Educació en foc, vial de Mas Lluí i Braille

El gabinet de Mariano Rajoy preveu aprovar avui una nova mesura del Codi Penal, la presó permanent irreversible. Aquesta condemna s'aplicarà als assassinats terroristes i als crims que causin una especial repulsa social. La proposta en detall ha alguns exemples, per exemple, si la víctima del crim és menor de 16 anys o bé especialment vulnerable. També es proposarà presó permanent irrevisable per a homicidis lligats a un delicte contra la llibertat sexual. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. El Barça de futbol se la juga avui al segon partit de la Ronda Elite de futsal cap. Els de Marc Carmona s'enfrontaran a les 6 de la tarda a l'araz de la Cervaian, després de derrotar hi per golejada a l'esplit de Croàcia, 18 a 0. Escoltem el capità de l'equip Jordi Torres en declaracions a la xarxa. Primer content, sobretot per guanyar el partit, que és molt important. També important per la golejada, perquè de cara als pròxims partits, depèn al resultat, també pot ser decisiu. Els de Marc Carmona són els vigents campions d'aquesta competició que se celebra aquests dies a Eslovènia. Avui a les 3 de la tarda, hora catalana, la selecció de futbol amateur juga contra l'equip eslover de Ljuliana. És el segon partit de la Copa de les regions de la UEFA que es disputa a Ucraïna. Recordem que en el primer enfrontament els catalans es van imposar a les Ardenes belgues per 2 a 1. I avui comença l'eurolliga de bàsquet 2012-2013, tot i que l'únic representant català, el Barça, s'estrena demà contra els alemanys brous bàsquet. Els que tenen més números de lluita fins al final són el Fenerbahce, el Madrid, el Milà, el CSK, l'Olimpiakos i també el Barça-Rigal. I en ciclisme a l'agència antidopatge dels Estats Units, l'AUSADA, a més, un comunicat on assenyala que el nord-americà Lance Armstrong va participar en un sofisticat i professionalitzat programa de dopatge durant els anys 99, i 2005, precisament el període en què va guanyar set títols del Tour de França. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Molt bon dia, són les 10 i 5, us parla Andrea Bueno. El Servei Local de Català vol aconseguir més voluntaris i voluntàries per la llengua. Es tracta d'un programa que s'impulsa des de fa anys a Sant Just i que consisteix en formar parella llingüística entre una persona catalana no parlant i una altra que no ho sigui, però que vulgui aprendre català. Aquesta parella ha de disposar de 10 hores per fer activitats conjuntes per tal de practicar el català. Si voleu participar-hi, us heu de posar en contacte amb el Servei Local de Català, el 93 473 4476, o bé al correu electrònic b-xl.sanjust arroba cpnl.cat. I parlem ara de salut i us expliquem que l'Hospital Moisés Brogi ha estrenat aquesta setmana una unitat de tractament d'al·lèrgia medicamentosa referent a Catalunya. Servida pels pacients que siguin al·lèrgics a alguns fàrmacs i en podran treure partit els que tinguin artritis, VIH, diabetis, neuropaties degeneratives i, sobretot, pacients amb càncer. A través de dosis petites d'un fàrmac es pot aconseguir en poc temps que el pacient els toleri i no mostri reaccions al·lèrgiques del medicament en la dosi que li cal perquè el tractament sigui efectiu. Un 15% de les reaccions adverses als medicaments és conseqüència de l'alergia als fàrmacs i afecta un 7% de la població. A més, en els últims anys ha augmentat considerablement en els pacients que fan quimioteràpia. I acabem recordant-vos que fins al dia 17 d'octubre es poden fer les inscripcions per instal·lar una paradeta al Sant Just al carrer. El tradicional mercat de parades i entitats es farà el diumenge 28 d'octubre, l'últim dia de les festes de tardor de Sant Just. Tothom qui vulgui participar-hi ha d'omplir una sol·licitud i lliurar-la a l'Ajuntament abans del dia 17 d'octubre, és a dir, abans de dimecres que ve. El dia 24 es farà públic el llistat definitiu de les parades amneses. Les condicions per participar al Sant Just al carrer les trobareu al web municipal www.santjust.cat on també hi ha els fulls d'inscripció. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora en els propers butlletins horaris i també als Senjos Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5 més ampliada. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Radio d'Esvern, 3B dobles, radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? Un metge senyor Marito, què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia, així com internacional. No, ja no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Fins demà! Just a la fusta. Molt bon dia, passen 14 minuts de les 10. Comencem avui aquest Just a la Fusta de dijous 11 d'octubre. Un programa on començarem parlant del que passa aquests dies arreu del món. Per tant, farem un cop d'ull als diaris per repassar l'actualitat del dia. Llegirem també, destacarem també què és el que val la pena llegir avui de la premsa. Ho farem d'aquí una estona amb l'Anna Díaz i també parlarem de la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius. Després, doncs, que ja hem patit o hem viscut o hem gaudit les primeres fluixes aquesta nit. Música Més coses, avui entrevistarem a les 11 i 10 a l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per parlar de l'actualitat municipal i, a més a més, farem la tertulia habitual dels dijous amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Lina Santa Bárbara i la Montse Lania. Farem teatre amb la Maica Dueña, repassarem l'actualitat de la cartellera teatral i també vindrà a última hora la Lear de Null amb la seva història dels invents. Avui ens explicarà d'on surt el Braille. Tot això, a partir d'ara mateix, ho combinarem també amb bona música. Avui comencem amb la casa dels Ix. Feig l'escorbi a la paret, surten els dracs que esperen amb gana de nit que arribin mosquits. I d'altres perduts que m'entren quan no els bufa el vent. D'on va la roba estesa? Cau la falguera al balcó. Que tifes d'una floca es desfada l'eucaliptus que hi ha d'ahir. Fins demà! que custodia aquest lloc. Un dipòsit que sona com un ascensor. Passen cotxes volant i maquinen tractors. És ara aquí on comença tot. És ara aquí on comença tot. 28.1 FM, Ràdio Tosbem, 28.1. Passen ara mateix tres minuts d'un quart d'onze del matí, un moment, com dèiem, per repassar l'actualitat del dia. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat. El quios que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Doncs, per això saludem l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Molt bon dia. Avui, doncs, per destacar-nos quins són els titulars més destacats de tots els diaris. Quina és la notícia del dia? Doncs, en el cas de Lara i el periòdico, destacant a Huert, diu, Lara diu, Huert és d'escara, Huert, perdó, és d'escara, que se consiga l'efecto sin que se note el cuidado. El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans. En el cas del periòdico, diu, el ministre alimenta el conflicte, ajudant. El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans, exactament el mateix que posa el diari. Un mateix titular destacat, que de fet són les paraules literals, no? Exacte. Del mateix ministre. En el cas de l'avantguàrdia, també parla del ministre, diu, insta a espanyolitzar els alumnes. El titular d'educació rep el suport del PP i la crítica de la resta de grups. Rajoy, vull que tothom se senti orgullós de ser català i espanyol. Bé, doncs aquest seria el tema del dia que avui coincideixen els diaris en destacar. Doncs passem a actualitzar-ho a través dels portals digitals, que és, doncs, quina és la notícia més destacada ja aquest matí, perquè normalment, doncs, als matins ja hi ha entrevistes o surten dades noves i, per tant, doncs, tot canvia una mica. I, de fet, l'Ara ens obre amb un tema de consum. L'IVA va fer pujar els preus un 1% i deixa la taxa anual del 3,9%. La decisió del govern espanyol d'incrementar l'impost que agrava el consum, enfila el cost de la vida i l'inflació. És la més alta en 4 anys. També ens destaca al diari ara encara aquestes declaracions del ministre Bert. Ah, no, només aquestes, sinó que també ha parlat aquest matí el ministre Ondacero i ha dit que qui pensi que espanyolitzar els alumnes catalans és franquista, té un problema de categories mentals. Ha dit que de vegades val la pena remorre les aigües del discurs sobiranista. És el que ha dit Onda Cero. Mentre que la portaveu socialista a la cambra del Congrés de Madrid ha demanat la dimissió de Bert. Suposo que cadascú escombrant una mica cap a casa i portant-ho cap al seu territori també. El 3.24 es destaca l'IPC que puja un 1% a Catalunya al setembre per l'augment de l'IVA i a més també se'ns diu que s'aixeca la restricció de la velocitat als accessos de Barcelona en 90 km per hora i que l'FMI recomana donar més temps a Espanya per reduir el dèficit. Destaquem més titulars que trobem a les portades en un format més petit potser. Doncs en el cas del periòdic Odio Badalona té tancat un centre cultural de 6,6 milions i mig. L'Ajuntament busca 300.000 euros per posar en marxa el Centre Cultural del Carme perquè les arques municipals estan buides. En el cas de Lara, diu aliats de convivència. Mariano Rajoy i François Hollande van exigir ahir a Alemanya que s'acceleri la Unió Bancària aprovada per la Unió Europea al juny, que suposa recapitalitzar de forma directa els bancs febles. En el cas de La Vanguardia, per últim, diu l'FMI, suggereix a Madrid que demani el rescat ara. El fons diu que no s'han de retardar decisions per esperances falses. L'organisme internacional considera que no es poden alimentar falses esperances com ara que la simple existència del fons per comprar bons del Banc Central Europeu impedirà que la prima de risc espanyola es torni a disparar. Doncs aquests temes, que sempre aquestes pujades i baixades de la prima de risc, que també... diguem que no sabem massa per on van els trets, però que condicionen segurament moltes més coses de les que ens pensem. Passem ara a llegir el més destacat, el 3-24, el més vist és també de les declaracions de verd. El segon tema és que una trentena d'autocars mobilitzats per la manifestació espanyolista del 12 d'octubre. I el tercer tema és la resposta de Rigau, diu que què s'explica de l'història de Catalunya a un nen de Toledo? Diu, res, això sí que és ocultació, és la reacció d'uns de Rigau a les paraules del ministre Bert. També se'ns diu que, en el cas de l'Ara, la notícia més llegida és que el PSC s'enfonsa en intenció de vot directe segons el CEO, que dimiteix la directora del bestiari per una polèmica entrevista, és el segon tema més llegit, i el tercer és que un 74% dels catalans estan a favor de fer un referèndum d'autodeterminació. No sé si tu has vist aquest bestiari que ha portat tanta polèmica. No el vaig veure i l'han retirat, TV3 l'ha retirat de la pàgina web, però he sentit unes declaracions a la ràdio, unes declaracions, una part del programa a la ràdio i es veu que era bastant exagerat. El programa o la... El programa es dedicaven a tirar a una diana amb la cara de, per exemple, el rei, cosa que el diari El Mundo ha aprofitat per criticar la televisió catalana. Bé, en tot cas jo no l'he vist al programa, és a dir que prefereixo esperar. En tot cas es veu que es pot veure per YouTube encara. Ah, doncs ho buscaré llavors. Suposo que serà el bestiari més vist al final. Passem ara a obrir els diaris que ens trobem avui a la premsa. Doncs en el cas del periòdico hi ha un article de mobilitat urbana. Diu, Tries crea una nova zona de pàrquing de pagament per veïns. L'àrea lila neix a les zones limítrofes, a la verda, envaïdes per no residents. Ho explico una miqueta. Volen donar resposta de demanda dels veïns que tenen places d'aparcament gratuïtes al seu barri, però que molt a prop tenen les àrees verdes i blava. Per tant, cada vegada els és més difícil aparcar perquè els usuaris que no resideixen en aquella zona decideixen aparcar les zones gratuïtes i no pagar les verdes. Diu l'alcalde que no es fa per finalitat recaptatòries. Però bé. En el cas de La Vanguardia, destaquem el tema del Bicing, que té una importància bastant considerable avui, perquè ha pujat un 116%. Ara l'abonament... Jo m'he d'esborrar. T'has d'esborrar. Sí, sí, perquè, clar, no el faig servir gaire i van cobrant i abans que em cobrin tot això, suposo que... Ara l'abonament seran 97 euros i mig, per tant, a l'any, per tant, és bastant considerable. Bé, doncs puja de preu perquè hi ha molts usuaris i també s'ha decidit, com que està considerat transport públic, hi haurà diversos tipus d'abonament com ara per viatges, com si fos una T10. Pots comprar un abonament de 10 viatges, de 20 viatges o del que més et convingui, diguéssim. I per últim, en el cas del diari Ara, diu les farmàcies no cobren. El govern ha pagat els concerts a les escoles, als hospitals i a les residències però no als farmacèutics. Tot i haver rebut el fons de liquiditat, el govern no ha pagat a les farmàcies els imports pendents, com sí que ha fet, com ja he dit, a les escoles i als hospitals. Els farmacèutics, per tant, s'hauran d'endeutar per pagar i poder sortir-se'n, ja que no cobren i tampoc saben quan ho faran. Déu-n'hi-do, realment aquest moment d'estar amb l'aigua al coll, en aquests casos, suposo que, a més a més, i la incertesa de no saber fins quan s'allargarà aquesta situació, és preocupant pel sector. Passem ara a repassar els apunts internacionals. I parlem de les eleccions dels Estats Units. Recordem que el dia principi, que és el 6 de novembre, que són aquestes eleccions. Per tant, se'ns diu que Obama promet més activitat en el proper debat davant de Romney. El demòcrata diu que ha estat massa correcte en el primer que era cara i tornarà a trobar-se amb el republicà dimarts que ve a Nova York. Se'n trobem també en plan internacional que un avió siri abandona un territori turc després de ser retingut Unes quantes hores i també parlem ara de Fukushima, perquè TEPCO detecta en el reactor 1 de Fukushima nivells de radioactivitat. Per tant, aquest tema que sembla que no està del tot tancat. I finalment, la Comissió Europea accedeix a negociar el preingrés de Kosovo, tot i el no d'Espanya. Aquestes són doncs algunes de les coses que passen arreu del món. Passem ara a les contraportades dels diaris d'aquí. I comencem destacant algun dels titulars que trobem avui a les contres. Per exemple, jo volia ser famós, és el que ens diuen a través del diari Ara. Qui ens ho explica, Anna? Doncs la Bibiana Vallver fa una de les seves peculiars entrevistes, en aquest cas a Scott Schumann, un revolucionari del món del bloc sobre moda que s'ha convertit en un gran fenomen. Ara té una exposició a la galeria Loewe que no deixa indiferent. Parla sobre els seus propòsits i la seva peculiar manera de veure el món. Molt bé, doncs és una de les que trobem avui. També n'hi ha més. Els inversors descompten la primera risc del país. Doncs sí, en aquest cas tenim una entrevista a Àngel García, que és director general del Gemmed, una empresa puntera del sector de l'e-medicina especialitzada en electrocardiografia. Bé, doncs, diu que ha donat servei a la gran majoria d'hospitals catalans i centres d'atenció primària i que tenen filial al Regne Unit, a delegacions de Sevilla, i que té molts clients espanyols. Parla de les dificultats que té avui en dia una empresa espanyola i de com va néixer la seva empresa i quins serveis ofereix. Doncs passem ara d'aquí ens anem a mirar-nos a l'última portada, no? Ens queda la pàtria i la religió són formidables. Si no, te les vens. Doncs això ho diu Daniel Dennet, que és neurocientífic al Congrés Internacional d'Ontologia, el CSCB. Diu, soc un jove pensador, prometedor i ara amb experiència. Diu, si on diu Déu hi posem pàtria i li afegeixen, i on posa diners hi posen el vot o li afegeixen. Veuran que els que viuen de les banderes sempre volen viure millor. Bé, parla de tota la problemàtica de... confondre, diguéssim, els significats o els sentits de Déu, pàtria, el vot amb la llibertat i, bueno, doncs és una miqueta el seu punt de vista. Doncs bastant interessant, no?, aquesta entrevista també. Sí. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les contraportades d'avui. Passem ara a repassar les portades esportives. I el diari Esport ens diu Els nens mimats de Tito, és el titular més destacat d'aquest diari, i la fotografia també va per aquí. De fet, se'ns parla de 15 perles, diu Informa, de les 15 perles futbolistes del Barça B, del juvenil A i del juvenil B, que tenen opcions de ser els nous Messi, Xavi i Niesta. Això és el que també agrada tant als periodistes esportius, d'etiquetar a tothom. I se'ns parla de Deulofeu, Dongou, Grimaldo, Rafinha i Espinosa, són alguns dels noms, i dins del diari se'ns amplia més aquesta informació. També se'ns diu Messi, amb nervis de pare primerenc, diu que viu pendent del telèfon esperant que el seu fill neixi el dia 20. És el que ens diu l'esport. Passem ara cap al munt del divertit. que ens parla directament, no fa tant aquesta tònica que seguia el dia d'esport, de parlar més en general, sinó que ens diu, parla de Messi, diu Messi té espai a casa seva per la seva quarta pilota d'or consecutiva, diu hi ha espai, és el titular, i llavors hi ha la del 2009, la del 10, la de l'11, i un 8, perquè hi càpiga, la del 12. Doncs aquest és el tema del dia, bàsicament, en aquest diari, per tant, aquesta cursa de Messi, que va aconseguir la pilota d'or, ens queda finalment repassar la portada del nou esportiu, que avui ens fa una entrevista al Juret Maria Bartomeu, diu, quan veus com s'entrena encara us que podem tornar a guanyar-ho tot. Doncs per aquí passa l'actualitat esportiva del dia. Parlem de cultura. Doncs sí, parlem ara de cinema perquè la companyia Twenty Century Fox ha avançat l'estrena de la pel·lícula de Hitchcock per poder-la presentar als Òscars d'aquest 2013. És un film basat en el llibre d'Alfred Hitchcock, On the Making of Psycho, de Stephen Revelo, que relata el moment clau de la vida del director en el moment de més fama quan va hipotecar la seva casa per dur a terme la seva obra psicògica que cap productora s'atrevia a finançar. Sort, eh? Pensant-ho a la distància. Sí, sí. I a més, en el seu moment de més auge, per tant, una mala aposta per part de les productores. Passem ara a la televisió, perquè Telecinco torna a ser la cadena que més reclamacions rep dels espectadors pels seus continguts en horari infantil. La cadena es defensa dient que tot i això, les queixes han baixat un 75% respecte a l'última anàlisi, però la realitat és que de les 67 reclamacions que ha rebut la Comissió d'Autorregulació per la protecció de la infància, 40 es queixen només del programa Sálvame d'aquesta cadena. Suposo que els hi deu compensar, també. La part que hi està a favor deu compensar la part que critica i totes aquestes coses. També, quanta més polèmica, més publicitat, suposo, jugant amb això. Exacte. Doncs això, pel que passa pel món de cultura, passem ara a aquestes curiositats que passen pel món. I atenció perquè realment passen coses molt estranyes i consultant pàgines on podem trobar notícies d'aquesta mena hi ha dies que algunes ens ressaltem fins i tot perquè són de massa mal gust i de fet la d'avui és una mica un salt d'alerta perquè resulta que hi ha hagut un concurs d'aquests excèntrics al sud de Florida, era un concurs de menjar cucs, insectes i bitxos d'aquests, escarbats i aquestes coses. Doncs es veu que a un home li va centrar tan malament que va acabar morint, fins i tot. Per tant, és un d'aquests concursos que s'ha d'anar amb compte. Eren una altra manera de concursants, a cap altre li va passar res, vull dir que en principi des del concurs es diu que potser era una reacció al·lèrgica i que no té res a veure amb tot el tema de menjar insectes, perquè en principi, atenció al concurs, era que qui mengés més insectes d'aquests vius... en quatre minuts podia guanyar una pitó. Una pitón. Una serp. D'acord. O sigui, ni pel concurs ni pel premi em sembla que em presentaria. És curiós, és curiós. Just a la fusta. I acabem, ara sí, amb una proposta per aquest vespre. Avui és dijous, però demà és festa, per tant, doncs, és un dijous que és un divendres. Sí, aprofitant que tenim aquests tres dies de festa, doncs, proposo una obra de teatre que ha tingut molt bona acollida aquí a Barcelona. Es tracta de Perversiones Sexuales en Chicago, que és una acida comèdia sobre la parella i l'amistat. Una obra que es pot veure a la Villarroel de Barcelona fins al 4 de novembre, per tant, encara hi ha temps. Molt bé, doncs, ens apuntem també aquesta proposta a l'agenda per fer-la aquest cap de setmana o fins a principis del mes que ve. Gràcies, Anna, i fins la setmana que ve que vagi bé. Bon dia. Bon cap de setmana. Ara passen cinc minuts de dos quarts d'onze del matí i escoltem una mica més de música i d'aquí una estona parlem del temps. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Back to you. Fins demà! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? Un metge senyor Marito què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Un dels missatges que ha tingut més èxit és el del Joan i la Carol. Diuen, per reciclar fem servir un sabater. Sí, ho heu llegit bé. És un sabater de plàstic. Amb aquest invent, quan està tancat, ocupa molt poc espai i no fa nosa. Aquí teniu una solució discreta. El seu muntatge i molt més al blog. Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Ara escoltes ràdio d'Esfern. Sintonitzes ràdio d'Esfern. La ràdio de Sant Juní. Bona nit. Dos minuts i tres quarts d'onze del matí, moment per parlar del temps. Per això saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Bé, ha plogut ja? Sí, ha plogut. Hem tingut algunes precipitacions. Ahir a la nit, cap a un quart de deu de la nit, ja començava a precipitar una miqueta Sant Just. A més, molt a poc a poc, va anar fent, vam estar potser amb una hora, hora i escaig. doncs amb una precipitació feble, que tampoc no vam recollir massa, vam arribar a un litre per metre quadrat, però va anar fent, i després de matinada ens ha creuat una tempesta, una tempesta amb una miqueta més d'activitat, fins i tot amb activitat de llamps i trons, cap a dos quarts, entre un quart i dos quarts de sis de la matinada, Sant Jus ha fotut una bona patacada, un cop bastant fort, fins i tot el que és la força de la ràdio s'ha anat a Norris, la força dels ordinadors, per això hem perdut el contacte amb l'estació meteorològica a les 5 del matí, i s'ha tornat una mica loca, tot s'ha de dir, perquè sí, s'ha perdut. Avui a les 9 del matí es pensava que era a les 5, i això ens ha portat a que, en comptes de sumar litres aquesta matinada, ens els hagi restat. O sigui que hem d'apuntar amb una fulla d'Excel les dades d'aquesta nit, que han estat 3,2 litres, que fins a les 5 del matí es comptabilitzaven, perquè després, quan li hem dit que no eren les 5, sinó que eren les 9, això és una qüestió tècnica, ha restat aquests litres, i sembla que avui no hagi plogut i sí que ho ha fet. Hem tingut dues patacades, ara la pressió és molt baixa a Sant Jús, ha canviat completament la situació, encara canviarà més, però ha canviat perquè ni tenim partícules en suspensió, tenim un cel blau i net que feia temps que no el vèiem, tenim bona visibilitat que feia temps que no la teníem, i també la temperatura a hores d'ara no és de 23 o 24 graus amb molta humitat, sinó que el que tenim ara són 20 graus, que a mida els 21 per la presència del sol, però encara no ens ha entrat el fred. El que passa és que avui respirem una miqueta més bé perquè he baixat molt la humitat. Recordem que ahir a Sant Jús estàvem entre els 96 i el 98% a la nit, amb valors al voltant dels 23-24 graus. Això són temperatures de sensació del cos de 34 o 35 graus. Eren les 9 de la nit, era fosc, estava plovent. En el moment que va caure la pluja es va trobar el terra amb superfície tan calent i aquella humitat es va aixecar del terra, realment es feia insuportable. Qualsevol moviment, ho dic perquè ahir estava recollint trastos amb un llavall a les 9 d'una sonorització que hi va haver al vespre al poble, Estaves xop de de la baix. No era per la pluja, sinó per la quantitat d'humitat que tenen aquelles primeres gotes. I ahir va ser un dia molt pesat. Pesat i passat. Perquè la humitat va ser molt alta durant tot el dia i això avui... Les temperatures encara no acompanyen per baixes ni per tardor, però sí que la humitat, al recular una miqueta, tenim una mica més de bona sensació avui. Què ha de passar? Estem amb una pressió molt baixa. Això vol dir que hi ha molta inestabilitat en alçada i que en qualsevol moment i a qualsevol punt poden créixer tempestes i poden deixar... poden descarregar. O sigui, fa una estona teníem un ruixat no massa important al Baix Llobregat, tot i la presència del sol, teníem a pocs quilòmetres que ens estava plovent cap a l'entrada del Llobregat, que va més cap a Martorell, la zona d'Olesa, Esparreguera, doncs en aquelles zones... teníem una miqueta d'inestabilitat, hi havia precipitació, quan aquí a Sant Just teníem alguns núvols, les pinzellades dels avions, que ens han pintat tot el cel avui, i aquestes cabretes que podíem veure aquest matí, que també denotaven una miqueta el que deien els nostres avis, que el terrapastetes. O sigui que la possibilitat i la inestabilitat hi és... i al llarg del dia d'avui anirà en augment. O sigui, no ha passat la pluja, sinó que de cara a aquesta tarda començarem un altre cop a tenir una mica d'inestabilitat. Aquest migdia començaran a créixer nubulades, i creiem que a Sant Jus el que veurem és a la distància aquestes nubulades. O sigui, podrem veure per darrere de la penya del Morro, sobretot, i cap a Sant Pere Marti, moltes nubulades que creixen. Amb això volem dir que probablement a partir de les 6 d'aquesta tarda podem veure ja tempestes una mica destacades. cap a zona de la meitat nord de Catalunya, i ja cap a última hora aquestes tempestes, aquesta inestabilitat, podria arribar a Sant Jusso. No, Carles, tants dies per dir això. Bueno, ho hem anat dient, a vegades ha anat reculant, a vegades ha anat sent present, però estem amb molta inestabilitat i en qualsevol punt poden créixer precipitacions. I a última hora, quina hora és? Les 9, les 12... Els mapes diuen que a partir de les 12. O sigui, a partir de les 12 de la nit, els mapes van quedar 6 hores, o sigui, el mapa que va entre les 12 i les 6 de la matinada, allà ens pronostiquen que podria haver una certa inestabilitat cap a la costa central i sobretot al litoral. Que aquesta ja es quedaria amb nosaltres, perquè a partir de les 6 ja la inestabilitat serà present i durant tot el dia de demà al matí, amb pluja feble, però a la tarda amb pluja més activa, podria afectar... Demà té pinta de tot el dia. Té pinta no la quantitat d'aigua de dissabte, però els mapes indiquen que durant tot el dia anirà fent. Potser tenim moments de poca pluja i a la tarda sembla que es podria arribar al màxim d'aquest episodi de precipitació. Seria divendres a la tarda, això. Pel que fa a les temperatures, doncs, a poc a poc, de cara al divendres, també aniríem baixant i després ja de cara al dissabte, que ens quedarà... podríem dir que un bon cap de setmana, dissabte i diumenge seran dos dies que no estan gens malament, tot i que el dissabte al matí encara podríem tenir unes restes d'inestabilitat, i sobretot a la costa central, però ràpidament acabaria mareixant, estem parlant de matinada gairebé, sí, set del matí encara podria caure algun ruixat dissabte, però ràpidament el sol sols iria, i fins i tot tindríem la nit de dissabte i diumenge una nit serena, amb la lluna, amb el que ens queda de lluna, perquè queda molt poquet però la tindríem present al cel i això faria caure en pica les temperatures. La nit de dissabte i diumenge podem parlar de valors entre 13 i 14 graus a Sant Just de Mínima i això anirà una miqueta més. O sigui que un dissabte que tret de primera del matí serà prou bo, amb un ambient de tardor, si encara que faci sol els valors no superaran els 20 graus, I de cara al diumenge seguirem amb aquesta situació, però ja un altre cop una mica canviant. Diumenge amb sol, a mesura que avanci el dia més núvols, i sembla que de cara a la tarda i sobretot al vespre tornaríem a parlar d'una inestabilitat que ens podria acompanyar no només diumenge, durant tota la nit de diumenge, sinó que a primera hora de dilluns podríem seguir parlant de precipitacions. No cal dir que a mesura que vagin avançant aquests dies, sobretot dissabte a la nit i ja diumenge i dilluns, els valors seran de 18-19, no seran de 25-26, com teníem. És un canvi bastant radical... però com que és un procés també i encara ens falta tot aquest dijous per anar-nos adaptant a uns valors una mica de més de tardor, demà molta més tardor i el cap de setmana tot i el sol, tardor total, doncs també és un procés que a poc a poc haurem d'anar seguint. Això és el que ens diuen els mapes, ho hem anat dient tota la setmana que ha anat canviant i no pel fet que avui sigui dijous la cosa que no s'ha de tocar i el que hem pronosticat de cara al cap de setmana s'hagi de complir. De moment els mapes ens indiquen avui això, aquesta variabilitat, aquesta possibilitat que ara, per exemple, està entrant un bloc de precipitacions bastant important per a les comarques de Ponent, que a poc a poc anirà avançant i que probablement acabi petant aquest migdia o primera hora d'aquesta tarda. No sé si desfet, perquè això costa de pronosticar, però acabarà petant cap a la costa del Garraf, la costa d'Aurada. En aquestes zones poden haver precipitacions aquest migdia i potser a Sant Jus ens fa sol. Tens punts molt propers on està precipitant o poden fins i tot haver-hi tempestes i si et toca a tu, doncs et toca i és loteria. És el que parlàvem aquesta nit, que potser aquesta nit podria caure algun ruixat a Sant Jus, potser no cau a Sant Feliu perquè són molt puntuals i molt capritxosos, però sí que mira que abans la matinada, això es anirà generalitzant. Sí, demà segur, això és el que podem dir. Sí, demà com a mínim tots els mapes... Aviam, la possibilitat és d'un 90%. Hi ha aquell 10% que sempre fot la gitza, però vull dir que tots els mapes apunten a que serà un divendres inestable. Molt bé. Tot i que ahir a la tarda alguns mapes van recular i van dir que sí que al litoral, sí que a Sant Jus, ens tocava la pluja bastant de ple, sobretot a la costa central, però que cap a l'interior hi haurien clarianes. Ah, sí? O sigui que la gent que aprofita els 3 dies potser... Estem pronosticant pluges, però cap a l'interior de Catalunya, la Catalunya central i, sobretot, Pirineu, com més amunt millor, igual no tenen precipitació. Però els mapes avui s'han reforçat amb aquesta possibilitat de pluges divendres i el que diem sempre, ho hem anat seguint dire rere dire i ens ha anat canviant dia rere dia. No ens enfiem massa i demà divendres intentarem, des del radiodesvern.com, intentar ser una mica més precisos de cara al dissabte i al diumenge. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies i en parlem també dilluns, com acaba tot plegat. Molt bé. Que vagi bé un cap de setmana. Just a la fusta, el magazín del matí. Vuit minuts i arribem a les onze del matí. I eren distretes, però era difícil treure's del cap o fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que es pronseja a promi dels cotxes aparcats. S'encallava entre les branques i no tornava mai. Deixar els altres amb la Vanessa, ai la Vanessa, com li deu anar. Menjàvem pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc. Fins que avorrit d'aquell espectacle, va venir el Xavi i queda més. un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc de nas. I senyors, tan bo és insistir, com saber-se retirar, i no ser-li nazi, però en el meu cas, reconèixer que em va fer I no va tornar mai. Però el boom era... Gràcies. El boomerang s'encallava entre les branques I sense això, una hora s'ha de moure. I arribem ja al punt final d'aquesta primera hora d'ajustar la fusta i tornem d'aquí una estona després de les notícies de la xarxa, després d'avui el té informatiu de Sant Just Notícies i tornem a les 11.10, entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Jure Berpinyà, i després la tertúlia dels dijous. Tornem de seguida, que vagi bé, fins ara. Fins demà! Bona nit Bona nit. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem a Maite Polo i Oriol Pujador. Els preus han augmentat l'1% el mes de setembre per l'impacte de la pujada de l'IVA. La inflació interanual se situa ara a Catalunya al 3,9%, cinc dècimes per sobre de la mitjana espanyola, que és del 3,4%. En declaracions a la xarxa, la portaveu del Sindicat Comissions Obreres a Catalunya, Dolors Llobet, ha dit que les classes mitjanes i sobretot les baixes són les grans... Aquestes polítiques d'incrementar impostos indirectes acaben afectant i acaben fent pagar. al consumidor final. I això, amb la situació de crisi i amb moltes persones que estan al límit de la pobresa, que els encareixin els serveis bàsics i els preus dels aliments bàsics per viure el dia a dia, posa a molta més persones en el límit de la subsistència. I, per tant, aquesta és una situació especialment greu. La taxa d'un euro per recepta també ha tingut un fort impacte que ha encarit en més del 21% el capítol de Medicines des del mes de gener. Un centenar d'universitaris recorren en aquests moments Barcelona per participar en la manifestació que començarà d'aquí una hora al centre de la ciutat. El grup d'estudiants ha sortit des del campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona i han tallat el trànsit durant una estona en aquesta via principal de la ciutat, segons la Guàrdia Urbana, i ara es dirigeixen cap a plaça Universitat. L'aturada la convoca a la plataforma en defensa de la universitat pública en contra de les retallades i en contra de l'augment de les taxes i dels preus de les matrícules. El president del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha criticat aquest matí les actuals polítiques i també els discursos que fa l'alcalde de la capital catalana, Xavier Trias. Ho ha fet en declaracions a la xarxa. I el que no podem compartir és aquest Xavier Trias, que com no pot fer d'alcalde, el que vol fer és imitar l'Artur Mas com si fos el president de la Generalitat. És a dir, tot el dia la reivindicació, la culpa de tot és del PP, la culpa de tot és de Madrid, del govern d'Espanya... Fernández Díaz ha descartat de moment reunir-se amb l'alcalde per pactar els propers pressupostos a l'Ajuntament de Barcelona. El director de Càritas a Sant Carles de la Ràpita, Camilo Castellà, ha confirmat a la xarxa que poden repartir menjar a tothom que els ho demana gràcies a la solidaritat dels ciutadans de les Terres de l'Ebre. Castellà, però, assenyala que hi ha persones que necessiten ajut i no van a Càritas per por del que diran. Entre tots n'hi sortim, però bé. De moment, en l'ajut de tots, sí. Ara no són... A veure, però no cobrim totes les necessitats, perquè també hi ha molta gent que, com ens coneixem tots, de vegades no ve a buscar i ho necessita. O sigui, hauríem de fer una mica de campanya perquè sàpiga la gent que l'anar a buscar a menjar tampoc no és cap deshonrar. Les Terres de l'Ebre és la zona de Catalunya més pobresa, segons l'informe fet públic ahir per la Diputació de Barcelona. Al Port del Comte, a la comarca del Solsonès, els bombers busquen una dona que va sortir ahir al vespre a buscar bolets i no ha tornat a casa seva. La família ha denunciat la desaparició d'aquesta dona d'uns 70 anys i aquesta matinada, per tant, s'ha activat el dispositiu de recerca. Busquen la boletaire en una zona situada entre una urbanització i l'estació d'esquí de Port del Comte. I pel que fa al trànsit, els límits de velocitat, els accessos a la ciutat de Barcelona han quedat restablerts a les 7 d'aquest matí. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha desactivat el protocol per a l'episodi ambiental de contaminació després que hagi millorat la situació meteorològica i la qualitat de l'aire. Bon dia, us parla Marta Casas. A les dues de la tarda, la selecció catalana amateur de futbol jugarà el segon partit de la fase intermèdia de la Copa de les Regions UEFA. El rival serà el combinat eslober de Ljubljana. En el primer partit del campionat, que es disputa aquests dies a Ucraïna, Catalunya va guanyar per 2 a 1 a la selecció belga de les Ardenes. En futbol sala, el Barça juga avui el segon partit de la ronda elite de la UEFA futsa al cap. Els de Marc Carmona s'enfrontaran a les 6 de la tarda a l'Eras de l'Azerbatjan, després de derrotar ahir per 18 a 0 a l'Esplit de Croàcia. En l'altre partit del grup, el litigi eslobè va guanyar per 5 a 3 a l'Eras. Només el primer de grup es classificarà per la final a 4. Avui comença l'orolliga de bàsquet, tot i que l'únic representant català del Barça s'estrenarà demà contra el Broce Bàsquet Alemany. Alguns dels equips que debuten avui a la competició són el Fenerbahce, l'Olimpiakos, el CCK de Moscou i el Caja Laboral. I en ciclisme, l'agència antidopatge dels Estats Units, l'Usada, ha enviat aquest dimecres a la Unió Ciclista Internacional Uninforma contra l'Ange Armstrong, on demostra que el nord-americà es va dopar. Ara l'UCI haurà de decidir si retira Armstrong als sectors de França. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenor. El Servei Local de Català vol aconseguir més voluntaris i voluntàries per la llengua. Es tracta d'un programa que s'impulsa des de fa anys a Sant Just i que consisteix en formar parella lingüística entre una persona catalano parlant i una altra que no ho sigui però que vulgui aprendre català. Aquesta parella ha de disposar de 10 hores per fer activitats conjuntes per tal de practicar el català. Si voleu participar-hi, us heu de posar en contacte amb el Servei Local de Català al 934734476. o bé enviant un e-mail al correu electrònic b-xl.sanjust arroba cpnl.cat. L'Hospital Moïsès Brogi ha estrenat aquesta setmana una unitat de tractament d'al·lèrgia medicamentosa referent a Catalunya. Servirà pels pacients que siguin al·lèrgics a alguns fàrmacs i en podran treure partit als qui tinguin artritis, VIH, diabetes, neuropaties degeneratives i, sobretot, pacients amb càncer. A través de dosis petites d'un fàrmac es pot aconseguir en poc temps que el pacient els toleri i no mostri reaccions al·lèrgiques al medicament en la dosi que li cal perquè el tractament sigui efectiu. Un 15% de les reaccions adverses als medicaments és conseqüència de l'alergia als fàrmacs i afecta un 7% de la població. I acabem parlant de la Casa Regional d'Extremadura, que segueix amb la seva Setmana Cultural. Una de les activitats més destacades tindrà lloc demà al vespre. Es tracta d'un concurs d'etapes i un ball per a tothom. Tot i això, serà més una mostra que un concurs, perquè els premis s'atorgaran per sorteig. El premi és una nit d'hotel amb esmorzar en una casa rural. El concurs del de l'entitat, el carrer Jacint Benevent, i el ball començaran més tard, cap a les 10. D'altra banda, dissabte, també a les 8 del vespre, hi haurà una obra de teatre amb la companyia Renacer del Centre Social Extrament de Tarragona. I la Setmana Cultural s'acabarà diumenge, a la una del migdia, amb la missa extremenya a càrrec d'en mossèn Joaquim Rius a l'església dels Sants Just i Pastor. Després, a la seu de la Casa Regional, es farà la cluenda dels actes i s'oferirà un vi d'honor als socis i sòcies. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també als Sants Just Notícies, edició migdia, a partir d'ara una i cinc. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia. Torna'm a dir que sí que sempre vindràs amb mi, que tens les mans i un somni immens per construir. Torna'm a dir que sí que, que estàs del meu costat, que t'has afartat, que m'havia guitat, que ho deixes tot i et passes el combat, ja sé que m'estic molt content. Sous-titrage Société Radio-Canada Fins demà! Fins demà! Fins demà! Oh, oh, oh, oh, oh. Si et tinc de prop, et sento seguir més fort. Just a la fusta. En el negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Just a la fusta. I a aquesta hora parlem d'actualitat Sant Justenca. Cada 15 dies entrevistem a l'alcalde de Sant Just, Jordi Perpinyà. Molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé. Per tractar diferents aspectes que marquen l'actualitat del municipi. Avui comencem per aquest tema que anem parlant també al llarg dels últims dies, les últimes setmanes. De fet, l'últim cop que vam parlar ja vam tractar aquesta qüestió, que és la situació d'aquests cursos d'arts plàstiques municipals, que en principi comencen dilluns que ve. Sí, efectivament. Doncs s'ha retrasat una mica perquè hi ha hagut un concurs públic, perquè l'Ajuntament està obligat a treure un concurs, evidentment, i aleshores el que ha passat és que l'empresa, diguem-ne, que fins ara portava aquesta gestió, va presentar, diguem-ne, la documentació amb falta de documentació i, per tant, es va haver de cloure i no va poder, diguem-ne, seguir a una altra fase. que seria lluitar perquè pogués aconseguir aquesta adjudicació. En tot cas, dic que es lamenta profundament perquè portava molts anys, el que passa és que s'ha d'entendre també que hi ha processos, que aquests processos són absolutament estrictament legals i s'han de complir, I si una empresa, com és el cas, no presenta una documentació concreta que la llei diu que és fonamental per presentar-la i que són sobrestancats i que fins que no s'obre aquesta documentació en un tribunal es desconeix si aquestes empreses presenten bé o malament, doncs el que no pot ser és després demanar-li fora, determini una documentació en detriment de la transparència, en detriment de la imparcialitat de les altres empreses que es presenten, no? Tots hem de jugar al mateix joc, no? Tristament i lamentablement, quan és una empresa o són unes persones, uns artistes, uns professors que porten molts anys amb nosaltres, doncs és un accident, de fet un accident, jo ho he dit així, és a dir, ens sap greu aquesta situació, però bé, en tot cas el veí o les persones que vulguin, doncs poden continuar, evidentment, i els que no, doncs poden... dir, escolta, no m'interessa i emborro, però desitjar que aquests cursos comencin, si no recordo malament, la setmana que ve i que aquesta nova empresa, aquest nou gestor, faci un programa tal com ha dit i que sigui un programa que engresqui i les persones que volen aprendre i formar-se trobin aquest marc, aquest marc de les plàstiques, allò que busquen, no? També unes inscripcions que, en principi, l'últim que ha dit alguns dels alumnes, que dependrà una mica de si finalment es poden integrar en aquest projecte també els anteriors professors. Bé, això també ho hem demanat nosaltres. Això ho vam demanar el dia següent, quan vam veure que aquesta documentació no complia, per tant quedava automàticament esclosa, no? Perquè realment són grans professors i professores, i potser això... Però aquest sí depèn, evidentment, d'aquesta nova empresa, perquè ells tenen el seu personal. Personalment m'agradaria molt que tot l'equip de les plàstiques estigués a Can Gina està com fins ara, però malgrat els hi hem demanat, els hi hem demanat a tots els nivells, doncs és una resposta que ha de fer, evidentment, l'empresa nova de les plàstiques. És un acord, en principi hi ha directament en què queda al marge tot l'Ajuntament o altres actors en aquest sentit. Això pel que fa aquests cursos de les plàstiques, que com dèiem en principi comencen... La setmana que ve, i també la setmana que ve, de fet dimarts, hi ha una trobada de l'Ajuntament amb el veïnat de Maslluí per explicar la situació del vial. També n'hem parlat els últims dies. Aquesta situació que causa d'una sentència judicial, diguem que s'atura el procés fins que, en principi, en aquest cas, els propietaris privats urbanitzin aquest vial. En vam parlar la setmana passada i finalment, fa 15 dies volíem dir, aquest dimarts s'explicarà obertament, una reunió oberta amb tots els veïns, suposo, perquè cadascú pugui preguntar també raons que potser a algú se li escapen. És aquest contacte directe que de vegades també facilita les coses, segurament. Bé, fa dos o tres mesos, la Junta de Compensació, és a dir, aquests propietaris dels solars, que vull diferenciar els propietaris dels solars amb els propietaris dels pisos, és a dir, aquests solars que encara estan per construir... doncs van enviar un escrit també a les seves veïns del Mas Juït, alguns veïns dient-li, escolta, és que l'Ajuntament no ens deixa urbanitzar, nosaltres urbanitzaríem, no? Bé, ara el jutge ha dit que, escolta, l'Ajuntament li va treure massa aviat, 4 mesos és molt poc, van estar vostès molt durs, diu el jutge, perquè li havia d'haver donat més temps que aquesta gent urbanitzés, després de tres anys. El jutge donava més a l'última etapa, perquè el 2008 aquesta gent ja tenia que urbanitzar, tenia l'obra adjudicada i no fa res. Bé, dit tot això, ara veuré o veurem si realment aquesta pressa existeix. Jo ja vaig dir en el ple que intueixo que de pressa cap. Però finalment, amb les cartes damunt de la taula, i malgrat que el jutge diu el que diu, que han d'urbanitzar, nosaltres i jo ja he fet un decret autorgant aquest mes, un mes per començar les obres, i per tant ara no hi ha cap excusa de cap tipus, absolutament cap, no hi ha cap impediment de res. Podrien començar ja, no? Podrien començar ja, però ja, si vols, em graves aquest tros... Intueixo que això no començarà, perquè durant quatre anys no han tingut cap interès en començar, cap, absolutament, o sigui, anar fent xantatge a l'Ajuntament, anar demanant més coses a l'Ajuntament, anar retressant i posant els veïns en contra de l'Ajuntament, i finalment, ara que no hi ha res a fer, és a dir, ara el jutge diu, soltis senyors, urbanitzin, vull veure si realment aquí tres setmanes comencen a adjudicar o comencen a aquestes obres. Per tant, això és el que explicarem, amb nom i cognoms, de qui són, perquè ja ho hem explicat, no?, i per tant els veïns han d'entendre que molts ho saben perquè ho han patit i ens han acompanyat en aquest procés, però és molt senzill. Aquesta carta que va enviar la Junta de Compensació amb els veïns, escolti, és que l'Ajuntament no ens deixa. Bueno, escolti, ara l'Ajuntament ja s'ha retirat, l'han fet retirar d'aquest circuit, no? És a dir, el jutge diu, escolti, va tardar molt poc vostè, en quatre mesos, li va deixar quatre mesos només per començar les obres, no? El reste de carrers, molt bé. Nosaltres ens hem retirat, ja no hi som, i aleshores ara veurem si aquests propietaris, que són entitats financeres o promotors, que alguns són coneguts i tal, veurem si d'aquí tres setmanes, perquè ja ha passat una, des que els vam fer la notificació d'aquest decret, veurem si d'aquí tres setmanes... Jo us brindaria com a ràdio que truquéssiu també a aquests propietaris, que truquéssiu, i els hi demanéssiu, perquè des del gener del 2008 han anat una i una altra vegada anant allargant, allargant, allargant i allargant, no? O inclús fer un debat, seria superinteressant, amb veïns, els promotors, alguna entitat bancària i nosaltres mateixos en aquesta taula perquè diguin clarament allò que sabem perfectament l'Ajuntament, que és pressionar constantment l'Ajuntament, pressionar l'Ajuntament i posar a enfrontar-se els veïns contra l'Ajuntament, no? Seria un escenari distret, divertit, no, no, ho és, perquè a la vida has d'explicar les coses, però bé, en tot cas, puc tenir raó o no puc tenir raó, però el que veurem ara, si d'aquí tres setmanes, doncs, aquests mateixos que deien que l'Ajuntament no els deixava, que comencin, perquè entenc jo que tenen els 5 milions i mig preparats per acabar aquests carrers, perquè els deuen tenir, perquè durant quatre anys no se'ls han gastat, l'Ajuntament sí que se'ls ha gastat, els ha avançat aquests diners, inclús alguns diners que ells havien posat, que estaven dipositats a l'Ajuntament per fer el pont, els hi vam tornar els diners perquè comencessin a fer obres, però tot i així, doncs en aquests moments espero i desitjo que tinguin preparat els 5 milions i mig d'euros i que d'aquí 3 setmanes veiem com els carrers del Mas Lluí comencen. Perquè si no és així, és evident que tinc i tenim absolutament el 100% de raó i intueixo que no serà així. De fet, li agafo la paraula per intentar moure aquest possible debat. El regidor Daniel va comentar que també, de fet, la intenció era convidar-los justament en aquesta reunió amb Mas Lluí. Va dir que intentaria també, si volia participar, per explicar com funcionaria. Suposo que això no serà finalment, o la resposta finalment no serà positiu. Encantat que estiguin allà, eh? Encantat que estiguin allà. Suposo que seria interessant perquè també els veïns poguessin entendre una mica com funcionarà tot. Aquesta setmana hem parlat aquí a la ràdio també amb alguns dels membres de l'entitat veïnal de Maslluí. Explicàvem, doncs, justament agraïen la comunicació per part de l'Ajuntament amb tot el tema del vial, que passa que insistien o intentaven posar pressa, sobretot vinculada amb les necessitats de transport públic. Sentim si li sembla Helena Baràmbio, tresorera de l'Associació de Veïns de Maslluí. siguin informats, sí que ens mantenen informats. L'únic que, clar, respecte al vial, crec que més no ho poden fer. Respecte a altres temes, com pot ser el transport públic i així, ens sembla que es queden una mica curts. Si tot el tema del vial s'allarga, el transport públic no pot esperar-se el vial. Llavors, haurem de reprendre una mica a parlar sobre el transport públic independentment d'aquest vial. És possible moure alguna altra alternativa que ja havíem parlat? És a dir, que passis per algun altre lloc, un autobús? No, és materialment impossible. L'última cosa que hem fet és tornar a insistir d'allargar els autobusos interns que té Sant Feliu de Llobregat, a portar-los més enllà de les últimes parades, i això ens han demanat que han de posar un autobus més i l'àrea metropolitana, i l'Ajuntament de Sant Feliu ha dit que no poden posar aquest autobus més perquè són 200 i escaig mil euros. No hi ha aquests diners, no? Malgrat nosaltres, ho he dit moltes vegades, en el pressupost municipal tenim uns diners per ajudar amb això, sigui a través del que posi l'àrea, o sigui a través del que pugui allargar a l'Ajuntament de Sant Feliu, i l'única cosa és, quan estigui el vial, doncs, apretar, que aquí sí que hi ha una escena bastant favorable avui, malgrat el transport públic, doncs, que a vegades complica més el seu finançament, doncs, que sigui un autobús interurbà, com és l'L10, que pel vial nou seria relativament senzill, senzill, i parlant del president de... de l'àrea metropolitana, l'àrea metropolitana del transport, ha sigut molt sensible amb això i és conscient, i hem estat aquí parlant i ho ha vist, que podria ser una solució. Evidentment, en detriment d'eliminar altres parades, perquè això és així, perquè no es pot anar allargant com un xiclet o un autobús, però jo crec que ens podem sacrificar en alguns llocs de Sant Just que no hi hagi aquesta parada i, en canvi, arribar fins a la rotonda, a la primera rotonda del final del vial del carrer Espigolera. Això aproparia una mica els veïns fins a aquella rotonda. si n'és per Sant Feliu i pugés per General Manso, això evidentment és un altre autobús més i és molt complicat. Estem en una situació molt difícil com a país, sabem en aquests moments que el transport públic té un dèficit molt més gran que l'any passat, la gran incògnita de l'any que ve si la Generalitat podrà aportar els mateixos diners que aquest any, Madrid ja ens ha dit, el govern de l'Estat, que són 40 milions menys, i, per tant, l'any que ve tindrem moltes més dificultats per defensar el transport públic, no al Mas Lluís, sinó en general a tot el país. Però si no hi ha vial, no hi ha debat, absolutament. La qual cosa, el que hem de lluitar és per aquest vial, perquè quan hem parlat amb el president, amb Antonio Poveda, escolta, és que l'única manera és que hi hagi vial, i quan hi hagi vial hi mirem per totes totes de pujar l'L10 fins a la rotonda del Mas Lluís. Hem de lluitar per això, I segueixo dient que, bé, insisteixo en el que he dit abans, no? És a dir, parlar del tubussos, a mi m'agradaria que, per exemple, aquesta ràdio truqués al president de la Junta de Compensació, que té el mico nom, no és com els mercats, que això no se sap qui és els mercats, no? I se l'entrevistés i, escolta, i si arribeu a fer un debat, un cara a cara, una taula amb els veïns, perfecte, perquè... no té cap argument o no té cap excusa durant aquests anys. Únicament fastidiar l'Ajuntament i únicament fastidiar els veïns. No té cap més excusa. No, no, doncs ho provarem de fer-ho. No sé si hi vindrà, però intentar-ho... Ho dubto, però intenta-ho. Ho dubto. Perquè és donar la cara, no? Imagino que si... Exacte. A no ser que comencés realment demà les obres, suposo que són moments complicats. Entre altres coses, poso un exemple. Aquest escrit que es va enviar des d'aquesta Junta de Compensació, aquests propietaris, el va enviar un advocat. És a dir, ni signar, diguem-ne, jo dic, escolta'm, em dic taul i represento tal, sinó els seus advocats. També comentaren des de Mas Lluí que hi ha gent, hi ha qui fa servir aquest vial, sentim-los. Independient que no estigui acabat, la gent el fa servir. Bé, menys els cotxes que no poden passar, tant motos, bicicletes, com persones caminant, el fan servir. Nois i noies que van a l'institut van amb la bicicleta per allà, perquè és que si no has de fer una volta... que amb cotxe ja és un quart d'hora caminant, imagina't. Sí, hi ha unes tanques, està senyalitzat la gent. La gent passa, salta la tanca i surt. És perillós passar per allà? Bé, de fet, li falta una capa de rodadura i li falta la il·luminació, és a dir, no estem parlant que sigui una esplanada de terra. Nosaltres vam exigir... Com tot a punt. Sí, nosaltres vam exigir que aquesta... Quan es va començar l'organització, que es començés, diguem-ne, fent una mica de tot, a tot arreu. I finalment, que si és la part del sector públic on estan els habitatges de Promunça, principalment l'UGT i la Caixa, que s'acabessin avançant l'Ajuntament els diners que calia, i Promunça també, i l'UGT també, i la Caixa també. Ells van avançar molt pocs diners. Però aleshores ens trobem que sí, efectivament, una bicicleta i una moto pot passar. Falta una capa de rodadura, jo diria... que no l'utilitzin perquè si és un carrer que no està recepcionat per l'Ajuntament, per tant, si hi hagués un accident o passés alguna cosa, doncs no sé qui tindria les responsabilitats. Per tant, el que hem de fer és que els veïns i nosaltres lluitem conjuntament i fem accions d'informatives o inclús de denúncia, etcètera. Però ara està fàcil, insisteixo. És a dir, si d'aquí dos, tres, quatre setmanes aquesta gent no comença i s'inventa no sé què, doncs aleshores jo crec que hi ha responsabilitats de tot tipus. I altres qüestions que comentaven després de més o menys un any en què hi viu molta més gent, valoraven que la vigilància policial havia augmentat, estaven contents en aquest sentit, i en canvi continuaven queixant-se que falten contenidors a la zona. Bé, falten contenidors, si falten alguns contenidors, és veritat que ens ho han dit i mirarem de col·locar-los, però falten contenidors perquè l'organització en alguns indrets encara s'ha d'acabar. però si realment és un tema d'un o dos o tres contenidors, doncs ho farem, ho farem i els posarem. Suposo que això s'ha arribat ja a la regidoria de Via Pública i de Medi Ambient i els col·locarem. Desconec si estem parlant de dos o de vint. Comentant que hi ha un carrer, que és un carrer que els queden molt més a proves de Sant Feliu i llavors hi ha aquesta relació entre uns i altres. Suposo que això deuen tenir constància ja els departaments oportuns de l'Ajuntament. I que havia agradat tema, deixem estar Maslluí. Recordem que dimarts que veia aquesta reunió, el dia 16 d'octubre, allà a Maslluí, per explicar aquesta situació del vial. Fem ara un apunt també referent encara en ocupació, que és aquestes subvencions a les empreses de Sant Just, de la meitat del sou a les persones aturades del municipi, és una mica per compensar aquests plans d'ocupació que s'havien fet, és a dir, una mica continuant aquesta línia. Quan començarà a fer-se això? Molt aviat, molt aviat, perquè això és una voluntat clara. Jo crec que les propers dies, les properes setmanes, tindrem ja tot preparat perquè les empreses puguin presentar-se, no? Què ha passat aquí? Ha passat que fins fa un any aproximadament teníem recursos d'altres administracions, principalment de la Generalitat, per fer plans d'ocupació i de cop i volta... és evident que la Generalitat ja ens deixa de portar ja ni un euro. Va ser un ajut també de l'àrea metropolitana, que vam canviar prioritats i en vez de fer carrers també hem destinat alguns diners a fer plans d'ocupació, però en tot plegat ens semblava que era curt i que una iniciativa d'aquest estil conjuntament amb el sector privat podia ser interessant. la qual cosa, les empreses de Sant Just que vulguin contractar una persona nova amb unes característiques i uns requisits que estan a les bases, doncs a partir de quan s'aprovi això, que podem dir que pots estar en marxa aquí un mes o un màxim dos, doncs l'Ajuntament de Sant Just paga el 50% del sou, no de la Seguretat Social o dels costos socials, del sou que rebi el treballador, fins a un límit, evidentment, no de sou, sinó de persones, perquè això... és evident que hem de limitar-ho, no? Però això vol, doncs, estimular, per una banda, doncs, que ajudar amb el sector empresarial, doncs, que fa un esforç, evidentment, important en contractar una persona i trobi un ajut del seu ajuntament que és conscient que té dificultats. Per tant, posem un diner públic a disposició d'aquelles empreses que diguin, escolta'm, jo ara, doncs, tinc dubtes o no arribo del tot, però potser si m'ajuda algú contracto una persona. Per tant, aquí té l'Ajuntament per acabar que no tingui dubtes i contracti aquesta persona. Una bona notícia, doncs, també. Sí, som pioners. Jo diria que som pioners, l'Ajuntament, en aquest tipus d'iniciatives en el sector privat. Això, a més a més, també resulta d'un real decret del president Rajoy, que no ens deixa contractar, diguem-ne, més personals a l'administració pública, malgrat tinguis algunes necessitats i malgrat tinguis els diners. Per tant, jo crec que... És una gran contradicció, i m'he queixat sempre que ens tracten tots igual. És a dir, escolta, no contracti ningú més, vostè. Bé, d'acord, però miri, jo és que tinc necessitats segurament amb policies, tinc necessitats, tothom vol més seguretat, i tinc necessitats també d'oferir plans d'ocupació a la gent que està aturada. I no ens ho deixen fer. No ens ho deixen fer. Per tant, no sé si dir-te aquella frase, etxa la trampa, no ho sé, perquè no ho hauria de dir jo, no? Però, bé, de sota, imaginació en el poder. Si no vull fer-ho directament, pacto amb el sector industrial, faci-ho vostè, contracti-ho vostè, i, per tant, li dono aquests diners. Què ens interessa en el municipi? Que hi hagi menys aturats i més activitat. Per tant, bé, fet d'una manera, fet d'altra, ho aconseguirem. Doncs ho anirem seguint, també. I abans d'acabar, som a mes d'octubre, un mes intens al municipi, a nivell de festes, també. De fet, aquesta setmana estem enmig de la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura. Vostè mateix, de fet, va ser el pregoner d'aquesta festa, la setmana passada. Vaig passar molt bé. Un acte, a més a més, en què ens comentava Manuel Zapata que vam parlar dilluns, que hi havia força gent, vull dir que són aquestes festes que èxit en tenen. Sí, la Casa Regional té molts socis, és una entitat que espera i desitja i participa molt en les seves activitats al llarg de l'any, i va ser un plaer, doncs, quan hem van dir de fer el pregó, i va ser un pregó relacionat amb una cosa que moltes vegades pensem, tots plegats quan pensem en la Casa Regional d'Extremadura, que va ser un pregó pensant en la gastronomia d'Extremadura, no? No hi falta mai, a les seves festes. No hi falta mai, a part de... Podria haver fet un pregó moltes coses, de la identitat, de la seva terra, etcètera, no? o de les activitats d'aquí, però vaig pensar, escolta, amb això hi vaig ser un pregó pensat en la gastronomia i tots aquells elements relacionats a la taula extremenya i que tots tenim al cap. I això d'una banda, i d'altra banda, la setmana que ve comencen també les activitats on se celebra el correllengua, també per tant comencen totes les activitats vinculades amb les festes de tardor. Bé, tornem a estar de festes, sembla que acaba la festa major fa quatre dies. Exacte, aquí a Sant Just tot queda molt a prop. Sí, la veritat és que quan acabem la festa major, la majoria de gent descansem o descansen uns dies a l'agost, i tornes al setembre i estàs parlant pràcticament de les festes de tardor. Bé, jo crec que ha d'haver-hi, i més que mai en aquests moments de crisi i de dificultats, uns espais, per certs ho ve, uns espais de promocionar la convivència, de parlar amb els amics, amb la família... és exemplar el Sant Jus al carrer, perquè és l'exemple clar del que estic dient, que la gent surt al carrer i dius, home, i què és aquesta festa? Doncs surti al carrer, perquè hi està amb els nanos de les escoles amb les paradetes, i allà parles amb els pares, amb les mares, parles amb els veïns, parles amb la família que a vegades tardes dies en veure'ls, i és una festa de trobada de les més maques, diguem-ne, des d'aquest punt de vista de convivència que tenim al municipi, per tant, que la gent participi ja tindrem temps, suposo, de parlar... I per l'altra banda, ja en els darrers anys, les activitats del correllengua, que em sembla que són fantàstiques des del punt de vista de promocionar la identitat i la llengua del país. Doncs tot això en els propers dies. Dèiem que és un mes d'octubre intens i anirem parlant de tot plegat també. Anem repassant, com sempre, l'actualitat del municipi. Amb l'alcalde de Sant Jus, Júri Berpinya, ens tornem a trobar d'aquí 15 dies. Molt bé, quan vulgueu. Que vagi bé. Bon dia. The sun just lifted snow below my door I can't hide beneath my sheets I've read the words before so now I know The time has come again for me And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend Another day that I can't find my hand My feet don't look like they're my own I try and find the floor below to stand I hope I reach it once again And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over The same lines all over again No matter how much I pretend Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh Dos quarts i mig de dotze del matí, un moment per fer tertúlia, com cada dijous, amb la Joan Algarra, l'Alina Santa Barba i la Montse La Nea. Bon dia a totes tres, què tal? Molt bon dia, Carme. Avui no tenim el Pere. No, ha anat per assumptes de salut. Exacte. Avui ens falta el senyor. Sí, sí. El contrapunt, ja ho veurem. Però abans d'entrada dèieu que estàveu fartes de parlar de política, que és molt cansat i que posa de mal humor, però clar, suposo que sense boletimes que aparentment no haurien de ser de política, no? Vull dir, parlar d'educació estaria bé que quedés al marge d'etiquetes polítiques, però s'acaba confonent. No, és que tot es converteix en política. Quan la cultura, quan l'ensenyament, com tot, es fa servir com arma de política, doncs esclar, tot es converteix en política. Suposo que deu ser per barrejar-ho tot, per confondre la gent que ja estem prou confosos, no? Amb tot aquest enrenou que hi ha de tot. Però fa la sensació que a l'hora de parlar de... Potser m'equivoco, però per l'hora de parlar de llengua i educació, són només alguns partits concrets els que ho fan servir per aquí, perquè normalment quan sents campanya electoral a les eleccions de Catalunya, en general, excepte potser en algun cas crec que Ciutadans i el Partit Popular demanar que hagués classes en castellà, però... No s'acostuma a barrejar, no?, directament a l'hora de parlar de... Ara, últimament... Potser sí, es barregen coses més de programació, no?, escolar, de tipus de... Sí, sí. Últimament, si se'n parla, és perquè ens estan, com si diguéssim, acorralant, no? No, però és que ahir comentaven també que això que demanava Ciutadans, de desdoblar les classes... Hi ha només en tot Catalunya 20 famílies que demanen aquest desdoblement. Ja. O sigui que l'altre tipus d'ensenyament accepta la immersió i, a més a més, és que dona bons fruits. La prova, la prova final. No, no, però és que està demostrat que els nanos saben tant un idioma, una llengua com l'altre i, a més a més... Ahir ens van demostrar els dos llibres a secundària d'Història de Catalunya a Història d'Espanya, o sigui que els nanos saben una cosa i l'altra. Cosa que dubto que la resta d'Espanya sàpiga en Història de Catalunya. Ho coneguin, ho poso en dubte, també. Perquè, per exemple, jo tinc un exemple. Les meves netes, quan van entrar a l'escola, no parlàvem castellà, perquè no som de llengua castellana. Sempre s'ha parlat català a casa. I les dues han acabat parlant el castellà com si fos la seva llengua pròpia. No l'han de parlar. El meu net li va passar igual. Tothom li parlava català i quan va entrar a primària... De quins dies, eh? Però, Xavi, Miquel, què fas? Diu, oh, els nens parlen. Doncs m'enganxa de seguida. A part que hi ha altres llocs com la televisió o molt d'altres espais que, en principi, no crec que... També hi sigueix, si tens raó amb allò de la televisió, com que fan dibuixets, que diguem, no? Sí, sí que és veritat que segurament... La canalla es mida en tots, els catalans i els castellans. Sí, a l'hora d'expressar-te oralment potser tens més facilitats amb la llengua materna, però no té res a veure segurament amb el contingut De les classes, no? A mi el que em va sobtar és que aquelles expressions que són autènticament castellanes, perquè a casa meva són bilingües i sabem... Unes expressions i les altres. Com és possible que aquest nano hagi agafat de seguida aquesta soltura a parlar una cosa i l'altra? El Pati es parla bastant castellà. No, gairebé tot en castellà, allà a l'escola que anava ell. I aleshores ells ho capten amb facilitat i sense cap inconvenient, no? Al contrari, per exemple, que li va passar al meu marit quan va venir a aquest poble... que era un nano, quatre o cinc anyets, d'un aldeuela del quinto porro, i, escolta'm, a la volta darrere... com els seus amics, llavors socialment es feia servir més el pati que l'ensenyament, doncs ho va captar i els costums i tot. Jo crec que és que volen... Aviam, han de posar discòrdia i per posar discòrdia... Això no poden justificar. Lina, carinyo meu. No, no, jo ho s'escolto. No parlem de política, parlem d'ensenyament. Jo podria dir aquí també que els meus han vingut i han vingut parlant castellà... I no fa un any i parlen un català estupendo. I tu ho tens molt recent. Vaig estar parlant amb el teu net. I parla bé. I estudia molt bé. Per exemple, el net que va anar el primer any a l'institut, de la seva classe, va ser l'únic a treure un buit de català. I en canvi era el foraster. Vull dir que agafar això com a arma, la llengua com a arma és... una mica barbarie. Suposo que és el que té més força i el que em pots fer més mal. Perdona, Montse, la cosa ja no és tant aquí, que nosaltres aquí podem rebatir-ho perquè a més tenim les eines suficients per poder rebatir-ho i a més la vivència i l'experiència. Però això escampar per la resta d'Espanya doncs és una espècie de Crear rancors, crear malestar, crear... No sé, jo la gent que crea discòrdia, aquesta gent la trauria del món polític i del món del que sigui. O sigui, són creadores de discòrdia. En comptes de dir, creadors de pau, són de discòrdia. De manera, són incisius. Són punyents, són gent que sap on ha de picar. I no aconsegueix. I aleshores això té una repercussió molt gran. I diràs, perquè esclar, la gent és el que senten. Aquests, que se'n vagin. Aquests ja, uf, fora. Bueno, fora. Sí, molt bé, doncs vale, fora. Jo diria, a mi l'altre dia no sé qui em va preguntar, no sé si va ser un net o què. I tu què és? Jo sóc universal, afortunadament. O sigui, amb el món que estem... És prou petit, ja. És que la gent com és prou petit, doncs vinga, acceptem a tothom, respectem a tothom i tot el lío, no? Però aquí aquesta gent, jo crec, t'ho prometo. Aquest enfrontament. Sí, ja aquí ja no es parla de religió. Però les persones que creen discòrdia tindrien que estar condenades per la societat. Per què? Perquè són elements que són negatius. Oi que si veiem una mosca damunt d'una... I en canvi una mosca pot ser molt interessant per la biodiversitat. Doncs, noi, ho sento molt. Aquesta gent així hauria de tenir-la separada. Però algú ha sembrat la llavor de la discòrdia. I cada un que es doni cops al pit, el que vulguin, o cops al cap, perquè tots d'una manera, vull dir que la gent hauria de començar a conscienciar-se tota. I això trigaran anys. Aquest esperit ètic... No, no, no ha estat mai a la... Però ara menys que mai. Fa 20 o 30 anys que, escolta'm, això no era tan enfrontat. Jo no crec que la cosa fa 20 o 30 anys. El que passa és que ara els mitjans de comunicació i tota la d'allò en un moment determinat, que també és un avantatge, perquè contradiuen les barbàries que han dit uns altres. Vull dir que... Però aquesta escampamenta, per exemple, no sé si és veritat, perquè jo estava veient el partit i no em vaig entrar perquè en aquell moment tenia que estar a la cuina per donar la volta a la truita. Però bueno, allò que tothom, i pel mòbil, al minut 17-14, que és una data, que és 1714, tothom va començar a cridar independència en el Camp Nou, Això només que es pot fer a través de les reds, això podria ser positiu, però a més a més amb tanta ètica. O sigui, van dir independència, però ningú va insultar ningú, ni va dir res. Tot i que van treure bastant el volum del que es podia tirar l'estadi, eh? Perquè no se sentia, eh? La transmissió televisiva... No, jo no ho vaig veure, perquè em va posar molt nerviós. No ho vaig veure. No tenia volum, eh? Però, bueno, el camp havia entret al sol. No, i molta gent va escollir els fotogrames que interessaven i tal. Però això no treu que passi. Com sempre, una tendència. Va ser una mica tendenciós. Per cert, que aquest matí han sortit a un estudi, o no sé d'on surt, la patrona del CECOT, empresaris catalans. Empresaris, sí. que ha fet una de les primeres enquestes a l'empresariat català sobre com veu l'actual situació política a Catalunya, i un 53%, una mica més de la meitat, estan a favor de Catalunya, sigui nou estat d'Europa. És a dir, aquest sector que feia tanta por... Sí, sí, sí. És un que té força, no? És que s'han de mirar les lleis que manen a la Unió Europea. Tot i això, també diu que un 44% veuen amb incertesa aquest camí, un 30%, que Déu-n'hi-do, ho viu amb il·lusió, dels empresaris catalans, un 13%, que és poc, crec, ho rebutja, un 11% té por i un 3% no ho sap. És que és incert, però s'ha de mirar la llei i s'ha de procurar adaptar les lleis a les noves situacions, tenint en compte que no és culpa nostra que hem arribat a aquest extrem. Perquè si nosaltres en parlem de si entrem, sortim o no podem entrar, aviam, moltes coses... les desconeixem. Per tant, podem tenir una petita opinió, però les persones que en parlen sí que ho han de saber. Sí, és possible. està la comunitat sortint d'Espanya si és viable o no i si no hi ha una llei procurar fer-la perquè si no ho diu enlloc doncs llavors és una cosa que s'ha d'estudiar a diferència d'ara en molts altres anys és justament que no es veu com una idea esbojarrada sinó que té un sentit que podria ser factible que és bo per tots? no ho sé Mira el que es diu. Però el que tampoc no entenc és que està horrible que Espanya... Espanya, ja no dic Catalunya... Espanya, Espanya. A l'estat espanyol. A l'estat, el reino d'Espanya. El que hauria de protegir les seves... I tot això. Però vull dir que és tant el que es diu. I com ho diuen? I com ho canvien? És que volen capgirar tota l'opinió de la gent? És un nomer que dius, escolta, estem dintre d'una boira... Però una boira... Que no sabem com ens en podem sortir. No, no, l'esmoc dels inglesos, aquells que no es veien res. Fins que no es purifiqui tot, doncs resulta que no. I vas mirant què? El propi president de l'Estat, el que governa l'Estat actualment, hauria de tenir almenys una mica de sensibilitat. Perquè tots estem dintre d'Espanya. Ell ho diu. Però bé, jo em sembla que si us en recordeu, vaig comentar-ho jo. Només que quan es va reunir amb el Mas... hagués tingut una mica de sensibilitat. Una porta oberta. Havés deixat una escletxa, aquest follon no s'hagués produït. Estic seguríssima, perquè això de moment... Però ell va donar la porta de cop. No, no, li va donar amb la porta als nassos. Llavors això encara ha creat més malestar. Més, més. Més malestar. Perquè són comunitats dintre d'Espanya, és igual, la gallega, la catalana, la basca, l'Andalusia, és igual. No ens protegeix. Catalunya, diu Catalunya sense Espanya... Diu, Catalunya sense Espanya no podria subsistir. I diu, i Espanya sense Catalunya, que és el motor de la màquina? Sí. Aleshores, tot és... També vaig sentir comentar amb unes altres persones, o sigui, Itàlia, ja sabem també que és molt diferenciat, el nord del sud, però Itàlia, a Milà i tots els entorns, aquella gent la porten amb un respecte. I aquí, que realment està demostrat que sempre hem sigut que hem tirat del carro, Aquí no es donen més que bufetades. O sigui que exploteu, jo no ho entenc. Cada cop més fortes. Parlem d'ensenyament i parlem de totes les coses. Fixeu-vos fins a quin extrem arriba que la gent normal i corrent, la gent que som normal, jo diria que som normal, una mica bojos, però normals, ja te sents com ferit, com maltractat, te sents... Te sents... Sí, un descontentament general. Aquesta sensació de descensís, que és la paraula, de descensís, de d'allò, que dius, ah, no, tots a fer piles. I és que ja no t'escoltes a ningú. I encara que vulguis defensar, ho trobes que dius, quin líder. Sí, aquest dia és el que es deia, per exemple, el senyor Mas, doncs, va ser, quan va parlar, va ser estadista, 100%. Però, esclar, ja l'estan dient que moltes vegades... Vull dir... Ai, senyor... No, no, no, tot és confós. No, no, no, és confós. És una situació que vivim... I després, per una altra banda, ara vindrà un pont i les carreteres s'ompriran, no tant com una altra vegada, la gent anirà al restaurant... On són els diners? Sempre havíem dit allò. Físicament, on són els diners? Com ho són? Amb una nebulosa... Una pregunta que em feia la meva neta, que té 11 anys, diu... Ja ja diu, no poden anar amb una màquina a fabricar bitllets als Estats Units. Aquí ara actualment està prohibit això. Perquè no volen inflació. On estan els milions i milions que els han abadit d'Espanya i els tenen a l'isla? Què és que els tenen amb unes caixes? 300.000 milions, no són broma. 3.000 milions les tenen amb una capsa guardades a les sota, a les de les Caimanes o de donde sea. Ara Andorra ja no és paraíso fiscal. Ara Montecarlo ja no és paraíso fiscal. A Suïssa també els hi han tocat una mica. A Formentera? Una de la rajola de cada un dels... Però si tu parles amb algun suís, està molt... Conscienciat? Conscienciat, no conscienciat, està molt content de ser suís. Clar, clar. I mira que són quatre cantons absolutament diferents. I mira si són tots... Les respectes... Els polítics no poden... No poden manegar-ho com aquí, perquè no se'n sent parlar. Se'ls demana comptes de les seves promeses o de les seves coses. Sí, sí, sí. Que no, que no. I paguen impostos, eh? I paguen impostos, eh? I bastants. I a més estem contents. Sí, i a més estem contents. I cada l'any d'aquells, cada cantó, amb el seu tarannà, que són el dia i la nit, que no és la idea del federalisme. Si això hagués funcionat també tots hi estaríem d'acord. Però en canvi trobes, per l'altra banda, trobes Bèlgica, per exemple, que també té dues personalitats i que no s'entenen. A la part dels flamencs, No parlis francès. Mai? I te l'escoltaran. I si vols parla català? Sí, però francès no. És aquella espècie de... Jo crec que és... Que no, que possiblement els pobles se senten subllugats. Subllugats. Submesos. Per l'altra part que... Té per què ser, perquè cadascú té la seva manera de fer. Però comparant Bèlgica o comparant Suïssa, Allò és una bassa d'oli i allò altre és una petita guerra. De totes maneres, és un país que s'ha permès estar moltíssims mesos sense govern central. I ha funcionat. És com a Itàlia, que van fer vaga de metges i resulta que tothom va anar bé i les famasses també i no van anar bé ni tants. No, al contrari, la gent es va poder donar-li l'alta. perquè es va curar. I això que jo tinc parents metges i també formo part, no? I què li passarà als metges d'ara? Més hores i menys sou. Sí. Està almenys pel que a mi em toca. Més hores i menys sou. Igual que els mestres, exactament igual. Tenen més alumnes, menys sou... Més a la nostra classe. I menys respecte. Però bé, de totes maneres, tots tindríem que... Bueno, els alumnes sí. S'ha perdut una mica aquesta cosa de la presència de metge i d'allò. Oye, tio, mírame la raspa. Això ho he vist jo, eh? Que vol dir perquè li fes una radiografia... I això? De què creieu que és... culpa, aquest sentit de l'educació, perquè és de l'escola, és de la gent, és de... És tot un conjunt. Ha sigut una obertura molt bèstia de la societat. Jo no crec que sigui de l'escola, jo crec que és de la persona. És tot un conjunt. Ni els pares ens hem cuidat, bueno, no parlo per mi, ja és la segona generació. Aquella dedicació exclusiva que teníem amb els fills donant-li unes normes de respecte, ni la societat tampoc ho ha fet. I això que entri un nano... I potser ha deixat passar, no? Sí, sí. Perquè així contemporitzaves. No, libertat. Hem tingut una idea de la llibertat molt, molt, molt ampla. Perdona, deixa'm explicar això. Que entri un nano... a una escola per donar un recado al professor i li dic, oi, escolta, tio, Joan, ves que allà hi ha un tio que t'està esperant. Jo, quan estudiava, això era impensable. Bueno, jo et diré més. Jo havia fet classe a 40 alumnes i allò era una balsa d'oli. I vaig arribar a dir, senyors, ja que vinc aquí i vinc sense cobrar, me'n vaig, després de 7 o 8 anys, perquè els nanos ja no es podien. Ja no es podien lluminar. I eren 27. Imagina't. I un dels professors que va venir, que era jove, amb aquest pla d'obertura, doncs li deia, els nanos potser pujava damunt de la taula, i deia, escolta, això no li permetis. I deia, sí, home sí, perquè així s'expressa. S'expressa? Jo crec que no, eh? I amb la senyoreta Cinteta, que vosaltres sí que la coneixeu, doncs amb les festivitats del col·legi que feia el final de curs, que era una mica rotllo, però perquè, esclar, eren meus anons. Però era el costum. Però era el costum. Doncs tots respectaven quan sortia a la classe de primer. Després un dia vam sortir totes dues mig plorant, perquè vam dir, com pot ser? Sí. Quan sortien els nens de la seva classe... Els pares, ah, quan sortia l'altre vinc a xerrar i els altres pobres crios sense poder actuar. És a dir que ha anat degenerant una mica i ha de posar una certa autoritat, que no és autoritarisme. No, no, no. Abans de l'escola o amb l'escola hi ha els pares. Jo crec que a casa s'ha afluixat. Ho han deixat tot en mans de l'escola. Aleshores, com que ja no hi ha aquesta rectitud o aquest exemple, digue-li la paraula que sigui adequada, quan van a l'escola ja no tenen aquesta matriz. No tenen el respecte. A casa també va passar, amb els meus fills va ser, precisament, el mestre que havien tingut de sempre, que era pràcticament la figura del director, era un senyor antic, jo ho comprenc, molt de normes antigues, però hi havia un respecte. Entra el nou director, un noi jove, com tu dius, 33 anys, aquí déjate de hacer el mono, déjate de hacer el mono, porque no hay que saludar tanto ni nada. Cada uno a su mesa, clar, solució. Al cap de 3 anys, un dia es feia una festa a tota l'escola de final de curs... I diu, els nens de baix que pugin les taules o les baixin, dice, anda, tio, hazlo tu con puntos suspensivos, bájate'les tu. Aquí està el resultat d'aquesta. Ni tanto, ni tan calvo. Aquí no s'ha d'arribar, però molta... Crec... Aquest aperturisme, les criatures no ho entenen. Vé de la família, eh? Però per recuperar aquest punt mig, suposo que caldrà... Serà molt difícil. Això són les formes aquestes que de vegades... És el que passa quan vas a França, que el llenguatge per si sol ja té aquest... incorporar aquesta manera de fer diferent i de saludar sempre que entres a un lloc i aquí sembla que això se'ns ha perdut una mica. Aquella cosa de respecte, cedir el seient a una persona gran... Això es deia urbanitat. I vi un llibre d'urbanitat. I us dic una cosa, no solament no és que l'urbanitat sigui cosa dels joves, sinó que els vells, els de la nostra edat, a vegades et quedes assombrada de lo poc urbans... No és només la nova generació, sinó mentalitat general. Ara volen recollir el respecte i ara se'ls ha escapat de les mans. És com un contagi. Quan veus el Congrés, segons com, per això quan algun polític parla bé... I no perd els nervis, no? Va, sembla impossible. El que dèiem d'artormar es fa poc, eh? És la ponderació. Seranó. No s'exaspera. Ell va parlant, va parlant, va parlant, va explicant-se, va parlant. No puja de to. Ell és didàctic, explica, i el que vulgui entendre... Contrasten amb les declaracions incendiàries. Exacte. Aquí tens la cosa, has dit una paraula perfecta, incendiària. I ara vol apagar-ho en quatre paraules quan l'enfoc i es encés. Perquè clar, és un personatge, aviam, és un ministre de Cultura. D'ensenyament i cultura. Doncs llavors què ha après ella a l'escola? Que li han ensenyat l'escola espanyola? No, però ara resol que s'ha d'aplicar amb un altre. Ell sap escriure i llegir català i parlar-lo. En la intimitat. Doncs això no va a favor d'ell, eh? Això encara va en contra. Això encara va en contra, perquè si ho coneix... Penseu que la tertulia d'Intereconomia, eh? El ministre Bert, vull dir que... Suposo que està situat d'alguna manera estratègica. Jo crec que Intereconomia no és el meu programa preferit. No, jo no. La veritat és que no me'l miro perquè m'aques espera. No, em posa els nervis de punta i no. Perquè els hi contestaré i no puc. I llavors, com que no puc, doncs... Exacte. Fem tertúlia tranquil·lament des d'aquí. Exacte. Mira, escolto altres tertúlies. Podríem aquí i ja està bé. Aquesta no... No, no, jo no entro. No, no. Ja l'hi vaig dir un dia a la meva neboda que el mire. Dic, jo no ho sé dir perquè és que... A mi em crispa? Dic, no, no vull mirar-lo. Doncs d'aquesta manera acabem aquesta tertúlia d'avui dijous. El cel s'ha tapat, eh? De cop i volta. Sí, sí. A les 4, aquelles coses que anuncien no s'anuncien. Aquesta m'acanada ha plogut, no? Doncs gràcies molt. A tots els tres i bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El ministre d'Aferes Exteriors d'Espanyol, José Manuel García Margallo, assegura que les aspiracions sobiranistes de Catalunya estan debilitant l'economia espanyola. Margallo ha posat com a exemple aquest matí, des del Congrés, la rebaixa de la qualificació del deute que aquesta matinada ha fet l'agència Standard & Poor's, que ha situat el bo espanyol a un graó del bosc compraria. Lo que nos preocupa es que estos movimientos, como ha dicho Standard & Poor's, están debilitando la posición de España en los mercados internacionales. En un momento en que España necesita financiación para abrir la persiana. Y necesita financiación, entre otras cosas, para suplir las deficiencias y la falta de acceso a los mercados de las comunidades autónomas, entre ellas Cataluña. Per cert, que el mateix ministre Margallo també ha assegurat que la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vivian Reding, s'ha disculpat davant del govern central per les seves declaracions en què assegurava que Catalunya, si fos independent, no hauria de sortir de la Unió Europea. Segons Margallo, la vicepresidenta europea ha reconegut que aquelles declaracions van ser desafortunades. Un cotxe amb quatre ocupants ha caigut per un desnivell d'entre 8 i 10 metres al pas de la carretera G550 per Arbúcies, a la comarca de la Selva. Segons el Servei Català de Trànsit, el sinistre, que ha passat poc abans de 3 quarts 11 del matí, obliga a tallar la carretera en aquests moments en els dos sentits de la marxa. El Servei Català de Trànsit qualifica de greu l'accident, tot i que no hi ha comunicació oficial sobre l'estat de les persones que anaven a l'interior del vehicle. S'han desplaçat fins a la zona dues ambulàncies i un helicòpter medicalitzat. I també hi ha sis dotacions dels bombers. Aquesta hora comencen accions de protesta dels estudiants universitaris a les quatre capitals catalanes en contra de les retallades que pateix el sector. S'emmarquen en una jornada de vaga convocada per la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública. A Barcelona hi ha prop de 200 estudiants que ja es concentren a la plaça Universitat. Sandra Valent, bon dia. i, com deies, uns 200 universitaris es concentren a aquesta hora de plaça universitat. Es tracta de la primera vegada contra l'augment de les taxes universitàries i contra l'ofensiva neoliberal, diuen dels governs català i espanyols. De moment, encara no es pot veure cap pancarta unitària amb el lema d'aquesta protesta convocada per la plataforma unitària en defensa de la universitat pública. Els manifestants es preparen, doncs, per aquesta protesta en breus moments. S'espera que arribin I a la Universitat de Girona, en paral·lel, també ha començat ja una acció de protesta d'un grup d'estudiants. Girona, senyat obert, bon dia. Bon dia. Desenes d'estudiants estan a aquesta hora asseguts davant el rectorat de la Universitat de Girona a la plaça Sant Domènec, celebrant una assemblea en la que discuteixen sobre el dret de vaga. La porta del rectorat està tancada i davant hi ha una pancarta que diu... per una educació dels pobles i pels pobles. De fet, avui els treballadors d'aquest rectorat no han acudit al seu lloc de feina, sinó que han anat a treballar a altres centres de la Universitat de Girona precisament per evitar incidents amb els veguistes. Està previst que d'aquí a poca estona, si no canvien els plans, comenci una manifestació pels carrers de la ciutat. De fet, arriben estudiants des de diferents punts, des de diferents facultats, per sumar-se a aquesta manifestació. L'augment de l'IVA ha disparat els preus al mes de setembre un 1%, segons la dada de la inflació que l'Institut Nacional d'Estadística ha confirmat aquest matí. Els preus van pujar tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya, un 1%, i en relació amb el mes anterior, el mes d'agost. Els productes que més han pujat han estat els carburants i també el preu dels vehicles. Amb aquest nou augment de preus, al setembre, la inflació situa Catalunya al 3,9%, el nivell més alt dels últims 4 anys. La taxa d'inflació al conjunt d'Espanya és 5 dècimes inferior a la catenada. La catalana, del 3,4%. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. En futbol, Salah el Barça juga avui el segon partit de la Ronda Elite. De la UEFA futsal cap. Els de Marc Carmona s'enfrontaran a les 6 de la tarda a l'Eras de l'Azerbatjan, després de derrotar ahir per 18 a 0 a l'Esplit de Croàcia. En l'altre partit del grup, el litige eslové va guanyar per 5 a 3 a l'Eras. Només el primer de grup es classificarà per la final a 4. A les dues de la tarda, la selecció catalana amateur de futbol jugarà el segon partit de la fase intermèdia de la Copa de les Regions UEFA. El rival serà el combinat eslové de Ljubljana. En el primer partit del campionat, que es va disputar a Ucraïna, Catalunya va guanyar per 2 a 1 a la selecció belga de les Ardenes. En Hockey Patins avui es disputen dos partits avançats de la segona jornada de l'Hockey Lliga. El Reus Deportiu rebrà el Xum Grupo Maestre i el Muralla Òptica Blanes al Calafell tot l'any. I també avui s'inauguraran els Special Olímpics, serà monacte a la Marbella de Barcelona i es commemoraran els primers jocs per esportistes amb discapacitat intel·lectual disputats ara fa 20 anys. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'alcalde de Sant Just no es creu que les constructores privades que han d'urbanitzar el barri de Maslluí comencin les obres abans de 3 setmanes. Fa més d'una setmana una sentència judicial... Els va trobar la iniciativa en l'urbanització en detriment de l'Ajuntament. L'alcalde va fer un decret donant-los un marge d'un mes per començar els treballs, però, tot i això, Josep Perpinyà no hi confia. No crec que els propietaris privats dels solars, els encarregats d'urbanitzar, comencin els treballs abans d'un mes. El motiu principal és que han tingut quatre anys per fer-ho i no ho han fet. Ara, per ara, els promotors privats no s'han reunit amb els veïns de Mas Lluí per explicar-los les seves intencions, la qual cosa encara crea més incertesa al veïnat. A més, són ells els que han de construir el vial que ha de facilitar la connexió entre el barri i el centre de Sant Just. Precisament per parlar d'aquest vial i de la situació en què es troba el procés, el proper dimarts l'Ajuntament convoca els veïns al seu local a les 8 del vespre al carrer Rosa de Luxemburg, número 14. L'Ajuntament de Sant Just proposarà als alumnes dels cursos municipals d'arts plàstiques començar les classes el 5 de novembre, en lloc del proper dilluns 15 d'octubre. Segons ha fet públic el Consistòria en una nota de premsa, el professorat actual i l'empresa que ha guanyat el concurs públic per gestionar els cursos estan en negociacions per treballar conjuntament en el mateix projecte. Per tant, aquesta proposta d'endarreriment en la data d'inici és facilitar les converses entre el professorat actual i l'empresa que ha guanyat el concurs públic per tal de fer, com dèiem, aquest projecte comú. Abans de l'inici de curs informarà l'alumnat del professorat que impartirà els cursos i a partir d'aquí els alumnes podran decidir si segueixen amb les classes o no. No girarà cap rebut a les persones inscrites fins a final del mes de novembre. I acabem recordant que fins al dia 17 d'octubre es poden fer les inscripcions per instal·lar una paradeta al Sant Just al carrer. El tradicional mercat de parades i entitats es farà el diumenge 28 d'octubre en el marc de les festes de tardor. Tothom qui vulgui participar-hi ha d'omplir una sol·licitud i lliurar-la a l'Ajuntament abans del dia 17 d'octubre. El dia 24 es farà públic el llistat definitiu de les parades amneses. Les condicions per participar al Sant Just al carrer les trobareu al web municipal www.santjust.cat on també hi ha els fulls d'inscripció. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sánchez Notícies edició migdia a la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, 3W, radiodesvern.com. Que vagi bé. Molt bon dia. Fins demà! Entonces, ven, dame un pedazo, no te conozco. Cuando dices que felices, que caras más tristes, que caras más tristes. Ella sabe y presiento que algo ha cambiado. ¿Dónde estás? No te ve. ¿Para qué? Si cada vez que vienes me convences y abrazas Bona nit. Fins demà! Confía en mí. Nunca has soñado poder gritar y te enfureces. Es horrible el miedo incontenible. Entonces me... Dame un abrazo, no te conozco cuando dices que felices, que caras más tristes, que caras más tristes, que caras más tristes, que caras... Estem escoltant just a la fusta. Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Això és espectacle. Doncs passant 12 minuts de les 12, un moment com sentim amb aquesta introducció per parlar de teatre. Molt bon dia, Maica. Bon dia, bon dia, bona hora. Cada dijous anem repassant les novetats del món del teatre, amb la Maica Dueñas. I avui, per on vols començar, Michael? Doncs podríem començar recordant a tots els nostres oients que la propera setmana, dins de les festes de tardor, es podrà veure un marit ideal de l'Òscar Wilde. És una producció de just teatre. L'Òscar Wilde suposo que tothom coneix que va ser paladí de l'elegància en la seva època. Va néixer el 1854 a Dublín. I va morir el pobre molt malament, molt pobre i molt deixat de la mà de Déu el 1900 a París. Era el dandi per excel·lència. A part que era un gran escriptor, doncs el Londres victorià era tot un personatge, no? I va tenir molt d'èxit, totes les seves obres, entre altres... Hi ha una novel·la que tothom també suposo que la coneix, que és el retrat de Dorian Gray. I entre les obres de teatre més populars o que més hem pogut veure aquí a casa nostra, podríem dir que és la importància de ser franc, la importància de llamar-se Ernesto en castellà, i la d'un marit ideal, que és la que presentarà just teatre el proper dissabte dia 20. Sí, aquest dissabte no l'altre, no? Sí, sí. L'Oscar Wilde, el que estàvem dient, tenia molt d'èxit, estava molt acceptat per la societat, era com un fart dins de la societat victoriana, per la seva elegància i per les seves maneres, fins que es va descobrir que era homosexual. Estem parlant de... Encara que estava casat, evidentment, estava casat, però van descobrir que li agradaven més els nois que les noies... I des d'aquell moment, doncs, li van fer un judici. En aquella societat no s'admitien aquestes coses. Fa molts anys, sí, sí. Sí, van a la presó. A la presó, evidentment, un home que era tan, tan, tan... No frágil, tan elegant, que vivia tan bé que tal, a la presó el van destrossar. Mhm. i quan va sortir de la presó va marxar a París gairebé per morir-se. Ens han deixat molt bones obres de teatre, i Just Teatre, dins de les festes de tardor, farà el marit ideal, que és una de les millors. I, a més a més, hem escollit aquesta obra, Carme, perquè resulta que parla d'un problema, que sembla que sigui d'ara, però és molt antic. perquè parla de la corrupció política. Hi ha coses que no canvien, eh? Sí, no? És que sí? Perquè la història va d'un Lord, del Robert Charlton, que és secretari d'Estat d'Afers Extrangers, i que tothom, diguem-ne, el reconeix com un home honest, un home, bé, honradíssim, no? I íntegra, és un símbol de l'honestedat, I resulta que quan va començar la seva carrera política va fer una cosa mal feta. Va vendre una informació d'estat a una persona que no havia de fer-ho. I a partir d'aquí comença una mica la història d'un marit ideal. Perquè, clar, la por que això se sàpiga és el que crea l'obra. Això serà ja en parlarem la setmana que ve o si poden venir algun dels actors també vindran i ara doncs mira hem parlat moltes vegades de crisi i si veus la cartellera doncs veus la crisi han tornat a posar en escena obres vigileu perquè totes les que diré és que han tingut èxit evidentment perquè si no n'hi tornen a posar però que valen la pena d'anar a veure-la a la biblioteca A la Biblioteca de Catalunya, aquest espai tan màgic que l'Oriol Broxi ho fa servir de totes totes i queda sempre magnífic, tornen a fer luces de bohèmia, de Vallinclan. Pràcticament és el mateix repartiment, em va comentar l'Oriol, que han canviat dos actors només. O sigui, que és pràcticament el mateix repartiment de les luces de bohèmia que es va veure la passada temporada. Després, també, el Club Capitol... a la sala Pepe Rubianes tornen a fer coc. Jo no sé si te'n recordarà. Sí, sí, em vas parlar. Sí, la temporada passada. És un triangle una mica raro, un triangle també amorós, que és entre dos nois que són amants i que de cop i volta es barallen, es separen i entra en discòrdia una noia, que està molt bé també. Això al capitol a la sala Pepe Rubianes. I a la sala 2 del capitol fan una altra que també és molt recomanable per la gent que li agradin els musicals. És un musical petit, de poca gent, molt ben fet, que en el seu dia es va veure el Versus Teatre i que es diu Rodrigord, la nissaga dels maleïts. I la veritat és que si us agrada, canten molt bé, interpreten molt bé i t'ho passaràs pipa si t'agraden els musicals que no a tothom li agraden, perquè jo parlo amb molta gent I molta gent em diu que no els agrada el musical, tot i que, quan fan un musical, són els que tenen més públic. És una cosa que no... Sí que és veritat, eh? A més, és més car, però... És molt més car, molt més car. Potser té un públic més fidel, també. No sé, la qüestió... Però, eh que sí, que és això? O sigui, jo parlo amb molta gent que no li agrada el musical, però després, a les xifres que donen, els musicals són els que omplen gairebé cada dia. Menys que no sigui molt dolent, clar. Si no... Bé, una altra reposició, que això es va veure a la seca Espai Brossa, és Cedi un lugar, que també és una obra de dos personatges, molt maca, de l'Ivan Morales. I després anem a veure les coses que són relativament noves. A part del Club Capitol, fan una obra que és molt, molt, molt divertida, que són Confessions de Dones de Trenta. També és una reposició, perquè la van fer a final de temporada, però va estar molt pocs dies. O sigui que no sé si es pot realment dir que és una reposició. Clar. Perquè va estar molt pocs dies i llavors ara l'han posat en temporada. Confessions de Dones de Trenta. Molt divertida. I... I de coses noues tenim No et pesteixis per sopar, del Marc Amoletti, una obra... Que s'ha fet altres vegades, no? Es va fer però fa 15 o 20 anys. Aquesta ja no és reposició, diguem-ne. Primer perquè fa molts anys que es va fer i després perquè el repartiment és absolutament diferent. No et pesteixis per sopar al condal. Si voleu riure una estona... Aneu perquè riureu. Després també una altra novetat és Oriana. Oriana és una obra que també es va veure fa uns quants anys aquí a Barcelona i que parla d'un tema també, diguem-ne, d'orillo. Són dos actors, són dos personatges, un professor universitari I una alumna. És de David Mamet. I la qüestió és que l'alumna vol que l'aprovin. Ell diu que no la pot aprovar. I llavors ella comença a dir que ha volgut propassar-se amb ella. I a partir d'aquí es crea tota... tot el problema, la problemàtica d'aquesta obra diuliana de David Mamet, que és allò de critica que alguna cosa queda, no? Doncs una cosa així. L'autor és del David Mamet, la traducció és de la Cristina Genevat, la direcció és de David Selves, estàvem parlant abans que el David Selves sempre fa coses que queden com molt... no aprofundeix mai... Passa massa per sobre, no? Comentaves... I la interpretació està càrrec de Ramon Madaula, que és magnífic, i de la Carlota Olcina. No l'he vist, per tant, no puc dir si m'agradarà o no. De fet, l'altra vegada que la vaig veure em va agradar molt, perquè és dura i és forta, i la relació entre el professor i l'alumne és molt... un punyent, no?, però ja quan vagi a veure'l al Romea, doncs ja en parlarem. Ja en diràs què et sembla. Després, també, hem parlat d'un lugar, que és una preposició, es va veure a la seca Espai Brossa, i és de l'Ivan Morales. I llavors és una història maca, o sigui... És una història entre dos personatges, de fet ho fa l'Anna Larcón i el Xavier Saez. Està dirigida justament pel mateix autor, per l'Ivan Morales, i us agradarà moltíssim. El que passa és que això es fa al Romea, i quan el van fer a l'Espai Brossa... Clar, l'espai Brossa és molt petit i molt proper. Estaven entre el mig del públic. Entre el públic, no? Fins i tot això havíem comentat que l'havia dit algun cop, que era com un punt a favor, no? Sí, estaven entre el públic, com si estiguessin a la saleta de casa seva i el públic estava al costat, al costat. Clar, aquí el Romea suposo que l'haurem de muntar d'una altra manera, m'ho imagino. Per tant, doncs, ja veurem com queda. Tinc ganes de veure l'aquesta, eh? Però, de fet, és molt bona, eh? A mi em va agradar molt. Una altra novetat és dies de vi i de roses. És novetat aquí a Barcelona, perquè es va estrenar l'any passat a temporada alta de Girona. De fet, és una producció dels centres del Girona. Jo tenia moltes ganes de veure-la perquè la pel·lícula, dies de vino i roses, que és dels anys ben bé 50, que estava interpretada per el Jack Lemmon... explica la història d'una parella que ell veu molt, ella s'enganxa a la beguda per ell, diguem-ne, després ell surt d'aquest món absolutament horrorós de la beguda i ella no pot sortir. No, no hi ha manera. Aquesta és la història de Dies de Vina i Roses. Aquí, a dies de vi de roses que podrem veure al Teatre del Raval, hi ha una interpretació magnífica. Magnífica, de veritat. Sobretot ell, el Xavi Ripoll, està fantàstic. A mi el que no em va agradar, i ho he de dir perquè em sembla que el director es va equivocar terriblement, és la escenografia. La escenografia està... O sigui, l'alegoria, diguem-ne, és que tothom està dins Totes les persones estem dins d'una presó, la nostra presó. Les nostres... Fins on podem arribar... Els nostres propis límits, segurament. Exacte, fins on podem arribar, fins on podem... I ha fet com una mena de presó, tot de reixa. I llavors això trenca moltíssim, moltíssim, moltíssim. Ja dic, la interpretació fantàstica. És molt difícil fer de borratxo a l'escenari, molt difícil, perquè... O et passes o no arribes. Pots caure en el ridícul, segons com. No, et passes o no arribes. Aquí és tan fantàstic, de veritat. Si us agrada el tema, no dubteu anar al Teatre del Raval a veure dies de vi i de roses, perquè és una interpretació fantàstica i una història que, evidentment, et quedes molt tocada, però que és real com a la vida misma. Vull dir que tampoc, eh? Bé, passem d'un drama, perquè és un drama... Encara que comença molt bé, comença que s'estimen molt, que es coneixen, i molt maco, molt maco, molt maco, fins que arriba el moment. Passem d'un drama a una comèdia. Una comèdia que ja vam comentar l'altre dia, que fan al Teatre Poliorama, que és Noies del calendari. Sí, és veritat. Noies del calendari és una comedieta, és divertida, no va... No pretén ser més que això, no? Exacte, no és pretensiosa, per tant, s'ha de veure... Un divertiment. Una bona interpretació de totes les noies que surten. I la història és d'un grup de dones, no de noies, de dones grans, dones grans, bueno, n'hi ha de totes les edats, que volen recaptar fons per una bona obra i decideixen fer un calendari. Cada any fan un calendari i el venen per recaptar fons, però aquest any, com que volen recaptar més, fan un calendari... Aposten fort, no? Sí, perquè elles surten a totes les fotografies nues. I a partir d'aquí es veu la reacció del poble, es veu la reacció d'algunes d'elles que no ho volen fer, però tot és en to de comèdia i realment us ho passareu molt bé. I la interpretació en general està superbé. Això seria el teatre poliorama. I una cosa que m'havia oblidat que també és una reposició, no sé si la vas veure en el seu dia, és que al Teatre Victòria podrem tornar a veure Opereta. Ah, no, no vaig arribar a veure. Del cor de teatre. Doncs és una... Bueno, Opereta, ja ho diu el nom. N'hi ha quantitat de cantants, nois i noies, no sé si són 40 o si són molts, eh? I... A part de cantar àrees d'òpera, de zarzuela, de tal, de qual, de... A part d'això, també hi ha com una trama humorística entre ells que t'ho passes superbé. O sigui que Opereta, si no l'heu vist, al Teatre Victòria n'heu de cap. I la veritat és que els teatres estan fent el que poden amb el 18% de... Mira, l'altre dia... Sí, quan vaig anar a veure Dies de Vi i de Roses, Em vaig sorprendre perquè el preu era el mateix. Llavors ho vaig preguntar. Ho han assumit, no? Llavors, la companyia va comentar que la companyia, o sigui, la companyia que produeix dies de vi i de roses, assumeix aquest 18% de pujada perquè la gent pugui anar al teatre. I altres ho assumeix el mateix teatre, en fi, que s'està fent l'impossible perquè la gent pugui continuar anant al teatre i per acabar doncs podem parlar d'una cosa que es va estrenar ahir i que avui s'acaba per tant algú hauria d'espavilar-se si voleu anar aquest dijous jo ahir no vaig poder anar intentaré anar aquesta nit és una cosa que fan al teatre lliure de Montjuïc que té molt bona pinta que es diu Son of Words I Have Seen. I ara em diràs... A veure... Ho he dit bé o què? Canciones de guerra, no? Sí. Bé, això és una obra, el text és de la Gertrude Stein, la música és de Heinrich Goebbels i la direcció escènica és del Jordi Prat i la direcció musical és de l'Ernest Martínez. Simplement és... un espectacle musical. I podrem sentir estar ambientat, diguem-ne, justament a la Segona Guerra Mundial, quan els homes estaven al front i les dones es quedaven a les ciutats. La ràdio té una part important perquè a través de la ràdio se sentien les notícies que passaven al front, però també la música, que en aquella època era molt important per tothom que estava escoltant la ràdio, i podrem sentir quantitat de cançons d'aquella època. Mira, doncs també és una bona manida de tornar-hi. Jo penso que és una... És un espectacle... A mi, la veritat és que m'atrau molt. M'atrau molt. És avui, per això, no? És això que hem dit, que és una mica complicat de compaginar-ho, però si algú pot fer-ho... O sigui, ho vam fer ahir i avui. Jo intentaré anar avui. El lliure, per cert, fa molts abonaments. I els abonaments... doncs també li treuen el 18% de l'IVA. És la manera que han fet, no? Les entrades normals no, però el públic fidel sí que pot treure una mica de... Clar, perquè pots fer abonaments de dos espectacles o també per entrades, també. O sigui, es poden fer abonament per 10 entrades, llavors dos per espectacle, diguem-ne. I si tu compres 10 entrades i tens 2 per espectacle, doncs pots veure 4 espectacles. No està malament. I costa 165 euros. Per tant, et surt l'entrada a 16,50. Vull dir que n'hi ha uns quants abonaments al lliure... i realment si sou teatreros doncs resultarà una mica més més barat cada cop costa una mica per això perquè 165 euros de cop la veritat és que costa perquè a més a més tu saps que avui pots anar però potser d'aquí dos o tres mesos doncs no va bé però bueno Que la gent ho sàpiga, que el lliure ha fet uns abonaments aquest any super, super bons. Molt bé, Maica. Doncs tenim algun apunt més o ja tanquem la cartellera per aquesta setmana? Tanquem, perquè hem dit moltes coses. Jo, de tot el que he dit... En què et quedes? A veure, aniré a veure això del lliure, evidentment. De les reposicions, diguem-ne. Luces de Bohemia de Vall d'Inclan, de l'Oriol Brogi, és magnífica. El Rodricori en musical també és fantàstica. Sí. I després de les novetats, doncs el No et ves feixis per sopar t'ho passes bé, a les noies del calendari t'ho passes bé i Opereta és un altre musical també fantàstic. Hem dit tres musicals, eh? Has vist? Sí. O sigui, el del lliure és musical, Opereta és musical, eh? I el Rodrigore també és musical. I per acabar, jo el que m'agradaria és parlar una mica dels nens petits. Jo no sé si els papes estan per sortir amb els nens, però al SAT, al Teatre de Sant Andreu, està una mica lluny, però fan un musical molt, molt, molt maco. Si no heu anat a veure-ho, ho podeu anar a veure, perquè és Hansel i Gretel, el musical. I la companyia que ho fa és la Roda, la Roda Produccions, que és una companyia que ho fa tot molt acurat i molt... Cuidant el detall, no? Sí, cuidant el detall, sí. Però està al Sant Andreu Teatre, que està a l'altra punta de Barcelona. Encara que si vas en cotxe tampoc passa res, no? Exacte. O amb tren, fins i tot, tens la que parar amb el tren directe des d'aquí, el que s'agafa a Sant Fàlil. Hansel i Gretel de la Roda Produccions. Un magnífic compte que ho estan fent i ho fan molt bé. Molt bé, Maica. Doncs moltes gràcies i tornem la setmana que ve amb més coses. Adéu-siau. Que vagi bé d'un cap de setmana. Igualment. Passant quatre minuts de dos quarts d'una del migdia, de seguida arribar a l'alert de noi amb un invent més de la història dels invents. Ho fem després d'escoltar els de l'en Sebastián i aquest Dress Up in You. I'm the singer Fins demà! Fins demà! Fins demà! I might pervade, it's a fault I have, I know. When things don't go my way, I have to. Go up in the face of my rival. I scream and run, I make quiet in the rival. The men are surprised by the language. They act so discreet, they are hypocrites so far down too. I'm fixing people's nails. I'm knitting jumpers. I'm working after hours. I've got a boyfriend. I've got a feeling that he's seeing someone else, he always had a thing for you as well. Oh, in the face of my rivals, I swear and run, I make quite an arrival. The men are surprised by the language, they act so discreet, they are hypocrites, forget them. Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com La màquina del temps 5 minuts i 3 corts donant el migdia, saludem aquesta hora a l'Alea de Nui. Bon dia, Alea, què tal? Bon dia, Carme. Per continuar amb aquests capítols per la història del món a través dels invents. Sí. Avui què fem? Cap on anem? Doncs avui anem lluny I anem amb una escriptura interessant i universal. Però primer, diguem a quin any anem. Avui anirem a l'any. 1825. Anem lluny, últimament. Per parlar del sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. Avui parlem del braile. Doncs aquest sistema que dèiem, abans deies que era universal, interessant i sobretot necessari, no? Segurament. Sí, molt. Perquè si algú no sap què és així de primera, situem-lo, però bé, en tot cas... Jo crec que tothom ho coneix. Però bé, és un sistema de lectura i escriptura tàctil, com hem dit, pensat per a persones cegues, que va ser inventat pel francès, això sí que potser la gent no ho sap, Luis Braile. D'aquí el nom. Això no ho sabia, veus? No, jo tampoc, eh? Fins ara. Sempre regalem coses. I tant. I tant. Com ja hem dit, les persones cegues llegeixen, o amb problemes que potser no són 100% cegues, només tenen problemes de la vista, llegeixen gràcies al tacte... Com en algun ull, no? Sí, que no tenen el 100% de la visió. Doncs com ja he dit, llegeixen gràcies al tacte el fer lliscar els dits per damunt d'una superfície amb relleu. El primer registre conegut que tenim d'aquest sistema d'escriptura en relleu per assecs data del 1793. Anem lluny, o sigui, és una cosa que sempre s'ha volgut com intentar posar-hi remei. Un calígraf de París, Valentí Aull, va realitzar una caixa de caràcters itàlics simplificats impresa en relleu pel sexe d'una institució que justament també havia fundat ell el 1785, el Valentí Aull. El seu èxit va ser breu i continuem amb altres persones que van agafar aquest invent i el van reestructurar, o reorganitzar, o intentar, a partir d'aquella idea, fer alguna cosa millor. En aquest cas, un anglès, en T.M. Lucas, que va reemprendre aquesta idea inspirant-se en l'estenografia. Saps què és l'estenografia? L'estenografia és la tequigrafia, l'escriptura abreviada. Ara sí que potser ja saps, les secretàries que escriuen amb aquella mena com de gargots, això és estenografia. Doncs a partir d'aquesta idea va crear un alfabet de símbols fonètics en relleu. O sigui, simplement era... Tu podies escriure-ho normal i l'únic que feies és que ho posàvem relleu. Era com més fàcil de llegir. Ahir va publicar el 1837 una transcripció del Nou Testament. Sempre tenim la Bíblia, el Testament. Són els llibres primers, els principals. Exacte. Va haver-hi també un altre anglès que va millorar aquest procediment inventant el sistema de línia de retorn. Què és la línia de retorn? És fer que les línies d'un text vagin de... Esquerra a dreta i de dreta a esquerra, amb l'objectiu que el dit no perdi la referència. Si sempre anem cap a la mateixa direcció, el dit al final es perd. En canvi, si tu vas fent com un zigzag, vas podent seguir de dalt a baix un text. Però no va ser fins un jove francès, en Louis Braille, que es va arribar una mica al que coneixem ara, al sistema que coneixem ara. En Louis Braille va imaginar un sistema totalment nou que permetia a les persones cegues no només llegir sinó també escriure. I aquí està la gran innovació. Però bé, parlem una miqueta més d'en Luis Braille. Qui era aquest tal Luis Braille, doncs? Doncs en Luis Braille era un francès que va quedar sec a causa d'un accident durant la seva infantesa, mentre jugava al taller del seu pare. Primer se li va infectar un ull i va saltar com una viruta. Se li va infectar amb tan mala sort que li va passar a l'altre ull la infecció i va acabar perdent la visió totalment. Però ell va néixer veient-hi. Doncs aquest jove, Luis Braile, va obtenir una beca d'estudis i el 1819 es va traslladar a París i va ingressar a l'Institut Nacional per a Joves Secs, institució en la que posteriorment hi exerciria com a professor. Va ser docent i molt bo, per cert. Quan tenia 13 anys, el director de l'escola, en Charles Barbier, li va demanar que provés un sistema de lectoescriptura, o sigui, per llegir i escriure, tàctil, que s'havia inventat ell, no?, en Charles Barbier. Es tractava d'un sistema militar que s'utilitzava per transmetre ordres a llocs d'avançada sense tenir necessitat de delatar la posició durant les nits. És a dir, clar, com que no necessitaves cap mena de llum per escriure ni per llegir, ho feies tot tàcticament, amb el tema d'una batalla, l'exèrcit, i aleshores li va dir prova aquest sistema, a veure què et sembla... I en Braille va... reformar aquest sistema. Li va agradar i va dir és positiu, té moltes coses bones, però encara es pot arribar a reforçar, a millorar. I va descobrir al cap d'un temps que aquest sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema de 8 punts. Ara ho explicaré exactament com va. Al cap d'uns anys, però, va simplificar aquests 8 punts i ho va deixar finalment amb l'universalment conegut i adoptat de 6 punts. En Braille, com ja hem dit, va ser educador d'una tota la seva vida i va morir de tuberculosi... sent enterrat a la seva localitat natal, un petit poblet de França. Però el 1952, fa 60 i pico anys, les seves despulles... No, de fet, 60 i pico no, fa 60 anys, justament, les seves despulles van ser traslladades a París i enterrades al Panteó. És una persona il·lustrada, allò que se la pot venerar. Exacte. Ens situem, doncs, ara amb el sistema Braille, no? Exacte. Perquè deia que t'explico com va una mica. Per entendre una mica com va, exacte. Sí. No és un idioma. És un alfabet. Això és important, eh? Exacte. Perquè és com si fos l'alfabet xinès, no? Exacte. Per entendre l'alfabet occidental, l'alfabet àrab, no? Exacte. Són uns caràcters concrets. Molt ben dit. Doncs, amb el Braille es poden representar, com ja he dit, lletres, signes de puntuació, números, la grafia científica, grafies científiques, símbols matemàtics i fins i tot música. No sé si has vist alguna vegada una partitura amb relleu de música. No? Jo sí que n'he vist alguna. O si no, les caixes... La música és molt fàcil, no? Perquè només que fos el pentagrama ja està i és això, no cal fer. No, però amb relleu, per exemple, les caixes aquestes xines, aquestes que donen voltes i tu fas la teva pròpia música fins i tot, o les compres els souvenirs aquests que són a la... Jo què sé, la República Francesa, no? Sí, sí. Tinc una caixeta d'aquestes. Doncs aquestes que són amb relleu, és això. Clar, és això. És això, són notes. I per tant, aquest sí que és universal per tots, no? Perquè tots entenem aquest alfabet. Doncs és el sistema Braille. Cada caixatí Braille consta de sis punts en un rectangle de tres files i dues columnes. O sigui, dues columnes, cada columna té tres puntets i depèn d'on posis el relleu, doncs s'inmunificarà una lletra o una altra. Gràcies a aquesta combinació s'arriba a poder tenir fins a 64 caràcters diferents. Com ja he dit, el barri consisteix en una cel·la de sis punts en relleus organitzats de dreta, o sigui, de dalt a baix i d'esquerra a dreta. No sé si m'estic explicat molt bé. Ens ho podem visualitzar. Des de dalt és un, dos, tres cap a baix i un altre cop cap a dalt, quatre, cinc, sis. S'ha de tenir això en compte per poder-ho llegir correctament. És interessant també perquè es tracta d'un sistema d'enumeració binari que va precedir a la invenció dels ordinadors. O sigui, poc de broma amb aquest sistema. Clar, no deixa de ser relleu, no relleu. O sigui, 1 o 0, blanc o negre. Ja està clar. Per tant, només amb aquests dos elements crees un alfabet, que és exactament igual que el codi binari, que és llum o no llum. I va iniciar, doncs, això, el sistema dels ordinadors. Sí. La presència o absència dels punts, com ja he dit, permet la codificació de símbols i arriben a fer fins a 64 combinacions diferents. Clar, que també el que es fa normalment, perquè, evidentment, amb 64 combinacions no n'hi ha prou... tots els caràcters que pot haver-hi, o que vols voler dir des de les majúscules, amb negreta, o els números, doncs el que fas és que hi ha un tipus de cel·les especials, jo què sé, per exemple, si està tot en relleu, per exemple, l'1, 2, 3, 4, 5, si està tot en relleu, doncs vol dir que comencen les majúscules, o que el que precedeix són números, o, bueno, és aquest tipus de... Una mica com amb l'ordinador, que si apretes l'A, el T, F1, amb les mateixes lletres fas dos símbols diferents, doncs és una mica això. Exacte. En el braille espanyol, els codis de les lletres minúscules, la majoria dels signes de puntuació i, com ja he dit, alguns caràcters especials, es fan, doncs, amb això, amb cel·les especials. I hi ha signografia braille per representar taquigrafia, és a dir, hi ha un tipus de màquines que et permeten, amb una cinta, doncs, tu mateix, escriure ja directament amb relleu. Això és important, perquè, clar, a vegades, sobretot les persones amb cegues, necessiten escriure i que algú altre ho pugui llegir després, no?, i ho veuen... Comunicar-se. Doncs ho fan amb aquest sistema, o al revés, més aviat, perquè ells ho puguin llegir. Amb la introducció també de la informàtica, com ja he dit, el Braille es va ampliar un codi de 8 punts, de tal manera que una lletra individual podia ser codificada amb una sola cel·la. Així, doncs, poden representar una cel·la qualsevol caràcter asi. És el que has dit tu abans, els caràcters... És que sembla que em lia una mica. Però caràcters asi, l'alfabet xinès, l'alfabet àrab... Aquests símbols, no? Sí, exacte. Les 256 combinacions possibles dels 8 punts van estar codificades segons l'estàndard Unicode. Això em sona tant d'informàtica, quan ho feia la història d'informàtica. En fi, d'una altra banda, la introducció de les tecnologies d'accés a la informació ha generat una necessitat d'establir nova signografia sobre informàtica i electrònica que es van publicar fa poquet, el gener del 2009, o sigui que tot va com encara avançant. com ja he dit, el braile pot ser reproduït usant una planxa i un punxó, de manera que cada punt sigui generat des del dors de la pàgina, o sigui, al revés. Escrius una imatge del revés, com la que té d'un mirall. Es pot fer mà o impresa amb una màquina d'escriure, com ja he dit, braile, o una impresora d'aquest tipus de paper que imprimeix directament amb relleu. Tot això existeix, encara que nosaltres no ho veiem tant en el dia a dia, perquè, clar, tampoc no tenim gent de la necessitat. Però bé, jo quan preparava la secció... Em vaig preguntar això, com produeixen o qui produeix aquest tipus de documents, perquè puguin llegir-los persones amb problemes visuals. Doncs bé, existeix a tot el món centres de producció de llibres i documents accessibles per a persones cegues i d'eficients visuals greus, i n'existeixen bastants de centres. Entre ells destaca el NLS de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i, atenció, la xarxa de producció del servei bibliogràfic de la ONCE. Sí, l'A11 realment és espectacular. Té un paper brutal, no? Sí, sí, sí. És la més densa del món en la seva àrea. I compta, per exemple, amb dos grans centres de producció a Madrid i Barcelona i cinc serveis de producció de recursos hidràtics a Madrid, Alacant, Sevilla, Pontevedra i una altra a Barcelona. I també 34 unitats de producció documental a cadascuna de les delegacions territorials. Vull dir que realment l'A11 és espectacular la feina que ha fet en aquest sentit. Fins al punt també que és una de les poques que ensenya a llegir i escriure. en aquest codi. Normalment t'ensenyen a llegir, però no t'ensenyen a escriure. Que també és igual d'important, segurament, no? Llavors, vull dir, la ONCE té uns programes i unes escoles que són brutals i de veritat és que aquí mai s'ha fet res a nivell públic perquè ja existeix la ONCE. Cosa que en altres llocs, als Estats Units, per exemple, s'encarrega la Biblioteca Nacional. Però bé, cada cop tenim al nostre voltant més serveis o documents adaptats al braile, per exemple, els caixers automàtics, si us fixeu, Tens les lletres, tens el relleu, doncs allò són els números. O fins i tot els bitllets. Un exemple d'aquesta accessibilitat del braile el trobem amb els bitllets que agradencs en curs. Aquests consten d'una sèrie de punts que identifiquen la seva denominació i poden ser fàcilment identificats per gent amb dificultats visuals. Tu pots saber amb què estàs pagant només perquè el bitllet té una mica de relleu i llavors saps que són 10 o 20 o 30. No costa tant, realment. Aquest sistema no està basat per això totalment en el sistema Braille, sinó que va ser desenvolupat en col·laboració amb gent invident i amb problemes visuals. Després que un estudi, és el que et deia abans, realment diu que els usuaris no llegeixen tant Braille. Els usuaris amb problemes visuals. Clar, si no llegeixes Braille ja pots anar posant coses de Braille als caixers i als bitllets que realment no serveixen res. El banc, per exemple, central del Paraguai, des del 2009, també va posar en circulació bitllets de 2.000 amb el sistema aquest braille per a invidents. I tenim un altre exemple a Espanya, força nou, que ara que vénen eleccions també aquí a Catalunya, doncs no estaria de més fer-lo. No sé si aquí es fa a Catalunya. És que hi havia una polèmica abans quan ho estava veient i no he sabut buscar-ho al final. Sé que es va fer, diria, o sigui, les anteriors són les d'aquestes últimes que vam fer l'any passat, són les de generals. Les espanyoles, en aquesta crec que no, no sé si s'havia fet, crec que no, pot ser que no? No, no ho sé. Fa dos anys sí, jo vaig anar justament a veure com un sec feia el vot en un lloc de Barcelona. Però sí que no, no és que sigui una cosa de Catalunya, sinó que en aquelles que eren les presidencials, és a dir, suposo que aquest any sí, es feia, però en canvi les municipals no, alguna cosa així, una cosa d'aquestes administratives que no sé cap on anava. Doncs va ser justament quan es va iniciar, van ser les eleccions generals i autonòmiques andalusas, març del 2008. Es va utilitzar el sistema per emetre el vot de forma autònoma i anònima amb braille. És a dir, persones cegues no calia que anessin amb algú que els agafés la paperera i podien fer-ho ells sols. La qual cosa suposa un important avanç social per a la integració de sexos i deficients visuals. Clar, clar. Però bé, malgrat que el braille, com ja he dit, va ser ideat com el principal sistema de lectura i escriptura... També al Regne Unit s'estima que dels dos milions de persones amb dificultats per veure-hi, només 15.000, o entre 15.000 i 20.000, l'utilitzen. És una part molt mínima. Llavors, realment, fins on s'han d'implicar els organismes si la gent tampoc no el llegeix? La gent jove ara mateix el que prefereix és text electrònic. ja que és portàtil, els permet comunicar-se amb els seus amics, és a dir, que tu ho escrius i ell va llegint en veu alta, et va parlant en veu alta sobre el que tu estàs escrivint. Et permet comunicar-te amb els dos amics sense cap necessitat d'anar allà amb el dit, fent el tacte. Actualment hi ha, com ja he dit, un debat obert sobre com fer més atractiu el Braille i com aconseguir més professors que siguin capaç d'ensenyar-lo, perquè clar, també aquest és un problema, no? Hi ha prou gent que en sàpiga i sàpiga ensenyar-lo. Sigui com sigui, tornem al nostre Luis Braille... Des de 1825... Encara ve 200 anys, eh? Sí. Realment és molt de temps. Molt, molt. Tenim aquest sistema de punts en relleu per a les persones cegues, que ha estat una eina vàlida i eficaç per llegir i escriure, composar, fins i tot, música, com ja hem dit, o dedicar-se a la informàtica. Així que n'estem molt agraïts, sobretot les persones cegues. Però és curiós com ha anat evolucionant tot i on estem ara, realment, que tampoc... No, és allò, estem potser més estancats una mica. Sí, totalment. Però bé, molt necessari i interessant. Avui hem descobert doncs d'on ve aquest alfabet, no aquest idioma, sinó aquest alfabet d'ALE. Gràcies a Lea. De res. I fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bon dia. Adéu. Tres minuts i arribem a la una en punt del migdia. Moment en què tanquem aquest Just a la Fusta. D'avui, dijous, 11 d'octubre. Un dijous que ja hem anat comentant que també tanca la setmana. Demà és festiu, per tant, no hi haurà Just a la Fusta. I tanquem la setmana de programes en què us hem acompanyat cada matí de 10 a 1 del migdia. Avui donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible. Per tant, l'Andrea bon als serveis informatius, l'Anna Díaz, de l'actualitat del dia, el Carles de Andrés i Rius... Just a la fusta. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Concedit des de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus o perds. taronges despostes de vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Càlids, vespres verds, grups, ho trobes, blaus o peus, Tronges les postes, bebida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan posim a la primera. Impressione. És la una. Notícies en xarxa. En política solo hay dos divisiones entre los dos movimientos, solo dos. Los que consideran que el individuo es el destinatario final. el objeto que debe centrar toda nuestra atención y aquellos que coloquen el individuo al servicio de una idea extracta. Sea esta la clase en el marxismo, sea la raza en el nazismo o sea el nacionalismo al servicio de la nación absoluta. Mar Gallo també ha culpat les aspiracions sobiranistes de Catalunya del debilitament de l'economia espanyola. El ministre ha posat com a exemple la rebaixa que ha fet aquesta matinada l'agència Estàndard Empurs de la nota del deute públic espanyol. Ha quedat situat a només un graó del Bosque Obreria. Doncs l'endemà que el ministre de Cultura, José Ignacio Bert, digués que vol espanyolitzar els alumnes catalans, la presidenta del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho, ha assegurat que l'escola catalana ha d'identificar els nens que se senten catalans i espanyols i que ha de compartir sentit.