Debat sobiranista, Sant Just al dia i cultura

Oriol Puig, La Xarxa Estàs escoltant La Xarxa Són les 10. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta, Patricio i Oriol Pujador. El president de la Generalitat Artur Mas acaba de defensar des de Madrid la necessitat de Catalunya d'aconseguir les estructures d'un estat propi. En un esmorzar amb empresaris i periodistes espanyols i internacionals i després de la manifestació massiva de dimarts amb motiu de la viada, El president ha assegurat que Catalunya i Espanya s'han cansat mútuament i per això, Diumàs, s'ha d'entendre... El projecte durant dècades ha sigut intentar transformar l'estat, Espanya, l'estat espanyol, per que sigui el nostre. I això no és possible perquè potser resulta que Catalunya no té força suficient per aconseguir això. Si això és així, el que ha d'entendre és que Catalunya necessita un estat. Catalunya necessita l'instrument d'un estat. Perquè qualsevol nació... Creo que ese es el clamor de la gente en la calle y además de forma pacífica, democrática e ilusionante. Mas ha assegurat que treballar per aconseguir el pacte fiscal per a Catalunya perquè no té sentit, diu el president, que el país es faci responsable de moltes de les seves despeses però no pugui gestionar els seus ingressos. Mas i el president del govern, Mariano Rajoy, s'han de reunir dijous de la setmana que ve al Palau de la Moncloa. I pel que fa a la multitudinària manifestació del dia de la Diada, l'alcalde de Figueres, Santi Vila, ha dit en declaracions a la xarxa que això demostra que una època s'acaba. És evident que amb la manifestació es va certificar que tota una època s'acaba i que per tant tot el consens constitucional que hi havia hagut durant més de 30 anys està definitivament liquidat. A partir d'aquí, qualsevol persona sensata sap que un moment fundacional requereix de molts consensos polítics, requereix de molts consensos socials, requereix d'estar disposats a fer sacrificis forts. Jo crec que això, si som tots mínimament responsables, ens ho hem d'agafar amb molta responsabilitat. Segons l'alcalde, el president Artur Mas està decidit que Catalunya tingui un estat propi. Santi Vila assegura que en la reunió que Artur Mas tindrà amb Mariano Rajoy la setmana vinent, Es parlarà seriosament del pacte fiscal i d'una possible reforma constitucional. El Congrés dels Diputats aprova avui la creació de l'anomenat fons de liquiditat autonòmica, el qual Catalunya ha demanat més de 5.000 milions d'euros. A més, també està previst que aprovi la creació d'un banc dolent i la limitació a la venda de participacions d'accions preferents. Segons les primeres estimacions del govern central, aquest fons de liquiditat podria estar operatiu a finals del mes de setembre o a principis d'octubre. Des de l'executiu asseguren que són conscients de les dificultats de finançament que tenen moltes autonomies. Recordem que el govern català va fer ara fa uns dies Va dir fa uns dies que si el fons no estava a punt de manera immediata, hauria de demanar un crèdit per poder fer front als pagaments d'aquest mes de setembre. L'acolliment al fons de liquiditat autonòmica per part del govern català no implica que Catalunya sigui intervinguda, tot i que, en cas d'incompliment de les condicions, l'Estat es reservaria el seu dret de recórrer els articles que estableixen mesures de coerció i d'intervenció directa per part de l'Estat. Coneguem ara quin és l'estat del trànsit. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Sembla que torna ja la tranquil·litat a la xarxa viària del país. De moment, tot plegat ha millorat moltíssim. A aquesta hora no hi ha cap entrebanc especial. Segons informa el Servei Català de Trànsit, només es taquem, per exemple, en el cas de la Ronda Litoral. Tram entre Montjuïc és una franca que va carregat... en el sentit de la marxa, especialment en sentit Llobregat. També tenim la sortida de l'autopista C32 a l'altura de Cornellà, de Sant Boi de Llobregat, del Prat, vaja, amb trànsit una mica més ple, i també circulació amb pèl intensa que queda a la ronda de dalt, entre Vall d'Aura via Júlia, sentit Besòs. És tot des del RAC, bon dia. Bon dia, us parla Arnau Maimó. El blaurant Andrés Iniesta té una lesió a la cama dreta i estarà entre 10 i 15 dies de baixa. El Manxec, per tant, es perdrà com a mínim dos partits de Lliga i el debut a la Lliga de Campions contra l'Aspàrtac de Moscou. Jordi Alba, que té la grip, també és dubte per al partit d'aquest dissabte contra el Getafe. L'Espanyol segueix preparant el retorn a la Lliga diumenge a casa contra l'Atlètic Club, un duel que ha de permetre a l'equip refer-se del pitjor i inicien les últimes 10 temporades amb cap punt de nou possibles. Però el tècnic blanc i blau diu que tenen il·lusió i força. No estoy ni triste, ni cansado, ni a nivel personal, eh, digo, ni de tono bajo. Estoy con muchos ánimos, estoy con mucha fuerza y para poder comandar esta nave que está atravesando, vamos a decir, turbulencias, ¿no? Verdús dubte seriós per al partit d'aquest cap de setmana, mentre que el mig campista Raül Baena podria rebre l'alta mèdica a les pròximes hores. El Nasti, que es va proclamar i la nit campió de la Copa Catalunya de Futbol, l'equip tarragoní va derrotar el Manlleu per 1 a 0. Per cert, Sabadell, Llagostera i Prat són els tres equips catalans que s'han classificat per a la tercera eliminatòria de la Copa del Rei. El sorteig per a la quarta fase se celebrarà demà divendres. Notícies en xarxa. Just a la pusta. Molt bon dia. Passant 5 minuts de les 10, comencem un nou Just a la Fusta d'avui dijous 13 de setembre. Un programa on començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També repassarem l'actualitat del dia amb l'Anna Díaz en aquesta primera hora i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. A les 11 i 10 parlarem de la nova coral de Gospel que s'ha creat a Sant Just, assagen justament els dijous i van començar la setmana passada. En parlarem amb una de les seves responsables a les 11 i 10. I també a la segona hora del programa encetarem la temporada de tertúlies. Ho farem amb els tertulians dels dijous, la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Montse Lanea i la Lina Santa Bàrbara. I a la tercera hora parlarem de televisió amb l'Alba Conesa i a més a més també parlarem d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Avui repassarem o farem un petit homenatge a Neil Armstrong, que va morir aquest mes d'agost. I tot plegat, ho comencem ara mateix acompanyant-vos també al llarg de tot el matí amb bona música. Aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar que ningú voldrà agafar i serà molt avorrit jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí tots els dies autobús que vas. S'aniran omplint de llum i de gent. Però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí, jo estaré en un banc A la parada se went... Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant uns minuts de les deu, és moment de posar-nos el dia de l'actualitat santjustenca i per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, molt bon dia, molt bé. Comencem parlant d'educació, ha començat el curs escolar a tot arreu, i per tant també és injust. Va començar ahir el curs escolar, enguany marcat una vegada més per les retallades en educació. Una de les mesures que més preocupa les escoles és la que imita la contractació de professors substituts. Enguany també s'introdueix la jornada intensiva a secundària. Ho va explicar el regidor Lluís Montfort, que no amaga que les mesures afectaran la qualitat de l'educació. Es notarà una persona que falti perquè tingui uns problemes de salut. Si està a casa i això és un sustitut propi del centre que redireccioni cap a una altra banda, això s'ha de notar. De fet, hi ha dos camins paral·lels. Només el camí de la reivindicació de les millores i de la inversió en matèria educativa i, per altra banda, és que els propis equips, per amor a l'alçada de professió i a l'educació, intentin minimitzar al màxim una cosa natural o l'altra. Doncs, escoltam, Lluís Montfort preocupat per aquestes mesures, però també he confiat que els equips de professionals de les escoles de Sant Just podran donar una mica més per mirar de pal·liar i que aquestes retallades no suposin conseqüències greus pels alumnes. El canvi de fi és el més important. La directora de l'Escola Montseny, Carme Miró, va mostrar la seva preocupació també per aquesta mesura. i, de totes maneres, les retallades han continuat en les darreres setmanes amb la reducció de les hores de l'avetlladora del Montseny. La directora del Montseny també va mostrar la seva preocupació per aquesta disminució d'hores de l'avetlladora. En principi, semblava que l'havien tret, després van reclamar al Departament d'Educació i els van dir que havia estat un error, però que igualment estaria menys hores. D'altra banda, també Pilar és un què, directora de l'escola Montserrat, tot i que es va mantenir l'expectativa de com evolucionarà el nou curs, va dir que de moment no hi ha hagut grans entrebancs i, per tant, es mostrava més tranquil·la que el regidor, que la directora de l'escola Montseny, que havíem sentit ara. Les polítiques de l'Ajuntament en matèria educativa també hem de dir que seguiran en la línia de l'acompanyament a les escoles. També es comprometen a seguir treballant amb la franja 06 per donar suport a aquesta franja educativa clau en el procés de formació dels infants i també se seguirà impulsant un programa d'animació a la lectura i es consolidarà la Comissió per l'èxit escolar. A més a més, aquest curs també serà de la posada en funcionament de l'edifici de les escoles prevista pel mes de gener. Recordem les escoles... és l'antiga escola de Montserrat, però ja ho va dir el regidor que ens hem de començar a acostumar. A dir-li d'aquesta manera, exacte, perquè també hi haurà dedicats altres centres, per tant, doncs, ja ens hi anarem acostumant. Tenim més qüestions? Doncs sí, parlem de les SEAS, d'aquesta entitat, d'aquesta secció de l'Ateneu, millor dit, que dissabte dona el tret de sortida oficial a la nova temporada amb un sopar de motxilla i el lliurament de premis del concurs de fotografia. La presidenta de la secció de l'Ateneu, Romi Porredón, Va dir que la planificació actual ja està tancada. Enguany, la temàtica dels cicles de conferències i excursions canviarà de caire respecte als anys anteriors i serà una temàtica més històrica, donarà més importància a aquesta vessant històrica. Un any més, però el gran repte de la CEES coincideix amb el de l'Ateneu, rejuvenir la seva massa social. La secció de l'Ateneu vol seguir en contacte amb les entitats juvenils del municipi per mirar de fomentar l'entrada de nous joves. De totes maneres, la presidenta de la CEES, Romy Porredón, admet que actualment la presència de jovent a l'entitat és molt escassa. D'altra banda, la CEES inicia també un programa molt interessant per promoure les parelles lingüístiques entre els seus associats. Podeu informar-vos d'aquest projecte i del programa d'activitats de la CEES a través del seu portal web allà trobaré tota la informació d'aquesta secció de la Taneu. Molt bé, i acabem amb un últim punt, encara. Sí, encara fem repàs del que va passar, del que va succeir la diada. Va ser dimarts al migdia, va tenir lloc l'acte institucional de l'11 de setembre al parc de Pau Casals amb la tradicional ofrena a l'estàtua de la llibertat. L'alcalde Josep Perpinyà va emetre un discurs en el que remarcava la importància del moment que està vivint Catalunya. Perpinyà va insistir que no s'ha d'obligar al debat social i les necessitats dels ciutadans, però de totes maneres l'alcalde opina que els polítics amb més responsabilitats hauran de prendre decisions importants pel país. Deia l'alcalde Josep Perpinyà que ens trobem en una cruïlla i que ara els polítics amb més responsabilitat a Catalunya hauran d'agafar el timó de la situació. Josep Perpinyà també es va pronunciar sobre la marxa independentista de Barcelona i va respondre a les declaracions d'aquells polítics que posen en dubte l'objectiu de la manifestació. Va dir que era... que el motiu de la manifestació era clar i evident. A banda del discurs de l'alcalde, l'acte també va servir perquè les institucions i entitats de Sant Just fessin l'ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional, com passa cada any. Molt bé, doncs aquests són alguns dels temes que passen a aquests dies. Hi ha un altre tema molt important, acabes que encara no tenim recta la informació, i és que ahir ja es va donar el tret de sortida oficial... a la 29a temporada de Ràdio d'Esvern. Exacte, exacte. Un programa especial on es van poder conèixer els nous programes i els que continuen. Per tant, anirem parlant també d'això. Sí, sí, exacte. I si voleu recuperar el programa perquè no ho veus sentir, recordeu que tenim un podcast actiu i que va ser bastant interessant sentir en dues hores, d'alguna manera, totes les veus o pràcticament totes les veus que conduiran els programes nous i antics. De una programació... Intensa. Intensa i per tots els gustos. Molt bé, Sergi. Doncs fins ara. Fins ara. Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí. Escoltem ara aquest tema de Jack Johnson, Better Together. There's no combination of words I could put on the back of a postcard. Fins demà! We'll look at them stars and we're together All of these moments just might find their way into my dreams tonight. But I know that they'll be gone when the morning light sings or brings new things. For tomorrow night you see that they'll be gone too. Too many things I have to do. But if all of these dreams might find their way into my day-to-day scenes. Fins demà! Yeah, it's always better when we're together. I believe in memories, they look so, so pretty when I sleep. Hey, now it Bona nit Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Ara passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí, és el moment de fer un cop d'ull a l'actualitat del dia i per això saludem l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Bon dia. Avui comencem fent un cop d'ull a les portades dels diaris i repassant la notícia més destacada, és un d'aquests dies en què més o menys hi ha un tema clar en què tots se centren i que tot i això cadascú, des del seu punt de vista editorial, ens ho explica d'una manera o altra. Exacte, parlem sobretot d'Artur Mas. A La Vanguardia el titular ens diu Mas recull el testimoni de la marxa de la Diada. El president mostra la intenció d'anar construint estructures d'estat propi i el govern central vol combatre la imatge d'Espanya com a enemiga de Catalunya, i en una fotografia on surt el president Mas fent un discurs. Més portades que... o com ens expliquen aquest tema, per exemple, la del diari Ara. Passem a l'Ara, la portada diu... Convèn-se al món, segon acte, entre parèntesis. El president farà un discurs adreçat a la comunitat internacional. Surt una fotografia... Perdó, no hi ha fotografia. És una portada gràfica, d'aquestes que també li ha agradat tant fer al diari ara, en aquest sentit. I passem cap a la de l'avui, en aquest cas sí que hi ha una imatge. Sí, tenim Artur Mas, una altra vegada. El titular diu, res, no serà fàcil, però tot és possible. El president es compromet a treballar per tenir estructures d'estat. Passem per últim al periòdico, que ens diu, Mas, tot és possible. El president assumeix el repte de la independència i surt una fotografia també del president fent un discurs. Doncs aquest és com ens ho explica el periòdico i d'alguna manera és la notícia del dia. explicada als diferents diaris, un tema que continua d'alguna manera arrossegant-se i de fet els digitals, els diaris digitals avui continuen obrint per aquí. El 324.cat, el portal de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, ens obre amb un titular destacat d'Artur Mas, en aquest cas però des de Madrid, ha dit aquest matí, Catalunya necessita un estat perquè qualsevol nació pot tenir un estat, parlaré clar i sense ofendre... encara que no se'm comprengui, és el que ha dit Artur Mas, i ha dit que seria un gravíssim error minimitzar la manifestació de la diada. Considera que va ser a cop calent i considera que només va ser a cop calent. Mas ha considerat lògic el clan popular i també, si ha sumat, heu d'entendre que Catalunya està en una transició, ha dit, i també ha afirmat que ara hi ha un canvi de rum. Això és el que ens destaca el 3-24, en la mateixa línia al diari. Ara ens diu Artur Mas, des de Madrid, necessitem un estat. Se'ns ataca un altre dels parlaments que ha fet aquest matí. Diu que si durant dècades hem intentat transformar l'Estat perquè fos el nostre el que s'ha d'entendre és que Catalunya necessiti d'un estat, de l'instrument d'un estat. És el que ha dit el president de la Generalitat, que de fet president Mas és ja trending topic arreu de l'Estat. Arran de les declaracions que ha fet aquest matí potser, segons com, més contundents que el discurs que va fer ahir justament l'endemà de la diada. Aquests són els grans temes del dia. Alguna altra cosa que ens actualitzen digitals és, per exemple, que les patroleres diuen que no poden abaixar els preus perquè tenen un benefici mínim, que el Congrés donarà llum verda avui al fons de liquiditat, i també des del diari Ara ens diu Catalunya, Espanya, 5 grans suports i 5 grans incompliments, segons Artur Mas. També se'ns destacan declaracions del líder d'Esquerra, que diu que si el cos de la independència, Oriol Junqueras, Si cosa de la independència són 40.000 milions, els pagarem gustosos. Aquestes són, doncs, algunes de les notícies del dia. Repassem ara altres informacions que també s'han colat, que tenen el seu racó a la portada, Anna. Doncs sí, parlem primer del diari ara. Diu que al curs escolar arrenquen protestes dins les aules. És un tema que també aquests dies s'està tractant molt. El periódico, el que ens diu, parla sobre els Estats Units. Hi ha una fotografia de l'ambaixador just abans de morir. Diu, Estats Units blinda ambaixades després de l'assalt mortal a Líbia. Una d'indignació musulmana per un vídeo nord-americà que es mofa de l'islam. Sí. Bé, La Vanguardia parla de l'Audiència Nacional deixa lliure el pres d'ETA malalt. Diu que la sala penal pren la decisió per raons humanitàries per 4 vots a 1. I per últim, amb el punt, diu, de guindos veuen risc els serveis socials. Les prestacions depenen de la millora de l'economia. També un tema que està latent aquests dies. Exacte. Doncs aquests són alguns dels altres temes que també es parlaran al llarg del dia d'avui. Repassem ara, d'alguna manera, també notícies que interessen a la gent. Són les notícies més llegides als portals de notícies. En aquest cas, comencem per les notícies més llegides a l'edició digital del diari Ara, que ara repassàvem. En aquest cas, la primera notícia d'avui és que Brussel·les rectifica i diu que la independència no és assumpte seu. El segon tema és el d'una massa inculta, emmultonada i adoctrinada, demanant la independència. Cinc opinions estridents contra la manifestació de l'11S. Normalment els temes polèmics acostumen a ser també els més llegits. Televisió espanyola, que admet que va ser un error amagar la manifestació de la diada, el Telediario 2 és el segon tema més destacat o més llegit, en tot cas, D'alguna manera són semblants, mas l'objectiu és dotar Catalunya d'estructures d'estat. Atenció, perquè la segona que s'ha colat en aquest rànquing és Apple, que presenta el nou iPhone 5, més gran, més prim i més potent... I la Maria Independentista, notícia de portada arreu del món, amb mitjans com la BBC, Le Monde o Al Jazeera. Aquests són els tres temes més llegits, tant a l'Ara com al 324.cat. Continuem repassant els diaris. Ara, d'alguna altra manera, obrim les pàgines i ens està casant dues o tres notícies o entrevistes o articles que potser estaria bé que no ens saltéssim. Doncs bé, com has dit, amb el periòdico ens dona una gran importància amb aquesta notícia d'Apple pels amants de l'inconfundible marca de la poma. Surt un titular que diu Apple fa créixer la pantalla de l'iPhone de les 5 fins a les 4 polsades. Hi ha una fotografia de l'iPhone amb les noves característiques i diu que el nou telèfon és més potent, ràpid i estilitzat que el model anterior. La Vanguardia ens parla del nou curs escolar, diu ni llibres ni llibretes. Uns alumnes de l'escola Garbí de Badalona, que avui comencen les classes, van fer ahir les primeres proves amb les tauletes. Bastant curiós, eh? Suposo que és evident que són escoles concertades i que treballen en una línia diferent, però si més no, tenint en compte tot aquest context de retallada, sorprèn que algunes escoles puguin apostar per això, està bé. Petit avenç. I el punt avui diu TV3 fusiona Super 3 i el 33 i tancarà IKTFM per sempre. Déu-n'hi-do, doncs, aquestes notícies de tot el tema de la televisió o la ràdio pública. Més coses, ara repassem un parell de punts internacionals. Ho comentàvem també que sortíem a alguna portada. Estats Units s'enfronta a un incendi islamista. Obama promet justícia. i envia dos vaixells de guerra i un grup de mariners a Líbia després que ha mort assassinat el seu ambaixador a la sala del consulat a Benghazi. També se'ns explica en aquest sentit aquestes promeses de Barack Obama i el que ha dit és que ningú s'equivoqui, es farà justícia. Ho va dir aquesta matinada en una breu compareixença després de confirmar-se la mort dels quatre diplomàtics a mans d'un grup d'extremistes. que suposadament expressaven la seva vida per una pel·lícula totalment desconeguda als Estats Units, on aparentment es denigra amb Ahoma. Per tant, si més no, sembla que la polèmica està servida i que encara que sigui per un punt així, començarà o arrependrà aquest conflicte. Un altre punt internacional, el llegim el 324, que és que els holandesos opten per la moderació i l'europeísme i tornen a donar la confiança al liberal Mark Rutte. Els liberals del primer ministre han guanyat els comissos, aconseguint 41 escons, 10 més que fins ara, en canvi, els laboristes sí que el segueixen de més a prop i, per tant, la formació de govern és ara a les mans dels dos partits majoritaris. Els liberals, recordem que són més pro-alemans i els laboristes són més pro-francesos. Així estan, doncs, les eleccions holandeses. Més qüestions, ens quedem ara amb els finals dels diaris i ens llegeixes, Anna, o ens comentes quines són les contraportades que trobem avui als principals diaris. Què ens expliquen? A qui entrevisten? Doncs La Vanguardia entrevista en Nicolás Terrier, que ensenya teràpia cognitivo-conductual a la Universitat de Manchester. Diu, canvieu la manera de pensar i canviareu la manera d'actuar. Bé, doncs un consell que ens donen des de La Vanguardia. El periòdico fa, a la seva entrevista a gent corrent, Albert Cañigeral, que és un emprenedor que ha creat el blog més visitat en castellà sobre el consum col·laboratiu. Ens diu que el consum col·laboratiu suposa tenir aquest mateix comportament però utilitzant la tecnologia del segle XXI. És a dir, ajudant-se d'aquestes noves... Bueno, del 2.0, diguéssim. Aquestes noves eines, com si diguéssim. A la contra de l'Ara, la Viviana Vallbé ens fa una entrevista a Miranda Makaroff. que és una artista polifacètica, entre altres coses, DJ, dissenyadora, blogger, i el titular diu Bullfoc i passió, sempre. Molt bé. Sempre en aquesta línia de personatges. Exacte, és un altre tipus d'entrevistes. Què més trobem? El punt avui, per exemple. Sí, doncs per últim, el punt fa una entrevista a Gil Van Ayl, que és el creador del timing. Diu, quan tens un somni és important compartir-lo. I ens parla una miqueta d'aquesta manera de treballar. Molt bé, doncs aquest altre punt de vista. I acabem amb una última... Les hem repassat totes? Sí. En estan totes. Per tant, aquestes són les contraportades que podem trobar-nos avui. Repassem ara a punts esportius. Avui al Mundo Deportivo ens parla de Cesc, diu soc molt feliç al Barça, és una entrevista que li he fet a aquest diari, diu que ningú s'enganyi, aquí he vingut a disfrutar, no a plorar, porto bé les crítiques, soc un noi fort i he viscut coses pitjors, és el que diu Cesc Fagres, doncs ara han també... de les seves últimes crítiques. En canvi, el diari Esport ens parla d'un altre jugador del Barça, en aquest cas és de Villa, diu que ja no més pensa jugar, diu que estic al 100%, em sento en deute amb l'afició, vull que siguin feliços amb mi. Per tant, dues declaracions d'intencions en aquests dos diaris. També l'Esport ens diu que la selecció passa a factura i ni està, estarà tres partits cau i Jordi Alba, amb amic de l'ITIS, també és dubte pel dissabte al partit contra el Getafe. D'altra banda, el nou esportiu, en la seva línia, que no és sempre la mateixa que porten aquests altres dos diaris catalans, ens diu el camí més curt. La fotografia és una bola del món i hi ha una bandera d'independència i les anelles olímpiques. Diu que una Catalunya independent tancaria qualsevol debat sobre l'acceptació de les seleccions catalanes i el comitè olímpic. És la portada del nou esportiu, és el que ens expliquen els diaris esportius d'avui dijous 13 de setembre. I dels esports passem a la cultura. Doncs tenim dues notícies importants i avui ha sortit que els teatres de Barcelona aconsegueixen una xifra històrica de públic. Gairebé 3 milions d'espectadors han anat a les sales de la capital catalana aquest 2012, malgrat tot i la crisi. Déu-n'hi-do, eh? La xifra realment... Això suposa un increment del 8% respecte a l'any passat, però ara diu també que per culpa de l'increment de l'IVA, segurament aquesta xifra es veurà una mica afectada. Està clar. I una segona notícia important i curiosa és que la paròdia de la família reial del Polònia arribarà als teatres amb la companyia de Goy de Gom en un musical titulat La família irreal. Aquesta obra s'estrenarà el 14 d'octubre. segurament també serà de les que omplirà les sales segur, perquè continuarà donant aquest impuls i aquestes bones notícies pel sector teatral que li convenen també. Molt bé, doncs això pel que fa a les notícies culturals, encara tenim alguna punt més. I és una de les notícies curiores del dia, diu Pastanagas, en comptes d'entrades al teatre de Bescanó, però per protestar contra la pujada de l'IVA en la cultura. Aquest teatre ha decidit vendre Pastanagas en comptes d'entrades per l'estrena de l'obra suïcires de la companyia Pagacosa Teatre i és un símbol de protesta d'aquest augment de l'IVA que en el cas de la cultura ha passat del 8 al 21%. Els responsables del teatre defensen que el 4% d'IVA de les verdures i hortalisses, com la Pastanaga, és molt més just i per això tothom que vulgui assistir a aquesta funció podrà comprar pastanagues a través d'internet. Al mateix moment de comprar la pastanaga al web es podran imprimir l'entrada que ve de regal amb la pastanaga. I aquesta pastanaga, de fet, no només és simbòlica, sinó que la repartiran al mateix dia de la funció al Teatre de Bascanó. Ja va vendre a entrades de la nova temporada abans de setembre, però per evitar l'augment de l'IVA als espectadors, bastant curiós. Mira, sembla que realment tothom se les han pres que totes per esquivar aquest augment de l'IVA. I acabem aquest repàs per l'actualitat del dia amb una proposta per fer alguna cosa aquest vespre. Què ens proposes, Anna? Doncs podem anar avui i només fins demà al Museu Barbier Mouler d'Art Precolombí de Barcelona, que està al carrer Muntada, ja que obrirà per última vegada demà divendres i passarà a ser al Museu de les Cultures del Món. Per tant, si es vol veure la col·lecció de Jean-Paul Barbier Mouler, haurà de ser entre avui i demà. És a dir, que si algú encara no ha fet, doncs s'ha de posar les pilars ràpid i trobar algun moment del dia d'avui dijous per fer-ho. Doncs, d'aquesta manera, amb aquesta última proposta, acabem aquest repàs per l'actualitat del dia. Moltes gràcies, Anna, i fins demà. Fins demà. Que vagi bé, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. Ara passen sis minuts de dos quarts d'onze del matí. Saps que una empresa japonesa té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records? Jo vaig veure-hi la manera I vaig escriure per participar a les proves pilot. M'ha vingut el cap mentre volava un diumenge al llit. Ens despertàvem mirant-nos els peus, comparant-nos els dits. I se m'ha escapat mitja rialla. Ens he vist en nens i amb tantes ganes mai vam sospitar que acabaríem així. M'han posat en un hotel una suite descomunal. Es veu Tòquio des del cel. M'ha semblat un bon final. He fet una visita prèvia I he vist les instal·lacions, m'han presentat els responsables que són la crem de la crem, tot supermacos, reia molt, arigató, arigató. I el que m'ha fet de traductor. M'ha vist un pel acollonit i ha dit hi ha una part positiva. Que pel·lis, discos, llibres, llocs. Que donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia. Però mirant els leds i els electrodes m'he vist panxa amunt, un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís. I he entès que demà serà una altra vida que viuré feliç. li arriba aquí. Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record, tu no em deixis preguntar, digues hola en Fugir, tornar a començar en un volet que tingui un nom que no puguem ni pronunciar. Just a la fusta. Quatre minuts i tres quarts d'onze del matí. Saludem a aquesta hora Carles Aranet i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme, què tal? Molt bé. Sí? Sí. Això és bo. Sí, sí. Doncs jo estic una mica més content, meteorològicament parlant, que no pas ahir. Estàs posipat, a més a més. No, no, no, és una veu una mica presa. Sí, avui tinc... A vegades faig teràpia de gola. Molt bé. I avui tinc la veu així una miqueta més gruixodota. Molt bé. I sembla que el missatge sigui més seriós. Exacte. És que han passat coses, no? Han passat coses, sí, tant. Han passat coses. Primer, una mica de ràbia, ja ho dic, perquè és que... Ja fa unes quantes jornades que tenim l'esperança que hi pugui haver precipitació. L'altre dia ho comentàvem amb un altre gran aficionat a la meteorologia, Sant Justenc. que ens trobàvem pel carrer i dèiem que cada cop que els mapes s'apropen hi ha la possibilitat de precipitació se'ns emanorris unes quantes hores abans que la pluja arribi. Ahir vam pronosticar que al llarg de la tarda i sobretot al vespre i nit les precipitacions serien acte de presència a Sant Just. Vam veure com el cel se'n negria a partir de set, quarts de vuit. es girava un vent espectacular a Sant Jus, amb cops bastant forts, de 40 i 50 km per hora, i era vent fruit d'unes tempestes espectaculars, però que van ser molt capricciosos i no van arribar a tocar Sant Jus, sinó que van descarregar-ho tot el mar. O sigui, va precipitar molt a tot el que és l'est del país, les comarques gironines van estar ben regades... les del nord de Barcelona també hi van haver precipitacions importants, i a mesura que aquesta inestabilitat es anava apropant ja cap al Maresme i més cap al Barcelonets i al Baix Obrecat, tota aquesta inestabilitat se n'anava al mar, deixava de precipitar, al Maresme va caure alguna tempesta, però pràcticament el seu recorregut va ser mínim, també potser cap al Montseny va caure alguna i el recorregut va ser molt ràpid cap a mar, però al mar, al trobar-se amb aquestes temperatures tan altes que tenim l'aigua del mar aquests dies, allà és on les tempestes s'hi van trobar més a gust i s'hi van quedar. Això va provocar que sí, que poguessin caure algunes espornetes, que semblava que anés a caure el cel amb precipitació, amb vent, a les 8 del vespre, i va quedar tot amb un no res. Quatre gotetes, s'hi arriba, i no van arribar ni a mullar el terra gairebé. I ens hem quedat un altre cop amb un pam de nassos, perquè, si recordes, ahir comentàvem el fet que hi havia aquesta possibilitat d'avui, però és que després ens venia un anticicló que ens tindria ben bé 5 o 6 dies sense precipitacions. I ara ens toca viure una situació completament diferent. Amb el que sí vam encertar, i els mapes encertaven i era bastant clar, és que un cop hagués passat aquest front, se'ns renovava l'aire pràcticament arreu, canviava completament la situació i les temperatures tiraven clarament avall. Ahir recordem que estàvem, en aquests moments, tal com fèiem la previsió ahir, estàvem amb 26 graus a Sant Jús ja a aquesta hora i amb un 70% d'humitat. Avui estem a 20 graus a Sant Jús i amb un 46% d'humitat. qüestions completament diferents. Sí. O sigui, ara el dia, avui fins i tot, si anaves amb moto, doncs la jaqueteta no et sobrava, el matí s'estava a la mar de bé, quan feies algun desplaçament... A primera hora. Sí, però si et desplaces allò caminant, tampoc no tens aquella sensació de calor, de dir, hòstia, estic suant, ja és la primera hora del matí. I amb aquesta cosa sí que hi han guanyat alguna cosa i és que han fet una renovació i un canvi d'aires que encara ens acompanyarà uns quants dies, perquè la tramuntana i el mestral bufen avui forts a tot el país, i aquesta tramuntana i aquest mestral demà divendres encara bufarà més intensitat. El que comentàvem també, jo ha de començar-nos a brigar una miqueta de nit, perquè la cosa tirava avall, avui ho ha confirmat el termòmetre, les temperatures han baixat, hem estat al voltant dels 17-18 graus, Demà tornaran a baixar encara més. O sigui, aquesta propera nit encara serà més fresca. Sí? Sí. I probablement la de divendres i dissabte també, perquè en el moment que encalmi el vent, el termòmetre encara podria baixar una miqueta més. Progressivament, això pel que fa mínimes, progressivament les màximes al llarg dels propers dies aniran remuntant, però la humitat... no remuntarà amb la mateixa velocitat. I això vol dir que sí que podem arribar a valors de 25, 26, 27 graus durant el cap de setmana, però amb una humitat molt més moderada no tindrem aquesta sensació de xafor. I això serà molt d'agrair durant un cap de setmana, que pràcticament el que dèiem, l'anticiclò s'hi tira a sobre i serà molt tranquil arreu de Catalunya. Aquest anticiclò ens es deixa en terra de ningú i estarem a l'espera d'un altre canvi de temps. que podria, ja ho diem, amb un condicional gegant, portar pluges de cara a mitjans de la setmana vinent i que portaria també una baixada important de les temperatures. Això està pronosticat de cara al dimecres, ho agafem amb un escepticisme total, perquè dius, mira, amb els dimecres que portem, que tenim esperances que ens caigui alguna cosa i no cau, a Sant Jus, eh?, mirant-nos el mòlic. Llavors és quan passa, no? Doncs mira amb molta incredulitat i aviam què passa la setmana vinent. Canvi de temps a mitjans de setmana, el que dèiem, però de moment el que queda claríssim és que l'anticicló ens dominarà, que respirarem més bé, que dormirem més bé, i això ens pot acompanyar ben bé quatre dies. Doncs bones notícies, si més no. Ja n'anirem parlant. Gràcies, Carles. De res. I que vagi bé, bon dia. Igualment. Just a la fusta, el magazín del matí. Passa un minut de tres quarts del matí. Ens acostem cap al punt horari de les onze, moment en què connectarem amb la xarxa i després també amb el butllet informatiu del Sant Just Notícies. Ho fem però ens hi acostem, de moment acostant-nos-hi, escoltant, volíem dir, una mica de música i ara ho fem a través de la veu de Russian Red. You were so high above in the sky I just kept feeling like a little... Child I hate you but I love you I just can't take how beautiful you are Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I aquests que som dintre fons ara són el Joguer Estàndard d'un dels grups que podrem veure aquest cap de setmana, el 24è mercat de Música Viva de Vic. Fins demà! És un dels grups que sonarà a aquest festival que comença avui dijous. Avui diguem que és més o menys un aperitiu, però tot i això ja sentirem aquest joer estàndard. També hi trobarem altres noms de l'escena. Actual, com són Dorian, que ja fa temps també que el coneixem, Guillemino, Maite Martín, Rinaldo, en Clara, o el Brossa, quartet d'acorda amb Falsalari Majorit Domènec. Per tant, doncs, una mica de varietat pel primer dia, aquest aperitiu del Festival de Música Viva David. Every bleeding house has become a hockey between Hi ha altres noms que trobarem en aquest festival demà divendres, atenció perquè hi actua Antonia Font, però hi actua a més presentant el seu últim disc, un disc que encara n'ha sortit al mercat, que encara tampoc no se sap quin serà el seu títol, però que se'n podrà fer un testet ja demà divendres a Vic, que en aquest festival és el lloc que han triat els Antonia Font per presentar aquest disc. I demà divendres també hi tindreu els Arts, Love of Lesbian, els Gertrudis i els Catarres, un dels noms, dels tants noms que actuaran en aquest festival que s'ha consolidat des de fa molt de temps. De fet, aquesta és ja la 24a edició. Gris, grot, de fulles pensides, de llams amb espilles, i blau de muntanyes, Abraham Lincoln en totes les d'aranyes, tirant a grapades de valls, darrere un exèrcit d'infants l'acompanya. I de cara a dissabte també... Tindrem, per exemple, els mates-mates, aquests que sonen de fons, i podrem veure-hi també la Maria Rodés, o grups com Radibaum, Xarango, Astrió, o altres noms com Enric Montefusco, dels Stanstil, i Raül Fernández, del Refri, que presentaran una versió curiosa d'un rèquim. Molt interessant, aquesta proposta. En què camí d'un ràpid i em paro per mirar-te i vaig bé? Fins demà! Fins demà! Aquests són, doncs, alguns dels noms que passaran per aquest festival. A més a més, també el Festival de Música, ja ho he dit, ha donat un premi a una altra veu catalana, com és la Maria Coma, del seu últim álbum titulat Magnolia. I fem camí, doncs, cap a les 11, escoltant un tema del seu últim álbum titulat Tots els Colors. Dins d'un mar, d'uns verds i uns blaus, dels mescles que he vist demà. Fins demà! i saps que m'hi diuen que a prop no en sé que segueixo i us busco llum llavors de tots els colors. la cara amb colors tan temi mirades sense esforç sota un cel de serenor com d'un mar dels vellos dels mescles que he vist mai amb mi fredor Un minut i mig i arribem a les 11.00 del matí. Com dèiem, moment en què connectem amb la xarxa per saber què és el que passa arreu del país. També sentirem el bullet informatiu del Sant Just Notícies. I tornem després a les 11 i 10, entrevistarem una de les responsables del nou grup de gospel de Sant Just, que s'ha ja justament els dijous, avui al vespre, i després també, en aquesta segona hora, tindrem tertúlia amb la Joan Alcarra, el Pere Oliver, la Montse i la Neia i la Nina Santa Bàrbara. T'hi esperem. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador. El president de la Generalitat d'Artur Mas proposa que es faci una consulta al poble català que defineixi si Catalunya és o no una nació. Mas des de Madrid i en un esmorzar col·loquia amb empresaris polítics i periodistes ha assegurat que mai des d'Espanya s'ha reconegut obertament que Catalunya és una nació. Al final, ¿cómo se discute si un territorio es nación o no es nación? Pues yo les propondría un método muy práctico. Consultémoslo. ¿Verdad que en democracia debe ser la forma más directa y más clara de saberlo? Consultémoslo. ¿A quién? A los que pretenden ser nación. Y a lo mejor si los consultamos nos llevamos una sorpresa. Porque a lo mejor resulta que hay una parte importantísima de la sociedad catalana que se considera nación a ella misma. Després de la manifestació massiva d'aquest dimarts, a motiu de la diada, el president de la Generalitat ha assegurat que Catalunya està fent un procés de transició i diu que s'ha canviat el rumb després de 30 anys. Mas ha defensat també el projecte perquè Catalunya aconsegueixi les estructures d'un estat propi. El president de la Generalitat es reunirà dijous de la setmana vina a la Palau de la Moncloa amb el president del govern, Mariano Rajoy. Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home a un hotel de Viladecans després de ser reduït per la policia. Els responsables de l'hotel havien alertat els agents per la conducta agressiva d'aquest client. Viladecans, Mari Carme Gallego, bon dia. Bon dia. El recepcionista de l'hotel va alertar la policia perquè un dels clients estava trencant vidres, donant cops contra les parets i cridant a la resta del personal. Un portaveu dels Mossos d'Esquadra ha explicat a la xarxa què van trobar en arribar. Una persona en un estat alterat, molt alterat, no ha estat alteració de convulsió i agressiu. Ha estat una persona realment violentada. A l'espera de l'autòpsia, els Mossos atribueixen la mort a una aturada cardíaca com a conseqüència de l'ingesta de drogues, fàrmacs i alcohol. L'alcalde de Figueres, Santi Vila, veu inadmissible que el govern central no fixi un calendari per al desdoblament de la Nacional d'Os i que l'AP7 continuï sent actualment de pagament. Ho ha dit en declaracions aquest matí a la xarxa. El que és inadmissible... és que et diguin que no poden afrontar el desdoblament de la Nacional 2 i que alhora no pensen fer res en relació a l'autopista. Això sí que no ho podem acceptar ni des del moderantisme, no? I l'exigència ha de ser, senyors, ni un sol camión per la Nacional 2. Per tant, els camions que van de pas per la regió de Girona han d'anar sí o sí per l'autopista, obligatoriament. L'alliberament del pagament a l'autopista AP7 és una reivindicació històrica a les comarques de Girona per frenar els accidents que registren a la carretera nacional d'Os fins al mes d'agost. Hi ha hagut 130 accidents en aquest tram i 14 morts, més que en tot l'any passat. Avui arrenca el curs pels estudiants de secundària i batxillerat. Ho fan amb la novetat de la jornada intensiva la majoria de centres de secundària. Un inici de curs que ha començat amb protestes avui al sindicat CGT i al col·lectiu de mestres coordinadora Interzona han convocat una segona jornada de vaga contra les retallades. De la seva banda, les famílies alerten sobre els problemes socials derivats de la disminució de beques menjador. Doncs bé, en aquest sentit, la Diputació de Barcelona ha afegit 150.000 euros als més de 700.000 euros que ja havia destinat als serveis de menjador a les escoles Bressol Municipal. L'ENS ha aprovat l'ampliació d'aquesta partida davant l'agreujament de la crisi. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. El blaugrana Andrés Iniesta té una elongació a l'aductor de la cama dreta i estarà entre 10 i 15 dies de baixa. El Manxec, que va jugar els 90 minuts del Jorge a Espanya, es perdrà com a mínim dos partits de Lliga i el debut a la Lliga de Campions contra l'Espèrtac de Moscou. Jordi Alba, amb una inflamació de les engines, també es dubta per al partit d'aquest dissabte contra el Getafe. L'Espanyol, per la seva banda, afronta el partit de diumenge contra l'Atlètic de Bilbao, també amb dubtes en aquest cas el d'Abberdú. El nàstic de Tarragona és el nou campió de la Copa Catalunya de Futbol. Els tarragonins van derrotar el Manlleu per 1 a 0 en un partit que es va decidir amb un gol d'Eugeni en el minut 77 i el Llagostera i el Prat s'han classificat per la tercera eliminatòria de la Copa del Rei. Els gironins van superar per 1 a 0 a l'Ege Aragonès mentre que el Prat va superar l'Oviedo. Els penals per contra han quedat eliminats el Girona, l'Hospitalet i el Lleida Esportiu. Els de Rubi van perdre per 2 a 0 contra l'Esporting. Els lleidatans van encaixar un 0 a 2 davant l'Eibar i els hospitalencs van caure als penals. El sorteig per la següent fase de la competició es farà demà. El Campionat d'Europa d'Uquei Patins, la selecció espanyola ha derrotat a França per 4 a 1 la passada matinada. Avui és dia de descans per als de Carles Ferich i que demà s'enfrontaran a Suïssa i dissabte a Portugal en el partit que probablement acabarà decidint el campionat. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts. L'Ajuntament de Sant Jus treballarà aquest darrer trimestre del 2012 per redactar els pressupostos del 2013. La primera tinent d'alcalde, Gina Pol, opina que el moment econòmic obliga a prioritzar algunes partides. Des de l'Ajuntament intentaran pal·liar dins de les seves possibilitats les conseqüències de les mesures imposades per la resta de les administracions. No obstant això, el pressupost serà obsté com l'any passat. Ahir va començar el curs escolar marcat enguany una vegada més per les retallades en educació. Una de les mesures que més preocupa les escoles és la que limita la concentració de professors substituts. Enguany també s'introdueix la jornada intensiva secundària. La directora de l'escola Montseny, Carme Miró, ha mostrat la seva preocupació per aquesta mesura. De totes maneres, les retallades han continuat les darreres setmanes amb la reducció de les hores de la balladora del Montseny. Pilar Junquer, directora de l'Escola Montserrat, es manté a l'expectativa de saber com evolucionarà el nou curs, tot i que de moment a punta no hi ha hagut grans entrebancs. Les polítiques de l'Ajuntament en matèria educativa seguiran en la línia de l'acompanyament a les escoles. També es comprometen a seguir treballant amb la franja 0-6 per donar suport a aquesta franja educativa, clau en el procés de formació dels infants. I dissabte es dona el tret de sortida oficial a la nova temporada de la CEAS amb el sopar de motxilla i el lliurament de premis del concurs de fotografia. La presidenta de la secció de l'Ateneu, Romi Porredón, explica que la planificació anual ja està tancada. En guany, la temàtica dels cicles de conferències i excursions canviarà de caire respecte als anys anteriors, donant més importància a la vessant històrica. Un any més, però, el gran repte de la CEAS coincideix amb el de l'Ateneu. rejuvenir la seva massa social. La secció de l'Ateneu vol seguir en contacte amb les entitats juvenils del municipi per mirar de fomentar l'entrada de nous joves. De totes maneres, la presidenta de la CEAS, Romy Portredon, admet que actualment la presència de jovent a l'entitat és molt escassa. D'altra banda, la CEAS inicia un programa per promoure les parelles lingüístiques entre els seus associats. Doncs això és tot de moment pel que fa a la informació de Sant Jus d'Esvern. Podeu seguir informats a través d'aquesta mateixa emissora de partir de les 12 i 5 amb un nou gullet horari a partir de l'1 i 5 minuts a Sant Jus Notícies, edició migdia. També podeu seguir la informació local a través del web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter, les xarxes socials de Ràdio d'Esvern. Que passin un molt bon dia. Sol d'allà, una cel de glas dins del calaix d'un armari, dracs de dona i un infant amb un regust enigmàtic. Ve de néixer, està sorprès, teus grans ulls molt iliani, absents tristos, verds i oberts i una vida fins que els tanqui. És l'home. Fins demà! Quan ja té tres anys no surten paita les papanyones, quan gos lladra no fugi els vestits pagant la broma, quan la neu remou el cel ell la mira en el de córrer i li queda el rostre ple com la La tristesa el té cor preix, les uranetes per aniu als seus cabells. Fins demà! Fins demà! Una noia li ofereix un clavell per la solapa, ell se'l mira, però no el farà ni el clavell, se l'en d'un altre. Un estiu quan ell ja és gran, l'amor ve amb tres candidates, ell les mira, fa la gana. Un bonic dia d'abril, tots són flors i ell és olora, però surt l'amo d'un jardí i li fa una cara nova, descobreix que no està bé i vol dir-ho a una senyora, la senyora no l'entén, perquè és mestre d'una Fins demà! Fins demà! En passat anys s'ha fet bé, assegut davant la porta i esperant l'enterrament d'aquell de la cara nova, cel de vidre i una d'or, dins d'un caixó sense potes, lleu el cos d'un home mort. Ningú riu i ningú plora, és l'or. Les juranetes d'ell mort. Fins demà! Animal electroàcid de sonavi mig penjat Té un forat negre al terrat, on hi habita l'home estàtic, entre folc i dioptria, pasturant per l'univers. amaneix música i vers amb la pedra de follia. Quan ressona la cançó inspirada del cantaire es pornegen i s'enlairen estrelletes de color. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Però també per noves vies és l'artista més total de la còsmica visió. El desordre i el senderi, un lleó tocat pel geni que es descalça de debò. Quan ressona la cançó inspirada del cantaire, es pornegen i s'enlairen estrelletes de colors. Sol d'allà una cel de glaç dins el calaix d'un armari, naps de dona i un infant amb un regust animal. I absents, prestos, verds i oberts, i una vida fins que els tranqui. De ses illes, gripau, pau. A ciutat, enriba, arriba. Passa el temps i ell no canvia. Tot es mou al seu voltant. Afinat quan desafina i talúric com volcà, o bruixot rellampegant, sota un flaix de llum. Just a la fusta, el magazín del matí. Passen 19 minuts de les 11 de matí. Ho explicàvem fa una estona. El discurs d'aquest matí d'Artur Mas a Madrid continua traient fum a la xarxa. De fet, continua sent aquest trending tòpic arreu de l'Estat. Artur Mas o fins i tot també Ciu són alguns dels temes que més estan tractant aquest matí a la xarxa. Repassem doncs algunes de les coses que ha dit el president de la Generalitat aquest matí. que a Madrid, que es pugui consultar els catalans si creuen que Catalunya és una nació, també he dit que si Espanya nega l'evidència que Catalunya és una nació i hi ha moltes coses que no es poten resoldre, entenguin que un poble que té història al darrere i en el vulgui resoldre pacíficament i de forma estrictament europea. Aquest futur és el que ha afegit després de parlar de 30 anys de col·laboració màxima per intentar que l'Estat fos el nostre estat. I quan ha estat preguntat sobre la independència, dic que Catalunya està en una transició i ha d'anar passant etapes, la primera de les quals és la negociació, això sí, segons ha dit, del pacte fiscal. També dic que no es pot ignorar la manifestació de dimarts que s'ha d'entendre, s'ha d'escoltar i encaixar. El pitjor que pot fer un governant és tallar les ales de la il·lusió d'un poble. M'identifico amb el cloma popular. Ha dit, i si no podem estar dins d'una Espanya amable i que ens la sentim nostra, aleshores Catalunya necessita un estat. Catalunya necessita l'instrument que significa un estat. Això és, doncs, el que ha dit aquest matí Artur Mas en un discurs que ha fet, com dèiem, des de Madrid. Just a la fusta. Sant Just en directe. I aquest és un dels grans temes del dia, però hi ha més qüestions. Parlem ara de qüestions més lleugeres, dels temes que també hem comentat abans que eren dels més llegits, fins i tot dels diaris digitals, fa referència a la tecnologia. Apple presenta l'iPhone 5, que sortirà a la venda aquest mes, el dia 28. La pantalla és igual d'ample que l'iPhone 4S, però és més alta i és més prim. S'ha presentat aquest nou dispositiu a San Francisco i llavors a l'inici de l'acte a les pantalles ha aparegut un vídeo de la nova Apple Store del Passeig de Gràcia a Barcelona. El model es podrà adquirir en blanc o negre i el preu serà el mateix amb què va sortir a la venda el 4S, 299 dòlars en contracte als Estats Units i aquí dependrà també en funció de les tarifes i de les companyies. Pel que fa als models 4 i 4S, l'empresa els continuarà venent però a preus més econòmics. El telèfon mesura 7,6 mil·límetres de gruix, pesa 112 grams i té una pantalla de 4 polzades I 1.136 x 640 píxels, és a dir, igual d'ample, com dèiem, cara del 4S, però una mica més alta. Està feta d'alumini i a CEP. També hi ha canvis en la càmera del mòbil. Segueix sent un sensor de 8 megapíxels, però és un 25% més petita i inclou més prestacions. Un nou model per fotografiar, llum baixa de mànic dinàmica per fer fotos més bones sense fer servir el flash i les fotografies es capturaran un 40% més de pressa. A més a més, també s'ha vist millorat un accessori imprescindible com és el carregador. Substitueix l'actual per un connector molt més petit de 9 pins, l'actual és de 30 pins, que ha batejat com el connector lighting, que vol dir llamp, i a la pràctica això convertirà en obsolets els accessoris antics perquè tots els fins ara utilitzaven un mateix connector. Però l'empresa comercialitzarà, això sí, un adaptador. Aquests són, doncs, algunes de les novetats d'aquest nou iPhone, aquest model iPhone 5, que sortirà a la venda, com dèiem, el 28 de setembre. 6 minuts i arribem a 2 quarts de 12 del matí, moment en què farem Tertúlia, la Tertúlia dels dijous amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Montse i la Neia i l'Inna Santa Bàrbara. Abans, però, ho fem escoltant Los Planetas, el seu Segundo Premio. Que ahora que todo ha terminado Que tengas que decir que no me quieres ver Y todo el tiempo que desperdiciado se vuelve de nuevo contra mí. Y si esto Just a la fusta, el magazín del matí. En punt dos quarts de dotze del matí, moment, doncs, de fer tertúlies. És el dia, doncs, en què estrenem també la tertúlia dels dijous. Recuperem, de fet, aquesta secció, doncs, que ja fa temps que dura. I ho fem, doncs, saludant els tertulians, la Montse La Nea, la Joan Algarra, el Pere Oliver i l'Alina Santavàlora. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Com ha anat l'estiu? Bé. Molt bé. Calorós, calorós. Massa calorós. Molta calor. Massa calorós. Però també moltíssimes coses positives perquè ens ha permès visitar amics, visitar familiars, coneguts. Amb aquella calor de l'agost és impossible sortir de casa. No, no, però això no és cert. El Pere surt igual. El Pere surt igual. No, el Pere no li fa mandra, oi? No, no, no. I menys per anar a veure familiars i amics que feien molt temps que no els veien. Jo ja m'hi he... Només que he anat a la flatxa al matí sota un arbre i a la tarda a llegir a 23 graus d'aire. Jo he fet com el Pere i jo també he visitat. Gent amiga que no viuen aquí, precisament al costat de casa meva. I del País Valencià me'n vaig anar a Sant Sebastián a veure com estava l'arxiu on tenim algunes de les coses que alguns vam donar allà. Està bé. Al Centre de Comandació de la Història. A seguir, a seguir, a seguir, a seguir, sí. Bé, jo vaig estar a Sant Just i la Mer. Ah... Sí, sí, sí. Molt a la vora d'aquí. No? En tot cas, sí, exacte. Sempre va bé l'estiu, segurament, per carregar piles, no, també, i d'alguna manera o altra... Exacte, canviar d'aires, perquè tot circula, encara que et quedis aquí, a una velocitat diferent. Diferent, és veritat. i sembla que hem tornat per això i que només tornar ja al setembre vull dir un curs que es planteja intens tant que sí com veieu la manifestació de dimarts com ho esteu vivint la manifestació meravellosa a més meravellosa perquè sense aldarulls sense complicacions i a més a més que cadascú va anar amb aquella il·lusió amb aquella cara d'alegria i molt interessant suposo que ho heu vist la trobada d'aquest matí al Fòrum Europa del senyor Mas a Madrid. He sentit una estoneta. Tan interessant pel que diu ell com per la lamentable indiferència de tants ministres que més s'hi han presentat i la quantitat de gent a Madrid que ha fet al costat del senyor president, del senyor Rajoy. Home, clar. Jo he mirat molt bé el significat del Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua, de les paraules Lío i el Garavia, un evidentment ve d'en Bolíc, l'altre ve de Xivarri, I, a més, la seva connotació que té, ja saps, l'ina, que la paraula algarabia és d'origen àrab, és de la llengua que parlaven els àrabs, que naturalment els castellans no la volien ni entendre ni escoltar, i la consideraven una mena de xivarri, no? Sí. Tot i això... I per a ellos esto ha sido como un botellón. Però els mitjans, per exemple, la edició digital del Mundo, per exemple, la primera notícia que et trobes, des d'un humilis avui, aquest matí ara és Artur Mas a Madrid, no estem bojos, Catalunya necessita un estat. És a dir que sí que hi ha potser aquesta aparença, no?, de fer veure que no els hi fem cas, però em sembla que realment... De totes maneres, el dia de la manifestació... La primera notícia, amb tota la premsa d'Europa, la primera notícia va ser la manifestació. La manifestació de Barcelona. La premsa fora d'aquí va ser en cinquè lloc i no gaire explicada. I ja s'han disculpat, eh? Es veu que... Sí, que s'han fa una hora amb en Gasberna. I el govern central, amb total ignorància del que havia passat, sense adonar-li... Bueno, és que ni una paraula. Estic fent la ràpida ara, això que dèiem d'aquests digitals espanyols i tots obren ara. Suposo que és impossible. Ara se'n donen compte del que ha passat. Ara se'n donen compte. No, jo crec... Perdona, Montse, jo l'he sentit un rato, bastant. Tenia coses que fer, però m'he estat escoltant. I potser una de les vegades que he sentit un dirigent català parlant amb propietat i sent les coses molt clares. Molt clares. Molt clares. Que facin cas o no facin cas, no, però que diu que seria una... una falta de... Bueno, de voler... De voluntat. De voluntat. No, ha dit una paraula que ara en aquest moment no la recordo, però a mi m'ha agradat molt, que no... que es menyspregui aquesta manifestació. Sí. Ha dit textualment, sabemos lo que queremos, es un pueblo entero que sabe lo que quiere y ahora tenemos que estudiar por referéndum cómo vamos a hacerlo. No, no, però ho ha fet d'una manera molt, molt... Molt tranquil·la, molt pacífica, molt sossegada i molt serena. Sense exaltat. En firmeza, però dient, no s'hemos dado cuenta, quizá també la culpa és nostra. del sentimiento que se ha creado en España hacia los catalanes. No hem sabut fins a comprendre, perquè no ens han escoltat mai. No, no. Però jo, que l'has sentit? Jo m'he quedat, la veritat, que m'he quedat molt retifeta. Sí, que és veritat que ahir, per exemple, amb el discurs d'ahir, va ser més moderat, més en la línia del que és habitual, tot i que una mica més ferm. Aquí ha fet una cosa amb unes precisions, que he pensat xapó, per aquest senyor en aquest moment que està fent. I dic aquest senyor perquè no es vegi cap favoritisme o cap inclinació cap a unes idees. No, ha estat equànim i ha estat dient la veritat, el que se'ls ha de dir a les persones. Però esclar, oídos són els que hi quieren oír i els que no volen sentir, doncs no senten. I aleshores aquí està la cosa que és la que fa una mica, però... Dice que no se crea estos mil, un millón quinintes mil, un millón quinintes mil, un millón trescientes mil, lo que sé, que solamente es una rabieta. No, no, no, però una rabieta no sale tanta gente a la calle. De vegades, de debò, no? És que és la més contínua, el de fer creure que era un berrinx ahir. Sí, claro. Ha trobat molt curiós el símil cristià que ha fet el periodista Millán Mestres, que ha dit que no es pot passar ha fet un símil cristià molt curiós que diu que no es pot passar el diumenge de Rams a la Pasqua de Resurrecció sense un calvari per entremig. I que aleshores per arribar a la independència tindrem que passar el nostre calvari, no? I també ha entrat també amb aquells dèficits que n'hi ha, però dice que nosotros que nada más que pedimos y siempre nos quejamos. Y este es el concepto que se tiene. Dice cuando aquí se ha dado mucho... O sea... Jo crec que, com a estadista... Bé, aquí és una de les vegades que he vist el MAS com a estadista. Més seriós. Més que mai. I ahir la senyora Camacho, que va dir que, bueno, que no, que un milió no eren els 6 milions o 7 que n'hi ha a Catalunya. Però, és clar, quanta gent no va anar a la manifestació? Molta gent, com avui l'he dit a una senyora, que té 85 anys, i que ella no ho veia. Estava allà d'acord, però no d'esprit. La quantitat de gent que n'hi ha així. Però jo crec, i no sé com penseu vosaltres, perquè a mi ja sabeu que a mi m'agrada molt la llengua, com a llengua, com a vehicle de comunicació, no ni perquè sigui català, ingles o francès, el que sigui, més igual, doncs La gent no s'hagués sentit tan ofesa, tan dolguda per aquest menyspreu que ens han fet a la llengua. El menyspreu a la llengua ha afectat molta gent. És que la voldrien eliminar. No, però a més a més amb aquell sarcasme que a vegades sents de persones que tindrien que mesurar molt les seves paraules. Perquè jo vaig escriure una vegada d'aquest llibret que la llengua és una arma de doble fil. Pot ser l'estàmica, però pot ser molt lacerante. No sé si a català les pot dir aquesta paraula. El català, evidentment, no és l'estàmica. Seria feridora, no? Sí, feridora. Doncs això és el que haurien de mirar els polítics, que no en saben. Trobo a faltar una cosa amb tota la moguda que hi ha hagut. La falta d'apollo de les demés... Institucions? Institucions polítiques. Parlant del PSOE, parlant de l'esquerra... No, és que no era una manifestació política. Però els altres tampoc hi estan totalment d'acord. tampoc no posen el seu gra de sorra. Ha estat a la societat i ha passat a la societat. És la societat civil que l'ha humanitzat. Ha sigut la societat. I algú com el PSC els ha quedat lluny. Exacte. Tenint en compte que després s'han afegit les idees polítiques. De fet, això s'hi afegi tanta gent, segurament. Ahir, amb el programa molt maco i que els tenim que felicitar, aquesta família d'aquí, presentada a la ràdio, en totes les coses, va venir una parella nova, que ella es deia Bonaparte i Godiva. Era el nom del programa, Godiva i Bonaparte, un programa nou dels divendres. Doncs, aleshores, aquesta dama era l'esposa d'un senyor feudal, del cicle 13 o 14, que aleshores el senyor Fedot el posava tants impostos al poble, que el poble ja deia prou. El poble va dir prou. Va dir, jo els baixaré, si tu et passeges en cavall, per al poble nua. Sí, clar, Lady Boddy va... I ella va fer-ho. I la gent del poble, tots ells van tancar les portes per no veure-la. Va tenir que... Bueno, la resta de la història no te l'explica gaire. Sí, la resta de la història... És de Coventry, vull dir que si sapigueu situar-la, perquè a més a més té una estàtua allà, a Coventry, a Inglaterra, i és xulo. Doncs bé, aquí la dama Catalunya ja s'ha hagut de passejar nua amb el cavall. I arriba un moment que jo, per exemple, que soc català no hablante amb els meus fills, i català no hablante amb els meus fills, i que amb el meu marit, i entre ells parlen català, i amb el meu marit jo sempre parlava català i sóc una amant de la llengua catalana, igual que de la castellana, doncs cada vegada veus aquesta falta de decepció de l'Este Barrel... De com som nosaltres. I aleshores dius, pues aneu a fer piles. No cal que vulgueu tant, i aquell menyspreu. I sobretot els segons quins mitjans de comunicació que no fan més que dir coses que no són veritat. Però és una llàstima perquè això s'ha espatllat, perquè en els primers anys de la transició, sobretot els anys 80 i els anys de la movida, intel·lectuals com en Tierno Galván i molts d'altres... defensaven d'una manera... Per què? Perquè eren intel·ligents i eren demòcrates. I ara tenim uns intel·lectuals que els veiem en aquests programes de gran debat alguns intel·lectuals castellans que diuen cielos, però d'on han sortit aquests senyors, no? Vull dir, és... Fa un sorollet, no? Fa un soroll al micro. Sí, de quan a quan fa com una... Ara canviem el micròfon i en principi ja quedarà... M'han canviat el micro, ara se'm sent millor. Oh, se't sent molt bé. Doncs disculpes pels que abans no m'han sentit. No, no, que se sentia. Petits sorollets. Era un petit sorollet de fons. Sí, sí. No, no, sentíem. Que parlaves dels intel·lectuals, Pere. Sí, parlava dels intel·lectuals. Que intel·lectuales nos manda el senyor, no? No, però falta saber també. Són persones d'una saviesa, d'uns coneixements universitaris profons. Són persones estudioses. Se suposa. Almenys se'ls hi suposa. Se'ls hi suposa. Perquè tal com a vegades s'expressen, veus que no tenen de sentit comú. Ni a vegades de preparació. De fet, el verbo d'ella també es consideraria un intel·lectual, no? També, clar. Algunos són escrividores, però... També les fa grosses, eh? Ahir també vaig sentir amb un periodista que és d'aquí, és de Barcelona... I, escolta, val la pena, per no sentir aquestes coses, no posar-les, no escoltar-les. El senyor Bodella ha dit que si Catalunya és independent, ell per fi podrà ser espanyol quan vingui a Catalunya, no? Un article li dia que, justament d'ells, Hi havia unes quantes parrafades. No, no, però sí que és absurd com parla. Però aquí, perquè es vegi que hi ha de tot, o sigui, tenim... És curiós que els catalans que hi estan en contra, sobretot els polítics, i concretament la senyora Sánchez Camacho, el senyor Albert Rivera, vull dir, donen presentat que tot el que no va a la manifestació no era un avi que estava malalt o algú que no hi ha pogut anar, sinó que hi ha donen presentat que tots els altres hi estan en contra. Sí, sí. Tant si són uns avis de 90... Que no és exactament així. No és exactament així. O sigui, a més, diu, és que en alguns carrers ja més no n'hi cabien. N'hi ha que van arribar i se'n van tornar enrere. Hi ha algunes persones que ho van dir. Dic, vaig arribar allà, com que veia que no veia res, quan vaig tornar a casa i dic, almenys allà ho veig tot. El 324 ho va veure tot. Jo hi vaig anar, eh? Jo vaig fer acte de... A mi em van comptar. Vaig fer actes de presència. Tu eres el 1.400.000. Una més. Perquè volia veure l'aspecte en general. la massa de gent que hi havia, no civilitzadament que anaven contents, grans, petits, era impressionant. I també va ser molt xulo que no hi hagués cap representació partidista. Encara que darrere hi hagués molta, allà no hi havia sigles. Estaven o no estaven, però no hi havia. Vist des de Francesc Macià, vull dir, a lo llarg de la Diagonal, d'ample a ample, La quantitat de senyeres i d'estelades que hi havia, jo no l'havia vist mai. Ni a la del 10, ni a la del 77, cap. Si em permeteu una cosa important també, és que molta gent que no hi va poder anar, sí va participar en els seus pobles i ciutats de tot Catalunya, que va haver-hi actes a la diada. No oblidem que aquí a Sant Just, penso que és el monument a la dona treballadora, no?, o el monument a la dona, que ja... Allà davant, ja hi devíeu ser, segurament, es va fer l'acta institucional de Sant Just, perquè com canta el cor... Va cantar... Va cantar cinc cançons al cor, la pom de flors, va actuar més a la cobla sardanista, amb instrumentació, el cor i la cobla, van cantar finalment, junt amb tot el poble, els segadors, i molt brillant i molt encertat el discurs de... del nostre senyor alcalde, en Josep Perpinyà, que va estar molt bé. Va estar molt bé perquè, a més, va fer un discurs d'una gran senzillesa. Potser estava preparat, però no ho semblava. I contundent, també. La sensació que donava és que li sortia de dins que va ser molt contundent, molt rotund i molt clar en la manera de dir-ho. O sigui, no hi havia cap mena d'envinguetat. No va ser cap inclinació cap al federalisme ni cap a cap altra cosa que altres col·legues del partit sí que han fet. No, perquè el PSC precisament tampoc estava massa d'acord amb la manifestació. El que passa és que com que no hi havia sigles polítiques, això quedava de costat. No, no, una cosa de tipus civils, absolutament. La gent, va protestar la gent, la gent del poble. I us fa la sensació que s'arribarà una Catalunya independent? Jo vaig molt llunyà. No ho sé si arribarem a veure nosaltres. Va molt per llarg. En realitat, sí que arriba un moment que dius, millor, és un estat amb la quantitat d'habitants que té i hi ha estats menys petits. Clar, perquè es va pronunciar el de Bèlgica parlant que si no l'agafaria, que se quedaria fora de... No, no, això no és veritat. No, però avui es van precipitar, es van precipitar perquè no és això. Tant per la independència, potser sí que en uns anys es aconseguirà. El que sí que és cert és que s'ha de buscar una bona entesa. Una entesa, una bona entesa. Si és un estat federal, perdona, un estat, no sé, els Estats Units... No, que ens respectin. No, que ens donin el que ens pertoca. A més a més, que ens donin la importància que el nostre país té dintre de l'estat. A més, hi ha una cosa que és clara. L'estat de les autonomies... En certa manera ha fet figa perquè l'estat de les autonomies... Perquè no podia ser cafè per a tots. No podia ser cafè per a tots i sobretot que la fraternitat que seria desitjable i estimable per part dels presidents de totes les comunitats autònomes s'ha vist alguns presidents de comunitats autònomes que han demostrat un nivell de cultura... presentables. Un nivell d'ignorància que són absolutament impresentables. O del senyor president d'Extremadura em sembla absolutament impresentable. El Rodríguez Agarra tenia mala llengua, però aquest senyor... Encara és molt pitjor. I el de Galícia, diu, los catalanes pidin, nosotros pagamos. No, l'Extremadura és aquest, el Morago. També, el de Galícia igual. Ja són dos. Aquesta és la idea... Ens han dit que som uns pedigüenos, com es diu en castellà. Sí, pedigüenos i demà se quejan, que és el que deia avui. Sí, uns pidulaires només, no? Que sempre demanem i sempre estem. Quan contribuïm amb el 25,x% del PIB nacional. El problema és, anem a veure el coneixement que tenim de les dues llengües primeres, a part està l'anglès i les altres, que cadascú pugui saber, però... les dues llengües, el català i el castellà, la profunditat de coneixement de la llengua castellana que tenim a Catalunya, la immensa majoria de les editorials d'aquest país han cultivat amb dues llengües... Amb dues, amb dues, jo no em queixo d'això. Potser predominant la castellana, eh? Que alguns intel·lectuals castellans, el desconeixement total i absolut... dels nostres escriptors, dels nostres poetes... Per això jo et dic, dubto a vegades de la intel·lectualitat de nova ola, eh? Perquè, escolta'm, a vegades diuen cada cosa que dius com és possible que amb una mica de sentit comú això es pugui dir. Es pugui dir això, exacte. O sigui, o un desconeixement absolut i total, o bé bé, doncs que no es importa. El que ha dit el Pere, almenys preu. Sí, una era de indiferències. Sí, la ignorància és molt... És molt audaz. És allò de desprecia en cuanto ignoren. Allò que desconeixen ho menys preen. Com ho desconec, i ara això no. I aleshores, veus, i només en tots els aspectes, si aquí n'hi havia un Parlament, i n'hi ha un Parlament, un Parlament que fa molts anys que està, i potser més que en unes altres regions, doncs, quina la capacitat dels parlamentaris o de les persones... més d'allò, més representatives, suposo que és la mateixa, de les mateixes graus d'acadèmic que poden tenir els ministres. Alguns potser més. Bueno, i més. Aleshores, com és que els tracten així? Niños d'escola, poneros bien, i en ordre i en fila. I quan venga el maestro, levantaros. Home... Home, és clar, arriba un moment que jo crec que el poble ha dit prou, i ha sigut el poble que ha dit prou. Però jo us dic, per mi, més que els cèntims, que també són molt necessaris, ha sigut el menyspreu d'una llengua i d'uns sentiments d'un poble. És una barreja de tot, segurament, que és el que ha fet aquest cop que ha dit tanta gent. Sí, doncs esclar, si ara els polítics que tenim, que ens representen, sapiguessin fer-ho bé i no anessin a mirar uns perquè tu dius això, jo he de dir allò altre, és a dir, aquella cosa partidista, que és el dolent dintre dels partits polítics que tots volen tenir, són adel·lis de representants, perquè així, doncs, mira, després... Sí, doncs, aleshores, doncs, Emma, ei... ara posem-se tots junts. Sí, perquè hi ha gent que opina que... Perquè, clar, la pregunta ara que ens fem és, i ara què? No, no, ara què? Mira, la història no se fa ni en un dia ni en dos. Això ha sigut com si diguéssim una flama. Que la flama duri i no duri, tot depèn del fuel o del carbó... De l'alimentació que tingui. Aquesta manifestació ha fet palès el sentiment... d'una immensíssima majoria, per no dir un 80 o un 90% del poble català, encara que no tots poguessin anar a la manifestació. Mira, el Pere, que també això pot confirmar-ho, jo he estat a algunes altres regions d'Espanya i he de trobar gent maquíssima, però també te trobes algun que m'he trobat. És a dir, ustedes dicen, no sé, que... Mira, el català no pueden hablar en su casa. Per què? però t'ha considerat un dels quatre tu quan llegues a casa te pones còmode i te pones en zapatilles no fumem és una llengua que potser és més antiga que la seva i sóc una enamorada del castellà també però que és la llengua i quan més sapiguessin i tu ho saps millor que ningú quan més sapiguessin de sabessin d'idiomes millor aquelles persones que estan que no volen parlar el català s'han tancat en bandes i que no els agrada i que no el volen parlar, i continuen vivint aquí, vull dir, escolta'm, quina mena de respecte ens tenen. No, no, però és que hi ha molta gent que encara que de tota la vida hagin parlat castellà i ens entenen, doncs, escolta, nosaltres els hi contestem o no els hi contestem i ens entenem perfectament. Tu pots contestar en català i ells que et parlin en castellà. Normalment sempre tenim tendència a canviar de llengua. Jo vol dir que les dues els dominem bé. A més del tema de la llengua, hi ha un altre problema que jo diria que ve de més lluny, gairebé ve dels temps d'Isabel la Catòlica. Oriol, ara, també fixeu-vos en el detall que Televisió Espanyola passés la Vagília de l'11 de setembre, el primer capítol d'Isabel, de la sèrie d'Isabel, després de fa anys i pa anys que el té gravat, almenys, fa bastants mesos que el té gravat. Sí, sí, sí. Pensem per un moment com hauria canviat la història si el lloc d'Isabel de Castella i los reinos anexionados, perquè va dir que els restos seran anexionats a los reinos de Castilla, si en lloc d'ella hauria estat la reina Joana la que hagués sortit endavant. Haurien canviat completament les coses. Penso que sí. En canvi, l'altra la van marginar. És aquest, eh? Tenim problemes amb els micròfons. Encara estan de vacances. Exacte, estan reactivant. És la primera tertúria de la temporada. O potser inconscientment no es vol escoltar el que diem. Exacte, hi ha alguna mena de... Aquí n'hi ha un ado, un... Un elf, ja podríem dir, no? Tenim un so. No són los duendes de la imprenta, sino los duendes de la ràdio. Som més honors. Un so repetitiu. Que és un so repetitiu. Potser els tècnics, si és que no ho fan prou bé. Ara, ara. Bé, en tot cas, ja avui hem fet aquesta tertúlia monogràfica, però el que sí que està clar és que solament un discurs com el d'aquest matí, fa cinc anys o deu, potser era inimaginable. Clar, estàs dient una visita com un templat. Ai, deixa'm treure un altre tema, el del nou i font, el que ha presentat Apple a la plaça Catalunya i està presentant aquests dies, és una cosa molt curiosa, molt, molt, molt curiosa. Joana, tu hi vas allà i t'hi llences i veuràs com ara sí que té una tecnologia senzill que val 492 euros. No, no, si el meu fill ja m'ensenya el seu, que també s'ha fet les d'última generació. Sí, sí, realment. Aquest és. És molt interessant tenir un iPod a la mà. El que pots arribar a fer Mira si és interessant el que es pot fer amb aquest catxarro. Jo dic catxarro perquè tot això per a mi són catxarros, perdó. Doncs un dia diu, què catxarro ni res. Mira, mama, va anar fent, va anar fent, es veia a la pantalla les plantes que tenim a la terrassa. Dic, però escolta'm, estem venuts a l'enemic, què és això? Això és de Big Brother. Sí. 1984. Sí, sí, sí. L'obra aquella del... George Orwell. George Orwell. Quan li deien això al gran hermano, li deia, és perquè tot l'estat, tota la tecnologia ens té completament controlats. Això ho deia un senyor gran, un senyor gran que feia amb tertúlia a la muntanya. És que vostè no s'ho pensi, eh? Però és que ens controlen fins com respirem i tot. Des de la CIA, també. I ara que hi ha molts aparells d'aquests, ja els venen a les botigues, aquests aparells d'espionatge i tot això, llavors el pots ficar a la casa d'allà on sigui i te n'entenes de tot. Per mi el que resulta encara bastant curiós, i no sé com s'ho fan, però ho fan, és que a la pàgina de Facebook, que sembla que la pàgina de Facebook teva és la teva, Tu pots penjar-hi el que vulguis i entra tothom, et pengen el que volen, la teva pàgina, potser apareix per allà un dibuix que ha fet un altre, una foto d'una altra, la d'algú que no saps qui és... Però si tu no has posat les teves dades a Facebook... No surt enlloc, no? Exacte. Sí. No, no. Al principi has d'estar divuntat. Ah, has d'estar, clar. I donar les teves perquè ahir també en una d'aquestes... Ah, clar. I si no estàs a punt. Ahir el meu fill. Ahir el meu fill. No, no, però per exemple, a WhatsApp també, també posen unes fotos i tal i que qual. Però, escolta, en Xavier, això és perquè el Joan ha posat aquesta foto. Si jo no la poso, ningú no té dret a posar aquesta foto aquí. No, clar, tu quan entres a la xarxa, no dones un permís directament, però... Però si estàs apuntat, sí que tens permís. Jo no puc entrar al Facebook, perquè no estic. En canvi, jo tinc una amiga que entra i diu, he vist la teva neta. O sigui, que ella sí que està amb el Facebook i ella pot veure... D'alguna manera, potser sense gairebé ni ser-ne conscients, però sí que estem com donant... Home, sí que estem donant unes dades nostres que no cal. Si ella ha vist la meva neta és que entra dintre del Facebook i ha entrat a dintre, ha vist les fotografies, ella és el que surt en el Facebook. Jo no perquè no estic apuntada en el Facebook. No em sedueix. Aquestes coses de la meva intimitat no m'agrada posar-les al públic. No, no em sedueix. Després et veus allà amb unes fotografies... No, no ho sé. No, perquè a lo millor li han posat... Suposo que és la tecnologia moderna que jo... En el poli de Photoshop fa meravelles. Queden tres minuts. L'única cosa és que totes fixeu-vos en tots aquests aparells, que són molt interessants i que suposo que són un gran ajut per tot allò, queden obsolets d'un més per l'altre. Ja tens que comprar-te... Ja tens que comprar un altre perquè aquest és l'última model, l'última generació. Avui es venia el nou, no? Però se suposa que dins xinesos ja el tenen. S'ha presentat el 28 de setembre. Però ja el tenen els xinesos. Ara et fan demostracions. No, que han fet una falsificació. Igual, ja hi ha un més que el tenen. Qui els ha portat la informació? L'espionatge industrial que n'hi ha. No falla. I el vendran més barat per competir amb el nostre. Un parent nostre que treballa amb coses de tècnica diu el dia que els xinesos fabriquin amb la fidelitat dels alemanys, el mercat mundial ja se'n pot anar a Norris. En tot cas, avui hem parlat de tecnologia i molt també de política i cultura. És una mica tot plegat, és el que està marcant aquests dies. Ens comença un curs interessant, en parlarem cada dijous. a dos quarts de dotze. Moltes gràcies a tots quatre, Montse, Joana, Pere i Lina i tornem la setmana que ve. Gràcies a tocar-me. Aquí en aquest programa surt la paraula xarxa i ahir teniu un programa dintre de la ràdio que també surt. És l'àntica com ràdio s'ha convertit en la xarxa. La xarxa es diu així. És el nou nom i la nova reestructuració de l'emissora. Molt bé. Doncs moltes gràcies. Fins la propera. Adéu, bon dia. Connectem doncs tot seguit d'aquí uns 20 segons amb el butlletí de la xarxa i tot seguit també sentirem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després amb la tercera hora del Just a la Fusta. Parlarem de televisió amb l'Albaconesa, també entrevistarem una de les responsables del nou grup de gospel de Sant Just i també tindrem temps segurament per parlar d'astronomia. Fins ara mateix. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador. El president de la Generalitat Artur Masa es reuneix a aquesta hora a Madrid amb els membres del grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats. Ho fa després d'haver participat aquest matí en un esmorzar informatiu a la capital espanyola en què ha demanat novament que Catalunya tingui les estructures d'un estat propi. Per Mas, la manifestació massiva d'aquest dimarts a Barcelona i a motiu de la Diada demostra que s'ha generat un sentiment de fatiga en les relacions entre Catalunya i Espanya. Y entre Cataluña y España yo creo que se está produciendo o se ha producido ya un sentimiento de fatiga que yo creo que es fatiga mutua. Cataluña pues se ha cansado de no poder progresar bien como Cataluña cree que puede hacer dentro de ese conjunto del Estado español y creo que España se cansa de la forma de hacer de Cataluña. En Cataluña hay la sensación de que se ayuda todo lo que se puede e incluso un poco más y de que no se la entiende ni se la respeta tal como es. El president de la Generalitat ha apostat també perquè es faci una consulta o un referèndum perquè els catalans es pronunciïn sobre si consideren que Catalunya és o no una nació. Mas tampoc descarta avançar les eleccions si la proposta de pacte fiscal no té possibilitats d'èxit i diu des de Madrid que seria un gravíssim error minimitzar la resposta ciutadana a la manifestació d'aquest dimarts. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Racudé, ha defensat a Tarragona el projecte que preveu la construcció d'un parc eòlic marí davant la costa de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre. Ahir es va fer públic que l'existència d'una nau protegida a la zona podria paralitzar aquest projecte. Tarragona, Júlia Giribets, bon dia. Bon dia. El conseller ha dit que desconeix que el projecte Zefir afecti una espècie protegida i manté que la seva construcció serà positiva pel territori i que de moment no hi ha res que faci que es canviï d'opinió. És un projecte estratègic pel país, estratègic per la voluntat de situar-nos com un referent mundial amb l'energia eòlica. Òbviament abans d'implantar-se ha de tenir tots els estudis d'impacte ambiental necessaris i en aquest sentit no hi ha cap element que faci canviar la nostra decisió de tirar un projecte endavant que considerem estratègic pel país. El projecte preveu la construcció d'un parc eòlic marí davant les costes de l'Amella de Mar, un projecte que no compta amb l'aprovació de molts sectors del municipi. Els Mossos d'Esquadra investiguen les causes de la mort d'un home que aquesta matinada ha mort mentre una patrulla d'agents intentava reduir-lo, segons han explicat fons policials. Els fets han passat a l'interior d'un hotel al municipi de Viladacans, a la comarca del Baix Llobregat. Els agents han arribat després que el recepcionista d'aquest hotel els truqués perquè hi havia un client amb actitud violenta i força alterat. Segons fons dels Mossos, l'home presentava signes d'haver consumit alcohol, drogues o algun fàrmac, tot i que s'està a l'espera del resultat de l'autòpsia. Quan els agents han intentat detenir-lo, l'home ha perdut la consciència i ha mort. A Madrid, una treballadora d'Iberia ha mort avui a la terminal T4 de l'aeroport de Barajas després de ser atropellada per uns lladres que li han robat el cotxe. La policia busca entre dues i quatre persones relacionades amb aquesta mort. Els fets han passat a primera hora del matí, quan, segons sembla, uns encaputxats han embastit amb un cotxe el vehicle que conduïa la dona. En baixada al cotxe, la víctima ha estat atropellada i els lladres han fugit amb els dos automòbils fins als llocs dels fets i han traslladat als serveis d'emergències que no han pogut fer res per salvar-li la vida. Esports en xarxa Bon dia, us parla Marta Casas. El jugador d'hoquei Herba, Pol Amat, acaba d'anunciar que seguirà jugant a Ligar a una temporada més alta recent que es va haver de retirar dels Jocs Olímpics per una lesió. S'havia plantejat la retirada. En futbol, Andrés Iniesta estarà entre 10 i 15 dies de baixa per una lesió muscular. El Manxer que es va lesionar en el partit Georgia-Espanya en el que va jugar als 90 minuts. El mig campista es perdrà com a mínim dos partits de Lliga i el debut a la Lliga de Campions contra l'Espàrtac de Moscou. Jordi Alba... Amb una inflamació de les engines també es dubta per al partit d'aquest dissabte contra el Getafe. L'Espanyol per la seva banda afronta el partit de diumenge contra l'Atlètic de Bilbao amb el dubte de Verdú. El nàstic de Tarragona és el nou campió de la Copa Catalunya de Futbol. Els tarragonins van derrotar el Manlleu per 1 a 0 en un partit que es va decidir amb un gol d'Eugeni en el minut 77 i el Llagostera i el Prat. s'han classificat per la tercera eliminatòria de la Copa del Rei, juntament amb el Sabadell. Demà entraran en el sorteig que es farà a partir de la una del migdia per a la tercera fase del campionat. I el campionat d'Europa d'Uca i Patins, la selecció espanyola ha derrotat a França per 4 a 1. Avui és dia de descans per als de Carles Feritxer, que demà s'enfrontaran a Suïssa. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts. L'Ajuntament de Sant Just treballarà aquest darrer trimestre del 2012 per redactar els pressupostos del 2013. La primera tinent d'alcalde, Gina Pol, opina que el moment econòmic obliga a prioritzar algunes partides. Des de l'Ajuntament intentaran pal·liar dins de les seves possibilitats les conseqüències de les mesures imposades per la resta de les administracions. No obstant això, el pressupost serà vostè com l'any passat. L'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau repren la seva activitat dilluns vinent. El servei, que es durà a terme de 5 a 7 de dilluns a divendres, es dirigeix a infants de 0 a 10 anys i a les seves famílies. Els preus es mantindran en 2,5 euros al tiquet diari per a l'espai de joc i 3,5 euros per a l'espai de joc dirigit. També s'ofereixen abonaments de 10 dies a 23 euros per a l'espai de joc i 32 per a les activitats dirigides. L'abonament anual costa 80 euros. I ahir va començar un curs escolar enguany marcat una vegada més per les retallades en educació. Una de les mesures que més preocupa les escoles és la que limita la contractació de professors substituts. Enguany també s'introdueix la jornada intensiva a secundària. La directora de l'escola Montseny, Carme Miró, ha mostrat la seva preocupació per aquesta mesura. De totes maneres, les retallades han continuat les darreres setmanes amb la reducció de les hores de la vetlladora de l'escola Montseny. Pilar Junquet, directora de l'escola Montserrat, Es manté l'expectativa de saber com evolucionarà el nou curs, tot i que de moment a punta no hi ha hagut grans entrebancs. Les polítiques de l'Ajuntament en matèria educativa seguiran en la línia de l'acompanyament a les escoles. També es comprometen a seguir treballant amb la franja 06 per donar suport a aquesta franja educativa clau en el procés de formació dels infants. Se seguirà impulsant també el programa d'animació a la lectura i es consolidarà la Comissió per l'èxit escolar. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora al Sant Just Notícies, edició migdia. La informació, com ja sabeu, continua al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com i a les xarxes socials de Ràdio d'Esvern a través de Twitter i de Facebook. Que passin un molt bon dia. Tu no saps com em fa sentir com un minó por la caixa tan patint significant a les dents. Tu no saps com em fas sentir com un idiota que compta el temps perdut. Dentro ja ens veurem i un avui no puc. i el que tinc d'hora et sembla una llauna jo m'arrubo i vaig oxidant-me el que trobo dol sóc tu d'amarga i per allargar la tonteria que ens cremava vull estar ofegant-me I per allargar la tonteria que ens cremava avui està ofegant-me. Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Ara passant 11 minuts de les 12 del migdia. I a aquesta hora parlem de televisió, per això saludem com sempre l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Recoperem aquest espai ja consolidat des de fa alguns anys en què ens repasses diferents situacions. qüestions, notícies relacionades amb tot el món de la televisió. Doncs sí, avui comencem parlant a nivell més local o més proper a nosaltres, parlant concretament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ha anunciat que remodelarà a partir de l'1 d'octubre l'oferta de canals de televisió, una mesura que, segons ha dit, permetrà estalviar 12,4 milions d'euros. L'oferta de TV3, el 324, l'alta definició i la reciprocitat que la televisió de Catalunya té amb la televisió Balear i B3 es mantindran sense cap variació. I el canvi més important que hi haurà és que el Super 3 i el Canal 33 s'uniran en un mateix canal, de manera que s'emetrà la programació del Super 3 de 6 al matí a 2.10 de la nit i la programació del 33 de 2.10 de la nit a 6 al matí. mentre que l'oferta de programació juvenil, que fins ara era el 3XL, s'integrarà en els diferents canals de televisió de Catalunya. Déu-n'hi-do, eh, doncs? Sí, són canvis importants i també és important el set que es potencia el canal Esport 3. S'incorporarà el primer multiplax de TV3, de manera que es pugui veure tot el territori català, que fins ara no s'hi veia, es veu, i que ampliarà la seva oferta documental amb peces sobre aventura, viatges, alimentació i lleure. Doncs veurem com evoluciona tot plegat, però si més no, canvi d'escenari totalment per tot el panorama de la televisió pública. Exacte. I ara ens canviem de qüestió. Parlem d'una altra televisió pública, però en aquest cas de l'estatal, de Televisió Espanyola, que encara la nova temporada amb alguns canvis. Per exemple, pel que fa al magazín Los DC1s de Televisió Espanyola, que fins ara presentava Anna Pastor, doncs ara el passarà a presentar Maria Casado, perquè Anna Pastor, com sabeu, va ser rellevada del seu càrrec i en aquests moments l'ha fitxat per la cadena CNN. Pel que fa al magazín de la tarda de quasi 3 hores, titulat Mas Gente, el conduirà en Ney Gatiburu, que fins ara conduïa el magazín Corazón Corazón, i pel que fa als esports, que també són una aposta important de televisió espanyola, doncs podem anunciar de moment que la UEFA Champions League es veurà un any més per la cadena pública estatal, que emetrà en obert i gratuïtament els partits del Barça i del Madrid, entre altres equips. També emetrà els partits de classificació de la selecció espanyola pel Mundial de Brasil 2014. I el tenis continuarà sent present a la cadena pública amb competicions com, per exemple, la Copa Davis, el Màster de París o Xangai i també la Copa de Mestres a Londres. Respecte a les sèries, que sabeu que abans de l'estiu hi havia hagut polèmica, Ja s'ha estrenat aquest dilluns la ficció Isabel sobre la reina Isabel la Catòlica, que ha arribat vuit mesos després del que s'havia anunciat en un principi i sense possibilitat de continuar una segona temporada, ja que després d'haver tingut els platós paralitzats durant mesos, la productora en TV va decidir destruir els decorats. De moment l'estrena va anar molt bé i aquest dilluns la sèrie va ser líder del dia amb un 20,1% de cotxe. Com a Déu-n'hi-do, no? És una bona xifra per una estrena, també. Exacte, sí, sí. I una altra ficció que es trabeu per aquesta setmana a Televisió Espanyola és la comèdia Estamos Ocupados, protagonitzada per Carmen Maura, que s'estrena concretament demà a la nit per convertir-se en el primer projecte de producció pròpia de Televisió Espanyola, és a dir, que ha estat creat pel departament de ficció de la pròpia cadena, des que fa 8 anys es va estrenar una sèrie que es deia Paco i Beba. Des d'aleshores no havien fet res purament de producció pròpia. I en aquest cas estem ocupats a tractar d'un grup de personatges de diferents edats, condicions socials, creences i passats que busquen una nova vida en una casa ocupada. I hi ha des de Carmen Maura fins a gent jove i força coneguda. Els rostres dels actors són força coneguts. Molt bé, doncs veurem també... com evoluciona tot plegat. Més coses del món de la televisió. Doncs passem a parlar ara del Congrés dels Diputats que ha votat en contra de la Televisió Sense Fronteres, en concret els vots han estat en contra per part del Partit Popular i Unió en Progrés i Democràcia, i només amb aquests vots en contra s'ha pogut anul·lar aquesta iniciativa ciutadana, Televisió Sense Fronteres, dèiem, que havia estat impulsada per Acció Cultural del País Valencià, que comptava amb el recolzament de 670.000 persones i que defensava l'eliminació de fronteres per les cadenes autonòmiques amb llengua pròpia perquè com a mínim poguessin ser vistes en aquelles comunitats que comparteixen la llengua. Per exemple, es buscava que TV3 pogués ser sintonitzada des de la comunitat valenciana i des de les Balears, mentre que la televisió basca també pogués estar sintonitzada a Navarra. S'ha dit que no, s'ha fet aquest bloqueig d'aquesta iniciativa ciutadana perquè diu que suposaria que s'hagués d'habilitar un multiplex perquè Canal 9 i IB3 arribessin també a les tres comunitats catalanoparlants i tot això, segons consideren els partits que ja han votat en contra, dispararia les despeses en un moment en què, com sabeu, el que es porta és la contenció De la despesa, precisament. Sí. Doncs és època de canvis, també, per tot aquest tema. Per tot aquest tema que no sé massa fins a quin punt s'arribarà, però si més no, doncs sí que està clar que tot el tema de la televisió pública està anant cap a un camí diferent, en aquest sentit. Sí, sí, malauradament hi havia aquesta reivindicació, sobretot per part, com hem dit, del País Valencià per poder veure TV3. i de moment aquesta resolució del Congrés dels Diputats amb els vots en contra del PP i d'UPID han fet que no es pugui assolir aquesta fita. No sabem si l'acció cultural del País Valencià seguirà intentant-ho i tots els instituts que li donaven suport, perquè evidentment l'Institut Ramon Llull i altres entitats estaven intentant també que això fos possible. Doncs... Aquesta és una altra dels temes del dia. Tenim més qüestions, Alba? Doncs, per exemple, podem parlar de noves estrenes a Antena 3. Aquest dimarts a la nit va estrenar la sèrie de contes de fa de 0 a ser una vez, que després dels resultats aconseguits als Estats Units a la cadena nord-americana ABC durant la primera temporada, doncs ja té... assegurada una segona temporada, que als Estats Units s'estrena a finals de mes i que, suposem, quan s'acabi aquesta primera, també la podrem veure més endavant a Antena 3. I ja sabeu que en aquests capítols d'aquesta sèrie es poden veure personatges com l'Alencaneus, la Caputxeta Vermella o Pinotxo, però, diguéssim, actualitzats. I una altra estrena que també ha fet TV3 en els últims dies, és la de la sèrie Imperium, que és un spin-off de la sèrie Hispània, protagonitzat per Lluís Omar i Petre Sánchez, entre altres, i que parla de l'època dels romans amb un personatge central que és Galva, que és un home poderós i respectat a Roma i que ha d'acabar amb la resistència de Numància, però que és traït i que, per tant, això iniciarà un seguit de lluites pel poder. Mm-hm. i com a curiositat dic que aquesta sèrie Imperium es va gravar en part els estudis Cinecità de Roma, molt coneguts perquè s'hi han filmat títols tan emblemàtics del cinema com Cleopatra o Ben-Hur, i més recentment també la pel·lícula Gladiator. La seva estrena no va aconseguir superar els dos milions d'espectadors, es va quedar amb un 10,9% de quota de pantalla, però sí que és veritat que va millorar en gairebé 7 punts el prime time, l'horari de màxima audiència d'Antena 3. I doncs, podem acabar parlant, si et sembla, de 4, del concurs d'avaluació d'aquest estiu, que es diu Lo sabe no lo sabe, presentat pel català Juan Rabonet, que va néixer com una proposta estiuenca, però que els seus molt bons registres d'audiència i les bones crítiques que ha rebut han provocat que es mantinguin Antena i que, de fet... hagi decidit doblar puntualment el seu premi final, que fins ara era de 3.000 euros, doncs en alguns casos els concursants podran arribar a guanyar fins a 6.000 euros. La veritat és que des que va marxar l'Hormiguero de 4 no havia aconseguit aquesta cadena consolidar cap format en la franja aquesta d'abans de l'horari de màxima audiència, que ve a ser cap a les 9 de la nit, i en canvi aquest concurs s'ha col·locat molt per sobre de la mitjana de la cadena. El que passa és que ara no saben si hauran de canviar l'ubicació que té a la Graella, perquè està pel mes de senar també a 4 el magazín WhatsApp, presentat per l'ex conductor d'Otra Mòvida, que és el Dani Martínez, i que hauria, en principi, d'ocupar aquest lloc que fins ara lo sabe o no lo sabe. Ja veurem com acaba, doncs. Exacte, estarem al cas d'aquest concurs, també. Doncs molt bé, Alba, no sé si tenim encara algun apunt més o aquestes són de moment les novetats televisives a per la temporada. Per acomiadar-nos podem parlar del concurs Tocara més suena, que s'iniciarà en unes setmanes la seva segona temporada a Antena 3, després que s'hagi exportat ja a una desena de països, entre els quals la Xina, on hem llegit que a cada episodi el segueixen 233 milions de persones. Déu-n'hi-do, doncs. Sí, sí, ha tingut molt d'èxit en aquest país i diuen que té molt mèrit que la Xina l'hagi comprat perquè normalment feien la conya a la presentació de la segona temporada per part de Santiago Segura i alguns responsables del programa que la Xina directament ho copien, que no ho compren, que tenen més tendència a copiar els formats i en aquest cas els ha agradat tant que fins i tot l'han comprat i han encertat perquè la veritat és que, com hem comentat, es sostenin molt d'èxit. Curiós, doncs. Anirem parlant cada setmana de tota l'actualitat televisiva. Gràcies, Alba. Gràcies a vosaltres. I parlem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Molt bé. Adeu. Escoltem ara aquest tema titulat Peter Pan Reap, d'El School of Shakers. This is the tombstone of Peter Pan R.I.P. Say a prayer for all the children Everyone still believes Peter Pan R.I.P. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? M'he ensenyat el que fa. Bé, vostè m'ha dit que volia ser com a internacional. No, ja no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Un dels missatges que ha tingut més èxit és el del Joan i la Carol. Diuen... Estem escoltant just a la fusta. Dos minuts i dos quarts d'una del migdia, a aquesta hora parlem d'una nova coral de Gospel a Sant Just, una coral que es titula Just Gospel i assaja justament els dijous. És una coral que ha començat aquest curs, s'està estrenant temporada justament aquest curs i a aquesta hora en parlem amb un dels seus components, amb la Milo Miller. Molt bon dia, què tal? Hola, Puntia, molt bé. Una coral que sorgeix o deriva d'una altra coral que hi havia de gòspel aquí al municipi. Ara és una coral que s'engega i que se gerà, com dèiem, els dijous, no? Que engegueu aquest projecte per fer aquests assajos els dijous des de l'Ateneu? No, estem a l'Escola Montserrat. A l'Escola Montserrat. Sí. I de moment quants membres sou a la coral? De moment som teus. i esperem que la gent s'animi i que vingui més gent. Clar, perquè és un moment que acabeu de començar, per tant m'imagino que també esteu en aquesta fase de recerca de més cantaires. Exacte, estem buscant gent i volem que ens coneixen aquí al poble i al Prat i als pobles d'arreu. És que no hi ha massa corals de gospel aquí. Exacte, perquè el gospel, com el definiríeu? Quin tipus de música o algú que tingui ganes de cantar i que digui no sé si m'agradarà el gospel, com me'l convenceríeu? El millor és anar al Facebook o a la web i escoltar el gospel viu, que és una corral del Moisés Sala, i nosaltres estem una mica de... seguint les seves coses. Hem fet ja diversos tallers. Se'n va fer un encén a l'abril, on va participar també molta gent del poble. Sí, sí, molt bé, i gent dels altres corrals. Exacte, que en principi no fan gòspel, però que van apuntar-se. Sí, i les va agradar moltíssim. No sé, que hi havia com 84 persones, vull dir, un èxit total, i la gent va passar-ho molt bé. I nosaltres també ja havíem cantat gospel en el gospel link, però volíem fer una cosa més, així, en l'estil del Moisés Sala. I hem fet diversos... Per exemple, aquest estiu hem anat a Girona dos dies i és una passada. És que estàs tan ple d'atrenalina de cantar que no pots dormir al nit. Una cosa de passió, d'emocions, d'alegria... d'il·lusions que és massa. És molt intens, doncs. És molt intens, sí. És molt maco. I justament d'ahir vaig parlar amb el Moisés, que em va preguntar, perquè van obrir una pàgina en Facebook, i van dir que el reu, a través d'ell, de Moisés, estan fent molts corrals a tota Catalunya, a Menorca, a Eivissa... l'Avispal, aquesta és nova, i llavors volia saber que nosaltres estem dintre d'aquest espirit, i vaig dir que sí, que sí, i que Just Gospel, o Just Gospel, està en aquesta línia de convivència, de solidaritat, perquè si, per exemple, fan concerts, això va... va als bancs d'aliments, o va a un projecte del Moisés, que justament tots els diners que hem recaudat en aquest taller d'abril de l'Ateneu, junta amb l'Orfeu del Desenjust, doncs aquests diners es van destinar al projecte Gospel Sense Fronteres. Per tant, també la idea de fer concerts solidaris. Exacte. Això és una idea que a mi em sembla molt important. Suposo que és molt d'hora, però no sé si teniu ja previst, penseu fer concerts de cara a Nadal, o més o menys si teniu un calendari en què la vostra idea és cantar en concerts, o de moment us esteu fent una mica? Sí, ara estem fent... estem començant, el que passa és que fem... Passa molt de prisa, vull dir que ja l'últim ensaig del dijous ja hem cantat quatre cançons, vull dir que això va amb molta força. I ja tenim un projecte, aquí és en Just, en la Festa del Tardor. Home, un bon moment també per acostar-se a la gent. Sí, sí, per acostar-se i fer-nos conèixer. I després també unes quants cançons, no és un concert, concert, però unes quants cançons amb aslluï. També volem fer. I d'aquí a Nadal, segur que fem alguna cosa. Clar, segurament també és la manera que la gent ho vegi directament, no? Exacte. I també volem fer coses, per exemple, l'any passat vam fer coses amb l'escola mateixa. A la festa de Nadal, amb l'escola, la professora d'inglès va preparar dues cançons nostres. La professora de música de l'escola Montserrat va preparar la música. I nosaltres hem anat, no sé, dos o tres vegades a cantar amb els nanos... I en la festa de Nadal hem cantat dues cançons amb elles. I ha sigut molt maco amb les nanos, que és una cosa que a mi m'agrada molt. Clar, una manera d'apropar-se també directament a la gent del poble, no només cantar des de l'altre cantó. Exacte. Això a nosaltres és una idea molt, molt intensa que tenim, que volem formar part del poble. De moment, doncs, jo dic que sou una dezena de persones. Assageu els dijous a quina hora? Sí, a tres quarts d'ovit. fins a tres quarts de deu, amb un professor que es diu Josep Boiter, i que té diversos corrals a Barcelona, i ara és el nostre nou director. Perfecte, i per tant, si algú té interès en apuntar-s'hi, pot, això que ens deies, trobar-ho a través d'internet, però pot acostar-se directament avui, per exemple, a aquesta hora. a l'Escola Montserrat, que és el lloc on exigeu, i provar-ho. M'imagino que també es pot provar i després decidir... I tant, que sí, mirar el que fem i, si ens agrada, quedar-se. Doncs és la nova coral. Exacte. Just gospel, avui n'hem volgut parlar amb una de les seves components, que és la Lilo Miller. Moltes gràcies i molta sort, ja anirem parlant a mesura que aneu avançant i aneu fent concerts. Merci i gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia. Passen ara cinc minuts de dos quarts d'una del migdia, escoltem una mica més de música. Abre que mira faroda, faroda que mira façana, façana que mira en rellotge, rellotge que mira campana, campana que mira finestra, finestra que mira tramvia, tramvia que mira bufanda, bufanda que mira robot. Ai, la vida és un principi, un ús i un desetllaç. Sabata que mira telèfon, Telefon que mira, que dirà, que dirà, que mira diari, diari que mira en revista, revista que mira sa tele, sa tele que mira sa roba, sa roba que mira sa planxa, sa planxa que mira es calaix. Ai, la vida és un principi, un ús i un desenllaix. Abre que mira farola, farola que mira senyora, senyora que mira a quina hora, sa fia taronja de vora, eclipsi que tapa la pruna, es purna que vol amb elipsi, colapsa que evoca una crisi, i nascindi augura un desastre, aïllà, sa vida és un principi, un ús i un desetllaç. Ai, la seva vida és un principi, un ús i un desenllaç. I a aquesta hora parlem d'astronomia, per això saludem l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol. Molt bon dia, què tal? Membre del grup astronòmic Sant Just i que cada setmana ens aproxima tot el tema relacionat amb l'astronomia que sovint recordes que els tenim bastant oblidats. Per tant, val la pena dedicar-hi alguns minuts ni que sigui a tenir-los en compte. De fet, aquesta setmana ens vols parlar d'un esdeveniment conegut per tots. que és la Nadal... Més que res, és una efemèride que va passar en aquest cas. Va ser la mort de Neil Armstrong. Va passar el dia 25 d'agost, amb l'edat de 82 anys, Neil Armstrong va morir... Feia por que havia sigut operat del cor i a partir de les complicacions va morir. i tothom el coneix, en certa manera, com el primer home que va trepitjar la Lluna. Només amb això, en principi ja n'hauríem de tenir prou, i quasi dir-ne, no és perquè et toqui una part que a mi m'interessa, però quasi seria ja dels últims grans herois que quedaven vius, de grans fites fetes per la humanitat, que estigui viu i que es puguin reconèixer com a tals. I quina cosa més espectacular que anar fins a la Lluna... trepitjar-la i tornar. Sí. Que va ser una de les parts més complicades de tota la missió, o sigui, no només era el fet d'enviar astronautes, sinó que tornessin en vida, evidentment. Bueno, Neil Armstrong, jo el vaig poder veure, diguéssim, no conèixer, diguéssim, veure, amb la primera Campus Party que vaig anar l'any 2005, va venir convidat pel Museu de la Ciència de València, Va ser una situació una mica recombolesca, perquè ja saps com són tota aquesta gent, que van muntar-ho tot molt espectacular, fent veure que la Campus Party el portava, però al final no tenien els diners com per pagar-li, per portar-lo fins aquí, i va haver de ser al Museu de la Ciència i de les Artes que tenen allà a València. I la cosa va quedar una mica descafeinada, també per, diguem-ne... La gent que portava tot el tema van ser bastant egoistes i diguéssim que més que portar el Neil Armstrong se'l van quedar ells i per tant la gent que estàvem una mica interessats en poder ni que sigui parlar una mica amb ell o fer un tipus de sessió va ser bastant decepcionant. En certa manera jo estava participant dins la secció d'astronomia de la Campus Party, vull dir, la Campus... és a part de reunir, doncs, en aquella època eren unes 5.000 persones connectades amb l'ordinador, fent, doncs, diguéssim, les mil i una, que es pugui fer amb una xarxa tan gran de gent, doncs hi havia unes petites seccions per netejar la cara de la Campus Party, per no dir que només la gent anava a jugar i a piratejar, diguéssim, doncs, Jo estava a la part d'astronomia, on fèiem moltes xerrades i activitats relacionades amb l'astronomia i també amb el que eren els ordinadors i la internet. Vam fer algunes connexions amb telescopis robòtics i una part d'aquesta molt interessant va ser que vingués el Neil Armstrong. Nosaltres, en principi, estava com acordat que faríem un petit comitè, és a dir, amb els que ens havíem apuntat en aquesta secció... ni que sigui fer una petita trobada amb l'astronauta. Això al final es va desmuntar, ja que els que ho portaven eren els del Museu de la Ciència, i per tant vam poder assistir amb una mica de privilegis, és a dir, vam ser dels primers a entrar, per tant vam estar-hi més a prop, amb una xerrada que va fer en una de les sales del Museu de la Ciència, i que, en certa manera, va estar explicant durant una hora ben bona, sense aigua, perquè l'aigua li van portar al final, o sigui que amb un saber fer molt americà, és a dir, en cap moment es va queixar, va estar parlant, fins que al final algú va veure que potser havia de beure una miqueta d'aigua, si no volien que se'ns ennogués allà, i va estar explicant, doncs, sobretot el futur de l'exploració espacial i, sobretot, el futur que tenia la Lluna en aquesta exploració. Ell, sobretot, va estar parlant Sempre són unes conferències que porten una mica preparades i, per tant, ja ve també dintre d'un circuit d'empreses i negocis. Per tant, anava dient quin material hauríem de treure de la Lluna. En aquest cas, seria l'hidrogen 3, que d'allà es pot, com si no cultivar, que podríem agafar de la superfície, perquè és una part de l'hidrogen important per intentar fer el que és la fissió... nuclear, i per tant treure'n una energia neta que no per la fusió que tenim ara. I, bueno, després d'aquesta hora es va fer també per cagar, però com que estàvem a la campus, tot s'havia de fer per internet, es va fer com a triar les 10 preguntes, és a dir, no es podien fer preguntes directament amb ell, suposo que també devien voler impedir algun tipus de conspiranoic, d'aquests que tenim sempre pulgant per tot arreu, doncs, bueno, vam intentar fer aquesta manera, de totes maneres no ho van solventar gaire bé, perquè les preguntes, diguem-ho clar i català, eren bastant penoses en el moment que una persona... Bueno, és... De vegades em recordo alguns periodistes esportius, no?, quan acaba un partit li pregunten al jugador, què, com ha sigut el gol? No l'has vist, tonto? Doncs, més o menys, segueix això, no? Eren obvietats, una mica... Sí. A més a més va ser superbo, perquè això era l'any 2005, per tant, Telefònica, un dels patrocinadors, estava presentant una tecnologia superinnovadora, que era les videoconferències. Van intentar fer una videoconferència amb una mena de tablet que tenien entre la Campus Party, que estava a la zona de fires i mostres, de València, amb el Museu de la Ciència, que hi haurien com 6 o 7 quilòmetres de distància, però vam fer una videoconferència. El cas és que no va funcionar de cap de les maneres. Sort que cap d'un temps van venir els iPhone i els Skype i ens han facilitat el tema de les videoconferències de la manera més senzilla possible. Bé, a part d'això, que va ser bastant... en castellà ho diríem com a pochornoso, perquè el pobre estava allà parat, esperant que hi hagués la videoconferència, no funcionava res. I alguna de les preguntes va ser, i se puede ver la muralla xina des de l'espacio? I l'home va fer el que va poder, perquè ja hem de poder saber, no es pot veure, perquè és molt estreta, és llarga, però molt estreta. També el típic, des de l'espacio se pueden ver les fronteres? Dic, bueno, allò... Déu-n'hi-do, sí, sí, nivell... Alguna cosa més interessant. Per exemple, un cop es va acabar tot, nosaltres vam trobar a faltar que poguéssim parlar amb ell algunes de les anècdudes que va tenir en aquesta missió. Una molt important va ser just abans d'aterrar. era un aterratge automàtic en principi, però vam veure que anaven a caure dintre d'un petit cràter, és a dir, no era un gran cràter, sinó un petit cràter, però suficient com perquè la base de la nau hagués quedat torta o no volcada, vull dir que hagués arribat a volcar. Ell era el pilot... I va agafar els comandaments i va poder canviar la trajectòria i aterrar en pocs moments. I faltava molt poc combustible, és a dir, sabia que ha estat molt combustible amb correccions i, per tant, tenia poc marge de maniobra i va poder aterrar perfectament just al costat d'aquest cràter. Per tant, era una experiència interessant que ens expliqués. D'una altra també relacionada, diguéssim, amb la Campus Party, ha sigut dir quin tipus d'ordinadors utilitzaven, que bàsicament, pel que he pogut saber, era més o menys una calculadora dels que teníem abans, és a dir, que no era ni científica, sinó amb uns quants botons i poca cosa més. Quasi tot era manual o venia des de la Terra. Un tipus de converses interessant amb una persona que ha anat fins a la Lluna, ha tornat per explicar-ho i, per tant, podia explicar coses més interessants que les típiques preguntes que farien, doncs, gent que potser no hi és tan relacionada, però, bueno, que buscant una mica qualsevol llibre, doncs, ho podien treure. Una mica desaprofitat, potser. Sí. Bueno, també va venir, va estar dos dies, va presentar, va inaugurar la Campus Party, allà vaig aprofitar fer-li un parell de fotografies, bueno, va ser bastant impossible, la gent s'hi tirava a sobre, va ser una cosa molt espectacular. També una estrella, eh? Sí, sí. però vaig aconseguir fer-li sobretot una fotografia en primer pla, que podreu veure al nostre blog, a l'astrodesvern, blogspot.com, i hi ha algunes més que durant la conferència, i amb el temps he vist que, en comptes d'haver fet Hi ha una fotografia on jo estava sola amb ell que li vaig fer així. Bé, tampoc està molt sorprendent. En comptes de la fotografia li podria haver donat la mà, per dir alguna cosa, no? Sí. Però, bé, el cas va ser aquest, que va ser un viatge fugaz a València, però, bé, que el vaig poder veure, que es va treure una mica més d'opinió de les experiències seves, més que d'una mica de propaganda que ens va acabar explicant. Però, bé, era un... Era un astronauta que, tot i que era considerat un heroi per tothom, ell no va voler mai assumir aquest tipus de rol i, per tant, sempre va estar bastant apartat de les entrevistes i dels actes oficials. Llavors, no com altres, per exemple, el seu company, el Bus Aldrin, que va ser l'altra persona que va trepitjar la Lluna, en segon lloc, en aquest cas, diguem-ho, sí que ha fet més aquest paper, no? Ha anat a més televisions, ha fet més espectacles, ha fet una mica més la... al circ mediàtic. En canvi, ell va ser molt reservat i va intentar portar el millor possible aquesta etiqueta d'heroi, en aquest cas als Estats Units sobretot, d'heroi nacional, però també d'una fita extraordinària que només 12 persones han pogut repetir, de les quals 8 són vives. De totes maneres, Neil Armstrong, una cosa molt curiosa és que a fotografies seves a la superfície de la Lluna n'hi ha poquíssimes. Poquíssimes voldria dir que potser n'hi ha quatre. I dues d'elles només hi surt una cama i en una hi ha una ombra. Això perquè... Bé, la llegenda urbana diu que el que havia de sortir primer no era el Neil Armstrong, sinó era el Buzz Aldrin, més que res perquè estava més a prop de la... de la forta sortida. El Neil Armstrong va fer valer el seu rang i és el que va sortir primer. Com a contrapartida, tot això no és endourbana, eh? Sí. Li va fer la mala passada de dir, vale, tu sós primer, però tu portes la càmera. Una càmera de fotografia, una Hasselblad, que feien les fotografies des de la superfície, fotografies molt bones, però que en aquest cas les feia el Neil Armstrong. Quin és el cas? La famosa fotografia del primer home trepitjant la Lluna, que es veu, doncs, això, un home dret a la superfície de la Lluna, no és el Neil Armstrong, sinó el Bus Aldrin, perquè el fotògraf és el Neil Armstrong. A part, aquesta fotografia té una mica també d'història, perquè realment va ser una de les fotografies trucades per la NASA. Ah, sí? I això va portar... Sí, oficialment aquesta fotografia està trucada, però, bueno, tots els conspiranoics que ens estiguin escoltant, que els facin il·lusió, el trucatge va ser més que res per polir-lo i fer-lo més atractiu. Era una fotografia on l'astronauta estava un pèl tallat pel cap, no pel cap, sinó la motxilla que se li tallava, l'horitzó també estava inclinat, i això no era molt maco. Recordem que amb els tratges que porten és pitjor que fer fotografies amb guants de boxe, i Déu-n'hi com l'ho ve a sortir a la fotografia, però la NASA el que va fer és corregir l'horitzó i allargar el cel cap amunt. La majoria de fotografies que veiem en portades de llibres doncs és la fotografia trucada, que no va ser fins a cap d'un temps que es van posar a disposició del públic les fotografies bones, no es va poder veure que realment havia estat molt manipulada. Això va aprofitar que els conspiranoics ja quasi els podria dir en alfabets, que no han anat ni a l'escola, les coses bàsiques les treuen de mare i en munten la seva pròpia història i les seves pròpies conclusions, però bueno. Hi ha gent per això molt diversa que ho defensa, vull dir que no només és, vull dir que hi ha hagut com reportatges, vull dir que hi ha com un conjunt de veus més o menys formades que defensen aquesta conspiració. Vull dir, no dic que la defensa, però dic que no són quatre només, no? Bueno, sí, però segurament si us poséssim als costats de tots els que estan a favor serien una... Una mínima part. Escolta, hi ha científics reputats que estan a favor que l'home no ve del mono, sinó que és de construcció divina, i tot i així són científics que es dediquen a això. Aviam, la gent té, per sort, accés a la universitat i a fer classes, però tot i així no vol dir que estigui gaire sencers. i que tot el coneixement que tenen el puguin utilitzar de la manera correcta. De totes maneres, treballem amb aquest tema. Només era per acabar dir que Neil Armstrong va tenir sort... Ell no era l'escollit per anar a la Lluna. Si en casa s'ho podien tractar l'altre dia, va ser una situació recambolesca. No recambolesca, sinó... Una situació de canvi de tripulacions que va fer coincidir que Neil Armstrong fos la persona que li toqués trepitjar la Lluna. És a dir, ell va ser la persona que va estar en el moment adequat, en l'instant adequat, tenir la formació adequada... i tenia el temple perquè també, just abans res, uns mesos abans d'anar a la Lluna, va tenir un accident molt greu amb un simulador. Per sort, ell va poder ejectar un simulador per baixar la superfície, que va tenir un fallo i va poder saltar en paracaigudes. Per tant, es va salvar i la gent comenta que a cap d'unes hores que havia tingut aquest accident estava al seu despatx tranquil·lament, omplint informes, sense ni haver-s immutat, doncs haver estat això a punt de morir. Una mica d'atzar, no, també, en tot plegat? Sí, també, doncs, sang frena de saber portar a situació la seva missió, en aquest cas. Ràpidament, només dir que, per exemple, va ser pilot de naval, va participar a la Guerra de Corea amb 78 missions de combat, Després, el 1955, va entrar la NACA, que era una agència per estimular tot el que era aeroespacial i aeronàutic als Estats Units, fins que l'any 58 va passar a la NASA, i va entrar dintre el programa X-15, que era un avió, més que un avió, era un coet amb ales, on vam superar l'alçada... l'alçada dels 80 quilòmetres d'atmosfera, on passen a ser ja astronautes. Tot i que Neil Armstrong no ho va fer, sí que va ser el que va anar més ràpid en un d'aquests vols. Va arribar a maig 7,5 i, per tant, era un avió molt interessant i ell tenia experiència en més de 200 avions. Per tant, era un pilot molt experimentat i amb molta sang freda i, per tant, tenia molta habilitat en poder comandar aquest tipus de missions. Ell, als 62, entra a la NASA com a astronauta i participa a l'emissió Gemini 8. La Gemini 8 era una missió encarregada, la primera, de fer un acoplement a l'espai i fer una sortida extravicular. El problema és que després de l'acoplement van començar a perdre la trajectòria bona i començar a fer voltes, i com que la cosa estava baixant d'òrbita i no anava a bon port, van desenganxar-se d'aquest acoplement i van entrar amb una reentrada balística, és a dir, amb moltes forces G, per tant, bastant dur pels astronautes, i no en l'Atlàntic, com teníem previst fer-ho a cap de dos dies, sinó que a cap de deu hores van caure en el Pacífic. Gràcies. van mobilitzar uns portaavions navals dels americans i van poder localitzar Sons i Estalvis a ell i al seu company. Això també vol dir que amb una missió molt difícil, com va poder ser aquesta Gemini 8, doncs va poder mantenir el control. Per això moltes vegades sempre hem parlat que per ser astronauta gairebé s'ha de ser un superhome, o sigui, no només tenir estudis i ser físicament... quasi això, un superhome, tenim una guante, sobretot amb el que se'n diu l'equilibri, quan arribem a l'espai, doncs, aquí a l'orella tenim el... on posem nosaltres, bueno, un petit aparell, diguéssim, on podem... mantenir l'equilibri i quan deixem de tenir gravetat, moltes vegades la gent, jo m'incloca amunt d'ells, són els que ens manegem de seguida i, per tant, no som bons per res en aquell moment. I el nostre, a part de ser molt bo d'això, doncs ha de tenir, en moments de dificultats, prendre les decisions adequades. En aquest cas, ens ha deixat ja estar en ella, va ser un home a la Lluna... Juntament amb vosaltres. I molt important també el Michael Collins. Michael Collins, no l'irlandès, sinó l'astronauta, va ser la persona que es va quedar en òrbita amb el mòdul de Mando, que se'n deia, que era el que els havia d'ajudar, un cop pugessin a la... diguéssim, a l'òrbita lunar, a reamplir el viatge de tornada. És a dir... hi havia un astronauta que no baixava, en aquest cas va ser el Michael Collins, i que ells tres van fer la primera missió a Apolo, i que tothom la recordarà, encara que hagin passat més de 40 anys, i com aquell qui diu, no héssim tornat a la Lluna, i diguessin que en aquells anys, a finals dels anys 70, hi havia el futur en l'horitzó, i al cap de 40 anys, doncs, mira, el futur el tenim en el passat, no? Vull dir... i que aquestes coses, aviam si les dificultats que correm, doncs, passen i puguem engegar un altre cop aquesta exploració de l'espai, que seria, doncs, quasi com l'última frontera, com diuen els de Star Trek, que tenim per explorar i, per tant, doncs, com a curiositat que té l'home sempre de fer-ho, doncs, que no ho deixem de fer-ho. Per tant, doncs, avui hem repassat la figura de Neil Armstrong en aquesta secció d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Moltes gràcies per apropar-nos, doncs, aquest gran astronauta, aquest gran nom de l'astronomia. Moltes gràcies, Oriol, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Bon dia. Tres minuts i arribem en punt d'una hora i migdia per acomiadar aquest just a la posta d'avui dijous 13 de setembre. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible. Per tant, el Sergi Pont als serveis informatius, l'Anna Díaz amb l'actualitat del dia, el Carles Hernández i Rius a la previsió meteorològica. També avui hem parlat en aquesta tercera hora amb la mateixa Núria El Rigat d'Astronomia, també amb la Lilo Muller de la nova coral, el Corte el Just Gospel, que s'estrena, doncs, que s'enjusta aquest nou curs. I, a més a més, hem fet televisió amb l'Alba Conesa i Tertúlia, amb el Pere Oliver, la Joan Alcarra, la Montse Lenea i l'Alina Santa Bàrbara. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem a partir de demà amb moltes més coses. Ara us deixem amb el butlletí de la xarxa i tot seguit les notícies amb el Sergi Pont. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dijous. Just a la fusta. Sant Just en directe. En pie, ponganse todos en pie. Yo alzaré el cáliz después. El ritual es esencial. El ritual es esencial És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta, Patricio i Oriol Pujador. El president de la Generalitat Artur Mas no descarta avançar a eleccions a Catalunya si la proposta de pacte fiscal no té possibilitats d'èxit. Mas, des de Madrid, ha explicat en una conferència davant d'empresaris, polítics i periodistes que Catalunya ha de fer ara la seva transició nacional. Creu el president que hi ha cansament a les relacions entre Catalunya i Espanya i que cal un canvi de rumb. Yo no tengo previsto convocar elecciones en el corto plazo si no es estrictamente necesario. Lo que no puedo negar en un acto de transparencia es que no sea necesario. Pero lo que no niego es que en algún momento, si la situación se hace difícilmente gobernable, si el tema del pacto fiscal no avanza o no tiene posibilidades, cualquier cosa que pueda ocurrir que tenga enjundia suficiente puede provocar un adelanto electoral. El president ha demanat que no es minimitzi l'impacte de la massiva manifestació independentista de Barcelona en què van participar un milió i mig de persones. Bones edes pel que fa a les inversions d'empreses i exportacions a la indústria catalana. Les acaba de donar a conèixer el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. El primer semestre d'aquest 2012 ha significat una xifra rècord en el volum de les exportacions de les empreses catalanes. Han superat els 29.000 milions d'euros, el que suposa un 50% més del que es va exportar el primer semestre.