Notícies locals, meteo, Big Mama, terrorisme i estrenes

Just a la Pusta. Molt bon dia, passen 6 minuts a les 10, comencem un nou Just a la Pusta d'avui divendres 8 de juny. Avui un programa en què començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb el Sergi farem una mirada a la premsa del dia a través dels diaris i també dels portals digitals per saber quin són els temes que es tractaran més avui divendres. I en aquesta primera hora també parlem del temps. Amb el Carles Hernández i Rius farem la previsió meteorològica de cara a aquest cap de setmana. I, com sempre, també una recepta de cuina, com cada dia, amb la Carme Amador. A les 11.10 parlarem amb el Víctor Puertas, músic Sant Justenc, que forma part de la Big Man, que acompanyarà la Big Man avui amb aquest concert que es farà al costat de casa, Sant Ferri de Llobregat. dins del cicle contrabaix. En parlarem amb ell a partir de les 11 i 10, aquí el just a la fusta. I encara més coses, com que divendres tindrem els seves alies amb un conflicte internacional avui, però no se centrarà en un país concret, sinó que ens parlarà de diferents organitzacions terroristes de diferents països. Molt interessant, no us ho perdeu. I també, com que és divendres, tindrem el cinema amb la Georgina Llongueres, la gent de concerts amb l'Adrià Calvo i també la cançó de la setmana, que ens portarà el Sergi arran d'un dels temes que s'hagi tractat aquesta remana a Sant Just, al municipi. I tot plegat, com sempre, també, acompanyant-vos amb bona música. Comencem ara mateix. I avui ho fem amb la Iael Nahim i aquest New Soul. I'm a new soul, I came to this strange world, hoping I could learn a bit about how to give and take. But since I came here, felt the joy and the fear, finding myself making every possible mistake. Fins demà! This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, Les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10. Saludem a aquesta hora el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. És moment de repassar les notícies del municipi. Comencem parlant d'educació. Doncs sí, el número de tall per l'Escola de Barcelona Municipal Marrex es va saber i és justament l'1. És estrany. Curiós, però sí. A vegades tenen les mateixes possibilitats que qualsevol altre número. Per tant, doncs ha de tocar l'1 i a partir d'aquest número es determinaran les places segons el número assignat a cada sol·licitant. La llista baramada es va fer pública abans d'ahir i es pot consultar al web municipal www.sanjus.cat. Tots aquells que tinguin plaça a l'Escola Brassol podran formalitzar la matrícula entre els dies 11 i 15 de juny. Recordem, per cert, que la demanda per l'Escola Brassol Municipal Marrex Va sobrepassar de llarg l'oferta pels infants nascuts l'any 2010. S'oferien 8 places i hi va haver 22 sol·licituds. Pels nens i nenes nascuts el 2011, de 31 places ofertades, es van rebre 55 sol·licituds. I el 2012, per 16 places ofertades, 21 sol·licituds. Per tant, superava i amb escrés l'oferta. Sí, sí, per tant, hi haurà aquestes famílies afortunades que tenen temps la setmana que ve per matricular-se. Sí, les que tenen de l'1 cap endavant. Exacte, és fàcil aquest cop. Doncs passem a més qüestions, en Justenques. Doncs sí, parlem del barri de Masllui, perquè l'associació de veïns d'aquest barri està recollint signatures de tothom qui no vol pagar el tribut de mobilitat a l'entitat metropolitana del transport. D'aquesta manera protesten perquè la xarxa d'autobusos no arriba a la zona. Molts veïns i veïnes rebutgen pagar un tribut per un servei que actualment no se'ls està oferint. L'entitat veïnal del barri està preparant una carta on signaran veïns que no volen pagar... I, de fet, altres veïns que sí que han pagat el tribut també s'afegiran a aquesta protesta. La setmana passada van portar la seva aqueça al ple municipal i Helena Baràmbio, que és de l'associació de veïns, afirma que van quedar decebuts amb la resposta de l'Ajuntament. L'alcalde José Perpinyà va expressar el seu desacord amb aquesta voluntat de no pagar el tribut, però, de tota manera, va insistir que seguirà treballant per aconseguir que els autobusos donin servei a aquesta zona. Tot i això, l'alcalde... Convida també els veïns a fer arribar la seva reivindicació a l'Ajuntament i es compromet a tramitar-la, malgrat l'amenaça, la mancança, perdó, del transport, el veinet de Maslluí però està content de viure al barri i s'hi respira un bon ambient. Molt bé, doncs... Malgrat aquest petit handicap que tenen... Exacte, no, reivindiquen aquestes qüestions, però diguem que, home, és un barri jove... No sé si has anat algunes vegades. Sí, hi ha anat un parell de vegades. Sí, està bé. Sí, és tot molt nou i sí, hi ha un ambient de gent jove que s'hi ha instal·lat allà. Està bé, està bé. Gent afortunada al cap i a la fi, encara que no els ha arribat el transport, poden tenir una vivenda. A un preu bastant assequible. Això a la gent jove avui en dia és complicat. No es fa, sí, i tant. Doncs acabem parlant d'una activitat que et lloga aquest vespre a Sant Just. Doncs sí, l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears és la temàtica de la conferència de debat que organitza avui Justícia i Pau. El físic i veí Sant Justenc, Pep Moreno, posarà damunt la taula els motius principals per apostar per l'energia eòlica. Moreno considera que aquesta energia ha de créixer en els propers anys pel fet que el petroli és una energia finita i per tant s'acabarà d'aquí no molts anys. Pep Moreno assegura que l'energia eòlica pot ser una alternativa viable i solvent a les energies renovables i en aquest sentit creu que els polítics haurien d'apostar pels parcs de molins de vent més decididament que com estan fent fins ara. De totes maneres, Pep Moreno es mostra optimista de cara al futur i considera que les prioritats podrien canviar en la propera dècada. Així doncs, la conferència l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears aquest vespre dos quarts de nou a local de la parròquia. Molt bé, doncs molt interessant també. D'aquesta manera tanquem aquest repàs ràpid per algunes de les notícies del municipi. Gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. Un quart d'onze del matí, escoltem ara les paper pots. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen 4 minuts d'un quart d'onze, un moment, com dèiem, per repassar l'actualitat del dia i ho fem a través de les portades dels diaris. Per això accedem al Sergi Font de nou. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I com sembla, comencem per la portada del punt avui. Què ens explica? El punt avui titula Vall de Xifres. Discrepància sobre el que costa sanejar els bancs espanyols, en referència al rescat. I diu que Catalunya Caixa necessita un mínim de 4.500 milions. Em fa l'efecte que el Partit Popular ha demanat una investigació sobre el cas de Catalunya Caixa, també. Per tant, s'obre un nou cas d'un banc amb un forat. Exacte, important. Altres temes, també Merkel vol una Europa a dos ritmes. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va insistir en la vella idea d'una Europa a dues velocitats, amb un grup d'estats centrals i forts que han d'intensificar el procés d'integració per lluitar contra la crisi. I ho va dir poc abans de rebre el primer ministre britànic, David Cameron, que va instar a fer alguna intervenció ràpida. És una fotografia precisament de Merkel i Cameron. Cameron, que tampoc és que tingui aires que us dir, i tenint en compte que no forma part de l'euro, però és aquesta manera de fer britànica. Ara els britànics s'omplen la boca. Nosaltres ja ho dèiem que si no funcionaria. Doncs bé, per cert, la foto aquesta de Merkel sembla que hagin enganxat a la Merkel aquí, eh? I al Cameron també. Quina és la imatge? Sembla que els hagin retallat i enganxat darrere d'unes banderes. Espero que no. No ho crec, no? Tampoc és una foto tan espectacular com per enganxar-la. En fi, altres temes. L'11 ideal que no és a l'Eurocopa, diu el punt. El nacionalisme espanyol barra el pas a l'inqüestionable potencial esportiu català. I ens mostra, doncs, un 11 format per Víctor Valdés, Montoya, Piqué, Puyol, Jordi Alba, Xavi, Busquets, Verdú, Cesc, Bojan i Sergio García. Que són el diari punt, doncs, seria l'11 ideal d'una hipotètica selecció catalana que disputés l'Eurocopa. Molt bé. Passant molt d'aquests jugadors ja són titulars amb l'Espanyola. Sí. Altres temes. Diguindos imposa el seu candidat al Banc d'Espanya. És Luis Linde, un... Un candidat al Banc d'Espanya que al cap i de fi tampoc... De la mateixa escola, una mica, no? Sí. Tampoc tindrà gaire marxa de maniobra, però, perquè amb el rescatar els bancs, diríem que les decisions ja li vindran donades, pràcticament. I, finalment, al suplement sortim, el punt d'esteca que Masquefa reunirà en una festa 130 colles geganteres de tots els països catalans. Déu-n'hi-do, eh? Sí. La setmana passada ja hi va haver colla gegantera de Sant Just, eh? Sempre un pas per davant. Una vintena. Diguem que és diferent, la trobada gegantera. Sí, una vintena, però de les millors. Una tria. Passem al diari El País, que ens diu que dues caixes nacionalitzades obren una altra... Diu Boquete, el País. No sé com es podria traduir així ràpid. Seria un altre forat, però dic sempre... Tenen, en algun moment de la portada, una paraula justa d'aquestes així castizes. Un clot. Un clot, aquesta m'agrada. De 9.000 milions. Catalunya Caixa i Nova Galícia requereixen ajuda per sanejar-se i el Fons Monetari Internacional calcula que la banca espanyola necessita 40.000 milions. També es fa ressò de que Luis Linde serà el nou governador del Banc d'Espanya i se'ns parla de més coses. Diu... La retallada de Guirre afecta sous i serveis socials sanitaris. La presidenta regional puja els 29 taxes i n'imposa 36 de noves. També se'ns diu que el govern reduirà la plantilla d'investigadors i que el destituït banquer del Vaticà, en aquest cas de Vaticà, tenia por de ser assassinat. Per tant, la trama que es va embolicant cada dia una mica més. Hi ha atenció perquè en Madrid Ai, el Madrid. El país sempre va una mica... acostuma a fer temes propis i a seguir-los bastant. Sí, els nens robats, per exemple. Per exemple, o el cas de Dívar, però ara parlem d'aquest tema del claustre romànic de Palamós, que n'hem anat per l'anar aquesta setmana i que llavors han anat sortint altres mitjans. Doncs suposo que ells ja tenien més informació, perquè avui ens ensenyen una foto antiga, és a dir, en blanqui negre dels anys 30, d'aquest claustre. Clar, no sabem. A la foto d'un principi no podríem saber si és Palamós, no sé si és Madrid, però diu Madrid, any 1936, claustre en Venda. El país reconstrueix l'increïble viatge del conjunt d'estil romànic de Palamós i se'ns ensenya com un grup d'amics feia una paella allà davant. Diu que vivien famílies, els diumenges estaven allà, prenien el sol, etcètera, etcètera, i es va traslladar dels anys 30, l'any 36. Però com no ho he entès? És a dir, aquest claustre on estava? A Madrid. I l'han portat a... El van portar a Palamós. Reconstrueix el viatge al diari. I com es porta, això? Doncs... Clar, encara no tinc el diari en paper, hauria de consultar la informació. Ara miraré de consultar-ho en la seva versió web i potser després ho expliquem. D'acord. Passem el periòdico. Doncs el periòdico que avui mostra una fotografia de Merkel, que és la mateixa pràcticament que tots els diaris, que surt aquí al costat de Cameron, i fent com una cara estranya. Aquelles coses que els agraden als diaris. Suposo que fan moltes fotos i la que troben la cara menys agradable de Merkel, doncs aquesta és la que treuen. De totes maneres, el titular, que en el fons és el que importa, diu Merkel dona el sí a Europa. La cancellera es compromet amb la Unió Fiscal i Política per salvar l'euro. El rescat tou per Espanya es posarà en marxa el 21 de juny. Per tant, ens dona més dades sobre aquest rescat de la banca espanyola. També ens diu, amb un gran titular, Síria la vergonya, consternació mundial per una nova matança. Dones i nens van ser executats per milícies del règim d'Assad i l'exèrcit impedeix que els enviats de l'ONU arribin al lloc de la massacre. I ens mostra també una fotografia dels cadàvers de dos nens. Per desgràcia, avui ho destaquen molt al periòdico, però tampoc és un cas puntual ni aïllat, sinó que seria... Doncs és pràcticament el pa de cada dia, per desgràcia. Altres temes, el govern al·les és un tècnic de 67 anys per al Banc d'Espanya. L'inde no governador. Curiós, el matís de l'edat, eh? Ens destaca l'edat, o sigui, un parell d'anys per sobre del que marca la jubilació... I finalment, el sincrotró arrenca amb bon peu. Primer experiment a la principal infraestructura científica catalana. Si no m'equivoco, està situada a Cerdanyola del Vallès. I bé, doncs, està bé que s'inverteixi en noves tecnologies. Exacte. Doncs passem ara a més qüestions en què parlem de... Estic buscant aquesta informació del país, però mentrestant... Anem a més temes. El 3-24 ens diu que la nova rebaixa de Ràting en fila la prima i fa caure la borsa espanyola. La decisió de Fitch de rebaixar en 3 graons i en perspectiva negativa la qualificació del deute espanyol a llarg termini condemna els perquets del pessimisme. La prima de risc va a l'alça però sense superar els 500 punts. També se'ns planteja quants diners necessita la banca espanyola. Rajoy imposa prudència després de la guerra de xifres de la banca. Segura que donarà el cost del rescat quan hagi escoltat els experts i diverses institucions i polítics han parlat d'entre 40.000 i 100.000 milions. També se'ns diu que Luis Lind és el nou obredor del Banc d'Espanya, per tant, coses que hi hem comentat, que Adelson manté ara que no és segur que Eurovega s'instal·li a Espanya, és a dir, no només entre Madrid i Barcelona, sinó que potser Catalunya, sinó que potser no té per què ser Espanya, diu que és un projecte per tot Europa. Kofi Annan proposa incloure l'Iran en la resolució del conflicte sirià i també es fa ressò al 324 de les cançons contra la sida aquest concert que serà aquest vespre al Palau Sant Jordi a més a més també aquest terratrèmol de matinada el terratrèmol, la terra tremolat amb sisma de magnitud de 2,6 graus al Ripollès vaja no és un nivell d'un terratrèmol no són com els d'Itàlia que comença l'Eurocopa i nit de foc i festa a Berga, referent a l'Apatum passem al diari ara El diari ara ens diu 40.000 milions per la banca. Sanejament, Catalunya Caixa necessita 4.500 milions més. Banc d'Espanya, Digue Industria, Luis Maria Linde, per substituir MAFO, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que li diuen així. I Eurovegas, Adelson es planteja no portar el complex a l'estat per la crisi, el que comentaves. I també la fotografia de Merkel, famosa de tots els diaris, Merkel diu, estic preparada per actuar a l'Eurozona. La cancellera alemanya va defensar una unió política com a fórmula per treure l'Eurozona del col·lapse. Merkel, però, va admetre que no es pot obligar als estats a cedir sobirania i, per tant, va obrir la porta amb una Europa de dues velocitats. Altres temes que també ens destacar ara. Ultimàtum del govern a foment per Rodalies. El Corte Inglés abaixa els preus per fer front a Mercadona. Curiós, això. Que curiós, sí, sí. Sí, però, vaja, el cort inglès no... Té supermercat. Sí, té supermercat, també. Estava pensant, no em sembla que sigui incompetència directa. I té la part de l'hipercort, també, sobretot. Sí. O sigui, el supermercat no... És hipercort. Quan és només cort inglès crec que és una mica més car com a supermercat, però la part d'hipercort crec que en teuria més assequible o més igualable. Sí, sí, de fet, sí. O sigui, semblava prou que cort inglès i mercadona són... Com dos estils molt diferents, no?, de supermercats. Sí, al principi sí. Bé, i finalment diu quins són els jugadors que decidiran l'Eurocopa. Doncs avui el diari Ara fa una llista d'aquests jugadors. Per ser un diari Ara que avui ha vingut amb el Time Out. Bona notícia, doncs. Passem ara... Tinc el tema aquest de Palamós. Diu que el claustre de Palamós, sí. Diu, estava a casa de la família Ortiz. Diu, els descendants del restaurador que va cuidar durant dècades a Madrid... El conjunt de l'estil romànic han explicat a País l'increïble viatge d'aquest claustre des de la capital de l'Estat cap a Palamós. Diu que... Bé, doncs que això va ser arran de... Estem veurint la informació. Bé, en tot cas, exacte, estava en aquesta casa. i ens diu que... Bé, que continuen plantejant-se interrogants, però diu que... Bé, en tot cas, es planteja... L'home té 86 anys ara, diu que no s'ho va poder imaginar quan va veure la imatge que havia publicat el país a la portada, perquè és el claustre amb el que havia conviscut durant dècades, amb un element més a casa seva. I llavors diu que van... Les pedres del conjunt van arribar a Madrid el 31 des d'un lloc indeterminat, que havia comprat un antiquari, no sé quines històries, i que després, doncs, el 36, o sigui, abans de començar la guerra, va ser quan la Guerra Civil va impedir que s'acabés el muntatge de restauració. Llavors, tot plegat, l'exili a França del proprietari va fer també que tot ha plegat canviï. És molt llarg i no tinc temps de resumir-ho tenint en compte que no m'ho he llegit. Sembla increïble, però que puguin transportar un claustre. A més, un claustre, per definició, està com molt... Ha d'estar molt vinculat amb el torn, no? Exacte. Doncs, curiós, estarà en aquesta finca de Palmos. Això és el que ens diu el país. Passem ara al diari Ara, que l'atenció, crisi financera, diu que Brussel·les assegura que el rescat a Espanya es farà en setmanes. A Madeu Altafaig, que és portaveu econòmic de la Comissió Europea, afirma que aquesta ajuda només obligarà a Espanya a fer reformes al sector financer. Per tant, si més no són novetats, perquè fins ara parlàvem de rescat només per Bancs i caixes. L'FAMI calcula que calen 40.000 milions d'ajut a la banca espanyola. Montoro ajorna l'aprovació del FROP autonòmic i la rebaixa de fitx de l'empresa de qualificació, doncs, arriba la prima de risc a 492 punts. I més coses. Aquest matí he detingut un home que hauria matat la seva parella tirant-la pel balcó a l'Hospitalet de Llobregat, una dona de 70 anys. Aquest matí, abans de les 8 del matí, ha passat això a l'Hospitalet. I, finalment, també se'ns diu que en Nacional Geogràfic estrena un gran hermano amb micos. Diu que el programa enregistrat a Sud-àfrica està protagonitzat per Bebuins. No sé per això si tindrà gaire èxit, no? Entre aquest gran hermano i el normal no sé si hi haurà gaire diferència, tampoc. Però vols dir que algú el mirarà? No parlen, no? Ni poden tenir conflictes així. Pel que diuen els que surt de la gran hermana, de veritat. Bé, doncs, curiós, si més no, aquesta notícia televisiva. Passem ara a l'avantguàrdia. Rajoy talla el ball de xifres sobre el rescat de la banca. El president espanyol anunciarà la quantitat de veritat després de l'auditoria i accepta un debat sobre bànquia, però no en aquest moment delicat. Diu que no és el moment. En canvi, el PP de Catalunya sí que demana que s'investigui Catalunya a casa, però en canvi no és el moment de parlar de bànquia. Suposo que exacte, hauria de ser la banda segons què i investigar-los a tots. S'hauríem de deixar de temes polítics i posar-se en aquest tema que és delicat, això sí que és realment delicat. Merkel promet fer servir tots els mecanismes a l'abast per salvar l'euro, la cancellera, a favor d'una unió política més forta, malgrat que sigui de dues velocitats, el que comentàvem abans de les dues Europes que insinua Merkel. L'hospital Brogi, obert fa només dos anys, necessita fer reformes. Mira, una notícia que ens toca de ben a prop. Els 12 quiròfans es tancaran 15 dies perquè les rajoles del terra es mouen. Molt bé. No s'ho van pensar prou a l'hora de fer aquest hospital. Encara era un moment de vaques grasses. De fet, hi ha moltes parts de l'hospital que no estan actives, justament per això. Un home de guindos... No, un home de guindos dirigirà el Banc d'Espanya. Hauria de ser un home de guindos, no? Hi ha diaris que li diuen guindos només. No sé quin és el criteri. El país, per exemple, sempre diu guindos només. Sí. No sé. Clar, però que un nom més amb el de davant. Clar, clar, per això. Per tant... Bé, en definitiva, un home de Guindos dirigirà el Banc d'Espanya, Luis Linde, ja ho hem anat parlant, i el Sincrotrolba, que engega amb els primers experiments a Cerdanyola. I, finalment, tot a punt per l'arrencada de l'Eurocopa. i la gran nit de la música solidària, que serà avui, en aquest concert contra la sida. Concert on s'espera la gran sorpresa aquesta de Guardiola, no? Sí. I cantarà o recitarà, finalment. Sí, jo suposo que recitarà, no? No l'imagino gens cantant. No, jo tampoc. Allà, amb un micròfon. A lo millor perdria tota aquesta màgia que té Guardiola. O potser ho fa per això. Potser diu, mira, canto, no ho faig gaire bé i perdo el glamour. No ho sé, potser també ho fa bé. He de saber, pissar colònia. També ho hauria de ser, també ho hauria de ser. Doncs passem ara a la premsa esportiva abans, però hem dit que hi ha una fotografia que ocupa gairebé totes les portades, però fent un cop d'ullar les espanyoles veig que no, que són diferents. I la que m'ha cregut més l'atenció, això és la d'ABC, va vinculat amb l'esport, en principi. i per això que ho enllaçem, doncs, la portada, més de la meitat de tota la portada, l'ocupa una fotografia de Fernando Torres, amb la samareta de la selecció espanyola, i el titular és... Tenim sort de ser espanyols. Per tant, m'imagino que volen donar, doncs, com una mena de... Sí, confiança i autoestima, no? Sí, a veure si els inversors, doncs, agafen... Sí, i per què ho diu això? Perquè... La veritat em costa trobar un motiu. El davanter de la selecció confessa a l'ABC el dia de l'arrencada de l'Eurocopa, es confessa, perdó, diu que es confessa ell, i afirma que un cop guanyes, la inèrcia et porta a guanyar més i més. Són les declaracions de Fernando Torres. Aquesta vegada té més pressió Espanya, diria. A veure com li va tot plegat. Parlem ara d'altres diaris. L'esport ens parla de fitxatges. Descobrim el contracte d'Alba. El Barça pagarà a València 12 milions d'euros pel fitxatge del lateral. I també se'ns diu que el futbolista firmarà per 5 temporades i cobrarà 3 milions de fitxa anuals. També se'ns diu que se'ns fa ressò de la consternació per la mort de Manolo Preciado. I finalment que el Chelsea vol a Sergi Roberto. és el que diu l'esport. El Mundo Eportivo, en canvi, dedica més atenció, també parla d'aquests temes, però dedica més atenció a la mort de Preciado. Diu, adeu, amic, commoció en el món del futbol per la mort de Preciado, víctima d'un infart. El Càntabra s'anava a presentar avui com a tècnic del Villarreal. Hi ha una imatge d'ell... com saludant, com dient adéu, de fet. I Alba, a la recta final, també se'ns diu informe al Mundo Deportivo de l'equip de Tito, informe que està a l'interior, i després diu que també la mort d'Apreciador un cop per la Roja. No es parla gaire de la selecció. Bé, avui comença la Eurocopa, però no es juguen encara, no? No es juguen diumenge. Passem ara, doncs, al nou esportiu. Al nou esportiu, que també en la seva línia de... portades polititzades, tot i que són diari esportiu, diu que a l'editorial destaquen que el vet espanyol a la nostra selecció deixa Catalunya un cop més sense poder exercir el dret a participar en competicions com l'Eurocopa. No és una novetat, eh? Ja se sabia de fa molt temps que Catalunya no participaria en aquesta Eurocopa. I el joc gràfic que fan és curiós, és divertit, És un senyal d'aquestes de prohibit passar, de trànsit, com vermelles i amb una franja blanca al mig, i en aquesta franja és on es veuen els jugadors de la selecció catalana. Per tant, doncs... Hi ha els jugadors de la selecció catalana que també juguen amb l'Espanyola, en la foto? Sí, hi ha Xavi, hi ha Piqué, hi ha Busquets, hi ha Cesc... Hi ha diversos jugadors d'aquests que... que estan jugant amb l'Espanyola. De fet, fa uns dies em comentava que dèiem que les seccions que davant es podrien participar sempre i quan no entrés en confrontació amb Espanya, amb la qual cosa això no passarà pràcticament mai. Doncs, més temes que destaca el nou, aquest és el principal, però també ens diu Calva vol ser blau gran abans de diumenge. El president de València tensa la corda anul·lant una primera reunió. I Alba Pro, que té aquesta esperança d'abans de diumenge, que és quan ha votat Espanya contra Itàlia, poder ser ja oficialment jugada al Barça. El Barça a l'usport de futbol sala, entra a la final de la Lliga per la Porta Gran, després de vèncer l'Inter Movistar per 7 gols a 4, i finalment també ens destaca la mort del carismàtic Manolo Preciado. Doncs ara ràpidament passem al tema de l'àcil, que avui és curiós, suposo que no sabien gaire què fer, i el diari A ens parla de... Ahir, no recordo gaire qui és, aquest home que es diu Colina. És un home calvo? Sí. Sí, és un árbitre. Ah, doncs aquest. Van a parlar amb els jugadors de la selecció espanyola i els va fer una xerrada. Llavors la imatge és... Hi ha una pissarra, els jugadors asseguts en cadires, i també del bosque, i ell dret, com donant classe... I el titular destacat és, entre cometes, declaracions del mateix Colina, diu els àrbitres no són els vostres enemics. Doncs és la notícia destacada de les a qui li dediquen la portada. També ens diu que la Roja està de dol. I el Marca directament ens parla d'aquest dol i ens ensenya una imatge, és una fotografia d'un primer pla de Manolo Preciado. Diu, Manolo, ens faltes tu. Diu, el futbol amb el cor trencat i hi ha diferents informacions referents a aquest tema. Una imatge així, com en blanc i negre i d'una cara de circumstàncies de l'entrenador. Creu que la imatge està ben trobada. I poca cosa més. Ens diu també que... Llorente veig a Barcelona per vendre Jordi Alba, l'euro més real... No entenc el concepte real. Crec que és de Real Madrid. Sí. Perquè deu haver-hi molts jugadors, no? A l'Eurocopa. L'euro més real, posa. L'euro més real. I real amb majúscules. Llavors veig que hi ha Castilles a la foto... Sí, de més jugadors del Real Madrid, no? Sí. En tot cas, és el que ens diu aquest diari esportiu madril. Sí. I un preciado? No trobes que sembla el Buenafuente? De cara? Sí. No ho he plantejat, sí? Sí, sembla el Buenafuente en 10 anys més, potser. Perquè té aquesta cara així com de... Potser sí que té una mica d'expressió així... Trobo que tenia un aire a Buenafuente. Pot ser, pot ser. Doncs mira. Però mira, notícia curiosa, que no va estar cap diari, però mira, traiem una exclusiva des d'aquí. Seria estrany destacar-la, no? Doncs gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. Bon dia. Just a la fusta. I did my best to notice Bona nit. Fins demà! Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I el telèfon? 93 473 28 97. 93 473 28 97. Finques d'Esvern. Administradors. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Just a la fusta, el magazín del matí. Doncs 11 minuts i arribem a les 11 del matí. Saludem el Carles Enredi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Avui he volgut deixar... Ah, que sonés. Clar, clar, clar. Demostrar que ho havies arreglat. Moltes gràcies. Parlem del temps, que avui fa aquest dia que vas dir que faria un dia claret... Sí, però encara no del tot. A la nit semblava que no hi havia ni un núvol, però... No, encara no ens està afectant del tot el vent del nord. Sí que ha començat a bufar els dos extrems del país... I això ho volem comentar avui perquè... Perdó, no tenia el lup posat. El lup sí que ho vaig fer, eh? I aquest vent és perillós i s'ha d'avisar perquè, sí, de cara a les properes hores, tot el que és els dos extrems del país, tant la tramuntana a Girona com el Mastral a les comarques de Lleida i de Tarragona, bufarà molta intensitat, això seca molt l'ambient... i la perillositat dels incendis és una miqueta més evident que en altres moments, com per exemple aquesta setmana amb les humitats tan levades, aquestes boires gaixes, com a mínim el terra està una miqueta més humit. Però aquest vent sec del nord, que ens porta bona visibilitat, que sembla que el dia sigui més maco, també és més perillós i és més punyetero perquè el risc d'incendi augmenta. Ho he començat a fer ja el dia d'avui aquests dos extrems del país... I crec i esperem que al llarg del dia d'avui aquest vent del nord es pugui reforçar una miqueta més, frenarà el termòmetre i netejarà una miqueta aquesta mala visibilitat que podem tenir, aquesta buirina que encara... Doncs recordem que la zona central, el litoral central barceloní, quan tenim entrades importants de vent del nord o gira una miqueta al nord-oest i ens entra bàsicament pel Llobregat i ens entra una miqueta canalitzat, o a vegades queda com una miqueta tapat entre el Garraf, la serralada litoral i també Montserrat. Tot això són impediments perquè aquest vent del nord pugui arribar i entrar a la ciutat de Barcelona. A vegades ens quedem una miqueta al marge d'aquesta situació, però creiem que al llarg del dia d'avui aquest vent del nord, per una banda ens farà baixar la humitat, que això ja és important i és destacat, i d'altra banda ens donarà una bona visibilitat. Sí que hi ha més risc d'incendi, però bé, són situacions que hem d'assumir perquè no s'hi pot fer res. El risc hi és i la qüestió és La prudència i avisar el màxim aviat possible. O sigui, el més aviat possible que tu vegis alguna cosa estranya i avisis, quan dues o tres hores de diferència hem avisat d'un incendi o l'arribada dels bombers, pot ser un incendi que passi desapercebut o un incendi que porti molts problemes. El tema està amb la velocitat que els bombers s'hi puguin presentar, i això depèn molt de la ciutadania, no només depèn dels serveis que vigilen perquè no hi hagi incendis als nostres boscos. Aquesta situació és present, serà avui i també serà demà, perquè demà esperem un altre dia també molt assolellat. Aquesta tarda podrien tornar a créixer tempestes. Ahir esperàvem tempestes que també arribessin a les comarques del Berguedà, de la Garrotxa... No van arribar, es van quedar cap a la Cerdanya, cap als Pallars, cap a la Vall d'Aran, en aquella zona sí que vam tenir algunes tempestes, fins i tot van baixar al sud dels Pallars, o sigui que van arribar una miqueta més avall, però no van avançar, de la Cerdanya no van passar... I, doncs, l'apatum de Berga, que està aquests dies... Es va quedar seca. Va quedar seca i, com a mínim, només van haver de patir la calor, però no van patir res més. Llavors, aquestes tempestes avui creiem que aparcarien una miqueta més de terrenya. Passaran la Cerdanya, passaran el Cadí i probablement puguin arribar a altres punts del Pirineu. Són tempestes que són les típiques de l'estiu, són típiques en aquella zona, tremendament normals, I el que no és tan normal és que arribin a tot arreu. I això és el que no passarà avui. No arribaran a tot arreu, sí que només es quedaran en zones del Pirineu on refrescarà l'ambient i amb el vent del nord avui serà un d'aquells dies que s'estarà prou bé el Pirineu. És per aquells dies d'estar de vacances al Pirineu o qui surti, doncs, de cara d'am... Però és dijous o és divendres? Divendres. És divendres avui. Home. Ostres! Doncs els que marxin aquesta tarda cap al Pirineu es trobaran un ambient molt bo, perquè després de les tempestes i el vent del nord l'ambient és força més fresquets. Tenim ganes de respirar després de la calitxa que hem viscut o hem patit a la ciutat i als pobles propers a la ciutat de Barcelona, marxar i fer una escapeta cap al Pirineu aquest cap de setmana doncs dóna... Sembla que és un canvi d'energia, sí, sí, va bé. Demà dissabte, un dia assolellats, encara amb la influència d'aquests vents del nord, que mantindran el termòmetre a ratlla, pujarà, però la humitat serà baixa, o sigui que s'estarà prou bé, serà un dia de sol, pràcticament tot el dia i a la tarda no esperem tempestes pràcticament enlloc. Diumenge, ens arriba aquest front, però els últims mapes s'han recolat una miqueta amb la previsió, o sigui, sí que serà un dia variable, si hem de triar un dia maco d'aquest cap de setmana és sens dubte el dissabte, perquè el diumenge serà un dia de sol, però hi haurà una certa variabilitat, tindrem estones de núvols, aniran passant... No es taparà, o sigui, el sol... No creiem que els núvols... Podrem prendre el sol una mica. Els núvols del matí no arribaran a tapar el cel ni arribaran a fer-nos la guitza que no faci sol. No esperem un diumenge com el de la setmana passada, que el matí estava tapat, fèiem molta xafogor i feies... Jo em vaig fotre com una gamba perquè no em vaig fotre la crema i... No te n'adonaves, no? I està al carrer, clar, o sigui, tens allò que està tapat però el sol segueix fent la seva feina encara que hi hagi núvols. No serà aquesta situació, o sigui, veurem estones de cel blau, aniran passant diferents núvols, I semblava que això anés una miqueta més a la tarda i que podessin créixer tempestes. Les últimes sí que donen més presència de núvols a la tarda, sí que es podria tapar una mica pràcticament a tot Catalunya, però la intensitat de la pluja ha disminuït i la previsió ens marca dècimes de litre. No esperem tampoc grans tempestes. Potser en zones de muntanya pogués caure alguna despistada. També hem de dir que durant tota la setmana, el diumenge ha estat un dia que a la tarda havia de ploure, i a canvi a la previsió avui divendres. O sigui, anem-ho seguint demà dissabte, anem informant-nos perquè podria tornar a reactivar-se aquesta inestabilitat. Perquè és un front que és actiu, això sí que els mapes ho indicaven i ho segueixen indicant, però en canvi, en comptes d'enganxar-nos a Sant Just la nit de... vespre, nit, de diumenge, dilluns, sembla que la cosa s'animaria una miqueta més de cara a dilluns i dimarts. O sigui, que aquest front no marxa, no passa sense pena ni glòria, sinó que es queda amb nosaltres. Potser entre setmana. Ei, podria portar una certa inestabilitat. No només dilluns, dimarts, potser dilluns encara no, però dimarts, dimecres, dijous, podríem parlar igual. Ja està, eh? Fins divendres. Sí, sí, no, no fotem. No. Hem mirat mapes a llarg termini perquè ens hem anat engrescant amb aquesta depressió. Sí, i què tal? Aprofitem aquest cap de setmana. No, bueno... L'aprofitem. Que no l'aprofiti ningú. L'aprofitem. Que tothom quedem-nos a casa, eh? I si algú diu alguna cosa a protestar, que truqui la Carles. L'aprofitem, aprofitem. Perquè la setmana que ve tens activitats. Sí. Bueno, la setmana que veien els sopars de les escoles, tant l'escola, bueno, el Canigó no ho sé, però l'escola Montserrat i l'escola Montseny fan els seus respectius sopars el dia 15 de juny. És veritat, divendres, home, és una mala sort. No, això ho salvarien, això ho salvarien. De moment ho salvarien. Un cert diumenge, no? Sí, sembla que el cap de setmana encara tindria una certa inactivitat. Però aviam que falten molts dies. Queden molts dies, exacte. No ens posis la polcos. Aquest dissabte és el Canigó, el sopar? Ah, sí? No ho sabíem. No, però és que el Canigó va per classes. No es parla. A l'haver dos línies és complicat, també. Tot i que al Montserrat en algun curs també té alguna línia més, però les dues línies és massa gent. Les escoles petites, això, soparets, així petitons... És un altre estil. Sí, és un altre rotllo. Doncs avisar a tots els nens de... Ara no sé si està P4 o P5. P5 deu ser, no? Sí, crec que sí. Doncs aquest dissabte els pares de P5 fan el sopar del Canigó, que se'ns han mirat malament aquí, que ens han saltat una escola... Doncs que no patiran, que tindran una molt bona nit i disfrutaran d'aquesta activitat, perquè aquest cap de setmana sí que no hem de patir per les activitats a l'aire lliure. El que ara ja aprofitem aquest dissabte, sobretot, perquè... Bueno, falten molts dies. Ja ho sé, no passa res. Sembla que hi ha una miqueta més d'inestabilitat de Carla a la segona quinzena. Molt bé, doncs ja en parlarem. Gràcies, Carles. Bon cap de setmana, que no me'n recordava, jo. Que content que estic. I tant. Que vagi bé, bon dia. Que vagi bé. I avui és divendres, per tant, és moment, com cada dia, de posar-nos a la cuina, el que passa que avui ens dediquem a les postres. Per això saludem, com cada dia, la Carme Tor. Que sapigueu, meus estimats oients, que avui m'he treballat una mica. Sí? Doncs vinga, prendrem nota. Fa més mandra. Fa una mica de mandra. Què farem? Farem unes tartaletes. amb plàtan. Molt bé, que bo. Aquestes tartaletes les venen al forn de Sant Jus. Ho tenim fàcil, llavors. O sigui, podeu anar tranquil·lament. És la base, no? És la base. Llavors, per cada persona agafem una udu, que t'hagis de menjar. Plàtanos. Unes tartaletes amb plàtanos. El plàtanos no cal que sigui... Saps que el plàtanos ja dius... Ai... Pot ser madur ja, no? Sí, però que el postreus la pell i no sé què passa, però a dintres també, eh? Però allò que el veus que fa una setmana que el tens per allà corrent, un parell de plàtans... Mira, doncs el podem aprofitar, no? Sí, agafem el plàtan, el tallem a trossets... Perdoneu. Agafem amb un bol, amb una cassoleta petita, una miqueta de mantequilla, una miqueta de sucre. Ojo amb el sucre perquè es crema, eh? El foc té que ser mínimament... Ho desfem tot, el plàtan ja l'hem posat en les tartaletes. Ho tirem per sobre del plàtan i llavors agafem un pot. L'ideal seria nata fresca. Ja, ja. Això ja, com no sigui el diumenge... Bueno, si tenim temps, exacte. Bueno, com no sigui el diumenge, el dematí o el dissabte... Just. Just, bueno, els dits de cada dia, però... Agafem un pot d'aquest de nata, el remes ben remenat, el tires per sobre i tu diràs, vaja tonteria, però això és un postre exquisit. No, no. Plàtano amb un toc de sucre i, si poguéssiu, un palet de llimona dintre d'aquesta barreja de sucre amb la mantequilla. Però molt poquet perquè se'n pot tallar la mantequilla i llavors hauríem de llançar-ho tot. Però bé, un de la llimona ho deixo estar, i la nata, per sobre, que clar... És el toc final, no? És el toc final. Llavors mengem plàtanos amb un toc diferent, aquells plàtanos que ja tenim allà que no es poden identificar. Ens donem una altra vida, exacte. I no acaben llançar-los, sí. Exactament. Doncs unes bones postres, aquestes tartaletes de plàtanos. Gràcies, Carme. I fins i tot, que vagi bé un cap de setmana. Com ràdio, notícies. Bon dia, són les 11, us parlem Mònica Hernández i Maite Polo. L'Hospital Moisés Brogi de Sant Joan d'Espí al Baix Llobregat tancarà tots els quiròfans durant la segona quinzena d'aquest mes. El motiu és que hi ha problemes amb el terra perquè les obres de construcció que es van fer fa dos anys, segons els sindicats, no es van fer bé. La direcció del centre diu, en canvi, que el problema no és tan greu. Sant Joan d'Espí, Mari Carme Gallego, bon dia. Bon dia. Els quiròfans estaran tancats entre el 14 i el 29 de juny. Durant aquests dies s'havien programat més de 500 intervencions. Els pacients han hagut d'ajornar les seves operacions o bé traslladar-se a l'Hospital General de l'Hospitalet, que gestiona la mateixa empresa pública. El portaveu del comitè d'empresa, Juan Carlos Carreras, assegura que fa un any que s'arrosseguen els problemes. Els sindicats mantenen que el centre té molts altres problemes com ara les inundacions dels baixos que utilitzen els ascensors. Com a Ràdio Sant Joan d'Espit. En les pròximes hores s'espera que passi a disposició judicial la parella de la dona que aquest matí ha mort a l'Hospitalet de Llobregat en caure pel balcó. Tot apunta que el detingut ha llançat la seva dona al buit després d'una forta discussió. Els fets han passat a primera hora del matí al pis del carrer de la Riera Blanca de l'Hospitalet on vivia aquesta parella. La víctima tenia 70 anys i el presumpte d'autor dels fets 73. Els Mossos d'Esquadra han traslladat el detingut a la comissaria de la Florida. La borsa perd aquesta hora a prop d'un 1% i ha capgirat la tendència després de quatre dies seguits de guanys. El parquet espanyol es mou a la baixa l'endemà que l'agència de qualificació de riscos Fitch rebaixés la nota al deute públic espanyol. El va situar només dos esglaons del bosc ombreria. La prima de risc continua en cotes altes però es manté per sota dels 500 punts, tot i aquesta valoració negativa de l'agència. I el diferencial amb el bo alemany se situa ara en els 481 punts bàsics. El magnat dels casinos Sheldon Adelson diu ara que potser l'Eurovegas s'instal·la fora d'Espanya. Adelson diu que la pugna no només està entre Catalunya i Madrid, sinó que hi ha 40 països amb opcions. Tot plegat ho ha dit durant l'última junta general d'accionistes de Las Vegas Sants que s'ha fet a la ciutat de Nevada. L'empresari recorda que l'Eurovegas és un projecte vinculat a tot Europa i no només a Espanya. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha presentat aquest matí la remodelació de la Sala Cultural Mozart de Calella, al Maresme. L'aportació de la Diputació és de 400.000 euros. Calella, Maria Llongueres, bon dia. Bon dia. Amb la remodelació d'aquesta sala s'aconseguirà incrementar la polivalència dels seus actes. Aquesta reforma es farà en tres fases i la Diputació destinarà 400.000 euros a la primera fase que correspon a la remodelació de l'escenari. Salvador Esteve és el president de la Diputació de Barcelona. jo crec que és un projecte que és plenament del dia d'avui. He dit abans, segurament, si ens ho haguéssim plantejat fa 5 anys, s'ha de tirar a terra i fer el nou i gastar-nos aquí 3 vegades més del que valia i després en el funcionament també seria 3 vegades més car. La reforma de la sala Mozart començarà a principis de l'any vinent. Com Ràdio Calella. Com Ràdio Esports Bon dia us parlar Jordi Cervantes. En bàsquet aquesta nit es disputa el segon partit de la final de la Lliga ACB entre el Barça-Rigal i el Real Madrid. Els blaugranes hauran de millorar el seu joc si volen tornar a guanyar els blancs en un segon enfrontament, que per a Víctor Sada és clau. Evidentment hi ha pressió, però no n'hi ha tanta, n'hi ha molta, però no la diguéssim... Límit, però sí que canvia molt. Anant un a zero, aquest segon partit és vital, és clau i l'afrontem amb molta més confiança. Sabent que si juguem com vam jugar a major part del partit n'hi ha poques opcions i som conscients del que en juguem. A la NBA, els Miami Heat han forçat el setè i definitiu partit de la final de la conferència Est, que disputa contra Boston després de guanyar aquesta matinada a la pista dels Celtics. per 79 a 98. Demà es disputarà l'últim partit de la sèrie, que decidirà qui es juga l'anei de campió de la NBA contra els Oklahoma City Thunder. El Barça de futbol sala es va classificar per disputar la final de la Liga. Els de Marc Carmona van superar l'Inter Movistar en el segon partit de la sèrie de semifinals, disputat el Palau Blaugrana per 7 a 4. Els gols de Lozano, Gabriel, Torres... Javi Rodríguez, Wilde i Ari Santos per partida doble van donar el passi a la final als Blauranes. Una final a la que ja espera rival que sortirà de l'altra eliminatòria que estan disputant el Pozo Murcia i el Caja Segovia i que ahir els murcians van forçar el tercer partit després de guanyar per un ajustat 4 a 3. Com Ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. El número de tall per l'Escola Barassol Municipal Marrex és l'1. A partir d'aquest número us determinaran les places segons el número signat a cada sol·licitant. La llista bramada es va fer pública ahir i ja es pot consultar al web municipal www.santjus.cat. Tots aquells que tinguin plaça a l'escola Bressol podran formalitzar la matrícula entre els dies 11 i 15 de juny. Recordem que la demanda per l'escola Bressol Municipal Marrex ha sobrepassat de llarg l'oferta. L'associació de veïns de Mas Lluís està recollint signatures de tothom qui no vol pagar el tribut de mobilitat a l'entitat metropolitana del transport. D'aquesta manera protesten perquè la xarxa d'autobusos no arriba a la zona. Molts veïns i veïnes rebutgen pagar un tribut per un servei que actualment no se'ls està oferint. L'entitat veïnal del barri està preparant una carta on signaran veïns que no volen pagar. Altres veïns que sí que han pagat el tribut també s'afegiran a la protesta. La setmana passada van portar a la seva queixa el ple municipal. Helena Barambio, de l'Associació de Veïns de Maslluí, afirma que van quedar decebuts amb la resposta de l'Ajuntament. D'altra banda, l'alcalde Josep Perpinyà va expressar el seu desacord amb la voluntat de no pagar el tribut per part dels veïns. De tota manera, va insistir que seguirà treballant per aconseguir que els autobusos donin servei a aquesta zona. L'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears és la temàtica de la conferència-debat que organitza avui Justícia i Pau. El físic i veïs, en Justenc, Pep Moreno, posarà damunt la taula els motius principals per apostar per l'energia eòlica. Moreno considera que l'energia eòlica ha de créixer en els propers anys pel fet que el petroli és una energia finita. Moreno assegura també que l'energia eòlica pot ser una alternativa viable i solvent a les energies no renovables. En aquest sentit, Creu que els polítics haurien d'apostar pels parcs de Molins de Vent. Moreno entén que no és un problema urgent, però sí important de cara al futur. La conferència de l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears tindrà lloc aquest vespre a dos quarts de nou al local de la parròquia. Doncs fins aquí tota la informació. Nosaltres tornem d'aquí una hora i a la 1 i 5 minuts als Sant Lluís Notícies edició migdia. Podeu seguir informats a través del web de Radio d'Esvern, www.radiodesvern.com, a través del web www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Angel, angel When will those clouds all disappear? Angel, angel Fins demà! Angie, you can't say we never tried. Angie, you're beautiful. But ain't a time where said goodbye. Angie, I still love you. Fins demà! All your kisses still taste sweet I hate that sadness in your eyes But Angie Angie Ain't it time we said goodbye Fins demà! Fins demà! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalviau-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I el telèfon? 93 473 28 97. 93 473 28 97 Finques d'Esvern Administradors Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Just a la fusta. Sant Just en directe. Gràcies. Fins demà! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burned. Però què? Un senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, ja no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Tot va començar a la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. Encabir els coveis de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets del nostre esforç, el volíem donar a conèixer el món. Aquí reciclem.cat, si voleu entrar, perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Passen 20 minuts de les 11 del matí. Parlem ara d'un concert que té lloc aquesta nit, aquest vespre a 2.40 a 10 a la sala d'actes de Taneu de Sant Feliu. Dins del cicle Contrabaix actuarà la Big Maman de Crazy Blues Band. Un dels membres d'aquesta Crazy Blues Band és el Sant Justenc, Víctor Puertas, que el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Víctor. I què tal? Bon dia. Com estem? I, de fet, és un concert que serveix justament per presentar el nou disc Blues All Over. Un disc que sorgeix una mica arran de les actuacions que havia anat fent la Big Mama al Jambori, cada diumenge durant unes quantes setmanes. Sí, aquest últim any passat va ser el més potent a nivell de concerts, és quan ens hem... Consolidar més tots els músics que som a la banda amb l'Isaac Coll, l'Olivia Roc i la Montse i jo. I la Montse, després d'uns anys sense gravar i amb aquesta formació nova, després d'un any el jamboret tocant cada setmana, era moment idoni per tenir un record i a més que la gent també el tingués, no? Clar, també tenint en compte que feia tot aquest temps que no treia un disc, suposo que també era una cosa que s'esperava bastant. Per tant, suposo que també tot plegat és un incentiu a l'hora de gravar un disc així. Sí, sí, sí, això per una banda i per l'altra, doncs que a vegades és com una necessitat, no? Sembla que avui dia el disc real, o sigui, el CD, no es porta gaire i no surt molt a compte a fer-ho, sobretot si ets autoedit i estàs en... a un nivell que te l'has de produir tu, llavors és més complicat, però així tot te l'has de fer, sembla que has de tenir sempre alguna cosa per ensenyar. Exacte, tangible, d'alguna manera. Aquest divendres, avui, de fet, toqueu aquí Sant Feliu, aquí al costat de casa, ja heu anat fent més concerts presentant aquest disc? Perdona? Heu anat fent ja més concerts? Porteu... Sí, portem uns quants, i ara mateix no s'hauria dit perquè vaig una mica setmanal, la meva vida és una mica setmanal, però hem fet uns quants ja. Hem fet uns quants i la veritat és que molt bé. De fet, un dels que vam fer, que sí que recordo, va ser l'últim, va ser el Xambrer. Sí. Una mica com a record del que vam estar fent allà, doncs vam fer una presentació ja fa poquet. I la gent en general està responent bé, doncs? Tenen gana a l'hora de venir als vostres concerts? Ho passa bé, la gent? Home, la Vic Mama és la Vic Mama. La Vic Mama és una de les persones que va començar quan no hi havia res de blues aquí, no? I va ser una... Jo recordo, jo ho explico sempre perquè és que per mi és com... Per mi és com... Bé, no sé, és alguna cosa molt especial. Jo recordo quan som de generacions diferents amb la Montse, diguem-ho així, i jo me'n recordo d'anar-la a veure molt quan venia a Sant Jús o quan tocava per Barcelona amb l'Harmònica Coixa o el dúo que tenim, el Víctor Uris, i llavors em fa molta il·lusió fer un toc plegat, fer una cosa així plegat... Per mi és molt especial i gravar un disco, doncs, a ella encara més, no? Esteu presentant aquest blues all over. Com a músic, quina sensació tens de la gent a l'hora de... La gent continua anant a concerts? Potser es compra menys música però la gent continua tenint ganes de viure en directe, potser? Bueno, no sé què dir-te. No sé què dir-te perquè imagino que vas cap a la crisi, m'estàs dient? Sí, exacte. Si hi ha hagut un canvi de tendència també amb el tema discogràfic, vull dir, a l'hora de consumir música que potser es consumeix diferent... I llavors, no sé si a l'hora d'anar a concerts també hi ha un canvi, o...? Bé, la gent segueix comprant els discos i la gent segueix no comprant els discos. Vull dir, a la gent que li interessa el que està veient i realment li agrada, el compra, no? Independentment, si val 8 euros, 10 euros, 12 o 15 euros, no?, el disco. Sí. Però sí que és veritat que la gent no té calés i llavors és més complicat. Els directes, sí, sí. Normalment a la gent li agrada. La gent li agrada veure... És una música que s'ha de veure en directe, no? El disc, la veritat és que està molt bé i l'hem gravat en un... Per mi, un dels millors estudis que hi ha, estudi 44.1. Però el directe té la màgia, no?, del moment i de... I és normal que la gent hi vagi, sí. No sé si teniu previst tocar a Sant Just. Doncs hem tocat alguna vegada amb la Montse. Igualdent i algú lloc més. Que jo sàpiga no. Hauré de... No sé. Però estic acostumat. Ara ho sento, però ja sé que em truqueu de res a Sant Just. I jo sé que Sant Just tenc i orgullós. Però haig de dir que no hi ha mogudes a Sant Just. Que no hi ha... No hi ha iniciatives artístiques ni culturals pel meu gust, evidentment. Crec que falten concerts i que falten activitats pels joves i reivindico, ara que tinc l'oportunitat. Exacte. Creus que falta una mica més de vida en aquest sentit? Suposo que les coses que es fan són massa puntuals. Jo crec que sí. Es fan massa virtuals, jo recordo les nits de música que hi havia, que no sé si es fan, potser m'estic equivocant, però em sembla que no es fan. Les de l'estiu no es faran aquest any. Aquest any no es fan, per exemple, no? I com això, una sèrie de coses més que potser, no sé, les circumstàncies també durant aquest... que no es pugui fer també, però jo recordo que sempre s'ha anat una mica contracorrent amb això i és una pena, perquè tenim espais molt, molt, molt macos, com Can Ginestà, com Alataneu, per mi és una sala molt maca per fer activitats, bé, no sé, una sèrie de llocs que espero que s'explotin més i que segur que es podran fer. Doncs a veure si de moment recollim la teva reivindicació des d'aquí. Bé, no s'ho he fet gaire amics amb això, però... Val la pena explicar-ho, també. I si algú té ganes de tenir un concert a prop de casa, avui ens queda molt a prop Sant Feliu, la teneu dins d'aquest cicle de Contrabaix, podem veure aquest vespre la Vic Mama i en The Crazy Blues Band, i avui hem volgut parlar amb el Víctor Puertas, un dels membres d'aquesta... Crazy Blues Band i que també s'enjusten, com deies, hem pogut parlar aquí a la ràdio. Disculpeu que tinc la do així d'un gripàs, però bueno... No, pateixis, com que també hi ha el telèfon, sempre hi ha aquest punt diferent. Que vagi molt bé aquest concert i molta sort en tot plegat. Moltes gràcies. Fins aviat, que vagi bé. Adéu, bon dia. Fins demà! Fins demà! I'm crazy to think you're all mine As long as the sun continues to shine There's a place in my heart for you that's the bottom line Upside down Boy, you turn me Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Passen dos minuts de dos quarts de dotze al matí. Un moment ara per parlar de conflictes internacionals. Per això tenim, com sempre, el Sebas Elies. Bon dia, Sebas, què tal? Hola, bon dia. I avui parlem... De fet, avui i la setmana que ve, has decidit dividir aquesta secció, aquest cop, aquest tema, en dues parts, sobre grups terroristes. Sí, tot té una raó que ara explicaré. Bé, sempre m'ha vingut de gust fer aquesta secció una mica per conèixer diferents grups terroristes que actuen a tot el món, més que... O si més no, els que tenen més ressò en la nostra societat, aquí, no?, aquí a Catalunya, a Espanya. Doncs una mica el que més sona, també per als Estats Units i tal. I, bueno, avui repassem una mica els principals grups terroristes que actuen al llarg i ample del món. Si més no, els que tenen més rellevància en els últims anys. És per això que he preparat un top 5, que al final n'he fet dos avui i deixaré els tres últims per divendres que ve. I... Tot això per què? Doncs per l'anunci per part del govern dels Estats Units la setmana passada que ETA seguirà en la llista d'organitzacions terroristes actives. Tot i declarar ETA el cessament definitiu de la violència el passat octubre, com recordareu, el Departament d'Estat americà necessita certificar la validesa d'aquest cessament definitiu. Per tant, a la llista que compta amb fins a 51 grups terroristes i seguirà un any més ETA. I ja en fa 10 anys que està en aquesta llista negra del Departament d'Estat dels Estats Units. I per què segueix en aquesta llista negra si ha anunciat la seva dissolució? Observen els americans que aquests cessaments de la violència s'han donat amb anterioritat amb ETA, però tots han estat violats i no els falta raó, ja que hem vist com fa poc van detenir dues persones vinculades a ETA, a França, que intentaven captar nous adeptes per la banda terrorista. Lligant aquesta notícia amb els conflictes internacionals, podem passar ara a observar els diferents grups terroristes. Què vol dir una organització terrorista? Hi ha algun requisit concret? Sí, és difícil, perquè com tots els termes en ciències socials, la definició és una de les tasques més difícils. Un pot fer una definició, però un altre pot no estar d'acord i fer-ne una altra. Que és socialisme, que és democràcia, doncs el mateix passa amb la definició de la paraula terrorisme. Si volem apropar-nos una mica, hem d'anar a buscar una bona definició, i un bon lloc és un diccionari, com és l'Institut d'Estudis Catalans. El seu diccionari diu del terrorisme, que és un moviment polític, que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió. Podem establir unes característiques generals. En primer lloc, una utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada. Els és igual aquí. L'únic és la violència contra tothom. Segon, amb objectius polítics que intenten condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses irreversibles. Per tant, tenen uns objectius que creuen que hi ha una cosa injusta i la intenten solucionar per vies... no legals per un estat. I, en tercer lloc, les accions terroristes poden consistir en atemptats contra béns o persones, segrestos, repressió, tortura, etc. Bé, una mica el que veiem amb els grups terroristes. De vegades també s'utilitza, això ja per passar a una altra definició, el terme terrorisme d'estat. És en casos de violacions flagrants dels drets humans per part d'un govern d'un estat. sobretot en el cas de l'utilització de grups militars en la persecució de determinats grups ètnics, socials, religiosos o ideològics. Que també ha passat algunes vegades, no? Molt sovint i encara es pot veure en molts llocs del món. Repassem, doncs, de moment aquest top 5, aquest top 5 que has preparat avui. Amb quin comencem? Per començar, en el número 5, el grup terrorista irlandès per excel·lència, que és l'IRA, l'Irish Republican Army, o l'exèrcit republicà irlandès. La voluntat de l'IRA és formar un estat independent de la Gran Bretanya. Sí. Llavors, pots dir, ja són... Ja són independents, no Irlanda? Exacte, en principi és un país propi, no? Sí, però la voluntat va molt més enllà. Encara reclamen un territori, que és el d'Irlanda del Nord, que és pertanyent a la Gran Bretanya, amb capital a Belfast. Aquest territori forma part de la illa irlandesa, però durant la Guerra d'Independència, que va anar del 1919 a 1921, els anglesos van aconseguir un petit territori, que forma una cinquena part del que és la illa. i tot el nord, concentrat el nord. Tot i que la denominació IRA ve de fa segles, ens centrarem en el grup terrorista que neix als vols dels anys 60 com la branca armada clandestina del partit polític Sinn Fein. i dic els vols perquè és difícil establir una data concreta, ja que la reivindicació sempre ha estat latent d'aquesta unió dels dos territoris, i el sorgiment d'una banda terrorista és molt difícil de data. Hi ha molts factors, no? Hi ha un dia de la Fundació. Pot ser que fan una reunió... Tantejos, m'imagino. I és molt personal establir una data, un pot dir una cosa, com després veurem a Meta, que és molt difícil també de data. És el 1972 quan deixa l'anonimat, és una mica quan passa a ser protagonista de la política irlandesa. El 30 de gener de 1972, més conegut com a diumenge sagnant, l'exèrcit britànic assassina 14 manifestants catòlics a la localitat de Londonderry, a la frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda. Això provoca l'augment de la violència per part de l'Ira i comencen una guerra entre catòlics, que seria el país de la República d'Irlanda, i els protestants, que són britànics, i Irlanda al nord. És una mica aquí també la baralla religiosa, que deixa més de 3.000 morts i 30.000 ferits. És aquesta lluita. Sí, molts morts. Per exemplificar el tipus d'atemptats de l'Ira, el 1979, per exemple, assassina l'ambaixador britànic a Holanda... Assassinen també la portadora del Partit Conservador d'Irlanda del Nord i també Lord Mountbatten, que és tiet de la reina d'Anglaterra. També posen una bomba en una conferència del Partit Conservador britànic que mata cinc persones. L'any 1991 ataquen amb morter la seu del primer ministre anglès, el 10 de Downing Street, sense que es registri inferits. Tot això l'objectiu era el primer ministre anglès. Tots els atemptats es produïen en territori britànic i tenien objectius britànics. No es limitaven tampoc a assassinar personalitats conegudes, sinó que també mataven els civils. Però com tot moviment polític també té decisions. La més important va ser la de 1969, que va dividir l'ira oficial i l'ira provisional. Aquest últim grup, el provisional, fou qui va dirigir les accions paramilitars durant més de dues dècades, per tant, qui executava els atemptats. Sí. El 1997 comencen les converses de Pau amb el Sinn Fein, com a representant de l'Ira, i acaben amb la firma de Pau el 1998. És l'acord conegut com Divendres Sant. Llavors, des d'aquell acord, que no han tornat a temptar... Tornem aquí amb els problemes de les decisions. Dins del grup de l'Ira provisional, aquell que actua a temptar, es fa una nova decisió, l'Ira Autèntic, que estava en contra de la Pau. Aquell mateix any, el 98, van col·locar un cotxe a bomba a Homa, a prop de Belfast, on hi van morir 29 persones. Per tant, es firma l'acord de pau i uns mesos més tard es col·loca una bomba que mata 29 persones. Dies després, però, l'Ira Autèntic declara l'alto al foc total. Ara sí que podríem parlar en aquest cas del cessament total de l'Ira. Doncs no encara, ja que una cosa són les paraules i una altra cosa els fets. Gran Bretanya, veient que l'Ira no compleix a l'hora d'entregar les armes, una mica el que passa aquí amb ETA, decideix extremar les mesures a Irlanda del Nord. Són set anys d'incertesa que culminen el 2005 amb l'anunci definitiu de l'Ira de posar fi al terrorisme i la seva aposta cap a la via democràtica per atençar objectius. Per tant, ara sí que l'Ira com a grup terrorista ja no existeix. Bé, potser no amb la força que tenia abans, però jo crec que segueix actuant, encara que amb molt a menor escala. L'Ira Autèntic segueix amb l'acció terrorista. I tenim un exemple l'any 2008, quan van assassinar dos militars anglesos a Ulster. L'acció va ser reivindicada per l'Ira Autèntic. Una altra prova la podem anar a buscar a la llista de grups terroristes dels Estats Units, de la que hem fet referència abans. Al principi, sí. En aquesta llista, l'Ira hi segueix present. Encara hi és. Hem parlat, doncs, de l'Ira i d'Irlanda, hem deixat sonar una mica aquest Bloody Sunday d'U2 i ara ens n'anem a parlar d'una altra història, no? Perquè qui ocupa la quarta posició en aquest rànquing de grups terroristes? Doncs el gran protagonista avui, el grup terrorista ETA, que vol dir Euskadi Tasca Tassuna o Euskadi Llibertat. Com hem dit abans, tot i declarar el cessament definitiu de la violència el passat octubre, no es tenen totes a l'hora de saber si és cert o no. És per això que als Estats Units els segueix veient com una amenaça i, com hem repetit, encara segueix en aquesta llista d'objectius amb grups terroristes. Ells mateixos, els membres d'ETA, es declaren a Berzales, que ho sentim molt, però vol dir nacionalista i també són independentistes. El seu objectiu, per tant, és la independència d'Euskal Herria, com ells anomenen Euskadi, i la formació d'un govern nacionalista i d'esquerra. Tot i que nacionalistes ens pot sonar més de dretes, ells volen ser nacionalistes i d'esquerres. Per tant, canvien una mica aquí la denominació que ha tingut sempre nacionalista, una mica de dret. Com amb l'Ira, ens trobem en conflictes a l'hora de parlar de territori, com Irlanda, Irlanda del Nord. Consideren que també forma part d'Euskadi una part del sud de França, que és el País Vas francès, i també regions espanyoles, com ara Navarra, o també potser alguna regió de la Rioja. Passem ara a repassar la història d'ETA. Comencem pel principi, doncs, quan neix? Com hem dit abans, com amb l'Ira, és difícil establir el tret de sortida de la banda terrorista d'ETA. Podríem dir que es funda entre l'any 58 i 59, és a dir... durant la dictadura franquista, els vols dels anys 60, finals dels 50. Van celebrar la seva primera assemblea el 1962 a França, on es defineixen com una organització clandestina revolucionària. El primer assassinat fet pareta data de 1968 al Guàrdia Civil José Pardines, però el més rellevant aquell any és l'assassinat de Melitón Manzanes, conegut cap de la policia secreta de Sant Sebastià i és ara quan comencen, és en aquell moment, quan comencen a ser rellevants. I amb una repressió tan forta com la del franquisme, com és que no es va aconseguir dissoldre ETA? Quasi ho aconsegueixen l'any 1969, en una onada repressiva molt forta llançada des del propi govern franquista. El 1970, 16 terres són condemnats a mort en el famós procés de Burgos. La gran pressió internacional, però, fa que se'ls commuti la pena i al final no se'ls procés. Tot i això, la banda terrorista... prosegueix amb la seva activitat i aconsegueix el 1973 una de les grans fites d'ETA, que és l'operació Ogre. Potser per aquest nom no sona gaire, però si dic assassina en Carrero Blanco ja va sonant. Exacte, però no tenim el cap. Així doncs, o el cel també, maten el president del govern franquista accionant una bomba que havien col·locat fent un túnel sota la calçada. Ell anava amb cotxe i li va explosionar. ETA assumeix la responsabilitat de l'atemptat, però olora una mica malevent, tot plegat. I m'explico, el dia de l'assassinat una delegació americana es trobava a Madrid. A més a més, l'atemptat es va produir prop de l'Ambaixada Americana. Si a això li sumem que els ETA no eren professionals i que l'execució de l'atemptat era molt complex, ens trobem amb una possible participació americana. Una prova de tot plegat la trobem en un document desclassificat d'aquella època, que es va desclassificar l'any 2008, de l'Ambaixada Americana a Madrid, on s'hi pot llegir El mejor resultado que puede surgir sería que Carrero desaparezca de escena, con posible sustitución por el general Diez Alegria o Castañón. Déu-n'hi-do, eh? No seria la primera vegada que assassinen un president del govern. Va passar a Xile. Hi ha altres països, no? Exacte. Doncs... Seguim, sí. Deixant-ho de banda, ETA es fa forta i comet el seu primer assassinat massiu el 1973, matant 12 persones a la Cafeteria Rolando de Madrid. La mort de Franco i la transició fan que ETA actuï encara més virulència. El 1982 ja comencen els anuncis de desaparició de la banda terrorista, com vam veure el passat octubre, que sempre, com sempre passa, es trenquen amb un nou atemptat. No sabem si es tornarà a produir amb l'últim anunci, així que haurem d'esperar a un nou atemptat o a l'entrega definitiva de les armes. Com sembla que sí, que potser va una mica més de debò, no? Sí, sembla que sí, però... Sí, sempre és la mateixa història. No t'ho creus del tot. I ara vinculant-ho cap a la política, no tenen cap vers polític? Durant uns anys, com recordaràs, ho va ser Batassuna, que vol dir unitat. Concretament, des del 2001, any de la seva fundació. Tot i ser il·legalitzat el 2003 a Espanya, a França segueix formant part d'una coalició de partits que es presenta al Pirineu francès, amb molt poca representació. El 2003 se li aplica la llei de partits i és il·legalitzat degut a què defensa el govern espanyol per aquesta llei. És un hecho instrumental por parte de la organización terrorista ETA, que forma parte de ella y que es incompatible el ejercicio de la política con la invocación, defensa o justificación de la violencia como método válido para su ejercicio. I a tot plegat, quin és el paper important d'Arnaldó? Durant un temps va ser el portaveu més carismàtic de Ribatasuna, d'aquest partit polític, però també va formar part d'ETA durant molts anys abans de passar la política. Actualment està a la presó Per pertany a l'organització terrorista el van condemnar a 6 anys. I el 21 d'octubre de 2011, com hem dit, ETA va posar fi teòricament a les accions armades després de 43 anys de terrorisme i més de 800 morts. Pensa que amb l'Aira parlàvem de 3.000 morts i es va fundar més tard. La rebarcció ha estat una mica diferent en la tercera part. Molts morts també, però vull dir que no s'arriba a la miler o als 3.000 de la ira. Són 3 vegades més d'assassinats per part de la ira i sembla una altra cosa. Volen un diàleg directe amb el govern per tal de resoldre les conseqüències del conflicte, però aquest diàleg no el vol... De moment exacte no arriba tampoc, per tant veurem com acaba tot plegat. Quin més interessat deu estar en aquest cessament de la violència? En principi hauria de ser el govern. Doncs jo diria tot el contrari. Jo crec que Qui en pot sortir beneficiat d'aquesta acció violenta és el propi govern, que manté la població amb la pol cos i sempre que detenen algú relacionat es pengen la medalla i queden bé. Ara bé, això passa quan ETA és dèbil, com ara, perquè anys enrere era molt forta i tenia la capacitat de matar governants, amenaçar... Ha canviat bastant també els tipus de la pressió i la força, sí. Doncs molt interessant aquest repàs per avui per aquests dos grups terroristes que estan en aquesta llista negra dels Estats Units. La setmana que ve avancem també de qui ens parlarem? Doncs... A mi m'agrada molt el tema Palestina, per tant, un serà Hamas, que és el... el grup terrorista... Bé, grup terrorista, potser podríem parlar de terrorisme d'Israel, no? Però aquesta és una altra qüestió. També havia pensat l'Sfarc, que és el... a Colòmbia, no? Exacte. I, per últim, el més famós de tot, Al Qaeda. Al Qaeda. Doncs, molt bé, Sebas, moltes gràcies per aquesta primera entrega avui sobre grups terroristes. La setmana que ve hi tornem. Moltes gràcies. Vinga, gràcies. I que vagi bé. Bon dia. Igualment. Adéu. Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Viva tu! Sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari, sari. Zabri, zabri, zabri, zabri, zabri, zabri. Ràdio Desvema 98.1 Estem escoltant just a la fusta. Ràdio Desvema 98.1 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? Un moment senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Dos minuts i arribem a les dotze del migdia, per tant, recte final d'aquesta segona hora del programa. d'aquí pocs moments tocarà connectar amb Com Ràdio per saber què és el que passa arreu del país, també sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després de les 12 amb la tercera hora del programa d'avui divendres amb moltes coses, tindrem les estrenes de cinema amb la Georgina Llongueres, també repassarem quins són els concerts per aquest cap de setmana o per la setmana que ve amb l'Adrià Calvo i també com cada divendres sentirem la cançó de la setmana amb el Sergi que ens parlarà d'algun tema d'aquests dies de les notícies de Sant Just I tornarem després de les notícies fins ara mateix. I encara tenim una mica de temps, un parell de minuts per sentir una mica la Nina Simone. Fins demà! Fins demà! Conradio. Bon dia, són les 12. Us parlem Mònica Hernández i Maite Polo. El govern espanyol demanarà aquest cap de setmana el rescat bancari a Europa segons l'agència de notícies internacional Reuters. Aquesta agència cita dues fonts de la Unió Europea i una tercera d'Alemanya per fer aquesta afirmació. La petició la podria fer el govern de Mariano Rajoy demà mateix perquè, segons Reuters, hi ha convocada una videoconferència dels ministres d'Economia de la zona euro per debatre justament el pla d'ajuda per la banca espanyola. L'acord sobre el rescat de l'economia espanyola s'ha de fer abans de les eleccions presidencials de Grècia, previstes per el 17 de juny, i en funció del resultat d'aquests comissis, el futur de Grècia a la zona euro podria trontollar. Doncs des del govern central neguen cap moviment en aquest sentit. També recorden que ahir Mariano Rajoy ja va dir que esperaran atenir les auditories independents de la banca i també l'informe del Fons Monetari Internacional abans de prendre cap decisió sobre un possible rescat. D'aquesta possible petició n'ha parlat fons minuts el conseller d'Economia, Andreu Mascolell. Ho ha dit en una trobada empresarial del Pirineu que es fa a la seu d'Urgell. Ràdio seu, Marta Pujantell, bon dia. Molt bon dia. Davant les especulacions que aquest dissabte es faci efectiu el rescat a la banca espanyola. Mas Colell s'ha mostrat convençut que aquest pas, justificat i exigible, ha dit, ajudarà a millorar la situació econòmica actual. Pel conseller català cal la cooperació europea per afiançar l'euro. És clar que la crisi bancària ens està passant com una llosa ens l'hem de treure de davant, hem de solucionar aquest problema i avui en dia com estan les coses això demana cooperació europea Mas Colell, que ha inaugurat la trobada empresarial al Pirineu que se celebra a la seu d'Urgell, també ha assegurat en el seu discurs que el pacte fiscal continua entre les prioritats del govern català, tot i que ha reconegut que seria una ingenuïtat pensar que s'haurà resolt en un any. La Borsa comença a registrar guanys després d'haver iniciat la jornada en pèrdua. Slibex 35 puja a aquesta hora un 0,2% després d'haver arribat a perdre al voltant d'un punt. És l'endemà de l'anunci de l'agència de qualificació de riscos Fitch, que rebaixava la nota al deute públic espanyol. El va situar a dos esglaons del Bo Escombreria. La prima de risc continua en cotes altes, però per sota dels 500 punts se situa ara en els 484. Esquerra Republicana s'ha afegit a la petició d'alguns grups del Parlament per crear una comissia d'investigació sobre la gestió de les caixes d'estalvi catalanes. La sol·licitud la impulsa en iniciativa per Catalunya vers Solidaritat i Ciutadans. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Els grups d'Esquerra, Iniciativa i els subgrups de Ciutadans i Solidaritat han entrat ja al registre a la sol·licitud de la Comissió d'Investigació. El diputat d'Esquerra, Pere Aragonès, ha dit que actuaran de manera conjunta per elaborar una llista de compareixences. De la seva banda, Dolors Camarzen d'Iniciativa ha demanat a Ciu, PSC i PP que no posin traves als seus treballs. No esperem en absolut, i crec que no hauríem d'esperar en absolut, Són impediments per part de les diverses majories que es puguin formar en el Parlament per impedir, torpedinar o obstaculitzar aquesta comissió. Ens sembla que hem estat prou rigorosos, prou seriosos, prou francs a l'hora de plantejar-la. L'objectiu és que la comissió quedi constituïda abans de l'estiu i que les conclusions estiguin a punt abans de Nadal, com Ràdio Parlament de Catalunya. Espanya manté les opcions d'acollir el complex Eurovegas. Ho ha anunciat un portaveu de la companyia de Sheldon Adelson després que el magnat nord-americà vinculés la viabilitat del projecte al futur de l'euro. Preguntat per un accionista sobre la conveniència d'invertir a Espanya, Adelson va assegurar ahir que no hi ha res tancat i que una quarantena més de països que poden acollir el projecte se'l disputen. Però avui la companyia ha matisat que no ha canviat res i que se segueix explorant l'oportunitat d'invertir en Espanya. Com Ràdio Esports Bon dia, us parla Jordi Cervantes. En bàsquet aquesta nit es disputa el segon partit de la final de la Lliga CB entre el Barça-Rigal i el Real Madrid. Els blaugranes hauran de millorar els seus jocs si volen tornar a guanyar els blancs en un segon enfrontament, que per a Víctor Sada és clau. Hi ha pressió, però no n'hi ha tanta, n'hi ha molta, però no la, diguéssim... Límit, però sí que canvia molt. Anant un a zero en aquest segon partit és vital, és clau i l'afrontem amb molta més confiança. Sabent que si juguem com vam jugar a major part del partit n'hi ha poques opcions i som conscients del que en juguem. El partit a partir de les 10 al Palau Blaugrana. Les negociacions entre el Barça i València per Jordi Albà encara no s'han tancat perquè al president del València, Manuel Llorente, no li va agradar l'expectació que es va originar fora del restaurant on havia de dinar amb el vicepresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, i el secretari tècnic del club, Antoni Zubizarreta. El fitxatge s'hauria de tancar en torn als 12 milions d'euros. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. L'hospital comarcal Moïssès Brogi tanca quiròfans perquè les resoles del terra s'aixequen. La clausura del centre hospitalari durarà 15 dies fins que el terra sigui substituït. Els treballadors de l'hospital asseguren que cal arreglar un llap que fa que el terra sigui inestable i s'aixequi. L'hospital Moïssès Brogi va costar 113 milions d'euros, 15 més dels previstos. Només dos anys després de la seva inauguració han sorgit uns desperfectes que obligaran a tancar 12 quiròfans. Només quedarà disponible un quiròfan i el personal que hi treballa s'haurà de traslladar a l'hospital de l'Hospitalet de Llobregat. El número de tall per l'escola Bressol Municipal Marrex és l'1. A partir d'aquest número us determinaran les places segons el número assignat a cada sol·licitant. La llista baramada es va fer pública ahir i ja es pot consultar al web municipal www.sanjus.cat. Tots aquells que tinguin plaça a l'escola Bressol podran formalitzar la matrícula entre els dies 11 i 15 de juny. Recordem que la demanda per l'escola Bressol Municipal Marrex ha sobrepassat de llarg l'oferta. L'associació de veïns de Mas Lluí està recollint signatures de tothom qui no vol pagar el tribut de mobilitat a l'entitat metropolitana del transport. D'aquesta manera, protesten perquè la xarxa d'autobusos no arriba a la zona. Molts veïns i veïnes rebutgen pagar un tribut per un servei que actualment no se'ls està oferint. L'entitat veïnal del barri està preparant una carta on signaran veïns que no volen pagar. Altres veïns que sí que han pagat el tribut també s'afegiran a la protesta. La setmana passada van portar la seva queixa al ple municipal. Helena Baràmbio, de l'associació de veïns del Mas Lluí, Afirma que van quedar decebuts amb la resposta de l'Ajuntament. L'alcalde Josep Perpinyà va expressar el seu desacord amb la voluntat de no pagar el tribut per part dels veïns. De tota manera, va insistir que seguirà treballant per aconseguir que els autobusos donin servei a aquesta zona. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts als Sant Just Notícies, edició migdia. Podeu seguir la informació local a través del web www.radiodesvern.com, a través del web d'informació del Vas Llobregat, www.informatiucomarcal.com i a través de les xarxes socials Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. I don't care if Monday's blue Tuesday's grey and Wednesday too Thursday I don't care about you It's Friday, I'm in love Monday you can fall apart Tuesday, Wednesday break my heart Oh Thursday doesn't even stop It's Friday, I'm in love Fins demà! Fins demà! Bona nit. I com cada divendres fem un cop d'ull a l'agenda de concerts per aquest cap de setmana i els propers dies, per això saludem com sempre la Deia Calva, bon dia Adrià, què tal? Hola, molt bon dia Avui deixem de banda ja aquests monogràfics de les últimes setmanes en què parlàvem, doncs, sobretot d'aquests concerts del Primer Verassau. No sé si vas anar a algun dels concerts. Sí, vaig anar el dijous. Al final em vaig acabar decidint. Ah, molt bé. Vam escollir només un dia per tastar almenys una mica què és el Primer Verassau. I et va agradar? Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs d'aquí ens n'anem a una proposta una mica diferent. En aquest cas és un concert que ha estat molt anunciat que es fa aquest vespre al Palau Sant Jordi. És un concert que es diu Les nostres cançons, li hem posat aquest títol, i en definitiva són grups catalans que reuneixen per tocar cadascun. Segurament la seva cançó més famosa és la Fundació Lluita contra la Sida, que presideix el doctor Bonaventura Clotet, que han decidit, a partir d'aquestes retallades que hi ha, s'ha de fer alguna cosa per seguir investigant contra la Sida. I s'ha organitzat aquest concert, que està bé perquè té preus des de 15 fins a 43 euros, i encara queden entrades, o sigui, preus assequibles més o menys per tothom. I podrem veure actuar des dels Amics de les Arts, Cisa, Mishima, Gerard Quintana, Antonia Font, Parets, Miquel Poveda, Maral, Gossos... Varietat, eh? Molta varietat per atraure el màxim de gent possible. Doncs és una bona iniciativa, encara queden entrades, no? Sí, alguna solta encara en queda. I el plat més esperat de tota la nit serà quan el Lluís Llach farà una cançó amb la Sílvia Pérez Cruz i amb el Peu Guardiola, que estan assajant ja des de fa uns dies enrere. Peu Guardiola no cantarà, recitarà. No ho sé, potser sí, eh? No m'imagino el Guardiola cantant, realment. No, no. No me l'imagino fent uns coros, allò... No sé. No s'arriscarà. Jo crec que recitarà alguna cosa amb el Miquel Martí Pol perquè Lluís Llach, algun cop la música, a tu sí, farà una miqueta això. És un moment d'aquests que està tan preparat per convertir-se en un moment èpic que fins i tot fa mandra, no?, abans que passi, però que després potser els donarem la raó i serà. Jo crec que pot ser motiu, pot ser motiu. I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar. I canviem radicalment de registre, a veure com fem aquesta transició per parlar ara d'un altre grup que toca aquest divendres i també demà dissabte a Res Matàs. Downtown, you bring me down Grup mític també, no?, de segons quina època. Grup mític que el 96 van decidir deixar-ho, després d'haver publicat només dos discs, són els Stone Roses, havien publicat dos discs, doncs això, que havien tingut molt èxit entre el públic i molt bona crítica, ho han decidit deixar i ara al cap de... 15 anys retornen, per fer un todo exitós de concert. Retornen, però, amb la formació originària, perquè els últims anys de la formació, quan estaven actius, van separant, van quedar només guitarra i cantant i així. Ara retornen, però, els del principi, els que van publicar el primer disc, els 80 que es deia, The Stone Rose, i el segon, que deia Second Coming, i no tenen més, però suficient com per tocar els rasmates. Això que fan també aquests grups d'ara, de recuperar-se una mica i aconseguir també... que et pagaran públic, doncs, de l'època i segurament després d'altres que no han tingut l'oportunitat de veure'ls en el seu moment. Sí, és allò que no sap si ho fan perquè els hi falta diners o perquè realment els hi ve de gust bonificar-se. Espero que sigui la segona, segur que sí. Esperem que sigui. Doncs això resmetre's avui i demà. I més coses també amb doblet. Suena el teléfono. Yo ya sé quién es. Buenas noches. Estan, Stil. Que ahir dijous ja van actuar a l'auditori. Avui divendres ho tornen a fer per un preu de 20 euros i encara queda alguna entrada. I demà ho faran a la sala d'Apolo per un preu de 12 euros. És la seva forma de clausurar la gira del seu últim disc, que es diu Adelante Buenaparte, que ja fa... fins i tot anys que presenten arreu d'Espanya, en algun moment s'ha posat punt i final a la gira, i ho fem d'aquesta manera, amb un xou que el d'avui serà a l'Auditori, calmat, amb 13 membres d'una banda per portar el màxim possible el so fidel del disc, i dissabte a la Sala Apolo serà una mica més de xafarranxo, els quatre membres de la banda fer una mica d'allò que han fet amb la majoria de festivals i de concerts de poble. T'agraden els estàncils? Sí. M'agraden molt, eh? Són un bon grup, sí, sí. Costa una mica, potser, a vegades, al principi, però... Sí, és d'aquests que has d'escoltar el disc sencer, tornes a l'escoltar, anar trobant cosetes, però que aquesta cançó m'agrada molt. I aquest últim disc, de fet, que és el que els ha donat una mica més a conèixer el gran públic, també, doncs, val la pena, tot sencer, aquest triple disc, com si diguéssim. Doncs, aquesta és una altra de les opcions, però en tenim encara més per aquests dies. Que si no m'equivoco, els UB40 havien vingut fa relativament poc. Sí, sí, sí, no ho sé. A Barcelona. Fins i tot els torno a portar perquè m'ha semblat curiós que són quasi bé, no ho sé, com ja fidels a Barcelona. Sí, sí, deuen tenir un públic allò consolidat, però... Cada quatre mesos passen per rasmetalls per fer una mica de concert. Tornen a aquesta sala, serà dijous, per un preu de 35 euros... aquest grup de reggae mític que va néixer ja fa molts anys, bueno, fa molts anys, el 78, a Birmingham. Uns quants. Sí. I això, que van congut moltes copies dels seus CDs, 50 milions dels seus 27 àlbums, que es diu Rabbit, però fa molts anys de carrera. Sí, i tant. Doncs mira, una altra oportunitat per veure'ls dijous que ve a Res Matàs. I ara ens n'anem cap al Sònar, perquè també a partir de dijous que ve tenim ja... M'avanço? No? Està bé. Vaig acabar el Sònar, no? Sí, i tant. I tant que sí. Doncs dijous que ve tenim ja aquest festival que comença, són tres dies, i per tant fem una mica... Què podrem trobar-hi dijous? Sí, com sempre, Sònar de dia, Sònar de nit... Bé, els que som fidels ja sabran més o menys com va la cosa. Dijous el que es fa és que no hi ha concerts de nit, Només hi haurà concerts de nit divendres i dissabte. Dijous el que podrem gaudir són de concerts del Sòner de dia al Magba. Porto algunes propostes així a l'atzar o bé, algunes coses curioses. Per exemple, a dos quarts de sis el Sòner Virage actuarà Thundercat, que és el sobrenom d'Esteven Brunner i és el que escoltem de fons. que és un d'aquells músics prodigi que amb quadrants ja tocava al baix. De fet, va formar part de formacions de jazz molt bones i ara el que fa és remesclar una mica jazz amb electrònica. Molt bé. Doncs aquestes són els que podrem veure aquests a primera hora de la tarda. Una mica més tard tindrem aquests altres, els... Pint. Pint. M'ho he saltat? No, són els When Sign Go Machine, crec. Ah, sí, clar, és que tinc una altra parella avui i pensava que el nom del grup i el nom de la cançó era el nom del grup. Sí, sí, són ells. Tindrem el dos quart de nou del vespre. Són un grup que aquesta és la cançó més tranquil·la i l'he tirat expressament perquè és un grup que podia tocar perfectament el primer sound. Un altre festival és per una mica desmitificar el sonar de música molt, bé, molt, jo què sé, molt electrònica i a vegades bastant informable. Doncs també sonen coses com això, que és un grup de Copenhagen, que presenta, doncs, pop i tot folk, a vegades, i a vegades en algunes cançons també remesclat amb música electrònica, això sí. Doncs sona força bé. I més coses encara per dijous. Aquests Flying Lotus. ... ... ... Això ja s'assembla una mica més al que és el Sòner. Serà dos quarts de set, és el nom artístic Flying Lotus d'un productor que es diu Steven Ellison, que barreja tot el que pot, des de hip-hop, rock, jazz i música, i també ho exporta en audiovisuals, i fins i tot és un músic que té una aplicació per iPhone per remesclar la seva música. Mira, curiós. I acabem amb un gran nom, el gran nom del Sòner d'aquest any, no? Sí, dèiem que dijous no hi havia actuacions de nit, i sí que hi ha aquesta, però per aquells que han consumit molta estrella d'am, perquè si reunies 20 etiquetes, doncs te n'anaves al concert. Molt bé, doncs... Sí, això ho tenia amics als bars que poguessin... Clar, clar, recollir-les. Bé, jo algun cop, alguna vegada, no en aquest cas, però en cas de Port Aventura, recordo amics meus d'anar a estar en un bar i anar a demanar a les altres taules si els donaven les etiquetes i aconseguien una entrada amb unes a la nit, vull dir que... Això a vegades amb una mica de morro. Sí, sí. De fet, als New Order hi havia 10.000 entrades disponibles a través d'Estrella Dam, o sigui que l'oportunitat hi era, i de fet actuen dijous, però també divendres a la nit. És un grup que, bé, no cal ni presentació, mític dels 80, que està molt bé que els portin al sonar, perquè també va rememorar belles propostes i propostes que van ser al principi de la música electrònica i de posar sintetitzadors i bases rítmiques... Ja no m'estic més perquè realment són els New Order, no cal dir res més. Doncs els tindrem dijous que ve. No sé si tu aniràs al sauna, l'Adrià. Amb New Order sí, per veure molta estrellada. Has vist que ve? I no ho sé, no ho crec, no ho crec, perquè són molts diners i amb la primera sauna hem tingut suficient. Bé, doncs ja ens explicaràs què tal, si més no, aquest concert de New Order. Molt bé. Gràcies i fins la setmana que ve, que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. How does it feel To treat me like you do When you let your hands upon me And told me who you are I thought I was mistaken. I thought I heard your words. Tell me how do I feel. Tell me now how do I feel. Those who came before me lived through a vocation. From the past until completion. Fins demà! Fins demà! Fixa l'enca heu m'a cú. Un moment com cada divendres per repassar les estrenes de la cartellera aquesta setmana. I per això tenim l'altre cantó del telèfon, la Georgina Llongueres. Molt bon dia, Georgina, què tal? Hola, bon dia. Avui comencem parlant d'una pel·lícula que es titula El gran anyo. Sí, El gran anyo, que en aquest cas és una comèdia nord-americana dirigida per David Frankels. que va dirigint al seu moment El diablo se viste de Prada, i ara també segueix una mica amb el to de comèdia nord-americana. En aquest cas, canvia les actrius femenines d'aquella pel·lícula per actors, el Jack Black, l'Steve Martin i l'Owen Wilson, tres personatges típics de la comèdia nord-americana, i que interpreten tres homes que estan en crisis existencials. Cadascú en el seu moment, diguem-ne, que un és la crisi dels 40, l'altre una crisi existencial, l'altre de la tercera edat, Bé, el que fan és decidir dedicar un any sencer de la seva vida per seguir els seus somnis, és a dir, és com agafar-se un any sabàtic, agafar el cotxe, o l'avió, o el que sigui, i viatjar per tot el país. De fet, el que fan és emprendre un viatge junts i, doncs, desconnectar de tota... Mira, el que voldríem fer tots, segurament, no? Sí, sí, sí. I llavors, bé, el que fan és, evidentment, trobar-se amb situacions totalment esbojarrades, que és el que portarà aquesta comèdia, i a més a més, doncs, Com que són molt competitius, començaran a anar a competir entre ells i a intentar-se fer-se la vida impossible. És una adaptació d'una novel·la, la pel·lícula. Ha tingut no massa espectadors als Estats Units i, per tant, haurem de veure com qualla la taquilla d'aquí. Bé, doncs, de moment sentim aquest tràiler. Habrá una lluvia importante dentro de pocas horas. Lluvia radioactiva? ¿No dijiste que un gran año acabó con tu matrimonio con Steph en 2003? Para empezar, estaba casado con Bridget en 2003. En 1 de enero me largo de esto. Supongo que sabrá que la fase posterior a la jubilación se parece un poco a esto. Dejaste el mostrado, dejaste tu empleo interno. ¡Papá! Genial hablar contigo. Quiero hacer algo importante, ¿sabes? Necesitamos un poco de aventura. Haré el gran año. Un año para hacer todo lo que nunca hemos podido. Tres tipos. Parece mentira que no estén agotados. Hasta abajo. Han convertido su búsqueda... Su nombre es Gariño. Si dejaran de competir, moriría. En una competición. ¡Sí! Este será mi año. Quiero dejar mi sello. No lo puedo perder. No hay otro hasta dentro de una semana. ¡Eh! Qué lástima. No me digas. ¿Una galleta? Sí. El director del Diablo Viste de Prada y una pareja de tres. Uno de los dos tiene que ganar a ese cabrón. Cuando hablamos de comedia... ¿Acabas de marcarte un baile de victoria? No. Es posible. Sí, lo he hecho. Todo vale. Doncs una comedia que suposo que, si més no, el trailer fa pinta que sí que poda treure a públic, no? Vull dir que no sembla que estigui... Jo penso que pot ser divertida. No està malament. No ha acabat de collar ben bé en els espectadors nord-americans. Bé, doncs veurem com funciona aquí. Passem a la següent pel·lícula, que és Project X. També és una comèdia que ens arriba dels Estats Units, però és molt més alternativa, podríem dir-ho així, i també molt adreçada als adolescents. I és que els protagonistes són tres estudiants de l'institut, de final d'any, que són d'aquests estudiants una mica... d'aquests que no destacen molt, i estan bastant en segon terme. Però el que fan és decidir ells tres fer una gran festa per ser molt populars i tal, perquè un d'ells es queda a casa sol. Llavors es veu que la festa se'ls envada les mans totalment, acaba desmadrant-se i és una pel·lícula on es veuen els excessos de la festa, el gambarrisme, fins i tot el mal comportament o l'abús que fa molta gent de no estar a casa seva i d'arribar a fer segons quines coses. Una pel·lícula que potser els adults o els pares de fills d'adolescents els pot arribar a posar molt nerviosos. Així s'acaben venint, no? Exacte, de dir, ostres, tot això poden arribar a fer. I, bueno, és una pel·lícula que, diguem-ne, tot comença com una festa molt divertit i s'acaba complicant moltíssim. És el mateix productor de Resacón en Las Vegas, que una mica ja... Per tant, verem per on van els trets, sí. Sí. I per fer la pel·lícula el que van fer, perquè com que són estudiants, adolescents que no són molt coneguts com a actors, el que van fer va ser un càsting obert. És a dir, per escollir els tres actors principals van fer com una convocatòria a través de les xarxes socials que qui es volgués presentar com a actor o fins i tot per participar de la festa, perquè tots són adolescents de la mateixa edat, per poder treure'n els actors. La veritat és que té tons, a vegades, ja s'entreveu en el tràiler, com si fos una mena de documental, perquè el que van fer és entregar càmeres petites a les persones de la festa i que gravessin tot allò divertit que et passés al seu voltant. Llavors, clar, moltes vegades són situacions que es veuen bastant quotidianes. Se sorprenen, no?, segons quina. Sí, sí, també. Per tant, La pel·lícula i també molt... També critica tota aquesta part de l'adolescència que a vegades no sabem fins on pot arribar. Doncs sentim aquest trailer. Però la cosa se me ha descontrolado. Esta noche vamos a comernos lo que no está escrito. Esta noche vamos a triunfar. ¿Crees que hemos triunfado? Y a lo grande. Doncs un tràiler sobretot molt visual i molt musical i molt a l'americana, eh? Realment vull dir que és aquest tipus de festa que estem acostumats a veure en aquestes pel·lícules. Exacte, que aquí em sembla que poques vegades hem vist una pel·lícula i una festa tan exagerada, no?, com d'aquest estil. Sí, sí, bueno, i suposo que pel fet de ser una pel·lícula, doncs, també... Estarà l'exageració aquesta de... Exacte, això segur, però vull dir que es deu basar també en algun tipus de festa o altre. I d'aquí ens n'anem. La segona estrena és Les xiques de la sexta plana. Sexta planta. A més, una pel·lícula que s'està anunciant molt travú per Barcelona. Si més no, he vist molts, molts cartells des de fa dies, aquesta pel·lícula. Sí, perquè, bueno, hi ha cares conegudes com Carmen Maura, Lola Dueñas i Natàlia Verbeque. I és que tot és una comèdia francesa i tenir... actors francesos, hi apareixen aquestes actrius espanyoles. I és que la pel·lícula se centra en el París dels anys 60, on la vida monòtona de Jean-Louis canvia quan coneix les noies espanyoles que treballen com a minyones de la sisena planta de l'edifici. Llavors, el contrast entre les minyones i la burgesia, aquesta relació que s'estableix i que també per l'època, dels anys 60... el conservadurisme de l'època també es veu en la pel·lícula. És una comèdia, segons la crítica, força eficaç, amb molt bones interpretacions per part de les actrius espanyoles. Sempre s'agraeix, també. I tot i que diuen que és una pel·lícula amb molts tòpics, perquè, clar, l'època també els tenia, doncs estan mostrats amb molta simpatia i amabilitat i, per tant, una proposta interessant que, com deies, també se n'està fent molta promoció. Doncs sentim a veure aquest trailer, si ens acaba de convèncer. Lo de las criadas pretronas se ha acabado, eh, chérie. Hoy todo el mundo tiene una española a su servicio. El ascensor es para los señores. Pugen la escalera de servicio. A nuestra antigua criada le dábamos 250 francos. 400 francos. 400 francos. ¿Está usted loca? Cuento con usted para que todo esté impecable. ¡Tía! ¡Abre! ¡Dolores! ¡Carmen! ¡Teresa! ¿Tu pafe es una hada de loca? ¿Habéis contratado a una española? Exactamente. Yo os agradecería que la tratarais bien. A mí me gusta el llamón. No. Vení, monsieur. Voy a enseñarle una cosa. Ya le aviso que no es muy agradable. Qué asco. Diga conmigo. Juego. ¿El juego? El jardín. ¿El jardín? Viven en habitaciones minúsculas. ¿Y dónde está el lavabo? ¿El lavabo? Sin calefacción, ni agua corriente. El jueves. El jamón. ¿El jamón? Tú ya me te preocupas por lo que le ocurre a nadie. De repente te fascinan un puñado de sirvientas españolas. Bonjour, monsieur. Ah, bonjour. Raja Luis, soy una provinciana. Y a él le gustan las mujeres que brillan, las parisinas, las delicantes. Estaba equivocada. Usted no es como los demás, señores. ¿Le estoy diciendo que el Senado ve las españolas de la Sexta Planta? ¡No digas más, tonterías! ¿Crees que no me doy cuenta de que está pasando algo? Voy yo, señoras. ¿Cómo que en la sexta planta? ¿Con las criadas españolas? Los señores deben quedarse en casa de los señores. Es la primera vez que tengo una habitación para mí solo. Si supiera lo libre, ¿qué me siento? Doncs aquest és el tràiler de les xiques de la sexta planta. El tràiler, si més no, és bastant resultón, em surt en castellà. Però vull dir que no està mal, no sé, pot estar bé, no? No, jo crec que pot estar molt simpàtica la pel·lícula. A més a més ja es veu, no?, també les interpretacions de la Natàlia Berber, que una mica fa de protagonista, no?, que atrau els francesos i, bueno, hi ha com un embolic, no?, entre mig. Sí. Doncs passem d'aquesta a la següent pel·lícula, que en aquest cas no és d'aquí a prop, sinó que és... M'imagino que és americana, també. Doncs és també francesa. Ah, mira, m'han enganyat amb el títol. Sí, l'han volguda, suposo que, treure de França amb un tul americà o anglès. Va ser presentada al darrer festival de cinema de Venècia i són els principals, diguem, els actors principals o els protagonistes d'un dues parelles de joves sobre els 30 i pico, que són molt l'amic entre ells. Les dues parelles són molt l'amics. I arriben fins i tot a atraure's i a enamorar-se fins que s'entremresten els sentiments i a poc a poc es va fent la història molt obscura entre ells, perquè diguem-ne que cadascuna de les parelles s'intercanvia amb l'altra i comencen aquesta atracció mútua. Per tant, una pel·lícula d'amor a quatre bandes que comença, segons la crítica, amb una trama força interessant, perquè veus aquesta... amb atracció fatal, dient, entre aquestes persones, però que de mica en mica, doncs, passen cada cop més avorrides, com si no li haguessin sabut trobar la sortida a la pel·lícula. La realització enfatitza molt la intimitat de l'escena, no?, es veuen moltes escenes, doncs, de sexe o d'intimitat entre aquests personatges, i això, doncs, ho fa molt l'ús de la càmera en mà que s'ha volgut, doncs, utilitzar perquè sembli que l'espectador està allà... A dintre. Exacte. O com a voyer una mica de la situació. Per tant, doncs, una pel·lícula interessant que, bueno, la crítica no l'acaba de tancar bé, però, bueno, que s'haurà de veure. Doncs sentim, de moment, aquest trailer. Puede uno llegar a sentirse tan a gusto con gente a la que acaba de conocer. Tal vez nos sentimos a gusto enseguida los cuatro juntos. Aquí tenemos las grosellas. ¿Cómo se dice grosella? ¿Blueberry? O solo nos caímos bien. Voy a tocarte las vértebras una por una. Intenta visualizarlas conmigo. Esto debería calmar de no hacerte cosquillas. Rachel, he besado a Terry. ¿De qué tienes? ¿Cómo te va con Vincent? No sé si es bueno que hablemos de esto. Puedes decírmelo igual. Déjame. ¿Cómo duerme, Frank, contigo? Pegado a mí. ¿Y contigo? No, conmigo no. No puedo, me agonia. Está llena de energía. Siempre dice que sí. Siempre está dispuesta. Todo le gusta. ¿Y si les llamamos ahora? No, ni se te ocurra. Es mal el día. Yo no le pregunto a Terry a lo que jugáis. No me excita y no va conmigo. Es que no se acuesta contigo porque le falta algo. Dime, ¿todavía te gusta? No quiero que durmamos juntos. Ni vosotros, ni Vincent, ni yo somos pareja. No hace falta dormir juntos. Serán los efectos mínimos. Tengo ganas de dejar de pensar en ellos, aunque sea una hora al día. Tengo derecho a dejarlo, ¿no? Teri, no lo hagas. Doncs, si més no, visualment sí que és veritat que és bonic, també, de veure aquesta pel·lícula. No sé com acabarà sent tota la pel·lícula. Potser sí que és veritat que la trama acaba resultant una mica pesat, plegat, perquè només en dos minuts, també, al final. Però sí que, si més no, el tema del morbo, d'aquest intercanvi, Sí, sí. No, no, és curiós com a tema. És bastant original, també. Passem ara a Sueño y Silencio. Sí, és una pel·lícula espanyola, de fet que ho produïm entre Espanya i França, també, dirigida per Jaime Rosales. En aquest cas, doncs, explica la història de l'Oriol i la Iolanda, que viuen a París, amb les seves dos filles, i durant unes vacances al delta de l'Ebre, doncs, la seva vida canviarà radicalment arrel d'un accident. És una pel·lícula molt intimista, molt, podríem dir-ho així, independent o d'alternativa, i és que segurament s'estrenaran molt poques sales de cinema, perquè és una pel·lícula que té com un estil documental, així intimista, com dèiem, en blanc i negre. El tràiler mateix, ara quan l'escoltem ja veurem que aporta molt poc, però al mateix temps molt, perquè... es veu una situació quotidiana de dos pares amb les seves filles. Per tant, una pel·lícula complicada de recomanar, perquè és d'aquestes que mai saps com acabarà sent, però bé, que deu tenir també el seu públic. Doncs passem a veure què ens sembla aquest tràiler d'aquest Sueño y Silencio. ¿Cómo? Yo siempre me acordaré, porque a ti no te vi, pero a ti sí me ha de entrar. Yo siempre me acordaré cómo naciste sin el típico chillido y llenar los pulmones y chillar. Tú naciste como nadando, hacías así. Y yo lo vi y dije, pero yo soy más tranquila. Y después te pusieron y cuando tú quisiste, empecéis a llorar. Pero pasaron unos 30 segundos mágicos. Bueno, mágico, yo, ¿por qué estamos viendo? Si no, digo, ¿qué aquí le di? No, no. No hacía nada. No, era d'una paz. Estabas así. ¿Por qué está salido gritando como una loca? Decía, a ver qué pulmones, señor. Y la otra. Así ha salido de buena nada. Sí, parecía que ibas a nada. Doncs un treball que també es ben bé una declaració d'intencions d'aquest sonyo i silencio, exacte. Passem ara, acabem ja amb l'última estrena d'aquesta setmana, que és Rock and Love. si ens arriba del Regne Unit, és una comèdia que barreja també el to musical, perquè ens trobarem dins d'un festival de rock, al Regne Unit, precisament, és on se situa la història, on una estrella de música indi i una cantant punk acaben exposats, és a dir, enmanillats, entre ells, arrel d'un error, i resulta que han de passar tot el cap de setmana junts, enmanillats, i cadascú havent de fer les seves actuacions. Per tant, una... Un inici curiós de la pel·lícula, que a partir d'aquí, evidentment, situacions rocambolesques i gelos per part de les parelles de cadascun dels quals... Perquè, clar, evidentment, han de passar-nos el que et demana junts aquest noi i aquesta noia, no? Serà fàcil. De totes maneres, la crítica parla que està una mica buida de contingut, tot i que retrata bastant el que són els festivals de rock, perquè... i tenir aquesta trama concreta, viurem o serem immersos dins aquest festival en una imatge molt real. De fet, la venen com una comèdia romàntica molt espontània i sobretot ens han d'agradar tota la temàtica musical i de festivals perquè tenen molts trossos de caire musical i per tant és d'aquestes pel·lícules que si no t'agrada la música millor no anar-hi. Doncs és l'última proposta d'aquest cap de setmana, força varietat també i més estrenes potser que la setmana anterior. Per tant, hi ha una mica de propostes, com és habitual, o com era habitual, quan hi ha bones pel·lícules per tots els gustos. Gràcies, Georgina, i tornem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana vinent. Que vagi molt bé, bon cap de setmana. I hurt myself today To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears the hole What have I become? My sweetest friend. Everyone I know goes away in the end And you could have it all My empire of dirt You stay the hell away from me, you hear? I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time What have I become? My sweetest friend. I will let you down. I will make you hurt. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The hill of the leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? Un moment, senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, ho has fet mil cops. No pateixis, ho vaig fer. Les implodències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, el magazín del matí. 10 minuts i la 1 del migdia, per tant, recte final del programa d'avui divendres i també de tota aquesta setmana de just a la fusta. Per això, com les últimes setmanes, el que fem a aquesta hora és recuperar una mica l'actualitat de la setmana d'aquí al municipi, però d'una manera diferent. I per això tenim el Sergi Pont. Bon dia de nou, Sergi. Espera un segon. Bon dia. Ara sí. Si esteu mirant... Sí, sí, sí, ara l'ensenyo. Estic muntant l'escenari. Exacte, és aquest petit... concert d'una cançó adaptant la realitat Sant Justenca en format musical. Avui de què vols parlar? Doncs avui parlo del sorteig emocionantíssim que va tenir lloc ahir a la sala de plens de l'Ajuntament i que va designar quins nens podran anar l'any que ve a l'escola Brasol Municipal Marrex. Exacte, tothom realment està pendent d'aquest número, potser no del sorteig en si, però si més no. del resultat final. Doncs, si ho tens tot a punt, crec que hi ha. Entrec els cascos, que sempre des pista. Doncs comencem quan vulguis. Els llums s'han apagat. Han tret la boleta. Estarà manyat el sorteig? Em pregunto des del fons de la sala de plens. El meu fill podrà anar a l'escola Bressol? I de sobte un home agafa el micròfon, salsa i amb una veu greu diu el número premiat és el... El meu nen es llevava cada matí, li preparo la bossa i ell fa un pipí. Anem cap a l'escola on l'educaran, amb tantes retallades, vés-te preparant. Si no en el fons preferia portar-lo a un centre privat, on si el nen es fa caca el tornen perfumat. Part de tantes històries vull que el nen per fi es faci gran. Avui, doncs, recuperem l'estat d'aquesta secció de la setmana passada. Sí, la setmana passada va quedar bastant marmada. No, no, molt bé, molt bé. Per la trinca. No, no, tenia gràcia, la cançó. Que passa que va haver-hi aquesta pèrdua de memòria. Sí, la intenció era bona, però no. En aquest cas jo crec que s'adiu bastant bé els temes educatius a més de la setmana, o sigui que... Sí, sí. Felicitats, Sergi. Sí, al final, doncs mira, va sortir-ho. Resulta que aquest pare al final diu que volia portar-lo a la privada. I per tant, pot triar-ho encara, perquè suposo que si llavors un cop li toca, doncs mira, que estigui per darrere del 32. Sí, sí, per tant aquest pare que s'ha vist reflectit en aquesta cançó, si ens està sentint... Sàpiga que encara hi és a temps de rebutjar, de renunciar. El moment que va entrar a la boleta va ser màgic, eh? Això sí. Des del fons de la sala, com ho observava... Això segur. Doncs gràcies, Sergi, i et sentim d'aquí pocs moments d'una manera, amb un registre més seriós, i que vagi bé, m'encanta setmana. Fins ara, adeu. A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit. Sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets, fer-me pas amb prudència per un entramat de sabates d'hivern, de confet i aixafat i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets. i amagar-me entre un tap de suro i la paret. Just a temps que no em mengi el collons de gatet i escalar les cenefes del teu vestit i falcar el teu esquerre en un descosit i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó i agafar un palet d'aire i amb un saltiró enganxar-te un cabell impulsat i accedir al teu desig està passant. I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient, repartir unes targetes, ser amable amb la gent i amb maneres de jove, discret i educat, presentar els meus respectes. i amb un home amb corbata que no sé qui és i en el núvol de somnis que tens a l'abast i entre d'altres que ho sento Però ja mai viuràs detectar un caminet que m'allunyi del grup o una ombreta tranquil·la on desapercebut estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant el pla indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran. Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagar Dos minuts i mig i arribem. Ara serà l'una del migdia. Un moment, per tant, per tancar aquest Just a la Fusta d'avui, divendres 8 de juny. Per tant, donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa. Sergi Pó en els serveis informatius, el Carles Hernedi Rius en la previsió meteorològica, la Carme Madó en la cuina, avui hem parlat també Víctor Puertas, músic Sant Justenc, que avui actua amb la Crazy Blues Band i la Big Mama a Sant Feliu, a l'Atene de Sant Feliu. Hem tingut també els seves alies amb conflictes internacionals, la Georgina Llongueras al cinema, l'Adrià Calvo als concerts de la setmana, i us ha parlat Carme Berdoi. I tornarem a partir de la setmana que ve, a partir de dilluns, a moltes més coses, com cada dia, a partir de les 10, al Just a la Fusta. Ara us deixem amb el Bolletí de Com Ràdio, tot seguit també podreu sentir el Sant Jusk Notícies d'ici migdia amb el Sergi Pont, i per tant només queda dir-vos que passeu un molt bon cap de setmana. Fins demà! Conradio.