Debat Badalona, rescat tou i Sant Just en antena

és un grup que està actuant amb lleialtat i amb responsabilitat. Ah, Saez, un moment, un moment. No, no, no, es capitalitza molta estona de la pregunta fent mítings personals. Per tant, Albert Saez. No, jo dues coses concretes. Perquè crec que el problema de molta gent amb el senyor García Albiol és que només es llegeix el titular. I crec que fa un discurs que s'ha de llegir sencer, no? I en aquesta línia, jo crec que hi ha molta gent que connecta amb una part substancial del plantejament que fa respecte a l'accés als serveis, però potser hi ha un punt que m'agradaria saber per què posar l'accent en el temps i no en la legalitat. És a dir, jo crec que hi ha molta gent que entén que una persona que està en un país o en una ciutat i no compleix amb determinats deures, des de normalitzar la seva situació administrativa, pagar impostos, etcètera, no tingui accés als drets. Jo crec que això s'entén més que no si fa molt de temps o poc de temps que el gust. I segona pregunta, referida als llibres, i me la vaig fer també públicament, ho dic perquè no ho entengui ideològicament, quan l'alcalde de Badalona, Aida Santa Coloma, va fer el mateix. Els ajuntaments, us queixeu, i crec que amb raó, que assumiu un munt de competències que no us corresponen, això que teniu, a més, quantificat de les competències impròpies, i que, a més, crec que la resta del sistema polític és molt injust, perquè sou la gent que us trobeu amb el problema. És a dir, que altres problemes es poden anar endavant o endarrere, però... Ficar-se ara a pagar llibres no és una competència impròpia. Tres minuts i mig queden, eh? I en David, un veí de Badalona, diu que no posi color polític a l'organització de la socialització de llibres. És una organització, diu, d'estalvi de totes les direccions i de totes les ampes de Badalona. Sí, estem d'acord. Per això dic que em sorprèn l'actitud d'algunes direccions o d'algunes escoles, perquè estic absolutament d'acord. I lligant-ho amb el tema dels llibres. És una qüestió de política social. És una qüestió que, escolti, quan a la meva ciutat hi ha 23.000 aturats, la majoria són persones joves amb crius, i els hi tenim que donar un cop de mà per anar cap a la reutilització de llibres. Per tant, absolutament d'acord, no podem arribar a la quantitat que ens agradaria, però jo crec que donarem un cop de mà important. Amb el tema de la priorització dels serveis socials, al final has de buscar uns verems. També dic una cosa. Se n'està parlant molt d'aquesta mesura, però ningú ha vist el reglament de priorització de serveis socials perquè encara no l'hem presentat. Aviam, permeti'm, hi ha entre cometes, hi haurà més sorpreses. I jo sí que li dic, i al fil del que m'apunta, que un dels criteris també per poder accedir als ajuts bàsics econòmics, la limitació... els altres estarà limitat a persones que estiguin en situació regular en el nostre país. Per tant, també anem amb aquesta línia, però amb el tema del reglament... I quina altra sorpresa? No, no, no, he posat cometes, però sí que hi ha una sèrie de mesures que jo crec que el que ajuden és a posar ordre dins d'altres. Però entenc que això li atorgui a vostè un caràcter, si m'ho permet, eh?, insolidari en relació a... A les ajudes que es pot donar a determinada persona, que de vegades acaba caient en xarxes, per exemple, també d'empresaris molt de la terra, que per la via d'una certa extorsió laboral els acaben utilitzant i situant en terreny irregular. I amb aquesta línia, com que hi ha persones que actuen així i nosaltres estem donant resposta, la setmana passada vam posar una sanció de 2.100.000 euros amb uns empresaris que tenien explotats a 87 xinesos a Badalona en condicions d'esclavitud, per aquest motiu. Però també li dic, amb el tema d'insolidari o no solidari, escolti, nosaltres volem posar ordre dins del desordre. És normal com s'ha produït a Badalona que es paguin entrades a pisos a Pineda, per anar a viure a Pineda? pagar a l'Ajuntament entrada de pisos de lloguer, de lloguer, evidentment, per anar a viure a Pineda. És normal que es donin ajuts econòmics de 700 euros i no es demani justificació ni rebut de com et gastes aquests diners? Oi que no? Doncs és el que volem fer. Molt bé. Xavier García Albiol, alcalde de Badalona. Gràcies per haver vingut. Fins la pròxima. A vosaltres. I als tertulians. Tertuliana, gràcies també. Fins la pròxima tertulia. Adéu-siau, bon dia. Adéu-siau. Quan deixa de parlar i vés-me, es transforma en deixa de besar-me i parlem. Català Reynon Advocats. En cas de divorci, si tens un problema, truca'ns al 93 201 57 27 i trobarem la millor solució. I també en cas de reclamacions, desnonaments, acomiadaments. 93 201 57 27. Català Reynon Advocats. Si tens un problema, estem al teu costat. L'altre coopis a mort li pot passar a qualsevol. Sí, però m'ha passat a mi. A la Clínica Masculina Europea li oferim les solucions més avients per ajudar-li a restaurar la seva qualitat de vida sexual amb els últims avenços en diagnòstic i tractaments. Clínica Masculina Europea. Estem a Barcelona, Girona i Tarragona. Informis al 90221 7575. El cotxe han fet de tot per protegir els nens del sol. Cortinetes, tovalloles, ventoses, fins i tot paper de diari. Per protegir A SolarCheck. Fins a solarcheck.com o 902-561-160. Que et diguin què passa al món està molt bé, però qui t'informa del que passa aquí? Des de qualsevol lloc del món. Comradio.com Comradio. Comradio. Notícias. Bon dia, són les 10, us parlem, Mònica Hernández i Maite Polo. La borsa puja per quart dia consecutiu després de viure una setmana negra. L'Ibex 35 guanya en aquests moments prop d'un 2% i supera una altra vegada els 6.500 punts. Reacció, per tant, positiva dels mercats després de conèixer el pla de la Unió Europea i d'Alemanya de salvar els bancs espanyols amb problemes amb un rescat tou. La prima de risc també continua en el bon camí. I ha baixat aquest matí per sota dels 500 punts el diferencial amb el bo alemany, ha baixat en l'obertura i se situa aquesta hora en els 484 punts. Precisament el tresor públic espanyol farà una nova subhasta de deute públic aquest matí. Espera aconseguir entre 1.000 i 2.000 milions d'euros. I fa uns minuts s'acaba de saber que el president del govern, Mariano Rajoy, ha estat convidat a participar en la cimera del G20, que es farà a la ciutat de Los Cabos, a Mèxic, d'aquí a 10 dies. En aquesta reunió s'analitzarà la crisi que afecta l'eurozona. Ho acaba de confirmar un diari japonès, un portaveu del Ministeri d'Economia de Mèxic, i ha avançat que la cimera del G20 defensarà l'estabilització dels mercats per fer front a la situació d'Espanya. L'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, manté la seva intenció d'amargar la vida, ha dit literalment, a aquelles persones que creïn problemes a la ciutat. Ho ha dit en referència al col·lectiu de romanesos en declaracions a Com Ràdio. Com a alcalde faré i estic fent tot el possible, d'acord amb la legalitat, repeteixo, d'acord amb la legalitat, per amargar la vida i que acabin marxant aquelles persones que la nostra ciutat han vingut a crear problemes d'incivisme, de convivència i de delinqüència. I jo vull que aquestes persones que no es comporten ni tenen intenció de comportar-se i que han vingut de fora, com que estan creant problemes, d'acord amb la legalitat, fer tot el possible perquè acabin marxant de la ciutat. Pel que fa als bons per als llibres, els anomenats bo llibres, el viol avançat que continuen treballant per aconseguir els diners que permetin tirar endavant aquesta promesa electoral. L'alcalde de Badalona ha criticat les escoles públiques de la ciutat perquè rebutgen la proposta, diu, i demanen que el govern municipal faci una aportació econòmica al centre. Els experts avisen que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle al món han tornat a créixer el 2011 després de tres anys de descensos. Ho ha avançat a Comràdio Artur de les Heres, autor de l'estudi sobre emissions de diòxid de carboni de la Fundació Empresa i Clima. Bàsicament, les previsions entenem que seran molt perigudes des del 2010. Inclús, possiblement, pot haver-hi algun repunt donat que va hi haure en el govern anterior una normativa en la qual van favorir el carbó... i hem d'esperar les dades que sortiran en breu, però possiblement pot haver-hi un cert repunt. De les Heres ha avisat que la crisi econòmica va provocar el descens d'emissions dels últims anys i que el sector industrial ja no pot rebaixar-les més. A més, durant els últims anys no s'ha pogut invertir en millores en eficiència energètica. Segons les últimes dades, del 2010, les emissions a Espanya van baixar més d'un 11%. A informació del trànsit, sapiguem si hi ha cap problema per circular. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Ha millorat molt ara, Jessi, la circulació arreu de la xarxa viària, especialment al voltant de Barcelona. Encara, però, hem de parlar d'aturades entrant per la Pota Nord, per la B20, entre el túnel de Santa Coloma i el Nus de la Trinitat. Això és perquè la ronda de dalt encara no ha fet net, tot i que ha estirat molt. Ens queda el tram entre el Nus i Horta, amb l'antitud i aturades cada cop més intermitents, sentit llobrecat. La ronda litoral, també en aquest sentit, encara enforça l'antitud entre Prim i la Barceloneta. És tot des del RAC. Bon dia. I la previsió del temps amb en Jordi Miralles. Bon dia. Hola, bon dia. Cal l'intensa el que tindrem avui arreu de Catalunya. Temperatures de fins a 28 graus a la costa de fins a 34 a les comarques de l'interior amb una humitat molt alta a causa de la humitat que tindrem especialment a la costa. Tindrem sol, alguna buirina o alguns núvols baixos cap a la costa i la tarda s'ennublarà més a les comarques de Lleida i a la tarda al Pirineu i hi haurà ruixats de caràcter dispers. De cara demà esperem sol alguns núvols al Terç Nord i la Meitatés de Catalunya poc importants i temperatures més baixes que les d'avui, entre 3 i 5 graus aproximadament. Les temperatures encara en baixaran més de cara al cap de setmana. Demà a la tarda pot haver-hi algun rosset al Pirineu que es repetiria de cara a diumenge. Bon dia us parla Jordi Cervantes. L'entrenador Manolo Preciado ha mort d'un infart de cor als 54 anys, segons ha confirmat el seu representant. L'extècnic, entre d'altres de l'esporting de Gijón i del Racing de Santander, havia firmat pel Villarreal i havia de ser presentat demà mateix. Com a jugador va defensar les samarretes del conjunt Cantabra. del Linares, el Mallorca, l'Alaves, Lorenze i el Gimnàstica de Torre la Vega. Encara en futbol, Àlex García ha presentat la seva dimissió com a coordinador del futbol base de l'Espanyol, alegant motius personals i professionals. Durant els pròxims dies, el conjunt blanc i blau anunciarà el seu substitut. Pel que fa al mercat de fitxatge, segons ha pogut saber com ràdio, el representant del jugador valencianista Joan Bernat Li ha transmès al club l'interès de l'Espanyol en la seva sessió. Amb tot el nou tècnic del València, Mauricio Pellegrino, vol esperar a veure-lo en pretemporada abans de donar el visti blau a la seva marxa. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. I comencem un nou Just a la Fusta d'avui dijous 7 de juny. Un programa en què començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb el Sergi farem un cop d'ull a la premsa del dia per saber quins són els temes que més. Es tractaran al llarg d'avui dijous i també en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui, doncs, que sembla que l'Eixafogó hi ha preta des de primera hora del matí. I encara en aquesta primera hora parlarem de cuina. Farem una recepta, com cada dia, amb la Carme Amador. I avui a les 11 i 10 ens revistarem a Pep Moreno, físic i veïs en Justenc, arran de la conferència que invertirà demà al vespre, organitzada per Justícia i Pau, sobre l'energia eòlica. I com cada dijous, a partir de dos quarts de dotze, tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, també amb la Montse Lenea i la Lina. I encara més coses, les notícies curioses amb el Jaume Socarrat i el teatre amb la Maica Dueñas. Tot això a partir d'ara mateix. I com sempre també us acompanyarem a través de diferents cançons per passar el matí una mica millor. Avui començarem amb la Nora Jones. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10. Parlem a aquesta hora de les notícies de Sant Just. Per això solidem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Avui comencem parlant com els últims dies d'educació. Doncs sí, sí, sembla que és la tònica general. Sí, sí, va canviant el tema però l'educació està d'actualitat. Doncs bé, l'Institut de Sant Jus ha sol·licitat al Departament d'Ensenyament la modificació de l'horari de tercer i quart d'ESO. Amb aquesta modificació els alumnes de segon cicle d'ESO passarien a fer jornada continuada mentre que el primer cicle seguirien les classes de dilluns i dimarts a la tarda. L'Institut va passar una enquesta a les famílies de tercer i quart d'ESO que amb un 57,6% dels vots s'inclinaren per la jornada continuada als quatre cursos de l'ESO. Malgrat aquests resultats, el Consell Escolar considera oportú mantenir les dues tardes a primer i segon, ja que no és aconsellable impartir sis hores de classes seguides a aquesta edat. Abans del 23 de juny es sabrà la resposta del Departament d'Ensenyament a aquesta sol·licitud que fa l'Institut de Sant Just. Molt bé, doncs novetats pel centre de secundària del municipi. Més coses referents a un altre àmbit educatiu en aquest cas. Doncs sí, perquè avui a les 12 es fa el sorteig públic del número de desempat per l'Escola Brassol Municipal Marrex. La Ràdio d'Esvern retransmetrà en directe aquest sorteig. Ahir es van fer públiques les llistes per a les definitives de les sol·licituds incorporant les reclamacions. i ja es pot consultar al web municipal. La demanda per l'escola Bressol Municipal Marrex ha sobrepassat de llarg l'oferta del centre i pels infants nascuts l'any 2010 s'oferien 8 places i hi ha hagut 22 sol·licituds. Pels nens i nenes nascuts l'any 2011 l'oferta va ser de 31 places i era de 31 places i s'han rebut 55 sol·licituds i finalment pels nens nascuts el 2012 s'han presentat 21 sol·licituds mentre que l'oferta era de 16 places. Per tant, sobrepassa força la demanda, l'oferta, i avui es farà aquest sorteig a les 12 per saber qui té la sort de poder anar a l'Escola Brassol Marrex. Doncs ja, ho sentirem, com dèiem, a les 12 també retransmentrem a través de la ràdio. I acabem amb un últim apunt. Doncs ahir vam parlar amb el mossèn, que va explicar que la parròquia del Sant Just i Pastó no ha pagat l'IBI, tal com marca la llei, Tot i que és una de les poques parròquies de les dioses i del Baix Llobregat que no ha pagat aquest tribut, ja que moltes altres no sabien que estaven exemptes d'aquest tribut. Mossèn Joaquim Rius, l'actor de la parròquia, va reivindicar l'exempció de l'IBI ja que està marcada per llei de la mateixa manera que les entitats sense ànim de lucre tampoc paguen aquest impost. A Sant Just s'està pagant l'IBI però pels locals de l'antiga escola Núria on situen a terme accions socials. En aquest edifici s'ofereix el servei de Càritas amb un banc d'aliments i un servei d'atenció a la gent grat. Mossèn Joaquim Rius assegura que s'estan pagant 3.000 euros anuals per uns locals que haurien d'estar-ne exempts. I mossèn Joaquim Rius també va aprofitar per dir que la parròquia és deficitària i per demanar als feligresos que facin més aportacions, ja que augmenten els costos i baixen els ingressos per l'església. Doncs aquestes són les coses que va explicar ahir mossèn Joaquim Rius. Gràcies, Sergi, i tornem tot seguit. Fins ara. Un quart d'onze del matí, d'aquí pocs moments repassem les portades dels diaris per explicar, doncs, quina és l'agenda del dia d'avui, l'agenda d'actualitat. Escoltem ara una mica més de música, ara amb Bela Fitzgerald. Just a la fusta. Be wise, be smart, behave my heart. Don't upset your car when she's so close. Be soft, be sweet, but be discreet. Don't go off Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern. darrere el mercat. Passen 4 minuts d'un quart d'onze del matí. Un moment per repassar l'actualitat del dia, per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. De nou. I comencem, com sempre, repassant el que ens explica la portada del punt avui. Doncs el punt avui que obre amb el cas Bànquia i diu la Fiscalia es tira del fil de Bànquia. Dirigències per 5 possibles delictes, entre els quals estafa i falsedat documental. Per tant, es comencen a destapar... doncs algunes coses del cas Bankia, que ja ha estat rescatat per l'Estat. Un rescat suau per Espanya, diu, en Economia fa aquest breu apunt. Sí. Altres temes que també destaca el punt, diu, Càritas ja no dona l'abast, la demanda dels necessitats creix i obliga l'entitat a vendre patrimoni. Per tant, doncs, que Càritas ha hagut de vendre alguns immobles, per poder fer front a l'augment de les necessitats que té molta gent a causa de la crisi. Altres temes també en economia. Diu gas a fons en el sector català de les motos. A Girona, Aliança d'Oceigas Gas, dues empreses de fabricació de motos, i a Reus una fàbrica nova. Per tant, una bona notícia. Si més no, el sector de les motos, que sembla que està reacint a Catalunya. també en planes de societat, Catalunya paga més que ara la universitat. L'alumnat cobreix el 21% del preu de la matrícula. És el que ens diu el punt, que els universitaris catalans paguen la universitat a un preu més elevat. No em sorprèn massa, tampoc, no? No, passa amb altres coses, no, també? Exacte. Les beques en educació, sobretot, no sé si es coneix gaire, però les beques que es reben No sé totes les comunitats, però en moltes altres comunitats que no és Catalunya, és molt més fàcil accedir a una beca que no pas... Que no Catalunya. Catalunya accedia a una beca... O sigui, per l'hora de matrícula i coses així, has d'acreditar uns ingressos molt... Molt, molt mínims. Sí. Almenys en el moment en què jo estudiava eren molt mínims. Sí. I que no... Era poc habitual qui podia tenir-les i, en canvi, gent que coneixia la resta de l'Estat, diguem que era una mica... més accessible. No dic que estigui malament, sinó que potser s'haurien d'equilibrar les diferències. Sí, sí, doncs aquí ens destaca això, que Catalunya es paga més. Suposo que deu estar vinculat amb això que comentaves. Clam pel corredor mediterrani. Diu Artur Mas, amb els presidents de les Illes Balears i el País Valencià. Es van reunir, doncs, per mirar d'impulsar aquest corredor mediterrani que per aquestes tres... per aquestes tres zones, doncs, seria molt beneficiós. I, finalment, també, doncs, ens parla de l'Eurocopa, diu que ja estan... que avui ens presenta el calendari dels principals edicins del torneig que comença demà, i, en cultura, una visió d'Herman Bonin, nou acadèmic de la Sant Jordi. Molt bé. Doncs, passem ara al Dere El País, que ens diu anticorrupció investigar bànquia per suposada estafa i falsedat. La Fiscalia centra la seva atenció en la fusió i sortida de la borsa de l'entitat i sospita de l'estat real dels comptes presentats per les caixes. Per tant, una mica en línia del que ja es comentava, que també presentava el punt avui. També se'ns diu que Berlín planteja un rescat suau d'Espanya a través del FROP. Alemanya accepta ajudar la banca des del fons estatal. Més coses. La imatge fa referència, diu, la protesta minera s'estén i... Fa referència a una imatge d'una protesta de diferents miners, també davant de la policia que vol intentar evitar diferents situacions. També ens diu que Aguirre baixarà un 3,3% el sou dels funcionaris i un apunt més al país fa referència a l'Eurocopa i un nou suplement que traurà que comença a partir d'avui, em sembla, a través d'aquest diari, i que anirà sortint cada dia a partir de demà fins a final, diria que s'acaba el dia 1 de juliol, no? No ho sé, no ho sé exactament. Aquell cap de setmana, segons, divendres o dissabte, exacte. Per tant, doncs, tres setmanes de suplement. Això és el que ens diu el País. Doncs el periòdico que ens diu Brussel·les dissenya el rescat tou per Espanya, l'ajuda del fons europeu es destinaria només a escenejar la banca i a través de l'Estat. Per tant, una mica Rajoy s'ha sortit amb la seva, ja que preferia un rescat només de la banca que... De tot el país. De tot el país, lògicament. I el Banc Central Europeu reclama un càlcul realista de les necessitats del sistema financer espanyol. Diu que no hi haurà intervenció en condicions draconianes. Mhm. Doncs no sé exactament a què es refereix amb això, que les condicions no seran tan dures, potser. Suposo que és exacte, que no seran a l'extrem de les de Grècia o Portugal, o això de moment, és el que sembla. Doncs altres temes del periòdic, el PSOE i el PSC acorden un subgrup socialista català al Congrés. la Universitat Espanyola és la sisena més cara d'Europa i dona poques beques, una mica el que comentàvem abans, el que passa és que ens deien que els catalans eren els que més pagaven, aquí ens compara l'espanyola amb la resta d'Europa, i finalment la fotografia més destacada, que m'ha sorprès, és els jugadors de la selecció italiana entrant al camp de concentració d'Auschwitz, i diu, l'Eurocopa plora l'horror d'Auschwitz, i es veu que els jugadors de la selecció italiana i holandesa Vam visitar l'antic camp de concentració i vam tenir l'oportunitat de parlar amb algun supervivent d'aquests camps de concentració. Curiós. Curiós que ho destaquin tant. Sí, sí, sí. En el fons han fet el que fan molts turistes que van allà, no? Exacte. Passem al 324, que ens diu que a Alemanya enllesteix un rescat limitat al sector bancari espanyol per més de 80.000 milions. També que el tresor espanyol passa avui l'examen dels mercats amb una nova emissió de deute... I encara més a punts econòmics, la Fiscalia obre diligències per possibles delictes en la creació de bànquia. I finalment també un apunt internacional, l'assat nega a ser responsable de la massacre a Kuwait quan anant ha de passar comptes davant de l'ONU. Aquests són doncs alguns dels apunts més d'última hora d'aquest matí. També més qüestions. Els actors es reuneixen avui en verd amb les retallades i l'increment de taxes sobre la taula. Aquesta reunió doncs amb el ministre d'Educació i també que científics adverteixen que en poc més d'una dècada la Terra podria patir un col·lapse. És una d'aquestes notícies que va apareixent de manera més o menys constant i que suposo que algun dia, no sé si algun dia li arribarem a fer cas, però diu que en aquest cas són una vintena de científics americans i europeus que adverteixen que això es podia patir un col·lapse irreversible Entre les causes principals destaquen el brutal creixement de la població, la destrucció dels ecosistemes naturals i el canvi climàtic. És un article que està publicat a la revista Network i aquest grup d'experts diu que si no es prenen mesures ens espera un panorama desolador que inclou falta d'aliments, d'aigua potable, sequeres extremes, extinció d'espècies i migracions massives de gent en busca de la supervivència. Mhm. Diu que la Terra ha patit 5 grans avisaris d'extincions massives associats a canvis climàtics que han canviat les característiques de tot el planeta. I l'últim, no sé si tens idea de quan va ser... El dels dinosaures. Fa 14.000 anys. Des de llavors s'haurà mantingut més o menys estable, però en principi aquests càlculs fan pensar que d'aquí a poc més d'una dècada haurem destruït la meitat dels habitats naturals mundials i el que proposen per evitar-ho és frenar el creixement de la població... Difícil de fer anar així de cop i volta. A la Xina ho tenen clar, no?, com fer-ho. Sí. Reduir l'ús de l'energia per càpita en els països del primer món, també difícil de fer que tots plegats siguin conscients d'això, tenint en compte que hi ha un jaquetes per evitar els aires condicionats de la majoria de llocs, a partir d'ara i fins al setembre, i intentar protegir les zones verges de la Terra. Doncs això és el que ens diuen aquests científics. Em sap que les tortugues van sobreviure a la fila dels dinosaures. Els podríem preguntar com s'ho van fer. Com ho van fer, no? Doncs bé, seguim amb el diari Ara, que ens diu Rescat Tou, fent referència al rescat de la banca espanyola, i ens mostra un segell bastant famós, que va dissenyar Miró, que deia en francès «Ede l'Espanya». I surt com un home amb un braç molt forçut. I, en aquest sentit, aprofita aquest sagell de Miró per una mica il·lustrar aquesta ajuda que està rebent Espanya per part d'Europa. I ens diu «Berlin accepta injectar diners als bancs a través de l'Estat, Els experts consideren que el rescat tou és una solució temporal, diuen. El Banc Central Europeu, Mario Draghi, demana realisme per sanejar els bancs. I Bankia, diu anticorrupció, investiga per l'estafa la creació del grup. Per tant, aquest és el tema més destacat del diari Ara, que en portada no destaca res més. Res més? No. Doncs en la seva versió digital també ens obre amb economia. Diu que la borsa puja a l'espera de la subhasta de bons del tresor. El Tesor Públic espera captar un màxim de 2.000 milions d'euros en diferents emissions. L'IBEX 35 puja un 1% i la prima de risc es manté per sota dels 500 punts. També se'ns diu que els experts opinen, en general, una solució que no és la definitiva. Quatre experts consultats per l'Ara, que constaten la diferència del rescat d'Espanya amb el de Grècia, Irlanda o Portugal. També se'ns avisa que avui serà el dia més calorós de la setmana, fins a 35 graus a l'interior, això sí, que els diputats del PSC es constituiran en subgrup català del PSOE, el Congrés. Segons el periòdico, el protocol que negocien preserva la disciplina d'acció, veu i vot amb la possibilitat que el PSC mantingui una posició diferent en qüestions sensibles per Catalunya. Veurem, doncs, finalment, com acaba aquesta idea, si més no, aquest projecte. I un portaveu dels neonazis grecs agradeix dues diputades d'Esquerra en un debat a la televisió. Diu que la campanya per les eleccions del 17 de juny enfila la recta final. Les enquestes parlen d'un empat entre Sirisa, que és la coalició anti-austeritat, i els conservadors de Nova Democràcia. Doncs en aquest debat, un portaveu dels neonazis d'Alta Daurada va agradir dues diputades en aquest debat televisiu. Una demostració de la tensió que deu haver en aquestes eleccions grecs, no? Sí, i de... i de la manera de fer d'aquest partit, m'imagino, anem nazi. També se'ns diu a l'Ara que salveu els nostres bancs o trenqueu l'euro, diu Espanya a la Unió Europea. És el titular d'avui del The Guardian, d'aquest diari, diu que les principals capçaleres, a més, es fan ressò d'aquest rescat tou dels bancs. I, finalment, també se'ns fa una punt d'última... Destaco per això la portada de Razón, que també està dins de l'Ara, perquè repliquen els Sos Espanya de Liberació, que comentàvem ahir que hi havia aquest Sos Espanya i un Ebre, doncs fan com una rèplica d'aquesta portada. Fins i tot en la mateixa portada, en petitet, hi ha la imatge de la portada d'ahir de Liberació, i ells, en lloc de posar Sos Espanya, posen Sí, Espanya. Llavors, és la resposta d'aquest diari espanyol, al costat d'una moneda d'euro, i diu això, en un titular secundari, el diari diu que els sindicats van cobrar més de 400.000 euros en plena crisi de bànquia. Sí, cadascú els mira... No, no, és curiós perquè realment... Sí, sí, ja has posat la pel·lícula des de... Sí, sí, des de l'angle que prefereix. I també en esports, aquesta notícia que s'ha sabut aquest matí, ha mort l'entrenador Manolo Preciado d'un infart, tenia 54 anys i havia estat entrenador de l'esporting de Gijón, d'on va ser cessat aquest any pels mals resultats i aquesta temporada, de fet, em sembla que demà, divendres, s'havia de presentar com a futur entrenador del Villarreal. Déu-n'hi-do, eh? Sí. Sí, sí, una notícia sorprenent, perquè era un entrenador que estava en el seu millor moment. Bastant en primera línia, no? Vull dir, molt en actiu. I bon amic de Guardiola, també. Sí. I un amic de Mourinho. Doncs s'ha agafat a tothom una mica per sorpresa, també, aquesta informació. Passem cap a la Vanguardia. La Vanguardia diu Sida Merkel a un rescat a mida de la banca espanyola. El fons d'estabilitat aportarà capital al FROP, que l'injectarà als bancs, i Guindos vol conèixer les auditories... del sector abans de fixar una xifra. També ens obre amb el tema que destaca en la majoria de diaris. Brussel·les acordarà avui finançament per l'ES Mediterrani. La Unió Europea destinarà un total de 31.000 milions d'euros a les xarxes de transport transeuropees. També ens mostra aquesta fotografia dels presidents balears del País València, de Múrcia i de Catalunya. Tots ells del PP, tret al català, ens diu l'avantguàrdia. que van reclamar ahir durant el Saló Internacional de la Logística que el govern de l'Estat inverteixi en el corredor mediterrani. Altres temes de l'avantguàrdia. El genoma més precoç, la seqüenciació de l'ADN complet de dos fetus, permet avançar cap a un diagnòstic prenatal sense cap mena de risc. És un tema mèdic. Sí. M'imagino per diagnosticar malalties abans de... Exacte. De néixer als nens. Sí. Compradors a la recerca de terrenys prop de l'Eurovegas, la possibilitat que Adelson tria al Baix Llobregat d'esferma l'interès per adquirir-hi solars agrícoles. Veieu que ara tothom va... Per vèncer-los després. No ho sé, no? Sí, m'imagino... Que curiós. Sí, pels quals s'ha arribat a oferir, es veu que s'ha arribat a oferir el doble del valor actual per alguns d'aquests terrenys. No sé, m'imagino que s'hi construiran hotels i de tot, no?, en aquesta zona i que es revaloritza bastant el preu del sol. Ara, si al final no s'hi construeix, no sé què faran d'aquests terrenys si no els volen fer servir. Planta carxofa, suposo, que és el que fan ara. Exacte. I finalment, diu, Venus es passeja per davant del sol. Va ser un tema d'ahir a primera hora del matí, però que els diaris... Sempre surten un dia més tard. Clar, queda estrany, eh? Ho destaquen avui, sí. Doncs passem ara a la informació esportiva, que repassem les portades dels diaris, que l'esport ens parla de fitxatges, de fet de futbol, diu Alba, primer fitxatge, ja es dona bastant per fet, que el Barça i el València diu que negocien els últims serrells del traspàs del lateral esquerre internacional, I declaracions del jugador. Diu, em porto molt bé amb tots els futbolistes del Barça i és un plaer poder jugar amb ells. Per tant, es destaca aquest fitxatge. També Villa avala la seva arribada. Diu que és un jugador espectacular. I també se'ns fa arreça d'aquesta victòria del Barça de bàsquet. Diu, victòria èpica per començar. I al Mundo Deportivo, el titular més destacat fa referència a aquest partit d'ahir de bàsquet i ens diu triple. I hi ha tres is. el titular, sembla que va ser el més destacat del final, no? Això que ho diu, el Mundo Deportivo, és el tema més destacat d'avui. Doncs mira, em sembla bé aquesta acció. És sorprenent, no? Sí, sí, perquè la majoria de diaris segueixen parlant de futbol, quan ahir no va passar res. Doncs Mundo Deportivo, sí, sí, i a més amb fotografia i ben gros. Aquest 81-80, diu Marcelinho, va donar el triomf amb un bàsquet increïble sobre la botxina, I el Barça, que sempre va anar a remolc, va agafar l'avantatge de cara a la final. I més breument, ens diu que Thiago Silva molt més a prop del PSG. Això és el que ens diu el món de esportiu. Quin jugador, per dir? Thiago Silva. Doncs mira, s'escapa del Barça, no? Això sembla. Passem ara al nou esportiu. El nou que avui titular Tots contra Espanya. fent referència a l'Eurocopa. Tots contra Espanya, ens diu. A més a més encara falta, vull dir que... Comença demà, l'Eurocopa. Sí, però el partit d'Espanya encara queda... El partit d'Espanya... És diumenge, em sembla. Sí, diumenge. Bé, no passa res, però m'ha semblat curiós. Tots contra Espanya, sí, és curiós. Però bé, es refereix a que la selecció de Del Bosque és l'equip de referència, l'11 Mestamut i el rival a batre en l'Eurocopa, eh? Sí, sí, sí. No és que estiguin incitant a la gent a anar contra Espanya, no, no. Diu que totes les seleccions volen batre. I també, miracle del Palau-Laurana, el Barça guanya el Madrid amb un triple en l'últim segon després d'anar perdent de 17. Va ser realment increïble la remuntada en l'últim quart i amb aquest triple final d'aquests que no entren mai, però mira, algun dia sona la flauta i ja hi va tocar. Exacte. Doncs les portades de Madrid ens parlen, diu, líders en fatiga, sembla que ens parla de l'esforç espanyola, això és el que ens diu el diari ASS, Diu, Espanya arriba a l'Eurocopa amb més minuts que ningú. Per tant, doncs destaca que estan cansats. És curiós que sigui el titular d'avui. I el Marc ens parla d'un jugador del Madrid que es diu... Ah, no, no, és Benzema. Diu, anem al meu primer gol. A l'Eurocopa li dedicaré a Pitina. I, bueno, és igual, declaracions. Diu, Pitina, suposo que és la seva nòvia, no? Ah, no ho sé. No ho sé, potser és el seu gosset. No, no ho sé. A més, no se'ns amplia aquesta informació aquí. Diu que no es veu lluny de Cristina de Ronaldo o Messi. Diu que treballa per arribar a la seva alçada. Declaracions de Benzema a la portada de la marca. De tota manera, deixem dir que tots els diaris, tots els que hem repassat en la seva versió esportiva, els estic rebassant ara. I tots, evidentment, es fan ressò de la mort de Preciado. Es parla també de declaracions ja de Del Bosque, dient que està molt impactat, que era un lluitador, i que ja també tota la selecció està commocionada d'aquesta notícia. I tots dediquen amplis reportatges i diferents informacions. Doncs sí que han anat ràpid. Sí, sí, però és que està més això, que ens sembla que la notícia ha començat a sortir també a través de Twitter tot plegat, i diria que era un quart de veu o així, vull dir que ara ja... És la notícia del dia. Exacte. Doncs això és tot de moment. Per tant, gràcies, Sergi. Fins després. Que vagi bé. Bon dia. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Fins demà! Amb ara ho fem, el confident, el seu dolor i la teva barra. De dia a ell, de mi que tens de nit, el teu compani de farra. I un dia us estrany. Vaig notar espantat que l'estimava. Parla, que jo t'escolto enlluernat i em perdo. Parla, mentre somio tothom. Des del primer moment vaig ser el millor company d'emplors i festes. Sempre fidel, guardant discret l'estat de les meves conquestes. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Parla! Com explicar-te que hi ha coses que no es parlen? Parla! T'arriba el zoo. En punt tres quarts d'onze del matí, un moment per parlar del temps i per això saludem el Carles Aranedi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, ho has provocat, eh? Has esperat que hi hagués el saltet del lup. Sí, no, no, sempre el vull evitar, però... Sí, sí, t'ho esperes en el canti. Avui m'he passat una mica de... Prometo que ara mateix, quan acabi aquest espai, me'n vaig editar aquest look. Ho prometo. Si no, em puteu a la presó. Total. Parlem del temps. Fa molta calor avui. Avui sí que et dono la raó amb el tema xafogó. És xafogó, és humitat. Fins i tot ha sorprès perquè no s'esperava massa. Hem tingut uns quants núvols baixos aquests dies al litoral central. Ara aquests núvols se n'han anat cap al sud i cap al nord. Avui a la costa gironina i la tarragonina tenen aquests núvols baixos. A la central no, però al centre de Catalunya hi havia molta boira avui, sobretot als dos vellesos. S'havien format boires i aquestes... s'estan apropant cap a Sant Jús. Aquesta boira, clar, hi va adjunt una humitat força alta i amb aquests gairebé 4 graus que tenim ara, 23,7, provoca que la sensació de xafó sigui acusada. Avui les temperatures seran una miqueta més altes. I hem anat dient durant tota la setmana que el dijous és el dia que hi ha el canvi pel que fa a les temperatures, que respirarem una miqueta més. Però això arribarà quan arribi el front, que serà de cara a aquesta tarda. Avui aquest canvi de temperatures notarà més totes aquelles comarques del nord on s'esperen tempestes d'aquesta tarda. O sigui, el front que ens arriba... és un front que ens farà un canvi d'aires, aquesta mala visibilitat, aquest dia tan lleig que tenim, bé, lleig, entre cometes, quan hi ha mala visibilitat a algú li pot agradar, a mi no, però canviarà radicalment amb demà divendres. Demà tindrem alguns úgols, però la visibilitat serà molt bona perquè entrarà una miqueta de vent del nord i això farà netejar l'àmbient una mica, fer marxar aquestes boires i refrescar una miqueta i que la humitat baixi també. Tot això serà a partir de divendres. On ho tindran ja avui mateix és aquelles comarques, probablement de Pirineu i Prepirineu, de tot Catalunya, que amb el pas del front d'aquesta tarda, allà on descarreguin ja tindran aquesta fresqueta i s'estarà força més bé. La probabilitat que hi hagi tempestes és força elevada, és un front... que afectarà la meitat nord de Catalunya, però no ens afectarà a nosaltres. Sant Just aquesta tarda seguirem parlant de calor, seguirem parlant d'aixafogor, i a més a més tindrem alguns núvolets més aquesta tarda, a part d'aquestes boires. O sigui, serà un dia... Mandós. Sí, és pesat el dia, sí. Llavors, demà divendres, canvi radical, haurà passat al front, tindrem encara alguns núvols al matí, seran poc importants, però netejada de l'ambient, entrada de vents del nord i temperatures que demà ja es notarà un canvi substancial. O sigui... Encara que el termòmetre s'enfili, perquè aquestes èpoques de l'any s'ha d'enfilar, perquè és el que li toca, com que la humitat serà més baixa, serà més suportable. O sigui que no només divendres, també hi ajuntem el cap de setmana, seran uns quants dies una miqueta més agradables i més suportables, tot i la presència del sol i de la calor. Dissabte encara una mica variable. Passa el front, però no acabem de fer net. O sigui, anirem tenint núvols divendres, és el que dèiem. O sigui, sí que es veurà millor l'ambient, tindrem més bona visibilitat, però seguirem parlant d'alguns núvols. El cel no serà un dia espaterrant Els dos extrems del país, com que entra vent del nord, ja sí que poden tenir uns dies una miqueta més macos, però al litoral central i cap a l'interior anirem parlant no només de divendres, dissabte i també potser... diumenge d'alguns núvols, poc importants, però els anirem tenint sobretot al matí. I diumenge a la tarda, i també dilluns, sembla que el següent front que ens ha de visitar, que també és un front atlàntic, ve amb més ganes, ve amb més intensitat, i sembla que diumenge a la tarda fins i tot podrien... Vespre nit, tarda vespre nit, perquè això arriba... arriba una mica quan vol, doncs podríem parlar de precipitacions a Sant Just, que podrien arribar tempestes també i encara refrescar una miqueta més l'ambient. Aquestes tempestes es podrien tornar a repetir de cara al dilluns. Sembla que la inestabilitat podria ser una miqueta més destacada de cara al dilluns. O sigui que dos fronts, dijous, diumenge, dies variables, i a partir de demà respirarem una miqueta més bé. Bé, doncs bones notícies, en aquest sentit. Per tots. Tu segueixes tenint sol, la caloreta s'hi aplica, jo tinc bona visibilitat... Doncs tots podem ser una mica contents. Molt bé, Carles, doncs gràcies. Que vagi bé, bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Des del primer moment sabies que podies enredar-la. Ha arribat el moment de posar-nos a la cuina i aquesta setmana estem fent diferents receptes per fer agradar la verdura, no? D'alguna manera. Bon dia, Carme Amador. Sí, però avui m'ho saltaré una miqueta, si m'ho permets. Sí, clar, avui és dijous i ens acostem cap al final de la setmana. Farem un plat que segur que agrada a tothom, que són espaguetis amb musclús i una miqueta de vi blanc, que... que el vi blanc es pot posar... De cuinar, no? No, i que s'esbrava. El vi també és un gran aliat, com el conyac, per fer guisats. Dóna un toc especial i no fa mal els crius perquè s'evapora. Aquí farem un plat més fàcil que això, impossible. Musclos. Tu dius, mira, ara he d'anar a la plaça a comprar musclos. Tinc que dir que en aquest país nostre les conserves són les més reconegudes del món. Sí, de veritat. Sí? No sabíem. Doncs sí, és la indústria conservera més reconeguda de Xina, Japó i tot, és l'espanyola, eh? Tenim conserves des de... l'època del 1900, que continuen... Sí, és veritat. No, no, molt bé. Les coses s'han de reconèixer, sí. Bé, llavors, que em dius, ai, ara no tinc musclos. Agafes un parell de llaunes de musclos, que són, vull dir, i garantits que no faran cap mal, perquè les conserves, de veritat, a vegades, arrisgues més amb algo fresc que amb una llauna de conserves, també t'ho dic. Sempre mirar que la llauna no estigui inflada i això ja... Per tant, podem fer servir musclos en conserves. Si no teniu musclos, ara, si no teniu temps d'anar al mercat i si no teniu temps, obriu a la peixateria, poseu els musclos, si són frescos, amb una paella sense res, tapeu i ja veureu que es van obrint. Aquí és qüestió d'anar traient la closca, perquè no és un plat per a la closca, però es pot posar una. Anem al s'espeguet, tenim els musclos, siguin en llauna o siguin fresc. Llavors agafem el sofregit de sempre, amb una miqueta de fonoll. Saps què és el fonoll? Sí, i tant. A mi m'agrada molt el fonoll, eh? I aquí no hi ha gaire cultura de menjar. Ah, menjar el fonoll, no l'herba, eh? Sí, sí, sí. Que a Itàlia es diu en finocchi. I es menja moltíssim. Es fan bullits amb... Bueno, ja t'ho explicaré un altre dia. Ens aportem, ens la guardem. Sí, sí. I és una verdura, però aquí no hi ha massa acostumat. Aquí es menja molt amb amanida. És veritat. Però no es menja... Sí, amb aquest espaguetis els hi posaríem fonoll. Fonoll. Albert. Són les fulletes aquelles que surten del fonoll, val? Llavors fem el típic sofregit, res, una miqueta de ceba. Aquí no hi ha tomàquet ni res, eh? Aquí és un menjar, com dirien els puretes, blanc. Bueno, també està bé. Només que les fulles aquestes del fonoll, una miqueta de ceba, el toc de l'aigua en aquest sofregit, la miqueta d'aigua dels musclos, la coles amb un colador petit que tothom té que tindrà a casa, i si no, que se'l comprin, i passem al suquet de... dels musclos. Se'ls hem fet fresc i els tirem a la salseta que hem fet amb el fonoll, una miqueta de ceba, els espaguetis ja sabem com s'han de cobrar, vull dir, amb un bon deixó d'oli, la sal, i 10 o 12 minuts els escorrem i els tirem a aquesta salseta. Els llevem amb els musclos i tenim un plat acompanyat, si podeu, amb una miqueta de manita i tenim un plat completíssim. Perquè els musclos, per donar una quantitat de ferro i de nutrients increïbles. Doncs val la pena també rescatar-los més enllà dels aperitius, no? Sí, però bueno, ja saps... Jo soc una pasta... A mi m'agrada molt la pasta, de totes maneres. Doncs és una bona recepta aquesta. Jo me la faig de totes maneres, la pasta. Perfecte, Carme. Gràcies, bon profit. Bon dia. Estem escoltant just a la fusta. Bon dia, són les 11, us parlem Mònica Hernández i Maite Polo. El tresor públic espanyol acaba de col·locar 1.500 milions d'euros en la subhasta que acaba de fer aquest matí. És la meitat de la quantitat que esperava col·locar. Als bons a 10 anys ha hagut de pujar l'interès per sobre del 6%, l'interès més alt del 6%. d'aquest any en subhastes del deute públic espanyol. Pel que fa a la borsa, continua l'alça per quart dia consecutiu. L'IBEX 35, el principal indicador, guanya a aquesta hora més d'un 1% i supera una altra vegada la barrera dels 6.500 punts. Reacció, per tant, positiva del mercat després de conèixer el pla de la Unió Europea i també d'Alemanya de salvar la banca espanyola, la banca amb problemes, amb un rescat anomenat tou. La prima de risc també continua en el bon camí avui i ha baixat per sota dels 500 punts. El diferencial amb el bo alemany... ha baixat en l'obertura i se situa a aquesta hora en els 476 punts. L'exgerent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, Jordi Varela, declara des de les 9 d'aquest matí com a imputat per malversació. Varela va ser acomiadat al març després que es detectessin irregularitats econòmiques a l'entitat. Ciutat de la Justícia, Montcarvajal, bon dia. Bon dia, precisament. Acaba de sortir fins fa tres mesos gerent de l'Hospital de Sant Pau, Jordi Varela, que està fent declaracions i acaba de dir que lamenta, literalment, que persones malintencionades i sense escrúpols l'hagin portat aquí a la justícia. Varel ha arribat, de fet, molt, molt d'hora. Un quart de nou ja esmorzava en un bar proper i quan ell i el seu advocat s'han disposat a entrar a l'edifici, després de nou se'ls ha negat l'entrada. Resulta que la ciutat de justícia no deixa entrar fins a les nou, la mateixa hora que ell havia de començar a declarar. Així doncs, en retard, però no per culpa seva, Varel ha explicat davant del jutge per què va contractar l'empresa Philips per moplar l'hospital i dotar-lo d'instruments mèdics a través d'un intermediari. El jutge d'instrucció número 22 ha admès finalment que els advocats del sindicat d'infermeres presenciessin la declaració de Varela perquè els ha admès com a acusació popular. Com a Ràdio Barcelona. Els rectors de les universitats debatran aquesta tarda amb el ministre d'Educació, José Ignacio Bert, l'increment de taxes de les matrícules i el pla d'ajustaments ja convalidat al Congrés. La trobada es farà a petició dels rectors que van plantar el ministre ara fa unes setmanes en entendre que es negava a analitzar els ajustos a les universitats. Barcelona celebra avui la festa religiosa del Dia del Corpus. Des de les 10 d'aquest matí, 15 equipaments de la ciutat acullen la tradició de l'ou com balla. Barcelona, Helena Puigdueta, bon dia. Bon dia, el temps acompanya i la tradició de veure l'ou com es belluga el ritme dels brulladors de claustres, patis i jardins guarnits amb flors i cireres convida a seguir l'itinerari pels diferents espais de la ciutat que celebren el corpus d'aquesta singular manera que data del 1637. Turistes, escolars i ciutadans a qui els agrada seguir la tradició contemplen encuriosits el ball, la font de Sant Jordi, el claustre de la catedral dels indrets més fotografiats. És una tradició que fem cada any. Anem aquí a la catedral i hem anat a l'arxiu d'Aragó. Penso que està també a la Concepció i després està a les Velles Arts. Hi ha uns llocs que poquet a poquet anem passejant per Barcelona, que és molt maco. M'encanta com ho posen, el que per moltes persones representa, la tradició sobretot, conservant els costums. El recorregut convida també a passejar-se per la Casa de l'Arbiaca, el Museu Frederic Marés, el Palau del Lloc Tinent o fins visitar l'Ajuntament de la Ciutat, que avui celebra jornada de portes obertes. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dia us parla Jordi Cervantes. L'entrenador Manolo Preciado ha mort d'un infart als 54 anys al voltant de la mitjanit, segons ha confirmat el seu representant. El cos de l'entrenador serà traslladat a Santander un cop acabada l'autòpsia. L'extècnic, entre d'altres, de l'Sporting de Gijón i del Racing de Santander havia firmat pel Villarreal i havia de ser presentat demà mateix. Com a jugador va defensar les samarretes del conjunt Cantàbric del Linares, el Mallorca, l'Alavés, Lorenze i el Gimnàstica de Torre la Vega. Les mostres de condol s'han produït des de primera hora d'equips com el mateix Vila Real, l'Esporting, el Madrid o l'Atlètic de Madrid i de personatges del món de l'esport com el president del Barça, Sandro Rossell. Vicente del Bosque, Cesc o David Ferrer. En bàsquet, el Barça-Rigal va guanyar el primer partit de la final de la Lliga CB contra el Real Madrid per 81-80. El base brasilè Marcelinho Huertas va ser el gran protagonista de la nit en el triplat decisiu a l'últim segon de partit. Els blancs van arribar a guanyar de 17 punts de diferència, però un bon últim quart. dels homes dirigits per Txai i Pasqual, va donar el primer assalt als blaugranes. I en tenis, el Roland Garros, Rafa Nadal i David Ferrer jugaran la segona semifinal del torneig. El Manacurí va eliminar Nicolás Almagro en 3-6, mentre que la cantia es va desfer de l'escocès Andy Moray per 3-16 a 1. L'altre semifinal del torneig la disputaran Novak Djokovic i Roger Federer. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05 i us parla Sergi Pont. L'Institut de Sant Just ha sol·licitat al Departament d'Ensenyament la modificació de l'horari de tercer i quart d'ESO. Amb aquesta modificació, els alumnes de segon cicle d'ESO passarien a fer jornada continuada, mentre que el primer cicle seguirien les classes de dilluns i dimarts a la tarda. L'Institut va passar una enquesta a les famílies de tercer i quart d'ESO que amb un 57,6% dels vots s'inclinaren per la jornada continuada als quatre cursos de l'ESO. Malgrat aquests resultats, el Consell Escolar considera oportú mantenir les dues tardes a primer i segon. Abans del 23 de juny es sabrà la resposta del Departament d'Ensenyament a la sol·licitud de l'Institut de Sant Just. A les 12 del migdia es farà el sorteig públic del número de desempat per l'Escola Bressol Municipal Marrex. Ràdio d'Esvern el retransmetrà en directe. Ahir es van fer públiques les llistes baramades definitives de les sol·licituds incorporant les reclamacions i ja es pot consultar al web municipal. La demanda per l'Escola Bressol Municipal Marrex ha sobrepassat de llarg l'oferta del centre pels infants nascuts l'any 2010. S'oferien 8 places i hi ha hagut 22 sol·licituds pels nens i nenes nascuts l'any 2011. L'oferta és de 31 places i s'han rebut 55 sol·licituds. I finalment, pels nascuts el 2012, se n'han presentat 21 i l'oferta inicial era de 16 places. Avui a les 12 es farà el sorteig públic a la sala de plens de l'Ajuntament i la matrícula s'haurà de fer entre l'11 i el 15 de juny. La viabilitat econòmica de Catalunya independent és el tema del cinquè diàleg per la independència organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. El fons Durán, president de Knowledge Management Economia, impartirà la conferència. Durán opina que la situació de fallida no s'hauria produït. si Catalunya fos independent. En aquest sentit, assegurar que la viabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada. Argumenta la seva teoria en el fet que Catalunya ha estat un país capdavanter en indústria, ben al contrari que Espanya, i això li permetria viure d'una manera raonable, malgrat la crisi si no fos per l'espoli fiscal. La conferència La viabilitat econòmica de Catalunya independent s'impartirà aquest vespre a partir de les 8 a l'Ateneu. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a les 12 amb un nou bollet horari a partir de la 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies Edició Migdia. Podeu seguir la informació local a través del web www.radiodesvern.com, la informació comarcal a través del web www.informatiucomarcal.com i també podeu seguir tota la informació de Sant Just a través de les nostres xerxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Tu de l'extrèm Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Jus, 98.1. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. O sigui, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta. Passen 13 minuts de les 11. Aquesta hora parlem de la xerrada, la conferència i debat que ha organitzat per demà divendres. Justícia i pau sobre l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears que impartirà Pep Moreno, físic i veí Sant Justenc. Serà demà divendres a dos quarts de nou del vespre local de la parròquia i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Pep. Molt bon dia. L'alternativa, aquesta alternativa de l'energia eòlica, suposo que és una... Una qüestió que cada cop serà més una necessitat més que una alternativa. Bé, sí, de fet és una cosa de sentit comú i això és el que explicaré demà. És evident que el petroli és un recurs finit i llavors tard o d'hora s'acabarà. Per tant, és una qüestió, diguem-ne, d'actitud i de consciència, quan ens hi posem a buscar una alternativa, no?, I ara ja fa temps que hi ha una alternativa madura i en què jo porto treballant molts anys, que és l'energia eòlica. El vent és inagotable i està pertot arreu. D'alguna manera és una conclusió que es pot arribar d'una forma molt sentida i molt iògica. I és factible, com a substitutiu dels combustibles fòssils als quals estem acostumats actualment, Bé, com deies abans, no és una qüestió que sigui factible, sinó que serà inevitable, no? I factible hi ha experiències que ja demostren que l'energia eòlica com a energia única és factible. Clar, hi ha comunitats, per exemple, m'assembla que és la Rioja, que estan exportant ja energia eòlica, vull dir-te... no necessiten més energia que l'energia eòlica. És veritat que l'energia eòlica és intermitent. Tu no pots estar asseguda que un bon dia bufarà el vent. Però això és veritat en un lloc determinat. Si parles d'una xarxa connectada de diferents indrets on s'està produint energia eòlica, en algun d'aquests llocs sempre està bufant el vent. Per tant, si tot està connectat, llavors és... completament factible descansar amb l'energia eòlica. Llegíem avui o ahir, depèn de les notícies, que diferents científics europeus i nord-americans advertien que del perill, és una notícia que va sorgint també cada X temps, que d'aquí uns 10 anys el món entrarà en col·lapse perquè no pot continuar almenys tal com el coneixem fins ara, en el sentit sobretot vinculat amb canvi climàtic i també amb tot l'ús que s'està fent actualment de l'energia. Per tant, sembla que sigui una cosa que hauria de ser imminent, no?, aquest canvi de mentalitat a l'hora de fer servir una energia o altra, però els governs tampoc no sembla que s'hi estiguin ficant com haurien de fer-ho. Bé, hi ha diferents ritmes de la societat, penso, no?, el ritme, per exemple, dels mitjans de comunicació és molt ràpid, no?, vull dir, és evident que... És immediatesa, no?, clar. És ben molt més dir que el món s'acaba la setmana que ve... que no dir que això va per llarg. Bé, les persones hem d'anar esbrinant el que hi ha de veritat en tot. I jo crec que és important quedar-se amb la idea que, sigui el plaç que sigui, els combustibles fòssils tenen una capacitat. Llavors, les prioritats dels polítics, per exemple, poden ser unes altres, o de la població en general, però... A la llarga, d'alguna manera, invertir en energies renovables és una aposta de futur. S'està fent massa poc, encara? Clar, tot depèn de les prioritats. Si la prioritat és en aquest moment anar a l'atur, llavors això és el primer que s'ha de resoldre. Els recursos sempre són limitats, tant els naturals com els econòmics. En la meva opinió, es podria fer molt més per l'energia eòlica, però, evidentment, això ho han de decidir qui a cada moment està al càrrec de la situació. No sé si fa la sensació que sempre s'entén tot aquest tema com un tema massa secundari i que no es té en compte que potser caldria dedicar-hi una mica més d'atenció, no?, segurament, que no es quedin només sempre amb paraules de bones intencions. Sí, a veure, els polítics solen prioritzar els temes urgents sobre els temes importants. Llavors, per mi el tema energia és un tema important, però ara mateix no és un tema urgent. Per tant, fins que no passi de ser important a ser realment urgent, no ens començarem a esbarar. Serà massa tard, llavors, quan sigui urgent, potser. Bé, sí, serà massa tard, però serà com serà la situació. Per això jo fa molts anys que m'hi dedico, perquè vaig pensar que en un moment vaig pensar que això tenia futur, i crec que el temps m'ha donat la raó. Comentaves que és veritat que els mitjans de comunicació molts cops aquestes notícies només aconsegueixen aparèixer si és amb un titular sensacionalista. Què s'hauria de fer perquè la gent prengués més consciència, no només els polítics, sinó també la gent a l'hora de plantejar-se el seu dia a dia, que està actualment molt vinculat amb tot el tema dels combustibles fòssils i l'energia elèctrica i tot plegat, com estem acostumats a fer-ho fins ara. Sí, jo crec que la manera de prendre consciència d'aquest tipus de coses és que d'alguna manera ens trobem amb dificultats amb les que no ens trobem ara. Per exemple, ara tothom està acostumat a que... A posar-ho un exemple no té res a veure amb l'energia, però és el mateix cas. Nosaltres agafem la vostra escombreria i la tirem al contenidor i ens oblidem i pensem que màgicament aquesta escombreria desapareix. Però qualsevol que hagi anat a un abocador sap que el procés de desfer-se de les escombreries és complexíssim i els abocadors estan, almenys aquí a la boca, estan a punt de saturar-se. Llavors, només que tu prenguessis consciència... de la magnitud del problema, llavors hi posaries el tema de residus d'una altra manera. El mateix passa amb l'energia. Hem de pis ni bé màgicament a casa teva, no? Com fer-ho això? No ho sé, fins i tot, a mi que posés el preu de l'energia no em semblaria malament, perquè seria una manera de fer conscient a la gent que... Que potser no per aquestes mesures, però diguem que tant la benzina com l'electricitat, el gas, els últims mesos està encarint-se a una velocitat bastant sorprenent. Sí, finalment la gent pren decisions per incentius i per... I també a nivell de governs, etcètera, seria car implantar l'energia eòlica? A veure, l'energia eòlica ara mateix és rentable per si sola en molts llocs. El concepte de car o barat és un tema coyuntural. Depèn del preu del petroli, per exemple, l'energia eòlica és cara o barata. En el moment que el petroli es vagi acabant o que creï un munt de conflictes l'obtenir-lo, llavors la comparació serà molt clara cap a energies que són locals i que són renovables. D'aquí a 10 anys o 10 anys vista creus que haurà canviat aquí a nivell de casa nostra si més no tot aquest tema hi haurà més funcionant a més amb energia eòlica o creus que encara estem lluny? No, no, jo crec que 10 anys d'aquí 10 anys la cosa estarà molt més madura jo estic convençut, jo en els últims 10 anys he vist un canvi molt gran no exactament a casa nostra perquè a Catalunya d'alguna manera això ha anat molt lent però a nivell global hi ha una salarón molt gran. I Europa funciona més que aquí? Sí, sí. Hi ha països amb molta més tradició i on el debat ja no és si l'energia eòlica és factible o si és acceptable, sinó si l'exportem o no l'exportem. Van a altres velocitats. I com és aquí a Catalunya? Va una mica més lent. Teniu alguna idea de per què interessa menys? Bé, en el fet moment, diguem-ne, políticament m'interessava impulsar l'energia eòlica. Després també es dona el cas que aquí hi ha zones molt ventoses que... maques. Jo personalment estic en contra que les zones no maques s'hi instal·lin molt. Per tant, és una barreja d'aquests diferents factors. En sents, Pep? Sí, perdona. Ah, val, és que t'havien sentit tallat un moment, no sabia si havien perdut. No, a Catalunya és el cas que zones interessants eòlicament són també paisatògicament molt maques, però hi ha molts altres llocs on, diguem-ne, el paisatge no té cap interès i en canvi fa molt de vent, no? I creus per això, doncs, que en principi podria canviar aquesta situació en els propers anys? Jo crec que ha d'anar canviant, diguem-ne, per mi és una cosa inevitable. Uh-huh. Doncs de tot plegat, sobre l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears, se'n parlarà demà, dos quarts de nou del vespre, al local de la parròquia, aquesta conferència de debat que organitza Justícia i Pau i que impartirà Pep Moreno, Físic i Veïs Sant Justenc. Moltes gràcies, Pep. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, o al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar se supone que debía ser fácil tienes frío pero a veces lo hago un poco difícil perdón Suerte que tú ríes y no te enfades, porque eres más lista y menos egoísta que yo. Tú todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar. Imagina una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luces soles, la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián Rodríguez de Malta, malvado, engreído, traidor, forajido, conocido, bandido en la Vía Láctea por vender estrellas independientes a multinacionales, semispaciales, hallador al mes. Vivan las noches, el sol, la san en tus labios. Al principio, como siempre, Dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro mi espacio. Me gusta dormir solo, a tu lado. De la cama, esta cama, hoy repleta de mantas en esta mañana. Just a la fusta. Sant Just en directe. En punt dos quarts de dotze del matí, moment com que dijous a aquesta hora, per fer tertúlia. I després tenim la Joana, el Pere i l'Alina. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia, Carme, i molt bon dia a tothom. Bon dia, Carme, i a tots vostès per escoltar-nos. Avui que sembla que, a més a més, ja tenim l'estiu gaire bé a tocar, no? Ui, ton, fa un solet. Molt, molt, molt. Ja hem anat a la platja i tot. La Joana i jo ahir parlàvem de lo bé que està al mar aquesta temporada. Sí, està... No sé si és millor o pitjor per les meduses que estigui ja l'aigua tan calenta. No, no està tan calenta, no. L'aigua encara està fresqueta. A veure, és que estem al juny, a principis de juny. No hi havia meduses el cap de setmana passat, ni unes. Podien anar tranquil·lament. Només es veien peixets de moltes mides i varietats. On vas anar-hi? A la Barceloneta. Home, no hi preguntes, nada menys amb una persona que va tot a l'any. Sí, que és de ser. Ah, esclar, esclar. 157 en Ristre i, escolta... I no cal, el no tenir cotxe és la que ens queda més propera d'aquí. Oh, clar, naturalment. Per qui té cotxe, doncs, pot anar també al... No, no, però no cal, perquè està molt cuidada, està molt cuidada la platja d'aquí. Molt, molt, molt. O sigui que... Fa ja alguns anys que és un goig, o sigui, així com anys enrere era un femer, que no podies anar a la Barceloneta perquè era de color marrón, l'aigua, ara no, ara ja fa anys que està molt cuidada, ja no sé que hi hagi un dia que hi hagi unes corrents que tinguin la brutícia que també passa de tant en tant, però el dia que enganxes l'aigua bona, com el cap de setmana passat, escolta... com si estessis a Formentera, una aigua transparent, vas nedant amb les ulleres posades i vas veient amb aquesta transparència tan... Comparar la Barceloneta amb Formentera m'ha semblat una mica cruzanat. Una mica excessiu, no? Ara l'he passat una mica perquè un puntet tèrbol sí que el té. Però es veia perfectament. No, no. És que jo a Formentera vaig tenir la desgràcia quan vaig anar-hi que hi havia moltes meduses, l'aigua l'havia portat a la sorra I realment feia una pudor espantosa, tan de bona imatge que tenia jo de Formentera. Jo m'he banyat moltes vegades a Formentera, i estiguis a Formentera, a Menorca, o estiguis enlloc que estiguis, si enganxes un dia que la corrent ha portat cap allà algues i altres brutícies, encara que estiguis allà, entremig de l'aigua transparent i nítida, veus un munt de brutícia, però això ja dic, depèn del corrent. Això passa a tots els llocs. A totes les platges que m'he banyat, m'he trobat amb dies netes i dies brutes. I ho una mica tèrbola. Doncs a banda de la platja, i també tenim aquestes notícies que ens ocupen cada dia que el món s'enfonsa, econòmicament parlant, tenim més qüestions. No sé per on volíeu començar avui. Sí, volíem començar perquè l'entrevista de la Contra de la Vanguardia, que volem parlar de coses positives, el Fede Sardà, que és un dels germans de la Rosa Maria Sardà i del Xavier Sardà, i encara n'hi ha més, penso que són més, doncs parla en el titular que triomfar la vida és ser feliç amb una pilota. Sí, perquè ell és campió de ping-pong. És campió de ping-pong. Però i li guanya el campió del món, que és rapidíssim, que és xinès. I aquí és que tota l'entrevista dona una sensació d'optimisme, Que escolta, t'obre el cor darrere de totes aquestes coses que sents, només que poses a la ràdio de bon motiu. És que tothom qui fa una feina, i la fa amb il·lusió, la fa amb entrega, i posa ganes, i a més la fa pensant en els altres, i per als altres, se sent bé. Sí, sí. I a més avui, i a mi em consta per l'associació en la que estic, de l'associació d'autors de còmics, la quantitat de gent emprenedora que està trobant feina dia sí dia també. O sigui, en un moment de crisi, la gent que és oberta de miraments. I sobretot, i això sempre ho dic, els joves apreneu idiomes perquè només amb el castellà sol no es va enlloc, però si sabeu anglès segur que amb això la Lina ja està d'acord. Si sabeu anglès, si sabeu francès i alemán, i a més alguna llengua oriental, teniu el món obert. O sigui, estan demanant dibuixants, grafistes, estan demanant redactors, o sigui, estan demanant gent a moltes editorials i a molts llocs del món. O sigui, que si estem oberts... Jo estic d'acord amb això, el que passa és que crec que no només és la solució, vull dir, algú que vulgui dir jo no em vull anar, hauria de tenir potser l'oportunitat de poder trobar feina també a casa seva. No, no, jo no parlo dels que se'n volen anar, parlo dels que tenen prou coneixement per treballar en empreses tan genera. Jo conec gent que està treballant per Alemanya o pel Japó o pels Estats Units i ho està fent des d'aquí, o des de casa seva, tant si casa seva... Clar, a través d'internet, no? És a Telde, a Gran Canària, com si casa seva és el... És a Mataró, a través d'internet. És potser una manera del futur de poder obrir camps a les activitats de cadascú. Del futur i del present, fa més de sis anys... que el dibuixant, per exemple, Carlos Pacheco, des de San Roque, des de Càdiz, està treballant pels Estats Units, fa sis anys que ho ha estat fent. De tant en tant, fa un viatget per anar-los a veure i tenir un intercanvi personal, però a través d'internet... I molts dibuixants que també treballen per la Walt Disney i altres empreses americanes, que també fan dibuixos i tenen el seu treball, també. Sí, la Disney París, precisament, ha demanat gent per més... pel·lícules d'animació, que està creixent, tant la Pixar com la... Sí, també. El món de l'animació està creixent a passos engegantats, així que això és feina per dibuixants. Clar, hi ha gent que em diu, i el que no és dibuixant? Jo és que parlo d'aquest ofici perquè és el que coneix. Des dels 14 anys fins ara, vull dir, hem estat molt ben coneixent... Sí, però en altres camps també és molt possible... que també hi hagi aquestes oportunitats? És evident que sí, perquè ahir en el programa... No, i cada dia en el programa 8 al dia, que dirigeix el senyor Josep Cuní... Sempre surten empreses emprenedores. I ahir parlava un senyor que està... guanyant-se cada dia millor la vida i creixent la seva empresa des de fa anys, fabricant taps de suro. Això ja havia estat, diu, roda el món i torna el bord. El negoci de molta gent del principi de segle va ser la salvació de fer taps de suro per a l'estranger. I durant anys feien servir taps de plàstic I han arribat a descobrir que es veu que el plàstic amb el temps fa mal bé el producte. Sí, sí, sí. I inclús l'aigua, eh? O sigui, els bons restaurants serveixen l'aigua amb ampolles de vidre. Sí. El plàstic, l'aigua molt de temps embotellada amb plàstic... Sí, fa mal bé, sí. I parlar-ne de posar vi, xampany i vins de qualitat amb taps de plàstic. Han de ser taps de suro perquè té el fi... Bueno, perquè van voler aprofitar també les serradures. Bueno, ara no em surt... del suro per aprofitar-ho tot i havia de sometre's en un procés especial i m'oblicaven al final en plàstic. I, esclar, a la llarga això ha demostrat que no manté en perfectes qualitats el producte que posis a l'ampolla. I com el suro, cada dia està sortint algun emprenedor o emprenedora. O una altra empresa la setmana passada que realment feia etiquetes, etiquetes per tota la comunitat europea, perquè són coses que s'han de fer amb una miqueta de minuciositat i aquesta empresa les afavoria, va començar amb poquetes... persones, empreades, i, escolta'm, ara en té molts. Sí, sí, una altra feina que dona treball a molts grafistes, precisament, i dissenyadors de lletres, les etiquetes. Sí, sí. A l'altre dia em deien que les escoles, almenys a Canigó, recollien tots els taps de totes les botelles de plàstic, perquè, no sé, una tonelada els donava no sé quants èrtims que servien per l'escola i tal. I aquest plàstic després es reciclava. Es torna a reutilitzar. I feien, no sé quina cosa interessantíssima. És el que recollies també des de l'associació de veïns. També la recollien, també. Aquí també hi ha un article, si acabem. Aquest del Philip Roth. Ah, sí. El príncep d'història. Aquest senyor, no sé si heu llegit alguna cosa d'ell. Jo he llegit només un llibre. Un llibre que en realitat no em va agradar gaire, canvia encara que sigui una persona... Sí, diu que és el novel·lista de l'actualitat als Estats Units. I va guanyar el Premi Púlitz, eh? No, no, va ser un llibre que vam llegir i el vam d'allò. I el que passa és que tot el llibre en si, doncs... És molt decebedor, potser, no? No, decebedor no. És amb unes descripcions. O sigui, té una part que ell descriu un viatge i tot això, que està molt bé, Però tot el que és la trama en si és d'un professor que sembla com si fos una espècie d'autobiografia d'ell i no crec que ho sigui pas. Però era un professor que està enamorat de los senos, del pit... Ah, sí, m'ho vas comentar. Ho vau llegir al club de lectura. I aleshores pensava, què vols que et digui? No m'agrada. Accepta unes coses, bé, però la manera... No, no, ja ho diu, que és una mica àcid, una mica especial. Molt adequat per ser una pel·lícula al Bigas Luna. Això, no, no, però ara estàvem mirant aquí amb la bibliografia aquesta que li diuen aquí, perquè no me'n recordo del nom de la novel·la aquesta, està ben escrita, sí, això és indiscutible, però la manera de descriure situacions ja no eròtiques, sinó obscenes. D'una obscenitat en el sentit d'una mica de fàstic. Sí, sí, poc agradable. I quan jo vaig pensar, aquest senyor, mentre l'anava llegint, pensava quina obsessió té pels pits de les dones. Són estils, igual... I ara aquí també mirava i ell té un llibre que es diu Brest, que és el pit de la dona. El pit de la dona. O sigui, Brest. Jo dic, mira, ara veig aquí que té diverses diferents coses i a més està considerat com un molt bon escritor. Sí, sí, un bon novel·lista de l'actualitat. Però aquella, la crítica que jo vaig fer era d'un sàtir obsessionat per aquella noieta. A més a més, sense cap mena d'amor. Era una cosa... Més ben físic. Què? Obsesiódic, no? Però física, no? Una obsessió ni física ni res. Era com una obsessió malsana d'uns sentiments, que podia haver-hi un amor, i ella també. O sigui, el que és la noia se n'aprofita, va ser de bé. I aleshores dic, bueno, no és mi autor preferido. Però això és un estil que ha creat escola. No, no, però veig que té diferents coses. No, no, bueno, una cosa és una cosa i una cosa un altre. Mira que jo he llegit de llibres, eh? Recorda que... El Thomas Mann deia també que molts escritors reflexaven el que molta gent se n'amaga, i és que el domini dels instints predomina sobre les bones intencions. No deixa de ser un criteri, però hi ha gent que ho aplica, ho sent i ho viu així, i ja està. Avui també podem recordar un escritor, tot el contrari, que ha fet un estil magnífic i que ens va impactar molt en el seu dia, amb el Fahrenheit. Ah, el Bradbury, no? Que és el Pat Bradbury, que mort avui o ahir. Ahir va morir, sí, als 91 anys, gairebé 92. Autor de ciència-ficció especialment, però amb aquella obra del Fahrenheit, que ens explicava, a més, com alguns mitjans d'informació, cosa que ja estem vivint des de fa uns quants anys, que feien una mena de treball perquè la gent fos el menys culta possible, per destruir llenguatge, perquè la gent com més burra millor, i això ho estem veient, perquè a través de la televisió... Això ho veiem amb el George Howard. I també, què feien els nazis? Cremaven totes les biblioteques? Què feien ja els primers que van invadir Babilònia? Clar, eliminar la cultura. O ara, no anem tan lluny, aquelles figures enormes que hi havia en el desert, o allà on sempre estaven, exactament, que el primer que van fer... L'Ivan fuma una bomba i les van... Tot el que sigui cultura, ja no dic res, perquè si no m'agafarien aquí, jo crec que me ficarien a la pressió si digués com volen destruir una llengua. I tant, no cal que ho diguis. Perquè és que ho veus tan absurd. Quan realment, quanta més cultura, millor. El Pere, fa un moment ho estava dient. Si tu tens la sort de poder parlar un, dos, tres, quatre... Al màxim que puguis. És igual, però inclús els coneixements. Ja no ho dic ni per guanyar-te la vida, sinó la riquesa i el coneixement que tens. Per tu? Per tu mateix, com a ser humà? Sí, però sempre hi ha hagut corrents que han estat destructives i els ha fet por a la cultura dels altres. Perquè es tornen contestataris? No, no, i perquè la cultura és el que et dona força com a persona. Pensa que fins i tot la Santa Mare Iglesia, que és materen magistra, durant uns anys publicava un índex librorum expurgandorum pecatorum, on es donava l'ordre de tots els llibres... No, ja ho sé, perquè quan fèiem història de la humanitat vaig aconseguir retratar diverses pàgines d'aquest llibre, i tinc la portada i tot, eh? Tinc la portada que fa molta gràcia i està escrit així. I allà donava ordres dels llibres que s'havien de cremar, i en alguns casos, darrere del llibre, el seu autor. Ah, clar. O sigui que, escolti... La obera, la obera. Dic, no fos cas, cremem el llibre, però si el deixem viuen tornarà a escriure un altre. Clar, tornarà a escriure un altre. Sí, ara me'n recordo d'haver llegit un llibre sobre aquest tema, no em preguntis quin ni quin no, Però sobre aquest tema, diu, sí, eliminem el llibre, però si no eliminem l'autor, encara pot tornar a fer un altre. Pensa que hi havia gent, i això hi ha casos verídics, de gent que ha arribat a escriure llibres tancada a les presons, ratllant les parets, algú que li passava un pergamí amagat per una escletxa, i encara van aconseguir... Hi ha una novel·la que es diu El Carseller, que està escrita durant la Inquisició, i és un senyor que, mentre va estar empresonat, va aconseguir escriure un llibre. I quan va Quan va aconseguir la llibertat ja vell, el va publicar. O sigui que, clar, quan matava l'autor, es lliurava... Aquí ho ha aconseguit molta gent passant els originals a través d'algun carceller que realment estava una mica venut. Sí, aquest home, el carceller anava, en certa manera, d'això. Sí, esclar, és que si no... Un li passava esquit amb un tros de pedra, l'altre li passava esquit amb un percamí, i l'altre ho va passant a fora. Sí, sí, ho va publicar, i no fa gaire anys, eh? Però veiem, i ara tornem als nostres dies i a la nostra cultura, com està de malmesa per alguns, que l'altre dia publicava una entrevista d'avui, en aquests dos còmics, Arevalo i Bertinos Borne, i se'n fotien del corredor mediterrani, dient que això a les quatre marujes, que el que els importa és que guanyi el Barça i que la compra surti bé. Però, escolta'm, ofent qui pot, no qui vol. Jo recomano, si van llegir l'article aquest de l'avui, que llegeixin avui el de la Pilar Rahola. Oh, la Pilar Rahola, està fantàstica. Sí. La Pilar Rahola, ja penso que una vegada ho vam comentar, que a vegades ella, quan està, perdona, Pere, quan està en una entrevista així particular, se ve muy hecha p'alante. moltes vegades. Però... No, no, però és que defensa les seves idees, eh? Té una agudesa enorme. És extraordinària. I apunta el que ha d'apuntar. I a més a més no es mossega la llengua, encara que la cosa no li surti després bé. És una dona molt sencera, d'una gran humanitat, d'una gran sinceritat. Diu, a mi ja me les fotien, em perdó de la paraula, a mi ja me les fotien a la universitat. Diu, però no per això em van fer callar. I a la vegada també és una persona d'una extraordinària tendresa, perquè recentment, en aquest accident que hi ha hagut, amb quatre noies que van morir... Sí, les quatre noies, va fer un article d'una sortesa. No, no, el vaig llegir, però... Jo anava a una de les familiars, donava les gràcies amb una carta als veientors. Sí, sí, sí. No l'he llegit, tampoc. Jo tampoc aquest no l'he llegit. Mira, un dia que te... Perquè, esclar, de la Vanguardia, els que, per exemple, som suscriptors, o jo a casa... És que cada dia necessites moltes llarga. La Vanguardia és molt llarga. Aleshores, doncs, titulars, i si alguna cosa et trida l'atenció, mires ara... Aquestes columnes així petites, si veus que té pum, té gàrrec. La contraportada és potser el primer que et mires. Després de la contraportada, els crucigrames. Jo els crucigrames, un i dos. I després els titulars dels altres. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Per passar el dia... Jo et recomano que vos llegeixis la de la contraportada d'avui. Perquè t'omple el cor. I l'altre dia, no vau llegir l'altre dia, és un tema que algun dia el podríem tocar. Aquest que n'hi ha vida tras la mort. Aquesta entrevista era molt interessant. Era d'un metge que havia investigat en cardiòleg, no em sembla? Sí, sí, un cardiòleg. A través de molts casos dels últims anys. Es veu que sí. Que plantejava aquestes qüestions. Una altra dimensió. Que quan l'ha d'explicar un metge, de cop i volta sí que t'atures, dius, bé, aquesta idea de tota la matèria no mai desapareix. Jo tinc a casa meva dos llibres que diu, hi ha vida, traus la mort. Clar, clar, es parla moltes vegades, el que passa, que en una entrevista com la Contra de la Vanguardia, que té aquest ressò, no, i que atrau a gent tan diferent, que aparegui una entrevista com aquesta o altres últimament... Estan amb temes d'aquest estil. Perdona, te'n recordes que també n'hi havia aquell altre, d'aquella senyora que era psiquiatra, neuropsiquiatra, penso, que també caiglosella semblava, en tots els meus respectes, semblava un xaman índio perquè no semblava una dona. Us en recordeu? Sí, sí. Doncs aquella senyora també explicava coses. Sí, és la que parlava dels àngels... Aleshores dius, bueno, mira, potser... Són temes que ara, suposo que com que hi ha aquesta mena de crisi general, no només econòmica, sinó de valors, que estem més obertament al corrent normal. Lina, has vist la pel·lícula que projectaran demà al Club de Joves? L'Arbre de la Vida? Va lligada una mica amb tot plegat. Allà es parla de la vida després de la mort, es parla inclús del cel. Jo no he vist mai una pel·lícula en què es parli amb tanta autenticitat i percepció que el cel existeix com en aquesta pel·lícula. és una autèntica meravella jo la vaig disfrutar molt o sigui la fan demà a dos quarts d'onze de la nit al casal de joves com jo soc velleta no sé si a dos quarts d'onze és tard ara n'hi ha una cosa també per exemple avui al venir cap aquí una senyora que m'ha saludat i tal estava dient que té un parent que està bastant malament i tal i deia és que està malament no diu però ell sempre t'està dient que té les persones conegudes i mortes que les té allà davant, que se'l miren i que estan parlant. Jo dic que, bueno, potser sí. Bé, però si ell ho sent, per què no? Bé, n'hi ha coses d'aquelles que són percepció... Mireu, més percepció d'un fenomen paranormal que el que m'està passant a mi cada dia. Veu de bé un fantasma i és al dematí jo tinc un calentador. Bé, tinc tres a casa meva, perquè n'hi ha tres plantes. I hi ha el calentador del mig que és el que fa servir tu, al dematí no s'encén. Vas a posar-te la dutxa, perquè l'aigua està freda, però 100%. Bé, Vaig trucar i al migdia el calentador funcionava molt bé. Sense cap preparació. No va venir. Vaig trucar i dic, perdoni, com no m'agrada molestar, no vinguin. L'undemà igual. Ahir perfecte i avui una altra vegada. I ara una persona que anava a casa meva em diu, ja va el calentador. Digo, coño, doña Rogelia, tu? Sí, ja va el calentador, però què ha passat? A més és una cosa que està protegit i tal. Ai, fenomenos paranormales. No, no, això ho parlem sempre, que hi ha un duende de l'hagat. Tal com està Bànquia, és un fenomeno paranormal 100%. Oh, i tant, i tant, que sí. Ja veus, en canvi, sempre sentia parlar del duende de la impremta, que és el que es parla als diaris i a les editorials. Que sempre posa la paraula equivocada. Un error. Una errata d'aquestes. Sí, sí. Però amb el que deies abans de tenir memòria dels morts, això crec que sí que no té res de paranormal. Hi ha consciències i subconsciències i totes les persones que hem perdut les viuen en la nostra memòria, en el nostre subconscient. Mentre les recordi sempre viuen. No, no, però vull dir que l'ús projecció... I en els somnis et parlen... Sí, i les veus tan normals. I els veus tan normals. I més... quan és un ser estimat sempre està amb tu els morts sempre ens acompanyen vius i aquest és l'encant que un cop ha passat el dolor del que ara se'n fan tantes teràpies abans no tenies dret a cap psicòleg ni res tantes teràpies per acompanyar el dol però precisament el que veig quan parlen d'aquestes teràpies és que el dolor terrible els primers dies progressivament es va transformar hi ha una tendència a sublimar És aquella imatge que el noi que has vist davant teu com l'atropellava un camió, després en somnis el veus jugant amb un camió de joguina. Vull dir que ja està sublimat en el record. O sigui, el subconscient no pot suportar viure sempre amb un dolor terrible. I a més, si no l'arribes a suportar, és quan et dona un sobressalt. I també apartar el dolor, que és el que a vegades passava i per això es fan aquestes teràpies, tampoc no és bo. El dolor d'una pèrdua és un dolor que tens, això mateix, això que diu que tens que passar el dol, l'has de passar. Bé, doncs, tu ja saps que el meu fill és d'això, és metge, i bueno, vale. I el meu també. Sí. Aleshores resulta que una de les pacients era d'alt risc, estava esperant una criatura, grassíssima, altíssima de sucre... La clànsia total. Sí. El cas és que va voler tenir la criatura com la primera per part natural. En resumides contes, la criatura va néixer preciosa, però clar, altíssima de sucre. Solució al pediatre, la va remuntar i va viure un quant de temps. I bueno, tenia nom i tot, i bueno, és igual. El cas és que el seu pare, el marit de la senyora, no va voler que el veiés. Diu, no senyor, li va dir al meu fill, i es va plantar. Diu, aquesta senyora ha de fer el dol. ha de veure el seu fill ha tingut de la mala sort que se li ha mort però realment ha de fer el dol perquè si no sempre li quedarà el dubte si realment aquesta criatura havia nascut o no o sigui que no, però és que està tan alta li pot fer una pujada de sucre diu, no, mira, Déu que dona la malaltia dona la solució l'ha de fer el dol i li van fer cas i realment va plorar i com va plorar moltíssim Realnes, la sucre li va baixar, eh? Bé, jo explicaré una cosa també del teu fill per treure una mica aquest mal sabor. Estant com era un professional molt bo, en un moment d'un parc que assistia en aquells moments, resulta que a la criatura li estava sortint negra. I, esclar, va cridar de seguida al pare. Això ho ha explicat ell perquè s'estimem molt. És com un fillet per mi. I va cridar el pare perquè ho veiés que estava sortint negre. Perquè qualsevol li explicava el pare. Els dos eren blancs. I era quan estava... No sé si los marines o no sé què hi havia. Però, bueno, aquí no hi havia cap antecedent. Es veu que li va explicar... Que tenen parientes que no, no, no, ningú, no, nadie, nadie, nadie, nadie. Nadie, sí, perquè fins a la cinquena generació pot sortir. Però, escolta... Però podia haver tingut un romanço amb un negre. Ah, aquí va ser la cosa. Però diuen, no, no, vostè m'ho han canviat. El pare podia dir, m'ha canviat la criatura. Sí, sí, sí. Vull dir, aquí vamos a hacer las cosas en técnico y color. Com Dios manda. Ahir va llegir el diari el cas contrari d'una parella de negres que van tenir un nen blanc. Va tenir un fil blanc. Sí, sí. I què, que se'ls havia volit pel camí? No, no, no. i també els va dir si van tenir algun vasavi blanc o tal sembla que són 5 no vull dir una cosa molt assegurada però em fa l'efecte que són Fins a cinc generacions. Sí, sí, sí. La llei Mendel diu que sí. Fins a cinc generacions. Gregor Mendel, això ja ho vaig mirar. Ja ho tenia bé posat, no? No obstant, poden ser les dues coses, eh? Que has tingut un romanç amb un suec. Sí, sí, sí. És més probable, l'un segon, perquè està fent... Sí, és més proper. Almenys més proper, més proper. Sí, sí. I deia també el mateix articulista, que és que això avui se li dona massa importància, que hi ha cultures i civilitzacions... Que ho acepten, no? Home, aquí vam tenir el copito de nieve, tu. Era l'empinyo, dona. Necessitem una mica la raó, no? Ara van explicar-nos segons quines coses. Si se'ns escapa... La genètica no està encara prou. És el que deia el cardiòleg aquest, que a la raó a vegades no ens dona per explicar les explicacions. Miracles o visions. I això que dèiem abans dels escriptors, que diuen la força dels instints en algunes persones, és més forta i poderosa que en unes altres per dominar-los. I també la promiscuitat és una inclinació tan forta en algunes persones... O hi ha algunes cultures. Hi ha algunes cultures. Hi ha una persona que es troba a gust amb una persona i diu perquè tinc que anar amb una altra però en canvi n'hi ha d'altres home, aquella pel·lícula de los esquivales que ofreia seria la dona los dientes blancos del perro independientment d'això no, este es Eduardo Criado espera, no, pues algo así colmillo blanco colmillo blanco no No, que el millor Blanco no, que era del Llop aquell. Els dientes Blanco segur que no, això és una obra de teatre. Però també és una cosa per l'estint. És aquella de l'Antoni Quint. Sí, sí, que li ofereixen la dona i tot allò. I independentment d'això, jo no sé, Carme, si tu has llegit alguna cosa d'aquest senyor, un fil i rot. Sí, vaig llegir un llibre. I no pas aquest que dic jo perquè l'haguessis... És que no me'n recordo ara del nom. La Indignació no se n'acabaig de llegir. No, Indignació no era, no. Indignació, aquí parla d'Indignació, un altre americà, que és pel que li van donar al públic... La pastoral americana, no? Que escriu bé, escriu bé. No dic que no. Que escriu bé, molt bé, i a més molt... I una part del llibre, també, quan fa una narració d'uns... Però el que no estava bé és... No, que no estava bé. Jo crec que potser aquelles escenes, o dues o tres escenes... Eren, sí. Alguna cosa és l'obsessió, la cosa eròtica, i una altra cosa és la cosa que ja entra dintre de la porno. Té un estil també molt concret, no a l'hora de parlar d'això, no en general, no? I que és un estil així ràpid, que indignació, vaig llegir, exacte. Però que té molts adeptes, eh, l'Ina, ja. No, no, no, sí, sí. És considerat. No, no, no, no. Que no. No ha començat. No puc parlar perquè jo no he llegit res d'ell. Deixa'm dir una cosa positiva ara que s'acaba el programa. La Judit Mascó diu que no és una exmodel, que segueix sent una model en actiu i mare de quatre fills i se sent més bé que mai. I que quan tingui arrugues... També farà de model de arrugues? Les farà amb arrugues. A més, té la sort que es pot permetre agafar... els anuncis, la publicitat que ella considera que és adequat no passarà models potser per la passarel·la però que fa anuncis que val la pena i coses que valen la pena Exacte, no, no, i de fet ella sempre defensa. A mi no em genera... O sigui, hi ha molta gent que li té molta simpatia, jo tampoc no soc ni... Jo tampoc. Ni a favor ni en contra. Ni a favor ni en contra, però sí que és veritat que té un caràcter concret, no? I que segurament no. I té una personalitat molt adequada. Una personalitat concreta dins del món de les models que no és habitual. Que transmet una bellesa a través, sobretot, de la mirada, i aquesta mirada, això és forever, eh? Això és per sempre. Sí, sí. Sí, la mirada és per tota la vida. Escolta, que la Lola Herrera no està fent en un. Ah, sí, està guapíssima. Felicitem el Pere, que ha dit forever. Hombre, hombre. Amb aquest accent, eh? No, no, molt bé. Des de la ràdio fem pedagogia en aquest sentit. Sí, això mateix, eh? Fem el que podem. Exacte. I la mica que ens sabem, que no és gaire. D'aquesta manera anem acabant aquesta tertulia d'avui dijous. Avui hem esquivat una mica aquests temes econòmics, que ja està bé també, no? Poder parlar d'alguna cosa més. Aquest matí, el primer que he sentit a la CISO, que diu, bueno, tenim una mica un raig d'esperança, no sé què, però després se'n redenten tant, que dic, ai, xicons, vinga, prou. Que sí, que sí, però si no, al contrari. Ai, per favor. Per tant, doncs, moltes gràcies a tots tres, Joana, Pere i Lina, i tornem la setmana que ve, dijous. Gràcies a tu, Carme, i a tots vostès. Jo no sé si vindré la setmana que ve. Me'n vaig al Palau de la Música. Els que ens fan una visita inguiada, la gent gran. I si hi vaig jo també. Ai, Carme, que no ens ha de fer un quadre la setmana que ve. A veure, potser vindrà la Montse i vindré jo. Però espera, que no estic segur que potser també... Ai, no, pobre Carme. No quedem per d'aquí 15 dies. Ja en parlarem. Si Déu vols, sí. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Adéu, adéu. Mig minut i arribem a punt a les 12 del migdia, moment en què connectarem amb Com Ràdio i també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem a la tercera hora del Just a la Fusta amb moltes més coses fins ara mateix. Estem escoltant Just a la Fusta. Conradio. Noticias. Bon dia, són les 12, us parlem Mónica Hernández i Maite Polo. La jutgessa ha declarat culpables els 4 principals acusats del crim del carrer de Santaló de Barcelona. La víctima va ser el director del centre de convencions de la ciutat, Fèlix Martínez Tauriño. Segons la jutgessa, els 4 acusats són culpables d'assassinar-lo per encàrrec. En concret, el sicari, Jorge Andrés Madrid, ha estat condemnat a 24 anys de presó com a autor d'un delicte d'assassinat amb la greujanda disfressa i per un delicte de tinença il·lícita d'armes. L'instigador del crim, Manuel Moreno, ha estat condemnat a 18 anys com a inductor d'un delicte d'assassinat i els altres dos homes han obtingut penes d'entre 13 i 16 anys com a còmplices d'assassinat. En canvi, la magistrada absol la dona d'un d'ells del delicte d'encobriment. Els quatre acusats hauran de pagar una indemnització de 600.000 euros que es repartirà entre els familiars de la víctima. L'Audiència de Barcelona també els imposa la prohibició d'apropar-se o comunicar-se amb els familiars de la víctima mortal. El tresor públic ha aconseguit col·locar més de 2.000 milions d'euros en la subhasta d'aquest matí, una quantitat que supera la prevista inicialment. El tresor haurà de pagar, però, l'interès més alt concedit aquest any, els bons a 10 anys, amb un 6,1%. Els bons a 2 anys s'han col·locat amb un interès més baix, del 4,3%. Els mercats, doncs, en resposta a la compra de deute espanyol, l'endemà de Conèixer, el pla de la Unió Europea i d'Alemanya, de salvar els bancs espanyols amb problemes amb un rescat tou. Les peticions han triplicat l'oferta. En paral·lel, la Borsa Espanyola continua a l'alça per quart dia consecutiu. L'IBEX 35 guanya prop d'un 1,5%. Supera una altra vegada els 6.500 punts. La prima de risc també continua situada en el Bon Camí i ha baixat per sota dels 500 punts. El diferencial amb el bo alemany se situa a aquesta hora en els 479 pots. Els Mossos d'Esquadra de Cornellà han detingut un home acusat de manipular 48 caixers automàtics a diverses localitats del Baix Llobregat i Barcelona. Els agents calculen que va aconseguir un botí de 4.000 euros. Ràdio Cornellà, Beatriz Fonserer, bon dia. Bon dia. El detingut feia servir la tècnica del cash-trepping que afecta a les entitats bancaries, si no als usuaris. Aquesta tècnica consisteix en una peça metàlica amb pagament que s'instal·la a la sortida dels bitllets als caixers i que enganxa aquests euros. És l'inspector de la comissaria de Mossos d'Esquadra de Cornellà. Amb la pressa que segurament tot usuari va quan va al caixer, una persona fa l'acció normal, introdueix la targeta amb la finalitat de treure el diner i només se n'adona que hi ha alguna irregularitat en el moment que no pot recuperar l'efectiu. La detenció es va fer infraganti a Cornellà. L'acusat és de nacionalitat romanesa i se l'inputa un delicte d'estafa en 48 caixers. L'home, que en dos mesos va aconseguir 4.000 euros, ha ingressat a presó i el seu company, també de nacionalitat romanesa, ha quedat en llibertat amb càrrecs. Bon dia. Des de les 10 i fins a aquesta hora, a prop d'un miler de persones, moltes velles turistes, s'han acostat fins a la Casa Gran de la Ciutat per visitar-ne tots els racons. Especialment interessants aquells espais que habitualment no estan oberts al públic, com el despatx de l'alcalde, el Saló de la Reina Regent, on se celebren els plens, o el Saló de Cent, on un trio de jazz del Conservatori del Liceu amanitza la jornada. El regidor de Presidència, Jordi Martí, convidava a la visita. Per obrir la casa de la ciutat, la casa de la gent, que és l'Ajuntament, obrir-lo a tots els ciutadans de Barcelona i turistes que en tenim molts i molts per sort. I estem obrint-la a la casa del poble en tots els espais que normalment no es poden veure. La visita acaba al pati on s'hi explica el seguici popular de Barcelona i a l'astafana neoclàssica. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Jordi Cervantes. El món del futbol està de dol per la mort a causa d'un infart de Manolo Preciado. El cos de l'entrenador serà traslladat a Santander un cop acabada l'autopsia. L'extècnic, entre d'altres, de l'esporting de Gijón i del Racing de Santander, havia firmat pel Villarreal i havia de ser presentat públicament. Demà mateix. Com a jugador va defensar les samarretes del conjunt Càntabra de Linares, el Mallorca, l'Alavés, Lorenze i el Gimnàstica de Torre la Vega. Les mostres de condol s'han produït des de primera hora. L'expresident de Cantàbria, Miquel Àngel Revilla i Íntim Amic, destaca als micròfons de com radiu la qualitat humana d'Apreciador. El hombre que por la calle se paraba a hablar con todo el mundo, que le ilusionaba que le pidieran autobar por los niños... que decía las cosas tal y como las sentía, que su palabra era una escritura, todo lo que se puede de una persona íntegra, pero reunía este hombre excepcional que era Manolín Preción. En tenis el Roland Garros, Rafa Nadal i David Ferrer jugaran la segona semifinal del torneig. El Manacurí va eliminar Nicolás Almagro en 3-6, mentre que l'Alacantí es va desfer de les cosetes Andy Morra i per 3-16-1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Aquesta hora és a punt de començar el sorteig públic del número de desempat per l'Escola Bressol Municipal Marrex. Ràdio d'Esvern el retransmetrà en directe d'aquí uns instants. Ahir van fer públiques les llistes baramades definitives de les sol·licituds incorporant les reclamacions i ja es pot consultar al web municipal. La demanda per l'Escola Bressol Municipal Marrex ha sobrepassat de llarg l'oferta del centre. Pels infants nascuts l'any 2010 s'oferien 8 places i hi ha hagut 22 sol·licituds. Pels nens i nenes nascuts l'any 2011, l'oferta és de 31 places i s'han rebut 55 sol·licituds. I, finalment, pels nascuts el 2012 s'han presentat 21, mentre que l'oferta inicial era de 16 places. Avui, a les 12, com hem dit, es farà públic aquest sortet que retransmetrem en directe. L'Institut de Sant Jus ha sol·licitat al Departament d'Ensenyament la modificació de l'horari de tercer i quart d'ESO. Amb aquesta modificació, els alumnes de segon cicle d'ESO passarien a fer jornada continuada, mentre que el primer cicle seguirien les classes de dilluns i dimarts a la tarda. L'Institut va consultar les famílies de tercer i quart d'ESO que, amb un 57,6% dels vots, s'inclinaran per la jornada continuada als quatre cursos de l'ESO. Malgrat aquests resultats, el Consell Escolar considera oportun mantenir les dues tardes a primer i segon, ja que no és aconsellable impartir sis hores de classes seguides a aquesta edat. Abans del 23 de juny se sabrà la resposta del Departament d'Ensenyament a la sol·licitud de l'Institut de Sant Just. La viabilitat econòmica de Catalunya independent és el tema del cinquè diàleg per la independència organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Alfons Durán, president de Knowledge Management Economia, impartirà la conferència. Durán opina que la situació de fallida no s'hauria produït si Catalunya fos independent. En aquest sentit, assegura que la viabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada. Durán argumenta la seva teoria en el fet que Catalunya ha estat un país capdavant en indústria, ben al contrari que Espanya. Això li permetria viure d'una manera raonable, malgrat la crisi, si no fos per l'espoli fiscal. La conferència La viabilitat econòmica de Catalunya independent s'impertirà aquest vespre a partir de les 8 a la Taneu. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies edició migdia. Podreu seguir també informats a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com, a través del web d'informació del Baix Llobregat Informatiu Comarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. I recordeu que d'aquí a uns instants retransmetrem en directe el sorteig de desempat del número per l'Escola Bressol Municipal Marrex. Fins demà! Imagine all the people living for today Imagine there's no country It isn't hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the people Living life in peace You may say I'm Imagine no possessions I wonder if you can Fins demà! Fins demà! El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Un dels missatges que ha tingut més èxit és el del Joan i la Carol. Diuen, per reciclar fem servir un sabater. Sí, ho heu llegit bé. És un sabater de plàstic. Amb aquest invent, quan està tancat, ocupa molt poc espai i no fa nosa. Aquí teniu una solució discreta. El seu muntatge i molt més, al blog. 98.1 FM, Ràdio 2B, 98.1. Passen 13 minuts a les 12. Com dèiem, aquí en uns moments connectarem amb la sala de plens de l'Ajuntament per saber quin és el número d'aquest sorteig per les places de l'Escola Brassol Municipal Marrex. Mentre no fem aquesta connexió, encara no ha començat aquest sorteig, és moment per parlar de notícies curioses, i per això saludem en Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Aquí impacients per saber... No, no, poca broma, perquè hi ha molta gent pendent de... L'oferta, la demanda, perdó, gairebé ha doblat l'oferta, per tant, hi ha moltes famílies pendents d'aquest número, que segurament condicionarà... el curs que ve. I tenim l'Enric enviat especial. Exacte, per tant, estarem pendent que ens digui alguna cosa. De moment, però, parlem de curiositats i comencem parlant d'un acomiadament a Montpellier amb un discurs estrany. Sí, sí, és el típic company de feina que no ens agradaria tenir. Una notícia que ens arriba des de Bilbao. perquè es veu que han acomiadat a un treballador francès que es veu que es passava tot el dia eruptant i tirant sapets, bàsicament, fins que en un moment va arribar els companys que van dir no aguantem més aquest paio, queixem-nos, es van queixar la direcció i el protagonista que es diu Eric Roche Blabe, que és un home francès, ell deia que no, que el Potser a vegades se li escapava algun rotet, però que res, res. I, bueno, després els companys es van queixar, que es veu que estava tot el dia que era, bueno, company d'aquests que no li agrada a ningú tenir, seure's al costat, no? El mític que dius, hòstia, m'ha tocat ell. L'han acomiadat i ara ella està buscant que morra en plan que vol denunciar l'empresa perquè no sap ben bé per què l'han acomiadat. Bueno, vol intentar indagar. Una notícia així... Doncs veurem com acaba. Això quan et tires un pet se sap perquè tens les mans vermelles. Això ho dèiem, és veritat. No recordava aquesta hipòtesa. És mètodes de la iaia que no fallen. Exacte. Ara ens anem cap a Londres perquè han fet una troballa curiosa, no? Sí, sí, molt curiosa i, segons diuen, molt inspiradora perquè han trobat a Londres el teatre on se suposa que William Shakespeare va estrenar la famosa obra Romeu i Julieta. Es veu que estaven fent unes excavacions i han trobat els restos del teatre de Curtain, que vol dir el taló, i que han sigut descoberts a Londres. Es diu que... es teoritza que William Shakespeare va ser on va assajar i va estrenar Romeo i Julieta i també l'obra Enrique Quinto. Que curiós. Segons el Museu d'Arqueologia del Regne Unit, diuen que és una de les descobertes més importants dels últims 10 anys, i sobretot a la ciutat de Londres, i que ara començarà tota una investigació perquè es veu que està en molt bon estat el teatre, i volen saber què més s'hi feia i descobrir una mica més l'història d'aquest, de curt any, que es diu. Molt bé, doncs mira, un descobriment d'aquests que de tant en tant... apareixen i que piden força l'atenció. I ara ens n'anem cap a una notícia que, més de llegir-la a nivell absurd, fins i tot ha aparegut avui el 3-24, aquesta informació. Per tant, ressò que ha arribat amb moltes informacions diferents. Sí, molt de ressò, però molt poca gent que ho diu, perquè en total són 18 i prou. 18 científics de tot el món asseguren a la revista Nature... ho dic així amb accent per fer-ho més interessant, de que hi haurà un col·lapse planetari imminent. O sigui, si fa quatre dies dèiem que allò del 2012 al final era mentida perquè ja havien descobert un altre calendari que ens allargava 7.000 anys més de vida, doncs ara... 18 científics de tot el món han fet una predicció que diuen que hi haurà un col·lapse planetari imminent, calculant, han fet unes teories científiques, mirant els ecosistemes, la paleontologia i, bueno, teories d'aquestes, esclar, dit així, sembla que tingui raó, no? Llavors, es veu que són un total de 18 científics... Tu no t'ho creus gaire, no? No ho sé, ens ho han dit moltíssimes vegades, això. Bé, si realment passa, doncs seria la millor manera per acabar amb la crisi, no? No és la millor manera. Seria una manera... Seria una manera per acabar-la de cop, si més no, no? Canvi de cicle. Es veu que l'article aquest està publicat a la revista The Nature i els autors suggereixen que hi haurà cada cop Passaran coses més diverses a la Terra, hi haurà canvis climàtics que afectaran els ecosistemes... Bueno, en fi, que una mica venen a dir que si no canviem el ritme que portem... Malament, no? Malament. Però és que també crec que té alguna cosa a veure que hi haurà algun planeta que també xocarà amb nosaltres... Déu-n'hi-do, doncs. Investigarem una mica més d'aquest article de la revista Nature. Molt bé. Doncs ja n'anirem parlant. Ara ens n'anem també més descobriments. Avui estem una mica en prediccions i descobriments, en aquest cas per això ens n'anem cap a Bulgària. Sí, perquè un d'aquells mites que la gent no sap mai si és mite o llegenda, no se sap si és de veritat o de mentida, un tema que tothom més o menys té curiositat pel món dels vampirs. Es veu que a Bulgària han trobat unes tombes de l'edat mitjana on els escalets porten una estaca clavada al cor tots. Es diu que poden ser escalets de vampirs. S'estan ara fent proves per saber si són 100% humans, acabar de determinar coses. Es veu que uns arqueòlegs han descobert a la localitat de Sosopol, que està a la costa del Mar Negre, un cementiri de vampirs de l'edat mitjana. Això ho ha publicat al Daily Mail. Es tracta de... Dos escalets que contenien estaques clavades a les seves costelles, prop de la part del cor, i era l'única forma que s'explica la llegenda que tenien abans per matar els vampirs, o una estaca al cor, o crucifix, o ai, sobretot l'ai va molt bé, l'ai els espanta molt. Això diuen, no sé si també és llegenda o... Sí, bueno, és que l'ai espanta tothom, eh? Si t'has fotut aioli... També és veritat, potser es diu per això, de fet. Es veu que explica Bosidar Dimitrov, que és el cap del Museu d'Història de Bulgària, que aquests escalets van ser apunyalats amb estaques i que il·lustren una mica la pràctica comú que tenien alguns pobles búlgars fins la primera dècada del segle XX. És una cosa que des de l'edat mitjana no és tan llunyà tampoc. No, no. Bueno, una mica sí, eh? Sí, bueno. Dallet mitjana, Jaume... No, però al segle XX. Ah, va, l'últim. Des de l'edat mitjana fins al segle XX, que encara es practicava aquest vampirisme, no? Per dir-ho d'una manera. Potser encara... Encara n'hi ha algun de suelto de vampiro. Jo en veig algun de vegades. Molt bé. Doncs d'aquí passem a l'última curiositat del dia, que és aquest personatge. El crac del dia que ha batut un record Guinness. Es diu Tang Chukwan... i ha fet història perquè, atenció... ha estat la primera persona del món que s'ha mossegat el seu propi nas. No ho acabo d'entendre, eh? Sí, sí. O sigui, moguent la mandíbula, amb les dents de baix, aconsegueix arribar-se al nas i es mossega el seu propi nas. Li queda la cara molt graciosa quan ho està fent, eh? Sí, amb vídeo i tot. Sí, vull dir, es diu Tank Shukwan. I podeu buscar-ho com a record guiris, com el seu nom, Tank Shukwan, com a la persona que es menja el seu propi nas... Es troba fàcilment, no? Sí, sí, està bastant... Avui, quan he entrat a aquestes webs que freqüento jo, estava present a totes. A totes. Em sembla normal que sigui el record Guinness, perquè no crec que gaire gent ho hagi aconseguit. Home, jo sabia allò de tocar-te amb la llengua a la punta del nas, però el que és mossegar-te el nas és més complicat. Enhorabona, Tanxo Quan, per aquest gran èxit. Molt bé, doncs d'aquesta manera acabem aquest repàs per l'actualitat més absurda. Gràcies, Jaume. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 D'un dels temes que es va tractar durant el ple municipal. Alguns veïns de Maslluí van assistir a aquest ple municipal i van comunicar a l'equip de govern la seva intenció de no pagar el tribut de la mobilitat com a mostra del rebuig, en el sentit que encara no tenen cap autobús que els arribi a aquest barri Sant Justenc una mica aïllat del centre del poble. Per això a aquesta hora parlem amb una de les membres de l'Associació de Veïns de Masllui, Elena Baràmbio. Molt bon dia, Elena. Bon dia. Més o menys és això que hem explicat. Aquest dijous vau assistir al ple i vau explicar la voluntat de no pagar aquest tribut. Sí, a l'associació ens ha arribat queixes i disconformitat per part dels veïns que era això de pagar un impost a la mobilitat si allà dalt no arriba cap bus i precisament és l'àrea metropolitana que fa o que està bloquejant el tema que arribi algun auto a transport públic al nostre barri. Llavors vam rebre aquestes queixes i hem intentat moure-ho una mica, a veure si a través de l'Ajuntament podíem fer alguna cosa i el que ens han instat és que siguem nosaltres mateixos els que ho promovem. Ara estem preparant una carta i mirarem a veure quants veïns la sota signen. D'alguna manera és una acció simbòlica. Sí, és una mica per presentar quants veïns donen recolzament a això, si és perquè ens retornin els diners a les persones que hi han pagat o per no pagar les persones que no volen pagar i també pressionar dins del que bonament puguem que es faci alguna cosa amb el transport públic que més llui. Teniu constància de quants veïns aproximadament estaran d'acord en aquest rebuig o de moment encara no se sap? Encara no se sap. Ens han arribat e-mails per part de bastants veïns i en bloc tipus escales, que s'han posat o que ja han parlat entre ells. El fet de no pagar, o persones que no volen pagar, ja no sé quantes persones poden ser, però de queixes o requeriments de devolució, si hi ha molta gent que ha pagat, però per complir amb els terminis legals i perquè a sobre... Si no pagues abans del dia no sé quin de juliol, a sobre hi ha un recàrrec, no? Si hi ha gent que ja ha pagat, però vol que s'hi retorni. O, com a mínim, no estic d'acord, moveu això, moveu el tema del transport públic. És una forma de pressió, si més no, no? És a dir, no només queixar-se, sinó queixar-se directament a l'entitat que segurament tindria una mica més de força per fer-ho. Exacte. Les informacions que nosaltres tenim per part de l'Ajuntament és que l'Ajuntament ja ha demanat que... Sí, l'Ajuntament diu per part nostra que nosaltres tenim els diners per allargar les línies, si no són les de Sant Feliu cap a Maslluir, doncs a la línia L10, però per l'altra banda ens diuen que és antieconòmic i que no. Llavors, clar, és com, és anticonòmic i que no, nosaltres no tenim xarxa d'autobusos perquè hem de pagar un impost si no ens arriba, no? És una mica allò... Bueno, ho expliqueu-nos. Aquesta resposta que és anticonòmic és la que dona l'entitat metropolitana del transport, entenem-nos. Sí, sí, perquè les informacions que ens han arribat és que l'entitat metropolitana del transport està... informant a l'Ajuntament, i l'Ajuntament és el que ens ha transcrit. Per part de l'Ajuntament, esteu contents de la resposta que heu tingut? Us trobeu a faltar alguna cosa en el diàleg amb l'Ajuntament? Nosaltres vam anar al ple... Bé, a veure, som una associació que comença ara, que tot som gent jove, que realment no sabem com funcionen aquest tipus de coses, no? I després una mica canant al ple i intentant... que sigui l'Ajuntament també que ens ajudi a promoure una cosa així. I la resposta va ser porteu-nos vosaltres l'adhesió i les signatures i nosaltres us ajudarem a tramitar-ho. Ens vam quedar una mica allò jolint, no? Pensàvem que podria ser l'Ajuntament que ens ajudés una mica a moure-ho, però es veu que les coses han de funcionar al revés. Però vaja, ho farem al revés perquè realment tot el veïnat, i d'allà des de fa molt de temps, des que vam venir, i des d'abans estem demanant què passa amb el transport públic. També una queixa nostra a l'Ajuntament va ser, com pot ser que hi hagi un barri, hi ha un projecte fa anys, que sabeu que s'ha de construir fa anys, que s'ha decidit tot fa anys, que es va posar en construcció, que hi estem vivint, com pot ser que això no s'hagi parlat abans? Com pot ser que no hi hagi hagut un acord abans, molt bé que ara hi ha la crisi, molt bé que ara hi ha el vial que fins a final d'any teòricament no el tindrem, però com és que abans no es va parlar d'això? Nosaltres, quan el grup de gent que érem els afectats de Masllui dels blocs de Promunça, ja vam estar parlant d'aquest tema en el seu moment amb l'Ajuntament. Sí, clar. Llavors, el que ens sobte és com és que un barri planificat des de fa tant temps no hi ha hagut ningú que hagi parlat d'això, saps? Clar, d'alguna manera el que sempre ha explicat l'Ajuntament, també quan els hem preguntat per aquest tema, és que també pressionen l'antiometre operat del transport perquè tirin endavant alguna de les alternatives i a cada principi no pot haver-hi una línia urbana arran dels arguments econòmics. El que passa és que, clar, el tramvia el tenim relativament a prop, però la nostra connexió amb la guarderia, amb l'institut, si no és amb cotxe, trigues gairebé una hora amb transport públic. Llavors, bé, feu-nos alguna cosa, no? Però és que el que ens sobte és, com que és, que no es va parlar abans i llavors, si ara és la crisi, bé, busquem alternatives de recorregut, però ja està decidit a priori que es farà això i ara que viene la crisi, no? Ara ho fem servir com a excusa, no? I és com, perdó, però com pot ser que això no s'hagués parlat abans? Però vaja. Abans de continuar, ara continuem parlant de tot plegat, tot el tema de Maslluí, però ens acaben de comunicar, doncs, que, com hem dit al principi d'aquesta entrevista, que estàvem pendents d'aquest sorteig del número de desempat per les places de l'escola Bressol Municipal Marrex, i ens acaba d'explicar el nostre companyet Riva que el número de tall d'aquest sorteig ha sortit, és el número 1. Per tant, doncs, aquest és el número a partir del qual surten aquestes places en el cas de l'empat. El número 1, doncs, és el que que ha sortit en aquest sorteig que acaba de tenir lloc ara mateix a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. També una informació que penjarem a través de la pàgina web de la ràdio. Tornant una mica al tema que ens ocupava, també volia preguntar-te el tema del barri de Maslluí. Més o menys ara, sobretot el juliol passat, va arribar gran part de gent a aquest barri, amb aquests pisos de lloguer social per joves. A banda del transport, que suposo que és el tema que més... trobeu a faltar. La valoració general d'aquest temps és positiva? A veure, la gent està molt contenta de viure on viu. En general, tothom està content del lloc, de la tranquil·litat que es viu, o sigui, dels pisos en si. Tothom està content i el bon rotllo es percep, no? Hi ha un tema del ser macrocomunitat, un tema de... de coordinació entre els diferents grups de veïns i blocs pel tema dels patis interiors, però això tard o d'hora ho resoldrem, no? I el tema principal que sempre es parla és del tema de vialetat, de connexió, i, bueno, la teòrica guarderia que s'havia de fer no es farà, el parc que s'haurà de fer, però, saps, vull dir que... Són coses de vialitat i de serveis. Per exemple, el tema del local de l'associació de veïns ens l'han resolt i ens han cedit un local a planta baixa en un dels blocs, que teòricament havia de ser a la zona on estaria la nova guarderia, però sembla que no es farà. Però el problema principal és la connexió, la vialitat i el transport. Clar, suposo que tot va una mica més lent del que es voldria, vinculat segons com també aquesta situació actual. No sé si haguéssiu preferit ja poder-vos instal·lar al barri quan haguessin estat resoltes aquests condicionants, com ara el transport, no només públic, sinó també la connexió directa potser amb el municipi, o si en realitat preferíeu haver-hi estat ja, tot i que ara hi hagi aquestes mancances i calgui, per tant, pressionar una mica més per resoldre-les. Veure, jo suposo que els veïns Si els dones a triar, suposo que si poden anar a viure abans amb les condicions que estem ara, doncs millor. Vull dir, si jo parlo per mi, prefereixo haver entrat al pis i, bueno, espavilar-me com pugui per moure'm i desplaçar-me que no pas a veure-me-les per un parell d'any més. L'únic que, clar, totes aquestes promocions que es fan amb sorteig i després es fa la construcció, sempre et toca esperar a temps i, en aquest cas, ha sigut no els dos anys normals, sinó han sigut tres i quatre anys, no? Tot s'ha retrastat molt més. Recordem que també hi ha, o sigui, abans dels pisos que es van adjudicar aquest juliol, doncs també n'hi ha tots els altres pisos que també feia temps, en aquest cas de compra, per exemple, que estaven a l'espera. Exacte. I, bueno, som un barri molt pacient, trobo, vull dir, que ja hem agafat aquesta dinàmica, no? El que no vol dir tampoc és que no... que no ens ajuntem, no parlem de les coses i no ens queixem o reclamem les coses que creiem justes. Està clar. Us esteu constituint també com a associació de veïns d'aquest barri de Maslluí. Hi ha bona resposta per part de la gent que viu al barri? Hi ha implicació en aquest sentit? Sí, Déu-n'hi-do. Ara estem acabant els papers de tramitació i començarem a fer socis. Llavors ja veurem a veure quants socis, quan ja comencem a parlar de quotes i de... I d'activitats, bueno, vam fer una temptativa de veure si la gent s'interessava, vam fer com una espècie de vermut col·lectiu en el que cadascú portava alguna cosa per picar o per veure, per veure una mica, des dels que estem promovent l'associació, si realment valia la pena i si hi havia gent que s'interessava per conèixer els seus veïns i per compartir una estona. I, Déu-n'hi-do, la resposta que hi va haver, vam ser... uns 50-60 persones, vull dir, entre famílies, algunes persones de l'Ajuntament que es van acostar, Déu-n'hi-do, llavors això ens va animar a dir, bueno, va, vinga, seguim, tenim el local, la gent sembla que està engrescada i cal la pena moure'ns. Volem quan comencem a fer socis i tot això fins a quin número arribem. Doncs anirem parlant també aquí a la ràdio, també de tot aquest tema d'aquesta acció de rebuig contra, o sigui, aquest fet de no voler pagar el tribut de la mobilitat com a protesta, perquè no arriba el transport públic a Maslluí, també n'anirem parlant, en mesura que també sàpiga quanta gent ha decidit no fer-ho. I, per tant, tenim la porta oberta aquí a la ràdio. D'acord, moltes gràcies. Moltes gràcies, Helena Barambio, una de les membres de l'Associació de Veïns de Maslluí, i que vagi molt bé, molta sort en tot plegat. Merci, merci, ja us ho explicarem. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia. Fins demà! Just a la fusta. Això és espectacle. Dos minuts i tres quarts d'una del migdia. A aquesta hora parlem de teatre amb la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Bon dia. Entrem una mica més tard. Aquests temes de l'última hora que ens han fet atracar-ho tot una mica. No et preocupis, perquè també et diré que aquest mes de juny... És més fluix, no? És el que ens deies l'altre dia. És un impàs perquè tothom està esperant el grec. De totes maneres, avui m'agradaria començar dient, suposo que ja tothom ho sap, però voldria recordar que ha mort Ray Bradbury, l'autor de moltes novel·les que s'han portat al cinema, com a Fahrenheit 451, que va ser i és una pel·lícula gairebé de culta. Ha mort ja gran, evidentment, ha passat tota la vida, tenia 83 anys, i... No només va fer Fahrenheit 451, sinó que també hem pogut veure de la seva collita, diguem-ne, l'Hombre Ilustrado, Icarius Monfir, i era un home que escrivia molt sobre coses futures. S'anticipava una mica, no? Sí, s'anticipava una mica. A mi m'agrada molt. Tinc moltes novel·les de Ray Bradbury de casa, i la veritat és que feia temps que no rellegia una, i ara tornaré a fer-lo. També hem de dir que ha mort un dels, i si vols, doncs posem música, perquè per recordar, l'últim supervivent dels Platters. Avui no tinc aquell ordenador que té tota la música del món, per tant, és complicat. Doncs, els Platters ha mort l'últim, el Herb Ript, que va ser un dels fundadors dels Platters als anys 50, ha mort també amb 83 anys, i bé, ell va ser fundador, però seguia en el grup, era, diguem-ne, l'alma mater, no?, perquè han anat canviant de gent, però, diguem-ne, aquell era l'alma mater dels plàters. Ara ja, doncs, suposo que ens quedarem sense els plàters, perquè... tenien una manera molt, molt personal de cantar, que ja sé que ara ja no agrada tant com agradava als anys 50 i 60 i 70, però són uns clàssics, o sigui que... Bé, i ara sí que parlem de teatre. Vinga, per on comencem? Doncs a veure, podem començar dient que ja estan escalfant motors al grec. Quan comença? Finals de juny, no? Comença, oficialment comença a l'1 de juliol. Però el dia 30, el dia 30 de juny, es farà un acte inaugural, que això és nou d'aquest any, no s'havia fet mai, normalment s'inaugurava a l'amfiteatre del grec, no? Però han canviat el director, per tant, suposo que han canviat coses. Sí, ha canviat, el director ara és el Ramon Simó, que suposo que ho ha tingut molt difícil, perquè el Ramon Simó és un director i un escenògraf de teatre de tota la vida, i la veritat és que quan... quan li hagin portat propostes als seus amics, doncs si ha hagut de dir que no, suposo que ha estat una mica dur per ell. L'anterior director, no sé si el tens en bona consideració. El Fasher? Sí. A veure, el que va estar, doncs la veritat és que posava molts espectacles. Jo, del grec, sempre critico el mateix. Es posen tants espectacles que encara que hi vagis cada dia, Cada dia, que no és el cas, perquè cada dia no pots anar, no? És difícil, sí. Sempre espera alguna cosa, o sigui que... Però això és la línia que tots han seguit, o sigui, molts espectacles. De totes maneres, aquest any n'hi ha uns quants milions menys de pressupost, però jo voldria recordar a la gent que a la inauguració, l'espectacle inaugural, arrenca el dia 30, com ja he dit, de juny, que és l'entrada lliure, per tant, no has de pagar res, I serà el passeig de Lluís Companys. És a dir... Arba Triomf. Digue'm. Arba Triomf, com si diguéssim. Sí. No, el passeig de Lluís Companys està a la font. Ah, val, val, val. Està tot ambientat una mica al voltant de la ciutat, del teatre, del lliure, del tal. Llavors, es farà un espectacle que es diu Pedalejant cap al cel, que és una companyia de teatre belga i que, segons he vist, n'hi ha coses precioses per veure. O sigui, molt espectacular l'espectacle. Això serà a les 9 de la nit. I després, a les 11 de la nit, podrem escoltar i veure, evidentment, la Troba Kung Fu. Això és l'espectacle inaugural. O sigui que podem estar des de les 9 fins, no sé a quina hora acabarà, però que podem passar tota la petllada del dia 30 de juny. I després, només per dir alguna coseta, alguna coseta poqueta, ja ho anirem desgranant a poc a poc. Es fa una obra que es diu Dubte, que és de John Patrice Channy, que està dirigida per Sílvia Munt, i que la veritat és que el repartiment és de luxe, perquè és el Ramon Madaula, la Nora Navas, la Rosa Maria Sardà i la Mar Ulldemolins. El tema de l'obra és un tema dur, un tema bé, que d'alguna manera t'arriba, perquè és un capellà que és sospitós de mantenir una relació il·lícita amb un alumne. Déu-n'hi-do. És a dir, la pederàstria... Vista des del punt de vista de John Patrick Shatney. Però, de totes maneres, no és ben bé això el kit de tota l'obra, sinó que parla una mica de la repercussió, de cada persona com veu l'assumpte i que, bé, no tot és ni veritat ni mentida, no? I després, també, per obrir boca... Això estarà pocs dies, per això ho comento. Ai, perdona, això ho farà en el Teatre Poliorama, que és una producció del grec. Quan comença? Això, comença el dia 1 i tenim tot el mes de juliol per veure-la. I després n'hi ha una que estarà molt pocs dies, que és Udol, que la fa quart teatre, que és de la Marília Samper, d'aquesta autora que va fer... Estava al Nacional. Sí. Te'n recordes? La setmana passada o l'altra vam parlar de l'ombra al teu costat, no? Doncs el text és de la Marília Samper i la interpretació, els interprets són la Marcia Anglès, que és de Quart Teatre, el Miquel Barceló, l'Anna Way i el Pau Soler. I parla una mica de lo difícil que és la creació artística i sobreviure a aquesta producció artística. I una altra cosa que tenim temps de veure-ho, perquè comença el 4 de juliol i acaba el 29, és La senyoreta Júlia. La senyoreta Júlia ja saps que és una obra d'Estrindberg, que és una relació compromesa i difícil entre la senyora, o sigui, la senyoreta Júlia, i el majordom de la casa, però en aquest cas no han agafat el text original d'Estrindberg, I és la senyoreta Júlia de Patrick Marver. No sé com serà, suposo que serà el mateix, però alguna cosa haurà canviat. Suposo que l'han posat una mica més al dia, cosa que és difícil d'entendre si l'han posat al dia perquè avui dia no hi ha tanta diferència entre les classes socials com a principis del segle XX, que hi havia molta, no? De totes maneres, els personatges són els mateixos. És a dir, són tres personatges, la senyoreta Júlia, i en aquesta ocasió serà el Julio Manrique, la Cristina Genevat, que també ha fet la tradució, i la Mireia Eixelà. És el trio protagonista de la senyoreta Júlia. I ja en parlarem del grec, perquè tenim molt de temps. I ara parlem de coses que marxen, d'alguna manera. I que hem d'aprofitar en aquests dies. A veure què tenim. Doncs, per exemple, podem parlar d'una obra que s'està fent a la sala, al Teatre del Raval, que es diu Genesi, una idea d'Europa, que és la guanyadora de la mostra de teatre de Barcelona i que parla una mica de tot el que està passant a Europa. Jo no sé com els autors van tan ràpid per fer textos. Parla una mica d'això, de tot el que estem veient, d'alguna manera, al voltant nostre. I la veritat és que aquí, en aquesta obra, es veu molt negre el futur d'Europa. Molt negre. Bé, estarà fins al final de mes al Teatre Raval de Barcelona i, si voleu, evidentment, tot el que passa a l'obra... és fictici. Sí, sí. No ens hem de creure amb el peu de la lletra. No, però la veritat és que parla de coses que estan passant ara i la sortida, diguem-ne, no és massa bona. Sobretot, a l'obra, com a mínim, no és massa bona. Després, podem també parlar d'una peça un tant original... que es diu Una comèdia de l'Iran. No de l'Iran, de l'Iran. Jugó amb aquest joc de paraules, m'imagino, no? Sí, l'obra és del Joan Franciançonet, que és un autor, director de cinema, actor, una mica de tot. I amb ell treballa també el Miquel Sitxat, el Ferran Terrassa i la Patricia Bargalló. I l'obra és una recreació... del món genial i llavors és com una mena de talk show que la gent li fan entrevistes i parlen i tal i parla una mica de la gent de Nova York dels anys 50 però en aquests anys 50 a Nova York i a París als anys 60 i tal doncs surt Dalí surt Marilyn Monroe surten molta gent, diguem-ne, mites per nosaltres. De l'època, no? Una comèdia de l'Iran. Està al... Quina sala? Sí, al Teatre Gaudí de Barcelona. Perfecte. Molt bé. Doncs tenim més robustes encara per això. Sí, tenim alguna cosa més. Alguna coseta més. A veure. A la sala Flyer estan fent litos. Litus és una peça que és de la Marta Butxaca. La Marta Butxaca també ha estat fa poc al Teatre Nacional. És una dona, doncs, que... Bastant activa, eh? Molt, molt, sí. I parla de la història d'un grup d'amics, un amic d'ells mort, i al cap de tres mesos el seu germà, doncs, convoca a tota la penya, a la seva nòvia, al seu company del conjunt musical... el seu amic de l'ànima i tal, els convoca a casa seva perquè ha trobat una cosa que el mort ha deixat perquè tothom la vegi i sàpiga d'acabar. I a partir d'aquí que passa això, tota aquesta amistat de tota la vida, que estaven tan bé i que tal, comença a fer-se amiques i tenen molts problemes i es veu com la gent no... No és tot el que parlava. Recordem també que el Teatre Gentiol prorroga tot el mes de juny l'espectacle Prohibit dir no sé. Està als dilluns, a dos quarts de nou. I Prohibit dir no sé és una peça del Quindalmau que ha sortit Llit a partir d'improvisacions, d'improvisacions de les tres actrius que són la Roser i la Rocha, la Juana Maria Palomo i la Pilar Vergés. Aquestes tres actrius han fet improvisacions sobre temes diferents de la vida de les dones i a partir d'aquí Quindalmau ha fet el text. És una mica el que van fer també a la Villarroel, no recordo quin llabre a quatre mans, no? Sí, sí, l'any que ve serà millor. Exacte. Doncs aquí podem veure els dilluns, que no és gairebé un dia molt teatral, a partir de dos quarts de nou. I és una obra divertida i que parla una mica de l'amistat i una mica de tot. Després, recordeu que, si voleu veure teatre clàssic, també tenim. Tenim Alanao Ivanov amb Tigona Garçón, que és una obra que... de la companyia La Perestroika, que està dirigida per el Boris Rottenstein, un gran director, i que l'Antígona és el clàssic grec, però ha afegit coses del jutge Garzón. Ah, mira, que curiós. Perquè és una mica... Antígona busca les restes del seu germà i Garzón busca les restes de tota la gent que va morir a la guerra. Sí. Llavors ha unit aquests dos personatges i ha fet aquesta antigona garçó, que bé, és en castellà, perquè ell no escriu en català, i ho fan a la Nau Ivanov. Després a l'Almeria Teatre fan un altre clàssic, Amfitrió 38, que és una producció del Teatre Acadèmia. I després, si no voleu veure clàssic i voleu passar-ho bé... Què tenim? Doncs tenim dos propostes que jo penso que són molt interessants. Al Teatre Apolo podem veure a Luis Pardo en un espectacle que es diu Deseos i que és un espectacle de màgia. Ah, mira, doncs sempre és una mica diferent. La màgia a més agrada bastant, no? Sí, jo crec que sí. I a més a més té un punt, diguem-ne, especial. Perquè quan tu entres, abans d'entrar al teatre, et donen una bolleta, un paper... I has de posar un desig teu. Ah, molt bé. No sé, un desig. Cadascú posa el que vulgui, no? Doncs que el cel sigui vermell. Coses així. I llavors ho poses en una caixa i el Lluís Pardo agafa tots aquests desitjos que tenen els espectadors i a partir d'aquí fa l'espectacle. És a dir... que tu vas un dia i pots veure-ne un espectacle, i vas un altre i podràs veure un espectacle absolutament diferent. És original, no? I després, un altre mag, aquest de tota la vida, que tots coneixem el que fa i que, a més a més, és entranyable, el Juan Tamariz, que està al Teatre Poliorama com Magia Potagia. Magia Potagia és el nom de l'espectacle, però ja saps que... que encara que vingui cada temporada a fer màgia potàgia, els trucs són absolutament diferents. O sigui que dos mags... Per el preu dur, no. Dos mags fantàstics que podem veure. Doncs ens acaba el temps, Maica, perquè tenim 20 segons, perquè hem de connectar directament amb Com Ràdio. Només volia dir que l'habitació blava al Romea s'acaba aquesta setmana. Si no l'heu anat a veure, doncs... Hem d'aprofitar. Moltes gràcies, Maica, i tornem la setmana que ve. Adéu. Que vagi molt bé. Bon dia. Ens acomiadem, doncs, i tornem a partir de demà. Moltes més coses. A partir de les 10, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dijous. Com ràdio, notícies. Bon dia, és la 1, us parlem Mónica Hernández i Maite Polo. La subhasta del tresor públic espanyol d'aquest matí ha superat les expectatives. Ha aconseguit col·locar més de 2.000 milions d'euros, 2.074 exactament, amb més demanda que oferta. En concret, la demanda ha estat 3 vegades superior a l'oferta. Això sí, el tresor ha hagut de concedir l'interès més alt de tot aquest any i ha col·locat els bons a 10 anys a canvi d'un interès de més del 6%. Aquesta dada s'emmarca en una jornada positiva a la borsa espanyola la quarta consecutiva. L'IBEX 35, el principal indicador, puja a aquesta hora més d'un 1% i la prima de risc continua situada per sota dels 500 punts. Ara mateix el diferencial amb l'interès que es paga pel bo alemany està en els 486 punts bàsics. El fiscal general de l'Estat considera que correspon a l'Audiència Nacional investigar possibles delictes en la Constitució i sortir de la borsa de bànquia. Eduardo Torres Dulce creu que el cas no ha de quedar-se en un jutjat de Madrid perquè són fets, diu, que poden afectar diverses províncies i poden comprometre l'economia nacional. La entidad de los hechos que pueden perseguirse hipotéticamente como delitos llevan inevitablemente a la competencia de la Audiencia Nacional. Es decir, delitos que pueden afectar a la instrucción, a la investigación en diversas provincias del territorio nacional y sobre todo unos hechos que pudieran comprometer la economía nacional. Me parece que es obvio a esa competencia por parte de la Audiencia Nacional. Torres Dulce ha afegit que de moment la Fiscalia no té previst si t'ha declarat l'expresident de Banquia, Rodrigo Rato, perquè el cas està encara, diu, en una primera fase d'investigació. El diputat del Partit Popular, José María Benito, ha abandonat la subcomissió del Congrés dels Diputats sobre el Fons de Reestructuració Bancària, el FROP, quatre dies després d'haver dit que una possible intervenció d'Espanya no seria l'apocalipsi. Benito ha assegurat que la sortida d'aquesta subcomissió no té res a veure amb aquelles paraules que va pronunciar i que deixa aquest grup de treball perquè el tema de bànquia li exigia una dedicació total. L'exgerent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, Jordi Varela, ha acusat els metges i les infermeres que han denunciat irregularitats al centre de no tenir escrúpols i d'actuar de mala fe. Jo lamento profundament que hi hagi persones prou malintencionades que no tinguin escrúpols en portar a la justícia penal coses que haurien hagut de saber defensar o volgut defensar davant d'un conflicte laboral. Per tant, insisteixo que penso que a la resolució d'aquest procés estic convençut que posarà tothom al seu lloc. Respecte al contracte amb l'empresa Philips per moblar el centre, Varel ha defensat que ho va fer d'acord amb la legislació i que només el va actualitzar. I ha afegit que es va pagar un sou a l'ex-alcàrrec del govern central, Ricard Gutiérrez, durant 7 anys perquè se li van començar a organitzar una càtedra de gestió sanitària. Avui és el dia gran de l'apetum de Berga. Fa una hora que ha arrencat l'apetum de lluïment i aquesta nit es farà l'apetum completa. Ràdio Berga, Fermí Riu, bon dia. Hola, bon dia. Berga celebra, com diu, a la plaça de Sant Pere de Berga. Ara l'apetum de lluïment en aquests moments són els nans vells els que evolucionen a la plaça. Un apetum que consta d'una passada de les comparses excepte