Actualitat, sequera i Eurovegas; Ateneu i exposició canina

Just a la fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí. I us saludem per començar 3 hores de programa, 3 hores d'ajust a la fusta, en què us acompanyarem amb diferents informacions i diferents seccions. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un repàs a la premsa, les principals portades dels diaris i els portals digitals, per veure com ens expliquen aquestes notícies d'avui dimarts, 28 de febrer, en què es parla... del cas Urtengarín, també del cas Garzón, i encara els diaris arrosseguen, perquè surten un dia més tard tota la història dels Oscars, tota la cua d'aquests premis de Hollywood. També parlem del temps en aquesta primera hora, avui que fa un dia esplèndid de nou, amb un cel ras, temperatures suaus, poc pròpies d'aquesta època de finals de febrer. En parlarem amb el Carles i l'Anadi Rius i a partir de les 11 entrevistarem avui Frederic Planes, president de la Reial Societat Canina, perquè aquest diumenge es fa aquesta exhibició d'agostos a Sant Just. En parlarem amb ell per saber què és el que ens espera aquest diumenge. També farem tertúlia amb el Jaume, el Jordi i també en Pep, com cada dos dimarts. I a les 12 i 10 avui entrevistarem el nou president de l'Ateneu, Albert Macià, que va ser escollit dissabte passat a l'Assemblea Ordinària de l'Entitat. I com que és dimarts, toca també parlar de llibres amb el Diego Marcos i també d'història de Sant Just amb el Pep Quintana. Tot això, doncs, a partir d'ara mateix aquí, Just a la Fusta. Per tant, comencem. I comencem avui escoltant el Daniel Johnston. I comencem avui escoltant el Daniel Johnston. I comencem avui escoltant el Daniel Johnston. You'll find out just who with your friend. Don't be sad, I know you will. This is a promise with a catch Only if you're looking can it find you Don't be sad, I know you will But don't give up and tell me La informació més propera al Just a la Fusta. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta'l just a la fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda. Que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quarts d'onja, la Revella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. En fi. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 12 minuts de les 10. Saludem a aquesta hora l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Just, comencem parlant de transport, perquè ahir va tenir lloc un acte aquí a Can Genestà i el vespre per veure l'ajustament d'aquest tema al municipi. Sí, i amb el... Perdó, vaja. Amb el director general de transports i mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, que ahir a la sala de les golfes de Can Genestà va dir que si l'Ajuntament desplogues i està d'acord, no descarta que el tram baix pugui passar per la carretera reial aquest mandat, unint Sant Just i Esplugues. És un projecte que no requereix una inversió molt alta i que es podria fer aquest mandat si l'Ajuntament d'Esplugues, com deia, ja està d'acord. Recordem que el ple municipal aquí Sant Just va donar suport a aquest projecte, també el ple municipal de Sant Feliu de Lleuregat i l'associació de veïns de Sant Just. És una altra de les entitats que recolza que el tram baix passi per la carretera reial. I pel que fa al perllongament de la línia 3 del metro, Ricard Font no es va voler aventurar d'alguna manera a dir quan podria arribar al metro Sant Just, tot i això no ho va descartar quan la situació econòmica millori. Va assegurar que s'han de fer encara estudis de viabilitat econòmica i social, però això més a llarg termini perquè ara mateix no el pressupost d'aquest discurs. I bé, com deia, Ricard Font va explicar tot això ahir en una conferència a debat. sobre l'estat de transport públic a Sant Just que havia organitzat la secció local de Convergència i Unió. Això va ser una activitat que va tenir lloc ahir. Parlem de més qüestions per aquesta setmana. Parlem de dijous, que es farà la primera de les reunions amb els pares i mares a les escoles de Sant Just de cara a la preinscripció escolar pel proper curs. El primer centre que obrirà les seves portes a les famílies serà a l'Escola Montseny dijous, 1 de març, a les 5 de la tarda, i la següent visita en aquesta escola serà el dia 6 de març al matí. Tot i això, el gruix de les reunions i les visites als centres educatius serà la setmana que ve, l'escola Canigó les farà el dilluns al matí i dimecres 7 a la tarda. L'escola Montserrat es podrà visitar dimecres 7 al matí i dijous 8 a la tarda, i per l'institut només hi haurà una única jornada de portes obertes el dia 7 a la tarda. L'escola Bressol Municipal Marrex farà aquestes trobades el mes d'abril, el 18 i el 19. I després d'aquestes reunions amb les famílies, els pares i mares podran visitar les instal·lacions dels centres educatius amb l'acompanyament d'una persona a l'escola, per conèixer-ho millor. I acabem ara sí parlant d'una activitat referent al cap de setmana. Sí, i de diumenge, al costat de la Creu del Padró, allà tindrà lloc una ballada de sardanes que rememorarà una ballada històrica que va tenir lloc allà mateix l'any 55, que està organitzada per l'agrupació sardanista Sant Just, i pel Centre d'Estudis Sant Justencs, per celebrar el trasllat de la Creu del Padró al seu lloc original. La idea de fer aquesta ballada va sorgir arran de la presentació de la setzena miscel·lània del Centre d'Estudis, que inclou el treball del Toni Fuentes sobre Sant Just i la Sardana, i el dia de la presentació amb dues entitats van adquirir el compromís de fer una ballada igual que la que es va fer el juliol del 55. Va tenir lloc a la Creu del Padró, com dèiem, la cobla principal del Llobregat, I aquest diumenge, a les 12 del migdia, es repetirà amb la mateixa coble i amb el mateix programa d'aquella jornada. També hi haurà vi, galetes per tothom, i bé, doncs, d'alguna manera també ha de servir per donar el tret de sortida oficial als actes del 25è aniversari del Centre d'Estudis Sant Justens. Doncs anirem parlant també al llarg d'aquesta setmana. Moltes gràcies, Andrea, i parlem tot seguit. Fins ara. Fins ara. Passa un minut d'un quart d'onze del matí. D'aquí a pocs moments repassem què és el que ens diu la premsa. Ho farem després d'escoltar Kevin Johansen amb aquest Anoche soñé contigo. Anoche soñé contigo y no estaba durmiendo Todo lo contrario Estaba bien despierto Soñé que no hacía falta Hacer ningún esfuerzo Para que te entregaras En ti yo estaba inmerso Fins demà! ¿Qué hacer con tanta angustia? Por cosas no resueltas Con toda esta energía Casi siempre mal puesta Si pudiera olvidarme Por siempre de mí mismo Habría de encontrarme Música Música Música Música Fins demà! Y no te cuesta nada más que tiempo. Nada más que tiempo. Macalderón. Anoche soñé contigo. Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Bona nit. Un quart i mig d'11 del matí, parlem aquesta hora d'actualitat amb l'Andrea Bueno. Bon dia de nou, Andrea. Bon dia. I comencem rebessant les portades dels diaris pel punt avui. Sí, i el titular més destacat és molt pessimista, llum verd amb més retallades, Montoro concreta que l'any passat el dèficit públic va arribar al 8,51%, solucions, el fort desviament obligarà a pujar atributs per sobre del previst. També llegim en Economia que el govern farà una altra missió de bons. Pel que fa al Mobile World Congress, el mòbil diu Immuna a la crisi, exhibició de força del sector de talò comunicacions en el Congrés Mundial a Barcelona. La mobilitat també aprova amb bona nota el primer dia del Congrés. Barcelona vol liderar la regulació global del sector i un reportatge titulat Talent rere la icona. Els programadors catalans porten les seves aplicacions a la mostra. Pel que fa al Suprem, diu que perdona Garzón pel cas del franquisme. El Tribunal considera que va cometre un error però sense mala fe. en cultura, l'arquitectura catalana per Manuel de Solà Morales, hotelers del Maresme avancen els impostors municipals, i el Punt Avui fa un repàs de la notícia que ahir alguns ja destacaven una mica, sobretot als mitjans digitals, pel que fa als Òscars, The Artist, Hollywood aclama l'homenatge als seus orígens, i destaca també alguns dels guanyadors, la millor pel·lícula The Artist, millor director, el director The Artist, el millor actor Joan Dujardà, en part The Artist, The Artist també, I millor actriu, Meryl Streep, per la Demà de Gerra. Que es fa estranya, fins i tot. A mi m'ha sorptat veure les portades tan grossa el tema dels Òscars com que vulguis en l'endemà, encara que no sigui. A través de portades de digitals i de mil llocs ja han estat assabentats. Veure-ho en portada sorprèn una mica. Bé, en tot cas, parlem del diari El País, que també, justament, la fotografia és el moment en què Meryl Streep i Jean Dujardán celebren aquests Òscars junts. Després és el moment en què es fan la foto dels guanyadors i se'ns titula Òscars de cinema i de nostàlgia. El titular més destacat, però, és les autonomies disparen el dèficit per damunt de la pitjor previsió. El desfasament dels comptes públics arriba al 8,51% davant del 6% pactat. L'ajustament serà de 44.000 milions si Brussel·les no suavitza les seves exigències. I, d'altra banda, encara amb tota aquesta qüestió econòmica, Merkel perd. més suports en tirar endavant el segon rescat a Grècia. El Suprem, com ens parlaves tu també, absol el garzón a la causa del franquisme, però li atribueix excessos. El tribunal senyala que l'exjutge va fer el que és propi dels historiadors. En el cas Urtengarín se'ns destaquen les declaracions del duc de Palma. Diu, el 2008 vaig veure que els comptes no eren transparents. És el titular més destacat d'aquest tema que també Anirà portant cua durant els propers dies. En pla internacional, la Unió Europea bloqueja els actius de la Banc Central de Síria i en qüestió de mediambient se'ns diu que l'hivern més sec... És d'aquelles paraules, Andrea, que a veure si m'ajudes a traduir-la. Potser en castellà s'entenen millor, eh? Sí, jo és que no l'entenc tampoc en castellà gaire. En ponzoña el aire. En ponzoña, en verina. Sí, ponzoña es barí. Doncs no ho sabia, mira, veus? Ja he pres una cosa nova. Doncs en barí... A vegades em dona per estudiar el diccionari, eh? Està molt bé, està molt bé. I a més, dèiem que el país ho fa bastant i últimament se'n surt bastant de fer servir un vocabulari diferent, cosa que també és positiu, eh? Vull dir que ho caracteritza cada diari. Doncs l'hivern només és que en barín a l'aire, Madrid, Barcelona o Sevilla pateixen l'efecte de l'elevada contaminació. Mhm. I més breument, també se'ns anuncia que 30 institucions estan darrere del tresor. Algunes monedes del vaixell La Mercedes aniran als Estats Units. Ciència, òvuls nous d'ovaris infèrtils, cerolelas mare contra el límit de la fecunditat. I la complicada vida després de la presó. És un reportatge que ens diu que la presó no prepara els presos per a la seva sortida. Passem al periòdico. Doncs el perièdico destaca pràcticament les notícies que ja hem comentat fins ara. El Rajoy haurà de retallar 44.000 milions de dèficit al govern del PP, xifren el 8,51% l'accés de despesa el 2011, un 2,5% més del previst, i que els compromisos amb la Unió Europea obliguen a un altre ajust dur o a augmentar els impostos aquest any. L'altra notícia destacada de la portada del periòdico té a veure amb els Òscars. En blanc i negre ens diu el cine torna a començar. The Artist triomfa amb la seva aposta per reinventar el sete art. I veiem els dos actors guanyadors amb les seves estatuetes en portada, en blanc i negre. El Suprem exculpa Garzón per enjudiciar el franquisme. També ens diu que Barcelona es consolida com a capital mundial del mòbil. I per últim diu que la catedral reneix quatre anys després. El temple es prepara per inaugurar les obres de rehabilitació. Són unes obres sense tancar el públic. I això és el que ens destaca el període. Com portada? Doncs passem ara al portal de Notícies 324, que ens porta a l'actualitat d'aquest matí, 28 de febrer. Aquest dia, que sembla que és l'últim dia de febrer, però... Però no. Aquest any no. Exacte, aquest any ens dona un dia més, el 29 de febrer. El mes de febrer, amb el dia 29. Doncs el que ens destaca el 3-24 és arran del matí de Catalunya Ràdio, que diu que Rajoy aplicarà més rodallades sense precedents que afectaran els serveis públics. Atenció, perquè se'ns explica que el portaveu del PP al Congrés ha admès un forat gegantesc a les arques de l'administració pública, i en aquest sentit ha dit que l'executiu aplicarà un nou paquet de retallades sense precedents que afectaran diverses àrees que avui són gratuïtes. Doncs bé, suposo que no anirem sentint a parlar llera tot el dia i segurament serà un tema que acabarà trobant-se demà a les portades, però de moment hi ha aquesta informació. També ens expliquen que està detingut la filla de la dona morta, Salou, i un amic seu. Els Mossos d'Esquadra han detingut dues persones, doncs, en relació a la mort d'una dona de 69 anys a Salou, que va ser trobada amb evidents signes de violència, i els detinguts són la filla de la víctima i un amic seu, i que al costa Alegre remolca una illa de les Seixels. L'embarcació està sent arrossegada fins a una illa de l'arxipèl·leg de les Seixels, el creuer, amb un miler de persones a bord, 15 de les quals són espanyoles. Va tenir ahir un incendi a la sala de màquines i es va quedar a la deriva del sud-índic, que és, a més, un mes i mig després del naufragi del Costa Concòrdia. Doncs això d'una banda, i finalment una punt esportiu també en portada, que és que la Cope és retracte de les acusacions de dopatge, un comunicat de la cadena Cope. Passem ara al diari Ara. Parla del Congrés de Telefonia Mòbil, diu que Barcelona vol ser la seu d'un àrbitre mundial de telefonia mòbil, i ho veiem aquest titular com si fos en una pantalla de mòbil, un mòbil d'aquests d'última generació, una pantalla gran, doncs aquest titular aquí dins. També ens parla dels Òscar i destacar els millors moments de la cerimònia, declaracions d'Iñaki Urtangarín, no vaig prendre cap decisió, també ens parla del tema de Garzón, absolt del cas dels crimes del franquisme, Rajoy haurà de retallar 29.000 milions més i les signatures convidades de l'ara d'en Carles Boix, de Sebastià Alzamora i també llegirem un article pòstum de Manuel de Solà Morales, d'aquest arquitecte que ens ha deixat fa molt poc. Passem ara a la versió digital d'aquest diari, que també ens anuncia, igual que el 324, que el paper alerta de nous és justos sense precedents per corregir el dèficit. Alfonso Alonso avisa que els pressupostos generals a l'estat hauran d'acreditar que Espanya és un país amb el qual es pot confiar. També se'ns diu que el govern espanyol encara ha de retallar 29.000 milions més en relació amb aquest dèficit que tancava el 2011 que comenten les portades del diari d'avui. I encara de novetats d'aquest matí tenim també aquesta informació dels detinguts a Salou i d'alguna manera això és el més destacat de la portada digital del diari ara. Molt bé, doncs l'avantguàrdia. El dèficit del 2011 s'eleva ara fins a 91.300 milions. També llegim que el Mobile World Congress atreu més iniciatives en tecnologia a Barcelona, nous projectes, un museu a telefònica, inversions al 22 arroba i una fira oberta al públic. I en fotografia veiem uns congressistes admirant, diu l'avantguàrdia, una joia, que és una tauleta, en una fornícula tecnològica, com si es tractés d'una gemma. És com si fos aquí el material preciós de la fira, dels mòbils. Garzón, ranyat per investigar el franquisme, però absolut pel Suprem. Urdangarín, un mea culpa a mitges. El duc de Palma ataca l'exsoci i exculpa la infanta en 42 folis de declaració. I també llegim una notícia que crec que no n'hem parlat encara, Moscou revela un pla per matar Putin en vigílies de les eleccions. A veure, no sé ben bé què és això. I en cultura, la notícia cultural del dia, The Artist, el triomf francès, els Òscars. I veiem també algunes de les actrius que van assistir a la gala, Penélope Cruz, també la Jennifer López amb les seves cales. Suposo que també fa un recull d'avantguàrdia dels millors vestits i tot. Exacte. I això tenim avui. Has vist algun vestit? Ara estic veient el de la Penélope. És que no he vist res dels Òscar, eh? Però el vestit de la Penélope no m'agrada gaire, la veritat. No ho sé, vaja, això va a gustos. No he pogut veure gaire, la veritat. Doncs passem a l'actualitat esportiva. El diari Esport ens ensenya una imatge del jugador Daniel Alves, en portada. rient i de fet ens diu el costat de Neymar Alves em demana que fitxi Neymar reconeix que Daniel Alves el pressiona per anar al Barça i bé també diu que a Carnalillo li ha donat consells que li ha parlat molt bé del club de Barcelona i també del clima i bé doncs això és el titular que ens destaca al diari Esport aquesta possibilitat que Neymar fitxés pel Barça Van estar bastant passats aquest diari, em sembla que era cap al mes de desembre, amb aquest tema, i ara feia temps que el tenien més aparcat. No, però de tant en tant el van... Sí, suposo que és una mica el tema de nevera, el dia que no tenim massa portada, perquè de fet el Mundo Deportivo ens parla de... Diu, Tiago Silva, sí que vol. Diu, seria un somni jugar al Barça, el fitxatge podria ser més barat si Keita acceptés l'oferta rossonera. Mhm. Doncs bé, aquesta és l'altra aposta del món del Deportivo. El diari ja se'ns parla de Guardiola, que diu... Guardiola desencadena la guardiologia. Llavors, ara ens diu... Diu, llançava la tovallola o criticava els àrbitres? La seva frase, no guanyarem aquesta lliga, provoca interpretacions diferents. Vilarubí diu que les seves paraules amaguen una ironia intel·ligent i llavors ens planteja les diferents possibilitats d'aquesta frase i aquesta guardiologia i aquesta portada. I atenció, perquè el Marc avui s'endú la palma dels diaris esportius i les seves portades, perquè ens diu The Artist, i llavors... Que surt Cristiano. En plural, no, per exemple, The Artist, tots dos, Cristiano i Messi. I llavors ja les lletres són les de la pel·lícula, a més a més, doncs juga amb això, i hi ha les seves siluetes també fent joc amb aquesta tipografia, diu Cristiano i Messi acrediten en cada partit, que són els Òscars els millors del món. Molt bé. Per això dic que avui s'enduen la palma a l'originalitat. Bé, doncs d'aquesta manera acabem aquest repàs per l'actualitat del dia. Moltes gràcies, Andrea, i parlem després. Fins ara, Carme. Adéu, bon dia. Escolta'm el Jarvis Cocker amb aquest Baby's Comic Back to Me. Outside there's children laughing The radio plays My favorite song The sun is shining Oh, and peace broke out in the world Yeah, baby's coming back to me Yeah, baby's coming home I remember you like yesterday And the summer's here Bona nit. I feel like I'm surely dreaming. How can things so, so quickly change? Well, it's strange, but true, I'm telling you. Yeah, baby's coming back to me Yeah, baby's coming back to me Yeah, baby's coming back to me Yeah, baby's coming home Oh, baby's coming back to me Yeah, baby's coming back to me Hey, baby's coming back to me La immobiliària Centuri 21 en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. 5 minuts i 3 quarts d'11 del matí. Saludem aquesta hora el Carles Hernández i Rius. Bon dia. Bon dia, Carme. Com estàs? Bé. Me n'alegro. Fa un dia molt bonic. Sí, tenim alguns núvolets alts. No acabem de tenir allò, el blau aquell espaterrant, com aquestes cadires que tenim a la ràdio. Però Déu-n'hi-do, eh? Però Déu-n'hi-do. És una miqueta més que ahir. Doncs demà s'acostarà del tot. Demà sí que serà un blau una mica més potent. Sí, perquè a poc a poc aquests núvols que hem tingut a principis de setmana... doncs van marxant, van deixant pas a més anticicló, també van deixant pas a més boires a l'interior. Quan portem molts dies d'anticicló, el que acostuma a passar és que cap a l'interior creixen boires, però en aquesta època de l'any ja no són tan persistents. Normalment al migdia s'esvaeixen, es trenquen els núvols i treuen el nas al sol. Pel que fa temperatures, doncs Déu-n'hi-do, en alguns punts de Catalunya, no a tot arreu, perquè aquí és que els catalans com som, eh? O sigui, hi ha 20 graus al delta a l'Ebre i la màxima Catalunya ha estat de 20 graus. Al migdia fa calor. No. No ens passéssim, o sigui, a Sant Jus ahir no vam passar dels 15 graus, que ens vam quedar amb 15,4, la mínima avui ha estat de 6,3, o sigui que són valors normals de finals de febrer, de principis de març, o sigui, no estem en grans calorades ni ens arriba la primavera als migdies. El que passa és que els 15 graus al sol sense vent, doncs està bé, és normal. Ara, fotet a l'ombra amb 15 graus, allò amb una miqueta de ventet, amb una mica de corrent d'aire i les humitats són elevades aquests dies, doncs ja tens més sensació de fred, no fotem l'animal, perquè encara no som a la primavera, encara no tenim aquests valors tan elevats, tot i que al llarg d'aquesta setmana, com ben comentat ahir, la segona meitat d'aquesta setmana, les temperatures podrien enfilar un palet més. Però sempre parlem de petites variacions. O sigui, quan diem que pujan les temperatures o que baixen les temperatures a vegades en alguna previsió perquè ens entra un fred molt potent, doncs avisem a la gent. Aquestes petites oscil·lacions de temperatures no són ni per avisar, perquè el que t'estic dient és que Ahir vam arribar als 15, avui potser fem 16 i demà potser arribem als 17 i aquí ens quedarem. Llavors, clar, aquesta petita variació de temperatura assentat en una cadira de cara al sol no ho notes. Diferències tan petites de temperatura no ho notes. Sí que si veníem de fred i arribava un cap de setmana que els valors podien arribar als 20 graus i estàvem en màximes de 12-13, carai, 6-8 graus sí que es nota al migdia, es nota molt. Ara, un grau, dos, es nota poc. O sigui, serà una setmana... que sí que pugen una miqueta a les màximes, perquè el sol farà més acta de presència, però realment no ha de passar massa cosa. Estem en una situació, com comentàveu ara tu i l'Andrea, en una situació preocupant, i només ens hem de fixar en les diferents càmeres que puguem veure als diferents espais de TV3, amb els del temps, o les telenotícies, o les fotos que envia la gent d'alta muntanya, on tret de la Vall d'Aran realment fot pena al Pirineu. Sí que es pot esquiar, no estic aquí fotent una crida dient no pujeu més a esquiar, perquè... l'aigua s'està utilitzant per inhibar les pistes bàsiques, les principals i allà la neu aguanta perquè les temperatures són les que toquen però el que passa és que no ha plogut i no ha nevat com hauria de nevar un hivern les reserves d'aigua a la muntanya són molt importants de cara als pantans els pantans estan mig secs perquè fa molts dies que no plou amb una certa intensitat i el desglàs que puguem tenir a la primavera no sé que vingui una bufetada impressionant la segona quinzena de març perquè la primera la veiem molt tranquil·la doncs realment no... Començaríem a preocupar-nos pel tema sequera, perquè els pantans no s'ompliran amb el desglas, perquè desglas n'hi ha ben poc. Tret, ja et dic, de la Vall d'Aran. Les Nogueres, el Pallars, sí que probablement aquest any, doncs va ser bastant carregadet d'aigua, però la resta del país, el Cadí, la cara nord d'Andorra també, però clar, la cara nord d'Andorra se'n va cap a França. Però vull dir que tot el que és el Cadí, a partir del Cadí ja, i anant cap a l'Alta Garrotja, i cap al Ripollès, aquella zona està una mica més fotudeta, a més no hi ha massa neu, i crec que aquest any patirem. El Llobregat patirà i el Ter també patirà. Sí, perquè no hi haurà un deslàs important, els pantans no estan plens i no s'acabaran d'omplir i hauríem d'esperar que plogués, perquè, si no, les reserves d'aigües podrien començar a ser preocupants. I plourà? Aviam, han sortit mapes de previsió de tot el mes de març i no es mostra un mes de març plujós. Tampoc no completament sec, però no es mostra un mes de març plujós. Els mapes els propers 15 dies... Hi ha un intent de canvi, que és el que comentàvem ahir, que es va confirmant i que seria entre dilluns, dimarts, dimecres de la setmana vinent, que podrien arribar precipitacions a Catalunya. L'anticiclo es podria desplaçar i podria entrar a algun front. Però aquesta és l'esperança que tenim per la primera quinzena de març, aquest petit canvi que ho hem d'agafar amb pinces i que podria entrar a principis de la setmana que ve. Si això no entra, la primera quinzena de març serà bastant seca, o sigui que hauríem d'esperar la segona quinzena, que potser normalitza i ens dona les precipitacions normals per l'època. Aquí el que estem desitjant des del Departament de Meteorologia de la Ràdio, que són 30 i escaig persones, és que la primavera es comporti com s'ha de comportar, segons el costumari català, i ens porti molta precipitació. Prulles, no? Perquè és que, si no, estem fotudets, o sigui, hauríem de començar a pensar que no ha nevat, el terreny està molt sec... hem patit incendis a la Vall Fosca en ple mes de febrer, que dius, això passa, sí. Per què això, els incendis? Que ara hi ha prohibicions de foc, de fet, en alguns territoris. Sí, però, clar, en alguns territoris, en aquestes zones de tan alta, alta muntanya, sí, però allà tan amunt, doncs normalment, normalment, la Vall Fosca està tota inhibada en aquella zona. i trobar-te la muntanya completament pelada al mes de febrer, i que un, doncs, unes petites cospires que va fer d'una llar de foc a dins de casa, que les va treure fora per, suposo, per trencar-ho amb el carbó, doncs alguna cospira va tirar cap amunt i va pujar a muntanya a dalt. Clar, no neva, està sec, no hi ha precipitació, clar, el foc es va alimentar amb una certa facilitat tot i estable al mes de febrer. No és estrany al Pirineu català que hi hagi incendis... el mes de gener o febrer. Però clar, l'un normal seria que hi hagués nevat, que el terreny estigués més húmit, i amb la neu, doncs, l'incendi a la que comença a pujar, doncs, es queda completament tallat a partir de 1.800. Però clar, com que no hi ha neu, pràcticament no n'hi ha... Doncs l'incendi va fer una mica el que va voler. Òbviament, hem d'anar al tanto, hem d'anar al tanto i vigilar, i sobretot també començar a ser una mica conscients, no és alarmisme, però que començar a ser una mica conscients que hem de començar a estalviar una mica d'aigua perquè la cosa no... De moment no pinta bé i ja veurem com ens comporta els propers mesos la meteorologia. Però va, tocant de peus a terra i és tocant aquí a casa, el que dèiem avui màxima de 16 aproximadament, molt semblant ahir, alguns nubos molt prims, això fot una mica la gitza, tenim un espectacle al cel i recomanem que la gent ho miri. No sé si tens espai amb el... Ara em surt el cognom de sa mare, amb l'Oriol... El vaig tenir, però no me'l vaig agafar. Seria interessant poder... El intentaré recuperar aquesta setmana. Amb el rigat, coi, em sortir el condom de sa mare. Rigat, quan és? Doncs el fet és que tenim un espectacle entre el quart creixent de la Lluna i Júpiter i Venus, que estan fent un joc de llums i colors al cel i podem veure la Lluna acompanyada de dos estels. molt brillants, i de cara als propers dies sembla que tant Júpiter com Venus agafaran molt de color. Crec que és Júpiter i Venus, que no vagi molt encertat. Però agafaran molta llum, i de nit faran moltíssima llum, i serà molt maco de veure. I això seria bo que ens ho pogués explicar un dia d'aquests. Doncs intentarem tenir-lo aquesta setmana, perquè a més divendres també hi ha observació, que suposo que serà bona aquesta setmana. Serà molt bona, perquè tenim aquest espectacle al cel, que suposo que es podrà aprofitar, perquè quan tenen tanta llum, aquests planetes es poden veure molt bé. Doncs farem cas. No hi ha un propi del planeta, eh? Que consell. Molt bé. Doncs a gaudir, a gaudir d'aquest temps tranquil i potser a principis de la setmana que ve parlem de bones notícies, que ja seria... De pluja. Les bones notícies són pluja, sí. Perfecte, Carles. Doncs gràcies. Bon dia. Fins ara, bon dia. Just a la fusta. 12 minuts a les 11. Ens n'anem cap a aquest punt horari escoltant la Sufjan Stevens. Com the front of every blessing Fins demà! Fins demà! Here I raise my Ebenezer, hither by thy help I come. And I owe thy, like a pleasure, safely to a private home. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Come Thou fount of every blessing To my heart to sing Thy grace Streams of mercy never ceasing Call for songs of loudest praise Teach me some melodious sonnet Sung by flaming tongues above. Praise the mount, I'm fixed upon it. Mount of Thion, changing love. Ara escoltes l'àdio d'Esbert. Sint unites l'àdio d'Esbert. La làdio de Sant Jus. Just a la fusta, el magazín del matí. 7 minuts i les 11 del matí parlem a aquesta hora amb el Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns de Sant Jus. Molt bon dia, Jaume. Hola, bon dia a tothom, bon dia. Avui, a més a més, parlem de l'assemblea que es fa d'aquí 15 dies, com si ho diguéssim. Ja podem anunciar oficialment que el dia 9 del proper mes farem l'assemblea anual de la nostra associació. En aquesta assemblea, com cada any, passarem comptes, passarem números... i renovarem la Junta. O sigui, ja toca per dos anys, jo ja porto dos anys de president, i els estatuts marquen que està renovada la Junta. Des d'aquí faig una crida a la gent que el vulgui presentar i que compleixi la normativa dels estatuts per recollir la documentació, per fer la seva propaganda electoral, el que vulgui, per presentar-se a la Junta. De moment, se sap d'alguna opció que es vulgui presentar? Doncs no, per desgràcia no. Sí, per desgràcia, perquè el problema és que no tenim gent jove, i la gent jove hauria d'anar a ocupar els llocs de responsabilitat dintre la nostra associació i moltes entitats del poble. Jo crec que tenim una mancança de gent jove que es pugui implicar en les seves associacions i entitats, i això ho pagarem a la llarga. I si no es presenta ningú, en aquest cas, què passaria? Bueno, continuem amb la mateixa Junta. Però clar, vull dir que, torno a repetir, la Junta, bueno, és que sé que m'ha vist, però ja són grans tots, i les neurones són les mateixes que fa 15 anys, ho entens? Clar. I això és el que voldria, no?, fer una crida a la joventut que s'impliqués més en aquestes coses. Ja sé que la joventut té prou feina avui en dia per anar sortint amb la que té a sobre, no?, però crec que hem de posar una mica tots al coll per anar a canviar les estructures de les entitats del poble. I, per tant, fins quan ja tens per presentar-se? Bé, són 10 dies, sí, es podien presentar, fins al dia 5 es podien presentar. Sí. Doncs ho anirem parlant, exacte. Ja ho veurem. Tenim més coses, també. Sí, tenim una cosa molt curiosa, que és una cosa que em preocupa a mi bastant. Ha hagut una empresa, aquests dies a Sant Jus, que s'ha dedicat a penxar els lletreros, que ponen números d'interès, i el primer número d'interès que posa és l'Ajuntament de Sant Jus d'Esverda. El resto són paletes de xaleries, cementiris, mossos, policia, bla, bla, bla, gas, ambulàncies, bombers, tot això, no? Però aquesta empresa que es diu ACAP, que pensem nosaltres, com a senyor Sabins, donar-li un toque d'atenció via carta per escrit, aquesta empresa té una mica de lío amb els telèfons. Ja sabeu que a Catalunya i a la resta d'Espanya, així com a la resta d'Europa, només hi ha un telèfon d'emergència, el 112. Aquesta gent posa Mossos, 081, Ambulància, 061, Bombé, 085. Aquests telèfons estan obsolets, ja. Aquests telèfons són de fa 15 o 20 anys, ja. Ara el telèfon que impera i el telèfon que s'ha de trucar a tothom és el 112 per qualsevol tonteria, per qualsevol cosa d'emergències. Si us doneu compte, només que observeu quan passes per la carretera, per qualsevol lloc, qualsevol cotxe de mosso d'esquadra, qualsevol ambulància del SEM, qualsevol cotxe on ve, ja porta el telèfon 112 marcat als seus vehicles. Qualsevol emergència del nostre país porta els 112 marcats. Ja sabem que aquest telèfon 112 és un telèfon que et contesta en tots els idiomes de la comunitat europea. Vull dir que a aquesta empresa li donarem un toque com a ciutadans que procuri canviar els seus telèfonos i es recordi per la veritat d'avui en dia. La que igual ho han fet sense saber-ho en principi, no? Han d'estar al corrent de les novetats, no? Aquesta gent ja ha prou interès en el Departament Interior de la Generalitat en què la gent coneixi que el 112 és el telèfon on s'ha de trucar. Això és el que voldríem tal, no? No solament aquestes persones, perquè dones compte que vas llegint I si estàs una mica el cas, revistes, periòdics, encara tenen telèfons antics de tal. Jo crec que recordeu, i vosaltres com a ràdio teniu una labor per fer, recordeu que el telèfon d'emergència és el 112 per qualsevol cosa. Trucar al 112, ja saps què es posa, s'activa, policia, bombers, ambulàncies, qualsevol cosa, automàticament. O sigui, no cal ni trucar a ambulància, ni trucar al metge, ni trucar a bombers i tal. No, no, només trucar al 112, optimament s'activa tot automàticament. Això és el que voldríem fer aquesta setmana, amb aquestes propagandes que ens posen por ahí, que a part d'aquí un de les escales de papers i enganxen a qualsevol lloc, no? Exacte, que no acaba de ser útil, que és en principi la funció que hauria de tenir. Sí. Doncs, això és de tota aquesta setmana, no, Jaume? Sí. Perfecte. Torno a repetir, busquem joventut, perquè es presenti... A veure si vosaltres també feu una mica de feina perquè la gent col·labori i s'impliqui més a les institucions. Doncs parlem la setmana que ve, a veure si hi ha alguna presentació de candidatura i ho anem seguint. Que vagi molt bé, gràcies. Adéu, bon dia. I d'aquesta manera ens acostem ja del tot al punt horari de les 11 del matí, un moment en què connectarem amb ComRàdio, tot seguit també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies, I després hi tornarem a moltes més coses. A partir de les 11 i 10 entrevistarem, a més, amb el president de la Reial Societat Canina en relació a aquest acte que es fa aquest diumenge, aquesta exhibició d'agossos que es fa aquí a Sant Just, al municipi. Ho farem, doncs, després de les notícies i després de les notícies també de Sant Just. Fins ara mateix. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra han detingut la filla de la dona que ahir van trobar morta a casa seva al municipi de Salou. El tarragonès també n'ha arrestat un amic seu com a presumptes autors de la mort d'aquesta dona de 69 anys. Els Mossos investiguen ara el mòbil d'aquest crim. Tarragona, Marrovira, bon dia. Bon dia. Doncs efectivament els agents de la investigació han detingut aquesta nit a la filla de la dona morta, Ia Salou, i a un amic d'aquest com a presumptes autors de la mort. El cos sense vida feu trobat per la mateixa filla a l'interior del domicili de la víctima. Segons fons properes a la investigació, els agents van centrar des del principi les línies d'investigació en l'entorn familiar, ja que a la porta del domicili no estava forçada ni tampoc faltaven objectes de valor. Per tant, no hi havia indicis de robatori. La dona morta era originària de Bilbao, però feia dos anys que residia a Salou. Tenia 69 anys i des de feia un any era viuda. La víctima té un altre fill, però aquest viu a l'estranger. De moment, la investigació està sota secret de Sumari. Com Ràdio Tarragona. A Barcelona, els Mossos d'Esquadra han detingut com a mínim dos estudiants que aquest matí han intentat ocupar la Conselleria d'Economia de la Generalitat. Segons fons policials, els fets han passat quan una setantena d'estudiants s'ha concentrat aquest matí a l'exterior de la Conselleria amb la intenció d'ocupar l'edifici. El cordó policial dels Mossos, però, ho ha evitat. El nombre de detinguts de moment no es coneix, el nombre definitiu, tot i que fons policials asseguren que com a mínim dues persones han estat arrestades. La protesta és un acte prèvia a la manifestació d'estudiants universitaris que es farà demà. La presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha admès que les noves xifres de dèficit públic que es van conèixer ahir són preocupants. Diu Camacho que s'han de fer més ajustos, però que no es poden demanar més sacrificis als catalans. Paraules que ha dit a Brussel·les. Raquel Correa, bon dia. Bon dia, doncs les noves dades de dèficit, molt més altes del que es preveia, preocupen el PP català, ho ha dit avui la seva presidenta, Alicia Sánchez Camacho, que espera, però, que impliquin nous sacrificis, no pels ciutadans catalans, sinó per l'administració. Escoltem-ne. Crec que els sacrificis els ha de fer el govern, revisant totes aquelles partides que puguin ser prescindibles, però no incrementar retallades ni ajustos que suposin sacrificis als catalans, que ja ho han tingut els funcionaris, les famílies, i que ja ho estan tenint en gran mesura els catalans i les catalanes. Són les paraules de Camacho des de Brussel·les, on avui participa a una reunió entre parlaments per coordinar les polítiques econòmiques. En aquestes jornades, la Comissió Europea ha explicat que Camacho no ha cedit i no ha donat cap senyal de voler flexibilitzar els objectius de dèficit per Espanya. Caldrà, doncs, esperar el debat dels 27, que hi haurà a la cimera d'aquest dijous. Com a Radio Brussel·les. El president del Port de Barcelona teme un possible col·lapse d'aquestes instal·lacions si no es desbloqueixen aviat els projectes per fer els accessos viaris i ferroviaris. Sixta Cambra ho ha dit aquest matí a Barcelona. Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia, el president del Port. Sixta Cambra ha assegurat que aquesta instal·lació és el millor motor de l'economia catalana, com demostra el creixement del turisme de creuers d'un 13% o el de les exportacions d'automòbils d'un 11% anys passats. Un volum que anirà a l'alça quan entri en funcionament el juliol la nova terminal del Moll Prat. És per això que s'ha mostrat preocupat pel bloqueig per part del Ministeri de Foment de les infraestructures d'accés al port. Sí, aquests increments de capacitat... es converteixen, com tots esperem, i després en parlarem de què hem de fer en això, es converteixen en increments d'activitat, el risc de col·lapse, si no disposem d'uns accessos viaris i ferroviaris, és molt elevat. I, per tant, donat aquesta prioritat, ja vull ser optimista que això s'esbloqueixi. De moment, Adif treballa per habilitar uns accessos provisionals per Ferrocarril, que travessaran la zona franca. Cambra, però, recela que les vies d'ample europeu, també provisionals, puguin estar enllestides al juliol. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. En aquests moments comença el sorteig dels emparellaments dels vuitens de final de la Lliga de Campions d'en Vol al Barça, que tindrà el factor pista a favor, vol evitar el Montpaller Francesc. Els blaugranes cal dir que els pot tocar... l'equip alemany del Fusque, on milita Iker Romero. En futbol, el davanter del Barça, Leo Messi, ha reiterat que vol quedar-se per sempre al FC Barcelona i que no li passa pel cap deixar el conjunt català per fitxar per un altre equip d'Europa. Ho ha dit en declaracions a ràdio La Red d'Argentina. Messi també ha expressat el seu desig que el tècnic Pep Guardiola renovi i continuï molts anys al capdavant de la banqueta blaurana. A l'espanyol destaquem que el davanter Álvaro Vázquez ha estat convocat finalment amb la selecció espanyola sub-21 que aquest vespre s'enfronta a Egipte a dos quarts de nou. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. La Direcció General de Transport i Mobilitat de la Generalitat vol que el tram baix passi pel carrer Lauria Miró sempre i quan l'Ajuntament d'Esplugues hi estigui d'acord. El responsable del departament, Ricard Font, va dir ahir a Sant Just que el govern voldria tirar endavant aquest projecte, aquest mandat, però en consens amb el consistori Espluguenc. Recordem que la idea compta ja amb el suport de tots els grups polítics de l'Ajuntament de Sant Just, també del ple de Sant Feliu i de l'Associació de Veïns de Sant Just. D'altra banda, pel que fa al perllongament de la línia 3 del metro, que ha de passar per Sant Just, Ricard Font no es va voler aventurar a dir quan es podria fer. Tot i això, no ho descarta a llarg termini, quan la situació econòmica millori i quan s'estudien a fons aspectes com la rendibilitat social i els pressupostos. Diu Font que el que no volen fer són mètodes que hipotequin encara més els pressupostos públics. Canviem de qüestió i us expliquem que dijous comença a treballar Sant Just una nova empresa de neteja viària i de recollida i gestió de residus. El pleu va aprovar el nou contracte amb l'empresa Urbacer. D'entre les quatre que es van presentar a concurs, aquesta és la que l'Ajuntament ha considerat més adient per fer-se càrrec de la neteja del municipi. El contracte dura dos anys i contempla la possibilitat de prorrogar-lo dos anys més. Urbacer manté les freqüències pel que fa a la recollida de residus, inclou també mas lluï i carrer cadenes i aporta lloguer exclusiu de dos vehicles de recollida. I pel que fa a la neteja viària, ofereix més servei en horari de tarda, diumenges i festius, Preveu incrementar el servei durant 24 jornades per la caiguda de fulles i inclou el barri del Mas Llui. I acabem recordant que a l'abril es farà el primer taller de gospel a Sant Just. L'organitzen la coral Gospel Link Singers i l'orfeó Enric Morera i el dirigirà Moïsès Sala, director i almamater del grup vocal Gospel View. El taller tindrà lloc dissabte 14 d'abril a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, de 10 a 2 i de 4 a 7 de la tarda i costarà 30 euros. Els socis i sòcies de l'Ateneu i els membres de Gospel Link Singers només hauran d'abonar 25 euros. Per a més informació podeu enviar un e-mail a l'adreça tallergospelsantjust arroba gmail.com I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5 i mentrestant us recordem que podeu seguir informats al web de Radio d'Esvern, 3B dobles, radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia. The heart is a blue Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sintonitzes la ràdio de Sant Just. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Claver, 1 de Sant Just d'Esvern. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunsa, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació a web www.promunsa.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. La passió d'esparreguera. Un auditori per a 1.700 espectadors... I l'emoció d'una història universal. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. Just a la fusta. Diumenges farà una exposició canina al Perroquetes de Sant Just, una exposició que organitza la Reial Societat Canina de Catalunya, que puntuarà per títol de Millor Gós de Catalunya 2012. Es fa cada any a Sant Just i per això tenim al telèfon el president de la Reial Societat Canina de Catalunya, el Sant Justeny Frederic Planes. Molt bon dia. Bon dia. Es fa cada any a Sant Just i és puntuable. Ben bé, què vol dir això, doncs? Bé... Fa ja força anys vam decidir que per què no portàvem l'exposició de Sant Just. Jo sóc fill de Sant Just i tota la meva família és Sant Justenca. I aleshores vam fer. Llavors, què vol dir que una exposició sigui puntuable? Doncs que per qui vol, qui vol tirar el diploma de millor gos de Catalunya de l'any, té obligatòriament que guanyar amb les exposicions que són puntuables. I aquesta és una. Això és el que vol dir. És dir que se li dona una mica més de ressò que amb una exposició que no té punt de campionat. I quins gossos poden participar-hi? Perquè no poden ser tots, no?, en el cas de les proves. Sí, poden ser tots, poden ser tots, en principi. És a dir, l'exposició de bellesa, per puntual, però pel que va anar de Catalunya, han de ser gossos de raça. Això, per un cantó. Ara bé, els gossos que no són de raça poden, des d'anar a les proves de treball, que es diu de bon ciutadà carí, que és una prova de comportament, demostrant que el gos camí al costat, que ho veieu a la horda, que no... que no ataca les persones ni els altres gossos, etcètera, etcètera. Hi ha una sèrie de proves, concretament 10 proves que es fan. Aquests també poden participar en la prova de gos de Bon Ciutadà Caní, sense anar a Pallesa. A part, hi ha una exposició de nen en gos, una prova, que allà es puntua el nen que millor passa el seu gos, i el gos que va allà és igual que sigui de raça com que no. El que es valora és el nen i la manera de portar-lo. I així es promociona una mica el futur del món del gos a través de la canella. Clar, per tant, jo com diferents parts, m'entenc la part aquesta puntuable. Sí, sí, tot completament d'acord. Hi ha diferents categories on es participa la gent, però bàsicament l'important, el bruix, el té l'exposició de vegades. Els gossos de raça... que venen a participar a l'exposició per buscar aquest preuat guardó de millor gos a Catalunya. I m'imagino que venen gossos no només de Sant Just. No, evidentment. Normalment Sant Just no és que es caracteritzi per anar molt de gos de Sant Just a la prova. Perquè els gossos de Sant Just estan a les torres i no els treuen els seus amos. I llavors el dia de l'exposició no se'ls comporta prou bé, llavors el deixen a la torre i se'n van a veure l'exposició. Que ja està bé, que ja ens agrada que vinga la gent com a públic a veure-ho. Clar, normalment quants gossos hi participen? Bueno, entre una cosa i l'altra s'acostumen a anar sobre els 80 gossos. Déu-n'hi-do. Sí. Bastant. Clar, perquè això comença a les 9 del matí... Sí, a partir de les 9 fem les inscripcions, és a dir, els que volen inscriure el gos tenen que vindre allà abans de les 10 per inscriure's i el que és purament exposició comença a les 11, de 11 i acostumem a acabar a migdia, de les dues, més o menys. I aquestes proves que ens comentava, és a dir, a banda de les que hi ha, les que són una cosa en la part puntual, exacte, i després hi ha altres proves que ens comentava, com per exemple això de demostrar aquest comportament, quines altres hi ha? Quines altres hi ha, per exemple? No, de fet, és el que t'he dit. Ah, són diferents proves per demostrar això. Concretament són deu proves. Primer, s'ha de presentar net i purit, sense ferides, sense res. Està maco, però maco no en quant a bellesa pura, sinó en què el gos ha d'estar sa i ben cuidat. És el primer principi, perquè tu acceptis que en la teva escala hi visqui un altre gos, qualsevol altre gos, està brut, està fent una merda, i a més té ferides... i després tenen... però a tu no t'agradarà tenir un gos que estigui així de mal cuidat a casa teva. Després es fa una prova que consisteix a simular una anada de veterinari, el jutge li mira l'orella, li mira una pota, el gos es té que deixar tocar sense aquest problema, li passa la mà per llom, com si el pentinés, i el gos es té que aguantar que el jutge li faci, insisteixo, com si ho fes de veterinari o perruquer, no? Després, la tercera prova és de caminar fent girs de dret i esquerre i llavors anar al costat sense ativar la corretxa i tombant quan el senyor tomba, no anant pel carrer, estibant de les corretxes i mal comportant-se. Després hi ha una salutació amb un estrany, després hi ha un grup de gent, després es fa seure, després es fa estirar, després es fa caminar al costat d'un altre gos sense que el tingui que abordar, ni molt menys, ja no diguem agredir, que això segur que no, i després es fa el que es diu una distracció, passa el jutge correm i tira una carpeta a terra, es pot espantar, però quan el jutge va a recollir la carpeta, el toca i et s'ha de deixar tocar, simulant Si tu vas pel carrer, vas un dia, passes corret pel costat d'un gos i et cau una cosa, puguis recollir-ho sense que de gust hagi de matxecar el servei per dir alguna cosa, no? I llavors aquest és una mica l'esplor de comportament. Això és una prova que va néixer als Estats Units fa molts anys i nosaltres l'hem importat a Espanya, que era el caningut citifem, que es diu el bon ciutadà caní traduït literalment. Doncs Déu-n'hi-do és un bon examen, eh? Sí, sí, però ho passen bé. Els gossos de casa que han estat mitjanament educats, ho passen. Ara, desgraciadament, hi ha molts gossos que no estan mitjanament educats. És el que hem de lluitar per fer que ho facin. El que passa és que estem en una època que la gent no té massa temps, diguem-ho així. Jo ja no sé si ganes, però vull dir... veien els programes que tenen per la tele i de les mamis i les no sé què, i dius, caram, si això passa amb les persones que no passarà amb el cos. Però bé, jo vull creure que el... la joventut és millor que la gent gran i que els joves sabran corregir aquesta falta d'educació que hi ha en els últims temps i que podrem anar millorant en tots els sentits. De fet, pel que fa als animals de companyia o en aquest cas als gossos, en principi sí que en els últims anys va creixent, no? La gent que en té? Sí, va creixent, el que passa que la crisi t'haig de dir que també ha afectat el món del gos. La gent, això de tenir un gos i que li costi el pinso i que tingui a pagar per comprar-lo i tal, ha fet que baixés una mica de forma important això. A part que la famosa llei de gossos perillosos també va complicar una mica més, perquè una sèrie de gossos necessiten que el senyor passi unes proves com si fos el que han de conduir, que a més a més es treia una assegurança, i s'ha complicat una mica. I una cosa i l'altra, el fet que no ha augmentat en els últims anys. Els darrers anys el món del gos no ha augmentat. Per participar en aquesta exposició, s'ha de fer aquesta inscripció, ens comentava, de 9 a 10, no?, més o menys? Sí, sí, al voltant de les 10 s'ha de fer l'inscripció i poden participar tots aquests gossos que tinguin pedigrí o aquells gossos que estiguen de raça el vulguin treure. És a dir, en l'exposició fem-ho que es diu el registre de raça que es dona pedigrí a tots aquells gossos de raça que no el tenen. O sigui que van allà, els presenten, llavors se'ls mira un jutge, el jutge de la prova, i ell, amb el certificat que emet, si diu que és positiu, doncs a partir d'aquell moment el caig de gos passa aquí de pedigrí. És a dir, que qualsevol gos de raça pot tenir pedigrí? Bé, si és de raça, sí. Si no ho és, no. Vull dir, perquè hi ha molt gent que, potser, pobrets, es pensen que tenen un gos de raça i no ho és prou, i llavors... Si no és clarament de raça, els jutges tampoc li donen papers. Per dir, bueno, potser donar papers amb un gos que... Podria ser que algun ancestre fos de raça, però ell, pobreta, està ben just a la ratlla, llavors no se li dona. Però vaja, normalment la gent sabem el gos que tenim si és de raça o no, perquè ens ho ha dit el veí, ens ho ha dit el veterinari, ens ho ha dit qui sigui i ja està. O sigui, es pot ballar i treure el pedigrí els gos que no hi ha. Pedigrí vol dir de raça, doncs. Perigrí vol dir que és un certificat conforme el gos està instrit en el llibre genealògic de Catalunya i que allà s'apunta l'escendència si es coneix i la descendència per descomptat a partir d'aquell moment. I el preu d'aquestes inscripcions per participar-hi? Per participar són 15 euros tothom. Com diem nosaltres, 4 potes, 15 euros. Tant si té pedigrí o no, no? Tant si té pedigrí com si no. Ara bé, després, per fer el pedigrí, un cop ell ha participat i ha pagat els 15 euros i el jutge li ha dit sí, de raça, llavors el pedigrí vala alguna cosa més, però en aquest moment no t'ho podria dir perquè són 45 euros o alguna cosa així. treus el pedigrí que això, o se'ls envia per contrarrembursament, o fa l'ingrés posterior, o el que sigui. No ho ha de pagar en aquell moment, sinó que ho pot pagar després. I d'altra banda pot venir-ho a veure tothom, no? Vull dir que això és l'altra part, la del públic. Totalment obert al públic i encantats de... de tindre el Sant Just temps de fets al costat. Normalment és una activitat que té bona resposta, que hi ve força gent? Sí, sí, no estem descontents de la resposta que hi ha a Sant Just en quant a públic en general. Quant temps fa que es fa aquí a Sant Just? Home, jo ara m'has agafat així, que no ho sé exactament, però crec que deu ser, segurament hem d'estar a l'aigua. Déu-n'hi-do, doncs. 10 anys que ho fem, sí, sí. És un aniversari. Va passant, sí, sí, però no... És que tinc dubte si és el 10 o l'11. I llavors penso no assegurar que és el 10 aniversari, però vull dir, està per aquí. El diumenge, quan estigui allà, ja ho diré segur, si és el 10 o l'11. Perfecte, doncs tot plegat serà aquest diumenge, com dèiem, a aquesta exposició canina al Parc Roquetes de Sant Jus, que organitza la Reial Societat Canina de Catalunya. Avui hem parlat amb el seu president, el Sant Justenc Frederic Planes. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i esperant que Sant Justenc vingueu a l'exposició. O a veure-ho o a participar. Exacte, que vagi molt bé, doncs. Bon dia. Bon dia. Adéu, bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. 5 minuts i dos, quarts de 12. D'aquí a pocs moments fem tertúlia. Ho farem després d'escoltar Pau Ballbé amb les seves vacances. Bona nit. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Pràcticament dos quarts de dotze del matí. Ho recordem a aquesta hora que tenim en marxa un concurs obert aquesta setmana i que s'allarga fins dijous. Podeu participar-hi si voleu guanyar una entrada doble per assistir a una funció de la passió d'Esparreguera aquest cap de setmana. Si teniu interès en guanyar una d'aquestes entrades, l'únic que heu de fer és trucar a la ràdio i respondre la pregunta que us plantegem aquesta setmana, que és des de quin any es té constància de la passió d'Esparreguera. Si hi sabeu, doncs, la resposta, tots els participants que truquin i sàpiguen aquesta resposta i que l'encertin, participaran al sorteig d'una entrada doble per assistir aquest cap de setmana a la funció de la passió d'Esparreguera. Per tant, doncs, podeu trucar durant tot el matí a la ràdio al 9332-3661 si sabeu la resposta, com dèiem, a aquesta pregunta. Des d'aquí, nanyes de constància de la passió d'Esparreguera. I ara sí, doncs, d'aquí a pocs moments fem tertúlia, la tertúlia habitual dels dimarts, ho farem després d'escoltar encara un tema musical més. I és aquest I Never Belong de King Can en BBQ Show. But you never let me go And I La informació més propera al Just a la Fusta. Passen 4 minuts de 2 quarts de 12 del matí. És moment de fer la tertúlia que fem cada 15 dies amb el Pep Quintana, el Jaume Campreciós. Molt bon dia a tots dos. Hola, bon dia. Normalment també tenim el Jordi Farràs, que avui ens ha fallat. Ara l'estem cridant, Jordi... A veure, si està sentit la ràdio, se'n recorda, doncs que... Potser sí. Això de fer-ho cada 15 dies, de vegades... Sí, pot desorientar, pot desorientar. Sí, sí, sí. Què he vist jo per internet, o m'han dit que hi havia per internet una cosa que de com just a la madera, o una cosa pel estil, o sigui... Quan parla de Ràdio d'Esvern, tradueix algun dels programes. Ah, sí? Qui ho tradueix? El Google, per exemple. Ahir m'ho comentava un company de taula i diu, escolta, digues això de la Madeira. En fi, que algun dels programes, i ara dic aquest de la Madeira, la millor no ho és, però sí que posava que eren traduccions directes i bàrbares. Quan buscaves a través del Google Ràdio d'Esvern. Sí, que quan sortia Ràdio d'Esvern en algun dels programes... havien canviat el nom del programa. Clar, que a més a més això... Posada en castellà, a més a més. Com que l'heu d'aprendre segurament de... Google fa això, que en funció del que busquis, ell ja et fa les cerques concretes, és a dir, si jo ara ho busco, com que sap que jo ho busco en català, possiblement no m'ho traduirà. Jo li vaig preguntar al company si precisament tenia el Google en català. I em va dir que sí, que sí, que el tenia en català, i per tant ens estranyava encara més. Ara que ho estàs buscant, em parlarem de seguida, quan ho trobi. Sí, no, no, és que ja ho he trobat, eh? Però no, però em surt... Els programes, la programació... Em surt en català. La programació tota... Sí, però per això dic que igual és que, com que sap que sempre consulto aquesta pàgina, m'ho posa d'aquesta manera. Ah, ja, ja, ja. No ho sé, ja em miraré des d'un altre ordenador. Per defecte o per bici. Exacte, sí, sí, just a la fusta, la penya del morro, que a més a més això sí que... Seria més universal. Bé, ja ho consultarem, en tot cas. Molt bé, molt bé. Si hi ha més detalls, també els donarem. Perfecte. La muntanya del morro. Mucho morro. La penya no és correcte, tampoc. Mucho morro i tot. La pendilla, perquè si fas la traducció cap a l'altre sentit figurat, en tot cas. De la penya, sí. Exacte. És una setmana d'aquestes, parlàvem aquí fora, que sembla que potser no hi ha tants temes o que n'hi ha tants, que és complicat trobar-ne un... Avui, per exemple, fent el repàs de les portades, diguem que cada portada també aposta per un tema o altre. I no sé quin tema us fa més mandra o us fa més gràcies i parlar del cas Ortengarín... Mandra de tots. Economia, clar, aquí no hem parlat de l'Eurovegas, per exemple. Oh, fantàstic, fantàstic. Economia a nivell local, vull dir, en aquest sentit. Això d'Eurovegas, per exemple, si ara ho comentem una mica, va, enganxem un tema, no? Sí, a mi aquest és un d'aquests que, a més a més, m'han curiosit, si més no, segons quines opinions, perquè he sentit de tot i hi ha àmbits molt diferents, a més a més. Avui, precisament, el diari Ara dedica tota una pàgina a l'Eurovegas, no? I llavors, en el peu de la pàgina, que hi ha els comentaris de tres... analistes, diria professors universitaris. I llavors, doncs, és bastant curiós perquè venen a dir que el que es necessita és la feina, sigui quina sigui, així llegit de pressa i sense matitzar excessivament, no? Doncs que cal la feina. Alguns altres diuen que és molt precari, seran unes feines molt dolentes. Hi ha també la possibilitat que estan demanant que pugui venir personal estranger. Exacte, vull que en principi una de les lleis que volien canviar era que vingués personal econòmic. I que solucionem, si ve personal estranger. Si la gent d'aquí és la que està aturada, no? És molt difícil. És l'oferta i la demanda, i a més, no sé, quan diuen que se'n va posar a Viladacans, un estar Renys, que durant molts anys ha lluitat perquè no siguin significables. Són els del Barça. Bé, són els del Barça, sí, un sector... Protegits, no? Són un sector d'unes dunes, d'uns ecosistèmes molt... uns equilibris molt perillosos, per tant... Però pot ser un valor afegit, aquesta qüestió, si es tracta bé. A veure, tampoc sé exactament la zona física i on va la pitjada, on van els edificis. Per tant, jo crec que és una inversió molt forta, però que jo personalment, no sé una economista ni res, tinc les meves reticències. Perquè fins i tot, és anar a oci. Sí, això sí. Ahir també deien, hi ha 10.000 pisos més. Sí, 10.000 pisos. I si ja els tenim, 10.000 pisos. Els hem d'omplir, no? Si no, ens calen 10.000 més. I després també, ahir, crec que era l'Ana o l'Avui, un dels dos, parlava d'aquest... Aquest projecte que hi va haver als anys 10 o 20 del casino de la Rebassada. Home, fantàstic. Allò no va ser un projecte, no? Va ser un casino amb tots els atziuts, eh? Va ser un casino amb tots els atziuts, però un projecte que la vida va ser molt efímera. Exacte, deia que durava un any o dos, no em sembla? I una mica és això, també va ser un somni de joc. Ja, ja, ja. Aquí hi ha una curiositat, mira, que ens hi posem també, amb això hi parlem una mica de casinos, L'arquitecte que va fer aquest casino de la rebessada és el que va fer el sanatori d'aquí Sant Just. És el mateix arquitecte. Ara jo m'avanço en el llibre que sortirà i ara la gent ja no el comprarà. Qui era? No era Cuquillar, no? No, no, Audet es deia. Sí, era l'arquitecte que va fer el Colón a Barcelona. Era el superarquitecte de Barcelona. Bueno, però ja va, que hi ha poca fer una caseta per una... per la primera actriu del Paral·lel era el que es tocava, un arquitecte de nom. Sí, bé, no va ni ser la primera actriu ni el Paral·lel, però vaja, és igual. Sí, esclar, un banquer que et ve buscat i em vull fer la casa a Sant Just, no? És veritat, el que va pagar era el banquete. Sí, està clar. Llavors, aquí ja acabem de redonir la cosa. Tu preguntaves si havia sigut encoquillat, no? O sigui, ja diré demà el nom exacte. Doncs no ho va ser, tot i que ell era, diguéssim, l'arquitecte municipal. Però ell tenia el dret, diguem-ne, de fer les cases i Sant Just pel costum que hi havia en aquell moment, no? L'arquitecte municipal, doncs, és el que signa i el que fa la casa i cobra. Però, doncs, van arribar amb un acord, suposo que econòmic, perquè ho fes l'empresa Can Preciós i ell renunciava, diguem-ne, a la direcció de la feina, no? O sigui, de casa teva, no? De les Can Preciós, els teus avis. Només avi. Bé, el Magí Campreciós, però després qui va fer l'obra va ser els cinc fills, no? I llavors, d'aquesta manera, jo suposo, i m'imagino, i m'aventuro a dir-ho, que devia renunciar a canvi també d'una compensació econòmica. L'arquitecte municipal, el Marcelià Coquillat, doncs devia renunciar, en certa manera, i renuncio, ho fan els Campreciós, vostè, senyor Det, dirigeix, L'obra ja està, no? O sigui, ho dic per què? Perquè m'ha vingut ara el cap que era l'autor d'aquest casino macro, casino fantàstic, que hi havia la rebessada. Es diu, inclús, hi ha un llibre molt bonic, ara que ha sortit sobre aquest... Es diu que hi havia una habitació petita que la gent es podia suïcidar allà. Estava destinada a això? Sí, estava destinada a això. Diuen, eh? Les cròniques? Les cròniques de la temporada. De tota manera, en principi, la cosa és que aquest casino tampoc va tenir gaire èxit i que en principi es podia parlar com a precedent, no? O èxit relatiu, perquè es va tancar. En allà hi havia inclús un part d'atraccions i una sèrie de coses. Sí, i després hi va haver una sèrie de circumstàncies polítiques, econòmiques, que també van fer que canviés les coses. Que això podria passar aquí, també, d'alguna manera. A veure, jo... Parlar amb el que sé, no? I després també s'ha fet molt dir aquesta... Aquella pel·lícula mítica, Benvenido a Mr. Marsal. Home, és que el que va passar una mica la setmana passada ha deixat una banda que potser sigui una bona opció i feia pensar bastant, no? Una mica aquesta mena de rendezvous. Jo crec que els problemes econòmics ja està bé, ens va molt difícil de solucionar perquè la producció... Anem a oci i no a producció de fons. Evidentment, evidentment. I això... A veure, a l'oci pot anar bé, però si la... va en recessió, com va l'economia de l'estat espanyol i sembla l'europea, però l'Agentina menys... Poder definitiu, no? I menys de castellana, aquests jocs. Tot i així, tinguem en compte que si tu mires la Loteria Nacional, mires la Primitiva i les 6.49, tenen un èxit fantàstic. Perquè, com que hi ha necessitat de diners, la gent comprem, perquè jo també en compro. Esclar, és el joc, això, és el joc, igual. Sí, sí, però en guany va ser menys que dues parts. Es pensava que la crisi s'augmentaria les ventes i van baixar. I ara que dius això del joc, una mica crecenos, que a mi, si no recordo malament haver llegit aquests dies als diaris, que es vol canviar la màquina de les... la llei de la... de les màquines d'escola de butxaques. Ah, sí? Sí, perquè siguin més ràpids i tenen més prèmits. Vull dir, si el joc dura, no tinc ni idea. Posant 30 segons, doncs baixar a 25. Ja. I augmentar els prèmits. En alguna cosa, incita el joc. I tornes a jugar més de pressa. O que no sé, quins costos sanitaris té això després en l'odopatia. Tot acabant l'any lligat, exacte. Vull dir que cada dia, ara, pel sector Camp Magna n'hi ha tantes, però recordo com estava... per exemple, que era un... Cada vegada tenia un parell o tres. I els hi mantenia el local, amb els lloguers i coses. I hi havia molta gent en dependència. Sí, sí, en dependència. Un altre dels temes aquests que es parla de ser seu o no seu, en el cas de l'Eurovegas, aquesta setmana és el Mobile World Congress, no? No sé si heu passat diumenge o avui, però per la zona de Blas Espanya, vull dir. És impressionant. Es recomanen que li passi? Exacte. Ja, però ja aquí no té més remei, no? Si vius per la zona o alguna cosa així. Jo, si tingués de passar per allà, des de la meva feina, buscaria alternatives. Alternatives. Recordo que crec que l'any passat hi vaig passar per equivocació. I què? Costava passar. Exacte, una estona, eh? Sé la que t'has de quedar. Però bé, en principi és aquest congrés que es consolida. Aquest matí, a més a més, jo escoltava una emissora de ràdio molt important. No tant com ràdio d'Esvern, vull dir. I hi havia el director, dir el que vulguis, d'aquest congrés, que és el que d'alguna manera ha decidit, que a Barcelona... Ai, mira, ara em truca, que haig de venir aquí a l'emissora. No és el telèfon, naturalment. Una mica tard, per això. És una agenda, no? És per la segona hora. Ah, per la setmana que... No, la segona hora jo. Aquí faig jornada intensiva. Sí, sí, sí. Doncs això, deia, que hi havia una notícia important que no donava ara, sinó que la donaria potser d'aquí un parell de dies, i barrejava el Barça. Ah, sí? Sí, sí, sí. O sigui, el Barça serà... Amb el Congrés de Madrid. Amb el Congrés, sí. Jo suposo que serà la cara, diguéssim... La cara serà que moltes informacions del Barça sortiran via... també. Hi ha mòbils. Però que aprofitant l'empenta que porta el Barça internacional els interessa potser un logo més, no? Anar a la samarreta o alguna cosa. Ja veurem. Aquest senyor no s'ha volgut mullar. Ell sap exactament què és el que és Però l'hi ha dit a l'entrevistador, diu, d'aquí un parell de dies ja ho farem. L'últim dia. Un parell de dies és l'últim dia. Però si es queden aquí, el Congrés és una cosa i la seu és una altra. Parlàvem d'obrir un centre important, el que havia sigut telefònica de la plaça de Catalunya. Allà podràs entrar tu lliurement i podràs veure totes les darreres novetats que hi ha sobre telefonia. Mòbil, etcètera, etcètera. I els que anem amb senyals de fum, tenim algun apartat o no? No és que ara està prohibit fumar. De fet, hi ha justament també vinculat amb tot aquest tema, l'altra qüestió que s'ha anat arrossegant durant tota la setmana i que ahir finalment es va descartar va ser aquesta possible vaga que no afectaria tant, en realitat, segurament, a la gent que va a aquest congrés, perquè sí que se'n veuen al metro, més o menys els pots reconèixer, gent que va a aquest congrés, però m'imagino que també el que se sent més és que també fan servir molt el taxi, etcètera, sinó que el que afectaria més és als ciutadans que s'han de moure, una vaga que s'ha cancel·lat, però que també s'ha dit que es parlava diumenge a la nit, deien que declaraven guerra, fins i tot, que ara ho aturaven, però que ja en parlarien. Ja en parlarem. Aquí ja s'està parlant inclús de la privatització del transport públic. El transport públic, el que passa és que, a veure, TMB té una estructura molt enquilosada. Vull dir... els costos per quilòmetre recorregut de les concessions que té el transport, com poden ser L10, L46... Aquestes línies. Aquestes línies, el cost per quilòmetre és molt inferior al cost que té TMB. Per tant, és aquest dèficit. I per tant, aquí és una mica... A vegades també és veritat, a costa dels sols dels treballadors. No guanyo mateix un treballador de TMB que un treballador de les concessions d'aquestes administratives. Ja. Això és un dels hàndiques. Llavors, què vol dir? Que potser està sobrevalorat el del TMB? És el dubte que es planteja, no? El gran dubte és aquest. Vull dir, bueno, hi ha poble l'altre dia, una mica. Això, suposo que aquests tenen ja tota una estructura. I unes prevendes, diguem-ne. Que no s'ha canviat des de fa, quan hi havia el senyor Nadol de Sant Just, que era diretor, no? Sí, senyor, i tant... Clar, i llavors s'han anat sumant també unes condicions que a mi imagino que tampoc no hi vols renunciar, no? S'ha anat en un moment de vaques grasses, que més o menys jo venia d'aquí, però ara el gran handicap que té a sobre és el gran dèficit que té, que té estructural i que té acumulat, i que no hi ha una llei de finançament del transport. Crec que el cost, o que paga el ciutadà el bitllet, no sé, després de l'última pujada... de l'antiga d'abans, estava al voltant del 45% o del 50% del cost. És molt poc pel que costa o per l'estructura que hi ha. L'estat crec que aporta d'aquest dèficit, el que és l'estat espanyol, aporta un 25%, més o menys. Clar, d'alguna manera també és normal, en principi. I la resta s'aporta entre el que paguem tots els ciutadans en el recar en metropolità... Entre pito i flauta, sí. o que paguem via impostos via Estat i Generalitat. Per tant, ho financiem per... Ho acabem pagant d'alguna altra manera. A més a més de pagar el bitllet. Tens el recarga metropolità i després tens la part corresponent dels nostres impostos que passen a partir d'ahir, el DRPF, bueno, a partir de febrer el DRPF ha augmentat. Exacte, aquestes nòmines. Per tant, ja és un problema de concepció d'empresa i després de finançament del transport. Però privatitzar, per exemple, el transport públic, en principi, no seria tampoc la solució. O, bé, depèn de com plantegis l'empresa i de com plantegis la relació amb els treballadors. Això té un cantó, però per l'altre de privatitzar, ara, quan parlaven de l'ACA, de l'Agència Catalana de l'Aigua, que parlaven de 500 milions de dèficit, privatitzar, si ho es fa, vol dir que algú aquesta empresa no regalarà 500 milions. No hi ha, clar. Per tant, al final... Algú es pagarà. Algú es pagarà. Sí. I per tant, estem en aquesta circumstància. Vull dir que moltes vegades, quan parlem d'aquests temes de privatitzar, vull dir, quan hi ha un débit darrere, al final ho acabarem pagant tots i les coses diran, no, és que és una empresa privada que ho fa. Com ha passat a les elèctriques. Sí, sí, és clar. O com passa a l'aigua. Vull dir, avui, estava mirant aquests dies... el rebús de l'aigua en guany hi ha molts ajuntaments, més que ajuntaments, molts municipis, que l'aigua està pujant al voltant del 8%. Per tant, jo crec que és això. Quina part de l'administració pública, els dos impostos nostres, tenen de finançar els serveis públics? Aquesta és la gran discussió. Anem a un sistema de tipus Estats Units? Que ja veiem que no sé allò que... Si no ploava en el pressupost no sé quin dia, a mig d'Estats Units se n'anava a l'agost. A l'agost. O el veus a l'estat de Califòrnia, que és tot tancat perquè no té ni un duro. I el país funciona. Aquí quin model d'estat volem i un model que vagi els nostres impostos? Ui, això, clar. I és aquí el gran tema. Ningú agafa el de l'aigua. Perquè el cost de l'aigua... i no d'ara quan hi havia el partit fa molts anys que es diu que l'aigua tenia d'augmentar de preu jo recordo haver sentit conferències ja no en l'àmbit polític sinó en àmbits de medi ambient i coses així i donar sisprat que deia que l'aigua es tenia de gairebé d'augmentar de preu o doblar si ens sentís donar sisprat es podria trucar i fer un apunt sobre l'aigua l'aigua però bueno hi ha aquell que és un catalàtic d'Aragó Sí, sí, el conec. Que també està en això. Està molt interessat en aquestes situacions. Els costos, uns costos que no volem assumir. El problema que passa amb això és que com que estem tan acostumats, imagino que només sentir que te pugen el preu de l'aigua i més en aquest context ens sembla que tot plegat només puja en lloc de ser conscients que hi ha algunes coses que segurament haurien de canviar. Segurament, però aquest mateix catedràtic que està dient ara en Camp Preciós resulta que estava en contra de, per exemple, convertir en regadiu zones que no ho eren. perquè era una despesa impressionant pel que després s'entreia i la infraestructura que representava de fer arribar l'aigua fins a aquells punts. I suposo que es posava, en certa manera, també amb aquests canals que encara s'estan discutint de l'Urgell. Discutint d'Urgell o portar l'aigua també bastant cap a... cap a zones de camps del golf i coses així que no són productives. Evidentment. A veure, que també necessitaríem aigua pel que és un gran complex, perquè, tornant... Sí, jo també hi pensava. T'ho veig ara una mica com era abans. Vull dir, ara, com fas una gran cosa com aquesta, també tens una sèrie de... De despesa. De serveis que tens de suministrar. Jo pensava en l'energia. Energia. Energia, per exemple, perquè aquests llocs, les 24 hores del dia, hi ha els llums oberts. i totes les màquines que funcionen, i tots els hotels que gasten una bestiesa. Clar, tot el tema de la despesa energètica, que evidentment ens fa moltes plans. I bon, això també has de mirar les fonts, perquè ara, les noves lleis, ara quan fas un nou sector urbanístic, tens de dintre els serveis, inclòs de l'aigua. No ho pots fer com aquell senyor d'allà a Toledo, que va fer aquells grans blocs i que no hi ha connexió d'aigua. Bé, però això és un detall, eh? Jo sí, un detall sense importància. Si hi ha humitat, es poden rentar la cara a l'humitat que ha de dermatí. Si plou, poden recollir l'aigua amb una flangana. Clar, que són tots aquests temes aparentment secundaris, que segurament s'haurien de tenir en compte. I això, amb el tema Eurovegas, sembla bastant clar, que es dona bastant per fet que se n'anirà a Madrid. Bé, ja ho veurem, oi, sí. Seria sorpresa, diuen que seria una sorpresa que es quedés aquí. Sí, perquè com que allà seran, almenys pel que diuen les autoritats, més dúctils en les demandes del promotor, doncs allò és més fàcil, no? I després tenen menys zona protegida que tenim nosaltres. Hi ha un parell de coses. Una hi havia, que sortia també als diaris aquest dia, d'aquest xicot que està escrivint sobre la camorra, que deia que només ens faltava això, no? Perquè hi ha prou que n'hi havia i que si es volia un entrar... en el joc de la droga i companyia, doncs Barcelona era l'escola. Que seria un cau clar, no?, en aquest sentit. I, per tant, doncs que encara aniria més bé, perquè així tindrien ja una base fixa. I, per una altra banda, crec que no sé si el Cateràtic ho li ve avui, o una altra company, que deia que tants anys que estàvem somiant que no vingués turisme d'Esperdenya, que potser això, aquest fet que vingués d'Eurovegas, portaria un altre tipus de turisme. De més nivell econòmic, no? Econòmic potser sí, però, clar, comprem el que deia l'altre. Aquí es barreja tot, perquè també deia que tota la gent que ve a Barcelona, un dia més passaria per aquí a jugar abans o després de... Jo recomanaria una columna que tractava d'això, de com els teatres de Barcelona quedrien deserts, l'Empard Moliner. Sí, sí. Com els teatres quedrien deserts, com tot quedia deserts, perquè no li calia, ja. Baixaven del vaixell, baixaven d'allà on fos, i la gent s'anava a l'Eurovegas. Barcelona quedava buida de tot, de tot el que era cultural, no re, no quedava re, perquè no calia, ja estava tot centralitzat, però no hi podien tancar tots els locals de Barcelona, no? Amb la seva conya... No, no, amb aquesta ironia... Té una ironia fantàstica, però sempre diu les veritats. Jo no he estat mai a Las Vegas, però tota la gent que conec... Però tota la gent que sé qui ha estat, que parles amb ells, et diuen que allò és Pere Cartrou, que és una fantasia perduda i que no té cap substància. I per tant, a veure, una vegada és romanticisme. Aquesta gent que has parlat té una mentalitat segurament més europea, que no pas en tots els respectes americans. Tots són europeus. Tots són europeus, els que dius, sí. Però ja hem volgut anar, per tant, també és aquella curiositat, no? És una cosa d'aquestes curioses que potser no la vols tenir a casa. L'altre dia em parlava un que hi ha, que al costat de Nueva York, hi ha Atlanta City, que també és una espècie de Las Vegas, però que està en decadència, degradada, i que podíem fer qualsevol pel·lícula del Tarantino. Això quedaria molt bé. Aquests llocs de cadència, realment, és quan fa... Jo, quan vaig al CCI... És que jo ja, amb les vegades, ja quedo satisfet. No cal anar-hi. Ens queda bastant poc temps, però així més ràpidament, per canviar de tema, i un altre dels temes de la setmana... Estrella, estrella. Exacte, és aquests temes que més se'n parla, i se'n parlarà. Que porto la memòria. Exacte, aquest tema Casur d'en Garín, que aquest cap de setmana, ben bé, doncs... Comenta ja avui que segurament tot està molt estudiat ja, tot el tema que arribés a peu, que es dirigís directament als mitjans, que fes aquest posat que tothom digués, oh, realment està desmillorat. Una persona normal que es tracta com a normal. Exacte, molta estratègia segurament, no? Molta tota, la que vulguis. Tota, però, és veritat, jo no m'agrada. Es tenen de refiar el que diuen els diaris. No han tingut... Jo no he tingut accés, Josep, no ho sé. A tot el dossier del fiscal. No, no, jo no. Però... I això que està sent bastant públic, eh? Aquí a l'emissora sí, perquè tothom n'hi ha tingut accés a les 43 pàgines famoses, que m'agradarà veure-les aviat. No, però el que sigui cert és que... Aquest senyor suposo que ha fet la seva feina... Malfeta. I ell. Però és que per moltes coses que diuen hi ha dues parts. Ell ha estat de diners, però per mi una d'unes coses més grups que he hagut d'aquest dia, si és veritat el que diuen els diaris, tot això, és aquell que diu, jo em vaig entrevistar en l'alcaldessa de València i el president del País Valencià, o com ells diuen, Comunitat Valenciana, i en 48 hores vaig tindre un tracte de 3 milions d'euros. Clar, s'estan decepant moltes altres qüestions. Per tant, aquí el problema ja no és. Aquest senyor, després s'aprofita. Però els que donen tot el peu són aquests dos senyors que fan el contracte i que passen olímpicament a controlar-ho. Clar, ells tenen els diners i ho fan. Ja, ja, però a més a més, ara, aquí, coneixer una mica l'administració... Hi ha un interventor que té de signar. Hi ha una sèrie de gent que signa. I les factures que arriben i no arriben. I les factures que... I es paguen. I es paguen. I a mi no es té de factura. A la mi és per una feina feta. I algú té d'informar que aquella feina s'ha fet. Evidentment, clar. Hi ha un salador que va mirar si... Un salador... O serà un salador, serà un secretari d'un departament o que sigui. Però algú té de signar que aquell treball s'ha fet. I si s'ha paga per l'adaventat, hi té d'haver... la seva per corresponent que l'Estat ha reservat el dret. De fet, el costum és pagar sobre factura d'obra feta. No, també pots pagar... I si no hi ha l'obra feta, ja m'explicaràs. També pots pagar-ho per l'adaventat, però llavors se't demanen uns avals perquè si no ho fas puguis respondre. Clar, segurament es plantegen com moltes altres terceres, quartes persones que també estaran implicades. Molt complexa, a més, és això. Vull dir que són dues persones... De cert pes i de cert partit polític. Per pes ho dius per l'arcaldessa. No, ho deia políticament perquè... Soc volent jo. Ja ho sé, que volent. A mi, quan veig l'arcaldessa, és que m'entusiasmo. A més a més, encara... Vull dir que Francisco Camps és expresident, però... A tu no t'han regalat mai un buiton? No. Carme, ho han fet a tothom. No, mira, això... Ens vol fer plegar. Sí, s'han d'acabar el temps, anirem parlant d'aquest tema. Que vagi molt bé. Que sabrem més coses. Exacte, adeu, bon dia. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. La vicepresidenta del govern, Soraya Saez de Santa Maria, assegura que els pressupostos que l'executiu central presentarà per aquest any seran realistes i molt austers, diu la vicepresidenta. que els comptes transformaran a més la manera de gestionar els recursos públics. Senatet Gararibau, bon dia. Bon dia, doncs sí, la vicepresidenta de Sobrella de Sant de Santa Maria, més que Espanya, està afrontant un dels moments més difícils de la seva història recent. No és hora de parlar de culpables, creu, però sí diu a la vegada que el 2006 amb el govern de José Rodríguez Zapatero va començar tot el canvi. De moment venen també nous canvis en matèria. Unos presupuestos austeros, ajustados y realistas. Unos presupuestos que van a transformar radicalmente la forma de gestionar los recursos públicos. Ese cambio, esa responsabilidad en la gestión es imprescindible por razones económicas, por razones de ética pública y por refuerzo al respeto que todos tenemos que tener a los esfuerzos de los contribuyentes. A més, la vicepresidenta espanyola ha avançat que es tornarà a aprovar en breu una reforma legal perquè el Senat pugui aplicar un veto als comptes públics com es podia fer abans. Com ràdio, Senat. El Palau de la Generalitat continua aquesta hora la reunió habitual de cada dimarts del govern català. Avui l'executiu estudia les noves xifres de dèficit públic que ahir el govern central va donar a conèixer. Aquestes xifres asseguren que Catalunya va superar en quatre dècimes el dèficit corresponent a l'any passat... i amb aquesta desviació l'executiu català haurà de refer els pressupostos que va aprovar ara fa 15 dies al Parlament. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos estudiants de la plataforma en defensa de la Universitat Pública per intentar ocupar la seu de la Conselleria d'Economia a la ciutat de Barcelona. Aquest matí una setantena d'estudiants s'han concentrat davant la seu del departament a la Rambla Catalunya. Aleshores s'han produït una agressió a la línia policial i els agents han resposta amb les detencions, però sense que s'hagi produït cap càrrega policial. Aquesta protesta és prèvia a la vaga d'estudiants universitaris convocada per demà contra les retallades de la Generalitat. Els Mossos investiguen el mòbil de l'assassinat d'una dona de 69 anys que hi va aparèixer morta a Salou, al Tarragonès. Aquesta nit han detingut la filla de la víctima de 47 anys i un amic seu de 52 com a presumptes autors del crim. La dona la van localitzar morta a casa seva amb diversos cops al cap. La investigació dels Mossos es va centrar des del primer moment en l'entorn familiar perquè la porta del domicili no havia estat forçada. També es va descartar el robatori perquè no faltava cap objecte de valor ni les pertinences estaven desendreçades. El jutge ha decretat secret de sumari. L'oficina d'Estrangeria de Lleida va tramitar un 27% menys L'any passat es van tramitar 13.376 expedients, un 27% menys que l'any anterior, tot i que el volum de persones ateses va augmentar. La subdelegada del govern a Lleida, Imma Manso, ha explicat que això és perquè els immigrants acudeixen més a les oficines per intentar regularitzar la situació, tot i que finalment no ho aconsegueixen. Un dels principals requisits és tindre feina aquí a Lleida i en realitat el que passa és que en aquests moments això és un problema, tant per l'arrelament... com pel reagrupament familiar. Manso també ha criticat el retard en els informes d'integració, que fins a l'abril de l'any passat feien els ajuntaments, però que ara són competència de la Generalitat. Segons la subdelegada, el temps per aconseguir-los ha passat de 15 a 40 dies. Com Ràdio, Lleida. Com Ràdio, esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça d'en Vol s'enfrontarà al Montpellier de Karabakhic en els vuitens de final de la Lliga de Campions d'en Vol. El conjunt francès era el rival a evitar. Els blauranes tindran el factor pista a favor. El partit d'anada es disputarà del 14 al 18 de març, entre el 14 i el 18 de març, i la tornada del 21 al 25 del mateix mes al Palau Blauran. El darrer precedent entre Barça i Montpellier va ser la temporada 2006-2007, també, a la Lliga de Campions, els vuitens amb triomfs dels catalans. Destaquem també que l'Atlètic de Madrid li ha tocat contra el cadet en suís. En futbol, el davanter del Barça, Leo Messi, ha reiterat que vol quedar-se per sempre al Barça i que no li passa pel cap deixar el conjunt català per fitxar per un altre equip d'Europa. A més, també ha expressat el seu desig que el tècnic Pep Guardiola renovi i continuï molts anys al capdavant de la banqueta blaurena. A l'Espanyol, destaquem que el conjunt blanc i blau està preparant, s'està entrenant per preparar la visita d'aquest diumenge al Santiago Bernabéu, on s'enfronta el Real Madrid. El teniu Mauricio Pochettino, té l'absència de sis internacionals. Com Ràdio, notícies. Enfongueu-vos el davantal i esmoleu. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1 Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 per l'Andrea Bueno. La Direcció General de Transport i Mobilitat de la Generalitat vol que el trambaix passi pel carrer Laurea Miró sempre i quan l'Ajuntament desplogues i estigui d'acord. El responsable del departament, Ricard Font, va dir ahir a una conferència de debat organitzada per la secció local de Siu a Can Ginestar que el govern voldria tirar endavant aquest projecte, aquest mandat, però amb consens amb el consistori esploguant. Recordem que la idea compta amb el suport de tots els grups polítics de l'Ajuntament de Sant Just, també del ple de Sant Feliu i de l'Associació de Veïns de Sant Just. I pel que fa al perllongament de la línia 3 del metro, que ha de passar per Sant Just, Ricard Font no es va voler aventurar a dir quan es podria fer. Tot i això, els pocs recursos econòmics fan que això s'hagi de plantejar a llarg termini i per això, segons Font, hi haurà temps d'estudiar-lo amb deteniment. Més qüestions. Dijous es farà la primera de les reunions amb els pares i mares a les escoles de Sant Just de cara a la preinscripció escolar pel proper curs. El primer centre que obre les seves portes a les famílies serà l'Escola Montseny dijous o de març a les 5 de la tarda. La següent visita serà el dia 6 al matí. Tot i això, el gruix de les reunions i les visites als centres educatius serà la setmana que ve. L'Escola Canigola es farà el dilluns 5 de març i també dimecres 7 a la tarda. L'Escola Montserrat es podrà visitar dimecres 7 al matí i dijous 8 a la tarda. I per l'Institut de Sant Jus només hi haurà una única jornada de portes obertes. Serà el dia 7 de març a les 7 de la tarda. L'Escola Presol Municipal Marrex farà aquestes trobades a l'abril. I acabem aquest bolletí recordant-vos que diumenge al costat de la Creu del Pedró es farà una ballada de sardanes que rememorarà una ballada històrica que va tenir lloc allà mateix l'any 55. L'organitzen l'agrupació sardanista Sant Just i el Centre d'Estudis per celebrar el trasllat de la Creu del Pedró al seu lloc original. La idea de fer aquesta ballada va sorgir arran de la presentació de la setzena miscel·lània del Centre d'Estudis, que inclou el treball Sant Just d'Esvern i la sardana, coordinat per Toni Fuentes. El dia de la presentació amb dues entitats van adquirir el compromís de fer una ballada igual que la que es va fer el juliol del 55, que va tenir lloc a la creu del padró amb la cobla principal del Llobregat i aquest diumenge es repetirà amb la mateixa cobla i amb el mateix programa d'aquella jornada. Serà a les 12 del migdia. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. I mentrestant, recordeu que podeu seguir informats al web de ràdio d'Esvern, 3B dobles, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! La passió d'esparregueres. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. La informació més propera al Just a la Fusta. Dessabte passat es va celebrar l'Assemblea Ordinària de l'Ateneu, que va aprovar per unanimitat el relleu d'Albert Macià com a president de l'Ateneu, igual com també Manel Ripoll per secretari i Anna Vilanova com a vice-secretària. Parlem aquesta hora amb Albert Macià. Molt bon dia. Hola, bon dia. Ara ja com a nou president de l'Ateneu. Efectivament. Havíem parlat fa brau més, que és quan es va presentar aquesta candidatura, que és l'única candidatura, que, per tant, tot plegat ja feia pensar que era molt probable aquesta ratificació, però, finalment, les coses s'han de fer per ordre cronològic, com si diguéssim i dissabte va tenir lloc aquesta assemblea general ordinària en què es va aprovar per anonimitat tots aquests canvis. Efectivament, es va aprovar canvis així com els altres punts que hi venen a l'hora del dia. Va ser una assemblea molt plàcida. Els objectius que es marquen des d'aquesta nova candidatura, parlàvem l'altra vegada que la idea era una mica modernitzar i rejuvenir l'entitat. Com es podrà fer això? Sí, com es podrà fer? Doncs bé, com es podrà fer serà treballant, això per descomptat. L'objectiu, evidentment, és intentar incrementar la base de socis. A més, incrementar-la amb gent jove, que això ajudi a rejuvenir. Això vol dir moure totes les sessions de la Taneu. per buscar solucions conjuntes, fer que la gent vegi que la dameu és alguna cosa més que una entitat on es troba una sèrie de gent de tota la vida, i bé, aquest és el nostre repte, intentar aconseguir amb el termini que tenim pel davant. Clar, que això segurament és el que costa una mica, de vegades, que són aquests pensaments, potser aquest costum o aquests hàbits que tots associem sobretot en pobles que més o menys tothom es coneix una mica, en què tothom sap qui forma part d'aquell i que de vegades costa potser intentar apuntar-se a una cosa que ja existeix, potser. Sí, segurament sí, segurament a lo millor precisament per això, perquè malgrat que em sento absurdament identificat, ser de l'Ateneu és el primer que vaig fer quan vaig venir a viure a Sant Jus, d'això fa 25 anys, és el primer, perquè jo d'on estava al Centre de Cultura i posar-m'hi i començar-me a moure, però sí que és cert que a lo millor el fet de venir amb una... amb una mentalitat, per dir-ho d'una manera molt ciutadana, jo no podia entendre abans que hi haguessin certs comportaments, a vegades socials, que són molt estesos i molt normals, però que, evidentment... són absolutament superables i jo crec que aquest costum que porta que, bueno, perquè aquells senyors no la teneu ja són ells, no, no, la teneu és obert, ha d'estar obert a tothom, a tothom qui vulgui fer activitats, vull dir que no ha de ser mai una cosa tancada. D'altra banda, un altre dels temes latents, parlant la setmana passada també amb l'expresident, ara ja, de l'entitat Josep Maria Marquès, comentava que el futur de la Sala Gran serà un dels grans reptes també a l'hora d'encarar aquesta nova Junta. Sí, la Junta va fer una proposta en el seu procés de reducció de despeses que afecta directament a l'utilització de la sala gran. Això entra en ple contra les activitats que estem fent nosaltres directament. però nosaltres entenem que l'Ajuntament pugui tenir els seus objectius i estem hogars de negociar. De fet, encara l'Ajuntament anterior va fer una contraproposta i a partir d'aquesta contraproposta que es va fer és on sobrem amb l'Ajuntament per acabar de posar-nos d'acord. Jo crec que l'Ajuntament també som tots. No és que siguem l'Ateneu contra l'Ajuntament. L'Ajuntament també... les necessitats econòmiques de l'Ajuntament, encara que les entitats ens puguin anar molt malament, però és el poble, no? Llavors hem d'arribar a acords, forçosament, perquè jo crec que hem de saber ben bé valorar on està l'estalvi econòmic i on està el servei a la cultura i buscar el punt exacte on s'hagin de situar les coses. Això pel que fa també a curt termini, però suposo que també s'haurà de pensar de cara a més endavant què passa amb aquesta sala gran, que és un tema que també ja fa anys fins i tot que porta cua. Això fa anys que porta cua i també estic ben segura que arribarem a un acord. El que passa que la situació econòmica general del país porta que això en aquest moment no... no tingui la pressa que puc dir haver tingut si estiguéssim amb anys de vaques grosses. En aquest moment no hi ha alternatives. La sala gran, ara com ara, és l'única que hi ha al nostre poble i, per tant, sembla que s'avergarà una mica. Tot i així, arribarà un dia que ens ho haurem de plantejar i ens ho plantejarem amb la mateixa voluntat de servir a la població i d'arribar a acords amb el municipi. L'altre dia, Josep Maria Marques, en aquesta conversa que dèiem per, diguem, doncs, tancar una mica tot aquest mandat, comentava que a l'hora de parlar, de donar consells, com si diguéssim, explicava, doncs, que sobretot el més important segurament era parlar, tenir contacte amb totes les entitats, perquè justament, com que l'ataneu aglutin entitats potser tan diferents, val la pena escoltar una mica, doncs, totes aquestes opinions. Sí, nosaltres... Ara, lògicament, l'assemblea va ser dissabte i encara, com el que diu, no han tingut temps de trepitjar la Taneu. Però és evident que una de les primeres coses que farem, un cop passin les primeres setmanes que nosaltres ciutadans, és començar amb totes i cada una de les sessions, que com a tals, pel seu volum de socis i de moviments, són plenament com a entitats, tenen entitat pròpia, i primer posar-nos d'acord amb ells per treballar, i després mantindrem relacions molt obertes amb qualsevol altra intimitat de Sant Jusk, un associatiu té uns valors que nosaltres defensem i sempre estarem al costat de les altres entitats que pensin més o menys com nosaltres. I que d'alguna manera, segurament, tenint en compte tot el context actual, comentaven que sembla que tothom té tirada per intentar també, si formava part ja d'alguna associació, intentar fer pinya, com si diguéssim. D'aquesta manera, sembla que també Els temps difícils fan que la gent tingui ganes de trobar-se. Els temps difícils fan que la gent canviï d'hàbits. I a vegades la gent que potser... se n'anava cada cap de setmana fora i feia moltes coses, potser pot ser molt possible que es quedi més aquí i tingui més ganes d'efectivitats. Pot ser així o no pot ser així. Això hem de veure com evoluciona la societat. No estic fent cap tesi ara sobre... Però sí que és cert que els temps difícils canvien totes les coses i és en el moment d'aquests canvis on hi ha no els grans reptes, en aquest cas per una entitat. Si fos per una empresa, seria tres quarts del mateix, no? Són reptes de sortir-se'n reforçats cap al futur. I és el que nosaltres volem intentar aprofitar. Que potser desapareix una mica la por al canvi, no?, la novetat. Com que tot està canviant, doncs ja hi som, potser... Exactament, estem posats, estem realment en un canvi que tant s'hi agrada com si no, i estem ballant aquí en mig, llavors el que es tracta és de treure'n el profit més bo seguint la línia de l'entitat. També comentava al principi que a l'hora de pensar en endavant, potser calia també intentar augmentar el nombre de socis. Actualment la teneu, per això són 400, si no m'equivoco? El número exacte no t'ho sé dir, però por ahí por ahí sí, no hi ha... Bé, que és un bon número, no? Jo diria que 10 socis amunt, 10 socis avall, aquí per qui estem, sí. El problema és, bàsicament, jo més que pel número com a tal, situaria que tenen una edat mitjana molt elevada, I, òbviament, creiem que per un tema de... de supervivència, inclús, a llarg termini, necessitem que es rejuveneixi. És un número que potser fa temps que no canvia, que es manté des de fa temps. Es manté molt... Sí, podem dir que grans treballades no n'hi ha, però sí que és cert que tampoc s'augmenta. Vull dir, potser hi ha més aviat un degoteig cap a baix. Ara em sembla que aquest any s'havia aturat. Tampoc era un degoteig per... marcat que la gent de cop i volta abandona-nos, sinó lamentablement tenim defuncions, gent que marxa de la població, i anaven produint-se aquestes baixes. En aquest moment s'ha aturat una mica, però el que nosaltres volem fer és invertir-ho, és que torni a venir més gent a la Taneu. I d'altra banda, alguns dels punts que es van tractar a l'Assemblea també eren referents al pressupost, que em sembla que és una mica inferior al de l'any passat, per aquest 2012. Això és gairebé obligat. Això jo crec que qualsevol persona s'ho podria esperar. Hi ha una reducció d'una part de la... Una part de les financions del Ateneu són les subvencions. Aquesta part es redueix i redueix aquesta part. Hi ha dues maneres de sobreviure. Una és incrementant la pressió sobre els socis i l'altra és rebaixant costos o rebaixant activitats. En aquest cas pensem, bàsicament, rebaixar costos sense rebaixar activitats. Per tant, som... Aquesta seria la nostra cita, intentar ser més creatius o buscar ajudes per altra part. S'ha mantingut la quota de l'any passat? No, la quota de soci l'hem mantingut igual. Va ser la proposta que va fer el tresorer ja a la junta anterior, que en tant que jo com a representant ho va fer també hi era, i que ens va semblar correcte, perquè en un any en què la gent ja està prou castigada econòmicament a fora, no hauria sigut gaire bo incrementar les quotas. I ja per anar acabant, recordem que a aquesta junta entren tres membres nous, però continuen Vicenç Rodríguez com a vicepresident I com a tresorer, Francesc Gallart, què tal aquesta relació, aquest primer contacte? Jo hi porto treballant temps perquè jo estava allà a l'Ajuntament com a representant de l'ORFEO i jo crec que són persones que tenen ganes també de treballar i estaran en el nostre equip. Vull dir que això, mentre s'ha sentit cap d'això, nosaltres agrairem molt la seva feina, perquè hi ha feina per tothom. Està clar. Doncs moltes gràcies. Avui hem volgut parlar amb Albert Macià després que dissabte l'Assemblea va aprovar aquest canvi a la presidència de l'entitat. Que vagi molt bé i molta sort. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. És moment de posar-nos a la cuina, com cada dia, per això saludem la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? I avui, què ens has preparat? Bé, com que seguim amb la tònica aquesta que vam començar ahir, que estem a la quaresma i hi ha molta gent que ho segueix, no, que a mi jo ho respeto moltíssim, això. Què passa? Que se celebra, es fa més els divendres, no? El canvi de menú, diria. Sí, però hi ha sobretot la gent gran i així que jo conec, que acostumen a seguir-ho al fil per randa, eh? Ai, que maca, aquesta és de la pel·lícula... Hablé con ella, no. És alguna pel·lícula, però no sé de quina és. Has vist, doncs, el canvi de sintonia? No. No, hablé con ella, no. Todo sobre mi madre. Sí? Doncs mira, ens acompanyarà per fer les receptes. Bueno, perdoneu, eh? Bueno, farem uns pèsols. T'agraden els pèsols? Sí, a mi sí. Bueno, doncs no pensis que és una verdura que agrada, perquè no és una verdura, és un frècul, eh? Els pèsols, molta gent es pensa que fem verdura i és pèsols, no. Són farinacios, per si. Hi ha algú que no la pot menjar, que ho sàpiguen, eh? Agafem una llauneta de mig quilo de pèsols. Aquests sí que els teniu que comprar en llauna, perquè si els compreu frescos són molt cars i tens que estar allà quatre hores pelant i porta molta feina. I això compreu en llauna que no passa res, en pots de vidre. Agafem una petxuga de pollastre o cuixes, el que tingueu o que millor us ha sobrat del pollastre del diumenge, saps? Sí. Sí, el tallem a trossos I allò on s'hi posem? Fem un sofregit, com sempre a la base de la cuina, amb unes sabetes tendres, una miqueta de menta, i llavors compreu que ho teniu sempre a la cuina, això, perquè hi ha plats que van molt bé, que és una miqueta de curri. Sí, sí, i queda bé, eh? No ocupa allò, hi poses mitja cullereta de curri. Ojo, perquè... Sí, no ens passem, perquè no només té gust d'això. Més que res per donar-li una miqueta de color al pollastre, en cas que el pollastre que no es vegi allò passat com si fos per malalt, saps? Feta la planxa. I llavors li poses aquest toc de curri en el subfregit, una fulleta de menta, Passem el pollastre per tot aquest que hem fet. Sí. El curri, l'últim moment, us remeneu i tireu sobre els pèsols. Teniu un plat boníssim. I senzill de fer, no? I molt senzill de fer. Molt bé, doncs una bona... L'única cosa és, bueno, ai, ara tinc que anar a comprar el curri. Sí, però en molts cops també hi és, eh, a les cases. Sí, per donar una miqueta de color el plat, eh? Clar, clar. I no... A mi m'agrada el curri. I un dia us explicaré una recepta d'arròs en currís. Sí? Ho vaig aprendre a la Índia. Doncs ens l'apuntarem. Perfecte, Carme, gràcies. Fins demà. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i dos quarts d'una del migdia, se la demà a aquesta hora de nou a Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia, amb aquesta música tan alegreta, que tenim de fons. Sí, ja fa setmanes que te la poso per parlar del passat, eh? No, si no t'agrada, la puc canviar. No, no, no, i tant. Podem fer discurs sol·licitats, doncs, algun dia, potser Amélie o algun altre, no? Doncs ja la buscarem, molt bé. Bé, en tot cas, sigui com sigui, és per parlar una mica de principis de segle, no? Sí, estem a principis de segle passat. Exacte. Encara no m'he adaptat que som al segle XXI. Sí, sí, és que ens costa tots plegats. Estem al 1907, per exemple, no? És a dir, fa més de 100 anys, fa 105 anys. I llavors, doncs, aquí surt a la vanguardia una notícia sobre la inauguració d'un rellotge i et diu exactament El governador civil estuvo ayer en San Justo d'Esvern invitado por el alcalde, para la inauguración de un reloj que se colocó en la Torre de la Iglesia, costeado con los fondos sobrantes del presupuesto del último año, cuya cantidad ascendía a 2.000 pesetas. El señor Osorio, que en realidad era, doncs, el gobernador, estuvo, acompañó al presidente de la Diputación Provincial, el señor Sostres. O sigui, en el gobernador, el va a acompañar el president de la Diputación Provincial, que es deia Sostres, el señor, ¿no? Vale. Potser era parent d'aquest articulista, en sostres. És el que estava pensant. Potser sí, potser era un avi. I llavors, per exemple, del 1907, per tant, no havia de ser com a mínim un avi, no? I llavors, aquí tenim una cosa important per explicar. Primer, que on es va col·locar el rellotge era en el campanar de l'església, però en canvi el rellotge és municipal. Vull dir, hi ha persones que creuen, per exemple, els sembla que el rellotge, pel fet d'estar en el campanar, pertany a l'Església. No, no, no. No és així. Pertany a l'administració, o sigui, la seva conservació i actualització de l'hora, quan la canviem, etc. Això depèn, doncs, de l'Ajuntament, per dir-ho d'aquesta manera, més clara. I llavors, doncs, per tant, aquest rellotge també té una altra història que ja buscarem un altre dia, que això ha sortit, per exemple, a la cronologia de Sant Just, que el campaner de l'època, ara no sabem exactament l'any, es va vendre aquest rellotge Aquí. Aquí, amb un que li va comprar, evidentment. Però tu t'imagines allò com vendre l'estàtua de Colón? És vendre l'estàtua de Colón. Mira, li venc l'estàtua de Colón i tu piques com un beneit. Però la va comprar, realment. Sí, el van castigar i van posar a la presó. El que va comprar o el que la va vendre? No, el que va vendre. Perquè s'havia venut el relletge de Campanà. Cosa que no sabem com podia funcionar. La qüestió és aquesta. Aquí, a aquella època, hi havia en Gaspar Modulell, d'Arcalda, i tenim un escrit d'ell també que justifica els comptes d'aquell any i diu, sí, efectivament hi ha un sobrant, i amb aquest sobrant compren el rellotge que encara tenim ara... Disculpeu. Sí. Aquest rellotge que encara tenim ara, que si bé ha sofert les seves transformacions normals, però vull dir que és un rellotge mecànic realment curiós, que l'hem pogut visitar i fotografiar diverses vegades a dalt del campanar, i va ser, doncs, això... Ho remarco pel fet que no és un rellotge de la parròquia, sinó que és un rellotge municipal. Passem al 1908, al cap d'un any. Què diu la vanguardia de Sant Just? Diu un banquete a l'alcalde. Bueno, també sempre va bé això del dina, no? Exacte. Varios vecinos de San Justo de Sbern obsequiaron ayer con un banquete al alcalde de aquella població, don Buenaventura Oriols, en celebració de haver-se posicionado nuevament de la alcaldia per haver-se resuelta favorablement la causa que contra ell se seguia. Fueron invitats al acte el diputat a cortes per el distrito, senyor Miró, recordem que es plugues les carreteres d'Ulaureà, Miró? Sí. I era aquest senyor? Sí. i la provincia del senyor Micó, d'aquest ara no en tinc notícia, i l'alcalde accidental d'aquesta ciutat, senyor Bastardes, i dos senyores Homs i Lairet. I quan diem Lairet, recordem que va ser un advocat... Francès Lairet, no? Francès Lairet, que va ser, doncs, mort a trets quan sortia de casa seva. O sigui que aquí Sant Just va armar a aquestes persones per commemorar o celebrar que aquest senyor Bonaventura Oriols havia tornat a l'alcaldia després d'haver superat favorablement una causa que hi havia contra d'ell... Veiem que és una època també bastant curiosa de moviments, que sí, ara l'arcalde treuen els regidors de l'oposició d'allà perquè no vegin com es vota, després que hi ha una impugnació dels llocs que s'han guanyat, perquè ells no han sortit i havien de sortir... O sigui que la qüestió aquesta municipal sempre ha tingut la seva importància, més o menys quantitat o transcendència, però sempre hi ha hagut aquesta qüestió, no? Després passem, ara, érem a l'any 1908, ara passem a l'11. Avancem d'una velocitat espantosa. Mira, fa 100 anys, 101. No, no, no, 1911, no. Sí, estem al 2012. I què? Ah, vols dir... 101 anys. Ah, vols dir, la distància que tenim. Sí, em sap que des de la notícia anterior. No, no, només 3 anys. No fem un salt, encara. 3 anys, oi, mare de Déu, no en teníem anat a parar. Doncs, què parla aquí? De Junta Provincial d'Instrucció Pública sobre un deute de l'escola. O sigui, quan Instrucció Pública vol dir ensenyament, en aquella època, no? I diu, insistir cerca de l'alcalde de Sant Justi d'Esvern para que, en cumprimiento de lo previsto en el Real Decreto 3 de diciembre de 1902, estem a l'11, i la Real Orden del 28 de enero de 1903, estem a l'11, pague el alquiler de varios semestres que ha deuda al dueño de la casa que ocupan las escuelas públicas y las habitaciones particulares de los maestros del impuesto de consumo que ha deuda. O sigui que ja hi ha un compliment de sentència del 1902 i un altre del 1903, estem al dia 19 de setembre de 1911, amb la Guàrdia Pública, això instant a l'Ajuntament que pagui amb pobra propietari. És que El món es repeteix. Sí, sí, fa cosa, això. Sí, perquè és clar. Al cap de cent anys estem tancant aules o estem reduint mestres o augmentant nens per aula per les retallades. I aquí, doncs, en aquest moment, ja fa cent anys, l'Ajuntament devia, des del 1902 al 1911 que hi ha la sentència, encara no havia pagat aquestes mensualitats i semestres, que ja parla aquí, naturalment, i anys... que no pagava en el propietari de la casa que ocupaven les escoles. Ens agradaria també saber en aquesta època on hi havia les escoles, possiblement les escoles d'aquí, o sigui, la plaça de les Escoles Velles, tocant aquí nosaltres, no? Exacte. Aviam, en farem una altra, per exemple, per tancar avui el repertori. A 1912, ara ja... Ara sí, 100 anys exactes. Informe del senyor governador. Un altre deute de l'Ajuntament, per què sembla? Aquest Ajuntament, escolta, ho haurien de fer mirar, perquè no pagaven res en aquell moment. Informe del senyor governador acerca del recurso de alzada impuesto per don Antonio Figueras en reclamació de diverses cantidades que, dice, li adeuda el Ayuntament de Sant Justo d'Esvern como médico titular que fue el mismo en los años 1908, 1909 i 1910. Se ha dictaminado que no procede a la resolución de este recurso Interim no se resuelva. Otro del mismo señor sobre destitución del médico de aquel municipio. O sigui, traduïm. Aquí hi ha un senyor que es diu Antoni Figueres, que és metge, i reclama en el governador que l'Ajuntament li deu el sou del 1908, 9 i 10. Que el senyor devia tenir un raconet, si no, no ho aguantes, no? I llavors diu, no, diu, contesta el governador, diu, no, tens que no s'aclareixi per què el van treure vostè. Veus? perquè llavors podria ser improcedent. Clar, clar. Per tant, estem amb aquelles aventuretes que en el seu moment tenien molta importància, realment, perquè parlem del sou d'un metge, del metge municipal, que durant 3 anys no li paguen, no li paguen perquè el treuen i fins que no s'aclareixi perquè l'han tret, diu que no parlaran més. Per tant, això és important, no? I, bueno, una petitona per acabar, del 13, ara ja ens avancem un any. Ara ja és 99 anys. I diu, ha sido desestibada la instancia promovida por el recluta Ramon Melchor, Camp Preciós. Els Camp Preciós, abans el teníem aquí. Sí, sí, i tant. Per tant, aquí els Camp Preciós són parents tots, eh? De Sant Justo d'Esvern, naturalment. Recordem, i parlem de 1.500 pesetes de 1913, que era un picotasso. I tant. Diu-hi-do, eh? Sí. Doncs recordant que es podia lliurar un del servei militar, si pagava, si aquest senyor havia pagat 1.500 pesetes, que era una quantitat molt considerable, i llavors la reclama i li diuen que no és, que no és, que ja està pagat i que, per tant, no li retornen. Només diu, desestimar la instància promovida per a fulanet de tals, aquest senyor remol-me el xorc amb preciós, que les sol·liciadors li foren devoltes. No, no. O sigui que aquest senyor va perdre... Potser no va anar l'Emili, finalment, però va perdre 1.500 pesetes. A lo millor la reclamava perquè el van enviar a l'Emili. Oh, també podria ser, eh? Si no ho volem aclarir, estem fumuts. Doncs gràcies, Pep. Tornem a parlar la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia a tothom. La informació més propera al Just a la Fusta. I els dimarts, a aquesta hora, és moment de parlar de llibres. Ho fem, com sempre, amb el Diego Marcos, de la llibreria Resenya, de Sant Just. Molt bon dia. Bon dia, Carme. I avui comencem aquest repàs parlant de Bukowski. De Charles Bukowski, sí. Exacte. Tu has sentit parlar alguna vegada d'aquest autor? He llegitat una cosa, però sencer no. És a dir, universitat, allò que ens passa, m'havien passat articles i coses així. Sí, sí, sí. Sí, no, no, em sorprèn, en certa manera, perquè, clar, és un autor... que, diguem, es va consagrar, no és la paraula que es consagra, diguem que va començar a editar el que es poden dir llibres i alguna novel·la, perquè ell en total va fer sis novel·les cap allà als anys 70. Llavors és en tot el moviment aquell de contracultura, cultura underground, cultura vit i de més, que és quan es dona a conèixer Bukowski. Abans de dedicar-se a l'escriptura s'havia dedicat a moltíssimes coses. Ell havia anat publicant, però sempre publicant, en revistes independents, diguem. Llavors, es pot dir quasi que és, per mi, l'únic escriptor maleït nord-americà, no? Expliquem una mica això de maleït. És un escriptor que, en la seva, diguem... Santíssima Trinitat, per dir-ho d'alguna manera, entrant ja una mica en la transgressió que fa servir, són l'alcohol, el sexe i la música barra poesia. Són els ingredients que pràcticament en moltíssimes de les publicacions va escriure molt. El que passa és que en moltíssimes dels escrits que té són els tres ingredients que apareixen en un o un altre moment, no? A veure, això de què va escriure molt. Va fer molts relats curts. Ell bàsicament publicava això en revistes independents, llavors eren articles, petits assajos, no es dedicava a l'escriptura, no vivia de l'escriptura. Em sembla que ja ho he dit que a partir de l'any 70 va ser quan va decidir amb les seves pròpies paraules. Si es dedicava a l'escriptura i es moria de gana, o si continuava treballant en l'oficina de correus que estava treballant a Nord-Amèrica i acabava possiblement suïcidant-se. També és una de les imatges que tenim més clares d'ell. Va ser en un viatge que va fer a França, una entrevista a la televisió francesa en un programa que es deia Apostrof, que parlava de literatura, on va agafar una borratxera considerable. Allà al programa. Sí, sí, sí, el mateix programa. Llavors era quan a la televisió es podia fumar i beure i ell en el moment de l'entrevista i del programa i demés sembla que es va beure dues ampolles de vi. Sempre la seva beguda predilecta és el vi. I és això, és un autor que un dels seus cànons és que ha d'haver sofriment pel mig, perquè mitjançant el sofriment és com s'arriba a la sabidoria, és com t'arriba a l'expiració i realment t'arriba a la veritat i a la creativitat. Diu, els déus el porten a l'obligació de viure, de viure la seva vida, i resulta molt difícil sortir d'un escorxador o de la fàbrica i després posar-te a escriure poemes. És perquè veiem una mica com funcionava en Charles Bukowski. I ara... Va morir, eh? Després, sí. Va morir l'any... Ara t'ho sabré dir, per qui ho posa. Jo, per tant, no? Al 94. No, no, no. 72 anys. 72 anys. Va morir de leucemia. Al 72 anys. I això és un escriptor, doncs, d'una mica que va fer de tot, fins i tot. Si veieu alguna foto d'ell en algun moment, té aspecte de vagabund. Té aspecte del que en Nord-Amèrica diuen el homeless, de personatges sense casa. I, a veure, títols que em vinguin a mi ara a la memòria de llibres que s'han publicat. El cartero em parla una mica de la seva experiència com a carter, La senda del perdedor, Hollywood, Pulp, que va ser l'últim llibre que ell va escriure, això de novel·les. I després de petits relats hi havia, que jo recordo, Música de canonades, una altra que recordo és La màquina de follar... I a veure quina altra també... Sí, tenia una columna, ell publicava una columna que va ser en diverses revistes perquè s'ha de dir que de vegades quan ell començava o algú, algun editor, es decidia a publicar alguna cosa seva en alguna de les seves revistes, és molt possible que la policia aparegués a la redacció de la revista i la manqués. Mm-hm. Llavors, ell tenia una columna que es deia Escritos de un viejo indecente, i aquesta columna la va continuar durant molts anys en diferents publicacions, pel motiu aquest que et dic, que tancaven la publicació per coses que ell havia dit, segurament empresonaven a ell i a l'editor, però ell continuava fent les seves publicacions. I ara ens apareix un llibre, un llibre de relats i assaig inèdits. En deu de tenir moltíssima cosa inèdita, però ja dic que tots són petits relats i articles, que són des del 1946 al 1992. Suposo que algú deu estar remenant calaixos, treient material. I per qui ja conegui Bukowski i tingui ganes de llegir una mica d'això de literatura... transgressiva, els seus seguidors ja saben que hi ha una nova publicació de relats inèvits de Bukowski. Doncs és una bona opció per començar avui. Tenim també una de les novetats esperades, que és Paul Auster i aquest diari d'hivern. Sí, el Paul Auster que... Va estar per aquí la setmana passada, a més a més. Sí, va estar aquí presentant el llibre, el CCCB, i, com ens revela en aquest llibre, cada principi d'any ell comença un llibre nou. I quan estava a punt de fer 64 anys, que això, pels meus calcos, és el 2009, va començar a fer aquest diari d'hivern, en lloc de fer-nos una... com ens té acostumats... una novel·la, diguem, de personatges que sempre estan situats a Brooklyn, els personatges de Paul Auster, doncs va decidir una mica fer un diari personal on podem seguir... Ell va fent salts... No hi ha un seguiment cronològic en el relat, sinó que va fent salts davant i darrere de coses que se'n recorda de quan era petit, coses de més grans, És curiós que la narració està tota en segona persona. I, bueno, clar, explica en segona persona coses que li han anat a passar a ell. El fet de ser una persona no s'acostuma a fer servir, no? No, no, no. Són tècniques literàries, diguem, que fan servir els autors moltes vegades a l'hora de fer la narració i possiblement no posar-se, o intentar no posar-se tant en primer pla dins de l'obra literària. Sinó que és com si parlessin d'una altra persona. I una mica és això, és el repàs de la seva vida. Coses interessants, sincerament jo no he vist coses interessants en la vida de les narracions que ens fa Paul Auster, no? El que passa és que el que sí val la pena és això com que ens pugui donar peu a exercicis d'autoavaluació de la pròpia vida, no? A veure, si aquest senyor en un moment donat es posa davant del mirall, es mira les seves cicatrius, recorda el moment en què es va fer cada una de les seves cicatrius, per exemple, és un exercici que el podem aplicar a nosaltres mateixos. La seva visió que té de la seva primera experiència sexual, una cosa que em va cridar molt l'atenció... va ser també la sensació, allò de notar unes ganes imperioses d'anar al lavabo i haver-se d'aguantar, no?, i coses que hem pensat molts, moltes vegades, suposo, quan estàs en un moment d'aquests i quan arriba el moment de l'ivi, no?, que per fi arribes a un lloc on pots anar a l'ou i pots buidar i la relaxació que això conlleva, no?, llavors, no sé, petites coses, el descobriment del propi cos, com es va fer en gran, com afirma ell que, per exemple, als 50 anys es té més por de la mort que als 65, que està a punt de complir, no? No sé, és això, sí, sí, sí, i no deixa de ser un personatge... No, bueno, a veure, Paul Auster és que té els seus seguidors, jo el considero un... A veure, ell diu que, no sé si ell o els seus editors, que cada començament d'any ell comença un llibre, comença a escriure un llibre, no? Llavors, clar, jo una cosa que he trobat de Paul Auster és que el trobo bastant irregular en les seves novel·letes. Jo només n'he llegit una. Dic que tampoc tinc una opinió massa... Em vaig llegir a les il·lusions i em va agradar normal. Però, com que tampoc no n'he llegit més, no agraeixo aixotjar-lo. Jo he llegit unes quantes i sí, he trobat això que és irregular. Possiblement aquesta obligació de que ell s'autoimposa de començar un llibre cada començament d'any, cada primer d'any, potser el porta a... A limitar-lo una mica, potser, no? Sí, sí, és que fins i tot aquí, en algun moment, no sé si dins del mateix llibre o llegint alguna crítica o així, he llegit que ell, quan va començar a fer aquest diari d'hivern, No sabia on arribaria i va haver-hi un moment en què no donava per vàlid el que estava fent fins que, segons ell, va acabar de prendre forma i es va decidir a publicar-ho. Doncs bé, si més no és aquest diari d'hivern de Paul Auster, que segurament això sí, com deies, té molts seguidors, per tant serà un dels llibres que es consultarà bastant. I acabem, com sempre, parlant d'un llibre adreçat a un altre tipus de públic, es titula, en aquest cas, Tornaran a buscar-me. A buscar-me, que és el Premi La Galera de Lectors Joves del 2011. i ens explica una història d'aquestes d'adolescents, del greco, que és un noi problemàtic de 16 anys, i que és enviat a una prestigiosa institució anglesa, que és l'Acadèmia Fènix, que té fama de redreçar els joves rebels en un temps rècords, i allà coneix a l'Iris. que és una altra noia que està dins d'aquesta acadèmia i junts aniran descobrint que a l'acadèmia passen coses molt estranyes als alumnes. Els alumnes van desapareixent un a un i tornen a reaparèixer d'una forma inquietant i molt canviats i dòcils. Llavors és allò que una mica prenen una cursa en contra del temps perquè saben que tard o d'hora això els tocarà a ells. I a partir d'aquí es desenvolupa tota l'aventura i van descobrint, van esbrinant què és el que està passant realment a... a l'Acadèmia Fènix. Per tant, en un punt de terror, no?, d'alguna manera. Sí, suspèn-se més aviat. Molt bé, doncs d'aquesta manera tanquem aquestes recomanacions literàries. Moltes gràcies, Diego. Gràcies a tu. Com sempre, doncs, cada dimarts repassem aquestes novetats literàries amb en Dico Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Adeu i fins la setmana que ve. Adeu, gràcies, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. Vuit minuts i la una del migdia. Aquesta hora parlem amb el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Avui per presentar-nos diferents notícies curioses, una mica apartats del que estem més acostumats a sentir. Exacte, aquelles notícies que sembla que no passen però que realment estan passant i que passen moltíssim. La primera que tenim avui és una notícia relacionada amb el món d'internet, relacionada per tota la gent que li agrada el Twitter, Facebooks, i és que han obert una conta en honor a la cama dreta de l'Angelina Jolie. Atenció al dato, perquè aquesta pàgina ja té més de 12.300 seguidors. I en dos dies, o menys. Això en un parell de dies ja s'ha emplanat. És una compte de Twitter. Per a tots aquells que hi estigueu interessats, la pàgina es diu Angie's Right Let, que vindria a ser la cama dreta de l'Angis, i podreu trobar comentaris com mira aquesta cama o admiten que sou una pierna que està molt bé. Per tant, ja ho sabeu, amics amants d'internet, si us agrada moltíssim l'Angelina Jolie o us agraden molt les cames, visiteu aquesta pàgina del Twitter. Angis Right Lake. Doncs això, d'una banda... I ara ens anem cap a Bangkok, perquè han trobat una cosa bastant curiosa. A Bangkok han trobat un medalló del segle XIII a dins d'un tiburó. Això va ser una ama de casa que va descobrir un medalló d'origen portuguès i de data del segle XIII, que mentre preparava un cuinar... mentre preparava, perdó, cuinar un tauró que havia comprat al mercat de la localitat de Clembang, a Malassa. Clar, ja suposo que és habitual, també, no?, fer aquest tipus de cuina. Sí, fer sopa de tauró... Aquest medalló mostra per un costat el perfil d'una dona amb corona, per l'altre es veu una figura crucifix i té una inscripció gravada amb les lletres Antoni. Segons un historiador, diu que aquest medalló podria ser d'entre el 1279 al 1325, més o menys, i algunes teories diuen que aquest medalló de 7,4 centímetres, 6 centímetres d'ample, i amb un pes de 10 grams, podria haver estat transportat per un soldat portuguès durant la colonització de Malàcia el 1511. Déu-n'hi-do. Però qui sap com va arribar aquest medalló? Exacte. I ara d'aquí, de Bangkok, ens n'anem cap a Rio de Janeiro, que acaben de celebrar el Carnaval. Doncs sí, i el Carnaval ens ha deixat unes xifres bastant sorprenents, perquè atenció, quasi 900 detinguts a Rio de Janeiro per pixar el carrer durant el Carnaval. Atenció, això són unes dades que ens ha anunciat la policia de Rio de Janeiro, i és que va restar un total de 887 persones per orinar els carrers de la ciutat durant el Carnaval. Clar, molta gent, suposo que també hi participaria molta gent, vull dir que llavors la xifra 15 impressiona més per això, segurament. Exacte. La xifra representa un augment del 14% respecte a la gent que va urinar al carrer l'any passat per Carnaval. Això, segons ho ha dit el CEO, i del total de tots els detinguts hem de dir que 105 eren dones i la resta... Eren homes. Que ho tenen més fàcil, no? Recordem que Rio de Janeiro serà una de les seus del Mundial de Futbol del 2014 i que el 2016 rebrà els Jocs Olímpics. Han dit que ja estaven comprant més lavabos mòbils per ser les mosques. Millor. I ara ens en anem més a prop, no?, cap a Càdiz, el que passa que la notícia és encara més sorprenent d'aquestes que hem comentat. Exacte, atenció a tota la gent que aneu a comprar fruites i verdures, perquè el pròxim cop que aneu no us posin una bomba. Atenció, una fruitera despatxa a un client una bomba de mà entre un quilo de patates. Això ha passat a Chiclana de Frontera, que està a Càdiz, i diu així, un client d'una fruiteria de Chiclana de Frontera, de Càdiz, s'ha trobat... amb una sorpresa dins de la seva cistella habitual de la compra, en localitzar que entre el quilo de patates que s'havia comprat hi havia una bomba de mà, que segons diuen els primers indicis, data de la Segona Guerra Mundial. Segons han informat la de Guàrdia Civil, la bomba de mà, que és així de tipus pinya, perquè ens entenguem una granada d'aquestes que veiem per les pel·lícules, venia completament petrificada i estava molt feta amb el vell que per això semblava una patata. És fort, eh? Realment vull trobar-te això que avui ja està per la zona. Vull dir que Déu n'hi do. I acabem aquest repàs parlant d'una mort accidentada. Aquestes que, si no fos veritat, seria realment ben bé humor absurd i acaba convertint-se en això. Exacte. Una notícia que parla de sexe. Això ha passat a Taipei, capital de Taiwan. Un home mor en empassar-se la dentadura postissa després de practicar sexe. L'home tenia 74 anys d'aquí que portés dentadura postissa. Va morir a l'empassar-se la seva pròpia dentadura... L'ancià acabava de mantenir relacions sexuals amb una prostituta de 62 anys i mentre s'estava posant la roba va ser quan va caure sobre el llit i després d'unes sexejades es va quedar immòbil. L'home es deia Chen, va ser traslladat d'urgència a l'hospital on va ser declarat mort i més tard els metges van trobar a la seva gola la seva dentadura postissa. Déu-n'hi-do, es devia espantar per això aquesta noia, perquè suposo que si no ets conscient de per què ha passat... Bueno, qui diu aquesta noia diu aquesta dona. És veritat que em dic que tenia 62 anys. 62 anys també. Doncs molt bé, moltes gràcies a Jaume per aquest recull. Aquestes només són una pinzellada de tot el que està passant al món. Exacte, doncs ja no anirem repassant. Que vagi molt bé, bon dia. Moltes gràcies. Fins ara. I d'aquesta manera tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 28 de febrer. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió meteorològica, també hem parlat avui amb Jaume Rui de l'Associació de Veïns, amb el Frederic Porta, president de la Reial Societat Canina en relació a l'acte que es fa aquest diumenge, amb la Bermacia, el nou president de l'Ateneu, hem fet tertúlia amb el Jaume, amb el Pep, hem parlat de la història de Sant Just amb en Pep Quintana i a més a més també hem repassat els llibres, l'actualitat literària amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya, ara també hem fet un cop d'ull A l'actualitat, més curiós, amb el Jaume Sucarrats. I us ha parlat Carme Berdoi. Tornarem a partir de demà, a les 10, amb moltes més coses. Adeu, que vagi molt bé. Bon dia. La immobiliària Centuri XXI, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Just a la fusta, el magazín del matí. Bon dia.