Concurs literari de Sant Just, educació emocional a La Granja Escola i emergència climàtica — Notícies, portades i el temps

Noms il·lustres com Armando Plantis o Renault, la vilení en Perxa, o els germans Ingebrigtsen, que mantindran un duel noruega-Kènia en els 2.000 llisos. Fins aquí les notícies. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'Iva. El Tomàs està manxant pel costat de feina i deus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme al manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Just a la Fusta. El magasin del matí. Bon dia, Sant Just. Ara són les 10 i 7 minuts. Benvinguts al Just a la Fusta. El magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Avui som dijous, 11 de juny del 2020 i us convidem a estar amb nosaltres fins a una del migdia. Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb l'Imanol López i la lectura de les portades de la premsa. Seguirem ampliant la informació de Sant Just i després farem una entrevista a Marta Mossac a les 10 i 40. Ella és la responsable del servei local de català de Sant Just i parlarem amb ella del 32è concurs de prosa i poesia per a no professionals d'aquí al poble Sant Just. Resulta que demà divendres acaba l'edat al límit de temps per presentar les obres literàries. A segona hora el que farem és passar una sessió, un espai del benvinguts, benvolguts i ben trobats. Amb en Ferran Carreras també passarem una secció de la nostra veterinària Sònia Moreno. A tercera hora de 12 a 1 passarem un just de luxe amb el Sant Justenc Joan Esmerats i també una sessió d'ecologisme amb l'arbre Agulló. Tot això serà de seguida amb després d'un tema musical que posarem a continuació. Comencem ara mateix. No marxeu! Durant el confinament passem moltes hores davant les pantalles. Per això cal fer-ne un bon ús. Tingueu cura amb l'exposició de la intimitat familiar a les xarxes, sobretot la dels infants. Eviteu compartir elements del vostre domicili que es puguin reconèixer. Informeu-vos sobre els mecanismes de control parental i combatiu l'aïllament social, sobretot el de la gent gran, fent videotrucades. Apren a navegar. Apren a desconnectar. Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós. Ja fa més d'una hora que la seva dona l'espera el doctor Ramon. Que avui s'han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos. La dona es vol treure papada i l'home es farà fer un penis més gros. Però no saben que ser tractius també pot comportar viure en un malson. i els dos canten de puta mare molt millor que jo, que fan cant coral. I ballen sardanes a plaça Sant Jaume i ho fan de collons. i el Pep és un noi que ha fet panxa i es passa el sant i ha estirat al llit. Avui el rodeixen tres metges i un jove becari amb un bisturí. Amb un permanent delimiten l'essència greixosa que li extrauran. i ell somia en prendre un guaiquiqui envoltat de senyores que marquen mugrons. Però el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson. i el tio organitza trobades d'amics dels 600 i en té un de vermell. I quan puja al poble els nens li demanen que els porti a fer un tomb. No saben que els guapos són els raros. Ho sap tothom però no ho diu ningú. Tampoc no s'agraden i tenen complexes per ser diferents. I no saben que els guapos les afinen. No tenen swing i no ballen bé. també es preocupen i tenen psicòlegs. I no passa res. I no passa res. I no passa res. Bé, doncs ara són les 10 i 13 del matí. Avui som dijous 11 de juny del 2020. El 2020 estem a la primera hora informativa del magasin matinal al Just a la Fusta. I Manol, bon dia. Ha arribat el moment de fer les notícies. Bon dia, Núria. Et preguntaria com vas, però sé que avui estàs tenint un dia complicat, si més no. Sí, exacte. Gran esforç i agraïment perquè vinguis a la ràdio a oferir també la veu ara al matí. Si et sembla directament passem als titulars, perquè crec que tenim una primera hora una mica apretada. Així que ens la vendrem tanta rapidesa com puguem. Va, perquè els cursos desplàstiques municipals de Can Ginestar han anunciat que excepcionalment reprendran les sessions amb l'alumnat des del 29 de juny i fins al 24 de juliol. Sempre provoca que no es faci un retrocés de fase del desconfinament o si es considera que l'equipament en algun moment no està preparat amb el protocol d'higiene i seguretat corresponent. De moment, aquesta repressa es planteja com un nou curs. El professor, però, asseguren que volen compensar la pèrdua de classes que va suposar l'aturada sobte de l'activitat el passat 13 de març, mancant una quinzena del segon trimestre per finalitzar. Tot i així, ha denunciat que aquesta compensació es farà quan reprenguin l'activitat de cara al nou curs 2020-2021. De moment, les inscripcions per a aquesta represa excepcional s'obriran el pròxim 15 de juny, podent-se fer a la Consejeria de l'Equipament de Can Ginestar, que tenen en compte alhora que les places són molt limitades ja que s'han d'assenyir a l'aforament màxim de les aules que marqui la normativa de la fase 3. Pel que fa al preu, tindrà el cost de la part proporcional d'un mes dels trimestres que acostumen a oferir. Molt bé, doncs primer titular llegit. Ja sabem que tornaran cap a finals, si tot, les fases i tot el tema del desconfinament va sobre la marxa prevista, tornaran a finals de juny, i s'estaran fins al 20 i pico de juliol. 24 de juliol. Sí, de fet, el que fan, anem a dir-ho, efectes pràctics, és suprimir l'escola d'estiu que acostumaven a oferir, oferien una espècie de cursos intensius durant el juliol, i el que fan és reconvertir-ho en una part del trimestre que no han pogut fer durant aquests mesos, en realitat que han estat completament tancats, recordem. Purimartín, una de les responsables de Gaudim Crianar, que és l'empresa que gestiona aquests cursos, deia que la seva activitat s'havia tirat completament. Sí que quedaven per, diguéssim, de forma telemàtica, amb l'alumnat per intentar fer dibuixos, etcètera, plantejar alguns exercicis, anem a dir-ho així, però havien adonat l'activitat i som conscients que això s'ha de compensar en algun moment, això mancant una quinzena encara d'un trimestre, recordem que funcionen per trimestres, així que com que era a finals demà, bueno, mitjans de març, estava aquesta quinzena, és a dir, no ha sigut un greuge molt gran, diguéssim, de cara a l'alumnat, per haver pagat un curs sencer, diguéssim, coses així. Estem parlant de 15 dies que no s'han pogut realitzar, tot i que diguéssim que els tenen en compte, però que han assegurat que els compensaran de cara a la represa del pròxim curs, és a dir, setembre-octubre d'aquest mateix any, de l'any que ve, però del curs que ve, diguéssim, de la presa del curs. A més, també els servirà per fer com una mena també de cluenda, per dir-ho així, d'aquest any. Sí, recordem tot i així que van intentar inclús fer l'exhibició final que acostumen a fer de l'alumnat, és a dir, dels treballs de tot el curs, exposant a Can Ginestà, intentant mesures molt excepcionals que pogués tenir unes certes visites, però al final crec que la cosa va quedar una mica en paper mullat i, simplement, sí que van cridar a l'alumnat quan va ser possible perquè recollissin les obres que encara estaven en aquest equipament, a les aules, en realitat, dels cursos. Molt bé, Imanol, passem al segon titular. Segon titular, perquè el Casal de Joves ha publicat el resultat de l'enquesta que va difondre entre joves del municipi durant l'època del confinament per tal de conèixer el seu estat d'ànim. Les persones que hi han participat, un total de 63, i després, ho han fet de forma anònima i voluntària, tot i que, si facilitaven el seu correu electrònic, rebien resposta a les seves demandes per part de l'equip de professionals del Servei d'Atenció Juvenil de Sant Just. Alguns de persones que ha contestat l'enquesta tenen entre 14 i 17 anys i majoritàriament són noies. Destaquen entre respostes el percentatge de persones que els ha costat més dormir amb més del 50% de les encastades. A l'hora han trobat a faltar majoritàriament quedar amb les amistats o sortir de festa, però també en un 46% de respostes tornar a l'institut. Les sensacions que més han experimentat han estat l'avorriment i la tristesa amb un 87 i un 59%, respectivament, seguides de l'ansietat, amb un 46%. Déu-n'hi-do, avorriment, tristesa, ansietat. Jo crec que són estats que realment es poden extrapolar una mica tota la població, també. Vull dir, són aquests sentiments que hem anat a tenir aquests dies de confinament. També demana la incertesa de, bueno, els que al principi, clar, deien dues setmanes, canvio el meu estil de vida per aquestes dues setmanes, s'allargarà. Clar, al final han estat dos o tres mesos i, bueno, doncs, els resultats, òbviament, són els que són. Tot i així, és important el fet que s'hagi fet entre joves perquè recordem, de fet, que jo crec que va sorprendre en el seu moment que en enquestes que s'han fet ja a nivell català, inclús espanyol, si t'ha estat, entre tota la població, deien que qui més ha acusat aquest confinament ha estat la població jove. Sí. Sorprenentment, jo diria, potser, perquè potser pensem que la població més adulta, els 40-50, pateixen més aquests canvis, més, anem a dir-ne, convulsos de dinàmiques que ja tenen molt implementades en el seu dia a dia i, en canvi, ha estat la població més jove, segurament, que, bueno, que nota més aquesta ansietat, aquest, de fet, la població, la que estem inclòsos, diguéssim, dels 24 i els 30 i pocs, són les poblacions on més s'ha notat aquest confinament a nivell d'ansietat, de no saber què es farà en el futur. segurament és una època de molts canvis i que busques moltes oportunitats de futur i això ha brindat molta, molta incertesa a aquest sector de població, realment. i, a més a més, que també és un sector que, en el seu dia, també per la crisi del 2008, si hi havia gent que sortia d'estudiar les carreres o que buscava feina o independitzar-se, també va ser un moment que, bueno, que també es va veure com bastant, o sigui, és com que anem acumulant, hi ha crisis, no?, una rere l'altra i, si ets jove, en el moment en què vols desplegar les ales et vas trobant com en parets que no et deixen avançar a nivell personal, tampoc, llavors. De crisi en crisi, tireu perquè m'he toca si una mica a la oca. Com bé dius, si et sembla, però passem a l'últim titular perquè neix l'Escola d'Estiu del Baix Llobregat, una iniciativa del Centre d'Estudis Comarcals que, en aquesta primera edició, es concentrarà en la importància que ha tingut i té el parc agrari al territori. S'estructurarà en tres dies diferents amb classes telemàtiques des del 17 i fins al 19 de juny. I totes les sessions treballaran a través del canal de YouTube del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. El 17 i 18 de juny, les clares començaran a partir de les 12 del migdia. En la primera jornada, Gemma Tribó parlarà sobre el passat i el present de l'agricultura al Baix Llobregat i Marcerra Noms s'encarregarà d'explicar la història del provaiment i l'alimentació des del segle XIV i fins al XX. La segona jornada també comptarà amb dues xerrades. La producció agrícola al Baix Llobregat al segle XXI, a càrrec de Gemma Francesc, gerent del parc agrari, i planejament i gestió del territori, amb l'advocat d'urbanisme i medi ambient, Rafael Bellido. El 19 de juny es durà a terme una espècie de jornada de tancament que començarà a les 6 de la tarda. En aquest cas, comptarà amb una primera xerrada d'Oriol Estela, director del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, parlant de l'alimentació i la resiliència urbana al segle XXI, i es tancarà a les 7 amb una taula rodona. Déu-n'hi-do tota la programació que tenim per endavant, Imanol. Bé, aquests són els tres titulars d'avui, del matí d'11 de juny del 2020. Si et sembla, deixem un tema, fem les portades i passaríem a fer l'entrevista. Perfecte, fins ara mateix. Molt bé, fins ara. que el temps passe lento, que la luna nos guíe al caminar, que me enfade y te ríes de verdad. El azar nos la ha jugado. Afortunado escribiéndote. que partos por el viento y es que no te miento cuando digo que me haces feliz solo escuchar de cerca todas las recetas que me digan cómo hacerte feliz. Y poco a poco ver cómo esto va más relajado intentando respirar tu cuerpo y el mío escapando del frío. Y poco a poco ver cómo esto va más relajado intentando respirar tu cuerpo y el mío escapando del frío. Por tu culpa llegar tarde a trabajar, reírme solo por la calle al recordar que anoche volvimos sin sabernos el camino. Que la luna nos guíe al caminar, que te enfades si no puedas aguantar. El azar nos la ha jugado. Afortunado escribiéndote. que llevarnos por el viento y es que no te miento cuando digo que me haces feliz solo escuchar de cerca todas las recetas que me digan cómo hacerte feliz. Sí. Oh. Uh. Uh. Uh. Uh. Uh. Yeah. Fins demà! No te miento cuando digo que me haces feliz, solo escuchar de cerca todas las recetas que me digan cómo hacerte feliz. El teu avi tenia un bigot i llarg i blanc, i el sucava en cervesa tèvia, en tavernes dels alps. Els matins les teves tietes baixen a banyar-se, a una platja, escenari de la Segona Guerra Mundial. Dona estrangera, com en veuen els teus ulls. Vinga, doncs ara són les 10 i 26. Ha arribat el moment de fer les portades de la premsa generalista. Jo ja no sé ni parlar. La premsa generalista sempre la portem. L'Imanol ens llegeix els titulars. Hola, de nou, Imanol. Bon dia, nou, Núria. Fem aquest repàs a les portades en català, com sempre. Ara començo amb l'Ara, que titula que el govern donarà una paga extra de fins a 1.350 euros als sanitaris. Diu que la gratificació es cobrarà amb la nòmina de l'agost i serà d'un mínim de 350 euros. També diu que els professionals de residències en places públiques tindran una retribució màxima de 900 euros. També obre l'Ara en portada, assegurant que aquest serà un Sant Joan sense rebetlles a la platja. Diu que l'Ajuntament de Barcelona anuncia que no permetrà accedir-hi i altres ciutats estudien fer el mateix. Fotografia destacada en portada. És per una de les estàtues de Colom, que s'ha decapitat als Estats Units. I diu Colom decapitat. Diu que l'unada global antiracista ara apunta a les estàtues que recorden esclavistes i colonitzadors, com aquesta de Cristòfol Colom a Boston, que ahir va aparèixer decapitada. L'Ara també titula llum verda l'ingrés mínim vital sense vots en contra. Diu que el PP hi vota a favor i Vox s'absté després d'atacar la mesura. que també l'estat vol 20 nens per aula i sense mascareta. La proposta afectaria només fins a quarta primària i que els pacients de Covid del grup sang quinià corren més risc. Diu que un estudi alerta de la importància dels factors genètics. Molt bé. Aquesta és la portada del diari Ara. Ara anem a veure què és el que ens diu l'avantguàrdia. L'avantguàrdia titula que el suport unànima a l'ingrés mínim no paga el xoc polític. Diu que el PP vota a favor de la renda bàsica del govern de PSOE i Podem, Procusa Sánchez, d'escampar el verí de la confrontació. Fotografia destacada en portada. Camp Nou, tornant-se a posar punt, torna el futbol. Recordem-ho, avui primer partit de Lliga, un altre cop. Aquest Sevilla-Betis. Mira que ha costat que es tornessin a engegar coses i el futbol s'engegarà com si res. L'avantguàrdia. També titula en portada que Suècia ja sap qui va matar Olof Palmo, un testimoni que ja és mort. Diu que decepció per la falta de concreció de les proves que porta el fiscal. L'avantguàrdia també titula que paga de fins a 1.350 euros per a sanitaris per la Covid-19 i que el cercle dona per tancada la crisi entre Faus i els expresidents. Déu-n'hi-do. Això del futbol, a mi la veritat és que m'emprenya una mica, també. És un tema que, no ho sé. En fi, hi ha molts interessos també al darrere, per tant, deixem el tema. És un dels negocis que s'ha d'accelerar per reactivar l'economia. No només això, eh? El turisme, d'aquí a poc, ja tornarem a tenir persones turistes que vinguin a reactivar l'economia. És a dir, tinguem-ho present també. Coses que s'acceleren. Exacte. Passem... Hem llegit ara mateix la portada del Llediara, també la de l'avantguàrdia, notícies que s'han destacat. Òbviament, la d'esport del camp de futbol, no sabem, per això, si al periòdico també destaca aquesta notícia. Al periòdico ho destaca, però no ben bé com a la notícia més destacada. La notícia més destacada al periòdico és que l'escola busca aules i professors per reobrir. Diu que se la planteja ara que la tornada al col·li al setembre sigui completament presencial i que Barcelona identifica un centenar d'espais per desdoblar els col·legis a principis del curs. De fet, també es fa ressò d'aquesta mesura que diu que l'educació recomana grups de 20 nens com a màxim. 20 nens... Sí, recordem també que, per sort, aquest divendres tindrem el just del telèfon, o sigui, demà, per parlar amb ell sobre com s'han fet aquestes reentrades i, bueno, aquesta tornada a les aules de part dels alumnes de les escoles d'aquí del poble. Sí, que la majoria de primària reactivaven aquesta setmana i que recordem, de fet, que, no sé si és una exclusiva o no, però que dilluns que ve també reobrirà, en principi, l'escola Bressol Municipal Marrex. És a dir, que 0-3 també reactivada, diguéssim. Tot i així, això ja és de cara a l'any que ve, que encara s'està plantejant, encara a veure com es fa. L'únic que s'ha anuncia d'aquesta mesura, que jo crec que ha sigut el gran boom, i és aquesta proposta de reunir alumnat fins a quarta primària en aules, 20 alumnes en cada una d'aquestes aules i sense mascareta. A partir de quarta primària, tampoc sé molt bé com ho faran, tampoc ho han especificat. El periòdico destaca en portada també aquesta tornada al futbol. A mig gàstiu que el Betis Sevilla dona inici avui a la Lliga dels Estadis Buits i els 5 canvis. També l'Auge del Treball manté a ratlla la pol·lució a Barcelona. També diu en un petit titular adjunt que l'Ajuntament tancarà l'accés a les platges durant la revetlla de Sant Joan. També Suècia identifica l'assassí Dolof Palm. Diu que el magnicida era un publicista que es va suïcidar el 2000. També el Manac reobre amb un aforament de 800 visitants i que 710.000 empleats deixen l'ERTO i tornen a la feina. Diu que l'OC d'augurar una caiguda del PIB de fins al 14,4%. Déu-n'hi-do, notícia econòmica també a tenir en compte. Molt bé, doncs, Imanol, aquestes són les tres portades. Ja hem fet la lectura dels diaris d'avui. Amb tu ens tornem a trobar demà a primera hora del Just a la Fusta i els radioïents t'escoltaran a les hores en punt als butlletins i a la una amb l'informatiu migdia i a les set amb l'informatiu del vespre. Perfecte, ens tornem a trobar demà al matí, doncs. Molt bé, Imanol. Bon dia, adeu. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat, és que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú fa aquesta, no? No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. La colla, pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverb. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoeix mal o algo? Socorro! Tornem. Tornem perquè el viatge continua. Però el camí el farem d'una manera diferent. El transport públic, l'ús de la mascareta és obligatori. Mantén una distància segura. Evita les hores punta i les aglomeracions. És un missatge de l'ATM i de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona. Més informació a atm.cat. Durant el confinament passem moltes hores davant les pantalles. Per això cal fer-ne un bon ús. Pacteu usos i horaris per als diferents dispositius. Trobeu espais comuns per fer-los servir i espais de desconnexió digital. Interesseu-vos per les aplicacions que agraden als vostres fills i filles i aprofiteu les possibilitats educatives que ofereix la xarxa. Connecta't amb Responsabilitat Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya En un moment de crisi sanitària com l'actual rebem multitud d'informacions i lliures. Molt bé, doncs ara recordem ara mateix són les 10 i 34 el que farem és trucar a la Marta Mossac la responsable del Servei Local de Català de Sant Just Parlarem amb ella sobre el concurs de poesia i prosa Aquest any es celebra la 32a edició Ha sigut una edició una mica accidentada perquè el límit per presentar les obres va quedar estroncat per el tema del coronavirus i de la pandèmia Han allargat aquest període de temps i demà, concretament divendres 12 de juny, s'acaba Truquem-la ara i parlem amb ella sobre el tema La confianza que pudimos llegar a sentir y ahora como desconocidos pero sabiéndolo todo de mí y llegar a ese día me perderás de vista y todo va a pasar por última vez y es que ya no sé cómo olvidarte he pasado tanto tiempo sin notar tus manos con mi piel He luchado contra todos tus miedos gastando mis vidas por ti has jugado con todas tus cartas y yo me dejaba morir me he aprendido todos tus sueños Roma, Tailandia y París ni siquiera me regalaste una caricia cuando me rompí y llegar a ese día me perderás de vista y todo va a pasar por tu última vez y es que ya no sé cómo olvidarte he pasado tanto tiempo sin poder llorar y es que ya no sé cómo olvidarte tanto tiempo sin notar tus manos con mi piel Oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh Molt bé, doncs a ritme Danil Moliner ara ja tenim preparada el telèfon a la Marta Mossacs per tant, anem a fer l'entrevista del dia Molt bé, doncs saludem la Marta, la tenim ja connectada al telèfon. Hola Marta, bon dia. Hola, molt bon dia. Molt bon dia. Marta, l'últim cop que vam parlar amb tu aquí a Ràdio d'Esvern fèiem referència, de fet, també al concurs de poesia i prosa, però eren una d'altres circumstàncies perquè justament estàvem en el procés de poder presentar aquestes obres, bueno, vèiem que s'havia modificat una mica aquest termini, ara s'ha allargat. Explica'ns una mica com està el tema de les obres. Sí, sí, sí, perquè clar, teòricament el termini que veien les bases era el 25 de març, i clar, a partir del 13, que va quedar tot aturat, doncs eren 12 dies, no?, la diferència. Llavors, per la llei i a causa de la Covid i tots els problemes que hem tingut, doncs el darrer dia s'ha acabat de confirmar per lliurar les obres, és demà, divendres, 12 de juny. I bé, quan acabem això, digues, digues. No, jo preguntava que si heu tingut, clar, com que el procés per presentar les obres s'ha allargat, no sé si heu tingut una allau, o sigui, si heu tingut més obres que s'han presentat. La veritat és que no, eh?, no hem tingut més obres, de fet n'hem tingut més o menys la meitat, eh?, que està molt bé per tot el que ha succeït, perquè, clar, teníem i tenim el suport de les escoles. Els nens que ho feien a l'aula i llavors en bloc ho presentaven les seves obres, que quan el mestre ha dit, aneu fent i aneu presentant des de casa, n'han presentat força, però menys, la part sobretot dels nens, menys que altres anys. L'edat aquesta entre 9 i 14 ha mimbat, i el mimbat, clar, són molts i res ha reduït una mica, però jo n'estic molt satisfeta, perquè hi ha hagut molts adults i joves que se m'han tingut pràcticament igual, i amb textos que jo una mica li he fet una ullada i estan molt bé, molt bé. Quines són les temàtiques, així fent sobre aquesta ullada primera vista dels textos que la gent ha anat enviant? Evidentment, el confinament. És el punt clau i el tema que tothom ha tractat, eh?, però tots, eh?, des dels 9 anys fins als 80, que em sembla que hi ha, tothom ha tractat aquest tema, tant en poesia com en prosa, perquè, clar, penseu que moltes s'han fet en aquest període, eh?, i es veia les ganes d'explicar què sentien i què creien, com es trobaven, amb qui estaven. No, la veritat que crec que bé, ja s'ha estat, que la poesia com surt de dintre i l'expressió surt de dintre, de vegades surten coses més ben elaborades i amb més sentiments. Tu penses que el fet d'estar tancats a casa, el confinament, més temps lliure o també més temps per pensar i reflexionar, ha fet també que sigui un factor perquè la gent es posi a escriure o vulgui plasmar simplement en el paper allò que està sentint en aquell moment i digui, vinga, va, donem-li una mica de forma i, escolta'm, per què no ser una obra per presentar? Sí, sí, jo n'estic convençuda, eh?, bé, del tot, eh?, llegint el que he llegit, és exactament això, ganes d'expressar el que sents en aquest moment i molt profundes, a més a més, eh?, i de comiat, també, de persones que han marxat en aquest període i, no, no, la veritat que molt bé. Tothom ha expressat realment el que sentia, que de fet és el que es vol amb aquestes obres. I si hi ha gent que encara vol presentar la seva, bueno, la seva poesia, la seva prosa, on ho ha de fer, Marta? Doncs, mira, el més fàcil és entrar a santjust.cat, barra català, i d'allà hi ha l'enllaç al concurs. El concurs és del CNL Roses, del Servei Local de Català de Sant Just, però si entren a la pàgina de l'Ajuntament, a santjust.cat, barra català, allà poden ràpidament completar, bueno, emplenen el formulari que hi ha i adjunten el seu document en web i ja està. I hi tenen fins demà, que encara es pot treballar molt en un dia. Exacte. Perquè quines complicacions a vosaltres des del Servei Local de Català us implica haver fet, bueno, haver allargat aquest període fins al 12 de juny? Com el tema del jurat, per escollir els guanyadors, guanyadores? Com està organitzat això? Com ho fareu? Sí, el jurat, clar, a les escoles normalment participava molt professorat com a jurat i alguns han comentat que sí que poden, altres no, perquè tothom té molta feina. I llavors el que farem serà segurament un jurat únic, que llegirà totes les obres, un jurat únic que són, crec que seran unes cinc o sis persones. Encara m'ha de confirmar alguna, però de seguida que tinguem ja tot el recull d'obres, ja envio aquestes cinc o sis persones que s'ho llegiran tot i aniran distribuint, segons les modalitats i categories, doncs quines obres creuen que són les... les que criden més l'atenció, les que tenen més creativitat, les que expressen alguna cosa diferent de les altres i, per tant, poden ser guardonades. Perquè els premis segueixen-se els mateixos, quins eren? Sí, doncs tenim premis per nois i noies de 9 o 11 anys, primer, segon i tercer, el poesia i prosa. Després, per joves de 12 o 14 anys, també primer, segon i tercer, en poesia i primer, segon i tercer, en prosa. Joves de 15 a 17, també poesia i prosa i primer, segon i tercer premi. I finalment, per adults, també hi ha primer, segon i tercer premi en prosa i primer, segon i tercer premi en poesia. I després uns tenen, els nois i noies, un valor amb llibre, doncs de 70 euros, 60, 45. i els joves i adults, doncs, tenen diners. Per exemple, els adults, el primer premi són 160 euros, el segon 120 i el tercer 100. En prosa, poesia. A part, si de vegades el jurat no sap ben bé com acabar de decidir, perquè hi ha més d'una obra que mereix un premi, també hi ha excessis que poden tenir vals de 20 euros en material escolar o amb llibres o així. Això es pot fer en totes les categories, és a dir, que poden haver-hi 8 premis més. I com creus que serà l'entrega d'aquests premis? Es podrà fer de manera presencial? Teniu alguna edat en ment? No, de veritat és que sí que tenim en ment, però no podem dir exactament el que és. Segurament serà després de l'estiu, perquè la idea és que sigui presencial, perquè lliures, si ve un nen de 9 anys, 10 anys, i donar-li el seu diploma i el seu premi, davant de tothom, a veure això, dona molta energia per continuar fent-ho i pensem que és millor fer-ho de forma presencial, però segurament serà presencial, però no sabem exactament quan, i segurament serà després de l'estiu, que ens retrobem i potser així fem un inici de curs, o a la tardor, les altres més o menys són aquestes, però exactament no ho tenim concretat. I respecte a les modalitats, recordem que hi ha prosa i poesia, no? Sí, sí, hi ha les dues coses. Les modalitats, per exemple, en prosa és una narració única, màxim de tres pàgines, i en canvi en poesia pot ser o bé un poema sol o una petita col·lecció de poemes que també no passi de les dues pàgines. Llavors això és el que, ajuntem un document i després enviem el jurat perquè decideixi quina obra creuen que és guanyadora o no. I d'aquest any hem notat que hi hagi més d'una modalitat o d'una altra significativament o segueixen una mica els patrons dels anys anteriors? Mira, la que ha destacat més és la d'adults, que ha pujat una miqueta més, i en canvi, clar, el baixar la de nois i noies per això el nombre d'obres és menor, però la modalitat, sobretot adults i en poesia, és la que guanya, diguéssim, de tantes persones que han decidit enviar les seves obres, sobretot aquesta, poesia d'adults. I una que a mi m'ha fet, també m'ha sorprès, que als joves de 15 a 17 els costa molt presentar obres, i en canvi aquest any també, Déu-n'hi-do, és a dir, que tenim dues modalitats, això, joves i adults, que han augmentat, però els nens han disminuït, i com són tants nens, per això la xifra baixa. Però els joves i els adults, molt bé, molt bé. També són els que estaven més tranquils, o no sé, no sé el què. També el fet que, clar, des de les escoles es potencia el fet de, a classe, doncs, poder fer el poema, l'escrit, la prosa, i després presentar-ho, això és un gran factor. Clar, aquest any... Sí, és que està clar que les escoles és un treball que té un vessant molt ampli, perquè és treballar-ho a l'aula, compartir-ho amb els companys, escriure-ho, corregir-ho, suposo, a la classe de català, després a l'aula d'informàtica, copiar-ho amb un document, enviar-ho... Clar, és una feina que té molts vessants, i ho feien tots, tots com un treball a classe, ja d'aula. I això no s'ha fet, i clar, alguns ho han fet des de casa, però no és el mateix que tenir un professor que t'està animant i motivant i ajudant, se senten amb un suport més fort i per això ho fan a l'aula amb més motivació que no potser des de casa amb les circumstàncies que tenien. Tot i que el professorat a tots, a totes les escoles, els han encoratjat a escriure i a fer-ho, i ho han fet molt bé, però, clar, no és la quantitat. Penseu que tenim totes les escoles de Sant Just, les públiques, les concertades, privades, que tots hi participaven, tots, i per això que hem tingut participació, però, clar, no és el mateix que el treball d'aula que es fa, que és un acompanyament molt bo, però l'any vinent segur que serà. Exacte. Un altre cop. Així esperem, Marta, així esperem. Esperem, esperem. Exacte. Marta, l'última pinzellada abans d'acabar, ara mateix, el Servei Local de Català està oferint cursos, està preparant els cursos de l'any vinent? Sí, en aquest moment estem fent cursos a distància a través de la plataforma Parla.cat, és el que vam fer és reconvertir les persones que volien finalitzar el trimestre, el curs, doncs els vam oferir l'opció a través d'aquesta plataforma que ja està formada a Parla.cat amb nosaltres com a tutors doncs acabar el curs que ja havíem iniciat. Llavors, jo personalment soc tutor en suficiència 3 que és el nivell C1 i la meva companya la Dolors Batet està fent de tutora d'un nivell C2 que és el nivell superior també i llavors amb les poblacions que com sabeu nosaltres som un centre que som quatre poblacions Sant Joan de Cis, Sant Feliu, Sant Lluç i Espluga ens hem repartit les tutories d'aquests cursos per això jo soc tutora de la suficiència 3 i la Dolors del C2 i Espluga són dels bàsics 3 Sant Feliu dels intermèdits és a dir, tota l'oferta de cursos que tenim l'hem repartit i cada lloc cada població és tutora d'un curs d'un nivell o dos com més en el nostre cas que som els superiors perquè tenim els suficiències i els C2 hem agafat mira, no sé per què ens va tocar bé, si sé per què perquè jo tenia molts alumnes de suficiència 3 i vaig demanar si ho podíem fer perquè clar coneixia molta gent de la que en soc tutora i volia tenir un contacte més personal i llavors això és el que estem fent ara acabaran el 9 de juliol i després hem de fer les proves que seran presencials a les escoles a les proves d'aquests cursos a partir de la setmana del 13 de juliol i a part d'això clar l'assessorament que continuem fent per tota la població i a mi si em deixes aprofito per demanar per exemple tots aquells bars restaurants que tenen la carta el menú i el volen traslladar el que tothom està fent a través del codi QR doncs les cartes si les volen actualitzar i que estiguin escrites en català sobretot que ens escriguin al servei de català que les traduirem o les corregirem i les prepararem perquè ho tinguin ben fet i llavors això és el que estem fent corregir i continuar amb els cursos que puguem i de moment ara estem pensant a veure com ho farem pel curs d'inem que segurament intentarem fer tota l'oferta i potser si no són presencials tots seran semipresencials amb menys gent a les aules però intentarem fer tota l'oferta formativa des dels bàsics fins al superior Clar també és un tema a tenir en compte perquè igual que a les escoles els afecta el tema de les ràtios i de les mesures entenc que en els cursos de català en una aula segueix sent el mateix suposo que haureu de distribuir els pupitres i etcètera etcètera Sí, sí, sí tot exactament el mateix i llavors això jo sí que a partir de la setmana de la vinent la setmana vinent el dimarts i dijous jo segurament seré les escoles del matí per fer atenció amb cita prèvia o si hi ha alguna cosa que es vol comentar perquè com donem certificats i doncs ha d'haver-hi algú també que pugui fer i de 10 a 1 segurament bueno atendrem a qui vingui amb cita prèvia o si no hi ha ningú doncs podrà accedir amb tranquil·litat a les escoles però això a partir de la setmana vinent perfecte i això preparar ja el curs vinent com puguem amb moltes ganes això sí però intentarem fer el millor que puguem d'això es tracta Marta d'això es tracta sí molt bé Marta doncs escolta'm llavors segurament ens tornarem a parlar tard o d'hora per parlar una mica doncs de com ha acabat aquest curs o ja per parlar sobre l'inici del curs vinent i com es faran aquestes classes del Servei Local de Català una abraçada Marta i que tinguis bon dia molt bé moltes gràcies a vosaltres adeu adeu que vagi bé bon dia adeu adeu adeu bon dia kiss me under the light of a thousand stars place your head on my beating heart thinking out love maybe we found love right where we are on earth Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! De cara als següents dies, doncs es va regalant una mica la situació, i ja ho hem anat recordant aquesta setmana, que hauríem d'aguantar fins dijous per tenir temps una miqueta més estable o més agradable, perquè els mapes ens continuen marcant aquesta situació de més estabilitat de cara a demà divendres. Demà divendres els mapes indiquen temps força més estable amb el sol com a protagonista, així ho hem indicat avui quan hem fet la previsió del temps a través de les xarxes, demà el sol ha de ser protagonista. Només de nit potser tenim alguns núvolets, però tampoc parlem de precipitació. La diferència avui i demà, a part del sol, serà que les temperatures poden pujar una miqueta més. Demà ja els valors màxims poden arribar als 23 graus i les mínimes tampoc no seran tan fredes com dies enrere. El sol pot fer la seva feina, estem a mitjans pràcticament de juny, i quan treu el nas el sol la temperatura es dispara. Així doncs que demà el migdia més caloreta i aquest ambient tan frescot, almenys deixant una miqueta enrere. Com que hem dit que a la nit de divendres podem tenir alguns núvolets, potser dissabte al matí tenim alguns núvolets, molt poca cosa. El sol serà protagonista, però alguns núvolets per ser bonic també tindrem dissabte, però després al migdia el sol tornarà a dominar i altre cop rondarem els 23-24 graus. El cap de setmana es presenta prou bé, un cap de setmana molt tranquil, i a més a més hem de parlar d'una situació d'estabilitat no només per dissabte, sinó que sembla que de cara al diumenge també parlaríem d'un temps força estable, potser amb alguns núvolets a la tarda, però sense precipitació, i haurem d'anar seguint dia rere dia. Com que no tenim un anticicló potent a sobre, la reflexió del final és el fet que sí que parlem d'estabilitat a partir de demà, dissabte, diumenge, però haurem d'anar seguint rir rere dia si hi ha algun possible ruixat o alguna tempesta interior que pogués arribar a Sant Just i pogués desmuntar una mica aquesta previsió. Clar, demà ho concretem tot i ho deixem tot a punt. Què et sembla? Perfecte, doncs em sembla genial, Carles. Demà acabem de concretar divendres, també ja de cara al cap de setmana, i a veure si ens aventurem també a parlar una mica de la setmana vinent. Una abraçada, Carles, i fins demà. Segui bé, bon dia. Bon dia. Molt bé, doncs són les 11 en punt. Passem a Catalunya Ràdio, sense més dilacions. De les 11. Bon dia, us informa Carlos Baraibar. El Tribunal Suprem ha fixat dia per revisar la condemna d'inhabilitació del president Quim Torra pel Llasgroc. Serà el 17 de setembre, i d'aquesta data en pot dependre el calendari electoral català. Segons fonts de l'alt tribunal, aquest dia 17 es farà la vista dels recursos presentats per Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el va condemnar un any i mig d'inhabilitació. Era pel delicte de desobediència perquè Torra no va despenjar la pancarta del Llasgroc de suport als polítics presos al balcó del Palau quan la Junta Electoral li ho va demanar. Un cop feta aquesta vista, el dia 17 es preveu que en pocs dies el Suprem dicti la seva sentència. Més notícies amb Montse Pujol. En marxa, la Comissió Sectorial d'Educació, on la ministra del RAM, Isabel Celà, explica a les comunitats autònomes la seva proposta de retorn a l'escola a partir de setembre. Celà planteja que el retorn dels alumnes de fins a 10 anys sigui en grups de 20, sense mascareta i sense que calgui distància de seguretat. Madrid, Jordi Prats. Bon dia per a aquests alumnes de fins a quart de primària. La ministra proposa crear classes en les que hi hagi una convivència a modus de família que no caldria ni mascaretes ni distància de seguretat. A partir de cinquè de primària, pels alumnes de més de 10 anys, si es marca la distància interpersonal d'un metre i mig, i si no és possible mantenir-la, s'hauria d'utilitzar la mascareta. Per l'alumnat de més de 10 anys, Isabel Celà no proposa, però, en canvi, cap ràtio. El ministeri s'hi apunta que, si és possible, es facin servir espais a l'aire lliure per la realització d'activitats educatives i d'oci. I, en tot cas, s'assegura també que s'aplicaran sempre protocols tenint en compte els criteris sanitaris. Des de la Generalitat ja s'ha criticat que el ministeri hagi fet pública la seva proposta sense haver discutit abans amb les comunitats i, des de la Conselleria d'Ensenyament, es recorda que les competències en aquesta matèria són de la Generalitat. Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid. El Departament d'Afer Socials obre dos expedients sancionadors a dues residències de gent gran de Barcelona per irregularitats en la gestió i l'atenció als usuaris durant l'emergència del coronavirus. Es tracta de la residència mossèn Vidal i Aunós i la residència Bertran i Oriola, totes dues de titularitat pública i gestionades per l'empresa Eulen, que ara s'enfronta a sancions que podrien anar des d'una multa fins a la suspensió del servei. Els treballadors dels 40 restaurants i locals del Front Marítim de Barcelona han descrit una carta a l'alcaldessa reclamant-li que intercedeixi davant de l'Estat perquè aclareixi la situació d'aquests negocis. Els propietaris esperen des de fa un any que l'Estat posi data a la venda dels locals, als quals se'ls acaba el contracte de lloguer a finals d'aquest mes. Barcelona, Montse Poblet. Bon dia. Els propietaris dels locals ens expliquen que fa un any l'Estat els va donar una pròrroga en forma de lloguer la concessió que tenien des dels Jocs Olímpics amb la promesa que aquest juny posaria a la venda als locals i els donaria dret preferencial adquirir-los. La pandèmia ho ha complicat tot i ara no aconsegueixen que ningú els posi data. Xavier Mitats és un dels socis del restaurant Agua. Patrimoni de l'Estat el que diu és que la seva intenció és procedir a la venda el que abans possible. Però clar, aquí estem parlant de 4.000 llocs de treball. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona. El carrer és el Segrià. Aquest matí pagesos, empreses i alcaldes de la plana de Lleida han volgut fer visible el seu malestar pel que consideren una campanya de desprestigi contra el sector de la fruita arran de les imatges de persones que aspiren a treballar a la campanya i que dormen al carrer. Lleida, Estela, ho soms. Hola. Consideren injust que se'ls hagi assenyalat com a uns dels responsables d'aquesta situació. Insisteixen que la majoria dels qui dormen al carrer no tenen papers i no els poden contractar ni allotjar. En canvi, defensen el tracte cap als treballadors temporers que sí que tenen a les seves fincas i demanen respecte pel principal motor econòmic de Ponent. Així ho expressava l'alcalde del Carràs, Manel Fquerra. I als que ens volen de genolls, els diguem que no. Que la nostra terra és una terra d'homes i dones lliures que no tenen problema en demanar perdó. Quan cal, no tenen cap problema. Però que mai no es deixen utilitzar quan algú utilitza la mentida i la difamació, sense importar-li aquests danys econòmics i socials que representen per tot un territori. Alcaldes i pagesos han volgut negar de forma contundent que hi hagi racisme en aquest territori. Antoni Subirats, Estela Busoms, Catalunya Ràdio, El Carràs. I els esports amb la Marta García. El Barça s'entrena ara mateix amb novetats respecte a Nelson Semedo. Ramon Salmurri, bon dia. Què tal, bon dia. Seguint el protocol que marca la Lliga, Nelson Semedo no s'entrena aquest matí a la ciutat esportiva amb la resta dels seus companys. El futbolista ha passat un test de coronavirus i fins que els resultats no provin que estan lliure del virus, s'ha d'entrenar en solitari. El Barça ha decidit seguir les recomanacions de la Lliga després que ahir el canal de Televisió 4 destapés que Semedo s'havia saltat al confinament. Dilluns va assistir a un sopar de celebració Castelldefels i va saltar-se tots els protocols establerts per la Lliga, el govern espanyol i el propi Barça. Més de 15 persones, cap distanciament social i absència de mascaretes. I per si no n'hi havia prou, les imatges, fotografies i vídeos del sopar penjades a la xarxa social. Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona. La Lliga en primera divisió retorna avui amb el derbi andalús Sevilla-Betes a partir de les 10 que obri la 28a jornada. La Federació Nordamericana de Futbol ha derogat la norma que fins ara prohibia els jugadors de les seues seleccions nacionals a esgenollar-se mentre sonava l'himne com a mostra de protesta per les actituds racistes. El Barça i la Penya viatgen huit cap a València on la pròxima setmana comença la fase final de la Lliga CB. Viatgen en autocar i una vegada arriben als hotels de concentració no podran eixir de l'habitació fins que se confirme que han donat negatiu en els testos que els faran. I huit torna l'atletisme amb un nou format de competició que s'ha inclòs en la Diamond League d'Oslo. Consistís en proves poc habituals però amb atletes destacats com Armando Plantis i Renola Vilení en Perxa o els germans noruecs Ingebrigtsen que mantindran un duel amb atletes kenyans en els 2.000 llisos. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. 11 i 6 minuts. Bon dia. Els cursos d'esplàstiques municipals de Can Ginestar han anunciat que excepcionalment es rependran les sessions amb l'alumnat des del 29 de juny i fins al 24 de juliol. Sempre però que no es faci un retrocés de fase del desconfinament o si es considera que l'equipament en algun moment no està preparat amb el protocol d'higiene i seguretat corresponent. De moment aquesta represa es planteja com un nou curs. El professorat però assegura que volen compensar la pèrdua de classes que va suposar l'aturada de l'activitat del passat 13 de març mancant una quinzena del segon trimestre per finalitzar. Tot i així han anunciat que aquesta compensació es farà quan reprenguin l'activitat de cara al nou curs 2020-2021. De moment les inscripcions per aquesta represa excepcional s'obriran el pròxim 15 de juny podent-se fer a la consergeria de l'equipament de Can Ginestar. I el casal de joves ha publicat el resultat de l'enquesta que va difondre entre joves del municipi durant l'època del confinament per tot de conèixer el seu estat d'ànim. Les persones que hi han participat un total de 63 ho han fet de forma anònima i voluntària. Tot i que si facilitaven el seu correu electrònic rebien resposta a les seves demandes per part de l'equip de professionals del Servei d'Atenció Juvenil de Sant Just. El gruix de persones que ha contestat l'enquesta tenen entre 14 i 17 anys i majoritàriament són noies. Destacen entre respostes el percentatge de persones que els ha costat més dormir amb més del 50% de les encastades. Alhora han trobat a faltar majoritàriament quedar amb les amistats o sortir de festa però també en un 46% de respostes tornar a l'institut. I neix l'escola d'estiu del Bas Llobregat una iniciativa del Centre d'Estudis Comarcals que en aquesta primera edició es concentrarà en la importància que ha tingut i té el parc agrari al territori. S'estructurarà en tres dies diferents amb classes telemàtiques des del 17 i fins al 19 de juny i totes les sessions es retransmetran a través del canal de YouTube del Centre d'Estudis Comarcals del Bas Llobregat. El 17 i 18 de juny les classes començaran a partir de les 12 del migdia. En la primera jornada Gemma Tibó parlarà sobre el passat i el present de l'agricultura al Bas Llobregat i Mercè Renom s'encarregarà d'explicar la història del proveïment i l'alimentació des del segle XIV i fins al XX. Fins aquí les notícies de les 11 tornem amb més informació a les 12 fins ara mateix. A l'escoltes ràdio d'Esbert sintonitzes ràdio d'Esbert la ràdio de Sant Just 98.1 El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura la pujada de l'Iva. Tom està manxant pel costat de feina i dius que són gent més o menys protagonada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme almaniac. El Jutgen està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui que sigui que estigui davant el principal són els interessos de Sant Just. Sempre és certa cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. és que hi ha esperança si es fa bé. Just a la Fusta vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. A l'escoltes ràdio d'espert sintonitzes ràdio d'espert la ràdio de Sant Just 98.1 ràdio d'espert 98.1 98.1 98.1 98.1 ràdio d'espert 98.1 98.1 Bé, doncs avui la Paula ha vingut amb una altra convidada d'alçada, com no podria ser d'una altra manera, i parlaran de la Granja Escola, un centre de referència en competències emocionals, oi Paula? Exactament. Vull començar compartint amb els oients la meva experiència quan vaig posar un peu, ja no a la Granja en si, sinó a l'entorn de la Granja abans d'entrar-hi. És que va ser significatiu, després descobrirem el motiu, no? Només posaré un peu, vaig comprendre el que fa que la Granja Escola sigui un centre de referència en competències emocionals. Ja per començar, l'entorn és pau. I caminant amb l'objectiu de trobar la Cristina, la codirectora de la Granja, em trobo amb un educador emocional que m'indica on trobar-la. Pel com es va adreçar a mi, em va sortir un gràcies ben content. I vaig dir, ai, aquí hi ha alguna cosa, no? Entro a la recepció i la Cristina Gutiérrez, la codirectora, amb la qual només havia tingut contacte via e-mail, em va rebre amb un somriure, amb els ulls ben brillants i amb una abraçada. Caram, quina ràpuda, eh? Després, em vaig topar amb la Marta Aroles, que és gestora de talent, i em va impregnar de la seva força i vitalitat. Aleshores, en aquell moment, va ser quan vaig dir, ara ho has entès, no? O sigui, què és el que fa diferent aquest centre? I precisament, el que vaig percebre és que la diferència és tant les persones que el conformen que hi posen la seva essència en el que fan. Per posar en context, la Granja Escola de Santa Maria de Palau Tordera és la primera Granja Escola amb un mètode d'educació emocional amb resultats científics, un referent en la formació pràctica en competències emocionals basades en el marc teòric de les cinc competències emocionals d'en Rafael Vizquerra, de la Universitat de Barcelona. Un mètode basat en el si puc, si pots, si podem, que precisament incentiva les abraçades i un aprenentatge estimulant a través de l'alegria i una síntesi final de què hem après per integrar la vivència. En parlem amb Cristina Gutiérrez, la codirectora. Hola, Cristina. Hola, bon dia. Gràcies per ser-hi. Gràcies a vosaltres per convidar-me, un plaer estar aquí. Bé, de fet, jo decideixo per test del paradigma, primer sigues i després fes. Aleshores, amb aquesta tònica, m'agradaria que compartissis el per què aquesta codirecció de la Granja Escola. A veure, per què... Bé, ara ja no soc codirectora, soc directora, eh? Però crec que no ho hem canviat a la web. Tu el fes. Bé, a la directora, escolta'm. Per què soc directora, ara? O per què fem educació emocional? Per què en el centre de... Sí, per què educació emocional a la Granja Escola? A la Granja Escola. A veure, sí, realment no és habitual ni comú, eh? Que una Granja Escola faci educació emocional, ho sé. Somos una mica així raritos. Ja fa molts anys que m'ho dic, m'estic molt acostumada. A veure, tot va començar jo fa molts anys que treballo a la Granja. La Granja Escola la van crear a fundar els meus pares perquè els nanos de la ciutat doncs sapiguessin el que era un cavall, una vaca, d'un mila llet i en fi, i respectar el medi natural, l'aprenentatge en el món natural, el típic, eh? D'una Granja Escola. I per la Granja doncs passen molts nens cada any, d'escoles públiques, privades i concertades. I em va passar que jo ja portava treballant allà molts anys, des de l'any jo porto ara mateix 35 anys, però entre l'any 2002-2004, quan jo portava ja 20 anys treballant a la Granja, em va passar una cosa. I és que tot el que sempre m'havia funcionat, educant els nanos, va deixar de fer-ho. Uau! Sí, després de 20 anys, que jo pensava que algú havia après i sabia d'educar, però els nens fan aquests fasques que et diuen no xata. Si pensaves que sabia, va ser que no. No tens ni idea, no? I llavors, clar, recordo que quan volia explicar un temari, els nens ja no m'escoltaven com abans, i sobretot, el pitjor per mi va ser que quan hi havia un conflicte ja no aconseguia modular ni actituds ni comportaments, quan la cohibència, els valors, és bàsic en el món de les colònies, no? Així que, doncs, el primer que vaig fer va ser fustrar-me. Vaig pensar... Moltes en general, molts ho portem, però les dones són molt de fustigants, no? Així que el primer que vaig pensar, tenia en aquella època 35 anys, i vaig pensar, m'he fet gran, ja no serveixo. Amb la qual cosa, parlant amb els companys de feina, que eren més joves, jo llavors ja era codirectora, doncs vaig veure que no era només jo, sinó que a ells els hi passava el mateix. Amb la qual cosa jo, de mal de muchos, consuelo de tontos, però que bé que va, no? Perquè almenys no et sents tan culpable. Així que el primer que vaig fer va ser queixar-me. Em vaig començar a queixar de com venien els nens, perquè, clar, el que sempre feia no funcionava, la culpa és dels nens, no? O dels pares, o de les escoles, o dels polítics... Tots els que van fora. Sí, tot cap enfora. Fins que dos anys després de queixar-me, sóc l'entita, ho reconec, i pensa que, clar, en aquella època, quan els jefes es queixen, qui més es queixa? Tothom. Clar. Clar, tothom ens queixaven, o sigui, érem la queixa constant, no? Així que dos anys després, un bon dia, recordo que ens vam queixar, i vaig pensar, ostres, però si els nens han canviat, potser que nosaltres també hauríem de fer alguna cosa diferent, no? Recordo que era un divendres, al migdia, i recordo que tothom em va mirar, però encara que ho vaig dir de cara als monitors, amb els que estàvem criticant un altre cop, sí que recordo que ho vaig dir a mi mateixa. I en aquell moment jo vaig dir, ostres, però fem alguna cosa diferent, clar, aquesta és la clau. Alguna cosa que està a internet i a tots els llibres de frases, però fins que tu no fas aquest clic, tu allà vas i fas sempre el mateix perquè és el que toca o perquè és el que sempre has fet o perquè no tens ni idea de com fer les coses diferents. I aquí va començar tot. Aquí va ser el de, vale, doncs què faig de diferent. Clar, en aquella època, 2002-2004, tot aquest tema de l'educació emocional era pràcticament inexistent. Així que, clar, jo no podia buscar l'educació emocional si no sabia què buscava l'educació emocional. No en tenia ni idea. I així que va ser a través de l'assaig, però van ser l'error, van coses diferents. durant 12 anys, a més de 18.000 nens, passen cada any 18.000 nens per la granja, per fer les seves excursions escolars i colònies, escolars i també a l'estiu. I així va ser com, bueno, això em serveix, m'ho quedo, això no. Evidentment feien formacions i vaig començar a fer formacions, a cap d'un any de fer formacions que no funcionaven, vaig caure amb alguna de coaching, alguna altra de PNL, i vaig començar a descobrir cap a on volia anar, que era allò que em funcionava. i a través de l'assaig, però va ser error, doncs durant 12 anys, sense anir, inconscientment, van estar creant una metodologia, el que ara és el metodol de la granja, però que no ha sigut cau i som milista, no, ha sigut bàsicament per desesperació. Vull dir, el mètode existeix per desesperació. Vull dir, tot, evidentment, buscant eines per tornar a connectar amb la canalla, vaig descobrir qui era jo. i era una cristinita que anava pel món amb la meitat d'informació, amb 35 anys, vull dir, amb la meitat d'informació a mi m'han ensenyat que parís la capital de França, en nom dels rius, i és fantàstic saber tot el que puguis del món en el qual vius, però quan tu tens un problema de veritat, a tu d'aquest serveix saber que parís la capital de França. Totalment. I aquí entrem a la pregunta, per a què l'entrenament en competències emocionals? Mira, bàsicament, jo vaig, va haver-hi un dia, després d'una formació, que recordo que era granollers, sortia, clar, en època ja vaig estar formant-me molt, no? Llavors, una d'aquelles formacions vaig sortir, recordo que ho feia sol, i jo vaig dir, no vull que hi hagi més cristinetes com jo, caminen pel món amb la meitat d'informació, què puc fer jo per canviar això? I vaig pensar, bueno, per la granja passen 18.000 nens cada any, doncs algú faré, evidentment, nens que venen un dia, o dos dies, o tres dies, qualsevol psicòleg en aquella època m'ha dit, això és impossible, i jo, gràcies a que no soc psicòloga, doncs no vaig saber que no era possible, d'acord? Llavors, jo vaig començar a treballar, i a fer, i a fer, i a fer, i sí que es pot canviar actituds i comportaments, de fet, ara hi ha un estudi científic que demostra resultats, fet pel grup de la Universitat de Barcelona, el grup és el grup de recerca i orientació pedagògica, no? Llavors, és possible perquè jo no sabia que no era possible, llavors, simplement, doncs això, jo el que buscava era que no es repetís la història, i el que a mi ningú em va explicar, què són les emocions, per què serveixen, per què és la por, per què decidim, quantes vegades qui pren les decisions al nostre dia a dia, és la por i no a nosaltres, jo tot això no tenia, és que ni idea, ni paja o te era idea, què sents, jo què sé, bé, com estàs, bé, amb mal, màxim, mira el que, i això que jo treballa amb nens, era educadora, vull dir, però tot això a mi ningú m'ho ensenya, llavors, el meu objectiu va ser, bueno, doncs en un dia el que pugui ensenyaré, el que no, doncs no ensenyaré, i des d'aquí, doncs està aquí, està ara, no?, entre estem. Aleshores, la teva experiència, amb aquesta, ser incompetent emocionalment, va partir precisament d'aquesta, no vull repetir, més Cristina, exacte, en el sentit de, que no sàpiguen que és una emoció, que no, no, que no sàpigues qui carai ets tu, qui ets, o sigui, bàsicament, nosaltres som emoció, nosaltres realment cada dia estem sentint coses, i jo sé el que sent, tu m'apropo a saber qui soc, no?, i clar, jo el que sé és que surt, veig que vaig sortir del sistema educatiu durant molts anys, que vaig sortir amb 23 anys, sabent en què era bona i en què era mala, en què era mala, sobretot, perquè, en quant ha contingut, però en què és, què em fa especial, què em fa única, què em fa diferent de la resta, jo no tenia ni idea, jo què sé, jo vaig estudiar per voleu, perquè jo què sé, perquè et fallien un test, a mi d'època, jo tenc 52 anys, era de CI, d'intel·ligència de coeficiència actual, i et dius si pots fer mates o llengua, però realment no, vull dir, no tinc ni idea, o sigui, som humans, i estem fent una educació molt deshumanitzada, no?, llavors jo era algú que feia el que feia, però que no era, no era, m'entens, llavors, bueno, ja va ser la meva, començar la meva lluita, perquè sí que, si es va convertir en, i s'ha convertit en una lluita, en una missió, la d'aconseguir que, doncs això, que com a mínim els nens que entren per la granja, surtin, com a mínim, saber una miqueta més qui carai són, i respectant qui carai són, perquè cada nen té un paisatge a dins que és meravellós, igual no t'agrada el paisatge del teu fill, ho entenc, i sobretot quan el teu fill és adolescent, però, ostres, quan els mirem sense jutjar, per entendre'ls, o sigui, mirar-los per entendre'ls i no per jutjar-los, els nens s'etobren, i t'ensenyen els seus paisatges, a vegades hi ha paisatges superdivertits, plens de rius de colors, i peixos que salten, altres hi ha deserts, i hi ha muntanyes de vegades, potser a tu t'agrada més una muntanya nevada que el desert, però el desert també és meravellós, si has estat alguna vegada allà, llavors... I tant, m'encanta el desert. A mi m'encanta. És entrar al món que hi ha dins de cada nen, perquè hi ha molts nens decebuts en si mateixos, perquè no segueixen el programa que toca, perquè no segueixen el pla que pares i mares, doncs, des que van néixer els hem planificat, allò de... No estan seguint el teu camí, aquí són ells realment. Exacte, perquè es allunyem, amb cada extra escolar, això no vol dir que no, hem de fer extraescolar. Clar, que fan els extraescolars que vulguin els nens fer, però quan jo faig... Que els decideixin. Però cap nen de 4 anys vol fer anglès, d'extraescolar. No, li fa gràcia, però qui decideix és el pare, la mare. Això no vol dir que no facin anglès, a veure si m'enteneu. És que descobrim què els agrada, què no, perquè és molt important que els nens descobreixin quins són els seus talents, quin és el seu potencial, i donar-los l'oportunitat que puguin parlar i preguntar-los què els ve d'ús de fer. No ho sé, una mica... Això no vol dir que cada dos dies canviï d'opinió, m'entens? Hem d'ensenyar habilitats als nens i entrenar-los, però sí que descobrir qui cara i soy, crec que és la missió principal, no només dels pares i les mares, sinó també del sistema educatiu. Quines són les cinc competències que treballeu? Mira, nosaltres es basem en el marc teòric de Rafael Vizquerra, i que són les cinc competències, són la consciència emocional, m'adono de què és el que sento, la regulació emocional, és a dir, si sento ràbia, doncs regulo aquesta ràbia d'una manera positiva, que sigui positiva per mi, però també pels meus companys. Si tinc ràbia, li fot un cop de puny al costat, doncs no, va ser que no és positiu, no? Després ja la de l'autonomia, l'autonomia, estem parlant de la no dependència, estem parlant d'autoestima, estem parlant de sentir-me bé a mi mateix, tot el que fa que jo sigui autònom, que jo pugui caminar sol per la vida una mica de fortalesa. Després tenim la quarta, que són les competències socials, és a dir, el treball en equip, l'empatia, tot allò que té a veure amb les relacions amb els altres, som animals socials, com els cavalls de la granja, necessitem els altres humans per sobreviure, ens agradi, és el que som. Llavors és molt, molt important que els nens entren des que som molt petits les seves habilitats socials per poder anar per la vida. I per últim, estan les competències per la vida i el benestar, que són les més elaborades, diguem-ne. Com treballeu aquestes competències? Doncs sempre de manera vivencial i la pràctica. Nosaltres, el primer que hem de fer quan ve un nen o un adult, perquè això ho fem amb nens, però també ho fem amb adults, amb empreses, amb mestres, amb el món sanitari, també amb metges, el primer és viure-ho. És a dir, nosaltres creiem que sense emoció no hi ha aprenentatge, amb la qual cosa el primer que he de fer és emocionar la gent, emocionar les persones, i ho fem a través d'activitats outdoor, és a dir, activitats que no estiguin tancats ni lligats a les cadires, ni als adults, ni als nanos. En aquell moment, quan tu sents, és quan jo puc començar a treballar. I llavors, per exemple, per posar-te un exemple fàcil, hi ha una activitat que és la que tu vas venir que és la de lideratge amb el cavall, aquí treballem amb el lideratge, que per altra banda, és un nom a lideratge que no ens agrada, no? Perquè suposo que connectem aquest nom amb el món de la política o de l'empresa. de l'empresa, però tots hem de ser líders de nosaltres mateixos. Aquestes, aprenentats, de ser autolíders. Llavors, el que fem és que jo dono, mentre a la pista d'equitació, i dono un cavall que pesa 500 quilos amb una cordeta i dic té i fes que et segueixi. Aquest és l'exercici. Llavors, jo m'aparto. Llavors, estic al costat, però m'apartada perquè ets tu sola la que has de portar el cavall allà on, on, a donar voltes, allà al punt que s'ha de dirigir, no? I llavors veus nens que creuen que no poden, que això és impossible. En el moment que jo penso que això és impossible, es tiren de la corda i el cavall no es mou. Llavors, el cavall només segueix aquell nen o aquella nena que se sent segur, que confia, que creu que podrà. I llavors, quan el nen s'ho creu, és quan, pum, el cavall de repente, dòcilment, sense quasi ni tocar la corda, pum, comença a caminar. Llavors, això fins que no ho veus no t'ho creus. I per això tu vas venir perquè si jo t'ho dic... Vull compartir l'experiència visual que a dia d'avui continuo tenint superpresent de veritat que vaig anar la setmana passada i és una imatge que m'ha... Bueno, i una vivència, no?, que m'ha acompanyat com a reflexió inclús de mi mateixa. Em van dir, bueno, mira, tens l'oportunitat de veure una activitat que en farem. I jo, sí, sí, encantada. Però tu, Paula, hi vas anar pel teu propi compte perquè volies, no? Sí, home, ja que ve la ràdio vaig a saber quin és l'entorn amb el qual treballen, no? De tota manera, dir-te que de molts observadors venen molta gent, no només psicòlegs, terapeutes, que també ens venen a vegades mestres o una mare. Escolta, puc venir a mirar? Dic, sí, realment, és una experiència, de debò, i jo des d'aquí animo a tothom que vulgui anar a observar. De fet, allà vaig veure tres nanos en concret que agafaven el cavall i brutal com queien les seves estructures mentals, els seus personatges que tenien construït, no?, el típic que potser anava més de xulito, però després agafant el cavall el que es visualitzava és la seva por. Una por tremenda. Tremenda. Tremenda. De dir, uau, no i què és el que amagues darrere d'aquesta façana que t'has muntat. Inclús una altra noia que aparentment tenia com un caire més d'inseguretat, va agafar un lideratge aquesta noia que realment estàvem amb la Cristina i vam dir, ostres, quina potència, no? És que és una líder. És una líder i no ho sap. Físicament és d'aquestes nenes que, bueno, molt alta, molt gran, no? Llavors, la típica nena, doncs, bueno, que quan va agafar el cavall és a la vella, una mica a l'esquena corbada, la mirada així, ostres, quina vergonya, no me siento guapa, no me siento delgada, no me siento belleza, no? allò que surt a l'Insta tot és preciós, tothom és molt guapo i una mica, doncs sí, es detectava amb una molt baixa autoestima, molt evident, a més a més. I clar, evidentment sí que tenia aquell temor d'agafar la corda i estirar, però que la Maria, que era la monitora, l'educadora, li va fer res, una pregunta i dos, la nena va respirar, va estirar i pam, em va esfer i el cavall va seguir d'una manera brutal, a cap d'una volta, només una volta, que potser eren, no sé, 50 segons, la cara havia canviat, li va fer fer una altra volta i a l'altra era, uau, l'esquena recta, era una altra. És que per mi aquí l'aprenentatge s'està donant, no és un aprenentatge només mental, sinó com a partir de l'evidència va al cos emocional, perquè va tocar l'emoció, al cos mental, inclús físicament va haver-hi un canvi en la seva posició. Sí, sí, una passada, argida, segura, tepitjava fort, sorreia... En nens i nenes i també l'adolescent, entenc, no? Bueno, aquesta, eren de sisè, no? Sí, érem més grandets, ells, ja. Però ho fem a partir de tercera primària amb el cavall, el lideratge amb el cavall i són genials, vull dir que... I l'altre, que era el més el jajaja, allò vestit molt guai, amb la caputxa, saps allò com molt... el guai, no? A més era guapetón, simpàtic, saps allò? Sí, era guai, era guai. I llavors, quan va agafar, deixava anar la corda, s'espantava, però, clar, llavors és allò, la falsa seguretat, la falsa autoestima, s'oy el guai, per esconder algo que no. I això també s'ha de recollir en carinyo, que és el que Maria també va estar allà perquè se n'adonés que, o sigui, a vegades treballem molt de pell en fora, però hem de treballar de pell en dins. Llavors els nens que a vegades tenen més baixes d'autoestima, inconscientment o conscientment s'estan treballant, estan passant moltes coses de pell en dins. Els que va molt de guai passen moltes coses però de pell en fora. Però quan tu necessites la fortalesa, quan tu tens un problema, tens alguna cosa com en aquell moment una situació del cavall i 500 quilos, al final acabar de resoldre va ser la nena, la que sabia treballar. I aquest és una mica el feedback, que el nen se n'adona d'aquella que no és la guai. Ostres, és capaç de fer coses que jo no em sento capaç perquè per poder fer-les jo he de treballar per mi. I això no ho puc fer en dos minuts. Totalment. I com l'acompanyament de la Maria des d'aquesta presència perquè ella hi era, ella hi era i es notava la presència però no gobiava, no estava allà amb preguntes sobre, observava, hi era i preguntava quan havia de preguntar i allà es donava. Sí, molta gent diu ostres, però que atrevits perquè clar, li dóna la corda i la Maria tal qual dóna la corda se'n va, se'n va al mig de la pista, que hi ha igual 6 metres. Clar, el nen, quan veu que marxa la Maria diu no, per favor, però clar, la vida, la vida és un partit de futbol i els nens han de jugar el seu partit i si jo goig i soc jo la que li xuto la pilota o que faig d'àrbit i sempre li dono els gols al meu fill, el meu fill no sabrà jugar a futbol, no sabrà jugar al partit de la vida amb la qual cosa i a més a més quan nosaltres ajudem el cavall i ens enllunyem estem demostrant confiança, és que tu pots perquè si creies que no pots em quedaria al costat però com creiem que pots m'enllunyo i jo no tinc por i llavors simplement admiro amb un somriure i clar evidentment aquell moment és el nen que dius ostres, ostres, ostres no estic acostumat perquè avui en dia la sobreprotecció és tan bèstia que clar els nens flipen però home no? però allà en aquell moment és quan surt ell o ella és quan pot descobrir la seva personalitat i aquí la importància del paradigma que els nens siguin competents emocionalment i líders de si mateixos necessitem adults que també ho siguin primer de tot sisplau o sigui de començar aquesta mirada interna perquè si no anirem transmetent totes les pors totes les frustracions als nanos ja avui en dia que hi ha tanta sobreprotecció segurament algú ho estarà dient ja però com ho faig jo som més evidentment quan en neix un criu un fill quan tens un fill em deixen totes les pors del món mundial això es passa a nosaltres a tots els que són mames i a tots els que són papes però en aquell moment tu has de prendre una important decisió una vital decisió és decidir qui vols que eduqui el teu fill si tu o les teves pors si són les teves pors doncs evidentment les pors com totes les emocions són contagioses és a dir les pors que tu tens segurament unes quantes les agraden als teus fills igual que la hipoteca o els diners del banc també eren les nostres pors igual i de la mateixa manera que tu i jo tenim pors dels nostres pares o de les nostres mares segur que tens algun heredat i a veure si són les pors cap problema fes-ho però sigues conscient que això passarà i que després el teu fill també farà moltes coses qui prendrà la decisió vaig a colònies o no serà la por no i si no m'agrada el menjar i si et trobo a faltar i si t'enyoro bueno llavors no tindré l'oportunitat de saber si li agradarà el menjar o de saber que pots suportar trobar-te a faltar durant una o dues nits aquesta és la història si tu dius no, jo vull ser aquell que qui prengui les decisions no sigui la meva por cada vegada que prenguis una decisió pensa-t'hi ara mateix qui està prenent la decisió de que apuntar l'ocul on és jo o la meva por que no li agrada el menjar Cristina quanta gent treballa a la granja? Són molta gent d'educadors emocionals només són més de 45 professionals i després estan des dels cuidadors dels cavalls dels domadors el personal de cuina de neteja tot el personal d'estructura a nivell d'oficines d'administració tot això més o menys unes 70 persones Déu-n'hi-do i tots treballeu allà? Tots treballem allà el que passa que també tenim projecte a la granja de Santa Maria de Palau Torrera que està aquí al Montseny i després tenim a Madrid una granja que hem obert ara aquest any perquè ens demanà fer aquest projecte no només aquí a Catalunya sinó fora Ah, però aquí a Catalunya teniu dues granges? A Catalunya una A Palau Torrera A Santa Maria de Palau Torrera i a Madrid tenim una altra que és nova d'aquest any l'hem inaugurat ara fa real setembre llavors amb aquests dos centres el que passa és que també tenim projectes per exemple aquí al costat de Sant Joan de Déu o a la Masia del Barça en el que fem diferents projectes relacionats amb l'educació emocional llavors sortim també a vegades també ens contacten per fer programes d'educació emocional a l'escola llavors ens combinem fer feina a l'escola a fer feina a la granja perquè la granja quan vas és un accelerador de competències tècnicament és un accelerador és a dir allò que tu a l'escola o a qualsevol altre lloc trigues jo què sé uns 30 hores d'anar a prendre allà ho fas amb una tercera par de temps és vivencial perquè és vivencial i perquè no només quan jo vaig a fer-ho també a altres llocs també és vivencial que passa que ho faig al pati però clar jo no tinc caballs de manera natural llavors allà tinc l'estructura muntada tant aquí com a Madrid amb caballs de domenatural amb tot un amb unes activitats que estan dissenyades i amb la intenció d'entrenar unes habilitats concretes llavors són molt ràpids cada habilitat triguem una hora i mitja clar entrenar al lideratge en una hora i mitja clar és un accelerador clar no és habitual diguem que no n'hi ha o n'hi ha molt poc d'això llavors d'aquesta manera és com aconseguim que hi hagi resultats que hi hagi aleshores podries compartir algun recurs per cada una de les competències que pugui servir els oients per incorporar el dia a dia vinga va la consciència emocional també aquesta aquesta és molt fàcil jo el que faria que a la web de la granja inclús teniu el pòster que es pot val un euro o dos que el podeu comprar és la granja.cat la web però per exemple jo penjaria això pot fer-ho a casa o a l'aula és un pòster amb les diferents emocions amb un nen somrient un nen plorant un nen trist diferents com més gran pots posar més pots posar gelosia pots posar més emocions llavors cada vegada que arribes a classe o que surts de casa has d'assenyalar o que arribes a casa una cara jo em sento com m'estic sentint per més petits és molt fàcil com m'estic sentint però és que això també ho podem fer a la feina i tant això seria una la regulació emocional nosaltres fem el kit d'emergència és una mica lent per fer aquí però bueno us ho explico el kit d'emergència nosaltres són noms molt divertits per fer amb els nanos però que després el fan els adults és també molt divertit el kit d'emergència és que si ara jo us pregunto on teniu la llengua penseu on teniu ara la llengua la teniu ja a dalt a dalt enganxada sí entre les dents entre les dents normalment moltes vegades la tenim enganxada a dalt quan la tens enganxada a dalt aquí hi ha ansietat i estrès bueno a dalt ara que penso cap a les dents cap a les dents si t'estàs parlant s'està callat els que m'esteu escoltant és més fàcil si estàs conduint o estàs ara això i si està tocant el paladar és que allà hi ha estrès i ansietat o estrès o ansietat m'estic sentint estressada però és natural perquè no passa res a l'estrès quan tu estàs fent un programa de ràdio una casa està concentrada és normal que estiguis en destrès el problema seria el distrès que és més tècnic però és l'estrès negat és a dir en una altra situació ambiental doncs ara si tens la llengua a dalt quan arribes després de treballar a casa i a la nit i mentre estàs fent la dutxa llavors és quan aquí hi ha estrès llavors un exercici que us faig respiracions vingut a respiracions pel nas i després per la boca una altra vegada després per la boca i ara moveu els cinc dits dels peus dels peus sense moure la sabata només els dits el movem el gordo el petit anem movent els dits dels peus i ara la pregunta és on tens la llengua? a baix totalment això fa que això és regulació i això ho fem amb els nens si estic nerviosa i tal diem quita emergència i llavors fan la respiració i m'ho veus molt bé llavors això també és de l'alegria això és aprendre clar és molt fàcil són xurrades al final totes les girees són molt fàcils per exemple l'autonomia anem a fer l'autostipa que és una cosa que ens preocupa que els nens a l'escola que a vegades ve sèrio no sé com troli la informació i nosaltres ja fem un joc que és el termòmetre de l'autoestima llavors també hi ha un jo vaig escriure tinc diversos llibres però el meu quadern tinc entrenat per la vida de plataforma editorial que està molt bé com a base però després hi ha un molt xulo que vaig a fer amb Salvatella que és el meu quadern a casa per fer educació emocional a casa i explico diferents aquest de l'autoestima està molt bé perquè jo explico com has de fer primer pas segon tercer i després hi ha una làmina per penjar a la nevera per exemple doncs aquest autoestima és un termòmetre de l'autoestima que penges a la nevera i llavors abans de sortir de casa tots els membres de la família hem de dir com estem del zero al 10 d'autoestima és a dir com el meu gust tu i a mi mismo si me molo no me molo i amb llenguatge molt col·loquial llavors al sortir el pare diu jo un 7 el nen diu jo un 8 la mare diu jo un no sé què és un segon el sortir en plan joc i quan tornem a la tarda de les oficines i del col·le tornem a fer-ho jo un 9 jo un 3 si tu com a pare a mare surts cada dia amb un 7 i tornes cada dia amb un 4 potser que si és un dia o dos no passa res però si això es repeteix potser que fem alguna que t'ho plantegis que aquí hi ha un problema i el teu fill ho mateix i si surt el nen sempre amb un 4 i torna amb un 8 vol dir que què està passant a casa això seria el de l'autonomia emocional de l'exercici és molt interessant i de fet des d'aquí la invitació a que tots aquells que vulguin entrenar-se emocionalment on us podeu trobar Cristina? Mira tenim la granja.top és on surten les dues ciutats tant Madrid com Barcelona o la granja.cat que és la d'aquí Santa Maria de Palau de Tordera però les dues si vas a la granja.top i cliques Barcelona i estàs a la granja també de Barcelona i bueno hi ha recursos hi ha vídeos hi ha molta a part de pots comprar també els llibres i contes per nanos material pòsters hi ha diferents coses per crear consciència doncs des d'aquí la invitació a crear consciència i entrenar-se emocionalment exacte moltíssimes gràcies Cristina per ser gràcies Cristina un plaer de veritat gràcies en un moment de crisi sanitària com l'actual rebem multitud d'informacions i d'imatges abans de compartir-les però ens hem de preguntar estem segurs que són veritat? en coneixem la font? ens ofereix credibilitat? tenen data? són actuals o de fa temps? anem llegint només el titular o la notícia sencera? si és un àudio estem segurs que la persona que l'ha enregistrat és realment qui diu ser? detecta les fake news atura't pensa i verifica abans de compartir una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Tots bé tenim l'arbre Agulló ja preparat per fer la seva secció Som Natura hola arbre bon dia bon dia bon dia tornem a estar aquí després de 15 dies escolta'm comenta'ns aquestes notícies fresques d'àmbit mediambiental abans d'entrar en el tema central volia comentar breument fer una valoració breu avui en els periòdics es despertem el periòdico l'ara diu alarma mediambiental davant la cimera de Madrid la desídia internacional agreuja la crisi del clima la concentració de CO2 a l'atmosfera va arribar a un altre màxim històric el 2018 l'ONU demana multiplicar per 5 els esforços la meitat dels països rics incompleixen els compromisos de reducció d'emissions aquest tema que és greu en el qual estem implicats i el porta l'ONU que és una agència que no té poders executius poders d'informar d'emetre opinions fer cimeres cimeres que porten molts anys fent-se i que una i l'altra mai es compleix l'acord que es fa que és un acord molt reduït molt pobre aquest és el tema que tenim per això estem lluitant per el medi ambient i l'ONU com és lliure els funcionaris que treballen allà han dit que hi ha que declarar una declaració d'emergència climàtica mundial Europa sembla que ho està estudiant fer una declaració d'emergència climàtica que no sé què és però ja sona bé com a fer front als problemes de manera global i això ara contrasta en un moviment la Greta està venint per l'Atlàntic a la cimera perquè no vol consumir els avions són del que més emissions de CO2 produixen i està venint en un barc un vaixell després de vela un catamaran un catamaran i fins i tot per internet es pot veure per on està ah hi ha una ubicació al moment sí al moment al moment a internet hi ha una això que t'ubica on està venint per què parlo d'esta persona si no m'agraden els identificats personatges ni tal parlo perquè té 16 anys i són els que estan removent després d'anys i anys d'acords del 92 va haver-hi una cimera el 5 anys després d'una altra després d'una altra després d'una altra de Rio de París i totes acaben en això i ara en ve un altre a Madrid que entenem que també acaba els únics que poden trencar aquesta dinàmica que això acaba són els nois i les noies els joves podríem dir sí sí sí els netes els filles són els únics que poden fer per què? perquè és l'única qüestió universal positiva que ens porta els humans les famílies el nucli familiar aquí la Xina en totes les cultures en els Estats Units i per tant si els filles se'ls subleven serà possible uns acords mundials que funcionen perquè jo pensador analitzant la realitat quan venim al món i tu has vingut al món fa 20 i pico anys t'estructuren d'una manera que el fan considerar que els Estats són normals que la vida està forada en Estats i si naixes en Iran eres iraní i xiita i si naixes aquí doncs eres d'influència cristiana i tal i l'altre tal i tot això en el món actual davant de l'emergència climàtica ha de saltar pels aires no solament hem de parlar de la humanitat jo ho vas dir en l'anterior programa el ministre de cultura que ha sigut l'astronauta diu en Puigina Quiral que està molt a prop i veu en la Terra el ministre no de cultura el ministre de ciència ciència deu ser el de ciència el Duque el Pedro Duque aquell deia i em va entusiasmant veure que ho deia diu tots els astronautes tots siguin nord-americans russos i tal no parlen ja de països de russos de nord-americans parlen d'humanitat tots estem en el mateix veixell i aquest és el salt que cal donar i que gràcies a aquests joves per això ha unit una notícia tan mundial i tan forta en l'Obe Greta que no és ella sinó és el moviment de joves que poden trastrojar la situació m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh m'uuh Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit