Justa la Fusta
Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!
Subscriu-te al podcast
Kepler i Pepe, vins amb bolets i política catalana
Resum general
Programa magazine amb esport, actualitat, astronomia, enogastronomia i cultura. Destaquen: enquesta del CEO sobre el referèndum, polèmica per "espanyolitzar" els alumnes, col·loqui astronòmic sobre Kepler, i maridatges de vins amb bolets. També novetats culturals: Victus i el nou disc d’Antònia Font.
Tertúlia esportiva (Espanyol, Barça i estadi)
Idees clau
- Situació de l’Espanyol: frustració per decisions esportives i econòmiques; cantera infrautilitzada i talents que triomfen fora.
- Referències a jugadors i dirigents (Jonathan Soriano a la lliga suïssa, etapa d’Herrera a la direcció esportiva).
- Debat extrapolat al Barça: prioritzar equip abans que un nou estadi.
"No cal fer el millor estadi del món; volem tenir el millor equip del món."
Notícies en xarxa (Catalunya i estat)
Política i societat
- CEO: 74% a favor de celebrar un referèndum sobre un nou estat. Projecció d’amplia majoria per CiU; PSC davalla fortament; ERC pujaria.
- Polèmica educativa: el ministre José Ignacio Wert afirma que cal "espanyolitzar" els alumnes catalans.
"Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes..."
Successos i infraestructures
- Fuita química a Palafolls: alerta activada i confinament preventiu de treballadors, després aixecat.
- 9 anys de l’AVE a Lleida: 4 milions d’usuaris; es demanen més freqüències i extensions de servei.
Esports breus
- Barça futsal (Ronda Èlit), Barça handbol líder invicte, Selecció Catalana amateur descans després de victòria a la Copa de les Regions.
Notícies de Sant Just (local)
- Mas Lluí: veïnat reclama connexió viària amb el nucli per facilitar l’arribada del transport públic; incertesa per una sentència que dona iniciativa a promotors privats.
- Dia Mundial de la Salut Mental: taula rodona sobre creativitat com a teràpia amb professionals diversos.
- Aturades parcials d’autobusos (TMB): franges i serveis mínims; protesta per normativa salarial i readmissió d’un treballador.
Astronomia: Kepler (vs Pepe) i les 3 lleis
Anècdota d’actualitat
- Joc de noms: el futbolista Pepe es diu Kepler (Laveran Lima Ferreira), com el científic Johannes Kepler.
Kepler en context
- Figura clau de la revolució científica; treball amb Tycho Brahe i dades d’alta precisió prèvies al telescopi.
Conceptes clau
- Rebutja l’esquema antic d’esferes concèntriques (Aristòtil, Ptolemeu) i explica la retrogradació planetària per la perspectiva terrestre.
Les 3 lleis de Kepler
- 1a llei: òrbites planetàries el·líptiques amb el Sol en un focus.
- 2a llei: llei de les àrees — el planeta es mou més ràpid al periheli i més lent a l’afeli; àrees iguals en temps iguals.
- 3a llei: el període orbital creix amb el cub de la distància mitjana al Sol; planetes més llunyans = òrbita més lenta.
"Com més lluny del Sol, més lenta serà la seva traslació."
Vins i bolets: maridatges pràctics
Principis generals
- No hi ha dogmes rígids: harmonia entre intensitat del plat i del vi; triar segons gust personal i preparació del plat.
- Desmuntant el mite: peix = blanc / carn = negre no sempre aplica.
Propostes per tipus de plat
- Amanida amb bolets: garnatxa blanca (Terra Alta, Priorat) fresca i amb volum; també cava amb cos. Negre jove i lleuger, servit a 14–15 ºC, pot funcionar.
- Saltejat amb all i julivert: blancs amb fermentació en bóta (més amplitud, torrats i fumats integrats).
- Carn amb bolets: negres equilibrats (acidesa moderada, sense excés de potència) o blancs consistents amb bona acidesa i persistència.
- Truita de bolets: cava amb criança o cava rosat; considerar també rosats segons varietat i cos.
Consells
- Pensar en la salsa/condiment tant com en l’ingredient principal.
- Demanar assessorament i explorar: provar, equivocar-se i encertar és part del joc.
Cultura i música
Llibres
- Albert Sánchez Piñol presenta "Victus" (en castellà): mirada desmitificada amb humor del setge de Barcelona de 1714. Participarà al Novembre Literari de Sant Just (previst el dia 6).
Música
- Antònia Font publica "Vostè és aquí" (40 cançons curtes). Gira: Temporada Alta (26/10), València, Tarragona, Madrid (7/12), Barcelona (8/12), Granollers i Múrcia.
- Interludis: Pulp – Common People, Fleet Foxes, Mazzy Star – Fade Into You.
Frases destacades
"És molt probable... que hi hagi una majoria absoluta [de CiU]."
"Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes..."
Publicitat
- Falca d’Enerpro: serveis de vigilància privada per a llars i empreses.
Seccions de l'episodi

Tertúlia esportiva: Espanyol, cantera i estadi del Barça
Debat sobre la situació esportiva i econòmica de l’Espanyol (gestió, cantera i talents a fora, cas Jonathan Soriano). Reflexió extrapolada al Barça: prioritzar l’equip sobre la construcció d’un estadi nou; apostar per una reforma abans que una obra faraònica.

Notícies en xarxa: enquesta del CEO i polèmica educativa
El CEO situa un 74% a favor del referèndum i una majoria per CiU; PSC cau. El ministre Wert parla d’“espanyolitzar” els alumnes catalans. Altres titulars: fuita química a Palafolls, 9 anys de l’AVE a Lleida i breus esportives (futsal, handbol, selecció catalana amateur).

Sant Just: Mas Lluí, salut mental i aturades d’autobús
Veïns de Mas Lluí reclamen vial i arribada del transport públic; convocatòria informativa municipal. Acte del Dia de la Salut Mental sobre creativitat terapèutica. Recordatori d’aturades parcials de bus de TMB i serveis mínims.

Interludi musical i publicitat
Sona “Common People” (Pulp) i falques amb repeticions de cortinetes. Publicitat: Enerpro, serveis de seguretat.

Astronomia: Kepler (vs Pepe) i les tres lleis
Oriol Rigat aprofita l’anècdota del nom del futbolista Pepe (Kepler) per introduir Johannes Kepler: context històric, col·laboració amb Tycho Brahe, superació del geocentrisme i explicació de les tres lleis (òrbites el·líptiques, llei de les àrees, relació període–distància).

Enogastronomia: vins per a plats amb bolets
Astrid Goldstein proposa maridatges: amanida amb bolets (garnatxa blanca, cava, negre jove fresc), saltejat amb all i julivert (blancs amb bóta), carns amb bolets (negres equilibrats o blancs consistents), truita de bolets (cava amb criança o rosat). Consell: evitar dogmes i buscar harmonia segons cocció i salses.

Música: Fleet Foxes
Interludi musical amb Fleet Foxes del disc Helplessness Blues.

Cultura: Victus i Antònia Font
Promoció de “Victus” d’Albert Sánchez Piñol (setge de 1714); presència al Novembre Literari de Sant Just. Novetats d’Antònia Font: “Vostè és aquí” (40 cançons curtes) i dates de la gira (Girona, València, Tarragona, Madrid, Barcelona, etc.).

Cloenda i música final
Crèdits del programa i resum del dia. Tanca amb “Fade Into You” de Mazzy Star.

Butlletí final: referèndum i majoria de CiU
Resum d’última hora: 74% a favor de fer el referèndum (CEO) i projecció de majoria de CiU; anunci de compareixença d’Irene Rigau per respondre a les paraules de Wert sobre “espanyolitzar” els alumnes.
última hora salven, doncs mira, és una il·lusió progressiva. Però les segones voltes que teòricament dèiem aquí, si l'Espanyol fa una segona volta teòrica, podria estar lluitant pel Nascens. Apa, animal! Us en recordeu què diu el de Coro al final? El que passa és que han fet coses que no s'acaben d'entendre, perquè hi ha jugadors bons... Perquè no hi ha calés. Però estàs competint contra Mallorca... Tu ara imagina que el Barça estigui a estar dintre tota l'àpatia. On està jugant Jonathan Soriano? Està jugant a Suïssa. A la Lliga Suïssa. Això va ser un problema amb la conversa espanyol. Tenim una persona apalancada ja que potser se li hauria de tocar una miqueta a la vora viu, per molt que hagi posat el càrrec. Se n'està fent farts de fer gols. Es va fer farts de fer gols. És a dir, és un tio que segur que és de l'espanyol i ha crescut a l'espanyol. Ara no me'n recordo el nom, però el primer director esportiu que va haver a l'època a poc i no va plegar i se'n va anar. Molinos era, no? No, Molinos estava a la direcció... Però hi havia un tio a Herrera, ara me'n recordo. Sí, a Herrera, sí, crec que era a Herrera. Aquest va marxar i va dir... La setmana d'entrenador del Numància, crec. Va plegar i era un tio molt capacitat i la base encara arrossega d'aquella època de l'Herrera. Bueno, aquest tio ha portat uns camis que a vegades ens fotem amb el Madrid i tot el que pot fer el Mourinho i amb el que pot fer, aquest tio està molt ben apalancat, té el suport de tothom, però aviam anem a tocar-lo una mica a la vora. Viu que es posi una mica a les piles, perquè sembla que ja tinc un imperi muntat també amb argentins i que ja no surt ningú ni entre ningú i ja veurem si entres i... I els nanos que venen de la cantera de l'Espanyol també s'estan donant compte que aquí... Que les possibilitats... O hablo un poco raro, la porto xunga, saps? I no sé. I vendres els nanos. Doncs imagina't, jo què sé, la situació del Barça com estaries tu, pujant-te per les parets. Tenir cuenques o tenir nanos joves o bartres i tal, que estiguin jugant fora perquè el Barça resulta que ha fet una reforma a l'estadi, ha d'apagar 300 milions, no els té i comença a treure's els nanos joves fora. I sobre els dos per allà fotent uns col·lars. Fixa't el primer que t'he dit, que jo no soc partidari de gastar-se 600 milions d'euros... amb un estadi nou, quan crec que el Camp Nou... Per això et dic, com vols que estigui l'aficionat de l'Espanyol? Veiem bons jugadors fora, o jugadors que ja han fet tota la seva carrera esportiva fora. Cap de Viles, gent que ha marxat de l'Espanyol i ha triomfat. És evident que l'estadi Wembley és millor que el Camp Nou ara mateix. I el Rossell, volem fer el millor estadi del món. No, no ens cal, no cal. Volem tenir el millor equip del món. Ja tenim un estadi de 90 i escaig. Soluciona el tema del bàsquet i a l'estadi ja vindrà el dia que vagin ben vistes. I reforma'l. Fes-li un rentat de cara. Es pot reformar un camp de futbol. Com surt la gent del camp del Madrid i com surt la gent del camp del Barça. Tot i que després has quedin amb una vaga de metro que et pot entrar enraire a la sortida. Gràcies a tots tres, Enric, Emilio i Carles, i fins i tot bé que vagi bé. Bon dia. Adéu. Sonegrem tot seguit amb el butlletí de la xarxa i després les notícies de Sant Just, el butlletí informatiu i tornem amb la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Convergència i Unió guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya, majoria absoluta, si es fessin avui. Així ho assegura l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, que també assegura que un 74% dels catalans està a favor de celebrar un referèndum per decidir si Catalunya ha de ser o no un nou estat d'Europa. Barcelona, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Convergència i Unió guanyarà les eleccions el 25 de novembre amb 23 punts d'avantatge en intenció directa de vot sobre el partit dels socialistes que cau de la segona a la quarta posició respecte a l'onada de 2011. En concret, si ho aconseguiria el 26,3% dels vots, Esquerra Republicana se situaria com a segona força amb el 5,9, seguida d'iniciativa amb el 3,4. El partit dels socialistes obtindria el 3,1 en intenció directa, el PP el 2,8, Ciutadans l'1,4 i Solidaritat l'1,3. Convergència, Esquerra i Ciutadans són les úniques formacions que pugen mentre que el Partit dels Socialistes cau més de 7 punts. El director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Argelaguet, ha qualificat d'espectacular la davallada del PSC i ha dit que l'escenari que s'intueix és d'una majoria absoluta clara de Convergència i Unió. És molt probable, molt probable, molt probable que hi hagi una majoria absoluta. Molt probable. Si haguéssim de fer una... Una estimació, jo em decantaria per fer una majoria absoluta, en aquests moments, còmode. El que fa la consulta d'un referèndum perquè el poble de Catalunya decideixi si vol que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa, el 74% dels encastats es mostren a favor i un 20% en contra. L'opció majoritària a favor del referèndum també s'imposa entre els votants dels socialistes amb un 60%, mentre que entre els votants del PP, prop del 66%, s'hi manifesta en contra. El ministre d'Educació, José Ignacio Bert, ha assegurat aquest matí que el govern central treballa amb l'objectiu d'espanyolitzar els alumnes catalans. Durant la sessió de control al govern, el ministre ha dit que el sistema actual a les aules catalanes tendeix a amagar o bé a minimitzar aspectes històrics d'Espanya. Considero que la deriva que ha tomado el sistema educativo en Cataluña facilita ciertamente que se produzca un ocultamiento o una minimización de los elementos comunes, particularmente los históricos, que configuran la historia de Cataluña dentro de España y que en cambio se exageren, se exageren hasta a veces la caricatura, los elementos más particularistas de la misión. Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes y que se sientan tan orgullosos de ser españoles como de ser catalanes. La consellera d'Educació, Irene Rigau, ha anunciat una compareixença per d'aquí a una hora per valorar aquestes declaracions del ministre. Continua activada l'alerta del pla d'emergències exterior del sector químic per una fuita que hi ha hagut aquest matí en una empresa de palafolls. El Maresme l'ha vist, l'ha donat cap a un quart de deu del matí als treballadors de l'empresa agrícola del grup Grau Roig, que sentien una forta olor. A aquesta hora ja s'ha aixecat, però, el confinament preventiu d'aquests treballadors. Avui fa nou anys de l'arribada del primer tren d'alta velocitat a Lleida. Durant aquest temps, l'AVE ha transportat 4 milions de passatgers i s'hi ha de somar el milió i mig que han utilitzat els trens avant entre Lleida i Barcelona. Lleida, Marta Sarret, bon dia. Bon dia. Des de l'arribada del primer AVE procedent de Madrid fins ara, que el tren arriba ja fins a Barcelona, 4 milions d'usuaris han viatjat en aquest servei. A més, l'oferta complementària de trens abans, molt ben rebuda per ser més econòmica, ha suposat 1.600.000 usuaris més. L'alcalde Àngel Ros ha dit que confia en ampliar aquest servei. Hi ha diferents reivindicacions formulades a Renfe, que són des de l'extendre el servei Avan en el sentit salagòs, especials i professionals i humans importants, i també l'estudi, i en el seu cas implantació, de més freqüències en Barcelona. Ros ha recordat que l'acabament del pla urbanístic associat a l'estació de tren i la nova estació d'autobusos depenen de la disponibilitat de pressupost per part del govern central i la Generalitat. Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui al Barça de futbol sala s'enfronta l'esplit de Croàcia, és el primer partit de la ronda èlit de la UEFA futsal. Cap canguany se celebra a Eslovènia. El tenit Blaurena, Marc, Hermona pot comptar amb tota la plantilla, inclús Bilde i Gabriel, ja recuperats de les seves lesions. Aquest primer partit, aquesta tarda, a les 6. En Ambol avui es disputa la sisena jornada de la Lliga. El Barça, que no ha perdut cap partit, és líder de la classificació i avui juga a la pista del Villa d'Aran de l'equip Revelació des de l'inici de temporada. I en futbol destaquem que avui és dia de descans per la selecció catalana amateur després de guanyar el primer partit de la Copa de les Regions a Kiev contra les Ardenes per dos a un. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. El veïnat de Maslluí insisteix en reclamar una bona connexió entre el barri i el centre de Sant Just. Per això, una de les principals reivindicacions de l'associació de veïns de Maslluí és que s'allesteixi el vial que doni al nucli urbà de Sant Just i al nou barri, una condició necessària perquè el transport públic arribi al barri. Els veïns i veïnes se senten decebuts per l'enèsim retard a l'urbanització del vial perquè pensaven que estaria acabat a finals d'any i no podrà ser així. El motiu és la sentència judicial que fa unes setmanes va atorgar a les constructores privades la iniciativa a l'urbanització de la zona, en detriment de l'Ajuntament. Ara per ara, els promotors privats no s'han reunit amb els veïns de Mas Lluí per explicar-los les seves intencions, la qual cosa encara crea més incertesa al veïnat. Sigui com sigui, la principal reclamació dels veïns és que el transport públic pugui arribar al barri. Per això, Helena Barambio, la tresorera de l'Associació de Veïns de Maslluí, demana que, si no es pot fer a través del vial, es faci arribar un autobús encara que sigui fent una volta per Sant Feliu. Per parlar del vial i de la situació en què es troba el procés, el proper 16 d'octubre, l'Ajuntament convoca els veïns al seu local a les 8 del vespre al carrer Rosa de Luxemburg, número 14. Sant Just commemora avui el Dia Mundial de la Salut Mental amb una taula rodona sobre la importància de treballar la creativitat en persones amb malalties mentals. L'acte el conduirà el psiquiatre Josep Montseny i també hi participaran especialistes en diferents disciplines. L'objectiu és debatre sobre els efectes terapèutics de l'activitat creativa. L'acte es farà aquesta tarda a l'equipament de la plaça de la Pau. A més, del psiquiatre Josep Montseny també comptarà amb la participació de representants de diferents disciplines artístiques com l'art-terapeuta Cristina Pérez, la poetesa Núria Martínez Bernís i la cantant Eva Minyarro. Montserrat Giró, representant de l'Associació Salut Mental del Baix Llobregat, l'entitat organitzadora serà qui moderarà l'acte. La taula rodona començarà a un quart de vuit del vespre. Per acabar, recordem que fins divendres hi ha aturades parcials als autobusos de Barcelona. Entre les 9 i les 11 del matí hi haurà serveis mínims del 25% en 9 línies d'autobus dels transports metropolitans de Barcelona. Entre elles, les 63 i les 157, que passen per Sant Just. El servei es tornarà a normalitzar entre les 11 i les 4 de la tarda i de 4 a 6 funcionaran la meitat dels serveis a totes les línies. A partir de les 6 de la tarda el servei ha de tornar a la normalitat. Diversos sindicats convoquen aquestes aturades per protestar contra la normativa estatal sobre els sous dels treballadors públics i per reclamar la readmissió de l'empleat Andreu del Cabo. Fins demà! Then in 30 seconds time she said, I want to live like common people. I want to do whatever common people do. I want to sleep with common people. I want to sleep with common people like you. What else could I do? I said, I'll see what I can do. I took her to a supermarket I don't know why, but I had to start somewhere So it started there I said, pretend you've got no money And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah I can't see anyone else smiling here Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sing along and it might just get you through. Rock along with the common people. Rock along, you're going, I want to meet you. And the stupid things you do. Because you think that the poor life's good. I'm like a dog lying in that corner. Never bite you, never one real cat. I'll tear your innocence out. Because everybody hates a tourist. Especially one of them who thinks it's all such a laugh. Yeah. And the chimps days of grace will come out in the bath. You will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed today Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 85 web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Un moment per parlar d'astronomia, per això saludem aquesta hora a l'Oriol Rigat, membre de l'Europa Astronòmic d'Esvern. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Avui per on vols començar a parlar-nos? On ens situes? On ens situes? Aviam, jo voldria comentar, parlar d'una figura molt important que va haver-hi a la revolució científica del renaixement, en aquest cas va ser Kepler, però és que aquest cap de setmana també vam tenir un Kepler en prime time. Si tothom, aviam si ho podeu conèixer, es diu Kepler La Verana Lima Ferreira. És nascut a Brasil, nacionalitzat portugués i més conegut com a Pepe. Ah, ara ja sona una mica més, eh? Sí, o sigui, el Pepe es diu Kepler. Aviam, com que he vist que és d'origen brasilè, això és una... Una cosa que fan molt sovint els brasilers, no sé per què, però hi ha molts jugadors que tenen noms de savis, filòsofs de l'antiguetat. Per exemple, hi havia dos futbolistes, Aristóteles. És veritat, sí. Més o menys, sobretot el Sócrates va ser més conegut, va ser més gran futbolista. Però n'hi ha molts d'aquests noms. Però, clar, ostres, quan vaig veure que Kepler, una de les figures més rellevants de la revolució científica del Renaixement, que estigui posat en un dels futbolistes defenses més destralers tallacames que hi ha en el futbol, ho vaig trobar com una aberració. Dius, ostres, els pares, per molta bona intenció que tenien, que el seu fill, doncs almenys, quedés impregnat una mica de l'àurea, que tenia un nom com aquest, Però ja veiem això, doncs, que la mona vestida de seda... O sigui, no perquè li posem al nostre fill Einstein, Newton, o en aquest cas Kepler o Galileu, aconseguirem que el nostre fill sigui més o menys espavilat o bona persona. En aquest cas, doncs, tenim un exemple bastant trist, perquè no es pot dir que sigui un jugador que hauria d'estar a primer nivell d'aquest tipus de... De totes maneres, deixem estar el famós Pepe, encara que has dit Kepler, i faré una petitíssima introducció a Kepler, si en cas un dia ja el parlarem en més extensió. És més que res perquè la gent ens faci una idea de qui era aquest nom. A veure, doncs. Kepler, bueno, conegut com a Johannes Kepler, va néixer a un buplet molt a prop d'Estugger, a Alemanya, el 27 de desembre de 1571. Va morir el 15 de novembre del 1630 a Ratisbona, molt a prop de Baviera. Va ser un gran astrònom, matemàtic alemany, va ser una figura clau a la revolució científica del Renaixement i segurament la gent el coneixerà per les tres lleis de Kepler. Les tres lleis de Kepler van ser la revolució, en aquest cas, científica, perquè fins ara, a partir de la filosofia d'Aristòtil i més endavant dels raonaments que va fer Ptolomeu des d'Alexandria, això estem parlant de principis del segle I, després de la nostra era. Fins llavors es pensava que la Terra i els planetes estaven dins d'unes esferes concèntriques, dintre l'altra, que es anaven movent i que tenien moviments exactes i precisos, en aquest cas una esfera. Des de precisió, cada vegada hi havia més bones mesures, que no passa en el cas de principis de la nostra era, com va ser de Ptolomeu, Però, i a més a més, va participar fent d'ajudant amb un gran astrònom de l'època, que va ser Tico Brahe, que diguéssim que va ser l'últim gran astrònom abans dels telescopis. Per tant, totes les seves medicions, totes les seves mesures que va fer l'estrella les va fer amb instruments, diguéssim, més mecànics i basats en la vista seva. que tenia un gran observatori amb uns sextants enormes, per tant, per tenir cada vegada més precisió. És a dir, aquest sextant que fan servir els mariners, que és portàtil, que es posa a la mà, i podem veure l'alçada del sol, i així podem veure quina latitud ens trobem. Ell tenia un sextant de la mida d'una casa, i així podíem veure amb més precisió on estava situada l'estrella. Gràcies a aquestes medicions, un cop es va morir, per la fase de retrogradació. És a dir, si nosaltres anem seguint Mart i el comparem amb les estrelles de fons, veiem que hi ha un moment de la seva trajectòria que es para i comença a anar cap enrere, fins que després torna a avançar. Aquest moviment els va intrigar molt fins que no van descobrir que era al revés, que era la Terra que avançava al planeta i, per tant, la... el que teníem de perspectiva de fons era el que ens taia aquest terror que el planeta anava cap enrere. Gràcies a aquestes lleis va veure que no eren esferes perfectes les voltes que feia la Terra i els planetes, sinó que eren Elipses. Elipses, per ell va ser un desengany, perquè no era una figura exacta, no era tan perfecta com l'esfera, però d'aquí van sortir les tres lleis de Newton. La primera, bé a dir, així ràpid, és que tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint òrbites elíptiques. En aquest cas, perquè sigui una elipse, han d'haver-hi dos focus, si n'hi hagués un seria una esfera, i un d'aquests focus és el Sol. Aquests focus poden estar més o menys separats. Com més separats estiguin, més evident serà l'elipse i com més prop siguin, més esfèrica serà la trajectòria del planeta. En aquest cas, la Terra té una trajectòria molt, molt esfèrica, per tant, l'elipse aquesta és molt petiteta. La segona llei venia a dir que l'àrea, fent un triangle, l'àrea que recorre el planeta quan fa tota la trajectòria és proporcional en el moviment, en el sentit que quan està molt a prop del Sol el planeta va més ràpid i per tant fa més àrea, i quan està més lluny va més lent i per tant fa menys àrea. Però l'àrea és la mateixa, però la velocitat del planeta en aquest cas és diferent. Va més ràpid quan està a prop del Sol, més lent quan està lluny. I per últim, la tercera llei ve a dir que el planeta, com més lluny estigui del centre, en aquest cas el Sol, més lent serà la seva òrbita. això va que el períodi orbital és el quadrat del cub en proporció del cub del radi. Per tant, com més llum sigui, més lenta serà la seva traslació al voltant del Sol. En aquest cas, Mercuri va molt ràpid, la Terra triga 365 dies a fer-ho, i en canvi ja tenim que Júpiter triga els seus 12 anys, Saturn en triga 28, Per tant, doncs això, clar, a més a més una proporció del cub, no el quadrat, sinó encara més, com més lluny sigui, més lent aniràs i més trigues. Ja crec que és Plutó el que triga amb quasi 300 anys, 200 i escaig anys a fer la volta al Sol. Per tant, doncs, que aquest ple va ser molt important en la figura de l'astronomia, en la revolució de trencar una mica aquest geocentrisme que teníem fins llavors i també de veure que les òrbites doncs eren diferents que no pas aquestes esferes concèntriques que teníem. I que, doncs, mira, la cosa ha fet que el conjugador tant d'estraler com el Pepe, doncs, tingui el nom d'aquest il·lustre científic, però que veig que no s'ha impregnat gaire de l'àurea de coneixement que tenia, sinó que és la força bruta. Ha anat cap a un altre cantó, eh? si no fes utilitzant l'intel·ligència, l'estratègia, sinó més la força bruta en el camp de futbol, i que, bueno, tothom ja pot veure com... que no donarà, doncs, diguéssim, molt de coneixement a la humanitat, sinó, més aviat, alguna desgràcia com... com ens enganxi algun jugador del Barça amb mala posició. Però, bueno... És una petita broma que hem pogut treure, però a partir d'aquest cap de setmana que hem tingut al Barça-Madrid hem pogut treure la figura de Kepler, l'original, la bona, i també algunes coses que va fer. En cas un dia ja farem una mica més de biografia, però... Avui hem fet aquesta introducció, no? Arran d'aquest nom de Pepe, doncs una mica... A vegades passa, no?, la vida, que té aquests punts, doncs, de... Sembla que sigui expressament, aquests girs. sobtats, com si diguéssim, que acaba passant al revés del que t'esperes, potser. Sí, sí, sí, bueno, suposo que la intenció de posar-li el nom era bona, però ja hem vist que, bueno, sí, ha acabat sent un gran futbolista, però, home, comparat amb altres, doncs, realment lamentable la manera de jugar, però que sí, mira, són curiositats i algunes d'aquests, diguéssim, tradicions que tenen altres països de posar grans noms, aquí no en trobem, de gent poca res que es digui Einstein, Galileu o Marconi... És menys habitual... trobem més allà en Jonathan, en Eric i coses d'aquestes. Bé, doncs, tot d'una mica, doncs, bé, però mira, hem aprofitat així per conèixer una mica també la figura original d'aquest ple. Molt bé, perfecte, doncs moltes gràcies, Oriol, i tornem la setmana que ve amb més curiositats del món de l'astronomia. Molt bé, a reveure. Que vagi bé, bon dia. Fins la setmana que ve. Just a la fusta. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un minut i arroguem dos quarts d'una del migdia, un moment com cada dimecres a aquesta hora, per parlar de vins i per això saludem l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia, Astrid. Molt bon dia. Perdoneu que m'estic a punt d'ofagar amb aquest ator que ha aparegut en el moment de presentar-te avui, amb aquest dia en què ara surt el sol, ara fa núvol i és època també de constipats. I també és l'època, doncs, l'octubre, la tardor, sobretot, d'anar a buscar bolets. Per tant, doncs, sí que de bolets... Potser si volem menjar plats amb bolets podem trobar-ne tot l'any, però ara diguem que és una manera més fàcil de fer-ho i, si més no, que sigui de producte, segurament, de la terra. Per tant, doncs, el que ens vols proposar avui és diferents com podem combinar el vi amb plats que tinguin bolets. Exacte. I llavors el que ens proposes per això és que no tens una recepta màgica, sinó que el que hem de fer és intentar plantejar diferents tipus de plats, no? Exacte. I com lligaria, com casaria cadascú. Exacte. Per exemple, deies, doncs, una amanida, d'aquestes amanides que hi ha ara així força completes, que tingui alguns bolets en aquesta amanida, no? Exacte. Per plantejar-ho d'alguna manera, clar, el bolet en trobem de tots tipus, nens de més suau, de més forts... més suaus, amb més textura, no? El mateix ens passaria amb el vi i els bolets tampoc ens els mengen sols. Tu ara em deies-lo de l'amanida. Clar, no és el mateix... Tindre uns bolets així, saltejadets, que siguin més uaus per posar-los en l'amanida, que fer un estofat de carn amb bolets. Llavors, clar, el bolet ens pot marcar el vi, però també tot el seu conjunt del plat, no? Llavors, receta màgica no n'hi ha, perquè al final és que cadascú faci el que li agrada i el que se senti bé. La veritat és que amb el bolet es pot jugar moltíssim tant amb caves com amb vins blancs, rosats, negres. Per exemple, amb l'amanida. És més lleugeret, no? No sé si aniria a un blanc, potser. Ens conta molt bé. Sí, perquè sempre pensem l'amanida directament al blanc. Podem fer un blanc, però no d'aquells blancs que potser utilitzaríem en una amanida convencional. Potser podríem buscar una garnatxa blanca de la zona de la Terra Alta o del Priurat. acostuma a ser una varietat de raïm excessivament perfumada, o sigui, no pensem en aquells vins que és tot fruita tropical, que dius, aquí és que se'ns menjaria l'amanida i els bolets, no? Mataria el gust, no?, segurament, o acabaria... Sí, perquè és un gust... Agafaria massa protagonisme, potser. Sí, sí, o sigui, sempre hem de buscar una mica l'harmonia, no? O sigui, quan gaudim d'un plat, gaudim d'ell, i també gaudim del vi, que un no quasi bé no superposi sobre l'altre, no?, Llavors, per això us proposava jo, per exemple, una garratxa blanca, són vins que tenen un cert volum a la boca, un cert grau alcohòlic, no són molt lleugers, però poden tindre molt joc amb ells, no?, i els podem veure així ben frescos. Molt bé, doncs ja tenim una primera opció. Exacte, que amb el cava també li quedaria molt bé. El cava? Sí, el cava té la particularitat de que cau molt bé en quasi tot. El que potser no buscaria jo cava és molt lleugers. Clar. Però és allò que dius, mira, doncs com a entrant, com a plat, busquem una cosa lleugereta. Podria anar bé una copeta, no? Sí, la copeta de vi. Si volguéssim un vi negre... També podria ser. També podria ser. Podem buscar un vi negre, relativament jove, un vi que no hagi envellit en barrica, que sigui fresc, que predomini la fruita, que sigui lleuger. I fins i tot el podem veure al voltant dels 14-15 graus, o sigui, no anem a buscar un vi pensant en un estofat, no? Clar, és una altra història, no? Exacte. I no volia ser un vi que estigués tan... Busquem una cosa... Sí, i també ens desmarquem una mica de l'otípic, no? Les amanides sempre amb el blanc, bueno... Clar, perquè això és veritat, aquest mite o aquesta idea que tots tenim de vegades de que amb el peix, amb el blanc i la carn amb el negre? S'ha de fer així? No. I per què ho tenim tots tant al cap? Llavors, la gent que comença a beure vi, de primera, doncs, sembla que hi hagi aquesta norma, no? La norma, no, però, clar, és que hi ha tanta diversitat de vins i de plats, perquè, clar, és allò que sempre pensava en el plaig, no? Amb el peix. Com si sempre era el mateix vin, també, o el mateix peix. El mateix peix, o sigui, el peix el pots fer... A la planxa el pots fer bullit i el pots fer amb una salsa... Consistent. Clar. Llavors, clar, és allò que dius, parlem de peix, però el peix com el vestim, no? Clar, és aquesta la diferència. Per tant, que sempre s'ha de tenir en compte tant el plat com a l'hora de triar vi, que no ens hem de regir, potser, per aquesta norma. No, perquè és això, tenim tanta amplitud de vins que juguem amb el vi. O sigui... Donar-li marge, fa culpó de vegades, suposo que per això és important deixar-nos restaurar per gent com tu, perquè de primera sembla que és un món que fa respecte. Molt, i la gent se sent culpable, a vegades et diuen... De no saber-ho... Hosti, no, tenia un peix i és que me l'he menjat amb un vinegre, i què? O sigui, tu has gaudit o has passat bé? Potser aquell vinegre no era el més adequat, però segurament hi havia uns altres. És arriscar-se una mica, també és com amb la cuina, que té molt a veure la imaginació, m'imagino. Sí, sí. Això, doncs, hem parlat ara d'una manida de bolets, hem fet aquestes opcions. Parlem ara, doncs, per exemple, d'un saltejat de bolets. Exacte, un saltejat, una cosa allò que dius... A més, que pot combinar diferents textures, també, per tant... El que passa que normalment el saltejat, aquí, què faríem? Una mica de picadeta, una mica de juliet, l'all. L'all, que sempre s'ha dit, un dels grans enemics del vi. La veritat és que l'all et deixa... Sí, sí. Et marca, exacte. O sigui, no és tan sols una qüestió de gust que et deixa a la boca, no. Et deixa intacte. O sigui, l'all et deixa una persistència. Llavors, clar, podem entrar a un conflicte amb algun vi? Es pot entrar, però no té per què. Torneu a estar amb el mateix, no? O sigui, és... És complicat. No. Anem buscant aquell vi que també puguem jugar una mica. I us, amb un saltejat, doncs, li podríem donar una miqueta més de... Ara pensant, amb el saltejat amb l'all del julivert, eh? O sigui, poden ser una mica més agosarats que amb l'amanida. Aquí ja tindrem, segurament, una consistència, un plat fins i tot molt més perfumat. Donem-li una miqueta més. O sigui, potser aquell blanc amb garnatge blanca, però que era tan fresc... posem-li el mateix vi, si volem, una garratxa blanca, també de la zona del Priorat, Terra Alta, Montsant, però que hagi fermentat amb arrica. Aquí ja guanyem, també seran vi amb molta més amplitud, amb una sèrie d'aromes, també, que integrarien molt més el que serien els torrats, fumats... Pot quedar molt... La combinació pot ser bona, no? Sí, sí, pot quedar molt bé. Que de primeres potser semblaria estranya, no?, o allò desconeguda, però... Desconeguda, perquè sempre pensem en els blancs joves, i per beure ràpid, i vinga, passem al vinegre, no? N'hi ha grans vins blancs, que fins i tot són molt més consistents que molts vins negres. Que convé reconsiderar-los, segurament. Aquí està, i aquí entraríem en aquella franja de què? Un blanc consistent o un negre lleuger? I que si bé s'abracen. Perquè, per exemple, llavors si tinguéssim carn, a l'hora de combinar carn amb bolets, una vedella amb bolets o alguna cosa així, sí que entraríem directament amb el negre? Sí, segurament pensaríem amb el negre o un blanc encara més consistent. O sigui, els blancs els haurien d'anar donant cada vegada més. Sí, amb una cidesa també més alta. Menja fruitat, m'imagino, no? Menja fruitat. Menja fruitat perquè segurament al donar-li també un vi amb més temps de criança, la fruita va perdent valor, no? Però sí que en boca són vins que t'aguanten moltíssim i són molt respectuosos amb el gust de la carn. I quan van anar, si féssim un negre, tampoc aniríem a buscar potser un negre engejaradament consistent, no? O sigui, sempre buscant aquells marges, un acides, potser tampoc exageradament, com si vengessin peus de porc. Clar, clar. Depèn una mica, no? Perquè suposo que el que pugui tenir els bolets es perdria, segurament. Clar, perquè és allò que dius, l'aroma del bolet és subtil, la de la carn i la seva possible salsa també ens marcaran. Llavors... Hem de buscar sempre l'equilibri, no? Plats, grassos, vins amb una certa acidesa. Però tampoc és una cosa molt complicada. I en aquest cas convindria, per tant, suposo que si fem un primer i un segon sí que val la pena... És a dir, pots fer una copa de vi amb el primer i una copa de vi amb el segon. Aquí està. Seria l'ideal, no? Seria l'ideal i... És difícil, no sé que estiguis... I potser també ens compliquem una mica la vida. Perquè moltes vegades dic, i per què no continuem amb el mateix... I sempre estem pensant aquest vi en això perquè... Perquè suposo que ja per defecte de tots busquem l'ideal. La perfecció, no? I més amb aquestes coses que hi ha que busques tant, doncs que combini bé, doncs imagino que aprofitar-ho del tot. Tenim més alguna altra proposta que puguem fer? Podríem fer un altre dels grans... dels grans dilemes a la cuina i al vi, que seria l'ou, que també sempre és allò que diu amb el maritatge l'ou... l'ou als espàrrecs, sempre es dius, i és un fals, és allò que dius, home, l'ou, una truita de bolets, per exemple, és allò que dius, li estaria donant volum global als bolets, però com a gust a l'ou no marca tant. Llavors, és allò que un cava, per exemple. Amb la truita? Amb la truita, sí. Un cava amb una certa criança, o sigui, potser no buscaríem aquell cava que seria allò de per brindar o a totes hores o d'aperitiu. Podem buscar un cava amb força envelliment o fins i tot un cava rosat. Perquè sempre ens n'oblidem dels rosats. És veritat, això també pel que fa de cava i de vins, no? De cava i de vins. No se sap mai on posar-lo, no? Sí, sí. I aquest també sempre cau, no? Si no saps si posar blanco o negre, vinga, va, un rosat. Amb què combina millor el rosat, normalment? És que... Depèn. Depèn del rosat, depèn de la varietat de raïm, hi ha uns rosats que són molt lleugers i n'hi ha de molt consistents. Aniríem a parar amb el... Al mateix punt. Al mateix punt, no? Però en aquest cas, amb aquesta truita de bolets possible, la podríem combinar, també. Sí. Potent ser una mica agosarats, també, i no anar sempre a l'otípic, no? Hi ha algun element que realment... Algun aliment que no combini gens amb el vi, que costi molt de lligar? No. O tot es pot fer? Tot es pot fer, sí. És allò que dius. Això és... Bueno, aquests grans restaurants de maridatges... No saps si són... excèntrics o agosarats, són els que més t'ho posen en servei. El gran problema seria el preu d'aquests restaurants, però moltes vegades combinar vins que tu no haguessis dit mai amb certs plats, n'hi ha sorpreses. N'hi ha molt bones sorpreses. Suposo que és aquí, el risc aquest, anar provant que un dia potser t'equivoques i no et surt bé, i en canvi l'endemà triomfaràs. Aquí està, aquí està. O sigui, tot és posar-t'hi, tot és tastar-ho, tot és cuinar, tot és plaer. Clar, clar. Per exemple, m'imagino que si algú ve al celler de Can Mata, suposo que el podeu assessorar també en aquest sentit, algú pot dir, escolta, vull cuinar això, i llavors és la manera que... Algú, en aquest cas, perquè tenim aquí el cellà que em mata, però alguna altra botiga de vins és una bona manera, no? No tenir por de preguntar. No tindrà por i, sobretot, què és el que t'agrada a tu? Perquè jo ja et puc anar dient, prova això, que ho trobo una harmonia fantàstica, atrevida... Però si a tu el vi blanc no t'agrada, segurament el disfrutaràs. Llavors, busquem el que a tu t'agrada... Què és el que sempre has tastat? A què estàs acostumat? O a partir d'aquí, vinga, comencem a obrir horitzons, no? Molt bé, doncs no sé si tens alguna altra proposta de plat. En principi ja hauríem repassat, eh? És a dir, hem fet l'amanida, hem fet la carn, hem fet també aquests bolets passats per la paella, no? Sí, sí, o sigui... I l'ou, per tant, hem trobat una possibilitat, més d'una possibilitat, és a dir, dues o tres per cada... Perquè l'opció, cosa que ens indica que realment tot és provar-ho. Segurament deixar-se aconsellar una mica i no oblidar-se una mica, que és el que hauríem de fer, no? D'aquestes llegendes de blanc pel peix i negre per la carn. Aquí està. I el bolet és molt juganer. O sigui, és allò que et pots permetre molts paràmetres de vins. Doncs avui hem après una cosa nova també amb aquesta secció de vins que ens porta cada dimecres. L'Estric Goldstein del celler de Can Mata, moltes gràcies a l'Estric i la setmana que ve més coses. La setmana que ve us parlaré de vins d'alçada. De vins d'alçada? De vins d'alçada, el que s'acostuma a dir vins d'alçada, amb tota la polèmica del canvi climàtic, que s'estan buscant alçades més altes per aconseguir vins més frescos. El cap de setmana me'n vaig a Andorra. Doncs podrà explicar-nos-ho de primera mà, no? Sí, els inicis d'aquests cellers que comencen a aparèixer al voltant entre els 900 i 1.200 metres d'alçada, que seria el màxim per plantar vinya, amb moltes dificultats. Doncs en parlem d'emigres que ve, Gràcies d'Estrit, i fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Que vagi bé, adéu. Camí d'ara una a la migdia ho fem ara amb els Fleet Foxes i aquest The Plains del seu últim Helpness Blues. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! 10 minuts i arribem a la una del migdia. Després d'escoltar els Flits Foxes parlem de més qüestions del món de la cultura. I, per tant, el que us expliquem és, sobretot, molt relacionat aquests dies amb la promoció que està fent els actes de promoció d'Albert Sánchez Pinyols amb la novel·la Victus, on dona una visió bastant desmitificada i amb un punt de sentit de l'humor sobre el setge de Barcelona de 1714. És la primera novel·la en castellar a l'autor. Arribarà a les llibreries la setmana que ve, dilluns, 15 d'octubre, i ara, mentrestant, s'està fent els actes de promoció. Recordem que Albert Sánchez Pinyol, de fet, és un dels protagonistes del novembre literari de Sant Just i que passarà per aquí Sant Just el novembre, possiblement el dia 6 serà qui donarà el tret de sortir d'aquests actes literaris que es faran, que organitza l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just i n'anirem parlant àmpliament i per tant, doncs, tot plegat tindrà aquest regust literari de Sant Just el novembre només tres setmanes més tard que hagi sortit a la venda aquest llibre, aquest Victus d'Albert Sánchez Pinyol. I encara més coses en clau cultural, perquè tenim novetats musicals. Els avions te volen en silenci, damunt un mar de ningú els amb tu de dins. Aquesta és el de Taronges, la primera cançó del vostès aquí, el nou disc d'Antoni Afon, que va sortir ahir al mercat. Ha tingut molt èxit la seva anterior gira, la de l'Emparetas, i ara han publicat aquest nou àlbum, 40 cançons noves, totes molt curtes, per exemple aquesta primera d'un minut i tres segons. i 40 cançons. Per tant, un àlbum amb voluntat també era experimentar una mica i sortir-se de l'últim que havien anat fent. Ja vam presentar aquests vostès aquí en directe al Festival de Música Viva a Vic, sense que els fans l'haguessin pogut sentir, i ara el proper concert serà el 26 d'octubre dins del Festival Temporada Alta a Girona, a l'Auditori. Música I de fet aquest és l'enllaç amb la següent cançó per a jo i tots els ciclistes que sí que ja s'havia pogut sentir durant les últimes setmanes, el cingel que havia començat a aparèixer. La gira, com dèiem, comença el 26 d'octubre, també passarà per València, Tarragona... el Primer Vera Club, tant a Madrid del 7 de desembre com a Barcelona, el dia 8, i també hi ha concerts programats per Granollers i fins i tot Múrcia de cara al mes de febrer. Vaig estibant pedretes, sotrats i clavelleres, com una formilleta, empeny sa geosfera, una hora dins d'Angola, mitja hora filipines, m'odien els taxistes, ses vees peatones. Per això hi ha tots els ciclistes amb una bicicleta. Just a la Fusta. Sant Just en directe. I arribem al punt final del Just a la Fusta. D'avui, dimecres 10 d'octubre, donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa, l'Anna Díaz amb l'actualitat del dia i la cartellera del cinema, el Carles Renardi Rius. amb la previsió del temps. Avui hem fet també tertúlia esportiva amb l'Emilius Cazocchio, l'Enric Ribà i el Carles i aquesta última hora hem parlat d'astronomia amb l'Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern i de dins amb l'Stree Goldstein, del celler de Can Mata. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem demà amb moltes més coses de 10 a 1. El Just a la Força us acompanyem cada matí, ja ho sabeu, ara us deixem amb el butlletí de la xarxa i després les notícies de Sant Just a partir de la 1 i 5, l'informatiu migdia. Deixem, doncs, les notícies abans, però una mica més de música i que vagi molt bé, que passeu un bon dimícres. Marxem amb Fade into you, de més i estar. Fade into you Fins demà! Bona nit. Some kind of night into your darkness Close your eyes with what's not there I think it's driving me down A stranger's heart is out of You put your hands into your hands. And your smiles cover your hearts. Faze down to you. I think it's strange to them. Faded out to you. I think it's strange you know I think it's strange you know És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El 74% dels catalans està a favor que es celebri un referèndum per decidir si Catalunya ha de ser o no un nou estat d'Europa. Així ho assegura l'última enquesta feta pública aquest matí pel Centre d'Estudis d'Opinió. Jordi Argelaguet n'és el director. Volem preguntar, doncs, vostè està a favor o en contra que es convoqui un referèndum perquè el poble de Catalunya decideixi si vol o no que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa, intentar capturar amb la pregunta el debat que hi havia tant al carrer, en la manifestació, com en el seu parlamentari. Les dades són, en el conjunt de la mostra, 74,1% de la gent que està a favor. que es faci un referèndum, 20% que està en contra. La mateixa enquesta assegura que si avui es fessin eleccions, Convergència i Unió aconseguiria majoria absoluta, mentre el PSC cauria de segona a quarta força política a Catalunya en intenció de vot. Aquesta hora la consellera d'Educació, Irene Rigau, es preveu que comparegui a la seu del departament per valorar les paraules del ministre del RAM, José Ignacio Bert, aquest matí al Congrés dels Diputats. El ministre d'Educació ha dit que el govern central treballa per espanyolitzar els alumnes catalans.