Just a la Fusta (04/02/2020): PIAT per a dones, demografia i patinets; Sant Just Fiber finalista als VOC; càncer, temps i canvi climàtic; Teresa Ferró (Walden-7); consells per passejar el gos

10 i 5 minuts, benvinguts al Just a la Fusta del programa més matiner de Ràdio d'Esvern. Avui som dimarts 4 de febrer del 2020 i com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia. Començarem com sempre amb els titulars de les notícies de Sant Just amb Limanol López. Després farem el repàs a les portades de la premsa i tancarem la primera part del programa amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius, les efemèrides i els dies internacionals. A segona hora entrevistarem a Pau Ardèvol, el Sant Justenc, director i encarregat i representant del Sant Just Fiber, aquest audiovisual d'entreteniment fet aquí a Sant Just. A continuació tindrem la secció quinzenal d'ecologia, natura i medi ambient, conduïda pel Sant Justenc, arbre, agulló, defensor i amana fèrrim de la natura i els ecosistemes de la terra. A última hora passarem un capítol de Sant Justenques, aquestes entrevistes a dones significatives de Sant Just conduïdes pel Sergi Pont. Acabarem el programa amb la nostra veterinària, la Sònia Moreno, del Centre Veterinari d'Esvern, per parlar de curiositats sobre mascotes, gossos, gats, una secció per parlar dels nostres peluts. Tot això serà de seguida. Ara un tema musical i comencem. Comencem, no marxeu. El tema és de xarango i jarabe de palo. Es diu Mil ocells. I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. I un pam, dos pams, tres pams d'anars. I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. Dins meu, freda com la neu, et penso i se'm glaça la son. A mi perdura com un glaçó que mai es fon. Et respiro molt, molt fort. Ara no crec en la sort. Visca en un somni, res i senzill, però la por sol viure sempre dins de mi. Els teus ulls, de colors de tardor, ara em diuen que no, que no estic sol. Que el vell mussol ja pot arrencar el vol. Ets tan dolça, tan bonica. Mai xupro entre els teus pits de nit, a les estrelles i d'amagat. I pujaré per allà en ser-me de cap. I un pam, dos pams, tres pams d'anars. I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. I un pam, dos pams, tres pams d'anars. I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. Erem tan bons amics i jo m'abraçaré un arbre. perquè ara mateix no sé on caure i tu agafes i te'n vas. I jo em quedo amb un pam, dos pams, tres pams d'anars. La mentida i la farsa, l'he fugit en comparsa. I ara ja no sé on dar-la pastit els colors d'una garlanda. perquè al cap de bany la vida és un ball. I un pam, dos pams, tres pams d'anars. I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. I un pam, dos pams, tres pams d'anars. I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. Balla descalça. Balla descalça. Balla descalça. Balla descalça. Balla descalça. Balla descalça. Just a la fusta. Ara són les 10 i 11 minuts. Comencem aquesta primera hora informativa de la mà de l'Imanol per repassar els titulars. En Justens, hola, Imanol, bon dia. Bon dia, Núria, com vas? Bon dia. Bé, bastant bé, la veritat. Contenta perquè, bé, el Carles ens va avisar que faria una mica més de fred avui i sí que ha fet més de fred, però encara s'està força bé. La temperatura, el dia assolellat, la veritat és que força bé. Ui, però encara no ha arribat el pitjor, diguéssim. Això arriba a partir del migdia, és quan crec que ens hem de començar a preparar per aquest canvi. Tot i així, que no... Em va dir que no condeixi el pànic. No ho sé bé bé com es diu, condeixi en català. Com sigui, és igual. Sí. Que farà un temps normal, vaja, per febrer, que ningú s'espanti. Clar, clar, clar. Passem a aquests títols de Sant Justens, si et sembla, perquè avui entraran en funcionament els nous serveis que ofereix el PIAT, el Punt d'Informació i Atenció a les Dones, amb més hores d'atenció individualitzada i sessions grupals de caràcter setmanal. En aquest sentit, cal recordar que el servei és gratuït i ofereix atenció psicològica especialitzada a qualsevol dona major de 18 anys que, per la seva situació vital, necessiti assessorament i acompanyament en qualsevol àmbit, des de la seva situació laboral fins a aspectes de discriminació o violència de gènere. Per a fer-ne ús, només cal demanar cita previa a través del web sanjus.cat, a l'apartat d'oficina d'atenció ciutadana o bé utilitzant el servei de chatbot, que ofereix la possibilitat de fer consultes a partir de l'aplicació Facebook Messenger. Més enllà, doncs, de treballar l'atenció individualitzada, es vol reforçar la sensibilització i la formació de grups d'ajuda mútua. Per aquesta raó, cada dimarts a la tarda s'organitzaran sessions de treball en grup dinamitzades per a una persona professional que conduirà les trobades. Aquest serà un espai d'ajuda mútua per a dones víctimes de violència de gènere, mitjançant el qual puguin compartir les seves experiències i apoderar-se. Per últim, en l'apartat de la formació i la sensibilització, es volen oferir xerrades i activitats per a centres educatius, entitats i col·lectius locals. Això està impulsat des de l'Ajuntament, no, Immanuel? Des de l'Ajuntament, sí, sí. Molt bé, i comença a posar-se en funcionament avui mateix? Avui mateix, perquè, diguéssim, es posava en funcionament a partir d'aquest febrer, però com que és dimarts i aquestes sessions grupals es fan dimarts, diguéssim, que es posa oficialment avui en marxa, perquè avui serà el primer dia que es donen a terme aquestes reunions, diguéssim. Per això, avui és el dia oficial, diguéssim, marcat al calendari, que comença aquesta ampliació del servei del PIAT, un PIAT que ja funcionava, però pel que s'havia de demanar hora prèvia, era una mica més ferragós, en aquest sentit, s'intenta dotar d'aquesta continuïtat i d'aquesta sensació grupal que hi hagi un grup on es puguin adreir les dones en aquest sentit per tractar l'experiència, per apoderar-se precisament i per compartir les seves experiències. Al canvi, a la fi, és important. Molt bé, doncs, Imanol, seguim amb els titulars. Més titulars, perquè la població de Sant Just segueix creixent en nombre per cinquè any consecutiu, amb un increment respecte a l'any anterior de l'1,8%, que situa la xifra total de població en 17.805 habitants. Són dades de l'Institut Nacional d'Estatística corresponents a l'inici d'aquest any 2020 i que recullen aspectes demogràfics i econòmics del municipi. En aquest sentit, entre les persones empadonades, un 52% són dones i el 48% són homes. A l'hora, el 10,9% són persones estrangeres. La mitjana d'edat al municipi està per sota de la que presenta la província de Barcelona, 41 anys a Sant Just i 42,4 a la província. La taxa de natalitat també presenta una mitjana superior a la de la província de Barcelona. L'1 de gener de 2020, l'atura a Sant Just se situava en 471 persones, un 4,2% de la població en edat activa i hi havia 2.093 empreses registrades, el 61,2% de les quals eren del sector serveis. Déu-n'hi-do, més de la meitat del sector dels serveis. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, aquest percentatge també important que hi ha més dones que homes a Sant Just. No sé si... Per a mi em va semblar una de la curiós al cap i a la fi. No té més... Has dit més homes... Més dones que homes. Més dones que homes, sí. Sí, hi ha un petit percentatge més en realitat, és aquest 52,48. Però vaja, de la curiós al cap i a la fi, però sorprèn que hi hagi més dones que homes. s'hauria d'estudiar també... És que no he fet cap mena d'estudi més enllà de Sant Just, diguéssim, però a nivell metropolità, en quines xifres estem. Ni idea. Però m'has semblat curiós, si més no, aquesta dada. Ja has dit que la natalitat és superior a la mitjana de la província. De la província. Ostres, i sabem? Tenim la xifra de la mitjana o no? La mitjana és que es calcula amb punts percentuals d'aquests. una mica estranys, però és un 9,4% percentual de la població aquí a Sant Just. La de la província no me'n recordo. Però vaja, això, la Sant Just està en aquest 9,4%, que és superior a la de la província de Barcelona. És a dir, tenim més natalitat i població menys vella que la província. I en canvi ens queixem que som un municipi envellit. segons les dades no. Segons la realitat del municipi és qüestionable. La gent jove de Sant Just on està, home? Que surtin de sota les pedres. Vinga, seguim amb els titulars. Ens en falta un, Imanol. Últim titular perquè per primera vegada s'han registrat accidents amb persones ferides a Sant Just amb un patinet elèctric implicat. Concretament dues persones han resultat ferides per aquest tipus de vehicle durant el mes de gener al municipi. En total, en aquest principi d'any s'han notificat 8 accidents a Sant Just 5 amb persones ferides i 2 han implicat a motos 1 a una bicicleta i per últim els dos esmentats on s'hi ha vist implicat el patinet elèctric. Sempre més homes que dones ferides. En un altre aspecte destaquen els efectes per accidents amb motocicleta ja que és el vehicle que reuneix més sinistralitat al municipi. Tots segons les dades de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Déu-n'hi-do. Encara no havíem tingut cap accident. És veritat, amb patinets elèctrics? Bé, això de cap accident no és concret en realitat és accident amb persones ferides. Amb víctimes, d'acord. No són víctimes tampoc. Però amb persones ferides. Són els primers accidents que es registra on hi ha un patinet implicat i on una persona ha resultat ferida. El que no s'especifica en aquest tipus de dades és si la persona ferida era el conductor o conductora o un viarant, en aquest cas, que estava al carrer. Tot i així, aquestes dues primeres notificacions de persones ferides per un patinet elèctric al municipi. Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs, Imanol, et sembla si tornem d'aquí uns minuts per llegir les portades? Perfecte, fins ara mateix. Molt bé, fins ara. Tornem ara mateix amb un tema musical. Posem una de Luis Fonsi. Diu, no me doi por vencido. Me quedo callado Soy como un niño dormido que puede despertarse con apenas solo un ruido cuando menos te lo esperas cuando menos lo imagino sé que un día no me aguanto y voy y te miro y te lo digo a los gritos y te ríes y me tomas por un loco atrevido pues no sabes cuánto tiempo en mis sueños has vivido ni sospechas ni sospechas cuando te nombré yo yo no me doy por vencido yo quiero un mundo contigo juro que vale la pena esperar y esperar y esperar un suspiro una señal del destino no me canso no me rindo no me doy por vencido tengo una flor de bolsillo marchita de buscar una mujer que me quiera y reciba su perfume hasta traer la primavera y me enseña lo que no aprendí de la vida quiero y llamas cada día porque estoy tan solo un paso de ganarme la alegría porque el corazón levanta una tormenta enfurecida desde aquel momento en que te vi yo no me doy por vencido yo quiero un mundo contigo juro que vale la pena esperar y esperar y esperar un suspiro una señal del destino no me canso no me rindo no me doy por vencido este silencio escondré demasiadas palabras no me detengarás no me detengo pase lo que pase seguiré no me doy por vencido yo no me doy por vencido yo quiero un mundo contigo juro que vale la pena esperar y esperar y esperar un suspiro una señal del destino una señal del destino no me canso no me rindo no me rindo no me doy por vencido no me doy por vencido no me doy por vencido no me doy por vencido oh, oh, oh, oh, oh juro que vale la pena esperar y esperar y esperar y esperar un suspiro una señal del destino no me canso no me rindo no me doy por vencido el just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just és una cosa molt dura la pujada de l'Iva el home està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preterada l'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia cal posar el quimisme on n'hi ha el Jutent està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució que sigui, que sigui, que estigui davant el principal són els interessos de Sant Just sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta perquè n'hi ha d'esperança, no? si es fa bé just a la fusta vivim Sant Just en directe cada matí de 10 a 1 de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el Chill Out l'Smooth Jazz el Funk el Sol o la música electrònica més sual 100% música relaxant Smooth Jazz Club cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda la plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor caballero caballero caballero una de ràdio una de què? una de ràdio de veritat de veritat que jo no puc així jo no puc treballar algú parque que està debat no no no som una bona colla i tant pessigolla pessigolla ui ui es posa molt calent tot de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio Desver un lloc de tots i per tots efectivament t'encuentres mal o algo socorro cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio la informació més propera al Just a la Fusta Bé, ara falten 5 minuts per dos quarts d'onze del matí i comencem amb les portades de la premsa concretament les portades dels diaris en castellà ara tenim endavant el país comencem doncs diu aquí el rei davant del congrés una cita que diu que a Espanya no pot ser d'uns contra els altres Felip Sisè apel·la als partits a recobrar la confiança dels ciutadans a les institucions i arribar als acords també parlen d'explosió d'orgull llatí a l'inici de les primàries als Estats Units Jennifer López i Shakira protagonitzen l'espectacle de l'any a la Super Bowl també parlen que a Xina pateix el desplomament més gran de les seves bolses en 5 anys per al coronavirus Pequín acusa els Estats Units d'alentar la por entre senyals de fre a l'economia també més notícies mor als 90 anys George Steiner mestre de la literatura comparada i també notícia que un avió amb danys en una roda a terra d'emergència a Madrid l'aparell d'Air Canadà va sobrevolar la zona durant 5 hores un dron va obligar a tancar més d'una hora el tràfic a Barajas més destacats del diari El País parlen d'economia que Europa es proposa crear la seva pròpia xarxa el seu propi núvol de dades també parlen de Síria en què Turquia i el règim d'Assad s'enfronten a la batalla de Ildip més notícies bé la imatge de portada és aquesta en la que es veu Pedro Sánchez Carmen Calvo Pablo Iglesias Nadia Calviño Teresa Rivera i Aranxa González Laiam aquí al Congrés dels Diputats ahir aplaudint el discurs del rei anem ara a veure què és el que ens diu el Mundo la portada d'aquest diari obre també amb una imatge on es veu doncs bé com el rei està fent el discurs i també doncs bé part de la banqueta on hi ha els diputats el peu de foto diu que els ministres de Podemos aplaudeixen els seus diputats no el titular diu que el rei demana lleialtat mentre els socis de Sánchez l'insulten Felip VI reivindica la fortalesa de les institucions i reclama concòrdia i generositat el cridament a una Espanya de tots i per tots conclou amb una ovació de 4 minuts diu aquí que Esquerra Bildu i BNG són claus per sostenir el govern plantant el rei i l'anomenen franquista també més notícies diu aquí la sessió del MIR a Catalunya provoca les crítiques dels metges diu preocupació entre els metges i estudiants de medicina per el possible traspàs a Catalunya de les competències del MIR tal com es reflexa en l'acord d'investidura del PSOE i Unides Podemos adverteixen que aquest compromís tindrà conseqüències molt negatives per la qualitat d'un dels millors sistemes de formació de metges especialistes de la Unió Europea més notícies parlen que el jutge assenyala diferents delictes del BBVA al contractar a Villarejo perquè espiés i per acabar diu Vox rebutge l'alternativa del govern de Díez Ayuso al pin parental molt bé ara seguim amb les portades dels diaris en català per això tornem a tenir de nou l'Imanol hola l'Imanol bon dia nou Núria bon dia aquest repàs de les portades en català comença amb l'Ara com sempre que titula que hi ha més pressió judicial a les portes de la reunió Torre Sánchez diu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obre una nova causa al president català per la pancarta de suport als presos i exiliats i que el Tribunal Suprem demana al Regne Unit que mantingui l'ordre contra Punçatí alhora també es destaca en la portada de l'Ara que els sobiranistes planten el rei diu que 49 diputats i senadors no van a les cors la fotografia destacada en portada en aquest cas és per Shakira i Jennifer López aquest espectacle de l'intermig vaja com es diu el temps mig de la Super Bowl la mitja part que titula l'Ara Super Bowl amb superxou llatí diu que les cantants Shakira i Jennifer López van arrasant la seva actuació conjunta a la mitja part de la Super Bowl també obre l'Ara amb una entrevista a Marta Pascal senadora del PDCAT extreu la cita molta gent dins del PDCAT té por de discrepar de Puigdemont per últim l'Ara també destaca en portada la derrota del govern al Parlament que tomba la llei aragonès i per últim el nou d'altabaix per a la fàbrica Nissan de la zona franca molt bé notícia econòmica passem ara per això al diari La Vanguardia el diari La Vanguardia cobra amb la notícia d'aquest avió que no podia aterrar ahir a Barajas o que va haver de fet un aterratge d'emergència diu tensió al cel de Madrid diu que un avió aviat d'Air Canadà aterrat d'emergència després de més de 4 hores d'espera diu que l'avió d'Air Canadà va aterrar finalment sense problemes a l'aeroport de Barajas després de més de 4 hores volant al voltant de la capital també destaca en portada La Vanguardia que el rei crida el diàleg i el pacte com a objectius de la legislatura diu que els membres de la coalició aplaudeixen el monarca i els independentistes s'absenten també Johnson obre la negociació amb la Unió Europea carregant durament diu que el primer ministre britànic rebuig adoptar les normes comunitàries també símptomes de xenofòbia contra la comunitat xinesa pel coronavirus i que el Tech City estudia ampliar la seu de Correós i per últim aquest petit destacat que diu eufòria hispana de Shakira i Jennifer López a la Super Bowl Sí, sí, Déu-n'hi-do es veu que van tenir un gran inici un triomf bastant brutal molt bé seguim ara amb la portada del periòdico el periòdico que titula que el rei alerta contra la conflagració política diu que Espanya no pot ser d'uns contra d'altres sinó de tothom i per a tothom també que els ministres de Podem aplaudeixen Felip Sisè i els independentistes el planten i per últim en un petit destacat diu que aquesta notícia que és Junts per Catalunya exigeix mediació en la taula de diàleg la fotografia destacada en portada en aquest cas és pels premis que atorga el periòdico l'empresaria català diu el periòdico guardona l'empresa catalana diu que el diari premia grup Casa Maller Ecultra Laboratori Etxe Barna Lucta Anaconda Biomet i Blanca Surigué per últim també el periòdico titula que Catalunya lidera un nou rècord turístic d'Espanya i titula també amb aquest foc creuat en el judici del crim de la Guàrdia Urbana Molt bé doncs amb aquestes notícies acabem les portades hi ha alguna notícia Emanuel d'última hora al Nació Digital? D'última hora al Nació Digital que titula l'atur puja en 5.558 persones a Catalunya al gener també que la defensa de Trapero renuncia als testimonis de Junqueras Forn Sánchez i Mas l'epidèmia del coronavirus avança sense aturador i el nombre de morts s'eleva a 426 i per últim que Trànsit farà servir el teu mòbil per conèixer dades de circulació Com? Com? En sèrio? Ostres! Això és una mica ja que fa servir el mòbil o sigui que pot entrar el mòbil per mirar per exemple quina velocitat has anat jo què sé de la feina a casa? Sí Bé però de fet és una una eina anem a dir-ho així que ja van anunciar que farien servir en diferents dates assenyalades de l'any on es registrarien aquestes dades de circulació dels mòbils perquè a la fi si no es vol estar controlat el més fàcil és deixar el mòbil a casa apagar-lo i sí també fins a una altra estona diguéssim però però sí que bé això diguéssim que jo bé clar és que això és molt personal però jo crec que els únics dies de l'any que et notifiquen que et controlaran diguéssim si no igualment recordem que Google pots resseguir si pots consultar tu mateix quin recorregut has fet durant el dia durant la setmana al mes inclús podríem parlar d'un registre històric és a dir que tampoc és una cosa que crec que sorprengui ningú aquestes dades estan a internet al cap i a la fi perquè tu consultes per internet així que accedir-hi segurament hi pot accedir molta més gent de què ens pensem així que bàsicament el que està avisa en trànsit és que ho farà servir no sé fins a quin punt no s'està registrant ja cada dia molt bé i Manol doncs deixem aquí la primera hora informativa i tu et quedes ja a les hores en punt amb els butlletins i també amb l'informatiu migdia perfecte molt bé adeu adeu passen quatre minuts de dos quarts d'onze del matí posem un tema musical i tornem amb les efemèrides i també amb els dies internacionals avui quatre de febrer d'onze del matí d'onze del matí d'onze del matí d'onze del matí d'onze del matí d'onze del matí Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! piercing. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, ha arribat el moment de fer les efemèrides d'avui, 4 de febrer, i també de parlar dels dies internacionals. Bé, doncs avui tenim un dia important. Avui és el Dia Mundial contra el Càncer, a celebrar cada 4 de febrer. I qui organitza, qui el proclama, és l'Organització Mundial de la Salut, l'OMS. També la Unió Internacional contra el Càncer, la UICC, i també el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer. Aquest objectiu és el d'augmentar la conscienciació i mobilitzar a la societat per avançar en la prevenció i el control d'aquesta malaltia. Què és el càncer? Doncs molt ràpidament tots hem escoltat parlar d'aquesta malaltia i la majoria de nosaltres coneixem directament, segurament, a persones amb aquesta malaltia, que realment causa tant temor. Però sabem què és realment? Doncs és una malaltia que fa que un grup de cèl·lules de l'organisme creixin de manera anòmala i incontrolada, donant lloc a un bútu o massa. Això passa en tots els càncers, excepte amb la leucemia, que és el càncer de la sang. Si no es tracta, el tumor sol invadir el teixit circundant i pot provocar metàstasi en punts distants de l'organisme, disseminant-se a altres òrgans i teixits. Anem a parlar una mica de les xifres. Aproximadament s'estima que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer en algun moment de la seva vida. Cada any es diagnostiquen en el món més de 14 milions de casos nous i la malaltia provoca 9,6 milions de morts a l'any. Amb aquestes xifres és molt probable que nosaltres mateixos o algú de la nostra família tingui càncer en algun moment de la seva vida. Per això es tracta d'una qüestió que ens afecta a tots i totes. Factors de risc. Hi ha certs factors de risc no modificables, com per exemple l'audat o la genètica. Però en canvi hi ha que sí que podem controlar. Per exemple, el consum de l'alcohol, el tabac i les drogues. També de l'alimentació i la dieta. L'activitat i l'exercici físic. Les radiacions o exposició a substàncies cancerígenes i, per exemple, determinades infeccions. Si parlem dels símptomes, hem de dir que hi ha molts tipus de càncer i els símptomes varien en funció de la persona a un altre. Però sí que hi ha símptomes que són molt significatius, els que s'han de prestar atenció, tot i que la presència en si d'un o d'altres varien en funció del càncer que patim. Sempre, davant el dubte, s'ha de consultar, sobretot el metge. No és gens recomanable començar a consultar per internet. Això sí, si noteu alguns símptomes, com, per exemple, fatiga, cansants i falta d'aire o tos, sangrats o hemorràgies imprevistes, dolor, pèrdua de perra pentina o falta de petit, també, bols, bultos o masses estranyes en qualsevol part del cos, o, per exemple, complicacions a l'empassar al fer pipí o a l'hora de realitzar qualsevol altra necessitat fisiològica. Doncs bé, això s'ha de tenir en compte. S'ha d'acudir al metge per posar-li de manifest i que ell faci les proves necessàries. Tractament curatiu i pal·liatiu. La detecció temprana adquireix amb el càncer una importància fonamental, de forma que hi ha determinades proves diagnòstiques que garanteixen agafar l'enfermetat en un estadi molt abans que es reenvolupi amb la conseqüent probabilitat de curació. I és el cas dels exàmens de càncer, per exemple, colorrectal, de pulmó, de mama i també cervical. En funció dels tipus de càncer i en l'estadi en què se'l trobi, l'estat de salut del pacient permetrà fer servir unes tècniques o unes altres i seguir uns tractaments o uns altres. Per exemple, tenim la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia, la immunoteràpia, de la hormonoteràpia i la teràpia gènica. Bé, el tema de la campanya des del 2019 fins al 2021 diu aquí que és jo soy i voy a fent una crida a qualsevol persona a actuar contra el càncer. Qualsevol acció individual pot suposar un canvi a nivell global i això és el que es vol reflexar. En el Dia Mundial del Càncer diu aquí qui és, qui ets tu i què faràs? Doncs bé, hi ha algunes pel·lícules també que tracten sobre aquest tema i és que la gran pantalla sempre ha estat compromesa amb la temàtica del càncer i existeixen molts títols que es poden visualitzar per informar o apropar al públic en aquesta malaltia. Però, per exemple, alguns títols. L'any 96 va sortir la pel·lícula Phenomenon, pel·lícula estadunidenca. El 98 va sortir Queda te a Milado, també pel·lícula estadunidenca. El 2001 Noviembre Dulce. El 2003 Mi vida sin mi, una pel·lícula espanyola. El 2007 va sortir Ahora o Nunca. El 2008 va sortir Camino. El 2015 va sortir Truman i el 2018 va sortir El viaje de sus vidas. Molt bé, ja hem parlat del Dia Mundial contra el Càncer avui a Celebre, 4 de febrer. Molt bé, també, abans de passar a les efemèrides, comentar-vos que també és el Dia Internacional d'Internet, segur, és a dir, aposten per fer un dia en què es potenciï la seguretat de navegar per internet i també el Dia de l'Orgull Zombi. En comemoració precisament avui del 4 de febrer del naixement del cineasta George Andrew Romero, el director de la primera pel·lícula que es considera sobre zombis. La pel·lícula es diu La noche de los muertos vivientes. Doncs molt bé, ara sí, passem ja per fi a les efemèrides, que, per exemple, ens situen l'any 38, 1938, es va estrenar la pel·lícula animada Blancaneus i els set nans amb un gran èxit de taquilla, guanyant més diners que qualsevol altra pel·lícula fins a aquell moment, fins al 1938. També, ara ens parlem, per exemple, de efemèrides que van passar aquí a Espanya. l'any 1913, atenció a Barcelona, acaben els treballs promoguts per l'Institut dels Estudis Catalans amb l'objectiu de normalitzar ortogràficament el català. També tenim altres efemèrides que van passar tal dia com avui a Espanya. Per exemple, l'any 81, a la Casa de Juntes de Guernica, una vintena de membres d'erribat a Suna van escridar-se el discurs del rei Joan Carles I. També, el 1985, Espanya va firmar la Convenció de la ONU contra la Tortura. L'any 91, es van posar a la venda o just un 4 de febrer les localitats per als Jocs Olímpics d'estiu a Barcelona l'any 92. Les més sol·licitades eren per la cerimònia d'inauguració, com no? També, més efemèrides, però ara ja parlem d'efemèrides que van passar en nivell més internacional. El 1924, a la Índia, el govern britànic allibera el líder nacionalista Mahatma Gandhi. També tenim que el 39, als Estats Units, estrena la pel·lícula Una nit a l'òpera dels germans Marc. També, més efemèrides, per exemple, el 71, que al Regne Unit, la companyia automobilística Rolls-Royce va fer públic el seu expedient de posar fi a la seva empresa perquè va entrar en un estat realment de quiebre davant dels tribunals. El 1984, un 4 de febrer, què va passar a Califòrnia? Una dona estèril va donar llum després d'una implantació d'un òbul fertilitzat en una altra dona. També, més notícies, per exemple, tenim que l'any 98, un combinat de tres fàrmacs fet servir en adults amb resultats satisfactoris al control del virus de la sida. Es prova amb èxit també amb nens. El 2004 entra en línia la xarxa social Facebook. Facebook. Anem a parlar, això sí, ara, també dels naixements, persones que avui fan anys. Doncs, per exemple, tenim l'escriptor Fèlix Grande, va néixer el 1937. El 42 va néixer Ovidi Montlló, cantautor i actor. El 48 va néixer Marisol, cantant i actriu, també, més coneguda com a Pepa Flores. També és l'aniversari del del jugador de bàsquet, Juan Manuel López i Turriaga. Va néixer l'any 59 un 4 de febrer. A la resta del món tenim que també hi ha persones que fan anys, persones famoses. Per exemple, tenim la Gabrielle Anwar, actriu britànica, va néixer el 1970. També Nairo Quintana, ciclista colombià, va néixer l'any 90 o el 94 també un ciclista colombià anomenat Miguel Ángel López. Persones que en canvi ens van deixar tal dia com avui, doncs bé, tenim Cristóbal Martínez Bordiu, metge, va morir el 1998 o el pintor Luis Menéndez Pidal, va morir el 1932. També tenim que, per exemple, el 2006 ens va deixar Betty Friedman, feminista i escriptora estadunidenca, l'Helena Nyman, actriu sueca, ens va deixar el 2011. El 83, el 1983, va morir Karen Carpenter, cantant estadunidenca del duo de The Carpenters. Molt bé, aquestes són les efemèrides, ara, en breus, passarem a saber la predicció del temps amb en Carles Rius. Fins ara! Fins ara! I got the keys to the universe so stay with me Cause I got the keys, baby Don't wanna wake up one day wishing that we'd come on I wanna live fast and never look back It's what we're here for Don't wanna wake up one day wondering when it'll go Cause we'll be home before we know I wanna hear you sing it Mama, don't stress your mind We coming home tonight Hey ma, we're gonna be alright Dry those eyes We'll be back in the morning when the sun starts to rise So mama, don't stress your mind So mama, don't stress your mind We coming home tonight We coming home tonight We coming home tonight What should we run to? We got a ticket that takes us wherever we like We got our problems But just for a minute let's push all our troubles aside Alright Cause we got the G's to the universe inside Our minds Yeah, we got the G's We got the G's baby Don't wanna wake up one day pushing that beat down I wanna live fast and never look back It's what we're here for Don't wanna wake up one day wondering where did it all go Cause we'll be home before we know I wanna hear you sing it Hey mama, don't stress your mind We coming home tonight Hey ma, we're gonna be alright Dry those eyes We'll be back in the morning when the sun starts to rise So mama, don't stress your mind So mama, don't stress your mind Don't stress your mind Hey mama, don't stress your mind We coming home tonight Hey mama, we're gonna be alright Dry those eyes We'll be back in the morning when the sun starts to rise So mama, don't stress your mind So mama, don't stress your mind Hey Mama, mama, mama Yeah We coming home tonight Mama, mama, mama Yeah We coming home tonight La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor Caballero Una de ràdio Una de què? Una de ràdio De veritat De veritat De veritat que jo no puc Així jo no puc treballar Algú parque està davant No, no, no, no, no, no Som una bona colla I tant, passigolla La colla passigolla Ui, ui, ui Es posa molt calent tot De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio d'Esvert Un lloc de tots i per tots Efectivament T'encoentres mal o alguna cosa? Socorro! Som-hi, doncs, amb la predicció del temps Som-hi, doncs, amb el Carles Hola, bon dia, Carles Molt bon dia, què tal, com estem? Bé, molt bé Tenim avui el dia a partir del migdia una mica més fluix, no? Aviam, avui el que tenim és una situació de vent que tampoc no havíem contemplat Sí que hi havia un avís que als dos extrems del país bufaria vent del nord però tan intens a la zona centre O sigui, quan bufa vent del nord nord-oest normalment tot el que és la zona del litoral central no ens arriba massa fort d'aquest vent Però Déu-n'hi-do com està bufant aquest nord-oest que ha arribat un cop màxim de, ja us ho diré, eh però és que és fort 64,4 km per hora Està bufant amb molta intensitat Això ha estat cap a dos quarts de deu del matí A la matinada n'havíem tingut una de 50 km per hora i ara està bufant amb una mitjana d'uns 20 km per hora O sigui que Déu-n'hi-do el vent que bufa avui Què provoca el vent a diferència d'altres dies? Doncs que la temperatura tiri avall Ahir a aquesta hora més o menys estàvem al voltant dels 17 graus Avui només en tenim 15 però clar amb aquesta situació de vent la sensació de fred es fa més marcada i si ahir en teníem 17 i a més els teníem en plenitud avui en tenim només 11 o sigui hi ha una baixada important de les temperatures Tot i així tenim l'esperança i creiem que cap al migdia aquest vent afluixarà o sigui cap al migdia perdrà pistola d'aquest vent i això permetrà que la temperatura avui es pugui tornar a enfilar una miqueta més no arribarem al rècord una dada a l'Observatori Fabra es recullen dades des de fa 115 anys ahir es va arribar a 22,4 que és la màxima més alta en un mes de febrer des que es recullen dades a l'Observatori Fabra que és un dels més antics de Catalunya a Sant Jús vam arribar als 23 graus és una autèntica animalada o sigui que probablement Sant Jús també en 100 anys mai en un mes de febrer perquè estem molt a prop de l'Observatori Fabra no tenim tantes dades recollides perquè no teníem observatori però és bastant probable que aquesta màxima tan espectacular que vam viure ahir sigui la màxima més alta dels últims 100 anys a Sant Jús és una temperatura de 23,2 graus és que déu-n'hi-do sí, sí, no realment són temperatures molt altes i el que provocarà això és que com que venim de molt amunt la sensació de fred tornarà perquè l'hivern ha de tornar tard o d'hora i torna entre avui i demà aquesta tarda ja les mínimes baixaran força més ja no ens quedarem amb aquests 14 15 graus sinó que baixarem fins als 10 aproximadament o sigui, és un valor una miqueta més normalet i la tendència és que demà dimecres la màxima sigui al voltant de 13 o 14 o sigui, que demà dimecres la temperatura màxima serà la mateixa que la mínima de dilluns o de dimarts o sigui, que demà la temperatura doncs baixa força i també la nit de dimecres a dijous serà la més freda d'aquesta setmana que podríem baixar al voltant dels 6 o 7 graus o sigui, que torna l'hivern entre aquest vespre sobretot ara perquè hi ha la sensació que el termòmetre pujarà però aquest vespre i demà sobretot tindrem un altre cop l'hivern amb nosaltres un hivern doncs que tampoc no hi ha previsió que hi hagi d'haver masses canvis ni tampoc precipitacions només hi ha un dia que ens fa ballar que ahir ho comentàvem però els mapes no s'acaben de posar massa d'acord que és entre dijous i divendres que podria caure una gota però segueixen uns mapes molt variables van passant diferents fronts estan dins d'una zona anticiclònica no són massa importants no són massa potents ara tenim una pressió atmosfèrica que ha baixat fins als 1020 ahir teníem 1027 es retira una mica l'anticicló i aquests fronts que arriben arriben molt desgastats l'únic que ens aporten són una miqueta més de núvols i realment molt poca cosa així doncs els propers dies el que tindrem és sol amb alguns núvolets el vent que deien que parava aquest migdia tant dimecres com dijous aquest sol amb alguns núvols poc importants i potser divendres sí que seria un dia una miqueta més gris el front de divendres sí que ara sembla però tampoc ho diuen tots els mapes però sembla que divendres seria un dia més variable amb més núvols i les temperatures continuarien sent una miqueta d'hivern o sigui que estaríem al voltant dels 12-13 graus que també és un valor força normal i pel que fa al cap de setmana si el divendres no el tenim clar no el vegis al cap de setmana però sembla i tot indica que el cap de setmana seria variable amb sol però sobretot sol dissabte diumenge potser alguns núvols més a la tarda i les temperatures al cap de setmana podrien tornar a pujar i no us ho perdeu perquè hi ha alguns mapes que parlen que la setmana vinent podríem tornar una repuntada de primavera però això encara no no ho especifica massa bé els mapes o sigui que de moment quedem-nos amb aquesta situació de tornada a l'hivern d'un hivern que ens havia abandonat uns quants dies doncs entre avui i demà torna es queda amb nosaltres fins al cap de setmana però amb temps ja et dic estable potser l'únic dia que serà una mica més així variable podria ser divendres però bàsicament al cap de setmana parlaríem de sol i temperatures que podrien pujar una miqueta comparades amb demà o dijous molt bé doncs Carles gràcies per la predicció no tenim moltes novetats així com darrerament teníem més coses sí quan arriben frots i ens parlen de precipitació però aquí ara si hem d'anar a buscar frons o un ambient una mica més fred ens hauríem d'anar el dia 14 o 15 o sigui que falta moltíssim i a temps encara i tant molt bé doncs ens tornem a escoltar demà Carles perfecte adeu que vagi bé ara falta just un minutet per connectar amb Catalunya Ràdio després l'Humanol farà el seu butlletí i aquí a continuació tindrem entrevista amb en Power Devil el director del projecte Sánchez Fiber com tots i totes ja coneixeu aquest projecte audiovisual gravat aquí en escenaris i amb gent del poble ahir vam presentar el seu projecte perquè van quedar finalistes als premis VOC versió original en català tot això serà després de connectar amb Catalunya Ràdio fins ara Just a la fusta el magasin del matí Catalunya Ràdio les notícies de les 11 Bon dia us informa Òscar Fernández El president Carles Puigdemont afirma que difícilment hi haurà resultats del diàleg amb l'Estat sense una mediació internacional Puigdemont ha comparegut per videoconferència davant de la comissió del 155 al Parlament de Catalunya anem cap allà Jordi Corbalan bon dia Bon dia Carles Puigdemont recorda que Pedro Sánchez era també a la cuina del 155 i li demana que digui si ho hauria fet d'una manera diferent el president a l'exili afirma que sense una mediació internacional difícilment hi podrà haver resultats del diàleg amb l'Estat malgrat tot admet que està disposat a mirar-se diferent el govern de coalició entre el PSOE i Podem en tot cas deixa clar que no cediran a l'hora de defensar el dret d'autodeterminació senzillament no volem senzillament no ens hi poden obligar aquesta seva pàtria no ens interessa per això el futur el decidirem i el lluitarem nosaltres decidir i lluitar-lo l'Estat ha perdut totes i cadascuna de les oportunitats que ha tingut i que li hem ofert durant dècades Puigdemont que ha comparegut des de la seu del Parlament Europeu a Brussel·les ha acusat l'Estat espanyol d'haver aplicat un Brexit judicial a Oriol Junqueras es diu que estan disposats a aprofitar fins al final del debat sobre el seu suplicatori perquè se sàpiga a l'Eurocambra el conflicte català Jordi Corbalan Catalunya Ràdio Parlament Més notícies amb Carlos Baraiba El judici contra l'àntica cúpula dels Mossos avui testifica a petició de la Fiscalia el número 2 del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena Tots dos han dirigit el gruix de les investigacions sobre el procés enviada especial a l'Audiència Nacional Maria Núria Rebelle Hola, bon dia El testimoni ha assegurat que Trapero assessorava el govern independentista a nivell de seguretat per portar Catalunya cap a la independència si bé ha afegit que potser ho feia de manera inconscient Ara bé ha fet la lectura que el nomenar-lo major se li blinda se li blinda el càrrec document enfocats i l'agenda Moleskine comissats a casa de Josep Maria Jové número 2 de Junqueras Dos documents que segons ha dit el testimoni posen per escrit el full de ruta per assolir la independència amb més o menys soroll al carrer segons les sessions que fes l'Estat Maria Núria Rebelle Catalunya Ràdio Audiència Nacional Una trentena de persones comencen a declarar avui a les dependències de la Guàrdia Civil de Tarragona estan citats allà pels talls de trànsit a la Junquera durant el mes de novembre passat Tarragona Manel Sastre Bon dia fins dijous han de passar per aquí gent de diferents punts del camp de Tarragona i de l'Ebre els que la Guàrdia Civil els investiga per suposats delictes de desordres públics danys i contra la seguretat vial ara mateix hi ha una vintena de persones concentrades davant de la caserna de la Guàrdia Civil a Tarragona donant suport a les persones que passen per aquí a més avui els han comunicat que també els han obert un expedient sancionador per la nomenada llei mordassa Montseu Matell és l'advocada de juristes per la república i explica que cap d'ells està declarant no estem declarant perquè ja ha decretat el secret de sumari en el jutjat de Figueres i per tant no sabem el contingut de les acusacions només sabem que se'ls acusa a desordres públics sense més detall La policia francesa ha evacuat aquest matí més de 400 persones de l'últim campament de migrants que quedava a París en compliment de la promesa del govern de buidar diversos assentaments insalubres situats al nord des de la capital l'operació al costat del canal de Saint-Denis ha durat dues hores la gent ha estat traslladada en autobusos a gimnasos i centres d'acollida de la regió de l'Île de France on encara ahir quedava lloc segons sons oficials la setmana passada ja van fer fora 1.400 persones d'un altre campament veí i les van allotjar es quedaran a la zona evacuada per evitar un reassentament El Consell General d'Aran importarà a les escoles de la vall un model educatiu finlandès anomenat Kiva que busca erradicar el bullying dels centres en el país nòrdic s'aplica més del 90% dels col·legis o instituts amb un gran percentatge d'èxit l'objectiu del govern aranès és reduir al màxim les possibilitats que hi pugui haver un cas d'assetjament tant físic com psicològic Viella Álvaro Ordóñez Hola, bon dia l'èxit del Kivares i deix a mostrar a l'assetjador que la seva actitud i comportament no és acceptat correctament a la societat aquí entren en joc els testimonis que serien els alumnes que presencien l'assetjament i en comptes d'acceptar o mostrar indiferència davant d'un cas de bullying l'hauran de rebutjar i donar suport a la víctima s'oferiran formacions pel professorat els mesos de març i juny i es començarà a aplicar el curs vinent Maite Ballo directora de l'escola Garona ho valora positivament Nosaltres com a mestres ho hem d'agües recurs i t'apoderat i atudiar aquests imaginatges i pensant que Kiva hi ha alguna solució Els alumnes també rebran formació del mètode Kiva durant 3 anys no consecutius Álvaro Ordóñez Catalunya Ràdio Viella Aquest vespre a les 9 comencen els quarts de final de la Copa de Futbol amb el Granada-València eliminatori encara partit únic el Barça jugarà dijous al camp de l'Atlètic Club l'Espanyol presenta aquesta tarda a les 4 Oyer o la Fàbal el porter que ha arribat procedent del Llevant i el Girona presenta aquest migdia el migcampista Christian Rivera cedit per les Palmes ambàsquet el Joventut de Badalona juga a les 8 del vespre la pista del Morabank a Andorra amb la necessitat de guanyar per tenir encara opcions de passar als quarts de final de l'Eurocup els andorrans ja no en tenen aquesta matinada l'NBA derrota de Fènic Sants contra Brooklyn 119 a 97 Ricky Rubio ha notat 8 punts i també avui a Champions de Waterpolo masculí el Terrassa rep el Hannover alemany a dos quarts de 9 els ballesans són cinquents a la fase de grups i necessiten guanyar per mantenir opcions d'entrar a la final a 8 Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just 11 i 6 minuts bon dia Avui entren en funcionament els nous serveis que ofereix el PIAT el punt d'informació i atenció a les dones amb més hores d'atenció individualitzada i sessions grupals de caràcter setmanal en aquest sentit cal recordar que el servei és gratuït i ofereix atenció psicològica especialitzada a qualsevol dona major de 18 anys que per la seva situació vital necessiti assessorament i acompanyament en qualsevol àmbit des de la seva situació laboral fins a aspectes de discriminació o violència de gènere Per a fer-ne ús només cal demanar cita prèvia a través del web santjust.cat a l'apartat d'oficina d'atenció ciutadana o bé utilitzant el servei de chatbot que ofereix la possibilitat de fer consultes a partir de l'aplicació Facebook Messenger i la població de Sant Jus segueix creixent en nombre per cinquè any consecutiu amb un increment respecte a l'any anterior de l'1,8% que situa la xifra total de població en 17.805 habitants Són dades de l'Institut Nacional d'Estadística corresponents a l'inici d'aquest any 2020 i que recullen aspectes demogràfics i econòmics del municipi En aquest sentit entre les persones empadronades un 52% són dones i el 48% són homes alhora el 10,9% són persones estrangeres La mitjana d'edat al municipi està per sota de la que presenta la província de Barcelona 41 anys a Sant Jus i 42,4 a la província La taxa de natalitat també presenta una mitjana superior a la de la província de Barcelona I per primera vegada s'han registrat accidents amb persones ferides a Sant Jus amb un patinet elèctric implicat concretament dues persones han resultat ferides per aquest tipus de vehicle durant el mes de gener al municipi En total en aquest principi d'any s'han notificat 8 accidents a Sant Jus i 5 amb persones ferides dos han implicat a motos un a una bicicleta i per últim els dos esmentats on s'hi ha vist implicat el patinet elèctric sempre més homes que dones ferides En un altre aspecte destacen els afectats per accidents en motocicleta ja que és el vehicle que reuneix més sinistralitat al municipi tot segons dades de l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern Fins aquí les notícies de les 11 tornem amb més informació a les 12 fins ara mateix Fins aquí d'Esvern Fins aquí a les 10 del vespre La música coral més de mil anys d'història un programa realitzat i presentat per Pep Quintana 012 La Generalitat al teu costat Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català Vull donar-me un servei millor als meus clients per això faig un curs de català en lineal parla.cat El Consorci per la normalització lingüística i el parla.cat ofereixen cursos per adults ja sigui presencials semipresencials o per internet Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions tant personals com professionals Tinguis el nivell que tinguis millora el teu català 012 La Generalitat al teu costat Primer van ser les ones 98.1 FM Després internet radiodesvern.com Li vas seguir Facebook Twitter Youtube Instagram i ara obrim un nou canal Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015 Ràdio d'Esvern Cada dia més a prop teu Tradiodesvern La Generalitat Rosins Bé, ara són les 11 i 13, estem ja a la segona hora del Just a la Fusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Tenim l'entrevista, el moment de parlar amb els nostres convidats. Avui tenim en Pau Ardèvol, que ens parlarà sobre el projecte en què ha estat treballant durant els últims mesos ell i el seu equip. De la productora Muntfilms, en Pau, ens va fer saber que fa un parell de mesos els van notificar que el seu treball audiovisual, Sánchez Fíber, havia estat seleccionat com a finalista per a una de les categories dels premis VOC. Els premis VOC són els premis en versió original catalana, són uns premis que organitza, que presenta Òmnium. l'associació Òmnium. Bé, la secció en què ha estat seleccionat Sánchez Fíber s'anomena Sala Oberta. I ara, doncs bé, anem a parlar amb el Pau perquè ens ho expliqui. Hola, Pau, bon dia. Ei, hola, què tal, bon dia, com anem? Bon dia, bé, molt bé. Escolta'm, que això dels premis de la Sala Oberta dels VOC, ahir veu presentar, veu de defensar el vostre projecte, no? Com d'anar? Ah, doncs va anar superbé, perquè ens ho vam passar molt bé. Sempre és molt divertit parlar del Fíber. Bé, estem molt contents. Tots els 5 seleccionats, els 4, la resta, els 4 que es presentava. Vosaltres també, diguéssim, eren projectes superguais, superinnovadors, tots molt reivindicatius, i hem dit, ostres, aquí l'encaix del Fíber no va en aquest to, no? No és un tema reivindicatiu, sinó tot el contrari, és show entertainment. Però els hi hem dit això, de dir, hòstia, però ens heu seleccionat. Per tant, contents d'estar aquí. I la presentació va anar molt bé, perquè a més hem de ser els últims, i com que tots els altres eren com a teia de caire reivindicatiu i de més, era més aviat tot molt solemne, bastant tranquil, tal, i nosaltres vam ser els últims i vam fotre una mica de conya, no? I la gent va riure, ens ho vam passar molt bé. Explica'm una mica aquesta categoria en la que heu estat seleccionats, perquè es diu categoria Sala Oberta 2020 dels Premis Bob. Exacte, és a dir, els Bob fan diferents tipus de premis i de mostres de cinema, de tatges en català, no? Tenen diverses accions, i una d'elles és nous formats, o formats que costa de fotre algun lloc, no? Però no volen deixar de promocionar-ho, no? Llavors aquest any s'ha inventat aquest Sala Oberta. I són projectes que sobretot tiren de... Per exemple, mèdia, no? molt relacionats amb el tema de xarxes socials i d'a més, i això, tipus de formats websèrie o web documental, saps? Uns formats que no tenen un encar, perquè són, diguéssim, de nova realització, no? Que no es feien fins ara. I això d'aquest any hi ha una dotació de 1.800 euros i l'any que ve ja ho amplien a 4.000 perquè es veu que la participació ha estat molt alta, no? En aquesta secció. I estan molt contents i ho volen ampliar. Perquè en aquesta secció, quants projectes audiovisuals s'hi van presentar? O sigui, van acabar... Mira, aquí m'has pillat, eh? Crec que m'ho inventaré. Això ho sap l'Eloi, que ho sap tot l'Eloi. Hòstia, no sé si 30 o 70, a mi d'aquest dic. Però no ho sé, no ho sé. No ho sabia dir. Bastants, eh? Bastants. Hi ha bastants projectes que es van presentar, sí. I quan us ho van notificar que vosaltres éreu un dels finalistes seleccionats per aquesta categoria? Doncs quan no ho sé. Farem un mail un dia i vam dir hòstia, nen, ens han seleccionat. i va ser un subidon perquè ens feia, hòstia, tot el que el Fiverr sigui difusió del Fiverr és més que benvingut perquè ens fa molta il·lusió per l'equip, per la gent que ha participat i demés. I ahir, per exemple, va venir bastanta genteta de Santllús a la presentació i tal. I això ho dient. I ho han passat a tots molt bé. Però no sé quan va ser això, eh? Que els ho van dir? Però fa un païs de mesos. Perquè la presentació d'ahir en què consistia exactament? Què és el que vau haver de fer? D'ahir, les bases eren que havies de fer una presentació de 7 minuts explicant el projecte. Era una mica format piquing, eh? Això que és de presentar un projecte, defensar-lo i justificar el perquè se t'ha de donar el premi tu, no? Aleshores eren 7 minuts de presentació i 10 minuts de preguntes del jurat que estava composat per 3 membres, no? I llavors això vam explicar superràpidament perquè en 100 minuts si no n'hi ha no he de temps gaire temps. Vam explicar tot el que engloba el projecte, com es va generar a l'inici, el tema del canvi, la participació, el càsting i tot això, no? I ja està. Vam ensenyar un teaser i vam ensenyar el making of. i les van quedar bastant esturats perquè vam veure la feina d'aquest i de darrere tan espectacular, no? Clar. Perquè el premi, o sigui, és el jurat qui vot o va ser el públic? Aleshores hi ha dos premis. Hi ha el premi del jurat, que està dotat amb 1.800 euros, i després el premi del públic, que no està dotat amb res, però és molt bonic. i això, hi ha aquests dos premis. I francament, nosaltres vam dir això, no? De dir, hòstia, el nostre format és entertainment, el altre és de denúncia, reivindicació i de més, no? De col·lectius rotllo LGTBI i temes molt de feminisme, no? És temes de protesta i reivindicació que està superguai. I el nostre, clar, és un pur entreteniment. Llavors, francament, poques possibilitats tenim, menys que res, perquè lo nostre ja està fet. Els altres projectes són projectes que estan en desenvolupament. I lo nostre ja està fet, per tant, no hi tenim res, vull dir, no ens fa cap falta guanyar el premi, diguéssim, no? Els altres sí, perquè estan desenvolupant-lo. A part d'això, la temàtica, doncs, és la que és. Tot i així, el jurat es va quedar molt impressionat, eh? I van dir que ens ho van contradir, no? Això de dir que era poc reivindicatiu o que era tal. No, no, deien que no, que no estaven d'acord perquè això era una una iniciativa social, una cosa de cooperació de poble, incentiva, això, no? la cohesió social, no? Sí, sí, i també. I això, i això és veritat perquè realment, hòstia, de cop ens vam reunir moltíssimes persones amb una energia, amb unes ganes i amb una il·lusió que va fer molta patxoca, no? Clar. I s'ha portat una mena de família, ara ja quan fem això i fem allà, doncs ja ve molta gent que està molt picada i ens la trobem i demés, no? Sí. I que hi ha fiber per rato, eh? Perquè quanta, quanta gent va mai de fiber? Hòstia, no tinc ni idea, no ho sé. Això, d'això, d'això en depèn del premi del públic però és que hi havia bastanta gent, en general hi havia bastanta gent, assistents, i de Sant Jús n'hi havia uns quants que hagi participat però és que no t'ho sé dir, no t'ho sé dir, no t'ho sé dir. I quan, quan ens comunicaran quin d'aquests cinc és el projecte guanyató? Aleshores, no sé si és el dos o el tres de març però bueno, d'aquí un mes, d'aquí un mes a la sala Ingràcia, crec que em van dir, es farà, es donarà el veredicte i es farà una mena de pasteta o algo així. Sí. I, escolta'm, per quan, per quan hi ha prevista la festa de, aquí a Sant Jús, del Sant Jús Fiber? Doncs, encara no ho hem tancat, hem tancat diverses, o sigui, hem tancat diverses dates i ha sigut difícil de fer-ho i a cada tanteig de data deia, vinga va, fixem aquesta però encara no és segur per tant no ho comuniquem. I al cap d'una setmana o 15 dies, perquè no ho veu, eh, que estem aquí gravant al mig del gel, hòstia. Doncs, això, no? A cada, a cada data que posàvem, de cop deia'm, ostres, no, es solapa'm alguna cosa o no estaran acabades les obres del poliesportiu perquè la idea és que el poliesportiu però no està clar perquè no s'està acabat. Clar. És molt difícil i tenim moltes ganes de poder comunicar ja d'una vegada quan es farà, quan es farà la, la, la, la, la, l'aventió dels nostres capítols, no? I després tenim una notícia bastant guai que s'ha d'acabar de baixar i s'ha d'acabar de veure si es pot fer que és que els de, un company dels del jurat, sí, eh, treballa el tub d'assaig de BTV, un programa de BTV i nosaltres no tenim cabuda dins del tub d'assaig perquè és, per sèries que s'estan, s'han de fer, sí, però vaig que va comentar-ho amb els de BTV i tal, els va agradar el projecte i deien la possibilitat de meter els capítols per, per BTV, no? I, i, i estem ara, sí, no, però encara s'ha d'acabar de lligar a veure com ho faríem, quin seria l'encaix i tal, però, però, però, la cosa té bona pinta. I tant, que té bona pinta de un i dos, esperem, a veure si acabarem sortint aquí a ver-se'n just però per tot arreu. Clar, i és que jo estic, en aquest dia, això, la gent va agafar molt de gran pera, saps? Clar. S'ho tindrem per la tele, i tal, això és super divertit per la gent, no? Que guai, molt bé. Sí. Doncs, Pau, gràcies per agafar-nos el telèfon. Home, i tant. Molta sort i, mira, esperem que d'aquí un mes ens tornem a escoltar i sigui per felicitar-vos pel premi dels Premis Boc. Bueno, i jo també, vull dir... Bueno, exacte. Els projectes, ja et dic, són molt guais i guanyi que guanyi serà un projecte collonut, francament. Que veia molta qualitat. Molt bé, Pau. Doncs, una abraçada i que vagi tot molt bé, d'acord? Igualment. Gràcies per trucar, eh? Igualment. Adéu. Adéu, adéu. Adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí? No. I d'una llauna? I d'un bric? Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences al gris no van al gris, i ho saps? Van al groc. Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé. Generalitat de Catalunya. Col·labora Ràdio d'Esvern. L'U de Gènere del 2020. Comencem a respirar tranquils, perquè s'activa la zona de baixes emissions, rondes de Barcelona, i la salut passa a ser protagonista. Amb la reducció del trànsit més contaminant, protegirem la salut de tothom, especialment la de les persones més vulnerables. Si al teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT, informa't de les alternatives de què disposes. Comencem a respirar tranquils. Col·labora Ràdio d'Esvern. 012. La Generalitat al teu costat. Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina. Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català. Vull donar-me un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en línia al Parla.cat. El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials, semipresencials o per a internet. Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals. Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català. 012. La Generalitat al teu costat. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdio d'Esvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern.com. 98.1 FM. Just a la fusta, el magassin del matí. Bé, doncs ara passen tres minutets de dos quarts de dotze del matí. Seguim aquí al Just a la fusta i ara tenim la secció quinzenal, amb el Sant Justenc, arbre, agulló. La secció Som Natura. L'arbre és una man de la natura, del medi i de la sostenibilitat. O m'equivoco, arbre? Bé, així és des dels anys 80 del segle passat. Ui, Déu-n'hi-do, eh? Dient-ho així sembla de fa una eternitat. Bé, bé, l'únic que tenim els grans són records, molts. Molt bé. Poca vista que va endavant, però molta vista que va endarrere. Doncs bé, arbre, presenta'ns una mica el tema que els ràdioients escoltaran avui. Bé, avui farem el contrast entre l'agricultura intensiva, i parlarem per facilitar-lo del cas d'Argentina, la soja transgènica, i, en contrast, l'estat federal de Sikkim, de l'Índia, que està entre la Xina, el Nepal i Bhutan, que ha rebut un premi de Medi Ambient el 2018 per l'agricultura sostenible que practica l'estat. L'estat, com si diguéssim Catalunya o el País Basc, és un estat federat, en el qual tenen moltes competències. Farem aquest contrast. Però abans volia recordar dues coses. Primer, el proper programa, perquè m'agradaria que hi haguessin preguntes i coses i tal, si el programa es fa viu, d'aquí a l'estiu, partint de la premissa, com tots sabem, que tota la comunitat científica, tota la comunitat científica, torna a dir, està d'acord que hi ha un canvi climàtic que ens afecta a la vida humana. Després, hem de veure... Ostres, que se m'ha anat una mica al salt, perdona, que és qual, sí. No passa res, Arbre, això ens passa a tots de tant en tant, que estem pensant en una cosa i a vegades se'ns en va al salt. Saps el que volia en Palma. Bé, sí, l'altre aspecte és que el proper programa farem reflexions sobre el transport i el canvi climàtic. Reflexions. Reflexions. Jo no tinc solucions, solament farem reflexions molt evidents de les grans contradiccions que tenim, si és que tota la gent, ara recordo el que volia dir, si és que tota la gent, tota la gent, menys un petit sector per interessos molt concrets, com el petroli, el carbó, aquells que defensen aquestes coses, estem d'acord que hi ha un canvi en el qual s'han d'adaptar a aquest canvi, perquè la vida ha de continuar. I el proper programa serà això, el que és el 18 de febrer, sobre el transport i canvi climàtic. Molt bé. Bé, comencem la d'avui. Començarem per l'agricultura intensiva d'Argentina. En Argentina, tots sabem, perquè a més aquest país va ser molt ajudat per l'Argentina d'Evita Perón, que en els anys 50 del segle passat tenen un país immens, pocs habitants, la capital acumula quasi la majoria d'habitants, en Argentina, i moltes vaques per tot arreu, per això els agrada tant la carn, i l'agricultura del blat, del blat de secar, que no és complicada, no necessita grans regalius, sinó... I en això tenien una quantitat de serents enormes i feien fins i tot carn envasada, que l'exercit espanyol l'any 50 el tenien en tots els reixells, un gran espoig, com si fos... com si fos això... Camon York, però en hi ha unes. Ostres! I això van durar 20, 30, 40 anys. I van rebre el país que passava en gana per la postguerra, a Espanya, van rebre el blat de l'Evita, l'Evita Perón, que es va regalar el blat molts anys. Però això és el que tenien en el camp... Però tot el camp és de 4 personatges. Tot el camp de... Parles el d'Argentina? Argentina. És de 4 persones, d'una... I aquests super rics, com si fossin una casta de condes o marqueses i tinguessin unes finques... Igual. I aquests diners es gastaven en luxes, comprant avions, Mercedes i tal, que venien de fora. Per tant, el que guanyaven, el que guanyaven o malinvertien. Jo feia crisis permanents d'Argentina, un país tan ric, crisis permanents. Per aquesta... de fuita de... Perquè si compres avions, compres el Mercedes, però els diners que tenia es fuguen. Serveixen a una minoria, però no a la majoria. Però a canvi, tenien excedents de menjar, però ganes passaven menys, perquè tenien excedents de menjar en aquella època. Ara resulta que, en canvi, ja no tenen les vaques en el camp, ja no tenen el blat per fer farina, i han plantat soja transgènica. Ostres, soja o blat? Soja. Soja, soja. Soja transgènica, que és utilitzada, com tots sabem, per tot. Per tot, i es trauen de tot, productes de tota mena en la barreja. Aquesta soja transgènica és produïda per una minoria, perquè la que volia dir abans també és que l'agricultura aquella ocupava molts llocs de treball, de gent que cuidaven les vaques, que cuidaven el blat, que feien el blat. Ara, l'agricultura intensiva transgènica té unes enormes màquines que té quasi 3 metres, com tenim aquí les sales de la ràdio, la qual té calefacció, refrigeració, ordenadors i la trituradora darrere, i són quilòmetres i quilòmetres d'hectàries de soja transgènica. Aquesta soja transgènica es ve al mercat mundial. Sí, sí. O sigui, que continuen amb el mateix defecte que abans en aquest sentit. Però ha greujat perquè aquesta soja transgènica requereix molts insumos. Vull dir, que la terra està cremada. D'acord. I és com si estiguessin en una fàbrica que necessitem la llana, que la porten, porten la llana, i allà la teixim i surten els arsets. Però, Arbre, la soja transgènica només està permesa a cultivar-la a Argentina? O és que a Argentina diguem que és el país? Aquí també n'hi ha. Aquí també n'hi ha. Aquí també n'hi ha zones, tota la polèmica també n'hi ha. I ara hi ha molts llocs. Però allà es troben uns camps, ja el dic, de quilòmetres. Extremadament grans. És una enorme màquina, passa pa, pa, pa, i ho fa tot. Esa màquina. Per tant, no ocupa mal obra. D'acord. el camp queda absolutament contaminat. Per tots els productes que... Els productes que li hem de tirar. Perquè funciona, necessita uns adobs enormes que s'han de comprar, de mines, que no són naturals, són minerals. Ja. En aquest sentit no són naturals, eh? Com l'altre, com la... Com els adobs, diguem, orgànics, d'origen orgànic. i dos, aquesta llavor de la soja transgènica l'han de comprar a multinacionals. D'acord. O sigui, el producte va a ells. Per produir-lo han de comprar-li la llavor i tal, a aquestes multinacionals també. Tot depèn. I després el resultat és que els... Solament guanya el senyor aquí que té tants i tants quilòmetres i tal. I alguna família del tècnic, perquè requereix que sigui un tècnic que porta la màquina. Té una màquina i després els magasems que va parar allí i ha triturat des de la màquina van a parar allí i es vent. Mira, he trobat una pàgina, Marga, en què posen 20 arguments per la eradicació definitiva de la soja transgènica resistent concretament al glifosat que és un producte. Per exemple, algun dels punts diuen que amb aquesta introducció de la soja transgènica al glifosat, que recentment està classificat com probablement cancerigen per l'OMS, l'ús del glifosat a la regió va créixer amb més de 550 milions de litres per any amb dramàtiques conseqüències sanitàries en tots els territoris. I, per exemple, una altra conseqüència negativa és que milions de camperols van ser desplaçats a tota la regió i milers de petits productors van haver d'abandonar la producció d'aliments locals davant la impossibilitat de conviure amb la soja transgènica. Déu-n'hi-do. Sí, perquè està traslada d'una banda a l'altra, no li poden posar fronteres i això són les conseqüències que volia fer comparar en l'altre tema. Justament, gràcies per haver aportat que no aporta ninguna riquesa i si hi ha petits agricultors al voltant que podien subsistir en una agricultura petita ecològica en mercats locals aquests els arrasa també. I el problema és que arrasa la terra tingui entès jo no soc ningú tècnic expert ni enginyer sinó sé perquè ho ha dit en moltes fonts. Durant almenys deu anys requeriria de descans la terra per tornar a ser productiva. Clar, el que penses és que el país en tota la immensitat es queda 10 anys sense aliments i de poder producir aliments doncs en aquella espasa de demòcles està l'Argentina. Després els guanys econòmics es porten uns quants com abans que segueixen comprant productes d'avions de Mercedes i tal a l'estranger. O sigui que el problema continua. Per això l'Argentina està sempre donant cops clops de tal perquè no et porta una economia equilibrada. Ara també n'estan a punt d'entrar en una altra crisi greu de les que van passant periòdicament. El contrast este de l'agricultura tan brutal d'Argentina el tenim en aquest estat federat que van començar no fa gaire 15 o 20 anys no sé ben bé ha apoiat des del govern federal en CIC Quim a fer una agricultura ecològica. Hi ha 66.000 pagesos. Esta agricultura ecològica refusa tots els productes fitosanitaris i solament aporta productes d'adob naturals. El primer any va ser molt difícil de producció i és un drama en un país així va ser molt però van ser persistents. Com has dit que es diu el país d'arbre? El país és la Índia i la regió es diu SIC Quim S-I K d'Ocupa K d'Ocupa dues vegades I-M si ho poses i de tal manera que ja a 3-4 anys van tenir un èxit espectacular però l'èxit espectacular és que produeixen aliments nets que els serveixen als agricultors que ja són molts 66.000 en la zona en les seues famílies i serveixen al mercat local perquè el poden vendre i no degeneren la terra per res enriquits tot això i de tal manera que l'ONU es va donar un premi que és a dir Futuri Policy Hour el 2018 per fer el 100% d'agricultura sostenible que bé veiem el contrast entre un país i altre aquí l'agricultura sostenible permet que la gent menja que els mercats siguin propers que un pot tindre uns metres quadrats d'agricultura l'altre pot tindre però que això se retroalimenta sempre i funciona i és permanent i la terra està enriquida en aquells d'orbris naturals que bé sí sí de fet aquí és és un fet que és notícia i parlen que això exactament l'anomenen el primer estat orgànic del món diu que això com has dit tu és un petit racó de la Índia una mica amagat entre el Nepal i el Bhutan i està immers en la missió sense precedents de bé doncs de cultivar aquestes terres agrícoles i vetar els fertilitzants químics és el primer estat orgànic del món i també diuen que van passar d'aquest canvi de l'agricultura convencional a l'orgànica cap a l'any 2003 més o menys quan el cap del seu govern el senyor Pawan Kummer Chambling va impulsar ell mateix aquest projecte retirant els subsidis per als fertilitzants a partir a partir de llavors es va començar un procés gradual que tenia l'objectiu d'abandonar els abonos químics i deixar pas els orgànics primer de tot això sí es va fer amb una disminució en els subministraments i després va convertir l'ús dels pesticides químics en un delicte és a dir que suposo que la gent que resistia aquest canvi doncs l'acabaven multant i suposo que d'aquesta manera doncs també han aconseguit que acabi sent el primer estat orgànic posant-ho així una mica entre cometes estat orgànic en el sentit de l'agricultura i això és el que obre l'experiència dintre del canvi climàtic que està venint del que podríem dir una orientació a fer aquí si s'introduix l'agricultura ecològica que també hi ha aquí hi ha una barretja hi ha agricultura ecològica hi ha tal i l'agricultura hi ha camps d'agricultura transgènica també jo els he vist fent el camí de Saragossa que les marxes per la cultura de Pau i de l'Ebre que fa 15 anys feia cada any de Saragossa a València dominant i veies els camps estaven ballats però clar tots els sars que queden al costat els contaminaven és incompatible aquí estem fent intentar compatibilitzar l'incompatible perquè tu Arbre tu realment creus que cada cop o sigui amb l'avenç de les noves tecnologies serà més difícil que els productors i que els agricultors es resisteixin potser utilitzar noves tècniques o nous productes nous químics no? Això és el model que s'està utilitzant en Occident tan tecnificat jo he portat dos models contrastats del tot per veure un la brutalitat del model en Argentina de l'agricultura intensiva al màxim i l'altre de l'orgànica tenim el canvi climàtic pel mig jo aquí el que aporto són reflexions de cap a on tindríem que caminar i llavors aquesta reflexió i aquesta aposta que jo dic és que ara el model que té la comunitat europea des que queden sis estats és que l'agricultura no n'hi hagi més del 6% de la població que treballa en l'agricultura mira com d'aquesta manera com passa en Argentina a base de les màquines de col·locar insumos de cremar la terra per a un producte només etc l'agricultura ecològica haurà de produir-se arribant d'un 15 fins a un 20% de la població com a llocs de treball no parlem de llocs de treball llocs de treball aquí en l'agricultura serà una agricultura sense costos contra la salut neta més laboriosa com més artesanal i que ocupa més llocs de treball se vol dir que hi ha més gent que poden treballar o sigui que hi ha dos models aquí i el canvi climàtic aposta clarament i els experts i la tècnica per això li van donar el premi l'ONU l'ONU per sort té grans tècnics que com ja tenen el salari assegurat no tenen que respondre davant d'una multinacional parlen clar parlen clar i diuen el que han de dir perquè clar els pobres tècnics que treballen per l'escar bon que treballen per el petroli s'han de callar o els expulsen posen el pacte de la gana aquest és el que passa Déu-n'hi-do la reflexió està aquí que és el que volem optar aquí també una notícia referida a la vanguardia parlant que Temi que pertany al Departament de Comerç i que està des del 1969 va començar també el seu camí per convertir-se en una plantació orgànica cap a l'any 2005 i tres anys més tard va ser reconeguda com la finca 100% més orgànica explicar doncs bé l'agricultor d'aquest lloc diu que el camí no va ser fàcil per a aquesta plantació perquè anualment produeix entre 80 i 100 tonelades de té negre té verda té verd té blanc i té combinat amb fruites orgàniques flors i espècies diu que la producció quan va fer la conversió cap a l'orgànica li va caure un 50% però que amb esforços continuats i practicant un mètode científic d'agricultura orgànica la plantació va aconseguir posar la seva producció al mateix nivell que l'agricultura convencional en un curs total d'11 anys i ara de fet ja té compta amb 223 hectàrees d'extensió o sigui que Déu n'hi do i que hi ha 177 d'elles que són de plantacions de te i que a més a més hi treballen 400 treballadors que viuen a les pròpies instal·lacions la majoria que són dones per la necessitat de recollir el te que tinguin doncs bé una cura especial i bé doncs això es veu com un cas d'èxit d'aquest tipus d'agricultura i aquest té si el produs jo soc amant del te no té res a veure en l'altre aquest té hi ha diferències tu no t'es sí jo ho heu tant té un sabor jo el pago una mica bo però no és orgànic de tot el te el te verd i el te des de mi i el te blanc que el te blanc és de diferència perquè està secat al sol i blanqueja secat al sol i clar els preus són més alts però el sabor no tens res a veure en tot l'altre clar ja imagino i aquest és una mica el rècter de les opcions que hem de tenir si estem en què estem com ho hem dit al principi que la majoria que estem ja en un canvi climàtic i que hi ha que reconduir la situació ja exacte aquest és el missatge és aquell si hem de reconduir la situació hem d'anar trobant camins d'això mira aquí hi ha un mapa de Greenpeace que posa una mica hi ha un mapa dels cultius transgènics que hi ha aquí a Espanya en funció de les comunitats autònomes diu que la comunitat on més transgènic es cultiva és Aragó Aragó que jo us he vist que ho he comentat després Catalunya i després Extremadura Aragó produeix bueno cultiva 32.074 hectàrees Catalunya unes 22.000 i Extremadura unes 7.000 per exemple o sigui que déu-n'hi-do déu-n'hi-do la quantitat de camps que tenim aquí amb transgènics també en alguns llocs de Múrcia o més per Màlaga també veig que posen i a Palma de Mallorca també posen un asterisk com dient que també tenen aquest tipus i unint al proper programa la reflexió sobre el transport hem de pensar que aquests transports transgènics d'entrada ja consumeixen molta energia perquè han d'aportar els insumos els minerals que venen de la casa de on de Xile o de on una dos han de transportar-los també a espais fan la fabricació o sigui Ginebra Betasabea tal on tenen les grans fàbriques sincron l'agricultura ecològica minimisa el transport per què? perquè no no compra per enriquir la terra no compra aquests minerals que venen de Tanyuns sinó el que fa és adob natural és com una masia que la masia es definia per no tindre cap residu les masies no tenien cap residu els sacs eren de cavalls de fil de fil de fil les defecacions que fem es convertien en adob riquíssim els adob de les gallines són boníssims per tal dels cavalls també i això és el que més enriquís la terra justament i que ajuda molt bé doncs Arbre estem impacientats i impacientades per tornar d'aquí 15 dies a parlar sobre el tema del transport públic i la sostenibilitat i medi ambient si el transport en general en general el públic i l'altre tot no no clar sí sí el transport en general exacte molt bé molt bé doncs una abraçada i que vagi tot molt bé vale adeu adeu Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Encara en futbol, el Racing de Santander ha arribat a un acord per rescindir el contracte del tècnic Cristóbal Parralo, exjugador de l'Espanyol i el Barça, entre d'altres. A segona divisió A ja hi ha hagut fins ara 12 canvis d'entrenador. En basquet, el Juventut juga a les 8 del vespre a la pista del Morabanc a Andorra, amb la necessitat de guanyar per tenir encara opcions de passar els quarts de final de l'Eurocup. Els andorrans ja no en tenen. I també avui hi ha Champions de Waterpolo masculí, el Terrassa rep el Hannover alemany a dos quarts de nou. Els ballesans són cinquens a la fase de grups i també necessiten guanyar per mantenir opcions d'entrar a la final a vuit. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. 12 i 5 minuts, bon dia de nou. Avui entren en funcionament els nous serveis que ofereix el PIAT, el punt d'informació i atenció a les dones, amb més hores d'atenció individualitzada i sessions grupals de caràcter setmanal. En aquest sentit, cal recordar que el servei és gratuït i ofereix atenció psicològica especialitzada a qualsevol dona major de 18 anys que per la seva situació vital necessiti assessorament i acompanyament en qualsevol àmbit, des de la seva situació laboral fins a aspectes de discriminació o violència de gènere. Per fer-ne ús, només cal demanar cita prèvia a través del web santjust.cat a l'apartat d'oficina d'atenció ciutadana o bé utilitzant el servei de chatbot que ofereix la possibilitat de fer consultes a partir de l'aplicació Facebook Messenger. I la població de Sant Just segueix creixent en nombre per cinquè any consecutiu, amb un increment respecte a l'any anterior de l'1,8%, que situa la xifra total de població en 17.805 habitants. Són dades de l'Institut Nacional d'Estadística corresponents a l'inici d'aquest any 2020 i que recullen aspectes demogràfics i econòmics del municipi. En aquest sentit, d'entre les persones empadronades, un 52% són dones i el 48% són homes. Alhora, el 10,9% són persones estrangeres. La mitjana d'edat del municipi està per sota de la que presenta la província de Barcelona, 41 anys a Sant Just i 42,4 a la província. La taxa de natalitat també presenta una mitjana superior a la de la província de Barcelona. I per primera vegada s'han registrat accidents amb persones ferides a Sant Just amb un patinet elèctric implicat. Concretament, dues persones han resultat ferides per aquest tipus de vehicle durant el mes de gener al municipi. En total, en aquest principi d'any s'han notificat 8 accidents a Sant Just, 5 amb persones ferides. Dots han implicat a motos, una a una bicicleta i, per últim, els dos esmentats on s'hi ha vist implicat el patinet elèctric. Sempre més homes que dones ferides. En un altre aspecte, destaquen els afectats per accidents amb motocicleta, ja que és el vehicle que reuneix més sinistralitat al municipi. Tot segons dades de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Fins aquí les notícies de les 12. Tornem amb més informació als Sant Just Notícies, edició migdia, a la una. Fins ara mateix. Tornem amb més informació als Sant Just Notícies, edició migdia, a la una. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat, que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú parque està d'abast. No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. La colla, pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverd. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! 012. La Generalitat, al teu costat. Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina. Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català. Vull donar-me un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en linea al Parla.cat. El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet. Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals. Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català. 012. La Generalitat, al teu costat. A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí? No. I d'una llauna? I d'un bric? Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences el gris no van al gris, i ho saps? Van al groc. Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé. Generalitat de Catalunya. Col·labora Ràdio d'Esvern. La informació més propera al Just a la Fusta. Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pont. Avui, quart programa de Sant Justenques i avui el dediquem a la Teresa Ferró. Hola, Teresa, què tal? Hola. La Teresa Ferró, una persona vinculada a Sant Just, evidentment, que ha viscut a Gualden durant molts anys, però que va néixer a Horta, oi? Sí, sí, vaig néixer a Horta. I vaig estar fins a l'any 75, o sigui, del 47 al 75. És a dir, ja hi vas passar els anys d'infantesa, de joventut. Sí, sí, de joventut, anava d'excursió amb la gent d'allà, bueno, llavors vaig començar a treballar, vaig començar a treballar a Horta, fins i tot, però l'empresa llavors se'n va anar fora i llavors vaig començar a conèixer més gent de fora i, bueno, fins que un dia vaig anar a París i vaig conèixer el Lluís, i el Lluís que era dissenyador, va conèixer el Gualden, bueno, vam sentir parlar del projecte del Gualden i ens va entusiasmar i vam venir a parar. Anar aquí. O sigui, el teu home, el teu home és d'aquí? No, no, ell era de Sants, però ens vam conèixer a París, els dos. Jo era d'Horta i ell de Sants, i llavors... Podria dir que és curiós que una persona d'Horta i una de Sants es coneguessin a París. Sí. Com va anar aquesta història? Doncs estàvem en un restaurant i jo vaig anar amb la Núria Ribó, que és periodista, i estàvem allà dinant, llavors al costat hi havia una taula que hi havia un 4-9, nois, allò que, bueno, érem jovenets, eh? Sí. I allò d'aleshores... Que et mires... Sí, que et mires, et vols un cigarro, no sé què, no sé què, que ara aleshores es podia fumar en els restaurants, i a partir d'allà, doncs, ja va anar tot rodat i ja vam començar a sortir amb aquesta gent, amb aquests nois, quan vam tornar a Barcelona i, bueno, jo vaig començar a sortir amb el Lluís. Hem fet un petit salt en el temps ja, a l'època que vas conèixer el teu marit, però de l'època que vas viure a Horta, què en recordes? Va ser una bona època? Sí, perquè, bueno, ara Horta, doncs, bueno, torna a ressorgir una mica, no?, perquè la meva família encara hi viu, allà, la meva germana, els meus nebots, viuen allà, o sigui, s'han quedat allà. Ja, i torna a agafar una mica, però abans era molt poble, era molt poble, vull dir, la meva àvia, els meus avis vivien en una casa d'aquesta, no era una masia, però érem jardí, i anaves per carrers que no estaven ni asfaltats, i, bueno... Clar, és a dir, que no ens imaginem, no ens hem d'imaginar viure a Barcelona, no?, que ara seria viure a Barcelona, res a veure. No, no té res a veure, no té res a veure, era com un petit poble. Nosaltres, quan anàvem a Barcelona, dèiem que anàvem a Barcelona, és això, és que... I era Barcelona a Horta, no?, però no ens sentíem part de la ciutat, diguéssim, no? En aquesta època és quan vas estudiar comerç? Sí, vaig estudiar comerç, jo anava a les monges, vaig estudiar comerç, i llavors, quan vaig acabar, vaig entrar a treballar en una empresa de secretària. Els teus primers passos professionals van ser, això, no?, com a secretària. Sí. I després, és quan vas venir a viure a Sant Just, amb el teu marit, que havies conegut a París, i va venir a viure a Sant Just abans de casar-vos. Abans de casar-nos, sí. Que això no era una cosa gaire habitual. Bueno, no era habitual, però sí que ho era una mica. Sí. Hi havia molta gent que... O potser no era el més ortodox, oi? No era el més corrent, no era el més corrent. Sí. Bueno, al final ens vam acabar casant, perquè la família, bueno, no ho vèiem gaire bé, i nosaltres al final vam dir, bueno, pues va, casem-se. Però ens vam casar per l'ús civil. Que llavors això sí que era una cosa fora de mida, perquè et tenies d'esborrar de la eglésia, tenies d'anar a la teva parròquia. Jo, per exemple, que el rector de la parròquia el coneixia perquè havia anat d'excursió amb ell, perquè anava a les monges, no? I li vaig tenir, mira, em tinc d'esborrar? Bueno, em va allà a fer un sermó que no vegis. I després tenies d'anar al jutjat i tenies que portar uns testimonis conforme que no practicaves la religió. Bueno, unes coses al·lucinants. Us vau casar aquí a Sant Just? No, ens vam casar al jutjat de Barcelona. Vau venir a viure a Sant Just, com dèiem abans, i no vau anar a viure a un lloc qualsevol. Vau anar a viure al Walden, concretament. Si el Walden hagués estat a un altre lloc, hauríeu anat a un altre lloc, no? És possible que sí, perquè el que ens interessava del Walden era el projecte, no? El projecte vivencial del Walden. I llavors, en la primera època, hi va anar molta gent de professions liberals, no? I estava molt bé, estava molt bé, era molt interessant. Hi havia poca gent, no com ara que ja està ple el Walden. Llavors hi havia poca gent. I, bueno, van ser uns anys que van ser molt macos, molt macos. A Lluís i tu éreu waldenites convençuts. Sí, sí, sí, perquè el Walden, al principi, no és que fos massa ben acceptat aquí en el poble, eh? Érem una gent a part, eh? Sí. No formàvem part del nucli-nucli. Ara potser ja no passa això, no? Però al principi érem a part. Quina és la part que més us va treure del projecte del Walden? Què és el que us va treure? Doncs aquesta part de llibertat, no? D'estar en un espai que tu et podies fer a la teva mida, que tota la gent que hi havia allà, doncs, era una mica com tu, tenia més o menys el teu mateix pensament. I, bueno, tot això ens va treure molt, sí. Em comentaves abans, fora de mi, crec que hi vivien moltes persones al Walden en la primera època de professions liberals. Sí. Gent, diríem, intel·lectual, entre cometes, no? Sí, molts arquitectes, molts músics, molts poetes. El Margarit hi vivia al principi, també, allà. Vull dir que hi havia molta gent de dissenyadors, bueno... Un dels projectes dels primers anys del Walden també va ser la revista Set. Set en Walden. Set en Walden. Set en Walden. Aquesta revista es va fer arrel que uns quants vam crear com un espai de cultura, no? Érem la comissió de cultura d'allà, no? I un dels espais que hi havia, que hi havia baix en el pàrquing, el vam adequar i passaven pel·lícules, fèiem exposicions i, bueno, fèiem coses culturals allà, no? Llavors es va crear aquesta revista, que era Set en Walden, que la vam fer entre el Pepe Baltanàs i el meu marit i que només se'n va fer un número. Sí. O sigui, després no va tenir continuació. Va tenir continuació quan als 25 anys la vam tornar a editar, però també va ser un número i prou. La Tresam no només era una Waldenita convençuda, sinó que, a més a més, vas formar part de la Junta. Sí. Pot semblar un tràmit per una escala de veïns, eh? Formar part de la presidència, però en el cas del Walden no té res a veure. No, no té, ni ara, eh? Vull dir, no té res a veure perquè, bueno, ara som mil persones. Vull dir, que hi ha molta gent... Pràcticament és més com una associació de veïns que una escala, no? És molta feina, és molta feina, eh? És molta feina. Nosaltres vam ser la Junta que va anar després de tots els que van portar la recuperació del Walden, perquè el Walden va tenir molts problemes, o sigui, li queien les rajoles, va estar molt temps en xarxes, després es va decidir, bueno, en un conveni amb l'Ajuntament es va poder arreglar, ens van treure totes les rajoles, eh? Que vam estar tapats no sé quant de temps i es va pintar com està ara, no? I la Junta aquella va tenir una de feina que no té digu nada, però, clar, arriba un moment que la gent es crema, no? Llavors la vam agafar nosaltres i vam estar durant cinc anys. Érem l'Isabel Ortuño, l'Albert Janer, el Carmelo Palomo i jo. L'Isabel era la presidenta i jo la secretària, i els altres dos els vocals. Per tant, una feina titànica, diríem, de conduir al Walden. Sí. D'alguna manera, m'has dit que feia reunions que acabaven a les pantes. A les 4 de la matinada, era una cosa que no es podia aguantar. I el que vam fer nosaltres va ser com unes directrius per veure quan la gent, per exemple, s'obria finestres o feia alguna obra en el Walden, doncs que tothom seguís els mateixos criteris, no? O patrons, sí. No sé si al final es va fer, eh? I per escrit i tal. No sé si... Si s'ha complert o no. Si s'ha complert, però, bueno, és que al principi tothom obria finestres allà on li donava la gana, el feia del color que li donava la gana, i nosaltres vam fer això amb l'assessorament de, per exemple, de l'Anna Bofill, que havia intervingut en la creació del Walden, i de la Laura Baringo també va intervenir, gent ja especialitzada, no? Després, a tot això, la Teresa i el Lluís van tenir dues filles. Més o menys a quina època van néixer? A la Maria, que és la gran, va néixer el 78 i l'Eulàlia el 80. Per tant, finals dels 70, principis dels 80. Sí. Dues filles que les dues s'han acabat dedicant al món de l'art, d'alguna manera, no? Bueno, una és mestra de música i l'Eulàlia és ballarina, sí. Que l'Eulàlia va estar nominada a un Òscar. Ah, sí. I que m'has dit que molta gent et parava pel carrer i et deien que eres la mare de l'Òscar, no? Sí, sí, era la mare de l'Òscar, sí. Tothom han dit, ah, tu ets la mare de la teva filla, oi? Està nominada. Sí, sí. Bueno, que al final no se'l va endur, però, bueno, se n'han endut molts premis aquest curt, eh? Vull dir, és un curt que està molt bé. No sé si l'has vist. Sí, sí, sí. Ah, està molt bé. Per tant, només el fet que l'anominesen per un Òscar, evidentment, la va posar en l'aparador. Sí, sí, sí. A més, van ser els primers que van guanyar el Premi a Cants. Vull dir que això ja va ser molt important, molt important. I després van guanyar el Goya i el Gaudí. Doncs la Teresa, com dèiem, a finals dels 70, a principi de la dècada dels 80, va ser mare, va tenir dues filles. I a tot això també es va dedicar, en pa de l'Escola Montseny, a coordinar les activitats. Aquesta va ser una de les teves feines, coordinar les activitats de l'Escola Montseny. Les extraescolars, sí. Les activitats extraescolars, sí. Perquè quan va entrar la meva filla, la Maria, que és la gran, l'Escola Montseny venia de l'Escola Taneu, que era una escola molt solera aquí, en el poble, no? I era el primer any, o sigui, ella la va estrenar, diguéssim, no? Llavors, els pares ens vam implicar molt en tot aquest projecte. I, bé, jo em vaig començar a posar a la comissió d'activitats diverses i llavors vam veure que hi havia d'haver algú que hi dediqués hores, diguéssim, no? Que estigués allà. Que fos un treball, diríem, professional. Sí, sí. I llavors, com que jo, de tots els de la comissió, era l'única que en aquell moment no treballava, doncs m'hi vaig posar jo. Bé, vaig estar 37 anys, vull dir que déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Sí. També vas fer una de les activitats, que era la de labors. Sí, que és la de labors i després feia biblioteca, perquè... Que vas estudiar biblioteconomia, també. Sí, i com que vaig estudiar això, doncs portava el que era la biblioteca escolar i feia l'hora del conte als nens petits, organitzava la biblioteca, catalogava els llibres que arribaven nous i després feia biblioteca amb els grans, sí. Que, per cert, això no ho hem comentat. Vas estudiar biblioteconomia ja de gran, diríem. Sí, amb dos filles, sí, sí. Va ser complicat? Bé, no. No. Bé, els meus pares em van ajudar una mica, anaven a recollir vegades a les nenes i així, però no, no va ser complicat. Bé, i tens de dedicar moltes hores. No podia sortir massa, tenia que fer feines i coses d'aquestes, però bé. Hi ha molta gent que estudia de gran i que s'ho manega bé. Si ho vas poder tirar endavant sense majors dificultats. Sí, sí, sí. No vaig repetir curs. En dèiem també que feies activitat de labors que era de cosir, per entendre. Sí, era de cosir o de fer ninos, de feltra, coses d'aquestes, o feien agafadors. O sigui, jo el que vaig decidir era que havien de fer coses que després els hi servís. No fer coses que després no serveixen per res, com jo quan era petita que també feia labors a l'escola, però feia drapets que després el posaves en un àlbum i no servia. No, nosaltres fèiem coses agafadors de la cuina, coses d'aquestes, coses que servien per penjar testos, fèiem macramé, fèiem coses... i el que és bo és que s'hi apuntaven nens també. Nens i nenes, tot. Nens i nenes, sí. Al principi, quan érem petits, era com obligatori passar per allà, però després de grans ho triaven, i ho triaven nens. I érem bons, eh? Érem molt bons, sí. Sí, una mica aquest mite o aquesta creença que això de cosir és per a les nenes és fals. És fals. Com tots els mites aquests que hi ha de les nenes i els nens. Són falsos tots. I també comentaves abans que, bé, volies que les coses que aprenien els nens i les nenes a labors fossin útils. Sí. I ho vas aconseguir perquè hi ha gent que al cap dels anys t'ha dit... Ah, sí, sí, sí. O em trobo mares i em diuen, Teresa, encara tinc aquells agafadors que em va fer el meu fill a l'escola i encara els utilitzo. I això que fa anys, eh? I sí. I això... O nens que em diuen, Ai, Teresa, mira, vull fer un regal i m'agradaria fer, perquè feia un clauet també, m'agradaria fer un clauet. Què et sembla, jo? Molt bé, molt bé. I això em fa il·lusió, no? Que suposo que és un reconeixement a la feina feta, no? Sí, sí, sí. Que la gent després et digui, ai, encara me'n recordo del que em vas ensenyar quan anava a l'escola. O a vegades em trobo... L'altre dia em vaig trobar amb una nena... Bé, encara anava amb el seu fill, ja no és una nena, no? I me la vaig trobar a la biblioteca d'aquí, de Sant Just. I anava amb el seu fill i li diu, Mira, aquesta és la que em feia a mi biblioteca a l'escola. I vaig pensar, bueno, molt bé, molt bé. Se n'acorda... Sí, em fa il·lusió, aquestes coses em fan il·lusió, sí. A Montseny vas estar molts anys? 33, a 37, no 33, 37. I els últims 5 anys de la teva carrera professional van ser a l'escola Montserrat, ja a l'edifici 9. A l'edifici 9, de l'escola Montserrat. Com a secretària de l'AMPA. De l'AMPA, sí. Què recordes d'aquests anys? Bé, d'aquests anys recents, eh? dels de la Montserrat, però sí. A mi em va agradar molt, perquè a més era una escola que al principi aquí en el poble havia sigut una mica la neguet lleig de les escoles, no? Era, bueno, el Montserrat i tal, no? I quan hi vaig anar vaig quedar entusiasmada jo. Em va agradar molt. O sigui, hi havia un equip amb unes ganes de treballar i tenien uns projectes supermacos. Em va entusiasmar. No sé, em va sorprendre, no? I vaig ser molt feliç, la veritat, als cinc últims anys que hi vaig treballar. I vaig treballar fins al 70, o sigui, no... Ai, no, fins al 67, perdona. Vaig treballar dos anys més de la jubilació, perquè és que hi estava molt bé. Sí. M'agradava molt, molt. Va ser una bona manera de jubilar-te. Sí, va ser una bona manera, sí. A tot això, hem passat per al tema que ara repassarem. També has col·laborat en l'espai de Carme Malaret. Sí. L'espai d'art que hi has fet amb la Carme Malaret. Bé, en l'espai d'art de lliure creació de la Carme Malaret, jo estic en el petit comitè, que som els que decidim més o menys quins projectes es presenten o es fan durant l'any. I, a més a més, soc la comptable, per dir-ho d'alguna manera, no? I llavors, doncs, aquest espai té uns projectes molt macos, com per exemple el projecte Custòdia. El projecte Custòdia és un projecte que recorda una mica allò de les capelletes de quan jo era petita, que es portaven les capelletes de les Verges i es passaven d'una casa a l'altra. Doncs aquí ho fem amb obres d'art. Agafem 11 artistes, de la especialitat que sigui, i llavors hi ha 11 custodis. I llavors, cada més, aquest custodi té una obra d'aquests 11 artistes que al mes següent li passa en un altre custodi i van fent la rotació, no? Sí. I això està molt bé perquè tens una obra a casa d'un artista, una obra que conviu amb tu durant un mes i pots tenir 11 obres d'un artista, no? I és molt interessant, molt interessant. A més, aquesta gent, aquests artistes, normalment fan alguna conferència o presenten o fan el que diem exposicions express que durant un cap de setmana es posen part de la seva obra i llavors primer fan una xerrada i l'expliquen una mica. També es fan xerrades culturals i científiques i es fa el projecte aparador que és que els vidres de l'espai doncs intervé un artista. Llavors, això també ho explica i després, cada dos anys més o menys, fem un projecte que hi pot col·laborar tothom que vulgui. Per exemple, l'últim que vam fer va ser una cadira, una idea, perquè la imatge de l'espai és una cadira i llavors ens hi van col·laborar 90 persones, vull dir, del poble, de fora del poble i tothom va presentar una cadira com volgués, amb fotografia, amb escultura i d'això hem fet un llibre. Tinc entès que també has fet alguna cosa d'escultura. Bé, sí, sóc un alumne del Gaudí em crea en art i faig escultura. Fet els teus pinitos, diríem. Exacte, amb alabastre i amb fan, sí. Amb la Carme Malaret i amb la Janira Romero, sí. Per tant, també és una vessant artística que t'agrada explotar, no? Sí, sí, sí, m'agrada i disfruto molt, sí. I un altre... Bé, el llibre que m'has comentat és un projecte que teniu ara que us ha proposat l'Ajuntament, no? Això és del món il·lustrat. Això és del món il·lustrat, sí. Que el món il·lustrat és un projecte que va durar 3 anys, amb 5 serrades cada any. Cada any, sí. I en què vau voler posar en valor persones vinculades a Sant Just, que d'alguna manera han transcendit les fronteres, no? Sí, o sigui, volíem posar de relleu tots els veïns, perquè els coneguessin, diguéssim, els altres, no? Que d'alguna manera tenien una professió més o menys lligada a l'art i que, bé, eren importants dintre la seva especialitat, no? I llavors vam fer 5 xerrades cada any durant 3 anys. I llavors això estava organitzat de manera que la persona que tu triaves, o sigui, nosaltres vam escollir les persones, moltes vegades algunes no han pogut venir, doncs ell ho volia... ho feia amb un presentador. Si volia, ho feia amb un altre tertulià, que llavors eren dos. O si volia, doncs feia una conferència, com per exemple va fer el Jaume Plensa, que va ser l'últim, va fer una conferència. Hi havia gent que feia, doncs, un teta-teta amb una altra persona, com per exemple la Clara Segura, que és actriu, i l'Axel Pí, que és músic, no? Doncs ells van fer una xerrada entre ells dos. O la Clara Peia i l'Alia Iguader, que també van fer una xerrada entre ells dos, no? O altres, com el Margarit, que la va presentar a la Pilar Sant Pau, o, bé, a altres persones. També va tocar presentar-ne alguns, oi? No, presentar no. Jo els presentava... Ai, no, no, perquè... Ai, ho hauria passat fatal. No, jo presentava l'acte, diguéssim, no? Quatre paraules i prou. I quina valoració fas d'aquest projecte, ara que has passat un temps? Aviam, jo penso que ha sigut un projecte molt interessant i que ha agradat molt a la gent. Perquè encara ens trobem a gent, perquè això ho vam organitzar, la Lola Castany i jo, i encara trobem a gent que ens diu ai, heu parat i no em feu més i tal, i va passar gent molt important, eh? Molt important. Vam començar amb la Susana. Hi ha de més gent, per exemple, la Susana Solano és una escultora molt reconeguda i ens va dir a mi aquí al poble ningú m'ha dit mai res, no? Heu sigut vosaltres que m'heu donat... I en canvi la trobes a... Sí. A museus importants, no? A vegades és difícil valorar el que tenim i el món austral el que feia era posar un valor, precisament. Exacte, i a més ho presentàvem d'una manera no... Aviam, molt propera, no? Més com a veïns que tenien una professió que era molt vistosa en el món, no? Però que eren molt propers, no? perquè després els veïns li podien preguntar el que volguessin, no? A l'entrevistat. A l'entrevistat. A l'entrevistat. Sí. I ara sí, el que comentàvem abans, l'Ajuntament us ha proposat fer un llibre sobre aquestes converses. Sí, sí. O sigui, nosaltres quan acabàvem la conversa fèiem un recull de la conversa, o sigui, ho gravaven i llavors ho transcrivíem i es presentava en el blog de l'arxiu històric. I llavors aquests reculls és el que recollirà el llibre. Per tant, aquest és el projecte que ara tenim entre mans. Sí, exacte. Sí. Doncs, moltes gràcies, Teresa, per haver vingut, per haver passat per Sant Justenques. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. I acabem, com sempre, amb una cançó. M'has dit que t'agrada Antonia Font. Sí. M'has dit, la cançó que vulguis d'Antonia Font, que és un grup que m'agrada. Exacte. Doncs, mira, acabem amb aquesta cançó d'Antonia Font. Que té un inici una mica psicodèlic, però segurament les persones que ens escoltin i que coneguin Antonia Font, de seguida la identificaran. Doncs, moltes gràcies, Teresa, per haver vingut i molta sort amb els nous projectes. Gràcies a vosaltres. Gràcies i bon dia. Gràcies. . A Institut Oceanogràfic Matiscaf o solitari Deus un rutin planetari Ratzes de sol atreveixen blaus marins Ses algues tornen verdes I brillen ses estrelles Que ja s'ha fet de nit I es planta on s'il·lumina I tenten ses balenes A trenta mil quilòmetres d'aquí Ratzes de sol atreveixen blaus marins Ses algues tornen verdes I brillen ses estrelles Que ja s'ha fet de nit I es planta on s'il·lumina I tenten ses sirenes Aproximadament per no existir Batiscaf o socialista Redactant informe tràgic Que t'adratit i oripusques A institut oceanogràfic Batiscaf o catiusques Fas un atles visionari Ratzes de sol atreveixen blaus marins Ses algues tornen verdes I brillen ses estrelles Que ja s'ha fet de nit I es planta on s'il·lumina I tenten ses balenes A trenta mil quilòmetres d'aquí Ratzes de sol atreveixen blaus marins Ses algues tornen verdes I brillen ses estrelles Que ja s'ha fet de nit I es planta on s'il·lumina I tenten ses sirenes Aproximadament per no existir Just a la fusta Aproximadament per no existir Don't try turning tables instead You've taken lots of chances before But I ain't gonna give any more Don't ask me That's how it goes Cause part of me knows What you're thinking Don't say words Don't let the fire rush to your head Don't let the fire rush to your head I've heard the accusation before And I ain't gonna take any more Believe me The sun in your eyes Made some of the lies worth believing I am the eye in the sky Looking at you I can read your mind I am the maker of rules Dealing with fools I can change your flight And I don't need to see anymore To know that I can read your mind Looking at you I can read your mind Looking at you I can read your mind Looking at you I can read your mind Don't leave the false illusion behind Don't cry I ain't changing my mind I ain't changing my mind So find another fool like before Cause I ain't gonna live anymore Believe in some of the lies While all of the signs are deceiving I am the eye in the sky Looking at you I can read your mind I am the maker of rules Dealing with fools I can change your flight And I don't need to see anymore To know that I can read your mind Looking at you I can read your mind Looking at you I can read your mind Looking at you I can read your mind I am the eye in the sky Looking at you I can read your mind I am the maker of rules Dealing with fools I can change your flight And I don't need to see anymore To know that I can read your mind Looking at you I can read your mind I can read your mind Looking at you I can read your mind I can read your mind I can read your mind I can read your mind El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'IVA... Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cap optimisme on n'hi ha. El Just ha d'estar al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui que sigui que estigui davant, el principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Primer van ser les Ones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio Desvern. Cada dia més a prop teu. Just a la Fusta. Sant Just en directe. Bé, doncs tornem a tenir una sessió amb la batalla. materinària la Sònia Moreno, que avui ha vingut a l'estudi de Ràdio Desvern. I volem parlar amb ella sobre un tema relacionat amb les mascotes, com no, amb els nostres peluts, gossos i gats. Tenim una oient que ens pregunta, Sònia... Hola, bon dia. Anem a la saludar primer. Hola. Que ens pregunta si és recomanable treure el gos i fer sempre el mateix recorregut i treure'l més o menys a les mateixes hores cada dia. Perquè, bueno, té por que al gos se li pugui despistar o li pugui causar un trasbals a nivell de rutines, horaris, etc. Bé, com sempre dependrà una miqueta del gos que tens. Jo crec que el tema horaris és important. El tema horaris és important perquè ells fan unes menjades al dia i ells necessiten fer pipis i caques. Per tant, si aprenen els horaris i som bastant fidels a treure'l al matí, al migdia, a la nit, seria ideal, mínim tres cops al dia, doncs ell regularà bé quan fer pipis i caques. Vale. Per tant, no podem exigir-li a un gos que no surt una nit que s'aguanti fins a l'endemà. O sigui, és lògic, no?, de pensar, de dir, bueno, és que el pobre no pot més i es fa un pipi o inclús una caca. Després hi haurà situacions patològiques com diarrees amb les quals no es poden aguantar perquè estan fent sa caca i hi ha un desgavell intestinal i potser es fan caca dintre, però això ja és altre tema, no? Per tant, jo crec que el tema horari és quasi imprescindible intentar treure'ls a passejar sempre o bastant semblants a les mateixes hores. A Sant Jus hi ha molta gent que té la sort de tenir jardí. Què passa sovint amb gent que té cas amb jardí? Doncs que el gos, a vegades li obrim la porta perquè faci un pipi i a gent s'estalviem potser sense mandra sortir al carrer. El gos i el gat ja també, és un altre tema, però suposo que aquesta oient parlava de gos. El gos, si tu el treus a passejar, estarà molt més, psicològicament molt més content i molt més actiu que si no el treus a passejar perquè tens la sort que tens un jardí. A part, tot el tema de la socialització és molt important i si tu tens un gos en un jardí que surt només de tant en tant, després la relació amb els altres gossos la porta bastant malament. Pel fet de fer sempre el mateix recorregut, doncs crec que no és convenient. Moltes vegades prioritzem amb el nostre passeig més que amb el del gos. De fet, amb el prop que tenim la muntanya, seria ideal anar a la muntanya, evidentment, en moments en què hi ha llum, no vull dir anar a la muntanya a les 8 de la nit perquè potser és massa fosc i no ens ve de gust. Però pel matí o pel migdia estaria bé fer una volta per la muntanya perquè a la muntanya hi ha moltes més olors i és molt més interessant el que pot haver a nivell olfactiu que no per el que és per la rambla, per la ciutat. Sovint els mateixos gossos fan el mateix recorregut, amb la qual cosa hi ha les mateixes olors. Llavors, pel gos probablement, si pogués escollir, doncs ens escolliria que, si almenys anem per la ciutat, doncs fer recorreguts diferents per olorar coses diferents. Jo tenia un professor que deia que quan un gos olora pel carrer és com si estigués llegint una carta i que quan l'hi estirem i, vinga, va, ja, prou, vinga, ens anem, doncs el que fem és treure-li la carta i deixar-la a mitges. O sigui, no, saps? Vull dir que quan estiguem amb un gos o amb el nostre gos passejant-lo i vulgui estar-se una estona olorant alguna cosa, l'altra cosa és que ja vulgui llapar o menjar, i dius, mira, és fora i ja no passo. Bé, això ho puc entendre. Però si està olorant és perquè li interessa i el seu moment és el del passeig. Tu després, com a propietari, tens tots els teus moments, doncs deixa que olori el que necessita olorar. Evidentment, doncs això, no? Si ell té més possibilitat d'accedir a més zones, doncs enriquirà molt més tot el seu, geogràficament, tota la seva cultura d'olors. Però si el deixem olorar poc i sempre al mateix lloc, doncs tenim un gos que, no et diré que entra en depressió, però que probablement, si pogués parlar, diria ostres, deixa'm anar cap aquí dalt o cap aquí baix, no? Per tant... Ah, també et dic una cosa, que hi ha gossos que els treus del seu recorregut i és que... No volen. No volen. Tant d'ho fer. Però saps per què? Perquè s'han acostumat a fer sempre el mateix recorregut. És a dir, tu has reforçat positivament sempre fer el mateix recorregut. Ella, la teva gossa particularment, es troba segura perquè hi ha gossos més intrèpids i hi ha gossos més caganers. Llavors, ella es troba segura per l'espai per on ha sortit sempre i treure-la d'aquesta zona li crea un conflicte. Llavors, ella diu, bueno, a més valem el conocido, jo me quedo por aquí. I, saps què? El que passa és que m'agradaria veure aquests gossos que tenen aquest conflicte sueltos per la muntanya. Brutal. O sigui, van campantes, que les da igual... No, no, sí. O sigui, que trònica nevi, que sigui de nit o que sigui de dia. Vull dir que depèn de la situació que tu li creis i del matxaque que tu li creis, doncs faràs un gos així o així. Però a la muntanya, al final, els gossos es lliberen de tot el que ens passa a la ciutat. I és una xulada anar per la muntanya amb els gossos que moltes vegades gossos sueltos per la muntanya, amb el conflicte que tenen per la ciutat lligats i tal, per la muntanya no tenen conflicte. Ja, tenim alguns gossos que si són agressius hem de vigilar molt i a la muntanya no haurien d'anar sueltos, però ara jo no sé, jo no tinc ni idea de les lleis. Jo suposo que per la muntanya un gos pot anar suelto. La veritat és que no ho sé. No, quan fem una entrevista amb la policia li pregunten. Sí, sí, exacte. Perquè jo, per la ciutat no poden anar sueltos, però jo diria que, home, per la muntanya haurien de poder anar sueltos, no? Depèn, no sé si allò que és considerat per natural poden... No ho sé. No ho sé, la veritat és que no en tinc ni idea, ho podria mirar un dia. Jo donaria per bo que sí que poden anar sueltos, perquè ens interessa anar amb els gossos sueltos per la muntanya. I et sorprèn moltes vegades? Jo crec que depèn, perquè, per exemple, pel camí de les aigües... Jo no sé si he vist algun cartell, crec recordar que sí, de portar el gos lligat. Clar, l'altra cosa és si vas a pujar... Clar, depèn del moro? Sí. Doncs escolta'm, puja amb el gos suelto. Al final, tots som elements, vull dir que el conflicte que el poden tenir, per exemple, per a carretera les aigües, és que molts gossos, quan passa una bicicleta, la persegueixen i es posen a bordar. Sí, sí. I el ciclista no acostuma a ser molt afable o molt entenedor cap als gossos, perquè, clar, s'espanten també els ciclistes. Però, en general, si tens un gos que ha anat molt sovint, acaba per deixar de perseguir les bicis. Al final és un tema d'educació total, eh? Perquè no fa cap gràcia anar amb bici que et persegueixi un gos. Però moltes vegades, si tu vas, vas, vas, al final, i el vas educant a que no ha de fer allò, i el vas premiant quan es queda amb tu, acabes aconseguint un gos que, bueno, clar, després hi ha excepcions, però aconsegueixes un gos que no té per què enfadar-se amb els biciclistes o... No ho sé. Sigui com sigui, jo crec que els horaris són molt importants, també perquè necessitem que pixin i caguin fora. Sí, sí, clar. I després, quan més ampli sigui la seva zona de passeig, millor. I si tenim un problema amb un gos ja gran, amb unes rutines i molt quadriculat, doncs sovint forçar-lo a que vagi per algun lloc que ella no vol anar o que ell no vol anar, doncs és més complicat, però potser estimulant el gos amb un, no, saps, intentant, ah, vinga, va, i donar-li un premi o tal, potser s'adona que no és tan horrible fer, en comptes de l'esquerra, fer la dreta aquest cop i anar cap allà, cosa que en general, doncs, ella o ell no està com acostumat, no? Clar. Però, clar, si tenim un gos que té, doncs, 11 anys, ens costarà molt més que si tenim un gos que té 3 anys. Clar. De fet, el que hem d'intentar és, des del principi, ja acostumar-lo. i llavors aquest conflicte no el tenim. Exacte. No, sí, sí. No, no, escolta'm, és el que és, sí, sí. És educar un nen, fer canviar els hàbits en un nen, és més fàcil que no fer-los canviar en una persona gran. Exacte. O sigui que és això, també. Molt bé, doncs, Sònia, moltes gràcies per la teva ajuda i tornem al següent programa. Molt bé. Vinga, adeu. Adéu. Just a la fusta, el magassin del matí. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit