Primats, xocolata i mona: ciència, riure i cuina

Són especials. I allò, per exemple, a mi no m'agrada molt i ja ho hem anat canviant. Perquè aquesta imatge, precisament, molta gent després trucava, oh, em puc trobar un mico d'aquest, sí, clar. O sigui, l'últim que té... Per casa? Sí. Ai, ai. Sí, sí, clar. I hi ha gent que, bueno, que a vegades... Els sentiments, en comptes de projectar-los un altre home, els projecta dintre en un animal, això passa. I, clar, la imatge d'un primat petitó, un mico d'aquests, bueno, un goril·la, un ximpancè, que són tan propers que semblen bebès, i amb bolquers, era molt forta. Allò va passar quan vam començar a reproduir goril·les, que portaven 20 anys que no hi havia, ni vam fer tot un programa de reproducció, i vam tornar als Ode Barcelona a reproduir goril·les. I aquests primers, les mares, tenien un problema de comportament matern, no sabien com ni allatar-les, ni cuidar-les, ni res. I vam haver de fer això, la criança amb iveró, però que, per sort, amb molt d'esforç, una cosa que a Europa es feia normalment, que era quan hi havia un problema de fer això, i fins als quatre anys no s'integrava amb el grup, ho hem canviat. perquè aquests animals que estan criats amb iberó i amb humans després tenen molts problemes conductuals. No els accepten o es comporten malament? Tenen... Més que no siguin acceptats pels adults, és que ells, al desenvolupar-se fora de l'entorn normal propi de la seva espècie, no tenen les pautes de comportament normal, no identifiquen el que és que el mascle adult, per exemple, digui fins aquí tens que arribar. O sigui, és una educació trastocada. Estan mimats. I... fan unes accions davant dels adults que el que provoca és agressió i que els mosseguin o que els puguin arribar a matar. Llavors, si aquests individus petitons, abans de l'any, sis mesos per l'any, els integrem dintre els grups, tot i que és una feinada, perquè, clar, a més, pateixes molt, són millor acceptats pels grans i, a més, ells ja creixen dintre del grup sense cap problema. Després, quan són grans, no trobes cap... cap cosa que et digui, mira, aquest animal ha estat criat a mà, té estereotípies, és agressiu o té depressions, no, no té cap problema. Doncs estem parlant amb la Maria Teresa Balló, la responsable de primats del Zoo de Barcelona, a qui ara li demanaria que es posés dels auriculars un momentet per escoltar una cosa que imagino que ja deus haver sentit milers de vegades. Avui tenim una notícia extraordinària per nens i grans. L'únic gorila blanc del món arribarà demà al Zoo de Barcelona. Papa, què hi fa un os polar a la nostra parcel·la? Ai, la mare del Tano! No és un os polar! És un goril·la com nosaltres! Doncs és el trailer de la pel·lícula El floquet de neu, que la pregunta és aquesta, no? A banda de ser una pel·lícula que pugui divertir més o menys els nens, té alguna utilitat pedagògica o altera molt el que realment són els primats? Quina seria la impressió, diguéssim, des d'un punt de vista docent? La veritat és que vam estar col·laborant amb la pel·lícula perquè... Ah, llavors ja està, ja ho tenim bé. Jo crec que l'equip Filmax, en aquest cas, va ser molt prudent i molt seriós. perquè van vindre, ens van ensenyar el que feien, perquè realment no hi hagués cap cosa que xirriés massa, que digués això què és. I sí que és una pel·lícula per nanos, evidentment és una animació, però crec que dintre del que cap tracta bastant bé els gorilles, respecta bastant l'exhibició, no hi ha coses que siguin massa avarrants, i sí que dona un... un sentit d'educació, no només cap respecte a les goril·les o a l'interès per les goril·les, sinó que la diferència del blanc, del negre... O sigui, jo crec que sí que és una pel·lícula bastant educativa pels nanos. I que darrere sé que hi ha tot un material educatiu... que toca a diferents punts, que està bastant bé. Jo ho trobo bé. Hi ha un altre tema que havíem comentat en anteriors moments amb la Maria Teresa Balló, parlant per telèfon, parlant aquesta entrevista, que dèiem, clar, hi ha la impressió aquesta de parlar de primats, o de fer el mico, de fer la mona, d'aquest... És com una mica goril·la, amb un sentit com de menyspreu, no? Que potser aquestes pel·lícules també, el que puc explicar el zoo, ajuda a nivellar una mica, a dir, mira, ells són així, nosaltres som així, però aquí no... Sí, jo crec que les pel·lícules aquestes, les visites al zoo, i també veure els animals com els tenim avui dia, que allò ho parlava abans, per exemple, tu vens al zoo ara i veuràs els ximpancers, és una família de ximpancers. No són tres ximpancers aquí, tres ximpancers allà, i... fotuts de fàstic. Sí, que no estàs testimonial, no?, que hi ha una representació. No, i els goril·les igual, hi ha una família de goril·les amb uns petits que estan jugant tota l'estona, barallant-se, persecucions... O sigui, veus realment el que són els primats, que són molt famílies, com et deia, Llavors, allò de... Mira, com un molo, clar, perquè abans quan veies un mico, veies d'altre una gàbia, darrere les reixes, i fent animalades perquè estava trastocat, normalment. Llavors, quan una persona feia segons què, però els primats de veritat, el seu comportament, com dèiem abans, és... Bueno, a vegades molt millor que el de moltes persones. Sí, exacte. O sigui, la cosa és... No són ni King Kong ni la monachita. Exacte. La cosa és entremig. Ni són unes bèsties a pardes, ni són gairebé superdotats comparats amb els humans. No, no, no. Bueno, són molt forts. Estem parlant ara, ens desviem una mica cap als rancimis, perquè els titis també són primats. Els sudamericans, aquests petitons que sembla que els portis de pin. Sí. Però en general els rancimis sí que són molt forts, que això sí que també tindran en compte que... Si em un tu a tu tenim l'os de perdre. Però aquesta imatge de feroç o d'agressiu, no, són animals que s'estan tranquils i en el seu ambient relaxat són fantàstics. A veure un gorila gran com el Xevo, el que tenim al zoo, que és enorme, jugant amb aquella petita que té dos anys... amb una cara de bobalicó, no, però de pare encantat de la vida, amb una dolç... Bueno, saps aquí el que dius? És que és fantàstic, realment, veure una família que a vegades treballa a faltar segons on. Quan és l'època de zel, diguéssim, dels primats? Els primats, en general, és mensual, quasi tot. És mensual, o sigui, com nosaltres, vaja, també. Sí, sí, és que són molt semblants. Sí, sí, són iguals, ja ho veig. Pensa que l'embaràs d'una goril·la són vuit mesos i mig. Doncs mira, gairebé clavat. I m'has recordat ara que deies això, que hi ha alguns que semblen com més persones que les persones en si, una frase de la dèiem Fossi, la primatòloga, que deia, com més aprenc de la dignitat del goril·la, més intento evitar la gent. Sí, totalment d'acord. Doncs Maria Teresa Balló, responsable de Primats del Zoo de Barcelona, gràcies per haver vingut avui al Dia de la Mona. Bueno, moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Vale, adéu. Bon dia, són les deu, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Quatre persones han mort en un incendi aquesta matinada a Barcelona. El foc s'ha declarat cap a dos quarts de quatre de la matinada en un solar buit al carrer Bilbao, al districte de Sant Martí, i ha cremat les fustes i els matalassos on s'exuplogaven les quatre víctimes mortals. Són tres homes i una dona, tots ells adults, segons han confirmat a Com Ràdio Fons de l'Ajuntament de Barcelona. Tots quatre passaven la nit sota una rampa en una situació molt precària. La Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i diverses ambulàncies s'han desplaçat fins al lloc dels fets, al número 134 del carrer Bilbao, i ara els Mossos investiguen les causes del foc. També han començat els treballs per identificar els cadàvers. Circulació fluïda aquesta hora a les carreteres i autopistes catalanes. Els conductors més matiners no es trobaran cap incidència a les vies principals que ara mateix registren poc trànsit. S'espera que el volum de circulació augmenti cap al migdia i a partir de les 3 de la tarda. Uns 420.000 vehicles han de tornar avui a Barcelona i la seva àrea metropolitana. És el gruix de l'operació tornada d'aquesta Setmana Santa. Unes vacances curtes que han generat la mobilitat de 600.000 vehicles. El balanç provisionals d'accidents de trànsit... És de 10 morts a Catalunya. L'accident més greu s'ha registrat aquest diumenge a Oliola, a la Noguera, amb un xoc frontal que ha deixat 3 morts i 3 ferits. En declaracions a Com Ràdio, el director de la Fundació Mutual de Conductors, Josep Maria Ambrós, ha insistit en no abaixar la guàrdia, preparar el vehicle i consultar l'estat de les carreteres abans de posar-se a conduir. També ha recordat que és bo fer petites pauses en la ruta quan es fan viatges llargs. Si s'ha de fer viatges llargs, sobretot viatges de més de dues hores, que es descansi uns 15 minuts aproximadament, allò que diem d'estirar les cames, perquè s'ha de tenir molt en compte també a l'hora de viatjar del descans de la persona. La via on es preveu més trànsit al llarg del dia d'avui és l'autopista AP-7, però també pot haver un volum de circulació important a les carreteres interiors, que baixen del Pirineu, i les comarques de muntanya, com la C-16 o la C-14. L'aeroport del Prat viu avui un dels dies de més trànsit aèri de tot l'any. Durant aquesta jornada d'operació retort a les vacances de Setmana Santa, operaran al Prat més de 900 volts. El dia coincideix amb una nova vaga dels pilots d'Iberia. Aeroport del Prat, Maricarma Gallego, bon dia. Bon dia, la vaga afecta només els vols que opera exclusivament Iberia, que al Prat són només els del pont aèri. Per avui s'ha cancel·lat mig centenar de connexions entre Madrid i Barcelona i s'ha hagut de recol·locar els passatgers o bé retornar-los els diners. Els passatgers de vols intercontinentals que han de fer escala a Madrid tenen el viatge assegurat perquè són els anomenats bitllets protegits. Això sí, molts han hagut de canviar els seus bitllets i hauran d'esperar més estona a Madrid fins que surti el seu avió. La resta de vols, fins i tot els que acodi compartit d'Iberia amb d'altres companyies, com ara Vuelin, operen sense problemes i no estan afectats per la vaga de pilots d'Iberia, com Ràdio Aeroport del Prat. Les cases rurals de Catalunya han tingut una ocupació del 90% aquests darrers dies de Setmana Santa. El president de la Confederació Catalana de Turisme Rural, Concatur, Pere Olius, ha explicat en declaracions a Com Ràdio que l'ocupació ha tingut dues fases ben diferenciades i que en fan un balanç positiu. Bé, jo crec que ha sigut un balanç positiu. En principi, això ho hem de dividir des del diumenge passat fins al dijous. L'ocupació va ser molt baixa, va ser entre un mínim 30%. I en quant de des d'ajos fins al dilluns l'ocupació ha estat entre un 80 i un 90%. Olius ha explicat que els clients del turisme rural acostumen a ser famílies de ciutat amb canalla. Bon dia, us parla Jordi Cervantes. El Barça és a només 4 punts del Real Madrid després de l'empat a 0 del conjunt blanc davant el València. Els blaugranes han retallat 6 punts al líder en només 5 jornades i encara falten per disputar-se 7 més. Un avantatge que es podria veure encara més reduïda aquesta jornada intersetmanal en la que els de Josep Guardiola reben demà el Getafe al Camp Nou i els de Josep Mourinho visitant. a l'Atlètic de Madrid dimecres el Vicente Calderón. El Barça acabarà de preparar aquesta tarda el partit de demà contra un Getafe que visitarà l'estadi a les 9 de la nit. Qui també acabarà de preparar el partit de Lliga entre setmana és l'Espanyol, que demà visita l'Osasuna al Reino de Navarra a partir de les 8 del vespre. Un partit clau en les aspiracions dels blanquiblaus per jugar a Europa la temporada vinent. Joan Verdú diu a Com Ràdio que l'objectiu continua sent a Europa. Hem de seguir, estic convençut que fins al final això no es decidirà i pràcticament hi ha 7-8 equis que estan lluitant per aquestes posicions i estem separats per 3-4 punts, o sigui que això és un partit de diferència, a més hi ha molts partits que juguen rivals uns amb els altres i algun d'ells haurà de perdre, o sigui que s'ha d'aprofitar això i intentar, després nosaltres sumar-se el màxim de punts. Hi ha motociclisme, triplet en el Gran Premi de Qatar, victòria de Jorge Lorenzo a MotoGP, Marc Márquez amb Moto2 i Maverick Vinyales amb Moto3. Com Ràdio. Notícies. El dia. A la Com. Cada dia, de 7 a 12 del migdia, sempre el dia amb la Com. El dia amb Marc Lobato. I ara mateix passen 6 minuts de les 10 del matí. I ja ho sabeu, és el moment del dia per fer les reflexions del personal del carrer. L'Òscar Moré, un tio que diu que li agrada fer la mona, ha sortit al carrer micròfon en mà i això és el que ha pescat. Òscar, bon dia. Bon dia. Bon dia. De què estàveu parlant? De xorrades. De xorrades? Sí, coses vulgars i correts. Escolteu-me, avui és dilluns de Pasqua... Si digueu que s'ha ajudat, doncs molt bé. Què passa en un dia com avui? Per mi és un dia normal i corrent. Per mi també. L'únic que és festiu i nada més, però per mi és un dia normal. Per mi és festiu perquè treballo en jardins, però per una altra cosa no, és un dia més. Què celebren un dia com avui? Res. Bueno, nosotros nada, la gente se llama la mona. El día de la mona. Me parece. La majoria de gent, això de la Setmana Santa, són vacances. Això sí, l'únic bo, perquè jo soc player, o sigui que sempre quan he tingut festa m'ha anat a la platja i punt, ja per natura, per mi. A este le gusta tomar el sol y diga el bronce. Sí? Sí. I usted? Jo no. En casa con la mona. De chocolate. Con la mona no. La mona, de casa, l'agafo jo algun dia. Vosaltres no us toca regalar cap mona? No, no, no. No esteu gaire contents? Home, contents... En què sentit? En general. En general no val la pena. Millor que le tallin el coi al cover que tenim. Si es vas per ahir, t'ho dic ben clar. Tant uns com els altres. Uns són botiflers i els altres ja sabem, els invasors. Jo no estic contenta nada. Todos son iguales. Ella es partida, no tenen de res. Ella és una ama de casa nata. Bueno, amb tots els respectes. És una cosa xunga i que no m'agrada a ningú, no, també. Jo et dic, políticament parlant, aquest senyor jo no sé qui el s'ha votat. Políticament parlant... El ciutadà. A mi el ciutadà és una mica ignorant de la història, una mica ignorant d'aquests bons senyors que tenim. És la democràcia. És la democràcia. No són ignorants. No, perdó, estem en una monarquia parlamentària, no hi som en una democràcia. Això és una altra ignorància de la nació espanyola i de la nació catalana també. Som una monarquia parlamentària, igual que a Inglaterra. Però a Inglaterra respecta la reina perquè sap ficar el vot quan toca. Aquí el rei ni toca ni sap ficar el vot, va a la seva. Creu que el rei avui s'està menjant la mona? Home, tot l'any. La mona, la coca, el pastís, el xocolata... No es celebra, no? No. I no milito en cap partit, eh? Per simpatícia de la República. Ara porta una xapa de prou retallades. Tenim que apujar, com mínim, els Has que fan una mica de justicia. Que ganes una miseria de sueldo que te lo están recortando y encima te suban las cosas, pues... Soc un treballador, han sentit un treballador, y el pobla es treballador. El pobla. Los demás no sé lo que son. Iremos a pedirles para pagar la luz y para pagar el agua, y a recoger los containers, comida, papa, etc. Bien, bon dia a la audiencia. Bon dia. Bon dia, home, la audiencia sí. Que som nació. Doncs l'Òscar, que segueix amb la seva tònica habitual, encara que sigui avui aquest dilluns de Pasqua, en plena setmana. Santa, 10 i 9 minuts, seguim sortint al carrer. I seguim sortint al carrer perquè avui ja us hem anat avisant que anirem fent aquestes petites pinzellades sobre el món de la xocolata. En aquest cas, fins a la pastisseria Godiva, on parlem amb el Joan Llobet. Bon dia. Bon dia. Bé, de fet, estic jo a la pastisseria. No, no, no. A tu no vull sentir, Pau Durant. Ni a tu ni al Lluís Sánchez, el tècnic de la Mòbil. Vull sentir el Joan Llobet. Doncs et saluda directament, Marc. Què tal, Marc? Bon dia. Com va això? Com estàs? Home, un habitual d'aquí, de Com Ràdio, del dia, del Sí o Sí... Un home que ha trepitjat moltes vegades, aquests estudis. Eh, que sí, i a més a més han fet xocolata en directe i tot. Però això t'ho deia, dic, ja tocava... Ja és dir això de fer xocolata en directe a la ràdio. Això no es fa gaire, eh? No, no. Veus? Doncs el Joan Llobet, el responsable de la botiga Godiva de Barcelona, al carrer Balmes, i avui ja ho saps, clar, protagonisme especial pels xocolaters com tu. Sí, evidentment, avui la xocolata és el... és el... el que diríem el rei, el rei i la reina. I xocolata de quin estil? Perquè, clar, en les mones de Pasqua veiem xocolates de molts tipus. Abans parlàvem amb Agramunt, que ens explicaven com feien la xocolata a la pedra, però, clar, les mones poden portar des de xocolata negra a la xocolata amb llet, a la xocolata blanca, que diuen que no és xocolata. Bueno, aquí entraríem, evidentment, que la xocolata blanca no és xocolata, però sí que és un producte que ve del cacau. Que és com el greix, no?, del cacau. Ens portaria tres programes. Sí, no, clar, tampoc no caldria, hauríem de fer una cosa més sintètica. Jo l'únic que t'he de dir és que el que es diu, el que en diem, la xocolata blanca, aquest any a nosaltres ens ha tingut un èxit, però brutal. Aquest any és de xocolata blanca? No, bé, més que xocolata blanca, o sigui, nosaltres hem fet conills de xocolata blanca, uns conills d'uns 60 centímetres d'alçada. Després hem fet uns ous farcidets de xocolata blanca i preliner, i aquests són els que ens han tigut molts ells. Un moment, un moment, un conill de 60 centímetres d'alçada? 60 o 65. A més, escolta, si li preguntes a l'Albert Bicó, li van portar un aquí a l'estudi. Ah, doncs s'ho tenia ben callat, eh? Què dius, ah? No, és broma, és broma. Compartim nosaltres. O sigui, 60 centímetres d'alçada, això vol dir que frega gairebé el metre de llarg. Sí, sí, això vol dir que quasi bé és tamany natural. Déu-n'hi-do. No, no, més gran d'un conill normal. Sí, bueno, estirat, estirat, sí. Vaja, quina por. Ah, va, l'estirat. Sí, home, clar. Bueno, nosaltres no l'han fet estirar, l'han posat dret, plantat. D'acord, d'acord. El dubte que tinc a l'hora de... Quan veiem els ous de xocolat i tot plegat... Imagino que en alguns casos podeu fer servir mutllures i hi ha casos on no, que hi ha peces que s'han de fer a mà. Home, la major part de figures necessita un mollo. Ara bé, després tens els artistes de la xocolata que et poden moldejar com si la xocolata es pot moldejar. com si moldegessis fang. A la meva terra hi ha un bon fabricant de mones, que és el Moixí de Balaguer, que et fa realment figures humanes, et fa Sagrada Família, tot amb xocolata, però això ja surt. Joan, explica-li com es fa aquest conill. Sí, mira, per fer un conill o per fer un ou... Es comença per les orelles. Es comença per... No, però sí, la veritat... Sí, es comença per les orelles. Com ho saps, això? No, no, no, mira, ho he dit per dir, eh? Ah, doncs mira, perquè aquí el Pau té el conill aquí al davant. Bé, per fer un conill o per fer unes figures necessita dos mitats, no? Llavors, també, si vols, ho pots fer amb un raspall especial o, si no, amb una espàdula. I això és de motlla, eh, Joan? Evidentment, dos trossos de molle. Llavors, escampes una miqueta la xocolata per tot el molle. Que no se t'ocorreixi... Exactament, i que no et s'ocorreixi que no et pensis que és un molle macís, perquè si no llavors s'hi iria formigormat. I llavors l'escampes, les dues mitjans, les ajuntes... el poses cap per avall i poses, en el cas aquest del conill, hi poses una miqueta de xocolata, el piques sobre el taulell perquè tregui tot l'aire possible que hi hagués pogut quedar i llavors el poses plantat i en el forat de baix tota la xocolata que va sobrant ella mateixa va caient. Llavors, prèviament has hagut de templar el xocolata i llavors el mollo aquest el poses una miqueta a la nevera i al cap de dues hores el pots desmollar. Però en principi la xocolata no és bo que estigui molt tastor a la nevera, millor sempre a fora. No, evidentment, però en aquest cas no passa res. Jo dic a la nevera per precipitar una miqueta, però tampoc jo aconsello mai que posis la xocolata a la nevera. Però que posis la xocolata a la nevera directa, diguéssim, sense caixa, sense tapar, i amb neveres de casa que són 6-7 graus i amb molta humitat. O sigui, la millor temperatura del xocolata és 18-20 graus, i amb unes humitats, si vulguem filar prim, amb una humitat de 60-70%. 18-20 graus no és molta calor? No, no, 18 graus no és calor. 18 graus és per menjar-te la temperatura, és una temperatura ideal per menjar-te la xocolata. Seria allò que s'acostuma a dir temperatura ambient. Ah, exactament. Aprofitant per fer això. Bueno, temperatura ambient. L'altre dia li dic a una noia, dic, escolta, dic, això s'ha de menjar a temperatura ambient. Diu, ui, pues l'ambient que hi ha al nostre despatx no t'ho aconsello. És de 13-12, no? Sí. No ho dic perquè de vegades quan es parla, per exemple, amb els vins de temperatura ambient, que la gent té el cap, diu, no, no, allò va més cap als 10-12 graus, en aquest cas, és una miqueta més amunt. Més temperatura ambient de Setmana Santa. No. Jo ja et dic, si tu conserves la xocolata a 16-18 graus, serà perfecte. Perfecte, sí, seria el punt idoni. A banda dels conills i els ous de xocolata, què més hi ha de figures així representatives del Dia de la Muna? Bé, mira, per nosaltres, per Godiva, hi ha tres o quatre figures. La més important és els ous, és el motiu de l'ou de Pasqua, que els fem des de pitits de 60 grams fins a ous de 3 quilos. Quan dic ous de 3 quilos em vull referir dos mitats que es poden ajuntar o que el client el pot comprar mitat i mitat. Però és... Vaja, és tenir l'alçada d'un nen de dos anys, eh? No, bueno, no, home, perquè nosaltres som generosos i acostumem a fer-los una mica gruixuts, eh? Ah, d'acord. O sigui, que diríem que la clasca no es trenco. D'acord, no és allò que poses al dit i ja agafa la forma. Ah, exactament. Aguanta una mica més. No, no, no. I després també tenim la figura del conill, tenim la figura de la gallina, i aquest any hem introduït la figura del patito, dels patos, i Salut, salut. Gràcies. I el que sí a nosaltres ens té molt d'èxit, uns ous, que li diem ous de neguatín o de praliné, que encara els fabriquen amb la mateixa fórmula que va fer el fundador de Godiva Joseph Drabs l'any 1926. Sí, que tenen ara 86 anys d'història, ja la cosa. Sí, gairebé que sí. Pau Durant. Digue'm, Marc. Escolta, que imagino que deus estar salivant mentrestant, per això no et feia parlar gaire. Què és el que veus tu per aquí? Mira, per exemple, una cosa que m'ha dit en Joan... Acosta, acosta el micròfon, que te'n sent ploixet. M'han dit que ha funcionat molt bé. Uns ous molt petitons que tenen diferents cobertures, diferents farcits de tipus de xocolata, i que se'ls reconeix perquè cadascun va embolcallat amb un paper d'alumini diferent. Home, aquell clàssic paper d'alumini de colors... Exacte, a mi m'agradaria, de fet, Marc... Endur-te tota la botiga, no pot ser. Home, això evidentment, però una cosa més real i palpable, que per això he vingut, fer un tastet de xocolata. Mita'l, mita'l. No et sabrà greu, oi? No, si és així curt i no t'amorres molt el micròfon per fer enveja, mira, truquen. Mira, curt i ras, el que farem és agafar un, per exemple, Joan, mira, aquest mateix de color groc, que imagino que tindrà algú a veure amb la llimona, no? Sí. Sí, aquest li diem un pop noir a citrón, o sigui, és un ouet farcit de llimona, i de xocolata negra per fora. O sigui, quan ens el mengem, quan el partim per la meitat, o sigui, veurem que per fora és xocolata negra i per dintre el llimona natural, en la qual aquestes, el seu xocolata negra i llimona, els gustos es compensen. I realment, aquí en tenim diverses mitats i, escolta, és una delícia. Doncs, Pau, mentre et deixem aquí fer un tastet, porta-li alguna cosa també al Lluís Sánchez, el tècnic de la mòbil. Algú, algú li farem tastar. Exacte, d'aquí una estona tornar a parlar amb tu des d'un altre punt de la ciutat. Joan Llobet, responsable de la botiga Godiva de Barcelona, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé el dia. Bueno, gràcies a tu, home, i de totes maneres et guardo un regalet. Ara, ara m'agrada, ara m'agrada. Dic, no ho dirà, no ho dirà. Sí, home. Què ho havies de dir, Joan? Però el que no diré és que serà una ueta amb sorpresa. Ui, ui, ui, ui, que bé. Molt bé. Doncs mira, ja està, t'agafo la paraula. Molt bé. Fins ara, que vagi molt bé. Una abraçada i bona pasqua. Adeu, bon dia. El rebujito de Morán, la muestra gastronómica andaluza que puedes probar todo el año. Los percebes y ostras más grandes de la ciudad. Los chipirones al andaluza. El tartar de atún de barbate. Las gambas, cigalas y carabineros de Huelva. El boquerón frito, el cazón en adobo. La buena carne con secreto, los pescados de la bahía de Cádiz. Las tortillas de camarón. El rebujito de Morán. La comida andaluza en Barcelona, calle Rita Bonat, número 3, teléfono 93 430 1045. Tots per tots, l'agenda. Des d'Alternativa 3 ONG proposen una opció responsable a l'hora d'elaborar el pastís de Pasqua. Mitjançant el tercer concurs de pastissos de Pasqua de Comerjos, el col·lectiu convida a cuinar una mona elaborada, sent conscients d'on procedeix el sucre o el cacau que consumim i saber si s'han respectat els drets de les persones que han produït els ingredients. Fins al 16 d'abril es poden enviar les fotografies de mones de comerços a l'adreça electrònica ong.alternativa3.com. Els guanyadors rebran un lot de productes de comerços valorat en 200 euros i per a més informació podeu accedir al web www.alternativa3.org. Aquest dimarts el Barça juga a la Com. Els de Pep Guardiola no renuncien a la Lliga mentre esperen una ensopegada del Reial Madrid. A partir de les 8 del vespre, Barça Getafe viu tota l'emoció del futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i l'equip d'esports de Com Ràdio. Fins les 12, viu el dia amb Marc Lobato. A les 10 i 21 minuts al dia es puja la màquina del temps i aterra els excitants anys 40 de la mà dels Estan Mahara, aquesta formació musical que creix irrefrenablement i que està composta pels guitarristes Enrique Sánchez, Joan Torró i Jaume Mena, Artur Mateu al contrabaix, l'Anna Tola, l'Amciu, que avui no ha pogut venir, i el Harolin Capier al clarinet. Molt bon dia a tots. Bon dia. Una formació que sona així. Gràcies. Absolutament un gustasso, sé que la parola no és normativa, però vull dir, tenir una actuació en directe d'aquesta mida en un dia dilluns de Pasqua com avui, res, abans de tot, agrair-vos que hàgiu vingut un dia com avui. I l'altra, la pregunta obligada, no? Està en Mahara. D'on ve aquest nom, ja assenyalen un, no? El Mahara 1. El director. Bueno, l'estat Mahara va venir tot d'una conya, en realitat, de ficar-se en aquesta història, amb els mestres que hi ha. tocant i tot això era, la veritat és que era un repte i per a nosaltres també perquè és una manera de posar-nos les piles i bé, i tot va venir així, estem una miqueta majares, no? I clar, aleshores va començar a buscar la forma i l'estat de fet vol dir que, bé, en les actuacions entren músics, companys venen companys a tocar, artistes convidats I aquest, diguem-ne, seria una miqueta l'aparador, diguem-ne, l'estat, músics que vulguin venir a tocar en directe, interpretar uns temes, aquesta seria la jugada de l'estat. I el Mahara, buscant per internet, Mahara, de fet, és una aplicació d'un portafòli, és del Windows, que representa que tothom pot exposar el seu talent, la seva pàgina web, el seu blog, dintre d'una plataforma que intentarem engestir-la a la pàgina web que tenim d'estamajara.com. O sigui que veig que la cosa està molt més reflexionada que la simple broma. Es ho dic perquè, clar, ara en ràdio no es veu la diferència, però Estan, S-T-A-N-D, i el Mahara, en lloc d'en J, en H. intercalada. I d'aquí, clar, el nom, quan el veus, fins i tot no et fa l'efecte. Fins que no el llegeixes, et dius, ah, mira, si un grup que es diu així, a veure com es diuen. Està Mahara. És una miqueta la conya, però, bueno, buscada en aquesta forma. És una... Un nom alegre. Una manera, sí. Una manera alegre, un nom alegre, una manera de fer música alegre, no? I dones bé aquesta passió per aquest swing dels anys 40, per aquest tipus de jazz? Mira, el swing enganxa bastant... Nosaltres provenim de mons diversos, de música... Però a mesura que et vas aprofundint i vas migrant del swing al menuix francès, que és una mica l'herència que el Django ens ha deixat, doncs cada vegada que el toques t'agrada més... Django Rangerès, que en diuen Django com si allò fos amic de tots. Clar, clar, el Django Rangerès és el nostre referent, saps? I clar, a mesura que hi vas tocant, ho vas representant, poses en un escenari, la gent s'ho passa bé, tu també, o sigui, tot això... Enganxa bastant. Això ho té, aquest estil de música, és veritat. Costa potser trobar alguna persona que digui, no, és que a mi no... Potser no és la música allò que diries, mira, doncs vaig a comprar-me 10 discos ara mateix. Compraràs potser de, sí, de música més, de la que se'n diu, no ho sé, més popular o més comercial. Però sí, és el tipus de música que sona a una festa i saps que funciona. Sí, sí, enganxa molt. Sí, t'has de deixar anar, i si et deixes anar, té el seu swing i el seu feeling, el té des de luego. I costa. I el punt aquest del menuix que apuntàveu, què és exactament el menuix? Quin tipus de música és? Mira, el menuix, com he dit abans, a França el van anar els gitanos, del swing americà. Però, bàsicament, el que sí que queda és, a part d'una tradició molt aferrada en quant a aquesta música... Aquesta part alegre, aquesta part festiva, no? I molt transparent i bastant immediata quan toques. Per tu que aquesta música, veiem que hi ha com tres estils de guitarra diferents, no sé si una electroacústica o una espanyola amb... Sí, és espanyola perquè no és menys del tot, però fa les funcions. De fet, aquesta música es va ser... Les guitarres són molt percutives, eh, Jaume? Sí, de fet, Manuix, la definició més de frase composada és això, és una música molt alegre, amb molt de ritme, diguem-ne, les guitarres farien quasi bon bocaixa, perquè rasquen continuament, és el ritme que té, i després un requisit important que té és la velocitat, però clar, ara... Arribem on podem. Però rapidet, que veiem aquest punt així. Sí, és molt alegre, rítmic i de molta velocitat. Normalment la guitarra que tens tu, per exemple, és la que tenim tots més al cap, aquest tipus de guitarra espanyola. Vaja, l'habitual, potser amb aquest, si teniu la guitarra espanyola que és com si diguéssim paral·lela, d'una banda a l'altra i fa aquest buit, doncs amb un dels cantons del buit sí que està adaptat una mica més a la cama per poder posar-hi la mà amb més tranquil·litat. Exactament. Però les altres guitarres sí que tenen unes boques molt diferents, i voldria que m'expliquéssiu per què. Per què són diferents aquestes tres guitarres? Bueno, de fet, hi ha dos tipus. Aquestes guitarreres les va fer el Selma y Macaferri en l'any 56, si no recordo. Aquí m'he perdut, ja. Aquí crec que no havien nascut encara ningú de vosaltres. Bueno, ell va fer aquest tipus de guitarra. com una mena de comanda pel Diango, i, bueno, va fer la boca ampla. El que passa és que aquesta que jo tinc aquí, que ara no... Pel Diango arrancaré, insistim, que ningú pensi que és el de la mare. Que també agafa el nom d'aquí, crec. Sí, sí, exactament. I, clar, aquesta guitarra, diguem-ne, que té la boca més ampla de... de lo normal de les guitarres espanyoles o qualsevol acústic, i té una prolongació del màstic, el que permet fer algun efecte molt característic que fa el diango, és de deixar anar a córrer el dit fins al final de tot, donant-li aquest... toque personal, no? I, bueno, aquesta guitarra és una miqueta rítmica, es pot fer de solo i, en canvi, la que té l'Enrique, que és de forat petit, és gairebé també el mateix. Té el so encara més agut. Aquesta és més oberta per la caixa que té, diguem, el so que comporta és més rodó, encara que és superacústic. Però són guitarras fetes per sonar fort. Sí, sí, sí. Però, bueno, no és un tipus de guitarra purament convencional. Les has d'encarregar, aquestes van venir... No, Enrique, van venir de... Estava venir de Madrid, també van venir de França, perquè els francesos, en aquest sentit, controlen bastant. I si et faig una petita putadeta i et dic que facis una cosa d'aquelles... Perquè es noti, eh, vull dir... I arriba fins a baix, no? Però, clar, amb una guitarra espanyola acústica normal... S'acabaria abans la cosa. No ho podries fer, o sigui, el traste se'n va, diguem-ne, que si a la segona octava. El timbre és diferent, el timbre de la guitarra, veus que és diferent. Sí, sí, sí. La guitarra espanyola posa... I l'Enrique també, bueno. És més, saps? Que amb ells són més percutius, és una... Per anar picant més això que dèiem, no? Sí, és més, bon bucaixa, com has vist, o sigui, és tot superacústic. I, clar, les guitarres tenen aquesta característica de marca rima. És una miqueta així, no? I ara algú a casa seva deu estar pensant, Marc, deixa't d'enrotllar i deixa de preguntar històries, que volem que aquesta gent segueixin tocant una mica aquí en directe com ràdio. Quan vulgueu. Bé, doncs, vinga, vinga. Fem el minut sin companys. I no el swing. Preparen, agafen el contrabaix, que això necessita el seu tema. Companys, un, dos, tres, set... Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Segueixo meravellat, cada vegada que us veig, i m'agraden molt els moviments de cap. D'alguns hi ha qui mira cap a baix, hi ha qui mira cap a dalt, això... Hi ha qui tanca una mica els ulls, no del tot, imagino, per no perdre el toc, però sí, sí, aquí ja fa molta gràcia veure les cares de cadascú. Mirem a la vostra pàgina web, veiem que a les actuacions que feu teniu tres registres diferents en les actuacions. Com funciona això? Com ho teniu muntat? Bueno, en fet, com que és un estil, diguem-ne, que és bastant particular, un públic una miqueta minoritari, per dir alguna cosa, dintre del que seria el comercial, hem pensat que, esclar, quan fem una actuació d'una hora, una hora i alguna cosa, una miqueta potser costa de digerir. Aleshores, hem pensat de tirar els 30 minuts, 40 minuts a todo gas, amb el tema de menuts, I aleshores a partir és quan comença la història de l'estam. Comencen a venir músics nostres, amics, que els vingui de gust tocar. I aleshores aquí canviem una miqueta el registre. Això és el que en diuen, un agent? Exacte. Podríem dir un agent controlada. Un agent controlada, sí. Pot venir un guitarrista, Ramon Santiberi, per exemple, a fer una guitarra de flamenca. fer el seu solo, la seva intervenció, acoplar-nos nosaltres amb ell i ell acoplar-se'n un tema, sense deixar mai el seu localista, pot venir algú que canti. Exactament. Ah, sí, algú que canti també? Clar, és que es pot fusionar una mica, eh? Que ho diria per això, perquè ara hem sentit aquests dos temes sense veu, també accepteu, depèn de quines ocasions. Així vas obrint. El de la plataforma, a mi, de fet, aquest projecte m'enganxa molt pel tema de la plataforma, perquè Tu comences a fer aquest registre, el presentes, està formatejat, però després un cop t'adinses en una actuació una miqueta més, diguéssim, pretensiosa, si vols dir-li així, doncs pots convidar gent i pots fer que la música es funcioni i que tingui un aspecte més ampli, saps? Clar, o sigui, esteu oberts a qualsevol tipus de proposta, això que dèieu, no? Moderat, vull dir que després no s'acabi convertint en un concert de rock dur. No, no, no, no passarien del blues, no passaria, o sigui, no deixem mai cap registre, anem a fer gent, diguem-ne, el menú segueix des del principi, Entren uns registres de blues, més jazz, més fusion, després entren unes veus, pot entrar fins i tot alguns calaixos flamers, fer un tema més cap al final i al final, entre tots, trencar una miqueta el tema final. En principi, deia, actuacions, sembla que no ens podem queixar, la cosa va bé? Estem, estem amb això. Estem d'inici, estem d'inici, però estem contents i la veritat és que la gent s'està enrotllant molt bé, han fet possible que tot això pugui també tirar endavant i la veritat és molt il·lusionats. I la pregunta de Calaix llavors és, i disc quan? Bona pregunta, eh? Artur, la contestes tu, aquesta? Bé, al disc estem una miqueta pendents d'alguna negociació amb alguns companys, de fet, perquè la veritat és que els estudis són caríssims de pagar, no?, I la veritat és que estem pendents d'uns amics que col·laboraran i farà possible que tinguem el CD d'una manera domèsticament molt avançada. Sí, allò ben fet, no cal que sigui allò, no cal anar a gravar a Califòrnia. Home, sí, suposo que així faríeu vacances. No, però en principi la idea és aquesta. A partir d'aquí, com que hi ha mitjans, hi ha coneixements, hi ha material, doncs creiem que per aquesta via serà possible que el CD el tinguem a punt abans d'aquest final d'any. Dates, dates. Abans de final d'any. Sí, esperem que sí. Si ja estigui gravat. L'objectiu és aquest. Sí, sí, intentarem que sigui així. Per tant, us heu de posar a gravar, com aquell qui diu... Ja mateix, ara mateix ens ve molt de gust fer actuacions, rodar, rodar, rodar, i l'estudi, com que és un altre tractament més disciplinari, ha de fer una miqueta el golfo por ahí. Sí, sou disciplinats a l'hora de fer els assajos... Sí, hi ha moltes caldes. Aquella disjuntiva del músic. Aquí hi ha gent de molt talent. Aquí has quedat bé, eh? No, no, que és veritat. És veritat, Harold com Artur i Enrique. Enrique és un motor total, no para, no l'has de frenar, perquè de veritat és que s'hi posa, s'hi posa i no... Sí, això ho expliquem, també, que clar, hem hagut de muntar l'entrevista com hem pogut, ja el músic que toca el contrabaix, el músic que toca el clarinet, que estan darrere a l'estudi i tenen el micròfon a l'altura dels peus, i clar, se'ls faria una mica complicat parlar amb nosaltres. Res, hem arribat al final de l'entrevista, perquè veieu que quan sona bona música el temps passa. A sota castanya. Era el que dèieu. I si us sembla bé, això, acomiadem l'entrevista de la millor manera possible, que és escoltant un tercer i últim tema dels Istamahara. Bueno, intentarem fer... La veritat és que, bueno, hem pensat de fer un tema, a l'After You've Gone. Bueno, és un tema que, bueno, ens tirem a la piscina, no? Vinga, va, va. Va, va, va. Estem molt a gust. De... Fins demà! Gràcies. L'Enric Sánchez, el Joan Torró, el Jaume Mena, l'Artur Mateu i el Harold Incapié, els estan majara que han vingut avui als estudis de Com Ràdio. Moltíssimes gràcies, molta sort i fins una altra. Gràcies a vosaltres. Com Ràdio. Tots per tots. L'Agenda. Des d'Alternativa 3 ONG proposen una opció responsable a l'hora d'elaborar el pastís de Pasqua. Mitjançant el tercer concurs de pastissos de Pasqua de comerços, el col·lectiu convida a cuinar una mona elaborada, sent conscients d'on procedeix el sucre o el cacau que consumim i saber si s'han respectat els drets de les persones que han produït els ingredients. Fins al 16 d'abril es poden enviar les fotografies de mones de comerços a l'adreça electrònica ong.alternativa3.com. Els guanyadors rebran un lot de productes de comerços valorat en 200 euros i per a més informació podeu accedir al web www.alternativa3.org. El rebujito de Morán, la muestra gastronómica andaluza que puedes probar todo el año. Los percebes y ostras más grandes de la ciudad. Los chipirones al andaluza. El tartar de atún de barbate. Las gambas, cigalas y carabineros de Huelva. El boquerón frito, el cazón en adobo. La buena carne con secreto, los pescados de la bahía de Cádiz. Las tortillas de camarón. El rebujito de Morán. La comida andaluza en Barcelona, calle Rita Bonat, número 3, teléfono 93 430 1045. Aquest dimarts el Barça juga a la Com. Els de Pep Guardiola no renuncien a la Lliga mentre esperen una ensopegada del Real Madrid. A partir de les 8 del vespre, Barça Getafe viu tota l'emoció del futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i l'equip d'esports de Com Ràdio. Fins les 12, viu el dia amb Marc Lovato. I a tres quarts d'onze ens interessem també per l'estat del trànsit en l'operació tornada aquest segon dia, o vaja, depèn de qui ho entengui, segon dia d'operació tornada a les carreteres catalanes. Ens posem en contacte amb la Marta Carbó, portaveu del Servei Català de Trànsit. Bon dia. Hola, molt bon dia. Quin és l'estat actualment de les vies catalanes? Doncs a aquesta hora predomina la fluïdesa de les principals carreteres i autopistes del país. Com veiem, a través de les càmeres del Centre d'Informació Viària de Catalunya no hi ha cap punt en retencions i ni incidències que compliquin la circulació de SACAC a aquesta hora, a dos quarts d'onze... I des d'ahir ja han tornat a l'àrea metropolitana de Barcelona un 48% dels vehicles previstos. Això són 290.000 vehicles. Això és tot des del Servei Català de Trànsit. Bon dia. Moltíssimes gràcies, Marta Carbó, portaveu del Servei Català de Trànsit. Bona informació. Fins ara no hi ha cap problema a les vies, autopistes, carreteres, autovies catalanes. I aquesta hora ja ho sabeu, eh? Els dilluns toca ciència. Marc Boada, bon dia. Bon dia. I el Marc Guada, que avui ve acompanyat també d'un col·laborador seu habitual, que tant en tant treu el cap per aquí pels programes de ràdio. Arnau, bon dia. Bon dia. Com va això? Bé. Sí, ja has tingut bona, o encara no? Sí, ja l'he tornat, està molt bona. Ja te l'has menjada? Sí, ja l'he menjada. Déu-n'hi-do. Doncs amb el Marc Guada, ja ho sabeu, la secció de Ciència dels Dilluns, avui amb una notícia d'aquelles per començar, de les que t'agraden. Home, doncs sí, avui comencem amb una d'aquelles que a mi m'agraden moltíssim. I és que resulta que fa pocs mesos a la Xina s'han trobat tres escalets de dinosaures amb plomes. Però això passa que dos per tres troben un dinosaure amb plomes. Sí, sí, que passa amb una certa freqüència. De fet, des que hem après... Jo crec que els guardes. I els van traient. Sí, diguem, van dosificar les entregues de dinosaures plomífers, no? Però aquesta té un punt especial. Ja sabíem que hi ha molts dinosaures que tenen plomes, però aquests són els 3 més grossos que s'han trobat mai. De fet, és probablement un exemplar femella, atenció, d'una tona i mitja de pes... acompanyada per dos bonics i tendrescadells de 500 quilos cadascun. Ah, mira, nascut així rebessudet. Exacte, sí, sí. I són dinosaures emparentats, a més, amb els tiranosaures. És a dir, que estem parlant d'uns bitxos que eren carnívors estrictes emplomallats. Sí, avui que és el dia dels ous de Pasqua, un ou de dinosaure de mitjatona. La mida semblaria molt a la d'un ou de Pasqua d'unes dures. Sí, sí, sí. És a dir, els ous tampoc poden ser massa grans, perquè la cosa deixa de funcionar, la paret de l'ou deixa de ser purosa, i els ous de dinosaure tenien més o menys les dimensions d'un ou d'estruç contemporani, l'únic és que després es desenvolupaven molt més. Deixa'm comentar una anècdota. La bèstia amb l'ou més gros conegut és l'ocell elefant ja extinta, que vivia a Oceania. D'ous de pondre. d'ous de pondre, que feia uns ous gegantins, com 3 o 4 ous d'estrus de grossos, que pesaven probablement un terç que el propi animal, i és obvi que es va extingir, perquè tenia dificultats a posar els ous. Que la pobra femella l'anava boja, pobreda. Imagina't perdre un terç del pes corporal en el moment de fer l'aposta. Una cosa increïble. Deies per això que aquests eren carnívors? Sí, sí, sí, estic parlant. I estaven emparant. amb el clàssic tiranosaure-rex. Efectivament, és que hi ha qui ja insinuava la possibilitat que el propi rex tingués plomes. I volava? No! Seria la rapera. Si un rex volador ja seria per espantar-se definitivament. No volaven. I a tot això el que ens fa pensar és que la hipòtesi més verossímil per l'aparició de la ploma és que era un bon aïllament tèrmic. És una estructura dèrmica sofisticadíssima que aïllava de la temperatura i que després probablement en espècies que eren molt lleugeretes, molt més petitones, de la mida d'una gallina, d'un colom, va permetre començar a adaptar-se al vol. Doncs ara fem aquelles coses com de 2001, una odissea de l'espai, passem dels tiranosaures, de tots aquests dinosaures antics amb plomes, fins a l'accelerador de partícules, que sembla que va tot un nou record. Ostres, sí. És un plaer, de fet. Avui tenim notícies d'aquelles que ens fan oblidar, o almenys a mi que m'agrada el món de la ciència, ens fan oblidar durant unes hores la vida prosaica del dia a dia. I és que, efectivament, després d'una parada de manteniment a la qual es va sotmetre l'accelerador per verificar... Parlem de l'LHC, que està situat aquí a centre Europa, a Ginebra, la màquina científica més gran que ha construït mai la humanitat. Doncs, després d'una parada de manteniment, van revisar totes les connexions, van engegar de nou, i van aconseguir portar l'energia de l'impacte, la que es dissipa quan xoquen les partícules, fins als 8 teraelectrovols. Ara et diria que em sembla molt, però no en tinc ni idea. Jo tampoc. Què vol dir això? Hi ha un punt... De zeros? Sí, és a dir, les energies amb les quals es mesura les energies de les partícules fonamentals, les unitats de mesura, són totalment estranyes pel ciutadà comú, però pensem que, en el fons, el que estem parlant és que s'acceleren uns quants milions de protons, és a dir, una quantitat ínfima de matèria, re una cosa, petitíssima, s'accelera a velocitats tan properes a les de la llum que assoleixen tanta inèrcia que en el moment en què impacten dos paquets... Allà surt... Allà es dissipa l'energia propera a la que dissiparien 100 autobusos de línia urbans circulant a una velocitat urbana, si impactessin tots de cop, i a més això en un espai reduïdíssim. I això, exacte, el que anava a dir, l'accelerador de partícules és relativament gran, però el punt d'impacte, clar, és minúscul. És una cosa és nano, és un nanoespai, una cosa petitíssima que necessita d'una instal·lació que fa quasi 30 quilòmetres d'extensió. Per tant, estem parlant que la densitat d'energia en el punt d'impacte és brutal i per tant els protons es trenquen i ens ofereixen la possibilitat que en pocs mesos tinguem alguna notícia més sobre el bussó de Higgs, la partícula de Déu, però que ja en parlarem. La partícula de Déu, això sona amb paroles majors. Ara una notícia molt diferent. Disposem d'una nova prova de la complexitat del cervell. Doncs sí, sí. De fet, ja hi havia sospites que tots tenim una estructura cerebral complexíssima, però ara uns investigadors... Home, tots, tots, a veure. Ah, sí, oi? Hi ha aquí... A vegades veiem segons què. Hi ha aquí... Pensem que l'encefalograma és plan. Sí, hi ha aquí una válgula perduda. Sí, és que es trenca. Sembla que hi ha algú que li costa una mica més. No, Arnau? Dius que hi ha algú que no acaba d'anar això. Però en general, bromes a fora, sí. El cervell és un òrgan complexíssim. Probablement l'estructura més complexa que coneixem a l'univers. 100.000 milions de neurones, connectades cada una d'elles amb milers d'altres neurones, que teníem clar que funciona per unes àrees més o menys coordinades, la de la visió, la de l'olfacte, la de l'agusta, etc. I ara aquests investigadors del Canadà se n'han adonat que si estimules elèctricament, per exemple... Una àrea del còrtex dedicada a la visió, al còrtex visual, i allò li dones uns petits impulsos elèctrics, resulta que millora l'olfacte. una cosa increïble. Que estan relacionats els sentits. Estan relacionats els sentits entre ells, àrees molt diverses del cervell estan interconnectades, i de fet això ja el sospitaven, perquè hi ha persones que pateixen, jo no sé si pateixen o gaudeixen d'una disfunció que s'anomena sinestèsia, que és que, per exemple, si escolten determinades notes musicals, doncs tenen percepcions visuals de diferents colors. o uns sons poden fer que percebis uns gustos, tot i no tenir res a la boca. I ara el que veiem, amb aquest estudi canadenc, és que probablement tots nosaltres tenim també un punt sinestèsic en el nostre cervell De manera que, per exemple, podem olorar un aroma que ens recorda la nostra joventut i pràcticament té gaudir de percepcions físiques en aquell precís moment. De fet, sí que deien que en l'utilització de la memòria, si tu et vols recordar d'alguna cosa i retenir-ho per sempre, intenta acumular quantes més sensacions... de sentits millor. Si pots recordar la imatge, l'olor, el so, el gust, és molt més fàcil que recordis amb el temps aquella cosa que si res, ho has vist i prou. També ens expliquen que quan una persona perd un dels seus sentits... Els altres, d'alguna manera, ocupen aquelles zones del cervell que han deixat de funcionar, amplien les seves capacitats i, per tant, substitueixen parcialment aquell sentit que hem perdut. I tot això és una bona notícia perquè tenir un cervell plàstic que es pot readaptar a noves condicions fa que puguem tenir una vida molt més rica que en un moment determinat decidim canviar de professió i en puguem aprendre una de nova i desenvolupar noves habilitats i noves percepcions. Per tant, senyors... Això és una bona notícia. I això que ens fa pensar també que una manera de ser més intel·ligents també és estimular aquests sentits, que tenim més oblidats, no? Potser el tacte, l'olfacte, que són potser sentits que tenim una mica com de banda, no? Perquè no són tan, en principi, a priori, necessaris com la vista o la huida o el gust. Nosaltres som un ésser purament visual, probablement si ens quedem sense uïda també ho passem molt magre, li donem poca importància al gust i a l'olfacte, però se sap que, per exemple, als nens petits, de primària, si se'ls estimula l'olfacte, milloren en totes les altres coses. Per tant, una vegada més hem d'apostar perquè els nostres joves... millorin la seva capacitat perceptiva de l'entorn per tots els sentits possibles, perquè això a la llarga farà que puguin tenir una vida molt més plena i molt més profunda. Doncs acabem amb un tema, viatgem, allò de les neurones a l'espai, veus? Tornem a tancar el cercle on s'han observat els planetes més antics de l'univers. Fins ara. Fins ara, fins ara. El que passa és que aquests porten el rècord o una cosa tan increïble que potser ja no en trobem de gaire més antics. Pensem que l'univers té uns 13.700 milions d'anys, posem 14.000, I ara s'acaba d'identificar. Atenció, eh? En una estrella de la nostra galàxia, situada a 375 anys llum, que és aquí mateix, s'hi han trobat dos planetes girant al voltant i tot indica que aquesta estrella té 12.000 milions d'anys d'antiguitat. És a dir, que es va crear 2.000 milions d'anys després del Big Bang. Que, per tant, aquests planetes porten allà girant aquests 12.000 milions d'anys en una situació de màxim avorriment. I no s'aturen. No s'aturen. No paren. No hi ha algun moment que s'acaba la inèrcia. No hi ha res que surti per allà al mig i diguis, prou ja. La pròpia atracció gravitatòria de l'estrella fan que els planetes vagin apropant-se cap a aquesta estrella central, es vagin frenant, probablement molts d'ells han col·lisionat amb l'estrella, diguem, nuclear d'aquest petit sistema solar, i han desaparegut, però aquests han aconseguit resistir, i és interessant perquè és com un fòssil estelar. És a dir, jo tenia claríssim que hi ha fòssils tecnològics, coses primitives de la nostra vida, que hi ha fòssils biològics, els fòssils... El trilobit famós. El trilobit famós o el tiranossaurorrec, però ara també tenim estrelles fòssils que, en el fons, ens diuen quina era la composició de l'univers en aquella època tan primerenca, perquè les altres estrelles, com per exemple el Sol, ja són segones o terceres generacions estel·lars, que, per tant, tenen molts més elements químics pesats que no pas aquestes estelles primitives. El Sol, per exemple, té molt ferro, i en aquesta estrella s'ha comprovat que el ferro que hi ha és una quantitat ínfima comparada amb la del nostre Sol contemporani. És fins i tot possible que aquesta estrella tan primitiva la nostra galàxia la segrestés d'alguna altra galàxia que va passar per aquí a prop. Home, això no es fa, eh? Sí, sí, sí, en el món estel·lar. No es fa, nau, això. Sí. Bueno, és com entrar a robar la teva casa, que no vols, no? Però escolta, és que les galàxies tenen vida pròpia, elles van xocant, es troben per aquí... Jo no hi estic quan xoquin. No, no, la cosa és això, no? Si porten 12.000 milions d'anys, has dit, donant voltes, en principi, l'estrella gran no atrau aquests planetes cap al seu centre. Probablement al principi eren a molta més distància i ara, transcorregut tot aquest temps, s'han acostat més a l'estrella central. Que això és, en principi, el que ens acabarà passant... Sí, ja no hi serem, eh? Em sembla que d'aquí a que acabi el programa no passarà, però... No. Vull dir que encara imagino que queden uns quants milions d'anys, però és el futur, també, del nostre sistema solar. Saps com acabarà el nostre planeta, Arnau? Atxitxerrat! Perquè arribarà un moment d'aquí uns centenars de milers de milions d'anys. que el Sol es tornarà a gegantir i la Terra senzillament quedarà... Bé, i la tracció anirà traient totes les planetes. Sí, però el problema és que quedarem dintre de l'atmosfera del Sol i ens fregirem tots... Va creixent. El Sol va creixent, també. Sí, quan agoti el combustible que té en aquest moment i s'inestabilitzi, experimentarà una gran expansió, es convertirà en una gegant vermella, no massa gran... En un globus. Com un globus, però vermell, sí. I aleshores serà quan la Terra es quedarà totalment fregida. I això és el... Vull dir, això... Arribarà abans la Terra dins del Sol o se li acabarà l'energia al Sol? Jo crec que arribarà primer el Sol a la Terra, arribarà primer el Sol a la Terra i aleshores lentament el Sol anirà desapareixent. De fet, no està clar quin serà el seu futur, probablement una petita estrella residual. Una petita estrella residual, eh? El sol, eh? El centre del nostre univers, vaja, el palpable. Doncs, Déu-n'hi-do, algunes de les informacions científiques més destacades d'aquesta setmana, la setmana que ve tornes, amb el Jordi Durant. Avui, per aquells oients que ho pensin, no farem truquillo ni farem coses d'aquelles per motivacions del directe, però vaja, que res, que la setmana vinent, el pròxim dilluns, ens tornem a veure i no sé si tornarem a tenir-te, Arnau, o... No, ens servem la cara no. Tu has de tornar a les teves obligacions habituals, ja. Al col·le, i els deures i coses així. Aprendre, bueno, algunes coses una miqueta, no sé si tan interessants com les que t'explica el pare. Home, sí. Molt bé, doncs Marc Boada, Arnau, una abraçada i ens tornem a veure re d'aquí set dies. El dia a la com. Ara, re, cinc minutets d'informatiu i després tornem amb l'última hora d'aquest especial del Dia Com Ràdio. Amb Marc Lobato. Com Radio. Noticias. Bon dia, són les 11, us parlem Montcarvajal i Maite Polo. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 56 anys, veí de Tàrrega, l'Urgell, per haver apunyalat un altre en una baralla. El detingut va resultar ferit, va ingressar a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i va ser arrestat ahir diumenge. Tan bon punt va rebre l'alta. La víctima té un tall al coll i està ingressat, en aquest cas, a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, fora de perill. Quatre persones han mort en un incendi aquesta matinada a Barcelona. El foc s'ha declarat cap a dos quarts de quatre de la matinada en un solar buit al carrer Bilbao, al districte de Sant Martí, i ha cremat les fustes i els matalassos on s'exuplugaven les quatre víctimes mortals. Són tres homes i una dona, tots ells adults, segons han confirmat a Com Ràdio, fons de l'Ajuntament. Tots quatre passaven la nit sota una rampa en situació molt precària. La Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i diverses ambulàncies s'han desplaçat fins al lloc dels fets al número 134 del carrer Bilbao. Els Mossos investiguen les causes del foc i han començat els treballs per identificar els cossos. El municipi de Montmeló estrena avui una nova estació de tren de Rodalies. Aquest equipament forma part del projecte per incloure aquest municipi en el traçat de la línia d'alta velocitat que travessa la comarca del Vallès Oriental. Montmeló, Maria Llongueres, bon dia. Bon dia. Des d'aquest matí Montmeló ja compta amb la nova estació de Rodalies i també amb un entorn renovat, ja que s'han obert els carrers que donen accés a l'equipament. Antoni Gil és l'alcalde de Montmeló. Doncs ara podem accedir. Des de qualsevol punt del poble es pot accedir a l'estació, perquè, reitero, queden obertes les dues bandes i, a més, queden obertes els carrers que arriben fins a l'estació, des de la banda de la Quintana, vol dir la banda de la zona de l'Ajuntament, com de la banda de la zona de l'Església. Aquesta estació forma part d'un projecte impulsat per diferents administracions per al soterrament de la línia d'ample convencional al seu pas per aquest municipi, on també s'executarà el traçat de la línia d'alta velocitat. Les actuacions d'aquest projecte consisteixen la construcció de dos túnels per als trens d'alta velocitat i per als de Rodalies, un viaducte sobre el riu Congost i l'estació que avui s'estrena. Com ràdio Montmeló. Cap problema a aquesta hora a les principals carreteres i autopistes catalanes. Trànsit calcula que gairebé la meitat dels 600.000 vehicles que van sortir aquesta Setmana Santa ja han tornat a l'àrea metropolitana. En declaracions a Com Ràdio, el director de la Fundació Mutual de Conductors, Josep Maria Ambros, creu que el retorn es farà de manera esglaonada. L'aeroport del Prat viu avui un dels dies de més trànsit aèri de tot l'any. Durant aquesta jornada d'operació retorn de les vacances de Setmana Santa, operaran a l'aeroport del Prat més de 900 volts. El dia coincideix amb una nova vaga dels pilots d'Iberia. La prima de risc espanyola, que mesura la confiança en l'economia, s'ha situat en els 408 punts bàsics. Aquesta és la principal referència econòmica del dilluns de Pasqua, ja que la jornada d'avui és festiva a les principals borses europees. No serà fins dimarts, doncs, quan els mercats intentin recuperar-se d'una setmana molt negativa. El govern espanyol, de fet, impulsarà la reforma financera amb la privatització de Catalunya Caixa i el Banc de València. El procés pot començar demà mateix, si bé algunes fonts apunten a dijous vinent per l'inici de la venda de les entitats. Bon dia us parla Jordi Cervantes. L'Espanyol començarà d'aquí a uns minuts l'últim entrenament per acabar de preparar el partit de lligada demà contra l'Osasuna al Reino de Navarra a partir de les 8 del vespre. Un partit clau en les aspiracions dels blanc i blaus per jugar a l'Europa la temporada vinent. Joan Verdú diu a Com Ràdio que l'objectiu continua sent a Europa. Hem de seguir. Estic convençut que fins al final això no es decidirà i pràcticament hi ha 7-8 equis que estan lluitant per aquestes posicions i estem separats per 3-4 punts. Això és un partit de diferència. A més, hi ha molts partits que juguen tribals uns amb els altres i algun d'ells haurà de perdre. S'ha d'aprofitar això i intentar... Després nosaltres sumem el màxim de punts. Pochettino, que després sortirà en roda de premsa, donarà la llista de convocats, on serà baixa segura Raül Rodríguez per sanció. Els blanquiblaus venen d'empatar dos contra la Real Societat de Casà i són novens a un punt del sisè lloc, una plaça que precisament ocupen els navarresos. D'altra banda, el Barça acabarà de preparar aquesta tarda el partit de demà contra un Getafe que visitarà el Camp Nou a les 9 de la nit. Després d'aquesta jornada, el Barça és a només 4 punts al Real Madrid, després de l'empat a 0 del conjunt blanc davant el València. Els blaugranes han retallat 6 punts al líder en només 5 jornades i encara falten per disputar-se 7 més. Un avantatge que es podria veure encara més reduïda aquesta jornada intersetmanal amb la visita del Getafe a l'estadi i la sortida des de Jose Mourinho dimecres al Vicente Calderón contra l'Atlètic de Madrid. I a segona divisió A, Lluís Carreras continuarà al capdavant del Sabadell una temporada més. Així ho va anunciar en roda de premsa el tècnic dels arlequinats, després assegurar pràcticament la permanència en guanyar el Nastic per 1-0. Els Tarragonins i el Girona, que també van perdre, continuen llocs de descens i el Barça Bé s'apropa a la part alta després de superar el Córdoba per 2-0. Cada dia, de 7 a 12 del migdia, sempre el dia amb la Tom. El dia amb Marc Lobato. Són les 11 i gairebé 6 minuts del matí. I si la seu passat vau tenir un estiu allò animat, eh?, amb la parella, us portàveu especialment bé, i en alguns moments allò que en diem aquí al programa va us rostollar més d'una vegada. És probable que ara trobeu que heu ampliat la família, i també és probable que digueu, i jo ara què faig amb això que alguns han anomenat el producte, és a dir, la criatura en qüestió. Un llibre de l'editorial Planeta titulat Padre, l'última mona i escrit per Berto Romero, Oriol Jara, Roger Rubió i Rafael Barceló ens explica alguns petits trucs per encarar totes aquestes persones de sexe masculí que s'enfrontin a aquest objectiu per primera vegada. I al telèfon un dels seus autors, Berto Romero, bon dia. Hola, molt bon dia. Tu ets un dels autors del llibre, un dels quatre. Curiosament, el que menys fills té. Sóc un dels que va rostollar, com dius tu. Tu vas rostollar, oi? Sí, sí. Clar, i és això. Per tenir un crius, el que encara està de ser així. Bueno, hi ha altres maneres, eh, per això, però... Sí, sí, diguéssim, la tradicional. Això que el que menys crius té de tots els autors, en tinc un, els altres en tenen dos, tampoc... Amb el doble, eh? Sí, és el doble. Clar, això no m'ho negaràs. Porto molt bé les matemàtiques, enhorabona. Sí, perquè s'ha de barrejar, ciències i lletres s'han de barrejar. Dèiem que no és un llibre per pares i mares, sinó un llibre per pares. Sí, perquè ens feia l'efecte que estàvem una mica abandonats en quant a literatura. Tu, quan et prepares per tenir un crió, pots comprar unes guies que hi ha molt dobles, molt grosses, i sempre tenen una part pels pares, no? I diu, si ets pare, ves a la pàgina tal. I llavors allà hi ha un requadre petit, petit, petit. Escrita mà. Diu alguna cosa així com, estigues tranquil, tracta bé la teva parella i aguanta, no? Una cosa així. I vam pensar, home, hi ha més informació útil. Sempre des d'aquest punt de vista subsidiari que tenim els homes en tot el procés. Exacte, o sigui, et mateu aquesta part no protagonista de la història. Home, sí, t'imagines que volguéssim ser protagonistes de la història quan l'està portant al forn la dona. No, no, hem de ser conscients d'això, però es pot portar amb orgull. I això és el que hem volgut demostrar amb el llibre. Pots portar amb molt orgull ser l'últim mono. Això, com a bons guionistes que sou, heu començat per la part que més enganxa, el llibre. Heu començat per la Concepció. I aquí ja teniu el públic agafat. Clar, és la part més xula. Jo la recomano molt, que la gent la practiqui. Si vol, sense arribar al final, es pot practicar... Ho pots fer a soles. Primer tu vas entrenant i després amb senyores ho vas provant. Jo crec que s'ha de practicar molt abans. Sí, comencem pel moment més xulo. Tot i que ens guardem altres cartes, perquè el moment del part és el primer gir de guió interessantíssim en aquesta història. Llavors anem fent tot el repàs de, sobretot, en el meu cas, és una mica el primer any de vida del bebè. Quan s'escriu un llibre entre dues persones sempre es fa la pregunta aquella típica de com us heu organitzat per escriure a quatre mans i això. Clar, aquí sou quatre, per tant, heu escrit el llibre a vuit mans? A vuit mans, sí. El primer que vam fer és posar-nos una mica tots d'acord amb els temes que... O sigui, que tinguéssim tots el mateix al cap. I també ho vam posar en comú. No sigui que un de nosaltres hagués tingut un embaràs de la seva dona de 12 o 13 mesos, una cosa fora de tota previsió, algú que hagués tret el nen amb les seves pròpies mans, tot això no passava. Tots havien tingut una experiència similar i llavors a partir d'aquí... Vam començar a definir llibre. Però, sorprenentment, les vivències per les que passen tots els pares són molt similars. Hi ha coses que et trobaràs sempre iguals si vius en aquesta societat nostra. Si ens para a Zimbabue, segurament és diferent. Però... No, digues, digues. Compartiu, a més, un vocabulari especial. Us dieu paraules com Baby Q, com Moisés, o Tirallets, i us enteneu tots. per exemple, Arrullo. Arrullo. Hi ha una cosa que es diu Arrullo, que sembla... Jo pensava que era el so que fan els coloms. Sí. L'Arrullo, no? Sí, sí. I no, no. Es veu que és una peça de roba específica per tapar el nen. Però no li diguis tovallola ni res, has de dir Arrullo. Hi ha un món de terminologia que pots parar boig. Això ja només pot començar. I a més, això vos et imagino molt de compte, perquè si dius això, tovallola, tens la mirada assassina de la mare a sobre. Clar. Com dient, no en tens ni idea. Clar, clar, has de pensar que el pare està submès amb molta atenció durant tot aquest procés, perquè tota la família és conscient que el seu proper subsidiari, i prescindible, però, de la mateixa manera, has de demostrar amb molta seguretat, has de demostrar que tens les coses clares quan no les tens, i amb aquest llibre donem una mica de pistes de, si no ho saps fer, com a mínim que ho puguis fingir, perquè tot el que volem és sobreviure i que la teva cria... pugui sobreviure la major quantitat d'anys possible. Però sorprenentment et diré una cosa, al final, amb tanta broma, tanta broma, ens adonem que ens ha sortit un llibre sorprenentment útil. Funciona més, bromes a banda. Perquè fa gràcia, però realment és útil, perquè hi ha tonteries com, per exemple, quina mena de missatge enviar per SMS als teus amics i familiars quan arriba el moment. Que dius tu, quina tonteria? Bueno, doncs hi trobaràs. I informació com aquesta n'hi ha molta. Jo crec que hem vingut a omplir un forat en la literatura i al final estem parlant del mateix, no? En el món de tenir un fill també al final és un omplir un forat el que has acabat fent. Si mirem la portada del llibre, veiem ja una mica per on anirà la cosa. Se't veu a tu, amb la criatura en braços i amb la boca aguantant un ninot de peluix, però a l'altra banda no sé si tens crema solar o crema pel colet del nen. No sé exactament què és. Hi ha així un sol amb uns núvols. Aquella il·lustració està feta sobre una foto real que em vaig fer. Vaig agafar el meu crio, em vaig posar així a sobre, i la meva dona em va fer unes quantes fotos, perquè als nens hauria de fer moltes fotos, perquè no paren de moure's mai. Tenen com un neguit continu, llavors sempre surten borrosos i moguts, a no ser que els donin alguna droga, però això no es pot fer. Tant d'ho diem al llibre, no es pot drogar als nens. S'han de moure's. I llavors, sobre aquesta il·lustració, sobre aquesta foto, perdó, es va fer la il·lustració. I aquest pot, no sé què és, però pot ser qualsevol mena de crema. Perquè els nens tenen cremes específiques per cada part del cos. Hi ha una pel cul, una per la cara, una per les mans, i no es poden intercanviar. No hi pots posar crema... Sí que es fan intercanviar. No queda bé que li posis crema hidratant pel cul a les galtes, per exemple, a les galtes de la cara. Home, si surt per primera vegada del pot, sí. El que no es pot és reaprofitar. Tu tens nens o què? Jo no, no encara. Clar, clar, és que ja em sento... Nosaltres, els que hem sigut pares, podem diferenciar ja la... Clar, em notes el punt aquest d'ignorància. Només per la conversa. Clar. Perquè xarres d'això i la gent t'escolta amb educació, perquè la gent és educada, però és com si ens expliquessis l'argument d'una pel·lícula de ciència i ficció, una mica. Clar, sí, sí, que saps que és possible, però no t'ho acabes de creure. I dius, bueno, serà veritat, això que explica. A mi m'agrada molt, a banda d'això que comentaves, d'aquests missatges de text als amics per anunciar que ha nascut la criatura, altres coses com, per exemple, cal gravar el part o no cal gravar-lo, o elements per no desmaiar-se en un quiròfan. Això és molt més necessari i molt més seriós del que pugui semblar simple vista. Home, si tens quatre consells sobre això... Sí, sí, és que és útil. Quan vaig anar a les classes Preparc, aquestes que et deixen anar, les classes les fa la teva dona, no? Hi ha un dia que deixa d'anar els pares, i llavors la Llevadeva, tu està d'allà com molt inquiet, jo et portava una llibreta per apuntar coses, i no vull apuntar res. Primer, perquè allà ho tenia a apuntar la meva dona, tot el que deia. I segon, perquè l'única que els van dir als pares va ser preneu un bocata abans de marxar de casa. Mhm. I jo dient, però bueno, premeu un bocata, ja em prendré si tinc gana. O no, no? Diu, no, no, no. Perquè han descobert que els pares es posaven molt nerviosos i, clar, un part es pot allargar 3, 4, 5, 6 hores. Sobretot els primers, no? Clar, estaven allà amb el neguit, ara ja no deixen fumar, però tu imagines abans la gent allà fumant i la gent es desmallava en el moment del part, perquè, clar, quan deixa el crió allò és... No sé si has posat al cine Gore, però és terrible, no? És com veure... És un repilat. Has vist la pel·li La Cossa, de John Carpenter? No, no, no, no. No, però ja m'imagino per on vas. Mira, te l'enviar. Doncs es veu que des que l'equip mèdic demanava als pares que menjessin un bocata es va reduir el nombre de desmais en un tant percent elevadíssim, no? Perquè es trobava que els quiròfans estaven atenent una senyora que estava parint, que era molt important, i de sobte algú havia d'adaptar que era un senyor que havia caigut rodó a terra. Clar, clar, clar. No era plan, que en diuen. Hi ha moltes torretes, moltes, moltes. Doncs Berto, el llibre acaba amb la pregunta que imagino que ja et deuen haver fet 800.000 vegades, que és, i ara què? Per quant la parelleta? Clar, clar, clar. Això no acaba mai. Això és el centre de la vida. Fac una matata. I t'adones que els nens venen a... Venen al món a matar-te una mica, venen a matar el pare i la mare, però venen a renovar tot, renovar la vida, un altre cop tot és nou i et demanen un altre. Llavors ja estem pensant a veure si hem d'escriure un segon llibre sobre la segona paternitat, perquè quan ve un altre criu els problemes crecen, com la sèrie aquella, i això es multiplica exponencialment. Déu-n'hi-do. Llavors heu de fer allò, recomanacions d'edats, entre un i altre i coses d'aquestes. No, no, ja veig... Hi ha un altre món per descobrir. Teniu camp, eh? Teniu camp d'estudi, eh? Sí, sí, sí. Doncs Berto Romero, un dels autors, juntament a l'Oriol Jara, el Roger Rubió i el Rafael Barceló, d'aquest Padre, l'último mono, un dia de la mona com avui no el podíem passar per alt, un llibre editat per Planeta. Berto, moltíssimes gràcies. Doncs gràcies a tu. I quan tinguis ganes, truca'm, que tens el meu telèfon. Sí, sí. De fet, quan comenci a tenir problemes, em sembla que et trucaré. Sí, sí, home, sí. Jo estic disposat a compartir el meu coneixement. Així m'agrada. Doncs, Berta, una abraçada. Que vagi bé. Adéu. Adéu. I aquestes últimes hores hem conegut una notícia, una notícia trista. Quatre persones han mort en un incendi aquesta matinada a Barcelona. El foc s'ha declarat cap a dos quarts de quatre de la matinada en un solar buit al carrer Bilbao, al districte de Sant Martí de la capital catalana, i ha cremat les fustes i els matalassos on seixoplugaven les quatre víctimes mortals. Són tres homes i una dona, tots ells adults, segons han confirmat a Com Ràdio Fons de l'Ajuntament de Barcelona. Tots quatre passaven la nit sota una rampa en situació molt precària i la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i diverses ambulàncies s'han desplaçat fins al lloc dels fets, el número 134 d'aquest carrer Bilbao de Barcelona. I a hores d'ara els Mossos investiguen les causes del foc i han començat els treballs per identificar els cossos. Fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil del dia amb el Pau Durant i el Lluís Sánchez. Pau, bon dia de nou. Hola, bon dia de nou, Marc. Explica'm una mica què és el que hi ha en aquests moments. Si l'Ajuntament de Barcelona farà declaracions, explicarà una mica com van les investigacions. Mira, de moment està la policia i els mitjans concentrats al costat de la tanca de la finca. Això és una finca privada, el qual dificulta una mica tot el procés. de tant investigació com informació de la notícia en si. Llavors, a través d'aquesta tanca han pogut accedir a la rampa on s'han produït els fets. Segons fons de la investigació hem pogut saber que la dona tindria 38 anys i els 3 homes entre 20 i 30 i la mort hauria sigut per asfíxia causada pels gasos producte del foc. perquè us feu una idea de l'alçada on està aquesta finca, seria el carrer Bilbao entre els carrers Marroquí i Bolívia, i llavors és un descampat que queda una mica per sobre de la diagonal, que des de fora la tanca tu veus que hi ha vegetació, però no t'imagines ben bé què és el que hi ha a dintre. Sembla ser que hi residia habitualment un matrimoni, tots de la nacionalitat romanesa, tots els implicats... i dos dels homes morts serien familiars d'aquest matrimoni. Imaginem que els fets han passat per ubicar les persones que no coneguin bé els carrers en la zona del tram baix, diguéssim, no la part que arriba un moment abans d'arribar a Diagonal Mar, perquè ella és on allà. Una mica per sobre. Des d'aquí pots anar veient els edificis que t'indiquen que s'acaba la Diagonal Mar. En principi apuntàvem que els Mossos d'Esquadra estan fent investigacions per resoldre exactament què és el que ha passat o poder-s'hi aproximar, i fons de l'Ajuntament de Barcelona ens denunciaven que d'aquí uns minuts tenen previst fer una roda de premsa per posar al dia una mica les informacions que vagin tenint. Sí, de fet és previst que... Perdó, el Joaquim Forn, el tinent d'alcalde, parli a la seu del districte, a la plaça Valentí, al Mirall. En tot cas, fa només uns minuts la policia científica ha acabat les seves investigacions i esperem que en aquesta convocatòria ens puguin informar d'alguna cosa més, de tota la informació de la que disposem fins ara. Com et dic, serà difícil, podreu-vos explicar alguna cosa més, perquè al ser un solar de titularitat privada poca cosa més es pot fer. Doncs en el moment que surtin els representants del govern municipal de Barcelona, ens demanes pas i tornem a parlar amb tu, Pau. Molt bé. Fins ara. Fins ara. Com ràdio. Casa Darío t'ofereix el millor del mar i la terra amb el menú d'agustació de temporada. Empanada gallega, lacona amb xoriço, croquetes de peix i marisc, musclos a la gallega i samborinyes a la planxa. Per continuar. Arros caldós amb llamàntol o estofat de bou jove. I postres. Casa Darío. Menú de somni a 40 euros per persona. I va inclòs. També disposem de menús i salons privats per bodes, batejos, comunions i tot tipus de celebracions familiars. Ara obrim els diumenges al migdia. Casa Darío. Consell de 100 256 de Barcelona. Reserves al 93 453 3135. Cuinetes, el programa de cuina de la xarxa de televisions locals on els més menuts fan bullir l'olla. Vam fer un... un flam gegantí. La Marta Carniter ens ensenya la cuina més sana i divertida. Ja tenim els paper dele. Mireu, els hem bullit, els hem barracat amb un ratxoli i ara els abocarem aquí dins. Això ho farà el Màrio. Cuinetes, segueix-lo cada dimecres a les 7 de la tarda a la teva tele local i juga amb el seu interactiu quan tu vulguis a petitaxarxa.cat. Jo tinc ganes. Sí o sí, optimisme, diversió i bon humor. Cada dia, de 3 a 4 de la tarda. Lo bé que m'ho passo aquesta hora. Gràcies, carinyos. Informatius com ràdio. A les dues, notícies en xarxa. Edició migdia, amb Oriol Fugedor. El procés de subhasta de Catalunya a Caixa començarà la setmana vinent. A les set, notícies en xarxa. Edició vespre, amb Marta Patricio. Els mercats castiguen per tercer dia consecutiu l'economia espanyola. I a les onze, notícies en xarxa. Edició nit, amb Manel Carvajal. El govern català no descarta portar els pressupostos de l'Estat als tribunals. Informatius com ràdio. Fins les 12, viu el dia amb Marc Lovato. 11 i 22 minuts, ara mateix comencem l'entrevista que ens ocupa aquesta hora, però abans informar-vos que al final, els últims minuts del programa, els reservem al concurs de català i que podeu començar a trucar per demanar tanda al 93 508 0808 93 508 0808. Ja ho sabeu, aquest concurs patrocinat per Caprabo, on us podeu endur un cistell ple de productes de Caprabo per encertar simplement alguna pregunta al nostre concurs de català amb preguntes que ja us ho diem, no són fàcils. Són complicades, però teniu el privilegi de poder escollir entre 3 opcions. Per tant, clar, les possibilitats de xiripa, diguéssim, d'encert per casualitat, augmenten molt en aquests últims minuts del programa de Català Re. Això que us dèiem, podeu trucar al 93 5080808 al telèfon del directe de Com Ràdio i apuntar-vos a la llista per participar. Calculem que cap als últims 10 minuts de programa. Ara és el moment de l'entrevista de les 11. Fins demà! Ja ho sabeu, que estem vivint temps difícils i de vegades la millor manera de superar l'adversitat a les nostres vides, perquè no, és una bona rialla. Tenim nosaltres a la Cati García, risoterapeuta i fundadora de l'escola Rissalus. Bon dia. Bon dia a tothom. La pregunta, clar, bàsica i clara, què és la risoterapia i quan s'utilitza? Pues deberíamos utilizarla en todos los minutos del día. Incluido los peores, que es cuando malas necesitamos. Allò que diuen d'un dia sense riure és un dia perdut. Sí, sí, total, total, imagínate. Ja, però hi ha vegades que no he de gust riure. Pues no, pues entonces te enfadas, lloras, pataleas y luego te ríes. Sí? Claro, claro. Sempre acaba així, això? Bueno, así lo hacen los niños que son nuestros grandes maestros. Això és veritat, aquella màxima que diuen que els nens riuen no sé quantes vegades al dia i els adults no? Bueno, el niño que cuando un niño no ríe es porque duele algo, está enfermito o así, pero vaya, los niños ríen con mucha facilidad, lloran con mucha facilidad, que también los adultos tendríamos que hacerlo, y acaban riendo. Tiene un berrinche y al rato le haces cualquier carantoña y acabas riendo. Sí, que al final el que t'estan demostrant els nens és que quan no hi ha impediments socials, diguéssim, conductes apreses, deixes anar les emocions quan toca i ja està. Sobre todo deja la mente, ¿no? Los niños viven el momento del instante, están jugando. I ir a comer o incluso al lavabo és perder el tiempo. Sobretot el punt aquell de dir, no, ara no ric perquè queda malament, o no ploro perquè, què pensaran? Sí, casi que està més peor vist reir en públic que llorar en públic. Sí, no? És com que la gent s'apiada, m'ha dit, ai, què te passa? I així. Estàs rient i a vegades te diuen, este de què se ríe? Con lo mal que està tot, no? Clar, sí, sí, sí. I de quina manera el riure ens pot canviar al nostre dia a dia? Pues mira, lo primero que acaba... Lo principal y lo más importante es que nuestra salud, la risa, tiene mucho que ver con nuestro sistema inmunológico, con nuestra salud, cómo funcionan todas nuestras vísceras, todo. Haces una mejor digestión si te ríes que si estás enfadado. Si ens posem menys malalts, si riem més? Sí, sí, total, total. Sí, sí, vull dir, categòricament. Bueno, ara ja es que està... Se están haciendo muchos estudios sobre esto, ¿no? Y no tiene efectos secundarios. La risa es algo muy sano, que no tiene efectos secundarios y que es gratis, además. O sea que nos quejamos de que todo cuesta mucho, pero hay muchas cosas gratuitas que no las utilizamos. Ah, pero ¿cómo pueden ser para riura habitualmente? Pues simplemente lo primero que tenemos que hacer es reírnos de nosotros mismos. No hace falta estar con nadie para reírse. Aunque la risa es una cosa social, ¿no? Imagínate que tú te cuentas un chiste a ti mismo, pues no te ríes. Pero si lo cuentas en grupo y uno se ríe, se contagia. De todas formas, si te miras al espejo y empiezas a reírte de ti mismo, eso ya es un paso. Sí, sí, sí. Podéis mirarte y también llorar de ti mismo, porque hay muchas cosas, ¿no? Pero la risa de uno mismo, no te puedes reír con fluidez si no te aprendes a reír de ti mismo, de tus errores, de tus manías, y quererlas, ¿no? Abrazarlas, abrazar todos nuestros defectos y nuestras virtudes. Y parlem de riure-riure, ¿eh? No allò de somriure. Sí, sí, de riure. No, no, no, sí, sí, sí. Bueno, la sonrisa es un esbozo que si tú te miras al espejo o a cualquier persona, que son espejos nuestros también, y le sonríes, normalmente la sonrisa te la devuelve. Lo solemos hacer con los bebés, que a veces ni se enteran ni la necesitan, ¿no? Le sonríes a un niño y le dices cuatro tonterías, cambiamos el tono. ¡Ay, qué es maco! ¡Qué buenís, qué insullés! Y al padre que tiene unos ojos preciosos ni los miras. Pues hay que decir a los padres y a los abuelitos cosas también. Els he de dir, no, allò, pues mira, té els ulls macos, els ha tret de tu i de tu. Sí, sí, sí, mirarlo y decir, ¡ay, qué ojos más bonitos tienes! ¿O qué gente queda esa corbata? A todos nos gusta que nos digan cosas bonitas y nos da como apuro, ¿no? Vergonia, no sé. Però és aquest punt de partida, és això, eh? Clar, ara dic, mira, doncs he sentit l'entrevista i em poso davant del mirall i anem a riure i dius, és que no em surt. No, pero las personas que nos están oyendo podrían hacer ese ejercicio, que se atrevan a ir al lavabo y mirarse... O coger cualquier espejito y mirarse. Y mirarse de mucha forma, no solo con una sonrisa, sino con respeto, con admiración. Es muy bueno mirarte con admiración. Porque si tú no te admiras a ti mismo, ¿cómo vas a pretender que te admire los demás? ¿O cómo es facial? Sí, pues mirándote a los ojos, que son los espejos... Son las ventanas del alma, mirándote y viendo que esos ojitos son los que tenías cuando tenías seis meses, tres días, seis años. Son esos ojos que te hablan, ¿no? Y mirarte, ya te digo, con admiración, con respeto, con alegría. Amarte, amarte. Si tú no te estás lleno... Es muy difícil que una persona que no se llena de amor a sí mismo pueda dar lo que no tiene. I com funcionen, per exemple, quan ens ve al cap la paraula risoterapia, ens imaginem això, un grup de persones, totes juntes fent exercicis diversos perquè esclati el riure i forçant aquest riure. Bueno, a veces la gente, si fuerzas algo, es como una gimnasia, ¿no? Si dicen me río poco, pues la risa puede ser forzada al principio, pero tarda muy poco en ser forzada, porque las fuerzas, por ejemplo, los que nos están oyendo pueden rirse ahora mismo sin ganas. Con muy malas ganas. y que siga ja, ja, y ya verás como viene la carcajada. I fins i tot farà gràcia sentir l'altre rient així amb aquesta desgana, no? Sí, sí, reir sin gana es muy divertido. O sea, se puede comprobar si hay más de una persona sola ahora que está acompañada que se rían sin ganas. Y es como cuando no tienes apetito. Siempre digo yo, es un ejemplo que digo, hoy no como que no tenga apetito. Y empiezas a picotear cosas y acabas comiéndote mucho. Bé, ¿no? Sí, bien, bien. Ara pensava en un exercici que em sona d'haver vist alguna vegada, que era tot de persones estirades al terra, una amb el cap a la panxa de l'altra. Llavors es comptaven hass. Ja, el segon feia ja ja, el tercer ja ja ja, y el que tocaba el cuart ya no podia ferlo. Bueno, cuando cuentas así tanto, ya está muy mental, hay que dejarse fluir. La mente es decir, bueno, estoy aquí tendido, porque cuando carcajeas, movilizamos más de 400 músculos internos y externos. Incluso hay músculos que solo se mueven con la carcajada, que te empiezas a decir, ay, me duele aquí o me duele allí, porque ese músculo no lo mueves, ni comiendo ni en el gimnasio. Entonces, la espiga esta que suele ser tenida en el suelo, relajado, pues vibra la barriga. Al mover la barriga, la cabeza del otro, pues vibra, entonces... Sí, se contagia. Pero hay muchas maneras de contagiar la risa. Per això m'imagino que el fet aquest de moure tants músculs passa que de vegades anem a casa d'algú que s'ha fet mal o una cosa així està al llit que no es pot moure gaire i li dius una brometa. No, no, no, no em facis riure que em fa mal tot. Sí, se duele. Sí, pero el mejor regalo que le podemos hacer a cualquier enfermo es llevar una sonrisa. En vez de decirle cómo está, cómo está trova, pues el que se encuentra mal ya está cansado de decir me duele aquí, me duele allí. Es mejor decirle alguna anécdota divertida o me he visto a una enfermera, tenía un tipazo ese, no sé, decirle algo exagerado, algo divertido. Y ese es el mejor regalo que le podemos llevar a cualquier enfermo. A començar amb aquesta, estàvem explicant aquesta formació d'espiga, de la panxa, que si rei, amb tot plegat, quins són els altres exercicis que es fan o com es planteja una sessió de risoterapia? Sí, pues la sessió de risoterapia se suele dar un poquito de teoría para que las personas que vienen sepan que lo que vamos a hacer tiene un porqué y un paraqué y no es solo jugar, sino en sí es una terapia, ¿no? Y suele ser en grupo, suele ser en grupo porque todas las terapias en grupo son mucho más efectivas. Todas, sí. Y mientras más somos, más nos reímos, ¿no? Siempre a veces sale una risa, bueno, hay muchos tipos de risas, ¿no? Que tú las descubres y dices, uy, mira este cómo se ríe. Y también, a veces risas que te recuerdan a un abuelo, a un tío, a un conocido, a un niño de la escuela que ibas. Y como todo está en la memoria, pues esos momentos divertidos te vienen que casi los tenemos olvidados, ¿no? Estamos más preocupados por los malos recuerdos que por los buenos. Pero los ejercicios son... Bueno, después de la... Yo suelo... La teoría suele ser muy cortita y suelo darla a veces por escrito. Para no perder tiempo en teoría. Sí, sí. Porque en teoría hay tanta... Entras en internet y hay mucha teoría. Lo bueno es practicarlo. Practicarlo. Y son, bueno, esa base de juegos. Se empieza a juegos, bueno, conectados música y movimiento. El cuerpo tiene que movilizarse para no estar ahí tieso y rígido. I són juegos, cada uno tiene un porqué, un paraqué. Pues hay juegos sobre el miedo, juegos sobre la timidez, juegos sobre... incluso juegos de silencio, que tampoco sabemos... Això passa, eh? Quan no pots riure és quan més ganes et fan... t'entren ganes de riure, quan saps que no pots. Sí, además yo cuando yo... mucho grupo de muchos tipos, de muchas edades, y culturas, y... tienen muchas ganas de hablar, y les digo, venga, hablar, hablar, hablar, y cuando les digo hablar ya no hablan, ¿no? Clar. Cuando digo que se callen, todos tienen ganas de hablar. Tantos callats fins que un fa... Sí, sí, sí. No, l'explosió aquella que comencen tots a... Sí, la risa interna en silencio, muy buena. Empezar a reirte contigo mismo, de dentro, y luego explotar. Que cau la llagrimeta. Sí, sí, sí. De fer força... Bueno, llorar de risa ya es el máximo. Y riure es... es el máximo, ¿no? Quants tipus de riure teniu catalogats? Eh... Hay muchísimos, pero bueno, los más conocidos son la risa sarcástica. Esa risa que... Ja, ja, ja. Distancia. Best friend, best friend que ya ven en express, ¿no? Son risa... Bueno... No todas las risas son buenas. Reírse... La risa tiene tanta potencia que la puedes motorizar para bien o para hacerle daño. Claro, puede ser molt mal, també, un riure. Mucho. Bueno, reírte... Se puede dañar muchísimo una persona riéndote de ella. Inclusive de un niño que se cae o que hace algo mal, te ríes de él y... Tanto que estamos en contra de una bofetada que no se debe dar, ¿no? Pero no nos damos cuenta que reírse o burlarse de un bebé, de un niño pequeñito, hace tanto daño como un castigo físico. Això pot ser que amb els anys passi això que dèiem, que deixem de riure o deixem de plorar per aquestes petites platallades psicològiques, ¿no? És que un niño se queda d'una bicicleta i li dice, ha, ha, que tonto eres o que torpe eres, i a lo mejor nunca aprende a ir en bicicleta porque queda eso en su memoria. Entonces cuando nos reímos tenemos que tener en cuenta de quién nos reímos y por qué. Lo bueno es reírse con los demás, ¿no? De los demás. Complicado también, ¿no? Complicado, sí, pero... Bueno, si quieres hacer el daño a alguien, yo a veces, depende de lo que digas según qué político, y te ríes, es muy bueno. Això ho diuen. L'altre dia entrevistàvem uns humoristes gràfics que havien dit que hi ha coses que, clar, depèn de com no les pots dir, però amb una vinyeta i amb humor i tot això... Se dice mucho. No poden dir res, en certa manera. No, no, no. Se dice mucho una simple sonrisa. Alguien que te esté comiendo el coco y tú no creas en lo que te está diciendo o es mentira todo lo que te está diciendo, en vez de revocarle eso, te ríes... Una simple sonrisa delante ja és una contestació en tots els idiomes, perquè la risa és universal. I aprendre a riure també pot servir per aprendre que no facin tan mal aquests riures que dèiem de la caiguda de la bicicleta, de riure que torpe eres. Sí, la risa, quan se li presta atenció, la importància de la risa, sobretot en la salut, com et havia dit abans, Porque no solo somos lo que comemos y lo que pensamos, sino también lo que hacemos, ¿no? ¿De qué nos reímos? Fíjate los programas que hay, hay muchas risas que son nefastas, que son para llorar. Cosas que la gente se ríe, que dice, ¿cómo se puede reír de esta barbaridad, no? Hay unos programas asiáticos que se dan unos porrazos. Sí, sí, sí. Que es tremendo, que se cae un niño y se ríen, pero si se puede romper todos los huesos. I la gràcia aquesta representa... És muy bestia, no? Porque son actos casi vandálicos. Això que dèiem, aquestes maneres d'intentar trobar el riure quan ens costa. Imagino que en el moment que hi ha totes les persones reunides en una sessió de risoterapia, fins que no arrenquen tots a riure, quant temps passa? Sí, a veces es en el primer minuto, a veces depende cómo esté el grupo, ¿no? A mí me, bueno, depende cómo lo trabajes, ya llevo muchos años en esto, ¿no? Y hay terapeutas que me dicen, pues me ha costado que la gente se ría, a mí no me suele pasar. Sí, sí, sí. La carcajada sale rápido. Con una simple presentación, que después de la teoría solemos presentarnos en el grupo, con una simple presentación, ya nos reímos. Porque nos presentamos de manera distinta. Por ejemplo, nos presentamos con las vocales. O saludamos al público y decimos buenos días. Pues solamente con las vocales digo oa, ueo, ia. Esa simple tontería esboza la sonrisa ya de las personas. Però és això, probablement això, no? Només feu servir les vocals. Tu mires l'altra persona i veus que allò li suposa un problema i un compromís. Un problema total, perquè se queda com... La mente no está preparada y se siente ridículo y cuando nos sentimos ridículos es como cuando te caes, te ríes tú de ti mismo ahí, de tú mateix, ¿no? Y esa risa ya se contagia. I és aquest el punt, no?, potser, entre el riure... ofensiu i l'inofensiu, no? Aquesta mena d'agradació, de poder riure d'una cosa que dius, home, m'estic rient d'aquest home que se sent incòmode, però perquè ja és el joc, ja ho estem fent això. Sí, sobre tot ridiculitzar-nos, reir-nos de nuestros errores, que los tenemos todos, no? Es muy bueno, yo hago un ejercicio que la persona dice, a veces soy tosut, o a veces soy timbalayet, Y confesarlo delante de un grupo y los demás se ríen, como diciendo, yo también, pues yo también. Entonces, aceptar eso con humor, ¿no? El humor es muy importante. ¿Y quina formació sol tenir un risoterapeuta? Bueno, yo en mis cursos tengo, solen ser unas 100 horas, pero incluso lo que viene luego es la práctica. La práctica, tú puedes hacer cualquier... Cualquier terapia que la práctica es como, bueno, como un dentista, ¿no? Practicando el ego, haciendo extracciones y haciendo empastes como se hace un buen profesional. Suelo tener... Pràcticas con mis alumnos, cuando acaban, los suelo invitar a que vengan a prácticas. De hecho, hoy no he venido porque están todos de vacaciones, pero cuando voy a una misora me suelen acompañar, que se suelten. Pero la formación, al menos en mi escuela, es muy, muy completa. Muy completa. I van, desde el punt de vista de l'alumnat, personas molt diversas. Sí, sí. Hay muchos psicólogos, suelen venir mucho, personas que trabajan en hospitales, en enseñanza... Bueno, que tratan con público o grupos, ¿no? Ara que has apuntat això dels hospitals, fins i tot hi ha iniciatives de persones que van als hospitals a aconseguir arrencar un somriure a persones amb malalties de consideració. Sí, sí. Bueno, yo estoy trabajando incluso en hospitales con médicos y enfermeras estos últimos años porque el médico que aprende a tener humor con el paciente, que simplemente le sonríe, Es enfermo, si el médico le sonríe y no viene con cara de palo, ya se encuentra mejor todo el día. Aquella distancia, ¿no? Sí, sí. De ver qué pasa, qué té, molt bé. Pues d'aquí 8 horas... Sí, sí. Mirarlo, sonreírle, incluso ponerle, darle una palmadita en el hombro, el contacto y el tacto y el tono. El tono con que diga buenos días o tiene mejor cara, aunque no la tenga. Eso es muy importante. Eso se están haciendo grandes avances. S'està estudiant cada vegada més el riure, l'humor, aquest punt... Total, és que, dado a lo que hay, que cada vez la gente se ríe menos. Però què ha estat el que ha fet això que hi prestem tanta atenció i que fa un temps ho viéssim o ho consideréssim com de segona categoria, no? Bueno, a veces descubrimos también con la alimentación. Mucha gente se está condiciando también que la comida basura nos lleva a tener celulitis por todos lados y a no estar sanos. Bueno, eso va con la inteligencia, con la evolución, quizás... Una persona muy inteligente se ríe mucho más que si no lo es. Yo pienso que una persona que tenga muchas carreras y muchos idiomas, si se ríe poco no es muy inteligente. Solo es listo. Solo es listo. Sabe mucho, pero no sabe ser feliz. No sabe ser, perdón, sacarle jugo a la vida, ¿no? I amb els nens dèiem que té aquesta funció d'aprendre a créixer potser sense tants condicionants ambientals, no? Des del punt de dir, mira, doncs a vegades faré el ridícul, de vegades no, no passa res. Jo puc anar fent les coses i no m'he de senyir, no? Les meves reaccions emocionals al que passi o deixi de ser. No ve de tanta importància cuando tenemos un error, porque de los errores se aprende, no? Y también en cuanto a los niños, los niños que tienen tanto ríen menos. ¿Sí? Sí, muchísimo. O sea, yo he viajado por países muy pobres y los niños que no tienen nada sonríen muchísimo más. Es que como si lo necesitaran más, ¿no? Y como es gratis, pues sonríen y esperan una sonrisa de la otra persona. Eso hay mucho que... Los padres tendrían que pensar mucho en eso, ¿no? Que jugar más con los niños, jugar, incluso jugar con la fantasía que tienen los niños. Un papel es un avión, un tren, es un caballo, un papel, simple papel... Puede ser cualquier cosa. No te borrarlos de juguetes y tanto consumismo. Tiene las habitaciones llenas de cosas, pero incluso no saben con qué jugar. Tienen tantas cosas que no saben con... Y también le apagamos su fantasía y su creatividad. Ara comentaves que havies viatjat a diversos llocs del món. Sí, sí. Tens com una mena, encara que no sigui molt científica, com de rànquing de països on riuen molt i rànquing de països on riuen més aviat poc. Bueno, pues mira, en la Índia, que es tan pobre, en la Índia los niños ríen mucho. Y no tienen nada, están descalzos, prácticamente desnudos en la... No tienen ni familia, porque viven muchos en la calle y duermen en la calle. Ellas riuen molt. Y te miran y sonríen. Ha dado una sonrisa... Que no es como aquí, dile, dólar un patúne, dólar un patúne, que sí que el niño quiera a la otra persona, el niño... Sí que costa, eh. Los niños son honestos y sinceros. A veces a un niño le das un beso en la mejilla y con la mano, con rabia, se lo quita. Porque no es el beso que quería dar. Tenemos mucho que aprender de los países subdesarrollados. Y en África, bueno, en África, fíjate la danza, cómo sienten la música, cómo... Los cuerpos están ágiles. Aquí yo me doy cuenta que cuando sacas una música, a veces la gente está tan rígida que no sabe cómo moverse, está como un mueble. Y eso es muy importante, que el cuerpo esté suelto. Estamos tan mentales... que si no soltamos el cuerpo es muy difícil que la risa se suelte tan bien. I ara parlant d'una cosa mental, mental, com és el desenvolupament, per exemple, d'una empresa. Sí, total. Com es pot introduir aquesta risoterapia o l'humor en una empresa? Quines són les funcions que té? Per què serveixen? Bueno, yo trabajo muchísimo en empresa, muchísimo. Y hay un antes y un después. Una empresa que juega juntas, que se ríe juntas, és més afectiva. Una empresa efectiva té que ser efectiva. Si no és efectiva, és molt difícil que sigui efectiva. Però les empreses solen passar allò que hi ha en castellà diuen les rencilles, entre uns i altres treballadors. Però quan la gent juega junta i es posa l'un en el paper del altre, que és el que jo fa, és canviar els roles. A vegades pongo a la secretària en el lloc de jefe i al jefe en el lloc de la secretària, a els nens en el lloc del pare, canviamos els papers. Incluso els homes se'n fan de dona i les dones. És molt divertit. Le hago que tengan conversaciones los hombres como si fueran mujeres y es divertidísimo. ¿Y si el guli costa, lo que veus, cómo está pasando malamente? Sí, mucha gente lo pasa mal, pero también como tiene el sentido de decir yo puedo, ¿no? Ahí está la técnica de la terapia, ¿no? A veces nos sorprenden, ¿eh? En las empresas hay personas muy tímidas y muy calladas que se sueltan y como es jugando se atreven. En serio no se atreverían a imitar a cualquiera, pero jugando sí se atreven. És el punt aquell de què pensaran després, no? Aquesta cosa del que diran. Sí, és que no se dan cuenta. O sea, yo me doy cuenta que hay empresas, que hay gente muy rígida, y sin darse cuenta, yo digo, dentro de cinco minutos van a estar andando a gatas, haciendo el gatito, que ellos ni lo saben. Y los llevo a ese camino y acabo. Aquí saps que acabarán. Sí, sí, con los ojos vendados, buscando su animal, un gatito y una gatita se tienen que encontrar con los ojos vendados, y así animales, y están todos, yo, como van con los ojos vendados, yo desde arriba, que los veo, digo, si se vieran, Bueno, no tienen ni idea de que lleguen. Y cuando encuentran el perrito, su perrito, o el pollo, un simple pollo, pío, pío, que busca al otro pollo, que es, a lo mejor, el gerente de la empresa, ¿no? Y eso es muy divertido, porque además se alegran. ¡Oh, he encontrado a mi pollito! Y se ríen, se abrazan. Y es que llevarlos a ese mundo de la magia, de la infancia, de sacar el niño interior, que no se atreven a sacarlo, pero es que todo lo tenemos. La persona más rígida tiene ese niño esperando que lo saque a jugar. Sí, a banda de tot aquest desenvolupament de les sessions de risoterapia, ¿quan solo durar una...? Dos horas. Dos horas. Dos horas. Bueno, depende del grupo, si es más grande. Mucha gente viene y dice, no, no, pero yo tanto rato no, y luego se olvida del tiempo y tengo que echarlos. Porque a lo mejor acabo a una hora y digo, señores, que si tienen que ir ya, que llevamos una hora de más. Porque claro, cuando estás jugando, no sé si tú recuerdas cuando jugabas de niño... El tiempo vuela. Recordo les coses aquelles de venir a buscar els pares a casa de l'amic i sempre era, no, una mica més, una mica més. I aquesta era una hora de més. Igual, igual. Ahora es igual. Los adultos es lo mismo. Están jugando y el tiempo pasa. I fins i tot, d'una banda, aquest punt de deixar-se anar i, per l'altra, la persona que vulgui dedicar-se a la regioteràpia també s'ha de formar d'una certa manera. I és una mica al revés, no? Del deixar-se anar, a veure, d'estructurar-ho, fer-ho una miqueta mental per poder... Sí, para poder manejar, porque hay gente de mucho tipo, claro, de muchas... No lo mismo manejar un grupo de niños de 7, 8 años, que a personas... Bueno, si tienes que manejar en una universidad personas que ya tienen una preparación cultural, pues tienes que... Que no se sientan ridículos por lo que están haciendo. Tienes que manejar los juegos de una otra forma. Pero al final todos acaban igual, ¿eh? Sí, que deixem-nos estar, que no ens preocupem si mai ens diuen... Mira, hem de fer una sessió de risoterapia, que la gent es posarà les mans al cap, que no passa res. Mira, el que quiera, probarlo, lo invitáis desde aquí, desde Comradio, lo invitáis a que lo pruebe. Que venga, que me llamen, que digan... Yo quiero saber de qué va esto. Y una vez que lo prueban, crea una adicción, ¿eh? Sí, ¿no? Mucha gente me dice, ay, estoy esperando que llegue el jueves para venir a reírme. Digo, pero ¿cómo puede ser que esperes el jueves para reírte? Ríete ahora mismo, ríete después. No tienes que pagar para reír. Doncs deixem això la crida feta amb la Cati García, la fundadora de l'Escola Rissaluz, vicepresidenta i cofundadora de l'Associació Espanyola per la Investigació i el Desenvolupament de la Psicologia de l'Humor. Moltíssimes gràcies per haver vingut al dia. I un dia, com avui, també un dilluns de Pasqua, podem riure. Sí, sí, todos los días, todos los días. Doncs moltíssimes gràcies. Fins una altra. A vosaltres. Gràcies, buenos días. Al día, a Marc Lobato, a Conradio. Conradio. Conchillat. Tots els dies són bons si els comences amb Bracafè. A Bracafè torrem de manera artesana només el cafè que necessitem per l'endemà. Per això manté totes les qualitats d'aroma i sabor. Visita les nostres franquícies de Barcelona, com la de Sants 36 i 251, Sant Antoni Maria Claret 39, Tatuant 17 i Travessera de Dalt 85. Bracafè et desitja bon dia. Casa Darío t'ofereix el millor del mar i la terra amb el menú d'agustació de temporada. Empanada gallega, lacona amb xoriço, croquetes de peix i marisc, musclos a la gallega i samborinyes a la planxa. Per continuar, arròs caldós amb llamàntol o estofat de bou jove. I postres. Casa Darío, menú de somni a 40 euros per persona, IVA inclòs. També disposem de menús i salons privats per bodes, batejos, comunions i tot tipus de celebracions familiars. Ara obrim els diumenges al migdia. Casa Darío, Consell de 100-256 de Barcelona. Reserves al 93-453-3135. Fins les dotze, viu el dia amb Marc Lobato. Que sí, que sí, que queden 12 minuts per les 12 del matí, del migdia, vaja. Però que no us preocupeu que aquest dilluns també hi ha concurs de català i, sobretot, també hi ha premi Caprabo. I molta atenció amb el premi que sortejarem entre tots els encertants del nostre concurs d'avui. Un cistell, com us hem dit, ple, ple, ple a vessar de productes Caprabo. Un cincell fantàstic que, com diem cada dilluns, és en si mateix un premi, sobretot aquests dies que començarem a anar a la platja per portar-hi quatre coses, però és que a més, està ple de productes de primeríssima qualitat i tot variat. Oli verge extra, pebrots del piquillo, cereals amb nous, arròs bomba i un llarg etcètera de productes, com per exemple cremes hidratants, mascareta per cabells, tònic facial... I va, que ja esteu trigant, eh? Marca el 93 508 0808 93 508 0808 al telèfon del directe de Com Ràdio i participa al nostre concurs de català. El català. I comencem, per exemple, dient bon dia a l'Antònia. Bon dia. Hola, bon dia. Com va això? Bé. Sí? T'has tingut mona, ja. L'estem fabricant aquí. Ah, l'estem fabricant vosaltres? Sí, estem aquí amb la massa, el meu fill, mentre l'està aporreant i tal. Amb alguna recepta especial? No, no, l'altre dia estàvem escoltant a la Mireia Carbó. Ah, ho veus? I va dir no sé què, i se'm va quedar al cap. Us ha fet gràcia. Això que se sentia de fons era el fill aporreando, com deies? Sí, aporreixant la massa, perquè jo estava acabant i dic, mira, distreu-te una mica. T'ha quedat dur, eh? Sembla? Va, para, Antoni, vinga, para. Antònia, a veure, la primera pregunta. Què vol dir l'expressió anar lluny d'osques? Val, pot ser A, sobrepassar-se, B, equivocar-se, C, emborratxar-se. La. La, sobrepassar-se. No, no, no, no. Has dit A perquè et dius Antoni, eh? Sí, no, no, clar, això sol passar. Doncs em sap greu, Antònia, un altre dia serà. Vinga, adéu. Una abraçada, adéu. Maria Laura de Barcelona, bon dia. Hola, bon dia, bon dia a tots. Com va això? I bona pasqua. Igualment. Tu saps què vol dir l'expressió catalana anar lluny d'osques? Pot ser, t'ho repeteixo, eh? A sobrepassar-se, B equivocar-se, C emborratxar-se. Emborratxar-se. Emborratxar-se, eh? Que bé que comencem. Mira, gràcies per fer-me riure. Ah, mira, veus, ara que marxàvem d'aquí. Sí, sí, molt bé. Doncs, Maria Laura, un petó, fins una altra. Bon dia. Que vagi bé. De la Maria Laura a la Maria Rosa, a veure si he estat una mica atenta. Maria Rosa, bon dia. Hola, molt bon dia. Des d'on, Maria Rosa? Des de Sabadell. Des de Sabadell. Igualment. Saps què vol dir anar lluny d'Òsques? Jo diria que és la del mig. La del mig, eh? Equivocar-se. La del mig, no me'n recordo ara. La del mig és equivocar-se. Correcte. Doncs sí, Maria Rosa, era la que quedava, eh, de fet. Sí. Ja, per això ho sabies, no? Si no, ni de broma. Sí. No, per sentit comú, havia decidit la del mig, jo. Perquè em pensava que era la primera i hauria de dir la del mig. No sé, no sé què dir-te. Sí, segur? Sí, sí, segur, segur. A veure, li preguntem al Pau Durant si ens ho creiem o no ens ho creiem. Pau, diu la Maria Rosa que ho sabia, que sabia que anar lluny d'Òscas volia dir equivocar-se. La Maria Rosa és de Sabadell. La Maria Rosa és de Sabadell. El que digui va vist. Sí, doncs sí, sí, Maria Rosa, tens el número 1. Molt bé, moltes gràcies. Vinga, una abraçada. Vinga, adéu-siau. Fins ara, que vagi bé. Gràcies, igualment. El català... Correcte. Doncs ara la Pepita de Barcelona. Bon dia, Pepita. Bon dia. Hola, com va això? Bé. Bé? Bé, sí. Què tens mona ja, Pepita? Que si hi ha mona, sí. Pregunto, sí. A part de la xita, eh? Sí, la mona xita. La de la pel·lícula. Exacto. Doncs Pepita, pregunta 2. A veure, Pau, com diu la pregunta 2? Diu, les cries de quins animals gir... Ostres. Gigi. Girigan. Aquí anem forts, eh? Pot ser. Ah, pot ser les aus, els mamífers, és a dir, a les aus, B, els mamífers, o C, els peixos. Jo diria la primera. La primera? Sí. Vols dir, segur? Correcte. Molt bé, Pepita, eh? Doncs sí, sí, el número dos per tu. Molt bé, moltes gràcies i bona pàcua. Igualment, felicitats. Que vagi bé. Ara tinc un dubte, no sé si és Beatriz. Ai, ai, veus, ja està, m'he trepitjat. Beatriz de Barcelona, bon dia. Hola, bon dia. Hola, com va això? Bé. Sí? Sí. Ai, et veig molt segura. Sí, bueno, no sé. No sé. Preparada per la pregunta? Preparada. Doncs va, diu així. Vinga, els habitants de Sils, a la selva, són... A, silencs. B, siliencs. C, silsengs. Què diu el gos, l'A, la B o la C? B, silsengs. Jo crec que està dient la C. Està dient la C, eh, el gos? No, no, no. Doncs digue-li que no. S'ha equivocat. S'ha equivocat el gos. No porta bé el cantalà. Clar. Quina llàstima. Doncs Beatriz, una abraçada. Fins una altra. Que vagi bé. Adéu, adéu. Montserrat, bon dia. Hola, bon dia. Tu la saps? Intentaré dir alguna cosa. D'on ets? Des d'on truques? Des del Prat. Des del Prat. Doncs vinga, Montserrat, vols que et repetin la pregunta o te'n recordes? No, a veure. Els habitants de Sils a la comarca de la Selva són silencs, opció B, siliencs. A veure, direm la B. La B, eh? No, no, no. Ai, Montserrat del Prat. Ah. Llàstima. Va, un altre dia serà. Adeu. Una abraçada. 5 minuts i seran les 12 del migdia. Mari Àngels, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Des d'on truques? Des d'Igualada. Des d'Igualada. Saps la resposta? Home, a la... Ah, no ho sé, no ho sé. Només queda aquesta opció? Només queda aquesta opció? Molt bé, eh? Molt bé. Doncs, Mari Àngels, per tu, número 3. Molt bé, bona part. Igualment. Igualment. Que vagi bé. El català. Correcte. Doncs anem ara amb la quarta pregunta i amb la Josefina. Bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia, Josefina. Des d'on truques? De Vilanova. Hauries de fer-me un petit favor, que és baixar una miqueta a la ràdio. D'acord, d'acord. Que em sento com si estigués allò a l'espai federal. Ja està, ja només ja tinc telèfon. Perfecte. Doncs la Jorafina de Vilanova, que ens ha de respondre la quarta pregunta, què diu així? Josefina, has de lletrejar la paraula velleta. Allò per netejar. Velleta? Velleta, sí. B-A-L-T-A-I-E-T-A. Correcte. Quina facilitat. Jo pensava que algú s'entortullaria per aquí al mig. Bueno, me n'ha fet. Sí, sí, perfecte. Doncs mira, Jorafina, tens el número 4 del concurs. Gràcies, eh? Una abraçada, que vagi molt bé. Bona pasqua. El català. Correcte. Pilar, bon dia. Hola, bon dia, Marc. Des d'on truques, Pilar? De Barcelona. Des de Barcelona. Molt bé, doncs cinquena pregunta per tu, que diu així. Què és la mala seguida? Opció A, la gota. Opció B, el restrenyiment. O opció C, la tuberculosi. Tela, eh? Uf... No sé, el restrenyiment. No, no, no. Ai... No, home, no. No, no, és una altra. Gràcies per participar, per això, Pilar. Una abraçada. Adéu. Home, mira, em sembla que debuta un home al concurs i era hora. Fèlix, bon dia. Hola. Fèlix, des d'on? Des de Rubí. Des de Rubí. Doncs, Fèlix, prepara't per aquesta pregunta. Saps la resposta o què? Bueno... Ah, tu estàs pensant. Va, repetim les opcions. Què és la mala seguida? Opció A, la gota. Opció B, el restrenyiment. Opció C, la tuberculosi. La tuberculosi. Correcte. Molt bé. Molt bé, Fèlix. Sí. Doncs ja està. Mira, et guardes el número 5, te'l poses dins del xampinyó i a veure si et toca. D'acord. Apa, una abraçada. Adéu. Adéu, que vagi bé. El català. Correcte. Doncs sisena pregunta que preparem per la Lluïssa. Bon dia. Hola. La Lluïssa o la Lluïssa? Espera't. Lluïssa. Lluïssa, eh? Amb una L. Sí. Lluïssa des d'on? Sant Feliu. De Sant Feliu. Sí. Doncs Lluïssa. Prepara't per aquesta pregunta. Què diu així? Què és una vacació? Opció A, un temps de repòs. Opció B, un tipus de contracte. Opció C, un gas intestinal. Una vacació. Pues no lo sé, pero diría la tercera. La tercera, que és un gas intestinal, Ira? No, no, no, no. Ai, no hi ha hagut sort, Luisa. No hi ha hagut sort. ¿Qué vamos a hacer? Què farem? Un altre dia serà. Molt bé. Apa, una abraçada. Adéu, fins ara. Doncs ens dona temps, em sembla, per fer-ne una més. La Fina d'Igualada, bon dia. Hola. Hola, què tal, Fina? Molt bé. Saps la resposta? La A era... La A què era? La A era un temps de repòs. Doncs potser això. Vols dir? Vacació, eh? Vacació. Sí, eh? Correcte. Doncs sí, mira. Doncs sí, sí, jo he intentat a veure que piquessis, però no hi ha hagut manera. A veure, ens dona temps de fer-ne encara una més per tot número 6, Fina? Gràcies. Va, vinga, ràpid, ràpid, anem a la 7. Que ens ho respondrà la Carme, bon dia. Hola, molt bon dia. Hola, Carme, des d'on truques? Des de Barcelona. Doncs vinga, va, respon aquesta pregunta, què diu així? Una persona curra és algú a qui li falta A, una cama, B, un braç, C, una orella. Ufala. Te l'has de currar. Mira, jo diria la cama. La cama? No, no, no, no. Ai... Carme. Quina llàstima. Doncs res, apuntismes, gràcies per haver participat per això. Gràcies a vosaltres. Doncs va, ara és el moment de fer el concurs i ho farem d'una manera... Ara ho veureu, eh? Farem aquí un, dos, tres, quatre, cinc i sis, que són els participants d'aquest concurs. Pau, a veure, preparat. Ha de ser molt ràpid, això, eh? Sóc l'home innocent. Inocent, deixem-ho estar. Sóc l'home. En llenço un, n'agafes un. Va, corre. Corre, corre. Aquest d'aquí. Què és el número 1? Va, va, va. El número 1. El número 1, doncs el tens per aquí, el tens per aquí apuntat. Doncs... Ara no sé qui era, el número 1. El número 1, la Maria Rosa. La Maria Rosa, doncs Maria Rosa. Felicitats, ens posem en contacte amb tu ara mateix. I a la resta dels concursants, tranquils, un altre dia serà. Fins aquí el programa del Dia a la Com d'avui, amb la Irene Fitor, el Pau Durant, el Toni Sánchez, el Lluís Sánchez, i vaja, totes les persones que han pogut col·laborar dimarts, demà. I tornem al programa habitual, el Dia a la Com, amb el Jordi Durant. Fins demà. Conradio. Noticias. Bon dia, són les 12, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Ja hi ha les primeres complicacions a les carreteres catalanes en aquest dia d'operació tornada de Setmana Santa. La incidència més greu es registra a Organyà, a l'Alt Urgell, on hi ha hagut un accident, ara fa tot just mitja hora. Com a conseqüència d'aquest xoc frontal, la carretera C14 està tallada al quilòmetre 163 en tots dos sentits de la marxa. Ara mateix hi treballen tres dotacions dels bombers de la Generalitat i efectius dels Mossos d'Esquadra. Les primeres dades apunten que pot haver quatre ferits dos d'ells de gravetat. També destaquem un tram de 4 quilòmetres de circulació lenta amb retencions a la Nacional 340 a l'altura del Vendrell, al Baix Penedès, en sentit Barcelona. Un incendi s'ha declarat en un edifici del municipi de Reus, al Baix Camp. Segons els bombers de la Generalitat, una desena de veïns han resultat intoxicats per inhalació de fum. Les flames s'han començat al replà de l'habitatge i s'han cremat tres cotxets infantils que hi havia a l'entrada. Els bombers hi han intervengut amb un vehicle... i el foc en aquests moments ja està extingit. Els Mossos d'Esquadra investiguen les causes de la mort de quatre persones en un incendi aquesta matinada a Barcelona. Tots quatre passaven la nit aixoplogats amb unes fustes en un solar buit del carrer Bilbao, al districte de Sant Martí, i les flames han cremat tant les fustes com els matalassos on dormien. Són tres homes i una dona, tots ells adults, segons han confirmat a Com Ràdio, fonts de l'Ajuntament de Barcelona. Les reserves d'última hora han salvat l'ocupació turística d'aquesta Setmana Santa a les comarques gironines, sobretot... les nits d'aquest dissabte i diumenge. La Costa Brava i la ciutat de Girona han arribat a omplir el 80% de les places disponibles, mentre que al Pirineu els hotels situats a la costa, al costat d'estacions d'esquí, han assolit fins al 90% d'ocupació. Girona, Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. Les nevades de les darreres setmanes han fet que les pistes d'aquí presentin justament ara les millors condicions i això ha provocat una bona ocupació al Pirineu de Girona. A la Costa Brava ha afavorit el fet que les previsions de mal temps no s'hagin complert, tot i que els turistes han escurçat l'estada i només s'han registrat un parell de nits fortes. Martí Sabrià, gerent de l'Associació Hotelera Costa Brava Berta Hotels. Hem fet dues nits bones, diguéssim, el dissabte i aquesta passada, on les ocupacions han estat entre el 80 i el 85% de mitjana. Però bé, allò que especulàvem sobre la idea de quatre nits amb bona ocupació, al final s'ha quedat reduït a dues hores el dijous pràcticament inexistent i la del divendres amb ocupacions al voltant del 50-60%. A la ciutat de Girona s'han superat les expectatives i s'ha arribat al 80% d'ocupació aquest cap de setmana, mentre que els establiments rurals i els apartaments no han assolit les previsions, sobretot perquè la crisi econòmica ha fet davallar la visita de turistes del país, com Ràdio Girona. El sindicat de pilots CEPL assegura que han fet una proposta a la companyia aèria a Iberia que triplica l'estalvi previst per Iberia amb la creació d'una filial de baix cost. Els pilots acaben de compareixer públicament en el primer dia de vaga d'un nou calendari d'aturades que arriba el 20 de juliol. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia, així seran tots els dilluns i els divendres fins al 20 de juliol que els pilots d'Iberia faran vaga. Critiquen que la nova direcció de la companyia vol entregar-la a British Airways i asseguren que les seves propostes per estalviar tripliquen l'estalvi que suposa la creació d'Iberia Express. Justo Peral és el cap del sindicat SEPLA Iberia. La política de la direcció de destrossar Iberia, claro que nos da mucho miedo. Nos vamos a quedar a sus clientes. Están despreciando a sus clientes la dirección de Iberia porque no está haciendo nada que ahorre. Les repito que nuestros ahorros triplican los que va a haber con Iberia. Els pilots denuncien que el Iberia Airways vol convertir Espanya en un territori low cost. Com Ràdio Madrid. Com Ràdio Esports. Bon dia us parla Jordi Cervantes. Horaris confirmats de la jornada 35 on es juga el clàssic entre el Barça i el Madrid i on es pot decidir bona part de la Lliga. El partit entre els blaugranes i els blancs es disputarà dissabte 21 d'abril a les 8 del vespre al Camp Nou. Mentrestant l'Espanyol jugarà diumenge 22. a les 6 de la tarda al camp de l'Atlètic de Madrid. A la divisió d'honor juvenil, a partir d'un quart d'una, d'aquí a uns 10 minuts, començarà el derbi entre Barça i Espanyol al miniestadi. Un partit que correspon a la jornada 29, la penúltima de la Lliga, i que de guanyar els blanc i blaus es proclamarien campions de Lliga. Si la victòria esport blaugranes, els nois dirigits per Òscar García, se situarien al capdavant de la classificació. Un punt per davant a falta de disputar-se l'última jornada. Des de les 12 també s'està disputant el Damm Cornellà. I a l'Espanyol s'entrena des de fa una hora per acabar de preparar el partit de Lliga demà contra l'Osasuna, el Reino de Navarra, a partir de les 8 del vespre. Un partit clau en les aspiracions dels blancs i blaus per jugar a Europa la temporada vinent. Enfondeu-vos el davantal i esmoleu els ganivets perquè s'encenen els fogons de la cuina de carbó. Bon dia, molt bon dia. Avui és dilluns 9 d'abril. És dilluns de Pasqua i a la cuina de Carbó ens mengem la mona. Bon dia, Laia. Bon dia, Carbó. A nosaltres ja no ens queda ni gota, eh? No, no, no. Ens l'hem cospit abans de començar. És que no tenim remei. Tot mona, foca! Mira, i com ja no ens queda mona per menjar, doncs parlem de què és la mona, el per què d'aquesta tradició, i ho fem amb la Isabel Lugo, que ja la coneixeu, és professora de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme i coordinadora de l'àmbit de coneixement en cuina i gastronomia del CET. I és el que té, que en sap molt i molt de tradicions. Però parlem de més coses, Carbo. També trucarem a la May Hoffman perquè ens expliqui com van les vendes de la mona i quines són les que tenen més èxit. Doncs sí, senyora, i també menjarem de pel·lícula. Sí, sí, normalment ja ho fem, eh? Nosaltres no ens podem queixar, però avui mengem com a veritables estrelles, artistes, perquè el crític Christian Machio ens parla del menjar i de les pel·lícules. Sí, senyora, i aprofito ara per recordar-vos que al blog de La Cuina de Carbó trobareu la recepta de la mona, per si algú va super mega ultra tard, perquè ja aneu fora de temps. Home, nosaltres ja ens hem menjat, imagina't. Clar, però allò que dius, mira, a algú no li va quedar clar com s'ha de banyar o com s'ha de farcir o com el que sigui. Doncs, què han de fer, Laia? Com radioblogs.com barra La Cuina de Carbó. Moltes gràcies. A tu. Cuina més i millor cada dia amb la cuina de carbó. De 12 a 1 del migdia, a Com Ràdio, amb Mireia Carbó. Cocinero, cocinero, enciende bien la candela. Y prepara con espero un arroz con la vizuela. Cocinero, cocinero, aprovecha la ocasión. Que el futuro es muy oscuro, que el futuro es muy oscuro. Ay, trabajando en el carbó. La cuina de carbó. Doncs sí, ens ve de gust descobrir d'on ve aquesta tradició de la mona. Com neix, per què es fa, per què es celebra. I qui ens explica tot això? Doncs la professora de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme, fet, la Isabel Lugo. Bon dia, Isabel. Bon dia, Mireia. He tallat aquí una mica... La teva presentació, perquè sempre que la faig, com que m'ofego. Sí, sí, i a mi m'acobies. T'ofegues i a mi m'obies. Dius, carai, quina mega responsabilitat tinc. Doncs avui parlem de la mona. Recordo que mirava una paraula Recordo que em miràvem, en Pol, la Clara i jo, directo ple de mones i de turró. Quan truquin a la porta, correu i obriu. Quan truquin a la porta, correu i obriu. Quan truquin a la porta, obriu que és el padrí i a donar-nos la mona. Què et sembla? M'encanta. Som uns friquis a la cuina de carbó. No parem. M'encanta. Recorda la meva infantesa. Que és mona. Aquesta cançó em diuen que soc una friqui. Jo trobo que és molt apropiada. Friqui i fifi. Fifi, friqui, friqui, friqui, friqui, friqui. Isabel, podem dir que la mona no és única, que hi ha diferents dolços de Pasqua, oi? Sí, sí. Quins són? Hi ha molta varietat de dolços de Pasqua. De fet, el que coneixem com a mona, aquí a Espanya està sobretot arrelada a Catalunya, a València, al País Valencià, i a l'Aragó també, encara que... Actualment està estesa pràcticament per tot arreu. Llavors, la mona agafa diferents formats, però la seva tradició està vinculada amb antigues celebracions relacionades amb el temps que estem, és a dir, hi ha l'abril i començaments de la primavera, Per tant, amb antigues ofrenes relacionades amb el solstici, el canvi de temps, la renovació de la natura, el creixement de les plantes, etc. Tot és el mateix, sempre, eh? Sempre, sempre, sempre. Que simplons, ho celebrem tota l'estona igual. Canvia el temps, pam, l'Església... Sí, sí. El que passa és que l'Església ha cristianitzat... Tradicions que són molt més antigues, que es remunten a l'antiguitat, a l'antic Egipte, a les cultures semítiques del proper Orient, etc. I d'on ve la paraula mona? Doncs la paraula mona es creu que ve de l'àrab de la paraula munna, que volia dir regal o donació... que es feia sobretot als infants, i que consistia generalment en un pastís, en una elaboració a base de farina, d'ous, de sucre, etcètera, que era dolça i que, com era una llaminadura, els dents els encantava. Però no tenia res a veure amb aquesta que tenim avui en dia, amb el típic... No, no, no. Com et dic, l'Església va cristianitzar aquest tols, I es va convertir amb el temps en la llaminadura que també els padrins, qui oficiava en el bateig de la criatura i es responsabilitzava. en el futur, si li passaven qualsevol cosa als pares, doncs li regalava el nen. És a dir, que està tot vinculat, és tot un relí. I és l'home, és el padrí que regala la mona. És el padrí. I el palmó, la padrina. És una padrina. No, clar, és que això és una responsabilitat, que si l'agafes, l'has de complir. Jo he dit moltes vegades que no, veus? Perquè trobo que no seria bona padrina. Aleshores, val la pena dir, mira, no, ho faci una altra, i ja està. Perquè és de savis, tu, dir... Renunciar en un moment adequat. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. I per què relacionem la Pasqua i els ous? Perquè ja, no? Sí, aquesta tradició també es remunta, però ho deixarem, perquè si no em canses la canya i em reyes i em dius que tot ve del mateix lloc. No, va, que no t'ho diré, que no t'ho diré, va. No, no, sí. El tema dels ous també es remunta a l'antiguitat, fins i tot si es busca informació per internet es trobarà la referència que els antics egipcis ja tenien el costum de pintar els ous i tal. Ah, sí? Sí. De fet, l'ou, com és natural... simbolitza la renovació, és d'on surten els pollets, la fertilitat, la renovació... Per tant, l'ou es va convertir de seguida en el símbol de la Pasqua cristiana, també, perquè simbolitza la ressurrecció de Jesucrist. I, a més a més, la ressurrecció i la renovació de la Pasqua, de totes les espècies vegetals i animals. Avui en dia ja hem perdut una mica de vista aquest tema, però abans, quan no criàvem animals ni aus pel consum, les familles també criaven en aquesta època de l'any i les gallines punien més. Per tant, hi havia molts més ous, cosa que encara reformava més aquesta simbologia de l'ou com a renovació. Per tant, és el símbol perfecte de la Pasqua, de la ressurrecció de Jesucrist, etcètera, etcètera. I ara t'agafaré. I els conills? Què tenen a veure els conills, aleshores? Perquè, clar, jo ara estic fent una associació entre la fascició dels conills, que segur que no vaig bé. Ara sí que m'has agafat amb els conills. No tenen res a veure? És que hi ha molts conillets de xocolata que es plantifiquen allà. Molts, molts, molts. Però no m'has agafat perquè jo això també m'ho estic agafat. A veure, què tenen a veure els conills? Doncs els conills pertanyen a una tradició no tan vinculada amb la Mediterrània, el proper Orient i tal, sinó amb les cultures germàniques i anglosaxones en aquests moments. Però aquests pobles del centre i el nord d'Europa tampoc no s'ho han inventat, perquè venim tots de la mateixa mar, és a dir, venim tots del mateix lloc. És a dir, que els conills ja eren, des de l'antiguitat, símbol de fertilitat, també. D'aquí la frase. Ah, doncs jo no em va mal encaminada. Per raons òbvies, perquè el conill és un animal que es reprodueix moltíssim. Per tant, de fet, fins i tot a Fenícia, i abans fins i tot, ja era símbol, ja acompanyava a la deessa Astarté, que era la deessa de la mort, de la fecunditat, de la fertilitat i tal. Sí, sí. I aquesta és la seva simbologia. Després va passar per una altra via als pobles, com et dic, de centre Europa, pobles germànics, anglosaxons, i es va convertir, bueno, va assimilar o va incorporar aquesta simbologia de fecunditat cap al sud d'Europa i a la Mediterrània. Té més l'ou de Pasqua, encara que hi ha molts ous també a Alemanya... A Àustria, a tot el centre d'Europa, al nord, als països nòrdics, Suècia, Noruega, etc. Però, de fet, encara que siguin dues coses molt diferents, aparentment... És el mateix. És el mateix. Ous, conills... Ous, conills, etc. I sempre que veiem representat l'ou de Pasqua, sobretot amb il·lustracions centre-europees... o d'enclosexones, el veiem amb els ous. És a dir, no van solets moltes vegades els culins. Vols dir que van amb... Ah, d'acord. Sí, perquè hi ha una antiga llegenda, que això sí que és absolutament apòcrif i legendàrica. Ai, què? Però acostuma a ser molt maca. Sí, sí. Doncs que diu que quan Jesucrist va ser sepultat, la seva tomba, el sepulcre, Hi havia un conillet amagat dintre del sepulcre. I què hi feia? Vés per on? Mira, animalots caien pertot arreu sempre. Doncs que estava per allà amagat i que va veure, va ser testimoni de com l'enterraven, de com passaven els tres dies i com després Jesús va ressuscitar. Llavors, el conill no podia parlar. Evidentment, no podia explicar tot això... a la gent, aquesta meravella. Però el que sí va poder fer, ja veus per on no podia parlar, però sí podia fer això, va ser ensenyar ous pintats a tota la gent que ell va interpretar que els faria comprendre aquesta meravella que havia passat per la simbologia que tenen els ous. Ai, Déu meu, aquesta és una... Sí, sí, sí. I no li va fer una queixaladeta ni un dia que estava allà. Imagina't. Això és una llegenda, evidentment, però el que sí que és veritat és que des de l'antiguitat el conill ha sigut símbol de fertilitat i de fecunditat. Des de l'antiguitat i avui en dia. Pels seus costums propis. Sí, sí, sí. Molt bé, més coses com eren abans les mones, perquè no eren de xocolata, oi? No, no, la mona sempre ha estat una elaboració pastissera, de fleca o pastissera, que incorporava sempre, sempre la farina, els ous, el sucre, etc. I era enfornada, evidentment. Aquesta modalitat de mona és la que encara es conserva en aquestes zones que et comentava abans, que mantenen molt la tradició de la mona, com és el País Valencià, o com Múrcia, per exemple. Se'n diuen, reben altres noms, reben el nom de Toña, de Panquemado, de Panquemao, de Panou, i moltes vegades incorporen... un o més d'un ou cuit, en aquest cas. És a dir, que és la imatge, justament, més... més ferma i més autèntica de la simbologia antiga de la mona. I quan comença, aleshores, a fer-se la mona tal qual la coneixem avui? Doncs la mona, com una tarta que incorpora les figuretes i fins i tot els ous de xocolata, és una tradició que inicien els pastissers, se suposa que barcelonins, a finals del segle XIX. Clar, és que aquí la mona La mona a Barcelona, per exemple, és com una mena de gran exposició. Sí, sí, sí. Encara que això ve més tard. És a dir, la primera mona de pastisseria és el pastís amb figuretes. És a dir, amb els típics plomerets de colors, amb ous petits de xocolata, etcètera. Aquestes són les primeres mones. A poc a poc, els pastissers... van voler mostrar la seva parícia en el tractament de la xocolata. I a fer figures, arquitectures, amb aquesta matèria primera, tan bona per atrapar. Doncs sí. I imitant una mica la pastisseria monumental francesa, que es feia amb sucre o caramel moltes vegades, van començar a fer aquestes figures de xocolata. i a posar-les als separadors, i ara ja les fem amb el nino més famós de la tele del moment, que em sembla bé, perquè al final... Clar que sí. Els nens sou contents amb aquestes coses. I tant, fa molta il·lusió. Què més? T'has deixat alguna coseta així que ens vulguis explicar que et sembli mega ultra super curiosa i a mi no se m'hagi acudit preguntar-te? Doncs no sé, arran d'aquesta tradició de pastissera hi ha més dobrador, més artesanal, molt més comercial també. Doncs s'ha de dir que la mona s'ha vinculat sempre molt, molt a Barcelona. I que a Barcelona es van començar a fer demostracions i exposicions de mones des de fa molt de temps. A començaments del segle XX es va fer una, ja bastant important, i jo voldria recordar una més recent, encara que ja fa uns anyets, que es va dir «Mona a Barcelona». I m'agradaria recordar-la perquè està prou oblidada, encara que hi ha un llibre molt maco, molt ben il·lustrat i que es pot trobar fàcilment, que es diu Igual. Va ser una exposició que van patrocinar. un gastrònom molt important, ja desaparegut, lamentablement, que va ser el Llorenç Torrado, amb un artista molt vinculat al tema de l'alimentació a l'art, que és l'Antoni Miralda, a la Galeria Prats de Barcelona, el 1980. I aquí van participar els més importants pastissers de no només Barcelona, sinó molts d'arreu de Catalunya. Van forrar l'interior de la galeria de xocolata i van col·laborar tots en fer figures de xocolata reproduint els monuments més importants de la ciutat. Va ser una exposició espectacular. I potser aquesta és la mona de les mones, per això es va dir així l'exposició mona a Barcelona i, repeteixo, hi ha un llibre que recull amb fotografies, amb imatges i amb testimonis aquesta gran exposició. Ah, sí, i un record pel Llorenç, que em va escriure el meu primer pròleg del meu primer llibre, La cuina que no amoïna, quan no em coneixia ni Déu. I, ostres... Jo sí, jo sí. Tu sí que em coneixies, però li tinc un especial carinyo. Mira, aquesta setmana hem fet 12 edicions, o no sé quantes portem, em deia la meva editora. Mira tu, qui ens ho hagués dit, això? Vés, però. Isabel Lugo, moltíssimes gràcies per estar un dia més aquí a la cuina de carbó per explicar-nos tantes coses que de vegades no coneixem i s'han de conèixer, clar que sí, perquè formen part de la nostra cultura. Gràcies per estar amb un dia de festa aquí. Ha estat un plaer. Ara mateix me'n vaig a córrer a veure si baixo, no només la mona, sinó els bunyols, les torredetes de Santa Teresa, tot el que m'he menjat durant la cuaresma. I això que és una època que ens vas explicar, una època de contenir-se, Isabel. De contenir-se, sí, però hi ha coses tan bones... Alguna cosa no has fet bé si has d'anar a córrer. De vigília, però tot molt bo. Ja ho sabeu, la Isabel Lugo és professora de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CET. Gràcies i fins molt aviat. Fins ara mateix. I avui, dilluns de Pasqua, aprofitem uns minuts per parlar amb una gran pastissera i amiga del programa, la May Hoffman. Bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, May. Com estàs passant aquest dilluns de Pasqua? Atabalada, suposo. Doncs molt atabalada, molta feina. Bé, tota la setmana hem tingut feina, però avui, imagina't, tothom ve a recollir la seva mona. I perquè la gent encarrega, May, o com va això? Normalment encarreguen, però també troben, o sigui, el que no ha encarregat també troba... A veure si arriba aviat. Si no, no. Sí, ja ho sabeu, que si algú s'espavila tard i vol d'allò, la May us espera al carrer Flaçadés 44. Quant tres se'n venen, més o menys, de mones? Com va la cosa, May? Mira, la veritat que molt bé, perquè a més fem tot d'animalets, que són molt divertits i boníssims, perquè la xulata que utilitzem és molt bona. Això en dono a fer. Llavors també els preus tampoc són excessius, per lo qual, mira, a la gent li agrada molt. Quins animalets esteu fent? Mira, aquest any fem el porquet, després un elefant que és boníssim, de color blau, després les vaques, que les vaques van amb el seu prat, de herba, que l'herba també és de xocolata, i és molt maco. Després hi ha un mico amb el seu barret, hi ha els goril·les, el blanc i el negre, després hi ha una granota, que es diu Granota Gustavo, que és, bueno, és una moneda. Després la Marieta. Sí. Bueno, com novetat, novetat, un lloc, que és, bueno, és genial. Carai, meu. Sí, sí. A més, té una cara de, bueno, és molt divertit. Després hi ha molts pollets. Sí. Després hi ha un nou gran, que també el vam fer l'any passat, però que va tindre molt èxit i l'hem tornat a fer. la cistella amb ous petits, i després, bueno, les típiques mones amb el pastís, després el niu amb els pollets o els ous. Més clàssiques ja, no? Exacte, però són molt, molt maques. A mi m'han dit que el que està tenint molt d'èxit és aquest elefant, l'elefant. L'elefant, bueno, és que és molt, molt maco. I has fet una de ben gran, May? Sí, n'hi he fet una molt maca, que està a l'aparador, que són uns goril·les que ja... El gorila, papa o mamà potser. Sí. Després hi ha el petit, però que són enormes, eh? Pesen, deuen pesar entre tots uns 20 quilos. Uau! I què en feu després d'aquestes mones? La de l'aparador es ven o què en feu? Aquest any el que fem és com un sorteig, venem uns cupons, llavors tot el que recaudem li tocarà a algú, que li toqui el número, i després els cèntims els donarem al casal dels infants. Oh, quina bona pensada, Mei. Sí. Molt maco. Trobo que és molt maco perquè, bueno, mira, tothom gaudirà. Doncs sí, el que li toqui es menjarà 20 quilos de xocolata bonicíssima, no? I el casal dels infants estaran ben contents. Oh, quina iniciativa més maca, Mei. Molt bé, m'agrada, m'agrada. Quins preus tenim per les mones, més o menys, Mei, per tenir una idea? Doncs mira, a partir de 20. 5 euros. Ah, molt bé, molt bé. A més, és un cop a l'any, és un cop a l'any, val la pena. I maques, a més, ja sap, la xocolata que fem servir, la Valrona, tot, i després, bueno, tot, tot, és de màxima qualitat, per lo qual, sí. Carai, doncs, molt bé, doncs, i una pregunta, n'hi ha de xocolata blanca i negra, has dit, oi? Exacte. I amb llet, també? Vull dir, que estarà tothom content? Tothom està content. Perfecte. Perfecte. I... Digue'm, digue'm. Si us dona temps, podeu vindre. Oh, doncs sí, ves que no ara quan sortim d'aquí anem corrents cap allà. D'acord, d'acord. Doncs moltíssimes gràcies, May, per atendre'ns. M'imagino que ja, bueno, doncs ja sabem que vas molt atabalada, però teníem molta curiositat per saber com s'estava vivint aquest dia des d'una pastisseria. Doncs és molt maco, de veritat. És xulo, eh? Sí, tota la setmana és una setmana especial, sí. Perquè vosaltres porteu ja molt temps, oi? Bueno, ara portem tres anys i mig. D'unido, d'unido. No, volia dir preparant les mones. Ah, No és una cosa que es faci d'avui per demà, vull dir. No, no, preparant les mones portem uns 15 dies. D'unido, d'unido. I abans, perquè es pensa... Has de pensar, clar. Fas la prova, a veure com queda, i si li posem això, i si li posem l'altre. I és molt divertit. Doncs sí que ha de ser xulo, May. Perquè és totalment artesanal tot, sí. Tot, tot, tot. Doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns un dia més, May. Una abraçada i ens veiem molt aviat aquí als fogons de la cuina de carbó. D'acord. Un petó. Fins aviat. Gràcies. Adéu, merci. Adéu, adéu. Sóc un cuiner que remeno les cassoles, faig bons menjars i tothom es lipa els dits. Les cassoles en el poc van bullint a poc a poc i fregeixo les verdures, les patates i els cigrons. Cuina més i millor cada dia amb la cuina de carbó. De 12 a una del migdia a Com Ràdio amb Mireia Carbó. Sóc un cuiner que rameno les cassoles, faig bons menjars i tothom es nip als dits. Les cassoles en el pot van bunyint a poc a poc i fregeixo les verdures, les patates i els cigrons. I ara xerrarem amb en Christian Machio, col·laborador de La Casa. Normalment parla de teatre, però avui ens parlarà de cinema. De cinema i cuina, esclar. Bon dia, Cristian. Bon dia, Mireia Carbó. Tot i que podríem parlar de músiques i cuina, no? Perquè veig que teniu aquí un estol de cançons dedicades a la gastronomia i a la cuina. Tu no t'ho pots imaginar, eh? Molt bé, molt bé. No t'ho pots imaginar com ens treballem el tema de les músiques a la cuina de Carbó. Ho veig, ho veig, i les lletres. Cada vegada rossem el friquisme, fins i tot, com fa una estona ho heu pogut sentir. Ens agrada, ens agrada acompanyar-ho? És així? Parlo de teatre, però avui... És que saps què passa? Teatre i cuina ens donaria poc de sí. Però n'hi ha? N'hi ha obres de teatre? N'hi ha obres de teatre. I ara pensava així ràpidament. El dissabte, diumenge i dilluns, si recordeu un èxit que va haver-hi molt gran, em va analitzar fa uns anys al Teatre Nacional, era una obra que centrava tots els seus actes, tres actes tenia l'obra, doncs en com es preparava un regú. el regú familiar. I era el dilluns, dissabte es preparava, diumenge es menjava i dilluns es menjaven les sobres. Tota la família italiana al voltant del regú, que era com molt tradicional dels diumenges. I em consta, clar, jo veia allà a l'espectacle que cuinaven un regú i pensava... Però el cuinaven de debò? Que el cuinaven de debò? Sí, sí, el cuinaven... Després vaig preguntar al Balbel, el director de l'espectacle, escolta, això del regú és veritat o és mentida? Perquè treien una peça de carn a cada funció. Que, bueno, això és una despesa, això qui s'ho menja després, no? No, s'ho menjava tot l'equip, això sí, i ho precuinaven a les cuines del Nacional, cada dia. Cada dia es cuinava un regut a les cuines del Nacional per poder fer aquell espectacle que era un plat de pasta d'aquelles sapates immenses de macarrons, i després venia el regut. I cada dia els actors menjaven per força, el regut no, perquè no es veia, no s'acabava de menjar mai. perquè sempre hi havia una discussió d'aquelles que es mentava el Cristo i tothom marxava d'allà cabrejat. Però els macarrons, que era el primer plat, sí. I jo recordo actors com el Lluís Soler, el Jordi Bosch, la mateixa Anelis Arant, que cada dia reconeixen que sí, que havien de menjar macarrons cada dia a la funció. A mi no m'importaria, a tu t'importaria. A tu t'agrada la cuina, Cristian? A mi m'agrada la cuina. A veure, jo soc d'aquells que quan m'hi poso, m'hi poso. Soc punyetero, perquè... A mi em diuen, no, si tu cuines bé, el que passa és que no vols entrar a la cuina. I el que passa és que quan entro m'agrada molt seguir la recepta, jo no soc d'improvisar. No, tu fas el que diu el llibre... Com si que ha escrit la recepta sapigués més que jo, que segurament que ha escrit la recepta en té menys idea que jo moltes vegades, però no sé per què... Per què ho dius, això? Home, acostumen a escriure els llibres de cuina... No sé, últimament entres a Google a buscar receptes de com fer... Ah, no, clar, a internet hi ha de tot, hi ha de tot. I no sé per què, com que està escrit, li agafo com un respecte que reconec que no hauria de ser així i hauria d'improvisar més que la cuina. Sí. I saps quan improvises? Com més cuines, més improvises. Això sí. Em fas més seguretat. Sí, senyor. Doncs què ens portes avui? Què ens has preparat? Avui t'he preparat un còctel de... Ai, un còctel. Això queda molt... No s'ha dit mai, això. No. És molt original, eh? Sí, sí. Pel·lícules sobre gastronomia. Sí. Que és una mentida, això. Cinema i gastronomia... Sí, d'acord. Hi ha pel·lícules on apareixen plats, o apareixen cuiners, o apareixen cuines, però que parlin de menjar? Mentira. Si ja li poden posar de títol a la pel·lícula Menú del dia, fent aparadors, o Lucia i el Frankfurt com mostaza, molt bona aquesta última. Lucia i el Frankfurt com mostaza m'agrada. Te la recomano. Gràcies. La cuina sempre serà una excusa per parlar de relacions humanes. Estic d'acord, Christian. I m'agrada que ho diguis. Em fa una ràbia que t'hi mora. Sempre que surt una pel·li on surt una cuinera o així, les meves amigues... Ai, miri, l'has d'anar a veure, l'has d'anar a veure, em recorda tu? I dius... Però jo? Jo quan m'he enamorat de l'últim pinxa que ha arribat a última hora? Mai a la vida? Sí, sí. Però és veritat. És veritat. Quan un director de cinema et diu que el llenguatge d'espectador mig... Un director de cinema diu que la seva pel·lícula tracta de relacions humanes vol dir que veurem nois i noies enrotllant-se. Sí, ja està. Aleshores, quan tu parles d'una pel·lícula de cuina, òbviament no veurem com es prepara el plat, veurem com el cuiner li agafa la mala cuinera i li ajuda a remenar la salsa... La cuinera posarà el dit a la salsa i li acostarà els llavis del cuiner. Això no és cuina, això és simplement una relació amorosa com podria ser a qualsevol altre lloc. S'allunyen tant de la realitat, a més a més. Es veuen els cuiners allà com al·lucinats, olorant una maduixa. Tot és com molt ruptat. comàntic, com molt... I dius, ui, jo no recordo posar-hi tanta passió cada dia... Arribar a un estat catàrtic cada cop que prepares... No et quedes en coma cada vegada que ho fas. I allà sembla que tot és com... Que sí, és una passió, que t'ofici, perquè t'agrada molt, perquè és molt dur. Sí, com moltes. Però, per l'amor de Déu, no s'assemblen en res a la realitat. Jo, el primer record gastronòmic en cinema que tinc a la gran pantalla és la pel·lícula Amadeus, que de fet és un espectacle Amadeus, per tant, podria estar vinculat amb el teatre... Per tant, Amadeus, una pel·lícula que ens situa a Viena, el 1770, veiem com el compositor Salieri se la té jurada a Mozart per un tema d'enveges, molt propi de la condició humana, també. Però l'esposa de Mozart un dia s'hi presenta d'amagat a casa de Salieri i Salieri li ofereix allò típic que s'ofereix a les visites, no? Unes cerveses, unes escopilles, uns candelons que van sobre diumenge... No, li ofereix això. Vengo a veros en nombre de mi marido. Os traigo unas muestras de su trabajo para que le consideréis candidato a profesor de la princesa. Permitidme que os ofrezca un bocado especial. ¿Sabéis qué es esto? Capetzoli di Venere. Pezones de Venus. Castañas romanas con azúcar y coñac. Coged una. ¡Vamos, probadlas! Son algo sorprendente. ¡Qué ricas! Sí... Què li ofereix? Mogrons de venus. Mogrons de venus. Jo vaig veure això, no sé, tenia 12 o 13 anys. I ja et va impactar, clar, perquè mogrons de venus, la veritat. Els mogrons es poden menjar. Calla, que això m'interessa. I he trobat a les biografies de Salieri que, efectivament... A Salieri li agradava menjar morons de Venus i d'aquí que l'autor del text va incorporar-los en aquesta escena. Era un home molt religiós, Salieri, i el seu gran pecat era la gula. El que no quedava ben clar, què coi eren aquests morons de Venus? Jo no ho havia sentit mai. Perquè a la pel·lícula és una castanya caramelitzada, era una castanya coberta de xocolata, no ho sé, a la pel·lícula es veu que hi ha trampa perquè el que li ofereixen, els de 13 que estan per allà fent els ingredients, van fer un massa pa. Vam fer un maçapà i van curir de xocolata. Com els panellets, hi ha panellets que són típics de castanya i banyadet de xocolata. I això és un mugró de bens. Però jo he trobat una recepta. D'un i do, els mugrons de la Venu, si semblava una castanya banyada amb xocolata, mare de Déu. He trobat una recepta... Has trobat una recepta de mugrons de Venu? Sí. A veure, a mi és molt senzilleta, i no té res a veure amb les castanyes, ni amb el maçapà, pel que he vist, no. Simplement et recomano que fons xocolata al Bany Maria. Sí. Ho barreixes amb nata. Què fem? 150, 150, no? Fem 150, 150. 150 de xocolata. M'està mirant així i dient, però quines quantitats. No ho sé, no ho sé. I 30 de mantega jo li posaria perquè brillés una mica. Sí? Sí. Doncs agafem la nata, la xocolata, els 30 grams de mantega. barregem, deixem refredar, i un cop freda la barreja, la batem fins que puguin fer formes. Això és molt complicat, això de fer formes. Ah, no, no, per fer formes ho vol fer. Bé, per fer la forma de la muntanyeta del Mugró, no? Ah, ja t'entenc. Això seria com una trufa. Ah. Sí, per fer la forma... Doncs amb una mànica pastissera fem les formes, no? Sí, l'altre dia en vam parlar d'això. Vam convidar en Jordi Butrón i ens va donar una recepta molt bona de trufes. Doncs podríem fer això i fer les muntanyetes. Sí, l'únic que, perquè fos un muró, seria agafar xocolata blanca fossa i sucar la punta de la muntanyeta amb aquella xocolata blanca. Això ja té l'aspecte així més de muró. Té l'aspecte i, a més, ha d'estar boníssim, la veritat, bonicíssim. Bonicíssim. Perquè una trufeta amb una punteta així de... Molt bo, molt bo. Doncs amb els anys jo vaig deixar estar els mugrons de Venus fins que vaig veure Xocolat. La pel·lícula Xocolat és xula. Recordeu aquella pel·lícula de la Juliette Vinoche, Mare Soltera, obre una xocolateria al mig d'un poble perdut de França i allà comença a elaborar, i no ho diríeu mai, uns mugrons de Venus. Coloca-li el chocolate blanco solo en la punta. ¿Ah, sí? Bien. Y ahora sacúdelo un poco. Bien. Ahora déjalo ahí. Vuelvo enseguida. Sí. Buenos días. ¿Le apetecen unos pezones de Venus? Per tant, això dels mugrons de Venus... Cristian Machío, que bé ho has fet, això? Per què? Lligar les dues pel·lícules... Sí, és que realment vaig recordar-me dels mugrons de Venus quan vaig veure xocolata. El s'havia oblidat, eh? Sí. Jo el vaig veure a Madeus i després a xocolata dic Mittels. Mittels? Ja t'ho dones aquí? Foto un altre cop, tu. Bé, xocolata és una pel·lícula on, òbviament, no es parla de xocolata. Tampoc, tampoc, tampoc. Tot i que eren unes imatges espectaculars. Sí, sí. Els xocolates són només l'excusa per parlar de la repressió d'un poble que viu subjugat a la tradició religiosa i al pecat. I els xocolates resulta una temptació d'aquelles que cal confessar abans no caiguem en pecat mortal. I no sé si recordes que ja estan en el confessionari. Tots els habitants del poble que han passat per la xocolateria fent cua davant del capellà del poble confessant el seu pecat. En el pueblo... El tiempo transcurría. Y la chocolatería no cerraba. Siempre me digo que esa será la última vez. Pero entonces me llega el olor a chocolate. O de esas cosas. Conchas. Conchas de chocolate pequeñas e inocentes. Así que pensé que un poquito no podía hacerme ningún daño. Es que ve de gust menjar-ho, eh? De la manera que ho diuen, sí que sembla un pecat. Sí, és un pecat. Sí, era xocolata, eh? Sí, sí, sí, sí. I... Vosaltres recordes el personatge de la Judi Denys? Que era una iaia amargada, no? que anava a la xocolateria i no deia que era diadètica, no? I aleshores s'anava fotint tasses de xocolata desfeta amb un puntet de sal, allò que li posen a vegades... Sí, realça, realça el gust de les coses. Que realça el gust de les coses, no? Un puntet de sal i la tia s'anava xutant insulina... I apa, i més feliç... I fotent-se les tasses de xocolata, a més igual em quedaré cega, però jo aniré... Però aniré contenta. I entrem al terreny de les cuines perquè el microunivers d'una cuina ha servit i servirà sempre de caldo, de cultiu per trames, personatges, conflictes. És el cas de la pel·lícula Deliciosa Marta. Amb aquesta pel·lícula jo vaig tenir com un lapsus fa uns anys. Vaig anar al cinema a veure una estrena que es titulava Cins reserves. on sortia la Catherine Zeta-Jones. I jo, a mesura que anava a ser la pel·lícula, dic això em sona, tot això em sona, jo ja ho havia vist, però és una pel·lícula d'estrena, no pot ser que ja ho hagi vist, doncs sí, és que els americans van fer la seva versió del Deliciosa Marta, que es deia Sin Reserves. Això ja ho fan molts americans. Jo no la vaig veure, veus, Sin Reserves, Deliciosa Marta, sí, però Sin Reserves no, perquè em van dir que era més de lo mismo. És que plano a plano, gairebé, és la pel·lícula recreada. Refregida, el que es diu refregir. Una cosa, però d'espanto, perquè a més, la Catherine Zeta-Jones, jo, a veure... Com a màxim la veig cuinant unes barretes de peix rebusat, eh? Per què? No me la creia, com a cuinera. Jo la veia allà triant trufes a la cuina i dic, no pot ser, dic, no, home, no, que t'hem fet de jo. Vaja, que no van triar bé, tampoc. Què colla de cuinar aquesta dona? Dubto jo també que cuini, però home, igual la dona, jo què sé, amb el seu temps lliure o li diu a la cuinera, surt, surt, surt, que jo ho faci jo. Si has vist la versió europea, has vist l'original, que és la dona... D'aquesta pel·lícula t'he recollit un moment fent activitat del restaurant on un client demana a veure el xef, allò típic, eh? Que exijo ver al xef! Al xef! I apareix el xef allà tot atrafegat, estressat. ¿Qué quiere? ¿Qué quiere? El cliente siempre tiene razón. Yo quiero hablar con el xef. Yo soy el xef. Que sepa que su fuagra está crudo. ¿Qué? Está bien, no se preocupe. Les descontaré el central. No descontarás nada. Mi foie gras no está crudo. Ya no creo que sea, querida. Desde luego, sé lo que digo. Yo no soy su querida y este foie gras está en su punto. Ha sido cocido a 140 grados durante 25 minutos, ni más ni menos. Y tiene el color rosado suave que debe tener. Comí el foie gras. Esto es francés y significa como debe ser. Me da igual. Este hígado está demasiado crudo. Les traigo otra cosa. Es como echar margaritas a los puercos. ¿Dónde cree que está en un conducho cualquiera? Això passa, eh? Això passa que a vegades el client no sempre té la raó, no? Sí. I es queixa que l'estic tartar està cru, no? I dius, bueno, senyor, però vostè... Passa que demanen el que de vegades no sabem, saps? I s'ha de preguntar. Si teniu dubtes, demaneu. Què és això? Què és allò? De debò que passa molt, eh, Christian? I fa una ràbia perquè et tornin un plat perquè no sabies el que estaves demanant. Doncs no, no? Sí, és deia, vostè no sap menjar, no? Després és al revés, no? I aquí va al McDonald's i demana una amanida féssar pensant-se que el que li portaran serà realment una amanida féssar. Clar, és que... No, el McDonald's no demanis l'amanida perquè em sembla una mica... Hi ha un terme a mit, hi ha un terme a mit, també. També reconec que una cosa és en un restaurant que t'atengui la Catherine Zeta-Jones, o la Martina Guetet, que és la protagonista de la Fissa Marta, i una altra és trobar-te un cambrer, trobar-te el Roberto Benini fent-te de cambrer. Roberto Benini, oh, són aquells actors que incita a la violència, però... Per què? Oh, quina ràbia, quina ràbia, bueno. Jo, quan... A més, quan a la vida... És que la vida és vella és una pel·lícula que... A tu t'agrada? No ho vull atacar, però... La vida és vella, sí, va ser... Bueno, jo vaig plorar molt. Ai, sí, sí, però aquell tio, que és l'únic que ha fet, després va fer una altra cosa de Pinotxo, que no va arribar ni a estrenar-se a Espanya, perquè era una cosa... La dolenta que era. Horrorosa, mare meva. No ho sé, a mi em fa molta ràbia el Roberto Benigni. I aquí, aleshores, el Roberto Benigni fa de Cambria d'un restaurant i a la vida desvella t'apareix a la cuina amb aquella frase que fa tanta ràbia que et diguin, que tu ja saps que et diran normalment quan vas a un restaurant a segons quines hores, que és la de la cuina està tancada. Però si t'ho diu ell, vols dir que fa més ràbia encara, no? T'ho arriba a dir a tu i... Crea molt restaurant, exactament. Aquí aleshores tens dues opcions. Quan et diuen la cuina està tancada és o marxar a un Burger King... Sí... o que tinguin fred, més igual, porti-m'ho. Si a la cuina només queda un tros de salmó a la planxa amb una mica d'amanida... Ja m'està bé. I si és bon cambrer, el cambrer t'ho col·locarà. Com si fos el que més desitjessis en aquell moment. Ya sé que la cocina está cerrada. Quizás alguna cosa fría. Aquí todo es de primera. Escoja usted. Algo ligero. Muy bien, pues tenemos carne. Un buen bistec braseado o bien cordero, riñones, hígado frito y rebozado. O si no, pescado. Pescado, pescado. Bien, pues tenemos un rodaballo, algo grasiento o bacalao bañado en salsa al gran marnier. Si no, un salmón magro y... Un salmón, perfecto. ¿Cuarnición? ¿Hay guarnición? Oh, por supuesto. Tenemos setas muy, muy fritas. O puré de patatas mantecosas a la mantequilla de Nancy con bechamel esponjosa. ¿No tendría un poco de ensaladita ligera, ligera? Si no, nada. ¿Una ensaladita ligera? Vaya, porque las setas muy, muy fritas eran, de verdad, excepcionales. O sea que pondremos una ensalada ligera, salmón magro y una copita de vino blanco. Perfecto, lo más rápido posible, por favor. Héroe lo que pueda hacer. Hàbil aquí, el Benini, col·locant l'únic plat que tenien a la cuina, que era aquest. Era el salmó magre amb l'amanida i la copa de vi blanc, i ja està. No tenien res més, però li va venir el desig al client de voler. Això és un bon cambrer. Només volia això. A vegades ja va bé sopar i demanar coses de lleugera. No han anat amb molta gana, i no sé si als restaurants van anar amb molta gana. Depèn. Si vas amb molta gana... És un problema, això. És un problema greu. Sí, senyor. Perquè veus la carta i comences a demanar... I després veus preguntar... El plat és gran o petit? Això que es pregunta... Això ho fa molta gent, sí. Escolta, les racions són quantioses o no? O és més aviat justa, no? Perquè mai saps... Què trobaràs? Et pots trobar de tot. Si vas amb molta gana, comences a mirar la carta i no ordenes per ordre de preus, ordenes per ordre de substància. Sí, senyor. Què és el que més m'atiparà? I després pots acabar com el client del restaurant de la pel·lícula dels Monty Python, El sentido de la vida. Ah, buenas noches, monsieur. ¿Cómo se encuentra hoy? Mejor. Pero tráigame el cubo. Voy a vomitar. Gastón, un cubo para monsieur. Merci, Gaston. Lo he terminado. Oh, oh, oh, pardon, Gaston. Mil perdones, messieurs. Esta noche tenemos la liebre estepada favorita de messieurs. La liebre es muy grossa y la salsa es muy sabrosa con trufas, anchoas, licor, bacon y nata. Merci, Gaston. Lo he terminado. Oh, oh, permítame. Otro cubo para, messieurs. Y la mujer de la limpieza. No sé quina pèl·li és aquesta. És aquella que es menja al final un... i explota? Sí. Ah, es menja un after-aid, una llámina de xocolata amb menta, no? Si no recordo malament, potser l'estic espifiant, però... Després de menjar de tot el que hi havia al restaurant... La facin com a pòstora abans de marxar una làmina finta i és quan... Quan fa pum! És quan fa el pet. Sí, sí, sí, ja sé quina és, sí. Tothom parla sovint dels Monty Python, dels sketchos o com a molt de la vida de Brian, no? Ah, també, sí. Dels cavallers de la taula quadrada, però el sentit de la vida jo crec que va ser la darrera pel·lícula que vam fer i el meu pare és... supera tot el que havíem fet anteriorment. La Universal estava al darrere per primer cop una gran distribuidora internacional. I es va notar. I es va notar. Per primer cop teníem pressupost per fer coses. I va guanyar algun premi a Canç. I els Montipariton, que saben molt de cuina, perquè van ser... Els que ens van descobrir que era l'espam. Com a l'espam? Què és l'espam? Per si algú no ho sap. Ara t'ho explico. Ah, molt bé, molt bé. Primer escoltem aquest sketch dels Multipyton on un matrimoni entra a un restaurant i demana, si us plau, què poden prendre. És sketch en anglès però s'entén perfectament perquè aquesta és la resposta de la cambrera. Egg, sausage and bacon. Egg and spam. Egg, bacon and spam. Egg, bacon, sausage and spam. Spam, bacon, sausage and spam. Spam, egg, spam, spam, bacon and spam. Spam, spam, spam, egg and spam. Spam, spam, spam, spam, spam. Why can't she have egg, bacon, spam and sausage? That's got spam in it. Not as much as spam, egg, sausage and spam. Could I have? Bé, era tot spam, spam, spam. Spam, spam. Spam, spam a lot. I d'aquí ve molt de spam, el títol del musical aquell dels Monty Python, que es deia Spamalot. No, diré que sí, però no sé quin és. Doncs ve d'aquí, de spam a lot, molt de spam. L'spam era una mena de pan i l'adobat, que venien enllaunat a Anglaterra, s'ha de fer servir durant la Segona Guerra Mundial i sobretot durant la postguerra. Aquell típic de la llauneta així, en forma de... Sí, en forma de... Doncs, en forma quadrada. Ah, era quadrat? Ah, jo recordo una... He vist fotos d'un així, com en forma de pernil, saps? Com en forma de... Ah, no, jo les que he vist eren llaunes quadrades. Quadrades, ah, potser sí, eh? Sí, sí, sí, no ho desconec. I amb una mena de vaca dibuixada a la llauna. I l'espam era això, una mena de pernil... adobat, molt barat, era l'aliment de la postguerra, sobretot en temps del racionament. Vindria a ser un xopet. Nosaltres tèiem el xopet, els anglosos tenen l'espam. Hi havia gent que feia vergueries amb l'espam, no sé, que aconseguia camuflar l'espam com si fos un... No, clar. Era d'enginyar-nos-les com adobar aquell espam perquè no sembli sempre el mateix espam, no? I els Monty Python el que feien era això, un retrat de la societat anglesa de la postguerra, on només hi havia espam per menjar. El nostre repàs no podia deixar de banda una pel·lícula que jo sé que a tu t'agrada molt i que l'he col·locat aquí especialment. No m'agrada gens. L'he col·locat especialment. Organitzat. Fins demà! No té argument, potser no té acció, no té... No sé, va ser lenta, va ser... Ja... No em va agradar gens. Una amiga em deia, l'has de veure, Miri, l'has de veure, perquè això et passarà amb els teus llibres, no sé què, ja veuràs què et xula. I després la veus i dius, però quina poca passió, però quina poca... No sé. No et percebes els teus llibres, vols dir que algú estarà obrint un blog, potser... Vaig a fer totes les receptes de la Mireia Carbó. La cuina, salvavides i el meu blog, no? I aleshores algú està fent cada dia i tu potser no ho saps. Oh! Busca-ho, busca-ho, perquè la Julia Child no ho sabia. Quan es va enterar no li va fer gens de gràcia, no sé per què. Home, perquè la gent no compraria el seu llibre, aleshores mirarien el bloc d'aquesta noia i obrir un bloc amb el nom d'una altra persona, doncs poder no estar bé. Però, no sé, a mi em va avorrir, aquella peli. Em va avorrir, la vaig trobar avorrida. A mi, jo reconec, a veure, l'argument realment és... És que és Tim Nora Efron, a Nora Efron li passa això. Què, que és lenta? És queca, és queca. Ah, és queca. És queca, és tontuna, és... També pot passar que de vegades la gent et diu, vés, vés, vés, que això passa molt amb el cinema. Ja veuràs que és molt bona, que riuràs molt. A mi aleshores ja no em fan gràcia. És aquest tipus de pel·lícules que salva la Mary's Street també, eh? Home, clar, ella ho va fer molt bé, eh? Sí, sí. Es dius, mira, l'únic que sí per la Mary's Street ja ha valgut la pena, com aquesta de la Margaret Thatcher, que és... que és horrorosa. Sí? No l'he vista. Que dius, bueno, però, com que s'obre la Mary Lee Steve, però la Mary Lee Steve ja deu estar cansada, no? De sobte, pel·lícules... Sí, ja porta unes quantes, que les pel·lícules no valen res. Ho arriba a fer una altra i... I, bueno, és un desastre de pel·lícules. Això passa en moltes pel·lícules. Doncs aquí, a mi em va agradar molt el tàndem aquest Mary Lee Steve i Amy Adams. No és el primer cop que treballaven juntes, ja ho havíem fet a la Duda. El que passa és que, si us hi fixeu, els que heu vist la pel·lícula, les dues actrius mai coincideixen juntes amb penteja. I, per tant, mai van coincidir en el calendari de rodatge. Mai van coincidir. I és allò que... Faré una pel·li amb la Mari Lestrip, més igual, si no la veuràs. I què tal la Mari Lestrip? No ho sé. I per acabar, no podia faltar aquesta joia del cinema, que és Ratatouille. Pixar, efectivament... A veure, Pixar converteix en clàssic tot el que fa. excepte Cars 2, que aquí se li van a la mà. Tampoc l'ha vista? Cars 2 és un desastre. No sabia ni que havia existit. No, de tant, Pixar rellisca, eh? Però Ratatouille va fer un homenatge... Molt xula. Un tipus de cinema, també, un tipus de comèdia i una estètica d'aquell París que veuen els nord-americans a través del cinema. Hi ha moltes pel·lícules, un americano en París, Irma la Bluce, moltes pel·lícules que estan fetes a Nord-Amèrica que recreen un París que no és ben bé, el París... que tots coneixem o que Europa coneixem, és el París que els americans tenen al cap. Això també està bé, no? Jo recordo, o la Disney havia fet a Los Aristocatos, ja havia recreat una mica com era aquell París de color pastel i paisatge de postal amb llum d'aquella tènua, no? Bé, Ratatouille fa un homenatge aquesta estètica i aquí recreaven també. L'ambient histèric, aquest irreal, però que ens agraden a les pel·lícules que hi ha a una cuina, no? De com els cuiners es cridassen, estan competint contra rellotge, amb un cap de cuina que no para de donar ordres, tu, vete allà, tu, remueve esto, cuidado, que se te quema aquello, más brillo, más brillo, venga, recoge, recoge, no? Ara tot això queda molt ben dibuixit. Es pot saber què fas? Tallar les verdures, tallar les verdures. No, perds l'energia i el temps. Et penses que cuinar és molt maco, eh? Com quan la mama ho fa la cuina. Però la mama no s'enfrontava a les presses al sopar, quan arriben totes les comandes a l'hora. No hi ha dos plats d'iguals, són complicats amb temps de cocció i fagents. I han d'arribar a la taula dels clients calents i impecables. Tots els segons comptes, i tu no pots fer la mama. Oh, quines mànigues sembla, qui vomitis. Els braços i les mans han d'estar a prop del cos, així. Aquesta és la posició natural. Els cuiners anem de bòlid. A més, tres esmolats, punxeguts, amaga les mans, reduïdes els talls, les cromades i no en brut de gas, les mànigues. Com es veu un xef? Davant del brut, mànigues netes. Doncs sí. Sí, davant del brut van i que estrenes. Recordem que amb aquesta pel·lícula vam descobrir les 12 interpretatives de qui va ser el millor cuiner del món, en Ferran Adrià. Jo sempre poso aquest tall perquè em fa molta rissa. No ho ja cuento de res, però escoltem, Ferran Adrià, dublant ratatui. I han decidit que els ve de gust. La sopa és excel·lent. Sí, però és que la demanem cada vegada. Sí, que més... Sí, tenim un foie boníssim. Ja en conec. El d'aquí és un clàssic. Què ha creat el xef avui? Com canvia la veu, eh? No diries que sí, eh? I tant que sí. Que bon, no ho recordaves. El tècnic de sova està suant-hi una setmana en quadrant. Podem repetir, podem repetir. La veu amb els javis del dibuix, no va haver-hi manera, no? Però també ho va fer en anglès. Tratatui, una altra pel·lícula que no parla de cuina. I no parla de cuina, parla d'un tema que és molt comú a les pel·lícules de Pixar. No us adoneu, però Pixar sempre ens ven el mateix missatge. Què ens ven? Un talent ocult. un talent que un no sap que té fins que no el mostra i com aquest talent els altres no li deixen mostrar. Passava a Los Increíbles, passava a Ratatouille, vull dir, és un tipus de missatge que la gent de Pixar, no sé per què, ens instaura molt. Algun trauma... Algun trauma del cap de Pixar, no ho sé, però és això, és el talent ocult, el talent que tens i que la societat no te'l deixa mostrar. I és d'això, que parla Ratatouille més que potser de cuina, tot i que, a veure... Però és xula, veus? Aquesta a mi em va fer disfrutar. La documentació que van fer servir els animadors, ara els diu dibuixants, els diu animadors, els animadors de Pixar, recreant fins i tot com es trenquen les crostes del pas i com les textures dels aliments, la il·lumina, tot està tan cuidat que jo crec que és una meravella de pel·lícula. Aquestes d'aquelles que ve de gust veure dos i tres cops, perquè sempre descobreixes... Jo, mira, jo mai no m'agrada veure pel·lícules que han començat, no sé si et passa a tu, però Quan estic veient la tele i veig una pel·lícula que ha començat, com que ha començat, no m'interessa. Passa, tio. Jo vull veure-la des del principi. O si sé que per horari no la podré acabar de veure, tampoc la veig. Ai, a mi això sí que em fa ràbia, veus? Això em fa més ràbia. Saber que no podré veure el final és horrorós. I dius, mira, com que no podré veure el final... Ja no la miro, això sí. Doncs em ratatui em passa que per festes de Nadal la poses moltíssim, si l'enganxo a mitges... Et quedes? Em quedo. Encara que només siguin 10 minuts, un quart d'hora... Jo veig aquell fragment que me la sé de memòria al mínim. Es nota, eh?, que t'agrada. A mi, a mi, sovint, això... Ens l'has vengut molt diferent a les altres, eh? Bueno... No, mira, d'aquestes, amb adeus m'agrada molt. Deliciosa Marta, trobo que és una meravella. Si en reserves, a veure, no està malament, si en reserves la de Catherine Zeta-Jones... No, no, ara t'estàs rajant, Cristian. Has dit que no t'agradava. La vida es veia no m'agrada, per exemple. Es veia una tonteria en una casa, a més se li veu el cartró. És subjectiu, ara trucaran oients. No, la vida es veia és maca, és maca. Avui no trucaran perquè els tenim castigats. Bueno, la Mico fa festa, no? Sí, per això. Jo crec que la vida es veia és una pel·lícula excessivament llonia i això de fotre un nen enmig dels camps nazis Ja ho hem vist tantes vegades. És tan fàcil, és tan fàcil. Va molt bé perquè comences, t'arrenques i dius, mira, jo que estic plorant, a mi em van bé de vegades aquestes pel·lis. Sí, però a mi quan veig que la pel·li ja em vol fer plorar, i una pel·li que em vol fer plorar ja d'entrada amb un nen i els camnasis per allà al mig... Ja l'he vist, el joutur. No, clar, tenen el tret assegurat aquí, eh? Perquè és com la combinació perfecta. És com Spielberg i un cavall de guerra. Ja sé com acabarà, saps? Però, i per exemple, els Monty Python, totes aquestes pel·lules estan en DVD, i com que no són estrenes, a vegades els podeu trobar un preu d'aquells de 4-5 euros. Vull dir que, per exemple, els Monty Python del sentit de la vida, que a alguns us sonarà xinès, doncs... Aquesta val la pena. Jo la tornaré a mirar, aquesta, quan tingui un ratet. És molt divertida. I bé, ja et dic, a mi no és que m'agradi veure pel·lícules de cuina, m'agrada veure pel·lícules de tot tipus, i potser sí que no entro a la cuina, però estic més còmode al cinema, veiem pel·lícules que parlen de cuina. Cristian, moltíssimes gràcies per estar avui a la cuina de Carbó. Jo crec que hem fet una repassada ben xula de pel·lis que parlen de cuina. Júlia en Júlia. Júlia en Júlia. Què li passa a Júlia? No, no està bé, no la mireu. No ens agrada. Sí, moltíssimes gràcies. Hem fet una repassadeta important. Hem recordat pel·lis que jo tenia oblidades. Hi haurà gent per Facebook, que no hi ha telèfons, hi haurà gent per Facebook que diu, us heu deixat aquesta. Segur, ens n'hem deixat la tira. Us heu deixat les ostres de Benur, us heu deixat... Segur, segur, segur que sí. Però se'ns acaba la cuina de carbó. Així que, gràcies per haver vingut, Christian. A vosaltres. Sabem que has fet un esforç, ens ha costat rescatar-lo. I a tots vosaltres, demà ja ho sabeu, aquí a les 12 i 5 en punt, a la cuina de carbó. Que passeu un bon dia. Com Radio. Noticias. Bon dia, és la una, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Els quatre morts en un incendi aquesta matinada a Barcelona eren joves romanesos, segons ha confirmat l'Ajuntament de la ciutat. Passaven la nit a Xuplogat sota unes fustes en un solar del carrer Bilbao al districte de Sant Martí. Els Mossos d'Esquadra apunten a una causa fortuita. Barcelona, Pere Sanz, bon dia. Bon dia. Les quatre víctimes mortals són d'origen romanès i tots ells eren majors d'edat i hores d'ara s'està procedint a la seva identificació. Les primeres investigacions apunten a un incendi fortuït, segons ha explicat el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Ford. Com tampoc sabem exactament les causes de l'incendi. Sí que d'una manera indiciària ens diu al cas de Mossos d'Esquadra que podríem parlar... d'un incendi portuït i que probablement les persones, els quatre morts, haurien mort per inhalació de fums. Aquesta és la primera versió, però és important veure tota la investigació que es pugui desenvolupar i veure si exactament es confirma aquesta primera hipòtesi. es va posar en contacte amb una parella de romanesos que vivien en aquesta finca abandonada al districte de Sant Martí, al barri del 22 de Rova. El confixtori els va oferir la repatriació o que s'acollissin als serveis socials municipals, cosa que van rebutjar. Segons els veïns, fa 10 anys que col·lectius de romanesos ocupaven aquesta finca que va ser desallotjada pels Mossos el 2010, però va tornar a estar ocupada posteriorment. A Sant Martí hi ha actualment una trentena de finques o solars ocupats, com Ràdio Barcelona. Dos morts, dos ferits greus i tres de lleus és el balanç de l'accident que hi ha hagut fa una hora i mitja a Organyà. A l'Alurgell dos vehicles han xucat frontalment a la carretera C14. La calçada es manté tallada en tots els sentits de la marxa. Al lloc de l'accident s'han desplaçat bombers, Mossos d'Esquadra, fins a quatre ambulàncies i un helicòpter medicalitzat. Sapiguem quines retencions provoca aquesta hora, perquè sí que n'hi ha de cues, a més a més. A diversos punts de la xarxa aviària catalana ens ho explica detalladament des del RAC. Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Ja es va complicar en el trànsit en aquesta xarxa aviària, per exemple, a les comarques tarragonines. Tenim aquest tram de l'autopista AP7 amb uns 8 i 9 quilòmetres de lentitud, aturades intermitents. entre el Vendrell i Banyeres del Penedès. Fa estona hi ha hagut un accident en aquest punt, per això tenim aquest tram d'aturades intermitents, com dèiem, d'uns 9 quilòmetres a P7 entre el Vendrell i Banyeres del Penedès. També en aquesta zona, un pèl més al sud, Nacional 340. És una altra via amb molt trànsit, aturades intermitents entre Torra d'Embarra i Comaruga, sempre, en sentit Barcelona. També es carrega, per exemple, l'autovia A2 a la zona de Castellolí, aturades de 2-3 quilòmetres. en sentit Barcelona i acabem amb l'accident que s'ha produït ja fa estona a la C14, a l'altura d'Urganyà. Ens indiquen que la via continua tallada en totes dues direccions i que hi ha cues molt llargues en direcció sud, gairebé des de Sant Pere de Cudinet fins a Urganyà, més de 9 quilòmetres aturades en aquesta C14 en direcció sud. Per tant, per exemple, si sortiu de la Seu d'Urgell aneu cap al sud, eviteu aquest tram de la C14. Com dèiem, en sentit nord la via és tallada i trobareu aturades d'un parell de quilòmetres. De moment és tot des del RAC. Bon dia. Els Mossos d'Esquadra han detingut cinc joves per assaltar, robar i ferir.