Humor, Setmana Santa, teatre i cuina en directe

d'impacte de transgressió ha de pujar. És a dir, abans que hi havia un sol canal de televisió o que la gent rebia molts menys... No hi havia internet, evidentment, doncs la gent rebia molts menys impactes. És a dir, si sortia el Corro Jiménez, llavors tu feies una paròdia del Corro Jiménez, tothom sabia de què anava. Avui, si fas una paròdia de no sé quina sèrie, de no sé quin canal, resulta que la meitat de la gent no sap ni quin canal. És a dir, els impactes costen molt més d'aconseguir. Per tant, és veritat que s'ha de pujar al nivell de l'agressivitat, de l'impacte del material satíric, el calibre ha de pujar. Però això que està fent el jueves no és invent del jueves. És a dir, aquestes portades, jo recordo els anys 70, és a dir, els anys 70 el Charlie Hebdo, era una revista francesa, que feia unes portades molt més bèsties. És a dir, si això ens sembla bèstia, allò als anys 70, és a dir, fa 40 anys, era prou que molt més bèstia. És a dir, per exemple, hi havia una portada... Franco es troba molt més bé, anirà al cementiri a peu, no?, quan estava a punt de... És a dir, quan estava a punt de palmar-la, no? És a dir, tios... És a dir, portades que incidien fins i tot en el mal gust per... provocant aquesta societat, diguéssim, burgesa, francesa, benestant, provocar-los aquesta repulsa, provocar-los aquest neguit. De fet, ara fa uns mesos crec que els van cremar la redacció. Imagino per una portada també... Sí, una portada sobre l'islam, i és veritat que els islamistes radicals van clavar un còctel molotov a la redacció que els va incendiar. Hi ha temes d'aquells que digui això no ho toquem. Jo penso que es pot tocar tot. És a dir, per mi el dibuix és una eina de reflexió sobre la realitat i reflexionar sobre la realitat jo penso que es pot reflexionar sobre qualsevol tema. És a dir, absolutament sobre tot. Què passa? Que l'humor reflexiona mitjançant una cosa que és un ingredient lúdic. Per tant, també pot semblar agressiu. És una reflexió que és agressiva perquè utilitza la imatge i perquè utilitza algunes transgressions. Per tant, jo penso que sí, que es pot fer humor de tot Però no es pot fer humor de qualsevol manera, és a dir, s'ha de fer un humor intel·ligent, no es pot fer un humor barrua, s'ha de fer un bon humor, perquè si no és com fer una reflexió negativa, no? En aquest sentit, és veritat que hi ha temes que són molt més delicats, molt, molt delicats, perquè, per exemple, fer humor sobre segons quines coses, sobre segons quines problemàtiques, inclús sobre alguns col·lectius, hi ha col·lectius que s'hi fas un acudit sobre... algun col·lectiu concret, infermeres, doncs totes les infermeres ofeses, homosexuals, tots els homosexuals ofesos, mestres, tots els mestres ofesos, i tothom s'ofent. i hi ha col·lectius que tenen més poder que d'altres, llavors fan més soroll que d'altres. En realitat, has d'entendre que l'humor, el d'art de l'humor, no va contra el col·lectiu, sinó que va, a vegades, contra alguns comportaments concrets de tots els éssers humans. És a dir, no perquè siguin part d'aquest col·lectiu. I el col·lectiu dels Mossos d'Esquadra, que rep de valent en les vinyetes d'aquesta poteusa? Si reben ells és perquè normalment reben els altres, quan surten els Mossos d'Esquadra amb la porra, no? Què hi dius? Jo he fet acudits dels Mossos i no... Inclús em demanen, de vegades, l'original. La gràcia dels humoristes és que sempre fem acudits de totes les bandes. És a dir, hem fet acudits en contra dels Mossos si han fet alguna cosa que no està bé i hem fet acudits a favor dels Mossos si fan coses que estan bé. I fem acudits en contra dels indignats si fan coses que no estan bé i fem acudits a favor dels indignats si fan coses que estan bé. És a dir, la gràcia, precisament... Jo penso que els humoristes... El nostre principal objectiu és precisament l'humor, o és precisament la llibertat, la llibertat de pensament, la veritat. Cadascú té les seves idees, i és veritat que les defensem en els nostres acudits. Però normalment ens interessa aquest debat a través de l'humor, que és molt més interessant que un debat a través de paraules gruixudes, d'insults, de desacreditacions, etcètera. No, que és veritat que ara... Estem millor, eh? Perquè ara no anem tant a judici com anàvem abans. Abans que a 2x3 ja estaves allà, t'havies de tallar els cabells, posar-te una mica guapo, corbata, perquè per qualsevol acudit podies anar... Demanda el canto. Jo n'acordo un. del Ventura i Nieto, que el jutge, el fiscal, deia, mira, estos senyors van ver-los com insulten, és un alegazo contra el franquismo, i era que només el muntador s'havia equivocat a l'ordre de les pàgines. És que l'historieta no s'entenia. És que és delicat, això, eh? No s'entenia, va ser un error del muntador. I per això van anar a judici. Després vam tenir problemes, vam fer un nombre de quiosquers, tots els quiosquers contra el jueves, un dels grans almacenes, tot el cort ingles, es van posar... I inclús el dia que vam fer el del 20N, vam posar una bomba al Papus. Però bé. I el tema, jo cada Setmana Santa agafo, tota la setmana faig acudits de Crist. I agafo el Crist i el poso en temes. Ahir estava Crist amb els cinc pans i dos peixos i només té mig pa i mig peix. i diu com és el Rajoy o un que crida clar que cura el sexe perquè l'ajuden els àrbitres i Crist que diu mira el Mourinho i normalment la gent no es molesta inclús tinc l'abat de Paulet que és un fan d'aquests acudits perquè diu que l'església necessita humor però sí que arriben cartes de gent ja gran que es queixa que toqui el Crist i em diuen fica't en mà home si tens pebrots El Mahoma no forma part de la nostra tradició. En canvi, Crist, sinó que aquestes són les coses interessants. I per Mahoma, després no sé si el diari també decidiria publicar alguna cosa. Aquest és l'altre tema, no? Bé l'amenaça, no? Doncs en parlàvem, eh?, d'en Foteu-vos en un mor indignat, 45 dibuixants contra la crisi. Un llibre, eh?, que aprofitem aquests últims segons per recordar que és amb una bona causa, que aniran els diners a la Fundació Arrels. Això és important. I que n'hem parlat amb el Jaume Capdevila, al cap, i el Josep Antoni Fernández Fer. Moltes gràcies i molt bon dia. Moltes gràcies a vosaltres. Vagi bé. Adéu. Fins les 12, viu el dia amb Marc Lovato. Bon dia, són les 10. Us parla Mònica Hernández i Oriol Pujador. La pluja obligada a suspendre la processó de la cofreria 15 més 1 de l'Hospitalet de Llobregat, l'única laica d'Espanya. Aquesta processó matutina és la més multitudinària de la sis que organitza aquesta cofreria. A ràdio l'Hospitalet Pere Montesinos, bon dia. Bon dia. La pluja està impedint que les processons laiques més importants de la Setmana Santa a l'Hospitalet, les del divendres sant de la cofreria 15 més 1, continuen el seu recorregut. Han sortit a tres quarts de nou, només han pogut avançar 100 metres, però la pluja, que cau ara de forma intensa a l'Hospitalet, ha suspès de forma definitiva, com dic, la processó més important de l'any. El president de la confraria, el Miguel Herrero, ha explicat aquesta suspensió per culpa de la pluja. De moment se suspende, vamos a poner los pasos dentro de la capilla, que lo vea la gente y bueno, esto no va a cambiar y bueno, por desgracia, pues bueno, otro año más. Per tant, el mal temps que ha tirat per terra la feina que durant tot l'any realitza que l'Hospitalet la confraria 15 mesos. La vicepresidenta del govern, Joan Ortega, pronostica un punt d'inflexió en les relacions entre el govern català i el govern central si els pressupostos generals de l'Estat no canvien. Ortega diu que fins ara s'havia donat al govern de Mariano Rajoy un marge de confiança. Nosaltres hem entès que el Partit Popular havia entrat fa tres mesos. L'hem deixat un marge de confiança per tal que pogués primer conèixer a fons la situació econòmica del país. Però el que no és de rebut és que tingui aquest tracte justament amb Catalunya, que hem tingut aquesta consideració cap a l'Estat, que hem fet, a més a més, els deures, que estem complint amb un pressupost austè. Segurament que si aquests pressupostos no varien en gran part, hi haurà, sens dubte, un punt d'inflexió de les relacions del govern de Catalunya amb els de la resta de l'Estat, amb els de l'Estat. D'altra banda, la vicepresidenta ha retret el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que la seva decisió de no abaixar el sou als funcionaris obliga al govern català a aplicar una retallada de fins al 5% del salari als treballadors públics. Continua en marxa la segona fase de l'operació sortida de Setmana Santa a les carreteres. Ahir, a l'inici d'aquest operatiu, no hi va haver retencions importants. La previsió de trànsit és que entre les 11 del matí i les 3 de la tarda la circulació es pugui complicar. Comprovem quin és l'estat del trànsit. Ara, RAC Maria Mas, bon dia. Hola, bon dia. De moment sembla que la jornada comença tranquil·la a la xarxa vièria catalana. A aquesta hora, el punt una mica més conflictiu és la C58, a l'altura de Cerdanyola. S'estan retirant un vehicle, hi ha un carrer tallat en sentit nord per anar cap a Terrassa, i això provoca un petit tram d'aturades en aquest punt, com dèiem, C58, Cerdanyola i sentit nord. Tot i així, a la resta de carreteres i autopistes, destaquem circulació fluïda i sense grans entrebancs. És tot des del RAC. Bon dia. Pagesos afectats per les expropiacions de la C31 entre Tallada d'Empordà i Torruella de Fluvià sortiran d'aquí a mitja hora amb els seus tractors per exigir al govern català que els pagui les indemnitzacions que els deu. En total, un centenar d'afectats pendents de cobrar més de dos milions d'euros. El procés d'expropiació es va iniciar ara fa quatre anys, però només una minoria ha rebut la totalitat de les compensacions. La majoria o no ha cobrat res, o només una paga i senyal. El sindicat Unió de Pagesos, convocant d'aquesta mobilització, ha deixat clar que les accions de protesta no s'aturaran fins que l'administració no els doni una resposta concreta. I a Mali els rebels tuarecs asseguren que respectaran les fronteres en vigor en països com Algèria, Mauritània o el Niger. Aquesta matinada hi ha travestit un comunicat al Moviment Nacional d'Alliberament aproclamant la independència del nord de Mali, una zona anomenada Azawad. Els rebels asseguren que respectaran la Carta Fundacional de les Nacions Unides i que mantindran les condicions necessàries per garantir la pau. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça de Pep Guardiola aparca la Lliga de Campions de Futbol per centrar-se en la Lliga de les Estrelles. Els blauranes comencen a preparar avui mateix la visita a la Romareda per enfrontar-se demà a les 8 del vespre al Saragossa en una nova jornada Primera Divisió. D'altra banda, l'exjugador Blaurana i també del Chelsea, Bolo Zenden, asseguren declaracions a Com Ràdio que el FC Barcelona és el favorit en les semifinals de la Champions que enfrontarà catalans i anglesos. Pero el Barça es un equipo que tiene para mí más calidad y además no hay que olvidar que el segundo partido se juega en el Camp Nou. el dia 24 d'aquest mes. A l'Espanyol, els homes de Mauricio Pochettino continuen treballant per sumar demà una nova victòria a Cornellà al Prat. Els espanyolistes reben la Real Societat a les 6 de la tarda. Coutinho serà la principal novetat després de ser baixa a l'últim partit. Cada dia, de 7 a 12 del migdia. Sempre el dia amb la com. El dia amb Marc Lobato. Les 10 i 5 minuts. I com cada dia aquesta hora és el moment per sortir al carrer amb l'Òscar Moreu, un tio que no marxa de vacances i que ha sortit micròfon en mà per veure com s'ha llevat el personal aquest divendres sant. Òscar, bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. De què estàveu parlant? Estàvem parlant del número del sex. Que no ens ha tocat. No hi ha manera. Bé, almenys avui hem d'estar contents que ja és divendres sant. Això mateix, sí, sí, sí. Què passa en un dia com avui? Doncs que surten professors i celebrem que van matar Jesús. I si vingués ara el tornarien a matar. Això ho celebrem? Això, mira, aquí som sàdics, en aquest país. Celebrem les coses tristes, com el 11 de setembre, que vam perdre, i també ho celebrem. I ara, si Jesús ressuscités, que ressuscitarà d'aquí 3 dies, què passaria amb ell? Que passaria que el tornarien a matar. Les persones bones no cauen bé, ningú. Ai, carai. Aquí tothom ha de ser podrit, no ho veus. Tothom ha d'estar podrit. I el que no, la raconen amb un costat i a fora. No interessen. ¿Qué piensa usted? Yo igual, igual que la señora pienso, igual. ¿Usted lo lleva muy adentro esto de la muerte de Jesús? Hombre, claro, claro que lo sentimos. Bueno, es muy triste y todos tenemos que morir igual como es que hay en los materiales y nosotros tenemos que morir igual como es. Nosotros no vamos a morir en una cruz, ¿no? Hombre, no creo que en una cruz, no. Menos cruz ya tenemos encima. Con lo que tenemos, ya tenemos la cruz bastante. I la processó també la tenim durant tot l'aigua. També la portem també cada dia. Hem d'anar de professor cada dia. El siri és curt i la processó llarga. I tant. Però, bueno, ens hem de conformar amb el que hi ha. Si entén vostè aquesta gent que surt de processó i al ploure es posen a plorar? Sí, sí, sí, mira, cada un és com és, sí, sí. La fe... Vinga, ara te toca el turno a ti. Has marxat, tu? Sí. És que no sé què dir. Estàvem parlant de divendres sant. Pues, a ver, és que no sé què de fer. Ara parlàvem de les processons. Ara, a mi això no m'agrada. Per què? No, perquè no, mai, no m'agrada mai. Per tant, no entens que es posin a plorar quan plou i no poden sortir? Jo ho trobo una tonteria, que es posin a plorar. Hombre, per posar-los a plorar, jo penso que és millor quan, no sé, ara mateix és la crisi i tot aquestes coses. Llavors, sí, he de plorar. Però per això es trobo una bobada. Ha visto, eh? Hombre, yo tampoco no lloraría como las que han llorado en Sevilla. Yo lloraría para que hubiera habido más agua, que está todo seco, y estamos pagando las cosas muy caras. Y lo que hace falta es que den trabajo, porque estamos en la ruina. Con este dinero y todo lo que nos han dado, estamos apañadas. Esto es una cruz, eh? Claro, claro que es una cruz. Y que estén echando a la gente de las casas con hijos, eh? Que eso es una vergüenza. Avui ho celebrarem quedant-nos a casa, no? De recolliment, eh? Sí, perquè ha sortit de luego y no ha sortit. A casa... Tu vols quedar a casa reflexionant sobre Crist? No sé, és que jo, la veritat, jo aquestes coses no m'agraden. O sigui, et quedaràs a casa de recolliment perquè plou. M'ha quedat a casa perquè plou. Clar, si no ploues, pots venir a la platja. Si algú vol. Però si no, doncs a casa. Sí, a casa. Diem bon dia a l'audiència. Bon dia! Bon dia! Doncs a les 10 i 8 minuts ja ho sabíem. Per una banda hi havia aquestes preocupacions avui i per l'altra és saber, no?, aquesta gent que no va poder marxar ahir, fer aquestes vacances de Setmana Santa i sortirà avui. Com està l'estat de les carreteres espanyoles? Ara ho sabem. Sílvia Delamo, bon dia. Hola, bon dia, Marc. La Sílvia Delamo, que és la portaveu del Servei Català de Trànsit, aquí li preguntem la pregunta lògica, no?, com estan les carreteres catalanes en aquests moments. Doncs a hores d'ara hem de dir que la situació és diària totalment tranquil·la, no hi ha cap mena de retenció, no hi ha cap mena d'incidència. Veiem per càmeres que de moment la situació està tranquil·la. També és cert que falta només un 25 o un 30% dels vehicles estimats que surtin de l'àrea metropolitana i el seu retorn, i per tant és de preveure que aquest tros que falta del matí fins a l'hora de dinar pugui haver-hi algun problema puntual. Però a hores d'ara la situació és totalment tranquil·la, amb tot comença a plovisquejar, sobretot us demanem molta cautela a l'hora de circular, ja que ja sabeu que amb la pluja sempre poden haver-hi problemes i tenir alguna incidència o algun accident. Però, com us dic, de moment, tranquil. Alguna recomanació allò per a les persones que vulguin sortir, que s'esperin alguna hora, o és bona hora per sortir ara? Ostres, ara... Ai, complicat. És un compromís, això, no? No, no, tranquil·la. No, no, més que res que no tinguéssim allò... Un confort. Potser el millor és, abans de sortir, poder consultar el nostre web o el nostre Twitter, veure com està la situació i llavors triar si sortiu o no sortiu. M'entraria ser informat és potser la millor manera de planificar el viatge, però fer una previsió a vegades és una mica complex. Doncs genial. Amb això ens donem per satisfets. Sílvia Delamo, portaveu del Servei Català de Trànsit, moltíssimes gràcies per acostar-nos l'última hora de la informació viària. Molt bé, molt bon dia. Que vagi bé, bon dia. El rebujito de Morán, la muestra gastronómica andaluza que puedes probar todo el año. Los percebes y ostras más grandes de la ciudad. Los chipirones al andaluza. El tartar de atún de barbate. Las gambas, cigalas y carabineros de Huelva. El boquerón frito, el cazón en adobo. La buena carne con secreto, los pescados de la Bahía de Cádiz. Las tortillas de camarón. El rebujito de Morán. La comida andaluza en Barcelona. Calle Rita Bonat, número 3, teléfono 93 430 1045. Qui diu que els diumenges són avorrits? Hola, què tal? Són quatre dies i ja en portem dos. Fins diumenge és el programa de la xarxa que us recomana les millors activitats per fer el cap de setmana. Tots els divendres a les 7 de la tarda a la teva tele local i a xtbl.tv barra fins diumenge. Descobreix el Museu de Ceràmica de Barcelona i coneix la nostra història gaudint des de les primeres produccions àrabs realitzades al segle X fins a les creacions contemporànies de Picasso, Miró i Barceló. També pots visitar l'exposició temporal Gerard Moliner, Argila, disseny i creació fins al 24 de setembre. Palau Reial de Pedralbes, Avinguda Diagonal 686, de dimarts a diumenge, de 10 del matí a 6 de la tarda. Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, amb el suport de La Vanguardia i Com Ràdio. Al día, a Marc Lobato, a Comradio. Avui em permetreu a les 10 i 12 del matí que no fem aquell crit de la mòbil tan característic del Jordi, per ser les circumstàncies que són i per ser la mòbil que és. Connectem a aquesta hora amb el centre de Barcelona, on a partir de dos quarts d'onze del matí, d'aquí no arriben ni a 20 minuts, està previst que surti el Via Crucis, tot i que no sabem si hi ha problemes amb el temps, amb la pluja. Pau Durant, bon dia. Bon dia, Marc. El Pau d'Andrea i el Sabi Navarro, que són a la mòbil allà. Pel centre de Barcelona, quina alçada, més o menys? Sí, de fet, estem a la Rambla de Catalunya, el 1915, a l'alçada del carrer Rosselló, una mica per sota, a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort. Ja t'agraeixo que no feu el crit, perquè jo, de fet, ja he entrat una mica a la brava quan he arribat aquí. I s'han girat tots. Bé, just estan decidint si ara dos quarts, depenent del temps, de la metodologia, si sortirà o no el Via Crucis, però jo he volgut preguntar per mossèn Joan, i de fet, mossèn Joan, bon dia. Bon dia. Bon dia. He entrat destrobar-me una miqueta perquè estava vostè pregant quan jo he arribat. Bé, sí, estava pregant. Això no és cap notícia. Hauria de no ser notícia, evidentment. El que potser sí que ho és és això, si finalment podrà fer-se el Via Crucis o la pluja ho impedirà. Bé, estem mirant el cel, aviam com va tot, i desitjaríem poder-lo fer, evidentment. Fer-lo pel carrer, però si plogués no serà greu tampoc, perquè... Farem el Via Crucis a l'Església. Hi ha una alternativa prevista, doncs. Sí, sí, i tant. I com funciona? Com s'ha de desenvolupar aquest Via Crucis? Aquest Via Crucis surt, si és que el temps ens ho permet, sortirà de la parròquia de Sant Ramon de Penyafort i baixant per la Rambla Catalunya fins al carrer València acabarem el Via Crucis a la parròquia de la Mare dels Àngels. És un Via Crucis que es fa conjuntament entre les dues parròquies. Per tant, quina és la ruta, quina distància hi ha més o menys així? Doncs no sé, en metres quina distància pot haver, però mira, som al carrer Rosselló i hem de baixar fins a Rambla Catalunya, fins a Provença, Mallorca, València, i girem València, ja a la cantonada del carrer Aragó està la parroquia dels Àngels. Ara que em comentava, mossèn Joan, que llavors es tracta de fer 14 estacions, que són les mateixes que es va fer, diguem, del pretori a Calvari, és així, mossèn? Bé, el Via Crucis no és altra cosa que acompanyar Jesús en el seu camí del pretori fins al Calvari, portant la creu al cony. Va ser condemnat a mort, després d'haver sigut martiritzat... maltractat. Per tant, les forces de Jesús eren molt dèbils, molt petites. D'aquí ve que Jesús en el camí de la creu tingués dificultats per portar la seva creu i per arribar al Calvari. Els cristians contemplem aquests fets que l'Evangeli ens narra sobre els últims moments de la vida de Jesús i anem fent... aturades, subratllant moments especialment importants en aquest camí, que va seguir Jesús des del pretori fins al Calvari. Per exemple, la primera serà la primera caiguda, oi? Bé, no, la primera pròpiament és Jesús és condemnat a mort. D'acord, que és la que es fa encara dins de la... Això mateix. Després hi ha altres estacions, per exemple, la primera caiguda, la segona, la tercera, Jesús es troba... amb les dones a Jerusalem, la Verònica, que eixuga el rostre de Jesús, el trobament amb la seva mare, etc. Mossèn, i què es fan aquestes aturades? Aquestes aturades normalment s'anuncia el text de la Sagrada Escriptura en principi, perquè la Verònica, per exemple, és un text que no surt a la Sagrada Escriptura, però la tradició cristiana sempre ha parlat d'una dona que... ...gosa trencar el cercle de protecció que hi havia... ...i satança Jesús per aixugar-li el rostre... ...i queda en el drap amb què l'aixugava... ...impresa la imatge de Jesús. És una estació que ens recorda els cristians de tots els temps... ...que cada vegada que intentem fer una obra bona... ...sempre el rostre de Jesús... està present en aquella obra. Expliqui'ns com es porta la imatge, que jo l'he vist aquí preparat com unes corretges, oi? Exacte, hi ha els portadors, els portants del Sant Cris, porten unes corretges que faciliten el poder portar la creu enlairada. I llavors a cada estació se la poden intercanviar? Això mateix, a cada estació, perquè la creu, tot i que no és excessivament grossa... però clar, té la seva dificultat també de portar-la. I a cada estació es fa el canvi de portant. Ara Marc ha sortit una llampadeta de sol i hem vist aquí entre els congregats que s'esbossava un somriure. Cares d'alegria, no? I de fet estan agafant també cadascú un siris que hi ha aquí a la porta que serviran per acompanyar en el recorregut. I calculàvem que a l'arribada de Mare de Déu dels Àngels, si finalment s'acaba fent el recorregut fins a altra parròquia, es podrien aplegar unes 800 persones. Vostè, en Joan, què espera que facin aquestes persones al llarg del recorregut? Què espero que facin? A mi m'agradaria, és el que em desitjo a mi mateix, evidentment, i per tant, si m'ho desitjo a mi mateix, també ho desitjo als altres. M'agradaria que el Via Crucis representés un apropament espiritual a Jesucrist i justament perquè ens apropem a Jesucrist un apropament també als homes i les dones del nostre temps, especialment Aquells que pateixen, que són els nous crucificats. I en ells hauríem de descobrir la presència anònima, però real, de Jesucrist. Doncs, mossèn Joan, Pau i el Xavi Navarro. Moltes gràcies, mossèn Joan. Marc, d'aquí una estona sabré si sortim o no, d'acord? Doncs, si sortim, res. Quan hagin començat al cap d'una estoneta, tornava a connectar. Ens expliques breument com es desenvolupa el Viacrucis de Barcelona. Molt bé, fins ara. Que vagi bé, Pau. Fins les 12, viu el dia amb Marc Lobato. Em recorda el teu sentit, que fàcil és recordar-te sense poder-te tenir. Amb la pluja m'agito, torno a veure'm tan buida i em desvaig i crec veure'm. La cançó que escoltem es diu Aigua. Aigua, en català. És la pista número 12 d'un disc que abans es deia tocant fusta i ara es diu de madera. I la veu de la persona que deia sí és la Helena Gadel, que és l'autora. Hola. Bon dia. Bon dia. Escoltem el canvi aquest. De l'aigua a l'aigua. No pides que cesse. No lo intentes llamar. No sufres mi angustia. Doncs us explicàvem que fa un any l'Helena Gadel presentava el seu primer disc en solitari, aquest Tocant Fusta, i sembla que va tocar Fusta. Això era fàcil, eh? Sí. Això era fàcil. I li ha anat bé la cosa perquè acaba de presentar el nou treball de Madera, un disc on recupera i reinterpreta moltes de les cançons que va estrenar fa un any. Exacte. A tu ja t'hem saludat. Ens falta per saludar el Toni Pagès. Bon dia. Bon dia. Pianista avui. Avui pianista, sí. Una mica de tot, per això. Una mica de tot, sí. Perquè sé que et toques la bateria, també. Sí. No sé si algun altre instrument... Bateria i percussió, eh? Bé, sí. Bueno, un dur i do. Dèiem, el disc porta el nom de l'Helena, l'heu fet entre els dos, i aquest de manera ho simplifiquem així, diem, no? És la traducció, i ja està. No, no ho simplifiquem. No, no? No. No, perquè, de fet, no és així. O sigui, és veritat, és el tocant fusta en castellà, el que passa és que s'han millorat algunes guitarres, s'han millorat alguns pianos, i hi ha un regal, que és el Nostalgias, que és un bolero que vam fer a la presentació l'any passat al Ludegas. I és com un show. Això no s'havia vist mai. Això mai, mai a la vida. És un bolero que no ha cantat mai. Molt bé. Ningú. Dèiem, la sonoritat del disc en català i del disc en castellà, si dius que hi ha hagut arranjaments diferents... Sí, subtils. Són arranjaments subtils, perquè és la mateixa. La sonoritat és de fusta. Buscàvem això, que sonés a fusta que hi hagués un... un contrabaix, un piano, una guitarra espanyola, un cajón, o sigui, la idea és la mateixa, només que el català és destinat a la gent d'aquí de Catalunya, i molta gent ens deia, ostres, no lo entiendo, no? I, a més a més, és que tinc la sort que soc bilingüe, m'encanta cantar en català i en castellà, i vam decidir una mica això. ensenyar-li a tota la gent de l'Estat. No condiciona el fet de cantar amb un idiom o amb un altre? No, en res, en absolut. Hi ha cançons per això les espansades en català o hi ha una mica de tot? Algunes van néixer en castellà i algunes més en català. Depèn de la cançó. Però, no sé, és curiós com agafa un aire tan diferent que canviem de llengua. Hi ha cançons que no els hi passa, però... En el nostre projecte, ho dèiem sempre amb el Toni, que curiós, com respira un aire tan diferent, no? De fet, dèiem això, que algunes cançons que han escut en un idioma o en un altre, en l'anterior disc, si no m'equivoco, ja sortia aquest descalzo. Visteu a la bateria? No. Ahí. Aquí está. No sé si dir-ho així com un to en alguns punts, tampoc n'hi entenc tant, però de flamenc en alguna cosa, o recorda alguna tesitura del flamenc, però en canvi, o a més, és un disc amb molta presència de desamor, de problemes sentimentals o de lluites internes, allò per dir... Sí, també passa molt en el flamenc això, no? Sí, hi ha patiment, hi ha desamor, força desamor, però... No ho sé, és curiós, per exemple l'Agua en què hem sentit, jo crec que és la cançó on més desamor hi trobem i en els directes és una de les que més gaudeixo. que ho deixes tu, i el públic, imagino, que també, clar, que això és... Sí, sí, jo crec que sí, perquè s'emnota, imagino, no ho sé. Això us agrada, eh?, crec, als artistes, de tocar aquell punt que dius... Hi ha una amiga que deia, diu, m'agrada fer-me, no sé si es pot dir, m'agrada fer-me merda amb algunes cançons, no?, quan sento algunes coses d'aquelles vaig a passar-ho malament una estona. Claro, claro, és arribar l'emoció a saco i venga, va, a destrozar-nos. La Mireia, una amiga meva, m'ho diu també, com t'agrada allò de la llagrimeta en el moment, és que si no, no, si no anem a casa. I l'altra banda no es pot aconseguir allò de dir, ostres, he tocat una cançó que em fa tan alegre, m'ho passo tan bé. Sí, sí, sí. Què passa és que no sé, m'agrada acostar-me més a la pena. Ara aquest dia es dèiem, això, tocant en més aquesta faceta flamenca teva, que no sé si era tan coneguda o has experimentat una miqueta més en els últims temps. Crec que no era gaire coneguda, perquè molta gent li sobta, em diu, ostres, que no ho sabia jo, però clar... O sigui, ma mare és de Granada i el meu pare és estremet i tinc una barreja. Clar, tenies una certa tirada. Pensava exactament en la cru d'invierno. Fins demà! T'ha de dir algú que estarà pensant, ostres, tirant les cançons des de molt lluny, per què no la posen des del moment de la veu? Doncs, home, perquè hi ha una sèrie de professionals que es dediquen a fer aquesta part prèvia de la música. Si no, doncs mira, sortiria una persona cantant sense re, a capela, i mira, a vendre discos. I diguéssim que hi ha aquesta voluntat de crear un clima perquè després, quan arribi la lletra, s'interpreti d'una manera o d'una altra. Fa que sí. El Toni fa que sí. Sí, sí. No, és cert, perquè... És un disc que crida una mica a ser curiosos, no? A vegades en aquest país estem molt acostumats a comprar o escoltar el que tenim a l'aparador. Després, la primera música que escoltem, el primer llibre que ens comprem, sempre és el que és més mediàtic o el que ens resulta més fàcil d'escoltar, no?, el que tenim a la ràdio, això. I una mica que hi hagi aquestes introduccions és que surt una mica del cànon o de l'estereotip de com es fa la música de pop, no?, Hi ha moltes maneres, això que parlàvem ara d'explicar les lletres, el pop, la música, la cançó tradicional, és com la dualitat aquesta, explicar les coses que són més màgiques de l'amor i les més patidores quan hi ha el desamor. I amb la música una mica passa el mateix. I com es fa aquest encaix entre dir toco música pop però fem la comercial, que això és aquella paraula que costa, no? comercial en el sentit que es vengui perquè agradi, però que no sigui allò que dius, mira, això és Canción del Verano, que potser sí, seria més això, no? El dir, mira, és aquesta cançó que és la barbacoa, és la bomba i quatre coses que sí, que funcionen molt bé, però que no és això el que vull fer jo musicalment. Jo crec que té a veure amb la gent que fa això, no? Si et relaciones amb gent que tira cap a un lloc només, doncs sonarà d'aquest lloc. Si et relaciones amb gent, doncs el Toni que ha tocat jazz, que... És diferent, no? Aquella espècie d'equilibri, no? Entre tirar cap a un camí però no passar-se. O sigui, buscar l'equilibri i ser molt conscient d'això, també. Però, en canvi, costa. Depèn de quines cançons que tingui una acceptació popular. Els que hi enteneu, els músics, dieu que això és una peça mestra. I una persona que no hi ha estat tan avassada diu que m'agrada més el tractor amarillo. Clar, juguem amb això, és el que hi ha. Llavors, tu tries si vols anar cap al camí més fàcil... o si vols arriscar-te una mica, que no ho veus com un risc, ho veus com una necessitat, no? Clar, però fàcil tampoc no deu ser, eh? Això és l'altre... No, no, no ho és. La gent que fa grans èxits d'aquests de discoteca, també n'hi deveu haver molts. No, n'hi ha molts. Clar, vull dir que buscar-te el teu camí també és del seu mèrit, no? Però que potser des d'un punt de vista de realització personal com a músics, claus atrau més unes melodies, unes lletres, més en aquesta línia. A més, la premissa principal era la de... extreure la música que sortia, és un primer disc, també era la barreja de la seva idea del flamenc, la seva concepció de la producció, amb la meva idea de la música d'allò, amb la meva concepció de la producció i la fusió d'això, no? Hi ha una discussió aquí, de dir, no, no, és que és així. No, que va. Amb algunes coses, però amb coses molt concretes. Però el pacte és molt agraït. O sigui, és fàcil pactar. Perquè ho pensem tot... Una cosa es complementa amb l'altra. I aquí està el resultat. Que bé que sabeu quedar, eh? Estic convençut que us ha tirat els plats pel cap amb alguna cançó. Allò de dir, però què dius, home? Si això... No veus que queda malament, aquest calaix aquí? No, jo crec que la sensació és que estàs aprenent de l'altre, no? Jo crec que t'ajuda a dir, ah, d'acord, tens raó. Sí, sí, és veritat, és veritat, ho he vist, ho he vist. I això ha passat. No sé si creurem-ho gaire. Ja veurem què passa. Els inicis sempre són molt macos, ja veurem què passa ara amb el següent disc. Exacte, que al primer no hi ha problema, a partir d'ara a veure què fem. Dèiem això, que ell tenia, el Toni té la carrera musical, diguéssim, que has anat passant per diversos estils. El teu principi va ser bastant diferent. Comences Operación Triunfo amb un grup que es deia l'UNAE. Ah. Ai, quina cara que ha fet. Molt bé. I a partir de llavors diu, molt bé, això no. Això a mi és fàcil. Exacte, a partir d'aquí anem a fer música diferent. Musicals també n'has fet molts. Sí. N'has fet uns quants, vaja. Sí. Em ve el cap el Maricel, em ve el cap el Gris. Sí. El que he tingut la sort és que han durat molt, els dos. Clar. Maricel va durar un any i mig i va ser un boom. I Gris va durar quatre anys. Llavors, clar, he estat fent funció diària bastant temps. Tu no te'n recordaràs ara, però vas venir fa molts anys, quan acabaves de fer el Maricel, i vam fer una entrevista, vam fer entre dues persones, una d'elles era jo, i ens explicaves una anècdota de Maricel, que crec que l'hem de tornar... que era el punt del final de l'obra, quan tu... Sí, ja fa el senyal. A veure, no farem cap espòiler, que es diu, perquè l'obra l'heu vist tots. A Maricel, al final, el personatge que feia ella moria apunyalada. Però hi ha una obra, una funció d'un dia... Pot ser que la vau veure, algú de vosaltres? La va veure... Era una entrevista que feia amb l'Anna Pérez Pagès. Un programa es deia Il·lusions Acústiques. Parlo de fa... Parlo d'ara fa... No sé si sis o set temporades, eh? I vas venir i vas explicar l'anècdota perquè crec que ella l'havia vista. Clar, és que em sembla que sí. Però si no, de què? Clar, va ser horrible, eh? Va ser horrible. Home, clar, m'havia de suïcidar, no tenia el mitjà. M'agrada molt la conclusió, com vas morir. D'amor. No? Que bonic, eh? Sí, sí, vaig allà començar a plorar, a plorar i pam. I això sents com una mena de nostàlgia d'aquella època en què feies aquests musicals o ja t'agrada la vida que fas ara? Una mica de tot. M'agrada molt fer musicals. Això és així. El que passa és que ara estic iniciant-me en una etapa bastant curiosa. M'està ensenyant moltes coses. Mhm. Potser ara hi ha coses que no funcionen com funcionaven abans. Bé, m'estic coneixent. Ben fet. I ha posat cara estranya que n'he dit nostàlgia. Sí, és un recurs radiofònic baratíssim per escoltar la cançó que em presentaven abans. Perdó, perdó, volia dir sí, sí. No, no, clar, molt ben fet. Sí, sí, sí. Evidentment. Nostàlgies. Quiero emborrachar mi corazón para pagar un loco amor que más que amor es un sufrir. Y aquí vengo para eso, a borrar antiguos besos en los besos de otras mujeres. I quan tindrem concerts? Quan tindrem concerts? Ja deies? Sí, a Barcelona estem pensant cap a l'octubre o així. I a Madrid tenim el primer, que és el 14 de juny, a la sala Buo Real. Buo Real? Sí. Mira, fem una notícia. Sí. I anem a veure com va. I quina formació aneu? El Buo, que és una sala molt petita, la idea és anar a trio. Això és una mica nou per nosaltres. Clar, ara per tocar t'has d'adaptar una mica amb les sales. Hi ha sales que són grans i tant per aforament com per viatges, com tot, et permet anar a tots sis. Però si hem d'anar a duet encara és una mica delicat, però la mínima formació és el trio. I quin és el trio, llavors, piano, imagino. Piano, veu, percussió, o podríem fer contrabaixa, guitarra... S'està gestant, com pots comprovar. No està decidit, però és que hem provat diferents coses i ara hem de decidir a veure amb quina ens quedem. La que seria més complerta, no? Doncs veus, amb això sí que tenim algunes discussions. Veus? Sabia que hi havia algun punt on no estàveu d'acord. De fet, encara, clar, els nominats, diguéssim, no ho saben. No. Estan tots dintre de la casa. Jo convocaria el guitarra pel Deixaria a la banqueta, de moment. Clar. Però posaria el piano com el Messi que sortia i que jugui sempre, no? És que el piano és el José Luis Guardi, el Luis Robisco, la guitarra. Són tots tan meravellosos que és molt difícil. Clar. Són insubstituibles. Els altres sí. Els altres sí que es poden substituir. Passarà. Passarà. Escolteu, a l'hora de preparar els concerts o potser en la gravació del disc, seguiu alguna mena d'escalfament o això és allò... Abans del concert, vols dir? Abans del concert, sí. Abans de posar-vos a cantar i tocar... Jo per cantar mai he fet calentament, cosa mal feta. Sí, o és allò, aquelles teories, no, no, s'ha de fer, s'ha de fer, i dius, escolta, com els periodistes no parlem amb un llapis a la boca deu minuts abans de sortir a parlar. I així ens va després. Bé, els ballarins ho fan, normalment. Alguns no, però la majoria sí, pel que jo he vist. I estaria molt bé calant a veu. Però jo no ho he fet mai. Ho he de reconèixer. I pels concerts tampoc. Potser faig algun estirament, allò. Però perquè et ve de gust. Sí, sí, però ja està. I gelats, aigua freda, allò que diuen re. No, no, no. Ah, doncs... De vegades n'hi sopo, això sí que ho tinc. Que no menjo res. Però això... Perquè em poso els nervis. Ah, sí que no. Després ja menjaré. Que no tinguéssim un ensurt a mig concert, no? Exacte, sí. Que a les concerts això sí, sempre, clar. A partir de quina hora? Nou. Sí. A quina hora et dirien, mira, fem un concert aquesta, i diries, ni de broma. Cap a les 12 a 1... Jo crec que més tard, no? Més tard sempre és més complicat. Per exemple, allò que et diguessin, mira, a les 10.36 has de cantar alguna peça, diries. Al matí? Estupendo. Ah, sí? Ah, és al migdia on es complica la cosa. Ah, exacte. Després de dinar, per això. Doncs si us sembla bé, el Toni Pagès i l'Helena Gadel ens acomiadem d'ells tocant una de les peixes. Toni, ja pots anar al piano tu mateix. No el toquis gaire, que sonaria l'antena, però vaja, ja pots anar preparant. I res, no sé, què ens cantareu del disc? Cantarem Talvez. Talvez, que és la cançó que existia ja en el disc Tocant Fusta, és deia potser. Exacte. Bé, doncs quan vulgueu, mentre el Toni em digui que ja està preparat, Doncs endavant, Helena Gadel i Toni Pagès. Tal vez si al dibujar sin pincel el mundo no girara y tu luna alumbrara nuestro ayer. Tal vez si me tirara sin red la ira se abriría al paso del tiempo prolongando este. Fins demà! Tal vez no sé escribir sin papel y siempre es el agua la que seca cuando llueve a tu merced. Tal vez ya no es preciso tener si el tiempo deja huella en el intento. Es mi cuerpo solo un fragmento ¿Para qué pensar? ¿Por qué lamentar? La vida es la vida y no va a cambiar. Dejo de llorar y empiezo a luchar. Lo que podría ser ya no lo será. Las agujas girando sin preguntar y el reloj acepta el ritmo que va. Ah, ah, ah. Lo que podría ser ya no lo será Y en mi caminar encuentro la verdad Y el rumbo me llevará a aquel lugar Me llevará Me llevará Me llevará Me llevará Me llevará Me llevará Me llevará, me llevará, me llevará. Me llevará, me llevará. Cuánto tiempo te espero, cuántos días has tardado en darme tu amor Cuánto tiempo te espero, cuánto Has tardado en terme tu amor. Tal vez. Uf. Fela, no? Fela marinera, no? Cantes sempre amb els ulls tancats? Sí, sí, sempre més, des de sempre. Sí, sí, sí. Depèn del que canto, eh? Si és musical i tal, no, però... No, clar, encara tindries un problema, no? Sí, però això sí. Déu-n'hi-do. És com que busco en dins, no? Sí, sí, he vist que més donaves voltes amb la mà, sobre el pit, com... Sí, sí, no ho sé, no ho sé. Déu-n'hi-do, doncs mira, aquest tal vez, una de les cançons que trobem al disc de Madera, aquesta versió amplificada, millorada, coses incloses, de l'Helena Gadel, juntament amb el Toni Pagès. Moltíssimes gràcies per haver vingut avui al dia. A vosaltres. I molta sort, eh? Que vagi molt bé. Gràcies. Tots per tots. L'Agenda. Save the Children organitza el concurs de grafitis grafitejant els nostres drets des de Saganagal a Catalunya. Indicat per a joves d'entre 14 i 19 anys, l'ONG té per objectiu donar a conèixer als joves de Catalunya els seus drets sexuals i reproductius recollits al marc de la Convenció de les Nacions Unides, així com comparar-los amb la realitat que envolta els joves africans. El graffiti esdevé una eina d'expressió creativa per a la promoció d'hàbits i missatges saludables en tot la sexualitat. El termini d'entrega als grafitis finalitza el 20 d'abril. La matinada de divendres a dissabte, a partir de la mitjanit, l'altra cara de la lluna. El magazín musical independent de la Com. Amb Nando Caballero. A les 8 i 43, a punt de començar la secció de la Nora. Per cert, si esteu a casa i voleu trucar explicant què heu fet amb els nens aquestes vacances de Setmana Santa, que ja sabem que aquest any té una complicació especial. Podeu trucar al 93 508 0808. El telèfon del directe del programa i explica'ns-ho, 93 508 0808. I ara, eh?, havíem deixat una cosa pendent. Aquest Via Crucis, el centre de Barcelona, que no sabíem sortim, no sortim, depèn de com es comporti, mai millor dit, eh?, el cel en un dia com avui. Pau Durant, Xavi Navarra, bon dia. Bon dia, Marc. Al final què? Al final ha sortit. Ah, hi ha hagut sort, veus? Al final ha sortit i a més ha sigut bastant curiós perquè just sortia la imatge portada pel primer dels portants que aniran fent aquestes estacions que ens explicava abans mossèn Joan i l'ha solgat el sol amb una llampadeta així sobre la façana de l'església, saps? Que li ha donat aquest aire que tenen aquestes coses de Setmana Santa. De fet, ara potser sóc molt irreverent, però a mi m'ha recordat quan ho has dit a les escenes que passen als Simpsons. No sabem si sortir o no sortir. De cop, un feix de llum cap a baix que dius. Moment, a veure, què passa aquí? Sí, senyor. Mira, perquè et facis una idea, t'explico com està muntat el Via Crucis. Hi ha un primer grup de persones que porten unes torxes i que són les que obriran la comitiva. Ara fan una mica de passadís perquè la imatge amb els portants es situï al centre i darrere van totes les autoritats religioses que estan assistint a l'acte. I llavors, en aquesta parada que s'ha fet en el centre de la Rambla de Catalunya, just al punt que hi ha davant de la parròquia de Sant Ramon de Penyafort, aquí es calcula que es farà ara la lectura de la segona estació. Hi ha un cotxe que va amb uns altaveus al davant de la cerimònia per explicar a tothom què és el que farà, perquè tothom ho senti, amb uns micros inalàmbrics, Marc, moderns com nosaltres, si no més, et diria, eh?, I el que m'ha fet molta gràcia també és que just abans de començar s'han donat també unes instruccions per tots els assistents. Mira, una cosa que també passa al cine, que no esperava que sentir-ho, que és allò, per favor, apaguin els mòbils. Home, és un detall, eh? Sempre estem igual amb el mòbil que dona la llauna. No sé si sentiu una mica el son ambient. Sí, sí, sí, fluixet. Està començant ara a llegir el pas. A veure, silenci, a veure si se sent així, re. Deu segons. En la seva creu, Jesús sortint cap al lloc anomenat la calavera. És veritat el que diu el profeta Isaías. Ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Doncs ens alegrem, eh, Pau, que hagi pogut continuar tot el que estava previst amb aquesta normalitat. Això seguirà fins a, com us deia el mossèn també, a la parròquia dels Àngels, que hi ha al carrer València. I aquí també s'han repartit uns papers on hi ha els fulls dels cants que es poden anar cantant al llarg de la Via Crucis, de la cerimònia, que és el que els aproximadament 400-500 congregats que hi ha ara i que acabaran tots dintre la parròquia dels Àngels, espero que s'animin. anar seguint al llarg de les 14 estacions total d'aquest Via Crucis. Tothom va també, Marc, te recordes que et deia que hi havia un siris a l'entrada de l'església? Sí, sí. Que valen dos aurets i qui volia seguir amb un siri els ha pogut pagar. Saps aquests siris que porten un cop de plàstic al voltant perquè no et cremis quan cauen les gotes de cera? Home, és un detall, és un detall. Doncs tot pensat per poder seguir còmodament amb el siri a la mà i a l'altra mà el full dels cants, aquest via cruxis fins a la parròquia dels àngels. A veure, que ningú s'agafi el doble vessant d'això del siri a la mà, eh? Per favor. Per favor. Pau Durant, Xavi Navarro, moltes gràcies, unitat mòbil del dia. Fins ara. Fins ara, davant dels àngels. Que vagi bé. Adéu. El dia a la com. Amb Marc Lobato. 10 i 47 minuts d'aquesta hora, com és habitual als divendres, ens visita la Nora Rodríguez, bon dia. Buenos días. Nora Rodríguez, pedagoga, escriptora, es diu sempre el mateix, ja ho sabem. I el tema que havíem apuntat, que havíem obert les línies de telèfon al 93 5080808, 93 5080808, el telèfon del directe de Com Ràdio, per si voleu explicar-nos això. Què heu fet? amb les criatures aquells dies de Setmana Santa, entre el temps, la crisi, que potser tampoc no convida a sortir segons a quins llocs. I vaja, no sé, no van a l'escola els nens, els joves tampoc, no sé si s'accentuen alguns problemes de convivència entre pares i fills aquests dies. En estas épocas generalmente se dan los mayores problemas de convivencia entre padres e hijos en casos extremos, Hay temas de maltrato de hijos hacia padres, de padres hacia hijos. ¿Por qué? Porque la familia no está acostumbrada a vivir. Porque falta vivir juntos y pasar tanto tiempo juntos y con la lluvia encerrados muchas veces. Yo creo que hay que empezar a trabajar cierta alfabetización familiar que es qué podemos hacer los días en que todo parece que no sale como nosotros queremos. Gente que había deseado irse de vacaciones y que de pronto se tienen que quedar en casa. Primero, los niños se calman mucho. Niños y adolescentes están mucho más tranquilos cuando uno les da un poco de tiempo de exclusividad. Es decir, si es hijo único, evidentemente no, pero si hay más hermanos y si hay más integrantes, que se vive con un abuelo, con algún tío, bien. Tiempo para ellos, es decir, un ratito, diez minutos, media hora. Pero no se trata siempre esto que se dice, bueno, pero con él me tiro a ver películas en el sillón y... No, no, no me estoy refiriendo a eso. Sino mirarle a los ojos y ver... ¿Qué podemos hacer juntos? ¿Qué te apetece? A lo mejor es ir a caminar o no hacer nada o charlar de nada o hablar de un libro o hablar de experiencias de cuando uno era pequeño. Quiero decir, esos tiempos de exclusividad bajan el nivel de estrés familiar cuando la convivencia se hace un poco difícil. Con los niños pequeños también. Otro aspecto importante es que los niños puedan hacer cosas por sus hermanos. Todos recibimos... una imagen positiva de nosotros mismos cuando hacemos cosas por los demás gratuitamente. Ens agradem, ¿no? Hem dit, mira, fem el que hem de fer. Claro, es decir, a veces si hay un hermano que necesita algo y que sabemos que lo necesita, ¿por qué no hacerlo? ¿Por qué no potenciar en que toda la familia eche una mano para que él aprenda o para un niño que está aprendiendo a caminar o que tiene que aprender a ordenar la habitación, etcétera, etcétera? Y luego creo que en estos tiempos en que todo está... mezclado y demasiado revuelto y el nivel de estrés familiar a veces está muy alto por el tema de la falta de trabajo de uno o ambos padres, todo esto está muy difícil. Creo que en esta época en que la familia está junta es un buen momento para ver al hijo real. Fíjate lo que te estoy diciendo. El que está a casa, eh? No el que está sempre per llocs, sinó el... Y no ese que lo ves diez minutos y te enfadas porque no terminó de hacer los deberes y porque tiene la habitación desordenada o porque no llegó a horario... No, tomarnos un tiempo los padres para mirar al hijo real. Però passa una cosa aquí en aquests casos, que és, de vegades, sobretot amb alguns punts de l'adolescència, que és allò del pare que diu, no, no, vaig establir una bona relació de confiança amb el meu fill, i el fill veus que no vol parlar, que està allà tancat al seu món i que no vol que el molesti gaire. És que això se hace mucho antes. Cuando tú quieres hablar con tu hijo, esto es un dato que siempre doy a los padres, cuando tú quieres hablar a tu hijo y decir, bueno, ahora voy a hacer... una buena madre, un buen padre, me voy a decir, bueno, a ver hijo, aquí estoy para lo que necesites y tu hijo pega media vuelta y se va y te da la espalda, es que posiblemente hay pasos para atrás. Arriba el tarde. Llegamos un poco tarde. Cuando un hijo te mira a los ojos y se avergüenza o se ruboriza o te da a entender de que no te quiere, te está diciendo algo. El problema es cuando directamente evita. Cuando evita es porque hay que empezar a rescatar otras cosas que se perdieron en el camino. Entonces, también creo que es importante que los padres le den a los hijos, ahora que los pueden tener cerca y observarlos, la oportunidad de verlos diferentes. Por ejemplo, algún padre puede decir de un hijo, es que es mentiroso, es que llega tarde, es que hace lo que quiere. ¿Y por qué no le damos la oportunidad de que se lo pueda mirar a los ojos y ver si realmente es así o por qué lo hace? A veces, yo en mi próximo libro que sale a final del mes que viene, una de las cosas en que hago hincapié es que hemos creído una imagen de los niños y de los adolescentes creada por el marketing. Tela. Tela. Això és important. Así empieza mi libro. Doscientas páginas después ni te digo. Justificant i aquesta primera premissa. Claro. Si ens hem cregut els nens dels anuncis, la manera d'actuar dels nens de la tele... Es terrible porque no solo lo que dice la tele y los anuncios se ha tomado como verdadero y real, sino que además ha entrado en los programas educativos. Y entonces luego caemos en los niños que molestan en clase... Fíjate lo que te estoy diciendo. Te estoy diciendo que a los tres años se dice que los niños tienen que ser autónomos y hacer un montón de cosas con autonomía cuando neurológicamente no están preparados para esa autonomía de la que se habla en los medios de comunicación, que es, por ejemplo, elegir si quiere comer esto o comer lo otro, si quiere ponerse esta ropa o esta otra, si quiere este juguete o este otro. este dibujo del niño, por decirte, de tres años, de dos años, que eres un adulto en pequeño. ¿Por qué? Porque la sociedad necesitaba consumistas, más personas que consuman. Gent que decideixi, vull això, vull aquesta jovena... Claro, pero es mentira, no pueden decidir, los niños no están preparados a esa edad para decidir. Por lo tanto, si un niño tiene... Se han creado incluso ideas acerca de cómo educar a partir de esto, y después se dice que los niños son tiranos. Bueno, ya hablaremos de este libro. Sí, sí, veig que té tirada, ¿eh? Tiene tirada, ya hablaremos de este libro en su momento. Lo que sí es importante es que los padres puedan ver al hijo real. O sea, un hijo no es solamente mentiroso o solamente negativo o solamente algo. Un hijo es mucho más que eso y hay que intentar tener esa visión de conjunto. Anem als que són una mica més grans. Potser aquesta setmana santa hi haurà moltes famílies que hauran deixat que el seu fill se'n vagi per primera vegada de vacances amb uns amics. I ara mateix estan en llocs separats, el fill i els pares, i els pares allò mirant el mòbil tota l'estona sense atrevir-se a enviar cap missatge ni trucar per no semblar que agobien. Jo crec, i aquí és on rompo un poc estos esquemas, jo crec que una cosa és el respeto, i otra cosa és el falso respeto, i otra cosa és dejar a ser. Jo crec que hay que discernir muy bien qué lugar, porque por un lado... Le damos los móviles a los hijos como una extensión de que nos lleven con ellos. Para saber exactamente si están bien a resguardo en esta sociedad tan complicada y tan difícil. Pero luego no nos atrevemos a llamar. Entonces, yo creo que un WhatsApp, un SMS no mata a nadie. Un, que després hi ha que en envia 238. Bueno, 238 no, pero si no contestó el primero, entonces a lo mejor a las dos o tres horitas mandar otro tampoco estaría mal. No, yo creo que es importante que se pacte antes de la salida. Es decir... Això és una premissa bastant bàsica amb tots els tractes, eh? Amb els fills. Esto es muy importante. Si tú vas a dejar que tu hijo se vaya con los amigos... A tal sitio y confías en él y le has dado una educación en que sabes que se va a cuidar. Porque mira, cuando hablamos de normas en la familia, hay normas que son negociables y normas que no son negociables. Dentro de las negociables, todo lo que se te ocurra. Las no negociables son el cuidado de la salud propia del hijo y el cuidado de la salud y de la vida emocional de la familia y de los valores de la familia. Esto es lo no negociable. Entonces, tú cuando seas grande y tengas tu familia y tengas tu casa y te vayas, haz lo que quieras. Pero ahora... Pero ahora esto es así. Por lo tanto, cuando sales, vamos a pactar. Tú me mandas un WhatsApp si no quieres hablar con tus padres. Cuando llegas o a la hora. Y yo ya me quedaré tranquilo. Y si vas a estar cinco días, pues al tercer día no te molestes. Podemos pactar. Quiero decir, entonces... El hijo no se siente invadido y los padres... Lo que pasa que yo creo que en algún momento tendríamos que tratar este tema de la invasión, si es real o no. Porque por un lado los hijos te dicen, no entres a mi Facebook, que es privado, que estoy con mis amigos, ni se te ocurra. Claro, tú no vas a entrar porque no puedes entrar, porque eso es privado. Pero luego lo que escribe y sus fotos la ven 20.000 millones de personas en todo el mundo. ¿Dónde está la verdad de esto? ¿Para quién está prohibido? ¿Para quién realmente? L'altre tema també són aquestes sortides nocturnes, que també passaran aquests dies potser una mica més tard del que és habitual, perquè no és un cap de setmana només, que necessites potser un dia de recuperació o dos o tres, sinó que, clar, doncs fins d'aquí uns dies no tornen a anar a l'escola. I si un dia arriben a les 10 del matí, doncs a veure, com que el dia següent no... Un poco tarde a las 10 de la mañana, no? Sí, sí, era per exagerar, ja una mica. Era per a veure què decía yo, ¿verdad? No, a veure... Yo creo que todo tiene que estar pactado, evidentemente, y que es importante conocer a los amigos. Dependiendo de las edades, si tu hijo tiene 25 años, no estamos hablando de esto, ¿no? Por más que la adolescencia se extienda, no estamos hablando. Estamos hablando de 14, 15, 16, 17, incluso 18. Yo creo que hay que conocer a los amigos, hay que saber con quién... Lo hablábamos alguna vez, bueno, también lo cuento en este libro, ¿no? Que... Hay como una idea de que si lleva el móvil está todo controlado. No, no. No podemos delegar el control en un aparato. El control o la seguridad del hijo es ¿a dónde vas? ¿Con quién vas? Ya está. Es todo lo que necesito saber. No es algo, me voy con los amigos por ahí. ¿Dónde vas a estar? ¿Vas a estar en Barcelona? ¿Vas a estar en qué zona? Simplemente para hacerle ver, sobre todo cuando tienen 14, 15 años, que si pasa algo, saber a dónde los padres pueden ir. Creo que se ha... Para ser modernos, a veces se ha creído que, bueno, si lleva el móvil no pasa nada, pero si todos los hijos hoy en día desconectan el móvil... Y si lo pierde, ¿no? Y si lo pierde, o si se lo roba. Entonces, el pacto es, ¿con quién vas? Al menos dos amigos que yo conozca. Esto es importante. Porque a veces, no, me voy con una peña que no conozco de nada... A veure què. I a veure què, no? Sí, sí, potser t'endus alguna altra sorpresa. O sigui, més que res, això, aquests dos amics, aquests dos contactes que són els que de vegades passen per casa o han vingut... Vull dir que els coneixes, fins i tot els has vist en persona. Sí, i que has podido... A veces hay que decirle a los padres, deja que los amigos de tu hijo vengan a casa. Sí, eh? Sí, claro, a jugar a la Play. I luego lo que insistíamos antes. En estos tiempos en que están en casa con los hijos, que observen, que miren, a lo mejor sorprende. Los niños cambian día a día. Los adolescentes cambian día a día. Los hijos cambian día a día. Si no cambien tant, són els pares. A veces lo que no cambia es la percepción que los padres tienen de los hijos. Pensa que són sempre iguals i van canviant el día a día. Nora Rodríguez, pedagoga i escriptora, amb aquest repàs de nens petits i grans de Setmana Santa. Moltes gràcies per haver vingut el dia. Que vagi bé. Bon dia, són les 11, us parla Mònica Hernández i Oriol Pujador. Els pagesos de l'Alt Empordà afectats per les expropiacions de la C31 tenen prevista aquesta hora tallar la carretera a l'alçada de Torruella de Fluvià. Protesten perquè la Generalitat encara no els ha pagat els prop de 2 milions d'euros d'indemnització que els correspon, tot i que la via ja fa dos anys que està estrenada. Narcís Poc és coordinador comarcal d'Unió de Pagesos. quan hi ha un llarg període d'anar esperant, d'anar parlant amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat per mirar com s'executaran els pagaments d'aquests 50% de finques que més o menys queden pendents de cobrar de l'expropiació de la 171. Aquest procés va començar l'any 2008 i encara no s'ha acabat. O sigui, fa dos anys que la gota carretera està acabada, que ja si està circulant, hi ha molta gent, hi ha més o menys un 50% dels afectats que no el cobren. Poc lamenta que la Conselleria de Territori i Sostenibilitat aprofiti la crisi com a excusa per no pagar, I recorda que, tot i la llei d'expropiacions els empara, avui el centenar de pagesos afectats s'han quedat sense finca ni diners per recomprar altres terrenys. Aquesta protesta pot complicar el trànsit en aquest punt de la C31, tot i això ara mateix i pel que fa a la segona fase de l'operació sortida de Setmana Santa. La situació és força tranquil·la a la xarxa viària catalana. RAC, Maria Mas, bon dia. Hola, bon dia. De moment sembla que la jornada continua tranquil·la. La xarxa viària catalana és cert que augmenta el trànsit principal als carreteres i autopistes, però de moment no ens consta que hi hagi problemes o retencions importants. És tot des del RAC. Bon dia. La vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, assegura que els pressupostos que ha presentat el govern de Mariano Rajoy obliguen Catalunya a rebaixar el sou dels seus funcionaris. Ortega critica que el govern central garanteixi el sou als funcionaris de l'Estat mentre obliga a retallar el sou dels funcionaris catalans. La voluntat quina seria? Doncs no fer-ho. Uns pressupostos com els que ens ha presentat Madrid, que ens obligaran segurament a prendre aquesta mesura. Per tant, mentre el ministre Montoro s'omple la boca dient que no tocarà el sou dels funcionaris català, està abocant. el govern de la Generalitat que tingui d'acabar exercitant aquest 1,80% o 1,90% de disminució cap als funcionaris catalans. Torna a castigar també als treballadors públics de Catalunya aquests pressupostos negatius per Catalunya. La vicepresidenta assegura també que si els pressupostos del govern central no canvien suposaran un punt d'inflexió a les relacions entre el govern català i el govern central. El paratge de Tudela, situat al Parc Natural del Cap de Creus, a l'Alt Empordà, s'ha obert aquest matí de nou al públic. Aquest entorn està catalogat com a reserva natural i es podrà visitar des d'avui i fins dilluns vinent. Girona, Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. Tal com es va fer l'estiu de l'any passat, des d'avui i fins dilluns es pot visitar el paratge de Tudela amb visites guiades gratuïtes, amb reserva prèvia o bé fent un recorregut sense guiatge. La portaveu de l'Associació Ecologista i a Eden Salvem l'Empordà, Bàrbara Smith, ha qualificat de problema que es pugui arribar en cotxe a una reserva integral. És un problema del bar de Tudela i del cap de Creus en general, que es pugui arribar en cotxe fins a les reserves integrals, allà al far. És un problema de gestió dels PACs naturals, crec que des de la Generalitat, des de l'administració, es gestionen els PACs més com a paradors, com a destins turístics. i no se tenen en compte la gestió tècnica i la protecció dels espais, sempre hi haurà un conflicte. Els treballs de recuperació del paratge de Tudela van acabar el 2010 després de desmantellar les edificacions de l'antic Club Med, que havia estat a la zona durant 30 anys. Com Ràdio Girona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Sant Andreu rep el Manacó a les 12. El Narcís Sala en partit de segona B. Els barcelonins volen sumar 3 punts més davant un equip que es troba en zona de descens. I a tercera divisió també es disputa avui un partit. A les 12, Balaguer-Gramanet. A segona, el Girona, juga el camp de l'Hèrcules a les 9 de la nit. Demà recordem derbi català entre el centre d'esport Sabadell i el Nàstic de Tarragona a les 6 de la tarda a la nova Creu Alta. A primera divisió, Barça i Espanyol preparen avui els partits que juguen demà. Els homes de Guardiola aparquen la Lliga de Campions per centrar-se en la Lliga de les Estrelles. Els blauranes visiten la Romareda demà a les 8 del vespre per enfrontar-se al Saragossa. A l'Espanyol, els homes de Mauricio Pochettino continuen treballant per sumar demà una nova victòria a Cornellà del Prat. Els espanyolistes reben la Real Societat a les 6 de la tarda. després de ser baixa en l'últim partit contra el Villarreal. Tornant a la plana poliesportiva, destaquem que avui comença l'eliminatòria de quarts de final de la Copa d'Eivis de Tenis entre Espanya i Austria. El primer partit el jugaran Nicolás Almagro contra Jürgen Metzer i el Polo de Barcelona i l'Atlètic Terrassa tenen avui compromisos de la Lliga Europea d'Hockey Herba. Cada dia, de 7 a 12 del migdia, sempre el dia amb la Tom. El dia amb Marc Lobato. El Teatre Català té diverses obres conegudes i tradicionals i que sonen molt en aquests dies de Setmana Santa. En té algunes heretades, diguéssim, del món anglosaxó, aquells Shakespeare's, aquelles obres també, que acostumar a veure sempre. I després té algunes propostes, algunes més innovadores i algunes menys innovadores. Cada divendres a les 23.59, 23.59, un minut abans de la mitjanit, els Pentateatre presenten Pentateatre Atòmic, volum 2, al Teatre Alexandre de Barcelona. I avui, ho hem dit al principi, no en tenim ni un, ni dos, ni tres actors i guionistes i directors de tota aquesta moguda, diguéssim, sinó que en tenim dotze. Entre dotze i trets personatges que aniran passant al llarg d'aquesta hora pels micròfons de Com Ràdio. I comencem saludant, si més no, comencem a poc a poc. Per tres, Raül Zetaméndez, bon dia. Hola, molt bon dia, Marc. Marc González, bon dia. Bon dia. I Pep Riera, bon dia. Bon dia, Marc. Actors en algun cas, guionistes tots, directors també, de les obres que podrem veure en aquest segon volum de Pentateatre Atòmic. Dèiem, la primera iniciativa de Pentateatre veu passar també pel programa, veu fer una proposta en un bar de l'Eixample, després veu passar a l'Alexandra, i bé, la cosa ha anat prou bé i continueu a la cartellera teatral. Amb què? Amb el volum 2 de Pentateatre 2. Però vull dir, quins són els punts que ja porteu de novetat? És exactament el mateix? Els que hagin vist l'1 ja no cal que vinguin? No, no, al contrari. Han de venir perquè nosaltres des d'un principi, quan vam decidir acabar amb el Pentateatre volum 1 i començar el volum 2, volíem donar un canvi al sistema de Pentateatre, oferir també noves sensacions o emocions, com li vulguis dir, i aleshores el que hem fet... Aquesta vegada és connectar totes les històries de pentateatre. Abans, en el pol·lum 1, tu venies i veies una obra o dues i anaves a casa i estava bé. No tenia cap relació, digues. Podies veure les 5 i també estava molt bé. I no hi havia més relació que en un parell d'obres un personatge que entrava en una altra obra i ja està. I això us va agradar, aquest punt d'interacció entre obres? Sí, ens va agradar, però ja no només físicament, sinó també psicològicament i dramatúrgicament. O sigui que el personatge estigués connectat per la trama d'una altra obra i tingués una correlació parental o emocional amb un altre personatge d'una altra obra. Sempre que fas una mica més trencaclosques. Vas veient parts d'una mateixa història, no sé si... Sí, sí, sí. I llavors al final acaba concloent amb un final. Vosaltres dos, tant el Raül com el Marc, veniu més del món audiovisual. En el cas del Pep Riera, tu vens del món del teatre allò 100%, tot i que has tingut alguna connexió també amb el món audiovisual. De la quadra màgica, ara, han ficat en penta teatre atòmic. Teniu algun punt de discussió entre dir, no, és que clar, en teatre es fan les coses així, i vosaltres dieu, ja, però a mi m'agrada el cinema i vull fer-ho així? Bueno, entre tres persones que comparteixen una cosa creativa comuna, doncs és normal que hi hagi sempre punts de vista diferents, no? Quantes vaixelles trencades porteu? Seria la pregunta. Amb una boda grega, vostè. Amb una boda grega, allò de terra. No, les ulleres sí que ens les hem trencat i després a mi em falten dos dents. Però ja està. Sí, de l'última batalla amb el Raül. Sí, sí, sí, vaig, perdó. Aquests d'alumini em van deixar les coses clares. Però ha dit això, no. No, a veure, té raó en Pep que sí que és veritat. Indiferentment del lloc d'on vingui, són tres persones i sempre quan estàs fent alguna cosa creativa, sempre de la vida hi haurà algun tipus de... Discussió, però més que res per intentar, perquè qualsevol punt de vista intenta fer la millor part possible i intentar aconseguir que la cosa funcioni. Ara bé, el que estem aprenent molt és que treballant entre tres, i a més entre tres que venim de llocs diferents, cadascú aporta alguna cosa que finalment el que queda crec que és molt més gratificant i molt més satisfactori que qualsevol cosa que puguis fer una sola persona. I avui també tenim l'ocasió de saludar l'Albert Racolons, el músic, músic ofici, que té músic, l'obra de teatre. Tampoc ho penses que és massa habitual. Compositor té. Compositor, exacte. Música i compositor. Van de sonora pròpia. Sí, sí, per això vull dir que també és un dels integrants que havies estat també en el primer volum i tornes a anar al dos. Tant he tocat molt els nassos, aquesta gent, o què? Sí, sí, sí. Què et demanava? Ens acabem entenent, també. Algum estil musical? No, la veritat és que ja veníem del volum 1, que vam fer un musical. Llavors, clar, treballem sobre el guió, treballem amb les lletres i treballem... ho fem més pensant en melodies. En aquest segon volum també tenim un musical, però també el que hem fet és treballar en música per una obra. Llavors no hi ha melodies, hi ha diàlegs, hi ha els actors que interpreten sobre les melodies, i aquí és el que ens ha portat una mica més de feina. per quadrar-ho tot una mica, perquè els temps segons al dia poden canviar una miqueta. És aquell punt ambiental, no?, com de reforçar la intenció de l'escena. I al final una banda sonora. Ho hem treballat pràcticament com si fos un curt, un curt matratge. Com un curt audiovisual, per aquesta banda que dèiem més audiovisual del Raül i el Marc. Aquesta obra, com dèiem, comencem amb una obra, després el públic va veure tres obres diferents i després tornem a retrobar-les en una obra conjunta. Una mica com expansió i contracció de l'univers, segur que heu pensat en això. Comencem amb la primera de les obres que sonen en aquest pentateatre, el darrer bluesman, que tocarà per tu. Hola. Hola, què tal? Com estàs? Hola. Ens coneixem? Doncs sí, sí, sóc el Noé. I tu? Bé, i responent a la teva pregunta, doncs sí, sí que ens coneixem. Bé, depèn de com es vulgui mirar, o sigui, potser sí o potser no. Perdona? És que, mira, porto bastant estona mirant-te i, de fet, he reproduït mil vegades aquesta conversa. Així que, d'alguna manera, es podria dir que ens coneixem. Disculpa, però aquest tipus de coses et funcionen, de debò? Doncs, no ho sé, no ho sé. És la primera vegada que ho faig. Però no t'ha passat mai que... Que estàs, no ho sé, estàs davant d'un grup de gent, de molta gent. I de cop i volta veus una persona al final i penses, he d'anar i dir-li alguna cosa. És com el cosmos, eh? El cosmos que t'empenya a fer aquestes xurrades. El cosmos. Doncs no, no, no, no, eh? Jo sempre sóc conscient del que faig i sóc la que controla la meva vida. No necessito que vingui al cosmos i em digui el que he de fer. Aquesta primera obra s'incorporen ja dos dels actors de la companyia que no havíem sentit fins ara, la Mireia Aguilella, el noé Blancafort, bon dia. Hola, bon dia. Vosaltres comenceu, doneu el tret de sortida, juntament amb un altre actor, el Jimbert. Sí, exacte, que avui, malauradament, no és amb nosaltres. No passa res. Home, Déu-n'hi-do, eh? Vull dir, amb la companyia gairebé el complet i ens donem per satisfets. Comencem amb tot el públic, nosaltres. Exacte. El públic després es dissemina per totes les sales de l'Alexandra. Al principi venen a veure la vostra obra. Exacte, llavors et trobes perfectament 100 persones. mirant-te i començant amb nosaltres. Si al principi la vostra obra comença un tipus de teatre potser més normal, no? Allò d'anem a veure una obra amb tota la gent... Sí, no, no, és més tradicional. Passa que també és això ja una mica el factor de la projecció, però a part és realment com si la gent encara no sap exactament què va a veure, sí que es troba allà al cent i escaig persones veient una obra normal. Amb això el situem. Si els expliquem l'obra que han d'entendre després, que han de prestar l'atenció per després entendre el desenvolupament de tota l'obra. Bé, més que que vegin això per poder entendre la resta, és simplement que comencen per una de les quatre històries que hi ha. Però aquesta és especialment important que sigui la primera per com ve al final. Ja no és tant la importància d'aquesta obra en si, sinó el posicionament d'aquesta obra. Després és igual que vegin la que fa 3 i la 2. Les altres 3 és absolutament diferent en l'ordre visual. És una mena d'un pròleg, diguéssim. Quines són les crítiques que esteu rebent de... del públic us ho heu de veure. Perquè em consta que teniu com una guixeta, petita, on el públic pot dir això és desastrós, on aneu amb això mai més. En general hi ha dues opinions, i per mi les dues són bones, que és o m'ha agradat molt o és diferent. I aleshores les dues són genials, perquè si li ha agradat molt és de puta mare, I si és diferent també, perquè és el que buscàvem. Però és diferent una miqueta. Vols dir diferent al 31? Exacte, vull dir diferent al 31. No ve el sentit com allò d'és simpàtic. No, no, és això. Comparant amb el volum 1, molta gent també diu, és diferent. I dius, genial. És que és això. És que no tenia sentit fer el mateix. Us ha costat molt fer aquest punt de diferència? Bueno, sí, la veritat és que el dia que Marc ens va arribar en una taula d'un bar a Gràcia, I ens va dir que aquest pentateatre volia fer un... Bueno, se li havia acudit una mica que totes les històries i tots els personatges estiguessin junts, estiguessin ensamblats i es comuniquessin encara, com deia ell, que no fos físicament, sinó psicològicament i emocionalment, doncs crec que van passar tres mesos intensos on ell, sobretot, els guions els anaven... el serament polint, creant les històries i, finalment, un mes abans d'arrencar ens vam juntar els tres i ho vam acabar de quadrar després amb el text que arribava als actors i, finalment, l'última obra és una cosa apassionant i és una cosa que crec que el món no s'està vivint en un teatre. A la televisió sí, pots veure tot tipus de sèrie i d'UVDs i coses d'aquestes, però un teatre que aglutini 10 personatges... dividits en diferents espais, i que al final sigui tan emocionant, uns 20 minuts tan intensos, amb la banda sonora del mestre Recolons... Jo, que he estat a diversos llocs del món mirant teatre, et puc dir que no hi ha. Que no és habitual. I, a més, el preu que ho fem, que també és un preu... Va, diga-ho, diga-ho. No, no, el preu que estem contents, en el sentit que... Podríem ser una proposta molt, molt elitista a la ciutat i dir, doncs això val 15 euros, i no, la gent va venint de 8, 10 euros, vull dir que busquen ells en internet, no és que nosaltres necessitem fer promoció, que també, no, havíem de donar la cara i tal per un espectacle, però que... que molt contents amb la sensació que estem tenint amb el feedback amb aquests espectadors que estem amb nosaltres al teatre. I un dels punts també potser diferents d'aquesta proposta és el fet de tenir els actors a tocar allò a dos pams en algunes de les obres. Potser en aquesta primera no, perquè dèiem que aglutina més gent i requereix un escenari de distància, però amb la resta d'obres no. Res, metre... La primera idea del Penta, de fet, una de les coses que crec que era un tret diferencial del concepte teatral que vam plantejar primer, era el fet que fossin espais reals i que la gent realment estigués situat juntament amb els actors i els pogués realment, com molt bé dius, notar i tenir a toc de mà. Aquesta vegada, clar, al canviar una miqueta el concepte hi ha hagut certes coses que s'han hagut de variar, i una d'aquestes, i crec jo que és una de les llàstimes, a diferència del Pentau, és aquesta immediatesa i aquesta forma d'aquest contacte tan proper. Però, clar, és un dels sacrificis que també hem fet a nivell de... per base a la dramatúrgia i per base al concepte que no ho volíem plantejar nou. Doncs seguim fent aquest viatge, hem vist l'obra primera, la que tocarà a tothom si van aquesta nit a veure el pentateatre atòmic, i posem que per aquells exarts ens ha tocat veure, de segona obra, La Vuelta. ¿Te acuerdas? Dime que te acuerdas, Christian. No, no me acuerdo. ¡Dime que te acuerdas, Christian! 2 de julio de 1980. El pabellón estaba totalmente abarrotado y hacía mucho calor. Más de 200 personas sentadas en esos bancos. La gran final. ¿Y qué mejor para el espectador que ver a los dos mejores amigos enfrentándose por el título? Solo era un juego, Víctor. ¡Nunca es solo un juego! Tú querías ganar y yo quería ganar. Lo que estaba claro es que no podíamos ganar los dos. ¿Por qué lo dejaste? Eras muy bueno. Porque tú me ganaste. ¿Y qué, Víctor? No siempre se puede ganar. Pero yo era mejor que tú. Todo el mundo lo sabía. Y ahora lo voy a demostrar. Doncs una de les veus ja l'havíem sentida, la del Pep Riera. Saludem el Pep Martínez, bon dia. Hola, bon dia. L'altre actor, el du, diguéssim, d'aquesta obra, que haureu d'anar a veure com acaba, diguéssim, aquest tros, aquesta escena... Doncs ja està, hem fet com si diguéssim gairebé, gairebé la meitat del recorregut per aquest pentadiatre atòmic volum 2. Hem vist l'obra del darrer Blusman que tocarà per tu. I ara la vuelta. Aquesta obra val a dir que sí que està en un espai real. i estem en un espai molt maco que vam imaginar amb el Marc, que és a l'entrada de l'Alexandra. La gent que no el conegui és un passadís llarg d'una galeria de joies, galeries comercials, i estem a uns 20 metres de la Rambla, la Rambla de Catalunya. O sigui que qui passi per allà veu l'obra. Sí, és una cosa excepcional. I què esteu fent? Estem jugant una partida de ping-pong. Els dos personatges, el Víctor i el Christian, han quedat a les 12 de la nit, o a les 12 i mitja, conforme avança l'espectacle, han quedat a aquella hora, per jugar una partida de ping-pong que tenen pendent. Així que imagina la cara de... La típica partida de les 12 i mitja de la nit, un divendres de dissabte. Exacte. De divendres, divendres. Així que amb el Pep estem compartint no només teatre, sinó realitat. Doncs sí, la realitat de viure-ho i tindre el públic a dos pams, amb el qual pots transmetre més... fàcilment arribes més a cada un d'ells, no? Jo crec que les vibracions estan a flor de pell. I aneu jugant mentre aneu actuant, entenc. Per tant, no ens vam perdre una de pilotes de ping-pong per allà o no? O teniu pràctica? Bé, tenim l'Helena i l'Anna, són noies de producció que estan fent una feina brutal recollint les pilotes perquè no ens en faltin. Molt bé. Però mentrestant, mentre feu la partida tota l'estona, hi ha aquest joc de ping-pong? Sí, és una dramaturgia que el Marc va pensar i que... que mai s'ha fet al teatre, és broma, que porta el text i el conflicte d'aquests dos personatges juntament amb una sèrie de frases emotives de la seva història vital, de la seva trajectòria a la vida, que en certs moments, quan es diuen aquestes paraules, doncs la pilot falla. Aguantem el punt fins que surt una paraula que emocionalment ens afecta. I, de fet, el punt aquest de muntar aquestes tres obres que han de passar l'hora, això com es quadra temporalment? Perquè imagino que, clar, una obra acaba un dia més d'hora, acaba una mica més tard... No, bueno, venim del Pentateatre 1, volum 1, perdó, i allà ja ho vam aprendre a fer. És a dir, simplement escrius un text que dure 15 minuts i després, quan l'assages, si ho fas amb temps i ho fas bé, doncs ho assages a la vegada. I així quadres, si veus que has de retallar, si veus que has d'allargar una mica... I mires que les obres acabin a la vegada. Però és una qüestió de saps. És la veritat, que ens enviem unes trucades perdudes per començar. No, no, també, clar, sí, sí. Comencem per una sincronització de tota trucada i després acaben a la vegada perquè ja està quadrat pel text. O sigui, feu servir tecnologia a punt, eh? Sí, sí, sí, no, una cosa... Bueno, vam demanar el Valquitalquis, però l'Alexandra no en té. Va riure. Hem anat uns iogurts amb un fil. Llavors, d'una a l'altra, ens anem comunicant. Però els va haver de treure perquè no s'encallés l'axe al carrer. Exacte, exacte. No teníem 3G, era un inferno. De fet, és clar, és la capacitat d'adaptació, tampoc... Clar, hi ha qui pensa en un projecte i diu, no, m'han de donar totes les facilitats, això ha de ser com si estigués a Broadway, no? I dius, home, pensa-hi una miqueta, ves buscant els punts d'enllaç i tot plegat. Exacte, ha buscat la vida, bàsicament. Quantes persones conformeu la companyia? Avui dèiem que som un estret, que és gairebé tota. Però falta... Tenint en compte que falta aquí potser un actor. Falta en Jimper, només. 18, unes 18 persones. Comptant els tècnics, comptant la gent de producció, comptant l'Albert... I si també comptem alguna gent que hem de ser enrere en el volum 1, perquè no vol dir que no seguim comptant amb ells. No, que en aquesta vegada no n'hi ha participat, però... posar-li 20, no sé, però sí, uns quants. Som una gran família benvinguda. Hem cridat l'atenció el punt aquest, el fet de dir no, ens coordinem entre una vintena d'actors i professionals del teatre, però, clar, no en el mateix espai, de vegades això sí que ho hem vist, coreografies teatrals, que dius, mira, aquest il·lumina, aquest salta, aquest recull, aquest d'això, en un mateix espai, però en tres espais diferents... Potser és molt més complicat, no? En cinc espais. Sí, sí, cinc espais diferents, però tres alhora, no? Sí, exacte. Hi ha dos que tenen tot el públic. Hi ha una cosa que a mi em sap molt greu, que és que alguns actors em sembla que no envies les obres als altres. És a dir, el problema és que quan estàs actuant alhora s'està fent l'altra obra i això també dificulta una miqueta aquest procés. Estan fent cares com de sí, sí, i allò ja ho es vale. No, no, jo sempre he pensat que hem de fer un pass i allò una per una perquè tothom pugui gaudir-ho. I a què espereu? Que quant temps porteu en escena? Aquest segon volum. Que portem dos mesos, ja. Sí, vuit setmanes. I encara no hem vist l'obra. Sí, ho farem. Jo el que volia dir... Passa a palavra. És que el que deies tu de la coordinació de tota aquesta gent en cinc escenaris diferents, jo crec que el públic encara no ho ha entès. I moltes vegades pensen que fem cinc obres, però en el mateix escenari. És a dir, com canviant els decorats, ara farà l'hivern, ara entrarà en la taula de ping-pong. Ara ho canviaran i faran una projecció. I realment encara el públic diu, però està passant tot el mateix temps per l'edifici? I és això que quan vens a veure-ho et canvia tot el xip de teatre, d'oci que has viscut. Fins ara, i dius, hòstia... Ara vostè s'aixeca i va aquí, i ens reunim aquí, i tornem a distribuir la gent, després ens reunim, i tot això el que dèiem, la proximitat aquesta, fins i tot en el cas de l'obra conclusiva, diguéssim, de la cinquena obra, hi ha com superpoblació, de vegades, que dius, ostres, està la gent realment molt a prop amb una quantitat de gent molt alta, perquè dius, clar, si fem una escena amb 20 espectadors o 30 espectadors, encara és relativament fàcil, però, clar, les persones que estaven en la primera escena, veient en el pati de butaques i en el lloc adequat per veure l'obra, estan també en l'última, que es fa en un espai més petit. En el bar, en el bar de l'Alexandra es fa, i, bueno, els posem allà entre cadires i taburets i també els grans de l'escala, doncs allà els anem col·locant i fem com una mena de quadrat i els actors estan actuant dins d'aquest quadrat que forma el públic. A part també el que comentava el Pep d'això que el públic és el moment pels diferents espais, és maco perquè el públic està actiu i aleshores va caminant aquí i allà i aquesta vegada és encara jo crec més especial pel fet que et comentava que les històries estan... perquè clar, tu vas a veure una obra i parlant d'un tema o d'un concepte i aquest concepte apareix en una altra obra i et quedes o una cançó o un nom. Hi ha molts detalls en aquest pentateatre que estan repetits o dispersos en les diferents obres i el públic que ho va recollint jo crec que se sent més reconfortat, jo crec. I ara posem, jo miro la meva entrada... I veig que la primera tenia el bluesman que tocarà per tu, la segona tenia la vuelta i la tercera tenia Miss Bojangles. Ei, ei, ei, what's going on, man? Mare de Déu, d'on ha sortit vostè? Ja saps què diuen la forma d'irrompre escenaris. El 50% de l'espectacle ha de ser impressionant, emocionant. Però quin escenari? Però qui és vostè? A veure, nen, juguem a les endevinalles. Un entertainer negre, americà i mort. Qui podria ser? Bill Cosby? Però si Bill Cosby no és mort. O potser sí. No seràs el Willy Wonka? Que no. No seràs el Candyman, l'assassí aquell que se't apareixia si deies tres vegades el seu nom davant del mirall? Que no collons! Sóc en Sammy Davis Jr. La tercera obra, aquest Miss Bojangles, que hem fet, ens hem pres una concessió, que és posar una de les músiques reservades pel final de l'Albert Racolons, el músic i compositor d'aquest pentateatre atòmic volum 2. I moment per saludar la Cristina Clavero, bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia. I el Marc Gómez, bon dia. Hola, què tal? Com us heu sentit, vosaltres, al pentateatre? Tu, Marc, ja hi eres, la Cristina és nova? Sí, jo... I ara es dedica bé, perquè, si no... No, molt bé, molt bé. Jo no vaig estar a la producció anterior i molt bé. Ets molt maco, sí, estic molt a gust, i m'agrada molt treballar amb aquesta gent. El Marc ja havia fet un musical, en l'anterior Penta Teatre t'han mantingut a la categoria. Sí, encara no sé fer res més i... Però ho fas molt bé, i clar... Sí, clar, diguem que sí. Deu ser això. A més, vosaltres, clar, molts dels actors que esteu aquí teniu vinculacions amb altres produccions del món audiovisual, també. Si m'ho equivocat, tu feies doblatge. Sí, sí. I has fet alguna cosa. Exacte, sí, sí. Bueno, de fet, aquí em vaig venir entrevistat per també gravar la cançó de Bola de Drac i tal. A veus? Sí. No, no, no, bé, bé, bé. Sí, sí, també. I tu és el que cantes la cançó de Bola de Drac del final, la cosa aquesta nova que hem fet. Sí, sí, sí. No, sí, faig doblatge, com bé vius i saps. I tu fas claquer a l'obra? Bueno, jo sóc ballarina, també. Sí, ja ho he intuït, eh? El dia que us vaig veure he dit, espera't, que això no li surt natural. Sí, i el Raül, bueno, va demanar, com que faig de Sammy Davis Jr., em va demanar si podia ballar una miqueta de claquet. Tu fas de Sammy Davis Jr.? Sí. Pels que no la veieu, és una noia més aviat alta, blanca, noia. I viva. I fas de Sammy Davis Jr., un home negre, més aviat baixet, lleig, que tampoc no quadra, i mort. I jueu, també. I borni. Igual, igual. Sí, se va exactament igual, sí. El càsting va ser perfecte. Dic, mira, ho tens tot. No pot ser tan diferent. Exacte, vas dir, no ho busca el contrari. És el cas, no? De fet, aquest és l'apunt musical que voleu mantenir també de l'altra vegada. Sí, realment, es funcionava molt bé. Crec que el show musical sempre trenca una miqueta i a vegades el dramatisme potser d'una altra obra. Sempre és molt entretingut i a vegades s'ho passa molt bé. Llavors vam intentar mantenir-ho i a més aquesta vegada, gràcies a la Cristina, aportant el tret diferencial del ball, que és una cosa que no havíem treballat gaire la primera. Perquè no hi havia aptituds dins l'equip de treballar. Ara tenim una sala molt gran i molt bonica on es pot ballar i es pot fer el que vulguis. I tant. Jo m'he hagut d'adaptar també una mica. Llavors en Marc també m'he hagut d'aprendre a ballar una miqueta. Ah, sí, tu també. Ara no és que balli, però sí, intento fer els passos aquests. I bé ho fa bé, no, Cristina? Sí, sí, prou bé. Imagino que li has ensenyat tu. Jo l'he ajudat en el ball i ell m'ha ajudat en el cant. Ah, és que maco. Molt bonic. Sinergia es diu això. Sinergia, correcte. Portem el que dèiem, tres obres. La principal, dues d'aquestes que van rotant, i en tenim encara una de pendent, que és el pijama del senyor Nadier. A new a man, o jangles en, Hola. Hola. Hola, ¿qué tal? Muy bien. Supongo que la han citado a usted también aquí, ¿verdad? Sí, hija, sí. Precisamente hoy que quería ir al bingo. Ya, ya, porque ustedes... Pues mira, yo soy la muerte, la muerte. ¡Ay, la muerte! Pues yo soy el amor. ¡Ay, qué mona encantada! No le importa que le tutee, ¿verdad? No, no, yo lo prefiero mejor, ¿eh? Oye, siempre he tenido muchísima curiosidad. ¿Qué tal se lleva eso de ser la muerte? ¿Se lleva bien? Sí, se lleva muy bien. Aunque, hija, es muy pesado, ¿eh? Porque trabajo muchas horas al día. Pero hay días muy normales. Y porque hay muchos asesinatos y todo eso. Pero eso lo resuelvo yo en un pim pam. Chica, lo peor son los días de cánceres y tumores. Se alarga tanto que es un coñazo. Y ahora con las lluvias y esto, ya, ya. Sí, pues lo tuyo tiene tela, ¿no? Ay, pues a mí me encanta. Ay, yo me lo paso muy bien. Aunque a veces también es un coñazo, ¿eh? Porque empiezan, ¿qué si te quiero? ¿Qué si no te quiero? ¿Qué si te dejo de querer? Ay, lo mejor de todas las familias. Bueno, sí, depende. Alguna vez me tocó una madre y un hijo. No había manera de que se quisieran. Y el día del entierro del padre, una pena, chica. Nena, pero si yo estaba allí. ¿Tú allí? Claro, ¿cómo no? Ay, el mundo es un pañuelo, qué casualidad. Oye, por cierto, te pareces un poco a la madre. ¿Yo a la madre? Sí, sí, en las orejas, en el lóbulo de la oreja izquierda. Sí, sí. That's in the very fair time. Look at me. ¡Ey! ¡Hola! ¡Qué sorpresa! ¿Cómo estás? ¡Jolín! ¡Ay, qué casualidad! Oye, pero qué bien te encuentro. Uy, tú sí que estás bien. Ay, un poquito más gordita. Estás como siempre. ¡Jolín, qué bien! Ay, qué alegría. Y esta mujer... Perdón, ¿qué nos conocemos usted y yo? No sé, te tengo vista, pero ahora no sé de qué. ¡Hija mía, yo soy la felicidad! Ah, pues mira, yo soy la muerte encantada. ¡Jolín, Dios mío! Dice que es la muerte. Ay, ¿habéis visto? Han dejado aquí una carta. A ver. Uy, ¿qué dice? ¿Y de quién es? ¿De quién es? Uy, pues es de Dios. Ay, ¿qué dirá? Ay, madre. Mr. Bojangles Mr. Bojangles Lord, he could dance Doncs aquest punt de connexió, eh? La cançó que hem sentit aquí feia referència a l'obra anterior, aquest Miss Bojangles, del Sammy Davis Jr., eh? Un dels protagonistes de l'obra. I aquesta és la quarta. Obra tercera comuna, o quarta comuna, abans d'arribar a la final. El pijama del senyor Nadie, l'Elisabet, l'Amor, l'Algira de la Muerte... Hola. I la Valentina, la Felicitat. Bon dia a totes tres. Bon dia. Com es porta, això, de fer uns personatges d'aquest estil? Molt bé. I vosaltres també, no? Jo ho porto de mort. Com ho reben? Com ho rep el públic, aquesta entrada? Quan us veuen sobre l'escenari i de cop dieu, ah, yo será muerte, encantado. Li fa molta gràcia. Sí, funciona. Som una mica diferents de la resta dels actors i, clar, xoc una mica. Sí, sí, els hi agrada molt. I jo he potenciat la meva felicitat. Clar, per força. De fet, si tens allò un mal dia, mala sort. No, has de venir... Amb bona cara. La muerte, si té un mal dia, doncs mira, què farem? L'amor pot ser una cosa més melancòlica, no cal que estigui tan alegre. Sempre queda l'amor. Jo fins al final. Som tres dones... Amb molta experiència. Grans, vull dir que és inhabitual, no? Que no és molt corrent veure-us al teatre? Entre tanta gent jove... Hi hem colat aquí la... No ho sé, o igual ho he de... De fet, clar, esteu en una companyia, en principi, bastant jove en general. És que sóc l'amor, o sigui que... Sí, sí, fa una mica de cague, no? De tants anys, pobreta ja, que ni surten les paraules. A vegades ho faig molt bé com mort, però a vegades la cago. No passa res, això és humà, però potser no és la paraula. Clar, molta humanitat no sé si hi ha aquí. És com un punt més espiritual, no? Sí, sí. I com porteu això que us deia? Estar en una companyia on la mitjana edat és relativament baixa, en alguns casos. Hi ha alguns altres que no, eh? No, està bé, està bé. A més a més, jo repeteixo. Tu repeties de la primera. I vosaltres dues, l'Alzira i la Valentina, sí que sou noves. Sí. Penso que han tingut la desgràcia que hem vingut per primera vegada, no sé. Ja estem molt contents. És el millor que li vulguem. La tècnica a elles és el millor que li podia passar aquest espectacle. Si voleu que us doni dos minuts i us dieu coses boniques i tal. No, en sèrio, jo estic molt, molt, molt orgullós d'elles. I a principi esteu contents amb el funcionament de tot plegat. S'han d'acabar de polincar coses, imagino o no? Sempre. Alguna cosa que dius, hòstia, això m'estic donant compte. I a més això que deies abans dels paperets, que la gent deixa a vegades, també certes vegades també és com a indicatiu que potser alguna cosa podria funcionar d'una altra manera. Si la gent reiteradament t'està a dir, hòstia, això podria ser això... A vegades tu ho planteges, eh? Però si també intentem aquest feedback molt directe per poder parlar-ne. Allò de tanta gent no pot estar equivocada, no? Exacte. Que de vegades sí. I ens té bé molt públic, i vos. Jo crec que en tota la vida te trobes que sempre has d'aprendre més i sempre has d'escoltar els temes i... I mai acabes. I sobretot en el teatre, que tens aquest retorn del públic, que et diuen una mica, però no t'estan acionant. El teatre, la pintura, la dansa, jo crec que sempre, sempre, sempre hi ha més per prendre. Vam referir al punt aquest d'instantaneïtat, no? Quan tu fas la pel·lícula fins que no s'ha acabat i el públic la veu, no saps si ha agradat o no i pots rectificar-ho de cara a la pròxima. Però en aquell moment si dius, mira, és que he començat a parlar amb fluix, i se sent un que diu, no se oye! Has de pujar de cop. I és el que funciona al mateix moment. I ho pots arreglar o canviar en funció de la reacció del públic. És el punt pur de teatre. Hi ha dies que és diferent. És el mateix, però és diferent. Si fiques la puta, ja està ficada. Sí, i llavors, clar, de vegades imagino que... Nosaltres estem allà al darrere mossegant-nos... El puny, el puny directament, no. No, és que no és veritat, és normal, es poden haver aquestes rodes, però és lo maco que deies, que és aquesta... instantanietat, és efímer, ho tens allà i ja està. I que cada dia és diferent, també, que no és allò que dius, ho graves i sempre reiteres, sinó que és una nova experiència cada vegada que ho veus. I el que ve en la diferència, quan tu acabes una pel·lícula, la projectes i dius a veure si li agrada al públic, o sigui, centres en el públic perquè la pel·lícula ja saps més. I sempre serà el mateix. I en aquest cas, jo disfruto a vegades veient com canvien coses, com a vegades en Josep Maria els ha dit alguna cosa, o en Marc, i això no ho sabia, i sempre és una miqueta una nova experiència. Aquí has estat elegant, eh?, amb el punt aquest de dir, no, jo gaudeixo. Sí, no, no, jo el diu. Hi ha vegades que deu pensar, però, vas, què passa? Jo gaudeixo, no, no, i a més, a diferència, perquè ara fa poquet, no?, el Penta, ho estic pensant, que havíem vist l'espectacle cinc vegades repetides durant sis mesos, i al final m'entraven ganes d'escanyar algú cada vegada. Però en aquest cas, ara, que és innovador, és nou, i que és una mica que hem d'agafar tots de... per primera vegada, en certa manera, és molt agradable. I crec que també el públic, el públic també l'hi agafa de nou, no? I llavors, sempre l'última representació... Bueno, ja durant tota la nit notem que l'espectador cada dia és diferent. Però és obvi, no? Un espectacle compartit, encara més, no? Ten a dones, i a l'arribada de la cinquena i trobar-nos tot allà, notem... Ah, clar, perquè hi ha tres obres que es fan tres vegades. Clar. Clar, i aquí, doncs, el sector de públic que us trobi... Clar, pot variar-los, però després els veiem al final i diguem que hi havia una gran energia de públic o que era un públic més silenciós, més d'escoltar tota l'obra i d'explotar al final o durant la cinquena. I això també ens fa que siguin nits autènticament memorables. Això segur. I estima que no les puguem enregistrar, gravar, perquè és allò de l'efímer. S'ha acabat. marxes a casa fins el divendres que ve no torna a aprendre a teatre, no? I tot això conclou amb una obra final on, clar, no desballarem res, perquè l'heu titulat com a bonus track. O sigui, entenc que és allò el regalet per qui compria el disco. Sí, sí. Bueno, també té un altre significat, que suposo que quan veus l'obra ja ho entens una mica. També utilitzem molt la música i juguem molt amb ella i donem molta importància al valor de la música. I sí, al final, la gent es troba i veu bonus track, que és la conclusió de l'espectacle. I, bueno, no diríem de què va ni res, però és la sorpresa. Doncs amb aquestes reflexions, diguéssim, us convidem a anar a veure el Pentateatre aquesta nit a les 23.59, que posa el cartell 23.59 al Teatre Alexandra de Barcelona, Rambla Catalunya número 90, on podreu veure aquestes obres, que ja us hem dit, comencem amb una, després... Tres obres cadascú a veure en una diferent, que van rotant, i tornem tots al final a veure aquesta obra definitiva, que al principi lliga, o explica, o s'entenen moltes coses de la resta de funcions. Moltíssimes gràcies a tots. No us direu un per un, em perdonareu. Us agraeixo molt que heu vingut. La família del Pentateatre. Moltes gràcies per haver vingut al dia i molta sort. A tu. Són les 11 i 40 minuts. El Parc Natural del Montseny, declarat Reserva de la Biosfera, és un espai emblemàtic caracteritzat per la varietat ecològica dels seus boscos. L'Obra Social, la Caixa i la Diputació de Barcelona col·laboren en la protecció d'aquest entorn natural realitzant tasques de manteniment i de neteja del sotabosc per la prevenció d'incendis forestals. Aquestes actuacions es porten a terme per grups formats per tècnics especialistes i persones amb dificultats d'accés al món laboral. La defensa dels nostres espais naturals és una tasca de tots. Obre Social La Caixa i Diputació de Barcelona. Cuinetes, el programa de cuina de la xarxa de televisions locals on els més menuts fan bullir l'olla. Vam fer un... un flam gegantí. La Marta Carnitero ens ensenya la cuina més sana i divertida. Ja tenim els pa per tele. Mireu, els hem bullit, els hem barrejat amb un ratxoli i ara els buscarem aquí dins. Deixa-ho parar el Mario. Cuinetes, segueix-lo cada dimecres a les 7 de la tarda a la teva tele local. I juga amb el seu interactiu quan tu vulguis a petitaxarxa.cat. Jo tinc ganes. L'autèntic sabor d'Argentina molt a prop de casa teva. Los Asadores, les millors carns del mercat, productes de primera qualitat i especialitats en vins i postres argentins. Vine a conèixer-nos. Som especialistes en carns a la brasa i a la graella. Estem a l'Avinguda Príncep d'Astúries número 4. Restaurant Brasaria Los Asadores, el racó argentí a Barcelona. Fes les teves reserves al 93 237 8907. Aquest dissabte el Barça juga a la Com. Els de Pep Guardiola segueixen amb la seva impecable trajectòria a la Lliga, esperant alguna ensopegada del líder. A partir de les 8 del vespre, Zaragoza-Barça. Viu tota l'emoció del futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i l'equip d'esports de Com Ràdio. Des de qualsevol lloc del món. Comradio.com Fins les 12, viu el dia amb Marc Lobato. Són 11.42, no deixem el teatre, perquè el Cristian Batxió també ens havia d'acompanyar un divendres sant, que no sé si t'hem enganxat, imagino, entre passió i passió. Sí, entre... Vinc d'Esparreguera, vinc d'Olesa... Vioblesa, no? Vioblesa, sí. Jo no he estat mai molt de passions, eh? No ets un apassionat. No sóc un apassionat de les passions. Alguna n'he vist. Bé, està bé. Molt bé. Ara estan molt agraïts tots els que em fan. No, però jo em pregunto, ostres, sempre veig a tot el poble allà a l'escenari i dic, i qui hi ha de públic? El del poble del costat. El del poble del costat, perquè realment tota esparreguera està allà a l'escenari col·laborant i treballant. Però està bé, mira, sí, més no com a activitat i d'acostar-se a tenir aquest gust pel teatre, no? De voler-lo fer. Teatralment, ara comença una etapa complicada d'estrenar cosetes... Ara estrenar un espectacle nou-nou és arriscar-se molt, eh? Ara el que es tracta és decremar els cartutxos dels espectacles que ja són en cartell o estrenar coses que ja s'han vist, no? Per exemple, la sala gran del Nacional, ara veurem un altre cop a agost. Tornarà en plena forma, porten ja dies muntant l'escenografia. Imagineu els que l'heu vist muntant l'escenografia. No és ràpid. Tenen els seus dies. És una cosa ben muntada. Sí, sí, és la casseta, el pisset aquell que tenen. Però dels plats forts teatrals encara en tindrem 3 o 4, per exemple. Jo tinc moltes ganes de veure una obra que es diu Parlour Song, que han traduït com a cançó de fons. Ben traduït o què? Sí, sí, sí. Un text que fa uns 3 anys va funcionar molt bé a Londres. d'un autor que aquí no en tenim ni idea, que es diu Jess Butterworth. Qui és Jess Butterworth? Jo què sé, no? Com m'expliques? Ara mateix, tant l'West End com a Broadway, funciona. És un autor, ara per ara, és l'autor de moda, va guanyar el Toni a la redècia dels premis Toni als concerts del teatre Broadway. Funciona, és un autor que funciona perquè té un humor molt caustic i el que abans hem de dir en humor negre, que a vegades és un humor que dius no, això no ho facis perquè no funcionarà. l'humor caustic no agrada, no, fes un humor blanc... No, sí que agrada, sí, sí que agrada. I l'esulta que a vegades ens trobem amb coses que tracten temes molt durs amb humor i funcionen, i funcionen, i humor negre perquè fa riure, en aquest cas, l'autor aquest fa servir dues gràcies molt quotidianes, frustracions vitals, frustracions amoroses, matrimonis que van començar amb amor i ara són merament funcionals, i ho tracta amb humor... I és allò dels riures, la desgràcia aliena o no tan aliena, no? Aquesta serà, per això, una de les estrenes. Anirà al Teatre Goya amb la Victòria Pagès, el Joan Negria i el Josep Julien, dirigits per la Magda Puyo. És, de veritat, una de les propostes molt fortes de finals de temporada a Barcelona. Ja s'ha vist, de Tarragona. Els de Tarragona, això ja ho hem vist, sí. Va veure-la la setmana passada a la Sala Torna de Tarragona. Un fan de tant en tant, també, que van a fer una funció o unes quantes per provar-ho, imagino. Alguna prèvia, sí, sí. Doncs aquesta, dèiem, una prèvia. Passem ara a estrenes d'aquesta mateixa setmana. Per exemple, ahir al vespre al Teatre Tantarantana es va estrenar un espectacle sobre Michael Jackson. Sí? Un altre. Quan diem un espectacle sobre Michael Jackson ens ve al cap aquest tipus d'espectacles concert, no? Estes franquícies que veiem un doble de Michael Jackson fent playback i con las coreografías originales de los videoclips de Michael Jackson, no? I sempre treuen una... Hi ha una jaqueta que perteneció, home, que és el Jackson, no? Sempre tenen alguna cosa, un objecte fetit. Per mitòmens, vaja. Sí, i sempre al cartell hi posen... Això és l'espectacle original de Las Vegas, eh? Ah, tots? O és l'original de Broadway, sempre, sempre, sempre. Sí, però en aquest cas no és una franquícia concert, és una obra de text, a més a una sala alternativa, per tant, no estem parlant d'un gran format. Michael Jackson em destrossa una habitació d'hotel i escriu amb pint de llavis I love you a les parets. El silenci de Jordi Chandler val 20 milions de dollars. Michael Jackson, home o dona? Michael Jackson, dormo a la cambra hiperbària. Michael Jackson, crist o anticrist? Guaco Jaco viatja amb la seva pròpia sang congelada. Michael Jackson, Gabriel o Satanàs? Guaco Jaco compra els ossos de l'home elefant. Guaco Jaco, testimoni de Jehovà o príncep amofil. Michael Jackson vol el nas de Diana Ross? A Guaco Jaco li cau la pròpia... Michael Jackson. i quantes operacions. Pobre Michael. Sí, és una obra de texta escrita per la Marta Gil i l'Albert. Hola, dos joves dramaturgs que han volgut indagar què pot passar al Parlament d'un mite com Michael Jackson. I el que nosaltres veiem a l'escenari és com una mena d'espai oníric amb una porta a un dels costats on circulen passatges clau de la vida del cantant que recreen quatre actors. Quatre actors tota l'estona van a l'estètica de Michael Jackson, allà queda camisa blanca, pantalons negres, mitjons blancs, barret i ulleres de sol. però que també fan els personatges del pare, de la mare o dels germans, no? Però aquest text té història. Fa un parell d'anys el van estrenar a la temporada alta. I em sembla que es deia Èdip, rei del pop. Èdip, rei del pop, però volíem fer el paral·lelisme aquest de Michael Jackson i Èdip, rei de teves, en aquest cas, que es va casar amb la mare. I en algun moment de l'espectacle veiem aquesta relació molt estreta entre Michael Jackson i la seva mare, que pel que es veu el tenia com a fill favorit, no? I Michael Jackson la tenia encara més i duretrada. perquè es veu que el pare, quan el pare l'enganyava, el Michael Jackson ho sabia, la mare no ho sabia, ja hi havia aquella cosa de pena, de condolència cap a la mare. Però sempre es deia, no?, que el pare era qui havia marcat la infantesa. Sí, clar, i de quina manera, no? I això queda, òbviament, reflectit a l'obra, eh? Va influir, i no sempre de la millor manera. Aleshores, aquest text, l'estrena a Girona, el temporada alta, fa dos anys, i no funciona. No funciona. No ha d'agradar, i els autors decideixen reescriure'l. i replantejar-lo. De fet, la sala B aquesta l'havia de programar, un cop passés per Girona l'havia de programar, i la sala B decideix no programar-lo. Perquè ha anat malament. Perquè ha anat molt malament. Aleshores, ara, un cop reescrit i formulat, aterra el tantarantana de Barcelona sota el títol de Més enllà dels estels. I com ha quedat? Els canvis es noten? Jo no, clar, no vaig veure l'original, però la veritat, havent vist el resultat, jo no sé si calia o no una reforma, o més aviat calia escriure una obra nova, o sobre un altre tema, fins i tot. Deixem estar... A vegades, quan una cosa, i parlem de les essences artístiques o culturals, un llibre, fins i tot, quan ensenyes el primer resultat, que et diuen, escolta, cal replantejar-ho tot, dona-li la volta a tot. El que t'estan dient és, gensa-ho i vés per un altre camí. No vol res, això. Aleshores, tu o pots fer cas o no. Crec que l'espectacle continua sent fallit. malgrat que en algun moment veus despuntar alguna bona idea, però aquesta bona idea no salva totalitat. No justifica tota l'obra. No justifica tota l'obra, que dura una hora. És molt breu, eh? I és jugable, eh? L'esforç de mirar, de buscar el cantó més humà de Michael Jackson, què hi ha darrere del mite, perquè això després ho pots extrapolar, no?, a d'altres mites, no? Hi ha un moment que Michael Jackson apareix amb una samarreta del Barça i amb una pilota, no?, i continua parlant com a Michael Jackson, però ja estem extrapolant aquesta cosa de la idolatria d'aquests semideus que tenen potser molt poc de deu i molt més d'humans del que ens percep. Per tant, no t'entusiasmat, eh? No em va entusiasmar. És bona la idea, però la reformulació... No, jo he preguntat com devia ser allò de Girona, no ho sé. Mira, per si hi ha algú que diu, mira, jo és que cada vegada que el Cristian Machia parla malament d'una obra la vaig a veure i m'encanta. Doncs que sàpiga que el Tantarantana la fan fins fins fin dia. Sí, sí, encara la fan fins al 22 d'abril. 22 d'abril. Sí, perquè és un cicle que han fet el Tantarantana, volen apostar per un tipus de teatre que atregui el públic jove. Perquè si una cosa és veritat és que el teatre, i això ens passa en aquest país, té com una franja d'edat morta. Nosaltres anem a veure teatre familiar fins als 10 anys, després tenim una etapa entre els 10 i els 18 anys que no anem al teatre. no anem al teatre, perquè no hi ha res que els interessi. O que els interessi. No hi ha propostes juvenils. No hi ha propostes de teatre jove. Això en altres països no passa. A Alemanya, per exemple, hi miren molt, amb algun tipus de gènere teatral que connecti directament amb problemes, amb el món que envolta els adolescents. I aquí no. Aquí ho anem al públic infantil, ho anem directament al públic adult. I tenim per mig una franja d'edat que es queda ja òrfana d'espectacles i que no troba l'ICI per anar al teatre. Ara a Igualada, no? Intentaven fer un festival d'espectacles infantils i juvenils, no sé si per cobrir aquesta demanda. Fa 15 anys que fan la mostra. Sí, el que passa és que és allò d'infantil no els agrada, aleshores vam passar d'infantil a familiar i a familiar ja passem a juvenil. I sí, hi ha aquest esforç d'intentar abarcar també... aquesta franja de públic perduda que tenen els teatres, que trobo que és un error. A tot plegat, n'hem dit l'apuntació que li posaves al més enllà dels esters. No la puc aprovar, ho sento un 4. Ai, ai, ai. I per alguna raó inexplicable, la cartellera de Barcelona estan triomfant textos durs d'aquells que et deixen com garrativat, no? Sí, sí, sí. És el cas d'incendis, però també d'un nou espectacle que des de dimecres es pot veure a la sala Atrium. Haig un incís, incendis, per cert, diria que ho té tot esgotat, eh? Tot ja. Queden 15 dies o 3 setmanes d'exhibició al Romea i està fent 100% cada nit i... Que sàpiga qui volia anar, per exemple, el dilluns de la mona, el dia de la mona. Hi ha funció i ja no hi ha entrades, eh? Jo en tinc dues, però això no caldria, però aniré. Els que no tinguin entrades, correu. I és curiós perquè és una obra molt dura, molt bèstia, i ha funcionat molt bé. Allò que sempre diuen, no, ara hem de fer comèdies perquè la gent vol riure. Ritme ràpid, que no pensin gaire. El políticament incorrecte s'enfonsa en el condal. I en canvi, incendis, triomfa el Romeo. Són aquestes dinàmiques que ningú pot predir què passarà quan estrenes un espectacle. No, ara no és el moment, ara sí és el moment. Jo què sé, jo què sé. Prova, a veure què. Prova-ho i si està ben fet, segurament el públic et respondrà o no. Ara us diré el títol d'aquest nou espectacle, que no és el que sembla. Es títula 20 de novembre. Ui, ui. 20 de novembre. I no, no té res a veure amb Franco ni amb el seu funeral ni amb la transició. Té a veure amb uns fets d'aquests que desgraciadament de tant en tant tenen lloc, concretament una massacre a una escola per part d'un exalumne, concretament la que un 20 de novembre, d'aquí el títol de 2006, va perpetrar en Sebastian Bosse a la ciutat alemanya d'Emsdeten, a l'estil Columbine. Si parles d'un noi, però la protagonista de l'obra és la Marullia Molins. Correcte, la Marullia Molins fa de noi. Sí, això permet un cert distanciament multilateral, És allò quan des del teatre es vol evidenciar tota l'estona que el que passa a escena és mentira. Aleshores, clar, tu veus la Marull de Molins i ja no veus el noi, el Sebastián Bosé. Marull de Molins, que la vèiem fa quatre dies fent el coc de la Marta Enxalat. Diumenge passat la vèiem fent una comèdia estripada i ja la vèiem fent un monòleg. Ella surt plorant, segur, el que defunció. Un monarque espectacular, en el sentit que entra d'una manera directa i crua a la ment de l'assassí, totes aquestes idees i raonaments al voltant de la societat en què vivim, el sentit de tot plegat, la frustració vital que pot tenir un adolescent que no s'integra en uns estàndards que et marquen des de no saps ben bé on. És aquesta frustració que té el noi de no encaixo en aquesta societat que m'imposen i de la qual jo no sé com integrar-me. Sentiment d'estranyesa, no? Sí. I la meva reacció... Lo fort és que tu entens el noi. T'entenc perfectament. No el justifiques, però l'entens. Clar, però no pots fer el que faràs, perquè en una hora que més se'n situa en el moment previ, quan s'està preparant. Tot el text està tret a partir, si no ho és veritat, ben trobat, que els esquets que tenia aquest noi en el diari, tot el que va deixar penjat al seu blog d'internet, i a partir d'aquí configurem un monòleg. Aleshores, tu entens perfectament el que t'està dient aquest noi i fins i tot li dones la raó en molts aspectes, és veritat, no anem bé, però no facis el que està fent. I Google està explicant mentre va preparant una bosa d'esports, va preparant tot l'armament. La Maria de Molins la fiquen totes les pistoles, te les va ensenyant, ficaré aquestes bombes de gas, ficaré aquesta metalladora, i tu ho veus, i quan tanca la bossa, diu, bueno, me'n vaig cap a l'escola. I aquí s'acaba l'espectacle. I a tu et deixa amb un mal cos, o amb un mal cos en una sala tan petita com és la sala d'Àtrium, que en algun moment jo vaig pensar, sortim d'aquí corrents, perquè encara entrarà aquest noi i ens matarà tots aquí dins. Saps? O sigui, hi ha una sensació d'angoixa, un clima de patiment que ho transmet molt bé la Marull de Molins, que a més va de menys a més, va de menys intensa a més intensa. Una feina espectacular, tant de l'actriu com del director del Museu, el Moïcès Maicas. Per tant, aquest monòleg, entenc si és la Marull de Molins qui explica tot això a la sala Atrium a Viladacans? A la sala Atrium de Barcelona. De Barcelona, eh? Sí, hi ha un Atrium a Barcelona. Per això que quedi clar. Sí, no, en aquest cas és la sala Atrium a Barcelona, que diria que està al carrer Consell de Cent. Una obra, dius, molt recomanable, que estarà fins quan? Tot el mes d'abril, fins al principi de maig. I l'apuntuem amb un? Amb un 8 i mig, està molt bé. Apuntaves abans a algunes reposicions de la cartellera, per exemple, ja podrem veure aquest cap de setmana la comèdia Burundanga la Villarroel. Una comèdia d'en Jordi Galserant, en Peus, quan diem Jordi Galserant, jo tinc un respecte tremendo a aquest home. Mereix, jo crec, té un reconeixement major del que té i m'agradaria veure'l estrenant una obra a la Sala Gran del Nacional. No n'ha fet cap encara. A la Sala Gran del Nacional diria que d'autors, autors catalans, només n'ha estrenat Benet i Jornet. Ah. És molt fort, és molt fort, és així. Home, sí. Jo crec que el següent hauria de ser Jordi Galsaran, a la Sala Gran Dom Nacional, fent una obra comercial com Déu mana. Això és una comèdia que va estrenar la companyia Flyher. Fa uns mesos a Girona, el temporada alta, després va venir a Barcelona a la sala Flyhard, aquesta sala que té el Jordi Casanovas, l'artífex de tota aquesta companyia Flyhard, tenen a Sants una sala espectacular on han prou feines, cauen 40 persones i on jo vaig veure ja el Borundanga i vaig pensar, ostres, aquesta obra té un potencial comercial que no es pot explotar en una sala de 40 butaques, efectivament. A la mínima que han pogut, aquesta comèdia ha saltat a la Via Roel. Una comèdia que no és tan dura com sembla. Tracta el tema de l'ETA. No. Són terroristes? Sí. és uns terroristes de l'ETA a l'estir mortador i Filemonte. No li volia estrenar a ningú, l'obra. No li volia estrenar a ningú per tema de l'ETA, però Jordi Galseran no parla de l'ETA. Jordi Galseran fa un bodevil. Fa un bodevil a més de portes, d'aquells d'entrada, sortides, de què fas aquí. Fa una comèdia amb un mecanisme, jo que se't diu, rodat i perfecte. Aleshores, no fan broma sobre l'ETA ni se n'enfon de l'ETA. Al repartiment tenim, doncs, la companyia Flyer habitual, la Clara Cols, la Roser Blanc, el Sergio Matamala, el Pablo Lammers, i la col·laboració Guest Star del Carles Canú, que fa d'empresari segrestat, perquè la cosa va d'un segrest. I bé? Un segrest. Fa molt bé, ho broda molt. A Madrid jo la vaig poder veure, perquè a Madrid fa mesos que triomfa... No, teníem un tall preparat, no? Talvez no el llançarem al tall. Mirem directament a la cançó del Millet, ja t'ho dic. Prepara la cançó del Millet. A Madrid vaig obrir el Burundanga no fa gaire. Fa dos anys que funciona el Burundanga a Madrid, perquè ja tenen com menys prejudicis en aquestes coses. I saps allò de les comèdies aquestes de Globomèdia, les sitcoms, les sèries aquestes, Siete Vides i companyia, que són pisos d'estudiants, o pisos amb nois joves, urbanites... La sitcom de clàssica, la... Sí, però a la madrilenya. A la madrilenya. Saps allò que tenen el pis amb una paret de cada color, una cosa, Friends a l'Espanyola, saps una mica? Doncs allà han fet un Friends a l'Espanyola amb el Borundanga, aquí no. Aquí és una cosa més continguda, potser, però funciona molt bé. I ara sí, volia posar-vos per acabar aquest fragment d'un musical que s'estrena ja al Mediateatre. Qui té un amic d'un tresor, més fòluós i tot que l'or, si tens amics de tal petit pare. Millet que cantarà. Millet canta a l'Almeria Teatre a partir de... Ja ha cantat? Ja ha cantat. Ah, molt bé. El dia 27 a l'Almeria Teatre un musical, Fèlix Millet, versió original cantada en català. A l'Almeria Teatre, jo crec que funcionarà això. Allà al carrer Sant Lluís de Gràcia. El carrer Lluís 64 és... Doncs podria ser. Sí, per allà al mig del barri de Gràcia de Barcelona. Sí, allà... Sí, prop de la Bequet. Doncs perfecte. Doncs mira aquestes recomanacions de la cartellera teatral amb el Christian Machío. Ens tornem a veure divendres vinent. Adéu-siau. Que vagi molt bé. I amb la resta d'oients, recordeu, dilluns hi tornem amb aquest programa del dia una mica diferent, fins que dimarts ja ens reincorporem a la rutina habitual. Pel programa d'avui, la Irene Fitor, el Pau Durant, el José Manuel Galvez i el Xavi Navarro. Res, ens veiem dilluns a partir de les 7 del matí. Fins llavors. Com ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Mónica Hernández i Oriol Pujador. La carretera C31, a l'altura Torruella de Fluvià, a l'Alt Empordà, està tallada en els dos sentits de la marxa. El motiu és una protesta d'un grup de pagesos denunciant que la Generalitat no els ha pagat les indemnitzacions que els deu després que els expropiessin. Unes terres, Xavier Frigola, és portego del Sindicat Unió de Pagesos en declaracions a Com Ràdio. A la C31 hem tallat el tronc central i deixem un pas lent a cada extrem. La fotografia és aquesta, l'acció creiem que té èxit perquè hi ha repercussió per part de vostres mitjans i de fet és el que ens interessava, que es fes públic tota aquesta problemàtica, tota aquesta gent. que en aquests moments està patint. En principi la protesta s'allargarà fins a la una del migdia, però no es descarta iniciar una marxa lenta amb els tractors. Aquest tall de la C-31 és la incidència més destacada que hi ha aquesta hora a les carreteres catalanes. Tot i això, encara està en marxa la segona fase de l'operació sortida de les vacances de Setmana Santa. RAC, Maria Mas, bon dia. Hola, bon dia. Aquesta hora continua tallada la C31 a Ventelló a causa d'una manifestació. En aquest punt es fan desviaments senyalitzats i això pot provocar aturades puntuals, com dèiem, C31 a Ventelló. Ja per volum de vehicles, l'AP7 presenta dos quilòmetres de retencions a la Roca del Vallès, també a Massanet, en sentit nord. i a la mateixa autopista P7, en sentit sud, trànsit lent a Martorell i també aturades a la sortida d'Altafulla. És tot des del RAC, bon dia. Unes obres obliguen a interrompre la circulació de trens de rodalies entre les estacions de Mollet, Sant Fost i Montmeló, al Vallès Oriental. Per garantir la mobilitat dels usuaris s'han habilitat un servei alternatiu per carretera, tal com ha explicat a Com Ràdio Antonio Carmona, portaveu de Renfe. reforçat el personal d'informació i adhesió del client a 34 persones, a les estacions més afectades, Mollet, Montmeló i Granollets, Pel que fa a les connexions internacionals, queden afectades les destinacions a Zurich, París i Milà. Es desviaran per la línia del Maresme i aquest canvi incrementaran 40 minuts la durada d'aquest trajecte. Els Mossos d'Esquadra han detingut un grup de 5 lladres que actuava al metro de Barcelona, en concret a la línia 3, la Verda. La banda escollia sempre turistes que saltava les portes del vagó. Per cometre aquests robatoris, els detinguts aprofitaven les aglomeracions en el moment d'entrar o de sortir d'aquest convoi. Els Mossos van posar en marxa un dispositiu especial que la setmana passada... per acabar amb aquestes 5 detencions en un bar proper a l'estació de Sants de Barcelona. A 4 dels 5 arrestats, a més dels delictes i faltes de furt, se'ls imputa també el delicte de pertinença a grup criminal. 4 d'ells ja han ingressat a la presó. L'Ajuntament de Barcelona estudia retirar els contenidors de la via pública els dies que hi hagi previsió de grans manifestacions. El regidor de seguretat del consistori Joaquim Forn recorda que durant els incidents, el dia de la vaga general, es van cremar gairebé 300 contenidors. Ens hem de plantejar si també no hem de retirar els contenidors. O sigui, hi ha una possibilitat que ho hem d'estudiar. Retirar-los de la via pública és evident que quan tanquem en 300, ara estàs parlant d'uns costos enormes. Per tant, també potser ens sortirà millor i també garantirem millor seguretat si ens retiren. Són coses d'aquestes que hem de posar sobre la taula. El Consistori acollirà el 16 d'abril una reunió monogràfica de la Junta de Seguretat Local sobre el vandalisme, en què es posaran sobre la taula les mesures que ja ha anunciat el Consell d'Interior, Felip Puig, i d'altres receptes. Bon dia, us parla Joan Barberà. En joc, tres partits de futbol. A segona divisió B, el Narcís Sala empat a zero gols entre el Sant Andreu i el Manacó. El conjunt barceloní que juga amb Morales a la porteria. Moiano, Chay Blanco, Marc, Nando, Quimarajo, Arnau, Didac, Edgar i Fran Grima. Aquest és l'11 titular del conjunt ribarenc. A tercera divisió també ha començat el partit entre el Balaguer i la Gramenet. És un partit ajornat. corresponent a la jornada número 21, empat a zero gols. I a aquesta hora comença Oviedo la semifinal de la fase espanyola de la Copa de les Regions UEFA entre Catalunya i Castella-Lleó. Primers compassos del partit, empat a zero gols. A segona divisió, el Girona juga avui al camp de l'Hèrcules a les 9 de la nit i demà derbi català entre el centre d'Esport Sabadell i el Nàstic de Tarragona. A primera divisió s'entrenen Barça i Espanyol. El conjunt blaurana s'enfronta demà al Saragossa. a partir de les 8 del vespre a la Romareda amb l'objectiu de sumar els 3 punts i intentar que el Real Madrid ensopegui contra el València per retallar diferències al capdavant de la primera divisió. I l'Espanyol juga demà contra la Real Societat a les 6 de la tarda a Cornellà al Prat. Enfondeu-us el davantal i esmoleu els ganivets perquè s'encenen els fogons de la cunya de carbó. Bon dia, molt bon dia. Avui és divendres 6 d'abril. I no és un divendres qualsevol, no, no, no, perquè molts de vosaltres segur que esteu de festa. I avui ens hem plantejat un programa festiu. Oi que sí, Laia, bon dia. Bon dia, Carbó, i tant. Mira, avui a la cuina de Carbó parlem d'esmorzars de festa. Perquè hem pensat que ja que venen, doncs això, uns dies avui divendres, avui ja no ens dona temps, perquè aquesta hora ja hem esmorzat, però tenim demà, diumenge, dilluns... Doncs són dies guais i aprofitem per preparar un bon esmorzar. Vaja, que tenim un divendres molt i molt dolç. Dolç, dolcíssim i bonicíssim. Aprendrem a fer xurros amb el José Argilés. I també el Josep Baltà ens explica com preparar una bona xocolata i unes madalenes, entre moltes altres coses. Entre moltes altres coses i madalenes amb panxa, que jo sé que més d'un us porten de cap. I a tu també, Mireia, perquè sempre que parlem de les madalenes em diu, però sobretot, sobretot que tinguin panxa. És que una fa molts anys que dona cursos de cuina i tothom, quan et demanen la recepta de les madalenes, darrere et diu, però amb panxa, eh? Doncs per això et deia, diga-li al Josep que porti amb panxa. Doncs li demanarem panxa. I moltes coses... Què li demanarem? Perquè jo què sé quantes més coses li hem demanat. I m'agradaria recordar, Mireia, sobretot, que és festa, però el blog de La Cuina de Carbó i el Facebook estan actius. Podeu deixar els vostres comentaris a facebook.com barra la cuina de carbó. I si no us dona temps d'anotar alguna cosa durant el programa, no patiu, perquè després podeu consultar el blog com radioblogs.com barra la cuina de carbó. Vos descarregueu el programa i fantàstic, ja ho teniu, ja esteu a punt per apuntar-vos-ho tot. Sí, sobretot, perquè avui hi ha molta gent que anirà en cotxe amunt i avall a aquestes cosetes. Així que ja sabeu, la cuina de carbó hi ha allà al nostre blog. Gràcies, Laia, ja estem a punt. Comencem. Fins ara. A l'hora de dinar. La cuina de carbó. Si te'n vas al restaurant i demanes el menú diari, el paper que et porten... Va segons el calendari, el dilluns toca llegom, el dimarts menjaràs naps, el dimecres sempre nespres i el dijous... Dijous paella! La cuina de carbó, el gust és nostre. Jo no sé què us passarà a vosaltres pel cap, però jo, quan penso en una esmorzada festa, em venen al cap les paraules dolç i xurros. Música I esclar, a la cuina de carbó hem pensat que no podia ser que no sabeu preparar-vos un bon esmorzar. Que sorprengueu els de casa qualsevol dia amb un bon tiberi a primera hora. I hem convidat a una persona que ens ajudarà a aprendre a fer xurros i porres. I a més us garantitzo que ajudarà a que aquells que us envoltin posin un bon somriure de bon matí. Perquè això és el que tenen aquests esmorzers. Que ens fan feliços. José Argiles, bon dia. Buenos días. El José és responsable de les xurreries que porten el seu bon nom i també és president del gremi de xurrers des de fa 40 anys, oi? A Catalunya. Què vol dir Catalunya? Bueno, me refiero que no es solamente de Barcelona, sino que es de todo Cataluña. Doncs ens agrada, perquè els que estem aquí a Barcelona, de mi em sap greu. Ara que faig el programa, penso, semblem el cul del món. Però, clar, és el que tenim més a l'abast. M'he deixat alguna cosa, oi, de la seva presentació, perquè a part de ser president del gremi de xurrers, què més fa? Bueno, a través de la presidencia del gremi me lleva a formar parte del comité ejecutivo del consell de gremis, por todos conocidos, en representación de todo el comercio y servicios de Cataluña. Entonces soy el vicepresidente actualmente del sector alimentario dentro del consell de gremis. I quants anys fa que vostè fa xurros? Toda mi vida. Tota la vida? Tota la vida. Des de petitet? Desde los 15 años. D'unido, tota la vida, ja ho pot diria. Tengo unos poquitos más, ya. Sí, re, eh? Però un xavalet, re de re, això. Jo haig de dir que he anat a esmorzar xurros a la seva xurreria, allò que surts una nit i pam, vas allà i esmorzas uns xurrets. Però si els que ja ens hem retirat, per exemple, que jo m'he retirat de sortir a les nits, de moment... I allò que em vull aixecar un dia d'hora i li vull fer uns xurrets al meu xurri, xurri, xurret, xurri, xurrets, què necessito, senyor José? Quins ingredients haig de tenir a casa per fer uns xurros? O no, no m'ho diguin. Diguin primer quina diferència hi ha entre els xurros i les porres. Bueno, diferència en si total, porque la masa se elabora de distinta forma, no es la misma composición. La masa de los churros con la masa de las porras. Es totalmente distinto, aunque tanto uno como otro se elaboran simplemente con harina, agua y sal. Ah, sí? I canvien les quantitats, aleshores? En las porras llevan un poquito de levadura, digamosle, porque tienen que tener un poco de fermentación. La elaboración es distinta porque la composición de la masa es totalmente distinta. Doncs vull que m'ho expliqui, perquè a mi... A vostè què li agraden més, els xurros o les porres? A mi las dos cosas, porque es un producto que parece increíble, pero después de toda la vida... No l'avorrecido. No, no, ni mucho menos, ni mucho menos. Todavía en algunas ocasiones también me apetece desayunar, porque ya a mi edad pues ya estoy jubilado, pero también me sigue apeteciendo en algunas ocasiones, y así lo hacemos los xurros con chocolate por la mañana. Ah, tan bé, sí. Sí. Però sucant el xurro amb la xocolata o els que feu banyarets amb xocolata, que aquells també bons, eh? Sí, pero aquellos para comerlos así, banyados con cobertura de chocolate, pero lo bueno es el chocolate recién hecho y mojando los xurros. I també li has de dir que depèn de qui els fa, queden d'una manera o d'una altra, tot i que la pasta és igual, depèn de com els fregeixen. Por supuesto. I a mi em fa ràbia, veu? Perquè jo tinc un piset a Calafell i a davant de casa m'han obert una xurreria. Sí. I jo miro des de la finestra i si està el senyor m'agrada més com els fa que la senyora. I ara si em senten em sabrà greu i tot. Però és veritat, li queden més bons al senyor. No li queden tan banyats d'oli, no sé, li deu trobar el punt a l'oli. És l'oli el que fa aquí la diferència, perquè la pasta és la mateixa, clar. Bueno, pero el hecho... Yo cuando me comentasteis de venir para explicar un poco la elaboración de los zurros, la verdad es que me encontré un poco extraño porque no es muy fácil... No es muy fácil. Los ingredientes, explicarlos sí, porque no hay... La cuestión está en la mano que los elabora. Claro. Como los elabora. Però tampoc és difícil del tot, José, perquè el meu pare ens feia xurros quan érem petits. Sí. Tenia una maquineta i estaven bons. Sí, sí, una cosa està... Vostè no s'amoïni, que la gent anirà a comprar xurros, eh? Una cosa es que estén buenos y otra cosa es que sean especiales. Ah, això sí. Dongui'ns una bona recepta, va, que me l'apunto. No, pues la receta de los xurros, también es otra de las cosas que cuando... Bueno. ¿Qué? Cuando he visto algunas recetas publicadas en algunas revistas, la verdad es que me da risa. ¿Sí o qué? Sí, porque cualquier parecido con la realidad, puta coincidencia, no. No, no te esperem el que vostè ens digui. Sí. Els churros del senyor José Argiles. Como te digo, la base fundamental es el aceite de primera calidad y harina. Y no llevan más ingredientes que una pizca de sal para darle el sabor de la harina con el agua. O sea, nada más. Aigua, però diguem les quantitats. Bueno, pues lleva... Lo que pasa que l'harina ha de ser el doble de agua que de harina. El doble de agua que de harina? Sí. Por ejemplo, un kilo de harina, dos litros de agua. Dos litros d'aigua. Entonces, se deposita la harina, se le pone la sal comú. como se hace normalmente en cualquier tipo de comida, pero el agua tiene que estar hirviendo totalmente. La tenemos que poner a hervir. Y hirviendo sin dejar de hervir, tenemos que echarla a la harina y moverla, como habréis visto en algunas ocasiones, con unas palas adecuadas que tenemos para moverla. Sí, yo lo he visto ya. Ahí está. Enormes, claro. Y entonces darle a la masa la textura necesaria. Nada más. No hay más secreto. El único secreto, pues como tú dices, es el profesional. Clar, l'experiència i els anys. Que hay gente que lo hace con más cariño y lo hace con más esmero y eso, pues en la composición final influye mucho. I després jo això ho posaré dins d'una mànica i em quedaran les ratlletes, les estries aquelles que... Bueno, es que con la textura que tiene la masa del churro normal, en una manguera es muy difícil poder hacerlos. Hay unas metàlicas que venden. Sí, las he visto. En esas metàlicas es posible poder hacerlo, pero bastante rudimentario. Ja, clar, no mai serà com el que vostès tenen. Sí, perquè, además, la textura de la masa del churro es bastante compacta, y entonces hacerla pasar por las estrellas, que claro, la forma del churro cuando sale depende de la estrella que le ponemos, ¿no? Hay estrellas de unas puntas, de otras... Això ho tria el churrer en el seu moment. Sí, sí. Segons com li ha quedat la pasta o... Habéis podido ver lo que hemos denominado siempre churro madrileño. Es mucho más finito que lo que hacemos nosotros aquí. Això no lo sabía, veu? Sí, es mucho más finito. Ah, i després diuen dels catalans, veu? No, no, bueno. En Madrid, yo que he tenido contactos con Madrid durante muchísimos años, en Madrid no hay churrerías. Ah, no? Según ellos son fábricas de churros. En Cataluña somos churreros. I prou. Nada más, nada más. pero que hemos procurado darle a la profesión un cariño especial y de aquí el éxito que hemos llegado a tener, porque aunque parece que el churro, como os comentábamos antes, parece que viene de... Se elaboran más en Cataluña que en Madrid. Ah, doncs jo pensava que teníem més tradició de menjar-los allà. La forma de venderlo, de comercializarlo, también es totalmente distinta. En Barcelona, como habréis podido ver, la churrería no se limita simplemente a churros y porra. Ah, no, feu chuchos, buñolets, patates, de tot, sí. De todo. Y aparte de eso, la dedicación que le hacemos es desde primera hora de la mañana hasta última hora de la noche. Total día. En Madrid no. En Madrid lo hacen de otra forma porque lo llevan más que nada a las cafeterías. En Madrid se venden más churros en cafeterías que no directamente que en la churrería. Por eso ellos tienen una forma distinta de hacer el churro que nosotros. Ellos lo hacen más finito, hacen como unos lacitos... Sí, així en forma de ferradura lligada, ¿no? Nosotros aquí vamos más a lo recto. Somos más directos, així, pam. Sí, pero vaya, yo, como digo, he tenido contactos, y lo seguimos teniendo, con el gremio, porque son los únicos gremios que existen en España de la profesión. El gremio que hay en Madrid, que está dirigido por José Luis Martín Unvite, y en Cataluña, nada más. No existen otros gremios. ¿Y las porras? Sí. Las porras es otra cosa. Hemos hablado de la proporción de la harina y sobre todo, sobre todo, que el agua tiene que estar hirviendo totalmente. Yo voy a imaginar, ¿eh? Si echamos el agua templada... Ya no tiene gracia. Pero fuera del fuego le echo la harina, ¿no? ¿Para hacer los churros o no? Sí. Bueno, nosotros tenemos unos recipientes especiales donde depositamos la harina con la sal. Y ya preparamos la pala allí dentro. Entonces, el agua hirviendo y lo viene. La posa a sobre i no paran de remenar. Sí, sí. De totes maneres, vostè m'imagino que aconsella que a casa partim aquesta fórmula per dos o perquè aquí deuen sortir la tira de xurros, vamos, per un quilo de farina... Sí, bueno, pero te he querido dar una proporción... Sí, no, no, ho ha fet molt bé, si no, ja em dirà com ho hem de fer a casa, si a algú li fa gràcia de fer-ho. En la xurreria, si nos ponemos a hacer simplemente un quilo y... No tenen ni per 10 minuts. No, en la proporción. D'acord, i per fer porres... Para las porras es totalmente distinto. Entonces es el agua fría. Ah. El agua fría. Se le pone un poquito de levadura porque la tenemos que dejar fermentar. Sí. I sal. Llevat de forner d'aquest de París o del Royal? Sí, sí. No, no. Mejor la levadura de horneros, aunque también se hace con un poco de bicarbonato y tal. Pero yo de toda la vida he empleado levadura de... Sí. Pero no gran cantidad. Muy poquito. Per un quilo de farina, per exemple, que hauríem de fer? Pues para un kilo de harina, para las porras, imaginar la levadura nada más. Un pellizquito. Un pellizquito, sí. Entonces esto lo hacemos batiéndolo muy mucho, ir echando harina en este agua con la sal y la levadura, como digo. ¿Cuánta agua poso, señor José? Para tener una idea. Està pensant... Sí, però és que, entonces, és més o menys la mateixa quantitat d'aigua que d'harina, perquè la massa és molt més gelatinosa. Però, no obstant, tot això es fa batiéndolo i consiguint una textura com si hiciéramos crema. D'acord. La masa, así como la de los churros queda bastante compacta, la masa para las porras queda como una crema. Entonces debemos dejarla reposar un poquito para que la levadura haga su efecto y se nota enseguida que la masa va subiendo y entonces con otro tipo de recipientes como nosotros hacemos las porras. Empleamos la misma cambrera que nosotros decimos, que es el depósito de la máquina de los churros. Lo que pasa es que abajo es distinta a la estrella. Redonda. No redonda totalmente, sino que lleva unas estrías, como he visto. Pero claro, la masa es mucho más gelatinosa. I així en sortiran unes bones porres, eh? Sí, sí, por supuesto. Amb més o menys la mateixa quantitat d'aigua freda que de farina, ho barrejo un fred, un pessic de llevat, ho deixo fermentar, i ala. Sí, i ja està. Molt bé, jo crec que així podrem fer somriure a la família, no? Sempre et queda l'opció de posar-te el xandall un moment i baixar a comprar els xurros. Això està claríssim. Espero que sí, perquè no... Espero que salgan bé. De vostè depèn. Sí, però bueno, és que en esta profesión la parte más fundamental es la persona, la experiencia en el oficio. Això està claríssim. Això no ho dubtem en cap moment, senyor José. Estamos reconocidos como una actividad artesana y por consiguiente requiere un aprendizaje y... i un cariño en la profesión. Com totes les professions del món. Però ja l'hi diré, ja l'hi diré, perquè ens sabrà dels xurros de la cuina de carbó. Senyor José Argilés, ja sabeu que és responsable de les xurreries que porten el seu bon nom i que també és president del gremi de xurrers. Moltíssimes gràcies per haver estat avui aquí a la cuina de carbó i tindrà notícies nostres. Ja l'hi explicaré. Gràcies a vostè. A reveure. Cuina més i millor cada dia amb la cuina de carbó. De 12 a 1 del migdia, a Com Ràdio, amb Mireia Carbó. Cuando la llama de la fe se apaga y los doctores No hay en la causa de su mal, señoras y señores La senda de los niños y el perfume a churros que en una nube de algodón dulce les espera el furo. Goza la posibilidad de alborotar el barrio. Por tres pesetas puede ser bombero voluntario. Póngalo, paren, sube y baja el mundo en un potrillo. Dos colorados tengo y un montón dillo pa' usted, señor. Ni me sé, cuelgue el pellejo en la acera y súbase al tordillo de madera y olvídese de lo que fue y de qué. Fins demà! que un par de vueltas le dirán como alucina un niño. I després d'escoltar aquesta cançoneta del Serrat, que ens parla també dels xurros, doncs, com no podia ser d'una altra manera, hem de completar aquest superesmorzac. Ja sabem fer els xurros, ja tenim les proporcions correctes, ja sabeu que heu de reduir la fórmula perquè podeu... o no, o convideu a tota l'escala a esmorzar, clar que sí. Doncs ara aquí al meu costat tinc en Josep Baltà, perquè de xurros i de porres ja en tenim, però sense xocolata no entren. Fins demà! És la meva gasolina Una torredeta amb mel Tanco els ulls i toco el cel Hi ha qui es menja una arangada Hi ha qui es menja un nou ferrat Hi ha qui es cala els peus de fons I aquí tenim en Josep Baltà. Bon dia, Josep. Bon dia. En Josep, ja el coneixeu, és responsable del forn Baltà del carrer de Sant 115. És així? Correcte. I l'hem tingut convidat algun cop a la cuina de carbó i sempre ens agrada molt com ens ho fa. Tenim els xurros i les porres. En saps fer, tu, de xurros i de porres? Sí, eh? I ho podem fer a casa, no? Sí, sí, sí. El que passa que és un bon pitote, eh? Sí? Amb lo fàcil que és treure't el pijama i anar a comprar... El que passa que és això, que és un procés molt específic, i la fórmula és ben senzilla, però el procés és molt específic. És això d'escaldar-la i després deixar que es refredi el punt per començar-los a fregir i tal, això s'ha de tindre a mà. A la primera pot sortir... Però potser la segona no, eh? Jo sempre dic que de vegades aquestes coses et surten a la primera perquè tens la tensió tan posada, llavors et surt bé i la següent vegada et relaxes i patapam. I això tan senzill que sembla i al final és molt, molt, molt més complicat del que... Perfecte, però ens animes a provar-ho. Sí, i tant. Doncs vinga, com preparem una bona xocolata, Josep? Mira, aviam, de la manera més senzilla seríem aquests preparats que ja ens venen de xocolata, eh?, que podem trobar a tots els comerços. Ah, sí, que li poses la llet i au. De mil marques i cada un té els seus gustos. Però si volem fer una xocolata... desfeta que ens serveixi per tots. I per tots vull dir, mira, la fórmula... Jo et porto una fórmula bàsica. que podrien fer xocolata per celíacs i xocolata per diabètics, també. Home, la bomba. La mateixa fórmula, eh? La mateixa fórmula. M'encanta, m'encanta. Ja veuràs, és molt senzilla. Dius, mira, farem mig litre de llet. Mig litre de llet. Mig litre de llet. Després, i dissoldrem en calent 150 grams de xocolata. I aquí ja hem de triar la xocolata. Podem agafar xocolata amb llet, xocolata negra, xocolata sense sucre pels diabètics... o una xocolata per celíacs, que en tenen moltes marques. A partir d'aquí... Jo trobo que amb la xocolata tenen més problema els diabètics, poder, que no pas els celíacs, oi? Sí, però bueno, cada cop ho tenen més fàcil. Però tothom té les seves marques controlades, sí i tant. El sense sucre de xocolates n'hi ha diverses. Sí que n'hi ha, sí. Després del mig litre de llet amb 150 grams de la xocolata que triem, fins i tot blanca podem posar, eh? Ah, també, clar. Podem fer una xocolata fantasia. Oh, ara se m'ha fet la boca a aigua. Ojo, ojo, que sigo. Vinga. 25 grams de sucre. 25 grams de sucre. O estèvia, que és aquest adulcorant que ve de la planta, o sacarina, qui faci servir sacarina, no 25 grams, sinó la quantitat suficient, eh? Per donar-li el dolçó. I això ho acabem d'espacir. amb una miqueta de maicena, en concret amb 20 grams de maicena, anem tirant a poquet a poquet, diluït amb aigua sempre, amb una miqueta de llet, perquè se'ns vagi espacint el gust. Amb això tenim la base de la xocolata, ja sigui per celíacs, diabètics o pels més dolços. M'agrada, m'agrada. I aquest sucre m'imagino que me'l puc regaular una miqueta. Exacte, pots canviar-lo aquí. A partir d'aquí... Amb aquesta fórmula, tu imagina't si li vols posar una mica de pell de taronja i un rajolinet de cuantró. Home, si ja em somriuen de bon matí, amb això em ballaran una sevillana com la que ens ha posat abans el nostre tècnic, no? Això serà un bon esmorzar. A mi m'ho porten i jo, vamos, xurro, xurro, chocolate. Després de tornar surts cantant, i tant. El chocolate me piache, me piache como me piache. En vacaciones cortadas. A veure, Josep, doncs ja ho tenim, eh? Simplement escalfem la llet, perfumem la llet si convé, afegim aquests 150 grams de xocolata esmicolada, amb cura que no se us enganxi, el sucre i aquesta maicena que haurem dissolt amb una miqueta d'aigua o una miqueta de llet, l'anem afegint a poc a poc i ens la deixem al grau d'espesor que més ens agradi. Correcte. I nata. Aquí li podem afegir la vainilla, li podem afegir una mica de canyella, li podem afegir el que més ens agradi, per donar-li aquest... personalitat a la xocolata. I nata? Nata. Nata muntada per damunt? Nata muntada, sí, sí. També bo, eh? Hi ha aquestes d'esprai que... Bueno, per sortir del pas està bé, sí. I per muntar-la a casa, doncs l'únic necessari és que la nata estigui molt freda, molt freda, molt freda de la nevera, que el recipient estigui també molt net i fred, el podem guardar al bol de ser inoxidable dintre de la nevera, i monyeca! I ara! Anar-li fotent. Fins que queda muntada. Però avui en dia tothom té el batedor aquell de la... La batedora elèctrica, el del túrmix, allò va molt bé, sí. Una cosa que va molt bé per la Nata és posar-li una miqueta de cremor tàrtar, que en diuen. Però no en tenim a casa, d'això. Però això, si ho busques bé... A la farmàcia? No, jo puc fer propaganda o no puc fer propaganda. Aquí, al Josep Baltà, al seu forn. Exacte, en tinc preparada, perquè hi ha molta gent que me l'ha començat a demanar. I què aconsegueixo, si li poso cremor tartar? Queda més blanca i aguanta més estona muntada. Té més consistència. I també ens va molt bé. El cremor tartar serveix per fer el sucre amb xarop. perquè no ens cristallitzi. És un anticristallitzant del sucre. Al final és una sal, no? Sí, sí, és una sal. Això no és cap cosa... No és res de l'altre món. Vull dir que ningú es pensi que estem porant aquí res. És un ingredient que s'ha fet servir sempre a la pastisseria perquè això trenca l'estructura del vidre del sucre. Perfecte. Doncs és un bon consell, i si no en teniu, no en teniu, que no passa absolutament res, eh? Molt bé, ara ja tenim la xocolata, podem menjar uns xurros o unes porres amb xocolata, però hi ha molts més esmorzars possibles. Sí, home. Què més? Què més ens has portat? Mira, us he portat madalenes i pa de pessic. Madalenes, amb panxa. Madalenes amb panxa, molt bé. És que de debò que la panxa ens porta de cap, eh? És complicat, és complicat. Fa ràbia fer unes madalenes a casa, que són bones normalment, però et queden xatetes, et queden xafadetes. Mira, jo us he portat una fórmula de madalenes que és bastant semblant a això que s'està posant ara molt de moda. S'ha posat molt de moda que són els cupcakes i això. És una fórmula que es fa amb mantega, ja veuràs. Però la fórmula original de les madalenes és feta amb mantega. Sí, oli, oli també. Jo crec que l'hem adaptat a l'oli, però l'original... És que a mi em fa molta ràbia que ara comencem a fer cupcakes. L'altre dia ho dèiem, parlàvem d'un programa i vam dir, farem un... Ara són els cupcakes, els... Què més? Calla, les galetes aquestes, saps? Quan nosaltres tenim carquinyolis, pets de monja... I hem reivindicat que farem un programa només de postres catalanes. Molt bé, està molt bé. Home, ja, quina menjant... Les madalenes aquestes van fetes amb 300 grams de sucre, 300 grams de sucre, 300 grams de mantega, 300 grams de mantega i 250 grams d'ou, que són uns 5 ous. D'ous, que són uns 5 ous a prop. Amb això farem la primera preparació, que és el sucre i la mantega junts, batre'ls fins que queden una mica muntats. La mantega a pomada, a temperatura ambient? Sí, sí, a temperatura ambient, pomada, amb el sucre, muntar-lo bé. Amb el bataduret aquest que tenim a casa, elèctric, sí. Correcte, i hi afegim els ous. Això farà una pasta, ja ens farà una pasta. I a partir d'aquí hi afegim la farina, farina fluixa. Quanta? Quanta. 300 grams, també. 300 grams de farina fluixa, que és la farina normal. Ja sabeu que no us heu d'agobiar per això, la que posen farina, eh? Farina, 300 grams, sí? 300 grams, i 10 grams d'impulsor, que els barrejarem amb la farina perquè és... Royal per la gent del poble. Això, el royal, eh? El llevat royal. Que jo ja sé que tu ets professional. Molt bé. Això... passa com als xurros. És molt senzill, però s'ha de barrejar en el seu ordre. Els 300 grams de sucre, la mantega i l'ou, tot això ens ha d'emulsionar una miqueta i a partir d'aquí li donem cohesió amb la farina fluixa i l'impulsor. Això ens farà... Però com barregem? Això de dalt a baix, amb cura la farina? Sí, amb cura, després amb cura. I tamitzo la farina o no em cal? Sí, millor. Millor si està passada pel sedà. A casa la podeu passar per un colador fi, sabeu? Perquè així incorporem oxigen i va bé. Què més? Correcte. I després ho regem amb màniga en els petifos o els mollos petits de les madaleses. Ho regem vol dir omplim? Omplim, exacte, sí. I no ho podem omplir a cullerades, Josep? També, sí, sí. Perquè si no en tenim, saps que de vegades... Jo els he recomanat molts cops que es comprin d'aquestes mànigues d'usar i tirar, saps? Que a casa són molt netes, molt pràctiques i tampoc estàs cada dia fent coses. Correcte. I van molt bé. Aleshores, doncs ja ho tenim, no? Ho he entès perfectament. I no li dona un aroma? No li posa una miqueta de pell de taronja o el que li agradi? Sí, jo us dono la fórmula bàsica. A partir d'aquí, podeu posar des d'una mica de cacau en pols, que us quedaran de xocolata, una mica de xocolata ratllada i coco, una miqueta de taronja, una miqueta de llimona, vainilla... Aquí podeu fer els magdalenes que vulgueu, donar-li el gust i caràcter que vosaltres vulgueu. I la mida és igual, els paperets que compri? Em sortiran bé, saps? Que n'hi ha algunes fórmules que si són petitones et queden millor, si són grans... Bé, en principi més o menys et quedaran bé. La típica. El que s'ha de tenir en compte aquí és el forn, després. Aquí, el forn. Com anem? El forn s'ha de coure amb forn molt fort. Ah. I amb foc, sobretot per sota. Per sota. Si hi va el foc per sobre, el que fa és que no surti panxeta. Llavors necessites el forn a 250 graus... Toma ja... Tot el que dona, eh? A 250 graus amb l'escalfor de baix. I això després ho aneu regulant, eh? Però millor posar-lo a tope d'entrada. I a partir d'aquí, coure sobretot en la part baixa. Què vols dir? Que les amorro baix? Pràcticament, sí, sí. Uns quatre dits de la part de baix. Ah, bé, això al ford de casa vol dir el mig, eh? Que t'agafi foc de sota. De sobre no cal. Enseguida agafaran color, perquè comporten sucre i tot plegat, enseguida agafen color. Però sobretot que agafi foc per sota. Perfecte. Així que amb això em garantitzes unes magdalenes amb panxa i bonicíssimes. Sí. La cuina de carbó. Tasta'ns. Sóc un cuiner que rameno les cassoles, faig bons menjars i tothom eslip als dits. Les cassoles en el poc van bullint a poc a poc i fregeixo les verdures, les patates i els cigrons. Cuina més i millor cada dia amb la cuina de carbó. De 12 a 1 del migdia a Com Ràdio amb Mireia Carbó. Sóc un cuiner que rameno les cassoles, faig bons menjars i tothom es lipa els dits. Les cassoles en el pot van bunyint a poc a poc i fregeixo les verdures de patat. Josep, ara estàvem aquí i jo estic pensant, això de la panxa de les magdalenes, que tant ens porta de cap, com jo et deia, jo he sentit dir, i a mi molts cops en els cursos m'ho han preguntat, i si les deixo reposar, saps? Allò com les... els petifús, diguem-ne, els cabassets aquests de les madalenes, els omplo, que falti un dit, no?, m'imagino, i els deixen reposar, hi ha gent que els deixa reposar, res, 5 minutets, perquè diuen que així com que el llevat ajuda una mica. Sí, va bé, el llevat comença a reaccionar, ja comença a fer unes certes bombolletes i la pasta llavors queda més pujadeta. Ens ho aconselles? Sí, pot ser un bon... I els ous, hem de dir que estiguin a temperatura ambient, oi? A temperatura ambient, que llavors no fan que la mantega es torni a posar dura. Endurir. Els ous s'ha de procurar que siguin a temperatura ambiental. És que això són petits detalls, saps? Que a casa de vegades no tenim en compte. És el que diem, eh? A vegades les fórmules són molt senzilles, però tot el procediment... Veus? A vegades ens equivoquem amb aquestes xorradetes. Bueno, perquè no les sabem i no tenim per què saber-les, eh? Doncs ja ho sabeu, quan tragueu aquests 300 grams de mantega, que jo sempre els hi aconsello... Ja no la poseu a la nevera, els hi dic, perquè saps què passa? Que de vegades és el més difícil. Tu dius, ai, mira, vull fer les magdalenes aquelles que vaig sentir a la cuina de carbó. I pam, la tinc freda, la mantega. Aleshores, a casa, moltes vegades, el que pensem és li dono un copet de microones i així ja l'he pifiat abans de començar. No vull dir que no es pugui estovar la mantega al microones, però n'has de saber. I és més fàcil que se't desfagi que no pas que et quedi pomada. Si la talles a trossets petits, la reparteixes 5 minuts en un plat, aquella mantega queda fantàstica. O de vegades, fins i tot... Amb l'escalfor de les mans és la millor manera de treballar la mantega. O sigui, la millor manera per treballar la mantega seria agafant-la en un petit bol i anar-la... masagant amb les mans, amassant-la, donant-li temperatura, i això fa que vagi agafant aquesta textura pomada que després va també per fer les elaboracions. Perfecte, doncs, aleshores tenim en compte de tenir la mantega pomada, de treure els ous fora de la nevera, les podem deixar reposar, al fort ben calent, amb l'escalfor de baix només, perquè si no li esteu enviant el mateix missatge... de dalt que de vagi. Es quallen abans i fa que no pugui sortir la panxeta. El que necessitem fer és que l'escalfor comenci per sota, faci reaccionar l'impulsor, el llevat royal, i comenci a gasificar. Quan comença a gasificar, sortirà la massa per allà on és el punt més dèbil, el que està menys cuit. Si posem foc per sobre, en seguida ens quallarà la part de sobre. Ens farà aquella forma que és com un gorret, que surt la madalena que s'obre pel costat i ens fa un gorro. Una barretina, queda així com una boina. Una boina, sí. Correcte, doncs clar, el que ha passat és que hem quallat enseguida la part superior de la magdalena i no ens ha donat suficient temps perquè sorti pel mig la panxeta que hi ha. De la manera aquesta, només amb el foc per sota, per sobre no, amb ventilador podríem donar-li ventilador, però si en primer moment no l'hi donem, millor, perquè es qualla menys. Llavors el que fa és que la part més crua és la part de dalt i la del mig de la madalena. I aquella part del mig és la que aconsegueix pujar i fer la muntanyeta aquesta, o la panxeta. I una altra cosa, Josep. El temps, no l'hem dit, però dependrà de la mida de la magdalena. Sí, clar, aquí és el que dèiem abans. O sigui, en el forn està el temps de cocció en funció de la mida de la magdalena. Les més grosses necessitaran una mica menys de temperatura i una mica més de temps, perquè si no se'ns cremaran de fora, i les més petites, amb molt poc temps i forn, i foc, perdona, molt viu, en seguida estan cuites. D'acord, i això és com tot, això és adaptar-se. Dolentes no ho sortiran, però haureu d'adaptar-vos al forn, a la mida dels paperets, i aquí no hi ha pèrdua. I una altra cosa, puc posar-hi poma allò que la talles així a llaminetes fines, aquí al damunt? I tant, sí, sí. Sí, em quedarà bé? Ja no pujarà tant, m'imagino, però uns pinyons, no? Uns pinyons. La manera de farcir-les podríem fer un estàndard, no?, que seria emplenar la meitat els motllos, farcir-los del que tu vulguis, xocolata, trossets de poma, etc. I després, per sobre, acabar-ho d'emplenar amb la pasta. Llavors, emplenes la meitat, farceixes i tornes a emplenar. Fas dues passades. I decorar, ho pots decorar amb el que vulguis. Un cop fora? No, no, abans d'entrar al forn. Li pots posar uns trossets de poma, però petits, perquè si no... Perquè si no, no em pujarà, clar. No et pujaran o t'endiran a enfonsar-se. Ah, també. Que també passa, això. Llavors, per sobre una decoració, però si les vols farcir, fes-les a mig emplenar i llavors li poses el farciment. Perfecte. I de xocolata puc afegir-hi una cullerada de cacau si en tinc? O puc afegir xocolata, xocolata? Xocolata, xocolata, saps què passa? La xocolata ja porta sucre. i aporta... És humitat, també. Sí. Et modifica una mica la fórmula. Te la desequilibra, que diríem. Llavors, per mantenir aquesta fórmula... I que en surtin bé, ens aconselles afegir una cullerada de cacau, que no passarà res, imagino. Si li afegeixes xocolates, sobretot llavors treu-li alguna cosa de sucre. I mantega, no? No la liem, Josep. Amb cacau en pols queda fantàstic. I no la lio, ja està. Jo crec que el tema madalenes, a qui li surtin malament, és per donar-li un clatellot, perquè ho hem explicat molt bé. I aquesta pasta és molt versàtil. O sigui que vull dir que si no la fas tot el mateix dia, l'endemà... també et serveix. La guardes a la nevera tranquil·lament i la deixes... Ben tapadet, en fi? Ben tapadet, sí, sí. Que agafi temperatura ambient, perquè la mantega s'haurà quallat. Ah, d'acord, ja t'entenc, sí. Que deixi temperatura ambient i la fas a l'endemà, també la pots seguir. Fins i tot la pots guardar en un mollo pla i fer una espècie de... Ah, vols dir un tipus pa de pastic? Entre plomquer i pa de pastic seria això. Es conserva molt bé perquè, com porta mantega, s'allarga la vida del pastís i no s'asseca tant. I com ens aconselles guardar les magdalenes, Josep? Guardar les madalenes, aviam, les madalenes són bones al mateix dia. La madalena que se li posa una mica de sucre per sobre i cremelitza, aquella madalena d'un dia per l'altre ja el sucre ja ha perdut. El millor és amb un recipient que li puguis fer una mica de buit. Si li pots fer una mica d'envasat el buit. Ja, però jo no en tinc això. Jo saps què falla. Les poso dins d'una bossa de plàstic i apreto l'aire, intento treure tota l'aire de la bossa i ja està. I després sucadetes, mira. La magdalena es remulla. El que passa que sí, que te la pots menjar 4-5 dies tranquil·lament. La magdalena aguanta amb una bossa de plàstic que no s'assequin. Després tires una magdalena dins del cafè en llet i quan més dies han passat fa... I et queda sense cap a fer llet. Això també pot passar, però són bones igual, eh? Vull dir que ningú s'amoïni que no se li faran malbé fetes ni de dos, ni de tres, ni de quatre. Per guardar-les amb una bossa o amb una llauneta d'aquestes de galetes, cap problema. Perfecte, doncs ja en tenim una. La cuina de Carbó, cada dia de 12 a una del migdia, a Com Ràdio, amb Mireia Carbó. I ara anem malindros, no? Perquè malindros i xocolata... I a més els malindros també es poden fer a casa. També es poden fer a casa. Ara, això són paraules mayores, eh? Que m'he dit, sí, sí. Els malindros i el pa de pessic, que us porto una fórmula que us podrien sortir les dues coses, estem en el mateix. És molt senzill, els ingredients, però el procés de fer-lo... És que el pa de pessic porta molta gent de carani, eh? T'ho dic jo, eh? El procés de fer-lo és complicat. Sí? Sí, sí. Va, que tenim oients super-mega-ultra aplicats, eh? No, no, ho sé, ho sé, ho sé. Ah, perquè tu ets oient de la cuina de carbó, eh? Sí, sí, sí. Tinc molta clientela que també, eh? Home, estem fent una tribu, estem fent una família molt gran aquí. M'agrada. Mira, us porto la fórmula que és, per mi, la mínima expressió de pa de pessic. D'acord. Més poc que això no se'n pot fer, eh? Pa de pessic. O malindros, eh? És la mateixa? Sí, sí, sí. Després veurem com tractem una cosa i l'altra. D'acord. Mira, la fórmula bàsica serien dos ous. Dos ous. Dos robells. Dos robells. I cent grams de sucre. I cent grams de sucre. Això va per un cantó. Això per un cantó. Ralleta. Ho hem de batre molt, eh? Ho hem de batre molt, fins que ens monti pràcticament dos vegades o tres el seu volum. Que dopli el volum... i quedi de color blanquinós. Ha de quedar una espuma. D'acord. Ha de ser una espuma molt consistent. Això no ho faries a mà, eh? No us ho aconselles. Això amb l'abatedureta aquesta. És que no valen res, saps? Mira, jo, quan vaig començar a donar cursos de cuina, ara no sé per què t'explico això, Josep, però bueno, ja he començat. Jo ho feia, jo vaig dir, mai trauràs una maquineta que no pugui tenir tothom, que no estigui a la base de tothom, perquè això, vas a cursos de cuina, que treuen unes màquines que dius, home, clar, no m'estranya que li hagi quedat bé, però poder val mil euros i jo no la tinc. Doncs aleshores, Recordo que ho feia amb el batedor de... Sabeu que a la batedora elèctrica se li treu el peu, el de triturar, i li poses un batedor, i ho feia amb allò. I un dia se'm va trencar. I una senyora em va dir, vols que et deixi aquesta que té dues varetes? I jo vaig dir, oi, Déu meu, això deu ser de la Barbie, saps? Perquè em semblava de nines. Doncs nen, van de conya, eh? I val 20 euros o 20 i poc, i té una marxa allò que... Ho dic perquè jo us ho aconsello, perquè de vegades et compres abans un bolso que no pas una maquineta d'aquestes. I val la pena, val la pena perquè t'ajuda a fer això, i fa que no et faci mandra. Saps, fas... I ja està. Ara veuràs per què és interessant tindre aquests estris. D'acord, doncs vinga. Perquè, per una altra part, hem de preparar 3 clares... 3 clares... I 30 grams de sucre... I 30 grams de sucre... Que els hem de muntar... Sí. També... Buf! Quasi com si fos una merenga. Ja està, ja m'ho has dit tot. Aquí has de tindre un bras com King Kong, si no... I ho hem de muntar alhora. Oh, no pot ser alhora. Ah, clar, clar, és que... No, només tinc una maquinesa. És el procés, és el procés. Doncs munto primer això i després munto primer les clares amb el sucre i corrents, ja tinc l'altre preparat amb un bol i aleshores munto allò. Així ha de ser. Nosaltres ho fem amb dues màquines. Clar, però vosaltres sou forners. Però si tens el tórmics... que ja ve amb aquests acoples, pots muntar les clares per un cantó i buscar-te un ajudant que et munti els ous, els robells i els 100 grups de sucre. Buscar-te un ajudant és un gran què. En qualsevol cas, si no tenim a ningú, ens aconselles que fem... Com muntem aquesta merenga? Com ho fem? Perdona, que no ens ho expliquem. Amb el batedor, també, eh? Però pos-ho tot de cop. Tot de cop, sí. Les clares, bé, que ja estiguin ben netes de robell, si estan a temperatura ambient, molt millor. Sí. posem el sucre a gra, els 30 grans, i comencem a batre. I comencem a batre. I quan en surti una merenga, parem. Parem. D'acord. Llavors, corrents, ja tindreu en un bol els dos ous, els dos rovells, el cent de sucre, i ho munteu. Ojo, espera't. Després, aquests dos preparats, les clares s'han d'afegir... En els robells muntats. Les clares, sí, però aquí ja a mà, no? De dalt a baix, amb molt... De dalt a baix, amb molt de compte per no desgasificar tota aquesta barreja. D'acord. I tindrem 165 grams de farina passades pels sedars. Sí. que les acabarem d'incorporar després de les clares. Això s'ha de barrejar molt suau i a vegades tampoc fa falta barrejar-ho que quedi tot perfecte. Si queda algun grumoll d'això, després en el moment de posar-ho en el mollo ja es van diluint. D'acord, que no estigueu allà, dalt l'EQTP o dalt a baix, perquè aleshores li traguem tot l'aire que li hem incorporat. S'ha de fer amb 3-4 moviments. I és un parlar, però moure-ho al mínim possible. Amb una llengua, m'imagino que ens aconselles, aquelles espàtules de goma, no?, que van tan bé. Sí, sí, amb una llengua va bé, i si no, amb la mà. Amb la mà. Amb la mà molt suau, amb la mà. Això a casa no estem acostumats. Llavors notes què li estàs fent a la pasta. A partir d'aquí, Podem fer el pa de pessic o els melindros? Les dues coses. El pa de pessic, agafem uns mollos, si són de paper, si són de... De paper? Ah, vols dir d'aquells d'Eusai Tirada, aquests alumini? Sí, sí. O sí, o el de panetone, per exemple, aquell mollo de panetone, que és de paper. Sí, sí. Ah, d'acord, ja s'ha tingut. Els omplim, que quedi un dit per arribar dalt, i ja està. I ho enfarinem, o amb mantega i farina, o com ho fas tu, el forbaltar? El de pa, res. Ai, el de paper, vull dir, el mollo de paper, res. Perquè després es pela i ja està. I en els de mollos de ferro, o d'alumini, o d'això, si són antiadherents, doncs una mica d'oli, i si no són antiadherents, una miqueta d'oli, i una mica de farina, o pa ratllat també va bé, el pa de ratllat va molt bé per fer-ho. A mi m'agrada perquè sembla que trepi per allà, saps? Que la massa es quedi com enganxada. Ajuda molt, el parrallat ajuda molt a que no s'enganxin. El forn. El forn ha de ser a 180-190 graus. 190. Com a molt? Ja calent. Ja calent, sí, sí. Sempre, els forns sempre ja calents. Sempre, eh? No hi ha cap cosa que et posi amb el forfaret, eh? Mhm. I l'escalfor? I l'escalfor... Bé, no, el temps. Depèn de la mira del mollo. Veurem que el pa de pessic el que fa és pujar del mig i quan arriba al màxim pràcticament ja podem dir que està cuit. Es pot deixar una miqueta més perquè sequi i quedi ben compacte i ja està. I l'escalfor de baix? No, això a dalt i a baix. A dalt i a baix? A dalt i a baix, sí. Aquí a dalt i a baix. Ah, molt bé. Veus? Jo sempre ho faig a baix, també, al pa de pessic, només. Bé, ja veieu que el procés... I això s'ha de fer bastant ràpid. No podem trigar mitja hora en aquest procés. Això s'ha de fer amb... 15-10 minuts... Mira que m'he creuat els dits. Ha d'estar dintre el forn, ja. Si triguem més, això comença a baixar i no et poden trucar per telèfon. Aquí, aquí, molt bé, Josep, renyel. El resultat de totes aquestes coses no es poden fer. Al Facebook, no, no pots anar al blog de la cuina de carbó i tornar a dir, a veure, a veure què va explicar, quins detallets va explicar, perquè us penjarem les receptes que després les tindrem escrites, Josep, tu què creus? I si no és igual, us escolteu el programa perquè els secretets aquests no els transcrivim. Però no podeu anar allà i... No, això no, eh? Jo el que us aconsello també és que us peseu tot abans de començar. Sí. Perquè a casa moltes vegades convertim xurrades en un calvari. I saps per què? Perquè diuen, ah, molt bé, començo a batre els ous. Ai, espera, ara no em recordo on he deixat la farina. Apa, obre el mari, renta les mans. I clar, mentre estan allò, pam, pam, pam, va caient... Ho has de tindre tot preparat. Els mollos a punt d'emplenar abans de començar a batre els ous. El forn pràcticament encès. Tots els estris sobre la taula. Sí, sí, hi ha una preparació abans. Que t'assegura el tret, eh? Val la pena que ho tingueu tot... Sí, que us llegiu la receta, us l'apunteu i ho prepareu tot, perquè després serà pim-pam i un moment. Malindros, Josep. Els malindros farem. Quan tenim ja aquesta pasta feta, el que fem és posar-ho dintre d'una màniga pastissera, aquí sí que necessitarem la màniga pastissera, amb una cullereta no ho podrem fer, i aquí hauríem de ser dos per fer-ho bé. Tu només vols que buscà companyia a la cuina, eh? Home, què millor que cuinar companyia... Tens raó, però... Aquí hem de ser dos. Malindros, hem de ser dos. Hem de ser dos, hem de ser dos, sí, sí. Amb unes tires de paper d'aquest antiabderent... De paper de forn, vols dir, sí. El que farem serà anar rejant, anar tirant, anar rejant llengues... Sí? Anar fent bastonets, diguéssim, no? Amb boquilla o sense la màniga? Amb boquilla, amb boquilla rodona grossa. I si no en tinc, no puc tallar la... Sí, pots tallar i la de plàstic mateix. Directament la màniga pastissera, li tallo un forat i ha pelit. Un forat de pràcticament dos dits, eh? Ah, d'un i do. Allò que surtin un... Sí, perquè si no, la pasta aquesta, quan l'apretes, també la castigues. És molt delicada, aquesta pasta del malindro. Ah, si la faig passar per un forat petit, l'estic castigant. L'estàs castigant i llavors el malindro no puja. Ha de ser... L'has de desturbar al mínim, aquesta pasta, per dir-ho d'una manera. La poses dintre la màniga, la barrejant a tiretes. sobre d'aquest paper. I aquest paper l'estirem, l'estirem per les dues puntes i el posem a la llauna. Ah, no, no, aquí no et dono la raó, Josep. A casa que posin el paper ja sobre la llauna. I allà el mateix que vagin fent... Sí, perquè passen desastres d'anar passejant el paperet amunt i avall. També, val. Va, digue'm que tinc raó. Vinga, sí, sí. Per això hem de ser dos. Doncs ho fem directament a la llauna, a casa ens irà millor. I li posem una miqueta de sucre llustre per sobre. Així amb un colador? Amb un colador, sí, molt suau. I cap a dintre al forn. Directe. O sigui, acabes una llauna i ja l'estàs ficant dintre el forn. Ah, d'acord, i ara què diu? Que no te'n vagis a passejar-la pel menjador... O sigui, no cal esperar tindre totes les llaunes fetes, sinó vas coent a mesura que vas fent. Per això millor dos. I això es cou... Clar, jo ara estava pensant, i per què vol l'altre? Per què vol l'ajudant? Això es cou amb no res. En cinc minuts pràcticament ho tens cuit. Has d'estar a la porta. Jo crec que l'ajudant està molt bé perquè miri el forn, tu. Perfecte. Perquè si te'n vas, els malindros se't cremen. Exacte, sí, sí, sí. I queden secs. Home, hi ha malindros, fórmules de malindros que són seques i que estan molt bones, però aquest és un malindro que queda tendre. Queda tendre i te'l pots menjar durant dos dies. Més de dos dies ja comences a secar-se. Però són excepcionals, aquests malindros. Així de fàcil, eh? Així de fàcil. Bé, així de complicat. Sí, però ens ho han explicat molt bé. Així que jo crec que en principi ningú ha de tenir problemes. Alguna cosa que tu creguis que hem de fer menció per fer el pa de pessic o els malindros? Bé, jo crec que ja està més o menys explicat. I aquest pa de pessic el puc utilitzar per també posar-li poma per damunt? No, no. És un pa de pessic per sucar o per... Per sucar et quedarien unes peces individuals o si fessis amb un mollo... més gros, et serviria per fer un pastís. Ah, per exemple? Sí, et serviria per fer un pastís. Però és un pa de passic molt delicat. Molt flonjo. Si li posessis unes pances o alguna cosa, t'anirien a baix el cul del pa de passic. No té prou consistència per aguantar. Però per fer un pastís d'aniversari, per exemple, el puc fer servir? L'obro, li poso una miqueta de xocolata o de confitura? Sí, sí. El banyaries amb el míver? Una miqueta amb el víver. Dóna'ns una fórmula d'almíver. Quina feu servir? Que no quedi molt dolç, eh? Ah, sí. Ah, no, no, això és sucre amb una miqueta d'aigua bullit, i si li vols posar algun tipus de licor que perdi l'alcohol quan mull, un tipus de, no ho sé, un gran marnier que li dona un toc de taronja, o un cointró, i una miqueta de cremor tàrtar perquè no et cristallitzi el sucre. Això es fa bullir i ja està. D'acord. No hi ha massa... No, no té secret. Ho banyaries, posaries... I també pots fer servir l'almíbar que et surt en una llauna d'aquestes de préssec, per exemple. Això queda molt bo, també. Preocupat amb el préssec, li plantifico sobre. De postre al migdia. Això. Cada dia, de dilluns a divendres, de 12 a 1 del migdia, la cuina de carbó. Hola. Ai, perdona, Josep. Jo estava mirant aquí el meu d'això. Digue'ns, digue'ns. De l'estèvia. Ai, no, jo et volia preguntar abans. Les madalenes que ens has donat al principi, les puc convertir en madalenes integrals? Ah, sí, i tant, és veritat. Sí? Sí, sí. Com ho faig? Canviant la farina. A veure, on la tinc? Canviant la farina, eh? Dels 300 grams de sucre, 300 de mantega, els 5 ous o 250 grams, els 300 grams de farina els canvies per... La farina integral. La mateixa quantitat? Una miqueta menys. Aquí volia anar jo. Jo ho he provat algun cop i... La farina integral el que té és que la pallofa absorbeix molta humitat. Llavors n'has de posar una miqueta menys. Quant ens aconselles? 50 menys? Potser sí, 50 grams menys és possible. Amb 250 faríem. Sí, sí, sí. I a mi el que m'ha passat és que depèn de la marca de la farina integral, em queden d'una manera o d'una altra, saps? Que t'has d'adaptar. Dolentes mai, eh? Ho haig de dir. Allò que dius, mira, la propera vegada, però clar... Em posaré, jo què sé, em posaré 20 grams menys. Però clar, la següent vegada potser jo no tinc aquella farina, en tinc una altra, estàs? Hi ha molts tipus de farina integral. Si compres sempre la mateixa... Després, clar, cada un va agafant la mà amb els seus ingredients, no? És com l'arròs. L'arròs, al final, cada un gasta la seva marca d'arròs. Perquè aquesta la tinc mesurada, sé quanta aigua i quanta cocció i d'això. Amb les farines... Passa una mica el mateix, oi? Després d'aquella fórmula saps que amb aquella farina va bé i dius, mira, ja li tinc la mà en aquella fórmula. I tu tens una botiga que es diu Farinetes, no? Sí, la botiga del Farinetes. Com va el Farinetes? Quan et hem convidat el primer cop l'acabaves d'obrir. Molt bé, estem molt contents perquè... Explica'ls-hi als oients què feu. Veneu farines de totes les maneres? Veneu els colors? Sí, sí. Mira, a través de tots els... o per poder servir... Tots els que esteu interessats en pastisseria, en fer-se aquestes coses a casa, doncs la veritat, a la botiga cada dia ens veníeu a demanar algun ingredient i cada dia eren més... sofisticats, i dius, escuta, clar que en tinc jo d'això, però per què ho vols? Per què vull provar de fer això? Doncs mira, som-hi, anem a muntar una botiga expressament que pugueu trobar tota aquesta sèrie de productes, des del fondant fins al pastillatge per fer les decoracions aquestes. Els ninos aquests. Els ninos aquests, fins a la glucosa, el cremor tartar, el sucre volado que se li posa a sobre dels tortells de reis. I ho vens tot. I es ven, sí, sí, sí. És al·lucinant, la gent. A mi em meravella les coses que fan a casa, de debò. I de farines, ara hem obert la secció granel. Fins ara les fèiem envasades, però ara tenim tots els sacs allà oberts. Farines ecològiques, farines integrals, de sègol, la serracint, que és com d'un fejol per fer els creps bretons. I això, la veritat... Sota demanda vostra. A mi de què he anat demanant, jo he anat incorporant novetats i productes a la botiga que, escoltes, realment estan funcionant i agraden. La gent repeteix. En un forn tenim un rodatge de la farina molt alt. Cada 15 dies ens entren més de 1.000 quilos... de les diferents farines. I aquella farina ens assegures que és fresca i que no s'està fent... Exacte, és una farina que no està reposada ni s'ha fet vella. Perquè nosaltres ho notem, eh? Quan la farina porta 15 dies no és el mateix que la farina que ha d'arribar, que ve més freda, que ens ve de vi, que aquest hivern ens ha vingut sota zero a vegades la farina. I això es nota. Ui, sí, es nota. És terrible, és terrible. Fins i tot notem el sac de sota de tot, que ha estat durant 15 dies amb el pes de la farina. Aquella farina l'hem d'oxigenar una miqueta dintre de la màquina perquè ens faci la bona feina en el pa, perquè si no, dius, què passa avui? Imagina't, és que com a oficial de forner és la bomba, eh? Que maco per això saber tot això. Doncs amb el baltar farinetes, que li diem, doncs estem molt contents. Estàs content? Molt content, sí, sí. Mira, me n'alegro de saber-ho. I que ho sàpiguen els oients, perquè de vegades et fa il·lusió fer alguna cosa i no saps on trobar-ho, doncs ja... Sí, l'anècdota és un pastisser jubilat que em va entrar a la botiga i se'm va indignar. Per què? Perquè em va dir, ja era hora que algú obris una botiga com aquestes. Ah, me n'alegro. I doncs, perquè jo vull fer, clar, jo vull fer els pastissos pels meus nalons. Diu, i deia, jo, 25 quilos, ja sé on comprar-los, però només necessito 100 grams. Que maco. Deia, 100 gramets d'això i de l'altre, no? I la veritat és que el tenim com a client que ens ve molt sovint a buscar per fer els seus pastissos als seus nets, que és fantàstic. Josep, moltíssimes gràcies per estar un dia més a la cuina de carbó. M'agrades molt, Josep, que ho sàpigues. I espero que haguem fet feliços a més d'un. Ja ho sabeu, consulteu el nostre blog que podreu escoltar les receptes poquet a poquet. Bon cap de setmana a tothom i tornem a ser aquí dilluns a les 12 i 5 en punt a la cuina de carbó a Com Ràdio. Adeu! Bon dia, és la una. Us parla Mònica Hernández i Oriol Pujador. L'última fase de l'operació sortida de Setmana Santa s'està desenvolupant amb normalitat a les carreteres. Segons el Servei Català de Trànsit, ja han abandonat Barcelona i la seva àrea metropolitana 310.000 vehicles, el que suposa el 88% dels vehicles previstos. Des de fa una hora, però, s'ha complicat una mica la situació, especialment a l'AP7 a Massanet de la Selva i a l'AP2 a Montblanc, amb algunes incidències. Serrac, Maria Mas, bon dia. Hola, molt bon dia. A aquesta hora encara tenim trànsit complicat a l'AP7 a Torredembarra. Dos quilòmetres de cues en sentit sud i també aturades entre Hostalric i Massanet, aquí en sentit nord. i a la mateixa AP7. D'altra banda, recomanem també molta precaució, sobretot si circuleu per l'AP2, a causa de la calamarsada i de la pluja que està caient en aquest punt. Com dèiem, AP2 al tram de Montblanc. A més a més, tenim diverses incidències que poden complicar el trànsit. És tot des del RAC. Bon dia. Justament a aquesta hora és previst que acabi la protesta dels pagesos de l'Alta Empordà, la C31, a Torruella de Fluvia. Aquest matí han tallat aquesta carretera per exigir al govern català que els pagui les indemnitzacions que els deu després que els expropiessin les seves terres. La via funciona des de fa dos anys i la majoria d'aquests pagesos no han cobrat res o només han rebut una paga i senyal. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, veu molt difícil que el govern català pugui negociar amb el govern de Mariano Rajoy una proposta de pacte fiscal per Catalunya. Navarro assegura que els pressupostos que ha presentat el govern de Mariano Rajoy demostren que l'executiu central té una mentalitat centralista. Amb un partit popular que té aquesta filosofia, aquesta manera d'entendre Espanya, jo crec que aquesta convergència independentista difícilment podrà arribar a pactar... No sé si uns acords, un pacte fiscal o un concert econòmic o el que sigui, però jo veig que molt, molt complicat. Per aquest motiu Pere Navarro demana al president Mas que aparqui l'agenda independentista i acceleri les negociacions amb el govern central per aconseguir més diners als pressupostos. L'Ajuntament de Barcelona estudia retirar els contenidors de la via pública en dies que hi hagi previsió de grans manifestacions. Així ho ha assegurat avui el regidor de Seguretat del Consistori. Joaquim Forn recorda que durant els incidents del dia de la vaga general... Es van cremar gairebé 300 contenidors. Forn creu que per motius de seguretat, però també per motius econòmics, aquesta qüestió s'ha de plantejar. El Consistori acollirà el 16 d'abril una reunió monogràfica de la Junta de Seguretat Local sobre el vandalisme en què es posaran sobre la taula. les mesures que ja ha anunciat el conseller d'Interior, Felip Puig, i d'altres receptes. Els Mossos d'Esquadra han detingut un grup de lladres que actuava al metro de Barcelona, en concreta la línia 3, la verda, la banda escollia sempre turistes que saltava a les portes del vagó. Per cometre els robatoris, els detinguts aprofitaven les aglomeracions en el moment d'entrar o sortir del convoi. Els Mossos van posar en marxa un dispositiu especial que la setmana passada va acabar amb les 5 detencions en un bar proper a l'estació de Sants. A 4 dels 5 arrestats, a més dels delictes i faltes d'eforç, se'ls imputa també el delicte de pertinença a grup criminal. 4 d'ells ja han ingressat a la presó. Bon dia, us parla Joan Barberà. En joc 3 partits de futbol. A la segona divisió B comença la segona part el Narcís Sala.