Pressupost 2013, aliments i cultura a Sant Just

Gràcies. perquè els alumnes no sospitessin. Tots dos estan imputats per delictes de robatori amb força i estafa per valor de 7.000 euros. I pel que fa al trànsit, la situació està gairebé resolta. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Així és, hi ha molt poc trànsit que pugui presentar massa dificultats. Bàsicament, l'entrada per l'autopista B23, que és de les últimes a millorar. Aquest últim tram entre Esplugues i l'Avinguda Diagonal sí que pel que fa a incidències destacar una única via. Ens informen que a la C-17 a l'altura de Tagamanent hi ha hagut un accident en sentit Barcelona i hi ha per tant algunes dificultats en aquest punt de l'autovia de Vic. És tot des del RAC, bon dia. Bon dia, us parla Joan Barberà. El tècnic de Neymar, el Santos brasilè, Maurici Ramalo, assegura en declaracions a la xarxa que el Barça és el club ideal perquè el davanter faci el salt a Europa. Ramalo li aconsella que fitxi pel conjunt blaurana després del Mundial del 2014. Parece que mañana el equipo de Real Madrid puede cambiar la manera de jugar, pero hablando de hoy, el equipo que vamos a jugar es fútbol, Un Barça que avui continuarà preparant el partit de demà a Còrdoba, corresponent a l'anada dels vuitens de final de la Copa del Rei. El Sant Andreu està de dol per la mort víctima d'un infart del vicepresident Josep Maria Soler Roca, als 62 anys a tercera divisió. A l'externa és el nou tècnic de l'Olol, líder de la tercera divisió, substituint Rodri. Notícies en xarxa Ràdio 2BM 98.1 Ràdio 2BM 98.1 Ràdio 2BM 98.1 Ràdio 2BM 98.1 Ràdio 2BM 98.1 Un programa carregat de continguts. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Ueno. Després farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia amb l'Anna Díaz, que ens farà un recull de premsa, un repàs de les notícies més destacades del dia, entrevistes interessants articles, etcètera, etcètera. També en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles i l'Anna Díaz i farem cuina amb la Carme Amador. A partir de les 11 i 10 entrevistarem el regidor de Cultura, Sergi Seguí, per saber com anirà o finalment si començaran els cursos d'esplàstiques a principis de gener, per tenir tots els detalls respecte a aquest tema. També parlarem amb Enjo Vallejo, de l'Associació de Veïns de la Plana Levadora de Bells Solets, arran de la recollida d'aliments que es fa aquell cap de setmana. I farem tertúlia amb la Marcella i la Cristina, com que dos dimarts cap a tres quarts a dotze. I encara més coses, a partir de les dotze i deu farem un repàs, una setmana més, per algun capítol de la història de Sant Just. Avui ja estem en els anys trenta, arribant cap al principi de la Guerra Civil. També parlarem de televisió amb l'Alba Conesa, les novetats de tot aquest món i finalment parlarem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Tot això a partir d'ara mateix i acompanyem-vos també amb bona música. Just a la fusta Avui comencem amb Noah Anderway i aquest tema que es titula The Fiest Time. Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Després d'aquest petit anunci, ara sí que tenim a punt aquesta cançó de Noah and the Whale per començar el dimarts. El dimarts Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I might not know you in five years time. We might not speak out in five years time. Oh, there'll be love, love, love. Wherever you go, there'll be love, love, love. Wherever you go, there'll be love, love, love. Estem escoltant just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Fins demà! Però bé, molt bé, molt bé. Descansant, també. Ben fet. Per donar l'entrada a l'hivern, d'alguna manera, no? Sí, sí, sí, hem entrat per la porta ara. Exacte. Tenim qüestions de Sant Just aquests dies, és una setmana de moltes activitats d'agenda, però comencem parlant, primer de tot, de pressupost, no? Sí, perquè l'Ajuntament, ja ho hem anat anunciant els darrers dies, ja ha acabat amb les exposicions públiques del pressupost per l'any que ve... Dilluns passat, recordem-ho, l'equip de govern va començar a presentar la ciutadania als comptes pel 2013 i ho ha fet a quatre equipaments diferents en diferents dies. El milanari, la bona aigua, el casal de joves i ahir al vespre a l'espai Mas Lluí. Al llarg d'aquests dies, com deia, representants del govern municipal han explicat als ciutadans i ciutadanes que el pressupost per l'exercici 2013 es manté pràcticament igual que el 2012 amb un augment de 110.000 euros, el que equivale a una pujada del 0,54%. El pressupost ordinari per l'exercici 2013 és de 17,85 milions d'euros, una partida que està incrementada en comparació amb l'any passat, i pel que fa al capítol d'inversions es redueix la partida i aquest any es destinaran 3.100.000 euros, és a dir, uns 40.000 euros menys que el 2012. No ens faran grans obres, s'haurà d'adquirir un bé que està en expropiació i, sobretot, es treballaran carrers que fa temps que reivindiquen millores, com és el cas dels carrers del barri de la Plena Vellsoleig. En línies generals, la gran prioritat de l'any que ve és l'atenció als col·lectius més vulnerables. Per tant, aquesta partida a les que es destinen serveis socials s'ha ampliat més cap al 2012. Doncs són algunes de les qüestions vinculades amb el pressupost que recordem que la setmana que ve es presenta en aquest acte, es presenta no, es debat en aquest ple municipal de desembre, l'últim de l'any. El dia 20. Més qüestions, parlem ara de l'Ateneu de Sant Just. Sí, en els propers dies començaran els treballs per reformar la façana lateral de l'edifici de l'Ateneu. L'empresa Verona Comunicacions s'ofregarà bona part d'aquesta reforma, així constata un conveni signat entre la companyia, l'Ateneu i l'Ajuntament de Sant Just. A canvi, l'empresa Verona Comunicacions podrà utilitzar de forma excepcional durant 5 anys una paret de l'edifici de la carretera reial número 60 per posar-hi publicitat. D'aquesta manera la paret quedarà neta i més atractiva de com ho està ara aquesta paret de l'ataneu. I les reformes es faran a tota la façana, no només en aquesta esquerda que hi ha i gran part de les obres està finançada per aquesta empresa. L'ataneu es fa càrrec d'una part petita i per l'Ajuntament no suposa cap cost. Per tant, és un conveni que d'alguna manera beneficiaria les tres parts, òbviament. És una fórmula que està recollida en l'ordenança municipal que regula el tractament de les façanes dels edificis del centre urbà de Sant Just. Molt bé, doncs una novetat interessant pel poble. I acabem a punts d'agenda perquè, dèiem al principi, és una setmana bastant intensa, sobretot dijous, de fet. Sí, tenim moltes activitats preparades. D'una banda, a l'equipament de la plaça de la Pau a les 6 de la tarda, hi haurà una conferència de l'Aula d'Extensió Universitària per la gent gran del Bas Llobregat, a càrrec de Francesc Lozano Winterhalder, que parlarà del delicat equilibri de la vida. Les places són limitades i per això s'haurà de confirmar assistència enviant un correu a l'adreça aauge.es. També dijous a les 8 del vespre se celebrarà el vuitè diàleg per la independència, aquest cop amb Manjal Casals, que és professor d'història moderna de la Universitat de Barcelona i que parlarà de la catalanofòbia i la catalanofília en l'època moderna. Aquest diàleg per independència serà, com deia, dijous a les 8 del vespre a l'Ateneu, l'organitza, com sempre, Sant Joc per l'independència, i d'altra banda, a dos quarts de 8 del vespre, també dijous, a la biblioteca Joan Margarit, el poeta Joan Margarit presentarà el seu darrer llibre, esperta el senyal, a la biblioteca amb una presentació del llibre i un recital a càrrec del poeta, oberta a tothom. Doncs ben bé, interessant tot plegat, per tant caldrà triar, no? Sí, ens haurem de decidir una mica entre tot això. Doncs, Andrea, moltes gràcies i fins després. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Passant 3 minuts d'un quart d'onze, un moment ara per la música, ho fem ara amb Skinny Love, de Bon Iver, que és un d'aquests músics que fa per un dia d'hivern com el d'avui. Tot seguit, l'actor i tot del dia amb l'Anna Díaz. Come on, skinny love, just let's see it. Pour a little salt we will never eat. My, my, my, my, my, my, my, my. Staring at the sink of love across from you. Riding this moment, this old star Bona nit. Come on, skin of love, what have you been? Circle on the hope and let me cease. My, my, my, my, my, my, my, my. Someone knows who's so slow on the stairs. And I told you to be patient. And I told you to be fine. And I told you to be balanced. And I told you to be kind. And now all your love is wasted. And who the hell was I? Fins demà! Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbem, darrere el mercat. Un quart i mig d'onze, moment, per el recull de premsa. L'Anna Díaz, com cada dia, bon dia, Anna. Bon dia. Què tal? Molt bé, avui amb una mica menys de fred. Menys? Jo he tingut aquesta sensació de com venia, però no sé com van les temperatures. Potser estaria així més gris i tot, potser és l'efecte que fa. Que sembla que sigui més hivern, no ho sé. Després li preguntarem al Carles si fa més fred avui o ahir. En tot cas, comencem parlant de la notícia més destacada de les portades dels diaris en paper. Què és el que ens expliquen? Com a titular, cadascú agafa un tema diferent, però cal dir que la fotografia que en tots els diaris apareix és la manifestació d'ahir a la plaça Sant Jaume a favor de l'escola en català. Comencem per això pel periódico, que en titular diu un informe clau sobre el 14N no va arribar a Puig. El document policial ratifica que es va llançar un projectil a prop d'on una dona va perdre un ull. El conseller va compareixer al Parlament sense conèixer tota l'activitat dels antiabalots. Hi ha, com dic, al centre una fotografia d'ahir. A més, com era fosc, doncs, quedava tot molt il·luminat, és bastant gràfica. Després seguim amb el diari Ara, que diu Berlusconi espatlla el Nobel europeu. El retorn del polític italià desestabilitza de nou els mercats. Merkel i Holanda donen suport a Monti en la cerimònia a Oslo. Hi ha una fotografia del president francès i la cancellera alemana junts en la cerimònia d'ahir a Oslo. I, per últim, el punt avui diu el poble contra verd. Hi ha una fotografia més, en aquest cas, les altres dos, en l'ara i el periòdic, és una fotografia com feta des d'amunt, amb vista d'ocell. En aquest cas és dins de la manifestació, per dir-ho d'alguna manera. I sí que obre el titular així, el poble contra verd, diu acte, milers de persones surten al carrer en gairebé 70 localitats per exigir la fi dels atacs al català. Doncs és la manera com ens ho expliquen avui els diaris. De fet, el 324.cat continua titulant en aquest matí El clan per l'escola en català ressona arreu. També hi ha un vídeo d'ahir el vespre al pla de Sant Jaume, diferents articles relacionats amb tot plegat i és el que ocupa la part principal del 324.cat, també la part de la dreta, vull dir que normalment hi ha potser alguna altra notícia més d'un titular esportiu. Avui hi ha l'enquesta vinculada amb aquestes concentracions del Som Escola. També m'ha incuriosit perquè diu que l'enquesta és la resposta ciutadana de les concentracions de Som Escola ha estat 1, massiva, 2, moderada, 3, insuficient i un 86% vota insuficient. I més coses que se'ns diu, justament amb tot plegat, diu que Camacho es queixarà avui davant de verd per no informar-la de la reforma. I una altra història, en aquest cas econòmica, és que el banc britànic HSBC pagarà 1.500 milions als Estats Units per blanqueig de diners. A l'Ara.cat llegim que durant creu que Siu no s'ha de sotmetre a la condició d'Esquerra de fixar una data per la consulta. El líder d'Unió ho ha dit en TN3, ha dit que ell no serà cap destor pel pacte entre Siu i Esquerra, però reclama a Esquerra un acord que, més enllà de la governabilitat, garanteixi la coherència durant tota la legislatura. També a l'Ara llegim que hi ha més de 20 minuts de retard a les línies R1, R3, R4 i R7 de Renfa per una avaria, per una incidència que hi ha a l'estació de l'Hospitalet de Llobregat. I, finalment, un últim apunt, que és que un informe dels Mossos recull l'ús de projectils del 14N, és una publicació per això del periòdico, que m'explica aquí, si tant, a través de l'Ara.cat. Passem a repassar més apunts de les portades. Comencem amb el diari. Ara diu Esquerra fa del 2014 la data límit per la consulta. Republicans i Ciu avancen en la negociació econòmica. El periòdico diu normativa d'Hisenda. El termini per declarar béns a l'estranger s'amplia. Els propietaris de pisos tindran fins al maig per regularitzar la seva situació. I per últim, el punt avui en política diu el president de la Diputació de Girona apartat. Cereix a la pressió per l'escàndol. El més llegit del 324.cat és que un home anà apunyalant un altre a les portes d'urgències de l'Hospital del Mar. El segon tema és que més de 60 poblacions Es van concentrar a convocades per Som Escola en contra de la reforma de Bert i el tercer que troben una mandíbula als hostalets de Piarola que podria situar l'origen dels pandes a Catalunya. Després en parlarem també quan fem les notícies curioses. En el cas de l'Ara.cat el més llegit és la plaça Sant Jaume Plena contra la reforma del ministre Bert. El segon tema el rector de la Universitat Complotència de Madrid que diu que la proposta de Bert és un pas enrere i el tercer Navarro proposant la formació d'un govern d'unitat nacional. Obrim diaris. I micros. I micròfons, exacte. Comencem pel periòdico. Diu, els sindicats d'Iberia ajornen la vaga pels ciutadans. Les centrals diuen que no volen convertir en ostatges els usuaris i així no complicar-los la vigília de Nadal. Però al gener hi haurà noves protestes si segueix aquest desacord amb l'empresa. Per tant, l'aturada de sis dies que s'havia de començar aquest divendres ha quedat posposada per després de les festes i això no afectarà els usuaris que es volguessin moure amb avió. Doncs una bona notícia. Passem ara cap al punt avui. Parlem d'aquest Nobel tamponèmic que ha rebut la Unió Europea. El comitè Nobel demana a la Unió Europea que perdoni deutes. Els 27 reben el Premi de la Pau entre crítiques perquè s'està fent pagar a ciutadans innocents la factura de la crisi. La guerra ha esdevingut inconcebible, però això no significa impossible. Els 930.000 euros que confeccionen el guardó es destinaran a finançar projectes d'infants víctimes de la guerra. I finalment acabem amb una notícia del diari Ara. Les universitats públiques s'uneixen contra les retallades. Els rectors de les universitats alerten que les retallades estan generant un deteriorament irreversible en el sistema, i reclamen a l'Estat que reconsideri la reducció del 80% als ajuts de recerca. Ahir van presentar el seu rebuig del projecte de llei orgànica d'educació que planteja el ministre Bert, tant pel que fa a l'àmbit universitari com pel que fa a l'atac del model educatiu. Molt bé. Doncs són alguns dels articles que trobarem avui a la premsa. Just a la fusta. Sant Just en directe. I podem llegir també apunts internacionals, com per exemple que tenim que Berlusconi, davant de la crisi italiana, diu que la prima de risc és una estafa. El primer ministre de Màliga dimiteix després de ser detingut pels militars. Ha renunciat al seu càrrec juntament amb tot el seu equip de govern. Passem també cap a Egipte, on hi ha manifestacions a favor i en contra de morts i que eleven l'atenció a Egipte. I Dominic Estroscan, que s'agella un acord extrajudicial amb la seva presumpta víctima. Recordem que Nafisatut Diallo va acusar l'exdirector gerent del Fons Monetari Internacional de violació en un hotel de Manhattan. I un últim apunt. Estats Units continuarà sent la potència dominant el 2030, malgrat la Xina. Així és el que assegura un informe del Consell Nacional d'Intel·ligència d'Estats Units que diu que el país serà crucial per resoldre conflictes internacionals. Verem si és veritat. Moment per les contraportades dels diaris. Avui no tenim l'avantguàrdia. De fet, és el que heu anat veient quan hem anat repassant aquest recull de premsa. El que fem, per tant, és destacar la resta de les contraportades. Com, per exemple, comencem avui per l'Ara, on llegim el titular Intervinguts o Sobirans. És un article de Salvador Cardús que diu que hem comprovat que a Espanya la radicalitat democràtica és inassolible. Parla de l'informe que va desestabilitzar la darrera campanya de Mas... Asegura que a Catalunya se li va fer massa cas posant en dubte si era cert en comptes de fixar-se més en els mitjans que ho difonien. També parla de la nova reforma que vol implantar verd i diu que hi veu una clara i inútil intervenció adoctrinadora. El periòdico. Avui el titular que llegim és Estic segur que el primer ràdio rellotge el va fabricar el pare. Qui és, Anna? Josep Antoni, anglès. Diu que durant 20 anys a la tauleta de nit del seu pare hi va haver un rellotge connectat a un transistor i una història al darrere. Parla del seu pare, que sempre va tenir com a hobby l'electricitat. Diu que, segons ell, va inventar la ràdio rellotge però que li van robar la idea. I finalment el punt avui, fer plans només serveix per veure com fracassen. Entrevista a Berto Romero... Qui no el conegui és un còmic. El seu èxit s'ha multiplicat des que va donar les rèpliques a Bonafuente, ara ja fa bastants anys, i aprofita aquest parèntesi juntament amb ell, amb Bonafuente, per introduir-se en el món del teatre. Intenta que el públic pugui gaudir de 90 minuts intensos amb els i baixos i ho compara amb la televisió. Faran temporada del teatre artèria paral·lel i improvisaran a partir del que el públic els hi vagi preguntant. Molt bé, doncs això és el que tenim a les contraportades d'avui. Passem ara cap a la informació esportiva. Comencem per l'esport. Tots ens parlen de Messi, però cadascú d'una manera diferent. L'esport ens diu, homilia els davanters del Madrid. 23 gols, cost 0 euros. I llavors diu, Cristiano, 3 gols, cost 94. Iguain, 7 gols, cost 13. Benzema, 3 gols, cost 40. Per tant, 23 gols, cost... 147 milions. Doncs és l'anàlisi que fa avui el diari Esport. Tenim també el nou esportiu, que fa una portada curiosa i fins i tot arriscada, perquè de fet ens presenta només el rostre de Messi, tallant la cara al coll i de fet està just a sota de tota la portada i la resta hi ha cel. I fins i tot es veuen aquells típics cercles que hi ha quan hi ha com un efecte de llum, no? Vull dir, és com fosc, i tres cercles així, però molt grans, perquè està tot molt maximitzat. Vull dir, és una imatge així com amb un gris fosc, la seva cara seriosa i desafiant, i el titular és Continuarà, i punts suspensius. Per tant, doncs... Els agrada això. Sí, els agrada molt fer titulars, però trobo que aquest d'avui és una mica, no sé... De fet, a la part digital, el titular destacat és El Macías es nat. Per tant, suposo que aquest se'l van guardar i llavors el van deixar posar finalment a la portada. I el Mundo Deportivo, en la seva línia també, amb una foto exclusiva del Mundo Deportivo, ens titula Gegant i ens ensenya una imatge de Leo Messi amb una samarreta seva, no, amb una samarreta seva, em sembla normal i corrent, però com que té una imatge en blanc i negre i ell també sosté una imatge de Mullen en blanc i negre i amb la seva imatge actual també. Moller, que crec que s'ha fet més famós ara que en aquests temps que tota la seva història. No ho dic ignorantment perquè no estic molt ficada en tot el món esportiu, però diguem que se n'ha parlat moltíssim aquests dies. Doncs és la premsa esportiva d'avui. Passem ara cap a les històries culturals. Comencem amb un llibre de la reconeguda artista alemana Candida Hofer, que està considerada la millor fotògrafa d'interiors del món. Aquí retrata les cases de l'arquitecte modernista Enric Sagnier i el recull en un llibre. Hi ha edificis com el Palau de la Justícia o l'edifici de la Duana i és un llibre que ha estat sospiciat pel net de l'arquitecte per tal de donar a conèixer la seva obra. Doncs interessant, no?, segurament. Vull dir que també és un tipus de fotografia que potser no es coneix tant. Diferent. Pels amants de l'arquitectura i l'interiorisme jo crec que pot ser inclús un regal de Nadal i tot. Sí, doncs apunteu-vos-ho. I ara faig un apunt curiós que potser s'escapa una mica de la cultura, però que ens afecta entre cometes, i és la felicitació Nadal de la sarsuela d'aquest any, que serà, atenció, la foto d'un ruc. Ah, sí? Sí, perquè la reina Sofia és la que decideix quina és la fotografia que rebem nosaltres, que rebem entre cometes, cada any, i ha decidit que hi aparegui un asa perquè es preocupa molt pels animals. I amb aquesta imatge el que vol és desitjar pau i felicitat als caps d'estat espanyols. Déu-n'hi-do. D'aquí en parlarem també amb la notícia curiosa del dia, que és que l'os panda podria tenir origen a Catalunya, dèiem abans, no? Troben una mandíbula, els hostalets de Piorola, que podria situar aquest origen dels pandes a casa nostra. És un fòssil d'animals que van viure la zona fa 12 milions d'any, I entre ells hi ha les restes del que podria ser l'avant passat més antic descobert fins ara dels ossos panda. Els investigadors han trobat un fragment d'una mandíbula que pertanyia a un os sense ser tan vegetarià com els pandes, que té drets que poden mostrar que formava part d'aquest grup que va donar lloc als pandes actuals. Això és important, diuen, perquè és el primer cop que es troba un os emparentat amb els pandes que es tirava cap a aquesta via a Europa. Fins ara les restes s'havien trobat a Àsia, i per això es pensava que els familiars més llunyans dels pandes havien aparegut allà, però ara s'ha trobat aquesta mandíbula que fa pensar que potser l'origen dels ossos panda podria ser Catalunya i voltants. Molt. A mi m'agraden els ossos panda. A mi m'agraden molt. Em fan molt respecte, però m'agraden molt. Sí, a veure, no me'ls emportaria de passeig, però així d'aquests animals més... Entranyables. Exacte, sí. I acabem amb la proposta d'avui, Anna, que avui passa per la música, no? Sí, avui és un concert perquè el cantant californià Bart Davenport torna a Espanya per interpretar íntegrament el disc Sound of... Sound Apex, perdó, amb el grup català Biscuit com a formació de suport. És una proposta diferent que serà avui a Sidecar a les 9 de la nit. Doncs mira, marxem justament amb una cançó seva, que és aquesta que sentim de fons i que es titula Palaces. Molt bé. Gràcies, Anna. I que vagi bé. Fins demà. Bon dia. Adéu. Break your heart, break your hands, pile of sands on shifting sands, made only for you, pray not to bore you or make you too. So like a tide rolls into shore I'll be going back for more And from your lonely island view I must seem so brave and true Breaks my heart, breaks my hand Palaces on shifting sands Made only for you Pray not to bore you Or make you too sad Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon. Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Un moment per la cuina, per fer una recepta amb la Carme Amador, com cada dia. Bon dia, Carme, què tal? Hola, què tal? Molt bé. Avui què prepararem? Què cuinarem? Bé, avui farem un plat una miqueta així, molt fàcil, com tots els que faig. Bé, intento. I farem, com es diu en Alemanya, una cartófil salat. Saps què és una cartófil salat? Bé, una manida... Una manida... Bé, és que ara m'he tirat aquí un farol, eh? Una manida de patates. Ah, molt bé. És un plat que, a més, pot servir pel migdia com pel vespre, eh? Sí. Agafem les patates, les bullim, les palem, les peleem abans de bullir-les o les peleeu després aquestes blanques van molt bé perquè es couen en seguida llavors quan ja les tens cuites les apartes que es refredin les talles així a trossos mal tallats a part agafes ceba d'aquesta que es pot menjar una miqueta de figueres que diuen la talles fineta una miqueta d'oli, sal, pebre tots els ingredients que tinguis Una llauna de xampinyons. Dic una llauna perquè anem ràpid. Després agafem 3 o 4 frankfurs o Bradburns, el que trobeu. Podríem fer directament fred, però perquè nosaltres no estem acostumats a menjar això fred. Jo sí, perquè a mi m'agrada molt. Però agafes un pot d'aiga, quan bulli l'aiga, tires les frankfurs a dintre... apagues el foc directament que no tenen que bullir només que es calentin els talles a trossets i ho barreges en tota aquesta amanida que hi podem posar tota la imaginació que vulguis i això és una ensalada cartofel salat si posa una miqueta de vinagre jo és que no m'agrada gaire la recepta és una miqueta de vinagre poses olives poses la ceba aquí no hi va tomàquet perquè el tomàquet és molt especial la ceba abundant. I les salsitxes de Frankfurt, Bradbus o les blanques, el que vulguis, eh? En quantitat perquè sigui un plat potent. Clar, clar, que pugui servir com a plat únic una mica. Com a plat únic. És un plat molt típic a tot el nord d'Europa, eh? Perquè és econòmic i fàcil de fer. Sí, sí. Pots tindre la nevera un dia, no passa res, eh? Exacte, pot aguantar, no? I també... I tant, no passa res. I amb aquestes neveres que tenim ara, que la que et descuides et congela tot. Jo voldria recomanar a totes les persones que ens escoltin i que siguin... Que ens escolten, ja ho sé... que facin servir els caldos aquests preparats, que tots tenim a la nevera, per un moment de... És que m'ha passat avui una cosa. Sí. I vull explicar-ho, perquè millor que ho li he passat. Jo aquest matí he pres el cafè amb... Amb caldo. Amb això de pollastre. Perquè els cartons són iguals. Clar. I obert la nevera, com que tenia pressa... Ostres, Déu-n'hi-do, eh, llavors. Oh, nena. Encara que siguin dos dits, imagino que els deu notar. Si tens algun problema per anar a veure el senyor Roca, en 10 minuts ho soluciones, eh? També suposo que gaire bon gust no deu tenir. Ha sigut una experiència. Vull dir que tingueu cuidat amb això. Compte a l'hora de buscar quin tetrabrí que agafem. És una broma, però és veritat. M'ha passat a mi. En aquest avís final ens acomiadem i fins demà. No, no, no. Segurament. Gràcies i bon dia, Carme. Adeu. Estem escoltant just a la fusta. Well, some they say it's not even funny, and then you stare not even trying. They say it is in line with the agent, sometimes noise is just your mind. But the lesser's vague in the light now, shows a deer with their mind on the morn. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. And the only one you will tell it to Well, it's the only one you'll ever know And some will say it's not even healthy But body is young and mind is sure Bona nit. 10 minuts i arribem a les 11 en punt del matí. Acabem doncs aquesta primera hora del Just a la Fusta, aquest primer espai en què us hem anat parlant de les diferents notícies que marquen l'actualitat d'avui, tant pel que fa Sant Just com a nivell més general, amb més apunts culturals. I us ho expliquem perquè, atenció a la indústria cultural internacional, demana a Rajoy que baixi l'IVA de la cultura... el 10% dels signants de la carta oberta a Rajoy, que són les associacions d'empreses i entitats culturals més importants de tot el món. Afirmen que Espanya és una excepció nefasta dins la Unió Europea perquè no té IVA reduït per la cultura. Són 12 associacions que representen milers d'empreses i organitzacions de productors o televisió, de cinema i d'arts escèniques, A nivell mundial també sindicats, gremis i associacions de professionals de la música, del cinema i de les arts escèniques, a més de distribuïdors i exhibidors cinematogràfics. La carta l'han remès al Parlament Europeu a tots els grups polítics i diputats de diferents comissions. Segons explicant, la decisió del govern del PP ha convertit Espanya en un dels pocs països de la zona euro on no s'ha aplicat i va reduït a les activitats culturals com ara cinema, música, enviu i teatre. A més, han destacat la gravetat de l'impacte d'aquesta pujada, que ha reduït la compra d'entrades per totes les activitats culturals afectades, un efecte que aportarà a la reducció de la diversitat cultural i el creixement de la pirateria en el cas del sector cinematogràfic. Per tant, ara arribada aquesta carta, veurem quina serà, si és que n'hi ha, la resposta del govern espanyol. Just a la fusta. Sant Just en directe. I més coses, ara us expliquem que la sala Polo obrirà avui. L'Ajuntament ha autoritzat la reobertura i insta al propietari de l'edifici a reformar-ne definitivament l'estructura, com a màxim en sis mesos. Però, si més no, avui ja es podrà anar de nou a la sala Apolo. És una actuació que s'ha fet desprovisional i per això l'obertura també té un termini limitat. Aquests sis mesos és el període que s'ha donat al propietari perquè faci alguna cosa amb les instal·lacions d'aquesta mítica sala de Barcelona. I l'últim apunt és que el nou director del Museu de la Música, Jaume Allats, vol que aquesta institució esdevingui el no descentral, segons ha dit, de tots els museus de la música de Catalunya i del patrimoni musical català. La intenció és promoure la difusió d'aquest patrimoni musical català. La idea, s'ha de dir, és que el museu és una petita joia poc coneguda que ha tingut poca repercussió en la vida social del país i, segons llegim al diari Ara, un dels objectius immediats és és obrir-lo a nous públics i noves experimentacions pel que fa a la música perquè sigui un lloc per, segons ha dit, anar a viure i reflexionar sobre el fet musical. Doncs aquestes són algunes de les notícies culturals que trobareu avui a dimarts 11 de desembre. La informació més propera al Just a la Fusta. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio does burn. El metge de maritó què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Bé, què diu? Punt i principi. Jo no sabia que també m'adonaries manuals d'hegeografies i de llunços d'un dibuix. Jo també sabia de l'ans que se trobaven, de que vells que se'n mullaven, cremants i de perfums. Bé, amor! De l'on s'ha besada de gust que s'acaba, Jo no sabia que en la nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre botes i racons. Jo no sabia que després me mataria, la teva mirada que plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre de sa diu felicitat. Primavera i trinaranjos amb quin més has estimat. T'arrallar la meva vida i sense tu ja no me val. I a s'hora baixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal. Ja surt tot sol i encara plou, tot estic massa i massa pot. De no sé com ho hem d'arreglar, ja som amics, ja som amants. Dolça besada té gust d'aquesta teva. Punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que també m'adonaries. Manuals de geografia, cinc dilluns us un dibuix. Jo te sabia de l'ans que se trobaven, de cabells que se'n boiaven, de mans i de perfums. Jo no sabia que en senit me tastaries, eren gustos que nedaven entre botes i racons. Jo no sabia que després me mataria la teva mirada de plora i diu que no. Veia! de sa vida és un teatre, de sa deu felicitat. Primavera i trinaranculs amb qui més has estimat. Tardarà la meva vida i sense tu ja no me val. I a sa hora baixa la deixa'm passar i me mires tan a prop que em fa mal. Ja surt tot sol i encara plou, que t'estim massa i massa fort, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants. Bé, que diu! I a sora baixa la deixem passar i me mires tan a prop que me fa mal que surt tot sol i encara plou, tot estic massa i massa pot, que no sé com ho hem d'arreglar, ja som amics, ja som amants. La informació més propera al Just a la Fusta. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Es mantenen els retards a Rodalia Remfa. Ara mateix circulen amb demores de fins a 30 minuts de mitjana als trens de 4 línies. Són la R1, la R3, la R4 i la R7. Segons la companyia, el motiu de la incidència és una avaria que hi ha hagut a primera hora del matí a l'estació de l'Hospitalet de Llobregat, però que està resolta des de dos quarts de deu. Tanmateix, el darrer comunicat de Renfe diu que la normalitat s'anirà recuperant de forma progressiva, però no concreten quan. Pel que fa a la vaga prevista per aquest dijous i divendres a Renfe, tot l'estat finalment es preveu que es pugui desconvocar si els treballadors de la xarxa ferroviària ratifiquen el principi d'acord d'aquesta mitjanit entre sindicats i Ministeri de Foment. Segons fons dels sindicats, el Ministeri s'ha compromès a no privatitzar el servei dels trens regionals i a mantenir-ne els llocs de treball. Al llarg del dia d'avui, doncs, s'aniran reunint els treballadors de DIF per decidir si ratifiquen o no aquest principi d'acord. Els Mossos d'Esquadra han detingut tres presumptes lladres de pisos que havien robat a quatre comarques. Se'ls acusa de 19 robatoris, comesos al Vallès Oriental, a l'Occidental, al Baix Llobregat i al Bages. El primer d'ells el van detenir a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, gràcies a la trucada d'una veïna d'aquesta població que va avisar els Mossos que algú estava robant en una casa. Quan hi van acudir els agents, van poder detenir un membre del grup de lladres i els altres dos que van poder fugir van ser detinguts després per la policia de Sabadell. Tots tres van quedar aleshores en llibertat amb càrrecs i, segons els Mossos, van continuar robant. A finals de novembre, tots tres van tornar a ser detinguts i a casa seva hi van trobar nombrosos objectes robats. Dos dels arrestats ja han ingressat a la presó. L'Ajuntament de Tarragona amenaça embargar la Generalitat si no li paga els diners que li deu. En aquests moments, el deute pendent és d'uns 16 milions d'euros. El Constitutori assegura que iniciarà el procés judicial per poder cobrar aquest deute, que representa un 10% del pressupost municipal, Diuen que és límit. Ho ha explicat en declaracions a la xarxa la portaveu de l'equip de govern de Tarragona, Beigonya Floria. Sobretot ha estat un crit d'alerta definitiu perquè estem en una situació límit. El que ens deu la Generalitat suposa el 10% del pressupost de l'Ajuntament de Tarragona. Això significa que tenim unes tensions de tesoreria que també afecten a tercers. Avui sortien els autònoms, la Federació d'Autònoms em sembla que era reclamant que no estan cobrant de les administracions. Un dels problemes són els ajuntaments, que no podem pagar moltes vegades, I la veritat és que tirar la culpa a Madrid no sempre és una excusa, tot i que entenem la situació. Des de la delegació del govern a Tarragona han fet una crida la responsabilitat i culpa en el govern central d'aquest impagament. Els municipis del Baix Llobregat milloraran els accessos al riu que travessa aquesta comarca i volen construir una passarel·la que comuniqui les dues ribes. L'Àrea Metropolitana de Barcelona redactarà un projecte que finançaran els municipis. Sant Vicenç dels Horts, Maricarme Gallego, bon dia. Bon dia, l'objectiu és fer un pas inundable que comuniqui les dues ribes del Llobregat a l'alçada de Sant Vicens dels Horts i de Sant Feriu. La mesura està en el marc del projecte integral de millora dels accessos al Llobregat. Jaume Casanovas és el regidor d'Urbanisme de Sant Vicenç dels Sorts. És adequar els accessos que hi tenim, o sigui, reduir el tràfic robat, mantenir-lo a les entrades de la zona agrària, no deixar-la accedir fins a la llera, adequar en zones d'estave de pícnic, jocs infantils, per fer esport, etcètera. El projecte al Coordina l'Àrea Metropolitana, encara que el paguen els ajuntaments. Només Sant Vicenç del Sorts invertirà un milió d'euros. Esports en xarxa Bon dia, us parla David Fleta. L'entrenador de Neymar al Santos Brasiler, Maurici Ramallo, assegura en declaracions a la xarxa que el Barça és el club ideal perquè Neymar faci el salt a Europa. Ramallo li aconsella que fitxi pel conjunt blau-granat després del Mundial del 2014. Ojalá que eso aconteça, ¿no? Ojalá que un día podamos ver los dos mejores jugadores del mundo, para mí, o sea, Neymar, entonces imagina uno ver este lugar... Daniel Messi i Neymar, en un equip com Barcelona. Va ser la cosa més linda del futbol. Els jugadors del Barça comencen a les 11 a l'entrenament per preparar el partit de Nadal dels vuitens del final de la Copa del Rei, que jugaran demà al Camp del Còrdoba. S'ha confirmat que el futbolista català Oriol Romeu, jugador del Chelsea, s'estarà sis mesos de baixa per la lesió a la genoll que es va fer contra el Sunderland en un partit que va disputar dissabte. es confirma que té lesió al lligament anterior creuat de la genoll dret, a més a més de lesió també al manisc. I d'altra banda, l'espanyol Javier Aguirre podrà comptar amb Sergio García per al partit de diumenge el Santiago Bernabéu contra el Real Madrid. Sergio García ha compleït els quatre partits de sanció. Notícies en xarxa Tot seguit, Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Anna Díaz. L'Ajuntament de Sant Just ja ha acabat amb les exposicions públiques del pressupost per l'any que ve... Dilluns passat, l'equip de govern va començar a presentar a la ciutadania els comptes per 2013 i ho ha fet a quatre equipaments diferents, el mil·lenari, la bona aigua, el casal de joves i ahir a l'espai Maslluí. Al llarg d'aquests dies, representants del govern municipal han explicat que el pressupost es manté pràcticament igual que el 2012, amb un augment de 110.000 euros, el que equivale a una pujada del 0,54%. El pressupost ordinari per l'exercici 2013 és de 17,85 milions d'euros, una partida que s'ha incrementat comparat amb l'any passat. De fet, pel que fa al capítol d'inversions, es redueix la partida i aquest any es destinaran 3.100.000 euros, és a dir, uns 40.000 euros menys que el 2012. Sobretot es treballaran carrers que fa temps que reivindiquen millores, com és el cas dels carrers del barri de la Plana Vellsoleig. En línies generals, la gran prioritat de l'any que ve és l'atenció als col·lectius més vulnerables. Per tant, la partida destinada a serveis socials s'ha ampliat més que el 2012. La secció local de Convergència i Unió acusa l'Ajuntament de pujar a l'IBI de manera encoberta, ho diu el president del grup i regidor de SIU, Miquel Obrador, en un article a través del seu butllatí, el Parlemne. Consideren que el govern municipal incrementa l'impost de manera indirecta, eliminant la bonificació a les persones que tenien aquest impost domiciliat i a través de la nova taxa del clavegaram. D'altra banda, si ho es queixa, que l'Ajuntament ha explicat abans els pressupostos a la ciutadania que no als partits de l'oposició. Des de l'equip de govern consideren que es tracta d'un avantprojecte i que no és el definitiu i per això no han fet cap reunió formal abans de fer aquests actes públics. Estim molt. Aquest vespre s'hi inaugura una exposició al cim de Can Ginestà sobre la nevada de l'any 1962. Aquest any fa 50 anys d'aquell fet que va cobrir Sant Just de Blanc i el Centre d'Estudis i l'Arxiu Municipal ho rememoren amb aquesta mostra. La mostra es podrà veure des d'aquesta tarda al voltant de les 7 o dos quarts de 8 al cim de Can Ginestà i fins al 10 de gener. D'altra banda, pel que fa a l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs, ja ho tenen tot pràcticament preparat per la seva nova vetllada poético-literària que fan cada any pels vols de Nadal. Aquest cop, un grup de santjustencs i santjustenques llegiran poemes i textos de Pere Caldés. La batllada poètico-literària serà dissabte a 22 de desembre a les 6 de la tarda, a la sala del cinquantenari de la Taneu. I de moment això és tot. Recordem que la informació local torna a les 12 i 5 i als Sant Just Notícies, edició migdia a la 1 i 5. I'm not sure about Fins demà! I'm full of arrogance and uncertainty I can't find the words you teach my heart Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ràdio Tesbem, 98.1. Ràdio Tesbem, 98.1. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? M'ensenyem a dir-ho. Què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no l'he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. En punt un quart de dotze del matí, comencem aquesta segona hora del Just a la Fusta, que tindrem moltes coses. D'aquí una estona parlarem amb Enjo Vallejo, de l'Associació de Veïns de la Plana Pedrosa-Bellsoleig, per parlar de la recollida d'aliments que faran aquest cap de setmana al barri. També parlarem cap al dos quarts de dotze, aproximadament, amb el Sergi Seguí, regidor de la Cultura, sobre els cursos d'Arts Plàstiques de Sant Just, que començaran el mes de gener i tindrem també tertulia després amb la Marce i la Cristina. Tot plegat, doncs, d'aquí a pocs moments. Ara el que fem és fer una petita pausa per la música i fer-vos escoltar aquest tema que es titula Zebra. L'hem posat algunes vegades, ens agrada bastant el programa. I què és dels veigcaus? You know you're gone Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. El senyor Marito què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. Jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Llavis, morro. En fi... Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon. Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. 6 minuts i dos quarts de 12 del matí, parlem aquesta hora de la recollida d'aliments que hi ha prevista per aquest cap de setmana a Sant Just, en concret a la zona del barri de la Plana Pedrosa de Vellsolets i en parlem amb el president de l'entitat veïnal d'aquest barri, en Joan Llejo, molt bon dia. Hola, bon dia. No sé si m'he equivocat, perquè en principi és una recollida que es fa al barri, no? Sí, sí, és veritat. Dic que potser he dit alguna cosa malament. És una recollida que es fa, és el primer cop que es fa, no? Sí, sí, sí. Com va sorgir, doncs, la idea de fer-la? Doncs, bueno, va ser una iniciativa perquè, bueno, visc que darrerament les coses estan tan malament i la gent, bueno, vol col·laborar i fer moltes coses, vam pensar que és del nostre barri i vam fer una petita portació almenys a la gent de Sant Lluís, no caldria anar fora. I vam pensar, bueno, comencem pel barri, malgrat que ho vam dir fos a la resta del poble i qui vulgui venir, bueno, ningú serà, eh? Clar, com funcionarà? Serà dissabte i diumenge? No, és diumenge, des de les deu al matí fins a les dues de la tarda. Estem al Blasam Falcone, gent de la Junta, voluntaris que hauran vingut, i a partir d'aquí anem recollint i guardant vehicles. En principi han de confirmar si es porten un camió de Càritas de Sant Jús, perquè això anirà a Càritas de Sant Jús, i recolliran les gràcies perroquials, Núria, per repartir-ho a la gent de Sant Just. Per tant, és a dir, aquesta recollida que es fa també cada setmana, em sembla, a les escoles perroquials, serà com un afegit, no?, en aquesta recollida que es fa, anirà directament allò que a vegades hi ha gent que pregunta, i on va parar aquests aliments, doncs en aquest cas la resposta és bastant clara, no?, vull dir que és fàcil, exacte, és justament per gent que ho necessita d'aquí Sant Just, no? Sí, sí, sí. I, per tant, en principi el que s'ha de portar, suposo que... Voluntaris no en falten, sinó que cal que la gent vingui a portar menjar, no? La crida que es fa és aquesta. Sí, la veritat és que sí. I, bueno, em va enviar uns mails, es va enviar també uns escits per bustiada, també, s'ha fet la pancarta... i la veritat és que la gent que va pel carrer m'ha quedat bastant sorprès perquè, a part d'estar bastant contents per l'iniciativa, han dit, la pena és que això s'ha de un cop a l'any. Dic, home, i la pena és que es tingui que fer, penso jo. No s'hauria de fer, no? Vull dir, és molt trist que arriba aquest punt. Sí, sí, perquè, a més a més, de fet, Sant Just tradicionalment és un d'aquests pobles en què sembla que això no hagi de passar, no? Fins i tot que és una cosa, doncs, que... fins ara almenys acostumava a passar en altres ciutats i ara sembla que tot plegat malauradament arriba a tot arreu és igual de greu si es fa un altre poble aquí però vull dir que de vegades et sembla que vius en una realitat diferent i no és ben bé així la veritat és que Sant Just té un ADN que sembla que estem una mica per sobre que ho estem la veritat és que estem una mica per sobre a nivell d'estatus però també ens toquen aquestes coses que no ens agradarien ens toquen de prop amb alguns veïns que coneixem i la veritat és que s'agudireu, no? El tipus d'aliments que s'ha de portar són els que són conserves, no? Els que recomanen que són pots de llagums, llagunes, pots de sucre, d'arròs, d'oli, coses que no passen, no? Exacte. Llet pels nens, per exemple, pels nens, pels països, puguem fer un got de llet cada dia, que és el mínim. Vull dir, aquestes cosetes que són tan, tan elementals i nosaltres les tenim com una cosa normal a casa cada dia, entenem que això no hauria faltat mai. És el que conformaria l'alimentació bàsica, no? Sí, sí. De fet, normalment, aquestes dates, més o menys, em sembla que també moltes escoles d'aquí al municipi acostumen a fer aquestes recollides i el fet que també s'hi sumi una entitat veïnal, m'imagino que també ajuda a crear consciència, segurament. Sí, perquè m'agrada... La imatge que si vas, per exemple, en cotxe, on sembla que tothom sigui, entre cometes, ric, ha pogut dir que molta gent, un gran nombre molt elevat, que són treballadors. El que no és fotògraf és metge, el que no és professor a universitat, el que no té una petita empresa com jo, però que tothom ho estem patint. Vull dir, tothom ho estem patint. Aleshores, clar, la millor manera que si ho estem patint la gent no sàpiga és també col·laborar. Per això va sortir aquesta iniciativa. Doncs serà aquest diumenge a partir de les 10 i fins a les 2 del migdia. Tothom qui vulgui pot passar a col·laborar a la plaça Montfalcón, no? Sí, correcte, sí, estem allà instal·les tranquil·lament. I tots els que voleu venir, si li pots comunicar també a tots els polítics de govern i l'oposició, també que vinguin, que s'han benvinguts tots plegats, els de la ràdio, qui vulgueu, tots els benvinguts, ho passem molt bé. A més em sembla que farà bon temps, o sigui que no farà tan fred com avui, això també sembla que és un plus perquè la gent s'animi a participar. I si fa fred, doncs com que és Nadal, mira, amb la pell i la samarra estem allà. Exacte. Canviem de tema, però aprofitant que estem aquí també, en principi, sembla que... començaran aviat, si no han començat ja, algunes obres al barri de la Plana Badrosa de Villsoleig. Com ho rebeu? Sí, aviam, s'han fet unes obres de seguretat, diguéssim, seguretat pels cotxes, per la gent, pels vianants. No són obres importants, ni molt menys, com s'havien promès des de fa moltíssims anys, jo què sé, des del 2007 per escrit i abans per paraula, Però, bueno, hi arriba un punt que aquests temes ens han sobrepassat, perquè jo entenc que hi ha barris que s'han de fer coses i no es poden anar a les mateixes obres sempre als mateixos barris. Ara hem tingut la sort, per sorpresa, en el darrer ple, que ens vam assabentar que va ser arribar alta a Esfea Nou, que també ha tocat, perquè és com el Soletx per amb Sorra, i la veritat és que, home, llocs com per ser Rivalta o el nostre, que es facin, jo crec que toquen, però és per un tema de seguretat. El que s'ha fet de les hores allà, s'han fet tres panys de seguretat, que hi ha uns hores de més de 30 centímetres, a la plaça Montfalcone, a principi, carrer Pont i a Tiles, que gràcies a la policia s'ha ensenyat en cons i encara així un perill total, no total, eh? I les bolets estan trencades, aixecades, en cables, vull dir, És bastant caòtic, és bastant caòtic. No és que demanem obres importants, però sí que el que entenem que l'alcalde és la màxima responsable és que la soga tan vial, tant per cotxes com per vianants, es compleixi, és rejetable, perquè és que si no, un dia passarà una desgràcia i tots ens sabrà greu i la gent que ja està molt clamada serà pitjor i això no volem que passi. Després d'aquest últim apunt, també referent a aquestes reformes urbanístiques o a aquests petits canvis, acabem recordant això, que aquest diumenge a la plaça Montfalcón hi ha aquesta recollida d'aliments impulsada per l'Associació de Veïns de la Plana Pedrosa-Bellsoleig. Moltes gràcies i molta sort. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Adeu, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó que em volia robar un altre. Puc cedir des de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, despostes, de vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grobs, subtroves, blaus, opers, gronges, les postes, vida mai nostra, embriagadors els fills que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor. Fins demà! Fins demà! Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930. 93 470 7930. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda... L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Just a la fusta, el magazín del matí. Passen sis minuts de dos quarts de dotze del matí i parlem ara dels cursos a les plàstiques municipals que havien de començar en principi el mes d'octubre i hi ha hagut però diversos entrebancs que han complicat aquest principi de curs aquest any. El mes de setembre recordem que es va resoldre un concurs públic que adjudicava la gestió dels cursos a l'empresa de la Fundació, tot plegat però va passar un cop als alumnes ja s'havien apuntat a aquests cursos comptant que els tallers els impartiria el professorat que havien tingut els últims anys i la gran majoria per tant no es van prendre bé aquests canvis i tot plegat va generar una situació difícil, motiu pel qual l'empresa, la Fundació, va decidir renunciar. Això va ser a finals d'octubre i va obligar, per tant, a ajornar encara més aquests cursos. En parlem a aquesta hora de com ha acabat tota aquesta situació i com començarà tot plegat amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just, Sergi Seguí, molt bon dia. Hola, bon dia. És difícil de resumir també tot el que ha passat en aquests últims mesos, però d'alguna manera la conseqüència d'això que hem explicat és que el concurs públic va quedar desert amb aquesta renúncia, i per tant has d'obrir un nou procés. Sí, efectivament, la Fundació, que és qui tenia adjudicat el concurs que vam fer el mes d'agost, doncs sí, finalment va renunciar i això va permetre obrir una altra línia que permet la llei, precisament, que és fer un altre tipus d'adjudicació, no en un concurs públic, sinó en un contracte negociat. I això com funciona, o com ha funcionat? Bé, el contracte negociat es fa una invitació a participar en aquest concurs a tres empreses diferents, de les quals només s'hi ha presentat l'empresa Gaudim Crianart, que, com la majoria deu saber, és l'empresa que formen l'antic professorat, concretament la Puri Martín i la Carme Malaret, i, per tant, com són els ulls que s'han presentat i el projecte és bo, és el que ja van presentar en el seu moment... Doncs se'ls he objudicat amb elles. Per tant, tot això fa que aviat puguin començar aquestes classes, no? En principi, el mes de gener començaran. Sí, de fet, un cop vam saber que eren elles i després de la Junta de Govern d'ahir, de seguida ens hem posat en contacte, evidentment aquestes darreres setmanes hem estat treballant colze a colze amb elles, i el que hem quedat entesos és que si les classes començaran a partir del 7 de gener i després de Reis, Però sí que durant la setmana viner, la setmana del 17 de desembre, es farà una primera trobada per cursos i per disciplines on el professorat explicarà què es farà en aquest curs que ha quedat només en dos trimestres, que ha perdut malauradament aquest primer trimestre de setembre-desembre. Una trobada, entenc, per tant, amb el professorat, directament amb els alumnes? Sí, sí, serà com, diguem-ne, una classe de presentació, com aquell que diu. Com si fos el primer dia. Exacte, on els professors ens explicaran què és el que es farà durant aquests mesos, quines seran les tècniques a treballar, i en comptes de fer-ho això, el 7 de gener, ho avancem aquesta setmana, el 17 de desembre, i així, al tornar de vacances de Nadal, el que es fa és començar directament les classes. Clar, perquè en principi els professors, per tant, són els mateixos que hi havia l'any passat, ha variat alguna cosa? No, en principi les dues persones que continuen són la Puri i la Carme, i elles han contactat amb la resta de professorat que hi havia aquests últims anys per continuar donant les classes. Puri Martín i Carme Malaret, que era la gran reivindicació dels alumnes, no? Sí, i a més a més és una cosa comprensible, ja ho hem dit moltes vegades, i elles dues, bé, la Carme, perdona, la Puri Martín portarà la coordinació dels cursos, però vaja, la cara visible són totes dues i són elles dues qui han contactat amb la resta de professorat, qui han decidit qui és el que donarà totes les disciplines i és lògic que sigui el professorat dels darrers anys. Suposo que també, no sé si heu parlat amb elles, però m'imagino que tenen ganes de començar també, després de tot plegat. Sí, home, evidentment al principi estaven una mica baixes de moral, però a mesura que van avançar en el procés i quan es va confirmar que la Fundació renunciava i se'ns obria aquesta nova possibilitat, home, es van animar molt més. Jo he pogut parlar amb les dues i estan molt més animades que fa unes setmanes enrere, evidentment. I els alumnes, que en principi ens comentes que la setmana que ve se'ls citarà, ja ho saben, també, o s'han mantingut el cas del corrent de tot el que ha passat? Els hem mantingut el cas a través de cartes que els hem fet arribar. Els vam fer arribar una carta anunciant que la Fundació renunciava i que, per tant, s'obria un nou procediment i que, quan estigui resolt aquest procediment, ens tornaríem a posar en contacte per explicar-los com havia acabat. i ahir a la Junta de Govern, quan es va aprovar aquesta concessió, de seguida es van enviar totes les cartes a tots els alumnes explicant precisament això, que l'adjudicació finalment havia estat possible fer-la a la mateixa empresa que havia realitzat els cursos aquests darrers anys. El que hem fet ha estat això, fer-ho per carta, una carta personalitzada als alumnes, on a més a més se li diu quin dia és aquesta trobada amb el professor de la setmana vinent, a partir del 17. I bé, esperem que les 28 baixes que hi ha hagut, dels 218 inscrits que hi havia al mes de setembre, només hi ha hagut 28 baixes. Esperem que d'aquestes 28 baixes puguem recuperar la majoria de gent. El que ens agradaria és això, evidentment. Entenem la situació i que hi hagi hagut gent que s'hagi hagut de donar de baixa i hagi buscat altres cursos i demés, però també entenem que d'aquestes 28 baixes hi ha una gran majoria de gent que es va donar de baixa com a reivindicació, com a manera de protestar perquè el seu professorat i ells mateixos havien estat víctimes d'un procés que efectivament, i com hi ha molts cops, ha tingut errades i hem comès errors en aquest procediment. Per tant, el que esperem és que la majoria d'aquestes 28 persones les puguem recuperar. I el que demanem és que qui estigui interessat en tornar a donar-se l'altre dels cursos ho faci durant aquest mes de desembre perquè puguem acabar de quadrar bé tots els grups i si cal obrir-ne algun de més, doncs n'obrirem més. Clar, és aquest marge que falta ara de definir, m'imagino abans de començar els cursos al gener. Clar, però per això és molt important que de seguida que algú remi la carta i s'hagi donat de baixa i estigui interessat en tornar-se d'una a l'altra, que de seguida vagi a Canjín a estar a planar la sol·licitud i a tornar-se d'una a l'altra, perquè com més marge tinguem, més temps tinguem per poder comprovar si queden buits en els grups i de més, doncs millor per tots. Comentàvem ara que ha estat un procés llarg que també hi ha hagut diferents situacions que ho han fet una mica difícil ja n'hem parlat en altres ocasions de com havia anat tot aquest procés també la reacció dels alumnes, professorat, etc. No sé si esteu contents per això d'aquest final des de l'Ajuntament Mira, estem contents perquè per fi hem acabat i per fi podrà començar tenim una data d'inici estem contents perquè un dels objectius que ens plantejàvem en aquest concurs era que l'equip de professora que hi havia del qual estàvem contents pogués tenir més marge de manoeuvre i això és el que aconseguirem. Ara, el que no estem contents és d'haver perdut tres mesos. Evidentment, no podem estar de cap manera ni contents ni orgullosos d'això, només faltaria. Però sí que és cert que hem aconseguit alguns dels objectius que ens plantejàvem, el que passa és que amb un desenvolupament de tot plegat que no és satisfactori, evidentment. Doncs, finalment, en tot cas, sigui com sigui, la setmana que ve hi haurà aquest primer contacte amb els alumnes per part dels professors d'Arts Plàstiques i el 7 de gener començaran finalment aquests tallers. Avui n'hem parlat amb el regidor de Cultura de ser i seguir de l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies. I que vagi molt bé, bon dia. Vinga, gràcies, bon dia. Just a la fusta. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. I com cada dos dimarts a aquesta hora és moment de fer tertúlia amb la Marcela i la Cristina. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, Carme. A més a més, avui també d'aquí ara fem una pausa per Nadal, o sigui que és l'últim programa que fem de l'any juntes, eh? Sí, que estem ja en aquella temporada. Després del 21! És veritat, no sabem com acabes. En tot cas, parlàvem abans a fora i em comentaves, Cristina, que havies vist el Salvados d'aquest diumenge, no? I que havies quedat molt impactada per tot el tema de com es consumeix, com es llença i com funciona tot aquest mecanisme on vivim, no? Sí. Bueno, no lo vistes, pero tú lo sabes perfectamente lo que pasa con la cantidad de alimento que se tira... El mundo se podría alimentar con esa cantidad de alimento que tiramos. Això sí que ho havia sentit, que es llença una quantitat de menjar impressionant, senzillament per no variar preus, perquè els preus no baixin. Porque salió la mandarina, por ejemplo, la que estaba ya en el suelo, que tenía un toque pequeñito, ya no la querían. Y entonces tenían cajas de kilos y kilos y kilos que entonces lo tiraban y entonces hacían abono. ¡Ostras! Y no te lo pierdas. La abrían y estaba muy buena y estaba igual que las otras. Y las otras las pasan por un gas tóxico que es para brillantar y luego pulir. ¡Ostras! La mandarina esa tan bonita que vemos. Si quien dice la mandarina dice la manzana. Es porque ha estado rociada. Sí, sí. Oye, yo me quedé impresionada. Luego salían los pescadores. El pescado que llegan a tirar. Sí, sí. Porque tienen una cuota de pescado. Una cuota de pescado, sí, sí. Que llegan a tirar. E incluso salía un inglés, un pintor inglés, que había hecho... o sea, había hecho que los pescadores lo tiraran en la orilla del mar, pero en el agua, y que la gente fuera a recogerlo. Y iban, en Inglaterra, iban con esto, con la puseta de la compra, y con cañas, y con esto para cogerlos. Cazamariposas. Cazamariposas, y se iban llevando los pescados a casa. Entonces lo tiraban, no lo podían tirar a tierra, pero sí que tenían... Y entonces los otros iban haciendo así, y me pareció una idea buenísima. Tú sabes la de gente que iría a la Barceloneta... A coger su pescado. No, no, és que alguna cosa s'hauria de fer, no sembla? I tocaron... És que, además, tocaron mucho... Y se queda uno impresionado y dices... Ostras, es que es verdad. Y con la necesidad que hay. Sí, sí. Aviam, és que... I ara que ha dit això d'Inglaterra, vaig llegir fa poc i no... Ara no et sabria dir com es diu el poble. És un poble que... va haver una iniciativa popular en el poble en què l'Ajuntament va començar a deixar terrenys perquè fessin horts municipals. I llavors la gent ho treballava i aleshores tothom del poble podia agafar qualsevol fruit, qualsevol peça. És a dir, sorties de la feina i diies, mira, avui... I la gent no tenia consciència que ho feia per ell, sinó que és una cosa que feia com a ser de la comunitat. A més a més, d'una col, una dona sola deia, jo agafo quatre fullos perquè és l'únic que necessito, i la col la deixava. Però, en canvi, aquí te vendría gente no del pueblo de Barcelona i del Montén. Aquí ja veus que la gent s'hi va a robar els camps. I, a més a més, destrossa. Els terrenys, per això del parc agrari, que justament arran de tot el... Un cop es va saber que a Eurovegas no vindria cap aquí... s'ha com intentat reactivar i, doncs, pagesos que ja existien i que ja feien coses, doncs sí que s'ha donat més a conèixer la gent perquè pugui saber que allà pot anar a comprar fruita directament, no?, per exemple, o verdura. Ah, això està bé. Però no la venden tan barato. Però és que normalment, justament, no és més barato que el del súper segurament perquè té el plus aquest, no?, que és el que fa que molta gent no s'hi acosti. Sí, però... Però no hi ha intermediaris. Sí, però... hauria de ser més barat perquè tu vas expressament al camp amb el qual ja tens un viatge a ells els deixen els terrenos no hi ha intermediaris amb el qual és llip per ells llavors jo el que no trobo perquè jo compro en paies però no veig una diferència econòmica o sigui, crec realment i sincerament que haurien de ser més barats que hauria d'haver... Una diferència. Ens repartim la diferència d'alguna manera. Llavors no podrien viure. Bueno, no, porque ellos no hay intermediarios, lo hacen directamente. Y si le ceden el terreno, tampoco tienen gasto de terreno. Si sabeix, no, però suposo que si és propietat, etcètera, etcètera, és una mica més difícil. El que jo sí que conec una persona, que a l'Ajuntament de Sant Joan, d'Espí, li va cedir un tros de terreny i el cuida i, escolta, em treu una quantitat de verdura i d'allòs, però clar, això és... És per ell només, eh? No és allò que... Consum directe. No, però sí que hi ha, potser també... La gent comença a ser... Potser no s'hi fa res, però sí que es comença a ser conscient que hi ha algunes coses de les que mengem que... Bueno, yo cuando vi lo de las mandarinas pensé... Claro, y eso es que a mi hija le encantan las mandarinas y toma mucha mandarina. Y pensé... ¿Qué está comiendo esta niña? No, de verdad, te agobias, eh? Sí, però és de gas, te les passa a la piel. Gas, hombre, claro. Y a la manzana, lo mismo. I contra més bonita, més grande i més preciosa Más química lleva Ja, ja, ese és el problema Sí, sí Bueno, és el gust per l'estètica, no? Segurament que és el que... Bueno, pues jo me parece que voy a cambiar de chip, eh? Así que chip has de cambiar Pues que a mí lo... Exacto Mandarines Mira, tengo la suerte que en mi pueblo Es que claro, en Sant Joan Hay mucho payés Y me da igual si la mandarina Sea más bonita o más fea Pero que no lleve química De fet, normalment, molts cops et diuen que algunes de les més lletges són bones. Claro, és que lo que a la gente no le dicen es que son tan bonitas porque también le han puesto química. Si a lo mejor a la gente le informaran de que eso está tan brillante y tan precioso porque le han enchufado un gas químico, a lo mejor diría, oye, cuidado. Bueno, pot dir... Però és que, a més a més... És que no es la dan. Però és que, entre això, una cosa és l'estètica i l'altra és el tema dels transgènics. Els tomàquets, per exemple, que tots són iguals. Ui, sí, que malos salen, eh? Això és transgènic. Però és que... Però s'està... O sigui, hi ha una quantitat... Greenpeace fa poc, vull dir, ja ha tret tot un manifest contra els transgènics, vull dir, exposant diferents investigacions que han fet diferents doctors, o sigui, de l'odolent de l'odolent que són els transgènics. Per què? Perquè com són resistents als pesticides i coses d'aquestes, l'agricultor no té problema en fumigar més i per tant han descobert que les fruites i tot el que és transgènic porta fins a més d'un 200%. un 200% més de pesticides. Tu imagina't entonces, claro, las embarazadas cuando comen todo esto. Però això d'alguna manera ve donat, fixeu-vos, cada vegada hi ha més al·lèrgies. Sí, hombre. Però clar, vull dir, i ve donat d'això. D'intoleràncies. Clar, d'intoleràncies. Hiperactividad. Clar, vull dir, perquè tot això... Tot va lligat a l'alimentació, no? Clar, absolutament. I en la química, claro. No és l'alimentació en sí, O és que has de tomar mucha verdura, has de tomar mucho... No, no, no, és la química que porta tot això. Exacte, efectivamente. A veces le echan la culpa, es que toma poca verdura, toma poca fruta, pero si a lo mejor con toda la verdura que te tomas y toda la fruta estás metiendo más química que con otra cosa. Per això, vull dir que no... No, no, vull dir que... A veure, comença a canviar hàbits, no, segurament? Absolutament, absolutament. Jo penso que... Más que hábitos, hay que intentar... Ir a los sitios que no sean grandes superficies. Lo siento por ellos. El chip. La grande superficie. Y además salía una chica de consumo hablando y decía, claro, es que nosotros queremos todo esto por calidad, porque es bonito, porque tal. Igual ni ella sabe que detrás de la calidad hay toda esa fumigación. Ella lo que quiere es vistoso. Te das la supuesta calidad. Claro, para ella es calidad. Ella decía, es que esto es calidad. Mira, qué naranja más bonita. Mira, como esto no tiene lluimen ni terre. No, pero es que esto es sano y lo que tú me estás dando es veneno. Sí, sí. Y te quedas pensando y dices, es que es un absurdo. Bueno, mira, la noticia de ahí... el telè notícies, ara no recordo quin era, resulta que van incautar una quantitat de taronges, no sé quantes tonelades, i llavors es veu que la càmera enfoca com totes aquelles taronges, vull dir, estirava el camió de la basura, però aleshores, vull dir, els funcionaris allà, els policies, no sé què, van dir, escolta'm, guarda'm a mi una bossa, guarda'm no sé què i tal, no? O sigui, Llavors, clar, el que deien és que si allò estava dolent, si estava incautat era perquè no era d'ús públic, com és que després la policia s'ho quedava a nivell personal. Però perquè tot això ells ho saben. Este senyor que tenia l'empresa de naranjas deia, com tu comprenderàs, a mi que m'obliguen a aquest procés De contaminación, porque es así, de contaminación, luego de abrillantamiento, tal, a mí me cuesta dinero. Ojalá me pidieran el producto natural y que luego también yo, este que está tocado y que tendría que tirarlo, a mí, aunque me lo pagaran mucho más barato, me saldría cuenta. Pero es que el problema es que no lo quieren. Yo pensaba que esto que estaba tocado iba a lo que era mermelada. Pues yo también. Pero hay algunas empresas que lo hacen lo de la mermelada, pero se lo pagan tan mal que a él no le sale a cuenta ni que se lo lleven. Dice, porque yo pierdo dinero y necesito gente. En tot cas, avui se'ns acaba el temps, se'ns ha fet curt. Em sembla que un altre dia recuperarem també tota aquesta temàtica perquè et dona per molt. Sí, perquè suposo que això se n'ha seguirà parlant. Sí, exacte. S'ha obert una mica tot aquest tema. N'anirem parlant. Doncs moltes gràcies, Marce i Cristina, i que vagi molt bé. Queda molt estrany dir-ho ara, però bé, bona entrada d'any, no? Bon Nadal, no? Fins l'any que ve. Adeu. Sunrise, sunrise, looks like morning in your eyes, but the clocks held 9.15 for hours. Sunrise, sunrise, couldn't tempt us if it tried, cause the afternoon's already coming. Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes, but I'm sure it's written all over my face. Surprise, surprise, never something I could hide, when I see we've made it Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els alumnes de quarta primària de Catalunya i també de la resta d'Espanya estan per sota de la mitjana de la Unió Europea i dels països de l'OCDE en lectura Ciències i Matemàtiques. Aquest és el resultat que s'ha conegut aquest matí de les proves fetes a la primavera de l'any passat a més de 12.000 estudiants de tot l'estat. Unes proves promogudes per l'Associació d'Internacional Educació. En lectura, els alumnes aconsegueixen 513 punts, és a dir, 21 per sota de la mitjana dels nois i noies de la Unió Europea i encara es queden a més distància 517 punts de la nota que aconsegueixen els alumnes de l'OCDE, els 25 països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Pel que fa a les matemàtiques, els estudiants espanyols se situen a 40 punts de la mitjana d'aquests països. Una persona ha mort aquest matí a conseqüència d'un accident de trànsit, segons el Servei Català de Trànsit, poc abans de les 10 del matí a la Nacional 2, a l'altura de Sant Julià de Ramis, al Gironès. Per causes que encara s'investiga en un turisme, ha atropellat mortalment un vianant. Fins al lloc de l'accident s'hi han desplaçat quatre dotacions dels Mossos d'Esquadra i dues ambulàncies del sistema d'emergències mèdiques. no han pogut fer res, però, per salvar la vida d'aquesta persona que acabaven d'atropellar. El tresor públic espanyol ha aconseguit col·locar aquest matí més de 3.800 milions d'euros en lletres a un any i a un any i mig. Es tracta d'una quantitat per sobre de l'import previst en aquesta subhasta, que era de 3.500 milions d'euros, i un interès, a més, més baix respecte de la subhasta del mes anterior, del mes de novembre. La subhasta ha lleugerit a més la pressió sobre Espanya en el mercat del deute, la prima de risc que es troba ara mateix... Els 418 punts de diferència respecte del Bo de la Manya, que és el que marca la referència. La plataforma d'afectats per la hipoteca de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances reclamen la retirada de la coneguda com a clàusula sol de les hipoteques. Els representants de l'entitat es concentren a les portes dels principals jutjats d'Espanya. A Catalunya ho fan a la Ciutat de la Justícia. L'Hospitalet de Llobregat, Maricar Magallego, bon dia. Bon dia. La clàusula fa que els hipotecats no es puguin beneficiar a la baixada de l'Euríbor, que és l'índex de referència més utilitzat. En funció de la clàusula contractada, els hipotecats poden arribar a perdre fins a 3.000 euros cada any. Helena Pons és la portaveu de l'entitat. En funció del límite que tenga, le puede suponer 3.000 euros anuals. Y estamos hablando de que en este momento hay muchas personas ya que no pueden hacer frente a sus cuotas hipotecarias y que nos estamos encontrando con personas que están a punto de entrar en un proceso de ejecución hipotecaria por culpa de una cláusula abusiva. La plataforma ha recollit signatures per exigir que s'acabi amb aquesta cláusula i ha demanat la mediació del govern davant dels bancs. El govern català estudia que una empresa de combustibles forestals substitueixi el buit que deixarà la fustaira Tredema que tanca a la ciutat de Solsona. Ho ha avançat en declaracions de la xarxa el director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Denis Boclio. S'està parlant de diferents opcions. Una possibilitat seria produir estella o produir pellets, que són combustibles forestals que es fan servir en grans centrals de producció elèctrica a reu del món i això realment és un mercat mundial. Llavors, l'ubicació de les plantes de producció no és tan important. De fet, avui mateix es preveu que representants de l'executiu visitin Solsona per explorar aquests possibles usos de futur de les instal·lacions d'aquesta empresa. Recordem que el tancament de la planta suposa l'acomiadament de 142 persones. Bon dia, us parla Eduard Cabré. L'entrenador de Neymar al Santos Brasile, Murci Ramallo, assegura en declaracions a la xarxa que el Barça és el club ideal perquè Neymar faci el salt a Europa. Ramallo li aconsella que afixi pel conjunt blaugrana després del Mundial del 2014. Ojalá que eso aconteça, ¿no? Ojalá que un día podamos ver los dos mejores jugadores del mundo para mí, o sea, Neymar. Entonces, imagina uno ver este lugar... Els jugadors del Barça s'entrenen des de les 11 per preparar el partit d'anada de vuitens de final de la Copa del Rei, que jugaran demà al camp del Còrdoba. I l'exjugador blaugrana ara al Chelsea, Oriol Romeu, s'estarà sis mesos de baixa per un trencament al lligament encreuat del genoll, que es va produir dissabte en el partit contra el Sunderland. I a l'espanyol Javier Aguirre podrà comptar amb Sergio García pel partit de diumenge al Santiago Bernabéu després de complir els quatre partits d'ascensió. D'altra banda, el club mexicà Pachuca ha comunicat que li ha donat la baixa a l'ex davanter de l'espanyol Raúl Tamudo. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. El proper 7 de gener començaran els cursos d'Arts Plàstiques Municipals de Can Ginestà. Segons publica el bolletí, segons ha confirmat el regidor de Cultura, just a la Fusta, l'empresa Gaudín Crianar, creada pels professors i professores que impartien els cursos a Can Ginestà des de fa més de 20 anys, serà l'empresa que el gestioni a partir de l'any que ve. Segurament, la propera setmana es convocarà els alumnes a reunions informatives per conèixer la programació prevista per aquest curs. Recordem que la cooperativa La Fundació va presentar la seva renúncia a gestionar els tallers municipals el passat mes d'octubre i que la gestió va quedar, per tant, deserta. A partir d'aquí, l'Ajuntament va iniciar un nou procediment a través del qual convidava tres empreses a presentar-se a l'adjudicació i Gaudín Crianart va ser l'única que s'hi va presentar. En clau cultural, l'Ateneu de Sant Just estrenarà a finals d'aquest mes un nou cicle de música. S'afegirà així a l'iniciativa de l'Espai A i a la recuperació del documental del mes. Aquestes són algunes de les novetats que la nova Junta ha incorporat per revitalitzar l'Ateneu. Recordem que per segon any consecutiu l'Ateneu ofereix als ciutadans les activitats de l'Espai A una xarxa d'arts escèniques no professionals que dona l'oportunitat a artistes amateurs de difondre els seus espectacles, tot plegat a través de la xarxa d'equipaments associatius. En concret, es preveu que el proper 28 de desembre comenci un cicle de jazz amb el que es vol diversificar el públic. I a més, cada mes des de l'octubre, a l'Ateneu també es pot veure el documental del mes, que és un projecte que la productora Paral·lel 40 porta a diferents municipis catalans. De fet, aquest dilluns es podrà veure 5 càmeres trencades. I acabem parlant d'una activitat que tindrà lloc aquest dijous, és el vuitè diàleg per la independència. Serà dijous, com dèiem, a les vuit del vespre. Aquest cop, Àngels Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, parlarà de la catalanofòbia i la catalanofília en l'època moderna. Aquest diàleg per la independència, com dèiem, serà dijous a l'Ateneu, a les vuit del vespre, i l'organitza Sant Jus per la independència. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern. www.radiodesvern.com Molt bon dia. En mi Corea mental hay un bloqueo bestial y desde mi ciudad solo a veces recuerdo a mi sur Así es mi identidad Fins demà! Y generé más tensión y 20 nudos de inaudita opresión. Cuando empecé a notar un deseo inhumano hacia ti. Busqué las ganas y también un plan a romper mis tiques de seguridad. Pero antes de decidirme hablar, yo elegía un vuelo raso para huir de tu radar. Mi mecanismo de horror volvió a cruyir. Bona nit. Fins demà! Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Dos minuts i un quart d'una del migdia, un moment per la història de Sant Just i ho fem com cada dimarts amb el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, Carme i companyia. Avui, a més a més, ens situem als anys 30, no? Sí, als 33, 34 i d'aquí endavant convulsos. El que jo volia fer només és una remarca curiosíssima. A l'entrar aquí, es veu que abans han passat unes col·laboradores que gasten un perfum excel·lent. Sí? Sí. Es nota, han deixat empremta. Han deixat empremta, sí. Ni res del que tenen els espais petits, eh? Sí, eh? Que sí que guarden, sí. Exacte. Com els pots petits, que hi ha la bona confitura que diuen, no? Aviam, estàvem... Sí. Vàrem acabar el 33. Havíem dit, doncs, que hi havia una de les coses, per exemple, que vàrem comentar de carrel d'aquells censos i aquells delmes, que es pagaven a l'església, es van tirar a terra els cubs i es va, doncs, finalment, aquell espai habilitar com a baptisteri, no? I llavors, doncs, ja teníem que això, el 33, teníem encarrilat, també que a l'escola de l'Ateneu, doncs, segurament s'en faria càrrec a l'Ajuntament per qüestions econòmiques i també ideològiques per part del municipi, que coincidien en aquest sentit, no? I, per tant, doncs, era la manera de solucionar també un problema econòmic, el de l'escola, no? És un endèmic, eh? Això, els problemes escolars es veu que ens persegueixen per tota la vida, amén. Espero que s'acabi aviat, de totes maneres. Però les coses van així. Llavors, ja tenim el 1934. El 34 diu que hi ha victòria de la candidatura de Daniel Cardona, del Front Nacionalista, a membres de nosaltres sols, en les eleccions municipals, on per primera vegada vota la dona. És important, eh?, el 34. Per primera vegada... És que es creien que vosaltres, doncs, tindria una tendència més conservadora i, per tant, no era convenient que votéssiu, cosa que s'ha demostrat que això no té cap sentit, però es creia d'aquesta manera com es creuen altres coses. I, per tant, fins al 34 no va votar la dona. Jo voldria remarcar una vegada més, i no em vull fer tampoc pesat en aquesta qüestió del nosaltres sols, que és una qüestió semàntica, una traducció potser no massa curada del Sinn Fein, El sinfein, de fet, vol dir, és una afirmació, som nosaltres, no nosaltres sols, som nosaltres, o sigui, una afirmació de voluntat, de ser, som nosaltres, i ja està, i aquí som, i per tant, defensem això i defensem allò, i el de més enllà. Això de nosaltres sols sempre és excloent, evidentment, la paraula nosaltres sols vol dir que no hi ha ningú més, no, no és cert, el que passa és que es va fer aquesta traducció, que diria no massa encertada, del sinfein, no?, Bé, això és un detall semàntic que cal potser tenir-ho en compte també per altres coses, no? Perquè nosaltres sols no farem res, eh? No dir sols, ja t'asseguro. És difícil, eh? No es pot fer absolutament res. Bé, què passava, doncs? El 34. Els fets del 6 d'octubre ocasionen la suspensió indefinida de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. A Sant Just d'Esvern, la participació de veïns del poble en els fets de Barcelona provoquen apresonaments i l'exili de l'alcalde. O sigui, en Cardona va haver d'exilar-se. Són destituïts els ajuntaments escollits democràticament. O sigui, el revelar-se el 6 d'octubre aquest cop d'estat, per dir-ho d'alguna manera que hi va haver, que hi havia uns quants senjustencs que van baixar a Barcelona a defensar l'estatut i a reclamar el que era seu, doncs entre ells hi havia el meu pare i sé que va estar... doncs el van anar a buscar a Barcelona uns amics, ja més grans, perquè era una persona molt jove, molt jove, el 34, el van anar a buscar, i doncs amb altres d'aquí Sant Just els van acompanyar cap a dalt al Santa Creu de l'Orde, i allà hi havia una mina de grafit, o encara hi ha un forat amb una mina de grafit, i durant uns quants dies, uns quants dies van estar allà, com diguéssim, suplugats, per tal que es calmés tota la qüestió que havia passat a Barcelona aquells dies, i tothom va tornar cap a casa amb tranquil·litat, Fins que, malauradament, després, el 36 sí que la cosa ja peta de debò, no? Era una mica aquesta prèvia, no? Exacte. Sí, va ser una prèvia perquè no tenia res a veure amb l'altra. O sigui, una cosa, la que ve el 36 ja és el sumum. Bé, què passa? Es nomena una comissió gestora encapçalada per l'alcalde Gaspar Modulell i Gener, ja que havia hagut de marxar a Cardona, doncs hi ha això. L'Ajuntament es fa càrrec de les escoles de l'Ateneu, que ja havíem dit també, es creia el grup escolar municipal, I les escoles parroquials Núria s'amplien. Recordem també que hi havia aquella dicotomia, diguem-ne, de les escoles laiques i les escoles, doncs, religioses. Sí. I, per tant, doncs, la gent porta també els seus fills cap a les escoles parroquials i s'amplien pel fet que hi va molts més alumnes. I es funda les CEES. Les CEES, que ja hem celebrat fa anys, el 75è aniversari, estem gairebé al 80è, i per tant, doncs, és una efemèria importantíssima també aquí a Sant Just, el 34, i alguns diuen el 33, o sigui, també ballen aquelles coses, aquells papers, que també com les escoles Núria, tant pot ser el 33 com el 34, perquè ja es beneieixen les escoles el 33, alguns diuen el 34. Bé, és qüestió d'arribar a fons i trobar els documents reals d'això, que algun dia ja ho aclarirem, com les CES. I les CES, doncs, es funda, té aquesta vida intermitent en alguns moments, perquè, esclar, pensem que després ve la guerra. La gent jove que estava a les CES ha d'anar al front. I després ve la represa, fins que la segona represa important es fa al 62-63. Clar, són uns anys en què tot s'estanca una mica, no? Aquests anys tot queda aturat en aquest sentit. Esclar, una guerra atura moltíssimes coses, no? Tot i que ja veurem que l'Ateneus segueix fent cinema, com tantes i tantes i tantes activitats que la rereguarda van fent la vida normal. normal dintre d'uns paràmetres... Exacte, dintre del que hi ha, no? Intentar trampejar una mica la situació. Perquè, esclar, també és una qüestió que la gent s'ha de... se l'ha de disteure d'alguna manera, no? Se l'ha d'ajudar d'aquesta manera, doncs, també culturalment i lúdicament, no? Perquè, si no, seria un caos total que la gent estaria només pensant en la mort i en la guerra, etcètera, etcètera, no? I, per tant, doncs, també hi havia d'haver una vida cultural i social mentre, doncs, estava allunyat del front, no? Què passa més? Per exemple, aquí diu la Fabriqueta, es trasllada bé. Això de la Fabriqueta, molt bé. La Fabriqueta és el nom popular que li vam donar tota la vida en una petita fàbrica de teixits important en el seu moment, perquè va donar feina a moltíssimes dones d'aquí Sant Just i noies, en aquell moment gent molt jove, que encara podem parlar amb ells i tenim fotografies que sortien a la porta per fer-se la fotografia típica, totes les noies amb la bata, etcètera, etcètera, com s'han fet de tants tallers... I aquesta fabriqueta estava abans en la Pionsca. I aquesta fàbrica de teixits va anar a parar al carrer Bador. Era d'un tal senyor Pere Vila. Però llavors la va comprar, quan era al carrer Bador, el senyor Joan Baptista Soler. Aquest senyor era un gran defensor i macenes també de l'esport, especialment del ciclisme. Aquí Sant Just. Ell era d'aquí Sant Just. I ho difonia en general, no? Sí, i llavors el que tenia és que presidia, diguem-ne, doncs la Unió Ciclista de Sants, la Unió Ciclista de Catalunya, etcètera, etcètera. I vivia a Sant Just i el seu negoci, diguem-ne, és comprar aquesta fabriqueta que va estar, doncs, molts anys en funcionament. Jo recordo, doncs... Tot i la guerra, per això, o també... Això va començar al 34, o sigui, la fabriqueta, aquesta fabriqueta, aquesta fàbrica que diem nosaltres la fabriqueta... es va instal·lar al carrer Bedó l'any 34, i després de la guerra, jo encara la recordo perfectament bé en funcionament, jo entrava dintre, veia els talers, veia les noies, com treballaven allà, les repassadores, que són... O sigui, hi ha aspectes de la feina molt curiosos, com veus que treuen totes les bastes, diguem-ne, del teixit, que sortim malament, amb unes menes de pantalles de vidre que van passant la tela per sobre. En fi, ara estaríem amb això, com de la mateixa manera de carregar les vitlles pels talers, no? que després va haver la famosa mateixa que va inventar el taler sense llançadora, etcètera, no? Bé, per això aquí a Sant Just estem al 34 i estàvem amb aquestes condicions, no? Què passava, per exemple, al 35? Que diu, l'Ajuntament organitza per primera vegada a l'estiu unes anades col·lectives als banys de Castelldefels amb escolars a la població. A les platges vol dir? A la platja, se'n van a la platja, sí, sí. O sigui, l'Ajuntament organitza per primera vegada a l'estiu unes anades col·lectives als banys de Castelldefels pels escolars. O sigui, el 35, pensem que estem en plena república, que encara, doncs, diguéssim... És una cosa nova, no potser? No, encara és una cosa nova, de cara a les escoles, evidentment, de portar-los, doncs, als banys, no? Cosa que devia ser bastant curiosa. Algun dia explicaré una anècdota meva dels banys. I llavors diu, els partits de futbol comencen a formar part del programa de la Festa Major. Clar, era una cosa important, no? O sigui, fer un partit de futbol, suposo que amb els equips veïns, amb els quals es podia cridar, renegar, xisclar, insultar, mútuament... Anava bé per desfogar-se una mica. Molt bé per desfogar-se. O sigui, el que és el derbi, eh? Podríem dir el derbi Sant Just es Pluges, era un dels més famosos. En Sant Feliu no recordo gaires derbis o cap, però en canvi amb es Pluges sí que hi havia uns derbis realment importantíssims, no? Perquè a més a més es traspassaven els jugadors i coses pel estil com passa, sempre, no? Molt bé. I què passa al 36? Tenim temps de parlar una miqueta del 36, del malaurat 36, en aquest sentit, no? Aviam, a partir del 16 de febrer, l'arcalde és Daniel Cardona, torna, eh? Daniel Cardona, torna. Recordem que es va haver d'exilar el 6 d'octubre, etcètera. I el 23 d'abril se celebra una festa del llibre organitzada per la Biblioteca Municipal. O sigui, Sant Just també ha tingut aquesta tradició, no?, que la cultura forma part de la vida del poble. Si sentim, doncs, algunes intervencions de l'alcalde, sempre remarca la gran importància de l'associacionisme aquí a Sant Just, la gran quantitat d'entitats que hi ha, culturals i de tot tipus, socials, esportives, etcètera, etcètera. Però vull dir que aquest esprit... Evidentment, aquí estem parlant de 5.000 persones, més o menys. Suposo que si ho comencen a fer uns quants, m'imagino que també és un efecte que fa sentir exacte. Sí, sí, sí. Un per l'altre, també es van creant aquestes associacions que són importants. Per tant, la Bíblica Municipal organitza el dia del llibre. I tenim algunes fotografies històriques també que han sortit abans, que es veu que davant de l'Ajuntament hi ha una parada important de llibres... I la gent va anar allà i suposo que per un import realment mòdic es podien adquirir llibres o disposar-ne. Què passa el 18 de juliol? Ja sabem què passa el 18 de juliol del 36. Doncs l'alçament militar contra la república. Inici d'una llarga guerra que durarà pràcticament 3 anys. I és així. El 21 de juliol va ser incendiada per primera vegada al temple perruquial. Ja comencen aviat el 18. Hi ha l'esclat de la guerra. El 21 ja intenten cremar l'església, no? Que no se'n surten, no se'n surten. Han d'esperar més temps. Llavors, també s'enderroca la Creu del Pedró. La Creu del Pedró, recordem que també tenim una sèrie del seu propi camí, en el seu punt d'origen, pràcticament, pocs metres de distància, doncs era amb motiu d'una santa missió, o sigui, aquests fets que durant una setmana venien una sèrie de predicadors i predicaven i se'n deia la missió, llavors amb motiu d'això, per commemorar-ho, es va posar una creu de pedra Una creu de terme dalt la creu del padró. Aquí, què passa al 36? Doncs que es tira a terra aquesta creu i fins després de la guerra no es torna a fer-la de ferroforjat que coneixem actualment. Llavors, què passa? Els partits centrals sindicals ocupen diversos edificis, com ara la CNT, la casa de Francesc Espiell, la UGT, la casa d'Andreoli i l'estat català, la Torra Melitón. Les primeres víctimes de la guerra són Carles Mercader i Miquel Reverter, que són, diguéssim, persones lligades d'alguna manera com a administradors, etcètera, etcètera, de gent com els marquesos de Monistrol, de la Torre Blanca, etcètera, són gent que es via... senzillament per la seva feina, és ben significat en aquest aspecte, i van ser les primeres víctimes que va haver. Per això se'ls dedica a aquests carrers. Això mateix, Carles Mercader i Miquel Reverter, que els tenim molt a prop, aquests dos carrers. I Domènec, que també mort... S'estableix la primera cartilla de racionament i s'ho vintegen les cues per a proveir-se de caviures. Quan hi ha un fet anormal i tan anormal com una guerra, la qüestió dels caviures és de les primeres coses que ressenteixen. Exacte. I el 37, què passa al 37? Podem dir el 37 una mica? Vinga, va. Vinga, va. Entrem ja de tota la guerra. Això mateix. Sí, és que estem en plena guerra i després ens vindria el 38 i el 39, etcètera, no? Però el 37, l'Ajuntament presidit per primer alcalde. Primer. Per l'arcalde Joan Viladoms i Càlix, perquè recordem que també Cardona torna a sortir, no? Sí. I uns mesos d'estar per l'Alfred Arís i Reinald. D'Alfred Arís és molt curiós del que passa l'any 39, ja ho explicarem quan sigui el seu moment, i acorden a emetre paper-moneda propi. O sigui que Sant Just té paper-moneda, ja hem vist en alguna exposició, i també a l'abans i en altres publicacions, doncs que hi ha aquest paper-moneda... d'uns cèntims o una peixeta, etcètera, que s'emeten amb de Sant Just. Què passa? La denominació del poble. Ah, Sant Just d'Esvern. Ja no és Sant Just d'Esvern, estem en un ha estat laic, per dir-ho d'alguna manera, de Sánchez ja no val. I llavors es diu Just d'Esvern. Mira, fàcil, aquest camp no canvia tant com Sant Feliu, per exemple, que es va dir Roses del Llobregat. Exacte. Hi ha alguna versió que es diu La Verneda. Ah, també és clar. Però aquí ens diu, al llibre de cronologia, que es deia Just d'Esvern. Amb algun paper podem llegir La Verneda. Per exemple, l'estat català el que fa és dir o promoure que Sant Just d'Esvern es digui Verneda i emet uns papers, precisament uns impresos, que títol de soci d'Estat Català, que en lloc de dir Sant Just d'Esvern, diu Berneda i entre prentes i Just d'Esvern. Bé, i abans per acabar. Doncs es donen noms també diferents en els carrers, com ara, per exemple, es dona per nom Escasso, Durruti, Bac de Roda, alguns carrers de la població. El 3 de maig es produeix un seriós enfrontament armat entre gent d'Estat Català i d'Esquerra Republicana de Catalunya... Contra elements de la CNT, elements locals recolzats per gent de pobles veïns. Envolten la dèficit de Can Maliton i s'inicia un intens foc i tiroteig. Va ser una de les fallades impressionants que va tenir precisament el bàndol republicà d'enfrontar-se entre ells mateixos. Que va ser el 37, que aquí a Sant Just, des de Can Maliton rebien l'embat d'aquestes forces... foranes d'alguna manera, ajudades per gent de fora de Sant Jús que van venir a atacar Escat Català i a atacar també Esquerra Republicana de Catalunya, etcètera, etcètera, i va haver-hi un enfrontament entre ells que això va malmetre i va desorientar moltíssim tot el que era el sentit del bàndol republicà. I si et sembla, doncs ho deixem aquí. Exacte, si ho deixem aquí, la setmana que ve continuem parlant de la segona maïsa de la Guerra Civil. Perfecte, Pep, moltes gràcies. A vosaltres. I la setmana que ve, bon dia. Bon dia. Estem escoltant just a la fusta. De seguida l'actualitat televisiva amb la Baconesa després d'escoltar aquests Bright Eyes i el seu First Day of My Life. This is the first day of my life. Bona nit Fins demà! Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange you said everything changed You felt as if you'd just woke up And you said this is the first day of my life I'm glad I didn't die before I match you But now I don't care, I could go anywhere with you And I'd probably be happy So if you wanna be with me With these things there's no telling We just have to wait and see But I'd rather be working for a paycheck Than waiting to win the lottery Uh-huh Mm-hmm I ara parlem de televisió, passen dos minuts, dos quarts d'una del migdia, i per això saludem a l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Sí. perquè ens expliquis què és el que es cou en el món de la televisió. Comencem parlant de la sèrie Isabel, que va tancar la seva primera temporada dilluns passat com a líder de la nit dels dilluns. L'últim capítol de la temporada va ser el mes seguit, amb un magnífic 22,6% de quota de pantalla i més de 4.650.000 espectadors. i en total la mitjana de la sèrie se situa en 4.025.000 espectadors i un 19,8% de quota de pantalla. És una de les nits més competitives de la setmana, de nit de dilluns, en què, per exemple, a Telecinco tenien la sèrie La que s'avecina, que havia fidelitzat la seva audiència a través de les reposicions de la TNT, i a Antena 3 també la sèrie Isabel ha hagut de competir amb la segona temporada del programa Revelació del 2011, que va ser Tu, cara més suena. Tot i així, la sèrie ha aconseguit enganxar l'audiència i Televisió Espanyola va confirmar ja aquesta segona temporada, tot i que en un primer moment, com que va endarrerir vuit mesos la seva emissió respecte al que estava previst, això va fer perillar la continuïtat de la sèrie fins al punt que els decorats fossin desmuntats, però vaja. la cosa ha millorat i amb tant seguidors com té té la renovació assegurada. Doncs curiós, no?, també, tot plegat, perquè són aquests assumptes que sembla ben bé que pengi d'un fil, no? Sí, al final, els seguidors d'aquesta sèrie, que han estat els que han decantat la balança a favor de la seva continuïtat, doncs hauran d'esperar encara fins a la tarda o així de l'any vinent per veure aquesta segona temporada, però vaja, la qüestió... és que al final són els que manen els espectadors. Està clar. Més coses, tenim que la sexta renova Pessadilla en la cocina per també una segona temporada. Exacte, s'ha convertit en el programa d'entreteniment més seguit de la història de la cadena i està previst que els nous capítols arribin molt aviat, ja que cadena i productora ja estan immerses en el càsting dels nous restaurants que formaran part d'aquest reality. En la seva estrena, PSOI en la cocina va aconseguir un excel·lent 13,7% de quota de pantalla, amb el que la Sexta es va posicionar com la segona opció en la franja de màxima audiència i en més d'una ocasió ha liderat fins i tot per sobre de Telecinco o de la germana gran de la Sexta, que seria Antena 3, que també té un fort producte en la mateixa nit que PSOI en la cocina, que és la Serial Barco, Però tot i així, doncs, és un reality, com diem, amb Alberto Chicote, aquest cuiner una mica desagradable al capdavant, que està enganxant molt als espectadors, també. Tu l'has vist alguna vegada? No he vist allò, fragments que... No, jo tampoc, eh, tampoc. La veritat és que, com que més coincideix amb l'hora de sopar, és una cosa que fa una mica de malfeure. Sí, em sembla que exacte, que no em crida, eh? Vull dir, m'imagino que deu estar molt bé, però justament per tot plegat, crec que em posaria més de mal humor que una altra cosa. Sí, crec que sí. Bé, en tot cas, també parlem ara de Nadal, que també parlem ara de Nadal, que Antena 3 estrena la temporada número 22 de Los Simpsons. Sí, la ficció que triomfa també en les seves reposicions en EOX comptarà amb 22 capítols en aquesta 22a temporada, que arrencarà amb un episodi especial titulat El musical de l'escola primària, en què es podrà veure els actors de la sèrie Glee, en personatges d'animació, evidentment, a Los Simpsons, com deies. Doncs un altre símptoma de l'èxit d'aquesta sèrie. 4. Celebra la fi del món segons la profecia Maya. Sí, ho fa amb un seguit de pel·lícules i TV-móvies del cine de catàstrofes i també amb un especial del programa Quarto Milenio. El calendari Maia, com sabeu, estableix que el 20 és la fi del món i per aquesta data 4 està matent des del 8 fins al 17 de desembre una programació especial en què anima els espectadors a gaudir de cada minut com si fos l'últim. I, per exemple, aquest dissabte es van emetre les pel·lícules Deep Impact i La carretera, i diumenge la pel·lícula Pànico Nuclear i la TV Movie La profecia del juicio final. A més, aquesta edició espacial que comentava de Quarto Milenio, que està prevista pel proper diumenge, etc., i que parlarà de les diferents interpretacions de la profecia maya. I, per la seva banda, també el canal FDF, Factoria de Ficció, va programar ahir dilluns la minissèrie Inundación, també amb aquesta temàtica catastrofista. Molt bé, doncs veurem quin és l'èxit que té, també. Ens quedem a quatre, perquè el reality Ijos de Papà tornarà aquest divendres, amb la segona temporada, també. Doncs sí, és aquest reality conduït per Luján Arguelles, en què un grup de joves de l'alta societat es veuen obligats a prescindir dels seus luxes i s'estrenarà aquest divendres a partir de les quals de deu de la nit en la franja que fins ara havia ocupat Supernanny. Durant les vuit entregues de la primera temporada, ja fa gairebé dos anys, i Jos de Papá va aconseguir més d'un milió 600.000 espectadors i a veure si en aquesta segona temporada també mantenen aquest èxit. Doncs no haurem si finalment no ho aconsegueixen mantenir. Parlem ara d'Eurovisió. Vam parlar també fa unes setmanes que Portugal i Polònia abandonaven Eurovisió si afegeix Eslovàquia. Sí, exacte. Aquest país que va participar per primera vegada d'Eurovisió el 1994 i que aquest any ha decidit per dificultats econòmiques igual que Portugal i Polònia, com comentaves, abandonar aquest festival de la cançó europea I, en canvi, sí que hi ha altres països que, malgrat estar afectats igualment per la crisi econòmica, com Grècia, Xipra, Eslovènia o Espanya, han decidit igualment participar-hi. Fa uns dies que la Sexta Notícia es veia que potser Televisa Espanyola no podria tampoc participar a Eurovisió, però, finalment, la cadena pública ha confirmat que sí que hi participarà. L'únic any en què es van conèixer els costos exactes d'aquesta participació va ser el 2009, en què es va saber que costava 61.000 euros formar part de la televisió i el que sí que farà Televisió Espanyola en aquest cas és no organitzar gales eliminatòries perquè el públic escolli qui és el representant sinó que en aquest cas l'escollirà per selecció interna la pròpia televisió com va fer l'any passat amb Pastora Soler Vaja, aquesta ha estat la decisió ja confirmada per part de la Televisió Pública Espanyola de participar-hi tot i que ja veiem que van caient un seguit de països que... Igual s'acabarà el festival, no potser? Home, doncs si continuen així, sí que Déu-n'hi-do, perquè tres en poques setmanes, no sé si n'hi haurà algun més, però sí que és veritat que continua tenint molta audiència i cada any sorprèn amb cotes de pantalla al voltant del 40%, així que no sé si totes les cadenes se'n retiraran. Bé, en tot cas ho anirem seguint, acabem parlant d'un nou canal perquè Mediàset Espanya llançarà aquest mes de gener un nou canal que s'anumerarà Nueve. Sí, ocuparà el senyal de teletienda i està pensat per un públic femení convencional que comparteix directament amb el públic de Nova, mentre que el perfil del públic de Divinity es considera més jove i més urbà. diguéssim que és un altre tipus de dona, l'espectadora a la qual s'adreça aquest canal que has comentat, Nueve, que llançarà Mediasets Espanya a partir del mes de gener i que tindrà bàsicament concursos, telenoveles i xous de talent, talent shows. És el canal que farà 8, 8 canals que té el grup audiovisual Mediasets Espanya davant del 7, que té en aquest cas el grup Antena 3, tot i que Gol Televisió ocupa el vuitè senyal d'aquest grup en règim de lloguer. En els registres d'audiència del mes de novembre, amb dos grups audiovisuals estan separats per només dues dècimes, en aquest cas Mediaset d'Espanya en té 28,4% i Antena 3 està en un 28,2%. És a dir, que són dos grups que, com tots sabeu, ocupen la majoria dels canals de la nostra TDT. Doncs veurem també quina resposta té aquest canal. Sí, a veure què tal, perquè com dic, el grup Antena 3 ha fidelitzat a aquest tipus d'espectadores, que teòricament això ja sabem que és una estimació que fan les cadenes, però teòricament aquest perfil que han dibuixat pel canal 9 ja estaria... enganxat a Nova i no sabem si li interessarà canviar de canal o si aquesta oferta que li proposen de concursos i telenovel·les ja la té. Amb aquesta notícia acabem aquest repàs pel món de televisió que fem cada dimarts. Moltes gràcies per explicar-nos què és el que passa al món de la tele. Tornem dimarts que ve. Adéu, que vagi bé. Que vagi bé, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Fins demà! Fins demà! No. No. Fins demà! I com cada dimarts a aquesta hora és moment de parlar de llibres, per això saludem el Diego Marcos de la Lliberia Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per recomanar tres llibres, tres novetats, comencem avui parlant de jueces pero parciales, la pervivencia del franquismo en el poder judicial, per tant, estem parlant d'un assaig. Sí, és un assaig que ve signat per dos pesos pesants de la judicatura, que són el Jiménez Villarejos, que havia estat fiscal general, i l'Antonio Doñate. Sí. A veure, en aquest assaig, aquests dos, està prologat per Josep Fontana un altre pes pesant, diguem, de la història... Del món judicial, no? Bé, del món judicial de l'història, perquè Josep Fontana és historiador, bàsicament. I aquí el que ens denuncien és una mica la forma en què... en què es va realitzar ja, es remunten a la transició democràtica, no? La forma en què es va realitzar va permetre que s'amnistiesin tots els crims que s'havien comès durant els 40 anys de dictadura. I el que és molt més greu va fer possible que la justícia continués administrada pels mateixos, si on ha i havien estat protagonistes de tots els abusos d'aquella època. I aquí tant Jiménez Villarejo com Doñate entren a analitzar casos concrets, els fallos concrets que hi ha hagut, sentències tan injustes com... jo diria que la més recent que tenim és la del juez Garzón, que tots sabem que està apartat de la judicatura per haver intentat investigar els crims del franquisme, no per una altra cosa. I l'aturada que han fet, perfectament orquestada, Segons denuncien ells, tant pel PP com per Convergència i Unió, o sigui, pels partits de la dreta en Espanya, que van orquestar el que s'aturés tota l'exhumació de cossos d'aquestes fosses comuns de tots els assassinats després i durant la Guerra Civil Espanyola. Trobo que és un llibre interessantíssim perquè realment agafant consciència qui no la tingui encara del que va representar tota aquella època. I la transició, no? Segurament també. Sí, sí, sí. No només el francisme, sinó aquest pas, no? Sí, sí, sí. És que fa més incapeu amb el que ells diuen ja que he comentat abans, que l'administració de la justícia va continuar amb les mateixes mans. Tots estem veient, estem asseventant, dels problemes que hi ha tant amb el Tribunal Constitucional aquestes baralles entre els partits governants d'intentar decantar l'equilibri cap a una banda o cap a una altra que si jutges progressistes que si jutges conservadors quan un jutge el que hauria de ser és jutge Independent, no? En principi el poder judicial se suposa que està separat de la resta. Exacte, tu ho has dit, Carme. Se suposa que està separat del poder executiu i del poder legislatiu. Doncs una bona lectura, segurament, no? Sí, jo l'he trobat interessantíssima. Interessantíssima per veure quins moments ens toca viure i ser conscients d'això i per dir-ho d'alguna manera on tenim l'enemic. Doncs, molt interessant aquest jueces, però parciales, és la primera proposta d'avui. La següent és un clàssic, no? Sí. Que són novel·les d'Estefan Zweig. Zweig, sí. El coneixies tu, una noia jove com tu, aquest autor... Però el conec, no n'he llegit res, el conec familiarment, o sigui, és un d'aquests autors que s'ha llegit molt a casa meva i llavors... Sí, sí, molt bé. Llavors està... Sé que és un d'aquests referents que s'ha de tenir en compte, però reconec que no n'he llegit res. És un dels grans escriptors de la primera meitat del segle XX. Aquest senyor, l'Estefan Sveik, era austríac, va néixer a finals de... Del 1800, 1881, em sembla recordar què era, ho estic mirant ara per comprovar-ho, sí. I es va suïcidar el 1942 al Brasil, a Petrópolis. Sí. Llavors, a veure, ja hem parlat més d'una vegada en aquest espai de l'Stefan Sveig, perquè, a més a més, a mi és un autor pel qual tinc una certa debilitat, no?, i és que té tota una sèrie de novel·les curtetes, molt curtetes, d'aquelles de 100 pàgines, o que no arriben a 100 pàgines, que són una delícia. Aquest autor el va començar a publicar aquí Edicions Acantilado. El primer que va treure va ser allò, les Memòries d'un Europeu, em sembla recordar que es deia, que és una mica, doncs, era això, era l'autobiografia de l'Stefan Sveig, no? Sí. Llavors, la sorpresa a la llibreria va ser, quan va aparèixer aquest llibre, hi va començar a arribar gent, gent ja madura, bastant més gran que tu, per exemple, i se sorprenien, dient, oh, l'Stefan Sveig, no? I agafaven el llibre i se l'enduien, i el comentari que feien és el mateix que has fet tu. Això era molt llegit a casa meva. Ah, sí? Sí, sí. Això ho tenien els meus pares i era molt llegit a casa meva. I és això, a partir de llavors, d'aquestes memòries d'un europeu, Acantilado va començar a editar sueltes, en edicions sueltes, aquestes novel·letes curtes. I ara s'han decidit en agafar totes les novel·les de l'Stefan Sveig i fer-les en un sol volum que surt com a novetat per aquest Nadal. I aquí, sí, es poden trobar... les novel·les curtes com les, diguem, no té allò novel·les molt llargues, les que són ja una mica més contundents. Home, és un bon llibre, que són unes quantes pàgines, ara veiem-ho així, que és un volum important. Sí, el que passa és que jo ara estava buscant l'índex per dir quantes novel·les hi ha en aquestes 1.300 pàgines, I sí, mira, trobem El ardiente secreto, Miedo, Carta d'una desconocida, Ojos de l'hermano eterno, Confusión de sentimientos, i cinc més. Unes deu novel·les, o així, aproximadament. I estan totes les que ell va publicar. Deu novel·les, perquè l'Estefan Sveik, a més a més, va escriure a teatre, no és del... amb un cert èxit, però no és amb el que destacava realment, i amb el que sí destacava bastant era amb les biografies. Biografies i les novel·les. I és com et deia un senyor que a la Primera Guerra Mundial ja le van desposseir de totes les seves propietats, ho va recuperar, i a la Segona Guerra Mundial el van tornar a desposseir. I llavors suposo que no hauria d'aguantar més la pressió, va emigrar a Amèrica i allà al Brasil hi ha una fotografia que ha circulat, segurament es trobaria en internet, jo l'he vist moltes vegades per televisió, que són ell i la seva dona al llit. quan havien decidit ja suïcidar-se, o sigui, els dos cadàvers, els dos junts. Que era el principi, de fet, de la Segona Guerra Mundial. Sí, 1942. Encara quedaven uns quants anys perquè s'acabés. Sí, uns quants, no, no, es va acabar 43 o 44. 45, no? O 45, sí, 45, sí, sí, sí. El que passa és que la invasió d'Òstria... Va ser del principi, no? Sí, sí. Jo ara, a veure, no ho tinc clar, però a mi em sembla que les primeres d'aixòs, no sé si van ser cap al 38 o així, que van començar. Doncs són aquestes novel·les d'Estefans Baig que es poden trobar recopilades en aquest volum conjunt. I finalment acabem avui amb un Poesies amb suc. Una selecció de Miquel Desclot és aquesta proposta que portem sempre per un públic més jove i aquest cop amb un punt poètic. Sí, mira, és una antologia de poesia per nens i nenes, amb més de 300 poemes, que és d'autors de tot el món. Hi ha catalans, anglesos, bascos, italians. S'hi ha recollit la representació de les obres, de vegades inèdites, de més de 80 autors. I qui s'ha encarregat d'això és el Miquel Desclot. El que passa és que això tampoc és nou. Aquell llibre ja fa uns anys que funciona. El que passa és que la Galera s'ha decidit a fer un format d'aquests que diem en rústica, tapatova, i una mica més petit que l'anterior, i això ha fet que el preu baixi, jo no recordo ara ben bé el preu de l'altra edició, però jo diria que ha baixat, està com 10 euros per sota. Aquest surt a 17,95 euros, i em sembla recordar que el Poesies en suc amb tapadura, l'edició és exactament la mateixa, el format és un pèl més petit, però l'edició és la mateixa. Em sembla recordar que estava entre els 25 i 30 euros aquest llibre. Doncs és una bona manera, suposo, d'introduir els nens també en el món de la poesia. Sí, a més hi ha poesies molt maques i és això, és una tria feta per Miquel Desclot amb il·lustracions de Mercè Galí i són d'aquelles que als nens els acostumen a fer molta gràcia, moltes d'elles. Mhm. Doncs és el punt final d'aquest repàs que fem cada dimarts pel món dels llibres i la literatura. Avui també hem parlat d'assaig, per tant, és una mica més variat, amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí Sant Just. Moltes gràcies, Diego, i fins dimarts que ve. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu. La informació més propera al Just a la Fusta. Tres minuts i arribem en punt a la una del migdia. Per tant, moment de tancar aquest just a la fusta d'avui, dimarts, 11 de desembre. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius. L'Anna Díaz, a l'actualitat del dia. També la Carme Maldó, a la cuina. El Carles Hernández de Rius, al temps. També hem parlat avui amb en Jovallejo. president de l'Associació de Veïns de la Plana Pedrosa Bell Soleig d'aquesta recollida d'aliments que es fa diumenge. Amb Sergi Seguí, regidor de cultura sobre els cursos d'arts plàstics que comencen aviat, al mes de gener, i hem fet televisió amb l'Alba Cunesa, llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya ara mateix, i també hem tingut temps per la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Us ha parlat Carme Berdoi i ara marxem, us deixem amb M. Ward i tot seguit les notícies de Sant Just. Que vagi molt bé, que passeu un bon dimarts. Fins demà! She's a primitive girl, don't like to boast From a natural head to a natural toast The girl's got a lot of what they call her most Yes, she's a primitive girl, but she don't like to boast And I'd like to think of a primitive guy I see the difference, the difference between What I want, what I need Fins demà! És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador, l'expresident de la Generalitat. Jordi Pujol acusa el ministre d'Educació, José Ignacio Verda, de voler provocar amb la reforma educativa que prepara el seu ministeri i que pretén relegar al català una llengua residual a les aules. Pujol diu que el govern central vol, a més, acabar amb la llengua catalana. Debe ser cierto esto, de que digamos que el ministro verde tiene sangre de toro y que, por lo tanto, le gusta provocar. Pero provocar, sepan que provocar no es propio de un buen político ni de un político que realmente le interese el interés general. La lengua es un elemento clave. Y a veces da la sensación que España considera que, principalmente, como que es clave, lo que hay que hacer es destruir la lengua. Voy a irla rinconando, arriba rinconando. El govern català s'ha reunit de fet aquest matí al Palau de la Generalitat l'endemà de les 60 concentracions de suport a l'actual model educatiu que es van fer ahir al vespre a ciutats i pobles de tot Catalunya. Els alumnes catalans de 9 anys i els de la resta d'Espanya treuen pitjor nota que els dels països desenvolupats en les matèries acadèmiques bàsiques. Ho constata una prova que van fer