Bankia, Fukushima i agenda viva de Sant Just

Bona nit. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem el Just a la Fusta d'avui dijous 10 de maig. Un programa avui amb moltes coses. Començarem parlant amb el Sagipon de les notícies de Sant Just. També tot seguit repassarem les portades dels diaris i l'actualitat del dia a través dels digitals. Avui molt marcada per la nacionalització de bànquies. El tema econòmic d'aquesta setmana que surt, doncs, apareix a totes les portades amb tractaments més o menys diferents. Parlarem del temps també amb el Carles Hernández i Rius i en aquesta primera hora també ens posarem a la cuina amb la Carme Amador. A la segona hora entrevistarem el Lluís Caelles, que divendres presentarà el seu llibre sobre Fukushima a Sant Just, un acte que ha organitzat l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Farem la tertúlia dels dijous amb la Joana, l'Alina, la Montse i el Pere. I a partir de les 12 parlarem amb el Pere Feitón sobre la marxa de regularitat de les Cees, que es fa aquest diumenge. I com sempre als dijous farem teatre també amb la Maica Tuenyes. Tots legats a partir d'ara i acompanyats també de bones cançons. Avui començarem escoltant La Via Inquerida. No escoltarem un dels temes del seu últim disc, sinó que el que farem serà escoltar un dels temes que la va fer més coneguda. De fet, és el De Momento Abril, que va ser el seu single del primer àlbum que va trobar fa dos anys. Del Romancero. Una canción que decía algo parecido a lo que venía pensando mientras tú leías un libro. Y me quedé sin palabras porque no tuve ni tengo el valor de decirlo que me hubiera casado contigo de habermelo pedido. y luego me he ido y me han venido de golpe las cosas que te hubiera dicho las cosas que nunca te digo porque siempre me pasa lo mismo y luego me he ido Y me han venido de golpe las cosas que te hubiera dicho, las cosas que nunca te digo. Porque siempre me Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 10 minuts a les 10, és moment de posar-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca, per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem avui parlant de les notícies de Sant Just, d'uns premis Sant Justencs. Doncs sí, dels premis de recerca, dels treballs de recerca... Ja se saben els guanyadors, i són Marc Mabungo i Helena Fuster, han guanyat el primer premi d'aquests Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabungo ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, amb el treball Anarquia i Societat, i Fuster ha estat reconeguda per el perfum en àmbit científic i tecnològic. Hem d'ahir també que en l'àmbit local el premi ha quedat desert. A diferència de la categoria referent al municipi, la resta de categories també han tingut un segon premi i dos exècits. En l'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, el segon premi ha estat per Maria Bardagí pel treball Viats a l'abstracció, bitllet d'anada i tornada, i els exècits per Cementir i Ciutat d'Éric Martínez i l'inconscient i la psicoanàlisi d'Ília Sàlvia. A la categoria d'àmbit científic, el segon ha estat pel desenvolupament de la flora bacteriana del iogurt, d'Albert Ros, i els exècits pels escàxids matemàtiques de Jordi Fuster i les al·lèrgies de Javier Bellfón. Els guardons es lliureren el dia 30 de maig a les 7 de la tarda a les golfes de Canxinastà. Perfecte, doncs ja anirem parlant també d'aquí a finals de mes. Més qüestions referents avui a Sant Just? Sí, un acte que tindrà lloc avui a Sant Just. La Creu Rosa homenatja avui els socis i sòcies que l'entitat té a Sant Just. Actualment n'hi ha 260 i a l'acte reconeixeran les persones que fa més de 25 anys que són sòcies de l'entitat, així com la més jove i també la més gran. L'acte comptarà amb la presència de l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i l'alcalde i el president de Creu Rosa es pluga a Sant Just, Santiago Sánchez. S'han just comptat ara, com hem dit, amb 260 socis i sòcies, i des de Creu Roja creuen que és una bona xifra, però volen que creixi encara més. L'acte serà avui a la tarda, a les 7, a l'equipament de la plaça de la Pau de l'antiga vagoneta, i és un acte obertat públic, per tant, qui vulgui pot anar-hi. Molt bé. Doncs aquesta és la robosta per avui dijous i tenim més coses al municipi de cara al cap de setmana. Doncs sí, cap de setmana que arriba ple d'activitats, com per exemple la festa de primavera del Canigó o també la volta als turons d'agrupació ciclista, però jo us parlaré de la festa de la Pau, que serà dissabte i que es celebra, doncs, com cada any. Diverses entitats participaran d'aquesta festa que va néixer a l'esplai ara mateix. En guanyar els actes es concentraran a la plaça de la Pau, començarà a les 12 del migdia... i s'allargaran fins ben bé a les 12 de la nit. A les 12 hi haurà espectacle infantil, acompanyat d'una xocolatada, i a partir dels quarts de sis de la tarda hi haurà una ballada de sardanes per la pau, seguida d'una actuació de gegants i una altra de la Casa Regional d'Extremadura. A mitja tarda es llegirà el manifest i s'aixecaran les banderes dels desitjos, i al vespre hi haurà una botifarrada popular, seguida d'un espectacle de Bandanderà i el Drac Rifenyo. També hem de comentar que l'Esplai ara mateix farà una recollida d'aliments. Durant tot el dia es podrà passar pel local de l'Esplai, a l'equipament de la plaça de Pau, per portar aquests aliments. I també de 4 a 6 de la tarda, nens de l'Esplai passaran per les cases a recollir els aliments a moda de gincama. Molt bé, una proposta curiosa i interessant. Doncs tot això referent a la festa de la Pau... Gràcies, Sergi, i parlem d'aquí una estona. Molt bé, fins ara. Fins ara. Just a la fusta. Sant Just en directe. Un minut i un quart d'onze del matí. D'aquí pocs moments repassem l'actualitat general del dia a través de la premsa. Ho farem després d'escoltar els Flitz Foxes amb un d'aquests temes més coneguts seus, com és Battery Quinzi. Fins demà! He kept you on lock and key He paid the wage you sent to me And waste the day so idly alone Fins demà! Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen tres minuts d'un quart d'onze del matí. És un moment ara de repassar l'actualitat del dia, com dèiem, a través dels diaris. I ho fem, com sempre, amb el Sergi, que ara, si el veieu a través de la webcam, veureu que s'està canviant els auriculars. Bon dia, Sergi, de nou. Hola, bon dia. Ara he trobat un... Tot controlat. Doncs, dèiem això, que repassem els diaris i comencem, com sempre, amb la portada del punt a punt. Doncs sí, el punt avui, que avui diu El català enganxa. Diu, augmenta el nombre de parlants de la llengua en tots els segments de la població i un 10% de castellanoparlants han canviat el català com a llengua principal. Llavors, doncs, altres temes que també ens destaca del dia. Diu, Rajoy rescatabanquia i pren una posició de control. El nou president de l'entitat financera es compromet a fer-la més potent. També, com a notícia més destacada a nivell gràfic, amb una fotografia, diu, el PP comença a fabricar por. I surt l'Alicia Sánchez Camacho parlant ahir al Parlament de Catalunya. Diu, l'Alicia Sánchez Camacho insinua al Parlament que Madrid podria deixar de pagar les pensions a Catalunya si el govern persisteix a avançar cap a la agenda pròpia. Tant amenaça del Partit Popular. Sí. Més qüestions. Diu, en cultura publicació dels papers pòstums del Club Pickwick, en el bicentenari de Dickens. En el seu suplement de cultura, doncs, ens amplia aquesta informació. I en salut, diu, la sanitat catalana seguirà atenent els sense papers. Fa uns dies van dir que només podrien tenir targeta sanitària la gent que... O sigui, que els sense papers no el podrien tenir, i a més a més els joves de més de 25 anys que no haguessin cotitzat, doncs també tindrien problemes en aquest sentit, però ara veu que... El diari avui diu que no, que sí que se seguiran atenent els sense papers. Verem com acaba tot plegat. Parlem ara del país, que ens diu que l'Estat pren el control de bànquia. El govern convertirà en accions els 4.465 milions aportats del grup madrileny. Els mercats castiguen els bancs mentre la prima de risc torna a disparar-se. Per tant, se'ns diu terratrèmol en el sistema financer espanyol per la nacionalització del quart banc. També se'ns diu que el poder judicial deixa només el seu president en defensa de les seves despeses. Diver considera una misèria les quantitats que es va gastar. Més coses de mitjà negal. Diu que la seva operació de càncer són 20.000 euros. València reclama a una dona sense papers el pagament de la seva intervenció en aquesta línia d'aquests canvis en sanitat. I Mato proposa que les ONG s'encarreguin dels immigrants malalts. Molt fàcil, també. L'administra de Sanitat. Deu-n'hi-do, eh? Sí. Un clau cultural amorfos de Federico García Lorca. Un poema inèdit que il·lumina la relació del poeta amb un jove que abans de morir. I a la portada ja es veu un fragment versos d'aquest poema, escrit de mà per ell. I també tenim, doncs, la fotografia és la imatge de l'Atlètic de Madrid celebrant l'Europa League. Diu, amb un màgic falcao I, finalment, 12 punts més, l'energia nuclear a l'hora de l'autocrítica i Obama, que es declara a favor del matrimoni gai. Són les notícies del país. Doncs passem al periòdico, que avui diu que l'estat carrega amb bànquia. Segueix incertesa en el sector bancari i l'entitat es declara incapaç de tornar el crèdit de 4.465 milions i el govern la nacionalitza. fent referència als diners que haurà d'invertir l'Estat per salvar aquest banc. I llavors també ens fa com un horari de tot el que es va succeir durant el dia d'ahir. Diu, un altre dia de bojos per l'economia espanyola. A les 4, Rajoy aprofita la cimera portuguesa per obrir la porta de la intervenció. A dos quarts de 6, la borsa tanca amb una caiguda dels bancs del 4% i la prima de risc disparada. A dos quarts de nou, Goyri Gauzari pren la posició i demana a l'Estat que es converteixi en accionista majoritari. I a tres quarts de deu, Guindos assumeix el control del 100% del capital de la matriu del grup financer. Per tant, aquesta evolució. Una jornada intensa. I també diu, Mas confessa que la Generalitat pot ser intervinguda. Demana ajuda a alcaldes i empresaris per defensar l'autogovern. Diu que en reunions privades Mas va confessant això que la Generalitat està en una situació tan delicada que podria arribar a ser intervinguda. També ens diu l'Atlètic goleja l'Atlètic. L'Atlètic de Madrid i tal de Bilbao per 3-0 i s'emporta a la Lliga Europa i finalment Marlango debuta en castellà al Palau de la Música. Molt bé, doncs, portal de Noticis 324 que ens torna a obrir en bànquia i se'ns parla de la nacionalització d'aquest banc. De fet, el govern espanyol prenen el control de banca, com dèiem, per evitar la fallida. El ministre d'Economia ha confirmat en un comunicat que impulsarà els tràmits per convertir en accions aquest préstec que dèiem, i l'estat es converteix així en el titular indirecte del 45% del capital de bànquia. Titulars esportius, diu que el tigre esmenja els lleons, referent al partit d'ahir de l'Atlètic contra l'Atlètic, diu Carles Puyol, també declaracions a dalt de tot d'aquesta pàgina, tot i que són d'ahir a festona, d'ahir al migdia. Vull retirar-me el camí, no el quiròfan. I finalment, més qüestions d'aquest matí. Els piquets bloquegen els serveis mínims dels ferrocarrils de la Generalitat al Vallès. Recordem que avui hi ha vaga de ferrocarrils de la Generalitat i que les protestes dels piquets han fet que els serveis mínims, que eren del 50% dels trens entre dos quarts de set i dos quarts de deu de matí, no s'hagin complert en la línia del Vallès. En canvi, la línia de l'Anoia sí que ho han fet. I l'última cosa que tenim així nova és tancades nocturnes d'universitaris que preparen una jornada reivindicativa per l'educació pública. Això aquest dijous a la Universitat de Lleida. Doncs més o menys aquestes són les novetats. Està moguda la cosa entre els piquets i els estudiants. Sí, hi ha moviment agitat. Déu-n'hi-do. Doncs continuem amb el diari Ara, que avui obre amb la nacionalització de Bànquia. Diu Rajoy nacionalitza el banc del PP. Diu, l'estat converteix el seu préstec en accions i injectarà capital a bànquia. Goiri Gozarri, nou home fort. El nou president afirma que la intervenció beneficiarà la societat. L'exconseller delegat del BBVA cobrarà 600.000 euros a l'any. Doncs també destaca aquest sou que tindrà Goiri Gozarri. Sí, sí. Suposo, doncs, interpretant que és excessiu. Sense mínim. Mas confirma el pla B. Isenda pròpia amb pacte o sense? Em sap que era ahir que el diari ara ens deia que Mas primer intentaria anar amb el primer pla, que és mirar de pactar amb l'Estat, i que si no se'n sortia, doncs, recorreria al pla B. Doncs aquí ens diu que ja estem en el pla B, ja, a aquestes alçades. Altres temes que destaca ara en la seva portada. Catalunya té duplicades les estacions de meteorologia. L'Estat gasta en 3 anys 200.000 euros per tenir xarxa pròpia. Per tant, les estacions meteorològiques, es diu que hi ha les autonòmiques i les estatals, i que, per tant, està duplicat. Va usar i imposa el castellà com a llengua vehicular a les escoles. També, doncs, per agafar llengua d'ensenyament. I Boi Ruiz desafia el Ministeri. La sanitat atendrà els sense papers. Doncs el que comentava també el periòdic, que la sanitat catalana atendrà també els immigrants il·legals. Passem ara a la versió digital del diari Ara, que ens torna a obrir amb la reforma financera. El govern espanyol nega la intervenció de Bankia, tot i prendre el control. Recordem això que vèiem, que l'Estat manté aquest 45% de l'entitat amb la conversió, com ens diu a la portada també, d'aquests 4.465 milions que val donar en préstec el 2010, conversió en accions. Parlem també dels ferrocarrils, finalitzen els primers serveis mínims d'aquesta vaga sense haver-se complet al Vallès. També se'ns diu que Rajoy substituirà a Fernández Ordóñez al juliol, segons la razón. L'executiu ja ha comunicat al PSOE la intenció de rellevar el governador del Banc d'Espanya. I més qüestions. Una varia que talla un carril dels túnels de Vallvidrera que provoca cues de 8 quilòmetres. De retruc s'han acumulat 2 quilòmetres de retenció en Santa Coloma de Gramenet al Nus de la Trinitat i realment avui el trànsit a Barcelona era bastant més intens que qualsevol l'altre dia. Per tant, imagino que tot ha anat una mica... acumulat. I, finalment, se'ns plantegen, sembla que és el que dèiem de la portada, també, de tot el tema de Mas, aquest camí que vol prendre, etcètera, etcètera. L'últim apunt, només, que la policia sospita que el Palau va finançar a Convergència, segons el País i el periòdico. Un informe que vincula Fèlix Millet amb uns xecs dubtosos a dues empreses que haurien fet treballs ficticis. Encara coesa, després de molt temps, eh? La justícia és lenta. Sí, sí, i tant. Ja ho diuen. Doncs seguim amb la Vanguardia, que titula Banquia Pública. L'Estat pren el 100% de la matriu i el 45% del banc per evitar-ne la fallida. El FROP transforma en capital els 40.500... 4.000, perdó, 500 milions que va per estar a l'entitat. Caja Madrid, Bancaja i la resta de fundadores perden tots els actius financers. Diu, suport de PSOE i CIU, tot i que exigeixen més dades. La Borsa castiga les accions de la banca i desboca la prima de risc del deute espanyol. En plan internacional, Brussel·les ordena auditar l'estat de la banca espanyola. Diu, la comissió proposa al Ministeri un dictament d'experts independents i Europa qüestiona les xifres d'Espanya, però al·lega que calmarà els mercats. No era un plan internacional, sinó econòmic, més a dir. Sí. I una altra notícia també diu SOS de les entitats contra la pobresa. Es vol que reclamen que la gent doni més suport, sobretot pel que fa a portar més menjar. La gent de Sant Josep sap que cap de setmana dona bona oportunitat amb la Festa de la Pau. Les entitats de la pobresa demanen més col·laboracions, ja que ara mateix es fan més necessàries que mai. I en pla esportiu, l'Atlètic s'aprofita d'un Atlètic tendre. curiós de llegir aquests titulars amb dues vegades el mateix nom si la persona que ho llegeix veu que són dos atlètics diferents però a l'hora de pronunciar-ho és el mateix doncs passem ara justament a l'actualitat esportiva que de fet quan consultem aquestes portades esportives tenim també totes les portades dels diaris espanyols em sorprèn que apareix el tema de totes les portals, però que a l'ABC se li dedica el tema de l'Atlètic a tres quarts de la pàgina, tot i que hi ha del tema banca i tot. O a Madrid, doncs tots els aficionats de l'Atlètic de Madrid, suposo que... No, no, sí, sí, Quim al Barça hauria passat el mateix, m'imagino, però bé. Tenim el diari Esport, que ens parla de nou d'aquests fitxatges, i ens parla d'un jugador que no sé qui és, i ens diu... Bé, ell forçarà la seva sortida. diu que ha demanat el Tottenham que estudiï l'oferta que li farà arribar al Barça i que el Barça haurà de competir amb el City, que ofereix 50 milions, i Zubizarreta confia en la complicitat del jugador per rebaixar el preu. Per tant, suposo que entrem en aquesta dinàmica de fitxatges i no fitxatges. Puyol, declaracions, nom retiu de la selecció, cotxe nou per Alonso a Montmeló, i l'Europa League, se'ns diu també... Super Falcao fa campió a l'Atlètic aquest 3-0 d'ahir d'ahir dimecres un clar protagonisme del jugador colombià sí, que va marcar 3 gols o no? va marcar 2, però els dos primers el tercer ja va ser de propina doncs el Mundo Deportiu ens diu ens parla directament, la portada sí que li dedica a l'Atlètic i em fa gràcia crec que està bé perquè el titular és Falcao Està bé, suposo que l'haurà fet molta gent, però té gràcia. El crack colombià diu que va ser l'home de la final, que sí, amb dos golaços que van deixar tocat a l'Atlètic de Bilbao. I diu això, que és la seva segona Europa League en tres anys. També se'ns diu que Javi Martínez guanya... Guanya, diu el Llou, pel fet del Barça, hi ha fitxatges. El Llou agrada per ser el perfecte dos per un, és capaç de complir bé tant de central com de pivot. Sí, una valenciació pel Barça. És el fitxatge que planteja el Mundo Esportivo. No sé si tens el nou esportiu. No el tinc, però l'he vist la portada i avui és curiós perquè obre amb un tema totalment diferent a la resta de diaris esportius. Tots obren amb el tema de la final de l'Europa Lliga i I el nou, doncs, ens mostra una fotografia de Cristiano Ronaldo i diu, i ara l'haurem de pagar entre tots? I amb banquia així de fons, perquè, bé, Florentino tenia els seus negocis a Caja Madrid. Déu-n'hi-do. Doncs no sabem exactament d'on troba els diners aquest home per fitxar tots aquests jugadors. Llavors ara diuen que amb el rescat de banquia, en el fons, el que estem pagant és els filfarros del senyor Florentino i... Entrada tota la qüestió, no? Doncs mira, han anat una mica més enllà. El diariàs, evidentment, també ens parla d'aquest partit d'ahir, diu Falcao, va marcar dos golaços, va ser triat el millor del partit i el titular és Somos de l'Atleti. Diu que a Volcaresta es va tornar a demostrar que és un club únic. I llavors ens diu el 31 d'agost la Supercopa a Mònica, quarta final europea en tres anys. Per cert que es veu que hi ha hagut molta gent que s'havia comprat bitllets per Budapest. Ah, en lloc de... Ostres. Es veu que... Sí, sí. Bé, allò que... Què passa? És clar, jo no sabia on era i puc confondre'm i ho pots sentir de passada, però clar, al principi, si has d'anar-hi... Clar, tu mires una mica de millona. Si ho compres pel teu compte i això, doncs es veu que sí. O sigui que els carrers de Budapest estaven plens d'aficionats de l'Etollamà. Hi havia hagut gent que s'havien equivocat de ciutat. Però de quin equip eren els que s'equivocaven? No ho sé, no ho sé. Vaig sentir així com de passada. No sé, no ho sé. Déu-n'hi-do. De gràcia. Se'ns diu que... Marques, se'ns diu... Te quiero, és el titular. No, diu Radamel, Radamel, Radamel. Te quiero, és el seu titular. Diu... Sí, sí. És la cançó d'amor o què? Sí, qui és Radamel? Falcao? Radamel Falcao, sí. Doncs sí, sí, semblant com si fos la cançó. Diu l'Atlètico campió davant d'un imponent... d'un impotent, perdó, atlètic. I diu, Falcao, hi ha llegenda a l'Atlètic, hi ha diferents fotos del partit d'ahir, i ja està. I una imatge més petita de Puyol, com si s'apartés les llàgrimes, diu, només amb les botes posades. Bueno, jo, ostres. Sí, sí. Que sensacionalista. I Van der Viel, que entra en escena a Madrid. Van der Viel, que és un central o un porter? No ho sé, va de blau. Va de blau i no ho veig bé. No ho sé. Vull dir, jo no veig de quin equip és, tampoc. No sé. Jo anirem, Mariano. Aquest home. Sí, exacte. Doncs això són les portades esportives, així tanquem aquest repàs per diaris d'avui dijous. Gràcies, Sergi. Molt bé. Fins a la... La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. Bona nit. Fins demà! So now he's buried by the days he is So I could stay the tallest man in your eyes, babe I sense a spy up in the chimney From all the evidence I'll burn I guess he'll read it in the small now And soon to ashes I'll return So now he's buried by the lilies So I could stay forevermore in your eyes, babe I sense a leak inside my phone now From all the lies that I am told Bona nit. Now there is no need for suspicion There ain't no Bona nit. La informació més propera al Just a la Fusta. Quatre minuts i tres quarts d'onze del matí. Moment de parlar del temps. Se la dem per això al Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? No m'encalla bé avui els auriculars. Veig que tots feu coses. Hi ha hagut un tsunami sobre la taula. Sí, doncs el Sègio també ha anat trobant uns quants. Sí, és veritat, això. Jo crec que la imatge de vegades agafa més aquesta zona. Però bueno, què farem? Ja ho ordenarem. Bé, ara et va millor? Sí, i tant. Doncs fa calor. Seria el titular. Però no per gaire. No, sí, aviam, ara ja... Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Ara està bé. Tot i que aquest matí feien conyes de... Hem tingut un abril així. Feien la broma que havien venut, com que tenim tots calés al país, que havien venut el temps a Noruega per un euro i ens en portaven el seu cap aquí. Però no serà el cas. Dic que fa calor, però que tampoc n'hi ha per tant, que ahir no vam arribar a superar ni els 23 graus. O sigui, sí que tens aquesta sensació, vam quedar-nos en 20... No, no, és que no vam arribar als 22, 21,8 es va arribar de màxim ahir. Tot i que, clar, com que tens aquesta xafogor, aquest ambient càlid, aquest vents del sud, o sigui que tens una sensació d'així de com... Clar, a més potser al vespre, no? Era l'esnò del vespre i 19 graus, dir com està. És això, més estrany que en un migdia, potser. Sí, i a més és curiós, perquè és el que dius tu, a l'esnò del vespre estem a 19 graus, però és que a l'esnò del matí ja estàvem a 19 graus avui, i després al migdia només puja 2 o 3 graus la temperatura. O sigui que hi ha molt poca varietat. A la nit sí, o sigui que el sol per una estona que és fora, doncs sí que baixem fins als 14 o així. Però després es recupera ràpidament a la que treu el nas el sol, però aquesta temperatura es mostra molt estable durant el dia. No tenim aquelles pujades tan exigentes. Això aquí, al litoral, perquè a l'interior sí que es disparen. Però aquí mantenim un nivell de temperatura que, com que la influència del mar no la deixa pujar massa més, treu el nas el sol, ens fotem en 20 graus i al llarg del dia potser evoluciona a 2 o 3 graus. Per això estem dient que avui dijous pot ser una miqueta més alta, avui superarem aquests 22 graus, estem gairebé als 22 graus ara, els superarem i podem arribar gairebé als 23, i demà divendres encara podria fer una mica més de calor i podríem arribar als 24 a Sant Jús. Això vol dir que si en zones properes al litoral s'estan arribant aquests valors perquè tenim la influència del mar i el mar encara està fred, No cal dir que cap a l'interior se superaran en molts punts els 30 graus, o sigui que tant avui com demà seran dos dies de pràcticament ple estiu a les zones interiors de Catalunya, perquè fa màximes, les mínimes no, perquè encara baixen i són fresquetes. D'altra banda... Ho hem anat comentant durant tota la setmana, però tenim aquesta possibilitat que hi hagi boires baixes a prop del litoral, i això, a mesura que vagi augmentant aquesta temperatura, encara tenim més possibilitats. Les zones més probables d'avui on es puguin trobar aquestes boires, si et ve de gust i tens ganes aquest migdia de fer una escapadeta cap al baix o a l'Alt Empordà i fer un banyet, doncs allà potser et trobaràs amb aquestes boires que estan al dins del mar, però que arriben fins al litoral i que poden arribar a tapar-te el cel just enfront de la mateixa sorra de l'aigua. O sigui que no avancen molt més, però que ja et fan la guitza pels banyistes. Aquesta situació també podria ser present de cara al cap de setmana. Ho anirem confirmant demà, però és una situació que és difícil de preveure, però que hi és present per culpa d'aquestes temperatures. L'altre ingredient del cap de setmana... Demà divendres potser tenim alguna tempesta molt despistada cap a les comarques llelletanes, cap al Pirineu, però aquesta situació de tempestes i inestabilitat de mitja tarda va increixent a mesura que ens apropem al cap de setmana. Dissabte, tarda vespre. Creixement de nubulades i tempestes, Pirineu per Pirineu, interiors de Catalunya, i cap al vespre aquestes tempestes desgastades podrien arribar a punts del litoral. Més probables cap a les comarques de Girona i nord de Barcelona, però no es descarta la possibilitat que cap al barcelonès, al Baix Obregat o al Garraf, també pugui caure alguna tempesta desfeta a última hora de dissabte. Poques possibilitats, sí, però hi són. De cara al diumenge, diferent. Seguim parlant de sol al de dia, temperatures una miqueta més fresquetes en general. A mesura que les tempestes facin acte de presència cap a l'interior, doncs refrescaran una miqueta l'ambient. Diumenge sembla ser que sí que aquest pastís de tempestes arribaria a Sant Just perquè s'engreixen més les mapes de previsió de precipitació i a partir de la tarda podem tenir tempestes a qualsevol punt de Catalunya. Tempestes que poden ser destacades, ho dèiem ahir, que són tempestes. que duran poca estona perquè parlem que és un procés de tempestes que són d'evolució diurna, o sigui que durant el dia es va desenvolupant el núvol, a la tarda es carrega i al vespre torna a sortir la lluna. Però aquestes tempestes tenen més possibilitats d'aparèixer a qualsevol punt, aquests mapes es van confirmant, sembla ser que la màxima instabilitat d'aquesta setmana coincidirà amb l'últim dia de la setmana, em sap greu pels som faliu anys, però... sembla que els mapes apunten a aquesta probabilitat no vol dir que hi hagi la seguretat completa que hi hagi la tempest i que caigui però vull dir que la possibilitat d'aquestes tardes de dissabte com de diumenge anirà més, tot i que el dilluns desapareix dilluns ja no hi ha tempestes això sempre passa, excepte un any que plovia cada dilluns durant 3 mesos no sé si te'n recordes normalment entre setmana plou menys sí, sí, sí un dia fèiem una estadística però crec que no existeix No, i a més li dones menys importància entre setmana el temps que no pas al cap de setmana. Com que vols fer coses, estàs una miqueta més pendent de la meteorologia. Per això t'hi queda més. Demà ho acabem de confirmar, però vaja, que estava força clar que aquestes tempestes de mitja tarda van a més. Estem en un lloc, que podíem dir que la frontera dissabte de possibilitat de tempestes, però diumenge aquesta frontera tindria una mica més a baix i Sant Just estaria inclòs. Ja veurem com va. D'acord, doncs ja ho anirem seguint. Demà ho acabem de concretar. Gràcies, Carles. No ens enriguem massa. Bon dia. Bon dia. 1, 2. 1, 2. Bona nit. Fins demà! Mr. Bojangas Mr. Bojangas Mr. Bojangas stand He let go of life He danced for those at minstrel shows and county fairs. He spoke with tears of 15 years How his dog and he Traveled about His dog up and died He tears up and died After 20 years he still grieved Mr. Bojangles Mr. Bojangles dance He said I dance now at every chance and hunky-tonk He shook his head and as he shook his head Mr. Bojangles Mr. Bojangles Mr. Bojangles Mr. Bojangles Just a la fusta. Ha arribat l'hora, com cada dia, de posar-nos a fer una recepta i per això saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Bé, molt bé. Avui portem una setmana de plats contundents, no sé què ens has preparat. No, avui farem una nota... Sí, molt contundents, ha sigut. Sí, hem fet les patates passides de bacallà... Tant en quant ja va bé, perquè encara de cara a l'estiu ja no podrem menjar tan contundent, perquè la calor, doncs, aprofitem ara. Avui farem una truita a la francesa. Molt bé. Una truita a la francesa, no sé per què diuen la francesa, perquè els francesos tampoc ho saben, eh? Una truita per persona amb bolets. La recepta original són trompetes de l'amor, però ara em sembla que no n'hi ha. llavors agafarem qualsevol llauna de bolets, que sí que n'hi ha en pots de vidre, o xampinyons. Llavors agafeu, si teniu les trompetes de la mort, perfecte, però si no, agafeu un pot de bolets, perquè té més cos que els xampinyons. Els xampinyons sempre tens que tinguin una llauna a casa perquè et solucionen qualsevol cosa. Agafem els bolets aquests, els hem tret de l'aigua, perquè ara no hi ha bolets, els tallem a trossets, els passem per la paella amb... amb una miqueta de mantega. Jo a vegades m'agrada molt cuinar amb mantega i oli. Passem els bolets a tac, dos sous per persona. Batem els sous, si sou dos persones, poses quatre ous en una safata, te les bates bé, sal, pebre, i una cullereta, que això ja t'ho vaig explicar una altra vegada, és una recepta que la tinc patentada, una cullereta de mostassa. Ho bateu bé, ho tires tot, I ho fas amb una paella individual per dues persones, cadascú la seva truita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. I tant. Bé, els bolets ho he dit per posar-li alguna cosa. Perquè una truita francesa... Tothom la sap fer, no? És el primer plat per aprendre a fer-lo. Sí, però bé, no pensis, eh? Tothom la sap fer. No pensis, eh? I així de fàcil. Molt bé, doncs gràcies, Carme. Doncs vinga, fins demà. Bon dia. Des del primer moment sabies que podies enredar-la. Sé que li vas Amb ara ho fem el confident del seu dolor i la teva barra. De dia a dia, de mi que tens de nit el teu company de farra. I un dijous estrany En enganys vaig notar espantat que l'estimava. Parla, que jo t'escolto enlluernat i em perdo. Parla, mentre somio tot. Des del primer moment vaig ser el millor company de plors i festes. Sempre fidel, guardant discret l'estat de les meves conquestes. Fins demà! Em sempre agarrar, mira que mai m'hagués pensat veure't tan gust, tan benut. Fins demà! Te'n venço. Just a la fusta. Sant Just en directe. Un minut i les 11 del matí. Un moment en què connectarem com ràdio. També sentirem el ballet informatiu del Sant Just Notícies i tornarem... Després, tot seguit, no marxeu perquè entrevistarem Lluís Caella, un dels autors del llibre Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear, parlant dels fets que van passar ara fa poc més d'un any al Japó, el tsunami en què van morir més de 20.000 persones i també la fuita radioactiva de Fukushima. En parlarem amb ell a partir d'un quart de dotze i també farem la tertúlia habitual dels tijous fins ara mateix. Com ràdio, notícies. Bon dia a les 11, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Ferrocarrils de la Generalitat analitza les gravacions de les càmeres de seguretat per denunciar davant dels Mossos d'Esquadra les persones que aquest matí han provocat la interrupció dels serveis mínims. El president de Ferrocarrils, Enric Ticó, ha puntualitzat en declaracions a Com Ràdio que els autors dels incidents són un grup molt reduït. Estic dient que siguin els sindicats els responsables d'això. No, és un grup molt petit i organitzat de gent que es dedica avui a cotejar els serveis. I vull dir-los que nosaltres tenim un sistema d'informació dins de la nostra xarxa, tenim més de 2.000 càmeres. Des de dos quarts de veu estem analitzant aquestes imatges per poder fer les denúncies perdiments en els Mossos d'Esquadra. En paral·lel a aquesta jornada de vaga, uns 300 treballadors de ferrocarril s'han manifestat també aquest matí pel centre de Barcelona. Protesten pel bloqueig del conveni col·lectiu. Helena Puigloet, de Barcelona, bon dia. Bon dia, ha estat una marxa improvisada que ha sortit de plaça Catalunya, ha baixat per via la Ietana fins a arribar a plaça Sant Jaume. Una manifestació que ha transcorregut ràpida i molt sorollosa, a cop de xiulet i de cassola, i cridant consignes contra l'administració i contra el president Artur Mas. Els treballadors caminplen darrere d'una capçalera que deia que ja n'hi ha prou de robar sempre els mateixos. Al mig de la plaça i cara a la Generalitat, per apartada per antiabalots, una dotzena de treballadors han protagonitzat una performance i s'han quedat en calçotets exhibint una pancarta que deia ara ferrocarrils ens deixen calçotets si ho permetem demà amb pilotes. Han acabat la manifestació a Savisol, tot i que no es descarten noves accions a partir de les 4 de la tarda. Com Ràdio Barcelona. Ja ha començat el Parlament el debat sobre el projecte de llei d'estabilitat pressupostària. La norma preveu que el dèficit de la Generalitat se situï en el 0,14% l'any 2018. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Convergència i Unió i el Partit Popular han pactat l'adaptació de la llei catalana de stabilitat a la llei estatal aprovada fa unes setmanes. L'únic que s'acota és l'objectiu de dèficit que queda fixat en el 0,14 l'any 2018 i que està en la línia del dèficit 0 que estableix la norma estatal de cara al 2020. La diputada socialista Rocío Martínez Sanpera ha dit que la llei és impossible de complir i que es convertirà en una camisa de força per al creixement. Per contra, el diputat popular José Antonio Cotto ha dit que es tracta d'impedir l'endeutament excessiu. implica dèficit zero, que implica un dogmatisme insensat amb el dèficit, un fervor per les retallades. i que representa, senyores i senyors diputats, l'asfíxia econòmica i l'asfíxia social del nostre país. Aquesta llei és un mur, és una barrera en el futur per a aquells governs que en un futur vulguin fer de Montilla o de Zapatero. És a dir, vulguin gastar-se el que tenen, el que no tenen. És a dir, vulguin endeutar-se ells, els seus fills i els seus nets durant més d'un segle, com ha fet José Montilla o com va fer el govern del senyor Zapatero. El text estableix que el govern català ha de presentar al Parlament abans del 31 de juliol el límit de despesa per a l'any següent, com rediu Parlament de Catalunya. La borsa recupera avui gran part del terreny perdut ahir. L'IBEX 35, l'indicador de referència del parquet espanyol, puja a més d'un 2% aquesta hora l'endemà de l'anunci de nacionalització de bànquia. Tots els bancs deixen les fortes pèrdues que van acumular a la jornada d'ahir. I al Santander, CaixaBank o al Sabadell pujan més d'un 2%. Del sector bancari, només banquia, continuen pèrdues. L'Ajuntament de Lleida acceptarà el crèdit de l'Estat per pagar els proveïdors i les empreses començaran a cobrar d'aquí a 10 dies. El crèdit és de 18 milions i mig d'euros. Lleida, Marta Sarret, bon dia. Bon dia. El ple ha aprovat acceptar el crèdit amb els vots a favor de l'equip de govern i l'abstenció de l'oposició, que ha criticat l'endeutament del consistori però no s'hi ha negat per no perjudicar els proveïdors. L'alcalde Àngel Ros ha explicat que l'acord permetrà que les empreses puguin cobrar en menys de dues setmanes. Faculta l'alcalde per subscriure amb l'entitat bancària aquest crèdit i directament els proveïdors, a partir que estigui subscript, pot ser de l'ordre del 20 de maig aproximadament, podran percebre els saldos que tenien a 31 de desembre pendents de pagament i que consten en aquesta relació. Rosa ha dit que la poca diferència entre l'import finalment aprovat, que és de 18 milions i mig d'euros, i el que preveia el pla de just, que eren 18,7, demostra que aquest es va fer correctament. Com Ràdio Lleida. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Bárbara. Barça i Espanyol s'entrenen en aquests moments per preparar l'última jornada de Lliga a primera divisió que se celebra el cap de setmana i on hi haurà duel català-andalús. Els blauran es juguen contra el Betis i els blanquiblaus davant el Sevilla. Avui a la una, l'Espanyol presenta Puma com a nou patrocinador per a la samarreta del primer equip per a les properes temporades. a la Lliga Europa. L'Atlètic de Madrid s'ha proclamat campió després de superar l'Atlètic de Bilbao per 3 a 0 amb dos grans gols del colombià Radamel Falcao a la primera part i un altre del brasilet Diego a la segona. Aquest migdia el conjunt matalassé a terra a la capital espanyola per celebrar amb els seus aficionats aquest títol continental. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Marc Mabungo i Helena Fuster han guanyat el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabungo ho ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, amb el treball Anarquia i Societat. Fuster, per la seva banda, ha estat reconeguda per al perfum, en àmbit científic i tecnològic. En àmbit local, el premi ha quedat desert. En l'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, s'ha donat un segon premi a viatge a l'abstracció, bitllet d'anar i tornada de Maria Bardasí, a la categoria d'àmbit científic i tecnològic, Hi ha hagut onze treballs que han optat al premi, el segon estat, pel desenvolupament de la flora bacteriana del iogurt, d'Albert Ross. Els guardons es lliuraran el dia 30 de maig a les 7 de la tarda a les golfes de Can Ginestà. Hi ha hagut canvis de data pel que fa al període de preinscripció del segon cicle d'educació infantil primària i secundària, la publicació de l'oferta final... serà del 29 de maig a l'1 de juny i les llistes d'admesos seran de l'1 al 8 de juny. La matrícula definitiva serà de l'11 al 15 de juny. Per batxillerat i cicles formatius, l'oferta es publicarà el 18 de maig. La prescripció serà del 21 de maig a l'1 de juny. I la publicació de les llistes d'admesos serà el 28 de juny. La matrícula definitiva serà del 2 al 10 de juliol. I dissabte se celebra a Sant Jus la Festa de la Pau. Com cada any, diverses entitats participaran d'una festa que va néixer a l'Esplai ara mateix. Ho ha explicat Francesc Cardona, que diu que en guany als actes es concentraran a la plaça de la Pau, començant a les 12 del migdia i fins als 10 de la nit. A partir de les 12 hi haurà un espectacle infantil acompanyat d'una xocolatada i a partir de dos quarts de sis de la tarda una ballada de sardanes per la Pau, seguida d'una actuació dels gegants i una altra de la Casa Regional d'Extremadura. La mitja tarda es llegirà el manifest i s'aixecaran les banderes dels desitjos i al vespre hi haurà una botifarrada popular seguida d'un espectacle davant d'Andarà i el drac Rifenyo. Per cert, que l'Esplai ara mateix prepara també una recollida d'aliments. Durant tot el dia es podran portar a l'equipament de la plaça de la Pau i de 4 a 6 de la tarda nens i nenes de l'Esplai passaran per les cases a buscar menjar. Doncs aquesta està tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 amb un nou butllet i horari i a la 1 i 5 minuts amb el Sant Just Notícies Edició Migdia. Podeu seguir informats també a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i també a través de les xarxes socials a Facebook i Twitter. Que facin un molt bon dia. Hey, hey, hey. Hey, hey, hey. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. La immobiliària Century 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Un minut i un quart de dotze del matí. Ara fa poc més d'un any que el Japó va viure el tsunami més brutal de la seva història. Recent van morir-hi més de 20.000 persones i van quedar destruïdes ciutats senceres. Aquesta desgràcia també se li va sumar a la fuita radioactiva de Fukushima, que va posar el món sencer en estat d'alerta. Dos dels periodistes que van cobrir aquells fets eren Lluís Caellas i Sergi Vicente, de TV3, que han recollit aquestes experiències al llibre Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear. I demà divendres, Lluís Caellas presentarà aquest llibre a Sant Just, a la sala Piquet de la Taneu, a dos quarts de nou del vespre. Avui el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Lluís. Hola, molt bon dia. Has cobert diferents situacions com a periodista de TV3, però no sé si el de Fukushima és el que més t'ha impactat. Probablement, probablement sigui el que... Potser no el que més m'ha impactat personalment, però sí el que et feia sentir que estaves dins d'una voràgine més extensa i que afectava el món sencer. Hi ha hagut cobertures... molt emocionals, com l'assassinat de Miguel Ángel Blanco a Hermo ja fa uns anys, que van tenir pics personalment molt intensos, però la transcendència pel planeta de Fukushima evidentment no és comparable a res del que jo hagi cobert. Suposo que, clar, el fet de Fukushima sobretot és la idea que tot era com... tot se sobreposava una cosa a l'altra, no? Vull dir que és com molt gran com a desgràcia. Vull dir que almenys quan anaven arribant imatges des d'aquí, al principi la sensació era de... I ara com ho arreglem tot això? Sí, la gran potència informativa de Fukushima era que l'energia nuclear, que és un tabú, és una força desencadenada que hem tancat dins d'uns recintes molt segurs, es va escapar. Es va perdre el control del que passava dins d'un d'aquestes recintes on hi ha desencadenades les grans forces de la natura. I això passava en un país com el Japó, que és un país que està al capdavant dels països del primer món. Havia passat a Txernòbil, ja feia molts anys, però a Txernòbil hi havia el component que era una central nuclear soviètica i aquí a Occident hi havia la idea que ja se sap, els soviètics és un món molt tancat, les mesures de seguretat n'hi ha les que hi ha, i probablement és un error degut a un mal funcionament, a un mal disseny. Però en el cas del Japó, un país tecnològicament avançadíssim, doncs ens trobàvem amb que se'ls hi havia escapat el pitjor que se li pot escapar a un país, que és no un reactor nuclear, tres reactors nuclears, i a més a més no a qualsevol lloc, sinó situats al costat de la megàpolis més gran del món, Tokio, 30 milions d'habitants. Jo tinc un amic que em deia, si volguessis escriure un guió per una pel·lícula de la sèrie B d'aquestes catastrofistes, Què faries? Doncs faries esclatar un reactor nuclear. Escolta, en lloc d'un, fem-ne esclatar tres. Va, tres reactors nuclears sobre els quals es preveu control. I on els posem? Doncs els posem al costat de la ciutat més gran del món, Tòquio, perquè així hi hagi un cateclic no humanitari. Doncs bé, estàvem amb tres reactors nuclears desblocats i estàvem al costat de la ciutat més gran del món, que és Tòquio. Clar, una situació molt extrema i que suposo que no entrava gens en els plans de ningú, no? Vull dir que, d'alguna manera, va començar amb aquest tsunami i tot plegat va acabar desencadenant en aquesta desgràcia. L'estat d'ànim general quin era? Com es vivia? L'estat d'ànim general hem de tenir en compte que es vivia al Japó, que és un país emocionalment molt contingut, una societat sobre la qual s'ha escrit molt, i que té llums i ombres, òbviament, Però, en aquest aspecte, el comportament dels japonesos jo crec que va ser fonamental per salvar la situació la primera setmana, sobretot, de la crisi nuclear. A molts altres llocs, fonamentalment aquí, per exemple, a Catalunya, al Mediterrani, jo crec que hauríem entrat en pànic, perquè tenim una manera de ser, que gaudim molt de la vida, que tenim una manera d'encarar-la... Però de seguida que les coses no funcionen demanem responsabilitats, busquem a veure qui ho arregla i ens apartem una mica de la equació. És a dir, ens situem fora del problema i demanem solucions. I els ciutadans del Japó no ho fan això. Ells són perfectament conscients que tenen un problema però que ells són part de la solució. Un es pot preguntar què pot fer una persona de Tòquio davant de la crisi nuclear que hi havia desbocada una mica al nord de la ciutat. Doncs molta gent va fer, l'únic que podia fer, que era seguir anant a treballar, si la empresa estava oberta, seguir fent la vida normal, seguir consumint i mirar de no entrar en pànic. És evident que molta gent va enviar els familiars si podien més lluny de Tòquio, cap al sud, perquè estava més lluny de la central, això és comprensible. Però no hi va haver una desbandada, la gent no van marxar espantats, la gent es van dedicar anys a aguantar el país. I crec que això va ser fonamental, fonamental, perquè si una ciutat com Tòquio hagués entrat en pànic, el problema hauria estat nuclear i social. Clar, vull dir que es va posar per davant la sang freda, que m'imagino que això suposo que ajuda una mica a intentar recuperant i que sigui d'alguna manera o de mica en mica, a poc a poc, tot el que acabava de quedar destruït. No hi havia la sensació de perdre el control, per exemple? No. Dintre, entre cometes, de molts límits, eh? Vull dir que... No, no, és a dir, a veure, a Tòquio, per exemple, es va acabar la benzina amb moltes cantineres, en alguns supermercats hi va haver desabastiment, Però jo crec que també la potència informativa que tenen sis plans de televisió de lleixes d'un supermercat buides o de tres benzineres en què hi ha un cartell que diu que no hi ha benzina, la potència d'aquests plans acaba fagocitant els matisos. I aleshores nosaltres que vam estar allà, i amb això hi vam insistir molt, i crec que la cobertura de TV3 amb això va ser molt ajustada, estàvem allà i trucavem a la redacció i dèiem, escolteu, Hi ha desabastiment, és veritat. Hi ha benzineres que s'han quedat sense benzina. El centre de Tòquio no té benzina, però Tòquio no és una ciutat desabastida i sense benzina. N'hi ha algunes amb les quals encara n'hi ha i als supermercats s'han acabat alguns productes, com els mocadors, com l'aigua, com alguns productes frescos, però qualsevol persona que ara estigui a Tòquio pot menjar, pot beure i segurament podrà posar benzina o podrà agafar un taxi. Nosaltres dependíem dels taxis per anar amunt i avall, per anar als punts de directe, per anar a fer les cobertures i no vam tenir problema per això. És cert que hi havia moltes ventiladores tancades, és cert que vam trobar, que les vam enregistrar, però jo crec que Tòquio no va arribar a perdre la normalitat, o almenys no la va arribar a perdre en la mesura en què es podria pressuposar que l'hauria de perdre. Tenim tres rectors nuclears desbocats al damunt, no? Es va baixar la llum, la nit era molt fosca, els metros es van reduir, es va estar a punt de parar el metro, a punt, a punt, a punt, perquè l'electricitat no arribava, va caure la producció nuclear i no arribava l'electricitat... Però no es va arribar a parar. Al centre de Tòquio no hi van arribar bé grans apagades, perquè era on hi havia serveis essencials, ambaixades, govern, i als barris les apagades es van anar tornant. Per tant, situació extraordinària, sí. Situació d'independència, sí. Caos, no, en cap moment. I a l'hora d'informar-ho, de cobrir-ho, això que ens deies, suposo que es generen dubtes, no?, o se'ls plantegen moltes coses tenint en compte també que el Japó és una cultura molt diferent que la nostra... i que, per tant, a l'hora d'explicar-ho, potser és encara més complicat d'entendre-ho, segons com, o d'entendre com funciona un país, també, davant d'una situació d'aquesta mena. Jo crec que aquí es va acusar molt els mitjans de comunicació del Japó de... de no explicar realment el que estava passant o de no insistir en demanar explicacions. La cultura japonesa té un tracte respecte de l'altre, respecte d'un tercer, molt correcte i violent té poc als seus responsables. De fet, després de Fukushima crec que hi ha hagut un salt i la gent ha començat a reivindicar més, la gent ha començat a sortir al carrer per demanar transparència. El que passa és que jo crec que, sent honestos, cap govern del món, cap administració del món, pot tenir tres reactors nuclears desbocats, fora de control, i donar transparència absoluta a tota la informació. És a dir, algú dirà el que fan és mentir i algú dirà el que fan és gestionar la informació. És un problema nominal, però el govern ha de guardar-se i deixar anar la informació quan pot. El que no pot fer és mentir de tal manera que pugui afectar, que pugui tenir conseqüències molt greus per a la vida dels ciutadans. Això no. Però a vegades, dir la veritat, pot tenir conseqüències més greus encara. Jo crec que els mitjans de comunicació japoneses van ser molt descriptius. Anaven explicant què passava. I els mitjans de comunicació occidentals a vegades tenim tendència a ser interpretatius des del primer minut, des del minut 1. I això és molt complicat. Jo deia l'altre dia, parlàvem amb un company, i deia que aquí, quan hi ha una catàstrofe, al cap de 5 minuts totes les ràdios han muntat la tertúlia. I està molt bé parlar-ne, és transparència absoluta, però a vegades també ens hem de plantejar si tenim prou d'informació i prou de capacitat per parlar d'algunes coses. Per tant, a vegades val més recollir una informació i fiar-te'n de la gent que te l'està donant i buscar immediatament fonts alternatives però de gent que en sap i intentar no especular sinó que informar del que hi ha i treure conclusions del que van explicant. Veu trobar a faltar alguna cosa en aquest sentit? O sigui, allà veu patir? En sentit informatiu o en sentit vital? D'una banda, en sentit informatiu, si es va faltar aquesta informació o això que ens comentaves i d'altra banda si veu patir però una mica lligat amb la informació, amb la falta de no saber, d'incertesa Mira, amb la informació... El gran pàtiment informatiu, el primer, el que t'assalta al moment que tu tens una crisi com la que hi havia al Japó, és el d'entendre no què està passant, sinó el d'entendre què són les instal·lacions sobre les que està passant o què està passant. Aleshores, afortunadament, internet et permet dedicar... et permet que en poc temps... puguis accedir a molta informació. El que passa és que la informació del món nuclear és molt complexa. És molt complex saber què passa amb una central nuclear, com funciona, i a les rodes de premsa de TEPCO i els comunicats de TEPCO i del govern, que sortien amb molta freqüència, i ara tots els mires, i eren bastant acurats dins de la informació que en aquell moment es va decidir políticament, que es donava. Però eren uns comunicats dels quals tu has d'entendre que era una càmera de compensació, que eren unes vàlvules, que era una central d'aigua en ebullició, perquè els reactors de General Elèctric dels anys 70 deien que eren insegurs... tot allò va costar molt. A mi em va costar molt d'anar-ho entenent i anar-ho llegint i anar trucant a gent i anar parlant aquí amb coneguts i fonts que tenia d'aquest món, a deshores, perquè quan allà estaves d'espera aquí s'estava dormint. Des d'aquest punt de vista, sí. Des del punt de vista de si la informació que ens donaven era bona o no. Teníem tan poc temps i, clar, nosaltres érem una televisió molt petita ja. Érem un equip en un país on hi havia milers de periodistes treballant. Aleshores el que feia moltes vegades era agafar fonts secundàries i citar-les per treballar. Clar, de vegades també sembla que s'esperin els periodistes que et donin respostes, no?, el que està passant i segurament en situacions tan grans és complicat, més enllà d'anar explicant el que es va veient, trobar una solució directa o trobar aquesta explicació que comentaves en aquest sentit de les tertúlies, per exemple. Jo crec que, en un cas així, la primera missió del periodista és ser divulgatiu, perquè el que està passant a dins d'aquells cubicles de formigó són uns processos d'alta tecnologia molt complicats i que tu has d'intentar trivialitzar perquè la gent ho entengui. I primer ho has d'entendre tu. I després has d'aconseguir que aquesta trivialització no vagi més enllà, que no et passis de frenada amb explicar les coses trivialment. I aquest punt és el que a vegades fa difícil treballar. Però abans d'explicar, és a dir, abans de descobrir el Watergate del món nuclear japonès, tu has d'estar explicant què és el que està passant allà dins. I quan et diuen, ha sortit vapor, però aquest vapor és un vapor que l'han deixat anar, i tu dius, però com pot ser que deixin de vapor? Per què deixin de vapor reductiu aquesta gent? Que s'han tornat bojos? I aleshores has de mirar-ho i preguntar i veure el per què han hagut de deixar anar a vapor d'un recint a l'altre perquè no puges massa la pressió i hi ha aquest perill de que esclatesa. Aleshores, tu ho expliques. Aquest vapor ha sortit i s'ha deixat anar per protegir precisament la central. Decisió bona o decisió dolenta? Això segurament més endavant ja s'anirà explicant. Has de ser conscient que tu estàs fent allò, com diu un amic meu, els que anem a aquests llocs som els bombers de la informació. I en aquest cas el símil fins i tot és un acudit, oi? Parlo dels bombers de la informació. Els que anem a cobrir la informació a primera línia. Som els bombers. Apaguem el foc. Després ja venen els pèrits a mirar què és el que ha passat. I aquesta era una mica la sensació allà. No vol dir que no t'agraiguis de preocupar de res, però sí que només explicant el que està passant ja anaves molt atrafegat i molt atabalat. I el que més et va desconcertar, que t'impactés més? Doncs a mi em va desconcertar el comportament de la gent. Ja ho hem parlat una mica. Em va desconcertar el comportament de la gent perquè vaig tenir ben bé la sensació que quan aquí ens omplim la boca els discursos polítics, tots som responsables, tots hem d'aixecar el país, tots a una... Aquí no passa, aquí no passa. De fet, vam tenir un terratre molt poc després, a Llorca, i al cap de tres dies que s'havien muntat campaments per allotjar la gent, ja es va descobrir que hi havia gent que no eren de Llorca però que s'havien anat allotjar allà per poder menjar durant uns dies. Aquest tipus de picaresca de jo penso en mi mateix, que és molt nostre, és molt d'aquí, és molt mediterrani, eh? contraposat al caràcter més grupal dels japonesos. És a dir, ells tenien consciència de grup i tenien consciència que tots havien d'empenyar. La gent apagaven les llums de casa. Les màquines de vending estaven totes parades. Quan van demanar esforços a la gent perquè baixés el consum d'energia, la gent el va baixar. Jo crec que aquí fem aquella rumiada sempre de dir sí, sí, col·lectivament hem d'actuar. Però si jo no actuo, no passa res, perquè queda tot el col·lectiu. Aquesta reflexió tan egoista sumada i portada a tot el col·lectiu fa que mai siguem capaços de col·lectivament emprendre grans empreses, no? Aquella gent sí que ho van fer. Insisteixo, això té una cara fosca, també. La societat japonesa de portes endins d'una societat amb molts problemes, amb problemes d'identitat, amb problemes relacionals entre la gent, amb problemes comunicatius, és cert. Però quan van haver de pencar com a col·lectiu, jo crec que ho van fer. Mm-hm. I un any més tard, no sé si has tornat pel Japó o quina és la situació que t'arriba des d'allà. No, no hi he tornat. M'estic en contacte amb gent de la que em vaig trobar allà. Bé, el titular principal que hi ha avui de la situació al Japó és que fa tres dies que es va tancar el terratre acte nuclear que quedava en marxa, que era el de Tomari. Jo crec que ara al Japó hi ha un gran interrogant, que és què passarà amb l'energia nuclear. Hi havia 54 reactors al Japó, poquet a poquet alguns estaven aturats davant de Fukushima per manteniment, després de Fukushima se'n van aturar uns altres automàticament, es van anar tancant per manteniment i no es van tornar a obrir, i em quedava un dober, que era el de Tomari, i es va tancar fa 3 dies. Ara mateix, Japó és un país no nuclear. No hi ha ni un quilobat nuclear a la xarxa elèctrica japonesa. La pregunta és si el Japó podrà aguantar el seu creixement econòmic sense energia nuclear. El 30% del consum nuclear del Japó era... Perdona, el 30% del consum energètic elèctric del Japó venia del nuclear i ara no hi és. El Japó és un país que no té petroli, que no té gas i que no té gaires fonts alternatives d'energia. Algunes empreses, petites empreses, han començat a marxar a Corea perquè tenen por que no estigui garantit el subministrament i el país ha de decidir si torna o no torna a l'energia nuclear. Jo crec que hi tornaran poquet a poquet. Jo crec que hi tornaran però hi ha gent que diu que no i aquesta és la pregunta que ara diguem que em deia una mica personal doncs caldrà esperar de moment demà es parlarà d'aquest llibre Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear aquesta tertúlia que es farà a la sala Piquet de la Taneu a dos quarts de nou del vespre amb la presència d'un dels autors del llibre Lluís Caelles, avui hem pogut parlar amb ell moltes gràcies i que vagi molt bé, bon dia molt bé, gràcies a vosaltres, bon dia Just a la fusta. Sant Just en directe. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Ho s'ha dit des de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, les postes, de vida mai nostra, amb llegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, tu et trobes, blau, sopets, gronges, les postes, la vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor. Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. Passen 4 minuts de 2.12. És moment ara de fer la tertúlia dels dijous. Per això saludem a la Joana, al Pere... Ai, a la Lina, molt bon dia. Molt bon dia a tothom. Avui ens falta la Montse. Sí, connecteu la webcam. Està connectada, està connectada. No, no, no, els he dit que els veiem. Ah, perquè a vegades falla. Ens veuran en viu i en directe. Avui en menys està encesa. Exacte. Doncs, no en sents, Lina? No, no, diu que no en se sent. Punt. Que només se sent per una orella, diu. Bueno, és igual, és igual. Així exercitarem l'altre. Sí, l'altre mentrestant va descansant i així anem camillant, no? Així tranquils. Una setmana que torna a ser molt econòmica, inevitablement. Ai, per l'amor de Déu. Econòmica, però barrejada hi ha uns com... Aquí ja s'hi barregen altres coses. Jo sí. Dic, en comptes de ser econòmica no seria malgastadora... Clar, és que arriba un punt en què és això. Tot aquest tema va més enllà de l'economia, no hi ha? Vull dir que ja no només es queden unes pàgines d'economia, sinó que tot el tema de banquia, almenys... Sí, és una barreja de política i economia. I societat, al final, no? Perquè, vull dir... Sí, clar, d'això surt la societat, però és molt complicat. Jo trobo que estem una mica saturats del tema, i això que poses... l'avui TV, poses TV3 i sempre totes les taules rodones en el torn del problema econòmic. Jo sort que aquest cap de setmana he pogut desconnectar de l'economia i està a Biocultura i al Saló del Còmic i ara preparar-me per anar a l'avui a la inauguració d'aquesta exposició que hi ha d'Arxiu Històric de la Ciutat sobre el còmic polític. Ah, però també és polític, eh? Sí, sí, però a la vegada històric perquè és de l'any 1902... El 1912, l'Arxiu Històric de la Ciutat sobre la revista Cucut i un dels seus creadors, el dibuixant Gailletà Cornet. Comissionada per l'Antoni Guiral, que és un gran expert en història del còmic. Recordem que aquelles sàtires primeres de Cornet van costar que els militars incendiessin la redacció del Cucut. Imagina't. Sí, sí, sí. El que passa és que jo crec que a través del còmic han pogut dir moltes coses que no es poden dir d'una altra manera. Els humoristes se'ls han permès certes llibertats que a altres persones no se'ls hi permet. Jo em recordo, perdona, perdoneu, no ho llegia, però me'n recordo del Jueves, però el Jueves, el Codornit, no era la Codornit. La Codornit, sí. La codorniz que surtía... Sí, sí, sí. un frasco, ho dic en castellà, era un frasco, frasco, frasco, i a dalt la bandera d'Espanya. I era, franco, franco, franco, arriba a Espanya. O, per exemple, la cara així de perfil del president de Gol, i deia, presidente por narices, perquè escala, tenia que anar-se tan prominent. Aquestes dues governes... El curiós és que ara mires a Google la codornida més real gran, perquè ara, la setmana passada, s'ha acabat una exposició a Madrid que ha durat una pila de mesos sobre la història de la Codornit, i estan penjats a Google tots els millors acudits de l'època de la Codornit. Hi ha també els de Por Favor, Hermano Lobo, i alguns són d'una vigència tremenda. Extraordinària, sí. Per tant, el jueves no fa, com tu dius, més que seguiu la tradició de la setmana passada, el rei i la reina posant a davant del cap d'un elefant, i els cuernos de l'elefant coincideixen sortint del cap de la reina. Ai, per l'amor de Déu. La Codornit... Aquestes saps ires així, subliminales, que sorbet d'allò. No, subliminales no, directes. Directe, directe. La Codornit ja tenia, en perspectiva, sempre tenia una altra publicació. Per quan li deia que no. Sí, quan la recollien tota i llavors sortia a la venda l'altre. El que passa és que avui dia això ja no es pot amagar tant, perquè com els twitters i els... Els twitters, no, i les emissores, que surt tothom i diu el que li dóna la gana. Sí, sí. Avui he sentit també un comentarista, molt de rasquillada, perquè ja marxava, i diu, és que estan los... ha dit, los dinosaurios, estan en el poder, los dinosaurios... Ostres, en otro tiempo, los dinosaurios, això, tanquen la emissora i ho tanquen tot. Sí, afortunadament ara es poden dir més coses, però segueixen fent el que els dona la gana. Això mateix. Deuen dir, mira, tu diràs lo que quieras, que yo haré lo que me dé la gana. Ara, el que sí és cert és que quan un fica la pota... o dir una paraula fora de to, està reproduït milers i milers de vegades a tots... No t'hi pots amagar, eh? O sigui que el senyor aquest d'Extremadura, que va dir que és castifiada tan grossa, contestant el senyor Trias, vull dir que ha quedat com un machorro prepotente... No, ha quedat com un maleducat. Una persona que no mereix ser un polític. Els polítics no es poden permetre aquestes... Hi ha d'haver una mica més d'ètica. Home, d'ètica, home, clar que sí. El president d'una comunitat autònoma ha de ser diplomàtic i ha de ser una persona que mostri una certa saviesa parlant. No pot parlar com un xulo de taverna. Clar, ben educada. Es pot dir el mateix, perquè, com li va contestar el Trias, va dir el mateix, però d'una altra manera. Clar, no dependem dels atributs, depenem del seny, i ja està. Evidentment, aquest senyor va posar la testosterona per davant de la intel·ligència. I a la vegada, menyspere tot el poble de Catalunya, al dir, si la palabrota no la dic en català, esos catalanes no la van entendre, como si no entendieramos nosotros. Como si no sabéssim nosaltres català. Ai, castellà, mare de Déu. Què hi farem? De tota manera, suposo que aquest tema d'anar-se escalfant els polítics és el que ens tocarà els propers mesos, perquè fins i tot el president Rajoy, que no porta ni mig any al poder, i se'l veu ja com molt desgastat, fins i tot. Home, esclar. Desgastat i enfadat. Sembla que porti 4 anys, realment, governant. És que en poc temps ha hagut d'aprendre tota una sèrie... de decisions... Contradiccions del que havia dit jo en un principi, perquè no li tenia de remei. Sí, però escolta'm una cosa, quan un està en campanya, escolta'm, diu el oro i el moro i les valls d'Andorra, no? És allò de donde dije digo, digo Diego, i donde dije la setmana passada, esta digo, perquè les circumstàncies són unes altres, i perquè nosaltres, el poble sano i llano, Tenim memòria, eh? O sigui que s'ho tindrien que pensar una mica abans de dir tantes coses, però esclar, els vots o no els vots. Aquí em feia bastanta gràcia els articles de Liu Forn i de la part Moliner. Aquesta que parlava així. De les diferents formes en què els diccionaris parlen d'intervenció, nacionalització i expropiació. Deixem-nos de romans perquè intervenir és prendre part en un afer o una situació. I, en definitiva, apoderar-se. Sí, sí. Però sembla que el govern s'ha apoderat de la part... més improductiva del banc, no? I el curiós és que és legal, o sigui, és prendre legalment una propietat amb un poble, amb uns ciutadans, per motius d'interès de l'estat. Nacional, nacional. Sí, sí. Pagant-li o no una indemnització, pagant o no, segons el que decideixin els poderosos. Però això és una mica... Penso que el que han fet a Argentina amb la... Amb el petroli, no? Sí, però en la que ens surten guanyant, ets d'Argentina? Sí. Perquè diguem que el petroli és un negoci que és una mica millor que un banc que és preferida. No, perquè és que el banc... O sigui, en lloc de perdonar aquestes xifres que jo em ballen, resulta que s'han fet càrrec en pla d'accions i passen a ser amos amb el 45%, de bànquia però de la part nula de la part que no produeix que costa d'entendre sobretot és això llavors aquests sous astronòmics el que tenia el Brio Rato la indemnització que tindrà el que tindrà el nou encara que siguin banquers i totes les responsabilitats no té cap sentit si hem fet una feina mal feta però escolta'm una cosa jo crec que hi ha un consell d'administració i en el consell alguna persona de la banda social també deu prendre part dic jo No ho sé, jo és que no sé com funciona. Deu ser gent que està molt lluny, o que està molt lluny del poble directament, no? O és igual de la gent de peu, perquè... Suposo que sí, però em sembla que tenen obligació de tenir algú de la gent de peu, que dius tu. De moment, Joan... Se suposa que, en principi, els responsables polítics representen, no? La gent que ho diu, no en què no, però un polític... Mira, mira, a mica en mica, em sembla que els polítics a mi no em representen pas per res, i que em perdonin els polítics. accepta molt comptades i honorables excepcions. Però de moment, Joana, ja m'ha pres a dir Goirí Golzarri, que és el nou home fort. Jo, si el sento i el repeteixo de seguida, sí, però si no, res. Que és el nou president, el que firma que la intervenció beneficiarà la societat. Però aquest senyor se'n va anar, segons tinc entès, amb el seu paquetet. Diu que tornarà el paquetet. Diu que és paquete postal, tu. Esta tos és del cuello, no és por nada. Un altre dels temes d'aquesta setmana és el tema de sanitat, que en principi des de Madrid Tot el que se sap és arran de declaracions de la ministra en un angelista, vull dir que també la falta de comunicació comença a ser exagerada, però la idea, ells el que deien és, en principi, que no s'han d'atendre els immigrants sense papers i ara ha traspassat directament a Catalunya aquesta responsabilitat. Catalunya deia que sí que es volia fer, llavors sembla que aquest matí el que es deia L'estat s'enrenta les mans i diu que serà depenent de l'autonomia. De l'autonomia de les ONGs. Sí, això també... No, això t'anava a dir. És que és una cosa molt confusa. O sigui, si els malalts pateixen malalties aquestes tan greus com càncer, sida, o... Malària, tuberculosi... Coses aquestes tan punyents continuaran gaudint de la seva... Els beneficis. Sí, sí. Aleshores, la resta passarà a un conveni amb les ONGs. I les ONGs diuen que no tenen quartos, per tant. Si no arriben ja amb el que tenien habitualment... Suposo que a l'Estat passaria una xifra... a les ONGs perquè elles controlessin aquest tipus de persones. L'una cosa és atendre algú perquè necessita ajudar, no té diners, l'altra és atendre-li una malaltia, no? Jo crec que aquí potser és que com les coses les expliquen i com diu el Pere, doncs no se saben explicar. A mitges. No, no, sí. I a mitges, i una mica d'aquí, i una mica d'allà, i ara dit això i l'altre. I molta metàfora, fan servir molta... Aquí són, primer que tot, què entenem per emigrants? El millor els emigrants si són aquests que han vingut a la patera o vingut amb algun altre tipus de coses així. Emigrants que no tenen papers. Ja, i que no tenen papers, no? Però el que passava és que fins no fa gaire... Immigrants, no? Immigrants, sí. Immigrants que venen, sí? No, emigrants, sí. Molt bé. Doncs resulta que el que era, era per la gent aquesta més o menys benestant d'Europa, que venien aquí, perquè la sanitat d'aquí era molt xula. I esclar, es trobaven amb un excés... El que passa és que en lloc de regular això en concret, el que s'acaba fent és fer el decret aquest general que acaba afectant a tothom. Això passava com la llei d'estrangeria, quan va sortir, que no diferenciava la persona que havia viscut, encara que fos de qualsevol país estranger. No la diferenciava. O sigui, una persona que ja tenia arrels aquí pel motiu que fos, tenia els mateixos inconvenients, quan va sortir la llei d'estrangeria, d'anar-se a inscriure, de fer cues i de tota una sèrie de coses que, clar... Es fan les lleis, però no es reglamenten com Déu mana. I llavors ja, clar, no saps a què atendre. I a més que ara cada comunitat pot organitzar-ho a la seva manera i n'hi ha alguna ja que ha decidit que els caps només estiguin oberts pels matins. O sigui, que no et pots posar mal a la tarda. Sí, concretament, és tremadura. Sí, bueno, que el de sanitat ha hagut de dimitir perquè tenia una consulta primada... Una consulta primada... Doctor Mologia Portugal. A Portugal, sí, sí. Diu, és que jo no simultaneo. Hombre, no digues, no simultanees. És que és en altre país, no té nada que ver. Escolta'm, és que a vegades sembla que ens riem de les persones. Mm. I, a més, sempre, sempre es perjudica el debaix de tot. Els que tenen un paston i són de les seves marques i les seves coses no són tan perjudicats. I, mentrestant, també, l'altre tema que va ballant aquesta setmana, que és una setmana molt intensa i informativament parlant, tenim Artur Mas, que ha dit que es planteja la hisenda pròpia i que, en principi... Si no s'arriba a aquest acord, diu que... Jo suposo que és una miqueta allò que diem en castellà, no? Un timàtum. Una balandronada, eh? Però és un clavé, eh? És un clavé. Sí, però potser a lo millor... A lo millor fa reaccionar algú, eh? No, a lo millor fa de dir el tanto, el tanto, perquè aquests ens poden donar el susto. I sent que ja hi ha persones que han anat a portar la seva declaració a la Generalitat. O sigui que, escolta'm, si tota la banda social de... de Catalunya fes el mateix... I empresarial. I empresarial, ja veuríem si s'ho repensaven o no, eh? És que ella ha dit, Isenda pròpia, en pacte o sense? O sigui, que és una manera de confirmar el pla B, que ja fa dies que el tenia sobre la taula. Sí, sí, sí, ja ho tenia bastant decidit. Falta, bueno, falta saber qui el segueix. Em fa l'efecte que els altres partits del Parlament estan bastant d'acord amb ell, excepte el PP. Excepte el PP, sí. Per tant, no sé per això si... No sé si està dintre de la llei, clar, de seguida el portaran al Constitucional i totes aquestes coses, però jo crec que és una mica un toc d'alerta. Clar, però no sé si reaccionarà directament el govern espanyol a aquest toc d'alerta. Hi ha hagut uns quants, també, llarg del temps. Sí, sí, però escolta'm, No oblidem que Catalunya encara sent... És una important potència en el PIB espanyol, eh? Com sembla que l'estigui posant més a prova si Mas seria capaç de fer una opció bé, si Convergència seria disposada, anar una mica més enllà. O sigui, que aquestes pròpies paraules poden passar de factura amb ell mateix, també. Jo crec que ella s'ho ha pensat, això. Jo crec que ha fet una miqueta de farol. Ha sorprès una mica. Sí. Ha fet com una mica de farol, aviam què passa. A veure què... No sé si teniu alguna bona notícia aquesta setmana, que sempre intentem en aquesta secció rescatar-ne alguna, i jo no se me n'acut massa, eh? No, no. Aquesta setmana, mira... El temps està molt. En el món de la cultura sí que hi ha bones notícies. Sí, en el món de la cultura sempre dona bones notícies. El còmic del Pere que ha disfrutat, tenim un company que ha disfrutat aquesta setmana passada. Tot això és molt maco. I en el teatre hi ha coses molt interessants. A Sant Just tenim un cap de setmana ple d'activitats. Almenys la gent continua movent-se, que és una bona notícia. Però és que arriba un moment també que jo crec que la gent és prou intel·ligent encara que ens prenguin per tontús, com per anar seguint la seva. Vull dir, sí que potser les coses puntuals no estan arreglades i tal, però arriba un moment que la gent diu, aneu, aneu... A les penes punyalades, no? No, no, nosaltres anem fent. Sí, sí, sí. Em sembla també una bona notícia el titular d'avui, del punt avui, que diu el català enganxa, que augmenta el nombre de parlants de la llengua en tots els segments de la població. Sí, sí, sí. i un 10% dels castellanoparlants han canviat el català com a llengua principal. Només és un 10%, però ja és molt. Ja és molt. I a més, hi ha molts, i això ho veiem també cada vegada més, que no el parlen però l'entenen i et diuen, no, no. Parlin, parlin. No, no, inclús te demanen que per favor els hi parlin. Sí, sí. Ara en aquell grup que fem del llibre... N'ha vingut una noia que era argentina. I estava hablando, sí, porque si a poco quitaba. Bueno, pues parlava, intentava... No, no, no, ustedes, por favor, hablen-me, hablen-me. Vull dir que aleshores la gent té interès. Ara, aquesta noia era molt culta. Per pensar que una llengua és una cosa important. Sí que comprovo que els argentins normalment tenen més facilitat per aprendre el català que algunes persones de molts llocs que ja no parlàvem d'Espanya. És la voluntat que hi posis. Però també potser perquè el deix d'ells i el so és més suau que no és tan sec com el castellà. A mi m'agrada molt, eh? El castellà a mi m'agrada és una llengua que m'agrada moltíssim. Però vull dir, el català és molt més suau i molt més moix, no sé, és més dolç. Això ho diràs tu. Jo sento molts que diuen que és muy malsonante. No, bueno, lo que diguen, lo que diguen. Mira, amb els nanos jo els dic una cosa i és veritat. Si amb els nens que jo en mis tiempos ajudava, els de l'institut, els deia, si vosaltres teniu que fer una traducció de castellà no català i la teniu que fer l'inglès, agafeu la versió castellana i us sortirà més bé en anglès. Però si teniu que fer una traducció de l'inglès o el català o el castellà, agafeu-la en català que et sonarà més bé. Per què? Mira, un exemple només. Quan nosaltres diem, vaig anar... El castellano és fui. Pel nano, fer la traducció, fui, és més fàcil de traduir que no vaig anar, perquè si no sap ben bé com va, aquest vaig anar, el verbo ir, el verbo... Depèn una mica de totes aquestes coses. Depèn de la frase i les conjugacions dels verbs. Nosaltres ens hem trobat a l'espai de poesia dels 60 i més, que quan trobem traduccions al català del francès i l'alemany, Tenen més força... Més força, més força... En castellà són més toves. Del ritme, de la... Sí, sí, la musicalitat. Ara és la paraula. La musicalitat. Si miren només les tragèdies gregues traduïdes pel Carles Riba, la força que tenen comparades amb les traduïdes pel Pemà no l'aixecarà i no són més toves. Sí, sí. Perquè no és el mateix dir... Armatge contra ell s'afua en foc i en pegs el fill de Zeus, com diu el Carles Ribas quan parla del Corifeu, que diu armado con su fúria se dirija al pueblo el hombre indignado. No tenen ni punyeterà ni de monomunitat. No, no, això és una persona que personalitzi. el meu nom en castellà, a mi tota la vida que m'ha sonat horrorós. Joana. Pues a mi m'agrada, eh? No, mai. És un poco arábigo. Joana. Però veus en totes les altres llengües... Joana. Junts. Junts. Junts. Junts. Junts. Junts. Junts. Escolta'm. Maco. I ara un castellà. És que és una soina tan fuerte. Però si tothom t'ha dit Juanita tota la vida i suena la mà. Sí, però a mi això de Juanita suena un poco que reincloa. Aquí ens estem desviant de la cosa, però és així. Sí. Jo vaig llegir també aquí en aquest club que us dic, doncs vam llegir una obra de Delibes i era deliciós. Sí. Era deliciós. I això què és? Seco de llibres, eh? És castellano, castellano. I en canvi, quan l'estava llegint... pensava, ostres, hasta la pell se'm va... Sí, perquè, bueno, tu has nominat a Delibes, hija. Bueno, pero quiero decirlo, o, por ejemplo, Hernández, en el poeta també, que també és molt bonic. Igual que qui sap prou anglès poder llegir en versió original seria l'ideal, vull dir que... Sí, sí, sí. El que diguem Delibes i Miguel Hernández és una cosa que és preciosa al castellà, que és la rotundidad. de sus afirmaciones y de la idea de la palabra. I, a més, el llenguatge directe. Això troba la paraula adequada. I, a més, las analogies, el saberí, como el toro he nacido para el luto y el dolor, como el toro estoy marcado por un hierro infernal en el costado, y por varón en las cingles con un fruto. Això em sembla d'una força descriptiva. On s'està duent el nostre, Pere? No, és com aquelles coses... No, no, no, escolta, és com d'allò, és com aquells programes que de quan a quan posen la música per acompanyar el Pere. Jo recordo, mira, era la sombra del ciprés alargada, i aleshores l'estava llegint, i n'hi ha una cosa tan bonica, diu, dice, los árboles son como los hombres, dice, pero diferencia, ellos susurren, no hablen. Toma, castanya, tu, això és? És sensacional, eh? La llengua és una cosa tan bunca que en comptes de destruir-la amb aquestes poques soltades, que no, que s'ha de durar, s'ha de... S'ha d'estimar. I ara hi hagi un Pilar Prim, de Nacís Uller, i aleshores sembla que sigui un... reguissall de paraules, que et surt una darrere de l'altra, i no sé què, i te descriu les coses i dius, ostres, ostres, ostres. Jo recordaria aquests polítics que fan servir un verbo tan exaltado, que tornessin a llegir el Quixó, tornessin a llegir els hermanos, i veurien l'elegància d'un castellà quan diu coses com... La de l'alba seria cuando Don Quijote salió de la venta tan contento, tan gallardo, tan alborozado que el gozo le reventaba por las cinchas del caballo. Tu mira aquí quina... Quina cosa... Quina demostratiu i també... Oye, però és que no has leído el Quijote. Tens necessitat de soltar testosterona en lloc d'un llenguatge preciós. Li haurem d'ensenyar a aquest senyor... Recomanar-li que llegeixi. O sigui que el ser educat en la manera de parlar... És també el fons cultural d'allò que has llegit. O sigui, una persona que té un llenguatge barrio-bajero, doncs és que sempre serà barrio-bajero. Carlos Zanón, Aleido Carlos Zanón, l'última novel·la. Sí, sí, sí. Ho sento, ho sento. Potser vaig anar contra el corrent natural, però ho sento. No, no, el llenguatge era un llenguatge. Era aspera, un muller, però era també dintre del context. També hi ha novel·listes i comiqueros que... escolleixen aquest llenguatge, aquest registre, perquè sembla que arriba més al poble, no? Jo considero que els personatges es poden dibuixar, que parlin com vulguin, però el narrador no té per què incloure's en aquesta... amb aquesta gama. I és que aquell narrador, al meu entendre, només que veia tot. D'una manera era com si tuviera una harina i un escalpelo i els estava fent dissecció a tots els personatges. I les situacions. I les situacions. Aleshores ho tenia que fer així. Sí, sí, sí. Bueno, la Carme l'hem deixat. No, no, jo es vaig sabent. Davant hi ha res. És que els números ja estem tits. Jo has anat traient els temes i llavors ja és això que d'aquí vagin sortint. Està molt bé que hagin parlat de l'enguatge. Almenys hem parlat d'una cosa que se surt de l'agressivitat de totes les informacions. I del llenguatge i de millorar-lo. Hi ha coses que tampoc no... Que se'ns escapen una mica. A nosaltres hi ha molta gent que en parla. Jo a coses econòmiques no em preguntis perquè jo... No sé res des de coses econòmiques. Sí, si em toca en la butxaca. A mi, al meu home, se'l sigui, deia, quan veia aquests programes de debate dintre del Parlament, però de les diputades, el Congreso de los Diputados, sentir en un li agradava sentir. El meu home era professor, però l'oratòria no era lo seu. El que passa és que el que sabia com era tècnic, el tio era molt bo. Però no jo. I quan sentia un que parlava bé, deia, molt bé, eh? Molt bé. Ho deies? Ah, aquest molt bé, eh? Em sap, em sap. Però creu-me que la part tècnica i sobretot econòmica té molta importància. No el drama que patim, per exemple, la societat de comiqueros. a la qual som una tira de gent, trobar algú que porti els contes és sempre un drama. Cada vegada que tenim assemblea, sempre tots diem... Segur que sempre estem en vermells. No, no, ara hi ha un noi que ho porta molt bé i no estem en números vermells perquè tampoc... Tampoc és una gran munió de cèntims. Tampoc tenim molts gastos. Bé, doncs... portem bé. En tot cas, avui ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies a tots tres. Gràcies. Gràcies a tots tres. Gràcies a tots tres. Gràcies a tots tres. A tots vostès moltes gràcies. A reveure. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu. Una mica més de mig minut i arribem en punt a les 12 del matí, moment en què connectem amb Com Ràdio. També tot seguit sentirem el butllet informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem amb moltes més coses a partir de les 12 i 10 a la tercera hora del Just a la Fusta fins ara mateix. Bon dia, a les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Parlament de Catalunya acaba d'aprovar la llei d'estabilitat pressupostària, és a dir, la normativa catalana que fixarà un límit de dèficit públic del 0,14% per d'aquí a 6 anys. El text ha tirat endavant amb el suport de Convergència i Unió i el Partit Popular. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. La norma catalana ha hagut d'adaptar la llei orgànica estatal que estableix l'objectiu de dèficit 0 de cara al 2020. Així doncs, el text aprovat diu que s'entendrà per estabilitat pressupostària l'equilibri o fins i tot el superàvit dels comptes. El diputat d'Esquerra, Sergi de los Rios, ha acusat el govern català d'actuar amb resignació davant una llei estatal que tracta Catalunya com una colònia. Des de Siu, Maria Sencerric ha apel·lat a la necessitat de la llei i a la responsabilitat. deixin només d'atrevir-se amb la gent del nostre país, plantin cara d'una vegada per totes al govern espanyol. No pot ser submissió a Madrid i després venir aquí i fer una operació estètica amb un suposat acte de sobirania amb aquesta llei d'estabilitat catalana. Malgrat que a alguns els pugui pesar, el nostre partit ha estat i és responsable aquí i allà amb uns i amb altres. Pensant sempre en Catalunya primer. El Partit dels Socialistes creu que la llei de estabilitat és impossible de complir i que Siu i el PP fan comèdia quan fan creure que existeix un distanciament entre les dues forces. Com relia el Parlament de Catalunya? Govern central assegura que no ha descartat encara cap pla d'ajustament dels presentats per les comunitats autònomes. L'executiu espera dijous vinent en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera per valorar la lletra petita d'aquestes mesures. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia. Sí, el Ministeri d'Hisenda no ha rebutjat el pla d'ajust de Catalunya ni cap altra comunitat. Tot i que la decisió final serà a la reunió que dijous de la setmana entrant mantindrà el ministre amb tots els consellers de l'àrea. Ara mateix les administracions s'intercanvien papers per conèixer tots els detalls. Antonio Beteta és el secretari d'Estat d'Administracions Públiques. Los planes de ajuste, que por cierto no están rechazados ninguno, ninguno. Están siendo analizados todos. Hay ida y vuelta de papeles, como siempre corresponde en este menester. Y bueno, cuando llegue el día 17, allí llegará un análisis final donde se dirá los que están y los que no están. Les comunitats que la propera setmana no aprovin tindran 15 dies per corregir els plans quan se celebrarà un nou Consell de Política Fiscal i Financiera, com Ràdio Madrid. La Borsa reacciona aquest matí en positiu l'endemà de l'anunci de la nacionalització de Banquia. L'Ibex 35, el principal indicador del parquet espanyol, puja en aquests moments gairebé un punt del sector bancari. Només Banquia continua patint pèrdues i les accions d'aquesta entitat s'enfonsen prop d'un 4%. Els treballadors de ferrocarrils continuen amb la jornada de vaga prevista per avui i per demà. Ja no circula cap tren de cap línia de ferrocarrils i no ho faran fins les 4 de la tarda quan tornaran en principi els serveis mínims. Aquest matí l'acció de piquets ha impedit que l'horari de serveis mínims es complís. La companyia investiga ara per denunciar davant dels Mossos quines persones han actuat per sabotejar els serveis d'obligat compliment. Les 5 persones que van resultar ferides per l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant un desnonament assalt als Gironers el 23 d'abril han presentat denúncia aquest matí davant del jutjat de Girona. Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. Els fets van passar, com dèieu, el 23 d'abril durant un desnonament a Sal. Un grup de manifestants convocats per la plataforma defectats per la hipoteca impedia el pas de la comitiva judicial i els Mossos d'Esquadra els van anar trient un a un. Durant l'operació van resultar ferides 5 persones que avui han presentat denunci al jutjat. Narcís Bedosa, de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Girona, ha explicat que volen que s'investigui l'actuació de la policia. El que es vol esbrinar, amb el que fem avui, és si l'actuació policial va ser correcta, si va ser desmesurada, atesa la pacifitat en què s'estava portant a terme tot plegat. Llavors esbrinar si aquestes lesions són o no són importants i si eren imprescindibles o si la policia va fer servir la força mínima i indispensable o potser es va sobrepassar. La plataforma d'afectats per la hipoteca ha demanat la dimissió del conseller Felip Puig per haver negat al Parlament que hi va haver una càrrega policial en aquest desnonament. Com Ràdio Girona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El capità del Barça, Juan Carlos Navarro, és dubte per jugar demà contra l'Olimpiakos en el partit corresponent a la semifinal de la final a quatre de l'Eurolliga. Navarro, tot i que s'ha entrenat amb normalitat els últims dies, en aquests moments els podem avançar, que és dubte. per jugar demà aquest importantíssim partit, aquesta final a quatre de la màxima competició del bàsquet continental que es disputa a Istanbul. El conjunt blaurana, els homes que entrenen Xavi i Pasqual entrenaran aquesta tarda i estarem molt pendents de Navarro, una de les grans estrelles, sens dubte, del Futbol Club Barcelona. A la Lliga Lep Plata de bàsquet, el Prat Joventut ha superat el Barça B per 77-81 en un duel apassionant i molt anivellat i recupera el factor pista de cara a aconseguir la classificació per a la final dels play-offs a la categoria de bronze del bàsquet espanyol. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Marc Mabungo i Helena Fuster han guanyat el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabungo ho ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic amb el treball en Arquia i Societat. Fuster ha estat reconeguda pel perfum en àmbit científic i tecnològic. En àmbit local, el premi ha quedat desert. En l'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic també s'ha donat un segon premi... a viatge a l'extracció a bitllet d'anada i tornada de Maria Bardasí. I a la categoria d'àmbit científic i tecnològic, el segon premi ha estat pel desenvolupament de la flora bacteriana del iogurt, d'Albert Ross. Els guardons es lliuren el dia 30 de maig a les 7 de la tarda a les golfes de Can Ginestà. Hi ha hagut canvis de data pel que fa al període de preinscripció del segon cicle educació infantil primària i secundària. La publicació de l'oferta final serà del 29 de maig a l'1 de juny i les llistes d'emmesos seran de l'1 al 8 de juny. La matrícula definitiva serà de l'11 al 15 de juny. I pel que fa a batxillerat i cicles formatius, l'oferta es publicarà el 18 de maig. La preinscripció serà del 21 de maig a l'1 de juny i la publicació de les llistes d'admesos serà el 28 de juny. La matrícula serà del 2 al 10 del mes següent, del mes de juliol. Els alumnes de 6è de l'Escola Canigó seran els grans protagonistes de la festa de la primavera. Un any més, pares i mares dels infants que adèixen l'escola organitzen un diumenge ple d'activitats. L'objectiu és doble, recaptar diners pel viatge de final de curs i, sobretot, mantenint la tradició de brindar una jornada festiva als alumnes. La festa de la primavera comprendrà una llarga llista d'activitats, una gincama per nens inflables, un passatge del terror, una tòmbola i diverses actuacions, entre altres. La festa de la primavera serà diumenge a partir de les 10 del matí a l'escola Canigó. L'entrada serà gratuïta i es pagaran preus populars pels serveis que us ofereixen. Doncs aquesta és tota la informació del moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts als Sant Just Notícies edició migdia. Podeu seguir informats també a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com, també a través del portal d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com, a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter, i ja sabeu que podeu també descarregar-vos les noves aplicacions per Android i iPhone per estar al dia de tota la informació local i poder-vos descarregar també tots els programes en podcast. Que passin un molt bon dia. I volies tan jo i tot això, els fos dinar. Fins demà! Fins demà! Per mirar teníem uns gusts, i mirar passats al vist. Dos mils era dos mil ulls, i una cràcia d'esforços. Per dormir teníem coses, i el mirar d'un somni, s'ho mirarà sempre jo. Bona nit. Passant 11 minuts de les 12 parlem aquesta hora de la 38ena marxa de regularitat Fulgens i Baños que organitza cada any la CEAS. Serà aquest diumenge, sortirà des del perdó, dos quarts de vuit del matí i per parlar una mica de tot plegat tenim el Pere Zoiton. Molt bon dia. Bon dia. És la 38ena marxa, és a dir, que és una d'aquestes activitats que porten molts anys, molts anys al darrere. És una activitat, a més a més, de les que participa més gent, em sembla, de la CEAS, no? Una d'elles, sí. hi ha participacions de 60 parelles aproximadament. Déu-n'hi-do. Per tant, per aquest any hi ha apuntades... Se saben ja dades d'inscripcions o varia encara en funció del diumenge? Varia. Abans m'he equivocat. En comptes de 60 parelles, eren 30 parelles que són 60 persones. Per tant, unes 60 persones. Déu-n'hi-do, per tant. Expliquem una mica en què consisteix una marxa de regularitat, perquè hi ha qui no ho sap i funciona una mica diferent que una marxa habitual, no? Sí... La definició d'una marxa de regularitat consisteix essencialment en una passejada amb parelles que han de recórrer un circuit marcat intentant portar sempre un ritme, el ritme més regulat possible. La regularitat de cada parella es determina amb els horaris de pas pels diferents controls sorpreses que estableix sempre la organització. Això seria la definició... La base, no? Per tant, hi ha com un recorregut... Això mateix, i d'aquí, doncs, es pot estreure més explicacions. Exacte, o sigui, hi ha un recorregut i llavors, doncs, diguem que la gent no sap en quin moment es trobarà aquest control, no? I, per tant, és una mica complicat, suposo, ajustar-se. Suposo que hi ha uns temps ideals, no? Sí. Dintre del circuit del recorregut, aproximadament sempre de 12 quilòmetres, s'estableixen diferents velocitats o ritmes. Aquestes velocitats i ritmes van en funció de la dificultat del camí. Quan el camí és més inclinat o costerut, baixem el ritme. Pensa que la velocitat mitja d'una persona, aproximadament en camí pla, són 4 quilòmetres hora. Llavors nosaltres podem augmentar a 5 quilòmetres o a 3 quilòmetres i mig o a 3 en funció d'aquesta dificultat. Qui més s'ajusta en el temps d'aquests diferents trams, generalment es poden dividir en 10, 12 o 13 trams, és el que... arriba a guanyar i guanyar premi. Per tant, m'imagino que algú que porti molts anys fent-ho pot intuir una mica quin ritme ha d'agafar en cada cas, no? Sí, sí. Allà ens trobem amb persones, veteranes ja, amb el tema de les marges, la regularitat, que sovint, any rere any, o a vegades sí o a vegades no, doncs Guanyen les marxes. S'estableix una competició molt sana i l'any passat, concretament, ens vam trobar en què gent jove, ja que començava a despuntar, el Bernat Poll i Daniel Carrillo, per sorpresa de tots, van guanyar la marxa. Perquè van saber ajustar-se... guanya per tant qui s'ajusta més qui és més precís amb el temps que s'ha previst que això no se sap d'entrada sinó que és a mesura que va passant hi ha penalització entre cometes tant si et passes amb el temps com si et falta temps per tant aquí és on està la gràcia suposo que el secret és aquesta intuïció una mica d'intentar ajustar-se en funció de com sembla aquell terreny o aquell tram concret això mateix sobretot he de dir que la gent no tingui una idea falsa del que és una marxa de regularitat una marxa no és una carrera sinó que és una caminada molt tranquil·la i que justament consisteix en això en reflexionar i saber atenir-se a la marxa és una competència que no requereix... Està molt ben preparat, no?, físicament, m'imagino, que és més per tots els públics, una mica. I, a més a més, pots gaudir perfectament del paisatge, de l'estona amb els companys, en què tens el costat, es pot parlar... És un ritme més o menys adequat, en aquest sentit. I, a més a més, és molt agradable, un ambient molt agradable que es crea. La zona on es farà és sorpresa o se sap? Per normativa, és sorpresa. Nosaltres sempre posem en genèric una comarca. Aquesta vegada és al Bages. Al Bages. I, per tant, sortirà des del parador a tothom qui vulgui participar-hi després de vuit del matí. I més o menys és tot el matí, aquesta marxa? Sí, sí. Aquesta vegada, doncs, porta això. Com porta? Anar a esmorzar i també a dinar. Però aquesta vegada el dinar serà de carn maniola. Mm-hm. De vegades acabàvem en llocs que hi havia fons i, com es diu, hi havia també allò com podies fer a la Brassa i aprofitàvem aquestes... I aquest any serà directament de portat de casa, el gust de cadascú. El que sí és que al final, a l'arribada, quan ja s'ha acabat tot, ens anem al pati del Roure de l'Ateneu i... Mentre s'entreden els premis i demés, paral·lelament es fa un refresc, la gent... És un moment de relax, no? Que es donen els premis, quants premis hi ha, en total? Aquí hi ha tres. Això no es pot dir. Són tres categories i després també hi ha un premi per infants. Suposo el millor resultat de la gent jove. I costuma participar gent jove en aquesta marxa? Generalment teníem infantils, però resulta que aquests infantils van creixent i aquesta vegada poder, si arribem amb una parella infantil... Suposo que deu anar també en funció de l'època, les generacions que vagin... si algú vol participar encara té temps d'apuntar-s'hi com ho ha de fer? doncs ja està les inscripcions van ser el 7 i 8 de maig i ja no hi ha possibilitats per tant doncs quedarien en aquestes 60 persones aproximadament això mateix doncs serà aquest diumenge? el que sí hem de dir és que hi ha un preu per equip també hi ha un preu per autocar l'autocar i l'equip i després les persones que no tenen el carnet de la federació, sempre han de tenir una assegurança obligatòria que en aquest cas han de pagar dos en vint euros. D'acord. Doncs, exacte. Serà aquest diumenge, com dèiem, se sortirà a dos quarts de vuit del matí des del Parador, s'anirà cap al Bages i un cop allà es començarà aquesta 38ena marxa de la regularitat Folgens i Banyos. Avui n'hem parlat a Quill Just a la Fusta amb el Pere Feitó, membre de la CEAS, un dels organitzadors d'aquesta activitat. Moltes gràcies i que vagi molt bé diumenge. Bon dia. Cal la neu damunt seu, ja ho mor damunt del llarg. Temps que ningú sap d'ell, ja ho mor damunt del llarg. Gelat des que va fugir del seu destí. Fon feliç al mig del bosc. Visqué al marge durant anys fa que mi. Fins demà! que gràcies a ell viuran. La informació més propera al Just a la Fusta. Això és espectacle. Sintonia que ens indica que és moment de parlar de teatre, un quart i mig del migdia. Un moment, com cada dijous, de saludar la Maica Dueñas. Bon dia, Maica. Hola, bon dia, com anem? Bé, avui per on començarem? Doncs mira, si et sembla bé, podem començar parlant de teatre per a nens. Per a nens, no. Teatre familiar, diria jo, eh? Sí. Més que per a nens. Perquè tenim dos espectacles aquesta setmana que són realment macos per a nens. Un per als més petits i un altre familiar. El dels més petits es diu Papirus. Sí. Ho fan el jove teatre Regina, que ja saps que és un teatre especialitzat només per nens... per espectacles dedicats als nens i és una història on es troba un carregador de moll i una pagessa es troben per casualitat escapant d'una guerra i a partir d'aquí junts amb un sorprenent humor i amb una sorprenent imaginació doncs a partir d'aquest moment donen vida a un altre món. O sigui, volen fugir de la guerra, volen fugir del món en què estan, i comencen a treballar en paper, en papers. I això és un espectacle que parla una mica de l'amistat, de la guerra, també de les pors que tots tenim, però, evidentment, sempre des de l'humor i des de la creativitat, no? És un espectacle especialment dedicat a partir de 3 anys, vull dir que és per als més petits. I l'altre que t'estava comentant, suposo que tothom se'n recorda de la pel·lícula El Violinista en el Tejado. Sí. Musical magnífic. Doncs això és el que podrem veure al Teatre Poliorama. Fan El Violinista a la Teulada, és una obra, una història clàssica que suposo que gairebé tothom sap d'acabar, És una producció de bioteatre i evidentment és un musical. Jo penso que aquest podríem dir que és un espectacle familiar perquè pot agradar als més petits i als més grans. La veritat és que és molt espectacular perquè hi ha més de 30 persones a l'escenari... Està ambientat, evidentment, a la Rússia de 1800, o sigui que vestuari, música, cançons, ball, de tot. Totalment recomanable. L'únic que, a Poliorama, els espectacles de Paranens no ho fan com a la majoria de teatres dissabte i diumenge. Només ho fan el diumenge. El diumenge a dos quarts d'una. O sigui, només tenim una oportunitat a la setmana de veure aquest violinista a la teulada. El diumenge dos quarts d'una, el poliorama, el violinista a la teulada. I doncs ens queda aquest cap de setmana i el que ve també. També es podrà veure. La durada és d'una hora, o sigui que és curtet. Bon timing pels nens. Sí, un friu petit ho aguanta bé. I el preu de la platea són 12 euros. Deixem els nens i ens n'anem cap als grans. Podríem començar dient que avui s'estrena una obra al Teatre del Raval. El Teatre del Raval ha estat durant més de quatre mesos ple de gom a gom cada dia perquè feien la vaquina del Raval. I jo crec que d'alguna manera ha ajudat que molta gent que no havia anat mai al Teatre del Raval ni sabia on parava hagi conegut aquest espai. Ara s'ha acabat la vampira del Raval i porten aquesta nit s'estrena una obra que es diu Magui en Magui. És una obra que va sortir a partir d'un curset que es va fer, es va fer un curset i a partir d'aquí es va veure aquest text que es va estrenar el 1992 a l'Off-Droadway de Nova York. Va agradar molt. Aquest text es va treballar molt per als circuits universitaris dels Estats Units. Va agradar molt i llavors van començar a assajar aquest text. L'obra parla d'una escriptora que està fent la... la presentació del seu llibre per diferents llocs del país i arriba a una ciutat i torna a retrobar el que havia sigut el seu nòvio, el seu millor amic i tal, que ara està casat i que, a més a més, la dona està patint un càncer. I a partir d'aquí es crea un lligam entre tots tres I, vaja, és una història molt interessant. Sobre el paper és molt interessant. No sé com estarà representada, però l'obra està molt bé. La directora és la Cristina Gàmit. I, bé, jo crec que el Teatre del Raval, això de fer la vampira durant més de quatre mesos ple de gom a gom, li ha servit perquè la gent pugui anar-hi a veure altres coses interessants que es fan. Seguim? Sí, vinga, anem cap a una altra. La Villarroel estan fent burundanga. Sí. I ho tornem a dir perquè resulta que el burundanga ha anat tan bé, tan bé, tan bé, que ho han prorrogat. Han prorrogat el burundanga fins al 27 de maig. O sigui que teniu temps de gaudir d'aquesta... comèdies... Que recomanes bastant, no? Sí, sí, sí. És una comèdia per riure. No cal pensar massa en tot el que passa, però està molt bé. Són quatre joves intèrprets amb un gran actor, que és el Carles Canut. La comèdia és del Jordi Galcedan, està dirigida per Jordi Casanovas, que és l'alma mater de la sala Flyheart. I jo la veritat és que Em va agradar, eh? O sigui que, ja sabeu, fins al 27 de maig, prorrogat el Burundanga. També s'ha prorrogat els jugadors. Els jugadors ho estan fent al Teatre Lliure de Gràcia. També, per lo mateix, ha tingut un èxit fantàstic, no només de crítica, sinó també de públic. Està ple gairebé cada dia. I llavors, doncs, ho allarguen fins al 17 de juny, al Lliure de Gràcia. Els jugadors és una peça escrita i dirigida per Pau Miró, amb un repartiment absolutament de luxe, el Jordi Boixaderas, l'Andreu Benito, el Jordi Boix, el Boris Ruiz... Són quatre magnífics actors que representen una obra en la que són germans, que la vida els ha tractat una mica malament, són perdedors, i es troben un parell de dies a la setmana per jugar a les cartes. I llavors, a partir d'aquesta cita, podem... veure els problemes que tenen cadascú amb la seva vida. Un és actor, l'altre és professor de la universitat, l'altre tenia un negoci i ho ha hagut de vendre perquè no podia més. Vull dir que... Tot de coses. Sí, i de cop i volta, com que estan tots malament, tan malament, tan malament, decideixen robar un banc. I aquí, doncs, bueno... Aquí arrenca la història. Ja no podem dir més. Això el lliure. I recordeu que l'han prorrogat, eh? L'han prorrogat fins al 17 de juny. Tenim temps, per tant. Però no us dormiu perquè està tot molt ple, eh? A la sala de aquest fan imatges gelades. Imatge gelada és una obra d'un autor finlandès. Alicia Gorina, que és la seva directora, ha posat aquesta obra sobre l'escenari perquè ella va fer un Erasmus a Finlàndia i va quedar molt sorpresa i molt tocada de com era la societat finlandesa. Allà es va relacionar amb escriptors joves d'aquest país... I ha portat ara una obra que es diu Imatges Gelades i que tracta una mica de mostrar-nos una mica la societat finlandesa que és molt diferent a la nostra. Són com deu fotografies, com deu imatges, on parlen d'una mare que té uns quants fills i que no pot tirar-los cap endavant... una filla que no pot aguantar la mare, en fi, una sèrie de personatges, tots, diguem-ne, familiars, però que no estan realment relacionats un a l'altre. Una obra molt dura i molt... et deixa gelada una mica. Com diu el títol, imatges gelades. Un altre tipus de públic d'altres obres, però també és interessant. A la sala B, aquest. No, és que fem una mica de recull d'obres per tots els públics. Una altra obra que es pot veure i que no té res a veure amb la que acabem de parlar és Swap Sabó, que és un xou magnífic que fan al Teatre Poliorama. Estarà al Teatre Poliorama fins al 26 de maig. I és un xou... Hi ha una mica de tot. Hi ha òpera, hi ha acrobàcies, hi ha malabars, hi ha humor... És l'espectacle revelació del Festival Flins de Edimburgo del 2010. I la scenografia és una col·lecció de banyeres que serveix una mica per això, per tota aquesta desfilada de gent fent... Jo diria que és com una mena de circ, perquè fan, ja dic, malabars... però d'una manera diferent presentada, amb música fantàstica. I la veritat és que són vuit artistes, molts d'ells són del Cirque de Soleil, veterans del Cirque de Soleil, i han fet més d'un milió d'espectadors arreu del món. Vull dir que és un espectacle que funciona, que funciona molt bé. Soc al Teatre Poligrama fins al 26 de maig. Molt bé, doncs una altra proposta interessant. Tenim encara més coses, Maica? Sí, tenim poc temps o molt temps? El que tu vulguis, jo tinc tot el temps. Sembla que t'ho tens menys. Tot el món, no? Exacte. Bé, doncs mira, al Teatre Victòria fan una obra fantàstica... Un espectacle, més que una obra, un espectacle fantàstic que es diu Miss Behaven. És del Harlem Swing i aquest espectacle, doncs, d'alguna manera ens farà viure moments fantàstics trasladant a l'espectador als anys 20 i posant-lo en un local de jazz de Nova York amb totes les cançons que en aquella època eren fantàstiques. i que, a més a més, han continuat sent èxit. El Romea fa amb l'habitació blava, ja vam parlar en el seu dia. L'has vist? No, encara no l'he vist. El que passa és que, curiosament, mira, l'altre dia vam parlar de l'habitació blava i ara resulta que el David Herr, que és l'autor d'aquesta adaptació de la ronda de Schiller, doncs també el podrem veure... amb una altra obra, curiosament. Aquí a Barcelona. Sí, sí, sí. O sigui, hi haurà unes setmanes que coincidiran l'Habitació Brava amb Celubert. Celubert no és ben bé una estrena, perquè es va fer al Teatre Romea fa un parell de temporades, en penso. Va tenir molt d'èxit, Celubert. A mi em va agradar molt. La veritat és que em va agradar molt. És una obra que està dirigida per Josep Maria Pou, i que està interpretada per ell mateix i també per la Roser Camí i el Jordi Madaula. I se l'ho va explicar una història d'amor una mica, bé, una mica angoixant i un problema... que té la dona protagonista, el personatge que fa la Roser Camí, perquè d'alguna manera està entre dos homes. Això és com una mena de trio, però a mi em va agradar molt ser obert. O sigui que tenim dues obres de David Herr per poder constatar que és un bon autor. Encara que jo a l'Habitació Blava no l'he vist i ja saps que tinc els meus dubtes. El Romi a l'Habitació Blava i el Teatre Goya, cel obert. Molt bé. I després, per acabar, si voleu anar aquí al costadet nostre, al Teatre Joventut de l'Hospitalet, que agafant l'autobús et deixa gairebé a la porta... Aquest diumenge, dia 13, a les 7 de la tarda, podeu veure Els dolents, de Shakespeare, amb el Manel Barceló. És un espectacle absolutament recomanable. Sí, no? Se n'ha parlat poc, però la gent que l'ha vist, tothom m'ha n'ha parlat meravelles. És que sí, és molt bo. És un monòleg, evidentment, però el Manel Barceló està fantàstic. I a més a més, per la gent que ens agrada Shakespeare, doncs és molt curiós perquè et fa pensar en moltes coses que fins ara no havíem pensat llegint i relegint les seves obres. Els dolents de Shakespeare al Teatre Joventut el diumenge dia 13 a les 7 de la tarda una obra de veritat que us agradarà si no teniu plans una bona opció. I què més? Doncs res més. N'hi ha més coses, però potser que les deixem per la setmana que ve. Sí, les deixem per la setmana que ve. La setmana que ve parlem d'unes altres. Gràcies, Maica. Adéu. I que vagi molt bé. Fins dijous que ve. Moltes gràcies. Bon dia. Just a la fusta. Vuelvo a pasar por el camino acostumbrado sin acordarme de si es el equivocado. Y aunque parezca que lo tengo controlado algo me dice que otra vez se me ha escapado. Probablemente sea un ciclo inacabado de desaciertos o de amor desesperado. Parece ser que el inconsciente nunca aprende algo me dice que esto me pasará siempre. El desorden Como siempre No me deja ver lo simple No me deja ver lo simple que es Me he equivocado Bona nit. 4 minuts i 3 quarts del migdia. Parlem ara d'un homenatge molt interessant que es fa avui al vespre. Avui a les 8 del vespre a Barcelona es nomenatja el poeta Salvador Iborra, un poeta nascut a València l'any 78 i que segurament algú li deu sonar perquè va morir el mes de setembre d'una manera tràgica i alhora absurda. Ell vivia al barri de la ciutat Vella, Barcelona, al carrer Sant Just, a tocar de la plaça Sant Just, i va ser arran d'una bicicleta, la seva mort. Dos delinqüents comuns del barri li havien robat una bicicleta, va intentar evitar-ho, i arran d'això van acabar apunyalant-lo i va morir. El seu amic, també amb qui compartia pis, que és Sebastià Benassar, va organitzar un acte d'homenatge en el seu moment... però no va quedar del tot content i, per tant, ha decidit organitzar un altre homenatge, una informació que llegim a través del diari El Punt Avui, que se celebra avui, i, a més a més, també un premi de poesia que vol ser anual. Per tant, avui, a les 8 del vespre, al casal del barri Folqui Torres, serà el marc d'un recital en record d'aquest poeta, a Salvador Iborra, i n'hi participaran veus de la poesia catalana molt destacades, com són David Castillo, Joan Margarit, Orlan Verdú, Núria Martínez Bernis, també Ivan Llop i Pau Vinyes, per exemple, que és qui farà de conductor d'aquest acte. I d'altra banda, com dèiem, aquest premi de poesia, que és fins al 15 de juny, es poden presentar les obres, aquest primer premi literari a la memòria de Salvador Iborra, que coincidirà amb la data del seu naixement, que era el 15 de juny. Les bases les trobareu a premissalvadoiborra.blogsot.com I també ens avisen que el que compta més sort és poder-hi participar perquè el premi es pugui anar perllongant any rere any. I atenció, encara tenim més qüestions, més propostes per aquest vespre. Ara, no en una altra línia, però tenim una proposta de caràcter musical. Aquest vespre, a partir de tres quarts de nou, hi ha un conjunt de propostes molt interessants i atenció, perquè són gratuïtes, si són grups que val la pena veure i que últimament costa trobar-los en aquest caràcter gratuït. Tau et sol de sora baixa, dins l'horitzó, del món la mar rissada, els avions. Tau et sol de sora baixa, ferma i talent, massala i merenjada, sa pell. Espanyà segat i una pluja suau de pols estel·lar. Doncs atenció, perquè durant aquests dies se celebra aquest festival Pla Diecea. Avui trobarem en Tenia Font i el grup Johnston i, a més a més, demà i dissabte hi ha més grups. Demà trobarem els Nudo Zurdo i Manos de Topo, entre altres, i dissabte destacant Màximo Park, Cloud Nothings o els Klaus and Kinski, que també n'hem posat bastantes vegades, en aquest programa, però el més destacat, sense dubte, és aquest concert d'Antoni Afon, avui al vespre, gratuït, a les 3.15 al Mare Magnum. Presentaran, en principi, el seu últim disc, aquest Lamparetas, que van presentant per tot Catalunya des d'ara fa un any, però també sonaran temes clàssics, com és aquest Alegria. I els ovnis apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. I alegria. Just a la fusta. Sant Just en directe. Passa un minut de tres quarts d'una del migdia. Encara us destaquem més qüestions referent a la premsa del dia. Avui, molt interessant llegir la Contra de la Vanguardia, en què s'entrevista a Yanis Karagianis, que és un politòleg grec que treballa a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals. És un home de 38 anys i està casat amb una dona catalana. I explica, doncs, o es tracta tota la qüestió de Grècia, sobretot referent a les últimes eleccions en què han aparegut 21 diputats nazis a Grècia... que s'han rebut un número de vots importants. Explica Yanis Karagyanis que els nazis d'aurada existeixen des dels anys 80, però no havien aconseguit mai del 0,40% dels vots. Ara s'han arribat al 7% i ell argumenta que quan els nazis van començar a augmentar va ser quan la cancellera Merkel va començar a humiliar Grècia directament. I el nombre es va disparar quan Alemanya va propiciar l'expulsió de Papa Andreu després de dir mentiders als grecs. Argumenta que és un grup d'orgull ferit i també de ràbia. Diu que els poderosos dirigents occidentals haurien d'haver après de la seva experiència amb el món musulmà, que comentaris per ells banals poden resultar incendiaris en països humiliats, com és el cas ara de Grècia. Fa reflexions també del paper de Grècia dins d'Europa, de l'euro, de tota aquesta enganyifa dels últims anys i després del desengany i la frustració posterior. I es parla de sistema fiscal i de cobrament d'impostos. Explicava també que en el moment en què es va produir l'escàndol internacional i va vendre o va començar a fer les reformes en el moment del rescat, deia que era un bon principi però que en comptes de donar-li suport París i Berlín, l'aliança coneguda com a Mercosí, van voler aprofitar per fer-se els durs amb els ganduls i mentiders entre cometes, com ho citaven ells mateixos grecs, davant dels seus electors i per això van pressionar a través del Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i també la Comunitat Europea, van pressionar a Papandreu, que demanava temps i que demanava suport. També diu aquest politòleg grec, Yanis Karagianis, que Espanya no és Grècia, sinó que és més sòlida i més solvent, però que l'eix franco-alemany també li està donant el mateix tractament, igual de difícil de complir. Diu que en aquells terminis i amb aquests tipus d'interès del tot impossibles... és molt complicat sortir-se'n. Parla de la situació actual, diu que l'Esquerra, Sirisa i Nova Democràcia intenten aprofitar la confusió per donar el cop de gràcia al moribund políticament parlant, PASOC, és de la política grega durant 30 anys i també amb aquest nivell de corrupció que hi ha hagut. L'entrevistador diu que sembla que s'ha escapat de les mans i el que es planteja, Iani Escaragui, que es planteja és què passarà ara si s'acabarà pactant amb els nazis. Diu que hi ha una regla d'hora en política que és que el millor càstig no és mai l'aniquilació de l'enemic i Merkel, Alemanya, que va patir la humiliació de la Primera Guerra Mundial cap a portar la Segona, ho hauria de recordar. I atenció perquè defensa que a Espanya es mantinguin les multinacionals que podrien salvar-los de desastres que s'han viscut a Grècia. Molt interessant, doncs, la contra de la vanguardia d'avui que s'entrevista... Allà n'és que la guianés, aquest politòleg grec de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals. 10 minuts i la 1 del migdia. Ens anem ja cap a la recta final d'aquest programa d'avui, d'aquest Just a la Fusta, D'avui, dijous, 10 de maig, escoltem encara una mica més de música. Ara ens n'anem a escoltar un altre dels grups de casa nostra, com és San Josex, un d'aquests cantautors que fa un parell d'anys va treure aquest al marge d'un camí i ens ha deixat peces com aquest futur incert. Davant d'un futur incert molt per descobrir no vull decidir i perdre aquest moment just abans de començar La boira es pot palpar, jo avui perdo el fil. un full de somni, ja no em va la realitat, la llum és el desgrat, les cares de la gent, un mar de dubtes, jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar, vull fondre'm amb el llibre, escoltar la pluja, On és la llibertat de no l'escollir? jo em vull quedar aquí i viure com abans al marge d'un camí veient com passa el temps i ara vull estar arran de terra ja no em va la realitat la llum més a descrat les cares de la gent Jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar, vull fotre'm. Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Cinc minuts i la una del migdia, arribem ara al punt final d'aquest Just a la Fusta d'avui. Per tant, donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, al Sergi Pont, als serveis informatius, al Carles René de Rius, a la previsió meteorològica, també hem fet cuina amb la Carme Madó i hem entrevistat avui el periodista de TV3, Lluís Caella, sobre el llibre que ha escrit, juntament amb Sergi Vicente, sobre Fukushima, crònica d'un desastre nuclear, que el presenten demà divendres a l'Ateneu, en una tertúlia que es farà a partir de dos quarts de nou del vespre, un acte que organitza l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. També hem fet tertúlia amb la Joana, el Pere i la Lina i, a més a més, en aquesta última hora hem parlat de teatre, una maica duenyes i de la 38a marxa de regularitat, fulgens i banyos amb un dels responsables de les CES, com és Pere Feiton. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de demà amb moltes més coses. Que vagi molt bé, que tingueu un bon dijous. La informació més propera al Just a la Fusta. El condensador de flujo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio just burned. Però què? Un moment, senyor Marietta, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit.