos acenderámos de lo que ocurre realmente. És que, de Àpez, quizás el campo de refugiados es más grande del mundo, entonces no poder estar ahí informando parece contradictorio, parece absurdo, ¿no? Sí, es. Hablamos que ir a donar el mundo. No sabemos realmente cuánto gente, cuánto refugiados hay, en parte de si tienes ladón, vos estás a faltar de información, pero es cerca de un 1,5 millón de personas, y la situación... Yo estuve allí, a finales de julio del año pasado, va a ser casi un año, cuando se declaró la ambruna, y entonces la situación era muy dura, aquello era semi-desert, y con la zona muchísimo calor, muchísima gente en aquella entonces llegaban, llegaban constantemente, un compañero de fotos o idiomas, africamos a la frontera, con su madre, que están de cerca, y nos cruzamos, literalmente, con múltiples de refugiados, que venían andando, algunos llevaban burros a llevar cosas, otros a un carro, otros llegaban sus propias pretendencias a la cabeza, o en bolsas, nos contaban historias terribles, que llevaban, pues, muchos días o unas pocas semanas, días de sus ciudades polonacales, en busca de la dada que hayan ido en la radio, que en Calda les van a dar comida, que ahir van ellos a buscarlo, y en problemas que no están preparados, pero tanta gente se habría hace 20 años, y todo un capo de refugiados, por decimición, debe llevar poco tiempo, hasta que van a su casa, y ya hay 20 años, y con medio millón de personas, sería equivalente a la tercera ciudad más grande del país, y sigue llegando gente, y en un sitio se estarán donde pueden, como pueden, se montan tiendas con lo que pueden, con palos, con plásticos, y ahí están, también es muy difícil, para las ONGs y para las Naciones Unidas, poder así inspirar tanta gente, y además, en el caso, cuando hay secuestros como este, o en el caso de las españolas, este tipo de agencias de cooperación en una situación peridosa, para sus propios trabajadores, y limitan sus acciones, y se ha de emparir en todos, pero por supuesto, los refugiados también. Jose Miguel, seguimos tus reportajes desde aquí, desde Barcelona. ¿Tienes alguno en mente, ahora, especialmente, trabajando lo? Pues, precisamente, en los días, hablé con MSS para volver a Dadab, porque tuve que ser algún primer año, ahora me tengo que no va a ser posible. También estoy hablando con otra gente, para volver de nuevo, también, a Movavicio, que, como he dicho, es posible, sin ti, cuando te lo puedas pagar. Así que, es lo que estoy intentando, buscar, digamos, sin ansiación, y, bueno, siempre, pendiente de la actividad, y así, buscando reportajes, para contarles las cosas. Ya sabes, Jose Miguel, cada vez que tu presencia ahí es muy útil, para hacernos llegar esa información de una realidad compleja y peligrosa, pero información absolutamente necesaria. Gracias, Jose Miguel, hasta pronto. Bueno, muchas gracias, un abrazo. Adiós. Tots per tots, pensem i plegats. Que la gente comprenda que su situación personal no es una situación individual, personal, no es un fallo, una culpa de la persona y no es resultado de un fracaso personal y familiar, sino de un proceso social más amplio. Tots per tots, com ràdio. En els temps que corren, una secció fixa d'anàlisi econòmica és imprescindible, nosaltres li diem temps de crisi, i el nostre analista és la professor de l'escola superior de comerç internacional de l'Universitat Pumpeufabra, Alexander Muntz. Analisi i pedagogia, perquè sovint hem d'aprendre termes nous. El d'avui segurament serà mecanisme europeu d'estabilitat, és el nou terme que hem d'anar plenent. Comencem pel començament, Alexander Muntz, bona tarda. Bona tarda, gràcies. A l'europeu, els dies 28 i 29, com ho veus? Va permetre avançar cap a la solució d'aquesta crisi del deute que fa tants mesos, tants anys, que rosseguem? És un pas endavant? Sí, és un pas endavant, força important. En definitiva, hem vist també la reacció dels mercats, a l'avor, s'avui, apuja a tot Europa, i també l'euro va pujar bastant, va tenir una pujada molt substancial contra el dòlar, com a reacció a la Simera. Evidentment, aquesta Simera no ho resol definitivament, ni molt menys la situació que tenim plantejada de l'eurosona des del maig del 2010, que és quan es va afinar el primer rescat a Gràcia. Portem, malauradament, més de dos anys de crisi, del deute a Sobirà, i amb Xipra hi ha quatre països que han de necessitar un rescat, i, per tant, una crisi que fa més de dos anys que s'està gestionant, malauradament, no resoldrà amb aquesta Simera, però sí que s'han donat uns passos cap endavant importants i ara el que cal veure és que es continuï actuant amb la línia del que s'ha acordat. En el sentit del curt termini, coses que ajudin a curt termini a gestionar la crisi, és molt important que s'hagi aconseguit que, novament, es torni a comprar deute d'Itàlia i d'Espanya, que recordem que Espanya i d'Itàlia continuen venent el seu deute. El que passa és que han de pagar un tipus d'interès molt alt, perquè els inversors compren el deute espanyol-italià s'ha acordat que es tornarà a comprar deute d'Espanya i d'Itàlia en el mercat secundari. Això és important perquè hauria de baixar la primera risca espanyola-italiana i també el tipus d'interès dels bons espanyols a 10 anys, a 2 anys, a 5 anys, a 18 mesos, a 12 mesos, altres hores espanyoles estaven en deute constantment, està col·locant bons a diferents places, com indicava, un tipus d'interès que és massa, i aleshores s'hi decideix, a nivell europeu, amb diners europeus es comprarà deute d'Espanya i d'Itàlia en els mercats secundaris, això facilitarà que vagi el tipus d'interès que ha de pagar Espanya i també d'Itàlia per col·locar el seu deute. En segon lloc, també s'ha aconseguit un trajo, això ho portàvem setmanes parlant, un trajo omida per la banca espanyola. És a dir, el que volia el govern espanyol que ha negociat bé i ha insistit bé i amb el suport de Monti, el ministre italà i holand, el president de França, s'ha aconseguit que la recapitalització per la banca espanyola, que ja fa setmanes que s'està negociant, sigui sense que sigui comporti nouament del deute públic d'Espanya, de l'endeutament d'Espanya. Aquesta és una gran notícia, una notícia molt destacada, perquè aquí el govern ha fet una bona tasca de negociació i s'ha aconseguit que aquesta recapitalització pel sector bancari espanyol, pels bancs que necessiten ajuntar Espanya, sigui sense que hi hagi un endeutament adicional dels administracions públiques de l'Estat espanyol. Per tant, això és una notícia molt important a destacar. Evidentment, hi ha una línia de crèdit de 100.000 milions d'euros per l'economia espanyola, millor dit, pel seu sistema financer, pels seus bancs, i els auditores independents van dir que es poden necessitar entre 50.000 i 60.000 euros, per tant, 50.000 i 60.000 milions d'euros d'aquests 100.000 milions, em poden necessitar entre 50.000 i 60.000 milions en l'escenari més negatiu aquest any de més recessió o bé menys en un escenari d'una recessió més dèbil. Jo crec que més aviat serà l'escenari, malauradament, dels 50.000 i 60.000 milions, i pot ser que s'hagi de necessitar més fins i tot fins al top de 100.000 milions d'aquesta línia de crèdit. En qualsevol cas, tots els bancs en problemes i caixes han de demanar individualment quines necessitats tenen, i tot això estarà supervisat tant a nivell d'Espanya pel banc d'Espanya com també per institucions europees. Per tant, es fa amb una supervisió europea. I després, això són mesures de curt termini, és a dir, recapitalització del sistema financer espanyol, com es fa sense endeutament d'Espanya, compra de deute d'Espanya i tal i el mercat secundari en fons europeus, són molt bones notícies de curt termini, i després de mig i llarg termini es decideix que continuarà avançant cap a una unió bancària i una unió fiscal a nivell europeu, perquè anirà cap a un sistema amb els impostos més harmonitzats i en què la garantia dels dipòsits de les persones en els bancs t'hi ha fet a nivell europeu. Però si a casa això ho expliquem més endavant. Moltes qüestions. Potser parlem de rescat financer. Aquí sembla que més o menys es triomfat la idea aquella que va sortir el començament del president del Guàrdia Espanyol, Mariano Rajoy dient que això no es repercutiria en un moment del lèficis. Si ho entés bé, a gent aquests dies a molta cura als mitjans de comunicació, els diaris i els textes d'aquest consell europeu, això vol dir que el banc central europeu s'encarregarà d'alguna forma de fer-se càrrec d'això, amb el qual tens la sensació que s'arregli i que supervisarà i controlarà que tot sigui dins. Aquesta Unió Bancària ens portaria a l'extrem de que els bancs no siguin espanyols o alemanys o francesos o italiens, sinó que siguin tots europeus. Els bancs continuarà sent a cada país. Això és el banc. És a dir, la Caixa és un banc espanyol i català, i el banc Santander és un banc espanyol, i l'Egobè és un banc espanyol, i el dutxa banc és un banc alemany, un banc britànic i socialitari general és un banc francès. Els bancs continuaran tenint la seva... la seva nacionalitat en funció de que tenen una... Doncs el dutxa banc té una personalitat jurídica alemanya. Pot tenir una sucursal a l'Espanya. El dutxa banc, per exemple, també pot tenir personalitat jurídica a Espanya. Però els bancs tenen una nacionalitat i una personalitat jurídica. El que s'està d'un país determinat. El que s'està alien aquí és que aquests 100.000 milions, fins a 100.000 milions, que poden necessitar les caixes i els bancs espanyols, és a dir, Europa, els fons europeus, deixaran aquests diners a un terès del 3 o 4% a l'estat espanyol i, aleshores, els bancs i les caixes que necessitin per sanejar-se capital, hauran de pagar un interès més alt que aquest 3 o 4% per accedir en aquest capital, i després aquest capital l'hauran de tornar. És a dir, aquest crèdit l'hauran de tornar. Per tant, és evident que pot haver-hi alguns bancs, algunes caixes, que s'hagin de tancar, els que estan pitjor, i que no puguin, a base de desinversions o tancar sucursals, vendre participacions industrials, retallar dividends, que no puguin sanejar-se, i hagin de tancar alguns. Però els que puguin sanejar-se i hauran de tornar aquest crèdit amb un interès superior al que es carrega a Espanya. Per tant, això és com funcionar el mecanisme. Un 3 o 4% d'interès els diners es donen a Espanya, a Espanya els donen els bancs i caixes que necessitin. Aquests els fan servir per fer un programa de sanejament, que, juntament amb mesures com tancar sucursals, eliminar dividends, vendre participacions, permeten que sanegin aquests bancs i caixes, i aquests bancs i caixes, després de sanejats, tornaran aquests diners. Per tant, això és com funciona, i això és com funciona i ho veus, i ara, en tot el món, que és un diàleg per a la definició d'un d'aquests bancs, que és un diàleg per a la definició, que no es pot fer per part del govern espanyol i d'Espanya. El que sí és que no hi ha una credibilitat. El que faltava era credibilitat del supervisor. El banc d'Espanya, malauradament, no perquè no tinguin bons professionals, però amb l'explosió, amb el tema de bànquia, dels sistemes de supervisió a Espanya i, aleshores, ara, a canvi de donar aquesta línia de crèdit de fins a 100.000 milions d'euros, hi haurà més involucració dels mecanismes europeus a través del banc central europeu per veure com s'estan utilitzant aquests diners d'aquesta línia de crèdit de fins a 100.000 milions d'euros. Per tant, hi ha un pas cap a l'Unió bancària, que l'Unió bancària vol dir que, en el futur, però això encara no passa, és a dir, d'alguna manera, que l'Espanya és un experiment del que ha de ser l'Unió bancària, el que es farà amb la banca espanyola, que és anar cap a un mecanisme europeu que supervisi els bancs, que vegi si els bancs estan actuant bé, i que, en cas de recapitalització, recapitalitzin des d'Europa. I es tanquin, si s'han de tancar, i, a més a més, els dipòsits estiguin garantits a nivell europeu, a nivell dels Estats Membres. Ja saps que jo soc una mica il·lusa, i a vegades no em faria gràcia això de veure que els bancs siguin ni catalans, ni espanyols, ni fanceses universals, que fossin europeus. Ja que ens ha de supervisar un banc central europeu, doncs ja segurament ens batallaria menys, no? Perquè ara el problema ja és que els diners dels bancs espanyols, l'Espanya, l'Espanya, l'Espanya, l'Espanya fora, no? Si els bancs fossin tots... Però això deu ser ciència ficció. Escolta, el Mario Monti, la seva figura, ha estat molt ben valorada. No sé si he aconseguit el que volia, o no, però una de les conclusions d'aquest consell europeu és que la figura de Mario Monti ha sortit com realçada, com un gran esterista. El que no sé si ha aconseguit és el que volia. Sí, sí, això que dius als bancs, jo estic d'acord, estaria bé que els bancs fossin veritablement multinacionals. Jo, malauradament, m'explico com és ara. I estaria bé, que, evidentment, però els tenen fins i tot bancs internacionals que cada país tenen la seva personalitat jurídica diferent, però estaria bé que fos com tu dius. El Monti, efectivament, ha aconseguit aquests dos temes que hem comentat, ha aconseguit un compromís que es compri d'euta d'Itàlia i d'Espanya en el mercat secundari i també ha donat suport al govern espanyol en aquest èxit de aconseguir que la recapitulació del sistema financell espanyol es faci sense un deutament a través de, no sé, sense en deutament per a Espanya. I, per tant, això ha donat una assistència molt valosa al president del govern, Marem Rajoy. Una altra cosa que també ha estat un èxit, que hem parlat de l'agressat Manes, és l'aprovació i oficial del paquet d'estímul de 130.000 milions d'euros, que això és ja per crear creixement i ocupació als països del sur d'Europa, Espanya, Gràcia, Portugal, també Irlanda, Castelnord, però té problemes. I aquest 130.000 milions d'euros, el pacte de creixement, és una cosa que ho han insistit molt, Monti, també Rajoy, s'han aconseguit 130.000 milions d'euros, que és una xifra considerable per projectes ja en infraestructures de transport, infraestructures analgètiques, projectes de formació, projectes per fer inversions en investigació i desenvolupament, amb noves tecnologies, amb tecnologies de la informació, però això l'important és que flueixin aquests diners que vindran dels pressupostos de l'Unió Europea, el més aviat possible, perquè ja es facin aquests projectes, ja el més aviat possible. Potser per compensar una miqueta d'abstrús de primes derris, de mecanismes d'estabilització financera i tal, els mitjans de comunicació, després de la Simera, feien aquella, quasi com de comentaristes esportius, que hi ha guanyat i que hi ha perdut, que s'hi havia guanyat Rajoy Monti, que s'hi havia perdut Merkel, tu creus que hi ha hagut guanyadors i perdadors en aquesta Simera? Merkel ha perdut? No, no, jo crec que Merkel, de fet, no s'ha de... Un desgrans risc que tenim a Europa és que... a Europa fa 60 anys es va aconseguir... a l'any 52 es va posar en comú el carbó i l'acer, no? L'any 52, set anys després de la Sonarra Mundial. A l'any 55 vam crear el mercat comú. Tenim una moneda única. A Europa ens hem de valorar el que tenim. És a dir, encara que tinguem problemes, Espanya, des que va entrar a l'Unió Europea l'any 86, fins l'any 2006, a Espanya va arribar 100 mil milions d'euros. Quantes coses s'han construït a Espanya? Autopistes, aves, plantes de tractament d'aigua, programes de formació... Catalunya una mica menys per tenir una renta més alta que altres comunitats autònomes. A Espanya i també Catalunya amb diners de l'Unió Europea. Per tant, això s'ha de valorar i el que hem de veure és que hem fet molt recorregut a Europa. Aquí no hem de dir aquí guanyadors, vencedors... guanyadors, perdadors... Més que l'està fent molt esforç, perquè té tant la seva banda dreta com a l'esquerra, als extrems i no només a Alemanya. Aquest és un perill que existeix a molts països europeus. Afortunadament a Espanya no, però a països com a Alemanya, o bé Finlàndia, o bé Holanda, hi ha partits d'extrema dreta i d'extrema esquerra, dels dos extrems que estan en contra de la integració europea. Perquè el que agafen és fer una demagògia, de dir, això hi ha problemes, doncs hem de donar la culpa ara a la integració europea. Quan la integració europea és una història que té problemes, però és una història d'èxit. L'Amèrica li passa el mateix. És a dir, té una part de la seva coalició que posa problemes i no l'hi agrada, el fet que a Alemanya hagi de portar aquests diners, en els fons europeus, i el mateix està passant a altres països, com Holanda o Finlàndia, on partits d'extrema dreta o d'extrema esquerra influeixen l'agornabilitat d'aquests països. I aquí som, veig jo, més perill, perquè aquests acords s'han de ratificar per part de tots els estats membres de l'eurosona, que són 17. Hi ha països com Alemanya, podem parlar en més detall, el tema del Tribunal Constitucional d'Alemanya, o bé Holanda i a Finlàndia, o l'Anda té eleccions al setembre, d'extrema dreta i d'extrema esquerra, que fan servir la demagògia en moments en què és fàcil criticar Europa, perquè hi ha crisi, i diuen això és culpa de l'Unió Europea, això és crisi culpa de l'euro, i el perill és aquests grups que s'estan radicals tant a l'extrema dreta com a l'extrema esquerra. Els anglesos, bueno, el govern britànic, sembla que cada vegada ve menys clàssic de l'Unió Europea. El primer ministre de la Britànica, David Cameron, acaba d'escriure al Sant Nitelegraph que es planteja convocar un referèndum perquè si els britànics volen continuar a l'Unió Europea o no, si els planteja, se'n van, no? És una mica més complicat. Els britànics sempre han tingut una actitud molt distant respecte al projecte d'interessió europea, no? O ambivalent, agafa una mica el que els va bé. Aleshores mai, evidentment, no van entrar l'euro, no van entrar l'Unió Econòmica Imonetària, quan es va crear. I el que passa és que el Cameron estava en una col·lició amb un partit conservador i està amb una col·lició amb el Partit Liberal Demòcrata. El Partit Liberal Demòcrata sí que és pro-Unió Europea, però el Partit Conservador té un percentatge de diputats al Congrés, al Westminster, uns 100 diputats, aproximadament, del Partit Conservador, que són molt anti-Unió Europea. I aleshores aquestes 100 diputats van fent campanya, i aleshores el que ha dit Cameron és, ara, anant cap a l'Unió Bancària i l'Unió Fiscal, això canvia la relació del Regne Unit, que és un país que no està l'euro, canvia la seva relació amb l'Unió Europea. I una mica per contentar aquests diputats més radicals anti-Unió Europea del seu propi Partit Conservador, diu que el millor es farà un referèndum sobre la nova relació que tingui el Regne Unit amb l'Unió Europea. I jo crec que és molt prematur parlar de que el Regne Unit surti de l'Unió Europea. Ens estarem moltes coses per parlar, perquè ja volem parlar, jo volia parlar de l'Àrcla Isblany i també de l'Obama. Bueno, hi ha una bona notícia, com a mínim que t'ha d'haver parlat de bones notícies, el Tribunal Suprem ha avalat el Medicare de l'Obama, no? Sí, sí, no només sobre el tema britànic, que no és impossible que algun dia el Regne Unit surti de l'Unió Europea, però pensem que els britànics s'hi juguen molt, exporten molt dins de l'Unió Europea. Sí, a Estats Units, sobre 300 milions de persones, hi ha 50 que no tenen cobertura mèdica, i no sabem que no és universal com el nostre país. I, aleshores, el Tribunal Suprem ha decidit que el programa del president Obama per ampliar la cobertura a 30 milions de persones, d'aquests 50 que no tenen cobertura mèdica, s'amplia a uns 30 milions ara i als propers anys, doncs que aquesta llei que va fer provar el president Obama, doncs és constitucionari, és una gran notícia, per 30 milions de persones a Estats Units que no tenen cobertura mèdica. I que el president de l'Àrcla Isblany, Marcos Ángios, hagi de dimitir perquè l'enganxarà un escàndol. Això és una bona o una mala notícia? També és bona notícia. És mala notícia que el banc Barclays i altres bancs hagin estat fent servir aquestes pràctiques d'especulació i enganyant, i els accionistes de Barclays estan molt empivats. Això és mala notícia, que hagin fet pràctiques fraudulentes. Ara que hi hagi una reacció de dir que s'ha de netejar com funcionen els bancs del Regne Unit, això és bona notícia, la reacció. En el món dels banquers no sé si ens podem fiar de màgia. I últimament... Gràcies, Alexandra, a vosaltres. Com ràpid. Necessites noves idees per als teus plats? O potser vol sorprendre els teus convidats? Avui farem espaguetes de porerimari. Bombonets de somo format lli nou. Jo volia explicar un risotto d'espàrrecri champignon. Pollo cogalmendra i limón. És una vulgari, sempre truita de patata. Les galses i bèriques amb bolets i cartxofres. La cuina de carbó. Cada dia et de 12 a una del migdia. A Com radio, amb Mireia Carbó. I amb Mireia Carbó. Correcte. Amb Bruguet Jardí i Gemma Genó. En català hi ha mots que diem amb la S sonora, quan de fet s'han de dir amb S sorda. Per exemple, depresió, incorrecte. Hem de dir depresió, correcte. Amisora, incorrecte. Hem de dir emisora, correcte. Diseny, incorrecte. Correcte. Hem de dir disseny, correcte. Comissió, incorrecte. Hem de dir comissió, correcte. Alcaldesa, incorrecte. Hem de dir alcaldesa, correcte. Cada nit tenim les opinions que t'agraden. I les que et posen nervios. Per tu li ha de dir a la nit com radio 2.4.12 a la Casa de Tots. La nit amb Ramon Miravilles com radio. Tots per tots. Pensar és gratis, però no inútil. Creiem que hem d'invertir en educació si creiem que aquest món canvia. Muchos veces, lamentablemente, no invertimos en educación porque no hay dónde colgarle un champán. Hacemos obras porque le podemos poner la placa, le podemos poner el champán para la foto, pero la educación no te le cuelga un champán? No puedo. Sin embargo, los resultados son lo más importantes. Comencem amb l'Òlgar Ruiz de la Federació de Cooperatives de Catalunya. Aquest any ens hem pogut sumar a la celebració de l'any internacional de les cooperatives designats per les Nacions Unides. Amb aquesta sèrie d'entrevistes seleccionades per conèixer històries, persones, empreses que se'n surten a partir d'un model cooperatiu. Bona nit, Òlgar. Bona nit, Sisco. Avui inaugurem l'últim programa de la temporada. Una setmana molt especial, perquè aquest dijous, el Parlament de Catalunya, aprova una declaració de suport amb aquest any internacional. Una acció que arriba tot just una setmana després que ho fes al Congrés dels Diputats, a Madrid, i dos dies abans del dia internacional de les cooperatives, que es commemorarà aquest dissabte. Una petita famèria d'una setmana molt cooperativa, en tot cas, perfecta per acabar aquesta sèrie d'entrevistes que hem anat fent, i que ens en permets conèixer a tot tipus d'initiatives, a la cooperativa d'habitatges, a una empresa reconvertida pels seus treballadors per evitar el tancament, una petita empresa d'informàtics que està en procés d'internacionalitzar-se, gràcies a la creació d'un grup cooperatiu, els podeu escoltar tots, el bloc del Tots per Tots, el web de la COM. Avui ens portes un senyor que no té pràcticament temps de saludar, perquè està discutint d'economia amb Alexandre Amunt. Avui tenim a l'estudi una persona que cada... no sé si referent, però en tot cas, en tot cas, en sap molt de pensament cooperatiu a Catalunya, algú que porta anys implicat en diverses xarxes i moviments socials, escriptor, periodista, cooperativista per descomptat, hi ha tot d'uns quants llibres entre ells el que avui coneixem, Adeu Capitalisme, publicat per Icara Editorial. Bona nit, Jordi i Garcia.Mola, bona nit. Adeu Capitalisme, realment és una adeu? Tant de bo. En tot cas, és un desig. És un desig volgut fer col·lectiu i volgut fer projecte. En aquest llibre expliques que el capitalisme no funciona i proposes una alternativa, l'ecodemocràcia cooperativista, en què consisteix aquesta alternativa? És difícil de resumir en quatre mots, eh? Però, d'alguna manera, és un sistema que políticament és molt més democràtic que no pas l'actual, no?, que combina formes de l'acció democràtica als representants, en formes directes de participació a la ciutadania, amb una economia que no és capitalista, sinó que és una economia que anomenem social, solidària, democràtica, d'alguna manera, un cooperativisme global. Doncs és una data, el 2031. És fantàstic. Podríem firmar, fins i tot, no?, si fos possible. Per què, 20 anys? A veure, la data en cín, diguem-ne, es aleatòria, tria aquesta data. Jo crec que parteixo de dues consideracions. La primera és que, malauradament, penso que se'ns acaba el temps per aconseguir societats més justes, més lliures, més democràtiques, més humanes. Se'ns acaba el temps per què? Doncs perquè hi ha una crisi de l'energia que està a punt d'explotar en tota la seva dimensió, perquè estem en una crisi econòmica, social i política, molt profunda, perquè la població està incrementant, i el món, per primer cop, es pot dir que és un món ple, i la majoria d'analistes socials i estudiosos ambientals coincideixen a assenyalar que tenim 30 o 40 anys per redreçar el món. Per tant, podria ser el 2031 com podria ser el 2040, el 2025 o el 2018, no? Per què, aleshores, triar concretament el 2031? Doncs aquí ve una... una clocada d'uny a un altre autor, un escriptor ecologista i polític madrileny, Ramon Fernández Durant, que va escriure un llibre, el seu llibre Pòstum, Fernández Durant, va morir l'any passat, en què un llibre que diu l'equilibre del capitalisme global, en què hi diu, possiblement, el 2030, el capitalisme, la globalització capitalista esclata, el món es troceix en capitalismes perifèrics, hi ha alguns llocs, diu ell, m'agradaria pensar que sorgeixen societats que ja no són capitalistes, que són més democràtiques, més sostenibles, més igualitàries. Jo, d'alguna manera, li faig aquest petit homenatge, i molt bé Ramon, doncs, el 2030, ha esclatat aquest capitalisme global, el 2031, en alguns llocs del món, imaginem-nos i anem a intentar-ho, que en alguns llocs del món surt comencem, també, a sortir del capitalisme. Aleshores, tu fas un exercici d'una societat ideal d'aquí 20 anys. No ben bé, o sigui, jo crec que la... O sigui, per mi, la... O sigui, no pretenc fer una utopia en el sentit de marcar una societat ideal, en primer lloc perquè no crec en les societats ideals, no crec en la perfecció, penso que la societat sempre serà en conflictives, sempre hi haurà conflictes i això és humana. Per tant, no m'imagino ni menys d'aquí 20 anys, d'aquí 200, una societat perfecta. La idea és pensar que quina mena de societat millor podem aconseguir a 20 anys vista, que és el temps que ens queda, que ens permet, i a partir d'aquell moment, anar seguint un procés que a poc a poc ens portin a societats no sense conflicte, però sí més sostenibles, més democràtiques i més lliures. Per tant, societat sustancialment millors que les que coneixem ara, però no pas perfectes ni díliques, no hi crec en això. No sé si t'esguerro la línia urbanitzal, però el capitalisme mai m'ha quedat massa simbàtic. Però en els darrers temps tinc una sensació que és pitjor que mai, que és més dolent que mai, que és més agressiu que mai. A mi em sembla que tingui més força que mai. Un altre tipus de capitalisme, més financer, més especulatiu, però no se'l veu massa fluixi, massa fràgil en aquests moments. Hi ha qui parla de capitalisme senil, en el sentit que estaríem en una darrera etapa del capitalisme. Jo no ho sé, tampoc, tampoc hi crec gaire en això, d'imaginar-nos que estem en les acaballes d'un sistema. El cert, també, és que tot el sistema socials que coneixem, des de l'esclavisme, el feudalisme, etcètera, totes les civilitzacions són històriques. L'imperior romà, tothom s'imaginava, l'època era un imper invincible que dominaria sempre el món i va caure. Per tant, és cert que qualsevol societat té un moment de decadència i acaba desapareixent per altres, és la nostra experiència com a humanitat, és aquesta. Si això està a punt de passar o no, jo no ho sé. El que s'intueixo és que això no passarà sol mai. És a dir, que sempre caldrà que hi hagi una majoria de la societat que empenyeu perquè hi hagi un canvi social. I això sí que crec que és necessari. Jo diria que en aquests moments, si sortim al carrer i fem una enquesta ràpida, pensen que el capitalisme és un sistema econòmic eficaç i just, jo crec que l'immensa majoria de la gent, ara avui com avui, potser fa 10 anys, però avui com avui ens diria que no. Sincerament, no crec que sigui eficaç, ni que sigui just, ni que anem pel bon camí. Ara, la següent cosa que ens dirà, que em dirà que és molt bé, però vostè què proposa? Doncs bé, el llibre, modestament, intenta fer una proposa, no de societat idíl·lica, però sigui de societat que jo crec, substancialment, més eficaç, fins i tot, més justa i més democràtica que la capitalista. I què et fa pensar que estem preparats per afrontar aquest canvi d'aquí... Sí, sí, exacte. Amb poc temps, finalment, parles que, en unes les formes de canvi, seria aquesta consciència que estem davant, estem vivint un model que està, potser, més fort que mai, però potser a les cavalles, com tu argumentes, i que una de les vies, al canvi, serà una mobilització en la partida d'aquesta consciència, cosa que no existeix, però què et fa pensar que estem davant d'aquest gran canvi? Mira, jo normalment dic que el canvi és possible. La qual cosa no volia que sigui probable, ni molt menys segur. Però, per mi, la finestra... la finestra d'esperança més important que tinc, i la qual crec que ens hauríem de cafar, és que ara, en aquests moments, ja no sé si hi ha centenars de milers, o hi ha milers i milers d'experiències arreu del món, moltes petites, moltes allades, invisibilitzades socialment, moltes d'elles també, però hi ha moltíssimes experiències de treball, de consum, de relacions humanes, d'organització política que es regeixen per valors, que seria una democràcia a fons, que seria una igualtat, un suport mut, una sostenibilitat ambiental, que no són els capitalistes. És a dir, que d'alguna manera, jo crec que si agafessin la lupa i anessin mirant, volíem petits embrions d'una altra economia que ja no és capitalista, com a cooperativisme, per exemple, petits embrions d'una altra política que ja no és aquesta democràcia light, per no dir-ne una altra cosa tots que estem patint. I això, per mi, és la principal base a l'esperança. O sigui, si volem canviar el dia amb la societat, ens hem de basar en coses que ja existessin ara, perquè no tenim temps per crear-les a nou. Però si ho observem, i el llibre amb bona para es basa en això, en observar, hi ha tota una sèrie d'experiències, de tipus social, polític, cultural, que a petita escala ja s'estan funcionant d'una manera no capitalista. Quin és el repte? Doncs, evidentment, amplificar això, desenvolupar-ho, articular-ho. Però jo diria que és la principal esperança que tinc, la base d'esperança que tinc, de dir, bé, a petita escala això ja s'està fent, que és el repte que ho fem a gran escala. I, evidentment, això és molt complicat i no sé si és possible, però l'esperança va per aquí. Però si el capitalisme desapareix, no ho farà de la nit al dia, suposo. Jo hauria de ser un procés. No ens lleverem un dia i avui ja no hi ha capitalisme, no? Suposo que és un procés lent, en el qual aquestes alternatives que proposes tu van menjar en el terreny. I no sé si se'l deixarà menjar fàcilment. Jo crec que hi ha un moment en què es defensa... Afardissada. Sí, sí, sí. Jo crec que també, estimant la història, no hi ha sistemes socials que caigui sense... sense que els privilegiats per aquest sistema intentin defensar els seus privilegis. I això és així, amb més o menys hòsties de violència. Esperem que n'hi hagi, si es proveix el procés, la mínima possible. I, en aquest sentit, a part de la proposta de societat poscapitalista que faig en el llibre, que, al moment, com vosaltres hauríeu dit, que la cooperativa també faig una proposta estratègia per arribar-hi, i una de les vies estratègiques en què es basa en la mobilització popular no violenta, amb estratègies de desobediència civil, popular, però mai violentes, però és cert que els privilegiats tendeixen a defensar, amb ungles i dents, els privilegis. I això és una possibilitat que s'ha de tenir molt present, certament. Els estratègies de mobilització no violenta, com aquestes que veiem... Actualment, jo no pago... Per exemple, com la 15M, les mateixes ocupacions a les places, el Magrib, o hi ha, per les mobilitzacions clàssiques, la independència de l'Índia per Gandhi, de l'independència d'altres països africans del colonialisme europeu, com Gana dels 60, la lluita president civil, de, diguem-ne, als negues Estats Units, o de les dones sofregistes, pels drets de les dones. Hi ha un estudi, força interessant, que va fer l'any passat una professora, no recordo el nom, d'una universitat norteamericana, ella s'ha dedicat a estudiar totes les lluites socials que han tingut jo des del 1900, fins al 2010, una cosa així, no? I les ha classificat en lluites amb mitjans, diguem, de violents, amb mitjans no violents. Ha investigat dues coses. Primera, quin percentatge d'èxit tenia cada una de les dues vies, i la conclusió ha estat que cada vegada, cada deceni, ella ha dividit en aquestes campanyes per decens, diu que cada deceni hi ha més probabilitats, que han deixat anar a triomfar més lluites no violentes, que no pas les violentes, i segona cosa, i tan important com la primera, i es diu molt bé, en el cas que triomfin, siguin violentes no violentes, quina mena de règim s'instaure, al cap dels anys? En el cas de les lluites, que el poble fa moltes vegades legítimament, per una manera violenta, aquests règims tendeixen, han de venir regis totalitaris, que neguen els seus principis fundadors, i en el cas, en canvi, de les lluites no violentes, això és molt més difícil que passi. Pedro, jo crec que tendències com aquestes ens demostren que és possible, que sigui probable, que sigui possible un canvi social no violent. I quant sense parlar de primers de risc, de reunions del Consell Europeu, de mecanismes d'estabilitat, de financera, de merc, i tot això, què penses? Què penso? Doncs penso que veus que els mateixos que han provocat aquesta crisi, són els que intenten gestionar-la, i que, com dèiem abans, que els rics i els poderosos mai acostumen a ser els seus privilegis, estiguem en aquests moments en el mateix, que han provocat les crises, que són els rics i poderosos, aquests que se maguen sota l'ofamisme dels mercats, consideren que els mercats no hi haguessin noms ni cognoms, no? Doncs són els qui estan intentant que la factura de la crisi la paguem, la gent treballadora, la gent pobra, i, per tant, se'n posen els peus a punta, la veritat. Bueno, aquesta idea del llibre, una mica que el sistema el complet recuperi aquesta escala humana, se'n creixi segons després una mica així, una sèrie de propostes que ja estan passant, aquesta societat ja està vivint el canvi, segons tu estàs dient. A partir de microexperiències que estan aquí, en el carrer, al costat nostre, com fer aquest sal a un nivell més macro, més gran, la línia del que tu deies, el poder judicial, la governança, l'economia més... més amplia, com aplicar aquest canvi de visió... Aquest és el repte, com passar d'allò que és micro, allò que pot ser macro. Jo crec que aquí tenen un paper molt important en aquests moments, en què anomenem les noves tecnologies, l'informació de la comunicació, com a mecanisme de prenentatge i de replicació de propostes que s'estan fent, i haurien d'anar veient el sorgiment d'un moviment social anticapitalista global. El que no pot ser, perquè juguem amb inferibertat de condicions, és que, tal com m'explicaves tu, ara fa un moment, la mèrquel, etcètera, tothom jugui en un terreny mundial, com a mínim europeu, per canvi, les classes populars, la gent treballadora, com a màxim, ens mobilitzem estatalment, no pot ser. Llavors, cal crear, i això, a partir dels Forons Socials Mundials, el 2001 en sa, ja s'ha anat s'està gestant, però cal crear un subjecte global de canvi, on tinguin cabuda totes aquestes experiències de altres formes de vida que ja hi són. Lluís, gràcies per explicar-nos aquest llibre. Adéu, capitalisme. La senyora del 2030 ho es compleix. És una bona lectura per aquest estiu, no? Absolutament, absolutament. I Cari i Toriel, el meu capitalisme, Jordi Garcia. Hòstia, hem de seguir parlant de cooperatives quan sigui. I tant, aquí estarem. Fins ara. Com ràdio. Notícies. Bona nit, són les nous. Parlem, Sònia Kerr i Manel Carvajal. Són marinistes dels bombers, continuant buscant el cadàver del pilot que aquesta tarda mor, mentre treballaven les tasques d'extinció de l'alicòpter que conduia s'està vellat a l'enversament de Forata. Dos pilots més han resultat ferits en el mateix incendi i el d'acord de Pallàs, a la Vall de Coffrents, en caure la parella a la Serra de Martés. Els dos han estat traslladats a l'hospital de la FEDA València amb politromatismes. L'incendi ha calcinat prop de 30.000 hectàrees segons les primeres dades oficials del govern valencià. Seràfim Castellà, no, és el conseller de governació. El incendio de cortes de Pallàs està estabilitzado y sin llamas. Era una buena situación, conforme ya habíamos dicho esta mañana. Luego los técnicos, en el caso, le darán más información al respecto. Se continúa refrescando el perímetro, como se está haciendo desde primeras horas de la mañana, tanto con medios aéreos como con medios terrestres. Pel que fa el foc d'endilla a Serrans, els bombers encara treballen per acabar d'estabilitzar-lo, però de 2.000 efectius col·laboren en les tasques d'extinció d'aquests dos incendis que en conjunt han cremat unes 50.000 hectàrees. La Generalitat es planteja reduir els descontes que aplica als peatges si l'Estat no paga els 40 milions d'euros que li deu en matèria d'autopistes. El govern català més descart amplia les bonificacions que tenia previstes pels conductors habituals dels peatges de l'Ella, Mollet del Vallès i Terrassa. El director del centre d'innovació del transport de l'OPC, Francesc Robuster, veu bé la proposta perquè no és partidari d'aquestes subvencions. Són declaracions a com ràdio. Estem descontes per uns motius socials, que hem vingut cinc, però això ha de ser autososantable. I a més, tinguem en compte que estem pagant amb diners públics, fomentant la mobilitat amb transport privat. Això tampoc és el punt de vista econòmic. El social no s'aguanta. Per la seva banda, els tres alcaldes afectats han mostrat el seu malestar i estudien amb prendre accions de protesta a conjuntes. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat que caldrà més reformes per contenir el déficit públic i complir l'objectiu marcat per Europa. Rajoy ho ha dit durant el seu discurs durant la Junta Directiva Nacional del Partit Popular que s'ha fet a Sevilla. Todo lo que hará el gobierno en las próximas fechas es necesario e imprescindible para no desviarnos del camino de la salida de la crisis y de la recuperación económica. Y todas las medidas y todas las reformas se resumen en un solo objetivo capital y sirven a ese objetivo, que en España volvamos a crecer económicamente y que en España vuelva a haber trabajo para la gente. Rajoy ha demanat a les comunitats més esforços per contenir-la després en els pròxims mesos. Una aplicació informàtica mostra des d'avui l'estat de totes les platges catalanes. És un servei de creu roja obert al públic i que fins ara només oferiria informació de les platges on presteva el servei de rescat. Aquest any, però, i per primera vegada, inclura informació de tot el litoral. Les exportacions industrials catalanes han augmentat pràcticament en un 9% en el primer trimestre d'aquest any. És una xifra de rècord que confirma el creixement que ja va experimentar el sector l'any passat. Ho diu un informe de la generalitat que situa les exportacions com el principal motor per sortir de la crisi. Tot i aquestes dades positives, són els que s'estan produint ocupació. Bona nit, us parla David Amador. Continua marxa la celebració de la selecció espanyola, campiona europea de futbol, el combinat de Vicente El Bosque, està fent una rua pels carrers de Madrid amb un autobús descobert en final de festa a la Cibeles. Per cert, Andrés Iniesta ha estat designat com el millor jugador de l'aurocopa. Ha parlat, com radio, el seu avi, Andrés Luján, que també vol la pilota d'or per al seu net. La recibimos con mucha alegría, porque pienso que Andrés ya, según las normas que tenían, ya lo debía haber recibido cuando ganó el Mundial. Si no lo fue, pues a ver si ahora, poquito a poquito, puede conseguirlo. De la seva banda, la espanyola ha afichat el mig campista del Mallorca, Sergio Tejera i l'operació Javi Márquez, ha estat traspassat al conjunt Mallorquí. En ciclisme, Marcabendix ha guanyat la tercera etapa del Tor de França, o a Consell.