Pressupost 2013, reforma Wert i tertúlia

Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem aquesta La Just a la Fusta d'avui, dimarts 4 de desembre, un programa en què tindrem, com sempre, moltes coses. Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, parlarem de pressupost perquè hi va tenir lloc les dues primeres sessions per presentar el pressupost a la ciutadania i l'Andrea va ser una d'aquestes sessions i ens explicarà tots els detalls. També parlarem de l'actualitat general del dia. Farem un repàs del que es diu a la premsa, de les portades, les contraportades i articles interessants amb l'Anna Díaz. L'endemà és justament que el ministre d'Educació i Cultura, el ministre Berg, expliqués com serà aquesta nova llei d'educació que sembla que es vol carregar a la immersió lingüística i al català a les escoles. En parlarem també allà de tot el matí, com també parlarem dels tallers que demà dimecres comença a fer punt net, la parada de solidança que hi ha aquí Sant Just i que esperen per donar idees per fer decoració nadalenca a través del reciclatge. Com cada dos dimarts, tertúlia amb Pep Quintana, Jordi Ferraz i Jaume Campreciós. També la història de Sant Just amb Pep Quintana. Televisió amb la vaconesa i novetats literàries amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Tot això a partir d'ara mateix i acompanyant-vos com cada dia amb bona música. Just a la posta. Ara, passant set minuts de les del matí, el que fem és començar donant un toc musical al programa. Com dèiem, és l'altre ingredient que completa tota la informació que us apropem cada dia. Avui començarem amb un tema que ens agrada bastant aquí el programa i que hem posat ja altres vegades, com és un tema dels Manel, que és el que obria l'últim àlbum, ara que sabem que de cara a la primavera n'entreu en un altre, és el Benvolgut. Benvolgut permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig benvolgut jo ho reconec que hi faré covard de mi no és que siguis cada tarda el meu tema preferit vostres són les promeses que ningú ja complirà Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar Però sí que et vaig veient amb discos que al final no et vas endur I alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant I en aquella foto antiga oblidada en un galàs Heu parat una furgoneta aprofitant Sous-titrage Société Radio-Canada I ben volgut, ni sospiteu, que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot trucar. un to i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat amagat en mentidetes amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció fugaz d'una vida millor Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai ben volgut que estreny si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit. Música Música Música Música Fins demà! Arrere dret, mentre tu li fas brometa, veig que dels meus casals, mentre tu et reivindiques com molt més elegant, farem adeu i marxarem i ell em dirà que et deixis vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul, Institut, ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo diuen, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant. Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 13 minuts de les 10, un moment per parlar d'actualitat del municipi de Sant Just amb l'Andrea. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé. I avui parlem sobretot d'economia i de pressupostos. Ahir va anar a la primera sessió que obria aquest conjunt d'actes que es fan per exposar com serà aquest pressupost pel 2013 a la ciutadania. Això mateix, la regidora Dizenda, Anna Torrella, l'alcalde Josep Perpinyà i el president de l'àrea de serveis a la persona, Lluís Monfort, expliquen aquests dies com es distribuiran els diners per l'any que ve a Sant Jus, els diners que l'Ajuntament disposa per treballar, I podríem destacar, de fet és el que van destacar ells, que el pressupost per l'any que ve al municipi pràcticament es manté igual, només pujar un 0,54% en relació al 2012. Això vol dir que l'Ajuntament de Sant Just disposarà de 21,15 milions d'euros per treballar l'any que ve en comparació amb els 21,04 d'aquest any. Ahir es van fer, com deies, les dues primeres presentacions públiques dels comptes pel 2013, la primera al Centre Social al Milenari i la segona a la Bonaigua, I, com deia, els tres representants de l'equip de govern van explicar a les persones assistents com es distribuirien aquests diners l'any 2013. Van destacar que les prioritats per l'any que ve són donar suport a les persones més vulnerables i més desfavorides a conseqüència de la crisi econòmica, també potenciar l'atur, donar suport a l'educació i a l'escolaritat a Sant Just i, sobretot, mantenir l'Ajuntament sanejat. I en aquest sentit, el Lluís Monfort, el president de l'Àrea de Serveis de la Persona, em va explicar com vol fer front a l'equip de govern a la prioritat número 1, que és la de tendre i donar suport als col·lectius més vulnerables. I així és el que va destacar el regidor. Tres pisos que estem preservant a Promunça per famílies, per persones amb situacions complicades. Per tant, el 2013 no només mantindrem aquests tres edificis que actualment hem posat a disposició de benestar social, sinó que ho incrementarem a tres més. També destinarem el que faci falta a aquelles famílies que necessitin aquesta cobertura per poder acabar de pagar els consums i els lloguers. Evidentment, farem un increment de beques, les bonificacions i subvencions de l'IBI per col·lectius específics i també farem un increment de les teleassistències. D'altra banda, la regidora d'Hisenda, Naturrella, va dir que a l'Ajuntament estava molt sanejat. A data 31 de desembre es preveu que el consistori tingui un deute de 4,2 milions sense comptar un aval du com a 2 milions de promunça, quan la llei actual permetria endeutar-se fins als 13 milions. Per tant, va destacar que tenen un bon marge de maniobra i també va destacar que els proveïdors estan cobrant quan toca. Recordem que les exposicions públiques del pressupost seguiran avui a les 6 de la tarda al Casal de Joves i dilluns que ve dia 10 a dos quarts de nou del vespre a l'Espai Mars Lluí. Doncs exacte, si teniu interès en tenir tots els detalls, ja sabeu que teniu aquests actes amb possibilitat de fer-ho. Avui al cas de les joves, per exemple, per tant, no hi ha excusa en aquest cas per no estar informat. Molt bé, Andrea, doncs més coses, parlem de Sant Just. Parlem ara del Puntnet, que organitzarà cada dimecres d'aquest mes de desembre uns tallers de guarniments nadalencs. L'objectiu és fomentar un Nadal amb menys residus. i a l'hora desenvolupar la creativitat de les persones que hi assisteixin, que hi estiguin interessades. Aquests tallers es faran a la parada del punt net del mercat ambulant de la plaça Camuapa demà dimecres i també el dia 12 i el 19 de desembre. Està lligat amb els tallers que es van fer al Centre Cívic Joan Maragall i al Centre Social del Milenari durant la Setmana Europea de la Prevenció de Residurs. I, doncs, bé, demà és aquest primer taller. Si esteu interessats, doncs us acosteu a la parada del punt net del Mercat en Volant i allà, doncs, us explicaran com fer aquests guarniments nadalencs reciclats. Sí, a partir de demà, exacte. En parlarem també amb més detall a partir de quarts de dotze. I acabem destacant un acte que té lloc demà a la tarda. També demà, del barri nord, que encendrà el seu enllumenat nadalenc i farà la tradicional festa de Nadal. L'encesa serà dos quarts de sis de la tarda i, a banda d'això, com deia, també és tradicional que al Parmaragall hi hagi una festa amb moltes activitats, com ara una xocolatada i cantades de Nadales. I, a més, les famílies podran participar de la decoració de l'arbre de Nadal amb objectes que han fet els nens i les nenes de les escoles de Sant Just. Tot plegat organitza la Comissió de Festes del Barri Nord i l'Ajuntament, i serà demà a la tarda, com dèiem. Doncs una manera de donar la benvinguda al Nadal, també. Això mateix. Gràcies, Andrea, i fins després. Bon dia. Que vagi bé, bon dia. Passen tres minuts d'un quart d'onze al matí, moment per la música, abans de passar a repassar l'actualitat del dia. Ara amb Herman Dion i aquest, My Homies, no haver-hi tajut. I remember someone's face, but then I forget their names. I have a book for writing down who I meet and where I'm going to. But my home is nowhere without you. There is nowhere like the ocean to breathe And the world is wonderful as it is Now I might try to settle down on some beach in Malibu But my home is nowhere without you My home is nowhere without you My home is nowhere without you I met a native and they shook my hand In a warehouse in Providence, Rhode Island They said they had a room for me there with an incredible view But my home is nowhere without you There are houses full of dogs and full of bugs In a city full of gods and full of thugs My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. My home is nowhere without you My home is nowhere without you My home, it is nowhere without you My home is nowhere without you Without you, without you Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig, doncs, salutem aquesta hora l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Bon dia, molt bé. Tornem a tenir-te aquí per repassar l'actualitat general del dia. I comencem primer de tot destacant el tema del dia a través de les portades. Doncs en aquest cas avui sí que tots coincideixen, parlen de BERT i aquesta nova reforma. Comencem amb la Vanguardia que diu La reforma de BERT amenaça la immersió lingüística. Els alumnes podrien aprovar l'ESO i el batxillerat sense examen de català. Rigau diu que cap ministre no s'havia atrevit a tant en democràcia. El periòdico titular BERT relega el català a quarta llengua escolar. Educació tramita avui la polèmica reforma del PP. Rigau acusa el ministre de tombar el model educatiu sorgit l'any 1978. La norma exigeix a la Generalitat escolaritzant castellà si ho demanen o pagar un centre privat. Amb el punt avui diu bomba lingüística, atac frontal. La llei verd relega el català a llengua residual i trenca el model escolar propi. I per últim, el diari Ara diu, cop d'estat contra el català a l'escola. El ministre Bet proposa la fi de la immersió i convertir el català en assignatura optativa. L'editorial també va relacionar, l'editorial del diari, que avui va relacionada amb aquest tema, per tant, ho titula retorn al tardofranquisme. Déu-n'hi-do, realment tot plegat és un... si s'acaba complint, és una cosa d'aquestes que es veu impossible de complir, per tant, sigui com sigui, encara que sigui en format decret llei o com s'està anunciant, és molt greu. Esperem que no passi. És complicat que passi, fins i tot. El que es comenta és que es pot imposar això, però de quina manera es pot imposar? Com s'obliga a tots els professors a seguir-ho. Ja veurem. Anirem parlant, és un tema que no s'acabarà aquí. Més qüestions, passem ara a actualitzar-ho a través dels portals digitals. De fet, el 324 ens obre amb aquest tema perquè la consellera Irene Rigau ha passat aquest matí pel Matí de Catalunya Ràdio i ha afirmat que la proposta de reforma educativa és innegociable i inaplicable. La consellera ha anunciat que recorreran la normativa davant del Tribunal Constitucional si no s'hi introdueixen canvis i sobre quan podria costar el xec lingüístic del govern per esclaritzar en castellà, Rigau calcula que serien uns 600 euros per alumne, més transport i fins i tot internats. També és la plataforma Som Escola, creu que el projecte, com llegies, ara és propi de la dictadura franquista. I, finalment, també amb tot plegat, sense explicar que Twitter bull amb l'ofensiva del ministre Verd contra el català. Sota les etiquetes Verd Som Escola i, sobretot, Verd Gonya, amb W, que ja és trending topic, les piulades no s'aturen. També se'ns parla de l'atur a Catalunya, que avui han sortit a desatur. L'atur puja en 5.785 persones al novembre i arriba fins a les 652.091. Això és un 0,9% més respecte a l'octubre i situa els desocupats per sobre dels 650.000. Aquest és el tema més destacat també a l'Ara.cat. Aquestes xifres de desocupació. També se'ns diu alerta pel vent al centre i al sud de Catalunya. El mestral bufarà amb cops de fins a 100 km per hora, sobretot aquesta nit i demà primera hora. I avui i demà tornaran a nevar al vessant nord del Pirineu. I bàsicament els altres temes són els que ja hem comentat fins ara. Rebassem les qüestions que trobem a les portades, Anna. Què tenim? En el punt avui tenim una fotografia de Josep Maria Vila de Badal. Diu, cop de porta a Unió. Renúncia. L'alcalde de Vic plega del partit perquè a dins no es pot treballar per la independència. Entre cometes, ho diu. El periòdico. Bustós a Madí. Entre cometes, per matar-me necessiten més. L'alcalde de Sabadell acusa en una gravació Oriol Pujol i Oms d'orquestrar l'operació Mercuri. Déu-n'hi-do. Seguim amb la Vanguardia. Diumàs acusa el PP de debilitar l'estat de benestar. El president avança que tornarà a recórrer el fons de liquiditat autonòmic. I, per últim, el diari Ara diu la policia deté Díaz Ferran i li troba un quilo d'or a casa. Sí, sí, realment és un dia de moltes notícies. Vull dir que sentint un informatiu d'avui sembla que tot plegat no s'aturi i no són precisament notícies positives. No, gairebé. Passem cap a destacar el més llegit. El 324 és que Rigau considera la reforma educativa de Verd com el pitjor atac al català en democràcia. El segon tema és Viladar Badal, que deixa unió. I el tercer són els 8 ferits en caure un cotxe des d'un desnivell sobre una autocar escolar. Ja dic que ahir va ser un dia on van passar moltes coses. En el cas de l'Ara.cat també el primer tema és l'atac a la dimensió lingüística de Verd. El segon tema... Els quatre atacs de català de la nova llei educativa, concretat i detallat, i el tercer tema, Vila de Badal, que estripa el carnet d'Unió. I d'aquí ens n'anem a obrir diaris. Per on començarà avui, Anna? Per l'ara. Diu, la meitat dels homes i un terç de les dones tindran càncer. Un de cada dos homes i una de cada tres patiran aquesta malaltia el 2020. El pulmó és el que més augmenta en les dones i el que causa més morts en els homes. Hi ha un gràfic on es mostren els tumors més freqüents... I la bona notícia, però, és que des del 1993 la mortalitat per aquesta malaltia disminueix un 2% cada any, gràcies als avenços mèdics i les investigacions. Almenys alguna bona notícia, també, dins d'aquesta xifra, que vulguis o no, posa una mica la pell de gallina. Sí. Seguim amb el periòdico, que tenim una bona notícia en temps de crisi. Es tracta d'un promotor de València que cedeix pisos a desnonats per 50 euros al mes. Són un total de 25 vivendes per a veïns del Cúdia que hagin perdut la seva casa per no poder pagar la hipoteca. Asegura que d'aquí 10 anys els tornarà a posar la venda i donarà prioritat a aquests llogaters, a aquests 25 llogaters que ara es beneficiaran d'aquesta iniciativa. Ell és Antonio Jimeno, i assegurar que un càncer li va fer canviar la mentalitat. Hi ha una entrevista en forma de reportatge que si tenim un moment val la pena llegir. Home, la iniciativa, si més no, s'escapa una mica de tot el que puguem sentir normalment, no? Vull dir que és una mica d'aire fresc o aire positiu. És molt de Nadal. Sí? Tens raó. Bueno, està bé, és una bona notícia. Seguim amb el punt avui. És una notícia una miqueta del cor, però bé, en tots els diaris se'n parla, per tant, jo ho destaco. Es tracta del príncep Guillem i la seva esposa que esperen el seu primer fill. La duquesa de Cambridge ha estat hospitalitzada per vòmits i marejos i la criatura naixerà al juny. Serà, per tant, la tercera en la línia de successió al tron dels Windsor. La premsa britànica assegura que amb aquesta notícia deixen enrere escàndols i rumors que han acompanyat els fills de la reina Elisabet i l'extensa família durant les últimes dues dècades. Doncs, curiós, tot plegat, no sabia com qualificar-ho. Bé, en tot cas, passem al següent tema. Acabem amb la Vanguardia. Hi ha un reportatge que parla sobre el botellot, botellon, més conegut col·loquialment, que és una pràctica molt comuna entre els joves perquè asseguren que així s'estalvien molts diners. El titular diu botellot a 300 euros. El diari ha recorregut la nit de Girona en el seu inici de l'ordenança contra el tabac i l'alcohol, ja que s'ha acabat el període d'avís i avui es començarà a multar aquells joves que vegin al carrer. Doncs el reportatge que trobem a La Vanguardia, d'aquí ens anem a destacar altres informacions que passen més lluny de casa nostra. I comencem parlant d'Europa, que condemna les represàlies d'Israel. Alemanya, Itàlia i Rússia emeten dures crítiques per la construcció en territori ocupat, però no adopten mesures diplomàtiques. També llegim que Obama adverteix contra l'ús d'armes químiques a Síria. La Casa Blanca assegura que està preparada per tots els escenaris possibles i que fer-ho és responsable. Està preparat, vol dir... Divisió entre els jutges egipcis sobre la supervisió del referèndum. El Consell Judicial Suprem dona suport a la consulta davant de l'amenaça de boicot expressada per l'associació majoritària de jutges. És el que llegim a través del diari El País i els titulars més destacats en Internacional de la Vanguardia són també que l'OTAN desplegarà missils per protegir a Turquia de Síria. La mesura és purament defensiva i no servirà en cap cas per influir en el conflicte de Síria. I encara en clau europea, els liberals alemanys donen suport a Merkel per liderar la CDU. El ministre alemany d'Assumptes Exteriors ha exigit de la Unió Cristiana Demòcrata, CDU, un compromís i aposta per la coalició. I finalment acabem explicant que el partit no comunista legalitza la Xina, legalitza la Xina, celebra el seu congrés. El partit Zhigong és una de les vuit formacions minoritàries que el règim permet al marge del partit comunista. Estem escoltant Just a la Fusta. Un moment ara per les contraportades dels diaris, són aquestes entrevistes o articles que trobem cada dia. Per exemple, avui a l'Ara llegim un article de Salvador Cardús titulat Ara toca governar. Diu que amb les interpretacions no es poden canviar els resultats, però al marge d'això cal posar-se les piles per començar a complir les promeses que se'ns han fet. assegura també que hi ha un dramatisme exagerat i que se'n fa més rebombori del que caldria amb tot aquest tema de les eleccions i els pactes. En el cas de Punt Avui, podem llegir una entrevista on el titular més destacat és Un arbre clonat també tindrà una història pròpia. Ell és Joan Uller, un bioenginyer especialitzat en clonació botànica. Ha posat en marxa el laboratori Forest Beat on s'encarrega de clonar plantes per crear individus genèticament idèntics. Parla d'aquest procés que va des d'agafar unes branques vives i obtenir-ne el material genètic bàsic, després les trenquen en petites parts per estimular-ne el creixement i clonar així arbres. Curiós, si més no, tot aquest tema, que potser ens pot semblar una mica estrany de primeres. Passem al següent tema, el periòdico. Llegim, és molt frustrant per l'aspecte que em diguin talibà. Ell és Gagan Dip 5. És representant de la comunitat SIC, S-I-K-H, i diu que no es talla els cabells i per això porta un turbant. Si veiem la fotografia sabrem clarament de quin col·lectiu ens parla. Ens acosta aquesta comunitat per trencar en prejudicis i fer que la gent els entengui una mica més. I a la Vanguardia, Déu no té mans però té les nostres mans. Qui ho explica? Sor Lucía Caram, que és monja dedicada als altres. Ha publicat la seva autobiografia anomenada Mi claustro es el mundo, amb la seva visió del món amb anècdotes sucoses. El seu objectiu és ajudar les persones necessitades. Ella promou un banc dels aliments on escolta la gent amb problemes i assegura que la seva essència és servir els altres. Molt bé, doncs és el que llegim avui a les contraportades dels diaris. Passem ara a l'actualitat esportiva avui llegim sobretot se'ns parla de Maurinho a la premsa catalana l'esport ens diu que l'afició culer vol que continuï Maurinho és una enquesta que ha fet aquest diari diu que un 76% vol que es quedi a Madrid donen per fet que se n'anirà a finals de la temporada i els barcelonistes creuen que la seva continuïtat afavoreix l'equip de Tito Vilanova El nou esportiu es llueix i titula Trobarem a faltar el teu somriure amb una imatge de Mourinho. S'acaba l'etapa de Mourinho al Madrid enmig d'una gran tensió al club madrileny i sense aconseguir trencar l'hegemonia del Barça. I el mundo deportivo es planteja qui es mou, i llavors diu, se'ns presenta ell, llavors diu Tito, Monoburgos i Manzano, se'ns parla d'ells, diu el menyspreu contra Tito, Monoburgos i Manzano justament es tornen contra seva, Vilanova ha desactivat el portugués des que és entrenador del Barça, i Monoburgos li va dir a Mourinho en el derbi madrileny, jo no soc Tito, jo t'arranco el cap. Déu-n'hi-do, per dir-ho així suau més. Sí, sí. Passem ara a destacar títols culturals. Avui parlem de dos llibres. Per una banda tenim Narcís Garolera, que presenta l'edició més fidel i respectuosa de l'original El quadern gris de Josep Pla. Hi ha més de 5.000 correccions i esmenes i és una edició que es presenta com la més fidel i respectuosa, com ja he dit, amb el text original realitzada fins ara, tot i que se n'han fet un grapat des de la seva primera edició, el 1966. Molt bé. Per altra banda, tenim a J.K. Rowling, escriptora de Harry Potter, que va publicar el seu primer llibre per adults al setembre, després de cinc anys d'haver escrit l'última entrega d'aquesta saga. Doncs bé, The Casual Vacancy, que és així com es diu aquest llibre, es convertirà en una minissèrie per la cadena pública BBC que preveu l'emissió el 2014. Molt bé. Home, segurament èxit tindrà, no?, perquè també molts dels seus lectors ara s'han fet grans i, per tant, suposo que poden tenir l'interès en veure si també els enganxa a un altre tipus d'història. Segurament. Estem escoltant Just a la Fusta. i parlem ara d'una notícia una mica més curiosa que s'escapa de l'actualitat més general com ara que apareix un missatge estem últimament parlant d'aquella carta te'n recordes de fa 70 anys que havia arribat a una postal? doncs ara és un missatge de fa 70 anys també però apareix a l'esquelet d'un colom o sigui David Martin va trobar el cadàver d'un colom missatger que no havia arribat al seu destí i diu que l'home estava netejant la seva xamaneia a Gran Bretanya, i va trobar les restes d'un ou amb una càpsula que contenia una carta codificada de feia 70 anys. Aquesta càpsula estava col·locada a la pota del Colom amb un anell que datava de l'any 1940. I al missatge apareixen 27 combinacions, cadascuna de les quals té 5 lletres. El Centre de Comunicacions Governamentals de Gran Bretanya, responsable de la vigilància electrònica, ha intentat desxifrar aquest missatge de secrets, però sense resultats. I, en principi, més a més, per tant, no s'ha aconseguit ni establir ni el receptor ni l'emissor del missatge i, com a última esperança, doncs, és publicar aquest missatge a internet esperant que algú el pugui desxifrar i es pot veure, eh? Vull dir, hi ha la imatge d'aquests codis que no sabria dir-te perquè no s'entén. També hi ha la imatge de l'esquelet d'aquest colom i del senyor que ho ha trobat a casa seva, justament al costat de la seva llar de foc. Passen coses molt estranyes, eh? Sí, realment. I acabem amb la proposta, Anna. Avui on ens portes? Avui al teatre, a veure una obra anomenada Navegants. És una comèdia de Toni Cabré sobre dos personatges que per atzar es troben a internet. Serà al teatre Gaudí a les vuit i mitja i només es pot veure els dimarts i els dimecres. Per tant, ho avui i demà com a molt. Perfecte, Anna, gràcies. Acabem destacant per això. Avui estrenem aquesta mena de secció final musical, no? I avui parlem de Matt Corby, no sé si el coneixes. No. Jo tampoc, no el coneixia, però es veu que és com un fenomen a Austràlia, de moment és un cantautor que té només 21 anys. Que sona així. i que arriba aquesta setmana a Madrid, no a Barcelona, per oferir el que serà la seva única actuació a l'estat espanyol. Ha publicat diferents EP's, destaca el quart que és Into the Flame, que va publicar l'any passat i és el primer que es va colar també a les llistes d'Austràlia. En principi sembla que de tot plegat està tenint, és un d'aquests fenòmens que estan en auge, jugar una mica amb el folk, amb el blues i amb el sol, com alguns dels seus artistes més admirats, i tot i que encara li queda un camí important per arribar a gent com Nick Drey, Jeff Buckley o Bon Iver, sempre dubto com es pronuncia doncs sembla que tot plegat apunta en moltes maneres i actuarà el dia 7 de desembre a Madrid és a dir que si algú de Barcelona estigués per allà pel pont doncs també pot aprofitar per veure Matt Corby Now under my skin make sure you try To control the wind and ease my mind. Sous-titrage Société Radio-Canada Fins demà! And I said... Somebody called out to your brother Fins demà! Wait there, pull yourself out of this state Dear, acknowledge you were a fake here From there on you might just go home Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Just a la fusta. A punt per fer unes receptes, exacte. No sé si avui també continuem com ahir, per fer plats una mica calents, per escalfar-nos. Sí, però... Faria el fet. Faria el fet, sí. Avui farem una lasanya de vergínies. Ah, molt bé. Molt bé, m'agrada molt. La lasanya i les albergínies. Sí, però les vergínies saps que té una cosa que tens que fer. Quan les talles, deixar-les com mitja hora amb sal. perquè treguin una miqueta de l'incidesa aquesta que a vegades anem a fer les vergínies rebossades i tal i després ens amarguen una miqueta per tant val la pena fer aquesta preparació agafem les vergínies tallem les puntes i les tallem així en llarg i les posem en un escorredor perquè ja veureu que deixa anar molta aigua si teniu sal grossa a casa millor i si no posem sal normal però bastanta sal mitjoreta ja veureu que deixa anar com un suquer les esbandiu S'assequeu amb paper secant, amb paper d'aquest de cuina i deixeu-ho a part. Llavors agafem uns espàrrecs, podem fer-los naturals o agafar un de pot, però agafeu un manac d'espàrrecs que tampoc us costa res. Passeu per la paella, una miqueta duradets, talleu les puntes de darrere, és com un biquini, però dos vergenes. Molt bé, molt bé. Directament és això, però amb una miqueta de verdura. Llavors agafem el pernil endolz, el pernil cuit, mal dit pernil endolz, perquè mai ha sapigut ningú perquè es diu pernil endolz. Passem una miqueta per la paella, que es calenti, formatge aquest desfeu, un gou d'una cosa d'aquestes, i posem per sobre una miqueta de... una miqueta d'enciam a sota, però l'enciam, a mi, personalment... Et costa? No, em costa en aquest plat, perquè és una miqueta calent. Clar, trenca una mica. L'enciam es queda espetxorriflat, que bueno, que s'enciam igual, però bueno, si voleu, posar-hi una miqueta d'enciam o una miqueta de tomàquet, posar-hi més... verdureta, una miqueta de formatge ratllat i ho poseu al forn cinc minutets. Teniu un plat completíssim perquè ara ja de cara a la temporada que ens ve hem de fer coses econòmiques i aquesta engreixa una miqueta, ja t'ho dic. Home, sembla que hi ha beçamel o alguna cosa relativament. Si ens ho mengem al migdia i després anem a fer una mica de moviment i ja està. El que no es poden menjar aquests plats és a la nit. Sí, és una altra història. Un dia farem propostes per sopar, no? Plats més lleugers. Sí, tenim l'acostum de sopar i nans a dormir. I hauríem d'aprendre del món anglosaxon que sopen a les 6 de la tarda i se'n van a dormir a les neu. Una mica difícil per horaris, eh? Però potser sí que haurien d'intentar sopar si a les 9 ja som a casa, no? Sí, sí. Més d'hora i després, si en cas, fer més coses, però un cop sopats. Exacte, exacte. Hauríem de canviar d'habits. Vinga. Seria una altra secció. Ai, mare de Déu, sí. Gràcies, Carme. Que vagi bé. Fins demà. Bon dia. Escoltem ara nit d'estrena, quan arribem cap a les 11, del nou tema de la incerta glòria de la brigada. No hi ha ningú a platea, les torns avant tocant, ha passat la nit d'estrena al cel. i ho fem parlar perquè fa prou temps ens queda és quan la cosa comença a rodar que tenim aquella sensació d'un pal uns segons mirant de ple a la tarditat Demà tot sol, visc els bravos grits de guerra i el místic perspicat escluir ràpid la ressenya. oblidem les quatre vendes que el nou cop català salvarà el país per sempre i és quan la cosa comença a rodar que intuïm que aquella sensació d'infant i això és el que l'empa essencial, que inclouït aquella sensació triomfar, és fugaz i això és el que l'empa essencial. 9 minuts i arribem a les 11, un moment per parlar del temps amb el Carles de Raneri Rius, que avui el tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal? Avui fa menys fred, no? Sí, és el que hem comentat aquesta setmana, perquè normalment quan ens bufa el vent la sensació potser augmenta una mica pels més fredolics, però la temperatura, el termòmetre ens marca temperatures bastant més elevades. No hem baixat dels 10 graus aquesta nit a Sant Just d'Esvern, i s'estan obrint moltíssimes clarianes. És aquest front que comentàvem ahir, que ens creua, que dona més inestabilitat a tot el que és el Pirineu, i sobretot a la Ciutat de la Cara Nord, però, en canvi, la resta de Catalunya sí que pot aportar alguns núvols, perquè el front ha de passar, i aquest matí, doncs, podien veure el cel de part i deien, oh, això no estava previst, tal, no, però tranquils, perquè si mirem cap a l'horitzó i mirem cap al interior, doncs aquests núvols s'estan trencant tot suït d'aquest vent, que bufant molta intensitat, que pot bufant a algun punt de Catalunya superior als 90 km per hora, i com que és un vent amb estrelat, que no és completament del nord, També es veu afectar Sant Just de Sant que avui durant tota aquesta matinada i també ara aquest matí està bufant amb una certa intensitat. Sí, avui sí que es nota, eh? Avui es nota. I aquest vent continuaran nosaltres probablement al llarg d'aquest matí, migdia, també a la tarda. Potser mirar perdent una miqueta d'intensitat però el mirem tenint. Tots aquests núvols marxen cap al Mediterrani i al moment que s'acabarà, primera d'aquesta tarda, el sol faci una miqueta de presència, les temperatures podien antilar-se fins a 12, 13 graus. La sensació és de fred, o sigui, encara que faci sol aquest migdia, la sensació és així, una mica de fred, i quan marxa el sol, aquesta sensació continua. Però el termòmetre no el deixa baixar. Si el vent continua de cara a aquesta propera matinada, seguirem parlant de valors per sobre del que havíem viscut el cap de setmana, que no tenen res a veure. Però si en calma el vent, de cara a la matinada, les temperatures tenen més facilitat per poder anar baixant. De cara als propers dies es va mantenir una mica aquesta previsió que havíem comentat al llarg dels últims dies, una previsió encara marcada per aquest pas de diferents fronts. Aquest front d'avui, demà encara al matí, estarà passant per Catalunya, sobretot hi haurà una miqueta més d'inestabilitat cap a la meitat nord del país, però a la resta seguirem parlant d'un temps bastant serè, amb algun núvol, però molt ventilats per aquest vent que s'emportarà a la nuvolositat i no ens afectarà. Demà al matí a la tarda ja la cosa té tendència a millorar, ja no esperem masses núvols, Potser fins i tot en calma una miqueta més el vent. Seria un dijous, el primer dia de festa, podríem dir, però alguns amb un sol espectacular. O sigui, serà un impàs entre dos fronts que coincidirà amb tot el dijous i bona part del divendres. Els divendres a la tarda ja parlaríem d'una situació de més núvols cap a les comarques de Ponent, més núvols també cap a la zona del Pirineu. A Sant Jus encara no. Potser a última hora del dia els núvols poden començar a augmentar una miqueta. Això no permetrà fer baixar les temperatures. i de cara al dissabte és quan ens creu el front. Podem tenir alguns núvols més, una mica de variabilitat, també tindrem estones de sol, i les temperatures a partir de llavors podrien començar a baixar una mica. Sembla que ja el diumenge parlaríem de més sol, el front ja hauria passat, però ens quedaria un ambient bastant més fred, perquè torna a entrar una bona patacada d'aire del nord, que farà de termostat de les temperatures i tornarà a fer-les baixar moltíssim de cara al diumenge. Tornarà a ser un ambient força gelit, arreu de Catalunya. Així, doncs, una situació que ve marcada per aquests dos fronts, el d'avui i demà i el de dissabte i primera hora de diumenge, potser, que són els que portaran aquests núvolets que podem parlar, però, en general, aquest pont de la Puríssima es posarà bastant tranquil a Sant Just, perquè hi ha zones del Pirineu i altres zones del país on, realment, aquests dins del nord acumulen molts núvols i donen precipitació, també ens serà fred. Però bé, a Sant Just tenim quatre dies festius per qui els tingui o qui faci pont, doncs que no estaran gens malament. Molt bé, Carles, doncs els aprofitarem abans que torni a venir aquesta onada de fred que ens anunciaves. Ja veig que, mentre parlàvem amb tu, surt el sol, eh?, això que deies, vull dir que aquests núvols... Sí, no, no, o sigui, a més, si anireu cap a Ponent, a part que es pot veure la lluna d'avui és preciós, cap a l'oest de Sant Jus, si anirem cap a, com si diguéssim, cap a la migdància dels Rorts, o cap a Montserrat, veureu la lluna dalt del cel, que és una imatge molt bonica a hores d'ara, també alguns núvols molt baixos, suïts d'aquest vent que queden dibuixats amb unes línies molt rectes, i el sol, que serà el protagonista a partir d'ara fins amb bona part del dia. O sigui que no hem de patir per aquesta situació. Tot i això, tot i el que deia a mi, la presència del sol a l'avent s'encarregarà de posar ratlla les temperatures i tenir una miqueta de sensació de fet. Perfecte, Carles, dono moltes gràcies i fins demà. Que vagi bé, bon dia. Adéu. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. We might be strangers However close we get sometimes It's like we never met But you and I I think we can take it All the good with the bad makes something that no one else has grown. You and I. You and I. Me and you. What can we do? Well, the words we use sometimes. Bona nit. Bona nit. Oh, I don't wanna know Oh, I don't need to know Everything about you Oh, I don't wanna know And you Don't need to know That much about me You and I Són les onze. Són les onze. L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha convocat als mitjans de comunicació una roda de premsa d'aquí a una hora, a les 12 del migdia, a l'Ajuntament de la Ciutat. Es desconeix quin és el motiu de la convocatòria, però tindrà lloc unes hores abans que comenci un ple del consistori de Sabadell, on s'ha de debatre la renúncia temporal de l'alcalde, imputat en el cas Mercuri, que investiga una presumpta trama de corrupció urbanística a la cocapital del Vallès Occidental. Després d'haver declarat durant més de sis hores davant del jutge que investiga el cas entre diumenge i la matinada de dilluns, el magistrat manté bustos com a imputat pels possibles delictes contra l'administració, tràfic d'influències, omissió del deure de perseguir delictes i malversació de fons públics. L'atur augmenta a Catalunya aquest mes de novembre de 5.700 persones i situa el nombre d'aturats en 652.000. La responsable de Socioeconomia de Comissions Obreres, Cristina Fafiavent, ha advertit en declaracions a la xarxa que les últimes dades del Ministeri d'Ocupació posen de manifest una destrucció constant de llocs de feina. Hi ha una caiguda importantíssima de més de 42.250 contractes de treball registrats. que continua augmentant l'atur, però el més preocupant de tot és que es continua destruint ocupació, perquè amb aquestes dades de contractació veiem com el nostre mercat de treball serà incapaç, si no hi ha un canvi radical, de recuperar-se i, el més important de tot, crear ocupació i reduir el nombre de persones aturades. De fet, a Catalunya es van signar un 20% menys a contractes al novembre i gairebé 9 de cada 10 d'aquests contractes van ser temporals. Comissions Obreres també alerta que el 34% dels aturats no cobren l'atur ni cap altra prestació. En el conjunt d'Espanya, l'atur ha pujat de més de 74.000 persones. ratllar els 5 milions és el nivell d'atur més alt des del 1996. El ministre d'Educació, José Ignacio Bert, presentarà aquesta tarda als consellers autonòmics d'ensenyament la reforma educativa que pretén relegar el català a assignatura d'especialitat a les escoles. Això podria situar el català en quart lloc com a idioma als centres d'ensenyament. Des d'Iniciativa per Catalunya Verge, Joan Herrera acaba de demanar la dimissió del ministre o bé al seu cessament. La primera, si han entès alguna cosa, que el ministre d'Avert imiteixi o que el senyor Rajoy el cessi. No ha dit que ha entès què passa a Catalunya, doncs que el cessi de forma immediata. Perquè estan atentant contra model, i un model de país que és un èxit. Segon lloc, que anem junts en el Parlament de Catalunya, si això es tira endavant, per portar-ho al Constitucional. I que anem junts per simplement no complir aquest disbarat. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigaus, ha dit que considera la reforma del govern del Partit Popular com el pitjor atac al català des de l'any 1978. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la reorganització dels serveis mèdics nocturns d'urgències aprovada l'any 2008 a la comarca d'Osona. En declaracions a la xarxa, el president del Consell Comarcal d'Osona i alcalde de GURB, Joan Roca, ha assegurat que la sentència obligarà a fer una despesa important. Només hi ha una opció, que seria tornar a reobrir segons quines àrees bàsiques de salut que estiguin a la perifèria. Si es torna a obrir una altra àrea bàsica de salut amb el torn de nit, implica augment de despesa. El model Avia centralitza les urgències de nit a l'Hospital General de Vic i això deixa més de 30 minuts de distància en cotxe als habitants de 8 poblacions d'Osona. Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui i demà es disputa l'última jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions de Futbol. El Barça de Tito Vilanova juga contra el Benfica demà al Camp Nou. Presència destacada prevista a l'estadi d'Àlex Blaurana Deko, un dels jugadors més destacats de l'era de Fran Rijker. Els blauranes, recordem, ja són primers i els portuguesos s'ho juguen tot per accedir als vuitens. L'extècnic i el jugador del Benfica, Toni, diuen declaracions a la xarxa que el Barça és l'equip més en forma del món amb els tres mosqueters, tal com ell els ha batejat al capdavant. Messi, Xavi i Iniesta. Los tres mosqueteros, pero porque ha llegado después también Fabregas, Messi, que había Xavi, que había Iniesta, y aún ha venido también Fabregas. Estos tres o cuatro jugadores son... Hi ha uns que són extraterrestres, són jugadors de marca, no són d'aquest món. Qui juga avui a la Champions és el Real Madrid, que rep les Jax d'Amsterdam, el Santiago Bernabéu a tres quarts de nou del vespre, un partit on no s'hi juga res, el conjunt blanc. En futbol sala, destaquem que a les 12, hora catalana, la jugadora del Gironella de futbol sala, Clàudia Pons, debuta al Mundial de Portugal amb la selecció espanyola. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla, Andrea. L'Ajuntament de Sant Just disposarà de 21,15 milions d'euros per treballar l'any que ve. El pressupost per l'exercici 2013 es manté pràcticament igual que el 2012, amb un augment de 110.000 euros, el que equival al 0,54% d'augment. Ahir es van fer les dues primeres presentacions públiques dels comptes per l'any que ve. La primera, el Centre Social en Mil·lenari, I la segona, el polisportiu de la Bona Aigua. La regidora d'Hisenda, Anna Torrella, l'alcalde Josep Perpinyà i el president de l'àrea de serveis a la persona, Lluís Monfort, van explicar a les persones assistents com es distribuirien els diners municipals l'any 2013. Van destacar que les prioritats per l'any que ve són quatre. L'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables, l'educació i l'atenció a les famílies, les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament sanejat. D'altra banda, la regidora va dir que l'Ajuntament està molt sanejat a data 31 de desembre. Es preveu que el consistori tingui un deute de 4,2 milions, sense comptar un aval d'1,2 milions a Promunsa, quan la llei actual permetria endeutar-se fins als 13 milions. Les exposicions públiques, recordem, seguiran avui a les 6 de la tarda al Casal de Joves i dilluns que ve a quarts de nou a l'Espai Mas Lluí. Canviem ara de qüestió. El Puntnet organitzarà cada dimecres del mes de desembre uns tallers de guarniments nadalencs. L'objectiu és fomentar un Nadal amb menys residus i a l'hora desenvolupar la creativitat de les persones assistents. Aquests tallers es faran a la parada del Puntnet, del Mercat Ambulant, de la plaça Camuapa aquest dimecres i també el 12 i el 19 de desembre. I acabem recordant que el barri nord encendrà el seu enllumenat nadalenc demà dimecres. L'encesa serà a dos quarts de sis de la tarda. A banda d'això, com és tradicional, al Parmaragall també hi haurà nou festa amb moltes activitats, com ara una xocolatada i cantades de Nadales. Les famílies també podran participar de la decoració de l'arbre de Nadal amb objectes fets pels nens i nenes de les escoles. Tot plegat a organitza la comissió de festes del barri nord i l'Ajuntament. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora. També al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. L'edat límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930. 93 470 7930. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició... Us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. quan el cinema es fa ràdio. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon. Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Fins demà! Passa un minut d'un quart de dotze del matí. Parlem a aquesta hora del Puntnet, que organitza cada dimecres d'aquest mes de desembre uns tallers de guarniments de Nadal. Els es faran, per tant, a partir de demà, també el dotze i el dinol de desembre, i es faran a la pareteta de Puntnet. En parlem a aquesta hora amb Nati Iessaris, tècnica de medi ambient de solidància, que organitza, s'encarrega d'aquests tallers. Molt bon dia, Nati. Hola, bon dia. Una idea que, de fet, des de Puntnetger estem fent diferents tallers i una mica els tallers que s'han fet també d'aprofitament d'aliments passaven una mica, el que s'han fet aquests anys just, passen amb aquesta idea d'intentar reaprofitar el que tenim, aquesta idea del reciclatge, sobretot vinculada amb el reaprofitament de residus. Sí, el que anomenem prevenció de residus, evitar que sigui un residu perquè el reconduïm, el reutilitzem i li donem un ús, encara no el llencem al contenidor, I llavors són diferents idees i propostes que van sorgint en aquesta línia. Solidança ja té la trajectòria de prevenció de residus, l'aprofitament de la roba i la reparació dels aparells elèctrics, i participem en altres tipus d'idees. I arrel d'una proposta de l'Ajuntament, que estàvem molt interessats en fer-ho als centres cívics, vam fer dos tallers, un al mil·lenari, i un altre centre cívic Joan Maragall la setmana passada, el 26 i el 28 de novembre, i ho hem volgut replicar, arrel de l'experiència tan positiva i del resultat tan bo que vam tenir, l'hem volgut replicar en el punt net durant tot el mes de desembre de cara a que és ara que podem fer aquesta activitat, difondre-la en les famílies i a través del punt net el tema d'ensenyar a fer guarniments nadalens amb residus que tenim a casa o coses que llançaríem com són les ampolles de plàstic, els taps de suro, els rotllos de paper... Doncs n'adonen idees per fer un Nadal una mica més sostenible, més alternatiu. De primeres sembla una mica complicat pensar que això pot servir per fer una decoració, però a vegades ho hem vist, per exemple, penso en decoració de carrers, de vegades més vinculat amb l'estiu. Potser no ho hem vist tan de cara a Nadal, però suposo que també és la gràcia buscar aquesta originalitat. i escapar-se del típic guarniment habitual. Sí, comprar guarniments que hem de llançar quan els retirem, sembla com una llàstima, i a més hem una mica perdut aquesta traça de fer nosaltres les coses, és recuperar aquestes dues funcions, la de posar tu el cor en el que estàs fent, fent una mica alguna cosa creativa, fent participar la resta de la família, fer una cosa més entranyable que només anar a comprar i decorar amb el que ja t'has portat de la botiga. I una mica també reflexionar tots plegats en el fet que tot això que estem llançant encara li podem allargar una mica més a fer-ho una mica més útil durant un mes que estarà fent l'objecte decoratiu. Aquesta experiència alguns ajuntaments l'han impulsat fins i tot a la decoració nadalenca dels carrers, que encara la despesa és molt més elevada que si pensem en el propi domicili. Són idees que que ajuden una mica que la gent també faci una cosa més participativa. L'esperina de l'ENG hauria de ser, crec jo, això. I que una mica estem envoltats de matèries primes. El fet que estem llançant al contenidor. I també és una mica fomentar aquesta recuperació. Clar, per exemple, uns comentaves abans que es podia fer amb ampolles de plàstic, taps de suro... Què ensenyeu a fer, doncs, en aquests tallers, exactament? O posa'ns algun exemple del que podríem quedar així de primera escosta imaginar-se. Amb els taps de suro es fan petits cagatiós, per exemple, o es poden una mica fer ninets de neu. Amb, per exemple, les ampolles de plàstic es retalla el col de l'ampolla i es poden fer formes i donar formes per fer flors decoratives. S'havia treballat també en fer corones amb les pinces de penjar la roba, per exemple, i cintes recuperades per aquí, de Solidància, per exemple, que ens arriba de tot, no? I de les deixalleries, de les deixalleries en just també ens van arribar cintes que la gent llença d'una marceria, per exemple, o així, llavors això ho recuperes i fas tot el guarniment amb colors, no? No ha de ser una cosa... ni una cosa que no faci goig. Pot fer molt de goig. El que passa és que hi hem de posar una mica de la nostra creativitat. On es faran exactament els tallers? Els tallers es fan directament al punt net, al punt informatiu. És a la plaça Camoapa. I l'horari és de 10.30 a 1 del matí. Per tant, aquests tres dimecres, no? Mhm. I és el lloc on està ubicat el mercat, no?, dels dimecres. Per entendre'ns, és fàcil de trobar-ho. Sí, sí, sí, és molt fàcil estar allà davant de tot. Doncs una bona manera de crear menys residus, desenvolupar la creativitat i, a més a més, també estalviar, que segurament és una altra... de les causes que farà que més gent decideixi apuntar-se segurament a tot plegat. Sí, sí, esteu convidadíssims tots i la gent que tingui oportunitat de passar per allà ni que sigui per agafar alguna idea i després poder-ho aplicar a casa seva, doncs allà estarem. Doncs moltes gràcies, avui n'hem parlat amb la Tilles Sàres, tècnica de medi ambient i una de les responsables d'aquests tallers per fer guarniments nadalencs reciclats que es faran, tornem-ho a recordar, demà dimecres. i també el 12 i el 19 a la paradeta del Puntnet, aquí Sant Jus. Gràcies, Nati, i molt bon dia. A vosaltres, a vosaltres, bon dia. Set minuts i arribem a dos quarts de dotze del matí. Un moment ara per escoltar una mica més de música. D'aquí una estona el que farem és fer tertúlia, com cada dimarts, cada dos dimarts, Pep Quintana, Joana Campreciós i Jordi Ferraz. Ho farem, doncs, després d'escoltar aquest tema de Cristina Rosenving. All things go All things go Drove to Chicago All things known I don't mind, I don't mind. I made a lot of mistakes in my mind. I dropped to New York In the van With my friend We slept in parking lots I don't mind, I don't mind I was in love with a place In my mind, in my mind I made a lot of mistakes In my mind, in my mind You came to take high Fins demà! If I was crying in the van Fins demà! All things go, all things go, to recreate us. All things grow, all things grow, we hide our minds set. All things know, all things know, you had to find it. All things go, you came to take us All things go, all things go To recreate us All things grow, all things grow We had a mindset All things go, all things go You had to find me Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmult jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The hill of the leaves, every afternoon, from five Tu, Seba, a Radio Dustburn. Què fa? Vostè m'ha dit que ho volia així com internacional. Jo no l'he dit això. Volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Llavis, morro. En fi. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica per tractar i curar el cançó. El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre amb els diaris La Vanguardia, El Periòdico de Catalunya, El Punt Avui, El Diari Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i El Nou Esportiu. El disc de la Marató. La banda sonora de les emocions. Diu molt de tu. El disc de la Marató, a la venda, només el diumenge 2 de desembre. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Passen tres minuts de dos quarts de dotze del matí és moment de fer la tertúlia que fem cada dos dimarts els tenim gairebé a punt acabant de col·locar-se els auriculars desconnectar telèfons mòbils i ubicar-se, no sé si els tenim ja del tot sincronitzats, perquè és moment de saludar-los a tots tres, el Pep Quintana, el Jaume Camprecis, el Jordi Ferraz, molt bon dia, tots tres, què tal? Hola, bon dia, bon dia, bon dia, bon dia, bon dia, que estàveu mirant rellotges i telèfons, que són moltes coses, telèfons per deixar-los a punt. És que ara estàvem discutint si començàvem en català o en castellà. Sí, estàvem dubtant. Home, avui un dels grans de la ràdio, un dels grans noms de la ràdio, dels matins de ràdio, ha fet una editorial en sis idiomes, aquest matí. Una carta oberta al ministre verd amb sis llengües diferents. Això és el que tenia que fer. Molt bé, molt bé. Tenia que estudiar idiomes, eh? Sí. Aquests idiomes eren nacionals? N'hi ha quatre aquí, eh? T'he sentit mitja dormida encara, però hi havia aquest de la castellà, anglès, francès, I crec que hi ha hagut una mica d'italià i una mica d'algun altre que no he reconegut. En basc i gallec hauria estat bé, eh? Perquè al fi i al cap són els idiomes de la península ibèrica. Potser iria gallec. Jo et faturia portugués o gallec. Home, si parlem de península ibèrica, sí. Bueno, amb el gallec ja feia una mica... Jo crec que... És una derivada, eh? Sí, sí, sí. Ah, no, perdó. Jo hem de detectar l'occità. Sí. De l'Aran. De l'Aran, està clar. Molt bé. Vaja, doncs, el dia que ve ja ho farem amb Aranès. Sí, sí. Perquè almenys no el toquen per ara. De moment no, però és difícil, eh, l'Aranès. Bé, però jo conec una noia d'aquí Sant Just que és la que surt a la tele, no la conec de referències, que són la que dona les notícies a Maranès i treballa en una empresa aquí a Sant Just, eh? La que surt parlant per la televisió al programa Aranès... doncs treballa aquí, s'injusta en una empresa. El dia que tenen que parlar amb espanyol, la convidem i que parlim com a mínim a Maranès. A Maranès, això mateix. Sí, no, ens ho prenem una mica de broma perquè suposo que ara no hi ha una altra, no? Jo ja m'he suicidat tantes vegades que no em dóna la gana de tornar-ho a fer una altra. És que jo crec que la limitació que fa anar a Polònia és petita comparada amb la realitat. Sempre la realitat supera la ficció. Per tant, ens ho prenem una mica a broma... perquè són polonesos l'únic avantatge que té això és que ens retorna 40 anys enrere i ens sentim més joves joves jo ja en tinc prou de refer camins i de ponts que són molts anys de lluita portem 300 anys que ens els van arrebatar nosaltres no tants perquè som més joves els últims 60 i escaig doncs sí que els hem s'han viscut nosaltres intensament i ara que teòricament estem en democràcia els tornem a viure és que és una democràcia fantàstica les preguntes és saber si això per això es pot arribar a aplicar en quin sentit pràctic tindria no és la desobediència que és el que demanen tots els diaris avui jo no m'he mirat els comentaris però si l'últim examen el té de marcar l'estat llavors ells tenen la pell pel mànec perquè, a veure, vull dir, la primera cosa que es faci i diguin que no hi ha català dels lletjaments, la gent, molta gent ja dirà per què estudiar-ho. Està clar, ja no, ja se'l saltarà, per dir-ho d'alguna manera, no? En fi, és una situació realment difícil, no?, que s'ha de defensar, i s'ha de defensar, com s'ha fet fins ara, moltes de les lleis, diguem-ne d'alguna manera, que se n'ha fet cas omís i s'ha anat seguint el camí perquè era l'única manera de seguir-lo. Però també la veritat és que aturem una mica l'economia. Fa uns quants anys teníem una economia bastant important que es podia defensar. En aquest moment tenim una economia de guerra... que a sobre el president en funcions ja va dir que el 2013 tenim de tornar-nos a ajunyar davant de Madrid, a la cosa tindrem està el mateix. Tindrem la paella pel mànec i ens faran fer el que vulgui. Nosaltres hem d'accelerar el màxim possible el procés. l'única solució és aquest procés que estava comentant el Josep que es diu independència suposo que després ja que vam estar les eleccions jo crec que dintre de tot encara que es vagi perd moltes coses però a nivell general jo crec que ha sigut el vot de la independència no hem parlat aquí de les eleccions Si ja sembla que faci tant de temps, només fa 10 dies. Estan caducades ja. Estan caducades ja. No, però és veritat que sembla que hagin passat moltíssimes coses i no fan ni 10 dies. Coses sí que n'han passat. Que passa és que ha passat el temps amb una velocitat espantosa com sempre. Qualsevol cosa, no? Però ara tenim la... Diguéssim, el fet de muntar un nou govern, de veure com sortirà, de provar uns pressupostos i d'intentar sobreviure d'aquí endavant fins a on arribarem, no? Home, segonament... I a més a més van donant notícies que comentaven ara. Com aquesta fantàstica. Aquestes fantàstiques. Això que fa és ajudar a fer pinya, no? Sí, però és una pinya voluntariosa. Com he llegit aquest matí un Twitter... No ho sé, anònim? No ho sé, he llegit... cada dia que es un milló, que a ver es un milló defensor de les causes independentistes. I algú es preguntava a quin partit militava. És que és així mateix. Ja fa temps. I també, per això que és fort, també, és que no surt cap altra veu dins del seu partit, que m'imagino que no... Se suposa que no tots els militants del Partit Popular o diputats pensen igual. No, però militants és una cosa. El ministre n'és un altre, eh? Els representants de Catalunya del PP. Jo crec que, a veure, va una mica en la línia del que ha estudiat aquests últims dies. Pensa que estan... Ja fa molt de temps que estan pel tema de l'escola. Molt. Molt de temps. Perquè és el màgic. És la base, no? I fins i tot aquest esborrany de llei, que ha de ser un esborrany de llei, segons que comentava que la consellera en funcions, deia que... si algun alumne vol classes en castellà i el seu sector no n'hi ha, pot anar a una privada i que paga la Generalitat. Sí, sí, també és el que diu la llei. Vull dir, no, esborrany. Hi ha molts esborrenys pel món. Encara la poden fer molt més dura. Vull dir, això és un esborreny que ha fet un govern que en aquests moments està tirant ponts. Sí, sí. Avui, per exemple, el representant del Partit Popular a Catalunya ha dit que naturalment es havia demostrat que amb les eleccions no havia guanyat pas el sobiranisme, sinó que havia perdut, havia retrocedit. Clar, és que dir aquestes coses, segons quines alçades, quan tothom ho admet que hi ha uns números sobre la taula, que no cal fer tantes filigranes per dir que no... és perdre el temps, i fer perdre el temps. Ara, jo que estic dient això, estic perdent el temps. Clar, perquè és una cosa que no hauria ni de comentar, ja. No, però vull dir, és que són les coses, vull dir, jo crec que les tertúlies, hi ha molta tertúlia a tot arreu de les eleccions i tot el que ha passat, i jo crec que no s'entreu l'aigua clara, però l'únic que està molt clar és que tot va contra nostre. Això ja fa uns quants dies també. Tenim que fer 300 anys, Jordi. I tot el que hi hagi així és impossible, perquè tant sigui a nivell dels partits polítics catalans com a nivell estatal ens estan amatxagant per tot arreu. Ara el que has vist amb el PSC que ha sortit ara després de les eleccions, una cosa, el que ha sortit el Ferran aquest... d'ara també, és que són coses que són denigrants i també estan sortint ara després de les eleccions. Bé, perquè es guarden. Hi ha carpetes que es guarden i llavors dius, mira, ara en aquest moment que sembla que la cosa trontolli, quan des del meu punt de vista faig uns números i dic que trontolla, quan ha sigut el contrari, però almenys fer-ho veure, ell sempre s'arrepenge amb el fet de calmar i no ha aconseguit allò que volia. Sí, però esclar, no diuen que s'hagi perdut. O sigui, no s'han guanyat inclús els cons, en aquest sentit, no? I llavors aprofiten això i diuen, mira, doncs ara traurem la carpateta aquella que teníem guardada, tan mona, i farem una mica més de merder. I anem traient en diferents causes i a veure, des que... Entre el govern anterior, ja amb estatut hi va haver el famós ribot del senyor Guerra. Sí, senyor. Aquest és fuster, eh, per això. Sí, sí, aquest és fuster. Encara que estigui aquí a la guerra, és fuster. No, és fuster, sí. I després, aquests calentadors de PP no han passat el ribot. Jo crec que l'altre devia ser manual, però aquest ja és mecànic. Sí, efectivament. I estan deixant... És una tupí. Exactament. I ho estan deixant tot com un paper de fumar. Vull dir, ho estan treballant tan prim, prim, prim, perquè cada dia agafen una llei. No, això, la centralització, fa uns quadres, sí, que aquí també hem parlat, del tema de comerç. Vull dir, és que tot està empassant... El ribot. I que dius, i aquí afavoreix. Això no s'entén. Ara, també és veritat que... És per fer la... Anem a fer-la així. Diu que a castellà, l'altre dia vaig dir una notícia, que a Esplugues hi havia un col·legi de los legionarios de Cristo. Ah, això. Que venia de Barcelona. A la Masia Juncadella, les plugues. Sí. I aquests, que els idiomes era en català i castellà, i a més a més, els legionarios de Cristo, segons de la notícia i per altres referències, són dels sectors més radicals, ultres, de l'església estatal però a més a més de Rocco Varela de una grande i per tant si algú d'uns altres té problemes en el català pot anar a aquesta escola i que li pagui la Generalitat ho tenim a quatre passes tant això mateix perquè si s'explica us ho tenim a la vora en fi que és penós D'aquesta manera, és que conviure d'aquesta manera no és conviure. És molt cansat, eh, també. És molt pesat. És com si cada dia t'haguessis de barallar amb la dona, que no cal. I haver-te de justificar constantment, també, no? Sí, soc bo, soc no sé què, no em peguis, no t'he fet el sal. Jo crec que una mica és el que deia Josep a l'estona, que estàs cansat i quan ja tens una edat i penses, bueno, ja tot això ho ha aconseguit. Has vist unes fites? Arriba d'un senyor... recordant velles històries i tornem 40 anys enrere pel cap baix. Pel cap baix. Pel cap baix. Perquè tornem a aquella època que... Abans dels 70. Abans dels 70. Fer català a l'escola era una cosa voluntariós de quatre persones. Total. Ho van fer completament, quasi d'amagades de l'administració. No, no, és que estava prou. No, no, però ja a les escoles, ja no... A Sant Just crec que la classe de català són dels 74 o alguna cosa així. I una classe de català la teniu. Amb un professor que venia des de Cornellà. De Cornellà. Sí, que va morir el senyor Llobera. Si no me'n record, Josep Llobera. No fa massa que va morir Fa poc, i anava a classes de català a la secretaria, i allà ens feien les classes de català. Cosa que jo, per exemple, vaig l'any 51, durant l'estiu, vaig fer uns cursets de català, que em van servir molt, perquè és un moment bo, ja sempre l'aprenentatge, tenia 11 anys, i llavors, això recordo que era en el seminari menor de Tiana, a dalt, la contraria, que a l'estiu ens tancaven allà i ens feien classes de català. perquè, esclar, després, diguem-ne, els teòrics capellans que havien de sortir a anar a les parròquies, havien de tenir un mínim coneixement també del català, no?, tot i que les classes, moltes d'elles eren en castellà, però ens feien també, doncs, en català un curs, l'estiu, un curset, i, per tant, doncs, és el primer contacte que vaig tenir oficial... amb la llengua, apresa. És que ets molt jove, tu, Josep. Realment ho tindràs d'apuntar a algun lloc, es creu-lo, perquè a la força de generacions sàpiguen com es té de fer. Què s'ha de fer? Doncs una voluntat terrible, com tots nosaltres, la majoria, una voluntat per fer allò que volíem fer, sense que ho poguéssim manifestar moltes vegades, i pagant naturalment de la nostra butxaca qualsevol curs, qualsevol llibre, Qualsevol cosa, això sí, ens n'hem fet un fart. Ja no només amb això, sinó en general amb la cultura. Jo recordo que a partir, diguem-ne d'alguna manera i generalitzant molt, a partir del 77 hi va haver la cultura del talonari de l'Ajuntament, per dir-ho així. I en canvi, fins en aquell moment, tots els que havien volgut fer qualsevol cosa cultural ens ho havien pagat a la butxaca. Tant el director de la Coral, com les partitures, com les sortides de les seves, com el que fos. No hi havia ni la més mínima passeta de subvenció per res. Però ho havíem aconseguit, ho volíem i ho fèiem. Teníem molta voluntat de fer les coses i teníem ganes de fer endavant tot. Jo crec que és una mica un dels hàndigues que es poden trobar en aquest moment de retallada a la cultura o a la societat civil que hem estat molt acostumats a viure de la subvenció. I ara començar... No podem fer això perquè no hi ha subvenció. Home, doncs jo sí que ho feia abans. I començar... Però no hi ha subvenció i segons la societat civil perquè s'ha acostumat a no pagar... També costa molt canviar això, no? Dir que un concert de drets de pagament, quan durant 10 anys o 15... O 20. Jo crec que més de 20. Jo més o menys sempre els he vist... O sigui, parlant d'una cosa com les festes majors, jo normalment els concerts eren gratuïts. Ara que això està començant a canviar... I aquí li costa molt d'entendre per què s'ha de pagar, perquè no... Tampoc s'havia explicat, potser, el que costava aquell grup per un ajuntament. Ja no s'ho havia dit. Jo crec que és una cultura en general i encara passa. I ahir va estar una... o una presentació d'uns pressupostos i que no es fa menció als costos de les coses això costa molt costa molts diners però no diuen el projecte la recull d'escombraries la recull en 100.000 tones i cada veí li costa 3 euros o un euro, o el que sigui cada escombraria i això no hi és, o cada metro de carrer a cada veí li costa d'escombrar tant però hi falta una mica aquesta cultura saber què ens costa les coses és entendre també quin sentit tenen els impostos més enllà no prendre-se'ls com una nosa sinó que tingui un sentit quan no hi havia consciència dels impostos es deia trepitja fort que paga l'Ajuntament recordeu aquesta frase tan tonta això ho paga l'Ajuntament com si l'Ajuntament tingués una màquina de fer bitllets perquè ho dèiem d'aquesta manera sense tenir consciència que eren els nostres propis diners. Ara molta gent està dient el mateix, perquè si tu vas pel carrer hi ha moltes persones que fan alguna malifeta o així, que paga l'Ajuntament, que per això paga els meus impostos. També és la idea de llançar un bebel terra. I doncs, si tornem a ocupar la conversa, com una societat civil, que volem fer coses en les ajudes que ens han donat de cobrar l'IVA el 21% i tot, doncs costa molt una societat que avui pugui reaccionar i és difícil que ho faci avui per demà i sobretot que té a veure una generació que està pujant que espero que entomi aquesta societat de fer les coses per fer-les no que estiguin solucionades per una part que si es volen fer i tornem a l'esforç de sempre la paraula l'esforç personal l'esforç grupal això ho volem tirar endavant Doncs si realment veiem que sí, vinga, endavant, perquè es pot fer. Jo sempre he dit, sóc d'una mena de persona que dic, si això es vol, es pot. Costarà, costarà, costarà. O no ho aconseguiràs, però almenys la voluntat de si es vol, es pot. I això... Hi ha molta gent jove ara que està tirant endavant coses que es volen fer i o l'estan fent i està buscant el pressupost. Si no tenen les subvencions d'aquestes, estan de dir... Hi ha això dels micro... per internet, que hi ha moltes activitats, inclús culturals i de cinemes i de llibres, que es fan a través d'una aportació de 5 euros... per persona, per exemple, no?, que és aquesta microaportació que permet que allò es faci. Ja és una manera de la voluntat personal de la gent de tirar endavant. I després també ha canviat, però no sols, ha canviat els dos cantons, també la cultura, en aquest cas o altres coses, s'ha professionalitzat moltíssim. abans hi havia molt voluntariat i ara no, ara s'ha posat de tota manera que una part és culpa que dèiem abans de les subvencions o de l'administració això ja posaria el tècnic i pagava ja la tècnica també és el seu modus vivendi exactament, vull dir, ja ha passat amb l'esport abans qualsevol persona podia fer de monitor les lleis ja han posat jo crec que hi ha unes lleis molt fortes amb tot, eh? No deixen fer res, no pots fer res, portar responsabilitat. Sí, recordeu els primers anys de les festes de tardor? Què passava amb les festes de tardor? Que tota la joventut que estava més o menys conscienciada... posava cadires, treia cadires, muntava l'escenari, el desmuntava, feia de tot, i la castanyada i el que convingués. I això, realment, ha arribat un moment que la gent també se n'ha cansat, perquè no hi ha hagut aquest relleu generacional. Depèn dels llocs, i depèn del moment. Home, però aquí està començant a créixer. És el que dèiem abans, Carme, del nucli, que torna a créixer, i que és una generació per darrere, No, per darrere, no. Tres per darrere. I que aquest és el futur. Però que hi ha una sèrie de gent cap al camí... No, no, això està clar, però i que potser també s'han centrat en altres... Abans de ser el nucli, doncs s'han centrat en altres tipus d'actes, com serien l'esplai o coses més enfocades cap a un altre tipus d'activitats. Potser no tan dirigides a tot el poble, eh? Vull dir que potser també s'ha apagat d'això. No, jo crec que hi ha hagut de tot. Abans també... A veure, també n'hi ha d'altres tres... Coincidem quasi de la mateixa mare, culturalment. Sí, esclar. I, per tant, tenim una visió que, a molts moments, semblava que sigués el centre del món. I, en veritat, també mirant cap a dins, el que fèiem era a un nivell X. Però és que tinc la sensació que no hi era, tampoc, en general. Vull dir, actualment, sinó que... Moltes coses, micros. I micros, i a vegades, en subvenció. Sí, sí. i a vegades ens ha faltat mirar coses a més ampli però la copa que és de tots uns que ens hem acostumat i els que hem acostumat i després a veure abans aquí no tenim una edat tots i ja estàvem una mica cansats jo crec que hi havia de descansar i no puc tornava a la conversa del bec pensava que ja havíem passat tot això de la llengua i teníem de tornar a començar a les escoles sí Quan creus que tot s'acaba, torna a començar. És que és així. Som una mena de poble gairebé estigmatitzat, no? Gairebé podríem dir aquesta manera, dient, home, ja abusant, no?, de la paraula. Però vull dir que sembla estrany, vull dir, jo pensava avui, no parlen de cap altra llengua de l'Estat que passi una cosa? Aquestes del gallec no en parlen, del basc. No en parlen. Perquè tampoc s'ensenya així a les escoles, no? Hi ha les escoles que ja procuren ofegar-les el màxim possible. Però vull dir que llavors... No, però... La força que tenim aquí, en aquest sentit, esclar, es nota molt més quan hi ha una repressió d'aquest tipus, eh? Sí, però ara, mirem-t'ho des del principat, però... Si us recordeu, fa quatre dies parlava de les illes, que el Bauxà... Home, el Bauxà. Sant Bauxà. Sant Bauxà. No deix posar uns jaços en la bandera catalana perquè diu que això és, no sé què, el País Valencià, la llengua... per molt que diguin s'ha perdut moltíssim encara que els col·lectius són molt importants en l'escola català però bueno el PP té una manera de fer que és volen tornar a aquell senyor que està en la teoria de los caídos pràcticament i si més no amb algun dels seus representants fins que no canvien aquestes generacions No, però el pitjor és que aquestes generacions són més joves que nosaltres. Vull dir, són més joves. I si mires el representant d'aquesta gent aquí a Catalunya, vull dir, no són... Nosaltres són molt grans. Som els pares, gairebé d'alguns. Com el ministre verd, per exemple, no deu ser gaire gran. No, té cara de gran perquè li falta potser una mica de grell o perquè fa una cara de malcarat i això és també... El dia greuja la fosia, no? Nascut l'any 50, veig. Nascut l'any 1950. Va néixer el 50. 62. 62. Res, una criatura, encara. Agafarà la jubilació anticipada. Sí, també. Jo ara mateix, eh? Ja sé que em costarà quartos pel jubilo, vull, eh? Això no... Ens costaria quartos, però amb una satisfacció d'anar al tindar del guantal. Sí, està clar, perquè és que jo ja no sé, amb la retallada, no retallada ja, perquè és clar que n'hi ha, però vull dir la congelació de les nostres pensions, Quan diuen les pensions, en miro encara el Jordi, perquè tenim un jovincell aquí que encara no cobra pensió. Però us puc dir una bona notícia. Aquesta pensió que teniu, no us preocupeu, que a sobre que no us l'aumentaran, via... Rebut de l'aigua us anirà baixant els vostres ingressos. Perquè no ens dutxarem tant. No, perquè us augmentarà el rebut de l'aigua, jo suposo que un 25% a la factura del mes de febrer, i per tant ja estarà, ja compensareu una mica. Per això dic que no ens haurem dutxar tant. I l'electricitat, ara ja, a partir de l'any que ve, pujada. Tot va així, o sigui, nosaltres ens congelen, però és que de fet ens rebaixen. Perquè està tot, puja, i sembla que dir congelat. No passa res, no? Però tot el que has de comprar, absolutament tot, puja més. Per tant, poder requisitiu és rebaixar-te. Però si puja la pensió, després passes al tram de la línia de l'IRP fet el baix. Això, home, ja depèn de quins pensionistes. Està parlant de pensions que ha sortit. Però avui mateix que han sortit les estadístiques de l'atur, avui, ha augmentat moltíssim. I a més a més, ja no sé com ho contemplen aquestes empreses que estan fent reducció de jornada que una part la paga la... A la gent jubilada, no pujaran les pensions, però quanta gent hi ha a aquest país que està treballant i li estan baixant el sou? I ja no parlem dels funcionaris, que això ja és un tema. Estem parlant d'empreses consolidades de totes. I fa quatre dies parlàvem de la Nissan, de què... van a baixar els sols per poder continuar produint. Per tant, vull dir, estan per un baixant tot el que són els ingressos i per l'altre està pujant moltíssim els serveis. Jo i al vespre vaig, no sé si sabeu veure, l'Àgora? Sí. L'economista, em refereixo, a la segona part, l'Àgora, que ve a l'economista que va parlar del banc dolent. Jo quan veig aquestes persones que tenen les idees tan clares i que l'expliquen molt bé, no m'explico perquè no les aprofiten i apliquen allò que estan explicant tan bé i que tan clar i que diuen que tot el que s'està fent és una cosa absolutament negativa però consens fa poder consens són els més bons on són els que en saben més per posar-se al davant També s'han equivocat, no?, els més bons. Suposo. O en el cas d'Andreu Masculen, en principi és el dins del món acadèmic, és una figura amb molt de prestigi i tothom en parla molt bé, però suposo que a l'hora de gestionar o de ser pràctic, doncs, no és tan fàcil. Amb què? A la misèria. Clar. No, una cosa és programar. No, no, per això he dit que no és tan fàcil. Jo crec que hi ha hagut una mala política. A veure, tornant una mica això de l'endolent, a veure... quan sabien que anaves voltant per allà i veies un bloc de virus, dius, i vols dir que tot això ho vendran? O t'entaraves... O d'oficines... O d'oficines, barris d'encers, moltes coses. O veies que t'entaraves que havien comprat no sé quants mil metres quadrats, a no sé on, i dius, ja faran alguna cosa. Mira, jo tinc un amic que treballava a la Caixa, I una temporada, en comptes dels extres, els van ofereixer un pis a la manga del Mar Menor. Per això hi havia un sorteig que anaven així. No, no, no. Treballaven a una caixa que es va quedar en tots els actius i els duraven hores extres a canvi d'un pis allà i t'estic parlant de fa 6 anys o 7 anys darrere, vull dir que per tant això ja és bé i és garg, sí i també no sé per tota la veritat qui ha fet els diners darrere d'això? Estan sortint uns quants casos de corrupció segurament també vinculat no directament amb tot això per molt que hi hagi corrupció i estem parlant d'algun cas que hi ha per aquí darrere de Coixarala o altres així són petits ara Sí, home. Poden ser importants, però no... El volum econòmic. El volum econòmic. Vull dir, algú s'ha tingut de portar... Una morterada. Una morterada. Sí, clar, esclar. Aquí està. A veure, corrupció, sí, pot ser important i, fins i tot, poden ser un milió, dos, tres, quatre milions d'euros. Però això, comparat amb el dèficit, és... La coma. Sí, la xocolata lloro, que diuen a vegades, no? No, no, ja, ja, clar. Ahir anaven sortint uns cairons, que en diuen, eh, tècnicament, Aquells cartellets a sota... Has anat a solucionar-los al rap de la comunicació? Que anaven posant notes, així dient, la realitat del deute són... 300.000 milions, tot això absorbit només per la banca dels pisos que tenen. Vull dir, feia fredat, no?, les xifres, perquè dius, i això traduït de debò, què deu ser? Si no tinc prou paper per escriure-ho. És impossible de saber, segurament. Al final qui ho pagarà tot això? Ho paguem nosaltres tot. Bueno, sí, que no estàs acostumat. Bueno, ja no ve d'aquí. Bé, en tot cas, s'en acaba el temps. Ara que ho teníem tan enfocat. Ara que començava a parlar de coses importants. Que vagi bé fins al 2013. Adéu, bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. Màxima expectació a aquesta hora l'Ajuntament de Sabadell, al Vallès Occidental, on l'alcalde, Manuel Bustos, ha de compareixer davant la premsa. Ho fa abans del ple del Consistori, on es presentarà una moció que demana que es nomeni un alcalde accidental fins que es resolgui la imputació de Manuel Bustos en el cas Mercuri, que investiga una presumpta trama de corrupció urbanística. Ajuntament de Sabadell, Maria Llongueras, bon dia. Bon dia, doncs encara es desconeixi, l'alcalde farà alguna referència en concret a l'emulsió que presenta l'empresa per Sabadell aquesta tarda en el ple. Això sí, molta expectació aquí a la sala de plens del consistori per saber exactament què dinar gustos durant aquesta compareixença. Anirà, és clar, relacionada amb la imputació de l'alcalde i membres del seu equip de govern en el cas Mercuri, la trama de corrupció urbanística. A l'alcalde en concret se l'imputa per delictes contra l'administració pública, tràfic d'influències, malversació de fons públics i per omissió del deure de perseguir delictes. L'alcalde ja s'ha explicat davant del jutge i ara és el moment de fer-ho davant dels mitjans de comunicació. En breu, per tant, comença aquesta compareixència que resultarà de ben segur alguns dels aspectes d'aquest cas Mercuri. L'atur augmenta a Catalunya aquest mes de novembre de 5.700 persones i situa el nombre d'aturats en 652.000. En el conjunt d'Espanya puja de 74.000 i és a la ratlla dels 5 milions de durats. Les retallades que el govern central ha aplicat en el sector de la dependència expliquen en part l'augment de l'atur. En aquest sentit, el portaveu de la UGT, Miquel Àngel Escobar, també alerta que l'austeritat accentua la depressió en el consum i la demanda a internes. Hi ha una punta que afecta especialment les dones, que són les dones cuidadores de persones dependents i que estaven dins de la sobretot social fonamentalment perquè la llei de la dependència això ho permetia. En el moment que aquestes cotitzacions deixen d'existir, moltes d'aquestes persones, la majoria, passa a la situació d'atur, per tant, s'incrementa. Però també val dir una cosa, i és que en el context en què estem, que és just abans de la campanya de Nadal, ni tan sols La conjuntura favorable, que hauria de ser el context de campanya Nadal, significa un estímulo per la contractació. El sector serveis concentra l'increment més important de la torre. L'Ajuntament de Barcelona regularà i cobrarà l'entrada a la zona monumental del Parc Güell a partir de l'octubre de l'any vinent. Els veïns dels barris del costat, però, tindran un carnet que els permetrà l'accés lliure. Ajuntament de Barcelona, Pere Sanz, bon dia. Bon dia. També disposarà d'entrada gratuïta qualsevol persona que registri el Club Parc Güell en una oficina que se situarà al centre de la ciutat i transcorreguts set dies podrà retirar una entrada gratis a les taquilles del Parc. L'entrada tindrà un preu d'entre 5 i 10 euros i hi haurà descomptes per compra anticipada a grups nens o gent gran. La tinenta d'alcalde i regidora de Gràcia, Maite Fando, s'ha assegurat que l'objectiu... és preservar la zona monumental. Nosaltres això no ho fem en cap moment, i això ha de quedar clar, per fer, per guanyar diners, ni molt menys, perquè, ja ho explicava ja els veïns, és a dir, si nosaltres aquí volguéssim simplement guanyar diners, tancaríem tot el parc i no faríem tot aquest sistema tan complicat que hem fet. Nosaltres ho fem realment per protegir la zona patrimonial i realment perquè els veïns puguin tenir accés i puguin seguir gaudint del parc. La zona regulada suposa un 8% de tot el parc i en horari turístic hi haurà un màxim de 800 visitants cada hora. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça, últim en aquests moments, els preparatius per al partit de demà contra el Benfica, corresponent a l'última jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions. Jordi Alba i Andrés Iniesta no s'entrenen amb el grup, fan treball de recuperació al gimnàs del filial i a Tello, d'Aulofeu, Planas, Rafinha, Sergi Gómez i el porter Oyer. Els blauranes, recordem, ja són primers de grup i els portuguesos s'ho juguen tot per accedir als vuitens de final final. en el partit a l'estadi, un partit que, per cert, viurà en directe l'exblaurena d'Eco. Destaquem que l'extècnic i exjugador del Benfica, Toni, diu a la xarxa que el Barça és l'equip més en forma amb els tres mosqueters, com ell els ha batejat al capdavant Messi, Xavi i Niesta. perquè ha llegat després també Fabregas, Messi, que hi havia Xavi, hi havia Iniesta, i ara ha venit també Fabregas. Aquests tres o quatre jugadors són... Hi ha uns que són extraterrestres, són jugadors de Marte, no són d'aquest món. I en futbolsal a aquesta hora comença a Portugal el primer partit de la selecció espanyola al Mundial amb la presència destacada de la jugadora del Gironella, Clàudia Pons. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just disposarà de 21.150.000 euros per treballar l'any que ve. El pressupost per l'exercici 2013 es manté pràcticament igual que el 2012, amb un augment de 110.000 euros, el que equivale a una pujada del 0,54%. Ahir es van fer les dues primeres presentacions públiques dels comptes pel 2013, la primera al Centre Social al Milenari i la segona al Complex Esportiu Municipal a Bonaigua. La regidora d'Hisenda, Anna Torrella, l'alcalde Josep Perpinyà i el president de l'àrea de serveis a la persona, Lluís Monfort, van explicar a les persones assistents l'avantprojecte del pressupost, és a dir, com es distribuiran els diners municipals l'any que ve. Montfort va destacar les quatre prioritats bàsiques de l'equip de govern per el 2013. L'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables, l'educació i atenció a les famílies, donar suport a les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament sanejat. Canviem de qüestió i us destaquem, us recordem que entre el 14 de desembre i el 5 de gener de 2013 es farà la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Serà al Parc del Parador. Durant aquestes setmanes hi haurà actuacions musicals, de dansa, teatre i tallers per als nens i nenes. S'hi podran trobar parades amb un munt d'idees per als regals de Nadal, com postals, malmerades o peces de ceràmica, entre d'altres. Per a dinamitzar l'ambient i promocionar la fira, els caps de setmana es faran diferents activitats com ara actuacions musicals de can i concerts en directe, tallers nadalencs per petits i joves, sessions de compte a comptes i màgia o exhibicions de grafits. La fira s'instal·larà al Parc del Parador, de dimecres a divendres, a partir del 14 de desembre, com dèiem, i tots els caps de setmana. Totes aquestes propostes estaran organitzades directament per la Comissió d'Artesans de la Fira. I acabem recordant que el barri nord encendrà el seu enllumenat nadalenc demà dimecres. L'encesa serà dos quarts de sis de la tarda. A banda d'això, com és tradicional, al Parc Maragall també hi haurà una festa amb moltes activitats, amb una xocolatada i amb cantada de Nadales. A més, les famílies podran participar de la decoració de l'arbre de Nadal amb objectes fets pels nens i nenes de les escoles. Tot plegat organitza la Comissió de Festes del Barri Nord i l'Ajuntament. I ho deixem aquí de moment, però recordem que la informació torna en menys d'una hora, més ampliada als Sant Jus Notícies, edició migdia. I mentrestant, podeu seguir informats al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. All I want To be In my Bona nit. Oh, yes, in my heart Oh, no, yes, in my heart Oh, no, it's all I want to be Yes, in my heart, oh Just a la fusta. Passen 11 minuts de les 12 del matí, moment per fer ara una mica d'història. I per això el que fem és primer de tot saludar el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, què tal? I introduir-nos avui cap als anys 30, no? Els anys 30, sí, ara començarem de fet el 32, perquè el 31 ja el vàrem deixar més o menys enllestit. Sí. I direm, doncs, havíem, per exemple, repassant una cosa, ui, el micro, que Joan Lungueres, que va ser un gran divulgador del folclor i de la rímica, etc., havia sigut, doncs, mestre també de les escoles aquí a Sant Just. Per tant, doncs, teníem una personalitat també. Com havíem dit que el senyor Narcís de Carreres i Guiteres, que va ser president de la Caixa i també president del Barça, part de la seva carrera el va guanyar, doncs, treballant com a mestre aquí a Sant Just. I dèiem, doncs, que, per exemple, jo que ho sabia de bona tinta, que diuen, doncs, el meu pare era alumne d'ell a les escoles de la Taneu. I això era l'any 31, per dir-ho d'alguna manera. I llavors, el 32, ja ens trobem que Esquerra Republicana de Catalunya obre a la carretera el seu local de partit. O sigui, ja obre un local en la carretera general, doncs, que tenim aquí a Sant Just, abaix l'hostal, que en diem de vegades no per aquest, Abans hi havia com dues parts a Sant Just. La part central, la que coneixem més, ja baix a la carretera, era baix a l'hostal. I quan la gent de l'hostal pujava, deia, anem a Sant Just. I Sant Just deia, anem a l'hostal. O sigui, tot es diferenciava. Es diferenciava, no? que encara hi ha alguns sectors de Barcelona que diuen, baixem a Barcelona, i està a Gràcia, per exemple. Aquí passava una mica en un altre nivell, però aquest, doncs, baixem a baix a l'hostal o pugem a Sant Just, al poble. Hi havia aquesta diferència encara en un lloc més petit, no? Sí, està clar. Doncs bé, a la carretera hi van fer el seu local. També la Lliga Catalana s'instal·la a Sant Just d'Esvern. O sigui, els partits anaven consolidant-se també en aquesta època del 31, de cara a tot el que esdevindria posteriorment. L'Ajuntament destina 84.000 pessetes a obres municipals que són realitzades per aturats del municipi. Això està molt bé. Primer, veiem que no està tan bé que hi havia aturats, que hi havia una crisi econòmica important, no?, que devia venir ja del 27. I després ens trobem que l'Ajuntament destina aquests diners importants, per supost, per l'època, 84.000 pessetes, per tal que es facin una sèrie d'obres municipals però a càrrec dels aturats. I d'aquesta manera tenen feina, poden sobreviure. Per exemple, la festa major representa l'obra de Josep Maria de Sagarra, l'hostal de la Glòria. És una de les obres més representatives potser de l'hostal d'en Josep Maria de Sagarra. d'ell cal destacar sempre la riquesa del vocabulari. Tenia un domini del vocabulari extraordinari. Pensem, per exemple, en el poema de Nadal, d'ell mateix, que és una mena de lliçó de com es pot utilitzar el llenguatge per explicar-se. I llavors diu que inclús ens especifica que el preu per poder contemplar l'obra, el preu de l'entrada, era entre 75 cèntims i dues pessetes. i que no es podia entrar a la sala de l'Ateneu. Potser era bastant per l'època, no ho sé. Sí, està clar. I ara ens fa riure, però... No, clar, esclar que ens fa riure ara, però és que dues precetes de l'època eren dinarons, dinarons. I 75 cèntims volia dir, doncs, que eren els que estaven a dalt, a preferència, que se'n diu, no? El que també podíem dir el galliner, que no ha existit mai el galliner. Aquí a l'Ateneu sempre ha sigut preferència a dalt i la platea a baix. I aquesta platea valia dues pessetes i a dalt 75 cèntims. La particularitat és que no es podia entrar a la sala sense americana. O sigui, més ben dit, amb mànigues de camisa, no es podia entrar amb mànigues de camisa. I això va durar molt de temps a l'Ateneu, eh? Que per la festa major no es podia entrar amb mànigues de camisa, perquè el que hi fes... perquè no hi havia aire acondicionat, eh?, recordem això, obrien totes les finestres, quan es feia sarsuela, que inclús quedaven totes les escales plenes de gent, que ara avui dia, naturalment, per cursos de seguretat, no es permetria, ja veiem quins exemples desgraciats tenim a la vora, no?, de fa molt poc, doncs que s'omplia de tal manera que s'havia d'anar a l'americana, i vull dir que la vida és així, inclús et diré que també ara ens sorprèn bastant, anar per Barcelona... Sense americana, de vegades, no es podia. Ah. No? Sí, home. Com potser hi havia aquest deien, que no podies. No, no, no, sí, sí, hi ha hagut moments molt estrictes, molt estrictes. Però Sant Just sí que es podia, no? Pel carrer sí. Però hi has de posar només per entrar la teleu. Això mateix. Et diu que, com aquelles coses que sempre remarquem que passen una mica a l'exterior... Les coses espanyoles aproven l'Estatut de Catalunya, cosa que ens afecta directament a tots en aquell moment, després d'haver estat retallat i desvirtuat. Ens sonen aquestes paraules, em sembla, no? Sí, sí. 32, no estem parlant? 1932. Sí, sí. Fa 80 anys exactos, de fet. I escolta, estem igual, eh? Molt bé. A Francesc Macià has escollit president de la Generalitat i hi ha un període de crisi econòmica. Atur obrer, caiguda de les exportacions i retorn dels emigrants. O sigui, la gent torna com a casa perquè no hi havia feina enlloc, etcètera. Dels que havien marxat a Amèrica. La Tur, sí, per exemple. Sí, bàsicament a Amèrica. I el 33, què passa al 33? En podem parlar una mica, també? Sí, home, avui tenim més temps, eh? Molt bé. Doncs el pressupost de l'Ajuntament és de 89.133 pessetes. Recordem que el 32 destinen 84.000 pessetes... per les obres aquestes municipals, per tal que els obrers sense feina puguin treballar. I el pressupost del 33, un any després, és de 89.133. Vol dir que pràcticament al 100%, gairebé, es va destinar a aquestes obres municipals. Vull dir que hi havia altres despeses que no sé exactament com van sortir, no? Què passa aquell any? S'inaugura i es beneixen les escoles parroquials Núria. Mhm. que ja han tancat, meravellament. Per tant, un moment important, llavors, també, per la part educativa del poble. Sí, perquè hi havia una qüestió també entre, diguéssim, faccions, podríem dir-ne polítiques i també religioses, que hi havia la qüestió de la... religió dintre les escoles, etcètera, que es va anar eliminant d'alguna manera, perquè es va considerar que el que volia seguir una doctrina podia fer-ho, independentment de la seva educació escolar. Llavors l'Església va intentar en aquest moment muntar una sèrie d'escoles que li permetessin directament tenir-ne la potestat i poder ensenyar religió. I aquest va ser un dels casos... de les escoles parroquials Núria. I, doncs, permetia llavors la llibertat a dintre que els pares que enviaven allà els seus fills sabien que allà ensenyarien, per exemple, religió catòlica. Exacte. I, per tant, era un moment important també el fet que es fessin unes escoles, escoles parroquials Núria. Acaben les obres del baptisteri de l'església i es posa un cobertor molt curiós que hi havia, que ha durat molts anys i crec que ja es va desmuntar. Què dic això de... Per què el batisteri? Perquè, si te'n recordes, l'altra setmana parlàvem que es van tirar a terra els cubs que privaven que es pogués passar pel carrer Bona Vista, perquè eren els delmes que la gent pagava, aquells impostos que la gent pagava a la parròquia, per una sèrie de raons, que llavors hi havia càrrega de vi o càrrega de blat, etcètera, que s'evocava directament a través d'aquests cubs. Però aquests cubs, el tirar-los a terra va permetre que aquell espai es convertís en el batisteri. I, per tant, per això es fan unes obres importants a l'església. Aquest espai encara existeix i actualment és una sala, crec que se'n diu terres, de música. O sigui, es poden fer concerts de música a l'antic baptisteri, perquè la pica Bapismals és a dintre de l'església. I llavors aquí s'arregla, aquesta sala queda realment bonica. Tenim nosaltres una sèrie de fotografies i postals que ensenyen aquest espai, que queda molt bé. Això de cobertor era com una mena de, diguéssim, de tapa... que cobria la font d'aigües baptismals, i pujava amb un contrapès, etcètera, i artísticament estava molt bé, no? És bonic, una peça que era bonica. Després, el que passa és que quan es crema l'església, ja ho veurem, doncs, desapareix tot plegat, no? Encara ens falten 5 anys, no? Encara, no, no, estem al 33, bueno, sí, pràcticament... Com va ser, 37, 38? Ara ens vindrà 37, 38... No, perquè a Sant Lluís va passar una cosa, es va provar més d'una vegada d'encendre-la, es veu que no hi havia manera que ho haguessin cremar, és que és curiosíssim, també, això, no? Sí, sí. Per tant, estem encara... Estem al 32 o hem passat al 33? Estem al 33, exacte. Que acaben, doncs, aquestes obres de reestructuració dels antics cubs, eh? L'estat català té local al Casino. El Casino és el carrer de la Sala, el carrer Enselm Clavé, conegut com el carrer de la Sala, perquè hi ha una sala davall, i doncs encara... Encara se li diu així, una mica. I per què no s'ha deixat el... Per què es va canviar el nom? Perquè, no, el carrer de la Sala es deia... Suposo que ha tingut molts carrers. Ah, o sigui, no s'ha dit mai, en realitat, de la Sala. No. Carrer de la Sala sempre ha sigut el nom popular. Se li podria posar, si és el nom popular. Sí, però després, com que en un moment determinat es va fer un homenatge, doncs a Enselm Clavé se li va posar una placa i se li va posar el nom d'Enselm Clavé. I tothom diu on vius a Carrer de la Sala. És aquelles coses... Actualment segur que els que han vingut a viure aquí a Sant Jules Carrer amb Enselm Clavé no diuen que viuen a Carrer de la Sala perquè ho desconeixen. pràcticament, però els que hem viscut tota la vida aquí a Sant Just, no anem al carrer amb Sant Clavé, normalment anem al carrer de la Sala. I és que és així, no? És normal. Què passa més? Doncs aquí, l'Ajuntament creix les escoles de l'Ateneu i es crea un patronat escolar municipal. Per què? Havíem dit ja que els socis de l'Ateneu tenien unes escoles pels seus fills. Això representava una despesa realment important, insuportable, per les circumstàncies econòmiques del moment, no podien seguir endavant i com que l'Ajuntament també tenia escoles municipals i el tarannà que hi havia polític de l'Ajuntament coincidia amb el tarannà de la gent que portava l'Ateneu, doncs la solució que va haver és que l'Ajuntament es fes càrrec d'aquestes escoles, municipalitzessin i per tant aquest any passen a ser propietat de l'Ateneu a propietat de l'Ajuntament i doncs encara d'alguna manera el que és l'actual escoles municipals, podíem dir, nacionals, etcètera, s'ha dit de tota manera, nacionals, del poble, o sigui, ha tingut aquestes denominacions, l'escola també, escola del poble, escoles nacionals, escoles municipals, etcètera, doncs venien ja d'aquest 33 que es fa encàrrec d'aquest apartat de l'escola de la Taneu, no? I què passa més? Doncs que mor Francesc Macià i el succeeix Lluís Companys. Això el 33, Bernadal va morir, doncs... En Macià, l'avi Macià, i va entrar en Lluís Companys. Són anys realment importants. Déu-n'hi-do, perquè aquí s'està constituint una manera de ser de l'economia en general, que ens afecta naturalment a tots. Els anys 30 informen una sèrie de coses que, a nivells i veus d'Europa inclús, com es va formant tot el que serà després l'Europa, els problemes amb el nazisme, amb la socialdemocràcia... Es van conformant. Ja ve d'això, no? Sí, va tot avançant cap a aquest punt que culmina, malauradament, amb la Guerra Mundial. Exacte. Amb la Segona Guerra Mundial. Ja veníem, naturalment, aquí, ja veníem del 14 al 19, que ja havíem estat també en una guerra que va propiciar molt Catalunya per la seva independència. O sigui, no intervenció. De fet, el 30 dret és quan entra Hitler al poder, no? Si no m'equivoco. Aquí, esclar, no hi ha la intervenció aquesta en la Contessa Primera de la Guerra Mundial, sinó que llavors aquí es fan diners, i per això aquí s'injusten amb aquestes cases que teníem, aquestes torres, sí, perquè la gent tenia diners perquè tenia indústria que permetia que la guerra, o sigui, que les necessitats de guerra, doncs, es poguessin proveir. Es convertissin en, exacte. Clar, eren proveïdors d'un client extraordinàriament gran i potent, no? Per tant, doncs, hi havia això, no? Si et sembla bé, podem deixar-ho aquí al 34, doncs parlarem que hi ha bastantes coses més. Doncs deixem el 34 per la setmana que ve. Tindrem ja calentó, calentó, perquè... Estarem a punt d'entrar en la guerra, doncs. Sí, que Déu-n'hi-do. Perfecte, Pep, moltes gràcies per descobrir-nos una mica més de la història d'aquí al municipi. Fins de març que ve. Fins de setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de Sant Just. i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Gràcies. Bona nit. When there's a burning in your heart Then you think you'll burst apart Oh, there's nothing to fear Save the tears, save the tears When there's a burning in your heart Fins demà! Bona nit. Fins demà! I aquesta hora parlem de llibres com cada dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Avui, per parlar en primer lloc de Los Desorientados, que és la novel·la de Amin Maluf. Amin Maluf, sí, que és aquest escriptor libanès afincat a França des de fa molts anys. Sí. I que jo no sé si pot ser una mica autobiogràfica, perquè aquí ens parla de... d'un personatge, en cap moment diu que el país del que ens parla sigui el Líban, però veia els fets que descriu al llarg de la novel·la i demés, es pot intuir perfectament que és el Líban. I és que hi ha això, el personatge aquest que diuen que és l'Àdam, que és el narrador protagonista de la història, rep una trucada inesperada i l'insta a tornar a la seva terra després que porta 25 anys exilat fora d'ella. Allà tot continua igual, sembla que no hagi passat el temps pels llocs que va freqüentar quan era jove. I en aquell paradís perdut de la Muntanya Blanca va associat els noms dels seus amics de joventut, que eren el cercle de Bizantinos. llavors a veure aquí ell el que va narrant és com com es produeix la diàspora de tot aquest grup de joves com la guerra acaba fent que uns acabin a Nord-Amèrica en el cas d'ell com estan de professor d'història a París com quan té vacances en lloc de tornar a la seva terra, ell decideix anar-se'n a passar les vacances als Alps Suïssos, i com alguns dels amics que formaven aquest cercle han anat morint, han anat desapareixent. Llavors ell es planteja si és adient en el moment en què estan, després de tornar al seu país, un país bastant devastat per la guerra, ell intenta fer que es retrobin els amics, i va repassar una mica la trajectòria de cadascun dels seus amics, com uns, els que eren jueus, van decidir emigrar a Israel, com ell va decidir venir-se a Europa, i altres, com ja he dit, van anar a Amèrica, i altres es van quedar al Líban, algú es va suïcidar, algú, algun altre, que no ho sabien o ho ignoraven, formava part d'alguna de les milícies que operaven al Líban i també va caure en alguna, no batalla, però sí aquestes coses que passaven allà entre milícies, que es muntava un tiroteig a la nit... Déu-n'hi-do, doncs, també, no?, el que explica. Sí, sí, sí, bueno, l'amim Malúb és un personatge amb un cert compromís amb tot el món àrab. Jo el que més recordo, i possiblement molta de la gent que ens escolta deu haver llegit, possiblement el més conegut d'ell, sigui el manuscrit de Samarcanda o León l'Africà com a novel·les. Després ell té un assaig, que és les creuades vistes pels àrabs. I en aquell assaig ens explica com la creació de l'estat d'Israel, del modern estat d'Israel, està vist pels àrabs com unes segones creuades, com anar i col·locar-los allà un exèrcit occidental. I per això hi ha tot l'antagonisme que hi ha entre el poble d'Israel i tots els seus veïns. Una mirada interessant sempre, no?, la de Min Malouf. Sí, sí, sí. Jo és un autor que l'he trobat sempre molt, molt interessant, tant en les novel·les que he llegit d'ell com en els assajos, que ja són... De fet, he llegit aquestes que he mencionat, León el Africano, el manuscrit de Samarcanda, les creuades vistes per los àrabes i aquesta. Jo vaig llegir les escales de Llevan, que explicava una mica també tot l'origen d'aquestes terres, una mica aquest braçol del Mediterrani. Sí. A través d'una història d'amor i tot plegat, però potser fa 10 o 12 anys que la vaig llegir i em sembla que l'hauria de recuperar segurament perquè em va agradar molt i em va impactar molt, però possiblement ara entendria més coses. Sí, el que passa és que tampoc és un autor molt prolífic, un autor que va treient coses, ara no et sabria dir jo quants anys fa que no treia res, però ja feia uns quants anys que no treia res i em sembla recordar que l'últim que va treure va ser quan aquells moviments que va anar bé a França... entre els immigrants margrevies, que sí, hi va haver una campanya de manos blanques, que es pintava en les mans de blanc, i em sembla que el llibre en francès es deia, no tu xepar més amics, o alguna cosa així, es deia, em sembla recordar. Doncs ara tenim aquest, los desorientados de Min Maluf, i d'aquí... Per cert, que per ara no està traduït al català, no sé si algun editorial aquí... Normalment ho feia la campana, aquí. Sí. Aquest ha aparegut amb el que surt pràcticament tot el de Min Maluf últimament, que és Alianza Editorial. Doncs de moment només en aquesta edició en castellà. Passem cap al següent llibre d'avui, que és La necessitat de ser útil de Moïse Brogi. Sí, Moïse Brogi en Teresa Pous. A veure, el doctor Brogi, amb els seus 105 anys... Últimament ens està traient uns llibres, ell no s'havia dedicat mai a escriure, no té per què treure cap llibre tampoc, però es dedica a conversar, que suposo que per ell també deu ser més relaxant, més gratificant i més còmode. I aquí són converses amb Teresa Pous, que és qui s'ha encarregat de posar tot el que han parlat, posar-lo més o menys en ordre, i editar aquest llibre. Què podem dir del doctor Brogi? Pràcticament res, perquè és clar, és que ell ja ho va dir tot, tot ho va dir amb les seves memòries, aquelles que va treure en dos volums, que eren les memòries d'un cirurgià, L'únic, jo des del meu punt de vista, és allò d'agrair-la a aquests llibrets que ens està trient últimament de converses amb el seu net, o aquestes altres converses, perquè són realment llibres que et fan veure la vida des d'una perspectiva totalment diferent, i a més a més d'un personatge... Que ha viscut moltes coses, no? Ha viscut moltíssimes coses i, a més, està supercarregat de raons. I que, a veure, tots els seus pensaments, ell els explica tots els comentaris que fa, els explica i els argumenta. I els argumenta allò de manera que són quasi irrefutables. I és... No et diré que és per fer d'aquests llibres allò, els deumanaments... Però, a veure, jo, sincerament, entre el Coelho, que parlàvem la setmana passada, i la necessitat de ser útil als 105 anys de Moisés Brogi, ens quedem amb el Brogi, no? Em quedo amb Moisés Brogi, sí. Doncs, la vena a més a més és curtet, vull dir que suposo que a la gent que li costi més llegir però vulgui acostar-s'hi, doncs pot ser una bona, un bon recal de Nadal, com si diguéssim. Sí, bueno, és curtet i a més a més són trossets curtets també en el que va parlant de diferents aspectes de la vida. Doncs és aquesta necessitat de ser útil, la segona recomanació d'avui i acabem amb la proposta per a un públic més infantil, que avui és l'atles més divertit del món. Mhm. És un atles en el qual una ratolineta que es diu Rita rep un encàrrec. La Rita viu en algun lloc d'Europa. No és concreta, no? No, no és concreta. Rep un encàrrec per portar un regal a un cosisseu que es diu Ramon i que viu a l'Antàrtida, eh? Llavors, aprofitant, com que és una rateta tafanera i li agrada conèixer món, es passeja pels cinc continents. I és això. Va explicant per cada un dels continents què passen. Dedica un parell de quatre pàgines a cada un dels continents i va explicant coses destacades d'aquests continents. Parla de monuments... per la de flora i fauna, per la de la població. Tot això ha adreçat als més petits nens de 5 anys, més o menys. I el llibre, a més a més, ve acompanyat també d'un joc. Porta una petita capseta, diguem, on hi ha unes fitxes, que és ni més ni menys que el joc del memory. Clar. Llavors, les targes són, algunes són il·lustrades en dibuixos de la Rita i altres targes són les fotos que van apareixent també al llibre dels monuments, paisatges i animals, la fauna. que es va trobant en els diferents continents que dura la seva travessia. Doncs una bona manera d'introduir els nens, segurament també una mica saber com és el món, no? Sí, com a mínim per tenir una idea bàsica, perquè els nens d'aquesta edat tampoc els pots donar. Ells no arriben encara... Assimilar la idea de món, no? És igual que moltes vegades quan pretenen que vengui llibres, que trobareu molt pocs a la llibreria, d'aquells d'aprendre l'hora. Sí. Quan els nens no tenen gaire assimilat el concepte temps, no tenen gaire assimilat el concepte de demà o ahir, pretenen que els ensenyem l'hora. I primer s'han d'assimilar altres conceptes, no? I després... La vida és llarga, almenys vista a aquesta edat dels nens. Doncs moltes gràcies, Diego Marcos, de la Llebreia Resenya, que cada dimarts ens acosten les novetats literàries. Gràcies i fins dimarts que ve. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! I notem que totes les coses que hauríem d'haver resolt, no les hem resolt encara. A poc a poc, sense anar a acumular una feina, tot està perfecte. I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tant secretes, de tant callades, encara s'han de complir, si és que s'han de complir, algun dia. I que mai han impactat cara els nostres somnis, però tampoc els problemes que arrosseguem de fa temps. Què volem ser? Què volem dir? Què volem ser? Si ho tenim clar... Com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Com tu amb tu? Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por. Però de sobte, com que no vol la cosa, d'un dia per l'altre me n'oblido. I a la llarga, què vols que et tingui? Al final de tot, no sé com, ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme, tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento, em tranquil·litza. No sé com, però em tranquil·litza. Estic tranquil·l. Just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Passant dos minuts a tres quarts d'una hora al migdia, un moment per saludar l'Alba Cunès, a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Alba. Bon dia, Carme. I comencem parlant, parlem de televisió, com sempre, i comencem parlant avui d'un d'aquests temes que, bueno, és un dels temes, perdona, eh?, habituals que acostumem a parlar normalment a principis de mes, no?, les audiències. En aquest cas és Telecinco qui ha liderat aquestes audiències. Exacte, aquest mes de novembre, que és el mes amb major consum televisiu de la història, 4 hores i 29 minuts per persona i dia des que es controlen aquestes coses, doncs ha estat Telecinco amb un 14,3% de quota de pantalla qui l'ha liderat, tot i així baixa a sis dècimes, però continua al capdamunt d'aquest rànquing per novembre consecutiu, i podem dir, doncs, entre els programes a destacar es troba el concurs musical La Voz i també la sèrie La que s'avecina. La segona classificada en aquest ranc d'ingredències del mes de novembre és Antena 3, que puja en vuit sèstimes, és líder als matins i a la tarda i com a emissions més vistes de la cadena se situa en la Fórmula 1. Després trobem a la U de Televisió Espanyola, que baixa nou dècimes i marca el pitjor registre de tota la seva història, i en aquest cas l'emissió més vista correspon al partit de futbol de la Lliga de Campions entre el Real Madrid i el Borussia Dortmund. Les autonòmiques públiques baixen una dècima, però en el cas de TV3 manté el lideratge a Catalunya, tot i que baixa dues dècimes. Es queda amb un 15% de quota de pantalla. 4 pujarà a 3 dècimes de novembre i les 30 en què aconsegueix millors resultats són a late night, per tant a la matinada, i també a la sobretaula. L'emissió més vista de 4 és el reality perdidos en la ciutat. I finalment la sexta, que es troba a 3 dècimes de 4, té com a emissions més vistes el programa Peçerilla en la Cocina que li pren aquest mes de noviembre l'hidratge del primer programa més vist a la sexta Assalmadors que tot i així continua destacant entre els programes més vistos del canal ja, és un d'aquests que no falla realment doncs això perquè fa audiències passem ara parlant també de la davallada de la televisió pública justament Sí, perquè hem comentat que la U de Televisió Espanyola, tot i situar-se en aquesta tercera posició, ha marcat el pitjor registre de la seva història, i és que podríem dir que Televisió Espanyola passa per la pitjor crisi en els seus 56 anys de vida. Una crisi que és econòmica, perquè aquest mes de novembre, per exemple, ha estat quan ha perdut un serial líder de la taula, que era Mare en Tiempo Revueltos, Una crisi també d'audiència, amb aquests mínims històrics que comentem, i una crisi de la credibilitat, perquè també ha perdut el lideratge pel que fa als telenotícies, tot i que s'han intentat algunes estratègies per maquillar les dades d'audiència i, per exemple, s'han separat els primers minuts de l'informatiu, que són els que habitualment tenen menys audiència perquè no computessin a la mitjana dels telenotícies, però tot i així... han perdut, com deia, el lideratge. La veritat és que la U de Televisió Espanyola no té sort en cap dels seus dos magazins, ni el del matí amb Mariló Montero, que és superada entre 7 i 10 punts pels seus rivals de les cadenes privades, ni tampoc el magazín de la tarda, el programa Mas Gente, que rarament supera el 6% de quota de pantalla. L'únic que destaca, com hem dit, és la Champions League, un producte que està parillant però per raons també econòmiques. I la sèrie Isabel ha sorprès aquest mes de novembre també situant-se entre les primeres posicions. Però vaja, ni la 1 ni tampoc la 2, que porta dos mesos encadenant mínims d'històries d'audiència, sembla que puguin ajudar el reflutament de la televisió pública a nivell estatal, que no passa... pel seu millor moment, sens dubte. Està clar. Doncs Déu-n'hi-do, veurem com es remunta tot plegat sis que s'aconsegueix fer. Parlem ara però d'una altra història, canviant de tema, i ens expliques que els vuit últims finalistes del talent show La Voz sortiran de gira de moment per sis ciutats. Sí, seran a Barcelona el 12 de gener, al Sant Jordi Club, i hem de dir que això és el que s'ha anunciat de moment per aquest concurs musical, per La Voz i pels seus vuit últims finalistes, com comentaves, Però també és cert que la temporada passada Antena 3 ho va anunciar respecte al seu concurs del número 1, va anunciar una gira de concerts i finalment va haver de cancel·lar-la. L'organització va cancel·lar aquesta gira, tot i que el programa havia tingut molt d'èxit a Antena 3, amb un 17,5% de quota de pantalla, que no arriba però de bon tros a l'èxit que està tenint... a la Vox actualment a Tele 5, així que suposem que en aquest cas no es produirà cap cancel·lació, però vaja, no ho podem confirmar fins que veiem si el 2 de gener venen o no venen aquests finalistes de la Vox al Sant Jarlí Club de Barcelona. Doncs veurem com acaba tot plegat. Passem a parlar de Mediaset, que ha retirat la querella contra el blocaire Pablo Herreros. Sí, aquest senyor que fa un any va demanar a les marques que no s'anunciessin al programa La Nòria, em vam parlar la setmana passada, que Telecimpo havia demanat a aquest senyor i li havia sol·licitat fins a 4 milions d'euros i fins a 3 anys de presó per suposades amenaces que hauria fet en el seu bloc a aquestes marques que s'anunciaven al programa La Nòria. Vam dir la setmana passada que la ciutadania havia posat el crit al cel i que més de 150.000 ciutadans havien demanat als anunciants que retiressin totalment la publicitat de Telecinco fins que aquesta no fes marxa enrere en la carella contra Pablo Herreros i finalment Mediacet ha decidit retirar aquesta carella i ha explicat que la seva decisió es ve donada per un acord amb el mateix Pablo Herreros en reconèixer a ell la llibertat dels denunciants per gestionar les seves accions de publicitat independentment dels continguts del mitjà de comunicació. Tot i així, Herreros manté la seva posició que les cadenes no haurien de pagar o de finançar, segons ell creu, criminals o famílies de gent que està imputada. Però vaja, em sembla que s'ha solucionat tot, probablement, i no n'hi haurà judici. Més qüestions, les xarxes socials es volquen amb Jordi Évole i Salvados. Exacte, una altra acció que podria tenir conseqüències immediates és aquesta campanya que s'ha fet per donar suport a Jordi Évole i al programa Salvados després que l'última edició, no la d'aquest diumenge, sinó la del diumenge passat sobre les elèctriques, les companyies elèctriques, provoqués el descontentament de la patronada elèctrica UNES, que ha exigit al president del grup Planeta, que és ara també qui gestiona la Sexta, un espai per poder expressar la seva versió respecte al que es va dir el programa. I això ha fet que, com que la gent, l'audiència del programa, teme que aquest descontentament pugui provocar la cancel·lació de Salvados, s'hagi creat, com deia, aquesta campanya a internet que ha recollit ja més de 100.000 signatures i que ha provocat que el programa d'aquest diumenge patés rècords històrics, fos el mes vist, amb 3.584.000 espectadors, amb la intenció que menys no puguin emparar-se en una resolució per Can Salvadors. Doncs veurem, també és un d'aquests temes que segurament seguirem bastant i que se seguirà també per les xarxes, que és una mica el que ha funcionat sobretot a l'hora de vendre aquest feedback, no?, també amb aquest programa. Sí, sí, han explorat la seva opinió amb profunditat i, com dèiem, doncs estarem pendents de si això té conseqüències encara més favorables pel programa Salvados, perquè de moment tot està sent bo per Jordi Evole i pel seu programa. I la sexta, també cancela, alguien tenía que decirlo. Sí, després de només tres setmanes i de no haver aconseguit els resultats d'audiència esperats, aquest magasin de la Sobretaula, en principi adreçat al públic jove, ha estat cancel·lat. De fet, divendres passat va ser l'últim programa i és un nou error per part de la sexta en aquest intent d'aixecar la franja de Sobretaula, que des que es va acabar a ser el que existeix, doncs no... no ha trobat cap referent. Des de maig de 2011, el més habitual en aquesta franja, han estat sèries com Bones, tot i que també s'ha intentat amb concursos com El Millonario y Mucho que perder poco que ganar, i tot i així encara no s'ha trobat la fórmula perquè en aquesta franja de sobretaula torni a tenir millors audiències de les que aconsegueix en aquests moments. Doncs, amb aquest adeu, empalmem ja amb l'última notícia, que és que l'exitosa novel·la La Catedral del Mar salta a la televisió de la mà de Diagonal Televisió. Sí, aquesta productora catalana està d'enhorabona en les últimes setmanes, perquè després de tancar la renovació de la sèrie Isabel per una segona temporada i la continuïtat de Mares Tiempo Rehuetos amb un altre títol, La Mare Espera Siempre Antena 3, Diagonal també va aconseguir els drets de la novel·la La Catedral del Mar, que és la més llegida a Espanya l'any 2007 i un èxit en més de 40 països, ha aconseguit aquests drets, com dèiem, per poder-la adaptar en format televisiu i encara es desconeix quina cadena podria interessar en la seva missió, però, com dèiem, amb aquests antecedents de ser la més llegida el 2007 i un èxit en més de 40 països, suposo que se la referan diferents cadenes. Perfecte, Alba, doncs moltes gràcies per acostar-nos a aquests apunts televisius, com cada setmana els dimarts ens podem posar el dia del món de la tele. Que vagi molt bé, fins dimarts que ve. Molt bé, una abraçada. Adéu, una abraçada, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta. I nosaltres també marxem, tanquem hi aquest Just a la Fusta, que ens acompanyen tant el Jordi Farràs, el Jaume Campreciós, l'Andrea Bueno, l'Anna Díaz, el Carles General de Tirius, i també avui amb la col·laboració de Solidança, que ens n'ha explicat com funcionarà aquest punt net per decorar la casa a través dels materials reciclats. Us ha parlat Carme Oirdoi i tornarem demà a partir de les 10. Com sempre, ara us deixem amb les notícies i abans ens n'anem amb l'amic dels cirerers de Pau Ballbé. Que vagi bé, que tingueu un bon dimarts. Trencat-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-lo expressament. És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció cremen fort les margarides que eren totes de cartó. De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja no és comestible, això ja són els versers, mantenint la compostura, recosint els descosits, delineant les noves guies per no ser els desagraïts. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé i no perdre l'esperança de ser amics dels cigarrers, però seguim trencant-nos fem-ho sense fer-ho expressament, És l'erònia simbiosa i algun dia n'aprendrem.