Confinament comarcal i AstraZeneca 60+, fotovoltaica domèstica a Sant Just, refugiats climàtics, dones a la litúrgia i curiositats de la Terra (Just a la Fusta, 08/04/2021)

A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és clar, pujar de l'IVA. El Tom està marxant pel costat de feina i dius que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Jutén està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui que sigui que estigui davant, el principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Bon dia, Sant Just. Ara mateix són les 10 i 9 minuts. Benvinguts al Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui som dijous, 8 d'abril del 2021. I com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia. Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua López. I farem el Dia Internacional d'avui, 8 d'abril. Després passarem a la lectura de les portades de la premsa, també amb la Lua. I donarem les 5 claus informatives del dia. Tancarem la primera part del programa, a les 10 i 50, amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius. A segona hora, avui, farem entrevista a Raül Rodríguez, que és el director que porta el projecte Moments Solar, una iniciativa per promoure la instal·lació de plaques solars en domicilis particulars. Promoguda, doncs, això, per la Federació del Gremi d'Instal·ladors de Catalunya, que dirigeix, precisament, Raül Rodríguez. I que ara estan fent campanya en alguns municipis com Sant Just. Tot seguit, farem secció d'ecologisme, natura i medi ambient, conduïda pel Sant Just en Carbre, a Gulló. Defensor i amant a ferrin de la natura i els ecosistemes de la terra. Avui, de 12 a 1, rebrem a la gent del programa històric Veus de la Parròquia, que, com sempre, anuncien, comuniquen i opinen sobre la bona nova de Jesucrist, sobre la vida de l'Església, la societat i el món. Finalment, dedicarem uns minuts a parlar sobre curiositats científiques, concretament, sobre curiositats del nostre planeta Terra. Tot això serà de seguida. Ara us deixem amb un tema musical i comencem. No marxeu! Ara escoltes, Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. 0-12, la Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones. 0-12, la Generalitat al teu costat. Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les Parelles Lingüístiques, a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Doncs vinga, perquè ara mateix són les 10 i 16 minuts i ens toca fer les notícies i els titulars de Sant Just d'aquesta primera hora informativa. Avui som dijous 8 d'abril del 2021. Ja tinc la Lua preparada. Hola, Lua, molt bon dia. Bon dia, Núria. Doncs què tal? Portem notícies, portem actualitat. Exacte. Sant Justenca de primera mà. Doncs bé, escolta'm, tot teu, t'ho diràs. Què tenim? Doncs bueno, comencem per una notícia que jo crec que tothom s'haurà ja enterat a hores d'ara. Vinga, va. I és que el govern va decretar ahir a la tarda un nou període de confinament comarcal a tot Catalunya a partir de divendres. Correcte. A l'espera de veure l'impacte de la Setmana Santa en el nombre de contagis, la corba d'hospitalitzacions i de casos greus creix i la Generalitat dicta la prohibició de sortir de la comarca com a mínim fins al dilluns 19 d'abril. Detallem a continuació les principals coses que es podran fer o no durant aquests dies. El canvi més remarcat, com ja hem dit, és la prohibició de la mobilitat fora de la comarca. No es permeten sortides fora de la comarca ni amb bombolles de convivència. Es mantenen les excepcions per als desplaçaments, per motius essencials, com ara rebre atenció mèdica, anar a la feina i tornar-ne, assistir a centres universitaris i educatius, atendre persones grans o amb dependència o bé renovar documentació oficial. En tots els casos, s'han de fer els desplaçaments amb el certificat autorresponsable de la Generalitat i el toc de queda de les 10 de la nit i fins a les 6 del matí continua vigent. Les reunions socials tornen a estar limitades a 6 persones, tant si es tracta d'un lloc públic a l'aire lliure com a l'interior. El govern demana limitar en tots els casos les trobades als membres de la bombolla de convivència per reduir els riscos de contagi. En cas de barrejar bombolles, es demana que es prenguin totes les mesures de protecció. Aire lliure, distància i mascareta. És a dir, que podríem dir que les mesures tornen a ser iguals, no? Pràcticament. Sí, sí. Si ens remuntem a fa 3 setmanes, perquè recordem que aquesta llibertat fictícia l'hem tingut durant 3 setmanes, doncs és com tornar a agapar-ne. 3 o 2 setmanes? 3. El tercer cap de setmana era com aquest anterior, com si diguéssim. Vale, vale. Llavors, clar, exacte. Doncs sí, tornem una mica a el que teníem abans, confinament comarcal, el tema de les bombolles bastant restringit, trobades socials limitades, a més, s'ha acabat la Setmana Santa, ja ho sabíem, eh?, que el divendres es posarien en marxa un altre cop aquestes noves mesures. Crec que confiàvem una mica en que això de la mobilitat no tornaríem endarrere, però bé, sí, s'ha de fer. Clar, exacte. Doncs molt bé, Lua, tornem a aquestes restriccions que dicta el Procicat i seguim amb més actualitat. Doncs l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern ha treballat un pla d'accessibilitat que té per objectiu aconseguir el màxim grau d'accessibilitat de les vies públiques del municipi. El pla es presentarà als grups municipals. Es donarà a conèixer al Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat i també es podrà consultar la pàgina web de mobilitat de santjust.cat per tal que la ciutadania pugui fer aportacions abans de ser aprovat pel ple municipal. El document elaborat per la Diputació preveu els criteris d'actuació que s'han d'aplicar per complir la normativa vigent en el tema d'accessibilitat en via pública i transport, un estudi detallat del municipi per trams de carrer amb indicació específica de les accions a realitzar cadascun d'ells i una aproximació pressupostària del cos del conjunt d'actuacions. El document encara no està tancat per la qual cosa l'Ajuntament considera oportú obrir un procés d'informació i recollida d'observacions i propostes per tal que l'equip tècnic complementi el document abans de portar-lo a la consideració del ple. En aquesta línia es vol implicar col·lectius de persones especialment afectades pels problemes d'accessibilitat i informar del contingut i del procés a santjust.cat, tot obrint un canal per recollir observacions i propostes de la ciutadania i entitats i completar aquest procés amb una sessió de caràcter informatiu i telemàtica en la qual s'expliquin els continguts més rellevants i es pugui respondre a dubtes. Tenim timings, l'UA, per això? És a dir, quant de temps estarà aquest document penjat? No, de moment no. Sabem que l'Ajuntament està movent aquest pla d'accessibilitat per fer els carrers. Com un primer tast. Suposo, òbviament, com has comentat, l'objectiu d'aquest pla és fer els carrers i les zones de Sant Just més difícils per a alguns col·lectius pacificar-ho una mica i que sigui més accessible. A nivell de sessió informativa també esperem que diguin la data o quan la gent pugui fer aquestes observacions o si hi ha algú especialment afectat a, jo què sé, en algun carrer o en alguna zona també que ho pugui escriure o que ho pugui fer arribar als tècnics corresponents. Molt bé, doncs seguirem el cas d'aquest pla d'accessibilitat. Seguim ara amb el tercer titular, Lua. Doncs avui per últim ressaltem que en Bici Sense Edat s'ha reunit amb la coordinadora de l'Hospital de Dia i responsable de Desenvolupament Solidari de Sant Joan de Déu dels serveis sociosanitaris per tal d'oferir la seva activitat al centre ubicat a Esplugues a tocar del barri nord de Sant Just. Aquest centre té tres àrees, l'àrea d'hospitalització amb hospitalització de mitja i llarga estada, àrea oberta a la comunitat amb hospital de dia i centre de dia i l'àrea social, una llar residència per a persones amb problemàtica social derivada d'una malaltia mental. Per tant, des d'en Bici Sense Edat s'ha detectat que hi ha diferents col·lectius de persones que es podrien beneficiar del seu servei. Fruit de la reunió on s'ha dut a terme una prova pilot el darrer cap de setmana de març, una prova pilot que ha estat un èxit i per tant, a partir del mes d'abril es començaran a fer passejades habitualment. Recordem, per exemple, així repassem una mica de dades que al llarg del mes de març en Bici Sense Edat ha realitzat fins a 49 sortides amb un total de 79 passatgers d'entre 5 i 93 anys. voluntàries participants ha estat 37 que juntes han sumat un total de 90 hores i mitja de passeig. Caram, això amb dades a Sant Just, eh? Exacte. Que bé, que bé, em sorprèn. Escolta'm, 30 i pico voluntaris, no sé quantes persones beneficiades d'entre 5 i 93 anys. Sí, sí, que és com quasi tothom. Sí, sí, escolta'm, és que ja ho diu el títol, en Bici Sense Edat. Sense Edat. Que potser al principi ens podíem pensar que només anava dirigida al col·lectiu de persones grans. A veure, sí que està enfocada cap a aquest col·lectiu, no? Exacte, però sí que molts cops també poden passejar un avi o àvia de 90 anys i el seu net o rebàs net que té 5. Clar, exacte. Perfecte, doncs escolta'm, il·lusionats, il·lusionades, que en Bici Sense Edat pugui seguir funcionant malgrat també les condicions de pandèmia i tot plegat i pugui estar fent aquest servei tan simpàtic. Exacte. Molt bé, doncs Lua, hem llegit ja els tres titulars i informació s'enjustenca de primera mà. Si et sembla, deixem una mica de música, parlo jo del Dia Internacional i seguim aquí a Just a la Fusta amb les portades dels diaris. Fins ara. Fins ara, Lua. de la Fusta Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Stupid! Dugudes! Vinga, doncs ara anem al Dia Internacional, 8 d'abril. Avui és el Dia Internacional del Poble Gitano. Es celebra el 8 de avril amb l'objectiu de reconèixer el valor d'aquest poble, gràcies a les contribucions que la seva cultura i la història han aportat al món, Així mateix es vol acabar també d'una vegada per totes amb l'estigma i la discriminació de la qual han estat objecte durant tant de temps. Per aquest any 2021 la campanya va dirigida als més grans amb el següent lema diu La nostra essència aquest any més que mai pels nostres grans, per la nostra gent gran. Es vol llançar una campanya de sensibilització social en la que reconeix el valor de les persones grans del poble gitano com a pilar fonamental de les famílies. Homes i dones de respecte que han sabut transmetre a les generacions futures els valors i l'orgull de la identitat gitana. A més aquest any també es compleixen 50 anys, és a dir 50è aniversari del primer congrés mundial gitano celebrat a Londres el 1971 on es va instituir la bandera i els himnes gitanos. Encara no es coneix la verdadera procedència del poble gitano. El que sí que se sap és que la seva raça és antiquíssima, que li dona avui en dia una mena de misteri i fascinació. Es creu que el seu origen és llegendari, però el poble gitano representa tota una vasta i rica cultura que va més enllà dels clichés i dels mites que se'ls han atribuït amb el temps de ser persones bohèmies i errants que van pel món. Molt al contrari, els gitanos han sabut guanyar-se el seu espai gràcies al seu treball i la important aportació a la societat. L'història i la cultura de la comunitat gitana ha estat per sempre integrada al territori espanyol, però té les seves arrels originàries a la Índia i amb el que els vol transcorrer amb els anys és que s'ha pogut desenvolupar gràcies al contacte amb altres pobles i cultures que sense cap mena de dubte els converteixen en ciutadans del món. Com a part dels seus legítims drets, el poble gitano va poder institucionalitzar el seu himne i la seva bandera ja fa 40 anys, exactament, com hem dit abans, el 1971 a la ciutat de Londres en aquest primer congrés mundial romaní gitano. A partir d'aquell moment va poder-se alluir el seu estandard de color verd i blau, colors que simboliten el llarg camí que van haver d'emprendre els gitanos des de la Índia en l'època de la invasió islàmica a partir del segle IX. El seu himne va ser compost per Jorko Banoik, un músic d'origen serbi. Va ser titulat Gelem, Gelem, traducte el castellà, seria Anduve, Anduve, en honor a tots els gitanos que van desaparèixer durant el nazisme. En l'actualitat, el poble gitano segueix lluitant per el dret a una vida més digna. Lamentablement, és un fet que aquesta ènia ha estat oblidada i a pesar del món modern que avui gaudeixen també moltes persones, encara segueixen lluitant per una major integració en la societat. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú parque està davant. No, no, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. Pessigolla, pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! Bé, doncs ara, tot seguit, passarem a fer les portades de la premsa. Abans de res, afegir també, com al Dia Internacional del Poble Gitano, que ve dins de les línies d'actuació, pel que fa al Departament d'Educació, d'aquí de la Generalitat de Catalunya, es vol promoure l'èxit escolar i social de l'alumnat gitano i s'està duent a terme el que s'anomena el Projecte de Promoció Escolar del Poble Gitano a Catalunya. Està impulsat des de fa bastants anys, ja concretament des del 2006, amb la finalitat, doncs bé, de desenvolupar una acció educativa en zones on hi ha un alt percentatge d'alumnat gitano, incidint en el seu èxit educatiu, analitzant les causes de l'absentisme i aportant solucions més enllà de les intervencions normatives i reactives que poden acabar cronificant-lo. En el curs 2020-2021, el Departament ha donat un nou impuls al projecte per donar resposta a la demanda sorgida en els entorns més desafavorits a causa de la pandèmia, doncs bé, amb l'objectiu de fer front a possibles desigualtats entre l'alumnat i garantir també l'èxit educatiu. Doncs bé, ja ho sabeu, en el marc de les mesures que es deriven del Pla de Millora d'Oportunitats Educatives destinades als centres educatius amb l'alumnat de famílies desafavorides, s'ha desplegat mesures per garantir la continuïtat de l'escolarització plena de tots els alumnes amb l'objectiu de promoure l'èxit escolar. Ara escoltes Ràdio Desfer Bet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua al programa de les parelles lingüístiques a v-xl.cat perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Vinga, doncs, ara mateix, a les 10 i 34 ja tinc preparada la Lua per fer les portades. Hola, Lua, de nou, bon dia. Bon dia, Núria. Doncs, si et sembla, comencem amb les portades com cada dia fem. I tant, doncs, mira, l'Àrag obre portada amb aquesta pandèmia amb un títol realment gros que posa torna al confinament comarcal. El Procicat restringeix la mobilitat almenys fins al 19 d'abril per l'amenaça de col·lapse hospitalari. L'increment de l'ocupació de llits d'oci ha sigut el detornant de la decisió governamental. En fotografia, la vacuna d'Estracén que serà només per als més grans de 60 anys. Espanya pren aquesta decisió després d'una reunió de ministres europeus, tot i que l'EMA i l'OMS consideren que els riscos són mínims. I a la fotografia veiem una llarga cua de persones que suposo que deuen esperar per ser vacunats. En cultura, la nova novel·la de Jaume Cabré, addictiva i sorprenent. I, per últim, més declaracions de la renda a pagar a causa dels ERTO. Les seves retencions són inferiors a les dels salaris. Doncs sí, efectivament, aquesta és la portada del diari Ara amb el supertitular d'aquest confinament comarcal en el qual ens tornem abocats. i quan digues que el titular és gros és que realment ocupa un terç de la pàgina simplement les lletres. Sí, sí, Déu-n'hi-do. La imatge, per això, fa referència a aquestes vacunes. Diu aquí, com has comentat, que la d'AstraZeneca serà només per als més grans de 60 anys. I també, doncs, destaca a nivell de cultura la nova novel·la de Jaume Cabré. haurem de llegir-la. Escolta'm, ara cal bé Sant Jordi començaran a aparèixer també novetats editorials i recomanacions literàries per un tub. Molt bé, doncs, Luam, també tenim, per cert, a dins del diari Ara avui ve el suplement de les comarques gironines, estic veient, és a dir, està dins del diari, que en la portada d'aquest suplement, que és com un petitet diari, curtet, a dins del mateix diari, parlen de la massificació que hi ha en els llacs d'interior, en els gorgs, que, clar, la gent ja per Setmana Santa ha començat a freqüentar-los. Molta gent per les xarxes socials també comença a fer fotos, penjar vídeos i demés, i són llocs que s'estan freqüentant i suposo que hauran de posar algun tipus d'aforament o de límit, ja no només pel tema de restriccions de la pandèmia, sinó també per protegir l'espai natural en si, no? Sí, sí, bueno, jo crec que també amb això, o sigui, hi ha hagut aquest allau de visitants justament ara perquè estava tot obert. Ara que ens tornen a tancar, jo crec que aquest allau de visitants baixarà. Molt bé, doncs, l'ho hem parlat del diari, ara seguim ara amb la Vanguardia, si et sembla. Doncs, la Vanguardia també obre amb aquesta emergència sanitària i diu que Espanya deixarà de vacunar amb AstraZeneca menors de 60 anys per evitar trombes. En el contratemps s'obligarà a variar una vegada més el procés de vacunació. L'EMA avala l'ús d'AstraZeneca, però el Regne Unit la beta a menors de 30 anys. Des d'aquesta mitjanit, Catalunya torna al tancament comarcal per l'arribada de la quarta onada i rectificació, marxa enrere la mascareta. La platja només es farà servir per passejar. Continuem amb una fotografia amb aquest menyspreu d'Erdogan a von der Leyen. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, dreta, va deixar dimarts sense cadira Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea a l'esquerra, i la va relegar a un sofà, a diferència de Charles Michael, president del Consell d'Europa al centre. En visites europees anteriors, el protocol turc va situar Tusk i Juncker al mateix pla que Erdogan. Al final de l'estat d'alarma dispara recels a les autonomies. El govern central diu que la llei permet a les comunitats aplicar limitacions. Les autonomies ja han manifestat temors davant al final de l'estat d'alarma el 9 de maig, ja que totes les restriccions per controlar la pandèmia hauran de ser ratificades pels tribunals. El govern central afirma que amb la llei actual n'hi ha prou. L'FMI vol un impost per als rics i les grans empreses per a la crisi. L'objectiu de la taxa temporal seria repartir el cost i reduir els dèficits. El Regne Unit, el Brexit, contribueix a un rebrot de la violència a l'úlster. També fan aquest apunt a la participació. Els barcelonins demanen millores als entorns escolars en un apunt en cultura aquesta nova novel·la de Jaume Cabré que torna amb consumits pel foc. I per últim un pressupost tancat. L'impacte de la pandèmia en TMB ascendeix a 245 milions. Doncs sí, Déu-n'hi-do els destacats. Òbviament, en primera plana també tot el tema de l'emergència sanitària amb aquesta vacuna d'AstraZeneca que deixarà d'administrar-se als menors de 60 anys per evitar les trombes. També el tema econòmic, aquest FMI que vol un impost per als rics i les grans empreses o temes de Brexit i en els apunts de cultura la nova novel·la de Jaume Cabré o també temes d'urbanisme barceloní pel que fa a les millores de l'entorn escolar. A la senyora de Colau se li acumula la feina entre pintar els carrers i les millores i tot. Vaig veure l'altre dia a l'UA que ara estaven fent les millores els arreglos per dir-ho així del passeig de Gràcia de les trosses que van haver-hi fa no sé ara mateix un mes i mig o així per el tema de Pablo Hasel que ara estaven tots impulsats allà al passeig de Gràcia arreglant els carrers. Bé, aquesta és la portada de l'Avantguàrdia ens en falta una per això ens falta periòdico. Exacte, doncs acabem com sempre amb el periòdico que també obre amb aquesta tornada al confinament comarcal a partir d'aquesta mitjanit. La quarta onada força Catalunya a adoptar noves restriccions. Cada rebrot s'inicia amb una ocupació més gran d'UCIS que l'anterior i creix el risc de desatendre l'activitat hospitalària ordinària. El 6% dels catalans ja han rebut dues dosis de la vacuna. Sanitat i les autonomies pacten suspendre la vacunació amb AstraZeneca als menors de 60 anys. En Futografia la literatura del futur la revista Granta inclou el català David Aliaga entre les 25 promeses literàries més destacades en castellà. Hi trobem la Futografia David Aliaga retratat ahir a Madrid. El periòdico també fa referència a l'impost mínim global a les empreses més a prop. Els països més rics confien a aconseguir un pacte aquest mateix any. La proposta dels Estats Units perquè les multinacionals tributin més guanya adeptes i facilita l'acord polític. Estratègia d'oposició el PSC prepara un govern a l'ombra alternatiu al sobiranisme i protecció per a tothom augmenta el clam per suspendre les patents de les vacunes. Per últim amb una petita Futografia un moral feminista cobreix les parets de la model. Doncs Sim aquestes són les notícies del periòdico parlant de la tornada del confinament comarcal a partir d'aquesta mitjanit i parlant d'això que aquesta quarta onada ha forçat a dubtar aquestes noves restriccions. També un apunt de cultura a la portada amb una fotografia del català David Aliaga entre aquesta llista dels 25 bueno les 25 promeses pel que fa a les promeses literàries i també aquest impost mínim global a les empreses la proposta doncs això dels Estats Units perquè les multinacionals tributin més està guanyant cada cop més adeptes. Molt bé doncs Lua aquestes són les portades ja les hem comentat amb tu tornem a trobar-nos demà al dematí a la primera hora informativa del Just a la Fusta i al llarg del dia d'avui els residients encara t'escolten a les hores en punt amb els botlletins horaris dels titulars i també amb l'informatiu complet a la una del migdia i a les set del vespre ens veiem demà ens veiem demà Lua que vagi bé igualment fins demà adeu a la una del migdia i want to be on the cover of Forbes magazine smiling next to Oprah and the Queen oh every time I close my eyes I see my name in shiny lights yeah a different city every night oh I swear the world better prepare for when I'm a billionaire yeah I would have a show like Oprah I would be the host of everyday Christmas give Traffy a wish list I'd probably pull a Angelina and Brad Pitt and adopt a bunch of babies that ain't ever had shit give away a few Mercedes like your lady had this and last but not least grant somebody their last wish it's been a couple months that I've been single so you can call me Traffy Claus modest or ho ho get it I'll probably visit with Katrina here and damn sure do a lot more than FEMA did yeah can't forget about me stupid everywhere I go I'ma have my own theme music oh every time I close my eyes what you see what you see I see my name in shiny lights I get there a different city every night oh I swear the world better prepare for when I'm a billionaire oh oh oh oh when I'm a billionaire oh oh oh let's go I'll be playing basketball with the president dunking on his delegates then I compliment him on his political etiquette toss a couple million the air just for the heck of it but keep the 520 tens and bins completely separate yeah I'll be in a whole new tax bracket we in recession but let me take a crack at it I'll probably take whatever's left and just split it up so everybody that I love can have a couple bucks and not a single tummy around me would know what hungry was eating good sleeping soundly I know we all have a similar dream go in your pocket pull out your wallet put it in there and sing I wanna be a billionaire so fucking bad buy all of the things I never had buy everything I wanna be on the cover of Forbes magazine smiling next to Oprah and the queen what up Oprah oh every time I close my eyes what you see what you see I see my name in shiny lights uh huh I get there a different city every night oh I swear the world better prepare for when I'm a billionaire oh oh sing when I'm a billionaire oh oh oh oh oh oh oh oh I wanna be a billionaire so fucking bad oh oh oh iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics per reciclar més i millor un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta s'obriran amb targeta saps com funcionar informa-te en el web santjust.cat barra residus i els perfils de twitter i instagram arroba santjustresidus utilitza la targeta i recicla més i millor pel medi ambient a Sant Just canviem el xip ajuntament de Sant Just d'Esbert doncs bé encara tenim alguns minuts per parlar d'actualitat informativa i és que a Espanya se suspèn la vacunació amb AstraZeneca menors de 60 anys la Comissió de Salut Pública decidirà si les ten els més grans de 65 malgrat que inicialment el topall màxim d'edat eren els 55 anys aquest nou canvi en els protocols de vacunació amb AstraZeneca després de l'última decisió de l'Agència Europea del Medicament el Ministeri de Sanitat i la majoria de les comunitats han acordat aturar la vacunació amb aquesta vacuna als menors de 60 anys i només administrar-ne dosis de moment entre els 60 i els 65 anys pel principi de precaució després que l'EMA hagi conclòs que les trombes poden ser un efecte secundari de la vacuna d'Oxford en molts casos excepcionals a partir de demà continuarem amb l'administració de la vacuna d'AstraZeneca però a persones de més de 60 anys ho ha assenyalat la ministra de Sanitat la senyora Carolina Dàries Més actualitats sabem també que Catalunya torna divendres el confinament comarcal el Procicat restringeix la mobilitat almenys fins al 19 d'abril per l'amenaça també del col·lapse sanitari Més notícies aquest cop de política Esquerra i Junts reprenen les negociacions amb el programa de govern sobre la taula Torrent supedita l'entrada de Madaula a la mesa del Parlament a la investidura d'Aragonès també per exemple tenim més notícies sobre la violació múltiple de Sabadell la fiscal reivindica la intimidació ambiental patida per la víctima després de la polèmica del primer dia en el judici per la violació múltiple de Sabadell en què la víctima va patir una revictimització quan va declarar per l'interrogatori del fiscal aquest dimecres ahir es va fer la segona i última sessió el fiscal en el seu informe final ha evitat referir-se a les preguntes del dia anterior però va voler ser contundent contra els quatre acusats va dir que per la víctima tots els que eren allà eren agressors materials un dels quatre acusats és qualificat d'autor i cooperador i els altres tres són considerats cooperadors però el fiscal ha demanat que tots siguin condemnats a penes d'entre 37 anys i mig i 40 anys i mig de presó per les tres agressions sexuals ha reivindicat això la intimidació ambiental patida per la víctima i els acusats se n'han intentat desvincular el just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just és una cosa molt dura es va pujar de l'Iva com està marxant pel costat de feina i dius que són gent més o menys protagonada l'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia cap optimisme on n'hi ha el Jutden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució que sigui que estigui davant el principal són els interessos de Sant Just sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta perquè hi ha d'esperança si es fa bé Just a la fusta vivim Sant Just en directe cada matí de 10 a 1 Just a la fusta el magazín del matí com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia millor a l'exterior que a l'interior millor amb poques persones que amb moltes millor dins la teva bombolla que a fora millor poc temps que amb molt temps millor persones de risc baix que de risc alt informa-te'n a canalsalut.gencat.cat Sistema de Salut de Catalunya Generalitat de Catalunya Ràdio Nascen Ràdio Nascen Ara escoltes Ràdio Nascen 98.4 Doncs bé Ara mateix Són les 10 i 51 temps de sobres per fer la predicció del temps amb el Carles Som dijous 8 d'abril i esteu sintonitzant el 98.1 FM a Ràdio Municipal de Sant Just Hola Carles Molt bon dia Molt bon dia Què tal? Com a tot? Bé, molt bé doncs amb el cel molt més clar que ahir ja ho vas dir que doncs tindríem aquestes estones variants Sí, aviam tenim aquells núvols que ahir ens creuaven que ens aportaven una mica de nuvolositat a la costa central fruit d'aquest aire fred que està afectant tota Europa no sé si ahir vas poder veure a la televisió no crec que siguis una persona de Champions League No, la veritat és que no Carles Doncs bé vam estar jo a casa vaig estar veient el partit del Bayern de Múnich que jugava contra el Paris Saint Germain i va estar anavant durant tot el partit i que Múnich ahir estava anavant tot i estava a primavera i és aquesta bossa d'aire fred que està afectant tota Europa que com dèiem ens havia d'arribar a nosaltres la setmana passada que es va anar movent durant la setmana santa i finalment ha entrat per França i ha anat en direcció o sigui França-Itàlia i tot el que és el nord d'Europa també ha afectat i nosaltres com que estem allà a la frontereta en França doncs ens ha agafat una miqueta de resquitió aquest aire pret i això ha provocat que ahir la màxima fos de 12 graus i mig només a Sant Jús o sigui ara ja en aquests moments baixeta sí, sí tenim més temperatura ara que la màxima d'ahir o sigui que és una situació anormal podríem dir perquè hauríem de tenir temperatures més altes però la primavera i ahir ho recordava el Francesc Mauri la primavera té això té dies que són molt propers a l'estiu com va passar dissabte amb gairebé 24 graus i té dies que són molt propers a l'hivern és una combinació de dies que van jugant que fan anar de bòlit dels que els agrada això de la meteorologia perquè és molt difícil de preveure la primavera mediterrània i avui el que tenim és unes temperatures que ja s'han enfilat fins a la màxima d'ahir recuperem una mica més aquests valors però com comentàvem a les xarxes aquest matí sempre estarem una miqueta per sota del que toca per l'època o sigui que durant tots aquests propers dies no estarem amb aquelles màximes tan bones de Setmana Santa o amb aquelles màximes que tocarien per l'època o sigui que estarem una miqueta per sota però tampoc n'hi ha per tant o sigui no és un fred rigorós la mínima avui ha estat de 7 graus és la mínima d'aquest mes d'abril o sigui que ja ha baixat el termòmetre i probablement sigui el rècord tampoc no crec que baixin molt més les temperatures perquè a mesura que anem avançant a l'abril doncs la primavera es va imposant i cada cop tenim més bon temps però hem de recordar que al llarg de la història de la meteorologia aquí a casa nostra doncs el mes d'abril i el mes de maig pot portar moltes sorpreses fins i tot el mes de maig o sigui que són èpoques en què el temps és una mica boig i costa una miqueta de precisar en qualsevol moment ens pot fer una finta el temps clar, quan molta gent de fet hi ha el canvi d'armari veient que era la setmana santa feia caloreta i ara de cop i volta espera que engego una mica la calefacció que fa molt de fred a casa doncs bé avui ja hem superat la màxima d'ahir el que dèiem avui podem en comptes de 12 avui podem arribar als 14-15 graus de màxima o sigui que és un valor que podríem dir que encara està per sota del que tocaria però bé ja és un valor al migdia que està prou bé i si a sobre fa solet doncs està bé però no ens enrefiem massa d'aquest solet perquè tindrem res sol o sigui que hi haurà moments en què els núvols poden ser una miqueta més destacats no hi ha previsió que hi hagi algun ruixat aquesta tarda potser en alguns punts del nord de Catalunya però bàsicament avui les temperatures es queden per sota i també tindrem alguna mica de núvols o sigui que anirem combinant hi haurà moments que més moments que menys si al migdia tenim un bon sol és bastant probable que la temperatura es pugui enfilar fins als 15 graus si quedem amb aquest temps variable doncs encara quedaríem una mica amb les temperatures podríem dir que una mica curtes i de cara als propers dies doncs més o menys més o menys anem anem veient com es va inestabilitzant una miqueta la situació o sigui aquest sol tan bonic que tenim avui potser demà divendres dissabte doncs no el tindrem tan bonic o sigui que seran uns dies on dominaran més els núvols que el sol tot i que hi serà i que doncs ens podria portar fins i tot algun ruixat de mitja tarda demà o sigui que tenim una situació d'una certa inestabilitat que entre divendres i dissabte doncs ens portarà força els núvols i que ens podria deixar algun ruixadec demà la tarda de vespre no és impossible vaja és difícil perquè és més probable que puguin caure més cap a la meitat nord de Catalunya cap al Montseny cap al prepirineu gironí barceloní però aquí no es descarta és difícil però no ho descartem i d'altra banda també destacar doncs que dissabte seria un dia una miqueta variable amb sol i núvols o sigui que tampoc no acabaríem de fer net com que estem parlant de que en divendres com dissabte tindrem més núvols les temperatures es quedaran frenades no podran pujar tot el que voldrien i per això estem dient que durant uns quants dies estarem per sota del que tocaria per l'època no perquè hagi de fer un repret rigorós sinó que el tindrem el sol esmorteït perquè els núvols els guanyaran una mica de terreny tant divendres com dissabte diumenge podria fer més sol diumenge podria fer més sol però és un dia canviant o sigui diumenge sí que farà més sol potser la temperatura s'enfila una miqueta més durant bona part del matí primera hora de la tarda però ràpidament s'ennubularà i aquesta previsió que teníem d'aquesta inestabilitat que anava jugant entre dissabte diumenge i dilluns doncs bé els mapes a mesura que es va apropant el cap de setmana van anar curant una miqueta on podria ploure i quan i sembla ser que seria la nit de diumenge a dilluns quan tindríem aquesta precipitació que podria abarcar fins al dilluns al matí i que faria un altre cop baixar una mica les temperatures i que el dilluns fos un dia amb un ambient una miqueta més fred així que sembla que el dissabte el salvaríem amb sol i núvols diumenge faria més sol però a la tarda els núvols arribaran ràpid i sembla que la nit de diumenge a dilluns podríem tenir precipitacions que podrien ser destacades o sigui ja no estem parlant d'aquells 20, 30, 40 litres que marcaven abans però sí que podríem estar per sobre dels 10 litres per metre quadrat que això també és bona notícia ens cal que ens plogui una miqueta més anar sumant sí, anar sumant perquè realment tenim pluges molt fluixetes o sigui penseu que el gener van caure 42 litres per metre quadrat el febrer només 14 el març 7 litres per metre quadrat i aquest mes d'abril en portem 3 o sigui que realment necessitem una mica més de pluja si recordeu l'any passat amb aquells 700 gairebé 80 litres per metre quadrat és que va ser una bestiesa sí, el mes d'abril ja portava molta precipitació i aquest any no clar, no hem tingut glòries no hem tingut temporals això també té la seva part positiva però ara sí que ens plogui tot i que els pantans estan en una bona amb unes bones quantitats un bon percentatge o sigui estan una mica per sota l'any passat perquè ens va ploure molt però vull dir que més o menys estem en una no hi ha un parell de sequera important però bueno sempre que fem això no vol dir que puguem obrir l'aixeta i fer aquelles dutxes de 15 o 20, 30 minuts per sortir ben arrugats sinó que hem d'anar sempre vigilant amb l'aigua perquè és un bé un bé necessari i qualsevol moment podem tenir una sequera d'aquelles que fa sempre el clima mediterrani i podem quedar doncs estabornit o sigui que sempre vigilant amb els consums d'aigua i que la generalitat comenci a repartir dosificadors això i al final bé molt bé doncs Carles escolta'm tenim ja la predicció pels propers dies demà divendres ho acabarem també de confirmar de cara al cap de setmana que vagi molt bé que tinguis bon dia i fins demà que vagi molt bé bon dia adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu els principals ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona, sumant-se a la petició de la capital. Sí, reclamant que el confinament no sigui comarcal sinó que sigui de l'àrea metropolitana de Barcelona. És el cas dels ajuntaments de l'Hospitalet de Llobregat, de Badalona, de Sant Adrià de Besòs o de Viladacan, segons que avança Catalunya Ràdio. S'afegeixen, per tant, el que ja va dir ahir i avui ha repetit el matí de Catalunya Ràdio l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els alcaldes i alcaldesses consultats coincideixen a parlar de realitat metropolitana i troben un contrasentit que se'ls vulgui trossejar. Per exemple, Xavier García Albió, l'alcalde de Badalona. A mi em sembla bastant absurd. Per què? Perquè al final l'àrea metropolitana és una gran realitat territorial i social de les nostres ciutats, no? I per tant tindria molt més sentit, molt més lògica que es faci com a àrea metropolitana i no com a comarques. Però també hi ha altres alcaldes que ja els sembla bé que el tancament sigui comarcal. és el cas de Tiana, un dels dos únics municipis del Maresme que es veurien afectats per aquesta ampliació del confinament de Barcelona si fos metropolità. La seva alcaldessa és Marta Martorell. Que a nosaltres hi hagi molts desplaçaments cap a Barcelona o de Barcelona cap aquí, doncs ens complica per exemple, doncs, els caps de setmana, no? O sigui, nosaltres tenim... Som dels municipis més a prop on hi ha muntanya, on hi ha possibilitat d'anar a caminar, de venir a fer activitat i llavors, doncs, tindríem molta més gent. Més notícies amb Carlos Baraibar. A Alemanya ha començat negociacions amb Rússia per una possible compra de la vacuna Sputnik en el moment que l'aprovin les autoritats europees. Ho ha confirmat el ministre de Sanitat, Jens Spahn. D'aquesta manera, Berlín, per exemple, negociarà de forma bilateral amb Moscou les quantitats que en pot necessitar i quan se les podrien subministrar. Segons el ministre, Alemanya ha optat per aquesta via des que la Comissió Europea va decidir no negociar amb Rússia en nom dels 27. Ahir mateix, l'estat alemany de Baviera ja va anunciar que ha firmat un preacord per comprar 2,5 milions de dosis de la vacuna Sputnik, condicionat també a l'aprovació de l'Agència Europea de Medicaments. Recordeu que avui el Departament de Salut ha notificat prop de 2.000 nous contagis, 28 defuncions més, estabilitat en el nombre de malalts que hi ha als hospitals, tot i que és veritat que puja el nombre de pacients ingressats a les UCIs. Avui n'hi ha 25 més que ahir. Ja en són 483. El risc de rebrot recula fins als 220 punts i la velocitat de transmissió també baixa al 0,90. La positivitat de les proves torna a créixer fins al 7,7%. La incidència en relació a la població manté una clara tendència a l'alça. Ara són 244 contagis per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies. És veritat, però, que s'augmenta el ritme de vacunació. 86.000 vacunes més, una xifra rècord. Ara hi ha el 15% de la població catalana vacunada com a mínim amb una dosi, prop del 6% amb les dues. 4 de cada 10 habitants d'entre 60 i 65 anys ja han rebut la primera vacuna i també han admistat la primera dosi a 3 de cada 4 majors de 80 anys que viuen a casa. L'Audiència Provincial de Madrid atura l'ingrés a presó dels condemnats per l'assalt ultra al Centre Cultural Blanquerna de la diada del 2013. Alguns d'ells van demanar en part al Constitucional, que encara no s'hi ha pronunciat. Avui acabava el termini per l'ingrés voluntari. Madrid, Rosa Parera. Bon dia. La secció 30 de l'Audiència de Madrid ha suspès l'ingrés a presó de 10 dels 14 condemnats per la sala al Centre Cultural Blanquerna de Madrid de la diada del 2013. El motiu és que han presentat recurs d'empar al Tribunal Constitucional i s'està a l'espera que l'altribunal resolgui. Tenien fins les 12 d'aquesta nit per ingressar de manera voluntària a presó per complir una pena de dos anys i set o nou mesos de presó. Pel que fa a la resta de condemnats, dos han presentat la petició d'indult i s'està a l'espera també de l'informe del Suprem i els altres dos estan fugits de la justícia i tenen una ordre de recerca i captura. Per tant, cap condemnat per l'atac a Blanquerna ha ingressat a presó per complir la condemna imposada pel Tribunal Suprem. Rosa Parera, Catalunya Ràdio Madrid. Indignació al Ripollès per l'incident a les obres d'Adiv al túnel de Toses amb un camió tren descontrolat que va circular des de les obres fins a Ripoll. Adiv ha confirmat a aquesta emissora que han obert una investigació i descarta que es posés en risc la seguretat dels passos a nivell. Girona, Albert Raquena, bon dia. Bon dia. Els alcaldes de la línia R3 de Rodalies entre Toses i Ripoll i el Consell Comarcal del Ripollès demanen explicacions a Adiv i Renfa pels fets d'ahir a la tarda quan un camió adaptat per circular sobre les vies es va desfrenar a les obres del túnel de Toses i va baixar amb més de 20 quilòmetres sense control fins a l'estació de Ripoll. El president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomé, qualifica de greu l'incident i ho atribueix a una negligència. Això podia haver representat un risc, un perill, també un possible descarrilament. Això denota clarament una negligència o una mala praxis a l'hora de fer aquests treballs. Albert Requena, Catalunya Ràdio, Girona. Els esports amb Montse Raya. Els organitzadors del torneig de tenis de Roland Garros n'han posposat una setmana a l'inici. El motiu és que confien que millori la situació epidèmica a França i això permeti l'augment de públic possible. Començarà el 30 de maig i el 12 i 13 de juny es jugaran les finals masculina i femenina. Encara en tenis, Paula Abadosa jugarà aquest vespre a partit de vuitens de final del torneig de Charleston als Estats Units contra la nord-americana Cati Magnali. Ahir va superar la Suïssa Belinda Benjic. Albert Ramos també avança la tercera ronda del torneig de Marbella en superar Richard Beranquis i a Bogotá, Colòmbia, Eliona Bolsova va perdre en segona ronda. En futbol, París-Sant-Germain i Chelsea encaren el pas a les semifinals de la Champions. El PSG va superar 2-3 al Bayern de Munic amb dos gols d'Empbappé. El Chelsea va guanyar 0-2 al camp del Porto. Eliminatòria històrica avui pel Granada l'Europa League rep el Manchester United a partit de les 9 als quarts de final de la competició. També avui a l'Europa League Dinamo de Zagreb Vilareal a Ajax Roma i Arsenal Slavia de Praga i Gerard Piqué intentarà forçar fins a última hora per poder jugar al clàssic. El jugador del Barça encara té dolor al genoll però de tota manera avui té previst un últim test per saber si pot jugar a partit de dissabte contra Madrid. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Són les 11 i 8 minuts. us informa Lua López. Amb Bici Sense Edat s'ha reunit amb la coordinadora de l'Hospital de Dia i responsable de desenvolupament solidari de Sant Joan de Déu Serveis Sociosanitaris per tal d'oferir la seva activitat al centre ubicat a Esplugues a tocar del barri nord de Sant Just. Aquest centre té tres àrees l'àrea d'hospitalització l'àrea d'oberta a la comunitat i l'àrea social. Per tant des d'en Bici Sense Edat s'ha detectat que hi ha diferents col·lectius de persones que es podrien beneficiar del seu servei. Fruit de les reunions s'ha dut a terme una prova pilot el darrer cap de setmana de març. Una prova pilot que ha estat un èxit i per tant a partir del mes d'abril es començaran a fer passejades habitualment. L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern ha treballat un pla d'accessibilitat que té per objectiu aconseguir el màxim grau d'accessibilitat de les vies públiques del municipi. El pla es presentarà als grups municipals, es donarà a conèixer al Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat i també es podrà consultar la pàgina web de mobilitat de Sant Just.cat per tal que la ciutadania pugui fer aportacions abans de ser aprovat pel ple municipal. El document elaborat per la Diputació preveu els criteris d'actuació que s'han d'aplicar per complir la normativa vigent en el tema d'accessibilitat en via pública i transport, un estudi detallat del municipi per trams de carrer amb indicació específica de les accions a realitzar cadascun d'ells i una aproximació pressupostària del cos del conjunt d'actuacions. El govern ha decretat ahir a la tarda un nou període de confinament comarcal a tot Catalunya a partir de divendres. A l'espera de veure l'impacte de la Setmana Santa en el nombre de contagis, la corba d'hospitalitzacions i de casos greus creix i la Generalitat dicta la prohibició de sortir de la comarca com a mínim fins al dilluns 19 d'abril. Així doncs, no es permeten sortides fora de la comarca ni amb bombolles de convivència. Es mantenen per això les excepcions per als desplaçaments per motius essencials, com ara rebre d'atenció mèdica, anar a la feina i tornar-ne, assistir a centres universitaris i educatius, atendre persones grans o amb dependència o bé renomar documentació oficial. En tots els casos, s'han de fer els desplaçaments amb el certificat autorresponsable de la Generalitat i el toc de queda de les 10 de la nit i fins les 6 del matí continua vigent. I això ha estat tot per les 11. Tornem amb més informació al bolletí horari de les 12 del migdia. Fins ara mateix. Sóc llavor, sóc planta, sóc flor. Sóc la llavor que desperta el teu amor. Sóc la llavor que està a prop teu. Sóc la llavor del canvi i la transformació. Sóc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Sóc llavor, sóc la teva planta, sóc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. think I might give my heart a ride up in the night. No one can tip it higher. No, it's been a while. Baby, a while. Don't you still feel the fire? I saw you dancing with somebody looking like me and you. She know how to party but nothing like me and you. Got that perfect body but she ain't got the move. We got something bad I got that real blue. I made you miss it. No, I never should have gone. Baby, I was on the run. on the run. On the run. It was heartbreak. I can't stand another day knowing that you are the one. You're the one. Give my heart a ride. up in the night. No one can tip it higher. No, it's been a while. Baby, a while. Don't you still feel the fire? I saw you dancing with somebody looking like me and you. She know how to party but nothing like me and you. Got that perfect body but she ain't got the move. We got something bad got that real blue. baby. We got something bad got that real blue, baby. She know how to party but nothing like me and you. Got that perfect body but she ain't got the moves. We got something bad got that real blue, baby. We got that beautiful. We got it. And yeah. We got it. We got it. We got it. We got it. We got it. We got it. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Smooth jazz club! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club! 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club, t'hi esperem. Fins demà! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú fa aquesta, no? No, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. La colla pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encuentres mal o algo. ¡Socorro! Ara escoltes Ràdio Desverg. Molt bé, doncs ara mateix passen 3 minuts d'un quart de 12 del matí. Seguim el magazín matinal de Ràdio Desverg, en just a la fusta, a segona hora del programa. Avui som dijous 8 d'abril i ens toca fer ara mateix l'entrevista. Tenim amb nosaltres a Raúl Rodríguez, que és director del FEJICAT, la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya, per parlar del projecte Moment Solar. És una iniciativa per promoure, doncs bé, la instal·lació de plaques solars en domicilis. Ara mateix estan fent algunes campanyes en diferents pobles i també a Sant Just. Però per tot això parlem millor amb ell, que ja el tinc al telèfon. Bon dia, Raúl. Molt bon dia i gràcies per convidar-me. A tu per passar aquests minuts també amb la Ràdio Municipal de Sant Just. Escolta'm, en què consisteix el projecte Moment Solar? En quin moment sorgeix? Bé, aquest projecte va sorgir a finals de 2020. Vam començar col·laborant amb diferents municipis. Inicialment amb el municipi de Cuní, Taleia i el Masnou. I, bàsicament, l'objectiu que té és poder treballar amb les empreses de proximitat, amb les empreses del territori, per donar servei en tot l'aspecte relacionat amb la solar fotovoltaica. Hi ha molta incertesa i molta desinformació sobre aquest tipus de tecnologia. I nosaltres creiem que havia arribat el moment de donar una informació que fos veraç, que no fos gens tan denciosa, informar realment el ciutadà sobre la seva capacitat que podria tenir per actuar contra tot el que és la mitigació entorn al canvi climàtic i les possibilitats de navegada que dona una solar fotovoltaica per gestionar l'energia al seu propi habitatge. Clar. Has comentat que hi ha molt desconeixement pel que fa a aquests tipus d'instal·lacions, a l'energia fotovoltaica. En què consistiria aquest projecte? És a dir, seria la gent que des del seu propi domicili, des de les seves pròpies llars, podrien utilitzar o produir, consumir aquest tipus d'energia? Com funcionaria el sistema? Totalment. Al final del que es tracta és de ser el gestor de la teva pròpia energia. I això és la part més filosòfica de tenir energia, de ser el propi productor, el que produeix energia, gestiona l'energia i decideix d'alguna manera com consumir-la. Al final, totes aquestes pors que es deriven, com a conseqüència de tota aquesta desinformació, sobretot va lligat, doncs, m'han instal·lat placassolars fotovoltaiques a la meva taula, doncs això em pot provocar goteres, no em pot provocar goteres, com m'ho instal·laran. És a dir, ara mateix hi ha solucions completament viables i completament segures per evitar qualsevol tipus de defecte amb la pròpia instal·lació i també l'objectiu és fer aquest tipus d'instal·lacions amb empreses que tinguin garanties i que siguin professionals de veritat. El tenir placassolars fotovoltaiques a casa el que ens permet és, com deia abans, generar la pròpia energia i autoconsumir-la, és a dir, que els teus propis electrodomèstics o el consum que tinguis a casa teva el puguis cobrir amb la generació solar fotovoltaica que al final són uns panells fotovoltaics que gràcies a la incidència de la radiació solar generen energia elèctrica i aquesta energia elèctrica passa a ser consumida. En cas que no pugui ser consumida hi ha dues opcions, que el que és o bé l'amagat de matge a través de bateries, que és un altre sistema, el que passa és que té les seves peculiaritats també, o bé l'autoconsum directe, que és el que més s'està instal·lant avui dia per les avantatges que té i sobretot per l'aspecte econòmic, i en cas de no poder consumir aquesta energia el que fa és t'abocar la xarxa i llavors la companyia comercialitzadora t'abona una quantitat específica per cada quilowatt hora que s'injecta a la xarxa, cosa que abans això no podia passar. Hi ha molta por perquè encara el discurs de l'impost al sol i de les limitacions de la fotovoltaica encara està molt present amb la societat, però la realitat és que tot això ja ha passat. O sigui, s'ha passat pàgina des del punt de vista regulatori, des del punt de vista de la llei, i ara mateix, fins i tot des de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert, s'estan donant unes bonificacions de l'IBI molt, molt, molt bones per tirar cap endavant aquest tipus d'instal·lacions. Estem parlant del 50% de la bonificació de l'IBI durant 3 anys fins al total del 33% del cost de la instal·lació solar fotovoltaica. O sigui que són unes ajudes molt importants que l'Ajuntament està facilitant a tots els usuaris. Perquè, tot i aquestes bonificacions que puguin donar les administracions locals, per exemple, com ho fa l'Ajuntament de Sant Just, quines altres avantatges suposaria la instal·lació d'un sistema de producció d'electricitat amb aquests panells fotovoltaics? Doncs tenia un estalvi importantíssim dins de la factura elèctrica. Això és un dels aspectes més rellevants des del punt de vista econòmic, però l'altre, que jo crec que és un aspecte que no podem perdre mai de vista, és l'ajuda a mitigar tot el que és l'efecte del canvi climàtic que s'està produint. A més a més, quan decidim donar aquest pas, quan es decideix instal·lar una instal·lació solar fotovoltaica, al final el que agafem són determinats hàbits, també, per intentar consumir menys. Això és com que al final s'acaba comprant un vehicle elèctric o un vehicle híbrid, que fins i tot adapta a la seva conducció, a tenir una conducció menys agressiva i que redueixi molt el consum de combustible o el consum d'energia, en cas que sigui el consum elèctric, en cas que sigui un vehicle elèctric, doncs aquí passa exactament el mateix. Es tracta d'adaptar els nostres hàbits i d'intentar també ser el més eficients possibles des del punt de vista energètic. Diguéssim que la lluita contra el canvi climàtic no només passa per aprofitar les millors tècniques disponibles, això és importantíssim, sinó també per una mica treballar els nostres hàbits de consum i intentar ser els més eficients possibles. Aquesta instal·lació de plaques, per això sembla un procés una mica costós, tant a nivell logístic com també car econòmicament parlant, és així? És un sistema pràctic? No ho és, no ho és. És un sistema superpràctic. O sigui, una instal·lació d'aquesta tipologia, doncs pot estar en torn als dos, tres dies com a màxim a nivell d'instal·lació. No és una instal·lació que sigui complexa des d'un punt de vista tècnico, encara que cal analitzar cada cas de manera individual i per això nosaltres no creiem en els formats, diguéssim, estàndard que ofereixen la gran majoria de companyies grans i per això nosaltres defensem moltíssim el que és l'empresa de proximitat, perquè el que fa és adaptar moltíssim la instal·lació a les necessitats finals de l'usuari. No és gens complicat, cal analitzar que la coberta al final és un món, però no és gens complicat instal·lar aquestes plaques soles fotovoltaiques de coberta, perquè hi ha sistemes més que demostrats i amb moltíssimes garanties per instal·lar aquestes plaques, que a més a més s'instal·len de manera coplanar, perquè moltes vegades tenim al cap aquestes plaques que estan orientades a 45 graus de cara al sol i que es veuen moltíssim des del carrer, doncs aquestes plaques tenen un sistema d'instal·lació que es diu coplanar, i el que significa és que s'han d'instal·lar completament paral·leles a la taulada, és a dir, que pràcticament no sobressurtin de la taulada, és que fins i tot queden boniques amb una casa que tenen les teves plaques soles fotovoltaiques i que el dia de demà puguis utilitzar fins i tot aquestes plaques per alimentar un punt de recàrrega per vehicle elèctric, és a dir, és un aspecte que hibrida perfectament o si no a través de l'aerotèrmia, l'aerotèrmia també que és un sistema de climatització que no utilitza el gas, doncs l'aerotèrmia hibrida perfectament amb la solar fotovoltaica i això ajudaria encara més a incrementar la rendibilitat econòmica de la propera instal·lació. En qualsevol cas, l'aspecte econòmic no hauria de ser una barrera perquè, com comentava, tenim les bonificacions fiscals de l'IBI. A més a més, les empreses que formen per de moment solar ofereixen unes condicions de finançament molt avantatjoses i, a més a més, que permet que amb els estalvis que es produeix anar pagant la instal·lació d'una manera molt còmode i amortitzar-la relativament ràpid. Ara, no ens agrada mai dir xifres d'anys de cost de l'instal·lació perquè, al final, cada instal·lació és un món i cal analitzar-la bé. Perquè l'energia que s'aconseguiria o l'energia acumulada que tindríem es podria fer servir per qualsevol, per exemple, per encendre la llum, per posar una rentadora, per obrir l'aigua? M'estaves comentant d'acumulació d'energia i l'acumulació d'energia només es pot fer servir sempre que hi hagi bateries. L'únic problema de les bateries, que és una solució molt bona, però l'únic inconvenient és que encara és la instal·lació perquè tu tens un element més i encara és la instal·lació bastant i, per tant, el termini d'amortització és molt més gran i, per això, diguéssim que el que s'està fent més és instal·lacions d'autoconsum pur. És a dir, tota la generació que es genera a través de la solar fotovoltaica, de manera instantània, és o consumida, i en cas que no consumessis aquesta electricitat, doncs directament aquesta electricitat va a la xarxa i la companyia comerciatjadora et compensa econòmicament aquesta energia que tu aboques a la xarxa. Després hi ha el tema de bateries, que, clar, el tema de bateries ja és una mica més complexa, però també, alhora, també és força bonic, perquè et permet encara més gestionar tota aquesta energia acumulant-la amb unes bateries i decidir tu quan la vols utilitzar. Això amb el vehicle elèctric es pot fer, també, no?, perquè el vehicle elèctric al final no deixa de ser una bateria. I quan tu tens el vehicle elèctric connectat a casa, doncs també es pot produir el flux bidireccional per poder utilitzar la bateria d'aquest vehicle per altres usos, no? Però l'autoconsum pur, que és, diguéssim, el que s'amortitza en menys temps, ja és el que més s'està instal·lant, doncs és el que et permet fer el consum instantani, ara, per encendre llum, per posar rentadores, per la nevera, per un sistema de bombella encara si tens piscina, és a dir, bueno, doncs és electricitat que s'injecta a la teva instal·lació. I es podria combinar el sistema aquest de plaques fotovoltaiques amb el sistema d'energies no renovables, amb el sistema convencional? Perquè, clar, no ho sé, em ve al cap, eh? Potser és un dubte molt tonto per dir-ho així, però hi ha un dia que fa núvol i no hi ha sol, per exemple. No hi ha, les preguntes totes són aquelles que no es fan, o sigui que, no, no. Això és un aspecte que a vegades nosaltres també pensem que quan hi ha núvol doncs no es genera electricitat. Òbviament el rendiment de la instal·lació cau, no? O sigui, no és el mateix un dia que hi hagi molta radiació solar un dia on estigui tot ple de núvols, no? Però encara i així la instal·lació continua funcionant, no? És a dir, continua funcionant amb un rendiment una miqueta més baix, però continua funcionant aquí. I el problema, sobretot, és analitzar el tema de les ombres, no? Que no es produeixin ombres a la instal·lació i, bueno, doncs això, doncs l'instal·lador professional doncs quan va a fer la visita in situ doncs analitza, no?, les possibles problemàtiques que hi hagi d'ombres. El tema és que, clar, si no hi ha sol, com igual que l'energia eòlica, doncs si no bufa el vent, doncs no es genera electricitat o es genera molt poca electricitat i contra això, doncs, no es pot lluitar. O sigui, això són els elements de la natura i, al final, aquí la natura també mana. La realitat és que quants dies de pluja tenim en determinades zones de Catalunya, no?, o quants dies d'endugulat que no et permetin tenir generació fotovoltaica, doncs realment són pocs. Clar. I, amb tot això, creieu que la ciutadania està prou conscienciada de les energies renovables i dels beneficis que aporten? Bé, per això va néixer Moment Solar, no?, perquè nosaltres vam detectar diverses coses aquí, no? Primer, que hi havia una desinformació, segurament fruit, a vegades, per un accés d'informació d'algunes companyies o per anuncis amb comunicació una mica tendenciosa, no?, i, per una altra banda, també, possiblement per la manca de coneixement sobre la tecnologia, no?, i sobre tot el que havia passat anteriorment entorn a les lleis, l'impost al sol i, bueno, tota aquesta rumorologia que, al final, doncs, encara que hagi canviat el panorama legislatiu, doncs es va arrossegar en el temps, no?, més que res perquè, bueno, cada dia, doncs, ja tenim prou feines amb el nostre dia a dia, doncs, a vegades, com per preocupar-nos, doncs, quins són els canvis legislatius que es produeixen en el sector energètic. Llavors, nosaltres creiem que havia arribat el moment de posar-nos com a punta de llança. Nosaltres, com a FECICAT, al final som una entitat sense ànim de lucre i creiem que era molt important traslladar la ciutadania d'una manera completament transparent aquest tipus de canvis que s'havien produït, no?, i les avantatges que hi havia entorn a aquesta tecnologia. Això, per una banda, i, per altra banda, doncs, engrescar a les empreses instal·ladores, instal·ladors del territori, no?, el tirar cap endavant i empènyer d'un dels seus clients doncs aquest tipus de tecnologia, també, no? I, bueno, doncs, és aquesta doble passant. Lluitar una mica contra la desinformació i per això fem jornades amb els municipis, doncs, per explicar els avantatges que té aquest tipus de tecnologia. Per una altra banda, també treballem amb les empreses instal·ladores que, bueno, doncs, que volen formar part d'aquest projecte, que el consideren interessant i que se senten completament partícips d'aquesta transformació energètica. Perquè una cosa nosaltres tenim claríssima i és que la transició energètica que estem obligats a tirar cap endavant o es fa a través de les mans d'una empresa instal·ladora o no es farà, perquè al final són elles les que s'han d'encarregar i d'executar aquest tipus d'instal·lacions. Clar, perquè a Catalunya es compleixen les lleis, les directives europees pel que fa al tema de producció de renovables, els objectius de l'Agenda 2030... Bueno, acabes d'obrir un valor... Sí, no? Una mica complicat. Sí, una mica complicat. Una mica complicat. A veure, aquí hi ha diferents camps i sota el nostre punt de vista i la nostra perspectiva és que no s'està fent prou per assolir els objectius que ens marquen des de la Comunitat Europea i Catalunya principalment està molt endarrerida amb tota aquesta qüestió, no? Aquí hi ha diversos aspectes. Nosaltres ara mateix en moments salar el que estem comentant sobretot és la generació distribuïda que es diu, no? És a dir, sobretot potenciar la generació salar fotovoltaica sobre de les taulades, dels habitatges, no? Perquè hi ha un potencial importantíssim. Però aquí no hem de perdre de vista que de cara al 2050 hem de tenir moltíssima generació de renovables, moltíssima generació. Si volem fer realment aquesta transició energètica, no? I, bueno, hi ha treballs administratives que no permeten la implantació de parcs solars fotovoltaics o de parcs eòlics, no? I això és un problema. Això és un problema que tenim com a país, no? I sobre el qual les diferents entitats que estem en aquest àmbit treballem amb molta força per intentar desencallar aquestes qüestions, no? Malgrat això, nosaltres creiem que un aspecte molt important és transmetre aquest coneixement i aquesta informació a la ciutadania perquè se senti lliure de prendre decisions i que aquestes decisions intentin fer el més correcte possible, no? I més enllà, doncs, de les inversions que es poden produir en parcs solars fotovoltaics o parcs eòlics que al final aquí hi ha doncs empreses que decideixen invertir en aquest tipus d'instal·lacions, doncs clar, nosaltres estem posant el focus en el consumidor final, no? I què és el que pot fer el consumidor a casa seva doncs per per posar el seu granet de sorra en totes aquestes qüestions. Sempre tenint en compte doncs que al final la instal·lació surt a compte o sigui que que si ara mateix doncs ens posem a analitzar que surt més a compte si tenir una quantitat X al banc que no et dona absolutament cap tipus de rendiment és més doncs molt probablement i a més a més amb els tipus d'interès tal com estan doncs ja el que fan és cobrar-te interessos, no? Per tenir determinats en dipòsits doncs certament doncs al final una instal·lació solar fotovultai que no deixa de ser una inversió que a futurs et reportarà molt més que no pas deixar aquests diners al banc, no? I ja per acabar Raül Sant Jús per exemple s'ha sumat darrerament a l'Associació de Municipis i Entitats per a Energia Pública què et sembla en aquesta mena d'accions d'actuacions polítiques a nivell de les administracions? Sí, perdona que és que no no no dic que per exemple que algunes de les accions o polítiques que estan donant a terme alguns municipis com Sant Jús és per exemple sumar-se a l'Associació de Municipis i Entitats per a l'Energia Pública què et sembla en aquesta mena d'actuacions? Bé em semblen iniciatives molt bones al final els ajuntaments tenen la major part dels ajuntaments de Catalunya estan dins del pacte dels alcaldes amb la gent de 2030 per la reducció de CO2 i jo crec que qualsevol iniciativa que ajudi a empoderar la ciutadania i a reduir i a mitigar l'impacte climàtic ha de ser benvinguda jo crec que tenim aquesta responsabilitat com a societat nosaltres ho sentim així nosaltres com a Fesicat entenent que més enllà doncs d'òbviament de defensar un col·lectiu que són els instal·ladors ens sentim partícips de totes aquestes actuacions i bueno només podem fer que recolzar-les Molt bé doncs Raül se'ns acaben els minuts de l'entrevista ha estat un plaer tenir-te aquí al Just a la Fusta res més que acabis de tenir un bon dia i molts èxits també amb la iniciativa de Moment Solar Un plaer per nosaltres i animar tota la ciutadania que s'animi en aquest projecte perquè ara és el moment el moment solar que vivim nosaltres Molt bé Raül que vagi bé Vinga gràcies adeu-siau adeu-siau Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Graca Atega Bona nit classe Tràgit porta Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé-t'aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Doncs vinga, perquè ara comencem la secció de Medi Ambient amb l'arbre a Gulló, que ja el tinc al telèfon. Hola, arbre, molt bon dia. Bon dia, a tots els oients. Com anem, bé? Bé, bé, bé. Aguantant aquesta tongadeta de fred. Bé. que, bé, el que fa falta en la natura que en altres hi ha els arbres de la plantació i en general, és aigua, eh? Aigua. A veure si estigui sàptim el diumenge, que per mal que sàpiga els que treballen a la playa, cau tormentes d'aigua i hi ha previsions de 4 o 5 dies al mes. Oja, tan de bo. Passa això i callen, eh? Diuen abril, aguas mil. Sí, sí. Aquest matí ho comentàvem amb el Carles, aquí fent la secció del temps, que realment, comparat amb l'any passat o l'any que va haver-hi el tema de la borrasca de Glòria, realment, clar, aquest any els ploviòmetres estan bastant més baixos, però bé. Estan bastant baixos, sí. És bé, és bé. Des d'aquí mateix veig aquí la muntanya de la penya del Moro i és tan marró, marró, d'això, d'aquests tres, que falta la manca d'aigua. Molt bé, doncs, Arbre, tenim temes a destacar per fer la secció d'avui, no? Sí, tenim la segona part, recordem que estem parlant dels refugiats climàtics. Ah, exactament. Que són les persones que han de marxar de la zona on estaven vivint per culpa d'una crisi climàtica, d'una crisi política, de la sequera, de la crisi climàtica, de l'augment del nivell del mar en les illes del Pacífic, de la invasió dels grans vaixells japoneses com espanyols, de la pesca, de la pesca, que fan pesca industrial i arrasen els bancs pesquers del Senegal i de Samàlia, d'aquestes zones, i les criatures que vivien de la pesca diària, en subsistència, estaven bé, eren feliços, pescaven un pes drògia, tenien per la família, doncs no tenen res i també fugen cap a Europa, són els que venen empater. I aleshores estem parlant que l'ONU s'hi reclama com a representants dels drets humains que van aixer sota la bandera dels drets humans, els països que feien aquesta pauta i acullen refugiats polítics quan hi ha persecució política a persones, doncs també que es faci la figura de refugiats climàtics. Com tu vas dir l'altre dia, l'ONU ja diu que en uns anys hi haurà 250 milions de refugiats climàtics. Tant de vols si això no arriba aquí i s'eviti. Llavors, en la primera part, vam explorar una mica ràpidament el problema, i ara voldríem dir les perspectives, remarcar les perspectives de futur. I començaré per una cosa de casa nostra. De casa nostra. Digue'm, hem esproperat. Està molt... Ja hem vist estudiar-me a Barçó, hem vivint amb el mar, i tot com contínuament des de fa molts anys venen llevantades i les platges que ha costat que regeneren en baixeix, que arrasen la sota, les algues en el mar, un vaixell per agafar sorra, i la gran gent ve una llevantada i s'ho porta per davant. Si vas a la Barceloneta veus que hi fa fins a dos i tres metres d'alçada que ja van uns clots enormes. i això és una economia enorme per a la zona. Ara centrem en el Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre que han escut en els 500.000 anys últims del que arrosseguen el riu Ebre abans de tenir mequidensa que el frena, un gran pantat de mequidensa, frena totes les que arrosseguen el que porta, sorres, s'ha format d'aquestes sorres que arrosseguen el riu. En el xoc en les oles del mar i el xoc del riu que arrosseguen material, el material va quedant-se, va quedant-se, xoc i va quedant-se i s'ha format tot el Delta de l'Ebre que està enric en arros, el ser enric en turisme en el camp de riu mar, té forma d'arrò i té els pobles. de Maria, Josep i una gent. Aquesta gent, lamentablement, o tan de bo que trobem una solució, haurà de ser emigrat climàtic quan les aigües tornen a tregar-se, perquè són les perspectives, per tant, per la pujada de temperatura que dilata l'aigua, per la descrita de desglaziar, que també fa augmentar el nivell de l'aigua, i perquè el riu no té força perquè espantants que no arrosseguen el material. És un empat entre la força del mar i la que baixa el riu arrosseguen el material, mantenia i creixia i ara si s'ha anat per allà, verran que per una banda surt el riu, per un altre, és un element viu. Llavors, tots aquests pobles, que necessiten 5.000 o 10.000 habitants en total, seran refugiats climàtics, però aquí, per sort, a la zona, Fartosa, i els pobles que hi ha allà, la Polla, al voltant, tots aquests es poden acollir, els que vagin. L'Estat haurà de fer les cases, barris nous, però el poden acollir perquè és una zona que no està molt poble. Això és un refugiats climàtic. ara, pensem, fem un salt, Bangladesh. Uh, quin salt, bastant gran, eh, de l'ampolla Bangladesh. Sí, Bangladesh, el Nilo, que també són deutes, és que la tendència és a que desapareguin. Bangladesh té només en la zona que toca el mar 20 milions de persones que viuen de la sostén diària de l'arròs. Si puya a nivell del mar, aquests 20 tiraran enrere, i enrere no poden anar a ningú joc. i és un problema i un drama per la humanitat. Què fem? Això ja ho saben. S'ha de fer comitès d'estudiosos que estudien el tema, que vegin que solucions fer i tal. Ho ha de fer. En el delta del Nilo, igual, el delta del Nilo a l'estandria, tot això, que és la part més rica, no? En s'ha de dir que és un desert, no? Aquesta també està condenada, això. Això són refugiats climàtics, i s'hauria de posar comitès de científics a estudiar com pal·liar això o com fer front a aquest tema. T'haig de comentar, Arbre, que sí que el canvi climàtic i els desastres provoquen cada vegada més desplaçaments. estic aquí, he entrat a la web d'ACNUR, que és l'agència de la ONU, que es dedica a parlar, a tractar tot el tema dels refugiats, concretament a ACNUR en el comitè espanyol, és a dir, a la delegació que hi ha aquí a Espanya. I amb dades diuen que des del 1970 s'han duplicat aquests riscos de desplaçaments forçats per desastres naturals. És a dir, que el conflicte polític, per exemple, efectivament no és l'única causa dels desplaçaments, sinó que, per exemple, bé, els efectes del canvi climàtic, els desastres naturals, la degradació ambiental, les sequeres, inundacions, la desertificació, per exemple, que fan malbé collites, que agreugen les conseqüències de les guerres, doncs això que obliguen també a milers de persones de tot el món abandonar les seves cases. I, per exemple, situa països amb exemples dramàtics com a Somàlia, al Yemen o, per exemple, a Sudán del Sud. Tot i això, t'haig de dir, Arbre, que a CNUR la denominació exacta de refugiat climàtic no està contemplada en el dret internacional. No, no, no, això que diria al principi no està contemplada. I aquest programa la manera passada que no estàs, donarà un clip d'alarma que tindria que estar contemplat. Perquè, segons una convenció de l'Estatut dels Refugiats, que es va fer l'any 1951, el refugiat, ja ho vam dir també al programa passat, es defineix com una persona que ha de creuar una frontera internacional degut a un temor fundat per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, però, clar, no s'inclou a persones que hagin de fugir per temes de... de... de... de... de medi ambient. Sí, sí, de clima, sí. Per tant... De desastres naturals i de clima, sí. I sí, sí. A CNUR, en lloc d'anomenar-los refugiats climàtics, el que fa és referir-se com a persones desplaçades en el context de desastres i de canvi climàtic. Ho comenta així. I xifra, per exemple, que l'any 2017 es van registrar 17,2 milions d'aquests nous desplaçaments interns relacionats amb els desastres naturals. Sí, exacto. Molt bé, molt bé que ho haig mirat i dit per rebenir la informació. Entre el que es trata, aquest programa del que tractàvem, els van a passar a dir que cal fer aquesta denominació de refugiats climàtics perquè els països d'Occident s'ho prenguin seriosament, posen els seus tècnics estudials i a veure que són qui aporten els científics i tot a veure què es fa en tot aquest problema que tenim per davant. Et recordo que en aquest programa jo també quan feien tertúlies, també les senyores que jo te'n recordo, la Lina, la tal... A la Lina, la Joana, la Monse, sí, sí. Sí, ja referíem que en Finlàndia, en Dinamarca, tenen un comitè d'experts que estudia què se consideren els propers 15 anys. I en tot el que és polític ara puyen un, després estudien els altres i van fent assaltos de mata, no, i tenen un programa de coses fonamentals de la zona, del país, per a 15 anys endavant, que serà de l'energia, que serà de l'aigua, de grans temes, no, que es fa de l'habitatge, etc. I és un comitè d'experts que treballa en 15 anys de previsió. Per això és el que es caldria fer, donar-li recursos a l'ONU, al país de la Rígida i tal, perquè preveix quins un dels temes. T'ho màgina, 20 milions de persones que ho tenim de Bangladesh, el que puja a l'Iberia del Mar. Ja. I vol dir, a milers, a milers, a milers, o sigui, la gent amaga el cap, no vol veure, però això no era la realitat, eh? Clar, no, no, Déu-n'hi-do. Que no, que no, que està allà davant. Per exemple, el que has comentat, Índria i Blanc-Ladeix, el maig del 2009, va haver-hi un cicló anomenat Fanny, que va produir molts desplaçaments, per exemple, de més de 3,4 milions de persones, un dels, bueno, dels desplaçaments i de les majors evacuacions preventives que es van registrar. També, per exemple, el 2019, a l'Amèrica del Sud, entre el gener i el juny del 2019, van haver-hi unes inundacions a la conca de l'Amazones i al rió de la Plata, que van provocar també 400.000 nou desplaçaments a Argentina, a Bolívia, a Brasil, l'Uruguai, per exemple, o un terratrèmol al juny del 2019, estic llegint també a la Xina, un terratrèmol de magnitud 6, que també va portar al desplaçament de 80.000 persones, o a Somàlia, entre els mesos de gener i juny del 2019, també 72.000 persones van estar desplaçades per raó de sequera, i és que, doncs bé, això, Somàlia, ha estat afectada per la sequera de l'Àfrica Oriental ja des de l'any 2015. Per tant, són dades i xifres bastant fortes. Sí, i ara una petita reflexió que ens queden un minut o dos, una petita reflexió humanitària de futur. Els que pensen que tancen les fronteres i això no és més que Paz del Banyol, o Paz catalans o Paz francesos, estan en un error enorme l'aigua, l'aire, l'aigua, l'aire, els recursos naturals, l'energia i tal, són mundials i ens requereixen una governabilitat mundial i humanitària que ho corregula. I no es pot abandonar a tal perquè en altres coses no és veritat que l'abandona, però Espanya és culpable de què li passa en general. i en Sobàlia que en aquí que és de costar molt car, han tingut que enviar vaixells de guerra allí per defensar-nos diuen dels piràters i els piràters són o gent que ha comprat armes, mercaders d'armes que són d'oxidents, que es fabriquen aquí, que han agafat la potència i han agafat armes i tal i assalten a baixells perquè no tenen per pescar. I ara som piràters que l'armada acaba allí, l'armada està allí patrullant. L'armada costa un oficial i de fora de casa que vol dir que treballa 24 hores aquest desplaçament es multiplica el treball seu en 10 per 10. De 3.000 euros passen a 20.000 o 30.000 que cobren i estan 3.000 o 6 de guàrdia allí, ara estan permanents allí, els paixells. A part que no n'hi ha pirates que diuen l'eventa cometes, gent desesperada que es diquen això. Que a més estan armats per els grans assassins de l'Història per venedors d'armament, venedors d'armes, mercaders de l'amor. Déu-n'hi-do. Jo soc d'esperances com l'Arcadi i tot i un company d'ell es trobàvem passejant per la en totes les grans manifestacions de solidaritat i que eren minoritars sempre es trobàvem i caminàvem junts. Tinc esperances i no tenen esperances fins al final. El tancar fronteres com predica algun partit d'aquí que ja sabem i alguns és impossible. L'egoisme no construeix, destrueix, posa barreres i és més car. clar. Molt bé, doncs Arbre, acabada la reflexió, si et sembla, tanquem l'espai d'avui, la secció d'avui, molt interessant. Hem seguit parlant dels refugiats pel clima, conceptes a tenir en compte i dels quals entre tots podem fer-hi front d'alguna manera o altra. Marbre, que tinguis bona setmana i que acabis també de tenir un bon dia i ens tornem a trobar la setmana vinent. i la setmana que ve, que ja el dia del tema encara no ho sé. Fantàstic. No et preocupis, ara. Molt bé. Adéu. Adéu. Adéu. Una abraçada. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Ven, te vacila un poquito que aunque yo me haga loquito me encanta y lo sabe y si está loca, loquita mía yo sé quién eres realmente y no lo que ellos saben. Esa mami me tiene loco ya casi no cojo playa contando lunares Ahora vente donde tú ya sabes La verdad que conocerte no entraba a mi plan Mira, aquel día hacerme un fuerte pitote Todos en la caleta, botados, ¿no? Suponte Todos resacosos que esa noche fue de lote Y pa' recuperar pa'l charco con el sol en el cogote Estábamos con Cuco y con el beat y tranquilotes Y de pronto de la nada aparece un fuerte perote Que entra por ahí tirándonos besos Me giro pa'l note y digo, patria, eso, te lo juro No sé cómo explicarlo, era de fuera de la restinga o algo Era preciosa y quedó navio que la mirábamos Que ese tiro de piloto adrede para se picando Y cuando salió del agua Todos súper cantosos en plan Nos acercamos a hablar en plan A ver qué surge y nos suelta No sobran, si yo vine con un... Vente, vacila un poquito Que aunque yo me haga loquito Me encanta y lo sabe Y si está loca, loquita mía Yo sé quién eres realmente Y no es lo que ellos saben Don Patricio, mami, báilame el venado Juega con los tazos y el bollicao Yo la pienso mucho, ella me tiene loquito Pero dile a esa jevita que no estoy casado Tu ropa en mi cuarto desordenado Deja ya ese guacho, guatón culiao Hace ya un verano que no te damos verano Pero el día del concierto está soleado Papas arrugadas, mojitos pescao Hasta una fontana, chiquito tumbao Yo vine a buscarte, pero mami, ¿qué tienes? Ay, si te lo pongo dedicado Pura crema, arroz con habichuela Déjate de especia, mami, vamos al grano Dos minuts, Òscar Fernández, bon dia Hola, bon dia El nou confinament comarcal que entra en vigor la propera mitjanit ja torna a causar indignació a les Terres de l'Ebre Sí, també al Pirineu i a l'àrea metropolitana però a les Terres de l'Ebre concretament fa mesos que demanen que es contemplin les quatre comarques com una unitat a efectes de mobilitat Empresaris i alcaldes d'allà insisteixen que no es pot aplicar les restriccions de Barcelona en un territori amb una densitat de població molt baixa i amb moltes relacions socioeconòmiques entre comarques Tortosa, Anna Farràs Bon dia, el territori considera incomprensible que s'apliquin les mateixes mesures a l'Ebre que en zones superpoblades i amb una incidència de la Covid més alta Maria José Fernández és presidenta de l'Associació d'Empresaris Ebrecs No se'm ha tingut en compte per a res ja no el que pensem sinó el que necessitem i continuarem les seues, no? A l'Ebre el confinament comarcal té un alt impacte econòmic perquè el comerç i els serveis que necessiten les quatre comarques es concentren a les capitals com Tortosa i Emposta Catalunya Ràdio Tortosa Més notícies amb Carlos Baraibar Alemanya opta per la via bilateral i comença a negociar amb Rússia pel seu compte per una possible compra de la vacuna Sputnik La compra es faria efectiva quan les autoritats europees aprovin la vacuna russa segons ha confirmat el ministre de la Manja de Sanitat Jens Spahn en declaracions a la cadena WDR Les negociacions serviran per determinar les quantitats necessàries i quan es podrien subministrar D'aquesta manera Alemanya s'aparta de l'estratègia europea de vacunació que fins ara era de tancar acords de compra en bloc per els 27 Dins de la Unió Europea Hungria és l'únic país que està administrant la vacuna russa Altres, Txec i Eslovàquia l'han comprat però no l'estan utilitzant En aquest país últim l'acord amb Moscou va provocar una crisi política La CUP no serà un problema si han de facilitar un govern d'esquerra en minoria però insta als republicans i a Junts per Catalunya que es posin d'acord La diputada del Congrés Mireia Veí ho ha dit a Televisió Espanyola La CUP ha dit que facilitarà tant a la mesa com al govern que hi hagi un govern d'esquerres independentista Per tant, la CUP no serà un problema El que passa és que el que també pensem nosaltres és que s'han d'utilitzar amb responsabilitat els resultats que hi ha hagut L'independentisme ha tret més del 50% i per tant en una situació de crisi econòmica i sanitària com la que hi ha l'independentisme està a l'alçada Mireia Veí ha afegit però que no hi ha les condicions perquè la CUP entri en el futur govern L'Ajuntament de Lleida ha decidit flexibilitzar les condicions per facilitar l'obertura de nous centres de culte del nucli urbà de la ciutat D'aquesta manera el consistori veu viable que es pugui fer una mesquita al carrer del nord que planteja la comunitat islàmica més nombrosa de Lleida Lleida Estela Bussoms Bon dia Segons la regidora de Drets Civils de la Païria la republicana Sandra Castro amb la normativa actual del 2016 aprovada per l'antic govern socialista és impossible obrir cap oratori nou en un barri de la ciutat Consideren aquesta ordenança massa restrictiva i ara es canviarà perquè pugui donar cabuda entre d'altres a la nova mesquita del carrer del nord que es troba al canvi de la posició de la comunitat musulmana que renuncia a fer una gran mesquita i opta per fer oratoris en diferents punts de Lleida És un model que preferim el fet que hi hagi petits oratoris als barris al cap i a la fi és on viuen les persones on hi fan la vida on van a comprar on porten els infants al parc etc. Més que no pas un gran centre de culte Estela Bussoms Catalunya Ràdio Lleida L'aerolínia Vinter enllaçarà l'aeroport de Reus amb les Canàries amb dos vols setmanals a partir del mes de juliol És el primer vol regular entre Reus i les Illes Canàries directe permetrà enllaçar de forma gratuïta amb els vols interns Canaris Tarragona Manel Sastre Bon dia El servei de Vinter per la Costa d'Aurada es farà amb avions de 132 places que sortiran els dijous i diumenge segons el coordinador de la companyia Juan Ramsden el destí és molt atractiu A Barcelona llevan otras compañías pero Tarragona es una ciudad también muy bonita y además tiene por aventura y tiene una serie de posibilidades que creemos que va a ser muy interesante Manel Sastre Catalunya Ràdio Tarragona Els esports amb Josep Antoni Comencem amb una última hora de l'entrenament del Barça pendents de l'evolució de la lesió de Gerard Piqué amb vigílies del clàssic Ruth Vilar Bon dia Hola, bon dia Doncs Piqué s'ha entrenat avui amb el grup i tot i que és complicat que pugui arribar al 100% pel clàssic des de l'equip s'és avui més optimista que en els últims dies Recordem que Piqué va recaure d'una lesió greu al genoll a principis de març i han t'ha afectat els lligaments al Dodó li ha impedit entrenar-se aquesta última setmana Qui no s'ha entrenat avui és Griezmann absent amb permís del club per qüestions personals Ruth Vilar Catalunya Ràdio Barcelona El torneig de tenis de Wimbledon es manté en el seu calendari previst amb inici el 28 de juny segons acaba d'anunciar en un comunicat La decisió arriba pocs minuts després que Roland Garros anunciés que retarda el seu inici una setmana el 30 de maig buscant encabir més públic i confiant que la pandèmia estarà més controlada Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia són les 12 i 7 minuts us informa Lua López El govern ha decretat ahir a la tarda un nou període de confinament comarcal a tot Catalunya a partir de divendres a l'espera de veure l'impacte de la Setmana Santa en el nombre de contagis la corba d'hospitalitzacions i de casos greus creix i la Generalitat dicta la prohibició de sortir de la comarca com a mínim fins al dilluns 19 d'abril No es permeten llavors sortides fora de la comarca ni amb bombolles de convivències mantenen les excepcions per als desplaçaments per motius essencials com ara rebre atenció mèdica en la feina i tornar-ne assistir a centres universitaris i educatius atendre persones grans o amb dependència o bé renovar alguna documentació oficial En tots els casos s'han de fer els desplaçaments amb el certificat autorresponsable de la Generalitat L'Ajuntament de Sant Jus ha iniciat una col·laboració amb Moment Solar un projecte que neix amb l'objectiu de promoure la transformació cap a l'energia solar fotovoltaica a les llars de Catalunya treballant amb les empreses instal·ladores de proximitat que són les que poden oferir el millor suport i manteniment Moment Solar és una iniciativa de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya que integra 20 associacions territorials de tot Catalunya amb una cobertura de 5.600 empreses i professionals acreditats El projecte també compta amb el suport de l'Institut de l'Energia de la Generalitat de Catalunya Aquest projecte es presenta com l'enllaç entre les empreses instal·ladores locals i la clientela oferint així un servei personalitzat d'acord amb les característiques de l'habitatge i del seu consum elèctric per tal d'establir un suport prolongat en el temps L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern ha treballat un pla d'accessibilitat que té per objectiu aconseguir el màxim grau d'accessibilitat de les vies públiques del municipi El pla es presentarà als grups municipals es donarà a conèixer al Consell de Seguretat i Prevenció Vialitat i Mobilitat i també es pot consultar a la pàgina web de mobilitat de santjust.cat per tal que la ciutadania pugui fer aportacions abans de ser aprovat pel ple municipal El document elaborat per la Diputació preveu els criteris d'actuació que s'han d'aplicar per complir la normativa vigent en el tema d'accessibilitat amb via pública i transport Un estudi detallat del municipi per trams de carrer amb indicació específica de les accions a realitzar cadascun d'ells i una aproximació pressupostària del cos del conjunt d'actuacions i això està tot per les 12 tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la una del migdia Fins ara mateix Hi ha una màgia que no té truc és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua al programa de les parelles lingüístiques a B-X-L.cat Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor Caballero Una de ràdio Una de què? Una de ràdio De veritat De veritat que jo no puc Així jo no puc treballar Algú fa aquesta No, no, no Som una bona colla I tant Pessigolla Pessigolla Ui, ui Es posa molt calent tot De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio Desver Un lloc de tots i per tots Efectivament T'encoentres mal o algo? Socorro! Vet aquí una vegada Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí Us hi esperem a tots Els matins de 10 a 1 Sant Just a la ràdio Just a la fusta Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esverra A veus de la parròquia L'Espai Ser Cristià Avui Amb aquesta música de Johan Sebastián Bach iniciem el programa Ser Cristià Avui que tractarà concretament en l'espai d'aquest dijous de si les dones poden entrar en el Ministeri Litúrgic Estaria molt bé que hi hagués més presència femenina el que passa que no n'hi ha cap hem d'excusar l'assistència de l'Imma Periques però no patiu tornarà la setmana que ve aquesta mateixa hora Sí que estem amb el Carles compartint aquesta estona de ràdio a les zones de ràdio d'Esvern Comencem Endavant Carles penso que tenies unes qüestions a plantejar Sí, tinc unes quantes preguntes per exemple una és el papa Benet XVI va fer dos viatges als països catalans que són recordats per raons no exactament pastorals per quines causes encara ens en recordem d'aquestes d'aquestes presències papals Efectivament el papa Benet XVI va venir als països catalans el 8 i el 9 de juliol de 2006 en l'encontre mundial de les famílies aquest era el lema de la convocatòria Encontre mundial de les famílies però a part dels seus actes propis d'aquestes efemèrides va haver-hi una despesa important en muntatge en viatges etc. I això està demostrat que el PP de València va desviar diners que anaven per aquest encontre mundial a les butxaques particulars de certes personalitats és una separata del cas Gürtel que està encara en alguna part en mans del jutjat ara bé després d'aquesta presència a València el 2006 el papa Benet torna aquesta cop a Santiago Compostela i a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010 és a dir 4 anys més tard i aquí sí que ja entrem en un tema que és aquest motiu pel qual avui fem aquest programa dedicat al Ministeri de les Dones recordem l'estada d'aquest papa aquesta segona vegada a Barcelona quan en la consegració de la Sagrada Família van veure que els olis que es vessen sobre l'altar després l'altar major després s'han de recollir s'ha de netejar aquest altar doncs van sortir unes monges fregant l'altar i semblava que era doncs com una qüestió exclusivament de les dones el fet de netejar de fer una feina diguéssim per pensada per elles no ni homes ni dones i no altres participacions diguem-ne amb més dignitat sinó la neteja per això aquesta consegració de la Sagrada Família encara la recorda i va propiciar unes queixes per part de col·lectius femenins que ha portat a una situació que anirem desgranant al llarg del programa d'avui que les dones es planten i volen participar d'una manera més directa més concreta en els actes litúrgics doncs en aquest cas ens podria portar una mica a fer-nos aquesta pregunta les dones entren en els ministeris litúrgics? certament el papa actual el papa francès pretén fer passes a favor d'això a favor d'aquests ministeris i en general de la participació de la dona a la litúrgia però topa amb una estructura curial la curia vaticana limita molt l'acció del papa amb un ressò molt gran per part de la premsa es va publicar el motu proprio adreçat a la prefectura de la congregació de la doctrina de la fe que al front de la qual hi ha el jesuit de mallorquí Lluís Ladària el papa de Roma va comunicar a aquesta congregació que s'encarrega dels temes doctrinals que a partir d'aquell moment estaria estarien autoritzades les dones per poder fer intervencions litúrgiques és a dir sembla una cosa potser tan banal però no no ho és perquè com veurem doncs li dona una certa categoria què li ordenava el papa amb el prefecte de la congregació que fes doncs que en certa manera no sancionés i s'afavorís la participació de la dona però atenció en tres punts concrets que són els següents primer llegir les lectures seria un ministeri del lectorat els actes bitúrgiques en les misses hi ha lectura de la paraula de Déu doncs ho poden fer les dones segon ajudant al servei de l'altar el que seria la qualitat en aquest cas doncs és traslladar el missal d'una banda a l'altra preparar els cupons el vi per la consegració això una dona qualsevol no ha de ser monja per poder no ha de ser monja no ha de ser una laica pot ser una laica i el tercer punt és donar la comunió seria el ministeri sacramental bé aquests són els tres punts que ja ara sí estan diguem-ne afavorits oficialment i si més no almenys no no sancionats si ho fa una dona ja però clar això oficialment no però això ja ho feien no les dones certament aquí cal explicar que es feia sí senyor però per voluntat dels consells pastorals de certes parròquies és a dir a les parròquies hi ha el consell pastoral que són un representant dels moviments que hi ha en aquella parròquia i aquests consells acostumen a ser proactius és a dir afavoridors en aquest cas per exemple de la participació de les dones no esclar s'ha de comptar també amb l'equiescència amb el consentiment naturalment dels rectors efectivament a la nostra parròquia mateix a Sant Justus d'Esvern ja es feien coses d'aquestes quines es feien? les dones ja intervenien en lectures abans d'aquest motopropi del gener del 2021 també les dones repartien la comunió igualment portaven el sacrament a casa a les persones grans o impossibilitades també s'ajudava a l'altar el que seria fer d'una certa manera sense cap to despectiu fer d'escolanet i per descomptat un tema que ja fa molt de temps que es fa aquí a la parròquia i a moltes altres parròquies és la catequessi o catequessi quasi tot arreu estar en mans de dones i quan jo era petit l'exclusivitat era ara la pandèmia vírica dificulta una mica certes iniciatives com aquestes que hem esmentat Sant Jus ja ho feia això l'únic que ara el papa li vol donar una mica més de no no de voluntarisme sinó d'acció ministerial per exemple es pensa que les persones que facin aquests ministeris donar la comunió ajudar les lectures etc haurien de tenir un nomenament un nomenament del rector o visse del lloc i això és el que ara s'està esperant aquí tenim una mica de dificultat a casa nostra en general perquè no sabem si estem sota la jurisdicció de la conferència episcopal espanyola o de la conferència terraconellona que seria les diòcesis del principat llavors es notarà alguna novetat en què les dones puguin acostar-se al que seria el diaconat o el presbiterat bé això és un objectiu que hi ha moltes dones que consideren que el presbiterat i el diaconat les seves les seves característiques també haurien de recórrer o sigui també haurien de recaure millor dit en aquestes les dones que estiguin preparades ara això es va cap aquí o no es va cap aquí si els sínodes sectorials els sínodes són reunions de bisbes sectorials que poden ser per localització geogràfica o per concepte o per concepte per exemple el sínode de la joventut o el sínode de les dones si aquests sínodes que acostumen a ser actius van fent força s'anirà en la direcció que s'esmenta amb aquesta pregunta caminant cap al diaconat i que s'anirà i que s'anirà a les dones jo penso que depèn depèn del poble de Déu és a dir depèn d'aquests sínodes si van tenint aquesta voluntat d'anar en aquesta direcció ara el mateix motu pròpio fa una clara distinció diu que això són ministeris ministeris als quals poden accedir les dones però no porten cap a una horda no porten cap al sacrament de l'horda de bueno a favor de les dones el sacrament de l'horda diàcons presbíteres i bisbes està reservat encara als mascles diguem els homes llavors com si t'haguessin vist des de fora quin ressò té aquesta qüestió de la no ordenació de les dones a la societat bueno com us deia doncs hi ha aquesta aquestes ganes per dir de les dones hem pogut veure si he tingut ressò hem fet una mica de recull de premsa sobre aquest tema i hem trobat algun article interessant per exemple el periòdico el periòdico de Catalunya amb la seva versió escrita en paper del dimecres 13 de gener 2021 es parla un lector va escriure cartes del director i deia que les dones siguin lectores ajudin a l'altar o donin la comunió no és cap novetat perquè ja es fan moltes diòcesis des de fa anys amb la seva decisió papa dona per tancat l'accés a les dones de la declaració començant pel diaconat és a dir el que hem dit recentment no pinta bé una església que es nega a establir un tracte igualitari per a les dones per a qual cosa la misogínia es manté malgrat l'abans de les societats democràtiques respecte a les dones que són presents en totes les professions en totes les esferes de poder sociopolític és a dir seria aquesta mania encara en contra de les dones argumentar que Jesús va elegir només homes no és convincent tenint en compte que la societat de llavors era patriarcal no hi ha cap dubte que ara sí que elegiria dones però l'església es nega a contemplar aquesta possibilitat un fet que la desmereix només queda una porta oberta la rebel·lia del sínode de dones per l'any 2022 clamant per la igualtat hem vist pel·lícules també que es parlava d'evangelis escrit per dones que es van com a amagar perquè com que això del patriarcat es volia fer una cosa que només fos exclusiva d'homes exacte sobre el que diu aquest lector del periòdico diguéssim que hi ha qui diu que una defensa de l'exclusiva participació del patriarcat en la litúrgia és que Jesús va escollir apòstols homes i concretament a l'últim sopar com va si t'havien tingut la foto serien de dotze homes però esclar per aquesta raó també hauria de dir què eren en aquella època doncs eren homes i jueus doncs només podrien fer de capellans els homes jueus en canvi són homes de tot el món bé això si aniran també aquest lector diu que hi ha un cine de dones reivindicatives preparat per l'any que ve i a veure si es van fent passos d'aquest tipus també hem trobat de la revista l'Agulla un article d'en Josep Lligades en què bueno parla de Jesús assumeix la condició humana a mitges és a dir només accepta que siguin els homes o que tinguin accés per dir-ho així accés directe a Déu Nostre Senyor és un article que és més llarg no tenim temps ara d'entrar-hi és molt interessant i com que del Ministeri de les Dones en seguirem parlant d'aquí una setmana doncs ho deixem per llavors molt bé doncs perfecte Lluís acomiadem aquest espai fins la setmana vinent moltes gràcies a tots els oïdors el dijous de la setmana que ve tornarem a estar amb vosaltres adeu-siau adeu-siau bon dia Els matins de 10 a 1 Sant Jús a la ràdio Just a la fusta got on board a westbound 747 de 10 a 1 Didn't think before deciding what to do Oh that talk of opportunities TV breaks and movies Rang true Sure and true Seems it never rains in Southern California Seems I've often heard that kind of talk before It never rains in California But girl don't they warn ya It pours Man it pours Out of work I'm out of my head Out of self-respect I'm out of breath I'm underbugs I'm underfed I wanna go home It never rains Rains in California But girl don't they warn ya It pours Man it pours Will you tell the folks back home I nearly made it At offers But don't know Which one To take Please Don't tell them How you found me Don't tell them How you found me Give me a break Give me a break Seems it never rains In Southern California Seems it never rains In Southern California Seems I've often heard That kind of talk Before It never rains In California But girl Don't they warn ya It pours Man it pours Man it pours riff Or ieg mill mi R Is Listen it up And For For delivering In Ingredients How you found me A Sant Just, canviem el xip. Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics per reciclar més i millor. Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta s'obriran amb targeta. Saps com funciona? Informa-te en el web santjust.cat barra residus i els perfils de Twitter i Instagram, arroba santjustresidus. Utilitza la targeta i recicla més i millor. Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esverca. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior que a l'interior. Millor amb poques persones que amb moltes. Millor dins la teva bombolla que a fora. Millor poc temps que molt temps. Millor persones de risc baix que de risc calc. Informa-te en el canal salut.gencat.cat Sistema de Salut de Catalunya Generalitat de Catalunya Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua. Al programa de les Parelles Lingüístiques av-xl.cat Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. Cent milions i mig de futurs. Just a la fusta. El magazín del matí. viu. Vinga, va, doncs, ara ja encarem l'últim espai d'avui dijous 8 d'abril del 2021 aquí, just a la fusta, al magazín matinal. Doncs bé, parlem de curiositats sobre la Terra, és a dir, curiositats de les ciències ambientals. La Terra és l'única entre els planetes del nostre sistema solar. Les seves condicions particulars han donat lloc a tot tipus de vida, incluent milions d'espècies de plantes i animals. El planeta és increïblement divers, té muntanyes altes, valls profundes, boscos humits, deserts, àrids, climes càlids i freds. Els seus 195 països tenen més de 7.500 milions de persones, ni més ni menys. La Terra, de fet, és el tercer planeta des del Sol i té un radi de 6.371 quilòmetres. És el cinquè planeta més gran del nostre sistema solar i és l'únic conegut que segurament tindrà aigua líquida a la seva superfície. També és el major dels quatre planetes rocosos. El seu nom, per si no ho sabíeu, també és especial i únic, doncs que la resta de planetes del sistema solar van ser anomenats en honor a una deitat grega o romana, com per exemple Venus, la deessa romana de l'amor, o Júpiter, que és Zeus en la mitologia grega, també para de tots els déus de l'Olimp. Entre les dades més conegudes sobre el nostre planeta, sabem que orbita al voltant del Sol una vegada cada 365,25 dies. És a dir, que la Terra, a part de girar sobre ella mateixa, també gira al voltant del Sol i triga aquests dies, 365, a fer una volta completa. Donat que els nostres anys del calendari tenen només 365 dies, fiquem un dia adicional de salt cada quatre anys per modificar aquesta diferència. És el que nosaltres coneixem com els anys vigestos. Tot i que no puguem notar-ho, la Terra es mou a través de la seva òrbita a una velocitat mitja d'uns 30 quilòmetres per segon. Durant aquest circuit, el nostre planeta es troba en un promig de 150 milions de quilòmetres de distància del Sol, una distància que li porta a la llum del Sol uns 8 minuts en arribar a la Terra. Els astrònoms defensen aquesta distància com una unitat astronòmica, que es coneix com UA, una mesura que serveix com a pràctica còsmica. La Terra gira sobre el seu eix cada 23,9 hores, definint el dia i la nit pels habitants de la superfície. Aquest eix de rotació està inclinat a uns 23,4 graus del pla de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. És a dir, que la Terra no està recta, per dir-ho així, sinó que està una mica inclinada. Per aquesta raó, també és el que ens ofereix les anomenades estacions de l'any, primavera, estiu, tardor, hivern. Qualsevol que sigui de l'hemisferi que s'inclini més cap al Sol experimenta l'estiu i viceversa. En la primavera i la tardor, cada hemisferi rep quantitats similars de llum. En les dues dates específiques, cada any, anomenades equinoxis, els dos hemisferis s'il·luminen de la mateixa forma. Doncs bé, anem a parlar d'especificitats concretes de la Terra. I és que la Terra té un 70,8% d'aigua i la resta, el 29,2, és terra. De tota aquesta quantitat d'aigua, d'aquest 70,8% d'aigua, gairebé tot, és a dir, el 96,5%, es troba dins dels oceans i l'altra mica es troba en els llacs d'aigua dolça, en els glaciers o també, per exemple, en els casquets polars. La composició química de la Terra. Doncs bé, la Terra està composada per un 34,6% de ferro, un 29,5% d'oxigen, també té un 15,2% de silici, un 12,7% de magnesi, un 2,4% de níquel, un 2% de sofre i un 0,05% de titani. La massa de la Terra total és d'uns 5,97% per 1.024 kg. Degut a que la Lluna segueix una òrbita elíptica al voltant de la Terra i a que la Terra segueix una òrbita elíptica al voltant del Sol, la distància entre la Terra i els dos cossos varien el temps. La distància promitja entre la Terra i la Lluna és a 384.000 km. I la distància promitja, com hem dit, entre la Terra i el Sol és d'uns 150 milions de quilòmetres. Quin és el punt, per això, més alt de la Terra? Doncs bé, el punt més alt de la Terra és el Mont Everest, un pic de l'Himalaia que arriba als 8.848 metres sobre el nivell del mar, és a dir, uns 8,8 km per damunt del mar. El primer ascens confirmat de la muntanya va tenir lloc el 29 de maig del 1953. Aquell dia, el neozolandès Edmund Hillary i el xerpa nepalí Tenzing Norgay coronaven el cim del Mont Everest per primera vegada a la història. És a dir, coronaven el cim del món. Pel contrari, el punt més baix de la Terra és el Mar Mort d'Israel, que arriba als 417 metres per sota del nivell del mar. El mar és conegut pel seu alt contingut de sal que permet als nedadors flotar pràcticament a l'aigua. I tot i el seu nom, és un lloc ben viu. Doncs podem trobar pelicans, alguna mena de cigonyes, crustacis i una gran abundància de microorganismes halòfils, és a dir, organismes que estan adaptats per viure en aigües amb altes quantitats de sal. Quin és el lloc, per això, més profund de l'oceà? Doncs bé, el punt més baix de la Terra, a l'oceà, és una secció de la fossa de Mariana, coneguda com l'abisme de Challenger o el sisma de Challenger. Té una profunditat de pràcticament 10,8-10,9 quilòmetres sota el nivell del mar. L'alta pressió de l'aigua en aquesta àrea fa que sigui una zona molt difícil d'explorar. Penseu que aproximadament és 1.095 vegades més gran que la de la superfície. El 2012, l'explorador i el director de cinema James Cameron es va convertir en la primera persona en baixar en solitari al punt més baix de la Terra. Doncs bé, parlem ara de temperatures. La temperatura més alta registrada a la Terra, atenció, va ser de 56,7 graus. Va passar a Greenland Ranch, a la vall de la mort de Califòrnia, als Estats Units, un 10 de juliol de l'any 1913. La segona més alta va ser registrada a San Luis Rio, Colorado, a Sonora, Mèxic, amb un total de 52,5 graus centígrads. Després, més tard, el 15 de juny del 1966, i també, sense cap dubte, es tracta dels majors rècords meteorològics mundials. Aquesta temperatura, 52,5. Doncs bé, la temperatura més baixa, com no podia ser d'una altra manera, registrada a la Terra, va ser a l'Antàrtida, concretament a Bostock. Va passar l'any 1983, un 21 de juliol, i la temperatura registrada va ser de menys 98 graus centígrads. Aquest rècord va ser obtingut amb dades satèl·lits, en uns 1.000 llocs ubicats a la capa de gel de l'Antàrtida Oriental. La base Bostock és una estació d'investigació de Rússia, a l'Antàrtida Oriental, que es troba a una elevació de 3,5 quilòmetres. La població de la Terra. Doncs bé, segons dades, del desembre del 2018, farà dos anys i mig, aproximadament, la població mundial s'estimava en 7.537 milions de persones. Els països més poblats, doncs bé, Xina, la Índia, els Estats Units, Indonèsia i Brasil. El creixement anual de la població a partir del 2018 s'estima al voltant del 1,09%, el que significa, doncs, que la població augmenta en 83 milions de persones cada any. Déu-n'hi-do. Quants països té la Terra? Doncs bé, hi ha 195 països al món, incluïda també la Santa Seu, la ciutat-estat del Vaticà, i també l'estat de Palestina, els dos reconeguts per les Nacions Unides com a estats observadors no membres. El país més nou del món és Sudán del Sud, que es va fundar l'any 2011 després de separar-se de la República del Sudán. El 19 de març, un enorme abisme ha sorgit del Gran Vall del Rif de Quènia després de les fortes pluges i de l'activitat sísmica. Aquesta escletxa va mesurar diferents quilòmetres de llarg i tenia més de 15 metres d'ample. Representa els canvis que actualment s'estan produint a gran profunditat sota la superfície de la Terra en plaques de l'escorça que hi ha sota d'Àfrica. Recordem que Àfrica s'assenta sobre dues plaques. La major part del continent descansa sobre la placa núvia, però part de l'Àfrica oriental es troba a la placa somalí. Els canvis tectònics impulsats impulsats per el mantell actiu estan separant les plaques el que pot donar a obrir escletxes a la superfície. Sens dubte passaran desenes de milions d'anys fins que el continent s'acabi separant en dos parts. El terreny pel que caminem hem de tenir en compte també que recicla. El cicle de les roques de la Terra transforma roques ígnees en roques sedimentàries i en roques metamòrfiques i al revés també. El cicle no és un cercle perfecte però els conceptes bàsics funcionen així. Diu que el magma de les profunditats de la Terra emergeix i s'endureix en roca que és la part ígnea. Els processos tectònics eleven aquesta roca a la superfície on l'erosió afeita els trossos. Aquests petits fragments es depositen i s'enterren i la pressió des a dalt els compacten roques sedimentàries com la pedra aranisca per exemple. Si les roques sedimentàries s'enterren encara més profundament diguem que d'alguna manera es cuinen en roques metamòrfiques sota molta pressió i molta calor. Pel camí per suposat les roques sedimentàries poden ser erosionades o les roques metamòrfiques poden tornar a elevar-se. Però si les roques metamòrfiques queden atrapades en una zona de subducció poden acabar transformades de nou en magma. Bé, parlem per exemple de les aus i és que ja entren 9.000 i 10.000 espècies d'aus al planeta Terra en tot el món. Sorprenentment només a Colom i a Oaperú existeixen més de 1.800 espècies. La més comú no és el colom o per exemple el gorrió com alguns es poden pensar sinó la gallina domèstica de les que hi ha unes 24.000 milions d'espècimens. Els faissans i les codornius també són les següents espècies més nombroses. Per tant per molt cap al carrer veiem coloms que sapiguem que l'espècie d'au més típica seria la gallina domèstica. Parlem ara també de minerals per exemple altres curiositats doncs bé un mineral que mai abans havia vist a la naturalesa va emergir recentment en un petit diamant excavat a la mina culinant de Sud-Àfrica. Tot i que mesura només 3 mil·límetres de longitud el diamant conté una gran quantitat d'informació pels geòlegs sobre aquesta raresa conegut com a perobostica del silicat de calci. Tot i que és estrany trobar-lo a la superfície de la terra es creu que la perbotica és molt comú sota la terra i és potser el quart mineral més comú a l'interior però és inestable i per tant és excepcionalment difícil d'ubicar sobre la terra. El diamant descobert el 2018 probablement va sorgir a una profunditat d'aproximadament 700 quilòmetres i la seva estructura robusta va protegir i preservar el mineral visible a simple vista. Bé, doncs ara deixem un tema musical i seguirem després amb més curiositats del nostre planeta el planeta Terra. Just a la fusta I need to know someone who's warmer than the sunshine could be that you're the one for me Ooh You touch me deeper darling All my emotions started Come to me now and you will see And I'm never gonna give you up for someone else's love Never gonna let you go and lose the one I love Oh tonight Tonight Some people never know the true magic of the moonlight You give me everything I need Woman Woman You really love me Anticipation is growing Come to me now so you will see That I'm never gonna give you up for someone else's love Never gonna let you go And who's the one I love Oh Tonight Tonight Tonight Oh Forever We're Together Strong Oh Together Here Forever We're in love Never gonna give you up for someone else's love You're mine forever Never gonna let you go and lose the one I love Never gonna give you up for someone else's love Never Never wanna let you go No one else's love Never Oh Never Never Never Never Never never never else's love Never No Never Never Never less's love Never gonna La informació més propera al Just a la Fusta. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvert, un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! Bet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots! Un programa de contes que es realitza el grup Marc, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Un programa de contes que es realitza el grup Marc, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Un programa de contes que es realitza el grup Marc, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Mestres Rosa Sensat. Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 And I wonder Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501