28 anys de Ràdio Desvern, premsa i Israel-Palestina

Just a la posta. Molt bon dia. Passen 5 minuts de les 10 del matí. I avui és divendres 2 de març. Cosa que vol dir que és l'aniversari de Ràdio d'Esvern, avui divendres 2 de març. La ràdio fa 28 anys i, per tant, en parlarem al llarg del matí. A partir de les 11 i 10 entrevistarem el director de la ràdio, Héctor Soriol, per parlar de l'estat de salut de la ràdio i de tot aquest temps, coses que es parlen en aquests moments quan la ràdio fa... Fa anys és un moment de tenir en compte de mirar enrere i mirar una mica en quin punt estem. En parlarem al llarg d'aquest matí, però també farem més coses. En aquesta primera hora, amb l'Andrea Bueno, repassarem les notícies de Sant Just i també farem un cop d'ull a les portades dels diaris per estar al dia de l'actualitat d'avui divendres. Mirarem de parlar del temps també amb el Carles Hernández i Rius, que ens expliqui què ens espera aquest cap de setmana, si continuarem amb aquest temps d'abonança i que ens expliqui si finalment de la setmana que ve arribaran aquestes pluges tan necessàries. A la segona hora, com us dèiem, entrevistarem Electro Soriol en relació a aquest 28è aniversari de la ràdio. I, a més a més, com cada divendres, també a la segona meitat de la segona hora, cap a dos quarts de dotze, repassem un conflicte internacional. Avui ens toca fer la segona part del conflicte d'Israel i Palestina que vam començar la setmana passada amb els seves alies. A més a més, també farem cuina, com cada dia, i parlarem de l'agenda de concerts i de les estrenes d'aquesta setmana. Comencem. I avui comencem amb els The Killers, amb aquest tema que es titula Read My Man. I'm on the corner of Main Street Just trying to keep it in line Fins demà! The good old days, the honest man The restless heart, the promised land It's funny how you just break down Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passem 12 minuts de les 10, saludem a aquesta hora l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, molt bé. Per parlar de les notícies de Sant Jus, comencem parlant d'aquesta informació que dèiem al principi del programa, que és cal. Avui és l'aniversari de Ràdio d'Esvern. Sí, estem de festa avui. La ràdio fa 28 anys, vaja. El 2 de març de 1984, l'emissora municipal de Sant Jus va començar a funcionar per donar veu als ciutadans i ciutadanes del municipi. I des d'aleshores... podríem dir que ha anat creixent i renovant-se i modernitzant-se, adaptant-se a les noves tecnologies. Al Facebook, per exemple, tenim ara més de 2.600 amics, al Twitter més de 350 seguidors i seguidores. 400 ja. 400 seguidors. Més o menys, una mica més em sembla. Més de 400 seguidors. Això ho canvia cada dia. També tenim webcam, a través del xat participen també molts col·laboradors al programa de la tarda. I bé, en 28 anys, com deia, hi ha hagut molts canvis i també coses que es mantenen, com el programa Batarà la desbernada, que fa 27 anys, crec que porta un any menys que el de ràdio. Ah, la ràdio. Diria, eh? Déu-n'hi-do, eh? Més anys que tu i que jo, existint, imagina't. Sí, la ràdio també, o sigui que... I bé, doncs, segueix la desbarnada, per exemple, tot i que ara ha canviat de dia. Ara s'emet els divendres a la tarda, a les 8 del vespre. I també programes nous, com el que comença dilluns mateix, el juguem a casa amb l'esport local. I bé, de tot plegat, parlarem amb el director d'Arabi. Exacte, d'aquí una hora, doncs, per molts anys. Igualment. I la setmana que ve és justament també un d'aquests dies internacionals, el Dia Internacional de la Dona, i per això hi ha diferents actes al municipi. I està bé que en parlem ara perquè hem de recordar que dilluns és l'últim dia per comprar els tiquets per assistir al sopar amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que es farà divendres 9 de març. Els tiquets s'han de comprar per un preu de 28 euros al Centre Social al Milenari, en horari de 10 a 2 i de 3 a 8 de la tarda. Recordem que el sopar es farà a les 9 del vespre de divendres que ve a l'hotel City Park Sant Just i que també hi haurà ball, o sigui, no només serà sopar, també hi haurà un ball per després de menjar. Aquest és un dels actes que es fan al municipi per conscienciar tothom d'aquesta jornada del Dia Internacional de les Dones i de les discriminacions que en ocasions pateixen les dones. Una altra de les activitats programades es farà aquesta tarda a quarts de set amb un cinefòrum al Centre Cívic Joan Maragall i la projecció de la pel·lícula Planés per a Mañana de Juana Macías. I al Casal de Joves també s'assumirà la celebració del 8 de març, la setmana que ve. El dia avui mateix, a les 6 de la tarda, s'inaugurarà una exposició amb el títol Dona, vot i participació sociopolítica. Barcelona el primer terç del segle XX. I divendres a la tarda hi haurà classes de defensa personal, una masterclass de salsa i també una mostra dels tallers de teatre social i teles. Molt bé, doncs també en parlarem amb més profunditat la setmana que ve. Acabem aquest repàs informatiu amb un apunt d'agenda, o uns quants apunts d'agenda, perquè és un cap de setmana amb moviments injust. Sí, començant per aquesta tarda, destaquem que l'agrupació astronòmica d'Esvern farà una nova xerrada relacionada amb les diferents llunes que hi ha al sistema solar. Fa unes setmanes la Lluna de la Terra era la protagonista d'una activitat de l'entitat i ara el tema s'amplia per conèixer les prop de 200 llunes del sistema solar, que ara només tenim aquesta. Això serà avui a les 7 de la tarda a l'Observatori del Centre Social al Mil·lenari i després hi haurà una observació pràctica. D'altra banda, destaquem dues coses per diumenge, que ens hem d'apuntar allò en vermell. Són dues coses molt xules. D'una banda, la Reial Societat Canina de Catalunya torna al municipi per fer una nova exposició canina. que és puntuable per als gossos que optin el títol de millor gos de Catalunya d'aquest any. Tots els gossos poden participar de les 10 proves que es faran al Parroquetes diumenge, tot i que només podran optar el títol els gossos de raça. Per tant, si esteu interessats, podeu apuntar els vostres gossos allà mateix, abans que comenci l'exposició, a partir de les 9 i fins les 10, per un preu de 15 euros. I per últim, destaquem també, i ja n'hem parlat molt aquesta setmana, diumenge al costat de la Creu del Padró es farà una ballada de sardanes que rememorarà la ballada històrica que va tenir lloc a la Creu l'any 55, el juliol del 55. L'organitza l'agrupació sardanista Sant Just i el centre d'estudis per celebrar el trasllat de la Creu del Padró al seu lloc original. També cal dir que Just 55 també hi participa, portant galetes i vi per tothom. I bé, doncs, la ballada de diumenge tindrà lloc a les 12 del migdia, a la Creu del Padró, amb la mateixa cobla que va actuar l'any 55, que és la principal de Llobregat, i amb el mateix programa de Sardanes. Molt bé. Doncs això també per aquest diumenge, un diumenge carregat de coses aquí a Sant Just. I tant. Perfecte, Andrea, doncs gràcies i fins ara mateix. Fins ara. Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí. Escoltem ara els de Cure amb aquest Lulaví i tornem tot seguit per fent repàs a la premsa del dia d'avui divendres 2 de març. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Bona nit. Bona nit. I comencem pel punt avui. Diu, aval als Mossos. El jutge arxiva la causa pel desallotjament de la plaça Catalunya el 27M. Troba l'actuació necessària i proporcionada del passat 27 de maig. En fotografia de portada veiem una assemblea que va tenir lloc ahir a l'edifici de la Universitat de Barcelona. Diu, protesta universitària de portes endins. I veiem una imatge de molts estudiants asseguts allà en aquest edifici fent aquesta assemblea. D'altra banda, hotels de luxe, tarifa per hores. 19 establiments de Barcelona oferiran paquets de 3, 6 i 12 hores a preus populars. Rajoy revela avui noves retallades, però no en farà prou. També ens diu que 67.000 assistents al Congrés Mundial del Mòbil. Aquest congrés tanca amb un rècord de visitants i un èxit total. El preu dels cotxes cau un 10%, però les vendes no milloren, diu el Poneuvian Economia, que des de l'inici de la crisi L'aberatiment ha estat important. I avui tenim també dues coses més en portada del Punt Avui. Pel que fa al Tibidabo, ens diu que el parc d'atraccions obre a temporada amb cine, amb 4D i veiem una imatge petita en portada del Punt Avui sobre una d'aquestes pel·lícules. I avui és divendres, toca Suplament Sortim i ens diu que Figueres és la seu d'un festival internacional de circ amb actuacions inèdites. Doncs del punt avui passem a conèixer què és el que ens diu el diari El País d'avui divendres 2 de març. Una portada que la fotografia il·lustra justament la imatge de la reunió d'ahir amb la reunió europea, aquesta cimera, o aquesta trobada, si més no, de caps d'estat en què finalment no es van abaixar aquests objectius de dèficit. Ara tot seguit passarem a detallar més informació, perquè sembla que tenim problemes de connexió, com que és una portada que mirem a través d'internet ara mateix, no la tenim disponible. I sí, ara sí. Diu que el PP atribueix les protestes, això pel que fa a l'altre tema, destacat les protestes a un pla del PSOE per incendiar el carrer, és a dir, el que fa avui el diari El País, és fer-se ressò d'aquestes portades que ahir criticàvem des d'aquí, denunciant que el que feia la Razón o la BC, en què portava una foto del moment en què es van quedar amb aquests contenidors, ho feia extensiu a la ciutat en general i ho feia servir per atacar el PSOE. Avui és el que ens diu el país, diu que, o sigui, sense directament es denuncia això i s'ensenyen també unes declaracions de Rubalcaba al respecte criticant-ho. També se'ns diu, com dèiem, que la fotografia fa referència a aquesta reunió de la Unió Europea. La Unió Europea insisteix en l'austeritat malgrat l'amenaça de recessió. I que el debat de cultiu del cànnabis floreix arran d'aquesta decisió que s'ha pres aquí a Catalunya, en un poble, tot i que ara sembla que la fiscalia haurà d'intervenir-hi, és un dels apunts més destacats del diari El País. Passem al periòdico. Diu cop de Porta Rajoy, Brussel·les es nega a suavitjar el pla d'ajust d'Espanya i li exigeix complir el 4,4% de dèficit i ens diu que el govern aprovarà avui un sostre de despesa que desborda el límit imposat per Europa. És la política d'austeritat que, diu el periòdico, es fixi a l'economia. Que Barcelona sigui la capital mundial del mòbil m'emociona, ho diu John Hoffman, que és un organitzador del Congrés dels Mòbils i el veiem en fotografia de portada. Diu que el Mobile World Congress ha deixat en quatre dies 300 milions a la ciutat. Bones dades, doncs, d'aquest congrés. I dues coses més. Mas disposa a negociar el pacte fiscal amb el PSC, sintonia amb la proposta de Navarro. Bé, tampoc va dir ben bé això, no? Vull dir que no ho dic perquè fa gràcia que tothom tituli com vol, perquè ara llegíem que no acceptava les rebaixes... Sí, va dir que podien parlar-ne, però que sempre i quan fos un camí cap a... Sí, amb diferents perspectives. Exacte, es quedia amb un perfil de les paraules. I l'última notícia que destaca el període Comportada té referència al món del Barça. Diu que Guardiola sopa amb Rossell per segellar la renovació per un altre any. Doncs passem al 3-24, que ens comença obrint amb les dades d'atur que han sortit aquest matí. L'atur puja el febrer i supera els 640.000 aturats a Catalunya... i els 4,7 milions al conjunt de l'Estat. També se'ns diu que els Mossos no desallotgen els estudiants tancats a l'UB i esperaran que marxin dissabte, demà, que és el dia en què s'ha acordat que s'acabarà aquesta tancada. 25 dels 27 membres de la Unió Europea firmen un pacte d'austeritat i disciplina fiscal i l'empresa de l'Eurovegas assegura que atreurà 11 milions de visitants a l'any. Però, clar, diguem que són dades que ofereix la mateixa empresa en principi i han de ser suposadament positives. Això és el que ens diu el 3-24, l'actualitat més recent, i d'aquí ens n'anem al diari ara. I ens parla d'una qüestió que ja hem tractat, Europa inflexible amb Rajoy, i també llegim que amas demana un any més per complir el dèficit. La Universitat de Bat, en fotografia de portada veiem una assemblea a la Universitat de Barcelona ahir, la Universitat de Bat i diferents articles de la Imma Tovella i de Salvador Cardús, La marihuana ens traurà de la crisi, l'alcalde de Rasquera defensa la plantació en hivernacles vigilats i també llegim en portada del diari ara que la Generalitat tancarà les seves quatre llibreries. I també ens avança el diari ara que avui ens ofereixen diferents suplements culturals com el Time Out, I d'altres. Molt bé, doncs a la seva versió digital també ens parlen de l'atur, que s'enfila per setè més consecutiu i arriba als 642.000 aturats a Catalunya. També, igual que el 324, se'ns fa ressò d'aquests 25 estats europeus que signen el nou pacte per la disciplina fiscal, la Unió Europea inflexible amb el dèficit espanyol i més coses, actualitat esportiva, guardiola, sopa amb Rossell per segellar la renovació, segons el periòdico, i Mourinho seguirà al Madrid la temporada venent, segons la cadena CER. Doncs aquests són els titulars més destacats del diari Ara. Passem ara a la Vanguardia. Ens diu que el govern espanyol obre la porta a noves retallades, també ens parla del Congrés de Mòbils, diu fins l'any que ve al Mobile, i la fotografia la dedican a uns congressistes del Mobile World Congress amb el seu equipatge. marxant, diguem, amb un cartell al fons que posa èxit sortint en anglès. Sí, ho sentit, doncs, que les notícies que totes van molt lligades no amb aquest tema de que marxava, notícies referent a les maletes i tots estem molt poètics. Sí, de fet, hi ha un anunci a l'interior de la Vanguardia que ocupa tota una pàgina que diu gràcies, gràcies, thank you. Sí, referència al Mobile World Congress. En fi, Mas demana un any més de marge per ajustar el dèficit, També llegim en política que les protestes afluixen mentre el PSOE i el PP s'acusen de promoure-les, aquestes coses que sempre passen. També ens diu que el treballador de banca que no vol ser un heroi, no imagino que fa referència al treballador que es bancarà... Suposo que l'hauran volgut entrevistar... Suposo que no vol parlar. I, per últim, dues coses més pel que fa al costalegre. Diu el fiasco del vaixell, nit al ras i menú de pa. Veu que han arribat els viatgers sants i estalvis a les Seixels... després de tres dies d'incertesa total. I per últim, llegim també pel que fa a Guardiola, si marxa, qui podria rellevar-lo? Es fa aquesta pregunta, la Vanguardia. Doncs passem ara a què és el que ens diu la premsa esportiva. El Mundo Esportivo ens obre parlant d'aquesta cimera de Rossell Pep i també se'ns diu que el nou Camp Nou estaria a les Corts. Més coses, el diari Esport, per exemple, ens parla d'una altra qüestió i ens anuncia, doncs, diu com vacances o minivacances per Messi, diu que a Guardiola li dona festa fins al proper dilluns. Mira que bé, afortunat. No sé, estem a divendres, vull dir que tampoc troba. Aquest cap de setmana... Des de la ignorància, no hi ha lliga, oi? Des de la ignorància tampoc s'hauria de respondre't aquesta pregunta. Per tant, suposo que hi ha hagut seleccions, potser. No, sí que n'hi ha, em sembla que sí que n'hi ha. No ho sé, ja ho direm quan ho sàpiguen del cert, perquè ara faríem... hipòtesis absurdament i també se'ns diu el diari As ens diu 110 anys per tot lo alto parlant doncs del rei al Madrid hi ha diferents titularets referents a tot aquest tema és el més destacat de la portada del diari As i el diari Marc ha deixat de banda les seves intencions per això tipogràfiques i avui directament ja se'ns presenta una fotografia i el titular corresponent referent doncs a un jugador Ara ampliem aquesta informació. Doncs, Andrea, em sap greu explicar-te que ens sembla que no tenim... Jo diria que era, però no ho tinc del tot clar, aquest jugador que va marcar tants gols amb la selecció espanyola el dimecres... Soldado. Sembla que feia referència a ell. Es diu així? Sí, soldats. Ah, val, doncs sí. Doncs sembla que feia referència a aquest jugador. En tot cas... Ah, no, no, no. M'he equivocat. Diu... És un jugador del Reial Madrid. És que no tenia la imatge molt petit i ara ja finalment l'he pogut fer gran. Diu, el Reial Madrid es replanteja el fitxatge d'Aguero si se'n va a Higuaín. Llavors, doncs, és la imatge de Kun Agüero. En aquesta fotografia diu que el davanter madrinista no se sent a gust amb el seu rol i que escoltarà ofertes. Doncs bé, això és el que ens diu el diari Marca, que també se'ns diu que Villar diu que Del Bosque ha de renovar. Bé, doncs això és l'actualitat esportiva del dia, que no és gaire, i per tant passem. D'aquesta manera tanquem aquest calaix de portades i repàs de l'actualitat. Parlem tots després. Sentim els butlletins i l'informatiu migdia, Andrea. Gràcies i fins ara. Que vagi bé. Passen dos minuts de les quarts d'onze. Escoltem ara els Manel amb el seu benvolgut. Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut, hi ha un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant. La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al bosc I ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu i quin mal devia fer. I m'ho imagino, ho intento i t'asseguro que comprenc. Encara vull sense remei tot trucar. Sous-titrage ST' 501 Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai, ben volgut que estrany si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dia. Fins demà! Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens quedem. Fins demà! Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo diuen ell, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant. 98.1 FM, Ràdio Desvern. 98.1 Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalviau-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 473 28 97. Finques d'Esvern. Administradors. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Bater pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. És divendres i, per tant, a l'hora de posar-nos a la cuina avui mirem cap a les postres. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? I avui, a més a més, és postres, més enllà de divendres, vinculades molt amb el divendres en què som, que és divendres de quaresma, no? Sí, i s'ha de tindre una miqueta de cuidado. Però jo, com que ja he dit moltes vegades que no soc una gran repostera, us recomanaré un plat... Tradicional de l'època. Tradicional de l'època. I per no dir una tonteria de les meves, jo us diria que anéssiu directament a la pasteleria, a les dues que teniu, a comprar bunyols de Quaresma. Però aneu a la pasteleria a comprar bunyols de Quaresma, però a part treballeu-vos una miqueta i feu una crema, que no passa res. Sí, perquè digueu, bueno, he comprat els bunyols... I llavors què fem, no? Home, perquè posar-se a fer bunyols, nena... Deu portar molta feina, em sembla que exacte. Seria una intensió d'una setmana aquí a la ràdio. No, i seria, per part meva, una falta de respecte pels oïdors perquè jo no sé fer bunyols, ja directament. A veure si feu una cremeta... Per acompanyar-ho. Per acompanyar. Agafeu un pot d'aquest de flam, que surten boníssims, poseu una canyella, poseu 3 o 4 pancetes, ho serviu amb cassoletes o en tasses petites i llavors les persones que tingueu a casa... que vagin sucant amb la crema. Ja no és... Hala, tu podries haver treballat una miqueta més. Clar, exacte, ja hi ha un punt. Sabem que els bunyols els fan bé segons quines botigues, no? Avui en dia sí, home. Avui quasi tothom fa les coses bé. I ho acompanyem d'aquesta manera. Vinga, maca. Molt bé, doncs gràcies, Carme. Així tanquem aquestes receptes. Fins dilluns, que vaig bé. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Fins demà! I'm only the one. Let's fuck this up a lot. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Passa un minut de tres quarts d'onze del matí. A aquesta hora us continuem explicant més coses d'aquest matí de divendres, dos de març. I avui crida l'atenció perquè hi ha dos temes d'aquests que estan de costat als diaris, segons com, o que potser fan referència a un mateix tema indirectament, però a partir de maneres molt diferents. D'una banda, és tot el tema de l'Eurovegas, que en principi avui el que ens explica són aquestes xifres que han sortit. Segons Sheldon Adelson, aquest Eurovegas atreuria fins a 15.500 milions d'euros en 15 anys, és un estudi que xifra en 11 milions els turistes que arribarien. És un informe de l'empresa que valora d'aquesta manera la implantació d'aquest macrocomplex a l'estat, que encara no se sap si es farà a Catalunya o no bé si quedarà cap a Madrid. Per tant, doncs, hi hauria aquest hàndicap de més turistes i, per tant, més diners, també més a més, més inversió i més llocs de treball... És un estudi, en aquest cas, que es basa en l'experiència del resort construït el 2010 a Singapur, i segons aquestes estimacions, la quantitat de turistes que visitarien l'estat, que es xifra, doncs, en 11 milions, augmentaria un 15%, a més, amb un increment de la despesa diària d'un 20%, perquè, en principi, almenys el que fa referència a aquest resort asiàtic, els turistes que hi van tenen un alt poder adquisitiu, i per això, doncs, es calcula que deixarien més diners a Catalunya, o a Madrid, si finalment a les fes a Madrid aquest macrocomplex. Aquests espais inclourien una amplia gama d'instal·lacions d'oci i negocis que s'adaptarien a l'espai disponible i a les característiques de la ciutat que finalment es triés. Ahir, per exemple, el Consell d'Economia Andreu Mascolell va defensar a 8TB que el projecte d'Adelson consolidaria la indústria de convencions de Catalunya i que, en principi, es volia intentar perquè hi hagi prosperitat econòmica, i aquesta prosperitat permet fer moltes coses, permet tenir més i més per fer altres coses, va dir el conseller, per exemple, investigació científica. Doncs això, d'una banda, és el que llegim al diari Ara, i a la pàgina del costat hi trobem una altra iniciativa, en principi, per crear llocs de feina polèmica, que és aquest projecte d'aquest poble que es diu Rasquera i que té, de la Ribera d'Ebre, que té uns 800 habitants, i que en principi el ple municipal va aprovar una plantació de marihuana tancada en hivernacles i que es vigilés per càmeres i treballadors de seguretat. Un projecte que ha presentat l'aval d'un informe jurídic, però que ha despertat la polèmica. La idea d'aquest hivernacle seria que hi hagués màxima seguretat per protegir aquesta gran plantació de marihuana, Ho va aprovar el ple de l'Ajuntament de Rasquera dimícres passat. És una iniciativa privada amb el segell de l'Associació Barcelonina Canàbica d'Autoconsum que invertiria 1,3 milions d'euros en dos anys pel lloguer del terreny i que es comprometria a generar una quarantena de llocs de treball, que és evident que no és el mateix que l'Eurovegas, però en principi, dèiem, perquè és a petita escala, també generar llocs de feina. Això es va provar com dèiem dimecres i de seguida ha despertat tot de reaccions i tot de polèmiques. En principi aquest projecte es va presentar avalat per un informe que n'acredita la viabilitat jurídica, també tècnica i econòmica i que compta amb algunes firmes com ara la d'un doctor de l'Escola Andalusa de Salut Pública. Hi ha opinions de tota mena i Interior ja va avisar ahir que té desconfiança total en aquesta gran plantació a Rasquera i el conseller Felip Puig va dir a Catalunya Ràdio que si acaba tirant endavant els Mossos redactaran un atestat policial i traslladaran aquest cas a la Fiscalia des de l'Ajuntament de Rasquera però garantien que la delegació del govern a les Terres de l'Ebre el reconeixia la legitimitat de la decisió que s'ha pres en un ple municipal. Doncs dues iniciatives diferents per intentar sortir de la crisi a petita escala o gran escala i que finalment sembla que de moment tot està una mica penjant d'un fil. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi... 8 minuts i les 11 de matí. Escoltem ara Kids on the Run, de l'àlbum de Wild Hunt, i és de The Talisman On Air. Oh, meet me when the morning fails on the fields of desire. Fins demà! No, I will never speak of this, cause I know you won't count them. No, we have never grown a day from the poison we share. And we're walking our crooked path home, but we'll Fins demà! Fins demà! Oh, I'll be there. Until the terror of our time. Fins demà! Gràcies. 3 minuts i les 11, un parell de punts culturals abans d'arribar al punt horari de les 11, en què connectarem com ràdio per sentir el butlletí informatiu. I us comencem explicant que surt a la venda Clara Boia, en vam parlar també la setmana passada, que és la primera novel·la de Saramago, és una novel·la pòstuma i alhora d'estrena, perquè l'escriptor i explica la penúria de la Lisbona dels anys 50, en plena dictadura encara de Salazar, i l'editorial que va rebre aquest manuscrit no va publicar-lo en aquell moment, no va voler-ho fer anys després, però aleshores Saramago va demanar que el llibre no sortís a la llum fins que ell no s'hagués mort. Música Ara farà dos anys, el mes de juny, que va morir aquest escriptor i, per tant, ara els aparadors de les llibreries, a partir d'avui, ja posen a la venda la primera novel·la de Saramago, que és Clara Boia i que és alhora l'última que ha vist la llum. La seva dona i traductora de l'escriptor Pilar del Rio l'ha definit com la porta d'entrada a l'univers de Saramago i també com una novel·la molt dura per a aquella època. La novel·la està ambientada a casa dels veïns de Sanamago, que, com recorda Pilar del Rió, era un jove de 30 anys, fill i net d'analfabets. Doncs ja ho sabeu, a partir d'avui a les llibreries hi trobareu aquesta clara boia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. I més ràpidament també repassem una altra de les notícies que es van sentir ahir al llarg de tot el dia, que és la mort d'aquesta figura, aquest cantant italià, conegut per cançons com Ti voglio bene. És Lucio Dalla i va morir als 68 anys, un cantador que es considera insòlit perquè en lloc de la guitarra tocava el clarinet i els teclats. Va començar la seva carretera musical en un grup de jazz als 66 anys i serà recordat per cançons com dèiem aquestes Caruso o també aquest Tibo Llovene. Com dèiem, una mort que es va saber ahir dimarts i que avui continuen fent sent ressò. Tots els mitjans connectem amb Com Ràdio i tornem a les 11. Com Ràdio, notícies. Bon dia, són les 11. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Generalitat, Artur Mas, confia que les xifres d'atur millorin a finals d'aquest any. Des del Marroc, on es troba de viatge oficial, el president ha valorat l'increment de 8.700 persones a les oficines d'ocupació catalanes durant aquest mes de febrer. L'atur segueix creixent, molt menys a Catalunya pel que veig que a la resta d'Espanya, en proporció, molt menys. És l'única cara, diguem-ne, una mica positiva d'aquesta dada, però tota la resta, doncs, evidentment, quan creix l'atur sobre una base ja molt alta, com el que tenim a Catalunya, i no cal dir a Espanya, doncs no és gens bo. El camí de crear ocupació és molt dur, serà molt dur, tant a Catalunya com a Espanya, no? Però és el principal repte que tenim, i per tant tot està orientat en aquest sentit, no? I jo espero que a finals d'aquest any serà millor que no pas al principi. Amb aquest increment de 8.700 persones de l'atur al mes de febrer, l'atur global es situa a Catalunya als 642.000 aturats, mentre el conjunt d'Espanya supera els 4.700.000 persones. Amb aquestes xifres, la secretària d'Ocupació de la Generalitat, Esther Sánchez, ha demanat al Govern Central una reunió urgent per tancar el pressupost destinat a les polítiques d'ocupació. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia, Esther Sánchez ha reclamat una solució jurídica per poder desbloquejar els plans de polítiques actives i treballar d'aquesta manera per reinserir els aturats catalans. És absolutament imprescindible que comencem a treballar ja amb les mesures per les persones aturades, per aconseguir millorar la seva ocupabilitat o per aconseguir, en alguns casos, fins i tot que trobin feina en aquells sectors que generen ocupació, I en aquest sentit és absolutament urgent i inajornable que el govern de l'Estat convoqui la conferència sectorial i transfereixi els fons a les condicions autonoms perquè puguem implementar aquestes mesures nosaltres. Sánchez, que també ha reconegut unes dades dolentes de l'atur registrat al febrer, ha participat en una jornada sobre la reforma laboral, on ha dit que la nova normativa té problemes tècnics i d'interpretació i, a més, és recentralitzadora. Com Ràdio Barcelona. A l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, un centenar d'estudiants continuen acampats al vestíbul després de comprometre's amb la direcció. de la universitat acabarà la protesta demà vespre. Si no compleixen aquest termini, el rectorat manté la seva petició perquè els Mossos desallotgin l'edifici. Mentrestant, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, els estudiants també han ocupat el rectorat i ja han anunciat que marxaran aquest migdia. A Brussel·les continua la segona jornada del Consell Europeu. Tots els països de la Unió Europea, excepte el Regne Unit i la República Txeca, han signat aquest matí el Pacte de Disciplina Fiscal. Amb aquest acord, els països signants es comprometen a fer pressupostos més austers en un intent d'evitar que es repeteixi la crisi del deute públic. Aquí a Madrid, al Palau de la Moncloa, està en marxa també la reunió del Consell de Ministres habitual de cada setmana i de cada divendres, una trobada en què no hi és Mariano Rajoy, perquè participa precisament en aquesta reunió de Brussel·les. Es preveu que avui el govern central aprovi el sostre de despesa, és a dir, el límit de diners que preveuen els pressupostos. La xifra marcarà l'abast de les retallades i la previsió que té el govern també pel que fa a dèficit públic. La policia ha desarticulat a Sabadell, al Vallès Occidental, una organització internacional que distribuïa cocaïna i heroïna per la província de Barcelona i també per altres ciutats europees. Hi ha 15 detinguts acusats d'importar la droga des de Guinea, via Lisboa, Portugal i vendre-la després a petits venedors, petits distribuïdors. En l'operació s'han intervingut 3 quilos de cocaïna i 150 grams d'heroïna a diverses poblacions de Barcelona i Girona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça i l'Atleti Club de Bilbao es reuneixen en uns minuts, a partir de dos quarts de 12, a Madrid, amb la Federació Espanyola de Futbol, per decidir a quin estadi es jugarà la final de la Copa del Rei. Hi ha tres possibilitats, Mestalla, Vicente Calderón i la cartuja de Sevilla, tot i que la més factible és la del camp del València, Mestalla. Cada part té una opció preferida. El Barça vol jugar al Vicente Calderón. L'Atletic Club de Bilbao vol jugar a la Cartuja i la Federació Espanyola al Vicente Calderón. Estarem pendents durant el matí d'avui d'aquesta reunió a Madrid. a la Ciutat del Futbol, a Las Rozas. Segons publicen avui el periòdico de Catalunya i Mundo Deportivo, ahir la nit es va produir una trobada entre el president del Barça, Sandro Rossell, i el tècnic Pep Guardiola per segellar la continuïtat del de Sant Padó al capdavant de la banqueta blaurana. En la plana poliesportiva, en hoqueix patins, definida la primera semifinal de la Copa del Rei, que es disputa a Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf, la jugaran el Noia i el Liceo. Avui, dos partits més adequats de final, Reus-Barça i Vilanova-Xumassanet. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenot. Diumenge, al costat de la Creu del Padró, es farà una ballada de sardanes que rememorarà una ballada històrica que va tenir lloc a la Creu l'any 55. L'organitzen l'agrupació sardanista Sant Just i el Centre d'Estudis per celebrar el trasllat de la Creu del Padró al seu lloc original. La idea de fer aquesta ballada va sorgir arran de la presentació de la setzena miscel·lània del Centre d'Estudis, que inclou el treball Sant Just d'Esvern i la Sardana, 1917, Amb dues entitats van adquirir el compromís de fer una ballada igual que la que es va fer el juliol del 55. Per tant, la ballada d'aquella jornada, que la va organitzar l'anterior agrupació sardanista del municipi, va convidar la cobla principal del Llobregat. Doncs aquest diumenge es pretén repetir aquella ballada amb la mateixa cobla i amb el mateix programa a les 12 del migdia. Seguim amb més qüestions. La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya organitza el proper 11 de març la seva tradicional calçotada per la independència. El convidat a la calçotada d'enguany serà Miquel Sallarès. Ja podeu comprar els tiquets per assistir-hi per un preu de 15 euros. Ho podeu fer adreçant-vos dilluns entre dos quarts de 10 i les 11 de la nit al local d'Esquerra, al carrer Raval de la Creu, o bé trucant al telèfon 696 95 61 35. La calçotada tindrà lloc el dia 11 de març a partir de les 12 del migdia al Casal de Joves. I el Cirque Alex Sabates ha instal·lat a Sant Just fins diumenge 11 de març. Allà estarà a la carretera Reial, a toca del Walden, al costat de l'esclat, i ofereix funcions cada dia, menys dimarts i dimecres. L'espectacle que porta Sant Just al Cirque Alex Sabates diu Dentre els núvols, i la funció d'avui serà a quarts de set de la tarda. De fet, aquest és l'horari dels dies laborables. Dissabte i diumenge fan funcions dobles. Dissabtes a les cinc i a dos quarts de vuit, i diumenges a dos quarts d'una i a les cinc de la tarda. Els preus van dels sis als deu euros, I també hi ha diferents descomptes. I aquesta ha estat tota la informació de moment, però tindreu més informació al bolletí de les 12 i 5, també al Sant Lluís Notícies, edició migdia, més ampliada a partir de la 1 i 5. I mentrestant, us recordem que podeu consultar el web de la ràdio, www.radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia. With your feet on the air and your head on the ground Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. Just a la fusta. Sant Just en directe. Un quart de dotze del matí, avui Ràdio d'Esvern fa 28 anys. En concret, el 2 de març de 1984, l'emissora municipal de Sant Just va començar a funcionar per donar veu a la ciutadania santjustenca. Des d'aleshores, s'ha anat creixent i renovant-se i també modernitzant-se per adaptar-se fins i tot també a les noves tecnologies. Per tot plegat, avui hem convidat el director de Ràdio d'Esvern, el Héctor Soriol. Molt bon dia. Bon dia, Carme. Tu comentàvem ara aquí fora que fa uns quants anys que estàs al capdavant de la ràdio d'Esvern i per tant has viscut ben bé tots aquests últims 10 anys segur i has viscut molts canvis des de la ràdio perquè de fet un canvi directe que va ser el canvi d'ubicació vull dir que havia estat en diferents espais i ara deu fer 7 o 8 anys que ja estem en aquests estudis que tenim ara això és un canvi directament físic però a part d'això dins de la programació i sobretot de maneres de fer com que ha anat canviant tot el món també la ràdio s'ha anat adaptant a tot això. Suposo que també és una mica la clau que una ràdio pugui continuar estant viva. Sí, sí, sí. I ara que parlaves de dates, m'heu fet pensar quan vaig començar a Ràdio d'Esvern i fa més de 20 anys que vaig començar a col·laborar a l'emissora, fent un programa de dues hores, així és com vaig entrar, fent un programa de col·laborador als migdies. I d'aquí, doncs, tota una trajectòria... evidentment amb tots els canvis que tecnològicament ha comportat l'abans tecnològic a tot arreu i també a les emissores de ràdio, almenys aquelles que hem intentat adaptar-nos a les noves tecnologies des de ja fa anys. Que suposo que és una cosa que de primeres de vegades hi ha el dubte de saber quin paper ha de tenir la ràdio en tot aquest món, entre cometes nou, evidentment la ràdio ha de continuar funcionant de manera tradicional, vull dir que no cal oblidar-ho, perquè és un mitjà que per molt que s'hagi renovat algunes coses potser es pot seguir escoltant com es feia fa molts i molts anys i això també segurament és una de les coses vores o que fan interessant aquest mitjà però d'altra banda intentar poder donar-li més continuïtat segons com o donar-li també un altre canvi de fet per exemple hi ha fa uns quants anys que hi ha aquesta webcam per exemple per si ara hi ha unes quantes persones mirant per exemple la ràdio a través d'aquesta imatge hi ha aquest xat que també permet interactuar en alguns programes cosa que també dona a més participació directa als oients, també hi ha tot el tema de Facebook i Twitter, sobretot per la part informativa, hi ha com tot un seguit d'eines que existeixen i que s'intenten fer servir a través de la ràdio. Suposo que és una de les intencions que seguirà també per tirar ara, després d'aquests 28 anys. Sí, el denominador comú a tot això, amb tots els canvis que hi pugui haver, és el de sempre, el servei públic, el que oferim nosaltres com a servei públic, com a emissora local, municipal, en aquest cas a Sant Just d'Esvern, pels habitants de Sant Just, del municipi, tota la ciutadania que ens vulgui seguir. L'eix bàsic és la ràdio, és l'emissió en directe, és les entrevistes, és la cobertura d'aquesta informació per fer arribar tothom i a partir d'aquí els canals per on es pugui distribuir com més millor. Teníem abans només les zones d'FM i després vam poder anar incorporant tot el tema d'internet, ara també les xarxes socials i tot allò que pugui anar venint amb totes les aplicacions que es puguin anar adaptant per tal d'arribar com a més gent millor, facilitar que la gent tingui accés a aquesta informació que és generada des de l'emissora en un origen i anar adaptant-nos a tot allò que pugui anar venint. És molt important també, això des de sempre, el paper dels col·laboradors. Més o menys cada any hi passen un centenar de col·laboradors en els diferents programes de ràdio, ja sigui fent un programa propi o participant en magazins com el del matí o el de la tarda. I a més a més el fet que continuï aquesta participació activa, vull dir que no vagi a la baixa tampoc, sinó perquè hi ha programes que es consoliden i que es mantenen. És el cas de la desvernada, per exemple, que fa més de 27 anys, em sembla, ja que està en antena, o programes nous com el que comença dilluns, això també és un punt molt a favor. Jo crec que sí. Almenys, jo crec que diu que Ràdio d'Esberna està viva, que consolida uns programes, però que també n'admet de nous, de noves propostes, com és el cas d'aquest programa del dilluns. Juguem a casa, un programa d'esport local, que el que intentarà és donar veu altre cop, com hem fet en altres temporades, a les entitats esportives de Sant Just d'Esvern i parlar amb la gent que la practica, amb els directors, amb els responsables de tots els clubs esportius de Sant Just per tal de dinamitzar tot el que fa referència a la informació esportiva local i mantenir, com deies, aquests programes que porten ja més anys, que estan més consolidats, que també tenen la seva audiència i que també tenen el seu objectiu d'entreteniment o d'informar o d'arribar a gent que els segueix habitualment. Aquests 28 anys se celebraran d'alguna manera amb els col·laboradors de Ràdio d'Esvern? Sí, aquest any tenim prevista a nivell intern. Ens hem proposat fer una trobada un dissabte al matí, que cadascú porti una part del que puguem consumir més endavant. No sabem encara si serà una graallada de carn o introduirem algun calçot, però sí que el que volíem fer era una trobada, que l'havíem perdut aquests darrers dos últims anys, i fer una trobada aquí mateix, fora de les instal·lacions. Hem demanat permís per poder-ho fer i estar una estona tots junts, perquè, com has dit, són pràcticament un centenar de col·laboradors i col·laboradores de l'emissora, que cadascú ve en franges diferents, que moltes vegades no coincidim, que sabem que estem tots dins de l'emissora, però una trobada com aquesta ens permet això, que aquell dia ens puguem posar cares a totes les veus que escoltem en diferents hores a l'emissora i de veure'ns i compartir l'experiència de formar part de Ràdio d'Esvern. Hem parlat una mica d'on som ara i d'on venim, d'alguna manera, tot aquest tema, a més de... d'activació en xarxes socials, amb noves tecnologies, etcètera, però si et sembla, ara també podem parlar de cara al futur, un futur proper. D'una banda, no sé si hi ha nous reptes previstos des de la ràdio, tirant davant noves coses, quina és la intenció? Sí, cada any intentem anar més, per tant, jo diria que aquest any tenim alguns reptes també destacables i que es posaran en marxa en breu, perquè, mira, coincideix que ara amb la celebració dels 28 anys s'estan engegant diferents projectes, D'una banda, sabeu que ahir es va engegar la plataforma comarcal de l'informatiu comarcal, aquest informatiu fet per diferents emissores del Baix Llobregat, que fa 25 anys que es va iniciar en xarxa, amb emissió en xarxa, i que ara ha fet un canvi radical, i el que fa és oferir el mateix producte, informacions de la comarca, totes juntes en un únic espai, en aquest cas un portal web, i que a partir d'aquí, treballant conjuntament, puguem oferir a la ciutadania de la comarca totes aquestes informacions que des de les diferents emissores creiem que tenen interès. A banda d'això, que es va inaugurar com dic ahir, nosaltres com a emissora aquest any, a part de tan imprevist, així ho vam demanar en els pressupostos, poder comptar amb un nou software per poder gestionar arxius interns i gravacions aquí a l'emissora, que tenim un software de fa més de 10 anys ja i que tocaria actualitzar-lo una mica. A banda d'això, sí que estem treballant amb l'aplicatiu per dispositius d'última generació, amb un aplicatiu nou que permetrà a través dels aparells mòbils i també de les tablets, tant d'Android com d'Apple, poder accedir a tota la informació que genera Ràdio d'Esvern, escoltar l'emissió en directe I també una tercera novetat que serà la de gravació automatitzada de podcast de tots els programes que s'emeten per Ràdio d'Esvern i que també a través d'aquests nous dispositius o a través de la web de radiodesvern.com la gent podrà escoltar els programes a l'hora que vulguin, des d'on vulguin. Ja no aquella immediatesa que comentàvem que hi havia fa 28 anys enrere, que exclusivament es podia escoltar en el moment en què succeïa, sinó que ara, a part d'això, si vols, també ho pots fer en una altra estona. El fet d'efímer, no? I ara sí que passa d'alguns programes, doncs, ells mateixos, això s'estrenen al seu propi podcast o, per exemple, les entrevistes, l'informatiu migdia sí que es pot descarregar, però el fet que tota la programació estigui disponible, doncs, és una bona notícia, no? I és un fet molt important. I d'altra banda, mirant cap endavant, també, diguem que estem en temps de crisi i que són temps que no són fàcils per ningú en general i tampoc pels mitjans de comunicació. En els últims mesos, han hagut de plegar veles bastants mitjans. El cas més recent, per exemple, és el del diari Público. Hi ha tant casos privats com públics. O un dels més sonats, que va ser el de la televisió de l'Hospitalet, per exemple. I tot plegat, segons com, o fa dubtar, o fa plantejar, quin serà el proper mitjà. No sé ràdios d'Esvern, en quin estat de salut es troba, en aquest sentit. Perilla? Mira, en aquests moments és molt difícil... fer cap pronòstic, no? L'economia està com està i els municipis estan com estan, els estats, el món en general, i jo no m'atreviria a posar la mà al foc per res ni per ningú, però sí que és veritat que des d'on estic i veient el que veig i conegueixent la situació en principi de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, doncs crec que la ràdio amb tota aquesta feina feta aquests darrers anys hem de posar-se al dia amb tot el que són les noves tecnologies, que el que han permès no és altre que arribar a més gent, ja no només a través de la zona, sinó a través d'altres canals, doncs és un referent, és un referent informatiu del municipi i és una eina municipal del poble i que es destinen uns recursos limitats de fa temps ja, vull dir que els recursos a l'emissora sempre han sigut uns recursos limitats en aquest sentit i que a més a més han patit els darrers anys, ja fan quatre consecutius, uns reajustaments que s'han anat fent tant a nivell de reducció d'hores d'emissió a l'emissora, com alguns altres que hem anat retallant per intentar també fer el mateix que han fet altres concessions i altres serveis municipals. Aleshores, treballant en aquesta línia, com hem anat treballant aquests quatre anys i amb el posicionament en què ens trobem actualment, i que és un servei que es considera des de l'Ajuntament necessari i important pel municipi, crec que, parlaves de salut, no hi posaré la mà al foc, però diria que estem bé, que estem bé, que hem fet un... ens hem fet una adaptació no a última hora, sinó que ja portem anys, estan a l'última línia i amb tot el que introduirem properament continuarem estant puntes en aquest sentit i que això permet, crec jo, dir que l'emissora té uns bons anys en endavant. Segurament el fet que es vegi com també un mitjà necessari o aquest punt de referència que comentaves és el que fa que no es vegi, vull dir que de vegades si un mitjà es queda anclat només en el passat o que sembla que no acabi de tenir sentit és el que potser per replantejar diferents qüestions, però suposo que el fet que estigui viu, que comentàvem abans també, i aquesta renovació ajuda una mica que la ràdio tingui, o que quedi clar el sentit que pot tenir una ràdio local, també. Doncs hem parlat de tot plegat avui amb el director de Ràdio d'Esvern, Héctor Soriol, perquè recordem que avui, 2 de març, la ràdio fa 28 anys. Moltes gràcies, Héctor, i fins aviat. Molt bé, gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia i felicitats a tothom. Fins demà! Trencant-nos femors l'un a l'altre sense fer-lo expressament. És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció. Cremen fort les margarides que eren totes de cartó. De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja n'és comestible, això ja són els versers, mantenint la compostura, recosint els descosits, delineant les noves guies per no ser els desagraïts. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé i no perdre l'esperança de ser amics dels cigarris, però seguim trencant-nos fem-ho sense fer-ho expressament És l'erònia simbiosa i algun dia n'aprendrem. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació a web www.promunsa.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dolce Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. Infibles el meu cor milers de grans. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera. Terra de passions. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Passar un minut de 2.15 del matí, com cada divendres és moment de parlar de conflictes internacionals, per això saludem els Seves Elies, bon dia Seves. Bon dia Carme. I comencem parlant avui, bueno, continuem en realitat parlant d'aquest conflicte que vam encetar la setmana passada i que és, diguem que és un d'aquests grans conflictes mundials, no?, que és Israel i Palestina, dic mundials perquè tothom acaba tenint-hi alguna part, tenint-hi a veure amb alguna cosa. Sí, bé, avui fem la segona part, l'última part, que ve a partir de la primera intifada, Ja vam acabar la setmana passada. Si vols, repassem una mica el que vam dir la setmana passada. Sí, acabem de posar-nos el dia de moment, exacte, fem un petit resum. Sí, bé, és aquest conflicte entre Israel i Palestina que comença amb el sionisme, que és aquest moviment nacional jueu, nascut a finals del segle XIX, i amb la Primera Guerra Mundial el govern britànic cedeix un territori, que és un territori palestí, a aquest sionisme, i comencen a arribar immigrants jueus de totes les parts d'Europa, i s'accentua amb la pujada al poder de Hitler i amb la Segona Guerra Mundial, molts refugiats, molts immigrants que arriben a la zona, i fins al 1947 que la ONU dicta una resolució que cedeix els territoris a Israel definitivament, Segurament és una de les conseqüències més rellevants de la Segona Guerra Mundial, tot aquest conflicte, o que n'ha anat a pitjor, si més no, perquè també hi ha altres conseqüències. És una conseqüència directa, perquè sí que ve molt marcat pel genocidi per part dels alemanys, bé, dels nazis, els jueus, i molt marcat, molt amb càrrec de consciència, tots els, internacionalment, decideixen crear aquest estat una mica per tornar a aquest mal que van deixar els nazis fer tant i bé, es crea aquest estat, els palestins no se'ls considera en cap moment i bé, se'ls cedeix una part i hi ha guerra civil del 47 al 48 i òbviament es fan amb més territori del que estava estipulat la ONU sí que dicta resolucions però fa molt la vista grossa Com acostuma a passar també en altres casos. Sí, sí. Tenint un Consell de Seguretat tan difícil de manipular, que són les cinc potències que han de votar a favor, doncs és difícil tirar enrere un... o tira endavant, més d'un dit, una decisió com aquesta, perquè a més tampoc saps llavors quines conseqüències, si serien pitjors, millors, tot aquest tema que paralitza segons com per la por a veure què podria passar. Sí, llavors ens trobem que Israel ha anat contínuament fent guerres, ha pujat la militarització d'aquest país, arribant a cedir moltes armes a altres governs, com el sud-africà, en la seva lluita per l'Epperheit, que van dur a terme fins als anys 90. I és un conflicte actual que encara, més enllà de la primera i la segona intifada, que encara es latèn. Perquè, encara que molts no sàpiguen, hi ha un mur històric de separació que tots coneixem, que és el de Berlín. Sí. Però... poca gent sap, i jo no ho sabia fins fa poc, que a Palestina se n'està construint una altra. Per tant, són pràctiques antigues, aplicades avui en dia, que a ulls dels ciutadans, doncs, són molt negatives, no? I també l'aparheit que estan duent a terme, separant població palestina. Sí. tirant el mur més enllà del que està establert en un principi de les fronteres, i el colonialisme, evidentment. Doncs bé, això exacte. Ens hem introduït una mica el que vam deixar la setmana passada i ara ens situem en aquesta primera intifada que porta a la Conferència de Pau del 1991, amb conseqüències importants també. Sí, la primera intifada, aquesta que comença el 87 i durà més o menys fins al 89, I molt motivat per aquests enfrontaments molt desiguals portant a una conferència de pau el 1991 a Madrid i posteriorment a uns acords d'Oslo el 1993. Però, clar, les forces eren molt desiguals, tant militarment, com es va veure a la primera intifada, com també políticament i de recolzament exterior, no? Llavors, el principal objectiu actualment és desfer el camí fet entre el 91 i el 93, perquè tots els palestins amb molt poca autonomia són molt contraris a ells i, a canvi, els israelians encara segueixen volent més, no estan... Contents, o sigui, ho volen tot, no?, suposo. Sí, sí, no, és un conflicte que ells volen seguir el colonialisme fins que puguin, no?, fins l'última conseqüència i potser d'aquí 100 anys... doncs potser ja no queden palestins i hi ha la terra seva, no? Perquè també és una pràctica que estan duent a terme de segrestar il·lícitament a gent sense respectar el dret internacional, com seria aquest mur de separació, que després sí que tenim resolucions del Tribunal Internacional de Justícia, que les llegirem, doncs jo crec que aquest és l'objectiu, no? Llavors, l'organització de lliurement palestí Va iniciar aquestes conversacions amb... Qui era el cap era el Yasser Arafat, que és el fundador de Fatah i és una mica el cap visible de sempre, no?, de Palestina. Llavors, aquesta organització de lliurement palestí és l'única organització reconeguda per la comunitat internacional que es va reconèixer el 74 com a única i legítima representant del poble palestí. Per tant, seria una mica aquest interlocutor amb Israel... I Israel, a l'altra banda, és molt més forta que l'OAP. I més quan he recolzat per als Estats Units el 91, quan ja no hi ha guerra freda i ja és la potència hegemònica que pot desfer i fer, com es veu molt visiblement amb el Consell de Seguretat, tot i que també estan Rússia, Xina, França i Gran Bretanya. Però és els Estats Units qui tira enrere moltes resolucions en contra d'Israel. Llavors, l'organització de lliurement palestina tenia dues alternatives, o bé participar en un procés de pau, que implicaria una acceptació d'un rosari de concessions cap a Israel, o bé quedar-se al marge de les negociacions fins que les forces es poguessin igualar. I això només podia passar quan la comunitat internacional forçés la situació, quan realment obrís els ulls, deixés de dependre dels Estats Units, i bé, això es veu molt impossible, llavors es tria la primera opció, que és començar en un procés de pau. que també se li ha tirat molt encara després al senyor Rafat aquestes concessions que es van fer. Si vols, tenim un exemple molt clar d'aquesta simetria de forces en una correspondència de cartes entre Palestina i Israel. La de Palestina, el 9 de setembre, entre el 91 i el 93, diu la de Palestina. L'organització de llibrament Palestina reconeix el dret de l'estat d'Israel a l'existència amb pau i seguretat. es compromet a resoldre el conflicte mitjançant les negociacions, renuncia a l'ús del terrorisme i declara nuls tots els articles de la Carta de Palestina que declinen el dret d'Israel a l'existència. Per tant, el que està fent és reconèixer Israel en una terra que és, en teoria, sempre Palestina i es compromet a deixar la força armada per començar les negociacions polítiques. Sí. D'altra banda, el govern israelià contesta el dia següent, un 10 de setembre, dient que Israel es compromet a reconèixer l'organització de lliurement palestina com la representant del poble palestí i iniciar les negociacions amb l'organització de lliurement palestina en el marc del procés de pau d'Urimitja. Per tant, tenim per una banda que Palestina reconeix Israel, però Israel només reconeix una organització que ja estava reconeguda el 1974 com a organització... de representant, no? Sí, no reconeix cap estat. Llavors, sí que es juga molt fort a Israel. Per tant, no avança. No avança. Per tant, evidentment, Israel porta la veu cantant d'aquest procés i està clar perquè deixen el... signen els acords però després s'intenta... Deixen estar. Llavors, com hem dit, signen els acords d'Oslo molt desiguals i molt ambigus. Es crea una autonomia palestina durant cinc anys però no s'observa que això porti a un estat palestí. Són molt ambigus, com tots els tractats, però més aquest perquè reconeix una autonomia palestina, però en cap moment s'observa que es pugui dur a terme un estat palestí. Llavors, en les zones autònomes, l'autoritat palestina va aconseguir erigir una administració gràcies a l'ajuda de la comunitat internacional, en forma de 6.500 milions de dòlars en compromisos i 4.400 milions de dòlars a Cisjordània i la Franja de Gaza. tots aquests diners aconseguits d'organitzacions internacionals, però, no obstant això, Israel seguia conservant un control ple sobre una part de Cisjordània, que era el 60%, i una part de la Franja de Gaza, el 40%. A més, es reserven exclusivament els afers exteriors, l'economia i la defensa. Llavors... A partir d'aquí, suposo que és un punt de partida, en principi, no? Vull dir que marca una mica un punt... Sí, tenim, després d'aquests acords d'Oslo, que no van ser molt favorables per la part palestina, diverses conversacions entre dos bàndols, com negociacions de Camp David l'any 2000, el full de ruta, la iniciativa de Ginebra l'any 2003, després de tres anys de la segona intifada, el pla de convergència d'Almerd a meitat de la primera dècada dels 2000, també les conversacions de Tava, però totes tenen el mateix resultat que els acords d'Oslo. Nuls pels palestins, beneficiosos pels israelians. Tenim aquesta... Clar, Israel juga la carta forta que té, que és força militar, també políticament és molt... I segons quins països és al costat, no? Clar, això anava a dir, la política exterior internacional que recolza totalment a ulls secs aquestes polítiques. Llavors, a conseqüència de totes aquestes conversacions... Ah, també et volia comentar que amb aquesta autonomia palestina... també sorgeixen molts enfrontaments dins de Palestina. I tenim molts casos de corrupció dintre del sistema, com en tots els sistemes hi ha corrupció interna, quan ja se'ls dona una mica de poder... Això dins d'aquest partit representat? Dins de l'organització entre Hamas i Fatah, que ara són els... És un del conflicte actual, encara va per aquí, no?, una mica? Sí, sí, sí. Llavors, entre aquests dos bàndols, que són una mica els que... els que maneguen dins de l'organització, doncs hi ha molts enfrontaments entre ells. Tots dos pertanyen a l'organització, o sigui, tots dos en principi defensen una mateixa cosa però de maneres diferents? Sí, perquè Hamas és més islàmic, més extremista, més com una organització terrorista. Exacte, i com a conseqüència de tot plegat, suposo, també. Sí, i Fatah és més d'esquerres, més defensant una mica... El territori, la població, però... Potser no tan exclusiva, no? No tan religiós, exacte. Doncs parlem ara d'aquesta segona intifada, no? Sí, és... Vinculat amb tot això. És molt diferent a la primera, perquè la primera veiem com sorgeix de conflicte intern, d'organitzacions internes dins de la població, però aquesta jamás ja havia començat amb el terrorisme. amb la conseqüent resposta israeliana, després d'aquestes primeres intifades. La primera intifada, perdó. Les manifestacions no eren el mateix ja. L'organització de l'alliberament palestina tenia el control del territori, com hem vist que tenia l'organització administrativa, i l'exèrcit israelià, en conseqüència, no s'enfrontava amb la població perquè ja pertanyia al poble palestí. Per tant, perden repercussió, ja no es donen els enfrontaments amb pedres entre l'exèrcit israelí i la població palestina. Llavors, l'organització ja buscava un... Perdó, l'organització ja tenia un accés a les armes perquè tenia policia, així que el camí de la segona intifada comporta el confrontament armat entre les dues potències, una potència i el poble. I quan va ser aquesta segona intifada? L'any 2001, si no recordo malament. S'inicia el setembre del 2000, després de fracassar molts intents de pau, com hem vist abans, i no hi ha un final clar perquè la lluita armada jamás hi fa tant, encara continua amb aquests enfrontaments militars. I d'aquí doncs ens anem a parlar d'aquest punt que ens comentaves, aquest factor com és el fet que hi hagi un mur, que és com hi ha... Aquest símbol que alguna cosa no acaba de funcionar, segurament. Sí, el mur sempre ha estat molt present en la idea de separació de les poblacions. Sempre hi ha hagut el colonialisme, que és aquest moviment de població jueu, assentar-la en un territori molt fortificat, molt protegit, però el mur sempre s'ha vist com una opció més autèntica per separar poblacions. El 2002 es comencen les primeres passes. Et parlo de la idea del mur com ja una idea a principis del segle XX. De fet, en principi, per exemple, tot el cas d'Àfrica, quan es va començar a fer escolonització per part d'Europa, era aquesta idea de marcar les fronteres gairebé d'una manera dibuixant sobre el mapa. El fet d'aixecar un mur ha de ser una mica això, però a gran escala. Sí, prenen una mica les fronteres, la línia verda que se li deia, les fronteres entre Palestina i Israel, però... Aquestes fronteres han denunciat moltes ONGs que no han sigut respectades, sinó que han agafat més territori del que els hi pertocava. Llavors, el 2002 comencen les primeres passes per construir-los una barrera de prop de 700 quilòmetres d'extensió que separa Palestina d'Israel, però també divideix en dos algunes poblacions palestines. Per tant, es limita aquest contacte entre població palestina, i em sembla bastant dur això. Hi ha un doble objectiu. Per una banda, és fer que la població palestina s'identifiqui cada cop menys amb el seu territori per tal que sigui més fàcil que migrin o expulsar-la directament i crear les condicions apropiades pels nous colons jueus. S'ha de separar-los, no? Vull dir que prendre'ls força humana. Sí, i en segona banda, l'altre objectiu, aniquilar la capacitat de resistència de la població palestina de manera que se la pugui mantenir sinèdia en una posició de renúncia als seus drets i accepti la molt limitada autonomia administrativa que té. Per tant, jo crec que són una mica els dos objectius. Per una banda, fer que els palestins ja no busquin aquest camí de crear un estat i que aquesta resistència sigui cada cop menor. Llavors, el mur és una enorme barrera de formigó, de llambrades militars a cada cantó i torres de vigilància per a franc tiradors. No està acabat i hi ha llocs on només hi ha llambrades militars i tanques d'alt de seguretat, però la funció és la mateixa. Acaba fent el mateix efecte, no? En realitat, mentre hi hagi algú evitant que es pugui passar d'un lloc a l'altre... Llavors, l'argument que dona Israel per a aquest mur és que el mur garanteix la seguretat i impedeix que els terroristes palestins entrin a Israel. No obstant, les polítiques militars i el mur no són de seguretat sinó d'ocupació, perquè quina és la seguretat que dona un mur si la població palestina està tan limitada en consecució d'aquestes armes, que els terroristes estan molt ajudats per altres països. de l'Orient Mitja. Exacte. Llavors, a qui intervé el Tribunal Internacional de Justícia? Sí, el 9 de juliol de 2004 es dona la resolució. Una mica tard, no?, per això, i dos anys més tard que comences, també. Sí, bueno, ja veiem... I és això, no? Sí, perquè també el Tribunal Internacional de Justícia, l'actuació que té és com una mica la ONU, no?, que sí que pot fer una resolució, però no vinculant, no?, només si l'accepten tots els països. Crec que fins i tot als Estats Units no reconeix la... L'actuació d'aquest tribunal, em sembla. El 9 de juliol de 2004 hi ha una resolució. El mur és contrari al dret internacional. Se insta a Israel a desmantellar el mur. També recorda el dret d'autodeterminació palestí i demana a la comunitat internacional una major implicació en el conflicte. Però el dictamen no és vinculant, perquè no és reconegut per molts països. Estats Units va anunciar que bateria una decisió del Consell de Seguretat per fer complir el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia. És això, no?, que... perquè aquestes decisions siguin vinculades han de passar pel Consell de Seguretat. I als Estats Units està clar que portava tant decisions del Consell de Seguretat referent a aquesta matèria des del principi del conflicte. Repassem una mica el que va fer la Unió Europea, que tenia una oportunitat molt bona per fer sentir la seva veu, però no va ser així. Va ser molt pressionada per Israel i va deixar passar l'oportunitat de denunciar la situació al territori després dels informes dels seus cònsuls de Jerusalem Est, molt desfavorables per Israel. Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea no van ratificar els seus cònsuls. Aquests ministres van fer uns informes molt desfavorables per Israel, però en últim moment no van ser reconeguts com a... Per què no se fica a Europa? Per por a Estats Units? Estats Units, evidentment. Bé, són interessos, no? Interessa que Estats Units, doncs... Estigui content amb les altres. Sí, una mica. És això, no? I... I el proper tema és el lobby israelià als Estats Units. Després de la Guerra Freda, a l'acabar, es dona una preponderància als americans. La potència hegemònica per... Excel·lència. Sí, per excel·lència, això no em sortia. Els governs demòcrates busquen o fan veure que intenten buscar una resolució beneficiosa per amb dues parts, com són els governs de Clinton i Obama. Sempre han buscat una via més directa per la resolució... Dic busquen, però mai es troba, perquè no interessa. I Obama ho veiem ara en les relacions amb Netanyahu, pel tema de l'UNESCO, pel tema de l'ONU, que ara està reconegut ja a Palestina com a membre de l'UNESCO, mentre que als republicans els interessa el màxim benefici per a Israel, vux pare i vux fill. I no se n'han amagat mai, no? Vull dir que ja defensen tot plegat. Sí, se deixen armament, se deixen diners, que actualment també es fa, no?, amb Obama, però és una mica més emmascarat. Ja, que segons com no se sap que és pitjor, no?, perquè uns directament ho fan sense amagar-se'n i els altres, si continuen fent-ho de sota mà però a sobre, fan veure aquesta actitud tan habitual en segons quins camps polítics, encara fa més ràbia, no? Depèn dels votants, no?, o sigui... també és una mica aquí buscar el votant. Exacte. Llavors, tenim l'American Israel Affairs Committee, que és l'IPAC, que és una associació de més de 100.000 membres, extraordinària capacitat de pressió sobre els polítics, però, paradoxalment, la població americana no té cap interès en Israel i menys en els palestins. Tenim aquesta associació a favor d'Israel, que té molta capacitat de pressió, però realment els... A la població americana, preguntada nombrosos vegades, no hi ha cap interès en Israel, però tampoc en els palestins, no els interessa aquest tema. Ja, és com si no els toqués de prop, no? Vull dir que no s'hi volen ficar. Clar, però hi ha una comunitat jueva molt gran als Estats Units que sí que s'hi fica. Llavors, aquest lobby, que és l'IPAC, busca el suport dels dirigents, els quals rebran donatius en les properes eleccions si recolzen les iniciatives jueves. I un exemple el tenim a les últimes eleccions quan John McCain, el republicà, i Barack Obama, el demòcrata, van anar a fer el discurs a la seu de l'Aipac. Per tant, és una associació que té un cert pes. Per tant, també tenim uns mitjans de comunicació molt contraris als àrabs i favorables als jueus. Tenim aquesta zona d'Urimitjar, que és com el Triangle Negre. El conflicte és favorable per la indústria d'armament americana. Interessa, no? Segons com que no s'acabi? Molt, perquè se deixen molts diners... tenim una ajuda militar de 2.340 milions de dòlars l'any 2006, per posar un exemple, que és un més del 20% del pressupost israeli en defensa. Sí, finançat per als Estats Units, directament. Molt finançat, només militarment. Després tenim els prop de 3.000 milions de dòlars en forma de crèdits i compra de bonus. Fort, perquè Israel rep l'ajuda directa dels Estats Units. I la comunitat internacional, en conseqüència, fa la vista grossa i calla. Estats Units, per tant, és el paradigma dels defensors dels drets humans i de la democràcia, i aquí ho deixem, perquè podríem trobar molts exemples de... De casos en què és evident que no és així, no? A més a més que això també se sap, no? Vull dir que és un d'aquests temes que no s'acaba de comentar, o que l'hem sentit tantes vegades, que ja el deixem córrer, però que en principi no... Jo crec que està molt amagat aquest tema, com tots els temes dels Estats Units, que interessa que no surtin a la llum. Si ens poséssim a buscar... Jo he flipat amb aquest tema. Però bé. I segurament és complicat, no?, intentar trobar un final que pugui tenir un sentit per tothom. Sí, i jo crec que no serà possible mentre els Estats Units segueixi aquesta hegemònia. Llavors, ara centrem-nos en l'actualitat, no? Sí, més actual, més de fa 4 o 5 mesos, al setembre del 2011... Abbas, que és el president de l'autoritat palestina, demana a l'ONU el reconeixement de Palestina com a estat membre. Actualment és una entitat. Obama, que intenta trobar una via de solució, no ho veu amb bons ulls. El Consell de Seguretat ho votarà al novembre i ho votarà, com sempre, com als Estats Units ja va anunciar que ho votaria. Per tant, veiem que Obama sí que intenta fer una mica més, però a l'ONU sempre votaran aquestes resolucions. I a l'octubre del 2011 tenim que la Unesco reconeix Palestina com a estat membre, amb 107 vots a favor, Espanya inclosa, que és molt intrigant, perquè no s'entén, perquè segueix molt la línia de la Unió Europea, que la Unió Europea segueix els dictats dels Estats Units, per tant, sí que també van votar França i Alemanya, em sembla. Sí, és això, segurament. fer contents els que en principi dicten coses perquè Espanya. I com l'UNESCO és una mica... tampoc és tan important... Més de broma, no? Sí, exacte. A Estats Units, evidentment, s'hi oposa. És un èxit simbòlic de cara al reconeixement de l'ONU, que encara no s'ha donat. I amb aquesta decisió, Washington, que considera l'adhesió contraproduent per la pau, anuncia la retirada de 60 milions de dòlars a l'UNESCO que tenia previst transferir el novembre. Estats Units és un dels principals inversors en aquests tipus d'entitats. L'UNESCO, per tant, renuncia a un 22% del seu pressupost, només amb aquests 60 milions de dolors que porta a Estats Units. Dos lleis al principi dels anys 90 prohibeixen Estats Units financir agències de la ONU que reconeixin plenament Palestina mentre no existeixi un acord de pau amb Israel. Per tant, no estan actuant amb il·legalitat dins de les seves lleis, que diuen que si es reconeix l'estat de Palestina com un membre d'una entitat de la ONU, estan com poden renunciar a aquestes inversions que fan. Per tant, la reacció d'Israel també l'hem d'observar, que és... el govern israelià va aprovar la construcció de 2.000 noves vivendes a Jerusalem Est i en els assentaments jueus de Maleadomim i Gugetzion, situats en els territoris ocupats de Cisjordània. Per tant, com a resposta, fan fora els palestins i posen corons. Sí, sí, i això és una pràctica molt habitual... Això de destrossar cases dels jueus, dels palestins, per fer assentaments colons. I llavors què fan els palestins? Els palestins? En aquest cas, quan els són fora de casa, vull dir. Marxen a camps de concentració. Perdó, camps de refugiats. Sí. I també el govern de Netanyahu decideix congelar de forma temporal els enviaments de fons a l'autoritat nacional palestina, que també estan financions per Israel, les tasses i aranzels, que, en virtut dels acords d'Eslo, recau d'Israel per traspassar-los a l'organització de l'alliberament palestí. Per tant, arribem al final del conflicte, i un conflicte que durarà encara... Exacte, és un final per nosaltres, perquè segurament és un d'aquests que sembla que s'hagi d'eternitzar, no?, segons com. Sí, vull recomanar un documental que em vaig trobar de casualitat, que es diu Promises, bé, és Promises en anglès, que està al YouTube, i tracta de set nens, quatre jueus i tres palestins, i és molt recent, i es veu una mica com es porta actualment aquest conflicte des d'una visió d'un nen, i és molt impactant. Qui l'ha fet? L'ha fet algú d'ells, vull dir? No, no, em sembla que és producció americana, però bé, és bastant independent. Exacte, això volia dir-te. Sí, és... És molt impactant perquè es veu com un nen diu un conflicte i és molt extremista, no? Tots els nens són molt radicals en aquest aspecte. I... I suposo que la cosa, a més a més, anirà en augment, no? Sempre apareixen aquestes... Cada any, més o menys, hi ha alguns reportatges que també t'ensenyen molts cops a través de la música, com irrelients i palestins sí que intenten, segons quins, intenten entendre's o busquen la pau, però suposo que Vivint tot això deu ser complicat, no?, arribar a aquesta postura en què puguis tenir el cap tan fred com per intentar-ho veure des de fora quan estàs a dintre i quan ets nen encara més. Sí, hi ha molts israelians que sí que intenten buscar una pau, però clar, és una força, no és força encara, que busquin ONGs, per exemple, o associacions que busquin un conflicte al final d'aquest conflicte, no?, i és complicat. perquè sempre hi ha molts interessos darrere, hi ha molts... Per exemple, la indústria de l'armament, molts dels posicionats polítics d'Israel venen de carreres dins de l'exèrcit i sempre intenten beneficiar molt aquestes indústries. Per tant... Ha d'haver-hi un canvi. Un canvi molt important. No només aquests gestos simbòlics, sinó que hi hagués un canvi d'arrel, segurament. I també dins de Palestina, perquè actualment qui governa aquest territori són grups terroristes. També potser tenen ganes d'arribar a una resolució per les bones, ara per ara, no? Sí, però hi ha també molta corrupció dins, hi ha molta pobresa, I, clar, l'organització tampoc està fent gaire cosa per aquesta població, no? També ho hem de mirar amb una altra òptica dins del territori palestí. Llavors, sí que crec que Israel ha de fer el pas. També la comunitat internacional... I un pas important, digna només un pas de paraula. Però, clar, jo a curt termini i a mitja termini, i crec que llarg, tampoc... Doncs moltes gràcies per presentar-nos aquesta segona part d'Israel i Palestina. La setmana que ve, més conflictes internacionals. Vinga, bon dia.