MTV EMA, novetats musicals (David Otero, Billie Eilish, Stay Homas, Tones and I), comiat de Macedònia i vi d’Alacant (xardoner d’Enrique Mendoza)

012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Sense anar més lluny. Un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just. Amb el suport de Ràdio d'Esvern. Compro a Sant Just. Estimo Sant Just. Vinga, perquè són les 12 i 11 minuts. avui som dilluns 16 de novembre i tenim ganes de tornar a escoltar la veu de l'Andrea Esmerats. Hola, Andrea, molt bon dia. Bon dia, Núria. La setmana passada ens vas fer campana, eh? Trobem a faltar i ara mateix ja tenim aquí amb nosaltres per tornar a engegar de nou la secció de novetats musicals i aquests artistes de panorama internacional, nacional i també català. doncs bé, tot teu, t'ho diràs. Haig de dir que em va saber greu no estar aquí la setmana passada. perquè tot just van ser els MTV i MMA que ho vam comentar i no vam poder comentar els resultats de la porra. Ja, exacte. Bueno, Dynamite, els BTS. 4 de 5. Jo vaig dir 5 de 5, 4 de 5. Bueno, Déu-n'hi-do, el que et vas acostar, eh? Home, ja estava bastant clar que alguna cosa o altra s'acabarien emportant aquests. Per tant, acertar-ho era bastant. Ara, 4 de 5, doncs, també Déu-n'hi-do. No sé si van haver-hi més guanyadors o així destacats. Sí, bueno, destacats. Coldplay va guanyar millor rock. Després, també, més premis per Gran Bretanya, que van ser Youngblood, que va guanyar millor artista revelació, que és de la ciutat de Doncaster, del nord d'Anglaterra. I, en canvi, Little Mix, que eren les presentadores de la gala, no es van emportar res. Oh, pobres. Jo crec que ja van allà sabent una mica, eh? Sí, presentes la gala ja suficient, suficient. Exacte, exacte. Molt bé, doncs, Andrea, a veure què és el que ens porta al món de la música avui dilluns. Sí, doncs, comencem amb una cançó jo crec que bastant alegre, per començar el dilluns amb energia. Amb energia. I és la cançó Una Vez Más, de David Otero, amb Nil Moliner i Arnau Grisso. I de David Otero ja hem parlat altres vegades aquí, en aquesta secció, perquè tot aquest 2020 ha estat fent un projecte que consta de recuperar les cançons que han sigut èxits al llarg de la seva carrera i actualitzar-les amb col·laboracions amb cantants actuals. I, doncs, la que porta aquesta vegada amb Nil Moliner i Arnau Grisso és Una Vez Más, que va ser un dels seus primers èxits, es podria dir, en solitari. Després del seu pas per les bandes El Canto del Loco, amb Dani Martín, i el pescau liderant l'Ell, aquell grup. Doncs, si vols, l'escoltem. Vinga, doncs escoltem aquesta peça musical, a veure. Clàjal. No puedo, no puedo, no puedo, no puedo, no puedo besarte, no. No quiero, no quiero, no quiero, no quiero, no quiero besarte, no. No debo, no debo, no debo, no debo, no debo besarte, no Pero no veo otra opción Me has dejado malherido Y tengo tu voz y tus ojos dentro mío Vamos a vernos solo una vez más, una vez más Una vez más todos Solo quiero una vez más, una vez más Una vez más todos No puedo, no puedo, no puedo I has comentat, Andrea, que aquesta cançó, Una vez más, ja era una de les cançons que havia escrit. Sí, sí, sí. La va treure, si no m'equivoco malament, amb el seu primer disc en solitari, l'any 2016-2017, i va ser un dels èxits que ha tingut David Tottero en solitari, que ara, amb aquestes renovacions, actualitzacions de les seves cançons, n'està aconseguint diversos èxits durant aquest 2020. De fet, un dels èxits d'aquest any, jo crec que en majúscules, és una foto en blanco i negro, Sí, que és una col·laboració amb Taburete, i aquesta cançó era una cançó del canto del loco, que hi ha molta gent que l'ha descobert ara i que no sabia ben bé com sortia. I el que m'estranya és perquè en el videoclip, la fotografia que surt com si diguéssim de la cançó d'Una vez más, surten quatre nois. Entenc que hi ha, reconec a Nil Moliner, també reconec a l'Arnau Grisso, entenc que... Aquesta és la trampa. Ah, vale, dic. Arnau Grisso són dues persones, Arnau i Grisso. Què dius? Ells expliquen que és la tècnica Aitana Word, és el nom de l'Arnau i Grisso. He viscut tota la vida enganyada. Jo també em vaig sorprendre, perquè vaig pensar, Arnau Grisso, doncs només és l'Arnau. Clar, l'Arnau que es diu Arnau Grisso, però no. M'està rementant el cervell ja, primera hora, Andrea, ja. Les coses que em portes... Bé, aquesta és la cançó, una vez más. Molt bé, seguim amb més coses. Continuem amb una de les novetats de la setmana, que és un tema de Billie Eilish, una de les cantants ara mateix més famoses del món, i es titula There For I Am, que és una clara referència al filòsof René Descartes amb la frase Por lo tanto soy. Bien so, luego existo, por lo tanto soy. I, doncs, és una cançó que, el videoclip, que també fa referència a l'època que s'està vivint ara, perquè és ella sola en un centre comercial, ella sola, i no hi ha ningú més. O sigui, van tancar el centre comercial per grau per ella, no? Sí. Que guai, això, tu. I, doncs, és ella i el càmera seguint-la per tot el centre comercial, fent el que a ella li dóna la gana, és un tema que canvia una mica del que venia fent, que és així més pop, i és més hip-hop ara, tot i que no perd la seva essència, que és tot això, mundoscuro, i tot això. Molt bé. Doncs, si vols, l'escoltem. Vinga, escoltem-la, a veure, tinc ganes de veure i d'escoltar també la cançó. A veure, Billie Eilish, There For I Am. A veure, passem al videoclip. Ara. I'm not your friend, or anything, damn, you think that you're the man, I think that's who I am. Stop, what the hell are you talking about? Get my pretty name out of your mouth. We are not the same with or without. Don't talk about me like how you might know how I feel. Top of the world, but your world isn't real. It was an idea. So go have fun. I really couldn't care less, and you can give it my best, but just know. I'm not your friend, or anything, damn, you think that you're the man, I think that's who I am. I'm not your friend, or anything, damn, you think that you're the man, I think that you're the man. Déu-n'hi-do, eh? La cançó és un... T'ha d'agradar el tema, eh? Perquè si no és una mica difícil, eh? I t'ha d'agradar Billie Eilish. Sí, sí. Té una estètica bastant concreta. I, bueno... En fi... A mi no em convenç, vull dir, no és el meu agrado, però escolta'm, hi ha d'haver per tot. Què més tenim? Continuem amb una cançó més d'un grup d'aquí, català, que no porten ni un any a la indústria com a grup. I són els Stay Homers, que han publicat Por el Camino, que és una cançó de la banda sonora de la pel·lícula Papà o Mamà, dirigida per Dani de l'Orden, també director català, i que la protagonitzen Miren Ibarguren, si no m'equivoco amb el nom, Paco León, Esther Expósito, Berto Romero, bueno, un desfile de... De pasmantges coneguts, no? Sí. I doncs aquesta cançó, a part de formar part de la banda sonora, que és ja por la puerta grande, i se formarà part del seu primer disc, que es publica l'11 de desembre, i es titularà Agua. Agua, val. L'altre dia escoltava una cançó dels Stay Homers, crec que és la que fan amb, no sé si moques grasses, que hi ha un moment que diguen Agua. És per això, no? Home, no ho sé, perquè allò ho van fer durant el confinament. Sí, que no, estava escoltant la ràdio, i quan van dir aquest moment, el presentador d'aquell programa en aquell moment va dir Agua, precisament el nom que té el nou treball dels Stay Homers, per tant, jo què sé, potser van treure el títol d'aquest moment, que van dir Agua, mira, quin li posem? Doncs Agua, ala. No sé si deu tenir algun altre significat. Sí, doncs si vols, escoltem aquest tema, que és bastant diferent a tot el que han tret durant el confinament, és més tranquil·let, més balada, però que també ho fan bé. Molt bé. Ah, doncs a veure com sona. Stay Homers. A donde van, no fue suficiente, un lamentable intento de escapar, por miedo a resbalar. Todo el mundo, pierde el rumbo y yo, quiero perderme por el camino. Todo suena mejor si suena contigo. Hace mucho tiempo que las flores dicen que vendrán, que vendrán. M'encanta aquesta harmonia que fan de veus, de les tres veus, quan fan diferents harmonies, que es despleguen, és a dir, quan no canten sols, me'ls queden, empastan tan bé les veus, realment és que és com un, ui, que et posa com els pels de punta. Molt guai la cançó, o sigui que és molt diferent, eh, realment, del que han estat fent aquests vídeos del confinament. que ensenyen tota la seva versatilitat. Exacte. I que no només són música de festa, poden fer altres coses. Com se'ls pot ubicar sovint, sinó que també poden fer... Doncs mira, aquesta, la cançó de la banda senyora d'una pel·lícula. Molt bé. Andrea, seguim amb més temes. Sí, passem amb la següent novetat, l'última, que et porto avui. i és una novetat de la mà de Tones and I, que qui no la conegui és la cantant del famosíssim Dance Monkey. Sí. I porta la nova cançó Fly Away, que jo crec que pot seguir el que mira Dance Monkey i pot ser un hit d'aquests que estiguem escoltant a la ràdio fins d'aquí dos anys. Ai, mare, perquè mira, dona, eh, d'aquesta cançó. Porta gairebé dos bilions de reproduccions a Spotify. Dos bilions? Bilions, eh, no milions. Dos bilions. Mare meva, és que jo la gent no sé com no es cansa. Jo, a partir d'un cert nombre ja d'escoltar-la, la cançó ja em supura, o sigui, és com que em sobre per tots els poros, sí, exacte. Aquesta cançó és bastant diferent a Dance Monkey, però això jo crec que tindrà èxit i és una cançó que es va estrenar el 10 de novembre, o sigui, fa res, però no es va pujar fins a les plataformes i es va comercialitzar fins al dia 13. Ah, doncs aquesta estrena va ser a un event d'Apple, va sonar, sense que ningú digués de qui era, de qui tal, de qui com. En sèrio? I tothom va dir, ostres, aquesta cançó d'aquí és, d'aquí és, d'aquí és, d'aquí és, i doncs en tres dies ja porta un milió de reproduccions a Spotify. Déu-n'hi-do. Això a vegades és un experiment, eh, de no dir qui és la cançó, perquè tal pot ser com d'una cantant famosa com d'algú qualsevol, saps? I a vegades és més també pel nom, que fa que la música arribi més lluny, que no potser també per la qualitat musical. L'escoltem. Vinga, escoltem. Doncs anay, fly away. Fly away. I had a dream that someday I would just fly, fly away And I always knew I couldn't stay So I had a dream that I'd just fly away I've been on my own for a minute Is it only me out there Searching for the place to begin it Is it me, is it you, is it fear Standing on the line I was given People stand, ask me why I'm here No one seems to think that I fit in But I don't wanna be like them No, cause I don't wanna be like them Cause I know that I, know that I And I had a dream that someday I would just fly, fly away And I always knew I couldn't stay Ara estic veient a la Tonsenai I mai l'havia vist amb ella com a cantant, o sigui, sempre l'havia escoltat la cançó, Però mai l'havia vist a videoclip, en aquest videoclip surt I la veritat, no me l'havia imaginat de cap manera realment Jo la primera vegada que vaig escoltar Dance Monkey em pensaven que era un grup de nens o... I després la vaig veure i vaig dir, ostres, no me quadra Clar, és que té una veu així com bastant aguda, bastant així, que pot semblar així com més també potser de nena Però molt guai el tema, m'agrada, sí, sí Molt bé, doncs tenim Tonsenai, Fly Away I passem... Passem al següent Passem al següent, que no és una novetat, és un tema de fa... Quants anys? 17 anys 17 anys, m'agrada Que em penso que són 17 anys I doncs aquest tema ve perquè ja ho vam comentar a la secció d'estiu, que Macedònia es separa Oh I doncs el 9 i el 10 de gener, si es pot, faran un concert de cluenda amb totes les generacions Ai mare Les 20 fruites a l'escenari 20 són, o sigui... 20, 5 noies, 4 generacions Ostres, pensava que eren més, veus? Bueno, en realitat són 5 generacions, la primera van ser dues noies, però sempre se les deixa una mica... Una mica més de banda Pobres, bueno I això, el 9 i el 10 de gener, un concert a Castellà del Vallès que doncs sempre han dit que és un municipi que les va recolzar des del principi deixant instal·lacions per gravar els videoclips i per assajar i per tot I doncs per això han decidit tancar aquest grup, aquest projecte a Castellà del Vallès La generació actual, per això, encara està fent cosetes? Va estrenant alguna coseta? Va estrenar a principis d'aquest any, si no m'equivoco, en l'últim disc, Papallones i el presentaran per primera vegada en directe a aquest últim concert Molt bé, o sigui, presentar... Clar, elles s'esperaven poder fer gira aquest any, però... Clar, pobres Però no sap una mica perquè... O sigui, no és que el grup se separi, sinó que es dona fi a aquest projecte, no? Sí, es dona fi al projecte a Macedònia Dani Coma, que és el que va organitzar en un primer moment, va estar darrere de Macedònia ha explicat que és perquè les noves generacions, com que no s'adapten tant al projecte de Macedònia i ha deixat de ser rentable, perquè al final, si no es fan diners... No, no, clar, al final les coses, si no surten els números, no surten Suposo que en el seu moment Macedònia va néixer perquè, doncs bé, el tema del català, també el tema de la cançó Sí, també perquè era l'època que Space Girls estava també molt de moda I, de fet, la cançó que posarem, que és Super Fashion, quan va sortir, quan va sortir, tothom van dir Ostres, són les Space Girls catalanes I per això van aconseguir l'èxit amb aquella cançó que, mica en mica, s'ha anat Clar, home, està molt ben parit el tema del... ai, perdó per l'expressió El tema de les fruites, que cadascuna sigui una diferent i a sobre que cada caràcter de cada noia es lligui amb la fruita No sé si hi ha el kiwi... El kiwi, la pinya, la llimona, la mandarina i la maduixa I la maduixa Jo és que era superfan, eh, de Macedònia Ostres, ostres, doncs deu estar de dol, eh, Andrea Bé, posem aquesta cançó, Macedònia, Super Fashion, de quina generació és? De, a veure, de la primera, que és la segona De la primera, sense comptar, la de les dues noies La primera, sí Molt bé, doncs escoltem, Super Fashion, de Macedònia Soc una nena supermona Que això no és fàcil, la puta La més distretta de la classe Cuàrta'm l'acta de mi espai Porto extensions a las patades Ja ho inventem netes per tot el cap Soc una nena superpaixent I porto roba per llibar Tinc tanta classe que la classe Tothom vol seure, no to tant Però com que sé que estic tan bona M'és igual suspendre-ho a provar Mira, aquesta cançó posa aquí l'any de publicació És del 2007-2008 Per tant, ja té... El videoclip Es va pujar quan YouTube va existir Ah, bueno, clar Però és d'abans, no? És d'abans, és d'abans D'abans Ui, mare meva O sigui, deu tenir ja els seus anyets, eh? És que ja l'estètica del videoclip En porta ja uns anys Que dius Ai, mare meva, això Quan queda, quan queda? Tinc una web que parla de mi I explica tots els meus secrets Quins són els meus colors preferits Doncs aquesta és Super Fashion de Macedònia I doncs avui Avui acabem amb una llicència que em prendré Sí, ai, mira-la Perquè és la meva secció I ho puc fer I és que Avui és un dia especial Un dia especial? Un dia especial Quin dius, Andrea? Perquè, ai, mare Ai, aquest riure... Avui és l'aniversari de la meva mare Toma ja! L'aniversari de la teva mare Sí No digui quants anys fa Perquè a partir d'una certa edat Ai, bueno, ara aquí ja ho has espatllat Aquí ja no cal que diguis res més No, ja em callo aquí Però, perquè dic La meva mare i el meu pare també són En això de les qüestions musicals Són una gran influència Ah, bueno, llavors, home Està justificat, està justificat Clar, clar Ho encunyem per aquí, no? Sí, ho encunyem Ho fiquem per aquí, dins de la secció I aleshores m'agradaria acabar la secció felicitant-la Que bé Moltes felicitats I acabar amb una de les cançons Que he escoltat milers i milers de vegades al cotxe Sí Quan anàvem al col·le Quan anàvem... Mítica moment del col·le Dels nens i nenes Escoltant Jo sé que és una de les seves cançons preferides Ah, mira, escolta'm No diré quina és Donem pas Donem pas a la cançó, doncs vinga Espero que m'estigui escoltant Jo crec que si t'està escoltant Inclús t'està veient, Andrea Perquè està fora d'aquí dels vidres Doncs bé, posem la cançó Que no direm quina és Tu i jo ja tenim empatia mental Per tant, que sònic aquesta cançó Pels que no ho sapigueu La mare de l'Andrea ha estat aquí fora I quan ha escoltat ja el primer crit I ha sigut com un... Osti, aquesta cançó de fa tants anys Vinga, aquí a la arriba, a la arriba, a la arriba A la arriba Doncs clar que sí Jocelyn Brown Amb Som Mariels, gai Aquesta és la cançó que li dedica l'Andrea a la seva mare Avui, que és el seu aniversari Des d'aquí, Mireia Felicitats per molts anys S'estan pixant de riure a les dues Doncs bé, amb aquesta secció Amb aquesta cançó, perdó Tanquem la secció de l'Andrea D'avui, dilluns, 16 de novembre Andrea, un plaer haver-te tornat a tenir aquí de nou T'esperarem, llavors, si cap impediment se'ns planteja No hi ha impediment la setmana que ve Molt bé, dilluns vinent Una abraçada, Andrea Una abraçada, Núria Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu I vinga, som-hi Perquè passen 5 minuts a dos quarts d'una del migdia Ja estem a l'última part del magasí Aquest perfet El just a la fusta d'aquí de ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just. Esteu sintonitzant al 98.fm. I de la Jocelyn Brown passem a l'Àstrid Goldstein d'aquí, del Sanyer de Can Mata de Sant Just. Tenim ja l'Àstrid al telèfon. Hola, molt bon dia, Àstrid. Hola, molt bon dia. Bon dia. Doncs mira, molt bé, la veritat, dilluns hem d'agafar la setmana amb força. I tant. Àstrid, la setmana passada vas tenir una feina via streaming, una mena de xerrada o taula rodona. Sí, una pantalla rodona, podríem dir. Una pantalla rodona, exacte, exacte. Ho has dit molt bé. Com va anar l'experiència d'estar al capdavant d'aquesta xerrada on et veien moltíssimes persones? Recordem, era la Setmana del Vi Català i la xerrada la va fer l'Àstrid el dimecres en una d'aquestes activitats que es feien via online, via streaming. I vas parlar sobre el vi novell. Sí, va ser... Doncs la veritat és que molt interessant. Diria que tinc una gran part de totes les xerrades que es van fer. Sí. Estan penjades al YouTube, per tant, es poden recobrar totes. Una Setmana del Vi Català molt ben... Potser diríem que m'ha agradat més que d'altres vegades que era presencial, eh? Sí? Ostres! Sí, no sé, és allò que dius. Potser, davant de la impossibilitat moltes vegades de poder-hi assistir o que fins i tot hi hagi molta gent i, no sé, com tot és com molt atabalat, doncs el format d'aquest any, a mi personalment, m'ha encantat. Sí. Ha durat tota la setmana, s'ha parlat de vi, de vi, de vi, de vi i de molt vi. En gent d'arreu, vins de tot tipus, jo diria que gairebé tots els sectors, totes les denominacions d'origen. M'ha agradat moltíssim. Eren xerrades així que voltaven més o menys els 40 minuts, per tant, són relativament fàcils de poder seguir per a qui ho vulgui recuperar. Sí, sí. I bé, l'experiència molt interessant, dimecres era 11 de novembre, Sant Martí, i com anava a la tradició, tocava parlar del vino vell, no? La gent que ho vulgui recuperar està a YouTube, si entren a la... Sí. A INCAVI, a l'Institut Català de la Vinya i el Vi, en aquesta mena de... Bé, en... És una... Aparador. Sí, és una compta INCAVI, que posin això INCAVI al YouTube i allà trobaran... I allà ho trobaran, sí. Exacte, sí, sí, tots els vídeos. Molt, molt. O sigui, fins i tot, al primer em van enviar l'enllaç, no? I era allò, vés a recuperar els últims 45 minuts, ara ja està tot. Per tant, és fàcil. I sí, va ser aquesta taula rodona, jo dic pantalla, perquè, clar, era... Ja, clar. Era estrany, eh? Era raro. Era, sí, vam fer el muntatge al celler, perquè crec que s'havia de fer on tocava, ja que em tocava representar almenys el que són les botigues, i el punt de vista de les botigues envers el consum i venda del vino vell, doncs, que es veiés, no? Clar, millor fer-ho des del celler que no, fer-ho des del sofà de casa, que potser no queda tant. Sí, amb una paret blanca, trista, i... Sí que, clar, demanen que sigui en silenci, que no hi hagi ningú, i això és complicat, perquè... Perquè... Què vau fer? Vau tancar el celler o com...? No, no, no, no, vaig limitar una miqueta l'espai, vaig ser corrent d'aire, bé, estem tot el dia amb corrent d'aire. Ja. I allò que dius, clar, t'has de treure la mascareta, no? I bé, la llei de Murphy va estar ben present i va ser connecta i començar entre gent, però bé, s'agafaven amb ganes. De tant en quant es veia el Pep pel darrere buscant alguna ampolla, però veies això, no? Molt bé. És el que toca. I bé, molt interessant, estava moderat pel David Jovec, que és periodista, i porten tot un projecte que es diu Eno Turista, amb la Judit, i també hi havia el Jaume Martí de la cooperativa de Sant Josep de Bot, que és un dels cellers una miqueta pioners en recuperar el vinovell, i el Xavier Grasset, que ja no cal presentar-lo gaire per saber qui és, no? Bé, va ser, jo crec que una xerrada distesa, agradable, reivindicativa. Molt bé. I maca. Sí, una bona experiència. I mira, si d'ara en endavant hem d'anar cap aquí, doncs utilitzem les eines que ens dona... Clar, el que tenim. ...que tenim, no? Mira, t'estalvies desplaçar-te a Barcelona, la preparació... Bueno, clar. ...tornar, és allò que dius, va, potser sí que serà almenys més ecològic, no? Almenys, almenys sí. Hem de mirar el punt de vista positiu, sí. Que ens portes alguna cosa per avui, Astrid? Sí, avui us porto un vi blanc, no? Avui sortim de Catalunya, anem cap a sud. Cap a on has dit? Anem cap a on? Cap a Lacan. Ah, a Lacan, ah, clar, al sud, val, val, no havia entès la paraula. No, no, és un sud. Bé, el nostre sud està més al sud que nosaltres, per tant ja no anem al sud, no anem a Huelva, però una mica més al sud nostre. O sigui, la setmana passada estàvem al Marroig, doncs ara anem cap a Lacan, és allò que... Bé, la primera província, no?, sortint de Catalunya? Exacte, és allò que dius, com sempre dic jo, a tot l'arc mediterrani, és... És cultiu de vinya, per tant, és allò que dius... No hi ha els inicis o les primeres... Com t'ho diria, les primeres constatacions que tenim de vinya, ens les van portar els fenicis, més cap al nord i més cap al sud. Per tant, quan parlo de mediterrani parlo intentant sempre aquella globalitat, no? Estan situats al Fars del Pi, per situar-ho diríem que és com si agafes una mica la zona... A veure, que... Jo n'he anat mai, eh? És dels cellers que més ganes hi tinc, i des de fa molts anys, i moltes vegades penso, és que no hi ha manera. No hi ha manera de poder anar. Seria el que queda entre Benidorm i Altea, part interior. Val, o sigui, és un lloc més... és un celler que està ubicat a l'interior. Més interior, no és de costa. Per tant, tota la zona aquesta d'Alacant, diríem que n'hi ha en aquestes zones de més interior, on, com sempre dic, posant-lo en paral·lel amb el Penedès, que tenim aquesta influència mediterrània, que no hi ha una gran oscil·lació de temperatura i que tenim un cert aire que sempre ens venen normalment de mar. Per tant, sempre n'hi ha aquesta humitat que ens va cap a la vinya. Però en aquest cas, el celler Enrique Mendoza, que es diu Bodegas Enrique Mendoza, que estan situats a la part més interior i en alçada. Ah, mira, d'acord. Per tant, aquí tenim... Quina varietat? Una varietat, o sigui, ens varia totalment ja el que seria la localització, ja anem cap a interior, una zona com més muntanyosa, tenim alçada. Per tant, contrast tèrmic, no el que seria més proper al mar. Hi ha una alçada molt més baixa. I també trobem que sí, rebem aquesta aire d'influència més mediterrània, però clar, potser no tan present, no? Bueno. Varietats de raïm. Ells, quan van obrir el celler, van mirar molt cap arreu. Per tant, tenen en blanc, tenen xardoner, en negre, tenen des de cirà, tenen pinot noir, tenen cabarreix o vinyon, però també tenen varietats que són típiques d'aquí. I, sobretot, una de les que seria, potser, la més típica, monestrell, que també la trobem arreu de Catalunya. O sigui, és allò que dius a tot l'arc mediterrani, trobem-la monestrell. Vale. Monestrell, no has dit? Monestrell. Molt bé. Però avui, com que parlem del vi blanc, doncs parlem d'aquest xardoner de l'Enrique Mendoza. i que en fan dos, el vi jove com a tal i un altre envellit en barrica o en bota. Normalment, quan utilitzem aquest terme barrica o bota, més aviat estem especificant si és de roure o no, si és de roure francès o americà o si és de castanyer, que a vegades també n'hem comentat. I, sobretot, per dir barrica, normalment donem a entendre que són aquestes barriques de 225 litres, per bota ja entenem que poden ser uns espais diferents i més grans, no? Vale. En aquest cas seria en sala que és barrica, però a mi m'agrada molt utilitzar el nom bota. Bota. Bota. Bota. Escolta, Màstrid, abans hem dit que Alacant era la primera província sortint de Catalunya i no. Ara estic pensant i dic que si la primera és Castelló i després València i Alacant és l'última. No, no, hem passat Castelló, estem Alacant, hem passat València. Castelló i València, sí, sí, clar, estem Alacant, de fet tu que anem a Òstia gairebé. Sí, sí, es fa directe, ja t'he vist. M'he saltat jo aquí mig corredor mediterrani. Sí, l'he fet ràpid, l'he fet ràpid del que va. Mare meva. Sí, i en aquest cas, això, és un xardoner. Diríem que, tot i que des de les denominacions d'origen, ara miro més aviat per totes les catalanes, no?, s'estan fent així, molt reivindicant el que són les varietats autòctones, doncs moltes vegades per la situació que tenen, l'edat de la vinya on està plantada, si utilitzem altres varietats que no són tan nostres, doncs també podem tindre uns vins més que interessants i molt bons, no? I per això m'he volgut avui mirar cap... aquest xardoner. la gent no es casa amb una sola varietat. A veure, a mi em pot agradar molt la Garrantxa i la Carinyena, però també m'agraden d'altres. I la gent últimament està tastant molts xarel·los, però també té ganes de tastar altres varietats de raïu. I des d'ahir ho portem un cert temps, hi ha una certa demanda del xardoner. El xardoner és originari de la zona de la Borgonya, però que el trobem arreu del planeta. Jo, per no dir-ne la varietat, deu de ser la més plantada del món. La més plantada. La més plantada, sí. Perquè entenc que es deu adaptar bastant, no? Perquè no és una varietat complicada de plantar ni de treballar-la, no és excessivament delicada, i allà on s'adapta ens dona un tipus d'aromes o d'altres. Normalment sempre l'associem a un aroma així més de fruita blanca, de fruita 2, el préssec, la pinya, i acostuma a fer vins que no solen ser molt alcohòlics, o sigui, que no produeixen molta quantitat d'alcohol, però sí que a la boca són com molt rodons, és allò, molt amples, d'aquells vins que quan els poses a la boca, un cert volum. Perquè ells, estem parlant ara d'aquest vi blanc d'Enrique Mendoza, però jo entenc que ells potser fan també altres coses, no?, altres vins o... Sí, sí, fan el mateix xardoner, però envellit amb una barrica, i d'altres elaborats, com et dèiem, amb un estrell, amb un estrell, em sembla que ja en fan dos, sempre fem un estrell, cada vi tenen el seu nom, eh? N'hi ha un fins i tot que fa relativament poc que tenim, que diu Finca el Chaconero, que és una de les finques que al viticultor més li agrada, no? I mira, si et toca remenes per webs, si vas a buscar-ho, trobaràs que et diu això, que és una varietat de... és un tipus de... és una parcel·la, una finca, que està situada en un lloc que sempre, i ho sabem els que vivim al Mediterrani, que sempre que a les tardors acostumem a tindre moltes pluges, gotes fredes, i que de tant ploure, era una finca que quedava com enxarcada, per dir-ho... Embalsada. Amb el nom més similar, i que deien això, no? Enxarcada de Nero. I d'aquí el nom de Chaconero. I d'aquí el nom de Chaconero. Sí, sí. Diu que això que explica que plovia tant entre els mesos de setembre i octubre en aquestes terres, que estaven sempre embalsades fins al mes de gener, i que de la frase de les tierres del Charco de Nero va sortir finca el Chaconero. El Chaconero. O sigui que... Ben pensat, eh? La veritat, el nom? Molt ben pensat. A més... La dançaria, per exemple, en aquest vi, l'etiqueta, trobem el Chaconero amics. No amb CH, com serien potser... O pensaria el que seria més propi, no? I a més, diu que aquí que està considerada zona ZEPA, o sigui, zona d'especial protecció per les aus. Sí, és una zona que està situada, és d'aquelles zones migratòries, i per tant protegides. Per tant, les finques d'aquest celler es troben en un espai fantàstic. Protegit ambientalment, també. Exacte. Sí, sí, sí. Com s'ha també com més especials, no? I com us arriba, tu i el Pep, a aquest celler, Enrique Mendoza, que dius també que tens quantes ganes? En aquest cas, en través del seu distribuïdor. Ah, ostres. Sí. És allò que potser, quasi ben diria que des dels inicis que vam obrir el celler, i que tenim els vins de... Enrique Mendoza, i sí, sempre ens han agradat molt. Mira, allò que t'ho proposen i dius, va, no pots tindre sempre... Els vins del més proper és de lògica, però que moltes vegades dius, vas mirant de més enllà, no? I la veritat és que són vins que econòmicament no són molt elevats, són molt elevats de tothom, o sigui que podem trobar vins que puguin rondar això, els 9-10 euros i cap amunt, i molt agradables, i que la veritat és que agraden moltíssim. Mira, un altre dels vins que fan, i que té com una parròquia ja molt... Té una parròquia, dic jo, de gent contenta a Sant Just, és el Moscatel de la Marina, que és un mosquatell que, clar, quan tenim aquí... Aquest el tens, no? Aquest el tens. Sí, aquest té com una parròquia molt fidel al consum d'aquest vi. Això és bonic, eh, també. És un vi que el vam donar a conèixer fa un munt d'anys, que quan el llibreter encara no existia, però que vam presentar, doncs, no et sabria dir... Era un acte literari, no sé si era de l'Escola de l'Escriptura de l'Ateneu, o de què, es va presentar algun llibre, i ens vam presentar amb el Moscatel de la Marina, i a partir d'aquí... Ja no hi havia res a fer, eh? Sí, forma part de la literatura Sant Justenca. Caram, caram. Estic entrant aquí a la web de bodegasmendoza.com per veure també una mica els productes que tenen. Veig que també fan oli. Sí. També fan oli. També fan oli, i jo crec que més anirem ja... Aquest oli no l'he tastat, eh? Jo crec que anirem a més... Ja diríem que potser ja fa com uns vuit anys o així, ja fa uns vuit anys o més, que molts cellers... Clar, qui cultiva vinya acostuma a cultivar oli. També. I moltes vegades fins i tot... Va molt lligat, sí. Amb elles i d'altres, eh? N'hi ha que fins i tot tenen també cirerets. Clar, qui treballa al camp no acostuma a tindre el cultiu d'una sola cosa. Sí que hi ha molts cellers que moltes vegades aquest oli o aquestes oliveres, més aviat, portaven les olives al molí més proper i que moltes vegades acostumava a fer una cooperativa i hauria d'anar cap allà i li hauria de tocar la part corresponent. Avui en dia ja n'hi ha molts cellers que etiqueten el seu propi oli amb la seva pròpia marca. Per tant, forma un més, suma, diríem, un producte més amb tota la gamma de vins que tenen. O sigui, no és un producte a part. Tu ara estàs mirant la web i el veus aquí, l'oli, amb la resta dels vins. Sí, sí, sí. I això anem a més, a molt més. Ens trobem també al celler Credo, que és Recaredo. Ens trobem també amb Can Ràfols dels Caus. Ens trobem amb el celler Xalà i el Caït. O sigui, arreu de Catalunya, o diríem que arreu hi ha molts llocs, ja trobem això, el vi i l'oli. Caram, sisplau, ets de banda de la mà. Ara ja estan començant a collir les primeres olives. El primer fruit serà aquest oli del raig, aquell oli més verd, no? Perquè com que les olives encara són verdes, doncs també és verd. Aquest el tindràs properament i farem el tast conjunt. Ah, molt bé. O sigui, et faré arribar una ampolla i tastarem conjuntament. Ah, perfecte. T'haig de dir que... Haurem d'esperar segurament un parell de setmanes. Bueno, no passa res. T'haig de dir que, mira, aquí a la web, dels productes més venuts, l'oli, de fet, és un d'ells. O sigui, imagina't que... Déu-n'hi-do. Sí, i moltes vegades el tenim això, no? Arraconat, com una altra, no? Mira, una altra cosa que fan... Clar. Vosaltres teniu olis al celler? Sí, tenim poc. Normalment és allò... Hi ha hagut dos anys que n'hem tingut molt més. i sempre, jo considero que és la signatura pendent que tenim de poder incorporar l'oli i l'oli, això, quasi bé, no apartat, no fent-li un espai a part, no? Sinó que hauria d'anar com interioritzat i compartint espai amb les ampolles de vi. És difícil, eh? Però no ho descarto, eh? És allò que... De moment el tenim així, a sobre d'una gota, allà al mig. Queda així una mica com... Que no té espai justament per això, no? Perquè és compartit. I sí, normalment tenim, per exemple, del molí de l'oli que s'han acabat fes al priorat, tenim els seus olis, és una petita explotació familiar, i els tenim, però de l'olivera també en tindrem properament, també hi ha l'oli del ratx, o sigui, anem intentant, però sí que el consum al llarg de l'any costa una miqueta més. És clar, estem parlant d'olis que s'hi ve de finca, no? És allò de... no de volum, costa una ampolles petita. Mira, aquí estic veient, aquí a la web, has dit que el xardoner va ric a 2019? Està esgotat, ja. Vaja. O sigui que... No, i jo el que tinc és el jove, el 19, ja ho preguntaré, que no sigui que quedi alguna cosa. El jove, de moment no, i sí que queden, anuncien les últimes ampolles del rosat monestrell, les últimes ampolles. Per tant, deuen tenir... Ah, haurem de córrer, eh? Sí, una mica. Sí, doncs mira, està molt bé que un vi blanc fermentat amb bota i del 2019 ja estigui esgotat, i això ja seria un indici que aquest vi és. És però interessant. jo bàsicament l'he tastat perquè és això, estem a una època que mengem ja una miqueta més voluminós. Jo, per exemple, ahir tenia uns raviolis de formatges. Sí. I, mira, m'han casat perfectament amb... Oh, mira, veus? Molt bé, molt bé. Molt ideal amb formatges. Astrid, ho hem de deixar aquí perquè se'ns acaba ja el temps i hem de passar l'informatiu. Sí, tenim gana, eh, ja. Ara és oberta aquí un tema. Si parlarem de vins i de formatges i de plats... Se'ns obre aquí una mica, sí, sí, exacte. Astrid, una abraçada i dilluns tornem a parlar, si et sembla. I tant. Nosaltres ens quedem amb aquest xardoner jove d'Enrique Mendoza, de la Can, d'acord? Adéu. Adéu, Astrid. Adéu. Doncs bé, nosaltres ens acomiadem, són ja pràcticament la una del migdia, demà a les 10 tornarem. Per fer-vos companyia, aquí al 98.UFM, a Ràdio d'Esvern, al magazín Matinal, al Just a la Fusta. Més entrevistes, seccions i informació. Avui a la tarda, recordeu, de 5 a 7 tenim el magazín de tardes a conduir per la Mireia Redondo, al programa La Plaça Mireia. Que vagi tot molt bé i ens tornem a trobar demà a les 10. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Gràcies. Gràcies. Gràcies.