Dia de la Dona, actualitat i veus de Sant Just

Just a la pusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 al matí. I us saludem per començar una nova edició del Just a la Fusta, 3 hores en què us acompanyarem, des d'ara i fins la 1 amb moltes coses. Començarem tot seguit parlant amb l'Andrea Bueno de les notícies de Sant Just. També amb ella farem un cop d'ull als diaris per saber què és el que passa, què és el que ens expliquen d'avui, 8 de març, Dia de la Dona. Parlarem del temps amb el Carles Herenri Rius, avui que torna aquesta tònica semiprimaveral amb aquest sol i aquest cel ras, com ens comentava ahir. I més coses. Com dèiem, és el Dia de la Dona i, per tant, a les 11 i 10 farem tertúlia amb diferents entitats del municipi per parlar de diverses qüestions vinculades amb tot el tema de la igualtat, de si han aconseguit algunes millores, si encara falten moltes més coses. Una mica sabem en quin punt ens trobem avui, 8 de març del 2012. En parlarem amb la Gina Pol, l'Agosti Rubiol, la Isabel Pijuan i també la Dolors Cardona a partir de les 11 i 10. Farem també la tertúlia habitual dels dijous a partir de dos quarts de 12 amb la Joana, la Montse, també l'Alina i el Pere. I a partir de les 12 avui parlarem amb la Pilar Junquer, directora de l'Escola Montserrat, per acabar ja amb aquesta ronda de contactes que estem fent amb els diferents centres públics del municipi que estan aquests dies de portes obertes. Tot això a partir d'ara mateix també acompanyats de molta música. Avui comencem amb Elliot Murphy. Bona nit. Are there way to be found? There were junkies and pushers Pips and hookers You never know what you're in for Cause you're gonna try to shake it Try to forsake it You know you're gonna take it You never know what you're in for By the time he was 29 I know the sign It was an old melody He tried to list what it was that he missed Was it real? Was that just more TV? I'm gonna find my way Gonna try to make it pay Like a rehearsed passionate play Every day Every day There were junkies and pushers Pits and hookers You never know what you're in for Cause you're gonna try to shake it Try to forsake it You know you're gonna take it Fins demà! Fins demà! Oh, we gotta get by. Yeah, all the junkies and pushers, pimps and hookers, you never know what you're in for. Oh, cause you're gonna try to shake it, try to forsake it. You know you're gonna take it. Bona nit. Gràcies. Ràdio 2M98.1 Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 13 minuts de les 10. Salutem aquesta ara l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Bon dia. Què tal? Molt bé. Per parlar de les notícies del dia, comencem parlant avui del Dia de la Dona. Sí, avui és 8 de març i se celebra aquesta jornada, el Dia Internacional de la Dona, una jornada per reivindicar la igualtat entre homes i dones i per denunciar les discriminacions que en ocasions pateixen les dones. De fet, l'any 77, l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el 8 de març Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional. A Sant Jus celebrarem la jornada de diferents maneres. A la ràdio avui, per exemple, a les 11 i 10, tindrem aquesta tertúlia de dones amb membres del Consell Municipal de les Dones o també amb la regidora de Polítiques de Gènere. I a banda d'aquesta tertúlia, avui a les 8 del vespre, el Casal de Joves es farà un brindis per les dones i s'inaugurarà l'exposició Dona, vot i participació sociopolítica Barcelona el primer terç del segle XX. Després es projectarà un vídeo de Margarida Miró repassant la seva vida i Isabel Estrany, que viu a Sant Jus des de l'any 71, també explicarà la seva història. I demà a la tarda, a partir de dos quarts de set, hi haurà classes de defensa personal, amb la gent d'Alta i Kondo Sant Just, una masterclass de salsa i una mostra dels tallers de teatre social i teles del Casal de Joves. I a les 9 del vespre tindrà lloc el tradicional sopar de dones a l'hotel City Park Sant Just, que organitza el Consell Municipal de les Dones. Molt bé, doncs tot això avui i també demà. Parlem ara de més qüestions, parlem d'una novetat elèctrica. Sí, parlem de la subestació d'Andesa Sant Just, que ha millorat la seva seguretat. Els treballs han consistit en substituir una bateria de corrent contínua d'aquesta subestació per millorar-ne la fiabilitat. perquè aquest element alimenta el sistema de protecció i els automatismes de la instal·lació. Així, si es produeix alguna incidència, el sistema desconnectaria la tensió i la tornaria a connectar de manera automàtica. Aquest reforç de la seguretat a la subestació de Sant Just permet millorar el servei de 43.000 clients d'Andesa de Sant Just, Tars Plugues, Sant Joan d'Espí, Sant Feliu, l'Hospitalet, Sant Cugat del Vallès i Barcelona. La inversió ha estat de 10.500 euros que ha portat íntegrament la companyia elèctrica. Molt bé, doncs acabem ja amb un últim apunt referent a... L'he oblidat, Andrea. No et sembla que oblido aquest d'últim apunt. Activitats d'agenda i és una xerrada molt destacada i que pinta bastant bé. La propera conferència de les CEAS sobre l'aigua com a font de riquesa se centrarà en l'aigua com a força industrial a Banyoles, dels Molins Drapers a les Fargues. L'historiador Garau Palmada impartirà aquesta xerrada de Malvespre, local de les Cies a l'Ateneu, és oberta a tothom. I segons Garau Palmada, la comarca del Pla de l'Estany, que s'identifica amb l'Estany de Banyoles, sempre s'ha caracteritzat per ser una zona que utilitza l'aigua com a força de la seva indústria, sobretot de la indústria tèxtil. I també les Fargues protagonitzaran la conferència. De fet, una de les més importants de Catalunya es troba a Banyoles, tot i que després es va acabar convertint en molí paperí. I com és habitual, després de les conferències de la CEAS, dos dies després, s'organitza una excursió per il·lustrar-la d'alguna manera. En aquest cas, diumenge es farà a la Sèquia de Manresa. Se sortirà a les 7 del matí des del Parlador i, si voleu assistir-hi, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça ceas.sanjust.gmail.com. Que sapigueu també que la xerrada amb el grau palmada sobre l'aigua serà demà a les 8 del vespre al local de la CEAS, a l'Ateneu. Molt bé, Andrea. Doncs moltes gràcies i parlem tot seguit de les notícies a nivell més general. Molt bé. Que vagi bé fins ara. I abans de fer-ho, escoltem els Betos Tamorla en aquest Copenhague. El corria, nunca le enseñaron a andar. Se fue, las luces pálidas. A aeropuertos unos vienen, otros se van, igual que Alicia sin ciudad, el valor para marcharse y el va a llegar. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ella duerme tras el vendaval, se quitó la ropa, sueña con despertar en otro tiempo y en otra Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig, doncs, saludem aquesta hora l'Andrea Bueno, de nou. Bon dia, Andrea. Bon dia. Per parlar de les portades dels diaris, comencem, com sempre, pel punt avui. I ens diu, immersió amb condicions matis. En la resolució, que se sabrà avui, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconduiria només casos puntuals que volen línia en castellà. El català diu, continua sent la llengua vehicular a les escoles. És una de les notícies més destacades del dia. També llegim, unim Capital Madrid. El Banc d'Espanya adjudica la Caixa Catalana al BBVA. D'altra banda, en clau esportiva, veiem una foto de Leo Messi celebrant el quart dels seus cinc gols i el Camp Nou. Diu, la maneta de 10, destaca el resultat del partit, 7 a 1. El Barça passa quarts de la Champions amb cinc gols de l'argentí. En Catalunya, diu, consulta Rasquera per decidir si s'hi fa la plantació de cànnabis. També llegim en Cultura, Ferran Soldevila, de Ciara, recupera el llibre de viatges Hores Angleses. I per últim, llegim un reportatge titular... Barcelona, Rojigualda. Als edificis militars i policials només uneix la bandera espanyola. I és això el que trobem en portada del punt avui. Molt bé, doncs ens n'anem a mirar el diari del país, que ens diu que Callardón atribueix l'avortament a la violència estructural contra la dona. Diu, penso en la por de perdre la feina i la falta de súper públic. Oposició i grups de dones critiquen el gir radical del ministre popular. També se'ns parla de les eleccions nord-americanes. El superdimarts deixa oberta la carrera republicana. Més a punts polítics, Rajoy... Ja hi som, Andrea. A puntilla. És la paraula del Dia del País. Molt bé. Quina és la frase sencera? Rajoy a puntilla a la construcció amb una retallada del 40% en inversió. Llavors, ara se'ns diu què vol dir a puntilla. El govern gastarà 6.000 milions menys en obra nova el 2012. Molt bé. Ho hem entès igual. El BBVA compra unim amb 953 milions d'ajuda del sector. El cap del frau dels zeros esvia la culpa cap al govern andalús i també se'ns fa referència a la portada, el Dia Internacional de la Dona, maltractament i lideratge a l'Amèrica Llatina. Més breument, se'ns titula també que es busca treballador feliç i sense gaire por, el repte de motivar el treballador que té por de perdre el seu lloc de feina I en esports, marca històrica de Messi a la Lliga de Campions. Això és el que ens diu el diari El País. Molt bé, doncs passem al periòdico. Una de les notícies més destacades és en clau esportiva, maneta de Messi, veiem una fotografia del jugador en portada, el Barça goleix a l'Everkusen amb 5 gols de l'Argentí i passa a quarts de la Champions. En economia, el BBVA es queda amb unim la penúltima caixa, l'entitat necessita una injecció de 1.300 milions, el Banc d'Espanya tria l'oferta que demanava menys diner públic i aludeix al factor territorial... I diu també que Catalunya perd pes en el sector financer espanyol després de la reordenació del sistema. Pel que fa al tema de l'Eurovegas, que el periòdico feia dies que no el comentava, diu que Eurovegas busca un nom que no remeti als casinos. El Somorostro i el 22 arroba cara a cara, una de les últimes barraquistes, visita els nous assentaments. És un tema que ve tractant el periòdico des de fa dies. I, per últim, pel que fa al Dia Internacional de la Dona, la paritat paga la crisi. Els ens locals a la cua de la igualtat i, en cultura, els premis literaris segueixen sent masculins. Molt bé, doncs parlem ara del que és el que ens diu el 3-24, que ens parla de... sobretot ens obre amb aquest tema lingüístic. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reprèn avui la sessió per decidir si el que s'ha de ser vehicular, quan igualment el punt avui ja destapa, que en principi serà només amb alguns matisos cap als quarts amb repòquer de Messi, és l'altre titular destacat d'aquesta fermesa a la Champions. També se'ns diu que Báñez demana el suport dels grups a la reforma laboral per responsabilitat. El ple del Congrés convalida avui dijous el decret llei de la reforma laboral. Ho farà gràcies a la majoria absoluta del PP, tot i que el govern de Rajoy espera comptar amb el vot favorable d'altres formacions com ara Siu. I també se'ns parla econòmicament i se'ns diu que Unim ha estat adjudicada al BBVA. També se'ns diu que la fi d'Unim escriu l'últim capítol de tres caixes històriques. Doncs aquests són els titulars més destacats del 3-24. Passem al diari Ara. Al diari Ara, la notícia que més està que emportada té a veure amb el Dia Internacional de la Dona. Hi ha un muntatge on veiem la meitat de la cara d'un home i la meitat de la cara d'una dona i fan una comparativa en xifres. Diu la desigualtat home-dona en xifres. Els homes tenen feina a temps parcial, al 22,5%, mentre que a les dones un 77,5%. Hi ha més llicenciades universitàries dones que homes, un 60 en front d'un 40. Els directius homes cobran molt més, 65.020 euros i les dones 51.434 euros. També hi ha més dones treballant al sector sanitari i pel que fa a la dedicació a la llar i a la família, les dones dediquen 4 hores 14 minuts al dia, mentre que els homes, doncs, pràcticament la meitat, dues hores i mitja, podríem dir. És la notícia més destacada en portada de l'Ara, una portada molt visual. També llegim en Economia el que comentàvem ara, que Catalunya perd un Im i, per últim, 5 en una nit. Es refereixen als gols de Leo Messi en aquest partit que va guanyar per Pallissa el Barça i destaca el diari Ara també que les signatures són de Miquel Puig, economista i de la periodista Irena Bogadà. Molt bé, doncs ens n'anem ara directament a la versió digital del diari Ara, que també se'ns parla del català de l'escola, pendent dels jutges. També se'ns explica això, que avalarà la dimensió lingüística amb concessions, segons el punt avui. Més coses de la portada del diari Ara Digital és que el Barça passa als quarts amb un Messi Estelar, és l'altre titular més destacat. També se'ns parla del dia de la dona, referent a aquests continguts que editen avui en paper. I també d'aquest matí Puig, el conseller, creu que les comunicacions dels Mossos en el desallotjament dels indignats demostren la dificultat de l'operació. L'inspector dels Mossos volia generar pànic per buidar la plaça Catalunya, segons l'àudio que ha emès la directa de les càrregues. El conseller d'Interior assegura a RAC1 que l'operatiu estava ben dissenyat i recorda que el jutge els ha donat la raó. Doncs això són les notícies que se'n destaquen del diari Ara. Avui dimecres, dijous, perdó. Dijous, 8 març, sí, sí. Són notícies que ja hem destacat. El BBVA s'imposa en la pugna peronim. També ens parla del Barça, Messi en Lluerna, ja el veiem a ell en fotografia i amb Andrés Iniesta que el segueix. Front polític davant el Tribunal Superior de Justícia en defensa del català a l'escola. L'alt tribunal decidirà avui si hi ha d'haver més classes de castellà a l'ensenyament. També parla de Terrassa, que condemna el masclisme mentre s'investiga l'imam. Dones musulmanes defensen els religiós acusats de tirar la violència domèstica. I dues coses més pel que fa a Barcelona. Diu que Barcelona i el mar sumen punts per a l'Eurovegas. I el nou iPad que ja s'ha presentat amb aquest nom, nou iPad, diu que manté la línia... M'agrada el nom. Sí, és original. Diu que manté la línia però guanya velocitat. Molt bé. En portada de la Vanguardia. Doncs n'anem ara a fer un repàs pels diaris esportius, que fan referència al món esportiu i a l'esport, doncs, a aquest partit d'ahir. La maneta de Déu és el que ens diu el diari Esport, aquest 7 a 1, i llavors hi ha una fotografia de Messi. No, em fa gràcia perquè llavors tot el diari posa Leo, totes les lletres, eh? És a dir, tota la fotografia, i llavors amb gris, com si diguéssim, com si fos un papi d'empaparà, doncs posa Leo, Leo, Leo, Leo, Leo tota l'estona fluixet, i llavors, una mica més destacat, hi ha Messi cinc vegades com els cinc gols. I això, quin diari? El diari Esport. Bé, sembla que han estat originals, no?, una mica. Sí, sí, sí, molt. Després tenim, també és el que ens diu la Mada Déu, és el que ens diu el Mundo Deportiu. De fet, és un titular que es repeteix en més diaris, perquè no només el Mundo Deportiu diu això ni l'esport, sinó que el diari marca també ens titula, i obre'm aquest tema, La maneta de Déu. O sigui, sembla que suposo que tothom ens ha quedat molt original, però finalment... No, és que també els generalistes... Sí, per això que és repetit, no?, aquesta idea divina. El diari Aspro ens diu que Mourinho és un number one, és el titular del dia d'aquest diari. Està bé, això. Molt bé. M'hem volat compte. Sí. Doncs aquestes són les notícies més destacades de la premsa esportiva del dia. Molt bé. I d'aquesta manera acabem aquest recull d'actualitat. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara. Que vagi bé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La passió d'esparregueres. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. 5 minuts i... 6 minuts i 3 quarts d'11 del matí. Bon dia, Carles. Bon dia. He d'entrar més aviat. Sí? Per què? Sí, perquè el Loop fot una castanya. Sí, ja ho he vist. Un segonet abans ja no es nota. Hi ha un minut de marge. Com es diu aquest track? Com a què? Com a peça? Com a peça. Fons, temps. Fons, temps i estal just a la fusta. Sí. Molt bé. Doncs ja li farem... Una regla. Una penyilla. Així puc entrar caminant, a poc a poc, patar la xerrada amb la gent i no passarà ni de res. Què diu vostè? Mira, no sé, què ens expliques tu, poca cosa? Doncs mira, sí, home, que a poc a poc se'ns va apropar en la primavera, que les temperatures a partir d'avui comencen a ser una miqueta més agradables, però tampoc no despertirà coets, però bueno, sí que amb la presència del sol al migdia aquests propers dies, doncs estarà prou bé. Estem parlant de valors al voltant dels 15-16 graus, tot i que tant avui com demà encara bufa una mica de tramuntà i mestral, si dir una mica és quedar-se curt, perquè en aquelles zones bufa amb certa intensitat, però bàsicament és el que tenim a Catalunya, o sigui, molt de sol a gran part del territori, amb aquest vent emprenyador als dos extrems del país, ja estan acostumats, i després també una miqueta d'acumulació de núvols a la cara nord del Pirineu, on avui encara s'esperen precipitacions, en aquella zona encara hi haurà algunes nevades. Després, de cara a demà divendres, comença a fluixar una mica la tramuntana, però encara hi serà present als dos extrems del país. Demà serà un dia molt semblant a l'avui, amb temperatures que no varien massa, i de cara al cap de setmana potser tenim alguns núvols alts, és el que dèiem, quan que se'ns tira sobre l'anticicló, i no hi haurà vent, no hi haurà ventilació, la visibilitat començarà a fer-se més dolenta, tindrem aquestes buirines, aquesta mala visibilitat típica de l'anticicló en aquestes èpoques de l'any, i potser tenim el sol una miqueta més esmorteït, pel que fa a temperatures, s'haurien d'enfilar una miqueta més, quan deixi de bufar la tramunta en el país, però com que hi haurà aquests núvols i teranyinaran una miqueta el sol, doncs les temperatures tampoc no s'enfilaran massa. O sigui que estarem amb aquests valors de 15-16, I el que deies tu ahir, mirem més enllà, la setmana vinent, potser entre dimecres i dijous augmenten els núvols. No parlem de precipitació. Sí que podria haver precipitacions en zones del Pirineu, a la meitat nord de Catalunya, però la resta potser un petit augment de núvols de cara al dimecres, que després dijous ja quedaríem un no res. De moment, poques notícies i poques novetats. Realment, la meteorologia està molt tranquil·la, no ha de passar res, i aquest anticiclo es vol quedar amb nosaltres uns quants dies. Segurament llavors tindrem una primavera amb molta pluja, no? Esperem-ho. Home, per contra, no. És perquè aquesta setmana, si és tranquil·la, vol dir que la primera vera... Clar, perquè el temps sempre es posa a lloc, al final. Sí, sí, el que passa és que últimament sempre es posa a lloc en qüestió de dies. O sigui, no ha plogut gens durant tres mesos. Quan és la mitjana? 100 litros d'alè? Tranquil, que el dia 4 d'abril cauran 100 de cop i ja tindrem la mitjana feta. Ens està passant molt sovint això. Un temps express. Sí, sí, és curiós, però probablement ens arribarà algun dia que ens caurà El que no ha caigut en desembre, gener, febrer... I ara el març també, que no es presenta pluja, perquè ben bé estan mirant mapes fins al dia 17 o així. No hi ha massa activitat. Doncs un hivern del tot sec, llavors. Sí. És típic, eh? És típic, eh? Quan mires allò, els llibres dels nens de cinquè que estan fent la climatologia, mires... Clima mediterrani. Characterístiques. Hiverns secs. Llavors ja està. Aquí, eh? No ho demanem. No, no. Què passa? Que, clar, que ja veníem de tardor seques. És una mica problemàtic tot això. Què passa? Que l'hivern és sec aquí. Ara, a Pirineu... No, tot Catalunya, no. Clar, a Pirineu hi ha d'haver neu, com hi ha hagut sempre, però quan estudies el clima fa gràcia, que Catalunya els té la gran majoria de varietats. Sí, sí, té algunes zones de l'interior de Catalunya, cap a Olot, i aquelles zones que tenen una miqueta de clima atlàntic, i fins i tot la vegetació també s'hi mostra així, aquest microclima col·locat a l'interior de Catalunya. També tenim clima atlàntic cap a la Vall d'Aran i al Pallars Sobirà. Tenim una miqueta de tot. Són molt variats. Sí, sí. I deixem que ens ho fotin tot, o sigui que perfecte. Doncs bé, Carles, amb aquest últim apunt acabem aquesta secció d'avui. Molt bé. Que vagi bé i bon dia. Fins demà. Estem escoltant Just a la Fusta. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! És moment de posar-nos a la cuina i saludem per això a la Carme Madó. Molt bon dia, Carme. Hola, què tal, Maca? Com estàs? Avui per quin plat ens decantarem? Què farem? Avui farem peix. Farem una miqueta de peix. Agafarem, pot ser bacallà o pot ser lluç. Però jo el faria amb lluç, perquè el bacallà és molt complicat de fer. És molt bo, però... Malament si el de sala, si malament si està salat. És complicat, s'ha de saber una mica més. Llavors farem lluç. Agafarem uns troncos de lluç que venen ja. Aquest és un plat baratíssim perquè el comprarem congelat. Hi ha una marca molt bona, que no diré quina és, però que és l'única que hi ha. Aneu al departament de congelats de qualsevol supermercat i compreu... Supremes de lluç, que diuen. I n'hi ha quatre a cada paquet, que són de quasi 150 grams, 200 cada una. Ja n'hi ha prou, i tant. Agafeu amb una safata d'aquestes refractàries que poden anar al forn, de ceràmica o de vidre, passeu el llet per sobre. tota, amb un all netegeu tota la safata perquè no agafa el gust de l'all i li doni un aroma especial perquè a l'all a tothom no li agrada a mi sí, m'encanta l'all però bé, tothom encara que reconec que a mirar que va passant el temps em costa més de pair llavors agafem aquests trossos de lluç els hem posat també una miqueta de mantequilla i una miqueta d'oli a la safata aquesta sense passar-nos la pell sempre a sota, recordeu que ja us ho vaig dir una vegada perquè si no es desfà. I la pell, tant del bacallà com del lluç, deixa anar una gelatina, que és el que la protegeix. És un plat facilíssim. Agafem un gotet de vi blanc. Sí, que sempre en tenim per cuinar. Que sempre en tenim, eh? Tirem per sobre. Agafem fruits secs. De tota classe. També va convé tenir un variat, no? Pants, pinyons, nous, avellanes, que no sé per què la gent no menja avellanes. Sí, diuen que la gent no menja avellanes. Són riquíssimes. Sí, és veritat. És menys comú, no? Que es trien altres fruits secs. Sí, sí. Espero que ara que ens escoltin que la gent compri avellanes i fruits secs. Agafem... I no posarem sencer. Agafem la picadora 1, 2, 3... Bueno, aquesta picadora, dic un, dos, tres, perquè quan jo era joveneta deien un, dos, tres. Ara és una picadora normal i fem un copet a la picada, que no quedi les coses senceres. Ho tirem per sobre del llocet aquest, amb una miqueta del vi que hem desfet, una miqueta que hi posarem una punteta de crema de llet, però molt, perquè doni un color... Que no sigui amb el vi, que no sigui un plat de malalt, per dir-ho. Clar, clar. Que no quedi massa blanc, saps? Ja. Perquè si no, bueno, el lluç és el que passa. Sí. Que té aquest poca gràcia. Ho tirem per sobre i ho posem un ratet dintre el microones. No fa falta que es torri, això. Més que res perquè s'ha refredat el lluç. Però si és una safata d'aquestes grans, potser són més partidàries del forn, eh? Jo a microones... Més és molt sal, el forn, no? Sí, no tinc res contra el que jo tinc, microones... però només el faig servir per calentar-me, per fer-me els carxofes al forn, ja t'ho explicaré un dia, i per calentar-me el cafellet al demà. És un plat molt bo, és lluç amb fruits secs, no quedes més. Sí que el prevaria aquesta. El podeu acompanyar amb una miqueta d'arròs blanc, d'aquests que ja vam parlar el dia, que és fer així, el posa al microones, i de veritat que queda bé. Clar, clar, i tant. Perquè hi ha normal i hi ha integral. Perfecte, doncs per tots els gustos. I per la gent així jove que aneu sempre amb el pitu al cul... Bé tenir-ho així, amor. Sí, sí. Per acompanyar-me, molt bé, doncs moltes gràcies, Carme, i tornem demà. Adéu, xata. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Ràdio Taspèm 98.1 M&M Ràdio Taspèm Fins demà! Set minuts i les onze del matí. Us expliquem a aquesta hora encara més qüestions. Ara, referents al món de l'espectacle, perquè, atenció, perquè Woody Allen es veu que tornarà a la gran pantalla interpretant, atenció, un gigoló. Després de 12 anys sense treballar per un altre director, el cineasta de Nova York ho farà en la comèdia independent Falling Gigoló de John Torturro. Tindrà, doncs, un paper en aquesta comèdia independent. Serà el primer cop en 12 anys, com dèiem, una pel·lícula basada en un guió del mateix Torturo, que, juntament amb Allen, protagonitzaran la història de dos amics que decideixen convertir-se en gigolós per guanyar diners i acaben despertant sospites a la comunitat jueva a la qual pertanyen. A la pel·lícula també actuarà Sharon Stone, que interpretarà una dermatòloga que tracta el personatge de Woody Allen i que decideix contractar els serveis sexuals de Torturo. I també hi apareix l'actriu Sofia Vergara, una de les protagonistes de la sèrie Modern Family encara no és segur, però podria afegir-se a aquests repartiments. Està negociant amb l'actriu perquè faci un paper secundari i interpreti una dona rica i avorrida del seu matrimoni que vol fer un trio amb Torturro i Sharon Stone. One, two. I encara més qüestions, atenció, perquè arriba el musical sobre Fèlix Millet. És un espectacle que es titula Millet, versió original cantada en català i està previst que s'esfreni, no gaire tard, el 27 d'abril, a la Limeria Teatre de Barcelona. És la nova productora La Mama, teatre i comunicació, que preparen aquesta primera comèdia musical sobre Millet. L'espoli al Palau de la música recordem que s'ha d'estapar fa gairebé 3 anys, l'estiu del 2009. Des de llavors s'han omplert moltes pàgines de diaris, se n'ha parlat per tot arreu... I dos anys i mig després s'ha decidit fer un musical sobre aquest cas Millet. Ells diuen que ja que els que haurien de fer alguna cosa no fan res, ells faran un musical còmic des del punt de vista de Millet. Segons el director artístic no pretén denunciar res perquè és un cas que ja està denunciadíssim. Una obra que s'estrenarà el 27 d'abril a l'Almeria Teatre de Barcelona i els impulsors encara necessiten finançament per la producció i per comprar un projector on es veuria el Fèrix Millet Real durant l'espectacle. Ho valen aconseguir. a través d'un d'aquests sistemes que està tan de moda, que és el micromecenatge d'Avercami, gràcies a les aportacions de tots aquells que vulguin que el projecte tiren endavant, una iniciativa que ja ha funcionat en altres casos. La gent planteja el seu projecte, s'exposa als altres i qui vulgui pot participar-hi amb col·laboracions que poden ser més o menys generoses o una mica més minces, però si més no, s'aconsegueix un finançament per projectes que, si no, potser no tindrien sortida. Tres minuts i mig i les onze en punt del matí. Un moment en què connectarem com ràdio. També sentirem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies. Ho farem després d'escoltar els pixis amb aquest hit com es lliurement. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bon dia, són les 11, us parlem Maite, Polo i Oriol Pujador. A aquesta hora la Generalitat i les quatre diputacions signen un acord per pagar una part del deute que el govern català té amb els ajuntaments. Les diputacions pagaran una part d'aquests diners en breu, mentre la Generalitat pagaran la resta a partir del mes de juny. Palau de la Generalitat, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, la Generalitat es comporta... Així ho han avançat a com ràdio fons del Departament de Governació. o despeses generals d'administració. Recordem que la Generalitat ha reconegut un deute amb els ents locals, ajuntaments i diputacions de 753 milions d'euros, una part del qual ja s'ha començat a pagar. La liquidació del deute es farà efectiva en dues fases. La primera, a partir de l'abril, es vehicularà a través de les quatre diputacions provincials que a aquesta hora signen un conveni amb el govern català per posar en marxa un pla extraordinari d'assistència financera local. de Terrassa, Pere Navarro, demana que es mantinguin els llocs de treball i l'obra social d'UNIM a Catalunya. Navarro ha fet aquestes declaracions després que el BBVA s'hagi quedat amb l'entitat catalana formada per les antigues caixes de Terrassa, Manlleu i Sabadell. Barcelona, David Navarro, bon dia. Bon dia. Pere Navarro ha lamentat que, novament, el centre de decisió d'una caixa marxi de Catalunya. En aquest sentit, ha opinat que la Generalitat hauria d'haver fet més per evitar-ho. En tot cas, per l'alcalde de Terrassa, la prioritat és l'efecte que l'absorció tindran els ciutadans. Presència en el territori, presència d'aquesta obra social, haurem de veure amb quina fórmula, i, per altra banda, manteniment de llocs de treball, són les nostres prioritats i que, evidentment, són les prioritats que ja hem transmès en els responsables del BBVA. Que també és primer secretari del PSC, ha comparegut a la seu dels socialistes a Barcelona per presentar el manifest que han fet públic pel Dia de la Dona Treballadora. Com Ràdio Barcelona. Dos anys després de la gran nevada que va afectar Catalunya i sobretot les comarques de Girona, molts boscos de la província continuen encara en mal estat. També queden per resoldre algunes reclamacions a la companyia andesa pels talls de llum. Girona, Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. Els boscos gironins, sobretot de zones com les Gavarres o el massís de les cadiretes, continuen plens de la fusta trencada durant el temporal. Un determinat tipus de fusta ha trobat sortida enviada cap a Itàlia per biomassa, però el fet que ja s'hagin acabat les ajudes que donaven les administracions ha deixat feina per fer. Josep Maria Tosell és tècnic del Consorci Forestal de Catalunya. En primer moment es va fer una inversió molt forta i es va fer una recuperació molt important de les superfícies greument afectades i ara amb el treball forestal, la gestió forestal sostenible que es van fent habitualment els boscos, s'aprofita per treballar en les zones que van quedar també afectades poder treballar. També queden per resoldre un 3% de les reclamacions que es van fer a Endesa a causa dels talls elèctrics. Pel que fa als ajuntaments, n'hi ha 65 de les comarques gironines que encara no tenen el pla Neucat, entre ells Lloret de Mar, un dels municipis més afectats ara fa dos anys, com Ràdio Girona. Barcelona obre a partir d'avui i fins al 3 de maig el procés participatiu per recollir les aportacions de ciutadans, entitats i partits al programa d'actuació municipal. El primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, considera que el ciutadà ha de fer propostes i marcar-ne les prioritats. Volem que els ciutadans no només ens diguin la seva opinió, sinó també que puguin prioritzar les accions del govern. Creiem que també això és important. I també dedicarem tots els esforços de l'organització a afavorir al màxim la participació. No és tant la nostra voluntat intentar acumular milers i milers de participacions. És important el nombre, però lògicament també és important la qualitat de les propostes, de les iniciatives que ens puguin presentar els ciutadans. El programa d'actuació municipal regirà les actuacions de l'Ajuntament els pròxims tres anys. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El portaveu i secretari de la Junta del Futbol Club Barcelona, Toni Freixa, compareix avui davant els mitjans de comunicació l'endemà de conèixer que el comitè de competició ha obert diligències a Gerard Piqué per la denúncia del comitè tècnic d'àrbitres. Anem al Camp Nou, Eric Jiménez, bon dia. Bon dia, que va començar aquesta compareixença del secretari i portaveu de la Junta, Toni Freixa, que acaba d'anunciar que presentaran alegacions per la targeta vermella que va veure Piqué dissabte. del trasllat que ens va fer, que ens ha fet el comitè de competició de la denúncia presentada pel comitè tècnico d'àrbitros. Efectivament, el comitè tècnico d'àrbitros ha presentat... Són les paraules en directe de Toni Freix. Recordem, el Barça va fer una exhibició de futbol, va guanyar el Bayern Leverkus 100x7 a 1. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Avui, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona, una jornada per reivindicar la igualtat entre homes i dones i per denunciar les discriminacions que en ocasions pateixen les dones. Per això, Sant Jus, celebrarem la jornada de diferents maneres. Avui, per exemple, a les 8 del vespre, el Casal de Joves es farà un brindis per les dones i s'inaugurarà l'exposició Dona, vot i participació sociopolítica a Barcelona, el primer terç del segle XX. Demà a la tarda, a partir de dos quarts de set, hi haurà classes de defensa personal al Casal de Joves, una masterclass de salsa i una mostra de tallers de teatre social i teles. I a les 9 del vespre se celebrarà el tradicional sopar de les dones a l'hotel City Park Sant Just. Demà és l'últim dia per inscriure els nens i nenes d'entre 3 i 10 anys al Casal de Primavera, que es farà del 2 al 5 d'abril durant les vacances de Setmana Santa. S'hauran de fer demà de 5 a 7 de la tarda a l'Escola Bressol Municipal Marrex, que és on tindrà lloc el casal. Els preus varien en funció de l'horari i de si s'inclou el servei de menjador, però oscil·len entre els 49 i els 99 euros. El gestionarà serveis d'Esplai de la Fundació Catalana de l'Esplai. Podeu demanar més informació trucant al telèfon 93 474 74 65. I acabem recordant que la subestació d'Andesa de Sant Just ha millorat la seva seguretat. Els treballs han consistit en substituir una bateria de corrent contínua de la subestació amb l'objectiu de millorar-ne la fiabilitat. Així, en cas de produir-se una incidència, el sistema desconnectaria la tensió i la tornaria a connectar de manera automàtica. Aquest reforç de la seguretat a la subestació de Sant Just permet millorar el servei de 43.000 clients d'Andesa, del Barcelona i del Vallès. La inversió ha estat de 10.500 euros que ha portat íntegrament Andesa. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies, edició migdia, amb una informació més ampliada a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern. 3B dobles, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, bon dia. Hoy llego con la fuerza, de muchas manos juntas, de un lunes en el parque, de poderosas musas, como una flecha en llamas, un beso, una llamada. Hoy tú no lo que toco, hoy tocaré tu alma. Yo no soy arquitecto, eres tú perfecto, diseñame un buen templo, que yo le pongo el resto. Esta gente de bien está buscando un techo, donde invertir su tiempo, donde mover el cuerpo. Las noches de febrero siempre fueron frías, para este copiloto, experto en caídas, ahora estoy preparado. Nosotros somos jóvenes, nosotros únicos como el amanecer, que es toda una ilusión, es la tierra que gira, te suena la canción. Pues esto es lo que importa, es vivir cada minuto, es sentir el universo, es esa tu misión, ser un don. Atrévete mi niño, el tiempo no se para, nacerá pronto un sulta. Las obres en palacio siempre van despacio, requieren perspectiva, paciencia e ilusión. A veces algo falla, a veces el motor, es cuando tú te encallas y pierdes la razón. Està saliendo el sol, parece el paraíso. Dame un abrazo, amor. Hoy tengo compromisos con Jaume y su sonrisa. Tira y su sonrisa. Elena y su sonrisa. Barda y su sonrisa. Mamá y su sonrisa. Patio y su sonrisa. Chiara y su sonrisa. Jordi y su sonrisa. Con mis queridos Mishima. Ramir, papá, Jenna, Mapi, Tate, Tati. Bueno, tenemos una cosa en común y es que nosotros sí amamos la sorpresa. Fins demà! Justa la fusta. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dolç Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. Passen 13 minuts de les 11, avui és 8 de març, ho hem anat comentant al llarg del matí. Se celebra el Dia Internacional de la Dona, una jornada per reivindicar la igualtat amb els homes i per denunciar les discriminacions que encara pateixen les dones. L'any 77 l'ONU va proclamar el 8 de març Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional i a Sant Just se celebra aquesta jornada de diferents maneres. A la ràdio, per exemple, a partir d'aquesta hora fem una tertúlia per parlar de tot plegat amb l'Ursula Farràs i la Dolors Cardona del Consell Municipal de les Dones, la Isabel Pijoan professora de l'Institut de Sant Just, on es treballa en aspectes de coeducació i gènere amb els alumnes, i amb la Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere de l'Ajuntament. Molt bon dia a totes. Bon dia. Bon dia. Volia començar avui justament per parlar, començar a parlar del punt actual, no en què ens trobem, en què és evident que es va parlant en dies com aquests en què moltes coses s'han millorat, però encara falten molts aspectes. I hem sortit al carrer aquí a Sant Just i ens han explicat, doncs, alguns dels santjustencs com ho veien. Sentim, si us sembla, què ens han dit. Això ha millorat molt, però encara ben bé, ben bé, igual no ho és. Me falta, falta, i faltarà sempre, faltarà sempre perquè no hi ha cultura. Algo se habrá mejorado, pero la verdad es que la gran mayoría, ay, yo veo que hay mucho machismo en la calle. És una pregunta una mica difícil, no?, perquè depèn com hi ha gent que sigui maltrat a les dones. Jo penso que igualtat, jo penso que més o menys, millor que abans, em penso que sí. Per tant, és aquesta dualitat que sí que hi ha la sensació que es va avançant, però potser no de la manera que es voldria, que encara hi ha moltes coses en què encara hi ha diferències. Com ho veieu? Doncs, a pesar que s'ha fet un llarg recorregut amb aquest tema i que hi ha moltes coses que s'han anat lligant pel reconeixement de la dona, En tots els aspectes encara hi ha molt de camí, però ara estem en un punt crucial, que és aquest famós punt de la crisi i com ens afecta a nosaltres tota aquesta problemàtica, perquè totes les retallades i totes les coses que es van donant, sembla que el tema de la dona, o el tema d'intentar que aquest camí arribi al seu lloc, ens surt molt perjudicat. Jo tinc aquesta sensació. Sí, jo crec que també que els avenços que havíem assolit, si no vetllem prou, podem anar enrere. Que realment la crisi pot ser una excusa perquè polítiques de gènere que s'estaven impulsant amb molta força quedin parades i diguin, no, ara aquí no hi ha la prioritat, no hem de posar l'accent en una altra cosa. No, no, és que el repte continua estant viu. La igualtat al 100% no està aconseguida i hi ha drets baixos amb el dret al treball que s'estan posant en qüestió el que cobra una dona, el que cobra una obra. Vull dir, hi ha moltes coses que estan pendents de resoldre i que no poden quedar aparcades per... per un moment conjuntural econòmic. Bé, hi ha d'altres que potser no són un problema econòmic, com pot ser la llei de l'avortament, que també hem d'anar molt al tanto i hem de començar a preparar-nos perquè tindrem un retrocés amb una llei que havíem aconseguit després de molt de temps i que estava consensuada i acceptada i és molt semblant als països del voltant d'Europa, i ara tornarem enrere amb una cosa inacceptable, vull dir, és un altre exemple, no? Sí, jo crec que realment estem en un moment en què hi ha un gran perill de retrocés en diferents bandes. I per això cal enfortir molt el tema de la coeducació perquè la nostra joventut pugui, els nostres adolescents i les nostres adolescents puguin d'alguna manera ser conscients de tota aquesta problemàtica de gènere i procurar lluitar amb una cosa que s'està donant bastant dissortadament abastament en els centres, com és el maltractament amb els adolescents, amb les adolescents. I, clar, per això s'està fent molta, en aquest sentit, cursos i activitats de prevenció de la violència de gènere a l'adolescència, amb aquest lema de la tolerància zero. Clar, segurament l'educació és un dels punts clau, no? El punt on estem ara segurament és conseqüència també d'actuacions que s'han fet els últims anys en aquesta línia, m'imagino. I, per tant, suposo que és intentar posar énfacitament tot això. Nosaltres, des de l'Institut, estem molt sensibilitzats i sensibilitzades amb aquest intent, diríem, de voler fer aquesta coeducació integral del nostre alumnat. Aleshores, dediquem tot el mes de març, no només el 8 de març i els dies al voltant, no, tot el mes, li diem al mes de la dona, per fer activitats des de tutories, des de classes, a través de visionat de pel·lícules, de concursos, de narracions que parlin de temes, podríem dir, de dona i gènere. Tot això perquè els nostres adolescents i les nostres adolescents realment puguin adonar-se'n de molts estereotips masclistes que tenim nosaltres incorporats i que no ens en adonem perquè formen part del nostre substrat de cada dia. Com per exemple, quins serien aquests estereotips? Per exemple, ara s'està treballant molt amb tots els tòpics de l'amor romàntic. Un amor romàntic que moltes vegades està possibilitant la dependència emocional, en què normalment la dependència emocional sempre és de la noia envers el noi. Aleshores, en unes situacions totalment de desigualtat, que en nom d'aquest amor romàntic s'estan, diríem, eternitzant. I que el que es tracta és de fer veure que darrere d'aquest fals mite hi ha una situació, podríem dir, de dominació. Sí, sí, sí, jo, reforçant el que diu la Isabel, curiosament, el periòdic del dia 5 de març portava un tema que es diu el mal tracta, castiga les adolescents per la seva inexperiència. I parlava d'aquest model, sobretot de noi que agafen, que quan més machista, quan més gelosa està, quan més els hi pren el seu espai de llibertat a la noia, elles han agafat aquest model com com si se sentissin més estimades, com si fossin demostracions... El model de pare protector, no? Que ells no som iguals, tu no m'has de protegir de res, jo soc independent per jo mateixa defensar els meus dents. O de mascle, una mica de mascle. La figura de mascle. La figura del mascle dominant i protector, no? en aquest sentit, i esclar, doncs, això és una falsedat total, perquè d'aquí a conductes sexistes només hi ha un pas. Sí, sí, sí, sí. Estava molt preocupat aquest estudi que s'havia fet des de la comunitat d'Andalusa, des de Sevilla, el doctor Luis Rodríguez Franco. Deia, hem de treure l'aspecte de xulo de la persona que estimen. I això ve molt donat per aquest tipus de novel·les i aquest tipus de jocs i aquest tipus de coses en què sembla una noia molt alliberada... però que està agafant models d'estimació totalment equivocats i erronis. Hi ha els contes que expliquem de manera sense pensar-hi a les nostres criatures, no? Contes que reprodueixen el model de que no, no, elles, les princeses, estan desvalgudes, ha de venir un príncep que les ha de salvar... No, no, no, és que aquests contes... reprodueixen un model en què hem de trencar. És que trobem que es cola aquest sexisme per tot arreu. Són com una cultura popular innata. La cultura popular no està plena d'elements sexistes. Per això és tan important el llenguatge, que ara els de la Real Acadèmia de la Llengua diuen que no, que el llenguatge no és important. No, no, el llenguatge et marca la teva manera de pensar. El mateix llenguatge... Si en el teu llenguatge ja hi ha un rol masculí per excel·lència... Sí, sí. Clar, però amb aquest tema del llenguatge, justament amb aquest article que va sortir aquest diumenge al País i que ha despertat tota aquesta polèmica, sí que és veritat que en alguns punts, que és el que es plantejava, que hi ha una mica l'interroguant de fins a quin punt aquests canvis que es fan en el llenguatge arriben a tenir conseqüències reals, que suposo que són una qüestió que s'hauria de veure a més llarg termini, però el fet de dir constantment quan fas el substantiu masculí que ja s'entén que és el genèric fins ara, fer-lo en femení, suposo que es fa una mica feixuc, no?, fins i tot, i pensar que això és el que canviarà... Però busquem l'equilibri, no neguem l'evidència, no?, dius, tot en excés és perjudicial, doncs busca l'equilibri en què tu estiguis explicant d'una manera fàcil, senzilla, que no sigui ferragosa, però que en la teva manera de parlar transmetis que hi ha una neutralitat del llenguatge, no una preeminència de la part masculina del llenguatge, no?, Busca el màxim equilibri, no passem als extrems, però home, no... Jo crec que aquest article del dissabte anirà bé perquè obrirà una polèmica o una discussió amb les dues bandes, no? Amb la banda que porta més anys treballant per canviar-ho i que potser si ha arribat un moment que és excessiu i no pots estar parlant tota l'estona posant masculí i femení perquè és feixuc de dir-ho, no? per llegir, per dir-ho a vosaltres, suposo que també, no? Però si ara s'hi ha posat a l'acadèmia i hi ha més polèmica, tot això jo crec que enfortirà el debat i que potser hi haurà unes posicions més clares sobre el debat, no? De totes maneres jo us diria que és veritat que contínuament diés amics i amigues, germans i germanes, pot ser feixó, però també es poden utilitzar els col·lectius, eh? És a dir, es pot parlar del professorat, de l'alumnat, del veïnat... És que el bolletí municipal, per exemple, defensa un llenguatge no sexista i no tens els articles que tot el rato estigui dient ells i elles, no? Ah, exacte. Hi ha paraules que t'ho engloben tot i que formen part del conjunt. De gent, es pot parlar de gent, és a dir, els col·lectius van bé en aquest sentit, de persones, eh? En general, no sempre que professors i professors. Jo també entenc que A vegades així es lentifica molt el discurs, però en canvi amb el col·lectiu ja s'agilita tot, es pot trobar aquest sistema. Una altra de les qüestions que han anat sortint els últims anys és tot el tema de la paritat en segons quins àmbits i que ara també en principi es vol fer marxa enrere amb això. Creieu que la paritat és necessària crear-la directament o que en principi hauria de sortir més sol, si és aquella cosa que si no es fa directament una paritat no existirà, com ho veieu? Jo estic per les quotes, perquè crec que sí, potser arribarà un moment que també d'una manera natural podran desaparèixer, però actualment no hi ha, vull dir, s'està sortint tant amb els treball, amb les feines, més dones universitàries, menys llocs de responsabilitat, per mateix treball, menys xou, Vull dir, si no estem per unes quotes que facin que hi hagi un número de dones que puguin afavorir la discussió i treballar a favor de les dones, ho tenim malament, eh? Això no vol dir que s'hagi de mantenir sempre i potser tot arreu, no? I s'ha de discutir, però és que si no... Ara miràvem el diari, ara, amb la Úrsula... Sí, que fan un reportatge, també. I veiem aquesta diferència, amb el mateix treball, la diferència de sous. l'hora d'estar en un lloc organitzatiu d'un cert caire, les dificultats que té la dona per arribar-hi. Anaven bé en tot aquest desfaci i jo crec que s'ha d'anar per aquí, s'ha d'aconseguir igualtat d'oportunitats i igualtat de reconeixement del treball fet, no? És que quan s'ha avançat més és quan han existit aquestes quotes que tu menciones. Si no haguessin existit, per mutu propi, l'empresari o el col·lectiu, la part que impliquis, per si mateixa no hauria avançat en aquest nivell. I crec que Tens raó quan ho dius tu, que dius, escolta, fem-ho durant un temps i després això ja estarà normalitzat. I es pot ser més obert i menys... Es pot anar fent més flexible o no, però hi ha d'haver un impuls. Jo crec que tal com està la situació d'ara, és absolutament necessari que hi hagi quotes. En una situació que fos normal i que estigui normalitzada, no caldria. Però ara, si no hi hagués quotes, encara és més en desfavor de la dona, totalment, en discriminació de la dona. Ja hem vist al començament, quan començàvem el tema, un dels col·lectius que rep més aquesta crisi i les seves conseqüències és el tema que surt, és la dona. Vull dir, ho tindrà complicat. I si no tenim una economia pròpia, que puguem disposar d'uns diners per desenvolupar la nostra llibertat, han fet el gran retrocés, gairebé tot l'ús social... un dels elements o un dels col·lectius més perjudicat és la dona i molta part de l'economia per exemple submergida és femenina són llocs de feina que no s'han posat en el marc laboral cal treballar amb això quan cuidem la gent gran totes aquestes feines que queden com amagades i que no estan prou valorades ha de treballar per avançar en aquest sentit i que en el si d'una societat patriarcal com la que estem vivint d'entrada si hi ha crisi qui ha de deixar la feina La dona. La dona, segur. I més el que corre en l'ambient i, esclar, hem de lluitar contra això. Jo diria que també en alguns casos ha sigut una oportunitat en el sentit que el que perdó la feina és l'home i la que segueix treballant a la unitat familiar és la dona. Amb el qual ha fet això que també els homes potser entenguin, que s'ediquin més a la casa, als fills, doncs veus situacions que dius que el normal és que un dels dos potser treballi i l'altre falli segons quines feines... Vull dir, hauríem d'arribar aquí, no?, que les feines que són de manteniment de la unitat familiar, com poden ser el portar a la casa, el tindre cura de les persones grans o dels petits, sigui una feina repartida entre els dos, que és l'única manera que llavors això farà que la dona i l'home puguin estar amb una certa igualtat dintre de la família. Jo crec que el futur passa per aquí, per l'ecoeducació que deies tu, perquè aquest rol ja es va treballant quan ets adolescent i quan arribes al teu món de la parella. Això ja ho tens com... Ho tenen assumit, sí, sí. No ho s'han de plantejar, és... L'equitat, el repartiment, compartim, igual. Jo veig que el que diu la Úrsula és on s'ha d'arribar. Però veig que el que surt ara, potser perquè he treballat en el món industrial, i ara s'estava començant a aplicar el treball precari, un analista, per exemple, vaig a posar un exemple. Si aquell analista no té una sèrie de responsabilitats, jo que sé que està embarassada, que no sé què, no sé quantos, abans agafen el noi, segur. Perquè hi ha coses que ho pot fer l'home i la dona, a nivell de treball, analista. Agafaran aquell que tingui més predisposició de cara a aquella producció que volen treure en aquell moment que agafaran aquell noi per dos mesos. Que després el tornaran a casa i al cap de tres mesos el tornaran a agafar per mitjany. Ara estan sortint una mena de conceptes de contratació de la persona que ja veurem on te portaran a la dona. La competitivitat de l'home sempre estigués per damunt de la dona perquè ella no va fer una baixa per maternitat. Pel tema de la maternitat moltes vegades. Pel tema de la por d'embaràs. Se't passa un temps en què van evolucionant el treball efectiu treu més quantitat perquè això és l'altra cosa que es mira davant d'una producció aquella persona que ha tingut més oportunitats tenint una producció que potser aquella altra persona més ben preparada però que ha hagut de fer el treball d'una altra manera no sé, jo penso que el sistema de contractació aquest tan bèstia que sortirà jo crec que la dona és una de les perjudicades també segurament per això no comentava de la maternitat en aquest sentit s'havien fet com molts passos equiparats també en altres països en què hi ha molts més avantatges a l'hora de de tenir fills o de conciliar, no? I que aquí és un dels passos que falten moltes coses i que el poc que s'havia fet sí que s'ha fet marxar enrere. És que el retrocés en els usos del temps enmig d'una crisi ha estat... Clar, és que és el gran retrocés que hem patit, clar. Ja anem avançant, no? Quotes... Ara toca com distribuïm el temps, com conciliem... La crisi ho ha frenat tot i t'han dit no, no. Ara no et pots plantejar com distribueixes el teu temps. El teu temps només ha de ser... per la feina, per garantir la feina, per donar el màxim a l'empresari, perquè hem de salvar les empreses. I encara gràcies que tens feina, no? Vull dir que encara a sobre hi ha una mica aquest missatge subliminal, no? Com que encara gràcies que es té feina, vull dir, ja has de deixar fora la conciliació tot i agafar el que t'ofereixin. Curiosament, parlant amb aquest tipus, que és curiós, la gent jove, sobretot les dones joves... que estan en un moment de recerca del seu lloc de treball, com estan lluitant per no quedar-se enrere, canviant els valors. És a dir, seran competitives perquè li van en un sistema competitiu, però ja estan donant alternativa per no ser competitives. I estan buscant el que ha fet la dona tota la vida, que amb pocs recursos, en el moment que li ha tocat viure... Se n'ha sortit. Se n'ha sortit sense perdre el fil d'aquella societat com abans. I hi ha un moviment així de gent... Aquí sí que també posaria el noi, eh? que es busquen com es fa una roba, com podem allò de cosir, mare, com puc aprendre a cosir, com puc fer això, com puc fer allò, perquè jo transformaré el poc que tinc i no caldrà que estigui tan subjecta en una societat que em vol esclavitzar i em vol treure els meus valors femenins, però nosaltres tenim uns valors molt concrets i sentim les coses moltíssimes, si ens ho treuen, el ser mare, el ser no sé què... Això seria... És horrorós. No, i que tenim valors a la feina que els homes no tenen. Exacte. Depèn de quina capacitat d'organització, com tractes la gent. Vull dir, jo crec que hi ha uns valors femenins innats que, en lloc de com treballem, articules la feina d'una altra manera. I tot això ajuda abans a l'empresa. Vull dir, no cal anar només en un únic model. Hi ha hagut dones que han arribat molt amunt però reprodin el model masculí. Les tractaries de potenciar la igualtat de drets, però no la igualtat d'homes i dones siguem iguals, perquè hi ha coses en què... Evidentment, no som iguals. Hi ha diferències, evidentment. Les quatre persones que estem aquí som iguals al 100%. Clar, som dones, però cadascú no... Però hi ha uns valors que compartim com a dones. I ells com a homes també. Fem-los compatibles junts i creixem junts, que sumem, tots sumem. De totes maneres, jo crec que entre la joventut, entre l'adolescència, llevat d'aquests casos que... una mica de relacions que poden portar a la violència de gènere, quan els parles en una aula, quan planteges el tema, cada vegada més també entenen aquesta necessitat de viure aquesta igualtat. Que l'home, no pel fet de ser home, ha de ser només el que ajudi la dona, per exemple, a la feina de casa. No, sinó que es comparteixen les feines. Nosaltres, per exemple, a l'institut, la veritat, jo estic dirigint un treball de recerca i el fa un noi. I sempre dic, doncs, que veritable, un treball de recerca sobre gènere i dona i sobre coeducació fet per un noi, jo crec que això significa que realment, doncs, no és un tema que només arribi a les dones, sinó que està arribant ja al conjunt, podríem dir això, també s'ha de dir trencar una llança a favor, que no tot és negatiu, sinó que també hi ha una porta d'optimisme al futur. Per exemple, nois i noies de l'Institut han treballat en un programa que és el Reimagina't, que promou trencar els rols sexistes en els anuncis, i hi havia 80 projectes presentats, i al final 5 s'han preseleccionat, i d'aquests 5, 2 provenien de l'Institut de Sant Just. Vull dir que hi ha un professorat i un alumnat a l'institut que treballa molt bé aquests temes, que té un bagatge molt superior a altres escoles de tot Catalunya, i això ho hem de posar en valor, que s'està fent molt bona feina, i són homes i dones del futur, els que estaran dirigint empreses, responsabilitats a qualsevol lloc. I jo també volia aprofitar per dir-vos que enguany fem un acte, per primera vegada en el centre, obert a tot el poble, que és una conferència sobre prevenció de la violència de gènere en l'adolescència el dia 28 de març, organitzat conjuntament amb l'Associació de Veïns i Veïnes d'aquí de Sant Just i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de tot el Baix Llobregat i a l'Institut de Sant Just, en qual, en fi, invitem a tothom que hi vulgui participar el dia 28 de març a les 7 de la tarda, que ens trobarà allà per parlar d'un tema tan interessant com és aquest. prevenció de la violència de gènere entre l'adolescència. Jo crec que el que m'agrada d'aquest acte que ens acaba de convidar l'Isabel és aquesta xarxa, no? Institut, associació de veïns, que ens fem nostra a nivell de tot el poble, segurament que amb altres pobles també ho fan, no? Doncs aquesta cooperació, cooperació de fer coses conjuntes amb aquest ideal, no? Això és una de les il·lusions nosaltres que teníem des de la direcció, des de Jesús Margarita, el director del centre, des de jo mateixa com a responsable de tota la comissió de coeducació, de no només fer coses tancades per l'institut, sinó obrir-nos, formem part d'una població, i crec que hem de col·laborar, perquè tots volem el mateix, i ens adrecem en un mateix camí, que hi hagi aquesta equitat entre els homes i les dones, i per tant, jo crec que aquest acte, la veritat, pot ser interessant per tots, i pot ser l'inici d'una col·laboració molt més intensa... en futures ocasions. Sí, és com avui, no?, que el casal de joves, que és un espai on hi ha molt de jovent, s'acull l'exposició que es reivindica el dret a vot de la dona, no? No ho vas a fer a un altre equipament com Can Gilestà, no? Has buscat un lloc on els joves és on es troben i on allà poden posar en valor una cosa que per ells és impensable, que la dona no pogués votar, no? Ells ho veuen molt lluny, no? Són 80 anys, volem, no, és que... I no és tant, no?, a la vegada, vull que 80 anys és molt de temps, però alhora, diguem que coneixem molta gent que té 80 anys, no?, per tant, doncs que... que et pot dir, és que jo no podia sortir d'Espanya si el meu marit no m'ho avalava. Per nosaltres, per mi, per exemple, és impensable, dius, no, jo puc anar on vulgui, vull dir, tinc tants drets com ells, anar a França si vull, no, no, abans, si el marit no t'autoritzava, hi havia tot un seguit de limitacions, que ara no tenim, però també segueix avançant, i no fa tant de temps, vull dir que no, és vigent a la memòria col·lectiva de la societat. I, per tant, val la pena no oblidar-ho per continuar a intentar creixent, no?, com dèieu al començament, sobretot. No aturar-ho, no aturar l'avenç que ja es tenia. És un procés, no? Clar, és com ara el ministre Gallardó, no?, que diguis, a veure... Ell, per aconseguir més seguidors en el seu canvi que vol fer de la llei de l'avortament, deixa de parlar del dret de l'avortament per parlar del dret de la maternitat. Només canviant la paraula, en lloc de dir avortament per maternitat, ja té un seguit de gent que dirà, ah, bueno, si és la maternitat, potser sí que té raó. No, no, no, és que vostè el que està limitant és el dret a decidir de la dona. La llibertat de la dona a decidir sobre el seu propi cos. Exacte. Clar, i ell està canviant el debat, ens està fent anar per on no toca. El electoralisme pur que fa i demagogia, jo crec que està canviant. Però si caiem amb la seva trampa, tu tornes a parlar de maternitat. No, no, no, senyor, no. La maternitat la dona fa anys que l'està cultivant. i garantim potser hem d'anar més amb compte potser no és un efecte electoral potser que es mostren tal com són és la mentalitat pròpia de la dreta està sortint el substrat i enganyant la gent no, no caldrà estar alerta realment per intentar evitar que es facin aquestes passes enrere i continuar avançant Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies a totes, Ursula Ferraz, Dolors Cardona, Isabel Pijoan i Gina Pol per acompanyar-nos avui, 8 de març, i fer aquesta tertúlia. Que vagi molt bé i fins aviat. Molt bé, gràcies. Adéu, molt bon dia. Ara escoltes Ràdio d'Esfern Sintonitzes Ràdio d'Esfern La Ràdio d'Esfern S'enjuç durant teva. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Junts, 98.1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? Un moment, senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, ja no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Passen onze minuts de dos quarts de dotze del matí. Avui, amb una mica de retard, fem la tertúlia habitual dels dijous... Amb la Joana, la Montse i la Lina, molt bon dia a totes tres. Hola, molt bon dia. Bon dia. Bon dia, Carme, bon dia. Bé, bon dia, que avui aquesta tertúlia que comença amb una mica de retard, que avui fèiem aquesta tertúlia especial pel Dia de la Dona. Oh, que també molt interessant. És igual, farem, Carme, no t'avui ni s'ho farem molt condensat avui. Ah, sí? Sí, com els covitos, eh? Com els covitos aquests. Sí, que alimenten però que es pequeñin. No sé si voleu fer algun comentari per començar justament del Dia de la Dona, de tot aquest tema. Segurament ja estan saturats de parlar del dia de la dona. L'única cosa que dic, i ara ho comentàvem les companyes, és que no hauria de ser el dia de la dona, perquè si la societat considera que està formada per un 50% partes alíquotes, no tindria per què ser, sent que som diferents, però que fem en conjunt senyors i senyores. Perquè el dia de l'home no existeix com a tal. No, clar. Quan existeix un dia de tal cosa és perquè hi ha carència d'aquella cosa. I, escolta, no. Ara, si la societat estigués educada i estigués considerant el nostre paper, doncs, escolta, no tindria per què haver-hi cap dia de la dona. No, perquè quan surten de l'escola, vull dir que les escoles són mixtes, que hi ha... nens i nenes, joves i joves, doncs aleshores surten amb igualtat. És després que... que se separa, no? Hi ha vegades. Hi ha vegades. Hi ha vegades. Hi ha coses de casa seva. Sí, ahir ja ho comentàvem amb el Pere. És que viuen a casa, tenen una imatge a casa i la continuen la resta de la seva vida. Aquest matí, una senyora que els dijous m'ajuda a les coses de la casa, que és jove, perquè jo sóc gran, doncs aquesta senyora et deia, diu, és que esto, en l'època de quan jo era pequeña, no passava, ja té 50 anys, aquesta senyora, jo dic, bueno, potser perquè fa 50 anys i segons quins llocs, la dona estava més sumesa a les coses del marit, no deia res, no feia res i considerava que la major part, la majoria, cosa que avui una dona no aguanta i diu, doncs, bueno, escolta, tu tens aquest concepte i jo tinc aquest altre. I encara així torni a molt masclisme. Però, però, hay que buscar los pros y los contras. N'hi ha cada dona... Que és també per parlar-la, eh? Vull dir que... Però a vegades... A vegades és un sistema de reacció, eh? Tot i ser dona, tens raó. No, no. Jo l'altre dia ara ho dèiem amb una de les set contartulianes que tenies aquí, que és la professora. La Isabel Pijuan. La Isabel Pijuan. Que formem part d'un grup que llegim i tal. I n'hi ha uns cuentos misógenos de la High Smith. que és una escritora precisament d'allò, de novel·la policiaca i negra, molt bé, que tracta molt bé els personatges d'una manera... Sí, sí, sí. Clar, i en aquests cuentos misogeros, que era el 17, n'hi ha cada dona que dic, és que si jo fos home, és que me la menjava tu, li dones una petada i que se't vagi. Vinga. El dia de la dona, com deia la Joana, perdó, com deia la Joana, no hauria d'existir. No. perquè és el dia de la persona. Vull dir el que sigui. Però, en realitat, una dona que se senti molt ofesa, jo no me sento ofesa per ser dona. No, no. I el dia ofesa, a veure si no m'he expressat bé, no tinc cap complex de ser dona. Al contrari, penso... Doncs molt bé, sí senyora, aquell feminisme innat, que la dona es vol igualar a l'home, que té que ser igual que l'home. És que no, no fa falta. Però és que és un complement, ahir ho dèiem amb el Pere, és un complement amb un 50%. Hi ha coses de la societat que està bé, li toca com a rol a l'home i ho complementa amb el rol de la dona. Jo ho he tingut claríssim. Ja, però suposo que aquí també té molt a dir... o influir la religió. Perquè, per exemple, la història aquesta de l'imant de Terrassa, que incitava, sembla ser que incitava l'home a parar la dona o a maltractar-la, sembla ser... La religió els domina. No, no, però escolta'm, això ha sigut... El Coran no ho diu, eh? No, però ells ho interpreten. Ells ho interpreten, com molts catòlics, si jo soc catòlica, interpreten el cristianisme. A la seva manera. Amb aquesta religió la dona ha estat... totalment sotmesa a l'opinió, no solament del pare, sinó del pare, sinó del marit, del cosí, del tio... I si queda vídua i no té ningú que la protegeixi, ja s'hi pot fondre. Penso que aquella novel·la, que crec que les tres l'hem llegida, La sangre de los inocentes. Sí, sí. Hi ha una escena, no sé si l'has llegit a tu parme o si algú es llegeixen, te la recomano, és una novel·la molt xula, i aleshores aquí es veu que ve un cosí, perquè els pares no s'atreveixen, d'una noia que és abogada, però que és mussolmana, perquè la matin... Per executar una sentència. Perquè, segons ells, portava la fandilla curta i estudiava. I això en l'època actual. I els pares li permetien, i com que els pares li permetien, llavors hi ha el germà, i si el germà no executa la sentència, l'ha d'executar un cosí. Perquè ve el cosí que mana des de les arrels, des de l'àfrica. I la d'allò... I pensar que això existeix. I no ho fa gaire, no sé si va ser a Màlaga o a Sevilla, un d'aquests imants, els deia com havien de pagar i en els llocs del cos... Perquè no quedessin marques. És el que ha dit l'imant aquest, és el que feia l'imant, els alliçonava, que podien donar cops en llocs que no quedava reflectit. I avui, per més sinri, que acabem de llegir, a La Vanguardia, el president de l'associació de premsa de Granada resulta que agafa i es treu el cinturon davant d'un congrés que tenien allà per fuetejar amb una periodista. Una manifestant. S'han adonat que l'estaven gravant. És que primer ja va mostrar la seva mala idea amb ell en paraules. I com no li feia cas, que l'altra noia cridava... Llavors es va treure el cinturon. Però jo crec que això, fins i tot, si fos, en lloc de ser, en aquest cas concret, fos un noi manifestant palestir, aquest home, pel que ha fet, faria el mateix. Sí, sí, amb que fos de mala educació, en tot cas. Perquè és el que et comentava. No, no, però encara va ser agreujat perquè era una dona. O sigui que això ja ho podeu jurar, eh? Molt més greu. Ja ho podeu jurar. Però el que diu la Carmen també té raó. Possiblement el seu enfado perquè li estaven boicoteando. El seu acte. Va sortir, que és el que potser fa casa seva. Li va sortir la fúria. És el que potser fa casa seva amb els seus fills. Li va sortir la fúria que porta ell dintre. La seva manera de fer. No es va saber dominar. Bé, a banda d'això, més coses per avui. Avui també es decideix aquest matí encara no ha sortit. Sí, a les 11 deien, aviam. Sí, però de moment encara no ha sortit. Mira, t'ara el dia. Després de tants anys continuem encara igual. Sembla que es decidirà que finalment, evidentment, que respectarà la immersió lingüística. Però que amb matisos, no? Sí, amb una miqueta, perquè no sigui dit, que es donarà més... Si s'arriba a dir el contrari, crec que la societat... No, és que allà la Rigau va dir ahir que ho desobeiria, eh? O sigui, que estava ben decidida, desobeir-ho. Tu vas pel carrer i si em fas atenció al teu entorn, o l'autobús, o el metro... És el que sense és castellà tot arreu. Domina el castellà. Sort que hi ha barris sencers. Vincant els catalans que parlem al català, Encara tenim una mica de coneixement per seguir parlant-lo, perquè ens aniquilarien. Això va passar ja quan el decret de Nova Planta, que van eliminar tota mostra de català amb documents, perseguint la gent i tot, però la gent, com dintre de la família, parlava en català, el va mantenir, que després va sortir quan la Renaixença. Però imagina't, tant... 300. El que és absurd de tot això és que vulguin, com si diguéssim, vulguin, no sabem si volen o no, perquè tot es magnifica i es va a competir, però que vulguin treure una llengua. Sí, tindrien que estar contents que la gent la parli, encara. Ja diu que es va fer, ha trucat una... Ha trucat un demà. No, no, una senyora que era mestre, havia estat mestre i tal, que els va gustar molt de posar-ho, bla, bla, bla, bla. I es va demostrar després que els que havien fet les dues lligues sabien més castellà i més català que els que solament havien fet castellà. Sí, sí, tenien més coneixement. Sí, sí, tenien més coneixement o estaven aquí parats. Ara estan dient que la gent de la nostra edat hauria d'aprendre un idioma perquè és una de les coses que... Per exercitar la memòria. Sí, sí, sí. O sigui que vull dir que... Per mi el pecat greu és que vulguin... menyspre una llengua és que fan servir la llengua políticament quan es fa servir una llengua en plan polític quan es fa servir la religió també és el mateix que hem posat fa un moment amb la religió és el mateix quan es fa servir una d'aquestes com a arma per combatre els altres doncs ja no té cap sentit la religió pot ser molt bona per perseguir la gent per calmar-la o per excitar-la És el mateix. Els musulmans tenen una de les branques que tenen, que és el misticisme, que són sofistes, i és boníssim. És una cosa d'un misticisme. Deu ser una pau. I d'una pau interior. Clar que sigui. Escolta, els budistes... I el budista. El taoísme diu que també, oi? També, eh? El taoísme també. Bueno, el taoísme és quan tu llegues al tao, que és quan arribes al març. Per arribar al tao és com si diguéssim el Nirvana. No, perquè és una cosa que surt de dintre. No, no, el tao passa a la vana, a la vana, a la vana i puges. Una vegada vaig sentir-me un maestro del tao que, bueno, que tao, que tao. També és curiós perquè... Però és xulo, eh? No és xulo, no? Però veus allò que, esclar, aquelles defumacions que fan i que un cregui amb els fanatismes. Sí, això. I jo suposo que políticament, segons quines èpoques, els hi ha anat molt bé fer servir la religió per aconseguir la finalitat d'un poder, eh? No per unir, sinó per desunir. No, i tant, i tant. I el que fum és que a vegades les altes jerarquies de tots, les religions de tots, estan, com si diguéssim, al servei d'aquestes politiqueries. Perquè això ara no vull dir res, però bueno... Perquè això ara aquí no ha passat tant, o passa diferent, però durant molt de temps també ha passat aquí. Home, estem parlant d'aquí, d'Espanya, jo ja no me'n vaig a l'estranger, eh? No, no, també... Llevar bajo palio a quien sea, doncs vull dir, amb tots els meus respectes, bajo palio y bajo carices. També, també. I que és el que segurament acaba perjudicant, en realitat, a la religió, perquè dona... A la religió. Ja, clar, dona una idea de... d'enteniment amb aquesta tendència autoritària. S'està tornant, després d'uns últims anys bastants, o 10 o 20, però vull dir, com de gent que cada cop hi havia més laïcitat, no? Hi ha com una sensació dels últims 3 o 4 anys, jo parlo pel meu entorn, també, de gent que no buscant, eh?, en l'Església Catòlica, però com molta gent tenim que sí que creure. Buscant espiritualitat. Sí, sí, sí. És que a vegades els joves, avui dia, com necessiten... Tothom necessita creure en alguna cosa més. No, no, a la setmana ho demana. Clar, perquè arriba un moment que penses... La serenor. Clar, clar, i tenir alguna cosa en què creure, perquè si creus en tu mateix... i te n'adones, que a vegades tens èpoques que et consideres disminuït, aleshores, si no creus en res més, en què creus? On t'agafes. Per això deien a vegades que la joventut dels Estats Units a vegades creien en sectes fins i tot diabòliques perquè era un poder amb el qual ells s'hi podien recolzar. Fa com un parell o tres d'anys que havien crescut molt per això. Perquè la joventut tenien necessitat. A la joventut el que els passa és que són persones que són molt solidàries. A vegades tenen els 4 o 5 bojos o... Però en realitat els joves potser no fan aquestes pràctiques, que potser a la gent gran els agradaria que fessin... de tipus litúrgic i de totes aquestes coses, però els seus sentiments són boníssims. I són boníssims. Perquè al davant les imatges que tenen no hi ha unes bones referències. No, no, no. I aleshores també són més contradictòries. I que per sistema, nosaltres, quan arribem... Nosaltres, en la nostra època, i això, almenys jo, era molt rebel. Jo, amb les idees dels meus pares, sobretot del meu pare, eren contradictòries i me l'estimava amb bogeria, però no trobava que eren unes idees que a mi m'omplissin. Llavors, clar, sempre tires a buscar fora el contrari allò que a tu et sembla que t'accent. Que tu tens la imatge al davant. Clar, i segurament és això que genera. La lluita genera, no? Sí, encara que quan arribes a gran, veus que realment el teu pare tenia raó, això mateix. Sí, ahir estàvem també en un programa aquí, amb vosaltres, i la persona ens va buscar un llibre del Jorge Bucay, que és un psicoterapeuta, no? Sí. I em va fer gràcia perquè, ell diu, fa totes les... de grup, fa teràpia de grup i tal, però cada una de les persones té un nom que és molt raro, que és gestalista. Gestalista. Penso que és així. Sí, de la gestal, no? Sí, de la gestal, que ja saps d'acabar, que és la forma i tal. I aleshores, en realitat, el que fa és posar en evidència a la persona, cada una particularment també, les seves contradiccions. Perquè així mateix, la persona mateixa escuri les seves coses. És a dir, li fa fer que faci servir el sentit comú. És molt difícil. I a més veu la grandessa dels altres. Vull dir que veu aquesta interconexió que n'hi ha entre tots els acers. És el problema de vida perquè ens pensem que la veritat la tenim només nosaltres. La veritat de cadascú és la seva veritat. Llavors... s'ha de comparar amb els altres i respectar la veritat dels altres. Respectem la d'allò dels altres, els tres minuts que ens queda de Carme, doncs també dèiem una bona notícia, que ja està més que vista, però el que no ho sàpigui, sigui for o for, ahir el mar se va guanyar per setos i al mes hi va marcar símbols. És veritat que feia dies que no coincidia, que la tertúlia vam estar al gener o al febrer que cada dia veníem d'un partit. I ara, mira, tornem. Perquè havíem desconnectat a través que a l'hivern no hi ha Champions. I el dia al respecte és que l'espanyol encara que va perdre 5, però no vol dir res. Està compensada, la ciutat ha estat compensada. Oh, i tant que sí. No és no parlar-ne d'això. Home, escolta'm, és un equip de la ciutat, encara que matin els culers, però és un equip de la ciutat. Encara que intentin matar-nos. No, maten, no maten. O ofegar-nos. No, és ben bé que realment en temps d'aquests, un partit així, suposo que també... Sí, sí, ja ho deia. No més que amb la cara de felicitat que va venir el meu fill del camp, a mi ja em compensa. de totes les coses rares que es veuen. Sí, perquè entre que juguen tard i que s'allarga la cosa i que tenen que anar a casa quasi bé corrents, no, i encara, perquè... No, i encara, però quan ho fan a les 10... Però quan ho fan a les 10, la gent té que sortir del camp abans que acabi, perquè si no se li escapa... Bueno, ell es va perdre l'últim, però bueno, el de la... el de l'honrilla de... Ah, sí, també estava bé. Va ser un golaç, eh? Perquè, escolta, se'n va anar amb l'honor. És clar que sí. No, no, que va, no. Són madridistes. Amb aquest punt esportiu, perdoneu, acabem aquesta tertulia d'avui. Moltes gràcies a totes tres. Joana Montse i Lina, tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé, que vagi bé. Adéu, bon dia a tots. La passió d'esparreguera. Deixeu que el dolç batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera. Terra de passions. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La Generalitat pagarà gairebé tot el que deu als ajuntaments abans de l'estiu. Ho acaba d'anunciar la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, durant la signatura d'un conveni amb les quatre diputacions catalanes. Palau de la Generalitat Albert Garcia, bon dia. Bon dia, la vicepresidenta Joana Ortega ha destacat el compromís i la coordinació institucional i ha dit que el govern se sent orgullós de fer aquest pas. Ortega ha assegurat que a principis de juny quedarà liquidat pràcticament la totalitat del deute amb 935 ajuntaments, és a dir, el 98,8% dels municipis catalans exceptuant les grans ciutats. Que més enllà dels pagaments dels fons aportats per les diputacions i que detallem en aquest conveni que es farà efectiu A mitjans del proper mes d'abril el govern de la Generalitat també aportarà els fons necessaris per tal que en les properes setmanes i a més tardar a principis de juny quedi liquidat gairebé la totalitat del deute reconegut pels departaments de la Generalitat amb els municipis. Les quatre diputacions aporten 211 milions d'euros a la Generalitat en virtut del conveni signat avui. Un conveni que té l'assignatura, entre d'altres, del president Artur Mas i dels presidents de les dues entitats municipalistes. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha destacat que en un moment en què les administracions de segon grau estan posades en qüestió, aquest és un moment per reivindicar el paper de les diputacions. com ràdio Palau de la Generalitat. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, assegura que comparteix plenament les declaracions que va fer ahir Alberto Ruiz Gallardón. El ministre de Justícia va dir que hi ha dones que pateixen una pressió social que les fa avortar. Brussel·la, Raquel Correa, bon dia. Bon dia, doncs efectivament el titular espanyol de l'interior també creu que les dones embarassades pateixen una violència estructural que les pressiona perquè abortin. Jorge Fernández Díaz comparteix així la tesi del seu col·lega Ruiz Gallardón. Ho ha dit avui des de Brussel·les a l'arribada a una reunió amb els seus homòlegs europeus. Yo lo que digo es que apoyo totalmente lo que ha dicho el ministro de Justicia y que, insisto, estudios universitarios muy solventes avalan, por ejemplo, que 9 de cada 10 mujeres sufren acoso laboral cuando están embarazadas. 9 de cada 10 dones, deia el ministre de l'Interior, pateixen assetjament laboral durant l'embaràs i 1 de cada 4, sosté, són acomiadades. Són dades d'un estudi que el PP va encarregar a la Universitat Complutència de Madrid i que, segons Fernández Díaz, avalen la posició del Partit Popular que vol reformar la llei de l'avortament. Com ràdio Brussel·les. Dades i declaracions que coincideixen avui dia internacional de les dones. Es fan actes commemoratius al llarg de tota la jornada organitzats per la societat civil i per les institucions. De fet, d'aquí a mitja hora la Generalitat es farà l'acte oficial presidit per Artur Mas i la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, que llegirà una declaració institucional. El Parlament de Catalunya també aquest matí es fa un acte amb la participació de cinc dones que explica les seves vivències com a testimonis de diferents realitats. Aquesta tarda més hi ha convocades manifestacions a favor dels drets de les dones a diverses ciutats com Barcelona i Tarragona. Continua el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la reunió dels 24 magistrats que han de decidir si el castellà ha de ser llengua vehicular a les escoles. Ahir la sessió es va suspendre després de quatre hores de reunió sense acord. El cas arrenca arran de la denúncia que van interposar tres famílies que exigien que el castellà tingués més pes en l'educació dels seus fills. Per primera vegada ha baixat la població estrangera que viu a Catalunya. Els immigrants van disminuir l'any passat un 1% respecte de l'any anterior, després de 10 anys d'augments continuats. La reducció és desigual segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. Hi ha comarques com el Priorat i la Segarra, on s'ha incrementat la immigració per nacionalitats. Els ecuatorians són el col·lectiu que més ha disminuït i els paquistanesos els que més han pujat. Bon dia, us parla Joan Barberà. El portaveu i secretari de la Junta del Barça, Toni Freixa, ha comparegut fa uns minuts davant els mitjans de comunicació l'endemà de conèixer que el comitè de competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol ha obert diligències a Gerard Piqué per la denúncia del comitè tècnic d'àrbitres i que el va sancionar en un partit. Camp Nou, Eric Jiménez, bon dia. Bon dia, Toni Fleix ha explicat que recorren la vermella a Gerard Piqué i ha confirmat també que ja tenen constància de la denúncia del comitè d'àrbitres sobre Gerard Piqué. Tenen 5 dies per defensar-lo i ho faran. És que defensarem el nostre jugador, defensarem que la seva actitud i el seu comportament sempre han estat impecables i entenem que no pot prosperar mai. Una denúncia sobre aquests fets constituiria un greuge comparatiu pels fets que s'han produït en aquesta competició, per altres declaracions, per altres imatges que tenim. Sobre la fera amb la cadena de Cope accepten les disculpes i els 200.000 euros d'indemnització que seran donats a la mató de TV3. Com Ràdio, Camp Nou. Com Ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Sant Jus comemora el Dia Internacional de la Dona amb activitats al Casal de Joves i el tradicional sopar de dones. Aquesta tarda s'estrenarà una exposició al casal i demà divendres es faran exhibicions d'alguns dels tallers de l'equipament. Com dèiem, el tret de sortida es farà avui a les 8 del vespre al Casal de Joves amb la inauguració de la mostra Dona, vot i participació sociopolítica a Barcelona el primer terç del segle XX. Demà, a partir de dos quarts de set de la tarda, hi haurà classes de defensa personal, també una masterclass de salsa amb Martín León i la mostra dels tallers de teatre social i teles. D'altra banda, demà al vespre, a les nou, se celebrarà el tradicional sopa de dones a l'hotel City Park Sant Just. Més qüestions. La propera conferència de la CEA sobre l'aigua com a font de riquesa se centrarà en l'aigua com a força industrial a Banyoles, dels Molins Drapers a les Fargues. L'historiador Garau Palmada impartirà aquesta xerrada demà divendres al vespre local de la CEA Zalataneu. Segons Palmada, la comarca del Pla de l'Estany, que s'identifica amb l'Estany de Banyoles, sempre s'ha caracteritzat per ser una zona que utilitza l'aigua com a força de la seva indústria, sobretot de la indústria tèxtil. Les farques també protagonitzaran la conferència. De fet, una de les més importants de Catalunya es troba a Banyoles, tot i que després es va acabar convertint en un molí paperer. La xerrada amb l'historiador Garau Palmada sobre l'aigua com a força industrial a Banyoles serà demà a les 8 del vespre al local de les Sees, a l'Ateneu. I acabem recordant que Miquel Sallarès és el convidat de la calçutada per la independència d'enguany de la secció local d'Esquerra Republicana. Tindrà lloc diumenge i encara es poden reservar els tiquets per assistir-hi. Costen 15 euros als adults i 10 euros als nens i nenes. Si voleu assistir-hi, heu de reservar els tiquets abans que s'acabi el dia d'avui. Trucant al telèfon 696 95 61 35. Tot plegat començarà cap al migdia al casal de Joves. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies, edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, www.radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, bon dia. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Junts. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, durant de 8.1. Just a la fusta. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, un de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Pilar, bon dia. doncs sembla que hem perdut aquesta connexió. De seguida tornarem a recuperar-la per parlar, com dèiem, de tot plegat d'aquesta línia educativa i també del que es farà aquesta tarda a l'Escola Montserrat. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. La immobiliària Centuri 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century XXI La Rambla, el servei de la comunitat. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. Infiblen el meu cor. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. Ara sí, com dèiem, parlem d'educació. L'Escola Montserrat farà la darrera reunió amb els pares i mares aquesta tarda, a les 5. La resta de centres públics de Sant Just ja han fet les jornades de portes obertes per explicar als pares i mares la seva línia pedagògica. I avui parlem amb la directora de l'Escola Montserrat, Pilar Junquer. Molt bon dia, Pilar. Molt bon dia. Bon dia. Per parlar una mica del que és el que es farà aquesta tarda en aquesta visita. S'ensenya el centre, d'una banda, i també s'explica una mica què és el que es fa a l'Escola Montserrat. Bé, doncs sí, es fa una visita per l'edifici, pel centre, i després doncs s'explica el nostre projecte educatiu, els objectius tant d'educació infantil com també es fa una pinzellada a la primària i els projectes que estem duent a terme. Quins són una mica aquests objectius? Els objectius que tenim al nostre projecte educatiu són aconseguir que els nostres alumnes desenvolupin les seves característiques personals fins a la seva pròpia individualitat de manera progressiva, i harmònica, fomentar actituds solidàries, rebutjar discriminacions de qualsevol tipus, per llengua, religió, classes socials, afavorir els aprenentatges per assolir les competències bàsiques que facilitin el desenvolupament de les capacitats cognitives encaminades a assolir l'èxit acadèmic i personal. Que quan vulguin fer el pas a la secundària tinguin unes competències bàsiques necessàries per assolir amb èxit la següent etapa, l'etapa de secundària. I personals també, que hem adorat com a persones. Pel que fa a les línies que s'ofereixen a l'escola Montserrat, a P3, aquest any, és a dir, la línia de P3, quantes línies ofereixen? Des d'inspeccions han comunicat que ofertarem dues línies. Si és necessari, s'hauran d'obrir les dues línies. Si la matrícula amb una línia es cobreix, quedarem a una línia. Però s'oferten dues línies, s'oferten 50 places. Que és el que va passar l'any passat, no? Que es van... Sí. Amb el curs que van... La qual cosa, l'educació infantil, si es cobreixen les dues línies, quedarà tot a complar-te dues línies. Exacte, perquè la resta de línies dels altres cursos és una sola línia? Menys cinquè, que cinquè també són dues línies. Menys el curs de cinquè. El curs vinent serà el sisè. No sé si hi ha més places també dins d'aquests altres cursos. És a dir, a banda de P3, si hi ha algun altre vacant... tenim poques places, perquè tenim la majoria dels cursos per sobre ràtios. De cara al curs vinent, en aquests moments, només tenim dues places per cinquè i set places per sisè, perquè és el curs que és doblat. Per T5 n'hi ha una, i això saps que és variable en funció, pot ser que fins a final de curs encara pugui haver-hi alguna baixa per traslladar a municipi o per algun canvi, però de moment els cursos estan molt plens. I pel que fa a la previsió de germans per P3, que normalment també és una mica el que condiciona les inscripcions... Sí, en tenim uns 14, 12, de 12 a 14 hem calculat, més o menys, hem d'acabar de... Per tant, possiblement hi haurà dues línies, no? Suposem. És el que fa pensar. És la funció de la demanda, sí. A més a més, l'escola Montserrat ara fa 3 anys, no? Em sembla que esteu en aquesta nova ubicació. Com ho esteu vivint? Ara ja suposo que ja és un fet normalitzat del tot, no? Vull dir que ja és un temps per tenir-lo del tot interioritzat, però... No, no, ara sincerament estem gaudint d'aquests espais que són amplis, són adequats. Ara hem aconseguit que s'acuïn a les necessitats d'una escola d'educació infantil i primàrica. En un principi no abans de venir semblava que no, però a poc a poc s'ha anat. s'ha anat reconduint la situació, s'ha anat adequant l'edifici, els espais, i ara realment sí que és una escola preparada per atendre les necessitats d'alumnes d'educació infantil i de primària. Tot i que si anem creixent, ens faltaran espais. Això, Nari, que és el que fa que hi hagi dues línies, però... Perdona? Que és el que fa que puguin haver-hi dues línies, no?, de moment, en el cas infantil. En aquest moment, sí. Aquest any encara haurem d'adaptar una de les aules que hi ha que té una altra destinació, doncs l'haurem d'adaptar per ser aula del doble P3. I també l'Ajuntament ens va comunicar que es farien uns lavabos perquè realment ens falten serveis, ens falten lavabos per l'alumnat que hi ha. I encara s'han de fer, en principi? Perdona? Estan pendents de fer, en principi es faran? Les obres aquestes, sí. Però des de l'Ajuntament ens va comunicar que si es feia la doble línia s'hauria de fer aquesta... aquesta adequació d'aquests lavabos. I a part d'això, falten més escoles encara a l'escola? Falta, no. Per tant, és només el que queda pendent, seria acabar d'habilitar això per poder funcionar amb normalitat. De moment, per aquest any, sí, però és el que et deia, si la matrícula va creixent en futurs d'any, sí que llavors s'haurà de fer algun plantejament. Serà de replantejar més llarg termini, no? Es va comentar que si l'escola anava creixent i arribava a ser totes dues línies, s'hauria de fer amb un terreny que hi ha al costat, que és a l'Ajuntament, un edifici anexa per a l'educació infantil. Però això és un projecte que, si no hi ha la necessitat, m'imagino, i en aquests moments de crisi no crec que això ara sigui ni viable, però sí que es va parlar. És una proposta que ja es veurà, segons les necessitats de matrícula que hi hagi a la població. Clar, està clar, ja no anirem parlant, no anirem seguint. De moment, per aquest any estem, jo penso que ens en sortirem. No hi ha cap problema. D'altra banda, una altra de les qüestions que també està afectant en aquest curs, tot el tema de l'educació, són les retallades d'ensenyament, que han afectat d'alguna manera o altra els centres. Com ho heu portat? Com ho esteu vivint? A veure, nosaltres, de moment, ara aquest curs el tenim cobert. Les retallades no ens han afectat d'una manera significativa. de cara al curs vinent, ja ho veurem. Ara no ho sabem. Som la mateixa plantilla de professors, sí que ens ha afectat, perquè de fet som els mateixos professors que l'any passat i tenim un curs més, i l'any que ve possiblement ens passi el mateix. Llavors ja es veurà com i de quina manera afectaran aquestes retallades. Jo ara no t'ho puc dir perquè no ho sé. Doncs ja anirem parlant a mesura que se sàpiguen més coses. Perfecte, doncs moltes gràcies, Pilar Junquer. Recordem que avui a les 5 de la tarda És aquesta reunió amb els pares i mares i que també es fa aquesta visita per les instal·lacions del centre. Sí. Que vagi molt bé, doncs moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu, molt bon dia. Adéu, bon dia, adéu. Cada cop que veig que no dius res, vull mereixer d'aquí. Com un àngel que ha tocat el cel i que em desterrat. Si avui no volem sortir d'aquí, no direm. Totes les veritats que hem anat callant i que ara ens fan mal. ni volem saber si haguéssim fet més partides junts sense perdre res si ara podem veure més enllà ja hem guanyat Fins demà! Fins demà! The Hill of the Leeds. Every afternoon from five to seven. A radio just burning. Un moment, senyor Marito, què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia xins com internacional. No, jo no li he dit això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. El condensador de fluzo. Un dels missatges que ha tingut més èxit és el del Joan i la Carol, diuen... Per reciclar fem servir un sabater. Sí, ho heu llegit bé. És un sabater de plàstic. Amb aquest invent, quan està tancat, ocupa molt poc espai i no fa nosa. Aquí teniu una solució discreta. El seu muntatge, i molt més, al blog. Aquí es reciclem.cat. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. En punt dos quarts d'una del migdia, saludem a aquesta hora el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume, què tal? Bon dia. Ara sí, bon dia. Bon dia, molt bon dia a tothom. Ara sí, ara sí. Doncs per parlar, com sempre, en aquest últim tram de la tercera hora del programa de diferents notícies curiores que passen arreu del món. Avui comencem per Manchester. Efectivament, anem a parlar d'una notícia que engloba el món del futbol perquè diu que el Manchester City multa el delanter italià Mario Balotelli amb 144.000 euros de multa per anar a un club d'estriptis abans d'un partit. suposo que és la manera que té el xaval de concentrar-se una mica, diu així. A Manchester City hem optat aquest dimecres el davanter italià Mario Balotelli amb el sou d'una setmana, que venen a ser unes 120.000 lliures, que són 144.000 euros, per anar a un club de striptease abans d'un partit. Això ho ha confirmat l'entrenor del club, en Roberto Mancini. Es veu que en Balotelli no és la primera vegada que es veu involucrat amb escàndols des que va arribar al Manchester City el 2010. Va ser vist també una matinada sortint d'un local nocturn a Liverpool, quan l'endemà el seu equip havia de jugar un partit contra el Bolton. És un jugador que ja li agrada. S'ha de dir que el davanter, Mario Balotelli, va reconèixer el seu error i es va disculpar públicament pel seu comportament i, a més a més, diu que també va acceptar bé la sanció que li va posar l'entrenador. Però ja ho sabeu, jugadors de futbol, si us aneu a clubs de striptease abans de partits, us pot caure una bona multeta. Sí, se'n la porta bé. Ara parlem d'una altra història, en aquest cas una model que ha guanyat un judici contra les agències que l'havien acomiadat per gràcia. Sabem que el món dels models és bastant hardcore en aquest aspecte. Una model guanya un judici contra l'agència que el va acomiadar per gràcia. Això ha passat a Amsterdam i diu que la model holandesa va guanyar un judici contra dues agències que van deixar de contractar-la per considerar que la noia tenia el maluc massa ample. Això és el que ha indicat la televisió pública neerlandesa, la NOS. Es veu que la model que es diu Ananda Marchildon, de 25 anys, va guanyar el 2008 un premi de 75.000 euros en un concurs... en el que va obtenir el títol de model revelació d'aquell any. Llavors li van pagar 10.000 euros les agències que organitzaven el concurs, però després la resta del premi, que era un premi, per dir-ho d'una manera, amb espècies, o sigui, la resta del preu era amb contractes i amb històries que havia de fer la model, doncs li van dir que ja no la deixaven de contractar perquè tenia el maluc massa gran. Llavors, la noia, anant a judici i reclamant, ha guanyat el judici i han pogut... Com es diu la paraula? Ara no em surt la paraula. Han pogut demostrar que, finalment, quan vam fer el concurs que la noia va guanyar, ja tenia el maluc ample. I que això que s'havia fet ample molt temps era una mala excusa de les agències. És un cas curiós, no? Exacte, i que s'ha sortit ella a demostrar que tenia raó. I ara ens n'anem cap a una altra història, una tensió, perquè si compreu per internet podeu tenir sorpreses. Efectivament, compra un llibre per internet i li arriba una bolsa de cocaïna. Això li ha passat a la Sofia Stockton, un estudiant d'Estats Units... que li va arribar una sorpresa a l'obrir un paquet. Ella havia comprat un llibre a una web Amazon i en comptes de trobar-se el seu llibre es va trobar una bolsa plena de cocaïna. La noia es pensava al principi que podia haver estat antracs o podia haver estat algun tipus de substància... no, així terrorista, no? I el que va fer va ser anar directe a la policia i donar-los la bossa que s'havia trobat. El policia, es veu que la va provar davant seu, li va dir, no hauràs demanat cocaïna per internet, no, Sofia? I te la porto a tu, no? I la Sofia va dir, no, no, jo volia només un llibre. Per tant, si demaneu llibres i us arriben bosses de cocaïna, ja sabeu el que heu de fer. Anar a la policia? Pregunto. Més coses, anem ara a una notícia que m'ha fet bastanta gràcia, que és vinculada amb el món del Facebook. M'ha agradat moltíssim aquesta notícia perquè és com tot un... Es podria fer una pel·lícula molt bona d'aquesta notícia. Diu, una dona dona la volta al món per conèixer tots els seus amics del Facebook. Però és que, a més a més, si ens posem en situació, encara es posa més interessant. Es diu Arlene Pracer, la senyora de 51 anys, que és d'Illinois, Estats Units, i que, a més a més, pedeix l'enfermetat d'agorafòbia. És això que si surten a llocs que hi ha molta gent o són molt oberts, els hi entren ansietats i, bueno, que no estan gens bé, no?, que els entren malestats. Doncs aquesta noia... va decidir sortir de casa seva i visitar els seus 325 amics de Facebook, que són per tot el món. Molt bé, com és que els té per tot el món? Bueno, suposo que per internet és molt fàcil. Sí, són amics nous, no és que siguin els seus amics del seu bar. Exacte, n'hi ha molts que sí que són amics que ella ja coneixia, i n'hi ha molts d'altres que ella ha decidit fer el viatge per conèixer-los cara a cara de veritat, no? I també és una bona excusa per viatjar, perquè és un sistema que s'utilitza moltíssim, no? El tema de tens amics a altres països, doncs aprofites per viatjar a Japó, a viatjar on te vulguis i tens una caseta, no? Crec que és una història que és molt interessant i estic segur que hi ha molta gent que seguirà el mateix rumb que l'Alain Preiser. Molt bé, i acabem aquest repàs amb una notícia vinculada al món del futbol. Efectivament, el futbol, per tota aquella gent que cregui que el futbol és avorrit, doncs tranquils perquè ha arribat una nova modalitat de futbol que és per partir-se el cul, així de claus ho dic, perquè es tracta del futbol bombolla. Què vol dir això? Imagina't els 11 jugadors habituals de cada equip, amb el mateix terreny de joc, amb les mateixes normes, l'únic en contra és d'anar vestit amb el seu... amb els seus pantalons curtets, la seva camiseta apertadeta de futbolista, van amb una bombolla que els envolta, que només els surten les cames, per dir-ho d'una manera. Llavors, què passa? Que, clar, les condicions d'això canvien moltíssim, només amb aquest petit detall, no? I, clar, veus 22 boles grosses, corrent, que, clar, no els surten ni els braços, només les cames, i, clar, el contacte és bola contra bola, no? I es veu que hi ha caigudes molt gracioses I que, clar, de no haver-hi mans, perquè, clar, no poden treure les mans, no poden fer tantes faltes d'estirar camisetes i aquestes coses, doncs, clar, és un deport molt més còmic. I això es fa a Noruega. Sí, s'ha posat de moda a Noruega i es veu que es va fer un partit amistós entre el Fritz Kitsch, que és un dels equips més populars de la Lliga Noruega, i el Sarpsborg, i es veu que va ser un... Va ser un boom allò. Home, és que com a espectacle deu tenir molta gràcia. Un plan humor amarillo, però amb més futbol. Amb una pilota pel mig. S'ha de veure, ja tinc ganes de jugar un partit d'això. A veure si ho poses de moda per aquí. A Sant Just farem un partit de bombolletes futboleres. Exacte. La informació més propera al Just a la Fusta. Fins demà! I més coses. Ara passen vuit minuts de dos quarts d'una del migdia i ens has preparat un conjunt de temes de conversa, no?, per quan... Converses d'ascensor, no?, o en moments en què no saps massa què has de dir i vols ser original, una mica. Sí, doncs sí. Tenim aquí una llistat de tonteries que hem anat trobant per internet i que poden donar tema de conversa, a part, com has dit tu, si trobes algú a l'ascensor en comptes de dir, oh, sí, quin bon temps que fa, i sempre parlar de les mateixes coses, o si us voleu senzillament fer-li interessant en algun sopar o aquestes coses... Doncs tenim aquí uns 15 temes de conversa que us poden anar bé. Com per exemple, sabíeu que en Thomas Jefferson, el tercer president dels Estats Units, va ser la primera persona dels Estats Units que es va dedicar o que va decidir tallar les patates a l'ullar i fregir-les... Ah, sí? Sí, això podria ser que en Thomas Jefferson va inventar les famoses patates fregides, xips, que ara mengem amb qualsevol plat combinat o amb qualsevol fast food. Tallades així, és a dir, exacte, de la manera aquesta... A la llargada, quadrats... Com estem acostumats a veure-les, no? Com són congelades, també, fins i tot. No, no, no, no sabia què d'ell d'inventor. Bé, això queda aquí. Més coses. Venus és l'únic planeta del sistema solar que gira al revés que la resta. Això pot aixecar un tema de conversa, més avui que és el dia de la dona i diuen que Venus és el planeta de les dones, que va al revés de tots, que podríem treure un tema. Va una mica més enllà, em sembla. Però bé, tenim més coses. Diuen que un cop t'acabes de llevar de bon matí pots medir fins i tot dos centímetres més durant uns minuts. Va lligat una mica quan tothom, quan es desperta de bon matí, ens estirem moltíssim i aquell moment que ens aixequem podria ser que està fins i tot dos centímetres més de lo normal. Després ja vas recuperant la teva estatura habitual. Més coses. Parlem de l'heroïna, la droga aquella famosa. Va començar a comercialitzar-se com a xerop per la tos, per nens, perquè tenia unes contraindicacions de part de la seva addicció. O sigui, es va començar fent servir per... per l'ameinada, perquè es relaxava el coll, o els deixava una mica tontats, l'únic que, què passava? Doncs que creava molta addicció. Clar, clar. I llavors no devien, suposo que devies de necessitar sempre aquest xarop. De fet, hi ha moltes drogues que a principi s'utilitzaven com a medicament, després més tard es van anar renunciant, i fins i tot al revés, productes com el ketchup, que van començar siguent medicaments, i ara han passat a ser, doncs, del consum d'alimentici, no? Mhm. Què més? Més coses. Per què els cementiris planten xiprers? Doncs perquè es veu que les seves arrels creixen cap avall, en direcció avall i no cap als costats i d'aquesta manera no aixeca les tombes ni fa malbé lo dels costats. Més coses. Aquesta, una notícia molt saludable. Diuen que fent només 15 minuts d'exercici al dia podem guanyar fins a 3 anys de vida. Per tant, si teniu 15 minuts avui i podeu anar a fer una correguda o 4 piscines o el que sigui, aprofiteu perquè amb 15 minuts d'exercici al dia podem guanyar 3 anys de vida. Em sembla massa, eh, per això, 3 anys amb 15 minuts només. Però si és cada dia. Clar, però llavors cada dia ets etern comparat amb algú que no fa exercici. Suposo que és constància, no? Suposo que si fas 15 minuts durant tot l'any... És com una mitjana, és una mitjana, no? La mitjana, 15 minuts al dia, pots guanyar a la llarga, no? Clar, si fas 15 minuts al dia i després te'n vas al bar i te fumes 3 paquets de tabaco i reus 6 carajillos, no, d'això. Més... Més temes. Una de parlant d'animals. Sabeu que el soroll dels ànecs, el cuac que fan els ànecs, no té eco? Doncs sí, no té eco. És un sor que surt directament d'ells. No és com nosaltres, que, per exemple, surt del coll i ressona i per això, saps? No és directe. És un soroll diferent. Molt bé. Els romans. Parlem ara dels romans. Sabies que els romans tenien més dies de festa que nosaltres? És més, tenien més dies de festa que no pas de treball. Potser treballaven dissabte i diumenge i estaven tota la setmana de festa. Està bé, això seria un detall que estaria bé quedar-nos dels romans. Sí, em sembla que no arribarà massa. L'edat mitjana, passant dels romans a l'edat mitjana, l'edat mitjana es circulava pel carril esquerra. Per què? Doncs perquè la majoria de la gent era dretana, no? I si anaven per l'esquerra, a l'hora de desenfundar l'arma, l'espasa, els hi quedava al costat del carrer que els hi anava bé per atacar o per agredir o el que fos. Curiós, això. Més temes. La mel. La mel és l'únic aliment que no es fa malbé. Curiós, no, això? Sí, pot durar anys i anys, no? El pots durar amb el teu putet de jalea real i pots durar el que vulguis. Llavors, diuen una altra cosa, parlant del temps. Diuen que el fred no existeix. Segons els físics, el que existeix és la calor. I el fred ve a ser l'ausència de calor. Sí, clar. Per tant, només podríem dir no tinc calor. No, exacte. A vegades sí que sents fred. Sí, però el fred, o sigui, si surts a l'espai i estàs molt lluny d'un sol, clar, l'espai ja té una temperatura mínima, ja està sempre molt i molt fred. Llavors, clar, si t'acostes a sols, que són més que res, boles de foc, allà és on te desprens la calor, no? I com que estem ben lligats una mica així. D'acord. Encara tenim més temes, no? Més temes. Per la gent que de bon matí diu que necessita cafès per estar despert, doncs deixeu-vos dir que diuen que és més efectiu menjar-se una poma que no pas prendre un parell de cafès. No m'ho crec. Estic segur que deu tenir alguna explicació del rotllo que el cafè només t'aporta la cafeïna, que és aquest excitant, no? Però la poma, a part de... et deu portar més coses, no? Segur, segur que sí. És més a menjar poma que a beure cafè, jo m'ho crec. Et deu completar molt més. Doncs pots menjar la poma i prendre cafè. Proveu un dia addictes al cafè. A mi no m'agrada el cafè, per tant, jo soc de menjar pomes. Més notícies, bé, més notícies, no, més temes que podem treure en un ascensor? Si estàs en un ascensor li podries dir, sabies que els pirates abans portaven un parxe a l'ull perquè a l'hora d'entrar a la bodega del barco es canviaven el parxe de costat i així l'ull no tardava gens a adaptar-se? a la foscor i no perdien aquells dos minuts que tenim sempre quan passem d'un lloc molt clar, un lloc molt fosc, que estàs adaptant la vista. Vé d'aquí això dels pirates. Vé d'aquí i estic segur que també li van treure l'ull amb algun pillat, amb alguna lluita i es va acabar posant el parxe. Molt bé, doncs ens n'ha de ser una bona resposta. Ara parlem dels nassos. El nostre nas és que el nostre olfacte és capaç de recordar-se'n de 50.000 olors. Déu-n'hi-do. Clar, clar. És veritat que reconeixes sempre moltes diferents, no les hem comptat mai, però clar. Fins a 50.000, vull dir que és molta memòria, això. Sí, sí. I per acabar, una altra conversa que podem tenir és que podem dir que el cos humà tarda molt més a descomposar-se, ara en l'actualitat, degut a tots els conservants que mengem amb els aliments. Ah, sí? O sigui, un cop mort... Exacte, el cos dels homes tarda molt més que antigament i és degut als conservants que mengem diàriament. Déu-n'hi-do, doncs també aquest últim apunt. Molt bé, Jaume, doncs gràcies per aquests grans temes de conversa. Temes de conversa. Que si els heu sentit, doncs podeu... Si us heu quedat amb algun d'aquests, pot ser una manera d'encetar una conversa avui en algun moment del dia. Gràcies, Jaume, i fins demà. Que vagi bé. Bon dia. Moltes gràcies. Bon dia. Tres quarts d'una del migdia. Enfilem l'últim quart d'hora de programa escoltant els d'Ariestraits amb aquest Walk of Life. Fins demà! Bona nit. Yeah, yeah, yeah, yeah. Fins demà! Then you do the walk, do the walk all night Yeah, you do the walk all night Whoo-hoo-hoo Bona nit. Bona nit. Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. 10 minuts i la 1 del migdia. Continuem el Just a la Fusta explicant-vos més coses d'aquest matí de dijous 8 de març del 2012. I parlem ara d'actualitat perquè avui un dels temes del dia també és tota la qüestió de la reforma laboral. A banda d'aquest tema que continuem pendents del Tribunal... de Justícia de Catalunya, que també ha de decidir si finalment el castellà haurà de ser llengua vehicular a les escoles. Sembla, com dèiem, que el punt avui ja destapava avui, que en principi respectarà la immersió lingüística amb alguns matisos, que encara no els coneixem. S'havia de saber cap a les 11, però encara no se sap quin és el resultat final. El que sí que se sap és que el Congrés ha convalidat aquest matí la reforma laboral amb els vots del Partit Popular, també hi ha donat suport CIU, Unió de Navarra i Fora d'Astúries. És la llum verda a la convalidació d'aquest decret llei de la reforma laboral. En la seva intervenció, la ministra de Treball, Fàtima Báñez, havia demanat el suport dels grups per responsabilitat en un moment excepcional de davallada de l'ocupació i la reforma ha afegit, segons Fàtima Báñez, un diàleg social. Aquest ple del Congrés ha convalidat aquest dijous el decret llei de la reforma per 197 vots a favor i 142 vots en contra. La resta de grups, és a dir, no hi ha hagut cap abstenció, només un diputat s'ha abstingut, la resta, doncs, els que no hi ha votat a favor han donat directament el seu no. Entre altres, recordem que la reforma laboral garanteix una flexibilitat més gran a l'hora de fixar salaris i jornades i també facilita als empresaris que es puguin despenjar per negociar noves condicions quan hi hagi dificultats o problemes. La reforma també facilitza autoritzacions d'ERO i redueix les indemnitzacions per acomiadaments. Més qüestions culturals. Abans us ho explicaven que avui a l'entorn de la gran pantalla interpreten un gigoló, que Fèlix Millet canta en un musical i, per tant, semblen notícies vinculades amb el món de la cultura però que també freguen l'absurd. Ara parlem d'una altra qüestió més o menys seriosa, que és que Mascarell continua defensant Xavier Solà tot i la sospita d'aquests cobraments irregulars quan exercia d'advocat. És el número dos de cultura. que d'una banda es manté allunyat de l'esfera pública des que el país va publicar que hauria cobrat 192.000 euros irregulars i 50.000 d'una fundació que dirigia Mascarell però continua defensant-lo i encara es manté tot plegat amb aquest dubte que es té incertesa de no saber encara qui té la raó si és veritat o no el que sí que està clar és que aquest número 2 es manté apartat allunyat de la primera línia de la Conselleria de Cultura. Aquest és un altre dels temes vinculats amb el món de la cultura d'avui. Una altra de les qüestions que la vam començar a parlar ahir és aquest canvi en el sistema de museus de Catalunya, perquè hi ha un canvi, ara hi haurà més coordinació entre els quatre grans museus, com són el Manac, el MACBA i també el nou Museu d'Història de Catalunya i el de Ciències Naturals. Aquests quatre museus vertebraran tota la resta. En principi es vol apostar també perquè hi hagi més interacció entre aquests museus. És un pla que dissenya una xarxa museística vertebrada per aquests quatre centres, que són aquests quatre grans àmbits de gestió i l'objectiu que es marquen és el foment del patrocini i es marca la fita d'aconseguir fins a 3 milions d'euros pel 2014. Una altra meta és arribar també als 25 milions de visitants als museus de Catalunya en els propers dos anys. La intenció que es promou des de la Conselleria de Cultura és provocar una sacsejada, segons les paraules literals, i també una renovació en aquest àmbit. I el fet que aquests quatre museus vertebrin aquests àmbits no vol dir que es prioritzin aquests respecte als altres, sinó que hi hagi un objectiu de treballar en comú. Ara per ara, tot Catalunya hi ha registrat 113 museus que durant el 2010, ara fa dos anys, van rebre uns 10,7 milions de visitants. Per tant, en dos anys es voldria doblar aquest nombre de visitants. Just a la fusta. I amb aquests apunts culturals tanquem el programa d'avui, aquest Just a la Fusta, que hem fet gràcies a l'Andrea Buen, als serveis informatius, al Carles Hernández de Rius, a la previsió meteorològica. També hem parlat avui del Dia de la Dona, ho hem fet amb la Dolors Cardona, també l'Úsula Ferrés del Consell de la Dona, Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere, Isabel Pijoan, professora de l'Institut, I, a més a més, hem fet la tertúlia habitual dels dijous amb la Joana, la Lina i la Montse. Hem parlat de cuina amb la Carme Amador i hem parlat també amb la Pila Junquer, directora de l'Escola Montserrat. A més, també hem sentit ara fa poc les notícies curioses amb el Jaume Sucarrats. Tot això just a la fusta d'aquest matí de dijous 8 de març. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem demà a partir de les 10 amb moltes més coses com cada dia. Ara us deixem amb les notícies i tot seguit també sentireu les notícies de Sant Just. I avui ens n'anem escoltant els Antonia Font i aquest viure sense tu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Jo te sabia de l'ens que se trobaven, de que país que se'n boiaven, de mans i de perfums. Dolça, pesada, de gust que se'n acaba. Punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, que eren gustos que nedaven entre botlles i racons. Jo no sabia que després me mataria, sa teva mirada te plora i diu que no. I arriba un dia que sa dies un teatre que sa diu Felicitat, primavera i trinaranjos amb quins més has estimat. Arrellar la meva vida i sense tu ja no m'avalt. I s'hora baixa la deixant passar i me'n mires tan a prop que me'n fa mal que surt tot sol i encara plou que t'estim massa i massa poc que no sé com ho hem d'arreglar que som amics que som amants. Dolça besada de gust que s'acaba. Font i principi de viure sense tu. Fins demà!