Eleccions, desnonaments i agenda de Sant Just

I estan tots amb ganes d'esquiar. Pel que fa a la resta d'estacions d'esquí, Joaquim Elgina pronostica que obriran totes abans del pont del desembre, abans del dia 6 de desembre. El director de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí ha explicat que la crisi també ha afectat el sector, però confia que la temporada sigui bona. A aquesta hora el trànsit ja ha millorat força en general a Catalunya. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Atenció, Raca Eduard Sánchez, bon dia. Bé, és evident que aquesta connexió amb el RAC per conèixer l'estat del trànsit no és possible. Ara mateix, en tot cas, ens confirmaven des del Real Automòbil Club de Catalunya que les retencions pràcticament són inexistents. Aquesta era la xarxa viària catalana. Bueno, pienso que los dos equipos han ganado todos los partidos en contra. Pit Michael és la principal novetat a la convocatoria de Xavi Pasqual. L'Ale podria reaparèixer després de perdre's els tres últims partits per l'ASIO. També a l'Eurolliga, dos quarts de nou al Madrid s'enfronta contra Ljubljana a Eslovènia. Amb motor avui arrenca el ral·li RAC, Catalunya costa d'aurada. Tot i que la competició estrictament comença demà divendres des de PortAventura, Aquest mateix han començat les sessions de qualificació a Salou. Durant tot el dia també s'han organitzat diferents actes festius a l'avinguda de la Catedral de Barcelona, on aquest vespre hi haurà la sortida oficial dels participants. I en futbol avui es disputa la quarta jornada de la Lliga Europa. Un dels partits del dia és l'Atlètic de Bilbao Olímpic. per seguir vius a la competició. Altres partits d'avui de la Lliga Europa són el Coimbra, Atlètic de Madrid i el Twent i Llevant, tots dos equips espanyols amb la voluntat d'assegurar-se el pas als setzents de final de la competició. I ahir a la Champions derrota del Barça per 2 a 1 contra el Celtic de Glasgow. Els blauranes segueixen, però, com a líders del seu grup a dos punts dels escocesos. Notícies en xarxa Just a la pusta. Fins demà! Fins demà! I parlarem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles i Hernández i Rius per saber quin temps ens espera de cara a aquest cap de setmana gairebé. Més coses, a les 11 i 10 entrevistarem Pedro Garrotes, secretari de Creu Roja Sant Justes Pluges, que justament avui aquesta entitat comença una campanya de captació de socis al nostre municipi. I farem tertúlia com cada dijous amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bàrbara i la Montse Larrea. A partir de les 12, moment per parlar de teatre amb la Maica Dueñas, repassarem la cartellera general teatral i vindrà també l'Aleer Danui, que ens presentarà un invent, un invent més d'aquest repàs per la història dels invents, avui els coneguts com Potitos. Tot això a partir d'ara mateix i acompanyant-vos també amb bona música. i avui comencem amb el grup Els Ils és the look you give that guy Fins demà! Bona nit. Bona nit. I want to see looking right at me. Be all I can be Nothing like what I'd like to be Fins demà! You know where I can be found That look you give that guy I wanna see Fins demà! Just a la fusta. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Tot seguit, les notícies de Sant Just. Un minut i un quart d'onze del matí, moment per repassar l'actualitat Sant Just en cada dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. A punt per sentir, doncs, què és el més destacat d'avui a Sant Just. Sí, ho sentíem ara, de fet, en una falca. Aquesta mitjanit comença la campanya electoral, comença la festa. Els vuit partits polítics amb representació a Sant Just han signat un acord que defineix el repartiment dels espais cedits per l'Ajuntament per penjar pancartes, banderoles i cartells de propaganda. Avui és la nit en calç. Partits, doncs, Es comencen a mobilitzar, comencen a fer els seus actes a partir de les 12. Aquest acord l'han signat els representants de CIU, el Partit dels Socialistes, Partit Popular, Iniciativa, Esquerra, Ciutadans, Solidaritat per la Independència i Via Democràtica. I també s'hi ha afegit una miqueta més tard, però aquesta setmana també, la candidatura d'Unitat Popular, la CUP, que en aquesta ocasió també té representació a Sant Just i a Esplugues. Una de les novetats respecte a acords anteriors ha estat la inclusió del nou barri de Maslluí com un barri nou a tenir en compte... durant les campanyes electorals i cal destacar que els representants dels diferents partits han triat les seves preferències segons els resultats que van obtenir en les passades eleccions al Parlament, fa dos anys, en la circunscripció de Barcelona. I també destacar que a partir de la setmana que ve el Just a la Fusta també tindrem representants d'aquests partits a nivell local, començant per la candidatura que menys suport va tenir a les darreres eleccions. Exacte. Si en principi començaríem per la CUP. Segurament, sí, sí. Segurament serà dilluns, volia dir. Doncs anirem parlant també els propers dies. No sé si dedueixo que et fa com una mica de mandra la campanya electoral. La veritat és que vist des d'aquí, des de la ràdio, la campanya electoral a nivell català, igual com pot ser a nivell estatal, no és que faci una mica més de mandra, però no la podem tractar tant com la podríem tractar aquí, la tractem a un nivell diferent. Més local, sí, sí. Sí, en les eleccions municipals també és diferent, és una altra història. Potser ens ho passem millor, no ho sé. El cas és que, no és que faci mandra, però bé, trobarem ara moltes propostes i moltes coses fins al dia 25. És el que toca, cada cop que hi ha eleccions. Molt bé, Andrea. Doncs això, d'una banda, tenim més qüestions. Parlem ara d'una nova aula d'estudi. Parlem d'aquesta aula d'estudi que es diu Just l'estudi, que han engegat dos Sant Justencs i que se situa als baixos del Walden Set. És una nova acadèmia d'estudis a Sant Just que ofereix la possibilitat d'aprendre idiomes, anglès i francès, i de fer classes de repàs. Edu Martínez, que és el conductor del programa El Rentapeus, de Ràdio d'Esvern, i la seva parella van decidir arrencar un centre d'aquest tipus perquè no trobàvem feina en el seu sector, en la docència, i ara aprofiten els seus coneixements i la seva experiència com a mestres per ensenyar als seus alumnes. L'Edu Martínez, per exemple, és professor d'anglès. De moment tenen una dotzena d'alumnes, des de nens i nines de 5 anys fins a persones adultes, i properament començaran les classes de francès i engresquen a tothom que s'hi apuntin. I si us voleu posar en contacte amb Just L'Estudy, us podeu acostar al local 12 del Walden 7 o ventre a la seva pàgina de Facebook. I l'altre dia, perdó, l'Edu Martínez em va explicar a la penya del morro quina era l'oferta de Just l'Estudi. En aquest cas, doncs, és una acadèmia d'idiomes, la principalment d'anglès, perquè jo soc mestre d'anglès, professor d'anglès, però ara, per exemple, aquesta setmana comencem en cursos de francès, també, que l'impartirà una professora, llavors tenim l'opció d'aula d'estudi, que venen a fer uns repassos i nosaltres ajudem, i estem al cas de que estiguin estudiant. Doncs, com deia, si busqueu al Facebook Just L'Estudim, trobareu altres membres de contactar i, si no, us acosteu al local 12 del Gualdanset, que també està aquí a Sant Just. Perfecte. Doncs, una nova iniciativa, ens n'alegrem i els deditgem molta sort. Passem ara a parlar de la Creu Roja, que en llega... Una nova campanya. Sí, és una campanya telefònica per buscar nous socis a Sant Just i a Esplugues. A través d'una trucada s'informarà de les possibilitats de col·laboració amb la institució i la intenció és vincular més la població amb la Creu Roja i aconseguir més recursos per millorar els serveis que ofereix l'entitat. Actualment la Creu Roja té 260 socis a Sant Just i recordem que la Creu Roja que treballa aquí a Sant Just també ho fa conjuntament amb Esplugues de Llobregat. Molt bé, doncs en parlarem més àmpliament cap a les 11 i 10. Molt bé, Andrea, doncs gràcies i fins després. Fins ara, Carme. Que vagi bé, bon dia. Bon dia. Get the rocks in the box Get the water right down to your socks This bulkhead's built of fallen brethren bones We all do what we can We endure our fellow men And we sing our songs to the head French group to moan And it's one, two, three On the wrong side of the lee What were you meant for? What were you meant for? And it's 7, 8, 9, you get your shuffle back in the line. And if you ever make it to 10, you won't make it again. And if you ever make it to 10, you won't make it again. And you won't make a dime on this grey ground in my mind. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. Després d'aquest Rocks in the Box de Decembrist, un moment per parlar de l'actualitat del dia. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. I ho fem com cada dia amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Bon dia, molt bé. Fret avui, tinc fred. Sí? Sí, aquí dins de la saleta fa una mica de fred. Sí, aquí dintre l'estudi queda una altra història. Queda tot més recollit. Segurament passaràs menys fred. En tot cas, parlem de les portades dels diaris que tornen a parlar d'aquestes eleccions nord-americanes encara. Sí, tots obren edició amb fotografies d'Obama, de les eleccions del resultat que es va publicar ahir. Comencem amb el periódico. Hi ha una fotografia de Michelle Obama abraçant el seu marit I diu huracà Obama, el líder demòcrata, noqueja els republicans amb el vot d'hispans negres, joves i dones. En el cas de La Vanguardia hi ha una fotografia de tota la família, Obama, la seva dona i les dues filles, a Chicago. Diu, segona oportunitat, Obama ha d'aparcar l'eufòria i negociar amb els republicans per tal d'aplicar la seva política i deixar empremta. En el cas del punt avui, hi ha una petita diferència amb els altres diaris, i és que tenim a la part dreta una fotografia d'Obama, en cos sencer, diu, Obama el millor ha d'arribar, però a la part esquerra ens destaca joves amb veu i vot. Hi ha una fotografia de joves universitaris que diu «Experiència d'estudiants universitaris d'arreu del país entrevisten els candidats per al punt avui». Per tant, també destaca una altra notícia i se surt una miqueta del que tots els diaris han fet. I Lara fa un joc de paraules. Hi ha una fotografia d'electors que estan escoltant el discurs d'Obama. Diu «United Colors of Obama». El president dels Estats Units, relegit amb el vot de les minories, crida els republicans a treballar per la unitat de la nació. Molt bé, doncs això és el que trobem a les portades dels diaris d'avui. Mirem de repassar ara què és el que ens actualitzen els portals digitals. Dic mirem d'actualitzar-ho perquè justament ara sembla que aquestes coses que passen amb les connexions no se m'acaba de carregar l'últim contingut. Per tant, mirarem de fer-ho tot seguit, ara sí. I si no, continuarem amb alguna altra cosa. El 324.cat obre Parlant de desnonaments, perquè PP i PSOE pacten reformar urgentment la llei per tal d'evitar desnonaments. La vicepresidenta espanyola, Soraya Saez de Santa Maria, i la número 2 socialista, Elena Valenciano, s'han reunit per buscar solucions a l'allau de desnonaments. La pressió social ha obligat, de fet, l'executiu a afanyar-se a treballar en aquesta qüestió. Més qüestions, la família i internet determinants en la tria de carreres, un estudi o unes dades que ressalta el portal 324.cat. Tampoc no em sorprèn com a referents a l'hora de triar una carrera, família i internet, perquè és on pots trobar més informació. I també tenim que Walling, sospesa de cotització davant d'una possible OPA d'Iberia i British. El Consell d'Administració del Grup Aeronàtic International Airlines Group, format per Iberia i British Airways, es reuneix avui dijous per decidir si llença una OPA sobre la totalitat de les accions de la companyia catalana Vueling. El grup ja té a les seves mans un 45% de les accions de Vueling. Si allogim el 324.cat, l'Ara ens destaca a la seva entrevista a un dels candidats a les eleccions. També se'ns diu que Mas i Durant enterren en privat la polèmica sobre l'estat propi i que les més qüestions destacades... Bé, bàsicament les novetats són aquestes. Passem encara a rebassar més apunts de les portades. Comencem pel punt avui, diu... En el cas de La Vanguardia, diu Navarro, s'alimenten il·lusions que acabaran portant a la frustració. Entre cometes hi ha una fotografia de Navarro fent un discurs. Diu el candidat del PSC defensa a Barcelona Tribuna que el federalisme és el camí legal i possible. En el cas del periòdico, diu l'atur arribarà el 26,6 el proper 2013. Brussel·les reclama a Rajoy que ampliï l'ajust. I, per últim, en el cas de l'ARA, destaquem l'entrevista de Mònica Tarribas, com cada dia d'aquesta setmana. En aquest cas és a Oriol Junqueras i diu, entre cometes, fer la consulta a través d'unes altres eleccions que no ens facin perdre el temps. Molt bé. Doncs això és el que trobem a les portades d'avui. Passem ara a observar què és el més llegit dels diaris digitals. I comencem avui pel 3.24. 3.24. On se'ns diu que el més llegit és que Mas demana a Europa que no falli a Catalunya i li doni suport perquè pugui exercir el dret a decidir. El segon tema continua sent el videoclip de la nena amb càncer de l'Hospital de Sant Joan de Déu. En tercer lloc trobem que el govern centra el pacte amb el PSOE per reformar urgentment aquesta llei per evitar desnonaments i després una esllavissada que va esborrar el poble del Pont de Barc. I passem ara a descobrir què és el que més ha interessat, en aquest cas, els lectors del diari ara, en si més no, en la seva versió digital. Bé, en tot cas, tenim aquests problemes de connectivitat, per tant, ens sembla que avui ens quedarem sense... Finalment, sí. Que és també la defensa de Mas a Brussel·les. El segon tema també és el discurs d'Artur Mas a Brussel·les en 10 frases, un resum que es fa des del diari Ara, on es destaca, per exemple, el que va dir que les arrels del poble català han estat sempre europees i, finalment, El tercer tema és Espanya en roba Toni Cantó que versiona els Monty Python en un vídeo de campanya d'UP i D. Sí, sí, anem forts. Seu-n'hi dos. Obrim diaris. Què ens destaques avui, Anna? Comencem pel periòdico. Parlem dels desnonaments. Ahir dèiem que al diari hi havia dos testimonis d'esnonacions. Diu que els jutges es neguen a ser els cobradors del frac de la banca. avui hi ha un reportatge en aquest diari, per tant, que ens mostra la nova demanda del magistrat cap al govern que vol una reforma de la llei per humanitzar-la i poder dictar moratòries de quotes o acordar adhesions de pagament que siguin més favorables a les famílies que es troben en aquest risc d'exclusió. Hi ha també un altre testimoni de desnonacions, per tant, interessant de llegir, i diu també que el govern espanyol i el PSOE prioritzen la situació de famílies amb fills i gent gran. Mm-hm. Passem ara al punt avui. Tenim una entrevista a Moisés Brogi, que és metge i humanista. Diu, Catalunya i Espanya són dos pobles incompatibles, diu, entre cometes. Castella era un poble de pastors i de guerrers, Catalunya era un poble de comerciants que anava pel negoci, per tant... Pel diàleg, és una petita entrevista on exposa les seves idees sobre Catalunya i és catalanista definit, per dir-ho d'alguna manera, i dona la seva opinió sobre el que ara Espanya està amenaçant i què és el que pot arribar a passar. Per tant, interessant de llegir. Molt bé, doncs què més tenim? Passem a Lara, diu Brussel·les avisa que les retallades a Espanya són insuficients. La comissió triplica la caiguda del PIB de Rajoy i diu que incomplirà el dèficit. Les previsions econòmiques apunten que fins ara la consolidació fiscal no ha avançat i demana que Espanya concreti les mesures d'ajust. Hi ha una taula amb les previsions europees per Espanya que es contradiuen del que Rajoy ha declarat. Sembla ser que ni retallades ni reformes estructurals del president han servit per fer sortir Espanya d'aquest forat en què es troba. Mhm. Molt bé, doncs això d'una banda i acabem amb l'últim tema o l'última qüestió que podem llegir avui en profunditat al diari. L'últim diari és La Vanguardia, diu dos nadons neixen lliures de càncer de colon hereditari. Fa un any van néixer aquests dos petits que tenien entre el 20 i el 80% de predisposició genètica a desenvolupar un càncer de colon. El pare d'aquests dos acaba de superar-ne un, de superar un tumor, i per això a l'hora de la gestació es va seleccionar embrions amb un diagnòstic genètic preimplantacional i han aconseguit que aquests dos nens petits neixin sants. Doncs una bona notícia, que també de vegades costa trobar-les. Per tant, val la pena destacar-les quan les trobem. I d'aquí passem ara a mirar què és el que passa a l'altra banda del món. Evidentment, si obrim pàgines internacionals, el que ens trobem avui continua sent les eleccions, el posteleccions, dels Estats Units, amb una mica més d'anàlisi, interrogants que generen sobre què farà amb el programa econòmic, quina és l'esperança per Europa i Espanya, segons llegim en aquest cas de La Vanguardia, o altres qüestions com les claus de la victòria que ens planteja el diari El País. A banda de tot plegat, però, us expliquem també que la Xina inicia el canvi de guàrdia, ho llegim al País, diu que el Congrés encombrarà els nous dirigents que hagin de buscar un nou model econòmic, i que les primeres dames es rebel·len les esposes, les dones dels futurs president i primer ministre xinès, poden acabar amb el tradicional perfil baix. També se'ns explica que Otto Pérez eleva 48 els morts pel terratrèmol a Guatemala. La província més afectada és San Marcos, amb 39 morts i 150 persones han estat ateses per ferides. I més a punts, dos ciutadans dels Estats Units no podran demanar a Ramsfeld per tortures. Aseguren que diferents persones que, sense especificar, van desenvolupar tècniques violentes d'interrogatori. També nova tempesta a Nova York, on ja ha nevat, de fet. Per tant, sembla que tot plegat està trasbalsant la meteorologia i està trasbalsant també la ciutat de Nova York. I al carrer i al Parlament s'oposen les noves retallades a Grècia. Entre les mesures que es debaten hi ha el cobrament de 5 euros per visita mèdica, la flexibilització de la legislació laboral i la reducció de prestacions socials i pensions. Déu-n'hi-do. Tot plegat també, evidentment, el que fa és remoure la gent i treure'ls al carrer. Passem ara a les contres dels diaris. I comencem pel punt avui on se'ns diu que l'home sempre es mou per les mateixes coses. Quina son, Anna? O qui ho explica? L'entrevista és Antonio Cabanas, que és escriptor egiptòleg i pilot d'aviació. Ell acaba de publicar la seva novel·la sobre Egipte, que es diu El secreto del Nilo, i descobreix el món d'Akenaton i Nefertiti. Parla de la seva vida i del seu llibre i sobre com veu Egipte. i perquè un pilot d'aviació ha acabat convertint-se en escriptor i, a més a més, sobre Egipte. Molt bé, doncs interessant, segurament el que pot arribar el punt avui al periòdico. Llegim que has de conèixer el teu valor i demanar que te'l reconeguin. L'entrevistat és Michael Moyer, diu que la seva ascendent carrera en finances li va crear la sensació que s'estava perdent alguna cosa i va canviar als Estats Units per a Europa. És una entrevista interessant perquè normalment el que fem des d'Europa és anar cap als Estats Units, per tant, d'un altre punt de vista. Ell va sentir molta pressió en un moment donat als Estats Units i per això va sentir la necessitat de marxar a Barcelona. Ara dirigeix Miniguide, que és una guia cultural i d'oci en anglès i gratuïta. Ens exposa com va començar i què és el que l'ha fet arribar fins on és ara, el càrrec d'aquesta empresa. Mm-hm. Molt bé, doncs d'aquí passem ara al diari Ara, un titular curiós que m'ha agradat bastant, que és La millor mentida és la veritat. És l'entrevista de Viviana Ballbé, entrevista a Ricardo Bellino, que és un emprenedor que ha treballat com a director d'Elite Models i és soci de Donald Trump. El seu últim projecte és The School of Life, que és un centre internacional on formarà els millors emprenedors del món, i parla d'aquesta manera peculiar que té la Bibiana d'escriure les seves entrevistes, la seva manera de viure i què és el que proposa per veure la vida. Exacte. Doncs una bona contraportada per llegir. I a La Vanguardia tenim que el que és maco és no anar enlloc. És Ramiro Pinilla, perdó, l'entrevista és a Ramiro Pinilla, que és novel·lista... Ell és l'autor de la trilogia Verdes Valles Colinas Rojas i ara publica una altra novel·la que es diu Aquella edad inolvidable. És una història d'amor i comenta que va començar a escriure als 15 anys mentre llegia per evadir-se de la postguerra i que va tenir moltes dificultats per publicar i per sortir-se'n com a escriptor. i per tant ens explica com va començar, on és ara i què és el que l'ha fet escriure bàsicament en la seva cultura basca. Molt bé, doncs això és el que trobem a les contraportades d'avui. Passem ara a les portades esportives. Avui parlen d'aquesta derrota del Barça. Diu que el Barça continua líder però no remata a passar a vuitens. sense sort i sense punteria, dos a un, domini total. Messi i Alexis van estrellar dues rematades al pal i el Celtic va aprofitar dos errors defensius. I també ens diu Xumet a Marc. Leo Messi va dedicar el gol al seu fill Thiago en una celebració a Gradolsa. I la fotografia és de Leo Messi en aquest moment de la celebració. El Montreportiu ens diu La Gran Muralla. El Barça s'estavella davant d'un Celtic que va arribar dos cops a l'àrea de Valdés va marcar dos gols, és el titular també més destacat, i la foto és un moment en què s'arriba a la porteria, tot i això, també amb una mica més petit hi ha aquesta foto, la mateixa que trobàvem a l'esport de Messi, fent aquest símbol per dedicar el gol al seu fill acabat de néixer, aquest símbol del xomet. I al nou esportiu trobem també la portada que evidentment fa referència a aquest partit d'ahir, se'ns diu No era el dia... primera derrota a la Champions del Barça que s'estavella, doncs, contra el mur defensiu del Celtic. Per tant, aquesta estavellada, que la trobem, aquesta mateixa paraula, en totes tres portades. De l'esport passem a la cultura. Comencem parlant del Museu MACBA de Barcelona perquè omple amb 200 obres la col·lecció anomenada Episodis Crítics, que recull tota una sèrie de fotografies de gent treballadora d'oficis que ara estan gairebé extingits i escultures d'artistes del ferro. És una sèrie de material que vol ser un monument al treball de Secula a través de materials d'indústries. dels materials d'indústria que es fan servir en aquests oficis. Vol fer conèixer el passat, entendre el present i imaginar el futur. Aquest seria el seu lema. I ara parlem dels Ondes, que es van entregar ahir. Són els premis que guardonen grans professionals de la ràdio, la televisió i la interpretació d'aquest país. I alguns dels guanyadors van ser Luis de l'Olmo i Jordi Hurtado. Programes de televisió com La Voz o la sèrie d'Antena 3 d'Antonavi, I per últim dir que Concha Velasco, als seus 73 anys, va rebre l'ondes de televisió a la millor intèrpret femenina per la sèrie Gran Hotel d'Antena 3. Molt bé, doncs no l'he vista mai. Tu l'has vista, Gran Hotel? Sí, però no m'agrada. No la segueixo. Molt bé, doncs passem ara ja a la notícia absurda, curiosa del dia. Atenció avui, perquè és que una persona ven la seva ànima a eBay per 2.000 dòlars. Li han comprat? Es veu que de moment no. És una dona que es diu Lori N, no sabem el cognom, i que la venda ha cridat l'atenció a molta gent, sobretot perquè ella diu, estic molt deprimida en un punt molt baix de la meva vida, no em sento bé ara i crec que estic a prop del final, per tant això és el que ha cridat bastant l'atenció. I llavors, però clar, què diu? En lloc de demanar ajuda o qualsevol altra cosa, diu que vèn la seva ànima. diu que no vol estar fa ningú, ni fer cap broma, sinó que ella tenia una vida normal, treballava com a escriptora, però va canviar radicalment la seva vida quan va estar involucrada en un accident de cotxe. Va patir un derrame cerebral, no em surtarà en català, i quan es va despertar, doncs, diguem que tot plegat havia anat molt malament, amb dificultats físiques, i ara ella el que vol, doncs, és que algú li salvi l'ànima, I el que fa, doncs diu que és ella qui ho compri, doncs també tindrà un certificat que detalla les àrees clares i fosques de la seva ànima. I bé, en tot cas, tot plegat és curiós, hi ha hagut moltes visites, però ningú ha decidit pujar. Són aquests temes gairebé, que no saps gaire com tractar-los, perquè semblen absurds, però no saps fins a quin punt són més seriosos del que haurien de semblar. I acabem parlant, ara sí, de la recomanació del dia. Avui s'estrena La família Irreal, que és un musical produït per Dagoll de Gom i minoria absoluta que parodia La família Borbònica, amb actors de Polònia com Mireia Portes, Queco Novell o Toni Albà. És una comèdia que arrencarà més d'un somriure i que, per tant, ens donarà una nova visió de les virtuts del sistema monàrquic una miqueta en el to, entre cometes, del Polònia. Per tant, una bona proposta per passar una bona estona. Molt bé. Tu hi aniràs, Anna? Jo sí. He de comprar les entrades, però hi vull anar segur perquè m'encanten. Perfecte. Doncs gràcies, Anna, que vagi molt bé. Bon dia. Adéu. Just a la fusta, el magazín del matí. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. L'edat límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 9374. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com En arribar a la tardor, l'Enric va tornar, i amb ell la certesa que la faria en mamà, li va fer un fill, però de seguida es va espantar, i ja sé mare a l'úmplena, però també de mal de cap. Diu que l'Enric segueix amb la colla, Diu que l'Enric es fot fins al cul de tot. En arribar a la tardor l'Enric va tornar, potser fent de pare ja no hauria de treballar. L'Anna es va primar i ha tornat a sortir de festa. L'Enric no pot amagar l'odi que sent quan ella torna de dia. Diu que l'Enric ara és un tros de pare, que en canvi l'Anna mai se sap ben bé on pare. Diu que l'Enric li ha descobert uns missatges, finalment diu que l'Enric s'ha quedat amb el nen. Estem escoltant just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. a Radio Dursberg. Però què? El senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. ... ... ... La informació més propera al Just a la Fusta. Passant tres minuts de tres quarts d'onze del matí, com cada dia aquesta hora és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Ah, no van les llums. Vale. O sigui que fa estona que em crides. Bueno, no, havia sonat mig minut de cançó. D'acord, d'acord. Per tant, clar, no havia encès el micròfon, eh, quan no hi eres? No, però les de fora sí que funcionen, ja ho feien bé. Sí, sí. Què ens expliques? Avui fa menys fred, no? Com vas pronosticar? Sí, sí, sí, la bola de vidre funciona. Això vol dir que hi ha menys de blaura? Bueno, els mapes ho continuen confirmant, és una d'aquestes males notícies que portem avui. Però bé, en general, el que anem tenint és aquestes petites oscil·lacions de dies amb més núvols, amb menys núvols. Ahir esperàvem que la cosa tirés més amunt, però semblava com si la meteorologia sabés que ja s'està cultivant alguna cosa a la península ibèrica, perquè arribaves al delta de l'Ebre i no avançava la cosa, eh? O sigui... Hi havia... Ahir, per exemple, a la nit, si vas veure tu que ets de Champions, el partit del València... No el vaig veure ja. Bona part del partit estava plovent a vots i barrals, no, perquè amb les càmeres sembla que plogui molt, però estava plovent el partit que jugava València de Champions a casa i a Barcelona no ens plovia. Hi havia molta precipitació i una depressió a la península ibèrica, però no avança fins a Catalunya. o sigui que aquesta està avançant amb aquests vents del sud cap a nord, però ens enganxa més per l'Aragó, i a Catalunya no ens veiem afectats per aquesta situació. I amb aquests vents del sud, el que dius tu, avui les temperatures una miqueta més altes. Ara ja tenim 14 graus, aquests valors ens porten a pensar que de cara al migdia podem arribar als 16, 17 o fins i tot 18 graus avui, amb una mica d'abonança. Ahir no vam passar als 14, 15 graus, o sigui que ha evolucionat. I sobretot alta muntanya és on més es nota. perquè ja venien de temperatures molt baixes el diumenge i el dilluns, dimarts ja van començar a pujar una miqueta i entre dimecres i dijous s'han revifat moltíssim, avui havien valors positius, quan estaven en valors molt negatius alta muntanya a principis d'aquesta setmana. Així doncs, variabilitat en el temps, molts alts i baixos pel que fa a la temperatura, això és típic de la tardor, o sigui que tampoc no és una cosa molt estranya, i de cara al futur seguirem amb aquesta variabilitat, amb aquest moviment pel que fa al termòmetre. A veure... Què ens diuen avui els mapes? Un divendres marcat per la variabilitat al matí, amb núvols, amb sol, un dia més variable que avui, temperatures que amb la presència del núvol podrien baixar un palet, però no seria fruit de cap vent del nord ni una entrada de vent de gaire fred, sinó que baixaran per menys radiació solar. I de cara a la tarda no es descarta i ho continuen dient als mapes que hi pugui haver algun ruixat. Tarda, vespre, nit de demà, probablement al litoral tarragoní i després al barceloní podria rebre algun ruixat. Sempre parlem de precipitacions molt poc importants, les de demà divendres. Un cop ens hagi passat aquest petit episodi, aquesta petita branca d'aquesta depressió que està afectant moltíssim a les Canàries i són notícies les precipitacions que estan tenint en aquelles illes, sembla que dissabte tindríem un dia bastant més tranquil. Un altre cop parlaríem de sol, però tenir més sol probablement puguin fer baixar una mica les temperatures oscilaran. I diumenge tornem un altre cop amb el mateix. els mapes ens continuen indicant aquesta possibilitat de diumenge al matí fins al migdia de precipitacions febles i a partir de migdia es podrien intensificar però tornem un altre cop amb la mateixa previsió que ahir entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda que són els dos mapes que tenim de previsió de precipitació augmenta notablement la pluja o sigui que entre les 12 i les 6 ha de ploure més i ha de ser una mica més intensa que podria fer una miqueta més la guitza aquesta precipitació si arribés a un horari de cursa però en un principi al matí el que pugui caure és minso, o sigui que no hauria de... Bé, vam sentir l'altre dia el Jusuf Salva, el teu programa, que deia que sí o sí. Llavors, el que podria caure al matí, o no plou, o plou molt poc, i de cara al migdia, no sabem l'hora, doncs podria ploure amb una certa... amb una miqueta més d'intensitat. L'any passat, si no recordo malament, va ploure amb molta més intensitat del que preveuen els mapes ara i es van baixar a les finals. Exacte, és més per la gent que hi hagi d'anar de públic, no? Sí, sí, perquè jo recordo que vam estar ben bé mitja hora, tres quarts, quiets... en un barri, en un portico d'una casa que no ens podíem ni moure i estava plovent a Bots i Braves i la gent xopa de Dalabaix corrent cap a casa, no? I també recordo que tenia una filla en un altre cantó del circuit que me la vaig trobar, me la vaig trobar xopa de Dalabaix És clar, és una situació que, com que l'espai del circuit és reduït per poder circular la gent amunt i avall, doncs a la mínima que hi ha el petit o gran caos de la pluja, doncs es munta un sideral important. Esperem que no passi, però els mapes indiquen això, que durant el matí pot ploure poc, però que cap al migdia, a partir dels mapes de les 12, augmenta aquesta intensitat i llavors podria espatllar una mica tot. A veure què, demà suposo que podrem acabar de confirmar o dubtar. Hi ha una certa inestabilitat en alçada, és el que dèiem cada dia, i aquesta es concentra al cap de setmana i ja veurem com evoluciona. Parlem d'un dissabte bo, amb sol, temperatures agradables al migdia, i un diumenge més anul·lat, plujós, o sigui que aquesta variabilitat... Diumenge a tarda es manté aquesta pluja que deies, no? Diumenge a tarda és quan es pugui intensificar una miqueta més aquesta pluja. Jo crec que dels dies que ens queden d'aquesta setmana, el dia que pot ploure més és diumenge a la tarda. Perfecte, Carles, doncs gràcies i demà ho acabem de matisar tot plegat Ho diguem tot Que vagi molt bé, bon dia Ha arribat l'hora de posar-nos a la cuina, com cada dia, amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Avui, doncs, per cuinar, com cada dia, un nou plat, una recepta que sigui més o menys econòmica i també més o menys senzilla. I anem a fer una cosa que, amb tot el temps que estem fent aquest programa... Encara no n'hem fet mai? No l'havíem fet mai. A veure. No, potser sí que l'havíem fet, però no el dia que toca. Que és la famosa rosa els dijous. No, clar, és veritat. Que és una tradició que a mi me l'han explicada de 40 maneres. A tot arreu, eh? Tots els restaurants de Barcelona, vagis on vagis, hi ha païs. No vol dir que siguin més o menys saludables, però... Paella, però és una tradició que a mi m'han explicada de 40 maneres. Vols que te l'expliqui? Sí, tant. A veure quina és la teva. Les restes del dilluns, les restes del mar, com que hi havia les neveres que hi ha ara, llavors el dijous s'aprofitava tot això. I es feia una paella a partir de... Es feia la paella que hi havia de tot. Hi havia carn, hi havia peix, hi havia... Això és la recepta rústica, ara després cadascú. Bé, aquesta, avui aprofitant que encara tenim el tema dels bolets, que encara durarà un parell de setmanes més, farem un arròs amb bolets. Molt bé, molt bo. Així de... Així de fàcil. Així de fàcil. El sofregí que no falti mai, aquí tampoc hi va tomàquet, la ceba que es potxi, una miqueta d'all, una miqueta de sal i una miqueta de pebre. Agafem els bolets... i els passem. Els passem per la paella, però no fa falta estar allà quatre hores amb els bolets, només perquè agafin una miqueta de gust. Agafem l'arròs, hem fet una miqueta de brou al costat. Aviam, el brou ara ja tots sabem que tampoc fa falta, que si ho pots fer a casa, totes les coses, que quedi claríssim. Però avui en dia hi ha uns brous al mercat que ho han aconseguit molt bé. Sí, sí. no sé, ho reconec, n'hi ha de més cars o més baratos, però ningú ha agafat cap malaltia per menjar això. Llavors ja teniu un brou d'aquests que pot ser de normal, de verdures, que n'hi ha, n'hi ha de verdures, n'hi ha de peix, però agafeu un de verduretes i afegiu per no posar-hi aigua, perquè si no s'ha de salar i llavors... i aquests brous ja vénen bastant preparats al tema de sal. Bé, ja tenim els bolets, passem l'arròs una tasseta per persona a una tasseta més gran, perquè això de les mides també depèn de la gana que tingui cadau, eh? Sí. Perquè t'aterrissa algú que jo conec i la tassa es queda curta, eh? Sí, és veritat. Llavors, cadascú el seu ull. Però bé, les recetes posen una tassa de cafè per persona, per posar una miqueta més. Hi ha aquests arròssos ara, arròs llarg... el basmàtic, que... Sí, sí, una varietat bastant... Et surt de l'arròs, s'ha de ser una miqueta tontícola perquè no et surti bé l'arròs, eh? Ho dic amb tot el carinyo. Llavors tirem l'arròs, el passem una miqueta pels bolets i agafem i el cobrim d'aigua. Sempre s'havia dit que si hi ha una tassa d'arròs, dos d'aigua. No. Això, ojo i sort. Tu tires l'arròs, que se't va quedar massa... I vas arreglant-ho, no? I vas arreglant-ho, que no quedi cru, però tampoc que quedi una pasta. S'ha d'estar al cas quan es fa l'arròs. S'ha d'estar al cas i treu-lo del foc 5 minutets abans, que es covi. I tens un plat perfecte. Posa una miqueta de julivert per sobre i, escolta'm, Si teniu més ganes, hi podeu espatxorrar un nou, si voleu. Però no crec que faci falta. L'arròs de per si, una bona manida davant, per acompanyar i ja està. Molt bé, Carme, doncs avui dijous hem fet arròs. Gràcies, Carme, fins demà. Bon dia. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La informació més propera al Just a la Fusta. Y tardes, y tardes sentado así soñando con descubrir centímetros de rodilla y blondas de color gris se sabe unas frases en latín y cree que embauca a todas las mujeres Mientras le hablan de cosas de ellas, de citas por ocurrir. Y él la siente con la mirada, pero sufre como un faquí. Sangra que sangra, sí. Es tan buen día al fin. Es tan buen día al fin. Es tan buen día al fin. Es tan buen día al fin. Es tan buen día al fin. Es tan buen día al fin. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els partits polítics fan aquest matí els últims actes abans que aquesta mitjanit arrenqui la campanya electoral. El candidat a Convergència i Unió i el president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a insistir aquest matí en la necessitat de celebrar una consulta després d'aquests comissis. Barcelona, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Artur Mas ha insistit que la consulta s'ha de fer fins i tot si un hipotètic estat propi català quedés fora de l'Unió Europea. El president de la Generalitat entén que impedir una consulta dinamita les bases de la democràcia. perquè el que no tindria cap sentit és que no poguéssim arribar ni tan sols a fer una consulta directa en el poble de Catalunya durant aquests propers quatre anys. Això no tindria cap sentit, perquè això dinamitaria els valors i les bases, els pilars més essencials de la democràcia. Quan un poble no pot ser consultat, una de dos. O és que no hi ha poble, o és que no hi ha democràcia. Mas ha qualificat de respectuós i exigent el clima que va trobar a la conferència d'ahir a Brussel·les. Segons el president de la Generalitat, els dubtes expressats al procés sobiranista són normals perquè Europa s'obriria la porta a una ampliació interna que no s'ha fet mai i d'entrada complicaria la vida als estats membres. La candidata del Partit Popular a les eleccions, Alicia Sánchez Camacho, critica el president Artur Mas per haver dit que no descarta convocar unes altres eleccions després del 25 de novembre si no es pot fer un referèndum a Catalunya. Sánchez Camacho diu que això provocaria una inestabilitat permanent. Barcelona, Pere Sant, bon dia. Bon dia. La candidata popular Alicia Sánchez Camacho considera que Artur Mas vol tenir Catalunya en eleccions permanents i en la inestabilitat. Mas i Convergència han perdut de veritat el sentit de la realitat dels problemes de la gravíssima crisi dels catalans. Ens han portat a unes eleccions que paralitzen Catalunya en sis mesos i ens està anunciant que si no es fa el que ell vol, que és el referèndum, hi haurà noves eleccions. És a dir, Convergència i Unió i el senyor Mas volen tenir Catalunya permanentment en eleccions anticipades, en la inestabilitat, en el no govern i en la no preocupació de sortir de la crisi Sánchez Camacho ha qualificat de fracàs el viatge de Port Turisme, ha dit d'Artur Massa a Brussel·les, i ha assegurat que el president de la Generalitat es valia amb els eurosèptics. Una escola del centre de Mataró a la comarca del Marès m'ha hagut de tancar per deficiències estructurals de l'edifici. Això ha provocat que més de 200 alumnes s'hagin quedat sense classe. Des d'avui, Mataró Ràdio, Cristina Salat, bon dia. Bon dia. La luminosi és el problema estructural que obliga a clausurar l'edifici de l'escola Angeleta Ferrer, l'única escola pública que hi ha al centre de Mataró. Una anàlisi per fer una sortida d'emergència ha deixat al descobert la luminosi en unes vigues de reforç posades durant els anys 60. El director dels serveis territorials d'ensenyament, Vicent Garcia, ha assenyalat a les portes del centre aquest matí que l'escola no tornarà a obrir les seves portes. Al seu torn, l'alcalde de Mataró, Joan Mora, ha assenyalat que l'edifici pateix el perill de caure si no s'hi posen les mesures necessàries. No tornaran a vindre aquí, mai més. Aniran a l'escola nova ja. Quan es canvien aniran a l'escola nova. Si no s'apuntala, evidentment sí. Però això ho farem immediatament. Ara en aquests moments ja s'està parlant amb empreses i d'un moment a l'altre això crec que ho tindrem resolt. Avui demà els alumnes del centre estaran al poliesportiu Josebi Millan de la ciutat i a partir de dilluns de la setmana vinent aquests 221 alumnes d'infantil i primària d'aquest centre reprendrà la seva activitat escolar compartint l'escola Torrellaudé. Durant els últims dos mesos, la Policia Nacional ha interceptat 20 quilos de cocaïna i dos teixix en operacions fetes a l'aeroport del Prat i a l'estació de Sants de Barcelona. A més, s'hi han detingut 14 persones. Aquest és el balanç fet pel cos policial sobre les actuacions contra el tràfic internacional de drogues a viatgers que entren i surten del país per aquests dos punts. La Policia Nacional alerta que el mètode més utilitzat per amagar i transportar la droga continua sent l'interior del cos, tot i el risc que suposa per a la vida de la persona. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. Aquesta tarda a l'Eurolliga de Bàsquet, el Barça juga a la pista del CCK de Moscou. Tots dos equips lideren el grup D amb un ple de quatre victòries en quatre partits. El tècnic Xavi Pasqual avisa del perill dels russos. Segueix sent un equip extraordinari i estarà segur, lluitant per aconseguir aquesta Eurolliga. És un claríssim candidat de Final Four. I sempre hem dit abans de totes les Final Forts que un cop arribes allà poden passar moltes coses, no? Com després d'una trajectòria molt bona com la que vam portar nosaltres l'any passat a Eurolliga, arribar a l'Eurolliga i tenir un molt mal dia. En futbol el Barça va perdre ahir a camp del Celtic de Glasgow per 2 a 1 en partit de Lliga de Campions. Els de Tito Vilanova continuen líders de grup però encara no han certificat el passi als vuitens de final. I a l'Espanyol aquest migdia Dani Sánchez Llibra, l'expresident, farà una roda de premsa per aclarir algunes denúncies rebudes durant la campanya electoral. Notícies en xarxa Tot seguit Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Buenu. Aquesta mitjanit comença la campanya electoral. Els 8 partits polítics amb representació a Sant Just han signat un acord que defineix el repartiment dels espais cedits per l'Ajuntament per penjar pancartes, banderoles i cartells de propaganda. Els representants dels partits han triat les seves preferències segons els resultats que van obtenir a les passades eleccions en la circunscripció de Barcelona. Els partits signants són CIU, el PSC, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Republicana, Ciutadans, Solidaritat per la Independència i Via Democràtica. I també s'hi ha afegit la candidatura d'Unitat Popular, la CUP, que en aquesta ocasió també té representació a Sant Just i Esplugues. Una de les novetats respecte a acords anteriors ha estat la inclusió del nou sector de Mas Lluí com un barri nou a tenir en compte durant les campanyes electorals. Creu Roja comença avui una campanya telefònica per buscar nous socis i sòcies a Sant Just i Esplugues. A través d'una trucada s'informarà de les possibilitats de col·laboració amb la institució. La intenció és vincular més la població amb la Creu Roja i aconseguir més recursos per millorar els serveis que ofereix l'entitat. Actualment, la Creu Roja té 260 socis a Sant Just. I acabem destacant que els ciutadans i ciutadanes de Sant Just podran consultar la localització dels vehicles de recollida de neteja i les rutes a través d'un web. L'ha posat en marxa l'empresa Urbacer, que s'encarrega de la neteja viària i de la recollida de residus de Sant Just, amb l'objectiu de millorar aquesta gestió. Urbacer s'encarrega d'aquest servei al nostre municipi des del març i ara han engegat un web que permet consultar la localització a través de GPS de tots els vehicles que fan tasques d'aquest servei. D'aquesta manera es pot consultar la posició de cada vehicle i de les rutes que fan. Aquesta eina pretén donar resposta als dubtes que els ciutadans puguin tenir sobre les freqüències de neteja recollida i de les hores en què es fan aquestes tasques en qualsevol indret de Sant Just. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Jós Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant us recordem que trobareu tota la informació local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Estem escoltant just a la fusta. Passant 13 minuts de les 11, parlem aquesta hora de literatura, perquè avui dijous continuen els actes del cicle del novembre literàric i Sant Just, i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Club de Lectura de Novel·la Negra, conduït per Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal, basat en el llibre El poder del perro de Don Winslow. En parlem amb ell mateix, Paco Camarassa, el tenim a l'altre cantó al telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. No és la primera vegada que ve Sant Just, em sembla, a conduir d'aquests clubs de lectura. Diria que hi ha hagut altres ocasions, no? Sí, sí, he vingut diverses vegades, i a més a més em vaig amb molt de gust, perquè el millor que pot fer un coordinador és trobar-se un club de lectura amb els components com els de la Biblioteca de Sant Just, que són fantàstics. Perquè ja fa temps que existeix aquest club de lectura, per tant m'imagino que tothom ja ho agafa amb ganes, segurament, no? Vull dir que a l'hora de comentar alguna de les novel·les, en aquest cas aquesta que tindrà lloc avui, que és El poder del pèrduo de Winslow, Suposo que l'esperit i les ganes de tothom fan bastant. Sí, però a més a més la gent del club llegeix molt entre club i club. Moltes vegades anem una o dues vegades a l'any i fem aquestes sessions i notes que estan a l'aguai d'autors nous, de propostes noves que estan fent. Llavors concretem la lectura d'un llibre que procurem que vagin variant d'una mica dintre del panorama molt ample que es diu... que seria la novel·la negro criminal, que tothom pensa que és tot igual, però no és... Però n'hi ha moltes diferències entre autors, no? Clar, per exemple, en el cas del que es comenta avui, quin tipus de novel·la és? Bé, la que es comenta avui és realment una... Jo crec que és una de les millors novel·les que jo he llegit en els últims temps com a novel·la. Però, a més, en un component de... A nosaltres ens agraden molt les novel·les que ens expliquen coses que no sabem normalment. Novel·les que expliquen que van molt més enllà del que pot ser la notícia... o el treball de vosaltres els periodistes, no? En aquest cas és la història del narcotràfic en Mèxic, que és el que està a l'ordre del dia en aquest moment, dissortadament, cada notícia dels diaris, de paper, de ràdio, de televisió, però moltes vegades els periodistes no arriben a l'altra banda, no arriben al funcionament quotidià d'aquestes persones, d'aquests delinqüents, d'aquests capos. Hem vist algunes pel·lícules, però una pel·lícula és més limitada. Poder de per és una novel·la molt gruixuda, diguem-ne, però que es llegeixen un cap de setmana en un res i no res, perquè enganxa molt. I parla d'això, de 30 anys, de com des d'un petit cultiu en un petit estat s'ha arribat a aquest problema que en aquell moment n'hi ha una guerra civil contra el govern i l'estat mèxicà. Déu-n'hi-do. Per tant, suposo que, a més a més, un tema d'aquests trepidants que si llegeix de pressa suposo que encara enganxa més. Vull dir que el fet que no sigui a vegades un llibre gruixut sempre fa que tot plegat sigui una mica més... passi més ràpid, no? Sí, però tot aquest tema de 30 anys ho agafa a través de diversos protagonistes que les passen moltes coses i moltes vegades necessita saber què és el que passarà a aquest petit retó que ha sigut bisbe i una mica la tradició personal. Combina molt bé la informació que et dona sobre un món que no coneixes, l'acció trepidant de cada cosa que passa. Cal dir que el tema narcotrari, que és un tema... És una novel·la amb molta violència perquè la realitat és així de violenta, però amb poc morbo, diguem-ne. No hi ha escenes morboses, no hi ha sang i fetge. No és gratuït, no? No és gratuït, exactament. La violència, inclús n'hi ha les pitjors escenes, la pitjor violència és aquella que no s'explica gairebé, hi ha moments molt terribles. Però és, ja et dic, apassionant a nivell del que sabem de la peripècia dels personatges i, efectivament, Mèxic no és... no es parla només de Mèxic, es parla de San Diego, Nova York, Xina, Colòmbia, on hi ha molts escenaris, diguem-ne. Hem dit abans que la novel·la negra, encara que no ho sembli, té molts gèneres, no ho és molt ampli, tot plegat. Suposo que en els últims anys ha crescut una mica l'interès, o ha tornat l'interès per aquest tipus de novel·les. Jo crec que sí. La novel·la negra, en aquest moment, s'ha convertit una mica en la novel·la realista del que la gent, diguem-ne, el que Zola i els realistes de finals del XIX i principis del XX feien, que era descriure i denunciar determinades coses, ara ho falant de la negra. Vull dir, n'hi ha molta violència, n'hi ha molta violència quotidiana. Per exemple, en aquest moment, el Godard ha de resoldre un cas de les pitjors violències que n'hi ha quotidianes, que són els desnonaments. Els desnonaments no és simplement una qüestió, un acte bancari que tenen un crèdit, és tota una qüestió molt greu que s'està plantejant. En temps de crisi, la novel·la negra es mou més bé. Per què? Perquè la novel·la negra, com te deia abans, il·lumina aquesta part fosca de la realitat. Quan pensem que Suzuki tanca la seva planta de motos en Astúries per portar-se a la Tailàndia, això està narrat perfectament per una... Ja ho sabem, però quals són les intríngoles? N'hi ha una novel·la que es diu Conexió en Lorena, de Dominic Manotti... que ens explica aquestes martingales dels traslladors d'empreses, no?, de les multinacionals. En temps de crisi, la novel·la negra ens ajuda a comprendre i, si més no, quan estem molt fotuts ens ajuda, ens entretenen un cert, uns minuts. Clar, permet desconnectar d'alguna manera, però suposo que el fet, doncs, que això que ens comentava, no?, que hi hagi aquestes similituds o aquests punts de realitat fan, doncs, que és el que acaba de fer que enganxi, no?, a tanta gent. Sí, sí, efectivament, vull dir, L'última novel·la de Marc Caris es diu liquidació final i parla d'un senyor que fa el que ens agradaria fer a molts de nosaltres però que no ho fem. Per això no sé si perquè no s'entrevim, som una mica preguts o què, però que és... Hi ha un senyor que es dedica a matar, a assassinar assessors fiscals. Perdó, a evasors fiscals. A susants evasors fiscals. Aquestes que llegim en la premsa i que moltes vegades quan no arribes a final de mes i veus les coses que passen en els diaris te donen molta ràbia, no? i dius jo, si puguera, però afortunadament no ho fem, perquè si no això seria un caos. Però potser això... Fem-ho a través de la literatura, no? El mercat a través de la literatura ho fa, no? Vull dir, com diu Maruja Torres, que en la pròxima novel·la té ganes de matar una o dues persones que està bé matar, segons quina gent, però la mata sent el paper. Això és la capacitat que tenen els novel·listes. Ningú després li aplica la llei. Només se li aplica la llei d'una bona novel·la i la llei dels lectors que diuen si li agrada o no li agrada. Clar, segurament permet escapar una mica d'aquesta ultracorrecció política, no? Sí, sí, la novel·la negra no pot ser correcta políticament. No, no. Els que venen droga als carrers de Baltimore són negres, són negrates, són níger. No són ciutadans de color. No, no. N'hi ha coses indeterminades. No es parla de fer-la mort quan algú va contactar amb una prostituta No es parla d'evasions, no sé què, no, no. És tota una realitat molt fosca, molt dura, com és moltes vegades, encara que nosaltres no la degem. Està clar. I a banda dels últims anys també ha crescut molt, suposo, l'interès per la literatura nòrdica, no?, arran de tot l'art són i tot el que ha comportat. Tot i això, suposo que aquí també hi ha... A banda dels tradicionals, comença també... Hi ha també autors d'aquí que facin literatura negra interessant... Sí, jo crec que sí, jo crec que cada vegada més. Afortunadament, un cert boom de novel·la negra ha fet que les editorials miren més aquí a casa nostra, que es comencen a traduir més coses, n'hi ha més novel·les traduïdes al català en aquest moment que fa 20 anys, quan va desaparèixer la Cua de Palla, i ara n'hi ha autors, n'hi ha autors que ja tenen una primera, segona, tercera novel·la, ja més consolidats, com la Teresa Solana, que tindrà una pròxima novel·la... en març, com el Tia Benassar, hi ha col·leccions com Crims.cat, que inclús ja està traduint al català coses que encara no estan traduides al castellà, vull dir, n'hi ha un cert... I, per exemple, ahir feia públic una novel·la, la novel·la guanyadora del cinquè Premi Crims de Tinta, que convoca els Mossos d'Esquadra, que és una novel·la d'Andreu Martín, que és molt actual, molt actual, perquè parla de triades xines, de màfies xines en Barcelona. I, bueno, no està escrita per el que va passar a Madrid fa un mes, perquè està escrita fa més temps, no? Són aquestes coses de la realitat i ens explica més coses. A vegades s'abança la ficció, no? Segurament perquè vincula tot plegat. Com diu Andreu Martín, una novel·la té que ser verosímil, però a la realitat ningú li demana que sigui verosímil. És per això que moltes vegades la realitat supera la ficció. Està clar. Doncs aquesta tarda a les 7 d'aquest club de lectura a la biblioteca de Can Genestà conduirà justament Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal. Serà a les 7 de la tarda. Que vagi molt bé i moltes gràcies per atendre'ns avui al Just a la Fusta. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Segur que sí. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La informació més propera al Just a la Fusta. Ahora sé que nos parecemos Ahora me parece que sé que tú y yo somos igual Que sé lo que lo merezco He venido a pedirte otra oportunidad. No sé cómo te atreves a venir a decirme que me quieres cuando yo te sé quitar muchas veces y jamás me hiciste caso. M'agradaria que te afecte cuando tú... Ahora sé lo mucho que te quiero y ahora quiero que te digas que me quieres igual y aunque no puedo decirte lo siento No sé cómo puedes atrever Fins demà! Gràcies. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Just a la fusta. En punt, dos quarts de dotze del matí, un moment per fer tertúlia d'actualitat, com cada dijous, amb el Pere Oliver, la Joan Alcarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots tres. Molt bon dia. Bon dia a tothom. Avui ens salta l'Alina, per tant, la salutem des d'aquí per si ens estigués escoltant. Això mateix, potser encara arriba temps. Exacte, exacte. Avui hem començat molt puntuals. No m'ho va aixecurar, eh? Potser ve de camí. Exacte. Dijous passat, a més, no hem fet tertúlia, per tant, doncs... feia 15 dies que no ens trobàvem, exacte. Tenim coses endarrerides. Sí, això anava a dir, no sé si hi ha canvis gaire de les coses en 15 dies, o si continuem una mica tot el que agrada. Sí, sí, i ha guanyat l'Obama, home. Mira, mira, vull per llegir un titular. Sí, United Colors of Obama. Veus, que guapo que queda. Com l'heu viscut, tot el tema dels Estats Units? Creieu que se li dona massa importància? Creieu que se la mereix? Jo crec que sí que té importància. No deixa de ser encara el que manega les coses del món. Encara. Sí. Tot i que... Potser que per poc temps, però... Ho preferim amb ell, perquè és bastant moderat. Dintre de tot és molt moderat. I hi ha moltes coses que no podrà fer mai. No, no, perquè els imponderables, a més al Congrés, demanen els altres... sensat, em sembla. I el que no ha pogut fer és perquè no l'hi han deixat fer. No l'hi han deixat. Em sembla bé que tingui una segona oportunitat. I té coses molt positives. És el reelegit amb el vot de les minories i crida els republicans a treballar per la unitat de la nació. Això és força important. És que és veritat que dona com una sensació d'aquestes de pau, no? Una mica també. Encara que sigui la imatge, eh? Vull dir que potser després no acaba sent això, però és aquesta imatge de bon polític. És que moltes vegades els polítics tenen els seus ideals, les ganes de fer-ho, però hi ha uns imponderables i hi ha uns interessos creats que no els hi permeten. Home, clar, té en contra, té l'opositor... El capital. Els republicans i que maneguen... La seguretat social li ha costat un munt, la mica... I ha mogut molt poqueta cosa. Sí, però la mica que ha aconseguit contra les asseguradores, els grans lobbies de les asseguradores. que no volen perdre el pastís. Hem viscut aquesta campanya electoral dels Estats Units, també marcada en aquest cas per l'huracà Sandy, que sempre aquestes coses externes acaben condicionant segurament també alguns dels vots, suposo, d'aquests indecisos. En aquest cas n'ha favorit també a Obama. L'han afavorit perquè ell es va posar en front de la solució. Diguem que era la seva obligació, no? Naturalment, però molts no l'acompleixen. Exacte. Ara mirava l'acudit d'en Ferreres, que es veu l'huracà bufant, una cara grossa bufant, i que surt llançat cap als aires amb un paracaigudes, el president Obama. decidit ajudar el que calgui amb l'acudit de la seva gràcia. Aquests acudits solen ser molt profuns. Jo els dibuixants els considero sobretot aquests en temes polítics, uns grans polítics, ells que copsen de seguida... L'actualitat i per on la poden reflectir. I a més a més, o la ridiculissen, o... Oh, clar. Per a posen el dit a l'anàfra. I a més, l'actualitat, per a les persones que els agrada o ens agrada o teniu una certa bena satírica, t'ho posa també amb safata. Ah, clar. Perquè, escolta, això que tinguem cada setmana, algun manifest d'intel·lectuals. O no tan intel·lectuals. D'intel·lectuals. permetre'n que dubti de la seva intel·lectualitat. Hi ha intel·lectuals que són tot un senyor Premi Nobel i són intel·lectuals, però és que hi ha actors, hi ha cuiners, hi ha gent de totes les... El carnisser del barri. Podríeu buscar potser una altra gent. També tenen dret a donar la seva opinió, però no signar un manifest... Però no se'l pot considerar un intel·lectual. Ni intel·lectual, ni que estigui a l'aguai realment els problemes als quals se'n manifesten. Al final són una miqueta de xascarrillo. Semblen de Sarzuela, podrien sortir cantant, ai, ai, ai, que intelectuales nos manda el senyor. Perquè dius, ja, és que aquests que han dit i han escrit el molt que ens estimen els catalans. Ui, aquest del País, aquest que es va publicar diumenge al País. El del País encara diu coses, algunes hem sentit. Però el que va sortir l'endemà al Mundo, allò hi és. El del Mundo va ser, bueno, alguna cosa extraordinària. I després estan els divertidíssims senyors que diuen que ens estimen tant. Això ho he fet servir jo amb un acudit que he enviat avui a una revista de Calella i m'han contestat, dient... Però això és molt actual, quines coses d'inventes. Dic, què m'he d'inventar? I he posat textualment el que va dir un senyor. El que va dir un senyor que diu que nos quieren muchísimo porque los catalanes tenemos a gaudir, tenemos la pedrera, las sardanes, las sabaneras y el pa amb tomaca. Imagina't. I llavors ja dius, quan veure aquests tòpics... Això és ser català i estimar el poble català. I aquells que parlen en la intimitat amb català també. Són molt representatius. Ja ho feia l'Esnar. Aquest se referia. Realment arribem a una campanya electoral que comença aquesta mitjanit però amb una precampanya molt intensa. No sé si creieu que... Crec que alguna vegada vosaltres també n'hem parlat, no?, del sentit que tingui la campanya o no i que potser sí que aquesta vegada, a diferència de les altres de les últimes eleccions hi ha com una mica més d'interès per les eleccions, tot i que no sé si la campanya creieu que vosaltres, per exemple, o gent del vostre entorn creieu que els condiciona el vot, el que passa en la campanya electoral. Les campanyes electorals una miqueta sempre influeixen en els vots, igual que tota la publicitat influeixen en les decisions de compra de les persones, perquè una cosa de la qual no se'n parla o no se'n denuncia és gairebé desconeguda, però el que en campanya es diu... Si avui hi ha, per exemple, aquests titulars en què diu que Mas i Durant pacten per fer pinya fins que es faci el referèndum, aquestes coses, doncs, influeixen. Si el president demana a la Unió Europea des de Brussel·les que ofereixi una solució a Catalunya. Aquestes coses pesen... Però creieu realment que la gent... O sigui, no sé vosaltres, però que la gent que no ho té clar decidirà en funció del que senti durant la campanya i no ho té clar, potser sí. Alguns sí i d'altres no. Un parell de comentaris de gent jove que no ha votat mai i diuen que aquest cop sí que aniran. No sé si, eh? Segurament que augmentarà la participació, potser. Jo un parell n'he sentit en l'entorn meu, clar, l'entorn d'un altre... No sabem el sentit, no?, del vot, però... Estan decidits, eh? El que sí que s'ha de reconèixer és que el MAS s'ha bellugat força. Perquè, clar, anar a explicar-se a la Unió Europea que fan orelles sordes a tot el que ve de fora, perquè tampoc no poden arribar a tant, ell ha anat a explicar-se davant d'una numerosa audiència, perquè crec que hi havia com unes 200 persones que totes eren... intel·lectuals, que diem, totes eren dintre del món polític i el món industrial-empresarial. I que hagi tingut la valentia d'anar a explicar-se allà, això va en favor d'ells. De fet, segons l'enquesta del CEU que es publica avui, que és l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, un 57% de catalans d'una banda votaria a favor de la independència i pel que fa a enquesta electoral apareixeria que Siu, en majoria absoluta, seria la força més votada segons el CEO, i el PSC perdria gairebé la meitat dels diputats i el PP s'hi situaria com a segona força. Entraria en l'Scub segons el CEO i quedaria fora solidaritat. i Ciutadans es torna a repetir, com deien hi ha algunes enquestes, que entraria amb 6 diputats. Sí, sí, ha augmentat el... Possiblement. PSC 15, Esquerra 14, Iniciativa 10. Si realment són aquests resultats, PSC 15, una davallada bestial, no? El que passa és que aquestes petites forces d'Esquerra, petites perquè, clar, hi ha Esquerra Republicana, hi ha Iniciativa... Estan una mica fraccionades, sí. Estan molt fraccionades. És sempre... Una negació. Sempre, sempre, sempre. Que fan campanya amb negatiu. Que fan campanya amb negatiu. O sigui, ells no s'ajunten mai. Mai s'apoyen. Perquè tres petites forces fan una força mitjana. Ho van fer amb el tripartit, no? Sí, però no els hi va sortir. No els hi va sortir massa bé. Doncs llavors són vots perduts. Home, però 14 diputats uns i 13 els altres. Entre cometes, eh? Tampoc no és una sentència. Però vull dir que no busquen mai el punt de lligam. El punt de lligam de cada un cedir una part del que voldria i no podrà aconseguir fent-ho junts. Això, aquest punt d'unió... per mi està perdut, no existeix. Els que aniran junts i en la contra, i sembla que cada vegada s'entenen més bé, seran al Partit Popular i Ciutadans. Això és de sempre. A més, és curiós que Ciutadans, Ciudadanos, a Madrid, ha aconseguit ara que s'hi apuntés una pila de gent, una quantitat de gent... Però Ciutadans, teòricament, és un partit d'esquerres. Ells es defineixen... com a partit d'esquerres ells es defineixen de centre-esquerra ells es defineixen com vulgui però les seves paraules no és el que passaria si centre-esquerra que pactés amb centre-deta o que s'unís amb centre-deta És el que passaria, de fet, amb Ciu i Esquerra, no? Sí, sí. I que aparentment, en principi, serien contradictorisats. És que, en plan natural i en plan català, és el que s'havia d'haver produït la primera vegada. La primera vegada que es van votar és que era incomprensible que en un partit d'esquerres i català s'ajuntés, per molt que la seva ideologia fos d'esquerres, havia d'ajuntar-se amb un partit nacionalista, no en un partit de centre. També el PSC en aquell moment era diferent que ara, no? M'imagino que el Maragall al capdavant, el primer partit partit... Potser arrossegava més, no? Però no era Maragall. Bueno, té un pes, no té un pes, que això arrossega... Però de seguida se'l van treure de sobre, eh? Ja ens deia Joan, aquell savi escriptor dels temps de l'Una Muno, que res s'assembla tant a un intel·lectual d'esquerres com a un intel·lectual de dreta. Sobretot en la meseta, no? Amb algunes coses coincideixen plenament. A mi em dol, sentir-los parlar em dol, em fa mal, perquè penso que són... Tenen una frustració... que la projecten enfora, que fa que mai es lliguin. Vols dir que tenen una frustració? Alguna cosa els passa. Ells intenten atreure el màxim cap al seu camp. Però amb una sola idea, aquella no n'hi ha cap més, no deriva, ni cap aquí ni cap allà. Això de decidir una mica de la idea de cadascú és molt difícil. Deu ser el que tu dius que és difícil. Deu estar encara en el subcancent col·lectiu, aquella vieja Irelia de Castilla, que ha sigut un imperi que ha dominat el món. Bé, clar, però ja no. Gran de i libre en lo universal. Ja no, ja no. Quan feia amb el servei social, ens posaven tots aquests punts per donar-nos. La definició era unitat de destino en lo universal. Ah, això mateix, sí. Que s'assembla moltíssim Aquesta unitat que defensen ara constantment, no? La Unitat d'Espanya surt a relluir. El senyor ministre Bert, recordem que va parlar primer una mica en català, també per demostrar que el coneix i que ens estima. Deu saber, deu saber. Me reservo l'opinió sobre el senyor Bert. Parlant en català per defensar la Unitat d'Espanya. Cada dia corre els ulls, està pensant aviam quina fa. Ara ja no som una unitat de destino perquè el destino està una mica verd i no en sap ningú. I una altra de les dades que apareix en aquest CEO, aquest 57% a favor de la independència, per tant, ha augmentat 4 punts. Què us sembla? però hi ha una altra enquesta que diu que alguns d'aquests es farien enrere si aquesta si a la independència suposés sortir de la Unió Europea o sigui que primer volen tenir clar si quedaríem o no a la Unió Europea i si estem a la Unió Europea diran que si a la independència però si no ho veuen clar jo vaig sentir parlar l'altre dia amb unes persones que estan treballant diu que la tasca és absolutament silenciosa, però que estan treballant. I, a més a més, que realment, si ja estem en la unitat europea... Som ciutadans d'Europa. Som ciutadans d'Europa. Doncs no poden fer-nos fora. Unes coses que siguem ciutadans d'Europa i l'altra que un organisme polític. Tampoc posen treure'ns a fora així per la cara. No hi ha cap conflicte armat. Tenim uns drets, no tenim conflicte armat, tu ho has dit. El que passa és que una cosa escrita clara i neta no existeix. Sí, hi ha moltes... Llavors hi ha diverses opinions que se'n deu parlar però que no estan totalment d'acord. Però pensa que deixaríem de ser nacionalitat o comunitat o regió d'Espanya, com ho vulguis dir, per esdevenir nació d'Europa, una nació petita d'Europa. Ja existeixen, ja existeixen... O sigui, va passar a Montenegro i va passar a altres estats. Avui em parla a Xèquia. Però això ens diu el senyor Joaquín Almonia. Mira, Joaquín Almonia va dir unes coses la setmana anterior i després s'ha negat. La secretària va dir unes coses i després ha fet una carta negant-se. O sigui que jo crec que tenen moltes, moltes pressions. Ja va sortir també un acudit del senyor Rajoy estirant-li l'orella i posant-hi l'orella vermella com un tomàquet. El senyor moria o que canviés de paret, no? Sí, sí. Ja sé que els dinotaires... Ah, sí, sí. No, exageren, perquè ja dic que són uns reflectants de la humanitat. I que tenim bon embolic, segur, eh? Que tenim un bon embolisme. No, no, clar, que tot és nou, no? Jo vaig sentir ahir una persona que és bastant apolítica i tal, diu, saps totes aquestes coses i tot aquests parlars i totes aquestes amenaces i tot? Amenaces, opinions i de tot. Ens tenen por. Bueno, ells deuen pensar que... Perquè diu, en Catalunya no pot subsistir sense Espanya. I diu, i Espanya pot subsistir sense Catalunya? Sí, amb el 25% del PIB... Aleshores, ja hi ha la contrària. Però ells continuen dient que nosaltres ens sortim beneficiats. Oh, clar, que han de dir. Les deutes que tenen en Catalunya és com si no existissin, no? A nosaltres no ens donen el que... Jo vaig sentir el Mas que deia que sí, que es podien fer responsables de la part que els correspongués. Ah, però és que volem que nosaltres siguem responsables de la part que correspon a tota Espanya, de les deutes. Sí, però de la part que dintre d'Espanya els correspongués. El 3, el 4, el 8, el 7... I totes aquests anys que no ens han donat diners. Per què hem fet deute? Perquè no tenim líquid. No, és dir... Com he dit jo abans, la paraula és un bon embolic. Les eleccions han d'aclarir. Vull comentar que avui, en els diàlegs per independència, ve el periodista Martí Anglada, excorresponsal de TV3, a Berlín i Brussel·les i Jair, parlant d'ell. A la sala del cinquantenari avui a les 8 de vespre. Pot ser interessant per debatre, no resoldre, però debatre algun d'aquests interrogants. A les 8 del vespre. Avui a les 8 del vespre. Està anunciat, a més, per moltes botigues i molts carrers del poble. No l'ho he vist, eh? Sí, però està ple tot s'anjust, eh? Sí, no, i el... Voleu posar unes ulleres d'aument, eh? Un altre dels temes que està apareixent... Voleu blau fosc amb lletra blanca. Que sembla que es colarà, o que s'està colant a la campanya, que de fet ja se'n va començar a parlar l'any passat, però gairebé només en parlava iniciativa. i que està afectant cada cop més gent, que és tot el tema dels desnonaments, i que ha fet que fins i tot avui la portaveu de la plataforma d'Afectats per la Hipoteca fos la convidada dels matins a TV3. Sí, no he pogut venir. He vist l'entrevista aquest matí. que han dit una cosa més molt interessant que és hora de fer marxa enrere molts desnonaments perquè són d'una injustícia que ha de tenir caràcter retroactiu i això és una de les coses principals i a més precisament el cinquè convidat d'avui era una persona desnonada que, a més, en una situació amb una dona malalta, ell que ha tingut un infart fa poc, amb un fill de 13 anys... Bé, cada cas de desnonament és una tragèdia, perquè gent que es queda al carrer, evidentment es donen persones que han quedat tots a l'atur, famílies que han quedat tots a l'atur, i aleshores tots al carrer. Bé, l'atur és una altra cua, també, que arrosseguem tots, eh? És una cua molt, molt dura, eh? Molt dura, eh? Perquè en una casa que hi ha un aturat, perquè hi ha cases que n'hi ha dos aturats. O tots els membres de la família. Si hi ha el pare i la mare aturats i el resta de família, està clar, estan a la misèria. A més és que en el cas del desdonament s'han donat casos de persones que tenien ja acollits una altra família, que podien ser el germà d'un d'ells i la cunyada, i que es tornen quatre persones a l'atur. amb quatre o cinc fills petits ajuntats de les dues parelles i tots al carrer, perquè, clar, quanta més gent aturada i més gent amb un pis que no pot pagar res, penso que quan s'ha acabat l'atur no poden pagar la llum, no poden pagar l'aigua. No, no, no, no, no entra res. És caure en la indigència. En la indigència. En la indigència. Crec que a Figueres hi ha mil pisos que estan desocupats, no desocupats buits, sinó que no els han vengut, estan buits, o al revés, 500 pisos així i 1.000 famílies, la xifra pot canviar, però que diuen que aquests pisos es podrien posar amb uns lloguers assequibles per aquesta gent que no poden pagar 600 euros però que potser en podrien pagar 300. Però no ho intenten, això. No ho treballen. No els interessa. No, no, fins i tot... No els interessa. Un jutge, no me'n recordo ara ben bé d'aquí un lloc... Sí, ara estan bastant revoltats amb això. Clar, t'hi trobes amb la llei, i la llei diu això. I tu has d'aplicar la llei. Però és que la llei és tan injusta que realment els dos partits importants del país s'haurien de reunir, que igual que van canviar en 24 hores la Constitució, ho fessin ara també, perquè també la Constitució diu que tot espanyol té dret a una vivenda digna. Això mateix, un habitatge digne. I un treball. Si és que els grans grames d'avui, i segueixen sent els mateixos, és un tema que es repeteix setmana darrere setmana, però que de moment no s'està solucionant, és el problema de l'atur, és el problema de l'ensenyament, és el problema de la sanitat i també el problema de la cultura. I això va enganxada i lligada una cosa amb l'altra. Vull dir una cosa en Joan Margarit a l'entrevista que li fa en el periòdico, que diu si voleu retallar en sanitat i fer-me morir més jove, endavant. però deixeu que el meu fill estudiï. Em sembla gairebé un clam, no? I tant, i tant que ho és. Gairebé dramàtic. Avui que Joan Margarit és notícia, perquè ahir van entrevistar a TV3, ha tret el seu nou llibre que es titula Es perd el senyal. I diu coses que la gent gran... I el tindrem la setmana que ve, també. En tindrem? Molt bé. Diu coses tan impactants per la gent gran com dir, estàs vivint uns anys sense esperança, que ja són els més feliços de la teva vida. Em sembla una... És la seva manera d'expressar-se. Sí, però és d'una força poètica. Quan la poesia és profunda, toca la filosofia. Aquí sí que hi ha intel·lectualitat, quan una persona pensa en profunditat. La intel·lectualitat jo crec que la dona el pensament, la qualitat de pensament, la filosofia, l'art de pensar, la ciència de pensar... Ara, com dèiem abans, li diu un intel·lectual a un senyor que ha fet receptes de cuina, encara que n'hagi fet 10.000... No, és molt honorable, però al museu. És molt honorable i és un gran professional. Té la seva categoria, però no entra dintre d'aquest gremi, no? Ara, si es decideix que sí, que sigui un senyor... per decidir com es fa un plat de patates, ja és un intel·lectual fantàstic. És un tipus de cuiner. Em deixeu dir una cosa optimista, una mica optimista. Ahir vaig veure un programa econòmic i diu que els fabricants, les grans empreses que havien deslocalitzat perquè els sous... a l'est eren molt més barats, resulta que s'estan adonant que els resulta molt més car perquè aquests països no tenen la logística que tenen els països en els quals treballaven i funcionava, i aleshores... Quan se'n van pels transports i tal, i tal, i tal. Clar, transports, o sigui... Magatzematge... Tot, tot. Transport, magatzematge, empreses a l'entorn, tot això no existeix. I llavors resulta que s'ha multiplicat per dos el que ells pensaven que podia ser un avantatge. i que estan repensant-ho... Intentant retornar. No, no, i que ja estan tornant perquè... Això també ho ha fet als Estats Units, eh? Oh, clar. Amb algunes de les empreses que fabricaven fora, està intentant retornar-les, perquè clar, també hi ha contractes aquí dintre. Clar que hi ha contractes. Està intentant retornar-les perquè es donen compte del mateix problema que has dit tu, que no és la mateixa manera de treballar. No és la mateixa manera. I que el retorn encareix el producte. Per tant... No, perquè és que està vessat amb uns sous baixos. Molt bé, d'acord. Les nòmines encareixen una empresa, però... La sanitat que deuen tenir en aquests països deu estar molt lluny d'acostar-se a la bona sanitat. Jo tinc un familiar que és un nen molt, molt, molt intel·ligent i diu, sí, sí, ells fan... és matrissaire. I diu, quan els xinesos aprenguin a treballar com aquí, estem perduts. Diu, però ara per ara? Mentrestant, no. Nosaltres fem una matriu i ells, per fer aquesta matriu igual, han de desfer 30. Diu, esclar, econòmicament... Tampoc serveix. No us hi resulta. Tampoc serveix, clar. A més a més, crea una consciència de desconfiança en aquell producte. Jo tinc un telèfon preciós, inalàmbric, moníssim. Que et parlen xinès o què? No, està traduït en quatre idiomes. Però va durar 15 dies. Ah, 15 dies i a les escombraries. El meu fill, mira, com pot ser? Em valia un realero, eh? Fabricat en Xina. Que em perdonin. Esclar, les coses com són? La qualitat compta. No, no, aquest nano ho va dir, diu, el dia que ells aprenguin a fer les coses com nosaltres, estem perduts. Diu, clar, perquè llavors serà una invasió. Clar, diu, estem perduts, però ells no, els xifren tot, molta producció, molt ràpid, ràpid, i guanyar. No, no, no és la manera. Funciona encara d'una altra manera, no? No, però si volem també alguna notícia positiva, veiem que els autònoms i sobretot els que saben idiomes anglès i especialment japonès, estan trobant feina i cada vegada més amb la forma de col·laborar amb els països estrangers. Jo vaig estar l'altre dia al Saló del Manga i he pogut comprovar... A través d'internet, no? No, no, no, he pogut comprovar amb goig, no?, que a través d'internet, a través de la situació... Però vull dir si no cal marxar al país per col·laborar, o han de marxar? N'hi ha que han marxat i n'hi ha que no, hi ha de tot. És que si han de marxar, escolta'm, què vols que et digui? Els que han marxat ho han fet per voluntat i amb molt de gust. Em consta que jo tinc companys que estan vivint uns a Osaka i uns altres a Tòquio i estan encantats de la vida i s'hi troben molt bé i molt a gust. I n'hi ha d'altres que no els atrau anar a treballar en un país estranger i ho fan des d'aquí. Les dues coses són possibles. Però sí és cert que hi ha molts nois joves que tenien res, fa quatre dies tenien 16 o 17 anys i ara en tenen 20 i pocs i estan treballant pel Japó. No, clar, és una manera... I he parlat amb ells, he estat reunit amb ells i ho he vist i gent que fa quatre anys t'estaven enviant un e-mail i deien això com ho podia fer? D'acord, perquè ells és la valentia que ells han volgut fer-ho. perquè anar a viure al Japó és molt difícil donar-te a la cultura. És tan diferent de la nostra, de l'Europa. I la manera de produir-se. I la manera de tot, que és força difícil d'adaptar-se. Ha de ser un molt jove per encoplar-se. I que ho fan amb voluntat pròpia. Llavors aquests faran un gran esforç per adaptar-se. Oh, clar, la força. Pensa que tota aquesta gent que avui segueix la cultura japonesa, que cada vegada són més, són uns enamorats de la cultura. No, no, però no és només del manga, no són uns enamorats. Fons enamorats de la cultura japonesa, de la seva manera de viure. Fa 20 anys que el manga ens està influint. I fa 20 anys que aquestes persones, i els que són més joves, si no fa 20 anys ja en fa 10, han estudiat en profunditat què és el budisme, què és el sintoïsme, què és la gastronomia japonesa, què són les arts marcials, que gairebé tots els que estan ficats dins d'això els encanta. El que més, el que menys, els que conec... No, i el disseny de la moda també els conec. Cultiva el taekwondo, els colors, les modes. Si van al saló vestits tots amb indumentària japonesa i vestits de persones japoneses... Però a banda d'això, la nostra producció de moda, l'altre dia dos o tres dissenyadors ja ho van dir, que ja no es mira només aquest any canviarem. I quan mires que el Japó va sorgir d'una derrota, per al Japó tota la vida que ha sigut una manera de ser tan sencera era un país que vivien a l'edat mitja vivien amb unes però tenien una gran cultura i a més ells la sentien molt profundament amb 50 anys s'han donat la volta al que els van explicar els americans els han ajudat perquè tenien un càrrec de consciència extraordinari després sempre que piquem els americans a tot arreu han hagut de ficar cullerada per ajudar Però hi ha una cosa molt positiva. I per fuma també. Mira Cuba amb Espanya. Però Cuba és un cas, clar. Jo crec que els japonès tenen grans virtuts. Són lluitadors, són combatius, són molt respectuosos i saben escoltar. I potser són més honestos. Tenen un gran do d'honestedat. I a la vegada saben també divertir-se, saben utilitzar bé el temps lliure. És diferent de la cultura xinesa, que molts tenen aquesta tendència gairebé a ser esclaus, no? De treballar, treballar i treballar. Són cultures molt diferents. En canvi, el Japó té un amor per la música, pel teatre... ets un admirador del japonès això queda clar està bé perquè també és això matisar una mica que a vegades es confon tot el tema oriental però són diferents són el dia i la nit la Xina i el Japó he estat 20 anys treballant amb ells hem celebrat ara el 20è aniversari de Bola de Drac però va influir molt a mi em semblava que no però va influir I encara ho farà. Sí, i més. Al Canal 33, el proper diumenge, en parlem amb un programa a les hores del matí, al Canal 33, i parlem amb els seus orills. Amb aquestes reflexions, avui hem de deixar aquí que tenim publicitat abans de connectar amb les notícies. Per tant, moltes gràcies. Hem acabat amb positiu. Bon dia. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Convergència i Unió guanyarà les eleccions del 25 de novembre en majoria absoluta, segons l'enquesta que ha fet pública aquest matí al Centre d'Estudis d'Opinió. El Partit Popular serà la segona força política a Catalunya, mentre que el PSC perdrà gairebé la meitat dels seus diputats. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. El Centre d'Estudis d'Opinió constata un gir en la intenció de vot i en la participació a les properes eleccions, marcada bàsicament per la manifestació de la Diada. Els resultats, les estimacions, serien les següents per Convergència i Unió entre 69 i 71, segona força, el Partit Popular entre 8 i 19. La tercera formació política seria el PSC amb 15 escons, 14 per Esquerra Republicana, 10 per Iniciativa per Catalunya, 6 per Ciutadans, i entre 0 i 3 li dona al CEO una possible entrada al Parlament a l'Scub. Pel director del CEO, el senyor Jordi Angelaguet, cal tenir en compte també una altra dada important, la participació. En relació a l'anterior baròmetre, el que creix més... és una manera important a retenir, és el nombre d'indecisos i les persones que no contesten. Amb dues opcions, entre els que estan indecisos i els que no contesten, estem instal·lats, gairebé el 40% de la mostra són gent que o bé està indecisa o bé que diu que no contesta davant d'això. El seu preveu, a més, una participació cinc punts més alta que les darreres eleccions al Parlament, concretament del 65%. Els sindicats, comissions obreres i UGT celebren aquesta hora una assemblea general al Palau d'Esports de la Vall d'Hebron de Barcelona. La trobada és prèvia i preparatòria de la vaga general de dimecres vinent. Barcelona, Montcarvajal, bon dia. Bon dia en un Palau d'Esports de la Vall d'Hebron ple a vessar els líders sindicals espanyols de comissions de l'UGT. Ignacio Fernández Tocho i Candidó participen de l'assemblea general de Barcelona per preparar aquesta vaga de dimecres que ve. Una vaga plantejada principalment contra els pressupostos generals de l'Estat pel 2013. que qualifiquen d'inútils i perjudicials pel 99% dels ciutadans. Candido Méndez és el secretari general de l'OGT. Tocho y Méndez s'han pronunciat a favor d'un referèndum pel dret a decidir de Catalunya, igual que defensen un referèndum pel dret a decidir sobre les retallades a Espanya i a Catalunya. A Mataró, al Maresma, més de 200 alumnes d'infantil i primària s'han quedat sense escola i a partir de dilluns seran recol·locats en un altre centre. El col·legi públic Angeleta Ferrer ha estat clausurat per aluminosi i té perill d'esfondrar-se, ho ha explicat l'alcalde de Mataró, Joan Mora. no tornaran a vindre aquí, mai més. Aniran a l'escola nova ja. Quan es canvien, aniran a l'escola nova. Si no s'apuntala, evidentment sí. Per això ho farem immediatament. Ara, en aquests moments, ja s'està parlant amb empreses i d'un moment a l'altre, doncs això crec que ho tindrem resolt. Avui i demà els alumnes de l'Angeleta Ferrer estaran en un poliesportiu de Mataró. A Terrassa, el Vallès Occidental, hi ha hagut una explosió en un laboratori aquest matí i ha provocat cinc ferits lleus. Ràdio Municipal de Terrassa, Marta Nyer, bon dia. Bon dia. Cinc treballadors del Centre Tecnològic Leitat de Terrassa han quedat aquest matí ferills lleus en explotar un polímer amb àcid nítric. Segons els bombers de la Generalitat, la deflagració ha passat cap a dos quarts de deu, sense causar danys materials més enllà del trencament d'un recipient de vidre. Els fragments del recipient, que ha rebentat per l'explosió, Han sortit disparats i han provocat ferides lleus a cinc treballadors del laboratori que han estat traslladats a Mutua de Terrassa. Els bombers han revisat el laboratori del Leitat i han comprovat que l'explosió no ha provocat danys estructurals en l'equipament. El Leitat realitza investigació industrial per empreses. Bon dia, us parla Marta Casas. El ral·li Catalunya Costa Daurada aquest matí s'ha disputat a Salou a un tram de qualificació. El millor temps ha estat per a Sebastián Loeb. Aquesta tarda, a dos quarts de vuit, es donarà la sortida oficial de la competició a l'avinguda de la Catedral de Barcelona. És una de les novetats d'aquesta edició, com explica el seu director, Amant Barfull. Per donar més capitalitat al ral·li, aquest any la introducció de la sortida a Barcelona, creiem que anirà bé per tothom una manera d'acostar el ral·li amb una gran capital, els espectadors... I esportivament parlant, és el tram de Salou, que és un tram urbà. Entre el passeig marítim i la platja, on els espectadors podran estar a la platja, podran seguir tot. I aquesta hora de començar la ciutat esportiva de l'Espanyol, una roda de premsa de Dani Sánchez Llibran, la qual l'expresident aclarirà algunes denúncies rebudes a la campanya electoral. Notícies en xarxa Tot seguit, Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. El present i futur de Catalunya a Europa és el tema central del setè diàleg per la independència de Sant Just, que es farà aquest vespre a l'Ateneu. El periodista Martí Anglada, excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, serà qui conduirà l'acte i explicarà en quina situació es troben les relacions internacionals amb Catalunya. Per exemple, el periodista considera que la manifestació del passat 11 de setembre ha obert un nou capítol pel que fa a aquesta percepció de Catalunya dins d'Europa. Com dèiem, el setè diàleg per la independència serà avui a les 8 del vespre a l'Ateneu, amb Martí Anglada, excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, que, com dèiem, parlarà del present i futur de Catalunya a Europa. L'acte l'organitza la secció local de Sant Just de l'Assemblea Nacional Catalana i és oberta a tothom. Més qüestions. Aquesta mitjanit comença la campanya electoral. Els vuit partits polítics amb representació a Sant Just han signat un acord que defineix el repartiment dels espais cedits per l'Ajuntament per penjar pancartes, banderoles i cartells de propaganda. Els representants van triar les seves preferències segons els resultats que van obtenir a les passades eleccions del Parlament en la circunscripció de Barcelona. Els partits signants són Convergència i Unió, el Partit dels Socialistes, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Republicana, Ciutadans, Solidaritat per la Independència i Via Democràtica. També s'hi ha afegit la candidatura d'unitat popular, la CUP. Una de les novetats respecte a acords anteriors ha estat la inclusió del nou sector de Maslluí com un barri nou a tenir en compte durant les campanyes electorals. I acabem recordant que els ajuntaments de Sant Just i Sant Feliu han signat un conveni per oferir habitatge públic al veïnat de tots dos municipis. Es tracta d'unir polítiques d'habitatge públic al barri de Maslluí, fronterer entre Sant Just i Sant Feliu. L'objectiu és que el veïnat de tots dos municipis pugui accedir als 54 habitatges de protecció oficial de venda de Promunsa, l'empresa municipal d'habitatge de Sant Just. Són els pisos que s'han de construir al carrer Violeta Parra de Mas Lluí, una promoció a tocar de Sant Feliu. Per això, l'Ajuntament de Sant Just també ofereix la possibilitat que el consistori veí pugui oferir la promoció als ciutadans i ciutadanes. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada. El Sant Jòs Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! It's a beautiful day. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La informació més propera al Just a la Fusta. Aquesta hora parlem de la Creu Roja, perquè avui comença una campanya telefònica per buscar nous socis a Sant Just i a Esplugues. Es farà a través de trucades per telèfon, on s'informarà de les possibilitats de col·laborar amb la institució. En parlem aquesta hora amb el secretari de la Creu Roja, Sant Just i Esplugues, Pedro Garrote. Molt bon dia. Hola, Carme, bon dia. Què tal? Una campanya que comença avui i més o menys fins quan durarà. Doncs mira, comença avui, com ho has dit, i bàsicament el sistema que has comentat és el correcte. I això fins un mes fa no re, com a molt. I es crien telèfons a l'atzar o com funciona això? Sí, no, no. Tant de Sant Just com d'Esplugues es crien els telèfons a l'atzar, sí. Actualment a Sant Just em sembla que hi ha uns 260 socis. Suposo que l'objectiu és aconseguir-ne cada cop més, no? Sí, a Sant Just tenim 260-265 socis, que això representa 1,7% de la població. Ens agradaria intentar incrementar com a mínim en una dècima més. I clar, el nostre objectiu és aquest. La dada per això, més o menys, és l'habitual? És la mitjana d'altres municipis? És més baixa? Més o menys a què respon? La mitjana a nivell nacional, si faig, és del 2%. Per tant, faltaria una miqueta aquí a Sant Just per arribar... es faltaria una miqueta, sí, sí. Però bé, pujant una miqueta més, ja ens agradaria. De fet, quins són els objectius de la Creu Roja en general? Els objectius de la Creu Roja en general són d'ajudar els més assegurits, de contribuir al benestar de la societat, incrementar també una mica els valors. Bé, això és una mica molt general, eh? I es treballa en diferents camps, en diferents àmbits socials. En diferents àmbits, en aquest moment, dintre de la nostra assemblea, estem treballant en el tema de suposició d'emergències, que això ja s'explicaria per telèfon a les persones, sobre activitats de prevenció en els eventos públics, esportius, culturals, interès socials, dintre del que seria el programa d'aliments, el tema de viatge activa, suport a col·lectius vulnerables, el tema de la formació, és una part molt important de l'institució, la formació a cursos i tallers de primers auxilis, tant a voluntaris com a la població en general, campanyes puntuals de recogida d'aliments, que la començarem ara a mitjans d'aquest mes, també el tema de creure de joventut, que l'últim dia d'aquest mes fan una campanya sensibilització sobre el dia bonial de la sida. És per sumir una mica les quatre coses que fem, eh? No sé si en general amb els anys de la crisi heu notat que la col·laboració augmenti, baixi per qüestions econòmiques o com s'ha notat la crisi, la Creu Roja, per exemple? Bé, dintre del nostre àmbit d'acció la situació de moment és equilibrada. Les baixes que es produeixen es compensen molt a les altes en un increment i lliurement a l'alça. Puc comentar que cada 1.300 socis que tenim total, la mitjana de les contribucions és de 60 euros per persona. I en aquesta campanya s'ha fixat una quota mínima de 30 euros, que serien 30 euros anuals, no? Un mínim de 30 que cadascú podria fixar la seva quota, eh? Hi ha de pagament mensual, trimestral o anuals, depenent de qualsevol manera que vulgui la persona. I el tipus de públic que hi ha, o de persones, sòcies, col·laboradores de Creu Roja, és més gent gran, sobretot si apunten també joves, quin és en general? Com a socis, clar, la mitjana d'edat és alta. En canvi, com a voluntaris, la mitjana acostuma a ser baixa. Clar, cadascú col·labora en la seva disponibilitat. Alguns amb temps i uns altres amb temps. Digues, digues. No, no, no, vull dir explicar-te una mica la funció B, el que és ser soci de Carroja. Exacte, perquè això t'anava a dir que la campanya aquesta és per ser soci, no per ser voluntari. No, no, aquesta campanya és per ser soci, sí, sí, sí. És una campanya... El ser soci de Carroja és ajudar a canviar una mica les coses, no? que no és només la seva contribució material, sinó que perquè en el seu compromís actiu serveix d'exemple per a la resta de persones. Això no deixa de recolzar desinteressadament l'esforç que fa els nostres voluntaris i els projectes que dura a terme, que sigui dels col·lectius més assegurits. És una suma d'esforços, no?, segurament. Una suma d'esforços, i aquesta part és molt important, ja que... la contribució, la seva contribució és una part molt important del nostre pressupost. Clar, perquè suposo que també en aquest sentit les partides de pressupost de la Grau Roja en els últims anys sí que hauran disminuït a causa de menys subvencions, menys ajudes de les administracions. Sí, han disminuït una mica, però intentem això, aquestes disminucions, treure-les de fons propis. I això s'ha esvalzat una mica en mica. Doncs ja ho sabeu, avui comença aquesta campanya de la Creu Roja, una campanya telefònica per buscar nous socis de Sant Just i Esplugues. De totes maneres, m'imagino que si algú té interès en fer-se soci pel seu compte, com pot fer-ho? Doncs mira, aquesta és una bona pregunta. Des de fa un mes i un fa tenim obert un punt d'informació aquí a Sant Just, al centre cívic de Salva d'Espriu, i qualsevol persona pot passar els dimarts al dematí de 10 a 11, perdona, de 10 a 1 del migdia, i els deixo a la tarda de 5 a 7 de la tarda. O trucant el número de telòfon al 23, al 371-8202. Perfecte. Per tant, avui la tarda algú que tingui interès pot fer-ho, no? Avui la tarda ho pot fer i jo seré allà. I jo seré allà aquesta tarda per atendre'ls. Perfecte. Doncs moltes gràcies, Pedro Garrote, secretari de Creu Roja a Sant Justes Pluges. Que vagi molt bé aquesta campanya i molta sort. Vinga, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu. Informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. I wish I could say all the things that I should say Fins demà! I wish I could be like a bird in the sky How sweet it would be If I found I could fly Well I'd sing to the sun And look down at the sea And I'd sing Cause I don't know how it feels All the things that I want to say Say I'm loud, say I'm clean For the whole wide world today Say I'm loud, say I'm clean For the whole wide world today Say I'm loud, say I'm clean Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Aigua natural tractada mineral potable del mar... Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. L'aigua. Això és espectacle. Dos minuts i arribem a punt dos quarts d'una del migdia. Un moment per parlar de teatre. Com sempre, amb la Maica Dueñas, que de dijous més o menys aquesta hora, avui una mica més tard del que és habitual, parlem de teatre. Bon dia, Maica. Hola, bon dia. Què tal? Doncs aquí... Acaben de preparar-ho. Sí, acaben de preparar-ho. Tots els papers, perquè tinc moltes coses. Mira, podríem començar, si et sembla bé, recordant a la gent que d'aquí a res, el dia 27 de novembre, es donen els Premis Butaca, s'ho tornen els Premis Butaca. Els Premis Butaca, jo que penso, a la gent del teatre li fa molta il·lusió aquests premis perquè estan donats justament per als espectadors. Mhm. i, per tant, tenen molt d'importància pels actors, pels directors, per la gent de teatre. Aquest any és la 18a edició dels Premis Butaca de Catalunya. Es farà... Diguem-ne... quan donaran els premis, ha estat molt itinerant, des que va començar, s'han donat amb molt de puestos i amb molt de... Però aquest any ho faran al Mercat de les Flors. Llavors, si vols, parlem una mica del que està... A veure, què hi ha nominat? El muntatge teatral està Incendis, de la Perla 29, la nostra classe, del FEI, Qui té por de Virginia Woolf, els jugadors, el conte arnau, Edda Gable i Campanades de Boda. Edda Gable és la del lliure, la del teatre lliure, i Campanades de Boda, la cubana, que per cert... L'altre dia van tenir els 200.000 espectadors i a l'espectadora 200.000 perquè va recaure en una noia, una senyora, doncs li van fer tot un homenatge i li van donar premis, li van donar un pernil i li van donar un vestit de noces de la Rosa Clarà Déu-n'hi-do, doncs, eh? Una afortunada, no? El que passa és que ella suposo que no ho podria fer servir perquè era una senyora allà gran. Però va ser tota una festa com ja acostuma a fer la cubana, no? O sigui, la cubana quan munta un espectacle ho munta a lo gran. Doncs Campanades de Boda també està preseleccionada en aquest espai dels Premis Butaca. Després de petit format, n'hi ha a ser d'un lugar que encara la podem veure, ara en parlarem d'ella, La monja enterrada en vida, que la van fer a l'Espai Brossa, Quartet, 20 de novembre, tots aquests Tois, que era del círculo Maldà, que la feia el Pep Tossar, i Litus, que ara en parlarem de Litus també, no? Vinga. La direcció, doncs, està l'Hermant Bonim per el contarnar, Oriol Brogi per incendis, Iván Morales per ser d'un lugar, Carme Portachelli per la nostra classe i David Selvas per Edda Gabel. Uh-huh. En quant a musicals, els que estan són la Vampira del Raval, El crim de l'or Artur Savil, que ho van fer al Teatre Nacional, d'Egos Teatre. Forever John, del Tricicle, que ha estat també fent temporada llarga al Poliorama. I Cop de Roc, de Dagoil de Gom. Anem als actors, perquè n'hi ha molts apartats, però potser anem a l'actor. El destacat, sí, a veure. Bueno, Espectacles pel Públic Familiar, que també és Esplenda, del Maglari. Pau, La vida de Pau Casals i L'Ava. que la van fer també al Teatre Llura aquest hivern passat. Bé, al Sacto de Teatres, el Pere Arquilló per Cirano de Bergerac. Penso que s'ho mereix, però moltíssim, perquè estava fantàstic. Manel Barceló per Els Dolents, també estava fantàstic, era un monòleg, no sé si te'n recordaràs que vam parlar. Sí, sí, és veritat. És un monòleg que ell està a l'escenari i que realment passes una hora i pico. entretinguda i a més fantàstic. Joan Carreras, per Coriola. Julio Manrique, per Incendies. I Lluís Soler, per Luces de Bohemia. en què et quedaries tu, a Pere? és que no les he vist moltes per tant no podria dir-ho tu mai que segurament sí jo estaria entre el Pere Alquillo i el Manel Barceló perquè tots dos feien grans papers molt ben fet molt ben interpretat Però bé, passem a l'actriu. La Laia Marull per Edda Gàbel, la Rosa Novell per Un fràgil equilibri, de Carme Sansa vostè ja ho entendrà, que és un espectacle que s'estrena avui al Tantarantana, després parlarem d'ell. La Clara assegura per incendis i la Marull de Molins per 20 de novembre. 20 de novembre era un monòleg, també, que la vam fer a l'Àtrium. La veritat és que estava molt bé la Marull de Molins perquè, no sé si te'n recordaràs, que ho vam explicar, el text de 20 de novembre... era sobre un noi jove que va, no sé com explicar-ho, va començar a matar indiscriminadament a tots els seus companys d'institut. Està basat en un fet real, eh? I la veritat és que la Mar ho feia superbé, tan realment. t'oblidaves absolutament que era una noia, perquè estava fent el paper de noi. Doncs aquí ho tindria una mica difícil, de veritat. Penso que per la Clara segura d'incendis, perquè feia un paper superdifícil. I a més feia més d'un personatge, vull dir que... I això és afegir dificultat a una cosa, a un treball. Bé, què més podem parlar? Podem parlar dels actors musicals, que està el Mingo Raffles, per La vampira del Raval, el Pep Cruz, també per La vampira del Raval, el Rubén Montañà, per El crim de l'or, Artur Sàvil. Aquí n'hi ha tres només. És fàcil. És fàcil de decidir. I com a actrius musicals, ens està la Mercè Martínez, per La vampira del Raval, la Dulcinea Juárez, per Forever Young, i la Maria Santallúcia, per El crim de l'or, Artur Sàvil. Bé, n'hi ha moltes més especialitats. La gent que vulgui donar la seva opinió i el seu vot, ho podrà fer a través d'una web. I ara ho diem, és molt fàcil, eh? O sigui, si teniu paper i ja pis ho apunteu, però si no, és molt fàcil de recordar, perquè és www... www.premisbutaca.cat O sigui que és molt fàcil. I el dia 27 de novembre es donaran els guardons. Ara continuem, deixem els Premis Butaca i anem a parlar de les coses que es fan aquí. Doncs ahir vaig anar a veure el nom, el Teatre Goya, Goya Codorniu, que es diu ara. El nom és d'una obra de Mathieu de la Port, un autor francès. La versió que ens arriba a nosaltres és del Jordi Galceran i la direcció és del Joel Joan. jo sabia que era una comèdia evidentment però no sabia que era una comèdia tan bona m'ha agradat moltíssim hi ha el Joel Joan, el Lluís Villanueva el Xavi Mira, la Sandra Monclús i la Mireia Pí Ferrer el text és magnífic i a més a més és un text que d'alguna manera et sents una mica reflexat perquè parla de la família És una família. Un d'aquests temes que sempre acostuma a agradar al públic, segurament. Sí, la veritat és que sí. Una família i uns amics. Un sopar. I a partir d'aquí comença la història. Una de les parelles està esperant un nen i diuen el nom que li posaran. I a partir d'aquí comença tothom a discutir per què aquest nom, per què aquest altre, per què tal... Comencen a discutir i a partir d'aquest petit problema del nom... doncs comencen a anar una mica més enllà, que és el que passa quan algú discuteix, no?, amb una altra persona, que surten més coses, i més coses, i més coses, i llavors, doncs, bueno, és una comèdia, no és boixarrada, penso jo que és una comèdia, doncs, que et fa pensar, però que rius, rius i rius. Els actors són el Joel Joan, que, a més a més de director, fa un personatge... Sí... No diria el personatge principal perquè tots estan... Bastant repartits, no? Sí, és molt coral aquesta obra. El Joel Joan, el Lluís Villanueva, el Xavi Mira, la Sandra Monclús i la Mireia Piferrer. Us recomano perquè ho passareu bé i a més a més no és una comèdia absolutament esbuixarrada que només fa riure per riure. la que fa riure per riure i parlem d'ella perquè aquest cap de setmana s'acaba és no et vesteixis per sopar no et vesteixis per sopar doncs es va estrenar el 19 de setembre la fan al Teatre Condal Està interpretada per Almingo Raffold, Àngels Balsas, Jordi Díaz, Mònica Claenzel, Marta Valverde i Òscar Capolla. És una comèdia, aquesta sí, és per seure a la butaca i començar a riure des del principi al fin sense pensar en més coses. La història va d'un matrimoni que ella passarà el cap de setmana amb la seva mare i ella aprofita per muntar una, diguem-ne, una cita amb la seva amant. A casa, evidentment. I convidar un amic perquè li faci d'escut, no? I a partir d'aquí comença... És una obra de... També és per riure molt, eh? Molt bé. Doncs dues comèdies que podem trobar aquests dies, no? Sí. Ara anem a una cosa que és totalment diferent. Avui s'estrena a la seca Espai Brossa una obra que es diu Els missatgers no arriben mai. de Biel Mesquida. Aquests missatges no arriben mai. Està dirigit per la Rosa Novell i està interpretat per la Pepa López, la Luisa Maiol i l'Anna Icobalceta. I dic que és absolutament diferent perquè són tres personatges femenins de la mitologia grecorromana i són personatges que són... que estan en totes les històries, però que elles no són les protagonistes. Esten parlant d'Enone... de Clinton Mestre i d'Isment. Llavors, cada una d'elles explica l'aventura o la història de la manera que ella la veu. A mi aquest tipus de teatre m'agrada, però he de dir que la gent que hi vagi sàpiga que va veure una obra de text. i que no és per riure, perquè els personatges mitològics grecorromans eren tots molt dramàtics, no? No hi havia massa riures per al mig. I s'estrena avui la seca Espai Brossa. Bé, i després podríem, si et sembla, I si tens gana ens podríem anar de cap de setmana a Girona perquè s'està fent la temporada alta, que ja saps que avui per avui jo diria que és el millor festival que es fa a Espanya. Tot i que aquest any i l'any passat li van retallar, com a tothom, però realment ho saben fer molt bé, de veritat. Aquest cap de setmana tenim unes quantes coses, jo diré, les que més m'agraden. Podrem veure a Declan Donnellan, que és el director de la companyia Chic by Hole, que està dirigint una obra de Chekhov, Les tres germanes. Les tres germanes és una obra preciosa. És la història de tres noies en l'època zarista que només estan intentant ser lliures, només estan intentant tornar a Moscú perquè viuen apartades de la societat, diguem-ne, de l'alta societat. I a partir d'aquí, doncs, Schochov el que tenia és que dibuixava tan bé els personatges que realment els personatges tenen vida pròpia. I t'expliquen tot el que passa al seu voltant, però t'oblides que estàs veient teatre, no? Evidentment, està ambientat a la Rússia d'això. I el Donnellan, doncs, és un dels millors directors que hi ha ara per ara a Europa. Ja he dit que és el director de la companyia Chic by Holt, La companyia Chic by Houl és una companyia molt especial que també ve gairebé cada any al Festival Temporada Alta de Girona i que està integrada només per nois. Ah, mira, una curiositat, no? I només fa Shakespeare. O sigui, té dos vessants molt, molt curioses. Una és que són tots nois, com l'època de Shakespeare, perquè ja saps que a l'època de Shakespeare les dones no podien fer teatre, i una altra és que només fan Shakespeare. Jo he vist coses d'aquesta companyia magnífiques, magnífiques. De fet, aquest any també venen al Festival Temporada Alta, ja en parlarem quan vingui, i el Declan Donnellan, ja dic, està reconegut com un dels millors directors europeus. Per tant, el dia 9, o sigui, demà divendres, i el dissabte dia 10, podeu veure Les Tres Germanes al Teatre Municipal de Girona. Doncs una bona excusa per escapar-se a Girona, no? Després, si us agrada la dansa, també podeu veure Sol Picó en una obra que ell ha titulat Memòries d'una Pussa. La faran també el divendres nou i això serà al Teatre de Salt. I després, per acabar, no és dansa, és tot una cosa diferent. És Mayumana. Mayumana ha vingut més d'una vegada aquí a Barcelona. Sempre ha tingut molt, molt d'èxit. És una companyia que va sorgir a Tel Aviv, a Israel, Fa 15 anys, i des d'aleshores aquesta companyia s'ha convertit en un referent escènic, perquè és una formació multicultural, són més de 100 persones, la companyia, i la veritat és que sempre que han vingut aquí a Barcelona han tingut molt d'èxit. Jo no sé si aquest espectacle vindrà a Barcelona. Per tant, si teniu intenció d'anar-hi a veure'l, doncs aprofiteu que ho fan a Girona, que està aquí a la vora. Sí, no costa tant. Sí, i que ho fan el divendres 9, el dissabte 10 i el diumenge 11. Ho fan a l'editori de Girona, a la sala Montsalvatge. Molt bé. Aquestes són les tres, per aquest cap de setmana, les tres coses que jo... Volies destacar, no? Sí, perquè n'hi ha més coses, però jo penso que amb aquestes tres... Hem dit teatre, hem dit dansa i hem dit música i teatre a la vegada. No, no, i tant tenim per tots els gustos, d'alguna manera. Recordeu, hem dit que abans que no et vesteixis per sopar s'acaba aquesta setmana. Doncs una altra cosa que s'acaba aquesta setmana i que realment val la pena d'anar-hi a veure és Pàtria, del Jordi Casanovas. El lliure de gràcia, no? Sí, el lliure de gràcia. Patria és una obra magnífica. El Jordi Casanova és la veritat que tot el que l'he vist T'ha agradat. Sí, ja saps que ell és l'impulsor de la sala Freihard. I ara concretament es podia veure fins fa poc Litus. Sí. Tu la vas anar a veure, jo no vaig poder. Què et va semblar? Bé, no em va semblar... Em va semblar bé, així i et quedava estrets, però encara n'havia sentit a parlar tant, tant, també. Suposo que hi va haver algunes coses que em van semblar bé. Estava ben tractat perquè és un tema que es parla del suïcidi. que no s'acostuma a parlar, però potser vaig trobar que hi havia algunes coses o alguns temes o alguns recursos potser una mica massa tòpics pel que m'esperava, tot plegat. Però bé, en tot cas, ja s'ha acabat, per tant, doncs... Sí, jo m'he quedat sense veure-la i volia veure-la. Bé, doncs Patria s'acaba aquest cap de setmana, està interpretada per el Francesc Orella... No cal ni dir que és un magnífic, magnífic actor, un dels millors que tenim aquí a casa nostra. Per l'Àlex Casanovas, per el Fermí Reixac, per la Rosa Renom i la Rosa Vila. Es fa al Teatre Lliure de Gràcia, com ja hem dit, l'autoria i la direcció és del Jordi Casanovas, i jo penso que si teniu oportunitat, perquè em vaig trucar ahir i es veu que està tot molt, molt, molt ple, eh? Si teniu oportunitat, aneu, perquè val la pena de veure aquesta pàtria del Jordi Casanovas. Perfecte. Doncs queda dit. Si no sabeu què fer, apunteu-vos aquesta pàtria. No sé si ens queden més qüestions, Maica. Una altra que acaba i que també val la pena d'anar a veure per la gent que li agradi. Aquesta no és una estrena d'aquesta temporada perquè es va poder veure l'any passat, la temporada passada, a la seca Espai Brossa. Va tenir molt d'èxit i ara la podem veure al Teatre Romea. I també s'acaba aquest cap de setmana. És ser d'un lugar... de l'Ivan Morales, el repartiment són una parella, l'Anna Larconi i el Xavier Saez, i bé, és un regal, perquè ho fan tan bé, tan bé, tan bé, que realment val la pena d'anar-hi, i també acabar aquesta setmana, o sigui que si teniu ocasió d'anar-hi... A més a més, com que el Romea s'ha apuntat a això de la doble sessió... doncs fan una cosa a les 9 i després una altra i a les 10 i mitja fan ser d'un lugar per tant podeu sopar tranquil·lament i després anar a veure ser d'un lugar que ja s'acaba el diumenge exacte molt bé Maica doncs perfecte, moltes gràcies i la setmana que ve tornem amb més actualitat teatral que vagi molt bé, bon dia Recte final del programa d'avui, dijous. Normalment a aquesta hora, cap a tres quarts d'una, els dijous, l'Alea ens porta, doncs, algun invent per repassar la història a través de diferents invents que ens han marcat una mica la nostra vida quotidiana. Avui no pot venir, per tant, doncs, li enviem una abraçada i el que fem és continuar el Just a la Fusta amb Ciència Ficció dels Amics de les Arts. Una empresa japonesa té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records. Jo vaig veure-hi la manera i vaig escriure per participar en les proves pilot. M'ha vingut el cap Mentre volava un diumenge al llit ens despertàvem mirant-nos els peus, comparant-nos els dits. I se m'ha escapat mitja rialla, ens he vist en nens i amb tantes ganes mai vam sospitar que acabaríem així. M'han posat en un hotel una suite descomunal. Es veu Tòquio des del cel. M'ha semblat un bon final. He fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions m'han presentat els responsables que són la crem de la crem tot super maco reia molt arigató, arigató i el que m'ha fet de traductor m'ha vist un pel acollonit i ha dit hi ha una per positiva cap pel·lis discos llibres viols que sonarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia M'he vist panxa amunt un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís. I he entès que demà serà una altra vida, que viuré feliç, una mentida, però per perdonar-te que li arriba aquí. Arribaré a l'aeroport, No em deixis preguntar, digues o l'hem de marxar. Porta-ho tot al cotxe a punt, fes-me cas tots dos ben llum. Fugir, tornar a començar en un pobleu. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també... Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies... Sí, sis minuts i arribem a la una en punt del migdia. Per tant, anem tancant aquest programa d'avui. Dijous, 8 de novembre. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible. Per tant, l'Andrea Bueno, els serveis informatius. L'Anna Díaz, de l'actualitat del dia. El Carles Hernández i Rius, amb la previsió del temps. La Carme Badó, a la cuina. Avui hem parlat també amb Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal. Aquesta tarda condueix la tertúlia de la Biblioteca sobre novel·la negra en el marc del novembre literari. I hem fet tertúlia amb la Joan Algarra, el Pere Oliver i la Montse Larrea. A més a més, també avui hem parlat amb Pedro Garrote, secretari de Creu Roja Sant Just, Esplugues, perquè avui comença una campanya per captar socis aquí a Sant Just, aquí al municipi. I hem fet també en aquesta última hora parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem a partir de demà moltes més coses, des de les 10 i fins la 1, com cada matí, per acompanyar-vos en aquests matins. en què us ho expliquem una mica, us acostem a tot el que passa a Sant Just. Ara us deixem amb el bolletí de la xarxa, tot seguit també sentireu el Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno. I marxem avui amb aquesta cançó de Cat Stevens, Father Hanson. I am old but I'm happy Fins demà! Bona nit Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? Un metge senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que el volia així com internacional. No, ja no l'he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Convergència i Unió guanyaria les eleccions a Catalunya si es fessin avui, però sense majoria absoluta. Aquest és el resultat de l'enquesta sobre intenció de vot que acaba de fer publicar el CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques. La Federació Nacionalista obtindria entre 63 i 64 diputats al Parlament de Catalunya. En segon lloc quedaria situat el PSC amb 19 escons i, segons aquest sondeig, Es disputaria la tercera plaça corresponent a la tercera força, el Partit Popular, amb una forquilla d'entre 16 i 17 escons, Esquerra Republicana amb 17 diputats. L'enquesta del 6 es fa publicar el mateix dia que l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió també amb intenció de vot. En aquest cas, el CEO sí que atorga la majoria absoluta al Parlament amb un resultat.