Insubmissió fiscal, ONU i tertúlia post-Guardiola

Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10.00. I comencem una nova dici del Just a la Fusta d'avui, dimecres, 2 de maig. Encetem aquest mes de maig, a més a més, a ple sol, amb un dia ja del tot primaveral. En parlarem en aquesta primera hora amb el Carles Gereneri Rius, perquè sembla que aquesta primavera, aquest sol, ara sí que ens visitarà uns quants dies. També d'aquí una estona parlarem de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull als diaris, a la premsa del dia i a l'actualitat digital que passa sobretot per aquestes prèvies de la cimera del Banc Central Europeu que té lloc demà dijous que coincideix amb la manifestació dels estudiants contra les retallades i algunes altres marxes previstes que poden complicar una mica el dia de demà. I més coses, també tindrem plena actualitat, perquè a partir de les 11 i 10 entrevistarem l'Andreu Bartolomé, que és un dels empresaris que es va declarar fa dos o tres mesos insubmís fiscal i que va anunciar que haurien de pagar impostos a l'Estat. En parlarem a partir de les 11 i 10, perquè demà vindran a Sant Just a participar, a impartir el quart diàleg per la independència. I a dos quarts de dotze serà el moment de fer tertúlia esportiva, la setmana després de l'anunci de Guardiola de deixar d'entrenar el Barça, més a més també d'aquesta victòria aquest 07 de diumenge i avui que torna a haver-hi partits de Lliga. I avui farem un petit canvi i a la tercera hora en lloc de la televisió, que enviarem per divendres i farem conflictes internacionals. Parlarem amb el Cebes, avui parlarem de l'ONU. I com cada dimecres el que sí que tindrem és una nova història, farem un salt enrere en el temps i mirarem d'on venia algun invent que marqui la nostra història quotidiana. Avui parlem de les Galetes Maria amb la Lerda Noi. Com sempre també una recepta i d'aquesta manera passarem aquest matí de dimecres, aquest dimecres estrany que és un fals dilluns i un fals dimecres i que comença ara mateix. I atenció perquè avui comencem amb la Russian Red, que d'aquí a pocs moments es podran comprar ja les entrades per al seu concert que farà el Festival de Cap Roig. The sun fills the kitchen in my house It's warm and cozy and it helps me breathe and I want to Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10. Saludem a aquesta hora el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Aquest dimecres, que és estrany, ja està bé. És un dimecres dilluns. D'aquí tres dies és dissabte. Per on comencem? Començarem per una notícia que hem vingut dient els darrers dies, però que és important. El parador ja té nou adjudicatari. I bé, doncs ja s'obrirà, no immediatament, però probablement d'aquí uns mesos ja es tornarà a obrir el bar-restaurant del Parador. El ple municipal d'abril va donar llum verd a l'adjudicació de la concessió del bar-restaurant del Parador i tots els grups polítics van votar-hi a favor, excepte via democràtica, que es va abstenir. la llicència per reobrir el local del parador s'ha atorgat a l'única opció que es va presentar, després de comprovar que complia tots els requisits que es demanaven. L'alcalde de Sant Just es va mostrar satisfet, però va advertir el que dèiem, que no s'obrirà immediatament el bar, s'han de fer unes reformes, també. I, d'altra banda, el grup municipal de Convergència i Unió va votar-hi a favor, tot i que es va mostrar en desacord amb alguns requisits de l'adjudicació, especialment amb el fet que consideren que el temps de l'adjudicació no és... no és suficient. Exacte, per tirar endavant. És de 10 anys amb una possibilitat de allargar-ho a 15 i consideren que aquest temps no és suficient per treure prou benefici de la concessió. Doncs ho anirem veient, anirem seguint, també avisarem quan s'obri finalment aquest bar restaurant. Parlem ara d'una altra qüestió. Doncs si l'Ajuntament iniciarà un procés participatiu per buscar una denominació al nou equipament del carrer Montserrat. Les entitats que s'ubicaran a l'antiga Escola Montserrat tindran l'oportunitat de proposar un nom i la ciutadania s'encarregarà mitjançant les noves tecnologies d'escollir la millor denominació. Les entitats que hi seran són bàsicament educatives i musicals i també Sant Just Solidari, tindran la seva seu a l'antiga Escola Montserrat i seran les que proposaran inicialment aquest nom de forma que la resta de la ciutadania pugui triar quin és el que troba més convenient. Serà més o menys cap a finals de 2012 que se sabrà definitivament el nom i també es posarà en marxa aquest nou equipament. Molt bé, doncs també nous canvis al municipi. I acabem parlant d'una activitat per aquest cap de setmana. Doncs sí, aquest cap de setmana arriba al Casal de Joves, concretament diumenge, la setena fira de l'intercanvi organitzada pels amics del ioga. La iniciativa pretén fomentar una forma de comerç basada en el canvi de productes. La fira fa tres anys i mig que se celebra i ha arrelat molt al municipi, especialment entre els més joves. Les joguines, de fet, són un dels objectes més intercanviats. David Roig, membre dels Amics de l'Ioga, celebra l'èxit d'aquesta iniciativa, però també declara que cal tenir en compte l'estat de conservació dels objectes. És a dir, no podem portar un objecte vell que nosaltres ja llançaríem a portar-lo allà a veure si ens el traiem de sobre, sinó que s'ha de portar coses que algú pugui treure en algun profit. D'altra banda, la fira també collirà un banc del temps on la gent podrà apuntar en una pissarra els serveis que ofereix amb la finalitat d'intercanviar-los. Aquesta prèctica està molt popularitzada arrel de la crisi i consisteix en que tu ofereixes un servei o alguna cosa que tu saps fer per tal que una altra persona t'ho retorni amb alguna habilitat que té i que et pot anar bé. La fira començarà diumenge a les 2 de matí i acabarà a les 2 de migdia I a partir de les 11 del matí també hi haurà classes gratuïtes de yoga i tai chi, i a la una es farà una batucada i una vermutada popular. Això sí que cadascú s'ha de portar a menjar per col·laborar-hi, perquè no està el moment econòmic com per fer moltes despeses. Molt bé, doncs això serà aquest diumenge, una bona proposta. Gràcies, Sergi, i fins després. Fins ara. Estem escoltant just a la fusta. Passa un minut d'un quart d'onze del matí i tot seguit repassem les portades dels diaris i el més desecat de l'actualitat del dia, abans però sentim aquests somatismes de la sentina. Excursionistes de Trezzo xiulen valents. Reverbera el seu eco per tot el Montseny. La salut de les truges ahir preocupant. Avui xisclen de joia veient el sol despuntar. Bon dia, dia. Bon dia, nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els maratins. Colibris a l'esòfag i popòtems a les mans. Vinguera un dels tropis, més enllà de Gibraltar. La fruita és madura, l'hem de curir. Porta les caixes i les olives al molí. Bon dia, dia, bon dia, nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els matins. Bon dia, dia, bon dia, nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els matins. Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, Repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen 5 minuts d'un quart d'onze, moment de fer un cop d'ull a l'actualitat a la premsa del dia, per això saludem de nou el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem pel punt avui. Doncs el punt avui que destaca que tothom s'hi atreveix. El president Evo Morales segueix els passos de l'Argentina i expropia la filial de red elèctrica d'Espanya al país. La mesura dràstica vol ser, com en el cas argentí, una cortina de fum que tapi els problemes interns i el diari punt que acusa Evo Morales de populista per aquesta decisió. La notícia més destacada a nivell gràfic és la insubmissió festiva en la jornada contra els peatges i es veu uns... uns conductors que surten per la finestra del cotxe amb una estalada i una mena de cartell que posa no vull pagar, fent referència a aquesta mobilització que va tenir lloc ahir en molts peatges del país i que consistia en no pagar el peatge com a forma de protesta. A l'Economia destaca el malestar social, torna a fer-se sentir al carrer, les manifestacions es van poder celebrar amb normalitat, fent referència també a les manifestacions que van tenir lloc ahir, 1 de maig, dia del treballador, i que van estar protagonitzades per la protesta contra les retallades socials del govern popular. Altres temes, també altres qüestions que destaca el punt. Doncs en justícia, Urdangarín vol pactar amb la fiscalia per evitar la presó. Doncs es veu que Iñaki Urdangarín vol admetre el seu crim i així veure rebaixada la seva pena. I finalment... Sí, sí, es veu que pràcticament se'n podrà sortir pagant el que ha robat i... Es pot, per això, perquè reconeixent que ha fet això, que pugui... Aleshores, és molt barat arriscar-se, no? Sí, perquè, no sé, els diners aquests, m'imagino que la Casa Reial potser ha dit alguna cosa, o el fet que ell pertany a la Casa Reial deu tenir alguna cosa a veure. Sí, no ho sé, vaja. Potser no. No ho conec prou, però, vai, et fa tota la pinta. I un altre punt curiós, si més no, diu que sis turistes van quedar atrapats més de cinc hores dalt de l'estàtua de Colom. Curiós. Sí, van perdre unes quantes hores per passejar-se per Barcelona. I a part que tampoc pots fer res allà, sense aigua, m'imagino. Les vistes eren bones, suposo. Sí, a més allà hi havia bona visibilitat. Sí, mira, van tenir sort de venganxar un bon dia. Exacte. Bé, passem ara al país que ens obre... Amb aquesta notícia, Morales continua a l'estel argentina amb l'expoli de reta elèctrica. El president de Bolívia acusa la firma espanyola d'invertir poc. El govern espanyol, ha visat hores abans, intenta negar paral·lelismes amb IPF. Suposo que es veu també desbordat una mica amb tot aquest tema. Govern de Rajoy, recordem que només porta cinc mesos al govern i realment crec que estan sent bastant complicats. També se'ns diu que la marca Espanya cotitza a la baixa. I més coses que l'1 de maig dona ales a la protesta social i els sindicats recolzats pel PSOE avisen que la mobilització seguirà. El suport aquest del PSOE és d'alguna manera sorprenent perquè fa cinc mesos justament que estava al poder i diguem que tampoc és que... Ara no tenim molt de crèdit, no? Igual que si fos al revés seria una mica estrany. Bé, el Parlament britànic afirma que Murdoch no és apte per dirigir el seu grup, censura pel cas de les escoltes legals, per tant, reprenen aquest cas de la premsa britànica, i Ordangarín ofereix 1,7 milions per evitar que el judici esquitxi el rei. Aquí se'ns diu aquesta excusa. També se'ns avisa que les parelles, de fet, amb immigrants, sota l'UPA, el govern demana extremar el control per acabar amb un frau alarmant, segons paraules del govern, I també a la porta del país, 2.500 insubmisos, es planten als peatges. Creix el moviment de protesta contra el pagament a les autopistes catalanes. Aquesta dada que n'hi ha molts que la qüestionen. Si hi ha almenys un 2.500, si és més, però a Bertis no ho vol dir, perquè si només fossin 2.500 a Bertis no li caldria dir-ho, però bé. Sí, com sigui, la cosa és que se'n comença a parlar ja a tot arreu, també. Sí, sí, és una cosa... Va començar fa un parell de setmanes, més o menys, amb un vídeo a internet. A nivell anecdòtic, sí. i s'ha exters de forma increïble. Sí, sí, en parlarem a les 11 i 10, també, suposo, amb els insumisos fiscals, en aquest cas de Cibrena. Sí. Passem al periòdico. Doncs continuem amb el periòdico, que avui obre amb el cas Urdangarín. I Urdangarín haurà d'explicar on va amagar els diners. La negociació entra en la fase definitiva. La Fiscalia exigeix que el Duc i el seu soci rebel·lin el destí dels fons, malgrat que els tornin. I els dos imputats podrien arribar a ingressar 4 milions a les administracions... Més les multes. També he escoltat abans que el soci d'Ordangarín ha amenaçat a publicar unes informacions que podrien ser també delicades per la Casa Reial si no es pot arreglar aquest assumpte. A sobre tenen aquestes acusacions. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do com està el cas d'Ordangarín. També destaquen una fotografia d'un grup de Mossos d'Esquadra que van estrenar un nou mètode de control de les manifestacions a identificar amb un braçalet els agents que es barregen entre els assistents. Hi ha un grup de Mossos d'Esquadra vestits de paisà i amb un braçalet que diu que són Mossos d'Esquadra. I bé, doncs estan, sembla, infiltrats entre la manifestació, però identificats d'aquesta forma. Pel que fa també... No, no, dic que és estranya la imatge, que sorprèn. Sí, sí, sobte, sobte. Aparentment semblen persones que s'estan manifestant de forma normal, però el braçalet els delata, no? Seguint amb les jornades de protesta, la crisi dona ales el primer de maig. Amb l'estat per l'atur i les retallades amplien la capacitat de convocatòria sindical. Està clar que la situació econòmica està vivant una mica aquest foc i els sindicats també ho estan aprofitant. També ens destaca el rescat vertiginós a Colom. 16 turistes passen 5 hores atrapats al mirador de l'estàtua. i la protesta contra els peatges es dispara amb el PON, 2.500 casos en un sol dia. I finalment també el cas de Reta Elèctrica Espanyola, Evo Morales també expropia, i Bolívia mola l'Argentina i es queda amb la filial d'aquesta empresa. Doncs passem ara a l'actualitat que ens destaca al canal 324.cat, aquest canal de notícies de TV3 i de Catalunya Ràdio. se'ns informa en primer lloc, haurem partut directament la connexió, ara obrim aquesta fàgina, com que depenem en aquest cas de les connexions, ens parla també d'aquesta expropiació, és el tema principal, el tema més destacat del dia, diu que Bolívia expropia la filial de red elèctrica espanyola, no se'ns donen gaires més detalls que els que estàvem repassant fa una estona a través dels diaris, també se'ns diu que Alexis i Piqué són baixes contra el Màlaga, que l'homenatge per acomiadar a Guardiola, que si no m'equivoco és dissabte, el partit de l'Espanyol, i que Barcelona es blinda per la reunió del Banc Central Europeu. El president de la Generalitat, Artur Mas, ofereix avui un sopar oficial al president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, els governadors dels Bancs Centrals, un dispositiu de 8.000 policies, vetllarà per la seguretat d'aquesta trobada. D'altra banda, Obama diu des de l'Afganistan que acabar amb el que és possible. El president dels Estats Units firma amb el president afganès Hamid Karzai un acord d'aliança estratègica que farà que els dos països cooperin en matèria de seguretat més enllà del 2014, quan està previst que retirin els soldats nord-americans. Ho ha dit Obama en una visita sorpresa a aquest país. I, bàsicament, això és el que ha passat de nou, diferent del que hem comentat fins ara. Ens n'anem ara cap a l'avantguàrdia. Cap a l'ara. Cap al diari Ara, que ens està en una portada molt gràfica. Les dues protestes principals que van tenir lloc ahir, 1 de maig, diu el carrer i l'autopista. D'una banda, les manifestacions que van tenir lloc a moltes ciutats... les típiques manifestacions de l'1 de maig, del Dia del Treballador, organitzades pels sindicats, i que aquest any es van centrar en les protestes contra les retallades en matèria social, i a l'autopista el que ja hem estat comentant amb la resta de portades. Aquest moviment No vull pagar, que va plegar un munt de ciutadans que es van acostar molts, inclús expressament, als peatges, només per... per poder mostrar els seus rebuig cap a tots els diners que s'estan destinant a les autopistes. Exacte. En matèria internacional, Evo Morales expropia la filial de Reta Elèctrica d'Espanya, Bolívia, i que és molt curiós perquè... Ah, bueno, no, clar. Bé, ho explica en castellà, diu Reta Elèctrica d'Espanya, i llavors el D ho posa sense vostro. Clar. M'havia espantat. M'havia espantat. El nom de l'empresa. I finalment els sis turistes que es queden atrapats durant sis hores al monument de Colom, que avui són protagonistes. Sí, veig que ha agradat aquesta notícia. I també el TV3 ho traien com a gran notícia i és el punt anecdòtic. No sé si els diaris tenen una quota de notícies simpàtiques a la portada, i avui ha tocat aquesta. Déu-n'hi-do, sí, sí. Passem ara a la seva versió digital, que ens parla d'infraestructures. És el tema amb què obre, diu Madrid enllesteix, el pla per liberalitzar les rodalies de Renfe. El govern espanyol vol que la xarxa es liciti en franquícia a partir del 2013 i que hi hagi competència a l'Aves segons 5 dies. L'executiu ja va pensar que aquest divendres liberalitzaria serveis de transport. D'altra banda, el president del Parlament Europeu creu que una llengua tan important com el català s'ha de poder parlar a la cambra. Ho ha dit Martin Schulz als Matins de TV3. Considera que la independència és, però, una costa interna espanyola i catalana i diu que no vol donar consells. Són declaracions del president del Parlament Europeu als matins de TV3. Més qüestions, se'ns parla també del tema Ordengarín, l'exòci d'Ordengarín pressiona els fiscals amb amenaces a la monarquia, segons el Mundo, també com dèiem, i més novetats, la BBC es fixa en la Viquipèdia en català, considera que és un exemple de la utilitat de l'enciclopèdia virtual per difondre idiomes i cultures minoritàries. No sé si és un nalosi o... És el que opina la BBC, com dèiem. I l'últim punt, més o menys novetat, és que el govern... No, ja ho hem comentat, de fet, és la diferència que veu el govern espanyol entre les expropiacions de Repsol i Red Elèctrica. Per tant, passem cap a l'avantguàrdia. Doncs la Vanguardia obre amb el tema de la reda elèctrica, també. Morales imita Kirchner i ordena nacionalitzar la reda elèctrica espanyola. El líder bolivià, assetjat per la crisi social, expropia la filial de l'elèctrica espanyola i acusa la firma, participada en un 20% per Espanya, de no invertir prou. Altres temes que destaca també el primer de maig, centrat en el rebuig de la reforma laboral, la mobilització creix a Barcelona mentre que el pont i la plusa desllueixen la de Madrid. i finalment, doncs un tema que encara no havien tractat la resta de portades Sarkozy fa seu el dia del treball i s'imposa al carrer el president i candidat celebra a París un míting gegantí contra Esquerra i sindicats i es mostra una fotografia de Sarkozy ahir a la plaça de Trocadero a París davant de la Torre Eiffel i per acabar doncs els turistes atrapats com totes les portades i un ONG ah no ONGs vaja no sé Vies contra la manca de diners. Ah, ONGs, va, d'acord. ONGs. Sí, ho escriu així com en lletres i... Sí, perquè ara es veu que està acceptat com a paraula. És curiós, no? De fet, són unes sigles i ara te l'escriuen tot just. Bé, vies contra la manca de diners. Doncs passem ara a l'actualitat esportiva. Ja comença aquesta època, també em queda portada una mica per lliure. I, de fet, avui el diari Esport ens obre parlant de fitxatges. Ens diu 100 milions per fitxar. Zubi i Tito ja saben els diners que tenen per invertir en reforços. Ens diu d'on sortiran. 10 de l'estalvi de la fitxa de Guardiola, 30 de l'estalvi de les primes de la Lliga i la Champions, 30 de la previsió de les vendes de jugadors i 30 inclosos en el pressupost de la temporada. Per tant, sembla que fins i tot vagi bé, que no guanyi ni Lliga ni Champions. Sí, però el que no entenc és... O sigui, 10 milions s'estalviaran de la fitxa de Guardiola. Sí. Llavors Tito Vilanova seguirà cobrant un sou de segon entrenador? No, però tindrà menys que ser. Tindrà menys que ser, no? M'imagino. 10 milions, això cada quant s'estalviaran? Tot l'any. Són per fitxar. Tot l'any? Ostres, Déu-n'hi-do. O sigui, Tito Villanova cobrerà 10 milions menys que Guardiola. Seria la notícia, no? I quants cobrava Guardiola? Si Tito Villanova cobra 10 menys. No sé, suposo que són aquests... Suposo que bastant, bastant, no? Sí, però és que 10 milions... És el que cobra el Messi. O sigui, els dels entrenadors sí, però els dels entrenadors... Normalment els dels entrenadors és força més baix que els dels jugadors. Doncs... No ho sé. Sí, sí, curiós. Sí, sí. També se'ns diu, Messi vol gols per ser Pichichi, primera oportunitat per homenatjar Pep, Cesc més implicat que mai, i això és confidencial esport, segons ens diu, i que Mourinho va sortir a presumir. Bé, doncs, una mica el tema de sempre, no? Sí, abans he decidit també al diari Avui... Unes declaracions... Bé, Guardiola va dir que no marxa per Mourinho, o sigui que no està desgastat per Mourinho, sinó pel ritme de partits i per guanyar tant, també. Va dir que això diu que desgasta molt. I Mourinho va respondre dient, doncs, si és més feliç fora del futbol, que marxi. Molt bé. Exacte, és la seva manera de ser. Seguint la línia de Caranca, també. Un altre fiasco de l'Espanyol. El Montreo Ortiz ens diu la seva nit i se'ns ensenya a Guardiola i Messi abraçats. Diu, Guardiola i Messi tindran un protagonisme especial, homenatge al tècnic i grans reptes per Leo. El públic mostrarà el seu suport i la seva estima a Pep i el crac té a tocar, té a tiro, no s'hauria fet traduir ara aquest referent, aquesta fusió, els rècords col·lejadors de Müller i del Barça. Referent a aquest partit d'avui al vespre a les 8, I finalment diu la possibilitat que vingui Drogba, impacte a l'afició. Pot venir Drogba al Barça? Home, no ho sé. Per poder pot venir, però em sembla que té 33 anys, si no m'equivoco. I Keita podria ser clau per fitxar Capoe i Thiago Silva. Això és el que ens diu el món de l'inportiu. Qui diu fitxar aquí? Capoe. Sí, no ho sé. Deu ser algun... Capoe. Deu ser brasilellet. Sí, deu ser un jugador. I Thiago Silva. Així desconegut d'aquestes noves perles. No sé. Això és el que ens diu el Mundial Deportiu. Passem ara cap a Madrid, que avui tenen dels seus dies forts. Diu, segon assalt a l'Aliron, és el que ens diu el diari AS, referent al partit d'aquesta nit, a les 10. Diu, el Madrid en té prou per fer el mateix que hagi fet el Barça, per ser canvió, com que el Barça juga a les 8. És a dir, que encara que el Barça guanyi, doncs el Madrid, si el Barça guanya... I ell guanya, no hi ha problema. De fet, si el Barça perd, doncs ja li dóna la Lliga al Madrid, directament. No crec que perdi el Barça en el Camp Nou contra... Contra el Màlaga. Seria estrany. I Bielsa diu que fer el passadís és una qüestió d'educació. Això seria, doncs, si el Barça perdés o matés. I, finalment, el Marc, la portada... Ah, i la portada de l'As són jugadors del Madrid caminant de carrer, anant cap al camp, i el Marc a la portada són lleons. Una escultura. Una escultura. una escultura de lleons, no sé si és la Cibeles o quina altra escultura és de Madrid. No ho sé. A Madrid és el Congrés dels Diputats, no? Tens lleons? No ho sé. Doncs pot ser. O sigui, hi ha una escultura de Madrid amb uns lleons. Em sembla curiós que relacioni això amb el Real Madrid. Sí, diu, el Madrid pot ser... Ah, però clar, els lleons són els d'Aleteo. Per això diu, nit de lleons, és aquest el titular. I llavors diu, el Madrid pot ser avui campió de Lliga i la imatge és directament com li agrada fer. El Marc m'agrada les portades del Marc. Els lleons però estan empivats amb el Madrid. Bé, ja és un camp generalment hostil. Ah, són els de la Cibeles, els lleons, perquè diu, primer, se'ns aclareix, primer els de Sant Mamés, hi ha una imatge dels jugadors de l'Atlètic i s'hi guanyen els de la Cibeles. De fet, la portada és curiós perquè surten els jugadors de l'Atlètic celebrant gols Surt en un gol i no surt cap jugador del Madrid, surten els llagons de la Cibeles. És a dir, és com si estiguessin enfadats amb els jugadors, no? Perquè com a portades i el club sí, és només el club, no? Jo crec que han volgut fer una portada molt original i potser s'han passat. Però els jugadors del Bilbao, que aniran a totes, perquè sempre ha estat un estadi hostil pel Real Madrid, I, a més a més, el cas de la final de Copa del Rei, que s'havia de jugar al Bernabéu, i que el Madrid es va negar, i, a més a més, ara ha posat un partit per 5 o 10 dies després, un partit benèfic. Per tant, veiem que Bilbao estarà empivats. Doncs no tens desveig el nou esportiu? No, és que no... M'estava sabent una mica, eh? Sí? Sin pensar que les portes eren molt originals, però tampoc. La d'avui era Guardiola... i una declaració seva que posava no marxo, això que dic, que no plego per Mourinho, sinó perquè estic desgastat. No t'ha agradat. Això ja ho han dit molts mitjans. Molt bé. Per tant, no. Doncs gràcies, Sergi, i fins després. Que vagi bé. Bon dia. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Ràdio Tesperc 98.1 FM Just a la fusta, el magazín del matí. Quatre minuts i tres quarts d'onze del matí, parlem ara del temps, per això saludem el Carles Hernández i Rius. Ben dia, Carles. És difícil el meu nom, eh? Sí, perquè havia agafat aire al principi de la frase. Ja ho arreglarem, ja ho arreglarem. No ho he acabat de resoldre, em costa encara dir-ho seguit. L'opció B que tinc també és complicada, eh? Sí, quina és? Carles Rius, també acabes amb una R al mig, llavors tires cap un altre cop de R... Carles Rius, la S, les dues S al final de la paraula, sí, sí. No ets fàcil. No sóc fàcil. No. Després d'això, ara la gent que t'estigui mirant haurà vist que també hi ha més llum a l'estudi, cosa que és bona. Sí, home, és que aviam de dia, si no ens toca el sol directament, és maco que entri la claror. És allò de l'estalvi energètic, tot i que aquí la ràdio, com que estem en un petit cau, no podem fer massa d'estalvi, però bé, com a mínim l'opció que estem triant a la ràdio és que cada cop que se'ns en va en el risc un fluorescent no el renovem. Si acabarem amb foscor total, ens castigarem la vista, però mira, aquesta és la nostra petita aportació. que parlant d'estalvi energètic pel que fa a l'energia, hem de dir que l'energia eòlica està guanyant el terreny a l'energia més bruta, podríem dir, i han sortit algunes dades avui a la premsa fent referència que l'energia eòlica durant el mes d'abril ha superat l'energia elèctrica, hi ha hagut un estalvi important de cremar petroli, i que és una bona d'aigua i una bona xifra, tu. Molt bé, doncs, exacte, i a banda d'aquest apunt, també vinculat a la teva secció, no, està bé, els meteoròlegs també parlen d'això. Doncs parlem del temps meteorològic. Doncs sí, tenim una depressió que fot una mica la guitsa a tots aquests que avui tenen festa. Sí, parlo del centro de la meseta. Bueno, sí, però avui hi ha partits de futbol a les 6 de la tarda, o sigui, sembla que a l'estat espanyol quan a Madrid és festa, arreu del món és festa. Sí, sí, perquè veig que avui l'Atlètic de Madrid, per exemple, juga a les 6 de la tarda, un horari d'aquests ben normals pels amics de l'Atlètic de Madrid de la resta de l'estat que deuen treballar. I aquests ara ho empalmaran amb la fira de Sant Isidre, em sembla que és, i llavors ja fan un pare de setmanes de festa, que ja és això. Mentre hi hagi algú que treballi, els demés que puguin gaudir de la vida, home, que només es viu un cop. Doncs el fet és que hi ha una zona, que és bona part de la península ibèrica, que es veu afectada per una depressió, és bastant potent. Aquests últims dies, sobretot d'ahir dimarts i un trosset del dilluns, doncs s'ha retirat una miqueta cap a l'Atlàntic i això ha provocat que nosaltres ens mantinguem una mica al marge d'aquesta situació. És el que passava just abans del pont de maig, que el moure's la depressió cap a un cantó o cap a l'altre provocava que hi hagués més inestabilitat o menys. Llavors, ara ha marxat una miqueta cap a l'Atlàntic, on es veuen més afectats per aquesta inestabilitat, és la zona d'Extremadura, de Portugal, tota aquesta zona més oriental de la península, i en canvi, perdó, occidental, i en canvi la part oriental de la península, el que és el Mediterrani, ens veiem una mica al marge d'aquesta situació i podem parlar i gaudir del sol com a protagonista. Ahir ja va ser un dia realment molt maco, amb alguns nuvolets per fer bonic, avui ja n'hi ha els nuvolets, o sigui que el dia és preciós i s'està realment molt bé, és un d'aquells dies que si haguéssim tingut que fer festa per obligació no hauria passat res tampoc, perquè realment és un dia espaterrant, amb el sol com a protagonista, amb una temperatura molt agradable, ara tenim 14 graus, avui podem arribar als 20-21 graus, les temperatures, poc a poc, si el sol fa acta de presència, i es va confirmant dia rere dia les temperatures amb certa facilitat tenen tendència a pujar. No és el titular que portem, perquè tard o d'hora acabarà tallant, i també en portem un altre titular per parlar en global del mes de maig, que també hem sortit dades, ara en parlarem. Però el que dèiem, aquesta depressió ha mareixat una miqueta cap a dalt, l'antic ja avui ens portarà un dia molt tranquil, sense pràcticament núvols, potser en creixen alguns en zones de muntanya, però no esperem que arribin ni a donar precipitacions. Demà dijous la situació és molt semblant a la d'avui. Seguirem parlant d'una depressió que es troba a l'Atlàntic, que està separada i que no ens acaba d'afectar i això pot provocar que el sol sigui un altre cop el protagonista, que les màximes demà dijous pugin una miqueta més i que les mínimes siguin agradables. 13, 12, de mínima tampoc no és que faci calor, però tampoc no fa fred. I el divendres potser aquesta depressió, diem potser perquè es mou una mica com vol, però sembla ser que de cara a l'arribada del cap de setmana aquesta depressió poc a poc s'anirà apropant a nosaltres. No ens afectarà directament amb precipitacions, però sí que potser a partir de divendres tenim alguns nuvolets més, potser creixen algunes nuvolades amb una mica més de gràcia de cara a les tardes, en zones de muntanya només, i això divendres podria deixar anar algun ruixat. Molt feble, molt poca cosa i en llocs molt puntuals. Dissabte augmenta aquesta possibilitat, seguirem parlant de sol pràcticament a tot Catalunya, però de cara a la tarda vespre, en zones de muntanya hi ha més zones, doncs podrien haver més precipitacions. I, en canvi, diumenge començarem amb un dia una mica variable. Aquests tres dies, divendres i saptes i diumenge, la depressió a poc a poc es va apropant, afecta tota la península ibèrica, perquè hi ha gent que hagi de viatjar cap a aquests territoris, recordar-los que hi haurà una certa inestabilitat, que aniran continuant aquests dies, però que al cap de setmana s'accentuarà una miqueta més, fins i tot en temporal un altre cop cap a la costa de l'Atlàntic. I el que farà és que diumenge tinguem alguns núvolets més, encara parlaríem de sense precipitacions, però ja a la tarda vespre... Guanyarien terreny aquestes precipitacions si podríem parlar de pluges que podrien ser destacades en zones del Pirineu i Prepirineu. Sempre parlem que en aquesta zona és bo que plogui perquè és a les capçaleres dels rius i després omplint pantans. I, en canvi, cap al vespre, doncs, alguna d'aquestes ja desgastades podrien arribar a Sant Just. Aquesta certa inestabilitat sembla que diumenge podria, doncs, arribar amb una mica més de petxoca... Perdó, dilluns podria arribar amb una mica més de petxoca i podríem tenir precipitacions de cara al dilluns. O sigui, que a poc a poc ara se'ns ha separat una mica aquest centre depressiu, que és bastant potent, eh? La depressió no té tendència a desfer-se. I de cara a finals de setmana s'apropa una mica a Catalunya, però molt a poc a poc. I el que farà és... salvar el que queda de setmana pràcticament i a última hora de diumenge potser ens donaria alguna precipitació a Sant Jús. Pel que fa a temperatures, seguiran parlant d'estabilitat, de temperatures que aniran creixent pel que fa a les màximes, tant avui com demà dijous, divendres, potser el cap de setmana amb aquests núvolets una miqueta més, tot i la presència del sol, quedaran una mica estancades, però sí que parlarem d'uns valors molt agradables, 20, 21, 22 de màxim a Sant Jús i 13, 14 de mínima, o sigui que són els valors típics per aquest mes de maig que hem iniciat i el que dèiem, que hi ha uns mapes que fan previsió de tot un mes, el mes d'abril el van encertar, van dir que el mes d'abril seria bastant variable i plujós, i sembla, per sobre de la mitjana, volíem dir, i sembla que el mes de maig confirma també aquesta situació molt semblant al mes de maig. Ah, variable. Sí, que serà fins i tot més plujós, que estarà per sobre de la mitjana de pluges d'un mes de maig normal. O sigui que sembla que el mes de maig, i si jo començaria diumenge i continuaria dilluns, doncs seguirem parlant d'allò del raig, de les pluges, pel maig cada dia un ratge està bé. Perquè aquests que anem amb moto, ara la capelina, ara m'ho trec, ara m'ho poso, ara tinc fred, ara no. Doncs sembla ser que el mes de maig els mapes de llarg termini parlen d'un mes mogudet, amb precipitació, i ens cal, perquè tenim aproximadament uns 100 litres per metre quadrat. Si comptem els 4 mesos que portem, si seguim així, ens quedarem amb 300, seria la meitat del que plou normalment a Sant Just, que està al voltant dels 600 litres per metre quadrat. necessitem una primavera bastant plujosa, o sigui que al maig els junts es comportin i a l'estiu que sigui com hagi de ser. Doncs sí, sí. De moment aprofitem aquests dies, per tant. Gràcies, Carles. Vinga. I fins després, que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. Bona nit. She's a primitive girl, don't like to boast. From a natural head to a natural toast. The girl's got a lot of what they call her most. Yes, she's a primitive girl, but she don't like to boast. And I'd like to think of a primitive guy. I see the difference, the difference between what I want and what I need. Fins demà! S'enjusta. S'enjusta en directe. 9 minuts i a les 11. Celebrem aquesta hora el Jaume Socarraig. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. per parlar d'aquestes notícies absurdes i curioses que passen arreu del món. Doncs sí, avui comencem amb una notícia que ens arriba des del Japó, perquè ara que arriba el bon temps, a Japó han començat una campanya que es diu Cool Beats, que obliga tots els empresaris a utilitzar poca roba per anar a treballar. D'aquesta manera el que volen és estalviar-se aire acondicionat. Es veu que els han dit a tots els treballadors d'institucions japoneses que hauran d'acudir a les oficines sense corbata, que vagin amb màniga curta, que portin la menor quantitat de roba possible perquè d'aquesta manera volen estalviar-se energia. Jo treu lògic, perquè no és potser el cas d'aquesta empresa, però d'altres empreses on he treballat algun estiu... en ple agost i sempre has de portar la jaqueta. Veus la gent, tots amb l'americana i tots allà suant i... No, no, no, perquè fa fred. Ah, et refereixes a que posen l'aire condicionat tan potent... Exacte. Per tant, doncs, potser no caldria arribar a l'altre extrem, però... No, doncs estaria bé. Això és una bona proposta i, a més a més, doncs es veu que ja fa des del 2005 que va néixer aquesta iniciativa i que, bueno, ara es vol posar... es volen posar una mica més durs amb aquesta iniciativa després del que va passar... del terratrèmol i del tsunami que va obligar d'ens a Japó a tancar algunes centrals nuclears. Doncs bé, esperem que això s'extendeixi una mica més. A veure, ja ho anirem seguint, en tot cas. Ens anem ara cap al Brasil. Una família brasileña va utilitzar durant 15 anys un projectil per aguantar la porta de casa seva. Així és una notícia que ens arriba des de Sao Paulo, que es veu que una família ha estat durant 15 anys amb aquest artefacte que ells no sabien què era. Es veu que ells, mentre s'estaven construint una tanca pel voltant del jardí, excavant el seu jardí, van trobar... una espècie de... Bueno, ells no sabien lo que era, no? I com que era molt diferent, doncs la mare va dir, bueno, guardem-ho, utilitzem-ho per la porta. Llavors, es veu que la filla, de 10 anys, va estar... L'altre dia va veure com la policia desenterrava a prop de casa seva un artefacte molt similar... I la nena, al percatar-se que era igual que el de casa seva, va córrer cap a casa i els va dir... Mama, papa, tu, que tenim aquí una bomba. I efectivament van avisar la policia i els van dir... Una nena de 10 anys, eh? Sí, una nena de 10 anys va ser la que va veure que, clar, va veure la policia desmantelant un artefact igual que el que tenien a casa i es va espantar. I efectivament, durant 15 anys han viscut amb un projectil a la porta de casa. Curiós, curiós. Si algú que devia saber el que era, devia pensar que hi viu gent amb molta mala llet, no? Exacte, devia espantar. I ara tant sí aquesta notícia, que ens quedem més o menys a casa, a Andorra. Sí, una notícia que ens ha sobtat bastant perquè fa referència a l'educació. Proposen acomiadar una mestra d'Andorra perquè els seus alumnes tenen el nivell massa alt. Molt fort, eh? Una notícia que concretament ens arriba d'Escaldes, d'engordany. Un inspector del Ministeri d'Educació ha aconsellat l'acomiadament d'una mestra d'Andorra perquè es veu que els seus alumnes tenen un nivell massa alt al que els correspon la seva edat. Es veu que la docent treballa amb un grup d'alumnes de 4 anys de l'Escola Espanyola d'Escaldes en Gordany i l'inspector n'ha proposat l'acomiadament perquè es veu que els nois, els petits, ja saben llegir, comencen a escriure i que també són capaços de sumar i restar. I això no està bé, segons. Això no està bé i es veu que l'acomiadament estaria avalat per la direcció del centre i que ara els pares i les mares i el col·lectiu de professors, companys de la professora, s'han mobilitzat perquè la mestra no perdi la feina. Déu-n'hi-do, eh? Es veu que en saben massa ja. Exacte. I això sí que és aquí al costat. Doncs aquí ara ens n'anem amb una d'aquestes més estranyes, no? Tornem a creuar l'Atlàntic i ens n'anem a Estats Units perquè ha sortit una empresa que ja porta uns anys treballant però que la gent, doncs, ningú apostava per ella però és que ara s'ha considerat una de les empreses milionàries del moment. Una empresa que es dedica a recollir excrements de gossos ningú es podia imaginar que una empresa així pogués arribar a ser una de les més multimilionàries. Doncs es veu que Dodi Calls, que és com es diu una petita companyia dels Estats Units que va començar, és la prova que on hi ha una necessitat et surt una oportunitat. Jake Condanielo és el fundador de Dodicals i es veu que li va sortir, va fundar l'empresa el 2000 i a dia d'avui és una empresa que factura 4,5 milions de dòlars l'any, té una presència a 22 estats i amb 55 franquícies. De què es dediquen? Doncs bàsicament a recollir excrements de gossos, tu truques, et fas de fer com un soci, més o menys els dius la ruta que fas habitualment amb el gos i ells s'encarrega de... de xarlareta. Curiós, curiós. Ja ho sabeu, aquí, per aquí Sant Just, veieu que hi ha moltes caquetes d'agost, doncs podeu fer un dodical Sant Just. Exacte, un negoci d'empremedoria. I ara ens n'anem en un d'aquests invents de telèfons mòbils. Sí, perquè ha sortit l'última sensació dels mòbils. Atenció a mans dels Apples, iPhones, Blackberries i tot aquest tipus de mòbils que només fa que sigueu una mica més japeruts. Perquè Panasonic ha presentat el nou Eluga, que és el primer telèfon mòbil submergible del mercat. Es veu que Panasonic va llançar una enquesta, va fer una enquesta a nivell europeu... I una de les coses que més es queixaven, sobretot la part dels homes, era que sempre els caia el mòbil a l'aigua. I, clar, que et cau el mòbil a l'aigua, què fas? El poses allà amb un quilo d'arròs, intentes que s'assequi com pugui, però, clar, moltes vegades ho perds, i més aquests mòbils tan delicats que es porten ara, no? Doncs l'empresa Panasonic ha desenvolupat aquest model d'Android, que es veu que és la canya de potent i que té mil i un aplicacions i tal i qual, i que entre totes les... com diríem, característiques positives, la millor és que és resistent a l'aigua. Per tant, quan aneu al lavabo i us caigui el mòbil o el vàter, no haureu de patir tant. O potser ho veurem més a la platja o a la piscina. A la platja, allò, veuràs gent nedant, trucant per telèfon, es podrà portar a tot arreu. Tenim fotos des de l'aigua i penjant-les al Twitter. Exacte, sí, obre un nou camp. Ara fa riure, però també feia riure fins ara, pensar coses que s'estan fent. Sí, sí, la tecnologia avança. I acabem parlant justament de tecnologia, de Google Maps. Sí, parlem de Google Maps i el govern d'Espanya perquè se les tenen una mica, perquè es veu que si mires a Google Maps, la illa de Pere Hill, doncs no surt ni que és espanyola, sinó que és un territori en disputa. Tots recordem el que va passar a temps enrere, aquella disputa entre l'Espanya i el Marroc sobre aquell tros de pedra que està allà al mig del mar. però, bueno, que sembla que és molt important per a ells, doncs es veu que Espanya s'ha tornat a queixar a Google, a l'empresa Google, perquè surt que la illa de Peregil és una pedra, un territori amb disputa. Es veu que el 2010 Miguel Ángel Moratinos, que és el primer ministre d'Assuntos Exteriors, ja es va... ja es va fer la denúncia a Google a Espanya, però que encara no s'ha canviat i es veu que estan encara molt indignats amb aquest tema. És curiós, perquè tampoc crec que molta gent consulti Pere Hill a través de Google Maps. Això ho hem d'investigar, ho buscarem. Quanta gent busca Pere Hill a Google Maps? Molt bé, Jaume, doncs moltes gràcies. Moltes gràcies. Acabem aquest repàs de punts curiosos que passen pel món. Que vagi molt bé i fins ara. Fins ara. I un minut i arribem ara a les 11 en punt del matí, moment en què connectem amb Com Ràdio. Tot seguit també sentirem el butllet i informatiu dels Enjurs Notícies i tornarem a partir de les 11 aireu, amb moltes coses. Entrevistarem en primer lloc l'Andreu Bartolomé, que és un dels insumisos fiscals de Ciurana, per saber com ha anat aquest cas, què és el que proposen, què és el que fan, i amb ells també parlarem d'aquesta situació que ha surgit dels peatges. A la segona hora també serà moment de parlar de futbol, la tertúlia esportiva... A partir de dos quarts de dotze avui que hi ha aquesta jornada intersemanal de Lliga. Tot això després de les notícies. Fins ara mateix. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 11. Us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El govern central vigilarà que Bolívia compleixi el compromís de retornar a Red Elèctrica Espanyola la inversió feta en aquest país. Ho ha confirmat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, des de Brussel·les i després de l'anunci del govern Bolivia d'expropiar la filial de l'empresa espanyola en aquest país sud-americà. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia. El nou cop que ha patit la inversió espanyola a l'Amèrica Llatina és diferent, o almenys, Així ho considera el ministre espanyol d'Economia. Luis de Guindos ha assegurat avui des de Brussel·les que Bolívia s'ha compromès a compensar reta elèctrica per la nacionalització de la companyia, una operació que Madrid vigilarà de prop. Luis de Guindos. Y lo que ha garantizado Bolivia es que se va a compensar a la empresa de los costes invertidos en la red de electricidad, lo cual, evidentemente, es un elemento que el gobierno español va a vigilar y va a atender en lo que es, efectivamente, la existencia de un justo precio en estas inversiones. La decisió de Bo Morales arriba només dues setmanes després que Argentina expropies IPF. Amb tot, De Guindos creu que són casos independents i que no es poden considerar una situació generalitzada. Això sí, insisteix, són decisions negatives per l'economia llatinoamericana. Com ràdio Brussel·les. La companyia elèctrica baixa aquest matí a la borsa després d'aquest anunci d'expropiació. Les accions de red elèctrica cauen més d'un 3% en una jornada de pèrdues globals per a l'Ibex 35. Ara mateix el selectiu principal de la borsa de Madrid perd més d'un 1,5%. El conseller d'Interior, Felip Puig, assegura que el govern català i els Mossos d'Esquadra tenen molt clar com han d'actuar en els casos dels ciutadans que es neguen a pagar els peatges en el marc de la campanya No vull pagar. En declaracions a Com Ràdio, Puig ha negat avui que hi hagi indefinició en la resposta a aquesta iniciativa ciutadana. Ara, indefinició, cap ni una. Lamentablement, tot allò que es pot acceptar des d'un punt de vista democràtic, quan es vulnera un reglament o una llei, és evident que se n'han d'assumir les conseqüències. En el moment en què tu entres voluntàriament en una autopista, que saps que tens l'obligació, que està senyalitzat d'haver de fer front a un PH i no ho fas, doncs, quan se t'agafa la matrícula i es tramita l'expedient, doncs està subjecte a un possible expedient sancionador. El conseller ha admès que encara no han rebut cap notificació d'impagament per part de la concessionària d'autopistes i, per tant, no s'ha tramitat encara cap expedient sancionador. Els Mossos d'Esquadra han detingut vuit lladres com a presumptes autors de quatre robatoris amb violència i intimidació a diversos municipis de les comarques de Girona. En tots els casos, les víctimes van ser assaltades a casa seva. Girona, Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. El primer dels assalts es va produir el 31 de gener a un domicili de l'Urbanització Roca Grossa de Lloret de Mar, quan dos individus van agredir el propietari i el van lligar al sofà mentre li demanaven diners i la ubicació de la caixa forta. Després que la víctima els donés la cartera, els assaltants van marxar. El 7 de febrer uns lladres van trucar a la porta dels propietaris d'un càmping de Sant Feliu de Buixalleu i després d'agradir-los es van emportar diversos objectes i claus. El 13 d'abril hi va haver un robatori violent a un domicili de la Jonquera. Tres individus es van fer passar per policies i van entrar a l'habitatge amenaçant una parella i la seva filla de 3 anys amb una pistola i una arma blanca, encara que finalment van marxar sense endur-se res. El darrer robatori va ser el 19 d'abril a Vila Sacra, i en aquest cas els lladres van atacar un matrimoni quan tornava a casa després de llençar la brossa i van ferir la dona amb un ganivet i un tornavís al coll. En diferents operatius els Mossos han detingut 8 persones acusades de participar en algun dels 4 delictes, com Ràdio Girona. Un atropellament a Santa Coloma de Gramenet ha deixat sense servei el tram de la línia 1 del metro de Barcelona entre Torres i Bages i Fondo. Tot i això, fa uns minuts, segons Transports Metropolitans de Barcelona, ja s'ha recuperat la circulació de convois. Tot i això, els trens de la línia 1 del metro no s'aturen a l'estació de Santa Coloma. Com Ràdio Esports Bon dia, us parla Joan Barberà. Penúltim partit de Pep Guardiola com a entrenador blaurana a l'estadi del Camp Nou. El Barça rep avui a les 8 del vespre. El Màlaga, si els blauranes perden davant el conjunt andalús, el Real Madrid es proclamarà campió de Lliga. Facin el que facin els blancs en el partit que jugaran a Samamés davant l'Atlètic de Bilbao a les 10 de la nit. Podeu seguir el Barça-Màlaga a Com Ràdio a partir de les 7 i 5 minuts. De la seva banda, l'Espanyol s'acomiada gairebé d'Europa després de perdre el camp del Granada per dos gols a un. Avui, l'entitat espanyolista anunciarà les mesures legals per les acusacions de la cadena COPE sobre afers irregulars en el partit de dissabte contra l'Sporting. Segons ha pogut saber com ràdio, l'únic dubte que té el club en aquests moments és si Escarella també contra el periodista Juan Antonio Alcalay. Avui, jornada de la Lliga ACB, partits pel Manresa i el FIEC Joventut. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Diumenys arriba al Casal de Joves de Sant Jús la setena fira de l'intercanvi organitzada pels amics de l'ioga. La iniciativa pretén fomentar una forma de comerç basada en el bascanvi de productes. La fira fa tres anys i mig que se celebra i ha arrelat el municipi, especialment entre els més joves. Les joguines són un dels objectes més intercanviats. David Roig, membre dels Amics del Yoga, celebra l'èxit de la iniciativa però declara que també cal tenir en compte l'estat de conservació dels objectes que s'hi porten. La fira també acollirà un banc del temps. La gent podrà apuntar en una pissarra els serveis que ofereix amb la finalitat d'intercanviar-los. Aquesta pràctica s'està popularitzant molt arrel de la crisi. La fira començarà diumenge a les 10 del matí i acabarà a les dues del migdia. A partir de les 11 hi haurà classes gratuïtes de ioga i tai-chi i a la una es farà una batocada i una vermutada popular. El Bar del Parador ja té nou adjudicatari. El ple municipal del mes d'abril es va escollir de forma gairebé unànima. Tots els grups van votar-hi a favor i només via democràtica s'hi va abstenir. La llicència es va atorgar a l'única opció que es va presentar després de comprovar que complia tots els requisits. El grup municipal de Convergència i Unió va votar a favor, tot i que es va mostrant desacord amb els requisits d'adjudicació, especialment amb el fet que l'adjudicació només s'allargui fins a 10 anys, o com a molt fins a 15, si s'allarga després d'aquest període de 10 anys. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, està satisfet per l'adjudicació, però adverteix que el bar del Parador no s'obrirà immediatament. L'Ajuntament iniciarà un procés participatiu per buscar una denominació al nou equipament del carrer Montserrat. Les entitats que s'ubicaran a l'antiga escola tindran l'oportunitat de proposar un nom. La ciutadania s'encarregarà mitjançant les noves tecnologies d'escollir la millor denominació. El portaveu de Convergència Unió, Llorent Rey, ha mostrat el seu acord amb la iniciativa del consistori. Per la seva banda, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, declara que a finals d'any se sabrà el nom definitiu. Serà a finals del 2012, doncs, quan es posarà en marxa el nou equipament. Entitats educatives i musicals i també Sant Jus Solidari tindran la seva seu a l'antiga Escola Montserrat. Doncs aquesta està tota la informació per ara. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 amb un nou butlletí horari i a partir de les 1 i 5 minuts amb el Sant Jus Notícies Edició Migdia. També podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com, a través del portal d'internet www.informatiucomarcal.com i també a través de les nostres xarxes socials a Twitter i a Facebook. I des de la setmana passada... Ja podeu descarregar-vos també les noves aplicacions per Android i per iPhone per estar al corrent de totes les notícies de Sant Just, les noves aplicacions de Ràdio Esvern. Doncs fins a les 12 i 5 minuts, que passin un molt bon dia. El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que tornen Potser sí que exageren, tant se val. És així. malalt de mort pel meu país. El meu país és tan petit Que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sol. Tenen por de ser massa grans, tant se val. És així com m'agrada a mi. I no en sap. El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida porta lluny d'aquí. I ens fem contrabandistes mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. És així, és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre malalt de mort pel meu parir. El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist. Passen 13 minuts de les 11, ara parlem del quart diàleg per la independència que se celebra aquest dijous demà a l'Ateneu de Sant Just a partir de les 8 del vespre. Els convidats en aquest cas seran els insumisos fiscals de Ciurana per parlar de debatre d'alguna manera temes com el pacte fiscal, la insumissió fiscal i altres accions com la d'aquest cap de setmana o dels últims dies contra els peatges que estan en boca de tothom aquests dies. Per parlar-ne, ara tenim al telèfon l'Andreu Bartolomé. Molt bon dia. Hola, bon dia. Sou una parella d'empresaris, tu i la Maria Casa del Món, que vau decidir practicar la insubmissió fiscal i, per tant, deixar de pagar impostos a l'estat espanyol. Com es pren aquesta decisió? Molt important aquesta cua que has afegit a l'estat espanyol, perquè nosaltres, com a ciutadans, volem complir com fa qualsevol ciutadà del món. i a Catalunya hem pagat ja aquest primer trimestre el que ens corresponia. O sigui, l'origen llavors és simplement decidir deixar de pagar a Espanya i pagar directament a Catalunya, no? És a dir, aquest trimestre, aquest segon trimestre, l'IVA, diguem que ja no s'ha pagat a l'Estat, sinó que s'ha pagat a l'Agència Tributària de Catalunya? Exacte. De fet, l'origen, l'objectiu nostre és fer respectar el nostre Parlament a les màximes conseqüències. i la primera mesura de pressió que se'ns va acudir, bueno, no és que se'ns vagi acudir, que veient el que havíem aprovat els catalans a l'Estatut del 2006 i que no s'aplicava, que era un gran avenç a nivell de controlar l'economia del país, com era ingressar tots els impostos a l'Agència Tributària Catalana, doncs vam pensar que aquesta era la primera acció que podíem tirar a terme, entre altres coses, perquè nosaltres, com a empresa, gestionem els ingressos dels impostos i, per tant, ens ha sigut relativament fàcil en comptes d'ingressar-ho a Espanya i ingressar-ho a Catalunya. I en principi no pot haver-hi entre bancs legals? Us pot passar alguna cosa, vull dir? Per treballar, pagar i pagar on te diu democràticament el teu poble? Doncs no ho entendríem. Sé que és una mica la pregunta del milió, però és que és així, la resposta és tan senzilla com aquesta. Ara bé... Estem a l'expectativa de veure què passa perquè entenem que estem fent una cosa que no s'havia fet mai i que, per tant, d'una manera o altra hi haurà alguna resposta. Però no entenem pas que pugui ser-hi en penalitzacions o res en contra del que fem. De moment, però no us ha passat res, com si diguéssim... De moment estem vius i lliures. Exacte, oi que no heu rebut cap avís ni cap toc d'alerta, en principi. No, no, no. En aquest cas, el paper de la Generalitat, per exemple, de fet, és el mateix que ha passat una mica amb el cas dels peatges, que és a dir que van dir que en tenien la vostra posició, però és una mica dir sí, sí, però després anar cap a un altre camí, no?, perquè... Sí, el que passa és que, clar, aquí hi ha una diferència substancial, està bé que ens entenguin i suposo que amb el tema dels peatges, com dius tu, és el mateix, però, clar, és que nosaltres parlem d'una cosa que està aprovada al Parlament i que, per tant, són unes instruccions que ells han de fer com a governants del país, que és agafar l'Estatut i fer-lo aplicar i respectar. Llavors, bé, a partir d'aquí, aquí sí que no entenem que el nostre govern, perquè és el nostre, per tant, és el govern que la primera llei que ha de complir és la que s'aprova en el Parlament, doncs esquivi això. El tema de les autopistes també és un tema que, en el fons, és tan fàcil com rescindir els contractes que hi ha, perquè és una estafa realment, no? Però en aquest sentit, potser això és una cosa que primer s'hauria d'aprovar al Parlament. Aquests parlamentaris que hi ha al Parlament han de decidir, veuen que la ciutadania està a tipa de pagar peatges, que hi posin fil a l'agulla i un cop ho aprovin, que recideixin els contractes i s'acabaran. Però és que del que parlem nosaltres és una cosa que ja està aprovada i refrendada pels ciutadans amb un 74% de vots a favor. Per tant, nosaltres som partidaris de dir, escolta tu, de moment fem el que ja tenim aprovat, que ens dona molt la marge de camí i que possiblement ajudaria a solucionar molts dels altres problemes. No sé si esperàveu que s'assumessin més empresaris a la vostra acció. Sí, això el primer trimestre ja ens va fer il·lusió, que no ser els últims empresaris, això ens va animar molt, no ser els únics, perdó. Però el que tenim clar i el que hem vist aquest primer trimestre és que el gran problema no és un problema d'Espanya, és un problema del nostre govern. Nosaltres tenim tot l'empresariat català mirant el nostre comandant, que és l'honorable Artur Mas, esperant que doni l'ordre que li hem encarregat que doni. I, clar, els ciutadans estem acostumats a complir amb el que fan els nostres dirigents, perquè per això una mica els hem donat el paper d'executar les lleis. Però clar, quan aquests no donen les ordres, doncs la veritat és que la població està molt desorientada i per això nosaltres aquest trimestre un dels punts que seguirem fent paral·lelament amb continuar la insumissió i ampliar-la a la resta d'impostos, doncs serà aquesta, és a dir, veure què fem amb aquest govern que no funciona. De fet, aquesta acció de protesta contra la situació dels polifiscals de Catalunya va molt lligada, com comentàvem, amb aquest rebuig d'aquests dies, aquesta acció de rebuig que ha agafat a molts per sorpresa, que és el de no vull pagar els peatges. Suposo que, d'alguna manera, dels catalans en general sempre han estat bastant complidors i és com si ara tothom comencés a dir que ja n'hi ha prou. Exacte. Jo crec que està sortint al carrer aquest malestar general i, bueno, ja ha sortit amb això i, clar, podria seguir que la gent deixés de pagar els rebuts de la telefònica, perquè amb tot el que passa amb telefònica també és una estafa, i podríem continuar no pagant les hipoteques, perquè allò dels bancs ha sigut i és també unes tafes, i clar, per això creiem que és molt, molt important que qui es posi fil a l'agulla realment a començar a governar pel país i a solucionar els problemes que estan afectant directament a la població. I com dius tu, aquest cap de setmana és una mostra del descontentament que hi ha per part de la gent, i que nosaltres, la veritat és que... A veure, nosaltres creiem... que el que fem nosaltres és respectar, fer respectar el que s'aprova en el Parlament. En el cas dels peatges, doncs, no és una cosa pregada, però ho entenem perfectament. I és una cosa que tot el que sigui mobilitzar la gent i que la població es desperti, escolta'm, ara és el que cal. El que passa és que aquí el que s'ha de fer és, des d'un punt de vista parlamentari, que els nostres executors, que són els treballadors que tenim la població perquè facin anar al país, doncs que collin aquest malestar i que es posin fil a l'agulla, que no està funcionant. I en aquest sentit confieu en un pacte fiscal amb l'Estat? No, és que no és que hi confiem, és que no el volem. Els catalans volem controlar la nostra economia i no ens serveix un pacte fiscal. Jo crec que en aquests moments queda clar que l'única via que té Catalunya, perquè no ens n'han deixat d'altra, és tirar cap a un control absolut de la nostra economia i a partir d'aquí pactar amb qui ens respecti i amb qui els catalans decideixin. però jo crec que ara se'n dismaça com funciona tot, com hi ha un menyspreu i un maltracte econòmic per part de l'estat espanyol amb Catalunya, i ara jo crec que els catalans només podem acceptar un control absolut de l'economia, que és el que desitja la població catalana. De fet, d'alguna manera, també els últims anys han anat augmentant bastant aquest sentiment o aquest desig de la independència com a realitat. Ha deixat de ser potser una utopia... o una reivindicació només política i molta gent s'ha anat sumant tenen en compte avantatges que tindria a nivell econòmic. No sé si fa la sensació que això anirà augmentant també i de manera més ràpida en els últims anys. Jo crec que la independència, parlada des d'un punt de vista del segle XXI, és molt diferent de les independències d'abans. Avui dia, quan es parla d'independència, jo crec que es parla més en un sentit funcional. És a dir, està vist que tenim maneres de funcionar molt diferents, que Catalunya i Espanya no s'entenen a l'hora de funcionar, i possiblement l'única via que queda és tirar per l'estat propi, però en el sentit de dir que siguin dos motors independents i en el fons tots lluitarem per Europa i perquè el món funcioni, no? Però cadascú amb el seu motor i Catalunya necessita en aquests moments un motor que s'adapti a les seves necessitats i als seus desitjos. I crec que, com dius tu, això és el que està fent créixer aquest sentiment de dir, escolta tu, necessitem poder fer la nostra, perquè és que topem cada cop i hem de solucionar problemes que no avancen per culpa d'aquesta mala relació que tenim amb Espanya, no? Vindria a ser una mica com les relacions de parella, no? Quan veus que la relació de parella no va, doncs bé, arriba un moment que dius, escolta, tu, deixem-ho, deixem-ho, no passa res, no hi ha res en contra de ningú, però deixem-ho i funcionem cadascú a la nostra manera perquè anirem millor. Jo crec que Catalunya està bastant en aquest punt. Aquesta ruptura pacífica que comentaves sembla que és una mica complicada quan des de l'altre cantó no es vol deixar estar. Mira, torno a l'exemple d'una relació de parella. És evident que, clar, si n'hi ha un que és el que vivi a costa de l'altre, doncs amb aquest sempre li costarà més d'acceptar. Però bé, no hi ha alternativa. En el cas d'una parella hi hauria les lleis i en el cas dels pobles hi ha el Tractat dels Drets Humans... que recolzen que cada poble pot decidir el que li sembla a nivell de política, econòmic, cultural, i això és el que en aquests moments Catalunya està exigint, començant per l'econòmic i seguint pels altres. Realment, en els últims anys, sobretot en els últims mesos, ha augmentat el paper del poble. Aquestes accions reivindicatives, com comentàvem, o aquests actes d'insubmissió fiscal, no sé si creus que els partits o des del Parlament estan lluny encara d'aquesta sensació, o que sí que es comença també a transmetre directament al Parlament aquesta sensació que cal fer alguna cosa? Nosaltres creiem que sí, que és com dius tu, que s'està creant una distància molt gran entre els que estan al Parlament i el que és el poble. Creiem que qui traurà el país d'aquest sotrac en què és i aquesta situació de trencament que s'està produint serà el poble. El que passa és que bé, el poble s'ha d'organitzar i hem de veure quina és la millor manera... Nosaltres en breu, no sé si serà aquest proper dimarts, farem una roda de premsa exposant la visió que nosaltres tenim i la proposta que creiem per on s'ha d'anar, perquè està clar que en aquests moments tenim un Parlament feble que no està a l'alçada de les circumstàncies. Llavors sí que ho hem de fer la població, però la població d'una manera o altra ens hem d'organitzar i hem de buscar una alternativa. I per on passa una mica aquesta proposta? Bé, nosaltres creiem que s'ha d'anar una mica per crear una alternativa de govern. Nosaltres, durant el primer trimestre, vam donar confiança en el nostre president i el seu equip, i la veritat és que ha sigut decepcionant la resposta que hem rebut per part d'ells, en el sentit de dir que ells han de complir les lleis espanyoles. Nosaltres els diem que ells són els representants de Catalunya i les primeres que han de complir són les catalanes. A partir d'aquí parlen de confiança, parlen de... de desig, d'esperança, i nosaltres creiem que el que s'ha de parlar és d'acció, i per tant, bé, pensem que és un govern que no està preparat per assumir el moment que li toca, assumir el país, i a partir d'aquí creiem que s'ha de preparar una alternativa perquè no ens trobem a final de trimestre un altre cop en una situació de dir, bueno, és que no hi ha cap alternativa, tenim el que tenim, Doncs bé, que almenys hi hagi una alternativa. Una alternativa seria proposar eleccions anticipades o una altra forma de govern? Això és una mica el que estem acabant de preparar i la veritat és que ara seria dir-te una cosa que potser després no aniria per aquest camí i preferiria no avançar-me en el que serà el que explicarem a la roda de premsa. D'acord. Doncs de moment aquest dijous aquí a Sant Just, a les 8 del vespre, aquest quart diàleg per la independència... els convidats seran els insomisos fiscals de Ciurana, avui hem pogut parlar amb l'Andreu Bartolomé, un d'aquests empresaris que va decidir aquest any deixar de declarar l'IVA a l'estat espanyol i declarar-lo directament a Catalunya. Moltes gràcies. Sí, sí, gràcies i la veritat és això, estiguem tots, l'important és que la població estiguem alerta perquè els que estem rebent transversalment som els que repetim les retallades, som els que treballem i per tant som nosaltres els que una mica els propietaris del país, que som els ciutadans, els que hem d'assumir aquest deure que tenim també de fer respectar el desitjo dels ciutadans. Està clar. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Molt bé. Fins demà. Adéu. Adéu, que vagi bé. Bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. La immobiliària Centuri 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, o al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. Fins demà! 60 i més. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més... Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Just a la fusta, el magazín del matí. Passen tres minuts de dos quarts de dotze del matí. És moment de parlar de futbol. Per això saludem l'Emilius Casocchio. Bon dia, Emilio. Hola, bon dia. També Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Bon dia. I el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Avui ha passat només una setmana des de l'última tàctulia esportiva, però han passat moltes coses. Perquè fa una setmana estàvem molt tristos, sobretot. Era l'endemà de l'eliminació del Barça de la Champions. Encara no sabíem què passaria amb el Madrid, però crec que pocs... confiaven que quedaria eliminat. I, no, ara, Emilio, fas cares, però jo crec que hauríem de recuperar la tertúlia anterior, i em sembla que hi confiaven poc. Recupera-la, recupera-la. Vas dir que perdria el Madrid? No, perquè no vaig dir res. Ara ho miraré. Jo sí que ho vaig dir. I, en tot cas, sobretot, aquesta anuncia de Guardiola, dient que deixava d'entrenar el Barça l'any que ve, i el doble anunci que Guardiola... A que Vilanova, perdó, seguiria el relleu de l'entrenador. No sé per on voleu començar. Bueno, és el que tocava, no? Guardiola ja porta 4 anys, no? 4 anys. Aquí al Barça, habitualment, és el que sol durar un entrenador. Frank Reichardt, crec que també va durar uns 4 anys. Sí, crec que sí. Jo sé que hi ha molta gent que esperava que Guardiola, després de veure que aquest any no s'han portat els títols més importants que faria un cop de puny sobre la taula i que intentaria continuar un any més. Almenys això és una mica el que aquests fanàtics guardioles, però jo personalment crec que... Guardiolins. Jo personalment crec que està bé, ha fet un molt bon paper al Barça, no li podem recriminar res. Tito Vilanova crec que és encertadíssim per ocupar el seu lloc. i a veure quin company li posen al Tito. Això també és un dubte que tinc. Falta el segon entrenador. Ara faltarà el segon, no puc fer-ho tot ell mateix, no? Sí, cal un segon. Sí, no sé, és un paio que de futbol probablement, ja parlant del títol, la Guardiola, la meva opinió del Guardiola és que a vegades quan les coses van bé se'n fan molt curtes, són 4 anys i s'ha desgastat molt, Jo el Guardiola ho entenc. Home, és molt més guai. A mi li mola molt més ser reconegut a Catalunya com un referent del futbol. Ja ho va ser, va marxar abans d'hora. Va marxar ja en una època de catombe, perquè el Barça s'estava desmoronant completament. Ara marxa també des de l'èxit i pot estar tranquil per la vida. I és un tio que prefereix marxar quan les coses van bé que no esgotar una situació. Jo, de totes maneres, o sigui, arriba un moment a la teva vida laboral que moltes vegades estàs fins als nasos i deies, ostres, si pogués plegar, si ho pogués deixar... I ell pot. Sí. O sigui, amb el que ha guanyat es pot permetre un any sabàtic, dos anys sabàtics... La vida sabàtica es pot permetre. Es pot permetre la vida sabàtica. Una altra cosa és que, doncs, bueno... el curco aquest de futbol, d'entrenada, d'estar, d'allò, que d'aquí un temps el faci tornar on sigui. Però ho entenc. Jo també l'hagués fet. L'estructura del Barça està molt ben parida. i, bueno, el Guardiola ja ha fotut molt de suc, però vull dir que ja fa molts anys que és una cosa que funciona, i l'únic que se li ha de treure, doncs, és tot el suc, que el màxim rendiment possible el Guardiola ho ha sabut fer, i jo crec que sí que continua, i això ha sigut la primera cosa intel·ligent que l'he vist a aquesta junta directiva, sí ha sigut decisió d'ells, que també ho dubto, perquè... Que vols dir que ha sigut decisió de Guardiola? Ha sigut decisió de Guardiola, dir jo me'n vaig, però és que d'aquest, i crec que és una cosa que... que també el Zubi ho deuria veure bé, i amb el senyor Sandro Scud, tampoc no cal parlar de res, perquè no cal parlar de res, llavors jo crec que tots dos han deixat un rellou que està bastant bé, veiem el Barça per si sol, l'estructura està ben parida, hi haurà moviments, és normal, perquè normalment hi ha jugadors que busquen algú més, o hi ha representants que són més inquiets, més que els jugadors, i suposo que hi haurà algun moviment, i ara els diaris començaran a jugar això, perquè clar, ells tenien la jugada de dir, hi havia qui entren al Barça, hi havia quines del zona i tal. Aquesta li han tret. Doncs ara ens tirem de la piscina i comencem a buscar jugadors pertot arreu, fins i tot amb noms que la Carme, primer o del matí, no sabia ni pronunciar, no? Vinga, no, no, però tranquil·la, perquè és que serà un darrere l'altre. Sí, i tant. El Mocambo, el Moyambo, el Calungo, i un que hem trobat allà a Sud-àfrica que és artista i que vol jugar a futbol i fa molta il·lusió, és que serà un... Home, el que fa gràcia és la portada que hi ha avui a l'Esport, que diu que el Barça té 100 milions per invertir. 100 milions. Bueno, si amb 100 milions podem agafar aquí una cantera nova. Però que també se'ls poden guardar, eh? També. Que tampoc no passa res. Aquests deutes... Sí, home, clar. No ho sé. Mantens el personal, al Tito se li puja una miqueta el so, perquè ara té una mica més de responsabilitat. Jo, sincerament... Començar la disponibilitat i en Mastelvio 10 milions de la fitxa del barriol. Ja la fitxa del barriol, eh? Sí, sí. Comencem forts, tu. Sí, sí. A veure, el que està clar és que el Barça sí que ha de fer algunes petites renovacions amb el tema de la plantilla. Ens cal un lateral esquerre, això està claríssim. I un delanter-centro, com cal? Bé, un delanter-centro per determinats partits. Bueno, sí, jo... No per tots. Alexis Sánchez, veient que avui, per exemple, no jugarà tampoc. Però a veure... I tornarà a Villa la temporada que ve. Clar, és que és això. Però amb quin estat tornarà a Villa? Porta un any en crosses. També va passar el mateix amb el Xavi. El Xavi també va estar un any fora i amb quin estat tornarà el Xavi? Doncs mira. El millor de la seva carrera esportiva. Sí, sí, la veritat. Tu vas veure el partit contra el Rayo. Jo la primera part. No cal un davant de centre. Pensem que el Rayo està en zona de descens. Sí, el Rayo està en zona de descens. A veure, entre el Barça i el tercer, quants punts n'hi ha? 30, no? Sí, uns 30. Tots estan en zona de descens. El normal és que un equip que estigui a 30 punts... Estic en zona de descens. Ja et dic, el Pedro, que aquesta temporada no ha estat amb el seu millor nivell, l'altre dia va marcar dos gols. Que cal un davant i centre per trencar determinats partits. Sí, això està clar. Serà difícil de trobar-ho. Apunten a Llorente... no? És una de les opcions que sona. Sí, aquí hi ha algunes opcions. Es pensa sempre amb el davanter centre, el que passa és que el joc del Barça tampoc no pot estar allò... O sigui, no poden tenir un tio fixo. No pots tenir un tio llorent al mig. No podem tenir un tio fixo, però tampoc podem tenir que quan ens trobem equips forts defensivament, com el Barça, com el Chelsea, com el Madrid, i no podem incrustar-nos a dintre perquè no tenim tios que ho sàpiguen fer. Clar, necessitem una mica totes les cartes, no? Sí, no, no, no, no ho sé, aviam, que... Hi entren tots els perfils, no?, i tots es poden adaptar a jugar, però tampoc va canviar tant la situació amb una persona rebent d'esquenes. Hi havia molt més espais quan jugava a Libre que quan... que aquesta temporada. Que aquesta temporada, sí. A Libre, quan estava tot allò plegat, és que feia més nosa que una altra cosa. Hi havia moltes parelles dels petits que es fotia pel mig allà a dir, què m'esteu fotent per aquí? No, però a Libre perquè és un jugador que no va acabar de quallar mai... Però tècnicament és molt millor que aquests dos. Segurament sí, estàs assenyalant en Llorete i en Van Persi. A mi, però bueno, posem un altre exemple, Samuel Eto'o. Samuel Eto'o va ser excepcional. No, no, però és que el Samuel Eto'o no se'n va perquè no hi entrin al camp. O sigui, Samuel Eto'o se'n va perquè l'entrenor no el vol. Però vull dir, un perfil de jugador així? Però ja el tens amb l'Alexis. El que passa és que no pot ser tot. O sigui, l'Eto'o entra en una època que té una miqueta de tot. L'Alexis és un tio explosiu, es mou molt bé i amb un any s'ha adaptat a la perfecció. Podria dir que fins i tot s'ha adaptat millor que el Villa quan va arribar, que ja sabia jugar al que jugava el Barça. L'any que ve tenim dues opcions a davant. Ara, que cal un gros. Bueno, potser sí. Un rematador. Però ja et dic que jo... Més físic. Un Van Bommel o aquest bon home, jo crec que no. Van Persi, Van Persi, que el Van Bommel... Que volia parlar després que tenia aquí. Jo crec que no... Aquests no desmunten la defensa. I en Neymar ja no es parla de Neymar? Bueno, el Neymar no, perquè de cara a la premsa ja ha perdut l'atractiu. Han pagat, no sé, crec que 10 quilos per el precontracte. Ja està. S'han truscut pel mig i sent Nike tranquil. Exacte. Té la vida solucionada, però no juguen al Barça. No ho sé, començaran a sonar molts noms, però jo crec que és més important que depèn de qui no marxi. Per exemple, aquesta notícia era el que parlàvem del Van Bommel, que a Keita se li obrin les portes per marxar al Milan perquè el Van Bommel es jubila i se'n va acabar la seva carrera a Holanda. Keita és un tio que és tremendament necessari al mig del camp, perquè és un soldat. Jo vaig llegir unes declaracions d'ells que li van preguntar pel seu futur. Diu, primer espero a veure què decideix el Pep. El Pep marxa. No sé si el Pep marxa, jo marxo, o si el Pep marxa segons qui vingui, jo marxo. Potser el Tito està una mica girat, perquè jo fins i tot, en algunes declaracions, el dia que es va jubilar el Guardiola... va dir que moltes vegades agafava la referència dels partits depenent de la cara que li fotés el Kate a la banqueta. Tens un som al costat que t'està dient com s'han de fer les coses. Mira, la cara del jugador per veure si l'he encertat o no l'ha de programar el partit. Jo, de totes maneres, a veure, els partits del Barça que he vist i partits d'altres equips que he vist, mai he vist un entrenador parlant tant amb el seu segon com el guardiol amb el Tito. El llevat de l'època de Cruyff i Carles Reixac. Perquè, clar, veus el Mourinho, que sí que li diu coses al Caranca... Només li diu el que ha de dir. El que ha de dir en el moment del canvi, clar. Li diu... Ja veus, ja canvia el Madrid. El gran teòric d'aquest equip és el Tito Vilanova. Moltes de les jugades passen per ell, molts moviments d'en Corners passen per ell. Quantes vegades s'ha dit jugada ensejada del Tito Vilanova? Clar, perquè ja se li veu, ja té la firma, i a vegades no cal un tio tan gros, perquè molts dels corners que marca el Barça són per jugades que sorprenen. Sí. Perquè acaba rematant en Puyol, que és un tio gros. Sí, però que juga de madera. O el Piqué. No, però vull dir que són gent que marca molts gols de cap. Un dels gols més importants de la història del Barça ho marca un Ennilio amb una final de la Champions de cap. I amb dos paios que fan el doble aquell. Sí, sí. Em baso amb el que et deia dels últims partits aquests, quan et posen aquest tipus de muralla. Hem de buscar mètodes per resoldre. Per mi, tàcticament, es va equivocar el Barça per entrar en aquells llocs, o sigui, intentar posar Messi pel centre, que és un tio que saps que t'ocupa 3 jugadors. Es van estar movent tot el partit, el que passa és que, clar, fot 9 tios de metro normal. L'1 contra 1 només el trobs a la banda. Posa en Messi a la banda, que et faci l'1 contra 1 i deixes paip als altres jugadors. A mi m'agrada molt en Messi, trobo que és el millor jugador del món, però crec que el Barça té altres jugadors molt bons i que se'ls hi podria treure més suc, doncs apartant una mica en Messi del protagonisme. O sigui, repartint una mica més. El que passa que és un paio que cada cop que li rota fot el que vol, fot el gol... Fes el que vulguis. Però si som un equip... Però fixa't una cosa, en el partit contra el Madrid, amics meus que deien, nostre, és que això ha de jugar més per la banda i centrar des del fons de... I perquè remati qui? N'hi havia ningú per rematar. N'hi havia ningú per rematar. És més fàcil que s'obrin forats pel mig amb l'Alexis o amb el mateix que deies tu. Però són moments de sort, o sigui, que aviam que la competició aquesta, a començar aquesta tatuaria, ho dèiem, com qui s'imaginava que el Madrid podés quedar fora? Perquè has de tenir sort, o sigui, és un d'aquells ingredients que en el futbol el periodisme no hi compta i la sort és una part molt important. Perquè és que has de tenir Sergio Ramos per quedar-te fora. Però el Chelsea va tenir molta sort. O sigui, Xafó a la primer partit, de tota una segona part, sense que li entri una bola, xutant per tot arreu, i tot un partit del Camp Nou, els tios controlant bé la defensa del partit, amb un ordre tremendo. El que els va fallar en l'última eliminatòria, tot i que el Barça va tenir sort, perquè el Barça l'últim cop que elimina el Chelsea és de sort... Sí, clar, el gol d'Iniesta el xuta 100 vegades i hi entra una. Sí, per això vull dir que en aquesta competició, sobretot la copa, que hi ha l'eliminatòria pel mig, que hi ha una eliminatòria, doncs hi ha un ingredient de sort que no es pot especular amb aquesta sort. O sigui, el Madrid estava... ja celebrant la Copa directament. O sigui, no és que no estigués celebrant el ring a la final, no, no, és que ja s'ho havien escombrat tot. Tio, a part del respecte pels contraris, que tu et pots sentir molt superior i aquesta prepotència, dius, mira, a part que no hauries de fer-la pública i dubto que algun jugador tret del que es toca el quadre... Però, de totes maneres, a veure si li pots faltar el respecte... O sigui, no li pots faltar el respecte a ningú. Però que jugui el Madrid contra l'Sporting de Gijón o contra el Racing de Santander i es donin per guanyadors, vale. Però clar, el Bayern de Muni ha arribat a una semifinal de la Champions. I no hi ha... Bé, que sí, que possiblement hi hagi arribat per una mica de sort, també. Sí, però hi ha arribat. Perquè ha guanyat partits. I que qualsevol aficionat al futbol de la capital del Reino es mira un partit del Bayern, es mira un partit del Madrid i dius, aquests tenen opcions. Exacte. Jo no sé quins partits estan veient allà, però els partits que estem veient del Madrid són una punyetera birria. El partit d'ahir, entre l'Esporting i la Villarreal, tenia molta més gràcia que un partit del Madrid qualsevol. Són uns fills molt potents, individualment tenen molta qualitat, però renuncien al futbol i fan un futbol que per mi no m'agrada gens. Ara, que en el moment que tens una certa regularitat, els altres juguen... Perquè és la clau d'aquesta lliga, és aquesta, o sigui... Un equip que juga contra el Madrid sap que té opcions a guanyar el Madrid. I juga d'una manera determinada que no ho fa contra el Barça perquè sap que no té cap opció. I això, o tanques a darrere o t'obres... O sigui, no pot ser que vagi l'Sporting al camp del Madrid i tinguin la possessió de la pilota a la primera part. Un equip que acaba de baixar, ahir va baixar a segona divisió i el Madrid és campió amb 112 gols. Dius, no s'entén. I va tenir la possessió l'Sporting, el Santiago Bernabéu? Sí. Sí, sí. Sí, sí. I és així de dur. Llavors dius, bueno, anem a mirar un partit del Bayern, el que deies tu. Anem a veure un partit del Bayern, anem a veure un partit del Madrid. Colló, aquests ens poden fotre un 7. I a l'ingredient sort, i a l'ingredient... Jo tinc el Bayern... A mi em va fer molta gràcia un acudit, em sembla que era de l'esport, que dèieu que hagués passat a la final Chelsea-Madrid. Els 22 jugadors cadascú a la seva àrea, l'àrbitre al mig, i diu, ei, voleu trobar la pilota que el Barça no juga. Clar, clar. No, ja et dic, o sigui, i que està bé que hi hagi aquesta mobilitat, que no sigui cosa sempre de dos o tres, o com a mínim que no ens tinguin així tan acostumats a la premsa a dir, aquí al món només hi ha dos equips i aquests dos equips ho juguen tot, no? Bé, doncs mira, pam va, eh? Per qui ho té. Sí, està bé, està bé. I després què tal? Al final de Lliga, que jo crec que encara tenim opcions. Matemàticament hi ha opcions. Avui és el dia que té... Avui el Madrid pot guanyar la Lliga. Avui és un dels dies que et pots quedar una mica tremolant. Avui el Madrid té un partit més difícil que li queda. Avui és un dels dies que són complicats, que tenen un equip que està a assessor i que està jugant molt bé a futbol. Hi ha l'ingredient sort, sí. Sí. Perquè no deixa de ser ja pràcticament una eliminatòria, no? Però vull dir que al Bilbao li dona 30 voltes, tindrà la pilota al Bilbao, les possessions seran d'escàndol... i diràs com pot ser que un equip estigui tant i l'altre estigui tant perquè cada un té les seves maneres de jugar però jo crec que el Bilbao avui té moltes opcions i està molt fort el Bilbao jo crec que té moltes ganes de guanyar i de demostrar que està fent un bon paper aquest any potser pel Bilbao sí que és important aquests 3 punts perquè ell està lluitant per aquesta zona a veure no oblidant el Bilbao està a la final de la Copa del Rey està a la final de l'Eurocopa aquesta com es digui i bueno i fent un bon paper i es pot classificar per la Champions aquesta temporada encara seria una temporada rodona ara et ve l'última que és confirmar davant de l'afició guanyar amb aquests que es pensen que un són tots Bueno, estaria bé, estaria bé. El Barça també no és que ha tingut un partit fàcil, d'un partit difícil. No, no. És un altre candidat a jugar a la Champions, que ha fet una segona part de la Lliga fabulosa. Són superimportants pel Màlaga. Pellegrini suposo que avui posarà tota l'artilleria per ells. El Màlaga avui va guanyar... Jo crec que jugarà un partit molt millor el Màlaga contra el Barça que el Madrid. Sí, sí. Estic segur. El Barça ara juga sense aquesta pressió de dir que ja està perdut, allò que es comenta i es respira una miqueta, i falta que els altres no hagin de fallar. El Barça realment està fent un final de temporada que ha tret del partit de casa contra el Madrid, que és el que se li demana. Tota la resta ha sigut espectacular, i per fer una segona volta que és per tirar coets, ja l'afirmaríem qualsevol any. Si el Barça hagués guanyat el partit de casa contra el Madrid... La teoria... Sí, però aquella teoria estaria tremolant. Perquè vam dir, quan faltaven 10, 12, 15 partits, deiem si el Barça guanya tot és campió. És campió. Bueno, igual no guanya tot, però només en perd un, saps? I no ha sigut campió? Què han fet els altres? No, no, està clar. I el cas de l'Espanyol? Bueno... I els pericors s'han relaxat, suposo que aquest objectiu... Que després s'infla molt tota la situació, però aquest objectiu de salvar-se... els ha arribat massa aviat. Jo crec que l'objectiu de principi de temporada era no haver de patir a final de temporada. I aquest el van assolir. El van assolir molt ràpid, van tenir uns quants partits molt bons, i de cop i volta es van quedar amb aquell intringulós. Ves, que encara podem fotre una miqueta més, que tenim aquí l'Europa League, tenim la Champions, alguns dies gairebé se n'anaven a dormir en posicions de Champions, I després, de cop i volta, hi ha hagut una baixada de ritme. També se li pot aplicar una mica, a part del coco, al físic, eh? O sigui, l'Espanyol també té un certs alts i baixos i està a final de temporada, està arribant una mica petat. És possible. De totes maneres, jo crec que el dissabte que ve faran un partidàs. Sí, a veure, l'Espanyol, si una cosa té, és que quan juga contra el Barça, sempre se supera, no? Tots els equips hauria de ser així. Tots, o sigui... Jo espero veure un espanyol millor que el que va jugar al Camp del Madrid. Això és per fer-ho. Però vull dir, no, aviam, amb aquests partits de créixer, saps que tens un rival de categoria. I a més hi ha el derbi, hi ha el factor derbi que és important, no? Sí, però està més per part perica que no per part coler. I tu dic en família perica, eh? O sigui, la seva obsessió durant tota la temporada és el Barça. És guanyar el Barça, no? Bé, O protejar-lo o... Perdoneu. Si guanyes el Barça, el Barça sempre s'està jugant la Lliga, el proteges. Jo recordo fa anys que l'obsessió del Barça era guanyar el Madrid. És igual si no guanyem la Lliga. Ja sabem que no guanyarem la Lliga. Però si guanyem el Madrid aquí, ja... Ja és un gran què. Se n'anava a canaletes. Sí, sí. Llavors, el partit de l'Espanyol, doncs, igual s'ha estat reservant aquests dos últims partits per poder... anar a Can Barça amb una mica més d'opcions, però jo crec que l'aficionat de l'Espanyol no pot. A l'últim partit de casa van treure mocadors, els van estar xiulant, marxaven 10 minuts abans. No, però és que tampoc és això. No, vull dir que... L'aficionat de l'Espanyol és molt cruel, perquè un dia estan animant a tope i l'endemà els estan assassinats. Però es pareix una miqueta més, el que no es pot fer és perdre 3-0 a casa contra l'esport. Efectivament, no es pot. Tu pots perdre un partit 1-2, has estat allò lluitant, els altres s'estan jugant la vida, tu no t'hi jugues res i és probable... que en aquest punt de relaxació t'hi vagi una mica d'un cantó a un altre. Ahir, per exemple, al final del partit de l'Esporting i el Villarreal, dels 11 només hi havia dos que ploraven. Dos a l'Esporting. Els que s'havien deixat la pell al camp. Els altres diuen, bueno, ja en fitxarà algú l'any que ve segon. Jo els colors els porto d'una manera relativa. Passaria amb molts equips, no cal anar a l'Esporting. La majoria d'equips. Jo crec que els pericús han de trencar una mica el punt d'honor, aquell bon joc que han sabut fotre a mitjans d'aquesta segona volta, i els han de dedicar uns quants partidets a la seva afició, que s'ho mereixen. Però que no ho facin dissabte, perquè dissabte és el dia de Guardiola, és l'últim per dir que fa el Camp Nou. Saps que és important això que el mateix partit, no? i més si el Madrid avui perd que dissabte doncs hi ha aquell intríngulo és de dir no no està perdut però encara encara encara encara encara encara encara encara que el Madrid perdi avui si el Madrid guanya el dissabte que ve ja està és campió de Lliga sí sí i el dissabte que ve m'ho ha dit que era contra el Granada a casa em sembla que sí o fora no fora home el Madrid fora no el Madrid juga dos seguits fora dos seguits fora sí bueno aviam Aviam com acaba tota aquesta cosa, però seria divertit, no? Podem tenir una altra lliga de transistors. Una altra lliga de Tenerife, mira. Seria maco. Home, tal com ha anat l'aliminatori de Champions. Aquest nou jovent que arribat ara i les 13 copes, això rotllo la meva filla o gent una miqueta més gran, que només fan que veure el Barça que els avorreix perquè només fa que guanyar, doncs els hi falta una lliga d'aquestes, de dir, està tot perdut, me'n vaig a fer un cafè i tal, i de cop i volta... Corrents cap a la tele, posa't la samarreta i la bufana i anem a canalates. I tots allà cridant, jo ja ho deia, que guanyaríem la lliga. Bé, ja veurem. L'Espanyol, no sé, acaba la temporada, jo crec, d'alguna manera una mica fosca, i el que deies tu, de cara a previsió a altres temporades... mantenint el Poquetino, canviant el director esportiu, doncs, aviam, si canvia una mica el xip i no deixen escapar tantíssima gent i intenten, doncs, muntar un equipet una mica més seriós. L'altre dia veies que veus jugadors de l'Espanyol que estan jugant amb altres equips que podien estar tranquil·lament fent carrera. El Moïcés Hurtado l'altre dia va sortir amb imatges d'estar jugant, que podien haver-se quedat tranquil·lament. L'altre dia va sortir l'oferta de Grècia, l'altre dia va sortir l'oferta del Milan, no sé què, pum, acaben tornant a qualsevol altre equip... Sí, a veure... En una situació pitjor que si s'haguessin quedat a l'Espanyol. De totes maneres, clar, també s'ha de tenir en compte una cosa. En qüestió econòmica el té molt més fàcil el Barça que no l'Espanyol. És a dir, el Barça se'n va a la caixa i diu que necessito diners. Té, no? Per què? Perquè tens possibilitats de guanyar. I si ets del Barça i vas a la caixa i dius que necessito diners? Crec que no, crec que no. Funciona igual. I suposo que l'Espanyol, encara que estigui avalat pel seu president amb la seva cadena de supermercats, no li serà tan senzill. O potser no volen, tampoc. És a dir, si hem de treure diners, tenim aquí una cantera de jugadors i equips que els volen comprar. Jo crec que va per aquí, porten bastants anys amb aquestes deutes, que si està a 19, que si no sé què... Però l'aficionat arriba a un punt que es cansa. Tens les opcions de tenir bons jugadors, tens l'opció de tenir un bon equip jugant a primera divisió... I bé, aquest any, perquè hem tingut aquesta sort d'encadenar uns quants partits que els han tret de la lluita pel descens, però és que és un contínu, any sí, any no, l'Espanyol està lluitant per no baixar amb un dels planters més importants de l'estat espanyol. Llavors, bueno, nois, no sé, alguna cosa falla. A part que s'ha d'apagar un estadi, ho entenc, però no sé. I tornant al tema Barça, el Vall de l'Albes l'heu vist? Que ha portat aquesta polèmica... Bueno, ha portat una mica polèmica, jo crec, perquè en aquest cas, l'esporting... No, el Rayo. El Rayo. El Rayo. Van empadar. Bueno, està molt malament el Rayo. I clar, ho s'ho volien prendre una mica malament. És lleig. No, però aquests valls... Jo els he vist un rapat de vegades. Sí. Amb tots els equips. Potser el Barça menys, però jo recordo un vall... Bueno, des de que no estava Vidal. Alvesa Vidal. Sí, sí. I si tires més enrere Ronaldinho, també feia... I altres equips també. Potser que fer-ho davant... El sisè o el setè? Crec que era el setè. El cinquè. És que guanyant 0-5... el camp de l'equip contrari i posar-te davant de l'afició contrari a votar el balc... Jo sóc reací. Hi ha moltes maneres de celebrar. Hi ha molta manera de celebrar. I jo crec que el respecte amb l'equip... A mi personalment... Però tu creus que és una falta de respecte? Posar-te ballar? Per què? Bueno, perquè es pot celebrar molt més. Es pot celebrar de moltes maneres. Però és que si es pot celebrar de tantes maneres, per què no pots celebrar ballant? Jo no dic que el Barça no celebri ballant. Jo dic que cap aquí veuria de celebrar ballant. Jo per mi també. A mi les celebracions aquestes del ball no em diuen res, no m'agraden. Bueno, jo trobo que és més pel·liculero, no? És com, per exemple, quan a l'NBA marquen un... un bàsquet crucial, que es motiven si els nens foten cops de pit, cops de cap... No, no, i també... O sigui, xoquen allà amb els pits... Algú ja comença a fer el fit-hop al millor partit. O, per exemple, la Lliga NFL, quan juguen a futbol americà, que quan celebren els d'allò que foten uns bailes i no sé què... És per donar una mica d'espectacle, total, ja... 100.000 persones mirant allò. L'espectacle del futbol és el futbol. Jo que ho faci el Madrid, que no és jugar a futbol i no fa espectacle, i ho ha de fer celebrant els gols, ho entenc, però el Barça és espectacle tota l'estona. El Barça ja fa els espectacles jugant a futbol. Jo no ho faria mai. No ho he fet mai, ni ho faria mai. Jo tampoc, sincerament. Ni guanyant 7-0 contra el Madrid. És que 7-0 encara és pitjor, m'ho poses pitjor. Jo em fotria a ballar si a l'últim minut marco un gol i és de l'altre. Exacte. Llavors em ballo, em tallo el cabell i m'agrada fer el Julio Albert amb un gol una vegada. És que tampoc va caure a dintre. Tampoc entenc que una celebració d'un jugador que marca un gol crucial es tregui la samarret i comenci a córrer i li ensenyen una targeta. Exacte. Sí, la samarreta encara és una d'aquelles lleis que està allà... Trobo més lògica aquesta celebració, de córrer amb la samarreta. Encara fa més humoris tot a l'estadi, que els jugadors el tapen perquè se la posi que no ho vegi. No, és divertit. Jo no ho faria. Jo això de la celebració no ho hagués fet i el Puyol és normal que reaccionés. Sí, bueno, és el capità de l'Aquip i diu, ei, escolteu, això no... No ho fotem mai, doncs no toca. Però que tenen ganes de fer un cop. Suposo que era algú que per Thiago, més que res, que un jugador castellà no marca gaires gols, ha marcat un gol, ara... Doncs sí, era per això. No crec que fos cap tipus de provocació. No, i a més el ratllo. El ratllo no li provoca res. L'equip ha denunciat a l'entrenador. Ja ha fotut una denúncia a l'entrenador i segueix entrenant aquest home. És superdivertit, aquell equip. Se'ns acaba el temps, per tant, veurem la setmana que ve com queda tot plegat. A veure si és veritat. Que vagi molt bé. Bon dia, gràcies. Com ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite, Polo i Oriol Pujador. Continua el desplegament de 8.000 agents de Mossos d'Esquadra Policia Nacional i Guàrdia Civil a Barcelona i punts claus de Catalunya en el marc del dispositiu especial per la cimera del Banc Central Europeu, que s'ha de fer a partir de demà a la capital catalana. En el cas de l'aeroport del Prat, la Guàrdia Civil ha doblat el nombre d'efectius a aeroport. Mari Carme Gallego, bon dia. Bon dia, la Guàrdia Civil ha incrementat la vigilància al perímetre de les instal·lacions aeroportuàries, un operatiu que es pot veure des dels accessos a l'aeroport. També s'ha incrementat el control dels passatgers, que venen del que el cos considera punts calents. Julián Vicente és el cap de la Guàrdia Civil a l'aeroport. Bueno, fundamentalmente de Europa y de otras comunidades autónomas, de Europa fundamentalmente. No sé muy bien o no estoy autorizado a decir que países evidentemente, pero sí que se ha hecho una labor minuciosa en ese sentido. L'increment dels controls d'equipatge i de documentació arran de la suspensió de l'acord de Schengen no provoca a aquesta hora retards ni problemes a l'aeroport, com Ràdio Aeroport al Prat. La cimera del Banc Central Europeu començarà demà, però avui ja s'estan fent actes previs. Un d'ells serà la trobada que mantindran el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Aquest matí, Schulz ha participat en un esmorzar informatiu a Barcelona i ha alertat que si no es prima l'interès comunitari, fracassarà el model actual de la Unió Europea. Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia, discurs molt crític del president del Parlament Europeu, Martín Schultz, amb les polítiques interessades de cada un dels estats membres. Segons Schultz, per primera vegada els estats estan posant en risc el projecte comú d'Unió Europea. Si no aconseguim que primi l'interès comunitari i no el de cada estat, no excloc que la Unió Europea, tal com la coneixem avui, pugui fracassar. Schulz també ha reivindicat la potestat del Parlament Europeu per avalar els pressupostos de cada estat. Ha defensat la política de retallades, però ha reclamat més imaginació que buscar ingressos. Tampoc ha estalviat crítiques als especuladors. Diu que juguen amb els deutes de cada país. I en Clau Catalan ha reiterat que posarà a l'agenda del Parlament Europeu l'oficialitat del català Europa. Com Ràdio, Barcelona. El conseller de Territori, Lluís Racudé, ha presentat aquest matí el projecte del tercer raïl perquè els trens de mercaderies puguin anar des del port de Tarragona fins a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Racudé reclama al govern central que inclogui el finançament per aquest projecte en els pressupostos. Júlia Giribets, bon dia. Bon dia, l'adaptació un tercer raïl ferroviari tindria un cost de 186 milions d'euros. Que arribi aquest finançament depèn de l'Estat, però aquesta partida no es contempla els pressupostos i en cas que es pogués pagar en fons privats també ho hauria d'adjudicar el govern central. El conseller recudeia lamentat que no es prioritzi aquesta obra des de Madrid. La resposta del ministeri ha quedat retratada en els pressupostos generals de l'Estat i aquest és un tema que parlo al govern espanyol, no és prioritari. En cas que es pogués finançar el tercer rail, podria entrar en servei amb dos anys i permetria doblar el trànsit ferroviari de mercaderia, segons ha explicat el conseller. A la llarga serviria per connectar el port de Tarragona amb la frontera francesa. Com Ràdio Tarragona. L'advocat d'Iñaki Ordengarín nega que estigui negociant un acord amb la Fiscalia per evitar que el Duc de Palma vagi a la presó. Mario Pasqual Vives ha assegurat a les portes del seu despatx a Barcelona que no ha mantingut cap contacte amb el fiscal de Palma per proposar-li que Ordengarín reconegui alguns delictes de què se l'acusa, com van apuntar ahir fons properes a la Fiscalia, i torni als diners públics que, presumptament, va obtenir a partir dels seus tractes amb les administracions, a canvi de no ser empresonat. Com Ràdio Esforç Bon dia, us parla Joan Barberà. El director esportiu del Barça d'en Vol, Enric Massip, ha anunciat fa pocs minuts que el capità blaurana, l'aslo Nagy, deixarà el club per fitxar pel vesprem hongarès per una qüestió purament econòmica. Nagy té contracte fins al 30 de juny del 2013 i per marxar aquest estiu el vesprem hauria de pagar la clàusula de 3 milions d'euros del jugador o bé arribar a un acord amb el futbol club barcelonà. Nagy, que fa 12 anys que està al Barça, com diem, fitxarà pel Vesprem, tot i que el Club Català li va oferir un contracte de per vida. D'altra banda, Massip també ha anunciat la continuïtat de Rutenca, Sarmiento i Sorendó. En Bàsquet, avui nova jornada de la Lliga CB, a un quart de nou del vespre, el FIAC Joventut rep a l'Ocento Malacan, al Palau Olímpic de Badalona i a les 9, la Sígnia Manresa visita la pista del Camp Múrcia. En futbol, el Barça rep avui al Màlaga a les 8 del vespre en el penúltim partit de Pep Guardiola com a entrenador blaurana a l'estadi del Camp Nou. El partit Barça-Màlaga el podeu seguir a Com Ràdio a partir de les 7 i 5 minuts. I l'Espanyol anunciarà avui les mesures legals per les acusacions de la cadena COPE sobre afers irregulars en el partit contra l'Sporting. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Diumenge arriba al Casal de Joves de Sant Jurs la setena fira de l'intercanvi, organitzada pels Amics del Yoga. La iniciativa pretén fomentar una forma de comerç basada en el bascanvi de productes. La fira fa tres anys i mig que se celebra i ha arrelat al municipi, especialment entre els més joves. Les joguines són un dels objectes més intercanviats. David Roig, membre dels Amics del Yoga, celebra l'èxit de la iniciativa, però declara que també cal tenir en compte l'estat de conservació dels objectes. La fira també acollirà un banc del temps, on la gent podrà apuntar en una pissarra els serveis que ofereix, amb la finalitat d'intercanviar-los. Aquesta pràctica s'està popularitzant molt arrel de la crisi econòmica. La fira començarà diumenge a les 10 del matí i acabarà a les 2 del migdia. A partir de les 11 hi haurà classes gratuïtes de yoga i tai chi i a la 1 es farà una batucada i una vermutada popular en què cadascú portarà part del menjar. El Bar del Parador ja té nou adjudicatari. El ple municipal del mes d'abril així ho va escollir de forma gairebé unànima. Tots els grups van votar-hi a favor i només Via Democràtica s'hi va abstenir. La llicència es va atorgar a l'única opció que es va presentar després de comprovar que complia tots els requisits. El grup municipal de Convergència i Unió va votar-hi a favor, tot i que es va mostrar en desacord amb els requisits d'adjudicació. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, està satisfet per l'adjudicació però adverteix que el Bar del Parador no s'obrirà immediatament. L'Ajuntament iniciarà un procés participatiu per buscar una denominació al nou equipament del carrer Montserrat. Les entitats que s'ubicaran a l'antiga escola Montserrat tindran l'oportunitat de proposar un nom i la ciutadania s'encarregarà mitjançant les noves tecnologies d'escollir la millor denominació. A finals del 2012 es posarà en marxa aquest nou equipament. del que formaran part entitats educatives i musicals i també Sant Just Solidari, que tindran la seva seu a l'antiga Escola Montserrat i seran qui podran proposar el nom nou d'aquest equipament. Doncs aquesta és tota la informació per ara. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts amb el Sant Just Notícies edició migdia. També podeu seguir informats, però... a través del web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com, també a través del portal a internet www.informatiucomarcal.com, a través de les xarxes socials a Twitter i Facebook i des de la setmana passada, a través de les noves aplicacions de Ràdio d'Esvern per Android i iPhone. Que passin un molt bon dia. Fins demà! Bona nit. Passen 11 minuts de les 12. Avui ho hem anunciat al sumari del programa. Fem un canvi de torn i en lloc de parlar de televisió, com acostumava a fer aquesta hora els dimecres, Amb l'Alba Conesa ho farem divendres, de manera excepcional, i ara parlem del que parlem els divendres, que és de conflictes internacionals, amb el Sebes Elies. Bon dia, Sebes. Hola, bon dia, Carme. Avui, però, en lloc de centrar-nos en un conflicte, parlem amb un dels agents que acostuma a participar en gairebé tots els que hem anat tractant aquí en aquesta secció, com és l'ONU. Sí, l'Organització de les Nacions Unides, que ben bé sempre acabem parlant, en un de tants conflictes que podem parlar... I bé, en parlem sempre i sempre donem percebut, sempre dono percebut, però és bastant complicat, no? La manera d'actuar de la ONU és bastant estranya, podríem dir-ho. Llavors és l'organització més important i més gran encarregada de resoldre conflictes. Es va crear a partir de la Segona Guerra Mundial per les grans potències que van sortir avançadores, sobretot als Estats Units i l'URSS. Llavors, a manera d'introducció, a més dels estats, que són els típics agents que resolen conflictes o s'hi veuen involucrats, són els interventors directes d'aquests conflictes, no? Trobem sempre d'altres agents. Tot i l'última afirmació que els estats només actuen en conflictes quan s'hi troben involucrats, no és ben bé del tot cert, perquè no tot estat que no estigui involucrat en una disputa no intervindrà. També pot intervenir, tot i no anar amb ell al conflicte. Simplement per unes aliances o perquè ha de mantenir uns interessos i és molt típic últimament veure aquestes característiques. Llavors, per exemple, trobem durant la Guerra Freda la intervenció americana a Corea del 50 al 53, l'ajuda militar a Grècia per fer que els comunistes no prenguessin Grècia, no tinguessin el poder del govern, la Guerra del Vietnam... molt famosa també per als Estats Units, per aturar l'avançada dels comunistes en un país tan petit com és el Vietnam. La invasió de l'URSS a Afganistan, etcètera, no? Durant la Guerra Freda es va donant molt aquesta política. Més recent encara, la Guerra Civil a Síria, molts estats han prestat ajuda als rebels per tombar el règim per motius tal com la religió, per exemple, com Aràbia Saudita, que s'ha dit armament. Bé, són molts exemples, no? I a mesura que el món es va fent més globalitzat, més ampli... doncs aquests estats intervenen més en conflictes més tergiversats, no? Tergiversa molt aquesta política i no saps ben bé perquè està actuant, has d'anar a buscar les característiques molt més avall que no la simple intervenció perquè t'estan atacant a tu. Llavors, hi ha altres agents, com avui ens entrarem en un, que també poden entrar en conflicte, com són les organitzacions intergovernamentals, que són entitats formades per estats i mai són superiors a ells, tot i algunes excepcions. Per definició, una organització intergovernamental ha de ser una associació entre tres estats o més establerts mitjançant acords o tractats internacionals que tinguin objectius comuns i amb una estructura institucional permanent. Per tant, trobem com una organització bastant potent, no pot ser qualsevol cosa. Tenen el seu origen a principis del segle XIX. Per exemple, la Comissió del Rhin, que era una comissió entre estats d'Alemanya per per veure temes tractants amb el riu, el RIN, i el Congrés de Viena, que va plegar molts estats del 1815, molts estats que volien, bueno, una mica com l'antic règim, no? L'evolució ha estat molt gran, ja que en 1860 n'hi havia 5, 5 organitzacions intergovernamentals, i actualment en comptem més de 500. Per tant, en 150 anys s'han multiplicat per 10. Llavors, si vols, passem a repassar les funcions, que en són 3 de les organitzacions... Primer de tot, és un instrument de política exterior de l'estat. Per tant, quan un estat s'involucra en una d'aquestes organitzacions, la seva política exterior queda una mica marcada per aquesta organització i no ets tan autònom, diguéssim. En segon lloc, és un modificador sistèmic de les polítiques exteriors dels estats, molt relacionat amb la primera. Aquests estats, pel sol fet de formar part de les organitzacions intergovernamentals, canvien les seves polítiques exteriors. I en tercer lloc, aquesta organització és un actor autònom i funciona com a tal, tot i que mai és superior a un estat o no té el mateix poder. Sempre hi ha excepcions, com deia, i una d'elles és el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, tots ells dins de la Unió Europea, que són òrgans supranacionals, és a dir, tenen més poder que els propis estats. Sempre veiem aquestes normatives europees que venen implantades directament i els estats han cedit la seva sobirania i llavors passa això, que l'estat ha de catar les normes. Exacte. Doncs ara passem directament a concretar en aquestes organitzacions. Parlem de l'ONU. Sí, és l'òrgan supranacional per excel·lència, tot i les complicacions que té. Es forma a partir de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, i el seu objectiu primordial, com diu la carta fundacional, la carta de San Francisco, de l'any 1945, el seu objectiu primordial és evitar una nova guerra i garantir la seguretat dels propis estats. Els signataris en són 51-51 estats i actualment en són membres 193. Per tant, podem dir que és l'organització intergovernamental amb més membres. L'última actuació important de la ONU, així a moda d'exemple del que fa, és l'intent de resolució del conflicte sirià enviant a Kofi Annan, que és l'exsecretari de la ONU, a intentar establir unes bases per configurar la pau. I bé, és una gent molt respectat i s'ha intentat adoptar el que ha dit Kofi Annan respecte al que diu la ONU, no? Llavors, per seguir amb aquesta introducció, en la seva carta fundacional es diu que l'ONU està basada en el principi d'igualtat sobirana de tots els membres, tot i que es podria discutir seriosament si això es compleix, ja que el Consell de Seguretat, del que ara en parlarem bastament, fa que certs estats tinguin més poder decisional que d'altres. Sempre parlem de decisions del Consell de Seguretat en altres conflictes i ara és el que intentaré explicar una mica què fa aquest Consell. Qui més interès, abans de passar al Consell, va tenir en la ONU, van ser les potències vencedores, que van ser Estats Units, la URSS i, en menor mesura, Gran Bretanya, Xina i França, que són els membres permanents del Consell de Seguretat. A la conferència de Lialta, el febrer del 45, es va decidir que les potències tindrien la capacitat d'exercir el VET sobre les decisions. Per tant, es pensa en el Consell de Seguretat. És en aquesta conferència on realment s'implanta aquest òrgan de decisió Per tant, passem ja al Consell de Seguretat. Qui el forma? El formen 15 membres de la ONU. Són 5 permanents, que són les potències vencedores, les abans dites, Estats Units, la URSS, ara Rússia, Gran Bretanya, Xina i França. I 10 no permanents, que és l'Assemblea General, els tria per períodes de dos anys. Actualment, així per apuntar-ho, són Alemanya, Aferballant, Colòmbia, Guatemala, Índia, Pakistan, Marroc, Portugal, Sud-Àfrica i Togo. Per tant, trobem una representació de ben bé tots els continents. Espanya, per exemple, ha estat quatre cops membre no permanent. L'últim entra, 2003 i 2004. Llavors, hi ha dos tipus de votacions del Consell, com vota el Consell. Les decisions de procediment, que són decisions no determinants, per exemple, de com es... quan seran les reunions, el pressupost, etc., es prenen amb nou vots positius. Mentre que les decisions importants, com el fet d'intervenir en un conflicte, per exemple, també es prenen amb nou vots positius, d'entre els quals hauran de votar en positiu els cinc membres permanents. Per tant, les cinc grans potències mundials s'han de posar d'acord en adoptar una decisió. Si una d'elles vota en negatiu, no es pot prendre aquesta resolució. No és difícil, llavors? No és molt complicat? Perquè són potències bastant diferents entre... Exacte, i durant la Guerra Freda... I ara repassarem la història aquesta, durant la Guerra Freda, què passa i què està passant actualment, també, perquè... La Xina, per exemple, que ara té més força que mai, potser... Exacte, o el conflicte arabo-palestí i Israel, encara dura, i... Bé, és molt complicat que es posin d'acord i realment... han de cedir moltes parts per tal de... Per exemple, l'última decisió respecte a Iran, l'embargament de petroli, Rússia s'hi va oposar i Xina igual. Llavors, clar, si no es posen d'acord tots, no hi ha consens, per tant, la ONU no pot fer res, en principi. Per tant, si un membre permanent vota en negatiu, tot i haver-hi 14 vots positius dels 14 membres restants, la decisió no es pren. Mhm. és el famós poder de vet que tenen aquestes potències. Qui més han exercit aquest poder són Estats Units i l'antiga URSS durant la Guerra Freda. Durant aquest període es va abusar del poder de vet i ara ho veurem amb uns exemples. Per exemple, el 1970, Estats Units va emitir el seu primer vet en el Consell. Per tant, és bastant tard tenint en compte que es va formar l'organització l'any 1945. Aquell any, els Estats Units va pujar un 32% la seva oposició formal a les resolucions de l'Assemblea. Parlem d'Assemblea, no aconsell, ara és diferent. Després explicarem l'Assemblea. És un canvi molt significatiu, ja que anteriorment, el 1960, hi havia un 7% d'oposició i el 5% el 1950. Per tant, pugen molt la seva oposició dins de l'Assemblea. Durant els anys 70... ara sí, hi ha el Consell de Seguretat, als Estats Units va recórrer el VET amb un promig dos cops a l'any en el Consell. Durant la següent dècada, als anys 80, el seu promig va ser de sis VETs l'any. Per altra banda, la Unió Soviètica va exercir el seu poder de VET uns deu cops per any a finals dels anys 40. No com als Estats Units, que als Estats Units no va fer la seva intervenció fins al 1970, no? i entre el 1981 i el 1984 només 3. Per tant, es dona un canvi aquí d'estratègia dels països. Des de 1990 i fins 2004, la xifra de resolucions batades per als Estats Units ha augmentat a 13, mentre que a Rússia només 3 i a Xina 2. Per tant, als Estats Units ara és qui abusa més davant de la URSS o Rússia, que ho van fer servir més en primera instància, durant els primers anys de la ONU. Fins la data s'han registrat 257 vets. D'aquests, bé, aquestes són dades del 2004, que ara no està molt actualitzat, però és a moda d'il·lustració. D'aquests, 5 corresponen a la Xina, 18 a França, 32 a Gran Bretanya, 122 a la Federació de Rússia URSS i 80 als Estats Units. Per tant, veiem Rússia, qui més, i Estats Units una mica pel darrere, i Gran Bretanya i França, Déu-n'hi-do, també. Xina, que ara és qui més pot estar utilitzant aquest poder de vet davant de l'augment de poder. Però per què veten? Hi ha moltes raons de transfons polítics, més que per interessos forts, reals. Més d'interessos, no? Un exemple clar d'aquest mecanisme en situacions personals és el tema dels Estats Units i els insistents vets cap a la comunitat de Palestina. Només des de 1973 fins al 2004, Estats Units ha vetat 25 resolucions a favor de Palestina contra Israel. Per tant, si ha vetat 80 cops, 25 només a Palestina. Tenint en compte que hi ha moltes altres resolucions que fa el Consell de Seguretat. Per tant, és quasi un 30%. 30% del total, només per Palestina. Xina, en canvi, ha vetat recentment la necessitat de missió de les Nacions Unides a Macedònia, només perquè Macedònia acaba d'establir relacions diplomàtiques amb Taiwan, que és la república que els xinos no reconeixen. Rússia, d'altra banda, és un altre exemple del mal ús del poder de Bet, on per no tenir la majoria ideològica durant la Guerra Freda en l'Assemblea General... es valia del Consell exercint el vet amb el fi de nivellar la situació, no? Veiem com els 40, Rússia, perdó, la URSS, vota molt... o sigui, fa els ús del seu poder de vet en el Consell. Ja. I Gran Bretanya, igual que França, també té molts interessos en aquest poder de vet i ho va fer... va utilitzar en temes de descolonització, no? Per no perdre el seu imperi colonial. Per tant, Per últim, per apuntar una última característica del Consell de Seguretat, aquest té la possibilitat d'establir el Comitè d'Estat Major per tal d'assessorar en totes les qüestions relatives a les necessitats militars del Consell pel manteniment de la pau i la seguretat, l'ús i comandament de les forces posades a la seva disposició i la regulació d'armament. El Comitè d'Estat Major tindrà la direcció de totes les forces armades posades a la disposició del Consell per part dels Estats membres. Això, però, no s'ha dut mai a terme. significaria que l'ONU, o més aviat el Consell de Seguretat, tindria el seu propi exèrcit autònom. I això actualment no passa. Podríem trobar l'exemple dels cascos blaus, però no és aquest comitè d'estar major. Els cascos blaus són exèrcit com, diguéssim, nacionals i no estan... I ara tampoc estan tan actius, no? O és que no se'n parla, simplement? Jo crec que no se'n parla gaire. Però, clar, no hi ha conflictes així uberts com podia ser Ruanda, Kosovo, etcètera. I ara passem a parlar d'altres òrgans? Sí, l'Assemblea General, que ja m'ha apuntat fa poc, és una mica inútil parlar-ne, ja que totes les seves decisions importants, totes les decisions importants preses per la ONU es prenen al Consell, tot i que tenen gran ressò les resolucions de l'Assemblea General, també. Aquestes, però, no són vinculants, són simples recomanacions que els estats poden adoptar o no. Per tant, l'Assemblea pot prendre una decisió però aquesta decisió mai serà obligatòria, com la del Consell sí, el Consell obligarà a qualsevol estat, sempre que les potències vulguin, pel seu poder de vet, puguin. A més, a partir dels 60, amb la descolonització, els països occidentals deixen de ser majoritaris en l'Assemblea, comencen a entrar països africans, asiàtics, i perden la majoria. Així que la majoria la passarà a tenir els països tercermundistes, tal com s'anomenaven ells, i tindrien capacitat d'aprovar resolucions en contra dels grans països. Un exemple és el grup del 77, que surt de la conferència de Bandung una mica, que tots els països tercermundistes es posen d'acord per intentar canviar l'ordre econòmic imperant, molt liberal, i volien defensar el que era seu, els seus recursos, Això va ser bastant fracàs fins avui dia, que els països van molt per la seva banda. Els països occidentals, vist que no tenen la majoria a l'assemblea, a partir dels 60-70, han deixat en un racó aquesta i s'han anat a fundar noves organitzacions on puguin fer i desfer les seves voluntats. Per exemple, el G8, el G20, totes aquestes conferències que agrupen els països rics, I bé, és allà on realment es prenen decisions importants. Sí que segueixen anant a l'assemblea, és evident, però ho deixen una mica de banda. Parlem d'un altre òrgan, que és la secretaria, el membre representant de la qual serà el secretari general, el més alt funcionari administratiu de la ONU, és el principal representant. No pot ser favorable a cap país o govern i tindrà potestat d'acudir a totes les reunions de tots els òrgans. L'informe que redacta anualment és la seva funció primordial, a més de representar institucionalment. L'actual és Ban Ki-moon, l'anterior va ser Kofi Annan. Són coneguts, tenen mandats bastant llargs, em sembla que són de nou anys, i n'hi ha hagut pocs en comparació amb l'edat que té l'organització. Per últim, parlem de la instància jurídica de la ONU, que és l'Acord Internacional de Justícia, que no és el mateix que el Tribunal Internacional de Justícia, encara que els dos tinguin la seu a l'AIA. Per explicar-ho una mica, l'Acord Internacional de Justícia és membre de la ONU i el Tribunal Internacional de Justícia és un òrgan mundial, més independent. La legitimitat de l'Acord Internacional de Justícia de la ONU, la legitimitat és gairebé nula. ja que les seves sentències gairebé sempre són consultives i només és el Consell de Seguretat qui pot obligar a complir-les. Sí que la carta de les Nacions Unides diu que s'han de catar les sentències, però a la pràctica gairebé mai es fa. I un exemple el tenim amb els Estats Units, que sembla que era al voltant dels 80, una resolució amb... no sé si era Nicaragua o Guatemala, que no la va catar i ja no... diguéssim, no segueix les normes d'aquest acord fins al punt que desprecia les seves sentències i no forma part dels seus membres, dels membres de l'estatut de l'acord. Llavors, ja per anar finalitzant, a moda d'anècdotes, dic que, per exemple, la FIFA, que és la Federació Internacional de Futbol, té més estats membres que la ONU, té 208 davant dels 193 que té la ONU. Una altra anècdota és que la República Popular de la Xina, la que coneixem avui dia com la Xina, no va ser membre del Consell fins al 1971, quan va substituir a Taiwan, que és la república capitalista, diguéssim, i va ser una estratègia americana per tal que la Xina s'apropés als Estats Units més que a l'URSS. Era una època en què la Xina estava en bastant conflicte amb l'URSS, fins al punt que hi havia amenaça de guerra i els Estats Units es volia notar el tanto i... I va acceptar que Taiwan baixés del Consell de Seguretat, passés a l'Assemblea. Bé, sempre ja hi era l'Assemblea, però deixava la República Popular de la Xina ocupar el lloc. I, per últim, l'URSS tenia tres vots en l'Assemblea. La seva intenció, la intenció d'Stalin, era tenir-ne 15, 15 pels estats que formaven, les repúbliques que formaven la Unió Soviètica. I... finalment els aliats van deixar tenir-ne tres vots a l'assemblea, un per la mateixa URSS, un per Via, la Rússia, i un per Ucraïna. I això va ser vàlid fins al 91. És una mica... fa riure, no?, això, que tenim tres vots per interessos, no?, per cedir per aquí... Es veu més o menys per on van els trets. Sí, cedir per aquí i tu em dones per aquí, no? Llavors, per últim, la conclusió que podem extreure'n és que l'ONU ha pecat de molta falta d'operativitat i moltes vegades s'ha acusat del funcionament del mateix òrgan com a culpable. Una altra raó és la gran divisió històrica entre els països membres, el que fa molt difícil posar-se d'acord. La divisió política, per una part, entre Est i Oest, entre comunistes capitalistes, i la divisió econòmica nord-sud, entre països desenvolupats, entre països amb vies de desenvolupament. Llavors, el fet que l'ONU tingui aquesta estructura on certs estats són molt superiors a d'altres és molt criticable, com ja hem vist, com pot ser que cinc països tinguin el poder de decidir, no? Però sens dubte que ha fet que aquesta organització es mantingués amb certa estabilitat durant tots aquests anys i que la gran majoria dels països ho acceptin tal com és el signal tractat. Per tant, si l'organització ha durat, si l'organització s'ha mantingut viva, potser, clar, és molt criticable. Sí, però... Hi ha alguna cosa que ha fet que... Per exemple, tenim el seu precedent, que és la Societat de Nacions, creada a partir de la Primera Guerra Mundial, que va ser un total fracàs i que va portar a la Segona Guerra Mundial. Llavors, aquest control de les cinc potències va fer una mica que es controlés molt més a sobre els estats i que tinguessin poder per no intervenir guerres com... Per exemple, l'Estats Units no ha deixat intervenir en el conflicte Israel-Palestina, també l'URSS intervenint en altres llocs i fent el seu poder de veto al Consell. Per tant, d'alguna manera és necessari, sembla. Sembla necessari. Potser està mal gestionat, o potser hauria d'actuar d'alguna altra manera, però sí que és un paper que... No és gaire moral, diguéssim, però... No s'hi ha respectat. Sí, és respectat, si tots els estats... Suposo que el que els salva és això, no? Sí, que té la gran majoria dels estats... Que és com que no es pot saltar l'ONU, que passa que potser està una mica poc clara, no? Diguem que les seves funcions acaben saltant-se, potser són les que se salten realment els interessos reals que haurien de defensar. Sí, perquè tots els estats sí que en formen part, però estan a l'assemblea, no? I a l'assemblea, si hi ha un tema que es tracta dins del Consell de Seguretat, l'assemblea ja no té res a dir I realment tots els temes, tots es tracten al Consell. No hi ha cap que diguin vinga, els deixarem a l'Assemblea. I tot i això, si els hi deixen, les seves resolucions no són gairebé sí respectades, però no acatades com a normes jurídiques que sí que són les del Consell. I recordem que dins l'Assemblea la majoria la tenen països petits, països amb vies de desenvolupament, a partir dels 60-70, i els països més rics, occidentals, més liberals, doncs els hi falta poder dins l'Assemblea. No tenen marge. Doncs avui hem conegut una mica el paper de l'ONU, aquesta ha estat la introducció que ens has fet, Seves, d'aquest paper del Resolador de Conflictes, que és aquesta organització de les Nacions Unides, no? Exacte. Ara estava dubtant de si m'equivocava, però és això. Doncs ha estat una altra manera de veure com funcionen els conflictes mundials, internacionals i segurament ens anirà molt bé a partir d'ara quan parlem d'altres conflictes saber quan parlem de l'ONU ja sabrem de qui parlem. Més que res per això, perquè sempre parlem de resolucions del Consell i millor explicar-ho, no? Exacte. Doncs moltes gràcies i tornem a parlar la setmana que ve divendres de la setmana que ve amb un altre conflicte. Que vagi molt bé, moltes gràcies, bon dia. Igualment, bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. La màquina del temps. Per tant, amb aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar d'algun invent, per això saludem a la Lea Ardenoui. Bon dia, Lea. Bon dia, Carme. Avui cap on anem? Doncs avui anirem una mica lluny. Anirem a l'any... 1874. Per parlar del pastís fet de farina, oli vegetal, sucre i vainilla. I que està fet al forn. Avui parlarem de les galetes Maria... Ballem. Sí. Parlem, doncs, d'aquestes galetes. Atenció perquè he escollit aquesta cançó. Però exacte, si trobem-nos i encara no s'ha reconegut. Ricky Martin. Fa molts anys, eh? Molts. Per l'època del Força-Barça. Uh! Tant fa? Recordo una paròdia del Força-Barça fent aquesta cançó. És una cançó... De Vítor Bahia. Ah, potser... Recordo el Núñez ballant això. Mira, veus? Diuen Maria. Per això l'he agafat. Nivell. Maria. Està a punt d'arribar. Com la galeta. Pobre galeta, eh? Aquell de parlar d'ella, parlant d'això. Ara. Estem baixant el nivell musical d'aquest programa. Sí, però bé. És molt ben valorat. Fem plena broma. Sí, sí, sí. Va, parlem de la Galeta Maria, la humil Galeta Maria, però té en realitat un origen aristocràtic. Ah, sí? Sí. Va néixer el 23 de gener de 1874 al Palau d'hivern de Sant Petersburg amb motiu de l'enllaç matrimonial de la gran duquesa Maria Alexandrova de Rússia, que es va casar amb el príncep Alfredo de Sajonia Coburg, gota d'Anglaterra, és a dir, el duc d'Edimburg. el segon fill de la reina Victòria. Per commemorar l'ocasió, el pastisser anglès Big Friends va crear les ara internacionalment populars Galetes Maries, elaborades amb farina de blat, oli vegetal, sucre i vainilla, de forma plana i rodona, i decorades, i aquí està també la gràcia, amb una orla i el nom de la núvia, de la duquesa, gravat al mig. Es deia Maria Alexandrova, doncs Maria. En molt poc temps, aquestes galetes es van fer molt populars, passant a ser una de les galetes més famoses del món. Ara anirem canviant de música i ens posarem a l'època aristocràtica. Em sembla bé. Vaig a buscar música aristocràtica. D'acord. Mentrestant, et diré que Maria és el nom genèric d'aquest tipus de galetes. Molt popular a Anglaterra i altres països de la seva àrea d'influència, però sobretot a l'estat espanyol. El mercat peninsular va ser introduïda el 1907 per Artiak, empresa fundada aquell mateix any per Gumercindo Artiak, a Bilbao. Encara que probablement se li havia avançat Olivet, un altre producte base amb seua renteria. Altres fons... L'origen de la Maria té... Bé, té xitxa, per això ho he escollit. Altres fons assenyalen com a precursors d'instaurar aquí la Galeta Maria a Espanya, a Rafael Fontaneda. Ah, sí? Ah, Fontaneda. Empresari de la població castellana d'Aguilar de Campo, a Palència. Sobre aquí s'ha construït una autèntica llegenda. De petit es diu que Fontaneda recorria els pobles de la comarca amb un ruc carregat de cigrons i convocava la clientela el crit de... Garbanzos! Garbanzos! Home, clar, com s'anunciava, si no? Com ara l'afilador, ell, garbanzós. Fins a aconseguir un petit capital que li permeté organitzar a casa seva una petita factoria de xocolata. El 1913, quan tenia 23 anys, va decidir modernitzar la indústria i iniciar la fabricació de galetes. Ell mateix en feu el motlle, compra dues amassadores mecàniques i contractar a set treballadors per posar en marxa la producció. Com abans havia fet amb els cigrons, Fontaneda tornava a anar de poble en poble amb el seu nou producte i un crit renovat. En aquest cas, que bones són les galletes Fontaneda. Gran crit. Lema que anys després incrementaria la seva fama a través d'anuncis de premsa i televisió i donar lloc a la marca La Buena Maria. Sentim el jingle marca, l'eslògan comercial de les galletes Fontaneda. Arribar fins als nostres dies. I tant. Escena d'un esmorzar. Feliç d'aquests de pel·lícula. La Buena Maria. La de ayer. La de hoy. La de mañana por la mañana. Que buenas son las María Fontanera. Breu i concís. Sí, sí, exacte. El missatge ha quedat clar perquè encara hi ha gent que recorda aquest esblog en nosaltres mateixes. Sí, sí, evidentment. Que buenas son las María Fontanera. Ai, ha passat alguna cosa aquí. Com ja hem dit, l'eslògan d'Aquelles són les guetes fontaneres es va convertir al llarg dels anys en un referent de la cultura popular. I tu ara cantes la melodia sense la lletra i la gent a què t'està referint. Però seguim amb la història. El 1918, la factoria incorpora els moderns forns de carbó i trucaladores mecàniques que permetren la fabricació massiva de galetes. Així doncs, diguem-ne que Fontaneres va anar expandint i el 1923 inaugurar una nova fàbrica i iniciar la fabricació ja massiva de galetes. Durant els anys 20 i 30, la Galeta Maria, de Fontaneda, assolí una sòlida implantació a Castella, Extremadura i Galícia. Mentre que a Catalunya, aquí, el mercat es mantingue fidel a Arteach. O Arteach, com hi diguin. Sí. Amb una gama de galetes que incluïa altres tipus populars, com les galetes xiclin. Nom, jo no ho sabia això, derivat del protagonista infantil de The Kid, la pel·lícula de Charles Chaplin. Sí, que s'estanà el 1921 i aquí es va adaptar, en espanyol, com El Chico. Doncs Xiquilín ve d'això, del nom del protagonista, del nen. Doncs bé, com deia, a finals d'aquí ens agradaven més les Artiats i les Xiquilín, per exemple. A final de la dècada del 1920, com deia, un productor català llança la seva galeta Maria, però sota la denominació de Núria. Visca, més noms de dona. Es tracta de les galetes Birba, empresa familiar fundada a Camperdón, al Ripollès, el 1910. Molt apreciada per la qualitat extraordinària dels seus productes, que feia que s'anunciessin com a galletes de lujo. Galletes. Galletes de lujo. Aquí era més nivell a Catalunya. Ui. Situat molt així, eh? De fet, ha de fer un salt. Sí, sí. Després d'això, va venir un període molt fosc. Molt fosc. després de la Guerra Civil, les galetes Maria van assolir la màxima popularitat, en esdevenir el dolç més assequible per l'empobrida població. En aquest context, Fontaneda va ser l'empresa més beneficiada, més que no pas, com ja he dit, les galetes Birba o les Arteac. Durant la postguerra, el govern va considerar prioritari tenir pa per alimentar tota la població i va fomentar el cultiu i comerç interior del blat, sense posar limitacions. Però va haver-hi un moment en què n'hi havia massa de blat. I com que no es podia exportar, els forners van començar a fer aquestes galetes en grans quantitats perquè es podien guardar durant molt de temps, per si de cas venien maldades i no es feien malbé. Així doncs, era un producte econòmicament accessible a la majoria de persones i va haver-hi un moment en què tots els bars i cafeteries tenien galetes Maria a l'aparador. Per això són tan conegudes. Clar, sí, sí. En aquesta època, clar, el fet de vendre aquestes galetes era un senyal feliç de prosperitat i de recuperació econòmica nacional. Per això s'identifiquen en positiu, no?, en general. Sí, sempre. Aquest domini té com certa simpendia i deu venir d'aquí, no? Sí. A més, jo sempre les he tingut com... Ai, les galetes maries. Són molt sossos. Jo ara les torno a apreciar. Fijate tu. Socades amb la llet. Tenim les a casa que no s'acabaven mai. Sí, no sé, tot ho hem d'aclar, perquè després han sortit altres galetes, però aleshores no hi havia res més. No, no, i suposo que ara anava bé. Jo, per exemple, relaciono les galetes maries amb la meva iaia. Clar, per si sí. Bé, tot i així, com ja hem dit abans, el consumidor català és allò, fer les coses clares i va seguir preferint les galetes artiac. I en ocasions en especial les birba, que eren més torrades i cruixents que les del fabricant castellà. Per fer front a aquesta competència i l'aparició dels nous productes, a la dècada de 1960, Fontanera va dir, saps què? Llençarem la marca Puvilla. Que deia, especialment fabricades al gusto catalán. Deia la publicitat. Sí, Puvilla, perquè ens sentíssim més bé amb la marca castellana i diguéssim, va, anem a provar les Fontanera Puvilla. Bé. Com ja hem dit, les galetes Maria són ideals per ser sucades al llet, cafè o te. I ha estat un ingredient... Pubilla en portonesa. Pubilla. Ha estat un ingredient habitual d'esmorzars i berenars per a diverses generacions de consumidors, fins que va ser parcialment desplaçada, com hem dit abans, per altres productes més elaborats, pel que fa a ingredients, sabors, formes i colors, clar. A mi em dones una cuquisa, aquestes xips de foi... Potser que sí que m'agrada més que la Maria. M'agrada més elaborat, sí. Però bé, conserva una bona quota de mercat, tot i això, i una imatge associada a la tradició sense artificis. Fins i tot, a la cuina dels països catalans, les galetes Maria s'utilitzen per a fer preparacions salades. Per exemple, bases com la picada, o també trinxades al morter, per a espacis salses, com la salsa salvitxada, la varietat de la salsa romesco. A vegades s'hi afegeix la galeta Maria. O fins i tot per a rebossats i gratinats. Vull dir, és multiusos. Bé, sigui com sigui, pel que fa a les empreses esmentades, durant tota la secció d'avui, totes tres segueixen elaborant els seus productes, però han perdut la condició de negoci familiar. Ja no hi ha la família Fontaneda, ni Artillac, ni fins i tot l'Esbirba. Totes aquestes, després de diverses vicissituds, s'han hagut d'ajuntar amb multinacionals. Per exemple, Fontaneda i Artillac van ser adquirides el 2006 per la multinacional americana Craft. mentre que Birba s'ha convertit en la societat anònima Galetes Camprodon. Són aquestes. Sí, i segueix estretament vinculada a la comarca del Ripollès. Però bé, sigui com sigui, siguin de les marques que siguin, tots tenim la idea, quan ens diuen Galetes Maria, i en podeu trobar diferents marques i tot, però totes tenen el mateix gust, o si més no s'assemblen molt. Jo conec gent, algú, que és allò paladar exquisit i sap si són de Fontanera, si són de Marbú, d'on són. Sí. Perquè diu que es nota. Doncs segurament, sí, sí. Si anaves menjant moltes, m'imagino que ho deus distingir de veritat. Sí, com sigui, tot va venir de la boda aquella, eh? Exacte, has vist. De l'enllaç de la Maria Alexandra. Cada setmana arribem a saber d'on ve alguns dels nostres invents més quotidians. Gràcies, Alea, i que vagi bé. Molt bon dia. Fins la setmana que ve. Adéu. Estem escoltant Just a la Fusta. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Un any més, Veus de la parròquia vol portar una lè d'esperança als nostres oïdors i oïdores. Compartirem temes d'interès. Aprofundirem en l'espiritualitat. Farem una mirada a l'Evangeli. Ens posarem al dia amb notícies i activitats d'Església. Estarem amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'onze del matí. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu, els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.com. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Fins demà!