Bolets i caminada CEAS, protestes, història i TV

d'elles és la ronda de dalt. No acaba de fer net el tram entre el nus de la Trinitat i la Vall d'Hebron. Encara va molt ple en Santit Llobregat. Afecta també l'entrada de la Pota Nord amb cua compacta, destacable des d'abans al túnel de Santa Coloma i fins al nus de la Trinitat. A la ronda litoral queda l'antitud entre Prim i la Barceloneta en Santit Llobregat i encara l'entrada per l'autopista B23 lenta, espessa entre Sant Just i l'Avinguda Diagonal. És totes del RAC. Bon dia. Bon dia, us parla Arnau Meimo. El Barça s'enfronta avui al Benfica de Lisboa en el segon partit de la fase de grups de la Lliga de Campions. El partit començarà a tres quarts de nou i se celebra sis dies abans del Barça-Madrid d'aquest diumenge al Camp Nou. Adriano, Puyol i Iniesta tenen l'alta mèdica i podrien jugar uns minuts aquesta mateixa nit. A les sis de la tarda, l'altre partit del grup G, Espartac de Moscou, Celtic de Glasgow. Parlem de l'Espanyol. El Consell d'Administració Blanquiblau ha ratificat l'entrenador Mauricio Pochettino tot i del mal inici de Lliga. La directiva Perica pren nota del malestar de l'afició i obrirà un procés de diàleg amb tots els estaments del club. El portaveu Rafael Entrena va admetre que al Consell s'ha plantejat la dissolució i que Germán de la Cruz, màxim responsable esportiu, no ha presentat la dimissió. El primer equip de l'Espanyol s'entrenarà d'aquí mitja hora, ja preparant el partit de dissabte contra el Valladolid. La Fiscalia Francesa ha allargat 24 hores la detenció dels jugadors del Montpellier d'envol, entre ells el campió olímpic Nicola Carabàtic. Estan arrestats des de diumenge, imputats per suposades apostes en partits que disputava el seu equip i també se'ls acusa de deixar-se guanyar. Segons Franz Info, la prolongació de l'arrest afecta 15 de les 18 persones detingudes. Sembla que la defensa dels jugadors del Montpellier admetrà que van apostar, però no que es van deixar guanyar. I un últim apunt de ciclisme. Els catalans Xavi Florencio i Albert Lozada han renovat un any més amb l'equip que tiuxa, que lidera Joaquim Purito Rodríguez. Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem el Just a la Fusta d'avui dimarts 2 d'octubre. Un programa carregat de coses, començarem com sempre parlant de les notícies de Sant Just, ho farem amb l'Andrea Bueno, després repassarem l'actualitat del dia, farem un cop d'ull als diaris, a la premsa, també una mica l'actualitat general esportiva i cultural amb l'Anna Díaz i després també encara en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius i farem una recepta de cuina amb la Carme Madó. A la segona hora, a les 11 i 10, entrevistarem Jordi Agulló, de CEPA Alnus, ecologistes de Catalunya, arran de la sortida que es fa aquest diumenge, la sortida de tardor. També a la segona hora parlarem de la sortida de les CEAS, que serà també aquest diumenge, amb la CEA presidenta, la Romy Borredón, i farem tertúlia amb la Marsella Cristina. I a partir de la tercera hora parlarem d'història de Sant Just, de què passava aquí al nostre municipi a principis del segle XX, amb el Pep Quintana. A més a més, repassarem les novetats del món de la televisió amb l'Alba Cunesa i acabarem parlant de llibres amb el Diego Marcos de la lliureria Resenya. Tot plegat a partir d'ana mateix, comencem immediatament i ho farem sentint primer de tot una mica de música. Estem escoltant just a la fusta. I ho farem amb aquesta cançó de Nana Grisol. Que sentirem, doncs, tot seguit. o el negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Fins demà! Then later my friend said, good to see you again, this is a home to me. So I wrote a song and called it the love of my life. Said don't be going long, it now sings me to sleep every night. Cynicism isn't wisdom. It's a lazy way to say that you've been burned. It seems if anything you'd be less certain after everything you ever learned. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Fins demà! Passen 11 minuts de les 10, un moment per repassar l'actualitat del dia. Ho fem com sempre a dèiem a aquesta hora i amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Avui, per on comencem? Doncs comencem parlant de les CEAS i de la seva caminada popular perquè des d'aquest vespre fins dijous es podran fer les inscripcions per participar-hi d'aquesta 17a caminada popular per Collserola que es farà diumenge. i us hi haureu d'apuntar al local de les Cees, de 8 a 9 del vespre, o bé al mateix dia de la caminada, fins i tot a dos quarts de 9 del matí abans de la sortida allà a l'Ateneu. La ruta començarà al pati del Roure i passarà per Can Ferriol, la Torre del Bisbe, Val d'Onzella i el Coll de Can Solanes. Al web de les Cees, www.sanjus.org barra Cees, trobareu tota la informació, també el full d'inscripció i el programa, i per cert, el cartell de la caminada d'enguany també el podreu veure allà, que l'ha dissenyat la Victòria Agil. I avui en parlarem amb la presidenta de les Ceres. Sí, a la segona hora, exactament. Això mateix. Molt bé, Andrea, doncs comencem parlant d'aquesta caminada. Tenim més qüestions? Doncs parlem ara d'una altra caminada que es farà molt abans. De fet, en menys d'una hora arrencarà. Parlem de la marxa de la gent gran que arrencarà al Centre Social del Mil·lenari a les 11 del matí. I es fa amb motiu de l'inici de les activitats lúdiques per la gent gran. S'acabarà el parc de Torreblanca i aquí, com cada any, es llegirà el manifest per la gent gran i és una activitat que organitza l'equipament, el Centre Social El Milenari, i que hi col·labora, com no podia ser d'una altra manera, l'associació de gent gran de Sant Just. Molt bé. Doncs també un d'aquests actes en què acostuma a participar-hi bastanta gent i és un d'aquests que diria que fa temps que es fa, també. Per tant, una proposta... per aquest matí per la gent gran. I acabem amb un últim apunt. Sí, parlant de mobilitat, us recordem que la línia 157 ja ha modificat el seu recorregut i ara acaba a la carretera de Collblanc, des d'ahir mateix. El canvi és conseqüència d'aquesta nova xarxa d'autobusos que s'ha estrenat a Barcelona. Per tant, l'última parada del 157 ara és a l'alçada de la parada del tramvia Ernest Lluc. En aquest punt, els usuaris poden agafar la nova línia D20, que vol dir diagonal 20, que seguirà fins al passeig marítim i que tindrà una freqüència de pas d'entre 4 i 8 minuts. Aquesta nova xarxa d'autobusos de Barcelona està concebuda a partir de 28 línies que travessaran la ciutat. De moment se n'han implantat aquestes 5 i seran un total de 17 línies verticals, 8 horitzontals i 3 diagonals, que formaran una xarxa en forma de quadrícula. Doncs, curiós, aquest nou sistema, veurem, un cop s'acabin aquestes vagues, com acaba funcionant, però suposo que, en principi, hauria de millorar-ho. Per tant, doncs, donarem aquesta oportunitat. Vinga, va, molta confiança. Molt bé, Andrea, doncs gràcies i fins ara. Fins ara, Carme. Estem escoltant Just a la Fusta. Escolta'm ara els inspira amb aquest foc i brases abans de fer un cop d'ull a l'actualitat del dia. A l'hora de l'alba o el nivell Som el foc d'ahir a la nit, les brases del matí. I fem fora les cendres que només són molèsties. I ara corre i venga l'aire que respires avui i et fa viure el moment com si fossin tots els instants que la vida ens regava avui. A l'hora del cap vespre, en camps oberts somiats, seguim trencant silenci, en crits areus d'un dia. que la vida ens agrada. I ara corre i trenca l'aire que respires avui i et fa viure el moment. La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen tres minuts d'un quart d'onze del matí, moment per repassar el que ens expliquen els diaris, fem un cop d'ull una mica a la premsa en general i ho fem sempre amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Molt bon dia, molt bé. Aquests dies en què la política sobretot marca les portades i gran part del contingut dels diaris. Avui, quina és la notícia més destacada? Doncs en el cas de La Vanguardia i El Punt, sens dubte, El Punt avui, sens dubte, és la... La revaloració de les pensions que el govern del PP té en el punt de mira. En el cas de la Vanguardia, diu, l'executiu central prova de controlar l'IPC per limitar el cost de la mesura i el secretari de la Seguretat Social afirma que s'esperarà a conèixer l'impacte. Pensions en el punt de mira, com ja he dit, la Comissió Europea recorda al govern espanyol que té pendent una reforma del sistema per fer entrar en vigor, entre altres mesures, la jubilació als 67 anys. En el cas del diari Ara, tenim una fotografia d'Artur Mas d'ahir, quan va anunciar les eleccions del 25 de novembre. Diu que Catalunya ha de decidir sense por. El president signa la convocatòria d'eleccions pel 25 de novembre i avisa els que amenacen a Catalunya que el món també els mira a ells. En el cas del periòdico, la notícia més destacada és la inauguració d'ahir de les noves rutes del bus de Barcelona, diu l'imperi del bus. La nova xarxa d'autobusos desplaça el transport privat a la Gran Via i la Diagonal. La vaga convocada per tres sindicats i els embussos desllueixen el dia de l'estrena. Doncs aquestes són les notícies més destacades d'avui dimarts. Passem ara a actualitzar-ho una mica amb el que trobem ja als portals digitals, que d'una banda el 324 ens destaca que els presidents autonòmics del PP faran pinya avui amb Rajoy davant de Mas en aquesta conferència de presidents primera des que Rajoy és a la Moncloa. De fet, també ens fa referència a través de l'Ara.cat que Mas ha conversat amb el rei Joan Carles a l'inici de la conferència de presidents autonòmics. Hi ha una imatge que ens ensenya. El president de la Generalitat també ha parlat amb el ministre Montoro. Ha arribat l'últim i s'ha saludat de forma seriosa amb el president de la Cambra Baixa del Senat, Pio García Escudero. Més coses que trobem als portals digitals. Se'ns diu també que hi ha 9.500 aturats més. Això és un increment del nombre d'aturats de l'1,5% respecte al mes d'agost. Això a Catalunya i el conjunt de l'Estat puja en gairebé 80.000 persones l'atur. Unes dades que també al migdia tindrem la dada concreta, la xifra per municipi i sabrem com queda a Sant Just. També se'ns diu Espanya a punt per demanar el rescat, però pendent d'Alemanya, i aquests són, doncs, alguns dels apunts de coses que anirem passant aquest matí de dimarts. És el que llegim als portals digitals. Passem a repassar una mica més què trobem a la portada, que no se'ns ha d'escapar. Doncs, en el cas de La Vanguardia, diu adeu a Eric Hobsbawne, un dels grans historiadors del segle XX. És un britànic que ahir va morir als 95 anys i va fer una... Bueno, va narrar la història des de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del mur de Berlín. En el cas del diari Ara tenim un suplement que ve inclòs que es diu Ara Planeta i és un reportatge sobre el futur de les energies renovables, ja que ara 300 experts debaten entre avui i demà com l'energia verda pot guanyar pes i abaratir-se per la tecnologia en un context de crisi en el que estem actualment. En el cas del punt avui, parla de la conferència d'avui de tots els presidents de les comunitats autònomes que s'han reunit a Madrid, diu Rajoy intenta fer pinya amb els presidents autonòmics enmig del debat sobiranista. I per últim, en el cas del periòdico, diu la Unió Europea a punt perquè Espanya demani el rescat. Asegura que Espanya encara no ho ha demanat, però la Unió Europea està preparada per si això passés. Molt bé, doncs ara repassem el que més interessa als lectors dels digitals, que en el cas del 324 continua la independència en aquest top 10, perquè el primer és que Reding assegura que la independència de Catalunya no ha de significar la seva exclusió de la Unió Europea, el segon és que Mas demana que es voti sense por i promet pulcritut democràtica, i el tercer és que el debat del corredor central torna al Parlament Europeu. En el cas del diari Ara, també en clau política, la primera notícia, la més llegida aquest matí, és que Camacho respon a la Comissió Europea que Catalunya sí que quedaria fora de la Unió Europea. El segon tema és Mercedes Milán contra la independència i el tercer són les declaracions del president Artur Mas. Passem ara a obrir els diaris. De fet, si ho esteu veient a través de la webcam, és aquest moment en què l'Anna obre els 3 o 4 diaris que té al davant i se'ls escampa per tota la taula. I el que fa és seleccionar-nos alguna notícia, algun article de cada diari. Per on comencem? Comencem pel periòdico i a l'Ave destapa la sagrera 357 cossos de la prehistòria. Explica coses com com es retiraran aquests cossos, un repàs de la història dels neolítics de Catalunya, el perquè hi ha tots aquests cossos exparsits en aquesta fossa i, pel que sembla, pertanyen a una població que va morir a causa d'una epidèmia. És un petit reportatge que ens acosta una miqueta més a tots aquests 11 mesos en els quals s'ha estat treballant en aquesta fossa. En el cas del punt avui, hi ha un test que permetrà predir neuropaties hereditàries. Científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge han elaborat un panell genètic que permetrà fer un test que permet detectar les mutacions dels gens i determinar la probabilitat que cada pacient té de patir malalties com Parkinson, parapleges o distròfies. Una millora mèdica que ens podrà ajudar a la vida quotidiana. En el cas de La Vanguardia tenim a les pàgines grogues un reportatge sobre l'estrena ahir de les noves línies de Barcelona, els problemes que va comportar, a més a més amb la vaga. Una de les millores que s'afegia era que aquestes línies, en comptes de donar tantes voltes, serien molt més directes, però és un avantatge que els... Usuaris del bus no van poder gaudir perquè a causa de la vaga tenien retrasos considerables d'horari. Es trenen una mica diluïda per tot plegat, no? Exacte. I per últim, en el cas del diari Ara, parla de la Turca, s'estanquen màxims històrics a Europa. Aquest setembre uns 1.500 espanyols han demanat la prestació... és un augment que suposa ja el 25% de la població d'Espanya i, per desgràcia, és una situació que no emet senyals de millora, almenys per ara. Doncs això és el que tenim en aquests diaris. Una mica són les notícies que, si teniu temps, val la pena que no us les perdeu. Passem ara a més qüestions i ens n'anem... No en queda cap, no, Anna? No, ja hem acabat. Passem, doncs, als apunts internacionals. I avui comencem parlant d'un xoc entre dos vaixells que causa almenys 36 morts a Hong Kong. Després de la col·lisió, un dels bucs ha trigat 10 minuts a enfonsar-se, atrapant molts passatgers en el seu interior. Hi ha desenes de ferits i 9 estan en estat greu. També se'ns diu que el Suprem de Brasil condemna per corrupció 12 polítics. Els propers dies l'atenció se centrarà en el bloc de presos del PT, responsables del partit, quan va explotar aquest escàndol. I més qüestions. En una altra línia, Corea del Nord acusa Estats Units de planejar una invasió militar i alerta d'una guerra. El que diuen des de Corea del Nord és que Estats Units realitza contínuament exercicis militars sota diferents codis posant la península coreana... el límit d'aquesta guerra. I finalment, un últim apunt, és justament vinculat amb les eleccions que tenen els propers dies a Venezuela. Diguem que tots els diaris hi dediquen alguna part en la seva part internacional. La candidatura de Capriles és el primer desafiament real que el president Hugo Chávez té i el seu règim s'enfronta a 14 anys d'hegemonia. Aquests són els apunts més destacats del que passa a l'altra banda del món. Tornem cap a casa i ens mirem ara les contraportades dels diaris que avui aquí ens entrevisten. Comencem pel diari Ara, que hi ha un article de Salvador Cardús que parla sobre les les pors per part dels països catalans de quedar encara més apartats, recordem com, per exemple, les Illes Balears, d'encara quedar més apartats d'Espanya si Catalunya acaba aconseguint aquesta independència i expressa la seva opinió en quant al que podria passar i com actuar davant dels diferents conflictes que ara se'ns presenten. En el cas de la Contra de la Vanguardia tenim una entrevista a Juan Verde, que és coordinador internacional de la campanya de reelecció de Barack Obama. És un home que ara, amb els seus 44-41 anys, es dedica a captar el vot dels 7 milions de nord-americans que viuen fora dels Estats Units. I bé, doncs, explica una miqueta, fa un balanç sobre el que està passant ara amb les eleccions de... Una feina curiosa, no, a més a més? Sí. Vull dir que és interessant, segurament. Sí, a més, explica com va començar i com va entrar en el món de la política i jo crec que és interessant, si més no. En el cas del Punt Avui, hi ha una entrevista curiosa. Es fa la Margarita Blanc, que és periodista, i és la veu que tots sentim quan anem al Corte Inglés i se'ns anuncia alguna cosa per megafonia. Aquesta dona va començar com a periodista i després va començar a col·laborar, entre cometes, a la veu del Corte Inglés. També ens fa una retrospectiva per la seva trajectòria i la seva vida. Per últim, en el cas del periòdico, tenim una entrevista a Albert de Moner, que és un pagès que viu a la casa que va aixecar la seva família fa 500 anys. Està casat i és pare de tres fills i presideix la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus. Bé, doncs, parla sobre també l'estat de Catalunya i Espanya i creu que si es fan bé, les relacions entre Catalunya i Espanya poden ser més profitoses que mai. Molt bé, doncs això és el que ens diuen les contraportades dels diaris d'avui dimarts 2 d'octubre. Més coses, passem ara a parlar d'esports, les portades d'avui, que de fet parlen del partit que té lloc aquest vespre, és el partit que el Barça juga a Lisboa, i l'esport, per exemple, ens diu, avui només toca Champions, i la fotografia és de Messi i Puyol, diu Tito Vilanova demana als seus jugadors màxima concentració per guanyar el Benfica. És el que ens diu l'esport, i també, com dèiem, en aquesta línia és la mateixa línia, del mundo deportivo, que ens diu directament clàssic a Lisboa, i la imatge torna a ser d'aquests dos futbolistes, de Puyol i Messi. Diu, el Barça afronta avui el Benfica amb el Real Madrid a l'horitzó. Tito diu que és un repte guanyar per primer cop a la història de l'Uz, l'estadi del Benfica. I el que ens diu el nou esportiu, com sempre en aquesta altra línia de barrejar política i esport, ens diu l'autonomia que ens cal. I la imatge... és la de Cesc i Xavi, i parla en principi del Barça. I ja que parlem d'esports, destacar també les declaracions de José Mourinho, entrenador del Madrid, tenen una entrevista a la CNN, on ha afirmat que odia la seva vida social. Dic que sí, diu que no porta bé que tothom el conegui, diu fins i tot que quan ell va jugar a veure el seu fill tothom es fixa en ell, li demanen autògrafs i fer-se fotos, diu que també hi ha gent que l'insulta, tant ell com el seu fill, i que tot això no li agrada gens. En tot cas, aquesta frase, ho diu la meva vida social, que destaquen també força diaris avui. I dels esports passem a la cultura. Doncs sí, perquè avui el mercat de l'art d'Espanya cau un 33% durant els últims 5 anys. A Espanya hi ha 400.000 milionaris, persones que tenen patrimonis per valor d'un milió d'euros, però que no inverteixen en art, almenys no en art aquí a Espanya. Com a dada curiosa, cal dir que les obres més cares d'artistes espanyols es venen fora d'Espanya i que el 62% de les obres té un preu inferior als 3.000 euros. Això també ve donat, segons diu l'article, per la falta de tradició de col·leccionisme que hi ha aquí a Espanya. Una altra notícia és que el Liceu reta homenatge al compositor italià Giuseppe Verdi, ja que fa 200 anys del seu naixement, amb l'estrena per primera vegada de La Forza del Destino, que és un melodrama romàntic. Seran un total de 14 funcions que estan coproduïdes amb l'Òpera Nacional de París. Molt bé, doncs d'aquests apunts culturals passem a coses més estranyes i és el moment de parlar d'aquestes notícies curioses que trenquen una mica... amb tot el que hem anat explicant fins ara. Per exemple, us expliquem avui que un italià de 32 anys es va fer passar per pilot, per viatge gratis, a la cabina, i ho va aconseguir, de fet. Es va crear, aquest noi, un perfil a Facebook, on es feia dir Andrea Cirlo, ella es deia Andrea Pasquino, i ella menjava fotografies d'avions, en aeroports, vestit amb un uniforme de pilot, parlava de viatges i tot d'històries, els seus aparentment 450 amics, i per tant també va crear un altre compte fals d'una altra safata per fer veure que tenia una relació real amb tot aquest món. I el que va fer tot això és el que li va permetre, en principi, colar-se de manera gratuïta a la cabina d'un vol. Diu que va fer servir un DNI fals l'uniforme de la companyia Lufthansa per convèncer la tripulació de l'avió i poder viatjar com a tercer pilot a la cabina. És curiós que els dos pilots oficials del vol tampoc s'adonessin que en realitat aquest noi era un impostor. En aquest cas va trucar als controls de l'avió i un cop s'ha descobert l'engany a través de la denúncia d'alguns viatgers i personal de l'aeroport van veure que era massa jove per portar un uniforme d'aquesta mena perquè és un uniforme que implicava una graduació complicada. Tot plegat, s'ha destapat. Podria ser l'argument d'una pel·lícula i tot. Segurament, sí, sí, és que aquestes notícies realment Jo de vegades crec que els guionistes possiblement s'inspiren en aquest tipus de notícies a l'hora d'inventar-se segons quins arguments. I acabem ja aquest repàs per l'actualitat del dia amb una proposta per fer aquest vespre avui. Què ens recomanes, Anna? Doncs una altra exposició, però en aquest cas és una mica diferent. És una exposició més curiosa que mostra els elements de la vida al monestir de Montserrat amb pintures, joies, rosaris que pertanyen al segle XIX i que estan exposades al Museu Frederic Marès de Barcelona. Són un total de 17 sales plenes de curiositat reunides pel seu fundador, Frederic Mares d'Eulobol. Molt bé, doncs ja ho sabeu, és una proposta cultural interessant. Gràcies, Anna, i fins demà, que vagi bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé Fins demà! Gràcies. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio does burn. El senyor Marito què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest correu ens ha fet molta il·lusió. La Marta de Vilafranca del Penedès ens explica... Després de llegir les intervencions de la gent, m'he animat a reciclar del tot. Fins ara només ho feia mitges i posava d'excusa la falta d'espai. Però després de veure aquest blog, ja no hi ha excusa. A reciclar del tot i a ensenyar-ho a aquíreciclem.cat. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Tres minuts i tres quarts del matí. Un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Bé, bé. Sí, avui feia molt de fred. Sí, home, clar, fa fred. Però molt de fred. Sí, a Sant Jus hem tingut una mínima de 12 i mig. És molt poc, això és directe. No, és que aviam... Pensant que durant tot el mes d'octubre, hivern seria entre els... Tampoc no et vas molt desencaminada. Entre els 5 i els 10 graus seria una mínima normal d'hivern a Sant Jús. I entre els 0 i els 5 graus seria un moment de molt de fred puntual, que això acostuma a passar entre el 15 de desembre i el 15... De febrer. Sí, gener. Després, ja a finals de gener i febrer, ja la cosa, com que el dia es comença a recuperar, també costa més. que baixin tales temperatures. Però bé, amb aquest clima que tenim, hem tingut nevades al mes de març, hem tingut nevades al mes de febrer, o sigui, que puntualment sí que hi ha entrades d'aire fred i poden canviar-t'ho, però si no hi ha cap onada d'aire fred, normalment entre els 5 i els 10 són mínimes habituals a Sant Just per la influència de Barcelona, i depèn de com bofin els vents, i depèn de com ho tinguem, doncs podríem estar entre els 0 i els 5. 12 graus, bé, és una mínima baixa de plena tardor, podríem dir tot i que l'acabem de començar, o sigui, que sí que fa fred per l'època que és, I realment és contrastar molt amb les temperatures a les hores centrals del dia. Normalment hauríem de tenir valors entre els 15 i els 18 graus ara pel que fa mínimes i màximes entre els 23 i els 25 a Sant Jús. Hem estat una miqueta per sota i això vol dir que fa més fred del que toca i que podríem parlar d'un dia qualsevol de finals d'octubre o de primers de novembre. Amb aquesta situació d'ara, el que provoca és que les màximes, amb aquesta estabilitat i amb aquest sol que domina durant tota la jornada, es puguin enfilar cap als seus valors normals, però en canvi les nits queden molt fredes. És un procés lent, després de la fuetada del dissabte, és un procés lent que a poc a poc anirem recuperant. Tenen molta més alegria a l'hora de recuperar-se les màximes que no pas les mínimes, i per això aquests dies contrasta molt la temperatura que hem tingut aquest matí quan has sortit de casa a la que tindràs aquest migdia quan sortís de dinar. Sí, hi haurà bastant de contrast, perquè dels 12 als 24, gairebé que tindrem avui, hi ha un marge de temperatura bastant fort, de gairebé 8 graus, i clar, dius, costa una miqueta adaptar-te i posar-te... Constipats, no? Sí, la gent ja comença... Sandàlies i botes, no?, conviuen. Sí, aviam, en funció de l'activitat que tu realitzis a la teva vida, doncs has d'anar, doncs, coordinant una mica aquesta situació. Aviam, ara és una època que recomanaríem, doncs, pels que van en moto, la jaqueteta gairebé d'hivern, amb molt poca cosa a sota. Amb això tires perquè et para el vent i pots arribar al punt on vulguis, doncs, amb una certa cobertura, i aquesta jaqueta... Si després t'has de desplaçar per Barcelona, per Sant Jus, carrer Montcarrer Vall, te la treus, la guardes a algun lloc o la portes al braç i pots anar pràcticament amb mànigues de camisa o fins i tot avui, els propers dies, amb màniga curta. A la que el sol comença a fluixar cap a quarts de set de la tarda, doncs tornem a recuperar aquesta jaqueteta si ens hem de desplaçar amunt i avall perquè la màniga curta es queda curta. Es queda curta i pots enganxar aquell encostipat a dir, mira, com que s'estava el migdia i tal, vaig amb màniga curta tot el dia, però clar, al matí i a l'any pots enganxar l'encostipat. I aquesta situació... s'engreixarà una miqueta més de cara els propers dies perquè les mínimes els costarà de recuperar. També recordem que aquest mes d'octubre li fotem el sol ben bé tres quarts d'hora i si a més a més sumem l'hora del dia 28 amb aquest canvi d'horari que passem a l'horari d'hivern és una hora i tres quarts. O sigui que la cosa va a reduir molt el dia i a la nit allargar-se. El fet d'allargar-se la nit ho diem molt sovint aquí en aquest espai provoca que les temperatures es puguin desinflar bastant durant la nit, a no ser que tinguem una influència puntual de vents del sud o que les condicions meteorològiques ho frenin, però normalment el que tindríem són valors bastant baixos i encara durant el dia, sobretot a Sant Just, per la proximitat del mar, per un cantó que a poc a poc es va refredant, i l'altre, la ciutat de Barcelona, que és una estufeta, tot això provoca que encara tinguem màximes molt agradables i que les mínimes es quedin curtes. Hem estat mirant mapes a molt llarg termini. Per dir, aviam si tenim alguna novetat per poder parlar d'alguna coseta més amb la Carme, doncs... Què? No. No. O sigui, festes de Sant Feliu sense aigua. Quants són les festes de Sant Feliu? 12, 13, 14. Mira, fins aquí arribaríem. Ja m'estranyada. Estem parlant de 10 dies vista, clar. O sigui, hem mirat mapes i aviam si sortia alguna taqueta, no? Sí, a partir del cap de setmana aquest d'aquest país veí tan bonic que tenim, doncs podria començar a canviar una miqueta el temps. O sigui, aquest divendres i aquest cap de setmana podria començar a canviar una mica. Però fins llavors... Ja aquesta setmana i la propera podem tenir una tranquil·litat tremenda. Amb això assegurem la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extrema durant totes les seves activitats, podem assegurar la sortida, anar a buscar bolets... Sí, és un cap de setmana potent. Hi ha molta cosa a l'aire lliure, la caminada popular de la Seas, que popularment sempre ens ha fet calor, tret algun any que fins i tot ha arribat a plour i faci una mica més de fresqueta. És que el cap de setmana aquest, primer d'octubre, jo diria que quasi sempre fa sol. I fa aquest estiuet que dius. Sí, quasi sempre. Deu anar lligat amb això. Però quasi sempre. En canvi, el següent, pel Pilar i la gent que fa pont, normalment aquell sempre cau una mica més. Va com va, Carme. Sí? Va com va, sí. Ahir vaig llegir una estadística que no te l'he comentat. Va, comentem-la. Al diari Ara, al Mataurola, que el Miquel Bernis feia una estadística de si era veritat que sempre plovia en cap de setmana. I era molt llarg, hi havia uns gràfics de fa molts anys i tot, i deia que evidentment no hi havia cap norma que fos així, però que aquest 2012 sí. Que aquest 2012 guanyava dissabte i diumenge a les pluges. Guanyaven? Sí, sí. Hi havia un gràfic a tots els punts a Catalunya. Sí, perquè el gràfic no devia ser molt intens, perquè totalment pel que ha plogut... Sí, sí, és veritat, això també. No ens donen comptar amb una mà els caps de setmana que hagi pogut ploure aquest any, perquè s'han just fotent pena amb el pluviòmetre. Doncs, bueno, pot ser una cosa puntual, però no hi ha cap estadística que digui, mira, és que el dimecres és el dia que plou. És aquell dia que hem de posar les botes d'aigua i tal, perquè per estadística normalment sempre plou. No, no acostuma a passar això, qualsevol dia es va per ploure, i nosaltres qualsevol dia d'aquí a finals d'any, no per la mitjana de l'estació meteorològica, sinó pel bé de tots, hauríem de tenir... Com el dissabte passat. Bé, bastants dies com el dissabte passat per recuperar la mitjana. Però bé, aviam, si tenim sort, i la segona quinzena d'octubre, doncs la cosa canvia, perquè el que dèiem, el que estàvem comentant... Fins ben bé l'11-12, aquesta setmana tota sencera, i la setmana vinent, com a molt, podem tenir alguns núvols alts, i tampoc et pensis que és un gran canvi, estem parlant de molts dies vista, la setmana passada no sabien què passaria el dia següent, però clar, quan s'instal·la aquest anticicló, hi ha inestabilitat a l'altre cantó del Mediterrani, Capitàlia, Grècia, Turquia, allà hi ha inestabilitat, doncs normalment a l'altre cantó del Mediterrani fa bo, que és el que està passant, I les úniques esperances són unes que hi ha un anticiclò que ens està afectant que sembla que es podria desplaçar cap al nord d'Europa, viatjar cap a gairebé el Pol Nord i els països escandinaus, i això provocaria que tota la massa que ens arriba sempre des de l'Atlàntic i fa aquest recorregut de oest cap a est i que ens entren a Europa, baixarien de latitud i podrien començar a afectar una miqueta la península ibèrica. No tots els mapes s'hi posen, d'acord? Al cap de setmana eren bastant més probables. Avui els caps mapes no apunten a aquesta situació, però si passés podríem tenir una segona quinzena d'octubre una miqueta més activa. I l'altra notícia que volíem comentar també, avui que no hi ha massa cosa meteorològica, és el Nadín. que porta allà, podríem dir que al cap de les Illes Canàries, per sobre les Illes Canàries, entre les Azores i les Canàries fent-ho a grosso modo, que no afecta cap dels dos llocs, porta allà, em sembla que porta vint i pico dies, donant voltes allà. I en les darreres 24 hores s'ha tornat a transformar en una tempesta tropical de grau 1. O sigui, d'una depressió normal que va estar passejant, se va anar a les Azores, va provocar vents importants, alguna destrossa... segueix en aquesta posició, segueix enviant el que vol cap a l'Àfrica i ara s'ha tornat a reactivar. Igual hi ha vingut una bafalada d'aire calent del Sàhara o el que sigui, que ha tornat a compactar-lo i torna a ser una tempesta tropical. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Mira, va fent. I va fent allà, porta els seus dies, no té ganes de desaparèixer i es va mantenint a la zona. Seria curiós que tornés a creuar l'Alèndic i tornés a afectar la costa americana, però ja veurem què passa. Una notícia curiosa que anirem seguint al llarg dels propers dies fins que se'ns apagui aquest nedint, que sembla que té molta força. Perfecte, Carles, doncs anirem parlant. Molt bé. Que vagi bé i moltes gràcies. De res, bon dia. Fins demà, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Camí de les 11, ara amb els bigots i aquest My My Love. My Marlowe Beauty discovered Every day she's stealing my money Bona nit. My mother, something in trouble. I began to see things always follow. Who's to be loving myself? Bona nit. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Hora de posar-nos a la cuina i per això saludem com sempre la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal i tu? Bé, a punt, doncs, com cada dia per emprendre una recepta nova. Avui... Mira, avui, la semana passada, com que no vam fer res de carn, no sé si te'n recordes, i vam dir que aquesta setmana tocaríem una miqueta aquest tema. No massa, eh?, perquè són pocs dies, també, ja estem a dimarts, que passen els dies. Bé, avui farem vedella amb ceba, però pot ser també en llum i llum, si voleu, eh? És un plat, simplement, facilíssim, com tots, eh? Agafem la vedella i la tallen fineta. La tall que es pela, és l'ideal. És la part potser més barata i que a molta gent no li agrada perquè no és gaire vistosa, però és una carn, per fer així guisadeta, és francament boníssima. Diu al carnisser que es fa gent amb el tall que es pela, si en té, i si no, aviam, tota la carn és bona, no?, però fineta, perquè és un plat que es pot assacar molt la carn, saps? I llavors ja als nens no els agrada, i a mi tampoc. Fa bola i aquestes coses. Llavors agafem la carn, sac-sac, la passem per la paella una miqueta d'oli i una miqueta de mantequilla, com sempre. Sí. Però no la feu gaire, només sac-sac, i l'aparteu. En aquest oli, en aquesta mantequilla que hem fet, posem la ceba i que vagi pujant, com es diu? No s'hauria de reduir així ràpid. No, però, bueno, sí. Però ho vam dir un dia, no me'n recordo. Escapuchando... No recordo, eh, la paraula, ara, la buscaré, si no... No, no, no cal, bueno, aviam, m'han de permetre alguna licència, també, eh? Estubar, bueno... Sí, estubar, seria correcte. Estubar, estubar la seva, no? Que no es cremi, que vagi fent xup-xup en l'oli aquest. Allòs a part, ja tenim això fet, agafem una bona picada de pinyons, amelles, anous, juliver, all, amb la part que encara no tens, fem una bona picada i ho afegim a la ceba aquesta. Quirem un gotet de vi, si teniu, o vi d'aquest casolà, ja està fitxa. En aquestes recetes permet una miqueta de cervesa, que això s'evapora. Fem una salseta amb una punteta de maïcena per espessar una miqueta la salsa. Ja tenim la carn, la posem en una safata... Un minut al forn perquè s'ha refredat una miqueta teòricament, però no allò que es coqui, eh? No és perquè estalenti. Estira per sobre la ceba ben estubada. Sí. N'estic pensant. Ja trobarem-la. Segurament algun oient... És que ara no em surt, eh? No passa res, no pateixis. Tirem per sobre la carn i acompanyem amb una miqueta d'arròs blanc. Val. I teniu un plat completíssim. Molt bé. Pot ser amb vedella o amb llumillo, el que vulgueu. Però amb vedella, el tall que es pela, us ho recomano, eh? Molt bé, Carme. Doncs tenim aquesta vedella amb ceba. Gràcies i fins demà. Dos minuts i arribem a les onze punt del matí, moment en què connectem la xarxa. També sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies. I tornarem després amb la segona hora en què parlarem amb el Jordi Agulló de la passejada que es farà aquest diumenge per descobrir bolets de la dalt. També farem tertúlia, la Mercè i la Cristina. I, a més a més, tindrem també la Rami Porredón, presidenta de les CEAS, per parlar de la caminada que es fa també aquest diumenge. Tot això, com dèiem, d'aquí a pocs moments després de les notícies. Ens acostem a les 11, mentrestant, amb l'Adam Green. Fins demà! The smoke just cleared, something went wrong. The catfish choked, the sky is gone. Beneath their boats, the forecast floats. The joystick choked, the joystick smokes. Fins demà! Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Catalunya és la segona comunitat autònoma on més ha pujat l'atur al mes de setembre amb un increment de més de 9.500 persones més sense feina ara mateix i després d'aquesta nova pujada són més de 630.000 les persones que busquen feina i no la troben. Des del govern català, la secretaria d'Ocupació, Esther Sánchez, ha assegurat que les dades no són positives. La dada d'increment d'atur registrat del mes de setembre és negativa, per bé que respecte al mes de setembre del 2011 l'increment de l'atur és inferior. S'observa una davallada de les dades de l'atur en sectors com el de la indústria o el de la construcció i en canvi, com és habitual en el mes de setembre, un increment de l'atur en el sector serveis, dada directament vinculada a l'estacionalitat del nostre mercat de treball. Pel que fa a les dades, el conjunt d'Espanya, a prop de 80.000 persones han passat a estar a les llistes de l'atur al mes de setembre. El sector serveis és on es concentra la major pujada del nombre d'aturats. En aquests moments hi ha més de 4.700.000 persones al conjunt d'Espanya sense feina. Les famílies espanyoles han pogut tornar a estalviar el segon trimestre d'aquest any, després d'un primer trimestre en què no van estalviar gens, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Entre els mesos d'abril i juny, les llars de tot Espanya van poder guardar de mitjana un 12% dels diners disponibles. Respecte dels mateixos mesos de l'any passat, però, aquest estalvi va ser menor. Va disminuir el segon trimestre d'aquest any prop d'un 3%. La situació econòmica, doncs, de les famílies espanyoles i també aquestes xifres de l'atur marca la cinquena conferència de presidents autonòmics que ja ha arrencat aquest matí el Senat a Madrid. És un acte que ha començat presidit pel rei Joan Carles amb un esmorzar inicial i que ara mateix reuneix el president del govern, Mariano Rajoy. i a tots els presidents de les comunitats autònoms. Tots ells han fet la tradicional foto de família i ara la cimera es fa per tractar la situació de l'economia espanyola. El govern central vol donar una imatge d'unitat a Europa amb aquesta reunió amb tots els responsables de les administracions autonòmiques. per avançar a la consecució de la reducció del dèficit públic. La reunió, però, arriba marcada pel clima de tensió entre el govern català i el govern central per les aspiracions sobiranistes que el president català Artur Mas ha fixat per Catalunya. L'alcalde de Sils acusa al Consell Comarcal de la Selva d'actuar d'esquena a alguns municipis d'aquesta comarca amb relació al Ministeri de Foment i la carretera Nacional 2. Martín Oguer està sorprès i decebut, ha dit en declaracions a la xarxa, perquè la intenció dels municipis que demanen el desdoblament de la Nacional 2 era actuar de manera conjunta. Per ser una pinya conjunta de tots plegats, no? I així havia estat. Vull dir, que havíem quedat sempre que faríem una cosa conjunta. I la sorpresa va ser el diumenge o veure això al telediari. El Consell Comarcal de la Selva ha denunciat el Ministeri de Foment davant la Fiscalia per la via penal, com a responsable de les morts a la carretera Nacional 2 per omissió. Aquest matí s'ha inaugurat la Setmana del Disseny de Barcelona, un esdeveniment que pretén impulsar la marca de la capital catalana en l'àmbit de la creativitat amb la participació de dissenyadors internacionals. Suècia n'és el país convidat aquest any. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. El tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement i Innovació, Jaume Ciurán, ha mostrat el desig de posar en valor el talent creatiu dels dissenyadors de la ciutat. Per això aquest congrés ha de servir per crear oportunitats i per evidenciar. La competitivitat del sector. La ciutat de Barcelona considera que és un dels eixos estratègics sobre els quals volem vestir el model de ciutat, el model cultural però també el model econòmic. Barcelona, Catalunya i en definitiva també Europa, en els propers anys si pot ser competitiva en alguna cosa serà competitiva. Amb creativitat, no. No serem competitius amb recursos naturals, no podem ser competitius tampoc amb mà d'obra barata, no serem competitius tampoc amb capacitat financera. Probablement, en canvi, amb creativitat podem ser molt competitius. La sermana del disseny de Barcelona inclou per primera vegada una activitat que té per objectiu documentar de forma participativa on i quan l'univers digital percep l'empenta del talent dels creadors catalans. Esports en xarxa Bon dia, us parla Marta Casas. El Barça s'enfrontarà aquest vespre al Benfica en partit de Lliga de Campions. Pujol, Iniesta i Adrià no són les novetats en la convocatòria. El tècnic blaugrana, Tito Vilanova, diu que els portuguesos seran un rival molt complicat abatre, però considera que aquest partit i el de diumenge contra el Real Madrid no seran decisius per les aspiracions de l'equip aquesta temporada. No creo ni que por ganar estos partidos ya tengamos los títulos cerca ni que por perderlos tengamos los títulos perdidos. Esto acaba de empezar. Lógicamente es una semana que sí que es importante por el peso de los partidos que tenemos. Lo tuvimos en Sevilla, tenemos aquí contra el Benfica, tenemos contra el Madrid, pero acaba de empezar octubre. Estos títulos normalmente, si no lo haces muy mal, se deciden mucho más adelante. El partit començarà a partir de tres quarts de nou a l'estadi de l'ús. L'altre partit del grup G entre l'Espàrtac de Moscou i el Cèlptic de Glasgow començarà a les sis de la tarda al Camp Rus. El Barça és, després de la disputa de la primera jornada, líder de grup. També avui es disputaran altres partits, com per exemple el Juventus-Shachter-Noce Chelsea i el València-Lil. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Des d'aquest vespre i fins dijous es podran fer les inscripcions per participar de la 17a caminada popular de la Seas per Collserola, que es farà diumenge. Us hi haureu d'apuntar al local de la CEAS de 8 a 9 del vespre o bé al mateix dia de la caminada fins i tot a dos quarts de 9 del matí abans de la sortida. La ruta començarà al Patí del Roure de la Taneu i passarà per Can Ferriol, la Torre del Bisbe, Val d'Onzella i el Coll de Can Solanes. Al web de la CEAS, www.sanjus.org barra CEAS, trobareu tota la informació, el full d'inscripció i també el programa. Amb la introducció de la nova xarxa d'autobusos de Barcelona, la línia 157, que passa per Sant Just, ha modificat el seu recorregut. Des d'ahir finalitza la carretera de Collblanca, a l'alçada de la parada del tramví Ernest Lluc. En aquest punt, els usuaris poden agafar la nova línia D20, que segueix fins al passeig marítim i que té una freqüència de pas d'entre 4 i 8 minuts. La nova xarxa d'autobusos de Barcelona està concebuda a partir de 28 línies que travessaran la ciutat. 17 línies verticals, 8 d'horitzontals i 3 de diagonals formaran una xarxa en forma de quadrícula. I també des d'ahir els pensionistes s'assumen al copagament dels medicaments a Catalunya. La norma va entrar en vigor l'1 de juliol passat, però tant la Generalitat com el Col·legi Oficial de Farmacèutics van decidir no cobrar-ho de forma immediata als pensionistes. Ara han de fer les aportacions en funció de la seva renda, és a dir, que poden oscilar entre 8 euros i 60 euros al mes. També s'han de començar a pagar els imports corresponents a l'aportació pendent del copagament farmacèutic del mes de juliol. Més endavant es farà el mateix amb els mesos d'agost i setembre. I de moment això és tot. La informació local tornarà als propers butlletins horaris. El següent és a les 12 i 5. També al Sant Jòs Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. I recordeu que també ens podeu seguir al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que tingueu molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Passen 11 minuts de les 11. Aquesta hora parlem de la sortida que es farà aquest diumenge, que organitza CEPA Ecologistes de Catalunya. Una sortida per descobrir bolets de tardor a la vall i, a més, si fa bon temps, també es descobriran papallones. Se sortirà a les 10 de la plaça Verdaguer. En parlem aquesta hora amb un dels membres de CEPA Ecologistes de Catalunya, Jordi Agolló. Molt bon dia. Bon dia. Una sortida en què ara comentàvem amb el micrófon tancat que, en principi, no se sap si encara trobarem bolets, si és massa d'hora... o com estarà tot plegat? És una sortida naturalista del grup que fa 3-4 anys va enfocar a la descoberta d'arbres, a les papillones, que per cert, per la primavera s'està preparant una gran exposició de les papillones de la vall. De les que ja s'han anat descobrint, no? Sí, de les que s'han descobert, que ha fet un treball immens i s'ha enganxat, l'Oleguer s'ha enganxat i ha fet un treball immens en contacte amb experts de coixerola, i es farà l'exposició en què en Ginestar s'està preparat. Frut d'això també este any hem volgut fer els bolets, perquè l'any passat eren espectaculars, i jo estic encara fotografiat el mòbil quan van fer una sortida, de per un altre motiu ens van trobar una quantitat de bolets que impressionava, preciosos, tota mena. És una sortida d'aprenentatge, nosaltres no som experts. En aquest cas em toca a mi ser el responsable i he comprat un manual que fa temps es venia al quiosc, me l'he estudiat i el que es tracta és d'aprendre entre tots, de gaudir del matí i de redescobrir la vall, estimar la vall, estimar la natura i aprendre entre tots. La majoria de bolets que hi ha a la vall pocs són comestibles i si són comestibles tenen poc gust. Quins tipus de bolets trobem aquí a la vall en principi? Bé, els noms ara d'embòria no te'n sabia dir, eh? Però són poc habituals, en principi, o són...? Sí, són de la zona, s'hi ha humetat i surten, eh? Són espectaculars els... El nom hauria d'agafar el manual, perquè, a més, la memorística i l'edat, recordar noms, em costa, eh? Si la majoria no són comestibles, suposo que tampoc no és, per tant, d'aquests llocs on hi hagi tanta gent. Hi ha alguns que sí, però que no són gustosos, són insípits, d'alguna manera. Entonces no es trata de una sortida de... D'anar a buscar bolets, no? D'anar a buscar en plan pràctic per a cuinar-la, sinó en plan de gaudir, aprendre, de fer recerca i estimar-la avall i aprendre. I a més, aquests són els objectius. Clar, per tant, és una altra manera de descobrir, segurament, la natura que tenim a costat de casa. Ha donat la casualitat que el dia 7 hi ha la tira d'activitats, però, clar, nosaltres això ho tenim programat des de principi d'any. Això passa sempre aquí a Sant Just. Ho tenim programat des de principi d'any, doncs no, no, no, ni ho sabien, ni tenien ni idea que era el dia que la SEA feia l'excursió, ni que n'hi haven els... Bé, els ciclistes sempre van a la seva bola. Cada diumenge, això exacte. Cada diumenge van a la seva bola, sí. A més de bolets, comentaves també que s'intentarà veure, també descobrir aquestes papallones, que també és el que s'han anat fent en les sortides anteriors, no? Sí, sí, també alhora, que és un safari fotogràfic. Fotografiem les bolets, fotografiem també si veiem papallones i intentem veure si són les que ja tenim i quina classe són i tal. Això... però l'Oleguer es pot explicar molt bé. I a l'altre portaré el llibre, el manual, tractarem de fer les fotos, si les puc trobar allà mateix, i si no, després farem la investigació. I farem igual com hi ha una web en l'exposició dels arbres, en l'exposició dels monumentals de la Vall, també, i hi ha l'exposició de les papillones, que està a la web de l'Alnus, pangea.org barra alnus, està a l'exposició, també tractarem de construir-ne una en el temps. Això quedarà obert, no serà aquest dia només, sinó que quedarà obert per anar amb fotos i tal. Aquestes sortides que aneu organitzant aquests safaris fotogràfics en general, hi participa gent, a la gent li costa apuntar-se, com funciona? En el dels arbres van arribar a haver una vegada 30 persones, que era el número gran. Van anar a famílies, amb molts crios, I van anar 30 altres vegades. Ara, cara, la de boleig en primavera eren 4 persones, però també no n'hi haven de boleig. Així que ja la gent ja tenia 6 no sentit com sabia que no n'hi hauria. Nosaltres vam sortir perquè ja que la convoquem hem de sortir. És com aquest diumenge hem de sortir. Està clar. I qui vulgui participar... És possible que n'hi haguin perquè ja són 7 dies d'escomporant-se ha plogut molt, 60 litres, una plour el domenatge passat, i una setmana de sol, és possible que comença a haver-hi algun. Pot ser el primer moment, segurament, de la tardor, per tant, val la pena. Qui vulgui apuntar-se, com ho ha de fer? S'ha d'apuntar, de venir directament? No cal, a les 10 del matí, a la plaça Verdaguer, que és la plaça de l'Ajuntament, es trobem allí. Porto la càmera... Tothom ha de portar càmera... Si no volen portar la càmera, no la porten, no és obligatòria. Vull dir que en principi es faran fotografies, però n'imagino que si també es van explicant coses, algú que vulgui apuntar-s'hi però tingui menys interès fotogràfic, suposo que també hi podrà aturar el seu punt. I després ens comentaves que de cara a la primavera es farà potser aquesta mostra més general, no? Sí, es farà, s'està preparant ja, s'està preparant al centre d'estudis, en el Departament de Cultura perquè reserve els dies... que seran exposició, com les que podem veure... Sí, de totes les papillones que s'han trobat aquí a la vall, en fi, de les que n'hi ha en Coixerol, és una manera, a més, molt didàctica, molt alegre, molt maca, també intentarem que arribi a les escoles i tal, es farà un folletó en color, si és possible, si n'hi ha pressupost, perquè tot això, les retallades per tot arreu, han de posar 250 euros, metges de la misèria, Nosaltres. I amb subvenció n'hem 250. Bé, tot això ho veurem. Quants tipus n'ha trobat de pavellones aquí a la vall? Ara, de moment, aquí a la vall n'ha trobat al voltant de 30. Moltes d'elles són desconegudes perquè són noturnes. Les noturnes són més petitones que alguna vegada han vist. No són tan vistoses, però també hi són. Tot això ho explicarà ell, la classe de les espècies, el lío. I sol anar bé en la zona del... que ho serà l'1.60. Jo ho recordo perquè ell ho ha aplicat. No, no, és un número... I han trobat unes trenta, sí. I les té classificades i tal. Déu-n'hi-do, doncs suposo que també tot plegat s'anirà ampliant. A part de... Quants es fan aquests safaris fotogràfics, més o menys? Este... Este any teníem aquests dos, eh? Aquest de la minera i el de la tardor. Són sortides naturalistes. Abans teníem un enfoque molt petardero, solament criticar, criticar i fer que ara diem, no, no, tenim que relaxar-se, i hem de viure. Ja no es tracta de no criticar, seguim sent crítics, seguim sent el pericó grillo del poble. Això es tenen com una mica marginats, però en fi, és el nostre paper. Però que també volem alhora, hem de viure. Mentrestant, el que ara toca també és viure, ens toca viure, els dies que ens corresponen, mentrestant. I per tant, allí vivim. Veiem la natura, que l'estimem, que disfrutem, que sortim ben platòrics. És el que es fa, doncs, amb aquestes sortides. La propera serà, com dèiem, aquest diumenge a partir de les 10 a la plaça Verdagui. Tothom qui vulgui pot apuntar-s'hi amb càmera o sense per descobrir els bolets de la vall i també aquestes papallones. Avui n'hem parlat amb el Jordi Gulló. Moltes gràcies, Jordi. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Adéu, bon dia. 1, 2. 1, 2. Tinc quatre pensaments que em vénen constantment, em fan sentir malament. Grats, barreres, sense importància, em tenen a trepar. La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps. Jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou, però ara veig que encara ens queda molt igual. Tengo casa meu, on hi tinc pensaments que em venen constamment, però menys són amics meus. Hi ha a l'interior, els commerces del mirall em tenen atrapat. tal com l'he pensat. Vull que et fixis en les paraules, me les he estudiat. Rememono aquella mirada, com el primer cop. Ara és l'hora rara, que se'm infla al cor. Sé que s'ha de fer molt menys per arribar on ets tu. En el lloc l'estrany em fa sentir perdut Sous-titrage Société Radio-Canada Fins demà! Estás despistada. Just a la fusta. I cada dos dimarts a aquesta hora el que fem és saludar la Mercè i la Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Hola, bon dia. Buenos días, muy bien. Hola, Carme. En què normalment cada 15 dies fem una mica de tertúlia, parlem de diferents temes d'actualitat o de qüestions que poden relacionar-s'hi. I avui justament comentàvem que arran de les últimes manifestacions de la setmana passada que van ser a Madrid, davant del Congrés, ens hi van situar molta, molta, molta gent, i diguem que la policia va actuar amb força violència, doncs us plantejava una mica, justament, aquest paper, no?, d'aquest paper controvertit, segurament, de les forces de seguretat. Policia, Mossos d'Esquadra, i després, doncs, de com el rebem els ciutadans, no? Bueno, yo... La opinión que yo tengo de esto es un poco que estoy... Estoy a favor de las dos partes de lo que pasó. Pero cuando analizas bien el asunto y lo ves todo, puedes llegar a la conclusión de que hay policías que eran violentos, sí. Con las reacciones desmesuradas. Pero también llegas a la conclusión de que hay manifestantes que son violentos y que van a estas manifestaciones a liarla, por lo que sea. También Y ante eso te das cuenta de que, vale, sancionando a unos y sancionando a otros, la policía lo que hace en una manifestación es el 1% del trabajo que hace. Es el 1%. A ti te roban en casa, te atracan, pasa cualquier cosa, hay un accidente, la policía está para ayudar. La policia puede ser cualquier hermano tuyo, cualquier vecino, que ha hecho sus oposiciones y ha estado entrenando. Clar, hi ha molts tipus, no? Tant de funció com de persona, clar. Y entonces, lo que se está haciendo, a veces, el otro día por la tele salía un policía hablando con pas a montañas porque lo amenazan. Yo creo que ya nos estamos un poco... nos estamos pasando. Clar, seguramente... Però això és una, sempre, avui, amb tot, ¿vale? És aquí que s'agafen en els actes d'uns quants per estigmatitzar a tot el conjunt. Tanto de los policías como de los manifestantes. Correcto. Pero yo creo que es que el problema de lo que está pasando con estas manifestaciones es que hay grupos radicales que están metidos políticos Grupos políticos. Y cuando mezclamos la política con lo que el pueblo quiere de verdad, no sale nada bien. Esto empezó todo como una cosa... De vegades té relació directa, ¿no? Segurament també. Vull dir que són interessos polítics el que vol la llum. Sí, pero entonces ya la que entra el grupo, entonces ya se ve ahí un manejo. Y cuando hay manejo... Pero, Cristina, una cosa es... És el que, bueno, les imatges que es van veure, no va ser a televisió, va ser gravada per mòbils. I a aquel policia també que li dava empatades i que lo tira per mòbils. Dices, ¿pero esto qué es? No, no, no, vull dir, de què és accidentat. I los policías dando también a una pobre chica. Jo només les vaig veure, vull dir, ahir, per exemple, vull dir, a les notícies, vull dir, que entraven en uns bars... Sí, que entraven en uns bars i començaven a treure gent, però els traien i els zumbaven i deienes, però què està passant? Esto no és lògic. Bueno, hi ha alguna casa, aquell del bar que ho habita, no? Exacte. I té tota la raó, perquè jo te vull dir una cosa, jo me acordaré tota la vida que jo, hace muchísimos anys, quan vaig anar a les Rambles, que a mi me han pillado 4 o 5 manifestacions i me ha pillado a los grises dando caña... Yo me metía en un bar y ahí no entraban. No entraban ni en una portería. No entraban en un bar. Claro, no entraban en ningún sitio. Y yo sabía que ahí estaba salvada. Pero esto me ha pasado muchas veces. Y en esa época iban a caballo y todo. Que aquello era un cachondeo. Lo que no encuentro yo bien es eso. Que ellos entren a bares. Yo vi en el metro. ¿Pero esto qué es? Esas personas ya se están yendo. Tú no puedes ir a buscarlas y a perseguirlas. Pero eso no es culpa de ellos, no os olvidéis. Eso es culpa del político que ha llamado por teléfono y que ha dicho hasta aquí tienes que ir. En principio en las órdenes son las órdenes. Que pasa que también comentábamos que si barreja tan bé, segons quin tipus de persona, m'imagino, que s'ha de tenir més o menys sent freda, en teoria, per poder dominar una situació així. I que t'ha obert també molts tipus de gent més o menys experimentada que tot plegat va per un camí o per un altre. Es que ahí habían profesionales de dar de la policía y profesionales de liarla de manifestantes. Y eso es una bomba de relojería porque los pobres que iban ahí tranquilos han recibido. Por las dos partes había de todo. Yo, por ejemplo, si un hijo mío quisiera irnos, estaréis de acuerdo y le diría ten cuidado porque si tú, aunque no seas violento, vas a una manifestación que te vas a encontrar compañeros tuyos, que sí que lo son, y que van a ir a montar lío. Si te llevas una torta o dos, o tres, o diez, que sepas a lo que vas. No, i que pots rebre, evidentment, sense que sigui... Claro, porque él igual no está haciendo nada, pero igual del lado está quemando, o rompiendo, o... Però no hauria de ser així, en principi, llavors. Però és que, com és així... Lo que no se puede hacer es darle la espalda y decir, oh, no somos todos así. Tú no, pero a lo mejor el que tienes al lado le tira una piedra y le abre la cabeza a un policía. Y van a ir a por él y le van a dar. Y tú, si estás al lado, la porra se te va a ir. Por lo menos que seas consecuente... O mínimo que sepan quién ha sido, porque como piensan que es el otro ya está liada. Esas otras se las pueden llevar a los dos, pero eso es un riesgo que has de asumir de que tú vas a lo mejor con unas buenas intenciones, pero tienes compañeros que no van con esas intenciones. Y has de asumir que los policías hay un poco serán que les tendrían que hacer más pruebas psicológicas. Porque cuando yo he visto lo que he visto... Sí, pero yo no sé, algunas secuencias que he visto son de juzga o de guardia. Dices, ¿y esto? No, pero es que son conscientes de la misma policía que se les pasan. Pero es que el otro día decía el policía, se tiene que dar de cintura para abajo. Y en la televisión yo he visto unos golpes que eso no entra en un antivis. Es que eso es un maltrato. Eso es una locura. Segurament sí, també caldria potser matisar una mica fins a quins casos que l'optim de la violència. Claro, y por ese policía pagan todos los demás. Pero bueno, el cuerpo de policía tendría que ser más consciente de la gente que saca. Cuando hay estos problemas tendrían que sacar a los que realmente tienen temple y tienen la cabeza bien. Sí, porque una vez ya están metidos dentro, una cosa es que se les pase, como tú decías, con sus test psicológicos y esto. Pero una vez los tienen dentro ya los conocen. Ya saben. Y siempre hay alguno que lo tendrían que tener en oficinas. Sí, que deberían guardarlo. Y eso no pueden decir, oh, es que somos profesionales. Que sí, pero las imágenes están ahí. Y en vez de defender a todo el cuerpo, dir sí, aquí hay unas cuantas personas que tendrían que estar en oficinas y no salir para estas cosas. Porque se calientan y se les va la mano. Y que en civiles no haría ser aquesta, no la tasca d'un policía, vull dir. No, no, perquè a més a més, vull dir, és donar-li a una persona, vull dir, que ja té... els ànims alterats, una sèrie d'eines que encara li dona l'autoritat. Igual que quan es convoquen aquestes manifestacions, dir, bueno, és inevitable, dentro d'això va haver gent que va a destrossar, a liar-la, a destrossar el mobiliari urbano, a fer violència, i això és inevitable. Se corre un risc, però nosaltres volem manifestar-nos perquè... Porque lo necesitamos y porque el país lo necesita bien. Pero no aludir... O sea, me da la sensación que cuando los oyes, cada parte alude responsabilidades. Bueno, perquè suposo que segurament... Deu haver-hi molts conflicts d'interns, no? Tanto de unos como de otros. En eso estoy de acuerdo. Després també és això que en el cas de Barcelona, ara no s'ha parlat tant, però arran de les manifestacions de la primavera, segurament... tot el tema d'antisistema, que no se sabia fins a quin punt era gent que venia realment a a crear aquestes destrosses, o sigui, interessava que donés aquesta sensació perquè tingués més marge. Bueno, però és que hi ha vegades que antes sí... Eso es lo que pasa. Pero vamos a ver, antes sí que podías tú pensar todo esto, ahora todo está grabado. Tú cuando ves en la televisión las cosas, dices, ¿pero estamos todos locos? Sí, pero... Penseu en la manifestació de l'11 de setembre. Podria haver-hi també? Deuria segons això, antisistemes, per rebentar una marxa, perquè sí... Y no había ningún... Es que ahí fue un tema muy injusto. Porque en todas las ciudades de España no pasó nada. Y solo pasó aquí y en Cataluña. ¿A qué te refieres? Que ningunas acabaron a palos, como acabamos aquí. Ese mismo día, en esa vaga, no acabamos a palos, aquí no sacaron nadie los antidisturbios más que nosotros. Eso fue querer hacer un golpe de fuerza. Yo ahí no estuve de acuerdo. Y esos pobres chavales, es cierto, que estaban todos sentados y cuando tú ves imágenes, no ves las imágenes como el otro día o como en otras. Pero bueno, eso ha ido a juicio y de momento... No, clar, que a vegades també no se sap mai fins a quin punt es barregen, doncs, això, no? Els interessos de... És que sempre, sempre sé molt. És que quan tu dius això de l'antisistema, vull dir, de si hi havia altres forces internes, allò, sí que va córrer, vull dir, per internet, o sigui, notes i e-mails, o sigui, que de gent que estava a dintre i que explicava que havien aparegut una sèrie de... de persones que manipulaven i no sabien com ho feien ni per què ho feien. I cada cop i volta tot canviava. Exacte, i cada cop i volta deien però coi, però què és el que ha passat? Si en principi s'havia dit que faríem això i ara ens ho han canviat i això qui ho ha fet? O sigui, la pròpia gent que havia començat amb tota honestitat, o sigui, es van trobar com una mano negra allà dintre. Llavors, clar, això et fa pensar que amb qualsevol cosa... O sigui, en aquest cas va ser molt visible perquè la gent va estar allí molts dies, amb la qual cosa ets capaç de poder veure i poder tastar i poder... Estar al cap de les coses que estan oferint el moment. Però clar, això amb un cert temps, però això mateix et passa en una manifestació que dura X hores. No pots veure-ho, no pots provar-ho, no pots allò. No sabes lo que pasa y de repente la policía... Y tú estás... Y por eso tienen que poner gente que un mente más fría. Lo siento. Y digo, oh, sí, estamos entrenados. Estamos entrenados. Bueno, pues que los entrenen más. Sí, però jo penso que més que un mente más fría, penso que hauria d'haver. O sigui, clar, és que ara dius, qui col·loca aquí, no? Perquè, clar, dius, ara direm la mano negra, per dir alguna cosa. Si aquesta mano negra s'ha col·locat dintre de de la manifestació, clar. Podem dir que la policia faci el que sigui per trobar aquesta mano negra. I si són els mateixos. És que no se sap. No és tan fàcil. És que està todo muy complicado. Llega un momento que pensamos también que tenemos todos los derechos. ¿Os acordáis también cuando entran en los supermercados y los saqueaban? Vamos a ver, que usted está quitando. Este supermercado puede ser de un señor que tiene unos empleados que les tiene que pagar y si usted va y quita la comida, llegará un momento que también tendrá que echar a esos empleados y cerrar el chiringuito. Es que qué absurdo. Y hay gente que le aplaude, esto es lo que se ha de hacer. ¿Estamos todos locos? Nos parece. Absolutamente de acuerdo. Nuestra mente llega un momento que ya parece que no sepamos... lo coherente y lo incoherente. Lo coherente es apoyar a la policía si hay disturbios, porque son los que te van a proteger, y pedir a la policía que no se pase tres pueblos. Eso es lo coherente. Pero entramos ya en este debate... Son límits una mica confusos. Claro, confusos, porque ya entramos en este debate... ¿Cuáles son los disturbios? Claro, claro. Y luego, cuando vemos que hay políticos detrás y que hay instituciones que dan como bueno que se coja un supermercado y se llenen los carros y se vayan corriendo, oye, iros a Caritas, que son los que están dando comida. Y ese hombre del supermercado está intentando sobrevivir y pagar a sus empleados. Doncs se'ns acaba el temps. Avui hem estat parlant d'actualitat i de qüestions generals. Com sempre ens faltaria temps, sí. Exacte. amb la Marcia i la Cristina, i tornarem d'aquí 15 dies. Moltes gràcies a totes dues. Que vagi bé. Bon dia. La-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la- Fins demà! Fins demà! All of the beautiful colors are very, very meaningful. Fins demà! Bona nit. We all want to be big, big stars. Yeah, but we got different reasons for that. Believe in me. Cause I don't believe in anything. And I want to be someone to believe, to believe, to believe, yeah. Mr. Joel and me. Starting through the body of every step of you forever. Estem escoltant Just a la Fusta. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'IVA. Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent... Ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Just està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. És molt. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I tu, Seba, a Radio Dustburn. Què fa? Vostè m'ha dit que el volia així com internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Just a la fusta. Passen 3 minuts de 3.45 del matí i parlem a aquesta hora de la 17a caminada popular de les CEES. Avui s'obren les inscripcions per participar-hi. És una caminada que es farà aquest diumenge per Collserola i un dels actes que donen el tret de sortida del nou curs d'aquesta entitat excursionista. Per això en parlem ara amb la presidenta de les CEES, Rami Porredón. Bon dia. Bon dia. És la 17a caminada popular, per tant, ja són molts anys en què s'ha consolidat com un dels actes més emblemàtics, entre cometes, de la CEA. Sí, jo diria que és un dels que estan ben assentats, perquè ja són 17 caminades per Collxarola que mai... ha coincidit els itineraris, perquè el general es veu que dona molt de sí, perquè qui ho està preparant, que és el Ferran de la Fuente, ha convoyat per tot un equip, tota una comissió que es va muntar l'any passat, que així també és més plural, però ell és el que marca l'itinerari i procura que mai, en aquests 17 anys, hagi coincidit el mateix itinerari, la mateixa ruta, no? Per tant, també una manera de demostrar que a prop de casa segurament es poden conèixer moltes, moltes coses, no? Moltes coses, sí, sí. És un dels actes més emblemàtics o més habituals perquè també és una caminada popular, cosa que vol dir que s'hi pot apuntar més gent segurament que en una altra sortida més específica. Exacte, és molt àmplia perquè venen de nens jovenets, està oberta a tot el poble, ja no és només la seva, sinó que obrim... a tots Sant Jus i voltants, perquè això de les caminades també es va comunicant amb diferents entitats d'altres pobles i a vegades trobem gent de Sant Joan d'Espiu, de Sant Ferliu, que també s'hi apunten. És oberta a totes les edats i llavors hi ha col·laboracions de gent molt gran... que potser no farà la ruta, la caminada, però t'ajuda a preparar els esmorzars prèviament a les 7 del matí. Per tant, clar, hi ha només la preparació, es mou gent gran que et ve a fer suport d'altres maneres. I de caminar, doncs això, un ventall amplíssim, des de nens petits-petits, amb famílies, gent mitjana, és molt transversal i molt... molt intergeneracional, podríem dir. Quanta gent hi acostuma a participar, més o menys? Doncs són sempre 300. Déu-n'hi-do. Alguna vegada, l'any del 75è aniversari, vam arribar a ser 400 i escaig. I sempre les mou al voltant d'uns 300. Clar, que segonament és una... És una de les sortides de la CES que veu rebre més gent de participants. Sí, evidentment és la que rep més gent, perquè a la marxa de la realitat també som uns quants, però llavors ja és més específic, perquè és tot un concurs i una competició que estàs lliure i es va fent, i cadascú al seu ritme. El recorregut, més o menys, quina durada té? Fet i fet, són unes dues hores, entre dues i tres hores, parada amb esmorzar, que sempre fem la parada de l'esmorzar. El tret de sortida és les 9, i s'acostuma allà al migdia, hi ha entre 12, quarts d'una, l'arribada al Pati del Roure, perquè se surt del Pati del Roure, es torna al Pati del Roure. És una activitat allò de dir... que potenciem també l'Ateneu en el sentit de punt de sortida i d'arribada. Per tant, és un ritme bastant adequat a gent que no estigui acostumada a les excursions. És molt tranquil i no hi ha dificultats, pot haver-hi algun repetxonet, però... És una bona oportunitat per provar-ho, no?, si algú té el dubte. I, a més a més, segurament també fa caliu, segurament. És el fet que comentes que hi hagi gent que vingui a col·laborar només, és la idea aquesta que és un acte d'aquests populars, de fet ja ho diu el seu nom, una mica paparquí, suposo, la idea. Sí, sí, la idea és això, que sigui com... una activitat que apleguem molta gent i que donem a conèixer l'entitat, el valor de la convivència, de l'amistat, de la passejada tranquil·la, serena, perquè la gent va parlant, xerrant, perquè no és cap competició i, per tant, allà s'hi creen ambients bonics de xerrar i de compartir. Fa 17 anys que es fa, no sé si recordeu el moment en què es va decidir tirar endavant, si hi havia la intenció que es fes cada any o va ser una cosa puntual que sense voler s'anar repetint. No, jo diria que sí, que la intenció del Ferran i després del mateix Jordi és de dir, vinga, proposar una activitat oberta, això és el que es va pretendre, fer una activitat oberta més d'enllà dels socis de la CEA, oberta a tot el poble, i per tant també obrir-nos al poble i que quedés d'una manera fixada. Si algú s'hi vol apuntar, com s'ha de fer? Les inscripcions com funcionen? Avui, diguéssim sobre les inscripcions, el local de les CES, a partir de les 7 de la tarda, avui, demà i demà passat, el 2, 3 i 4, i si algú, doncs, pel que sigui, aquests 3 dies no pot anar al local a apuntar-s'hi, també mitja hora, 3 quarts abans d'iniciar la caminada, per tant, un quart de 9, de fet, nosaltres ja som allà de les 7 del matí, però vull dir que torna a haver-hi torna d'inscripció... Al mateix dia. No hi ha límit d'inscripció. No hi ha límit. Obert a tothom, sí. I té algun cost a apuntar-s'hi? El preu em sembla que són 5 euros perquè inclou l'esmorzar i el regal. Per tant, té un sentit també tot plegat. Sí, perquè és una mica d'aportació que també després es pugui donar a esmorzar, regal... i participació. Exacte, és la 17a caminada popular de les Cees, n'hem parlat avui amb la presidenta de l'entitat, Romy Borredón, que serà aquest diumenge. i que també serveix per donar el dret de sortida a tot el curs. S'han fet ja actes, s'ha fet el sopar de motxilla... Sí, de fet, el dret de sortida és el sopar de motxilla, que fa 15 dies, el dissabte aquest passat, si no l'altre, que allà es presenta tot el programa i totes les activitats de tot el curs, que ja queden tancades, efectivament, sempre abans d'acabar el curs. I després també s'ha fet la sortida prèvia a iniciar el cicle, que va ser el diumenge passat, i ja està. Llavors sí que és la primera més... A nivell general, no? Sí, a nivell de poble. Molt bé, doncs esperem que vagi molt bé. Avui s'obren aquestes inscripcions, ja ho hem anat comentant, i a temps, si no, fins al mateix diumenge, per qui no tingui temps de fer-ho aquests dies pel local de les Ceres. Moltes gràcies, Romi, i que vagi molt bé. Bon dia. A vosaltres, gràcies. Bon dia. That's the girl that takes around town She appears composed So she is, I suppose Who can really tell She shows no emotion at all Fins demà! Fins demà! I'm never gonna know you now, but I'm gonna love you anyway. I'm tired, I'm tired Fins demà! I'm never gonna know you now But I'm gonna love you anyhow I'm never going to know you now, but I'm going to love you anyhow. Just a la fusta, el magazín del matí. Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El govern central pronostica una tardor amb més augments del nombre d'aturats. La secretària d'Ocupació, Ingracia Hidalgo, assegura que la situació econòmica global no permet ser optimistes amb les xifres d'ocupació. Podemos asegurar que el empleo se está comportando mejor en estos meses que en otros momentos susceptibles de comparación en cuanto a la evolución de la economía. No obstante, las perspectivas todavía difíciles para lo que queda de año nos hacen esperar un otoño complicado en el paro registrado. Són declaracions que s'han produït després de conèixer el nou augment de l'atur del mes de setembre. A Catalunya 9.500 persones van perdre la feina i el conjunt d'Espanya la xifra frega les 80.000 persones. El sector serveis ha estat el que més ha vist incrementar el nombre de persones aturades per la finalització dels contractes vinculats a la campanya d'estiu. Aquesta hora continua el Senat a Madrid, la conferència de presidents autonòmics convocada pel president del govern, Mariano Rajoy. La trobada es fa porta tancada, però ja ha transcendit que l'Andacari Pachi López, que ha estat el primer a intervenir, ha ofert tot el seu suport a Rajoy si fa sentir la seva veu a Europa. En el seu discurs, l'Andacari també ha apostat per un pacte de lleialtat institucional entre les comunitats autònomes i l'Estat per sortir plegats de la situació de crisi. Després aniran intervenint tots els presidents de les comunitats autònomes durant 10 minuts cadascun. Amb aquesta trobada, l'executiu de Rajoy busca donar una imatge d'unitat a Europa davant el repte de reduir el dèficit públic de forma conjunta a totes les administracions. La companyia Red Elèctrica confirma que tota la línia de molt alta tensió a les comarques gironines estarà en funcionament el 2014. De moment, les obres de la subestació situada a Santa Llugeia d'Àlgama, a l'Empordà, i que han de permetre la connexió elèctrica amb França continuen a bon ritme. Santa Llugeia, Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. Avui arriba aquí a la subestació de Santa Llugeia d'Àlgama, el segon dels set grans transformadors que han de convertir la tensió perquè pugui funcionar el tram soterrat pel túnel que trebaixarà els Pirineus. El delegat de Rete Elèctrica a Catalunya, Lluís Pinos, ha explicat quina és la utilitat de la infraestructura. I permetre des d'aquests punts com són Escanó, Ramis, Santa Llogaia, poder injectar a la xarxa de distribució i augmentar la seguretat i la qualitat de servei a l'àrea de Girona. A més a més d'alimentar el tren d'alta velocitat. El dispositiu policial especial al barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat es mantindrà sense data d'acabament fins que hi millorin els problemes d'incivisme. A principis de setembre, un abatus entre la policia i un grup d'immigrants va acabar amb nombrosos danys al mobiliari urbà i tres detinguts. L'Hospitalet Maricarma Gallego, bon dia. Arrel dels incidents que es van produir es va conveniar entre els cossos de seguretat, policia nacional, Mossos d'Esquadra i policia local, de mantenir un dispositiu en aquella zona i de moment es manté i es mantindrà fins que considerem que no sigui necessari. L'àgua urbana de l'Hospitalet s'ha reforçat amb 24 agents que patrullaran a peu pels carrers dels diferents barris de la ciutat. Bon dia, us parla Marta Casas. El Barça s'enfrontarà aquest vespre al Benfica. En partit de Lliga de Campions, Puyol, Iniesta i Adriano són les novetats en la convocatòria. El partit començarà a l'estadi de l'ús a tres quarts de nou. L'altre partit del grup gent, l'Espèrtac de Moscou i el cèl·ltic de Glasgow, començarà a les 6 al Camp Rus. El Barça és, després de la disputa de la primera jornada, líder del seu grup. També avui es disputaran aquests partits en el grup E, Juventus-Shachter i Norgelen. Chelsea, en el grup F, València-Lil i Bateborisov-Bayern de Munic, i en el grup H, Cluj-Manchester United i Galatasaray-Braga. A l'Espanyol, el Consell d'Administració ha ratificat Mauricio Pochettino com a entrenador del primer equip al portaveu. Rafael Entrena va admetre, després de la reunió d'ahir al vespre, que el Consell s'havia plantejat la dissolució. En l'àmbit esportiu, l'equip ha tornat aquest matí als entrenaments per preparar el partit de dissabte contra el Valladolid. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just pactarà amb el sector industrial del municipi una iniciativa per tal de potenciar la creació de llocs de feina. Es tracta d'una idea a través de la qual el consistori pagarà a les empreses dels polígons de Sant Just la meitat del que costi contractar a una persona. És una alternativa als plans d'ocupació que duia a terme l'Ajuntament amb aportacions de la Generalitat. Segons l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, l'Ajuntament té la capacitat suficient per seguir fer plans d'ocupació, però que les administracions supramunicipals no els hi permeten, en el context de seguir reduint despesa i deute. Per això, amb aquesta iniciativa, amb el sector industrial de Sant Just es farien contractes temporals al nostre municipi, a persones que no tenen feina i, a més a més, es reforçaria la indústria. Aquest diumenge, Sepa Alnús Ecologistes de Catalunya prepara una nova sortida naturalista, en aquest cas, per descobrir bolets de tardor a la vall de Sant Just. De tant en tant, l'entitat organitza aquest tipus d'excursions destinades a prendre coses sobre el nostre entorn natural més proper i la de diumenge serà també un safari fotogràfic. Per tant, qui vulgui assistir-hi podrà portar la càmera de fotos i fotografiar els bolets que hi vegi mentre es van donar detalls dels bolets que s'hi troben. No cal fer inscripció prèvia per participar-hi, és una activitat que començarà a les 10 del matí a la plaça Verdaguer, que serà el punt de trobada. I a més a més, si fa sol, s'aprofitarà la jornada per identificar les papallones de la vall. Una experiència que l'entitat ha fet més d'un cop i que a la primavera recollirà en una exposició a Can Ginestar. I acabem recordant que des d'aquest vespre i fins dijous es podran fer les inscripcions per participar de la 17a caminada popular de la CEAS per Collserola, que es farà diumenge. Us hi heu d'apuntar al local de la CEAS de 8 a 9 del vespre o bé al mateix dia de la caminada, a dos quarts de 9 del matí, just abans de la sortida. La ruta començarà al Patí del Roure de la Taneu i passarà per Can Ferriol, la Torre del Bisbe, Valdonzella i Coll de Can Solanes. Al web de la CEAS, www.sanjus.org barra CEAS, trobareu tota la informació al full d'inscripció i al programa. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora als Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, www.radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia. Fins demà! Just a la fusta. Passen 12 minuts de les 12, saludem a aquesta hora el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, què tal, Carme i tots els oients? Per situar-nos a principis del segle passat. Això mateix. Aquí a Sant Just. Aquí a Sant Just, sí. Quin any ens vam quedar? Ens vàrem quedar al final del 1907 amb una curiositat d'aquelles que ens surten d'entrenar en aquest llibre de la cronologia que deia... L'Ajuntament decideix destituir el metge... Per absentisme. Ja diuen que a tots els metges se'ls hi moren els pacients. Sí, sí. I és ben veritat, no? Però, clar, si no s'hi presentava, encara tenia més facilitats. No diem-ne per què fer. Exacte. I així ho acabàvem al 1907. El 1908 ens diu, per exemple, que les queixes contra els venedors amb volants de viram i de carbó fan que l'Ajuntament imposi unes taxes de 5 i 10 cèntims per cap de viram. Del carbó no en sabem res. Mm-hm. Però diu, si tu vens una gallina, per exemple, doncs hauràs de pagar 5 o 10, depenia de la peça. Per primera vegada trobem notícies de la existència de dos cinemes a societats locals. O sigui, haurem de veure quins cinemes eren, perquè de moment aquí el 1908 només diu... Clar, home, a més a més eren al principi, no de l'histori del cinema. I tant, molt bé, sí, sí, sí. potser un era el Cinejardí, no ho sabem, com que no ho diuen aquí, esbrinarem un dia o altre els dos cinemes que hi havia aquí Sant Just. Diu, a més a més, que s'inicien els tràmits per millorar el camí dels casalots destinat a connectar amb el camí veïnal d'Esplugues a Sarrià. Quin és els casalots? És el carrer que segueix cap a la Mallola i finalment fins a l'escola alemanya i connecta amb Sarrià pel cap damunt de Barcelona. Aquest camí, que en la seva època nosaltres l'anomenàvem la ruta Ho Chi Minh, perquè al temps de la guerra del Vietnam hi ha aquell camí, doncs era una mena de... encara estava per urbanitzar tot aquell carrer de fang i no sé què, i com que de vegades hi havíem de passar, dèiem, la ruta Ho Chi Minh. I, per tant, doncs aquest camí dels casalots, que és el seu nom, en realitat, antic, que ens porta cap a Sant Joan de Déu, Sant Joan de Déu, però aquest que està tocant el terme municipal de Sant Just, que és un centre, i segueix cap a la Mallola i passa per davant de l'escola a Alemanya, etc. Aquest any, 1908, es fa arranjament d'aquest carrer perquè sigui una mica més fàcil de passar-hi, però fins fa quatre dies que hi havia terra, era de terra. Què més passa aquí? Diu que aquest any, després d'un informe del delegat governatiu, on s'afirmava que existia un absoluto desbarajuste en los servicios de contabilidad, té lloc el relleu del recaptador i la suspensió del dipositari. Es va arribar a parlar d'una presumpta malversació de fons per valor de 2.700 pessetes, que era una quarta part del pressupost municipal. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, no? Que es quedessin una quarta part del pressupost municipal, ja déu-n'hi... Aquests es mereixerien una medalla, vull dir, perquè van aconseguir el que potser no han aconseguit altres, una quarta part d'un pressupost municipal. Fantàstic, no? I fins a Sant Just ha arribat els falsos duros sevillanos. O sigui, allò que ets més fals que un duros sevillano, que és una dita que hi ha perquè eren uns duros que imitaven els amadeus i eren falsos. Realment, per tant, no servien de gran cosa més que per enganyar a la gent. Doncs, el 1908 té aquests detalls. Si anem al 1909, que encara podem fer-ho, diu l'arcalde en aquell moment era a Bonaventura, a Urriols i a Malaret. Al Sabentirí s'hi construeixen nous ninxos, una porta, una ossera... i es planten a càssies al camí d'accés. A la banda del cementiri civil també s'hi fan millores. I suposo que això, quan diu del civil, no vol dir el militar, l'altre, sinó el religiós. Que no és laic, com si diguéssim. Llavors, aviam, el ninxo el més car costava 72,50, i el més barat 37,50. Evidentment, si parlem ara de xifres d'aquestes... Passetes, eh? No, estem dient passetes, 37 passetes, el més barat. 72 amb 50 el més car, imagina't-ho. Una altra d'aquelles coses curioses. A l'escola de nenes s'hi construeix una nova comuna. Jo no sé si és que la que tenien era un desastre. O en fan dues. No anava prou bé o alguna cosa així. Segur que s'embussava. Per tant, tenim que el 1908 els fan a l'escola de nenes una nova comuna. Aviam, què més? Comencen els tràmits per la instal·lació de la xarxa d'enllumenat públic a Sant Just. Encara no n'hi havia, doncs. 1909. No, no, 1909. Comencen els tràmits per la xarxa d'enllumenat públic de Sant Just. Mira, com encara era un poble, poble, poble, el 1909. Total, fa 100 anys i 103 anys, o una mica més. Bé, aviam, què passava més? Els carrers del Raval i del Marquès de Monistrol són en procés d'urbanització. Recordem que l'altre dia s'obria des del punt del marquès de Monistrol fins al carrer de la Creu, el tros del carrer Bonavista, s'estava urbanitzant. I aquí ens diu que paral·lelament a sobre el carrer del Raval, que és on ara hi ha tantes obres que estan tirant a terra les cases antigues i es construiran allà, doncs que s'estava urbanitzant aquell tros. I, per una altra banda, el propi carrer marquès de Monistrol també s'estava urbanitzant, que va acabar sent un carrer d'unes cases realment notables. per la seva qualitat i volum. Per tant, estem al 1909 i estem arreglant els carrers i urbanitzant el centre del poble. Tot comença encara. Sembla que faci mil anys de tot això, que hi hagi poble, sí, però que estigui urbanitzat, hi hagi carrers urbanitzats, en fa molts menys. Què més, per exemple? S'acorda? Sí, s'acorda, diu, una alineació més rectilínia pel final del carrer Bonavista. És un tema que hem recorrent, que hem dit que s'acaba, que hi ha una girada una mica cap a la dreta, i que aquí diu, s'acorda una sortida rectilínia. Llavors rebia tothom, ja suposo que si un no estava d'acord i deia, no, no, que ho facin cap a la dreta, el de la dreta, no, que ho facin a l'esquerra, ara diuen rectilínia, que rebaríem tots dos. Per tant, doncs tampoc no s'acaba així, perquè hem vist la realitat, que s'acaba amb una certa girada cap a la dreta quan arribes al cap de vall del carrer Bonavista. Per tant, encara estàvem amb el litigi de cap on s'acabaria el carrer Bonavista. Que sigui la dreta, que sigui l'esquerra o que sigui rectilínia. Clar, clar, és que és complicat aquest carrer en un sentit urbanístic. Llavors hi ha un fet així més general del 1909, que és la crida de reservistes. O sigui, els que estaven a la reserva els criden per anar a la guerra del Marroc. i provoca una protesta popular, el darulls i l'incendi de molts convents a Barcelona. Pensem que és la setmana de la crema dels convents, el 1909, i que passava la història amb el nom de la setmana tràgica, que va ser del 19 al 26 de juliol del 1909. La crida d'aquests reservistes aquí ens ho indica, no com a un fet local, sinó com a un fet important que ens afecta de prop, el fet d'aquests aldarulls, la setmana tràgica de Barcelona del 1909, perquè... Quedava a prop, però relativament, no? També en aquella època, vull dir que és diferent, encara... També hi ha altres ressenyes aquí, en la cronologia, que diu Einstein, doncs, descobreix la teoria de la relativitat, coses que puguin afectar entre planetes. Sí, que té un cert interès, i força interès, en un moment determinat, no? I el 1910, seguim una mica... Sí, sí, tenim temps avui encara. Molt bé, que bé. L'enterra morts ja cobra 110 pessetes l'any. Déu-n'hi-do. Per l'època no està malament, no? No. Són 10 pessetes, menys de 10 pessetes al mes. Esclar, es podia viure això. El sopar de duro... Si parlem dels sopars de duro, crec que hi ha un extra, però que al mes no arribava a 10 pessetes, perquè l'any 110... Déu-n'hi-do, eh? El recurs d'algun propietari no conforma amb la darrera, ja hi som, alineació del carrer de Bona Vista, ni impedeix la connexió definitiva amb la carretera. Veus com és un tema recorrent que fins que es faci el forat, que el govern va rebre amb el sentit que si es volia obrir el carrer hi havia una casa, un parell de cases, una d'elles havia d'anar en l'aire. I es recupera el vell projecte del traçat Estalbert l'any 1908, o sigui, rectalínea, però diu que... Això és el final de la notícia, no? L'Ajuntament ja discuteix adquirir un terreny per fer-hi un nou escorxador. S'inicien tràmits per obrir la carretera de Molins de Rei a Santa Creu de l'Ordre, Vallvidrera i també per millorar l'estat de la carretera reial. Aquesta, la de dalt, la que diu Santa Creu de l'Ordre, és la que ens passa a Ràdio Nostra quan pugem cap a Can Carbonell, el tenis, bueno, tenis ja les masies darreres de... del poble, a sobre, doncs, de Can Baró, etcètera. Aquesta carretera, aquí, doncs, que va de Molins de Rei a Vallvidrera, és la que aquí s'està parlant de fer-la. És una carretera, des del meu punt de vista, magnífica, perquè et deixa al mig del bosc i sembla que qui sap on siguis, molt relaxant, tot i les curbes que té, però és una de les carreteres que a mi m'agrada fer amb el cotxe. M'agrada, doncs, inibir-me un moment... Desfrutar-la, no? Sí, en un moment de dur... vaig a desconectar i pujo cap a Santa Creu de l'Ordre per aquella carretera des de Molins de Rei, per exemple, i baixo per aquí el tenis i baixo per Gran Carbonell, i doncs s'ho val, no? Què més fan aquest any? Aviam. Ah, sí, millorar l'estat de la carretera real. Això ho aniran fent, suposo, cada any. La carretera real, recordem que era un carrer ample, més o menys un carrer ample, que el 1716 i pico, per ordres de Carles III, s'obre aquesta carretera que va parar a la Junquera. De Madrid a la Junquera... doncs bé, la carretera era un fangar, com és normal, quan plou, etc. Fins que s'ha anat arrenjant, es van reduir també el que eren les voreres, es va fer més ample la carretera, el pas, i finalment s'hi van posar allà en bordes i finalment es va asfaltar. I, per tant, aquí comencen a dir, al 1910, que aniran arreglant la carretera també, que ja li convenia, suposo, no? I llavors, què més? Comença a funcionar el recentment edificada fàbrica de pastes de sopagatx a la carretera, Hi havia, encara hi ha l'edifici, que està mig enronat, al davant mateix del Bar Ventura, per orientar-nos més, potser, no?, del restaurant La Bona Aigua, al davant mateix hi ha un edifici bastant gran, que era pastes gatx, pastes alimentoses gatx. Aquí s'hi feia macarrons i tot el tipus de pasta, i tenien gatx, ells es diuen gatx, de cognom els propietaris. I a més a més tenien com a distintiu un ocell que es diu gatx, que és preciós, de colors, que era l'emblema de la fàbrica gatx. I aquest 1910 comença a funcionar la fàbrica de pastes alimentoses, que hi va treballar moltíssima gent d'aquí a Sant Just, no? I era en la carretera reial. Suposa que era un punt també concret que els permetia una connexió més directa amb Barcelona. El ser a peu de carretera, doncs, els anava molt bé, no? I, aviam, per exemple, 1911, tirem encara una miqueta? Sí, tenim un any més, va. Tenim un any, perfecte. Tenim temps per un any més. Ah, bé, em sap que teniu un any. Doncs, perdó. Construcció de l'actual escala de pedra de la plaça Verdaguer a la placeta de l'Església. Sí. Les escaletes que ens porten a anar a l'Església des de la plaça Verdaguer. Cent anys, eh? Des de 1909. L'any passat es van celebrar els cent anys. Aquest any és el 101 d'aquella escala que està impecable. Reconeixem-ho. Una escala que es va fer realment a consciència i el que són els graons estan magníficament bé de pedra, molt ben conservats i tenen 101 anys. com algun veí que ja tenim per allà al mil·lenari. Llavors, què més? Tancament del Col·legi de Monges Carmelites, en un edifici del carrer de la Sala. Recordem-ho, que havíem dit que hi havia una escola de monges, per nenes, i normalment de les cases més benestants que hi havia aquí a Sant Just, que per això abrotaven les nenes de l'escola de monges, que era en el carrer de la Sala, i en el xanfrà, en el passatge petit, pràcticament. I llavors, aquest 1911, es tanca aquesta escola. Hi havia l'abrama, aquelles coses que s'expliquen per embolicar la troca, que quan va arribar mossèn Antoni Notenes aquí a Sant Just, no era partidari de les motges i la va fer tancar. Però és que mossèn Antoni Notenes va venir aquí al cap de bastants anys. Al cap de 6 o 7 anys. És una llegenda urbana. És una llegenda urbana que cal desmitificar. Què més tenim aquí, per exemple? Els costos d'expropiació dels terrenys per obrir al carrer de bona vista, tornem-hi, pugen 3.918 pessetes. Aquestes 3.918 pessetes eren el cost que s'havia d'abonar, suposant, al propietari o propietaris, segons si tocava més d'un, que hi havia pressupost per obrir fins a la carretera. Al carrer del Raval s'hi fan obres d'urbanització. Ja dèiem que seguia aquella organització del Raval. Suposo que ben bé fins als anys 20 i va seguint. Sí. El semanari Sang Jove, portaveu dels republicans autonomistes, crida amb duresa o critica amb duresa el govern municipal amb eslògans com Abaix els cacics. Ja rebombori perquè regidors de l'Ajuntament entren de franc al cinema. Home, bé, és això. Ja començava tot. Ja som, ja. Per la festa major s'organitza el primer concurs de bicicletes. amb un premi de 30 pessetes, i la companyia d'electricitat barcelonesa decideix construir una estació transformadora a l'actual carrer de l'electricitat Vox Populi al barco. M'explicaré. Al carrer d'electricitat, gairebé tocant la Rambla, hi ha un edifici molt curiós, que és de modernisme vianès, que la gent no va començar a anomenar al barco, perquè, de fet, és com un vaixell tombat del revés. O sigui, la quilla la té dalt, etcètera. I llavors aquí, aquesta companyia elèctrica, hi va instal·lar aquesta estació transformadora. Per això també el carrer es diu Electricitat, d'alguna manera, perquè fa referència en aquesta estació transformadora. Actualment hi viuen bastants veïns a dintre. És un edifici que passa, per una banda, molt desapercebut, per l'altra, diguéssim, té un caire inclús una mica misteriós pel fet del tipus d'arquitectura i perquè queda, això que deia abans, bastant recollit i poc vistós, i s'ha posat a carrer Electricitat. I de moment, doncs, ho deixem aquí, si et sembla bé. Perfecte, Pep, sí, sí, repassar uns quants anys i entrem a la dècada, ben bé, a la dècada dels 10, eh? Sí, no, no, ja estarem als 12, perquè hem fet l'11, ja, eh? Però ja ens entrem de ple, vull dir que avui encara arrossegàvem 1909, la setmana que ve... Amb el metge destituït, pobres, malalts. Del que passava just fa 100 anys. Sí, sí, sí, ara entrem als 100 anys, 1912. Molt bé, Pep, doncs ho farem la setmana que ve, gràcies. A vosaltres, bon dia. Que vagi bé, bon dia. Adéu. Just a la fusta. Sant Just en directe. Es la luz de la mañana Desde el este llega Hasta esta cama Con la misma fuerza Es la luz de la mañana Facto de la fe y las flores azules, la luz de la mañana, la luz de la mañana. Moment, aquesta hora per parlar de televisió, per això saludem l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme, bé i tu? Bé, comencem parlant avui d'Antena 3. De fet, és una notícia no d'aquestes destrenes, sinó de tot el tema més de gestió, no?, perquè ha confirmat la seva fusió amb la Sexta. Sí, exacte, ja semblava que ho donàvem per descartat, però finalment el Consell d'Administració d'Antena 3 ha considerat que les condicions establertes en l'acord del Consell de Ministres del passat 24 d'agost, eren compatibles amb el contingut i amb el significat econòmic del projecte de fusió que tenien previst, i per tant, com deia, el dimecres passat es va confirmar aquesta fusió, o millor dit, aquesta absorció de la Sexta per part d'Antena 3. Amb la incorporació de la Sexta, el nou grup Antena 3 suma un total de 8 canals, entre els quals es troba Gol Televisió, que serà l'únic que l'absorbeixen, però en règim de lloguer, i tot això fa que es consolidi, evidentment, el grup Antena 3 com a operador de referència en el mercat audiovisual, i juntament amb el grup Mediaset fa que controli el 85,5% del mercat publicitari. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Tot quedarà bastant repetit en aquestes dues mans, a partir d'ara. Més coses d'Antena 3, ara sí parlem de producte televisiu, en aquest cas és que ofereix a partir del mes de gener la nova temporada de la sèrie Amar en Tempo Revueltos. Sí, una sèrie que actualment està emetent encara a televisió espanyola, ja que la productora Diagonal TV va trencar el mes de juliol la relació laboral que tenia amb la cadena pública i, com deies, va passar a oferir aquest producte a Antena 3, que finalment l'ha comprat, I pels que no la coneguin, diguéssim que aquesta sèrie, Amar en Tiempo Revueltos, és la sèrie per excel·lència de les sobretaules de la televisió a Espanya, ja que des de setembre de 2005, amb set anys d'emissió i més de 1.600 capítols en antena, s'ha convertit en la sèrie diària més llarga i també la més guardonada, no només a Espanya, sinó, per exemple... al Festival de Nova York, on l'any 2007 va guanyar la medalla de plata en la categoria de drama. Per tant, és una ficció força coneguda pels espectadors i també força valorada per la crítica. Des de l'abril del 2008 no ha cedit el lideratge de la seva franja i en la seva última temporada va registrar una mitjana de més de 2,7 milions d'espectadors. I a més hem de dir que són uns espectadors bastant heterogenis perquè... és líder en la seva franja tant en homes com en dones, tots els grups d'edat a partir dels 35 anys, els més petits diguéssim que no, però a partir dels 35 anys sí, a totes les classes socials i pràcticament en totes les comunitats autònomes. Per tant, doncs, bé, Antena 3, de fet, veient aquest èxit que tenia Amarindian Borreu-Voltes de Televisió Espanyola, va ser que ella mateixa va començar a apostar a principis de l'any 2011 per sèries de producció espanyola, com per exemple Bandolera o El secreto del puente viejo, que fins ara han aconseguit millorar considerablement l'audiència de la franja de sobretaula Antena 3. I què passarà ara amb l'arribada de Mare en Tiempo Revueltos? Suposarà el final de Bandolera, que s'acomiadarà al desembre, i a partir del 2013, del gener del 2013, si tot va bé, serà quan s'estreni Mare en Tiempo Revueltos Antena 3. Molt bé, doncs també ja anirem parlant perquè és una d'aquestes estrenes, com dius, de les més esperades. Més qüestions, ara parlem, de fet, continuem d'alguna manera parlant d'Antena 3, no?, perquè s'enfrontarà, dona enfrontament, si més no, de les dues grandes cadenes comercials, Telefingo i Antena 3. Sí, serà demà, en horari de màxima audiència, ja sabem que sempre estan intentant fer-se la punyeta l'una a l'altra, com dèiem, el grup Mediaset d'una banda i el grup Antena 3 que es crearà ara amb l'absorció de la sexta de l'altra, on evidentment els dos gegants televisius i cada nit és un enfrontament a veure qui aconsegueix més audiència i com comentaves i jo també us apuntava doncs demà a partir de quarts de deu a les deu serà quan d'una banda a Telecinco es torni a projectar La Voz que és un programa, un concurs de talents que està venint moltíssima audiència En les seves dues primeres gales ha obtingut un 30,6% i un 31,8% de quota de pantalla. I tot i així, en Tena 3 ha decidit demà estrenar la segona temporada de la sèrie Gran Hotel, que també havia aconseguit molt bones audiències amb una mitjana del voltant del 19% de quota de pantalla. És poquet, per tant s'estan arriscant. És poquet en comparació amb aquest 31,8% que deia que va obtenir la segona gala de la Voz. Més que demà dimecres juga al Madrid. També. Vull dir que pot ser un explosiu tot plegat, no? Sí, sí. La veritat és que ahir ja es van enfrontar, com deies, un clàssic, perquè van enfrontar la segona edició de Tu, que ara més suena, Antena 3, amb la sisena temporada de la que s'avecina a Telecinco. I a més, ahir hi havia la tercera en discòrdia, que és la U de Televisió Espanyola, que no podem dir que ara mateix sigui una gran competidora, però sí que és veritat que els dilluns s'ha aconseguit consolidar amb la sèrie Isabel... I per tant també hi va haver una gran lluita. Déu-n'hi-do, doncs. Sembla que la tardor comença així amb ganes de batalla, amb tot plegat. I parlem ara de Televisió Espanyola, justament, que relega a la matinada del divendres, és a dir, gairebé la d'Esterra, d'Esterra aquest programa. Estamos ocupados, després de les seves baixes dades d'audiència, aquest nom que s'escriu a més sense la E, no? Estamos sense E i ocupados en un dos final. És una cosa que em fa bastanta mandra com a títol d'algun programa. Amb aquest títol que ho comentes. I, evidentment, les baixes d'edat d'audiència, aquest 8,8% de quota de pantalla, que la segona setmana fins i tot va baixar 3,6 punts, per tant, hi ha un ridícul 5%, i fa que Televisió Espanyola gairebé suprimeixi, com comentaves, aquesta sèrie Estamos Ocupados, que s'endarrerirà fins a tres quarts d'una de la matinada i, per tant, ja tindrà encara menys possibilitats. La veritat és que, finalment, aquesta jugada que havia fet Televisió Espanyola d'emetre una sèrie de producció pròpia per estalviar d'esperos, en principi, li ha acabat sortint força cara, de manera que és possible que durant un temps no tornin a intentar-ho. Déu-n'hi-do, doncs d'aquesta notícia passem ja cap a l'última punt del dia, que és que finalment, havíem anat parlant en aquesta secció, s'estrena, senyores? Sí, aquest programa d'humor, senyores, que després de molt de temps d'espera s'ha anunciat ja que s'estrenarà a Neox, no a Antena 3 com estava prevista en un principi, però és que ens hem de remuntar, aquest principi ens hem de remuntar fins a febrer del 2011, que era la primera data que es va donar com a possible estrena d'aquest programa. I la veritat és que l'havíem guardat en un calaix i fins ara no n'havíem tornat a saber res. Per qui no conegui, senyores, que és un format basat en els grups de fans de Facebook relacionats amb senyores, com senyores con la bolsa en la cabeza cuando llueve, senyores que bailan juntas pasodobles en fiestas de pueblo... En fi, tothom més o menys que hagi entrat algun cop a Facebook segur que n'haurà llegit algun. I alguns dels protagonistes, actors protagonistes d'aquest programa són Carlos Latre, David Fernández i Jordi Ríos, també coneguts per les seves aparicions a Polònia i Cracòvia. Per tant, suposo que aquí a Catalunya pot ser que tingui força tirada, no?, aquest programa. Sí, el que passa que potser també ha passat una mica també aquesta moda i que no queda una mica com anacrònic. És veritat, ho està pensant, sí. A la vegada que hi ha això dels crups de fans de Facebook, fa temps que no en veig. Clar, i fins i tot en el moment en què es va crear i acabava com que tot això va tan de pressa, no sé, no sé, veurem. A veure, a veure, què tal? A més, també s'estrenen egos, vull dir que també és una altra... Sí, està previst així per un públic més juvenil, suposo, si l'han volgut col·locar en aquesta cadena, també amb aquesta tendència dels grups de televisió d'intentar potenciar aquestes segones cadenes, cadenes de TTT que han nascut fa relativament poc i que no tenen continguts propis, perquè la majoria... emeten reposicions. Això seria una aposta per per l'Antena 3 a favor d'Ameox a l'hora d'estrenar Senyora Esquerra. Molt bé, Alba, doncs moltes gràcies. Avui són aquests els temes més destacats del món de la televisió. La setmana que ve ens portaràs més coses. Exacte, aquí estarem. Perfecte, Alba, que vagi bé. Bon dia. Una abraçada. Adeu. La informació més propera al Just a la Fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta. Sant Jús en directe. I com que de dimarts és moment de parlar de literatura, per això saludem a Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Jús. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia. Avui, ja ho hem dit aquests dies, que tardor normalment acostuma a ser època de novetats editorials, és un dels bons moments de l'any pel sector. No sé si per això, a l'hora de comprar, potser no tant, no? No, però això és amb vistes al Nadal. Sempre les editorials intenten que les novetats ja estan rodades, s'hagin posicionat, de cara a les èpoques fortes que són Sant Jordi i Nadal llavors acostumar a treure alguns dies abans mesos abans fins i tot perquè els títols es vagin posicionant en les llistes dels més venuts doncs comencem parlant d'una d'aquestes novetats que és que ningú no et salvi la vida de Flàvia Company d'Editorial Proa exacte és un llibre que diguem que el títol fa una referència molt clara de què va el llibre, el que ningú et salva la vida. Aquí es tracta d'un parell d'amics que es fan amics en el moment en què un li salva la vida a l'altre. El salvat, diguem, es dedica a la traducció de llibres i el salvador de la vida... és un home dels que es pot dir un home d'èxit, un executiu d'aquests que tot li surt bé, amb grans deportius, disposa de molts diners i de més. Llavors, què passa? Que un dia, quan estan al bar de la facultat, no es coneixien, ells encara, el Víctor, que és l'executiu, li salva la vida a Enzo, que és el que es dedica a la traducció, a traducció de llibres i documents i demés. I com passa això? Després Enzo, en les seves reflexions, arriba a la conclusió que això ho ha fet per impressionar la noia que l'acompanyava. I és que Enzo va agafar una oliva, se la va posar a la boca per menjar-se-la, i aquesta oliva li va tapar els conductes respiratoris. I ràpidament Víctor, segons l'altre personatge, li salva la vida friendly, treure aquella oliva que l'estava ofegant, no? Llavors, què passa a partir de llavors? Doncs que es fan bastant amics. Diguem que Víctor és l'únic amic que té Enzo. Però què és el que passa després? Que després de salvar-li la vida, doncs a l'Enzo li declaren una... una malaltia terminal. Amb la qual, Víctor, aprofitant el... en Deus una, en aquest cas, doncs li fa un encàrrec. I és un encàrrec una mica brut. Mm-hm. i llavors per això és que el títol d'aquest llibre de que ningú et salvi la vida perquè potser el preu que has de pagar és massa elevat. Clar, clar, com en aquest cas. Parlem una mica del personatge aquest de Lenzo, que és el personatge principal i el que està condenat a mort. I és, a veure, ja ho he dit abans, és traductor de documents, llavors una editora en un moment donat entra en contacte amb ell, I li demana... Són dues persones que tenen molt poca relació. Llavors l'Enzo intenta lligar amb l'editora i l'editora li diu que ho té molt malament perquè ella és lesbiana. El que passa és que li demana que ella i la seva parella volen tenir un fill. Llavors li demana esperma per fer una fecundació artificial. Llavors es fa la fecundació artificial, tenen una filla a la qual Enzo no arriba a conèixer però que també té a veure amb el títol del llibre, perquè és Lenzo, abans de morir, deixa una carta escrita adreçada a la seva filla que li han d'entregar quan ella faci 24 o 25 anys, on li explica tot el que ha passat i la recomanació és que ningú no et salvi la vida. Està bé, doncs queda tot ben... Sí, és un llibre que jo l'he trobat molt interessant. A més a més, molt ben escrit, un llibre d'unes 200 pàgines, més o menys, i bastant amè. A veure, hi ha passatges que són una mica dursos. Per exemple, a veure, quan Enzo està ja en la fase terminal, hi ha unes converses, allò, és que parlen de la mort com una... Bueno, ja és una cosa ineludible, no? Ell ho té clar, que és ineludible. Llavors, truca al seu metge i li demana que l'endemà vingui ja i ja acabem d'una vegada que no vull esperar més. I després l'afredor en què Víctor l'encarrega a Enzo que elimini una persona que pot acabar amb la seva exitosa carrera. Pel tema aquell que deia abans, em deus una. Me l'has de pagar. doncs això, Flàvia Companys, em sembla que està traduït al castellà, em sembla que està traduït al castellà, i en català està editat per prova, la col·lecció Tot Ben. Doncs és la primera recomanació d'avui, passem cap a un dels títols que també està sonant més els últims dies, de fet va sortir la setmana passada, em sembla, no?, a Mercats i Més No, que és Les Leies de la Frontera de Javier Fercas. A mi m'ha recordat molt, o m'està recordant perquè encara estic amb ell, m'està recordant molt als soldats de Salamina. Explicaré una mica, en el sentit que l'estructura i la tècnica que ha fet servir el Javier Cercas per aquest llibre és similar. Als soldats de Salamina, recordem, hi ha un periodista que es dedica a buscar personatges perquè hagin tingut relació... amb un altre personatge de la Guerra Civil, que va ser aquell que no va donar mort al Rafael Sánchez Mazas, no? I aquí una mica l'estructura és igual, també és un escriptor que es dedica a entrevistar gent que ha tingut relació amb el Zarco, que era un delinqüent de Girona dels anys 70, no? Llavors aquí ens trobem, a veure, el personatge principal és el Canyas, em sembla que de nom era Vicente o alguna cosa així, Vicente Canyas, el cognom segur que... i el Zarco li diu el Gafitas. I una mica l'acció està tota ubicada a Girona, en el que era el casc antic de Girona als anys 70 i als barris perifèrics. I ens ve a explicar una mica la la línia sutil, aquesta frontera que separa el que pot ser una vida normal d'una vida delictiva. Ja. A més, a més, és una cosa que hi ha una certa sutilesa amb això, perquè hi ha el noi aquest, el Canyes, que, diguem, d'alguna manera, els seus amics i companys d'escola i d'institut, arriba un moment que el defrauden i comencen a fer mobbing. Mhm. Llavors, com ell es comença a sentir fort i a sentir-se allò i a poder fer front a aquesta pressió que li fan els seus amics, entrant en contacte amb el món de la droga i la delinqüència. Com travessa aquesta línia tan prima que ens dibuixa en Javier Cerca en el llibre? D'una manera molt sutil, i és que ell... freqüenta una sala de recreativos, una sala de jocs. Llavors, per allà apareixen un dia, ell estava jugant una màquina de Millón, que era la seva preferida, i apareixen un dia el personatge aquest, el Zarco, i la que és la seva xicota, la Tere. L'aparten de la màquina, acaben de jugar les partides que li quedaven pendents, van posant diners i tal, i després li deixen... li deixen que continuï jugant, no?, i li fan unes preguntes, com quin horari fa el local, a quin hora tanquen, i de més, no? Llavors, a veure, el senyor responsable de la sala de recreatives aquest, quan han marxat aquests personatges, s'apropa a aquest noi i diu que de què han estat parlant, i aquest noi, doncs, li explica una mica... Llavors el senyor li proposa que si li vol fer d'ajudant, a l'hora de tancar sobretot, per no estar l'home sol. I a tot això els delinqüents aquests li han dit que ells es troben normalment en un bar del barri xinès i que esperen que vagi un dia per allà per parlar amb ells, que tenen un cert interès. Llavors el noi aquest dubta bastant de si anar o no anar fins que un dia decideix passar-se pel barri xinès. I allà es troba amb tota la pandilla i s'adona que el que intenten és fer un atracament a la sala de recreatius. Llavors en una conversa privada amb el Zarco aquest noi li diu que sí pensàvem fer un atracament. I diu, que per què ho preguntava? Diu, perquè aquest senyor no el podeu atrapar. I l'Ocerco li diu, que és col·lega teu. Diu, sí, és col·lega meu. Diu, ah, doncs sí, és un col·lega teu. Llavors, no l'atracarem. No l'atracarem. Digue-li a aquest senyor, que pot estar tranquil, que ningú l'atracarà. Però, com dèiem en la novel·la anterior de la Flàvia Companys, em deus una. I aquest en deus una... També torna a ser... Exacte, és que en aquest mundillo, diguem, aquesta una que deus, en un moment o un altre l'has de pagar. I com la paguen? Fent-li allò que passi a formar part d'aquesta banda de delinqüents. I amb això em referia que són aquestes línies tan subtils, d'aquesta forma tan subtil, és com el capten aquest noi i el fan que entri a dins de la banda delinqüent. No delinquint ell, no delinquint, però sí, siguem còmplice de la banda, siguem observador i fem transmissió d'informació. Molt bé, doncs aquest és l'argument de les leies de la frontera, de Javier Cerques. Passem ara a un últim llibre, en aquest cas, doncs, per un altre tipus de públic. Es tracta de La casa de les pors, de Ricardo Alcántara. Sí, està publicat per Baula. Això és un llibre que el Baula el recomana a partir de vuit anys. Jo normalment faig una llei d'aquests llibres i i veig que generalment un lector normal no té accés encara a aquest tipus de llibre. Les editorials crec que ho volen adelantar tot una mica massa. Sí, de vegades tinc la sensació... Algunes editorials concretes, i Baula és una de les que em fa la impressió aquesta. La Casa de les Ports. És un llibre que està adreçat a la contraportada Ports a partir de 8 anys, El personatge té uns 10 anys o alguna cosa així, i és un llibre per ajudar a vèncer les pors. Es tracta d'un nen, fill únic, que en certa manera, ell intueix que les pors aquestes que té, en certa manera, els pares també són culpables perquè ell és fill únic. Llavors, té un... Un amic, no perquè encara no han tingut contacte, un company d'escola el que admira, dos anys més gran que ell, i amb el que els seus pares li diu que va a casa seva, però no va a casa seva. El nen el que fa és anar-se'n a un parc d'atraccions i intentar superar la por que li fa, sobretot, pujar al tren de la Bruixa. Llavors un dia es troba amb aquest noi, la seva germaneta, que van a pujar al tren de la Bruixa i ell decideix que després de molts intents i no haver-ho fet, pujar el tren de la Bruixa amb aquest amic i la seva germaneta. Amb tan mala sort que el tren de la Bruixa, quan estan a mig recorregut, s'atura, hi ha un fallo elèctric i s'atura. Llavors, per la megafonia, els diuen que hi ha el fallo elèctric, que eringen les vagonetes, que ja els aniran informant, quan estigui arreglat ja els rescataríem. Però l'altre nen diu que no pot ser, que ell anirà a buscar un telèfon de socors i demanar que hi ha la seva germaneta amb ells i no es poden quedar allà. Que és impossible sortir perquè això és molt laberíntic. No, no, jo he de sortir perquè he de sortir amb la meva germana. Totes l'autoritzen a sortir i li donen unes indicacions. I el llibre és tot del recorregut que han de fer per l'interior d'aquest túnel, que és llarguíssim i passen moltíssimes històries a dins del túnel, fins que aconsegueixen sortir i el que es converteix en l'heroi, diguem, és el noi que tenia les pors, perquè l'altre, en un moment donat, es despista dins del laberint i el recorregut l'han d'acabar de fer entre aquest noi i la germaneta. I així és com el final surt, es retroba amb els seus pares, la seva mare li anuncia que tindrà una germaneta i ell es posa molt content perquè, entre altres coses, parla la seva germaneta, la panxa de la seva mare, dient-li que gràcies a ella ell no tindrà la pressió i la sobreprotecció a la que l'han sotmès els pares i que és part de la causant d'aquest espós. Doncs aquesta és la història d'aquesta casa de l'espós, de Ricardo Cántara, i així acabem aquest repàs per diferents novetats literàries. Ho fem sempre amb el Diego Marcos de la llibreria Ressenya. Moltes gràcies, Diego, i fins la setmana que ve. Gràcies a vosaltres. I després de parlar de literatura és moment de tancar ja aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 2 d'octubre. Un moment per agrair a la gent que ha fet possible aquest programa, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, l'Anna Díaz amb l'actualitat del dia, el Carles Hernández i Rius amb la previsió del temps. Avui hem entrevistat Jordi Agulló de CEPA, el Nus Ecologistes de Catalunya, arran de la sortida naturalista d'aquest diumenge. va buscar bolets per la vall, també amb la Romy Porredón, presidenta de les CEAS, per la 17a caminada popular de l'entitat, que també serà coincidint aquest diumenge. Hem fet tertúlia amb la Mercè i la Cristina, i en aquesta última hora hem parlat de televisió amb l'Alba Cunesa, a més a més hem de repassar llibres amb el Diego Marcos, i també hem fet cuina amb la Carme Madó, i hem tingut temps per repassar la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Us ha parlat Carme Berdoi, tornarem demà a partir de les 10, com sempre, 3 hores de Just a la Fusta. Ara us deixem amb el butllet informatiu de la xarxa i després sentireu el Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno. Marxem i tornem demà, com dèiem, i us deixem ara amb una mica de música als Clems Night. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! Are you still feeling bad that your mother left your dad? Are you so sure that everybody lies? Well, guess what? Your pain's been done to perfection by everyone. And the first thing every killer reads is the catcher in the rock. So maybe you should just release the dust Fins demà! És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Continua la conferència de presidents autonòmics al Senat que es troben reunits des d'aquest matí amb el president del govern, Mariano Rajoy. La trobada ha començat a dos quarts de deu del matí i és bàsicament per abordar qüestions econòmiques com, per exemple, el repartiment en la reducció del dèficit públic. La trobada arriba, però, marcada per la tensió entre el govern català i el govern central després del nou rumb sobiranista que el president català, Artur Mas, ha fixat per a Catalunya. De fet, en els primers minuts d'aquesta trobada s'ha vist el president Mas assegut al costat de la vicepresidenta Soraya Saez de Santa Maria amb posat seriós i discutint alguns aspectes de la documentació que el govern central ha entregat a tots els presidents autonòmics. Enmig del debat sobiranista, la delegada del govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, ha assegurat que la Constitució garanteix i seguirà garantint la unitat dels espanyols. Barcelona, Montcarvajal, bon dia. Bon dia a la delegada del Govern a Catalunya, Mària de los Llanos de Luna, ha subratllat que la policia està sotmesa a la Constitució que garanteix la unitat dels estats.