De Com Ràdio a La Xarxa i la senyera de Sant Just

A les 11 i 5, no? Després d'algun lletí de la xarxa. Ai, és veritat. Després en parlarem de tot això perquè Com Ràdio ha desaparegut i dona pas a una nova emissora que triomfarà a Catalunya, la xarxa. Carme, moltes gràcies. Fins després. Adéu, bon dia. Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i si malgrat la feina et trobem un matí, no em perdonaria mai, no et podia assumir, no agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Find me somebody to love Find me somebody to love 10 i 32 d'aquest matí 3 de setembre del 2012. Repassem algunes notícies de comunicació. Ja sabeu que moltes emissores i moltes teles, justament aquesta setmana, comencen les graelles de la nova temporada. I hi ha novetats al respecte. Per exemple, Pichi Alonso deixa TV3 i marxa al Canal+. L'exforbolista i comentarista ha anunciat aquest diumenge que plega de Televisió de Catalunya després de 20 anys. L'exforbolista i exseleccionador català Pitzi Alonso, que ha estat comentarista de TV3 durant 20 anys, deixa Televisió de Catalunya i marxa al Canal+. Ell mateix ha anunciat aquest diumenge a la nit, després del partit Barça-València, que deixa la televisió catalana. No ha explicat que marxa al Canal+, sinó que s'ha referit només a un nou repte. De fet, el diari El Periódico havia avançat la notícia unes hores abans i concretava quin és aquest nou repte. El que sí que ha volgut fer ha estat acomiadar-se, ahir es va acomiadar dels espectadors i dels companys de TV3, els quals va agrair els anys que va compartir. TV3 va dir, m'ha donat la meva nova vida al futbol després d'haver deixat el futbol. Els companys com a comiat li han dedicat un vídeo que recollia imatges d'aquestes dues dècades, pífies divertides de les seves intervencions, gols històrics comentats per ell i paròdies del programa Cracòvia. De fet, l'anunci que Pitxalonso deixi TV3 i se'n vagi a Canal Plus ha provocat immediatament ahir un allau de comentaris a Twitter. I més notícies relacionades amb el món de la comunicació. Per exemple, Gemma Nierga, que copresentarà un espai en català a la cadena SER Catalunya. Per tant, la Gemma Nierga, que torna a fer ràdio en català, l'emissora tornarà a narrar els partits del Barça durant la temporada que s'estrena avui. A més d'estrenar la conducció compartida al matinal de la SER Hoy por Hoy, per tot l'estat amb Pepa Bueno, aquesta temporada Gemma Nierga també tornarà a fer ràdio en català. Imatges molles dels miralls. De fet, la periodista que ho presentarà al magazín de les 12 i 20, l'hora L, i fins la una del migdia, ajuntament amb el Frederic Vincent. És per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens perdran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit a juliol. I escriurem que no ens vendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades soc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït. Donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortir Aquí t'espero com si fos el primer bar, la bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Bona nit. Fins demà! I took her to a supermarket I don't know why but I had to start it somewhere So it started there I said pretend you got no money She just laughed and said Are you so funny? I said yeah I can't see anyone else smiling Are you sure? You want to live like common people Bona nit. Bona nit. Bona nit! Because everybody hates a tourist. Especially one who thinks it's all such a laugh. Yeah. And the chimps days of Greece will come out in the bath. You will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 10 i 47 del matí, 9 i 47, a les Illes Canàries. Continuem en aquest primer dia de temporada a Ràdio d'Esvern. Pretemporada, més aviat. Em deia... Don't get me wrong. Mica en mica anem engraçant la màquina de Ràdio d'Esvern. Mira, ara s'ha engegat un ordinador. Veus? Poc a poc, poc a poc. Per cert, no sé si esteu al dia del que va passar ahir amb Cristiano Ronaldo, que després del partit entre el Granada i aprofitant aquests 10 dies de parada per les eleccions, que para la Lliga i tot plegat i se'n va cap a Portugal, va dir que no aguantava més, eh? Va dir que estava trist i que la gent del club ja ho sabia. Això ho va dir ahir Cristiano Ronaldo. I s'han fet raça, lògicament, algunes de les portades dels diaris esportius. Per exemple, Marca diu, no aguanta més. Cristiano CR7 desconcerta el Madrid i activa les alarmes després de no celebrar els gols a Granada. I el diari ja es titula Estic trist i la gent del club ja ho sap. El Mundo Deportivo, però, no en parla gaire. L'emportada diu Adrianazo i a l'esport, Golás de Adriano. Golás de Adriano referint-se al partit contra el València, que van disputar ahir els culers al Camp Nou. I el Nou Esportiu també, objectiu complet. Bé, jo no sé per què he presentat The Pretenders, si hi estic parlant a sobre tota l'estona. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! No one I know could ever keep up with you. How do you do? Did it ever make sense to you to say bye, bye, bye? I see you in that chair with no afraid skin. Well, how have you been, baby, living in sin? And I gotta know if you say hello, how do you do? Bona nit. Bona nit. Fins demà! Camí cap a les 11 del matí. How do you do the rock set? Sonant ara a ràdio d'Esvern 98.ufm a través d'internet a ràdio d'Esvern.com. Per cert, si voleu escoltar alguna cançó, només cal que ens truqueu al 933723661. 933723661. I així em feu una mica de companyia en aquest primer matí de pretemporada a Ràdio d'Esvern. Everywhere I look around Love is in the air Every sight and every sound And I don't know if I'm being fooled Don't know if I'm being wise But it's something that I must believe in And it's there when I look in your eyes Love is in the air Bona nit. Love is in the air Love is in the air In the rising of the sun Love is in the air Bona nit. Bona nit. A veure, acabo d'arribar un missatge que ens demanen Michel Teló. Sí. Bé, no està gaire clar, tampoc, us ho dic ara, l'estil musical durant aquests dies al matí de Ràdio d'Esberra. Sí, que va sonar una cosa molt buitantera i ara sona Michel Teló. Bé, en fi, entre tots, m'imagino que anirem creant un estil definit o no, musicalment parlant, per aquests dies. Però vaja, si ens ho demanen els oients, clar, també se li diuen, clar, si jo... La culpa és meva per demanar coses. Però, vaja, aquest tema de Michel Teló, Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Fugidinha. Quero vi. Bota aí. Estou bem na parada, ninguém consegue entender. Chego na balada, todos param pra me ver. Tudo dando certo, mas eu estou esperto. Não posso botar tudo a perder. Sempre tem aquela pessoa especial. Que fica na tela, sabe seu potencial. E mexe comigo, isso é um perigo. Logo agora que eu fiquei legal. Estou morrendo de vontade de te agarrar. Bona nit. Tots aquí et connectem amb la xarxa, antigament coneguda com Ràdio, és allò com l'artista anteriorment té conocida com el Prince. Doncs una mica passa amb el mateix. Per cert que hem trobat a la Com per parlar amb algun dels responsables cap de continguts o director i potser a la segona hora parlem amb ells perquè ens expliquin com ha anat aquest canvi. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, confia en poder acabar la legislatura amb el pacte de govern que ara mateix tenen Convergència, Unió i Partit Popular. Esteve pronostica una tardor moguda a Catalunya amb possibles canvis, però espera que el pacte de la Diputació no es trenqui. Tot el que es produeix i es produirà a Catalunya aquest mes de setembre, que serà un mes mogudet, pot tenir conseqüències en totes les administracions. Nosaltres seguirem amb el pacte que tenim i amb la voluntat d'exhaurir la legislatura amb el pacte com ara. El president de la Diputació de Barcelona creu que un pacte a l'Ajuntament de la Capital Catalana entre Convergència i Unió i PSC no afectaria l'actual acord de govern que tenen a la seva institució. A 6 de cada 10 ciutadans els costa arribar a finals de mes i bona part d'aquestes persones s'han de gastar diners dels estalvis. A més, segons la nova enquesta que ha difós avui al Centre d'Investigacions Sociològiques, el 6, el mateix nombre de ciutadans consideren que la seva situació econòmica o la de la seva família és pitjor que fa mig any. La majoria atribueix aquest empitjorament a l'augment continuat dels preus o a la disminució dels ingressos familiars després que algun dels seus membres s'hagi quedat a l'atur. Són alguns dels resultats d'un sondeig que també mesura, entre d'altres aspectes, la confiança dels consumidors. Aquest mes d'agost, segons el CIS, la confiança dels compradors espanyols ha baixat prop de 20 punts respecte de l'agost de l'any passat. A la borsa jornada de moment de poc moviment, l'IBEX 35, l'indicador de referència al parquet espanyol cotitza aquesta hora amb lleugeres pèrdues del 0,4%, mentre al mercat del deute, la prima de risc, continua estable, però a nivells molt alts, per sobre dels 550 punts, de diferència amb el bo d'Alemanya. Els inversors estan a l'espera avui de l'anunci que ha de fer a les properes hores el FROP. El fons de reestructuració ordenada bancària ha d'anunciar una injecció de capital a bànquia. L'economia centrarà, de fet, l'inici de curs dels partits polítics que es reuneixen avui. En el cas de Catalunya, les formacions analitzaran la petició d'acollir-se al fons de liquiditat autonòmic... però també la posició a les portes de la diada de l'11 de setembre. En el cas de Madrid, tant PSOE com Partit Popular també reuneixen les seves cúpules directives i ho fan a l'inici d'una setmana novament clau per a l'economia espanyola. Dijous, el president del govern, Mariano Rajoy, es reunirà amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el mateix dia el Banc Central Europeu farà l'habitual reunió de cada mes. Haurà de decidir si compra o no deute subirà dels països amb problemes. A Palma de Mallorca la Fiscalia acaba de confirmar una nova acusació contra l'expresident del govern balear Jaume Mates en el marc del cas Palma Arena. S'acaba de formalitzar els jutjats de Palma i es tracta d'un suborn impropi. Palma, Sandra Martínez, bon dia. La Fiscalia sospita que Mates hauria aprofitat el seu càrrec per afavorir aquesta contractació. Aquesta nova peça del cas Palmarena serà jutjada properament per un jurat popular. Prop d'una vintena d'immigrants han estat rescatats en dues pasteres localitzades aquesta matinada en aigües de l'estret de Gibraltar. La primera embarcació portava 12 persones a bord, tots ells homes d'origen magribí, i es troben en bon estat de salut. Han estat traslladats als Jazires, a Càdiz. L'altra pastera ha estat localitzada als soters de Tarifa, amb sis immigrants subsaharians a bord. També han estat traslladats a Port, i en aquest cas, com dèiem, a Tarifa. Bon dia, us parla Marta Casas. El Barça és líder en solitària a la Lliga amb 9 punts, després de guanyar ahir el València per 1-0 al Camp Nou, tot i que l'equip blaugrana va acabar patint per mantenir l'avantatge en el marcador. Song va debutar com a titular i va disputar els 90 minuts. Dani Alves es va ressentir dels seus problemes el bíceps femoral. Avui el Barça es queda sota mínims per la marxa d'internacionals amb les seleccions. Valdés, Piqué, Alba, Busquets, Iniesta, Villa, Pedro, Cesc i Xavi estan convocats amb el combinat espanyol Messi i Mascherano amb l'Argentina, Alexis amb Xile... Són amb Camerún i Montoya, Bartra i Tello amb la selecció espanyola sub-21. L'espanyol, per la seva banda, continua sense puntu. Els de Pochettino van perdre ahir a camp del Llevant per 3-2 i són cuers empatats amb l'Ossassuna. El Real Madrid va guanyar per 3-0 al Granada. Cristiano Ronaldo va fer dos gols però no els va celebrar. La raó, segons el portuguès, és que està trist per motius professionals que no ha aclarit. En embola el Barça presentarà aquest migdia el porter Arpat Estervic. El Servi podria debutar aquesta nit a les 9, en la final de la Supercopa Catalunya, en què els de Xavi Pasqual s'enfrontaran al freting Granollers a Banyoles. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. La senyera es tornarà a penjar la penya del Moro dissabte que ve. Serà la tercera vegada que es col·loca en poc més de dos mesos. Se'n va penjar una al juny i al cap de 15 dies va desaparèixer per la festa major. Ara fa un mes es va tornar a situar al mateix punt i dues setmanes més tard, però Sant Jus es va tornar a despertar sense la senyera. Aquest cop els incívics havien anat més enllà i no només l'havien robat, sinó que també havien serrat el màstil d'on penjava la bandera que feia dos metres per tres. Des de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana han denunciat els fets i no s'aturen. Dissabte que ve es tornarà a col·locar i demà al vespre, dimarts, hi ha convocada una assemblea per aclarir tots els detalls. L'Ajuntament obrirà aquesta setmana la convocatòria pública per la selecció temporal d'una plaça de conserge, d'educador o educadora d'una escola Bressol i de P.O. de Paleta. En tots tres casos, la dedicació és del 75% de la jornada laboral ordinària. Les bases completes per accedir a aquests llocs de feina les trobareu al web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat. I es podran presentar les sol·licituds a partir de l'endemà que l'anunci surti publicat al BOP. En principi, està previst que es publiqui avui. I acabem aquest bolletí amb un apunt cultural. Les escoles és el nom més votat per l'edifici de l'antiga escola Montserrat. L'Ajuntament va obrir un procés participatiu per batejar el nou centre formatiu i les escoles és la proposta de l'arxiu municipal que el va proposar pel caràcter històric de l'edifici. Des de l'any 1923 està destinat a la formació i acollir les escoles de la Taneu, les nacionals, el grup escolar municipal i l'escola Montserrat. En total s'han rebut 1.249 vots via electrònica o a través de les bolletes tradicionals d'aquests més de la meitat han estat pel nom guanyador. En segon lloc ha quedat Carme Pérez, la campana ha quedat en tercera posició, i darrere seu hi ha Marga Miró i Teresa Pàmies. La consulta és vinculant, però ara l'Ajuntament ha d'aprovar el canvi de nom definitiu. I de moment això és tot. Més informació al butlletí de les 12 i 5 d'aquí una hora i a la 1 i 5 als Sánchez Notícies, edició migdia. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó que em volia robar un altre. Potser dit des de la primera impressió. Càlids, vespres verds, grocs ho trobes, blaus ho perds, taronges les postes, vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Gàlids, vespres verds, grups, ho trobes, blaus o pèls. Taronges, les postes, per vida mai nostra. Embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor. Bona nit. Fins demà! Fins demà! 11 i 11 del matí continuant escoltant Ràdio d'Esverna 8.1 FM amb aquest tema de Whitney Houston, I wanna dance with somebody. Per cert, d'aquí una estona parlarem amb la Montse Molinero, una de les responsables de l'Assemblea Nacional Catalana, per parlar-nos d'aquest segon robatori de la senyera a la Penya del Moro. I també intentarem parlar amb algun responsable de l'antiga Com Ràdio, Innova La Xarxa. Ja heu escoltat el bolletí de les 11, on ja no diuen Com Ràdio, sinó diuen La Xarxa, perquè ens expliquin com ha anat aquest canvi. Fins demà! Fins demà! Un quart de dotze del matí, la senyera es tornarà a penjar a la penya del Moro dissabte que ve. Serà la tercera vegada que es col·loca la bandera en poc més de dos mesos. Se'n va penjar una al juny i al cap de 15 dies va desaparèixer, la van robar i per la festa major, ara fa un mes, de Sant Just d'Esvern es va tornar a situar al mateix punt. Dues setmanes més tard, però a mitjans d'agost, Sant Just es va tornar a despertar sense senyera. Aquest cop els incívics havien anat més enllà i no només l'havien robat, sinó que també havien serrat el màstil d'on penjava la senyera que feia dos metres per tres. Des de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana han denunciat els fets i, de fet, no s'aturen. Dissabte que ve es tornarà a col·locar i demà al vespre hi ha convocada una assemblea per aclarir tots els detalls. Tenim al telèfon a una de les responsables de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just d'Esverques, la Montse Molinero. Montse, bona tarda. Hola, bon dia. Bon dia, bon dia, perdó. És que la gent que fem ràdio a la tarda a vegades ens posen al matí i estem... Exacte, una mica desubicats. Sí, sí, sí. En fi, no sé si a vosaltres a l'Assemblea Nacional Catalana us va desubicar aquest segon robatori a mitjans d'agost. Doncs sí, evidentment ens va desubicar. Ens va desubicar del tot perquè, evidentment, no estan convençuts que la primera desaparició de la bandera havia escutada maratolada sense més importància. Doncs clar, aquesta segona creiem que ja té bastanta més importància. Ja està, com has dit, això està denunciat, perquè creiem que el robotari d'una bandera, sigui quina sigui la bandera, doncs sempre està denunciable, no? Us imaginava? És el patrimoni nostre, i per tant l'hem de reivindicar. Us imaginava que podia passar una cosa d'aquestes, la primera vegada que va ser 23 o 24 de juny, quan la vau plantar? La primera vegada, evidentment, que no ens imaginàvem, o pensàvem, es va comentar, i si ens la prenen... però sempre queda l'esperança que no, que això, i a més a més Sant Lluís, un poble tranquil, un poble que no tenim problemes de convivència amb ningú, i d'això, doncs, clar, estàvem segurs que no passaria. La sorpresa va ser quan el dia 6 de juliol ens desportem i la bandera no hi és. Aquesta va ser la primera gran sorpresa. La segona també va ser sorpresa, però aquesta sorpresa ja va ser impotència, no?, de dir, És que això no pot ser, o sigui, no pot ser, però tampoc ens guanyaran. Si nosaltres tornarem a posar la bandera, només faltaria el cim de la penya del Morus, el lloc simbòlic del nostre poble, i per tant la bandera de ser-hi, a més a més, fiquen en compte com ha estat posada aquesta bandera, no? Ha estat posada per la participació voluntària de la gent. Perquè, de fet, el mecanisme del màstil que aguantava la pròpia senyera era diferent de la primera vegada, no?, en aquest cas? Sí, perquè el màstil aquest, el que feia com a mesura de seguretat, precisament, era la corda no anava per l'exterior del pal, sinó que anava per l'interior. Per tant, si ho entenc bé, la primera vegada que van desprendre la senyera van tallar aquesta corda. Van tallar aquesta corda, però des de dalt, perquè aquesta corda, el que és la part baixa del pal, ja anava per l'interior del pal, no es veia. Llavors, l'únic tros que es veia de corda era el tros que feia la bandera, els dos metres de la bandera. Llavors el que van fer va ser tallar-la i es van endur la bandera. Per tant, van haver de pujar fins al dalt de tot la primera vegada que van treure la senyora. Van haver de pujar amb unes tisores d'aquests amb pal llarg, d'això tipus de pudar que porten els jardiners o alguna cosa així podien treure-ho. O sigui, amb... amb un mínim de mitjà, molt fàcil, podien accedir-hi. I la segona vegada la senyera penjava d'una forma diferent? La segona vegada penjava d'una forma diferent, que per això quan la van posar la gent quan va arribar a dalt a la panya del Moro es va trobar una cosa embolicada, que era la senyera, perquè com es havia encarregat el sistema, quan la primera vegada es havia encarregat el sistema de blocatge, perquè el que van fer la primera vegada va ser que van trencar la porteta que hi havia, i van accedir a la corda. Llavors, la segona vegada, el que van fer va ser tapar aquest sistema, llavors la corda només era per fora. O sigui, no podien tocar la corda si no eren filants, aquesta segona vegada. Que, de fet, hi ha vídeos que circulen pel Facebook i per internet com es va fer un pilar, em sembla, de 3 o de 4... El moment que vam voler despenjar la senyera la segona vegada, anar a l'acte, vam tenir un problema tècnic que estava embolicada en paper i llavors estirant una corda s'havia de trencar el paper i desplegar-se la senyera. Però bueno, per un fallo de càlcul nostre, doncs el paper no es va trencar, no? I llavors, bueno, es va fer un pilar i amb els castellers vam poder fer l'acte. Llavors aquesta segona vegada la gent d'aquesta vandàlica que ha anat a treure'ns la bandera ha anat molt més preparada, perquè sabia que nosaltres havíem fet alguna cosa en el pal i per tant van anar més preparada, van anar amb una serra i van serrar el pal. El pal era de fibra de vidre. I per tant, clar, amb una serra es pot serrar. Per tant, es necessita una serra grossa? No, de fet no. De fet, amb una serra normal, amb voluntat, podies fer-ho. Però bueno, havies de pujar amb una serra a dalt. I una serra d'unes dimensions una miqueta considerables. Si no pots ser una serra d'aquestes que et poses a la butxaca, no? Havia de ser una serra que pugessis ja amb una motxilla o com fos. però ja preparat, diguem-ne. Això què passa? Sí, clar, clar, la nit del 21 al 22 d'agost, em sembla? Exactament, sí. Que era un dimarts a la nit? Exactament. Sí, sí, sí, el dimecres al matí, quan un tècnic de l'Ajuntament, precisament que és qui primer se n'adona entre l'Ajuntament, veu que no hi ha la bandera. I des de l'Assemblea Nacional Catalana, m'imagino que denuncieu els Mossos o la Policia? Sí, evidentment, des de l'Assemblea ja vam fer-ho quan la primera vegada, vam denunciar-ho, i després, aquesta segona vegada també hem denunciat, i a cap de pocs dies d'haver fortat la segona bandera, casualment vam trobar, bueno, nosaltres no, sinó que els guardes forestals del parc van trobar un tros de senyera, de la primera senyera, cremat, el qual també es van lliurar els mossos. Pel voltant de la penya del Moro? Pel voltant de la penya del Moro. Clar, perquè aquest màstil, quan el van serrar aquesta segona vegada... Estava allà, no? Sí, sí, el màster el van deixar allà, nosaltres el vam anar a treure, després, perquè el mateix dia a la tarda, des de baix del poble, es va veure que algú havia posat el màster, no? Llavors van pujar, hi ha qui l'havia posat, i van veure que no, que realment no es havia posat, sinó que algú, suposant que passava per allà, de la gent que va córrer o que va passejar per... per la penya del Moro o per la serra de Pollserola, el que van fer va ser posar el màstil perquè no estigués per allà a tirar, per protegir-lo d'alguna manera. Llavors, com el màstil estava suelto i podia portar algun problema, que algú l'ha agafat i intentés fer mal o així, per evitar que hi hagi mals majors, diguem-ne, vam agafar-lo i el vam treure d'allà, ens el vam emportar a Sant Just, i amb el qual hi hem estat treballant perquè hem fet una reparació del màstel. I com a curiositat, hi havia la senyera encara? No, no, no. També estava fora. Sí, sí, sí. La senyera, el moment que tallen el màstel, se l'emporten. I dius que la primera la van trobar mig cremada? Sí, la primera la van trobar mig cremada i els bordes forestals la van lliurar a l'Ajuntament de Sant Just, a l'Ajuntament Entrevisa, i llavors els Mossos la van recollir per fer feina. Us han dit alguna cosa, els Mossos? No, els Mossos l'únic que ens diuen és que ells estan treballant amb el tema i que ja està, vull dir, és clar, que no tenen indicis ara per ara de qui pot, o quin grup, o quines persones poden ser. Suposant que si no ho saben, tampoc ens ho diuen, precisament com a mesura de... De seguretat, de poder, si realment tenen algun indici, de poder treballar i actuar lliurement per procedir al que correspongui. Perquè això ens imaginem que els Mossos ho investiguen, no? Sí, sí, els Mossos ho estan investigant, almenys això. És el que ens fan arribar. De fet, el que comentàvem és que aquest dissabte es torna a penjar la senyera per tercera vegada. Bé, no sé com... A veure, ens tornen a penjar la senyera perquè creiem que l'11 de setembre la senyera ha d'estar a la penya del moro. O sigui, creiem que ha de ser-hi sempre, però precisament el dia de la Diada Nacional, més que mai. I llavors, el dia 8 la pengem. Llavors, bueno... Confiem, confiem en que no ens la tornem a prendre. Evidentment, nosaltres potser també estaríem més a la guait d'intentar vigilar una mica més dins de les nostres poques possibilitats, perquè, clar, no tenim possibilitats ni tècniques ni humanes. Clar, no es pot posar un vigilant allà, no? Exacte, vull dir que... Però, bueno, nosaltres la tornem a posar amb la confiança aquesta que no ens la tornin a prendre. no teniu la sensació que tornarà a passar el mateix? Pot passar el mateix, evidentment. Pot passar, pot passar, perquè si ho han fet dues vegades, doncs ho poden fer totes les vegades que vulguin. El que passa és que tampoc volem donar l'obra a torça, no? Nosaltres creiem en el nostre projecte, creiem en el projecte que vam fer de poble en aquest sentit, i que fos el poble qui finançés i posés aquesta bandera, que és el que hem fet, I, per tant, si el poble no ens diu una altra cosa, i ara tot indica que no, perquè el mateix dia que la desaparèixerà la bandera, no us podeu ni imaginar, a comptat de correus i missatges i trucades que vam veure la gent de l'Assemblea Nacional, diem-nos, escolta, que ens han tornat a aprendre, que hem de tornar a dir, que l'hem de tornar a posar, que no pot ser. O sigui, moltes, moltes d'això de solidaritat per part de la gent del poble. I a més mediàticament també, no? Perquè va sortir un article al diari Ara, em sembla que a RAC1 també se'n van fer ressò. A RAC1 se'n va fer ressò, el diari Ara va sortir un parell de vegades, o sigui, un per digital i també en paper. i algun altre diari d'aquests de caire digital també ha anat sortint la informació. O sigui que hi ha hagut un ressò mediàtic molt important. Mediàtic i intent del poble. Vull dir que, clar, el mediàtic és molt important perquè se n'assabenta molta gent, però, clar, l'intent del poble també és molt important perquè realment és on hem de buscar... si realment val la pena fer els esforços que estem fent perquè aquesta bandera estigui a la penya. I la gent us comenta que sí que val la pena? La gent diu que sí, que la bandera tornaria a ser. Llavors, a partir d'aquí, hi ha gent que diu, bueno, aprofitem i posem escalada. No, no, aprofitem i tornem a posar la bandera que teníem, però d'això, i no defallim i posem, electrocutem el pal i que ens queden enganxats. Vull dir, hi ha coses d'aquestes. Evidentment no podem fer. Ah, això no és viable, no? Evidentment no podem fer, però vull dir que... O posem càmeres i que les càmeres els enganxin. Tampoc podem fer així com així, perquè per posar una càmera en un lloc d'aquests a part d'aquesta estructura d'infraestructura que evidentment no tenim, però a part d'això també hi ha uns permisos, hi ha una sèrie de coses. Clar, clar, clar. Aquí l'esforç suposo... Clar, l'esforç va a no desesperar-se, no?, en aquests sentits. Exacte. Vull dir que no és tan fàcil, doncs, per part nostra prendre aquestes mesures. Llavors, bueno, nosaltres volem confiar que realment la gent que ho està fent es replantejarà, que estan fent una baratolada... i que s'estan posant la gent en contra. Si és una organizació política o social, igual qui ho està fent, se n'ha d'adonar que s'està posant el poble en contra. Si són quatre barètols que es dediquen a fer el gran berro quan troben una bandera amb un lloc simbòlic, doncs també que s'ho comencin a plantejar, perquè, clar, és que la gent quan s'enfada s'enfada. Perquè tu personalment penses que és un acte vandàlic de quatre brètols o és un acte polític també vandàlic? Nosaltres pensem que és un acte vandàlic. No volem posar ni noms ni sigles, perquè no els tenim i per tant seria parlar en contra d'alguna organització o algun d'això sense tindre coneixement de causa. Per tant, l'Assemblea Nacional segueix dient que això és un acte vandàlic i prou, vull dir que no posem cap nom. Per cert, que fa una estona comentaves que aquest dissabte torneu a penjar la senyera perquè estigui visible la diada, aquesta dia de l'11 de setembre, que fa unes setmanes la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, organització amb la qual representes Montse, la Carme Furgadell, assegurava que la concentració convocada a Barcelona per aquest 11 de setembre seria la manifestació independentista més important de la història del país. Tu estàs d'acord amb aquestes declaracions? Estem totalment d'acord. Està totalment d'acord perquè s'han fet molts esforços perquè això sigui així. Sabem que no hi ha autocars a Catalunya per poder flatar, perquè se n'ha esgotat tot. Hi ha trens, hi ha flatats també per baixar cap a Barcelona. Un detall és que les seccions locals estem buscant banderes per poder vendre i no en trobem. O sigui que s'estan exaurint les senyeres i les banderes ara mateix. Les estalades s'han exaurit. No hi ha cap fàbrica, no sé cap magatzem ni d'això que tingui estalades. És més, jo ahir, diumenge, al final em van passar un telèfon... d'una botiga de xinesos, que particularment sóc contra d'aquests llocs, però van dir, bueno, si cal, anem als xinesos a comprar banderes. Del basar xinesos, eh, entenem-nos. Dels basars xinesos. Sí, sí, dels xinus, vaja. Exacte, allò els xinus que diem, no? D'aquests grans magatzems que hi ha a Badalona, i jo hi vaig parlar amb ells i no els hi queda ni una estelada. Banderes sí, o sigui, quatre barrades sí. Però estalades no en tenen ni una. Home, això és molt significatiu, no? A vuit dies de la diada, la gran volada que està agafant aquest acte. M'imagino que esteu orgullosos i satisfets. Home, creiem que la feina que estan fent es verrà compensada el dia 11. Creiem que l'esforç personal de tota la gent que està amb l'ANC... o de la gent que dóna suport a l'any C, el dia 11 es veurà compensat quan tothom estigui en el carrer. Vull dir que això... No en tenim cap dubte que aquesta manifestació serà la gran manifestació del país. Diuen que serà la gran manifestació... l'expressió independentista més important de la història de Catalunya. Creiem que sí, tan independentista com no tan independentista, sinó nacionalista, no? Vull dir, perquè hi ha gent nacionalista que la independència potser no la veu tan... tan a prop o no la vol veure tan a prop. I que aquesta gent també hi serà. Vull dir que, per tant, la manifestació... Jo crec que hem d'esperar el dia 11 i en què passa, però estem segurs que serà tant o més important que la que va haver-hi el... o més de juliol de fa 3 anys. Sí, fa un parell 3 anys, per l'estatut. Exactament. Les previsions de participació no paren de créixer i les places dels prop de 400 autobusos i dos trens, com deies, que ja són organitzats per acostar el ciutadans a tot el país, a la capital catalana, estan gairebé esgotades, com deies tu. Sí, s'està esgotat. I ahir, per exemple, es van fer diverses marxes comarcals. Aquí al Baix Llobregat en va haver-hi una, que potser va ser de les que no va acollir tanta gent, perquè al Baix Llobregat doncs sabem que és una passa difícil, però, per exemple, a Osona va haver-hi una que va recórrer tot Osona que va ser un èxit rotund. Vull dir, a Osona la gent està... Bueno, també és un territori molt proper amb coses d'aquestes, no? Des de l'Assemblea Nacional Catalana aquí a Sant Just, convoqueu la gent que volia anar a la manifestació de Barcelona a algun horari aquí a Sant Just? Bé, això demà hi ha l'Assemblea de Castell Popular, que acabarem de concretar coses, parlarem d'aquesta nova posada de la bandera a la penya del Moro, parlarem de l'acte de l'11 de setembre de Barcelona, l'acte de la manifestació, i de l'acte que volem fer com a Assemblea Nacional el dia 10, per comemorar l'11 de setembre en el nostre poble... però ho faríem el dia 10. No ho fareu a l'11 com tradicionalment es fa amb les autoritats de l'Ajuntament i tot plegat? En principi no, excepte que demà a l'Assemblea no decidís una altra cosa, però en principi el que volem fer és una ofrena floral el dia 10 al vespre per després, a continuació, fer una marxa de torxes fins a Esplugues. Esplugues fa molts anys que estan fent una marxa de torxes independentista el dia 10 al vespre, que acaba normalment a la plaça Catalunya d'Esplugues, i amb la qual ja habitualment hi va bastant gent de Sant Just i llavors d'alguna manera el que volem és anar a firmar aquesta marxa per la independència d'Esplugues per donar-li suport des del nostre poble. També sabem que també hi ha gent de Sant Joan i tal que també vol baixar cap a Esplugues, o tant serà un acte, diguem-ne, una mica important el dia 10 aquí a la nostra zona del Baix d'Ebregat. Molt bé, doncs prenem nota. Montse Molinero... Tot això ho deixem demà per l'assemblea. Demà a l'assemblea, evidentment, us ho explicarem més i la fem popular i al carrer perquè volem que hi sigui tothom, tothom qui vulgui escoltar-nos i vulgui participar en aquest projecte d'aquí a l'11 de setembre, que són diverses activitats, que pugui fer-ho lliurement. Demà on us reuniu i a quina hora? A les 7 de la tarda el rentapeus, just davant de l'Ajuntament, com a cosa simbòlica precisament l'Ajuntament, com a cosa del poble. Per cert, no sé si has rebut alguna comunicació per part d'alguna autoritat, de l'Ajuntament, algun regidor o l'alcalde sobre el fet dels robatoris de la senyera? L'Ajuntament hi fa el darrere sempre, tant en un fet com en l'altre, automàticament hi ha hagut sempre la trucada de l'alcalde dient si necessiteu qualsevol cosa ens ho dieu, vull dir que l'Ajuntament s'ha ofert a ajudar-nos amb el que calgui. Clar, el que calgui és enganxar en aquests quatre gamarusos que ens puguin estar prenent la bandera. Això seria la bona notícia que ens podrien donar. L'altre, ja ens deixen posar la bandera en un espai municipal com és la Penya del Moro, vull dir que per tant és la col·laboració que fa l'Ajuntament. Molt bé. Doncs Montse Molinero, de l'Assemblea Nacional Catalana, aquí a Sant Just, moltíssimes gràcies i que tinguis un bon dia. A vosaltres, i us esperem demà la seta de la tarda als rentapeus. Molt bé, gràcies. Molt bé, gràcies. Adéu. 11 i 35 de la tarda, continuem escoltant una mica de música a Ràdio d'Esbert i ho fem amb aquest tema de Boniem, els mítics amb el Ma Becker. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Gràcies. Fins demà! 3 quarts de 12 d'aquest matí 3 de setembre del 2012. Avui molta gent torna a la feina. A poc a poc, amb la calma, amb tranquil·litat. Per cert, ja ho sabeu, o potser no, però com ràdio, l'emissora, podem dir, mare una mica de les ràdios locals, desapareix i dóna pas a una productora radiofònica que evolucionarà cap a una plataforma audiovisual, anomenada la xarxa. De fet, si escolteu els bolletins de les 10, de les 11, o a partir d'ara, cada bolletí de cada hora en punt a ràdio d'Esvern, que connectem amb la xarxa anteriorment coneguda com ràdio. I nosaltres d'aquí uns minuts intentarem parlar amb un dels responsables de la xarxa perquè ens expliqui aquest nou projecte, perquè des de fa uns mesos la Diputació de Barcelona està endreçant als seus mitjans. Així ho ha corroborat el conseller delegat de l'Agència de Comunicació Local i de la xarxa audiovisual local, Francesc Pena, en què ha explicat que la marca i el model ComRàdio desapareix per donar pas a un model de treball en xarxa entre les emissores locals similars a la de la xarxa televisió local. La nova productora radiofònica evolucionarà cap a una plataforma audiovisual anomenada la xarxa que aglutinarà els continguts de la xarxa televisió local i de les emissores locals. El procés arriba després d'abandonar la batalla jurídica amb la patronal privada per 22 freqüències que es deixaran de sentir aquesta nit. D'aquí una estona intentarem parlar amb un dels responsables de la xarxa perquè ens expliquin aquest canvi i si a nosaltres a Ràdio d'Esvern ens afectarà d'alguna manera, que crec que no, els butlletins. Mentrestant, gimme, gimme, abba. Fins demà de l'espedida. Bona nit. 98.1 Ràdio Tosbem Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! 11.53 d'aquest matí, 3 de setembre del 2012, continuem a Ràdio d'Esvern. Fent aquesta pretemporada, podríem dir, abans que comenci ja la temporada regular, a partir del 12 de setembre, amb els programes habituals del matí, just a la fusta, a la tarda, a la penya del morro, i tots els programes que fan possible Ràdio d'Esvern amb més de 80 col·laboradors. Hal David i Barb Bacharach treballaven plegats seguint el sistema de producció dels compositors del Brill Building, l'edifici de Nova York que durant molts anys va acollir les oficines de les principals editorials musicals dels Estats Units. I el primer Hal David, considerat el millor lletrista pop dels anys 60, ens va deixar aquest cap de setmana. Juntament amb Barbàcara van crear clàssics del pop dels anys 60 que han cantat les millors veus de Diane Warwick a Dusty Springfield. David va morir dissabte als 91 anys. De fet, tots dos van contribuir de manera decisiva a fer més gloriós el pop amb una insuperable combinació d'emoció i elegància. I van tenir com a aliades indispensables les veus de cantants com Aretha Franklin, Dionne Warwick, Dusty Springfield, Tom Jones, The Carpenters i BJ Thomas, que escoltem de fons amb aquest Raindrops Keep Falling On My Head. David va néixer a Nova York l'any 1921, fill de pares austríacs. La família vivia a Brooklyn i el seu germà Mark va ser el primer a obrir-se camí com a compositor de Joss. Hall, en canvi, va voler ser periodista. Mentre feia el servei militar, va començar a escriure cançons, una activitat lúdica que es va convertir en professió després de compondre un èxit per a Sammy Kay. a finals dels 40. En els primers anys de feina, el Brill Building va treballar amb compositors com Sherman Edwards, amb qui va signar Broken Hearted Melody, o una cançó que va popularitzar Sarah Bohan l'any 1959. El cinema també va buscar el talent de l'equip David Bacharach. Tom Jones, per exemple, va cantar What's New Pussycats a la pel·lícula de Cliff Donner Si la Black va fer el mateix. Amb Alfie, el film de Lewis Gilbert i B.J. Thomas va immortalitzar Raindrops Keep Falling on My Head, Vaig Cassidy and the Sundance Kid, de George Roy Hill. La societat amb bàcara que es va acabar als anys 70, però David va continuar escrivint sobretot per a musicals. La seva gran passió, un dels últims éxits, va ser To All The Girls I've Loved, que ho ha escrit amb Albert Harmon i catapultada a les llistes de vendes per Willie Nelson i Julio Iglesias l'any 1984. I nosaltres que enfilem ja aquesta recta final de la segona hora. Precisament amb el tema What's New Pussycat de Tom Jones. A punt d'arribar a les 12 del migdia. A punt en què connectarem amb la xarxa per escoltar el butlletí de les 12. I've got flowers and lots of hours to spend with you. So go and powder your cute little pussycat nose. Pussycat, pussycat, I love you. Yes, I do. You and your pussycat knows. Fins demà! Fins demà! Pussycat, pussycat, you're delicious. And if my wishes can all come true, I'll soon be kissing your sweet little pussycat lips. Pussycat, pussycat, I love you, yes. Ara escoltes pràdio d'esperc, sintonitzes pràdio d'esperc, ara Són las dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Les matriculacions de cotxes trenca la tendència a la baixa dels últims mesos i han pujat aquest mes d'agost. A Catalunya ho han fet un 7,6% en comparació amb el mateix període de l'any passat. En total s'han matriculat prop de 7.700 vehicles. Pel que fa a les dades del conjunt d'Espanya, han pujat aquest mes d'agost un 3,4%. Això vol dir que s'han matriculat prop de 49.000 cotxes. Des de l'Associació de Fabricants d'Automòbils, en FAQ, el seu portaveu, David Barrientos ha explicat en declaracions a la xarxa que l'augment és un miratge. Realmente no es un extra de matriculaciones, es un adelanto de operaciones con lo que las consecuencias para el mes de septiembre y el mes de octubre será que haya una demanda todavía más baja de la que esperábamos. L'efecte sobre les vendes a Catalunya s'ha beneficiat en tant el pes del mercat de particulars és superior. Els fabricants pronostiquen un retrocés important de vendes per la resta de l'any. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, assegura que seria un error suprimir les diputacions. En declaracions a la xarxa, Esteve diu que molts municipis no podrien subsistir sense aquesta institució. Suprimir les diputacions, tal com de vegades s'ha formulat, sense posar-li res que les substituís, jo crec que avui seria un error bestial, perquè els ajuntaments... la immensa majoria no podrien subsistir. Salvador Esteve confia que el govern central escoltarà l'opinió dels ajuntaments abans de fer la reforma del món local. El president de la Diputació de Barcelona creu que el camí ha de ser el diàleg i no la imposició. A sis de cada deu ciutadans els costa arribar a finals de mes i bona part s'ha de gastar diners dels seus estalvis. Segons la nova enquesta que difosa aquest matí al Centre d'Investigacions Sociològiques, el mateix nombre de ciutadans, és a dir, el 60%, consideren que la seva situació econòmica, o bé la de la seva família, és pitjor que l'ara fa mig any. La majoria atribueix aquest empitjorament a l'augment continuat dels preus o bé a la disminució dels ingressos familiars després que algun dels seus membres s'hagi quedat sense feina. Són alguns dels resultats d'un sondeig que també mesura, entre d'altres aspectes, la confiança dels consumidors. Aquest mes d'agost, segons el CIS, la confiança dels compradors espanyols ha baixat prop de 20 punts respecte a l'agost de l'any passat. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup de lladres que actuaven presumptament a Vilanova i la Geltrú i a Sitges, al Garraf. Els quatre detinguts tenen entre 19 i 27 anys i viuen a Vilanova. Els acusen de cometre tres atracaments amb violència i intimidació els mesos de juny i juliol en aquesta població i també els atribueixen dos robatoris amb força a cases de Vilanova i la Geltrú. Els quatre arrestats tenien nombrosos antecedents i ja han ingressat a la presó. Uns 160 immigrants subsaharians han intentat saltar aquesta matinada de nou la tanca que separa Marroc de Melilla. Les forces de seguretat han repel·lit els assalts però com a mínim cinc ciutadans africans han aconseguit entrar a territori espanyol. Han estat dues noves accions, després que ahir un altre grup d'uns 60 immigrants ja ho intentés en el mateix punt fronterer. Mentrestant, els governs de Madrid i Rabat treballen per aturar les màfies que trafiquen en persones. Avui els ministres d'Afers Estrangers, espanyol i marroquí, buscaran solucions per frenar l'arribada de subsaharians als illots espanyols. que hi ha enfront de la costa del nord d'Àfrica. Ahir, una setantena d'immigrants van arribar a l'illa Tierra, un petit illot situat a 100 quilòmetres a l'oest de Malilla. Bon dia, us parla Marta Casas. A la Lliga el Barça és liderant solitari amb 9 punts després de guanyar i el València per 1-0 al Camp Nou. L'equip va acabar patint per mantenir l'avantatge en el marcador. Song va debutar com a titular i va disputar els 90 minuts. Dani Alves es va ressentir dels seus problemes. el bíceps femoral i va haver de ser canviat. Avui l'equip es queda sota mínims per la marxa dels internacionals amb les seleccions. A l'Espanyol es continua sense puntu. Els de Pochettino van perdre ahir a Camp del Llevant per 3-2 i són cuers, empatats amb l'Ossassuna sense cap punt. El Real Madrid, per la seva banda, va guanyar per 3-0 al Granada. Cristiano Ronaldo, que va fer dos gols, no els va celebrar. La raó, segons el portuguès, és que està trist per motius professionals que no ha aclarit. En tenis, Rafa Nadal no jugarà a les semifinals de la Copa d'Eivis contra els Estats Units. El mallorquí ha anunciat que estarà dos mesos més de baixa pels problemes que arrossega el genoll. En embola, el Barça presentarà aquest migdia el porter Arpat Estervic. El serbi podria debutar aquesta nit a les 9 en la final de la Supercopa de Catalunya, en què els de Xavi i Pascual s'enfrontaran al frai Quingrenollers. El partit es disputarà a Banyoles. A la vuelta avui es disputa l'etapa reina de 183,5 km entre Gijón i Camponames. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. La senyera es tornarà a penjar a la penya del Moru aquest dissabte. Serà el tercer cop que es col·loca la bandera en poc més de dos mesos. El primer cop va ser el juny i al cap de 15 dies va desaparèixer. Per la festa majora fa un mes es va tornar a situar al mateix punt i dues setmanes més tard Sant Just es va tornar a despertar sense la senyera. Aquest cop els incívics havien anat més enllà i no només l'havien robat, sinó que també havien encerrat el màstil d'on penjava aquesta senyera que feia dos metres per tres. Des de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana Han denunciat els fets, de moment no tenen proves de qui ha pogut fer aquests robatoris, però no s'aturen. Dissetacabés tornarà a col·locar i demà al vespre a les 8 a les 7 hi ha convocada una assemblea al Rentrereus per agrair tots els detalls i per parlar també dels actes referents a la diada de l'11 de setembre. L'Ajuntament obre la convocatòria pública per la selecció temporal d'una plaça de conserge, d'educador o educadora d'escola bressol i P.O. de paleta. En tots tres casos, la dedicació és del 75% de la jornada laboral ordinària. Les bases completes per accedir a aquests llocs de feina les trobareu al web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat, i les sol·licituds es podran presentar a partir de demà, perquè avui surt publicat aquest anunci al BOP. I acabem aquest bolletí amb una punt cultural. Les escoles és el nom més votat per l'edifici de l'antiga escola Montserrat. L'Ajuntament va obrir un procés participatiu per batejar el nou centre formatiu. Les escoles és la proposta de l'arxiu municipal que el va proposar pel caràcter històric de l'edifici. Des de l'any 1923 està destinat a la formació i acollir les escoles de la Taneu, les Nacionals, el grup escolar municipal i l'escola Montserrat. s'han rebut 1.249 vots via electrònica o a través de les butlletes tradicionals. D'aquests, més de la meitat han estat pel nom guanyador. En segon lloc ha quedat Carme Pérez, la campana ha quedat en tercera posició i de regreseu s'hi han situat Marga Miró i Teresa Pàmies. La consulta és vinculant, ara l'Ajuntament ha d'aprovar el canvi de nom definitiu. I això és tot de moment. Més informació a partir de la 1 i 5 als Sengés Notícies, edició migdia. Bona nit. Every day there's a boy in the mirror asking me what are you doing here. Finding all my previous motives growing increasingly unclear. Fins demà! So I lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on the tape I'd find A song for Fins demà! Because I no longer know We're homeless Radio T'has spent 98.1 Fins demà! 12 i 11 d'aquest migdia, 3 de setembre del 2012, continuem a Ràdio d'Esvern, el 9.8.1 de la freqüència modulada. Com hem anunciat fa una estona, si us heu fixat, els bullentins, que normalment sempre connectàvem amb Com Ràdio, doncs avui ha aparegut aquesta nova emissora que es diu la xarxa, perquè Com Ràdio desapareix i dóna pas a una productora radiofònica que evolucionarà cap a una plataforma audiovisual. Perquè ens expliqui una mica tot plegat, tenim el Rafel de Dibot, que és el director de la xarxa. Rafel, bon dia. Hola, bon dia. Explica'ns una mica què és el que ha passat, perquè això no sé si ha sigut com una mica de cop, també, no? Vaja, potser a algú li ha sobtat que les coses hagin passat aquest cap de setmana, però és una cosa que venim treballant de fa temps. Jo, tal com tu dius, des que soc director, ara de la xarxa, en el seu moment de la Com, podríem dir, en tot cas de l'Agència de Comunicació Local, quan vaig arribar ja vaig explicar que el projecte en el qual jo creia que teníem un paper a jugar en el futur era en el projecte de donar suport a la comunicació local. Això, en el fons, està ja també la genesi de la mateixa Com, no? El que passa és que els moments evolucionen, el món canvia tecnològicament, econòmicament, les condicions i, per tant, ara se'ns feia encara, jo crec, més urgent i més adequat el fer aquest trànsit cap a aquesta plataforma de suport a la comunicació local. Plataforma multimèdia, efectivament, perquè ara nosaltres estem parlant avui per aquest canvi que s'ha produït de continguts radiofònics, però això també afecta a tot altre tipus de continguts. Els de televisió, nosaltres ja teníem un model aquí, en els mitjans de la Diputació, que és el model de la xarxa de televisions locals d'èxit, que està actuant ja des de fa molts anys amb aquesta mateixa filosofia, però és que també tenim, lògicament, un repte per davant, que és tractar els continguts amb tots els suports i per donar resposta a aquest mandat, que és, insisteixo, el de donar més servei a la comunicació local. I aquesta desaparició de Com Ràdio, com afectarà a les ràdios locals que, per exemple, nosaltres, Ràdio d'Esvern, connectàvem amb vosaltres els bolletins en moments puntuals? Per exemple, en aquest cas, de cap manera, perquè vosaltres podeu continuar fent això mateix. És a dir, bàsicament, en el món de la comunicació local notarà la desaparició de la freqüència de ComRàdio des d'un punt de vista bàsicament, que és que no tindrà la competència de ComRàdio, no tindrà una altra emissora que competeixi contra la seva. Però, en canvi, el servei el continuarà tinguent igual. I ella podrà administrar, segons el seu desig, la seva voluntat, els seus interessos, si es connecta a uns informatius, a una programació. Una cosa per nosaltres tan o més important que això... si participa de la producció d'aquesta programació directament d'un programa. En aquests moments nosaltres podem dir amb orgull, perquè crec que visualitza molt bé quina és la nostra aposta, que el 40% dels programes que fem a la nostra oferta radiofònica són programes fets per emissores locals. Alguns dels programes fonamentals, per exemple, el magazine de Tarda, ho fem en coproducció de diverses emissores. Doncs tot això permet que l'elecció d'aquestes emissores pugui anar, insisteixo, des de connectar tota la programació, si considera que això li és útil, una part, només els informatius, participar de la seva elaboració, o tants altres fórmules que nosaltres hem posat sobre la taula, també per donar-li suport. Exemples, eh? Interessa, doncs, un grup d'emissores en un determinat territori, cooperar entre elles. Doncs nosaltres cedem en allà per donar-los l'ajut que puguem i que considerem que puguin necessitar. Durant molts anys s'han intentat buscar quin era el lloc de Com Ràdio dins el panorama dels mitjans, en aquest cas radiofònics de Catalunya. Tu creus que definitivament s'ha trobat el lloc amb aquesta aposta per la xarxa? M'agradaria dir-te que sí, sincerament. Seria pretensiós per part meva dir, escolta, no... Però d'altra banda, crec que aquest és el camí. Si no, no haguéssim... iniciat aquesta transformació tan profunda. Insisteixo, i ho he dit en altres ocasions, crec que la pròpia gènesi de Comrediu ja hi és aquesta idea, però les circumstàncies la van portar a gestionar-la de forma diversa. Crec també que en els últims anys ja ha fet un tom en aquesta direcció. Si tu vols, ara hem entrat en una radicalitat d'aquesta mateixa aposta pel municipalisme convençut que és el moment insisteixo perquè ho demanda la situació econòmica de molts mitjans que si no tenen aquest suport decidit difícilment podran fer font als reptes que se'ls ve per davant però és que a més anem a un nou entorn radicalment diferent ara per no obrir l'audiència però concessionalment segurament ja no tindrà cap sentit estem parlant de freqüències quan la gent podrà accedir a la ràdio per internet per tant l'important són els continguts i nosaltres hem de poder ajudar a muscular l'entorn local per apostar pels continguts locals. Vull creure, insisteixo, crec personalment i el convenciment que efectivament això ens dona sentit en el programa de la comunicació del país perquè no hi ha ningú que compleixi cap paper. I nosaltres tenim el mandat de fer-ho, tenim l'experiència i el coneixement per poder-ho fer, tenim els millors aliats possibles per fer-ho, que són les emisores locals. Doncs aprofitem-ho. Marcant paral·lelismes, seria com una mica la xarxa de televisions locals? És a dir, com ha funcionat, com s'estructura, que també donen serveis a moltes televisions locals i s'aprofiten, es retroalimenten? És el mateix que es vol model amb la xarxa? Sí, exactament. Jo crec que d'aquesta manera s'entén molt bé. Qui conegui el model de la xarxa de televisions locals podrà entendre quina és la nova aposta. Evidentment, la ràdio o la televisió són diferents i, per tant, Cada suport exigirà unes especificitats, unes peculiaritats. La ràdio sovint té gran sentit en el port directe, no? I els productes enllaunats no en tenen potser tant. I, per tant, això fa que sigui molt peculiar. Però jo ho he dit públicament, insisteixo una altra vegada, per mi és absurd que no tinguéssim en consideració i no prenguéssim com a exemple un model d'èxit que tenim a casa nostra. L'Extabel és un model d'èxit. Doncs aprofitem les coses que s'han fet bé en aquest àmbit i exportem-los també per aplicar-los en el que es pugui en l'àmbit de la producció de productes radiofònics. El periodista Sergi Mas va marxar per aquests canvis que hi ha hagut ara? No, no específicament per aquests canvis. Al final això va fer un replantejament de la Garella en moltes coses i una de les apostes que es va decidir modificar va ser la de la franja esportiva feta en aquest cas. per una persona que no forma part de la estructura de la casa, i per tant vam anar a una via molt diferent. No és exactament això. De fet, si ara observeu una mica com hem aparegut, tant els programes esportius com els informatius, que creiem que formen part de l'aposta nuclear de la casa, allò que en dieu la columna vertebral està fet amb recursos interns i amb columna sols emissores. En fi, a l'hora de la veritat, després hi ha una sèrie de programes, que insisteixo que els fem, amb col·laboració amb altres emissores, exclusivament emissores locals, i després una petita part que anem a buscar la talent extern, que jo crec que tothom amb ambició s'ha de reservar aquesta possibilitat, en aquest cas el programa o el Ferro Lluís Picó, en fi, o amb el Lluís Gavaldà, el programa musical. O amb Miki Puig a les nits, ara. Ah, exacte. Exactament, exactament. I aquí a vegades barregem dues coses, perquè també per nosaltres és una sensació de dir, escolti, Miqui Puig però és que ho fa des de Granollers, o Lluís Gavaldà ho fa des de Constantí. És a dir, no tot allò que es fa s'ha de fer des de Barcelona, que aquest també és un dels missatges que nosaltres volem posar sobre la taula. primer com a missatge i després com a realitat. Vini, escolta, primer, aquesta és la nostra manera de veure el país i la comunicació i de fer-ho una mica diferent. Però és que no és teòric, això es pot fer i no hi ha cap inconvenient. Al revés, jo crec que portem moltes virtuts de centralitzar la producció d'aquests programes. Doncs tant de bo, Rafel de Ribot, director de... Bé, ara a la xarxa, però abans de la desapareguda. com ràdio, aquest projecte es consolidi i finalment es trobi un lloc en aquesta emissora de xarxa de emissors locals de Diputació de Barcelona dins el mapa radiofònic. Molt bé, doncs escolta, moltíssimes gràcies. Que vagi bé, bon dia. Adéu. Bé, doncs jo penso que el millor titular per entendre una mica tot plegat com ha quedat Com Ràdio, ara actualment li haurem de dir la xarxa quan connectem amb els butlletins, eh? Connectem amb la xarxa per escoltar les notícies d'àmbit general a Catalunya, és entendre el referent de la xarxa de televisions locals, és a dir, la XTBL... que intenta donar servei a moltes televisions locals, com per exemple BTV, on Ferran Monagal fa un programa a BTV, que és el Telemonagal, i també alhora s'emet per altres programes i per altres cadenes més ben dit de televisions locals de Catalunya. Això és una mica el que jo he entès, segons ens ha explicat el Rafael de Ribot, director de la xarxa, el que volen fer i estan fent amb el projecte d'Excom Ràdio i actualment la xarxa. En fi, la comunicació, com veieu, està viva i aquesta, de fet, no és l'única sorpresa o novetat dins de la graella de les ràdios aquesta temporada. just a la fusta. Ui, no, no, just a la fusta a partir del 12 de setembre, a partir del 12 de setembre. Però mireu, perquè veieu que la ràdio està viva, hi ha molts canvis. Jordi Basté i Manel Fuentes han tornat a posar-se avui mateix al davant del Món Arracú i al matí de Catalunya Ràdio. Tots dos lideraran un any més la programació de les principals emissores del país i s'enfrontaran per alçar-se amb el títol del programa més escoltor de Catalunya. La temporada passada va guanyar Jordi Basté. Ells continuen, però en totes les graelles... Ells continuen, perdó, però en totes les graelles hi ha canvis... ja siguin petits retocs o renovacions totals. Per exemple, repassem la graella de RAC1, una graella gairebé idèntica, però amb més esports els diumenges. L'emissora del grup Godó intentarà mantenir els bons resultats dels últims anys amb una graella gairebé calcada en què l'única incorporació és l'espai Superdiumenge, que els diumenges de 4 a 11 de la nit resumirà tota l'actualitat esportiva amb Xavi Puig i Jaume Molló. A la resta no hi ha canvis, però destaquen fitxatges com el de Jaume Barberà i Josep Maria Mainat per al món, o el de Jaume Creixell al versió RAC1 i el de Mari Pau Oguet a la primera pedra. Parlem ara de Catalunya Ràdio perquè els esforços de l'emissora pública se centraran als migdies. Recordem que RAC1 és líder d'audiència ara mateix en front i en detriment de la segona més escoltada del país, que és la pública de Catalunya Ràdio. Dilluns s'estrenen avui, de fet, dos espais, els Optimistes, que és un concurs musical presentat per Àngel Llàcer i Manu Guix, que juntament amb Albert Vico l'any passat Estava a Com Ràdio presentant el Sí o Sí, un concurs musical que sembla ser, encara no l'hem escoltat, però que el format pot ser semblant amb Àngel Llàcer a Catalunya Ràdio. I d'una a dues del migdia, El Mirall, un programa de servei amb la Marta Romagosa. A més, els diumenges a les 4 torna un clàssic a Catalunya Ràdio que és Els viatgers de la Gran Anaconda amb Torn i Arbonet. A partir de demà l'emissora estrenarà la Graella amb una gira per quatre ciutats, a diferència de RAC1, que va presentar tota la seva programació aquest divendres a Vic. Demà estarà el Matèria Catalunya Ràdio i els Optimistes des de Girona. Dijous a Tarragona acollirà el Cafè de la República i el Club de la Mitjanit. I divendres la tribu serà a Sabadell. I dissabte el suplement es farà en directe des de Lleida. La cadena ser, Francino, se'n va a la tarda. Atenció perquè hi ha canvis importants. I Nierga passa al matí. L'emissora líder a l'estat espanyol comença la temporada amb els papers canviats. Pepa Bueno s'incorpora a l'emissora per presentar al matinal hoy por hoy al costat de Gemma Nierga, que en conduirà l'últim tram. I després, com hem comentat abans, de 12 i 20 a 1... farà parella amb Frederic Vincent al capdavant de l'hora L. Per tant, gent manierga que tornarà a fer ràdio en català després de molts anys. En canvi, Carles Francino es farà càrrec de la ventana, que guanya una hora, acabarà a les 8 ara, i integrarà de 7.20 a 7.40 una versió reduïda del balcó. que és el programa que s'emetia des de Ràdio Barcelona. L'esportiu català l'agradaria, quedarà en mans de Jordi Martí i es recuperaran les transmissions del Barça a través de la web i l'ona mitjana. També es renoven els caps de setmana amb Javier del Pino conduint a Vivir, que són dos dies. I uns breus sobre Ràdio Nacional, perquè la nova direcció de l'emissora estatal ha rellevat els presentadors dels dos principals espais. Manolo HH, que presentarà el dia Menos Pensado, relleva Juan Ramon Lucas als matins, i Yolanda Flores conduirà les tardes de Ràdio Nacional en substitució dels Assumptos Propios de Toni Garrido. Que per cert, Ràdio 3 desapareix el programa Carne Cruda, un programa on es criticava obertament moltes coses que passaven ara mateix, i que, segons el seu director, fa uns dies, comentava que això és una caixa de bruixes, literalment. El programa Carne Cruda de Ràdio 3 a través del canvi de govern amb el PP ara al poder. Altres emissores, per exemple, la Cope renova i de l'Olmo deixa protagonistes. Atenció a aquesta notícia. Ramon García conduirà la tarda a la Cope, que prescindeix de Juan Antonio Alcalá per l'esportiu al partit de les 12, i el deixen mans de José Balarranyaga, Manolo Lama i Paco González. Per la seva banda, el veteraníssim Luis de l'Olmo deixa de presentar protagonistes a ABC.Radio però hi tindrà un espai setmanal d'entrevistes. En fi, ja veieu que la ràdio està viva, la ràdio està viva i això vol dir que ens hem d'adaptar als nous temps i que la gent també demana cada vegada un servei millor. En fi, 12 i 25 de la tarda, i ja per acabar amb aquesta notícia sobre com està la graella radiofònica del país, comentar que aquí, a Ràdio d'Esvern, les emissions regulars de la temporada començaran a partir del 12 de setembre, després de la diada, quan comencen ja tots els col·legis i tot plegat. Fins aleshores, què farem durant aquests matins? Bona pregunta. Doncs anirem parlant amb gent del poble, amb gent de Sant Just d'Esvern, que ens expliquin com comencen les seves entitats, com s'incorporen, i també amb els butlletins horaris de 10 fins a les 1 del migdia, amb el Sant Just Notícies, edició a migdia amb la Carme Berdoi. I també un dels protagonistes aquests dies a Ràdio d'Esvern al matí serà la música. Per tant, si voleu escoltar qualsevol tema, ens el podeu fer arribar trucant-nos al 933723661, 933723661, o enviant-nos un mail a radiodesvern.gmail.com, per exemple. We are the ones they left behind. And I wonder when we are ever gonna change. Living under the fear to nothing else we need. Bona nit. Gràcies. Bona nit. Bona nit 12 i 34 del matí, 3 de setembre del 2012. I d'aquí uns moments parlem d'un tema curiós, perquè desenes de balenes pilot, és com s'anomenen aquest tipus de balenes, han aparegut amb arrencades a les costes de l'Atlàntic. Intentarem saber per què. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bala! Com us comentava fa un moment, desenes de balenes pilot apareixen embarrancades a les costes de l'Atlantia. La imatge que ens proporciona el 324.cat és sorprenent, com a mínim curiosa, on desenes de balenes estan embarrancades a la sorra de la platja. Són desenes d'exemplars de les anomenades balenes pilot. caps d'olla, que han aparegut amb arrencades en platges d'amb dues bandes de l'oceà Atlàntic aquest cap de setmana. A les costes de Fife, a Escòcia, se n'han trobat 26 exemplars. A l'altra banda de l'Atlàntic, a les costes de Florida, també han aparegut desenes d'exemplars d'aquest cetaci. A Escòcia, dels 26 exemplars trobats, la meitat han pogut ser rescatades i han tornat al mar, però l'altra meitat no s'han pogut salvar. Els veterinaris estan monitoritzant els exemplars que han tornat al mar per assegurar-se que s'adapten de nou al seu medi natural. En les tasques de rescat han participat veterinaris, bussos, membres de la Guàrdia Costanera i serveis d'emergència. A l'altra banda de l'Atlàntic, on també ha passat aquest fenomen aquest cap de setmana, a Florida, 22 exemplars més han arribat a la platja. En aquest cas es creu que les onades... els han tapat els espiracles i els forats pels quals respiren i pràcticament s'han ofegat totes. Com és habitual, en fenòmens d'aquesta mena, les tasques de rescat han estat seguides per molts curiosos. A més, els científics estan sorpresos per aquests fets, ja que, si bé és habitual que algun exemplar d'aquest animal es desorienti i arribi a les platges, no és tan freqüent que arribin en grup. Per tant, una afer, com a mínim, sorprenent i misteriós. Gràcies. Bé, passem ara a una altra història, cultural en aquest cas, perquè Fenomena abandona el cinema Urgell. El grup Balanyà no ha renovat l'associació amb el popular cicle de cinema que està a la recerca d'una sala de Barcelona que acolli la nova temporada. Les populars sessions dobles del cicle Fenomena, o Fenomena, vaja, que recuperen fites del cinema més populars dels anys 70 i 80 per a un públic que ha entregat, no tornaran al cinema Urgell. És una llàstima perquè jo era un seguidor habitual... d'aquestes sessions on es recuperaven i s'han recuperat, de fet, pel·lícules dels anys 80, que jo, per la meva generació i per la meva edat, hem vist al sofà de casa, i clar, per exemple, veure, no sé, Los Goonies, o Indiana Jones en pantalla gran, o Regreso al Futuro, o ET, per exemple, i moltes altres, era una cosa molt curiosa, no?, a més... L'ambient que es creava al cinema Urgell, 1.300 localitats, tothom aplaudint, xiulant... En fi, era un espectacle. Després de dues temporades amb un considerable èxit de públic, perquè sempre està de ple, els responsables del grup Balanya han decidit no renovar la seva associació amb fenòmenes. Segons informa el compte de Facebook del cicle, la causa és un canvi de les polítiques d'explotació del cinema Urgell del grup Balanya, que també ha declinat acollir la nova temporada en una altra dels seus locals. Els responsables de fenòmena ja treballen per aconseguir un cinema per la tercera temporada del segle, que inclourà un dels dobles programes més sol·licitats pels fans a través de Twitter i Facebook. És aquella pel·lícula de David Bowie, em sembla, i també els caça-fantasmes amb el Bill Murray i tota la trou. En fi, doncs veurem a veure què passa amb el fenòmena on, més o menys, cada trimestre, algun divendres i dissabte, fan aquestes sessions dobles de pel·lícules que, en principi, hem vist a la tele i que tornen a reposar el cinema en pantalla gran. Fins demà! Fins demà! So I told her we'd still be friends Then we made our true lover Wonder why she's doing now Summer dreams ripped at the sea Bona nit. Fins demà! Fins demà! I said, Fins demà! Continues escoltant Ràdio d'Esvern al 98.1 de l'AFM i també a través de radiodesvern.com Gloria Gaynor I will survive Tema mític on els hi hagi I ens acompanya a aquesta hora Primer dia de feina de molta gent Molts ànims a tots Fins demà! Bye. I'm saving all my loving for someone Bona nit! Fins demà! Fins demà! We will leave someday. Together. Put your hand in my hand. Together. We will make our plans. Together. We will fly so high. Together. Tell all our friends goodbye. Together. We will stop life new. Together. This is what we'll do. Fins demà! I know you love me. Bona nit! Bona nit! Un clàssic en el diagí de Pet Shop Boys, Go West. Fins demà! Fins demà! Doncs aquí ens acomiadem en aquesta primera jornada de pretemporada a Ràdio d'Esvern. Us deixem ara amb el butlletí de la xarxa, antigament coneguda com Ràdio. I després l'informatiu migdia amb la Carme Berdoi per saber tot el que passa a Sant Just d'Esvern. Tornem demà a partir de les 10 del matí i recordeu que la programació habitual de la ràdio i de la nova temporada de Sant Just comença a partir del 12 de setembre. Us deixem amb aquest tema que a mi personalment m'agrada molt. Have you ever seen the rain? The Creedence Clearwater Revival... Bona nit. Fins demà! És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La pujada de l'IVA obligarà l'Ajuntament de Lleida a reduir partides del pressupost municipal entre ara i finals d'any. L'augment de l'impost es traduirà en una despesa extra de 600.000 euros. Pel que queda d'aquest any, Lleida Marta Sarret, bon dia. Bon dia. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha criticat que l'augment de l'IVA és una despesa de l'Ajuntament que no repercuteix en benefici pels ciutadans. Per fer front a la part proporcional d'aquest 2012, 600.000 euros, el consistori haurà de fer una modificació pressupostària i treure'ls d'altres partides. Ingressos que s'han portat especialment bé, és a dir... El tema de l'impacte de l'activitat de construcció i de l'activitat immobiliària, l'impacte negatiu a Lleida ha sigut inferior que a molts altres llocs, el fet dels projectes que s'estan presentant, especialment d'espais comercials. Ross ha afegit que també caldrà reforçar la partida destinada a ajudes socials, ja que s'incrementaran les famílies sol·licitants com a conseqüència de les últimes mesures del govern. L'atur entre els joves de 16 a 19 anys frega el 73%. Un informe elaborat pel sindicat Comissions Obreres de Catalunya assegura que en els últims anys s'ha multiplicat per 5 el nombre de nois i noies que busquen la primera feina i no la troben. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. La responsable d'Acció Jove de Comissions Obreres, Aina Vidal, ha detallat que s'està produint una davallada contínua de l'ocupació entre els joves menors de 25 anys en uns barems, tant a Espanya com a Catalunya, que se situen a la meitat del que succeeix a Europa. Els darrers sis anys, la població activa entre els menors de 25 anys ha perdut 97.700 joves. es consoliden, sinó que més a més s'incrementen de caràpiga pel que fa els joves i la població general, tant en termes de salari com en termes d'atur, en termes d'ocupació, en termes de precarietat, en tots i cada un dels capítols. Des de Comissions Obreres es subratlla que el 80% dels joves no emancipats han quedat exclosos a l'accés de l'ajuda dels 400 euros amb la precarietat que això els representa. La família d'un ciutadà alemany que viu a l'Amella de Mar, al Baix d'Hebran, ha denunciat la seva desaparició. L'home té 56 anys, és propietari d'un restaurant d'aquesta població i va desaparèixer ara fa una setmana, segons consta en la denúncia. La família avisa, a més, que el cas és urgent perquè l'home necessita de medicació. La policia, a més, una alerta de recerca internacional. El 4% dels usuaris d'internet són addictes a la xarxa i necessiten ajuda d'especialistes per reconduir la seva actitud. Ho diu un estudi de l'Hospital de Bellvitge. La tornada a la rutina, justament, és un dels moments de més perill per a aquestes persones. L'Hospitalet de Llobregat, Mari Carme Gallego, bon dia. Bon dia. Una persona d'entre 35 i 40 anys amb baixa tolerància a l'avorriment i baixa autoestima. Aquest és el perfil de l'addicta a la xarxa. La responsable de la unitat de joc patològic de l'Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez, explica els principals símptomes. A la nit disminueix les hores de son per estar connectat, que l'activitat més important de lliure que fa és aquesta, estar connectat a la xarxa. Fins i tot desatent altres obligacions, com compartir les hores dels àpats amb la família o deixar de tenir converses