Premsa, Tito i Meteo 2012, Contrapastorets i Brogi

i comencem destacant la que trobem al diari Ara, on llegim La nit és màgica. És una entrevista a Quim Díaz, un home que ha obert dos locals a Barcelona que són una referència al món. El bar Mood, que va enamorar Robert De Niro i ara obrirà juntament amb Quim Díaz, un local a Nova York. I l'altre bar, que es diu El Mutis, que s'acaba de convertir en la millor cocteleria del món. Ens parla d'aquests dos negocis i de la figura de Quim Díaz, com sempre amb aquesta manera especial de la Viviana. El punt avui llegim el titular La gent quan està fumuda pren drogues. L'entrevista és a Xavier Fàbregas que és psiquiatra i expert en drogodependències. És el director mèdic en un centre de desintoxicació i considera que una addicció és la punta de l'Isaberg d'un problema més profund que està relacionat amb la insatisfacció psicològica. Parla dels drogodependents i de quins mètodes fa servir per ajudar-los a superar I de les drogues, contesta algunes preguntes com, per exemple, si la marihuana produeix addicció o si s'haurien de legalitzar les drogues. Doncs interessant a llegir segurament també aquestes opinions, aquesta entrevista del Punt Avui. Passem ara pel periòdico on tenim cara la gent. Gairebé no fa vida social. L'entrevista és a Cristina Artamendi. Ella és treballadora social i treballa amb persones que tenen discapacitat intel·lectual d'entre 36 i 60 anys. el que fa és ajudar-los a treballar la seva autonomia. És ausquera i va venir a viure a Barcelona fa uns anys i parla, per tant, fent referència al titular destacat de la no sociabilització amb la qual s'ha trobat a la ciutat de Barcelona. Curiós, doncs, també. Et sembla que són dies de portades interessants, eh? Sí. Perquè, de fet, vols acabar amb l'avantguàrdia que diu que si li somrius a la vida, la vida et torna a somriure's. Sí, és una contraportada que quasi em fa caure les llàgrimes ell és Olivier Bouillissi no sé com aquest cognom és una mica complicat de pronunciar però bé, diu home feliç contra tot pronòstic explica la seva vida plena d'accidents i malalties va tenir un accident de moto on es va trencar diversos ossos va estar a punt de morir després va tenir 3 càncers i malgrat tot pronòstic ha sobreviscut assegura que ens hem de prendre la vida com un capità quan tens una tempesta has de superar-la i després arriba la calma Ella ha sobreviscut i assegura que ho ha fet per amor, per no fer patir els altres i això és el que li ha donat forces per anar soparant tots aquests entrebancs amb els que s'ha trobat. Dona una bona entrevista per llegir segurament avui a la contraportada de La Vanguardia. Que de fet segurament ens lliga bastant amb l'actualitat esportiva d'avui que passa en tots els diaris, de fet avui també... que són d'aquests dies en què la premsa madrilenya també parla del mateix. El diari Esport, la imatge és la de Tito Vilanova, evidentment, primer pla i ell fent una mirada simpàtica i irònica i amb el gest amb el dit índex als llavis com fent... fent silenci, diu aviat tornar a estar amb vosaltres. Tito va animar als jugadors quan els va comunicar la seva recaiguda, avui passa pel quiròfan, també se'ns diu que en 3 o 4 dies tornarà a casa i podrà compaginar el seu tractament amb la seva activitat i normalitat esportiva. Jordi Reura pren el comandament i dirigirà l'equip a Valladolid. El Mundo Deportivo també titula Tornaré aviat, les paraules de Tito Vilanova als seus jugadors, hi ha un fons negre i després el seu rostre somrient. És el que va assegurar Tito als seus jugadors ahir quan va informar-los de la situació. Jordi Reura, segon entrenador, dirigirà l'equip de l'esport volcant-se amb Tito. i la previsió de sis setmanes de baixa. El nou esportiu titula Força Tito. El càncer torna a atacar l'entrenador del Barça, que avui serà operat, i hi ha una imatge, de fet, d'un partit de futbol, en un moment, ell passejant pel Camp Nou. Sandra Rossell confia plenament en el cos tècnic i assegura que Tito és molt fort i que tornarà. I Força Tito és el titular del nou esportiu, però també és el titular exactament igual, Força Tito, del diari AS d'avui. Per tant, també amb aquesta mostra de suport del món de l'esport a l'entrenador del Barça, tot l'esport espanyol ens diu, fa vots per la recuperació. de Vilanova reobrirà el seu segon, dirigirà dissabte al Barça contra el Valladolid i finalment també el diari Marc que ens diu tots amb Tito i una altra imatge de l'entrenador que ocupa tota la portada d'aquest diari de Madrid. És l'actoria desportiva que avui malauradament passa per aquesta notícia de la recaiguda de Tito Vilanova. I d'aquí ens n'anem a la cultura, Anna? Avui parlem de llibres. Llull portarà autors en dues llengües a París. La delegació inclou 13 escriptors en català i 6 en castellà. Hi haurà obres de Cabré, de Mendoza, Cercas, Puntí, Riera i Goiti Solo. L'Institut Ramon Llull, per tant, viatjarà al Saló del Llibre de París el 2013 amb un total de 19 escriptors, 13 dels quals presentaran les seves obres catalanes traduïdes al francès. Una petita notícia d'expansió, per dir-li d'alguna manera. Sí, sí. que sempre va bé. Què més tenim? Doncs també parlem de llibres, en aquest cas, perquè la guerra que fa més de 20 anys que tenen entre el gremi de llibreters i Abacus, la cooperativa, s'ha acabat. El conflicte eren els descomptes sobre el preu fix del llibre que incorporava per solucionar aquesta anomalia que suposava que unes distribuïdores de llibres, com és l'Abacus, que obté uns 50 milions d'euros només amb els ingressos de llibres, no formés part d'aquesta entitat. Molt bé, doncs són les notícies culturals del dia. Passem ara a explicar altres coses una mica més absurdes. Bona nit. I com que aquests dies estem parlant de fi del món i sembla que estiguem fenomenogràfics realment, hem parlat de diferents qüestions, el que fem avui és explicar, atenció, que la ciència... desmanteix la profecia de la fi del món. És a dir, si algú tenia molta por i creu en teories científiques, que no tothom hi acaba de creure, doncs diu que no, que el calendari es basa només en una etapa dels maies, és el que ha sortit la ciència científica a explicar, en principi, recordem que també hi ha una pel·lícula que parla del 2012, etcètera, etcètera. I en la pel·lícula la pluja de neutrons escalfa el centre de la Terra i acaba provocant terratrèmols, però això és impossible, segons explica la ciència, perquè són partícules subatòmiques tan petites que gairebé no tenen massa i per això quan arriben a la Terra simplement la travessen d'un cantó cap a l'altre. Travessen 12.500 quilòmetres de grossor de la Terra, passant perforats entre els àtoms, sense arribar a tocar cap molècula de matèria. Per tant, hi ha diferents arguments, hi ha científics també, que desmenteixen, si més no, aquesta fi del món, tal com la preveia aquesta pel·lícula. I que la fi del món arribi per un alineament de planetes, tal com planteja també la pel·lícula i també la profecia dels maies per demà, 21 de desembre, també és impossible. Segons la NASA, aquest alineament de planetes no causaria cap efecte sobre el nostre, perquè per molt que es posin en línia, estan massa lluny com perquè ens afectin els seus camps gravitatoris. S'esperen a l'últim dia, no?, el dia abans, per fer aquesta aclaració. Per treure'ns de dubtes, etcètera, que la gent ja s'havia comprat un refugi, un kit de supervivència rus, o una plaça a l'origine que comentàvem ahir a Miami. Doncs, la ciència diu que no cal. No cal. I tenim una proposta per avui, Anna, com sempre? Avui un concert. Es tracta del grup valencià Urxata que presenta a la sala Apollo de Barcelona el seu nou disc que es diu 3.0. Sis anys després d'haver sacsejat l'escena valenciana arribant amb aquest disc que té molt pocs prejudicis dels països catalans. Molt bé, doncs és una bona notícia. Volia buscar a veure si els tinc a punt, no? Perquè és urxata directament, no? Sí. Sembla que sí que podrem tenir un tema seu per escoltar-los. Perfecte. No sé si tens alguna preferència. No, no. No, és que no els tinc a l'arxiu general. Per tant, doncs serà una mica més complicat. Tot i això, mirarem de trobar una cançó seva tot seguit. Gràcies, Anna. Molt bé. I que vagi bé fins ara. Després. Just a la fusta. Ara sí, això forma part del nou disc d'Orxata. Fins demà! Fins demà! El meu destí és el meu oritó. La nostra història és l'amnèsia. El futur és a casa. Defensa de l'itxerà. Pòlvora, ñaf i metralla. El món no ens espera. Que hi ha roba estesa. Fins demà! Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. El condensador de Fluso. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. 3 minuts de 3 quarts d'11 del matí, hora de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal, Carme? Bé, avui fa més fred, trobo. No. No. Doncs m'ho ha semblat. Bé, no, no, no fa més fred. M'ha semblat que feia fred. Fa més humitat. Avui, quan ens hem aixecat, estàvem mullats, és de la pròpia humitat. Fa de dia molt tard. Sí, i aquesta humitat també cala una miqueta als ossos i pots tenir més sensació una miqueta de fred, però no, no fa més fred. Tenim 12 graus en aquests moments, ahir en teníem uns quants menys i estàvem al voltant dels 10 graus quan estàvem parlant aquí. I el que hem aconseguit aquesta vegada és que marxin els núvols. Ho hem fet molt tard aquesta nit i la temperatura no ha pogut baixar massa. Hem quedat amb 9 graus com a bastant, o sigui que pràcticament avui la temperatura no ha baixat gaire. Però ara sí que s'ha obert el cel, ens ha acabat de passar aquí front tan important, tan gros, pel tamany, no pas pel que pugui afectar-nos, i aquest front ja és història, marxa cap a Itàlia, i nosaltres ara quedem en una zona, doncs, en un anticicló bastant potent, que continuarà deixant passar fronts al llarg dels propers dies pel Cantàbric, que arriben a Catalunya molt descafeinats, i potser entre demà i dissabte pot caure alguna nevedeta al Pirineu de Lleida, però estem parlant de coses realment molt poc importants, i el que resta d'aquesta setmana ha de ser, doncs, bastant tranquil·la. no amb un sol espaterrant, perquè anirem jugant amb una miqueta de núvols també, però bé, no hi haurà massa canvis destacats pel que fa a la previsió del temps. Avui més sol que ahir, està clar, com que tenim la presència del sol, enfilarem una miqueta més el termòmetre que no pas ahir, avui podem arribar als 15 o aquells 16, que és una temperatura molt agradable, i aquesta propera nit, al quedar serena i sense massa influència de vent, probablement els termòmetres puguin baixar als 8, 7 graus, com a molt, allò sent molt optimista. O sigui que tenim uns valors... més propens a la meitat de tardor que no pas d'hivern, però bé, és el que ens toca viure, és l'últim dia sencer de tardor que serà de tardor, no serà pas d'hivern. Però demà canviem d'estació i fem un canvi d'estació parlant més no pas d'hivern, sinó que de primavera, perquè a partir de demà... Els termòmetres es volen recuperar. El dia més escandalós pel que fa a temperatures podríem dir que serà diumenge. Molt bé. Sí, molt bé. Perquè és diumenge, no? Ah, sí, això sí. Podem arribar en algunes zones de Catalunya a superar tranquil·lament els 20 graus. Crec que a Sant Just podem estar entre els 19 i 20 graus en un ambient de sol. O sigui que el diumenge serà un dia de primavera i no pas d'hivern, que és el que tocaria per l'època de l'any que estem demà. recordem-ho, a les 12 i 12 minuts, demà ho tornarem a anunciar, però demà a les 12 i 12... de l'any 12 i del mes 12, entrarem a aquesta estació que es diu hivern, i entrarem al que dèiem, amb molta tranquil·litat, amb molta estabilitat i amb temperatures per sobre del que és normal per l'època. Així doncs, divendres de sol, entrada d'hivern, cap de setmana marcat per aquesta variabilitat, amb una miqueta de núvols, amb sol, però amb un cap de setmana molt tranquil, on l'anticiclo és el que domina, i aquesta influència de béns aponentats serà el que també continuarà aportant aquestes temperatures una miqueta més altes. Potser a partir de la setmana vinent es comenci molt a poc a poc a normalitzar les temperatures, o sigui, clatellades importants, demà ho acabarem de confirmar, no se'n veuen per enlloc de cara a les festes de Nadal. Això és la notícia trista, no, Dalí? Sí, bueno, hi ha alguna previsió que parla de Sant Esteve. Que per Nadal potser arribava un cop de fred. Bueno, això també és la il·lusió i la postal, que no pas... Potser hi ha alguns vapes que sí que indiquen que de cara a Sant Esteve Nadal no, però que ara a Sant Esteve potser sí que podrien arribar una miqueta més de noves. Sí, potser fa fred per cap d'any. Jo vaig mirar ara fa un... No ho he mirat aquests dies, però vaig mirar fa uns quants dies. Sí que farà més fred, però també seria un dia bastant tranquil i estable. Farà una miqueta més fred. Aviam, estem just en aquells dies on el sol pràcticament no hi pinta res a l'hora d'escalfar el planeta. Llavors, doncs, dius... Dura molt poc. Molt poquet, molt poquet. A més, al matí a les 8 és quan treu el nas el sol i a la nit A les 6 i és plena nit. I és plena nit, sí. El sol ara està marxant cap a les 5 i 20, 5 i 22. Sí, sí, són molt poques hores. És la vida, exacte, és el cifre de la vida. En tot cas, vam demanar a veure-lo fa uns dies, vam parlar que faríem aquest resum de l'any. Veig que portes un full amb dades. Sí, amb algunes dades curioses o algunes destacades que ens ha deixat aquest 2012. Tot i que pel que fa a la pluja encara ens hem d'esperar fins al dia 31, Però sí, pel que fa a màximes i mínimes, podem anar perfilant una miqueta el que ha estat aquest any 2012. Si et sembla, comencem per les mínimes, pel fred, que és el que tenim més proper ara per l'època que vivim. Vam tenir un episodi de fred bastant destacat cap a inicis del mes de febrer. Entre el dia 2 i el dia 3 vam tenir un fred molt intens a tot Catalunya. A Sant Just també es notava. Per exemple, el dia 2 de febrer la màxima a Sant Just va ser de 3 graus tan sols. I la nit del dia 2 al dia 3 es va assolir aquest menys 1,7, pràcticament 2 graus sota 0 a Sant Jus. Recordem que a nivell de terra, perquè l'estació meteorològica està elevada, però a nivell de terra probablement pugui ser fins i tot una miqueta més baixa aquesta temperatura. O sigui que estem en una zona que és un terrat, que és un ginestar, que queda una miqueta més aixecadet i no li afecta tant. O sigui menys 2, no? Potser es va arribar. Sí, almenys dos segur, i en algunes altres zones, perquè ara a Sant Jus hi hem d'afegir també Mas Lluí, segur que van superar aquesta mínima. On està l'estació, que és Can Genestà, doncs aquí tenim aquestes temperatures, però a Mas Lluí probablement sí que haguéssim baixat, i a més és bastant clar, la baixada de temperatura a Mas Lluí és molt diferent. D'altra banda, dic que el dia 3, per exemple, vam assolir 2,7 graus de màxima només, o sigui que eren uns dies de molt de fred a Sant Just, no ens va arribar a nevar, teníem núvols, però va ser una mica la temperatura. Recordem que el 2011 la mínima va estar de 0,9, que vam ser el 1,1 sota 0 i que en canvi aquest 2012 hem tingut una mínima una miqueta més potent amb aquest episodi de fred que va ser el més destacat n'hem tingut un parell més un és molt proper va ser a finals del mes de novembre que també les temperatures van baixar i força i pel pont potser o no? és a finals de novembre ha estat un episodi de fred també una mica intens que va en segona posició amb aquest del mes de febrer Pel que fa a temperatures màximes, vam tenir una situació una mica curiosa cap al dia 21 de juny, coincidint amb l'entrada de l'estiu. És veritat, va ser una d'aquelles onades de calor. Sí, però va ser una entrada a les 8 del vespre, que ja no és, perquè estem en aquella època on el dia és més llarg, a les 8 del vespre vam tenir uns cops de vent sostinguts de 40 km per hora de vent de sotest. O sigui, estàvem amb valors durant tot el dia al voltant dels 28, 29, estàvem en una època, estàvem en un moment de molta calor, però de cop i volta entre les 7 i les 9 de la nit va començar a bufar un vent molt intens que era molt calent, molt calent, tenies una sensació molt estranya perquè t'estaves com ofegant quan respiraves aquell aire. I es va arribar a 34 graus a les 8 del vespre. O sigui, va ser una fuetada de calor, perdona la benvinguda a l'estiu en aquella època, que ens va sorprendre una miqueta a tots. Hi ha un altre dia també d'aquest 2012 que també es va arribar a aquesta temperatura, però ja és més normal, que va ser un 20 d'agost, que vam arribar als 34 graus a les 4 de la tarda, però això ja és més normal. El mes d'agost recordem que aquest any ha estat molt càlid, molt càlid, ha fet molta calor. no per les màximes que hagin estat molt espectaculars, no s'ha superat els 34 graus, però sí que hem tingut molts dies de temperatures constantment per sobre dels 30 graus, i això ha apretat una miqueta. Si et sembla, deixem temperatures a banda i parlem del cop màxim de vent que ha tingut Sant Jús, que curiosament està marcat entre els 60 quilòmetres i els 65 quilòmetres per hora. El cop màxim va ser de 64 quilòmetres per hora. El vam tenir aquest any. Quan va ser? Això va ser cap al mes de... Juraria que era cap al mes de maig. No ho he apuntat, això, però em sembla que era cap al mes de maig. És bastant, no? Bastant important, sí, sí, sí, recordem. que aquell any de les ventades tan intenses que va provocar fins i tot víctimes mortals al Baix Obregat, que em sembla que va ser cap al 2010, El cop de vent màxim de Sant Just aquí a Can Ginestà va ser de 84 km per hora, o sigui que 64 és un cop bastant important de vent. Parlem també de situacions pel que fa als mapes, la situació ambiental. L'anticicló més potent el vam viure el mes de gener coincidint després amb aquestes fredurades del mes de febrer. Normalment el mes de gener és d'anticiclons potents i vam arribar a 1.038 hectopascals, o sigui que era una situació de boires a l'interior d'una pressió altíssima i això va provocar després que a principis de febrer tinguéssim aquelles fredurades tan importants també. Després passem ja al que és una situació d'inestabilitat, de pluges, de depressió, deixem l'anticiclo, parlem de depressió, i a finals del mes d'octubre vam tenir una situació que es van combinar molts ingredients. Per una banda va provocar que fos el mes més plujós del 2012, va ser el mes d'octubre, que vam recollir 90 litres per metre quadrat. D'altra banda, també el mes d'octubre va ser l'encarregat d'emportar-se... la depressió més profunda que passés per sobre del nostre territori, amb tan sols 968 hectopascals. Va coincidir amb aquestes pluges tan importants que vam tenir a finals del mes d'octubre. També tenim una dada que coincideix a finals del mes d'octubre amb la intensitat de pluja més forta que vam tenir aquest any, tot i que la pluja, ara en parlarem, ha estat una mica dèbil, però la màxima intensitat de precipitació va estar de 67, gairebé 70 litres de pluja. Per metre quadrat per hora, sí. Déu-n'hi-do. Si hagués estat plovent una hora, ens haguessin caigut 70 litres en una hora. És una intensitat bastant important i també coincideix a finals del mes d'octubre, coincidint gairebé amb les festes de torta una miqueta abans. I després tenim les dades que podien ser les més negatives, que és les que es valoren més quan acaba un any, que és la pluviositat que hem tingut a casa nostra. Hem agafat un exemple de l'any passat, el 2011. És un any, el 2011, que va ser molt plujós. Sant Jus es van recollir 674 litres per metre quadrat. Déu-n'hi-do. I, per fer una miqueta que ens féssim la idea, el 2012 ens han caigut 350 litres per metre quadrat. És la meitat. Això és molt irregular al territori català. Hi ha zones on hi ha plogut més, hi ha zones on hi ha plogut menys, i també tenim poblacions molt a prop de casa nostra, de Sant Just d'Esvern, on ha plogut bastant més que aquí. Per exemple, a l'Observatori Fabral. Ah, sí, a Barcelona? Sí, sí, han caigut gairebé 450 litres per metre quadrat. O sigui que Sant Just ens hem muntat una illa que la precipitació no ha ajudat massa, no ens ha caigut massa precipitació, i hem d'estar contents que el mes d'octubre es va mostrar normal i va ser plujós, perquè si no haguéssim fet rècord. També hem de dir que no tenim masses dades de masses anys enrere, l'estació és joveneta, és del 2008, i anem seguint recollint dades i anem seguint tenint poder fer aquestes valoracions. Però ja diem que, en general, el 2012 s'ha mostrat molt calorós i un any sec. Molt calorós a l'època que tocava. Però amb una temperatura extrema, freda, també, una mica. Sí, bueno, un episodi de fred sempre el tens tard o d'hora. Nosaltres ja n'hem patit un, tot i que estigués fora de l'hivern, ja veurem com van les coses, però entre el gener i el febrer hauria d'entrar-ne algun altre. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies per aquest resum meteorològic de l'any. Demà, a part d'explicar el temps del cap de setmana i de Nadal i tot plegat, segurament també farem aquesta previsió a llarg termini de l'hivern, no? Demà que comença a l'hivern. A quina hora? A les 12 i 12 minuts. Ah, podríem fer el temps a aquella hora. No, no m'agrada bé. No gaire. Jo ho veurem, jo ho veurem. Que vagi molt bé, Carles. Gràcies, bon dia. Conecrem tot seguit amb la xarxa, després amb el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem a les 11.10, entrevistarem a Pep Albenell, l'autor dels Pastorets de Sant Just. Fins ara mateix. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Maite Polo i Oriol Pujador. Convergència Democràtica no descarta avançar el procés sobiranista si el govern central continua ofegant Catalunya. En declaracions a la xarxa, el secretari d'organització d'aquest partit, Josep Rull, diu que el nou govern català no estarà disposat a traspassar les línies vermelles... de l'estat del benestar. Hi ha una línia vermella que nosaltres no volem traspassar, que és desmantellar l'estat del benestar. Depèn de com ho plantegin, el govern espanyol, el que ens estan dient és, escolti, vostès desmantellin el sistema sanitari, el sistema de benestar, el sistema educatiu de Catalunya. Nosaltres no estem disposats a traspassar aquesta línia i, per tant, Aquesta seria una raó justament per anticipar el procés, perquè quedaria molt clar allò que li deia, que Catalunya no és viable com a model de benestar en l'actual situació i en l'actual context, que necessitem un estat prop i necessitem canviar d'eina, perquè si no no ens en podrem sortir. Rull assegura que el procés és més important que no pas la data de celebració de la consulta sobiranista. El secretari d'Organització de Convergència Democràtica qualifica també de lamentable l'ofec econòmic que pateix Catalunya. Aquestes declaracions són del dia en què el Parlament de Catalunya es farà aquesta tarda el ple d'investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. A dos quarts de cinc de la tarda, Artur Mas obrirà el ple amb el discurs d'explicació del programa per a aquesta legislatura, un programa que inclou els acords signats ahir amb Esquerra Republicana. Després, la mesa del Parlament preveu que avui també intervinguin el líder dels republicans, Oriol Junqueras, i el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro. El debat es reprendrà demà a les 9 del matí i es tancarà amb la votació del candidat. L'autoritat del transport metropolità aprovarà avui les noves tarifes del metro, els autobusos, el tramvia i les línies de ferrocarrils i rodalies per l'any vinent. A l'àrea de Barcelona, la reunió ja ha començat i aplega representants de totes les administracions implicades, l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments. Després dels dos increments aprovats aquest any, el preu de la T10 d'una zona és actualment de 9 euros amb 45 cèntims i el del bitllet senzill és de 2 euros. A Lleida es fan avui diversos actes en protesta contra les retallades a la sanitat. El primer ha estat una concentració dels treballadors de l'Hospital Santa Maria i a la nit hi ha prevista una acampada en aquest centre. Lleida, Marta Sarret, bon dia. Bon dia. Una setentaia de persones ha convocat avui a Lleida una concentració davant l'Hospital Santa Maria. El president del comitè d'empresa de l'Inricar ha denunciat que les retallades perjudiquen tant els treballadors com els usuaris. Els primers perquè se'ls ha reduït el sou i s'ha incrementat la pressió assistencial. Segons Ricard, els usuaris, en conseqüència, veuen com s'allarguen les llistes d'espera i davalla la qualitat del servei. Les protestes continuaran amb una cadena humana a les 3 de la tarda entre aquest hospital i l'Arnau de Vilanova i a la nit hi ha prevista una acampada fins demà al matí. Ha ingressat a la presó el presumpt autor d'un atracament a un banc a Cornellà de Llobregat avui fa una setmana. El detingut va intentar escapar-se dels Mossos retenint un treballador com a ostatge, però els agents ho van impedir i ningú va resultar ferit. Ràdio Cornellà, Beatriz Fonseré, bon dia. Bon dia. L'atracador de nacionalitat espanyola escapolit d'un centre penitenciari des del mes d'agost, també per diversos atracaments a bancs, havia sostret 47.000 euros i havia retingut amb el seu revòlvar dos empleats del banc i dues clientes. Gràcies a la trucada del 112 d'un dels treballadors d'aquesta entitat, els Mossos d'Esquadra van poder actuar amb rapidesa. Els aients vestits de paisà van detenir el lladre José Luis, de 52 anys, quan sortia amb passamuntanyes i ulleres de sol, retenint amb força un dels treballadors del banc. Cap de les víctimes van patir lesions, tot i que sí van haver de ser ateses pels serveis d'emergències víctimes d'atacs d'ansietat. L'atracador ha ingressat a presó després de passar a disposició policial. De moment això és el que sabem, tot i que en aquests moments els Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Corneia han organitzat una roda de premsa per esclarir encara més aquest cas. Bon dia, us parla Joan Barberà. A hores d'ara, l'entrenador del Barça, Tito Vilanova, l'intervenen d'un tumor a la glàndula paròtida. El tècnic estarà ingressat entre 3 i 4 dies a l'hospital i després seguirà un tractament de quimioteràpia i radioteràpia durant 6 setmanes. L'ajudant de Tito, Jordi Roure, és qui dirigirà l'equip mentre Vilanova estigui de baixa. La primera plantilla s'entrena per seguir preparant. el partit d'aquest dissabte contra el Valladolid. Canviem de qüestió. Avui, a les 10 de la nit, l'Espanyol s'enfronta al Deportivo de la Coruña a Cornellà, al Prat, en partit de la 17a jornada de Lliga. Els catalans són penúltims i els gallecs cuers. Els dos equips tenen 12 punts. Per tant, partit transcendental per a la lluita per a la permanència. I avui, a dos quarts de 12 del matí, es fa el sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions a Nió, a Suïssa. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El ple municipal del desembre tractarà aquesta tarda l'aprovació inicial del pressupost de l'Ajuntament per l'any que ve i la definitiva dels impostors, ordenances i preus públics. Recordem que el pressupost pel 2013 a Sant Just és de 21.150.000 euros. Aquests punts econòmics entraran l'ordre del dia, però també n'hi haurà d'altres de destacats. Per exemple, es tractarà la de Nadal, una mesura impulsada per rei al decret. També que a polítiques socials els estalvis salarials arribats a la vaga del 14 de novembre. El ple tractarà també diverses mocions, una moció que presenten els tres partits de l'equip de govern per demanar el compromís de l'Estat amb el Servei Local de Teleassistència dels Ajuntaments. I també es posarà sobre la taula el rebuig a l'avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, la LOMCE, promoguda des del Govern Central. El ple municipal del desembre serà aquesta tarda a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament. Un any més, el mercat municipal se suma a la recollida de joguines de Nadal. Fins al dia 2 de gener, tothom qui vulgui pot portar l'equipament joguines. D'aquesta manera, l'entitat les farà arribar a les famílies per tal que no hi hagi nens sense joguines a aquestes festes. I acabem parlant d'una activitat que tindrà lloc aquest cap de setmana. El Centre d'Estudis Sant Justencs ja ho té tot pràcticament enllestit per la seva ballada literària d'hivern. L'acte tindrà lloc dissabte a les 6 de la tarda a la Taneu. Cada any, pels vols de Nadal, l'entitat organitza aquesta ballada poètico-literària que aquest cop se centrarà en poemes i textos de Pere Caldés, que llegiran un grup de Sant Justencs i Sant Justenques. La petllada poètico-literària serà dissabte a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu i, com sempre, l'acte finalitzarà amb un brindis i rastolines per celebrar el Nadal. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sánchez Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que trobareu tota l'actualitat trucant al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. I ain't gonna be just the best in the crowd. You're gonna hear my voice when I shout it out loud. It's my life, it's now or never. I ain't gonna live forever. I just wanna live when I'm alive. Fins demà! I just want to live that I'm alive Fins demà! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? Just a la fusta. Dos minuts i un quart de dotze del matí. Demà divendres s'estrenen els Contrapastorets de Sant Just, una obra que n'hem anat parlant aquests dies. De fet, fa un parell de dies ens explicava el seu director, Roger Cònsol, que ja s'havien venut més de la meitat de les entrades, tant per la funció de divendres com la de diumenge. I el que fem avui és parlar amb Pep Albanell, que és l'autor d'aquesta obra. És teu, els Contrapastorets. Molt bon dia. Bon dia. una obra que, en principi, el que hem anat ara en aquest temps, aquests dies, és que no són els pastorets tradicionals, sinó que és, d'alguna manera, això el punt de partida per fer un altre text. D'on surt l'origen d'aquesta obra? Bé, no és que et vulguis rectificar, sí que són uns pastorets, perquè la característica fonamental dels pastorets és que és un espectacle basat en el... en el naixement del nen Jesús, en la tradició del naixement del nen Jesús. En aquest sentit, t'he de donar la raó, el nen que neix en aquesta obra no és el nen Jesús, ni la Mare de Déu és la Mare de Déu, ni Sant Josep és Sant Josep. Però, en canvi, sí, és un reflex modern, o traspassat en l'època moderna, de la situació que va viure aquesta família, aquest nucli familiar, velem l'any 0 o l'any 1, que no sé mai si és l'1 o l'1. És a dir, jo em vaig plantejar un dia, que la meva germana em va demanar, la meva germana és metge, treballa a la secció geriàtrica de l'Hospital de la Seu d'Urgell, i cada any fan en els vellets d'allà una representació nadalenca, que sol ser els pastorets, una obra una mica més curta, adaptada a la situació de Nadal. I un dia em va dir, home, alguna vegada van fer una obra meva que no tenia res a veure amb el Nadal i la van adaptar. Per què no ens fas una obra? Ja vaig fer una obra, però a partir del pressupost següent. Si en el segle XXI aparegués als nostres carrers d'una ciutat uns personatges com els que van aparèixer a Belém quan va néixer el nen Jesús, la Mare de Déu, dues persones refugiades, és a dir, sense documentació, que una d'elles, la Mare de Déu, està amestat i tot de cop ha de tenir el nen i l'ha de tenir qualsevol lloc, el primer lloc que troba, es quedessin, doncs, això, amb un racó, amb un forat, amb una borda, com passa en aquesta obra, la gent que els anés a veure, en lloc de fer com fan els pastorets en la història tradicional, si la Mare de Déu, en lloc de ser blanca, és negra, i fot una negra aquí, pareixen com conills, jo què sé. És una obra, és uns pastorets, però amb una certa intenció, diguem-ne, de crítica sobre unes certes actituds molt típiques nostres. Nosaltres sempre hem pensat que els catalans no són ni han estat mai racistes, i ara que tenim gent d'altres races per aquí descobrim que en principi això que no ho som no és tan clar. Bé, doncs a partir d'aquí és on es construeix l'obra. Però si l'espectador s'hi fixa, tots els elements tradicionals dels pastorets hi són la Mare de Déu, el Nen Jesús, Sant Josep, la gent que els va adorar però que en lloc de adorar-los els insulta, els tres reis, però en lloc de ser tres reis són tres traficants, El diable, que en aquest cas es diu Crotal, que és una espècie de serp, a més molt verinosa, i els àngels, que en lloc de ser àngels en aquest cas són Mossos d'Esquadra. Però el caporal, el que mana, es diu Àngel Serafí. És a dir, que els personatges hi són, però tots d'alguna manera traslladats a una reformulació actual. Exacte. Diguéssim, són uns pastorets actualitzats. I com que no es podrien dir pastorets, són uns contrapastorets. Faig servir els pastorets de contrallum. Exacte. I, de fet, és una d'aquestes obres tradicionals que no se n'havien fet mai, no, de contrapastorets? Bé, sí, sí. Sí? Ah. Pastorets és una obra que a mi sempre... No té molt prestigi en el món dels professionals de la interpretació... perquè precisament és una obra que sempre ha estat patrimoni no pas dels professionals, sinó, encara que a vegades s'han fet pastorets molt ben fets per companyies molt importants, sobretot en el passat, però sempre ha sigut patrimoni del poble, de la gent, del carrer, dels aficionats, i els pastorets és més una obra de teatre, més per la gent que el va veure, perquè sovint quan la gent anava a veure els pastorets tradicionals ja els havia vist 40 vegades i els sabia de memòria, per la gent que els interpreta, perquè com que hi sol haver molts personatges, moltes possibilitats d'interpretació, llavors els actors o la gent normal pot, d'aquesta manera, disfrutar del plaer d'interpretar, de pujar dalt d'un escenari, de carar-se amb el públic i de fer una representació, que és un plaer al qual tothom té dret. Llavors, que l'obra sigui una obra final, excelsa, d'un muntatge magnífic, perfect, on tot funcioni, o que sigui una obra menys acabada, importa molt menys com que la gent que està dalt de l'escenari s'ho passi tan bé com els que estan a la platea, que els que estan a la platea també són d'alguna manera còmplices, la majoria són familiars o molts amics, i aleshores és com una mena de ritual, o era quan els pastorets tenien més vigència. Ara els pastorets han anat desaparegent, no pas perquè no s'hagin actualitzat, sinó perquè són coses que van... Segons l'època, doncs es van transformant, són costums que es perden, es recuperen, etc. I quan jo vaig intentar fer els pastorets, aquests contrapastorets, és que quan em vaig plantejar fer una obra nova, repetir el que ja s'havia fet d'una altra manera, amb unes altres paraules no em venia tant de gust, com de fer, diguéssim, un espectacle una mica, això, a contrapeu, a contrallum, diferent. Clar. És a dir, potser adaptar-ho o simplement reformular-ho, no? Exacte, reformular-ho. I introduir-hi elements nous que en els pastores tradicionals no hi són, com per exemple la crítica sobre l'actitud tessista. Si ens ho plantegem seriosament, la Mare de Déu i Sant Josep eren uns refugiats, segurament eren indocumentats en aquella època, i fins i tot van haver de fugir després cap a Egipte. Per tant... estar en una situació que podríem establir un cert paral·lelisme amb algunes dones negres, si vénen amb estat, que deu haver arribat de dones negres amb estat, que arriben aquí a aquest país. A més a més, en un país on no coneixen els costums, que no saben l'idioma, etcètera. La situació d'aquesta gent n'ha de ser tan o més angoixant que la que podíem haver viscut la Mare de Déu, etcètera, en el seu moment. Està clar, és una obra que es va escriure ja fa uns quants anys i que va guanyar un premi l'any 2005, aquests contrapastorets, però mai fins ara s'ha interpretat. Com és això? Bé, doncs no ho sé, per motius diferents, suposo. El primer és perquè, això que et dic, les companyies professionals, quan senten pastorets, s'esveren una mica primer perquè tenen com una mica el prejudici que el Pastoret és una obra de teatre molt menor i ja, potser ho és jo no penso pas que Esteu sigui una gran obra de teatre és una obra perquè la gent es pugui divertir tant els espectadors com els actors i en segon lloc perquè els Pastorets són una obra de molts personatges i els actors en aquest moment o les companyies que han de muntar una obra de teatre doncs no poden muntar, posar a peus una obra de 20, de 15, de 30. En aquest cas em sembla que són 80. Déu-n'hi-do. No es pot traslladar. I en segon lloc hi ha un petit problema que és que no hi ha companyies que es dediquin ara a fer obres de Nadal. Només ho fan les companyies de... aficionats, als llibres parroquials, etc. I, bueno, ha començat ara, suposo que en algun moment o altre. A més a més, no hi ha hagut una difusió de l'obra amb mitjans... Per exemple, es va publicar en català en una col·lecció d'una revista professional d'actors i directors, que són precisament els que aquesta mena d'obres no els acaben d'agradar. Una difusió d'una manera més pràctica cap als centres o grups o ateneus i orfeons i coses d'aquestes populars que es podrien interessar més per l'obra, doncs no ha aparegut. I després, perquè ha corregut l'abrama que la meva obra és lleugerament irreverent. I en realitat no ho és. No és veritat? I no és veritat, pregunto? No, no n'hi ha gens. tracto totes les imatges religioses que hi puguin haver amb un respecte absolut. Però d'una manera claríssima. Tant la Mare de Déu com Sant Josep, que a més a més no apareixen en l'obra. No són ni la Mare de Déu ni el Sant Josep ni ho pretenen ser. Pretenen ser només un reflex. Exacte. Uns personatges que tenen una... semblant-se allunyada. Està clar. De fet, per tant, suposo que m'imagino que li ha fet il·lusió, no?, que s'interpretin aquí Sant Just aquests contravestorets. Home, sí, sí. De fet, és la primera vegada... Un autor teatral no pot fer-se càrrec de l'obra que ha escrit fins que no la veu dalt d'un escenari, perquè una cosa és allò que tu t'imagines i l'altra és el que realment passa quan l'obra adquireix vida prop i a través dels actors, no?, I, home, jo ho agraeixo. De fet, el que és curiós és que a partir d'aquesta obra, d'aquesta obra de teatre, fa un parell d'anys, una productora catalana, que ara ja no existeix, se'n va anar a l'aigua, això de la crisi, va voler fer una mena de pel·lícula de Nadal, transformant completament els personatges, allò que fan... Quan els personatges del cinema agafen una obra literària i en fan un guió... Bé, pot passar el que va passar en aquest cas, que la semblança entre l'original i el producte final és com un ou i una castanya, no? I, de fet, una cosa és una castanya i l'altra és un ou. No et diré quin és un i quin és l'altre, però se'n va fer un filmet que en el seu moment es va passar per la televisió. Però l'obra tal com jo la vaig escriure, amb els diàlegs que jo vaig posar i amb les accions que jo... i els ambients i tot això, perquè, per exemple, en el filmet, en lloc de passar al mig del muntany, quan passa l'obra de teatre, passo al mig de la ciutat amb un edifici en construcció. Sant Josep no és un pagès, sinó que és un guardian nocturn de l'obra. I, a més a més, hi ha un robatori d'una obra d'una Mare de Déu, d'una imatge de la Mare de Déu per entre. És una cosa una mica bastant diferent. La primera vegada que he pogut veure l'obra va ser a la nit, que vaig veure l'Estat General. Serà divendres, demà, que aniré a l'estrena oficial, mundial. Exacte. I com el va veure aquest assaig d'ahir? Bé, bé, bé. Compleixo les expectatives. Sí? Sí, sí, sí. Clar, jo, en principi, ni quan vaig imaginar, quan vaig escriure l'obra que estava prevista, que la fessin personal de l'Hospital de la Seu d'Urgell, personal diversa mena, des de metges, enfermeres, sanitaris, persones de la neteja, del manteniment, etcètera, Mai havia pensat que l'obra fos interpretada per primers actors. Sempre havia pensat que seria representada per personatges més o menys normals que feien una interpretació segons les seves possibilitats interpretatives. I la veritat és que funciona bé, s'entén bé, els diàlegs tenen la seva gràcia. Jo penso que la gent en els seus moments riurà, perquè té un to iònic i a vegades una mica sarcàstic, però sobretot humorístic. i entendran bé les evolucions. Està construïda una mica també com si fos un bodevil. Un entra quan no havia d'entrar i l'altre surt quan l'altre entra, etcètera, que és el que passa en el centre de l'obra, amb els tres reis de l'Orient. Els tres personatges que fan de traficants. I jo em vaig divertir. Doncs esperem que tant demà com diumenge també tothom qui vagi pugui passar aquesta bona estona... veient aquests contrapastorets que s'interpreten per primer cop aquí a Sant Just i que són obra de Pep Albanell. Avui hem pogut parlar amb ell. Moltes gràcies per atendre'ns al Just a la Fusta i que vagi molt bé, molta sort. Igualment. Adéu, bon dia. una oportunitat d'enterrar la fer patrícia fer dissabte emocional una estona en cada idioma trenar una conversació jo t'ensenyo tu m'ensenyes i ens ensenyem tots dos. Ell era nascut a Grècia, bressol de grans pensadors, de Parmenides a Sòcrates, d'Aristòtil a Plató. I jo cadascú neixia tots aquells senyors estranys, me'ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans. Vaig provar d'impressionar-la Fent un Google d'amagat Llull, Pujols, Ramon, Seviuda Cap dels tres li van sonar Tot mostrant-me l'artisme Fins demà! Fins demà! Em va preguntant què creia mentre se'm passava el fum i entra en una indie disco, vaig i t'has veu un tal film. Només crec en el que veig jo i només us veig a vos quan començo amb formalismes. I ella es va posar a ballar. I com ballava, que tot de cor. Sous-titrage Société Radio-Canada Mentre pujava amb l'escala, del seu pis va deixar anar. Ara tu tries la trama, tot cloets deixa't portar. I vaig dir, fem de viure una festa, fem-ho abans de fer-nos grans, que demà, que demà ja serà tard. I per un cop les paraules, l'exacta combinació, van esdevenir alquimia, van dissoldre la raó. Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat quan li vaig veure tots els prismes de bellesa i veritat. I amb Schopenhauer I tot parla de Schopenhauer. Un petó ja era de dia en un carreró del Born, feliçment tot condemnant-nos a buscar l'etern retorn. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero. Diríjese hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambi de Saint-Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Saint-Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17. Just a la fusta, el magazín del matí. Passen 5 minuts de 2 quarts de 12 del matí, moment per fer tertúlia d'actualitat. Avui amb el Pere Oliver. Molt bon dia, Pere, què tal? Hola, molt bon dia. I també amb l'Alina Santa Bàrbara. Bon dia, Alina. Bon dia. Avui de moment som nosaltres tres. Ens falta la Joan Algarra, que ja sabem que... que no vindrà i ens ho va avisar de fet dijous passat i també tenim de moment a la Montse Rea a veure si acabarem esperem perquè Déu està en camí i aquí em deia la Lina que no s'encontra molt catòlica i això que és de l'equip de litúrgia però mira, ànim i endavant avui tenim el Pere que és el portavot del grup i és el que tindrà que encausar tota aquesta xarxa Aquí el que vulgui la Carme. Jo com que de moment ja ens hem arrencat amb l'entrevista aquesta amb Pep Albanell i estàvem escoltant això dels pastorets, m'ha encantat l'entrevista, perquè s'han fet pastorets, jo crec que és una tradició... Sí, de tota la vida. De tota la vida, de mitjans del segle XIX, no? Quan van néixer... quan va néixer el còmic, no es deia còmic perdó, quan va néixer la historieta il·lustrada els gojos, les aleluies i les auques van arrancar també els pastorets estem parlant de la primera meitat del segle XIX durant la segona meitat van anar cada vegada més força i ja al segle XX el que sé que puc dir, perdona Pere, és que els meus nanos que anaven a l'escola Núria però independentment d'això, aquí a la parròquia en el casal que n'hi ha dintre que a vegades es fan aquestes xarxes o conferències o el que vulguis Doncs allà es feien els pastorets. Vull dir, els meus nanos han sortit, els meus nanos, que ja el gran ja té 48 anys, doncs s'ha sortit fent els pastorets. Es feien aquí, eh? Sí, sí, sí. S'ho passava a la Mar de Bé. I a més s'han fet de reverents, de molts reverents, i d'irreverents. Per una senzilla raó, perquè va passar el mateix que quan va néixer el còmic. Sí. la reverència és una necessitat íntima, profunda però la irreverència, quan hi ha un empatge de doctrina, de vegades és com per desfugar-se i dir, però de debò li hauria importat seria molestant tant que alguns diuen no crec, jo crec que devia tenir sentit de l'humor n'hi ha, sí, n'hi ha, perdona n'hi ha unes regles amb un, podríem dir, no, si no monjos o el que vulguis i ja no sé, no arribo a tant però que deien que Jesús mai havia somriut O sigui, que no era, que no, que no tenia sentit. Jo crec que sí que tenia sentit de l'humor i molt. Perquè a vegades, inclús els evangelis que estan escits molt després, a vegades veus que dius, bueno, va, nanos, eh? Segons com ho vegi. Diu, diu, somreir és la risa, quan deia somreir és la sonrisa del sol. Sí, sí. Doncs bueno, i aleshores estava, jo crec que sí, que no. Que vaja, que no, que és que... Mira, saps què diu, perdona, saps què diu el mossèn? que diu que quan ell volia ser, estava al seminari i era jovenet, que va tenir un mossèn que era el tutor, que l'anava guiant, i sempre li deia, tens que tenir dues coses, estimar el que estàs fent i tenir sentit de l'humor. Diu, perquè si no tens sentit de l'humor, doncs és que, la veritat, les coses s'agafen molt malament. Això es pot aplicar a tota la vida. A tota la vida, i és així. A tots els àmbits. A tot, a tot, absolutament a tot. Si s'agafa una tragèdia i una transcendència, que en realitat no la tenim. Malauradament, quan a la religió se li dona un excés d'amplositat, es pot caure l'integrisme. Sí, bueno, és això, los sismos famosos, de totes les religions. De tots els sismes. Sí, sí, sí. Jo em recordo en aquells anys, duros del nacionalcatolicisme, que un sacerdot molt simpàtic, molt eixerit i molt divertit, va dir, jo tinc una gran alegria de ser sacerdot. Ho deia en castellà, diu, estoy muy contento de mi oficio y vengo a saludarles de parte de JC i sus muchachos. La gent està pura horrible i una senyora ha dit... està parlant dels apòstols tu creus que es pot parlar així dels apòstols? i clar, es dirigia gent jove i va connectar de seguida en canvi si hi hagués arrencat amb el tradicional sermó de l'època estimadíssim germans ja n'hi havia que començaven a rellenar en la butaca inclús el to de veu perquè si us fixeu i això suposo que Carme tu també estaràs a vegades se senten persones o sigui, dius, deu de ser cap allà Per la manera, no un cert amanerisme o amanerada o una certa, no ho sé, pompositat o una certa, no ho sé. Però que notes que no, home, toquem de peus a terra. Hi ha diverses vegades persones que m'han pres per un capellà. No, no. Que sí, que et dic que sí, que ho sé per l'aspecte físic o pel que sigui. No, no, més aviat no, tu ets rapsoda i això amb la teva dicció i amb la teva, a més, tens una gran quantitat de vocabulari, d'allò i d'expressions correctíssimes Esclar, la gent pot pensar que ets una persona molt cultivada. I el teu to de veu també és un to d'actor. I el ser un to així, potser sí que és. Imaginem en el púlpito, allà dient la cosa, però no arribes a tenir... Aquella cosa que dius, tati, aquí el to de veu és un to de veu, perquè el mossèn d'aquí no el té. No, és que n'hi ha tota mena. N'hi ha tota mena. Hi ha persones que tenen un aire capellanesc sense ser-ho i altres que són la marra normal. Sí, sí, sí. Sí, hem començat parlant de tot plegat, però avui justament tenim moltes notícies. El temps que remoli, a mi m'agradaria parlar molt d'això del titular de la vanguardia d'avui, que és Mas i Junqueras, signen amb la tardor del 2014 a l'horitzó. Això, ahir, quan estava dinant, quan vaig enterar les notícies, estava dinant al club de natació, i vaig sentir una veu de la sexta, d'un politòlogo, que va dir... pobres de nosotros, ya no caben Catalunya i Espanya en la misma maceta. Dic, ostres, ja hi som, què hauran fet, què hauran dit, i res, és que havien signat d'una vegada ja, d'una manera bastant freda, però que el senyor Junqueras i el senyor Mas han pactat. I aleshores tenim un govern... Una mica desviat. Desviat dintre de la península. No, el que passa és que jo crec que està tothom espantat, i aquí bastanta gent també, perquè aleshores s'han vist que aquí ara n'hi ha una fermesa molt de voler estar al seu posto que fins ara havia trontollat una mica. Em dóna la impressió. No, no, Lina, no, no podem estar espantats. No, no, no ho saps. La resta d'Espanya, de dir, ostres, no, tu, aquesta gent ara s'ho ha pres en sèrio, això. I aquí també hi ha gent espantada, però pensem que la por paralitza les grans decisions de la història. Recordem aquella cançó tan maca d'en Lluís Llach, que diu, ens caldrà ser valents d'altre cop. No és per això, companys, no és per això, pel que varen morir tantes flors, pels qui varen cremar tants anells, ens caldrà ser valents altre cop. O sigui, el poble català de considerar que si no guanya, serà condemnat per Espanya a la irrellevància durant moltes dècades. És una opinió, no? Si no sortim endavant, tornarem a ser... Tu has vist, l'hauràs vist, a la Biblioteca Nacional vaig veure i em vaig quedar reativat, un mapa d'Espanya del segle XVIII que és el reino de Castilla i la perifèria anexionada. O sigui, com tornem a ser un anexo, pobres de nosaltres, vull dir... Sortirem als diumeges, com la revista de l'Avanguardia. Només que apuntarem els diumeges. Hemos sido provincia, región, nacionalidad, nación. No puguem ser una nació, perquè com tornem a ser un anexo, tornem al segle XVIII. No, però és molt trist, molt trist... el sentiment propagandístic que inculquen, més que sentiment, vull dir les idees que inculquen fora d'aquí, contra nosaltres. Uns quants diaris, sí. Contra nosaltres, és una cosa que és, jo diria, diabòlica, una mica, i que Déu em perdoni, però vull dir que... És fomentar aquesta espècie d'inquina. Si no sé si en català es diu inquina, però escolta, és que no s'entén. No, no es diu inquina, però és igual. Però no són diaris, no ens enganyem, són unes poques persones d'aquests diaris. Perquè dins d'aquests diaris hi ha persones... que escriuen sobre temes, escriuen sobre còmics, escriuen sobre música, escriuen els mateixos dibuixants que fan els acudits, no tenen res a veure amb aquest criteri. O si el tenen passa molt per sobre o perquè algú els diu no. Perquè saps que moltes vegades a l'acudit del diari se'n fan 3 o 4 i el redactor en cap tria el que li sembla més adient, no? Perquè ell ho fa sobre els temes del diari. El més significatiu del que volen dir. Jo només que us dic una cosa i això és veritat. I a més això ho sé seguríssim, no? bé, no cal dir persones ni tal una persona amb una idea brillant per una cosa brillant se li diu, ui, quina cosa més maca que aquí, bueno, que cosa més bonita i tal i qual sí, esto, pues es una creadora catalana ah, si es de Barcelona no nos interesa això ara, nosaltres ho tindrem que mirar molt bé això està passant ara i això ha passat la setmana passada malauradament dins la meva ofici encara no passa que jo sàpiga no passa perquè en el món del teatre i en el món del còmic quantíssima gent hi ha treballant a Madrid moltíssima en molts àmbits i això ho tenien que discernir dintre de la corporació de la ciutat aquesta i a més us ho dic de Zaragoza I una de les consejales, una de... Ah, ojo, ojo, no, si és de Barcelona, no, eh? Hay que mirarlo bien esto, hay que mirarlo bien, porque, com volgué dir... Y aleshores, que tots els altres estaven entusiasmats, perquè era una cosa que podia ser internacional, van dir, es que dices muy pueblerino esto. que no té ni idea, o sigui, la persona que ho va dir no té nada que ver amb... Bueno, són coses d'aquelles que són tontes, però no ho vull que referir per al fet en si, que a última hora no anaven a guanyar gaire amb aquesta aportació, podríem dir, no és crematísticament que estic parlant, és el fet buscada... o sigui, de les idees que molta gent les assumeix com pròpies perquè n'hi ha cabezes no pensantes jo diria que són no pensantes doncs que van infiltrant infiltrant és com aquelles coses que diu has vist? és subliminal que a vegades es diu t'has adonat que aquí surt una cosa així és a dir, clar, pum, captes i aquesta cosa està molt, molt, molt i cada vegada més Però una mena de desconfiança sempre hi ha hagut entre el centre i la perifèria, perquè, mira, hauràs vist aquella exposició que van fer el Centre Cultural Conde Duque a Madrid, i la mateixa que es va fer aquí al Centre de Cultura de Barcelona, que es deia MB, Barcelona Madrid Medio Barcelona, i deia totes les diferències que hi havia hagut al llarg de la història. I que a més ho veus, jo ho vaig notar la primera vegada que vaig anar a treballar a Madrid fa moltíssims anys, ja estic en Londres fa 30 o 40 anys, que quan em van presentar a la redacció diu, ui, nos mandan uno de Barcelona, algo habremos hecho mal. Sí, no, bueno, que... No, no, que vengo como un compañero más porque sé que hay mucho trabajo y vengo a participar como uno más y a aportar mis ideas si es que las tengo y os gustan. Vaig estar després 35 anys fent, donant amunt i avall a Barcelona i a Barcelona. I ara quan l'altre dia mateix vaig estar a l'associació de Nino Taires, l'associació d'autores de còmic d'Espanya, a la reunió de Madrid, al cap de 15 dies, demà d'aquí a Barcelona, però que ja fa la tira d'anys que ens coneixem, és que aquest tema ja ni el tractem. És que ni el tractem, o sigui, tractem temes de veure a quina és la situació de cadascú per trobar feina, un jove de fotut, doncs en aquell l'ajudem entre el que es recull entre tots, o sigui, és una cosa... Sí, per vull dir que ve la col·laboració que ha d'haver entre els pobles hermanos, no? Sí, i entre col·laboradors del mateix ofici. Ara aquí, perdó, ara, si vols alguna altra cosa, Carme, però aquí el Pere també ha fet una indicació molt xula... abans de parlar de les coses dels diners, que ja estem d'allò, són la gran activitat de les coses que es fan a Sant Jurs, que és el que el Pere també volia dir. Home, és un Nadal realment molt intens aquest any. Moltíssim, moltíssim. Aquestes paradetes que n'hi ha aquí al parador, aquest mercat que n'hi ha, jo això ho sé perquè ma filla té una paradeta de coses manuals i tal, i d'un i duret fins ara la gent que ha vingut, potser avui no hi haurà ningú, demà no hi hauria ningú, compren o no compren, però vull dir que fa una mica més de caliu. Clar que sí. Quan veiem les notícies així alarmants, que diu, per exemple, l'avantguàrdia de diumenge passat, quan Orient domini el món, quan Oriente domine el mundo, i ens estan dient que els xinesos, els japonesos, els àrabs, seran el principal nucli de l'economia i arrossegaran als Estats Units i Europa. Dius, ai, de nosaltres, això també. A vegades són una mica sensacionalistes. Sí i no, però al llarg de la història, tots els períodos de la història, Hi ha hagut uns que estan més amunt, que manen els altres. Aquí potser no seran les armes, encara que hi hagi nuclears pel mig, però sí que és la cosa econòmica. L'economia és el que mana. D'entrada vaig veure que els polígonos industrials, no només de Fuenlabrada, de Leganés, de Mòstoles, de Getafe, on jo anava no fa gaires anys a revisar els tiratges, que tot eren impremtes i tallers artesanals, entre molts altres negocis artesanals d'Espanya, tots són xinos, tots són orientals, tots polígons sencers d'alt d'Orient. I a més no dubtem, ja ha dit aquest senyor, que no tenen per què ser màfies, que senzillament... No, no, no, són gent que penquen, puntó. que ells treballen de totes a 14 hores diàries i és la seva manera de ser. Jo dic, ostres, aquesta gent ens iniciaran a que tornem al segle XIX. A veure, si jo li dic ara a la Carme, des que està aquí, 14 hores, que és el que es porta a la ràdio. Quan caiguis, que no pots més, home, això a mi no em sembla bé. Tornant precisament a les activitats de Sant Just d'aquests dies, que n'hi ha moltíssimes, de culturals també... Bueno, el divendres n'hi ha una que és a un concert aquí a la parròquia. Això anava a dir. No ho penso, eh? No sé si està per aquí, però jo diria que sí. El divendres hi havia una que era un concert. La passada va haver-hi una cosa de gospel, que també va estar molt bé, no? Sí. Mireu el bulletí. Aquí el bulletí ve tot. Ara ho estem dient de memòria. Jo em recordo la del dissabte, perquè com que vam estar assajant la Joana i jo, que és la passejada literària, que ara ja no és una passejada, és a la sala del... del cinquantenari de l'Ateneu, el dissabte a les 6, sobre quatre poetes clàssics catalans sobre el tema de Nadal, lectures de poemes i contes. Aquí n'hi ha també, cantada de Nadales amb xocolata, el dissabte, a les 12, davant del mercat municipal. Certament, certament, sí. Activitat pels joves, n'hi ha en la tira. I després n'hi ha una cosa que també les persones, ja que nosaltres també participem en coses de la religió, Recordeu-se que abans era tradició, i ara continua sent-ho també, de la missa del Gall, que era a les 12. I resulta que, com ara la gent, ja som tots de l'època del rei Pepito, tu, quan feies la d'allò amb llances, que diu, quan feies el servei militar, en llances. Bueno, és igual. Hi ha tanta gent gran. No tant, no tant. Sí, home, sí. Que el fèiem en fusells, la gent de la nostra generació. Bueno, jo el vaig tenir que fer d'una altra manera perquè si no no em donaven el títol de batxilla i tenies que fer alguna cosa de... és igual. Total, que ja fa molt de temps que es fa el que es diu la missa del pollet, perquè els avis i els nanos petits vagin. Independentment d'això, després fan la missa de gall, però la gent que té la missa és la tradició. I no sé si l'any passat es va fer, no me'n recordo. Però que sí que s'havia fet algun any, que està aquí, que el Pere també m'ha dit, mira, això diu està bé i val la pena dir-ho. I és que es fa missa amb els poemes sobre la Pau. Sí, això sotres els anys organitza Justícia i Pau. Justícia i Pau... Va a la missa de buit. La missa de buit normal i correcta. A les buit del vespre és una celebració normal, el que passa que s'inclouen una lectura de poemes sobre la Pau. Sí, això es fa com si diguéssim... ja ho vam fer també un any ho vam fer-ho que jo vaig participar perquè feia de traductora amb els amics de Taissé i van venir gent de Polònia i gent de no sé què que també sabien aquell anglès macarroni que sabem tots Jo anava parlant i em miraven així, jo pensava, no sé si no m'entenen, no sé què diuen, però va fer gràcia. Ja estaven molts d'ells allotjats a les monges. I van fer una missa molt maca, tots a terra, assentats i cantant, i va ser maco. I ara aquesta d'aquí, segurament també. I el ser dia 31, la gent que l'undemà no vulgui anar, com si diguéssim la liturgia, la tenen. Perquè el dia 1 sí que és una festa religiosa, que és el primer de gener. Vull dir, si van a aquesta missa a les 8 del vespre, doncs ja també és el... És la nit de rebellió, no? És la nit de... Sí, sortint d'allà, doncs es vagin a la uva, o si ets italià, les lentejas, no? Exacte, depèn... Això va com a cada casa. I amb els ideals de pau i de justícia. Sí, i sobretot pau, pau. És que ens fa falta, ens fa falta molt pregar... El que sigui creient, que pregui per la pau. I el que no sigui creient, que pregui per l'harmonia... No que pregui, que tingui aquests desitjos d'harmonia, de posar... Que la convivència sigui bona. Que molts els tenen, eh? A mi em deia un senyor... Però molts, i n'hi ha molta gent que no precisament ha de ser religiosa per ser ferma de veritat. A mi em deia un senyor de l'Associació de Teus de Catalunya, que com ho sabes existe, eh? Que diu... Un altre desig que lluitar per la pau. Sí, sí, sí. I no fer faltes. Sí, intentar no fer els altres. No feria els altres, exacte. Diu, perquè de pecats, diu, nosaltres, cal. De pecats només els feu els catòlics perquè això és el que us toca a vosaltres. Diu, nosaltres no en fem. Ara diu, fer coses mal fetes, esclar que en fem. I diu que hem de lluitar per no fer coses mal fetes. Perquè llavors, el que hi fa el bé, diu... Si hi ha una altra cosa més enllà, com vosaltres dieu, el que comptarà és si s'ha portat bé o no. No crec que facin un recompte de totes les misses que heu assistit. Nosaltres ens el faran de tots els mítings que anem anant. A veure, vostè només ha reçat 325.000 milions de para nostres. No, massa. M'ha fet massa. Vostè ha fet 38.000 mítings. On va parar? És avorrit. Aquí estem. quan aquella estava caigut l'ha aixecat ah sí, doncs vale, ja ha fet el que havia de fer hi ha una letrilla, no me'n recordo de quin autor de les millors poesies de la llengua castellana que diu, amb tanta palabreria lo que és jo, providencia, no seria jo contestant bueno, deixem parlar la Carme No, no, jo us deixo parlar. No, no, que guapa. Que volies propulsar també. No, no, bàsicament, vull dir que heu anat repassant tots els temes. No sé si voleu dir també... De fet, ahir tothom va quedar bastant parat amb tota aquesta notícia de Tito Vilanova, no? Que la marató de diumenge agafi més pes encara, no? Ahir, com ho vam comentar molt, el programa de 60 i més, ara ja ho vam dir ahir, però era un altre programa, era un altre horari. Vilanova torna a lluitar contra el càncer, és el titular primer de l'avantguarda d'avui. L'entrenador del Barça serà operat avui, o sigui, ja en aquests moments possiblement el deu en haver operat, de la glàndula peròtide. 13 mesos de... Peròtide paperes. Les paperes, sí, sí. Passa que les paperes només és una inflamació de la glàndula i aquí es veu que és un tumor a la glàndula. I clar, és molt antipàtic. i a més això no jo vull dir, com he passat un càncer i el Pere no sé si també, no? Doncs vull dir, la persona que en aquest moment estigui escoltant i tingui càncer, l'únic que es té a pensar, m'ha tocat a mi i ja me'n sortiré. I punt. I que no comenci a, perquè m'ha tocat a mi. No, m'ha tocat a mi, en sortiré. Amunt de cada tres persones ens toca. I si van amb aquesta mentalitat que sortiràs, doncs surts i vas sortint. Bé, què té d'inconvenient això? Doncs té d'inconvenient que a vegades fas metàstasis i les metàstasis, com si diguéssim, és que s'ha reproduït una mica i en algun altre lloc. Quines avantatges? Si ets molt gran, doncs això és massa lentit. Si ets molt jove, a vegades es reprodueix, a vegades no. Quines perspectives? Boníssimes, perquè cada vegada... totes les quimioteràpies totes les substàncies que van i la radioteràpia que aquesta ve després o abans a vegades d'allò que fan que així com abans es feia unes dosi molt general d'una manera tant això per això i pum i s'ha acabat ara no ara està molt específica per cada pacient. I al ser molt específica per cada pacient, les reaccions no són tan adverses com era fa 10 anys enrere. Que de fet és el que es va explicar una mica diumenge, no? També en aquesta marató que els diners que calen ara són justament per procurar aquests tractaments personalitzats. Personalitzats, sí. Perquè no siguin tan agressius com eren abans. Perquè abans la químio et deixava fer-te una coca que no podies ni aixecar-te de llit. No, no, no. Que de vegada és més específic. És més de cara a la cèl·lula aquesta que està en un creixement anormal, que per això és cancerígena. Sí, sí, ho van explicar molt bé la marató. No, no, jo ho sé absolutament. Aquella teoreografia de les cèl·lules blanques i les cèl·lules fosques que es van introduint les unes... de les altres. No, no, si es van retroalimentant i van pujant, i van creixent i van d'allò i van a un altre lloc i ja està. Quan s'agrupen totes aquestes en un lloc, fan el tumor i aleshores aquest tumor s'ha d'extirpar perquè si no es van introduint en altres zones del cos, o sigui que si hi està el colom poden passar el fetge, si hi està el fetge poden passar... Exacte, o sigui, a qualsevol lloc. En un lloc que s'hi troben bé, però vull dir que cada vegada es va avançant més i no és, bueno, la gent que va sentir la marató, però jo que he estat ficada dintre de l'hospital i s'he d'acabar, doncs sí, vull dir, cada vegada s'avança més. N'hi ha uns que són molt més que uns altres, n'hi ha uns que hi haurà més i n'hi ha un que també va una mica també unit a l'edat de la persona, ojo, que també hi ha un càncer perquè les cèl·lules també com degeneren una mica. I, clar, la gent cada vegada són més grans. Però també n'hi ha molts en gent bastant jove. Bueno, clar, perquè... La majoria no té edat. El que sí que aconsellaria, i això ho dic com a pacient, el que sí que aconsellaria és que aneu al tanto amb les tres. L'estrès i la tristesa i la... Perquè moltes vegades... L'angoixa. L'angoixa i d'haver passat un trauma psíquic. T'ho dic, eh? I és veritat. Perdó que se'ns està acabant el temps. Jo et dic només que em va agradar molt. volia fer el xinxant quan estàvem en tractament de químio, perquè em va agradar la vida. Feia cobertes de xinxant. Colet, colet, colet. Feia cobertes de coses divertides i aleshores et compensa. Amb aquests últims consells acabem aquest debat d'avui, a més a més també és l'últim de l'any, per tant ens donem bones festes a tots i ens trobem després de res. Jo, més que bones festes, ho desitjo pau i salut. L'altre que em faig el que vulgui. Gràcies, Lina i gràcies, Pere. Gràcies a tu. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, s'ha referit aquest matí des del Congrés a la possibilitat que Catalunya convoqui un referèndum d'autodeterminació. Asegura Gallardón que la llei s'ha de complir i que l'Estat té mecanismes perquè es pugui respectar la Constitució. És la llei i és la Constitució que possibilita la existència de les comunitats autònomes i, per tant, tots estem sempre obligats a complir la llei. I el govern... També el ministre d'Indústria des del govern central, José Manuel Soria, ha dit des de la cambra que un govern autonòmic es desqualifica quan demana als ciutadans que compleixin les lleis i ell no ho fa. Mentrestant, a Catalunya, el Parlament es prepara per acollir aquesta tarda el ple d'investidura del president de la desena legislatura. A dos quarts de cinc de la tarda, el ple l'obrirà al discurs del candidat a la presidència de la Generalitat. Sense límit de temps, Artur Mas explicarà a la cambra el seu programa de govern que inclou els acords pactats amb Esquerra Republicana de Catalunya. Després del discurs d'Artur Mas, la mesa del Parlament preveu que avui també intervinguin el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro. La sessió es reprendrà demà a les 9 del matí i es tancarà amb la votació del candidat. La companyia Aigües de Barcelona ha llançat una OPA, una oferta pública d'adquisició d'accions sobre la companyia d'Aigües de Sabadell. La companyia de Barcelona, Acbar, està controlada per una multinacional francesa i ja va intentar una OPA sobre l'empresa sabadellenca l'any 2010. Aquest matí, Acbar ja ha comunicat l'OPA a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i ofereix 60 euros... per cada acció de caça. Els responsables d'Acbar també han confirmat que ja han arribat a un acord amb alguns accionistes d'Aigües de Sabadell que controlen una cinquena part del paquet d'accions de la companyia i ha posat una condició per realitzar finalment aquest opa que Acbar acabi controlant al final del procés almenys el 51% dels drets de vot de la companyia d'Aigües de Sabadell. La direcció de Nissan ha tornat a convocar els sindicats per negociar mesures de flexibilitat i una rebaixa de costos laborals. L'objectiu és assegurar la producció de nous models a la planta de Barcelona. Barcelona, Maricarme Gallego, bon dia. Bon dia. La direcció de Nissan a Espanya assegura que hi ha noves oportunitats com a la fabricació d'un turisme que actualment es fa a Anglaterra. Per aconseguir-ho, però, cal treballar més i abaixar els sous. Segons el director de Nissan a Espanya, Frank Torres, les retribucions a Nissan estan per sobre del sector. I això és un problema estructural i això és un problema que hem de resoldre perquè si no, no ens permetrà en un futur poder tindre nous models, ens portarà a una mort lenta perquè no serem capaços d'aconseguir nous models i a més a més farà que no poder generar ocupació permanent, que és el que ni se'n vol. Les negociacions per a una corta competitivitat a Nissan i per a l'adjudicació de nous models va començar aquest estiu i s'ha trencat en dues ocasions. La Policia Nacional ha detingut un home que tenia a casa seva al municipi del Vendrell, a la comarca del Baix Penet. És un gran arsenal d'armes i tenia amagades 242 pistoles, fusells, escopetes, espases, baionetes i també abundant munició. Cada arma està valorada segons la policia. amb un preu d'entre 800 i 4.000 euros. El detingut d'uns 60 anys l'acusen de vendre armes de contraband a fires d'antiguetats des de fa 15 anys. A l'operació també han estat detingudes la dona i l'exdona de l'acusat perquè se sospita que coneixien aquesta activitat il·legal. El detingut ha quedat en llibertat amb càrrecs. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça s'enfrontarà al Milan, als vuitens de final de la Lliga de Campions. El partit d'anada jugarà Terres Italianes a mitjans de febrer, la tornada al Camp Nou al mes de març. Serà el retorn de Bojan Kerkic a l'estadi, en aquest cas amb la samarreta del conjunt italià. El Real Madrid ha quedat enquadrat amb el Manchester United amb la tornada a Anglaterra. Al Màlaga s'enfrontarà el Porto i al València el París Sant Germán. La cerimònia dels sorteig de la Champions ha començat amb un missatge d'ànim del presentador de la gala, el tècnic del Barça, Tito Vilanova. Hores d'ara, l'entrenador blaurana, l'intervenen d'un tumor a la glàndula paròtida. El tècnic estarà ingressat entre 3 i 4 dies i després seguirà un tractament de quimioteràpia i radioteràpia. 6 setmanes. Canviem de qüestió. Avui, a les 10 de la nit, l'Espanyol s'enfronta al Deportivo de la Coruña, Cornellà al Prat, en partit de la 17a jornada de Lliga. Els catalans són penúltims i els gallecs coers de la classificació. Partit, doncs, transcendental per a la lluita per a la permanència. El tècnic espanyolista Javier Aguirre té tots els jugadors disponibles, amb l'excepció del porter Christian Albert. I en bàsquet, avui, a 3 quarts de 9, la signia Manresa s'enfronta al Fuent Labrada, al Nou Congost. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Els treballadors de l'Hospital Sant Joan d'Espí, Moisés Brogi, porten una setmana tancats al centre mèdic com a protesta per les retallades en sanitat del govern català. Dijous passat, metges i infermers van iniciar una tancada a l'hospital que encara avui s'allarga i que plega cada nit entre 30 i 40 persones. És una de les protestes que també estan fent a d'altres hospitals catalans per denunciar que des del 2010 s'estan vulnerant els seus drets laborals amb les retallades de sous, acomiadaments i altres mesures semblants. Els propers dies seguirem amb altres propostes. Demà a la tarda, de fet, El personal sanitari està convocant una cadena humana amb espelmes a l'exterior de l'Hospital Moisès Brogi i conviden a tothom, no només a metges i infermers. Serà cap a dos quarts de set de la tarda. Més qüestions. Ja coneixem alguns detalls de la 61-ena cavalcada dels Reis Mags d'Orient i de la seva rebuda a Sant Just. Com sempre, la nit màgica començarà a les 5 de la tarda del dia 5 de gener amb l'exposició del Passebre Vivent i les escenes nadalenques a l'entorn de la plaça de l'Església. Ja al voltant de les 7 de la tarda està previst que els Reis Mags siguin rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde i els regidors. Després de saludar tothom des del balcó, Josep Perpinyals llorarà la clau que obre totes les cases de Sant Jus per tal que puguin deixar els seus regals durant la nit. En finalitzar la rebuda seguirà la cavalcada on aquest any, com a novetat, participarà el grup de percussió Banda Andarà. I acabem explicant buscar l'Ajuntament de Sant Just. Comença avui l'horari intensiu de Nadal, que s'allargarà fins al 7 de gener. El consistori estarà tancat el dia 24 de desembre i les tardes dels dies 27 de desembre i 2, 3 i 7 de gener. La tarda del dissabte 5 de gener l'Ajuntament estarà obert però per preparar la rebuda dels Reis Mags de l'Orient. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia. Mentrestant, podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia. Bona nit. Bona nit. No te quiero, te quiero, así que ya sabes que espero que acabes dejándote hundido. Cuando veas tu imbécil que ha sido, cuando veas que vas hecha a matar. Y te quiero que sepas que ha sido un infierno estando junto, que por poco no acabas conmigo, pero soy difícil de matar. Justa la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Empresa de vigilància espais a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 177. i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu! Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. Passen 12 minuts de les 12. Els treballadors de l'Hospital Sant Joan d'Espí i Moisés Brogi porten pràcticament una setmana tancats al centre mèdic com a protesta per les retallades en sanitat del govern català. Dijos passat, metges i infermers van iniciar una tancada a l'hospital que encara avui s'allarga i que plega cada nit entre 30 i 40 persones. Per parlar d'aquesta protesta tenim a l'altre cantó del telèfon Sílvia Lutxa, membre del comitè d'empresa de l'hospital. Molt bon dia, Sílvia. Hola, buenos dias. Una tancada que en principi s'havia d'acabar dimarts, no?, eren uns dies concrets i que l'heu decidit allargar uns dies més. Sí, hemos decidido alargarlo hasta mañana en un principio porque, bueno, entramos en unas fechas de fiesta de Navidades y decidiremos acortar estos días pero volveremos a reiniciarla. Què és el que reclameu, el que reivindiqueu amb aquestes tancades? Pues mira, luchamos como todos los hospitales que nos hemos encerrado, Partaulí, Hospital Clínico, San Pau y 12 más. Lo que pretendemos conseguir es que la Consellería de Sanidad se replantee la política sanitaria que se nos está aplicando, tanto a los usuarios como a los trabajadores de la salud pública, que está degradando el sistema de salud que teníamos, que éramos el séptimo país, según la OMS, en el sistema de salud que estaba... Como el más eficaz y el más eficiente, y ahora estamos por el 25, que el 37 es Estados Unidos. Lo que pretenden es privatizarlo todo. Están vulnerando los derechos laborales, recortando los sueldos, despidos, no cobertura de profesionales, la modificación de secuencias de trabajo, pérdidas de día de descanso, el no cobrar la paga de Navidad, que piensan que es un regalo cuando es nuestro sueldo. Y esto, nuestra indignación está aumentando cuando ahora está previsto en el 2013 los 1.400 millones menos que se pretenden dar en sanidad y nos pretenden convencer de que no va a repercutir en la asistencia. Cuando estamos viendo que, por un lado, están haciendo pagar ahora los pacientes enfermos crónicos que pagarán por ir en ambulancia a sus tratamientos... tratamientos de diálisis, tratamientos oncológicos, el copago que dicen de l'euro por receta que no es un copago, es un repago, que ya lo pagamos, y esto es lo que no podemos pretender. De fet, qualsevol persona usuaria de la sanitat pública, si en els últims mesos ha hagut d'anar a l'hospital o a algun centre sanitàri, se n'adonarà del que està passant i dels canvis que s'estan vivint en tot aquest temps. Exactamente. Com ho viviu tot plegat? Heu decidit fer ara aquestes protestes perquè suposo que la sensació és que a més a més no s'acaba, no? No, no s'acaba, al contrario, vamos a más. Lo que tenemos que concienciarnos es que la sanitat privada no va a funcionar. Lo que funciona es la salud pública, que es un derecho, es un derecho fundamental, no es un negocio y lo que nos están haciendo es venderlo como un negocio. Els pacients com estan vivint? O com estan veient aquestes protestes que feu avui dia? Doncs mira, els pacients ens estan apoiant. Tenim recogides quasi 3.500 firmes en aquest hospital, a part de tots els hospitals que tenen recogides, que es llevaran al Parlament, per a que es replanteïn a veure què. El tema de la medicació. Hi ha pacients amb tractaments oncològics que no poden pagar-se la seva medicació. El tema de laxants que han... dejado de ser un total de 417 medicamentos, que la gente no puede asumir ese gasto. Y lo que no podemos hacer es que la gente no pueda tratarse, no pueda tomar la medicación. Déu n'hi do. Són dades preocupants que us han portat a tancar-vos. A més a més, també per demà teniu previst un altre acte reivindicatiu. Sí. Tenemos una cadena humana que lo que queremos hacer es rodear todo el hospital, una persona, una vela, para concienciar a todo el mundo que esto no es una lucha de profesionales de la salud, sino es una lucha de la sociedad, que tenemos que parar esto, porque lo que llaman recortes son robos, robos directamente. Lo que no podemos pretender es que en la salud pública digan que hay un gasto y que todo esto hace que entremos en crisis y todas las palabras que utilizamos... Y la sanidad privada la pretenden convertir en una inversión y beneficios. Esto es inconcebible. A les tancades que heu fet aquests dies, quanta gent s'hi ha plegat en aquestes tancades nocturnes? Pues mira, durante las noches estamos entre 40 y 50 personas acampando y durante el día nos vamos haciendo turnos y siempre estamos aquí, todos los... Los que podamos y lo que... Es duro esto. Que són metges, infermers, suposo que és una mica de tot, no? Bueno, tengo que decir que la parte médica está un poco... Está un poco, no en contra, sino, bueno... Que no s'hi han sumat. No, no s'hi han sumado. No sé si és por sumisión... No lo sé, no lo sé. No te puedo responder a esto. D'acord. Doncs, sigui com sigui, aquesta tancada que continua fins demà divendres, demà també aquesta cadena humana, i suposo que són unes protestes que tampoc s'aturaran, de moment. No, no, no, no. Campau ho lleva 18 dies, i bueno, és un exemple a seguir, eh? Doncs n'hem parlat ara mateix amb la Sílvia Lutxa, membre del comitè d'empresa d'UGT, de l'Hospital Sant Junts d'Espí, Moisés Brogi, moltes gràcies per atendre'ns, i que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies a vosaltres per escoltar-me. Adeu, molt bon dia. Vinga, adiós, buenos días. Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero. Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambi de Sant Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. La carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Sant Just. Telef 73 25 17 93 473 25 17. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esverns. Just a la fusta. Això és espectacle. Passant 5 minuts d'un quart d'una del migdia, un moment que... La Maica Dueñas, molt bon dia Maica, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de teatre, perquè a més a més s'acosten dates de Nadal i per tant potser hi ha qui té més temps o si més no i aquí té més ganes de sortir. Jo la veritat és que m'he basat aquesta setmana molt, molt, molt. Estem segurament, no? Sí, perquè, a veure, acaba el col·legi aquest divendres, el dia 21, el dia que s'acaba el món, acaba el col·legi, i llavors tenen... molts dies que els papes i les mames i els avis no saben realment què fer amb els nens i penso que li donem un cop de mà. De fet, primer de tot, justament en aquest sentit, recordem que a partir d'ara podeu trucar aquí a la ràdio, al 9372-3661, perquè... Regadem dues entrades dobles a les primeres trucades que ens arribin. A les primeres trucades que ens arribin per un espectacle fantàstic. Anava a començar per un altre però... I que es podran anar a veure aquest dissabte, no? És per al dissabte a les 5 de la tarda. O sigui, la funció és per dissabte a les 5 de la tarda. El 22 i el 23 també s'ha de dir... O sigui, dissabte i diumenge, aquest dissabte i diumenge, que són els dos dies, per dir-ho d'alguna manera, de prèvia, perquè és un espectacle que està molt rodat i que ha anat per tot arreu. Però el 22 i el 23, la gent que vagi a taquilla, digui que ha sentit l'anunci aquí a Ràdio Desver, també tindran un 20% de descompte. Home, doncs també és un gran què, no? Perquè de fet només són dues trucades les que poden entrar però un 20% en els temps que corren és molt. És molt, és molt perquè a més a més els preus d'aquest gran, gran espectacle musical són una mica, piquen una mica, eh? Perquè tenim la butaca, el que és la butaca general a 32 i a 37 euros i a l'amfiteatre a 27. O sigui, va de 27 a 37 euros, una localitat per veure Peter Pan, el musical. Aquest Peter Pan, doncs, s'ha vist en molts llocs, és un espectacle molt gran, està, d'alguna manera, està ambientat igual que el del West End Londinens, o sigui, el de Londres, i... I s'ha representat, doncs, des del 2006 que s'està representant, per tant, hi ha molta gent que l'ha vist i la història ja sabeu quina és, no? El Peter Pan, la Wendy, el John, el Michael, el Capitán Garfio... No canvia. Los Niños Perdidos... I el que també és molt bo d'aquest musical Peter Pan, que no hem dit on la podríem veure, però és a la cúpula de les Arenas, al Centre Comercial Arenas, És que, d'alguna manera, el director, que és el Tomàs Padilla, fa que el públic vegi molt de prop tots els personatges, perquè moltes vegades els personatges, tant el Peter com el Capità, com tota la gent que surt, moltes vegades estan al que és a la platea. I llavors els nens, clar, queden al·lucinats perquè passa pel costat seu. És impactant, no? Un personatge que sempre l'han vist en pel·lícula o sempre l'han vist amb el conte, no? Normalment, els dissabtes hi ha dues funcions, una a les 5 de la tarda i una altra a les 8. El dimecres, dia 26, que és aquí festa, evidentment, perquè Sant Esteban... És a les 8 de la nit, de representació. I bé, doncs no cal dir res més. Cúpula de les Arenes, un gran musical que està begut del musical que es va veure Peter Pan. Sobretot, això, truqueu al 372 36 61 perquè tenim dues invitacions dobles per aquest dissabte a la funció de les 5 de la tarda. Doncs és la primera de les obres que repassem per nens. En tenim encara unes comptes més per això, no? Sí, tenim, tenim. Un altre gran musical, aquest no ve de Londres però és fantàstic, és el Geronimo Stilton. Geronimo Stilton, el musical del Regne de la Fantasia, Es pot veure al Teatre Condal. Això ja es va veure la temporada passada, també al Condal. Va tenir molt d'èxit, molt. En aquesta ocasió estaran fins al 6 de desembre, són 38 funcions. Ja estan venudes moltíssimes entrades d'aquestes que es compren abans de... I la veritat és que el musical aquest del Jerónimo Stilton, doncs, ha aconseguit xifres d'ocupació molt importants, no només aquí a Barcelona, sinó també ha estat fent temporada al Teatre de la Latina de Madrid i també ha fet tota una gira per Catalunya, o sigui que el Teatre Condal... Tenim també una bona oportunitat per tota la família, perquè aquests dos musicals que hem comentat, la gent gran també pot passar-ho bé. Això per tots els públics, no? Sí, és un teatre familiar. Que si volem portar els nens al teatre o qui siguin, s'ho pot passar bé la gent també, no? Sí, teatre familiar, podríem dir, perquè és una mica més que un teatre per a nens, no? Canten, ballen, hi ha música en directe, vull dir que... Un altre musical... Nens de musicals per a nens Un conte de Nadal, el musical També un clàssic, no? Sí, un conte de Nadal es pot veure al Teatre del Raval de Barcelona Evidentment el conte de Nadal ja sabeu que és el Míster Scrooge Sí, m'agrada molt aquest conte A mi també Però m'agrada molt aquest conte, però jo penso que no és ben bé per a nens petits, no? Sempre ho he pensat, no? És veritat. Perquè venen els fantasmes dels Nadals passats i... No ho sé, jo no el trobo... Com gairebé tots els contes clàssics, eh? Perquè n'hi ha molta violència i molta por i coses d'aquestes. Però bueno, és un conte per a nens, el clàssic del conte de Nadal, amb el senyor Scrooge, que és un amargat i un abart. i que al final canvia, perquè venen a veure els fantasmes de les passades temporades, de les passades Nadal i després del futur. Llavors, quan veu la cosa com li anirà, canvia absolutament. Bé, al Teatre del Raval les funcions són el dissabte a les 6 de la tarda i els diumenges a les 12.00. El dia 26, 27, 28 de desembre també n'hi ha en funció. I el 2, 3 i 4 de gener també hi ha funció. I aquests dies que he comentat, 26, 27, 28, 2, 3, 4, és a les 6 de la tarda. Musical. I acabem amb un altre musical. Va, perquè també és un musical, aquest clàssic, cada any... Torna al jove teatre Regina, per tant, ho ha vist moltíssima gent. És un musical que està dedicat més als més petitons. Jo no diria ben bé que és un teatre familiar, sinó que és més dedicat als petits. I fan Pastoret Superestel, al jove teatre Regina. Penso que és una manera de passar aquests dies de Nadal amb els crius, doncs, a mi així més no m'agrada. Després també tenim una altra opció. Per la gent que vulgui veure i sentir-se personatge dins del pessebre, que això és molt maco, podem anar a veure pessebres vivents. N'hi ha uns quants. jo la veritat és que he escollit dos un perquè està aquí a la vora i perquè és un dels més visitats de Catalunya que és el Passebre Vivent de Corbera el Passebre Vivent de Corbera aquest any fa 50 anys que es fa Es fa a la penya del corp, que és un paratge molt agreste, molt salvatge. Són més de 200 actors. Recordem que tant les passions que es fan a Catalunya com els pessebres vivents que es fan a Catalunya, tota la gent que participa són gent del poble, gent que no cobra, que són amateurs i que dediquen moltes hores a assajar i a dedicar-se a això, no? Val la pena també, doncs. I la veritat és que els dies i les representacions són moltes i ara no ens posarem a dir aquí quantitat de dies perquè potser si teniu interès heu d'anar a la pàgina web Amics de Corbera i allà podreu veure tots els dies que es fa aquest passebre vivent. que és un dels més visitats, que com ja dic fa 50 anys. Déu-n'hi-do, doncs una bona xifra. Sí, i ara jo he escollit un altre pessebre vivent. Sí, a veure. Per la gent, doncs que potser en comptes d'anar-hi a passar el dia, doncs volia anar a passar el cap de setmana, o el dia també, no ho sé. Per agafar el cotxe, no? Sí, per agafar el cotxe. És el pessebre més antic de Catalunya. I és el Pessebre de Castell d'Aro. Al Pessebre de Castell d'Aro n'hi ha 400 actors figurants, o sigui, el doble que corbera, i sobre un poble, que això és el més curiós, sobre un poble de 1.200 habitants. Vull dir que és pràcticament... Mig poble el que està fent el passebre vivent de Castell d'Aro. Té una creu de Sant Jordi, un guardó. Estan també, doncs, porten quatre o cinc mesos treballant sobre el terreny. I això sí, aneu preparats perquè el recorregut d'aquest passebre vivent de Castell d'Aro té dos quilòmetres. O sigui que es pot fer, però vull dir que heu d'estar preparats. I és el més antic de Catalunya, es va començar a fer el 1959, el mossèn de Castildaro d'aquell moment, doncs uns dies abans de Nadal va comentar que els agradaria que podríem fer-ho, a la gent li va agradar molt la idea, hi van posar fil a l'agulla i evidentment cada any s'ha fet més gran, més important i més maco, evidentment. Ara ens quedem aquí a Sant Lluís. Vinga. Ens quedem aquí a Sant Lluís perquè deixem els pissebres vivents i anem amb els pastorets, que també és una cosa clàssica de Nadal, no? Aquest any, per primera vegada a Sant Lluís, tindrem pastorets. Que és raro, no? Una bona notícia, eh? Avui hem parlat amb el Pep del Vanell, justament. O sigui, un poble que té més de mil anys perquè Sant Lluís està en uns papers que té més de mil anys d'història, doncs aquesta és la primera vegada que es fan pastorets a Sant Lluís. Aquests pastorets, si ja heu parlat una mica d'ells, doncs només direm que són uns pastorets especials, que no és el clàssic de Folky Torres, sinó que és d'un senyor que es diu Pep Albanell i ha fet uns pastorets que ell mateix diu que són contrapastorets. Això es podrà veure dos dies aquí a Sant Lluís. El divendres 21 a les 8 de la nit i el diumenge 23 a les 6 de la tarda. Ja es pot comprar entrada anticipada. Mhm. O sigui que la gent que tingui segur que anirà ja pot comprar les entrades en diversos... A l'Ateneu i diferents punts. Sí, a diversos punts de Sant Lluís. I després també ens quedem aquí molt a prop perquè els pastorets d'Esplugues porten molts anys que s'estan fent. Es fan al Casal de Cultura Robert Brillas... i tenen molta tradició, però també són uns pastorets especials, no són els clàssics. Són més còmics, t'ho passes millor, i cada any posen alguna cosseta nova dins de la història. O sigui que encara que vagis cada any a veure'ls, sempre et sorprèn alguna cosseta nova. Què més? Doncs deixem ja els pastorets, els concertos vivents, els musicals, I anem a parlar d'un conte que també està dedicat als més menuts. És un conte de Pere Caldés. Es pot veure a la seca Espai Brossa. Es diu Raspall i és la història d'un nen que està molt trist perquè ha hagut de donar el seu gos. I llavors busca, busca, busca com omplir aquest buit que li ha quedat perquè no té el gos. i al final troba un raspall brut i atrotinat i el fa servir d'amic. Es converteix en el seu amic com si fos el gos. És una obra maca, dolça, tendra, Sí, no? Està bé. És mona. I la fan dos actors, el francès Mas i la Maria Herbas. A la seca espaibrosa, que ja sabeu, recordo per si un cas, està a prop de Santa Maria del Mar. A Santa Maria del Mar sempre fan concerts per Nadal. o sigui que podeu aprofitar molt bé no? aquests dies i a més també hi ha botigues a prop per si cal comprar algun regat o sigui que tot queda resolt es pot passar el dia ja una altra proposta per aquests dies també per anar amb la gent menuda però que és familiar evidentment i que a tothom li pot agradar Tortell d'Oltrona home molt bé el payaso més diguem-ne més important que tenim aquí a la nostra terra Doncs protagonitza Grimmegies, el lliure de Gràcia. Estarà fins al 30 d'aquest mes, o sigui que passarà amb nosaltres pràcticament totes les festes. Està bé, doncs també tenim temps per anar-lo a veure. Sí, sí, sí. Molt bé. És un viatge, doncs, bueno, és ell explicant una mica el que pensa i el que viu cada dia. el teatre lliure de gràcia, recordeu molt bé una altra proposta, també familiar continuem amb propostats familiars o no? sí, home, és l'època, més a més i està bé que n'hi hagi tantes, no? justament per introduir tothom he fet un recull més de Nadal hi ha més Nadal i nens segurament que novetats en la resta de la cartellera sí, la veritat és que sí A la seca Espai Brossa també es pot anar a veure un altre espectacle, a part del raspall que és per als menuts. Aquest és més familiar perquè és una hora en Hausson. Hausson és un mag magnífic, no sé si l'has vist alguna vegada. Ell treballa a tot arreu, però diguem-ne que el seu cau, la seva casa és a l'Espai Brossa, perquè d'alguna manera ell, juntament amb Armand Bonin, va crear l'Espai Brossa. Llavors cada any un parell de vegades fa un espectacle allà i en aquest cas fa un Nadal màgic, evidentment és una performance de màgia. i que oferirà tots els números més originals que té dins de la seva feina. Home, doncs també pot ser un espectacle d'aquests interessants reodi, no? Sí, per a nens una miqueta més grans, o sigui que van, no sé, a lo millor 8, 10 anys, 12, no? Que ja estan al cas. Sí, és molt sorpressiu, no? Perquè fa coses molt, molt especials i... Espectacular, no? Espectacular, sí. I ara ja deixem els nens, anem a parlar d'un parell d'espectacles per grans, per gent que no tingui els nens a casa. Doncs un d'ells és un espectacle molt especial, que fa 12 anys que es fa sempre per aquestes dates de Nadal. Haurem d'agafar el cotxe o el tren, com tu has dit abans, perquè es fa a Sant Cugat. Justament al monestir de Sant Cugat. Molt bé. Home, un bon escenari, doncs, no? Preciós, un escenari preciós. I a l'espectacle es diu Pedra i sang. És un musical que va sobre l'assassinat de l'abat Viure, que es va fer durant la missa del Gall de 1350. Mhm. Poca broma, eh? Sí, sí, el punt de partida és molt curiós. És que sí, que és interessant. Durant la missa del gall de l'any 1350, l'abat Viure, que és com es deia aquest abat, va ser assassinat per el berenguer de Saltell. Qui era el berenguer de Saltell? Doncs mira, és una història molt truculenta, perquè resulta que el pare d'aquest home, el pare del berenguer, va donar al monestir de Sant Cugat pràcticament tot, tota la seva fortuna. I llavors, quan el pare va morir i va deixar tot al monestir de Sant Cugat, el seu fill, Beringuer, doncs va matar durant la missa del gall a l'abat. Això és un musical que ja dic que fa 12 anys que es fa i a més a més de poder veure aquest espectacle, doncs es pot fer... Bé, no, es fa un recorregut per al monestir i per totes les sales, diguem-ne, que van passar aquests fets una mica... Una mica bèsties, no? Exacte. Doncs una bona proposta. Quin dia? Mira, ho fan el 25, el 26, el 27 i el 28 de decebre. Tenim dies, doncs. La setmana que ve. Sí. De totes maneres, també cal dir que les prèvies comencen el dia 21. El que passa és que el dia 21 fan dues representacions només. I la primera, que és a dos quarts de vuit, és per la gent que té el carnet del 3C. I després fan una a les nou, una altra a les nou, el mateix 21, i després hi ha els dies que hem dit, 25, 26, 27... El 27 fan dues representacions també Dos quarts de 8 i a les 10 I 28 també dues representacions més O sigui que n'hi ha Una bona proposta d'en Nadalenca també Sí, bueno, Nadalenca El fet que sigui el monestir també Sí, el del monestir sí, però Déu-n'hi-do I acabem amb una última proposta Maica Doncs sí, podem acabar Doncs a veure, espera Que tenia una cosa més per dir i ara l'he perdut Ah, sí, home, per favor. Una cosa que és absolutament de Nadal. De Nadal, Nadal. Natale in casa cupielo. És veritat que torna, no? Natale in casa cupielo és una obra fantàstica, divertida, entranyable, tendre, una mica, bueno, que et toca, que et toca la pell. La fan a la Biblioteca de Catalunya, està dirigida per l'Oriol Brogi, que ja saps que li treu un partit a l'escenari aquest. És una obra d'Eduardo de Filippo, i la novetat, aquest any torna, perquè l'any passat la vam fer, però la novetat, a part que és molt típica de Nadal, és que han canviat el repartiment. L'any passat, el prota, el pare, el pare de la família, el Luca Cupielo, ho feia el Pep Cruz, i aquest any, com que el Pep Cruz està al Borràs fent toc-toc, Doncs ho fa el Boris Ruiz. O sigui, dos actors absolutament diferents, el Boris Ruiz i el Pep Cruz, que tenen una energia absolutament diferent. I jo aniré a veure-ho, perquè haurà de ser una altra cosa, evidentment. Clar, clar, canviarà, segurament, no? Vull dir que tindrà un to semblant, però d'alguna manera o altra hi haurà canvis. I després, doncs, n'hi ha més canvis, eh? Però a mi el que m'ha sorprès més és el canvi del personatge principal, del Prota, que són superdiferents. Home, és un risc, no? Segurament, també. Sí, però segur que ho ha tret bé, bé, bé. I després, per acabar, una cosa que no és ben bé... De teatre, però que potser us pot interessar. A qui li agradi el ballet clàssic i no tingui diners habitualment per anar al liceu, que és tancar i tal, doncs, el dia 27 es pot veure Cascanueces per al ballet Bolshoi. I on es podrà veure el ballet Bolshoi? Doncs, al cinema... Cinesa. Ah, molt bé. Costa 11-20, per tant, podeu veure aquest cascanueces. És un preu assequible. Sí, i a més a més el cascanueces és un balet també que es pot perfectament anar amb els nens perquè explica un conte, en realitat. Si no us agrada el balet, doncs una última proposta. Doncs perfecte, Maica, recordem que si algú truca encara al 9-3-7-2-3-6-6-1, regalem aquestes dues entrades dobles i per anar a veure Peter Pan i res més, Maica, que vagi molt bé. Moltes gràcies i bones festes. Bon Nadal. Adéu. Dos minuts i tres coses d'una al migdia, avui ho enllacem tot perquè tenim moltes coses i no tant temps, per això ja saludem a l'Aleer de Nui. Bon dia, Lea, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar d'un nou invent, avui ens n'anem cap al segle XIX. Sí, al segle XIX, amb un invent mundialment famós i que consumim molts, si no diàriament, sendenalment. Avui ens n'anem cap a l'any, Per parlar de la beguda carbònica, refrescant, a base d'extractes vegetals. Avui parlarem, Carme, de la Coca-Cola. ... ... ... ... Sentim un dels anuncis més mítics d'aquesta beguda. Els últims, que són molt macos, això ja ho té, la Coca-Cola té tants diners que pot Tenir els millors publicistes i realment aquesta música és molt bonica, més fortalment. És el que han aconseguit vendre en l'alimentació, que han aconseguit transmetre. Sí, exactament. Doncs una beguda que té molts anys, doncs. Sí, té 126 anys, exactament. i popularment es coneix en anglès com Coke, però nosaltres, doncs, diguem sempre la Coca-Cola. És una popular beguda, com ja hem dit, produïda per cola, bé, de cola produïda actualment per la Coca-Cola Company i subministrada a més de 200 països. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Sí, però situem-nos els inècils dels refrescos... El primer refresc, Carme, no va ser evidentment la Coca-Cola, ni un refresc de cola, el primer refresc, ens situem molt enrere, comercialitzat en marca, va ser un suc de llimona endolcí amb mel. Una mica com la Fanta, no? Sí, sí, el suc típic de llimona amb mel el produïa la Company des Limonadiers, a partir de... Company, en francès, des Limonadiers, a partir del 1676... Fixa't que ens n'anem molt. Venedors amb volar, col·locat a les espatlles, n'ho farien els transeons. Curiós, eh? Sí, sí. Que ens n'anem tan lluny. Més per l'època. Donaven llimonades a primer refresc comercialitzat. El 1767, un metge anglès, anem una mica més endavant, anomenat Joseph Priestley, obtingué la primera aigua carbònica artificial anomenada soda. Això sí que ens deu sonar més, la soda. I el 1770, només tres anys més tard, el químic suís Tober Bergman, desenvolupar un procediment per produir-ne en grans quantitats. Ja no era allò de produir uns litres de soda. No, no, ho feia a la grasa. Exacte. La companyia, més endavant, Simon & Randall de Charleston, de Carolina al Sud, Charleston, obtingué el 1810 la primera patent americana per produir industrialment el que anomenà aigua natural d'imitació. També la soda. quan John Matthews desenvolupava un aparell per produir soda in situ, emplaçar-se en un establiment i obtenir soda feta a l'instant. Un tirador. Que devia ser molt modern, no?, això, en aquella època. Exacte, ara tens els tiradors de Coca-Cola, de cervesa, però aleshores això era impensable. Va ser l'inici de la soda Fountain, perdó, el sortidor de soda, on se servien begudes fetes a partir d'aquesta beguda i molt popular als Estats Units, però gairebé desconegudes a Europa. això també Coca-Cola ve dels Estats Units que eren els pioners en tot aquest tipus de begudes molt sovint els sortidors de soda eren emplaçats encara que creguem que estaven als establiments no, eren ubicades o emplaçats en farmàcies ja que el consum d'aigües carbòniques era considerat saludable i els farmacèutics van començar a afegir-hi extractes d'herbes medicinals i aromàtiques com ara la sarça, origen de la famosa sarçaparrella en castellano, sarçaparrella Jo coneixia d'allà, té un color també com marronós. Definitiva, bàsicament. Eren xarops adolcorats, com el de Grosella, que barrejaven la soda per obtenir una beguda refrescant. Estem escoltant una cançó que es diu, Ron en Coca-Cola. Molt bé, mira. I ens situa una mica en l'època, no? Sí. Ara ja parlem de la Coca-Cola. Ens situem justament al 1886, com ja hem dit al principi. Un d'aquests farmacèutics, ja heu vist que a la farmàcia es feien tot aquest tipus de begudes, doncs un d'aquests farmacèutics, en John Pemberton, d'Atlanta, Georgia, inventa una fórmula que contenia, entre d'altres components, extractes de fulla de coca i de llavors de cola. Substància rica en cafeïna. Mhm. Tenint en compte aquesta composició, el comptable de l'empresa, de la farmàcia, en Frank Robinson... Clar, clar, fàcil, no? És com fàcil, sí. I fins i tot va dissenyar el logotip modernista, que encara és en ús, i s'ha convertit en una icona mundial. Les lletres així, amb aquestes formes, ho va fer el comptable de la farmàcia. Sí, curiós. Aquell mateix any, el 1886, en Pemberton, el farmacèutic, servia el primer got de Coca-Cola, presentada com a beguda medicinal, al preu de 5 centaus, el got. Aquest farmacèutic l'havia creat... Després també va ser benula, o sigui, realment era com una medicina. Sí, sí. De fet, encara ara es diu que si tens mal de panxa va bé la Coca-Cola... Sí, exacte. Quan ve la Coca-Cola després gairebé no tens ni gana, a vegades, vull dir que... Durant el primer any, però, Carme, el consum no va ser tots els teus indents. Sí, bé, perquè normalment són persones que tenen iniciativa i no decauen. Doncs bé, durant el primer any el consum va ser de nou gots diaris de mitjana, o sigui, cada dia venien nou gots, un volum de vendes que no justificava la inversió, de manera que Pemberton va de 2.300 dòlars, que per l'època és molt, a un home de negocis anomenat Assa Candler. La fórmula, no? La fórmula. Aquest gran mite. Sí. De fet, és un secret comercial, no?, que està fins i tot guardat. Només tenen accés a ella, doncs més gent, però sí que diuen que està en aquest banc d'Atlanta. Que curiós, això. Sí, sí. Doncs bé, al cap de deu anys va haver comprat la fórmula, fixat deu anys, i després d'una agressiva campanya publicitària basada en un allau d'anuncis a tots els mitjans, Coca-Cola ja era una de les begudes més populars del soda Fountains, que era la companyia que ho produïa, a tots els Estats Units i Canadà. Para los programas infantiles, para los de variedades, para los juveniles, para los musicales, para los concursos, para los reality show, para los talk show, para los deportivos, para los humorísticos, para los informativos, para las telenovelas, para las teleseries, para los de entretenimiento, para los unitarios, para los educativos. Para los distribuidores, para los productores. No ens dís que va tenir més èxit, eh? Sí. Explica-t'ho una mica clar. Hi ha gràcia perquè va dient això i tots són elements de les llaunes o de les ampolles de la Coca-Cola, no? Sí. Està molt ben fet, però és molt enginyós. Sí. T'ensenyaran un tap i et diuen per a l'hostal, les ampolles llargues, per a no sé què, per a les llaunes... Bueno, està molt bé. Ja tenim uns quants anys ja, eh? Sí. Busqueu a l'internet, que és graciós de veure. Té bastants anys, sí. No sé si en deu tenir ja gairebé 10 o 8. Potser jo era que 8. Sí, aquest estil. Doncs bé, el 2899, continuem amb la història, va sortir la primera Coca-Cola embotellada amb una ampolla convencional, immediatament imitada pels competidors. Per tal d'evitar-ho, Alexander Samuelson, un bufador de vidre d'origen suec, Va dissenyar una ampolla distintiva inspirada en una veina de cacau. Si t'hi fixes, té aquestes menes com de... Com si fos això, una veina del cacau. Patentada, l'ampolla la van patentar en 1915, precisament perquè no els imitessin i perquè sempre que la cola fos diferent, la resta. L'any següent van ser distribuïdes les primeres unitats a la vegada que va ser introduït un canvi en la composició inicial del refresc per eliminar-ne la coca i la cafeïna. després d'haver rebut diverses denúncies. El nom, però, va continuar immutable. Era una mica complicat per màrqueting. Exacte, però van canviar els ingredients perquè sí que és cert que no calia potser que portés feina i tal. Ho van buscar d'altres. Hi ha hagut sempre produïdes segons una fórmula ideada per un altre farmacèutic, Caleb Bradham, amb establiment a New Bern, a Carolina del Sud. El refresc va néixer 7 anys més tard que la Coca-Cola com a Bratz Drink, beguda d'en Brat, que es deia Bratham. Però el Bratz canvia el nom per Pepsi-Cola, paraula formada per un dels ingredients també, com la Coca-Cola. En aquest cas, la pepsina. Un extracte... Sí, clar, la pepsina, doncs, Pepsi-Cola. La cola era semblar-se a Coca-Cola. Exacte. La pepsina era un extracte digestiu i, com ja hem dit, el mot cola, perquè si no, no feia competència amb la Coca-Cola. També, evidentment, perquè l'època estava de moda, amb caràcter modernista i amb ornaments sinuosos. Així, doncs, ja tenien com... la competència directa a Coca-Cola que estava venent tant. El negoci va anar bé una colla d'anys, però una sobtada baixada del preu del sucre, en un moment en què precisament Bradham, el farmacèutic, en tenia una enorme quantitat, que l'havia comprat a preu més alt, va fer que tingués grans pèrdues que van provocar la fallida de l'empresa. El 1920 ha de parlar a Loft Company i el seu president Charles Good va fer una sèrie de modificacions de la fórmula i va rellençar el producte per iniciar una guerra particular amb Coca-Cola que havia de durar una manera o altra. Sí, però inventar la Pepsi-Cola va portar a la ruïna. Ens va arribar més o menys al 1928, a finals dels anys 20, a través d'un atges famosos i toreros, també, que sortien proclamant els grans... El gran què, o sigui, d'aquesta beguda de Coca-Cola. Les virtuts. Les virtuts, exactament. Algun dels eslògans deien, doncs això, jo soy raro sabor. Semblava. Eslògan de l'època, també. Sí. Nadal, pel que dic de l'aigua que vam fer una intensa campanya aquí a Catalunya, és la, precisament això, la de Nadal, que és la que va dur a terme que, doncs, anys rere any ha anat... Sí, no falla. Aquest any, estimada Carme, aquest any, la campanya de Nadal d'Espanya és el bisbal. Cantant, cantant. Ah, no l'he vist. No, no cal que la miri. La vaig buscar i vaig dir no, no la vull. No en parlem. Doncs bé, cada any la campanya de Nadal de Coca-Cola ha sigut mundialment famosa i ha convertit, precisament també, en mundialment famosa la imatge del Pare Noel, associant-la precisament a la Coca-Cola. ... ... ... Sempre hi ha màgia. Molt americano, una mica. Totalment. Bueno, clar, és que Coca-Cola. Però els anuncis també responen... Totalment. No sempre, potser aquest argentí no tant, però normalment és aquesta idea de llums, ciutats... Ja sé que aquí també hi és, però... Doncs també imatges del típic, un arbre de Nadal molt gran, o un papenol molt gran, o una mica veu Coca-Cola, evident. En fi, tot va venir de 1930, fa molts anys. L'empresa va publicar una imatge de Santa Claus escoltant peticions dels nens en un centre comercial. Així doncs, el Pare Noel o Santa Claus va passar a ser la figura de la campanya nadalenca de la beguda, es van apropiar d'aquest... Home, una figura més bastant important, no? Molt important, i tant. Tot i que la campanya va tenir èxit, els dirigents de l'empresa van fer canviar la imatge que tenien del Santa Claus més tradicional per una de més real. Va passar de ser un homo a una persona de carn i ossos, més un iaio. Per tant, es va fer més alt, més gros, va tenir un rostre alegre i uns ulls amables. I evidentment vestit de color vermell amb motius blancs, que a més a més coincidia amb els colors oficials de la Coca-Cola. Que en aquest punt cal fer incís en això dels colors. Hi ha una llegenda urbana que diu que el Pare Noel d'ara és blanc i vermell per la Coca-Cola i no és això. Sí, em pensava que era això realment. Doncs no. Hi ha moltes il·lustracions i descripcions anteriors a l'anunci que ja mostren un Santa Claus o Sant Nicolau vestit de vermell i blanc. També vestia de verd. Però precisament el que va fer la companyia Coca-Cola va ser agafar només els que vestien de vermell i blanc perquè sereien els seus colors corporatius. I bé, doncs va ser la principal causa per la qual ara sí que veiem el pare Noel de vermell i blanc per la Coca-Cola. Però la causa, això, no el causant. Doncs bé, enrere l'artista que va quedar els dibuixos, Ad-Bonsund Blond, el va anar modificant i retocant fins a arribar a la imatge actual, que és la del 1966. No s'ha innovat des d'aleshores. No, no, no. És el de... Exacte. No la trobem passada de moda. Sí, i et dic, va passar de ser religiós a arribar a la figura més laica i comercial, com ja hem dit, doncs, en part que continua. Exacte. Expandint-se i té un superhàbit brutal. Sí, sí, sí. No sembla que tingui aturador. No, no pas. Estem tots enganxats. Exacte, en tot cas, avui també hem aprofitat per parlar de Nadal, d'alguna manera, Massat Reis. Sí, sí. Doncs estàs d'una manera d'acomiadar-se d'aquesta història dels infants, que perdo els papers, que fem cada setmana els dijous amb la Leia Ardenu. I moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Avui per explicar-nos, no el secret, però sí l'origen de la Coca-Cola. Gràcies a la Leia i que vagi molt bé. I ens acomiadem, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dijous 20 de desembre. Agraïm a l'Andrea Buenol Cervecí, al Carles de René de Rius amb la previsió del temps. També avui hem parlat amb Pep Albanell, autor dels contrapastorets que s'interpreten aquest divendres i diumenge aquí a Sant Just. Hem fet tertúlia en aquesta última hora. Hem parlat també amb la Sílvia Lutxa del comitè d'altre, amb la Maica Duenyes i ara mateix de la història dels invents amb la Lea Renú. I us ha parlat Carme Berdoi i tornem demà amb més coses A partir de les 10 no hi falteu, que vagi molt bé que passeu. Un bon dijous. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La Diputació de Barcelona ha aprovat en el ple d'aquest migdia els pressupostos per l'any que ve. Els comptes s'incrementen una opció d'iniciativa que s'ha abstingut. Supostos, Diputació de Barcelona, Pere Sanz, bon dia. Bon dia, els comptes d'euros, el que representa disposar de poc més de 100 milions d'euros més que els pressupostos de l'any passat. Els comptes busquen donar suport als ajuntaments si hi ha l'atenció a les persones, una partida aquesta que puja un 18%. El diputat responsable d'àrea disseny per l'agost. La prioritat que marquen els comptes. Podem aconseguir una bona eina per ajudar els ajuntaments, una bona eina per ajudar les persones i utilitzar aquesta situació, diguem-ne, de solidesa de la Diputació, precisament per un moment que serveix a apuntar en el món local per poder tirar endavant.