Grip i crònics, revolta al PSC i cultura a Sant Just

és que això obligaria alguns locals a fer obres per construir rampes per a discapacitats. Els passatgers de la línia R13 de Renfau els traslladen a Nautocar en aquests moments entre Tarragona i la plana de Picamoixons. El motiu és una variada a la catenària que va haver-hi en aquesta zona i que, segons confirma Renfau, ja està resolta. La incidència va provocar, però, que els 120 usuaris d'un tren que cobria el trajecte a Estació de França de Barcelona fins a Lleida quedessin retinguts a dos quilòmetres de l'estació de Salomó al Tarragonès i haguessin de fer aquest tram a peu. I pel que fa a les carreteres, quina és la situació a aquesta hora? Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Millora general i ràpida pel que fa al trànsit arreu. De moment queden ja poques vies que a aquesta hora presentin aturades o lentitud. Sobretot destacar únicament l'entrada per l'autopista B23. Entre Sant Just i Esplugues, Hi ha un tram de lentitud maturades per una petita topada que hi ha hagut aquí en aquest punt d'Esplugues just abans d'entrar a l'Avinguda Diagonal. D'altra banda, el trànsit a les dues rondes ja ha estirat força. Queda bàsicament trànsit un pèl intens a la Nadal entre Vallcarca i Sant Gervasi, en sentit Llobregat, i a la litoral entre Poblenou i la Barceloneta, també en sentit Llobregat. És tot des del RAC. Bon dia. Bon dia, us parla Arnau Maimol. 19 de novembre hi haurà eleccions a la presidència de l'Espanyol després que s'hagi dit sol el Consell d'Administració del Club. A priori, però, res ha de canviar pel que fa a la presidència, ja que Ramon Cundal, president sortint, s'ha anunciat que es torna a presentar i té el suport de Daniel Sánchez, lliure màxim. En Futbol Sala, el Barça de l'Esport és líder provisional de la Divisió d'Honor de Futbol Sala i es va imposar el Vorela Gallec per 8 a 0, que tenen un partit avançat de la cinquena jornada de la Lliga. El Sabadell, per la seva part, es va proclamar ahir campió de la Copa Catalunya de Baterpolo femení. L'equip ha entrenat per Nani Guiu, ha revalidat el títol en superar el Mataró a la final per 12 a 7. El club Vallès A és el gran dominador d'aquesta competició. Notícies en xarxa Just a la Fusta. Bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem el Just a la Fusta d'avui, dijous 4 d'octubre. Començarem d'aquí pocs moments parlant de les notícies de Sant Just, com sempre amb l'Andrea Bueno, que ens portarà a l'actualitat del dia. També amb l'Anna Díaz. Farem un cop d'ull de l'actualitat, però amb una mirada més general... I després parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius que ens expliqui si aquest temps que portem, aquests dies tranquils, continuaran gaires més dies. A partir de les 11 i 10 entrevistarem el doctor Moniesa de l'ambulatori de Sant Just per parlar de la campanya de la grip que ha començat justament aquesta setmana. I a dos quarts de dotze, Tertúlia dels dijous, en la Montserrané, la Joan Algarra, el Pere Oliver i la Lina Santa Bàrbara. A més a més, també tindrem la Carme Madó, que ens farà una recepta de cuina, i la Léa Ardenuí, que portarà la seva secció d'invents. La història dels invents avui ens explicarà d'on ve l'ambulància. Tot això a partir d'ana mateix i ho combinarem també una mica amb bona música. Comencem amb els Wild Nothing i aquest Summer Holiday. Bona nit. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10, un moment per saludar l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, Carme. A punt per repassar, per tant, les notícies de Sant Just. Comencem parlant d'una reunió que tindrà lloc aquesta tarda. Doncs sí, el regidor de Cultura, Sergi Seguí, explicarà el nou projecte dels cursos d'arts plàstiques, com deies, aquesta tarda. Ho farà en un acte obert a l'Escola Montserrat a les 7. Un concurs públic, ja ho venim destacant els darrers dies, ha adjudicat la gestió d'aquests tallers a una nova empresa i, per tant, Carme Malaret deixarà de coordinar els cursos d'Arts Plàstiques Municipals després de més de 20 anys al capdavant. Avui, doncs, el regidor a les 7 plantejarà aquesta nova proposta i, a partir d'aquí, els alumnes que ho prefereixin podran fer-se enrere amb la inscripció. De fet, l'alcalde de Sant Just, tan més que la situació és difícil i ha resaltat la qualitat del projecte que encapçalava Malaret, però ha assegurat que la situació és conseqüenciada, com dèiem, a aquest concurs públic. Ens hem trobat amb una situació que bé, que potser era inesperat, potser no estava previst que es presentessin, però avui dia altres empreses, però és que és així. És a dir, no podem adjudicar les coses a dit, no? Doncs el concurs s'ha resolt un cop ja estaven fetes les inscripcions i és un fet que han molestat alguns alumnes que s'havien apuntat en funció de l'oferta que coordinava Carme Malaret. Així doncs, alguns de fet ho van expressar al ple municipal i avui els alumnes estan citats a l'escola Montserrat a les 7 de la tarda per plantejar-los les noves opcions dels cursos d'arts plàstiques municipals. Molt bé, doncs anirem parlant també, Andrea. Més qüestions, parlem ara de grip. Sí, perquè tot i que la campanya de vacunació de la grip va començar dilluns passat, 1 d'octubre, A l'àrea bàsica de salut de Sant Just encara no han arribat totes les dosis requerides per vacunar tots els grups de risc. De fet, és un problema a nivell nacional, no només municipal. Les dosis van arribant mica en mica al cap de Sant Just i s'espera que a partir del 15 d'octubre, d'aquí menys de dues setmanes, la campanya de vacunació ja es faci amb normalitat. A Catalunya, el Departament de Salut distribuirà 1.250.000 dosis de vacunes per tal d'inmunitzar els grups de població que es consideren prioritaris i, durant aquesta campanya, Una de les prioritats, precisament, són els malalts crònics. I, a més, es pretén donar una cobertura superior al 70% a les persones de més de 65 anys. Un altre grup de risc. Doncs en parlarem més ampliament, això, cap a un quart de dotze del matí, directament amb el doctor Moniès, d'aquí Sant Just. Molt bé. I acabem amb un últim apunt. Sí, i us expliquem que dissabte arrenca la temporada de caça 2012-2013. S'han establert cinc dies dissabtes per la caça major, que són les batudes de porc sanglars, i l'horari de caçera per més serà de 8 del matí a 3 de la tarda. I pel que fa a la caça menor, s'han pactat 18 dies, dijous i dissabtes, per la caça de conill, tudor i tort, i 3 dels quals també es formatrà la caça de becada. En el cas de la caça menor, l'horari per més és de 8 del matí a 5 de la tarda. Aquest dissabte, com dèiem, serà la primera batuda del porc sanglar, la Vall de Sant Just. Tota la zona de caça estarà degudament senyalitzada i controlada, segons els estatuts de la Generalitat. I el 18, 25 i 27 d'octubre seran les jornades de caça menor. Aquesta temporada de caça menor. Aquesta temporada de caça fins al mes de febrer. Molt bé. Doncs ja ho sabeu també, si sou d'aquests que practiqueu la caça, comença ara aquesta temporada. Sí mateix. Doncs gràcies, Andrea. I fins després. Que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta. Un quart d'onze del matí. Escoltem ara el Radiohead i tot seguit ens posem al dia de l'actualitat més general. Repassem diaris, també digitals i altres informacions destacades d'avui dijous 4 d'octubre amb la Nadia. When you were before In a beautiful world I wish I was special So fucking special But I'm a creep I'm a little What the hell am I doing here I don't belong here But you can't believe I want to have control I want a perfect body I want a perfect soul I want you to notice When I'm not around Fins demà! Whatever you want You're so fucking special I wish I was special But I'm a creep Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant quatre minuts d'un quart d'onze de matí, un moment per saludar ara a aquesta hora l'Anna Díaz. Bon dia, Anna. I per repassar, per tant... L'actualitat més general del dia. Comencem repassant les portades dels diaris. Doncs sí, comencem per l'Ara i el Punt Avui, que coincideixen en portada. L'Ara diu Revolta Sobiranista. Un centenar de militars, entre els quals Ros, Geli, Maragall i Castells, defensen que Catalunya sigui un estat. Un manifest que Pere Navarro ha rebut és un document signat per més d'un centenar de personalitats. Cal que pensem en termes de Constitució catalana i en l'articulació completa del nou subjecte polític que vol ser Catalunya. En el cas del periòdico, dona més importància a la reforma que es vol fer de les terrasses de Barcelona i dedica tres pàgines on explica les noves mesures que es proposen per la via pública d'aquesta ciutat. En el cas de la Vanguardia, diu, la Unió Europea es queda sense fons per les beques Erasmus. Brussel·les demana diners als estats per salvar el popular programa d'intercanvis. El govern espanyol redueix a la meitat l'aportació per ajuts als estudiants. Molt bé, doncs són els temes més destacats de les portades. Passem ara a actualitzar-ho una mica amb el que trobem aquest matí, aquesta hora, a les portades dels diaris digitals i el 3.24 passa per les eleccions Als Estats Units, Romy guanya el primer debat electoral. Les enquestes assenyalen el candidat republicà com a guanyador d'aquest primer debat de la campanya a les eleccions nord-americanes. El republicà busca l'enfrontament directe amb Obama, malgrat que l'actual president l'ha evitat a posar l'exemple espanyol com el que no s'ha de fer per estimular l'economia. I també l'altra notícia destacada d'aquest matí, també va lligada amb un contingut internacional, que és Erdogan, demana al Parlament permís per respondre militarment a l'agressió siriana davant de la inacció de l'OTAN. L'executiu turc demanarà avui la cambra l'autorització per dur a terme operacions militars contra Síria. El llançament d'un obús que encara atribueix a Damasc ha causat la mort de cinc civils en un petit municipi. Fronterer. I a l'ara també la notícia del dia se centra en aquest debat electoral. Un Romney a l'atac guanya el primer debat. El candidat de la República i el president contrasten les seves visions econòmiques. Jo no vull anar pel camí d'Espanya, vull anar pel camí del creixement que posa els nord-americans a treballar, és el que dèiem que ha afirmat aquesta matinada Romney. I finalment, aquests són els temes més destacats o més nous també d'aquest matí de dijous. Passem ara a mirar-nos un altre cop les portades. Què més hi trobem? Doncs en el cas del punt avui tenim la cultura catalana s'encara amb l'Estat. Les retallades monumentals de l'Estat espanyol a les institucions estèndar de la cultura catalana han portat els seus responsables a passar l'acció amb una idea força encapçalada pel conseller Mascarell. Si l'Estat no les vol, les institucions que lideren la cultura del país ja no volen l'Estat amb representants asseguts a les cadires dels patronats. En el cas del periòdico, diu... En el cas del diari Ava, ara tenim un article de Xavier Casals... que parla sobre la independència, fa una retrospectiva als esdeveniments que han anat passant aquestes últimes setmanes, com la reunió entre el MAS i el president Rajoy, i exposant possibles canvis que patirà el país d'ara en endavant. Per últim, en el cas de La Vanguardia, diu Rajoy, ben arrabat els ajustos com a exemple de país seriós. La cimera entre Espanya i el Marroc se centra en les relacions empresarials. el president assegura que l'economia espanyola és forta, malgrat la conjuntura i que els sacrificis dels ciutadans serviran per complir el que se'ls demana per vendre possibles acords i obrir així nous mercats entre Espanya i el Marroc. Molt bé, doncs són algunes de les altres qüestions destacades també les portades dels diaris, més enllà dels grans temes i ara ens fixem en el més llegit en el cas del 324, és un expedient disciplinari per dos agents locals per fer el brètol mentre patrullaven, és la notícia que més ha cridat l'atenció, la segona Són de relacions de The Guardian, on diu que Rajoy s'està guanyant una reputació de mentider. I el tercer és que Mas diu que no va parlar de finançament a la conferència de presidents perquè Catalunya ha de sortir del cafè per tothom. Això és el que dèiem que, de més destacat, més llegit, volíem dir, del 3-24. Passem ara al més llegit del diari Ara. Declaracions de Mas en primer lloc. En segon lloc, més d'un centenar de militants del PSC exigeixen a Navarro que defenci el sobiranisme. I el tercer són les declaracions de Vilal Quadres, els eurodiputats, dient que el procés independentista català no té res de pacífic ni democràtic. És també el més llegit d'aquesta edició digital. Obrim diaris i repassem ara articles que hauríem de perdre. Per on comencem avui, Anna? Comencem pel diari ara, diu Els perills de la muntanya. És un article que parla dels riscos que té les excursions per altes muntanyes, els factors que poden amargar una sortida, un començament de l'excursió, com per exemple el canvi de temps, la fatiga, la foscor, etc. Hi ha també un article de Núria García Quera, que és una experta, una escriptora barcelonina que coneix bé l'Alta Muntanya i voldria veure-hi més formació. Parla dels problemes que ella veu amb que la gent comenci excursions no perilloses, però sí llargues, sense saber quins perills pot portar. En el cas del punt avui, tenim a la secció d'esports una senyera gegantina. La bandera de Catalunya serà la gran protagonista en el partit d'aquest diumenge, el clàssic que es disputarà entre el Barça i el Madrid al Camp Nou. Gràcies a les pancartes grogues i vermelles que es repartiran als espectadors es dibuixarà un mosaic gegant abans de començar el partit amb aquesta bandera catalana. Tot això ignorant les crítiques que ja s'estan rebent per aquesta iniciativa. En el cas del periòdico, com has comentat abans, hi ha un article bastant extens sobre el cas d'aquests dos policies que van gravar un vídeo fent una sèrie de coses que no havien de fer. L'Ajuntament assegura que se'ls ha retirat el permís i la feina indefinidament i hi ha també una sèrie de... d'altres casos de militars o policies que fan coses que no havien de fer i, a més a més, ho graven amb el telèfon. En el cas de La Vanguardia, hi ha un petit article sobre els bolets primers i escassos bolets. Parlem d'això, d'aquesta tradició, sobretot catalana, d'anar a buscar bolets de la muntanya, perquè aquest any s'augura que serà encara pitjor que l'any passat, tot i que les últimes pluges poden fer millorar la temporada. Doncs això pels amants de bolets, que són bastants també aquí a Catalunya. Per tant, doncs, males notícies. I aquest diumenge, justament aquí a Sant Jordi, aquesta sortida per veure bolets, ja ens explicava el Jordi l'altre dia que tot feia pensar que potser no n'acabarien de trobar gaires. Doncs això perquè fa als diaris. Passem ara una mica, ja hem comentat un parell de punts internacionals, perquè de fet avui la majoria de digitals ja obren amb les eleccions dels Estats Units. També hem parlat d'aquest tema de Turquia, que respon amb bombardejos a l'atac sirià, i a banda d'això encara més qüestions. La marca Espanya arriba al debat presidencial, és un dels subtemes derivats justament d'aquestes eleccions dels Estats Units, que a mig l'OMNI va explicar per què pujar impostos és negatiu, justament, doncs, dient que no volia anar per aquest camí. I més a punts, un despassament de terra a la Xina atrapa 18 nens en una escola, també afectat a dues cases a prop de l'escola, i atrapa un dels que viuen dintre, mentre que altres tres sí que han aconseguit escapar. I encara més qüestions ara parlant de l'Amèrica Llatina. La justícia de Brasil apunta contra l'escudero de Lula per corrupció. L'exministre va dirigir la xarxa de soborns parlamentaris que va operar entre el 2003 i el 2005 a Brasil segons el jutge instructor. I bàsicament aquests són els grans temes i hem dit molt marcat avui la plana internacional però la cursa electoral dels Estats Units i la reacció de Turquia després dels atacs de Síria. Passem ara cap a les contraportades. Avui comencem repassant la del punt avui, que ens destaca un titular que diu que no ens havíem proposat arribar fins aquí. L'entrevista és a David Costa, que és el director de cor de teatre i director musical d'Opereta. És el presentador d'Òpera en texans, un programa de televisió, i el que fa és reivindicar l'òpera com a gènere assegurant que està a més llocs de les nostres vides del que ens pensem. És un espectacle amb dosis d'humor, de teatre gestual, i bé, doncs ens explica una miqueta de què va aquest Opereta. Molt bé, passem ara cap a la Vanguardia, que el titular que se'ns destaca és El rescat ha de ser el nostre per aigua fins al creixement. Què ho diu això? Manuel González Páramo, que és membre de l'executiu del Banc Central Europeu fins al maig que va ser, fins al maig passat. Bé, diu, si Madrid se'n passa amb orgull els dubtes i demana el rescat d'una vegada, no hi haurà més condicions de la Unió Europea que complir les ja imposades. Parla, doncs, com ja dic, del rescat d'Espanya, si s'hauria de demanar o no, quin és el camí per la recuperació del país i què hem de fer per estar a l'alçada de la Unió Europea. Molt bé, doncs això pel que fa a la vanguardia, ens anem ara cap a l'ara, en una altra línia el titular és una mica més genèric, que és Res és impossible. La Bibiana Vallve, en aquest cas, ens acosta la figura d'en Schumann Bora, un indie que resideix a Nova York i que va elaborar una marca de ginebra anomenada Bulldog. Ens exposa la seva peculiar manera de viure i quins han estat els seus reptes per arribar on és ara. Molt bé, i finalment tenim l'últim titular que va al periòdico que ens diu De sobte vaig dir, però està boig, em vaig cabrejar. En aquest cas tenim una entrevista a Isabel Buján, no sé si recordareu, ha penjat un vídeo al YouTube, on diu al president extremeny que l'expresident extremeny que l'edent morcilla. Parla d'aquesta declaració que va fer ell que tots els extremenys que havien vingut a Catalunya tornessin a la comunitat a la que pertanyien i ella, que és una extremenya vinguda a Catalunya, doncs assegura que ella està molt bé a Catalunya, que se la van acollir molt bé i que, bueno, que l'edem morcilla el president. Parla una miqueta del seu punt de vista, que és tan important, no?, doncs un punt de vista d'un extremeny que respon a aquesta declaració. Sí, sí, no?, realment, a més a més, aquest vídeo és curiós. Doncs això són les contravortades d'avui. Passem ara als titulars esportius, El diari Esport ens parla de Piqué, de fet diu fotos exclusives, i hi ha una imatge d'ell sortint, suposo, de la casa seva. Diu, Piqué vol fer de Puyol, ahir va fer doble sessió al gimnàs, avui i demà intensificarà la recuperació i està disposat a jugar infiltrat. Això és el que ens diu el diari Esport, passem ara cap a una altra portada, en aquest cas la del nou esportiu. que ens diu La Senyera els ofent, sempre relacionant una mica l'esport amb altres qüestions, i hi ha una imatge del mosaic, aquesta iniciativa de la Barça de fer un mosaic amb els colors de la bandera provoca les primeres respostes irades a Espanya, que és el que en teoria es barà diumenge al Camp Nou, i torna aviat referent a Puyol. Finalment, al Mundo Deportiu, ens parlen d'una altra història, ens diu Alexis Puyol, O Cesc, dius el gran dubte, de Tito de cara al clàssic. Un dels dos serà sacrificat per l'entrada d'Iniesta i Vilanova decidirà també si Piqué juga infiltrat o no. Doncs això són els titulars esportius, ens anem ara de l'esport, passem cap a la cultura. Doncs la Mona Lisa torna a ser notícia, recordem que fa uns dies es va trobar una pintura igual que podria tenir 10 anys menys, que està exposada al Louvre. Doncs ara s'ha trobat una escaleta a Florència que podria pertanyar a la Gioconda, que és així com la coneixem. La tomba està situada al convent de Santa Úrsula i és on se suposa que va ser enterrada la model de Leonardo da Vinci. Els escrits de l'època narren que va ser enterrada el 1542 en aquest convent, ja que després de perdre el seu marit es va fer monja. Bé, doncs es fan unes proves d'ADN per veure si coincideix amb la dels seus fills i així poder reconstruir-ne la cara. Estrany, doncs... Curiós. De primeres, exacte, curiós. Canviem de tema perquè Mascarell certifica la ruptura amb el Ministeri de Cultura. El conseller diu que el Govern Central es desvincula de Catalunya. Asegura que és una ofensiva del Ministeri per desmantellar les grans institucions culturals de Catalunya referint-se a les retallades del Govern Central. Respecte al 2011, s'han reduït en un 63% aquestes inversions... les properes inversions cap al 2013, i això suposa un pressupost massa limitat que afavoreix les inversions a la ciutat de Madrid, trencant així el model de bicapitalitat cultural entre Barcelona i la ciutat de Madrid. Doncs d'aquí ens n'anem ara sí que per una notícia més curiosa. Avui cada dia ho és, però hi ha dies que és més exagerada que altres. Crec que és el cas d'avui, per exemple, és una dona de Madrid, Soledad Hernández, que ha encarregat una esquela per perdonar els seus germans i la seva filla per la seva absoluta falta de carinyo, d'amor. Diu que és com si s'ha venjat però després de morta. Ho ha fet a través de les pàgines d'un diari, per tant, públicament i a través d'una esquela per criticar els seus germans i la seva filla. A més a més, s'ha publicat el diari ABC, és real i molt gran. A més a més, i diu que és una esquela típica, és a dir, il·lustríssima senyora, Soledad Hernández Rodríguez, nascuda tant, va morir el dia 2 de setembre amb tants anys, tal qual, i llavors on normalment diu preguem per ella o indica a quina hora està en el territori, etcètera, va voler en els seus últims moments de vida deixar encarregada la publicació d'aquesta esquela per manifestar el seu perdó als familiars que la van abandonar quan més els necessitava, els seus germans, Juan Hernández i Manuel Hernández i la seva filla, Maria Soledad García Hernández, per la seva absoluta falta de carinyo i suport durant la seva llarga i penosa malaltia. El cos va ser suportat, el cementiri de Carmen Estruelles, el seu fill i amics. I llavors diu, ja està, ara sí s'acaba aquí, preguin una oració per la seva ànima. Déu-n'hi-do. Per tant, és una manera de respondre... T'ho imagina't realment ser el seu germà o la seva filla i llegir-te directament al diari. Després de mort, a més. I d'aquí ens n'anem ja a la proposta final del dia. Avui on es fas anar, Anna? Doncs avui és una obra de teatre que es diu Dies de vino i roses. És l'adaptació teatral de la pel·lícula homònima, la història d'una parella arrossegada per la violència i la incomunicació que els acaba fent dependents de l'alcohol. Aquesta obra es pot veure al Teatre del Raval, de Barcelona. Molt bé, Anna, perfecte. Doncs també ens l'apuntem a l'agenda. Gràcies i que vagi bé. Fins demà. Bon dia. Dos quarts i mig del matí, moment per sentir una mica més de música abans de parlar del temps. que ho farem amb el Carles Hernández i Rius, després d'escoltar aquesta cançó, en aquest cas escoltem Pulp, amb un tema potser no tan conegut com el Common Beeple, que es diu Babies. Bona nit. I want to take you home I want to give you children And you might be my girlfriend Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah When I saw you next day I really couldn't tell Cause she might go and tell your mother Fins demà! Oh, well, I guess it couldn't last too long. I came home one day and all the things are gone. Fins demà! Fins demà! Fins demà! el negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí. Un minut i tres, quarts d'onze de matí, moment per parlar del temps. Per això saludem a Carles de René de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, molt bé. Continuem amb aquest temps tranquil·let, no? Sí, tranquil·litat. Tenim alguns núvols, aviam, hi ha algunes cosetes que van succeint, que van evolucionant amb la meteorologia, amb aquesta estabilitat. Són aquests núvols baixos que avui potser en tenim més fins i tot que ahir. I al llarg del migdia, a la tarda, també podrem tenir alguns núvols més. També es formen moltes boires a l'interior de Catalunya, sobretot a Catalunya, a la plana de Vic. també cap al Vallès, cap al Pla de Lleida, són boires persistents, que fins al migdia fan una mica la gitza, frenen la pujada del sol, la humitat és molt elevada, i després, al llarg del dia, aquestes acaben marxant, tot i que algunes són prou persistents durant gran part de la jornada, ja més cap al Prepirineu. Pel que fa a temperatures, cada dia van pujar en un palet, però molt poc. Si dimarts en teníem 23,4, ahir ens vam quedar 23,9, no vam arribar als 24 graus. Avui potser superem els 24. Són unes pujades molt petites, que no és allò de dir que anem camí d'un gran estiu, perquè tampoc no toca per l'època de l'any que és, perquè hi ha algunes previsions meteorològiques que parlen d'un cap de setmana de plena calor. Si fas activitat física, sí. Per exemple, la caminada de la Seas diumenge, si els valors màxims estan al voltant dels 25 graus i portes dues o tres hores caminant, la gent suarà perquè és normal, perquè l'ambient és càlid, el sol farà acte de presència i serà una caminada no pas fresca, sinó més aviat càlida perquè estàs fent una activitat. Si surts només a fer el vermut, no cal anar a manera curta. Home, pots una màniga curta, però, clar, la que enganxis ombra tens aquella fresqueta tonta que hi ha al mes d'octubre, no? Dius, aviam, si estàs fent alguna cosa realment activitat, allò, bicicleta amb un llevall per Barcelona, o, jo què sé, qualsevol cosa que dius, necessites un desgast físic, potser sí que tens caldó i pots una màniga curta. Però si l'únic que fas és passejar, aviam, si la passejada és molt llarga també, però si és una cosa curta i baix un moment a baix a buscar el pa i tal, doncs també pots fer-ho amb una jaqueteta, aviam. Les temperatures tenen tendència a pujar una mica entre avui i demà divendres, molts mapes indiquen que divendres i dissabte seran els dos dies més càlids, que es podria arribar a 25, i diumenge podríem arribar un altre cop a 24, o sigui que probablement diumenge sigui un dia molt semblant al d'avui. També la variabilitat amb aquests núvols va una mica a la babelà, o sigui, avui tenim alguns núvols baixos a punts del litoral, també cap a l'interior, que ho comentàvem al començar aquest espai, i de cara de divendres es redueixen, però dissabte hi tornen, o sigui que aniran en funció de com bufi el vent, aquests vents del sud, que es puguin formar aquests núvols o no. En el moment que es formen els núvols i són una mica persistents, o fan com ara mateix a Sant Just, que deixen així com el sol una mica enterbolit, doncs provoca que la temperatura es quidi una mica frenada. Ahir estàvem al voltant dels 17-18 graus, avui en tenim 19, o sigui que veiem que les diferències perquè fa temperatura són mínimes, i això anirà continuant amb aquesta situació. Més enllà, ja els mapes a partir de diumenge i sobretot dilluns, dilluns és un dia que els mapes ja no es posen pràcticament d'acord. Alguns mapes indiquen una certa inestabilitat de cara a la setmana vinent, altres mapes donen estabilitat a principis de setmana i just coincidint amb aquest festiu no festiu, doncs li porta una certa inestabilitat. Mira, hem trobat la maleta. Festiu? És un festiu no festiu. Divendres? Sí, el 12 d'octubre és un festiu no festiu. Però l'efecte és pràctic, serà festiu, no? Sí, però hem de pensar que no és festa. És com un dia de reflexió. Mira com riu la Carme. No, però el fet és aquest, que sembla que alguns mapes ens indiquen una certa inestabilitat cap a aquests tres dies de festa no festa, però altres mapes també engloben bastants dies de la setmana, amb una baixada clara de les temperatures, perquè, clar, O sigui, si el normal ara seria estar entre 22 i 23 graus, com a molt, si arribem a divendres i dissabte amb 25 graus, diumenge baixaria 24, i de cop i volta, si ens arriben 4 núvols, ens cau algun ruixat, baixem per sota dels 20. Llavors la jaqueteta i torna un altre cop. Són aquests dies tontos que en el moment que hi ha una miqueta d'inestabilitat, fa. Ja ho canvia tot. Canvia i et baixa la temperatura. Aviam si la setmana que ve es mostra més activa. Ja ho dèiem l'altre dia, que està molt bé que ens hagin caigut aquests 50-60 litres a Sant Jús durant el cap de setmana. però que necessitem com a mínim un dia d'aquests cada 15 dies per poder recuperar una miqueta. Que sigui entre setmana, aquest cop, no? Un altre cop ja hi som amb això. Sí, però de moment aquestes cap de setmana no són les festes de Sant Feliu? Aquest no. Aquest no. Quan és les festes de Sant Feliu? L'altra. L'altra. Vaja. Bé, aviam si canvia la previsió. Em pensava que era aquest i dic, mira, veus això que salvem. No, no. Aquest hi ha coses, però no... No és el gros, no és la part grossa. Exacte, és com aquí a Sant Jusquenia dos, doncs ve si això. Bé, ja ho veurem. Si falten molts dies, hi pot canviar la previsió. De fet, tampoc no ens has dit que no se sap encara. No, hi ha previsions que marquen tota la setmana amb inestabilitat i hi ha altres previsions que ho porten més cap al cap de setmana. No t'he dit pas que fes sol el cap de setmana que ve. No faràs sol, doncs? O és massa d'hora? És massa d'hora. Va, fem-ho així, perquè si no, tindràs un cap de setmana lleig. Tot i que encara falta el divendres. Moltes gràcies, Carlos. Que ens n'anem parlant. Que vagi bé. Bon dia. Adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! 7 minuts i les 11, atenció perquè continua evolucionant tota la política catalana. En aquest cas parlem ara dels partits dels socialistes de Catalunya perquè Ernest Maragall ha dit aquest matí que la revolta sobiranista del PSC supera els límits del partit i no descarta el trencament. Ho ha dit aquest matí a RAC1, ha dit que és evident que el manifest supera les fronteres del partit, que es tracta de posar les bases per un futur sòlid per aquest espai polític. És un manifest que hem explicat fa una estona que han signat un centenar de simpatitzants del PSC i que s'emmarca dins d'un procés més ampli que podria anar més enllà dels límits del partit. Molts dels signants no són afiliats, és de reunir-ho a un debat intern del PSC i és evident que Segons ha dit Maragall que el plantejament del document supera aquestes fronteres. Per això diu que no és un joc d'aliances ni pactes internes del partit i per això diu que cal mirar una mica més enllà que va adreçat a la ciutadania catalana que comparteix valors de progressisme. Aquí convidem a sumar-s'hi. Tampoc Maragall no ha volgut ni confirmar ni desmentir si ha rebut cap oferta per anar a les llistes amb Esquerra i ahir va admetre, però, que en aquest moment no votaria el PSC. És un dels temes del socialisme català que marcarà de ben segur les eleccions del 25 de novembre i, de fet, ja és un dels grans eixos que determinaran, segurament, aquests resultats del 25 de novembre, Igual com també, segurament, pot tenir importància la cimera que té lloc avui entre Esquerra i Solidaritat, també amb Joan Laporta, l'espera també de si hi va regrupament, una cimera però que està condemnada, segons diuen els més analistes, per raons també que van més enllà de la feina i són raons sovint personals. Esquerra ha citat la solidaritat, l'Agrupament, l'Escup i el partit de Joan Laporta. L'Escup ja han dit que no hi anirien perquè tenen programes diferents i l'Agrupament ha deixat l'expectativa per aquest matí, ho confirmarà només en el mateix moment en què tingui lloc aquesta reunió que es farà finalment al Parlament, no a la seda Esquerra, com volien els dirigents d'aquest partit. Aquests són alguns dels punts calents de la precampanya electoral d'avui dijous, 4 d'octubre. La informació més propera al Just a la Fusta. Ens acostem ara a les 11 del matí, moment en què connectarem amb la xarxa i també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies. Ho fem amb Mrs. Robinson dels Lemo Fets. Música Música Música Música Hey, hey, hey. We'd like to know a little bit about you for our files. We'd like to help you learn to help yourself. Look around you, all you see are sympathetic eyes. Stroll around the grounds until you feel alone. Here's to you, Mrs. Robinson. Jesus loves you more. Bona nit. Bona nit. Hey, hey, hey. Són les 11 Notícies en xarxa Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El tresor públic espanyol ha superat amb èxit la subhasta de deute públic prevista per aquest matí enmig dels nous rumors sobre el possible rescat de l'economia espanyola. El tresor ha col·locat al màxim previst per avui, prop d'uns 4.000 milions d'euros, i a més ho ha aconseguit fer rebaixant notablement l'interès que haurà de pagar. Els bons a 5 anys han baixat del 6,4% de l'última subhasta al 4,7% d'aquesta. S'esperava la reacció dels inversors a aquesta nova subhasta, ja que era la primera amb els nous pressupostos aprovats pel govern central i també la primera després del compromís de totes les comunitats autònomes espanyoles en reduir el dèficit públic. De la situació econòmica d'Europa n'ha parlat aquest matí el president del govern central, però Mariano Rajoy no ha aclarit si el rescat de l'economia espanyola serà imminent. El president de l'executiu central s'ha limitat a llançar un missatge d'optimisme en clau europea. Ha dit Mariano Rajoy que molt aviat Europa farà un pas endavant. Una Europa on hi ha cada vegada més unió monetària. Más unión política, más unión bancaria, más unión fiscal y más unión económica. Una Europa que en este momento pasa por una situación de dificultad y de impas, pero que yo estoy absolutamente convencido de que muy pronto dará un salto hacia adelante. Paraules de Mariona Rajoy en l'acte de presentació aquest matí a Madrid d'Antonio Basagoiti com a candidat del Partit Popular a les eleccions al País Basc. El govern català ha denunciat avui una retallada de 340 milions d'euros a la partida dels pressupostos aprovats pel govern central i dedicada a les subvencions a la recerca. El secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, ha qualificat d'error gravíssim aquesta disminució d'un 15% en els comptes. Aquests nous pressupostos han fet una reducció una altra vegada molt important en fons de recerca. I per tant els fons de recerca afecten directament les nostres universitats i centres de recerca i creiem que és un error gravíssim, sobretot si tenim una economia i sobretot a Catalunya molt orientada al coneixement. És un error gravíssim l'haver reduït més enllà de la mitja els fons amb recerca. El secretari d'Universitats lamenta que de la partida destinada a la recerca s'hagi reduït la proporció de subvencions i no en favor dels crèdits. Castell ha xifrat en un 30% del total el que Catalunya capta de cada fons competitiu estatal. El Gremi de Restauració de Barcelona rebutja alguns punts de la nova normativa de l'Ajuntament sobre els bars i restaurants amb terrassa. Un d'ells és haver de deixar anar el lavabo a tothom qui ho demani, i l'altre, que els metres de terrassa computin en el total de la superfície del local. El motiu és, segons ha dit a la xarxa el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Gaietà Farràs, que això obligaria alguns establiments a fer obres. I estem en contra perquè quan passes d'un cert aforo, si sumes la terrassa amb l'interior... quant a ús, condiciona que tinguis que fer unes obres que amb la majoria d'establiments de la ciutat de Barcelona, establiments emblemàtics, són impossibles d'habilitar. Fer més espais amb rampes per discapacitats, lavabos dobles i tal, això és una cosa que estem també absolutament en contra i que ens sembla que esperem que amb la futura negociació també puguem corregir. Respecte del punt que diu que s'ha de deixar en el lavabo tothom qui ho demani, Gaieta Farràs ha dit que creu que cada propietari d'un local amb terrassa hauria de poder decidir si deixen al servei algú que no és client. Bon dia, us parla Marta Casas. El pilot de Fórmula 1, Michael Schumacher, acaba d'anunciar la seva retirada. Un cop acabi aquesta temporada a l'Àlamain, diu que ha perdut la motivació i l'energia necessàries. L'anunci es produeix dies després que l'escuderia Mercedes decidís no renovar-li el contracte. Schumacher és al circuit de Suzuka, on aquest cap de setmana tindrà lloc el Gran Premi del Japó. El 19 de novembre hi haurà eleccions a la presidència de l'Espanyol, després que ahir es va dissoldre el Consell d'Administració del Club a priori, però res no canviarà pel que fa a la presidència, ja que Ramon Cundal ha anunciat que es tornarà a presentar i que ho farà amb el suport accionarial del màxim accionista Dani Sánchez Llibre. El tinc total. I a més a més, si vols t'anunciar una altra cosa. Tinc les seves accions. T'has quedat parat, oi? És a dir, que vostè seguirà com a president? Hombre, i tant. Més que si no que condies com a president, a la millor no tindria les accions. Pel que fa al Barça, a tres dies per al Clàssic contra el Real Madrid, l'equip avui té descans. Ahir els blancs van golejar l'Àgex per 1 a 4 en partit de Lliga de Campions. Van marcar Cristiano Ronaldo, que va fer un hat-trick, i Benzema, els blancs són líders del seu grup, després que en l'altre partit el Manchester City i el Borussia Dortmund van empatar un. Notícies en xarxa. Tot seguit. Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Tot i que la campanya de vacunació de la grip va començar dilluns passat 1 d'octubre, a l'àrea bàsica de salut de Sant Just no han arribat totes les dosis requerides per vacunar a tots els grups de risc. De fet, és un problema a nivell nacional, no només municipal. Les dosis van arribant mica en mica al cap i s'espera que a partir del 15 d'octubre la campanya de vacunació es faci amb normalitat. A Catalunya, el Departament de Salut distribuirà 1.250.000 dosis de vacunes per tal d'immunitzar els grups de població que es consideren prioritaris. Un d'aquests són els malalts crònics. Aquesta tarda a les 7 el regidor de Cultura Sergi Seguí explicarà el nou projecte dels cursos d'Arts Plàstiques Municipals. Ho faran un acte obert, com dèiem, a l'Escola Montserrat a les 7 de la tarda. Un concurs públic, recordem-ho, ha adjudicat la gestió d'aquests tallers a una nova empresa i, per tant, Carme Malaret deixarà la coordinació dels cursos d'Arts Plàstiques Municipals després de més de 20 anys. Avui el regidor plantejarà la nova proposta i, a partir d'aquí, els alumnes que ho prefereixin podran fer-se enrere amb la inscripció, si així ho volen. I acabem recordant que avui finalitza el període per fer les inscripcions anticipades per participar de la caminada popular de la CEAS per Collserola. Aquest diumenge l'activitat arriba a la seva 17a edició. Amb 17 anys de caminada mai s'ha repetit d'itinerari, un afegit que fa que molta gent tingui curiositat per veure quins indrets de Collserola es descobriran. Com sempre, la caminada començarà i acabarà al pati del roure de la Taneu i si voleu participar-hi us podeu apuntar avui de 8 a 9 del vespre local de la CEAS. El preu és de 6 euros pels socis i menors de 12 anys i de 8 euros pels que no ho són, pels que no són socis. Un preu que inclou l'esmorzar i un obsequi. I a més a més també us podreu apuntar el mateix dia de la caminada abans que comenci a dos quarts de nou del matí. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Lluís Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Pa. Un quart de dotze del matí, tot seguit, parlarem amb el doctor Maniesa, director de l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just, per vegada com afronta Sant Just la campanya de la grip. Ho farem per preguntar-li alguns dubtes, també mirar de saber per què aquest any se centrarà tant també en tot el tema de malalts crònics i mirar de saber també si ja està funcionant correctament tot plegat aquesta campanya aquí a Sant Just. Ho fem, doncs, tot seguit. Escoltem abans a Claus Enkinski i amb aquest mamà no quiero ir al colegio. No quiero ir al colegio porque hay gente y no es para mí. No, no quiero levantarme porque no me quiero morir. Madre, porque soy cobarde y mi intención es la de huir. No, yo no quiero crecer. Mi responsabilidad, mamá No me quiero levantar Déjame Mamá, no quiero esforzarme para las chicas gustar. Mamá, no quiero hacerme viejo y que no haya marcha atrás. Mamá, no quiero ser valiente y poderme equivocar. Mamá, no quiero... Estem escoltant just a la fusta. Passant 3 minuts d'un quart a 12 del matí i parlem ara de salut, perquè aquesta setmana ha començat la campanya de la vacunació de la grip. Un dels objectius d'aquest any és l'atenció als pacients crònics i es vol insistir en la importància en la vacunació d'aquest tipus de pacients. En parlem a aquesta hora amb el doctor Moniès, el director de l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just. Molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Per què es posa l'accent aquest any en els malalts crònics? Bé, la vacunar, la posem a les malalts crònics perquè és una manera de prevenir una complicació important que podien tenir a la seva vida i a la mort és el que intentem és prevenir que tinguin defenses per no agafar la grid, no? I normalment, els malalts crònics, que no és només per tant gent gran, sinó que hi ha molta part de la població d'aquest marge que sigui fins a 65 anys, també hi deu haver molta gent que potser de vegades no és tan conscient de fer-ho. Sí, sí. I aquesta gent és el que, en principi, ens interessa de manera especial. A veure, la vacunació de la grip té dos indicacions, dos grups d'indicacions fonamentals. Un, que serien les persones que tenen més de 60 anys, que per el fet de tenir 60 anys, que tenen una edat que l'agafar de la grip podia tenir problemes solament per la edat. I un altre grup, que serien les persones que tenen menys de 60 anys i que tenen patologia crònica important, hipoematològica, cardiovascular, respiratòria... i que poden agafar la grip tenir una complicació important en la seva patologia prèvia. En aquest sentit, afegiríem aquí també les embarassades, i seria aquest grup és el que ens interessa, més que moltes vegades, així com la gent que ja té costum de vacunar-se, aquest grup no ho té tant, i seria el que ens interessa insistir que aquesta gent ho faci, perquè d'aquesta manera tindrà defenses pròpies contra el virus de la grip. No sabem si l'agafarà o no l'agafarà, però si en principi té defenses, és molt menys probable que l'agafi, que sigui així. i d'aquesta manera s'evitaria en complicacions. Clar, per tant, per exemple, joves que tinguin, per exemple, no sé, diabetis, m'imagino que són part d'aquest col·lectiu que també s'hauria de vacunar, no?, o altres malalties d'aquest estil. Sí, sí, en principi sí. I la gent és conscient o ho fa també, la gent jove, o falta una mica més de conscienciació? No tenen tanta constància d'això, es troben bé, i en principi no venen a vacunar-se tant. Nosaltres, com passen uns quarts dies de la campanya vacunal, més, més i pico, i... Moltes vegades mirem llistats de gent que té patologia sobretot respiratòria, cardíaca, tumoral, alguna alteració del sistema immune, i nosaltres traiem aquells llistats i els truquem a casa per comentar-les que estaria bé a vacunar-se i recomanar-les aquesta vacunació. Moltes vegades fins i tot ho veiem aquesta resistència per part d'ells que no ho he fet mai, si jo estic bé, si de fet no ho agafo, no. però és important que aquesta gent tingui aquesta consciència que es vacuni. Clar, ha començat aquesta setmana, aquesta campanya en concret va ser dilluns, és bastant d'hora, suposo que no sé si hi ha gent que ja ha vingut a vacunar-se o si encara de moment és una mica més recordatori. M'agrada que facis aquesta pregunta perquè n'hi ha alguna petita corregió en aquest sentit. Normalment la campanya de vacunar va començar el dia 1 d'octubre de manera sistemàtica aquí a Catalunya, Però aquest any hem tingut problemes aquí a Catalunya i a la resta d'Espanya perquè un dels laboratoris subministradors de vacunes no s'han redir les entregues. De tal manera que el primer dia de començament de campanya, de fet, no van començar perquè no teníem vacunes. I ara no s'han arribat però s'han arribat molt poques. De tal manera que a l'equip de Sant Lluís hem decidit que, de fet, la campanya d'alguna manera començarà a partir, no, el mateix dia 15 i a partir d'aquí durant dos mesos. Per què? Perquè ara tenim molt poquetes i tal com no les envien segurament si vinguessin l'afluència de gent que normalment es preveu i que normalment vea els primers dies, doncs ens quedaríem sense la gent farà dos viatges. Llavors, les que tenim ara que són poquetes, les aprofitem una mica perquè el malalt és fràgil, per a les enfermeres quan van a algun domicili ja el posen, però tenim molt poques. De fet, jo, el que hem decidit de l'equip i el que recomano i que vull dir des d'aquests micròfons, Doncs que, de fet, la campanya de manera estandaritzada i que tindrem segurament vacunes per tothom, que segur que tindrem vacunes per tothom, a partir del 15, doncs serà a partir del 15. I si ara venen amb la fluència d'esperar d'altres anys, segurament algun dia tindrem enganxes perquè no els envien en la quantia que necessitaríem. Com és que hi ha hagut aquest problema? És habitual? Ha passat també en altres llocs? No, no ha passat mai. I no tenim informació de què és el que ha passat, però teníem dos laboratoris, dos macrolaboratoris que són els que proporcionen les vacunes i un d'ells, no sé per quins motius, ha anat enraderit a les seves entregues i, de fet, fa entregues en cantines no sé si ha hagut algun problema de producció o algun problema intern o de qualitat o de què, però, de fet, no los han... garantit, fins i tot abans de finals del mes passat, es comentava de manera institucionalitzada de donar aquesta informació, d'enredir la campanya. Però, bé, com van arribar algunes, doncs, bé, van decidir que cada centre decideix una mica el que faria. La campanya està començada, nosaltres ja hem començat a posar alguna vacuna, però el problema és aquest, que tenim poquetes i, en principi, hem pensat que és millor que aquestes, aprofitarem per la gent que nosaltres volem posar res ara i, sobretot, en domicili, d'esta manera, direm, amb una mica més de calma i no tindrem de córrer després, i la gent que vingui a partir del 15, que no s'amoïni, que tindrà vacunes per tothom, i que no suposa això, a més a més, cap problema, fins i tot això es planteja de cara al futur i podria canviar-se la data de començament de vacunació a partir del 15. Per què? Perquè si bé s'ha posat el mes d'octubre el començament de vacunes, perquè ja començaria una mica a refrescar, de fet, aquí a Catalunya, per la bona bolança climàtica que tenim, Jo no recordo mai que hem tingut una passada de grip abans, voltant de Nadal, uns dies abans, com molt aviat. Llavors, no cal córrer tant en posar una vacuna al mes d'octubre, a principis. No passa absolutament res, ni per enredir 15 dies... el programa i en absolut faltaran vacunes per ningú. És a dir, que aquí Sant Just, l'Efectes Pràctics començarà el dia 15, no? Si algú ve avui, se li comentarà que a partir del 15 hauria de tornar. Sí, i a veure, nosaltres anem posant ja, perquè tenim poquetes, però als domicili que anem de crònics ja aprofitem per no tornar després. Alguna persona que és molt fràgil, també li posem, si de cas. Però vull dir, si de manera sistemàtica, el que et deia... comencem a posar-les a tothom que vingui i donem molta publicitat, doncs tindrem mencança. Clar. Per tant, doncs cal esperar fins al dia 15, en aquest sentit. Que insisteixo, no passa absolutament res. Jo fins i tot sempre ho recomano, jo a mi mateix sempre ho faig. Mai començo el primer dia d'octubre perquè no cal córrer. Quanta gent acostuma a vacunar-se a Sant Just per la grip? A Sant Just... costumava posar unes al voltant d'unes 1.300, 1.600 vacunes, depèn de la sensibilització i de l'any que n'hi ha hagut més por i venen més, i l'any que s'han relaxat una mica més, o sigui, no venen tant. Però 1.300, 1.300 i escaig de l'any que diríem que hem posat menys, i 1.600, quasi 1.700, vam arribar l'any de la grip A, que tothom estava molt sensibilitzat i venia amb més número de vacunats. Per tant, suposo que són xifres que viuen bastant de tranquil·litat, m'imagino, perquè també hi ha dos mesos de marge, suposo que més o menys és fluid. No tenim cap problema, no l'hem tingut mai, no s'han promès que no s'arribaran les vacunes sense problema, tindrem tot el mes d'octubre del que queda dels 15 dies aquests, que és quan posem més, els primers dies és quan les posem més, sense cap dificultat, continuarem tot el mes de novembre amb vacunació, i fins i tot, i ho hem fet sempre també, mentre tenim vacunes, vacunem al desembre també. Perfecte. Si comença una mica més tard, m'imagino que si algú s'ha despistat tindrà temps de fer-ho. No passarà res a meitat de desembre segur que posarem vacunes com les hem posat mai, insisteixo. Perquè, a més a més, també llegíem aquests dies a la premsa, segons alguns articles, parlant sobretot de per què és important la vacunació de la grip, i explicava que realment, un cop agafes la grip, per curar-la ben curada, calen ben bé una setmana, i que també tot això suposa segons quines baixes laborals, i per tant, val la pena evitar-ho. Realment, un cop tens la grip, no pots fer una altra cosa que esperar que et passi? Sí. Un cop que tens la grip, no tenim un tractament etiològic, i aleshores el que fem és tractament simptomàtic. Tens febre a baixar-te-la, tens molt mal d'estat general a violar-te-lo, mirar d'evitar complicacions i ja està, però són les teves defenses les que han de combatre aquest virus. Si tu tens defenses prèvies, doncs, d'entrada, és molt més fàcil que no l'agafis, i si l'agafes, estàs molt més preparat i serà un quadre molt banal, que no té cap importància. I tot això comporta, no solament les complicacions que poden produir, de tant en tant, el mors, i que poden produir complicacions que tenen uns costos d'hospitalització, etcètera, sinó, a més a més, el que tu has dit molt bé, són les baixes laborals. Per tant, convé que els col·lectius de risc siguin conscients i, per tant, a partir del 15 d'octubre aquí Sant Just vinguin a vacunar-se a l'àrea bàsica de salut. N'hem parlat aquest matí amb el seu director, el doctor Moniesa. Moltes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé. Fins aviat. Gràcies. Bon dia. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Fins demà! I en aquest intercambia parella No ens necessitem. No ens necessitem. No sé si m'entens, però tu ja en tens. La informació més propera al Just a la Fusta. En punt dos quart de dotze del matí, com cada dijous, és hora de sala dels tertulians de dijous. Galina Santa Bàrbara, Pere Oliver, Joan Algarra i Montse Lanéa. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia, Carme. Felicitats, Carme. Avui anem on time. Sí, avui en punt, eh? Per això ho he dit, passem, passem el que vull i som. Molt bé, Carme, és que cada dia ets més eficaç, molt bé, molt bé. No, no crec que passi la culpa d'ella, sí. No, de fet, és que l'invitat s'allarga... Si el convidat s'explica i és interessant, clar que sí, no ve de 3 minuts, tampoc. Sí, de 4. Doncs avui hem aconseguit per això entrar això del quart en punt i va bé perquè, com dèiem ara, hi ha bastants temes, no? És... És complicat saber per quin comencem. El que passa és que molt penosament i lamentablement... Repetitius, no? Hi ha temes en què estem enquistats i repetitius... Sí, però hi ha algunes novetats, no? Perquè, per exemple, el Partit dels Socialistes, tot això que està passant... Sí, sí, sí. Bueno, que ja fa dies que això... El que passa és que està com acabant de sortir. Sí, estava... Soterrat, exacte. Sí, soterrat. I, esclar, ara... Un subnolenci de cop s'ha despertat, no? Bé, està demostrat que hi ha dues faccions... Una, independentista, catalanista, i l'altra, que és nacionalista d'Espanya. Això que Ernest Maragall ha dit a RACU, que no descarta ascendir-se realment abans del 25 de novembre. I aquest matí el senyor Àngel Ros ha dit ben clarament... Alcalde de Lleida. Sí, sí, sí, alcalde de Lleida, que ell se sent clarament catalanista, independentista... Sí, sí, està claríssim. I que... Pensa completament diferent de molts altres companys de partit. Fins ara els diaris estrangers pràcticament no deien res, només aviat era un toc d'alarma. I ara n'hi ha molts que ja comencen a veure que les coses no són tan alarmistes en el sentit que era una barbaritat el que... Les reclamacions catalanes. I el que estan molt bé. I si llegiu això a la premsa que ara surt bastant, eh? Sí, sí, sí. El que diuen el Washington Post, el que diu el Times, el que diu tot això, no? El Times ja has vist, ha tractat de mentider el Mariano Rajoy. Sí, sí. I ha tractat... Aleshores està... I a més que un diari estranger posi verd el ministre verd, em sembla molt difícil. Perquè si no, quan ho diem nosaltres, els homes diuen que són victimistes i que xicas por naturaleza. Però quan aquest senyor diu les bestieses que diu... Que arriba a dir, un ministre de Cultura. És una vergonya que un senyor així sigui ministre... Que ministres d'Educació, ministres de Cultura, tinguin aquest nivell d'incultura tan bèstia, que diguin borrades com les que diu aquest senyor, és realment indignant. Potser ho han fet expressament. No t'estranyi, perquè no pot ser que siguin tan burros, no pot ser. Això senzillament dolenteria, no és que siguin... Això són ganes d'intoxicar l'opinió de la resta del país. Són ganes de fer mal. Com els professors que van ser educats en el franquisme, que allà sí que hi havia un rentat de cervell perquè es fos un nacionalisme franquista, i en canvi... van ser persones que van bé de lluitar contra aquella imposició per defensar la nostra llengua i la nostra cultura, i que a més ells saben perfectament, per això que no és ignorants i és mala fe, saben perfectament que el coneixement de la llengua castellana a Catalunya té el mateix nivell que el de la llengua catalana o més. O sigui... El de parterum a mig diu que potser més. Més, potser més. A nosaltres saben perfectament que se'ns pot examinar de morfologia, sintaxis, prosòdia i ortografia de la llengua espanyola, que ens l'han ensenyat perfectament. I després, de grans, hem hagut d'aprendre català nosaltres, pel nostre compte. Els que ara de nens l'aprenen de petit, això amb aquests senyors, que els hi sap greu, els hi sap greu... Perquè són uns nacionalistes radicals, fundamentalistes, de la seva ideologia ultradratana. Però jo crec que ja no es referia només a la llengua. Jo crec, tal com ho va dir, que l'ensenyament... Creava independentisme, no? Sí, sí. Els nanos d'aquí, de Catalunya, només que se'ls ensenyava coses de Catalunya en contra de la cosa de tipus general. I per això es creava independentisme. Sí. Però de totes maneres... Perdona, Pere. Digues, digues. No, no, digues, digues. No, que de totes maneres, avui dia, allò que dèiem, els mitjans de comunicació escampen les notícies de tal manera... Sí, s'intoxiquen. Que fa moltíssima gràcia, això, l'entral, si deia, doncs que, esclar, resulta que com tothom s'exposa en aquests twitters o Facebook o tota la mandanga, totes les notícies surten. I la gent surt. I està molt, suposo que tu, Carme, sí, que l'has llegit, a l'article de la senyora Estremenya, contestant amb aquell albara, no sé com se deia, que le diu que ells eren dos germans i aquesta és Estremenya. No, no, però està escrita avui. Ah, també, és l'entrevista. Bueno, l'entrevista no, el comentari que fa, el que escriu, que aquesta senyora diu, vam ser, dice, fuimos ocho hermanos, que venimos aquí, nos acogieron, nos dieron no sé què, y dice, y a usted, dice, iremos allí, Dice, si usted nos da una casa, nos da un trabajo, nos da no sé qué, nos da no sé cuánto. Dice, si no, que le den a usted morcillas. Directamente. Una senyora gran. Bueno, això és molt lluable, eh? Sí, i a l'altre dia a la televisió també van sortir moltes persones. Avui TV cada tarda han sortit persones de Córdoba i de molts altres llocs. Sobretot d'Extremadura, molts. Sí, però han sortit també d'Albacete, de Córdoba, d'Extremadura, allà van sortir diverses persones. Els vam segrestar. Per això, no, no, sí, és aquesta, és ella, aquesta senyora, que ja està a punt de ser la sàvia. O sigui, cal tant tu. Que la gent ara, mira, jo quan aquesta setmana estava pensant, una de les coses que aquí tindríem, no sé, si tindríem que exigir a qualsevol polític, és una assignatura que es diu oratòria. Primer, per saber parlar. Perquè si no saben parlar i a vegades no en saben, el que fan són pífies. És com aquell que diu diarrea cerebral. Que ja sabeu el que és la continuació. El ministre Berta era tertulià d'Intereconomia. No, no, i segun tengo entendido es uno de los ideólogos de la FAES. No sé si és veritat o no. Oratòria, el que es diu saber parlar... Tenir facilitat de paraula en tenen. El que tenen són idees negatives o tòxiques, que és molt diferent. Hi ha molts polítics que no tenen. O sigui, una de les assignatures que es tenen, que potser sí que està, però una de les assignatures hauria de ser aquesta. I una altra, ser comedidos al que diuen. Responsable respecte a la seva pròpia responsabilitat. Responsabilitat que té com a persona que està representant... Per allò que s'ocupen, no? I, a més a més, la cosa de l'enteniment respecte a les persones que els escolten. Ara diu que el micròfon estava obert i va sortir la paraulota, no? No, no. No la diguis i no et sortirà. Vol dir que l'autenticitat és allò que diuen a micro tancat. Clar, en xiu-xiu... És quan el senyor Aznar quan va dir, coño, que rotllo les he soltado. Estava el micro obert, no? I vaya parida que he dicho. No és de 10 anys, ni de 15 anys, ni de 100 anys. És que és una cosa tan vella que sembla mentida que no ho hagin pogut solucionar. Per què volen eliminar un estat estat? És igual, nació, país, regió, província... Per què la volen eliminar? No la volen eliminar, la volen fagocitar, fer-se la seva... I que tots pensem com pensen ells i que treballem per ells, que ja estaria bé. Que sigui la Espanya anexionada, com li deien abans. Culturalment, seria un punt a favor d'Espanya, que tingui dintre del seu país, de la seva nació... que tingui aquestes minories... Que poden tirar el país endavant. Que poden arrossegar el país. L'han tirat durant molts anys. Per què volen tallar-los el coll? Si no ens volguessin sometidos, sotmesos, les llengües... Dels diferents llengües de les comunitats i nacionalitats d'Espanya, s'ensenyaria de tot arreu. Almenys un lleuger coneixement. Tots hauríem de tenir un coneixement de gallec, hauríem de tenir un coneixement d'eusquera, hauríem de tenir un coneixement de les llengües. O sigui, allò que deien ja en els temps de Maragall, que els hi va dir amb un article, escutxa Espanya, les distintes hables de tus pueblos. Ara no ho ha d'escoltar-ne més cura. o no volant que siguem una de dues. Sempre hem volgut tenir llengües submeses. Jo us dic una cosa, totes, sí que aquí d'allò, però quan s'han ficat tant en la llengua és quan la cosa ja s'ha esclatat, eh? Clar, clar, clar. S'han ficat molta cosa, però quan ja s'han ficat tant i tant i tant i tant, ja no poden aturar. O sigui, mira, dice, dice, en principio fue el verbo. El verbo... Les creences que tinguem és igual. El verbo és una paraula, eh? La paraula és l'expressió de l'humà. Perquè el mico pot fer sons guturals... I s'entenen entre ells, però no amb la resta. I poden, potser, tenir més raonament de razonat que nosaltres. Però vull dir que la llengua és una de les virtuts... d'una, com si diguéssim, una essència del ser humà. Lina, i si acabes de completar la frase, parla del verb fet carn. Carn? Del verbo se hizo carne. Fet humanitat. O sigui que la paraula només es pot fer carn en el ser humà. O sigui, en un lloro que no sap el que es diu, o en un mico, com tu deies... No, no, no. Es fa cart de bèstia, però en canvi... No, no, aquesta... Escolta, les cordes vocals, tal com les tenim per ametir que són, són només humanes. Oh, clar. Vull dir, no, no, tota aquesta harmonia que n'hi ha aquí dintre, que pots... Però a més a més acompanyada del que penses. I a més amb el do de ser plurilingües, o sigui, per què les vols condemnar a ser monolingües? O sigui, si tu com ara fa un moment et sentíem parlar esplèndidament, tenir una conversa amb una altra persona amb anglès, com la pots dir... No, no, no, però... Però més o menys bé pots parlar. Com vingui un anglès em tirarà un rap pel cap. Sí, però el sabeu parlar, el sabem entendre, aleshores el poder-s'expressar en diverses llengües... O almenys entendre. Clar, o almenys entendre. Per això quan treballa el cervell, eh? Perquè automàticament, quan coneixes una altra llengua, no tradueixes. No, no. No vas traduir, no vas pensar... No tens que traduir, t'ho donar fet. No, no, i a més és que a vegades t'adones que les traduccions ja surten directament del cervell d'una manera conceptual. No tradueixen literalment, sinó que tradueixen d'una manera conceptual. El qual vol dir que les neurones estan aixides, estan llogeres, estan vives. Per a què vas a limitar-te a dir jo soy monolingüe? No, és que no. I a més, què més? Si haurien d'estar contents de tenir una nació de nacions amb una pluralitat tan rica, on hi ha gent que pot escriure com Salvador Espriu i un altre com Rosaria de Castro, i que agafen unes tonalitats diferents. Però això he quedat clar que sembla que no els agrada, no? No els agrada, no? Pluralitat. Està claríssim. I molt especialment en Catalunya. Perquè quan jo he vist a Madrid actes públics, per exemple, amb la llei, perquè el gallec s'apropa més, però si són un senyor recitant en gallec, vull dir, d'espumes com ara, com pèl, resgumenta. De totes maneres, no t'has donat compte que el gallec oficial que es fa servir ara en vista força del gallec autòcton... És molt més castellanitzat. Home, em sembla que ho han fet perquè callin. A més, tenint en compte una cosa, el gallec, quan algú parla en gallec a la televisió o a la ràdio, ningú tradueix el que... O sigui, donen per suposat que la resta ho entenem. I el català, que tampoc és tan superdifícil... resulta que no, que de seguida apaguen la veu de qui està parlant i tenen el traductor. Això va ser penós i patètic en la inauguració de l'acte de la Sagrada Família, quan va fer la inauguració, quan parlava en català l'arcabisbe o altres persones que parlaven en català que no deixaven sentir res. No, no senties la persona. Una veu parlava damunt i basten paraules tan elementals com un dia que s'entenen perfectament. Ja, ja, ja. Nones que no ens volen. No ens volen tal com nosaltres volem que ens vulguin. Tal com som, no ens volen. Ens volen d'una altra manera, ho va deixar ben clar amb l'entrevista que li han fet diverses, amb el llibre del senyor Bono, han procurat aquest senyor, el que havien pagat està a totes les teles, no? I llavors no paren de dir lo muchísimo que nos quieren las catalanes, pero como queréis iros con lo que os queremos, no? Os queremos fastidiar. Bueno, tiene la consuegra catalana, no? No ho sé. El Bono no, una hija de Bono no està casada con no sé quién, que és hijo també d'aquella que és catalana, no sé com se diu la dona del Rafael. Sí, la Natàlia Figueroa. La Natàlia Figueroa no és catalana? No ho sé. Ell no és el consuegre. Ui, però està molt deslligat. Mira, jo treballava... Mientras que la gent del món de la cultura, Alejandro Sanz i d'altres cantants, es presten a cantar en català quan faci falta. El món de la cultura i del món editorial... Sí, però molts intel·lectuals que tindrien que estar... Sí, que tenen pes. No, no, no. És d'una. Jo recordo que una de les primers treballs que vaig tenir, perquè de fet jo era TS, va ser, a part de l'hospital, anar a casa d'un metge. I el metge, que també treballava a l'hospital, i com aleshores jo era molt treballadora, ara no cal que m'encontrateu, doncs, doncs, sí, ho dic perquè d'allò, no? Que no sigui que algú sigui la tentació. Doncs anava també a ajudar-lo a la visita particular. I a l'hospital posava els madrilenyos, jo us estic parlant de 50 anys enrere, més de 50 anys. Doncs, els madrilenyos fa tal, quan arribo a casa seva per ajudar-lo a la consulta particular, seu esposa, que ell la portava així, era madrilenya. Conyi! Doña Roja, Elias, tu! Què ha passat aquí? Totes les frustracions de casa seva les traduïa d'una altra manera... A mi em consta, i per dir, perquè es vegi que on hi ha més nivell de gamarusos és entre la classe política, perquè entre els meus companys del món editorial de Madrid i els meus amics madrilenys comprenen perfectament la classe del català. Això del gamarus que és una... Camarús és una expressió de... Però és un animal o és una planta. És una tortuga. Perquè, claro, són lentos. Les relacions que he tingut amb gent de Madrid, ha sigut a la facultat, perquè, esclar, el Joaquim era de la facultat també i tal, agradabilíssims. amb una exquisitessa de modals magnífica. Vull dir que allà hi ha gent perfecta, però és clar, és que et trobes la gent que vol envenenar a posar varia les coses perquè així destaca. Tota la gent que es pugui escriure a l'ABC o al Mundo o a la Razón, m'imagino que a dins també hi ha gent més o menys intel·lectual o intel·ligent i estan arribant a alguns límits superant la mentida. I això em consta que hi ha gent que es veu obligada per poder viure cada dia o sobreviure, a fer de camaleó i escriure sobre idees amb les que no combrega. Però això hi ha gent que no té més remei que fer, hi ha gent que ho critica molt, diu, això jo no ho faria mai de la vida. Però té uns límits, també. Una cosa és enfocar-ho, potser, més en una mentalitat de dretes, però l'altra és dir mentides. No, i dintre d'ells n'hi ha, perquè el dibuixant mateix de la Razón és boníssim, i fa uns acudits genials, i té un traç de dibuix meravellós. Hi ha dos o tres articulistes que, si us fixeu en la Razón, no són d'aquest radicalisme extrem, aleshores es mantenen allà però la línia general del diari ho és tot i que hi ha algú que no arriba als extrems precisament per això és que fa pena hi ha gent que com deia Vizcaíno Casas hay quien escribe en corral ajeno aquesta expressió ha estat molt ben dita escriben en corral ajeno però és que si no no como i uns altres expressen en corral ajeno com a vida al quadre I tant. I què? I que un dels nostres... Que venga la Guàrdia Civil. Sí, sí. És que un dels nostres sigui tan radical i tan obtuso una persona que és un representant d'una de les famílies més importants de Barcelona. No serà que jugui com un joc? No serà que jugui a un joc? Sí. Si es parla d'ell, no? Feia molt temps que ningú parlava del quadre i ara torna per ell. Estava relegat, eh? I que se'l van treure de sobre. A ningú li fa gaire cas. No, no gens, però... Sí, però està eurodiputat. Bueno, és igual. Era diputat que dice que tiene que bajarse esto, però que él no puede ir, perquè va cada dia, bueno, va molt sovint a Brussel·les i torna a venir, i va i torna a venir, però va perquè després va a Madrid a fer-se uns massatges, no sé què. Això està al diari, suposo que no és mentida, perquè si no, de lloc. I, esclar, no pot anar en classe normal, perquè si no, les cames salien congeixen. Pobret. I després es fa un recorte del seu d'allò, i no sé. Però quines bajanades que està dient aquest home? Avui dia és difícil, difícil que la gent es mantingui en una posició estricta, perquè, us dic, els mitjans de comunicació ho escampen. Que pot ser que algun d'aquestes coses sigui exagerada i cada un ho agafi, com deies tu, i corre l'agenda i escrivi el que li doni la gana, o... o que verdaderament, nen, no expliquis-ho pas de duro perquè no hi ha sopars de duro. O que s'adapta. Mira, jo veig ara... Han sortit aquesta caricatura preciosa que vèiem ara al diari del senyor Lara. Ana de vista, no l'ha vist. Sí, que surten tota su gordura dibuixada... Sí, sí, a més a més, no completament. És sorondo, sorondo. Ha dit, a més, que se'n va a Zaragoza o a Cuenca o a Madrid, si Catalunya és independent, això és una altra sortida de to, perquè ell té el 40% o més en diverses empreses que editen en català, per tant, tindria que seguir... Llavors, què? Hauria de partir a la negoci? Clar, perquè ella edita en català. Clar, i... i precisament la gent que hem treballat i molts anys en el seu grup sé que tots hem hagut de fer de Camaleo més d'una vegada per adaptar-te a publicar i editar coses de gent que té un pensament amb el que hi combregues i uns altres que és el contrari però que el món de l'edició sobretot d'uns anys d'aquest temps sí, s'ha pogut discernir una cosa i una altra però en temps antic era molt ranci també a vegades Planeta en temps antic, perquè publicava totes les... les escriptures dels evinents al dictador. Ah, sí, és que no... És que no... Últimament s'ha hagut d'adaptar als nous temps, eh? Seguia l'acusió en el règim. Va canviar d'onda perquè era molt hàbil i molt llesta. Segur, això no en treu ningú. Això era molt hàbil. El senyor Lara, sí. Si el pobre visqués, li donaria un cop de puny al seu hereu. i ben bé va veure ja en aquells temps que es deien el Tardo Franquismo, que les coses anaven canviant, va començar a publicar coses d'autors d'esquerres de seguida, abans que Franco es morís. I un any abans que Franco es morís, recordem que va guanyar el Premi Planeta un autor català, Xavier Vangarel, amb l'obra Icària Icària. que va ser el primer Premi Planeta que va sortir en català. I arrel d'això, aleshores, va crear el Premi Ramon Llull per les edicions en català i el Planeta per seguir-ho fent en castellà. Perquè la visió del que és el negoci la tenia molt clar. Molt, molt, molt. I a més, sabia que hi havia corrents de pensament diferents i que havia d'arribar a totes. I, per tant, ja té que... No només ells, sinó moltes altres editorials de signe comercial, perquè gairebé totes les editorials volen fer diners. Aviam, són empreses. O sigui, són empreses. Aleshores, editorials que s'han plantat amb un punt de vista merament ideològic i no tiren de la pandèmia. Tenen un deixó en públic, però per un públic limitat. Creieu que sortiran més veus? seguint la de Lara? És a dir, n'han sortit encara, veus? Escripten crítiques. No, n'hi ha copenses, però no ho diuen públicament. Estic segur que n'hi ha molts copenses. Publicament no s'atreveixen, estan esperant aviam per on bufa el vent. Jo crec que esperen per pronunciar-se, perquè... També és un senyal, que no s'hagin atrevit a dir que no de primeres, també deu voler dir que veuen que alguna cosa... L'únic que l'altre dia parlava, també, un personatge d'aquests que està ficat en els negocis, diu... Nosaltres voldríem claredat d'idees i que ens diguéssim la veritat de tot el que es pot preparar dintre d'aquests períodes que els tenim a sobre. Però vols dir que es pot dir la veritat? Per si ens sembla que no la saben ni ells. Avui estaven dient que quan els empresaris es reuneixen i prenen una decisió, els polítics canvien i aquesta decisió es fa de seguida. Diu, perquè tenia, no sé què dia entre es va, però bueno, perquè us veieu, tenia que sortir una cosa i els empresaris es van reunir i van dir, això ha de sortir abans de la primavera. Diu, el febrer ja havia sortit. Per tant, qui mou, com deia el nostre bon amic Lluís, el capital és el que mou el mundo. Això d'aquesta Catalunya, els sortits d'Espanya, que no estarien a l'euro, que no estaria a Europa... Això no és veritat. No és veritat, que s'han de llegir perquè hi ha molts apartats que donen. continuïtat. No pot ser que l'expulsin d'Espanya i l'expulsin d'Europa. Això no està escrit enlloc. I com que és una cosa que és una veritat a mitges i no ens l'expliquen, no podem saber què passaria. Ni mínimament. Monsi, falten 7 minuts i la Carme diu, tenim diverses coses i, pobre, no l'hem deixat que les insinuïn. Jo em quedo amb la idea inicial de la Carme, que parlava de la revolta soberanista del PSC. Aquest centenar de militants és que hem dit... hem nomenat un parell de persones, però han estat un centenar de militants, tot i que els més destacats han estat la Marina Geli, l'Agnès Malagall, la Montserratura, però un centenar de militants, o més, poc més d'un centenar, defensen que Catalunya sigui un estat. Amb aquest tema ha obert la carna. Tipo federal. I aleshores vull dir que... Vol dir que dintre hi ha una discrepància... Estan assignats en diferents grups. Això no sé el que passarà, però sobretot, jo, si n'hi ha algun polític que escolta, que no feu com l'Estatut. Que l'Estatut va ser tan cansí, no?, que vam dir, escolta, i durava, i durava, i no sé allò. I després posaven la tira, la tira d'articles, i articles, i articles, i articles. Fora! Fagin com els cingles, unes paraules curtes i punto, unes paraules curtes i punto. Que la gent ho entengui. Ho entengui, s'ha acabat. I a sobre d'això, a sobre encara, lo hem afeitao, que va dir el senyor Guerra, doncs ja està, es comptem. No hi penseu, a més, que avui el llenguatge s'ha simplificat molt, perquè aquest llenguatge de síntesi que ens porten els mitjans dels internautes, perquè ja veieu que tot, tot, tot... El que no voleu que no surti, no ho escriviu o no ho retrateu, perquè si no ja veieu que els ha passat... amb aquests guàrdies de Cerdanyola que han fet la gracieta i els han vist milers de persones. Ells s'han gravat ells mateixos. Era una cosa en plan de passar l'estona. Suposo que algun dels seus companys... La dona d'un d'ells, diu. Ha estat la dona? La que va venjar? Sí, perquè estàvem en procés de separació i com a venjança... ha penjat... L'he sortit bé la venjança, eh? De totes maneres... Es quedarà sense paga, perquè amb ell segurament els han dret. Sí, els han dret ja... Sí, almenys es castigaran fortament. Una ridiculesa impressionant per ser del cap. Home, representen les forces de seguretat. Que en aquell moment no tinguessin feina? Ja. I més que ja veieu que hi ha altres persones... que fa poc temps han sortit penjades al YouTube i han sortit a l'internet, com aquella senyora que va fer un numeret eròtic també en la intimitat. El que fas en la intimitat, si no vols que no es gravi, no ho pengis i no ho escriguis enlloc. Aquesta és la essència i em penso que és... la insatisfacció que tenen les persones en si mateixes. I que tenen que exposar-se. És una manera de reafirmar la seva personalitat. És també la lleugeresa dels mitjans, perquè jo encara no entenc que vagis a veure un espectacle a la Cubana, que et facin una foto, està molt bé, però que aquesta foto... No, no, aquesta foto surt a la web de la Cubana, però que la trobis el dia següent. penjat al teu Facebook, és que jo no ho entenc. Jo no entro al Facebook. La quantitat de coses que arriben a penjar al teu Facebook, que no les penges tu... I a més, dades, dades que són teves, personals. Després, no te n'espanti si et fan una estafa. O et fan un xantatge sobre alguna cosa que no et convingui. Que no et convingui, exacte. És una... Jo trobo perillós, no? Com si fos perillós. Sí, sí, jo trobo molt perillós. Sí, sí, i a la vegada molt positiu, moltíssimes avantatges. Sí, sí, d'acord. Però qui té el sentit comú per fer servir un arma? tan perillosa, en plan de sensatesa. No ho sé. La gent que hagi de tenir-la al seu càrrec potser hauria de tenir una mica més de... Molt de seny. No, hem parlat de notícia bona. No sé si teniu alguna al cap o bona notícia. Aquesta setmana... Sí, que va guanyar el Barça, tu. Sí, però el pobret del Carles. No, no, no, allò va ser molt, molt, molt traumàtic. És igual, molt dolorós. La força l'ha de portar al Barça. I tant, i tant. I totes les cartolines que han repartit pel diumenge, eh? Això sí, ja han sortit veus crítiques, com us podeu imaginar. És igual, que critiquin el que vulguin, tu. Pot ser intens, aquest partit, segurament, en aquest sentit. Sí, més que pel joc. Si mai s'havia sentit la independència i s'ha començat a sentir, imagineu-vos, diu menys. A supòsia que a l'altra banda posaran o bé una bandera blanca o les set estrelles de la Comunitat de Madrid, no? Ja veurem. Jo suposo que estarà ple d'estelades i cuidado, eh? És que hi ha molts barris de Barcelona que estan molt plens d'estelades, eh? Ah, sí. I a més a més, de classe mitja, ja no diguéssim els ideòlegs d'abans. No, no, no. Marris sencers amb edificis sencers, eh? Jo, si fos madrileny, per compensar, tenia una enorme bandera de la Comunitat de Madrid que té set estrelles. Té una bandera superestelada. Van estrellaos. I tant. És veritat, que farà un mes, realment, de la diada i continuen tant les senyales com les estelades. A més, és que els mitjans de comunicació ens donen motiu. Ens donen l'E perquè sigui una diada permanente. No la traurem fins que aconseguim alguna coseta. El que sigui. Doncs moltes gràcies a tots quatre. Gràcies a tu. Vina, Pere, Montse i Joana. I tornem d'hires que ve a l'esportador. Gràcies a tu, Carla. Bon dia. Mig minut i arribem a les 12 en punt del migdia. Connectarem amb la xarxa tot seguit al butllet informatiu dels Senyos Notícies i tornem amb la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara mateix, no marxeu. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller d'empresa, Francesc Xavier Mena, assegura que no li consta la intenció de ningú de voler marxar de Catalunya si un dia esdevé un país independent. Mena qualifica d'esbojarrades les declaracions del president del grup Planeta, José Manuel Lara, dient que aquesta empresa hauria de marxar de Catalunya si un dia s'aconsegueix la independència. L'hospitalet Benicarma Gallego, bon dia. Bon dia, Francesc Xavier Mena ha assegurat que el procés sobiranista de Catalunya serà endreçat amb ceny i que acabarà com vulguin els ciutadans catalans. Mena ha dit que no tenen constància de cap empresa que vulgui marxar del país davant la possibilitat de la independència tret de declaracions esbojarrades. Espero que no hi hagi ni cap entitat, ni cap català, ni cap empresa que amb l'excusa d'un procés que insisteixo a ser democràtic, prengui accions o decisions que estan fora de lloc, com aquestes que d'alguna manera, de forma esbuixerrada, hi ha algun personatge que a vegades expressa. Mena ha visitat aquest matí l'empresa Gutmar de l'Hospitalet, que es dedica... a la fabricació de peces per l'aeronàutica, un sector, segons mena, fonamental pel futur de l'economia de Catalunya. Ja han començat a declarar a l'Audiència Nacional a Madrid els primers imputats per les protestes del 25 de setembre al voltant del Congrés. Són set imputats els quals acusen de convocar la mobilització i d'un delicte contra les altes institucions de l'Estat. En total, avui s'havien de presentar davant del jutge vuit imputats, però un d'ells no hi ha anat elegant que està malalt. Desenes de ciutadans han acompanyat els acusats i s'han concentrat a les portes de l'audient. El presumpt autor de set robatoris a pisos de la ciutat de Barcelona ha estat detingut a l'aeroport del Prat quan intentava agafar un avió en el moment de la detenció que es va fer el 25 de setembre però que no s'ha sabut fins avui. Els agents li van intervenir joies i objectes electrònics que presumptament va robar en algun dels habitatges. Dos dels robatoris els va cometre presumptament el desembre de l'any passat i es van dur tres càmeres de fotos, una càmera de vídeo, 500 euros en efectiu i també joies. Es tracta d'un home de 39 anys de nacionalitat georgiana I veï de Barcelona, la atenció la van fer els Mossos d'Esquadra en col·laboració amb la Policia Nacional. El govern català vol desenvolupar noves polítiques per fomentar l'ús de la bicicleta. El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, aposta també per obrir el debat sobre la necessitat de matricular les bicicletes i de contractar-ne assegurances. Sant Cugat del Vallès, Maria Llongueres, bon dia. Bon dia, el director general de transport i mobilitat, Ricard Font, aposta per fer més infraestructures per la bicicleta i que aquestes prenguin espai a les del vehicle privat i en cap cas a la dels vianants. Un dels reptes més imminents és el de debatre, per exemple, si cal o no matricular les bicicletes. El segon repte que tenim pendent és en vies interurbanes i també en les vies urbanes, que hi ha reptes al voltant de la seguretat del propi, en aquest cas del propi biciclista, i en el seu entorn que s'ha de resoldre, que és el tema de l'assegurança, el tema de portacasc. el tema de si hem de registrar o no hem de registrar, si hem de tenir una matriculació o no hem de tenir una matriculació, i per tant, aquí és un altre dels reptes importants. FON ha recordat que en aquests moments hi ha 400.000 usuaris diaris que utilitzen la bicicleta i per això creu que ara és el moment de prendre decisions amb valentia. Una d'aquestes també serà fomentar les zones verdes per tal de treure el turisme i fixar-se en ciutats com ara Bordeus per millorar la mobilitat de la bici. Esports en xarxa Bon dia, us parla Marta Casas. L'associació de petits i mitjans accionistes de l'Espanyol es presentarà amb una candidatura alternativa a Ramon Condal en les eleccions a la presidència que se celebraran el pròxim 19 de novembre. En un comunicat molt dur contra la Junta actual, l'ATMAE es mostra indignada pel fet que Condal es presenti a les eleccions i qualifica d'incompetents. Els consellers de l'Espanyol consideren una irresponsabilitat la decisió de tirar endavant unes eleccions en aquestes circumstàncies i diuen sentir vergonya aliena. També consideren que la convocatòria de la Junta General d'Accionistes només respon a la necessitat de vestir de legitimitat les vanitats d'alguns i per depurar determinats membres del Consell. D'altra banda, la Federació de Penyes Espanyolistes ha convocat per aquest vespre una reunió d'urgència de la seva junta directiva per analitzar la situació. Ahir Ramon Cundal va anunciar que es presentarà a la reelecció després d'haver dissolt el Consell d'Administració. Cundal va explicar que compta amb el suport del màxim accionista del club, Dani Sánchez Llibre. En Fórmula 1, Michael Schumacher ha anunciat que retirarà un cop a cap i aquesta temporada a l'alemany. Diu que ha perdut la motivació i l'energia. L'anunci es produeix dies després que l'escuderia Mercedes decidís no renovar-li el contracte. Schumacher és el circuit de Suzuka on aquest cap de setmana tindrà lloc el Gran Premi del Japó. D'altra banda, a tres dies per al Clàssic, el Barça té avui dia de descans. Ahir el Real Madrid va golejar l'Àgex per 1-4 en partit de Lliga de Campions. Van marcar Cristiano Ronaldo, que va fer un hat-trick, i Benzema, els blancs són líders del seu grup, després que en l'altre partit el Manchester City i el Borussia empatessin a un. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Aquesta tarda el regidor de Cultura, Sergi Seguí, explicarà el nou projecte dels cursos d'Arts Plàstiques Municipals. Ho faran un acte obert a l'Escola Montserrat a les 7 de la tarda. Un concurs públic, recordem-ho, ha adjudicat la gestió d'aquests tallers a una nova empresa i, per tant, Carme Malaret deixarà la coordinació dels cursos d'Arts Plàstiques Municipals després de més de 20 anys. Avui el regidor plantejarà la nova proposta i, a partir d'aquí, els alumnes que ho prefereixin podran fer-se enrere en la inscripció. El concurs públic s'ha resolt un cop ja estaven fetes les inscripcions, un fet que han molestat alguns alumnes que s'havien apuntat en funció de l'oferta que coordinava Carme Malaret. Dissabte arrenca la temporada de caça 2012-2013. S'han establert cinc dissabtes per la caça major, que són les batudes de Port Sanglars, i 18 dies, dijous i dissabtes, per a la caça menor, és a dir, per caçar conills, todons, tors i becades. Per les batudes de Port Sanglars l'horari permès és de 8 del matí a 3 de la tarda i per la caça menor de 8 a 5. Aquest dissabte, doncs, és la primera batuda del Port Sanglars a la vall de Sant Just. Durant els dies de caça major s'assenyalitzaran i es tancaran els camins de les zones on es fa la batuda a la vall. A partir d'aquí la zona quedarà controlada pel cos d'agents rurals amb la col·laboració dels guardes del parc de Colcerola i la policia local de Sant Just. La temporada de caça s'acabarà el febrer de 2013. I també dissabte arrencarà la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura. Fins al 14 d'octubre, l'entitat prepara un gran nombre d'activitats destinades als seus socis i sòcies i a la resta del poble. El pregó inaugural serà dissabte, quarts de nou del vespre, a carrac de l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. També hi haurà música de cambra i s'oferirà un vi d'honor. Les activitats més destacades dels propers dies seran la paella per a tots els socis, un concurs de tapes, la representació d'una obra de teatre... i la missa oficiada pel mossèn Joaquim Rius a la parròquia. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora a partir de la 1 i 5 al Sant Jòs Notícies, edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, www.radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, tant al Twitter com al Facebook, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I com cada dia obrim les portes de la cuina amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Per fer una recepta fàcil i econòmica, no? Són aquestes les directrius. Sí, això que intento, això que intento. Però bé, també... De tant en tant fem algun ex. No, hi ha vegades que també depèn d'on vagis, no ho sé, el peix, per exemple... que és el tema que tocarem avui, doncs ja hi ha varietats de peix, uns més cars i l'altre més baratos, però el peix és tot excel·lent. És que, clar, no sé... Sí, sí, sí. Mira, l'altre dia vaig veure a quin mercat hi havien espardenyes, que no vaig ni atrevir a preguntar. I quan les vaig veure dic, oh, espardenyes, que és un plac de luxe com el que havien. No em vaig ni atrevir a preguntar, clar. Però quan vaig tornar a passar ja no hi eren, o sigui que... Sí, sí, això vol dir que a la gent li agrada. I això que les van portar només per tard, saps? Que no era... No n'hi havia moltes, ja. N'hi havia moltes, això. Tu has provat alguna vegada les perdenyes? No, crec que no. No farem les perdenyes, no, però avui... No, no farem les perdenyes perquè és un pla molt car. Avui farem... Tonyina. O pot ser tonyina o pez espada. Aquest no sé com es diu en català. Peix espada. És fàcil. Peix espada, no? D'acord. Però a mi jo soc més de la tonyina. Sí. Mira, això va... I la farem amb una miqueta amb un toc diferent, com si fos una miqueta d'agradolça. Saps? La tonyina, si t'agrada molt feta, doncs mira, ja ho saps, la fas més. Però és que la tonyina i el peix espada, si et passes... Per tota la gràcia, no? Ja la pots deixar. Allò jo quan demano tonyina, per exemple, la teneu d'aquí, la fan molt bona, però tens que dir... Xac, xac! Volta i volta. Volta i volta, perquè si no... Bé, allò és aquí, ja tenim la tonyina, l'hem tallat, o el peix d'espada, el que vulgueu, és a bon mercat. La tonyina aquí és... Vull dir, aquí al nostre país, vull dir, és un dels peixos que no és car, que es pot menjar, eh? Te'n vas al Japó i... És una altra història. Llavors, què fem? Fem un sofregit, com sempre, ja saps que és la base de la cuina catalana, i en aquest sofregit hi posarem trossos de pinya, el sofregit ja estigui fet, la ceba, pinya i panses, que les hem posades una miqueta abans. Que és el top dolç, no? Que li dono una cosa per trencar... el que és el peix i llavors això ho hem deixat la pinya i les panses amb una miqueta, un ratet amb una miqueta de conyac deixeu que s'estobin llavors fem pebrot vermell, pebrot verd el que no se li senti malament perquè el pebrot és molt bo, boníssim però no es paia tan bé i sabetes tendres i les rostim Per dir-ho d'alguna manera, no les obrim ni res. És un plat més treballat, eh? Aquí ja us ho podeu treballar perquè... Un dia que hi hem de dedicar una mica més de feina. Ja està bé, també. I llavors, res, rossejar-les una miqueta tapada i que es vagi mig bullint en la paella. Allò si afegem els pebrots... Perdó. Ja ho tenim tot barrejat, ja tenim el peix... El peix el fem a l'últim, eh? tenim la paella ben calenta, una goteta de peix, d'oli, perdó, sac-sac, i llavors es treu i en el sofregit aquest que han fet amb el pebrot i la ceba, afegem la pinya i les panses. Molt bé. Ho barregem tot i ho treu per sobre el peix. Ja m'ho direu. Doncs és un plat molt original que segurament... Ara sembla que sigui molt laboriós. Fa cada ves, estàs una estona i ja està. Jo vull perquè m'he posat en pla intel·lectual, però és fàcilíssim de fer. Molt bé, doncs ja ho provarem també, Carme, ens l'apuntem a la llista. Gràcies i bon dia, que vagi bé. Fins demà. Adéu-me, cap. La informació més propera al Just a la Fusta. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar se supone que debía ser fácil tienes frío pero a veces lo hago un poco difícil perdón Suerte que tú ríes y no te enfades, porque eres más lista y menos egoísta que yo. Tú todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar. Imagina una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luces soles, la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo. De nuevo el chiringuito, un bañito, helado de pistacho y partida al futbolín. Lanzamos unos frisbees, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa. Am. Am. Am. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Vivan las noches, el sol la san en tus labios. Al principio, como siempre, Dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro mi espacio. Me gusta dormir solo, a tu lado. De la cama, esta cama, hoy repleta de mantas en esta mañana. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Un quart i mig d'una del migdia, continuem explicant-vos qüestions. Ara parlem de cultura, perquè les vendes de la Fira del Llibre d'Ocasió Antig i Modern es mantenen, per tant, no s'ha notat la crisi en aquest sector. Sembla que es mantenen almenys dels mateixos nivells que durant els dos últims anys, segons ha explicat el seu president, que ho atribueix també a l'increment atenció d'un públic jove i al fet que a la Fira poden trobar-se des de bestsellers o llibres que encara són a la venda. A llibreries noves, però, clar, amb descomptes de fins al 50%. Una fira que tanca les portes aquest diumenge, el Passeig de Gràcia, que compta amb 100.000 exemplars en exposició, amb preus que van des d'un euro fins als 12.000. En aquesta edició, la d'enguany, la fira ha homenatjat en Toni Tàpies, la dibuixant Pilarín Vallès i el poeta Enric Casasses. I parlem ara de cinema, perquè comença el Festival de Cinema Negre de Sitges. I el cuerpo és el que dona el tret de sortida a aquest certamen. Aquest any es programen 256 pel·lícules, és la 45a edició i el bon ritme en la vena d'entrades, la projecció de pel·lícules premiades en els últims festivals internacionals i la fidelitat del públic, sobretot, segons llegim, al portal del 324, tornaran a convertir Sitges en la capital del gènere fantàstic i de terror, que aquest any serà menys sagnant, segons ha explicat el mateix director del certamen. Una de les estrenes més esperades és El Corpo, és l'encarregada, com deien, de donar el tret de sortida a aquest certamen que es fa fins al 14 d'octubre. Està coproduïda per Rodar i Rodar i per TV3 i el repartiment inclou actors de renom com són José Coronado, Belén Rueda i Hugo Silva. És la primera pel·lícula dirigida pel fins ara només guionista Oriol Paulo. El cuerpo és un thriller que gira al voltant de la desaparició d'un cos en un dipòsit de cadàvers, una mostra també de la vitalitat del gènere fantàstic a Catalunya. Més coses que s'hi veuran. Doncs fora de concurs projectarà una altra opera prima, que és Animals, dirigida per Marçal Forés, sorgit també de l'Escola de Cinema i en aquesta secció de competició sitges hi haurà dues produccions catalanes, Insensibles, que dirigeix Juan Carlos Medina, l'interpreta Àlex Brandenmull investigant els seus orígens, en una història que se situa als anys 30 i la Guerra Civil, i una altra pel·lícula titulada El bosc, també amb Brandenmull de protagonista, en aquest cas amb el director Oscar Ivar, que adapta un relat d'Albert Sánchez Pinyol. I competiran amb cineastes de categoria com són David Cronenberg i el seu Cosmòpolis. En aquest cas també competirà amb el seu fill Brandon, David Cronenberg, que debuta amb la pel·lícula Antiviral. El premi honorífic el rebrà l'Anell Jordan, que fa 25 anys va presentar a Sitges en companyia de Llops. I Elijah Wood, popular sobretot pel seu paper de Frodo, el senyor dels anells, recollirà el premi Màquina del Temps. Avui, doncs, comença aquest festival de cinema fantàstic a Sitges. I encara un apunt més vinculat amb el món de la cultura, en aquest cas, però parlem de música. Just a la fusta, Sant Just en directe. I el que fem és parlar d'aquest concert que va tenir lloc ahir a la nit a Barcelona, el concert de 3 hores de concert de Leonard Cohen. No va acabar d'omplir el Palau Sant Jordi, però la gent que hi va anar va acabar entusiasmada, va obrir, com és habitual en la gira de presentació d'aquest disc o la ideas, amb la cançó d'Ainz Mechudian of Love i quan passava una mica més d'un quart d'hora, per tant pràcticament puntual, de les 9 del vispre. Ja, de fet, va començar aquest concert dient que potser no tornaria a tocar mai més aquí a Barcelona, però que ahir a la nit donaria tot el que tenia per donar. I com ja es deia, el que va fer la primera part del concert és combinar clàssics de Leonard Cohen amb cançons de l'últim disc. He wants to riddle up I a la segona part va interpretar temes com Tower of Songs, Susanne, The Partisan i diferents himnes que segons com van acabar d'entusiasmar encara més el públic o si més no el va aixecar amb més aplaudiments que les altres. També van llençar amb Your Men, Aleluya o Take These Walls. Per tant, moments d'aquests que... que van emocionar la majoria de la gent. De fet, per exemple, el públic va corejar, per exemple, la tornada de Saulón Mariano en un dels visos, un dels pocs moments en què, segons llegim el diari ara, la veu de Cohen va arribar a tremolar. Aquest va ser, doncs, el concert de més de tres hores de concert de Leonard Cohen ahir a Barcelona, possiblement, probablement, com jo ho anuncia ell, l'últim en aquesta ciutat. Going home without my burden. Going home behind the curtain. Going home without this costume that I wore. La informació més propera al Just a la Fusta. En punt dos quarts d'una del migdia, d'aquí a pocs moments repassarem la història dels invents amb l'Aliar Danú i avui ens parlarà dels orígens de l'ambulància. Ho farem d'aquí una estona. Ara, de moment, posem música tot plegat i escoltem els Manel amb el seu benvolgut. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant. La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo... Fins i tot el recordar no saps per què però Estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat amagat en mentidetes amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció fugaz d'una vida millor Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena, no puc respirar. Ai, ben volgut que es trenci un dia, et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dia. Fins demà! Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creguem. Mentre tu li fas brometa, veig que els dos casals, mentre tu et reivindiques com molt més elegant, farem adeu i marxarem i ell em dirà que taig és vell i pas en pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul. Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots aneu fent lloc, que estem esperant. Xicots aneu fent lloc, que estem esperant. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què s'ha de m'ensenyar a mi a tu? Què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. I parlem ara d'un festival de curtmetratges que es titula Future Shorts. És un festival amb majúscules i és un gran festival. que en principi el que fan són els millors curts del món, els més trencadors, els més fascinants de la mà del col·lectiu Piobre. Barcelona, doncs, torna a estar en el mapa del festival cinematogràfic pop-up més gran del món i la Filmoteca, Miscellània, en Rai Art i el Cinema Esmaldà acullen aquesta barreja de petites pel·lícules entre els quals hi ha guanyadors de BAFTA, curtmetratges de stop motion sobre biologia o documentals experimentals sobre el vessament al Golf de Mèxic. Per tant, és un d'aquests festivals que val la pena veure i les entrades costen entre 3 i 5 euros. Més propostes per fer els propers dies. És una que va lligada amb tot el tema del reciclatge. La proposta es diu Second Life i és una idea, és un crometratge projectat també per la competitiva el 2009. Llavors el que fan d'alguna manera és tornar a inaugurar aquest documental per donar una mica la idea d'aquesta idea de segona vida, del reciclatge, de la importància de no fer que les coses siguin només d'un salús. I volem acabar parlant també d'un concert d'aquests esperats, si més no és en un d'aquests llocs o d'aquests escenaris que són bonics, que és el casino de l'Aliança del Poblenó, un d'aquests llocs que sona bé i que és agradable tant pel públic com pels artistes, doncs un dels que s'hi podrà veure i que tocarà aviat és The Talisman On Air, d'aquesta música amb aquest nom curiós, que ha tocat altres vegades i a Barcelona, de fet el mes de maig ja va ser el primer Verasound al fòrum, i que arriba doncs aquell proper... La propera setmana, per veure'l, doncs, al casino de l'Aliança de Poblenou, encara que tenen entrades, i el preu passa pels 24 euros anticipada. De tal és Manonet, sona així, és suec i és d'aquests artistes en què crea, captiva bastant, tant amb la veu curiosa, ara la sentireu, com també la guitarra i el piano. Melodies bastant dolces totes i que aconsegueixen fer-te, o la gent aconsegueix captivar-lo directament si no el coneixeu tampoc a través dels seus concerts. Fins demà! So now he's buried by the lilies Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit Just a la fusta. La màquina del temps. Dos minuts i tres, quarts d'una del migdia, sintonia que ens indica, doncs, que és moment d'estrenar o restrenar aquestes accions sobre la història dels invents. Bon dia a l'Era Danui, què tal? Bon dia. Avui sí, eh? Avui sí, la maçada vam tenir, quan estava a punt d'estrenar-la, vam tenir aquell moment en què se'n va anar la llum i tot plegat va quedar una mica deslluït, exacte, perquè ho havíem anunciat, però no es va acabar fent. Per tant, avui sí que ens explicaràs d'on ve algun invent. No ens avancem, sinó el que fem és anar-nos cap a un any en concret, no? Sí. Avui anirem a l'any. 1.792. Per parlar del vehicle destinat al transport adequat de persones malaltes o ferides que es troben lluny d'un centre d'assistència sanitària. Avui parlarem de l'ambulància. Per tant, un cop situats, ja explica'ns d'on ve... Comencem pel seu nom, no?, una mica? Sí, ambulància. El terme prové del verb llatí ambulare, que significa caminar, i fa referència als primers serveis mèdics de guerra on els pacients eren moguts en lliteres de rodes o manuals. És evident que des de temps immemorials s'han transportat als malalts, però la primera evidència que tenim d'una ambulància data del segle X. Fa molt de temps, doncs. Sí, sí. Va ser construïda pels anglosaxons i consistia en una hamaca col·locada dins un carro i tirat per cavalls. Tan simple com això. També durant les creuades del segle X, l'ordre de Malta, va establir hospitals per atendre els ferits de les batalles a Terra Santa i es creu que per dur els malalts del camp de batalla als hospitals ho feien també amb uns carros. Per tant... i com pots comprovar, Carme, fins aleshores l'ambulància complia únicament amb el propòsit original de traslladar malalts a l'hospital, és a dir, un vehicle i prou. El canvi va venir a finals del segle XVIII, Sentim música francesa. En aquell moment, el cirurgià francès Jean-Dominique Larré, membre destacat dels exèrcits napoleònics, va canviar el concepte d'ambulància, al convertir-la en un vehicle que, a més a més de traslladar pacients, també traslladava metges amb el seu instrumental al camp de batalla. Clar, que tenia un sentit, no?, també, que no només fos un mitjà de col·locar el mal a la llei i passar-lo d'un cantó a l'altre. Hi havia més. Larré va estar present a la batalla d'Espirs entre França i Prússia, i li va sobtar i preocupar molt el fet que els soldats ferits no eren recollits per les nombroses ambulàncies que Napoleó havia ordenat situar a uns 3 quilòmetres del lloc de la batalla. Les ordres del general de Napoleó eren que fins que no s'assessin els atacs, les ambulàncies no recollirien els pacients. Per tant, en molts casos, molts morien simplement perquè no se'ls atenien en aquell moment. Per aquest motiu, el doctor va pensar en desenvolupar un nou sistema. Va decidir utilitzar el mètode dels normans, de maques i cavalls... I, per tant, amb carros de dues i quatre rodes tirats per cavalls, traslladava els malalts fins als hospitals mentre els metges començaven una primera observació i cura. És a dir, el que feia era, les ambulàncies anaven a recollir els pacients amb metges ja a dintre. Llavors ja podien fer, per exemple, un torniquet. Sí, en català sí que es diu així. I d'aquesta manera, quan arribaven a l'hospital, ja hi havia un primer diagnòstic i una primera solució. I en molts casos significava salvar el pacient. Però el principal avenç de les ambulàncies d'ús civil, veient com fins ara l'ús era restringit al camp de batalla, es va produir amb la introducció del transport per malalts de còlera a Londres, l'any 1832. Si t'has fixat en què et dic, fins ara era simplement en els camps de batalla per traslladar-ho als hospitals de campanya. Doncs en l'ús més que es fa servir avui en dia... És això, Londres, amb tots els malalts que va haver-hi, va haver-hi una epidèmia de còlera. Clar, clar, també és un moment en què segurament es fa més evident, no?, que és necessari. Clar, és necessari transportar-los. Doncs el diari The Times informava les hores, deia, el procés de curació comença en el mateix instant en què el pacient és portat dins el carruatge, utilitzant el temps de transport per atendre el pacient, i segueix dient, poden conduir el pacient a l'hospital tan ràpidament que es precisa de menys edificis, I aquests es poden situar a major distància entre ells. Clar, perquè tu ja, durant el procés en què vas portant-lo, ja pots fer les primeres cures. Ja és un primer cas. Exacte, és un altre moment. Ara sí que deixem estar a França, no?, i ens n'anem més cap a l'altra banda del món, no?, com si diguéssim. Sí, cap a l'altre costat del xarco, que diuen. Exacte. Amb el primer servei conegut d'ambulàncies en base a un hospital. Fins ara, com ja he dit, doncs sí, a Londres, en aquest cas, portava la gent a l'hospital, però en aquest cas és un propi hospital que té les seves ambulàncies. Va ser el Commercial Hospital, actualment el Cincinnati General de Cincinnati, Ohio, el 1865, o sigui, fa força anys. Mm-hm. Posteriorment, altres hospitals, com el Bell Biohospital de New York, també va incloure aquest servei. Ja contractaven ells mateixos i tenien la seva flota d'ambulàncies, perquè veien que realment era necessari. Quatre anys més tard, de 1865, és ahir el 69, Edward Dalton, un antic cirurgiat de l'exèrcit federal, va rebre l'encàrrec de crear un hospital al costat de Nova York. L'Edward va iniciar un servei d'ambulàncies per portar els pacients el més ràpid possible a l'hospital, i amb una major comoditat. El doctor afirmava que el seu servei era el primer del seu tipus. Ja veus que no era el primer. Suposo que voldria penjar-se la medalla i tot plegat, no? Com tots, no? Sí. Les seves ambulàncies comptaven amb equipament mèdic, tauletes, bombes estomacals, morfina i brandy. que aleshores era un fidel reflex de la medicina contemporània, el deien, veu-te una miqueta de brandi, que així com una mica s'adormia... Passa el dolor. I notaven el dolor, exacte. Dalton creia que la velocitat era la principal característica que havien de tenir els vehicles, i aquí li donem la raó, i per aquest motiu els seus cavalls sempre estaven pràcticament preparats en qualsevol moment per sortir. Afirmava que després d'una trucada es partia al cap de 30 segons, no trigaven més. El servei es va fer molt, molt popular i va créixer ràpidament. Així doncs, el 1870, només un any més tard, ja el servei havia atès 1.400 trucades. Déu-n'hi-do, més per l'època. Per l'època és molt. I 20 anys més tard ja era més del triple, un total de 4.400, més o menys, trucades. Rebia i, bé, anava a buscar els pacients i els portava a l'hospital. Al començament del segle XX, els metges interins eren qui acompanyaven les ambulàncies de Nova York. Prestaven atenció als pacients en el lloc de la trucada i, freqüentment, moltes vegades, els deixaven directament ja a casa, sense passar per l'hospital. Clar, era com un metge mòbil, no? Sí, que és que a vegades potser hem vist, que et ve a buscar una ambulància, t'atén i veu que potser no cal l'hospital. Normalment sí que t'hi porten, però també és la seva funció. Sí, en aquell moment veien que potser ja et podien tornar cap a casa, un petit incident domèstic, potser. Però no et pensis que les ambulàncies sempre van ser carruatges, com hem vist aquí a cavalls. També va haver-hi altres tipus de vehicles que van tenir aquesta funció. A finals del segle XIX, diverses ciutats, entre elles Salvador de Bahia, el Brasil i Sant Lluís a Missouri, dels Estats Units, van començar a utilitzar els seus tramvies com a ambulàncies. De fet, el tramvia de Salvador de Bahia incluïa un compartiment de fumigació i una llitera amb dues infermeres. Fumigaven i llavors de seguida es quedava tot estrelitzat i net pel següent pacient. El disseny de la xarxa de tramvia de Sant Lluís permetia que l'ambulància tramvia, presentada el 1894, pogués arribar als 16 centres hospitalaris de la ciutat. Era una gran xarxa de tramvies, per tant, en un segon, sense trànsit, sense problemes, No tenia aquest problema de trobar-se tants cotxes, etc. Exacte. També a Alemanya, el 1902, es va presentar un tren ambulància per a civils sota la base de l'utilització de trens durant els conflictes militars. També seguien la xarxa ferroviara, que a Alemanya és brutal, els feien servir. Tenien un, que era el seu tren ambulància, que era utilitzat sobretot en accidents de ferrocarril. Per tant, n'hi havia bastants, es veu, d'accidents de ferrocarril. Els vagons tenien una sala d'operacions mòbil i 8 lliteres. I els cirurgians empleats vivien a prop de l'estació de trens, o el mateix tren ambulància, i des d'on eren convocats, en cas d'una emergència, anaven de seguida amb el tren. Tot molt pràctic. Sí, tenien prioritat sobre les vies, de manera que la resta de trens els obligaven a cedir-li el pas. I clar, mai arribaven tard. Això està clar. I ara ja ens anem cap a finals del segle XIX, per tant avancem una mica més, també en aquell moment tot avançava més ràpid, és a dir que segurament ja tot acaba agafant un altre caire. Comencem a trobar-nos amb les ambulàncies que coneixem avui en dia, ambulàncies creades amb automòbils. De fet, va ser el 1899 que es va presentar la primera ambulància amb motor a l'Hospital Michael Reese de Chicago. Aquesta ambulància va ser sofregada per 500 empresaris de la ciutat, Déu-n'hi-do, es queda carg, I es va fer el mateix l'any següent a Nova York. Es tractava d'ambulàncies automòbils elèctriques, amb únicament dos cavalls de potència. El motor dels eixos del darrere. Tan ràpid com les que van ara no, però bé, hi hagi un inici. I la primera moguda amb benzina no va trigar gaire, va ser el 1905, o sigui, 5 o 6 anys més tard, i es va presentar, es deia, ambulància Palliser, que es pronuncia així. Anomenada així en honor del major Palliser, de la milícia canadenca. Un home, i li van posar el nom a l'ambulància. Però bé, avancem uns quants anys, fins una mica, ara sí, l'ambulància que nosaltres veiem avui en dia, perquè és així. Es pot considerar Pantridge com el pare de la unitat mòbil de vigilància intensiva. Era irlandès. Ell i el seu grup de treball d'un hospital de Belfast, a Irlanda, com he dit, van dissenyar el 1966, o sigui, no fa bastant, un sistema que permetia atendre els pacients amb cardiopatia isquèmica a domicili. Una mica, bueno, un infart. Sí, sí, és això. Utilitzant unitats mòbils terrestres amb equip electromecànic portàtil. El personal provenia d'un hospital i la tripulació estava formada per un metge cardiòleg, una infermera i un operador d'ambulància. Bàsicament, abans, si t'agafava un infari... Bé, i avui en dia ara també pot passar, t'agafes un infari i potser no arribes a l'hospital. Clar, és el moment aquell en què s'ha d'actuar ràpid, segurament. Doncs amb aquest sistema es proporcionava atenció especialitzada ràpida i eficient en el lloc de l'escena i va permetre reduir la mortalitat prehospitalària i el temps d'arribada a l'hospital dels pacients coronaris de manera considerable. O sigui, molts, ja que tenien infart, podien explicar-ho. Gràcies a aquesta ambulància que portava el desfibriliador, per exemple, saps? Sí, sí. Això ho va pensar aquest irlandès, en Patrick. Sí, va ser un gran què. Suposo que fa el patró, no? Exacte. Bàsic del que és després. Sí, sí. La nova forma d'operar de l'ambulància es va estendre a tot el món, com ja he dit, i amb diverses modalitats, segons cada país, clar, això sempre, i va permetre fer més segur el trasllat dels pacients greus. Clar, fins aleshores també depèn de com els portessis... Potser la faria a sobre, no? No caldria, però bé. Aquesta atenció prehospitalària del pacient, en estat crític, d'una manera organitzada i realitzada per especialistes, va revolucionar el concepte que es tenia de l'ambulància. Es va convertir d'un vehicle... com ja hem dit, que només transportava pacients a l'hospital més proper, a la major velocitat possible, a una extensió, mai més ben dit, d'un hospital. I a més això, amb metges, infermers i el material quirúrgic allà mateix, per atendre l'instant. Sí, sí, és ben necessari i segurament ha salvat moltes vides, possiblement, o ha frenat moltes... I tant, que moltes altres coses evolucionessin, no? Vull dir que potser algú no s'havia de morir, però sí que el fet de poder que una ambulància et curin ajuda que no sigui tan greu. Totalment. I bé, i després ja van començar a aparèixer els... Com que hi havia tant de trànsit, van començar a aparèixer les senyals luminosos, les sirenes, que això depèn molt de cada país, però si t'hagués hagut d'explicar a cada país el que hi ha, bé, el més normal, el més lògic és posar les lletres al revés perquè tu des del cotxe retrovisor ho llegeixis i la sirena i la llum. Sí, sí, i és aquest Quan sents això, diguem que s'atura tota la circulació, eh? Sí, sí, això està clar. Molt bé, Alea, doncs moltes gràcies. Avui hem descobert d'on ve l'ambulància i cada setmana ens portaràs un invent més. Sí, continuarem amb els invents. Exacte, n'hi ha molts. Moltíssimes. Doncs gràcies i bon dia, que vagi bé. Adéu, fins la setmana que ve. I amb els imens també tanquem aquest Just a la Fusta. D'avui, dijous, 4 d'octubre, donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible. L'Andrea Bueno als serveis informatius, també el Carles i l'Anna de Rius amb la revisió del temps, l'Anna Díaz amb l'actualitat del dia. Avui hem entrevistat el doctor Moniesa, director de l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just, per parlar també de la campanya de la grip, com afecta aquí al municipi, i a més a més hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bàrbara i la Montse i la Nea. Aquesta última hora també hem fet cuina amb la Carme Amador, acabem de parlar amb la Leia Ardenoi, i us ha parlat durant tot el matí Carme Verdoy, i tornarem demà amb moltes coses més, com sempre, de 10 a 1 al Justà de Fusta. Que vagi molt bé, ens deixem amb les notícies, primer botlletí de la xarxa, i tot seguit al Sant Just Notícies edició Migdia, amb l'Andreu Bueno. Que vagi molt bé, que passeu una bona tarda de dijous. Y tardes, y tardes sentado así, soñando con descubrir centímetros de rodilla y blondas de color gris. Se sabe unas frases en latín y cree que en vaucatoria Fins demà! fer les guarderías, passar noches sin dormir. Trotaràs a l'Amazonas, regar-les d'oro i marfil. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem amb IT Polo i Oriol Pujador. La policia ha detingut un jove a Palma de Mallorca que volia provocar una matança com la de la Universitat de Columbine als Estats Units. El noi de 21 anys volia cometre un atemptat en bomba a la Universitat de les Illes Balears, imitant els autors d'aquella massacre de l'any 99 en què van morir assassinats un professor i 12 estudiants nord-americans. El detingut ja havia comprat 140 quilos de material explosiu a través d'internet per elaborar aquesta bomba, segons ha confirmat la direcció general de la policia. A més, tenia un diari personal on hi manifestava el seu odi a la societat i, en especial, als estudiants universitaris. En aquests escrits hi va expressar també la seva intenció de col·locar bombes farcides de metralla dins del recinte universitari de Palma. El jove el van poder detenir ahir després d'una investigació que ha durat 5 mesos. La policia li va descobrir la pista a partir d'uns comentaris fets a internet sobre la matança a l'escola de secundària de Columbine perpetrada per dos alumnes d'aquest mateix centre.