Pressupost 2013, immersió i Ateneu a Sant Just

que ens hem vingut a donar ànims. Sí, jo crec que sí, jo crec que la ciutat com Solsona i inclús com tota la comarca ha sentit aquest cop, per dir-ho d'alguna manera, i jo crec que mostra la seva preocupació. Entre altres opcions, de cara als propers dies es planteja la possibilitat d'organitzar una gran manifestació ciutadana per expressar el rebutge al tancament. I pel que fa al trànsit, sapiguem si queda algun punt amb problemes ara mateix a la xarxa viària. RAC Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. En general ja parlem de molta tranquil·litat en aquesta xarxa viària i només comentarem aquest avariat que tenim a la C-17, a Montcada i Reixacatalla, carril, en sentit Vic, sortint de la ciutat comptal, no provoca cues molt importants. perquè ja tenim poc volum de trànsit, però sí que cal circular molta prudència en aquest tram, com et deia, vehicle variat que talla carril, C17, Moncada i Reixac sortint de Barcelona. A banda d'aquest punt, això, a la resta de la xarxa viària, també a les dues rondes de la ciutat com tal, ja podem parlar de circulació més tranquil·la. És tot des del RAC, bon dia. Bon dia, us parla Joan Barberà. El davanter del Barça, Leo Messi, supera el rècord de l'alemany Ger Müller de 85 gols en un any natural en marcar els dos gols de la victòria dels Blauranes al camp del Betis Triomf dels de Tito Vilanova per 1 a 2. Messi ja n'ha marcat aquest any 2012 86. Contento por poder jugar después del chute del otro día. Obviamente es una alegría, es un lindo récord, intentaré de... de poder convertir alguno más, si se puede, para dejarlo un poquito más difícil para que viene, pero nada más, ahora hay que seguir, ya paso lo de récord y pensar en el Córdoba. El Córdoba, rival del Barça, dimecres, en partit de la Copa del Rei. A tercera divisió destaquem que Àlex Talavera és el nou president de la Unió Esportiva Cornellà. Talavera ha superat a les eleccions José Galvez, que es presentava a la reelecció per 159 a 130 vots. Feia 24 anys que Galvez estava al capdavant del Club del Baix Llobregat. Notícies en xarxa Just a la fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem aquesta hora del Just a la Fusta d'avui, dilluns 10 de desembre. Un dilluns en què ens hem llevat també amb sol, com aquests últims dies, també amb fred, una mica seguint la tònica D'aquests dies de pont, si és que n'heu tingut o si més no també d'aquest últim cap de setmana. I començarem tot seguit el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Anna Díaz. També amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia, recull de premsa, articles destacats, notícies del dia, contraportades... Sabem una mica què és el que trobarem avui als diaris i a la informació més general. Més coses en aquesta primera hora, també parlarem del temps amb el Carles de Renret i Rius per saber justament si aquest fred que diem es mantindrà força dies, si ens quedem del tot instal·lats en l'hivern o si la cosa canviarà de cara a les properes hores i també saber si tindrem sol, pluges o núvols. Més qüestions, parlarem a partir de les 11 i 10 amb el president de l'Ateneu, Albert Macià, de les diferents novetats referents a l'entitat, també d'altres activitats de cara a Nadal o de cara al 2013. En parlarem a partir de les 11 i 10. I també, com cada dilluns, Tertúlia, avui necessitarem la Carme Madó, però sí que tindrem el Jaume Jalabert, en Josep Coderc i en Vicenç Riera. Música Just a la Pusta Tot plegat a partir d'ara mateix i acompanyant-vos també amb bona música. Avui comencem amb aquesta versió del Don't Look Back in Anger, original dels Oasis, amb una versió de la japonesa Shione Yukawa. Sleep inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play You say that you've never been But all the things that you've seen You slowly fade away So is that a revolution from my bed Bona nit. Bona nit. Take me to the place where you go Where nobody knows If it's not a day Please don't put your life in the hands Of a rock and roll band Throw it all away I'm gonna start a revolution, floor my bed Bona nit. I don't look back in anger, I heard you say. I don't look back in anger I heard you say And so Sally can't wait She knows it's too late As she's walking on by But don't look back in anger I heard you say Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. You're always in my heart 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot seguit, les notícies de Sant Just. però sí que està clar que si una cosa es nota aquest any és que el fred ha arribat a l'hora, no? Sí. En tot cas, en parlarem després també amb el Carles Hernández i Rius, parlem de més qüestions o de qüestions sanjustenques, com ara comencem parlant, de fet, de pressupost municipal. Doncs sí, l'Ajuntament de Sant Just farà aquest vespre l'última presentació pública del pressupost del 2013. La setmana passada va començar un conjunt d'actes per explicar els comptes previstos per l'any que ve en diferents barris del municipi. Avui es farà a l'espai Maslluí. El pressupost per l'exercici 2013 es manté pràcticament igual que el 2012 amb un augment de 110.000 euros, el que equivale a una pujada del 0,54%. El pressupost ordinari per l'exercici 2013 és de 17,85 milions d'euros, que són uns diners que provenen dels impostos, els preus públics i les aportacions de governs supramunicipals i que es destinen a pagar les despeses corrents de l'Ajuntament, una partida que s'ha incrementat comparada amb l'any passat. Els eixos prioritaris bàsics de l'any que ve són l'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables, l'educació i l'atenció a les famílies, donar suport a les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament sanejat. En aquest sentit, la regidoria ha afirmat que el 2012 s'ha reduït l'endeutament. A data de 31 de desembre de 2012 es preveu que el consistori tingui un deute de 4,2 milions d'euros, sense comptar un aval d'1,2 milions de promunça. quan la llei actual permetria un endeutament de 13 milions com a màxim. D'altra banda, els equipaments municipals són una part molt important de les partides, per tant, aquest any es continuaran fent reajustaments, tot i que es mantindran serveis bàsics. Doncs, doblegats, explicarà aquest vespre a l'espai de Masllui i en parlarem també ampliament a partir de dos quarts d'una aquí, el Just a la Fusta, amb la regidora d'Hisenda Anna Torrella. Justament, aquesta qüestió vinculada amb els equipaments ja sabeu una mica com es concretarà. Tres equipaments municipals han reajustat els seus serveis i els seus horaris d'obertura. Són el centre cívic Joan Maragall, Can Ginestà i el centre social El Milenari. Ara el centre cívic estarà tancat als matins i Can Ginestà també ha readaptat el seu horari. El motiu és que ha finalitzat el contracte amb l'empresa que prestava part dels serveis en aquests dos equipaments i s'han reorganitzat alguns horaris i cursos adaptant-los a la demanda que hi ha. Per exemple, recordem que la biblioteca Joan Margarit va canviar l'horari el mes passat per adaptar-lo al de Can Ginestà i ara la biblioteca obre tres quarts de quatre i tanca un quart de nou del vespre, quan el mes passat obria i tancava un quart d'hora abans. D'altra banda, al centre social El Milenari també s'han fet canvis contemplats en el pressupost pel 2013 de l'Ajuntament. Aquestes modificacions contemplen la reducció de l'horari de l'equipament, que només obrirà a les tardes i elimina el servei de bar i restaurant de diumenge, però les persones residents tindran garantits els seus àpats. Doncs és una mica també aquesta filosofia de canvis en serveis i equipaments del municipi. Parlem ara d'una altra qüestió i és que ja s'acosten els pastorets. No sé si tu ets fan d'anar a veure els pastorets, Anna. He de confessar que no els he vist mai. Mai? Això és més greu, eh? Jo els he vist poques vegades. Reconec que no soc potser... un exemple a seguir, però jo sí que els he vist dues o tres vegades. Em crida, eh? Vull dir que algun dia a la meva vida, al llarg de la meva vida, hi aniré, però per ara no els he vist mai. Clar, llavors no sé si recomanar-te, o sigui, sí que està clar que els de Sant Just estaran molt bé, però justament el que fan és allunyar-se dels més tradicionals i oferir un altre tipus d'oferta, però està clar que s'hi ha d'anar, eh? En alguna ocasió o altra, Anna, s'hi ha d'anar. Ja ho hauré d'anar, sí, sí. Què tenim de novetats respecte als pastorets? A partir d'avui es poden ja comprar les entrades anticipades per veure els pastorets d'aquí de Sant Just. Costaran 6 euros pels adults i 5 pels nens i nenes. A la taquilla costaran 8 pels adults i 6 pels socis i sòcies de l'Ateneu. I 5 euros pel públic infantil entre 4 i 11 anys. Els primers pastorets de Sant Just es representaran els propers 21 i 23 de desembre i ja compten amb una vintena d'extres, però en necessiten més. Els organitzen l'Ateneu i la Cal, els dirigeix Roger Cònsul i participen persones procedents d'entitats diverses. L'any passat ja es van interpretar en versió radiofònica i aquest any faran alçal els escenaris. Són uns pastorets diferents dels tradicionals i es titulan, és teu, els contrapastorets de Sant Just. Els ha escrit Pep Alvanell i estan fets des d'un punt de vista contemporani. Els contrapastorets, per tant, es podran veure el 21 de desembre a les 8 del vespre i el dia 23 a les 6 de la tarda. Doncs ja ho sabeu, a partir d'avui aquestes entrades anticipades també en parlarem després amb el president de l'Ateneu amb qui parlarem a partir de les 11 i 10. Gràcies, Anna, i que vagi bé. Fins ara. Fins ara. Ara passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí, escoltem una mica més de música i ho farem ara amb els Manel escoltant una cançó del seu últim disc, del seu 10 milles per veure una bona armadura i aquesta cançó que es titula Bumerang. Una bona armadura i aquesta cançó que es titula Bumerang. No li escoltàvem, miràvem dures de països urgents. I estaven bé i eren disretes, però era difícil treure's del cap. Fins demà! Fins que avorrit d'aquell espectacle va venia el xavi quedament. Fins demà! Rau búmena. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Quatre minuts i dos quarts d'onze del matí. Tornem a saludar l'Anna Díaz. Bon dia, Anna. Bon dia. Ara per repassar l'actualitat més general. Comencem parlant de les portades i de quina és la notícia del dia. Avui tots coincideixen amb la fotografia del Messi, aquest davanter blaurana que va superar el rècord de Müller amb dos gols que van donar al Barça una ajustada victòria contra el Betis. Tot i això de tenir aquesta fotografia com a principal, tenim altres notícies altes destacats, com per exemple en el cas del periòdico que diu la pujada de la guarderia pública deixa places buides. Moltes famílies retiren els seus fills per la impossibilitat de pagar quotes de 300 euros al mes i la Generalitat ofereix 64.000 llocs, dels quals més de 14.000 estaran vacants aquest curs, estan vacants. Seguim amb l'avantguàrdia. Hi ha una fotografia de Xàvez, que està fent un petó a una creu el dissabte passat. Diu, Xàvez recau i designa successor. El president venezolà s'ha d'operar per quarta vegada perquè el càncer no remet. I demanar reconeixement... del seu estat greu. Seguim amb el punt avui, diu 7.700 camions menys a les carreteres. El transport per carretera ha perdut un 15% d'efectius des del 2007 i les rutes intercontinentals han esdevingut gairebé l'única sortida. Per últim, el diari Ara ja té també en fotografia el Messi a la part inferior però ha destacat titular Isenda Pròpia abans que consulta. Siu i Esquerra volen vestir l'agència tributària en dos anys. Déu-n'hi-do, són les notícies més destacades de les portades d'avui. Passem a destacar què és el que se'ns explica a través dels diaris digitals, perquè sembla que tornarà a parlar-se de la primera risc, que feia, de fet, molt de temps que no ens sentíem a parlar. Se'ns diu que la Déu de Monti, el president italià, pressiona a l'alça la primera risc d'Espanya i d'Itàlia. Les borses europees tampoc han rebut bé la deuda de Monti, es mouen a la baixa i en el cas de l'Ibex la pèrdua és d'un 2%. Pel que fa a l'euro, a Àsia es va al voltant dels mínims en dues setmanes. És el que llegim al 324.cat. A l'ara també se'ns parla de crisi financera. The Guindos preveu que l'economia espanyola torni a créixer a partir del juliol del 2013. Se'ns avisa també que la setmana serà de ple hivern a l'espera d'un canvi de temperatures a partir d'aquest divendres i finalment també se'ns continua destacant que Messi supera el torped a Muller, aquest rècord que comentaves. I l'últim punt és que avui és jornada de protesta en contra de la reforma de Beru. Aquests són alguns dels temes més destacats d'aquest matí. Passem a fixar-nos en altres titulars de les portades, Anna. Comencem amb el punt avui que té un titular que diu Generalitat asfixiada. El conflicte amb l'estat espanyol agreuja la dependència financera de Catalunya respecte del govern estatal. La Vanguardia diu Espanya serà el camp de batalla contra WhatsApp, front comú dels operadors per la baixada dels missatges. En el periòdico tenim destacat Joan Herrera amb una fotografia. La part inferior diu Esquerra només podrà envernissar uns comptes d'austeritat dogmàtica. I per últim al diari Ara tenim una fotografia on veiem tota una sèrie de militars d'esquena i la població al darrere. És un mur de formigó que protegeix des d'ahir el palau presidencial de Mohamed Mursi que ha retirat el decret en què s'atorgava plens poders però que manté el referèndum constitucional. El titular diu Un mur per Morsi. Doncs això és el que podem llegir també als diaris. Tenim més qüestions. Ara destaquem quines són les notícies que més han encuriosit els lectors del 324.cat i també de l'Ara. En el primer cas, el més llegit és que han detingut dos menors acusats de punyalar un altre noi en una baralla a Barcelona. El segon tema és que experts catalans acusen la llei verd de ser una invenció ideològica que vol crear dues Catalunyes I el tercer és que Acció Cultural garanteix que TV3 tornarà al País Valencià cinc anys després de l'inici de l'ofensiva contra les emissions. En el cas de l'ara, podem llegir que la presidenta de l'ANC demana a Ciu i Esquerra que fixin una data per la consulta però que encara no la facin pública. El segon tema és que Junqueras retreu el govern amb funcions que privatitzi de forma unilateral i sense consulta. I el tercer és que és que Twitter tanca el compte de Keep Calm Cat. No sé si saps de què va aquest tema, Anna. Era, sí, amb el joc aquest de... Com era Keep Calm? La reina. Sí, però... Bé, que jugava amb les paraules, sí. Exacte, doncs es veu que era un compte de Twitter que l'havien creat justament per reivindicar tot el... O sigui, en contra de tota aquesta reforma de verd i que Twitter l'ha tancat, aquest compte. Llavors, de manera bastant sorprenent, suposo que algú altre l'hauria denunciat i se'ns explica aquesta decisió de Twitter. En tot cas, veurem com acaba tot plegat. Passem ara a destacar altres qüestions, obrim diaris i per on comencem. Amb l'avantguàrdia, diu, esquí amb olor de Nadal. L'estrena de la neu compleix les expectatives i el turisme comença a treballar de cara a les festes. El sector turístic de les comarques del Pirineu ha complert amb les previsions per aquest passat pont de la Constitució i en alguns casos, com per exemple a Baqueira-Varet, s'han superat les expectatives i tot. Per l'estació de la Vall d'Aran han passat gairebé 40.000 esquiadors. A la Masella es calculen unes 24.000 persones en aquests quatre dies i ara ja tenen posada les vacances de Nadal per continuar amb aquesta situació. Bona xifra. És un bon principi, no? Sí, la neu ha ajudat moltíssim a que la gent s'activés. Exacte. Més coses. El Punt Avui diu desconnectar molt abans de dormir. Els experts alerten que ordinadors i mòbils afecten la qualitat del son. Es recomana apagar els aparells tecnològics dues hores abans d'anar-se al llit. diu que hi ha molta gent que considera normal anar-se'n amb l'iPad al llit i fer l'última ullada al Facebook abans de tancar els ulls, però que això ho hem d'intentar canviar una altra vegada i tornar, doncs, potser a aquells moments d'estar a la televisió en família o no de ser tan persona... solitud. Molt bé, doncs veurem també si això s'acaba passant també. Més que la previsió. Què més? Seguim amb l'Ara. Diu, la Unió Europea posa límits als biocombustibles. Brussel·les només permetrà un 5% de carburants fabricats a partir de Conreus per evitar encari els aliments. L'objectiu comunitari és que el 2020 el 10% de l'energia del transport sigui d'origen renovable. Molt bé. I finalment encara ens queden dos temes i ens queda un tema. Sí, el diari El Periòdico diu cervells fugats salien per demanar millores en la recerca i el desenvolupament espanyol. L'onada d'activisme que recorre la comunitat científica espanyola ha arribat a l'estranger. Associacions de cervells s'han format al Regne Unit i a Alemanya amb l'objectiu de millorar des de fora aquesta R&D, recerca i desenvolupament espanyol. així com per ajudar en el desembarcament i donar a conèixer cursos o ofertes d'ocupació per a altres persones que hi vulguin anar. Molt bé, doncs són algunes de les notícies que tenim avui als diaris. I el que fem ara, com sempre, a aquesta hora, és fixar-nos en els apunts internacionals, què és el que passa a l'altra banda del món, i comencem parlant del Premi Nobel, perquè la Unió Europea es presenta, la banda del Nobel, com un símbol de l'esperança. Centenars de noruecs protesten contra la concessió del Premi de la Pau a una Europa presa per les retallades, però Ivar Rosso, Van Romper i Schulz laven la història de la construcció europea i eviten parlar d'austeritat abans de rebre aquest guardó. També llegim que a l'hora de Berlusconi i Monti enfosqueix el futur d'Itàlia a l'hora de presentar-se i el Cavaliere, com és conegut, impedeix lleis que no li agraden i aplaça els seus judicis. També llegim a Venezuela el president del país, Hugo Chávez, vol deixar el xavisme ben lligat, és el que ha dit, que torna a Cuba, a més a més, per ser operat per quart cop a causa del càncer i anomena successor per si es morís el vicepresident Nicolás Maduro. Parlem ara de Romania, on hi ha eleccions. Els sondejos donen la majoria absoluta a punta. És la coalició governant entre socialistes i liberals que aconseguiria Un 56% a les eleccions que tindran lloc diumenge. El futur de Romania diuen que està al costat de la família europea. I també podem explicar que els ministres d'exteriors de la Unió Europea reuen el líder opositor de Síria, analitzaran la possibilitat de donar suport amb equipament militar als rebels perquè es defensin dels atacs del règim. I l'últim apunt que fem aquest matí a nivell internacional... és que l'oposició egípcia desobeeix Amors i convoca una nova protesta massiva. El Front de Salvació Nacional acusa els germans musulmans i el president de segrestar la revolució i rebutgen el referèndum constitucional previst pel dia 15. Aquests són alguns dels apunts. Passem ara a destacar totes les contraportades que podem llegir a través dels diaris catalans, si més no. Comencem per La Vanguardia, on llegim. No saps el que vols fins que veus un altre fer-ho servir. Ell és Jair Rao, que ensenya estratègies d'innovació al Babson College, coautor d'Innovació 2.0. Diu que la gent només sap el que vol quan ho té a la mà i només ho vol comprar quan ho enveja a la mà d'un altre. Diu que l'autèntic invent, per exemple, és la pantalla tàctil, i que per això ningú havia pogut preveure que això tindria molt d'èxit i ningú s'ho imaginava. Tots podem ser inventors, assegures, si ens preparem bé, ja que els inventors no prediuen, sinó que creen durant el futur. Doncs és el que tenim a La Vanguardia, el periódico Llegim, no volem ciutadans crítics, sinó xaiets. Qui ho diu això? Núria Güell, és artista visual i performer. El que va fer és oferir-se a casar-se amb un Cuba, ella vivia a Cuba, va demanar que li escrivissin la carta més bonica d'amor i el guanyador es podria casar amb ella i així aconseguir els papers espanyols. Quatre anys després d'aquest cop de puny artístic, inaugura divendres la seva primera exposició individual a la Galeria ADN. I el punt avui veiem que no tenim... Motivem. Motivem, perdó, no entenia la lletra. Motivem els nens a tenir idees i seran emprenedors, també en aquesta mateixa línia, no? Avui sembla que tot estigui una mica lligat. Sí, l'entrevista és a Miquel Morante, que és professor universitari i emprenedor. Ell ha escrit llibres per estimular l'estalvi i l'emprenedoria en els infants, valors que diu que no fan nosa pel creixement personal. Molt bé, finalment a l'ara tenim l'article 8 d'Antoni Bassas, Una màquina de fer història, és el títol d'aquest article. Parla del rècord de Müller que ha superat Messi i n'explica el per què. Asegura que això ha passat per dues raons. Una és que cap dels altres bons jugadors que hi han hagut al llarg de la història fins avui en dia... és que era tan complet que tots tenien alguna mancança, si uns sabien córrer, els altres no. Si sabien córrer per una banda, doncs no sabien xutar porteria o al revés. I la segona raó és que Cap va jugar a un equip tan talentós i això ha ajudat que Messi pugui batre aquest rècord. Doncs és el que llegim a l'ara i lligat amb tot plegat parlem de les portades esportives. Avui l'esport ens diu que gran, eh? Rècord i 3 punts d'or. Mísil Messi diu que Leo deixa enrere el Torpedo Muller amb 86 gols en només un any. El nou esportiu llegim elevat si hi ha el 10. Messi fa dos gols, supera aquest rècord amb 86 gols i per tant també es destaca aquest rècord superat. I finalment el Mundo Deportivo ens diu 86. És el titular que han triat, un 86 amb números ben grossos i amb exclamacions per il·lustrar aquesta imatge de Leo Messi també celebrant un d'aquests dos gols d'ahir al vespre. I dels esports passem cap a la cultura, Anna. Comencem parlant de Sitges, que dedica una exposició que es diu Aurobsia, un llibre d'humor gràfic de Pèric. Aquest èxit de vendes dels anys 70 marca un abans i un després en el gènere i el que fa l'edifici Miramar és acollir l'exposició que es diu Pèric i autopista Humor sense peatges. Així, les parets de la sala són plenes de senyals de trànsit, per exemple, que fan al·lusió al llibre. I, per altra banda, parlem d'un curtmetratge que ha estat preseleccionat als Goya i tracta l'art i la caricatura de Vizcarra i han traçat la seva trajectòria. En més de 20 anys, en el món de la caricatura n'ha traçat més de 5.000 i ara s'ha immortalitzat en una pel·lícula on col·laboren Buenafuente, Estopa i Ferran Adrià, entre d'altres. Doncs veurem com funciona també tot plegat. Suposo que tindrà èxit, no? Esperem. I d'aquí passem a una notícia, com cada dia, una mica més curiosa per trencar amb tot plegat. Una notícia que vull lligar una mica amb la cultura, perquè diguem que es planteja una mica el paper dels artistes prehistòrics. Se'ns viu que eren bons pintant animals de quatre potes. Segons una investigació, a més a més, de la Universitat d'Eotbos, a Budapest, eren millors els cavernícules prehistòrics pintant animals de quatre potes en moviment que no l'home modern, fan aquesta afirmació. S'ha publicat a la revista Plus One, és un estudi en què els autors van examinar l'artista històric i el modern i van incloure... pintures rupestres, de fet es pot veure aquesta imatge de pintures rupestres de vaques i elefants i altres animals de quatre potes en moviment, i els científics van trobar que en les pintures modernes la majoria de representacions d'aquests animals caminant tenien les cames mal col·locades o alguna cosa d'aquesta mena, i en canvi les pintures prehistòriques tenien índex d'error més baixos. Hi ha un tants percents i tot, vull dir que em sembla que a més hi ha bastanta diferència entre uns i altres, I si més no, doncs és curiós saber que potser els tenien més observats, no sé, o buscaven un art més semblant. Però ho compara amb artistes o amb gent que ha dibuixat animals? Per exemple, si jo dibuixo un animal, probablement tindrà bastantes mancances, no? En principi sí que es veu que parlen... El titular és així una mica atractiu i ens parla, doncs, directament de... No, no, no, teníem la titulara, després quan entres la notícia desapareixen, però sortien noms com Dalí, etcètera, Després ja no tant, clar, m'imagino que també depèn del moviment, però no sé quin tipus d'art es busquen en un cas o altre. Vull dir que ara hi ha fotografies i per tant potser no caldria representar-ho igual. Aquests estudis curiosos que sempre de tant en tant apareixen i ens sorprenen. Sí, sí. I parlem ara d'una proposta per aquest vespre, Anna, què ens suggereixes? Una exposició aquesta setmana és la segona de la il·lustració còmic i reflexió social. A l'Hospitalet hi ha, per tant, una exposició de Guillem Cifré, que es diu Histories, dibuixos i paper retallat. L'exposició és a l'espai cultural Can Visa, a l'Hospitalet de Llobregat, com ja he dit, i tracta una miqueta en diverses activitats que es fan en diversos llocs d'aquí de l'Hospitalet, els temes de la il·lustració i el còmic. Doncs una bona proposta i a prop de casa també val la pena destacar el que passa més enllà de Barcelona, que a vegades sembla que ens n'oblidem. Sí, sí. I acabem, com cada dia aquesta hora, amb una notícia musical. De moment no ens entrarà la música de fons perquè tenim un problema amb la cançó preparada per qüestions d'internet. però sí que expliquem que James Murphy està produint Arcade Fire. Diu que aquest James Murphy, de fet, és membre de LSD Sound System i està produint aquest quart disc d'Arcade Fire. Al principi deia que sí que ho havia fet, després de les mentir i finalment sembla que sí, que forma part de la producció d'aquest disc en la majoria de cançons. És un dels discos més esperats del proper any i, en principi, doncs, espera que aquest paper, aquest paper d'aquest productor, doncs, també impliqui una mica de canvis, o si més no, doncs, que condicioni una mica. Ara volíem sentir una de les cançons més mítiques d'aquest grup, però de moment sembla que no podrà ser. Esperem recuperar que et feia el llarg del matí i, de moment, doncs, ens quedarem amb D. Pepper Potts. Gràcies, Anna, i fins després. Bon dia. Fins després. Estem escoltant just a la fusta. 11 minuts i arribem a les 11 del matí, moment per parlar ara del temps amb el Carles d'Erenredi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal? Bé, aquí t'agafa com una nyonya dins del locutòric. Sí, perquè s'està calent. S'està calentó i no marxaries mai d'aquí, saps? S'està així com molt bé, la planta somriu i tot, perquè de lo bé que s'està... Home, perquè fa fred, no? És la notícia. Sí, sí, sí, fa força fred. Ho deies al començar el programa, estem en una situació d'unes temperatures de ple hivern, tot i que encara, sembla mentida, però estem a la tarda. Sí, de fet, normalment, alguns anys recordo que potser ara, per aquest pont que hem passat, la gent començava a posar-se l'abric, però de vegades era com fins i tot forçat, eh? Sí. I ara, en canvi, el tenim molt assimilat. Però portem bones notícies per tu. Sí? Sí. No, no, no m'he caixat gaire. L'última fuetada de la tardor, podríem dir, d'abonança pel que fa a temperatures, potser arribaria coincidint amb el cap de setmana, i això ens portarà a parlar de valors força bastant més agradables que els que tenim ara en aquests moments. Recordem que ara tenim una temperatura de 7 graus i mig a Sant Jús, amb una temperatura de sensació entre els 6 i mig i els 7, i el que hem d'esperar és que serà una setmana una mica variable, entre dimarts i dijous ens creua un front, I després ens quedaran temperatures més agradables, ho explicarem, perquè ens arribaran vents de Ponent, no arribarà aquesta influència de vents del nord que hem tingut durant tot el cap de setmana, que ens ha portat vent i sensació de fred. I bon temps. Bon temps sí, però clar, aquest vent i aquesta sensació de fred són una mica emprenyadors, perquè sorties, tenies molt fred. El dia de l'encesa de l'arbre del Parc Maragall va ser horrorós, perquè es va començar a girar un vent i un fred, doncs, que... que matava les bèsties, i bé, hem tingut uns quants dies on hi ha hagut, el que dius tu, una mica d'abonança pel que fa a la meteorologia, però aquest vent i aquest fred, doncs, que ha estat protagonista. Ens hem trobat també unes pistes d'esquí en un estat òptim per poder practicar l'esquí, tret del vent que hem prenyat una miqueta, però realment ha estat un cap de setmana bo. I el que ens arriba és un inici de setmana, doncs, encara amb força fred, avui la temperatura màxima voltarà als 12, com a molt 13 graus, ahir vam arribar als 11 graus i mig, tampoc no hem de pujar massa pel que fa a les temperatures màximes, i les mínimes juguen amb això, entre els 5 i els 6 graus. Les nits són serenes, en calma el vent, i encara aquesta propera ni pot ser una mica més freda. Però demà dimarts ja començarem a parlar una miqueta més de núvols, sobretot a la costa central. Són núvols que es formen a la costa central, també punts del litoral. Les boires a l'interior també són presents, perquè tenim aquesta abonança, aquest anticicló, que ens permet parlar de boires. Allà on hi ha boira, l'ambient és molt fred, no cal dir-ho. I de cara al dimecres, doncs, aquests núvols aniran en augment i fins i tot entre dimecres a la nit i dijous podríem tenir alguna precipitació a Sant Just. No estem parlant de grans pluges, però sí que de moment sembla que podria precipitar a Sant Just d'Esvern, que també seria bona notícia per ampliar una miqueta aquests registres del pluviòmetre que han estat bastant ridículs aquest any 2012. I... Un cop hagi passat aquesta situació d'inestabilitat, que passaria el dijous al migdia, a la tarda ja s'obririen moltes clarianes i no estem parlant d'un episodi de pluja és molt important, a no ser que canviïn els mapes i demà ho acabaríem confirmant. Dijous començarien a entrar vents del nord-oest i oest, però seran més d'influència d'oest aquí i això pot ajudar que a partir de dijous les temperatures es puguin enfilar una mica. Les màximes totes. O sigui, estem parlant que si avui arribem als 12 de màxima i als 4 de mínima és un valor d'hivern entre dijous i diumenge, en algun moment de diumenge fins i tot, dissabte no, perquè encara seria variable, però podem arribar als 18 o 19 de màxima i mínimes de 10 o 11 graus. O sigui que seran valors més de tardor que no pas d'hivern, que també és un petit canvi. Jo, abans d'arribar als Nadals, doncs que ens portin aquest petit canvi. Pel que fa a precipitacions, el que dèiem, entre dijous i dimecres... aquesta precipitació, dijous s'arregla, divendres podríem parlar d'algun ruixat, però molt dispers, amb el sol com a protagonista, i amb valors ja que començaran a ser agradables, màxima de 14 a 15, és una màxima, podríem dir que agradable, i al cap de setmana, dissabte, mig ennubulat, però amb sol, i diumenge amb més sol, i les temperatures amunt, o sigui, i amb vents deponent. O sigui que sembla que serà una setmana que tirarem cap a un altre cop a la tardor, amb aquesta variabilitat en el temps i amb temperatures una mica més agradables, a l'espera que pugui passar la setmana que ve, però de moment sembla que serà una setmana tranquil·leta amb aquests punts que hem marcat de pluja, i pel que fa a les temperatures, avui i demà aguanta fred, però a partir de dimecres remunten i tindrem tardor. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies, i no anem parlant aquesta setmana. Sí, home i tant. Que vagi bé, bon dia. Bon dia. Just a la fusta. I ara sí que sembla que podem recuperar els Arquets Fire i escoltarem aquest No Cards Go. Un dels temes del seu primer, no primer àlbum, però sí que els va donar a conèixer aquest Neon Bible del 2006. Bona nit. Bona nit. Bona nit. No! No, no! Hey! Fins demà! And the star of the dream. Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, es reuniran les properes hores amb el ministre d'Educació, José Ignacio Bert, per analitzar la reforma educativa que vol impulsar el govern central. Una proposta que relega el català a llengua d'especialitat en els centres d'ensenyament catalans. Sánchez Camacho ha dit que traslladarà a Bert el malestar del Partit Popular català Sobre la polèmica engegada per aquesta qüestió, Barcelona Pere Sanz, bon dia. Bon dia, segons Sánchez Camacho, el ministre verd s'hagués evitat el malestar social que ha provocat la seva reforma educativa a Catalunya si hagués parlat primer amb els populars catalans. Sobre el que li traslladaré és la queixa per no haver consultat abans del Partit Popular Català. i per haver parlat abans amb nosaltres, que crec que hauria sigut molt millor i que hauríem pogut evitar un malestar social si hi haguéssim tingut coneixement. Camacho espera poder introduir millores tècniques de la reforma i ha denunciat que la consellera Rigau ha mentit perquè el català continuarà sent obligatori i vehicular a l'ensenyament. La plataforma Som Escola, que agrupa 26 organitzacions vinculades a l'educació a Catalunya, ha convocat diverses concentracions a les principals ciutats catalanes en contra de la proposta del Ministeri d'Educació. Les mobilitzacions convocades per la plataforma començaran a les 6 de la tarda a Tarragona i seguiran a dos quarts de set a Tortosa, Girona, Manresa i Barcelona. També n'hi ha una altra de convocada a mitja hora més tard a les 7 de la tarda a Lleida. Aquest migdia, els rectors de les universitats públiques de tot Espanya llegiran un manifest conjunt per mostrar la seva preocupació per l'educació superior davant les retallades de pressupost que pateix el sector. En declaracions a la xarxa, el rector de la Universitat de Barcelona, Didac Ramírez, ha dit que aquesta situació és insostenible. Aquest manifest consisteix en un clam perquè els governs prenguin consciència, si no l'empresa, que les retallades progressives i constants a la universitat aboquen a una situació sense futur. Per tant, el que estem fent és dir que no podem seguir així. El recentment reelegit rector de la Universitat de Barcelona, Didac Ramírez, alerta que els pressupostos generals de l'Estat per al 2013 poden incloure nous ajustos per al sector universitari. Un home ha estat detingut per intentar matar-ne un altre al davant de l'Hospital del Mar de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra van fer la detenció ahir, però l'han feta pública aquest matí. Acusen l'home, un veí de Barcelona de 72 anys, de tentativa d'homicidi per apunyalar l'individu que ha hagut de ser intervingut quirúrgicament al centre hospitalari. Es dona el fet que l'agressor tenia un fill que va morir a les Rambles de Barcelona a principis de novembre, víctima també d'un homicidi. Ara els Mossos investiguen si l'individu apunyalat pel seu pare hi té alguna cosa a veure. Es tracta d'un home... amb una desena d'antecedents policials. L'Institut Català Internacional per la Pau alerta que la crisi ha fet augmentar la vulneració dels drets bàsics dels ciutadans, com ara l'accés a l'habitatge o el de l'alimentació. Ho ha denunciat des de la xarxa la directora d'aquest institut, Ticafon. Les situacions difícils, com les actuals econòmiques, abunden en què gent que vivia molt al límit del compliment d'aquests drets han passat jo crec que d'una manera indignant a perdre'ls, perquè en aquest cas ben bé és quasi com perdre'ls. Avui dilluns 10 de desembre és el Dia Internacional dels Drets Humans. I d'aquí dues hores començarà a Oslo a Noruega l'acte d'entrega del Premi Nobel de la Pau que en guanya ha recaigut a la Unió Europea. A l'acte hi assistiran una vintena dels 27 líders europeus, entre els quals hi haurà el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El president del Consell Europeu, Germán Van Rompuy, i el cap de l'executiu comunitari, José Manuel Durau Barroso, llegiran un discurs d'agraïment i el president del Parlament Europeu, Martín Xul, serà l'encarregat de rebre el guardó. El jurat, recordem, ho va decidir concedir el premi a la Unió Europea per la seva contribució a la pau. Bon dia, us parla Roger Castillo. El davanter del Barça, Leo Messi, ha superat el rècord de l'alemany Ger Müller de 85 gols en un any natural, en marcar els dos gols de la victòria dels Blauranes al camp del Betis per 1-2. Messi ja n'ha marcat 86. L'Argentí podria ampliar aquesta xifra en el partit de Copa del Rei d'aquest dimecres al camp del Còrdoba. El president del club andalús, Carlos González, espera que Messi no entri a la convocatòria de Tito Vilanova. Són declaracions a la xarxa. No creo. Ni quiero ni creo. Yo no creo. No quiero ni que juegue Messi. Yo quiero que el Barcelona venga con lo más flojito que tenga, que ya es la bomba. El segundo equipo del Barcelona sería sus campeón de liga, probablemente. La notícia negativa del partit a Sevilla és la lesió muscular de Cesc Fàbregas, 33 i 4 setmanes de baixa. Pel que fa a l'Espanyol, l'equip blanquiblau és cué amb 11 punts, els mateixos que el Deportivo de la Coruña. El Granada amb 12 tanca les posicions de descens. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. L'Ajuntament de Sant Just farà aquest vespre l'última presentació pública del pressupost del 2013. La setmana passada va començar un conjunt d'actes per explicar els comptes previstos per l'any que ve en diferents barris del municipi. Avui es farà a l'espai Maslluí. El pressupost per l'exercici 2013 es manté pràcticament igual que el 2012, amb un augment de 110.000 euros, el que equivale a una pujada del 0,54%. El pressupost ordinari per l'exercici 2013 és de 17,85 milions d'euros, uns diners que provenen dels impostos, els preus públics i les aportacions de governs supramunicipals i que es destinen a pagar les despeses corrents de l'Ajuntament, una partida que s'ha incrementat comparada amb l'any passat. Els eixos prioritaris bàsics de l'any que ve són l'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables, l'educació i l'atenció a les famílies, donar suport a les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament sanejat. En aquest sentit, la regidora ha afirmat que el 2012 s'ha reduït l'endeutament. A data de 31 de desembre de 2012 es preveu que el consistori tingui un deute de 4,2 milions d'euros sense comptar un aval d'1,2 milions de promunça, quan la llei actual permetria un endeutament de 13 milions com a màxim. D'altra banda, els equipaments municipals són una part molt important de les partides. Per tant, aquest any es continuaran fent reajustaments, tot i que es mantindran serveis bàsics. A partir d'avui es poden comprar les entrades anticipades per veure els pastosets de Sant Just. Costaran 6 euros pels adults i 5 pels nens i nenes. A la taquilla costaran 8 euros pels adults, 6 pels socis i sòcies de l'Ateneu, 5 euros pel públic infantil entre 4 i 11 anys i 6... pel públic infantil. Els primers pastorets de Sant Just es representaran els propers 21 i 23 de desembre i ja compten amb una vintena d'extres, però en necessiten més. Els organitzen l'Ateneu i la Cal, els dirigeix Roger Consol i participen persones procedents d'entitats diverses. L'any passat ja es van interpretar en versió radiofònica i aquest any es faran els salts als escenaris. Són uns pastorets diferents dels tradicionals i es titulan Esteu els contrapastorets de Sant Just. Per tant, els contrapastorets de Sant Just es podran veure el 21 de desembre a les 8 del vespre i el dia 23 a les 6 de la tarda. I acabem parlant dels Consells Escolars de les Escoles de Sant Just, que es renovaran parcialment el mes de gener. Ja han començat el procés per renovar la meitat dels membres d'aquests òrgans. Fins aquest divendres s'han de constituir les meses electorals i les votacions per les famílies es faran el mes de gener. En concret, a l'Institut s'haurà de votar el 14 de gener, a l'Escola Madre Sacramento el dia 15, el dia 16 a les Escoles Montserrat i Canigó i el dia 17 de gener a Montseny i al Centre Pilot. La Constitució definitiva s'haurà de fer abans del 25 de gener. El Consell Escolar compta amb representació del professorat, pares i mares, personal d'administració i ajuntament. És el màxim òrgan col·lectiu. I de moment això és tot. Més informació a les 12 i 5 i a la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Fins demà! Fins demà! Let's get out of here, past the atmosphere Squint your eyes and no one dies or goes to jail Past the silver bridge, oh the silver bridge Where nothing but a onesie and a veil Deep in our minds Fins demà! Fins demà! Fins demà! Dos minuts i un quart de dotze del matí. Aquesta hora parlem d'una de les entitats més emblemàtiques del municipi, l'Ateneu de Sant Just, per repassar diferents novetants i activitats de l'entitat. En parlem amb el seu president, Albert Macià. Molt bon dia. Hola, bon dia. Finalment, doncs, hem fet algunes entrevistes des que es presidien, però les hem hagut de fer per telèfon, per tant, doncs, agraïm que aquest cop, doncs, puguem fer-la aquí en persona a la ràdio. Sí, avui la podrem fer amb una mica més de tranquil·litat. Exacte. En tot cas, doncs, és un moment en què sembla que hi ha molt moviment a l'Ateneu, no?, perquè s'han engegat aquest últim trimestre, també, o s'ha recuperat, segons com el cicle del documental del mes, per exemple, també es manté aquest cicle de l'Espai A, que havia començat l'any passat, sembla que hi ha vida, doncs, no?, Hi ha vida i aquesta era una de la voluntat que teníem a la Junta Nova quan vam entrar, que a part de les activitats pròpies de l'excepció, que és més o menys una programació estable, que la gent s'acostumi a passar de tant en tant per la Teneu a veure activitats i que siguin activitats d'un nivell mínim de qualitat. Òbviament no podem portar moltes vegades grans professionals, però com a mínim els amateurs que portem algunes vegades que siguin realment bons. I té bona resposta, per exemple, en el cas de l'espai A, i acostumen a gent, com va tot plegat? Perquè a vegades el no ser gratuït sempre ens costa a tots una mica més, eh? Sí, el que passa que arriba un moment que no veiem tampoc gaire diferència entre quan és gratuït i quan no és. Això potser si fas una xocolata al carrer pot ser que s'acosta molta gent, però quan estàs parlant d'un acte jo crec que la gent té una certa consciència que costen les coses de fer, I és més, i la gent gairebé sembla que és molt més responsable amb la seva participació quan paga, ni que sigui una miqueta, que és el que hem de fer. La participació és bona, esperem augmentar-la, tant amb l'Espallà com amb els altres cicles que hem començat o que estem a punt de començar. La intenció és anar a introduir-nos progressivament fins que la gent tingui ja aquesta consciència de... pensi a vegades abans de sortir, pensi, mira, la teniu, potser facin alguna cosa i ho mirin. Està clar. En el cas, per exemple, del documental del mes, que és un d'aquests cicles que recupera, que s'havia fet, s'enjusten els primers municipis on s'havia fet, ara es feia a molts llocs i ara feia uns anys que no es recuperava, i si més o no, em sembla que en la primera projecció va tenir molt, molt d'èxit. Les dues projeccions que s'han fet fins ara han tingut èxit. La primera, suposo que pel motiu de la temàtica de la pel·lícula molt vinculada al món de la muntanya, doncs va aportar una sèrie de gent, a més a més, a part de la gent que ja habitualment va pels documentals, però la segona sessió també ens vam quedar molt satisfets de la capacitat de convocatòria que vam tenir. Per tant, és una bona notícia també que forma part d'aquesta vida que dèiem de l'Ateneu. I una de les novetats ens sembla que és que s'estrenarà un cicle de jazz. Sí, aquest de moment, igual que el documental del mes, tot això són cicles, de moment són pactes amb uns quants mesos només pactat inicialment, però amb la voluntat que això se senti i després continuï. I començarem a final d'aquest mes, em sembla que és el dia 28, ara no tinc el calendari aquí, a l'últim divendres de desembre, amb la voluntat que més o menys l'últim divendres de cada mes puguem fer un petit concert de jazz a casa nostra. És una bona proposta, suposo que també és una manera d'acollir públics diferents, segurament. És una de la voluntat que tenim, de donar-nos a la població i a diferents ventalls. perquè si no quedaven molt tancats a la gent de les pròpies seccions i això inclús entenem que és una manera d'obrir-nos i de facilitar que la gent pugui venir cap a l'Ateneu. Està clar, també una de les activitats que s'acosten, n'hem parlat també aquests dies amb el Roger Cònsul, que són aquests pastorets que es fan justament també a l'Ateneu, que és una mica recuperar aquesta tradició d'alguna manera. Aquesta gairebé era una cosa molt particular meva abans d'estar a la Junta, perquè la idea de recuperar els pastorets va sortir parlant amb el Roger Consul, diria que el menjador de casa meva, parlant amb ell d'activitats i d'això. L'obra sí que la va triar ell. l'obra que farem, la batria ell, és una obra que no són uns pastorets clàssics, això cal dir-ho, el mateix títol a l'autor li ha posat els contrapastorets, i no són clàssics perquè les figures no representen el naixement de Jesús clàssics, sinó que és un naixement el dia 24 de desembre a la nit, en el qual intervenen tots els elements dels pastorets, però podíem dir que són laics, eh? Ara bé, no són tampoc irreverents, són uns pastorets en què, com dic, hi ha tots els elements clàssics, hi ha la lluita del bé i del mal i al final guanya el bé també, exactament com passa amb els pastorets tradicionals. També és una manera d'anar-hi a la volta, suposo, i d'engrascar una mica algú que digui que ja se'ls coneix massa els pastorets, no?, de poder-los anar a veure. Sí, jo entenc que les poblacions que tradicionalment estan representant els pastorets del Folk i Torres o l'Estel de Nazaret o qualsevol d'aquests clàssics no poden canviar. I d'això, nosaltres començàvem, partíem de zero i teníem aquesta possibilitat. L'obra del Pep Albanelli és guanyadora del sisè Premi Nacional de Teatre de l'SGAE és una obra que l'estrenem aquí, o sigui, malgrat que va guanyar aquest premi i no s'ha estrenat mai, també té una certa lògica, els que ja estan fent uns pastorets no canvien d'obra. I a nosaltres això ens va engrescar, la lectura que vam fer ens va agradar i mira, hem tirat endavant. Avui es comencen a vendre les entades de manera anticipada, després també es poden comprar els mateixos dies que es faran un parell de representacions. Es faran un parell de representacions. Ja l'altre dia a la fira i a la plaça de Camoaba ja se'n van vendre algunes amb un ritme bastant bo. Ens agradaria molt omplir els dos dies perquè jo crec que l'esforç de la gent de diversos llocs que ha vingut i s'ha ajuntat per participar-hi crec que s'ho val. Més qüestions, això d'una banda pel que fa als actes. Fa una setmana, un parell de setmanes, va tenir lloc una assemblea extraordinària de l'Ateneu per adaptar-se als estatuts, uns nous estatuts, no? Era així, més o menys? Era així, això era un tema gairebé, podíem dir, merament burocràtic. Va canviar la llei de societats a Catalunya l'any 2008, em sembla ja, Va haver-hi un temps perquè les associacions s'adaptessin i canviessin els seus estatuts. Havien de fer-ho abans de finalitzar el 2010. Va haver-hi una primera pròrroga el 2011, una segona el 2012. I la Generalitat ja va dir que aquella associació que no hagués canviat els seus estatuts abans del 31 de desembre del 2012 pot veure's privada de subvencions. Bé, jo crec que teníem l'obligació de fer-ho, encara que no hi hagués aquesta... Més que res per tenir les coses ben clares, perquè quan hi ha una llei que mana per sobre els estatuts... doncs, complim els estatuts, podem estar incomplint la llei i algú inclús dins de l'associació podria haver posat algun tram, algun pal a la roda, algun entrebanc amb el funcionament normal. Ara ens adaptem, realment va ser una assemblea molt plàcida, es van aprovar els estatuts perquè ja per evitar que grans discussions, doncs havíem fet un període de que la gent els pogués veure parlar, etcètera, i vam anar afinant-los i el dia de l'assemblea es van aprovar sense cap problema. Va ser una assemblea extraordinària, l'assemblea anual que es fa, em sembla que és el mes de febrer... El mes de febrer, sí. Justament el febrer de l'any que ve farà un any que va entrar aquesta nova junta, presida per vostè, per Albert Macià, i ens comentava ara que una de les novetats, una de les intencions era aconseguir moure una mica més aquest teixit cultural, que és el que s'està fent amb aquestes actuacions, Un altre dels grans objectius que potser costa una mica més perquè és més difícil, no tan fàcil o almenys no tan ràpid, és tot el tema dels joves, d'intentar apropar-se. Suposo que ampliant una mica el ventall d'activitats ja és això, això que dèiem d'ampliar una mica els tipus de públics. Efectivament, amb aquest tipus ampliem els tipus de públic i, a veure, els joves el que no farem serà un salt generacional gairebé de tres generacions i fer venir joves a l'Ateneu si pel mig també falten generacions d'entremig. Tot aquest tipus d'activitats ens està portant gent, ja no diríem, no són joves, però que tampoc són gent ja tan gran com la que habitualment era. O sigui, els últims socis que s'han anat d'una altra estan afavorint una mica la baixada ja d'edat mitjana de l'Ateneu i això és bo. I aquesta és la línia que hem de seguir, vull dir, no podem arribar als més joves si prèviament no tenim pel mig també unes... unes capes totalment consolidades. Està clar. S'han guanyat socis aquest any, 2012? S'ha guanyat alguns socis, sí. Suposo que també és una bona notícia, tenint en compte que feia vot no només la generació, sinó la continuïtat, en aquest sentit. Efectivament. Quan una societat té una mitjana d'edat tan alta entre els seus associats, es produeixen desgraciadament baixes per mort, etc., i si no hi ha un relleu, la societat s'acaba. En aquest moment, jo diria que, sense fer números, no ha sigut un any de creixement, però sí que tampoc ha sigut un any de baixada, malgrat que hi ha baixes forçoses que lamentem molt. Al setembre es parlava de la possibilitat, potser, de baixar una mica les quotes per fer-se socis. No sé si això s'ha parlat més, si encara és... Aquest és un tema que tenim en cartera. El que passa és que tot això no és gens fàcil. Tot això no és gens fàcil. Baixar quota vol dir que deixem de tenir uns recursos i hem de cobrir el pressupost d'entrades i sortides. Tot això hem de treballar-ho, hem començat a parlar amb les diferents seccions, per anar-ne parlant durant aquest any, d'efectes d'intentar que l'any que ve ja ho puguem solucionar. És un tema complicat perquè cada secció, a part de les quotes pròpies dels socis, cada secció també fa una aportació i hem de trobar l'equilibri que no impliqui que una secció pugui veure's molt perjudicada per aquest canvi. Està clar. També altres novetats vinculades amb l'Ateneu, en aquest cas fan referència a l'edifici, que és aquesta reforma que es començarà a fer, no sé si s'ha començat ja, de la reforma de la façana lateral de l'edifici de l'Ateneu. Bé, no hem començat, està tot a punt, suposo que començarem a passar les festes. Això ve, en principi, d'un problema estructural que teníem a la sala del cinquantenari, que ens va sortir una esquerda, una esquerda pròpia de moviment d'un edifici, que si bé no era cap tema realment perillós des del punt de vista arquitectònic, Sí que era un tema que calia solucionar i quan estàvem parlant d'aquest tema a veure com el solucionàvem va sortir la possibilitat de fer un conveni amb l'Ajuntament i una empresa de publicitat de tal manera que poguessin arreglar tota la totalitat de la façana, no només les esquerdes que teníem sinó la totalitat de la façana i gran part d'aquesta obra ens ve finançada a través d'aquest conveni. D'altra manera, no seria possible que ens hi haguéssim posat. Tot això, Sant Just guanyarà molt, perquè aquella façana, si ara la mirem... Bé, el que és més condescendent diu que és lletja, però a partir d'aquí podem posar adjectius molt pitjors. És una façana, és una paret horrible... i que ara, com a mínim, el que no canviarà és la forma de la paret, però sí que estarà neta i, a més a més, amb un disseny que, com a mínim, de lluny, digués, bueno, queda bé. Està clar. D'altra banda, també em sembla que, en principi, s'està presentant aquests dies el pressupost municipal per l'any que ve i que l'Ajuntament mantindrà les subvencions per les entitats. La nova Junta, la relació amb l'Ajuntament, com és? La relació amb l'Ajuntament és molt fluïda. És contínuament. Ens veiem tant quan és necessari amb l'alcalde com regularment amb el regidor de Cultura. Avui mateix m'hi tornaré a veure. Jo crec que tenim interessos molt comuns. Aquella zona, la zona de la Taneu, a partir de la inauguració de les escoles, passarà a ser també un centre cultural del poble i llavors aquí tenim molt clar que hem d'establir Una sèrie de coordinació per no fer duplicitats, però bé, jo crec que en aquest moment no tenim cap problema. Així que, òbviament, com totes les entitats, plorem pel tema econòmic, ens hauria de tenir més subvencions. nosaltres en el cas de les entitats que tenim un patrimoni propi, uns edificis a vegades una part que tenen coberta les altres nosaltres no ho tenim i això ens porta a plorar més però en definitiva jo crec que tant l'Ajuntament no accepta la nostra relació i nosaltres no tenim cap problema De fet, l'any passat també l'Ajuntament va passar a encarregar-se del servei de consergeria de la Sala Gran, vull dir que hi ha tot un seguit de canvis que en principi funcionen amb normalitat. Sí, però el servei de consergeria de la Sala Gran, l'Ajuntament el va canviar, ja el feia l'Ajuntament. De fet, el feia l'Ateneu, però el pagava l'Ajuntament. O sigui, que l'únic que s'ha fet és que, per diversos motius, s'ha canviat la manera de funcionar, però d'alguna manera l'Ajuntament aquí sí que no. No és que hagi agafat un servei que abans no fes. Aquest dia sempre... Des de fa molts anys ho feia l'Ajuntament. I tot el tema de la sala gran, continua parlant-se o com està tota aquesta situació? La sala gran, l'Ajuntament ja va establir els criteris pels quals funciona. És una sala que, encara que la titularitat és de l'Ateneu, hi ha un lloguer ja des de fa molts anys que el té l'Ajuntament. Per tant, l'Ajuntament és qui l'explota i qui posa realment les condicions d'obertura, etcètera. Vull dir, nosaltres aquí poc que podem fer. Doncs aquests són alguns dels temes que hem volgut tractar avui amb el president de la TANEU, Albert Macià. No sé si de cara a l'any que ve hi ha alguna novetat prevista. En principi serien aquests cicles que hem comentat. Novetat, novetat. En aquest moment no en podem anunciar cap. No és que no en pugui anunciar cap perquè en tingui alguna d'amagada que no es pugui dir, sinó senzillament perquè encara en aquest moment el que més ens preocupa és estabilitzar tots els diferents cicles que estem fent d'activitats. també n'hi ha una altra que no vam parlar i que la reprenem aquest mes de gener que són visites culturals el mes de gener, el dia 27 fem una visita cultural a l'exposició que hi ha al Cosmo Caixa amb visita guiada i després més endavant en farem una al Museu Egipsi aquestes visites formen part d'això és anar fent de moment activitats per anar consolidant la feina Doncs n'anirem parlant. Moltes gràcies, Albert Macià, president de l'Ateneu. Que vagi bé. Molt bon dia. Gràcies a vosaltres. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Passen dos minuts de dos quarts de dotze del matí, és moment de fer tertúlia, com que dilluns amb el Vicenç Riera, en Josep Coderc i en Jaume Jalabert. Avui no tenim la Carme, molt bon dia a tots tres. La Carme Madó està fent de infermera. Exacte, la saludem des d'aquí, queda disculpada d'aquesta falta d'assistència. En tot cas, diguem que és moment de repassar l'actualitat general del dia. que comentàvem la setmana passada que sembla que tot passi molt de pressa i que vagi movent-se tot molt ràpid, perquè només fa dues setmanes en realitat de les eleccions i d'un cantó hi ha qui es queixa que vol saber o vol que el president o futur president digui cap on anem i hi ha altra gent que veu que tot es mou molt ràpid i que hi ha qui canvia d'opinió més ràpid del compte. No sé, per exemple, en el cas de l'última setmana, el que ha passat amb tot el tema d'alguns dels militants d'Unió, en el cas de Joret Maria Vila de Badal, que ha decidit estripar el carnet del partit, que han passat o han demanat fer-se de convergència, sembla que és una mica baralla que potser ja es veia venir d'alguna manera i que potser dependria d'aquests resultats de les eleccions. Si ha sigut abans això que era depengut, les relacions. Ara hi han passat i ara, escolta, tot es poden arreglar, no sé. En Durant n'hi ha fet bastant perquè passés tot això, que hi ha gent d'Unió que trenqui el carnet. Clar, perquè diu una cosa i després en fas una altra i és que la gent no sap per on va. La gent se'n cansa, no, al final, segurament, de tot plegat. Jo el que veig és que jo allò que deies de lent o ràpid, bueno, d'una impressió que és lent. No ho sé, oi? Semblia que s'han de bellugar més. Per segons què, sí, però... A l'hora de formar govern, per exemple. I tant. Suposo que hi ha molts matisos, no?, totes les converses, els serrells que fan de decidir... condicions que posin l'una a l'altra. Deu costar per poder-ho fer-ho bé, que no ho faran bé per tothom, però per poder-ho fer mitjanament bé que ho costa. I en condicions que vull dir que s'han de mirar molt bé, perquè tant per un com per l'altre, un no li costa res demanar el cel, i l'altre el que li passa és que no li pot donar el cel. Un o blanc, un o blanc, un o negre, és qüestió a buscar el gris, però costa trobar gris. En principi, de tota manera, avui és dia 10, em sembla que la setmana que ve s'hauria de constituir el govern, no? Crec que com a molt tard és a 24 i que el 17, en principi, seria el dia que teníem vent l'Artur Mas. Queda una setmana, pot canviar tot, no? I tant, mare de Déu! Més coses que, de fet, ara pensava que no n'hem parlat amb vosaltres perquè va esclatar el tema dimarts, diria, o dilluns a la tarda, que és tot el tema de la reforma educativa, no? Totes aquestes... Aquesta, aquesta. Sí, el senyor Bert. Aquesta és de les més greus. El senyor Bert RQR. Sembla fins i tot mentida, no? Vull dir que... Sí, però el més greu... Esclar, ens fixem molt en lo de l'idioma. Però hi ha coses més greus encara, eh? La reforma que planteja. La reforma que planteja i el fet que les assignatures troncals seran disposades des de Madrid. És a dir, que la història de Catalunya no l'estudiaràs, eh? No, no, clar. Això per mi és més greu encara que el de l'idioma. Sí, sí. Ens volen esborrar del mapa. Aquest és el més greu. És a dir, la reconquesta de Catalunya també haurà començat de covadonga. També, sí. Entens? Sí, serà d'on perallo, no havia fet el pirós, serà... Sí, sí, Don Pelayo va arribar a tot arreu. Exacte, vull dir, et venen la unió de Ferran i d'Isabel com si fos la unitat d'Espanya, no senyor, no era la unitat d'Espanya, Ferran era rei de Catalunya de Gói, Isabel era reina de Castella, vull dir que no em feien pantí, va ser una unió matrimonial, res més. Per donar successors a... Exacte, bueno, però vull dir, clar, t'estan plantejant que Espanya ja té la seva unitat des del fa 500 anys. Mentida, eh? Mentida. I tant. Agafes monedes de 10 cèntims dels anys 1700 i pic o 1800 i veuràs fulanito de tal o fulanita de tal Reina o reina de les Espanyes, de les Espanyes, no d'Espanya, eh? De les Espanyes. De les Espanyes, sinó que es considerava que era d'Espanya però cada una amb la seva independència, vull dir que hi ha aquesta unitat d'Espanya. ara he llegit que també deia el diari que el descobriment d'Amèrica va ser cosa dels catalans no va ser cosa d'aquesta cosa com que també es diu que sí que va sortir d'aquí no per això és sortir de pals o de palos el Conce diu tots els documents i mapes que hi ha de la travessa que vam fer tots són catalans I això s'ho han amagat. Diu, no és clar, no ho poden demostrar amb res, que ells anessin allà. Diu, tots els mapes estan en català. O sigui, què vull dir? que al català, a algú hi devia haver, que vull dir... Però imagina't solucionant això de l'epa de Con, quan estem ara parlant dels reis mags que s'hi han endavant. Ah, sí, exacte. És més antí que això que ara. Llavors també hi havia jo, el corral de los reis magos que hi havia, no el corral de la Pacheca, no. Com hem de recordar el que és més a prop? Setllun. Si estem parlant ara del pessebre encara. Ah, del pessebre? No estem parlant del bou i la vaca i del morro i dels reis. Tot això també s'ha tret de context. Vull dir, al Vaticà han fet el pessebre i han posat el bou i la vaca. I la mula. I el tant pare ha anat a pregar davant d'aquesta manera. Cuidado. El que passa és que en els evangelis de Sant Mateu i no sé quin és el Sant Lucas, no es parla que hi hagués un mòbil, una vaca i un asa. No, però en canvi es parla d'un pessebre. i si és un pessebris que hi havia animals veus com ens estan distraient del que interessa ens estan distraient del que interessa i a tot el tema aquest de la reforma educativa què us sembla el fet que marxés la consellera Rigau a mitja reunió des de Madrid ah, jo el trobo molt bé pels castellans jo aplaudeixo pels castellans no una mala educació jo l'aplaudeixo tampoc hi va anar-hi a la reunió que va voler tenir amb els directors d'universitat i tampoc hi va anar-hi cada u és lliure d'anar on te vulgui encara que el convidin és que jo crec que un cop et trobes allò i veus el que hi ha és que n'hi ha per marxar i ves quina casualitat tota la taula estava així I el cara a cara era la senyora Rigau amb el verd. De cara a cara, saps? No estava en una punta allò que discutissin... A Provegol ja m'anava així. Ah, amb protocol que quedessin de cara a cara. Bé, això és com el Rajoy ara que diu que vol aprimar tots els llocs d'ajuntament i coses d'aquests, aprimar gent, però ho deixa pel 2014. Exacte. El 2013, bé, encara passarem. Com que hi haurà més garrotades perquè vindran una altra apretada de cinturón, i veurem si el senyor Rajoy ho aguantarà fins al final. De fet, un dels grans temes que sembla que és el que s'haurà de parlar per fer govern a la Generalitat és justament la retallada que ha de fer el futur govern, aquests 4.000 milions que és la retallada dels últims dos anys. Que es diuen aviat 4.000 milions dintre del que els està passant magres que li toquin un euro. Imagina't. Serà alguna cosa sensacional veure com ho reparteixen. Suposo que és justament també, quan dèiem això que tot va més lent, que s'han de matisar moltes coses, va lligat. En principi, tant Ciu com Esquerra Republicana són partits que tenen visions econòmiques diferents, se suposo, visions socials. Per tant, caldrà... Per això que passa tant. Veure quins impostos es mouen, no? Segurament. Creieu que formaran govern junts per això? No, no ho crec. No, formar govern no, però que sí que l'ajudi Esquerra, l'ajudarà. Ah, sí, això sí. I a més suposo que proposarà Esquerra alguns independentistes, independents, no independentistes, independents amb l'ajuda partits, proposarà alguns independents que siguin independentistes també, i entraran a formar part del govern. És a dir, en el govern veurem gent de Convergència i Unió i gent independent de qualsevol partit, però gaire independentista vull dir, gaire d'això no m'estranyarà que és com el fet quan va entrar Ferran Mascarell al govern no m'estranyarà que passi una cosa així i potser algun socialista anirà a parar de la conversència no ho sé Em sembla que deien que l'esquerra avalava, he sentit aquest matí, que avalava masculent. Sí, que era segons hagués sabut. Home, el diners ho està portant bé. L'únic que passa del que passa que de Madrid van retreçant, no retallant, van retreçant, van retreçant i la Generalitat cada vegada es veu més ofegada a l'hora de fer els seus pagaments. Ja ho veurem, vull dir... No tardarem gaires dies a saber què... Exacte, suposo que cada vegada que veia podrem parlar... Quin govern tindrem. No, però després això es va bé per dir, veus, com no se saben administrar. Ah, no ho sé. No se saben administrar, però si no tens els diners, perquè tot es redueix a diners. Home, i tant. A diners, a diners. Llavors, esclar, és que no s'entenen i per això es fan totes aquestes coses i... És difícil, m'imagino, també, suposo, gestionar en els temps actuals, no? Vull dir que quan estàs lligat amb les coses... Molt difícil, molt difícil. Jo veig que, esclar, s'haurà de fer una sèrie de retallades que serà molt fàcil anar contra el govern que hi hagi. Sí, sí, home, esclar. Serà molt fàcil, vull dir... El que mana sempre es desgasta a través d'aquestes coses. Sí, si has de retallar segons què, doncs, escolta, aquests protestaran i el primer que tenen davant és el govern, ja està. Ah, sí. No, i ara diuen que volen posar impostos a les grans àrees. Sí. I aquests també es queixen, saps? Sí, però a les grans àrees què passarà? Que pujaran preus dels productes. Vull dir, tot s'acaba amb el mateix. És una roda. Un pes que es menja a la cua, vull dir. Sí, sí, és una roda que sí. El de dalt augmenta, a l'últim de baix ja està escanyat. Exacte. Més coses, ara també s'està començant a parlar bastant de Nadal en un sentit de regalar coses i això, i que sí que sembla que aquest any, que també suposa, en part no és bona notícia pels comerciants, però és bona notícia potser a nivell general, que és que la gent... pensarà una mica més, no?, abans de començar a fer tots els regals del món. Home, és que ja no cal pensar, és que la butxaca no dona, i llavors el pensament és aquest. Tot és aquest. No, has de buscar substituts de regals. Però en part és positiu, o sigui, també el desenfret que hi havia els últims anys potser també era excessiu, no? Jo m'estic plantejant de no fer regals aquest any i donar 20 llets de l'11, d'aquests del rasca-rasca. Exacte. Per si que tinguin dos. No sé si de veritat al matí, però jo sí que he tallat el tot, eh? Aquest any no hi ha res. Hi ha que diguir. Ho sento molt. No, no, s'ha passat amb molts caros, no? Nosaltres no, però s'ha reduït, o sigui, el regalet és més petit. Jo en tinc que fer 27. Déu-n'hi-do. 27 o 28. Home, doncs ja veus tantes bulletes de l'11, Déu-n'hi-do també. Bueno, però mira, no sé el que costa, però... És una inversió, eh? És una inversió, no? Per si toca. Sí, per si toca, mira, si algú li toca, doncs l'hi-ho he fet una. Bueno, això també va lligat amb això d'obrir tants dies sense el comerç. Jo, la veritat, que és que la gent comprarà més, jo crec que no. Primer de tot, els clientes no ho porten més. la butxaca no ho permet però és que s'ha comprat més perquè està més obert i això no ho veig clar a més a més deia que fins i tot el que passaria aquest any és que la gent aniria més a voltar aniria més a mirar però que compraria més a passeig si hi vas però compra més si jo necessito uns pantalons compro uns pantalons però no cal que sigui diumenge exacte no cal que sigui diumenge i a més si necessito un compraré un no dos Però això és el canvi que està començant a passar, perquè abans no calia, si en podies tenir dos, per què tenir-ne un, no? I que això és el canvi de xip que estem fent ara. Si anava tot gravadors, llavors sí, va, un i un altre, un altre color, i un altre color, i ves canviant, ja. Però ara no, dius que era un, un en tinc prou, doncs prou. Si tornarem a allò que era abans, que hi havia aquelles fines tretes, el cul dels pantalons... Oh, escolta, i tant. Posar pedaços, posar pedaços... Sí, però el que passa, que la gent també hi ha... Tu seràs així de dir, jo necessito un pantalon i compro només un pantalon. Però hi ha persona que només el sol fet de veure... Ah, mira, calla. I quan obre la monaderia? Això m'ho deia un client que era a Andorra. Diu, mira, a Andorra la gent va a comprar el que no necessita. Ah, sí, sí, sí, amb temps va... Andorra venen a comprar el que no necessiten. I això ell tenia una botiga d'Andorra. I em deia, diu, sí, la gent compra... amb les vaques gràcies la gent anava a Andorra i deia on te vas a Andorra i vas a comprar? sí, ho comprarem que us no sé, no vas a comprar no, no ara no tothom d'Andorra baixava l'ampolla de whisky i la llauna de mantega no baixen mantega no, i també compraven altres de pressió s'ha de dir tot, eh? actualment ara torna a ser un xavi a Andorra de moment no hi ha l'IVA de moment un 21 d'IVA no hi és de moment no ho és ara torna a ser-ho vull dir, torna a ser-ho resulta que et gastes un dipòsit de gasolina entre anar i venir sempre he dit el mateix, n'has per comprar algú no, és sorcaríssim una altra cosa és que vagis a esquiar i aprofitis un moment sí, a les estacions d'esquí hi havia pentes Perquè, escolta, la gent... Sí, sí, també és veritat, no? De fet, avui sentia fins i tot que, no sé si era un estudi, perquè ho vaig sentir així de passada, però que es deia que havien detectat que hi havia molta gent que tenia poder adquisitiu, però com que amb totes les notícies de la crisi i la por i tot plegat, doncs la gent no se'ls volia gastar encara que els tinguin. Sí, sí. I que tot plegat, doncs, també és el que canvia aquests hàbits, no? Pensen en què vindrà. Exacte. No sé, en tot cas, també una altra de les notícies del dia d'avui és que avui s'entrega aquest Nobel de la Pau a la Unió Europea, qüestió que ha generat, ja està generant bastantes protestes a Noruega, que és on s'entrega. La veritat és que no sé aquesta gent que són tan sàvies que feien aquestes coses, no ho sé. Suposo que és gent intel·ligent que ho fa això. En principi hi ha un jurat que m'imagino que per un premi Nobel no hauria que estigui triat. No, normalment abans era que es donava el premi al que estava fet. El que estava fet anterior, no el que faran. Però estan donant premi d'una entitat que les feines d'ella tira endavant perquè tot funcioni. Tenen una taca, el de Bòsnia i allò. Algunes tacas, segurament. L'ataca grossa és aquesta. Aquesta és la important, però potser no és el millor exemple. No, sempre és... Això s'hauria de donar amb uns senyors que ha fet allò. Un senyor que ha fet alguna cosa? En teoria sempre ha sigut així, no? Sí, sí, sí. No, però ara es premia la intenció. Sí, exacte, sí. Sí, la intenció de la Unió Europea va néixer per evitar les guerres. No el fons era bon home, no? Bé. Però què va passar amb l'Obama? L'Obama. L'Obama. Què va passar? Li van donar el Nobel per la intenció que portava, no per el que havia fet. I en Kissinger. I en Kissinger que li van donar el Premi Nobel de la Pau quan es havia carregat mig Vietnam. Sí. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Aquest premi Nobel de la Pau és una mica... Ha descol·locat una mica tothom, per això, perquè... No, però és per la intenció que el donen. Sí, però potser és un any curiós per donar-lo, no? Vull dir que és una intenció que potser fa 3 anys o 4 hagués tingut més bona acollida, però ara, tal com està tot el que està passant una mica a Europa, la gent que s'està empobrint més... és més difícil d'acceptar ho haurien de donar després quan la crisi ja no hi fos de fet en principi amb els diners el premi està dotat amb 930.000 euros que la Unió Europea els donarà a projectes de suport als nens víctimes de guerres i conflictes per tant té un sentit això sí però és que no ho poden donar a cap d'allò a cap polític tampoc perquè no hi ha cap polític que doni la talla ni a Europa ni aquí és un moment de descrèdit per la política ho hem comentat bastantes vegades ja en diràs a Itàlia, un país com Itàlia que hi hagi encara el Berlusconi que està remenant la cua perquè agrada molt també als italians sí, però no és un polític de categoria és un senyor que té diners que va repartint i va remenant l'olla és el que remena l'olla perquè aquest el va posar momentàniament i ara ja l'altre se'n va home però n'hi havia de més talla de gent abans però no tenen poder com ells no, perquè també eren uns altres temps No, no, i de fet semblava que en principi no estava clar que s'hagués de presentar, no? Sí, sí. Mira, tant que la critiquem, però la Merkel continuarà manant. També ha rebut tot l'aval del seu partit, no? Exacte, tot l'aval del seu partit, que semblava, bueno, que la Merkel la tiraríem pel blocó. I no, no. Qui vol aquest lloc, també? No, no, segur que surt algú que ho vol. No ho sé, no ho sé. No, esclar. No veig polítics... Amb categoria. No, no, però a nivell general. Exacte, sí, sí, sí. El que està passant, les guerres que estan passant dintre d'Àfrica, que els altres no sàpiguen posar-hi fi... I tant, i tant. que fa anys i panys que estan en guerra és que estan constantment en guerra entre ells, guerrilles i d'això que es van matant i desplaçament de gent assassinant poblacions i ni Europa ni Amèrica ni Xina ningú fa res a l'Àfrica ningú potser perquè no hi treuen tant com abans no, però és que llavors ve allò de dir si t'hi poses tu l'altre li sap malament i aquí està la cosa tu És a dir, va passar una cosa per mi molt greu, que va ser la descolonització d'Àfrica, que es va fer molt mal feta. La descolonització d'Àfrica es va fer molt mal feta. Es va donar la descolonització, així per les bones, sense procurar que prèviament hi haguessin persones preparades per governar-se. Per gestionar una mica el que es deixava, no?, perquè també es deixava una herència... Es va marxar d'allà, se'ls va deixar destacada i llavors, així, guerra entre tribus. Exacte, i això és el pitjor, que el que manava era d'una tribu, que aquella tribu anava malament, ahir bé, i el que estava allà, que no era d'aquella tribu, no hi havia. Ves des de la descolonització, va quedar molt bé, hem de descolonitzar, ara tothom... Es va fer molt mal feta. Van marxar i van deixar allà l'estacada. Es van endur tot el que van poder. Sí, sí. I et fa pena. Veus les notícies que venen d'Àfrica és que es cosés. I això que se'n veuen cada cop menys, no? Perquè sembla que últimament també a les pàgines internacionals hi ha tants conflictes cap a Florian Mitjà, també doncs que sembla que tota aquesta part que sempre està igual. És una altra qüestió que tindrem, que tenim a la vista, eh? I se n'està parlant bastant poc, treu aquest cop, no? El conflicte aquí pot haver-hi entre Israel i els països àrabs, eh? Però no només amb els palestins, sinó amb els països àrabs, eh? Però és que els palestins discuteixen el terreny, eh? Sí, sí, clar, és un problema... Jo ho lamento molt. Sempre he pensat que es va fer molt malament el fet d'atribuir... un país a Israel es va fer molt malament crec que hi va pesar-hi molt la consciència que tothom tenia de culpabilitat en l'Holocaust això hi va pesar-hi molt però no es van fer càrrec que Israel tenia un territori molt petit en allà i que allò podria provocar molts conflictes perquè només tenint en compte els milions de jueus que hi havien entre Europa i Àsia, ja havien de dir, no, aquí no ens hi cabran. Aquí no ens hi cabran. I, per tant, millor que no fem. Ja estan posats en el seu lloc. Mira, Alevatxiguedéu és un poble que està en aquesta situació. Però, esclar, se'ls va voler donar un territori. Aquest territori resulta que és petit. i llavors què necessita anar agafant terreny del veí, dels palestins i tot això fins que l'últim es clatarà perquè hi haurà perissos àrabs que també es clatarà. Si hi havia anat un continent, home, i llavors què? Sí, vull dir, no ho sé, és un problema. Clar, jo no tinc res contra els jueus, no en tinc res, però és que és qüestió de xifres. Si tu haguessis sumat les xifres que hi havia a tot el món de jueus i dius que li donem aquest territori... Sí... No m'hi caben, com que no m'hi caben, ho sento, no els hi puc donar. O haig de buscar un altre territori molt més ample, però quin territori hi havia desert? Va pesar-hi molt, també jo crec, amb aquest fet de donar a Israel el territori aquest, el fet que els palestins van estar més al costat de Hitler que del... que de les forces aliades això també va passar els palestins veien més amb en Hitler la possibilitat d'una liberació dels pobles jueus perquè en Hitler anava contra els jueus van veure més la possibilitat d'aquesta i van fer més costat i crec que això també va passar-hi però que va donar el biciplau va ser la ONU sí, però bueno ja hi tornem a ser i tot plegat també passa factura segurament és un conflicte que s'arrossella des de fa molts anys i que ha acabat redirigint-se cap a altres conflictes segurament de fet i també el problema que tenim de vegades és que es vol intentar resoldre des de la mentalitat d'aquí i que no ens puguem mai a la pell dels altres és com els americans que volen portar la democràcia al país davant i al país davant no la volen exacte, que potser és gent que vol funcionar diferent exactament I les coses es volen resoldre des de despatxos. Sí. No sobre el terreny. Sí, sí, ja ho has d'anar a veure. Aquest és un dels grans problemes. És a dir, en el despatx jo puc fer tot el que vull. Ah, mira, aquí aquest terreny el dividrem així, veus, queda molt bé, agafarem aquest riu que serà de frontera, això, aquesta muntanya també, però això és en el despatx. Però el terreny a lo millor... Ara, en el terreny és molt diferent. Que estigues amb molta gent. el terreny és molt diferent com ara se'n parla poc de Grècia que se'n parla poc de Grècia suposo que quan les cores ja van sent sempre iguals sembla que ens creixi d'interessar però segurament no havíem de fixar més en com es viu a Grècia i a Portugal per entendre el que ens passarà després d'aquí a no tant de temps en tot cas hem fet tertúlia avui com que dilluns amb el Vicenç, el Josep i el Jaume moltes gràcies I tornem dilluns que ve més reflexions. Molt bé. Que vagi molt bé. A poder formar govern. Exacte, a veure què tenim. Adéu. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Just a la fusta, el magazín del matí. Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. 9 de cada 10 empresaris catalans troben molt negatiu l'impacte de la pujada de l'IVA en els seus negocis. Ho diu un estudi que acaba de presentar la Cambra de Comerç de Barcelona. Els responsables d'aquesta institució fan una crida als partits polítics perquè no pugin més cap impost ni tampoc en creïn cap altre de nou. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia, la Cambra de Comerç no vol ni assentir a parlar de nous impostos perquè considera que tindria un impacte negatiu sobre la confiança empresarial. El president Miquel Valls considera que perjudicaria encara més la sortida de la crisi i per això ha fet una crida als partits catalans que negocien un acord estable de govern per no apujar impostos. La pujada d'impostos també tindria efectes negatius sobre els comerços, especialment en aquests moments en què el sector està en plena campanya de Nadal Aquestes notícies poden provocar un fre al consum amb perjudici al comerç català. Demanem prudència als partits polítics davant d'una situació de pujada impositiva. La Cambra de Comerç ha constatat un empitjorament de la situació econòmica amb una frenada de les exportacions i de cara a l'any vinent pronostica una caiguda de l'1,5% del PIB. L'Ajuntament de Terrassa fa aquesta hora un minut de silenci en senyal de rebuig pel crim dissabte d'una veïna de la cocapital del Vallès Occidental. Una dona de 75 anys va ser assassinada presumptament pel seu marit. Terrassa Maria Llongueres, bon dia. Bon dia, unes cinquantena de persones es concentren per rebutjar el quart crim de gènere que hi ha hagut a la ciutat en els darrers anys. Recordem que es tracta de la mort d'una dona de 75 anys, presumptament a mans del seu marit. Els fets han commocionat al barri de la Maurina, on vivia el matrimoni, i on els coneguts han assegurat no haver vist mai cap símptoma de malestar entre la parella. La investigació segueix oberta per tal d'esbrinar les circumstàncies i per si el detingut hauria comès algun altre episodi violent i si hi havia denúncies prèvies al respecte. Amb aquesta serien 15 el nombre de víctimes mortals per violència masclista a Catalunya en el que portem d'any. I ara sí, acaba aquest minut de silenci aquí al Consistòria de Leona. Aquesta hora els rectors de les universitats públiques de tot Espanya llegeixen un manifest conjunt per mostrar la seva preocupació per l'educació superior davant les retallades de pressupost que pateix aquest sector. Els rectors asseguren que la situació és insostenible i alerten que les universitats no poden fer front a nous ajustos. Temen, de fet, que els pressupostos generals de l'Estat per al 2013 incloguin noves retallades. La plataforma Som Escola, que agrupa 26 organitzacions vinculades a l'educació a Catalunya, ha convocat diverses concentracions a les principals ciutats catalanes en contra de la proposta del Ministeri d'Educació que vol relegar el català a llengua d'especialitat als centres d'ensenyament a Catalunya. En declaracions a la xarxa, la portaveu de la plataforma, Teresa Casals, ha definit com a Ser Cabregues el ministre d'Educació, José Ignacio Bertz. Aquest senyor és un cercabregues, és el típic cercabregues, allò que en diu ell és un pendenciero, i ara d'aquest sentit l'ha feta grossa, senzillament, és a dir, sense encomanar-se a ningú, es treu de la màniga una cosa que portava al cap, perquè tota aquesta llei d'educació, en definitiva, portava al cap. de fa temps, carregar-se el tema de la inversió lingüística, perquè no poden suportar que Catalunya, el català, sigui la llengua vehicular dels aprenentatges. Les mobilitzacions convocades per la plataforma Som Escola començaran a les 6 de la tarda a Tarragona i seguiran a dos quarts de 7 a Tortosa, Girona, Manresa i Barcelona. També n'hi ha una altra de convocada a mitja hora més tard a les 7 de la tarda a Lleida. La prima de risc espanyola s'ha disparat aquest matí fins als 439 punts després de l'anunci de dimissió del cap del govern d'Itàlia, Mario Monti. L'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia espanyola ha pujat, doncs, 23 punts respecte de divendres. Bon dia, us parla Joan Barberà. El davanter del Barça, Leo Messi, ha superat el rècord de l'alemany Germi Uller de 85 gols en un any natural en marcar els dos gols de la victòria dels Blaugranes al camp del Betis per 1 a 2. Messi ja n'ha marcat 86. L'argentí podria ampliar aquesta xifra en el partit de Copa del Rei d'aquest dimecres al camp del Córdoba. El president del Club Andalús, Carlos González, espera que Messi no entri a la convocatòria de Tito Vilanova. Són declaracions a la xarxa. La notícia negativa del partit de Sevilla, la lesió muscular de Cesc Fàbregas a 33 i 4 setmanes de baixa. I a tercera divisió destaquem que Àlex Talavera és el nou president de la Unió Esportiva Cornellà en derrotar les eleccions a José Galvez. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Tres equipaments municipals han reajustat els seus serveis i els seus horaris d'obertura. Són el centre cívic Joan Maragall, Can Ginestar i el centre social El Milenari. Ara el centre cívic estarà tancat als matins i Can Ginestar també ha readaptat el seu horari. El motiu és que ha finalitzat el contracte amb l'empresa que prestava part dels serveis en aquests dos equipaments i s'han reorganitzat alguns horaris i cursos adaptant-los a la demanda que hi ha. Per exemple, recordem que la biblioteca Joan Margarit va canviar l'horari al mes passat per adaptar-lo al de Can Ginestà. La biblioteca obre tres quarts de quatre i tanca un quart de nou del vespre, quan el mes passat obria i tancava en un quart d'hora abans. D'altra banda, al centre social El Milenari també s'han fet canvis, contemplats en el pressupost del 2013 de l'Ajuntament. Aquestes modificacions contemplen la reducció de l'horari de l'equipament, que només obrirà les tardes i elimina el servei de bar i restaurant de diumenge. Però les persones residents tindran garantits els seus àpats. Es preveu que els cursos d'arts plàstiques municipals comencin el 7 de gener. Segons publica el butlletí, l'empresa Gaudint Creant Art, creada pels professors i professores que impartien els cursos a Can Ginestar des de fa més de 20 anys, serà l'empresa que els gestioni a partir de l'any que ve. Encara, però, s'ha d'adjudicar la gestió del servei. Segurament al llarg d'aquest mes de desembre es convocarà els alumnes a reunions informatives per conèixer la programació prevista per aquest curs. Recordem que la cooperativa La Fundació va presentar la seva renúncia a gestionar els tallers municipals el passat mes d'octubre. La gestió, per tant, va quedar deserta. Va quedar deserta, perdó. A partir d'aquí, l'Ajuntament va iniciar un nou procediment a través del qual convidava tres empreses a presentar-se a l'adjudicació i, de moment, Gaudín creant art, és la que es perfila com la futura gestora. Així doncs, si tot va segons el previst, els cursos començarien el mes que ve. L'empresa Verona Comunicacions sufregarà bona part de la reforma de la façana lateral de l'edifici de l'Ateneu, al carrer Ateneu número 3. Així ho constata un conveni signat entre la companyia, l'Ateneu i l'Ajuntament de Sant Just. A canvi, l'empresa podrà utilitzar de forma excepcional durant 5 anys una paret de l'edifici de la carretera reial número 60. Segons declaracions del regidor d'Urbanisme, el but llatí, aquesta actuació no té cap cost per al consistori i tant l'Ateneu com Verona Comunicació en surten beneficiats perquè l'empresa podrà penjar publicitat a la paret de la carretera reial. Pel que fa a l'Ateneu, bona part de les despeses de l'arranjament de la paret de l'entitat. Aquesta fórmula és una compensació recollida en l'ordenança municipal que regula el tractament de les façanes dels edificis del centre urbà de Sant Just. I de moment això és tot. Més informació a la una als Sant Just Notícies, edició migdia. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante Si luego resulta que hay dudas, y si luego resulta que hay dudas, será perfecto. Que vamos tarde. Que vamos tarde. Que vamos tarde. Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante. Me voy a inventar un plan Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Dos minuts i un quart d'una del migdia. Parlem a aquesta hora de l'actualitat del Centre Estudio Sant Justens amb la seva vicepresidenta, Maria Quintana. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia, Carme. Avui 10 de desembre, per tant, cada cop més a prop, suposo, d'aquest recital. Cada cop més a prop, sí, sí. Però tenim una altra cosa abans, que és demà. Demà a l'avió 11, a les 7, em sembla que és a les 7, totes quarts o 8, en el cim de Can Ginestar, hi haurà l'exposició de la nevada de l'any 62, 50 anys a la nevada dels 62. Com vaig comentar la setmana passada, s'han passat unes fotografies molt boniques a algunes botigues, i també l'Ajuntament. Si baixeu pel carrer Carles Mercader, veureu que per les ones de la paret de Can Ginestar, veureu a la finestra de l'Ajuntament les mateixes ones nevades. Vull dir que la gent que vulgui apropar-se al CIM, a partir de demà fins al 10 de febrer, no, perdó, de gener, de l'any que ve, estaran exposades a aquestes fotografies. I això ens plou molt perquè ha sigut una col·laboració amb... amb l'arxiu amb en Jordi Amigó i demà es fa alguna cosa especial perquè és inauguració es presenta una mica però no sí vull dir la gent que vulgui venir a l'hora de la inauguració doncs molt bé serà benvinguda I després, parlant de la nostra vetllada poètica literària, dic que ja està a filar l'agulla, que ja tot va en marxa, i que serem unes quantes persones, serem el Pep Quintana, el Pere Oliver, que també ve a aquesta casa, la Joana Algarra, el Leonci Canals, el Pere Font, el Julio Ochoa, la Berta Quintana, l'Anna González, l'Alba Milà, Una servidora, la Dolors Cardona i després qui més en deixeu, la Judit Covenya, que doncs farem aquesta aposta amb escena, anem a dir, dels poemes i dels relats del Pere Caldés. Espero doncs que la gent vingui, que s'ho passi molt bé, en parlarem dilluns que ve, que segurament ja tindrem el llibret i així ja podrem veure tot com va. Però que la gent sàpiga que farem aquest acte el dia 22. El dia 22. El dissabte, no? El dissabte a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. Déu-n'hi-do quantes veus, no? Per això es continua. Sí, sí, sí. I me n'han fallat dues. M'ho van dir ahir. Sempre passa això. Ja s'ha de comptar. Ja ho tenia tot, programat tot, cadascú la seva estrofa. I em diuen, ai no, no podem venir. Val, d'acord, doncs a veure què fem. Però tot se soluciona, gràcies a Déu. No hi ha problema per això. Altres coses són molt més difícils d'aconseguir. No, exacte. A més a més, si hi ha uns quants rapsodes, suposo que... Sí, el reparteix, ja està. És una cosa que no té més importància d'aquesta, però que t'ho diuen a l'últim moment, sol que encara no havien posat els noms. Saps? Doncs tot plegat pel dia 22, en parlarem també la setmana que ve, no? Sí, la setmana que ve, no? I també direm com ha anat l'exposició aquesta, l'inauguració com ha anat. Exacte, que serà demà dimarts. Sí, demà dimarts en el cim de Can Genestà. Molt bé, Maria, perfecte. Doncs molt bé, Carme. Fins la setmana que ve, que vagi bé. Bon dia. Adéu. Just a la fusta. Ara passant dos minuts d'un quart d'una del migdia, escoltem ara una mica de música amb The Divine Comedy. Bona nit. Sous-titrage ST' 501 Fins demà! Fins demà! You had all of your life been accustomed to But that the socialists had taxed away from you You gave him children, a girl and a boy To keep your sanity a nanny was employed And when the time came they were sent away Well that was simply what you did in those days you Fins demà! Bona nit. Your daughter never finished her finishing school Married a strange young man of whom you don't approve Your husband's hollow heart gave out one Christmas day Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Un quart i mig d'una del migdia parlem a aquesta hora d'educació perquè aquesta tarda estan ja convocades els actes de protesta contra la reforma educativa del ministre d'Educació, Verd, a les quatre capitals catalanes. La plataforma, doncs, és convocat justament, finalment, per aquest dilluns al vespre, aquestes concentracions, per defensar també el model d'immersió lingüística. A més a més, també des de Som Escola han fet una crida a les escoles perquè es pengin les pancartes i els cartells amb el lema per un país de tots, l'escola en català. Amb aquestes jornades comença també una setmana en què els partits catalans i el Consell Escolar estan convocats pel govern a una cimera que es farà aquest dimecres per defensar la llei d'educació de Catalunya, l'ALEC. També el marc unitari de la comunitat educativa s'assuma a aquesta protesta amb una jornada reivindicativa dijous en defensa de l'educació pública. Dimecres, els partits polítics que van donar suport a l'ALEC i al Consell Escolar estan convocats, com dèiem, a una reunió amb el govern de la Generalitat per donar suport a aquest text i mostrar així un rebuig unitari a la reforma d'AVER. L'objectiu de la reunió és donar resposta a l'amenaça que suposa per l'escola en català l'esborrany de la reforma de la llei d'educació espanyola i serà una trobada amb Navarro, Junqueras, Herrera i Mas i també el Consell Escolar. Per tant, avui hi ha aquesta cita per reivindicar el model d'immersió lingüística i rebutjar aquesta proposta del ministre d'Educació, Bert. Just a la fusta. I justament en aquest sentit, ho hem comentat a primera hora del matí, Twitter ha tancat el compte de Keep Calm Cat. L'impulsor d'aquesta idea va ser Josep Maria Ganyet, que va decidir obrir aquesta campanya, Keep Calm on Speak Catalan. i en principi seguim aquest lema britànic de la Segona Guerra Mundial molt popular. Llavors sembla que s'ha fet arribar a Twitter una nota en què defensa la seva posició i que en principi s'obrirà, sembla ara, una pàgina alternativa per reivindicar que es pugui mantenir aquest compte de Twitter. I encara un punt més vinculat amb tot plegat, i és que sembla que diferents entitats, la setmana passada ho vam comentar, també, per exemple, des del Barça s'havia donat aquest suport a tot el tema de la immersió lingüística, doncs ara és l'arcabisbe de Barcelona que ha defensat la immersió lingüística com a eina per cohesionar... La societat, a través del seu Twitter, el cardenal que ha vist a la Barcelona, que és Lluís Martínez Sístac, ha expressat aquest suport a l'actual escola catalana, ha fet un tuit tant en català com després en castellà, on ha defensat que l'actual model educatiu garanteix el coneixement de totes dues llengües i que evita justament la segregació escolar. Per tant, s'assuma també a la mateixa línia que havia fet de defensa la Fundació Escola Cristiana o el bisbe de Girona a favor del model d'immersi lingüístic en català. Dos minuts i mig i arribem a dos quarts d'una del migdia. contigo y pienso aplicar contra mis enemigos, tus tácticas sufres de acoso y de rimo, que también he sacado lo bueno de todo este enredo y quiero que sepas que espero que acabes rogando de un tiro, cuando veas donde te has ido, cuando veas que vas hecha plantada. que sepas que he sido un infierno estando conmigo, el infierno es lo más parecido, te pareces un poco saltar. Yo prefiero, prefiero, así que ya sabes que espero que acabes veándote un tiro. Cuando veas tu imbécil que has sido, cuando veas que lo has hecho al patado. Y que quiero que sepas que ha sido un infierno estando cumplido, que por poco no acabas conmigo, pero soy difícil de matar. Just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Estem escoltant just a la fusta. I aquesta hora parlem d'economia. L'Ajuntament de Sant Just mantindrà per l'any que ve un pressupost pràcticament igual en xifres que el de l'any passat. En concret serà de 21.150.000 euros, que és un 0,54% més que l'any passat. Les prioritats són l'atenció als col·lectius més vulnerables, l'educació, també mantenir l'Ajuntament més sanejat. La setmana passada recordem que es va començar a fer una roda de presentacions per diferents punts del municipi. La setmana que ve s'han d'aprovar el ple municipal i aquesta hora en parlem amb la regidora d'Hisenda, Anna Torrella. Molt bon dia. Hola, bon dia. Es tracta d'un pressupost de contenció, segons s'han anat explicant aquests últims dies, però tot i això la xifra no varia gaire en funció de l'any passat. No, de fet aquesta xifra no varia gaire però tampoc és la definitiva. Fixeu-vos que el que parlàvem la setmana passada en les posicions al municipi és que és un avantprojecte, per tant encara no està tancat el document ni el número exacte, però anirà sobre aquest importe, no varia gaire més. Aquests canvis poden dependre d'intervencions, de subgeniments o de què depèn tot? Sí, bàsicament del repàs, l'últim repàs dels tècnics, sobretot la valoració de la interventora i veure que no hi hagi cap error documental en el propi pressupost. Concretem una mica com es detalla, perquè en principi són dues grans qüestions, pressupost ordinari i la partida d'inversions. Sí, de fet, en el document que entregàvem la setmana passada al municipi, i aquesta tarda anirem a explicar-ho també al Mas Lluí, sempre us diferenciem i diferenciem a la població el que és el pressupost corrent, que són les despeses que cadascú tindria a casa seva, la llum, l'aigua, el gas, el menjar... I el pressupost d'inversió que seria, per tant, el que destinem a fer grans obres o grans operacions, com seria pagar-te un cotxe o fer la hipoteca de casa. El diferenciem està entre 17,5 i 3 milions aproximadament de la partida d'ordinari d'inversió i per tant creix una mica més el de corrent perquè diners que ens han de venir d'inversió triguen molt a arribar i per tant tenim molts problemes de financiació, sobretot problemes de tresoreria. perquè a l'Ajuntament, per sort, malgrat que estiguem sanejats, els diners de les altres administracions triguen moltíssim a arribar i llavors moltes despeses que teníem com a inversió altres anys aquest any les hem posat a corrent per poder fer manteniments de carrers, per exemple, amb una mica més d'agilitat. Per tant, recordem també que els pressupostos són uns diners que provenen d'impostos, preus públics i aportacions també del govern sobre municipal i que es destinen a pagar les despeses corrents. Per tant, de vegades sentim a parlar que són pressupostos de amb una intenció de superàvit. Quin és, en aquest cas, el d'aquest 2013, aquí a Sant Just? Sí, aquest 2013 tenim un petit superàvit amb ingressos, que serà aquesta part d'ingressos que són corrents i que, per tant, ens podran servir per finançar aquesta despesa posant-la corrent. La compra de bens i serveis en quant a l'augment de l'IVA també ens ha suposat un increment important de la partida de béns i serveis i de tots els contractes que tenim i per tant totes les operacions de manteniment i d'obres que haguem de fer també tindran un import molt més elevat. Això farà que hi hagi aquest marge i que es pugui destinar cap a una altra cosa? Exacte. Suposo que per tot això s'anirà veient també a mesura que vagi avançant tot l'any, vull dir que és complicat tenir una previsió a més llarg termini. És molt complicat tot, tenint en compte que les previsions són bastant imprevisibles. Pensa que l'augment de l'IVA del mes de setembre ja ens va desmuntar el pressupost del 2012. Hem hagut de fer municipacions de crèdit, que vol dir agafar diners d'altres partides, perquè no ens arribava per pagar aquest complement de l'IVA que ens van augmentar. Per tant, esperem que aquest any 2013, des del govern central, no ens vinguin amb tantes imprevisions com han sigut des d'aquest any. En principi, això et fa pensar que aquest 2013 o que el 2013 que hem de començar serà un any difícil i que només cal veure també ara la xifra que sembla que ha de retallar la Generalitat, aquests 4.000 milions d'euros que suposo que d'alguna manera o altra també afectaran a Sant Just. Evidentment, segur que ens afectaran. Ara no et sabria dir jo en quina mesura, però segur que sí, perquè encara han de fer el seu pressupost i dir-nos amb què ens retallen el que nosaltres hem pogut preveure. Per tant, podem estar nosaltres preveient uns imports amb aportacions de la Generalitat que no siguin tampoc les correctes. Però bé, en qualsevol cas, el que sí que és veritat és que, per sort, tenim un ajuntament molt sanejat. Pensa que el nostre endaltament està en 4,2 milions d'euros. Això vol dir que podríem endaltar-nos fins al 75% dels ingressos corrents. És a dir, inclús hi ha ajuntaments que poden estar endaltats i estan dintre de la Generalitat fins a 13 milions dels nostres pacients. Evidentment no ho necessitem, però tenim la sort que aquest poc endeutament, i per tant uns interessos també molt baixos, ens permet tenir el dia a dia molt més cobert. Pel que fa a les inversions, que en principi és una partida que queda més reduïda, o això que comentàvem, que algunes s'han passat a derivar cap a despesa corrent, quines són? Hi ha establertes prioritats per l'any que ve o es veurà també en funció de com vagi tot plegat en aquest tipus de partida? La veritat és que tenim una prioritat important que és fer una inversió gran que és una compra d'un bé, una inversió d'un bé que està amb expropiació i bé de fa molts anys i ara ha sortit la sentència i per tant aquesta és la prioritat més important perquè és una obligació de l'Ajuntament ja que hi ha una sentència. En qualsevol cas La resta són inversions petites millores de carrers amb compromisos que ja tenim des de fa molt temps i per molt que cada any fem el compromís de fer-ho, Ja sabeu, i molts veïns ho saben i ho estan patint, que per molt compromís que tinguis sempre costa i al final surten imprevistos. Però bé, ho hem posat una altra vegada en el pressupost, inversions en carrers que saben els veïns que volem fer i que volem tirar endavant i esperem que aquest any sí que els puguem fer. En aquest sentit, no sé si s'està referint justament a les reivindicacions que fan els veïns de la plana Vells Soleig que Sembla que hi ha alguns carrers que fa, o almenys ells els mateixos veïns reivindiquen que fa temps que calen aquestes inversions. Sí, sí, és cert. I de fet ja s'ha començat a fer una obra de reparació més immediata en aquests carrers. Ara hi ha aquest mes de desembre. D'altra banda, quan vas parlar dels objectius d'aquest pressupost, en principi un dels més destacats és justament l'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables. Com es farà o com s'aplicarà aquesta tensió? Bé, el que sí que és veritat és que cada any tant l'alcalde com nosaltres des de l'equip de govern expliquem sempre que quan comencem a fer el pressupost el primer que parlem són de les necessitats de serveis socials i les necessitats d'educació. Evidentment hem tingut moltes retallades ja d'aquestes des de la Generalitat i des del Govern Central. Les teves assistències les han eliminat o les han reduït moltíssim. Amb educació la Generalitat ens ha plantat en temes de l'escola Bressol. Per tant, evidentment, a l'hora de fer el pressupost hem hagut de, primer de tot, plantejar com cobrir aquests serveis. De fet, aquests dos serveis són els que tenen un augment important i, per tant, a partir de coberta el servei necessari d'aquest tipus, llavors passem a fer altres tipus de prioritats en el pressupost. i també pel que fa a tot plegat segurament l'any passat ja vam comentar que es començarien a fer alguns canvis en els equipaments justament per intentar adaptar tot plegat a la situació de crisi actual l'any passat de fet el que més Destacat va ser el canvi de la vagoneta, després petits i justament altres equipaments. De cara a aquest 2013, en principi, no hi ha cap gran canvi similar al de la vagoneta, però no sé si hi ha més canvis per això. Bé, de fet, ja vam comentar que conforme anaven vencent els contractes amb els equipaments, es anaven revisant i es anaven reajustant. L'any passat va ser el de la vagoneta i, per tant, l'ha denomenat centre de la plaça de la Pau. Aquest any, el 2012, estem acabant també revisant amb el centre cívic Joan el Maragall i el Can Ginestà. i en el mil·lenari també es faran ajustos pel 2013. Però no depèn tant del que tinguem en pressupost, sinó dels contractes que vèncen. Ara no tinc present quin és el proper equipament que vènc, però l'objectiu és bàsicament revisar els contractes que hi hagi i el vèncer, revisar-los a la baixa, evidentment, i ajustar els serveis que es donen. Pel que fa al pressupost de les empreses municipals, tant ProMunça com ProExa es redueixen. Bé, no els tinc ara jo aquí davant els pressupostos de Promunça i Proexa, però el que sí que és cert és que hi ha dos projectes importants per Promunça. Pel que fa a Promunça és el projecte de 54 habitatges públics, que han sortit ja a les bases i per tant aquest mes de desembre veurem si tira endavant. I per altra banda, Proexa té un projecte molt interessant d'estalvi energètic, que és plantejar una nova inversió enllumenat públic per aconseguir canviar aquests llums que són antics i que gasten moltíssim per aquests nous moderns leds que fan molta més llum i gasten molt poc. Per tant, estan amb aquests dos tipus de projectes d'aquestes empreses públiques. Això com a projectes, però tot i això en principi, la partida serà inferior que els diners que s'hi destinaran o que s'hi invertiran serà menor que en aquest 2012. Bé, però EXA per fer aquest projecte necessita finançació també. Per tant, estem negociant amb bancs a veure si aconsegueix la finançació per fer partida d'anar en aquest projecte. Estem parlant amb la regió de l'ISM d'Anna Torrella d'aquest pressupost de cara al 2013, un pressupost que s'està presentant des de la setmana passada, avui també.