Borrasques amb nom: com es bategen a Europa; Premis Gaudí 2020 i agenda teatral (Fellini, Infanticida, Tricicle HITS); Butlletí de Sant Just

Ara estem a la temporada 2019-2020. Llavors, a cada temporada s'elabora una llista de noms per ordre alfabètic, és a dir, que a cada lletra busquen un nom que comenci per aquella lletra, un per l'A, un per la B, un per la C, i sempre van intercalant un nom d'home amb un de dona, perquè hi hagi paritat. El criteri per escollir-los, però, no és del tot clar. Es posen a dir, teòriament, en aquesta llista, noms espanyols, francesos i portuguesos. De moment, fins ara no hi ha hagut cap gallec basc o català. Llavors, què passa? Que en el moment que una borrasca obliga a activar el primer avís per risc important de vent, el servei meteorològic de l'estat afectat, per a la borrasca o el temporal, la bateja. Sembla fàcil, però això és Europa, gent. I no hi ha una única llista de noms al continent, sinó que, actualment, hi ha dos grups de països que s'han unit per fer una llista única. Espanya, juntament amb França i Portugal, i des d'aquest any també Bèlgica s'hi ha sumat, segueixen la mateixa llista amb els noms espanyols, francesos i portuguesos. Però resulta que el Regne Unit, Irlanda i Holanda també fan servir una llista diferent. Com que la mateixa borrasca, per això no pot rebre dos noms diferents, si és una borrasca que passa per diferents països, per exemple, imaginem-nos que passa per Espanya, per França i per el Regne Unit, clar, quin nom s'escull? Els de la llista del Regne Unit o els de la llista dels espanyols i francesos? Bé, doncs s'escull el nom del país on arriben primer les previsions d'afectacions importants i aquell país li posa el nom que toqui de la llista i la resta de serveis meteorològics l'adopten a partir d'aquell moment. Anem a dir la llista de noms assignats a borrasques i temporals per ordre alfabètic. Tenim Amelie, Bernardo, Cecília, Daniel, Elsa, Fabien, Glòria, Herbe, Inès, Jorge, Karin, León, Míriam, Norberto, Odette, Pròsper, Raquel, Simón, Teresa, Valentín i Wanda. Aquests són els noms de la llista. Bé, doncs explicada aquesta curiositat, ja podem començar la secció de teatre amb la Maica. Bé, doncs explicada aquesta curiositat, ja podem començar la secció de teatre. La mai és gran per les ores. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Doncs bé, són les 12 i 23 minuts. Estem aquí amb la Maica Dueñas per fer la secció de teatre. Hola, Maica, bon dia. Bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora. Com anem? Jo, doncs mira, bastant bé ara, la teva veu no indica el mateix. Què et passa? Res. Refredada. Sí, suposo, suposo. Tants dies de pluja, no? Sí, sí, és que a un, si li cala el fred als ossos i no se'l treu de sobre, això és fatal, fatal. Exacte. Bé, doncs anem a començar per els Premis Gaudí, no? Oh, i tant. Que, bueno, va ser una gala... La vas veure? La veritat és que no, no la vaig veure, no. Estava fent una altra cosa en aquell moment, no podia estar atenta? Bé, la gala va estar més o menys bé, més o menys bé. Aquest any han fet unes quantes coses diferents de l'any passat, i de l'altre, i de l'altre, i de l'altre, han fet coses noves, que em va sorprendre, i no... Positivament, o...? No, i no positivament. Per exemple, l'any passat, bueno, cada any, des que va començar la gala, jo ja saps que hi ha anat cada any, i sempre fan un pica-pica abans de començar l'espectacle, diguem-ne, i després, quan acaba l'espectacle, es fa també una mica de ressupor, que és més lleuixer i més d'això, no? Doncs aquest any han separat la gent nominada, per dir-ho així, tota la gent que fa les pel·lícules, que estan nominades, i les autoritats les han posat a part, i li han fet el pica-pica a ells, i la resta dels convidats, doncs, no ha hagut res. M'ha semblat, bueno... Això, allò del principi o el ressupor? No, no, no, al principi, al principi. I el ressupor, doncs, bueno, com que la gent, doncs, bueno, també han estat separats, vull dir que, bueno, em sembla molt malament. I una altra cosa que han fet, són petits detalls, no?, però, bueno, cada any ha hagut servei de guardarropa. Cada ropa, cada any. Aquest any només hi havia guardarropia per la gent nominada a les pel·lícules, o sigui, per la gent, per l'equip, diguem-ne, de les pel·lícules. El mateix que el ressupor i que el pica-pica, no? Bé, doncs, clar, el discurs de la Isona Passola va ser com cada any, demanant a les autoritats que per favor... Inversió en cinema, sí, que és el cinema que està pitjor de tota Europa i tal i qual. I, com que l'altre dia vam parlar de totes les nominacions i tal, doncs, així molt ràpidament, per la gent, doncs, que segueixi el cinema i que no hagi vist l'espectacle, doncs, direm, bueno, l'espectacle, ja ho sabíem abans que seria una mica teatral, perquè la productora era de Coll de Gom i el director era el Jordi Prat, o sigui, que són de teatre total, i la Moliner també, és de musicals. Home, els números que van fer no van estar malament, van estar bé. D'acord. Van intentar, doncs, que el públic participés en algun número, el públic no va participar gaire, però això ja passa sempre, no? Vergonyes, vergonyes... No, vergonyes no, que, bueno, que... En fi, anem per als premis. Vinga. La millor pel·lícula, en parla catalana, Els dies que vindran. O sigui, que vam encertar, eh?, perquè jo vaig dir que la que més m'agradava era aquesta. La millor pel·lícula, en castellà, La hija del ladrón. La hija del ladrón, que també ho vam comentar, no? Sí, sí, sí, que era el pare i filla. Evidentment, no som nosaltres fades, ni... Perquè eren les que teníem més nominacions, vull dir que... Clar. Era normal que fossin les més... Les més votades, no? Després està per la millor direcció, la Belén Funes, per La hija d'un ladrón. Vaig estar parlant una estoneta amb ella, una noia jove. És la primera pel·lícula de llarmetratxa que fa. O sigui, que xapó, no? Doncs sí. Déu-n'hi-do, té molta... Si és la primera i ja surt, ja despega així, escolta'm. Sí, la veritat és que em va semblar que... I a més a més, és una persona amb molta força i molta, saps? O sigui, que sap el que vol. Doncs això, la millor direcció per a Belén Funes, molt jove, per La hija d'un ladrón. Després tenim el millor guió, també, per la Belén Funes i el Marçal Sebriant, per la mateixa pel·lícula, La hija d'un ladrón. La protagonista femenina se la va portar la Maria Rodríguez, una noia, que també és la primera cosa que fa a teatre professional. Ai, perdona, a cinema. A cinema. I que és la parella del Verdaguer. I que fan de parella la pel·lícula, dels dies que vindran. I és la que van escollir com millor protagonista femenina. El masculí, també vaig estar parlant amb ell després, és el carrer Lejalde. Ah, sí. Mentre es dure la guerra. Mentre es dure la guerra. Ho vam estar comentant també aquí la setmana passada, te'n recordes? Sí. I, bueno, estava content, evidentment, perquè un premi sempre va bé, no? I sempre t'agrada que t'ho donin. però estava molt reivindicatiu, no? Amb el cinema, amb la falta de diners, amb la falta de... Vaig estar parlant amb ell i estava... Molt guerrillero, no? Sí, sí. Dintre del que és el seu caràcter, per entendre's, no? Com millor actri secundària, la Laia Marull, per l'innocència. L'actor secundari, l'Enric Auquer, que t'ho vaig comentar, per qui en ayer ho mates, te'n recordes com hem comentat? Sí, sí. Doncs et sembla bé, suposo. O i tant, em sembla perfecte. Sí, sí, sí, ho va fer molt bé, ho va fer molt bé, la veritat, sí. Després, bueno, la pel·lícula documental El quarto reino, El reino de los plásticos, per la millor pel·lícula europea O que arde, per la millor pel·lícula de televisió i també amb això estic absolutament d'acord, La Catedral del Mar. Ah, sí, això sí que me'n recordo com... També ho vam comentar, que per mi era la millor, és una minissèrie fantàstica i meravellosa, La Catedral del Mar, i després ja, bueno, va el muntatge, la fotografia, tot això. Els premis més importants o que més li agrada al públic saber són aquests que hem dit i jo crec que no va haver-hi massa sorpreses, perquè... No? Ja. No, perquè la millor protagonista femenina, jo estava entre la Greta Fernández, que és la de la hija d'un ladrón, o la Maria Rodríguez, o sigui que no ha hagut massa sorpresa. Potser, potser, el carrer Alejalde, mentre ha durat la guerra, ha estat una sorpresa, però, vaja, com que ha tingut molt, molt, molt bones crítiques amb aquesta pel·lícula, doncs tampoc ha... Jo crec que no ha hagut, en realitat, cap sorpresa. Hi havia alguns que estaven nominats en dues categories. Sí, l'Edu, l'Edu Fernández, per exemple. L'Edu Fernández i l'Aina Clotet, no? Sí, sí. Aquests, en canvi, no... No, l'Edu Fernández no va anar-hi ni a la cerimònia. Oi? Perquè, sí, sí, perquè jo el vaig estar, no buscant, però, vaja, com que allà ens coneixem tots i parlem amb tothom i tal i qual, i no el vaig trobar ni anar al pica-pica del principi i vaig pensar, arribarà més tard. Bé, però després, quan vam posar els que estaven nominats, que sortien per pantalla, ell no estava a la sala. O sigui que, suposo que està a Madrid rodant una pel·lícula. I amb el que sí que vaig estar parlant molta estona va ser amb el Joan Pere, que ja saps que està fent el padre de la nòvia. Sí. Està l'avui a veure, veus? Sí, està molt content. Sí. Diu que va molt bé de públic. Que bé. I que està fantàstic. L'altre dia vam fer una festa per celebrar les 100 representacions. Ostres! Sí. I bueno, estava super, super content i feliç. Anava amb la seva dona, evidentment, sempre que va a coses d'aquestes van tots dos junts. I bueno, vaig estar parlant amb tothom també, o sigui, perquè justament el pica-pica d'abans i el pica-pica després és per això, per retrobar la gent que potser fa un any que no la veus i que són gent des de teatre, de cinema, que coneixes, no? Bé, anem ja a parlar de teatre. Vinga, parlem de teatre, llavors. Em sembla bé. Mira, primer comencem recuperant una mica el costum. Començant per dir un espectacle per nens. Per nens. que és super xulo i que l'han prorrogat. Ah. L'han prorrogat perquè està tenint molt, molt d'èxit i jo penso que val la pena, si teniu nens petits, començar a portar els nens al teatre. És els músics de Bremen. Ah, caram. Els músics de Bremen, és un musical, evidentment, han prorrogat el Teatre Gaudí de Barcelona. Ja saps que el Teatre Gaudí, quan es va obrir, ja fa uns quants anys, ja, el director i el programador del teatre va dir que ell obria aquesta sala perquè li agradaria dedicar-la als musicals. Ah. I més o menys ho està aconseguint. Més o menys, alguna vegada no, però vull dir que està programant bastantes coses musicals des que va començar. Bé, doncs el clàssic infantil dels músics de Bremen, en aquesta ocasió, doncs, es reinventa una mica. D'acord. Tots els personatges toquen instruments. Sí, com és a la realitat. Com és natural, no? Sí. I la veritat és que val la pena. La direcció escènica és del Joan Oliver. La versió teatral és justament del propietari del Teatre Gaudí, que és Célebert Blanchet, que abans tenia dos teatres, tenia el Gaudí i el Versus, i fa un parell d'anys... El va vendre o...? Va vendre el Versus. D'acord. Ara ho porten altres. I... Que es diu Versus Glòria, no? Ah, exacte. D'acord. No ha canviat res al teatre, però l'han canviat una miqueta el nom, sí. I ara es dedica plenament a la Sala Gaudí, que és la primera que va obrir. i després hi ha una guitarra, un piano, un violí i un violonxel. Vale. I la veritat és que és una història xula, ho fan molt bé, i penso que és una bona manera de... Bé, de passar una estona... De passar una estona tota la família junts, perquè és un musical, vull dir que pots perfectament anar-hi amb els crius i passar-t'ho bé. Sense dubte. Doncs després tenim un espectacle que només estarà dissabte i diumenge. Aquest cap de setmana. Sí, aquest cap de setmana. Que m'ha sorprès una mica. He estat mirant un tràiler que m'han enviat i són una gent que també fan una mena de musical, però un musical no tan clàssic com els que estem veient, i canten a cappella. canten a cappella cançons que són superconegudes, que tu les pots cantar també, i jo també, però ells les canten a cappella. I la història va una mica de quatre aborígenes d'un planeta, que podria ser el nostre, però que també podria ser un altre, i estan disposats a conquerir el públic de la sala, parlen amb ells, es mouen també per la sala, van maquillats com aborígenes, o sigui, no se li veu pràcticament la cara, de tants colors que porten a la cara. I la veritat és que pinta molt bé. Ja dic que m'han enviat un vídeo que he estat veient i està superdivertit, superdivertit. Són quatre veus i el que passa aquí és com una mena de tragicomèdia a cappella, es veu, doncs, a l'amo de la tribu, o sigui, com, bueno, fan moltes buxeries. Penso que serà un bon espectacle, si voleu passar aquest cap de setmana, només està el dissabte a les 9 i mitja, dos quarts de 10, i el diumenge a dos quarts de 8, a les 7 i mitja. Es diu, que no ho he dit, El títol no l'hem dit. No, The Primattals, o sigui, los primates, en realitat, no? The Primattals, i la veritat és que té molt bona pinta, jo si puc aniré perquè m'ha fet molta gràcia la manera de... Bueno, la manera de moure... De conquistar el públic. Sí, de conquistar el públic, exactament, sí senyora, això és. Després també volia comentar un espectacle que m'ha sorprès molt perquè és un monòleg preciós, preciós, de Víctor Català, de la Caterina Albert, sí? Que a mi em va agradar des d'un bon principi, quan el vaig llegir, i fa anys ho vam fer també aquí a Just Teatre. Estem parlant de la infanticida. La infanticida explica la història, però preciosa, eh? O sigui, explicar la història d'una noia jove, doncs que es queda embarassada i mata el seu fill. Quan neix. Està ambientat en un medi rural, d'aquests que són molt tancats i molt, no? Vale. I ara, aquesta proposta que ens porta la sala Atrium, de la infanticida, és un musical, parlen i canten. Ostres! Per això dic que m'ha sorprès, no? L'Anélia, que és com diu la protagonista, l'Anélia, doncs, bueno, jo veig un monòleg molt dramàtic, molt, molt dramàtic, i em sembla, bueno, original que es pugui fer en cançons, però també m'ha sorprès, i per això ho recomano, a la sala Atrium, la infanticida, la direcció és del Marc Angelet, i la música de la infanticida, de Víctor Català, la fa la Clara Pella. Ah, caram, mira, s'enjustenca. Exactament, per això ho dic. La música és de la Clara Pella, la dramaturgia és del Marc Rosic, també gran conegut nostre, i està dirigit per el Marc Angelet. i parla una mica de, bueno, d'això, del que li ha costat a la dona ser una miqueta lliure, no? Clar. Jo tinc molt bon record d'aquest text, em va encantar. Justament la Caterina Albert signava com Víctor Català, perquè no era lliure de poder escriure com a dona. Exacte, de dir qui era, i una mica va d'això, el que passa és que, bueno, està ambientat, ja et dic, en una masia de fa molts anys, en un espai reduït, tancat en tots els sentits, no? Sí. I m'ha sorprès, m'agradaria veure-la per veure com resol el tema, el Marc Angelet, perquè és una cosa molt dramàtica i en aquest... Com ho han barrejat, no? Exacte, com ho han fet. Sí, m'han sorprès, vaja. Després tenim una altra cosa, que també hi ha una sanyustenca, encara que no ha nascut aquí. El Teatre Acadèmia ha muntat, per celebrar el centenari de Fellini, del gran, gran, gran, gran director italià, doncs ha muntat un espectacle que es diu Maestro Fellini. L'altre dia vam fer una representació especial, com una mena d'estrena especial, on es va poder veure la Rossi de Palma fent l'espectacle, juntament amb el Mario Gas. Va ser una funció molt especial i ara, doncs, continuen, però no, ja no és Mario Gas i Rossi de Palma, sinó que Mario Gas ho farà aquesta setmana a la Serena Bergano, que per això et deia que és una veïna d'aquí de Sant Lluís. La Serena Bergano... No sé qui és. Doncs és una gran, grandíssima actriu italiana que va treballar també sota les òrdres de Fellini i que, si podem, doncs li farem una petita entrevista la setmana vinent perquè parli. Doncs, el Mario Gas ho fa en castellà, a part d'aquesta primera representació que ja no es farà més, en la Rossi de Palma. Va venir la Rossi de Palma, van fer la representació, va haver-hi unes copes d'això i ja està. Ja la Rossi de Palma ja no està. En aquest cas, el Mario Gas estarà amb la Serena Bergano primer i després amb la Mar Ur de Molins. Amb la Serena Bergano en castellà i amb la Mar Ur de Molins en català. En català. I també pinta bé perquè, bueno, primer perquè el gran Fellini va fer pel·lícules increïbles que estan reconegudes per tothom i després perquè l'ha dirigit al Guido Torlònia que és el director del Teatre Acadèmia. El Guido Torlònia sempre que parlo d'ell ho dic és príncep. Ah, sí? Sí, sí, de veritat és príncep. Príncep. I és el que està dirigint ja fa uns quants anys al Teatre Acadèmia. ell també ha fet pel·lícules ha dirigit pel·lícules coneix molt, molt, molt bé tota la història de Fellini tota la seva vida el va conèixer també i llavors penso que serà un un espectacle interessant perquè es podran també veure doncs escenes escenes de pel·lícules del director de Fellini i a més a més perquè són actors meravellosos ja saps que Mario Gas per mi és com actor fantàstic i com a director és lo más de lo más la la Serena Bergano és una dona que ha fet moltíssim cinema i la Mar Urdemolins m'encanta perquè és una actri fantàstica o sigui que aquesta oferta que fa el Teatre Acadèmia trobo que és molt interessant el Maestro Fellini des del 22 de gener al 16 de febrer comença en castellà la primera setmana amb la Serena Bergano i després amb la Mar Urdemolins en català què més tenim? tenim més coses el que veure sí tenim una una obra que jo no la vaig poder veure em va fer molta ràbia perquè ja saps que el Teatre del Raval fa la mostra de teatre cada any i en la mostra de teatre es presenten molts espectacles que uns guanyen i uns no guanyen però curiosament gairebé moltes vegades els espectacles si valen la pena si són bons després passen a altres sales encara que el Raval o sigui el Raval està en la sala de Raval només el primer premi diguem-ne el primer premi després té dret a fer les representacions allà però altres espectacles que no tenen premi després passen a altres sales i ja ha passat unes quantes unes quantes vegades o sigui que és una mena de tràmpoli el que fa el Teatre del Raval per a alguns espectacles i aquest és un d'ells es va presentar a la mostra de teatre i ara el podem veure a la sala Fènix la companyia és la clandestina la sala Fènix l'ha programat dins d'uns espectacles que està fent que ja ho vam parlar en el seu dia quan va començar el cicle de cicle de memòria històrica s'han fet coses molt interessants durant aquest cicle de memòria històrica i en aquest cas doncs la companyia clandestina presenta Fuga estarà els dies 22 23 24 25 i 26 d'aquest mes de gener o sigui que no hi ha masses dies per anar a veure-la el divendres 24 és a dir demà hi ha un col·loqui postfunció amb un historiador que sap molt de la història de la guerra civil que és el Jordi Barra i la història és bueno és la relació per entendre's entre entre l'avi i el net però durant la guerra durant la guerra durant la guerra civil espanyola l'avi doncs ha desaparegut el noi corre cap a casa dels seus pares per dir que han de sortir a la recerca del seu avi l'ajuden voluntaris que estan organitzats per protecció civil en fi diguem-ne que fuga és la relació concreta entre l'avi i el net i és una obra interessant i a més a més ja dic quan la van fer a la mostra de teatre va tenir molt d'èxit i va quedar finalista una altra cosa també curiosa que em sembla curiosa a veure sí el teatre de la gleba que a vegades parlem d'ell que és un teatre molt molt molt petit molt petit jo gairebé diria que és el més petit que ara mateix hi ha diria jo és petitíssim doncs estan fent una obra que es diu Estabat Mater Estabat Mater és una una història sobre una prostituta que el seu fill ha desaparegut i que després d'estar intranquil perquè ha desaparegut resulta que l'ha detingut la policia i l'està acusant de terrorisme i llavors bueno és una mica això no el dolor d'aquesta mare no i explicar una mica doncs parlem una mica de desheretats de la terra no de la gent que no té no té una vida tan còmode com la nostra no i que han de sobreviure allà com poden és un monòleg és d'Antonio Tarantino la l'obra i la veritat és que penso que val la pena d'anar-hi perquè tracta un tema doncs molt molt d'avui dia no que està passant molta gent jo bueno coneixo una o dues persones que els seus fills han hagut de marxar perquè si no doncs estarien a la presó no i llavors bueno una mica parla d'això de de l'angoixa que té una mare quan quan perd un fill i no sap ben bé ja on està i després s'enaventa que està que està amb la policia i després ja per acabar si et sembla bé sí anem a donar una notícia que l'estem donant ja fa molt de temps però que ara ja ja ja està aquí a veure perquè a partir d'avui doncs podrem veure el Teatre Coliseum Hits Hits és el millor del millor del millor del tricicle del tricicle ara sí que segur perquè a més a més ja he parlat amb un d'ells és segur que és l'última cosa que fan perquè jo dic aquesta gent porta dos anys fent l'últim l'últim i l'últim espectacle i l'últim i l'últim i jo bueno doncs res tu ara sí ara sí pensa que ho estan fent al Coliseum que és un teatre enorme dels més grans que hi ha a Barcelona i bueno estaran del 23 de gener fins al 29 de març és una llarga temporada i és veritat que el que han fet és agafar el millor de tota la història del tricicle són entranyables a mi em fa molta pena que deixin de fer el que feien perquè són molt bons i no no hi ha un altre tricicle diguem-ne per continuar relleu generacional exacte no no n'hi ha llavors en sac breu que marxin però ara ja sí que és l'última vegada l'última ocasió que podeu anar a veure al Teatre Coliseum hits el millor del millor del millor de tricicle a partir d'avui del dia 23 i fins al 29 de març les crítiques d'aquest espectacle que ja les tenim han estat fantàstiques i meravelloses com no podia ser d'una altra manera i jo crec que val la pena val la pena d'anar a acomiadar-se a la tricicle que tan bons moments ens han fet passar tan bons moments i crec que val la pena d'anar la veritat la setmana que ve parlarem també d'una altra persona de Sant Lluís ah molt bé avui hem parlat de la Clara Pella de la Clara Pella i de la Serena Bergano i la setmana que ve parlarem d'una altra persona que també estarà fent teatre a partir de primers de febrer i que és també d'aquí de Sant Lluís i després una obra he dit per acabar però tinc una obra aquí pendent que també crec que pot estar bé es diu Reservoir Cuts aquesta em sona d'haver-la escoltat d'haver-la escoltat anunciada parlar d'ella la fan a la Quitània Teatre la dirigida i la Xènia de Reuant que és la filla del Reuant del Ricard Reuant i la la obra l'ha escrit també el Ricard Reuant juntament amb la Carolina Corbillo són tot dones està ambientat en l'ambient Tarantino perquè ja ha creat un ambient el senyor Tarantino i una mica segueixen el mètode Reservoir que és molt de Tarantino i el que explica és que són unes quantes dones que volen fer un atracament i és una comèdia una comèdia una comèdia que et farà et farà riure però també et farà pensar fins quan la fan Maica? des del 16 de gener va començar i està i està més o menys un mes a l'equitanya teatre i val la pena d'anar-hi és bueno Ricard Reuant és el que l'ha escrit en la Carolina Corbillo i i el repartiment és 100% femení està format per Yolanda Sicara Laura Pau que era l'Alvinyana Patricio Paisal Cristina Murillo i Geni Sánchez es va estrenar a Madrid va tenir molt d'èxit i també es va estrenar i no em preguntis per què perquè no ho sé a Bucarest a Romania no sé si aniria al Festival Internacional de Teatre de Teatre d'Europa pot ser jo vaig estar a Bucarest precisament amb el Teatre Llura presentant una obra ja fa anys justament al Festival Internacional de Teatre Europeo que ho van fer allà però no sé per què està estar a Bucarest no sé parla amb humor de temes importants com el feminisme el racisme i altres diguem-ne problemes que tenen les minories socials a la Quitània a la Quitània la podeu anar a veure cada dia i penso que també pot estar superbé per passar una estona divertida que et farà també pensar en les coses que estan passant al voltant nostre molt bé i Maica això és tot no? sí ho deixem aquí jo volia acabar amb altre cicle però mira ha sortit ha sortit l'altre ha sortit l'altre escolta'm sempre hi ha coses d'última hora sí la veritat és que sí fins la setmana que ve doncs Maica una abraçada i ens trobem la setmana vinent adeu adeu bon dia bona setmana doncs bé ràdio gens això ja s'acaba ja gairebé són la una del migdia això vol dir que ens hem d'acomiadar demà tornarem aquí al Just de la Fusta divendres demà a les 10 del matí i fins la una també us estarem fent companyia més notícies més seccions més novetats actualitat informativa de tot aprofiteu aquesta tarda que comença aquest descans de borrasca de temporal i sembla que el cel ja està més clar per tant a gaudir de la tarda una abraçada em recordeu plaça Mireia de 5 a 7 de la tarda Talla Tell me something girl Are you happy in this modern world Or do you need more Is there something else you're searching for Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La Ràdio de Sant Just La Ràdio de Sant Just La Ràdio de Sant Just Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. És la una, bon dia. El Consell de les Dones es reunirà avui en la que serà la seva primera trobada de l'any. Una reunió d'aquest òrgan participatiu que vol treballar en primer terme les activitats de cara al 8 de març. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies, edició migdia d'avui, 23 de gener. I tot seguit repassem la resta de titulars. La Diputació de Barcelona preveu aprovar un programa d'ajuts per a emergències municipals la setmana que ve. Una injecció de diners per als consistoris que permetria, per exemple, fer front a despeses derivades pel pas del temporal Glòria. I segons dades de l'ATM, el transport públic de l'àrea de Barcelona ha experimentat, amb el tancament del 2019, un creixement del 3% en el nombre de viatges realitzats per persones usuàries. I aquesta tarda, l'historiador de l'art, Xesco Ramos, oferirà una xerrada dins dels cursos de l'Aula d'Extensió Universitària per parlar sobre la figura de Leonardo da Vinci. Ramos, però, vol aportar una mirada sobre el geni que explori la seva relació amb la dona. Bon dia de nou, passant dos minuts de la una del migdia. El Consell de les Dones es reunirà avui en la que serà la seva primera trobada de l'any. Una reunió d'aquest òrgan participatiu que vol treballar en primer terme les activitats de cara al 8 de març. La convocatòria, però, també vol servir per informar sobre diferents temes a les persones assistents. Entre elles, la posada en marxa del nou servei d'informació i atenció a la dona, la creació d'una comissió per continuar incorporant la perspectiva de gènere al nomenclàtor del municipi i l'inici del procés de certificació del distintiu per la igualtat de gènere. Un segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l'àmbit municipal que emet l'associació Forgent d'Ercil. Sant Just Notícies. El Consell de les Dones de Sant Just d'Esvern és un òrgan permanent de participació sectorial de caràcter consultiu creat l'any 2009 amb la voluntat de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de les dones i dels grups en els quals s'integren siguin reals i efectives, de remoure els obstacles que ho impedeixen i de facilitar la participació de la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social. El seu reglament és de l'any 2009 i després de prop de 10 anys de vigència es vol fer balanç i encarar els reptes de futur. Sant Just Notícies. L'actualització del reglament és necessària per adaptar-lo a les noves normatives i lleis, als objectius de la declaració de municipi feminista que Sant Just va aprovar per ple l'any passat i per tal de fer-lo més dinàmic i participatiu. A l'hora, la reunió posarà sobre la taula el futur espai de suport i apoderament de la dona i el Consell servirà perquè les persones que hi assisteixin puguin aportar idees i propostes per fer que aquest servei i espai pugui donar resposta a les diferents problemàtiques de les dones usuàries. La trobada tindrà lloc avui, 23 de gener, a les 7 de la tarda, a la sala de reunions de la primera planta de l'Ajuntament. I la Diputació de Barcelona preveu aprovar un programa d'ajuts per a emergències municipals la setmana que ve, una injecció de diners per als consistoris que permetria, per exemple, fer front a despeses derivades pel pas del temporal Glòria. Tot i així, el programa també contempla altres situacions d'emergència com podrien ser aiguats, nevades o incendis. Sant Just Notícies. En aquest sentit, els ajuntaments podran sol·licitar aquest tipus d'ajuts quan necessitin subvencionar despeses de caràcter excepcional i urgent. Un finançament, tot i així, que s'haurà destinat a netejar i restablir els serveis i infraestructures habituals del municipi o eliminar perills per a la ciutadania. Aquest tipus d'actuacions i despeses no estan previstes en els pressupostos i molts cops els consistoris no les poden afrontar per manca de recursos. Previsiblement, el programa d'ajuts per a emergències municipals s'aprovarà el pròxim 30 de gener. A partir d'aquesta data, els ajuntaments podran sol·licitar aquest tipus de subvencions en un tràmit que serà analitzat pels serveis tècnics de la corporació. I segons dades de l'ATM, el transport públic de l'àrea de Barcelona ha experimentat, amb el tancament del 2019, un creixement del 3% en el nombre de viatges realitzats per persones usuàries, realitzant un estudi amb xifres comparatives amb el 2018. Això representa un total de 1.056 milions de viatges el 2019 que inclouen diferents modalitats de transport, com la xarxa de metro, d'autobusos, tramvia i ferrocarrils. Transport, en aquest sentit, que han registrat 31 milions de viatges més que el 2018. Sant Just Notícies Tot i així, el tipus de transport que ha experimentat un creixement en el nombre de viatges més significatiu ha estat la xarxa de bus de Barcelona, amb una pujada de 7,9 milions de viatges, un increment que ha compartit amb els autobusos metropolitans, que en aquest cas han augmentat en 7 milions el nombre de viatges respecte al 2018, una xifra que amb valors percentuals representa una diferència del 7,3%.