Col·laboració públic-privada, retallades i IBI

a mi. Això és evident. Sí, depèn de com es faci la transició. Perquè aquí no estem parlant de fer coses d'avui per demà. Estem parlant de generar projecte, de generar estratègia de canvi. I segurament de consensuar alguns elements d'aquesta transició cap a l'Estat que necessitem. Perquè és que, miri, si no ho fem, si no ens proposem fer-ho, l'acabarem fent malament. i amb costos molt forts de transició. Jo crec que en molt bona part el futur de molts serveis públics passa per fórmules de col·laboració públic-privat. Jo crec que això hi ha un consens bastant ampli a fer-ho. Ara, les col·laboracions públic-privat es poden fer bé o malament. Hi ha molt bones pràctiques i hi ha també històries d'horror de com han funcionat i de com estan funcionant aquestes coses. La condició fonamental quina és? Que el soci públic sigui un soci intel·ligent i potent. I prevalent, no? I prevalent i capaç de mantenir l'interès públic en aquestes associacions que han de ser win-win, de ganància recíproca, però que necessiten un lideratge públic molt consistent. Quan tenim una administració de muscle... que quan necessita intel·ligència va a comprar-la al mercat. Necessitem fer-ho totalment al revés. Necessitem internalitzar la intel·ligència per poder comprar muscle en el mercat i fer-ho de manera intel·ligent. Aquesta és, des del meu punt de vista, la gran transició que hem de fer. Perquè la sostenibilitat dels serveis públics, I la bona governança del conjunt depèn en bona part d'això. És invertir els termes, però és una inversió. Algú podria entendre que vostè parla de certes privatitzacions? Ho dic perquè són coses que quan s'entenen... No, de vegades és privatitzar la gestió. El que diu Patricia és... A veure, afegeixo privatitzar la gestió mantenint l'accés universal. Mantenint, sobretot, dues coses. El finançament públic o el finançament compartit a través de fórmules públic-privat i la capacitat pública de definir el projecte, els estàndards i garantir la provisió en aquests termes. Dintre d'aquest marc... Miri, podem dir privatització, però, de fet, els serveis continuen sent estrictament públics. Privatitzar, en sentit estricte, és dir l'Estat deixa de fer això, que se n'ocupi el mercat. Jo crec que això, home, és possible que hi hagi algun tipus d'activitat que sigui aconsellable, no li diria que no. quan el mercat ho permeteixi, quan deixi comprar loteries o quan deixi comprar paradors, quan aquest tipus d'activitat... Això vostè té clar que passarà. Segurament, i a més tampoc em sembla malament. Ara, el que és molt important és que els béns socialment preferents, aquells que el mercat no és capaç de proveir amb eficiència i equitat adequada, els governs i les seves organitzacions siguin capaços d'assegurar al conjunt de la societat la provisió. Si això es fa portant el timó només o remant l'hora, això depèn de cada servei i de cada circumstància. Molt bé, em sembla bastant aclaridor. Conceptes, profunditat en l'anàlisi, que és el que jo crec que reclama aquesta societat, que de vegades es queda. Ho ha dit bastantes vegades. Al final, no responguis, ha citat bastant el senyor Longo. Els titulars periodístics. Bé, el món periodístic ha de vendre una idea de forma més o menys atractiva, cridanera, però al final la idea ens la aporten els agents econòmics, socials, polítics, que són els que porten les regnes de la cosa. Nosaltres mirem no de fiscalitzar, sinó d'aportar elements de judici a la ciutadania. Francisco Longo és el secretari general de Sade. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. I el Trident, gràcies. Fins la pròxima, que vagi molt bé. Con radio. El proper dimecres, 6 de juny, viu la tercera festa pels nens del centre d'acollida de Vimpedi. Amb els concerts i actuacions de Maurici Villavecchia i Anna Baratxina, Alfonso Vilallonga, Enric Major, Carles Flavià i molts més. A partir de les 9 del vespre, a la fàbrica Moritz, ronda Sant Antoni 41 de Barcelona. Entrada donatiu 15 euros, cervesa inclosa. Vine al Nepal. Organitza Associació Amics del Nepal amb el suport de Cervesa Moritz i Com Ràdio. ¿Cuando al heredar, en lugar de sentirte un hermano, te hacen sentir como un primo? Catalarre y non ad bucats. En caso de herencia, si tienes un problema, llámanos al 93-201-5727 y encontraremos la mejor solución. Y también en caso de accidentes, compraventas, divorcios, 93-201-5727. Catalarre y non ad bucats. Si tienes un problema, estamos a tu lado. El cotxe han fet de tot per protegir els nens del sol. Cortinetes, tovalloles, ventoses, fins i tot paper de diari. Per protegir-los com cal, instaleu SolarCheck als vidres. Tries la tonalitat, les instal·len ràpid i net i duren per sempre. I on ho fan, això? A SolarCheck. CentrosolarCheck.com No et preocupis, amor. Li pot passar a qualsevol. Sí, però m'ha passat a mi. A la Clínica Masculina Europea li oferim les solucions més avients per ajudar-li a restaurar la seva qualitat de vida sexual amb els últims avenços en diagnòstic i tractaments. Clínica Masculina Europea. Estem a Barcelona, Girona i Tarragona. Informis al 90221 7575. Com ràdio també al Facebook. Entre i fes Magrata. Magrata. Com ràdio. Magrata. Magrata. Com ràdio puntal. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, a les 10. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Al Parlament, aquesta hora comença un nou ple. Avui la cambra catalana votarà si el president de la Generalitat Artur Mas ha de compareixer per donar explicacions per les noves retallades i plans d'ajustos Els comptes catalans. La sessió comença ara amb la sessió de control. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. El ple del Parlament aprovarà amb tota probabilitat la compareixença del president Artur Mas per donar compte de la tercera onada de retallades de 1.500 milions d'euros. La petició la van signar tots els grups de l'oposició, excepte el diputat Joan Laporta, el 15 de maig, i n'hi ha prou amb la majoria simple de la cambra perquè tiri endavant. Artur Mas tindrà un termini màxim d'un mes per donar explicacions sobre el pla de mesures. La compareixença es farà coincidir en una mateixa sessió amb el debat del pla econòmic i financer presentat fa unes setmanes al Ministeri d'Hisenda. La votació de la compareixença de demà es farà cap al migdia després de la sessió de control als consellers i al president de la Generalitat. El ple també aprovarà una declaració institucional contra l'homofòbia i un projecte de llei sobre la captura d'ocells cantaires, com ràdio Parlament de Catalunya. Als mercats, la prima de risc espanyola continua la tendència a relaxar-se. Ara mateix l'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país es troba al voltant dels 500 punts de diferència respecte del bo d'Alemanya. que és el que marca la referència. La borsa espanyola també viu una jornada de guanys moderats. Ara mateix l'IBEX 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, puja un 0,5%. La sessió d'avui als mercats i també a les borses passa per una cita a Brussel·les, on la Comissió Europea farà avui el primer pas cap a la Unió Bancària Europea. La iniciativa pretén crear un protocol d'actuació per quan hi hagi bancs que tenen problemes. La idea és que siguin els accionistes, però també els creditors, i no pas els contribuents, els que paguin el futur... En el futur, la fallida d'un banc Brussel·les vola més que es creï una xarxa europea amb fons de cada estat membre. De la situació del sector bancari i de l'economia espanyola n'ha parlat en declaracions a Com Ràdio el secretari general de Sade, Francisco Longo. Estic convençut. Segurament no compartiria una visió tan catastrofista, tant, si em permet, de titular periodístic com la deliberació. Però, evidentment, estem en el ull del món en aquest moment. Per a Longo, aquest fet que el món estigui pendent d'Espanya no s'ha d'entendre només com una qüestió particular, sinó com una evidència de la complexitat de la governança de la Unió Europea i de la zona euro. La Policia Nacional ha desarticulat una de les organitzacions més grans dedicades a introduir articles falsificats a Espanya i també a Portugal. Hi ha 27 persones detingudes a tots dos països, algunes d'elles a Catalunya i també a Madrid i País Valencià. De fet, el presumpte cap d'aquesta banda viu a Castelldefels, al Baix Llobregat, i dirigia les importacions des de casa seva. A l'operació s'han confiscat 200.000 productes falsificats procedents de la Xina i entre ells milers d'iPhones. Alguns telèfons mòbils d'imitació, per exemple, s'avançaven als quals ja disponibles ara mateix al mercat. En l'actuació policial hi han col·laborat la Guàrdia Urbana de Barcelona i també l'Agència Tributària. Ja ha tornat la normalitat a la línia R4 de Renfa després de patir retards aquest matí. Segons Renfa, els trens de la línia de Sant Vicenç de Caldés a Manresa circulen puntuals des de fa un quart d'hora. El motiu de la demora ha estat una incidència que hi ha hagut a l'estació de Martorell, al Baix Llobregat, que ja està resolta. I pel que fa a les carreteres, hi ha molts pocs problemes a aquesta hora per circular. Raca Duarte Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. De fet, pràcticament normalitzada la circulació, si més no pel que fa a volum de trànsit, sempre hi ha algun motiu que altre. De fet, a l'autovia 2 ha quedat un tram d'obres a l'altura d'Esparreguera, en sentit Barcelona. Hi ha un carril ocupat i continuen les cues, les retencions en aquest punt de l'autovia 2, Esparreguera, sentit Barcelona. A les dues rondes, trànsit que ha millorat moltíssim, encara queda certa densitat, això sí, a la ronda litoral entre Poblenou i la Barceloneta. És tot des del RAC. Bon dia. Com Ràdio. Esports. Bon dia per la Jordi Fervantes. Tot a punt per l'inici de la final de la Lliga CB entre el Barça-Rigal i el Real Madrid. Un títol que es disputaran per desena vegada, blaugranes i blancs, en una final que començarà aquesta nit a partir de 3 quarts de 9 al Palau blaugrana i que jugarà el millor de 5 partits. L'atenció de l'aficionat del Barça, però, està sobre l'estat físic de Juan Carlos Navarro, el capital blaugrana, que durant tots els play-offs està jugant amb molèsties per culpa de la facitis plantar. Carrocega assegura que està preparat per jugar. Jo crec que amb l'Alina i és una final, queden 10 dies, ja s'oblida una miqueta tot. Jo crec que estem treballant per arribar al meu millor moment, aquesta final. He passat per molt i ara que estem a la final ja s'obliga una mica de tot. En futbol pel que fa al Barça, Mauricio Pellegrino ha assegurat en la seva presentació com a nou tècnic del València que el club està preparat pel possible fitxatge del defensa Jordi Alba per al Club Blaugrana. el negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la posta. Molt bon dia, passen 6 minuts a les 10. I comencem aquesta hora una nova edició del Just a la Fusta, d'avui dimecres 6 de juny. Un dia en què començarem, com sempre, el programa repassant les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull a la premsa del dia per saber quins són els temes que marquen més l'actualitat d'avui dimecres. I també en aquesta primera hora parlarem del Temps, Amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb el cel ja una mica més gris i ens sembla que tampoc fa tanta calor com els últims dies. També en aquesta primera hora parlarem de cuina, farem una recepta amb la Carme Madó i a partir de les 11 i 10 entrevistarem el Lluís Monfort, regidor... d'educació per parlar, doncs, de l'augment, finalment, de les taxes de l'Escola Brasol Municipal Marrex, que es va provar dijous passat en el ple municipal. En parlarem, doncs, a partir de les 11 i 10. També, com cada dimecres, tertúlia esportiva i a la tercera hora del programa parlarem de televisió amb l'Alba Conesa. També tindrem la màquina del temps amb la Lea, que avui ens portarà a saber, doncs, quina és la història del biquíni. I a la tercera del programa d'avui també entrevistarem avui mossèn Joaquim Rius per parlar d'aquestes qüestions que van aparèixer ara fa una setmana aproximadament, que és aquest debat sobre si l'Església ha de pagar o no l'IBI. Parlarem amb el mossèn de Sant Jus per saber quina és la seva posició. I també, com cada dia, les notícies curioses amb el Jaume Socarratz. I tot això, com sempre, acompanyat de bona música. Comencem ara mateix. Let's dance, little stranger. Show me secret scenes. Fins demà! Fins demà! Don't seem real at all Like a premonition Of curses on my soul The way I wanna love you Well, it could be against the law I've seen you in a thousand minds You've made the angel fall Won't you dance with me Come on, little stranger There's only one last dance Soon the music over Let's give it one more chance Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 11 minuts a les 10, un moment per posar-nos el dia del que passa a Sant Just. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia, Carme. I comencem parlant d'educació. Doncs sí, parlem d'educació perquè hi ha un centenar de mestres, mares i pares i també alumnes es van concentrar a Can Ginestar per protestar contra les retallades en educació. El poeta Joan Margarit va llegir el manifest que van redactar conjuntament diferents representants de la comunitat educativa per expressar el seu rebuig a les polítiques de retallades en diferents àmbits de l'ensenyament. La setmana passada es va constituir la plataforma per la comunitat educativa formada per pares, mares i mestres de les tres escoles públiques de Sant Just i també de l'Institut. L'objectiu és fer un front comú en contra de les retallades que afecten cada cop més l'educació. La d'ahir va ser la primera acció per fer visible aquest malestar de la comunitat educativa. Els pares, mestres i alumnes es van reunir a dos quarts de cinc de la tarda a les portes de les escoles i van anar fins a l'Ajuntament per debatre i aprovar el manifest en el Consell Escolar Municipal. A les 6 de la tarda, un centenar de persones van concentrar que en Ginestau, Margarit, va fer públic aquest manifest. La concentració també hi van assistir l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i el regidor d'Educació, Lluís Montfort. Amb ell també d'aquesta concentració que va tenir lloc ahir, encara que no estigui impulsada, evidentment, per l'Ajuntament, doncs, si més no... M'imagino que et donen suport tenint en compte que ahir els teníem també participant d'aquest acte. Més coses. Doncs parlem de l'atur, que se'n just creixen 20 persones al mes d'atur... al mes de maig, perdó. Sí, sí que li podríem dir el mes de l'atur perquè ha crescut, però... Sí, exacte. Però de moment encara conserva el seu nom original. Sí, li direm maig. I ja són 800 les persones que no tenen feina. Són dades que va fer públiques al Ministeri de Treball dilluns i que indiquen que són 14 persones més que ara fa un any. Per tant, el municipi que et gira la tendència positiva... Bé, positiva, en el sentit d'acabar a baixar, perquè això a vegades és estrany. Sí, és veritat, eh? Confona una mica. Quan és positiu és que baixa, i quan és negatiu és que puja. Doncs bé, al municipi que et gira la tendència a la baixa dels últims dos mesos. En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya la situació és ben diferent. Al maig, al vasllobregat, el descens va ser d'un centenar de persones... I a tot Catalunya el nombre de ciutadans apuntats a les oficines de desocupació també ha baixat. En total ara n'hi ha 630.932, prop de 4.800 menys que l'abril. Que Déu-n'hi-do, si baixa i n'hi ha 630.000... Exacte, tampoc encara siguin uns xifres gaire esperançadores. Doncs això pel que fa a l'atur acabem parlant d'un acte que té lloc aquesta setmana aquí Sant Just. Doncs sí, un acte per demà. La viabilitat de Catalunya independent és el tema del cinquè diàleg per a la independència organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Un diàleg que serà, com hem dit, demà a l'Ateneu a partir de les vuit. Alfons Durán, president de Knowledge Management Economia, impartirà aquesta conferència. i el fons Durant opina que la situació de fallida no s'hauria produït mai si Catalunya fos independent i en aquest sentit assegura que la viabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada. Una mica el fons Durant parlarà d'això i argumenta també la seva teoria en el fet que Catalunya ha estat un país capdavanter indústria ben al contrari que Espanya. Diu que això li permetria viure d'una manera raonable, malgrat la crisi, si no fos per l'espoli fiscal. En qualsevol cas, el Fons Durant creu que ha arribat el moment de prendre decisions ràpides i deixar de fer volar Coloms i llançar-se cap a la independència, que és una mica el que suposem que dirà demà en aquesta conferència. Doncs això també per demà, acte per demà, podeu apuntar-ho a l'agenda. Doncs d'aquesta manera aquests són alguns dels apunts del dia. Gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 13, 14, 14, 14, 14, 15, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Bona nit. Bona nit. Doncs hem fet esperar una mica avui per començar a parlar de les portades del dia, però saludem de nou el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem, com sempre, aquest rap és pel punt avui. Doncs el punt avui que titula Catalunya demana ajuda a la Unió Europea. El govern sol·licita a la Comissió Europea que supervisi la inversió de l'estat en infraestructures i el motiu és que l'objectiu és forçar foment a prioritzar el corredor del Mediterrani. I bé, doncs això és el que ens destaca avui el punt. També en economia diu que Rajoy vol donar lliçons a la Unió Europea. Aquest titular és el que... El que diu el punt, no sé exactament quin tipus de lliçons el diu. Rajoy respon al setge exigint a la Unió Europea que faci els deures. Bé, doncs... Jo crec que s'enria una mica, no? Per exigir gaire... Rajoy. Sí. No sé, no sé. Més coses. Sense autocars i amb més cues a la Sagrada Família. Doncs avui també ens... Destaca un tema que ja es parlava ahir, d'aquests autocars que ara ja no poden arribar fins al peu de la Sagrada Família, i per tant ara una zona molt més alliberada de trànsit, que els autocars japonesos en un clàssic. A veure, trànsit a peu, segurament. Altres temes del punt avui, diu, rescatar un peatge és més barat que fer una carretera. I es refereix a l'AP2 i l'A27, i ens diu que alliberar el peatge de l'AP2 és més barat que acabar l'A27. És el que ens diu el peruí. Però en principi una cosa no hauria de treure l'altra, no? Clar. El que ens diu, però, és que prolongar l'autovia entre Montblanc i Lleida costa... No, que l'autopista ha perdut un 20% del trànsit i l'alternativa actual, que és la Nacional 240, està gairebé saturada. Val, val. Llavors, que tindria algun sentit més enllà de... i finalment avui el Punt fa una entrevista a Joan Laporta i com a titular més destacat diu que comparteix la ideologia amb Convergència i Unió però que no hi anirà No, és veritat perquè que no hi anirà ja m'ho imagino però sí que és veritat que en general la majoria de qüestions que surten o per exemple això mateix que es debata avui al ple del Parlament que és la compareixença de Turmas crec que tots els vots menys tots els grups, menys Joan Laporta i participen per tant, doncs va una mica lligat amb tot plegat. Sí, en aquest sentit diu que la intenció és que democràcia, que és el seu partit participi en una coalició, ni sigui Convergència, i si no, que s'hi presentarà en solitari. Es diu Democràcia, el seu partit? Democràcia Catalana. No ho sabia. Sempre se li diu Joan Laporta, no? Sí, perquè és l'únic. No, clar, ell va accedir al Parlament amb solidaritat per la independència. que era com una coalició de partits independentistes. I es va cindir... I llavors es va cindir i s'ha quedat amb el seu partit, que és ell, i... Perquè la gent, perquè ho entengui, tothom diu Joan Laporta, no? És que potser és un partit que és ell pràcticament sol. A més, és molt curiós perquè aquest partit, Democràcia Catalana, han difós per la xarxa diversos vídeos de Joan Laporta com una mena de reality. Ah, sí? Sí, i és el dia a dia de Laporta. I potser surt ella de... Doncs llevant-se pel matí, posant-se la corbata... Bé, veurem si té èxit a les properes eleccions. Passem ara a... Hi ha alguna cosa... No, passem al país. Ja està, ja està. Que ens diu que el govern admet que la banca necessita l'ajuda de la Unió Europea. Declaracions també del rei Joan Carles. Diu que l'austeritat per si sola no salvarà Europa. Molt bé. I de Montoro, que diu que les portes dels mercats no estan obertes per Espanya. Rajoy, doncs, demana explícitament eurobons i unió bancària. Les coartades de Dívar es trenquen, per dir-ho d'alguna manera, perquè el que diguis ens va servir la paraula res que bregen. Màlaga i Marbella no reconeix actes oficials amb els que el president del Suprem va justificar els seus viatges pagats. I més coses. L'escàndol de les filtracions omple d'ombres al Vaticà, l'únic detingut, sospitós d'actuar com a agent doble. Aquesta trama del Vaticà que continua... destapant qüestions. Facebook dona els primers senyals d'esgotament, diu que les xarxes socials ja no són un fenomen tan emergent i per primer cop donen aquests senyals d'esgotament. Una enquesta reflecteix que els clients de Facebook estan reduint el temps que li dediquen. Aquesta companyia ha perdut un terç del seu valor en borsa i va lligat també a aquests usuaris que ja no és la novetat Potser ja no es fa servir tant Facebook. Potser apareixen altres sites socials, com Twitter també, que ara està molt en alça. La gent ha de repartir el seu temps. Exacte. Compensa una cosa o l'altra. També se'ns diu que el muntatge secret de la joia romànica de Palamós la Generalitat sol·licita accedir al claustre. Aquest claustre que comentàvem ahir, que és d'estil romànic, que està guardat en secret en una mansió de Palamós i que va ser traslladat i muntat a la finca l'any 59, i són imatges de l'arxiu municipal que avui publica el país. I un parell de punts més del país, que ens diu el Huffington Post desembarca a Espanya, Montserrat Domínguez dirigeix la versió nacional de la Influent Web, i diu l'omnipresència de les marques. Els segells comercials compren fins i tot mencions en novel·les. Per tant, aquest assalt apareix una mica a tot arreu. Doncs seguim amb el periòdico que diu a l'ull de l'huracà, l'economia mundial pendent d'Espanya. Diu, si m'era d'emergència, el G7 insta a Europa a frenar l'hemorràgia del deute espanyol. Front europeu, Brussel·les presenta avui el pla per recapitalitzar la banca amb fons comunitaris i petició d'ajuda. L'executiu reconeix problemes per finançar-se. i reclama al Banc Central Europeu que actuï. Per tant, aquestes demandes de l'executiu espanyol que demana ajuda. Una fotografia també molt destacada al periòdic avui és la de japonesos dirigint-se pels carrers de Barcelona suposadament cap a la Sagrada Família. i diu, on és la Sagrada Família? S'ho planteja com a pregunta, suposo que la feien els japonesos ahir, i diu, el desviament dels busos trasllada a les aglomeracions de turistes. Per tant, el periódico, doncs, sembla que no està del tot content amb aquesta decisió i diuen que simplement s'ha traslladat l'aglomeració cap a una altra zona i que llavors, doncs, Ara hi haurà fluxos de japonesos que miren cap a la zona. Tampoc és tan dolent, no?, que la gent camini. Vull dir, potser és més incòmode pels veïns que hi hagi autocars aparcats. Clar, no sé si els autocars potser aparcaran en una altra zona i col·lapsaran igualment en una altra zona de Barcelona, no ho sé. Bé, més temes del periòdico. Un càrrec del govern emmet tensions de liquiditat en el sistema de pensions i preocupa la paga extra del juliol. Per tant, compte perquè els jubilats sembla que també els perilla la seva paga. Sembla que era una de les partides més intocables. Si comença a tocar-se aquesta, no quedarà res intocable. Si comença a tocar les pensions, no quedarà res. I Catalunya autoritza la Carmeñola Escolar. Aquest tema que també fa mesos que se'n parla. de si els alumnes es poden portar carmanyola per no haver de pagar el servei de menjador, doncs finalment el govern, que sembla que no era gaire partidari d'aquesta opció que ha acabat cedint les pressions de les associacions de pares i mares, i finalment s'acceptarà això. Doncs veurem com funciona. Passem ara al 324.cat, que ens diu que Brussel·les farà aquest dimecres el primer pas cap a una Unió Bancària Europea. També se'ns diu que Rajoy reclama obertament per primer cop la creació d'Eurobonds, és el que hem anat comentant, i que Mas i els presidents Valencià, Balear i Murcià es troben en suport del corredor mediterrani. També se'ns diu que els ajuntaments exigeixen canvis en la llei hipotecària al veure's desbordats pels desnonaments, que és una altra de les informacions d'aquest matí del 304, diu que a prop d'un centenar d'Ajuntaments Catalans han aprovat una moció que insta al govern espanyol, de fet, un d'ells és el de Sant Just, que se sumava també, no és directament en això, però és instar, sí, que hi ha la llei hipotecària, sí, segons el que comptabilitza la plataforma d'afectats. Com que són les institucions més properes als ciutadans, intenten parar el cop, però molts estan quedant superats pel nombre de famílies que no poden pagar la hipoteca, I els consistoris intenten ajudar les famílies, però amb la crisi també tenen cada cop menys recursos. Per tant, mentre no arriben els canvis legals, intenten fer-hi front d'aquesta manera. Se'ns presenten els casos de Badalona, Terrassa o Granollers. Ens expliquen diferents qüestions. I això són més o menys les novetats d'aquest matí del 3.24. Doncs el diari Ara, que obre amb un tema diferent, I diu 4 de cada 10 focs es poden evitar. Després de l'hivern més sec, el govern es preparà per l'estiu més perillosa del bosc. De fet, ja fa unes setmanes hi ha hagut un incendi prou important a Rasquera. Per tant, s'inicia una campanya d'estiu que serà dura, segons avança el diari ara. Altres temes, Espanya admet per primer cop que li cal ajut per als bancs i reclama eurobons. Doncs també segueix amb aquestes declaracions de Rajoy, que segur que està intentant que hi hagi un rescat dels bancs, però en canvi no un rescat de l'Estat. De l'Estat. És una mica que acabarà afectant. Encara que rescatin els bancs, imagino que és diferent, però suposo que també acabarà afectant a tothom d'alguna manera. S'exigeren mesures a canvi. Altres temes d'avui. Arriba 50 ombres d'en Grey, el boom de la literatura eròtica nord-americana. No sé si és... No suposo que és una novel·la eròtica nord-americana i que arriba aquí, m'imagino. RACUDER vol el suport de la Unió Europea pel corredor mediterrani i Rússia i la Xina s'alien com a contrapès a Occident. Ens diu la Unió Nacional. Molt bé, doncs passem ara a la seva versió digital, que com a coses noves ens parla també de Brussel·les que ultima la primera proposta d'unió bancària el Fons Europeu d'Estabilitat preveu crèdits pels bancs espanyols també se'ns diu que Durán i Navarro enfiren l'acord per la clau de la Caixa que el PSC i el PSOE sanificaran la nova relació bilateral el juliol declaracions de Mascolell amb els catalans no s'hi podran entendre sense el pacte fiscal altres apunts se'ns diu també que els núvols han complicat la visió del trànsit de Venus aquest trànsit de Venus que s'havia de veure avui cap a les 5 del matí, que al final, doncs, diguem que... Com s'ha vist? Em sembla que no del tot o no a tot arreu. Ahir van dir al temps que la gent s'havia de llevar a les 6 per veure-ho. Exacte, diu que... Imagina que hi vas a les 6 i no ho veus. Això, s'havia de veure entre les 6 i 17 i les 6 i 49, i a la costa és on hi ha hagut més núvols. En alguns llocs sí que s'ha vist, però em sembla que aquí a la costa ha estat més complicat. No sé si tu t'has llevat per veure-ho. No. Jo tampoc, per tant, no he pogut comprovar. Més quedar-me al llit. A més, s'havien de tenir unes ulleres especials, que tampoc no tinc per mirar-ho. I més coses. Quatre empreses d'alimentació que se'ns surten, malgrat la crisi, i se'ns presenten quatre noms per anar una mica més enllà i recordar-nos que no tot és crisi. I se'ns parla de Freixenet, La Fageda, Guissona o Àrees. És el que ens diu el diari ara. l'avantguàrdia que avui destaca que Europa es compromet a actuar amb rapidesa. El G7 demana a Alemanya que permeti a l'Eurozona ajudar els bancs espanyols i Espanya ho fa tot bé, segons diu el ministre alemany de Finances. Mira. Ens diu que Espanya ho fa tot bé. És curiós perquè surten declaracions cada setmana en direccions oposades, no? Perquè la setmana passada no sé qui era que va dir que Espanya ho feia tot malament i avui diuen que ho fa tot bé. Cadascú segons els seus criteris, exacte Déu-n'hi-do Potem fer cas a qui preferim Rajoy, que segurament farà cas al ministre alemany de Finances es fa fort, diu vol Unió Fiscal i Bancària a la Unió Europea i el rei s'assuma la pressió i reclama més solidaritat a Europa per tant el rei que també hi posa cullerada El govern del PP suprimeix l'esmena Florentino i blinda l'IBEX en economia, en destaca aquest tema i la ministra de Foment garanteix inversió al corredor mediterrani. I, finalment, també avui la Vanguardia diu que revela documents inèdits del contuberni de Múnich, una reunió celebrada avui fa 50 anys, i que diu que surten a la llum documents inèdits d'aquesta reunió. Doncs pot ser interessant, potser, llegir-los. Passem ara a la informació esportiva. Tot i això, abans també m'he deixat un apunt més o menys important de l'ara, que es feia ressò de la portada del diari francès Liberacion, en què el titular, i amb lletres ben grosses, era Sos Espanya. I ens planteja la portada d'aquest diari si es tracta d'un altre cas a Grècia. De fet, hi ha més diaris avui europeus, alemanys i francesos, que també donen bastanta corda a tot el tema... Titular impactant. A Espanya, sí. S'ho poso per aconseguir, doncs, que també a crear aquest alarmisme d'alguna manera. Sí, sensacionalista. Sí, passem als esports. El Diari Esport ens ensenya una imatge de Dani Alves amb el braç trencat. I ens diu, vull quedar-me, és una exclusiva, segons l'esport també. Diu que va passar la revisió. En mèdica, diu, sóc feliç al Barça, no em plantejo continuar en l'altre equip i que evoluciona bé de la lesió. i que podrà disputar els Jocs Olímpics de Londres. Què més ens destaca l'esport? També el Mundo Deportivo ens diu que hi ha Larsons. No, sí. Espera, és que he agafat l'ABC i m'he confós a diari. El Mundo Deportivo ens diu, ai, Larsons. Sí. Que volen un jugador d'estil com Larsons. Diu, el Barça disposa d'un bon número de davanters assequibles si vol reforçar el gol Són veterans de la primera línia que, com el suec, podrien triomfar al Camp Nou. I diu, ens parla de Forlan, Canute, Milito i Klose. Tots són molt grans per això, eh? Tenen 32, 33 i 34 anys. Sí, per això suposo que es refereix a això de Larsson, que quan el van fixar era gran, però va donar un parell de temporades amb un rendiment prou alt. Doncs va barquir llavors la idea del món deportiu d'avui. També declaracions de Xavi... Vam ser respectuosos en la derrota, el Madrid no, i que Barça i Madrid volen aplaçar el seu primer partit de Lliga. Sí. Per què? Doncs no ho sé, la veritat. Potser vinculats amb la Supercopa. Clar, jugant la Super... Sí, no sé, el Barça i el Madrid sempre tenen el calendari molt ajustat, i a més a més aquest any és l'any de Eurocopa, els jugadors arribaran més tard a les vacances... No ho sé, no sé el motiu concret, però suposo que està una mica vinculat amb tot això. Veig que avui no tens el nou esportiu. No, no, perquè més del mateix. Bé, no, en realitat no l'he portat. Però, si vols, mira, parlo d'una altra notícia. Molt bé. I és que aquest vespre, tres quarts de nou, al Barça i a Madrid comencen la final de la Lliga CB. Ah, és veritat? No surt a cap de les sortades d'aquests diaris. Sí, però l'Obrana es juga aquest primer partit i el Barça que arriba amb els dubtes d'Endong i Navarro. De fet, més que dubtes arriben amb problemes físics, però sembla que els dos jugaran aquest partit, ja que estem al final d'emporada i ningú s'ho vol perdre, això. Doncs a veure com acaba. I la premsa de Madrid, com et pots imaginar, parla d'Espanya, l'AS té a portar tots els jugadors, i el Marc que continua amb l'entrevista en exclusiva a Cristiano Ronaldo, que es veu que ahir no en van tenir prou, i avui, doncs, ens para d'altres qüestions avui diu veig Espanya a la final potser han fet amb dos, fa cicles sí, sí, ens sembla que sí que ho hem fet d'aquesta història i també un tema que destacava ahir la Razón curiosament va destacar que a Donosti no posaran pantalla gegant per veure la selecció espanyola molt bé a la portada, no? per així, em sembla no sé si ho sé per la seva portada o la seva versió digital a la seva versió digital, sí Doncs mira, curiós. És destacat, és normal que estaguin això. Sí, sí. Doncs així va tot plegat. Doncs d'aquesta manera acabem aquest repàs per l'actualitat del dia. Gràcies, Sergi. Fins després. Fins ara. La informació més propera al Just a la Fusta. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Dos minuts i tres quarts del matí. Saludem aquesta hora el Carles Aranedi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Per parlar del temps. Sí. Avui fa una mica de fred, no? Sí. Fred? Una mica, sí. Un fred capella. Per què? Jo m'anava a posar faldilla i m'he hagut de posar... Però què dius, loca? Amb accent obert. Que no, home, que no. Que no fa fred, que fins i tot fa xafogor. A mi no m'ha semblat gens. Deu ser el microclima de Barcelona. Una sortida del cor. No em sents. Molt fluixet. Com és? Està a les 12? Sí, sí, ara ho poso a les dues. És estrany, no? Sí, deuen estar els micròfons molt fluixos, llavors. No. Bé, potser sí. Doncs el fet és que sordejo cada dia més. No, teníem els núvols i potser teníem aquesta sensació, però teníem 22 graus a Barcelona avui a les 8 del matí i amb la humitat tan elevada que teníem amb aquests núvols baixos, la temperatura de sensació a les 9 del matí, segons RAC1, pel que ha dit la noia que fa les previsions al matí de RAC1, doncs era de 27 graus. Ah, sí? Sí. Doncs no m'ha semblat gens. No, ja ho veig. T'has posat la rebaqueta? Sí. Bé, perquè anava amb la moto també, però no, no, no. Bé, potser la humitat aquesta al matí tens més sensació de fred, no sé. Però bé, havien en alguns barris, tu també vius en un barri una miqueta alt i també podria ser una mica diferent aquesta referència, però bé, el fet és que bé, que avui és un dia que hem començat amb molts núvols baixos, hem fotut molt la guitza per poder observar, com a mínim, des de la costa central, aquest trànsit de Venus pel Sol. Però sí que hi ha algunes informacions de la gent que se n'ha anat cap a la muntanya de Montjuïc a veure o ha tingut en algun moment d'aquesta matinada, quan traia el nas al Sol, de poder-ho contemplar i han pogut fer fotografies. O sigui que hi ha hagut alguns que han estat privilegiats per poder fotografiar aquesta situació, però també pensem que molts anys enrere, des de la primera observació, que va ser cap al 1970, cap al 1500, em sembla que va ser el primer cop a ser un del 518, no em sembla, no, que ho he mirat. Doncs, clar, s'havien de repartir pel món perquè no sabien ben bé on anaven, on es podia veure aquesta situació, no? Llavors, durant molts anys ha passat aquesta situació, que s'havien de repartir, o sigui, l'Observatori Fabra deia, vinga, va, anem a observar això, llavors distribuir a diferents punts del continent, a diferents observadors per poder, doncs, veure les imatges, no?, i fins i tot ja cap al segle XIX, doncs, poder-ho fotografiar, no?, El fet és que bé, que qui no ho ha pogut veure avui, doncs ho porta una mica clar. No sé tu quan tens pensat... Fins aquí 100 anys, no? Sí, fins al 117. Si no et va bé el 117, ja el 2125. I si no anés bé aquestes dates, perquè nosaltres sempre hi fa fred. Ah, ja l'ha d'estar seguit, aquella època. Sí, o sigui, és curiós. O sigui, tens la possibilitat de veure-ho dos cops... que ha d'aproximadament 100 i escaig anys, i després, quan ho veus el segon cop, doncs ha de passar 100 i escaig anys per poder-ho tornar a veure en un interval de 8 anys. O sigui, el 2004 el vam poder veure, i ara l'hem tornat a veure el 2012, i no ho tornarem a veure fins al 2117, o sigui, uns 100 anys i pico, i després es tornaria a veure 8 anys després, o sigui, el 2125. Si no anés bé això, hauries d'esperar-te 100 i escaig més anys cap al segle XXIII... el 2247, i al cap de 8 anys, el 2255, que és un número bastant maco, doncs ho podries tornar a veure. Vaja, que qualsevol mortal que ens pugui estar escoltant ara o estigui en projecte no podrà tornar a veure aquest trànsit de Venus, com a mínim en directe. Era curiós i divertit poder veure les imatges que Televisió Espanyola va fer referència l'altre dia. Era supercachondo, perquè fins a cert punt ja comencen a tenir les coses clares, perquè deien el trànsit de Venus a la península ibèrica a Espanya no es podrà veure. I deies, com que no? Llavors, en les formes d'ona aquestes, dels i baixos, imaginem-nos una forma d'ona de la part positiva i de la part negativa, doncs tot el que era la península ibèrica, excepte els països catalans, no es podia veure, i els països catalans, sí. Tot el que era el País Valencià, Illes Balears i Catalunya es podia veure. I com és, quan, això? Bé, perquè la Mònica López se li va anar al parolo i va dir que Espanya no es podia veure. Va estar bé, perquè fins i tot, doncs, dius, mira, posats a retallar ho han retallat bé aquesta vegada, no? I diu, Espanya no es podrà veure, és lògic, i fora d'Espanya sí, com és els països catalans que s'ha pogut veure. Llavors, potser ho va dir expressament, no, ella? Bueno, per fer la quitxa, és aquell missatge que queda allà i qui vulgui que l'agafi, qui no, que no. Clar, clar. Doncs re, un trànsit de Venus que recordem que molts anys enrere va servir, a part de l'observació i el bonic que pugui ser, va servir per calcular distàncies entre la Terra i Venus, i la distància de Venus amb el Sol, i va donar una mica més de coneixement a l'astronomia del sistema solar. Sí, també en parlarem amb l'Oriol Regat, perquè ara recuperarem la secció. A més és un amant del Sol, o sigui que segur que no s'ho ha perdut avui. El que passa és que des d'Andorra, no sé... Bueno, si puja ben amunt... És veritat. Els núvols baixos els teníem nosaltres. Els núvols baixos els teníem nosaltres. Gran part de Catalunya s'ha pogut observar des d'alguna zona elevada perquè... Com més cap a Ponent, més complicat era, però vull dir que... No estava previst, no, aquests núvols? A Costa Central sí, sí, portem ja molts dies. Ara ha tret una mica el nas al sol, s'estan obrint clarianes... Anem jugant a això, anem jugant a aquests núvols baixos que estan aquí acumulats, que... que sembla que fins i tot aquest dematí n'és a ploure, perquè queden tan a prop del terra i el sol encara no els està il·luminant la suficient per dalt, i et donen una capa molt fosca, que sembla que hagués agafat el parell molt fort. Jo he estat a punt d'agafar l'impermeable, però he pensat que tu vas dir que no. Però he pensat que tu havies dit que no plauria. No, però me l'he posat, l'impermeable. Llavors, quan estava ja a la porta de casa, he pensat, el Carles no m'ha dit que plogués, no cal anar amb un impermeable. Molt bé. Gràcies, Carme, és dels pocs mortals en aquest... món que em fan cas. No, perquè et faig molt de cas, eh? Carai. Sí, sí. Doncs mira, ja tinc una raó més per viure, veus? Què tindrem, doncs, els propers dies? Doncs tindrem una miqueta més de núvols baixos, al migdia s'obriran clarianes, i avui el que dèiem, és el que comentàvem al principi, a Barcelona ja pica l'eixafogor, perquè aquests núvols baixos el que provoquen d'altra banda amb aquests vents del sud és que la humitat sigui molt elevada, i quan tenim aquests núvols amb humitats elevades, tornem a tenir aquella sensació fastigosa, insuportable, digue-li com vulguis, jo no sé els que disfruten de l'estiu, però aquests moments de tanta humitat, amb tanta xafor, amb temperatures que tiren tampoc no molt amunt, però bé, l'oficient com perquè sigui desagradable, seria la paraula, el fet d'estar fent activitats físiques. Ahir, per descarregar dos altaveus a la trobada aquesta que vam llegir el manifest, per tirar endavant les nostres protestes en front d'aquest ensenyament que ens volen enxufar i que perjudica tantes famílies i tants nanos. Doncs, per carregar i treginar aquests dos altaveus que tenim aquí a la ràdio per fer la xerrada, haver quedat xop de la baix i també, o sigui, dius, hosti, tu, una miqueta menys, que estem al mes de juny i fins al novembre no ens traurem la calor gairebé. Però res, el temps és així, vivim en un lloc on gairebé durant sis mesos del que dura un any, és ugo gos. No és veritat, no és veritat. No és veritat, Carles. Home, no, estant a la platja, quan tens set fas una cerveseta, t'entornes i t'estires, et fas un banyet, bueno, vas fent la teva, dius, bueno, ja s'està bé. Però a partir del setembre ja fa fred, normalment, una mica. El què? A partir del setembre... Molt bé, ja buscarem mitjanes i demà parlarem d'aquest tema del setembre. Si a l'11 de setembre no s'hi pot estar. Tots els polítics allà tiesos fent l'11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, estan tots suant la gota grossa. Sí, això sí. No pot ser. El fet és que tenim aquests núvols baixos. Estem a l'espera, com hem anat comentant, durant tota la setmana de l'arribada d'un front. És un front que aportarà alguns núvols més a la geografia catalana. Nosaltres, com que ja els tenim, tampoc no es conotem massa, però demà al matí, a part d'aquests núvols baixos, tindrem alguns núvols alts. Això pot portar una petita combinació de potser més sol al matí. i a la tarda creixeran nubulades i podrem tenir tempestes. També passaria aquesta tarda, però aquestes tempestes només afecten... zones del Pirineu, sobretot el de Lleida, i comarques de l'interior, sobretot les de Lleida. A la resta difícilment tindrem precipitacions. Demà dijous sí que a la tarda aquestes precipitacions guanyaran una miqueta més de terreny. Sant Just queda al marge, ja ho avisem, però aquestes tempestes de mitja tarda de dijous afectaran Pirineu, Prepirineu, també comarques de l'interior, i aquestes avançarien fins al Pirineu de Girona. Potser a última hora arribarien molt desgastades cap al litoral gironí. Però a la resta, difícilment. Potser alguns núvols, alguna inclusa... però no creiem que arribin a donar precipitació d'aquest frontet de dijous. Divendres al matí més sol, a la tarda es tornen a desenvolupar tempestes que no afecten Sant Just, potser només núvols a última hora, i sembla que dissabte al matí ens quedarà un dia una mica variable, molt semblant al d'avui, que pel migdia a tarda es poden obrir clarianes, a la tarda poden tornar a créixer tempestes a l'interior, no afecten Sant Just, i de cara al diumenge sí que esperem que faci més sol al matí, però que de cara a la tarda les tempestes sí que arribin a Sant Just, o sigui que potser diumenge a la nit, ja no parlem ni de tarda, a la nit pugui arribar alguna cosa. Com la senyora passada. Sí, molt semblant el diumenge passat. Podrien arribar a Sant Just d'Esvern, però bàsicament salvaríem el cap de setmana. I l'altra notícia que no s'atreveixen a dir, que jo vull anomenar, i és el fet que les temperatures, a partir del pas del front, ara tenim vents del sud, molta xafuga, molta calor, avui serà bastant insuportable realitzar tasques físiques a l'exterior. A partir de dijous, després del pas d'aquest front, divendres, dissabte, diumenge, les temperatures tenen tendència a normalitzar-se, baixaran una miqueta, o sigui, no fotrà tanta calor a les hores centrals del dia, o sigui que respirarem una miqueta més bé. Molt bé, doncs gràcies, Carles, ja n'anirem parlant. I tant. I fins ara, que vagi bé, bon dia. Gràcies a tu, via Tartulieta. Just a la fusta, el magazín del matí. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! I ara és hora de ficar-nos en la cuina per cuinar un bon plat per avui dimecres. Per això saludem, com sempre, la Carme Amador. Bon dia, Carme, què tal? Hola, què tal? Bé, doncs seguirem amb la tònica que us vaig anunciar aquesta setmana. D'aquesta setmana, eh?, de fer que agrada la verdura. A menjar una miqueta verdura. Ara vaig a preparar una cosa que a mi m'agrada molt i que tothom segur que sí, que és un quiche Lorraine. Un quiche Lorraine, però el podríem fer en vez de fer-lo amb formatge, amb... amb... Mantega. Amb mantega i tot això el farem a la base del quich, que es pot comprar són aquestes pastes que ja venen semi-congelades, que abans sí que s'havia de fer a mà. Home, la gent que ho pugui fer, mai res millor que ha fet originalment. Tu mateix, i tant. Però avui en dia ja hi ha aquestes facilitats. Ja fa el fet, no? Sí. Llavors, agafem el quich, posem en plats individuals, si pot ser plats de sopa una miqueta grandets, perquè quedi... clar, que pugui fer la forma si pots fer una sencera, millor però quasi ja està més atractiu però bueno, si teniu una safata d'aquestes rodones ho feu, poseu una i serveix per a 4 persones poseu la pasta la pasta de la pasta de la pasta fina que diuen i la poseu allà llavors, amb una paella hem fet amb ceba, ratllada la ceba que no es trobi Si teniu un ratllador, que tothom té un ratllador a casa, ratlleu la ceba, veureu que es fa quasi aigua. Ja està bé, perquè no es tracta de trobar la ceba. La passeu una miqueta al foc mínim amb una miqueta de mantequilla i una miqueta d'oli. Allò si afegiu les espinaques. Poden ser congelades, poden ser fresques. Si són fresques, també les posem a posar directament, perquè es fan enseguida. I si les teniu congelades, el problema dels congelades... és que abans de posar-les, tens que passar-les en una altra paella que deixin anar una miqueta l'aire, perquè si no quedarà una miqueta oliós. Bé, llavors ja tenim, siguin congelades o siguin fresques. Fa un fregapel aquí dintre, eh? Sí, és l'aire. Pots apagar-lo, eh? Jo, en canvi, tinc calor. Que perdonin els oients, eh? Cap problema. Bé, és igual, no sé que aquí està. Sí, s'ha durat bé. En tot cas, teníem la paella. Teníem la paella, teníem a un cantó la ceba ratllada. Exactament. I l'altre, les espinaques, que si són fresques, les posem directament a la ceba. Això. I si no, les deixem a la paella. Perfecte. Llavors, a part, fem una beixamel. Mm-hm. La beixamel, això sí que és fàcil. Es pot fer, no? Farina, però a més farina, perquè la farina millor... Aviam, la teniu que desfer que la llet sigui quasi freda. Perquè si la poseu amb la llet calenta us faran grumulls. Ja. I costarà moltíssim. De desfer-los, no? De desfer, eh? Llavors es tracta aquí de fer una bona beixamel que quedi molt espessa. Teniu que tindre sempre a casa, de veritat, i ja, si me'n recordo, no amb moscada, que és una cosa que no caduca mai a la vida. amb potet, també n'han 5 o 6, si duren, i ratllar-la, no passis mai amb la nova moscada, i ratllar-la en la beixamel. Tallem, ja tenim la verdura, tenim la ceba, i llavors agafarem uns tros de becon fumat, els passarem, els afegirem a les espinaques, a la ceba, barrejarem tot i ho tirarem per tota aquesta, la pasta de quiche, la pasta follada aquesta. ho tapem tot, posem una miqueta formatge arrallat per sobre i ho posem al forn 5 minutets. Molt bé. I això, la quiche l'orella autèntica, és amb formatge i és boquíssima, però és una altra cosa. I aquesta és una quiche amb espinaques i amb fixets. És una bona manera de menjar-se les verdures. Sí, perquè s'ha d'insistir que s'ha de menjar verdures. Mira, doncs aquí estem fent la setmana de la verdura, aquest receptari. Gràcies, Carme. I fins demà. Que vagi bé i bon dia. Les ajudes públiques al sector bancari. Declaracions del conseller durant la sessió de control que està en marxa al Parlament de Catalunya. Albert Garcia, bon dia. Bon dia. La diputada socialista Rocío Martínez Sanpera ha reclamat la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de banquia. Una comissió que pugui depurar responsabilitats, diu, i que velli per la transparència. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha dit que la petició és raonable, ja sigui en el marc d'una comissió d'investigació o d'una altra mena. Hi ha transparència per descomptat per tot el sistema financer i estic segur que serà perfectament raonable que hi hagi comissions que parlin, se'n diguin com se'n diguin i que discuteixin sobre aquest tema on d'altabaix com el que estem passant en tot aquest període, certament justifica una discussió important en seu parlamentària i en les seves comissions. Mas Coley ha dit que cal evitar les presses i les accions precipitades i que encara està per veure si es perdran o no diners públics, com Ràdio Parlament de Catalunya. La Borsa Espanyola consolida la millora que va iniciar dilluns després de registrar la setmana passada les pitjors dades de la història. L'IBEX 35, el principal indicador del parquet madrileny, guanya aquesta hora a prop d'un 3%. I avui també la prima de risc que es continua relaxant i l'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia espanyola acaba de baixar per sota de la barrera psicològica dels 500 punts. Ho ha fet per primera vegada des de fa 12 dies baixar per sota d'aquesta cota. Avui els mercats, les borses i també els inversors estaran pendents de Brussel·les, on la Comissió Europea farà el primer pas cap a l'anomenada Unió Bancària Europea. La iniciativa pretén crear un protocol d'actuació per quan hi hagi bancs que necessitin un rescat. La idea és que siguin els accionistes i créditos, i no pas els contribuents, els que paguin en el futur la fallida d'un banc. Brussel·les vol a més també que es creï una xarxa europea amb fons de cada estat membre. Protecció Civil ha activat aquest matí el pla Transcat per l'accident d'un camió de mercaderies perilloses a l'autopista AP7 amb un roig del camp, al Baix Camp. El camió transportava un sòlid corrosiu que pot alliberar gasos tòxics. Finalment ha vessat hidrocarbur líquid, exactament. L'accident ha tingut lloc a dos quarts de vuit del matí i ha obligat a tallar durant uns minuts l'autopista en els dos sentits de la marxa. A aquesta hora, però, ja s'ha restablert la circulació. Encara hi ha dos carrils tallats, de tota manera, un en cada sentit de la marxa. El Transcat ja s'ha desactivat. Una parella contractada per la Diputació de Barcelona comença a aquesta hora, un viatge per la província per difondre'n l'atractiu turístic. Durarà 15 dies i explicaran com són els llocs que van visitant a través d'un bloc d'internet. Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia. La Jana i en Daniel iniciaran aquest primer dia de ruta al Maresme. Seleccionats com a parella guanyadora, entre 300 candidats tenen l'objectiu de comunicar a través de les xarxes socials els atractius de la província de Barcelona que compten amb el fegell de qualitat. tal com explicava la Jana abans de començar el viatge. Nosaltres intentarem cobsar de cada lloc allò més particular, més peculiar. Anem a llocs que tenen el distintiu cictet. Són llocs que han hagut de treballar molt per tenir aquest certificat i, per tant, això també ho intentarem fer arribar. Els guanyadors del concurs visitaran, entre d'altres indrets, les comarques d'Osona, el Bergadà, l'Anoia o el Baix Llobregat. Tenen totes les despeses pagades i cobraran 1.000 euros per fer difusió del viatge. Com ràdio, Barcelona. Com ràdio. Esports. Bon dia, us parla Jordi Cervantes. Tot a punt per l'inici de la final de la Lliga CB entre el Barça-Rigal i el Real Madrid. Un títol que es disputaran per desena vegada blaugranes i blancs en una final que començarà aquesta nit a partir de tres quarts de nou al Palau Blaugrana i que jugarà el millor de cinc partits. El tècnic del Barça, Atxai Pasqual, recorda el gran potencial que té l'equip dirigit per Pablo Lasso. És una final i tots els equips tindrem gana màxima per poder guanyar. Ells són extraordinaris, Tenen velocitat, tenen alçada, tenen força, tenen presència, tenen tira exterior, tenen absolutament tot. A Roland Garros avui és el torn per a la resta de partits de quarts de final. Tots ells en presència espanyola. A partir de les 4 de la tarda, Rafa Nadal s'enfrontarà a Nicolás Almagro, mentre que a la cantida David Ferrer buscarà el pas a les semifinals davant Andy Murray. Ahir es va definir la primera semifinal del quadre. Masculí Roger Federer i Novak Djokovic jugaran per un lloc a la final de Roland Garros. El número del món va necessitar 5 sets per remuntar davant el francès Joe Wilfred Etzonga i aconseguir el pas a les semifinals. D'altra banda, el tenista suís va haver de patir de valent per derrotar l'argentí Juan Martín del Potro en 5 sets. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla el Sergi Pont. Un centenar de mestres, pares i alumnes es van concentrar ahir a Can Gina està per protestar contra les retallades en educació. El poeta Joan Margarit va llegir el manifest que van redactar conjuntament diferents representants de la comunitat educativa per expressar el seu rebuig a les polítiques de retallades en diferents àmbits de l'ensenyament. La setmana passada es va constituir la plataforma per la comunitat educativa formada per pares, mares i mestres de les tres escoles públiques de Sant Just i de l'Institut. L'objectiu és ser un front comú en contra de les retallades que afecten cada cop més a l'educació. La d'ahir, millor dit, va ser la primera acció per fer visible aquest malestar de la comunitat educativa. Els pares, mestres i alumnes es van reunir a dos quarts de cinc de la tarda a les portes de les escoles i van anar fins l'Ajuntament per debatre i aprovar el manifest en el Consell Escolar Municipal. A les sis de la tarda, un centenar de persones es van concentrar que en Ginestau Margarit va fer públic aquest manifest de protesta. A la concentració hi van anar l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i el regidor Casó Lluís Montfort, entre d'altres regidors santjustencs. L'atur a Sant Just creix en 20 persones al mes de maig i ja són 800 les que no tenen feina. Són dades que va fer públiques dilluns. El Ministeri de Treball, que també indiquen que són 14 més, que ara fa un any. Per tant, el municipi capgira la tendència a la baixa dels últims dos mesos. En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya la situació és ben diferent. Al maig, al Baix Llobregat, el descens va ser d'un centenar de persones i a tot Catalunya el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació també ha baixat. En total n'hi ha 630.932, prop de 4.800 menys que al mes d'abril. La viabilitat de Catalunya independent és el tema del cinquè diàleg per la independència organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Alfons Durán, president de Knowledge Management Economia, impartirà la conferència. Alfons Durán opina que la situació de fallida no s'hauria produït si Catalunya fos independent. En aquest sentit, assegura que la viabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada. Durán argumenta la seva teoria en el fet que Catalunya ha estat un país capdavant en indústria, ben al contrari que Espanya. La conferència La viabilitat de Catalunya independent s'impartirà dijous a partir de les 8 a la Tareu. Doncs de moment aquesta és tota la informació referent a Sant Just. Nosaltres tornem a partir de les 12 a un nou bollet horari i a partir de la 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies edició migdia. Podeu seguir també la informació local a través del web www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. La informació més propera al Just a la Fusta. Passen 13 minuts de les 11. A aquesta hora parlem d'educació, el preu públic del servei de l'Escola Brassol Municipal. S'incrementarà dos punts per sobre de l'IPC. És el que va aprovar el ple de l'Ajuntament dijous passat. Una decisió que s'aprova amb els vots favorables de l'equip de govern. També van votar a favor Convergència, Unió i el Partit Popular. I aquesta hora en parlem amb el regidor d'Educació. Lluís Montfort, molt bon dia. Sí, el meu bon dia. una moció que ja n'havia anat parlant d'aquest augment i que finalment, moció no, una aprovació volia dir, que es va aprovar justament amb pràcticament tot el consens, encara que hi hagi uns matisos, suposo, a l'hora de veure una cosa o altra, suposo que el fet que tingui el vistiplau per això de la gran majoria de partits del consistori, siguin de l'oposició o no, també ajuda una mica a fer pinya, en aquest sentit. Sí, home, sempre és important que quan es pren un acord en un ple es tingui el suport extensiu dels partits que hi prenen part, no? De totes maneres, cal recordar que nosaltres vam realment aprovar aquests preus, però d'alguna manera vam intentar difondre aquest missatge durant el procés de preinscripció perquè la gent, doncs, aquesta incertesa que hi havia muntat el preu de l'Escola Bressol, doncs, miqueta de tot desaparegués. Simplement, el que m'agradaria explicar a la gent és que els diners que ens arriben de la Generalitat seran molts menys, amb la qual cosa nosaltres el que fem és assumir en gran part aquest increment del pastís a repartir entre famílies i Ajuntament, però que les famílies també es corresponsabilitzen amb un augment de preus per sobre de l'IPC. Per tant, és un esforç que fem entre aquests dos grans pilars i que l'Ajuntament assumeix d'una manera més gran. S'haurà de fer algun canvi dins del pressupost? En principi, l'educació ja tenia una partida important en funció del que pogués passar en aquest sentit. Bé, nosaltres teníem una previsió a la baixa, però segurament caldrà fer algun petit ajust, però com tantes altres partides que fem en l'Ajuntament, que en funció de com van evolucionant els pressupostos, que pressuposes com aniran les coses, doncs t'has d'anar ajustant, no? però crec que l'opció ha estat clara, que en un moment com aquest el que no podíem fer era carregar de manera exclusiva a les famílies el cost de l'aportació que deixa de fer la Generalitat de Catalunya. Clar, segons que em pot confondre, perquè com que aquests dies se n'ha anat parlant i depèn directament de cada municipi, perquè és una subvenció o una aportació que la Generalitat deixa... o redueix substancialment i llavors per tant depèn després la decisió de recau suposo en els ajuntaments i em sembla que era en algunes si més no escoles de Barcelona que la matrícula pujaria un 20% en alguns casos llavors suposo que també tot plegat confona una mica per tant val la pena d'aixeclar que aquí Sant Just s'apujarà a aquests dos punts per sobre de l'IPC que en xifres absolutes aproximadament no sé si hi ha una dada un cost, sí, canviarà molt el cost. Mira, fins ara es pagaven uns 200 euros per la quota d'escolaritat, doncs, per tant, si augmentem un 5%, estaríem parant de voltant d'uns 10 euros, 10 i alguna cosa. Per tant, passarem de 200 a 200 o 12 euros mensuals d'escolaritat. I el menjador també s'hauria incrementat en uns 5 o 6 euros al mes. És una pujada, doncs, que Això és considerable, però hem volgut optar per aquest model. Tu el que són els serveis bàsics i essencials de l'Escola Bressol, que és l'escolaritat i el menjador mentals de IPC més 2, i la resta de serveis incrementals una mica més, al voltant d'un 15, per no carregar excessivament el pressupost municipal. Sabeu si les famílies, com ho han rebut les famílies de l'escola, les que ja estan escolaritzades a l'escola Brassol Marrex o les que havien de fer les de preinscripció, teniu constància? Bé, no hem pogut parlar-ne directament amb totes les famílies, no? Sí que hem parlat a través del consell escolar, més o menys quan ho han vist bé... I també un reflexi important ha sigut la matrícula que hem tingut a l'Escola Bressol, la matrícula que àmpliament supera l'oferta, en la qual cosa també creiem que d'alguna manera ens han fet confiança i no ha generat exclusions. Cal dir que la Generalitat no ha convocat les beques 0-3, per tant, moltes famílies, necessitats educatives i econòmiques, sobretot especials, optaven aquestes beques per fer una reducció del seu preu públic. No han estat convocades, però a Sant Just tenim un sistema a partir del qual tenim unes reduccions de preu per famílies que així ho necessitin. Amb la qual cosa tenim al voltant d'un 20% de les famílies de Marrex que s'acullen a aquestes reduccions de preu públic, amb la qual cosa donem una opció per garantir l'equitat en l'accés al servei d'Escola Bressol. De fet, també el ple del mes de maig, que es va tenir lloc dijous passat, es va aprovar justament una moció per instar al govern de la Generalitat a garantir el manteniment de les aportacions per plaça per les escoles Bressol. En aquest cas, només va votar a favor l'equip de govern, anant una mica en la línia del que hem anat comentant les últimes setmanes quan hem parlat aquí a la ràdio de tot aquest tema. Sí, el que m'agradaria que la gent entengués és que quan es van crear el mapa d'escoles Bressol i es va desenvolupar el decret que fixava aquestes places d'escoles de sol públiques a Catalunya, el mòdul de 1.800, no és una quantitat que es fes d'una manera aleatòria i d'una manera absolutament gratuïta, sinó que provenia d'un estudi a partir del qual es considerava que més o menys aquest podia ser un mòdul que garantís al voltant d'una tercera part del cost en alguns municipis més, en alguns municipis menys, però aquest era un mòdul que venia fruit d'un estudi. Un mòdul que, si us hi fixeu, no s'ha actualitzat amb l'IPC des del 2004-2005. No, qual cosa ja havíem anat absorbint per d'això. Clar, sortir d'això vol dir que realment estàs fent que la resta de persones i d'institucions estiguin assumint aquesta despesa. amb la qual cosa realment creiem que no és una bona manera de jugar ni de compartir un projecte amb altres administracions. D'alguna manera, aquesta actuació de la Generalitat ha costat 35 milions d'euros de dèficit en els ajuntaments catalans. Això també s'hauria de saber. A la qual cosa nosaltres el que volíem era que es retornés el mòdul de 1800, perquè realment era aquell mòdul fruit d'un estudi que garantia la sostenibilitat del model... I el que no podíem fer ara és retirar aquestes aportacions sense assumir que realment estaven posant en risc la sostenibilitat d'aquest model. Per tant, aquest era una miqueta el dei motifs de l'emoció, reclamar que es compleixin els pactes, que es compleixin els acords que van portar el desenvolupament d'aquest mapa d'escoles Bressol a Catalunya i que progressivament, si no podia ser el curs que ve, que en uns quants anys es pugui retornar una altra vegada el mòdul de 1.800. El que passa amb aquests temes és una mica que potser de vegades ens falta mirar a llarg termini, perquè suposo que si això es va aprovar el 2004-2005, més o menys, que tampoc els fruits que no es poden veure en qüestió de 5 o 6 anys, i llavors suposo que és aquest anar fent, en funció també evidentment de la crisi actual, però que suposo que a l'hora de tornar a accedir a aquests 1.800 passarà un temps, segurament. Sí, però fixa's una cosa, jo crec que sí que realment es poden veure els fruits a curt termini. Pensa que des del 2004-2005... 2004, que s'ha aprovada la llei, i el 2005-2012, que estem ara aquí, doncs realment hi ha hagut un desplegament massiu del mapa d'Escoles de la Sol de Catalunya. Per tant, en un mig termini s'ha fet realitat un projecte. Una cosa que no podem fer ara és fer aquests projectes que no es garanteixen la continuïtat, no? Jo assumeixo que són moments complicats, fins i tot l'emoció deia que, com a mínim, pel curs que ve, tornava als 1.600. I progressivament anar treballant, però creiem que una quantitat inferior, substancialment, a la que havíem pactat, realment posa en risc aquest model. I, sobretot, també demanàvem a l'emoció, que era un altre punt important, que es convoquessin les beques 0-3. Hi ha famílies que, no perquè estiguin a l'escola Brassol Marrec, sinó que qualsevol família que complia els requisits podia demanar aquestes beques. El pressupost assignat a aquestes beques eren 5 milions d'euros. Jo no em crec que la Generalitat de Catalunya no tingui 5 milions d'euros per garantir l'equitat en l'accés a les escoles Brassol de famílies que no tenen els mitjans possibles per fer-ho. Amb la qual cosa jo crec que en un govern el mínim que se li pot demanar és, per una banda, que prioritzin però, per altra banda, que assumeixi les seves prioritzacions. El govern de la Generalitat no està apostant ni prioritzant per l'educació 03. Per tant, el que no es pot fer és que quan se li recordi, quan se li posi de manifest, quan es denunciï que no està prioritzant aquesta educació 03, surtin amb elements purament de gestió. Jo crec que hi ha la política i hi ha la gestió. La política vol dir, davant de la ciutadania, comprometre's i prioritzar I prioritzar no vol dir només allò que faràs, sinó que assumir públicament que per fer una cosa has de deixar de fer una altra i que la gent et jutgi, el que no podem fer és fer aquesta ofensiva contra els serveis públics que estem veient, amb la qual la crisi és una excusa fantàstica i que, a més a més, no assumeixin que darrere hi ha una voluntat política més enllà de la pura gestió i de la pura gestió d'un pressupost que assumim, reconeixem i acceptem que és escàs i s'ha disminuït. Pel que fa a les beques 0-3, quina és la resposta que rebeu? Perquè en el cas de les beques menjador també se n'ha parlat força, no? S'ha anat parlant, de fet, ara fa poc també que aquesta demana va sortir que el que no es va pagar la gent que va fer vaga d'ensenyament es destinarà també a aquestes beques menjador i és un tema que ha portat més cua arran dels últims mesos. Quina és la resposta en el tema beques 0-3? Bé, amb això que els comptes de la vaga aniran als beques menjadors, com si et diguessin a tu que gràcies a que hi ha hagut una jornada de vaga tu arribaràs a final de mes i complementaran la nòmina. O sigui, el mínim que li demanes a la teva empresa és que com a mínim els compromisos essencials que hi ha es compleixin i com a mínim tingui una partida pressupostària. Hi ha com li expliques tu a les famílies que en funció dels dies que es facin l'any que ve tindran més o menys dies de beques menjadors. Per tant, això... És una cosa que pot estar molt bé, però les èpoques del dòmum crec que ja les havíem superat. Pel que fa a les Eques 03, el futur és que no hi ha resposta. Saps què ha passat amb els Eques 03 aquest any? Que simplement no les han convocat. Han anat endarrerint la convocatòria, endarrerint la convocatòria, fins que ha aviat un moment, el mes de maig, en què efectivament ja han dit que no les convocaran. El mes de maig d'un curs que ha començat al setembre. És que això és molt fort. Però aquest traspàs entre mesos és habitual? Bé, no és habitual. Fa mesos i mesos que es ve denunciant que no es convoquen, però el que demano és que, com a mínim, que s'assumeixin les coses. Que diguin a les famílies a què estan jugant. Perquè hi ha hagut famílies que han hagut de deixar de portar els fills i filles a les escoles bressol perquè comptaven que es convocarien unes beques 0-3 que no s'han convocat. no qual cosa. I de cara a l'any que ve se sap si es convocaran? De cara a l'any que ve no està previst que es convoquin. Però, com sempre, aquest govern no ens dona mai certeses. No està previst que ens ho donin. Ens donaran 1.300 euros en concepte de pastreta, que al final no acaba siguent. Es mirarà de garantir un mòdul de 1.000 euros en relació a l'any que ve. Jo crec que hi ha coses amb les quals s'ha d'agafar... s'han d'agafar les coses tal com venen, s'ha d'explicar a què estem jugant, perquè generen incerteses i angoixes a les famílies, generalment a aquelles famílies que són les més desfavorides i que realment es trenca aquesta línia d'equitat i de qualitat en l'accés a l'ensenyament. De fet, aquestes ratllades en l'ensenyament estan generant un malestar bastant intens dins de la societat i dins de tota la comunitat educativa, i ahir, per exemple, o la setmana passada, ho vèiem ja aquestes protestes aquí a Sant Just, aquí al municipi, de famílies, pares, mares, també alumnes que els acompanyaven i mestres, la setmana passada amb aquesta cassolada de protesta i ahir amb aquesta concentració a Can Ginestar on el poeta Joan Margarit va acabar llegint el manifest que s'havia redactat de manera conjunta per expressar aquest rebuig. És una sensació, per tant, que el malestar és general de tots qui representen aquesta comunitat educativa. Jo crec que va més enllà del malestar. Jo crec que hi ha una profunda preocupació. Malestar el pots gestionar d'una manera. Preocupació pel futur de l'educació pública és una cosa bastant més de fons i bastant més seriosa. La primera vegada, des de fa molts anys, la comunitat educativa unida està començant a realitzar pressió. perquè realment estan posant el manifest que s'ha aprovat, que en farem difusió per tot arreu, doncs clarament identifica deu aspectes en els quals realment s'han vist empitjorades les condicions de l'educació. I realment el que volen és conscienciar a tota la comunitat, no només a la comunitat escolar i educativa, sinó a tota la societat en general... Perquè és a qui afecta, no?, a llarg termini. Exactament. Doncs què és el que està passant en l'educació, quines són les mesures que s'estan prenent... i quines són les conseqüències que es creu que aquestes mesures tindran. Segurament explicar les conseqüències com es feia en aquest manifest és el que a vegades ajuda a entendre una mica més, que de vegades només amb xifres, com que en sentim tantes cada dia, queda més difós. En canvi, si realment la gent comença a prendre consciència en quants aspectes està afectant, suposo que no sé si s'arribarà a alguna cosa concreta, perquè tampoc depèn directament d'això, però si més no, normalment les mobilitzacions de la gent de vegades sí que acaben condicionant, si més no. I sobretot conscienciar la gent que això té conseqüències. Una reducció en la inversió en l'educació, que ja a Catalunya no estava arribant a la mitjana d'inversió europea que marcava l'OCDE, que havíem parlat aquí en els moments d'abonança... n'estàvem parlant, que hem de continuar invertint per arribar a la mitjana europea, que l'OCDE, PISA, etcètera, estan marcant. No hi arribem. I el que em preocupa és que hi ha tot una corrent que diu, bé, tots hem anat a classes de 35 i ens n'hem sortit. Suposo que se'n deuen obrir el 50% d'abandonaments, de la gent que no graduava, de la gent que anava a FP, etcètera. El senyor Llorent Rey, l'altre dia, en la defensa de l'emoció de l'Ajuntament, ens va demanar, si us plau, que si teníem algun informe en el qual es veiés les diferències de rendiment en l'èxit escolar entre la gent que havia passat per Marrecs i la que no hi havia passat. Sí, que diu, no n'hi ha per tant, eh?, amb això del 0-3, aquí estem fotent aquí volar coloms, amb una cosa que segurament no n'hi ha per tant, escolta, i amb menys també passem i tiramilles, no? Bueno, doncs aquí hi ha uns arguments en els quals és la qüestió d'anar fent, d'anar tirant, i realment els arguments que diuen que realment una desinversió afecta d'una manera molt superior aquelles famílies amb menys possibilitats que no pas aquelles famílies amb més possibilitats. La llei de la selva beneficia els forts. La democràcia és anar en contra de les lleis de la selva. I això és una cosa, crec que la gent que tenim un esperit progressista i d'esquerres, doncs hem de defensar, i això és una lluita més de les moltes que haurem d'anar lluitant en els propers anys. Clar, s'està deixant de parlar potser d'aspectes que s'havia incidit en els últims 5-6 anys, l'excel·lència, intentar apostar per tirar més cap endavant, igualar-se segons quins models europeus, i ara, encara que la crisi ho justifiqui tot, o sembla que ho justifiqui tot, suposo que Amb l'educació s'està creuant una mica segons quines línies vermelles. A les 9 del matí obrirem el llibre per la pàgina 34 de la lliçó 4, 40 persones a l'hora, i farem uns exercicis molt xulos que jo també he fet en la meva infància i, afortunadament, jo vaig tirar endavant, però molts companys us van quedar en el camí. Doncs, així com està, o així és el que hem parlat una mica d'aquesta situació actual en educació, un panorama una mica... suposo que de cara a l'any que ve s'aniran concretant més mesures, referents també a altres àmbits, no només a l'Educació 03, per tant ja no anirem parlant, però bé, en tot cas... De totes maneres, també m'agradaria acabar amb un missatge optimista, no? Anem a... Que no tots siguin... Bueno, a Miguel Ángel Santos, que va venir aquí a fer una conferència inaugural fa anys, deia que l'educació és una tasca essencialment optimista, perquè el que vols fer és canviar les coses a millor, si pot ser, no? I era que és el que estem fent, i el professorat s'ha tirat endavant, nosaltres estem fent molts projectes de l'Ajuntament, no hem deixat de fer projectes que ens estan caracteritzant des de les xarxes EROS, que està treballant superbé, fins a tota la coordinació que estem fent amb les escoles, els programes d'èxit escolar, la coordinació amb la transició escola-treball, potenciarem l'escola d'adults... Tot això ho seguim fent i donarà els seus fruits. El que passa és que t'agradaria que les coses fossin més compartides del que són. Però... tirarem endavant, segur. Doncs ja no anirem parlant, segur que sí. Gràcies, Lluís Bonferre, regió d'educació. Que vagi molt bé i bon dia. Molt bé, que estàs. Molt bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. I sit and wait. Does an angel contemplate my faith? Do they know the places where we go when we're gray and old? Cause I have been told That salvation lets their wings unfold So when I'm lying in my bed Thoughts running through my head And I feel that love is dead I'm loving angels instead I know that life won't break me When it comes to call She won't forsake me Fins demà! Fins demà! Bona nit. She offers me protection A lot of love and affection Whether I'm right or wrong Down the waterfall Wherever it may take me I know that life won't break me When I come to call She won't forsake me Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Passen pràcticament 7 minuts de 2.15 del matí. Moment ara per parlar d'esports, com que dimícres en aquest segon tram de la segona hora del programa. És moment de parlar de futbol, per això, com veieu a la càmera, s'estan col·locant els tertulians. Tenim ja ben situat i puntual l'Emilio Escasokio. Bon dia, Emilio. Us avanceu. Ara, sí. Bon dia, Carles, André i Jaume. Bon dia, potser que algú tanqui la porta. Tots situats, sí, és aquest moment de marge entre que entreguiu i veniu. Heu vingut per això força puntuals tot alhora. Sí, vols que sortim una estoneta més? No, no, no, ja em va bé, ja em va bé. Home, hi ha hagut dies que hem estat a fora xerrant i no ens hem adonat que hi havia tertulat. Xerrant de feina. Hi havia la porta, evidentment. Xerrant de feina, evidentment. Només ara feia dies que no hi éreu tots. I avui és un dia en què hi ha molts temes, no?, per parlar de futbol. Sí, home, i tant. Comença l'Eurocopa, no? Comença quan? Ahir, crec que va ser ahir o abans d'ahir, vaig veure un reportatge a quatre que es veu que a Espanya té un central que durant l'any no s'envia n'ha donat. Es veu que és un tio que talla, que va a l'atac, que distribueix, que és simpàtic. que és l'alegria de la huerta. Home, simpàtic. Això ho han dit a quatre. No estem parlant del Camacho, eh? He sentit allò queixes d'alguns oients dient com podeu tenir una presentadora a la ràdio que no sàpiga qui és l'entendora de la Xina? I que no és xino? Doncs aquest defensa central que us dic li diuen Pickenbauer. Pickenbauer. I l'han descobert ara a quatre. però aquest títol ja el tenia un altre un dels problemes que té el senyor Sergio Ramos és que algú una vegada li va dir que era el Kaiser i s'ho ha cregut i després han descobert un altre noi que també és nou que es diu Andrés Iniesta és el que l'altre dia va fer un partidàs I també l'han descobert. És un xaval que quan escupa el Xavi Alonso es tira a terra i posa la cara perquè li vagi a la cara l'escopinada. Sí, està molt bé. És un xaval molt maco i també és molt simpàtic. És molt agraït. Vosaltres creieu realment que els jugadors de la selecció espanyola del Barça És a dir, amb tot això i amb tot el merder que hi ha hagut... És a dir, jo, per exemple, ara, Sergio Ramos, per molt que et tingui un interès a... És a dir, evidentment, soc un professional i no li faré un lleig ni li deixaré de passar la pilota. Però jo, com a professional, un cop de colze amb el meu company de selecció, amb un còrrer... Que ell no ho espera? Ni tal com bé li fots? Però, però, però... És a dir, no... contents no poden estar, és a dir, porten tot l'any desprestigiat-los professionalment, poca broma, dient que el que han guanyat ho han guanyat de forma bruta, i han participat d'aquesta campanya. Hi ha alguns que van fer un pas enrere al final, com Casillas, al final. Sí, però molt al final, eh? Veient a venir l'Eurocopa, també, no pot ser? Recordem la Supercopa d'Espanya, que el Casillas també... Sí, sí, robar, robar i robar, eh? És a dir... Els hi va el morbo i només miren per la pasta, ja està. No, home, jo estic d'acord amb el que va dir el del bosque, no? Dice, si no se lleven bien, pues que se lleven, que se lleven en el campo, que és el que realment interessa. Exacte. Si el camp... No interessa amb ell. amb ell a la selecció els seguidors de la selecció però que ara vulguin buscar aquest bon rotllo no hi ha bon rotllo ahir la nit jo estava mirant el Punto Perota i estava mirant el Marca i estaven dient el nom del port de tots els jugadors del Barça el senyor Xavi acaba de fotre un article al País una entrevista àmplia que parla i despotrica de tot el merder que hi ha, tota aquesta imatge falsa que hi ha. Diu, ara som els fogones, quan remenem la pelota som uns merdes durant tot l'any i som avorrits. Però hi és amb el Xavi. Sí, que hi és, però és el que diu el Carles. Els està engegant a la merda la premsa mediàtica aquesta, i ara pot engegar-los a la merda sense que se li tirin el coll. Perquè, ui, potser ho fa malament en un partit, i com que interessa més Espanya que el Xavi... Xavi, amb tot l'any que ha tingut delacions, hauria d'haver renunciat a l'Eurocopa. Sí, però jo crec que és més com ell, com a jugador, que vol aprofitar aquests últims anys per fer calaix, per comprar el cotxe... Home, jo si fos jugador de primera divisió i tingués l'oportunitat d'anar a jugar amb Espanya i guanyar títols com el Mundial o l'Eurocopa, doncs no em faria res, ja que no hi ha cap altra alternativa, doncs vas a jugar, no? Però quan ja ho has guanyat tot i ja ho has fet tot... tot es pots engegar la meva. Sabeu què passa? En Schumacher ja havia guanyat el Mundial i després va voler guanyar sectors. L'únic que no ha volgut és l'Oleguer. Segurament no ens ho... Però a Schumacher ningú l'insultava cada cop que acabava, no? M'imagino, ningú arribava a la Mallorca i li deia en Italia de merda. Però m'imagino, no sé. Quan arribes aquí, a partir del setembre serà una colla capullos, abans. Busquets és racista i follonero. Clar. Piqué, li han dit de tot i ara és l'alegria de la huerta, tu. Bé, és igual. De totes maneres ja ho sabíem, eh? Ja ho sabíem. I costa posar-se en la pell d'un professional perquè suposo que és difícil. Jo tinc la sensació que no aguantaria això, però no ho saps mai. I espera't que Espanya perdi el primer partit. La merda aquesta està remenant la pilota al mig del camp tan avorrida que no serveix absolutament per res. El que hauria de fer és el sistema Madrid. Esperar-los a darrere i sortir per potes, que és el que farà Anglaterra. Precisament. Bé, juguen contra Itàlia. El que passa és que a Espanya, més enllà dels sentiments que pugui tenir cadascú amb aquesta selecció, s'ha de reconèixer que té un molt bon equip. Potser li falla davant, però ha tingut la intel·ligència... Em sembla que ha portat Negredo, no? O Soldado. És que hi ha aquests dos nois que són molt bons. Veurem si Fernando Torres serà titular, perquè en tot l'any no ha fet res. No ha fet res. Però clar, Espanya té un... Del centre d'Alcama, en darrere, té un equipàs. Bueno, li falla potser els laterals, si juga a l'Arredoa... No ho sé, però tenen un molt bon equip. Ja David Silva, ja Xavi... És un bon equip. Tenen un molt... Bueno, han de guanyar Mundial una Eurocopa. És a dir... És un bon equip, però es pot guanyar. Tornem un altre cop, jo no ho miraré. Jo tinc clar que guanyarà, però aquesta Eurocopa, eh? Quin? Alemanya. Sí? Sí. I Holanda té un equiparro, és que aleshores és eliminatòria. Tots els equips estan molt forts, jo crec. Alemanya té un equip molt jove i això en part li han d'agrair al senyor Bengal. I direu per què? Doncs perquè Malbert de Múnich va apostar per gent jove que ara són autèntiques estrelles. Sí, però a Holanda també fa dos anyets les va passar Canutes, eren xavals crius. I ara tenen dos anys més i això es notarà. Van arribar a la final del Mundial, és veritat. Tenen a Van Persi, tenen a Robben, tenen a un... Contelar, un de la Felai. Un de la Felai que es veu que no és dolent. No. Tenen equipàs, Holanda. Per això que tots són equipassos. Vas a mirar i França juga molt bé al futbol. Jo crec que a Espanya li falla davant, eh? Excepte aquests nois nous. És a dir, potser el fet que no hi sigui Villa... ho notaran. Home, jo vaig estar mirant el partit de l'altre dia... Sí, a mi també, estem parlant de futbol, ara, Carles. Tant de bo no em fotin ni un. Què vols que parlem? Home, jo vaig estar mirant... El partit de l'altre dia que va jugar Espanya contra Xina, a veure, Xina no és un equip que sigui... Punté. És una potència mundial. És un dels millors entrenadors espanyols de futbol. Què deu fer el Camacho? Un tio que es basa en la testosterona per entrenar, què deu fer, xiu? No el deuen entendre. Té un traductor traduint això. És un traductor de tacos, no de l'idioma espanyol. No, però això que deien del partit, jo el que vaig veure és que si Espanya va tenir el control, però guanyar només 1 a 0 amb la mà d'oportunitats que va tenir... El que passa és que és el que diu el Carles, és a dir, són eliminatòries, i fixa't que en el Mundial Espanya va guanyar una pila de partits per 1 a 0. És a dir, el gol aquell que marca Puyol a les 7.000 finals, el gol aquell que marca Villa també als quarts... Ja estàs fora, pots estar fora. O sigui, tu perds el primer i empates el segon i estàs fora i ets un equipàs, eh? Sí, no, a veure, jo suposo que... Jo suposo que tots ho has jugat 24 hores de futbol sala i pots tenir un molt bon equip i el primer dia fas el burro i el segon vas una mica... I ja estàs. Jo les he jugat, però mai he tingut un bon equip. La part que has dit d'anar trompa sí que ha passat, això en el meu equip. Per perdre un partit per culpa d'alcohol, sí, no? Però vull dir que el factor sort és superimportant. Sí, i tant, que és important. Molt important. Sobretot a les... Espanya és sort i arbitratge, i aquí només és sort. El factor sort és important, però aviam, s'ha de reconèixer el futbol... La sort influeix, però els bons equips tenen més possibilitats. Jo crec que l'Alemanya és un equip jove, molt potent. Li recordes l'Eurocopa de Dinamarca convidada? Sí, exacte. Els equipes... Per mi la millor, per exemple. La Bulgària i Estats Units. És a dir, que a l'hotel només es fumaven, timbes de póker, es pujaven prostitutes, bevien, s'emborratxaven i van arribar a... a semifinals, van arribar a semifinals i no van passar la final de Miracle. Ah, sí? I com es va saber això després? Bueno, perquè després ho ensenyaven, no tenien cap tipus de pudor. Fumar i tal es veia, es veien allà, estaven allà fumant, jugant a gardes, però amb els anys s'ha anat sabent més. A veure, això també va passar amb la... Amb l'Holanda de Cruyff. Amb l'Holanda de Cruyff. O sigui, pensa que Alemanya estava dalt d'una muntanya aïllada de tot el món, a 2.000 metres d'alçada, amb una concentració superradical, i els holandesos estaven al costat de la platja prenent el sol a la piscina i amb totes les dones i les amigues. O sigui, que cada nit dormien tots amb la seva parella, saps? Ah, perdona, si dormien amb la seva parella. I amb una cara de ràbia que veies els alemans, nosaltres veiem potser. Tot és més senzill. Jo vaig a dir-vos una cosa. Guardiola... ha desmitificat en part les grans concentracions, eh? Sí, sí. És a dir, Guardiola viatja amb l'equip i concentra l'equip al mateix dia. Al mateix dia, i viatja al mateix dia. És a dir, tens un... tal com està avui al món, que te'n vas a l'aeroport i ells que no s'esperen. És a dir, anar de Barcelona a Madrid amb l'AVE són dues hores. Per què has d'anar el dia abans, dormir... Deixeu-vos de tontaris, els partits a les 8 del vespre són... És absurd. Home, jo crec que això, si estàs parlant de clubs de futbol que ja es passen tot l'any junts, que entrenen cada dia junts, doncs sí que potser no cal fer una concentració, però, per exemple, en el cas de la selecció... Mira, el Carles ha parlat de Dinamarca. El Dinamarca va anar a aquella Eurocopa perquè va esclatar la guerra de Jugoslàvia i Jugoslàvia va caure. I van haver de trucar als jugadors, que estaven un a les Bahamas, un tas... Estaven de vacances tots. Van arribar un dia abans i van quedar campions. I Dinamarca no ha tornat a fer mai més res. Perquè es concentren. Les seleccions han arribat a Polònia i... Ucraïna. Menys d'una setmana abans que comenci el campionat. Però jo recordo que fa anys... I arribaven un mes abans. I es concentraven... I es concentraven un mes abans que feien... Ja concentrats... Suposo que el seleccionador, que és una de les millors feines del món, perquè no treballes en tot l'any, doncs té ganes, té monu de feina. Però els que aporten tota la temporada... Guardiola, de fet, el que fa moltes vegades, després d'un partit, hi ha un altre partit important... els diguen dos dies de festa, perquè la forma no la perden i mentalment es netegen una mica. Ara també t'hem de tenir en compte que aleshores la lliga acabava el mes de maig. I el campionat de la Copa Europa o el Mundial es jugava el juny, juliol. Per tant, tenien un mes. I ja es concentraven, ja d'allò, i feien els partits amistosos, i després se n'anava allà per ambientar-se. Jo me'n recordo, no, no, anem perquè... Però amb els partits que fan al llarg de l'any, que no paren... Ara és totalment diferent. Quan fa? Poc. Dos setmanes, no? No, no, els jugadors del Barça que es van... El Barça sí per jugar a la Copa. El Barça i l'Eletic Club es van afegir fa quatre dies. Els representatius estaven en quadro, sí. Ah, sí. Estan parlant dels jugadors del Barça que se suposo que la majoria seran titulars. I és del Bilbao. Seran titulars, jo crec que sí. Potser el Pedro no. Fins que marca el primer gol, el segon gol, i aleshores dirà... Pedro va ser titular a la final del Mundial i va tirar un xut al pal... Ja t'he dit, el Pedro possiblement de principi no sigui titular fins que surti, marqui un parell de gols i aleshores tothom des del marca fins al punt a pelota... Com l'hem trobat a faltar, Pedro, aquest any? Com l'hem trobat a faltar, Pedro, aquest any? Bueno, però s'ha preparat pel Mundial... Bueno, doncs mira, i el paper que va fer al final de la Copa del Reí va ser esplèndid. Sí, però si el dia de la semifinal de la Champions, que no va jugar, però no en té cap culpa, va jugar Cuenca... doncs arribar a ser el Pedro a sempre una opció més, no? Bé, és igual, ja ha passat. Ja ho veureu, ja ho veureu. Me n'alegro molt que Villa hagi estat prou sensible al club que li paga. Per dir que no està en condicions. Molt tardat ha d'estar encara. Potser també ell no es veia capaç de fer un paper bo. Tot un any sense jugar? Sí, deu ser una barreja de les dues coses. El que passa és que hi ha jugadors que hi haguessin anat, eh? Com? 6 mesos sense entrenar. Bé, sense entrenar, sí. Però vull dir que l'altre dia va pujar corrents a la mola, a Terrassa. És a dir que físicament no està malament. No està malament, no, però... El que passa és que, clar, toc, sí, sí, clar que es nota. Són 90 minuts corrents, eh? Sí, sí, sí, està clar. Vas al turritme, vas fent i al futbol, ara es pintes aquest, ara amb el futbol, i corres allà i estens al dins a la mola. No, no, que no està bé, és evident. És a dir, ell mateix ho deu haver vist, però hi ha jugadors amb menys cervell i més ego que hi haguessin anat, fos com fos. És que el que tampoc està bé ni està al 100% i a mi em preocupa que Nodo pugui donar tot el que té és el Xavi. A mi el que em fa por és que es trenqui. El Xavi està de tornar, aquest sí li fa mal sortirà del camp. Clar, és que és això. I aleshores dirà, bueno, s'ha retirat en el moment en què necessitava la selecció. Aquest també ha estat un dels problemes d'aquest any del Barça, és a dir, que Xavi no ha estat en els moments clau. El dia del Madrid al Camp Nou... Xavi juga lesionat. Ja ha arribat bastant crevat. Xavi juga lesionat. I aquell dia no rasca bola. De fet, hi ha dos o tres partits que el Xavi no rasca bola perquè està trencat. Bueno, TV3 no va arribar a veure mai, això. Bueno. Els 2-2-9 ho deien. No entonem, Xavi, avui no... No rasca bola avui, Xavi. Què li passa? Va tirar tres partits sense picar cap córner. Diu, han canviat la tàctica, no? No els pica perquè no arriba, perquè li fa mal. No, perquè estava, no sé si trencat, perquè trencat suposo que no podria jugar. No, però el tendó que li fa mal... No, no és trencat, o sigui, tens dolor, és dolència, no és trencament. Ah, que et poden posar una inyecció d'aquestes d'anestèsia i mira... Però quan es desperta el peu renegues l'anestèsia d'haver jugat. Però el Xavi no és problema, perquè aquest tio, en el moment que et noti molèstia, es pararà i plegarà. El problema és que haguéssim dat amb un Puyol mig coix. Això... Puyol ha estat prou llest per operar-se just quan acaba això per no haver d'anar al Mundial. I després Daniel Alves, que diu que vol anar als Jocs Olímpics. Sí... Que em sembla molt bé, però... Bueno, de totes maneres... Però això és Espanya, eh? Sí, exacte. L'Espanya no hi pots fer res. Home, aviam... Sí, que pots rebre un cop. m'empiparia que es trenqués una altra vegada. Però Déu-n'hi-do, ja porta bastant de temps, és un mes i mig. Sí, va ser deu dies abans de la final de la Copa. És més complicat. El futbol americà no estaria, però per jugar a futbol sí. Però és que esteu comparant alves i és el mateix cas que a Felai. L'A Felai també l'hem tingut tot un any lesionat i ara es posarà a jugar a la selecció. És a dir, a Felai... Ha vingut el temps de recuperació. A Felai ja ha jugat diversos partits amb el Barça. I pensa en la pasta... No marqui cinc gols seguits als tres primers partits. En aquest cas és molt diferent. Jo crec que a la Barça li interessa que jugui a fer l'ahir. Li interessa per diversos motius. Un d'ells l'ha dit al Carlos. És un aparador. I segon, perquè fins i tot ha estat tan aparador de moment que s'estan plantejant de quedar-se'l. És a dir, que... Si em planteges quedar-te, encara puja més el preu. Clar. És perfecte. No, no, Afelai no se vende. És que Afelai és un molt bon jugador. Però és una promesa. Jo encara no ho he dit. Afelai encara no ho he dit. No, 26, crec. O 25. O 25. No estic segur. No tinc el mòbil aquí a mà. Afelai ja no és una promesa. Demanaria al nostre servei de documentació que miri quina edat té Ibrahim Afelai. Busca-ho per la Felai. La Felai era capital del PSV Indouen, que guanyava lligues holandeses. Diràs, oh, és Holanda. Bueno, escolta, Van Nistelrooy també venia d'Holanda. És que amb el Barça sempre fem el mateix. No, no, no, jo t'estic dient. Sempre anem a buscar el jugador contrastat. Quan ja ha passat pel Milan? La Felai és molt bon jugador. No, no, no, la Felai és molt bon jugador. Jo no dic pas que no, però no. Però s'ha adaptat al futbol Club Barcelona i té un altre temps. Perquè n'ha tingut temps. Perquè juga amb una pressió que psicològicament no el supera. Si aquest time quan surt el camp amb el Bancs es pensa que és el... Jo n'he vist res de la feina. Quan surt el camp es pensa que els altres són millors que ells. Jo vaig veure l'any passat, va fer el passe contra un Madrid que ens va donar el gol i ja està. No l'he vist fer res més. Jo estaria una mica amb tu, amb el Jaume. Perquè, és a dir, a Ferlai arriba el mes de desembre de l'any passat. I aquells 3-4 mesos pràcticament no juga. No s'ha adaptat, estic d'acord amb tu. Però després, a la pretemporada, comença a jugar i al setembre es lesiona. És a dir, a Felain, jo crec que a Felain es mereix... Crec que a Felain es mereix una altra oportunitat. És de 86, eh? 86. 26. O sigui, hem vist molt més Alexis, hem vist molt més Alexis, Alexis ha tingut moltes més oportunitats. És que l'Afelain, per el que ha jugat, és que res, no he tingut temps. Té cara de més jove. Té cara de nen. El que passa és que el van fitxar... barato, entre cometes, perquè són 3 milions d'euros. El fitxatge no és dolent. I parlàvem d'una oferta de 8 milions. I aquell jugador del Barça, que és aquell jugador fantasma, que ara se n'està parlant molt, aquell famós... Aquest jugador brasilenc, Ross. El Carrison crec que és. El vam fitxar per un paston. Ja està, ja no... El vam fitxar per un paston, l'hem anat cedint a tots els equips europeus que l'han volgut. El centre uscol recuperarà. No, aquest no. Aquest és de la porta. Ja l'hem donat la llibertat. I hi ha dos d'aquests. L'Enrique, crec. L'Enrique Hernández o algú així, que va anar al Racing. Aquest encara va jugar a la Lliga Espanyola. Aquest, el Carresson, el vam arribar a fer jugar a la Florentina, que no va jugar mai. Va anar a la Lliga Suïssa, que no va jugar mai. I aquest tio venia a ser de màxim golejador de la Lliga Brasilera. La Paulista. La Paulista, una d'aquestes, clar. Però també Romàrio, amb 40 anys, encara era el màxim golejador d'aquesta Lliga. Clar. En Ronaldinho encara l'aguantaven, més o menys. Ara l'han fet fora de tot. Ja l'han fet fora, però fitxarà per un altre. L'ha fitxat per no sé què d'Amèrica. L'última notícia que vaig rebre d'en Ronaldinho és que havia tornat a presentar-se en un entrenament ben begut i que havia tornat a passar-se tot el matí al gimnàs. Al Brasil no tenen costum que al costat del camp de futbol hi hagi un gimnàs per dormir. Llavors tenen els vestidors i el camí. És molt fort. I li reclama al seu club no sé quants milions d'euros... Estan firmats, però aviam, si tu no has complert els mínims de professionalitat... És una pena, eh, Ronaldinho? És una pena que un jugador tan brillant com va ser que estigui acabant així. Quants anys deu tenir Ronaldinho? 28, 29? És a dir, que encara podria estar el primer nivell. En aquests moments podria seguir sent el millor jugador del món. O un dels millors. Un dels millors jugadors del món. Sí, va estar al 29 ja. Sí, sí, és un jugador que, a més, als colers li devem molt a Ronaldinho, jo crec. Sí, sí, sí. Per mala sort va marxar per la porta de darrere. Prou bé que va marxar. Vam treure'n encara uns calarons quan ja vèiem des d'aquí. És a dir, encara va picar algú. Allà el Milan es va fer un favor bo. Sí, sí, sí. La veritat és que després l'hem pagat amb el llibre, eh? La vaig cagar, ara la cagàs tu. És que entre el Milan i el Barça... Un bon rotllo que t'hi cagues. Ara pagarem 40 milions. És del 80, eh? 32. Doncs ja és més grandet. Sí, ara fitxarem. Ja està una mica més demagrat. Ara fitxarem el Thiago Silva aquest. Sí, l'acabarem fitxant, però pagarem el gust i les ganes. El Silva aquest és el que ens va fotre el gol al Camp Nou, no? No ho sé. Però jo l'oferta que li faria al Milan i diria, mira, amb 10 no sé quants milions per llibre, doncs em dones el Thiago i ja està. No ho sé. Vols dir que... Jo no ho sé. Potser és un magnífic jugador, eh? Tampoc no soc capaç de dir-ho. Però... No hi ha ningú a la casa que pugui ser un defensa d'altra. Segurament sí. Segurament sí. Però potser ara són petits, no?, encara? No ho sé. Home, Fontàs, clar, també està tot un any lesionat, no? Però Fontàs, es compta amb Fontàs o no es compta? Perquè si ja has de tenir un central per figurar, no cal qui sigui. Jo crec que el Tito Vilanova compta amb Fontàs, compta amb el Bartra, amb el Delofeu, compta amb una sèrie... El Delofeu començarà a entrar l'any que ve, però amb contagotes. Ah, sí. El que passa, que també jo penso, eh?, no estic al cap d'ell ni el conec per poder saber el que pensa. Però que si ell es refia molt d'aquests jugadors i les coses no van bé, la culpa serà d'ell. Si en canvi li porten el Tiago Silva, li porten el no sé què, i les coses no van bé, diu... Però ens ho creiem o no ens ho creiem, això del planter? És la pregunta. Però s'ho creu o no s'ho creu la directiva? Ens ho creiem o no ens ho creiem? Jo m'ho crec, la directiva s'ho creu. Si fixem un central per 40 milions d'euros... No, no, jo trobo una barbaritat. Quan costarà l'alba? El Jordi Alba pot costar uns 10 quilos. El Barça acabarà pagant 10. Sí, entre 8 i 15. De fet, jo he sentit rumors que ja està... Seran 10 més incentius. Tens un altre més per dir que és d'aquí. D'aquí dos anys ja és del planter. Però això és com ses fàbregues. Jo no el puc comptar, el planter, el Cesc, encara que hagi sortit d'aquí. No, no, però si era una broma, però vull dir que ja hi ha... Que hi ha laterals, el Barça ve suficientment capacitats per jugar al Barça. Tranquilíssimament. Per exemple, Montoya, és un tros de jugadors espectacular. Jo crec que el Barça ha d'invertir els calés amb estrelles. Per exemple, el noi aquell brasilec, que jo no sé si vindrà o no vindrà. El Neymar. Si realment aquest tio és el millor, llavors gasta 50 quilos. Per pagar pel fet diferencial. És a dir, fitxar mediocritats tipus Tchigrinski per 25 milions d'euros no val la pena. Tens jugadors... Val que el Tchigrinsky tampoc l'hem pogut veure gaire, massa. Però tens jugadors millors que el Tchigrinsky, els tens a casa. O igual, o igual. O igual de bons. Jo no dic que el Tchigrinsky sigui dolent, eh? Però escolta, amb la vida també s'han de guanyar la vida els representants, eh? Sí, aquest és el problema. El Barça està molt bé, el tema de la cantera està molt bé, però sempre necessites un parell de referents o tres internacionals a nivell de superestrelles. Però els referents internacionals ara són els de casa, eh? Xavi, Niesta, Puyol, Piqué, Messi... S'acaba el temps. La setmana que ve ja podrem parlar dels primers partits, o sigui que estarem ja enmig de l'Eurocopa. Avui hem fet aquesta prèvia i tornem per la setmana que ve. Que vagi bé. Gràcies, Emilió, Enric, Carles i Jaume. Bon dia. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El Parlament acaba d'aprovar la compareixença del president Artur Mas a la Cambra per explicar el nou pla de retallades i ajustos als comptes catalans. Tots els grups de la Cambra hi han votat a favor. Parlament David Navarro, bon dia. Com deies, la petició de compareixença ha tirat endavant per unanimitat. Els grups de l'oposició han defensat la necessitat que el president comparegui perquè els ciutadans han explicat es veuran afectats per aquesta retallada. A portaveu d'Afers Econòmics del PSC, Rocío Martínez Sanpera, ha demanat transparència. Nosaltres volem debatre sobre el rum i volem fer-ho amb el seu càpital. En aquests moments extraordinàriament difícils i complicats ens mereixem prudència i discreció segur, però no silencis. El grup del govern, Convergència i Unió, ha defensat que la voluntat de l'executiu ha estat sempre donar totes les explicacions necessàries. El president compareixerà probablement a principis de juliol, com a Ràdio Parlament de Catalunya. La prima de risc espanyola continua per sota dels 500 punts mentre la borsa s'anota uns guanys del 3%. La jornada és, doncs, de guanys a la borsa. A l'espera que la Comissió Europea expliqui el seu primer pas cap a la Unió Bancària Europea. És a dir, una mena de protocol d'actuació per quan hi hagi bancs que necessitin un rescat. El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, acaba d'assegurar des de Brussel·les justament que el govern s'esperarà a conèixer l'auditoria bancària per prendre més decisions. A partir de ahí el gobierno español tomará las decisiones que tenga que tomar, evidentemente desde el punto de vista de lo que es la recapitalización de las instituciones. Pero estamos convencidos de que no hay ningún otro país en Europa que esté, de alguna forma, poniendo tanta luz y tantos taquígrafos y tanta claridad en lo que es su sistema bancario. Queremos disipar todo tipo de dudas al respecto. Els mercats també estan pendents. De la reunió d'avui del Banc Central Europeu es preveu que decideixi deixar igual el preu del diner a l'1%. Aquest any es vendran a Espanya 750.000 cotxes menys que l'any passat, segons les dades que avui ha fet públiques l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions. La xifra situa les vendes a nivells de fa 20 anys. Per aquest motiu, el sector demana millores a les infraestructures per obrir el mercat internacional. L'Hospitalet van i Carme Gallego. Bon dia. Bon dia, Espanya està entre els 10 països exportadors de cotxes del món. Cada any surten d'Espanya més de 4 milions de cotxes, una xifra que es podria incrementar amb millores a les xarxes de comunicació, segons ha dit José Manuel Machado, president de Ford a Espanya. Tenemos que empezar a tomar medidas regulatorias que realmente empiecen a hacer que esto que es una visión empiece ya a pasar. Los trenes pueden ser más largos, los camiones pueden ser más largos. Hay una gestión en los puertos que se puede hacer más eficiente sin tener que esperar hacer grandísimas inversiones. Hay muchas cosas que ya pueden empezar a pasar. El sector de l'automòbil aporta el 10% del producte interior brut espanyol i dóna feina a més de 13.000 persones a tot el país. Com ràdio, l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta hora arrenca el primer dia dels passacarrers de la Patum de Berga amb els carrers plens de gom a gom. És l'inici oficial de la festa. Ràdio Berga, Maite Flores, bon dia. Sí, doncs ara sí que sí, podem dir que la Petum 2012 ha començat oficialment. Ha estat a les 12 en punt d'unitia quan les campanes de la plaça de les Lideres de Sant Vera han començat a sonar. En el mateix moment, el debat també ha començat a tocar i els quatre gegants han iniciat el recorregut pels carrers i places de la ciutat acompanyats de la cobla. El vespre llogrà a passecarrers amb les masses, les guides i la parella de gegants vells que faran una vintena de salses diferents punts a la ciutat en honor als regidors de l'Ajuntament. Previst que el passecarrer acabi al voltant de les 4 de la matinada a la rosa de Sant Vera amb rondes de tiramòs. Ràdio Verga per a Com Ràdio. Com Ràdio. Esports. Bon dius per la Jordi Cervantes. Primer partit de la final de la Lliga CB entre el Barça, Riga i el Reial Madrid. Un títol que es disputaran per desena vegada blauranes i blancs en una final que començarà aquesta nit a partir de tres quarts de nou al Palau Blaurana i que jugarà el millor de cinc partits. L'atenció de l'aficionat del Barça es centra en l'estat físic de Juan Carlos Navarro. El capità blaurana està jugant totes play-off amb molèsties per culpa de la Facitis Plantar, que Arrossega assegura que està preparat per jugar. Jo crec que amb l'Alina i és una final, queden 10 dies, ja s'obliga una miqueta tot. Jo crec que estem treballant per arribar al meu millor moment, aquesta final. He passat per molt i ara que estem a la final ja s'obliga una mica de tot. En futbol la selecció espanyola està fent la primera sessió preparatòria des que va arribar a Polònia i a la tarda. Per disputar l'Eurocopa, el combinat dirigit per Vicente del Bosque va quedar concentrat a la ciutat polonesa de Nievino, on s'hi estarà al llarg de tota la competició. Recordem que Espanya començarà la defensa del títol aconseguit ara fa 4 anys, aquest diumenge davant d'Itàlia a les 6 de la tarda. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. L'Ajuntament de Sant Jus assumirà la major part de la reducció de la Generalitat en l'aportació per les escoles bressoles, i ho va decidir el ple de l'Ajuntament aprovant una posada dels preus públics de l'IPC més dos punts. Això significa que les famílies també contribuiran en menor mesura a compensar la reducció d'aportacions. En total es passarà dels 200... els 212 euros mensuals per nen. El servei de menjador s'incrementarà 5 euros al mes. Lluís Bonfort, regidor d'Educació, considera que la Generalitat està posant en perill un model de cofinançament de les escoles Bressol. També s'ha referit a l'eliminació de la convocatòria de les beques 03, que la Generalitat va descartar el mes de maig unes aportacions per un curs començat al setembre. El regidor d'Educació també s'alinea a favor de les reivindicacions de la plataforma de la comunitat educativa. Una comunitat educativa que ahir va reunir un centenar de mestres, males i pares i alumnes que es van concentrar a Can Ginestà per protestar contra la retallades en educació. El poeta Joan Margarit va llegir el manifest que van redactar conjuntament diferents representants de la comunitat educativa per expressar el seu rebuig a les polítiques de retallades en diferents àmbits de l'ensenyament. La setmana passada es va constituir aquesta plataforma de la comunitat educativa formada per pares, mares i mestres de les tres escoles públiques de Sant Just i també de l'Institut. L'objectiu és fer un front comú en contra de les retallades que afecten cada cop més l'educació. La d'ahir va ser la primera acció per fer visible el malestat de la comunitat educativa. A la concentració hi van anar l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i també el regidor d'educació Lluís Montfort i altres regidors del consistori. I recordem que continua en marxa el procés perquè la ciutadania voti quin nom prefereix pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Es pot votar a través del web municipal www.santjust.cat o bé omplint les bulletes que hi ha en diferents equipaments de Sant Just. Els noms proposats per diferents col·lectius santjustencs són Carme Pérez i Verdú, Teresa Pàmies, Marga Miró i Colea, La Campana i Les Escoles. Les opcions per batejar aquest equipament havien de ser noms en femení, un criteri del Pla Municipal de Gèneres. Doncs de moment això és tot. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts als Sant Just Notícies Edició Migdia. Podeu seguir també informats de totes les novetats de Sant Just a través del web www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Passen 13 minuts de les 12 del migdia, aquesta hora saludem el mosset de la parròquia de Sant Just, Joaquim Rius, molt bon dia. Bon dia i bona hora a tothom. I avui l'hem convidat per parlar d'aquest tema que va sorgir més o menys, és un tema que s'ha anat parlant sobretot l'última setmana, el debat sobre si l'IBI, l'Església Catòlica, si l'Església de moment ha estat exempt durant tot aquest temps i va aparèixer dins de la ciutadania el debat de si l'Església l'hauria de pagar o no. Arran d'això, també es va saber que unes 70 parròquies de la diòcesi de Sant Feliu han pagat l'IBI sense saber que se n'estava exempt i per tant per això hem volgut saber què és el que passa aquí al municipi. Aquí Sant Just, per això, mossèn, aquest IBI no s'ha pagat. No, nosaltres no entrem dintre d'aquesta classificació. Per sort, per sort, Perquè cal tenir en compte que no és l'excepció de l'IBI, l'excepció de l'IBI que resulta que ara pràcticament només s'aplica a l'Església, però és que resulta que no és veritat. Vull dir que, aviam, nosaltres, l'Església el que fa és ser conseqüent amb la llei acordada. Per tant, no és un privilegi i no és una excepció privilegiada de l'Església. sinó que llavors el que cal fer és dir, doncs, si hi ha uns acords entre l'Església i la Santa Seu, bé, entre el Santa Seu i l'Estat, bé, doncs si per cas revoquem tots aquests acords i els concordats, etcètera. O bé, si no, doncs, la llei de macenatge... Aquesta llei és del 2002, o sigui, d'una banda hi ha aquest acord, que és del 79, no?, entre l'Estat i el Vaticà, que és el que eximeix l'Església de pagar aquesta IBI. D'altra banda, hi ha aquesta llei de macenatge del 2002, que també, en aquest cas, afecta també entitats sense ànim de lucre, si no m'equivoco. Vull dir que el comportament que té l'Església és el comportament de la llei. Vull dir que estem en la llei. Llavors, si per casa llavors que diguin, bueno, doncs canviem les lleis, rebuquem els acords internacionals, etcètera, llavors fem això, però si això es manté, doncs som conseqüents amb la llei. Com ho veu vostè? Creu que l'Església hauria de pagar l'IBI? Aviam, jo crec que no és que l'Església hagi de pagar l'IBI, sinó que llavors totes les ONGs, tots els altres que estan prestand serveis socials, sense ànim de lucre, doncs tots aquests, llavors que també deixin de pagar, i paguin l'IBI. Però és que ara resulta que s'apunta només a l'Església. Jo de vegades penso que sap greu, però que anem per períodes. De tant en tant l'Església ha de sortir, però precisament en allò que es considera que és un error. Bé, doncs, aviam, en aquest moment el fet de l'IBI no és només que, com deia, l'aplicació de la llei. I si hi ha aquesta excepció de l'IBI a totes aquelles organitzacions, associacions, ONGs, etcètera, que presten algun servei social i fan un servei social, sigui sanitari, sigui cultural, sigui religiós, sigui de l'àmbit social, etcètera, del que sigui, doncs fora, si tots hi estem aquí ficats en el fet de l'excepció de l'IBI, doncs treballògic que nosaltres també deixem de pagar l'IBI. En què? En aquelles coses, en aquells edificis que estan prestant aquest servei social. com són les esglésies, com són les dependències que acullen accions pastorals concretes de l'església. Llavors, si hi ha alguna altra cosa que està paral·lel a tot això, però que se'n beneficien uns quants, o que de fet surt un benefici a favor del que sigui, aquests que paguen livi. Però els altres, si entrem dintre de la llei que està establerta a l'estat espanyol, Doncs jo m'hi apunto, m'hi apunto a dir, perquè és clar, i a la fi no pretenem afany de lucre, és a dir, per exemple, nosaltres, aquí a Sant Just, hi ha l'església, tenim l'església i tenim l'escola Núria, o exescola Núria. Bé, doncs, aquesta escola Núria, aquest edifici, resulta que estem pagant l'IBI, i el paguem com qualsevol altre ciutadà, que suposa una despesa de més de 3.000 euros cada any. Llavors, això ho paguem, però, esclar, resulta que allà en aquell edifici, si bé és veritat que no s'hi fa a escola, però és veritat que ara aquest edifici, doncs, s'hi fa allò del banc d'aliments, s'atenen a tots uns grups d'avis que van, i a vegades participen més i menys, però que és una atenció als avis... Bé, doncs, si allà s'hi està prestant aquesta atenció... Un servei social, no? Sí, és un servei d'acció social, doncs dius, home, doncs entraríem dintre d'aquesta normativa, però actualment estem pagant com qualsevol altre ciutadà. El que explicava també Lluís Bat de Sant Feliu la setmana passada, deia que si s'hagués de pagar l'híbit de tot, potser s'haurien de replantejar segons quines accions socials i culturals que fins ara es fan de franc. Esclar, perquè tingueu en compte que moltes d'aquestes accions que es fan... estan fetes, en primer lloc, per persones voluntàries. Es du a través de mitjans i edificis que tenen una certa precarietat en el sentit d'edificació, també, que a vegades es fa en llocs que són una mica deficitaris, però, esclar, és que com que no hi ha ingressos en aquests llocs, i es fan sempre amb finalitat de sense lucre, doncs moltes vegades no es pot pintar, no es pot anar d'assentar, i de vegades es fa vergonya acollir segons qui, en segons quins llocs, però és que no es disposa de més. I aquests serveis, si ara actualment que estan prestant, diguessin, doncs prou, no els prestem, deixem-los estar, bé, hi hauria un cert problema de tipus social en el sentit d'atenció a moltes persones i a molts grups, eh?, sembla que no facin res, però actualment l'Església està prestand molts serveis, moltes vegades de suplència i fins i tot, a vegades, d'escarregament una mica o de compartir la càrrega amb institucions civils. Suposo que a l'hora de plantejar-se aquesta exhibició, que dèiem que és la mateixa, almenys en la Lliga de Massanatge del 2002, amb entitats sense ànim de lucre i l'Església, la diferència és que el patrimoni que acostuma a tenir l'Església, segurament a l'hora de tributar que estigui els impostos serien una mica més alts, o segons quins pobles, també més que altres, que el d'algú que tingui un local més simple. Per tant, suposo que per això afectaria bastant més o condicionaria força més a l'Església, encara que es canviés tota la llei. Tenint en compte que, aviam, jo no sé, no sé, a altres països no sé com funciona, tampoc no soc especialista en la matèria, no? Però sí que, esclar, que hi ha edificis per exemple, que actualment presten tot un servei, diríem, des del punt de vista cultural. Esclar, tots aquests edificis, i que estan declarats patrimoni, etcètera, mundial, inclús, no? I tot plegat, esclar, dius, bueno, doncs, aquests que paguin IBI. Però llavors, a vegades, penses, doncs, aquí hi hauria d'haver un repensament d'a veure, aviam, què se'n fa d'aquell edifici. És a dir, què se'n fa. a què es destina, i si és una cosa d'art, doncs que sàpiga l'Estat que té de compartir, etcètera, perquè si no és que és impossible, no es pot fer res més amb aquells edificis. Què en faràs? És un patrimoni històric, i moltes vegades no en pots fer res més, sinó que... posar-los al servei de la cultura, de la investigació, del que es vulgui, però, esclar, quan això es fa moltes vegades d'una manera generosa, és a dir, que tampoc no hi ha res a canvi, dius, llavors això s'hauria de repensar moltíssim. Simplement és una mica diferent, o sigui, un edifici com una catedral on s'ha de pagar entrada, per exemple, per accedir-hi, és diferent que una església o un altre edifici de culte, no? O sigui, que potser... la regulació o aquestes excepcions fiscals haurien de variar tenint en compte això, no? Sí, perquè a més a més tingueu en compte que fins que es cobra ara per entrada a les catedrals i aquestes grans basíliques és de fa poc temps. Això tampoc abans no es cobrava res. Clar, però bé, els últims anys sí que apareix i continuen estant exemptes, no?, en aquest sentit. Sí, sí, continuen estant exemptes, però, esclar, d'aquí ve la interpretació de la llei, que llavors aquí ja hi som. A veure com s'interpreta la llei i els jutges seran els que ho aclariran. però en definitiva era que aquests beneficis que es reben a partir del cobrament de les entrades reverteix en el mateix edifici vull dir que no és per fer altres històries ni per portar una finalitat d'altres coses sucedànies o d'altres coses paral·leles sinó que són qüestions que reverteixen en la mateixa institució i que si es va posar el cobrament de l'entrada en aquests llocs és perquè era una ajuda per mantenir el mateix edifici perquè no s'automantenia. Moltes vegades no s'automantenen aquests edificis, perquè és d'una despesa. Només ara traslladant-ho aquí a la parròquia de Sant Just. Sí. Esclar, la parròquia de Sant Just, quan veus... I ara, perdoneu l'aplicació concreta, eh? Quan veus un atac a dalt del sostre, penses, hi ha una gotera. Però, esclar, que et vingui un paleta, que pugi dalt, que entri dintre de les golfes, que comenci a mirar aviam d'on ve aquesta gotera, etcètera, és una despesa que aquella reparació que a casa seria de re, pujar, fer un pagot i marxar, doncs aquí et suposa una despesa grandiosa. Suposa més hores, suposa més pujar i baixar, suposa tota una sèrie de temps que va carregant el pressupost. I el pressupost, que era senzillament una gotera que s'havia d'arreglar, sembla que hagis arreglat mitja taulada de casa. Esclar, tot això de vegades no se sospesa, Diu, però si al canvi a la fi hi ha una gotera petita. Sí, però entrar al paleta només d'allà ja són 3.000 euros només de pujada, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, creu que és lògic que les esglésies puguin estar al marge d'aquesta... Tenint en compte del gran servei que fan i que després diuen, però és que passeu la col·lecta i vosaltres doneu, vosaltres rebeu donatius, etcètera. Sí, però reverteixen a la mateixa església i a la mateixa església per recuperar-ho. Vull dir que és públic que nosaltres aquí a la paròquia de Sant Just és deficitària. Tot i que anem estirant per allà on podem, perquè ajustant les coses i menys despeses possibles, i no obstant, l'Església de Sant Just és deficitària. No cobrim les despeses que hem de cobrir normalment. Han baixat els donatius en els últims anys? No és que hagin baixat els donatius, aviam, no és que hagin marxat donatius, alguns sí, eh? sinó que el que ha passat és que, aviam, hi ha una situació curiosa. És a dir, els que aporten donatius a la parròquia, esclar, ara diuen, mossèn, ja no podem aportar-ne de més quantitat perquè tampoc no tenim, doncs, més benefici nosaltres. Esclar, llavors et fa pensar que es dona a l'església el que home li sobra per l'església. Mhm. però sense vegades adonar-se que no és donar el que em sobra a l'església, sinó de dir si jo soc membre d'aquesta església, haig de continuar mantenint-la de la mateixa manera que manté casa seva, perquè llavors la gent ve a l'església i diu volem l'aire condicionat, volem la calefacció, volem que estigui arreglada, volem que estigui neta, però tot això també s'ha de calcular que puja el nivell de despesa. perquè tots els preus han pujat. Però, en canvi, els donatius que es fan perquè això es pugui solventar han baixat. Per què? Perquè moltes vegades les famílies potser no han regularitzat el seu nivell de vida i el volen continuar mantenint amb un cert nivell, i llavors, esclar, com que els beneficis són menys, també aporten menys. Però, en canvi, a l'hora de venir a l'església volen que tot estigui igual que abans. Escolti, no potser... Jo no faig volar coloms, jo no em surten els comptes, jo també haig de rebaixar llavors, no? I en el cas de les campanyes concretes amb alguna finalitat, també es nota que hi ha menys aportacions, o en aquest cas sí que hi ha una certa sensibilització? Continua la sensibilització, però també val tenir en compte que, esclar, el fet que la freqüència de l'Església està principalment de gent adulta, Esclar, llavors fa que també el nivell de pensions i tot està en una situació i tot s'ha encarit, lògicament, que els donatius i les aportacions baixen, sens dubte. Sens dubte. Doncs moltes gràcies, mossèn Joaquim Rius, rector de la parròquia del municipi. Avui hem parlat d'aquesta qüestió d'actualitat i també d'altres temes referents a l'Església i a l'actualitat, com dèiem. Gràcies i molt bon dia. Gràcies a vosaltres. Adeu. La informació més propera al Just a la Fusta. La màquina del temps. Doncs com cada dimecre és moment de fer una mica de repàs històric i remuntar-nos cap a un any concret per parlar d'on ve un invent quotidià. Per això tenim la Lea. Bon dia, Lea. Bon dia, Carme. Avui cap on anem? Avui com que ja estem al juny i la calor es comença a notar bastant. Sí. I hi ha gent que ja va a la platja, he pensat... Tu t'has banyat ja? Sí, però no a la platja. Jo tampoc, casualment. Tampoc em riu. Ja és època, ja és època per això. Per tant, tampoc a una piscina. On ens hem banyat? Ens hem banyat a un pantà. Exacte. Doncs, aprofitant això, que ja fa caloreta i tal, em va venir la idea de d'on va sorgir això que portem? I llavors avui parlarem d'això, que ara us diré. Doncs ens n'anem... Aquesta setmana, a l'any... 1946. 1946. per parlar del vestit de bany femení que consta de sostenidors i slip reduït. Avui parlem del bikini. M'agrada molt l'entonació d'aquest senyor, o sigui, aquesta voluntat de borraixos. És l'època. Sí, però bé, en tot cas, explica'ns on ve el biquini. Sí, el biquini, aquesta peça que ja tots tenim, totes les noies tenim, els homes no. Ara torna al banyador, per això. Sí, perquè estan fent banyadors una mica més petits, més allò que diuen palabres o no. Exacte. Però bé, el biquini igualment dura i perdurarà, sí. Tot i que les civilitzacions antigues coneixien i practicaven el bany de mar, i en ocasions utilitzant vestits apropiats d'aquesta activitat, com testimonien pintures al fresc i museus romans, o sigui, ens n'anem lluny, el model banyador femení de dues peces fou primerament presentat per Jacques Heim, un modista de Cannes, que a l'estiu de 1946 llançava un model anomenat àtom. O sigui, ara podríem estar parlant d'un àtom en lloc d'un biquini. Decidit a promoure l'invent per tots els mitjanys, Heim llogava un avió I feu escriure al cel l'eslògan L'Àtom, el vestit de bany més petit del món. Molt bé. Però Heim no estava de sort, perquè paral·lelament i aquell mateix any... Oh, quina mala sort. Sí. Un enginyer i dissenyador de banyadors de París, Louis Rea, havia desenvolupat la mateixa idea, però molt més agosarada, ja que deixava el malic a la vista. una gosadia de qual encara no sabien atrevir les actrius, ni tampoc els actors de Hollywood, això d'ensenyar el malic. I l'altre com era, per sobre el malic? L'altre no, era com una mena de banyador, era un banyador, però un banyador com els d'ara petits, diguem-ne. No aquelles peces de bany que eren allò que t'arribava a palger, no hi havia bé, enorme, era una cosa com ara, entallada al tema de l'entrecuix. Però clar, llavors va arribar aquest i va dir, doncs jo, ala, el malic a baire. I clar, va ser bastant més... Agosarat, arriscat. Així doncs, el 18 de juliol de 1946, sembla el dia de l'Alzamiento, el 18 de juliol. I tant, deu anys més tard. Deu anys més tard, el 1946, dues setmanes després de l'anuncier i de l'Àtom, Rear va donar la rèplica amb el mateix procediment. A més a més, digue-li tonto. Aquest cop amb el lema va escriure al cel el biquini, més petit que el vestit de bany més petit del món. O sigui, recordem que l'altre havia posat... Clar, amb l'altre... O sigui, un havia posat el vestit de bany més petit del món, doncs aquest posa el biquini més petit que el vestit de bany més petit del món. O sigui que ja va començar fort aquest home. Música estiuenca, perquè parlem de biquinis i banyadors. I no t'agrada gens, eh, tu, Carme? Això de música estiuenca. Que vingui l'estiu, vull dir. No, no. La calor... Ja, és conegut que fem bastant fans a la secció del temps. Li deixo clar cada dia al Carles. Doncs bé, Reart prengué el nom de l'àtol de biquinis, és a dir, l'àtol és una zona d'illes, una de les illes Marshalls situades al Pacífic Sud. on el 30 de juny d'aquell mateix any les forces armades americanes havien fet esclatar una bomba atòmica experimental sobre una flota fantasma formada per 95 vaixells, entre els quals... el que restava de la Marina de Guerra Japonesa. És a dir, van fer totes aquestes proves a la zona de biquini, a aquesta zona de les illes del Pacífic Sud, i va tenir molta polèmica tota aquesta prova. I la paraula biquini, per tant, es va començar a sortir a la premsa d'una manera exagerada. Tot el dia parlaven de biquini, de biquini, de mikidi. Home, clar, és que era molt nou, no? No, no, però per això que et dic de la bomba. Clar, o sigui, l'home va pensar tot això. Com a idea. Exacte, t'estic explicant per què, no? Llavors, el fet que comencés amb el prefix també vi, suggeria molt satisfactòriament el concepte de dues peces, per tant, què va pensar Rena Reart? Una paraula que s'està sentint tant, que hi ha tanta polèmica, que surt a la premsa i tothom la té al cap i a sobre suggereix dos, doncs mira, li podia dir biquini a la meva nova peça. A més, ja et dic, la reiteració de la lletra I, biquini, li conferia un caràcter de cosa mínima i la K hi afegia un toc exòtic. Recordem que en anglès s'escriu amb K, biquini. Molt ben pensat, eh? Sí, va tenir la ment allò lúcida. D'aquesta manera, les platges aviat s'omplirien de biquinis i no pas d'àtoms. Que és el nom que li ha posat al mañador. Hola, quants àtoms portes? De quin color és el teu àtom? És divertit, també, sí. Com ja he dit, com hauria passat si no s'hagués produït la curiosa coincidència del biquini i l'àtom al mateix any i al mateix moment. Significativament, com ja et dic, tots dos noms aludien l'era atòmica. Tot just iniciada al 1945 amb els devastadors d'atacs a Hiroshima i Nagasaki. Ens anem que va a París, no? Per això ara... Sí. Louis Reard tenia una botiga de moda de bany a l'Avinguda de l'Òpera de París, des d'on provava a promoure el seu invent. No va trobar, però, cap model professional disposat a compareixer davant la premsa amb una indumentària tan breu. No trobava ningú. Era massa arriscat, no? Sí, sí, sí. Però fins i tot models professionals que treballen amb el seu cos. És com si el malí que encara fos una part sacralitzada. Exacte. Sí, sí, totalment. Vull dir, no, no, això d'ensenyar-lo i menys davant de tota la premsa mundial, no. Per tant, el que vas fer finalment va ser, va trobar, no sé si tenia ella els locals, o tenia una mica locals d'estriptease del casino de París, i va trobar una ballarina disposada a fer-ho. Ja feia estriptease allà, que més li dóna ensenyar el melic. Doncs bé, Michel Bernardini acceptar el repte. Així doncs, la proposta Reart, que era molt atrevida, fins i tot pels estàndards actuals, es va presentar davant del rotatiu parisenc, i els mitjans es preguntaven sorneguerament si es tractava de la indumentària d'una indígena de l'illa de Biquini, després de l'explosió nuclear, no? Que només t'ha quedat aquesta roba després d'una explosió. Perquè realment resultava inconcebible que alguna dona estigués disposada a circular en públic amb tants centímetres de pell al descobert. Que curiós, eh? Sí, sí. Jo diria ara mateix, no? Sí, que la gent diria aquestes coses. Però bé, el fet és que hi ha una imatge, de fet hi ha la imatge de la Michelle Bernardini, clar, va anar a tota la premsa i es conserva no fa tants anys, Molt bé, o sigui, ara no seria l'estàndard de biquíni que tu duries, perquè li arriba gairebé la part de dalt de la calça, diguem-ne, el melic. Això del melic, ja. Tampoc és molt afavoridor. No, i és molt estriangle, és a dir... Uh, molt alt, com si diguis. Molt alt, com aquests dels anys 80. Ah, exacte. Tot tornarà, eh, per això. Ja. La part de dalt sí que és més com les que coneixem ara, realment, però, clar, fa una imatge una mica curiosa. Vull dir que si la podeu trobar, Michelle Bernardini, la imatge... Em sorprenderà, potser. Sí, sí, sí. Els primers anys, com ja he dit, només actrius, com la joveníssima Brigitte Bardot, protagonista de la pel·lícula I Déu Crea el Món, aparegueren públicament en biquini. Ja la tenim al cap, segurament. Especialment, ja dic, durant les presentacions del Festival de Cinema de Cants, epicentre del moment, doncs Brigitte Bardot va aparèixer allà amb el biquini i va causar una gran sensació. Va ser de les primeres que es va atrevir. I aquest ja era una mica més adaptat als espàndols actuals, no? Sí, a més... Amb la cinturó aquell, no? No, aquesta... És una altra, ara em parlaré. Ah, és veritat. La Brigitte Bardot, no. Llavors no tinc la imatge. Exacte. En cinema, com dius tu, en efecte i dedicar una especial atenció, també va haver-hi una sèrie de comèdies juvenils en què el biquini era el principal protagonista. O sigui, tal qual. L'excusa era parlar del biquini. Eren comedietes juvenils en plan que s'hi donen a la platja de vacances i sortia el biquini. I també va haver-hi, com tu suposo que recordes, les aparicions estel·lars d'autèntiques icones sexuals femenines com Úrsula Andrés. Aquesta és. O Rachel Wells o Marilyn Monroe. De fet, és la pel·lícula de James Bond, on tothom ens ve la imatge de l'actri Úrsula sortint de la platja amb el biquini blanc per primera vegada en pantalla, que porta el cinturó amb una mena de ganivet. Aquesta imatge és ja... Sí, sí, és una de les... Del cinema, sí. I d'eròtic, o del biquini, sí. De fet, la van emolar a una altra pel·lícula de James Bond que sortia a la Hal Berry. És veritat. Que el duia a taronja. És veritat. Era exactament igual amb el cinturó i tal, era com un petit homenatge. De les pantalles passar a les revistes i després als calendaris, abans d'entrar de ple a les platges d'Europa i Amèrica. Amèrica no va ser gaire ben acceptat en el seu moment, com ja saps som bastant... Bueno... Sí, sí, més... Conservadors, diguem-ho així. Però en canvi a Europa va ser adoptat fervorosament per una nova generació de dones alliberades dels preceptes morals imparants fins aleshores. També era el moment. Exacte. En la cançó on situa realment l'institut del 69, per tant. Doncs mira, al llarg dels anys 60 i 70 del segle passat, el biquini esdevingui hegemònic amb platges i piscines i se n'ha reduït més i més fins a culminar amb l'aparició del monokini. Què és el monokini? Ara tots direu, ah, és això. Biquini d'una peça també conegut per tobles. Ah. Que literalment topless és res a dalt. El topless, doncs res a dalt. El dissenyador americà Rudi Gerrach presentava un model específic de monokini el 1964, però no va tenir èxit. És a dir, la qüestió era, tu et compras el bikini si volies et treus la part de dalt. Tampoc no cal que et facin un especial. L'esclat es produïa, evidentment, a Europa, un cop més a les platges franceses, pel senzill procediment de prescindir, com ja he dit, del sostenidor del biquini, pràctica iniciada a la població de Sant Troper a mitjans dels anys 70. Les dones han començat a dir, mira, però em cansa, ja la verdad, el vull dir, qui més dona? I allà no hi havia problemes tant de què diran. S'havia, com ja he dit, després del cap de poca es va imposar a finals dels anys 80, com he dit, sota el signe de la emancipació femenina del Tobles, a gairebé totes les platges de mitja Europa, principalment la costa mediterrània, i precisament en països de tradició catòlica. Mentre que en d'altres contrades, com els Estats Units, aquesta pràctica no ha estat mai autoritzada. És a dir, no es pot fer Tobles, de fet, és veritat. Sí, és veritat que... No se'n pot fer. Això a Amèrica, no? Però que igualment aquí hi ha platges... al nord d'Espanya, per exemple, potser segons quines platges és menys habitual que potser les de la Costa Brava, no? No, i... Jo he anat a... Sardenya? Sí. Ningú feia tobles. Però ningú vol dir trobar-me jo a una platja sencera i dir... Jo em vaig fer, eh? Sí, sí. Però vull dir, em notava allò... En canvi, en Illes Balears és estrany qui no en fa, no? Fins i tot. Ah, exacte. És que fins i tot... Bueno, fins i tot a les Illes Balears apareix el que parlarem ara. A veure... Que és el que va aparèixer inicialment a finals de la dècada dels 80, el tanga. O sigui, hi ha gent que ja, per anar amb l'humínim, és que porta quasi allò. Definit pel diccionari com calces o slips que no cobreixen les nalgues. De fet, les calces del primer biquini, com ja t'he dit abans, en realitat eren una mica tanga, eh? Però el seu ús no s'ha d'analitzar entre els joves, especialment com a peça de roba interior, fins als 90. Després de l'aparició dels primers models de les revistes de moda. Com ja he dit això, és del tanga dels anys 80, més o menys. Però fins als 90 no va acabar de quallar del tot. Com a part del biquini, Brasil en reivindica l'autoria del tanga. De fet, allà, si pots anar-hi, veuràs coses espectaculars. Segurament. En fi, molt més modern és el burquini. Banyador polèmic, un banyador integral que només deixa al descobert la cara, les mans i els peus. Dissenyat per permetre el bany a les dones musulmanes que volen respectar el precepte islàmic. El nom, que és la contracció de la paraula burka i bikini, és una marca registrada per la seva creadora Aeda Zanetti, una australiana d'origen libanès. Des de la seva comercialització l'any 2006 fa res. Ha assolit un èxit notable, especialment en països tropicals, la majoria musulmana, per estendre's tot seguit a Europa. Ja dic, l'any 2009 va haver-hi molta polèmica perquè va ser prohibit l'ús del birquini en algunes piscines públiques d'Itàlia i França. Tot elegant qüestions higièniques i estètiques i creant una forta controvèrsia. Força d'abats, sí, sí. És una mica com un vestit de submarinista, no? És que quasi sembla un neopre. És neopre, exacte. Però el que passa és que el neopre no et cobreix el cap. Bé... Si et poses la caputxeta aquella, però aquest directament ja ho incorpora. I clar, no és tan gros com el neopreca. Allà et poses allò i ves trelar a la platja, t'agafa alguna cosa. Deshidrates. Però bé, diguem-ne que el biquini surt també d'això, del biquini, d'aquesta idea de treure davant, innovar. I bé, no s'assembla gens al biquini que hem parlat, no?, que ens permet que el sol ens toqui o anar més fresquetes. És una mica la funció totalment oposada, no?, d'alguna manera, del que va sortir l'any 46. Sí, exacte. No ho hem dit, però, bé, és una mica evident també que el biquini va sorgir també amb la idea aquesta que les dones cada cop volien prendre més el sol. Clar. Ens hem de protegir molt i ja no és el mateix que fa uns anys, però clar, el banyador tapapatant que deies... No em toca per enlloc. No em toca per enlloc. Exacte. També una mica la idea del tobles. Sí, potser per això ara sorgeix més el banyador, no? O té més tirada per gent que es vulgui protegir més. Potser sí, o va a modes. Va a modes. Va a les botigues i a les revistes, però a la platja em costa més veure'ls. Potser més a la piscina, no? Pot ser. Bé. Sí, com sigui, ja saps que sorgeix. Doncs bé, el biquini. I això era un home que no ho sabia i m'ha interessat molt. De les illes, sí. Exacte. Doncs gràcies, Aria. Moltes gràcies. De res. Fins la setmana que ve. Adéu. Adéu, bon dia. Tres minuts i arribem a tres quarts d'una del migdia. Saludem aquesta hora el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume, què tal? Hola, molt bon dia. Avui comencem parlant d'una cosa estranya vinculada al menjar ràpid. Explica'ns-ho tu mateix. Sí, sí, perquè es veu que una universitat dels Estats Units pagarà 3.500 dòlars a les persones que vulguin passar 90 dies de la seva vida només menjant fast food. Tot aquest tipus de menjar a bessura o digue-li com vulguis. És una universitat. Sí, perquè es veu que volen fer una investigació relacionada amb l'obesitat i per aquest motiu necessiten uns participants que vulguin augmentar el seu pes i quina millor manera que alimentar-te durant 9-90 dies de porqueries a tope i a més a més cobrant 3.500 pavos. Ells volen, el que els interessa aquesta universitat és que almenys engreixin un 5% del seu pes inicial i diuen que un cop hagi acabat tota aquesta investigació la gent que ha fet de Conillet d'Índies podrà apuntar-se a un programa gratuït per baixar el pes. No sé, jo no hi puntaria, no sé si tu... Bueno, jo no et diria pas que no. M'hauria de pensar-ho, el que passa és que no voldria acabar com el d'aquella pel·lícula documental. Potser acabes malalt, també, si no estàs acostumat a menjar-ne cada dia. Sí, però després, si ets així una mica camorrista, sempre pots fer aquella de denunciar a la universitat, denunciar tots els que hi ha per allà, aquestes coses que fa la gent. Sí, bé, doncs... Aquesta és la primera notícia del dia. En tenim més. Ahir parlem de l'incredible Hulk i avui parlem de robocop. Avui a la Xina ens ha arribat una notícia concretament de la ciutat de Kunming, on ens expliquen que han posat robocops xinos que vigilen els carrers. Estem parlant d'uns robots humanoides que madeixen uns dos metres d'altura i que tenen una aparència així molt intimidant i que es veu que estan ubicats en diferents punts estratègics de la ciutat per tal de vigilar els carrers d'aquesta. Porten una càmera d'alta definició... i a més a més estan connectats directament a les comissaries més properes i on poden ser controlats per control remot. Això es veu que està causant sensació, el que passa que és una mica car, un robocop aquest costa uns 3.170 dòlars cada un. És el que pagaran a cada noi que menja ràpid. Per cada noi, un robot. Doncs bé, aquest robot es veu que servirà per això, per vigilar, per crear una mica, doncs, perquè no hi hagi tants derrobatoris, i a més a més es veu que el pit hi té un botó de pànic, que tu vas, l'apretes, i et diu... Espera't 10 minuts, que vindrà la policia a ajudar-te. Divertiu, doncs, divertiu. Si aneu a Kuning, visiteu, o expliqueu el cas d'aquests robocops. Els robocops xinos, els veureu segur. I ara passem... Parlem d'un cas extrem, no?, d'un record. En aquest cas, per això... Sí, sí. És d'un aliment, no? Atenció, amb aquesta és una notícia molt curteta, però m'ha fet molta gràcia i tenia ganes d'anir-la, perquè han trobat un superou, així, 200, un superou de 145 grams, que es veu que dintre d'aquest ou hi havia un altre ou. Això pels aficionats a les gallines i aquest món... És estrany, eh? Sí, això dels Estats Units. Una dona de Texas es va sorprendre moltíssim quan va arribar allà el galliner i va trobar aquest ou de tamany desmesurat. Es veu que fa 3 centímetres més que un ou normal, o sigui que pràcticament ocupa tota la mà i que pesa 145 grams, que un ou normal sou pesar entre 40 i 55 grams. No sé què haurien donat les gallines, potser... Home, eren gallines dopades, segur. Es veu... Es veu que això no és la primera vegada que passa, que ja s'havia trobat l'any passat a la Xina, concretament, una dona també es va trobar un ou a dintre un altre ou. Déu-n'hi-do, doncs. Misteris. Exacte, no deixen de banda el món animal, no? No, seguim. Perquè aquest misteri em sembla encara més greu, no? No sé si greu, no sé com qualificar-lo. Aquesta notícia jo tampoc sabia si hi hagi una broma o què és, però és que realment val la pena... Un jove de 12 anys tenia un peix viu al seu pulmó esquerre. Com hi va parar un peix viu? Es veu que ell i els seus amics sempre jugaven a un joc que es deia com tregar-se un pez. Ah, ara s'entén. Es diu Anil Varela, i amb 12 anys el que va fer va ser menjar-se un peix. El que passa és que en contra d'empassar-se'l, per dir-ho d'una manera, el va inhalar, i d'aquesta manera el peix, per l'atracte, li va entrar al pulmó. A partir d'aquell dia ell va començar a sentir-se estrany, com no, no? Quan comença a tenir problemes respiratoris. Fins que un dia va decidir anar a l'hospital i segons publica el diari de Pakistan The Nation. Li van fer una intervenció quirúrgica de 45 minuts que li van salvar la vida i el doctor, atenció, que aquí ve el més curiós de la notícia, el doctor Paramot Jahar, que és un especialista i expert en broncospies, Diu que és el primer cas que es trobaven d'aquest tipus des de feia 20 anys. Per tant, fa 20 anys jo. Vol dir que fa 20 anys algú havia ingerit un peix viu. Un peix viu, i el van trobar viu, el peix, dintre del pulmó. I li van donar vida o el van apartar? Bueno, se'l van tornar a menjar. No sé què van fer amb el peix. No s'especifico. Buscarem. Us quedem informació del peix. Seguim la notícia, furiós. Sí, ara anem ja pel crac. El crac del dia, no? Aquests lladres una mica els falta entrenament, eh? A veure, podia haver estat el nano del peix, el crac, però hem preferit que fos aquest perquè és un venedor de droga que per error va enviar un missatge de text a la policia. Però per mala sort no era un missatge normal i corrent de dir, ei, quedem avui a les 8 del vespre al cine. No, era un missatge on s'especificava perfectament on s'havien de trobar i quin tipus de droga portava i, a més a més, la quantitat de droga que portava. Es tracta, doncs, que a Califòrnia, l'oficial de Santa Maria va rebre aquest missatge directament a la comissaria. Que passa i l'he posat als polis, també. Sí, clar, és que directament vendrem tants de quilos de metamfetamines. Evidentment, la policia, com... es van posar en situació i van seguir-li el joc amb aquest noi que es diu Raimundo Carlos Escobedo, que té 39 anys, i, bueno, el van enganxar, el van arrastrar, i, a més a més, també van poder enganxar el còmplice d'aquest, que es diu John Martín Silvera, que també estava per allà... No sé per què tenia, per això el telèfon apuntat de la policia al mòbil, si els envia missatges o remer, o... No ho sé, és que és estrany, no? Sí, és una cosa que hauríem d'investigar. O això, que algú, algun mapa i li va donar el número equivocat i per un número es va... Això pot ser, o que algú ho vulgués enganxar. Saps, li va dir, enviem un missatge diguent-te el que em portaràs de droga i on te quedem amb aquest número. que segur que és el meu. Doncs pot ser, pot ser. Actualment estan sota fiança i han de pagar 30.000 euros, 30.000 dòlars per cada un per treure'l. Per tant, si algú es fa pena... Doncs pot anar-hi a Califòrnia. Doncs gràcies, Jaume, per aquest recull de notícies i tornem demà, que vagi bé. Demà més. Bon dia. Bon dia. Just a la fusta. 10 minuts i la 1 del migdia, un moment per parlar de televisió. Com sempre tenim per això l'altre cantó del telèfon, l'Alba Cunesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Avui t'hem fet entrar una mica més tard. Bé, no passa res. Tenim temps encara per parlar una mica de l'actualitat televisiva de la setmana, però on comencem? Doncs mira, avui portem un parell de notícies, una d'elles vinculada a les audiències del mes de maig que vam deixar enrere. Us he de dir que Telecinco validarà aquest mes en solitari, amb un 14% de mitjana de quota de pantalla. I, per exemple, en aquesta cadena, el més vist del mes de maig van ser els programes Gran Hermano i Aida, la sèrie Aida. Pel que fa a la U de Televisió Espanyola, que va quedar en segona posició, El més vist va ser al Festival d'Eurovision i també destaca en el futbol de Copa del Rei i de Lliga de Campions. Pel que fa a Antena 3, que baixa dues dècimes aquest mes de maig, la Fórmula 1 torna a ser el més vist de l'academa i també destaca el programa El Hormiguero. Les autonòmiques públiques baixen set dècimes, encara que en el cas de TV3 només en baixa dues i continua a lidar a l'àmbit de Catalunya. I pel que fa a 4, la sèrie House, és la que lidera el rànquing de missions més vistes de la cadena, tot i que també destaquen el concurs Me Canvio de Familia i el programa Perdidos en la Tribu. La sexta, finalment, puja una dècima en aquest mes de maig, assent el més vist d'aquesta cadena, la Lliga, i destaquen també el programa Salvados i la sèrie americana El Mentalista. Això pel que fa a audiències. I l'alta notícia que et comentava és un reportatge especial que ha elaborat la pàgina web Formula TV, que tracta sobre quines han estat les cadenes que més encerts han tingut durant aquesta temporada. Encerts a l'hora de programar, com si diguéssim. Encerts a l'hora d'estrenar formats, a veure quins han estat els més acceptats per l'audiència. I qui ha sortit? Des de setembre de 2011 fins al maig d'aquest any, diu aquest portal sobre televisió que 4 ha estrenat 17 formats, Antena 3 i la Sexta, 12, Tele 5, 11 i la 1 de Televisió Espanyola, 10 formats. A l'hora de valorar l'èxit i el fracàs, parlen d'encert quan la mitjana del programa és igual o superior a la mitjana que ha fet durant la temporada tota la cadena. I quins programes hi trobem? I en aquest sentit, Antena 3 és la cadena, diuen, amb més encerts de la temporada... ja que vuit de les seves dotze estrenes han superat la mitjana de l'emissora. Per exemple, ens referim als concursos Aura Caigo i Avanti, també als salents musicals Tu cara més suena i El número uno, i les sèries Gran Hotel con el culo a l'aire i l'una El misterio de Calenda. A l'altra banda de la moneda, les últimes apostes de la cadena amb cares molt conegudes, com per exemple el programa de Buena Fuente i també el programa de Xavier Servà, que no han estat, en aquest cas, encerts, sinó més aviat al contrari. Sí. Perquè a la Sexta, que és la segona cadena més encert d'aquesta temporada, segons el reportatge que hem referit, són, per exemple, encerts les sèries Alcatraz o Crematorio, i també la tertúlia política de producció pròpia El Rojo Vivo, que s'emet als migdies a la sexta. En canvi, hi ha formats de producció pròpia que han estat un fracàs, com per exemple El Milionario, Cuerpo Médico o Famosos del Volante. I pel que fa quatre, que com hem dit és la més estrena d'aquesta temporada, tenim per exemple com a encert les dues sèries que portaven el segell d'Estiven Spielberg, Falling Skies, i Terra Nova, i tres programes de producció pròpia, com són La Selva en Casa, Sex Academy i Quien quiere casarse con mi hijo. Mira, doncs són aquests els que... En el rànquim de fracassos tenen concursos com, per exemple, El Cubo, Salta a la Vista, Dale al Rec o El Come Cocos. Amb els concursos costa potser una mica més, eh? Sí, i això que en produeixen molts, eh? A quatre, però no sé per què, doncs no els acaben de trobar el punt. No acaben de tirar. Després, pel que fa a Telecinco, només 3 de les seves 11 estrenes han comptat amb una audiència, diguéssim, a destacar, com, per exemple, a Corralados, aquest reality, que va prolongar les seves emissions durant tot el mes i tota la tardor perquè estava funcionant molt bé. I també hi ha una cosa que te quiero decir, també és molt apreciat per l'audiència d'aquest programa. Els grans fracos de Telecinco són, per exemple, les sèries tant de producció pròpia com Homicidios a la fuga, com les que han comprat als Estats Units. Perquè ni Reveny ni Ringer han funcionat correctament. I la delicada situació de televisió espanyola sembla que també ha influït en les seves audiències perquè només un dels deu formats que ha estrenat aquesta temporada ha aconseguit situar-se per sobre de la mitjana de la cadena. i és una telenovel·la, La Fuerça del Destino. Doncs... I en la llista negra de Televis espanyola hi ha, per exemple, el concurs Conoces Espanya, presentat per Ramon García, que precisament es va acomiadar aquest passat divendres perquè no... No ha acabat de quallar, eh? És aquest retorn estrany. Molt bé, Alba, doncs no sé si també hi ha més qüestions. Podem fer un apunt respecte a aquesta discussió que estan tenint Partit Popular i Partit Socialista pel que fa a l'elecció del president de Radio Televisió Espanyola. Aquesta elecció es produirà al Congrés dels Diputats i del Senat entre el 19 i el 21 de juny, per tant encara no es pot dir de forma oficial, però sí que és veritat que hi ha un candidat oficial a president, que és Leopoldo González, que pertany al cos d'advocats de l'Estat i que ha participat en l'elaboració de lleis i normes vinculades precisament a les noves tecnologies i a la societat de la informació. Aquest és un candidat del Partit Popular perquè el Partit Socialista ha renunciat a presentar un candidat com a protesta per aquesta nova llei, aquest nou reial decret que permet que el Partit Popular tiri pel dret i no hagi de consensuar el president de Ràdio Televisió Espanyola amb l'oposició. Per tant, doncs han comunicat que de fet tenen intenció de recórrer l'elecció d'aquest càrrec al Tribunal Constitucional. A veure si se'n surten, doncs. No sé com acabarà tot plegat. Ja us ho direm d'aquí una setmana, a veure què succeï. Quina és la resolució. Doncs moltes gràcies, Alba. Vull un repàs una mica més ràpid. Corrent, una mica. Però hi tornem la setmana que ve moltes més coses i més temps. D'acord. Que vagi molt bé. Bon dia i gràcies. Bona abraçada. Adéu. Fins demà! Un minut i mig i arribarem a la una, en punt del migdia. Un moment per tancar aquest programa, aquest just a la fusta, d'avui dimecres 6 de juny, que l'hem fet gràcies al Sergi Pol, als serveis informatius, al Carles Hernández i Rius, a la previsió meteorològica, a la Carme Amador, amb la recepta de cuina. Avui hem entrevistat també a Lluís Monfort, regidor d'educació, arran de les últimes novetats vinculades amb temes d'ensenyament. També hem fet tertúlia esportiva amb l'Emilius Casocchi, l'Enric Riva, el Carles i el Jaume. I en aquesta última hora hem parlat amb el mossèn Joaquim Rius... per tota la polèmica dels últims dies referent al tema de si l'Església ha de pagar o no l'IBI, hem tingut a l'Aleer Danui explicant-nos d'on ve l'origen del biquini, l'Alba, la televisió i el Jaume Socarratge amb les notícies curioses. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de demà dijous a les 10, com sempre, amb moltes més coses. Que vagi molt bé i que passeu un bon dimecres. The Hill of the Leaves, every afternoon from five Tu seva a Radio Dustburn. Però qui seva? Un moment senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Bon dia, és la una, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La Comissió Europea acaba de presentar el seu pla per a una futura Unió Bancària Europea. La intenció de la Comissió és evitar que els contribuents acabin pagant el rescat d'entitats bancàries amb problemes com ha passat fins ara. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia, doncs la proposta de la Comissió és que siguin accionistes i posseïdors de bons qui paguin les conseqüències d'un banc en fallida... i no els contribuents, els que hagin de pagar els plats trencats. Una proposta que es complementaria amb una xarxa de fons bancaris que es prestarien els diners els uns als altres en situacions de crisi. En qualsevol cas, però, la solució no resultarà l'actual crisi, sinó la següent. Ho confirmava el comissari europeu de Mercat Interior, Michel Barnier. No vull dir que aquesta proposta tractarà el cas Banquia i els bancs espanyols, però el que puc dir és que proposem això per evitar precisament una situació així al futur a Espanya i arreu, per trencar el vincle entre la crisi bancària i les finances públiques. L'urgència a Espanya avui és fer una diagnosi exacta. La d'avui no és una solució per bànquia, ja que caldrà com a mínim un any perquè la proposta sigui aprovada i no entrarà en vigor fins al 2018, un temps necessari perquè la banca s'adapti a les noves exigències de capital. com Ràdio Brussel·les. El Partit Popular de Catalunya amenaça de no donar suport al pacte fiscal si el govern català manté el recurs al Tribunal Constitucional contra el decret de sanitat del govern de Rajoy. El president de la Generalitat, Artur Mas, de fet, ha tornat a reclamar avui el suport de tots els grups a un nou model de finançament autonòmic. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. La presidenta dels populars, Alicia Sánchez Camacho, ha reclamat responsabilitat, coherència i eialtat a Artur Mas i ha subratllat que els catalans sols no sortirem de la crisi. Mas no ha volgut entrar a fons a la rèplica. S'ha alimentat a agrair l'actitud no obstruccionista, ha dit dels populars catalans amb el pacte fiscal, si bé ha demanat prudència. El pacte fiscal i la negociació del pacte fiscal només es durà a terme si vostè actua amb lleialtat, no presentant recursos al Tribunal Constitucional i actuant amb lleialtat i correspondència amb el Guàrdia d'Espanya perquè aquests recursos són els que vostè aplica al pla d'ajust que pensa que s'aprovi la setmana vinent. Gràcies per l'actitud amb el pacte fiscal. Si m'ho prometen, una mica de prudència amb com presenten les coses des d'aquest punt de vista de l'actitud del govern espanyol respecte a Catalunya. M'has afegit que la Generalitat no donarà les gràcies al govern de Rajoy per l'avançament d'uns diners que són de Catalunya. Com Ràdio Parlament. Les 100 empreses que més facturen de les comarques gironines capegen la crisi. Van augmentar les vendes al 6,5% durant l'any 2010 en relació a l'exercici anterior. Les dades s'han fet pòbliques aquest matí a l'informe Girona 100. Girona, Sònia Tobert, bon dia. Bon dia. Segons aquest informe, les 100 empreses que més facturen de Girona van augmentar les vendes un 6,5% i el benefici net un 139% el 2010 en relació amb el 2009. El soci responsable de la consultoria KMPG a Girona, Manel Blanco, ha dit que això no implica que les empreses gironines no notin la crisi, sinó que han sabut posar-hi mesures.