Actualitat de Sant Just, Escola Montserrat, ANC i Somàlia

Just a la Fusta. Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem una nova edició del Just a la Fusta d'avui divendres 23 de març. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Tot seguit també farem un cop d'ull a les portades dels diaris i als digitals per saber de què va, de què es parla en l'actualitat d'aquest matí de divendres. I, a més a més, com sempre, també farem una recepta de cuina. Avui tocarà fer postres amb la Carme Madó. A la segona hora parlarem amb la Pilar Junquer, directora de l'Escola Montserrat, perquè ahir diferents directors europeus van visitar aquest centre escolar de Sant Just, aquest centre i dos més de Barcelona, perquè formen part d'un programa de llengües relacionades amb les llengües europees i en parlarem de què va tot aquest programa i com va anar aquesta visita amb responsables del centre. També parlarem amb Roger Cònsol, portaveu de Sant Just i Deix, perquè avui es presenta a l'Assemblea Nacional Catalana, el Bas Llobregat. I a més a més, a la segona hora parlarem de conflictes internacionals amb els seves alies que avui ens presentarà Somàlia. I encara més coses en aquest programa de divendres. A partir de les 12 parlarem amb el Pep Palacios, president de l'Atlètic Sant Just, per saber, per valorar una mica com va anar aquest partit de dimecres. I farem cinema amb la Josina Llonguera, repassarem quines són les estrenes de la setmana. A més, amb l'Adrià Calvo farem un cop d'ull als concerts que podem anar aquest cap de setmana. I tot plegat, com sempre, amb una mica de música. Just a la fusta, el magazín del matí. Avui comencem pels Belen Sebastián. Fins demà! Oh, I'll settle down with some old story But a boy who's just like me Thought there was love in everything And Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 12 minuts a les 10, saludem l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, molt bé. Per parlar de les notícies del municipi, comencem parlant de concursos. Sí, perquè avui és l'últim dia per presentar els textos al concurs de prosa i de poesia en català per a no professionals de Sant Just, que organitza el Servei Local de Català i que aquest any compte amb la participació, amb la col·laboració de l'Ateneu. Teniu temps per presentar els textos fins les dues del migdia al Servei Local de Català, a l'Ajuntament. segons ha explicat Marta Mossack la responsable del servei local de català hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat els nens i nenes de 9 a 11 anys són els que més participen sobretot animats per les escoles en aquest cas els 3 primers guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los per llibres els joves són cada any la categoria més fluixa però en adults torna a activar-se una miqueta el nombre d'obres presentades i en aquests dos casos els premis ja són en metàl·lic d'entre 60 i 80 euros per joves i dels 100 als 160 euros per adults. O sigui, que si voleu concursar el certamen de prosa i deposia en català per no professionals, teniu temps fins les dues per fer-ho, per presentar els textos. Doncs, us queda poc temps, eh? Per tant, si no ho heu fet, doncs l'hauria complicat. I això d'una banda, passem a més qüestions, parlem de la vaga general. Sí, el Comitè d'Empresa de l'Ajuntament dona suport a la vaga del proper 29 de març. Han registrat al Consistori un escrit d'adversió a la protesta que exigeix al govern la retirada de la reforma laboral que diuen que no servirà per crear ocupació i que facilita i aberateix l'acomiadament. També reclamen els serveis públics i les polítiques socials com a fonaments bàsics de l'estat del benestar. I a banda d'aquestes demandes, també proposen a l'Ajuntament que destini un import equivalent a la suma de les deduccions de la nòmina de tot el personal que farà vaga a la partida del pressupost municipal que es destina a ajuts d'emergència de serveis socials. En aquest sentit, el comitè també convida a tot el personal que no pugui exercir el seu dret a vaga, siguin policies locals o treballadors i treballadores que han de complir els serveis mínims, que facin una aportació econòmica equivalent a la remuneració d'un dia de treball a alguns dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats solidàries, com ara Sant Just Solidari. Doncs, són les opinions també del comitè d'empresa de l'Ajuntament i d'aquí passem a parlar de l'Assemblea Nacional Catalana que es presenta avui a la comarca. Sí, aquest vespre l'Assemblea Nacional Catalana del Bas Llobregat es presentarà oficialment en un acte públic a Can Massallera, a Sant Boi, a les 8 del vespre. L'Assemblea Nacional Catalana es va constituir oficialment el 10 de març en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona, però fa prop d'un any que diversos municipis treballen en àmbit local per tirar endavant aquest projecte. L'entitat neix a rond de la iniciativa de les consultes ciutadanes per la independència... recordem la que es va fer aquí a Sant Jus, per exemple, el 25 d'abril del 2010, i l'objectiu principal que es marca és fer un referèndum vinculant l'any 2014. Doncs avui es presenta a l'Assemblea del Bes Llobregat en un acte a Sant Boi, a Can Massallera, a les 8, i el presentarà Jaume Marfany, del Consell Permanent de la ANC, i comptarà amb les intervencions de Carme Forcadell i Pere Pugès, del secretari nacional de l'Assemblea, i de l'actriu Montserrat Carulla, i tancarà l'acte a l'actuació de Marcel Casellas. Molt bé, doncs tot serà aquest vespre. Moltes gràcies, Andrea, i parlem tot seguit. Fins ara. Fins ara. There's glass on the lawn Tax on the floor And the TV's on I always sleep with my guns When you're gone There's a blade by the bed And a phone in my hand A dog on the floor And some cash on the nightstand When I'm all alone The demon stops And I just can't see it Fins demà! Good night, moon. Fins demà! Ràdio 2BM 98.1 Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Bona nit. Fins demà! Passen 21 minuts a les 10, tornem a ser de l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Bon dia. Per fer un cop d'ull a l'actualitat, comencem pel diari El Punt Avui. Sí, i comença destacant una notícia mala notícia, vaja. Es multiplica la violència de fills contra els pares. Les agressions domèstiques als progenitors van augmentar un 55% l'any passat. Amagat, la fiscalia creu que hi ha molts casos que no es denuncien. És la notícia més destacada del punt avui emportada, però també ens diu un final tràgic. Mohamed Merah, el pistoler de Tolosa de Llenguadoc, mort d'un tret al cap en l'estat de la policia al pis on s'havia atrinxerat. I en fotografia veiem la finestra entreoberta del domicili del pistoler. En política llegim que el govern teme que Madrid imposi la fusió de municipis. Se sospita que l'Estat instarà a l'agrupació de pobles petits a causa de la crisi, cosa que provocaria un conflicte de competències. Una nevada providencial dona vida a les estacions d'esquí. Les instal·lacions confien a millorar els resultats per Setmana Santa. També ens diu al Punt Avui que només l'1% de les multes per incivisme són per prostitució. I dues coses més, després en parlarem més àmpliament. Però el Punt Avui recull la història de l'Òscar, fals culpable, emocionant retorn a casa del rentacotxes de Montgat després d'estar a la presó durant dos anys a Itàlia. I avui és divendres, toca Suplement Sortim, i diu Navarcle es aboca en la fira de Monacàlia, el mil·lenni de relació amb el monestir. Doncs passem ara al diari El País, que ens diu que la policia mata el iedista de Dolors d'un tret al cap. La norma operatiu francès va fracassar en el seu intent de capturar amb vida el terrorista. Mera va aconseguir gravar i penjar els seus atemptats a internet. A tot això també Sarkozy anuncia que castigarà penalment la consulta de webs que incidin a la violència... I Lepen acusa el govern de té mals islamistes en un intent de capitalitzar la crisi. Bé, doncs això és el que fa referència al conflicte d'aquests dies a França. També se'ns diu que la Junta Electoral beta el vídeo del govern sobre la reforma laboral. És un vídeo de propaganda institucional del Ministeri de Treball a favor de la reforma laboral que, diguem que la Junta Electoral l'ha vetat. És un dels titulars destacats del país que també ens explica que l'economia... baralla la possibilitat dels hispanobons per finançar les comunitats. El tresor tanteja els bancs sobre fórmules de liquiditat. També un apunt econòmic que CaixaBank última una oferta a la baixa per adquirir banca cívica i que a Europa envia a l'Estació Espacial la seva nau més avançada. Aquests són els apunts del diari El País. Doncs al periòdico el tema del dia és la història de l'Òscar, que ha relatat al diari la seva peripècia a la presó de Nàpols el dia del seu retorn a Montgat. El veiem a ell assegut en una cadira parlant amb els periodistes del periòdico i una declaració seva d'ahir en ficaven el cap a l'armari i el tancaven. I relaten altres històries que va haver de viure a la presó. També ens parla el periòdico del cas de Toulouse. Mohamed Merah va penjar els seus crims a internet i Sarkozy emprèn una croada contra el terror. La policia francesa diu que va assassinar Toulouse després d'un setge de 32 hores i un tiroteig espectacular i el president centra la seva campanya en la seguretat i endureix l'atac a l'islamisme. I dues coses més en política. El periòdico ens ofereix una entrevista a Oriol Pujol, secretari general adjunt de Convergència Democràtica. Diu que la possibilitat que Espanya entengui el pacte fiscal és molt petita. I en clau esportiva, el periòdico segueix amb l'eufòria Messi, demà suplement sobre el successor de César. Doncs passem ara al 3-24 que ens obre explicant-nos que hi ha hagut un cop policial contra l'entitat que promou la plantació de cànnabis A Rasquera, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han entrat a la seu de l'Associació Barcelonesa Canàbica i han detingut una de les seves responsables, acusada d'un presumpte tràfic de drogues. Quatre persones més estan imputades, però mateix en una investigació oberta des de principis del 2010. També se'ns diu que hi haurà més transferència i penes contra el malbertament de diners públics. El Consell de Ministres té previst aprovar aquest matí un avantprojecte de la llei que pretén fer transparent l'acció de govern. La futura norma preveu facilitar mecanismes perquè els ciutadans obtinguin informació sobre com es gestionen les administracions i les empreses públiques. L'estat espanyol deixarà de ser així l'únic de la Unió Europea, excepte Xiprem, Malta i Luxemburg, que no té regulat l'accés a la informació del seu govern. França diu que no tenia indicis per aturar Mera, tot i que els Estats Units el tenien vetat. I l'últim punt del dia, del 3-24, és que la vigilància ciutadana frena els robatoris al Carràs, baixant dràsticament els robatoris a propietats agrícoles des que fa dos mesos van començar patrulles ciutadanes. Els pagesos demanen ara que la policia intensifiqui la vigilància dins del nucli urbà. Doncs passem ara a la portada del diari Ara, que ens planteja, ens pregunta, Eurovegas Gaudinià, Sheldon Adelson proposa vincular el complex a l'obra de l'arquitecte. La notícia més destacada al diari era en portada, però també llegim notícies relacionades amb la qüestió de Tolosa. Sarkozy capitalitza el setge i la mort de l'assassí. Convergència Democràtica obre avui al Congrés en què mesurarà el seu sobiranisme. Rossell es diu també que ignora Espanya i rebutja el corredor central. I, per últim, en esports, incorregible. Mourinho torna a mostrar la pitjor cara. són les notícies de l'Aran Portada. Doncs passem ara a la versió digital, que també ens parla d'aquesta qüestió relacionada amb l'Eurovegas. A banda d'això, més qüestions aquest matí. El que dèiem, la policia presenta el local de l'associació que promou la plantació de marihuana a Rasquera i deté una encarregada, i l'alcalde de Rasquera denuncia pressions polítiques i policials per evitar la plantació de marihuana. Bernat Pallissa, que s'ha donat de baixa d'esquerra republicana, de fet, Ha dit a RAC1 que el pla continua endavant, tot i el cop dels Mossos contra l'associació que en promou el cultiu. També se'ns explica aquest matí que una dona està ferida greu en un incendi en un pis de malgrat de mar, té cremades de tercer i segon grau al 70% del cos i ha resultat intoxicada greu pel fum. I finalment que l'exgerent de la cooperativa de l'Aldea culpa del bloqueig dels comptes al director general. Aquests són els apunts del diari. Ara passem. a la Vanguardia. Doncs la Vanguardia fa unes notícies i uns articles bastant amplis sobre l'enigma Tolosa. Es pregunten si va fallar l'espionatge, tot i els lligams a les fistes. El terrorista no estava sota control policial. També pregunten si va actuar sol i si era inevitable. La Guàrdia Civil diu que va interrogar Mohamed Merah a la Junquera l'any 2007 i en fotografia de portada veiem el cos de policies que van intervenir ahir per acabar amb el setge, el terrorista, a final amb un tret a 32 hores de setge i veiem, com deia, doncs, aquests policies en portada. Un tema propi de La Vanguardia ens diu nens de baixa per lesió. Els trastorns esportius en infants i adolescents augmenten i pregunten si se'ls demana massa abans d'hora. Pel que fa al tramvia i el tramvesós, el tram baix i el tramvesós va ja. A Trias reactiva la connexió de les dues línies. L'Ajuntament i la Generalitat en decidiran aviat el recorregut per Urgell-Granvia o per el carrer Provença. En economia, Guindos tanteja el mercat per col·locar-hi hispano bons. Mascolell fa costat a la iniciativa per facilitar el finançament a les autonomies. I per últim, en clau esportiva, el Madrid va esclatar arran de l'empat amb el Vilareal. No és nou, això, vaja. No, doncs ara passem a les portades esportives. El Diari Esport ens diu bastant desquiciar i se'ns ensenyen els tres rostres de Mourinho, Florentino i Quer Casillas, també. I se'ns fa referència, se'ns diu avui els pot caure un pal. Mourinho, el tècnic, imposa una absurda llei del silenci a tot el club. Casillas el protege, rep les primeres crítiques per les seves últimes actuacions i Florentino, el president, mira cap a un altre cantó i l'entitat és un caos. Diu que el Madrid no aguanta La pressió i que ofereix una imatge lamentable, és el que ens diu avui el diari Esport. També en aquesta línia, el Mundo Deportivo, juga una mica també amb el tema aquest infogràfic, que diem que els agrada tant als esportius, i posa, és molt lleig, eh? Bé, a mi no m'agrada gens. Posa, malson blanc, però les lletres estan com si fos una pel·lícula de terror, és a dir, el fons és tot negre i llavors estan com cremants, saps així? Són groques i vermelles i degradades i... Mira, tampoc no arriba per més. Ens diu 1. Terror al Barça. Demà es pot posar 3 punts. 2. Contra les Cordes. Si m'heu perd la lliga, se'n va o el fan fora. 3. Càstigues exemplars. L'insult de Pepe demana una sanció dura. I sota sospita. Qüestionen Alguer Gasillas pels dos gols. Això és el que ens diu el Mundial Deportiu. El nou esportiu ens diu en descomposició. i també juguen una mica amb aquest tema d'originalitat. No, el que fan és presentar-nos com una paret, és a dir, que se'ns veuen com els totxos i com si hi hagués una pintada a la paret, que és l'escut del Madrid, i llavors hi ha alguns totxos caiguts. I llavors és una descomposició. I que Mourinho no aguanta més el seu suposat fair play i explota en la seva versió més barroera i mal educada. Això pel que fa als diaris d'aquí a Catalunya... Passem a veure com ho viuen des de Madrid. El Marc ens diu que el Madrid esclata, el que deia la Vanguardia també, diu zero autocrítica als àrbitres culpables. Per Deza, volem lluitar amb les mateixes condicions, no ens preocupa la disparitat de criteris. I els capitans van retreure, Cristiano Ronaldo, Pepe i Higuaín, la seva actitud en el túnel de vestidors. Aquests són els assumptes que tracta avui el Marca. L'As ens diu... L'As ens deia... El teníem per aquí, també. Bé, tenia la portada, però ara l'hem perdut. En tot cas, també anàvem amb aquesta línia de... Sí, exacte. En mans de competició, se'ns diu Mourinho, Cilipe, en mans de competició, vincula més la qüestió dels àrbitres. Doncs aquests són els apunts del dia, aquest repàs de portades, també dels esportius, i així acabem aquesta secció. Gràcies, Andrea, i fins ara. Que vagi bé. Finques d'Esvern Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 473 28 97. Finques d'Esvern. Administradors. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de S'Àngels d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. Just a la fusta. És l'última ressaca, que és el primer senzill que s'ha donat a conèixer del nou disc de Mishima, l'amor feliç que sortirà la setmana que ve. mai més aquell bar on sembla que la festa no es tracava fins que l'idiota que escolteu ja no recorda el que buscava. T'ho juro com ja som i jo t'ho juro per la lluna encara no he begut ningú i ja són dos quarts d'una No penso tornar a veure mai més. He vist que ja ningú perd els papers. I sempre em quedo sol amb tu al mirall. El sant d'última copa. T'ho juro com hi ha sol. I jo t'ho juro per la lluna. Encara no he begut ni go. Ja passen dos quarts d'una. Ja passen dos quarts d'una. La immobiliària Centuri 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües al centre de Cornellà a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació museudelesaigües.com Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. 5 minuts i 3 quarts d'11 del matí. Saludem el Carles i l'Eneri Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Molt bé. Molt de sol, no? Felicitats. Felicitats per què? Per l'afició a la meteorologia. Per què? Avui és el dia mundial de la meteorologia. Ah, sí? O no ho havies dit? No, no, per això ho estic dient ara, coi. Però podríem haver preparat alguna cosa especial. No, però com que aquí fora m'han felicitat avui i han portat uns pespissets i tot per celebrar-ho d'haver pensat que havies estat... No, no, no. Clar, estaves fent altres coses el dia del matí. Exacte. No estaves massa per aquí. Sí, sí, sí, no. Doncs el fet és aquest, que avui és el Dia Mundial de la Metrologia. Molt bé. Avui hem pogut escoltar abans a Com Ràdio, abans del teu programa, el director general del Servei Metrològic de Catalunya. Ah, sí? Home, molt bé. Fent referència als aficionats a la metrologia, precisament. Ah, sí? Sí, perquè l'home ha defensat la tasca que es fa des del Servei Metrològic de Catalunya i la bona feina que es fa des d'aquí per fer les previsions i tal. Llavors ha deixat anar una frase que fa mal, però diuen, mira, perquè miris quatre mapes no et pensis que ets un home del temps i ja puguis fer previsions, no? perquè vegis quatre previsions i treguis les teves pròpies conclusions. Home, sí, té raó, però tampoc no cal passar-se, perquè la metrologia és una afició com qualsevol altra cosa, i si hi ha gent que hi és aficionada i intenta aprendre'n, doncs cada dia tampoc no cal fotre-li aquests calvots, no? Exacte. Bé, doncs suposo que cadascú justifica la seva feina, no? Si s'ha estat, doncs, 4.000 anys estudiant per poder arribar on ha arribat, doncs suposo que cal justificar-ho, no? I que qualsevol penjat o persona com jo, un servidor, que mira quatre mapes, com diu ella, per internet i ja treu les seves pròpies conclusions, doncs no cal carregar-se'l, és afició i tots... I a part que les quatre mapes que mirem normalment són els mapes que ell dirigeix, o sigui que tampoc no cal interpretar, si tu em pintes un sol al Baix Llobregat, jo no em puc inventar tempestes, jo em diré que fa sol. Bé, és igual, el fet és que avui és el Dia Mundial de la Metrologia i el cel ens ha... ens ha regalat un dia esplèndid de sol, després de la pluja fins i tot fresquet, avui és d'aquells dies on la primavera agafa tota aquella força perquè veus com el terra està mullat, ha plogut molt, i això dona pas a un dia encara amb aquella certa humitat, amb aquella bona olor dels arbres i de les plantes que comencen la seva florida en direcció cap a l'estiu. I avui és el que estem gaudint, és un dia realment espectacular. Ahir les temperatures van poder enfilar una mica, però encara hi havia restes de núvols, sobretot al matí encara hi havia precipitació, al migdia ja es van obrir, com dèiem, moltes clarianes, hi havia alguna nublada a la tarda, encara hi havia precipitacions al Pirineu, però tot això al llarg del vespre d'ahir, de la nit i d'aquesta matinada ha anat marxant, ha entrat una miqueta de vent del nord als dos extrems del país i ens deixa un dia espectacular, perquè quan tens, després de pluges, entrada de vent del nord, la visibilitat és molt bona, les contaminacions marxen, i realment avui serà un dia d'aquells de traca i pendreta, que diria aquell. Doncs dia espectacular, amb molt de sol, amb unes temperatures molt agradables, avui podem arribar a 17, 18 de màxima, perquè el sol fa la seva feina, això aquí Sant Jus. Els dos extrems del país quedarà una mica més curta, fruit d'aquesta entrada de vent del nord, i el cap de setmana se'ns presenta bé, o sigui, no és aquella enveja de dir, oh, és que el divendres és bo, però després serà... No, cap de setmana també serà bo, un cap de setmana marcat per l'anticicló, per molta tranquil·litat, per temperatures diurnes molt agradables... i com acostuma a passar a principis de primavera, temperatures nocturnes fresques. Si dèiem que podem arribar als 17 o 18 graus, probablement les mínimes estiguin en 7 o 8 graus. Són 10 graus de diferència. Al vespre i a primera hora del matí, doncs, temperatures que cal abrigar-se, després al migdia i a primera hora de la tarda, doncs, et sobra tot perquè realment el sol fa ja la seva tasca. Així, doncs, una miqueta al tanto aquest cap de setmana amb aquesta diferència de temperatures. Quan el sol se'n va, doncs, ràpidament ens hem d'abrigar, però... Com que aquest cap de setmana hi ha aquest canvi meravellós d'horari, i en comptes de fer-se fosc... Ho havíem de comentar, clar, no ho hem comentat. No. També ho comentem ara. Ho comentem ara. Doncs vols que comentem el canvi d'horari d'aquest cap de setmana? És aquest cap de setmana, no? Que no vagi a ràdio. Sí, és l'últim, no? De març. L'altre dia és abril. Sí, sí, ho hem dit a la ràdio. És l'últim diumenge. És l'any que deu canviar més d'hora, perquè no és l'últim diumenge, i per tant aquest any és allò, el diumenge més matiné. El sol s'estava ponent, doncs, cap a... quan passaven 6-7 minuts a les 7 de la tarda. La claror se'ns allargava fins gairebé 3 quarts de 8, perquè un cop es pon el sol són 3 quarts de... I de cara al diumenge el sol se'ns pondrà cap a les 8 i 7 minuts i la claror del sol se'ns anirà gairebé cap a quarts de 9 del vespre. O sigui que... tota aquella gent que vol gaudir i disfrutar i que la tarda s'allargui fins a l'eternitat, doncs tot és aquesta alegria. Però aquesta alegria que manes, quan tinguis criatures, Carme, i siguis gran i et diguin cap a dormir, però si encara és de dia, llavors ja m'ho explicaràs. Em truques i m'ho expliques. Llavors, quan s'apareix en aquells reportatges que es vol canviar, en principi, apareix més la tardor, però la idea que s'hauria de mantenir sempre a l'horari d'hivern, com si diguéssim, no? Perquè tampoc s'estalvia. És el més llogis. S'haurà estalviant, teoria, energèticament. No? I no s'estalvia tant. No. Perquè al matí ara es tornen a obrir els llums. Clar. Ja no els obrim. Sí, sí, sí. El que guanyes per un cantó no sé si ho perds. A més que és una cosa que es va instaurar perquè en una època de la nostra història fosca, molt fosca, hi havia dos règims que es volien equiparar, dos règims realment bestials que van haver a Europa, un el règim de Franco i l'altre el règim de Hitler, i per assemblar-se amb els alemanys van intentar fer aquest canvi, que es va mantenir després, perquè amb l'entrada a la Constitució van canviar moltes coses, això ens han dit els nostres pares, però hi ha coses que no canvien, no? Doncs res, que hi ha aquest canvi d'horari, que a les tardes es farà molt més llarguetes, que serà molt més maco, tot molt més bufó, plegaràs de treballar i encara tindràs hores de llum per poder fer coses. I al matí tindrem més fred, no? Per això suposo, perquè... Sí, home, clar, perquè sortirem... Quina hora es farà de dia? Es farà cap a les 6 del matí. Sí, ara estem al voltant de les 12... Ara fem la pau, com si diguéssim, del matí a la nit. Però ara no es fa, ara de matí a les 5 del matí. No, a les 6. A les 6, per tant, ara es farà de dia a les 7. No, a les 7 es fa de dia. Surta a quarts de 7. Ara serà quarts d'avui. No? És una hora més? Sí, ja en farem. Molt bé, Carles. Gràcies. Que vagi molt bé. I bon cap de setmana. Igualment. Fins la setmana que ve. Adéu, bon dia. I'm a new soul. I came to this strange world hoping I could learn a bit about how to give and take. But since I came here felt the joy and the fear finding myself making every possible mistake. Fins demà! This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong? This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away Bona nit. Gràcies. Ràdio d'Esvera EMA 98.1 És divendres i com sempre l'últim dia de la setmana en aquesta secció que ens atem ara de la cuina amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. El que fem és fer unes postres. Sí. Avui què fem? Avui farem una cosa una miqueta treballada, eh? Que no digueu que no m'ho treballo, eh? Una... Una espècie de tarta de formatge i mango. El mango jo el vaig recomanar l'altre dia. Sí, l'estem fent seguir bastant. Sí, que a mi... No sé si m'agrada, perquè no he provat mai el mango. Home, però ara que fem aquests plats, l'hauries de provar. És que quan el veig, ja allà tan gran, i penso... A més, es veu que s'ha de tindre... Una sensibilitat per saber si està al punt. Ah, sí? Sí. Té que estar més vermella en un cantó com en un altre. L'altre ja ho van explicar. No n'hi do. Bé, llavors agafem. Ens anem al supermercat on comprem habitualment. Dic al supermercat perquè... o a la botiga. Sí, sí. Hi ha unes galetes així una miqueta grans. És com pa, però en forma de galeta. I llavors, a part, agafem un paquet d'aquests, dos per persona, eh? Perquè tampoc és un gran postre, eh? Bueno, vull dir que el mango podeu eliminar i podeu posar frassons, eh? També serveix, doncs. O el présac. Alguna fruita que ens agradi. Llavors, el que fem? Fem amb un sobret de gelatina. Tu has fet una vegada gelatina? No, no, no. Doncs es veu que és un... És fàcil, no? És fàcil i és un aliment brutal. Agafes i es fas amb una miqueta d'aigua, una punteta de llimona, però molt poca aigua, i veuràs que enseguida... es quallarà. Es quedarà com gelatina, com el nom indica. Abans que es qualli, agafeu aquestes galetes, que són així grans, que les venen a tot arreu. No puc dir una marca, però les venen a tot arreu. No puc dir una marca perquè, a més, no la sé. el poseu en una safata, tireu la gelatina per sobre i llavors la galeta aquesta quedarà com transparent, com si fos una base, no? Llavors agafem formatge fresc, formatge de cabra o mató, si voleu, el tritureu una miqueta amb una forquilla, ho tireu per sobre i llavors hi fes a sobre la fruita que vulgueu. La gelatina l'hem tornat a calentar l'altra vegada perquè es torni a licuar i ho tirem per sobre. Molt bo, no? I més que res, vistós. Sí, exacte. Tractiu la vista i després... No va en exageració de sucre ni res. Es pot fer amb sucre i es pot passar olímpicament del sucre. La gràcia és la gelatina i el mató. Molt bé. I és un plat, és un postre divertit. Sí, sí. Ja et dic, el de la frita podeu posar el que vulgueu, eh? O agafar pressac amb almíbar, que ara torna a estar de moda el pressac amb almíbar. O sigui, que normalment només el regalaven per Nadal. Sí, sí, es torna a menjar. Però ara torna a estar de moda perquè els nanos al col·legi es veu que em mengen, que està molt bé. Doncs ja ho provarem. Molt bé, Carme. Gràcies. Adéu, bon dia. Ai, escolta. Sí. Volia recordar que la sabana que ve estigui de vacances. Tens raó. Exacte. Disculpem així en directe els oients. Estarem una setmana sense receptes. Així que descansin una miqueta i que s'inventin alguna cosa. A veure si ens portes una recepta exòtica, doncs, per d'aquí 15 dies. Vinga, adéu. Que vagi molt bé. Bon viatge. Adéu. Adéu. La informació més propera al Just a la Fusta. La informació més propera al Just a la Fusta. La, la, la... Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Gràcies. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. Un minut i les onze, el moment en què connectarem amb Com Ràdio, tot seguit també amb el butllet informatiu del Sant Just Notícies i tornarem a partir de les onze i deu, ens esperen a una segona hora amb moltes coses, començarem parlant amb la Pilar Juncker, directora de l'Escola Montserrat, en relació a aquest programa de llengües, motiu pel qual ahir van rebre visites de directors europeus. Després parlarem amb Regió Cònsul, portareu de Sant Josep Cideix, en relació a l'Assemblea Nacional Catalana, que avui es presenta al Baix Llobregat, i a més a més parlarem de Somàlia amb els seus alies en aquesta secció de conflictes internacionals. Tot això a partir d'aquesta segona hora de programa aquí, al Just a la Fusta. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, a les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador, la dona que ha resultat ferida crítica en un accident a la Garriga. El Vallès Oriental ha mort, segons confirma el Servei Català de Trànsit. L'accident ha passat a tres quarts de nou del matí, quan dos vehicles han xocat per causes que ara s'investiguen. Un d'ells, el de la víctima, ha bolcat. El sinistre ha obligat a tallar la via durant gairebé una hora i el trànsit s'ha desviat per l'interior del municipi de la Garriga. Ara, però, i segons informa també el Servei Català de Trànsit, ja s'ha pogut restablir la circulació. El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha rebut més de 14.000 consultes dels ciutadans durant l'any passat. En declaracions a Com Ràdio, Ribó ha apostat per avançar en la cultura de la reclamació dels ciutadans i de les administracions amb l'objectiu final de resoldre els problemes. 14.579 consultes l'any passat. I estem parlant d'un univers de vora 30 i escaig mil persones, si tenim en compte hi ha inquietats individuals i inquietats col·lectives. Nosaltres estem mandatats per també evacuar consultes, o sigui, no la queixa directa, sinó la persona que, com s'estava dient, no sap on anar. I, per tant, hi ha una garantia que fer encara de cultura tant a la ciutadania com a els servidors públics, o que en diem funcionaris, perquè establim una relació que serveixi per resoldre problemes. El síndic rep moltes més consultes que no pas queixes. Precisament les queixes esdevenen sovint preguntes per consultar a qui s'ha d'adreçar al ciutadà. Rafel Ribó també ha advertit als poders públics que qüestions com ara l'educació, la salut i el benestar dels infants han de quedar excloses de qualsevol política de retallades. La Unió Europea ha aprovat sancions contra 12 persones de l'entorn del president de Síria, Bashar al-Assad. Brussel·les els congelarà tots els actius que tinguin a Europa... i no els permetrà viatjar a cap país de la Unió. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia. Fins a 12 persones del clan de l'Assad s'afegiran avui a la llista negra de la Unió Europea. Entre elles, la seva dona, Asma Alassad, després que s'hagin filtrat correus electrònics en què donava suport a la violència. L'objectiu de les sancions? Aumentar la pressió sobre el règim de Damasc. José Manuel García Margallo és el ministre espanyol d'Exteriors. El que és propósito del Consejo és incrementar la pressió sancionadora sobre Síria amb dos objectius immediats, el cese de la violència i l'apertura de vies per a l'ajuda humanitària i amb un objectiu final, que és la salida del poder de Bashar al-Assad i la convocatòria d'eleccions. Els sancionats, que s'afegeixen a la llista on ja hi ha el propi al-Assad i el seu germà, se'ls congelaran els actius que tinguin a Europa i no se'ls permetrà viatjar en territori de la Unió. Com Ràdio Brussel·les. Ja s'ha restablert la circulació de trens a Perdell, al Priorat, després del descarrilament parcial d'un tren de mercaderies la matinada d'ahir. Una vintena de tècnics de DIF i Renfe hi han treballat durant tota la nit per retirar els vagons que havien descarrilat i reparar els danys a la infraestructura. Renfa i Adif, que és l'ens gestor de la xarxa ferroviària, han obert una investigació per esclarir les causes d'aquesta incidència. Després de vuit anys de treballs, la plaça Reial de Barcelona recuperarà avui el cafè-restaurant i club nocturn Ocanya, que pretén ajudar a dinamitzar la zona. Ho ha explicat Marta Tatxer en declaracions a Com Ràdio, l'empresa encarregada. Nosaltres diem que volem que sigui un punt de trobada, que puguis venir aquí a estar obert, com ja hem comentat, a totes les edats, a totes les classes socials, I tant és que surtis del Liceu i que després dius, vaig a fer un ressuport, me'n vaig a l'Ocanya, que vens d'aquí a fer un pica-pica. L'Ocanya s'ha batejat amb aquest nom en record al pintor i activista anarquista andalús José Pérez Ocanya, que va viure en aquesta plaça i que es va fer molt popular als anys 70. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Real Madrid coneixerà avui la sanció a Pepe després que el defensa insultés l'àrbitre Parades Romero. El comitè de competició també ha d'analitzar les expulsions de Mourinho i del seu ajudant Rui Faria. I al Barça sabrà la sanció a Dani Alves per menysprear el col·legiat en el partit contra el Granada. És possible que la sanció a Pepe i Alves sigui la mateixa de dos partits. Alves, recordem, serà baixa per jugar demà al camp del Mallorca. Hem d'escoltar el tècnic del conjunt balear, Joaquín Caparrós, en declaracions a Com Ràdio, parlant del crac blaurana, Leo Messi. Messi cada domingo te hace una cosa distinta. Mejora lo último. Si es grande lo que hizo en Sevilla, es más grande lo que hizo el otro día. Y está por ver lo que va a superar lo que hizo el otro día. Este chico es algo especial. El Barça de Pep Guardiola prepara aquest matí el partit contra el Mallorca i a la tarda viatja cap a Palma. L'Espanyol empata un al camp del Betis i es manté en places europees amb 40 punts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Ueno. El comitè d'empresa de l'Ajuntament de Sant Jus dona suport a la vaga general del proper 29 de març. Han registrat al consistori una escrita adhesió a la protesta que exigeix al govern la retirada de la reforma laboral, que diuen que no servirà per crear ocupació i que facilita i aberateix l'acomiadament. A més, reclamen els serveis públics i les polítiques socials com a fonaments bàsics de l'estat del benestar. I a banda d'aquestes demandes, també proposen a l'Ajuntament que destini un import equivalent a la suma de les deduccions de la nòmina de tot el personal que s'assumi a la vaga a la partida del pressupost municipal que es destina a ajuts d'emergència de serveis socials. En aquest sentit, a més, el comitè d'empresa convida tot el personal que no pugui exercir el seu dret a vaga a que faci una aportació econòmica equivalent a la remuneració d'un dia de treball a alguns dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats com ara Sant Jus Solidari. Us recordem també que avui és últim dia per presentar els textos al concurs de prosa i de poesia en català per a no professionals. Hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat. Els nens i nenes de 9 a 11 anys són els que més acostumen a participar animats per a les escoles. En aquest cas, els tres primers guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los per llibres. Els joves són cada any la categoria més fluixa, però en adults torna a activar-se el nombre d'obres presentades. En aquests dos casos, els premis ja són en metàl·lic d'entre 60 i 80 euros per joves i entre 100 i 160 euros per les persones adultes. Els textos es poden presentar fins les dues del migdia al Servei Local de Català a l'Ajuntament. I acabem aquest bolletí amb un apunt d'agenda. De cara a aquesta tarda, l'Ajuntament i el Consell Municipal de les Dones organitzen un cinefòrum després de veure la pel·lícula La mujer sin piano, de Javier Rebollo. La projecció tindrà lloc al centre cívic Joan Maragall a dos quarts de set de la tarda i se celebra amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que es commemorava el 8 de març. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Jus Notícies, edició migdia a la 1 i 5. I us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat trucal al web de la ràdio 3W, radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües al centre de Cornellà a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació museudelesaigües.com Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. L'Escola Montserrat és un dels tres centres catalans que aquesta setmana han visitat una quinzena de directors i directores europeus. És un programa d'ensenyament Bona nit. Bona nit. El nostre programa plurilingüe de llengua estrangera és per veure com treballem les diferents llengües. Nosaltres estem també immersos en el pla PL, en el qual comencen els nens a fer francesa cinquè, de primària, francesa cinquè i sisè, i després també estem desenvolupant un projecte d'innovació que vol impulsar l'aprenentatge de la llengua francesa a partir també de les transferències lingüístiques comunes entre les diferents llengües romàniques. Aquest projecte es diu Euromania i en som centre referent a aquest curs al Baix Llobregat. A més a més, aquesta comissió d'experts en educació vam venir a veure no només com treballàvem en francès, sinó precisament com treballàvem les quatre llengües que es fan a l'escola, el català, el castellà, l'anglès, amb els seus diferents programes, tant el Charing to Learn, com l'English Day, com la plàstica en anglès, en llengua vehicular. Aquest any la novetat també és que estem fent l'àrea de plàstica en llengua anglesa, en llengua vehicular. I l'euromania i el francès, no? És el primer cop que es fa, això de fer una assignatura que no sigui directament l'ensenyament de la llengua en anglès, no? En aquest cas, la plàstica? La plàstica en anglès, aquest curs l'estem fent, sí, sí. I com s'ho prenen els nens? Vull dir, els va bé directament? Molt bé, molt bé, molta naturalitat i molt bé. I pensem que és un reforç, és un complement més al treball oral i expressió oral i adquisició de vocabulari en llengua anglesa, que amplia l'horari en aquesta llengua. Les hores setmanals que fan d'anglès en altres projectes. A més a més també s'introdueix el cas del francès que segurament havia anat com quedant una mica més desrencat en els últims anys i potser sí que l'institut segons quins alumnes podien triar-lo o podien fer-lo més o menys però si més no des de l'escola havia quedat molt en un segon pla o de fet havia desaparegut directament perquè la llengua estrangera que es tracta és l'anglès sempre. Nosaltres no, nosaltres des de sempre fa molts anys ja que estem fent el francès com a segona llengua estrangera sinó que els nostres alumnes sempre han passat a l'institut amb dos anys de francès. I això és un fet que des de l'institut també els especialistes en anglès ens ho han valorat molt positivament i s'havia parlat amb l'anterior direcció també amb la Cesc sempre i les altres persones que havien estat a l'escola fent la llengua francesa. Vull dir que sempre s'ha intentat reforçar també el francès, a més a més de l'anglès. I per això sempre ho hem valorat que és important seguir-ho fent. I a més a més, aquest any, ja fa tres anys, això del projecte Euromania també s'hi afegeix, no?, i el departament ens ha escollit com a centre referent d'aquest projecte, que es du a terme conjuntament amb l'Institut Francesc de Barcelona i la Universitat de Toulouse. A banda d'aquest tema que, per exemple, el plàstic es fa en francès, no sé quines altres característiques també té aquest projecte Euromania. Doncs són aquestes. Euromania és en francès. No, la plàstica és en anglès, eh? Perdó, sí, sí, sí. Bàsicament és això, veure les transferències lingüístiques que hi ha entre les diferents llengües romàniques. I llavors els alumnes de CICE fan una hora a la setmana, tenen uns quaderns i en base al contingut d'aquests quaderns es treballa el vocabulari i veure les transferències que hi ha. Hi ha paraules que veuen les similituds i les associacions entre el català, el castellà, el occital, el francès, l'italià, el romanès i el portuguès. Clar, per tant, no estudiar-ho per separat, sinó intentar entendre les similituds i d'on ve tot plegat. Sí, sí, sí. Veuen que realment aquestes llengües són llengües que tenen moltes semblances i denueixen, també. Ahir van venir aquests directors a visitar el centre. Com va anar aquesta visita? Molt bé, va anar molt bé. Vam organitzar primer una recepció i una presentació del nostre projecte plurilingüe de totes les llengües i de la manera en què es treballen a l'escola. I després vam passar a fer una observació, vam organitzar, reorganitzar tots els grups perquè es pogués veure una mostra de cada una d'aquestes activitats. Ells van anar passant, es van anar repartint, van anar passant, van anar veient com els nens treballaven tot el que els havíem estat explicant. I bé, ens vam felicitar, se'n van anar molt contents i molt agraïts. Jo penso que va ser una mostra important de veure com treballem les llengües a l'escola i d'importància que els hi donem a les quatre llengües. Tot una directora d'una escola anglesa que va venir ens va valorar molt positivament que els nens puguin fer aquestes transferències amb tanta naturalitat, entre el català, el castellà, perquè precisament a Anglaterra el que ens passa és que som monolingües i que treballen molt poc a altres llingües. Treballen poc a l'anglès, molt, però no treballen massa al francès, però diu poc, poc. I això ho van valorar molt positivament. Van veure com els nostres alumnes no tenen problema amb passar el català al castellà i l'anglès i el francès. Sí, sí, perquè de fet sortir amb 12 anys amb més o menys potser no saber-les del tot però tenir quatre llengües i poder-te espavilar és un gran què. Sí, sí, sí. Doncs avui hem volgut parlar amb la Pila Juncker, directora de l'Escola Montserrat, arran d'aquest programa d'ensenyament de llengües estrangeres, sobretot romàniques, i d'aquesta visita que van rebre ahir a l'escola. d'alguns directors europeus. Moltes gràcies, Pilar, i que vagi molt bé, molta sort. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta. Finques d'Esvern Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 473 28 97 Finques d'Esvern Administradors Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal Un espai per gaudir, per descansar, per investigar per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Avui divendres es presenta oficialment l'Assemblea Nacional Catalana al Vas Llobregat. Serà en un acte públic a Can Massallera, a Sant Boi del Llobregat, a les 8 del vespre. Una assemblea nacional catalana es va constituir, de fet, fa 15 dies, en un acte multitudinari de Palau Sant Jordi i que Sant Jus ja compta amb una secció local d'aquesta assemblea. Per això en parlem amb el Roger Consol. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? És una assemblea que es va constituir aquí a Sant Jus el mes de setembre. Sí, de fet, al mes d'octubre. L'Assemblea Nacional Catalana, abans de constituir-se com a Assemblea Nacional Catalana, així, nacional, el pla era que hi hagués moltes locals, moltes assemblees locals, d'acord? Tal com van ser, jo sempre he dit que és com fer un símil, així, és com la segona part, això de l'Assemblea Nacional Catalana, una segona part dels referèndums per la independència, que hi va haver, doncs, a Sant Just, a Esplugues, a Barcelona, a Cornellà, sortits l'11 de setembre del 2009... ara anys damunt. Aquí es va fundar Sant Just de Cireix, va acabar Sant Just de Cireix fent les votacions el dia 25 d'abril del 2010 i després les segones parts d'aquest moviment de consultes va ser aquesta agrupació, després els referèndums al Parlament i la gran victòria de Convergència i Unió i aquestes coses... doncs dic, com continuem tot aquest moviment perquè no s'aturi, no? I llavors hi va haver gent que va encapçalar l'Assemblea Nacional Catalana, va sortir en un principi la idea a l'Assemblea, la Conferència per l'Estat Propi del 30 d'abril de l'any passat, del 2011, i llavors allà es va sortir una permanent i una junta, com si diguéssim, que va decidir un pla d'actuació. I el pla d'actuació des del 30 d'abril del 2011 fins al 10 de març del 2012, que s'ha constituït l'Assemblea Nacional Catalana a nivell nacional, aquest interval de temps, de gairebé un any, o uns mesos, o deu mesos i una mica més, era anar constituint assemblees locals que porten el nom de, en aquest cas de Sant Just, doncs, Sant Just per la Independència, o Esplugues per la Independència, o Sant Boi per la Independència, o Barcelona per la Independència, o Sant Gervasi per la Independència, Sarre per la Independència... I llavors són les seccions locals de l'Assemblea Nacional Catalana. Un cop n'hi haguessin moltes, i em sembla que parlaven el dia 10 de març de 261 constituïdes i encara unes 20 o així per constituir o a punt de constituir, no sé si hi ha 20 o 30, doncs estem parlant de 250-300 assemblees locals. jo diria un pou prou base per crear, per constituir l'Assemblea Nacional Catalana, que és a nivell nacional. I per tant... Té un full de ruta, que té uns objectius que, a veure, si el seguim i tot funciona bé, el 2014, que fa 300 anys que vam perdre la nostra independència, o les nostres llibertats nacionals, les nostres institucions, doncs teòricament les hem de... i a la pràctica també ho farem, això estem convençuts que hi treballarem com a mínim, les aconseguirem de nou. És a dir, els objectius d'aquí el 2014 van encaminats cap a fer un referèndum per la independència. Sí, una branca, o sigui, això està constituït, perquè la gent que se'n vulgui assabentar millor, doncs que vagi a www.assemblea.cat, assemblea, sisplau, i llavors doncs veurà penjat un full de ruta, que és el full de ruta que proposa l'ANC, d'acord? Hi ha diferents punts d'aquest full de ruta que van com paral·lels, d'acord? Un i final... seria, si no hi ha una programació unilateral de la independència de part del Parlament, crear o fer aquest referèndum vinculant com els que es van fer aquí a Sant Just el 25 d'abril, però no organitzats per la societat civil, sinó organitzats per els ajuntaments. I, per tant, encara més oficials, com si diguéssim. Però, clar, ja ho sabem que ben bé... doncs estem en aquest mena de 50% de gent independentista, més o menys, hi ha enquestes més positives i altres més negatives pel que fa al mateix tema, i per tant hi ha el camí a recórrer, que és paral·lel, que és convèncer la necessitat absoluta, diria jo, aquesta col·letilla li poso jo, d'obtenir, de ser independents. I que convèncer molta gent que no n'està convençuda o està indecisa o diu que no, de les bonances de la independència i que no suposa posar cap frontera a una independència. A la Catalunya independent, jo sempre dic, se va parlar castellano, també, i un es pot sentir extrameny àrab, romanès o africà, no?, però amb una Catalunya independent, també. Una de les opcions, per tant, o una de les coses que s'haurien d'intentar, o que es va parlar bastant també aquest cas el 10 de març, és el consens, no?, de diferents opinions diferents... Exacte. però van encaminades cap a aquest mateix objectiu. Veieu canvis o una millora en aquest sentit? És a dir, que hi ha més voluntat de consens per part de diferents partits ara que fa dos anys, per exemple? Aviam, el que sí que està clar és que pel que fa a partits jo mai he sigut de partits i sempre hi ha voluntat, no? O ara hi ha potser més voluntat de fer consens de forces catalanistes a nivell del Parlament i això. A nivell de societat civil jo ho veig molt clar, això. Perquè diferents gent de diferents partits ja fa dos anys... des del moviment de referèndums per la independència o consultes, al moviment de consultes, ja es van unir molta gent que forma part i que militava amb diferents partits, d'acord? Està clar que amb aquests partits la gent que va venir a organitzar potser no militava en partits com el PP o el PSC, però ara també el PSC està fent uns canvis. I el que dèiem a l'Assemblea... A l'Assemblea es va parlar molt de consens, però nosaltres n'estem parlant des de Sant Just, des que ens vam constituir el 12 d'octubre, que al principi es comença a tirar el setembre. Va ser el 12 d'octubre, que creiem que és una data d'assenyalada, perquè els catalans creiem que no tenim, o els catalans que ens ho sentim senzillament, no de catalans, sinó que tenim ganes de treballar pel futur estat propi, doncs creiem que no tenim res a celebrar i sí molt a treballar. I per tant no volíem fer festa i vam constituir l'assemblea el 12 d'octubre. Llavors nosaltres sempre a la reunió, ens hem reunit a Sant Just, ens hem reunit amb molts partits polítics ja. I sempre s'ha dit això, el que busquem és un consens. No busquem partits independentistes, sinó independentistes a molts partits. Perquè estem, ho sabem, ho sabem, que al PSC hi ha gent que sí que creu en la independència, o que sí que es consideren més independentistes que... que federalista, per exemple. La PSC sí que es considera, ell com a partit, un partit federalista, però sabem que hi ha gent que el federalisme ja no es veu enlloc, com si diguéssim dins d'estiu, cada vegada més, hi ha gent independentista. Per tant, no busquem fer més partits independentistes, sinó buscar gent independentista a dintre dels partits. Perquè iniciativa, ja ens ho han dit ells, també n'hi ha, és una opció, a Esquerra ja ho se sap, a Solitats per la independència ja se sap, a Europament ja se sap, i Convergència i Unió, i Unió també democràtica, doncs també cada vegada més hi ha gent més independentista, no? I de cara aquí a un parell d'ans, hi ha sensació d'optimisme? És a dir, creu que es podrà arribar a fer o que hi haurà moltes traves, que això és evident que n'hi haurà, suposo, i que es podran combatre? N'hem tingut tantes de traves durant 300 anys, tantes de traves que ens han prohibit tantes vegades, ens han bombardejat tantes vegades. Jo que soc historiador, encara la gent es fa creus, o historiador de l'art, però historiador m'agrada molt la història, Molts joves, que no ho saben, es fan creus que Barcelona era l'única ciutat que tenia els canons apuntant cap endins, cap a la ciutat, per defensar-se de la ciutat. I normalment en una ciutat els canons apunten cap enfora, cap a l'enemic. Aquí l'enemic estava dins de la ciutat. Per tant, nosaltres no érem els que ens governàvem, com si diguéssim, no? N'hi ha hagut tantes, doncs, de traves en 300 anys, que ja sabem que ens hi posaran, i com que ho sabem, doncs, endavant, d'acord? El que sabem que és el segle XXI, i en el món occidental que estem, segurament, segurament, aquestes traves no seran pas de caire militar, com si diguéssim, és un gran vot de favor, com si diguéssim, no? Llavors, optimisme... Els que treballem són molt optimistes. Com a mínim estem engrescats. I com a mínim el que farem serà treballar per intentar-hi, per intentar-ho aconseguir. I si no s'aconsegueix, tot el que haurem fet no haurà servit per coses, per mobilitzar, perquè potser si no és el 2014, potser serà el 2015, o el 2018, o el 2020. Però tal com deia jo amb l'alcalde Josep Perpinyà, hi ha moltes reunions amb diferents partits, sí que hi ha la sensació, i em sap que és una sensació no nostra, sinó general, que s'està arribant cap a un final de passadís, que ha de passar alguna cosa, que alguna cosa ha de canviar. Aquí Sant Just es nota, per tant, també, aquesta sensació de canvi, de més sensació o més voluntat de gent que té més interès que abans en la independència de Catalunya? Jo diria que sí. Nosaltres hem dit que hem sortit poc al carrer perquè, doncs, començar una nova iniciativa i, a més a més, fins ara, el 10 de març, que no s'ha constituït i ben bé no sabíem tampoc per on tirar. Era molt fàcil, per exemple, fa dos anys, muntar... Era molt fàcil, va ser, va tenir les seves dificultats, oi tant? Però l'objectiu era molt clar, fa dos anys, el 2010, el 20 d'abril. Fem un referèndum aquest dia i és molt clar. S'ha de muntar moltes coses perquè la gent sàpiga, primer de tot, i després que tot quedi bé i que no hi hagi problemes aquest dia. Però això de l'assemblea, doncs, navegàvem una mica, no sense direcció, perquè, clar, la direcció ja se sap quina és, la llibertat nacional del país, com si diguéssim, però sí quins actes, quins actes faríem, i que, clar, han de ser de tot el país unit, en el fons. Sí que cada assemblea fa també els seus propis, però com a grans actes ja ha de ser molt unitari. Per exemple, el que es vol amb els referèndums que planteja l'ANC és que es facin tots, en tot Catalunya, en tots els ajuntaments, el convoquin per un sol dia. Això és una de les coses que... Però els primers actes que hem fet, tot això era per dir que fins ara, fins fa dos mesos, no hem fet molts actes. Hi ha hagut molta cosa, treball organitzatiu, de comunicació, com ho fem, decisions aquestes més internes per a l'hora de començar a posar la màquina en marxa, doncs com ho fem, no? I el que ens hem trobat és una resposta molt positiva amb els petits d'actes que hem fet, que són els diàlegs per la independència que van començar al gener, que normalment els fem els dijous, els primers dijous de mes, però n'hi haurà algun que canviarà, com que el primer dijous d'abril cau en Setmana Santa, ho farem el segon dijous, potser n'hi haurà algun de cara més lluny que no serà un dijous, sinó que serà un dimecres, per la gent que serà els dijous no té coses i no pot venir, però només el primer dia, amb un diàleg per la independència i amb un cartell que no era de persona famosa, diguem-ho així, o mediàtica, vam omplir... La sala Piquet no és gaire gran, però hi havia 80-90 persones pel primer acte, per fer el primer acte. El segon era la Joan Margarit i també n'hi havia 80-90, tornava a omplir la mateixa sala en un dia que hi havia més a més moltes coses, presentacions de Can Ginestar, etcètera, etcètera. O sigui, eren molts que ens feien de competència que això... Ja passa a Sant Just, això... o lleig, o no hauria de ser, i aquí em dono les pares de culpa que ens perdoca, com si diguéssim, per haver fet tret públic, també, a certa gent. Doncs, en tot cas, ho anirem seguint. Avui hem parlat amb Roger Cónsul, portaveu de Sant Just per la independència, arran de que avui, justament aquest vespre, es presenta oficialment l'Assemblea Nacional Catalana, Alves Llobregat. Moltes gràcies. Alves Llobregat, exactament. Moltes gràcies a vosaltres per la cobertura, de veritat, una vegada més, i esperem, doncs, anar seguint. Perfecte. Adéu, que vagi bé. Bon dia. Moltes gràcies. Bon dia. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Just a la fusta. Passen 5 minuts de 2.12 del matí. Salutem ara el Sebas Elías. Bon dia, Sebas, què tal? Bon dia, aquí estem. Per parlar de conflictes internacionals, avui és triat Somàlia. Sí, un país que sempre està una mica en boca. Exacte, no? Sempre va sortint. Des que érem petits em sembla que ja sabem que estan com en guerra i que allà s'hi viu de manera bastant complicada. Des del 91 en guerra civil. Exacte, és un d'aquests països que jo recordo que així com hi havia la Bosnia, que quan anaves a l'escola els visus en guerra on estaven més conscienciats quan anem petits eren aquests. Bosnia ja venia d'abans que existia Somàlia. I va aparèixent, no van anar-hi venint, i és un tema que suposo que encara no acaben de fer mai net. Sí, i com és un conflicte tan extens que s'ha de mirar molt en la història, he dividit una mica aquesta explicació en dues parts. Avui farem una part més històrica, com vam fer amb el cas Israel-Palestina, i una segona part que tractarem la setmana que ve més tractant actors internacionals, més quin és el futur, etc. Més plantejant una mica com pinta. Comencem per això. situant-nos en el context, i situem Somàlia en el mapa. Sí, perquè Somàlia és un país a l'Àfrica, situat a la banya d'Àfrica, que també és un tema molt recorrent avui en dia, la banya d'Àfrica, per la desnutrició, per països que estan molt malament, està a la part oriental del continent, i és banyat Somàlia per l'oceà Índic, amb més de 3.000 quilòmetres de costa, cosa que fa que tinguin una importància estratègica molt gran, 3.000 quilòmetres, bé, tot el país està banyat per la costa. I si parléssim en clau històrica, Somàlia estaria formada per la República de Somàlia, que és del que tractarem més aviat avui, que és la fusió de les colònies italiana i britànica. Una altra part, parlant així històricament, Djibouti, que és la colònia francesa. les regions d'Ogaden i Huta a Etiòpia i la regió federal del nord a Kènia. Per tant, és un conglomerat de regions, però la República Somàlia, que és una mica on està el conflicte avui en dia, és només la colònia italiana i britànica, tot i que històricament i parlant sociològicament també és aquesta part. Llavors, la bandera somalí reivindica aquesta continuïtat territorial amb l'estrella de 5 puntes sobre un fons blau cel. Mogadiscio és la capital de la República Somàlia, situada al sud. Segons Transparència Internacional, en el seu informe de 2009, Somàlia és el país amb més corrupció del món. Déu-n'hi-do, doncs, no? Sí, una mica... A dada... Sí, ja... És una mica així, perquè... Tothom coneix el cas dels pirates, senyors de la guerra, i després en parlarem una mica com actuen aquests actors. Es tracta d'un estat fallit i amb malaltia crònica. Sempre que llegim articles sobre països, sobre països amb malaltia crònica, és l'exemple perfecte juntament amb Haiti. Llavors tenim dades com que la mitjana d'edat és de 50 anys, nens amb desnutrició d'un 32,8%, l'analfabetisme del 62% i les dones un 75%. Per tant, és un estat en força crític. Llavors, parlem ja una mica dins la història. Somàlia aconsegueix la independència l'1 de juliol de 1960. Fa 50 anys, doncs, no? Sí, i ho aconsegueix, però només el que diem la República Somàlia, no van plegats. Fins llavors, diferents parts d'aquesta regió havien estat colònies de França, Regne Unit i Itàlia. Llavors, el que passa és que les colònies italianes i les colònies italiana i britànica van plegades a la independència, mentre que la colònia francesa forma un estat independent com és l'estat de Djibouti. Llavors, des de la declaració de la independència fins l'any 1969 es dona un període parlamentari dins la República de Somàlia. s'experimenta una bona democràcia, una evolució bona, notable. Els primers anys, doncs, no? Sí, els primers nou anys, fins al 69, que tindrem un cop d'estat, l'accés del vot a la dona l'any 63 i es dona una alternança de poder, que és clau per assegurar una democràcia. I eleccions al llarg del temps, per tant, una democràcia força bona. Tot i això, discrepàncies polítiques entre nord i sud, perquè... Recordem que és un estat molt centralista, que es centra molt en la capital i el sud, que són les regions italianes, les regions de colònia italiana. Llavors, hi ha discrepàncies entre nord i sud i cohabitació de normes establertes per italians i britànics. A més del factor tribal islàmic, va derivar en moltes friccions, que trobarem les causes d'aquest cop d'estat que donarà Sillat Barre el 1969, un general de l'exèrcit, que instaura una dictadura amb el govern de partit únic, després de l'assassinat del president Sarmarki, un assassinat confús, no se sap ben bé què va passar, com sempre passa en aquests casos. Llavors, durant aquesta època, el règim s'apropa molt al règim comunista de la URSS. Per tant, durant la Guerra Freda, pren partit en una de les dues parts, amb una situació econòmica bastant pèssima, comença a sorgir oposició armada, als anys 80, per tant, 10 anys després d'aquest cop d'estat, i acaba amb una guerra civil començada el 1991 i que encara no té data final. Llavors... Sí, per entendre una mica el conflicte, busquem una mica amb les arrels, no? Sí, les arrels d'aquesta república, tres factors, com són el factor ètnic, els clans i el factor religiós. Mhm. El factor ètnic és bastant important en un país del continent àfricà, perquè sempre que parlem d'Àfrica parlem d'etnicisme. Pertanyen al grup cosita, els quals van començar a assentar-se a Etiòpia, un país veí. El fet que un percentatge de les poblacions dels estats del voltant, com la mateixa Etiòpia, Djibouti i Quènia, pertanyin al mateix grup ètnic, ha donat lloc a tensions i inclús a enfrontaments armats. Podríem culpar les colònies pel mal repartiment de les fronteres, sense tenir en compte les necessitats de la població. Per tant, una mica aquí d'Etiòpia, Djibouti, Quènia i inclús República Somàlia es reparteixen aquesta ètnia. Exacte, aquest repartiment a més aleatori, no?, segons com. Sí, de dibuixar les fronteres amb esquadra cartabó i... Que això és el que de fet són les conseqüències més greus que ha tingut per tot el tema per Àfrica. Sí, Àfrica està... Tots els països tenen algun conflicte i totes les arrels venen d'aquí, del repartiment mal fet i únicament amb els interessos dels estats europeus i les colònies. Passem a parlar ara dels clans. Sí, també molt importants a l'Àfrica i més a la regió oriental. És una regió amb molta importància de clans. Els clans es formen a partir d'un conjunt de persones vinculades per llaços de parentès que remeten a un avantpassat com una família, com una família gran. A Somàlia hi ha sis grans clans, dels quals els més nombrosos són el Hawilla i el Derot. No sempre s'enfronten entre ells, sinó que també hi ha disputes internes, com podem veure en tota bona família. Se li dona més importància a la pertinença del clan que a l'estat. Per tant, una mica que Somàlia no sigui respectat l'autoritat somalí no sigui respectada pels ciutadans ve una mica d'aquí, no?, que la gent té més respecte als clans que no a l'Estat. Clar. I, bueno, ara passem a parlar del factor religiós. La majoria de la població professa l'islam sunni, circumstància que fa de Somàlia una nació més compacta en quant a distribució confessional que la d'estats veïns, com Etiòpia o Kènyer. La religió musulmana es va estendre durant el segle VIII. Per tant, aquesta uniformitat en quant a religió... No ens fa trobar tants conflictes com podrem... No, no, en altres països, no? Sí, recordes la setmana passada que vam parlar de Síria? Sí. Sí que hi ha molta... Diferents tipus de religió, no? Sí. En canvi aquí, diguem que tots més o menys comparteixen la mateixa. Sí, i el conflicte no ve donat per un tema religiós. Per tant, anem a parlar ara d'aquest conflicte, d'aquesta Guerra Civil, no? Sí, la Guerra Civil començarà el 91 i comencem a parlar una mica de protagonistes. Llavors, en una primera etapa es dona un enfrontament directe entre les tropes del règim i una sèrie d'organitzacions armades presents a nord i sud. Els conflictes comencen a partir dels anys 80 i ja és el 91 quan es declara una guerra, quan ja els grups armats s'han fet forts i poden posar en dubte l'autoritat del líder, que era el dictador. Les causes d'aquest aixecament les trobem en qüestions econòmiques, corrupció, mètodes repressius del règim i la qüestió del repartiment de poder entre nord i sud, aquest centralisme del que parlava. Sí. Un dels instigadors de la revolta va ser Mohamed Farah Aidit, personatge lligat a la dictadura, però que tenia males relacions amb el líder Barre. Aidit es va convertir en el líder del Congrés Somalí Unit. Ara en farem una mica un lío amb noms, però... Noms. Sí. Congrés Somalí Unit. Sí. que d'aquest aïdit era compost per opositors a l'exili i el clan dels Hawille, d'aquest clan més majoritari que tenim a Somàlia. Van desenvolupar la seva acció al centre del país i en un primer moment es van aliar amb el moviment nacional somalí, dominat pel clan Ishaq i operatiu al nord, el que era la colònia britànica. Per tant, el nord que sempre ha reclamat una major independència. Un cop han derrocat barris, ja se'n van anar al país molt d'hora... el moviment nacional somalí, aquest segon grup del que parlàvem, va instaurar la República de Somalilània, del qual parlarem després, que és un tema bastant interessant. Llavors, al Congrés Somali Unit hi va haver-hi un conflit intern, com pot passar en tota guerrilla, quan Mahdi Mohamed es va enfrontar al líder a Eid. Durant anys, el primer va aconseguir dominar barris importants per... Per tant, el que ens va instigar una mica la revolta dins del grup va controlar parts d'Amogadisho, la capital, i les disputes entre els partidaris d'un i l'altre van ser causades per l'esdevenir dels guerrilles. Cada líder oferia coses diferents. Els guerrilles es preocupaven del que podia passar en un futur i es situaven en favor o en contra. Tenim un altre moviment, que és el moviment patriòtic somalí, liderat per Ahmed Omar Gess, del clan Darot. El seu nucli d'acció es troba al sud. Per tant, podem veure com aquesta guerra civil... Molt dividida, no? Sí, no hi ha un enemic, el líder se'n va a d'hora. Per tant, el líder se'n va i deixa un país en guerra, deixa un país amb diferents guerrilles, amb diferents líders, i aquests líders, quan hi ha la dictadura... ha caigut perquè el líder ja s'ha anat, què passa? Ningú té el poder, ningú ha guanyat, i la guerra és constant, no? Sí, és caòtic, no? Per tant, tot plegat. Llavors, com bé hem dit, la fugida de barri va fer que la guerra fos molt més caòtica, i amb lluites entre grups que, un cop derrocat el règim, buscaven el poder fratricidament, per tant, matant-se molt, molta violència... Els països veïns, com Etiòpia o Quènia, recolzaven milícies afins, mentre que les antigues colònies aportaven cobertura política als grups, com el cas del Congrés Somalí Unit, que era del centre. Les necessitats econòmiques de tots els bàndols els va fer entrar en un trànsit de drogues i armes i, sobretot, el control d'infraestructures per tal de treure peatges o impostos. Per tant, és quan entra aquesta corrupció que comentàvem al principi, no, m'imagino? Sí, buscant finançament de la guerra, es fa trànsit de drogues, armes, peatges, etc. I també, com molt important, moltes milícies també van recórrer posar taxes extres a les organitzacions humanitàries i internacionals per transportar medicaments o menjar. Algunes, fins i tot, es van especialitzar en el trànsit i contraband d'ajuda humanitària. Clar, és aquest cúmul de circumstàncies el que fa que tot plegat sigui encara més complicat, m'imagino. Sí, és una qüestió bastant greu, això que la població estigui patint, molta gent morint i les milícies recorrin a posar impostos a gent que potser només va ajudar. Podria ajudar, sí. Ara parlem de l'aparició d'entitats autònomes. Sí, com parlàvem abans, la més important a l'abril del 91, per tant... molt lligat a la Guerra Civil, es proclama la República de Somalilàndia. Aquesta república va ser formada pel moviment nacional somalí. Sí? Sí, que és aquest moviment que es va situar al nord. I aquesta és una scissió de Somali al nord del país, el que era la colònia britànica. De fet, ningún estat ha reconegut la jurisdicció del nou estat. Tot i així, tenen govern, president, bandera, himne i moneda pròpia. Sí, tot, no? Sí, tenim un estat independent, del qual poc n'hem sentit a parlar, i ningú el reconeix, però, de fet, tenen... Existeix i funciona, no? Sí, sí, hi ha eleccions... Tenen tot això i deu ser perquè la gent també hi creu. Sí, s'ha de buscar una mica les raons d'aquesta independència... que es troben en relació a un centre perifèria. Somàlia havia practicat un centralisme exagerat, recolzant també molt el sud, tot el que era la part italiana, perquè Mogadiscio també era italià. Així que els revoltats de la regió del nord van decidir separar-se. Segons determinats anàlisis, la unitat dels clans ha permès que aquest país, i en especial la seva capital, Arguixia, hagin experimentat un parell d'estabilitat, tranquil·litat i boom econòmic i un notable creixement, tot i no tenir contactes oficials amb d'altres països. Per tant, dins d'aquest estat fallit de Somalia trobem una regió que s'ha sabut sortir del pou amb la unitat que ha tingut aquests clans i la unitat del moviment nacional somalí. Curiós, perquè a més a més tampoc no es coneix gaire, vull dir que... I tot plegat segurament perquè segons qui hi té interessos, no? Sí, Etiòpia i té molts interessos en aquesta regió, ja que al port de Berbera hi tenen una sortida al mar. Etiòpia, recordem que amb la independència d'un estat, que ara no me'n recordo, ho vaig llegir, però un estat que es va independitzar d'Etiòpia, que era la sortida del mar d'Etiòpia. Llavors s'ha quedat sense sortida del mar i li ha interessat molt aquesta regió, al port de Berbera, i tenen aquesta sortida. Allà s'hi fan transaccions mercantils amb els estats del golf àrab. A més, als Estats Units li interessa aquest oasi estable i tendent als interessos americans a la banya d'Àfrica. Per tant, un país amb una abonança econòmica... Bé, tampoc és una abonança... Relativa, no? Sí, això, exacte, relativa. Clar, que rodejats del que estan, doncs... Sorten amb bastant avantatge, no? Sí. I hi ha una altra entitat autònoma, no?, a banda d'aquesta que hem comentat? Sí, no tant... Buscant la independència... és la regió entitat autònoma, més ben dit, la de Puntlàndia, el centre nord del país. Per tant, diguéssim una mica més al sud de Somalilàndia. Sí. És fruit d'un projecte líbia egipci per potenciar la formació d'un estat federal descentralitzat. Per tant, no busquen la independència, sinó un estat federal. En una conferència a Garoué l'any 98, per tant, set anys després de la Guerra Civil, al començament, Una extensa representació de la secta dels d'Herod, majoritaris en la zona, va declarar aquesta autonomia. Per tant, com veiem, aquestes autonomies es forgen pels clans, no per interessos estatals, sinó per... Funcionen, exacte. La jerarquia es venen d'un altre lloc, no? Sí, exacte. Són les seves i són les que respecten, de fet. Llavors, el gran promotor va ser el Front Democràtic de Salvació Somalí, fundat l'any 79 per lluitar contra Barre i emparat per Etiòpia i Líbia. En comparació amb la resta de regions somalís, Puntlàndia gaudeix d'una relativa calma, tot i ser un oasis pels pirates. Llavors trobem dintre de Somàlia també una regió amb calma, no amb bonança, sinó calmat, tot i amb aquesta activitat dels pirates. Al contrari que Somalilàndia, Puntlàndia no desitja la segregació. I aquestes dues regions, Somalilàndia i Puntlàndia, sí que han mantingut relacions tenses al ser frontereres. Hi ha hagut enfrontaments armats a la frontera degut a la reclamació per part de Puntlàndia de dues regions pertanyents a Somalilàndia. Llavors, tornem a sortir amb el conflicte. Tot i que ha sigut molt menor, s'ha de destacar que sempre hi ha conflictes amb les fronteres. Llavors, tenim una tercera regió autònoma, que és, després d'aquesta experiència bona de Puntlàndia, s'intenta forjar una administració local en la vall del reu Llubal, que s'anomenarà Llubalàndia, una de les zones més fèrtils de Somalilàndia al sud del país. Llavors, aquesta autonomia es proclama el setembre del 98 pels clans Digil i Rahangüeyn. Llavors, aquests van fer un seguit, va ser seguit per grans tensions entre diferents líders que van acabar amb experiència bastant desastrosa. Amb violència, també. Sí, no ha acabat bé l'experiència per aquesta violència, aquesta desnutrició, etc. Tot i això, aquesta regió de lluva ha estat la més estable si és que es pot utilitzar aquest qualificatiu del sud, que el sud és la part amb més malaltia de tot el país, no? Llavors, per últim, el desembre del 98, neix la regió dels Rahengüeyn, al sud-est del país, i es troba emmarcat en el procés de confederar l'estat de Somàlia, com Puntlàndia i Llobalàndia, i es neguen a un estat centralitzat. Tot i això, aquesta regió tampoc ha anat per bon camí. I un cop ens hem situat ben bé més o menys d'on sorgeixen els conflictes de Somàlia, parlem de les conferències de pau. Sí, perquè entre el 91 i el 2006 s'han celebrat 14 conferències de pau per Somàlia. Un apelany, quasi bé, no? Sí, sí. Llavors, els països que més s'hi han implicat han estat Djibout i Quènia. Llavors, el primer intensariós en 10 anys, és a dir, allà pels vols del 2000, es forma el govern nacional transitori. el qual no va funcionar gens. Llavors, va fracassar degut a que els senyors de la guerra s'hi van oposar aferrissadament, a causa que amb aquest govern nacional transitori perdrien tot el seu poder. Els senyors de la guerra feien el que volien en el seu territori i aquest govern amenaçava la seva jerarquia. Més enllà d'això, també cal destacar que els objectius d'aquest govern els van traçar agents internacionals, sense tenir gaire en compte la població i actors interns. Un segon intent el trobem el 2004, quan va ser la formació del govern federal transitori. I va patir una mica la mateixa sort que el govern nacional transitori. Tot i això, ha gaudit d'un major suport dins de Somàlia, tot i que no es pot parlar d'èxit. I acabem, doncs, ara parlant, anem parlant al llarg de la secció, però ara ens concentrem una mica en explicar qui són els senyors de la guerra. Sí, amb el fracàs d'aquest estat centralitzat i la profilitat proliferació d'entitats i governs autònoms, el fenomen dels senyors de la guerra es va convertir en una senya d'identitat del país. Els primers sorgeixen de la guerra civil, tot i que trobem les arrels als anys 80, quan es comencen a organitzar aquestes entitats guerrilleres i s'identificaven amb el territori pertanyent al clan. A mesura que passen els anys, és a dir, a mesura que avança la guerra civil i que la dictadura ja no està... el nombre senyors de la guerra es dispara. Aquests poden sorgir per dues raons. D'una banda, pel descontent d'un subordinat que funda un nou poder, o d'altra banda, la reclamació d'algun prohom de defendre els interessos d'alguna branca tribal que mancava de representació armada. Per tant, tot queda dintre del clan. Per tant, el fenomen dels senyors de la guerra els hem de trobar no ja en divisions de clan o de subclan, sinó que hem d'anar-nos al tercer nivell, el de les grans famílies. És un conflicte molt intern, Si veuen que una família no està ben representada, hi haurà un senyor que serà un nou senyor de la guerra. Si té èxit, tindrà un territori que defensar. Llavors, més enllà dels senyors de la guerra, hem de fer referència als tribunals islàmics, que són gestors i administradors implicats en la reconstrucció i unitat nacional i escrupolosos amb el manteniment de l'ordre i l'estabilitat. Aquests tribunals... pugen al poder de Mogadishu, mitjançant també en pràctiques de guerra, a Mogadishu, l'any dels vols del 2006, i són un grup de tribunals d'aplicació de la xària, el que coneixem com la llei musulmana. La població es veu alleujada amb certes accions d'aquests tribunals, sobretot a Mogadishu, que és on s'estableixen, però actualment no gaudeixen de molt poder dins l'Estat, degut a la invasió... d'Etiòpia el 2007 i que en podem fer referència, si vols, divendres que ve. La setmana que ve. Sí, perquè una mica és el context d'aquest estat somalí que es troba molt malament. Guerra permanent, podríem dir. Sí, és molt complicat. Conflicte permanent. Déu-n'hi-do, eh? Vull dir que realment... N'hem sentit parlar sempre, però suposo que un cop et van repassant totes les dades fa força impressió. Sí, ja veus que no té res a veure amb les autoritats de l'Estat, sinó més enllà, més de la població. I que segurament per això també és més difícil d'intentar resoldre-ho des de fora, no? Clar, perquè potser des d'una òptica europea no tenim consciència del que és aquesta organització. Els plans que funcionen, sí. Clar, són... Van arribar els europeus, Itàlia, Gran Bretanya, van fundar un govern que no respectava els seus interessos ni seguia la seva cultura i ara ens estem donant compte que no ha funcionat. i es pot veure... I de la mateixa manera, suposo que si venen des d'Europa a intentar resoldre el conflicte que potser han provocat, a més, primer des d'aquí intentant crear una cosa que no podia funcionar, tampoc el respectaran gaire, encara que vulguin promoure la pau. Exacte, perquè instaurar un altre govern, clar, què hi diran els clans, què hi dirà la població, si no respecta, si no es va respectar. Doncs és molt complicat, la setmana que ve intentem posar una mica més en l'ordre de tot plegat i plantejar més qüestions de com anirà tot plegat a Somàlia d'aquí en endavant. Moltes gràcies, Sebas, i tornem a parlar la setmana que ve. Vinga, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu. 10 segons i arribem en punt a les 12 del migdia. Després, a la tercera hora, parlem amb el president de l'Atlètic Sant Just. També parlem de cinema, de concerts i de notícies curioses fins ara mateix. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra confirmen que l'encarregada de l'associació barcelonina canàbica d'autoconsum es troba en llibertat des d'ahir a la nit. Els Mossos la van arrestar ahir a la tarda en el marc d'una operació que Mossos i Guàrdia Urbana van fer en el local d'aquest col·lectiu a Barcelona i contra un suposat delicte de tràfic de drogues. La detinguda ha de declarar el jutjat en els pròxims dies. Recordem que aquesta associació és una de les que promou una plantació de cànnabis al municipi de Rasquera, a la Ribera d'Ebre. A l'escorcoll d'ahir, els Mossos van intervenir més d'un quilo de marihuana valorada en gairebé 6.000 euros. A banda d'arrestar aquesta responsable de l'associació, quatre treballadors més també han quedat imputats pels mateixos fets. La nova temporada d'estiu a l'aeroport de Girona comença aquest diumenge. S'hi estrenaran 22 noves rutes respecte a l'estiu passat. Girona, senyat obert, bon dia. Noves rutes que s'han presentat avui destaca la recuperació del volant entre Girona i Madrid i la consolidació del mercat italià i del Regne Unit. L'increment de rutes i de freqüències fa dir el director de l'aeroport, Lluís Sala, que després de molts mesos de descens de passatgers es tornarà a créixer. Nosaltres tornarem a créixer a partir del mes de maig. El mes de maig va ser el passat quan es va concretar la retirada de freqüències i de destinacions de Reiner i a partir d'aquest proper maig nosaltres esperem créixer altra vegada. Tot i que Rayaner ocupa 58 de les 69 destinacions a les que es pot viatjar des de Girona, destaca la incorporació de 3 noves companyies respecte a l'estiu del 2011 i la consolidació de Transàvia com a segona companyia de les instal·lacions, com Ràdio Vilubidunyà. L'Institut Valdiriguilera del Prat de Llobregat ha reobert aquest matí les portes després de dos dies tancat per l'incendi d'aquest dimarts. La direcció del centre ha presentat una denúncia perquè veu indicis que el foc pot ser provocat. Al Prat Ràdio, Lluís Rodríguez, bon dia. Bon dia. L'origen de l'incendi d'aquest dimarts, de fet, va tenir lloc al patí del centre, on es van trobar diverses ampolles d'alcohol. El foc que va calcinar un contenidor de brossa que hi havia allà i després es va propagar cap a l'interior de l'hemicicle cremant una petita part de l'amobiliari. Dues taules, tres cadires, un armari, així com també un ordinador. Sentim el director del centre escolar Bartomeu Clapés. Com que havíem trobat ampolles d'alcohol i sabem que es va cremar un contenidor que estava al pati, doncs home, està clar, vull dir que van saltar entre les 8 i les 10 de la nit. i suposo que conscientment o inconscientment, o voluntàriament o involuntària, van calar la foca al contenidor i és el que va originar tot el fum. Tot i que encara queden alguns elements per reparar la direcció del centre escolar, ha decidit reemprendre l'activitat l'activa a mi mateix per acabar amb els exàmens de finals de trimestre. El Prat Ràdio per a ComRàdio. La dona ferida en un incendi a casa seva aquesta matinada, malgrat de mar, el Maresme està molt greu, segons han confirmat a Comradi o fonts de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Té 86 anys, un 50% del cos cremat i pateix els efectes també de la inhalació de fum. La ballarina Sol Picó representa a partir d'avui en quatre úniques sessions un espectacle on es barregen dansa, cant, música i pintura. L'actuació la fa a l'interior del Manac, al costat de la col·lecció d'art romànic del museu. A Sol Picó li sembla una bona fórmula apostar per diferents gèneres per atreure nous tipus de públic. El moviment i la dansa era la punta partida, però el fet d'incorporar música, la veu, les persones que estan allà no sols posar la música i jo en un casset, sinó dones i veu i el viure. I un pareix amb els instruments també ideals per treballar aquesta història. L'obra busca establir un diàleg continu amb l'espectador i intenta recrear la duresa de la vida a l'edat mitjana. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça prepara en aquests moments la visita de demà al camp del Mallorca, partit de Lliga Primera Divisió, amb tots els disponibles, a més d'Avidal i Afelai. El tècnic Pep Guardiola, que per demà té les baixes d'Albes i Adriano, compta amb els jugadors del filial Tello, Bartra, Montoya i Moniesa. Escoltem l'entrenador del conjunt balear, Joaquim Caparrós, en declaracions a Com Ràdio. Complicat aconseguir un resultat positiu, però bueno, vamos a... El Barça viatge aquesta tarda cap a Palma. El Real Madrid coneixerà avui l'ascensió a Pepe després que el defensa insultés l'àrbitre Parades Romero a Vilarreal. El comitè de competició també ha d'analitzar les expulsions de Mourinho i del seu ajudant Rui Faria i també el Barça sabrà l'ascensió a Dani Alves. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Aquest vespre es presenta l'Assemblea Nacional Catalana al Bas Llobregat. Serà un acte públic a Can Massallera, Sant Boi, a les 8 del vespre. L'Assemblea Nacional Catalana es va constituir oficialment el 10 de març en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona, però fa prop d'un any que diversos municipis treballen en àmbit local per tirar endavant aquest projecte, com ara a Sant Just, l'entitat Sant Just per la Independència. De fet, aquesta entitat està organitzant aquest any un cicle de xerrades de persones representants de diferents àmbits que defensen el seu punt de vista independentista. El catedràtic de robòtica de l'UPC, Josep Amat, i el poeta i escriptor Sant Justenc, Joan Margarit, han protagonitzat les dues primeres sessions dels diàlegs per la independència. Així doncs, aquest vespre es presenta l'Assemblea Nacional Catalana al Bas Llobregat. Serà a les 8 del vespre, Can Massallera, Sant Boi, al carrer Mallorca, número 30. El presentarà Jaume Marfany del Consell Permanent de l'Assemblea Nacional i comptarà amb les intervencions de Carme Forcadell i Pere Pugès, del secretariat nacional i de l'actriu Montserrat Carulla. La presentació acabarà amb l'actuació de Marcel Casellas. L'escola Montserrat va mostrar ahir a una quinzena de directors i directores europeus el seu projecte plurilingüe. Des de fa uns tres anys, el centre ensenya als alumnes de sisè de primària les relacions i les transferències que hi ha entre les llengües romàniques. Es tracta del programa Euromania, del qual l'Escola Montserrat és un referent al Bas Llobregat i a Catalunya. Ahir els directors i directores europeus van poder conèixer com se està treballant a l'escola aquest projecte i també han visitat aquesta setmana dos centres més on es desenvolupa l'Euromania, l'Institut Montserrat de Barcelona i l'Escola Sant Ignasi Sarria. I us recordem que ja està en marxa el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern. El tema d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Una de les novetats del certamen d'aquest any és que els participants han de pagar 8 euros per presentar les imatges. Paral·lelament es convocarà el tercer concurs popular. Com dèiem, una d'aquestes novetats de la tercera edició del concurs és que s'introdueix una cota de 8 euros per participant. Un dels objectius principals de pagar per participar-hi és aconseguir que el concurs sigui autosuficient. En aquesta edició, igual que a l'anterior, les fotos s'han de presentar a través d'internet. Teniu temps fins al 20 de maig. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sánchez Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, 3W ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 13 minuts de les 12 i a aquesta hora saludem a Carles Teorian, director esportiu de l'Atlètic Sant Just. Molt bon dia. Hola, bon dia. I ho fem per parlar, ja han passat dos dies, d'aquest partit entre l'Atlètic i l'Infantil B del Barça, l'Infantil de l'Atlètic i l'Infantil B del Barça, un partit que va acabar amb victòria de l'Atlètic, però que va ser molt igualat. Com va anar aquest partit? Quines són les sensacions que us queden? Com has dit, el partit va ser molt igualat. Evidentment, el Barça és el Barça, els jugadors que podem veure en aquesta categoria... Però l'Atlètic també té molt bon equip. Vam saber jugar les nostres armes. Evidentment, la extra motivació dels nostres suposo que estava a 1.000%, perquè jugar amb el Barça no es fa cada dia. I vam també comptar amb una miqueta de sort i, com hem dit, les nostres armes i la qualitat dels nostres jugadors la vam treure. I amb aquesta miqueta de sort els últims minuts van ser trepidats. guanyàvem 2 a 1, el Barça va empatat en el temps d'afegir, i nosaltres, justament al centre del camp, vam marcar el 3 a 2 amb una miqueta d'explosió de la grada, de la graderia, amb tota la gent que hi havia, i bé, tots molt contents i molt satisfets. Per tant, en aquest plus d'emocida d'últim moment, no, m'imagino? Molt, molt, molt emocionant, molt emocionant. Que sempre ajuda. Ho tenien a la mà i es va escapar per uns segons i van tenir la sort de marcar en la següent jugada. No sé si us plantegeu que es pugui tornar a repetir un partit d'aquesta mena a Sant Just, o si és una cosa que s'haurà d'anar pensant de cara en una altra vegada, o millor que es quedi en una vegada i prou. No, no, la idea és tornar-lo a repetir. De fet, nosaltres vam agrair el Barça la seva presència el dijous al matí, i tal com em vas dir que ha estat molt bé i que havien estat molt a gust, ens van emplaçar que l'any que ve en aquesta categoria ho tornaríem a fer. I esperem que en aquesta temporada ho puguem fer en una altra categoria també, estem gestionant, fent gestions per poder portar una altra vegada al Barça i que tothom disfruti. Home, doncs és una bona iniciativa. Suposo que, a més a més, també, malgrat que el temps no acompanyava gaire, va venir gent, va haver-hi públic, va respondre bé? Molta gent, molta gent. De fet, a la pàgina web de l'Atlètic hi ha alguna fotografia i, aprofitant que es veu la graderia, sí, sí, jo calculo que hi havia més de 200 persones, tot i que el temps, com has dit, no era el propici, però, bueno, l'esdeveniment... Valia la pena, sí, sí. Doncs una bona xifra d'espectadors. Els jugadors també contents de com van a l'experiència. Suposo que després devien estar nerviosos abans de començar i que un cop si a sobre van guanyar m'imagino que l'experiència és com... és doblement satisfactori. Molt bona perquè evidentment el cop de moral de poder guanyar el Barça i poder... poder dir tant als que van jugar molt, als que van jugar poc, algú que no va jugar també... l'experiència i la pinya que vam fer al final del partit, bueno, congratulant-se de tot el que havien aconseguit, això és boníssim, sobretot en un esport de competició, com és el futbol, o guanyar és molt important pels nanos. I això del joc d'equip que ens comentaves. Comentaves ara algun jugador que no havia jugat, ens ha arribat també que hem sabut que alguns pares estan descontents perquè algun fill havia escalfat però no havia arribat a jugar... Això estava previst que podia passar o com ho veieu des del club? Mira, la competició esportiva té això. Només podem jugar 11, tens nanos a la banqueta. La banqueta era llarga perquè el partit creíem que l'havíem de disfrutar els màxims possibles. Al mateix moment hi havia 150 nens a la grada de l'Atlètic d'altres categories i de la mateixa categoria que no van poder participar i, com a tot, la vida en aquest sentit és una mica dura i és un càsting continu. Aleshores, depenent de com va el partit, hi ha nanos que juguen més, hi ha nanos que juguen menys i hi ha nanos que no poden jugar perquè en aquest moment l'entrenament ho considero per tu. Això és esport i això... És una competició, no és Disney. Aleshores, bueno, ho sentim, però pensem que tothom ha de fer pinya i això s'ha de quedar oblidat per la setmana que ve. Aquest infantil juga a Gabà, juga contra el segon classificat, aquest infantil a la voltia cap, alguns van a la Donosti... Vull dir que hi ha molts moments en els quals els danos podran gaudir d'aquesta experiència en viu, com tots la van viure, però a més participant activament del partit. I entenem que els nanos els oblida ràpid, perquè són nanos i perquè els agrada l'esport, i en aquest sentit als pares ens costa més, perquè volem que els nanos participin activament d'una cosa, i sempre pensem que són els millors, els nostres fills són els millors en tot, i és un tema que els pensem. que és la cosa aquesta de pensar que és un partit així més especial i que potser fa més gràcia no poder-hi participar. Suposo que ve d'aquí aquesta sensació. Però bé, en tot cas... Sí, ho entenem. La competició, a més a més, continua en marxa. No sé, ja que estem parlant de l'infantil, en principi en quina situació... És aquest equip que porta 200 gols, no, Marcats? Aquest equip sí, porta 216, crec, i 8 en contra, i va guanyar tots els partits i... Si o si aquest equip serà campeon de Lliga al final de maig, al començament de juny. Aleshores, no només és això, però després acabem aquesta competició. Tenim dos tornexos molt importants. a la Molins Cup, i tenim el torneig de l'Atlètic, i a continuació en alguns anys, perquè només va un infantil a la Donosti Cup, a la qual anirem a competir, i tot aquest gros gruix d'equip va a la Gòtia, a Göteborg, el 14 de juliol. Per tant, igual que l'esport es du en aquest sentit, també és maco perquè és un progrés continu, I és no parar i buscar i acabes un partit i has de tornar a entrenar i buscar l'altre i intentar guanyar i intentar disfrutar de les competicions. I, evidentment, guanyar, com he dit abans, és maco i als nanos els motiva. Doncs moltes gràcies, Carlos Tabrian, director esportiu de l'Atlètic, per atendre'ns aquest matí i anirem parlant. Que vagi molt bé. Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. i com cada divendres aquesta hora és moment de fer un cop d'ull a l'agenda de concerts d'aquest cap de setmana per això saludem com sempre l'Adrià Calvo bon dia Adrià hola molt bon dia I començant avui quedant-nos a prop de casa, per això ho fem escoltant la Maria Coma. Vinc d'un mar, d'uns verds i uns blaus, dels mescles que he vist mai. La podrem veure al Palau de la Música. Sí, i tant, presentant el seu últim disc, que es diu Magnolia, el seu últim i segon disc en projecte en solitari. Un disc de gran qualitat, molt ben instrumentat, de lletres molt maques, també amb la participació del Bou Vallbé, que sempre està darrere els projectes de la Maria Coma, posant-li la percussió o fent-li els arranjaments musicals. Un disc que difereix bastant, bé, bastant, no sé, potser una mica l'estil és el mateix, De l'anterior disc, que es deia L'Inolium, però és que a mi l'anterior disc no em va agradar gens, amb sinceritat. Els Gats. Els Gats, sí, el veia una mica de Carrincló, em costa bastant, i en canvi aquest Magnolia, m'encanta, m'agrada molt a mi aquest disc. Jo no l'he escoltat sencer, però aquesta cançó, que és com la que més sona, no?, tots els colors, que és la que obra el disc, diria, sí que sona molt bé, i aquest piano, no?, també tan característic que es deixa escoltar bé. Doncs al Palau de la Música, aquest vespre. Amb formació completa, perquè ja se sap que aquests discs que estan molt instrumentats costa que hi hagi totes les cordes que s'assenten, tot el piano, la percussió. Doncs en aquest cas, en el Palau de la Música, estarà tot i sonarà el més pròxim possible el disc. Queda alguna entrada per 15 euros a les 9 del vespre. Doncs és una bona oportunitat per descobrir la Maria Coma, si no la coneixeu. Fa flor a mi, pinta la cara... Més coses per aquest vespre també. Qui sona? És Lila Downs que... segurament ens de les cantautores mexicanes, segurament més famoses aquí a Catalunya. A més a més aconsegueix en els seus discs mesclar dues vessants, que és la cultura nord-americana, que li ve per part de pare, i la cultura tradicional mexicana, que li ve per part de mare, que la seva mare era una índia de Mèxic. Llavors, en els seus discs mescla, doncs això, cultura més americana, però també folclore mexicà, com podem veure, influències de jazz també... Gospel i Hip Hop, presentarà, no avui divendres, sinó demà dissabte, al Palau de la Música, amb el seu últim disc, que es diu Pecados i Milagros, però també repassarà grans èxits com aquest, que de fet va formar part de la banda sonora de la película Frida. Ah, sí? Sí, per això el va fer també una mica de famós. Doncs una bona proposta també per aquest cap de setmana. Arrancar-me ya los labores I en una altra línia també podem veure a Barcelona i en una altra sala més petita, el Bar Elio Cabal, aquests que sonen. És una proposta més de pop. Sí, la fusió de tres autors, podríem dir, del pop o el rock, així més alternatius, són de Neil Raymond, Francisco Nixon i Ricardo Vicente, que s'ajunten per començar un projecte conjunt que es diu El problema de los tres cuerpos, així es diu també l'últim disc, en què s'ajunten perquè tenen un concepte de pop bastant similar i llavors junts funcionen força bé, traient cançons que parlen de quotidianitats de la vida i mascades també amb lletres d'amor. Molt recomanable el disc per fer-hi una ullada, i si ens interessa, doncs bé, quedar-nos amb les ganes de veure'ls, perquè de fet les entrades estan esgotades, actuen el 23, el 24, el 25, allò que fan que l'Elio Gaval no hi ha cap massa gent, doncs han d'allargar dates, almenys conèixer-los i estar pendent d'algun altre concert aquest, amb entrades esgotades ja no s'hi poden anar. Doncs... Ens quedem de moment escoltant-los i ara ens n'anem a passar a un altre concert pels propers dies, que sona una mica diferent. Són bipolar. Sí, és el moment de promoció, diguéssim, aquí. El seu cantant es diu Albert Cornellà i és de Sant Jús. Ah, sí? Sí, ha format aquest grup amb altra gent de Girona. Han tret el seu primer disc, que van estar gravant durant aquesta tardor. El disc es diu No és el final i el presentaran, després d'haver fet ja un concert a Girona, a la Sala Cèntric Club, que això està a prop d'Urquinaona, Aquest dissabte, a les 11 de la nit, junts amb un altre grup que actuarà abans. O sigui, si volem veure algú de Sant Just actuar així, doncs a més fent pop-rock, no ho sé, una mica simple planero, una mica green day, aquestes coses, doncs és una bona oportunitat per veure'ls a Bipolar. I puedo verlo, no quiero nada más vivir así. I acabem a la sala de res matàs amb també un concert que té entrades esgotades. És James Morrison. Sí, James Morrison, que se l'ha comparat amb Moti Reading o Marvin Gaye, jo no me n'aniria tan lluny. Déu-n'hi-do. Sí, Déu-n'hi-do. Tot un honor per ell. Bé, és un cantant d'autor de música, cantant d'autor, tampoc no la diríem així. Un cantant de música pop, que fa cançons pop, que sona per les ràdios i, per tant, té molt d'èxit. Té les entradas gotadíssimes des de fa dies per actuar al Res Matas, perquè presentarà el seu últim disc, que es diu The Awakening, que ja n'està sonant algun single per la ràdio i també repassarà anteriors èxits, com aquests que sonen dels seus dos anteriors discs, que deien Un Discovered i Songs for You, Truth for Me. De fet, el primer disc, Un Discovered, ja va ser número 1 de ventes al Regne Unit, la primera setmana que es va posar a la venda, ara ja fa uns 5 anys, una cosa així. O sigui, que hi ha un artista d'èxit des del primer moment que segueix amb la seva carrera. I com hem dit, doncs, entrades esgotades per aquest dissabte, no? Mm-hm. I amb James Morrison acabem el repàs per l'agenda de concerts per els propers dies. Moltes gràcies, Adrià, i fins la setmana que ve. Bon cap de setmana. Que vagi bé, bon cap de setmana. I els divendres a aquesta hora és moment de parlar de cinema, per això saludem la Georgina Llongueres. Molt bon dia, Georgina. Molt bon dia. Per parlar de les estrenes d'aquesta setmana, avui comencem amb Blancanieves. Sí, Blancanieves, Mirror, Mirror, perquè em sembla que Blancanieves se n'estrenaran unes quantes aquest any. Sí? Sí, es veu que hi ha diverses versions del mateix conte que està previst que s'estrenin properament. Una d'elles és aquesta, que està subtitulada Mirror, Mirror, Espejito, Espejito, que coneixem nosaltres del conte, En aquest cas, dirigida per Tarsem Singh i amb els actors Julia Roberts, com la Bruixa Dolenta, diguem-ne, i la Lily Collins, una actriu encara poc coneguda, que és la que interpreta la Blancaneus. Basada, evidentment, en l'argument dels contes dels germans Grimm, és una nova versió del conte. En aquest cas, en els nans, els hauran d'ajudar la Blancaneus a reclamar el Troy que li pertany per naixement. Això és una mica del que va a l'argument. És una aventura, diu la crítica, plena de comèdia, de gelosies, de romanticisme, de traïció. És bastant excèntrica i és una adaptació bastant divertida del conte. És a dir, el dia han agafat com un to més de comèdia i d'excentricisme. De fet, els decorats i la imatge tallar-ho porta, que són tots colors molt vius i coses bastant, entre cometes, horteres, ben colorides i amb vestimentes i amb pentinats bastant excèntics tots ells. Per tant, s'han inventat com una imaginaria visual, molt original, amb decorats molt teatrals i, de fet, també destaca la crítica que és una proposta bastant per tota la família, perquè es veu que té moltes dosis d'humor per adults i, per tant, els nens s'ho passaran bé amb la seva lectura i els grans també gaudiran d'aquesta part més humorística que té la pel·lícula. A més a més, destacen les bones interpretacions i el molt bon paper que fa Julia Roberts en aquest paper de dolenta, diguem-ne, que diuen que... Clar, que és estrany, no?, veure-la, a més a més, en aquest paper, que no l'estem acostumats a veure com a protagonista, no?, bona, o amb circumstàncies complicades, però sempre era el paper positiu. Clar, és una bruixa guapa, és una bruixa atractiva. però també, doncs, que evidentment té la seva part fosca, no? Clar, torna una mica potser a quan va fer Hook, que feia de campaneta, que tenia un punt així potser més piquantor, però diguem que d'alguna manera potser s'hi sembla més que en altres. Tornem més a la fantasia, no? Exacte. Doncs sentim aquest trailer, a veure com sembla. Érase una vez en un reino encantado una hermosa princesa con la piel blanca como la nieve y el cabello negro como la noche. No es negro como la noche, sino como un cuervo. Tiene 18 años y su piel no ha visto la luz del sol. Por eso es perfecta. Esta primavera... Espejito, espejito mágico. ¿Quién es la más bella del reino? Blancanieves. ¿Qué? Blancanieves. El cuento clásico... ¿Queréis oírlo? ...ha envejecido. No ha envejecido, son solo arruguitas. Llévatela al bosque. ¿Lo has hecho? Tal como ordenasteis. Estoy impresionada. No eres ni tan bobalicón ni tan necio como creía. Jamás me habíais dicho nada tan amable. ¿Estáis invitados a descubrirlo? El príncipe es rico, así que me casaré con él y mis problemas económicos quedarán resueltos. Una aventura jamás contada. Organiza un baile. Conseguiremos que pierda la cabeza ese principito. De amor. Creo que Blancanieves es la mujer más hermosa del mundo. Estoy de acuerdo en qué discreto. Misterio. ¿Quién eres? Blancanieves. ¿Blanca qué? Anda ya. Poder. No, se entra al dedo. Porque lo habrás encogido. Encorsétame. Sabía que tenía la misma talla. Usaré la poció de amor. Amor de cachorrito? ¿Pero qué voy a hacer yo con un cachorrito? Rascarme la barriguita. Busca! La reina se va a casar. Recupera tu reina. Siempre he oído que el príncipe salva a la princesa. Ya es hora de cambiar ese final. ¿Estás con los bandidos? ¿Estás con la reina? ¿Te haremos ayudada? Doncs un tráiler que ens desvella bastant per on aniran els trets d'aquesta pel·lícula. Sí, gairebé t'ho explica tot. Sí, per això he decidit aturar-lo abans, perquè dic, si no, al final... encara ens dirà. Exacte, sí, jugar una mica... I passem d'aquí a Todos los días de mi vida. Sí, és la comèdia romàntica que s'estrena aquest cap de setmana de Cartellera. És la primera pel·lícula del director Michael Suxi i està interpretada per Rachel McAdams, en Channing Tatum i la Jessica Lange, també apareix com a cara coneguda a la pel·lícula. De fet, és un drama romàntic, més que una comèdia romàntica, perquè és un drama basat en fets reals i és que és una parella que té un accident de cotxe, poc després de casar-se, ella queda en coma i quan es desperta no se'n recorda d'ell ni de res al voltant del seu matrimoni. Llavors, d'alguna manera, ell l'haurà de reconquistar o reconquerir, en aquest cas, per tornar a ser parella o a que el s'estimi. Ha estat, de fet, el gran èxit romàntic de la taquilla dels Estats Units aquest any. De fet, és una història real, està basant en fet real. És un matrimoni de Nou Mèxic que van escriure un llibre l'any 2000 explicant aquesta història i el que han volgut és adaptar-la al cinema amb aquesta Todos los días de mi vida. De fet, ha tingut un gran èxit de públic, com dèiem, Però la crítica no la deixa tan bé, la pel·lícula. Per tant, haurem d'anar-la a veure per acabar de decidir-nos. De totes maneres, segurament serà una pel·lícula d'aquestes fàcils, entretinguda i divertida. A veure, doncs, què ens sembla, de primeres? Però si no te gusta... Quieres apagar-la? Per favor, para! No! La vida son momentos impactantes. Pero ¿y si un día no lograras recordar ninguno? Paige, estás en un hospital. Tuviste un accidente. ¿Te duele algo? Me duele la cabeza, doctor. No se acuerda de mí. Su memoria irá mejorando con el tiempo. Te he echado de menos. Vuelvo a una vida que no reconozco. Hay mucho que asimilar. Lo conseguiremos juntos. Buenos días. ¿Qué? Llama antes. Es la costumbre. Lo siento. Lo último que recuerdo es que me iba a casar con Jeremy. Hola. Hola. Perdona, este es... Jeremy, cuánto tiempo. Debo conseguir que mi mujer se enamore de mí otra vez. Quiero salir contigo. Esta es la plaza de aparcamiento donde nos conocemos. Sí que no has podido olvidar lo nuestro. Disfrutas, ¿verdad? Intento salvar lo que tenemos. No quiero hacerte daño. Doncs sí, realment, comèdia romàntica, ¿no?, amb tots els ingredients per aquest tipus de pel·lícula que suposo que també tindrà el seu públic assegurat. I d'aquí ens n'anem cap a l'exòtic hotel Marigol. Sí, és una pel·lícula dirigida per John Madden i Ben Davis, que té, doncs, grandíssimes cares conegudes del cinema, com Maggie Smith, la Judy Denys, el Tom Wilkinson... Molt bé. ...o el Deb Patel, que és l'actor de Slam Dog Millionaire, aquest nom. Sí. Sí, el protagonista. Doncs, la pel·lícula parla d'un grup de ciutadans britànics de classe alta... i d'edat avançada, que decideixen viatjar a l'Índia per gaudir dels anys que els hi queden, és a dir, retirar-se a l'Índia i passar els seus darrers anys en un hotel que els hi han venut, com el grandíssim hotel on gaudiran de la seva plenitud. Quan arriben, es troben que els hi han venut no estan així, però realment acabaran vivint una història increïble. És una proposta, segons la crítica, la qualifiquen d'agradable. Bueno, tampoc la deixen pels núvols, però la deixen com a una proposta agradable, on destaca sobretot, com dèiem, el repartiment d'actors. Està basada en una novel·la, una novel·la de Débora Mogak, i el grup de jubilats s'adoraran d'alguna manera que mai és tard per l'amor, per l'amistat, pel sexe i la redempció. És a dir, tota la rutina que vivien a casa seva la trencaran pel complet i viuran coses noves a l'Índia amb aquesta experiència que han triat. És una proposta fàcil... de cinema amable i agradable, com dèiem abans, sobretot la crítica diu que és per qui no demani res en especial, volia passar una bona estona, volia veure bons actors i també bons paisatges i bona fotografia, perquè l'Índia sempre aporta aquests colors i aquesta fotografia ben interessants. Sentim almenys com sembla que serà aquesta proposta. Venga a pasar el otoño de la vida en un palacio indio. Es una urbanización de lujo donde todos los residentes están en la edad dorada. ¿Como la Costa Brava? Sí, pero con más elefantes. ¿Es su primer viaje a la India? Sí. Este país parece mucho más civilizado de lo que habíamos pensado. ¿Quiere un poco de esto? Creo que se llama Aluca Barata. No, si no sé pronunciarlo, no quiero comerlo. Bienvenidos al exótico Hotel Marigold. Ahí dentro, hay un índio. Este magnífico te lleva siglos en un estado 100% pecador. He pensado que podría arreglarlo yo. Devuélvanos el dinero. Por supuesto, lo tendrán sin patar. ¿En serio? No, lo doy ahora mismo dentro de tres meses. Está bien. Necesito un paso de agua. Eso era un gin, Tony. Realment val la pena mirar el tràiler perquè visualment jo crec que fan venir ganes de mirar la pel·lícula, encara que vegis que és una mica així d'entreteniment i sense gaires complicacions. És una pel·lícula senzilla però que el fet d'estar de l'Índia i amb aquest personatge jo crec que tindrà el seu atractiu. Sí, sí, sí. I d'aquí passem a parlar del Borde de l'Abismo. Sí, una pel·lícula radicalment diferent. És un thriller que ens porta Asger Leth. També és la primera pel·lícula d'aquest director. Avui tenim bastantes òpies primes a la cartellera. Amb l'actor Sam Worthington, que és l'actor principal d'Avatar, l'Elisabeth Banks i l'Ed Harris, entre d'altres. És una pel·lícula que explica la història d'un ex-policia que alhora és un presfogat, que el que fa és pujar dalt de tot d'un hotel amenaçant a llançar-se. Llavors passarà gairebé tota la pel·lícula en una cornisa de l'hotel, però resulta que aquesta maniobra és un fet, una acció per despistar i per fer tota una estratagema per aconseguir una altra cosa que serà el robatori més gran que s'ha fet mai a la història. És un thriller frenètic, un thriller d'acció... De fet, la pel·lícula, tot i ser una proposta d'aquestes comercials, d'anar amb les crispetes i passar una bona estona, la crítica la deixa força bé, la pel·lícula. Diuen que és molt divertida, molt ràpida, molt actual, molt bona, formalment, és a dir, una gravació, un muntatge i una edició molt bona. A més a més, critica els responsables actuals de la situació econòmica que estem vivint, per tant, també té el seu punt crític i de... de dir la seva opinió i de criticar l'actualitat, i també el seu repartiment notable és un altre dels aspectes que també valora la crítica. Per tant, una pel·lícula d'acció que d'entrada ens pot semblar molt comercial oide, però que la crítica la rescata bastant. Doncs a veure, què ens sembla nosaltres? Avance informativo. Todos los ojos están clavados a 20 pisos de altura en el hombre de la cornisa. Nick Cassidy. Un convicto fugado. ¿El tío que robó el diamante a David Englander? Un diamante de 40 millones de dólares. No me importa morir. Es importante que lo entiendas. David Englander me tendió una trampa. Pretende que crean que no fue él. Solo quiere llamar la atención. Eh, Nick. ¿Me estás viendo? Todo tuyo, colega. Jovi, ya sabes lo que hay que hacer. No te preocupes, todos estarán pendientes de mí. Nick, estamos dentro. Ayúdame a entenderte que vas. ¿Hasta dónde llegarías para desenmascarar a quien te lo ha quitado todo? Tenemos un problema. Encuéntrales. Se te acaba el tiempo, Nick. Necesito que me creas. ¿De qué está jugando? Señores, tenemos luz verde. Esta es mi negociación. Necesitamos más tiempo. Hoy es el día que cambiará todo, pase lo que pase. Doncs realment tràiler trepidant i sí, sí que és d'aquestes pel·lícules que sembla que pot tenir algun punt d'interès, no? Sí, sí, jo crec que sí, que passarem una bona estona i ens parà fins i tot patir una mica, no? Sí, això segur. I ara ens n'anem a parlar d'una pel·lícula que es diu Extraterrestre. Sí, és la pel·lícula espanyola d'aquesta setmana a la cartellera, dirigida i amb el guió de Nacho Vigalondo, en aquest cas és el seu segon llermetatge. És una pel·lícula que barreja ciència-ficció i comèdia amb actors com... Michelle Jenner, Julian Villagran, que són els dos protagonistes menys coneguts, podríem dir així, però també hi ha Raül Cimes i Carlos Areces, entre d'altres. L'argument són el Julio i Julia, són els dos protagonistes, que resulta que es desperten al mateix llit un matí de ressaca, però no recorden res del que ha passat. És a dir, són dues persones, un noi i una noia, que es troben... que es desperten al matí i no saben què han viscut la nit anterior. La situació subrealista, tot i això s'agreix encara més, perquè resulta que veuen que hi ha un ovni sobrevolant la ciutat i, per tant, una situació subrealista engloba l'altra. És una pel·lícula d'humor delirant i absurd, de fet, tot i que aquest plantejament una mica així facilon o, bueno, rarots, Podríem dir que la crítica la deixa com una pel·lícula molt bona. És un 8 sobre 10, li posa. Home, Déu-n'hi-do. Una pel·lícula aguda, afilada, divertidíssima, una estupenda fàbula romàntica amb aquest òvni, que serà omnipressió de tota la pel·lícula. Per tant, una pel·lícula que d'entrada pot semblar una estracanada, però que la crítica l'ha deixat com una bona comèdia que podem veure aquesta setmana. Doncs mirem el trailer a continuació. Voy a vestirme, ¿vale? Vale. Está que arde. No hay más gente en la calle hasta ahora. Mantengan la calma y permanecen en sus hogares hasta que... ¿Eso qué es? Ahí hay alguien. Hola. Ángel. Oye, ¿qué tal con tu vecino? Suele ser tan descarado. Arriba. Vamos. Hola. Mira, Carlos, este es... Julio. Anda, qué casualidad como yo. Me lo podías haber dicho. ¿Qué hacéis? Me voy. ¿Cómo que te vas? Sí, es que no quiero molestar. ¿Qué dices, hombre? Con la Kelly anda ahí fuera. Hola, Ángel. Vente luego y sanamos. Yo creo que esto es algo más como una prueba que nos están haciendo a los humanos. Probablemente estarán observando y toda la gente que ha salido corriendo a los pueblos está haciendo el ridículo porque la verdad es que no hacía falta. Pero si han venido hasta aquí con esas naves tan grandes, para algo será, ¿no? Han venido a cotillarias con de ser como porteras. Espero que no, porque de eso ya hemos tenido bastante, ¿eh? Vecino. Se te nota que vas detrás de ella y no te la zumba. Se te nota. ¿Ah, sí? Sí. ¿Esto qué coño es? ¿Me has entendido? Esto no es poner los cuernos. Esto es más complicado. Has sido visto intentando sembrar los miedos en más de un refugio. Un papel. No quiero leer. Antes me meto esto por el culo. Estamos emitiendo. I ara parlem d'Almanya, Bienvenido a Alemanya. Sí, ens queden dues pel·lícules, podríem dir menors o més alternatives de la cartellera, però que Déu-n'hi-do la crítica també com les anavalades. Una d'elles és Almanya, Bienvenido a Alemanya, que és una pel·lícula, evidentment, a Alemanya, una comèdia dramàtica, on explica la història d'una família que fa 45 anys que viu a Alemanya... i que el pare de la família ha comprat una casa a Turquia i proposa tornar o fer una visita a Turquia amb tot el xoc cultural que això comportarà per tota la família. Aquí exposen una mica el que passa a molts emigrants, que és que no són del lloc d'origen quan estan a casa seva i no són tampoc d'allà on van a viure. Aquesta disjuntiva que els passa no són espanyols, quan viuen a Alemanya o no són turcs quan viuen a Alemanya i tampoc són alemanys quan viuen a Turquia és a dir que són una barreja va ser una pel·lícula presentada al festival de Berlín amb gran ressò i que ara es lleva a la cartellera doncs ho mirem tots aquí també aquest tràiler en Alemania hace mucho frío toma, los he hecho yo misma dicen que los alemanes son muy sufres Los alemanes comen cerdos y personas. ¿En serio? ¿Se comen a la gente? Os llevaré a todos a Alemania. Alemania. Bienvenido a Alemania. Esto sí que es raro. Esto es exactamente como en casa. ¡Una rata gigante! ¡Aquí hay ratas gigantes! Y este es nuestro propio baño. ¿Y qué clase de silla rara es esa? No podemos verlo de malos antes. Ni siquiera están envueltos. ¿Familia? Quisimos sorpresa grande. ¿Y estos dos alemanes? ¿Qué somos entonces, turcos o alemanes? ¿Alemanes? No, he comprado una casa en Turquía. Genial. En Pueblo. Y eso porque quiero que vayamos todos juntos a Turquía. Hace años fuimos todos en un coche. Bona nit. I avui acabem parlant de l'última estrena de la setmana, que és Redemption. Sí, no per ser l'última és la menys destacada, perquè ha guanyat al Festival de Sundance el premi al millor director, actor i actriu. Ha estat guanyadora també al British Independent Film Awards. És una pel·lícula que ve del Regne Unit amb Peter Mullen com a protagonista. En Josep és un vídeo alcohòlic i dominat, o dominat per la violència, que troba l'esperança i la redempció en una treballadora de la caritat cristiana, aquest contrast entre una persona totalment violenta amb una persona que el que vol és, precisament, viure tranquil·la i aconseguir la pau al seu voltant. Per tant, aquest contrast entre els dos personatges, dels quals destaquen unes grandíssimes interpretacions, com deia abans, van guanyar al Festival de Sundance els premis a la millor actitud del mi actor, I és una pel·lícula, com dèiem, alternativa d'aquesta que no és pel gran públic, però que ve a valedíssima pels festivals. Molt bé, doncs mirem també com ens sembla aquesta última estrena de la setmana a través del trailer. Hola. ¿Quieres entrar? He conocido gente así toda la puta vida. Son torrones. Siempre estáis igual. Me tenéis harto. ¿No tienes ni idea de qué es pasar las putas? ¿De qué cojones sabréis? Anoche rece por ti. Dios te ama. ¿Qué sabrá Dios? Es un perro precioso. He pasado por la tienda y no estabas. Te han visto con un hombre. Siento lo de ayer, todo lo que dije. Te he visto. ¿Qué te ha pasado? Nada, me caí. Esta es tu novia. Guau, ¿qué te ha pasado? Se cayó del autobús. I així que hem acabat aquest repàs per les pel·lícules que s'estrenen avui divendres. Moltes gràcies, Georgina. Tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana vinent. Que vagi bé, bon dia. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que ha d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant El Niu. Set minuts i la una del migdia encarem a aquesta recta final. Parlant de notícies curioses, per això saludem el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia, Carme. Amb aquest recull de curiositats que passen arreu del món, avui comencem parlant d'una addicció bastant estranya. Doncs sí, és una altra d'aquelles addiccions que hem tret del famós programa que està triomfant tant als Estats Units, My Strange Addiction. En aquesta ocasió parlem d'una noia que es diu Berta, que viu a Florence, a l'estat d'Alabama, dels Estats Units, i es veu que és addicte als esmals d'ungles. Una estranya addicció, ja ho pots ben dir. Sí, bastant. Es veu que la noia fa cinc anys va sentir atreta per l'olor que feia l'esmalt, no? I va dir, va, el vull provar. I des d'aquell dia, que és un addicte, ja es veu que es veu uns cinc pots al dia. Estrany. 5 pots d'esmalt al dia. A més a més, ha dit que té moltes maneres d'aprendre'l, directament així, es vaguant com si fos una ampolla, o que de vegades fins i tot agafa el pinzell i es pinta la llengua, i així és com una mica un xupa-xup, suposo que es va allafant, no? Doncs és una mica... Diu que el que li agrada més és el de color blau. No sé, jo no n'he provat cap, perquè tampoc n'utilitzo. No, no, no, no m'he atrevit a provar-ho. Em sembla que no faria gaire bon efecte. Es veu que aquesta addicció que té a la setmana li costa aproximadament uns 75 dòlars. Vull dir que no és una addicció barata. La seva mare, que és la que està més preocupada, evidentment, li diu que la nena és capaç de fer qualsevol cosa per beure's un esmal al dia, vull dir que fins i tot li roba els esmals d'amagat amb ella, a les seves germanes, vull dir que està enganxada, enganxada. S'ha de dir que l'esmal d'ungles conté materials plàstics que fins i tot s'utilitzen per fer explosius. Vull dir que el que li passa a la panxa és brutal. La boca es veu que li queda... La boca li queda tota rara. M'agradaria veure el que passa quan va al lavabo. És un espectacle. Doncs segur que sí. Parlem ara d'un altre tipus d'element quotidià com són... per segons qui. Els iPhones? Bé, els iPhones que s'estan posant tan de moda que tothom en té un que vas a qualsevol lloc, vas pel metro i et trobes 50 persones jugant a l'iPhone, vas a la classe, 50 persones més jugant a l'iPhone. iPhones per tot arreu, doncs vigileu addictes a l'iPhone perquè us poden explotar. S'ha donat el cas, un iPhone 4 ha explotat als Estats Units. Bé, això ja havia passat altres vegades, s'han donat altres casos, no només als Estats Units, sinó també a Brasil i aquí a Europa, I es veu que en aquest cas va ser el cas d'una noia que se'n va anar a dormir i va posar el seu iPhone 4 a carregar. Es veu que a la nit, mentre es carregava, ella va començar a sentir uns sorolls raros. I quan va veure que tota l'habitació estava plena de fum, se'n va adonar que al seu iPhone li sortien xispes. La noia el va voler agafar, però cremava moltíssim. El va agafar amb... Per què l'agafar? Si estava cremant... Bé, perquè ella veia que feia coses rares, no esperava que... A més, el va intentar agafar a veure que cremava. Després va agafar, em sembla que és la planxa del portat... Ai, el mateix portàtil, l'ordinador portàtil, per portar l'iPhone fins al bany i refrescar-lo. Evidentment, se li va fer malbé. Una dada curiosa. La casa Apple no ha volgut fer-se càrrec de saber res d'aquesta història. Estrany, estrany, doncs. Per tant, vigileu que no us exploti l'iPhone a la cara. Com? Que no és l'única de la vegada, per tant. No, no, ha passat pàries vegades. A veure, evidentment, de tants, de tants, de tants de models d'iPhone que es tiren cada dia, suposo que sempre en deu haver-hi algun destructuós. I ara parlem d'una cosa que crec que tampoc havia passat cap vegada, que és que un home ha volat... Per primera vegada, com un ocell. Sí, sí, el somni que tenia Leonardo da Vinci, que un alcohol hi havia vingut i li havia llepat la cara, com que li oferia les seves ales, un senyor que es diu Jarno Smits, que és un enginyer mecànic dels Països Baixos d'Holanda, que està fascinat amb les noves tecnologies, amb la robòtica, l'aerodinàmica i tot això, ha aconseguit fer el primer vol, han set aproximadament uns 100 metres de vol, volant com un ocell amb unes ales que fan uns 7 metres i que poden suportar aproximadament uns 90 quilos. Si ho voleu veure, la pàgina web és www.humanbeardwings.com i es veu perfectament com aquest home, en un parc, juntament amb uns col·laboradors seus, realitza aquest vol. I és un vídeo que està molt bé per veure, realment. Realment m'agradaria tenir unes ales com aquestes, el que passa és que s'ha de dir que tot això encara està en desenvolupament, vull dir, no està, evidentment, comercialitzat. I, bueno, perquè us feu una idea, les ales semblen una mica les veles de windsurf i estan fetes també, em sembla, del mateix material, vull dir, un estil així. Molt interessant, de veure. Doncs sí. I avui acabem, com que ahir vam dir que vam parlar d'aquests rècords estranys i aquestes qüestions, Vam dir que intentaríem parlar un dia d'on venia Guinness i ja ho has descobert, Jaume. Doncs sí, hem fet els deures, hem buscat el llibre Guinness i jo vaig dir, deu ser alguna cosa de la cervesa. Doncs efectivament, és dels mateixos creadors. El llibre Guinness World Records va sorgir el 1951 de la mà del senyor, del ser, Hugh Bieber, que en aquell moment era l'executiu directiu de Guinness Burberry, que és l'empresa que porta tot el tema de les cerveses i té altres coses, a més a més. Eh... Es veu que havien tornat de cacera, així es va sortir la idea de fer el llibre, havien tornat de cacera ell i els seus compatriotes, que suposo que eren gent de calés en aquella època, i discutien sobre quin era l'ocell més ràpid del món. Llavors van anar a una empresa d'Inglaterra que es dedicava a fer investigacions i els hi van demanar amb el Norris i amb en Ross McRooten que portessin a terme una investigació per saber quin era l'ocell més ràpid. A partir d'allà va sorgir la idea de buscar... Doncs el que era més de qualsevol cosa. I a partir d'allà va sortir la idea de fer el llibre Guinness dels récords. La primera edició va sortir el 27 d'agost del 1955. I va ser algun dels llibres més venguts aquell any al Regne Unit. I cada cop és més absurd, a més a més, aquests llibres. Sí, perquè, clar, al llibre trobem coses sèries com, per exemple, les petjades més grans. Però, bueno, en fi, només dir-te que és el llibre s'ha vengut i quasi igual que l'havia vingut. Déu-n'hi-do. Doncs gràcies, Jaume, i fem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. I ens acomiadem també. Tornem dilluns. Que vagi bé. Bon dia i bon dia de setmana. Ràdio.