Actualitat de Sant Just: neteja a Collserola, restriccions i festa major; entrevista amb ERC (educació, residus i Ateneu); vins (criança/reserva); agenda cultural de l’Ateneu; i “Sant Justenques” amb Montserrat Giró

Ara escoltes l'Àdio d'Esbem, sintonitzes l'Àdio d'Esbem, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbem, 98.1, ràdio d'Esbem, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'IVA. El home està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preterada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El Jutta no està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui que sigui que estigui davant, el principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Bon dia, Sant Just. Són les 10 i 17 minuts. Benvinguts al Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui som dimarts, 11 de maig del 2021, i com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia. Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua a l'OP i difarem el Dia Internacional d'avui, 11 de maig. Després passarem a la lectura de les portades de la premsa, també amb la Lua, i donarem les cinc claus informatives del dia. Tancarem la primera part del programa a les 10 i 50 amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius. A segona hora avui farem entrevista a Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just i regidor de l'oposició de l'Ajuntament per tractar els temes de l'actualitat del pop-lap. Després seguirem el programa amb la col·laboració del celler de Can Mata. Tindrem a l'Àstrid, que ens farà una secció de ressenyes de vins. Vins amb bones històries al darrere. De 12 a 1, avui tindrem amb nosaltres el president de l'Ateneu de Sant Just, l'Albert Macià, per fer un repàs de l'agenda i de totes les activitats que hi ha programades pels propers dies a l'entitat cultural. Després passarem un dels capítols de Sant Just Tenques, aquestes entrevistes de mitja horeta que fa el periodista Sergi Pont a dones destacades de Sant Just. Tot això serà de seguida. Ara us deixem amb un tema musical i comencem. No marxeu! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! I ja no et sento, m'ho invento. I ara només puc enyorar-te. Vivint el sol, mira el que tornes amb mi. Ara m'esitja, et fa esperança i desitjo. Que avui no entenc la realitat. Cada cop que em mires, cada cop que tornes, em regales la vida i te l'emportes. Cada cop que em mires, cada cop que tornes, m'il·lumines el dia, més més m'importa. Let's go tonight. Vull ser la teva festa, vull ser amb què en què vas, vull ser que t'accelera. Vull ser la teva festa, vull ser amb què en què vas, vull ser que t'accelera. Vull ser la teva festa, vull ser que t'accelera. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Fins demà! Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Just, canviem el xip. Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics per reciclar més i millor. Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta s'obriran amb targeta. Saps com funcionar? Informa-te en el web santjust.cat barra residus i els perfils de Twitter i Instagram arroba santjustresidus. Utilitza la targeta i recicla més i millor. Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esbert. La informació més propera al Just a la Fusta. Doncs vinga, perquè ara mateix són les 10 i 25. Estem a la primera hora informativa del Just a la Fusta. Anem a buscar aquests titulars, les notícies i l'actualitat de Sant Just a la Mat de la Lua. Hola Lua, molt bon dia. Molt bon dia, Núria. Avui som dimarts, 11 de maig, gairebé dos quarts d'onze del matí i volem saber l'actualitat del poble. I tant, doncs comencem. Vinga, doncs som-hi. Doncs, com ja sabíem, aquest dissabte 8 de maig, l'associació veïnal del Mas Lluí es va sumar per quart any consecutiu a l'European Cleanup Day, una acció organitzada a nivell europeu amb l'objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la quantitat de residus que llancem de manera descontrolada en el nostre entorn. Aquí a Sant Just es va organitzar una recollida de residus a l'entorn del parc de Collserola. Així, doncs, finalment, fins a 90 persones voluntàries es van reunir dissabte per recollir 354 quilos de brossa a les portes del parc natural de Collserola. Entre d'altres, es van arribar a recollir 6 pneumàtics, 6 metres quadrats de xarxa metàl·lica, 4 llaunes d'oli, 2 llaunes de pintura, una cadira de despatx i una de cuina, una pantalla de televisió, un tricicle, un coixí de sofà, un sommier, 4 trams de perfils de ser galvanitzat i 2 trams de baixant de fibrociment. Es tracta d'unes xifres esgarrifoses, però encara ho són més, quan des de l'organització s'ha constatat que molts residus han quedat per recollir. Doncs sí, efectivament, l'ho ha notícies. Ja ho comentàvem, eh, quan vam anunciar que es feia aquest clean-up d'Europa... Sí, sí, que sempre hi ha aquestes sorpreses... Naumàtics... Tot i així, o sigui, 354 quilos de brossa, si estem parlant que es fa la recollida en un matí, o sigui, un matí... Unes quantes bosses, eh? Unes quantes bosses per arribar a tots aquests quilos. I després és això, vull dir, no ho sé, si has de tirar una pantalla de televisió, la veritat ho pots fer... No, és que saps què passa? Que costa més anar a la muntanya. Si has de pujar, fill, la colzerola, tirar-ho, vés a la deixalleria... Clar, vull dir, és que et surt més a compte. Arribes allà a la deixalleria amb el cotxe, demanes ajuda a la gent, a la persona que estigui allà, t'ho treuen, i és que a més surts de la deixalleria dient, escolta, ho he fet bé, tu. Sí, sí, no, no, vull dir, són coses que no ho entenc. No, sí, com un somier, com arriba un somier o colzerola? Vull dir, no són coses, és que depèn de què et puguis trobar, dius, vaja, a algú se li ha caigut, a algú estava menjant una bossa de patates i l'ha tirat al terra, que és igualment una cosa que no s'ha de fer, però que pots trobar dintre de l'il·lògic, bueno, que a la menys ja s'ho tires al terra. T'imagines com podria arribar a passar, no? Un somier, m'imagino algú que un dia es lleva, diu, aquest somier ja no el vull, per què no pujo a colzerola i el tiro? Clar, no sé. En fi, la gent de Masllui està molt conscienciada, tenen colzerola molt i molt a prop, molt a tocar, i jo suposo que si algun dia passejant, clar, veuen tot allò, doncs també, en certa manera, els anima a fer aquestes batudes, aquestes neteges. I tant. I, escolta, molt bona feina que fan. Xapu, varells. Doncs vinga, d'aquesta notícia passem al següent titular. Doncs, amb la fi de l'estat d'alarma hi ha el corresponent canvi de restriccions. Una vegada més, el Comitè d'Emergències de Sant Jus d'Esvern s'ha reunit per analitzar la situació al nostre municipi i saber com afectaran aquests canvis. Ara, la situació epidemiològica a Sant Jus és estable, amb 16 contagis en els darrers 7 dies, i la taxa de casos positius a l'àrea metropolitana sud és de 0,86. S'habilitaran els centres cívics amb un aforament del 50% i en grups d'un màxim de 6 persones de forma presencial. I, per tant, s'està treballant en recuperar l'activitat a espais com el centre cívic Joan Maragall, Can Ginestà, la Vagoneta i el centre social El Milenari. Respecte a la vacunació, recordar que l'ambulatori continua trucant a les persones corresponents a la franja dels 70-79 anys i les persones que estan entre la franja dels 50 i 70 anys poden demanar cita a través de la pàgina web vacunacovid.catsalut.gencat.cat, un enllaç que també trobareu a Ràdio d'Esvern. L'Ajuntament també està treballant en com ha de ser la futura festa major, quins tipus d'activitat es podran desenvolupar perquè aquest any puguem gaudir de la festa major amb totes les garanties de seguretat sense renunciar a l'organització d'activitats adreçades a totes les edats. Doncs això és una notícia important, Elua. Pensem que clar, festa major l'any passat no va haver-hi. Aquest any en principi es podria celebrar alguna cosa, no? Si les indicacions, si les dades de pandèmia van avançant favorablement. Realment sí, o sigui, encara que continuéssim hipotèticament no n'éssim a millor. En normalitat no serà, això ja ho tenim en ment. Però, o sigui, tot i que no n'éssim a millor i ens mantinguéssim com fins ara, recordem que actualment es poden dur a terme concerts, espectacles, això sí, doncs, bueno, assentats, amb distància. demanem cita prèvia, etcètera, etcètera. Però, bueno, el que s'hauria d'estudiar és això, la capacitat d'aquesta festa major, perquè recordem que són unes festes que porten a moltíssima gent i no sé com gestionarien això, aquest demanar cita prèvia i aquests aforaments. Recordem, festa major que se celebra a principis del mes d'agost, estem a mes de maig, alguna cosa s'ha d'anar movent. Exacte. i anar organitzant. Normalment, aquestes dates ja s'estan organitzant tot, es tancen els dies. Clar, exactament. I pel que deies abans, tot el tema de la vacunació aquí a Sant Jurs, doncs, seguint una mica la regla i la tònica també que se segueix a la resta de Catalunya, de moment s'estan allò forçant a tope amb aquesta edat de la dècada del 70, per dir-ho així, no?, de la gent que té els 70 anys i també hi ha, doncs, posant en fila i posant en ordre a la gent dels 50, dels 60, sobretot, que no siguin impacients, que es pot demanar hora i també que la gent del CAP va trucant als que s'han d'anar vacunant. Molt bé, doncs, Luà, seguim amb l'últim titular. Doncs, mira, com ja vam dir aquest dissabte 15 de maig, la plaça de la Pau tornarà a ser escenari de les activitats programades amb motiu de la festa de la Pau. Però ja tenim una novetat i és que les entrades que ja vam anunciar que es podien reservar a entrar a polis ja estan exaurides quan encara falten 5 dies. Recordem que el tret de sortida de la festa anirà càrrec de Pallassos Sense Fronteres amb l'espectacle Marramango, en el qual els Pallassos Pep Callau i el grup musical Pepsi Colin oferiran una barreja explosiva d'animació musical i d'actuació claunesca. Això serà a dos quarts de 6 de la tarda. Tot seguit, l'agrupament escolta Martin Luther King, llegirà el manifest d'enguany i després hi haurà actuació del grup de percussió Sant Justenc Banda Anderà i l'actuació del drac de Sant Just. La festa de la Pau finalitzarà amb un gran somriure per part de les persones assistents que serà recollit amb una fotografia aèria. La festa, en la qual han col·laborat 9 entitats locals, té control d'aforament i compta amb les mesures de seguretat per la Covid-19. Doncs sí, aquest dissabte tenim la festa de la Pau i el divendres parlarem amb la Quima que és la regidora de Solidaritat i Cooperació. També ens parlarà una mica concretament del programa d'activitats que hi ha, quines són aquestes entitats, què és el que es farà, una mica si hi ha alguna temàtica concreta. Exacte, jo crec que és això destacar que tornen a estar exaurides les entrades, és una cosa que està passant ja molt sovint. Potser també caldria plantejar quantes persones es deixen entrar als actes i quin tipus d'actes es fan i que només es faci un, doncs no ho sé, perquè estem parlant de, hi ha més de 15.000 persones al poble, un acte que s'exhaureix una setmana abans vol dir que potser... Clar, és que tingues en compte l'UA, són actes, per exemple, igual que va passar amb el dia de l'avança. A veure, suposem, d'entrada, fem un parèntesi, suposem que les persones que hi poden participar, suposo que hi ha hagut persones que ho han estat calculant, que han estat fent les medicions, l'aforament, les distàncies i de més, però clar, són, per exemple, el dia de la dansa, quatre escoles on hi van moltíssimes moltíssimes persones, nens, nenes, joves... Clar, però potser s'hauria de... Només que continuïn ja un familiar, ni que sigui un per cada, ja s'ocupa tot. Però llavors, per això, potser s'hauria de plantejar fer-ho dos vegades, de la mateixa manera que, no ho sé, Judit Nederman ha quedat esgotada i s'ha obert una segona plaça, doncs intentar gestionar-ho d'alguna manera, perquè és això, justament, per exemple, el fet del dia de la dansa, que ni els familiars puguin anar a veure les pròpies persones, o sigui, els seus fills i filles actuant, o mares o pares, però també hi havia gent gran, no ho sé. No, sí, sí, i a part... És complicat, però clar, si la nova normalitat és l'aforament, no pot ser que tothom es quedi fora cada cop que hi ha un acte. S'ha de repensar una mica com es poden fer. Exactament. Sí, sí, tota la raó, perquè, a més, si el dia de la Festa de la Pau també hi ha nou entitats que col·laboren, cada entitat també té les seves persones, l'acció públic... Estem parlant, només que la grupament escolta Martin Luther King i l'esplai ja hi vagin, estem parlant de molts infants... Adeu. Clar, que ja entren, només que 4 o 5 famílies també vulguin anar-hi. Clar, exacte. Molt bé, doncs l'1, aquesta és l'actualitat d'avui, dimarts, 11 de maig, si et sembla, deixem una mica de música i seguim després amb les portades. I tant. Fins ara. Fins ara. Fins ara. No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador, no podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva quan condueixis aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a en cat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. I va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel, una explosión de euforia y libertad. Me siento vivo y no me tiembla el pulso, son mis latidos las que marcan el compás. La tierra tiembla y estoy solo en este juego, si pierdo vuelvo a ganar. Como un cometa que alumbra todo el cielo, esos segundos que siempre recordarás. Estoy seguro de que muera en el intento y eso es lo que nos hace brillar. En mi mano voy a ver que algo hoy puede suceder y la euforia dejará un secreto al que gritar, un secreto al que cantar. Soy como el aire que va a toda la velocidad, solo estoy ahí en mi caminar. Soy como el cielo que revienta de repente, una explosión, una bomba nuclear. Soy como el aire que revienta contra el mar y va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel, una explosión, una explosión de euforia y libertad. Soy como el aire que va a toda la velocidad, solo estoy yo en mi caminar. Soy como el aire que revienta contra el mar y va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel, una explosión de euforia y libertad. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero, una de ràdio, una de què? Una de ràdio. De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú perca està d'abans. No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. La colla passigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. Vinga, doncs, som-hi ara amb els dies. internacionals. Avui, la segona setmana de maig, concretament del 10 al 16 de maig d'aquest 2021, l'Organització Panamericana de la Salut, la OPS, celebra des del 2016, atenció, eh, la Setmana d'Acció contra els Mosquits. Ho fa des d'això, des de fa uns quants anys, ja des del 2016, porta a terme aquesta acció, aquesta setmana, amb l'objectiu de sensibilitzar la població per reduir els criaders de mosquits i evitar malalties com el dengue o el zika. És molt probable que, mentre dormim o provem de dormir a l'estiu, encara no perquè és massa aviat i no fa suficientment calor, escoltem el zumbit que ens dificulta el sol. Doncs bé, es tracta de mosquits, insectes, que, a més de ser molt molestos, ens piquen per tal d'alimentar-se de la sang de les persones i també dels animals, eh. El que és perillós d'aquestes picades és que, a vegades, poden contraure malalties infeccioses, com, per exemple, no aquí, el que seria a Espanya o a Europa, però sí, si estem en altres països en què malalties, per exemple, doncs, com la malària i el dengue, el zika o el xikunyunga, doncs són més freqüents. De fet, malalties transmeses per aquests insectes són una causa important de malalties i morts en algunes zones del planeta. Per exemple, entre els anys 2017 i 2018 es van anotar que a Amèrica van haver-hi 483.000 casos de dengue, 223.000 casos de zika i 180.000 de xikunyúnia. Bé, Déu-n'hi-do les xifres. On viuen els mosquits? Doncs, els mosquits, com tots i totes sabem, reprodueixen l'aigua que deixem amagatzemada o estancada, per exemple, en testos de plantes, en pneumàtics, en contenidors d'escombraries, en barrils, també en vessals, per exemple, els estancs, entre altres. I com a dada adicional, per exemple, una femella pot posar entre 100 i 300 ous cada vegada que va fer l'aposta. Una vegada reproduïts, es situen a les finestres, als quadres, a les cadires, a les taules, a les parets... és a dir, en qualsevol lloc, per després picar-nos. El 2014, durant una reunió dels caps de l'estat de la comunitat del Carip, es va decidir reunir esforços i dedicar una setmana a l'acció contra els mosquits. Dos anys després, aquesta setmana, es va començar a promoure per l'Organització Panamericana de la Salut, això donant inici a aquestes primeres activitats. Doncs bé, ja ho sabeu, des d'ahir dilluns i fins al dia 16, s'estan fent activitats per promoure accions que vagin en contra de la reproducció d'aquests mosquits. Vinga, va, doncs ara, abans de fer el temps, tenim a la Lua per fer ràpidament aquest repàs de les portades. Anem una mica justes a temps, però no passa res. Hola, Lua, molt bon dia de nou. Molt bon dia de nou, Núlia. Doncs tenim els diaris, no?, damunt de la taula. I tant. Què et sembla si fem un repàs? Vinga. Doncs comencem, com sempre, amb la portada de l'Ara, que obrem aquesta nova legislatura, i és que Esquerra obre negociacions amb els comuns. Aragonès confirma la renúncia a la coalició amb Junts per Catalunya i busca suports per governar en minoria. Sánchez no garanteix els quatre vots per als republicans i alerta del perill de noves eleccions. 500 els càrrecs de la Generalitat a l'espera de l'acord d'aquesta investidura. En fotografia, almenys 20 morts en un atac aèri d'Israel a Gaza. L'ofensiva de l'exèrcit israelià va ser la resposta Llampec al llançament massiu de coets de Hamas des de la mateixa Gaza al vespre, que alhora era la reacció a l'assalt militar del matí a la mesquita d'Alaska, a Jerusalem, i que va acabar amb centenars de ferits. Per últim, fa referència a la pandèmia. Simón diu que està molt decebut amb les multituds nocturnes. I per últim, tinc dues cites per vacunar-me i no sé què haig de fer. Doncs sí, l'1, aquesta és la portada del diari Ara, on es posa de manifesta aquestes negociacions de la nova legislatura. Esquerra comença, sembla, a veure aquestes negociacions amb els comuns. Bé, és que arribar a unes noves eleccions jo crec que... Home, seria un pal, eh? Si no es posen d'acord amb junts, escolta'm, alguna cosa s'haurà de fer. Per alguna banda o altra hauran d'anar els trets, tu. També dades sobre pandèmia. Simón, decebut. Bé, Simón i mig Espanya, a més. Clar, que s'anava a dir. Decebut. A mi m'ha fet gràcia aquest com... Sí, eh? Només és Simón. Si Simón està molt decebut, llavors ja està, pleurem. Escolta'm, Simón està decebut, doncs la cosa és que va malament. Sí, sí, bé, encara que no ho estigués, la cosa també seguiria igual de balançant. amb el comportament d'algunes persones, tu. I, sí, et posen també de manifest amb aquesta cita de les vacunes, persones que, bueno, que a vegades tenen alguns problemes o dubtes de com efectuar aquest procés de vacunació. Molt bé, seguim amb més diaris, Luan. Doncs continuem amb l'avantguàrdia, cobrem aquesta emergència econòmica i és que l'executiu descarta pujar impostos si la recuperació s'enderrareix. La ministra d'Hisenda assegura que les mesures fiscals només s'aplicaran quan no siguin un llaç per l'economia espanyola. En fotografia, aquest foc creuat a Jerusalem i Gaza. El llançament de diversos coets a la zona de Jerusalem per part del braç armat de Hamas va ser resposta ahir per Israel amb un bombardeig a Gaza que va deixar almenys 20 persones mortes, 9 d'elles nens, segons fonts palestines. A la foto, els enfrontaments entre palestins i la policia israeliana al complex de la mesquita de l'Axe. També fa referència a aquest enlairament de l'energia neta que diu que està en risc a Catalunya, rebuig del sector de les renovables a la moratòria pactada per Esquerra i la CUP. També fa referència, un altre cop, a Esquerra, que diu que cerca un acord express amb els comuns per governant solitari. Junts encara veu el pacte possible i recorda que els seus vots són imprescindibles. L'avantguarda també fa referència a aquesta exposició. El Dant i Florència es retroben al Delta de l'Ebre, temor de l'expropiació climàtica, i per últim aquestes multes de 600 euros, ja que entra en vigor el límit de 30 quilòmetres per hora a ciutat. Doncs sí, també portada de L'Avantguàrdia, que acabem de comentar, obren amb aquesta emergència econòmica, parlant també dels impostos. També sobre Esquerra, que està buscant aquest acord a veure amb els comuns per governar. I també tot el tema de l'energia neta d'aquí de Catalunya, entre altres destacats, pel que fa, per exemple, que entra en vigor aquest límit de velocitat a les ciutats. Lua, seguim amb l'última portada, si et sembla. I tant, doncs el periòdic obre amb aquesta negociació, diu, Esquerra accelera i ja negocia amb els comuns, la complexa formació de l'executiu català. Les dues formacions busquen un pacte per investir aquesta setmana a Aragonès. El partit del VIAC beta que junts estigui en el govern i voldria tenir consellers. En fotografia, veiem una mare davant el seu fill mort ahir en una morgue de Gaza, i fa referència a aquesta matança d'Israel a Gaza. En una nova escalada de violència, un atac de l'exèrcit causa 20 morts a la franja. Entre ells, 9 nens. El periòdico també fa referència a aquestes noves reformes. Més d'un milió d'aturats rebran un subsidi únic de 452 euros. Treball pretén agrupar totes les prestacions en una. També aquest entrebanc irritant. El Madrid intensifica la rebequeria contra la decisió del VAR. Simón sembla que també ocupa portada al periòdico i fa referència a aquestes rebetlles de risc, on assegura que gairebé segur que d'aquí pocs dies veurem un pic, avisa. Per últim, en una petita fotografia, el periòdico explica la història de Rodolfo i Alfredo, la història d'amor entre un gos i el seu amo. Doncs sí, portada del periòdico, veiem aquesta fotografia fent referència a la matança d'Israel a Gaza i també aquestes declaracions de Simón, que assegura que d'aquí uns dies veurem un pic pel que fa a la velocitat de contagi, a les taxes de reproducció del virus, etcètera. A veure com es va esdevenint la situació de pandèmia aquí a Catalunya i també a Espanya. i també de portada aquesta complexa formació de l'executiu català amb les negociacions d'Esquerra i els comuns. Lua, ja hem llegit les portades de la premsa, nosaltres ho deixem aquí, si et sembla. Tornarem demà amb més notícies. Els ràdioients t'escolten per això a la una amb l'informatiu de notícies complet, a les set amb l'informatiu de la tarda i també a les hores en punt amb els butlletins. Exacte. Doncs que vagi bé, Lua, fins demà. Fins demà, Núria. Adeu. Adeu. Una mica de música i truquem al Carles. Ara que la terra és un ostatge, que no hi ha sorra a la platja, ara que mil paraules valen més que una imatge, ara que la memòria a la prestatgeria guarda sabidoria en llibres plens de gust, ara que el mar és massa dolç i que l'amor li falta sal, ara que les flors creixen entre esquerdes a l'asfalt, ara que l'aire em va fallar i els carrers somplen de fum, respiro molt, molt, molt millor amb tu. tot passa millor amb tu i és tan, tan, tan, tan millor amb tu. Ara que em perdó la son, ara que fallen les alarmes, ara que els hiverns no hi són, ara que s'obren armes faltaran ocells al món, ara que el compte enrere comencen endavant, ballant sota la pluja ens estem cremant. Ara que hi ha tele amb colors per veure nàufragar la vida, els somnis són pasteres navegant a la deriva, ara que els dies ploren i les nits omplen de llum, jo dormo molt, molt, molt millor amb tu. Tot passa millor amb tu i és tan, tan, tan millor amb tu. No hi ha ningú com tu Ara que ja ningú riu i es viu amb por La revolució té nom de dona Ara que tot ressona, ara que falten peces, ara que res en caixa, no es pot fer un buscle en frese Ara que baixa el riu tan fort de les classeres que s'han mort ara que les fronteres tanquen el seu port ara que el mar s'escalfarà que es desveran els pols Ràdio 1-2-3 Ràdio 1-2-3 Ràdio 1-2-3 Ràdio 1-2-3 Ràdio 1-2-3 Ràdio 1-2-3 Ràdio 1-2-3 Doncs vinga, anem a fer el temps amb el Carles. No. No? Carles? Sí, sí, sí, bon dia. Bon dia. Perdó, sí, sí. Quin susto. Dic, anem a fer el temps amb el Carles. No. No, no? Sí, dic, ui, doncs no. Sí, sí, no, no. Anem a parlar una miqueta d'aquest temps que avui, doncs, s'ha despertat una mica més fresquet del que és habitual. Hem tingut vent del nord-oest durant bona part d'aquesta nit. Això provocar que la temperatura tirés avall. És un dia típic de primavera. Hem baixat fins als 12 graus. Recordeu que ahir a aquesta hora nosaltres ja estàvem a 18 graus i avui estem a 15, a punt d'arribar als 13. O sigui que ha baixat una mica la temperatura. Fins i tot aquesta nit hem tingut un ruixat a Sant Jús, també. Ens ha caigut un litre per metre quadrat. O sigui, sentim amb aquest ambient insegur, és el que comentàvem la setmana passada. Dins dies que són una mica variables, amb núvols que van creuant i que poden deixar-nos algun ruixat. Si mirem ara el radar i si poguessis mirar des d'on estàs tu cap al nord, que no és la situació idònia, veuries com en aquests moments hi ha alguna precipitació encara a Catalunya. Algunes que són de molt destacades cap a la vall d'Aran, al Pallars Subirà, que estan entrant també cap a la Cerdanya. I a la Catalunya nord també hi ha precipitacions. I molt a prop de Sant Jús també hi ha precipitacions. Hi ha un avís de saber meteorològic de Catalunya que aquesta tarda cap a les comarques del Maresme, el Dos Vallèsos, la Selva, el Baix Empordà, tota aquesta zona de la costa, podríem dir, de la costa Brava Sud, tindran possibilitats d'esbuixats i tempestes aquesta tarda. I a hores d'ara, si mirem el radar de l'última imatge, que correspon a 3 quarts d'11, tenim algunes precipitacions cap al Maresme i també cap al Vallès Oriental. O sigui, que a prop de Sant Jús hi ha precipitació. I si ara miressis cap al nord, que és el que comentàvem abans, volies una nubulada bastant important, mirant cap a la ciutat de Barcelona, doncs hi ha una nubulada que està deixant precipitacions. O sigui, és un temps insegur. Ara sí que ens està fent un sol, tenim un sol ben clar. Ha hagut una estona durant aquest matí, entre les 8 i les 9, que s'han tapat força, però durant la nit el cel era molt serè. O sigui, que van passant bandes de núvols, hi ha una miqueta d'aire fred en alçada, i la inestabilitat hi és. Ara falta que ens toqui o no ens toqui. A mi també van haver precipitacions a molts curs de Catalunya, i aquí fins que no va arribar la matinada, doncs ens va caure un litre. O sigui, aquesta seguretat hi és i continuarà sent-hi amb nosaltres. Tot i així, avui és un dia on el sol dominarà bona part del dia. El que passa és que no podem arribar a temperatures massa altes, perquè aquest vent del nord-oest, que ja ha bufat amb un cop de 30 km per hora avui, o sigui, que bufa amb una certa intensitat, serà un regulador de temperatura. I encara que el sol, com ja sabeu, en aquesta època de l'any, escafa com si estigués a ple mes d'agost, o sigui, que intentem posar protecció sistema al sol, aquest sol quedarà una mica esmordeit per aquest ambient més fresquet, per aquest aire més fred de nord-oest, que bufarà bona part del dia. Fins que a la nit el tindrem amb nosaltres. El que dèiem a la tarda, aquestes nubulades que poden créixer cap al marès, amb els vellesos, faran que tinguem algun cel una mica variable, amb el sol com a protagonista, però amb núvols que a l'horitzó es veuran com creixen i que fins i tot es veuran de lluny, que són amenaçadors, que donen precipitació i possibilitats de tempesta. Demà dimecres, una situació molt semblant. Sol al matí, potser aquest vent de nord-oest serà una mica més cap a Ponent. Això farà que no sigui tan fred aquest vent i permetrà que la temperatura demà pugui tirar una miqueta més damunt. No hem parlat de les màximes d'avui, però probablement podem estar amb valors al voltant dels 20-21 graus, molt semblant a allò. O sigui, que tenim uns valors que si ahir vam arribar al gairebé 21, 20,8, doncs avui estarem més o menys en una situació molt semblant. Potser els 20, són temperatures que realment són d'aquelles que són molt agradables, que 20 graus de temperatura amb una miqueta d'airet i amb una miqueta de vent són unes temperatures molt agradables pel cos i aquesta situació doncs avui es repetirà una miqueta. El que dèiem, de cara a demà dimecres, tindrem sol al matí i creixeran nubulades de tarda. No esperem precipitacions, és injust perquè aquestes nubulades no ens afecten directament a nosaltres, però sí que veurem un cel més variable amb aquest vent de Ponent que el que permetrà, i també ho tindrem avui, unes postes de sol realment molt boniques, també ja la vam tenir i quan el cel és tan sereia, tanta bona visibilitat, i aquest vent i el sol es pon amb alguns nubuls, doncs els dibuixos que tenim al cel són molt bonics. Doncs aquesta nit, quan se'n vagi el sol, doncs també ho veurem i demà dimecres igual. Dijous, serà un dia una miqueta més variable i fins i tot més insegur. Potser al matí tenim alguna gota, serà un dia en què anirem combinant sol i nubuls, les temperatures quedarà una mica més curtes per aquesta presència de nubuls, ja ho comentàvem ahir, i serà un dia una mica així variable. No esperem que estigui tot el dia provent, estem dient que serà un dia que podria caure alguna goteta, que tindrem moltes estones de sol, però també tindrem molts nubuls que ens acompanyaran durant tota la jornada. Temperatures i això us baixen un palet. I continuem amb el dia per excel·lència de més inestabilitat. Ho hauríem de dir que el final de divendres, el camí cap a dissabte, serà on arribarà aquest front que ens pot deixar precipitacions, que continuen els mapes indicant i pràcticament totes les previsions continuen dient que a partir de la tarda de divendres... Bueno, divendres ja serà un dia que el matí serà força tapat i que podria caure alguna gota. Però la màxima intensitat de la pluja ens podria arribar a partir del migdia, a la tarda, on podríem tenir precipitacions i alguns ruixats. Després ja cap a la nit no ens pararia de ploure. Però vaja, aquesta tarda-despre de divendres continua marcant aquesta possibilitat de precipitacions. Divendres serà un dia força més fresquet, com que serà gris i el sol no podrà fer la seva feina, les temperatures quedaran força més curtes, màximes de 15 o 16 graus, o sigui que l'ambient serà una miqueta més fresquet. I de cara al dissabte començarem el dia encara amb molts núvols de la pluja de la nit o matinada de divendres a dissabte, però a mesura que vagi avançant el dia els núvols s'aniran trencant i el sol guanyarà protagonisme. I la bogeria que comentàvem ahir, d'un divendres de màxima de 15 o 100 graus, dissabte potser arribem als 20-21, i de cara al diumenge es dispara el termòmetre, però molt puntualment, serà diumenge, però diumenge podríem tenir valors de 24 o 25 graus. O sigui que és un cap de setmana que començarem amb núvols, a mesura que vagi avançant el dissabte el sol anirà guanyant protagonisme, les temperatures més o menys molt semblants a les d'avui, i diumenge tenim un pic de calor amb una entrada dins del sud que el que provocarà és que les temperatures es disparen. Això serà només per diumenge, perquè dilluns es tornarà a normalitzar. Aquests dels dilluns de temperatura són molt típics de la primavera i és el que tindrem una miqueta de cara als propers dies. Molt bé, doncs Carles, ens quedem amb aquestes notícies. De moment ja sabem que al cap de setmana, almenys el diumenge, tindrem molt bon dia. I dissabte, bueno, doncs això, començarem una mica més grisot i acabarem amb millors sensacions. Si et sembla, tornem demà a la mateixa hora per fer més prediccions i per anar actualitzant també. Doncs perfecte, aquí serem. Molt bé, Carles, doncs que vagi bé. Fins demà. Adeu, bon dia. Adeu. Just a la fusta, el magazín del matí. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a bbaixa xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig. Com havien demanat les víctimes d'aquelles càrregues? Barcelona, Maria Núria Revelle, bon dia. Hola, bon dia. Els magistrats de l'audiència tallen les pretensions de les víctimes i de la Generalitat d'investigar fins a un nivell més alt de la jerarquia policial i fan caure l'eventual responsabilitat de les lesions que van sofrir els ciutadans en els caps dels grups que van estar sobre el terreny en cadascun dels centres de votació. Afirmen que van ser aquests caps de grup qui va decidir com actuar respectant, diu l'esquit judicial, el principi de proporcionalitat i descarten que hi hagués un disseny anterior preestablert per operar de manera severa i violenta. Entre els càrrecs que els recurrents volien investigar hi ha el conegut amb l'indicatiu de Mart que, segons els denunciants, hauria donat l'ordre de carregar contra els votants que impedien que els agents retiresin les urnes. Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio Barcelona. Més notícies amb Georgina García. El portaveu d'en Comú Podem al Congrés, Jaume Sens, assegura que els índults dels independentistes presos arribaran abans de l'estiu. Ho ha dit en una entrevista a Ràdio Televisió Espanyola. Vostè creu que aquests índults arribaran? Arribaran al mes de juny, per exemple? Arribaran abans de l'estiu? Estic pràcticament segur perquè el Suprem ha esgotat ja tot el tràmit necessari per enviar aquests expedients al govern i, per tant, no hi ha més excuses. Han passat les eleccions a Catalunya, han passat les eleccions a Madrid. Ja és el moment en què se va abordar. Asens confia que la reforma del delicte de sedició del Codi Penal també arribarà abans de l'estiu. En aquesta mateixa entrevista, el mateix Jaume Asens ha assegurat que en el full de ruta d'Esquerra Republicana per aquesta legislatura no hi ha la independència. Bé, doncs, aquestes declaracions de Jaume Asens ja han estat respostes replicades des de la mateixa Esquerra. Madrid, Catarina Carmany, bon dia. Bon dia, hi ha estat molt dur Gabriel Rufián contra Jaume Asens el rectifica i li exiba directament que o no sap què diu o menteix. Miente o no se entera de nada. són les dues únicas alternatives que hi ha. O miente o no se entera de nada quan dice literalmente que la hoja de ruta, que el leitmotiv d'Esquerra Republicana no és el independentismo o l'autodeterminació. Afegeix Rufián que la independència ha d'anar vinculada a polítiques d'esquerres i que una cosa no et clou l'altra. Catarina Carmany, Catalunya, Ràdio Madrid. Junts insisteix aquest matí que continuen asseguts a la taula de negociació d'un acord de govern amb Esquerra que dissabte va anunciar que optava per un govern en minoria. Míriam Nogueras, membre de l'equip negociador dels de Carles Puigdemont, assegura que seria una estafa històrica que les tres forces independentistes no aconseguissin una entesa. Nosaltres seguim asseguts per poder negociar un acord de govern independentista i estic convençuda que podem ser capaços de fer-ho les tres formacions independentistes altrament si no ho aconseguim jo crec que ja podem plegar tots perquè això sí que seria una estafa històrica. El líder del PSC al Parlament Salvador Illa per la seva banda tanca la porta a facilitar la investidura de Pere Aragonès amb una abstenció dels 33 diputats socialistes per la cap de files dels comuns Jèssica Albiac. Això acosta la repetició d'eleccions. Mentrestant, el Departament de Salut ha notificat avui 33 defuncions més de coronavirus. La xifra total de morts per Covid a Catalunya supera els 22.000 des que va començar la pandèmia. L'últim balanç d'aquest matí informa de 789 contagis. La caiguda dels positius detectats és molt evident amb dades consolidades. L'última setmana amb informació tancada la primera del mes de maig recull 7.700 contagis. Són prop de 3.000 menys que l'última setmana d'abril. És la xifra més baixa més des del 23 de març. El nombre de malalts als hospitals baixa d'una quarantena. Es mantenen estables les UCIs. Tots els indicadors de la pandèmia milloren. El risc de rebrot és a 201 punts, la positivitat per sota del 5%, la velocitat de transmissió al 0,85. S'han posat 40.000 vacunes més. Augmenten a 11 els morts en un tiroteig en una escola a la ciutat russa de Kazan. 800 quilòmetres a l'est de Moscou segons l'últim balanç que dona l'agència RIA. citant els serveis d'emergència de la ciutat. Les víctimes són majoritàriament alumnes. A banda, hi ha diverses persones ferides que han estat evacuades a un hospital. Segons les últimes informacions, l'assalt haurien comès dues persones. Una ha estat abatuda per les forces de seguretat i l'altra ha estat detinguda. Per tant, la situació ara mateix està controlada per la policia. Les imatges que s'han difós mostren diverses finestres trencades arran de l'assalt del qual se'n desconeixen els motius. D'aquí uns minuts el Barça de futbol surt en avió cap a València on aquest vespre jugarà a les 10 contra el Llevant en partit de Lliga a falta de 3 jornades per acabar la competició. els blaugranes es poden situar líders provisionals de la primera divisió. Allà van Barça començarà a les 10 amb la transmissió la TDT de Catalunya a ràdio des de les 9. Just també a dos quarts de 12 surt l'avió que porta el Barça d'envol cap a Bielorússia on demà jugarà l'anada dels quarts de final de la Champions contra el Meshkov-Brest. No hi va l'extrem eslober Blas Jank amb un esquins al turmell dret. El viatge es fa just unes hores després que se sabés que Xavi Pasqual no seguirà com a entrenador la temporada que ve. La falta de sintonia amb el president Joan Laporta podria suposar el comiat de Pasqual que porta 12 temporades com a tècnic i en tenia una més per contracte. A la Lliga se ve de bàsquet al joventut jugadors quarts de set a la pista del Baskònia. Una victòria donaria a la penya la classificació matemàtica per al play-off Zagars, Jackson i López Aroste i són baixa. Avui es presenta el recorregut del Dakar 2022 tornarà a l'Aràbia Saudita i l'ex blau gran Andrés Iniesta ha renovat pel bis el Kobe del Japó per dues temporades més. El Manxec fa 3 anys que va arribar a l'equip japonès. Fins aquí les notícies. Bon dia, són les 11 i 7 minuts. us informa Lua López. A finals de mes d'abril l'atur registrat al Baix Llobregat s'ha situat en 49.690 persones disminuint respecte al mes anterior en 842 persones el que suposa un 1,7% menys. El decrement relatiu mensual Baix Llobregatí se situa per sobre del registrat a l'àmbit metropolità i del conjunt de Catalunya. El creixement relatiu mensual al nostre municipi de Sant Jús se situa en un 0,2% més el que suposa un augment respecte al mes anterior d'una persona. El nombre de persones registrades a les oficines de treball al Baix Llobregat ha baixat un 2,1% en el cas dels homes i un 1,4% en el cas de les dones. Per edats l'atur també decreix entre tots els grups i en especial entre les persones de 25 a 44 anys on baixa un 2,8%. A Sant Jús aquest creixement interanual ha estat d'un 14,96% en 86 persones més. Així doncs, Sant Jús té actualment un atur registrat de 661 persones. D'aquestes, 282 són homes i 379 són dones. La variació mensual respectivament és de 0,71% més en homes i baixa un 0,26% en dones. Així doncs, sembla que les dades d'atur milloren lleugerament respecte a l'augment contínua al qual veníem acostumats aquests últims mesos. Tot i així, es tracta d'una millora mínima i molt lenta. Amb la fi de l'estat d'alarma i el corresponent canvi de restriccions, el Comitè de Margències de Sant Jús d'Esvern s'ha reunit per analitzar la situació al nostre municipi i veure com afectaran aquests canvis. Ara, la situació epidemiològica a Sant Jús és estable amb 16 contagis en els darrers 7 dies i la taxa de casos positius a l'àrea metropolitana a sud és de 0,86%. S'habilitaran els centres cívics amb un aforament del 50% i en grups d'un màxim de 6 persones de forma presencial i, per tant, s'està treballant en recuperar l'activitat a espais com el centre cívic Joan Maragall, Can Ginestar, La Vagoneta i el centre social El Milenari. L'Ajuntament també està treballant en com ha de ser la futura festa major i quins tipus d'activitats es podran desenvolupar perquè aquest any puguem gaudir de la festa major amb totes les garanties de seguretat sense renunciar a l'organització d'activitats adreçades a totes les edats. Aquest dissabte 8 de maig l'Associació Veïnal del Masllui es va sumar per quart any consecutiu el European Cleanup Day, una acció organitzada a nivell europeu amb l'objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la quantitat de residus que llancem de manera descontrolada en el nostre entorn. Aquí a Sant Jus es va organitzar una recollida de residus a l'entorn del parc de Collserola. Així doncs, finalment, fins a 90 persones voluntàries es van reunir dissabte per recollir 354 quilograms de brossa a les portes del parc natural de Collserola. Entre d'altres, es van recollir 6 pneumàtics, 6 metres quadrats de xarxa metàl·lica, 4 llaunes d'oli i una cadira de despatx i una de cuina. Es tracta d'unes xifres esgarrifoses, però encara ho són més, quan des de l'organització s'ha constatat que molts residus han quedat per recollir. I això ha estat tot per les 11. Tornem a més informació al bolletí horari de les 12 del migdia. Fins ara mateix, no marxeu! Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les Parelles Lingüístiques a bbaixa xl.cat perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ja tenen 16 anys i ara totes crema refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors i una camisa descansen a l'herba si el riu és a prop. Marxen les hores buscant pigues noves tan sols els ocells les han vist agafant les bicis sabent que és l'inici i sobre els seus caps s'ha fet de nit. Quan li agafa la mà no passa el temps saps que t'estim mai m'ha passat no sé què som què està passant i entre uns dits els dits de l'altre com si fos un videoclip què ens ha passat no sé què som però que guapa estàs. La Jana ja dorm perquè quan sent un pit contra l'esquena li agafa la son l'Eva s'ha llevat està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat i ara i ara exageren que no sap cap tema dels 30 que té per llegir s'apropa la Jana que ve per darrere diu que em veia presa a ser feliç quan li agafa la mà no passa el temps saps que t'estim mai m'ha passat no sé què som què està passant i el record les tardes bones com si fos un videoclip del que ha passat de tot el que som però que guapa estàs li fa un petó al front mentre la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor una mica més un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix és tan petita i té els ulls de la Jana i quan clara sols l'Eva somriu ja passa vegades que algunes històries tenen un final feliç veri i veri veri veri Fins demà! Smoove Jazz Club, t'hi esperem! Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Just, canviem el xip! Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics per reciclar més i millor. Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta s'obriran amb targeta. Saps com funcionar? Informa-te en el web santjust.cat barra residus i els perfils de Twitter i Instagram arroba santjustresidus. Utilitza la targeta i recicla més i millor. Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip! Ajuntament de Sant Just, d'Esbert. Ràdio d'Esbert! Ara escoltes! Ràdio d'Esbert! Vinga, doncs ara mateix passen un parell de minuts d'un quart de dotze del matí. Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esbert. Anant just a la fusta, segona hora del programa. Avui som dimarts 11 de maig del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista. Tenim amb nosaltres en Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just i regidor de l'oposició de l'Ajuntament. El tenim avui a la ràdio, a la cita mensual, per tractar els temes d'actualitat del poble. Molt bon dia, Sergi! Bon dia, Núria! Bé, doncs comencem amb aquests temes d'actualitat. Primer de tot, deixa'm fer referència a l'acte de presentació del llibre Dona i Poder de dijous passat a les escoles. Com va anar? Va venir l'autora del llibre, la Gen Díaz, i també estava la periodista Olga Vallejo moderant una mica l'acte. Com va anar? Bé, la veritat és que va ser molt interessant. A més, també nosaltres ja estem agafant el costum de retransmetre els nostres actes per Instagram TV, cosa que ens permet que no només es pugui veure en directe en aquell moment, sinó que a més a més es pugui recuperar posteriorment. Però la veritat és que va ser molt interessant tot el que va explicar la diputada. I, home, jo crec que és un llibre que fa reflexionar moltíssim i que tothom hauria de fer-li una oljada, tothom hauria de llegir-lo en algun moment. Per exemple, una de les frases que va fer la diputada va ser que el feminisme és el moviment més transformador, en el sentit que engloba totes les lluites, la lluita social, la lluita de classe, la lluita feminista, etcètera, etcètera. I hi estic molt d'acord, hi estic molt d'acord en el moment en què ens aconseguim l'alliberament de les dones, avançarem moltíssim com a societat. Bé, doncs, es va fer una reflexió sobre el feminisme, sobre també els llocs de poder, una mica com s'han anat introduint les dones dins el món de la política, la representació que ja han tingut. Sergi? I sobretot com s'exergeix a partir d'ara. S'ha arribat a un seguit de cites, però cal continuar. I, per exemple, una de les preguntes que ha fet públic va ser, està molt bé que des de les institucions hi hagi totes aquestes iniciatives, però com ho fem perquè això també es prespassi als Consells d'Administració de les empreses, a la societat en general, no? Esclar, i el que deia la gent a dia era, home, el que no pot ser és que en els llocs de representació això no estigui passant. I, per tant, hem passat del... Bé, les dones poden votar, les dones poden ser votades a... Hi ha d'haver el mateix nombre d'homes que de dones a les llistes electorals, Esquerra Republicana, per exemple, fa llista cremallera, no només fem el mínim que indica la llei, sinó que, a més a més, fem llista cremallera, però a partir d'aquí què hem de fer? Doncs empoderar-la, perquè no és el mateix arribar i després, quan arribes, per exemple, al Parlament, a un Parlament que té el 48% de representativitat humanera, doncs que quan arribes allà, a la distribució dels llocs de poder, per entendre'ns, presidències de grups parlamentaris, portaveus de grups parlamentaris, presidències de comissions, etcètera, etcètera, això estigui repetit entre els homes. Per tant, sempre queden passos per anar fent i per anar aconseguir aquesta igualtat efectiva. Amb més temes, Sergi, la columna del butlletí, d'aquest butlletí del mes de maig, la Desiré, escriu sobre la necessitat d'establir a Sant Just una nova planificació educativa. Parla d'això, una mica dels diferents projectes educatius que hi ha en Dança a Sant Just, com el tema dels ajuts a l'escolarització, també de la construcció de l'escola Bressol, però hi ha altres temes que posa de manifest sobre aquest replantejament, per exemple, de l'esona educativa de Mas Lluí. Sí, de fet, nosaltres al programa electoral duiem una proposta que era la construcció d'un institut d'escola al Mas Lluí. I, a més a més, ho diiem fa dos anys, quan el Mas Lluí no està tan desenvolupat i tan ocupat com ara, no? Per què feiem aquesta proposta nosaltres? Doncs perquè dèiem que els infants en edat escolar del barri de Mas Lluí, si venien de Barcelona i mantenien la seva matrícula en centres de Barcelona, evidentment hi havia una mobilitat generada, és evident. Però si les famílies que viuen allà optaven per matricular els seus fills i filles en centres de Sant Just, també hi havia una mobilitat generada que era innecesària. Perquè tenint un centre de primària al Mas Lluí, primer, que aquesta mobilitat generada ja no es genera, ja te l'evites, i a més a més, és un equipament que creia barri, diguem-ne. Per què la idea de l'institut d'escola? Per diverses coses. Perquè llavors tens tota la primària i tota la secundària la fa en el mateix centre, i a més a més, nosaltres sempre hem pensat, i les dades ens ho corroboren, que l'institut de Sant Just necessita ser ampliat. És a dir, l'oferta de secundària a Sant Just necessita ser més gran. No és suficient amb l'actual de l'institut. Per això proposàvem un institut d'escola. Bé, un cop arribat a aquest punt, nosaltres ens reonim diverses vegades amb l'Ajuntament, amb l'alcalde i amb el regidor, i els fem aquesta proposta. ens diem, escolta, parleu amb el departament per tirar això endavant, no? I és quan ens diuen, no, nosaltres també hem estat parlant amb el departament i tenim diferents opcions a sobre la taula. Llavors, quan nosaltres fem una reflexió i diem, a veure, la Generalitat acaba d'aprovar un decret d'admissions que regula la planificació educativa, les zones de planificació educativa, i diu que els centres educatius s'han d'assemblar el màxim possible al seu entorn. Per tant, nosaltres pensem, home, Mas Lluís té una escola de primària que pertany a Sant Feliu, que és l'escola Martí i Pol, però que està a un carrer de Sant Just. Per tant, no té cap mena de lògica que si està en marxa aquest decret i la Generalitat vol que els centres educatius s'assemblin al màxim al seu entorn, no apostem per demanar a la Generalitat que la planificació educativa d'aquest centre del Martí i Pol, per molt que sigui de Sant Feliu, ha d'incloure el barri de Mas Lluís de Sant Just. I així ens evitem aquesta mobilitat generada de tots aquests infants que han d'anar fins al Montseny, fins al Montserrat o fins al Canigó. Això per una banda. Llavors, quan diem, home, si això és possible, li demanem a l'Ajuntament que ho demani a la Generalitat, que facin efectiu això, si això és possible, no té cap sentit construir un institut d'escola al barri de Mas Lluís, perquè ja tens allà l'escola primària. Però sí que des d'Esquerra seguim pensant que necessitem més oferta de secundària obligatòria a Sant Just. I, per tant, la següent petició que li fem a l'Ajuntament és dir escolta, plantegeu-vos que en comptes de fer una ampliació de l'institut per tenir encara cinc línies a l'institut o fins a cinc línies, fem una altra cosa, apostem per l'implantació d'un institut d'escola a Sant Just i fem-ho en aquell espai on ara mateix hi ha una illa educativa potentíssima i, a més a més, amb potència fins d'aquí uns anys, que és el Montserrat. En aquell espai hi tindrem l'escola Brasol, la segona escola Brasol Municipal, Educació 0-3, l'escola de primària a Montserrat, dels 3 als 12. I podem tenir un institut allà des dels 12 fins als 16, en secundària, i, a més a més, tenim la posta obligatòria de les gràfiques del Garó. Per tant, ostres, insistim a la Generalitat en aquesta possibilitat. Això ho plantegem a l'equip de govern, ens diuen que sí i, a més a més, ens informen que ja han demanat a la Generalitat per escrit que hi hagi aquesta opció, que si s'ha de créixer en oferta secundària, sigui en un institut d'escola al Montserrat i que el veïnat de Masllui pugui tenir el centre de Martí i Pol com el centre de referència de primària. Molt bé. Passem d'educació, ara, Sergi, a un altre tema que també està en molt d'actualitat i, a més, va sortir en el ple del mes d'abril. Es tracta de la modificació del pressupost per destinar part del romanent de tresoreria del 2020 al pla d'inversions 2019-2023. Es preveuen destinar aquests 3,4 milions d'euros a diverses partides pressupostàries. A vosaltres, Esquerra, què us semblen aquestes actuacions que es volen fer? Per exemple, el tema de la construcció de la segona escola de Bressol, la remodelació de la sala de Taneu, aquests carrers que s'han de reurbanitzar... Bé, de fet, moltes d'aquestes propostes són nostres. És a dir, el pla d'inversions es va pactar amb nosaltres a l'inici del mandat i el finançament de part d'aquest pla d'inversions amb aquests romanents també s'ha pactat amb nosaltres. Per tant, ens sembla bé i, a més a més, ho vam dir en el ple. I el que no farem ara és votar en contra del finançament d'un pla d'inversions que vam votar a favor a l'inici del mandat, no? El que passa és que sí que és cert que, primer, el romanent no són 3 milions, són 7 milions. Per tant, d'aquests 7, 3 s'utilitzen per les inversions o per aquest llistat d'inversions. Per tant, ens queda en quadre que un és provisió de fons, per entendre'n, i la resta s'utilitzen pel que necessita l'Ajuntament en aquell moment. Nosaltres ja vam avisar també que és lògic amb el romanent fer inversions. Per què? Perquè la inversió és una despesa puntual i el romanent també és un ingrés puntual, un ingrés, diguem-ne, un sobrant puntual. Tu no saps cada any quin romanent tindràs i, per tant, si hi ha una despesa que pots tenir recorrent més de l'any al romanent és un error, és un error perquè llavors no executaràs aquella despesa. Un cop dit això, sí que és veritat que nosaltres, per exemple, hem detectat algunes despeses proposades per fer amb el romanent que hem advertit que poden ser un perill. És veritat que parlem de quantitats petites. Estem parlant de 40.000 euros per activitats culturals, estem parlant de 100.000 euros per despesa de personal, etcètera, etcètera. Això, que és despesa estructural, hem d'anar molt en compte de finançar-ho amb despesa puntual, com són els romanents. Ja ho vam evitar en el seu moment. I, a més a més, és una despesa que segurament l'any veient la tornarem a tenir, perquè dubto molt que retallem 40.000 euros en cultura o que retallem 10.000 euros en personal. Per tant, aquí ja vam posar una llum d'alerta. Per tant, és cert que tot el llistat d'inversions que ens proposava calia fer-lo. És a dir, si tots els grups municipals hem reclamat que s'ha de fer una segona escola bressol, hem fet mocions al respecte, i ho hem demanat en articles, i ho hem demanat en piulades, doncs, home, en el moment en què arriba una via de finançament no podem dir que no. Perquè el que necessitem és que tot això s'acceleri quan abans millor, perquè quan abans entri en funcionament aquesta segona escola bressol, millor. El mateix passa amb el camp de futbol. Tots ens hem compromès amb els usuaris del camp de futbol, que tot allò s'ha de millorar, que ha d'estar més ben preparat, etcètera, etcètera. També una condició que vam posar sobre la tauleta. No permetrem que hi hagi un segon camp de gest artificial i que al mateix temps mantinguem els mateixos vestidors que tenim fins ara, que són vestidors de fa 30-40 anys, que han tingut molt poques millores, i a més a més estem parlant de 6 vestidors, quan fa 30 anys hi havia 6 equips, un per cada vestidor, però ara estem parlant que hi ha un volum molt més gran d'usuaris, i per tant aquí necessita més vestidors. Per tant, vam dir que si es feia la gesta s'havien de fer vestidors, per exemple. Bé, vam posar tot un seguit de condicionant i com al final era lògic i es van acceptar, doncs també vam votar a favor. Un altre punt que també va ser del ple, també és un tema d'actualitat i ho estem veient, òbviament perquè surt molt a les xarxes, també perquè s'han fet campanyes informatives, perquè també obre el butlletí la portada, és tot el tema dels residus, d'aquests nous contenidors, del sistema que es fa en paral·lel, el sistema de xips, les escombraries que s'obren amb la targeta. Es va fer el tema de la modificació d'aquest contracte de la neteja viària i de recollida de residus. Vosaltres us hi vau abstenir. Per quins motius, quins punts d'aquest tema no veieu clars? Bé, primer de tot, creiem que si la modificació del contracte ja s'ha de fer fa dos anys, o sigui, si el nou contracte ja el vam tenir fa dos anys, estàvem a les portes de la pandèmia, a les portes, és veritat que ningú ho preveia. Però en aquell mateix moment ja podíem preveure que la població de Sant Juens creixeria, que els hàbits de consum estaven canviant, que tot això s'ha accelerat amb motiu de la pandèmia, és cert, però també és cert que si m'estiguessis dient que és un contracte de fa 10 anys i que cal directualitzar-lo, et diria d'acord, però no era el cas. Després també vèiem claríssim que la ciutadania demana contenidors més grans perquè hi ha desbordaments, palanca, peu, etcètera. I d'altra banda també aquesta modificació, el que arrossegarà, tindrà una conseqüència, que és que a partir d'ara els contenidors es carregaran lateralment, però no pels dos laterals del camió, sinó per un dels laterals. I, home, nosaltres creiem que en el seu moment ja es va fer una inversió molt forta a l'hora de modificar aparcaments en cordó de molts vehicles, es va fer una inversió molt forta a l'hora de millorar la visibilitat dels passos de vianants, etcètera, etcètera. I, home, creiem que amb això calia anar en compte, és a dir, que no fessin passos enrere en un tema, però fer passos endavant en una altra, no? I d'aquí els nostres dubtes en aquest sentit de dir, bueno, es mantindrà tot això, no es mantindrà, ells han dit que sí, però l'han de veure. I l'altre és que aquesta modificació són uns 160.000 euros anuals, que això consolida de cara als pressupostos vinents. Per tant, els pressupostos del 2021, hem de tenir molt clar que li estem exigint 160.000 euros de neteja diària i recollida de residus, li estem exigint 100.000 euros de personal amb el romaner, li estem exigint 40.000 en cultura amb el romaner, li estem exigint un seguit que al final nosaltres vam fer només i vam dir, home, doncs, pel pressupost de l'eminent, pel cap baix, només amb això d'avui ja són 600.000 euros més de despesa estructural. Per tant, anem amb compte. No ens oposem que hi hagi un canvi en el... Tampoc en el sistema de recollida, perquè el sistema és el mateix. No ens oposem que hi hagi un canvi de contenidors, al contrari, però veurem com va evolucionant. Comentàveu que havíeu tingut mancances també pel que fa a la documentació facilitada, és a dir, que trobeu a faltar un informe econòmic on hi haguessin... Sí, de fet, és cert que aquest tema el regidor ens el va explicar si el parlem de un parell de setmanes abans de les comissions informatives i per tant a la comissió informativa ja anàvem assabentant del tema, ja podíem haver fet preguntes i aportacions i nosaltres sempre vam estar anant a l'informe econòmic i sempre ens deien està a l'informe tècnic. No, a l'informe tècnic el que hi ha és una referència a l'informe econòmic i en tot cas s'ho han agafat algunes dades quan nosaltres volem l'informe econòmic complet, volem saber el preu unitari de tot. Això ens facilita el mateix dia del ple al matí després de reclamar-ho moltes vegades i de donar-ho en soms i esclar considerem que home doncs que faig-te aquesta informació el mateix dia del ple que no és una informació banal i que a més a més no és de mirar-se-la ràpidament doncs em creiem que no és de rebot. Més temes, Sergi, d'actualitat. Són aquestes obres de millora de la sala municipal de l'Ateneu de Sant Just. Vosaltres durant el ple no vau posar en dubte tot el tema del projecte arquitectònic i totes les coses que s'han de fer però sí que demanàveu una mica una definició de les coses que si volen fer i que estiguessin una mica d'acord amb aquestes obres el que vosaltres dèieu un pla d'usos. Sí. Nosaltres, de fet, no posem en dubte ni el projecte arquitectònic ni la necessitat que s'hagi d'arreglar la sala rehabilitar la sala i de tenir una sala com cal. Però sí que és cert que ens sorprèn molt que després de tants mesos i després de tants anys de treballar-ho no tinguem un document que digui què hi voldrà fer l'Ajuntament en allà perquè a partir de què hi voldrà fer és que nosaltres creiem que s'ha de fer l'obra. Això és com si perquè la gent no ens entengui, com si haguéssim d'arreglar un carrer i primer l'arreglem i després decidim si poden passar-hi cotxes o no, si seran només aviarants o no, si s'hi podrà aparcar o no, si s'hi pot aparcar, si serà amb bateria o amb cordó, si hi aniran contenidors o no, si s'hi plantaran arbres o flors. Oi que abans de fer el carrer primer decidim tot això i després fem el projecte? Doncs amb això estàvem demanant exactament el mateix. Sí que és cert que en els últims anys s'han fet diferents documents i que s'han fet diferents estudis, alguns dels quals doncs ho vam enjar a nosaltres, però també és cert que uns quants anys enrere la primera proposta que se'ns feia ja tant dins l'equip de govern, la primera proposta que se'ns feia és que ens gastarem un milió i mig d'euros per posar al dia totes les instal·lacions i per poder tenir els permisos que toca de bombers de la sanitat, etcètera, etcètera. I nosaltres som els que van dir home, aturem-ho perquè si hem de gastar-nos un milió i mig d'euros en posar-ho tot en solfa i després ens hem de gastar un milió d'euros més per endreçar-la perquè no està bé la sala, no té cap sentit. Aturem-nos, mirem què és el que volem fer i a partir de què és el que volem fer fem un projecte i intentem a veure si aconseguim el finançament per fer-ho. I és cert que a partir d'aquí també dèiem però això què val? I a partir d'aquí és quan fem un altre document que diu home, doncs tenim diferents possibilitats. Tenim des d'una rehabilitació tal com està ara, que seria el més senzill, el més barato, tenim anar a màxims que hagués sigut girar la caixa escènica, posar-la en comptes de posar-la cap al pati del roure, posar-la cap a terra de la sala, donar-li la volta a la sala pràcticament, que pràcticament era tirar-la tota terra i deixar només els parets i fer-la anar-la, perquè això eren 5 milions d'euros, o teníem una part intermitja que és pel que ha apostat l'equip de govern, cosa que em sembla una decisió lògica, perquè teníem 3 escenaris i n'han escollit un i ja està bé. Però el que nosaltres demanem és què s'hi podrà fer en aquest espai? i la resposta que tenim és bueno, el que venim fent fins ara, home, doncs el que venim fent fins ara està molt bé, però nosaltres creiem que s'enjusti potencial per fer alguna cosa més, per tenir una programació molt més estable, una programació molt més potent i a més a més una programació parlada amb el veí de dalt d'aquesta sala, que és l'Ateneu. El que no tindria gaire sentit és que l'Ateneu estigui ara, per exemple, programant la Vilse amb aquestes bouasses del nostre panorama musical i que en paral·lel l'Ajuntament fes el mateix a la sala de baix. De cap mena de sentit. I això és el que nosaltres trobem a faltar. Trobem a faltar un document que digui escolta, miri, apostarem per les arres tècniques, o apostarem per la dansa, o apostarem per tot. És igual, el que ells decideixin, si això ens estarà bé, ens estarà bé, però el que no entenem és que primer es faci la sala i després ja veurem què hi fem i bueno, farem una mica el de sempre. Bueno, si hem de fer el de sempre, perdoneu, però fem política per transformar les coses. Si hem de fer el de sempre, potser no cal gastar-se dos milions i mig. I ja, Sergi, anem acabant amb un últim tema, el tema de la bona aigua, sobre l'aprovació de la revisió dels preus del contracte de la gestió. Crec que va ser Montse Molinero qui va parlar en nom d'Esquerra. Va comentar que no tornaríeu a votar a favor, ni tampoc en abstenció, sobre cap tema que fos referència a les tramitacions del complex esportiu, de la bona aigua. Sí, perquè nosaltres el que volem és que hi hagi una revisió de les tarifes, a la baixa, i a partir d'aquí és com podem començar a parlar. I el sistema pot ser, poden ser diferents, estem oberts a parlar de qualsevol, pot ser des que l'Ajuntament posi més diners a sobre la taula en forma de subvenció i que per tant això reverteixi en una reducció de les tarifes. entenc que si reduixen les tarifes l'empresa que ho gestiona té menys ingressos i per tant no hi pot demanar l'Ajuntament que augmenti la subvenció. Això és una opció. Una altra opció és ajudar-los amb certes inversions i a partir d'aquí també rebaixar tarifes. Nosaltres estem oberts a parlar de qualsevol sistema que l'Ajuntament es trobi còmode a l'hora de fer aquesta reducció de tarifes. Però volem fer-ho ja, portem dos anys parlant del tema i encara no s'han de fer cap proposta. Doncs l'única manera que tenim de fer força és votar en contra tot el que vingui de la bona aigua a partir d'ara. Ja ho vam intentar al mandat passat des del primer dia que volíem un estudi comparatiu de tarifes que volíem reduir-les. Sempre se'ns va dir que l'àrea metropolitana l'estava fent, l'estava fent, l'estava fent, vam passar els 4 anys de mandat i no vam veure res ni vam fer res. I en aquest mandat, en aquest inici de mandat hem dit exactament el mateix. Ho vam dir a l'hora del pressupost, no pot ser, és molt tard, etcètera, i ho tornem a dir. l'única manera que tenim de fer força és aquesta. És aquesta. El nostre objectiu és que es redueixin les tarifes de la bona aigua per a la ciutadania. I a partir d'aquí parlem de com fer-ho. Hem ajudat molt a la bona aigua. Recordeu, la inversió per fer els vestidors, l'Ajuntament posa el 50%, l'empresa l'altre 50%. Podríem parlar de posar el 100% i que reduissin les tarifes, per exemple, en el seu moment, no ho van fer. És que, a vegades sembla que aquest tema no es vulgui tocar. L'equip de govern diu que és que en comparació no són tan altes com a la resta de municipis del voltant. És que la resta de municipis no han hagut de fer inversions. L'empresa sí que ha hagut de fer. Bé, doncs mirem el sistema que calgui perquè això sigui efectiu. I a més a més intentem no allargar més els anys de concessió, per favor, perquè ja en som molts. I per tant, jo crec que és un tema que s'ha de posar sobre taula i analitzar bé fil per randa i buscar la solució. Sergi, ho hem de deixar aquí, hem de deixar aquí l'entrevista. Moltes gràcies per aquests minuts aquí al Just a la Fusta. Moltes gràcies, Maria, a tu. que acabis de tenir un bon dia i ens tornem a connectar per la propera. Clar que sí, igualment. Adéu, que vagi bé. Adéu, bon dia. Una mica de música i truquem a l'Astrid per la secció de vins. i truquem a l'Astrid i truquem a l'Astrid Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! A veure, anem a descullar-ho una mica, no? Moltes vegades... Ui, Astrid? No, res, res, que t'hem perdut un moment. Astrid? A veure si no l'acabem de sentir bé a l'Astrid... Tornarem a trucar-la, doncs cap problema. Tornem-ho a intentar amb l'Astrid, que la tinc al telèfon de nou. Astrid? Hola? Hola, sí, ara sí, que bé. Sembla que sí. A veure, que no ens vinguin aquí... Sembrava que tinguéssim algun àlien a la casa. Sí, eh? Exacte. Sí, sí, un surat molt astrat. Sí, sí, coses que passen. Doncs això, moltes vegades hem cregut o teníem la idea de que el que moltes vegades veiem en una etiqueta ens pot indicar una certa qualitat, sí, que és veritat, però que segons la zona o fins i tot el tipus d'elaboració, no sempre hi vindria expressat. A veure, és dels temes que més es glia la gent. Per què? Ens costa a tots, eh? Ja, en realitat, sí. O sigui, si ara, per exemple, tenim un grupet de vins a escollir i remenem així unes quantes ampolles, podem trobar que segons la denominació d'origen, unes pots veure el nom del vi, l'any, el nom del celler, les varietats de raïm o no, l'alcohol... O sigui, hi ha tota una sèrie de coses que són obligatòries. Però en algunes etiquetes i o contraetiquetes ens posa criança, collita, reserva, gran reserva o res. I aquí és on ve una de les grans confusions de qui és qui, què és què. Exacte. I aquella idea que si a l'etiqueta posa que és un criança o un reserva, sempre serà millor que el que no posa res. Sí. Clar, no seria exactament així. Clar, és que a vegades anem una mica cegues. Sí, es va cegues i moltes vegades no ha estat ben explicat. Per exemple, dins de les... És que clar, fa uns quants anys potser es veia molt més que ara. Això també s'ha de dir. I la gent també ho buscava més. Per exemple, si busquem dins de les denominacions d'origen catalana, podem veure tant en el Priorat, en el Montsant com el Penedès, que tens això, nom del vi, l'any, les varietats... Si mirem a la contraetiqueta, fins i tot, igual ens posa el vi, ha estat tants mesos amb botes de roure, francès o no... Ens pot donar una sèrie d'explicacions o no? Per exemple, si comprem, per exemple, o mirem una ampolla de Bordeus, o de la Bordonya, o d'altres zones, doncs bàsicament ens pot anar indicant el mateix. El mateix que... Jo ara, per exemple, aquí al davant, una ampolla de Lluna Vella del Priorat, i només és això. Priorat, denominació d'edigen qualificada, cinc l'ampolla, no posa la varietat, només tens això, el segell del Consell regulador, però no en diuen ni la varietat ni els mesos que estan amb botes. i com aquestes denominacions en tenim unes quantes. Però n'hi ha dues, bàsicament, que són de les dues zones que produeixen també més quantitat de litres de vi, com podria ser la denominació d'origen qualificada a Rioja i la denominació d'origen Ribera del Domero, que sí que a les etiquetes podem veure aquest. Criança, reserva, gran reserva. D'acord. Però no en totes. Per tant, segons la legislació, ho intentaré explicar fàcil, perquè tot i que ho és, ens complica. Si, per exemple, anem a mirar aquest Criança, o els tres paràmetres de Criança, reserva, gran reserva. Tant en una denominació d'origen com en l'altra, segons la normativa o legislació dels teus Consells reguladors, diríem que perquè a l'etiqueta posi Criança ha d'haver estat un mínim de 12 mesos dins una barrica i un mínim de 12 mesos dins l'ampolla. A veure, això a vegades és difícil de calcular. Si tenim, per exemple, en compte que el raïm es va baramar, posa-li cap a setembre-octubre del 2020, d'aquest últim any, que el vi comença fermentant un cop fermentat, que ja tindríem aquest vi considerat cap a jove, el posem a dins d'una bota, diríem que si el posem cap a la bota, cap al mes, no sé, de gener, en aquest mateix any i al 21, haurà d'estar com a mínim aquests 12 mesos de tot el 2021 dins la bota. mínim. Mínim, eh? Que no vol dir que el tinguem 13, 14, 15 o 16 mesos. Que el puguem tenir més, clar. Exacte, pot tindre més. I després haurà d'estar un altre mínim a dins l'ampolla. Per tant, és allò que diríem que quasi bé, si sumes mínim un any, més mínim un any, mínim dos. Mínim dos, posa-li cap a quasi bé tres. Segons la legislació serien que els vins de criança són els que almenys en el seu tercer any han estat un mínim de temps. D'acord. Per tant, són vins que normalment haurien de sortir cap als tres anys Tres anys d'haver... Més o menys després d'haver fet la collida. Clar, aproximadament. Diríem que són uns vins com més encursetats, perquè els hi marquen un temps. Si anem cap a la reserva, tornem a tindre aquí un mínim d'un any, més un mínim d'un any. D'acord. Sí. Però n'ha de sumar... És allò que dius, si amb el criança cap als dos i ja poden sortir, amb el reserva hem d'anar a un any més. Els tres. Però sempre et marca un mínim de dotze. Podem trobar un reserva amb això, amb uns dotze de criança. D'acord. L'únic que ha de sumar un total. El tema és que vindria el que la gent més es lia, no? Que al mínim dotze, més d'onze, però n'ha de sumar com tres. D'acord. D'acord. Necessita en global un any més envers el criança. que pot estar, per exemple... Si anem a un gran reserva... Sí, diguem. Que pot estar, per exemple, un any i mig i un any i mig, no? Exacte. Per exemple. D'acord. Això, al final les decisions és... Tastant el vi i anar veient, no? Perquè en el moment que tu creus que ja ha tingut prou temps d'aquesta criança amb gota, passarà a fer la seva criança en ampolla. D'acord. Clar. Canviarà. Si anem cap a un gran reserva, aquí diríem que ja són els 20... Buf! Que, segons les seves collites, han estat criats un mínim de 60 mesos. És que, clar. Sí, sí. 60 mesos són a veure 5 anys, tu. És molt. És molt. Per tant, però també ens acota aquest mínim 24 en gota, mínim 24 en ampolla. Després reparteixi-los com vulguis. Clar. Clar. És millor un gran reserva que un criança? No. Igual, de bo. El que pertin de qualitat és el raïm. Valor d'aquell raïm que segurament sabem. Efectivament, clar. Hi ha un raïm d'una finca més antiga i que dona un potencial de guarda molt més gran. I per això es guarden els vins tant, tant, tant. Tant de temps. Perquè ja el potencial el tenim en el raïm. Vull? Vull? Caram, tu. Sí. També ens podem trobar amb una etiqueta que ens la mirem i ens posa senzillament collita. Clar. Què vol dir això? Però tu de collita entens que seria l'any de la collita. Sí. No. O sigui que si han recollit el vi el 2019, aquell vi és del 2019, no? Recollit el 19, molt bé. Però què passa si jo faig un vi i no em vull encursetar amb aquesta normativa tan estricta i dic el meu vi ha estat 15 mesos en una barrica. El temps d'ampolla no tindria importància per dir-ho o per fer-ho constatar, però una etiqueta doncs m'han posat el segell de collita. Clar, no seria un vi de l'última anyada. Ja. Estic. Per exemple, ara aquí tinc davant un vi del celler d'Iasballo, de la Ribera del Duero, que el seu nom ja és 15 mesos en barrica. O sigui, el vi com a tal ja t'indica el temps de la barrica. Sí. T'estaria indicant que segurament podria ser un criança, però quan mirem el segell del Consell regulador senzillament ens posa en cosecha. D'acord. Clar, pot ser enganyós. pot liar, més que engany. Es pot embolicar una mica. Es pot embolicar. Clar, què és important en aquests termes? Pot ser important saber el temps que ha estat més o menys un vi en una bota. No és el mateix un vi que hagi estat 3 mesos en una bota que el de 8, que el de 15, o que el de 24, o que el de 36, perquè tindrà unes característiques organolèpsiques diferents. D'acord. d'acord. Per tant, un vi que hagi estat potser només 3 mesos en bota, quan surti al mercat podrem veure una collita que, fins i tot ja podria ser alguna del 2020, perquè si el fem així a la ràpida, clar, no tindrà aquest títol de criança. D'acord. pot estar un vi fent una criança. Ara t'oliaré més. Encara que no hagi passat per barriques. Home, no, no. Perquè hem dit que criança ja ha d'haver estat un temps en barriques, no? A la brigota. Exacte. En aquest Consell Regulador específic, de tant Rioja com Rivera, o fins i tot del Penedès, el que passa que la legislació ens diu que en sis o vuit mesos ja fem, no? D'acord. Però, escoltem-me... Clar, el terme criança, clar, l'entenem amb bota. Sí. D'acord. No pensem amb bota. Però podem fer un vi de criança sense haver passat amb bota? Mmm... No ho sé. No ho sé. Ah! Ah! Perquè estem parlant de botes, de nipòsits d'unexidable, d'àufores d'argila, parlem d'algun de majuanes de vidre... Clar, al final, el temps de cria, com diu el nom, la criança, és el fet de donar-li temps. Per tant, l'espai, si el regulador ens diu que t'està en bota, t'arà allò, però tu, de forma ben lliure, pots donar-li criança en un dipòsit de sent oxidable o en un altre espai. És el temps, el fet de criar és el fet de donar. Clar. Envellir-lo, donar-li temps, afinar-lo. Per tant, s'assumen aquí encara més tots els dubtes que tenim. Per una pregunta, Astrid. Les legislacions són les mateixes, per exemple, a nivell d'Espanya, per totes les bodegues d'Espanya? Hi ha una legislació només per Catalunya? Cada denominació d'origen té la seva legislació? Això com funciona? Sí. Sí, sí. Cada denominació d'origen subscrit al seu propi consell regulador i a la seva pròpia legislació. Absolutament. I tot jo el... De Catalunya, d'Espanya, de França, d'Alemanya... O sigui, diríem que són normatives bastant estrictes en general. O sigui, a Itàlia també podem trobar algun vi que et posi reserva, no? Però mai podrem interpretar el que nosaltres interpretem aquí com un reserva del Penedès o de Rivera o de Rioja amb un reserva que puguis trobar en una denominació de Portugal o fins i tot d'Itàlia, no? Ja. O sigui, cada una té la seva, amb les seves característiques pròpies. Perquè, estri, tots els vins han de pertanyar a una denominació d'origen? O sigui, si han de quedar adherides o... O pots anar per lliure. Per defecte. O pots anar per lliure. Vale. Pots anar per lliure. És una altra opció. Vale. És una altra opció. Déu-n'hi-do i cada vegada més, eh? Ens hi anem trobant. Sí. Hi ha vins que, fins i tot, ho podríem dir, han fugit de la denominació d'origen justament per això, no? Aquestes normes, aquests controls, no? Moltes vegades és això. Que no et deixen una mica expressar-te a tu de forma lliure sobre què és el que vols fer. Mira, fa poques setmanes sortia un celler que havia estat abans la denominació d'origen Montseny. Hi ha hagut tota una polèmica. Fins i tot hi ha denúncies en el sentit de l'utilització de noms del poble, no? Com vols dir noms del poble? Sí. Que moltes vegades tu compres una ampolla de vi i et poses el nom del poble, no? Sí. Per exemple, a veure, un dels cellers que va ser denunciat era el celler Ficària, de la Figuera, del poble de la Figuera, que està situat al Montseny, i ells sempre han posat la Figuera com a poble, no? És el valor del lloc d'on prové el raïm, no? D'acord. Pensem que cada denominació d'origen, per tindre aquest segell de qualitat a l'etiqueta, tot el raïm ha de ser de la denominació, el vi ha d'haver estat allà, el celler ha d'haver estat o ha d'estar dins el que la denominació d'origen considera que és el seu espai físic. O sigui, no podem fer un vi amb la denominació d'origen privat, el podem fer al Penedès. Clar. M'entens? O sigui, tot és molt encurcetat. Doncs els d'aquests cellers van creure oportun al seu moment sortir de la denominació d'origen, perquè ells creien que, pel que fos, havien d'estar fora, però el nom del poble, que és la Figuera, sempre ha estat present a l'etiqueta, no? Bé, hi ha hagut una denúncia, es considera que no, que no pot constar el nom del poble, que si s'havia de posar el codi postal... Bé. Això ens trobem a tot arreu, eh? Déu-n'hi-do. A molts llocs de... Sí. Segons algun, sembla que hi havia una llei, una normativa europea, dirien que els protegeix a continuar posant el nom. No sé ara ben bé com estaria el tema. Ui, Astrid! Però sí que ens hi ha. Que venen les notícies. Sí, que venen les notícies, que són les 12 en punt que hem d'anar a Catalunya Ràdio. Bé, si he tret algun dubte... Molt interessant, eh? Fantàstic. I si no, doncs és qüestió d'anar observant etiquetes i anar preguntant. Ara mirarà... Jo per això estem. Ara ens hi fixarem. Astrid! Molt bé! Que tinguis bona setmana. Igualment. Adéu. Més notícies amb Carlos Baraibar. Només a l'àrea de Barcelona caldrien uns 11.000 professionals d'infermeria més, segons càlculs del Col·legi d'Infermeres de Barcelona. Coincidint demà amb el Dia Internacional de la Infermeria, aquest col·lectiu reclama un millor reconeixement professional i econòmic a causa de la precarietat laboral que pateixen. Barcelona, Victòria Vilaplana. Bon dia, les infermeres afirmen que els territoris amb més infermeres tenen millor qualitat assistencial. La presidenta del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, Paola Galvany. Si la província de Barcelona volgués tenir la mateixa ràtio que Navarra hauria d'incorporar 10.866 infermeres, prop d'un 30% més de les que té actualment. Aquesta xifra hauria de ser de 16.000, un 43% més, si volguéssim equiparar-nos amb la mitjana de la Unió Europea. La precarietat laboral i els sous baixos han provocat una taxa d'abandonament molt elevada en aquesta professió. Victòria Vilaplana, Catalunya Ràdio, Barcelona. El Departament de Salut ha notificat avui 33 defuncions més de coronavirus. Això fa que la xifra total de morts per la pandèmia a Catalunya, des que va començar, superi als 22.000. Avui hi ha 1.350 malalts de Covid als hospitals, una quarantena menys dels que hi havia ahir. El nombre de pacients a les UCIs, en canvi, es manté molt estable. L'últim balanç d'aquest matí informa de 780 contagis nous. La caiguda dels positius detectats és molt evident amb dades consolidades. L'última setmana, amb informació tancada, la primera del mes de maig, recull 7.700 contagis, prop de 3.000 menys que la setmana anterior. Tots els indicadors, a més, milloren avui. El risc de rebrot, la positivitat, la velocitat de transmissió i, a més a més, es van posar 40.000 vacunes més a les últimes hores. Això fa que el 28% dels catalans hagi rebut com a mínim una dosi de vacuna. La macrooperació policial d'aquest matí contra una xarxa acusada de falsificar carnets de conduir i vendre'ls ja compta amb 200 detinguts, segons acaba de confirmar Catalunya Ràdio. Fonts judicials confirmen que s'haurien falsificat 1.800 carnets, pels quals demanaven fins a 10.000 euros. La cúpula estava ubicada a les comarques de Girona, però treballaven per tot l'estat. Segaró, Albert Raquena. Bon dia. Continua l'operació LOCI per desmantellar la xarxa de falsificació de carnets de conduir. A Segaró s'ha detingut el presunte cap de la banda informàtic que accedia a la base de dades de la Direcció General de Trànsit per falsificar els documents. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, haurien falsificat més de 1.800 carnets i els infractors haurien pagat entre 4.000 i 10.000 euros per obtenir-los. L'operatiu es fa conjuntament entre Mossos i Policia Nacional i comptarà amb la detenció de tots els implicats, també els clients de la xarxa. A més de Segaró s'han fet registres també a 14 situacions més, entre Quart, Calonge, Llagostera, Òbic. El cas és Calvert per falsetat, soborn, blanqueig i grup criminal. El jutjat d'instrucció número 1 de Girona. Albert Raquena, Catalunya Ràdio, Segaró. La Lliga àrab fa responsable Israel de l'escalada de la tensió a Jerusalem els últims dies, una escalada que la Lliga considera perillosa. Qualifica d'indiscriminats i irresponsables els bombardejos israelians a la Franja de Gaza. També ha reaccionat l'ONU, que diu que està profundament preocupada per l'escalada de violència a Israel i als territoris ocupats. Israel ha bombardejat aquesta nit la Franja de Gaza, ha fet 24 morts, entre els quals hi ha 9 nens i, a més, uns centenars de ferits. Durant el matí, diversos coets llançats des de Gaza han ferit 7 israelians a la ciutat d'Ashkelon. L'exèrcit hebreu ha cridat 5.000 reservistes. Els incidents s'emmarquen en la voluntat d'Israel de desnonar diverses famílies palestines del barri de Sheikh Jarrah a Jerusalem Est, fet que ha desencadenat les crítiques de les autoritats palestines i de les Nacions Unides, que han advertit que podria ser un crim de guerra. Les protestes s'han estès per tot aquest barri de Sheikh Jarrah a altres llocs de la ciutat i els precents palestins van resultar ferits per la repressió policial a l'esplenada de les Mesquites. Els esports en vau del Serra. Barça d'en Vol viatjarà mateix cap a Bielorússia, on demà jugarà l'anada dels quarts de final de la Champions contra el Meshkov-Brest. Abans de sortir, el tècnic Xavi Pasqual ha confirmat, tal com ahir es va saber, que a final de temporada deixarà de ser el tècnic de l'equip Laurana. És veritat que hem arribat a un acord perquè no segueixi la temporada vinent en el club. Ja vaig parlar amb el president i vaig estar parlant amb ell i vam acordar que el millor és que féssim una roda de premsa quan acabés la temporada, tal com ell m'ha dit, i crec que és el millor. Ha sortit, ha sortit, perfecte, ja està, és veritat, i esperarem que acabi la temporada i explicar-ho tot conjuntament amb el president. Cap problema. Mentrestant, el Barça de futbol juga aquest vespre al Camp del Llevant, partit de l'antepenúltima jornada de Lliga de Primera. Els de Koeman, si guanyen, es podrien situar provisionalment primers a l'espera del que facin demà a l'Atlètic de Madrid i dijous al Madrid. El partit començarà a les 10 i la transmissió de la TDT, com sempre, a partir d'una hora abans. També avui ja juguen dos partits més a primera, Ossassuna a Cádiz i Elx a l'avés. I en bàsquet, el joventut juga aquesta tarda quarts de set a la pista del Baskònia, en partit pendent de la Lliga ACB. Una victòria de la penya li donaria matemàticament la classificació per jugar als play-offs pel títol. Fins aquí les notícies. Notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 7 minuts, us informa Lua López. A aquest dissabte 8 de maig l'Associació Veïnal del Mas Lluí es va sumar per quart any consecutiu el European Clean Up Day, una acció organitzada a nivell europeu amb l'objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la quantitat de residus que llancem de manera descontrolada en el nostre entorn. Aquí a Sant Just es va organitzar una recollida de residus a l'entorn del parc de Collserola. Així doncs, fins a 90 persones voluntàries es van reunir dissabte per recollir 354 kg de brossa a les portes del parc natural de Collserola. Entre d'altres, es van recollir 6 pneumàtics, 6 metres quadrats de xarxa metàl·lica o 4 llaunes d'oli. Es tracta d'unes xifres esgarrifoses, però encara ho són més, quan des de l'organització s'ha constatat que molts residus han quedat per recollir. Amb la fi de l'estat d'alarma i el corresponent canvi de restriccions, el Comitè d'Emergències de Sant Just d'Esvern s'ha reunit per analitzar la situació al nostre municipi i veure com afectaran aquests canvis. Ara la situació epidemiològica a Sant Just és estable, amb 16 contagis en els darrers 7 dies, i la taxa de casos positius a l'àrea metropolitana sud és de 0,86. S'habilitaran els centres cívics amb un aforament del 50% i en grups d'un màxim de 6 persones de forma presencial. I, per tant, s'està treballant en recuperar l'activitat a espais com el centre cívic Joan Maragall, que en gina està a la vagoneta i al centre social al mil·lenari. Respecte a la vacunació, recordar que l'ambulatori continua trucant a les persones corresponents a la franja dels 70-79 anys i les persones que estan entre la franja dels 50 i 70 anys poden demanar cita a través de vacunacovid.catsalut.gencat.cat. Un enllaç que també trobareu a Ràdio d'Esvern. Aquest dissabte 15 de maig, la plaça de la Pau tornarà a ser escenari de les activitats programades amb motiu de la Festa de la Pau. Les entrades, que es podien reservar en Tràpolis, ja estan exaurides quan encara falten 5 dies. En guany, el tret de sortida de la festa anirà a càrrec de Pallassos Sense Fronteres amb l'espectacle Marramango, en el qual els Pallassos Pep Callau i el grup musical Pep Cicolan oferiran una barreja explosiva d'animació musical i d'actuació claunesca. Tot seguit, l'agrupament Escola Martin Luther King llegirà el manifest i després hi haurà actuació del grup de percussió Sant Justenc Bad d'Andarà i l'actuació del trac de Sant Just. I això ha estat tot per les 12. Tornem amb més informació als Enjust Notícies complet de la una del migdia. Fins ara mateix! No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. No condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. Vinga, doncs, ara tot just seguim amb la secció de l'Ateneu. Tenim el president de l'entitat, Albert Macià, per parlar-nos una mica dels actes que s'han fet recentment i també de la previsió dels futurs actes que tenim a l'agenda per l'Ateneu. Hola, Albert, molt bon dia. Molt bon dia. Doncs bé, acabem de passar una setmana en què hi ha hagut activitats i concerts importants a l'Ateneu, si et sembla, abans de parlar dels propers actes, fem una mica de crònica de com han anat. Per exemple, parlem del concert de l'Orquestra Barroca que va haver-hi el diumenge a la tarda. Com va anar? Bé, el concert va ser excepcional, com acostumen a ser aquests concerts de l'Orquestra Barroca. És tot un luxe que en una població com Sant Just puguem tenir un orquestre d'aquesta categoria, perquè normalment això no estava abans de les poblacions petites. I el concert va ser excepcional, va ser un concert amb música de Heidi Nelia Vivaldi. I amb la sorpresa, bueno, ja estava anunciat que tocaria un jove violoncialista, el Guillem Gironès, que justament feia 14 anys el mateix dia del concert. Estem parlant d'un nano jove i que realment va ser excepcional. Escoltar-lo va ser, jo crec que ens en recordarem, perquè com d'aquí uns anys ens sentirem a parlar, dient, mira, el vam escoltar a l'Ateneu. Però ell forma part de l'orquestra? I actua amb l'orquestra, perquè el seu pare i la seva mare els dos estan a l'orquestra. La mare és violonista i el pare toca la turba, toca instruments de corda bastant atípics. I ell va començar, perquè recordem que fa uns dos anys, fa dues temporades, no sé si aquesta, si una mica abans o després, si fa una mica més de dos anys o una mica menys. Sí. Ja va actuar l'Ateneu en aquell moment un concert, que va ser la primera vegada que actuava amb l'orquestra barroca i que realment era perquè, bueno, el director confiava molt en ell, va tocar una petita peça, ja es va veure per on t'apuntava el nano, i aquesta vegada era ell protagonista directament, perquè, bueno, era el solista d'una peça. A més a més, jo no entenc de música de dificultat, però em vaig intuir que era una peça bastant difícil d'interpretar. Ah, clar. Molt bé. Així que va ser un concert excepcional el diumenge. Sí. I veníem una mica amb la tònica també ja del dissabte, perquè també va haver-hi un altre espectacle. Sí, tot un altre estil, però vam tenir a la sala 50 Nadia i vam tenir la Núria Graham, que ens va oferir un concert meravellós al piano, sola, al piano, acompanyant-se amb el piano. Jo crec que també un altre d'aquests concerts que tothom recolterà normalment toca o amb la seva banda o amb altres instruments. I feia molt de temps que tenia ganes de fer un concert en piano i va tenir l'oportunitat de fer-lo a l'Ateneu, que, a més a més, es va trobar amb el piano de cua de l'Ateneu, un piano que té ja prop de 120 anys, però que va encantar la sonoritat i va ser un concert que va estar molt proper al públic, amb explicacions, aquests concerts de la Vicer, abans del concert, durant uns deu minuts, la periodista Anna Servian fa una petita entrevista, en aquest cas a la Núria Graham, i per fer comentar quatre anècdotes de la vida, quatre coses que s'aproximen al seu coneixement. i, bé, va ser, ja dic, un concert molt proper, molt agradable, la gent va sortir encantada i ara esperem ja que el proper concert i l'últim d'aquest primer cicle de la Vicer realment acabin de... posin ben alt aquest cicle i ens en recordem a partir d'ara que també podem portar músics de molt alt nivell de Sant Just. Clar, exactament. A més a més, les entrades estaven exaurides, no, per la Núria? Les entrades estaven exaurides i, de fet, per la Judith Nederman hem obert una sessió a les 5 de la tarda, les 7 de la tarda estan exaurides ja, i a les 5 de la tarda n'hem obert una altra per donar més possibilitat a la gent de poder escoltar aquí Sant Just aquesta altra figura de la cançó. En dues sessions que, possiblement, la de les 5 de la tarda, dies abans potser també estaran exaurides, o sigui, que farem completos. Jo m'atreviria a dir, al ritme que va, que sí, que uns dies abans ja també haurem de penjar el cartell d'entrades exaurides i sí que llavors ja no tindrem més possibilitat de fer més sessions. Ja, fer-la venir més cops ja, difícil, eh? Difícil, difícil, sí, sí. Molt bé, doncs hem fet un repàs, Albert, de dos espectacles que van tenir aquest cap de setmana, i què és el que ens espera per aquests propers dies? Tenim alguna cosa a l'agenda? Bé, tenim a l'agenda, sempre tenim coses, el que sí que direm és que, bé, aquesta setmana podés una miqueta més tranquil·leta, i comencem divendres. Divendres tenim una xerrada, una xerrada que organitza l'Oceó amb el títol de Històries de l'Oceó, i la d'aquesta xerrada és, parla sobre el disc dels Segadors que es va fer l'any 1976. Va ser el primer enregistrament dels Segadors després de la guerra, amb una carrera que hi havia diverses entitats corals que volien enregistrar-lo, i per unes casualitats d'aquelles de les... de, bé, casualitats i l'estaten de les discogràfiques, doncs va fer que l'Oceó fos el qui tregués aquest primer disc als Segadors després de la guerra. I això ens ho explicaran en Pere Font i en Pec Quintana. I com a cosa particular també, del qual també se'n parlarà, és que aquest disc es va portar, se li va portar el llavors president de la Generalitat de l'Axili, Josep Tarradellas, en el seu auxili, se li va anar a portar el disc. Ostres, qui li va portar el disc? Bueno, gent de l'Oceó, entre ells el Pec Quintana, que és un dels que ens parlarà. Per tant, tindrem unes explicacions de primer nivell. Això serà divendres a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari. Molt bé. És a dir, dintre d'aquesta exposició, d'aquesta celebració també... Sí, això és un complement que es fa a l'exposició que està al Seria de Can Ginestar, que està oberta fins al dia 11 de juny. Tothom qui vulgui pot passar-hi. I això és una de les activitats complementàries. I l'altra setmana ja en parlarem, que hi haurà una altra... Una altra activitat. Una altra conferència d'aquest tipus. En aquest cas es farà al Seria de Ginestar perquè parlarem de l'estandard. L'estandard està ja i es parlarà directament de com es va confeccionar, com s'ha restaurat, perquè ja és una peça històrica i ha calgut ser una restauració per part d'especialistes. I bé, però això ja serà el divendres 21. Aquest divendres parlarem d'audits. I dissabte i dimensi tenim festa. Però aprofito per dir que el dimecres de l'altra setmana, perquè a vegades, si no, quan ho diem ja és massa just i la gent ja s'ha anotat coses a l'agenda, i el dimecres de l'altra setmana, dia 19 de la tarda, farem la projecció del cicle Gaudí i en aquest cas passarem la pel·lícula La Vampira de Barcelona. Ah, mira, ostres, aquesta pel·lícula... És una pel·lícula amb 14 nominacions al Gaudí i 13 premis. És una pel·lícula realment que pensem que pot atraure molt la gent i per aquest motiu demanem que qui vulgui fer reserva d'entrades que enviï un correu al correu de la Teneu demanant que se li reservin, perquè suposem que no hi haurà problemes, però és una pel·lícula que pot cridar molt l'atenció i, per tant, més val que la gent ho sàpiga. Perquè, Albert, ara que han canviat una mica les normes pel que fa a tot el tema de la pandèmia i això, per exemple, el tema del toc de queda, us heu replantejat de modificar alguns horaris de conferències o de projeccions de pel·lícules, que potser en lloc de ser a les set eren una mica més tard, a les vuit, o les voleu mantenir? Sí, concretament ho farem pel que fa a foraments, per descomptat, que mantenim el 50%, que és el que es permet, això sí que en el moment no es toca, i pel que és l'horari, ens ho estem plantejant, sí que puc avisar que el documental d'aquest del mes, que passarem el 20... ja no recordo quin dia és, el divendres, aquell sí que començarem a les vuit del vespre. El 28 diria que és, 28 de maig diria que... Sí, exactament, sí, sí, és possible. Aquell sí que el començarem a les vuit del vespre, però, bueno, això... Aquest, el cicle Gaudí, el tenim anunciat a les set i el farem a les set per no crear més problema entre la gent. Clar. I, Albert, ens hem deixat, ho has comentat bé, va haver-hi la inauguració de l'exposició, que també va haver-hi la setmana passada, de l'Orfeo. Com va anar aquesta inauguració d'exposició? Molta gent. Parlàvem d'això, i l'acte d'inauguració no ho vam parlar bé, l'Orfeo va cantar tres peces allà fora, que ens hi estàvem, amb una mica d'aigret, amb el sol que anava a la cara dels que ens estàvem mirant, que nosaltres estàvem d'esquena, i, per tant, els espectadors que teníem al davant havien de suportar la posta de sol, que era molt maca, però, clar, feia tancar una mica els ulls. Es van interpretar tres peces, i, a partir d'aquí, llavors, també hi havia la presència de l'alcalde i de la regidora de Cultura, i, bàsicament, el Ricard Segura va fer una mica de... va parlar una mica del contingut de l'exposició, i tot seguit ja es va donar pas a la gent que comencés a circular per allà. És una exposició que recogís, bàsicament, fotografies d'aquests 70 anys, cartells, i algun objecte més, i està, bueno, em sembla que en vuit blocs identifiquen diverses etapes o diversos conceptes que intervinen en aquesta exposició. I, a més, també va sonant música, no? Per la sala, em sembla, de gravacions de l'exposició? Sí, sí, va sonant música de fons, efectivament. Molt bé. Dels diferents i uns registraments que ha fet l'Orfeó. Què bé, doncs, ens anotem. Escolta'm, tenim de temps fins l'11 de juny per passar-nos-hi. Sí, això és un perill a vegades, eh? Perquè, bo, tinc temps, tinc temps. Sí, i després acaba passant, la gent va a última hora, eh? Sí, però amb aquestes coses, i amb aquestes coses moltes vegades, particularment ara estic dient, m'apunto a fer les coses de seguida, perquè l'experiència em diu que quan a vegades dic que tinc temps i ho veuré, moltes vegades se'm passen. Sí, sí, sí, sí. A mi també m'ha passat això molts cops, i segur que molta gent també, que pensem que tenim temps i després ens agafa el tren. Molt bé, Albert. Doncs, gràcies per aquests minuts aquí al Just a la Fusta. i la setmana vinent, o ja de cara a la Festa Major de l'Ateneu, a finals de maig, tornaríem a parlar per parlar d'activitats, d'acord? Molt bé, perfecte. Que vagi bé. Doncs a rebeure. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Pareu. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Sant Justenques. Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pont. Comencem un nou programa de Sant Justenques avui amb la Montserrat Giró i Selma. Hola, Montserrat, què tal? Hola, bona tarda. La Montserrat va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any 44, filla d'una família... El teu pare era recadé? Sí, el meu pare era recadé de Vilanova, Barcelona. Llavors, en aquella època no en deia entreginer, sinó que era recadé i agafava el tren i teníem una agència del carrer Agó que ell feia de recadé. Allà a Vilanova és on vas néixer, on vas créixer, vas anar a l'escola, una escola de monges... Sí, bàsicament. Hi havia tres escoles de monges i jo vaig anar a la cadena de l'Immaculada, que tenien també una escola a Barcelona. La casa mare era a Barcelona. En tens un bon record de l'escola? Diria que no en tinc un mal record, però sí que vaig dir que els meus fills no anirien a l'escola de monges. Després, als sis anys, quan tenies sis anys, el teu pare va morir i això va ser un cop dur, no?, per la família? Sí, va ser realment una època molt difícil, perquè estem parlant dels anys 50, va morir l'any 50, i en aquell moment, doncs, cada família depenia de la seva pròpia economia i això va ser per la mare, doncs, tenir que tirar endavant amb els... Jo sé que tinc una germana més gran i un germà bessó. Un germà bessó va morir ara, quan va fer 60 anys. i això va comportar tot un... Primer vam estar un temps intern a l'escola, però la mare això li suposava, doncs, no veure'ns i després vam passar a mitja pensió, vull dir, vas... I ella, doncs, imagina, que en aquella època, una persona que només havia anat a Barcelona molt poques vegades, que no coneixia els carrers per enlloc, o sigui, es va haver d'enfrontar amb una feina i es va haver d'enfrontar amb una feina d'homes, encara que ella sempre havia treballat, perquè, bueno, ella, els meus avis materns eren de Cretes, i quan van venir a viure a Vilanova i abans l'àvia Cinta a Cretes tenia una botiga d'aquestes que hi havia de tot, i a Vilanova van també posar una botiga, per tant, ella sempre havia treballat, però es va haver d'enfrontar amb un món d'homes que en aquell moment, doncs, era molt complicat, però era una dona excepcional en quant a molts aspectes, en molts aspectes. I aquest treball, penso que el va fer fins que va tenir més de 60 anys i anava a Barcelona el dematí, agafava el tren a les 7 del dematí, tornava a les 3 de la tarda i els últims anys tornava a agafar el tren de les 5 i tornava a les 8 del vespre. I nosaltres l'ajudàvem, l'ajudàvem a portar els paquets, les cartes, aquelles coses petites. Suposo que us va afectar també els fills, d'alguna manera, el fet que la mare s'hagués d'encarregar de la família, us va obligar a ser més autònoms, d'alguna manera. Sí, sí, ens va obligar a ser més autònoms, però a la vegada també, o sigui, era com, no una dependència, però també era com depenguéssim d'altres persones, no sé com dir-ho, la família que ens ajudava. A les persones que ens ajudaven. Sí, vull dir, era una barreja de cantar. Es explica que la teva mare va ser una dona forta. Sí. Potser per això també aquesta és una de les cançons que m'has demanat, que sóc una dona de la Marina Rossell. Sí. Que escolta. Que aquesta cançó fa referència a un poema, oi? Sí, un poema de la Maria Aurelia Campany, que, doncs, penso que és molt representatiu, perquè també aquest any fa els 100 anys, la Maria Aurelia, i se li dedica a ella. Potser hi hauria algunes frases que les canviaria, segurament, però jo, perquè jo sempre, a casa, sempre he vist, tant per part del pare com per part de la mare, i després, per la fesomia, diguéssim, de Vilanova, sempre he conegut que les dones han treballat. Per tant, aquesta vessant de dona treballadora. Una activitat que també vas fer durant molts anys i que per tu va ser molt important, perquè va ser com una mena d'escola de la vida, pràcticament, va ser l'escoltisme, oi? Sí, sí. A Vilanova. A Vilanova, sí. Hi havia l'agrupament del Beis, que després ens vam ajuntar amb els de la Geltrú, que es deia Roja Flor, i per mi va ser la meva escola activa. Era un agrupament de noies. Abans l'escoltisme era segregat. Exacte. No hi havia la coeducació. Només va ser fins als últims anys que hi va ser que a nivell de secretariat i d'allò ja en vam començar a parlar, però fins a la... ens trobàvem amb els nois, però sempre amb una distància. Ara, fora de com a festes, també ens trobàvem. Vas estar amb les d'Aines, no? Sí, vaig estar... És a dir, vas estar com a majorala, es deia. Exacte. Llavors, es deia, amb els nens, era la Kela, i amb les nenes, era les d'Aines, que era la majorala. Hi havia... I llavors també estàvem... Com que estàvem a Barcelona, era la casa mare, per entendre'ns, que portaven totes les coses endavant. l'agrupament de Vilanova tenia connexió amb tota la demarcació de Tarragona. I llavors això també va fer que estiguéssim viatjant i fent coses. La Montserrat va començar a treballar també aviat, els germans van poder seguir estudiant, la Montserrat d'entrada es va posar a treballar en diverses feines en comerços i als 17 anys també a la fàbrica Pirelli. Sí, va ser el treball i dels últims anys també una mica d'estudiar, però a la fàbrica Pirelli allà vaig conèixer el món obrer, vaig estar-hi durant uns anys. Allà, quan et feia el contracte, era obligatori que si et casaves havies de deixar la feina. Els últims anys que vaig treballar amb l'empresa tenia el que en deien el jurat d'empresa i en aquest jurat hi havia una part que era dels empleats, diguéssim el que estava en tota la part administrativa i després, i tècnica, i després els obrers. I jo vaig tenir, em va demanar si m'hi volia presentar, em vaig presentar i puc dir que va ser, com a dona, va ser la primera de les... bé, el que vaig treure més nombres de vots, no? I això va ser una tasca que en aquell moment, fixeu-vos que defensàvem les 40 hores, treballàvem 44 i defensàvem les 40. I ara jo quan hi penso, m'esgarrifo els canvis que hi ha hagut, que han anat a pitjor, no pas a millor. En moltes reunions que es feien en aquell moment, reunions de sindicats també, clandestines. Exacte. O sigui, sortíem, anàvem a esmorzar el pi de la Mací en Cabanyes, que avui és un museu molt agradable de veure, i anàvem a Manresa, perquè la Pira li tenia una altra a Manresa, i llavors ens trobàvem a l'església, ens teníem les reunions a dintre de l'església. A l'església protegia, no?, d'alguna manera, aquesta reunió. Sí, protegia, protegia. Jo penso que no només les protegia, sinó que hi havia capellans molt compromesos. Després, la Montserrat Giró va ser també arrel de l'escoltisme, que va conèixer Jesús Castro. Sí. Jesús Castro és el teu marit. Sí. Us vau conèixer, sopa, arrel de l'escoltisme, oi? Sí, ens vam conèixer en una festa que hi va haver, que no era una festa, era una castanyada, que es va organitzar així, a Voleu, per dir-ho així, i ell, amb altra gent de Barcelona, va venir a Vilanova i ens vam conèixer, i a partir d'aquí, doncs fèiem el que llavors es deia festejar, no? Sí. I érem un grup d'amigues que els seus, la seva parella també era de Barcelona, i llavors els diumenges venien, el cap de setmana venia a Vilanova i a despedir-lo després a l'estació. És curiós perquè el Jesús Castro, com has dit, era de Barcelona, de la Barceloneta, concretament, tu eres de Vilanova i les Altru, i d'alguna manera vau dir, doncs anirem a viure a un lloc tranquil i a més a més com a mig camí, no? Més o menys? Sí. A Sant Just. Sí, Sant Just, perquè el Jesús treballava a Barcelona. Vam a prop de Barcelona, però vaja. Sí, vam buscar un lloc tranquil i, bueno, doncs el primer que vaig conèixer a Sant Just va ser l'administració de finques. La Mat. La senyora Mat. Exacte. Va ser la primera que vas... La primera persona que vam connectar per poder llogar el pis. Us vau casar a Sant Just? Aquí, a l'església de Sant Just? Sí, ens vam casar a l'església de Sant Just, que llavors hi havia mossèn Ramon Graner, que ens coneixíem també perquè ell estava, havia estat a Canyelles i havia tingut relació amb Vilanova i així va ser com vam decidir venir aquí, perquè, clar, hi hem de portar les dues famílies i vam dir, no, comencem el lloc que hem de viure. En el moment de casar-vos vas veure obligada a deixar la feina, perquè aleshores les dones, quan es casaven, deixaven la feina. Sí, era obligatori deixar la feina. També és veritat que el venir a viure aquí doncs tampoc no podia, no era compatible, no? Però l'arrel principal era que estàveu, bueno, per contracte ho havies de deixar. Això per una dona era complicat també, no? Aquesta... Sí. En aquell moment hauria de ser més normal, però ara en sobte. Bueno, pensa que jo sempre... Vilanova ha sigut una... Hi havia molta indústria textil i la dona treballava. O sigui, jo tots els meus entorns doncs han sigut de veure la dona treballant. Doncs en aquell moment vas deixar la feina i molt aviat ja també et vas quedar embarassada. Sí, molt aviat. I vas tenir... Bé, primer vas tenir el teu fill Jordi, però has tingut tres fills, dos fills i una filla. Sí. El Jordi, la Mariona i l'Oriol. Exacte. O sigui, era l'any... el 68, no? El maig del 68 nosaltres esperàvem el Jordi i va ser una... Bé, vam viure potser des de la distància el maig del 68 però també convençuts d'aquelló que s'estava fent aquelles protestes doncs havien de... nosaltres també ens hi veiem implicats. Com dèiem, doncs, vas tenir tres fills. Quan vas arribar a Sant Just, la primera vinculació va ser amb la parròquia, perquè ja coneixies el mossèn. Sí. I ja des d'aleshores està vinculada la parròquia, oi? Sí, perquè jo penso que la participació és important per tots els àmbits que ens movem, perquè formem part de la societat i hi ha coses que les hem de fer funcionar a partir del que nosaltres estiguem també. Després parlarem més a fons també de la teva vinculació amb la parròquia, però quan van néixer els teus fills també, això et va donar peu a una altra participació o col·laboració amb la comunitat que va ser a través de les apes, aleshores, que ara són les ampes. Sí, exacte. O sigui, llavors, al anar al Jordi, o sigui, tots tres van estar escolaritzats a l'escola primer Taneu, després va ser a l'escola Montseny, però el Jordi va ser que va començar a l'escola de la Taneu i va acabar a l'escola de la Taneu, en refereixo a l'edifici de la Taneu. Llavors, quan matricular el Jordi aquell primer any, hi van haver eleccions del que allà se'n deia patronat, patronat de pares, també, o sigui, encara no... I llavors, també, doncs, bueno, de les persones que es van presentar també vaig ser una persona que vaig estar a la vida i això, doncs, va ser també una descoberta del món de l'educació que sempre he pensat que l'important per a les persones és l'educació i ja em vaig adonar el temps de treball i després em va quedar doncs, que era una cosa que s'havia de defensar l'educació, sobretot que les persones tinguin aquest criteri i siguin lliures en el pensament i en la forma d'actuar. va ser presidenta de l'APA? Els últims anys, els últims anys vaig ser presidenta, va ser, bueno, l'època que hi havia, doncs, ja estàvem a l'escola Montseny i per mi, doncs, va ser un temps també, estàvem molt en comunicació amb les diferents escoles, amb les plugues, o sigui, va ser una època molt rica també de moviment. Quan els fills van ser grans, el Jesús va deixar la feina i vau començar un negoci d'aparells de mesura industrial. Exacte, vam amb una altra família, un altre soci, vam començar i llavors jo vaig començar com a empresària, vaig estar un temps perquè, bueno, doncs, aquella necessitat també de tenir vida pròpia, de no estar i el Jesús també és el que sempre m'ha ajudat, m'ha ajudat, entès perfectament doncs, que hi ha, ha d'haver-hi autonomia. I de fet, a partir d'aquí també vas començar a estudiar dietètica, vas estar una temporada fent d'auxiliares d'infermeria també. Sí, primer vaig, vaig, vaig estar a Sant Joan de Déu, que ho vaig estudiar a Sant Joan de Déu, quan vaig acabar, doncs, vaig fer unes suplències, però allà a Sant Joan de Déu la norma era començar pel torn de nit i llavors va arribar un moment que era incompatible a la casa, als fills, perquè amb nosaltres també vivia la mare, que això, per una banda, era una tranquil·litat que era una ajuda, però també era una persona gran que havia de cuidar i va arribar un moment que vaig dir no, així no pots continuar perquè no era viable. Era impossible, no?, compaginar-ho tot. Exacte, i llavors, abans d'estudiar vaig tornar a ajudar el Jesús amb la seva feina, però després ja em vaig dedicar, bueno, ho compaginava, el dematí anava al taller i després anava a estudiar a la tarda. Estudiar a la tètica que era formació professional. Sí. Aleshores, com és que vas decidir fer aquest pas? Bueno, perquè vaig jugar als programes, em va agradar i llavors vaig decidir i no sol, juntament amb el Jesús doncs vam decidir que allò era un moment de poder-ho fer. Ell m'hi va empènyer molt i realment penso que va ser un encert, un encert. Vas fer pràctiques primer a un hospital privat després a poder fer un públic a Belvitge i em va ajudar molt tenir aquesta doble visió. Sí, em va ajudar molt perquè sempre he considerat que el públic és important perquè és per tothom i llavors el conèixer el privat que realment va ser allà vaig aprendre molt vaig tenir tracte amb persones molt agradables i em van ajudar molt però vaig voler conèixer la vessant pública i per sort jo coneixia una persona que és d'aquí Sant Jús la Cocòbil Arassau i ella va fer que pogués fer les pràctiques allà i realment és un altre món i això doncs va ser que encara m'obrís més els ulls en el sentit de defensar les coses públiques. Després d'aquesta etapa estudiant vas estar treballant a l'Ajuntament també una temporada? Sí, va ser una temporada molt bonica llavors hi havia ai perdó hi havia l'Antoni López d'alcalde i la Clàudia Cortés de regidora de benestar social i sanitat i es va posar en marxa un grup un curs que es deia promoció de la dona i jo doncs vaig fer el que el curs dietètic aplicada hi havia psicologia hi havia pintura hi havia costura o sigui que era tot un conjunt de i penso que tot el grup de dones que en aquella època doncs això es va tirar endavant van encara ara les trobes i consideren que va ser una aportació molt important a la seva vida va ser d'alguna manera uns cursos per fer que les dones sortissin de casa tinguessin més un espai propi no? Sí exacte i sobretot penso la part psicològica que hi havia l'Anna López doncs feien coses molt interessants molt interessants i els hi va ser doncs mira només com a anècdota en aquella època el carnet d'identitat deia sus labores clar què vol dir sus labores no vol dir res com a mínim mestresses de casa i vam tatxar-ho i vam posar mestresses de casa sí com a reivindicació exacte exacte en aquesta etapa també has fet xerrades a escoles sí xerrades a la 11 per exemple sobre dietètica sí sempre t'ha agradat no? aquesta base educativa sí la part educativa m'ha agradat molt perquè l'època diguéssim també que vaig estar més a les escoles dintre de diferents comissions doncs també m'agradava aprendre del que estava en aquell moment fent o que pogués entendre tot el que era l'ensenyança i després d'aquesta etapa t'ho van demanar una vegada i a la segona finalment vas acabar acceptant d'anar de tornar o d'anar a treballar a l'hospital de Bellvitge sí sí perquè just et vas fer de rogar d'entrada sí perquè en aquell moment tenia aquests projectes a Barcelona i aquí d'educació i jo volia continuar amb educació però després vaig veure que clar anar per lliure en aquell moment era molt complicat i també doncs vaig amb el Jesús em van parlar i vam decidir que sí que ho acceptava i també vaig veure que també em podia dedicar a l'educació perquè la relació amb els pacients comporta una part educativa comporta una part educativa i ho recordo com vaig estar-hi durant 20 anys i per mi va ser una època d'un treball de grup d'un treball d'equip del tracte que et deia amb el pacient que és el que pateix l'enfermetat doncs vaig primer primer vaig estar més dedicada a persones amb malaltia infecciosa llavors jo vaig tractar més persones que tenien el VIH i després ja els últims anys em vaig dedicar més a la obesitat mòrbida i això doncs porta un tracte i una riquesa impressionant ha estat la teva tasca a l'hospital del vitre durant 20 anys fins que em vaig jubilar que deies que estaves en un equip on hi havia 3 persones de Sant Just curiosament no sé si dic els noms una és la doctora Virgili que encara hi està treballant la Núria Virgili Casas i després la coordinadora la Coco Vilarassau vull dir amb elles i amb tot l'equip doncs els estic molt agraïts perquè sempre m'han ajudat i sempre han sigut un referent hem repassat la vida professional de Montserrat però també cal destacar tota la col·laboració que ha fet amb entitats del poble la parròquia ja ho hem explicat també el col·lectiu Nostra Dona quin és l'objectiu d'aquest col·lectiu? bé el col·lectiu Nostra Dona doncs té diguéssim la estar o sigui primer formar part doncs d'aquesta parròquia d'aquesta vida activa de la parròquia i després doncs anar fent estudis o profunditzar en diferents temes que doncs potser hem anat descobrint descobrint aquest missatge més femení que també té l'Evangeli i això quan l'any passat per exemple vam treballar el tema de la pobresa perquè la pobresa femenina o sigui la pobresa té nom de dona de la pobresa que vam treballar des de l'Evangeli i en l'actualitat i llavors això doncs el que estudiem o el que parlem ho donem a conèixer després a tota la població però i també formem part del col·lectiu de dones en l'església que es treballa per la parietat al col·lectiu hi ha teòlogues no sé la Marí Baudreiner la Begoña Romana altres doncs que tot això doncs fa que que el teu horitzó doncs s'ampli i que que estigui més fonamentat amb el que és realment la vida de de de la dona també dins de la parròquia la Montserrat Giró participa en el programa Veus de la parròquia sí fa ajuntament amb altres persones sí amb la Lina fem el programa amb la Lina que es diu Paraula Viscuda ell és la conductora del programa i jo hi participo d'una manera doncs més més senzilla diguéssim com a membre de nostra dona també creus que la gelésia és un un ens una entitat masclista en general en general no per sort no totes les persones sinó parlo de Sant Just parlo en general en general en general sí en general sí pensem que algun dia això podrà canviar però de moment doncs hem d'estar picant pedra en aquest sentit picant pedra picant pedra sí sí perquè de vegades les interpretacions que es fan de les coses però desitgem que això canvi perquè no té sentit en l'època del segle que estem una altra implicació important de la Montserrat Giró és l'associació de salut mental del Vas Llobregat com és que vas decidir col·laborar amb ells? bueno jo quan em vaig jubilar em vaig plantejar que quines coses podia fer jo coneixia l'associació a través d'altres persones i vaig decidir que m'hi volia dedicar perquè és una malaltia que ha estat molt mal compresa per la societat molt deixada de banda per part dels diferents dels governs sobretot de tota l'època primera de la democràcia aquí a Catalunya i bueno doncs requereix un treball continuat perquè també t'ajuda a comprendre i entendre altres situacions bé com hem vist la Montserrat Giró i Selma una persona molt implicada també en diversos aspectes socials ara amb el que és la salut mental estem en un projecte que en diem salut comunitària al Baix Llobregat amb tots els pobles del Baix Llobregat fa poc vam fer una festa fantàstica i perquè és un canvi de paradigma o sigui formem part de les persones que tenen o sigui formen part de la societat i està comprovat que les persones que tenen habitatge treball un suport diríem social aquestes persones tenen menys ingressos són més felices i estem en aquest projecte i estic en un grup que es diu vida bona i aquesta vida bona és la que volem i la que desitgem per tothom sigui quina sigui la seva procedència la seva malaltia perquè ja no parlem de malaltia sinó que parlem de fragilitat amb aquest missatge de la vida bona acabem l'entrevista amb la Montserrat Giró i Selma moltes gràcies Montserrat per haver vingut al programa gràcies Sergi moltes gràcies d'haver-me donat aquest altaveu perquè una oportunitat també per explicar sí perquè penso que les persones que som que no som nascut en el mateix lloc doncs no se'ns coneix de la mateixa manera que el que sempre és del veïnat però jo sí que t'ha de dir que nosaltres a Sant Just vam fer una bona elecció perquè ens sentim molt estimats i molt volguts tota la família per tant vam fer una bona elecció i aquí estem doncs gràcies per haver vingut acabem amb la cançó mucho más mucho mejor de Jarabe de Palo gràcies Montserrat gràcies Sergi Gràcies Gràcies Més Gràcies Gràcies Més Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!