Ple municipal, Israel-Palestina i agenda cultural

Just a la fusta. Molt bon dia. Passen 5 minuts de les del matí d'avui divendres 24 de febrer. Comencem aquest just a la posta d'avui. Tot seguit parlem amb l'Andrea Bueno perquè ens expliqui les notícies de Sant Just. També amb ella farem un repàs de les portades dels diaris per saber què és el que es parla, quina és l'actualitat del dia. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius perquè ens expliqui fins quan ens durarà aquesta mini primavera que en principi tindrem segurament tot aquest cap de setmana. A partir de les 11 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Juret Perpinyà, perquè ahir va haver ple municipal, corresponent al mes de febrer, per tant, valorarem com va en aquest ple i també parlarem d'altres qüestions de l'actualitat santjustenca. I a la segona hora també parlarem, com cada setmana, cada divendres, de conflictes internacionals amb els seus allies. Avui farem la primera part del conflicte israeli-palestina. També farem cuina com cada dia i com cada divendres repassarem la cartellera amb les estrenes de la setmana amb la Georgina i els concerts, els que podem anar aquest cap de setmana, amb l'Adrià Calvo. I tot plegat també a Maninto amb una mica de música. Avui comencem amb Els Bright Eyes i aquesta cançó que es diu First Dave of My Life. This is the first day of my life This is where I was born right in the doorway I went up in the rain suddenly everything changed They're spreading blankets on the beach Yours is the first face that I saw Bona nit. Bona nit. I thought it was strange you said everything changed you felt I'm glad I didn't die before I met you But now I don't care I could go anywhere with you And I'd probably be happy So if you wanna be with me Bona nit. Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passen 10 minuts de les 10 del matí i és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé. I fa sol, bueno, fa sol, fa dia de primavera. Per tant, és un d'aquests divendres que convida a pensar ja en cap de setmana, no?, i aquestes coses. De fet, podríem anar a esmorzar, que ens hi n'estan. Sí. O sigui, podríem deixar la ràdio, sonar una miqueta de música, bona música, anar a esmorzar i tornar. Sí, sí, em sembla una bona proposta, a veure si... Sí, però a què farà no m'estan escoltant ara mateix. Llavors suposo que serà més complicat. Però bé, hi ha coses avui. Comencem parlant del ple municipal. Ahir es va aprovar com a punt d'urgència el nou contracte de neteja viària i de gestió de residus de Sant Just, que són dos anys i dos anys de pròrroga. la nova empresa ha de començar a treballar el dia 1 de març i per això s'havia d'aprovar ahir d'urgència aquest nou contracte, ja que la tramitació administrativa d'aquest contracte s'havia allargat massa. Va tirar endavant amb el vot favorable de l'equip de govern i amb l'abstenció dels partits de l'oposició perquè no havien pogut estudiar detingudament el contracte, ja que asseguraven que se'ls havia entregat ahir. De tota manera, segons va explicar el regidor de Medi Ambient al ple, algunes de les millores que introduirà aquesta nova empresa en qüestions de neteja són que renovarà el 25% dels contenidors del municipi cada any i que els netejarà un cop més al mes. I també oferirà un contracte més ajustat pel preu de l'Ajuntament. Aquest va ser, com deia, un dels temes més destacats del ple. I la resta de punts també van tirar endavant, com l'aprovació del ple de clàusules econòmiques i administratives per la concessió d'una parada del mercat municipal amb una durada de 25 anys. Doncs això és el que va donar de ser aquest ple municipal. Parlem ara d'un acte que es fa aquest vespre a l'Ateneu. Sí, és un col·loqui sobre l'expedició que set Sant Justens i Sant Justenques van fer el mes d'agost passat al volcà més alt del món, al Chimborazo, a l'Equador. I a més d'explicar als assistents com van viure l'experiència els expedicionaris, es projectarà un vídeo i s'ensenyaran fotos sobre l'ascens. Els expedicionaris que van iniciar l'ascens van ser l'alcalde Josep Perpinyà, en Ramon López, Vicente Castillo, Toni Valls, Germán Català, que va ser l'únic que va aconseguir assolir el cim, Montse Ribarola i Ana Torrella. Com deia, només del set, només que anem en català, va poder acabar el cim del Ximborazo, el volcán més alt del món, amb una alçada de 6.314 metres. I avui a l'Ateneu es farà un col·loqui sobre tot plegat, on els expedicionaris compartiran la seva experiència amb els assistents. Tot plegat serà avui a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu i l'organitza de la CIES, que és l'entitat a la qual pertanyen els expedicionaris. Molt bé. Doncs, a més a més, no deixem de banda encara a l'Ateneu perquè tenim encara una altra activitat justament per demà. Sí, i és una activitat que val molt la pena. Serà demà amb un concert de Gerswing, Swing i Latin Jazz amb l'agrupació musical de Cerdallona del Vallès, a dos quarts de deu de la nit a la sala gran de l'Ateneu. L'entrada general a l'espectacle costa 10 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu... el preu és de 8 euros. És un concert que s'emmarca en un projecte del qual participa ara l'Ateneu de Sant Just i que impulsa la Federació de Taneus de Catalunya, que és una iniciativa que es diu Espai A i que a través d'aquesta iniciativa passaran per l'Ateneu espectacles de música, esbar, coral i teatre, i aquesta és la primera. I també us podem dir que aquest matí, si voleu veure aquest concert, sortejarem una entrada doble per assistir al concert de demà i podeu trucar a la ràdio Doncs, des de ja, si voleu, el 93, 372, 36, 61. I guanyareu aquesta entrada doble. Sí, els primers que truquin, doncs, s'enduren aquesta entrada per dues persones. Això mateix. Doncs molt bé, Andrea, parlem tot seguit de l'actualitat general i fins ara. Molt bé, fins ara. I com que fa sol i sembla que avui sigui primavera però encara tenim dies d'hivern el que fem ara és escoltar els Bon Iver amb aquest Holocin del seu últim àlbum de l'any passat que ens deia també Bon Iver de títol. Somewhere, baby, it's part of me, apart from me. You ain't waste a Halloween. You fucked it, friend, it's on its head and stuck the street. You're in the world, keep off your feet. And once I knew I was not magnificent. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen sis minuts d'un quart d'onze del matí, és moment de fer un cop d'ull a la premsa i, per tant, tornem a saludar l'Andrea. Bueno, bon dia. Bon dia. I comencem parlant del punt avui. I ens diu que la Unió Europea vol més sacrificis. La comissió acceptarà un dèficit més elevat si l'estat espanyol aplica més retallades. I diu que 30 de març Rajoy no fa cas d'Europa i presentarà els pressupostos després de les eleccions andaluses. Aquesta és la notícia més destacada del punt avui. En política llegim que els populars proposaran prohibir al català el ple del Senat. El portaveu del PP reona que l'ús de llengües diferents del castellà és una equivocació. En política també destaca declaracions de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, diu ja no tenim Constitució. Pujol avisa de les amenaces contra Catalunya en la presentació del tercer volum de les seves memòries. Compte enrere la vaga de TMB. Els treballadors de metro i autobús decidiran demà si mantenen la protesta. La fotografia de portada d'avui la dediquen els Manel que hi van fer, o el primer de tres recitals que faran a Barcelona. Manel trió final de concerts al Teatre Coliseu. I veiem un moment de l'actuació. I dues coses més en justícia. El Consell General del Poder Judicial executa l'expulsió de Baltasar Garzón de la judicatura. I avui és divendres, toca suplement, sortim. I avui ens parlen d'Amposta, que dona a conèixer la seva gastronomia a la festa de la Carxofa. Molt bé, doncs d'aquí ens anem al diari El País, que ens obre en política. Rajoy apela a la sensatesa dels espanyols davant de les noves retallades. L'economia estarà en recessió almenys fins a finals d'aquest any. se'ns fa també un reportatge que ningú protegeix les famílies arruïnades, el doctor respon amb els seus béns presents i futurs. També se'ns parla de la Fiscalia, que desarticula un altre trama corrupte del govern valencià, almenys 14 detinguts per sequejar ajudes a països pobres. Ja, diguem-ne, aquestes notícies de corrupció, no sé si... ni ens impressionin, no? Perquè ens hem gairebé acostumat, però en alguns casos arriba a ser... fins i tot ridícul, no?, tot plegat. Se'ns diu també que un titular que serveix d'una entrevista diu que s'han emportat de l'escola fins i tot els guixos, ha embargat el mobiliari d'un centre de Madrid mentre els alumnes feien classe. Llavors, doncs, es veu que és una escola privada que es diu Santa Illa, amb 160 alumnes, i que ahir va ser buidat per ordre judicial, el centre... ha estat embargat per acumular un deute de gairebé un milió d'euros amb la Seguretat Social. Ens explica aquesta informació dins del diari El País. I la fotografia il·lustra un apunt internacional, que és que Putin alimenta l'esperit militarista i nacionalista rus. Això fa referència a aquestes eleccions a Rússia. I més breument, també se'ns diu que Einstein resisteix davant dels neutrins veloços, el que comentàvem ahir també, que l'experiment sobre les partícules elementals va portar alguns errors. Potser en parlem dilluns, també, amb l'Oriol Rigat, no? Ah, molt bé. L'astronomia, com que toquem aquests temes d'actualitat, doncs va vinculat amb tot plegat, ens explicarà amb més detall. I també que Darwin i Déu combaten a Oxford. El bisbe Williams i Darwin, que és a teu, debaten sobre l'origen de l'home. Bé, en tot cas, doncs, això és el que ens explica, el que porta avui la portada d'Alia i el País. Ens n'anem cap al periòdico, que ens sembla que és monogràfica. No, no és monogràfica, però el tema més destacat ocupa ben bé tota la portada. De fet, el titular més gran és recaiguda. El 2012 serà un altre any negre per a l'economia. I en fotografia veiem un gràfic de com ha anat evolucionant el PIB a Espanya al llarg dels últims anys, des del 2007. El punt més baix va ser del 3,7% l'any 2009. I la previsió per aquest any és d'un punt negatiu per cent. En fi, és un gràfic bastant pessimista, com no pot ser d'una altra manera. La Comissió Europea pronostica un retrocés de l'1% del PIB espanyol, set dècimes més que a la zona euro. També ens parla de pronòstics i de conseqüències. Alguns pronòstics són que el PIB baixarà els pròxims tres trimestres abans d'estancar-se. La inflació serà de l'1,3% per sota de la mitjana europea. I diu també que nou països de la Unió Europea entraran en recessió al llarg d'arany. Les conseqüències de tot plegat, doncs, que la previsió obligarà Rajoy a retallar 30.000 milions més, el retard de la recuperació augura un altre augment de l'atur i que Catalunya haurà de revisar el pressupost que acaba d'aprovar. També ens parla de l'Eurovegas, que encara no hem parlat del tema. Diu que podria construir 10.000 pisos al Prat. per als treballadors. El govern ofereix fins a 800 hectàrees per al complex i també pel que fa a tot el que parlàvem ara de corrupció, possible, presumpta corrupció. La Fiscalia investigarà el número 2 de la Diputació, Mata es vol col·laborar i avui el suplement Ideas, més al Teletodo, ens diu que Marilyn ressuscita el cine. La Michelle Williams. Molt bé, doncs en parlarem després també amb la Georgina d'aquesta estrena. Parlem ara de notícies del dia que ens explica a través del 324. Se'ns diu que un mort i dos ferits en una baralla davant d'una discoteca de Girona. El govern espanyol, d'altra banda, busca un pla per posar fi a la humorositat de les administracions i pagar proveïdors. També se'ns diu que els treballadors del metro decideixen avui... en referèndum la proposta de TMD per desconvocar la vaga, tenint en compte que està prevista per la setmana que ve. I finalment, l'altre titular destacat és que Iñaki Ordangarín viatja a Palma amb la infanta Cristina per declarar en el judici del cas Palmarena. Doncs aquests són els titulars del 324. Ens en anem a llegir el diari ara. Doncs ens diu Recessió, és el titular més destacat. Brussel·les preveu que el 2012 l'economia espanyola recularà. El comissari d'Economia, Olis Ren, que el veiem en portada, estudia donar més temps per reduir dèficit. També llegim pel que fa a l'Eurovegas, que Andorra també ha festejat Adelson. Eurovegas fa trontollar el projecte de casino del Principat i també ens ofereix el diari ara una entrevista amb Roberto Sabiano, que diu si Catalunya es cadés al projecte Eurovegas es convertiria en el centre de blanqueig mafiós d'Occident. Ja sabem que Roberto Sabiano és expert una miqueta en tema màfies i tot plegat. I dues coses més. El govern promou la jubilació als 65 anys a la universitat i el Partit Popular planeja eliminar-los del català al Senat. Doncs d'aquí passem a recollir, que és el que ens diuen en versí digital. D'una banda, Rajoy redueix el termini de pagament als proveïdors. El Consell de Ministres aprova aquest matí el pla perquè els proveïdors puguin cobrar al dia i també culminarà el projecte de llei d'estabilitat pressupostària per evitar que les administracions superin els límits de dèficit. Més coses que ens destacen en aquesta portada digital és que la Generalitat estudiarà nous ajustos si Rajoy Anuncia més retallades per la recessió. El portaveu Francesc Homs diu que el nou escenari dependrà de les previsions d'ingressos d'impostos que faci l'Estat i de si Brussel·les revisa a l'alça l'objectiu de dèficit. La Comissió Europea confirma la recessió amb una caiguda del PIB de l'1%. Aquests són els titulars que més ens destaca a la versió digital del diari Ara. I ens n'anem a l'avantguàrdia. I diu que Brussel·les certifica que ve una nova recessió. La comissió dibuixa un escenari moderat i preveu una caiguda de l'1% aquest any. I Rajoy anuncia un 2012 molt difícil, però descarta una revolta social. Tots molt més tranquils, doncs. Al carrer per desnonament, la pitjor cara de la crisi és la de les famílies que perden el pis per impagament de la hipoteca. I veiem en fotografia de portada una família, el Germán, la Mari Mari i la seva filla, deixant el pis que passa a mans del banc al barri de la Bordeta de Lleida. Realment, que estan vivint moltes famílies, una situació molt complicada. El projecte Eurovegas fractura el PSC de Barcelona. Diu que el suport dels alcaldes metropolitans contrasta amb el rebuig de la federació local. Divisió dins la plantilla del metro davant l'última oferta de TMB. Diu que els treballadors del servei de transport voten a partir d'avui si van a la vaga. En internacional, ja ho has comentat abans, Putin exalta Rússia davant 130.000 fidels. I en tendències, Einstein en dubte per un cable avariat, això ens pregunta, i també parla de cultura. Avui és divendres, també s'estrenen moltes pel·lícules als cines, i diu que Hugo, tribut d'escorsese a la màgia del cinema. Sentia curiosa que el tema d'Einstein sortia en dues portades, aquests temes a vegades passen més desaperceguts. Sí, és veritat, però sembla que la ciència estava moda. Sí, sí, passem ara a l'actualitat esportiva molt ràpidament, perquè és un d'aquests dies en què cadascú... tira per un cantó l'esport ens diu que el Barça també s'ajustarà al cinturó perdó, m'ha fet riure perquè ens diu 25 milions per fitxatges que suposo que són menys que els que normalment feia i ens planteja un parell d'opcions el Mundo Deportiu ens diu a una entrevista de Mundo Deportiu a Cesc Fàbregas una fotografia d'ell en un lloc que és com si fos un lloc de maquillatge, vull dir que hi ha un mirall i està vestit de carrer i aquestes coses que agraden en aquests casos Diu, sumiu amb la Champions. És el titular destacat. El diari A's ens parla d'Iniesta. Diu, Iniesta baixa la pilota. Diu, els 10 punts no són pels àrbitres. És el titular destacat d'aquesta entrevista que se li deu fer a Iniesta. I el Marc... Sort que diu això, no? Perquè m'estranyaria que digués una altra cosa, no sé. I el Marc ens diu, Espanya mana. I ara clicaré a sobre perquè no entenc massa de què va el titular. Eh... I també se'ns diu que Mourinho s'enfada amb cacà, és l'altre titular destacat d'aquest diari. I bé, en tot cas, doncs, la informació aquesta fa referència a diferents... Suposo, entenc que a diferents seleccions. No ho puc veure perquè la connexió no em deixa enfadar aquesta imatge. Per tant, doncs, ens quedem amb aquest titular. Si teniu curiositat, doncs, podeu fer un cop d'ull. directament al diari. I d'aquesta manera tanquem aquesta secció de portades. Gràcies, Andrea, i parlem més tard. Fins ara. Que vagi bé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon, from five to seven. A radio does burn. Però què? El senyor Marito, què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint aquí. Les implodències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i juli. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I el telèfon? 93 473 28 97. 93 473 28 97. Finques d'Esvern. Administradors. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. 4 minuts i 3 quarts del matí, és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carles. Fa escompleix el pronòstic que havies anunciat d'aquesta semiprimavera, que aniria en augment d'aquesta setmana, i aquests finals de setmana, com si diguéssim, i que es mantindrà aquest cap de setmana, i després ja, en principi, sembla que podrem acomiadar-nos en hi tornar una mica a l'hivern, no? Només una mica. Sí, sí, un hivern podríem dir una mica suau, perquè la setmana vinent les màximes rondaran al voltant dels 13-14 graus, que són valors que ens hem començat a notar aquesta setmana, entre el dimarts i dimecres, i ja veies com la gent al migdia deia que ja feia bo i que aquelles temperatures ja eren bones, o sigui que la setmana que ve sí que es normalitza i tira una mica enrere aquesta primavera que tindrem ara avui, demà i també diumenge. Però no venen grans fredurades. Aviam, la setmana vinent tampoc sí, que potser dimecres cau algunes precipitacions febles per engruixir aquesta gran quantitat d'aigua que portem acumulada el 2012, que arriba als 10 litres per metre quadrat. Però, bueno, de moment hem de gaudir d'aquestes temperatures que ahir ja es van enfilar moltíssim. O sigui, a mesura que anava avançant al migdia, diem, mira, 16, 17, dic, carai, ha arribat al top. No, no, que cap a les 4, 5, 6 de la tarda la cosa va continuar pujant... I a les 6 de la tarda arribàvem a la màxima de 19,3 graus. O sigui que Déu-n'hi-do, ahir a les 6 ja, amb la claror de dia, perquè els dies es van fent cada cop més llargs, doncs arribàvem a aquesta màxima que avui es podria tornar a repetir. Aquests 19 graus de màxim es podrien tornar avui a repetir a Sant Just d'Esvern. És un valor màxim que és molt agradable, que s'està molt bé. I clar, a la nit les mínimes intenten baixar, però tampoc no ho poden fer amb tanta intensitat. venint de tan amunt, i més si els 19, si la màxima l'assoleixes a les 6 de la tarda, com va passar ahir. Avui suposem que la màxima s'hauria d'assolir a les hores que toca, que és entre les 3 i les 4 de la tarda. Llavors, la propera nit podria ser una mica més fresqueta, perquè aquesta nit la mínima ha estat de gairebé 12 graus, o sigui que la propera nit, la de divendres i dissabte, serà una mica més fresca i calculem que podríem arribar als 8 graus. Però clar, 19 de màxima, 8 de mínima, són una distància de temperatures que pot portar petits problemes, però, per exemple, la ciutat de Girona ahir... Va arribar a una mínima de 5 sota 0 i a una màxima de 24. Són gairebé 30 graus de diferència. I, Claudi, avui hi havia un pallo per la ràdio que es queixava de dir... Ai, és que, clar, surts de casa embolicat, tot ple de roba i tal, i després al migdia et s'obre tot. Oh, tio... Bueno, tio, li dic jo perquè no ho conec. Ja tenim una edat, no? No, però coica, que portem dos dies així. O sigui, portem l'hivern, vas embolicat, el migdia fa fred, i hi ha una època en l'any que encara, doncs ahir va ser el primer dia i avui ja s'estava queixant la gent que, escolta, més que el de matí, jo he de portar els guants, la bufanda, l'abric tres quarts amb el barret, una mica exagerat, però bueno, si el tio és fredolic, doncs ho pot portar, i al migdia li sobra tot i ara amb manigues de camisa, doncs noi, doncs just acabem de començar aquest procés, la primavera és això, la tardor també hi ha vespres cap a l'octubre, sobretot al novembre, doncs que també són així, i si no t'agrada que clima vés d'anar a un altre lloc, no sé, però és una cosa que és tradicional i és típica, i per això tenim encostipats, i per això, doncs, vivim on vivim. Ara és l'època d'anar carregat de roba a primera o del matí a última hora i al migdia, si estàs al sol fent un vermutet, que no tocaria, que toca treballar, sí que ens sabran les coses. Al cap de setmana, com que ja no depens tant dels horaris laborals, per alguns, si surts al migdia a fer el vermutet i després t'has previst tornar a casa, al migdia pots anar pràcticament amb un assellet de cotó o qualsevol cosa, que si has de marxar a primera o del matí, com dèiem, i no tornes fins al vespre. Llavors tens moltes opcions... pel que fa a temperatures, com fèiem referència a Girona, amb aquesta diferència de 29 graus entre la mínima i la màxima. Continuarà així aquesta situació. Aquí Sant Just potser no tant, perquè les temperatures no es baixen tant, però Déu-n'hi-do, o sigui, hi haurà uns 10, entre 10 i 15 graus de diferència entre màximes i mínimes, i això es fa notar moltíssim. I el que dèiem, cap de setmana, molt tranquil, demà dissabte tenim alguns núvols, que ja ho hem anat recordant durant tota la setmana, són núvols poc importants, però encantarem llenar una miqueta el cel, farà que la màxima no s'enfili tant als 19, potser ens quedem a 17, demà, Però diumenge recuperarem el sol, marxaran aquests núvols alts i tornarem a tenir uns valors molt agradables. Així doncs, cap de setmana primaveral, que la gent l'aprofiti, que surti al carrer, que faci les activitats que hagi de fer al carrer, si té moltes ganes i feia dies que no ho feia, perquè és un cap de setmana realment bo per fer activitats al carrer. Molt bé, doncs moltes gràcies, Carles, i que vagi bé. Igualment, Carles. Ràdio 2BM 98.1 I escoltem ara Nick Drake amb aquest One of these things first I could have been a sailor I could have been a cook I could have been a cook Bona nit. I could be here and now I would be I should be but I how I could have been But what are these things first I could have been I could have been your pillar I could have been your door I could have stayed beside you I could have stayed for more I could have been your statue I should be through and through. I could have been Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. I com cada setmana acabem aquestes receptes de cuina parlant de postres. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Quin plat farem avui? Quines postres ens has preparat? Mira, a tu t'agrada el mango? Sí, l'he descobert fa poc, eh? No l'acostumo a... Jo és que me'l miro... I el faig barrejat, eh? Vull dir que sol no me l'he menjat mai. Me'l miro sempre i dic que un dia me'n tinc a comprar un. Però és que no l'he provat mai. Jo l'he fet l'últim cop així amb un plat de carn, allò a l'hora d'acompanyar, i realment dóna un gust, té aquest contrapunt d'aquest tipus de fruita que va bé. Sí, i és com l'aguacà. El mango diu que porta moltíssimes vitamines, que pots... Menges un aigua cada dia i no cal que mengis res més. Ah, sí? Sí, sí. A part que t'aprimes, però, bueno... No, no, clar. Aquí agafem el mango, el traiem de dintre, traiem les pellets. El cavós, sí. El cavós, és que és facilíssim, eh? Allà agafem dos iogurts grecs, Et dic grecs, no perquè són més cremosos, no? No tinc res contra els altres iogurts. Al contrari, els grecs jo no me'ls puc menjar, no tan bons que són. Llavors agafem dos o tres. Tres iogurts, bé, una miqueta de menta, però la menta la posarem per fer maco. Perfecte, cap al final, no? Cap al final, el suc d'una taronja... I, clar, triturem tot i agafem el mango, també el triturem, ben triturat, posem el iogurt, posem el suc de taronja i ho deixem congelar una miqueta a la nevera. I et dic congelar perquè al congelar-lo, mira tu quina cosa ho té la física, el mango es queda a sota i el iogurt puja. Ah, sí? I llavors queda, quan està congelat, queda groc i blanc. No cal que estigui congelat, només 10 minuts de congelador. Molt bé, doncs no, no? Evidentment deu fer molt efecte, m'imagino. No és massa dolç perquè no hi poses sucre, només hi poses el iogurt i el suc de tronya. I la mango, la fruita del mango. No hi poseu sucre. I de veritat que és un postre molt simpàtic. I no cal que estigui congelat, que estigui fred. Aquests 10 minuts de marge, no? Sí, de marge. Ja veureu com el llogur es queda a dalt. Molt bé. No em preguntis per què, eh? Segur ho sap. Això ja és una altra qüestió, no? Sí. I podeu, si voleu, que amb el mango no teniu prou, podeu trinxar un plàtano també i també triturar-lo. Però ja és una miqueta massa potent, eh? Per mi. Molt bé. Doncs gràcies, Carme. Gràcies. Que vagi bé amb aquesta setmana. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. I de la cuina ens n'anem a escoltar els Kings of Convenience amb aquest home seat. Fins demà! Every day there's a boy in the mirror asking me what are you doing here? Finding all my previous motives growing increasingly unclear. Fins demà! So I'll lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on the tape I'd find A song for Someone who needs somewhere to long for. Homesick Cause I no longer know We're home there Dos minuts i les onze del matí, moment en què connectarem com ràdio, també tots aquí podreu sentir el butlletí informatiu dels Sancjos Notícies, però abans d'acomiadar-nos encara us expliquem més coses. I és que aquest dissabte, demà en parlàvem abans, se celebra un concert a l'Ateneu, de fet és un concert que enceta un cicle que anirà portant diferents espectacles de música, de dansa o també de teatre per diferents Ateneus catalans. En principi serà entre 16 Ateneus, és una iniciativa que es titula Espai A, i de moment aquest dissabte el que podrem veure és un concert de Gershwin, Swing i Latin Jazz amb l'agrupació musical de Cerdanyola del Vallès. És un concert que serà a dos quart a deu a la Sala Gran de l'Ateneu i el preu per anar-hi costa, la preu de l'entrada és de deu euros Per socis de 8, i si algú té interès en anar-hi, doncs sapigueu que si truqueu a la ràdio podeu tenir una entrada doble per anar a aquest concert de Gereixo Insuïng i Latin Jazz amb l'agrupació musical de Cerdanyola del Vallès. Podeu trucar al 9-3-372-3661 i és així de fàcil. Tindreu, doncs, una entrada doble per anar-hi demà la nit. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Doncs tornem després de les notícies, moment en què parlarem amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, després que ahir va haver ple i valorarem també l'actualitat municipal i també en aquesta segona hora parlarem de conflictes internacionals amb els seus elies, avui parlarem d'Israel i Palestina. Tornem tot seguit, fins ara. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Un home i una dona han aparegut morts en una empresa de Castellbisbal, municipi del Vallès Occidental. Els cadàveres van ser localitzats dimarts a la matinada. Però no s'ha sabut fins fa uns minuts. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació, ja que els cadàvers presentaven signes evidents de violència. Els cossos van aparèixer en una nau industrial i els Mossos intenten esbrinar ara les circumstàncies d'aquestes morts. Els Mossos d'Esquadra confirmen la detenció de tres persones relacionades amb la mort d'un home aquesta matinada arran d'una baralla a les portes d'una discoteca de Girona. Sònia Tobert, bon dia. Bon dia. A fons de la policia autonòmica han confirmat que hi ha tres persones detingudes, dos homes de nacionalitat romanesa i un de polonès, en relació amb la baralla que aquest matí ha acabat amb la mort d'un home a les portes d'una discoteca de Girona. La policia autonòmica investiga les circumstàncies concretes de la baralla entre dos grups. que sembla que s'ha produït a quarts de sis de la matinada i algunes fonts apunten que la causa de la disputa podria ser una noia. La víctima mortal és un home de 36 anys de nacionalitat colombiana. En la baralla també han resultat ferides dues persones més, una de les quals, un home de 47 anys, ha estat traslladada a l'Hospital Santa Caterina de Salt. La discoteca a l'exterior de la qual han passat els fets, anomenada Caribbean, és d'ambient llatí i està situada al polígon Mas Sirgo, com Ràdio Girona. El portaveu del govern català, Francesc Homs, assegura que aquest any els ajustos pressupostaris s'hauran de produir fora dels serveis essencials de l'estat del benestar. En declaracions a Comradi, el portaveu del govern diu que les retallades en serveis socials han tocat ja el moll de l'os. Certament, el que són els serveis essencials de l'estat del benestar, podríem dir que han tocat os, com deia vostè i recordava vostè del que havia dit el president de la Generalitat. Per tant, les solucions les haurem de buscar en altres àmbits que no siguin serveis essencials de l'estat del benestar. Els hem situat algunes de les solucions en la reducció de la despesa en el que és els salaris del personal de l'administració pública. Sobre el projecte Eurovegas, el portaveu assegura que l'executiu català donarà facilitats perquè aquest macroprojecte s'instal·li a Catalunya. Els treballadors del metro de Barcelona ja han començat a votar en referèndum si desconvoquen o no la vaga prevista per la setmana vinent. Els empleats lamenten que la Generalitat no hagi establert encara els serveis mínims. L'Hospitalet de Llobregat, Roger Rufín, bon dia. Bon dia, els treballadors del metro estan participant activament de la votació que determinarà si van o no a la vaga a partir dilluns. El comitè d'empresa de metro considera que aquesta iniciativa no trenca la unitat amb els treballadors d'autobús i, en canvi, permet a tothom opinar amb llibertat i prou temps. Per contra, el president del comitè, Pere Ramon, ha lamentat en declaracions de ComRadio que la Generalitat encara no hagi determinats els serveis mínims. Penso que la Generalitat està fent un flacofavor a no els intervenir mínims, perquè hi ha treballadors... que tenen el torn de matí, pleguen a les 14 hores i tenen festa de fàcil d'un tritorn d'endilluns. Si finalment la vaga no es desconvoca, aquests treballadors no sabran si estan afectats per serveis mínims o no. La votació dels treballadors del metro és per als locals que el comitè d'empresa té a la estació de Santa Eulàlia de la Línia 1 des d'aquest matí i fins a malnit dia. Com ràdio, l'Hospitalet de Vilbregat. I avui tornen a fer vaga els pilots de la companyia Iberia. Això provoca la cancel·lació de 16 vols a l'aeroport del Prat. Els 16 vols són en connexió amb Madrid. Dimecres que ve tornaran a fer una aturada i 5 jornades més duren el mes de març. Com ràdio, esforç. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça de Pep Guardiola prepara aquest matí la visita de diumenge al camp de l'Atlètic de Madrid. Partit de Lliga, els matalassers arriben a la cita amb el bitllet garantit per als vuitens de final de la Lliga Europa després d'eliminar la Lazio. Guardiola, el tècnic blauranac, compta per al partit contra el conjunt madrileny amb el jove jugador del filial Christian Tello. D'altra banda, segons ha pogut saber com ràdio, la reunió entre el Futbol Club Barcelona, l'Atletic Club de Bilbao i la Federació Espanyola per decidir la seu de la final de la Copa del Rei de Futbol serà el proper divendres, dia 2 de març, a dos quarts de 12 del matí. TV3 va avançar, va anunciar ahir, que els dos clubs han acordat que jugui el Vicente Calderón, una de les tres opcions que hi ha damunt la taula. Fons federatives admeten a la Com que és un risc escollir el Manzanares per dos motius. El primer, perquè la final està fixada per al 25 de maig, però si el Barça no juga la final de la Champions, s'avançarà el dia 20, quan al Calderón hi ha un concert de Coldplay, i el segon motiu, perquè després del concert s'haurà de canviar la gespa. Les altres dues opcions són més talla i la cartuja. Encara en futbol, la segona A, avui a les 9 de la nit al ministadi, Barça B, Hèrcules. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. El dia 1 de març començarà a treballar Sant Just, una nova empresa de neteja viària i de recollida i gestió de residus. El ple municipal va aprovar ahir com a punt d'urgència el nou contracte amb l'empresa Urbacer, que és la que l'Ajuntament ha considerat més adient per fer aquestes tasques d'entre les quatre que es van presentar a concurs. El contracte contempla dos anys de durada i una possibilitat de prorrogat de dos anys més. Pel que fa a la recollida de residus, Urbacer manté les freqüències, aporta en règim de lloguer i en bus exclusiu dos vehicles de recollida, un bicompartiment i un altre de càrrega posterior i pluma, i inclou la recollida de les noves ocupacions del Mas Lluí i del carrer Cadenes. I pel que fa a la neteja viària, ofereix major servei en horari de tarda, diumenges i festius. Preveu incrementar el servei durant 24 hores per la caiguda de fulles i inclou el barrit de Masllui. Canviem de tema per recordar-vos que avui és l'últim dia per fer les preinscripcions per participar dels Premis de Treballs a Recerca de Batxillerat 2012 a Sant Just. Les heu de fer a l'Ajuntament. Us recordem que s'estableixen tres categories temàtiques, treballs d'àmbit local... treballs d'àmbit científic i tecnològic i treballs d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic. Per a cada modalitat es concedirà un primer premi de 250 euros, un segon premi de 150 euros i dos exècits de 50. Per tant, per tal de poder participar dels Premis de Treball i Recerca de Batxillerat, s'han de fer les preinscripcions a l'Ajuntament i avui és l'últim dia per fer-les. I acabem destacant que demà dissabte se celebra la desena edició del Carnastolfest al Casal de Joves. És la festa de carnaval que organitzen pels joves l'entitat Mai i Cineclub Utopia. A més de ser una festa de Carnastoltes, també és temàtica i aquest any el tema és als anys 80. Una de les coses que no faltarà serà el fotocall perquè els assistents recordin aquesta festa. La música que sonarà farà un repàs dels èxits dels 80 i també hi haurà premis, diferents tipus de premis. La festa començarà a les 11 de la nit i s'allargarà fins les 4.00. És per joves a partir de 16 anys i qui no vagi disfressat haurà de pagar un euro per entrar-hi. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies edició migdia, més ampliada. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio 3W, ràdiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia. Bona nit! Last night I blocked out, I think. What did you, what did you put in my drink? I remember making out of them. Oh, oh. I woke up with a new tattoo. Your name was on me and my name was on you. I would do it all over again. Yeah, who said hey? Hey. What's your name? What's your name? It took one look and now I'm not the same. Yeah, you said hey. Hey. And since that day. Since that day. You stole my heart and you're the one to blame. Yeah, and that's why. You know that I'm a crazy bitch, I do what I want when I feel like it. All I wanna do is lose control. You know that I'm a crazy bitch, I do what I want when I feel like it. All I wanna do is lose control. And that's why. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que ha d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ensalm-Claver, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant El Niu. Ràdio 2BM 98.1 Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Ràdio 2BM 98.1 Passant 13 minuts de les 11 del matí, ahir va haver ple municipal corresponent al mes de febrer. Un dels punts més destacats que es van aprovar va ser el nou contracte amb l'empresa Urbacer, que és la que l'Ajuntament considera més adient per recollir i gestionar els residus. Per parlar de tot plegat, també de l'actualitat Sant Justenca, saludem aquesta hora l'alcalde de Sant Just, Juri Perpinyà. Molt bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Aquest va ser un dels punts més destacats perquè va ser un d'aquests plens que és... Molt tranquil, no? Exacte, amb menys punts. A més, tampoc no hi havia intervencions per part del públic. No. I aquest tema, justament, havia entrat per això amb caràcter d'urgència, que és el que segurament també va condicionar que s'aprovés amb el vot de govern i s'abstinguessin tots els partits de l'oposició. Parlem, doncs, d'aquesta nova empresa de neteja viària i recollida de gestió de residus perquè, en principi, implica millores pel municipi, aquesta empresa... Sí, efectivament. És a dir, som millores. El que ha passat és que el contracte que teníem amb l'empresa anterior finalitzava, això surt a concurs, les empreses del sector es presenten i canviant d'empresa. Després d'analitzar les propostes que han fet, en aquests moments fins al dia d'avui tenim Cespa i a partir d'aquí tindrem Urbacer, que també és una gran empresa, ha fet una oferta molt interessant No només des del punt de vista econòmic, que baixa els costos que teníem fins ara, no és molt, però tot el que sigui 40 o 50 mil euros és benvingut, sinó que, a més a més, amb aquest preu s'inclou també noves zones, com és el Mas Lluïd, de recollida i de neteja, la renovació de contenidors, més del que havíem demanat, aquests tancaments que hi ha al costat, a l'entorn dels conteniors, perquè estèticament siguin més macos, doncs deu ni do els que oferten, hi ha millores també des del punt de vista mecànic, diguem-ne, de les eines que s'utilitzen, dels camions, i tot això, doncs hi ha un informe tècnic, que això els tècnics ens proposen, i finalment el ple aprova. Com que l'expedient era complex, com que l'expedient tenia que estar finalitzat perquè hi ha hagut algunes al·legacions, doncs es va portar per urgència perquè el dia 1 de març això ha de funcionar. I aleshores, efectivament, l'1 de març, i per tant això necessitàvem urgentment aprovar-ho. Això es va explicar, es va demanar també excuses d'aquesta urgència i finalment es va aprovar. I per tant començarà a funcionar a partir de la setmana que ve. Sí, és un contracte de dos anys, amb una prova de dos anys més, si és el cas, si l'Ajuntament vol. I, per tant, tindrem el mateix sistema de recollida i de neteja fins ara. I, per tant, en principi, dos anys segur i després probablement seran quatre. Són contractes que, en principi, el que es fa és guardar-se una mica una carta. És a dir, l'administració, si tot va bé i no vols canviar, doncs renoves i ja està. I si hi ha un debat o vols fer altres coses, doncs tens la porta oberta de poder finalitzar aquest contracte. Ahir també el ple municipal es va comentar que la Generalitat ha respost ja a la petició respecte al pas del tramvia, que vagi directament des d'Esplugues fins a Sant Just i Sant Feliu, passant per la carretera Reial. Hi ha hagut una resposta per part de la Generalitat? Bé, efectivament, l'Ajuntament, igual que l'Ajuntament de Sant Feliu, vam fer una moció pràcticament la mateixa, demanant a la Generalitat que contemplés en les seves inversions, que ara està posant damunt de la taula en els propers anys... que contemplés aquesta obra per la 340 i, per tant, que el trenvia passés per la carretera real. Van fer una moció, l'ha aprovat tot el ple municipal per unanimitat, se li va comunicar a la Generalitat, ja era una cosa parlada, perquè jo mateix vaig tenir reunions amb el director general, i, per tant, el que ens ha contestat és que des del punt de vista d'inversió, és una inversió assumible, no té molt cos, és una inversió que sobre el paper es veu bé per part de la Generalitat, i el que també ens diu és que seria bo, que és coherent i lògic que el municipi d'Esplugues això ho entengués, ho acceptés, i per tant totes aquelles dificultats que té l'Ajuntament d'Esplugues es poguessin resoldre, no? I estem amb aquesta línia de conjuntament fer veure a l'Ajuntament i a la població d'Esplugues que això és un benefici vist des de Sant Lluís, eh? Clar, s'ha parlat més amb Esplugues? Sí, n'estem parlant constantment amb aquest tema, no? Aviam, ells tenen uns arguments que jo també els entenc, eh? Hi ha una dificultat i, per tant, s'han de resoldre aquestes dificultats. Però l'altre dia també uns comerciants, doncs, em deien, i veïns, no? Carai, en una parada o dos també podem anar a aquella zona. És a dir, hi ha molt més contacte. El tramvia, doncs, provoca que les distàncies siguin molt més curtes, també, no? O sigui, hi ha moltes coses a fer, aquesta proximitat existiria, no? No només per gestions, sinó per veïns i pel que sigui, no? Ara, és evident que el tros de carretera d'ells és més estreta i tot això provoca inquietuds, que jo segurament les tindria també i les posaria en un de la taula. Sí, continua a haver-li gestions i nosaltres continuem amb aquesta voluntat d'arribar a acords, de fer veure que és un benefici, evidentment, per a la població, però la Generalitat jo crec que és positiu que hagi dit... que aquesta inversió la veuen amb bons ulls. Home, és una veu important que suposo que pot ajudar, potser no a condicionar, però si més no a pensar-hi una mica més. En tot cas, el que ens està dient és que per part d'ells no hi ha cap inconvenient de posar-lo dintre del pla d'infraestructures i serveis dels propers 3 o 4 anys. D'altra banda, la setmana passada es va celebrar el Consell d'Alcaldes del Baix Llobregat i es va tractar també el tema del finançament. dels ajuntaments i del deute que té la Generalitat respecte també als consistoris de la comarca. Quines conclusions es van treure? Bé, doncs les conclusions de sempre. És a dir, i ara greujades, els ajuntaments no tenim el finançament que haurien de tenir, hem anat assumint competències, aquesta cosa que fa molts anys que parlem i que tothom sap, i a més a més ara greujat que principalment la Generalitat té dificultats, que també les entenem, i té unes deudes importants amb els ajuntaments. Això ens fa que una vegada més, doncs, tinguem que respondre a la necessitat de complir els serveis públics, a la població, i jo sempre dic que un ciutadà i un veí no li expliquis d'on ve els diners, el que vol és una resposta, no?, de les coses, i va al seu Ajuntament a exigir una resposta, no? I aleshores, en aquests moments, igual que molts ajuntaments, la Generalitat té una deute important amb l'Ajuntament de Sant Just, que no paga, això ens crea dificultats de tesoreria, principalment, i això el que vam fer és reclamar una altra vegada més el finançament pels ajuntaments i, a més a més, un pacte de la Generalitat amb els ajuntaments. I, per l'altra banda, també vam manifestar tots plegats un tema que ens preocupa encara molt més des del punt de vista social, que és que aquesta deuta està posant en qüestió el fet que les beques de menjador que van pensats per les nanos, els nens més petits, comencen a tenir dificultats de finançament. No estic dient que no arribin, sinó que arriben igual, aquestes beques, es donen pel Consell, però els diners que han de fer possible això... també està creant tensions de tesoreria molt a l'abast del Consell Comarcal. Per tant, és una roda perillosa i crec que hi ha una iniciativa bona de la Diputació Barcelona a les últimes hores, que l'estem seguint per la premsa i hem rebut alguns comunicats de presidència que ens podrien deixar en una situació com a mínim amb uns diners extres per tesoreria, pels ajuntaments, perquè fem front a pagaments de proveïdors, perquè fem front a aguantar aquestes deutes que la Generalitat té amb els ajuntaments. De quan és el deute amb l'Ajuntament de Sant Jús? L'Ajuntament de Sant Jús li deuen la Generalitat un milió d'euros, arrodonint. Però, clar, això un milió d'euros és molt. Quan ja has pagat les coses, que ja has pagat els proveedors, ja has pagat els contratistes, ja has fet les obres, i ho estàs aguantant, aguantant, aguantant, i això provoca problemes. Som un ajuntament petit, i un milió d'euros és molt. Sí, clar, i suposo que, a més a més, el que entra en conflicte en aquests casos és això que comentava, aquesta relació de que potser a un ciutadà li és igual d'on ve, el que passa és que la Generalitat es queixarà que l'estat tampoc els paga el que els ha de pagar, però clar, el que acaba rebent d'alguna manera o el que acaba d'estar més perjudicat i que no entén per què passa, acaba sent, doncs, els ciutadans. Sí, sí, sempre ho explico jo això, no li expliquis als veïns, doncs, escolta, això no és nostre, això ve d'un altre lloc, no? Escolta, alcalde, això ha de solucionar, dic, bueno, és que no tenim la solució tot i a sobre quan quan aquestes situacions es van acumulant. Però bé, jo crec que n'en sortirem i amb aquesta voluntat que veig de consens a tot arreu estic convençut que cada dia que passa aquest esforç es veu cada vegada més. I ara has de tenir més vocació que mai, més vocació que mai, més il·lusió que mai, que existeix. Està bé, també en qüestions de comarca. Ahir la nit va ser escollit membre de l'executiva comarcal del PSC del Baix Llobregat. Dissabte. Dissabte la nit tenia aquesta informació. Què implica, doncs, aquest paper? Home, implica més feina, però... No, content. Vocació, no? Sí, vocació, home, és que ens dediquem a la política, doncs, és un plaer, doncs, que a la teva comarca et diguin, escolta, crec que pots ajudar a tirar endavant, doncs, al partit, no? I, per tant, molta il·lusió de tirar endavant. Hi ha unes vocalies molt establertes i després, doncs, aquells que som consellers comarcals, que és el que s'ha ofert, doncs, també ens podem apuntar ajudant aquestes secretaries, i jo he expressat la meva voluntat d'ajudar amb els temes de medi ambient, que són temes, doncs, molt importants, que són temes de futur, i hi ha coses només en política de residus, en tractament de l'aigua, en espais naturals, doncs són temes que, si em demanen, doncs ajudaré i tot el que pugui, no? Són més hores de feina, això és evident, però jo crec que si el meu partit m'ho ha demanat és per alguna cosa, i allà em tindran, no? Són temes justament aquests del medi ambient, els residus, també en parlàvem fa poc amb el residu del medi ambient, però els llocs que sembla que en temps de crisi quedin com a temes secundaris, quan segurament són un dels factors bastant claus perquè tot plegat pugui canviar una mica, declarar potser més a mig termini. Sí, però fixa't tu, és veritat, és veritat que a vegades dius, carai, això sembla que sigui estratègic i ho és, no? Però clar, quan estàs parlant de sanitat, d'educació, no? Són aquelles coses, i els hospitals també, i l'educació també, no? És evident, és evident que són temes de present i de futur, que hem de canviar molts conceptes, que jo crec que han caminat molt i hem recorregut molt camí en els darrers anys, no només en aquest Ajuntament sinó a la societat, però que ens falta moltíssim de canviar el concepte. que això és una realitat nova. Ja no estem parlant de coses de futur. L'energia és la que és, hem de canviar la mentalitat de com consumir una energia, el reciclatge és el que és. És veritat que hem fet inversions, potser en alguns casos, desmesurades, i que hem de fer les coses en algun determinat moment diferent. Però això no vol dir que no apostem per aquests temes, perquè és un error de present i de futur, insisteixo. Nosaltres, per exemple, en reciclatge, que em preguntaves, aquest municipi és exemplar, Som dels municipis de tot Catalunya que més reciclem. Estem orgullosos. Hem de renunciar més? No, no. Escolti, més. Hem d'arribar molt més. Hem de consumir l'energia d'una altra manera? Clar, i per això hem fet el que hem fet amb fotovoltaiques i estem fent experiments amb eòliques. No ens ajuden gaire bé, però hi som i continuarem. i és evident que hem d'apostar per això, no? I per tant, el tractament de l'aigua, et posaré un exemple només amb el tractament de l'aigua, el cos de tractament de l'aigua, de la captació i tractament de la planta Sant Joan d'Espí, que és la que potabilitza l'aigua tota l'àrea metropolitana, té un cos elevadíssim fer això, elevadíssim. Tu tractes l'aigua que ve del riu Llobregat, Si vols, portes aigua desal·litzadora i portes aigua dels aquífers. Tot això fa un cos brutal del cos de l'aigua. Però si et diré que de l'àrea metropolitana només el 10% del tractament d'aquesta aérea es veu, i l'altre són lavadores, dutxar-se, etcètera, etcètera, etcètera, doncs déu-n'hi-do el debat que hi ha. Un cos elevadíssim, actòmetre cúbic, i després resulta que és tractada com si te la bevessis sempre a tothom, i és el 10%. Per tant, hi ha uns debats interessantipsis de societat que s'han de plantejar, i aquests temes m'interessa, i si puc ajudar, doncs ho faré. Perfecte. Doncs també, canviant de tema, ara ja parlem d'aquesta nit que justament es presenta a l'Ateneu, i aquesta presentació es projectarà un vídeo, es farà una tertúlia, perquè hi vam parlar amb el Germán Català, dels expedicionaris que van anar a la costa del Chimborazo. Avui em preguntes de tot, avui. Avui, exacte. Com que no hi havia gaire temes del ple, hem decidit fer una mica de tot. Això és un tema personal. Només per parlar, sí, però només per comentar, com que anàvem acabant aquesta experiència, ja que avui es parla com havia anat. Cada dia ens costa més, i personalment també, però l'afició que un pot tenir és la muntanya. De petitet ja anaves a la muntanya... i, per tant, vam tenir la sort, o vaig tenir la sort, de participar en una expedició, una sortida que vam fer, doncs, a intentar el volcà més alt d'Europa del món, i ho explicarem, perquè una de les coses més macos de la muntanya també és compartir-ho amb els amics, no?, i compartir-ho, doncs, amb il·lusió, amb persones que coneixes, i que, per tant, bé, avui farem estrictament terreny personal, en aquest cas, els companys que van compartir amb mi això, no?, i vam tenir la sort d'enviar un expedicionari el CIM, i això és un plaer. I finalment, ja per acabar, aquest acte es farà a la Taneu, i aquest mes ha estat un mes d'assemblees, de fet, demà té lloc l'Assemblea General de la Taneu, es renovarà la presidència, s'ha de ratificar, però probablement, com que només s'ha presentat una opció per president, que seria Albert Macià, molt probablement serà el nou president de la Taneu, i d'altra banda, fa 15 dies també es va renovar, en aquest cas, la presidència de la CEAS, i ara és Romi Porredón, la nova presidenta, i en tots els casos són relleus de 15 i 10 anys. Mira, ara t'explicaré una cosa que l'honra molt el marquès. Ahir em va trucar per acomiadar-se, d'alguna manera, l'actual president. Jo penso que això és un gest... No tenia per què fer-ho. Elegància. Sí, el fair play aquest. He estat un president exquisit, treballador... amb visió de president i de futur, i, per tant, i, a més, amb una molt bona relació personal els dos, no?, i em va trucar a ell, escolta'm, demà plego el dissabte, no?, i li vaig dir aquesta trucada, i, evidentment, doncs, agrair-li la feina que ha fet des de l'Ateneu, que ho ha fet força bé, no?, i encoratjar l'Albert Macià, perquè jo crec que és un bon president, serà un bon president, i ha fet una bona candidatura, té feina, té feina amb Macià, però ja li dic des d'aquí que tindrà l'Ajuntament al seu costat com no podria ser d'una altra manera, eh?, Doncs molt bé, d'aquesta manera tanquem aquesta entrevista d'avui. Moltes gràcies, Juret Perpinyà. Molt bé, a vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Dos minuts i dos quarts de dotze del matí. D'aquí a pocs moments repassarem de nou un conflicte internacional més. Avui toca parlar d'Israel i Palestina. Ho farem amb els sevesalies i ho farem d'aquí a molt poca estona. Ara escoltem els Fènix amb aquest Listomania. Fins demà! No hard to let it go. From a mess to the masses. Oh. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers Durant el 8.1. Come on! Come on! Passant dos minuts de dos quarts de dotze del matí, saludem a aquesta hora els Seves Elias. Molt bon dia, Seves. Bon dia, Carme. Per parlar de nou d'un conflicte internacional. Em sembla que ho vam anunciar ja la setmana passada que avui parlem d'un dels grans conflictes, no?, A més d'aquests que... Aquests sí que se'n va parlant. Va a temporades. Sí. És Israel i Palestina. Però diguem que està bé que intentem ficar-nos en matèria i mirar enrere, no? Perquè és molt fàcil. És un d'aquests temes que, a més, no sé per què, que s'ha polititat molt i tothom opina d'una manera o d'una altra i és d'aquests temes que jo almenys me'ls miro amb respecte. Sí, personalment, per mi és molt interessant aquest conflicte i, per qui no ho sàpiga, és un conflicte que dura... Potser fa 150 anys que ja porta donant-se aquest xoc entre les dues cultures, la jueva i l'àrab. Llavors és interessant fer una mica de feedback amb aquest tema i com és molt interessant també. Ho he dividit en dues parts, no? Avui ens centrarem una mica en d'on ve tot plegat i ens quedarem més o menys fa uns 25 anys, no? Sí, fins més o menys la primera intifada, que és el 87. I bueno... Intentaré la setmana que ve explicar més el conflicte, és a dir, els acords d'Oslo, la conferència a Madrid i tot plegat, i com està actualment el tema, que és molt complicat resoldre-ho i no és fàcil, ningú vol donar un pas en fals, menys Palestina, que es juga molt, tot i que es juga amb una clara desvantatge i, com veurem, Israel ha estat molt beneficiada en aquest conflicte en tots els temps, en des que ha començat, per totes les potències, la comunitat internacional, etc. Comencem pel principi, com si diguéssim, que no sé, massa és complicat, però tirem una mica cap a les arrels històriques, no? Sí, perquè és un conflicte que és un constant durant l'últim segle, el passat segle, el segle XX, i ja va començar el segle XIX, La colonització jueva, que a territori palestí, que és part de l'Orient Mitjà, ha ajudat per les grans potències directament, per Gran Bretanya, fent la vista grossa a França, als Estats Units posteriorment. La comunitat internacional també indirectament, perquè hi ha moltes resolucions de l'ONU que no han estat respectades. També als Estats Units ha tirat enrere moltes resolucions del Consell de Seguretat, fent... el seu poder de veto al Consell de Seguretat llavors la fundació de l'estat israelià l'any 1948 va ser una pedra més en el camí dels palestins que ja havien vist com els jueus els desposseien de les seves terres des dels principis del segle XX i finals del XIX per tant que es fundi l'estat israelià tampoc és és algú nou en aquest conflicte no és el començament no és el primer cop o sigui no ve d'aquí la història no perquè tot ve del sionisme que és un moviment nacional jueu nascut el 1880, amb la publicació d'un llibre de Herzl, que és un jueu, i aquest llibre exalça la comunitat jueva i la insta a buscar el seu propi territori. Llavors, abans de començar més, parlem una mica de les condicions geogràfiques d'Israel, condicions polítiques també, Tot i semblar-nos una gran potència, el seu territori no ens fa pensar això, ja que ocupa 22.000 quilòmetres quadrats, 10.000 menys que Catalunya, i és similar a la comunitat valenciana. És molt poc, realment. Sí, és una part molt petita, i el que és interessant és com s'ha anat expansionant aquest territori, que en un principi era molt més petit, i el que realment els fa perillosos és el recolzament americà, pel qual els resulta un enclavament importantíssim en una regió perillosa per ells, com és l'Orient Mitjà. Té frontera amb Egipte, amb Síria, amb Líbia, també amb Jordània, Palestina, que és la franja de les... Clar, és l'enclavament aquest, no? Sí, llavors, el sionisme, que és aquest moviment que he dit que neix al segle XIX, nombrosos són els factors que fan que neixi el sionisme, si vols. Sí, repassem-los. Repassem quatre punts que... que són importants per aquest moviment nacional. Per què aparegui, no? Sí, el primer és l'auge de l'antisemitisme modern, ja precedit per l'antisemitisme històric. Sempre els jueus han estat perseguits. Aquí a Espanya també van ser molt perseguits per la Inquisició. Llavors, un dels seus components és l'odi religiós tradicional, al que se li afegeix després el racisme científic que defineix els jueus com una raça inferior i inusiva. com hem pogut veure amb el nazisme, com 6 milions de jueus van morir a les càmeres de gas. Sí. I això és producte també d'aquest racisme científic que els identifica com a raça molt inferior. Un segon punt és el desengany dels jueus europeus de l'emancipació que suposadament anava a igualar els drets de jueus i cristians. Que això no va passar mai, no? No, en cap estat va respectar mai els jueus, sempre els va tenir allà com una societat a part. Marginats, no? Sí. Mm-hm. I això va fer que molts joves europeus emigressin a Palestina després amb aquest llibre Hesel, moviment polític, congressos jueus, etc. Un tercer punt, els nous moviments nacionals europeus, com l'Alemanya o l'Italià, amb la formació dels nous estats al segle XIX, els fa pensar els jueus en aspiracions similars. És aquest moviment nacionalista del segle XIX que, amb la unificació d'Itàlia i Alemanya, ells també volen sentir-se una mica igual. És un moviment... en el que s'identifiquen. I un quart punt, la nostàlgia de Sió, que és la part integrant de la identitat religiosa i nacionalitat jueva al llarg de la seva història que els prometia una terra concedida pel déu d'Israel al poble jueu. Així com la nostàlgia dels períodes històrics en els que havia viscut en plena independència política. Els just ja havien tingut anteriorment una terra pròpia, no podem identificar-ho com ha estat, que va ser aquesta terra palestina. Va, o sigui, aquest territori, no? Sí, aquest Déu d'Israel, que els hi promet la terra, Sion... Però clar, estem parlant de molts anys enrere. Molts, sí. Llavors, passem una mica ja més endavant. Sí. Si vols, et dono unes dades que són poblacionals, que les persones que van emigrar cap a Palestina, els jueus, des de finals del segle XIX i principis dels XX, molts jueus europeus comencen a emigrar cap a Palestina... Són uns 100.000 fins l'any 1933, és a dir, en 50 anys són 100.000 persones les que migren, que són poques per 50 anys, que és quan Hitler arriba al poder, el 33, i entre el 35 i el 43, que és quan Hitler comença la persecució, i també en els altres estats europeus en què segueix aquesta doctrina, van ser 200.000, és a dir, en 8 anys són... El doble que en 50 anys. Ja es nota alguna cosa, no? Clar, que és aquest moviment de Hitler que els fa realment començar a emigrar. Més també cap als Estats Units van haver-hi molts emigrants. L'any 1914, el 8% de la població palestina era jueva. Per tant, una comunitat important, però no com per fundar un nou estat. Clar, clar. Llavors, l'any 1905, al setè congrés sionista mundial, es va triar Palestina com a seu per albergar el nou estat jueu. Això no s'accepta tant, que també es van discutir altres seus d'aquest nou estat, com podria ser una regió a l'Argentina o una part de l'Àfrica subsahariana. Però es volia transformar els jous al sionisme, que és un moviment nacionalista, i la càrrega emotiva de Palestina era del tot favorable. Doncs anem a parlar ara de Palestina, no?, directament. Sí, de què significa aquest territori, la població per ells. Palestina formava part de l'imperi otomà des de 1516, llavors l'estat de Palestina tampoc ha existit mai, que és el principal argument que tenen els israelians en contra dels joves, que Palestina sempre ha sigut una regió d'un imperi, un gran imperi que era l'Otomà. També tenia aspiracions polítiques com ha estat, sobretot amb l'auge dels nacionalismes, com... com tenien els israelians al segle XIX, ells també volien formar un estat. Però l'imperialisme britànic estava allà per evitar-ho, considerant una regió clau aquella per les fonts patrulleres i les sortides marítimes. S'ha deien de l'enclavament, no? Sí, haurien mitjans, un territori molt ric petrolíficament. Llavors, en l'acord Sykes-Picot, que és un acord que es signa durant la Primera Guerra Mundial, entre britànics i francesos, que és secret, es repartien orient mitjà entre les dues potències colonialistes Gran Bretanya va prometre també als àrabs formar el seu estat propi feien una mica el doble joc i quan va pujar Lenin al poder va mostrar tots els documents que havia signat Gran Bretanya i els va deixar una mica una mica malament els britànics però es van inclinar més a cedir el territori als jueus que no Que no als palestins. Llavors, Palestina, en aquest acord, seria una zona internacional, sense pertanyar a cap dels dos. Però el mal has de venir de la guerra o fer que Gran Bretanya fes un gest de complicitat dels americans cap allà als 16-17, per tal que aquests entressin al conflicte, i això ho van aconseguir, prometent als jueus una terra on fundar el seu estat. És una mena d'estratègia, no? És a dir, aquesta promesa forma part d'aquesta estratègia per dins de la Primera Guerra Mundial. Sí, és aquesta declaració de Balfour, que va ser el ministre d'Exteriors britànic, és una declaració el 2 de novembre de 1917, on afirma que el seu govern donaria suport a la creació d'una llar nacional per al poble jueu a Palestina. Llavors ens trobem en una contradicció força gran que és que un govern cedia un territori que no era seu, perquè era de l'imperi otomà, a una població que tampoc era la seva, que eren els jueus de tot Europa, sense tenir en compte la població d'aquell territori que eren els palestins. Clar, clar, és un acord per escrit, però que en la pràctica, si penses un moment, té poc sentit, no? Sí, però tal com estaven les coses, com eren de fortes les grans potències, hauríem mitjat, no hi ha cap força així important. Ara potser sí que haguéssim fet una mica més d'oposició, sí. Llavors, en aquell acord es mencionaven tan sols els drets polítics dels jueus, sense mencionar els dels àrabs. La població palestina era mencionada en aquell acord com les comunitats no jueves. Per tant, era una despersonalització bastant gran perquè els identificaven amb allò que no eren, no amb allò que era, tot i representava un 90% de la població. Llavors, amb la conferència l'any 1920 a Sant Remo, de la Societat de Nacions, que és aquesta societat que es va crear allà el XIX, si no recordo malament, que és una espècie d'ONU mal feta, que només les grans potències es repartien al pastís. I és a Ferran de la Primera Guerra Mundial, no? Es posa a la manifest que Gran Bretanya podrà fer i desfer en territori per l'estil. I fan una mica el llit, no? A Gran Bretanya que que va ser l'època del mandat vigent fins l'any 1948. És un territori britànic on es convida els jueus a que vagin a... a que migrin cap a Palestina. És a dir, el nou Israel, que serà el 48. Sí. Llavors la comunitat internacional aquí fa la vista grossa. Sí, deixa fer, no? Ara en Bretanya diu això i... Sí, a més, unes polítiques molt beneficioses pels jueus, com ara veurem, I bé, passem ja a com vivia socialment les dues poblacions. Això a partir dels anys 20, no? Sí, a partir dels anys 20, tot i que ja el moviment comença uns 30-40 anys abans, però és quan amb el mandat s'intensifica molt la judaïtzació del territori. Des de les primeres arribades jueves al territori palestí, el que es va viure va ser un gran desconcert entre dues cultures. Els àrabs veien en aquells immigrants... no els tenien rancor era una immigració que ells no els preocupava en gran mesura sí que quan van començar a arribar més ja va començar a haver-hi enfrontaments però els jueus els primers que es van traslladar allà no volien tenir massa contacte amb els àrabs sí que es feien molt només es relacionaven entre ells una mica de gueto com si diguéssim sí, un gueto i les colònies que posteriorment es van implantar I un exemple el tenim en què, en els anys posteriors d'aquesta judaïtzació del territori, es va prohibir als jueus contractar els àrabs. Qui ho va prohibir, això? El govern britànic. El govern britànic, però amb pressió jueva. El britànic tampoc tenia massa joc allà, que ja els van cedir molt poder. Hi havia institucions jueves que compraven terres de conreu a àrabs per cedir-les posteriorment a jueus, que els jueus no podien contractar a àrabs. Per tant, Volien enriquir una mica la població jueva i ho feien mitjançant aquestes institucions que creava l'Estat. Bé, l'Estat, la població jueva. Llavors, l'adoctrinament, els nous vinguts, es feia mitjançant l'esperit nacionalista comú entre tots els immigrants. Es va fundar una nova llengua, es va instaurar l'hebreu modern, que era ja el que falta per una cultura és la llengua, no? Sí. Llavors, les colònies també es van implantar per separar amb dues poblacions. I un exemple, com m'he dit abans, un exemple el tenim en què les autoritats britànics, sota dominicionista, van implantar unes lleis contra els palestins, que són molt severes, que són, per exemple, 6 anys de presó per possessió d'un revolver, 12 anys per possessió de granada, 5 anys per possessió de bales o 18 mesos per donar indicacions falses als soldats. Per tant, una mica... Ja, exacte, crec que parla per si sol, no?, d'alguna manera. Sí, aquestes lleis que eren molt severes. És a dir, que amb tots aquests anys de mandat, sota el mandat britànic, aparentment, diguem que ja van anar fent aquesta, o implantant aquesta pressió, no?, i tot això ens porta ja a la fundació de l'estat d'Israel el 1948. Sí, el que anomenen els àrabs l'anagba, que és el desastre, Llavors, el nou estat jueu va néixer gràcies a una resolució de la ONU, la 181, votada el novembre del 47 per l'Assemblea General. En aquesta resolució es preconitzava la divisió de Palestina en dos estats, un àrab i un jueu. El jueu significava el 54% de tota Palestina. Jerusalem i Badlem quedarien sota el control de la ONU. Les fronteres es van definir segons la concentració de població de les regions, però era molt desigual aquesta població. Només un 30% de la població era jueva i estaven concentrats en el 7% del territori. Per tant, els àrabs, evidentment, no van reconèixer la competència de la ONU. A cedir, per tant, el 54% als jueus... És que tenia poc sentit, si penses en realitat. Sí, és un 54% pel 7% de la concentració del territori, Per tant, els estàs donant més territori del que realment ocupen, perquè es concentran molt en les colònies. Llavors, el mateix dia que es dona la resolució, al novembre, comença una guerra civil molt desigual. És una guerra entre 30.000 soldats àrabs que estan desentrenats i sense cap lideratge, perquè no és cap estat, davant 65.000 soldats jueus formats i amb ajuda dels grans països com era el britànic i també els Estats Units, que veia la importància d'aquest d'aquest enclavatge a l'Orient Mitja. El 14 de maig de 1948, és a dir, sis mesos després, David Ben-Gurion funda l'estat d'Israel durant per acabar de la guerra. Durant la guerra els sionistes, evidentment, van aprofitar per apropiar-se més terres. No es van respectar les fronteres dictades per la ONU, sinó que Israel va traçar les seves fronteres anomenant-la la Línia Verda, que és com es dibuixava en el mapa... aquestes noves fronteres. Del 56%, com he dit abans, que a un inici els pertocava, van acabar dominant el 80% de tot el territori palestí. Amb mans àrabs, només quedaven sis Jordània i Jerusalem Est, administrades per Jordània, i la Franja de Gaza, que era administrada per Egipte. I a tot això el paper de l'ONU en aquest cas? L'ONU té el seu Consell de Seguretat, que està format per Estats Units, Gran Bretanya, França, la URSS en aquell moment, i Xina, i Només que un d'aquests veti, tota resolució queda anul·lada. Per tant, Estats Units té un paper encara molt important en aquestes relacions entre un estat i una població que no té estat. Llavors, és important també destacar la carrera militar que comença en aquell moment a Israel, que ha marcat molt la història d'aquest país. Un exemple de com aquesta carrera militar afecta és el servei militar és obligatori pels homes, són 3 anys de servei militar i per les dones, que són 21 mesos. És molt de temps, eh? Sí, sí, i la societat ho pateix, això. I és el sisè país que més gasta en l'exèrcit, un 7,3% del PIB l'any 2006. I per posar una mica el contrast, Espanya gasta un 1,2%. Per tant, un 7 vegades més gasta. Israel. I aquesta fundació, suposo, què va fer pels àrabs? Què va implicar? Molts refugiats, molts àrabs que van haver de fugir davant les pressions israelianes, tot i la resolució 194 de l'ONU, en què es diu que tots els refugiats tenen dret a tornar a casa seva o a rebre una indemnització si és que no volen tornar. Israel no respecta aquesta resolució. Molts marxen al Líban, Jordana o Síria. En la Palestina ocupada, només 160.000 àrabs dels 900.000 que eren encara hi vivien, el 48. Marxen, clar, uns 600.000-700.000 persones en sis mesos. Per tant, la Nakba era un fet pels palestins. L'any 2007, segons la Palestinian Central Bureau of Statistics, hi havia més de 10 milions de palestins al món. Més de 5 milions són refugiats. Per tant... És una borrada. Sí. I d'aquí, a més a més, no només aquest és l'únic conflicte, sinó que també està tot condicionat d'alguna manera amb les guerres amb Egipte, no? Sí, però passem una mica per sobre, si vols, perquè... Sí, se'ns menjarà el temps, no? Sí, bé, és important que en Nasser el 1952 puja el poder i el 56 nacionalitza el canal de Suez. Llavors, és un... El canal de Suez és un enclau molt important que connecta el Mar Roig i el Mar Mediterrani per moltes rutes marítimes. Clar, i més en aquell moment, no? Vull dir, estem parlant dels anys 50, en què el comerç anava per aquí. Qui dominava aquest canal era una empresa franco-britànica i els soldats anglesos encara el vigilaven. Llavors va ser com una provocació, però és que Nacer està molt... Tenia molt en compte els interessos de les poblacions africanes, també l'Urin Mitjà, la independència, en contra del colonialisme. Llavors, França i Regne Unit es van aliar amb Israel per tal d'atacar Egipte. Van guanyar territori molt fàcilment, però als Estats Units, que ja exercia de superpotència, no volia donar arguments a l'URSS per trobar aliats a l'Urin Mitjà, així que van ser obligats a retirar-se. Nasser va quedar com un heroi i és important destacar que Nasser va... va voler controlar els palestins i va fomentar la creació de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, la OAP, que actualment és la principal força política de Palestina. Paral·lelament, també es crea Fatah, un grup de joves dispersats pel territori d'Orient Mitjà, i un dels seus fundadors va ser Yasser Arafat, que és conegut, potser el personatge més conegut de Palestina. I estàvem bastant enfrontats, havia estat OAP i Fatah, encara que... Per tant, dins del mateix Palestina, no? Sí. Que hem dit que suposo que també triguen més a reorganitzar-se, tenint en compte que tampoc no hi eren un estat, sinó que... Sí, potser la primera gran aliança es va donar amb la primera intifada, que va ser un... una cosa comuna entre palestins en contra d'Israel. En el cas de la pau entre Israel i Egipte... Sí, és important també la pau que es va signar l'any 1978 després d'una altra guerra que no comentarem però tampoc va ser molt important. Són els acords de Camp David l'any 1978 i va ser una traïció pel poble àrab que veia com la principal força opositora, signava sense comptar amb els altres països la pau. Egipte va recuperar el Sinaí i el canal de Suef, que va ser ocupat amb la guerra dels sis dies. Israel li guanyava l'hegemonia militar. Per tant, beneficiós pels dos. Parlem, doncs, ara de la guerra dels sis dies. Sí, que va del 5 al 10 de juny de 1967. Israel s'apropi al Sinaí, els del Golan, la franja de Gaza, Jerusalemès i Cisjordània. La qüestió... és que faria Israel amb aquestes conquestes que es van fer en sis dies. L'ONU, amb la seva resolució 242, el novembre del 67, insta la retirada de les forces armades israelianes dels territoris ocupats i el suspens de qualsevol acte beligerant. A canvi, tots els estats àrabs havien de reconèixer l'estat d'Israel. Llavors, aquesta resolució encara avui dia és molt important. Tot intent de pau entre els dos bàndols es centra en aquesta resolució del Consell de Seguretat Els àrabs han donat el seu braç a torça, tot i que significa perdre el 80% del seu territori, però Israel encara no accepta aquesta resolució i vol més. Palestina, és a dir, la població àrab de Palestina, en principi no va voler firmar aquesta resolució, perquè perd molt territori, però actualment, vistes les forces... Ni uns ni altres, en principi, en aquell moment. En aquell moment, no. I ara cedirien, suposo, tenint en compte com ha estat plegat. Però ens situem ara al 87, no? Sí, la primera intifada. Exacte. La resistència interior palestina va anar en augment després de la guerra dels sis dies. Entre el 68 i el 75, l'autoritat militar israeliana comptabilitzava 350 incidents l'any. Entre el 76 i el 82, un miler de conflictes a l'any. Entre el 83 i el 87, 10 al dia, que són més de 3.000 a l'any. És moltíssim. I en els primers sis mesos de la intifada, 40.000 incidents. Llavors, expliquem què és la intifada. Sí, és una revolta popular de la població interior, és a dir, de tots els camps de refugiats, de població àrabe dins del territori israelià, que es va revoltar amb massa contra l'ocupació i la colonització. Les protestes consistien en vagues, manifestacions i txocs de nens i joves amb els militars israelians. Els primers atacaven amb pedres i els segons contestaven amb trets. L'opinió va començar a tornar-se a contrària, fins i tot dins d'Israel, cosa que era una gran novetat, que la població interna... Es plantegés també què passava, no? Sí, es preguntava què portava aquesta ocupació. Això va conduir els acords d'Oslo, que veurem ja al proper... La setmana que ve. Llavors, en aquesta primera intifada, veiem com David, l'escena de David i Goliath, es torna al contrari, no? David, que era... l'estat jueu ja és goliat davant les pedres, les fones que tiren els àrabs. És una revolució que no té cap inici, no hi ha cap autoritat darrere, però sí que Fatah i l'organització de l'alliberament de Palestina comencen a prendre gran partit. En aquest cas tots dos estaven d'acord. Sí, sí. Vull dir que hem dit que no s'entenien amb coses, però en aquest cas sí que continuï. Sí, no és com la segona intifada, que va ser molt més partidària d'una part de la població, sinó que en aquest cas sí que tota la població va anar a una. I si vols, per Palestina, comentem les conseqüències que va tenir, que va durar dos anys, fins al 89, si no recordo malament, que són 890 homes morts. Això per Palestina, per Israel, no he trobat les dades. més de 70.000 hospitalitzats per bala de plàstics o reals, 49.000 detinguts i 829 vivendes destruïdes. Aquesta tàctica és molt utilitzada pels israelians al destruir vivendes per obligar a refugiar-se en camps de refugiats els àrabs. Per tant, ens trobem... Déu-n'hi-do, eh? Sí. I a més a més això, diguem que no s'ha acabat, vull dir que ens quedem al 87, però des d'aleshores fins ara tampoc la situació... Sembla que, si hem canviat algunes coses, però sembla que està igual de complicada. Jo he intentat ser el més objectiu possible, però reconec que és molt difícil, en aquest cas, trobar fons que defensin Israel, més que el propi Israel o Estats Units, que ja sabem que... Surten veus, no?, per això també, aquí. Vull dir que, de vegades, en aquest moment en què dic, m'interessa escoltar també algú que pugui aportar alguna cosa... La comunitat internacional, com he dit, és molt favorable, però també pel xoc d'interessos que significaria... En contra de certes polítiques. No, per això val la pena també mirar enrere i veure d'on ve tot plegat i llavors adonar-se que es miri com es miri i segons quines coses que són d'una manera. Doncs moltes gràcies, Sebas, per aquesta primera part sobre Israel i Palestina. La setmana que ve tornem a parlar. Molt bé, gràcies. Adéu, gràcies, bon dia. Adéu. Com ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. A aquesta hora es tornen a reunir la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona i els treballadors d'autobusos. És una nova trobada per intentar evitar la vaga convocada per la setmana vinent. La reunió es fa al Departament de Treball i amb la mediació de la Generalitat. Empreses, sindicats i govern català ja es van reunir ahir en una trobada que s'ha acabat aquesta nit sense cap acord. L'aturada que ha de començar dilluns vinent... Es fa coincidint amb el Congrés de Telefonia Mòbil. La vaga, en principi, també s'havia convocat amb els treballadors del metro, però aquest col·lectiu ha de decidir entre avui i demà si finalment s'acunda aquesta protesta. Tots els treballadors del metro han de votar en referèndum si accepten l'última oferta que els ha fet la direcció de l'empresa. El 12 de març començaran els descomptes al transport públic per a gairebé 200.000 aturats. Ho acaba de confirmar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Racudé. Les bonificacions seran del 80%. Barcelona, Helena Puigdueta, bon dia. Bon dia a l'àmbit de la regió metropolitana de Barcelona. El descompte s'aplicarà en la T trimestre, de tal manera que... Per una targeta que costa 135 euros, els beneficiaris en pagaran 27,75. Però qui és el col·lectiu que en traurà profit? Doncs aquells aturats que cobren una prestació igual o inferior al salari mínim interprofessional o els qui, senzillament, ja no en cobren cap. Una manera, segons el conseller Recudé, que el preu del transport públic no sigui una trava per anar a buscar feina. Estem segurs que això els ajudarà en el seu dia a dia, que no contemplaran el transport públic com una barrera a vegades difícil o infranquejable per la seva mobilitat i fins i tot diria que per l'esforç que han de fer per trobar feina... També les ATMs de Lleida, Girona i Tarragona aplicaran el descompte, però en aquest cas a la TMS. En tots els casos, per tant, els descomptes només s'aplicaran, però, a les targetes d'una sola zona. Com Ràdio Barcelona. La Fiscalia investiga tres casos de suposades irregularitats a les administracions públiques que afecten el coordinador de la Diputació de Barcelona, Josep Maria Matas, i el president de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat. Una de les diligències obertes investiga si el número dos de la Diputació va facturar 900.000 euros a l'Associació Catalana de Municipis a través d'una empresa seva quan era secretari general de l'ACM. Arran d'aquesta investigació, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha acceptat la renúncia que va presentar Josep Maria Matas la setmana passada quan van començar a aparèixer les primeres informacions periodístiques sobre aquest cas. Una altra de les investigacions que ha obert la Fiscalia és sobre la denúncia que va presentar Solidaritat per la Independència pels suposats sobressous cobrats pels expresidents de la Diputació, els socialistes Manuel Roies, José Montilla, Celestino Corbacho i Antoni Fugué. Els Mossos descarten la implicació de terceres persones en les morts violentes d'un home i d'una dona aquesta setmana en una empresa de Castellbisbal, al Vallès Occidental. Els cadàvers van aparèixer dimarts a la matinada en una estança d'una nau industrial i les portes d'accés no havien estat forçades. L'home tenia 43 anys i la dona 41. Segons els Mossos, mantenien una relació des de feia temps de tipus empresarial. L'àrea d'investigació criminal s'ha fet càrrec del cas i el jutge ha decretat el secret de Sumari. El Teatre d'Antarantana de Barcelona presenta des d'avui l'Esquella de la Torrassa, adaptació d'una de les primeres sarsueles catalanes. L'obra que va convertir Serafí Pitarra En el dramaturg més popular dels seus temps, ha estat adaptada per Viviana Salissí i per Artur Arranz, que reivindica el teatre musical català. El teatre musical ha quedat sepultat. Per què? Perquè, clar, es va perdre la tradició. Aquestes obres es anaven fent. L'esquella de la Torrassa fins als anys 30 es feia encara, però la Guerra Civil, la Guerra Civil no, la dictadura franquista va fer tot aquest repertori que el va nom real. L'esquella de la Torrassa es podrà veure des d'avui fins a l'11 de març. Bon dia, us parla Joan Barberà. El davanter del filial del Barça, Christian Tello, continua entrenant amb el primer equip i tot fa preveure que el tenit blaonar Pep Guardiola el convocarà per al partit d'aquest diumenge contra l'Atlètic de Madrid, el Vicente Calderón. Mentre David Villa i Brahim Afelai lesionats fan treball de recuperació al gimnàs. D'altra banda, segons ha pogut saber com ràdio, la reunió entre el Barça, l'Atlètic de Bilbao i la Federació Espanyola per decidir la seu de la final de la Copa del Reis serà el proper divendres, dia 2 de març. Recordem que TV3 va anunciar ahir que els dos clubs han acordat que jugui el Vicente Calderón, una de les tres opcions que hi ha damunt la taula. Fons federatives... admeten a la Com que és un risc escollir el Manzanares. Per dos motius. El primer, perquè la final està fixada pel 25. Però si el Barça no juga la final de la Champions, s'avançarà el dia 20, quan al Calderón hi ha un concert de Coldplay. I el segon motiu, perquè després del concert s'hauria de canviar la gespa. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. La Generalitat deu al voltant d'un milió d'euros a l'Ajuntament de Sant Just. És un dels motius pels quals el Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Bas Llobregat es va reunir la setmana passada per reclamar al govern català 90 milions d'euros de deute pendent. Es va posar sobre la taula la necessitat que la Generalitat fixi amb urgència el calendari de pagament del deute amb els municipis de la comarca i amb el Consell. Una de les conseqüències d'aquest retard en el pagament del deute fa que, per exemple, cada cop costi més atorgar beques menjador als nens i nenes del Bas Llobregat. Els membres del Consell tenen previst aprovar aviat una reclamació formal i conjunta perquè el govern català pagui aquest deute pendent. Cambiem de qüestió, parlem de l'Ateneu, que acollirà aquest vespre un col·loqui sobre l'expedició que set Sant Justencs i Sant Justenques van fer el mes d'agost passat al volcà més alt del món, el Chimborazo, a l'Equador. A més d'explicar als assistents com van viure l'experiència els expedicionaris, es projectarà un vídeo i s'ensenyaran fotos sobre l'ascens. Els expedicionaris que van fer aquest ascens al Chimborazo van ser l'alcalde de Sant Just, Josep Partinyà, Ramon López, Vicente Castillo, Toni Valls, Germán Català, Montse Ribarola i Anna Torrella. Del set només, Germán Català va poder acabar el cim del Chimborazo, que és el volcà més alt del món, amb una alçada de 6.314 metres. Avui a la Taneu es farà un col·loqui amb els expedicionaris que compartiran la seva experiència amb els assistents, tot plegat avui a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. I acabem recordant que els propers mesos l'Ateneu acollirà diferents actes culturals impulsats per la Federació d'Ateneus de Catalunya. La iniciativa es diu Espai A i vol ser una xarxa d'arts escèniques amateurs de Catalunya. Es tracta d'un cicle que ha engegat aquesta entitat a través de la qual passaran per l'Ateneu espectacles de música, esbarc, coral i teatre. El primer serà demà dissabte amb un concert de Gerswing, Swing i Latin Jazz amb l'agrupació musical de Cerdanyola del Vallès. Serà a dos quarts de deu de la nit a la sala gran de l'Ateneu. L'entrada general costa 10 euros però pels socis i sòcies de l'Ateneu el preu és de 8 euros. I per cert que a la ràdio estem sortejant una entrada doble per assistir a aquest concert de demà dissabte. Podeu trucar a la ràdio des de ja mateix al telèfon 93 372 36 61, per guanyar aquesta entrada doble. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició migdia, a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, 3B dobles, radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ensalm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Just a la fusta. I els divendres, aquesta hora, és moment de repassar quins són els concerts previstos per aquest cap de setmana i pels propers dies. Ho fem com sempre amb Adrià Calvo. Bon dia, Adrià. Hola, molt bon dia. I avui comencem amb un grup que jo personalment no els conec de res i es diuen Deleted Peoples. Sonen així. Ara penso que és fatal presentar un grup dient, jo personalment no els conec de res, perquè si ho hagués sentit en segon quina emissora m'hagués enfadat bastant amb el presentador. Per tant, demano disculpes per si algú... De fet, aquí no s'han donat massa a conèixer els created people, però tenen molta rellevància perquè són un grup de hip-hop rap, això que sentim de fons... que a Los Ángeles són una gran eminència d'aquest estil de música, molt, molt reconeguts per la crítica, perquè mantenen l'essència original d'aquest tipus de música, com van efectuar fa ara uns 20 anys més o menys, i a més a més també tenen molt de públic, o sigui, aconsegueixen aquest equilibri entre bones crítiques i públic. És un trio format pel productor DJ Badu, Evidence i Raka, I bé, doncs, tenen unes lletres originals, provocatives, això sempre ho té el hip-hop, però sense fregar el mal gust, que també s'agraeix. La crítica diu d'ells que el millor que tenen és que tenen un estil molt, molt, molt depurat, fan un hip-hop molt elegant, diuen. Sí, es deixa escoltar, encara que no dominis massa el tema. Exactament. Ja els podem veure aquest divendres, no? Sí, exactament. Serà a la sala de biquini, a les 8 del vespre, una una bastant d'acceptable, per 18 euros les entrades anticipades i 22 a taquilla. No crec que omplin del tot, és a dir, podem arriscar-nos si algú ho veurà, doncs esperar-nos a l'últim moment i comprar-los anticipades poc abans o a la mateixa taquilla. Presentaran el seu últim disc, que es diu Directors of Photography, que ha sortit aquest gener. Perfecte. Doncs aquesta és la primera proposta per avui. En tenim més per això, pel mateix divendres. I aquest grup, si més no, de nom, encara que no dominem el tema, ens sonarà segur que és Dream Theater. Sí, sí, i tant. De fet, sembla que avui estem fent uns rapes per la història de la música, perquè anem del hip-hop, ara, el rock progressiu, el metal progressiu, que perquè ens entenguem tots una mica, per no començar a dir noms de tipus de música, que al final és una mica també per anar posant etiquetes, fan rock dur de tota la vida, però li diuen progressiu perquè mesclen una mica aquestes que feien... Pink Floyd, amb grans introduccions, també la guitarra pren molta importància, molts solos, també destacant els teclats, però tot això sense deixar de banda un so molt contundent, que és per tant un so metal. D'aquest grup cal destacar que tenen una gran tècnica i una gran elegància, i el mateix, doncs la crítica els ha col·locat molt bé, són l'Abrí a les veus, Joan Petrucci a la guitarra, Joan Millón que al baix, Jordan Rudess als taclats i Mike Portney a la bateria. El seu primer disc va sortir el 1989, es deia When Dreams and Days Unite, n'han tret 10, 10 discs des de llavors, i el 2011, al setembre, va sortir el seu últim disc, que es diu A Dramatic Turn of Evans, que serà el disc que presentaran al Sant Jordi Club aquest mateix divendres, també una hora molt prudent a les 7 de la tarda. Sí, sí. Suposo que aquests sí que deuen, si no omplir, aconseguir un bastant de públic. Sí, sí, sí. I tant, i tant. I el preu és de 35 euros. I d'aquí canviem radicalment de tema, que gairebé no sé ni com fer l'enllaç perquè no soni com distorsió, fins i tot passar d'una cosa a l'altra, perquè parlem d'Amazoni. És el seu. Que continua, doncs, la seva gira i actua avui a Barcelona, no?, dins del Festival Barna Sants. Teatre Joventut a l'Hospitalet. Ah, l'Hospitalet, sí, sí. Encara més a prop, fins i tot. Clar, sí, sí. És una molt bona oportunitat per veure'l, si encara no l'hem vist, tot i haver actuat, doncs, ha fet una gira bastant extensa, va representar el seu últim disc, s'ha passejat per tota Catalunya, el vam poder veure i, de fet, en vam parlar, a les festes de la Mercè però bé ara el tenim encara més a prop a l'Hospitalet per un preu de 16 euros al Teatre de Joventut presentant el seu últim disc que es diu Fins que la mort ens separi un disc que té un any justament ara un disc molt introspectiu conceptual i madur diuen fins i tot d'experimentació un disc que ha parlat de mort i de mort un disc també segons la crítica que és molt bo a mi m'agrada molt Mazzoni però tinc un problema és que no m'agrada gaire la seva veu És el problema que em va passar ja quan va començar a aparèixer al principi, que tenia aquella versografia de la granja i no sé què, i que em sonaven i tothom més o menys deia aquest sonarà molt bé i és molt bo musicalment i hi havia alguna cosa i llavors amb el temps, a més amb concerts trobo que és bastant espectacular i que aconsegueix transmetre molt, I m'agraden molt les teves cançons i esculto el disc, però hi ha... Però la veu... I que és bastant important, la veu... Hi ha gent que li agrada molt, eh? Vull dir que... Lluís Gavaldeja una mica, la veu de Mazzoni. Bé, de fet, Mazzoni ha estat molt reconegut perquè precisament sempre s'ha dit allò de si Mazzoni fos anglès, viurien una menció a Hollywood o on vulgueu, a Los Angeles... del reconeixement que tindria i del diners que hauria guanyat en els seus discos, però en el cante català, doncs, el seu rock no arriba tan lluny. No, i perquè a més s'allunyina una mica del que es porta més o del que agrada més, no també aquí, però bé, en tot cas, si teniu interès, podeu anar-hi bastant recomanable avui al vespre a l'Hospitalet. I canviem, continuem amb aquesta secció eclèctica avui, per passar ara cap a una altra història molt diferent. Me quedé quieto la primera vez que me encontré con tu cara Quise salir volando pero olvidé ponerme la capa Las cosas buenas se hacen esperar Inconfusibles, doncs, no, els estopen? Inconfusibles quan entra a la veu, perquè al principi la cançó, així com una mica de tocs de jazz, costava una mica de reconèixer, i és la gràcia del seu últim disc, que es diu 2.0, no sé si hi havia un títol pitjor per un disc en el món de la música, doncs segurament seria 2.0, és el seu últim disc, un disc que té la gràcia que cada cançó toca un estil diferent, Bé, és una cosa que també se't s'agraeix, perquè tu que noves tecles que es topa no havia fet fins ara, per exemple, aquesta cançó... Aquesta sona bé, no? Sí, s'apropa una mica el jazz, està força bé. I toquen demà dissabte al Palau Sant Jordi. Sí, a les 7 del vespre i l'entrada és de 26 a 120, ja se sap, depèn de la zona. Mhm. Doncs mira, no em sembla malament, eh? Si així com la veu i la lletra, al principi, em recorda una mica el que fan sempre, doncs trobo que entra bastant bé. El que havíem fet sempre no era... era bo, eh? A mi m'agradava. Sí, sí, no. Sí, és veritat, jo ara l'estic desmereixent, però suposo perquè ho vinculo molt al principi de tot, quan va sortir La Raja de Tufalda i tota la història. Jo me la sé, eh, les cançons del primer disc, vull dir que... Ho estic comentant així, però perquè la deu tan característica, no? I el tipus d'història de... Sí, sí, sí. Però sí. Diguem que d'aquest estil de música és dels que ho fan bé. Ja en saben. I a més a mi em cauen bastant bé, els estopen. Sí, sí, sí. Els vaig veure l'altre ja amb un porch. Ah, sí? Sí. Per la comarca. Sí. I d'aquí parlem uns altres que també de la comarca. Sí, sí. Són el Sidoní. Són el Sidoní, aquest grup que ha aconseguit arribar a gran públic, tenint un estil de música, allò que diríem, indie rock, indie pop, això una mica alternatiu, seria en el Canto Loco, però en versió més cool i més moderna. Sí, m'agrada aquesta definició. Sí, no, però els hi reconeixem, doncs, cert merit, perquè a mi m'agraden els seus últims discs. Segurament l'anterior, que es deia l'Incendio, una mica més cursi, una mica més així, que costava una mica més. En aquest, el que han volgut fer és masclar el seu estil original de sempre. Em diuen amb psicodèlia de Pink Floyd, amb estil dels Beatles... Bé, ja n'havíem parlat anteriorment, que també... Sí, sí. Hem intentat fer un videoclip, doncs, drogant-se amb bolets, i és el que podem veure, de fet, com a videoclip oficial d'aquesta cançó, que és el primer senzill, que es diu El Bosque, del disc, que es diu El Florido García, que presentaran al Palau de la Música el dimarts vinent, dins el cicle de concerts del Festival del Milèni. Doncs un bon escenari, també. I acabem aquest repàs de concerts de la setmana parlant d'un altre concert que es fa justament també al Palau de la Música. Que és un concert doble, entenc, l'artifaní i Los Planetas. Sí, de fet, el concert principal és el de Los Planetas, dins el Festival de Cajón, que és un festival flamenc de Barcelona, però que també incorpora grups que no són de flamenc. De fet, porten Los Planetas perquè en el seu últim disc, una òpera egípcia, han posat o intentat mesclar una mica de flamenc en el disc, tot i que costa una mica de trobar. Però bé, sí, sí, se'ls reconeix que han intentat posar una mica d'essència de flamenc. Tot i això, els que els costem no són els planetes, sinó els seus taloners, que els he portat per descobrir un grup nou, perquè segurament els planetes ja n'havien parlat i estan una mica, doncs, sovats aquí, n'hem parlat molt, són els Lagartijaníc, aquests que sonen de fons, un grup així com també de l'escena musical, podrem dir, alternativa, fent un rock, per això... bastant apopat en algunes cançons, en d'altres més contundents. Jo deia que eren una mica com uns oasis més potents, i a l'espanyola potser són una mica més durs fins i tot que això, però bé, és un grup interessant de Granada, nascut el 91, que faran de tal unes dels planetes, presentant el seu últim disc, que va sortir el 2011, i que es diu Zona de Conflicto, que combina grans balades amb cançons contundents. 20 anys, doncs, porten existint, vull dir que... Sí, sí, ja porten uns quants anys, sí. Doncs els podem veure dimarts també al Palau de la Música. I d'aquesta manera tanquem aquesta gira de concerts d'aquesta setmana. Moltes gràcies, Adrià. Merci. Tornem la setmana que ve. Que vagi bé un cap de setmana. Adéu. Estem escoltant just a la fusta. Fins demà! Rescue, rescue, rescue, rescue me. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. La ràdio de Sant Just, 98.1. És divendres i, per tant, és dia de fer un cop d'ull al cinema. Per això parlem de les estrenes de la setmana amb la Georgina Llongueras. Molt bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. I avui anem forts, no?, perquè és una setmana en què potser hi ha poques pel·lícules, però si més no prometen. Exacte, n'hi ha un parell, diguem-ne, que són d'aquestes que ja se n'han fet ressò als globus d'or, que estan nominades pels Òscar i que, per tant, són dues de les grans esperades d'aquest dia. I començem, per tant, per la Invención de Hugo, que és una d'aquestes, no? Exacte, i del director Martin Scorsese, una pel·lícula d'aventures, de fantasia... amb els actors Ben Kingsley, el Sacha Baron Cohen, el Jude Law i el Christopher Lee. És una pel·lícula basada en un llibre de Brian Zelsnick i que, com dèiem, ja ve avalada pel Globus d'Or com a millor director. A més a més, té 11 nominacions als Òscars, entre ells Òscars tan importants com millor pel·lícula o millor director i, per tant, pot ser una de les premiades o de les més premiades d'aquesta edició. dels Òscars, tot i que de moment parlen com a gran favorita per la pel·lícula Diardis. De què va la pel·lícula? El protagonista és l'Hugo, que és precisament el nom que surt en el títol, que és un nen orfe que viu entre els murs d'una estació de trens a París i que serà el que ens portarà per aquestes aventures que viuran en aquesta estació. És una pel·lícula que ha tingut una gran inversió, ha costat 170 milions de dòlars, Tot i que, segons la crítica, la inversió realment ha estat... Vull dir que ha arribat a una gran pel·lícula i que ha estat gastada fins l'últim cèntim. Diguem-ne que es nota que se n'ha tret profit d'aquesta inversió. La pel·lícula és un homenatge al cinema, als orígens del cinema. El fet que el cine és sempre una màquina per crear somnis i, en aquest cas, ho vol mostrar... creant aquesta fantasia i aquestes aventures que viurà aquest nen a París. Una pel·lícula, la veritat és que la crítica la deixa pels núvols d'un meravellós sentit visual, diuen, una gran direcció artística, una delícia tant per grans com per petits, dues hores de màgia en estat pur, tot això són frases que han anat llegint de la crítica després de haver vist aquesta pel·lícula. A més a més, una pel·lícula que la podem veure en 3D, que és una tècnica que potser ja l'hem oblidada perquè ja ens fa nosa, però que resulta que en aquesta pel·lícula es torna a recuperar la màgia del 3D, del fet que és molt envolvent, que sembla que estiguis dins de la història i que t'ajuda molt a formar part del que t'estan explicant i que, per tant, tornen a donar-li una nova visió o, en aquest cas, retornar al que volia ser el 3D en el seu moment. A l'origen, d'alguna manera. Sí, sí. Una grandíssima pel·lícula i jo crec que Mai havia llegit juntament tanta bona crítica a l'hora. Doncs sentim aquest tràiler de La invenció de Hugo. Un recuerdo del pasado. ¿Quién lo construyó? Yo diría que un mago. Es lo más complicado que he visto nunca. ¿Podremos arreglarlo? Claro. Una misteriosa conexión. ¿De dónde has sacado esto? Lo necesito para arreglar una cosa. Es maravilloso. ¿Qué es eso? Creo que es un mensaje de mi padre. ¿Por qué ha de encajar mi llave en la máquina de tu padre? Le ayudarán a encontrar su camino. Este es un sitio peligroso, ¿entendéis? Nos confiéis. Podríamos meternos en un lío. Por eso es una aventura. Has tratado de olvidar el pasado durante tanto tiempo. Ya ha llegado el momento de recortar. Esta historia aún no ha acabado. El director Martin Scorsese, ganador de un Oscar, te invita a emprender un viaje increíble. ¡Paren a ese niño! ¡Deteíganlo! Una vez conocí a un niño que se llamaba Hugo Cabrera. Hugo quería resolver un mensaje secreto. Necesito saber qué significa esto. Y ese mensaje guió sus pasos. Hasta que llegó a su destino. Doncs fa realment bona pinta aquesta pel·lícula, La Invención de Hugo. I d'aquí ens n'anem a una altra que potser no sona tant, però Simmes no sé que se'n parlarà. I jo tinc curiositat, Simmes, que és Mi Semana con Marilyn. Sí, és una pel·lícula que també parla del cinema. És el director Simon Curtis. És una coproducció entre el Regne Unit i els Estats Units. i amb actors també cares conegudes, com la Michelle Williams, que és la que fa de Marilyn, el Kenneth Branham, la Judy Denys, la Emma Watson o la Julia Ormond, entre d'altres. Aquesta pel·lícula, com també dèiem, ha estat ja premiada als Globus d'Or per la millor actriu, amb la interpretació de Marilyn Monroe, i està nominada a dos Òscars, també com a millor actriu i com a millor actor secundari. És una pel·lícula basada en un llibre de memòries de Colin Clark, que és l'ajudant de direcció o un dels ajudants d'una pel·lícula que va ser El príncipe i la codista, de 1957, on Laurence Olivier va tenir problemes amb Marilyn Monroe durant el rodatge d'aquesta pel·lícula i el senyor Colin Clark en va ser testimoni. Tot això ho ha relatat en un llibre i d'aquí, de tota aquesta història... Surt aquesta pel·lícula, no? Exacte. El millor de la pel·lícula, segons la crítica, és la pròpia actriu, el fet d'aquesta personificació que ha fet de la Marilyn Monroe. Que està encertada, no? Sí, exacte. Però diguem-ne que salven molt el que és el paper d'ella, però després destaquen que la pel·lícula té un ritme potser molt irregular i que potser l'argument no acaba de ser massa interessant del tot. També és una pel·lícula que parla dels temps passats i dels records dels temps passats del cinema. The Artist precisament fa això, que parla del moment en què es passa del cinema mut al cinema sonor. Doncs aquí també, del fet de... Bueno, de 1957, quan s'estava gravant aquesta pel·lícula. És una pel·lícula que té molt respecte per la figura d'Amelin Monroe. O sigui, diguem-ne que s'hi basa molt, però no d'una manera molt sensacionalista. I, a més a més, té molt bon repartiment, no? Com dèiem, ha estat guardonada la Michelle Williams com a millor actriu al clobús d'or, però és que, a més a més, està envoltada de grans actors. Sí. Una pel·lícula que potser és molt per mitòmens de la figura de Marilyn Monroe i potser és una pel·lícula una mica menor per la resta de públic en general. Doncs sentim aquest tràiler. Presentarles a una mujer que, sin duda, no necesita ninguna presentación. Una grandísima actriz en su primer viaje a Londres. Marilyn, ¿es verdad que para dormir solo se pone un perfume? Cariño, como estoy en Inglaterra, digamos que solo me pongo la banda inglesa. Me muero por verla. Esta historia describe un milagro. ¿Señorita Gordo? Marilyn, aún no está lista. Disculpa esta cara horrible. Unos días de mi vida, cuando un sueño se hizo realidad. ¿Tienes miedo de mí, Colin? No. Bien. ¿Por qué me gustas? Colin, ¿va todo bien? La señorita Marilyn necesitaba que la ayudara con unos papeles. ¿Qué hace Marilyn con mi tercer ayudante? ¡Sorpresa! ¡Vuelve aquí, Colin! Creo que tengo algo en el ojo. Yo no veo nada. Procura no involucrarte demasiado, hijo. Marilyn Monroe, encaprichada de ti. Vamos. Es una rompecorazones y romperá el tuyo. Yo que tú no me tragaría el número de la niñita perdida. La señorita Marilyn sabe perfectamente lo que hace. Lo único que la gente debe es a Marilyn Monroe. ¿Cómo será ser la mujer más famosa del mundo? ¿Puedes renunciar? Olvida a Marilyn Monroe. Olvida a Hollywood. Déjalo todo. I d'aquí ens en anem a la següent estena d'aquesta setmana, que és Ghost Rider 2, no? És un segon volum. Exacte, la segona part de Ghost Rider, una pel·lícula d'acció, un thriller amb fantasia també, que torna a ser una protagonista el Nicolas Cage. Torna a interpretar el personatge de Johnny, que és un un mitjhome que lluita contra la maledicció de ser el que se recompensa del diable. Això és el que va a la pel·lícula. Segueix la saga d'aquest motorista fantasma. És una pel·lícula purament comercial, amb gran espectacle visual, allò d'exageració i una aventura visual, perquè tot són efectes de motos corrents i grans explosions i aquestes coses que ens aporten aquestes pel·lícules. A més a més, Nicolas Cage potser ja està una mica passadet per fer aquest tipus de paper, ja queda una mica desubicat, però bé, suposo que han volgut continuar amb el mateix protagonista i, per tant, segueixen amb aquest Ghost Rider 2. No sé si li podrem aventurar molta taquilla, no?, en aquesta pel·lícula. No se sap mai, eh?, amb aquest tipus de pel·lícula, no? Si t'agrada, no?, l'aventura i la gran explosió i els grans defectes, jo crec que... Sempre... És una bona opció, en aquest cas, per aquest públic. Doncs, de moment, aquí sentim com és aquest tràiler. Te necesito. El chico está en peligro. Yo no salvo a personas. Si no nos ayudas, el diablo tendrá una nueva forma. Será más poderoso que nunca. Y el mundo se cubrirá de tinieblas. Salva al chico y liberarás tu alma. He cometido errores. Pero Danny es lo mejor que he hecho en mi vida. Pues me parece que tendremos que evitar que se convierta en el anticristo. El motorista aparecerá y destruirá a todo el que se lo merezca. No me da miedo. Pues debería. Si me voy, cambiaré un demonio por otro. Y tengo asuntos que me gustaría solucionar. Escoria. Por ahí viene. Claro que sí. I avui hem dit que eren poques pel·lícules perquè acabem ja amb l'última estrena d'aquesta setmana, que és Polis. Sí, Polis és una pel·lícula francesa, una pel·lícula d'aquestes més independents, després d'haver destacat aquestes tres, és la pel·lícula independent de la setmana, la més alternativa, que el que fa és retratar la rutina de policies de la Unitat de Protecció de Menors. Uns policies que s'han d'enfrontar a coses tan terribles com haver d'arrestar pederastes, viure discursos de parelles, interrogar maltractadors, i bé, tot el que segurament si ens hi posem a pensar podríem arribar a esbrinar que passen aquests tipus de, bueno, aquests policies, però bé, tots ells intenten mantenir un equilibri entre les seves vides privades i aquesta realitat que viuen dia a dia a la feina, cosa que segurament no és fàcil del tot. Una pel·lícula que va ser o bé avalada també per un premi, en aquest cas el del jurat del Festival de Cants, i que veient el tràiler ja es veu que és una pel·lícula que vol ser molt realista, és a dir, sembla que estigui algú amb la càmera en mà... perseguint aquests policies que van damunt i avall intentant que cap infant estigui en una situació de violència. Per tant, deu ser angoixant, no, també, segurament? Sí, sí, tot i que el trailer també vol posar també moments en què potser són més... que treuen somriure, tot i la situació que estan vivint. Molt bé, doncs mirem-ho des de... o sentim-ho, si més no, des d'aquí. ¿Qué te hace tu papá? Me toca el pompis. Sí. Pregúntale si es por fuera o por dentro del pijama. Vale. Buenos días. Hoy les presento a Melissa Sayá, fotógrafa. Así que cuento con ustedes para que se sienta a gusto. Es mejor que no empiece con violaciones o pedófilos. O nos dices que te explota o no dices nada y al final de este año, como eres guapa, te harán hacer de puta. Cuidado. Cambio de programa, nos vamos todos. Una madre ha secuestrado a su bebé. ¿Y el coche? ¿Dónde está el tercer coche? Hay que cubrir Belville y solo tenemos dos coches. ¡Mierda! ¿Dónde están los niños? Cálmale, cálmale, venga, vamos. Y yo solo la veo sacando fotos clic, clic, clac, clac, cuando hay niños llorando. Coño, me toca los cojones, no hacemos solo eso, es mucho más complejo. Policía, buenos días, ¿puede enseñarme su documentación? Lleva una hora llorando, no sé qué hacer, ya no puedo más. ¿Y le sacó de menudo? A ver, sí. ¿Y cómo se explica que su primer hijo siempre estuviera tranquilo por la noche y el segundo no? Porque al pequeño no le hago pajas todas las noches. Quiero ir al internado con Clemence. ¿Por qué? Porque papá me quiere demasiado. ¿Qué me estás queriendo decir? ¿Crees que no veo que estás en Facebook? ¿Eres mi jefe? No, pero yo... La señora se expresa. No me digas lo que tengo que hacer ni te metas en mi vida. No te lo repetiré las veces. ¡Policía, levántalo! Tenemos una plaza para su hijo. No podrán estar los dos. ¡Una llamada! ¡Una llamada! ¡Es todo lo que tiene que hacer! No puedo intervenir en todos los casos. Por muchos casos que resolvamos a diario, no vamos a conseguir cambiar el mundo. Y eso se me queda dentro. Es lo que me corroen. No puedo más. I d'aquesta manera tanquem aquest repàs per les estrenes de la setmana. Avui hem dit que eren poques, però si més no, segurament trobem més d'un títol que volem anar a veure entre aquestes estrenes i les de la setmana passada. Exacte, jo crec que sí, que alguna cosa encara ens quedarà de la setmana passada i si no, Déu-n'hi-do, l'oferta també encara que poca de qualitat que tenim aquesta. És una bona època per anar al cine normalment al mes de febrer. Home, és que al mes dels Òscars, no? Sí, sí, sí. De fet, fins i tot tens aquesta sensació de no donar l'abast, segons com. Hi ha èpoques en què vols anar al cine i no saps què veure i ara és com que... Exacte. És complicat triar-ne alguna. Sempre passa al janè febrer-mars, no? Que s'acumulen les pel·lícules. Doncs ja ho sabeu, aneu al cine. I d'aquesta manera en tornem a parlar també la setmana que ve per si hi ha més estrenes. Que vagi molt bé, Georgina. Molt bé, fins la setmana. Bon cap de setmana. Finques d'Esvern Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i juliol. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 473 28 97. Finques d'Esvern. Administradors. Des del primer moment sabies que podies enredar-la. Sé que li vas prometre al cel mar. Fins demà! Vaig notar espantat que l'estimava. Parla, que jo t'escolto enlluernat i em perdo. Parla, mentre somio tot el que dic. Des del primer moment vaig ser el millor company de plors i festes Sempre fidel, guardant discret l'estat de les meves contestes Vaig tornar aviat, sense haver avisat I el de sa, la clau, allà estàveu. Parla, que ja t'escolto derrotat i em perdo. Parla, que necessito el teu consell com sempre. Parla, mira que mai m'hagués pensat veure't tan munt. Bona nit. Cal explicar-te que hi ha coses que no es parlen bé. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Fins demà! Falten sis minuts ara mateix per arribar al punt de la una, al punt del migdia. I molt ràpidament us expliquem que els Manel han omplert la primera nit d'aquests concerts que fan per tancar aquesta gira. Toquen, doncs, al Teatre Coliseum. Van començar ahir i toquen també avui i demà. Són les entrades totalment venudes i exaurides i és el tram final de la gira de presentació del seu disc 10 milles per veure una bona armadura que van treure ara farà cosa de gairebé un any. La gira a l'estat espanyol S'acabarà una mica més tard, el 20 de març, en un concert a Madrid i després faran el salt cap a Mèxic. En el concert d'ahir els van acompanyar més alguns dels músics que van participar a la gravació del disc. Com dèiem, l'últim concert serà a Madrid i després aniran cap a Mèxic a participar al festival Vive Latino. Més d'un centenar de concerts des del començament de la gira. El passat mes d'abril ja ha recorregut gran part de Catalunya, Illes Balears i el País Valencià, però també ha actuat ja en el conjunt de l'Estat en llocs com Sant Sebastià, Lugo, Sevilla i Múrcia. I durant aquests mesos han venut més de 50.000 còpies. I d'aquesta manera, amb aquest últim apunt musical, ens acomiadem del programa d'avui. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest just a la fusta, a l'Andrea Buen, als serveis informatius, al Carles Hernández i Rius, a la previsió meteorològica. També hem parlat avui amb l'alcalde Josep Perpinyà. i hem fet una rata de conflits internacionals amb els seus alies. Hem fet un cop d'ull a la cartellera amb la Georgina Llongueres i hem parlat de quins concerts podem anar a veure aquests dies amb l'Adrià Calvo. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de dilluns, a partir de les 10, com sempre, amb moltes més coses aquí al Just a la Fusta. Avui ens acomiadem, ja que parlàvem de Manel, amb aquest benvolgut. Adeu i que vagi molt bé, que tingueu un bon cap de setmana. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant. Fins demà! I ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu i quin mal devia fer. I m'ho imagino, ho intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot. Sous-titrage Société Radio-Canada Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai ben volgut que estreny si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dir. Fins demà! Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuarà. Fins demà! Pobrets meus!