França gira a l’esquerra, roures salvats i tertúlia

Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem un nou Just a la Fusta d'avui, dilluns, 7 de maig. Avui començarem, com sempre, el programa parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull a la premsa del dia, a les notícies que marcaran l'actualitat d'avui, dilluns 7 de maig, sobretot l'endemà que Francesc Orland va guanyar les eleccions franceses i hi ha aquest canvi de geomonia de partits al País Vahí i a França. Més coses, també en aquesta primera hora parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que sembla que torna a fer un dia de sol i que les temperatures comencen a ser ja de plena primavera. A partir de les 11 mirarem de parlar també amb el regidor d'Urbanisme. Recordem que la setmana passada ja vam explicar divendres que Estaven a punt de talar-se uns roures centenaris i que l'Ajuntament mirava d'evitar que aquests proprietaris poguessin tirar-ho endavant. Farem la tertúlia habitual dels dilluns i a la tercera hora parlarem de cuina amb la Carme Madó, també del Centre d'Estudis i Sostens, amb la Maria Quintana i, a més a més, també farem les notícies curioses amb el Jaume Socarrat. I tot això, com sempre, també acompanyat de bona música. Just a la fusta, el magazín del matí. Avui començarem, intentarem començar escoltant els Wilco. It's like we never met But you and I I think we can take it All the good with the bad Make something that no one else has but you and I, you and I. Me and you, what can we do? Fins demà! Oh, I don't want to know Oh, I don't need to know Everything about you Oh, I don't want to know And you don't need to know That much about me Bona nit. Fins demà! Fins demà! Justa la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 11 minuts de les 10, moment de parlar de l'actualitat sinjustenca. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Per on comencem? Doncs comencem per l'Escola d'Arts Gràfiques d'Antoni Algaró. que celebra avui mateix el seu 25è aniversari. El president de la Generalitat, Artur Mas, presidirà a partir de l'1 del migdia els actes de commemoració del centre que davanteen indústries gràfiques. A l'acte també hi assistiran la consellera d'Educació, Irene Rigau, l'alcalde Josep Perpinyà, el regidor d'Educació, Lluís Montfort, el president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, el president de la COE, Joan Rossell, i el president del Foment del Treball, Joaquim Gai de Montellà. Déu-n'hi-do. Sí. La plana major, eh?, una mica. Un bon número de personalitats assistiran a aquest aniversari, doncs, presidit per Artur Mas. L'escola de les Gràfiques, doncs, sempre s'ha caracteritzat per l'enfocament professional, tal com va explicar... el Joan Creus aquí en una entrevista. I bé, doncs, els objectius s'han mantingut des de la Fundació fins ara i han passat fins a un total de 60.000 alumnes entre 1.500 i 2.500 cada any. O sigui que la importància d'aquesta escola en el món de les arts gràfiques és molt gran. De fet, és un centre de referència en tot Espanya. Molt bé, doncs serà que tenia Barcelona al migdia i anirem parlant també al llarg de tot el dia. Més coses. Doncs parlem de les dades de l'atur que van sortir a finals de la setmana passada. L'atur baixa en 10 persones al mes d'abril i ara n'hi ha 780 sense feina. Són dades que va fer públiques el Ministeri de Treball, que també indica que són una desena més que ara fa un any. Aquest era el segon mes consecutiu de baixada al municipi. El mes passat ja va baixar l'atur i ara ha tornat a baixar, però l'atur interanual encara és... 10 persones superior al de l'any passat. El descens de l'atur també ha estat general al conjunt de Catalunya, en què el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació va ser de 635.721, unes 2.500 menys que al mes de març. Al Baix Llobregat, però, l'atur continua enfilant-se i aquest mes ha tornat a créixer 150 persones i ja són 61.500 les que no tenen feina. Per tant, El conjunt de Catalunya va ser una mica d'atur, suposem també per la campanya de Setmana Santa, que sempre va ser una miqueta, però en general les dades... Encara no són del tot. No són del tot satisfactòries. Doncs això pel que fa a aquestes dades d'atur que van sortir divendres i acabem amb un últim apunt. Sí, acabem, si et sembla, amb una notícia que està portant molta cua a Sant Just i és que dos roures centenaris estan de punt de ser talats al carrer Catalunya de Sant Just esvern, prop de la Rambla de Sant Just. L'Ajuntament ha mirat d'evitar l'eliminació dels roures, però la postura del propietari està intransigent. De fet, el propietari és el que pot decidir si vol tal aquests arbres o no. Es veu que vol dividir la seva finca en dos i està decidit a eliminar aquests dos roures, molt singulars, i bé, de moment, tot i que hi ha hagut certa mobilització ciutadana i també d'associacions ecologistes i de defensa de la natura, doncs sembla que Tot apunta que aquests dos arbres seran eliminats. Doncs n'anem parlant també, com dèiem, al llarg d'aquest matí. Doncs, a moment, això és una mica les grans notícies del dia. Gràcies, Sergi. Fins després. Fins ara. You were traveling really far, I had to stay and watch the plants be sorry. Miles away and planes apart, you were discovering a new land I was lonely. I just want them to be by your side. Every day, every night, no more shall we part. Every day, every night, no more shall we part. Fins demà! I just wanted to be by your side Every day, every night No more shall we part Every day, every night No more shall we part No more shall we part Just a la fusta Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant quatre minuts d'un quart d'onze del matí, moment per repassar l'actualitat del dia i per això tornem a saludar el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Bon dia. Avui que passa sobretot per aquestes eleccions franceses. Doncs sí, les eleccions franceses que avui omplen tots els titulars dels diaris catalans i comencem pel punt avui que diu Guanya Hollande, el líder socialista de Rota Sarkozy amb 51,7% dels vots. i serà el nou president de França. L'onada de la crisi ja s'han portat 12 governs a Europa en els últims dos anys. Els governs que han patit aquesta crisi en primera persona estan pagant les conseqüències a les urnes. Altres temes que també destaca el punt avui, diu Europa a peatge. No tothom paga ni paga igual a les autopistes de la Unió Europea. Per tant, fa una... una comparació entre el que es paga aquí i el que es paga d'altres països. De fet, hi ha països que tenen altres sistemes de pagament, com ara un pagament anual. Això, segons la zona, es paga diferent. Fa un apunt també de la ciutat de Barcelona, diu, Trias, preveu posar orinaris a vuit parts de la ciutat. Continua amb aquella política que va començar... Jordi Areu, la mirada d'evitar que la gent faci les seves necessitats al carrer. Exacte. Doncs mira, decidir que, a més a més de prohibir-ho, potser està bé posar lavabos i que la gent ho pugui fer. Una bona solució. Ana Economia diu, pagant accions millor que en diners. Els grups empresarials opten per aquesta via de satisfer els dividends per preservar la liquiditat. Altres temes també de societat i la crisi fa que cada cop més aturats tornin a l'institut. El nombre d'estudiants de secundària de més de 45 anys s'ha doblat en 3 anys. Déu-n'hi-do, eh? Realment. Déu-n'hi-do, sí, sí. La gent que abans potser troba feina sense tenir estudis, ara veu que el vistor està pujant i torna a estudiar. No és una mala solució per a aquells que no troben feina. No troben feina. Altres temes de cultura, diu el director del MACBA, no pensen més retallades, perdó, esperem que no hi haurà més retallades, però jo no posaria mà a foc, i acabem amb un apunt de castells, diu castells de vuit pisos, en un bon inici de temporada. Doncs són les colles de valls que fan vuit pisos, castells de vuit pisos, ja. Doncs d'aquí ens n'anem cap al diari El País, que ens obre, dedica, de fet, gran part de la seva portada no només la fotografia, a tot el tema de les eleccions franceses. I se'ns ensenya, de fet, aquesta imatge, la imatge del guanyador, és a dir, del futur president, suposo que ara és president electe, encara no es pot dir actual president, François Hollande, en el gest de victòria, com si diguéssim. I se'ns diu, Hollande impulsa una altra Europa, la victòria del socialista a les presidencials. de França, inicia un nou cicle per l'esquerra i obre la porta a un discurs diferent sobre el creixement a la Unió Europea. De tota manera, unes eleccions molt ajustades, perquè un 51% per François Hollande i un 48% per Nicolas Sarkozy, és a dir, tres punts només de diferència entre tots dos. També ens diu que neonazis i extrema esquerra seran claus al Parlament de Grècia. Els descontents dinamiten el bipartidisme a les urnes, una qüestió que ens també Molt interessant de seguir, perquè m'imagino que també s'anirà repetint aquest mateix fenomen després en altres països. També se'ns diu que la coalició de Merkel perd el govern en un altre l'any, és a dir, moltes accions europees avui a la portada del país. Economia el govern últim a la injecció de milers de milions a banc i a l'operació es farà mitjançant un préstec i l'ajustament amenaça a parar el portaavions de l'armada. I més a punts, esports, la Lliga manté el drama pel descens, I després també se'ns diu que l'estudiante s'enfonsa, que a Madrid diu que és una lògica, li diguin dèbil en terra, i Lorenzo i Pedrosa que no poden anar amb el seu ritme impossible pel que fa a motor. Això és el que ens diu el País. Doncs passant al periòdico, que obre també amb el tema del dia per tots els rotatius, que és la victòria de Franco Aulant. a les eleccions franceses, diu, França gira a l'esquerra. La victòria d'Holan, amb 51,6% dels vots, qüestiona la política d'austeritat de Merkel i obre una nova etapa a Europa. Això és el que opina el periòdico i que creuen que hi haurà un canvi en la política europea gràcies a aquesta elecció de França de François Hollande. Pel que fa a política catalana, Camacho alerta dels falsos macies del pacte fiscal. Santa Marida crida siu a la unitat per afrontar la crisi. Per tant, doncs, parla d'aquest tema del pacte fiscal d'Alícia Sánchez Camacho. També ens parla de la Grècia, en internacional, diu el conservador Samares, amb el 20%, ofereix un govern de salvació i el PASOC s'enfonsa, posa l'esquerra radical i entren els filonazis. Per tant, diríem que s'està... extremitzant. Exacte, sí. La política grega. Radicalitzant. S'està radicalitzant arrel de la greu crisi després d'aquest govern tecnòcrata que han tingut i ara s'acosten a les eleccions amb una ciutadania molt polaritzada. I acabem amb un altre punt que ens fa el periòdic que diu, busqueu-vos en la deua Guardiola. A la pàgina web han penjat una fotografia que tu la pots ampliar, la pots ampliar i si estaves a l'estadi aquell dia... Doncs et veuràs la teva cara. T'has trobat? O no hi eres? No hi eres. Però ja ho vam penjar el dia del Barça-Madrid, crec que ho vam penjar. I sí, sí, ho vaig buscar i estava allà. Doncs mira, és una bona manera de fer que la gent s'entretingui, també. Té gràcia. Doncs passem ara cap al portal de notícies del 324, que ens parla també de nou de Holan, que derrota ser cosí i mira cap a Europa perquè el canvi s'anuncia. Tampoc se'ns diu res de nou, res que no haguem repassat. i simplement se'ns explica una mica també la reacció del president sortint, que reconeix la derrota i dona a entendre que retira, després de tots aquests anys dedicats a la política francesa. També se'ns diu que les borses reben en vermell la victòria d'Holan i la incertesa de Grècia. La borsa de Grècia s'ha desplomat un 7,6% en l'obertura de la sessió i l'IVAX 35 ha retrocedit un 1,80% i ha perdut dels 6.800 punts. Tots els parquets europeus han obert amb números vermells. Els grecs castiguen l'austeritat, com dèiem, la desfeta dels dos grans partits i l'augment d'aquestes altres forces. I també se'ns diu que Rajoy aprovarà un segon decret per sanejar el sistema financer. El president del govern espanyol ha anunciat que el decret s'aprovarà en el Consell de Ministres d'aquest divendres i diu que encara no està decidida l'entrada de capital públic en aquesta operació, tot i que no hi renuncia si és necessària per salvar el sistema financer. Per tant, doncs... pendents també d'aquesta nova mesura que s'anunciarà aquest divendres, i finalment que hi ha hagut moltes cues aquest matí a la P7, matí de cues quilomètriques, és l'altre titular destacat del 3-24. El tema del no vull pagar o no... No, no, ha estat un accident entre quatre cotxes, entre quatre vehicles, sí, sí. Per tant, doncs una altra història. El diari Ara, que també ens obre amb la notícia de François Hollande, no president de la República Francesa, diu Construir l'Europa del creixement. França gira a l'esquerra i s'encomana el socialista François Hollande. I ens mostra també el percentatge de vots de cadascun dels candidats. Les eleccions deixen una Grècia ingovernable. Fent referència també a el que comentàvem fa uns instants dels sondesos a Grècia, que demostren... Doncs que la població està molt polaritzada. És que en un Parlament on convergeixin nazis i extremistes d'esquerra... I sobretot això que fa que baixin, a més a més, dels altres grans partits, no? Vull dir que és com si ara aquí BP i PSOE perdessin tota la força que tenen, que no és bipartidisme, però gairebé, no? Clar, si s'haguessin de posar d'acord, doncs no sé, Izquierda Unida i el PP... Estrany. Seria complicat. Sí, sí. Doncs continuem amb una última notícia. Diu, el dia que l'Ara va ser al taller de Barceló. I és que ahir el diari Ara va il·lustrar totes les seves pàgines del diari de diumenge amb il·lustracions d'aquest pintor mallorquí de Barceló. Doncs a més a més ens indica que va tenir una gran acollida als quioscos aquest diari de l'Ara. I doncs fan una mica d'autobombo i ho posen en portada i a més a més en un lloc destacat. Déu-n'hi-do. Doncs ara anem cap a la seva Arsia Digital, que ens diu que declaracions de Rajoy, diu que pujar a l'IVA si és bo pels interessos generals, es compromet a deixar els impostos com els va trobar, o fins i tot més baixos, però a finals de la legislatura. I de Guindos guanya la partida a Montoro amb la pujada de l'IVA. També se'ns diu que el president espanyol admet la possibilitat d'injectar diner públic als bancs, que ha estat durat l'enderroc, ha durat provisionalment l'enderroc de Vila Urània, començarà per la finca del costat, tal com estava previst, i es revisaran les condicions amb els hereus de l'estrònom Josep Comas i Solà. Aquesta informació també ocupa un lloc elevat a la portada digital de l'Iari Ara. I també se'ns diu que la quarta avaluació de primària posa a prova el sistema educatiu. Avui els alumnes de sisè de primària han hagut de respondre preguntes sobre un text de Dickens, és a dir, que avui és un altre dia d'aquests de jornades de Competències bàsiques a l'escola de sisè de primària. I que a la prima de ri s'enfila fins als 422 punts, l'endemà, doncs, d'aquesta victòria de François Hollande, que també, evidentment, es tracta amb profunditat en aquesta portada del diari Ara. Doncs de la victòria de François Hollande i de les seves repercussions també en parla, lògicament, l'avantguàrdia. Diu França, a la geste Hollande. Diu, Sarkozy deixa en suspens el seu futur polític, els plans d'austeritat de Merkel perden suport a Europa i el socialisme torna a l'Elisi 17 anys després. Doncs ho va fer François Mitterrand, un altre François Hollande en aquest cas, és qui arriba a l'Elisi. Altres temes que destaca també l'avantguàrdia en la seva portada. El PP proposa al PSOE tornar a l'entesa sobre el Banc d'Espanya. Economia designaria el governador de l'organisme i l'oposició al subgovernador per recuperar la norma trencada de fa 6 anys d'escollir 11 governadors i el partit majoritari de l'oposició al subgovernador. Exacte. El Ministeri vol més FP i menys batxillerat. La reforma educativa pretén equilibrar les sortides de l'ESO. Doncs en aquest sentit, que menys gent faci batxillerat i més gent es dediqui a la formació professional. Diu que estic als partits de la tisora de Grècia, la divisió del vot complica el futur no govern d'Atenes, el que hem anat comentant. Adelson visita Madrid convidat per Aguirre. Un altre cop torna el tema d'Eurovegas. Encara Adelson va a Madrid a veure què tal va tot. Guardiola. diu que ens destaca el seu comiat secret, surt aquí amb la seva família, va sortir la gespa amb la seva família i això està, doncs, porta molta cua. Sí. I una altra notícia també curiosa diu, dormir poques hores en Grècia. Sí, ho he sentit. Jo he sentit aquest matí que deien, explicaven això i deien, també explicaven les hores recomanades per cada edat, tampoc descobrien res de nou, potser sí que... El que fa més adolescents i això, perquè es deien hores, moltíssimes hores. Sí, procuro dormir el màxim que puc, però... Sí, es deia que en adults era entre 7 i 8, estava bé. Que bueno, és que avui... Jo crec que és difícil. Entre 7 i 8 hores. Entre 7 i 9, posa. 9. Entre 7 i 9. 7 mínim, 9 màxim. Si avui he dormit 7, sí, arriba. Clar, clar, és que 8 hores suposo que és l'opció ideal, però sí que és veritat que de vegades amb aquests ritmes... Per tant, s'ha de dormir una... Llavors aquesta nit, exacte, s'ha de recuperar les següents. I finalment diu, dos roures a punt... Ah, no, no, no. Això no. Això és una altra història. Acabem amb el repàs pels diaris esportius, que ens diu... Ja comencen amb aquest tipus de portades estranyes, ara ja d'aquí al juny, suposo. El diari d'esport ens diu, primera opció, Tiago Silva... a l'hora de parlar de fitxatges. També se'ns parla de la nit més feliç de Guardiola. El Mundo Hiportivo ens diu Messi de Bora Cristiano, referent al Pichichi, 50 gols contra 45, i també la nit íntima dels Guardiola. És a dir, que també se'ns fa una mica de reportatge i tot això. Al final d'Íntima ben poc, eh? Exacte. Després, el diari AS ens diu Mourinho no deixa que marxi Higuaín, diu que el portugués a parlar amb ell després de l'últim partit i li va dir, doncs, això que compta amb ell. Per tant, doncs, és la portada que se li dedica tant l'As com el Marca, perquè la Marca ens diu Intocable, directament, i també hi ha una fotografia del jugador referent, doncs, que el Madrid descarta la venda d'Iguaín. Per tant, doncs, dia... De notícies de fitxatges. Sí, ara entrem ja en plena etapa de rumors. I això que encara queda la Copa, però suposo que aquests dies ara ja és una mica més avorrit tot el tema de les portades esportives. Els dos principals equips, Barcelona i Madrid, ja en lligues de ciutadans. Ja no hi ha emoció, exacte. El Nou també... Sí, perdó. No parla, perdó, anava a dir també, però no parla de fitxatges. I surt en Guardiola i Messi abraçats i diu dos genis. La figura de Guardiola continua generant adhesions mentre que Messi acarona la bota d'or i fa mèrits per la pilota d'or. O sigui, consideren que Messi hauria de ser qui guanyes la pilota d'or. I també el nou està bé perquè ens destaca a vegades a punts que no són de futbol. Això val la pena. Diu Barça-Lacan en el play-off. El Barça de bàsquet que va guanyar la setmana passada al Madrid, al Palau. Es va classificar com a primer... de la Lliga Regular i, per tant, ara jugarà als quarts de final de la Lliga CB davant l'Océntum d'Alacant. I, finalment, el punt de motociclisme diu aquest cop en Marc. Marc Márquez i Espargaró tornen a protagonitzar una lluita vibrant amb Moto2 al Gran Premi de Portugal i el que va guanyar aquest cop va ser Marc Márquez. Molt bé, doncs gràcies, Sergi. I d'aquesta manera acabem aquest repàs de notícies i diaris. Fins ara mateix. Adéu. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Estem escoltant just a la fusta. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. 5 minuts i 3 quarts d'onze del matí, moment de parlar del temps. Per això saludem el Carles i la Nedi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Bé, sembla que... Me n'alegro que estiguis bé. I tu? Bé, també, bé, bé. Cap de setmana. Ha anat molt bé. Sí. Hem salvat. He fet bo, exacte. Tenies dubtes, però... Sí, no, aviam, perquè sempre ens mirem el melic, però des de les 6 ben bé del matí d'ahir diumenge les precipitacions eren tremendament fortes a tot el litoral català i ens va anar, doncs, potser d'uns 50-100 quilòmetres a que tota aquesta precipitació, que és el que comentàvem divendres, que en funció del centre d'aquesta depressió, doncs, depèn d'on es col·loqués, podia provocar o que tinguéssim depressions a sobre o que estiguéssim en un altre lloc o que caiguéssim a l'Aragó i no caiguéssim a Catalunya, o sigui, que anàvem en funció una mica d'això. I diumenge va passar una mica això, no?, el fet que... que aquest centre de pressionari va marxar una miqueta cap a Catalunya, va gairebé passar per sobre i les precipitacions més destacades se'n van anar al mar. O sigui que vam poder gaudir o vam poder disfrutar d'un cap de setmana bastant tranquil·let. Tot i que tampoc no ha estat molt càlid, molt calorós. Podríem dir que és un cap de setmana de sol, amb la variabilitat típica de la primavera. Aquest de matí ens ha caigut un ruixat a Sant Jús que pràcticament no ha registrat ni el ploviòmetre, han sigut quatre gotes. Però el fet és que a quarts de vuit del matí teníem blanc a Sant Martí, tot i molt bufó a Sant Just d'Esvern. I aquests núvols, aquestes cabretes que veiem al matí, que no han de portar res més, perquè bàsicament hem de començar a parlar d'estabilitat. I d'altra banda, d'una cosa que a tu t'agrada molt, que es diu estiu, i que potser aquesta setmana... Tindrem un tast, però hem d'anar una mica al tant. O sigui, quan a vegades generalitzem amb el temps, no passa el mateix a la muntanya que a la costa, ni a l'interior de Catalunya, ni a Girona, ni a Tarragona. O sigui, el temps a Catalunya és molt variable. I el fet que pugui arribar a l'estiu, el fet que puguem tenir un augment de les temperatures aquesta setmana, no vol dir que a punts del litoral reflecteixi el mateix. Sí que gran part de Catalunya tindrem això. L'interior i tot això, no? Sí, però normalment, quan les temperatures es disparen tant en aquesta època... El... Mira, es vaixar una mica la música, que t'ho ha dit molt fort. Sí. El... Ara. El... Perdona, eh? El que deia, que quan tenim temperatures molt elevades a Catalunya i encara l'aigua del mar es troba massa freda, el que provoca és que es montin aquestes boires baixes, que a vegades són persistents i no deixen enfilar massa el termòmetre a punts del litoral. També quan tenim vents d'aquests de marítims de mar cap a terra en aquesta època de l'any, que tot i que el mar cada dia es va recuperant perquè fa la temperatura i a poc a poc va fent la seva evolució, clar, en el litoral queden una mica frenades. El que sí que podem dir és que si aquest cap de setmana hem estat entre 20 i 25 graus a l'interior de Catalunya, ja gairebé en zones de muntanya, doncs entre 20 i 25, a mitjans o final d'aquesta setmana, podrien estar entre 25 i 30. El que passa és que, diem això, entre 20 i 25, a Sant Just vam tenir 18 de màxim a dissabte i vam arribar als 21 diumenge. O sigui que són punts propers al litoral que les temperatures no s'enfilen tant com a l'interior. O sigui que aquest titular de dir Aquesta setmana arribarà una miqueta d'estiu a Catalunya, sí, però hi haurà punts que, influenciats pel mar, doncs arribarà una miqueta més de calor, però no farà una calor espaterran. I és el que podria passar a Sant Jurs. I l'altre ingredient que podríem tenir, que anirem seguint durant aquesta setmana, és el fet d'aquestes boires baixes, que a vegades es queden... el mateix mar amb punts del litoral i que fa sol a la costa, però a vegades són prou punyeteres com per arribar a entrar al litoral i provocar uns núvols baixos que et frena completament aquestes temperatures agradables que pots tenir una mica a l'interior. O sigui, sí que el Vallès, doncs podríem dir, perquè això ja superant la serralada litoral, doncs tindran uns valors bastant més agradables i que potser superaran fins i tot els 25 graus a la segona meitat d'aquesta setmana, però que potser els influenciats per la sala del litoral que és Sant Jús ens quedem una miqueta al mar. La bona notícia és el fet que hi ha tranquil·litat, que no esperem tempestes, no esperem fronts i que ha de ser una setmana que es mostri bastant tranquil. Avui encara tenim alguns núvols, pot créixer alguna núvolada o alguna tempesta aquesta tarda en zones de muntanya, Sant Jús no, i a partir de març tranquil·litat, bon temps, i això assegura potser la volta dels turons de diumenge, la festa de la pau de dissabte, o sigui, algunes activitats... La festa de primavera al Canigó, em sembla, també, o sigui, que hi ha una sèrie d'activitats... que són a l'aire lliure i que potser avui ja podem estar en predisposició de dir que seran... Està bé, perquè és un cap de setmana més amb tendència normalment a pluges, eh? Sí, com a mínim a fer la guitza o que hi hagi aquesta inseguretat... En un moment o altre. Avui els mapes ens indiquen que no n'hi ha d'haver una inseguretat, o sigui que comencem una setmana molt tranquil·la i anirem seguint aquest joc de temperatures, anirem posant exemples cada dia, perquè sí que arriba una mica d'estiuet, que ja és normal, doncs aquesta setmana de Sant Just, però... amb aquella frenada típica de principis de maig, que Sant Junts no arriba a explotar fins una miqueta més endavant. Exacte. Molt bé, doncs gràcies Carles, anirem parlant. Que vagi molt bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! But it's hard to get by when your arses decide Bona nit. Fins demà! 9 minuts i les 11 del matí, que es torna a parlar del Barcelona Poesia 2012, que se celebra aquesta setmana, aquest festival de poesia, que se celebra a partir del 8 de maig i fins al dia 17, en què la ciutat, Barcelona, es convertirà en un immens laboratori de versos, com si diguéssim. Els directors continuen sent Edward Escofet i Martí Sales, com els últims dos anys, i el que van explicar en la seva roda de premsa és que la programació d'aquest any hi té un pavé molt important, la presència d'arts escèniques i visuals, i també és la intenció una mica dels directors. Enguany diuen que consoliden l'aposta de l'any passat i que és un festival més transversal i més reforçat. Per tant, des del dia 8, és a dir que des de demà i fins al 17 de maig, la ciutat es converteix en aquesta mena de ciutat poesia. Són més de 40 actes en què participaran un centenar d'autors de l'àmbit nacional i internacional. És el festival Barcelona Poesia 2012, que recordem que ja fa uns quants anys que se celebra aquesta celebració, aquesta festa de la poesia, de les lletres, però que ha anat evolucionant i que sobretot els últims dos anys, amb la introducció de Martí Sales i Eduard Escofet a la direcció, ha agafat un fil una mica diferent. En parlem ara d'alguns dels actes que hi haurà. De fet, si consulteu la pàgina bsn.cat barra barcelonapoesia barra 2012 ja trobareu que és una pàgina molt atractiva en què se'ns ensenya d'una banda el tràiler d'aquest festival. A més a més, també se'ns presenten blocs de diferents cronistes d'aquest Barcelona Poesia i els enllaços directes i llavors se'ns explica també, se'ns presenta com anirà aquest festival i se'ns fa ja una mica d'una declaració de principis i d'intencions i després ja se'ns presenta una mica el programa d'aquests dies. Com sempre, acostuma a haver-hi activitats per tots els gustos. Demà és el primer dia, és la nit de poesia al Palau, al Palau de la Música, un dels actes més destacats, però també molts dels actes es concentren en cap de setmana. N'hi ha de tota mena, hi ha tallers de poesia, hi ha també homenatges a alguns autors, per exemple Joan Sales, L'obsessió sota les formes, És un dels actes que es farà també el proper divendres i, per tant, hi ha una mica la intenció d'acostar-se a públics molt diferents, també. Hi ha una marota poètica dissabte, dia 12, per exemple, a la llibreria Catalònia, un homenatge a Josep Maria de Sagarra, sota el títol Tots els camins van a Roma i, a més, també s'observen una mica diferents tipus de poesia. Molta música també, trobem també per exemple Pere Jaume i Chantal Mellart el diumenge a les 10 de la nit, l'anuari poètic que sempre es pot trobar qualsevol dels dies a les llibreries i les activitats s'acaben el dijous dia 17. També el tipus d'espai s'adapta una mica perquè sigui una mica diferent. Trobaríem Pere Gimferrer i Antoni Marí el dimecres 17 a l'Ateneu Barcelonès i, en canvi, d'altra banda, tindríem poesia a la Mòrits dos o tres dies. Al cas d'aquest dimecres 17, per exemple, hi hauria Vial Masquida i Susana Rafart. Per tant, adaptació d'escenaris, així una mica, que en principi no sembla que hi hagi d'haver poesies, doncs també ho trobaríem. La Cluenda serà dijous dia 17 amb Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Albert Plata i Diego Cortés a la plaça del rei. Varietat d'hons i propostes poètiques per tots els gustos des de demà i fins al dia 17 de maig al Barcelona Poesia 2012. La informació més propera al Just a la Fusta. 4 minuts i les 11 de matí ens acostem cap a les notícies. A aquesta hora sentim encara els Manel amb el seu benvolgut i tornem tot seguit amb moltes més coses. Fins ara. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, ja ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. M'he volgut dient un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant. Fins demà! Fins demà! I ben volgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, encara avui sense remei, tot trobar. Fins demà! Fins demà! Amagat en som molt joves per tenir res massa clar Amagat en no sé què és però nena no puc respirar Ai ben volgut que estrany si un dia et van fer mal El meu amor, la meva sort, les meves mans Fins demà! Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplegat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre, sort per a si un dia ens... Fins demà! Ai, pobrats meus, com uns seguessin espantats. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, a les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Més de 71.000 alumnes catalans de sisè de primària ja han fet, com a mínim, el primer dels exàmens de les proves de competències bàsiques que es fan avui a les escoles de tot Catalunya. És el quart any que es fa aquest examen per comprovar el nivell dels estudiants abans d'entrar a l'etapa de la secundària. El director del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu és Joan Mateu. Es tracta de mesurar... el desenvolupament dels nens de Catalunya amb les competències bàsiques de llengües, llengües vull dir català, castellà, aranès, pel cas de la Vall d'Aran, i també llengua estrangera, anglès fonamentalment, però també francès, i després en matemàtiques. El que es busca és tenir uns indicadors de rendiment de tots aquests alumnes perquè a partir d'aquesta informació poder gestionar la qualitat del sistema. Els exàmens es faran en dos dies entre avui i demà i són de català, castellà, llengua estrangera i matemàtiques. Els resultats de les proves de primària es coneixeran l'11 de juny. S'ha suspès el judici que havia de començar aquest matí a una banda de presumptes carteristes del metro de Barcelona. També estaven especialitzats en furts a comerços. Audiència de Barcelona, Montcarvajal, bon dia. El judici s'ha suspès perquè dels 23 acusats només s'han citat a 12. La resta, la meitat, estan en crida, és certa. Aquesta banda se l'acusa de ser un grup permanent estructurat en distribució de funcions per obtenir benefici patrimonial il·licitament, és a dir, per robar. A cada un dels dos caps, un home i una dona, que són parelles, se'ls demana 3 anys i mig de presó per associació il·lícita i un any i mig de presó per delicte continuat de furt. Segons fonts judicials, el judici pot celebrar-se a meitats de setembre amb els 12 acusats que sí que tenen localitzats, com Ràdio Barcelona. A Barcelona, l'enderrocament de l'edifici Vila Urània s'ha ajornat almenys de forma temporal arran de les protestes dels veïns. La demolició havia de començar aquest matí al districte de Sarrià, Sant Gervasi. Unitat mòbil, Ivana Roies i Esther Miquel, bon dia. Bon dia. La residència de l'astrònom Josep Comas i Solà continuarà en peu mentre ajuntament familiars i veïns arriben a un consens sobre el seu futur. L'astrònom va deixar la finca a la ciutat de Barcelona perquè aquesta li donés un ús educatiu i cultural. El regidor del districte de Sarrià-Sant-Gervasi, Joan Putzollers, ha confirmat que l'edifici per ara continuarà en peu i que es parlarà per decidir com es defineix el centre civic que s'hi construirà. La nostra intenció com a govern municipal en aquest tema és fer-hi aquí, consens amb la família, al centre de barri o del barri del Ferró. La nostra intenció és que porti el nom del doctor Comas. I, d'acord amb una petició que tenim de la Fundació Âster, dedicaríem algun espai d'aquest centre a recordar l'astronomia. Nosaltres avui el que farem és començar l'enderroca a l'edifici que hi ha del costat. Aquest és un edifici que va comprar l'Ajuntament de Barcelona en l'anterior mandat. Ja el podeu veure al seu estat. Així doncs, mentre s'arriba a un consens sobre el futur de l'antiga residència de l'astrònom, es començaran a derrocar l'edifici just del costat. Com Ràdio Barcelona. Ha millorat força la circulació a l'autopista AP7 després de l'accident de primera hora del matí a l'altura del Papiol al Baix Llobregat, però encara hi ha un tram de retencions. Ara mateix hi ha cues encara entre Santa Perpetua d'Homogoda i Barberà del Vallès, tots dos termes, el Vallès Occidental. en sentit sud. El motiu, segons el RAC, és un vehicle que s'ha variat en aquest tram. I a les borses de tot Europa continua el matí de pèrdues. En el cas d'Espanya, l'Ibex 35, l'indicador de referència, cau més d'un 1% aquesta hora, mentre la prima de risc torna a estar a nivells força alts, al voltant dels 425 punts de diferència amb el bo d'Alemanya, que és el de referència. La borsa de París també cau, ho fa un 1,5%, mentre que la de Grècia, Atenes en concret, ha arrencat sessió... D'aquesta manera, els resultats electorals en la jornada d'ahir de comissis en aquests dos països. Bon dia, us parla Joan Barberà. Els Lakers del català Pau Gasol estan a un pas de classificar-se per a les semifinals de la NBA després de superar aquesta matinada hora catalana els Nuggets de Denver per 88-92. L'ala pivot de Sant Boi ha estat el jugador més complet de l'equip de Los Angeles. 13 punts, 9 rebots i 6 assistències són els números del germà gran de la Nissan Gasol. Encara en bàsquet, el Barça-Rigal s'enfrontarà a l'Océntum de la Can, als quarts de final del play-off pel títol a la Lliga CB. Els blauranes arriben a la recta final de la temporada en el millor moment de forma. Han de disputar aquest proper cap de setmana la final a 4 de l'Eurolliga a Istanbul. Destaquem que els 8 equips que jugaran al play-off... Per aquest ordre són Barça, Real Madrid, Bascònia, València, amb factor pista de favor, i Guipuscoa, Bilbao, Sevilla i Alacant. Per la part baixa, Estudiantes i Valladolid baixen de categoria. El FIAC i Joventut i la sígnia Manresa no han pogut finalitzar la temporada regular entre els 8 millors. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. L'escola de formació professional Antoni Algaró celebra avui el seu 25è aniversari. El president de la Generalitat, Artur Mas, presidirà avui, a partir de la una del migdia, els actes de commemoració del centre capdavanter en indústries gràfiques. A l'acte també assistiran la consellera d'Educació, Irene Rigao, l'alcalde Josep Perpinyà, el regidor d'Educació, Lluís Montfort, el president del Gremi de l'Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, el president de la COE, Joan Rossell, i el president del Foment del Treball, Joaquim Gai de Montellà. L'Escola de Formació Professional Antoni Algarós va crear l'any 87 i imparteix més de 200 cursos en total i han passat prop de 60.000 alumnes entre 1.500 i 2.500 cada any. L'atur baixa en 10 persones al mes d'abril, ara n'hi ha 780 sense feina. Són dades que va fer públiques divendres passat al ministre de Treball, que també indiquen que són una desena més que ara fa un any. Aquest és el segon mes consecutiu de baixades al municipi. El descens també estat general, el conjunt de Catalunya, en què el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació és de 635.721, unes 2.500 menys que al març. Al Baix Llobregat, però, l'atur continua enfilant-se i aquest mes ha tornat a créixer en 150 persones i ara són més de 69.500 les que no tenen feina. Dos roures centenaris podrien ser talats a Sant Jus d'Esvern. Els arbres formen part d'una finca privada situada al carrer Catalunya, prop de la Rambla. L'Ajuntament ha mirat d'habitar l'eliminació dels roures, però la postura del propietari és intransigent, segons ha explicat el cap d'àrea de Política Territorial, Habitatge i Medi Ambient, Josep Maria Luqueti. El propietari vol dividir la finca en dos i en la planificació d'enderrocament s'inclou la tala dels arbres. Legalment està autoritzat Però a fer-ho. Fins ara diverses associacions, així com veïns de la zona, han mostrat el seu rebuig a la tala dels roures. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 amb un nou butlletí horari i a partir de les 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies edició migdia. També podeu seguir informats a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com, també del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com. També podeu seguir informats a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. i des de fa un parell de setmanes ja estan actives les aplicacions per Android i iPhone de Ràdio Esvern per estar al dia de tota la informació local. Fins a les 12 i 5, que passin un molt bon dia. M'he dedicat a anar aplanant el terreny i ara que quasi ho tinc El que em fa patir és cara a tot què di aquí i se canvia així no encara. No es si, que no quedes aquí, que no acabes si, que no entocies. Ara passant 11 minuts de les 11, divendres, vam explicar-vos que dos robes centenaris estaven a punt de ser talats a Sant Just, uns arbres que formen part d'una finca privada situada al carrer de Catalunya a prop de la Rambla. I a aquesta hora saludem el regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, molt bon dia. Molt bon dia. Perquè ha evolucionat una mica aquesta situació. Divendres semblava que la situació, com que depenia directament d'uns propietaris i el diàleg entre propietaris i ajuntament, doncs no semblava que en principi no hi havia volta de full i que estel·larien, però la situació ha canviat. Doncs sí, ha canviat i fa qüestió d'un quart d'hora o 20 minuts el propi alcalde ha pogut parlar aquest dematí, ja ho havíem intentat a partir de les 8 i no ha sigut possible i ara fa una estona que l'alcalde ha pogut parlar amb el propietari i bé, el propietari està que no vol problemes amb el poble per tant, segurament que això arribarà a bon port En principi, la idea era que el proprietari volia dividir la finca en dos i, per tant, en la planificació de l'endrocament s'incloia aquesta tala d'arbres, la qual cosa feia que, en principi, com que és una actuació legal, potser l'Ajuntament no tenia tanta autoritat, com si diguéssim, tot i que sí que el diàleg, doncs, normalment les negociacions ajuden en aquest sentit. El diàleg, al parlar, sempre és el millor en tots els ordres de la vida. Aquests propietaris el que fan és comprar primer una finca, és una finca gran i és una finca que es pot dividir, el planejament permet dividir-ho en dues parcel·les, això és el que demana i això és el que fa. Per tant, impediment legal no n'hi ha, es dona aquest permís de la partició i la segregació de la finca en dues, I sí que és veritat que allà dintre hi ha uns arbres, però bé, són uns arbres de propietat privada, i en principi això no fa que no se li pugui donar llicència d'obres. Això no treu que nosaltres aquest matí a les 8, jo personalment he estat allà a la finca, estava l'empresa de l'enderroc de la casa que hi estava treballant, He pogut parlar amb ells, hem aixecat un acte amb la policia de suspensió de la tala dels arbres aquests i ara aquest matí segurament el que farem és el decret de la suspensió dels arbres. Però ja dic, l'alcalde acaba de parlar fa 20 minuts escassos amb el propietari i el propietari està obert en el diàleg. Suposo que tampoc no, potser no comptava, doncs, que hi hauria una mica aquest rebombori de la gent del poble, no?, a l'hora de defensar uns rores centenaris. I això suposo que també és el que ha fet que ha acabat de pressionar tota aquesta situació. Vull dir que des de l'Ajuntament ja s'hi havia parlat, però m'imagino que quan intervé també més la veu del poble, de vegades té més força. Clar, és evident, és el que dèiem abans de parlar. Jo aquí m'han donat ara mateix, tinc tres mails de tres... de tres ciutadans del municipi, que tots tres el que ens diu és, escolti'm, per favor, que no es tallin aquests arbres. Bé, davant d'això, davant que els daunos també ens han fet veure que aquests dos arbres no s'han de talar, etcètera, l'Ajuntament no té més remei que posar-se al costat de la ciutadania, no? I, per tant, no estaran. No sé si per altres situacions que poguessin produir-se, és a dir, altres finques, que hi ha molts arbres que tenen tant de temps d'història i que formen part d'alguna finca, si es pot preveure alguna manera d'actuar. És a dir, veient que ara ha passat això i que s'ha pogut evitar, però que potser ha sigut una mica percivitat tot plegat, no sé si es plantejarà algun altre mecanisme des de l'Ajuntament. Sí, nosaltres tenim un sens de l'arbrat, Públic, eh? Públic. I després tenim unes fitxes de fa molts anys, segons m'expliquen a l'àrea, doncs dels arbres privats. Bé, això és una situació que s'ha de millorar. I com es millorarà? Bé, el que farem és un catàleg de l'arbrat d'interès local. Per tant, amb aquest catàleg de l'arbrat d'interès local, el que es pretendrà és protegir els arbres que es tinguin que protegir. Que no sé ara quins poden ser, però els tècnics ja ens ho diran. Però el primer pas que hem de fer és, efectivament, formalitzar aquest catàleg de l'arbrat d'interès local. I, per tant, a partir d'aquí sí que llavors es podran establir aquests límits, no?, segurament? Efectivament. Imaginem-se que aquests dos arbres ja haguessin estat en el catàleg aquest. Doncs en el moment del permís, de la llicència, de la segregació i de l'enderroc de la casa, doncs els serveis tècnics ja tenen, doncs, a on mirar, doncs, per dir estupendo, tot això es pot fer, però hi ha dos arbres, doncs, que estan protegits. I aleshores ja no passa res. Això no ho tenim i hem de tenir-ho. Per tant, ens hi posem. Fila l'agulla i hi ha. D'acord, doncs moltes gràcies. Avui hem parlat amb Pere Joan Daniel, regidor d'Urbanisme, en relació a aquesta tala d'arbres centenaris que finalment no serà factiva i hem volgut saber com havia anat tot aquest procés i la posició de l'Ajuntament. Moltes gràcies. Molt bé. I que vagi molt bé. Bon dia. Perfecte. Adéu-siau. Just a la fusta. La immobiliària Century 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! That was when I ruled the world. Ràdio Taspel, 98.1 Ràdio Taspel, 98.1 Un minut i dos quarts de dotze del matí que és moment de fer la tertúlia dels dilluns i per això saludem, a més a més feia dies que no els teníem tots aquí a l'estudi, saludem la Carme, el Vicenç, el Josep i el Jaume, molt bon dia a tots quatre. Com esteu? Ara molt greu. No, però és veritat. També hem ensapagat tampons i coses d'aquestes que no han vingut. Sí, sí, no és que faci un mes que... Des del mes d'abril fins ara hem vingut una mica, també. No sé, em sembla que hem faltat una miqueta. Jo, si fos de la ràdio, posaria faltones. Oh, ja t'ho trobaràs a final de mes. Oh, clar, que em queixo. Exacte. Doncs una setmana que ens toca avui parlar de política, tot i que sembla que sigui a nivell més general, perquè aquestes eleccions franceses d'alguna manera han trasbalsat una mica... Sembla que a tots els països tothom mira cap a França ara per saber què és el que passarà després, o cap a Grècia, o sigui, a França ha guanyat el socialisme, però a Grècia sembla que els dos partits forts han anat perdent... importància i puja l'extrema esquerra i els neofeixistes. Fa una mica més de por, potser. Clar, perquè la gent adeu al socialisme a França. El socialisme de França no som aquí, eh? Ni el de Grècia. Perquè el socialisme de Grècia els ha enfonsat fins baix de tot. Pobre gent. L'altre dia vaig veure un reportatge d'un senyor que ha tingut que tornar de la ciutat i tornar al poble quan estava ell i criar conins, plantar cols i per poder menjar... Sí, sí. Diu, i si mensobra, mira, si algú me'l compra millor. Clar, vull dir, va arribar a aquest extrem. Això que ho sap fer-ho, jo que no ho sap. Ai, ai, ai, sí, sí, clar. A veure... Bueno, però les capitals n'està farcida de gent d'aquesta que es pensa de poble, vull dir, gent de poble, sense menysprear ningú. Home, que venen allà pensant-se que la ciutat és la gallina de les huevos d'oros i al final, tant d'uns comptes, que se t'engoleix. La gallina aquesta se t'engoleix i malament rai. Que això canviarà una mica, no? Segurament aquesta manera de pensar que la ciutat és el lloc de les oportunitats. Exactament, sí, sí. Com a mínim, el que s'ha de preveir és que la gent pugui menjar. Això és el més important que hi ha. Si no, malament. Acabarem a tiros. Perquè un pare que tingui dos o tres criatures que no li pugui donar a menjar als seus fills farà el que sigui. perquè puguin menjar els seus fills. Doncs, esclar, una de les solucions, a Fira en Convides em quedo al meu poble, que ja tinc un hort, i mira, a l'1 de temporada, com abans es vivia, es menjava a l'1 de temporada, no com ara, que tenim préssecs a l'estiu o a l'hivern, i dius, cony, aquest préssec, ara te'l menges i no té el mateix gust que tenia collida l'arbre llavors al seu temps. Mhm. Segurament que degut a això, tothom té menjar. Perquè si anéssim de la temporada, no hi havia perú, per la gent que hi ha. I d'aquesta manera, hi ha més material. Sí, però amb això jo també trobo que et fan tonto el paladar. Perquè jo me'n recordo que et menjaves un préssec de casa una tia de la Palmira, que tenien presseguers, tenien presseguers, i escolta, anaves allà, i l'olor, quasi com aquell qui diu, et marejava de lo bo que era el préssec. Clar, ja no cal collir de l'arbre, ja anaves allà que els tenien amb caixes... Bueno, però pensa que aquests que tu recordes, els sí que es fan, continuen fent, però els s'esporten. Ah, però anava a dir... Perquè ja les taronges més bones que m'he menjat no siguen precisament aquí. Ah, no... Ja t'ho dic, eh? I els presents més bons que he menjat no era precisament aquí, pagant-los, eh? Si us en recordeu, aquell famós, aquell famós, com se diu, ministre que hi havia, el López Bravo, que era mig a l'ull dret del Franco, va dir, no, diu, no, aquí menjar taronges, no, diu, aquí mengem l'acreditada marca del rebuig. Bueno, no me'n recordo. Era així. Era així. L'ubó cap a fora. Però això encara ara, eh? Sí, sí. Això passa, home. Tota la verdua que estem menjant i totes... Les frites venen de... Vés a sapiguer de bon. És que és així. Hasta els ous. Quina gallina posa els ous? Si no sé ni on venen, home. Ara, deixeu-m'hi posar una mica la... Però a mi aquesta sensació que hi ha gent que s'està morint la gana... A mi, en una ocasió, em va dir algú Diu, la memòria dels gustos i de les olors falla. La memòria visual és la correcta. Volem dir que magnifiquem els gustos i les olors de temps passats. Sí, clar, clar. I a la vegada potser no ho encertem. Mira, jo tinc una... I en canvi, si és visió... Sí, el record el tens. Jo tinc una visió molt personal, que això no està escrit enlloc, això no és una cosa meva, que clar, ha arribat a un punt de la vida que ja tens una edat, sempre penso, i he anat a postos que hi havia anat, i penso que no ho tenia que haver fet, perquè el record que tenia de la primera vegada, ara me l'ha trencat. M'ha de trencar perquè no té res a veure absolutament en aquell moment, que jo tenia 20 anys, i que hi havia una altra oreola a la vida, no? I llavors mai s'hauria de tornar on ha sigut feliç. Jo crec que també l'edat fa... Quan és petit, veus les coses d'una manera o d'una altra. Jo me'n recordo d'un carrer de Barcelona, que a mi em semblava l'avinguda de no sé què, quan era petit. I ara és un carrer 7. Jo, de petit, ho he gastat. I això enganya molt, eh? Jo me'n recordo a l'eglésia d'aquí Sant Just, que quan hi anava de nano... ¡Espadre, quina eglésia! Més gran, tu miraves així. És dalt de tot. I ara t'han d'acord que l'eglésia d'aquí Sant Just és una capsa de mistos. Ja, ja, ja. Per això dic les trampes de la memòria, no? Que és més relatiu del que sembla, no? Sí, on t'has sigut feliç no pots tornar-hi. Si és una cosa que t'ha... que t'ha marcat en la teva vida per qualsevol cosa, perquè el primer petó que et van donar o la primera... Ja vaig a fer una miqueta d'aquí, d'escatolic... Com es diu? De la Florita, que abans feien a la Florita. Llavors tens aquell record mític i quan vas dius... Hòstia... Sembla que no voleu parlar d'Alban. Ah, sí, sí, sí. Tornem a fer una marxa del temps. Una marxa del temps i ens presentem al president. Jo diré que no sé és com volen ser... S'ha al davant de tot. Si el fes per solucionar, ho siguen. Acabat han dit, ja t'apenlaràs. Ara vinga l'aquest i veure què farà. Però en aquests casos, segur que el Sarkozy marxarà amb els mateixos diners que cobra cada mes. Com els d'aquí, com els nostres, eh? Sí. Però un treballador tururut, eh? És per la única cosa que vol ser al davant. Aviam, si anem a tirar l'escombraries, també els de fora, els d'aquí t'estan vivint com reis. El nom ho diu bé, clar, i no els hi ha fallat. Sarcos? Sí, sí, anem posant. I si Sarcos no. Però algú va votar quan va guanyar, eh? I ara aquest cop també l'ha votat molta gent. Va guanyar per 3 punts. De qui sortia llavors? El Xirac? Que després l'han condemnat i tot per haver fet predicacions i tota la mandanga. El Xirac? El Xirac. Bueno, vale, però ja està mort. Ja, però el Sarkozy va obarar d'ell la cosa. Però, a veure... Sí, sí, és que a mi no... Jo segueixo directament la meva història. El que ha dit el Sarkozy i el Xirac sembla la pampunfla. Ara. Ja, home, a mi tant... No ens ha agradat, per exemple, tant... Bueno, no, vull dir-te que ara ja, quan es pot tornar sempre, és a la prehistòria amb totes les coses. No, no, no. El que s'ha de fer és anar endavant, no anar endavant. Sempre se'n mirant endarrere. Quan el Felip II va invadir no sé què... No, no, jo el que et volia dir amb això és, et volia dir que no es va trobar amb un home fort allà, perquè tothom ja del Xirac ja n'estava fins al monyo. I en tres del que en tres, és guanyat. I el Sarkozy va guanyar amb aquest tio. Però mira, ara que ha tocat una criada respondona... Una criada respondona que ningú sap ni d'on surt aquest senyor. És un ninot de palla que faran anar per on vulgui, amb tot el respecte. És un senyor que ningú sap. Ja diu en la premsa, diu que és un home gris que ningú sap res d'ell. Però l'han fotut allà i no et preocupis. Nosaltres, perquè a la política és així, hi ha un senyor... Hi ha un senyor que el posen allà, pot ser el cas d'ahir vaig veure un reportatge al Canal 33, l'assassinat del Kennedy. Sí, encara no sabem quants han sigut i llavors... No, no, ara ja m'estic sortint. Com es va planejar tot? Com tota la rama política els hi feia nosa per a la veia de Cochinos, Procafos i tot allò? I com van planejar els mateixos Clar, el locutor deia que això era, evidentment, una opinió molt personal, que no... Però, bueno, la política posa en allà aquell senyor, com el senyor que hi ha ara als Estats Units, quan vulguin també el podran posar. A veure, això, esclar, no sabem el que passarà ni el que... Però indica una tendència d'Europa en general. Aquesta és la qüestió important. Pensem que França és el miollo d'Europa. És el miollo d'Europa. No... No és Alemanya, ni és Itàlia, ni és Espanya, el meu allo, el meu allo és França. Sempre ha sigut el país que té una democràcia des de fa molts anys i els francesos són demòcrates però al 100%. Que això influenciarà en la política econòmica d'Europa? Indiscutiblement que influenciarà. No perquè sigui ell la persona de l'An, sinó per la tendència mateixa del socialisme. Del socialisme que, no ens en adonem, però, bueno, no ens en adonem, s'està estenent. El socialisme s'està estenent. A Alemanya s'està estenent, el socialisme. Vull dir, ja veurem la Merkel en les pròximes eleccions com li aniran, eh? A Grècia els hi han tocat el crustó, eh?, amb els socialistes. Bueno, perquè estaven en una extrema... Exacte. En una extremitat enorme. Però, a veure, no es pot culpar tant amb els socialistes... de les situacions econòmiques de país. No, clar. No es pot acusar tant els socialistes. Que ho hem fet malament? Sí, hem fet malament. Però aquí un partit de dretes ho hauria fet millor? Ho hauria fet millor en aquestes circumstàncies? Jo et pregunto. No ho sé, no ho diré. Però avui en dia, Josep, perdona, realment, ara estem parlant en sèrio. Què vol dir... Un socialista d'això, em sé, ja no dic faig, això, aquesta paraula, de dreta. On està la linda aquesta? És molt difícil. Ja no és quan nosaltres, quan érem joves, que érem d'esquerres... És molt difícil. Ara no, ara ja és... És molt difícil establir línies. Ah, vale, vale. És molt difícil, perquè et trobaran gent que seran del PP... i tenen pensaments propers al socialisme. Perquè inclús en anar a votar han estat dubtant a qui voto? El PP o el PSOE? Sí, sí. Vull dir, aquest sí que existeix, aquesta persona. Per tant, esclar, avui en dia no pots marcar una línia, una frontera total entre un partit i l'altre. I llavors com en diem d'això? És la gent la que mana. És la massa social. Exacte, és la gent la que mana al final. Jo sóc de la massa social, perquè clar, no puc dir que sóc socialista si... Exacte, o per tant és un partit, i en concret, i tu encara que aquell partit faci desbrats et sents d'aquell partit i vas votant i vas votant, O no et sents de cap partit i dius, bueno, mira, aquest ho he fet bé, voto en aquest. Mira, em penso que em farà més bé ara aquest altre. Llavors n'hi ha cap tipus ideal. No hi ha gent que va canviant. Però hi ha molta gent així, eh? Hi ha molta gent. Però llavors no diguen socialistes ni de dret. Però vull dir, hi ha unes doctrines socialistes que d'alguna manera influeixen en la gent. Vull dir, hem de pensar que aquesta massa és majoritària, eh? Aquesta és la majoritària. Tu vés preguntant pel carrer, escolti de quin partit és. Tothom et dirà socialista. No, no, no. Jo em refereixo... Aquí la guerra només la van fer els nationals. Els rojos ningú va fer la guerra. Escolta, jo em refereixo que cotitza. que cotitza pel partit social. Ningú cotitza el partit. Coticem tots, perquè se l'estat... Però està associat al partit. Les revistes i rep tot això del partit. No, tu estàs associada al partit. Però n'hi ha... Aquestos són la majoria. Aquestos que no estan són la majoria. Els partits ara ja no viuen de la meva subvenció. Si no fos així com dius tu, Josep, no caldria fer mitins ni fer res... Esclar, ja els tenim agrupats, no? Escolta, a la meva època estàvem afiliats a l'UGT, alguns a la comissió, els altres a l'UGT, perquè ens pensàvem i pagàvem la quota cada mes. Ara ja no, ara ja no. Però ja ho dius bé tu a la teva època. De quan parles? Escolta'm, tampoc és la mòmia total. No, home, no. Però 50 anys han passat. Sí, però perquè teníem una il·lusió per alguna cosa, ens ho creiem. Ens ho creiem, heu que vingut a dir-se això, que ens ho creiem... Però vull dir que ens ho creiem, que havia d'haver un canvi cap a l'esquerra, que els treballadors, teòricament, tots hem de ser d'esquerres, o no? Però clar, quan vam entrar en aquest estat de benestar, que hem disfrutat tots, l'hem cagat tots... perquè no pensis... A mi em fa molta gràcia quan es dona la culpa a tothom. Tots tenim la culpa del fons aquest que estem ara fotuts. Perquè hem estirat, amb aquest estat de benestar que vam tindre, ens pensaven que això era Hawaii. I tots hem anat... No sé què se'l dit, que és així. No, no, això vol dir perquè vull dir una cosa. Digues, digues. Per exemple, a Madrid hi ha un lloc que no el conec, però ens ho han dit una persona que la seva filla hi viu allà. Eh? 400 pisos per vendre. Bueno, però... 400 pisos per vendre. I vas a la nit i veus un llum allà... Un altre llum allà i un altre llum allà. I què vols dir amb això? Que van fer uns pisos que no calia fer-los. Jo aquí... Bueno, és igual a on que sigui. Però la gent que es comprava un pis cada setmana o què? Però tu no és... Jo suposo... Almenys jo no sento culpable que em fessin aquests pisos. No, jo... No, no, i culpable no. Jo... El que dic que tots hem tingut una miqueta la culpa... per embargar-nos amb possibilitats que no teníem. Això sí, el que passa és que sí que és veritat que sembla que alguns han tingut més culpa que altres i que ens estan fent tenir aquest sentiment general que d'una banda sí, però també hi ha algú que s'ha passat una mica més del compte. És que tenim la culpa que tots vam estirar més el braç per una mica. Però s'ha de reconeixer això. Mira, perquè ara estava dient que avui, encara avui, una empresa que em deixa peles, no diré el nom perquè ja ho sabeu tots, encara avui hi ha gent que truca a aquestes empreses per demanar 3.000 euros. I després els han de tornar, que són 4.500. I la gent continua emmerdant-se. Jo si no puc fer-li un regal al dia de la madre, tu ho sento molt. No ho faig. El que no faig és anar als grans mecanxents amb una tarja que se't va acumulant, jo és perquè conec un parell o tres de casos, que jo dic, però per què el seu merdeu? Escolta'm, jo no em vull posar d'exemple, però em poso d'exemple que si ningú s'ho fem. Jo amb el fill alguna vegada s'ha quedat sense res, eh? I a què no li ha passat res? Espero que no, i no és problema d'ell. Aviam. Però és que és així... Doncs llavors tu t'has de sentir culpable de què has fet tu. Però que no em sento culpable, Jaume, que dic que amb tot això de la culpa dels bancs, el totxo, que van edificar molt més, aquí a Sant Just tenim també llocs de pisos buits, i els bancs, però que, aviam, no estic dient que tinguem la culpa nosaltres, però que les facilitats que ens van donar els vam acceptar, sapiguem si no podríem cobrir això. Perquè si jo cobrava 200.000 peles al mes, no podia comprometre'n per 300.000. Sí, sí. Tenien un pis per llogar, un fill que m'han tindre, un col·legi... No, ja està clar, que sí que heu dit que molt... Bueno, però, a veure, a veure, jo tot això... No vas al banc i et deixaven. En pots deixar 300.000 peles, portaves la nòmina, 300.000 peles, que va molt, eh? Jo reconec que hem gastat més del que podia. Ah, home, no m'ha discutat això. Hem gastat més del que podia. Però, cuidado, vam viure enganyats. Vam viure enganyats. Sí, sí. Ens van enganyar. Això també és veritat. Ens vam deixar enganyar. No, no, no. Això no ho aceto. Ens van enganyar. Estàvem tots còmodes amb l'engany. És com quan el marit em posa els cuernos... Això no ho aceto. Perquè no hi havia persona... Tu has dit una cosa. Jo em compromet amb una hipoteca de 200.000 pesetes i em cobro només 200.000. No. La gent deia, aquesta hipoteca de 200.000 les puc pagar perquè estic cobrant 500.000. El que no sabia és que aquestes 500.000 li fallarien. Això no ho sabia. Ah, i està també el detall. Sí, senyor. Jo no ho sabia. Perquè abans tenies la sort que volies fer hores. I llavors van viure enganyats. La gent va viure enganyada. Vull dir, aquesta culpabilitat que assumim tothom... No, jo no és que assumeixi la culpabilitat, dic que una punteta de tot això, entre tots també tenim... Sí, molt bé, molt bé, però hi ha uns responsables més directes, que són els que enganyen. Són els que enganyen. I què et van enganyar? Senyora, no es preocupi, vagi de vacances. Aquesta gent que avui en dia es troben que no poden pagar la hipoteca i que perden el pis, aquesta gent han sigut enganyats. Ja, però aquesta gent... I d'això? No vull dir res perquè em quedaré molt malament. Vull expressar una cosa i em surt una altra. Però és que en aquesta societat tan bèstia del consum, tu te'n vas als grans magatzems, que hi ha una agència de viatges als grans magatzems, que la gent els venen viatges a pagar en un any. I va la família, els tres nets i la iaia. Ja veurem com paguem. Això avui. Això és tenir el cervell de Cartró. Jo, aquí la titular, he començat a viatjar, que és el somni de la meva vida, quan em vaig jubilar, que sabia que el que cobro és el que em puc gastar. Abans no havia pogut mai permetre'm un viatge, jo, ni molt menys. I ara te'n vas, perquè jo he coincidit amb gent que anaven... Hòstia! I, a més a més, a gastar. No, però ho tinc que pagar en 12 mesos, tío. El que s'ha de fer és al revés. Primer pagar-ho, després viure el viatge. És això que vull dir. A l'altra manera no val, eh? Guardar i quan els tens els treus i dius, mira. El que vull dir, no estic culpabilitzant-me jo per haver entrat en el món... No, ni molt menys. Però també s'ha de reconèixer una miqueta... que potser una miqueta ja ens va anar bé que ens enganyessin. Home, no. Ja mai és bo. Ja mai és bo. Això és deixar enganyar. Clar. El que passa que diguis que ens sabien molts, ens sabien molts els pàjaros de presentar-t'ho bé. No es preocupi. Sí que eren tontos perquè t'ho posaven a la boca... Aquí es va viure enganyat des de dalt de tot. Que sí, que sí. El director d'una agència bancària que posava productes que eren dolents a mans dels seus clients... no ho feia voluntàriament. Ara, ara, ara. No, no, no. La culpa no és del director. Anava enganyat per l'altre de totes. Era la seva feina, ho feia al carrer. Perquè avui, Josep, perdona, que avui estic una mirada... Estic revolucionada. Sí, perquè encara hi ha caixes que estan trucant a gent gran oferint-los productes. Però aquests productes venen de dalt, eh? És igual, però tenen treballadors. I són els que els donen seguretat en els de baix, eh? Però la persona que jo tinc relació amb la caixa, amb la que sigui, eh? No vull personalitzar. Que sap qui soc, no em pot trucar i dir-me a la Carme, et truco per fer-te un producte que el cobraràs quan tinguis 90 anys. Això és una immoralitat. No, no. Però és que si no ho fas, aniràs al carrer, ni posaràs un altre que està disposat. Que la Carme no contesta el telèfon, que no hi ha manera de conèixer-lo. No, és que no hi ha manera. Ho has de fer. És que aquesta gent té resultats al final de mes. Si no quadren els resultats, fa bé, eh? Sí, sí. Estan fent això les cases. No, estan per cuentos. Estan trucant a gent que saben que són pensionistes i els estan oferint un producte. Però què dius? Ja tinc 73 anys, que m'estàs venent. Home, no, per què? Per favor. Però clar, jo puc opinar encara així, perquè encara no em rellisca de tot. Però hi ha gent que... Que no que el seronisti res, sinó que pensen, ai, mira, pels nets, pel meu fill. És el que va passar amb les participacions preferents i tot això. Home, què va passar a Amèrica? A Amèrica molta gent ha perdut el seu pis i tot això per culpa d'aquest que els van donar unes... Unes perspectives. Unes perspectives molt bones. I aquí? No, però a Amèrica molta gent va perdre la casa, eh? I aquí? Bueno, també. I aquí? No, el que està malament d'aquí és que sobre que havies pagat se't quedava en el teu pis. Sí, però mira... No hi ha dret amb això. El que passa és que s'acaba en el pis i havies continuat pagant. Deixar el pis exactament. Sí, sí, exactament. En l'època... En l'època aquesta que dic jo, que va començar a partir dels anys 50, els 60, que va començar a sortir ben una miqueta a les orelles tots, més o menys, els 60, els 62, no? Llavors la gent, quan ja començaven a donar prèstens i tot, la majoria, la segona residència, a Cuní, a Castelldefels o a Onfost, érem treballadors. O no? O és que... Llavors algú em donava aquelles peles, havies que tornar-les. Tu tenies? Jo no, jo tenia prou feina. Jo tampoc. No, però home, no em direu que no era la tònica general. Tindre la caseta a Cuní, a Covelles o a Sant Pere de Ribes. O no? Sí, sí, sí. I ara aquesta casa se l'han hagut de fotre. Però això s'ha de saber si ho pot ser o no vol ser-ho. No, ho feia gent treballadora, eh? Però si en aquell temps que el Josep tenia unes entrades que van ser enganyades perquè se'ls van treure... Et donaven un préstam i què vol? 3... 4 milions d'època? Bé, doncs tinguis 5 i llavors anaves i es comprava el cotxe i ja dic, jo que sempre he sigut una peruca, a mi el tema de peles m'ha fet molt tard, però sempre. Bé, això ja... No, no, és un defecte meu. No, és que una persona sense diners queda despullada. Llavors això sempre m'ha bloquejat molt de mi. A mi em sap molt de greu. I mai he fet res que no pugui fer. Molt de greu perquè de vegades entro dintre de persones que formen l'entorn de la meva professió, que havia sigut. Crec que també gran culpa em van tenir els notaris. els notaris. Perquè no advertien dels problemes que podien venir. No advertien. N'hi havia algun que sí. N'hi havia algun que... Mira, escolta, ja sap ben bé el que afirma vostè. Perquè, esclar, mira, aquesta hipoteca és variable a l'interès, per exemple, segons més. I, per tant, vol dir que si s'augmenta els interessos de la hipoteca i vostè continua tenint els guants mateixos almenys tindrà dificultats en pagar-ho. Això ho havia de dir-ho el notari, eh? Això ho havia de dir-ho, perquè els dos eren clients d'ell. Era client d'aquest senyor notari. Vull dir, a mi em sap molt de greu perquè... No, no. Però vull dir, cuidado, els notaris no van ser correctes. Jo recordo... Alguns. No tots, no. Jo vaig demanar una hipoteca per comprar el pis. I aquell notari, que era una hipoteca variable, aquell notari va tindre la voluntat de llegir-m'ho i de dir-m'ho, miri, escolti, cuidado, eh, que això representa uns interessos ara, però no saber si d'aquí un quant temps serà més elevat. Jo llavors estava, doncs, en condicions de què podia fer fer, però encara que dic sí, ja ho sé, ja ho sé, però, mira, doncs fem aquesta hipoteca. I vaig comprar el pis i tal, no va passar res, em va anar molt bé, vull dir les coses. Però el notari ha d'advertir, havia d'advertir. A la gent que feia tot això. I això no ho van fer. El notari es limitava. Firmar. No. Sí, sí, sí. Firmar. Firmar. Amb el representant de la caixa, el notari, firmes el 10% de l'import del pis, eh? Bé, avui se'ns acaba el temps perquè m'heu dit que marxava una mica abans, per tant ho haurem de deixar aquí. Tornem la setmana que ve. Tornem la setmana que ve, que vagi bé. Adéu, que vagi bé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. Com ràdio. Notícies. Bon dia, a les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Continua la jornada de pèrdues a la borsa l'endemà de les eleccions a França i Grècia. En el cas d'Espanya, l'Ibex 35... L'indicador de referència cau més d'un 1% aquesta hora i la prima de risc es manté al voltant dels 425 punts de diferència. A més, els títols que més baixen són els de bànquia. Les accions de l'entitat que presideix Rodrigo Rato perden aquesta hora més d'un 5% després que aquest matí el president del govern, Mariano Rajoy, hagi reconegut que no descarta injectar diners públics per sanejar alguna entitat financera. A la resta de borses d'Europa, el color del matí també continua sent el vermell. A França, la borsa ha arribat a perdre més d'un i mig per cent, mentre que a Atenes, a Grècia, el principal indicador ha arrencat cessió amb una caiguda del 8%. El president del Partit Popular al País Basc dona per acabat l'acord amb el partit dels socialistes d'Euskadi. Després de tres anys d'haver pactat les dues forces per a la investidura del Landecari, el socialista Patxi López... Antonio Basagoiti ha anunciat avui que li demanarà l'avançament de les eleccions autonòmiques. Un dels motius, segons el dirigent popular, és que al govern basc li falta fermesa en relació amb Batassuna i fa propostes que agradeixen al Partit Popular. Basagoiti proposa que els comissis bascos es facin després de l'estiu. Més de 71.000 alumnes catalans de sisera primària fan aquest matí la primera de les jornades d'exàmens a les proves de competències bàsiques que es fan avui i demà a les escoles de Catalunya. És el quart any... que es fa aquest examen per comprovar el nivell dels estudiants abans d'entrar a l'etapa de la secundària. El primer dels examens d'avui ha estat el de català i entre aquest matí i demà també hi haurà examens de castellà, llengua estrangera i matemàtiques. Els resultats d'aquestes proves es coneixeran l'11 de juny. Més de 600.000 persones han deixat de fumar a Espanya durant el darrer any i arran de l'entrada en vigor de la llei antitabac. Els responsables de la unitat de deshabituació tabàquica de l'Hospital de Bellvitge, però, adverteixen que el 80% dels fumadors tornen a caure. L'Hospitalet de Llobregat, Mari Carme Gallego, bon dia. Bon dia. Les consultes per malalties relacionades amb el tabac, com a les coronàries o les respiratòries, també s'ha reduït durant aquest any. Malgrat tot, al món moren cada any 6 milions de persones com a conseqüència de l'hàbit. El responsable de la unitat de tabaquisme de Bellvitge, Josep Maria Ramon, assegura que és una xifra insostenible. Penseu que a Espanya cada dia moren aproximadament entre 180 i 190 persones diàries al nostre país debudes a aquestes malalties, o d'alcor, respiratòries o càncer. Això vol dir que cada dia s'estrella un avió al nostre país ple de passatgers. Això per a qualsevol societat és intolerable. L'Hospital de Bellvitge és l'únic centre a Espanya especialitzat en la deshabituació tabàquica i aquest any reunirà un centenar d'experts d'arreu del món. Com ràdio, l'Hospitalet de Llobregat. A Barcelona, l'enderroc de l'edifici Vila Urània s'ha ajornat almenys de forma temporal arran de les protestes veïnals. Aquest dilluns s'havien de començar els treballs per tirar terra el xalet a Sarrià, antica casa de l'astrònom Josep Comas i Solà. Un moviment veïnal format per una vuitantena de persones s'ha concentrat per aquest matí davant de l'immoble per aturar aquest procés. Joan Puigdoller és regidor del districte de Sarrià, Sant Gervàsia. La nostra intenció com a govern municipal en aquest tema és fer-hi aquí, consens amb la família, al centre de barri del barri del Ferró. La nostra intenció és que porti el nom del doctor Comas i, d'acord amb una petició que tenim de la Fundació Âster, dedicaríem algun espai d'aquest centre a recordar l'astronomia. Nosaltres avui el que farem és començar l'enderrota en l'edifici aquest del costat. Aquest és un edifici que va comprar l'Ajuntament de Barcelona en l'anterior mandat. Ja el podeu veure al seu estat. Els hereus del Xalet reclamen que es respecti allò fixat en l'herència segons la qual l'espai es destinarà a usos culturals i pedagògics. Anem amb l'actualitat esportiva. Destaquem que a dos quarts d'una a Madrid es farà la presentació oficial dels play-offs de l'ACB de bàsquet. El Barça-Rigal s'enfrontarà a l'Océntum de Lacan als quarts de final d'aquest play-off pel títol. Els blauranes arriben a la recta final de la temporada en el millor moment de forma. Els vuit equips que jugaran als play-offs són per aquest ordre, Barça-Rigal, Real Madrid, Bascònia, València, aquests quatre equips amb factor pista a favor, i Guipúzcoa, Bilbao, Sevilla i Alacant. Per la part baixa, Estudiantes i Valladolid baixen de categoria. En futbol destaquem que l'Espanyol ja pensa en la propera temporada en què el tècnic Mauricio Pochettino no ha assegurat la seva continuïtat malgrat tenir dos anys de contracte. El tècnic Blanquiblau, recordem, va dir que calia reflexionar sobre el projecte del club i el director esportiu Ramon Planes s'ha afegit a aquesta proposta en declaracions com Ràdio. D'altra banda, hem de destacar que la segona divisió A, gran victòria del Girona que es troba en aquests moments a quatre punts de la salvació a la categoria de plata. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Tot apunta que els roures del carrer Catalunya no estalaran. Aquest matí s'han reunit davant els roures membres d'Alnus i el Regió d'Urbanisme, Pere Zondaniel, i han aturat la tala dels arbres. L'alcalde Josep Perpinyà també hi ha intercedit. Ha parlat amb el propietari, que s'ha mostrat obert al diàleg. La tasca d'informació d'Alnus i la protesta ciutadana han estat claus a l'hora d'evitar la tala. De fet, el consistori ha rebut diversos correus electrònics de veïns demanant la preservació dels roures. La situació dels roures centenaris ha suposat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbrat de l'Ajuntament. L'escola de formació professional d'Antoni Algaró celebra avui el seu 25è aniversari. El president de la Generalitat, Artur Mas, presidirà a partir de la una del migdia els actes de commemoració del centre capdavanter en indústries gràfiques. A l'acte també assistiran la consellera d'Educació, Irene Rigau, l'alcalde Josep Perpinyal, regidor d'Educació, Lluís Montfort, el president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, El president de la COE, Joan Rossell, i el president del Foment del Treball, Joaquim Gai, de Montellà. L'Escola d'Arts Gràfiques d'Antoni Algaró sempre s'ha caracteritzat per l'enfocament professional. L'Escola d'Arts Gràfiques es va crear l'any 87, imparteix més de 200 cursos en total i han passat prop de 60.000 alumnes, entre 1.500 i 2.500 cada any. L'atur baixa en 10 persones al mes d'abril. Ara n'hi ha 780 sense feina. Són dades que va fer públiques divendres al Ministeri de Treball, que també indiquen que són una desena més que ara fa un any. Aquest és el segon més consecutiu de baixades al municipi. El descens també ha estat general. El conjunt de Catalunya en què el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació és de 635.721, unes 2.500 menys que al març. al Baix Llobregat, però l'atur continua enfilant-se i aquest mes ha tornat a créixer en 150 persones i ara són més de 69.500 les que no tenen feina. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts. Als Sant Jus Notícies edició migdia també podeu ser informats. a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com. També podeu seguir informats a través de les nostres xerxes socials a Facebook i Twitter i de les nostres aplicacions per Android i iPhone. Que passin un molt bon dia. Ell va dir piscines, ell a trampolins, ell va dir planetes, Ella va dir quins i quina pena és desencís, que rotunda i que valent no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ella va dir quimonos, ella maniquis, ella va dir tigresa, ella colibris i quina pena és desencís. Que dolenta i que dolent no va ser, precisament, no va ser un final feliç. La, la, la, la... La, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la, la... Ell va dir llimones, ella va dir groc, ell va dir pintura, ella va dir pot. I quina pena és desencís, que dolenta i que dolent no va ser precisament, no va ser un final feliç. I quina pena és desencís, que rotunda i que valent no va ser precisament, La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Estem escoltant just a la fusta. Passen 11 minuts a les 12. Celebrem a aquesta hora la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Vicepresidenta del Centre d'Estudio i Sinc Justencs per parlar de l'actualitat de l'entitat. Sí. Doncs bé, hem de comentar el dissabte passat, que vam fer la passejada de la guerra del francès. Bé, nosaltres, malauradament, uns quants que anàvem a la ruta... No vam poder-la acabar perquè vam anar a l'enterrament de la Immaculada Malaret i Amigo, ai, Julià, perdó, que, doncs, sòcia nostra, filla d'un dels fundadors, de l'Antoni Malaret, i que, malauradament, ens va deixar aquesta setmana per després d'una malaltia rapidíssima, però d'aquestes que no té cura. Marxa enrere. Doncs bé, nosaltres des d'aquí donem el condol, com ja vam fer per escrit, a la família, i doncs ha dit que sí, que va ser un èxit. Un èxit no de públic. La veritat, hem de dir les coses pel seu nom. Potser també gent que hagués vingut, com que hi havia l'enterrament a nitmatí, ja no va venir nosaltres. Vam anar-hi al començament i quan era l'hora d'anar a l'enterrament, tant en Pere Fona, el president, la Berta Quintana i una servidora, doncs vam anar cap a l'enterrament. Els altres van continuar. Érem a veure una vintena de persones i doncs vam continuar, però va ser molt, molt interessant perquè vam anar indrets que normalment la gent d'aquí Sant Lluís no anem, els normals, vull dir, la gent que no tenim que anar al polígon i no hem de fer aquestes coses, doncs no hi anem, però en canvi vam veure els racons molt bonics, d'aquells bastant desconeguts, almenys ara, perquè de quan era petita sí que recordo haver vist tot allò, però amb garrofers i amb matllers, eh? I val la pena perquè, ja dic, vam fer un llibret molt ben documentat per l'Olga, i molt ben documentat, i el Juli, doncs, ho va explicar molt bé, i va ser una passejada, jo crec, molt enriquidora, però és que hi van anar. Si a algú li interessa aquest llibret, jo crec que n'hi ha, perquè si els interessa, doncs, un dia agafar-ho i fer, si no van poder venir aquell dia, doncs, poder fer aquesta passejada, anem a dir, o aquest recordatori... I val la pena perquè està tan ben indicat tot que es pot fer, eh? Vull dir que no hi ha cap problema de fer-lo. I així estem amb això i, doncs, i preparant altres coses. Doncs ara tenim el dia 12 a Tarragona ja la trobada dels centres d'estudis de parla catalana. I aquest de setmana, per tant. El 12, sí. Sí, aquesta setmana. I, doncs, hi anem amb una representació del centre, doncs, hi anem com cada any i, doncs, anem a trobar-nos amb els companys dels altres... poblacions i ciutats dels països catalans. I llavors, doncs, canviar de vegades les impressions i veure com estem, o les publicacions que fan uns i els altres. És interessant i dilluns que ve, si vol, podrem explicar una mica com ha anat. Com ha anat. Tinc un il·lusió centret d'aquesta robada. Això mateix, sí. Molt bé, Maria, doncs moltes gràcies. A vosaltres i bona setmana. Exacte, igualment. Que vagi bé. Bon dia. Passar la frontera me la té D'un Mercedes verd i atrotinat La primera nit en un caixer La següent sota el pont de la ciutat La tercera pensant el camí fet i la quarta somiar en com desfèl. Mentre remulcaven els bodells, llams i trons feien baixar el cel. La nit en para els cets i les tempestes dels lladres no hi ha pàncies, però ho la fa. I d'aquesta manera Aprengui el calavera, saltar preps i obrir candaus. La cinquena nit també plogué. L'adrenalina prou té el seu encant. El sisè camí no se n'estigui. I perder la por del debutant. La setena nit es va confiar, i en sortir raulit i penteixant, davant la reixa humida d'aquell fort de pa, dos gendarmes i el blau llampagant. La nit em para els sexes i les tempestes als lladres, no hi ha pàncies, però l'afany Música Música Entrar a comissaria en Manilla Remugant dins un cotxe celular La primera nit no va dur ni res I el després següent i ara al carrer La nit em para els sexs I les tempestes als llarres No hi ha paix si és prou afany I d'aquesta manera va fent el calavera, saltant prets i obrint canjaus. Passen tres minuts d'un quart d'una del migdia, moment de posar-nos a la cuina. Per això saludem la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? Avui com comencem la setmana? Quin plat fem? Bé, avui com que mira quin dia fa, eh? Sí, estem arribant al bon temps, bon temps, eh? Avui em fa l'efecte més que primavera, ja d'aquí un migdia, però avui hi ha sol. Bé, avui farem una cosa molt facileta, com sempre, i que està a l'abast de tothom, eh? Una amanida en tomàquet, de merbes i salmó. Salmó fumat. T'agrada el salmó fumat, a tu? Sí. És una cosa recurrent, que sempre tens que tindre la nevera en una bosseta perquè no se sap mai. No, és veritat. Agafem quatre tomàquets, aquests que comencen a haver bastant macos. No cal que siguin d'aquests verds, sinó aquests vermells que hi ha en branca, però és que tenen més gust. No és que tingui res contra els altres tomàquets, però tenen més gust. Els amaneixes bé, el tomàquet, t'has de prendre una cosa. Salar-lo... i amb oli, i deixar-lo. Una hora. Perquè llavors va deixant el suquet de la sal, que és algo exquisit. Ja tenim el tomàquet tallat, eh? Sí. Agafem un pebrot verd, xac, xac, xac, el tallem finet. Una... Aviam, per la manera de menjar bledes i espinaques, també és que es poden fer amb... Amb amanida. Amb amanida. Rentes 3 o 4 fulles d'espinaques que t'hagi quedat el dissabte, La renta, xac-xac les talles. Aquí al nostre país, a Catalunya i en general, no es mengen els troncos de les bledes. Un grav error, perquè a altres països es llença obert i es mengen els troncos. No, és veritat, es fan enveixa. Jo t'ho explicaré un dia. Llavors agafem les espinaques o les bledes, tallem finetes amb juliana, no s'han de coure, eh? Agafem un amanint, ja tenim el tomàquet que ha deixat anar el suquet, eh? Això ho podem fer abans d'anar a treballar, si voleu, no passa res, eh? Barregem aquestes bledes, els pebrots, una miqueta de ceba, una picadeta de julivert, que tu saps que el julivert, que saps quin és l'únic producte del món mundial que és gratis? No. El julivert. Ah, sí? Per què? Perquè te'l regalen sempre. Mai has pagat julivert, tu. Mai. No, no, pensa-hi. És l'únic producte que compres gratis. Però es pot comprar, també. No, per què? Bé, si te'l donen. Per què el tens que comprar? Però en venen, vull dir, a les botines. En venen envasat, això, ja són pijades. Que venen el julivert a mai picat. Exacte, així ja vens la picada feta. Però el normal, el julivert normal, és gratis. I llavors el julivert porta una quantitat de vitamines i de proteïnes. Ah, julivert, sí. Però clar, que ens n'hauríem de menjar un quilo cada dia. Ja. O passar-la per la liquadora i el suquet del julivert. Però si veu que és algú, ma de santo, eh? T'ho he dit per l'altre i ho vaig llegir en un diari. No és que ho sàpiga. Bé, ja tenim tot això ben amanit i tal, tal, tal. Agafem un oudu, també, que podem tindre a la nevera. Sempre s'han de tindre els dursos a la nevera. Sí. Quan arribes al vespre, no, una dotzena, però tindrem dos... I sobretot per a la gent jove. Agafes un ou, et sac el pel·le, se'l talles per la meitat. Sí que de la meitat de l'ou només se'n menges la yema de mig. Per què? Perquè on hi ha la proteïna és el blanc, és la clara. I si te'n menges dos, no s'ous. No és gaire recomanable. Però bé, gent jove, podeu menjar-se una dotzena, si voleu. Ho preparem tot això? Ben amanit? Passa res, tampoc. Jo conec una persona que cada matí es menja, es veu que té que ser, és carós, la clara de l'ou, així tu. Sí. Perquè fa molt esport i fa molt de... Llavors li va bé per la proteïna. Saps aquests que tenen aquests mejillons aquí al braç? Sí. Com es diuen això els... Culturistes. Culturistes. Doncs es pren cada dia sis. Déu-n'hi-do. Perquè té molta proteïna. Bé, jo, millor, va. Sí, sí. Ja tenim tot això amanit i agafem el salmó, que pot ser d'aquests... Hi ha uns paquets de salmó que són tacos, que potser és més vistós. I si no, el salmó normal, que podeu comprar aquí al bon rebost, tot arreu. El tireu per sobre, una miqueta de juliver picant per sobre, per donar-lo una miqueta de color, i teniu un plat barat i facilíssim, eh? Barat per el que són els ingredients. Amb una amanita podeu posar el que us doni la gana, eh? Vull dir, perquè ara el mercat és el que parla de tot, eh? Exacte, i tant. Menys cireres. Ara ja comencen a haver-hi cireres, que és el meu plat preferit. Ja farem algun plat, doncs. Bé, doncs bon profit i ja està. És una ensalada de tomàquet i verdures amb salmó. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Carme. Vinga, maca. Fins demà. Que vagi bé. Bon dia. T'ha llovut, de nye i t'ha llovut. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Except for everything you had and what was left after all. Gràcies. Dos minuts i dos quarts d'anar al migdia. A aquesta hora saludem el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. És el moment de parlar de coses curioses que passen arreu del món. Aquelles notícies que ningú es creu però que passen de veritat. Exacte. I avui has volgut començar amb banda sonora. Sí, perquè avui anem a parlar d'una notícia que ens arriba directament dels Estats Units perquè expulsen un nen del col·legi per cantar I'm sexy and I know it, aquesta cançó que estem escoltant ja de fons. Es veu que es tracta d'un nen de 6 anys que el van expulsar del col·legi per cantar aquesta cançó mentre estava esperant a la cua del menjador i li cantava a una de les seves companyes de classe i, a més a més, ho feia acompanyat de la coreografia bastant peculiar que té aquest tema. El col·le el va expulsar i la mare va quedar indignadíssima perquè, clar, que t'expulsion el nen de 6 anys per cantar una cançó que està sonant a tot arreu és com una mica estrany, no? Clar. Què deies, Carme? Imagino que si canta una altra cançó no hagués passat el mateix, no? Suposo que era el contingut de la cançó. Sí, perquè com que és una cançó que ha contingut altament eròtic, s'ha de reconèixer, però bueno, estem en un moment que per la tele constantment estem veient bombardejos de... El problema no és del nen. No, no és del nen. Segons ha publicat la ABC News, el col·legi t'havia expulsat el nen, alegant una miqueta que el tema de promocionar la sexualitat entre menors, que no els agradava gens i que això feia que era una distracció pels alumnes i pels estudis i que per aquest motiu l'havien expulsat. Però tot apunta que tornarà a incorporar-se als estudis de seguida. quan s'hagi passat la cançó de moda o alguna cosa, suposo. Doncs bastant curiós, eh, va això. I'm sexy, n i no 8. D'aquí ens n'anem cap a una altra història, tot i que també continuem avui amb tema sexual. Sí, una mica relacionat. Avui totes les notícies veuràs que estan lligades entre si. Fa unes setmanes parlàvem de Múnich, d'una notícia d'un home que va haver de ser rescatat des d'un balcó perquè estava sient acusat per una noia sexualment. Recordem aquesta notícia? Doncs la ninfòmana ha tornat a atacar. A Múnich, també. La mateixa noia. Però aquest cop, no amb un home que l'ha obligat a estar 8 hores, sinó amb un home que l'ha obligat a estar 36 hores tinguent sexe amb ella. Es veu que la policia, quan va arribar al pis, es va trobar l'home a baix a les escales plorant, que no podia ni caminar. És una notícia bastant forteta. Es veu que va ser el mateix. Es van conèixer en un bar, la noia el va convidar a casa seva, i a partir d'aquí l'home va començar a veure que no era una persona normal. Segons els metges, diuen que aquesta dona de 47 anys pateix un trastorn psiquiàtric i té una ninfomania molt aguda i per aquest motiu fa coses d'aquestes. La policia la va anar a casa seva, la van detenir i després d'un petit judici l'han portat a un psiquiatre. No, no, clar, alguna cosa s'ha de fer, suposo, perquè de segons segrets en poc temps... Sí, és que és molt curiós, eh? Esperem que el psiquiàtric no enganxi ningú, per banda. Exacte, que podria passar. També podria passar. I ara ens anem cap al Triangle de les Bermudes. Sí, perquè aquell famós Triangle de les Bermudes que tothom parla d'aquelles legendes de barcos enfonsats, de... o avistaments d'ovnis, aquesta setmana, concretament el divendres passat, va tenir una nova notícia relacionada amb el món paranormal. S'està celebrant la Volvo Ocean Race. que és aquesta volta al món que es fa amb barcos i justament quan passaven per la zona del Triangle de les Bermudes curiosament tots els embarcaments van desaparèixer del mapa electrònic que tenen a la central que està a Alicante a més a més la gent des de dintre dels barcos no podia enviar res ni des de telèfons ni des de telèfons amb satèl·lit no es podien enviar ni imatges, ni res. O sigui, per un moment van desaparèixer. Aquí hi ha un moment... Estrany, eh? Sí, el Triangle de les Bermudes sempre ha estat molt famós. Hi ha hagut aquest punt d'incertesa, no? Una mica de màgia. No se sap ben bé. Hi ha mil teories que envolten aquesta zona que està entre Miami, les Bermudes i Puerto Rico, que venen a ser uns 1.294 quilòmetres quadrats, que des de fa molt de temps que s'expliquen històries des de avions que s'han perdut i que s'han estrellat per aquella zona, des de barcos que s'han perdut... Bé, en fi, és una zona que hi ha moltes teories relacionades, però, clar, quina ens hem de creure? Quina ens hem de creure? Si voleu investigar una mica més, hi ha una web bastant interessant sobre el Triàngulo de les Bermudes, que és el blog des del Massallà... Más o menos. Doncs mira, un bon lloc. Suposo que ha d'haver-hi molta llegenda urbana, també, per allà. Sí, aquestes coses s'inflen. No sé fins a quin punt és fiable. Però, clar, han passat cosetes. Bueno, bé, aquells misteris del món que anirem suportant durant temps. Segur que sí. Ara ens n'anem a parlar de Marilyn Monroe. Marilyn Monroe, perquè tornarà a ser... Sí, però ella és una persona que sempre està a la moda. Ara, en aquest cas, tornarà a ser portada de la revista Vanity Fair, concretament de l'edició de juny, perquè aquesta revista s'ha preparat unes fotos inèdites de Marilyn Monroe nua en una piscina. Per tant, tots els amants d'aquesta famosa actriu, amants del cinema antic, o, si més no, amants dels cossos femenins vells. Aquí teniu pel mes de juny la Marilyn Monroe, completament nua, i, a més a més, amb un reportatge bastant interessant, que jo crec que és el més interessant d'aquest reportatge que fan de la Marilyn, perquè explica la rivalitat que tenia amb la famosa actriu Liz Taylor. Curiosament, dato curiosa, les imatges que seran publicades aquest mes de juny al Vanity Fair... van ser preses el dia abans de la mort de la famosa actriu. Aquella misteriosa mort que se la van trobar a casa seva amb sobredosis. Curiós, doncs. Curioses. Van apareixent imatges. Sembla que hi ha algú que les va rescatant de tant en tant. No sé d'on te les han dret. Potser les tenia algú guardades. Aquestes coses passen, no? Pot ser, pot ser. Bé, en tot cas, parlàvem de Marilyn, i ara el que fem és situar-nos, ara sí, en el segle actual. Coses estranyes que passen, realment, narrant de noves tecnologies i noves xarxes. Aquesta notícia ens ha deixat bastant captivats. Interpreteu-la com vulgueu, però es tracta que fan fora dues persones d'un país per un comentari al Twitter. Concretament és una notícia que ens arriba dels Estats Units. Ja sabeu que des que va passar la desgràcia de l'11 de setembre... tenen com una seguretat brutal als Estats Units, que si vols entrar al país has de fer una carta un any abans, totes aquestes coses, i que a part tenen tot controlat, des de les cartes que s'envien, postals, fins i tot els twitters, els comentaris que fa la gent sobre els Estats Units. Estem parlant que la setmana passada una parella turística, una parella de turistes britànics, es van ser retinguts en un aeroport, just quan volien entrar als Estats Units per un comentari que havien fet al Twitter. Es veu que el jove li havia deixat un comentari a la seva xicota, la Emily Bunting, són nois de 24 anys, eh?, on te deia, voy a destrozar América, en el comentari que havia deixat el noi, i l'altre comentari que li havia posat també el noi deia, voy a desenterrar a Marilyn Monroe, no?, Això... Es pot interpretar de manera de broma, no? Sí, de broma. És una manera de parlar. M'ho vaig a passar bé a Amèrica, o vaig a trobar-me una noia, el que sigui, no? Un comentari a Twitter. A més, si ho fas amb un humor públic o pots veure tothom, no crec que estiguis planejant alguna cosa així molt terrorista. Però bé... El cas és que les autoritats van veure aquest missatge i de seguida van interceptar aquesta parella de turistes i després d'estar cinc hores interrogant-los, van decidir que no podien entrar al país i els van tornar de nou cap al Regne Unit. Vull dir que... Fort, sí, sí. Compte, si han d'anar als Estats Units, quins comentaris deixeu anar al Facebook o a algú dels vostres companys perquè us poden no deixar entrar al país. Sí, sí. S'ha d'haur de vigilar més del que ja es feia fins ara. Ja era bastant... I ara sí que és veritat que totes aquestes notícies avui has fet un... Sí, estan lligades, no? Jo no ho he fet, ha sigut tot. Cadascú no ens porta l'altre i acabem parlant de... Acabem de parlar amb una que no té res i veiem cap, bueno, sí, una mica... Sí, perquè té a veure una mica amb les de les fotos de Marilyn Monroe. Exacte. Que estava despullada. Sí, perquè la protagonista de la nostra següent notícia és una noia romanesa que anava amb moto totalment despullada... i la van multar, atenció, perquè anava sense casco. No per anar sense casco. Es veu que anaven dos en cotxe. Una notícia que ens arriba des de Romania, la capital. La policia va detenir un noi que anava amb la moto i a darrere portava de paquet a una noia totalment conilla. La policia, amb tota la tranquil·litat del món, van aturar la moto, van fer el parte de multa sobre el casco i li van dir la pròxima vegada porta el casco perquè la multa serà més severa. I la noia va seguir amb el casco posat i totalment conilla, anant amb moto. Això és romaní, eh? Sí, romaní a lliberals, ara. Déu-n'hi-do, doncs avui amb aquest recull de notícies... No, però jo pensava que quan anaves amb conilla amb moto podíem posar moto per anar totalment conill. Suposo que això depèn del país. Aquí, per exemple, a Civec no es pot anar ni amb moto ni caminant, se suposa. Per tant, a Romania potser és diferent, no ho sé. Et pots fer mal igual, en principi el cas que és per evitar que et facis mal, vull dir que en tot cas no sé com funciona. Una distracció més a la carretera. Exacte. Doncs gràcies Jaume i fins demà, que vagi bé. Moltes gràcies, bon dia. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! We were born. Justa la fusta. Just a la fusta. Un minut i tres quarts d'una del migdia. És moment ara de parlar de la Creu Roja perquè aquesta setmana es fa un acte de reconeixement als socis de Creu Roja de Sant Just d'Esvern. Per això tenim a l'altre cantó del telèfon, Santiago Sánchez, que és president d'Espluga Sant Just de Creu Roja i també vicepresident provincial de l'entitat. Molt bon dia. Hola, bon dia. És un acte que es farà aquest dijous. Sí, aquest dilluns a les 7 de la tarda. I la idea és donar un reconeixement, una mena de premi, no? Com si diguéssim un premi a la gent que porta temps sense soci. Sí, normalment nosaltres cada 5 anys fem un reconeixement a tot el soci que hi ha estat en nosaltres 25 anys. Crec que és just reconeixement a unes persones que realment són les que... Juntament amb els voluntaris s'estan ajudant a poder fer la nostra taca d'ajuda a les persones que necessiten. Què es farà en aquest acte d'homenatge? Com es farà aquest reconeixement? Aquest reconeixement es farà un petit acte, en què l'Ajuntament intervindrà, a la qual ara aprofito per donar les gràcies per la seva ajuda de muntar aquell acte, i que realment amb aquest acte es farà un reconeixement a la El soci més gran d'aquí de la població, de Sant Just, hi ha el més jove. Quina edat tenen, aquests socis? Bueno, el més gran té 93 i el més jove té 16 anys. Déu-n'hi-do, doncs, varietat. Sí, una varietat gran i que realment la Creu Roja, en tant en tant, fa aquest reconeixement. Actualment, Sant Just, quants socis hi ha de la Creu Roja? Mira, aquí a Sant Just actualment hi ha 260. Déu-n'hi-do. No sé si creieu que és una xifra que és poca, és bastanta en funció d'altres municipis propers. Com la valoreu? Normalment, déu-n'hi-do, els socis que n'hi ha a Sant Lluís. Clar, si haguéssim de valorar amb les grans poblacions i tot, però la veritat és que és un resultat en què intentarem que n'hi hagi més socis, Intentarem treballar, doncs, quan arreglo les nostres inquietuds d'ajudar la gent i que això, doncs, és una fase que nosaltres ara tindrem que fer de cara al públic. perquè sàpiga què és el que fem i les persones que estem ajudant. En quin tipus de projecte està treballant, sobretot Creu Roja, ara mateix? Creu Roja està treballant en el tema d'aliments, en termes d'ajudes a la gent gran, en totes aquelles activitats realment que són molt necessàries dins de la població. Entrant en cursos, en formacions de tot tipus i que... realment ara estem burcant més de la nostra força realment a la gent que ho està passant malament. Per tant, també a dins de casa, no només a fora, sinó que també a prop de casa. Sí, clar, nosaltres ja veieu que cada vegada que hi ha un desastre natural a nivell de cooperacions som també els primers que som, és una altra tasca, però que ara és una part molt important... que ajudem els de dins de casa, no? Que estan passant unes necessitats que d'un edó. Està clar. En tot cas, a més a més, no sé si el tipus de perfil ha anat canviant en els últims anys, si més o menys es manté. Com he dit que, per exemple, reconeix el soci més gran i el més jove, per tant, veiem que hi ha una varietat. No sé si el nivell de característiques també són molt diverses o si hi ha algun punt en comú. Bé, hi ha molts punts en comú, que realment la gent gran són els que han estat ajudant fins ara i la gent jove són els que aniran ajudant aquestes necessitats a partir d'aquesta joventut. També n'hi ha en altres llocs que també n'hi ha socis que són més petites d'edat. Avui en dia, la veritat que estem notant molt, que l'avi que és de Creu Roja i que sent el que fa la Creu Roja està fent soci al net... Una mica de relleu generacional, no? Una mica de relleu, sí. En tot cas, no sé si en els últims anys, arran de la crisi, s'ha notat que hi ha hagut menys socis o, al contrari, hi ha més gent implicada? No. Nosaltres, la veritat és que el soci de Creu Roja... com creu en les tasques que fem, i que no són poques, la veritat és que no hi ha hagut un... no hi ha hagut masses baixes, no? O sigui, la gent ha confiat en... tota la vida ha confiat, no? Hi ha persones que, per les necessitats, a lo millor se treuen d'una altra cosa, però que han anat comptant i anant treballant de cara a la feina que fem. Creu rotlla a nivell social, no? No hi ha hagut grans... Grans canvis. Sí, sí. Doncs, en tot cas, aquest dijous es fa aquest acte d'homenatge, de reconeixement, no?, als socis de Sant Just, un acte que començarà a les 7 de la tarda, com dèiem, també intervindrà l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i vostè mateix, president de Creu Roja, es plugues Sant Just, un acte que serà, com dèiem, a la plaça de la Pau, a l'antiga vagoneta. És un acte obert, suposo, també al públic. Sí, sí, és un acte totalment obert al que vulgui estar amb nosaltres i amb aquelles persones que hi seran, la veritat és que... farem una mica de pica-pica per poder estar uns minuts amb ell i poder parlar més directament amb aquestes persones que realment tenen el valor que avui, bé, té aquest valor moral d'ajudar els altres sense res més. També tenim aquests voluntaris que realment, i el soci, però que el voluntari està fent una tasca meravellosa, en quant a la seva feina, posant hores de la seva pròpia vida familiar i particular. I és molt important això. Doncs serà aquest dijous, com dèiem, a partir de les 7 de la tarda. Avui hem parlat amb el president de Creu Roja Espluga-Sanjús, Santiago Sánchez. Moltes gràcies i que vagi molt bé, molta sort. A vosaltres. Adeu, bon dia. Bon dia. 9 minuts i la 1 al migdia. Aquest dia vol passar com un autobús. Vull dir Que ningú voldrà agafar Que ningú voldrà agafar I serà molt avorrit Jo voldria que fos ahir I posar-nos a jugar Que serà més divertit Que posar-nos a pensar Que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí. Tots els dies autobús que agafem s'aniran omplint de llum i de gent. Però si encara no estàs llest per marxar, O vols seguir el teu camí? Jo estaré en un banc a la para de següent espanyol. 5 minuts i mig i la 1 al migdia és moment d'acomiadar aquest Just a la Fusta d'avui dilluns. Comencem setmana 7 de maig. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa, al Sergi Pona, als serveis informatius, el Carles René de Rius a la provisió meteorològica, avui hem parlat també amb Pere Joan Daniel, regidor d'urbanisme, en relació als reures, que finalment no estalaran aquests reures centenaris a Càrrec Catalunya amb Ramla de Sant Just, i a més a més també hem fet tertúlia amb el Jaume, el Josep, el Vicenç i la Carme. També hem fet cuina amb la Carme Amador, hem parlat del Centre d'Estudis Sant Justencs, amb la Maria Quintana, i en última hora també acabem de fer les notícies curioses amb el Jaume Sucarrats, i hem parlat d'aquest acte de Creu Roja, d'homenatge als socis que es fa dijous, aquí a Sant Jús. Hem parlat amb el seu president, Santiago Sánchez. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de demà. Moltes més coses. Ara us deixem amb les notícies. Primer butlletí de Com Ràdio.