Panellets, tanatopràxia i mindfulness al Picó.cat

Un punt amb problemes és la C17. Hi ha un quilòmetre de retencions en sentit nord, en sentit vic, a l'altura de Lliçà de Vall al Vallès Oriental. S'espera que al llarg del matí d'avui continuïn, però sortint el gruix de vehicles a l'operació sortida d'aquest pont de Tots Sants. Trànsit calcula que de l'àrea metropolitana de Barcelona marxaran uns 460.000 vehicles. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui al migdia es disputen dos partits de la cinquena jornada de la Lliga d'Hockey sobre patins. El Club Patí Vilanova s'enfronta al Liceo i al Llei de visita a l'Alcoi. Per cert, després dels partits disputats ahir, destacar que el Barça és co-líder de l'Hockey Lliga després de guanyar a la pista del Calafell. per una seta i d'aprofitar l'ensopegada del Vic, que va empatar un contra el Blanes. En bàsquet avui, a partir de tres quarts de nou, el Barça rep al Palau la visita del Partizan de Belgrat en la quarta jornada de l'Eurolliga. Els de Xavi Pasqual buscaran sumar la quarta victòria a la competició, on són co-líders del grup amb el CSC de Moscou. El rival d'avui, el Partizan, és un equip molt jove i encara no ha guanyat cap partit a l'Eurolliga d'enguany. Encara en bàsquet apunta que aquesta matinada s'han disputat uns quants partits de la primera jornada de la Lliga NBA, destacar la derrota dels Memphis Grizzlies de Pau Gasol que han perdut contra els Clippers per 92 a 101. En futbol, avui a les 7 de la tarda, l'Espanyol debut a la Copa del Rei enfrontant-se al Sevilla. Mauricio Pochettino s'ha endut a la ciutat andalusa. Tots els jugadors disponibles, a excepció d'Alvin i Javi López, tots dos lesionats. Són novetat a la convocatòria Simau i Mationi. Un darrer punt, avui la primera plantilla del Barça té festa. Demà tornarà als entrenaments per seguir preparant el partit de Lliga de dissabte contra el Celta de Vigo. Notícies en xarxa. Picó.cat, amb Alfred Rodríguez Picó. Bon dia, benvinguts, molt contents d'estar aquí un dia més. Avui festiu per nosaltres aquí, explicant-los, compartint les il·lusions, els temes, les entrevistes... En fi, volem compartir aquesta estoneta, aquestes tres hores amb tots vostès i que vostès gaudeixin del programa. Clar que sí, un programa optimista. I a més, el dia acompanya un dia assolellat. Mirin, ara mateix estem mirant el satèl·lit MeteoSat. I a Catalunya, Catalunya, doncs ara bateixen tres nuvolets al Pirineu, sobretot cap al Pirineu d'Andorra, però res, tres nuvolets. La resta a Catalunya un dia preciós, visibilitat fantàstica, una mica de vent, això sí. I què més podem dir després del temporal de pluja de les últimes hores? Doncs que avui és un dia preciós per gaudir-lo a l'aire lliure. I si volen a aquesta casa, doncs també, escoltant-nos, per exemple, o escoltant música o llegint, o en fi, el que vulguin. Anem a fer un repàs de les temperatures. Doncs mirin, ara mateix, Barcelona, 13 graus i mig, la normal per aquestes dates, Tarragona, 15, Lleida, 8 i Girona, 12. On ha fet més fred? Doncs les mínimes més baixes, 1 grau sota 0 a 7 cases, 1 grau sota 0 a Caixans, 0 graus a Ribes de Freser, 2 graus a Begar o a Calldetenes, entre altres localitats. I què farà aquests dies? Doncs mirin, avui s'aguantarà, avui queda de vent, potser el vent pot ser una miqueta molest, alguns núvols a la tarda, però ràdio precipitacions. Demà divendres, el mateix, alguns núvols més, potser més que avui, però vaja, no hi haurà precipitacions, una mica de vent i temperatures més altes. Demà farà un dia francament agradable. Dissabte canvia el temps, no és un gran canvi, però jo veuran que els núvols aniran a més, acabarà tapant-se el cel... i cap a la tarda vespre pot ploure per les comarques de Ponent, més aviat vespre nit, a última hora del dia, per les comarques de Lleida, Pirineu, temperatures suaus, eh? I la nit de dissabte i diumenge pot ploure a diverses comarques catalanes, no massa, i diumenge igual, diumenge es mantindrà un dia variable, una miqueta canviant, més núvols que altra cosa, poca pluja, potser cap al Pirineu, cap a les comarques de Ponent, i temperatures en tendència a baixar una miqueta. Probablement en dies posteriors, la setmana vinent, les temperatures baixin més. Ja ho anirem veient. I qui fem aquest programa? Doncs en Jordi Bartomeus també a la... Sons Direcció, Raquel Prat a la producció, la redacció a l'Estela Busoms, l'Uri Clavell i en tècnic de so, l'Ivan López. I saben què? Doncs anem a començar ja. Vinga, som-hi. I comencem, comencem la primera entrevista del dia d'avui festiu. Anem a veure, mmm, quina entrevista més dolceta. El pare del nostre convidat volia ser escultor, però van morir les seves dues germanes i la postguerra li va canviar la vida. Va haver d'ajudar a casa i tota la tècnica que va aprendre estudiant escultura la va adaptar al pa i a la xocolata. No en va, va canviar el concepte de les mones fins a arribar al que avui en dia coneixem. Així és el pare qui fou considerat el moser de la xocolata. Així és, Alfred. Doncs el fill, que avui ens acompanya, s'ha format en aquest ambient de creativitat i adaptació al medi. Ha revolucionat el món de la pastisseria. A hores d'ara tothom sap que parlem del que hem batejat com el mag de la pastisseria. Ha convertit els dolços en obres d'art. La pastisseria no és una feina, és la seva vida. Això és el que sent el nostre convidat d'avui, Christian Escrivà. Doncs, Christian, bon dia i moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres. Molt bon dia. Per cert, hem de dir que estem molt contents perquè ens has portat fins i tot un present... que ara l'obrirem en directe. Puc fer-ho ja? Sí? Per mi pots fer-ho quan tu vulguis. T'ho recomanaria que ho fessis ja. Anem a veure, anem a veure. Està ben embolicat. Ja m'ha tret el cordill. I... Carai, carai, carai. Què tenim aquí? Un assortiment de panellets d'aquests que... Mira, és clar, quasi no puc parlar de la bava que em cau, ho sento, eh? Perdoneu. Moltes gràcies, de veritat. Ara us saboregarem amb els companys. De res, a vosaltres. Moltes gràcies. Vinga, anem a començar. Digues, digues. No, anava a dir, bueno... Avui tocava això. Avui és dia de panellets. Avui toca això. És dia de panellets i, com has pogut veure en la safata aquesta, predominant els de crema catalana. Són de crema catalana. És bestial. Aquest panellet és de les coses de les quals estic més orgullós perquè és senzill però és boníssim. Fins ara el rei del panellet és el panellet de pinyó. Està agradant quasi tant aquest de crema catalana com el de pinyó. Com el de pinyó? Doncs serà qüestió de tastar-lo i segur que confirmarem la teva teoria i la teva pràctica. A veure, avui lògicament és obligat parlar de panellets. Ets la creativitat personificada. T'agrada fer panellets o t'avorreix perquè ja estan inventats? Tot i que veig que últimament tens nous invents. A veure, a mi el que m'avorreix és la monotonia, és el treball en sèrie. Això sí que m'avorreix. Ara, jo a casa tinc un equip ara molt ben format des de fa d'anys que treballen amb mi, i jo cada cop em puc dedicar més a això, a la creativitat i a inventar noves receptes i noves formes. Aquest de crema catalana és el de l'any passat, i aquest any n'hem fet un de xocolata, que és com un suís, però en versió panellet. Ai, calla. El juny vas fer 50 anys i et vas tornar a casar. Una mica tradicional, sí que ho ets, no? O no? O no et vas a veure? Parlo de tornar-me a casar? No, diguéssim que jo, no sé, sí, potser sí, potser sí. La veritat és que, a veure, no tinc cap ganes de tornar-me a casa, eh?, perquè en principi no t'ho planteges mai, això, eh?, quan et cases... Però, però, bueno, les coses són... Són com són, la vida... I tampoc, allò, no cal muntar... de drames ni coses d'aquestes, vull dir... Molt bé, et dono tota la raó, sí senyor. Les coses venen com venen i un s'adapta i avall, clar que sí. Com van les vendes de panellets? La tradició dels panellets li augures llarga vida? A veure, tinc que dir que nosaltres des de fa ja un parell d'anys no hem tocat els preus i aquest any estem intentant, bueno, intentarem aguantar la que està caient com sigui, Precisament perquè no es perdin aquestes tradicions. No s'ha pujat l'IVA, el Pinyó aquest any ha pujat un 30%, no és un 5 o un 7. Per què ha pujat tant? Un 30%. La veritat és que no ho sé. No ho sé perquè jo ara vinc de donar conferències una mica per tot el món. He estat durant un mes viatjant per tot el món durant conferències i he arribat i m'he trobat amb aquesta pujada. No he tingut temps tampoc de preguntar el per què, però la veritat és que és aquesta. i el que hem fet és no pujar res per poder mantenir aquesta tradició. Déu-n'hi-do, i per què fas conferències sobre sempre el tema que t'ho toques? Pastisseria creativa. Pastisseria creativa. Bueno, ara aquesta estic content perquè aquesta la vaig donar a Tòquio, la darrera. Bueno, a Tòquio en van fer quatre concretament, després en van fer una a Sant Sebastià, n'hem fet a París, però la de Tòquio eren 2.800. La més gran que havia fet era per 1.000 persones. I assusten... Bueno, ja no. Ara contra més gent més t'agrada, no? A més arriba el missatge. Sí, i al Japó eren 2.800. Era un palau de congressos tot vengut. I en posa, eh? I perquè, esclar, ells és nou, els panellets, o ja el coneixien? No, no, no era de panellets. No, no, perdona, pastisseria. La pastisseria que nosaltres fem... que inclús el públic nostre, el client nostre de cada dia, no ho coneix, perquè són coses que faig jo fora de la passisseria, en càrrecs especials. I dins d'aquestes conferències, en aquesta concretament de les 2.800 persones, vaig fer un passís de 4 metres on aplicava la tecnologia del mapping, que per al que no conegui, per explicar-ho així d'una manera molt ràpida, vol dir projeccions en 3D i en muntatges. Si jo faig servir el que seria el pastís, aquest gran pastís de 4 metres, el faig servir com a pantalla. que després el tallem i el mengem, però la decoració va projectada. Carai, que original. Escolta'm, i amb tant pastís original i amb tant disseny, etcètera, etcètera, una persona, jo vull un tros de pa de pessic amb xocolata, això també ho puc trobar. Home, clar, clar. Nosaltres, home, això ho va escriure a fond del meu besavi. I, bueno, ara traurem un llibre segurament el mes de febrer, on explico tota la història, el present i segurament una mica cap on anem al futur a escriure. Per nosaltres el passat i les tradicions i tota aquesta història que hi ha darrere d'escriure per mi és molt... Molt important. El teu besavi va fer escriure, eh? A la Rambla. A la Gran Via. A la Gran Via. Sí, sí, molta gent es pensa que és la Rambla, més que res perquè com a edifici és més antic, però la Rambla la tenim des de l'any 1987, però la Gran Via és des de 1906. 1906? Sí. I ara què hi ha allà? A la Gran Via? Sí. La pastisseria. Però continua sent, o sigui, en referència, continua sent el mateix disseny, etc., o ha canviat molt? No, no, hem fet tres reformes. Tres reformes. I ara, bueno, ara ja el que vaig fer l'any passat va ser... introduir l'obrador a la botiga, cosa que jo ja havia fet. El posar l'obrador a la botiga ho havia fet en el 80 i pico. El que passa és que em vaig avançar massa i la gent no... No és que no ho acceptés, no li va donar cap valor. I en canvi ara, que hi ha forns de pa, restaurants... Ara sí, ho hem tornat a fer, però això ja ho havíem fet nosaltres fa 20 anys. T'hem sentit dir que has estat bon estudiant fins a primer de BUP i que vas tenir mals professors. T'han dit alguna cosa, aquests professors? Ho saps si t'han escoltat? Eren dolents? Sí, després, quan vaig fer aquestes declaracions, vaig pensar... Encara em posaran un zero. La veritat és que, a veure, no tots, però n'hi havia uns quants que eren molt dolents. Eren molt dolents. Sí, sí, sí. Mira, les coses com són, eh? Jo sempre he dit, a veure, mira, hi ha professions imprescindibles i n'hi ha de prescindibles. I això, a vegades, quan dono una conferència, ho explico al principi, i tothom, més que res perquè tothom presti atenció des que començo, una professió, per exemple, imprescindible seria un jutge, o podria ser també un bon professor d'escola, sobretot quan no són petits. I un meteoròleg. Un meteoròleg, per exemple. Gràcies, gràcies. Ara, llavors dic, a veure, dic, dins de les... Perquè, clar, i això ve arrel del comentari aquest que m'has fet tu dels professors, no? Sí, sí. Perquè la responsabilitat que tenen és molt gran, no? Dins de les professions prescindibles estaríem els pastissers, d'acord? Perquè dius, bueno, demà fas així i no hi ha pastissos, així vol dir això. I continues vivint. I continues fent la vida. I continues fent la vida. I continues fent la vida. Ara bé, si els pastissers ens donem compte que som creadors de petits moments de felicitat amb les persones, ens donarem compte, si ens prenem la nostra professió d'aquesta manera, ens donarem compte que som molt més imprescindibles del que nosaltres mateixos ens pensem. Això és una mica la reflexió, no? Llavors, quan fem la nostra feina, sobretot hem de pensar... A més, juguem amb un avantatge. Tu, quan li preguntes a algú o a algú demana un altre, escolta, tu què fas? i diu, doncs jo soc advocat, fa una cara més o menys normal. Si tu dius, bueno, tu què fas? No, diu, jo treballo les pompes fúnebres, home, la cara ja fa com una... No podrà dir-ho rient, no ho farà. No, en canvi, si tu dius que ets pastisser, al teu interlocutor ja li arrenques un somriure, eh? Sí, senyor. I aquí ja comences amb avantatge. Completament cert. Llavors, la pastisseria té això, té això gran. I dones aquests moments de plaer a molta i molta gent. És veritat. El teu mestre pastisser va ser en Joan Giner? Va ser el primer. Va ser el primer. Va ser el primer. N'he tingut... Un mestre dur, no? Molt. Molt dur. A mi em va anar molt bé. Jo al principi no ho vaig acabar d'entendre fins al cap d'uns anys. Però aquesta disciplina, aquesta disciplina que ell em va ensenyar, després, al llarg dels anys, m'ha servit molt. I per què no t'ensenyava el teu pare? El meu pare no va voler... De fet, on et va enviar la competència? El meu pare no volia que estigués aprenent a casa, perquè, si no, és allò típic del fill de l'amor. I van dir, no, no, tu fora, perquè, a més a més, tampoc aportes res. O sigui, tu estàs fent un aprenentatge, després ja tens tota la vida per estar a casa. però al principi vull que aprenguis fora, perquè ja no només era el fet d'aprendre un ofici, sinó que és el fet de sortir d'una escola i posar-te al mercat laboral, i aquí ja entra una altra part, que són les relacions humanes. Exactament, i millor no barrejar segons què, no? No barrejar segons què, i després allò que per poder manar, primer val més que aprenguis a com t'han manat. Molt bé, molt bé. Escolta'm, tens la nissaga pastissera garantida amb el teu fill i pols? Sí, en principi, en principi sí, ara el tinc a la República Dominicana, també fent pastisseria i cuina, en principi sí, però nosaltres a casa no ens hem marcat mai... I després cadascú fa... Cadascú que faci el que més li vingui. Tinc el meu germà Joan que porta el restaurant de la platja d'una manera així independent. I el meu germà Jordi que està fent una altra cosa. Però no ens marquem, allò. Un lligam obligat. Christian, l'única persona que m'he sorprèn. Claro, a nivel personal, porque siempre toca, siempre toca, le toca hacer cosas especiales. Es mi mejor amigo. Ferran Madrid, inconfusible. Cristian es la única persona que me sorprende. Siempre está allá y tiene ese clic. Es mi mejor amigo, sí. ¿Qué pensas? ¿Qué em pensas del Ferran Madrid? Es el más grande. El Ferran es... O sigui, és tot generositat, és tot capacitat, té una memòria d'elefant, té una capacitat de treball com no he conegut mai a ningú, una capacitat organitzativa, és un guerrer, és impressionant. A part de ser el meu millor amic, és la persona que a més m'ha impressionat de tota la gent que he conegut. Com a persona? Com a persona i com a professional, evidentment, però clar, com a professional ja el coneixem tots, no? Però com a persona, jo que tinc la sort de conviure moltes hores i compartir taula i compartir bons i mals moments, Pots dir el que has dit. Escolta'm una cosa, i anava a fer una pregunta, però suposo que la resposta ja la sabem. T'agrada o et molesta que dic que ets el Ferran Adrià de la pastisseria? No, m'encanta. Ja està, ja està dit. A veure, quan et comparin amb Ferran Adrià dins del món que sigui, home, a qualsevol li ha d'encantar. L'altre tema és que sí que realment hi ha moltes diferències entre... Una manera i una altra hi ha moltes diferències, però evidentment que m'encanta que em comparin amb el Ferran. D'acord. Dius que tens dos grans amigues, en Ferran Adrià i aquest altre que ara escoltareu. Aquesta cançó t'inspira i pràcticament cada estrofa reprodueix la teva vida. Por amor, les coses s'han de fer por amor, no? Segons ara en loquillo. Sí, perquè et surtin bé, sí. Sí, sí, molta passió. Molta passió. Sobretot li has de posar molta passió. Abans, al principi, quan m'heu presentat, que deieu que la passisseria és la meva vida, és veritat. Jo no compto les hores. Hi ha molts aspectes de la vida que no els tinc en compte, a no ser que passin per la professió. La professió a mi sempre m'ha salvat de tot, de tot. Perquè t'has implicat, ho has fet amb il·lusió, ho has fet amb iniciativa, llavors tens tots els elements. Bueno, ho estic fent. Ho estàs fent? Perquè encara em queda... Hi ha el temps que queda. Hi ha el temps que queda. Pers diners fent creacions teves o no? Molts. Molts? Molts. Molts, la veritat és que n'he perdut molts. Una de les coses que jo a vegades parlo, i ara t'adam el Joan Roca, Carme Ruscalleda, amb els que molts cops ens trobem amb congressos, dic, hauríem de fer l'anticongrés. Hòstia, en què consisteix l'anticongrés? Dic, mira, dic, l'anticongrés consistiria, que per mi hauria de ser el congrés més car de tots, però consistiria, perquè en el fons anem tots allà a fer el xulo, eh? Vull dir, mira, jo he fet això, jo he fet allò. Amb les medalles... A posar-se medalles també i tal. Però l'anticongrés consistiria en explicar, i sobretot seria un congrés per gent jove que comença, les coses que no s'han de fer, i ho diré clarament, les cagades que hem fet tots... que per falta d'experiència, per falta de previsió, o per anar sobrat d'optimisme, hem perdut molts cèntims en moltes coses. Però clar, és allò que diuen, si no t'arramangues no peses. Però sí que hi ha una experiència darrere del que no s'ha de fer, que a vegades és tan important com el que s'ha de fer. I en aquest cas, sí, sí, perdó. El que passa és que, bueno, normalment perds cèntims en el prototip, diguéssim, en el primer que fas, però després, mira, aquest mateix pastís que t'explicava, el de 4 metres del màping, el primer, a mi, em va costar 12.000 euros. Va costar que els vaig pagar jo de la meva butxaca. El que passa és que després han sortit quatre conferències on sí que et paguen i et fan anar a altres bandes del món. Però clar, primer és invertir. Exactament, els esforços al principi no te'ls treu ningú. Hem d'acabar. Has arribat a fer, diguem-ho clarament, el penis de Nacho Vidal amb xocolata. Quins que ha precisat han arribat a demanar? Alguns particulars, pots dir-ho? Sense dir el nom... No, puc dir noms. Mira, els U2 em van demanar de fer, perquè el primer concert que van fer de l'última gira, havien fet el que li deien ells l'aranya, que era a l'escenari, i els feia gràcia que els fes l'aranya amb xocolata. Després va haver-hi el Lenny Kravitz, que li van fer la guitarra amb xocolata. Ah, una senyora que s'anava a les carreres d'Ascot, que és aquestes carreres que es fan a Anglaterra, on llueixen unes pameles molt extravagants, i li vaig fer sis pameles per les festes amb caramelo i xocolata. Déu-n'hi-do. Escolta, me'ns queden 15 segons, però m'has de dir l'any de naixement. 1962. Ai, que els segons passen. Més? Més, juny. Dia? 11. On vas néixer? A Barcelona. Doncs el dia que vas néixer, l'11 de juny de 1962... Les temperatures eren fredes, molt més fredes del que tocaria, va haver tempesta per la tarda i, en fi, el temps estava bastant revoltat. No ho sé. Això sí que té alguna relació amb els pastissos. Bueno, me'n recordaré per aquest any, ja ho tindré en compte. Doncs res, t'enviarem el mapa perquè el tinguis. M'ha encantat l'entrevista. T'ha agradat, sí? De veritat. Molt. Doncs m'ha fet molt curt a mi, no ho sé. A mi també. Escolta'm, moltes gràcies, de veritat. Estem molt contents d'haver compartit aquest estrenet amb tu, Cristian, Cristian Escrivà, i fins un altre. Moltes gràcies i bon tot sants. Gràcies a tu també. La xarxa. Propostes en xarxa. Amb només 27 anys, la cantant, contrabaixista i compositora de por, l'Anna Esperanza Spalding, és un dels valors amb més projecció de l'escena jazzística internacional. La seva veu angelical i unes aptituds extraordinàries per al ritme l'han convertit en tot un fenomen als Estats Units. A Sant Cugat, Esperanza Spalding presentarà el seu tercer disc, Radio Music Society, un treball ambiciós, positiu i lluminós. Serà el dia 10 de novembre a les 10 de la nit al Teatre Auditori. Oriol Puig, La Xarxa. La recepta de la cuina de carbó. Amanita de taronja i bacallà. 4 taronges de taula, 400 grams de bacallà esqueixat ja desalat, una escarola, una ceba tendra, olives mortes d'Aragó i una amagrana. Paleu les taronges procurant treure'n la part més blanca. Talleu-les a rodanxes i col·loqueu-les als fons dels plats. Munteu les amanides amb l'escarola, la ceba tendra, les olives i l'amagrana. Amaniu-la al gust i ja teniu una amanida bonicíssima. La xarxa. Picó.cat, un programa optimista, teràpia pura contra la preocupació. De dilluns a divendres, de 10 del matí a 1 del migdia, a la xarxa, amb Alfred Rodríguez Picó. Doncs ara mateix són dos quarts d'onze. Xarxa d'espectacles amb Llorenç Corbell. Bé que és simpàtica aquesta cançó, és alegre, és, eh? Sí, és que sí. Això ens pregunten quina sintonia és. Això és Leroy Anderson. Leroy Anderson. Per tant, ja sabem que Leroy Anderson, compositor americà del segle XX, té moltes musiquetes molt agradables i ho poden buscar per Spotify, poden buscar en comprens CDs, etcètera, etcètera. I aquella famosa de la màquina d'escriure, que està feta tocant la música, tocant una màquina d'escriure. I deu vigent que no deu saber què és una màquina d'escriure. També és veritat. Després la posarem, la de Time Writer. És veritat, és veritat. Màquina d'escriure dels 25 o 30 anys cap avall potser no saben què és. En fi, doncs, qui ens ha contestat, que ens ha dit això de la màquina escriure, és el Llorenç Corbella, perquè, esclar, cada dijous, a aquesta hora, tenim la xarxa d'espectacles, i ell és el port en veu, que en sap un munt de tot el que són espectacles, dansa, teatre, etcètera, etcètera. Per tant, Llorenç, bon dia. Bon dia, bona hora. Gràcies per estar avui aquí, dia festiu. No, he pensat, vindrem a fer companyia a l'Alfred, que estarà sol avui. Molt bé, sí, bé, jo sol, però ja ho veus, eh? No, però no, no, no. Déu-n'hi-do. L'equip està aquí, a peu de que no. Sí, clar que sí. Ja farem festa dissabte. Escolta'm, doncs... Avui ballarem. Avui ballarem, sí? Avui ballarem, sí. Ves que portes uns llibres aquí de dans i tal. Sí, perquè tenim notícies fresques, fresques, fresques. Ahir a la tarda es va presentar un llibre de l'Àngels Margarit, coreògrafa, ballarina, fundadora de la companyia Mudances, i l'atendrem per telèfon. I el llibre es va presentar dins d'unes activitats que es fan a... l'Arts Santa Mònica, el Centre de Cultura d'Arts Santa Mònica, al final de tot de les Rambles, de Barcelona, i on hi ha una exposició fantàstica sobre l'Arts del Moviment a Catalunya. Veig que has portat el catàleg, perquè és una documentació pràcticament de la història de la dansa i el moviment de Catalunya, passant des de la Sardana als esbars fins al tota una repassada de tots els estils de dansa que es fa a Catalunya i fins arribar a la dansa contemporània on hi ha molt de material. I més, hi ha una visió des de molts punts de vista, des dels artistes que han treballat com a coreògrafs, els ballarins, els pintors, diferent les èpoques, i veus tota una evolució. Influència entre ells, també. Del 1966 al 2012. Sí, però inclús hi ha coses més antigues, perquè hi havia alguns gravats d'en Picasso i de l'Opiso. Ostres, de l'Opiso. Però, escolta, per ser un catàleg d'un i dos, és un volum... Sí, és un llibre considerable. I molt ben presentat. A més, no hi havia res fet de... sobre això, i llavors, clar, és un document que està molt bé tenir-lo. I ens recomanes, doncs, anar-la? Ens recomano anar-la a veure, i em sembla que és dos o tres mesos, es visita molt bé, i en poc temps et fas una visió del món de la dansa des de dins, veus-vos una mica l'interior de com es treballa, i l'evolució aquesta. I amb motiu d'aquesta exposició, doncs, Hi ha unes publicacions que es diu Liquid Docs on es presenten llibres de tant en tant i en aquest... d'ocasió, ahir a la tarda, tarda vespre, es va presentar el llibre de l'Àngels Margarit, que és tot un resum documentat amb textes de col·laboradors i moltes fotografies de la història de la companyia. Aquest llibre també l'has portat aquí. I també el tenim aquí, és un llibre que hi ha moltes fotografies. També deu-n'hi-do quin llibre, un llibre grandot, grandot, Àngels Margarit. És que és una companyia, és de les... del començament de les iniciadores, l'Àngel és una de les iniciadores de la dansa contemporània en aquest país i llavors ha treballat molt. Porta dos CDs també. Porta dos CDs amb documents de la companyia, de com treballa i després també d'un resum de la majoria d'espectacles que ha fet. Déu-n'hi-do, estem aquí repassant-lo i... Sí, sí. Quines fotografies més maques i quines imatges, eh? Sí, és un molt bon record. I tenim a l'Àngels al telèfon. Ja la tenim al telèfon? Ja la tenim al telèfon perquè ens expliqui una mica tot això que ja us comentava, però ella, ja que és directament el culpable de tot això, que ens ho expliqui. L'Àngels Margarit ja ha dit que és del... fundadora, ballarina, coreògrafa i impulsora de la companyia Mudances. És una ballarina que, gràcies als seus espectacles i la seva empenta, ha pogut ballar per... Molts escenaris de tot el món, des de la majoria de teatres i sales de Catalunya, moltes d'Espanya, moltíssimes d'Europa i també cap a Amèrica i inclús Austràlia. Des de ballar als escenaris, a ballar amb un pas cebre o bé amb un parc... o bé al Delta de l'Ebre, vam estar allí treballant amb un espectacle. Allò era una gravació d'un vídeo al Delta de l'Ebre ballant a dins de l'aigua. De les arrossars. Ah, sí. No els arrossars, sinó amb un... no sé si es diu la punta del fangar, i allà dins de l'aigua es va muntar un pis i hi ha unes imatges espectaculars. Bé, i també la pujada de Montjuïc i fins i tot suïts d'hotel. Bé, tenim l'Àngels i això ens ho podrà explicar millor ella. Sí, ens diu que sí. Sí, sí, sí, la tenim. Ja podem... Aquesta música és part de la banda sonora d'un dels espectacles de l'Àngels, Flex Self. És un dels últims. Com es diu l'espectacle? Flex Self. Flex Self. Sí. Que va coreografiar i va dirigir ella. Però he posat aquesta música també una mica en record del Joan Saura, que és un músic compositor que ha col·laborat amb moltíssims espectacles de l'Àngels i fa... 8-10 dies que el vam enterrar, després de lluitar amb una gran malaltia, durant 4 anys lluitant contra aquesta malaltia, però al final no l'ha pogut salvar, i llavors hem motivat una mica de record d'ell, hem ficat aquesta música. Bé, Àngels, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, Àngels. Hola, bon dia. Perquè ens puguis explicar una mica, a veure l'exposició, el llibre, i també, que no he dit, fa 10 dies o 12 que va estrenar un nou espectacle, que és Nex. Bé, podríem parlar de l'exposició, com la veus? Bé, l'exposició és una mica només la... del llibre. De fet, l'exposició... L'exposició del llibre, jo parlo ara. De l'exposició de l'Arts del Moviment, també. Bé, l'exposició d'Arts del Moviment és una cosa que està molt bé que s'hagi fet, que feia molta falta perquè la gent ho sapigués, que es documentés una miqueta la història de la dansa, que arribés a tothom així d'una manera com la... com la que s'ha fet. I penso que ha quedat així, doncs, molt bonica i que és molt interessant per al públic en general de veure-la, no? A mi m'agradaria que no s'acabés aquí, perquè com que es passa per molts anys, per molts anys, per molts anys, doncs penso que està molt bé, però jo ambicionaria que això fos el primer pas. I ara s'ens queda curta, una mica, no? Sí, jo crec que es queda... És importantíssim que s'hagi fet, perquè no hi havia res. Vull dir... Si fóssim un altre país tindríem moltíssimes exposicions i moltíssims llibres de la nostra història. Bé, un altre país europeu, perquè ja sabem que es pot estar en circumstàncies molt més precàries de culturals, diguéssim, per documentar la història. Però, en definitiva, és important que s'hagi fet, em sembla que està molt bé, però espero que se'n facin més, perquè es pot passar només per sobre de les moltes coses que... que s'han fet, que existeixen, i que, a més a més, que també estan documentades, perquè vull dir, a partir que hi ha vídeo i que hi ha documentals, i llavors hi ha molt material que es pot... que es té avui en dia sobre la gent i sobre el treball de dansa, que primer, evidentment, és efímer, però penso que avui en dia es pot tenir millor arxivat tot això i es pot fer un treball profund. Aleshores, vull dir, benvinguda, superbenvinguda, i espero que es continuïn fent exposicions a les sales, als museus, una mica revisant el passat i aquest art, no? A mi m'ha agradat molt... Hi ha un quadre on hi ha tots els moviments de companyies i ballarins i gent que s'ha mogut i des d'un inici s'ha fet com un arbre genealògic I les influències que s'han anat tenint entre uns i els altres, des del Ballet Contemporani de Barcelona, gent que després ha sortit, ha format d'altres companyies, ho he trobat com curiós i també, d'alguna manera, és com un guió... d'això que estàs dient tu, no?, que encara es podria aprofundir més i bé, és com un guió, perquè dius que tots els que surten amb aquesta llista, per dir-ho d'alguna manera, no surten a l'exposició, no? I llavors, clar, hi ha material audiovisual que totes les companyies tenen tot el material gravat, enregistrat, que això d'alguna manera es puguis veure, no? Sí, o, per exemple, Eura, que és el grup del que surto. Eura, per exemple, va tindre una projecció internacional, guanya uns premis importantíssims. O sigui, estarà bé que això hagi sigut un primer pas, però que després es pugui, jo penso, aprofunditzar una mica més en diferents artistes. I crec que les sales d'art és el lloc adequat. El MACBA està també últimament mirant d'atendre molt més les arts escèniques, que és una cosa que quedava pendent. i penso que és una cosa que, malgrat la crisi aquesta que representa que no deixa fer res, però penso que s'han d'inventar maneres com per atendre aquesta disciplina, diguéssim, i el secte de la dansa, i poder veure... tots aquests materials en sales expositives. Àngels, primer de tot, soc l'Alfred, eh? Àngels, primer de tot, moltes gràcies per estar avui festiu amb nosaltres, perquè, en fi, t'ho agraïm, aquestes hores. Gràcies a vosaltres, també. Una pregunta que potser et poso en un compromís. Com a amant que soc de la música clàssica, música contemporània, etcètera, una pregunta, i et dic, potser la trobes una tonteria, però si haguessis d'escollir Entre un balet de Tchaikovsky i un balet d'Stravinsky, amb quina et quedes? O sigui, entre la consegració de la primavera i el llac dels signes. No, jo em quedo amb Stravinsky. Sí, no? Sí, jo sí, però bé. Però també, o sigui, si parlem només de la música, em quedaria amb la música d'Stravinsky. i després, vull dir, clar, després el que facis amb la música ja seria... depèn del creador, on la porta, no? Llavors ja és una altra cosa, no? O sigui, quan es fonen les diferents arts, com que s'assumen coses, ja depèn de nivell escènic què ha passat, no? Molt bé. Escolta, per aquells oients que ens estan escoltant i que no han anat mai a veure un ballet, un ballet, mai, mai, mai, Què els diries per incitar-los, perquè s'atreveixin per primera vegada a veure un ballet, fins i tot un ballet contemporani? Bueno, penso que la dansa, el moviment... Quan diem ballet ens referim sempre al ballet, al clàssic, que és la paraula que el designa, però vull dir un aspecte... Avui en dia una de les coses que ha fet més la contemporaneïtat, i sobretot la dansa, que conversa molt bé amb totes les altres arts, és el ser molt interdisciplinar. És a dir, en un espectacle de dansa d'avui en dia no trobes només moviment o dansa, i en tot cas la dansa queda oberta a tot tipus de moviment, sinó és que hi trobes normalment música, videoparaula, teatre, teatre objectual, titelles, acrobàcia, circ... La dansa avui en dia, doncs, A casa sempre ho ha fet, però avui, a més a més que el paradigma és la interdisciplinarietat, realment n'hi trobes de tot. Penso que és la mateixa actitud que ha de tindre que qualsevol peça d'art actual, i és com curiositat. curiositat i no anar amb cap idea preconcebuda. I això és el més important. I també a vegades, si ho has entès o no ho has entès, no és tan important. A vegades una cosa no l'has entès, eh? O t'agrada o no t'agrada. No, però et sorprèn. A vegades dius, oi, no m'ha agradat gens, però després resulta que t'hi passa sis mesos pensant-hi. I al cap de sis mesos dius, era curiós, allò, eh? Això passa molt sovint. Sí, sí, sí. Està molt bé, molt bé. Gràcies, Àngels, eh? Doncs, ara podríem parlar una mica del teu llibre, no? Del llibre. Sí. Per què? Per què aquest llibre, en aquests moments? Bueno, el llibre es va començar el 84 i vam estrenar a Tàrrega, que en aquell moment dirigies tu, i ens vas invitar a fer l'estrena el 6 i 7 de setembre del 85 i després vam anar directes a l'ICI de Londres. Vull dir que va ser molt bona estrena, molt bon disparo. I l'estrena va ser, crec, recordar a les 4 de la matinada? A les 4 de la matinada. Estava programada sobre les 12 de la nit o així. Però, bueno, era el primer muntatge que es feia, uns nervis que no acabaven de funcionar, les projeccions, les diapositives i tal. No, i bueno, perquè anava tot en retard. I nosaltres també anàvem en retard, perquè a la fira anàvem amb una sabata i una espardenya. Però jo tinc una imatge brutal. Jo estava supernerviós, ells estaven supernerviós, però jo no volia pujar a l'escenari per no ficar més nervis encara. Què passa? Que no comença, que no comença. Però després vaig sortir, vaig tornar a entrar al teatre i en aquell moment tota la sala estava plena. O sigui, el públic està plena de públic, però tothom dormint. Tothom dormint. Però clar, perquè estàvem cansats ja tot el dia i no sé si era el segon dia de fira i tal, no? Però quan ja la companyia va estar a punt... recordo que vaig entrar per la porta principal d'allò, vaig començar a picar endavant, vinga, a despertar, que això està a punt de començar. Es va despertar tothom i va ser un èxit brutal. Els 4 de la matinada. Sí, i bueno, doncs, quan vàrem fer els 25 anys, vam treballar una retrospectiva on es van reposar moltes peces, on es va fer també un treball pedagògic o de transmissió important, vam recuperar peces senceres amb gent nova, vam recuperar Corolla, un solo que tinc del 92 amb la Rosé López, aleshores vam recuperar Colbé Basar, també vam fer primer un taller amb molta gent, treballant sobre l'estructura de la peça, perquè això són peces que han tingut forces prèmits, que han viatjat molt per Europa i per tot arreu, Corolla, per exemple, era el pòster d'un parell de temporades de moltíssims festivals perquè teníem unes fotos molt boniques, a més a més del Ros Ribas i Festival que anàvem, Festival que triava la foto per fer el pòster. Llavors, eren com per peces emblemàtiques i, bueno, aquesta retrospectiva es va fer molt treball. Es van fer concerts, es va fer molta activitat durant un any i mig, dos anys, i es va concentrar en un mes al Mercat de les Flors, el que era la part d'espectacles, la part pedagogia i altres coses. I, en realitat, fer un llibre que documentés, que sigués arxiu una mica d'aquests 25 anys, va començar ja aleshores, o sigui, al llarg del 2010 ja hi vam estar treballant, però per diferents circumstàncies econòmiques i de temps no ha vist la llum fins ara. Però forma part d'aquesta necessitat de fer arxiu, de deixar testimoni d'aquests 25 anys de treball, de la gent que hi ha passat, de les coses que s'han fet, i també em sembla molt important fer-ho des dels protagonistes, o sigui, al llibre se li ha demanat també textos a gent que ha col·laborat, a altres especialistes, i hem treballat nosaltres, perquè també s'ha pres una mirada diferent. A mi m'agrada molt el documental i l'assaig, perquè d'alguna manera, tot i que escriuen una mica la història, els seus protagonistes, i a mi això em sembla molt important, perquè la història sempre... no és mai una. Llavors està molt bé que la gent, abans que s'hagin d'inventar, que la gent l'escrigui. Sí, i cadascú té el seu punt de vista, però al davant estaves tu. Sí, clar, no, no, i es demana una mica això també la col·laboració, la gent que hi heu estat, i tindre les coses una mica fresques. Àngels, i aquests dos CDs que hi ha? Doncs amunt hi ha un... un documental d'una entrevista que van fer la mateixa gent de Liquid Dogs, el mateix editor, arrel de... O sigui, això ho van fer el 2008, amb tota una sèrie de coreògores. Aleshores, aquesta entrevista, diguéssim, ara no està actualitzada del tot, però és que és un documental fet el 2008, i llavors jo parlo de les creacions, i hi ha imatges tota l'estona, al voltant de les creacions que parlo, dels diferents processos de treball, dels col·laboradors, dels ballarins, una mica del meu concepte també... estètic i ètic en quant a la creació, i l'altre són tot imatges, imatges de les peces escèniques. El que no hi ha imatges és, per exemple, aquestes peces que deia abans el Llorenç, perquè hi ha peces que no són escèniques, he fet peces per passos de peatons, per carrer, per habitacions d'hotel, per port... I com reacciona la gent quan et veu? Bé, per exemple, en el cas del pas de peatons, la idea era això, irrompre, i és una història d'una dona que cada cop que troba un pas de peatons es posa a ballar al mig. Llavors la gent riu, es para, et mira, etcètera. Però aquí la càmera tenia que ser molt discreta perquè era un treball sobre la ciutat i eren irrupcions. En el cas, per exemple, del solo d'hotel, és una peça del 89 que s'ha portat molts anys i aleshores és una peça que està inspirada... o sigui, és una instal·lació, és una de les primeres instal·lacions de dansa, diguéssim, que es feien, i està, i clar, invites a poc aquesta gent a l'habitació. Per mi està una mica inspirada amb el cinema, no?, amb un rodatge, amb assistir d'una manera molt íntima a una ficció, i, bueno, és una peça que normalment colpeja molt a la gent, que és molt forta, no?, i ha anat canviant al llarg dels anys, perquè jo com a intèrpret he anat canviant, la peça sigui la mateixa estructura ha anat canviant, no?, I normalment la gent les disfruta d'una manera especial, no?, quan et trobes la dansa en un lloc inesperat. Aquí en el llibre, és un llibre prou gran, però a dins hi ha les llibretetes. Sí, a dins del llibre hi ha unes llibretetes enganxades, diguem, no? Això és l'eina de treball de l'Àngels. Sí, és això. Ah... Ella, quan hi ha trobat la llibreta ideal, llavors comença un projecte. Que són com els bossos. I llavors aquí hi ha les notacions, que això ens ho explicarà. Llavors són fotografies d'algun dels seus quaderns, que són... És l'eina de treball, però ara, vistes ara, es converteixen en obres d'art, no? Què ens dius d'aquestes llibretes? Aquesta és, d'alguna manera, l'eina de treball i el teu món íntim, suposo, de cada espectacle, no? Sí, hi ha... O sigui, primer... Sí, és una necessitat d'anotar les idees. A més, abans, per exemple, quan no hi havia vídeo, de les primeres èpoques, que aquí potser no n'hi ha moltes, però eren moltíssimes hores, moltíssimes hores de treball per intentar pensar el que faràs o escriure el que havies fet per no oblidar-ho. Des que hi ha el vídeo ha canviat també el tipus d'anotacions que faig. Vull dir que això... per mi és obra, perquè aquí és on hi ha el pensament, vull dir, totes aquestes hores que passes a l'aula amb la gent és una, però hi ha unes altres hores de reflexió sobre la música, sobre el que has fet, sobre les idees, de documentació, i ho vas apuntant, i per mi aquestes llibretes en realitat són també obra, perquè són els llocs de pensament. Llavors aquí, clar, en realitat hi ha molts tipus d'anotacions i d'escriptura diferents, perquè hi ha això des de... gràfics per intentar fer signes i fer partitures de la música. Hi ha esbossos d'escenografies. Hi ha un altre tema que són com música dibuixada, que és una cosa que he fet tota la vida i per mi és una manera de fer unes partitures on jo dibuixo la música, l'estructuro, entenc el seu traç, el seu volum, la seva energia, i això produeix a vegades amb idea de fer partitura, a vegades amb idea d'absorbir la música, d'atendre-me-la. i a vegades amb la idea simplement de transformar-la en un paisatge, no? Perquè durant molt de temps també he buscat un tipus d'exploració de com anem d'un llenguatge a l'altre, com es correspon la veu amb el moviment, amb la música, amb el dibuix... Llavors hi ha correspondències. Àngels, que hem d'acabar, veig que, ostres, ens està passant el temps ràpid, ràpid. Estava pensant que aquell llibre... Per aquells estudiants, aquells nois, noies, que els agrada el ballet, que volen introduir-se, els hi podria ajudar? Perquè entre les fotografies, entre totes les llibretetes en què tu has fet totes les notacions, doncs això no s'incita a posar-t'hi a descobrir aquest món. Sí, i després hi ha els textos que això ja ens... també com és una mica documentació d'experiència dels diferents col·laboradors, del Llorenç amb l'escenografia, del Joan Saur amb la música, d'intèrprets, que ara són coreògrafs i han estat també treballant dintre la companyia, però també de teòrics i especialistes, i penso que sí que els dona una visió polièdrica, diguéssim, del que és la creació, del que és la dansa i del com s'evoluciona també amb una... amb una trajectòria d'anys. Molt bé, Àngels. El temps se'ns acaba, el jefe ens ha dit que ho hem de tallar aquí. Moltíssimes gràcies. Em de dir que té espectacle nou, que es diu Nex, i algun dia d'aquests en parlarem... El febrer a Barcelona, com vulgueu. Això mateix, parlarem més endavant. Moltes gràcies, Àngels. Gràcies, fins aviat. Adéu. Doncs si no, jo no hi poso, és el rellotge. Mira, 54, 55, és que és un... Veus, el temps... Molt bé, l'entrevista, tenir l'Àngels aquí, Margarita, en directe. Carai, carai. Abans parlàvem de l'heroi Anderson, la màquina d'escriure. Escolta. Sí, el tiqui-tiqui-tiqui-tiqui-tiqui-tiqui... Em feies córrer el corró aquell, oi? Sí. En fi, doncs, escolta'm, que bé, que bé. No et sembla una bona idea, aquesta, per als que estan... Sí, és que és... Bé, de fet, el que estava ella comentant, que això tingués continuïtat, tant el llibre com l'exposició... Una mica és per això, no només per la gent que està treballant en el món de la dansa, sinó... Sí, perquè s'inicia... Divulgació. Divulgació. O sigui, el llibre es diu Liquid Dogs, no? Liquid Dogs. Liquid Dogs és l'editorial. És l'editorial i llavors posa Àngels Margarit, Mudances, i aquí podran trobar aquest llibre fantàstic. I aquí l'Àngels, clar, els de danses tot un món aquí competit, però molts dels espectacles que ell ha fet han triomfat més, o s'ha pogut veure molt més a fora del nostre país, perquè s'ha valorat molt més allà. Molt bé, doncs escolta'm, la setmana vinent més, no? Més, i tant. Així mai s'acaba. Parlarem d'una altra exposició i temps antics, també. Ah, sí? Exposició del Paral·lel. Barcelona, Paral·lel. Ui, que bé, que bé. A veure què ens expliques. Llorenç, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres avui també i gràcies a l'Àngels Margarit també per compartir aquests minutets. Fins la setmana vinent. Molt bé, fins la setmana vinent. Estàs escoltant la xarxa. L'any 1981 a Gràcia la nit es feia de dia. Les places tornaven a acollir els embalats i les orquestres dels anys 30. Als carrers de la vila vivien les manifestacions dels joves revolucionaris que marxaven cap al front a defensar la república i l'endemà veien com els camions militars arribaven a les portes de l'Ajuntament Gracienc. amb soldats franquistes que treien la bandera republicana i feien unejar la bandera groga i vermella. Gràcia era envaïda per càmeres, llums, claquetes, decorats i actors per donar vida a la colometa i tots els personatges que Mercè Rodoreda havia creat en la seva novel·la La plaça del diamant. Si vol que l'hi digui, no me la imagino vostè darrere un taulet. I què ve, coses dolces... Pel i confitura? No tot una mica. Sembla que no ha estat mai en una pastisseria, vostè. Els veïns i veïnes de Gràcia van bolcar-se en el rodatge de la pel·lícula i van col·laborar-hi de totes les formes possibles. Un alt percentatge de graciencs va quedar immortalitzats donant vida als figurants i fins i tot alguns personatges secundaris de la producció que van protagonitzar Sílvia Munt i Lluís Omar i que va dirigir Francesc Batriu. La plaça del diamant va ser la primera gran producció cinematogràfica espanyola que es va rodar a Barcelona des de l'esdeveniment de la democràcia. La pel·lícula va reunir un bon grapat de joves tècnics del món del cinema que, amb el pas dels anys, s'han anat consolidant com a grans i reconeguts professionals. Tens els ulls plens de paraules, la vida estesa al davant, aparador de joguines, cançons fàcils de cantar. La plaça del Diamant comença i acaba en plena Festa Major, per això el Taller d'Història de Gràcia i la Federació Festa Major de Gràcia han col·laborat en la mostra fotogràfica del rodatge de la pel·lícula. L'exposició està formada per una seixantena d'imatges del fotògraf Josep Maria Contel i recupera una pàgina de la nostra història recent, viscuda amb molta intensitat per tota la població gracienca. A la plaça del Diamant Una vila al cinema es podrà veure fins al 31 de juliol de 2013 al Bar del Teatre Lliure de Gràcia. Oriol Puig, La xarxa. La xarxa. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador a l'edifici de Sabadell on aquesta matinada s'ha produït un incendi que ha provocat la mort de tres persones. Ha quedat precintat fons municipals. estan a l'espera de determinar els danys que les flames han produït aquest immoble. Recordem que les tres víctimes mortals són tres dones, membres d'una mateixa família, i que hi ha un menor de 14 anys que es troba ferit molt greu. Sabadell, Lídia Calcàntara, bon dia. Bon dia a una vintena de veïns del barri de la Planada del Pintó. Al nord-oest de Sabadell s'aplica en el carrer de la Forcanada, on han passat els fets encuriosits per la presència de bombers, Mossos d'Esquadra i policia municipal. El noi ferit de 14 anys es troba en estat crític en un hospital de Barcelona. L'alcalde de la ciutat, Manel Bustos, ha explicat la darrera hora de la investigació de les causes de l'incendi. En aquests moments els arquitectes municipals han decidit presentar l'edifici perquè s'ha d'examinar bé, perquè l'incendi ha estat molt violent i ha pogut afectar l'estructura. Per tant, quan tornin les 11 persones que vivien a la resta de l'edifici, que estan en aquests moments sent ateses als hospitals, nosaltres ens farem càrrec provisionalment d'elles fins que els arquitectes municipals s'autoritzin a entrar una vegada més a la seva casa. Set persones de l'immoble de planta baixa i altres tres plantes han estat intoxicats de caràcter lleu. Tots els habitants han estat desallotjats i encara no se sap quan podran tornar a l'edifici. El president de la Generalitat, Artur Mas, diu que la Comissió Europea no té encara una posició fixada sobre la possible independència de Catalunya. Mas, des de Moscou, on és de viatge oficial... Ha valorat la carta que la vicepresidenta de la comissió, Vivian Riding, va enviar al govern espanyol i en què assegurava que Catalunya, si es separés d'Espanya, quedaria fora de la Unió Europea. Hasta donde nosotros conocemos como gobierno, entendemos que la posición de la Comisión Europea es que de momento no hay posición. Es decir, que ellos están esperando a que este proceso vaya madurando. Supongo que esperan a que haya las elecciones del 25 de noviembre en Cataluña. A partir de ahí que haya un diálogo constructivo con el gobierno español, que se encuentren soluciones en el marco del Estado español, deben estar esperando esto. Si el escenario fuera este, pues está encarrelado. Si el escenario no fuera este, en su momento, imagino, intuyo, que la Comisión Europea se pronunciaría de forma más oficial. Mas ha defensat des de Rússia el projecte d'independència. Asegura el president que Catalunya no es pot quedar tal com està ara. A les carreteres matis relativament tranquil, d'operació sortida del pont de Tots Sants. Ara mateix, però, hi ha un punt amb força problemes. És l'autovia a dos en sentit Lleida i a tres quilòmetres de Cú a l'altura de Castellolí, a la comarca de la Noia. En principi, la incidència no es deu a cap vehicle accidentat ni a variat segons el Servei Català de Trànsit. I avui és 1 de novembre, milers de persones s'aproparan entre avui i diumenge als cementiris de tot Catalunya. A Terrassa aquest any s'han fet diverses millores al cementiri, a més també s'ha posat a disposició dels ciutadans. Un bus especial i gratuït, Ràdio Municipal de Terrassa, Martanyer, bon dia. Bon dia. El cementiri municipal de Terrassa es prepara per un dels dies de més afluència de l'any. L'1 de novembre, milers de persones visitaran l'equipament seguint la tradició de tots sants. Per això s'hi han fet millores i s'han preparat diverses iniciatives i serveis especials. S'han canviat les voreres de dos blocs de nínxols de la part antiga del cementiri. També s'han pintat l'interior del temple multiconfessional i s'ha adequat el monument a les víctimes de la riuada de 1962. Mercè Corbera és consellera delegada de funerària. Hem de tenir la previsió com els altres anys. La gent acostuma per Tots Sants a fer el recorregut, tot i que ha vingut abans, torna a venir el dia de Tots Sants, a veure, a arreglar les floretes i a fer l'homenatge al dia de Tots Sants. Des d'aquest dilluns i fins dijous l'equipament està obert de 9 del matí a dos quarts de 7 de la tarda. Hi haurà autobús especial i gratuït al cementiri amb sortida de l'estació del nord. Hi haurà també transport de recollida domiciliària per a persones amb mobilitat reduïda i un vehicle adaptat per facilitar la mobilitat a l'interior del recinte. Bon dia, us parla Marta Casas. Aquest migdia es disputen dos partits de la cinquena jornada de l'Hockey Lliga d'Hockey sobre patins. A les 12, Lleida jugarà a la pista de l'Alcoi i a quarts d'una, el Club Patibilà Nova s'enfrontarà al líder, el Liceo. Ahir es va disputar el gruix de la jornada. Destaca el triomf del Barça per una set sobre el Calafell i l'ensopegada del Vic, que va empatar a un davant del Blanes. En futbol, l'Espanyol debuta avui a la Copa a Camp del Sevilla. Mauricio Pochettino farà rotacions i podria tornar a donar minuts a Simau. Així en parlava el tècnic Blanquiblau. Bueno, puede ser, está disponible, está convocado, nos llevamos a todos los disponibles y puede ser que Decimado tenga la oportunidad de tener un poco más de minutos de lo que ha tenido en el campeonato de liga, ¿no? Puede ser. Una altra cita per avui és amb el bàsquet. A partir de tres quarts de nou, el Barça rep la visita del partizan de Belgrat en la quarta jornada de l'Eurolliga. Els de Xavier Pasqual buscaran sumar la quarta victòria a la competició. Són colíders del grup amb el CCK de Moscou. Notícies en xarxa De dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia, picó.cat, amb Alfred Rodríguez Picó. Doncs ara mateix són les 11 del matí i 5 minutets i mig. I continuem. Ara anem a parlar d'un tema... Anem a veure. Un tema... Anem a parlar d'un tema. Anem a parlar d'un tema que pot interessar a molta gent, pot ser curiós. És un... Parlarem d'una professió molt poc coneguda. Una professió... Jo crec que ben poques vegades se n'ha parlat d'ella en els mitjans de comunicació i, per tant, nosaltres volem donar-ho a conèixer. Ho introduiré. El 90% de les famílies fan la vella amb el taüt obert. Quan veiem el difunt, sovint no pensem que darrere hi ha les mans d'un professional, o d'una professional, que ha preparat el cos perquè sigui visible. Aquesta professió porta el nom de tanatopràxia. Tanatopràxia. Avui ens acompanya una persona que vesteix la mort. La Maribel Medina és una maquilladora professional de Barcelona Televisió. Tot just ha fet un postgrau a la Universitat de Barcelona i és que a l'estat espanyol encara no estan regulats els estudis d'aquesta professió. Maribel, moltes gràcies per estar aquí i compartir aquesta estona amb nosaltres i per trencar-te a bus, parlar del tema amb tota naturalitat i ara m'estic recordant d'una pel·lícula preciosa japonesa que la vaig veure, no sé, deu fer un parell o tres d'anys o així... Despedides. Despedides. Ara en parlarem, sí. Molt bé. Doncs això, moltes gràcies, de veritat, per estar aquí. Gràcies a tu, Alfred. Escolta'm, per què vas decidir ser teletopràctica? Fa molts anys, abans de fer maquillatge i estilisme, m'ho havia plantejat, però estava molt complicat el tema abans i tampoc era, si ara no es conegut, abans molt menys. Encara menys, no? Sí, i quan ho vaig comentar a la família tampoc no, els va sobtar molt. Els va sobtar? Sí, sí, sí. i a la televisió va venir un tan autopractor a fer una entrevista i vaig reprendre la idea i arrel de la mort de la meva àvia quan vaig veure perquè jo vaig seguir la seva evolució de la seva malalt i els cossos quan estan malalts les persones canvia l'aspecte i quan me la van mostrar com l'havien deixat i com guapa que estava a mi jo vaig dir ara és el moment I com em vaig enterar que hi havia un curs, que ara sí que estava mig homologat, vaig dir que ara és el moment i ho he fet i estic molt contenta. Que bé, que bé, que bé. Això ve d'anys. Hem de dir que tu ets molt jove. Sí, tinc 30 anys. Tens 30 anys i, per tant, el tema ja et va incuriosir des de fa quants anys? Tenia 18 anys. Tenies 18 anys? Sí. Quan vas explicar a casa que et volies dedicar a la tenotopraxia, m'has comentat ara que, bé, molt bé no ho van... Abans no, en un principi no, però ara quan... Ho accepten perfectament? Sí, estan molt contents i a part, com veuen el que faig i amb l'empenta que ho fas i entenen molt millor el tema, ara estan molt contents i no tinc cap rebuig. No tens cap rebuig, al contrari, et recolzen? Sí, em recolzen molt. Abans de continuar, aclarim conceptes, perquè és un tema, la veritat, que la major part de la gent desconeixem, no? Quina diferència hi ha entre la tanatoestètica i la tanatopràxia? La tanatopràxia és una mica més complet. és les pràctiques que fem sobre un cadàver per poder conservar-lo i per tema d'higienitzar-lo. I després la tanatoestètica només és el taponament dels orificis naturals i el que és l'estètica, pentinar, maquillar, vestir i encaixar perquè la família el vegi... A la sala de vetlles. Exacte. Però la tanatopraxia és el tractament que es fa per conservar. Per exemple, si hi ha una expatriació d'un cos, nosaltres l'hem de conservar perquè aquest cos arribi al seu destí en bones condicions. Això mateix. Ja ha quedat clar. Com va ser el primer dia? Ho recordes? Sí, sí que ho recordo. El primer dia vaig anar amb un tan atopractor, que encara no estava fent el curs, per veure com jo reaccionava. Em van dir, abans de fer el curs, vine, beus una mica, i jo me'n recordo d'un gençol blanc amb els peus així a sobre i em tremoraven una mica les cames. Sí, estaves una mica nerviosa. Estava una mica nerviosa, sí, perquè clar, tan a prop tot i... Tot i així, a veure, et coneixem, com que m'has maquillat moltes vegades a Barcelona Televisió, i tenim grans baralles perquè sàpiguen que jo intento que no em maquilli marxar. Corro per buscar-ho. Corres al darrere pels passadissos, tothom ens coneix, tu, vine cap aquí a maquillar-te. doncs ets una persona per això relativament tranquil·la almenys és l'aparença que dones però ets molt tranquil·la però bé, clar, el primer dia que et trobes amb això et dona una mica de respecte però clar, ho vaig viure amb tanta passió i tanta il·lusió que em feia i de veure el canvi d'una persona que està en un estat, no sé com explicar-ho, però degradat. Com vulguis. I com ens deixem, això és molt gratificant. Sobretot per la família, perquè és molt important deixar-los bé perquè és l'última deu i és el record que en realitat queda. És l'última visió que tenen d'aquella persona estimada. Hi ha un dia que t'acostumes a vestir a la mort. Quan arriba aquest dia? Jo crec que em vaig acostumar des del primer dia, perquè tenia molt clar què era el que volia fer... I és una cosa que m'agrada tant que, bueno, quan estàs a la sala estàs pensant només en la persona que tens davant i en la família, perquè nosaltres treballem per la família. I, bueno, tampoc no... Estic molt acostumada. Estàs molt acostumada. Sí, sí, sí. Escolta, i no sé si estan tan acostumats els teus familiars més directes, que no sé si han compartit alguna vegada estones de feina amb tu, o no en volen saber res de res, o fins i tot la teva parella, que em sembla que algun cop... Sí, va desmaiar. Va caure en rodó, no? Sí, sí, perquè em va acompanyar. I, bueno, és que per les persones que no estan així més acostumades potser et sobta una mica, i és una mica aprensiu. Però amb ell ho parlo tot molt i tinc molt recolzament de part de totes les persones que m'envolten. Sempre tens alguna persona que et diu, oh, quin fàstic, com pots fer això, o com et pots dedicar a això. Havien tantes feines perquè has escollit aquesta, no t'ho han dit mai, això? Sí, però és que, per exemple... És una feina que la trobo molt social i que... I que dóna satisfacció. I que a mi em dóna molta satisfacció. A tu i als familiars. Sí, però quan dius que et dóna satisfacció és com ho veuen una mica estrany. Bé, perquè suposo els tabús que tenim sobre la mort, potser hi hauria altres societats... No estem massa conscienciats en aquest tema. I això és un problema. Sí, és un problema, sí. Jo crec que sí. A la que es parla de l'amor, molta gent ja gira el cap un altre dia. No volen saber, però en realitat ve acompanyat amb nosaltres sempre. Quan naixem, sabem que hem de morir. Exacte. Quan aixem sabem que hem de morir. El que passa és que, esclar, quan més duria el temps en vida, millor. Però en realitat la mort no hem de tenir por, perquè això arriba i arriba i ja està. El pitjor és quan pateixes una malaltia que és molt traumàtica. Això és el que sí que dona una miqueta de por. Clar, clar, clar. Segons la teva experiència, quines reaccions tenen les primeres persones que veuen un cadàver per primera vegada? per exemple clar jo amb les persones que he tingut més relació que han vist un cadàver han sigut els companys de classe i per tant estan tots molt acostumats i molts ja eren tan atopractors El que passa és que han de convalidar i ara les empreses demanen tenir aquest títol. I estem tots molt acostumats. Com vius tu l'amor des que has preparat tants difunts? Abans em comentava una miqueta, però t'ha canviat una miqueta el concepte de la vida? La valores més o no? Valoro més els petits detalls. Per exemple, ara que vivim en una època així una mica... dolenta, de crisi i que hi ha com molta depressió general. Jo intento disfrutar de petites coses i de petits moments i, bueno, hem de disfrutar. I treure ferro, no? Prescendència, coses que en el fons no tenen tant. Això mateix. Estem parlant amb Maribel Medina, una noia encantadora que fa anys que la coneixem i que ja fa anys que sabem que es dedica a la tanatopràxia. ella ja ha acabat els estudis, no? Sí. I, a més, amb molt bona nota, no?, amb molt bon resultat. Sí, sí. Fa un mes ens van donar el títol que som la primera promoció de la Universitat de Barcelona. Que bé. Escolta'm, a la gent li sorprèn la naturalitat amb la que treballeu, no? O sigui, la feina, rius, menges, escoltes la ràdio, en fi... Sí, jo, de fet, quan estic treballant al tenatori, o estic preparant algun difunt, tenim la ràdio de fons sempre, I si sona una cançó que m'agrada i he de ballar una mica o fer alguna broma... És que no més faltaria, no? Que haguessis d'estar... Clar, clar, no, ho portem amb molta naturalitat. I fem bromes, és com a la tele, el mateix. Sí, perquè a la tele fem molta broma. Hi ha gent que ha tingut que deixar la feina perquè no s'ha adaptat? Jo crec que no. Perquè la gent que vol fer això ho té molt clar. Ho has de tenir molt clar. Jo no coneixo ningú. Saps coses del difunt que tens que preparar? O no has de saber res? No, sí que has de saber. Nosaltres, abans de començar a treballar, el primer que fem és anar a buscar el full de defunció, perquè hem de saber de què ha mort aquesta persona i, a part, perquè també correm riscos, perquè treballem amb material, bisturí, agulles... Llavors, et pots punxar i aquesta persona pot tenir alguna enfermedad, un ovellac... Clar, hi hem de tenir en compte, però coses personals no sabem. El que sí que, per exemple, quan t'arriba algú, és inevitable pensar que aquí hi ha una història darrere i hi ha aquesta persona que es dedicaria o que faria o coses que li han quedat per fer, sobretot quan són gent jove, que això impressiona bastant. Ara en parlarem. Parlem de morts violentes. Quan has de fer reconstruccions et donen una foto de com era abans? Normalment no es fa, però si és una cosa que és bastant traumàtic, s'hauria de fer i crec que en casos sí que es fa. Accidents, per exemple, com reconstrueixes una cara que no saps com era. Si l'altra meitat de la cara està bé, pots més o menys intuir. Perdonin, esperem que tots els vients estiguin atents, que ens escoltin i que ningú se senti colpit per aquesta conversa que estem tenint. Però, esclar, ella ho diu amb absoluta naturalitat, és la seva feina sobrefà un bé a la família, per tant, intentin no posar-se la pell d'aquesta persona que està fent un bé a molta gent. Tot i que les paraules poden sonar una miqueta crues, com el que preguntaré tot seguit. I disculpin, altre cop, si per exemple en un accident ha perdut el nas o una orella, els hi refàs, amb quins materials es reconstrueixen les parts del cos o de la cara? Es reconstrueix normalment amb unes ceres que s'escalfen i vas modelant fins que acabes la forma i tampoc no té... es fa amb ceres. Es fa amb ceres. I després es maquilla a sobre... I ja està, senzillament. T'ha passat algun dia de treball que entri al cos d'un amic o un conegut que no t'esperaves? A mi no m'ha passat, però sí que tinc companys que els hi ha passat. Jo amb el que m'he trobat és que, per exemple, un company m'ha trucat i m'ha dit, escolta, estàs avui al tanatori que, mira, ha mort la meva tieta i m'agradaria que l'arreglessis tu. Jo aquell dia no estava, però ho va fer un company meu i la família es va quedar supercontenta. Veus? Mira quina reacció. Sí, sí, això va ser molt curiós. Escoltem un fragment de la pel·lícula Maigal on un nen mor de petit per l'al·lèrgia a les picades d'avella que va patir, curiosament, a casa de la noia. El pare era tan atopractor. Beda, ayer li ocurrió un accidente a Tomás. El pobre pisó una colmena de ovejas. Le advertí que no las molestara. ¿Le han picado? Era alérgico a las abejas. Está bien, ¿verdad? No pudo resistirlo. Ahora, en manos, ore. ¿Quieres subirte a los árboles todos? Ha sufrido. ¿Dónde está sufrido? En fi, balla drama. També, clar, és una situació dura. Quan veus... Atenció a la següent pregunta, també. A veure, estem aquí parlant amb aquesta noia, la Maria Belmedida, com dèiem, una noia encantadora, de 30 anys, que riu, que fa conya, que... Perquè a vegades relacionem les persones que treballen vinculades amb la mort com persones fosques... persones serioses, amb la cara llarga... No té res a veure. Absolutament res a veure. Tu passes bé amb el teu company, vas a festes, tu rius... Bé, en fi, què haig de dir jo? És una vida normal. És que és absolutament normal. Insisteixo en això per trencar aquests tabús que tenim de relacionar l'amor sempre amb tot de foscor, etcètera, etcètera. Jo crec que és pitjor un metge, que una vida depèn d'ell. A mi això no depèn... Clar, exacte. No depèn de tu. No depèn de mi. Ja està, el cos el tens allà i per tant es tracta de fer la feina. Jo l'únic que faig és fer l'última voluntat i... Clar que sí. Doncs la pregunta, quan veus els cossos de nens o d'adolescents, se't fa difícil? El primer cop que em va passar em vaig quedar una mica com xocada, perquè encara no li tocava. Però intentes crear-te com un parent des del cap en aquest moment i dir, bueno, hem de treballar i no es pot pensar i després quan arribes a casa és deixar el tema a part. No t'ho pots endur. No pots emportar-te la feina a casa. És com impermeabilitzar-te una mica d'això. No pots fer una altra cosa perquè és que si no seria dur. El maquillatge en els difunts s'ha de notar o no? És a dir, qui decideix si més o menys maquillatge? O hi ha ordres fins i tot de la família o no? Tot sempre ho decideix la família. Nosaltres si tenim una petició per escrit... Maquillatge a la carta? Bueno, hi ha persones que són presumides i potser volen una manicura... Normalment maquillem les ungles, perquè amb un to discret, però bueno, perquè quedi bé. Sí, sí, sí. Però bueno, si hi ha una petició de volem les ungles vermelles, fem vermelles, els llavis vermells, el que sigui. Però nosaltres el que fem, si no hi ha petició, ens fixem més o menys com tenir el pentinat per deixar-li igual, o bueno, si potser veus una resta de... de la que d'ungles dius, bueno, pots intuir que aquesta dona era una mica presumida, intentes fer-ho com ho tenia, però... Per cert, una pregunta, jo et diré una vaginada, però les ungles creixen un cop ets mort? No, això és un efecte òptic que el cos el que fa és perdre el seu contingut amb aigua, llavors es deshidrata. Llavors el cos es fa més petit i les ungles semblen més llargues. Però és efecte òptic. És la proporció, dient. Sí, sí. Us han demanat alguna darrera voluntat estranya o sorprenent? Sí que, bueno, a mi, jo no m'he trobat, però sí que hi ha companys que demanen i, bueno, la família, no sé, un cop van demanar que fiqui una ràdio amb les piles al costat o... Perquè sonés la ràdio? Sí. Perquè sonés la ràdio? Sí. O hi ha gent que, bueno, que són creences, que pensen que potser hi ha un altre... No, no, no, per suposat. Hi ha un altre món o un altre... Sí, sí. I, bueno, allà pot engegar la ràdio i fer la seva, no sé. Em sembla que vas dir que fins i tot escoltar el Puyal, no? Això ja ho sé. En fi, la música que escoltarem ara és d'una pel·lícula japonesa, que dèiem en un principi, despedida, del director Torijo Takita. Escoltem aquest tràiler. Música Bé, aquesta és la musiqueta de la pel·lícula Des de Dios. Per què recomanes aquesta pel·lícula? A mi em va encantar, eh? És que és superbonica. A partir d'aquell dia vaig trencar alguns tabús que tenia sobre la mort. És bo que la gent almenys vegi aquesta pel·lícula perquè tracta el tema de la mort amb una delicadesa i amb una elegància. És una pel·lícula japonesa i normalment ells sempre treballen molt delicadament. I aquesta pel·lícula és superbonica. A part és d'un noi que no es dedica a aquesta professió i la coneix i s'aficiona. Molt bé. Realment maca, sí, deliciosa. Quantes hores... A més, en un sentit de l'humor. Sí, sí, jo vaig riure molt, també. Quantes hores tardes de mitjana per preparar un cos? Si és una vestició, una tanatostètica normal, normalment una mitja hora o així, si has de fer ja una tanatopraxia i has de fer el tractament, una hora... Una horeta. Una horeta o així, i després si t'ha arribat una persona que està autopsiada... Normalment són 3-4 hores i és una mica més laboriós. Ens queda ja molt poc temps. Costa molts diners aquest servei? Bé, no ho tinc massa clar, però no sé si està entre uns 300 o una cosa així. Però hi ha cops que és necessari fer-ho perquè l'aspecte quedi... Pensa que el form molt la substància que introduïm, també, a part de ser un producte conservant, també té un colorant que aporta un molt bon color a la cara, que és la part que es veu. Has tingut davant algun difunt famós? L'he tingut, però sempre ens fan signar un full de confidencialitat. I com has reaccionat, sense dir lògicament, la persona? Bueno, estava emocionada, eh? Estaves emocionada? Sí, molt emocionada i ho fas amb molt d'amor, però com tothom. Molt bé. Les famílies t'agraeixen la feina feta o mai reps aquesta recompensa? Si hi ha una queixa, t'enteres. Però si la feina està ben feta, normalment no t'arriba. Molt bé. I amb la incineració, clar, la incineració us treu feina, no? No, perquè el cos, la vella es fa igual. Ah, clar. La família ha d'estar amb el difunt, o sigui que no crec que sigui un problema. Escolta, Maribel Medina, tan atopractora, moltes gràcies per estar aquí, però no te'n vagis, ja que hem tocat un tema, doncs, en fi, un tema diferent. Ara, a dos quarts, volem fer una re, una tonteria, una petita sorpreseta. Molt bé. I després et deixem anar. Gràcies, Alfred. Fins ara. Propostes en xarxa Els instituts catalans de secundària que així ho desitgin ja es poden descarregar les bases per a participar al primer concurs de curs de terror per a instituts, organitzat pel Festival de Cine de Terror de Molins de Rei i l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, SCAC. Un concurs obert a tots els centres educatius del territori català per tal de fomentar la iniciativa creativa dels estudiants de batxillerat a través del cinema de gènere. El termini de participació per a inscriure es finalitza el dia 15 de maig de 2013 i el guanyador del concurs es donarà a conèixer mitjans de juny. Trobareu les bases i el formulari d'inscripció en l'enllaç www.molinsfilmfestival.com barra instituts. Oriol Puig, la xarxa. La música de la xarxa. que fa i rodar el planeta, som jo com una fletxa, si veus passar una estela, la gelma de novembre, la mà una bassa d'oli, només veities bones i mortes de petroli. Vaig estibant pedrates, sotrats i clavelleres, com una formilleta, empeny sa geosfera, una hora dins Angola, mitja hora filipines, modines, taxistes, ses vees peatones. Correcte, amb Brugué Jardí i Gemma Genó. En català hi ha mots que diem amb la S sonora quan de fet s'han de dir amb S sorda. Per exemple, depressió, incorrecta. Hem de dir depressió, correcte. Emissora, incorrecta. Hem de dir emissora, correcte. Disseny, incorrecta. Hem de dir disseny, correcte. Comissió, incorrecta. Hem de dir comissió, correcte. Alcaldessa, incorrecta. Hem de dir alcaldessa. Correcte. La xarxa. Picó.cat amb Alfred Rodríguez Picó. I res, dos minutets, però dos minutets de rellotge. El primer minut és per fer-te una pregunta important. I ràpidament, eh? Perquè tenim molt poc temps. Sembla que les dones que treballeu amb la tanatopràxia no teniu tantes oportunitats com els homes. No, perquè sempre ha sigut un món d'homes, ha sigut un món molt tancat i ens està costant obrir-nos pas, però ho aconseguirem. Vaja, i tant que sí. Teniu el nostre recolzament. Gràcies. I després anem a veure. Vas néixer on? A Santa Coloma de Gramenet. Quin any? El 1982. Més? Quin mes? El 12 d'octubre. Octubre. I el dia 12? Això mateix. Molt bé. Doncs el 12 d'octubre de 1982, Santa Coloma de Gramenet, home, home, un dia, malgrat que vas néixer el mes més plujós de l'any... Sí. Octubre és quan plou més a Santa Colomar-Gramanet. Vas néixer amb unes temperatures gairebé d'estiu i amb un sol meravellós. Mira, que bé. O sigui, que vas portar la llum i la calor a Santa Colomar-Germanet. Molt bé, això m'ha agradat molt. Ja t'enviarem el mapa isobàric i si tens algun dubte ens ho preguntes. Molt bé. Però vaja, un dia anticiclònic i de calor. Molt bé. Escolta, Maribel, moltes gràcies per estar aquí i continuarem a parlar. Gràcies per convidar-me. I em continuaràs perseguint pels passadissos per maquillar-me. Segur que sí. Gràcies, Maribel. Gràcies. De 10 del matí a 1 del migdia, picor.cat a la xarxa. Amb Alfred Rodríguez Picó. Bé, anem a iniciar una entrevista molt, molt interessant. Parin atenció perquè el que ens dirà la següent persona... ens pot fer canviar xips que tenim a dins del nostre cervell des de fa molts anys, potser de tota la vida. I sempre serà canviar aquests xips per millorar, per estar més a gust. Atenció, eh? Efectivament, ara parlarem d'un concepte amb denominació original en anglès com és el mindfulness, que ens convida a viure amb tota l'atenció i intensitat aquí i ara. Per això ens acompanya Francisco Gázquez, Ell és tècnic en gestió d'empreses, llicenciat en psicologia i autor del llibre El despertar la vida, 5 passos para vivir el presente. Mindfulness seria traduir-ho, literalment seria, doncs, viure la vida plenament o... Bueno, primer de tot, molt bon dia, Francisco Gázquez, i molt content de compartir aquesta estoneta amb vostè. Béos dies a tí i a tots tots els ràdolents. És un placer estar aquí amb tots vosaltres. Oye, ens traduces un poquit mindfulness. ¿Cómo lo podríem traducir? Sí, bueno, vamos a intentarlo. Aún no estem molt d'acord en com traducirlo, però de moment ara la traducció que li hem assignat en castellà és atenció plena o conciència plena. Son las traducciones que más están utilizando ahora. Mindfulness es un concepto realmente muy, muy antiguo, que se remonta prácticamente a los albores del hombre como hombre. Y en los últimos años digamos, está ganando un poquito de protagonismo, bastante protagonismo, por la influencia que está teniendo en el mundo clínico y en el mundo de la psicología y la psiquiatría. Empezamos hace unos 30 años... Hacer experimentos con monjes budistas, básicamente era conectarles a un laboratorio, conectarles unos electrodos y verificar qué es lo que ocurre en el cerebro de estas personas y qué diferencias hay entre su cerebro y el cerebro de cualquier persona, una persona normal y corriente del mundo occidental. ¿De esto habla Mario Alonso Puig? También un pensador, es cirujano, pero pensador, y habla de este experimento. Un libro que, por cierto, se llama Ahora yo, un libro que ha tenido mucha aceptación en España. Díame eso, y lo diríamos en castellà también, porque él porta ¿cuántos años en Bélgica? Llevo 20 anys. Porta 20 anys a Bèlgica i, a veure, li podem parlar en catalans? Ha dit que sí, però vaja, per fer més lleugera també l'entrevista, doncs ho anem fent també en castellà. Doncs sí, el conocía de... Creu que lo había comentado. Qué interesante. ¿Y qué resultado dio? Bueno, no hablamos de un experimento, hablamos realmente de muchísimos experimentos. Principalmente lo que estamos viendo, o lo que llevamos viendo desde hace un tiempo, es que conceptos, por ejemplo, que nosotros en Occidente no entendíamos... correctamente o de manera plena, estamos viendo que se están viendo verificados con los estudios laboratorio. Por ejemplo, vemos cómo el desarrollar una mente compasiva, pues el practicar la meditación, por ejemplo, tiene un correlato fisiológico directo en el cerebro. Cambiamos, o sea, en el momento que practicamos la meditación, cambiamos literalmente la estructura del cerebro. Es decir, que nosotros estamos... Vamos a ver, vamos a poner ya... Nos vamos a poner a la práctica. Estamos estresados, estamos conduciendo, nos hemos discutido, estamos en el trabajo, estamos de mal humor. ¿Podemos hacer un ejercicio rápido, más o menos rápido, para cambiar ese estado anímico de ese momento que nos está comportando malestar? ¿Con una simple respiración o con algún ejercicio? ¿Tú qué nos dirías? Bueno, pues hay una cosa muy sencilla que es simplemente parar. Lo que hacemos hoy en día es que para desenvolvernos en nuestra rutina diaria, pues lo que hacemos, y debemos hacerlo porque si no sería imposible sobrevivir hoy en día en la vida actual, es hacer muchísimas cosas al mismo tiempo. Hacer varias cosas al mismo tiempo. Podemos hacer infinidad de cosas. Podemos conducir. Vamos conduciendo, vamos escuchando la radio, masticando chicle y mientras tanto vamos pensando en cualquier tema. Entonces, prácticamente una de las principales herramientas del Mindfulness es intentar de manera consciente hacer una cosa al mismo tiempo, solamente una cosa. O sea, dedicarse, prestar toda la atención a una sola cosa. Dedicar la atención plenamente a aquello que estás haciendo. Ten en cuenta que la atención es como una tarta. O sea, no es que la multitarea, por ejemplo, el mito de la multitarea, eso es un mito. No podemos hacer 20 cosas al mismo tiempo y hacerlas todas bien. Si la atención es una tarta, cuanto más pedacitos la dividamos, pues más pequeño es el pedacito que nos comeremos, ¿no? En ese sentido resulta muy enriquecedor de vez en cuando ser capaz de cambiar el chip, como tú muy bien has explicado antes, y hacer una cosa al mismo tiempo. O sea, lo que estés haciendo, lo haces. De hecho, hay, por ejemplo, un experimento muy curioso que se hizo recientemente en Estados Unidos. Una gran empresa de teléfonos móviles, no voy a decir el nombre... y lo que hicieron fue llamaron a miles de personas les llamaban en un momento determinado del día aleatoriamente o sea, no predeterminado les hacían tres preguntas les preguntaban ¿qué estás haciendo? ¿en qué estás pensando? ¿y cómo te sientes? ¿vale? Entonces, este ejercicio se hizo durante varias semanas, se entrevistó a miles de personas y las conclusiones fueron una sorpresa en algunos campos. Por ejemplo, las personas que realmente estaban haciendo algo que les gustaba, Y ponían su atención en ello, pues se sentían bien. La principal diferencia la veíamos en las personas que hacían algo que no les gustaba. Entonces, había algunos que hacían algo que no les gustaba y que mientras tanto se evadían y pensaban en otra cosa que les atraía más. Y otros que, aunque no les gustara la tarea, pues seguían, o sea, pensaban y estaban concentrados en la tarea que estaban haciendo. En la tarea que estaban haciendo, a pesar de que no les gustaba. A pesar de que no les gustaba. Pero resulta que estos últimos, o sea, los que hacían la tarea, aunque no les gustara, pero que estaban conscientes de ella, se sentían mejor que los que se evadían. Ahí hay... Eso es lo importante. Eso es lo importante porque te hace reflexionar y cuando, por lo tanto, conclusión, si yo tengo que hacer una cosa, la tengo que hacer por narices, porque es el trabajo, por lo que sea, es igual. Vale más hacerlo conscientemente y haciéndolo bien que no estar pensando qué mal aquí, qué rollo es tener que hacer todo esto, ¿no? Por supuesto. O intentar imaginar algún escenario alternativo de cómo te gustaría que fuera, intentar cambiar las cosas. Es muy importante, o sea, no se trata de tragarnos todo lo que nos echen, sino de, en cierto modo, ser capaz de discriminar lo que tú puedes influenciar y lo que no. Si es una cosa que tú puedes cambiar, pues ponte en funcionamiento, ponte en marcha y cámbiala. Pero todo está en el coco, todo está en la mente. Todo está en la mente. Todo está en la mente. Entonces lo que hay que hacer es que la mente no nos domine sin nosotros dominar la mente. Sí, ya no se trata tanto como de dominar a la mente, sino de ser capaces de observar a la mente en su funcionamiento, de situarnos como observador y ver que la mente es eso, es una herramienta que principalmente está diseñada para mantener vivo el cuerpo... pero que para muchas otras cosas no está diseñada. Por ejemplo, la mente no está diseñada para el bienestar, está diseñada para mantenernos con vida, pero no para que seamos felices. Entonces, cuando dices observar, quiere decir como si una persona lo que ha de hacer es salir de tu cuerpo y observarte a ti mismo. No, no exactamente. No estoy proponiendo ningún tipo de experiencias de ese tipo. Lo que yo propongo es simplemente ser consciente, por ejemplo, de lo que estás pensando en un momento determinado. Ser consciente de lo que sientes, de si en un momento determinado te invade una emoción, de qué es lo que estás sintiendo. Ser consciente de una cosa muy básica que es, por ejemplo, tu propio cuerpo. Es una cosa muy común. Actualmente negamos las señales del cuerpo, por ejemplo. Negamos el cansancio, negamos el dolor, negamos toda una serie de señales que el cuerpo nos va dando... Y que cuando realmente queremos escucharlas o las escuchamos es porque ya el cuerpo nos lo está pidiendo a gritos que hagamos algo. ¿Qué pasa? Que ofrecemos resistencias. ¿No aceptamos que tenemos dolor o que estamos mal? Sí, bueno, es una tendencia muy común, que es que lo que nos gusta, pues eso nos agarramos a ello con uñas y dientes. Y lo que no nos gusta, pues intentamos rechazarlo, evitarlo al máximo, claro. ¿Y entonces la solución es aceptarlo? La solución es situarnos en observar nuestra tendencia A hacer esas dos cosas y luego decidir en cada momento lo que más nos convenga. Pero lo principal es situarnos como observador ya no fuera de nosotros, sino ser conscientes de lo que está pasando y actuar en consecuencia. En algunas circunstancias nos puede convenir, por ejemplo, evitar una situación que nos haga daño. Pero en otras situaciones, pues yo que sé, un desengaño emocional o amoroso de cualquier tipo. Por ejemplo, nos ha dejado nuestro novio o nuestra novia. Pues podemos decidir conscientemente quedarnos en casa, ponernos una música triste, acorde con ese estado de ánimo, y abrazar esos sentimientos de soledad o de tristeza. O podemos decidir también de manera consciente Irnos de copas con los amigos para olvidarnos de todo. Ahora, si siempre hacemos una cosa, que es quedarnos en casa encerrados, o si siempre nos vamos de copas con los amigos, ahí no estamos dando espacio para que eso se manifieste o que esa situación la podamos ofrecer un espacio en nuestra vida para que encaje. Entonces, se trataría de decidir conscientemente qué es lo que nos conviene en cada ocasión. Pero eso cuesta, ¿no? Cuesta un pequeño esfuerzo. Porque tenemos unos patrones dentro del cerebro que nos dicen, cuando estás así, tienes que actuar así. Equivocadamente, ¿no? Bueno, exactamente. Actuamos muchas veces por costumbre. Por costumbre y por inercia. De lo que se trata es de, por medio de la consciencia, de ser consciente de lo que está pasando, porque si no te das cuenta de lo que está pasando, no puedes hacer nada. O sea, el momento que tú desconectas y eres consciente de lo que está pasando, pues ahí ya puedes emprender algún tipo de acción. Fins demà! Estem parlant amb Francisco Cázquez, autor de Mindfulness, El despertar de la vida, i això són eines, eines, no?, herramientes, doncs, per poder portar millor la vida, per portar-la més bé, per actuar d'una forma més adequada davant de situacions, doncs, que se'ns poden presentar al llarg de la vida, molt diverses. El llibre, per cert, està estructurat en cinc passos per viure el present. Quins són? Doncs despertar de la consciència, despertar al món interior, despertar a l'agraïment, despertar al regne del cor, despertar a la unitat. Llavors, per posar l'atenció plena en allò que fem, podem entrenar-nos, és a dir, podemos entrenar-nos para poner la atención plena, entrenar la mente y el cuerpo. Esa es la buena noticia, que podemos entrenarlo, claro que sí. Como ir al gimnasio también podemos hacerlo con la mente. Exactamente. ¿Y cómo se hace? Pues se hace, podemos hacerlo de diferentes formas. Podemos hacerlo de una manera formal, digamos, y de una manera informal. La manera formal sería, por ejemplo, practicar la meditación, practicar ejercicios corporales como, por ejemplo, el yoga, el tai chi... El Qigong, son excelentes medios para cultivar tanto el cuerpo como la mente. Y luego podemos hacerlo también de manera informal durante nuestra rutina diaria. Básicamente, pues prestando atención a aquello que hacemos, sea lo que sea. ¿Tú insistes mucho en esto? Parece que es muy importante. Insisto muchísimo porque realmente es la actitud básica. de la conciencia plena o del mindfulness, del prestar atención a lo que haces en el momento en que lo haces. O sea, yo voy a preparar la cena, tengo que estar consciente en que estoy preparando la cena, poniendo el plato, tal, tal, tal, sin pensar, uy, luego tengo que ir a hacer, mañana tengo una reunión aquí, mañana pasado, mañana... Esto nada, ¿no? Bueno, en algún momento tendrás que pensarlo. Nuestra vida sería un caos. Pero también hay que permitirse momentos en los que sea posible estar con lo que estás haciendo. ¿Y si me voy a cepillar los dientes? Consciente de que estoy... Consciente de cepillarse los dientes. Muy bien, muy bien. Lo pondremos en pràctica a partir de hoy mismo. Sí, sí, no, no, lo digo en serio, eh. Com a mínim, per notar canvis, ens cal un entrenament de 8 setmanes, és així? De 8 setmanes d'entrenó? Para notar cambios a nivell, digamos, cerebral, para notar una mejoría o un cambio sustancial en la vida, conviene, sobre todo al principio, seguir un entrenamiento de unas 8 setmanes, aproximadamente. Es lo que nos dice la investigación, que se necesitan unas 8 setmanes De todas formas, no porque hagas un entrenamiento de ocho semanas, a las ocho semanas, fijo, vayas a obtener el cambio. Hay gente que lleva tres semanas practicándolo y ya empieza a haber cambios sustanciales en su vida y hay gente que incluso termina las ocho semanas y no ha notado casi nada y después al cabo de dos meses te llaman y te dicen, oye, ahora empiezo a notarlo, tenías razón, tenías que tener paciencia. O sea, que hay que tener paciencia, que tarde o temprano empezaremos a notar cambios. Sí. Y entonces estos cambios son, por ejemplo, que baja el nivel de estrés o somos más tolerantes al dolor. ¿Es posible que notemos estos cambios o son algunos que los notan y otros no? Bueno, la experiencia es subjetiva. Unas personas suelen notarlo más en un aspecto que en otro de su vida. Lo que sabemos a nivel científico, por ejemplo, es que el practicar la atención plena reduce los niveles de estrés, nos hace que seamos más tranquilos por la vida, aumenta la eficiencia o la eficacia del sistema inmunológico. Estás diciendo cosas... importantíssimas, fundamentales para la vida de la gente. Pues sí, sí, sí. O sea, cosas fundamentales como no caer enfermo, como vivir más relajado, como ser más consciente de lo que te pasa, como tener una perspectiva más amplia de tu vida, de lo que estás haciendo, de lo que te gustaría hacer. Es decir, que seremos más capaces de controlar el rumbo de nuestra vida. En principio sí, pero el objetivo no es controlar nada, el objetivo simplemente es situarnos como observador, desvincularnos en cierto modo de todos esos automatismos, costumbres y cosas repetitivas que llevamos haciendo prácticamente sin preguntárnoslo y adoptar un papel un poco más activo en la gestión de nuestra vida. Ten en cuenta, por ejemplo, que una cosa muy común hoy en día es que cuando tenemos, por ejemplo, que añadir alguna cosa nueva a nuestra vida, a nuestra rutina diaria, siempre es en detrimento de algo que nos está enriqueciendo o que nos está dando ese poco de calma. Y por miedo quizá no lo haces, no te atreves a hacer esa nueva cosa en la vida. Sí, pensamos que todo lo urgente es lo importante y a veces también es importante dejar de hacer algo urgente para realizar algo que realmente es importante. ¿Y qué cosa más importante que pararte un momento a pensar en lo que estás haciendo y si lo que estás haciendo o cómo lo estás haciendo realmente es lo más adecuado para ti? Aquí hay material para reflexionar. Exactamente, es crear un espacio de reflexión que no tiene por qué ser de varias horas, sino de unos minutos, pasar unos minutos al día en silencio. Pero hay gente que no puede estar en silencio, necesita estar continuamente en contacto con gente, con ruido, con música, porque el silencio les agobia. Sí, es una cosa muy común, estamos tan acostumbrados al ruido y al... y a todo tipo de... a soportar muchísimos estímulos al mismo tiempo que cuando parece que nos quedamos en silencio se nos queda el mundo encima. Bueno, yo pienso que es una buena... es un reto personal el ser capaz de exponerte a ti mismo a unos minutos de silencio al día. Yo animo a todos tus radio oyentes que lo prueben Pero que no lo hagan una vez, sino que lo hagan durante una semana, un par de semanas. Y se pueden ir, por ejemplo, a un parque o a un sitio agradable, ¿no? Perfectamente, no hay que quedarse encerrado en casa. Pueden salir a dar un paseo por la calle, a un parque, o aquí tienes unas playas y unos paisajes de mar. Exactamente. Muy bien. Oye, también dedicas un artículo al Alzheimer y lo que podemos aprender a partir de esta enfermedad, ¿no? Bueno, sí, he publicado recientemente un artículo relacionado con el Alzheimer, pero realmente esta metodología o esta nueva manera de ver las cosas nos está ayudando no solamente con el Alzheimer, sino con muchas otras enfermedades. Aquí lo veo que también para el tratamiento de diversas enfermedades, pues como la depresión o los trastornos de personalidad también puede ser significativo, ¿no? Exactamente. Ahora mismo tenemos estudios clínicos y validados muy, muy relevantes, por ejemplo, en todo lo que es las recaídas de la depresión. Es un gran problema en Occidente. Ya no el curar una depresión, sino el evitar que la gente recaiga, porque ese es el principal problema. Una vez que una persona ha padecido depresión dos o más veces, tiene un 90% de posibilidades de volver a recaer. Entonces, estas herramientas, el mindfulness, la atención plena, nos está ayudando muchísimo en evitar, por ejemplo, recaerse la depresión. ¿El trabajo, con las pautas que indicas en tu libro de mindfulness, etcétera, se pueden hacer de forma individual, pero también podríamos hacerlo de forma colectiva? Por supuesto. Realmente el libro está dedicado a un público individual, a una persona individual que realmente quiere tener una primera toma de contacto o bien que ya tiene una primera toma de contacto y quiere ampliar o quiere tener otros enfoques. De todas formas, los mejores resultados siempre se logran en grupo. Se logran en grupo, sí, porque ten en cuenta que las personas no estamos hechas para hacer nada solas. Desde tiempos ancestrales hemos vivido en grupos y estamos hechas por y para el grupo. En tu blog explicas la experiencia con profesores de secundaria. Sí, sí, sí. Bueno, ahora mismo hay una eclosión de estudios a nivel mundial en muchísimas áreas. O sea, cualquier cosa que te puedas imaginar ahora mismo se está estudiando, por ejemplo, también en los trastornos de conducta alimentaria, la bulimia, la anorexia, también en la obesidad, todos los trastornos relacionados con estrés, el dolor crónico. Las aplicaciones son prácticamente infinitas. ¿Cuántas veces me he preguntado, y ahora que te tengo aquí voy a aprovechar, que todas estas cuestiones que estás hablando, de observarse, de aprender a gestionar tu vida, etc., de ser consciente de lo que estás haciendo única e exclusivamente, etc., en determinados momentos del día, que esto se tendría que enseñar a los niños? Efectivamente. Efectivamente. Ahora donde yo vivo, por ejemplo, en Bélgica, hay varios proyectos abiertos en los que estamos impartiendo clases a alumnos de secundaria. Es una actitud básica y universal que deberíamos haber aprendido o deberíamos aprender todos en la escuela. Una cosa tan básica como ser capaz de gestionar tus propias emociones y tu vida interior. Y no se hace. Pues de momento ahora no se está haciendo. Yo que sepa en España hay algunos intentos, hay algunos intentos, tímidos intentos de poder implementarlo, pero hace falta un poquito más de apoyo institucional. Quizás una nueva perspectiva o un cambio de perspectiva en lo que se refiere a la educación. ¿Qué es la educación y qué es lo que realmente queremos enseñar? ¿Queremos enseñar actitudes que una persona pueda llevarse para toda su vida o queremos enseñar contenidos? que probablemente cuando terminen secundaria o terminen primaria habrán olvidado al cabo de dos años y que pueden consultar en cualquier terminal o ordenador a través de internet. Esto que estás diciendo, cada vez se está comentando más, ya es bueno, señal de que quizá tarde o temprano se empiece ya a educar a los niños con este tipo de aprendizaje, pero de momento hay que aprenderse de memoria, los textos... Sí, son necesarias las matemáticas, todas las asignaturas, pero también es muy importante porque es una actitud básica de... Ten en cuenta que uno de los componentes principales de la inteligencia es la atención. Si una persona no es capaz de prestar atención, no puede aprender nada. Y precisamente vemos ahora, por ejemplo, en el contexto escolar también, pero en otros contextos también, muchos problemas de atención. Déficit de atención, sea con hiperactividad o sin hiperactividad. La atención es un problema muy general ahora mismo. Entonces... Quizá porque están muchos chicos y chicas están influidos por los juegos, la televisión, los videojuegos, etcétera, etcétera, ¿no? Y esto les quita quizá tiempo para saber lo que es estar atento a algo. Sí. Algo importante. Bueno, no solamente los videojuegos, sino el ritmo de vida y la dinámica que tenemos hoy en día de vida probablemente no esté favoreciendo una actitud lo más... adecuada posible en ese sentido, ¿no? Pero yo creo que hay una responsabilidad de parte de quien sea responsable de la enseñanza de poco a poco pues intentar enseñar a los chavales y a las chicas lo que realmente les va a servir y que van a llevar siempre la mochila desde prácticamente que salgan de la escuela hasta que De hecho, tú haces talleres para pacientes y para terapeutas, ¿no? ¿Nos puedes explicar un poco, en algún caso concreto, que sea ejemplo de cómo se puede mejorar aplicando estas terapias? Sí, por ejemplo, los talleres que nosotros impartimos sobre la recaída de la depresión. Pues viene gente que ha aparecido en depresión una vez o varias veces y el objetivo es que esta persona, después de haber seguido un programa de ocho semanas en los que tienen que practicar cada día una horita, una hora al día más o menos, Con esta práctica, pues que en un periodo corto o medio plazo, pues sea capaz de abandonar los antidepressivos y quizás lo más importante, no solamente eso, que abandonen la medicación, sino que ya no vuelva a necesitar, sino que se transforme en su propio terapeuta a nivel personal y que pueda autogestionarse para no volver a recaer y para gestionarse emocionalmente de forma correcta. Doncs ja ho veuen, el que ens ha dit es tracta de portar-ho a la pràctica. És clar, és molt fàcil dir-ho, però... Però per què ha de ser tan difícil portar-lo a la pràctica? Doncs no ho és tant, portar-lo a la pràctica. Avui mateix podem començar. Després d'aquesta conversa, començar a centrar-nos en el que fem. Primer, els deures que ens hem de posar. Doncs això, centrar-nos en el que fem. Per suposat que hem de tenir temps per pensar, per organitzar-nos la vida, el que farem demà, la setmana que ve, però no ens hem de passar tot el dia pensant i organitzant el dia i el que ens ha passat i el que ens passarà. Per tant, centrem-nos més en el que fem. Aquests són les deures que ens hem de posar tots plegats. Francisco Gázquez, ha estat un plaer parlar contigo. Nos gustaría alargar mucho más la conversación, pero de momento... tenim aquestes píldoras tan i tan beneficioses. Moltes gràcies. Autor, recordem això d'enar traduint el català castellà, autor de Mindfulness, El despertar de la vida. Francisco Cázquez, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Ha sigut un plaer estar aquí contigui i amb tots els radioïnts. Gràcies. Hasta pronto. Hasta pronto, gràcies. Estàs escoltant la xarxa. Tots per tots. Solidaritat. La Federació Catalana d'ONGS per al Desenvolupament denuncia el desmantellament de la cooperació internacional. Fa només uns dies s'escenificava al davant de la delegació del govern central una mudança. En capces de cartró, un grup de persones va voler representar la fi de la política pública de cooperació engegada fa 32 anys. En aquesta acció, el Ministerio de Assuntos Exteriores y Cooperación el rebatejaven com a Ministerio de Intereses Exteriores. En parlem amb Francesc Mateu, director d'Intermonoxfam Catalunya i president de la Federació Catalana d'ONGT. Denunciem el que s'ha fet en aquests pressupostos, que s'ha retallat el 29% la cooperació, és la cosa que s'ha retallat més, però, esclar, venim d'un retall molt important, no? En dos anys s'ha retallat pràcticament el... Algú més del 70% en dos anys. I pràcticament això representa deixar a xifres absolutament testimonials la cooperació. I una cosa és que es redueixi proporcionalment a la resta de despeses, que això ho pot entendre tothom, i l'altra és que es decideixi pràcticament tancar el tema de la cooperació internacional. La Federació Catalana d'ONGS per al Desenvolupament assegura que aquesta reducció de la despesa en cooperació no té comparativa possible amb cap altre país i donant en cap moment de la història. suposa que tots els projectes que s'havien de començar l'any vinent no s'han començat cap. Coses que s'haurien de fer. Per exemple, en aquests moments a Sierra Leona hi ha accés gratuït per les embarassades i per nens, finançat per l'estat espanyol, que són 65 milions d'euros. Tot això desapareixeria. I a Tanzània, per exemple, 3 milions d'infants que s'han pogut incorporar a l'escola primària tot això també desapareixia. I el índex de mortalitat que s'ha disminuït un 33% segurament canviaria. Aquest és un debat fals que ens fan creure. És a dir, escolta, retallem això perquè aquí la gent no necessita més. En veritat, estem enfrontant pobreses i els diners no estan sortint de la gent d'aquí. En veritat, els diners sorten d'això, dels 1.800 milions extres del pressupost que s'afegeixen a defensa. Els milions venen de tot l'esforç fiscal que no es fa amb tota la gent que té diners a Suïssa. Els diners venen de no crear una taxa de transaccions financeres als moviments especulatius. No es tracta de dir que si atenem els de fora no podem atenir els de casa. No, no. Això és com si una persona que té dos fills a un li ha de comprar un abric i a l'altre uns mitjons i a l'altre no li puc comprar els mitjons perquè li he de comprar l'abric. No. En tot cas, el diumenge no comprarà ombres de gitano. Laura Balaguer, La xarxa. Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta, Patricio i Oriol Pujador. Sabadell ha decretat per avui dia de dol oficial per la mort de tres persones aquesta matinada a l'incendi d'un pis. Les tres víctimes són tres dones d'una mateixa família. També hi ha un menor de 14 anys amb ferides molt greus. Els bombers investiguen encara l'origen d'aquestes flames. Sabadell i de Calcàntara, bon dia. Bon dia. Consternació entre els veïns de l'immoble sinistrat al carrer de la Forcanada del barri de la Planada del Pintó, un barri humil en el qual han perdut la vida tres membres d'una família d'immigrants de l'Amèrica Llatina que feia poc més d'un any que hi vivien. Es tracta, com dèieu, d'una dona i les seves dues filles i un noi de 14 anys, fill d'una de les víctimes, es troba en estat crític a un hospital de Barcelona. També hi vivia el pare del menor, que és qui va donar el crit d'alarma. Sobre la pel·lícula dels fets d'aquesta matinada n'ha parlat el cap de la regió dels bombers de la Generalitat, David Borrell. Quan s'han vist atrapades pel foc, s'han vist sorpreses pel foc, llavors el que han mirat de fer és sortir per la porta, han vist que per allà els impedia tot el foc que hi havia allà i llavors s'han quedat en un pati, és un pati relativament petit, deu tenir 4 metres quadrats o 5 metres quadrats, és un pati petit i allà hem localitzat les primeres víctimes. Els veïns de l'edifici de quatre plantes han intentat ajudar i apagar les flames amb extintors fins que han arribat els bombers. Tots coincideixen en destacar la qualitat humana de les víctimes. L'edifici ha estat desallotjat a l'espera dels informes dels tècnics municipals que encara investiguen les causes del sinistre. A partir d'avui ha entrat en vigor la taxa turística a Catalunya. Això, però, no ha reduït les reserves als establiments a les zones turístiques de Lleida. Es preveu que l'ocupació arribi al 70%. Ara bé, el sector ja avançat que hi haurà queixes. Lleida, Marta Sarret, bon dia. Bon dia. Els hotels i cases rurals de Lleida esperen entre un 65 i un 70% d'ocupació entre avui i diumenge. una xifra molt positiva tenint en compte que la festa del Pilar també va caure en pont. El president de la Federació d'Hostaleria, Juan Antonio Serrano, atribueix a la rebaixa de preus al sector, un dels motius pels quals precisament els establiments no poden assumir la nova taxa. A més, és una taxa que paga igual 0,50 cèntims una persona que va a un hotel que costi 50 euros l'habitació com si l'hotel costi 200, amb la qual cosa la repercussió per l'establiment, diguéssim, menys car encara seria més grossa. Serrano ha dit que per ara no han rebut queixes de clients, tot i que creu que si n'hi ha serà a partir de diumenge quan s'emetin les factures. A Lleida, la majoria d'establiments, la taxa és de 45 cèntims. A les carreteres hi ha alguns problemes en el trànsit. Servei Català, Sílvia de Lama, bon dia. Bon dia des del Servei Català de Trànsit. Avui, el dia de tots sants, hem de dir que hi ha problemes per un accident a la 2 al Bruc, on hi ha un carril tallat en sentit Lleida. Sembla que han topat quatre vehicles en aquest punt. de tres carrils espassadors i arrel de l'accident se'n suprimeix un altre i, per tant, la situació viària és complexa, ja que hi ha quatre quilòmetres a l'antitud. A banda, l'antitud a l'AP7 de Sant Saloni han sentit Girona dos quilòmetres i mig i a la C16 del Llobregat amb problemes entre CERC i Guardiola en sentit Tunnel d'Alcadi. Això és tot. Bon dia. I avui dia de tots, els milers de persones s'apropen als cementiris de tot Catalunya. El cementiri comarcal del Parc de les Roques Blanques a Cornellà de Llobregat ofereix, per exemple, aquests dies uns serveis especials. Ràdio Cornellà, Verònica Tomico, bon dia. Bon dia. El cementiri comarcal del Parc de les Roques Blanques porta a terme aquests dies activitats i serveis especials pels seus visitants, Degut a la festivitat de Tots Sants, destaca el servei d'autobús que connecta els municipis del Baix Llobregat i de l'Hospitalet amb aquest cementiri durant tot el dia. Laura Escobedo és la gerent d'aquest cementiri comarcal. Aquest servei és un servei que passa a recollir a tots els visitants que venen al cementiri, i sí que té diverses parades, i és cert que per a Cornellà la parada de Sant I del Fons, i aquest any s'ha posat diversos dies de recollida, Cal destacar que aquest cementiri és un dels més afluents que rep de visitants durant la festivitat de Tots Sants. Enguany s'espera que s'acostin al cementiri unes 20.000 persones. Bon dia, us parla Marta Casas. Aquesta hora comença el partit de l'Hockey Lliga d'Hockey Patins entre l'Alcoi i el Lleida. D'aquí a mitja hora, el Club Patí Vilanova s'enfrontarà al líder Liceo. En futbol, l'Espanyol debut avui a la Copa. A Camp del Sevilla, Mauricio Pochettino farà rotacions i podria tornar a donar minuts a Simau. El partit començarà a les set. I una altra cita per avui és amb el bàsquet. A partir de tres quarts de nou, el Barça rep la visita del partisan de Belgrat en partit d'Eurolliga. El tècnic Xavier Pasqual diu que encara han de millorar. Defensem la idea que som un equip que ha d'anar de menys a més perquè realment ho sentim així, perquè realment sabem que això és així, perquè el nostre esport és un esport extremadament exigent amb lo tàctic, amb lo físic i amb la coordinació de les coses. Per tant, encara ens queda molt per recórrer, molt per millorar. El Barça és col·líder de grup amb el CCK de Moscou. Notícies en xarxa Pico.cat en la xarxa, amb Alfred Rodríguez Picó. Doncs bé, ara mateix són les 12 del migdia i pràcticament 6 minutets. Estem a l'última hora d'aquest programa, d'avui festiu, i ara anem a parlar d'art. Tenim aquí l'Àngels García ja ben preparadeta, ara l'anunciarem, però recordem... El dia d'avui és fantàstic, eh? Estem veient l'última passada del satèl·lit Metosat de fa 20 minutets, més o menys, i menys alguns núvols que comencen a aparèixer pel Pirineu, com dèiem abans, doncs la resta de Catalunya fa un dia preciós, eh? Una visualitat excel·lent, no hi ha boires, no hi ha núvols, una temperatura agradable, en fi, què més podem demanar? Doncs vinga, va, ara toca parlar d'art. Som-hi. Contrastart. Doncs sí, Contrastart, amb aquesta música fantàstica, no ens cansarem mai d'escoltar-la, oi? Sí, mai, és un gust. Aquí tenim l'Àngels, l'Àngels Garcia, doncs... A punt, a punt per parlar d'art, per parlar d'anècdotes, per parlar d'edificis. La setmana passada va ser... La setmana passada va ser quan vas comentar aquell edifici del carrer Roger de Llúria, era? No, del carrer Bailent. Del carrer Bailent, exacte. El Partanó. El Partanó. El Partanó Marriera, sí. Ah, que bo. I a veure avui, que ens portes per aquí, perquè veig una barraja de temes que aparentment són molt sucosos. Sí, sí, sí. La barreja sempre és interessant i els resultats sempre són unes sorpreses. La barreja sempre és bona. Surt més bona. Algo així. Però comencem. A veure, comencem per... Ens quedem a Barcelona... A veure, hi ha grups i petites empreses que organitzen rutes per ciutats catalanes per descobrir racons que de vegades se'ns passen per alt o que desconeixem edificis o el que queda d'ells, no? Vull dir, tot plegat, part de la història i de la història de l'art. I que ens donen informació i sovint anècdotes del lloc on vivim. En aquesta ocasió, però, ens quedem a Barcelona... I em vaig recordar perquè l'altre dia em comentaves que el compositor, en Schoenberg, hi havia estat a Barcelona. Ah, a Vallcarca. Hi havia viscut al barri de Vallcarca. Al barri de Vallcarca. Doncs, ara, el títol de la notícia és El Quixot va venir a Barcelona, aleshores. El Quixot? El Quixot, sí. Bé, a veure, el Quixot. El seu pare, com si diguéssim. El Quixot és un personatge de l'imaginari d'en Cervantes. Escolta'm una cosa. Ara anem a parlar a la miqueta del Quixot? Una miqueta. Molt poquet. Vols que ho amamnim amb una música adequadíssima? Vinga. Anem a escoltar un fragment de l'atac del Quixot als Molins de Vent, obra de Telemann? Perfecte. Doncs això és l'atac als Molins de Vents del Quixot, una obra fantàstica de Georg Philip Telemann. Endavant. Molt bé, doncs. per remarcar aquesta petita notícia. A veure, en Miguel de Cervantes, home il·lustre que va escriure aquesta fantàstica obra que és el Quixot, va establir-se a Barcelona durant uns mesos, coincidint entre la publicació de la primera part del Quixot i la segona. Sembla ser que va instal·lar-se al número 2 del passeig de Colom. Ah, sí? Sí, en una casa que encara avui es pot veure. Ostres! Tot i que no hi ha dades exactes, allò que ho corroborin, però sembla ser que sí, no? I se sap l'any o l'època de l'any? Es pot localitzar l'època si és que va ser així, perquè si és entre la publicació de la primera part del Quixot i la segona, aquestes dades existeixen. Això es pot trobar, realment jo no ho tinc aquí ara, però això es pot trobar. Sí, sí, es podria saber. Allò que sabem del cert és que els seus personatges, el molt honorable cavaller d'on Quixot i Sancho, el seu escuder, van arribar fins a Barcelona... i es van meravellar amb la ciutat i la seva vida. Això apareix en la fantàstica novel·la de cavalleries. El port, el mar, els seus habitants, etcètera, van impressionar el cavaller i l'escuder. Això, evidentment, va ser degut a la impressió, la bona impressió que va causar la ciutat en Cervantes, no? La platja de Barcelona és un dels espais que estan dintre de la trama argumental de l'obra, perquè és on lliura la seva darrera gran batalla i és vençut. Clar, la platja de Barcelona, que no és la platja de Barcelona que coneixem nosaltres, ara. No, no, no. Perquè, esclar, el mar estava molt més avançat. Això mateix, al final del segle XVI, doncs, res a veure. Res a veure. Era molt diferent, tot plegat al litoral, era una altra. Era tot una altra, sí, sí, sí. Bé, doncs, això és res, una petita anècdota, i hi ha un grup, ho he recordat i relacionat perquè trobo que és interessant com es relacionen i es vinculen les coses, perquè hi ha un grup de gent, una petita empresa que es diu Itinera Plus, que a més a més amb ells vaig visitar les taulades al terrat de Santa Maria del Mar. que fins fa un mesos això no era possible. I és interessant perquè es reflecteix la construcció de sota, els arts, com estan fets, etcètera, es veu. I vas poder-ho veure? Sí, sí, sí. Però això ho pot veure tothom o no? Això sí, s'ha de passar per la parròquia, hi ha un tíquet molt econòmic i t'organitzen i et visiten, o et fan la visita organitzada, t'expliquen, etcètera. Jo trobo que és molt interessant, a més hi ha unes vistes des d'allà fantàstiques. Clar, clar, està bé. I ara només ja per acabar de tancar la notícia, comentar que com les coses de l'art, de la literatura, de la poesia, de la música, vull dir que es relacionen entre elles. fins i tot abans de l'època internautica, per exemple, perquè hi ha una obra de teatre del filòsof de Schiller, el filòsof i dramaturg, que el personatge principal s'inspira en la figura del bandoler català Perot Roca Guinarda, que el va conèixer justament a través del Quixot. O sigui, a veure si ho he entès, però qui es va inspirar? Schiller escriu una novel·la que es diu Els bandits, D'acord. I aleshores, pels bandits, hi ha un personatge que apareix en aquesta novel·la... Que està inspirat. Inspirat en en Perot Roca Guinarda, que alhora el va conèixer en la lectura del Quixot. Ah, o sigui, Schiller va llegir el Quixot. D'acord. I llavors va veure aquell personatge... Que l'inspira per... Vull dir, com... Quines voltes, sí, i van a confluir. Que xulo. Això, sí, sí, jo ho trobo molt interessant tot plegat. Molt bé. Que bé. Doncs fins aquí la notícia del Quixot. Fins aquí el Quixot. D'acord. Ara m'agradaria parlar avui... Perdona, perdona un segon, que potser algú s'ho podria preguntar. Has dit que era el Passeig de Colom número... Dos. Número dos del Passeig de Colom. Sí, sí, sí. Allò per si ho passes un dia per davant, penses... Sí, bueno, del número dos tu mires, veuràs una casa i dius, home, doncs aquí potser va viure... Potser va viure Cervantes. En Miguel de Cervantes. Molt bé. I ara on anem? Mira, ara anem a parlar d'un artista. Avui parlarem de dues artistes que jo crec que són molt importants dins de la història de l'art. Són del món contemporani, el que passa és que són ja traspassats els dos. Una d'elles és la Louise Bourgeois, És una dona que va néixer a París el 1911 i va morir a Nova York el 1910, eh? Gairebé 100 anys. Va néixer quan? El 1911 i va morir el 2010. Ah, 2010. 2010, sí, sí, sí. 99 anys. 99 anys, sí, sí, sí. Però és, sens dubte, una de les més rellevants creadores del segle passat, eh? Ella va créixer envoltada de tapissos en el terri de restauració que resentava la seva família, a París, i allà va ser on va tenir la primera formació artística. Després es va traslladar a Nova York, on va seguir treballant fins a la seva mort. Va marxar de la casa paterna amb el dolor de la traïció, perquè el seu pare i la seva institutria van ser amants, la mare era viva, va ser tot un món... O sigui, va viure una... Sí, sí, sí, una cosa una mica dolorosa, traumàtica, que d'alguna manera la va marcar després a nivell personal i també en l'esdevenir artístic, no? És una dona amb una obra molt important, però gairebé fins als anys 80 no va ser ignorada i no se la va reconèixer. Fins que el 1982 el MoMA li va dedicar una retrospectiva, que per cert era la primera que li dedicava a una dona. Aquest gran museu de Nova York. Ella ja tenia 70 anys, però. Una dona independent, que a través de la seva obra analitza l'experiència com a dona i com a dona del seu temps. La seva obra gira entorn dels seus símbols, la casa, el cos, la memòria, els elements autobiogràfics, etc. Treballava molt amb materials càlids com el tèxtil, potser per aquesta influència dels tapissos. Ella què feia? Com col·lage? No, era una dona que treballava a nivell escultòric, a nivell pictòric, de dibuix, feia instal·lacions, etc. Multidisciplinar, diríem, sí. El tema del tèxtil, però, és molt important perquè ella descobreix l'agulla com a element curatiu, de sutura, l'agulla curs i guareix allò que s'ha obert, que està a la ferida, etcètera. I en aquest sentit, doncs, hi va treballar moltíssim, no? De fet, la seva obra no és la que estèticament dius és vella, no? Estèticament no és allò que et dius que maco que és o que preciós. No, no fas aquests comentaris, però és una obra que realment, com es diu o es pot dir que... allò que veus hi ha molt més del que veus en realitat. Amaga moltes coses. Amaga moltes coses i s'ha de... S'ha de contemplar, s'ha de conèixer una mica, s'ha de veure aquesta dona, les formes, la lluita entre el concepte i la forma. I potser conèixer aquesta la seva vida. I una mica la seva vida, també, sí, sí. I la seva obra la podem veure a algun lloc a part d'internet o no? Doncs en aquests moments resulta que, vaja, hi ha una exposició de l'obra dels darrers deu anys a la Casa Encendida, que és un espai molt dinàmic i molt actiu a Madrid. i estarà fins al 13 de gener, a veure que, no sé, si en algun moment es fa una escapadeta... D'acord, o sigui, sabent tu que a Madrid, si algú ha d'anar a Madrid, a la Casa Encendida, que és molt coneguda, a la Casa Encendida hi ha una exposició de Luis Bourgeois. Això mateix, eh? Molt bé. Sí, sí, d'acord. Doncs mira, ens donem a l'agenda. Que val la pena de tenir-ho en compte i per entendre, perquè són d'aquelles coses que marquen el nostre temps. Molt bé. Doncs ara passem a una altra... De Madrid a Barcelona, no? De Madrid a Barcelona, a la Fundació Miró, concretament. Mira que és maco el lloc on està la Fundació Miró, eh? I la mateixa Fundació. A part de la mateixa Fundació, però l'entorn, allà a Montjuïc, amb els boscos, amb els arbres... És fantàstic, sí. És maco, no ho sé. Sí, no, tenir tan a prop de... Bueno, tan a prop a Barcelona, t'agafes el metro i estàs a passar a Espanya i tires amunt, és una delícia. És un passeig inagradable. Sí, sí, sí, és... I més que està farcit de museus. O sigui, que hi ha cultura i naturalesa, hi ha una... Una barreja perfecta. Brutal allà. I què trobarem a la Fundació Miró? Doncs mira, a la Fundació Miró trobem una exposició que es va inaugurar fa uns dies que es diu Explosió al llegat de Jackson Pollock. Home, Jackson Pollock? Jackson Pollock. Ui, vaig veure una pel·lícula amb el... Espera, no em diguis el nom. Ell és el Harris. Ed. Ed Harris, sobre Pollock, que em va encantar, una pel·lícula igual de fa 10 anys o 12, no me'n recordo, i va ser preciosa, de la vida d'aquest pintor que pintava per terra, no? Sí, una vida molt intensa, un home una mica també torturat amb problemes d'alcoholisme, etc. Va patir, patia, era un home que patia, però realment cal tenir-ho en compte. perquè va ser un dels artistes que va fer un punt d'inflexió després de la Segona Guerra Mundial amb el tipus d'obra i el tipus d'art que a partir d'aquell moment es va començar a generar. I no diguis que podrem veure algunes obres seves a la Font de São Viro. Sí, sí, sí. El que passa és que l'exposició... El que fa és investigar l'entramat d'influències i connexions que es generen a partir d'una cosa que li van dir l'action painting. Ah, d'acord. O pintura d'acció, així en català. Pintura d'acció. Sí, sí, sí. Com deien, el principal exponent va ser en Jackson Pollock, i Jackson Pollock també un de les figures principals de l'expressionisme abstracte nord-americà. ell el 1946 comença a treballar amb els llenços o sigui els quadres, les teles estirades i col·locades al terra en català es diuen llenços, oi? llens, un llenç és un lienzo en castellà és el que sí, un lienzo llens, llens i el plural seria llenços és el tipus de tela és una tela però és llens i el plural seria llenços sí d'acord Aleshores, ell comença el 46-47 a fer, a treballar d'aquesta manera, grans llenços col·legats al terra i el que feia era llençar ratx de pintura, el que se'n va dir el dripping. Dripping era llençar pintura sobre un llenç. Sí, sí, sí, a ratx. O sigui, des de... sucar bé uns pincells enormes i deixar que ens neix això mateix. A més, afegia sorra i altres elements que li donaven textures, etc. I el que passa després de la Segona Guerra Mundial és que arriba un punt de maduresa tal que està com a punt d'explotar, i va i explota. Explota el què? La maduresa, el grau de maduresa de la pintura. Explota el grau de maduresa. I per això ve d'aquí també el nom de... Sí, sí, sí. Clar, perquè es diu l'explosió, es diu aquesta... Explosió, el llegat de Jackson Pollock. I la cosa ve una miqueta aquí estar justificada amb aquesta explicació. I quan la podem veure? Es pot veure ja... fins al 24 de febrer. Això, aquests dies que tenim així... De pont, aquells que facin pont. Sí, pels que facin pont i tal. Però, bueno, vull dir que són estones i penso que val la pena de passejar-hi. perquè és que és molt important el que passa a partir d'aquest moment la pintura deixa de valorar-se tant l'objecte final com un quadre, l'escultura, etcètera per valorar el tema del procés tota la qüestió de performance, tota la qüestió de happenings ell és una mena de puny apart sí, sí, sí, a partir d'ell ell és un dels activadors diguéssim, d'aquestes característiques Jackson Pollock Jackson Pollock, sí, sí, sí Si vols, i després en el blog es pot penjar perquè hi ha un enllaç d'un vídeo de com s'han traslladat totes aquestes obres perquè s'ha fet en col·laboració amb una institució d'Estocolm i és interessant de veure tot plegat què significa una exposició d'aquestes característiques. Perquè les obres d'on venen? Venen amb gran part d'aquest museu, d'aquesta institució de Suècia, d'Estocolm. Sí, i és el trasllat, parla de les temperatures, les condicions... Ah, que interessant. Sí, interessant, interessant. Bé, i ara, com que jo sé que ens escolten artistes, també... Ah, sí? Sí, sí, sí, jo ho sé, perquè... M'han dit, ah, que t'hem sentit, eh? Ah, sí? Sí, t'hem sentit a la ràdio. Artistes, moltes gràcies per escoltar-nos. I m'escolten a mi perquè primer escolten el programa, o sigui que són fans del Pico.cat. Oh, i que bé que hem quedat tots aquí. Bé, doncs justament per això vull... Et guardaré tres panelillets. Gràcies. Dues convocatòries de concursos i convocatòries de cara a la creació, no? Una és la tercera convocatòria d'arts visuals del Centre Cultural La Casa Lizalde de Barcelona, que amb l'objectiu d'estimular la creació d'arts plàstiques i visuals, treball interdisciplinari i la reflexió crítica sobre la societat contemporània mitjançant la coproducció d'una exposició a partir del tema proposat. Missió possible és el tema d'enguany. Missió possible. Sí, hi ha una dotació econòmica, pot ser pintura, escultura, fotografia, instal·lació, vídeo, etcètera, etcètera. Els projectes seleccionats es posaran en el centre cultural La Casa Elizalde, al carrer València. Al carrer València de Barcelona. De Barcelona. I tenim fins al 12 de novembre de 2012 per presentar projectes. O sigui que ens queden 11 dies. 11 dies, sí. I després tenim el setè concurs de pintura i escultura figuratives, organitzat per la Fundació de les Arts i els Artistes de Barcelona. Aquí hi ha força més temps, fins al 31 de maig del 2013. Hi ha unes dotacions pels primers premis força interessants. Ah, sí? Sí. 36.000 en el cas de pintura 44.000 en el cas d'escultura i participa moltíssima gent però crec que val la pena tots els artistes que ho desitgeu o sigui que els artistes que ho desitgin han d'anar o han de... Han d'anar a buscar la Fundació de les Arts i els Artistes de Barcelona, que també podem penjar les adreces al blog. I si no per internet es troba fàcil, no? Es troba fàcil, sí. Fundació de les Arts i els Artistes de Barcelona. Molt bé, i llavors allà entren i exposin... Trobaran les bases... Les bases per exposar les seves obres o no? Sí, sí, sí, perquè amb els plaços de presentació, amb els límits de mides, etcètera. Tota la informació necessària. Hi ha uns premis sucosos. Això mateix. Mira, ens queda un minutet. No sé si ens dona temps per alguna cosa o no. Doncs faig una repassada perquè hi ha diverses fotografies en aquests moments que ja fa dies i dies que estan en dansa de fotografia. És a dir, que la fotografia ha revifat moltíssim. Hi ha coses meravelloses. Només dir, per exemple, Agustí Centelles és un dels grans fotògrafs catalans. El tenim al Museu Camp Framis, al carrer Roc Boronat 116-126. D'on? De Barcelona. De Barcelona? Sí, fins al 10 de febrer, eh? O sigui, Agustí Centelles, una crònica fotogràfica, anys 30. Ah, fins a Barcelona, al carrer, repeteix sisplau. Roc Boronat. Roc Boronat. 116-126 és al poble nou. Al poble nou. Això mateix. Després tenim que a Fotocollectania, que està al carrer Julián Romea, número 6, a Barcelona també, a prop de Travessera de Gràcia. Hi ha l'exposició de Leopoldo Pomer, Barcelona 1957. Val molt la pena. I tant que sí. Doncs escolta'm, hem d'acabar. Gràcies per aquesta agenda. L'altre cop la tenim una miqueta apretadeta. A capaïda, sí. Val la pena, clar que sí. A veure si ho aconseguim. Fins la setmana vinent. Adéu. Adéu, gràcies. Adéu. Fins demà! De dilluns a divendres, de 10 del matí a 1 del migdia, picó.cat, amb Alfred Rodríguez Picó. Estàs escoltant la xarxa. Propostes en xarxa. Carismàtic i un dels guitarristes més emblemàtics del moment, geni del flamenc. Tomatito té un lloc reservat a la història com el guitarrista inseparable... de l'immortal Camarón de la Isla. Tomatito ha fusionat el flamenc amb el jazz com mai ningú ho havia intentat. Interpreta, pur flamenc, però l'introdueix en els paràmetres del gènere més lliure. La seva claredat i contundència fan que s'entengui a la perfecció tot el que toca. Tomatito, 26 de novembre a les 9 del vespre al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. Oriol Puig, La Xarxa. Soc l'home gris, música en xarxa, que porta perruca i fa qüestionaris al llit. Sóc jo, Mairis, fa poemes amb títols de cançons d'aquí. El Centre Arts Santa Mònica presenta l'exposició Arts del Moviment, que recull la història recent de la dansa a Catalunya. La mostra pren com a punt de partida el 1966, any en què Joan Brossa, Mestre Esquadreny, Carles Santos, Anna Ritchie i Terri Mestres van fer l'acció espectacle Sweet Buffa. El director de l'art Santa Mònica, Vicenç Altaió, diu que l'exposició vol reconèixer la dansa contemporània. Hi ha estudi, hi ha difusió, i per damunt de tot hi ha una voluntat, que és reconèixer a la dansa contemporània, com una de les expressions centrals més innovadores de la cultura contemporània. L'exposició s'estructura en quatre àmbits temàtics que agafen com a referència al cos humà. El cor de l'exposició és la instal·lació de cos present d'Isaac Ila Cuesta, que consisteix en projeccions simultànies a partir del solo de set coreògrafs, intèrprets representatius de la dansa catalana actual. Arts del Moviment es podrà veure fins al 26 de gener de 2013 a l'Art Santa Mònica. Oriol Puig, La Xarxa. Estàs escoltant la xarxa. De 10 del matí a 1 del migdia, picó.cat a la xarxa. Amb Alfred Rodríguez Picó. Dos quarts d'un en punt. Us heu afartat de panellets, eh, bandidos? No. Home, què vols dir que no? Carai, no. Aquest que ha portat l'escrivà... L'escrivà aquest matí... A veure, perdona, jo n'he menjat un. L'Oriol ha menjat 13, que els he comptat. El Barto, 21, que els he comptat. I la Raquel... Un i mig. He perdut el compte. Un i mig, un i mig. Un i mig. Que me n'hagués menjat 15. Vaja. El mig se l'ha partit amb mi la Raquel. Ja ho he vist, Sebastià, que t'has menjat mig. No, Sebastià, m'estava mirant amb una cara. Cada dia estem més units la Raquel i jo. Sebastià, tens les mans molt llargues, Sebastià. No, hem partit aquí un parellat. No veus que avui estic més a prop teu, Alfred? Perquè és que em fa una mica de polla. No ens podem partir més coses? No, Sebastià, de moment no. Això que no tingui escola és un rotllo. Avui el tenim aquí tot el matí, des de les 8 del matí que el tenim aquí. És festiu avui. Avui és festiu, senyor Peixic. I quan té escola també s'escapa, que és l'hora del pati, com va aquest costat. Això haurien de controlar els seus pares. Hi ha molta gent que no ho sap, que aquí a la xarxa dels estudis centrals de Barcelona hi ha una escola al costat. Ahir és l'hora del pati del Sebastià, la taula de redacció. I va, i ve cap aquí. I ve corrents. Sebastià, au, a tu aquí, mira com ho fe. Ja callo, senyor Passic. Fes dibuixets, va, corre, guapo. Au. Anem a començar. Primer de tot, avui tenim una píndola musical de primera categoria. Una de les cançons més maques d'una cantant francesa, baixeta d'estatura però enorme de vida, una vida que es va portar a la pel·lícula al cinema, Edith Piaf. Edith Piaf, amb la... Serà possible. Ja estem. Margot. Oriol Bosca. A més, és que d'aquí dues setmanes actua a l'Auditori fent una obra de... Bé, doncs anem a escoltar d'aquesta cançó d'aquesta cantant Edi Piaf una de les cançons més precioses, més conegudes Non, je ne regrette rien. J'envie. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Ni le bien Ni le mal, ça m'est bien égal. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. C'est payé. Bona nit. Je repars à zéro. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal, tout ça m'est bien égal. Rien de rien. Non, je ne regrette rien. Car ma vie, car mes joies, aujourd'hui, ça commence avec toi. Bravo, bravo. Bravo, bravo. Bravo. Bé, doncs ara ja tenim tota la informació. Gràcies, senyor Google. Mira, és la Marion Cotillard, Marion Cotillard, és la que va fer d'Eddie Piaf a la pel·lícula La Vie en Rose. I la tindrem aquí, a l'auditori, amb l'OBC, amb l'obra d'Arthur Honegger, Jean d'Arc. una peça fantàstica, una obra fantàstica, i ella farà de narradora, lògicament, eh?, de narradora, sí, sí. També surt a la pel·lícula Origen, ens diu la Maite. Ah, sí? Origen? Ah, ostres, és veritat! Molt, molt, molt xula. La pel·lícula va veure... No. No va haver-ho? Origen? Sí, però no me'n recordo. No, és una miqueta així, una miqueta complicadeta, no? No és que estic mirant Orquesta Sinfònica de Barcelona, Nacional de Catalunya, el director serà Marc Sostró, Marion Cotillard, fent de Joana d'Arc, Xavier Galé, bueno, el resta, en fi, Maria Hinojosa Soprano, que farà de la verge, Marta Almagano de Soprano, Marguerite, Ot Extremo Contral, la Caterine, Eric Martín, Pep Planes Narrador, o sigui que, efectivament, la Marion Cotillard canta. Molt bé. O actua, canta, no ho sé. I quin dia és això? I això és el proper... És clar, estic improvisant i també potser m'equivoco amb alguna informació. Però pot ser, perquè el musical de l'any canta ella. Llavors, és probable que també canti... Els dies 8 i 9. 8 i 9 de novembre. Ai, de novembre, perdó. 8 i 9 de novembre són? La setmana vinent. Sí, el cap de setmana... Dijous i divendres, sí. Ja ho anirem... No, dijous i divendres, exacte. Ja ho anirem concretant. I ara què toca? Ja comença a fer... Doncs l'agenda, no? L'agenda cultural. L'agenda cultural, que encara que sigui pont, hi ha molta gent que està aquí. De fet, la majoria ja no es fan aquells viatges a l'estranger. I no només a... Aquí hi ha tota Catalunya. Ahir Barcelona estava col·lapsada i al vespre. Sí. Però col·lapsada? Totalment. Entre les vagues, entre la pluja del matí, jo no sé què va passar, però de veritat, tot el que és el carrer Balmes connectant al Parcí Sant Gervasi, tots... parats. I la Gran Via parada, però carai. Després ho direm, parlarem d'això del turisme. Nosaltres comencem amb l'agenda cultural amb uns que venen de Saragossa. I de Saragossa van a Girona. Són Borja Laude i la seva banda Bigot, que ara estan de gira per presentar el seu cinquè disc d'original soundtrack. Aquesta nit, a les 11, seran a la sala Túrmics de la capital gironina. I si els voleu veure, l'entrada són 12 euros. Túrmics. Túrmics. Aquí tenim un túrmics. Túrmics era la marca, oi? Sí, sí, el túrmics. Encara se li diu a la parella túrmics. Jo li dic túrmics, vaja. Túrmics. Túrmics. I la Raquel... I aquesta és la veterana banda de Hard Rock nord-americana Warriors Soul. Aquesta nit actuarà a la sala de resmetre de Barcelona. Les portes s'obriran a un quart de nou del vespre i si no teniu entrades anticipades haureu de pagar 18 euros. Si us afanyeu a comprar-les via web, en pagareu 15. A dir les portes. Saps què em passa? Que estàs superconcentrada en dir bé, sobren les portes a un quart de nou. Com ahir em vaig trucar amb totes les teves. No t'excusis cadascú té les seves limitacions. Ha volgut dir Joan Laporta. Segur, segur. Continuem, sisplau. Estan molt graciosos avui. Mira, això que sentim és el gènere flamenc de la ferruca. Serà un dels que aquesta nit es podrà escoltar a la gran gala del flamenc que ha organitzat el Palau de la Música Catalana. A partir de dos quarts de deu, abans de Ferruca, s'interpretaran peces de fandango, seguidilla, guajira, soleà, por voleries i alegries. Són els palos del flamenc. El preu de les entrades, entre 20 i 48 euros. Por volería. I ara marxem cap al Petllar Sobirà, i en concret al poble de Burg, on des d'avui fins dissabte celebren el Festival Escudella. És un festival que barreja dansa, música i gastronomia amb activitats per a tots els públics. Aquesta música que sentim de fons és la de l'espectacle Pell de Poma, de Marc Durandó i Laia Minguillón. El podrem veure a partir de dos quarts de vuit a la caseta de la Coma de Burg, just després d'un altre espectacle de dansa que presentarà Noelia Linyana. És a les 9, sopar d'escudella per 12 euros i després concert fins a la matinada. I escudella amb els galets grossos. I amb pilota. Amb pilota i amb formatge ratllat, que després... Això el manesme ho fem sempre. Ah, sí? No l'havia provat mai. Jo sempre dic que és l'unió del nagal. I amb cigronets, i aquesta botifarra blanca i botifarra negra. I aquella pilota tan bona. Ja, sisplau, sisplau. I que vingui el treta, perquè sobretot ha de fer molt. I que estigui tot ben nevadet i vols menjar l'escudella amb la carn d'olla. A mi no em fa falta. Jo també. Doncs ja us parlaré de dues propostes de teatre a les comarques de Ponent. La primera, pels que tinguin ganes de riure... Senyores, senyors, en tots vostès, Xuriguera i Feixedes. És l'espectacle live dels ex-teatre de Garrilla, Carles Xuriguera i Rafel Feixedes, i segons diuen ells mateixos, dos pallassos moderns. amb ganes de passar-ho bé i compartir bolgeria. Serà a les 7 al Teatre a l'Amistat de Mollerussa i el preu de les entrades és de 12 euros. Les meves últimes voluntats troba el teu pare i el teu germà. I per què no els va trobar ell si era tan urgent? En canvi, Alfred, si us voleu emocionar de debò... Si et vols emocionar de debò, no et pots perdre Incendis, de la companyia La Perla 29, dirigida per Oriol Brogi i amb una interpretació magistral de Julio Manrique i Clara Segura. Incendis és la història d'una mare libanesa que un dia decideix no parlar mai més. Els fills, un cop ella mort, descobreixen la veritat i comprenen quin ha estat el pes que ha arrossegat durant tants anys. La funció serà a les 6 al Teatre Ateneu de Tàrrega. 25 euros valen les entrades a Platea, 22 a Jotja i 18 a l'amfiteatre. Fins aquí l'agenda cultural, oi? Aquí està. Demà en tindrem més, clar. Aquesta setmana és una setmana rara. I ara què toca parlar? Veure una pel·lícula de por. aprima tant com una caminada de mitja hora. Carai. I això no és broma. Com a mínim, és la trobatlla que han fet els científics de la Universitat de Westminster. Ja sabeu que aquests dies es veuen Halloween i moltes pel·lícules de por. A la tele, cadena que poses a la nit, tens el Freddy Krueger, tens el calabacín aquell, el carbassot aquell... Exacte. La roperta americana, que fa por. La d'aquí donava diners i ens matava. Però, en fi, veure una pel·lícula de terror augmenta el ritme cardíac, cosa que fa... cremar les mateixes calories que una caminada de mitja hora. A mesura que el pols s'accelera i bomba sang al voltant del cos més ràpid, Ho enteneu, això que estic explicant? Perquè jo no ho estava entendent. Sí, sí. A veure com ho explica. O sigui, tu, quan estàs tens, el cor batega més ràpid. Si tu veus una pel·lícula de por, el cor batega més ràpid. El bategar més ràpid bombeja més sang. Per tant, s'accelera el pols i això fa cremar més calories. I com que cremes més calories, com més ràpid batega el cor, més calories cremes. Estiguis assegut o estiguis corrent. Llavors, esclar, si cremes calories, doncs t'aprimes. A passa que hi ha gent que crema calories amb facilitat i altres que no. Doncs mira, la mitjana de calories cremades per veure una pel·lícula de terror de 90 minuts és de 113 calories. 113 calories perds quan veus una pel·lícula de por. Exacte. I segons aquesta investigació dels científics de Westminster, del Regne Unit... diuen que... Bé, hem fet una llista de les pel·lícules de por que pimen més. Quina és la pel·lícula... No, espera, comencem pel final. No, no, comencem... Per quina comença? Ai, és que és molt emocionant, això. Mira, jo estic perdent calories. Quina diríeu? Jo estic perdent calories ara mateix. La pel·lícula de por, quina és la pel·lícula que més por us ha fet a la vostra vida? Uf, a mi, a veure... Tiburon, Tiburon, no. No, però Tiburon també surt, eh? No, Los Vingueros. Los Vingueros. Casablanca. És que mi popo no és que em fa ensusto, com dic jo. Aquesta que sentiu, aquesta banda sonora, de quina pel·lícula és, de por? L'exorcista? L'exorcista. Doncs mira, aquesta és la tercera de la llista dels top 10 i perdríem 158. I la primera, va, la primera. El resplandor, 184 calories. i es perdrem, si mirem l'esplendor. A veure, això és una mitjana, cadascú perdrà a la seva manera. Jo ho penso provar, eh? M'asseurem uns donetes a la mà... I ara, a veure, dos o tres. Doncs mira, si vas a veure l'esplendor, portes 184 calories de crispetes. I així, doncs, ho aquí fas la part. Fins i tot surt la del Jaume Balagueró, la que tanca la llista de 10. Quines tenim? El resplendor, Tiburon, Alien, So, Malson a Elm Street, Paranormal Activity, El projecte de la bruixa de Blair i La matança de Texas. El projecte de la bruixa de Blair fa por. A mi el que fa és mareig. M'avorreix més aviat. Una mitjana. Aquestes són com les d'Holocausto caníbal, que diuen basades en hechos reales, fins i tot diuen que la pel·lícula és verídica. Sí, és veritat, diuen que no. Tot això és màrqueting comercial. Alien, alien, fa un queda de por, eh? Alien, al final, no? Al final, quan ja sembla que ha passat tot i torna a sortir al bitxo, ell ja està... Però espanta més que por, no? Sí, exacte. No, però et crea un ambient, home, perquè saps que passarà alguna cosa. El terror més fort de les pel·lícules és el que no es veu, el que no espanta, el que no és... el que és suggerent només, però no és... molt visible, eh? El que se sobreentén, aquest és el... Jo sóc de les que l'estic mirant i dic, ara sortirà, ara sortirà, ara passarà, ara passarà, per no espantar-me tant, perquè, t'ho juro, em crea una sensació que no em veig gaires per això. Jo el que faig és posar-me les mans a davant i fer un foreret molt petitet. Jo tanco els ulls i escolto la música i amb la música ja saps quan ha sortit el ganso. A vegades és pitjor la música cada imatge, eh?, amb aquestes pel·lis. Si baixes el volum... El Barty ho va dir. El 70% de la por a les pel·lícules... Vé de la música, de l'àudio. Tu li treus l'àudio i només tens un 30%. Fes la prova amb una escena de terror, baixes l'àudio i ja no fa por. Sí, és veritat. És el mateix que amb el porno. Baixa't l'àudio i no... Sí, el mateix. És el mateix. Abans parlàvem de viatges, no? I de si la gent s'ha quedat o no s'ha quedat. Doncs mira, segons l'agència de viatges i dreams, els que tenen la sort de fer por en aquests dies es cullen per anar de viatge en els primers jocs Barcelona i Madrid. Seguits de Londres i Palma de Mallorca. I la quarta posició també està compartida, en aquest cas, per Brussel·les i París. Carai. I Torremolinos. Torremolinos, és veritat. Això ho regalaven a l'1, 2, 3, no? Un apartamento en Torremolinos alicante. I en la manga del Mar Menor. Ah, també? És veritat, la manga del Mar Menor. Però fixa't com ha canviat la cosa, perquè jo recordo fa 5 anys que va a Nova York i la gent marxava a Nova York. Vull dir que la crisi afecta tots els rics també, perquè els que se'n van una mica de quartos trenant. És que són quatre dies, eh? Si tu mires fredament, quatre dies... Nova York és curt. Sí, però, noi, com que era l'època de les vaques groixudes i grosses i grosses, la gent se n'anava. A més, hi havia ofertes que per 500-600 euros podies anar. Sí, però és clar, és cansat. Tant. Un dia de viatge, dos dies sense allà i per anar. Un jet lag per quatre dies. Ui, millor ens quedem per aquí, eh? Sí. Ho feia molta gent per aparentar. Ah, sí? On has anat de por? A Nova York. A temps és qual? Me l'ha guanyat. Res. A Catalunya tenim molts llocs. Continuem amb viatges i ara precisament enveja, enveja no tenim. Mireu el que li ha passat a una noia. Expulsada d'un volt de Ryanair per portar un llibre i un pergamí. Mira que anem amb un llibre a l'avió. I a sobre el volia llegir, eh? Què és llegir? Tu no has vist la pel·lícula Fahrenheit 451? No. Doncs mira-la. També la miraré. Has de fer molt deures, eh? Doncs... Aquesta què és? Aquesta és el canvi... Què cremen llibres? Sense ficció de Ray Bradbury? No, de Ray Bradbury. És una novel·la d'un escritor de sense ficció que cremen llibres al futur i no pots tenir llibres. Hi ha una policia que va investigant a veure qui amaga llibres a casa seva i si l'agafen, el detenen i cremen tots els llibres. Carai, carai. És un futur que... És del Trifò. Si ho he fet alguna vegada algun tour per Berlín, hi ha una plaça, que és la dels llibres cremats, també, que va succeir una cosa similar, però en una altra època. El ser humà ha anat cremant molts llibres, eh? Sí, el que no els interessa... Ha anat cremant moltes coses. Les idees, segons quines, no interessen. I què ha passat amb Rayanet? Segons l'afectada, diu... Em fan pagar 50 euros i no funciona la meva targeta. Per caritat cristiana, que algú em guardi això... No tenien convenient a fer front a la penalització que acostuma a cobrar l'aerolínia quan la bossa de mà supera determinades mesures o quan es porta més d'un paquet, però el pagament no es va poder efectuar, segons les seves paraules, per un problema amb la targeta. Però que porta un llibre o un enciclopèdia. Un llibre i un pergamí. I com la targeta no li passava, una rosa de targetes, tot passar, doncs la van treure de l'avió. Però un pergamí quan ocupa... Home, però depèn del pergamí. Clar, perquè és que si no... Però no, no, no se't veien imatges abans i no era... D'aquells enrotllats, clar, enroscats que van amb un tub. És igual, com per expulsar-te d'un avió? No sé, jo és que aquests de Ryanair ja... Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Ja, sabent el que sabem... No, no, hem vist imatges abans, eh? I era una cosa petita. Em sembla que és l'acompanyia que més maltracta el client. Però el curiós és que el client encara hi va, amb Ryanair. El preu. És el preu, totalment. Sí, sí. Quina malaurada. Sí, però clar, què has de fer? Perquè després dius, va, per dos hores de vol... Està viu, 100 euros... És que el vol castigar el govern català, el govern espanyol. El govern el vol castigar tothom, però ningú el castiga, aquest senyor. Perquè sembla ser que legalment estan dintre del mar, que és allò, una legalitat... Estan al límit, i juguen amb la normativa. I com que estan al límit, no és il·legal. De fet, abans, quan estava llegint aquesta notícia, he vist que hi havia un altre darrere de gener... En plan que s'han sentit coses tan bèsties com que amb un nadó no el van deixar volar perquè no tenia DNI. Amb un nadó. No, no, però és que això per aquest motiu els han multat a Ryanair i el jutge els ha dit que no ho tornin a fer i ho han tornat a fer. Ah, sí? Sí, tant se'ls hi han fot. Els hi ha surmes a compte pagar la multa que no fer-los a casa. És que amb un nadó no pot anar sense DNI. Jo l'hauria manillat. I imagina't, un nadó volant sol, sense DNI, bueno, volant sol amb els seus pares, que fort. I a més, hi hagi amb un avió. És fortíssim, realment, eh? Com estem, eh? Són coses que no es pot tolerar. No es pot permetir, això, eh? No es pot permetir. Permitir, eh? Això sí, no se'l pot enganyar. Parlem de coses dolces. Sí, va bé, això. La fageda, que vam tenir aquí Cristóbal Colón, el seu director, ha començat a comercialitzar una nova línia de malmelades. Ha tret al mercat una línia de malmelades per a meridatges elaborades amb fruites i verdures de qualitat i proximitat. Tanta proximitat que les fan allà mateix. De moment, hi ha 12 sabors elaborats artesanalment i que estan seleccionats per combinar amb diferents tipus de formatges, carns o peixos, o els tradicionals per esmorzar. Aquesta activitat, atenció, dona feina a unes 20 persones més. I en total la fejada té 296 persones treballant. Que bé. Totes, o gairebé totes, amb alguna mena de discapacitat. Sí, que bé, que bé. Atur zero, no, en aquella zona? Atur zero pel que fa a discapacitat. Sí, pel que fa a discapacitat. Però és que, jo n'hi do, eh? Han acabat amb un problema de cop. De cop, i a més amb un gran èxit. Que bé, que bé. I no ho vegis... Entre l'escudella del principi, això. Per cert, Alfred, ahir vas acabar el programa amb una frase. Torna a dir la frase. Perquè ens estan enviant missatges a tot arreu, a tothom. I Alfred va dir que avui parlaríem d'una cosa i s'han acabat els minuts. Som-hi? Preparats? Vinga. Van trobar un bordell dins d'un monestir. Doncs dues dones van ser arrestades sota sospita de prostitució després que en un edifici contigu al monestir de Rostenski fossin trobades set habitacions on s'oferien serveis sexuals a partir de 1750 ruble. Ah, o sigui, això és Rússia, no? És Rostenski? Exacte. Aquest establiment havia estat aquí per molt temps. El lloc pertany a algú amb qui no tenim cap relació. És el que va dir l'encarregat al monestir. Vés a saber... Vés a saber. Amb aquest li deien l'egipcio, també. Jo només et diré que en la meva escola, que eren els maristes, hi havia un túnel que unia els maristes amb les monges. Del cor de Maria. I està aquí en Podolea. I això és verídic. I això es diu de molts molestis. A mi que diguin el que vulguin, però aquest, jo hi he estat. Has passat pel túnel? Ah, sí? Vull dir que existeix. Has vist el túnel? Has vist la llum? He vist la llum a lo lejos. Has vist la llum. Déu-n'hi-do, em dóna temps o què? Va, sí, ràpidament. Doncs resulta que un casament acaba amb baralla per diferències polítiques a en Sebastià. Oh, se manel. Doncs sí, la veritat és que és una pena. Al final no acabarem, clar, t'ho diràs. Doncs, bueno, la cosa va començar amb dos enfrontaments diferents que semblaven que anaven a arribar a les mans però que finalment no van anar més i es van solucionar amb algunes desqualificacions verbals. Però al final la veritable baralla va ser quan, durant el ball, un dels convidats es va acostar al DJ i li va demanar que posés una cançó del cantautor Orio Benito Lerchundi. Va ser el Nubi l'encarregat d'ordenar que es tregués aquesta cançó. però després es va acostar a l'altre convidat de la núvia i va demanar Cas Torres a posar fins al final. I llavors allò ja va començar, els convidats d'en dues parts, amb insults, bueno, van passar les mans. És que és una cançó amb veusquera i molt coneguda al País Vas, i llavors ara, esclar... Però el que a mi em sembla més fort és que la núvia amb el micro suplicant, plorant suplicant, per calmar la baralla i tranquil·litzar els ànims i res, ningú li va fer cas. Ai, cops de puny i tot. Sí, sí, sí, es va una baralla bestial i al final van haver de trucar a la xanxa que va posar ordre i cinc ferits, dos d'ells policies. Cinc ferits, dos d'ells de la China, imagina't. Imagina't. Aquest casament com anava. Això és culpa de la barra lliure. La núvia va explicar que, clar, la família hi havia uns que eren dels de Viva Espanya i els altres de Viva Euskal Herria, o Gora Euskal Herria, i clar... Però la dotació abans de tot, no? Sí, sí, però aquí abans de veure que van acabar. Jo sóc la núvia i els assec, eh? Després d'aquesta... Ui, no. Quin comportament. S'ha acabat. Cadascú que és la seva i adiós. Els assec per separat i els dic a mi això no m'ho torneu a fer a la vida. Però si impossible, els havien de tenir i tot. Sí, els havien de tenir, home. En aquests moments de política tan dura i convulsa, millor que la gent estigui unida i que escolta... I en un moment així no s'ha de parlar de política. Esclar que no, s'ha de parlar del temps, per exemple. Mira, què passa? Que no l'he sentit mai, no? i és la sintonia del programa. Te'ns dona molt bon rotllo, aquesta. Sí, t'agrada? Molt. I tant. Quan comença el programa... És que precofia. I tant. Doncs bé, acabem. Demà, demà més, demà divendres, eh? I tant. Demà... Com estem aquí? Aquí. O les 10 en punt. Ui, demà riurem demà... Per què? Que veureu. Exacte. Són professionals de fer riure. Sí. Ho sabrem demà. Podrem aguantar? Sí. Fins demà. Adéu, fins demà. Adéu. Estàs escoltant la xarxa. Museus, amb Arnau Maimó. El Museu Termàlia de Caldes de Montbui és un centre dinamitzador de la cultura i la tradició termal de la vila. L'exposició està ubicada en un edifici de l'època medieval que fins als anys 70 feia la funció d'hospital i servei de banys termals. El Museu Termàlia és un espai perfecte per conèixer la història de Caldes de Montbui i descobrir els encants d'aquesta vila de tradició romana. Una visita per unes termes romanes, una capella romànica, un edifici gòtic civil i una casa pairal del segle XVIII. El Termàlia està dividit en tres espais diferents. La primera seu del museu conté la principal mostra pública de l'escultor-pintor Manolo Hugué, I també podem gaudir de ceràmica, obra de Pablo Picasso. La segona seu és l'edifici de Cant del G, una casa pairal del segle XVIII que conserva els objectes immobiliari propis d'una casa de la burgesia rural d'aquella època. I la tercera seu del museu, declarada bé cultural d'interès nacional, són les termes romanes. Amb una tradició de 2.000 anys, és un gran conjunt termal de caire medicinal, una de les instal·lacions balneàries d'època clàssica millor conservades d'Europa. La fitxa. Museu. Termàlia. Localització. Plaça de les fonts de Lleó, número 20, Caldes de Montbuí. Horaris. De dimarts a dissabte de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 7 del vespre, diumenges i festius de 10 del matí a 2 del migdia. Preus. L'entrada general té un cost de 3 euros i 30 cèntims. Entrada reduïda per jubilats, estudiants, mestres i menors de 10 anys. Visitem els museus d'arreu de Catalunya. Propostes en xarxa. Cançons que s'expandeixen i creixen en busca de sons més obscurs i electrònics, acabant, en alguns moments, en una autèntica sinfonia de freses infinites, fredes i penetrants. Aquests són els termes que utilitza la Bienquerida per parlar del seu nou disc Ceremonia, del qual ens han avançat Arenas Movedizas. Els temes del nou disc de la Bienquerida es podran escoltar en directe i en format acústic a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles dissabte 10 de novembre a les 9 del vespre. Oriol Puig, La Xarxa. La Xarxa. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador. La vicepresidenta del Govern català, Joan Ortega, i l'alcalde de Sabadell, Manel Busto, són en aquests moments a l'interior de l'edifici. En aquesta matinada han mort tres persones a causa d'un incendi. Els tècnics avaluen encara si la resta de veïns... poden tornar a casa seva les properes hores, ja que el bloc ha quedat precintat en el moment del succés. Unitat mòbil de la xarxa, Xavi Navarro, Didac Alcántara, bon dia. Bon dia. La vicepresidenta Ortega i l'alcalde de Sabadell es troben dins l'edifici, en concret a la planta baixa on s'ha produït l'incendi, i estan parlant amb els tècnics municipals i els bombers per veure si hi ha danys estructurals que permetin o no la tornada dels veïns que han estat desallotjats. La veïna de l'immoble del costat ha explicat el que s'ha trobat al sortir al carrer. El hume negre. Que tienen que haber quemado sofás, cosas sintéticas, que es lo que echa el humo tan negro. Y nada más, es lo que después ha venido y se han llevado los tres cuerpos, han tardado bastante en llevarse los tres cuerpos, pues se lo han llevado a las nueve de la mañana, antes de las cinco de la mañana, pues han sido muchísimas horas, ¿no? El menor de 14 anys, net, nebot i fill de les tres víctimes mortals, es troba greu a l'Hospital Moisés Brogi de Sant Joan d'Espí. L'empresa municipal, propietat del Madrid Arena, on aquesta matinada tres noies han mort i dues més han resultat ferides molt greus, diu que l'espai compleix la normativa i que no hi ha hagut cap problema amb els excessos de sortida. A més, nega que durant la festa celebrada ahir s'hagués superat els límits d'aforament per més. Pel que fa al trànsit i a Catalunya, augmenten els problemes, els desplaçaments en motiu...