Juguem a Casa del 30/5/2016

Bona tarda, són dos quarts d'avui i benvinguts al Juguem a casa. C de segona, aquest era l'objectiu. I C de segona, és el que serà l'Atlètic la pròxima temporada. El diumenge ho vam narrar, ho vam explicar i ho vam dir. Escolteu-nos bé, tant si sou de l'Atlètic, com si sou dels enjuus, com si patiu perquè el Madrid va guanyar l'1 dècima, com si sou d'aquells que patiu perquè el vostre equip no guanya, com si sou d'aquells que us veu fer la samarreta de la queca o de l'inyestazo. És igual, escoltau-nos bé, que l'Atlètic va guanyar i serà de segona. Així ho vam narrar, no tenim el tall, però així veu una ra. L'Atlètic va remuntar el 39 de la segona per fer-nos patir de falta, amb peble a cima, una falta, sí, una falta de fora de l'àrea. Sense dir res més. Aquesta és la notícia del dia, sense cap mena de dubte, la remuntada i la victòria. I la sens, que per fi arriba després del patiment de l'any passat, aquest any sí, l'invinent serem de segona. I com que això no passa cada cap de setmana, això s'ha de celebrar i s'ha de celebrar bé. Per això, dilluns, vine en aquest programa, omprirem l'estudi, si tot va bé, si tot va bé, d'ajugadors, entredors i diferents personalitats del club. Patarem aquella xerrada d'una estona i farem valoracions de la temporada, del partit i del que ens espera la temporada vinent. Només destacar dues coses negatives del cap de setmana. Bé, tres, podríem dir, la primera o la ondècima, dit i ràpid. La segona, la derrota del bàsquet femení, que encara mantenim opcions per pujar de categoria, però es complica una mica tot plegat. I la tercera, i pitjor, la quantitat de Mossos d'Esquadra i d'edutacions que van haver-hi d'haver al Camp Municipal de Sant Just de Futbol per aconseguir la seguretat dels aficionats. Com més l'imatge va ser preocupant, vergonyosa i que no és molt agradable, la veritat. Però vaja, és el que va tocar viure. Ja ho sé, que avui tocava la regidora, no la tindrem, perquè els polítics de Sant Just han decidit fer un ple extraordinari. També de un idò, avui, sense comentaris. Per això avui us presentem un especial, juguem a casa de resum la temporada, entre moltes cometes. Però farem el que podrem, com sempre. Passen gairebé 3 minuts de dos quarts de vuit del vespre. Mira, ara sí, 3 minuts de dos quarts de vuit del vespre. Benvinguts al juguem a casa. Hola, bona tarda, bon dilluns. Benvinguts al juguem a casa. És dilluns 30 de maig. Per fi s'acaba el mes. Demà, jo, que vols examen, també s'havia de dir. Dilluns que avui repassarem coses. No sé si s'ha d'acabar. Un dilluns, on ja tenim un equip de Sant Just, que és de segona catalana. Ara, de seguida, us repassem. Parlarem del bàsquet, de la Copa de la Lliga, de l'Ukell, i del tot plegat, des d'ara, i fins a les vuit del vespre. Així, tant si sou de l'Atlètic, com si sou del Sant Just, que és de la Copa de la Lliga. Hola, si les alias, bona tarda. Cap de setmana, mogudet, eh? Qui, Sant Just? Sí, sí, i m'agrada, en aquests caps de setmana, que et veig cada dia marxant. Sí, dos narracions. Et veig més a tu que la meva mare, quasi. L'Atlètic Sant Just pujarà de categoria, després de guanyar el Llano de Sabadell per 3 gols de 2. Sí, ja tocava, eh? L'Atlètic s'ha guanyat durant tota la temporada, una segona volta perfecta, podríem dir, perquè no ha perdut cap partit. I s'ho amareixa, s'ho amareixa el partit, sí que la primera part va ser una mica... se'n va anar el mar... Ja ho diré, eh? Ja ho diré, el descans. Amunt gol a dos, i van saber remuntar, molt bons els canvis per part de l'entrenador, de l'Atlètic. I bé, segona, tu ho has dit? Sí, perquè un de les notes, o un dels revolucions que es va plantejar l'entrenador del Sant Just, el Profortega, com ja li diem en aquest programa, van ser els canvis introduïts a la mitja part, no? Sí, exacte. Va fer un triple canvi, va fer entre Peble, Cima, Adrián, Faure, i Nacho Palacios, i va revolucionar al mig del camp, perquè i només un minut després de començar la segona part, el propi Adrià Faure va marcar el dos a dos, d'una mica de sort, però tot s'hi val, tot s'hi val. I també en els últims cinc minuts, a Peble, Cima, també de Refres, Vantra, i quin golàs de falta. Ara de seguida, quan acabem aquest repàs de l'actualitat esportiva, farem una mica de tertúlia, hant-o-hant, per comentar el partit. Un partit que a la mitja part, amb un atlètic, al darrere del marcador, no? Exacte, va començar bé els 15 primers minuts, i no ho recordes malament, va tenir un parell d'altres de bones oportunitats. Tot i això es va avançar al Llano de Sabadell per mitjançant Dani Bermudez, a falta lateral que penja el Llano, i de cap entre sol Dani Bermudez, potser també l'atlètic va acusar, tenir el vent en contra. Tot i això, abans d'anar a les camps, a l'Expalacios també, en una falta, va empatar el partit, també lateral, de cap. Però, quan ja semblava que tot s'havia d'acabar, Adan Rodríguez va marcar després d'una rada, també, una mica de culpa del vent, una mica de culpa del central de l'atlètic, ja amb busquets i també del porter, que pot diria fer-te alguna cosa més. Se'n va anar al descans, així. Al final, però l'atlètic va ser capaç de donar-li la volta al partit, amb un gol d'Andrià Amfobre, com deies, al minut 46 de partit, tots just un minut després de començar la segona meitat, i al 84 marcava Peblezima, de falta, el 3-2, definitiu, que donava el campionat d'Òlliga i l'ascens a l'atlètic s'enjust. Sí, recordem que si no arriba a marcar aquest gol, l'atlètic hauria quedat tercer classificat i no hauria pujat a saona catalana. Per tant, evitar aquest gol, evitar aquesta victòria i, en un final, amb molta èpica. Amb molta èpica. D'altra banda, pel que fa, el futbol club... Bé, perdona, m'he saltat part del guió. L'altra narració del cap de setmana va ser el club basket s'enjust, l'equip fa mení, que va caure, les noies de Xavi Ortí van fixar l'ascens a primera catalana, com a principal objectiu a Solí, però, de moment, es complica una mica, no? Sí, s'havia de guanyar aquest partit. Estaven fent la fase de promoció d'ascens després de quedar terceres en el seu grup, els va tocar el premià, que van donar la campanada, el s'enjust, el premià, van guanyar 54-56, i tot feia suposa que el s'enjust s'havia d'imposar tot i això, vam veure el partit, vam narrar-lo, vam veure com el s'enjust era un rival inferior al premià i va acabar partint 43-50, i, al final, s'haurà de conformar a jugar una altra eliminatòria i no està tot clar si pujaran o no. La lluita pel tercer i quart lloc, aquest dissabte, a partir de les 4 de la tarda, la nada serà el pavelló de la bona aigua, la tornada serà el mateix diumenge en una idea d'anàlisis de la que s'hauria de fer mirar la Federació Catalana. Sí, un partit del dia, un partit dissabte, un partit diumenge, el s'enjust s'enfrontarà davant del Sant Jordi, que és qui va perdre l'altra eliminatòria davant del Cervera, i suposen que esperem i desitgem que el s'enjust pugui guanyar i pugui quedar almenys tercer en aquesta fase d'ascens i pugui optar a l'ascens a primera catalana. Aquest són els resultats d'aquest cap de setmana, aquests són els petits que hem narrat ara. Repassem la resta d'equips com han tancat la temporada alguns d'ells i què els queda part endavant. Un dels equips que parlàvem de Bàsquet que s'havia marcat l'objectiu de posar a segona catalana va ser el senyor Masculí de Bàsquet, un inici de temporada que ha estat a punt de tancar-se, però l'objectiu no s'ha pogut aconseguir. Exacte, el senyor Masculí del Sant Just que al final va acabar cinquè la temporada havia de quedar segon per realment estar en posicions d'ascens o aconseguir l'ascens directe a segona, si quedava primer, però una lliga molt igualada. Van quedar molt a prop els rivals, només a dos victòries, sinó que el senyor Masculí del primer clasificat. Per tant, sí, van quedar cinc anys, però a punt de aconseguir aquest acent. L'inici de campionat va ser fulgurant pel Sant Just, 9 victòries en deu partits, que el col·locaven primera posició, això ens portava a pensar que l'objectiu de l'ascens es podia aconseguir, tot i això es van encadenar tres derrotes consecutives, que van fer que l'equip entrenat per Quique López arribés en la tercera posició a l'equador de la temporada amb uns victòries i quatre derrotes. Al final, tot i que l'equip va lluitar en un final de temporada en partits molt complicats, perquè un final de temporada, on els primers equips s'enfrontaven entre ells, l'equip va donar molt bé la nota, però una derrota a tres jornades del final els deixava sense opcions de pujar de categoria. Sí, una derrota a la pròrroga, va ser en pista contrària davant d'un dels primers clasificats, i, com has dit, al final de la primera volta es van encadenar tres derrotes consecutives i els enjuusen aquestes últimes tres jornades abans que la segona volta sí que va donar la talla. Per tant, es va recuperar l'equip, tot i això no va ser suficient. Com deien també pel que fa les noies, bé, ja ho hem comentat. Aquest cap de setmana se la jugaran per intentar pujar a categoria. Expliquem bé, però perquè quins són els equips que pujen de categoria seves? En el femení pujant el primer i el segon. No, el que guanya a la final puja directe. Ara bé, caldrà tenir en compte la resta de censos pel que fa competició espanyola si molts equips catalans pujan de nivell català espanyol. Això vol dir que les places que deixen lliure aquests equips ocupen la resta d'equips. I així fins a arribar la segona catalana. El que vol dir que el Sant Just encara té opcions de pujar, de fet l'any passat van acabar pujant els quatre equips que van fer l'aliminatòria. Això vol dir que en principi el bàsquet Sant Just femení encara ha de tenir opcions per acabar pujant a jugar-ne a bàsquet perquè caden a terceres podrien tenir l'ascens directe i si no un ascens del despatxos ho plantejava el president del club Bàsquet Sant Just. Sí, però això haurem d'esperar el juny, juliol, i això es toca una mica els plans de les directives i de les secretàries tècniques perquè pujar la categoria implica una major despesa però també millors jugadores per competir. Per tant, es poden preparar per fer aquest salt. Tot i això, si no arriba, s'ha lluitat fins al final i sí que seria bo guanyar l'aliminatòria aquest cap de setmana davant del Sant Jordi. Ens anem ara a parlar d'okey. Si no us avui, s'agrada mà i si no, mira la setmana vinent. Va, som... Un oquel Sant Just que ha acabat ja la temporada, amb l'últim partit que vam re aquí, una temporada que ha acabat en quina posició seves? Doncs el Sant Just ha quedat en cinquena posició, amb 46 punts, 13 victòries, 7 empats, 8 derrotes, amb 114 vols a favor, i 96 en quina posició seves? Doncs el Sant Just ha quedat en cinquena posició, amb 46 punts, 13 victòries, 7 empats, 8 derrotes, amb 114 vols a favor, i 96 en contra. Molt bona clasificació després de uns quants anys patint en aquesta màxima divisió de l'okey català. I bé, esperem que a la propera temporada doncs puguem igualar-ho, almenys, o millorar, no? Sí, aquesta ha estat la temporada més tranquil·la de les 3 que ha jugat el senior de l'okey club Sant Just, al Nacional Catalana, màxima divisió de l'okey català. Recordem que en les dues temporades anteriors l'equip es va salvar pels pèls, i en les últimes jornades de campionat. En Guany, la història ha estat diferent, el conjunt dirigit per Carles Marín, ha acabat cinquè clasificat sumant 46 punts, amb 13 victòries, 7 empats, 8 derrotes, com d'ella, amb 28 partits, amb 114 vols a favor, i 96 en contra. L'equip va començar molt bé la lliga, i és que va guanyar 13 dels primers 18 punts, es calen fins a la tercera posició. Tot, i patir alguna ansopegada que es va fer caure fins a la buitena posició, els Sant Just Tengs van posar tota la carnada, graella en els últims partits, i van aconseguir 6 victòries i 2 empats en les últimes 10 jornades. Què els queda ara per endavant aquest equip? La Copa de la Lliga. Sí, doncs final de festa, no? Per acabar aquesta temporada, molt tranquil·la, per part de l'ocaiclub Sant Just, s'han clasificat els 8 primers equips de la divisió, i bé, la setmana que ve, perdó, aquest cap de setmana, el dimenge cinc de juny, el pavelló olímpic de la Taneu, sense dormir de noia, el Sant Just té una eliminatòria davant del Teradei, el primer encreuament. Bé, és una Copa de la Lliga que està bé disputar-la, la jugaran contra el quart, que és el Teradei que ha quedat en quarta posició, només a dos punts per sobre de l'ocaiclub Sant Just. 3 quarts de 8 passades ja gairebé, un minut per sobre de 3 quarts de 8, un altre equip que hem de comentar, el Futbol Club Sant Just. A l'Àfrica, la gent que va a l'Àfrica va a la llibertat de la Taneu, i d'entren a psicòls, va i m'enduc una carbassa, i una defensa de 4, amb centrar els ben condens, la podència i la paciència hi pararan en tot moment. Si les coses van maldades, fem soplant a l'autor, 4 prasses mal tontades, i que passin els dinots. Pusem sintonia de tertulia avui, tot i que avui no hi ha entrevista. Pusem sintonia d'entrevista, tot i que avui no hi ha entrevista. Seves, Loquei, el Futbol Club Sant Just, un equip que jo crec que aquest any ens ha decebut una mica. Sí, no ha donat la talla, l'equip baixa de tercera catalana, a quarta catalana, que és la pitjor divisió del futbol català, i el futbol català ens jugarà a quarta catalana l'any del Sant Anari. Això t'ho ha d'anar a comentar ara. Jo, i és un dels dubtes que s'en planteja en mi, i que intentarem desballar en els pròxims programes, en pròximes entrevistes i tal, plantejo ara allà. L'Atlètic Sant Va Quarta, l'any del Sant Anari, l'Atlètic Puja Segona, una categoria que implica més despesa econòmica, més jugadors, més hores d'entrenament, intentarà lluitar per pujar primera. Jo crec que aquest fet de que un pugilat rebaixi i que l'altre arribi a l'any del Sant Anari, apropa les dues posicions a que es tornin a unir els clubs. Serà difícil, serà difícil, perquè s'ha intentat durant anys, els últims anys s'ha intentat quasi cada any. No ho sé, no ho sé, estaria bé que hi hagués entesa, però bé, els dos equips ara són bastant independents l'un de l'altre, i no sé ben bé què passarà, depèn de les dues directives, també depèn de la gestió i la diplomàcia en aquest sentit que pugui fer l'Ajuntament, però jo, ara mateix, no ho veig. Recordem que el que resumava Serra no va dir que aquesta legislatura, que es plantejava seguir negociant entre els dos equips. Exacte. Que l'Ajuntament es retirava. Exacte. Que els dos equips facin la seva, que em sembla una posició totalment bona en aquest sentit, o vull dir que la poden fer, perquè han demostrat que els dos poden conviure en un espai bé, conviure en d'aquelles maneres, perquè al final sempre acaben a vendre algunes més i menys, ja ho veurem. Escolta, aprofitem que ens queden 10 minuts per acabar el mes. Pots mirar així, això és molt interessant. 10 minuts ja acabarem el mes tu. I encara no hem cobrat. Aprofitem per parlar també una miqueta del partit d'aquest cap de setmana. El bàsquet, les noies, ara ho comentàvem. Se la juguen, però és que jo realment em plantejo, si tornem a veure el de l'altre dia, l'únic que ha de fer el rival de les noies, que si me'l pots recordar, és el Sant Jordi. Gràcies, si és el Sant Jordi. L'únic que ha de fer el Sant Jordi és plantejar amb la defensa 3-2. Sí, hem anat un parell de vegades a veure les noies i crec que es posen nervioses amb la ràdio, no creus? Sí, sobretot amb tu. Deixes anar a unes hormones i fer-ho-mones, que... No, però... No anava per aquí. Ah, ho dius, per això. Ah, ho dius, per allò, pel rúter, perquè veuen en tu pujant i baixant a escales, suant i tal. Esclar, sí, sóc jo. Jo, cadascú, no, no, no, que omple tot el poble allò de la bona igual. Bé, esclar, escolta el tema. No hem vist partits bons. Hem vist el Sant Jordi plantejar plantejar bàsquet. L'han desmuntat a l'equip molt fàcilment. Jo recordo el primer partit que vam fer de les noies. Era un partit que tenien tancat, un partit que no van arribar gaire bé ni als 60 punts. No, no, Marc, van quedar 36 o 35. El que no van arribar gaire bé als 60... Entre els dos, va bé. Dic... Ai, mira, peble a cima, per allà. Que pujar a les escales. No, en sàpig, en sàpig. Estres, però... Corre, jo! No, no, no. Això dic, no van arribar gaire bé als 60 punts i un partit que estava tancat i a l'últim minut el guanyem en l'última cistella, en l'últim segon. Sí, no en guanyem de 10. A mi realment, i al cap de setmana, vam veure un partit on l'equip no és capaç de superar una defensa de zona, dos, tres. 40 minuts de zona o 30, si voleu, però el Sant Jordi no és capaç de superar una defensa com és una zona, que és la seva u de bàsquet. No és que ho intenti, fallis, ni ho van intentar, perquè van jugar per fora, tota l'estona, intentant triples i només per part dels Sant Jordi, però van intentar bastants més. Impossible. Ho parlàvem al Xaviurti, ella ens ho deia. Hem intentat buscar pilotes interiors, però quan veus que durant 20 minuts de partit no et funciona buscar pilotes interiors, jo crec que aquí al Xaviurti li van faltar recursos, realment. Realment, ballant, jo em desesperava, els que ho veu sentir, jo em desesperava, i se'n va a posar la bena, m'ha inflat la bena, perquè a mi em va... Jo crec que al Xaviurti li van faltar recursos a l'hora d'intentar superar aquesta defensa zonal, perquè realment l'equip intentava posar pilotes a la Cris Macià, però quan revia estava molt lluny d'en ella per jugar d'esquenes. I també que les jugadores dels Sant Jordi es van carregar molt ràpidament de faltes, recordem que els dos primers quarts els árbitres van xiu la 20-25 faltes. És que els árbitres també... Ja et vaig dir que va ser per fer un article que em donaria per pàgines. Això que hi ha cap de setmana, que el cap de setmana es presenta complicat, perquè el Sant Jordi, si tens el resultat per aquí de l'altra eliminatòria, recorda'ns, el Sant Jordi va caure davant del... Cerverà. Com van quedar? Doncs la primera l'anada, que és el Sant Jordi, el Cerveras va imposar 56 als 62, per tant de 6 punts de diferència, i a la tornada, aquest mateix dissabte, el Cerveras va tornar a imposar 65 als 51, de 14, per tant, us enfrontem a un rival que davant del Cerveras no ha... no ha donat la talla, però clar, estan anotant per sobre els 50 punts en els dos partits, el Sant Jordi. Per tant, equips amb anotació alta. A set minuts i les... Vuit del vespre o de la tarda, com vulgueu, evidentment no podem marxar sense que tu i jo comentem el partit de l'Atlètic, i com va anar la narració del cap de setmana, de setmana, jo recordo, clar, a mi quan vaig veure que no es va gravar el podcast malauradament, per una petita error tècnic, no passa res, a mi em va... jo recordo que va ser un partit de final de Champions. A més, molta gent, molt típic, no sé si has vist fotos de l'altre cantor que feien a l'agrada, estava... estava rebentant el camp. I... Ha rebentat també de molts dos quadres. Sí, i no sé ben bé per què els van portar, perquè la Nada diria que no va passar res. Sí que portava l'Atlètic 3 partits que havia d'intervenir els policies, però, vaja, desplegament fora de lo normal. Jo vaig veure bastant de... 3 o 4 furgones i més... policia local. Que al final, per sort, no van haver d'intervenir. No, no, encara bo, eh? I, a més, després de l'acabal partit, els jugadors del Llano de Sabadell van anar a aplaudir a l'efició de l'Atlètic i aplaudint, i dient que l'Atlètic sumarà així, perquè l'efició va estar de Déu i també la del Llano, s'ha de dir, s'ha de dir que van estar tots de Déu. Va ser un partit molt maco. Jo crec que el Llano de Sabadell, parlant ara de futbol, no va plantejar cap tipus de partit, vull que buscàvem pilotar de dalt i acorre. I sense veure que partit del Llano de Sabadell en tota la temporada, estic segur que juguen així, tota la temporada, perquè aquests equips de regional, és el que juguen. Pilotar damunt, i a ser forts en el joc aeri, en les pilotes dividides, i enganxar-ne una, i si entra bé, i si no, tots darrere. Perquè també físicament no veies a cap jugador. Més enllà del Davante Centra, el Viscastro, que Déu n'hi deu també, com m'esperava pressionar sense sentit, perquè no em va robar ni una. Més enllà d'això, l'equip era bastant pobre, el Llano de Sabadell, i mira, ha quedat quarts, i el Llano de Sabadell, és el que va pujar. Fins a l'últim minut, l'Atlètic va estar suant. Són equips amb veterània, que saben el que juguen. L'Atlètic està a 6 minuts, de no pujar, i ni tan sols de fer el play-off de 100. Inclus al Llano de Sabadell, amb dos a dos, no sé per què no se'n van amunt, perquè així que no puja, si guanyen, puja. Un se'n va a l'empat, el Tibidabo se'n va a l'empat, el Mercador, i encara l'Atlètic podia pensar que estava en segona posició i puja directe, però veja, al final la pilota de falta directa se nota el gol. I jo encara em fa una mica mal la gola de com ho ben cridat. Jo no sé, quan tens la dura, la narració de aquell gol? Molt, molt. Tens suficient per arribar a la Xina. Sí, sí, sí, és veritat, que el senyor Pinyol ens escoltava des de la Xina. Seves 4 minuts, menys de 4 minuts ja, i les 8, ho deixem aquí avui. Vinga. Som-hi. Gràcies per haver vingut, i al cap de setmana no et veig, no? En principi, no. Vallarem dilluns. Sí, dilluns venen segur. Vinga. Que faci falta. Gràcies al que ens hau escoltat un dilluns més, com sempre, els que feu possible que aquest programa segueixi endavant, que, com sempre, els sou vosaltres els que ens escolteu. Gràcies, i fins dilluns... Bé, i fins al cap de setmana. O no, no ho sé, ben bé, fins al dilluns, en tot cas. Que vagi bé, adeu, adeu. ...4 frases malountades i que passin els diners. Ulele, ulella... Un xeu-armentú és el millor que hi ha. Ulele, ulella... Si és plau, poco picante, que no puc suportar. Reservo a la banqueta un parell de melodrames fent a l'esquerra i a la dreta són els típics trenca-cames I de quatre, que això faixa, una exena gironat donaran joc les bé baixes que m'esforço a en remarcar El Daix ens ha caurat a l'esquerra, a pivot reccomparador fixo la mirada a terra si la cosa va pitjor De mitja punta fent boia, una cita intervextual i dintre m'agrada un bràuster que és bonic i tal i qual I tota l'armilleria la concentraré al davant a l'esquerra i marquen codats, provant de rite a l'horça Ole, ole, ole, ole, un xau armandó és el millor que hi ha Ole, ole, ole, ole, ole, per anar fent una copa amb vull classificar D'explicitment deixaré caure canyassant miquel del faig tinc caseta i calestaure i els aquàriums queixem guai Ei, de carrils per banda, somriures, adultes, sents tan repetits, tan estudiats, tan entrenats digitalment. Ei, ella, la meva gran jugada, quatre notes a un i só. Et vaig prometre una palta, dius, adoro els cantautors. De bander sempre m'ho facen i em arranca d'exclusiva. Ramatant, cendrada, exacte, si és que la cendrada arriba. Lena, saps que tinc un grup? Toco els amics de les arts. Què? Els amics de les arts. Un grup? De què? Música. Ah. De música. És que jo el rock català no... No. No, bueno, tampoc és que... Que què? Que no és ben bé... No sents aquella que diu... No, res, tranquil·la. Et porto a casa? Un xau, el mentó és el millor que hi ha. Un lala, de la maria, de la feina, ser un pobareta reglada. I atenció, un 44 de la segona part. Sempre calen totes les margones, però les calen a la barata. Un llavellador, una barbona reglada. Un llavellador, una barbona reglada.