Actualitat local, 8M, tertúlia i portes obertes

Just a la fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10. I us saludem per començar 3 hores de Just a la Fusta, 3 hores per acompanyar-vos amb l'actualitat, entreteniment, també amb una mica de música i per fer-vos passar una mica millor aquest matí de dilluns 5 de març. Un matí en què ens hem llevat amb sol, també amb una mica de vent, en parlarem més tard amb el Carles Hernández i Rius. Primer de tot, però, com sempre, parlarem de l'actualitat Sant Justenca, amb l'Andrea Bueno, que ens portarà les notícies del municipi, i també amb ella farem un cop d'ull a les principals portades dels diaris del País. A la segona hora del programa parlarem avui amb la Dolors Cardona arran d'una sortida que es fa aquest dissabte, el grup nostre dona de la parròquia, el castell de Gallifa, i també farem la tertúlia habitual dels dilluns. I més coses per avui, farem cuina amb la Carme Amador, parlarem de la sortida que es va fer i de la pallada de sardans històrica que es va fer a la Creu del Padrón, parlarem amb el president del centre d'estudis injustencs, en Pere Fonts. I com que és setmana de visites a les escoles, jornades de portes obertes i reunions amb els pares, aquesta setmana anirem parlant cada dia amb alguna de les escoles públiques del municipi que ofereixen aquestes jornades de portes obertes. Avui serà el torn de parlar amb la Carme Miró, la directora de l'Escola Montseny. I tot plegat, com dèiem, acompanyat també de bona música avui, com que és un dilluns i costa una mica... segons com costa una mica arrencar-los. Començarem amb el Morrissey, amb aquest Every Day is Like Sunday. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 13 minuts de les 10, saludem a aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. Dilluns, 5 de març. Començarem parlant de bones notícies. Sí? Molt bé, doncs vinga, comencem. Doncs comencem parlant d'un dels actes més destacats d'aquesta setmana, ja anirem parlant al programa, però us recordem que avui s'acaba el període per comprar els tiquets per assistir al sopar amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que es fa aquest divendres. Els tiquets costen 28 euros i s'han de comprar al Centre Social al Milenari fins les dues, o bé a la tarda, de 3 a 8. El sopar es farà divendres a les 9 del vespre a l'Hotel City Park Sant Just i l'organitza el Consell Municipal de les Dones. Aquest és un dels actes que es fa al municipi per conscienciar tothom d'aquesta jornada del Dia Internacional de les Dones, però el Casal de Joves també s'assuma a la celebració del 8 de març amb moltes activitats culturals. Dijous, d'una banda, a les 6 de la tarda, s'inaugurarà l'exposició Dona vot i participació sociopolítica a Barcelona el primer terç del segle XX. I divendres, a partir de dos quarts de 7 de la tarda, hi haurà classes de defensa personal amb la gent d'Alta i Kwon dos enjust, una masterclass de salsa Martín León, i una mostra dels tallers de teatre social i teles. Tot plegat aquesta setmana. Doncs, a més a més, farem una tertúlia aquí dijous a la ràdio, també a les 11 i 10, em sembla que és, amb diferents dones del municipi, per parlar d'entre diferents temes referents a tota aquesta qüestió de l'evolució de la igualtat de la dona, etcètera. Això mateix. Doncs, molt bé, passem a la següent informació, també referent a aquests dies. Sí, i diumenge us recordem que se celebra la tradicional calçotada per la independència de la secció local d'Esquerra Republicana i que el convidat d'enguany serà Miquel Sallarès. I també us recordem que avui és l'últim dia per comprar els tiquets al local del partit, al carrer Raval de la Creu, número 4, de dos quarts de deu fins a les onze de la nit. Són 15 euros i a partir d'aquí haureu de reservar els tiquets per telèfon trucant al 696 95 61 35. La Calçutada tindrà lloc diumenge al migdia al Casal de Joves. Si voleu assistir-hi, que sapigueu que avui s'acaba la compra dels tiquets de forma presencial i a partir d'aquí serà per telèfon. I fem ara un últim apunt, Sant Justell. Sí, parlem d'atur. El febrer ha augmentat en quatre persones a Sant Just. En total n'hi ha 814 sense feines, segons dades del Ministeri de Treball. Això és una cinquantena més que un any enrere i ja és el cinquè més consecutiu de pujades. L'augment del febrer ha estat general a tot el país, no només a Sant Just. Al Baix Llobregat, per exemple, s'ha incrementat a prop d'un miler de persones i ja se superen els 69.000 desocupats. I en el conjunt de Catalunya hi ha més de 640.000 persones apuntades a les llistes de l'atur, que són 9.000 més que al gener. Sí, hi ha aquestes xifres que van pujant mica en mica. Molt bé, Andrea. Doncs d'aquesta manera acabem aquest repàs ràpid per algunes de les notícies del municipi. Parlem tot seguit. Molt bé. Fins ara. Passa un minut d'un guardons del matí. Escoltem ara Rufus Juan Rey. I tot seguit repassarem l'actualitat de la premsa del dia. I'm out there without you and I shed a tear between my legs. Bona nit. Fins demà! Gràcies. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. I fem ara aquest repàs per la premsa amb l'Andrea Bueno. Saludem la de nou. Bon dia, Andrea. Bon dia. I comencem, com sempre, pel punt avui. Unes portades, a més, que avui cadascú parla d'uns temes o altres, però la fotografia sí que de totes, en tots els casos, ens ensenya a Putin, no? Que vaguen aquestes eleccions. Sí, amb llàgrimes als ulls, emocionats, emocionat després d'aquesta victòria. Comencem parlant d'això, victòria anunciada de Putin, que torna al Kremlin i el veiem emocionat fent un Parlament després de guanyar les eleccions. En Economia llegim que les grans empreses guanyen un terç menys per la crisi. Els 12 principals grups de l'Estat van guanyar 27.258 milions d'euros l'any passat. Diu que només dues grans firmes catalanes augmenten beneficis. És una altra de les notícies destacades. També llegim en portada del Punt Avui que el govern rescata Muià per evitar que enmultin l'alcalde. Condemnen el consistori a pagar un deute i si no ho fa, el nou batlle serà sancionat. una de les notícies curioses que vam conèixer ahir, detingut al metro amb una moto robada, i veiem un noi en una andana de metro de Barcelona amb una moto. Reportatge titulat de cops secundaris. La majoria dels càrrecs del PSC en els tripartits fora de l'escena política, també política, el govern creu que el pacte fiscal és qüestió de vida o mort. I dues coses més. Entrevista avui Oriol Brogi, que diu que ha de ser horrorós defensar una obra que no interessi, I pel que fa al futbol, l'Espanyol no va ser rival per un Madrid que el va golejar a Pla, va guanyar per 5 a 0. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Doncs bé, passem ara al dia i al País, que ens diuen portada que Andalusia i Catalunya exigeixen flexibilitzar el dèficit autonòmic. Els governs de Mas i de Grinyan veuen perillar serveis essencials. També se'ns diu que grans firmes reforcen la seva liquiditat davant de la crisi financera i que el fiscal va rebutjar fa dos mesos investigar els trens de l'11M. més titulars del diari El País. Com dèiem, Putin torna a la presidència de Rússia amb una majoria sobrera. No se'ns pot imposar res ni ningú, que és el que proclama Vladimir Putin. Hi ha una fotografia anunciant aquesta victòria davant de 100.000 seguidors en una plaça de Moscou. I l'altre titular destacat del diari El País és que el sexisme a la llengua encén el debat, la cultura, l'educació i la política... replica en l'acadèmic Ignacio Bosque. És arran d'un article que s'ha publicat ahir diumenge al País, en què defensava un informe que deia sexisme lingüístic i visibilitat de la dona. I és un estudi que analitzava diferents guies de llenguatge no sexista que han proliferat a Espanya. Diu que una desena de personalitats del món de l'educació, la cultura i la política entraven en aquesta polèmica que buscava reconèixer els drets i igualtats de la dona i la seva visibilitat sense... distorsionar llenguatges, aquells moments i aquells dubtes que hi ha de dir Caldi, ciutadans i ciutadanes, per exemple. Llavors ell plantejava si es confonia el gènere i el sexe en l'idioma i si era necessari alterar segons quins punts de la gramàtica. Llavors, això va sorgir ahir diumenge i llavors avui hi ha com un article, una doble pàgina també de reaccions que hi ha hagut respecte a aquest tema. Doncs això d'una banda és el que ens diu el país i més ràpidament un apunt esportiu també, diu un Real Madrid imparable Vola a la Lliga, referent a aquesta victòria i contra l'Espanyol. Passem al periòdico. Doncs la fotografia de portada és per l'Adimir Putin a la plaça Roja de Moscou celebrant aquesta victòria. Les llàgrimes de la victòria, Putin torna a la presidència de Rússia amb el 65% dels vots enmig d'anúncies de frau de l'oposició. Una cosa que ja sembla bastant comú a Rússia, aquests amenaces de frau. Diu també al periòdico ni reforma ni vaga, és un baròmetre que ha fet el Jessop per al periòdico. Els espanyols creuen que s'han retallat els seus drets laborals però es divideixen davant l'aturada general i també ens diu que una majoria del 70% veu en perill l'estat del benestar i dubta que la pujada de l'IRPF ajudi a sortir de la crisi. Les noies reben gairebé el doble de maltracte que les adultes. Diu que una de quatre joves se sent atrapada en la seva relació de parella, és un estudi que s'ha fet a Espanya. Des de la sequera del 2007, Barcelona estalvia cada cop més en el consum d'aigua. I per últim, dos apunts esportius al periódico en portada, el Madrid arrasa un espanyol de Sabado. I per últim, els àrbitres demanen una sanció a Piqué per criticar Velasco Carballo. Doncs el portal de notícies del 324 ens explica, en primer lloc, que hi ha hagut noves concentracions a les portes de les presons. Centenars de treballadors interins de les presons han protestat durant més de dues hores a les portes dels centres penitenciaris. A Quatre Camins, un grup de 200 funcionaris ha tratat els accessos i ha impedit el canvi de torn i cap a les 9 del matí les protestes s'han acabat. Hi ha una fotografia que ensenya aquesta situació. També se'ns diu que les borses cauen per les previsions de la Xina i obliden l'anunci de Rajoy. L'IBEX 35 registra lleugeres pèrdues, inferior al mig punt percentual, en el mateix sentit que la resta de borses, més afectades per la revisió de la baixa dels previsions de creixement de la Xina, les més baixes dels últims 8 anys, que no pas per l'increment de la previsió del dèficit espanyol. I l'altre punt més destacat fa referència a altres qüestions que ja hem comentat, com ara la victòria de Putin a Rússia, també el tema de Mollà i aquest rescat de l'Ajuntament. I, finalment, un altre punt, també d'aquest matí, que se'ns diu referent a València, diu que les falleres de València denuncien assetjaments. Diu que el col·lectiu assegurat, a través d'un comunicat, que alguns dels grups que des de fa dies protesten Contra les retallades d'educació, les han insultat, assajat i intimidat. Les falleres reclamen que se les mantingui al marge d'ideologies i puguin tenir una festa en pau. Bé, doncs, és un tema que ja suposo que anirà sortint i s'aniran aclarint aquests matisos. Passem al diari ara. Diu que Putin torna a regnar la fotografia de portada de la dedicant a ell, el Sars recupera la presidència amb el 64% dels vots i que celebra en plors una victòria que l'oposició tilla de frau. L'accés ferroviari al Prat acumula un retard de 10 anys respecte a la T4. Recoder exigirà avui a la ministra Pastor que executi les obres. També ens destaca el tema de mullar. I també que el pressupost militar xinès creix aquest any un 11,2%. I en l'Aresports parlen de futbol. El comitè d'àrbitres denunciarà Gerard Piqué. Diu que podria rebre una sanció de més d'un partit. A l'Espanyol surt el Bernabéu golejat i el València es reforça de tercer. I per últim, en clau poliesportiva, el Barça d'hoquei guanya la Copa del Rei al Noia Freixanet. Les signatures d'avui al diari ara, Joan Manel Treserres, Llibert Ferri i Antoni Vives. Doncs passem a la versió digital que ens diu que el govern admet que si no aconsegueix reduir la taxa d'atur per sota del 10% haurà fracassat. El conseller Francesc Xavier Mena vincula el reforç de les polítiques d'ocupació al fet que el govern espanyol distribueixi els diners de la Caixa Comuna. També se'ns destaca que el 30 minuts sobre el Pardot Beta guanya el Salvados amb Jordi Pujol. L'espai de TV3 supera el mig milió d'espectadors i el que condueix Jordi Évole en suma 439.000. De tota manera, diguem que tots dos sumen una quantitat important d'espectadors de dos programes que s'han consolidat els diumenges al vespre. No sé si vas veure algun dels dos programes. I passem ara a la societat. També els funcionaris de presons aixecen el bloqueig de quatre camins. Els treballadors, com deien, protesten per la situació dels interins. Aquests són els titulars més destacats d'aquesta edició digital del diari Ara. Passem a l'avantguàrdia. I destaca temes que ja hem comentat, que Putin torna al Kremlin, la fotografia de portada és per ell, les borses examinen la decisió de Rajoy pel dèficit, diu que hi ha inquietud entre els operadors perquè Espanya ha de superar un altre cop Itàlia en la percepció del risc, i Ivan Rompuy avisa de les conseqüències de baixar la guàrdia en els compromisos sobre el deute. Entrevista avui a Gemma Garcia, que és fiscal delegada de l'àrea de menors a la comunitat valenciana, i ens diu que l'assetjament escolar ha passat a les xarxes socials, En política, el govern admet que sense pacte fiscal hi haurà eleccions. Homs adverteix que o ens en sortim amb la negociació o morim. Molt positiu, també. Duel electoral final a Andalusia entre PSOE i PP, Rovalcaba i Rajoy fan costat els seus candidats a la Junta en l'última cita del cicle electoral. També l'avantguàrdia de les últimes notícies que destaca en portada fan referència a la jornada d'aquest cap de setmana, la jornada esportiva, l'ombra allargada dels àrbitres, el col·legi que va callat davant les diatribes de Mourinho... ara denunciarà Gerard Piqué, i el Madrid diu, no, perdona, l'Espanyol. Són les notícies destacades de la Vanguardia. Doncs passem ara a l'actualitat esportiva del dia. Tant l'esport com el Mundial Esportivo fan referència al mateix tema. Se'ns diu, van per Piqué, diguem que diu l'últim escàndol, diu Sánchez Termínio, el denunciarà davant de la competició, el president dels àrbitres demana una sanció... Diu que són declaracions molt greus i llavors també se'ns fan referència a altres declaracions anteriors. Per exemple, quan Casillas li va dir a l'àrbitre que s'han de celebrar-lo amb ells, quan Mourinho va esperar els àrbitres al pàrquing i diguem que ara de cop i volta per aquestes declaracions els àrbitres estan molt escandalitzats davant del que ha dit Piquet. que el Mundial Deportiu, per exemple, se'ns diu també 10 penals sense pitar i van per Piqué. Diu que el Comitè d'Àrbitres denunciarà del central davant de competició, després d'assenyalar 3 penes màximes davant de l'Sporting, ara asseguren que intentaran denunciar el defensa. Doncs aquests són els titulars que destaca. aquests dos diaris catalans. El diari ja se'ns diu Festa Gran, referent a aquest 5 a 0 d'ahir del Real Madrid, i el Marc també ens destaca aquest tema, però se'ns diu l'imperi del gol, destacant aquest 5 a 0 del Madrid contra l'Espanyol. Doncs això és una mica l'actualitat del dia, en aquest cas era referent a l'actualitat esportiva. I d'aquesta manera tanquem aquest calaix de notícies. Moltes gràcies, Andrea, i parlem més tard. Molt bé, fins ara, que vagi bé. Just a la fusta, el magazín del matí. Bona nit And later say it's all our Fins demà! It's contagion. It's contagion. It's contagion. We wear our scarves just like the news. But not as we want Fins demà! Fins demà! Fins demà! They made a statue of us. They made a statue of us. The tourists come and stare at us. Fins demà! Bona nit. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Dos quarts i mig del matí us expliquem més coses encara d'aquest matí de dilluns, 5 de març. I primer de tot us comentem que s'ha mort Ralph McQuarrie, que segurament així de primeres potser no us sona aquest nom, però resulta que és el creador del disseny de la primera trilogia d'Star Wars. Era il·lustrador futurista i dissenyador, que és un dels noms clau, a l'hora de crear aquest imaginari, ara tan conegut per tots de la saga Star Wars, les naus espacials d'ET, també, o també havia col·laborat en altres pel·lícules com Encontres a la tercera fase. Ell havia nascut l'any 29 i l'any 75, doncs, George Lucas li va encarregar el projecte per il·lustrar Star Wars, amb el qual, doncs, s'implicaria molt a fons i creant, doncs, dissenyant creacions tan conegudes com ara Darth Vader, o els robots R2, D2 i C3PO. La seva aportació en tota la primera trilogia de la saga va ser fonamental i va suposar també una gran popularitat i és el que va fer que després es triés aquesta figura, aquest dissenyador, per donar forma a les naus alienígenes d'encontres a la tercera fase i també DT. Havia col·laborat també amb Battlestar Galàctica i Star Trek 4 i l'últim treball seu Va ser, ja fa temps, l'any 93, que va ser l'artista conceptual de Jurassic Park. Macquarie ha mort a Berkeley, a Califòrnia, als 82 anys de part. Just a la fusta. I més a punts curiosos, perquè ara parlem de cinema encara i ens quedem encara per Hollywood, diu que recrearà el rodatge de Psicosi, Hollywood, amb Scarlett Johansson i James Darcy de protagonistes. És un making of Psico, és una pel·lícula que recrea el rodatge de la mítica pel·lícula de Psicosi, és a dir, que no és un remake directament, sinó que el que ens parla és de com va anar aquest rodatge de la pel·lícula mítica i dirigida per Alfred Hitchcock. L'actriu serà Scarlett Johansson i James Darcy donaran vida a Janet Leigh i Anthony Perkins respectivament, que són els protagonistes d'aquest clàssic de suspens. Els acompanyaran també Anthony Hopkins i Helen Mirren, que interpretaran els papers d'Alfred Hitchcock i de la seva dona també, Alma Reville. El director del film serà Sasha Gervasi, que va debutar a la gran pantalla el 2010. i amb un documental, de fet, sobre la banda canadenca, una banda canadenca de heavy metal, un treball que va rebre molt bones crítiques i que es va presentar al Festival de Cinema de Sundance i ara, doncs, aposta per aquest making of sicko que es basa, de fet, en un llibre que es titula de la mateixa manera i que es va publicar ja fa temps, ara fa més de 20 anys, l'any 1990. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. I encara un apunt més cultural és que 100 anyos de soledat, la conegudíssima obra de Gabriel García Márquez, està disponible a partir de demà en llibre electrònic. És justament el dia en què aquest Premi Nobel de Literatura farà 85 anys. És la manera que ha triat la seva gent literària per felicitar-li aquest aniversari, aquests 85 anys, publicant la versió electrònica de 100 anys de Soledad. De moment només s'ha autoritzat l'edició espanyola en e-book i serà un any molt especial, a més a més, per García Márquez, perquè a més de celebrar aquests 85 anys en farà 60 de la publicació del seu primer conte. També en farà 45 de l'aparició de la versió en paper de 100 anys de Soledad Farà tres dècades que té el Premi Nobel i farà deu anys de la publicació del primer volum de les seves memòries, titulades Vivir per a Contar-la. Ara falten 3 minuts per arribar a 3 quarts d'11 en punt del matí. Escoltem aquesta versió d'On Look Bakinanga, dels Oasis, feta per Shione Yokawa, aquesta japonesa, amb aquesta versió bastant interessant. Sleep inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play Bona nit. Bona nit. And so I can't wait She knows it's too late As she's walking on by My soul slides away Don't look back in anger I heard you say Take me to the place where you go Where nobody knows If it's not a day Please don't put your life in the hands Of a rock and roll band Throw it all away I'm gonna start a revolution from my bed Bona nit. Fins demà! Fins demà! But don't look back in anger I heard you say La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I fiblen el meu cor milers de... i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. Estem escoltant just a la fusta. 12 minuts i les 11 del matí. Us expliquem aquesta hora. Us recordem que continuem amb aquest concurs que vam engegar la setmana passada per participar en aquest concurs. Si hi participeu i contesteu bé la pregunta que us formulem, participareu en els sorteig per una entrada doble per veure l'espectacle de la Passió d'Esparraguera que van començar aquestes funcions ahir diumenge. Aquesta setmana, doncs, si inserteu aquesta pregunta, podeu anar a l'espectacle que es farà aquest cap de setmana, aquest diumenge a Esparreguera. La pregunta que us formulem aquesta setmana és sobre el nombre d'escenes que té la passió. Quantes n'hi ha? Llavors us oferim tres opcions. Entre 10 i 20, entre 20 i 30, o bé entre 30 i 40. Si sabeu, doncs, o voleu arriscar-vos a proposar en quina franja creieu que està el nombre d'escenes de la passió d'esparraguera, podeu trucar-nos al 9-3-372-3661 i si ho encerteu, doncs us certejarem entre tots els que encerteu aquesta entrada doble per assistir a la passió d'esparraguera. Teniu temps fins dijous per participar-hi. I ara ens n'anem a escoltar els Will, com aquest You and I. I think we can take it. All the good with the bad. Make something that no one else has but You and I You and I Me and you What can we do? Fins demà! Oh, I don't want to know Oh, I don't need to know Everything about you Oh, I don't want to know And you Don't need to know That much about me You and I Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? Un moment, senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com a internacional. No li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Just a la fusta. 5 minuts i les 11 de matí. Us expliquem aquesta hora, que encara està en marxa des de fa un parell de setmanes, l'obra de teatre Incendis, el Teatre Romea, i que es pot veure fins al 22 d'abril. És una obra dirigida per Oriol Brogi i protagonitzada per Julio Manrique i la Sant Justenca Clara Segura, de la qual la crítica parla de manera bastant espectacular. Ens diu que està esplèndida en aquests incendis que es poden veure al Teatre Romea, una obra de 3 hores... i amb 15 minuts de pausa, 9 a 3 hores seguides, i de la qual tothom està parlant molt i molt bé. És una obra contemporània, amb un regust també d'història clàssica i èpica, i també de tragèdia. Pots recordar en algun moment aquest punt de tragèdia grega. Ens parla de la vida de tota una família i també, fins i tot, arran d'això, d'una civilització. És una obra molt contemporània, que està escrita fa poc temps i a la vegada té aquest component que la fa universal i que fa que sigui encara més interessant i que emociona no deixa indiferent a ningú dels que la va veure. El repartiment també el completen altres habituals de la factoria de Manrique. En aquest cas hi trobaríem Xavier Ricard, Marcia Cisteró i Clàudia Font, per exemple, entre altres. I com dèiem, està dirigida per Oriol Brogi. Aneu amb compte i si teniu interès en anar-hi perquè agafeu les entrades ben aviat. Perquè les pròximes setmanes està esgotada, hauríeu de trobar-ho ja per finals de març i afanyar-vos perquè l'obra s'acaba el 22 d'abril i és d'aquestes que és improrrogables al Teatre Romea. La informació més propera al Just a la Fusta. I ens acostem ara sí al punt horari de les 11 del matí escoltant els My Morning Jacket amb aquest holding on de black metal i ens arribem d'aquesta manera al punt horari en què connectarem amb les notícies amb el botlletí de Com Ràdio, tot seguit també el botlletí informatiu dels centres de notícies i tornarem a partir de les 11 i 10 amb moltes més coses. Bona nit. Holdin' on to black metal Holdin' on to black metal Black metal, you can hold it on Oh black metal, so misunderstood Think back to this side to the surface for the world Black metal feels so young enough, is it now? Bona nit. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, assegura que si la reforma laboral s'hagués aprovat abans, hi hauria al conjunt d'Espanya un milió menys d'aturats. El ministre assegura també que es notaran els efectes d'aquesta reforma a finals d'aquest any. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia. El ministre d'Economia adverteix que el mercat laboral és l'element més vulnerable de l'economia espanyola. Luis de Guindos creu que la reforma laboral aprovada pel govern tindrà efectes positius en l'ocupació a finals d'any i pronostica què hagués passat amb l'atur si aquesta reforma estigués en marxa. Si hubiéramos tenido estos mecanismos de flexibilidad que recoge la reforma laboral, especialmente en el ámbito de la negociación colectiva, nos hubiéramos ahorrado Lluís de Guindos assegura també que si la desviació del dèficit no hagués estat tan gran, les mesures ara no serien tan dràstiques. Paraules en unes jornades econòmiques de bànquia que se celebren ara mateix. Com Ràdio Madrid. A la borsa és un matí de pèrdues. L'IBEX 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, cau en aquests moments més d'un 1,5%. Els mercats reaccionen així a les noves dades sobre l'economia de la Xina. Les autoritats xineses han rebaixat la previsió de creixement de la seva economia al 7,5%. I si es confirma aquesta xifra, seria la primera vegada en els últims 8 anys que el país asiàtic creix per sota d'un 8%. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han desarticulat una banda de trecadors xilens que assaltaven banc i també els seus clients. Hi ha sis detinguts delinqüents reincidents que haurien comès una dotzena de robatoris arreu d'Espanya. La investigació es va posar en marxa a finals de l'any 2010 arran de l'atracament d'una sucursal bancària de Valladolid. Els lladres van fugir al seu país d'origen i va ser impossible detenir-los. El passat mes de novembre els Mossos van tenir constància que dos d'ells havien tornat a Espanya reiniciant la seva activitat delictiva a Viladecans, Cornellà de Llobregat i també Barberà del Vallès. La setmana passada els agents van detenir tots els membres del grup a Barcelona i tots ells han ingressat a la presó. La ministra de Foment, Anna Pastor, es reunirà aquest migdia a Barcelona amb el conseller de Territori, Lluís Racudé, i amb el grup de treball d'infraestructures per analitzar el futur de l'aeroport del Prat. Es preveu que el conseller demani prioritat a la ministra per fer la connexió entre el port i l'aeroport. I les entitats que formen el grup de pressió sobre infraestructures han anunciat que entregaran un document a Anna Pastor perquè les institucions catalanes tinguin un pes determinant a l'aeroport del Prat. Els funcionaris de presons catalanes faran avui assemblees després de tornar a protestar aquest matí al davant d'alguns centres en contra de la retallada salarial. Uns 200 treballadors s'han concentrat a Primera del Martí a les portes de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, però la protesta, malgrat aquesta protesta, s'ha pogut fer el canvi de torn. A Cambrians, a Sant Esteve Sarrovires, al Baix Llobregat, també s'hi ha fet una concentració, i també a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. El motiu d'aquestes protestes és la rebaixa d'un 15% del salari als treballadors encarregats de la rehabilitació dels reclusos, un col·lectiu, segons els sindicats, que quedava fora en principi de les retallades. Protecció Civil manté activada l'alerta per risc de fort vent al nord i al sud de Catalunya. Les ratxes han sobrepassat aquest matí a l'Empordà els 150 km per hora. També hi ha humitat baixa i això fa que Protecció Civil hagi emès un avís de prealerta per risc d'incendis forestals. Les zones amb més risc són l'Empordà, les Terres de Libra i el Camp de Tarragona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El comitè d'àrbitres denunciarà Gerard Piqué davant el comitè de competició perquè considera molt greus les declaracions del defensa del Barça on va assegurar que l'àrbitre Velasco Carballo el va expulsar premeditadament contra l'esporting. Els homes de Pep Guardiola tornen avui als entrenaments després de guanyar el conjunt astorià per 3 a 1 a la Lliga i mantenir les distàncies amb el Real Madrid. 10 punts de desavantatge. El pròxim compromís dels Blaurana serà aquest dimecres en la Lliga de Campions contra el Bayer Leverkusen al Camp Nou. Escoltem el futbolista colombià de l'equip alemany, Michael Ortega, en declaracions com ràdio, parlant del seu gran ídol, el Blaurana Xavi Hernández. El que fa ell és alegrar-me la meva vida, sempre, no? A vegades estic lluny i veu el partit d'ell i ja... O si no, veu vídeos per internet d'ell sempre i m'alegro perquè és una classe de jugador extraordinària... En el partit contra el Bayer Leverkusen, Pep Guardiola no podrà comptar amb Alexis Sánchez, que estarà entre 10 i 15 dies de baixa per un trencament fibrilar a l'adductor de la cama dreta. Destaquem també que l'Espanyol va perdre el camp del Real Madrid per 5 gols a 0 i ara els blancs i blaus baixen fins l'onzena posició. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui s'acaba el període per comprar els tiquets per assistir al sopar amb motiu del Dia Internacional de les Dones aquest divendres. Els tiquets costen 28 euros si s'han de comprar al centre social al mil·lenari fins les dues o a la tarda de 3 a 8. El sup es farà divendres a les 9 del vespre a l'hotel City Park Sant Just i l'organitza el Consell Municipal de les Dones. Aquest és un dels actes que es fa al municipi per consciència a tothom de la jornada del Dia Internacional de les Dones, però el Casal de Joves també s'assuma a la celebració del 8 de març amb moltes activitats culturals. Dijous a les 6 de la tarda s'inaugurarà l'exposició Dona, vot i participació sociopolítica. Barcelona, el primer terç del segle XX. I divendres a la tarda, a partir de quarts de set, Hi haurà classes de defensa personal, una masterclass de salsa i una mostra dels tallers de teatre social i teles. També us recordem que diumenge se celebra la tradicional calçotada per la independència de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya. El convidat d'enguany serà Miquel Sallarès. Avui és l'últim dia per comprar els tiquets al local del partit al carrer Raval de la Creu, número 4, de dos quarts de 10 a 11 de la nit. Costen 15 euros. I a partir d'aquí haureu de reservar els tiquets per telèfon. A partir de demà, Truquen al telèfon 696 95 61 35. La Calçutada tindrà lloc diumenge al migdia al Casal de Joves. I acabem aquest bolletí amb dos apunts d'agenda d'aquesta setmana. Us recordem que fins diumenge podeu anar a l'espectaclat d'entre els núvols del circ Alex Sabata que s'ha instal·lat a la carretera Reial al costat de l'esclat. Les funcions dels dies laborables comencen a dos quarts de set de la tarda, excepte demà dimarts i dimecres, que no fan funció. dissabte i diumenge fan sessions dobles, dissabte a les 5 i a dos quarts de 8 i diumenge a dos quarts d'una i a les 5 de la tarda. Els preus van dels 6 als 10 euros i hi ha diferents promocions. I també us expliquem que demà dimarts a dos quarts de 8 de la tarda el grup El Nucli es presentarà a les entitats de Sant Just i també presentaran un recull de propostes de cara a la festa major d'enguany. L'acte de presentació del nucli serà a la sala de les golfes de Can Ginestar. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també als Sant Jus Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us emplacem al web de la ràdio, www.radiodesvern.com, per seguir l'actualitat local. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que ha d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant El Niu. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. Estem escoltant just a la fusta. Ara passant 12 minuts de les 11 del matí. Per dissabte, el grup nostre dona de la parròquia de Sant Just i Pastor organitza una excursió al Santuari Natural Ecològic del Castell de Gallifa, el Vallès Occidental. Per parlar de com era aquesta sortida, avui hem convidat a Dolors Cardona, del grup Nostra Dona i del Consell Municipal de les Dones. Molt bon dia, Dolors, què tal? Bon dia. Són molt bé. És una sortida que es fa aquest dissabte. I per què s'ha triat aquest lloc, aquest santuari natural ecològic del Castellana? Mira, primer et situaré. L'any passat vam fer una experiència com a grup de dones de l'Església vam anar aquí a Vall d'Onzella i amb unes runes que hi ha de l'antic monestir vam averiguar el paper d'unes dones que en el segle XI o XII, simplement molt a prop d'aquí Sant Just, i no eren espirituals, eren dones que es van ajuntar per intentar fer un servei social. Molt antigament, a l'edat mitjana, com tu molt bé ja saps, la dona, sobretot la dona de classe alta, realesa o una miqueta de classe alta, era el seu destí, era decidit pels pares, per interessos polítics, econòmics. No podien triar, no? Doncs es situa una petita comunitat a Vall d'Onzella on dones no volen que decideixin per la seva vida i es reuneixen en grups de dues o tres persones i després, posteriorment, al cap de 75 anys, van arribar a fer el monestir. Van ser ja, llavors, van arribar a fer un monestir amb una línia concreta espiritual. Llavors, arrel d'aquesta experiència en la que la Montserrat Ubiols ens va fer una introducció molt bona. Aquest any, al començar el curs, allò que fem tots els grups, que anem apuntant que farem i fem el calendari anual, o del curs, vam dir que aquest any podíem anar al castell ecològic de Gallifa. Per què escollim aquest espai? En aquest espai hi ha, a part que hi ha un mossèn, que és mossèn Dalmau, que li ha donat un sentit molt maco a l'espiritualitat, ell planteja una de les preguntes que planteja és aquesta espiritualitat antiga dels primers homes quan encara les religions no estaven definides, l'home tenia un gran amor a la natura perquè és el que li donava el menjar, és el que li donava els recursos per viure i té realment, adora la natura, adora doncs tot el que és el concepte del sol, el concepte femení, la manera que la fecunditat continua, quan encara l'home en si, l'home com a persona masculina no era conscient del paper que ell també ja tenia, doncs adora tota aquella cosa que representa, que no es pot donar una explicació. Llavors, mossèn Dalmau, que és el senyor que des de Gallifa porta aquest tema, en el plan espiritual, la part ecològica també es respira, però la part espiritual intenta amb un vídeo dins... el concepte de mare de Déu i verge. El concepte de virginitat, ell és més partidari que, a més que ser un concepte biològic de la dona, és un concepte d'admiració cap a la natura. Perquè en el moment que la mare de Déu i Jesús fan la seva història espiritual, en moltes cases i moltes zones hi havia una gran admiració a la deessa Artemis. La deessa Artemis és la deessa de la fecunditat i de la virginitat de la natura. És a dir, és una deesa que inclús ell en aquest monestir la té posada dintre de l'església, té els peus, és una petita estàtua, perquè s'ha pogut fer una reproducció, perquè s'han trobat mostres de tot això, és els peus tipus arbre i el cos ple de mamelles. Llavors, mossèn Dalmau creu, i per altres mossèn i altres estudis que s'han fet, que el concepte de virginitat de Maria... ve un concepte més aviat de virginitat a la natura. És a dir, era la reina, la deessa Artemis, era admirada perquè era l'admiració cap a la natura verge i l'admiració cap a la fecunditat. El concepte de virginitat, que en el segle III o IV, quan l'Església està constituïda més com a institució, ja li dona un altre sentit, se'ns explica en aquesta sortida que realment fertilitat i virginitat ve d'admiració a la natura. En cap moment, virginitat està lligada al concepte biològic de la dona. Nosaltres necessitem, des de l'Església, anar trobant aquests espais o anar investigant aquestes coses, perquè hi ha conceptes de fe que ja està bé. Potser s'han treballat molts anys, però volem l'origen de tot això. Anar una mica més enllà, segurament, també. Exacte, volem més l'autenticitat... Ens agrada més l'altra versió, no? Llavors, bueno, mira, hem tingut la gran sort que aquest dissabte fem la sortida. Ja som el grup de gent, ja hem fet ple. Sí, o sigui, ja ens fa il·lusió poder informar perquè si algú es pot interessar algun dia vindrà a venir a les nostres reunions. Quanta gent hi anireu? En total serem 29, marxarem un microbus de 26 persones i un cotxe petit per portar perquè dinarem allà a Gallifa, ens farem perna la brasa... Per acabar-ho de redonir, no? Però la idea és buscar aquesta espiritualitat i aquest paper de la dona, també, que a la nostra església a vegades li costa reconèixer. Clar, es fa aquesta sortida, no sé si es fa en relació que dijous és el Dia Internacional de la Dona, s'ha triat, suposo, per això aquest cap de setmana. I, per tant, des del grup Nostra Dona organitzeu també altres activitats al llarg de l'any? Sí, sí, sí. En aquesta en concret, quan la vam programar, sí que la vam posar en aquest espai de temps. Expressament, no? I l'altre és... Nosaltres ens trobem el primer dimarts... No, perdoneu, el segon dimarts de cada mes, a partir de dos quarts de sis de la tarda fins a les vuit del vespre. Què fem allà dintre? Quines coses arribem a fer? Evidentment, intentem trobar el paper de la dona, tant a la Bíblia, que també està molt amagat, perquè la Bíblia també va ser escrita en el seu moment, molts mils anys enrere, des del concepte masculí, que és el que dominava. Intentem trobar aquelles dones. N'hi ha moltíssimes que, d'alguna manera, han tingut un paper important dintre de la moral de les persones. També agafem molt l'Evangeli i treballem els salms. Els salms ens ve de la Bíblia i és un llenguatge poètic que realment t'ajuda a pregar. Però des del concepte femení, llavors nosaltres d'alguna manera ens hem treballat a agafar petits trossets de salm, fem un petit escrit i ho donem a la parròquia perquè la gent que vagi a la parròquia ho pugui mirar-ho. El mossèn Joaquim és un mossèn vessant obert, ens deixa una mica fer la nostra... i amb aquesta cosa d'intentar, des de dintre, anar canviant la nostra pròpia església, no? Clar, de fet, alguna vegada que havíem parlat ara, penso que va ser per Nadal, l'última vegada que vam parlar amb mossèn Joaquim Rius, i vam parlar una mica de tot plegat de la situació de l'església en relació a tradició o modernitat, i ell ens comentava justament que hi ha algunes coses que a molta gent no li semblen bé, que és complicat de canviar-les, perquè venen donades de fa molt de temps, però que d'alguna manera suposo que es poden intentar canviar a poc a poc, però potser és massa, no sé si és massa a poc a poc, com ho pensem? Sí, a vegades costa, però mira, amb les coses de la vida espirituals inclús hi ha dues opcions, o posar-te dintre d'una institució que en aquest moment està molt tancada, o estar fora i fer el treball des de fora. Nosaltres som un col·lectiu que hem volgut estar dintre. Fem conferències també... plantegem coses realment que els costa assumir les grans institucions. Perquè, clar, són coses de fer. Però nosaltres creiem que des de dintre, encara que sigui passet a passet, estem fent la nostra feina. L'altre, des del concepte espiritual, ja saps que l'espiritualitat no és de cap línia religiosa. Tota persona té un aspecte material i té un aspecte espiritual. Doncs des de fora, jo també estic en el Consell de la Dana de l'Ajuntament, i són dones que jo d'elles agafo el seu aprenentatge perquè són dones molt dedicades en aquest quotient d'ajudar les dones, doncs jo aporto les coses d'allà també cap a dintre. I no sé, penso que les vivències que tenim com a grup estan a dintre, ens ajuda molt, no està totalment tancada, sinó anar cap a fora. Llavors sí que costa molt. L'església nostra està tancada, em camina molt a poc a poc, però bé, hi ha molts moviments de base, que els estan parlant ara que ens vulguin sentir és més difícil. Trobeu bona resposta en la base? És a dir, en gent que tingui ganes d'apuntar-s'hi o gent que us digui el contrari, no aneu per aquest camí? El nostre grup està formada per gent gran. Però sempre creiem que estem en un moment de canvi, en un moment en què els joves es troben d'una altra manera, que això és una de les coses que nosaltres estem aprenent, i s'organitzen d'una altra manera. De moment anem fent. Potser no sé si tindrem el relleu de tota aquesta marxa, però diuen que els cristians creen molt en l'esperança i en el futur. Doncs ho deixem aquí perquè algú ho agafarà, perquè són idees maques d'aprofundir-hi. I jo sempre dic que l'espiritualitat no és concreta d'una línia, d'una religió, perquè tots ho som. L'home antic més antic ja tenia una adoració cap a coses. a la natura, precisament anem per això, adoraven a la natura, no? Clar. Doncs estem en aquest punt. De fet, segurament en els últims anys està augmentant també com les ganes de molta gent, joves o no tan joves, de buscar l'espiritualitat o el sentit d'intentar trobar un sentit més enllà. El que passa és que el tema de l'Església Catòlica, diguem, com que porta a Rossega també tants anys complicats, ha quedat molt apartat també del jove. Suposo que també serà, si es vol tornar a trepar o fer interessant apropar-se als joves hauran de canviar algunes coses. Estic totalment d'acord amb tu. Jo a casa tinc tres joves. Sé que estan en aquesta recerca perquè parlem. Mai m'ha agradat imposar-me. Jo he trobat aquesta línia més vàlida però podem parlar-ne amb tranquil·litat. Valoren molt el concepte de l'Evangeli i la figura de Crist com poden valorar la figura de Gandhi, com poden valorar profetes i persones més actuals, jo penso que l'important és que cadascú trobi la seva manera de ser, que l'Església Catòlica pugui desaparèixer, és igual. Jo, parlo en nom de Dolors, perdona. No és el més important. L'important és que no hem d'oblidar que totes les persones tenim una moral, i tenim una ètica, i tenim una espiritualitat, i que això ens ajuda a fer una humanitat més ferma. És anar per una humanitat més ferma, perquè hi puguem viure tots. Aquesta penso que és la idea també del grup. I pel que fa a líders, com si diguéssim a més gran escala, no? Falten dones de l'Església que puguin dir alguna cosa? Vull dir, ara coneixem el cas de Teresa Forcades perquè és més recent i si estigui o no d'acord, doncs, se n'ha sentit parlar i, per tant, doncs, que és una mica el que genera, encara que s'estigui d'acord amb el que explica o no, almenys hi ha una figura femenina que expressi una cosa diferent del que hem sentit fins ara. Sí, una figura femenina molt valenta que amb el tema de les farmacèutiques s'hi va posar però que la mateixa església la va renyar les grans autoritats. Llavors, jo crec que hi ha moltes dones vàlides. El problema de la nostra església és que encara no accepta la figura de la dona. I aquest és el paper que tenim nosaltres des de dintre. No sé fins quan ens el deixaran fer des de dintre, però de moment és el nostre paper. Nosaltres formem part, nosaltres som el grup de nostra dona, però perteneixem al grup de col·lectius de dones en església que abarca tot un moviment de dones cristianes protestants, catòliques, evangèliques, també hi ha la gent maumatana, també hi ha la gent agnòstica, i el curiós, quan vaig conèixer aquest grup, és que hi havia monges, hi havia gent que volen canviar, cadascú en el seu apartat, volen canviar, nosaltres, la catòlica és de les més tancades, i hem de canviar aquest concepte. La dona ha de tenir el mateix excés que l'home, arribar, inclús perquè no una papisa, si la dona val, però sempre amb... que les estructures no canvien el sentiment de dona, perquè a vegades el poder canvia en el sentiment de la persona. Nosaltres serem grans dones si ens deixen ser i no ens marquen la política una pauta per portar una institució que no correspon al cristianisme. Nosaltres no hem de tenir espais d'aquests, sinó que és el contacte de la persona que creu i segueix una línia amb la persona de baix o amb una associació de veïns, és aquest oll a l'espai. associació de veïns, associació de dones. Nosaltres no necessitem un Vaticà. No ens fa falta aquestes institucions. Aquest poder, no? Sí. I en quant, per exemple, a parròquies, penso que és un lloc cultural. Vull dir, ens agradi o no tenir una cultura cristiana i és un lloc, un espai que es podria aprofitar més per tenir els nostres diàlegs i les nostres coses. I el nostre pensament més actual del segle XXI crec que és l'espai dels joves que podríem parlar de moltíssimes coses, de moltíssimes sensacions. Però que segurament ha quedat relegat, hi ha aquesta reticència per tot de coses que han anat passant des de l'Església Catòlica. Ho entenc perfectament, perquè aquí cal ser molt valent des de dintre i oferir una cosa més autèntica. No podem jutjar a ningú des de la cosa del pecat aquest, perquè penses sexualment d'una altra manera. És pecat si mates a una persona indefensa, o si tu robes... a una gent en la seva matèria prima perquè no pugui tenir cultura. Això sí que és una cosa, li diem pecat, perquè és una cosa que dona unes conseqüències molt greus per un poble. Però jutjar altres persones que són persones i són humanes i perquè tenen un pensament diferent, això no ho podem fer. Claríssim, eh? Claríssim. Doncs de moment hem anat canviant de diferents temes, però tot venia per recordar que aquest dissabte El grup nostre dona de la parròquia organitza aquesta excursió al Santuari Natural del Castell de Gallifa, el Vallès Occidental. Hem dit que les places estan tancades, però, per tant, que vagi molt bé aquesta excursió i moltes gràcies de l'Oscar Dona i bon dia. A tu per donar-me l'oportunitat. Adeu, que vagi bé. Just a la fusta. Sant Just en directe. que un home o d'estarrer a un piano inventaríem les estrelles del cel i clover és de molt bons pistatxos que amb la mateixa pobresa on climes en rem una llosta i mos pensam que menjam de sa fruita madura sa ternolorosa i és igual si ja no mos queden passetes Fins demà! Fins demà! Fins demà! viure de morir-te de fan. Amb la mateixa paresa d'un home o d'estarrerlla un piano, inventaríem les estrelles del cel i clovelles de molt bons pistatxos. I amb la mateixa pobresa, on clima et se'n remb una llosca. I mos pensam que menjam de sa fruita madura, sa tan olorosa. I és igual, si ja no mos queden passetes. Perquè robam es paper higiènic de sa mig la reta de sa ensalentíssim ajuntament. Fins demà! Fins demà! Tio d'Esparraguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 cores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació a web www.promunsa.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. La informació més propera al Just a la Fusta. Passen quatre minuts de dos quarts de dotze del matí. Saludem a aquesta hora els tertulians del dilluns, que són la Carme, el Vicenç, el Josep i el Jaume. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia a tothom. La setmana passada no us vam tenir per aquí. Suposo que ja esteu recuperats. I aquesta setmana és una setmana d'aquestes en què va ser una setmana molt moguda la setmana passada en tota la qüestió de les manifestacions dels estudiants, vinculat tot també amb el tema de passada, que es va vincular amb els partidaris o tractors del Congrés de Telefonia Mòbil, per exemple, de retruc encara arrossegava amb Neurovegas, i aquesta setmana sembla que comença, si fulleixen els diaris, les portades que tornen a replantejar una mica, dient que la ciutadania en general està en contra de la reforma laboral, però que també està en contra d'una vaga general, per exemple. La gent està cansada, suposo, també, de fer segons quines mobilitzacions i que tampoc no acabin tenint gaire sentit, m'imagino. És curiós, és una cosa esborra l'altra, perquè veus el de l'Eurovegas i això s'ha quedat apartat? Va molt de pressa tot, no sembla? Avui es torna a parlar de l'Eurovegas, per això. He vist aquest matí que continuaven dient la Generalitat que es plantejaven també fer diferents, a banda de l'Eurovegas, diferents complex d'oci. I jo també crec que amb aquests dolts, dels sindicats que cobren de l'Estat. No haurien de cobrar. No haurien de cobrar. Perquè ells... Exacte, ells sí, sí. Fem vaga, fem vaga. Jo tinc el sou vent d'allò, però que fa vaga, no. Així és com defensarien els socis. I els lliberats... Si tenen uns socis, però que hablen de l'altra banda, com ho fan, això? No és que no tenen socis, que hablen de l'Estat directament. Amb ells han sigut fer una quota. El sindicat no pot anar mai així. El sindicat obrer, ja per... De fet, hauria de ser d'obrers. O sigui que nosaltres, és com els comitès d'empresa, els comitès d'empresa... són els comitès de l'empresa, sempre he dit jo, perquè foten el que volen l'empresa. Jo sempre tenia baralles amb això, perquè deia, sóc el comitè de l'empresa, no el comitè meu de treball, perquè jo m'he sigut d'arreglar sempre les coses. De totes maneres, totes aquestes mobilitzacions que han hagut aquests dies, que a mi, respecte, vosaltres comprendreu tot, la manifestació davant d'això del mòbil, no li veig el què. perquè a fin del cap és una gent que han deixat una milionada aquí a Barcelona, vull dir, no ho entenc. És simplement anar a tocar els pares. Perquè hi ha sempre els d'un comptó i els de l'altre, sempre hi és això. Però és una cosa que no molesta ningú, al contrari, perquè no es fiquen amb la fira aquesta del cannabis ara aquí, ningú diu res, tu. Allà tots xupant i drogant-se, tu, i ensenyant-te com t'has de drogar. Oh, i ningú diu res. Per això també hi ha portidais i tractors, o sigui... És l'espai més gran de la fira, eh? Així? Sí, sí. Ho sàpigues, eh? Bueno, però vol dir que hi ha gent que hi deu anar, a mirar-ho. Però és que llavors som una societat hipòcrita. Oh, ara ho descobreix la Carme. Però hi ha un tio que té una planta a casa seva, passa per allà a l'helicòpter i et foten el gran disgust. I en canvi te'n vas a la fira de mostres i allà hi ha un festival de dos dies... que allà t'ensenya com ho tens que fer-ho. Obre, escolta, hi ha un poble que demana la possibilitat. Sí, sí, sí, clar, sí, clar. El cànnabis avui està demostrat que terapèuticament no és, jo què sé, com totes les coses, però és que som una ciutat de bojos. És que això, a mi no m'entra enlloc. Poses la tele avui, avui és un drama o una cosa, demà aquest drama ja anar fora. Ara l'Onda Carinja torna a estar a casa seva i ja no se'n parlarà més. La tonta aquesta d'Aranxa de Vicario, li dic tonta per carinyo. El merder que va armar ja està, va vendre els llibres i ja no se'n parla més. Ara el de l'Olmo, que també l'han estafat, ja no se'n parla més. És que cada dia surten coses noves. I la gent vol novetat. Un tema nou per treballar. Els temes han d'evolucionar. Suposo que de l'Eurovegas se'n tornarà a parlar. Se'n torna a parlar avui, de fet, però s'anirà parlant a mesura que canviïn algunes coses. El govern vol fer dos macroprojectes, es veu. Vols dir que canviaran alguna cosa perquè ells han posat les... les condicions. I si no són aquelles condicions, a Déu-siau, aniré a Madrid. O se'n vagin als Monegros, que allà hi ha puesto? No, no, si no és pel lloc. És per tot el que et portarà tota aquesta cosa de joc. Quin turisme, quin turisme portaran aquesta gent? Però i quin turisme tenim ara? De merda, de motxilleros que només venen aquí a emborratxar-se? Home, no tant, no tant. Tenim de tot. Què dius ara, va, Jaume? L'únic turisme que deixa peles aquí en mitja hora són els clauers. Sí. Els únics que els porten els agafen, s'educaparro, els agafen, els porten a Gaudí, a la Pedrera, a la botiga de records del barri gòtic i cap al vaixell. Aquests són els que deixen les peles. Els motxilleros que venen a l'estiu, que venen a Lloret i tal, per favor, la feina que tenen per treure-se'ls de sobra. No, que a Lloret també... Digue'm alguna cosa. A Lloret ha posat condicions. No tenim un turisme... Lloret ha posat condicions que tota aquesta gent que vingui aquí a ratxar-se no vindrà. Doncs ja està, a Lloret ja desapareixerà el mapa. Bueno, doncs desapareixerà el mapa. A part de sortir a la premsa perquè un tio s'ha tirat des del balcó a la piscina, que això ja... Entre Lloret i l'Eurovegas hi ha com un punt... Hi ha com un segon diferent de l'Eurovegas. Com quilòmetres. Hi ha molts matisos. Hi ha molts matisos. Tu has estat a Las Vegas? No. No, no, però bueno. No cal estar a aquest lloc per saber què és. I totes les pel·lícules, sèries que et fan, que veus el que és. I què? És que no t'entenc. No, que ells són els que posen les condicions, no les posa el govern. Si té que entrar a les pel·les, si això ens dona 20.000 llocs de treball i generen unes pel·les, per què no? Però perquè són llocs de feina que, en principi, no només seran per gent d'aquí, sinó que, possiblement, vindrà mà d'obra més barata. És l'altra... Jo crec que també s'ha venut des del govern, que, en principi, donarà molta feina i, després, una de les condicions que planteja el senyor Adelson... Quan estigui fet, jo ja no hi seré, ni el senyor Adelson aquest tampoc, eh? Perquè té un peu a l'altre barri, eh? O sigui que... No ho sé. Aquestes coses... és remenar la perdiu. Home, només t'has de fixar en tots aquests creuers que t'estan dient. Què diu algú de la gent del casino que hi ha allà baix al Port Olímpic? No molesta ningú, eh? Hi ha un casino allà que la gent va jugar. I està així cada dia, eh? No hi havia Sant Pere de Ribas. Bueno, però aquí al Barceloneta... Aquest és el que et diu el Vicenç, el que estava a Sant Pere de Ribas. I ningú diu res, està així, eh? I la gent es deixa la pasta allà, eh? Però la gent no fuma, ja. Ah, i el problema és que fumin. No, home... Escolta, si estava la cosa que estava prohibit fumar en centres d'aquests públics, vull dir, ells ho volen canviar. Ells em volen que es fumi la gent. Que hi hagi un espai per fumar. Volen canviar la qüestió d'impostos, volen canviar... Anys pagant no impostos, eh? No he fumat a tot arreu el món quinat, eh? No tinc mai cap problema, eh? Vull dir... Mireu les coses... És que no. Jo crec que cadascú aspira al que vol. Sí. I a mi el que no em convenç gaire, perquè condiciona bastant el futur. És a dir, ocupem una extensió molt gran de terreny que no només és joc tot, perquè també nosaltres veiem Las Vegas per el que ens donen a les pel·lícules, i no veiem Las Vegas el que són les convencions, el que són les exposicions, el que són una sèrie de coses, que és Las Vegas. La totalitat és molt diferent del que veiem a les pel·lícules. Aleshores, el que passa és que condiciona, condiciona ja uns terrenys que el seu destí, és l'explotació a gran escala de la qüestió agrícola. Em direu, oh, no dóna la qüestió agrícola. Pensem-nos-hi una mica, eh? Els pagesos estan protestant. Els pagesos estan protestant. Els pagesos protesten perquè no s'hi compren els carxofes i perquè els hi roben les coses. Però almenys que et paguen 40 milions i te'n vas a casa teva. Home, qui fa de pagès? Qui fa de pagès, ara? A veure, si es fa una explotació... Cuidado, si es fa una explotació ben feta. És a dir, el que no podem pretendre és que el pagès encara vagi amb l'eina i vagi cavant per terra. Això no ho podem pretendre ja. És a dir, l'agricultura s'ha d'industrialitzar indiscutiblement. I aquests terrenys són bons precisament per industrialitzar-ho. Perquè són completament plants. No hi ha muntanyes. Suposo que hem treballat així amb les teves màquines. Si ara ve tot de fora... Què ha passat amb el textil que era amb els reis del textil a Catalunya? Què ha passat? Per què ha desaparegut el textil? Perquè han permès que entressin els xinos aportant totes les seves coses i han deixat que se'ns mengin el terreny. El textil ha desaparegut a Catalunya. Terrassa, Sabadell, tot això. Ara tu agafes una etiqueta d'una peça que t'ha costat 4.000 euros i el dintre posa a mi. Saps on ens hem de remuntar amb el textil? Mira, mira. Ens hem de remuntar el textil. En aquell any que hi van haver les inundacions, que se'n van anar a fer punyetes bastantes fàbriques de textil, que es va proposar, es va proposar i no van acceptar-ho, que s'agrupessin totes les societats, totes les indústries textils, fessin un gran complex, no van voler-ho acceptar. Cadascú volia anar pel seu compte. Cadascú va voler... D'allà ve el mal. D'allà. No l'atribuïm ara. El mal ve d'allà. No, si el mal d'ara no és d'ara, eh? El no haver creat un gran complex industrial, aprofitant precisament la gran destrucció que hi va haver i d'empreses. És que sembla que la crisi aquesta... Van rebre Terrassa i Sabadell, sobretot. Sí, sí. Però sí, és que sembla que el que està passant ara ve d'ara i això fa molts anys que s'arrossega ja, eh? Exacte. Que sembla que sigui... Fa molts anys la qüestió del textil... No, i la crisi aquesta, que et surt un gran nas i et diuen, és que això és la crisi. Això també, però ho vull dir. És que ara ja... Oh, se m'ha trencat el mòbil, la crisi, això, que les línies van fatal. Oh, és que se m'ha trencat el gas. Ui, vindrà el del gas perquè la crisi... Hi ha menys treballadors, ja tot és la crisi. S'hem tornat tots una miqueta... En fi. Sí. Sí, difícil d'arreglar, això. El món sí. La gent continua vivint. Perquè és un problema general, no és de qui som. Tots estem parlant del que ens diuen, el que ens arriba... Però de la realitat no sabem res. Jo, per exemple, no puc opinar ni això de les beques, ni puc opinar de les cols, ni res perquè no hi entenc, això. Home, però aquí podem parlar d'això, que no podem anar al Consell dels Diputats a parlar d'això. Clar, aquí podem fer tartúries de cafè, no? Perquè els Consells de Diputats també no en tenen idea. No, perquè tu t'imagines dir-ne aquestes... Aquí podem dir... Jo dic tots els truteris que recorreixen, eh? Ja, ja, ja. Vull dir, clar, ja sé que això no es perjudica ni fem mal a ningú. No, és plantejar diferents punts de vista, no? Arriba Sant Feliu, arriba Esplugues i s'ha acabat la llargada que té la ràdio. No, però també per internet has pot escoltar per tot el món, eh? No, sí, no, no, ui, què dius? Tens molt poques pretensions, eh? Sí, tant. No, no, que arriba a tot el món. Quin derrotista. Per internet? Ja, home, per ràdio sí, però amb aquella pantalla, que acaben allà, allà arriba. Us veuen-hi tot. Sí, però a mi no m'arriba perquè sempre estic aquí al vent. Ja enfoco la càmera sempre, ara també l'he tirat enrere perquè també sortís la càmera. Una altra... Avui estem molt diversos. Una altra de les fotos que sortia avui a totes les portades, de fet, és tot el tema de les eleccions russes, que és aquesta reelecció del president Putin teòricament amb la majoria i aquestes llàgrimes. Les putinades existeixen sempre. Però això també ho va fer la Cristina Hechner amb el seu marit d'Argentina. Home, ho va fer ella també. Sí, sí, sí. Home, que va deixar que el marit d'això es va preparar a ella i va ser ella la presidenta d'Argentina, en el posto del marit. Home, el marit es va morir. No, abans de morir-se, abans de morir-se, ell ho havia deixat. I ara amb aquest tio, el Putin, ha estat un any, perquè després dels vuit anys ja no podia ser més, un any va anar en igual, posant allà el Capitoste... Ja torna. Gràcies. De fet, hi ha hagut una webcam que fins i tot havia gravat diferents persones que, en lloc d'introduir un sol vot a la seva pareta, en posaven 10. Ja, ja, ja. I està gravat directament. Vull dir que, encara que se sap, digueu, es pugui traduir, hi ha proves directament. Si això és veritat, malament. Sí, bueno, però... Clar, però el problema és que això segurament no tindrà cap repercussió, no? Però és que a Rússia ja tampoc, no sé, ja no és tampoc el coco abans. O sigui? El seu poder militar encara és molt gran. Ha perdut bastante potència, però encara té alguns aliats importants. I algun petardet d'aquests que el tiren i bé, Déu-n'hi-do. De fet, la imatge de Vladimir Putin, a mi encara, mirar-lo em fa fins i tot... El de Síria està passant perquè ells volen. els russos i els xinos. Els americans no tenen res a veure. No, no, els americanes estan fora. Estan fora. Clar, però el tema de Síria també és un altre d'aquests que estan morint cada dia milers de persones i que no sé per què... Ningú ho fa res. Algun diari sí que en parla, però en general, els mitjans i després, evidentment, els polítics. Clar, és que tenen... Ningú intervé, però... Tenen el botó aquell que poden apretar. Bueno, almenys no saben si ho tenen, però que ens poden engegar tot sa vida. I, doncs, tenen el petroli. A Síria. Ah, sí. I llavors diguem que ningú vol acabar de... No hi ha més mandanga. Perquè no se'n aneu a Romania o se'n aneu a un post d'aquests o... No sé... Fixa't tu que... Armènia, Armènia, que van matar allà... El Bin Laden, que era pitjor que aquest, el van arribar a matar. Perquè no convenia a ningú, perquè en el seu moment va ser protegit dels americans, eh? Ai, quina poca memòria teniu. No, no, no, poca memòria, no, ja me'n recordo. Quan el tio els va dir, bueno, està aquí, arriba la vostra protecció, i a partir d'aquí... Soc jo? Adeu. Home, ja... Home, jo és que... Els països... Digue'm alguna cosa. És que sembla que sigui... Avui encara... La Carme avui vol que li doni una raó. No, però és que em sembla que dic... És a dir, mira, escolta... Armènia, allà van matar 4.000 nanos allà en una plaça i dones i ningú va dir ningú. Perquè on està Armènia? Els turcs no diguis això, els pobres turcs. A veure, a l'Afganistan, per exemple, va passar que... els russos se les tenien amb els talibans ja. Ja se les tenien. Llavors els americans van ajudar en els talibans perquè fotessin fora els russos. Els russos, clar. I ara els talibans s'hi van quedar. I ara van haver d'anar contra els talibans. Vull dir, el problema és sempre el mateix. Fas una cosa i després aquella cosa et redonda contra tu. Vull dir... I què fes? Però això ens passa a nivell personal. No, no, ja ho sé, ja ho sé. Que tu amb bona voluntat fas una cosa a favor d'una persona i després no té l'agraïment que hauria de tenir-te. O al revés, aprofita per a cara... I això passa amb les empreses. No, no, sí, sí. Com és que no fan res, contra aquest tio està matant a tota la població? Perquè... Bé, perquè Xina ni Rússia no volen entrar-hi. I Xina i Rússia, avui en dia, són unes potències, encara que ens creiem que no. Són unes potències. Xina, home, Xina i Rússia. I llavors... Aquest és el gran problema. A més hi ha una qüestió, una qüestió que de vegades és dur dir-ho, és dur dir-ho. Cada país té el règim que es mereix. No sempre, no? Però no sempre, en principi. En principi, sí. Es toleren moltes coses, es toleren moltes coses de principi, perquè, mira, anem bé, anem fent, anem d'això. Vaig vivint, a mi que no em toqui. Però, per exemple, l'any passat, tots els països, llavors, totes les revolucions àrabs, tota aquesta gent es va rebel·lar contra el que tenien. Però són ells qui s'aixequen contra... Però en el cas de Líbia, per exemple, no es va deixar. Es van aixecar, però la repressió va ser tan brutal que suposo que això... Bueno, la repressió és brutal, però vull dir que et costa molt d'entrar en una guerra entre civils. Costa molt d'entrar. Les guerres civils són nefastes. Costa molt d'entrar. Són nefastes. És a dir, aquí afavoreixo. Estic afavorint amb gent que verdament... després portarà la democràcia o seran uns altres dictadors. Què està passant amb Egipte? Què està passant? Se'ls va ajudar i ara resulta que els que s'han fet amos dels quatarros són els militars. O com sempre. Està igual. Segurament hi hauria també... Deu haver-hi desil·lusió entre alguns dels que es van aixecar. Home, clar, però... Sí, però no. Ajudes i després què passa? Així t'assemblava que... Ajudes a Afghanistan a treure's els russos de sobre. Què passa després? Ah, coi, ara són els talibans. Sí. Pensem-nos-hi una mica en ajudar. I mirant cap aquí dintre, cap a casa nostra, tenim també els temes estrelles, que és tota aquesta reducció de dèficit, que al final ens sona com a... Jo crec que quan ho sentia la setmana passada aquestes reunions de Rajoy a Brussel·les, etcètera, queda com lluny de tot. Jo, gent que conec que més o menys té nocions d'economia, però al final surten divendres dades d'atur i mentre surten aquestes dades s'està parlant de tants percents de reducció d'una cosa o d'altra que que costa molt fer entendre a la gent el que està passant o quin sentit té aquestes reduccions, quin sentit pot tenir directament cap al ciutadà de peu. Però tu creus que la gent de peu sap el que estan parlant? Exacte, per això dic, que queda allunyadíssim. La gent que són economistes o que es tenen, la gent jove que ha estudiat aquest tipus d'economia d'avui en dia, sincerament us entereu d'algú? Ara puja l'1, ara baixa el 4 i demà nosaltres volem el 8. Volem el no sé què... Escolta, jo només sé que l'única cosa que volem a la seta edat és saber que anem a la caixa i cobrarem la pensió encara que... Un 20,07 d'IRPF. Vale? Tu no? Reba la carta? El futur d'això és que... Aquest és el mal... cada u es preocupa per ell i no es preocupa pel tamé no ho entenc, tampoc ho entenc perquè m'han trucat i m'han dit que no perquè després amb la declaració de renta no m'ho tornarien però el disgust que m'he fotut i les dues cervelles que he vingut a prendre la tia que ella encara arriba és que cada vegada que rebo una carta vostra m'he d'emborratxar abans d'obrir-la ai senyora que graciosa que és usted que graciosa em diu el 20% com a 07% A partir d'aquest mes passat, eh? El febrer. De IRPF. De la pensió. Sí, sí, sí. Escolta. Les pensions haurien de ser... Jo encara no sé el que em retindrà. Com que jo no tinc pensió de l'Estat... Bueno, clar, tu perquè ets... No em ve aquesta noteta, però no sé el que em retindrà al final de... Tu no tens pensió? No has rebut aquesta carta? Hòstia, no ho recordo. I disculpa... El més collonut és que posa I rogamos disculpes por las molestias que esto pueda coccionarle. No, no, no l'he rebut jo, home. És que rebre, home, sí que l'he rebut, home. Tu no acabaràs el dia 25? Sí. Pues has rebut la caca, home. Pues no, home, si s'ha de baixar, home. Home, sí. I rogamos disculpes por las molestias que esto pueda coccionarle. Al final, el Vicenç, el que mira és al final de mes, si arriba al final de mes. Ara, ara, ara. Bueno, no, clar. Si arribes al final de mes, tira enllà. que algú l'està passat pitjor. Hi ha preocupació en general, no?, a més en tots els nivells de la societat. Clar, però això no cal d'entendre. És que no entens... Jo crec que, de fet, els polítics, dels nostres, jo no parlo dels altres, perquè parlo dels d'aquí, els que aquí a Catalunya i els que tenen la paella pel mànec. És que no parlen... Però fan tota la mala llet. Perquè la gent que podríem fer alguna cosa, de sortir al carrer a Caramals i el que sé... No ens entenem de res, perquè de la manera que parles no t'entenes de res. Però cremant, tampoc, a principi. Se'n cuida el futbol, que no saps bé dir. Futbol, a veure si guanyem, si perdem, i d'això. Perquè si no fos pel futbol, ja en parlem d'una altra cosa. Però què costa enviar-te un rebut de l'aigua? Tu agafes el rebut de l'aigua i tens que, de fet, un màster d'economia per entendre tot allò d'allà. Per curiositat, eh? No sé què, l'oliva, la xiva, la coca... Ja no ho faig, això. Ja m'ho veu al final, tu. La pots distreure. Però què costa d'enviar-te? Un rebut que posi 32 euros, punto. La llum, 60 euros, punto. No. A la lectura de tal, de no sé què, de comparació de l'any passat... amb la diferència actual que vam fer el dia... D'algú tal, d'això... Jo truco a la companyia del gas i dic, escolti'm, algú que m'expliqui el meu rebut. Em dirà, senyora... Vostè, pai... Això seria tan fàcil, la vida, o no? No, perquè hi ha gent que vol sapiguer què paga amb els seus diners si paga viva la xiva i tot allò. La Carme, la Carme vol sapiguer-ho. Jo no. Jo no vull sapiguer-ho. Jo pago el que em diu allà l'any i no diu res perquè sí que ho entendrem. Jo no vull entendre-ho. Jo vull que siguin les coses... Precisament perquè la gent ho entenguem. Perquè la gent ho entenguem. Una cosa bastant clara que fan, i això és veritat, s'ha de dir, és la pensió. T'envien dos números i un que cobraran... Tant, menys tant, va tant. S'ha acabat. Cap problema. És veritat. Primer van enviar una carta per fer-te un disgust. Te la van enviar l'aquella verda. A veure què passa. Primer la setmana abans t'envien una per dir-te que aquest any tal, tal, tal, per anar parant. I a la setmana següent t'envien la del 20% com a 0,7%. Però, bueno, almenys la gràcia que tenen és que posen els números clar i català. Tampoc sabem el que cobres, i això sí que deus cobrar. Depèn del que cobra cada dos. Mira, és igual. He cotitzat tota la meva vida, i a més jo treballava en una empresa que ens cotizaven més, perquè ho vam demanar als mateixos empleats, ens vam preguntar si volíem l'IRPF més alt o més baix. Tothom va dir més alt, perquè la capacitat d'estorbiament la gent no la tenim. Mhm. Llavors tots cotitzàvem més del normal. Jo tinc una pensió de 1.900 euros. I el 20%. Però és que en tinc una de 23 euros de viudatat. De 23 euros, eh? Cada mes de viudatat. Que també en descompten el 20,07%. Perquè la suma t'ha plegat. No, que són dues pensions diferents. La suma ha arribat amb una escala que no ha de donar el viure. Que no, que amb dues cartes, amb dues d'això. Una de viure d'atac, que no sé d'on va sortir. Un dia em van enviar la carta dient, a partir d'ara... No ho sabia. No, però jo no ho he demanat, perquè jo sabia que aquí a Espanya no em corresponia. En tot cas, avui se'ns acaba el temps, Carme. Ens queda menys d'un minut, per tant, és moment d'anar-vos acomiadant. Moltes gràcies a tots quatre, Carme Vicenç, Josep i Jaume, torneu a parlar dilluns que veu. Que vagi molt bé i bon dia. Mig minut i arribarem al punt horari de les 12 en punt del matí, moment en què connectem amb Com Ràdio, tot seguit també sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i després hi tornarem amb més coses. Parlarem amb la Carme Miró, la directora de l'Escola Montseny, arran de les jornades de portes obertes que s'estan fent aquests dies per les preinscripcions També amb el president del Centre d'Estudis Injustencs, Pere Font, per parlar de la jornada que es va fer ahir, aquesta ballada històrica de Sardanes i encara més coses. Que vagi molt bé i fins ara. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Una dona de 41 anys ha mort atropellada aquest matí per un camió a la ciutat de Barcelona. Els fets han passat poc després de les 9 del matí al costat del Mercat de Provençals, al districte de Sant Martí. El vehicle feia marxa enrere i han vestit la víctima. El sistema d'emergències mèdiques ha enviat 3 unitats a la zona, però no han pogut fer res per salvar-li la vida. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, creu que la reducció de dèficit públic que el govern exigeix a les comunitats autònomes és equilibrada. De Guindos diu que administració central i comunitats han de remar en la mateixa direcció sense excepcions. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia. Creu el ministre d'Economia que el govern ha fet un repartiment equitatiu del dèficit que poden incorre les administracions aquest any. 4% del PIB a l'administració central, 8,5% les comunitats i 0,3% als ajuntaments. En total, el 5,8% anunciat per Rajoy. Luis de Guindos confia que tothom compleixi perquè la sortida de la crisi depèn de tots plegats. Por tanto, yo creo que un reparto equitativo de esta carga se ha producido, se ha incluido en lo que es el proyecto, en lo que son las directrices... En unes jornades financeres, el ministre de l'Economia ha assegurat també que la reforma laboral aprovada pel govern... hauria estalviat molts acomiadaments. Com Ràdio Madrid. Amb aquests canvis les menors hauran de tenir permís patern per poder avortar. Madrid, Edgar Arriba, bon dia. Bon dia. El ministre de Justícia està presentant un paquet de reformes de la justícia espanyola, la majoria a part del programa electoral del PP, com és el cas del nou canvi de la llei de l'avortament que el ministeri tindrà enllestit perquè es pugui tramitar a la tarda. Escoltem el ministre Alberto Ruiz Gallardo. No solo. para establecer la necesidad del consentimiento paterno a menores, sino sobre todo como una ampliación objetiva de derechos, al situar el derecho a la vida del concebido como un elemento que acompaña... La idea principal de l'executiu és aconseguir que amb la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, la persona que hauria de néixer recuperi els seus drets i establir també garanties per quan hi hagi algun conflicte entre els seus drets i els de la mare. Com ràdio, Senat. L'Ajuntament de Sitges al Garraf augmentarà el pressupost per enguany prop d'un 8% per poder pagar les factures pendents. El consistori deu 25 milions d'euros als proveïdors i vol pagar-ne una tercera part aquest any. Sitges, Joaquim Domínguez, bon dia. Bon dia. L'Ajuntament de Sitges preveu aprovar aquest mes de març uns pressupostos de 48,7 milions d'euros. Malgrat l'increment, el principal objectiu del govern municipal és començar a aixugar el deute acumulat, un procés que es preveu tancar en 3 anys, seguint les directrius del pla d'esnejament que s'està elaborant. Jordi Mas, regidor d'Hisenda. per tal d'aixugar tot el dèficit existent en els propers 3 o 4 anys. El pressupost s'incrementa pel 30,1% i pel 67,6% en assistència a persones dependents. En canvi, la despesa en transport públic es rebaixa a la meitat i la de cultura un 31,2%. Com ràdio Sitges. Protecció Civil ha rebaixat l'alerta per fortes ventades a la fase de prealerta. El motiu és que la previsió meteorològica ha millorat i ara només l'Empordat té risc de ratxes de vent molt fort. A l'Alt i al Baix Empordà el vent pot bufar fins aquesta tarda a 126 quilòmetres per hora. L'Alpirineu i l'Aran no presenten risc destacable per ventades ni tampoc el Solsonès, el Berguedà o el Ripollès. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça s'entrena per preparar el partit de dimecres contra el Bayern Leverkusen, corresponent a la Lliga de Campions de Futbol. A la sessió d'entrenament, en aquests moments, el tenit Pep Guardiola compta amb la presència dels jugadors del filial Christian, Tello i Moniesa, Thiago, Abidal, Afelai, Villa i Alexis fan treball de recuperació. El xilè recordem... Estarà entre 10 i 15 dies de baixa per un trencament fibrilar a l'adductor de la cama dreta. D'altra banda, el comitè d'àrbitres diu que denunciarà Gerard Piqué davant el comitè de competició perquè consideren molt greus les declaracions del defensa blaurana, on va assegurar que l'àrbitre Velasco Carballo el va expulsar premeditadament contra l'esporting. A l'Espanyol, el club blanquiblau, l'equip de Mauricio Pochettino, vol passar pàgina a la derrota golejada ahir al camp del Real Madrid per 5 a 0. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'escola Montseny farà demà al matí a dos quarts de deu la segona reunió al centre de cara a la preinscripció escolar. La primera la va fer dijous passat. En aquestes visites als centres educatius, els pares i mares també tenen l'oportunitat de conèixer les instal·lacions. L'escola Canigó ha fet la primera trobada aquest matí i la següent serà dimecres a les 4 de la tarda. Montserrat les farà dimecres a dos quarts de 10 del matí i dijous a les 5 i l'Institut de Sant Jus farà una única reunió dimecres a les 7 de la tarda. Recordem que les preinscripcions per al segon cicle d'educació infantil, educació primària i secundària obligatòria es farà entre el 19 i el 30 de març. Els requisits per accedir a una plaça són similars als de l'any passat i es manté l'adjudicació de 5 punts als alumnes dels quals el pare o la mare o els germans o germanes hagin estat escolaritzats a la mateixa escola. Podeu consultar els criteris complets de prioritat en l'admissió al web de la Generalitat www.gencat.cat barra preinscripció. També us informaran sobre el procés de preinscripció a les escoles, a l'Ajuntament i trucant al 012. El febrer l'atur ha augmentat en 4 persones a Sant Just. En total n'hi ha 814 sense feines, segons dades del Ministeri de Treball. Això és una cinquantena més que un any enrere i ja és el cinquè més consecutiu de pujades. L'augment del febrer estat general a tot el país, al Bas Llobregat, per exemple, s'ha incrementat prop d'un miler de persones i ja se superen els 69.000 desocupats. En el conjunt de Catalunya hi ha més de 640.000 persones apuntades a les llistes d'atur, que són 9.000 més que el gener. I acabem destacant que a Ràdio d'Esvern estrena avui nou programa d'esports Sant Justenc. Marc Marvà i Jordi Moré conduiran cada dilluns al vespre. Durant una hora, l'espai d'actualitat esportiva Juguem a casa. Sematrà de 8 a 9 del vespre i avui el convidat del programa serà el regidor d'esports de l'Ajuntament de Sant Just, Víctor Murillo. I de moment això és tot. La informació local tornarà d'aquí una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir informats al web de la ràdio 3W. Ràdio d'Esvern.com, molt bon dia. Fins demà! Fins demà! I'm bulletproof, nothing to lose, far away, far away, ricochet, you take your aim, far away, far away. Fins demà! Fins demà! Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Hola, bon dia. Què tal? Són dies en què, diguem que d'alguna manera, els pares el que fan és poder anar a l'escola per intentar acostar-se al centre i saber una mica què és el que s'ofereix des de cada escola. En el cas de l'escola Montseny, comencem primer recordant que només hi ha una línia, no? Sí. Som l'escola més petita del poble. Nosaltres només tenim una línia per una classe de cada. 224 alumnes tenim. Per tant, més o menys per classe suposo que són uns 25 alumnes, no? 25, correcte, sí. És el que ofertem per P3, 25. I d'alguna manera sempre has reivindicat això també com un factor de proximitat, no? Bé, som una escola... Al ser una escola petita, doncs som una escola familiar. Vull dir, ens coneixem tots moltíssim i això també permet que entre els grans i els petits hi hagi molta relació. Fem moltes activitats que els grans van fer amb els petits, vull dir, moltes coses conjuntes, com... Fins i tot l'any passat, per exemple, vam fer unes colònies de tota l'escola junts. Vull dir, tot ho permet, el fet de ser una escola petitona. També suposo que el fet d'intentar fer activitats d'edats tan diferents pot ser enriquidor, no? Segurament que és més complicat si hi ha molts més nens i nenes, però... Clar, clar, sí. Vull dir, nosaltres funcionem molt així, des d'apatrinaments, lectors, que els grans van ajudar a ensenyar llegis petits, amb els projectes interdisciplinars, vull dir, fem moltes coses... barrejats tots, vull dir, ens coneixem tots moltíssim. Això sí que ho té. Per tant, imagino que per entrar a P3, sobretot, tindran possibilitats dels nens i nenes que tinguin germans al centre. Sí, clar, és que només tenir 25 places, doncs clar, ja se les mengen els germans un gran nombre. L'any passat van ser 17 germans. Aquest any, més o menys, estem sobre uns 10 germans. Encara hi ha més possibilitats, doncs, aquest any, no? Sí, sí. Sí, tenim uns 10 germans. Del que fa, s'hi va d'entrar a altres línies o està tot tancat? És a dir, només es pot per P3? Ofertem també dues places a tercer i dues places a cinquè. Perquè hem coincidit dues famílies que han marxat a viure fora i resulta que ens queda això. Doncs dues a tercer i dues a cinquè en aquests moments. És el que ofertem. Vingués nou. Parlem una mica del centre, hem comentat aquest punt familiar, no també. Hi ha altres característiques que de diferenciïn o que caracteritzin l'escola Montseny? Jo penso que una de les principals característiques de l'escola és que és una escola verda. I com a tal, a veure tot el tema del medi ambient, ens treballem moltíssim. Tot el tema del reciclatge, la granja de gallines que tenim, l'hort... Vull dir, per nosaltres tot això és fonamental. Són els valors que més treballem amb els nens, sí. I com es fa, per tant? Aquesta granja funciona? O sigui, els nens, des que són petits, ja tenen algun paper o com va? Sí, el gallin era gallines, i dic de gallines perquè després de tota la història no tenim gall. No, no tenim gall. Finalment va marxar. Vam començar el curs amb un gall, però va tornar a haver-hi una queixa i ja no en tenim. En aquests moments només tenim les gallines i els ous que ens fan les gallines. És un tema a replantejar que farem, perquè en el nostre projecte educatiu de centre parlem de tot el procés de la fecundació i dels pollets, i ara estem... en un punt d'aturada, eh? Bé, doncs, referent a les gallines, doncs, els nens, des de P3 fins a Segon, a l'hora del pati, porten el menjar al galliner. Vull dir, porten el pinso, porten l'aigua per omplir, doncs, per veure'ls la sals d'aigua, i després, menjar que han quedat de la cuina, macarrons, o una mica d'enciam, doncs, també els hi fem arribar. Recullen els ous, i ells porten el compte dels ous que hi ha, i cada dijous, doncs, es reparteixen ous. en una classe, i els nens surten amb una uera, amb el seu ou per fer la truita, la francesa, foseu ferrat. I, per tant, ho poden experimentar de primera mà, no?, el que significa poder tenir això a prop de casa. I també teniu un hort. Digues, digues. També teniu un hort. Sí, el tema de l'hort és el que anava a dir. El porta un grup en especial, que és el grup de quart. Així ens assegurem que els nens, quan passen per quart, doncs, porten endavant el tema de l'hort. I, aleshores, doncs, també ells planten i un dia, doncs, s'enduen una escarola i un altre dia una carxofa. Vull dir... que també són els que cuiden l'hort, el reguen, i bueno, i endavant. Això pel que fa una mica a trets diferencials del centre, recordem aquestes visites, que s'explica una mica també això als pares i mares que venen a visitar-ho, i d'altra banda s'ensenyen també les instal·lacions, la gent que vingui demà al matí a dos quarts de deu, i dijous passat es va fer aquesta altra reunió. Sí, doncs el que nosaltres ja vam començar dijous passat, i el que fem és primer rebre el menjador, I els hi passem, doncs, un PowerPoint, explicant una mica, doncs, els trets del centre, com a escola catalana, els expliquem, doncs, la nostra història, que venim de l'escola de l'Ateneu, els anys que fa que estem al centre, una mica, doncs, perquè vegin la línia d'escola, no? Parlem de totes les classes, quin sistema tenim d'escriptor, els projectes que tenim en guany, les idees que portem de cara l'any que ve, després, un cop acabat, doncs, Bé, us hi donem també una mena de dossier, doncs amb una mostra de diferents coses, des de revistes de l'Associació de Pares i Mares, un exemple d'un menú, coses de l'escola, trets i entitats, perquè després en calma s'ho puguin mirar a casa. I fem un recorregut per l'escola. El que dijous va ser amb un horari que ja no teníem nens a l'escola, i la de demà ja veuran les classes, no? Que potser és més enriquidor que ara després de P3, que... el dubte que és com estan, què fan, doncs clar, veuran els nens in situ. Potser és més enriquidor el fet de venir demà a les 9 i mitja, que els nens estan a l'aula i que els deuen en moviment, no? Clar, la sessió de la tarda ja no tens nens a l'escola i és imaginar-t'ho una mica. És més diferent. Doncs hi ha aquesta oportunitat. I ja que hi som, volia preguntar-te també, Carme, tot el tema de les retallades en ensenyaments, si ho esteu votant, si està repercutint i si de cara a l'any que ve... ho preveieu encara una mica més complicat, o com us està afectant el centre? Espera encara que l'any que ve no. Sí, la retallada última va estar mitja persona a l'anglès, que això es troba a faltar moltíssim. El pas és que tenim sort que hi ha més gent d'anglès al centre i ho anem recol·locant com podem, però sí, sí, retallar ahir l'avalladora, que la teníem a jornada sencera, l'han retallat a mitja jornada. L'avalladora és una persona que s'encarrega més dels alumnes d'educació especials, Vull dir que si tant, i tant, de retallada total. Però no esperem que no vagi més. A veure, a veure si ja som. Doncs això, recordem que demà al matí es fa aquesta segona visita, dos quarts de deu, a l'Escola Montseny, de cara a la preinscripció escolar, que les preinscripcions es faran entre el 19 i el 30 de març. Correcte, sí. Encara no han sortit els fulls de preinscripció, ho dic perquè hi ha moltes famílies que ho pregunten, En aquests moments encara no tenim els fulls perquè la gent pugui fer la prescripció. Suposem que està a caure, perquè si pel dia 19 els hem de tenir, però de moment encara no hi ha res. Ho dic perquè moltes famílies ja van trucant, a veure si han sortit, que puguem dir que encara no tenim notícia. Per tant, és aquest primer contacte de moment i aquest mes suposa que aviat sortirà també. Doncs moltes gràcies, Carme Miró, directora de l'Escola Montseny. Que vagi molt bé i fins aviat. Gràcies. Adéu. Adéu. La informació més propera al Just a la Fusta. There's no combination of words I could put on the back of a postcard No song that I could sing but I can try for your heart Bona nit. Bona nit. And all of these moments just might find their way into my dreams tonight But I know that they'll be gone when the morning light sings or brings new things For tomorrow night you see that they'll be gone too Too many things I have to do But if all of these dreams might find their way into my day-to-day scene Bona nit. Bona nit. Bona nit. Just a la fusta. Un quart i mig d'una del migdia és moment de parlar de la ballada històrica que es va fer ahir diumenge per recordar, per rememorar la mateixa ballada que es va fer a la Creu del Padró l'any 1955, un acte que també va suposar el dret de sortida del 25è aniversari del Centre d'Estoies Injustencs. Per això avui parlem amb el president de l'entitat, amb el Pere Font. Molt bon dia, Pere. Hola, bon dia, Benora. Com va anar aquesta ballada? Vaja, jo considero que va ser un èxit. El diumenge va acompanyar molt bé el dematí unes 200 persones que van pujar fins a dalt al parc del Canigó i en un moment donat hi havia sis o set rotllanes de gent ballant sardanes. I molta gent, gent gran, que ningú es va pujar al carrer Freixes o per les escales, recordant l'any 1955. Però hi havia un seguit de celebracions més enllà de les purament estètiques, no? Déu-n'hi-do, a més a més, 200 persones, no? Vull dir que és una xifra, suposo, important. No sé si havíeu previst o si s'havia fet una idea que hi hagués més o menys un número concret. No, el fet que hi hagués dues entitats, que tant l'agrupació sardanista... com al Centre d'Estudis Sant Justens acostumem a portar, òbviament, gent, el de les sardanes d'una manera molt directa, doncs comptàvem unes 100-120 persones, però ens va sorprendre, inclús va venir una colla molt nombrosa d'esplugues, i fins i tot representació del castellà del Vallès, de bons amics de les sardanes de castellà, en fi, jo crec que va ser un èxit, no? Suposo que el fet de fer aquest homenatge, aquella ballada que es va fer l'any 55, també és com un hàndicap, un plus d'interès. Sí, en aquella època potser caldria recordar que es començava a urbanitzar aquell tros que era un caní de muntanya. I suposo que els de l'època recordaven que més o menys es començava a urbanitzar allò i potser va ser com una mena de celebració. I va sorprendre tant, tantíssim, perquè al veure el carrer Nou, que s'estava fent molt més estet que l'actual, doncs, evidentment, va pujar molta gent, no? Però jo voldria recalcar que se celebraven diverses coses a la vegada, no? Potser la més important és que la Creu, com van fer discursos tant la presidenta de l'agrupació sardanista de la Teresa Cots, que va anar a entrevistar l'altre dia, com jo mateix, com l'arcalde i com el rector de la parròquia, mossèn Joaquín Rius, doncs que ara fa quatre anys es va treure la Creu del lloc on t'estava, es va situar amb bona intenció el mirador del Canigó, però en un lloc carraconat, marginat, etcètera, i gràcies a la denúncia dels centres turistes en Justens es va aconseguir desllegar-la al lloc on té ara. Per tant, es va reconèixer l'error per part de l'Ajuntament, es va esmenar i l'alcalde va agrair públicament que les entitats fessin aquesta tasca i que si els polítics no esmenen alguns errors que hagin pogut cometre voluntàriament, doncs malament va la política. En aquest sentit, doncs cal honorar l'alcalde perquè va estar molt just a la seva precisió, no? Amb aquesta rectificació, no? Sí. Que suposo que situa la creu del Patronòmic el lloc on hauria de ser, com si diguéssim. Sí, ara suposem que serà el lloc ja definitiu, perquè ha estat un, dos, tres, quatre llocs, no? Aquest és el més salvant el lloc on té, i té més raó de ser... perquè és davant mateix del carrer La Creu del Padó, no? Exacte. Es va posar aquest nom perquè hi havia La Creu més avall. I ara té més... I de cop i volta havia desaparegut i ara torna a estar al lloc que més o menys li convé, en un lloc estèticament crec que bastant acceptable, i a la vista de tothom, no? Clar. D'altra banda, també, diguem que donava el tret de sortida oficial, no?, aquests actes d'aniversari del centre d'estudis, en Justens. Sí. Sí, bueno, jo volia fer-ho, si em permets. Sí, sí. Hi ha dues coses més que vàrem celebrar i també... Ja saps que va fer el llibre de les sardanes a Sat Just del Toni Fuentes. La miscel·lània, sí. La miscel·lània, que hi havia aquest article del Toni Fuentes. Una investigació de durant 7 o 8 o 10 anys. I, a més a més, també celebràvem que el Júlio Ochoa, el dia 20 d'abril, que presentem la miscel·lània 17 a la sala del 50 d'anari de la Taneu, que ja està a màquines, diem-ne, el Júlio Ochoa fa un article sobre la creu del padró, totes les seves vicissituds, i descobreix que l'apivitiva creu de l'any 1919 un tros de la pedra, aquella era de pedra, doncs està situada en un lloc estratègic de Sant Just que no volem desvetllar fins que surti el llibre, no? D'acord, sí. I l'altre fet que volien destacar? Sí. No, no, volia dir això, doncs el llibre de les sardanes, que se m'han vendut uns quants ahir per gent que venia de fora i que col·leccionen llibres de sardanes, i a més a més també la colla de Sant Just 55. Clar, tres acords va voler... doncs convidar tota la gent que va néixer l'any 55, allà d'aquella ballada mítica, que van servir pastes i vibor a la gent que va acudir. Doncs per acabar de completar encara més aquest acte. Jo penso que va ser una festassa d'aquelles boniques. L'alcalde li va agradar molt el lloc on es va fer i es va valdre públicament que el parc és molt maco, el lloc és emblemàtic, el lloc és formidable, però la gent no acaba de pujar allà dalt. Jo crec que és un lloc maco per passejar. I convidia que la gent s'esforçés en pujar tot aquell carrer Freixas, No sempre baixant en carts, sinó pujant a peu caminant o per les escales. És veritat, que s'hi acostuma a anar o perquè vas al canigó o perquè hi ha els carts de coixinets i sí que és veritat que potser val la pena intentar trobar-li un altre sentit. Jo crec que sí. doncs això pel que fa aquest acte que es va fer ahir diumenge en principi ja de cara al suposo que els propers actes del centre d'estudis ja seran de cara a Sant Jordi Sí, sí, habitualment la Maria Quintana la vicepresident ja us explica tot com va Exacte, ens porta el dia a dia de l'entitat Sí, ara estem doncs ja corregint galerades dels 5 articles que configura l'emislària número 17 hi ha la història del sanatori història d'amor i desamor del sanatori Sí Hi ha molts descobriments que ha fet el Pep Quintana que ja va fer una una passejada a la Festa Major, si no recordo malament, del 2009, i després hi ha la Primera Guerra Carlina a Sant Just, després tenim a la Creu del Padró una història ja definitiva, l'etimologia del poble de Sant Josep Verde, d'Olga Esbert, i després d'una autora jove que va tenir un premi escolar promogut per l'Ajuntament del Centre d'Estudis. Perdoneu, però estic una miqueta gribos. Doncs... l'Andrea l'Andrea Gelabert, Andrea Citer Gelabert a Can Mèl·lic, presenta la història i documentació de la masia de Can Mèl·lic. Crec que és un treball escolar que ella dona una primera pas endavant perquè fa la carrera d'advocat i quan acabi farà tota una història sobre el tipus de contractes que es feien en una època determinada a les cases de pagès de Sant Just. Crec que són cinc temes importants per la miscel·lània número 17. Doncs i tant, molt interessant tot plegat. ja n'anirem parlant i estarem al cas. Ara estem abocats a fer això, no? Exacte. Perfecte, doncs moltes gràcies, Pere Font, president del Centre... Perdona, abans volia dir que participem també el dia 21 de març en el dia de la Poesia, no? És veritat, que això ja ens queda ben a prop, vull dir que és d'aquí 15 dies aquest acte que es fa per primer cop a Sant Just i que esperem que funcioni bé i que es pugui anar repetint. Tenim molta feina. Doncs moltes gràcies, Pere Font, president del Centre d'Estudis Sant Justens, que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a la teva disposició. Adeu. Adeu, fins aviat. La informació més propera al Just a la Fusta. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dolç Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. 1, 2... Passen 3 minuts de descordonat al migdia, és moment de posar-nos a la cuina amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? Avui per on comencem la setmana? Amb quin plat començarem? Avui començarem un plat que encara estem a la quaresma, no? Sí, encara ens queda, ens queden unes quantes setmanes. Encara sí, avisa'm quan s'acabi. D'acord, llavors ja canviarem l'estiu. Com pots veure. Avui farem uns cigrons amb verdures. Un plat que es pot ser dilluns que quasi totes les botigues... les coses fresques estan tancades, doncs va molt bé. Agafarem un pot de... Gràcies per posar-me aquesta música. Ara ja te la deixo per sempre. Gràcies. Agafarem un pot de cigrons. Sí. D'aquests de quilos, si sou quatre persones, doncs dos. Ja el tenim. Quan agafeu una conserva d'aquestes, passeu-ho per aigua. No és que sigui dolenta l'aigua que està a la conserva, ni molt menys, eh? però és una miqueta més salada, més forta. Llavors no costa re treure l'aigua i passar-hi al mateix pot un pliu d'aigua i ja està. Això és una cosa personal, eh? Però va bé. Agafem una sabeta, la tallem, fem un pebrot d'aquests verds que en diuen italians, no sé per què. Per mi són pebrots verds, però posa pebrots italians. Els talles per la meitat peles un blanc que hi ha a dintre, hi ha com uns filets blancs a dintre, que costa molt de paï, costa moltíssim de paï, i llavors els neteges amb la punta del gabinet, talles el pebrot petitet, l'afegeixes a la ceba que vagi fent xup-xup. Sí. I llavors agafem tomàquets d'aquests de rama que hi ha ara, són boníssims, i a més poden comprar. Vull dir, home, pots comprar, jo sempre dic que pots comprar, igual que em va dir que compris els cigrons en pot, Clar, aquí en canvi... Sí, tens pressa, però aquí tomàquets a casa sempre n'hi ha per fer pan tomàquet. Sí, sí, sí. I bueno, agafes un parell de tomàquets aquests, els ratlles que surt... Bueno, et quedes hasta la pell perquè és que és tot tomàquet. I fas un bon sofregit amb això, amb el pebrot, amb la ceba i amb el tomàquet. Xac, xac. Llavors, amb una cassola a part, bullirem aiga amb sal... I en aquesta aigua i sal posarem coliflor. Val. O bròquil, el que vulguis. Jo li posaria bròquil per... el bròquil que diuen ara, que és el verd, perquè el bròquil també n'hi ha de blanc. Sí, sí, sí. El bròquil que és el verd perquè li doni una miqueta de color al plat. El bolleixes però fas... Quan l'aigua bolleixi, Tires, pof, fora. Directe. Directe, i passar-hi aigua freda directament, perquè no perdi aquest verd. Mmm, val. Clar, que conservi el color, no? Conservi el color, però res, és treure del foc un xorró d'aigua freda i deixar-lo allà a part. Tenim el sofregit fet i hem posat una miqueta de julivert, si voleu, una... No fa falta posar-hi all en aquest plat ni joliveri, us ho dic pel colorido només. Ja teniu el sofregi fet, agafeu els cigrons, els tireu, els barregeu i en l'últim moment hi tireu el bròquil. Que sigui com... que no es desfagi, perquè si no es desfara. I aleshores, per fer-hi una miqueta de líquid en aquest plat, que si no seria una miqueta espès, perquè el suc del tomàquet no dona tant de líquid. Clar, clar. Agafem un pot d'aquesta salsa de verdures que... que venen preparats, és veritat, perquè fer aquest plat no estàs allà bullint la verdura. Agafes els caldus aquests que venen ara, que estan molt ben arroixits, jo les coses com siguin, la gent diu, no, no hi ha res com un... D'acord, completament d'acord. Però mira, si has d'anar ràpid, almenys pot ser el fet, no? La gent avui en dia, que tothom va amb el pitu, quasi ningú dinà a casa, avui en dia. Molt poca gent que vagi dinà a casa. És complicat, sí. Llavors agafes un pot d'aquesta calda de verdures, que n'hi ha de quart de litro, el tires per sobre els cigrons i en l'últim moment hi poses el bròquil. Fes així, com si remenessis alguna cosa, perquè si no se't desfarà. I és un plat molt bo, boníssim i molt econòmic. I molt vistós, també. O sigui, el bròquil... Hi ha una mica de tot, no? Clar, hi ha de tot, és completíssim, no fa falta que mengis res més. Perquè hi ha la proteïna dels farinacios... i de la verdura, el tomàquet, la ceba, el pebrot, un plat completíssim. Per començar la setmana amb força. Per començar la setmana, perquè avui en dia abans fèiem primer plat, segon plat i tercer. Ara ja van bé els plats únics, no? Plats únics i andando. Perfecte, doncs moltes gràcies, Carme. Gràcies. Que vagi bé i fins demà. Adéu. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnat. Un auditori per a 1.700 espectadors. en el meu cor milers de clavis. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera. Terra de passions. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. 5 minuts i 3 quarts d'una del migdia. Escoltem ara els claus en Kinski, amb aquest Mamano Quiroir al Col·legio, apropiat també per un dilluns qualsevol. No, no, no quiero ir al colegio porque hay gente y no es para mí. No, no, no quiero levantarme porque no me quiero morir. Madre, ¿por qué soy cobarde y mi intención es la de huir? No hay amor, quiero crecer y ser adulto y tratar. No hay que comprometerme con la vida en tierra. Mamá, no quiero trabajar. No hay responsabilidad. Fins demà! Música Música Bona nit. Yo me quedo aquí a dormir. Garantiza-me que nunca me voy a morir. Dos minuts i tres quarts d'una del migdia. Saludem aquesta hora el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Per parlar, doncs, de coses curioses, no?, que passen arreu del món. Avui, però, comencem per Barcelona, a prop de casa. Efectivament. Aquest cap de setmana aquí a Barcelona ha passat una cosa molt curiosa i concretament ha estat el metro de Barcelona i és que diu que els Mossos d'Esquadra van de tenir un noi de 28 anys, veí d'aquí a Barcelona, que estava amb una moto a dintre el tren. a dintre del metro. Les imatges, si les busqueu per internet, les trobareu, són francament insòlites, perquè es veu perfectament el tio baixant amb la moto per les escales, perfectament, i després que s'espera l'andana, pujada sobre la motocicleta, fins que arriba la policia i el detenen, perquè el noi, a més a més, va confessar que havia robat la moto a la plaça d'Urquinaona. Clar, és que tant per tant, o l'engegues o la portes caminant pel carrer, no?, perquè portar-la al metro i tot. Bueno, suposo que... Bueno, per les imatges sembla que el noi va una mica passat o que alguna cosa li passa, eh? Clar. I de Barcelona ens desplacem cap als Estats Units perquè n'hi ha hagut una de similar i és que un borratxo entra amb el seu jip a la pista de l'aeroport de Filadèlfia. Aquesta té tela. Això ha passat a l'estat de Nova York, que un conductor borratxo va entrar amb el seu jip trencant unes portes que donaven accés a la pista i després els encarregats de l'aeroport se'n van percatar el detectar-ho pel radar terrestre que tenen. I van veure un jip fotent zeros i anant a tota velocitat per les pistes d'aterrissatge de l'aeroport de Filadèlfia i després va ser quan va decidir entrar... La policia i tot. El moi anava borratxíssim. De 24 anys es deia Kenneth Richard Maisik. Doncs bé, tenim notícies bastant de motor, no? Aquesta és una mica curiosa. Ara parlem d'un estudi que revela una cosa que... Que ens pensem que és al revés, no? Desmunta tòpics una mica. Jo no sé si és veritat o mentida, però m'ha agradat perquè desperta una mica de... com ho diríem, de pique, no? Sí, sí. Diu, els homes valoren més els petons i les abraçades que les dones. Ara que ens deu estar escoltant, deu pensar, ai, això no és veritat, però segons un estudi de la revista Archive of Sexual Behavior, va revelar això, no?, que els homes valoren moltíssim els petons, les abraçades... Els acaronaments... Clar, que socialment es pensa que és més al revés, no? La gent es pensa que és més de dona, no? Que la dona és més sensible a aquest tema. Doncs no, segons aquest... Aquest estudi que són els homes. Hi ha una dada bastant curiosa, no?, també, d'aquest estudi, que llegeixo que el sexe millora amb el temps, especialment a partir dels 15 anys de relació, vull dir que es tria bastant. Això està bé saber-ho perquè si ara hi ha algú que ens està escoltant que ha començat una relació fa poc i el sexe no funciona gaire, doncs dir-vos que d'aquí 15 anys segurament millorarà. Clar, si t'has d'esperar... Clar, que una cosa és... No ho sé, bé, m'ha sorprès aquesta dada. Bueno, ja ho diuen, que com més et coneixes, no? Sí, sí, 15 anys és molt de temps per conèixer-te. I ara parlem d'altres qüestions. Aquesta està molt bé. Aquesta és quasi com si et toqués la loteria. És herències insòlites. Això ha estat un aristòcrata portuguès. Va deixar la seva fortuna a 70 persones totalment desconegudes. Les va triar a l'Atsar a través del seu directori de telèfons. Sí. O sigui, de... del llistint telefònic, doncs va triar allà 70 persones a l'atzar totalment i els hi va repartir la seva herència. Ah, sí, eh? L'home es deia Luis Carlos de Noroja Cabral de Camara. És com una loteria, no? Sí, sí. Home, això ha d'estar bé, que de cop un dia et truquin i diguin uita, t'han deixat un bon quilet per tu. Home, sí, sí. Suposo que va pensar, mira, abans que s'ho quedi l'Estat o l'Església, doncs ho reparteixo. amb gent que ni en va ni en ve. No sé, no devia tenir gaires amics. Ara parlem, doncs, ens n'anem cap a la Xina, no? Efectivament, ens n'anem a la Xina perquè ha passat un cas insòlit, un cas d'aquells que no sap si hauria de sortir a Quarto Milenio o no, perquè diu que la senyoreta Li Xu Fueng... no sé si ho he llegit gaire bé, una iaia va tornar de la mort perquè tenia gana. Aquest és el titular i et quedes bastant sorprès. Però es veu que el fet passa que la família i tal va enterrar la dona, ja gran, aproximadament uns 90 anys, La dona semblava que estava morta, i al cap de sis dies d'haver-la enterrat, la dona es va presentar a casa seva, deixant tota la família aterroritzada, pensant, és un zombi, és real? Doncs era real, i la dona es veu que havia entrat amb un son molt profund, durant uns cinc dies, aproximadament, i que es va llevar amb moltíssima gana. Els metges encara no acaben d'acreditar del tot aquest cas, però es veu que s'ha donat... Perquè suposo que es pensaven que estava morta, no? Devia ser com una espècie de coma d'aquests tan profuns, no ho sé. No ho sé, realment és curiosíssim, no? Déu-n'hi-do, suposo que deu voler que passa més vegades, llavors. Podria ser, però hem d'informar que la iaia està bé. Ja hi està bé, hi va menjar i hi va quedar ventipeta. Doncs llavors ja està, tots tranquils. I ara acabem parlant de tecnologia. Efectivament, perquè Google, atenció, informa que pagarà un milió per qui aconsegueixi crequejar o hackear, com en diuen, el Google Chrome. Si ho coneixeu, el Google Chrome és una aplicació, un navegador d'internet que és gratuït, és de la companyia de Google, I ells, per fer la companyia Google, per fer una prova de la seguretat que té aquest navegador per veure si és competent o no, doncs ha deixat un anunci a internet dient que pagarà un milió a qui aconsegueixi crequejar o hackejar o, no sé, distorsionar aquest navegador o comprovar que té fallos o el que sigui, no? Doncs suposo que hi haurà bastants informàtics que ara s'hi hauran posat, no? Home, si hi ha aquí algun hacker de Sant Just que, bueno, que ho sàpiga, que pot guanyar un milió... i un millor de dòlars sempre està bé, no? Sí, sí. Doncs molt bé, Jaume, d'aquesta manera acabem aquest repàs de coses curioses que passen pel món. Gràcies i fins demà. Gràcies. Adéu, que vagi bé. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Us deixem ara amb els The Walkman, amb aquest Blue As You Blood, del seu àlbum Lisbon. Oh, he's an easy day. Fins demà! Fins demà! 5 minuts i la 1 del migdia. Us recordem que avui hem tornat a obrir un concurs per sortejar entrades per anar a veure la Passió d'Esparreguera. Fins dijous podeu participar-hi. La pregunta que formulem aquesta setmana fa referència al nombre d'escenes que té la Passió d'Esparreguera i us preguntem quantes escenes té. Heu de respondre si creieu que en té entre 10 i 20, entre 20 i 30 o bé entre 30 i 40. Si sabeu la resposta o penseu que podeu participar-hi i voleu encertar-ho, podeu trucar a la ràdio al 9372-3661. Hi ha temps per trucar-hi fins dijous i entre tots els que ho encertem sortejarem una entrada doble per assistir a la Passió d'Esparreguera aquest cap de setmana. Un bon espectacle on, de fet, ens consta que la guanyadora d'aquest concurs de la setmana passada ha quedat molt satisfeta de veure aquest espectacle mític, la Passió d'Esparreguera. Estem escoltant Just a la Fusta. 3 minuts i la 1 al migdia. D'aquesta manera ens anem acomiadant i tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dilluns 5 de març. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bueno, als serveis informatius. També hem parlat avui amb la Dolors Cardona del grup Nostra Dona arran de l'excursió que es fa aquest dissabte que s'organitza al Santuari de Gallifa. Hem fet tertúlia amb els habituals del dilluns, la Carme, el Josep, el Jaume i el Vicenç. A més a més, també hem fet una recepta de cuina amb la Carme, hem parlat amb el Pere Font, president del Centre d'Estudis Sant Justencs, i amb la Carme Miró, directora de l'Escola Montseny, i també fa no res hem parlat amb el Jaume Sucarrats de les notícies curioses que passen cada dia arreu del món. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem demà amb moltes més coses, aquí el Just a la Fusta, a partir de les 10. Ara us deixem amb les notícies, primer amb el bolletí informatiu de Com Ràdio, tot seguit podreu sentir les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Ens n'anem avui amb Mika P. Hinson i aquest take-off de Dress For Me. Sweetness Fins demà! Fins demà! Fins demà! Against all hope and sense of human pride. And the world spins round and I don't care anymore. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul... o la música electrònica més sual.