Protestes, astronòmia i cultura a Sant Just

Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem una nova edició del Just a la Fusta. 3 hores en què us acompanyarem des d'aquí, al llarg de tot aquest matí, des d'ara mateix i fins a la 1 del migdia. I us anirem explicant tot de coses. Començarem parlant amb l'Andrea Bueno de les notícies de Sant Just. També amb ella farem un cop d'ull a les portades dels diaris. Després, l'endemà, d'aquestes manifestacions dels estudiants en protesta per les retallades que van acabar derivant en algun punt com una mica de batalla campal. També parlarem del temps amb el Carles Rander i Rius, avui que continuem amb aquest dia de sol esplèndid i amb poc fred. Li preguntarem fins quan s'allargarà i quan és que sembla que haurem de tornar a posar-nos els abrics. A partir de les 11 parlarem amb l'Oriol Rigat perquè demà divendres fan una nova xerrada a l'Observatori Astronòmic sobre la Lluna i a més a més també faran observació astronòmica en una nit en què sembla que es podran veure força coses pel estat del cel. Farem la tertúlia habitual dels dijous amb la Joana, la Montse, l'Alina i el Pere. A partir de les 12 entrevistarem el responsable de l'exposició que s'inaugura aquesta tarda, Can Ginestar. I a més també parlarem de teatre amb la Maica Dueñas. D'altra banda, com sempre, farem una receta de cuina i us acompanyarem també amb bona música. Avui començarem amb Marlango. Aquesta cançó és del seu primer disc, de l'Automatic Impression, i es titula Twist and Seek. The more you see Fins demà! The more I hide The more I lie Or even the more you see The more I show The more I lie The more I hide But I'm twisted and sick So that's fine with me Cause I'm twisted and sick So that's fine with me I'd love to meet you But I don't I want to miss you, but I don't remember I need to want you, and I miss your wanting And I want your loving But I'm not to waste your dancing So that's fine with me, that's fine with me Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passant 11 minuts a les 10, és moment de fer un cop d'ull a l'actualitat municipal amb l'Andrea Bueno. I per això, doncs, li donem la benvinguda a... Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Ara em sents? No em sents? Bé. No em sents. Doncs ara ho arreglem. Comencem parlant de les notícies de Sant Jus, si et sembla bé. Comencem parlant de l'informatiu comarcal, que avui comença a nova etapa a internet. Després de 25 anys informant els ciutadans i ciutadanes del Ves Llobregat a través del sistema de ràdio tradicional de l'AFM, ara les 8 emissores que hi participaven sumen forces i concentren la informació local. de cada municipi a través d'un portal comú, informatiucomarcal.com. El portal ofereix notícies en diversos formats. D'una banda es poden llegir notícies i activitats d'agenda i d'altra banda també es poden escoltar els informatius i les entrevistes amb els protagonistes de les notícies als diferents municipis. A més, l'informatiu comarcal es difondrà a través de les principals xarxes socials. Molt bé. Es tracta amb... Perdona, és que estic tenint problemes amb els auriculars i a vegades et sento i a vegades no. Ara, ja està. Es tracta d'una plataforma multimèdia on participaran les mateixes emissores que fins l'estiu passat ho havien fet en versió radiofònica, entre elles Ràdio d'Esvern, també hi trobem Ràdio Sant Feliu, Ràdio Cornellà, Ràdio Gabà, Ràdio Sant Vicenç, Ràdio Sant Boi, Ràdio Castelldefels i el Prat Ràdio. Avui estrenem etapa també a la xarxa. Doncs molta sort en aquesta etapa. Comencem, a veure. Les coses que es fan avui a Sant Just. Sí, aquesta tarda al Casal de Joves es farà una sessió formativa per ensenyar a preparar una entrevista de feina. És una activitat que forma part del cicle Anem per Feina, que organitza l'equipament juvenil. Es treballarà l'entrevista com un dels passos més importants a l'hora de triar una persona per cobrir un lloc de feina en una empresa, en qualsevol empresa. Per això es donaran consells per conèixer l'estructura d'una entrevista, també es prepararà l'actitud a l'hora d'enfocar les preguntes i també la manera de respondre. Es parlarà de comportar-se, també l'aspecte personal i la comunicació, tant verbal com no verbal, que és un aspecte que també es té molt en compte, i es faran exemples pràctics. De res serveix la teoria, si després no es posa en pràctica. L'activitat és gratuïta i es farà avui de dos quarts de sis fins a dos quarts de vuit del vespre al Casal de Joves. I encara una por més referent a l'agenda santjustenca d'avui. Sí, el circ Alex Zabata arriba avui a Sant Just. Fins diumenge 11 de març estarà instal·lat a la carretera Reial, a tocar del Walden, al costat de l'esclat, i ofereix funcions cada dia, menys dimarts i dimecres, que són dues jornades que aprofiten per descansar. L'espectacle que porta Sant Just al circ es diu D'entre els núvols i la primera funció serà avui a dos quarts de set de la tarda. Aquest serà l'horari dels dies laborables. Dissabte i diumenge fan funcions dobles, dissabtes a les 5 i a dos quarts de 8 i diumenges a dos quarts d'una i a les 5. I els preus van dels 6 als 10 euros i hi ha també diferents promocions. Doncs, com us deia, avui la primera funció serà a dos quarts de 7 de la tarda i el circ estarà aquí a Sant Just fins diumenge de la setmana que ve. Molt bé, Andrea. Doncs gràcies per aquest repàs de les notícies del municipi. Parlem tot seguit. Molt bé, fins ara. Estem escoltant just a la fusta. Un quart d'onze del matí. Escoltem ara Born to Dine, de l'Anna del Rei, que és aquest fenomen del que se'n parla tant, que s'ha confirmat que la podrem veure a Barcelona al Festival Sònar i que sona així. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! We were born to die. Fins demà! Bona nit. La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí. Saludem aquesta hora de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Bon dia. Què tal? Bé, ara t'escolto. Sí, anem sencera al tot. Perfecte. Parlem avui d'aquestes portades que totes tracten aquesta manifestació que va tenir en lloc, aquestes manifestacions que s'han fet a Barcelona. I comencem parlant de com ho explica el punt avui. Doncs diu escalada de protestes, nodri de mobilització a Barcelona contra les retallades de la universitat, altarulls i intervencions dels Mossos al final de la manifestació. Pel que fa a la Unió Europea, diu front cumus sindical a tot Europa per forçar la fi dels ajustaments. En fotografia veiem la capçalera de la manifestació... de Barcelona d'ahir al migdia, no pagarem la seva estafa, salvem la universitat pública, era el lema que deia aquesta pancarta. En política, el PSC proposa un model fiscal per tornar a festejar Ciu, Navarro aposta per un sistema propi amb una agència tributària presidida per la Generalitat, el Banc Central Europeu fa una altra injecció de mig bilió als bancs, dragui guanya temps i treu pressió als governs endeutats, però és difícil que els crèdits arribin a empreses i famílies. I dues coses més. Cultura, el suplement Cultura, avançament editorial del Sagrati, el profà, de Mircea Eliade, que ara treu Fragmenta, i per últim, pel que fa a futbol, Neymar ja té acordada l'arribada al Barça l'any 2014. Aquestes són les notícies més destacades al Punt Avui. Doncs passem ara a veure què és el que ens diu la portada al País. Que també ens parla, doncs, de tot aquest tema. De fet, els estudiants, diu, encenen la... Sempre estem igual. Encenen la metxa. Com es diu la metxa en català? No em surt a... Metxa. No, no es diu metxa. No ho sé. No, no es diu metxa. Es diu d'una altra manera i no em surt a... Bé, en tot cas ensenen la metja de la protesta al carrer, llavors Rajoy diu que demana als espanyols que entinguin que les coses no són fàcils i mentrestant milers de joves es mobilitzen a Barcelona, València i Madrid. La fotografia fa referència, la del país, justament a la càrrega policial de Barcelona. Els Mossos reprimien un grup d'estudiants que es manifestaven al centre de Barcelona. Ho dic perquè després comentarem les fotografies d'altres portades i Té interès i hauré de veure quina tria cadascuna de les portades. També se'ns diu en plan econòmica que la banca ofereix crèdits al 5% a 5 anys per pagar els proveïdors. Les entitats plantegen un préstec sindicat de 40.000 milions. El Banc Central Europeu injecta 530.000 milions d'euros més als bancs. I Corea del Nord, qüestió internacional, congela el seu programa d'armes nuclears. Més qüestions vinculades amb retallades. Radio i Televisió Espanyola es planteja tancar Teledeporte i Clan per les retallades. Dos canals que, en principi, més a més, també tenen bastant d'èxit. Sí. A més, no, Teledeporte i Clan. Ara no tinc clar si se mira molta gent, però suposo que... La llei Sinde entra en escena. El tancament de webs podria arrencar finals d'aquest mes. També se'ns parla d'un pres innocent considerat incapaç. L'audiència el compensa amb un milió. I després es fa una entrevista a José María Lasalle, que parla de cultura i de la crisi, que diu que el cinema espanyol ho té complicat. D'aquí ens n'anem, que va mirar què ens diu el periòdico. Doncs que el malestar juvenil envaeix Barcelona i veiem dues fotografies. D'una banda, una imatge general de la manifestació, de la gent concentrada, la manifestació que va partir de la plaça de la universitat. I també veiem una imatge d'un noi amb una pedra enorme, intentant destrossar la porta de l'edifici de la Borsa de Barcelona al Passeig de Gràcia. Milers d'estudiants es manifesten a favor de la universitat pública i que la majoria s'enfronta a alguns violents que rebenten al final de la marxa. És la notícia més destacada, però també llegim pel que fa al Congrés de Mòbils. Se'ns diu que abata el rècord de visitants amb 65.000 assistents. Brussel·les insisteix a dir que l'austeritat és essencial i, per últim, Rasquera dona el sí a la marihuana. La Generalitat i la Fiscalia dubten de la legalitat de la iniciativa. Bé, doncs passem ara al portal de Notícies 324, que ens parla de la vaga d'universitats. Diu, nit de tancades i matí i detalls contra les retallades a la universitat pública. Els talls de trànsit a l'entorn de la Universitat Autònoma de Barcelona s'han produït poc després de les 8 del matí. Han durat un quart d'hora i han provocat cues de fins a 6 quilòmetres. Aquesta nit, uns 600 estudiants s'han tancat a 3 universitats catalanes en protesta contra les retallades. i les detencions d'ahir dimecres. A tot això Puig demana als manifestants universitaris que aïllin els violents, 12 detinguts en els alderulls posteriors a la manifestació, i una última dada en aquest sentit, se'ns diu que la propietària del vehicle cremat l'acabava de pagar, aquell vehicle que va acabar cremat quan es van cremar els contenidors, que elles... coses que passen, o aquelles males coincidències, fins i tot. Vull dir que sempre fa ràbia que et cremin el cotxe, però suposo que si l'acabes de pagar encara és més greu. Economia. Els països més castigats demanen avui reduir els objectius del dèficit de la Unió Europea sobre la taula de la cimera a Brussel·les. Continua vent-hi la crisi del deute i les mesures que han de permetre reactivar l'economia. I encara en plena internacional, Kofi Annan anirà aviat a Síria com a mediador. L'enviat especial de les Nacions Unides i la Lliga Árabe a Síria ha anunciat que viatjarà molt aviat a Damask per portar un missatge clar, la fi de la violència i el permís perquè les agències humanitàries hi puguin treballar. I l'altra qüestió que se'ns destaca és la que ens comentaves ara mateix. Resquera aprova la cessió de terrenys per plantar-hi cànnabis. És una proposta que s'aprova amb vots d'Esquerra Republicana i l'oposició de Siu. i representaran la creació d'una quarantena de llocs de treball i una inversió per a la localitat de més d'un milió d'euros en dos anys. L'alcalde diu que hi ha cinc o sis projectes més interessats. Molt bé. Quina història curiosa, realment. Ens n'anem a mirar la portada del diari ara. Ens diu que la protesta s'encén i veiem en imatge alguns joves just davant dels fotògrafs i també al carrer Flames, crec que és al costat del carrer Palai, si no Palai. Una minoria violenta distorsiona la vaga contra les retallades a les universitats públiques. La protesta s'encén i també ens destaca algunes dades. 60.000 manifestants a Barcelona, 25.000 segons la Guàrdia Urbana, aquestes coses que passen, 12 detinguts, 12 ferits, dels quals 7 són Mossos d'Esquadra. És la notícia més destacada a l'ara, però també llegim que Rajoy no pot garantir que complirà l'objectiu de dèficit. El PSC defensa limitar la solidaritat amb Espanya. En economia, Endesa proposa pujar a la llum un 10%. I en internacional, l'exèrcit de l'Estat llança l'ofensiva final a Holmes. I les signatures convidades a l'ara, Miquel Puig, economista, i Joaquim Arenas, pedagog i escriptor. Doncs mirem la basca digital. Ens diu que Puig demana als manifestants pacífics del que deia Mare Caillen els violents. El conseller d'Interior denuncia l'existència de grups violents organitzats. Això tampoc no és nou, no? Que aprofiten les manifestacions per causar el derulls. El que passa que em sembla... Potser massa, no?, demanar als estudiants pacífics que siguin ells els que dediquin aïllar-se als violents si no s'aconsegueix directament o des de dintre o des de fora qui té més autoritat. Bé, els convocants de la manifestació rebutgen els incidents però eviten condemnar-los, diu una portaveu que no volen entrar en el debat de si ho condemnen o no, que no és la seva responsabilitat. També se'ns explica que els estudiants tornen a tallar la P7 i els ferrocarrils a Vellaterra L'autopista i el carril nord de la B30 s'han reobert al cap d'un quart d'hora i continua bloquejat el carril encentit sud i els accessos a la UAB. I el secretari de Universitats admet que la mobilització d'ahir va ser molt important. Ho ha dit Antoni Castellà, ha insistit a RAC1 que no és veritat que s'hagin acomiadat mil professors i recorda que l'increment de taxes implica un augment d'entre 60 i 100 euros anuals. I més o menys aquests són els titulars més destacats de la portada del diari. Ara ens en anem a conèixer l'avantguàrdia. Diu el malestar social a Flora Barcelona i València i també llegim el treballador de banca planta cara. I en fotografia de portada veiem una imatge de dos nois que van aconseguir entrar a la porça de Barcelona trencant, no, perdó, a una agència bancària del Passeig de Gràcia amb una cadira, amb pedres, i bé, van destrossar els vidres de la porta. I veiem, doncs, un treballador d'aquell banc, doncs, encarant-se amb ells, diguem, amb una vara a la mà, i bé, està davant d'ells. Si fa una mica de front. Les bratolades de radicals intervoleixen la protesta a la capital catalana. També llegim que Mas demana flexibilitat a Rajoy amb el dèficit de Catalunya. També ho hem explicat. El PSC proposa que l'Estat i la Generalitat comparteixin la caixa dels tributs, El Banc Central Europeu injecta 500.000 milions més a la banca. Les entitats espanyoles encapçalen la llista dels solicitants de diners a un 1% d'interès. També llegim que el Mobile World Congress fitxa el Barça per guanyar més impuls global. I el Windows 8 també s'estrena a Barcelona, en aquest sentit. I l'última notícia que llegim en portada a La Vanguardia... Es diu L'àvia que va anar a classe a explicar contes. Si és la història d'11 mestres jubilades que ara recorren les escoles per fomentar la lectura i desenvolupar la imaginació dels nens i nens. I avui, com que tampoc no tenim tanta actualitat esportiva, i diguem que crec que la resta de l'actualitat mereix potser una mica més atenció, és que m'ha cridat molt l'atenció. No sé si ho has sentit o si ho has vist, les portades d'alguns diaris de la premsa madrilenya. Ho he llegit, alguns comentaris al Twitter. Que impressiona bastant. El Mundo sí que ha publicat la mateixa fotografia que a la Vanguardia, que és aquesta d'un banquer, no?, intentant fer fora els vandals, i de fet, diu, la protesta estudiantil degenera en actes vandàlics a Barcelona, per tant, doncs, diguem que una mica en la línia del que s'ha explicat i el que ha estat, però tant la BC com la Razón publican una fotografia, sobretot la BC, gairebé és monogràfic, i la imatge, a més a més, no sé si està trucada o no, però és sobretot el moment que es van cremar amb aquests contenidors, però molt de fum negre, vull dir, si no t'ensenyen res més, sembla realment que Barcelona estigués en flames. La razón és aquesta altra fotografia que comentàvem, que també es veu més que arreu de fons, i és només al terra el que es veu cremat, i es veuen diferents estudiants bé, i això ja d'una banda et diu molt, no?, triant només aquesta fotografia, però clar, la cosa és que quan A veure quin és el titular. I d'una banda la razón ens diu... S'encén la llama, la flama del PSOE. I la BC ens diu l'oposició responsable del PSOE. És el titular d'aquestes notícies. Ens diuen que... La BC, per exemple, diu desafiament al carrer contra les urnes. Els socialistes justifiquen les protestes molt violentes a Barcelona amb massals a bancs. Això és el titular... d'aquesta imatge, que a més a més, doncs, no sé, jo crec que impressiona i que fins a cert punt et planteges fins a quin punt, no? No ho sé, és que clar, jo quan la vaig veure ahir la nit i no, no, és d'aquestes coses que, segons com dius què fas, doncs no ho comentes i ho passes per alt, però clar, arriba un punt en què hi ha molta gent, no?, que llegeix la BC, que llegeix la razón, i que ahir no van ser a Barcelona. Sí, no, per això són... Deixant a banda que, evidentment, és totalment condemnable i es condemna, doncs, que es faci servir la violència o que es cremin contenidors. Evidentment, però són diferents perspectives de veure les coses i cadascú ens tira una mica... I sobretot el fet de polititzar-ho tot, no? Sí, també, això és bàsic, a tot. Però bé, hi ha coses que suposo que tampoc no poden canviar d'un dia per l'altre. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs de portades i de premsa d'actualitat d'avui, dijous, 1 de març, que no havien dit encara el mes de l'any. És veritat, 1 de març, ja i 29 de febrer. Exacte, però encetem el mes ja un mes, cap a la primavera. Clar, aquest és el mes de la primavera, oi? Sí, però és molt llarg, el març és molt llarg, i és traïdor. Per tant, no ens en fiem, perquè ara ens pensem que fa bo, però després ens ho explicarà el Carles, que en realitat tornarà a l'hivern i... I llavors és com que ja vols que vingui el bon temps, però no acaba d'arribar. Bé, acostumem-nos una mica. Exacte. Doncs aprendria, que vagi molt bé. Fins ara. Just a la fusta, el magazín del matí. La immobiliària Centuri XXI en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern. O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunsa, a la carretera reial número 206, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació a web www.promunsa.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Just a la fusta, el magazín del matí. i el cel és tan negre i tu ets tan llum som sota l'ombra d'una veu l'ombra feixuda d'una veu Diu que ens ha d'anar bé els dos. Però també diu que els núvols no han de canviar de color. Això és un diluvi. Fins demà! sobtes fa el silenci. Hi ha mai de la tempesta i no sé què és pitjor si la caïnuda o el vertigen d'una miserable gota sobre el fang del meu jardí. I amb aquesta sintonia ens indica que ha arribat l'hora de posar-nos cap a la cuina. Bon dia, Carme Amador. Hola, què tal? Mira, ja ho veus, aquí intentant distreure les persones que tenen l'amabilitat d'escoltar-nos. I donant les subgerències per escoltar-nos des de la cuina. Si el guarda està a la cuina i no sap què fer per dinar, és el moment d'escoltar-nos bé. Bueno, doncs mira, farem uns espaguetis a l'agrega. Ah, molt bé. Com són a l'agrega? És a l'agrega. A veure. Jo sempre, i sé que soc una pesada, però és que la base de la cuina és el sofregit. Aquí no hi ha volta de follar. Aquí sí que hi posarem una miqueta de tomàquet, d'aquest que hi ha ben anant... Triturat. Triturat però fresc, no cuït ni guisat, eh? Aquí sí que hi podem posar, en el cordeus hem de posar una miqueta de sucre. De sucre per l'acidesa. I en els espaguetis, al contrari que molta gent es pensa, no s'ha de posar gaire ceba, eh? Perquè aigua és, la ceba deixa anar molt aigua. Ah, clar. I s'ha de posar un... res, perquè la cebra la talles en quatre trossos i no li passa res. Per fer el gustet i ja està. No cal que la llenci, si el resto no passa res. No passa res. Bé, agafem el sofregidet de sempre, bullim els espaguetis. Sí. Molta aigua, un xorrete d'oli amb l'aigua. Un rajolí. Un rajolí i la saleu ja. Val. Però ja, bé, és ben salat, perquè he posat molta aigua. Llavors, l'espagueti, a mi això, la pasta al dente, és un invent que a mi no... Si ens vols dir que no et convenç, no? No, a mi m'agrada la pasta... Passada. No passada, no, feita. I a més, jo la pasta tinc bona mà, eh? Bé, segons els tècnics, no els veig, així que t'ho convençuràs. Bé, allà ja tenim els espaguetis a mig qui s'estan coent. 10 minutets, 12, eh? Ara també ja venen pasta fresca, que la pots comprar i la pots congelar al que et s'obri. També és un bon resultat perquè en dos minuts tenen la pasta fresca. Clar, clar. Quan es denan pressa es va bé. Però jo m'estimo més els espaguetis normals, jo t'ho diré. I jo en tinc el congelador d'aquesta fresca, eh? Sí. I si arribo tard per fer una sopeta o qualsevol cosa... És ràpid. Va bé, però jo la pasta. Allò ja tenim el sofregit fet. I agafem, colem la pasta, la posem en una safata. Aviam, teniu que tindrà en compte que això no es fa, però és un consell. Sempre que poseu alguna cosa en una safata, procureu haver deixat la safata una miqueta dintre el microones. Calenta. O posar-hi una miqueta calenta, perquè m'entén molt bé el gust de les coses. Molt bé. A vegades vas a un restaurant i veuràs que et posen els plats calents. Sí, és veritat. No sé si es fa tant. No sé si es fa tant. Però s'acostomava a fer. I era per això, justament. I era per mantindre el calor del menjar. Allò s'agafa fent feta griega. Sí. Boníssima. Boníssima. No és cara... No, encara és assequible. És com la mozzarella, més o menys. Però la feta potser és una miqueta més grassa que la mozzarella. I tot més bon gust. O pots agafar mozzarella si tens a casa. Vull dir, talles a trossets, tires tot el sofregit per sobre, remenes bé els espaguetis, poses la mozzarella o la feta, el que vulguis, això minuta el form perquè es desfagi una miqueta i tens un plat exquisit. Molt bé, doncs molt bona pinta. I fàcil de fer, eh? Perfecte. Doncs ens apuntem a aquests espaguetis de la grega. Gràcies, Carme. Gràcies, Carme, i fins demà. Adeu, fins demà. Un minut i un quart i tres quarts d'onze del matí. Escoltem ara els esterefònics amb aquest Dakota. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Take a look at me now Take a look at me now So take a look at me now. So take a look at me now. So take a look at me now. Radio Taspers Durant a 8.1. Radio Taspers Durant a 8.1. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. Cinc hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. Tres cents actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. 10 minuts i les 11 del matí, aquesta setmana que s'ha celebrat el Mobile World Congress a Barcelona, de fet avui és l'últim dia, doncs coincidint amb això resulta que a l'Art Santa Mònica ja s'hi pot veure la primera exposició on s'ensenya la relació diària de les persones amb els dispositius d'última generació, amb aquests mòbils i totes les seves aplicacions. L'exposició es titula Mobile You i és la primera mostra mundial on s'ensenya aquesta relació entre persones i dispositius mòbils. Aprofitant una mica la coincidència, com dèiem, amb el Congrés de Telefonia Mòbil Mundial, que es fa aquests dies a Barcelona, tres personatges expliquen la seva rutina a través de les aplicacions que fan servir i que els fan una mica més fàcil, diuen, la seva vida. Aquest projecte MòbilU relaciona tres conceptes, que són connectivitat, societat i creativitat, amb tres col·lectius diferents, com són els joves, que viuen amb la tecnologia recent i contemporània, els emprenedors, que la fan servir com a mitjà fonamental, i els discapacitats, els quals es presenta com un suport d'integració més. És una exposició que és un recorregut interactiu i pretén apropar a tothom les noves possibilitats de l'ús del mòbil en la vida quotidiana a través de les noves aplicacions i els terminals més avançats. A més a més hi haurà tallers oberts al públic en general que duraran entre 30 i 40 minuts per difondre l'utilització. de les noves aplicacions i productes de telefonia mòbil. L'exposició estarà oberta fins al 28 d'abril i tindrà continuïtat també l'any que ve amb una altra exposició que mostrarà, en aquest cas, l'ús que el món de la cultura i la creativitat fa de les noves tecnologies. De moment, si teniu interès, podeu veure aquest mòbil llum a l'Art Santa Mònica fins a finals d'abril. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. I encara un apunt cultural més d'aquest matí, l'escriptor Manuel Ribas ha estat nomenat honoris causa per la Universitat de la Corunya. L'acte es farà el proper 23 de març, en què rebrà també aquesta distinció... L'hispanista John Rutherford Ribas serà reconegut amb aquest títol d'honoris causa perquè la Universitat de la Corunya el considera un dels més polifacètics i rellevants creadors en llengua gallega. De fet, ho posa de relleu la seva trajectòria extensa, tant com a periodista, també com a narrador i com a poeta, potser menys conegut per aquesta última història. Faceta. La proposta pel seu nomenament va sorgir des del Departament de Gàllac Portugués Francesa Lingüística i les novel·les més conegudes d'Arriba són El llapis del Fuster i també els llibres fan de mal cremar. El primer, a més a més, va tenir la seva també adaptació cinematogràfica, a partir de la qual també es va donar més a conèixer. A més a més, també, com dèiem, és escriptor i escriu de manera força constant el diari El País. I arribant cap a les 11, acabem encara aquest repàs amb un últim punt cultural, que és que el CCCB mostra una selecció del millor fotoperiodisme del festival Visa per l'imatge. El centre exposa quatre reportatges sobre el tsunami del Japó, la vida a Uganda d'una dona mutilada, la narcocultura mexicana i les revoltes àrabs. El CCCB vol estirar el fil de l'èxit que té cada any amb l'exposició que es dedica als premis de fotoperiodisme o al pressfoto, I, per tant, a partir d'aquesta setmana exposa una selecció de quatre projectes fotogràfics que provenen del certamen internacional més important, que és aquest visapoblimaix de Perpinyà. El primer projecte és de la italiana afincada a l'Àfrica Martina Bachigalupo, que tracta el conflicte d'Uganda a través de la vida quotidiana d'una dona mutilada per una bomba amagada al bosc. El segon tenim, que és un viatge per a revolucions àrabs de l'any passat, al Guiment, Tunisia, Beren i Egipte, que les va fer Yuri Koshirev al llarg de tot un any. També es tracta del tsunami que va ressar al Japó el mes de març passat, ara farà un any. És el projecte més curiós perquè els autors són 40 persones, fotògrafs professionals, i també n'hi ha que no són professionals, que va triar la revista Days Japan. I finalment, Xol Suárez fa un reportatge sobre la societat mexicana que conviu amb el narcotràfic i que ha generat una línia específica de narcocultura. Doncs per primer cop surten aquestes exposicions de Perpinyà per exhibir-se en altres ciutats. A més, és una relació que podria consolidar-se si funciona aquesta exposició, una informació que llegim a través del diari Ara i que estarà oberta al CCCB fins al 28 de maig. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Per reciclar fem servir un sabater. Sí, ho heu llegit bé. És un sabater de plàstic. Amb aquest invent, quan està tancat, ocupa molt poc espai i no fa nosa. Aquí teniu una solució discreta. El seu muntatge i molt més al blog a quereciclem.cat Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Dos minuts i mig, arribem a les 11 en punt del matí, moment en què connectarem amb Com Ràdio per conèixer les notícies d'aquest matí Abans, però també recordem que tenim en marxa aquest concurs, aquest sorteig per anar a la Passió d'Esparreguera aquest diumenge. Si teniu ganes d'anar-hi, només heu de trucar i respondre a la pregunta des de quin any hi hagi constància de la Passió d'Esparreguera. Si ho encerteu, podreu tenir aquesta entrada doble per assistir a la Passió d'Esparreguera aquest diumenge. Podeu trucar a partir d'ara mateix a la ràdio durant tot el matí al 933723661. I ara sí, doncs, Camí de les 11. Ens acomiatem d'aquesta primera hora amb la cafetera de Daniel Raymond. Escribiendo en servilletas... Tú tienes mucha jeta. Ahondando en lo profundo de las mierdas de este mundo. Te he perdido hasta jurarme Que hoy no intentaré olvidarte Arrastrando más problemas Lamentando tus dilemas Ya no me quedan vergüenzas Conradio. Noticias. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La Universitat de Barcelona ha demanat als Mossos d'Esquadra que desallotgin els estudiants que continuen tancats. Aquesta hora, el rectorat. Un grup de joves ja ha passat la nit després de la manifestació d'ahir dels universitaris. Unitat Mòbil, Ivana Roja, Roger Rufín, bon dia. Bon dia. La Universitat de Barcelona ha comunicat als estudiants que s'han tancat el rectorat que no es negociarà cap concessió ni termini per posar fi a aquesta protesta. La universitat ha denunciat els fets a la Conselleria d'Interior i, per tant, s'espera que quan els Mossos ho considerin oportú... s'esallotgin els estudiants que persisteixin amb la tancada. Així ho ha explicat fa només uns minuts l'adjunt al rector de l'OV, Carles Carreras. Hem obert primer una denúncia de tipus patrimonial per avaluar els danys que s'han fet i la seva reparació i per una altra part estem clarament decidits a no tolerar que l'edifici històric de l'OV de Barcelona es converteixi en un hotel d'associacions, en un moment de convulsió social com els que vivim. Carreres també ha explicat que durant els actes violents ahir es van trencar cinc portes de l'edifici històric. El rectorat entén el malestar dels estudiants amb les retallades, però els ha demanat que mantinguin el debat i la protesta de manera pacífica i en els diferents centres de la UB, com Ràdio Barcelona. A la Universitat Autònoma de Barcelona avui es fa el segon dia de vaga i hi ha facultats amb les portes bloquejades. Pel que fa als accessos al campus, els trens de ferrocarrils de la Generalitat no s'aturaran a l'estació de l'Autònoma fins d'aquí a una hora, fins a les 12 del migdia. tal com estava previst en el pacte que han arribat amb els estudiants. Fons de Ferrocarril recorden, però, que es pot arribar a la universitat baixant a l'estació de Vellaterra. Pel que fa als detinguts, pels incidents d'ahir, 11 dels 12 arrestats ja han quedat en llibertat. Només un està a l'espera de passar a disposició judicial. El Consell Interior, Felip Puig, ha assegurat en declaracions a Com Ràdio que entre els manifestants s'amaguen persones que només tenen intenció de provocar desperfectes. No és la majoria, per sort. El que sí que és veritat és que quan hi ha una manifestació de milers d'estudiants, doncs crec que hem de lamentar que alguns d'ells no siguin capaços de discernir, de separar, d'aïllar i de desemmascarar aquests violents fixis, que alguns d'ells van fins i tot amb la cara tapada i que, per tant, són gent que el que no busquen és precisament expressar la seva disconformitat, sinó alterar l'ordre públic. L'Ajuntament de Barcelona també ha confirmat que es presentarà com a acusació particular en el procés judicial pels desperfectes causats ahir al centre de la ciutat. Aquest matí han passat a disposició judicial justament els dos detinguts per la mort d'una dona a Salou, el tarragonès. Es tracta de la filla de la víctima i d'un amic, Tarragonama Rovira. Bon dia. Bon dia. Fa poc menys d'una hora els dos detinguts han passat a disposició judicial i està previst que aquest matí declarin davant del jutge. Els agents de Mossos d'Esquadra van detenir a la filla de la dona morta, Salou, i al seu amic el mateix dia dels fets, com a presumptes autors. Segons fons properes a la investigació, des de bon començament els indicis apuntaven a l'entorn familiar, ja que no hi havia signes de robatori. Els fets es van produir dilluns al migdia a l'interior del domicili de la víctima al carrer Tarragona de Salou. La dona originària de Bilbao era viuda, tenia 69 anys i en feia 12 que residia a Salou. Com Ràdio Tarragona. I aquesta matinada 6 persones han resultat intoxicades lleus en dos incendis que s'han produït a l'Hospitalet de Llobregat. El primer ha afectat els baixos d'un habitatge del carrer Garrofers. on ha cremat la instal·lació elèctrica de l'aparell de la bomba de calor. Com a conseqüència del fum, tres persones han estat evacuades a un centre sanitari de Sant Just d'Esvern per intoxicació lleu. Són una dona i els seus dos fills menors d'edat i han treballat dues dotacions dels bombers. L'altre incendi ha passat al carrer Pedraforca de l'Hospitalet. Els bombers també han atès aquest foc en un pis. Únicament ha calgut revisar i ventilar perquè el foc ha cremat brossa i roba a la cuina i ha actuat una dotació dels bombers. El sistema d'emergències mèdiques ha atès al mateix lloc dels fets. Tres persones per inhalació de fum han estat lleu. Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui comença la Copa del Rei d'Hockey Patins a Vilanova i la Geltrú. Per segona vegada en la història, la capital del Garraf acull la competició del CAO. Avui, a partir de la una, el programa Mas Esports de Com Ràdio amb Sergi Mas des de Canal Blau, des de Vilanova, monogràfic. sobre la gran xita esportiva. Aquesta tarda nit es disputen els dos primers partits dels quarts de final. A tres quarts de set, Noia Freixenet Sater Blanes i a tres quarts de nou, Liceo Moritz Vendrell. Demà, Barça Reus i els anfitrions al Club Patí Vilanova s'enfrontarà al Xum Massanet. Aquesta hora comença la semifinal de la Copa de la Reina de Tenis de Taula a Almeria entre el Fotoprix Vic i el Centre Natació Mataró Cuadis, un equip català. Estarà a la final previsiblement contra el potent Cartagena en una cita on les del Maresme defensen el títol. I en Waterpolo avui duel decisiu a la Lliga Masculina entre el Club Natació Sabadell i l'Atlètic Barceloneta serà a tres quarts de nou del vespre. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui a les 5 es farà la primera reunió amb els pares i mares a l'Escola Montseny de cara a la preinscripció escolar pel proper curs. El gruix de les reunions i les visites als centres educatius de Sant Just serà la setmana que ve. La següent visita de l'Escola Montseny tindrà lloc dimarts A dos quarts de 10 del matí, de la seva banda, l'escola Canigó farà la reunió i la visita dilluns al matí i dimecres a la tarda. L'escola Montserrat es podrà visitar dimecres al matí i dijous a la tarda i per l'Institut de Sant Just només hi haurà una única jornada de portes obertes dimecres a les 7 de la tarda. L'escola Bressol Municipal Marrex farà aquestes trobades a l'abril, el dia 18 i el 19. Més qüestions. La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya organitza el proper 11 de març la seva tradicional calçotada per la independència. El convidat de la calçotada d'enguany serà Miquel Sallarès. Ja podeu comprar els tiquets per assistir-hi per un preu de 15 euros. Ho podeu fer adreçant-vos dilluns entre dos quarts de deu i les onze de la nit al local d'Esquerra, al carrer Reval de la Creu, número 4, o bé trucant al telèfon 696 95 61 35. La calçotada tendrà lloc diumenge 11 de març a partir de les 12 del migdia al Casal de Joves. I acabem recordant que aquest vespre Joan Margarit farà un recital i una xerrada dins del cicle Diàlegs per la Independència. Margarit és escèptic davant de les últimes dades que parlen d'augment del nombre de persones que volen la independència. Creu que a l'hora de la veritat aquesta voluntat no es tradueix en vots a partits que ho defensen. A més, Margarit no és partidari de lligar independència amb qüestions directament econòmiques. Troba que la independència és necessària, però més aviat per qüestions culturals. Doncs el recital poètic i la xerrada de Joan Margarit sobre la independència serà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. És un acte que organitza Sant Just per la independència. I de moment ho deixem aquí. La informació local tornarà en menys d'una hora al bolletí de les 12 i 5. També al Sant Just Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local El web de Radio d'Esvern, 3B dobles, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia. She came from Greece, she had a thirst for knowledge. She studied sculpture at St. Martin's College, that's where I was. Fins demà! I'll see what I can do. I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you've got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling at me. But she didn't understand She just smiled and held my hand Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que ha d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant El Niú. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. Cinc hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. Tres cents actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbem. Just a la fusta, el magazín del matí. Passa un minut d'un quart de dotze del matí. Demà divendres l'agrupació astronòmica d'Esvern organitza una nova xerrada sobre la Lluna a les set de la tarda i a les vuit es farà... Una observació de Júpiter i de la Lluna serà a les instal·lacions del nou observatori astronòmic, el Milenari, i per parlar de tot plegat tenim a l'altra banda del telèfon l'Oriol Rigat, membre de la grupació astronòmica d'Esvern. Molt bon dia, Oriol. Hola, bon dia. És una segona part d'aquesta xerrada de la Lluna, és a dir, el mes passat se'n va fer una primera part i ara diguem que, almenys aquesta segona, no sé si hi haurà una tercera, però diguem que continua una mica. Bueno, la Lluna és un astre que dona molt de joc i té moltes diferents maneres d'observar-lo, En aquesta primera xerrada el que vam fer és introduir una mica, vam fer un resum en general de com s'havia format la Lluna, per exemple, o quins problemes havia tingut amb els impactes de meteorit i com s'havien anat formant els diferents crates i muntanyes. I aquesta segona vegada també parlarem de llunes, però no només de la nostra, sinó de com es van anar descobrint les diferents llunes que hi ha en tot el sistema solar, perquè... Fins fa poc només en teníem unes quantes de vistes. I ara, a partir que hi ha hagut les sondes, hem anat veient que hi ha molts tipus diferents de Lluna. I fins a quantes se saben que n'hi ha? Bé, per ara entrem a prop de 200, però, per exemple, Júpiter i Saturn en tenen cap als 50 cada una, no? Però, clar, moltes vegades són petites pedres, que sí, que ja fan voltes, i unes llunes grosses tampoc no n'hi ha tantes. Per exemple, Júpiter té les quatre més conegudes, que va descobrir Galileu, que són l'Io, Ganímedes, Europa i Calisto. Aquestes les poden veure amb uns petits prismàtics. Si tenim els prismàtics ben parats, és a dir, que no ens vibrin, podem arribar a veure la brillantor de Júpiter i quatre petits puntets al seu costat. Aquests, doncs, van ser les següents llunes descobertes, després, durant tota la història, només coneixíem la lluna, la que tenim aquí, just abans nostre, no? Sí. Després va venir Saturn, Saturn, doncs, en té, de grosses a grosses, té Tità, després en té unes quantes que també encara són rodones, com Enceladus, i després, doncs, trobaríem la lluna de Tritó, que té Urà, i, bueno, més enllà, doncs, per exemple... Mart només en té dues, però són dues petites roques molt semblants a uns asteroides, que són demos i fobos. Però tot així, la importància de la Lluna que hem tingut nosaltres, ens ha ajudat molt a mantenir, per exemple, l'eix de rotació bastant estable. Això ha fet que no sigui com Venus, que el seu eix de rotació ha girat completament i ens giren al revés. És a dir, avancen com tots els planetes, però el dia el tenim al revés de nosaltres. És a dir, el Sol no surt per l'est, sinó per l'oest. Això és curiós veure com ens ha estabilitzat tenir una Lluna molt a prop que faci que la mateixa rotació de la Terra amb el nucli, per exemple, que de vegades és una mica més inestable, faci que el moviment que tinguem sigui el més estable possible i que faci que les estacions siguin estables, perquè si no, si anéssim tenint canvis molt bruscos de temperatures i de... I d'aquests canvis climàtics, això faria que haguéssim molt més difícil que la vida a la Terra hagués pogut evolucionar com ho ha fet. És curiós, vull dir que realment sigui per qüestions d'aquestes que se'ns escapen tot sovint i que de vegades hi ha tots aquests fenòmens que és impossible, evidentment, de controlar. i que segurament han marcat bastant, doncs, algunes parts del nostre dia a dia, no? Home, això també ens fa veure a nosaltres el difícil que és que hi hagi vida en un planeta, o que hi hagi un tipus de vida evolucionat en un planeta. És a dir, per exemple, Mart podria estar també dintre d'aquesta, diguéssim, zona on podria haver-hi hagut aigua, i ara, recentment, moltes sondes han descobert que a Mart, al principi, va haver-hi aigua. Però, clar, en Mart... no té una atmosfera prou forta i prou densa, a més a més la meitat de la Terra és més petitet, i a més a més no té cap magnètic. Això fa que els ratxos cósmics que arriben de l'espai, més tota la radiació d'alta gamma que ve del Sol, no es pugui desviar i, per tant, incideixi directament cap a la superfície. Per exemple, els ratxos ultraviolats, al no tenir aquesta capa d'usó que tenim nosaltres, van directe a la Terra, en aquest cas la Terra de Mart. Això fa que està dins de superfície, quasi, no? Vull dir, amb petites colletes com això, tenir una mica d'ozó a dalt de l'atmosfera, fa que pugui evolucionar tota la vida la Terra. I de no tenir-la, segurament estaria o sota terra o realment carbonitzada. quan s'estan descobrint tots aquests planetes d'altres estrelles i diuen, bueno, és que estan a la zona on se pot haver dir d'aquí a què n'hi hagi, és tan complicat i, per tant, hauríem de ser una mica més conscients del que tenim nosaltres. És quasi una... no un miracle, però, bueno, una sort i, per tant, l'hauríem d'aprofitar una mica i no va gastar com ho fem. Com estem carregant-nos, no? Ara, de fet, comentaves això de la capa d'ozó. que ara fa temps que no se'n parla directament ben bé d'aquest tema, però m'imagino que la cosa continua sense acabar de millorar. Home, si no se'n parla que millora és que no millora, i segurament deuen pitjorar i no ho deuen comentar gaire. El que passa és que tenim la sort que això passa en els pols, perquè allà no hi ha espècies habitades, hi ha alguns animals, però jo crec que el que ens està afectant més ara és l'augment de la temperatura en el clima de la Terra, que fa que es vagin desgraçant moltes muntanyes, perquè ja veiem, Quan es desglaça gel a l'aigua, no afecten el creixement del volum de l'aigua, no? Però sí, el desglàs, per exemple, a tota Groenlàndia, que és enorme, i tot el glàs que hi ha sota la tundra, que hi ha, per exemple, a Canadà, Alaska... O sigui, sota la Terra tenim com un metre ple de gel i aquest desglàs fa que tot això sigui aigua que va anar als oceans. Sí. Clar... I, bueno, si es desglassen gels que hi ha al Pol Nord, diuen que aquí, al 2050, es podran navegar fins i tot per l'hivern pel Nord. Clar, això, com a rutes comercials, és collonut, però, bueno, jo crec que no és lo normal, no? I, doncs, aquestes coses les hauríem de vigilar una mica, però, clar, com que suposo que hi ha molta gent de la Cufà a Sabiara, que ja no hi serà el 2050, doncs, aquestes coses, doncs, en mica en mica... Sembla que no hi hagi tanta consciència, no? No, però les hauríem d'anar fixant-hi una mica més. De totes maneres, nosaltres observem la Lluna, que és aquest astre tan bonic que tenim a prop nostre, que precisament aquesta setmana ha fet unes conjuncions molt boniques, és a dir, la Lluna ha anat sortint per l'horitzó després de l'aposta del Sol i ha anat acostant primer al planeta Venus i l'endemà al planeta Júpiter. i doncs, bueno, en unes conjuncions, conjuncions vol dir que són dos astres que estan molt a prop, però molt a prop òpticament, no físicament, vull dir, perquè abans sembla que tots estiguin junts, no, la Terra la tenim aquí a prop, només a 350.000 quilòmetres, i Júpiter el tenim, doncs, a cinc vegades la distància de la Terra a la Lluna, doncs, que això ja és de la Terra al Sol, per tant, que això ja és molt lluny, i que, bueno, és òpticament agradable, i hi ha molta gent que ha estat fent algunes fotografies, i nosaltres en ponjarem alguna que hem fet aquí amb el mòbil en el nostre bloc, ja em dic que avui ho farem i la gent ho podrà veure. Divendres es fa aquesta segona xerrada sobre la Lluna i a més es fa observació a les 8. Sí, sí, a les 8. Bé, a les 8 és perquè quedem, que ja al centre mil·lenari tanquen a les 8, per tant, és per fer una mica de quedada, pujaria a dalt. Aviam si podem veure Venus i Júpiter, que estan ja molt propers a l'horitzó i per tant pot ser que amb les pantalles de l'observatori que ens ho comencin a tapar. I, si no, després intentaríem començar a veure Mart, però, per contra, estàs just sortint de l'horitzó oest i, per tant, pot ser que gairebé no el comencem a veure. A partir d'ara, bàsicament, tindrem la campanya de Mart i, a més, cap a l'estiu, començarem a tornar a tenir Saturn. O sigui que són planetes que són prou vistosos i que qui no els hagi vist aquests dies, perquè portem una bona temporada amb Júpiter, que ara en tenim bastant gros, i bastant espectacular, amb la seva banda equatorial que al principi havia desaparegut i de mica en mica ha anat sortint, doncs, bueno, animem a tothom que vulgui venir a fer preguntes i si tenen un telescopi que no s'ha de fer funcionar, doncs que el portin o que preguntin i mira, de mica en mica entre tots farem una mica més d'afició. A més a més, suposo que el mes passat va coincidir aquesta observació amb aquells dies que feia tant de fred i diguem que la bonança que es proveu per aquest divendres suposo que també us ajudarà a que s'animi més gent i que, si més no, els que sigueu que ho passeu millor, no? Sí, sí, sí. A menys de temperatures. La veritat és que la sabana passada, tot i tenir una bona observació i un cel molt net, no va venir molta gent, tot i que diria que vam passar menys fred, perquè la veritat és que com que anàvem preparats pel fred que estaria, doncs anàvem prou tapats, no? El problema va ser el mes passat l'altre, que no anàvem gens preparats per l'abonança que estava fent aquests dies d'hivern, i allà sí que vam passar bastant més fred. Aquesta vegada, doncs, anàvem bastant... abrigats si has vist les celles, i per tant vam tenir una observació més llarga del que s'esperava. És a dir, la gent no va marxar tan ràpid, sinó que veient el planeta, sobretot Júpiter, vam poder estar una bona estona. Doncs això serà demà divendres. Recordem-ho que la xerrada serà a les 7 de la tarda, a l'Observatori Astronòmic del Mil·lenari, i després es farà aquesta observació de Júpiter i de la Lluna. Moltes gràcies, Oriol Rigat, membre de l'Agrupació Astronòmica d'Esvern. Que vagi molt bé i parlem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. Fins demà! Fins demà! All in the center of you Any way round You run the boys Black and white boys Arching markers Any way round You run the boys Black and white boys Fins demà! Black and white holes Arching among us Anyway run You run before us Black and white holes Arching among us Anyway run You run before us I did my best to notice When the call came down the line Up to the platform of surrender I was brought but I was kind Sometimes I get nervous Fins demà! Are we human or are we dancers? Fins demà! Ràdiut Aspects Passen cinc minuts de dos quarts a dotze del matí i és moment de fer tertúlia amb les habituals dels dijous, com són avui, són menys, la Lina i la Joana. Què tal? Molt bon dia a les dues. Molt bé, molt bon dia. Bon dia a tots. Disculpem la Montse i disculpem el Pere, que pobra està a l'Hospital del Mar amb la seva senyora. La Montse potser ha trucat a casa meva. Aquí he trucat, també. Ah, bé, jo he trucat aquí i ja està. Perquè m'estranya molt, que és molt complexa. Sí, normalment, si ella pot, bé. Falta justificada. Molt bé. Una setmana en què tenim diferents qüestions i, sobretot, avui, un dels temes que més surt i que hi ha diferents enfocaments és tota la història d'aquesta manifestació que va començar ahir, manifestació d'estudiants al principi, que va començar força pacífica, és a dir, van tallar Diferents carreteres, però això encara que molesti... La P7, la B30... Però tampoc no és un acte de violència. I llavors van anar fent la seva marxa, etcètera, etcètera. Llavors hi va haver aquest moment que ja és habitual que passi en la gran majoria de manifestacions aquí a Barcelona, que estem acostumats que hi ha un punt que un grup de radicals que llavors el que fan és sortir-se de tot això... I en el cas d'ahir van trencar, sent que van atacar la borsa de Barcelona, i llavors van trencar un banc i van cremar contenidors de brossa. I llavors hi va haver una càrrega policial bastant important i bastant a tort i a dret pel que s'ha explicat. Per tant, doncs apareixen diferents temes, no? D'una banda, les protestes, que són... i suposo necessàries segons com també cal que algú digui alguna cosa. Clar, cadascú té el dret de manifestar la seva opinió. I d'altra banda, llavors, és quan apareixen aquests altres temes. Tothom aprofita la benentesa per fer aquelles coses que no s'han de fer. No, no, i aquests són tan sumament violents... que no, aquí tot el que guanyen per una banda ho perden per una altra. És el que guanyen uns altres, a més a més, perquè segurament la gent que fa aquests actes no va lligada amb la gent que ha protestat i que ha intentat tirar endavant una cosa de manera pacífica, amb unes protestes. I que és el que sap greu, no? És trist, és molt trist. Clar, perquè de cara, sobretot de cara a l'exterior, tenint en compte que hi ha el congrés aquest de... dels mòbils, que realment és un event molt important per Barcelona. Primer es va intentar rebentar per un costat. No s'ha aconseguit. La gent ha tingut enteniment i tot s'ha anul·lat la vaga del transport. Però ara... No, no, realment... És que és una cosa que Barcelona necessita, li dona un interès. És com una injecció. Clar, de diners, de prestigi i de moltes coses. I si a sobre resulta que donem aquesta versió, que cada cop que hi ha una manifestació multitudinària s'hagin d'infiltrar aquestes persones, és molt trist. No, no, però jo amb aquestes persones ho sento molt, aquests que són tan sumament violents que destrossen per destrossar, perquè no hi ha més Disfruten trencant coses. La veritat és que els agafaria i els hi tindria un càstig molt saber. Jo faria una llei contra aquestes persones. Molt saber, perquè està destrossant una cosa que després la paguem entre tots. Imagina't, un cotxe cremat i no sé quantes motos més. No, i el mobiliari urbà. I dintre del banc, traient les cadires i trencant les vidres. Que voleu que us digui. Jo, la violència em produeix una depressió tan gran, molt gran. Jo crec que li treu raó a aquelles persones que es manifesten amb raó. Aquest dematí, molt d'hora, he escoltat un representant dels estudiants, podríem dir, que entraven així. I l'entrevistador insistia en si ella, aquesta noia i tot el grup d'ella, que són els que van iniciar tota aquesta protesta d'una manera pacífica, tenia alguna paraula per... per, no sé, per descalificar aquests altres. Doncs m'ha sorprès moltíssim, perquè la senyoreta ha dit que ella no entrava en aquestes qüestions. Ah, no, clar, no es mullava. No, i a l'altre li insistia, però, bueno, així no ho descalifiques. No, no, jo d'això no vull parlar. Ah, clar. Perquè quedava malament davant dels altres. Jo d'això no vull parlar. Escolta, dir, no, senyors, nosaltres anem d'una manera protestant, però no es té que trencar res. Ni tenen que haver aquests grups que són, com si diguéssim, radicals i violents. Segurament, la gran quantitat de persones que hi va participar, que tampoc segurament, vull dir, per gent que conec que hi havia estat, que ni és tampoc... O sigui, suposo que la portaveu està molt ficada en moltes més protestes, però que hi havia gent que es queixa... per algunes d'aquestes retallades que ha volgut participar en aquesta manifestació, que tampoc tenen la veu directa, és el que acaba espatllant-nos. És a dir, això destrossa el mobiliari, destrossa moltes coses i destrossa... Desqualifica la manifestació. Desqualifica la d'allò. Hi ha què tenia que ser? Una cosa específica? Ara, el que comentàvem aquest matí amb l'Andrea, mirem les portades dels diaris, hi ha un parell de portades avui, em sembla que és la Razón, i l'ABC, que agafen la imatge només del moment de la flama, però en lloc de... que ja és fer horòs perquè és aquella foto com si fos tota la ciutat, diuen, culpen el PSOE d'aquest tema. És el que també destrossa. Dona la seva opinió. I arriba i l'esco a su jardina. És el que dèiem abans, que tot és de tipus partidista. O sigui, que aprofiten una cosa per l'altra. Però no pot ser, tampoc, això. No està bé. No està bé. En absolut. N'hi ha un altre assunto que també suposo que no està gens bé. Bueno, si tu vols continuar amb aquest tema o no. No, no, canviem, canviem. Sí, canviem d'això. Ah, bueno, doncs digues el que... No, no, endavant, Lina. No, l'altre és aquest d'aquesta injecta 500 milions més a la banca, eh? Sí, amb un interès de l'1 i a ells ho prestaran del 3 en amunt. I dius, bueno, molt bé, poden fer el seu negoci, però els pobres autònoms aquests que són petits empresaris, alguna cosa d'aquestes, rebran crèdit? Rebran crèdit? Sí, perquè augmentaran un 2%. És un guany notíssim. Dintre de tot, dintre de que a vegades jo crec, no sé, per l'experiència i per els anys, que a vegades estem sobreinformats i a vegades mal informats, perquè estem sobreinformats però també mal informats moltes vegades. Doncs, esclar, nosaltres tenim totes les notícies que passen ara, en aquest moment ja les sabem. Això, potser com, no és gaire... Per mi no és gaire positiu. No és gaire positiu perquè també depèn qui dona les notícies i la seva manera de pensar. Això que dèiem d'aquestes portades, per exemple. Això mateix. Aquesta has fet un exemple molt maco abans. Però també, per una altra banda, resulta que, ojo, no us piqueu els dits perquè tothom ho sabrà. És a dir, que dintre de tot, És com si diguéssim un, ei, què esteu fent? Esteu davant de l'escenari? Ara veiem com actueu. Vull dir que tot té els seus pros i els seus contres. O sigui, que aquesta seria una altra de les notícies. A veurem si això és una reactivació de l'economia o és encara una mica més d'enfonsament. El que passa és que ho hem sentit tantes vegades, que això és el que ens ha d'anar traient de tot plegat i sembla que portem un temps en què van haver-hi aquestes injeccions... Llavors es demana aquest objectiu de reducció de dèficit, que és quasi impossible, perquè els estats el fan, i llavors, encara no hi arriben, apriten encara més, collen encara més els ciutadans, que arriba un punt en què sembla que siguin xifres com si fos virtual. Sí, virtual. Ara ho has dit, perquè l'economia en realitat és virtual. És absolutament virtual. Perquè tu veus cèntims a les mans... Quantes vegades tu tens abans, i us parlo de molts anys, et portaven el sobret, el marit, si tu eres la mestressa de casa, i administraves, et portaven el sobret. Ara no. Ara està amb la d'allò, amb la llibreteta de la caixa, allà que és un reflectit. O bé amb la pantalla de la tauleta aquella, que l'audiu. Bueno, números per aquí, números per allà. Vale, Titus, i què? Números. No, clar, que pots administrar igual que això, en petita escala. Jo crec que, doncs, mira, no és dolent, no? I dir que ara et puguis administrar i aquí ho fa, doncs, allò amb l'ordinador o és igual. Sí, tot és just a acostumar-se. Però a gran escala és el que acaba... Hi ha un moment en què dius, si tot no funciona... Aquestes xifres tan astronòmiques, però què? Costen d'adaptar-les ja amb la nostra pobra ment de belletes, de pessetes a euros, i després dius, et quedes inalvis. Sí, sí. De fet, avui és un d'aquests dies en què, en principi, els països que tenen més complicat, doncs, demanaran a la Unió Europea que vagi aquest objectiu de dèficit. Sí, avui hi ha la reunió, sí. Oh, però estan molt ferms, eh? O sigui, que no sé pas. D'altra banda, dimarts, em sembla que va ser, que va compareixer Soraya Sáenz de Santa Maria, la portaveu del govern, exacte, directament, i que va fer aquest anunci, que suposo que les coses es poden dir de moltes maneres, però... Era com una mena d'avís amb aquell to tan transcendental i tant de vigileu. És que és radical, aquesta noia també és una mica teatral. Sí, però de totes maneres val la pena perquè a vegades sembla que ens diuen les coses i ens passen una miqueta per sobre. I és que, segons sembla i diuen els economistes, perquè avui parlaven també a la televisió un economista i tampoc no ha donat una visió molt optimista del moment, I realment ens hem de fer càrrec que sí, la cosa està una mica fosca. No, però mira, mira si la cosa, segons com te la pinten, que a vegades, que jo sento la ràdio des de les 6 del matí i sempre em vaig anar sentint, i canvio inclús de cadenes i així per veure l'opinió. Sí, sí, per copsar cadascuna de les opinions. Però bé, normalment són les d'aquí, que no sé si són molt partidàries de les altres coses. Però és que dius, bueno, avui m'aixeco o potser que em quedi aquí, i que me fos una miqueta d'aigua i s'ha acabat, perquè ho veus tan negre, tan negre. No, hem de ser optimistes. Jo sempre dic que no hi havia ni mal que hacien anys dures, això ho deia la meva iaia. Aquestes crisis han passat i han passat, i hi ha hagut gent que ho ha passat molt malament, i ha tornat. Jo recordo, no sé si era cap al 70 o el que sigui, que cada dia, cada dia... venia un a demanar cèntims a casa meva, un xicot, passava. I, bueno, primer li donaves un, no sé, algú, després també, després li donaves potser una caixeta perquè mengés, alguna cosa. Però va arribar un moment que vaig dir, prou, s'ha acabat, no puc. Sí, perquè ja era un costum. Això ens fa passar a nosaltres el que anàvem a comprar. al mercat, i també hi havia un senyor que es dedicava cada divendres a porre l'òbolo. I un dia, que aquell dia no teníem sol, perquè anàvem amb una altra companya, jo, que portaven els nanos a escola, plegades. I aquell dia, pel que sigui, era pels vols de Nadal, amb una pudor que feien ells, que era horrorós. I, no, no, molt educat, gràcies, tal. Però aquell dia no teníem, no teníem sols. I jo a la, bueno, ja, ja, ja, ja, ja ens pot donar, era català, eh? Ja ens pot donar, encara que siguin cindurus. Cindurus, a l'any 77, 78, era molts cèntims. Dic, escolti, avui no pot ser. Potser quan sortim ens haurà quedat alguna cosa. Ens va insultar. No, no, aquest resulta, no hi ha això que vam, que no té importància, però és que és per veure com reacciona la gent. Aquest noi, hi surt el meu fill, que ja tenia presència, i li diu, mira, no vinguis més i vés a buscar una feina, si pot ser. I fa, quan et vegi pel carrer et rajaré. Imagina't. No crec que arribem a això, no crec que vingui. com va fer un d'aquests que fa els pronòstics així una mica raros, agoreros, doncs que diu, home, diu, quan van començar els conflictes de tipus Tercera Guerra Mundial, doncs van començar... No, però això segurament s'explica que ha canviat tot, el món ha canviat com molt... No, ha canviat en el sentit de... Perdona, Carme, ha canviat perquè n'hi ha menjar. Clar, clar, no. Tots tenim menjar. I mal que mal tothom té menjar. I llavors sí que hi ha conflictes, però d'una altra manera. I aquí vull trencar una llança en favor de Càritas. I com Càritas, altres entitats que han fet possible que persones que encara que treballin tenen poc pressupost per subvenir a totes les necessitats, almenys sap que el menjar de migdia poden comptar amb una certa quantitat i que no es queden en fam. En fam, en fam. O sigui que, dintre de tot, esperem. Una altra notícia que aquesta seria molt més alegre, molt més maca, molt més reconfortant. Aquesta seria aquest grup de mestres ja jubilades o àvies que van per les escoles, a vegades explicant cuentos o acabant d'ajudar els nenos petits. Més que res per treure el sí, o sigui, per tornar una altra vegada a incitar la lectura, a que als nens se'ls agradi el plaer del llibre, o del que sigui, però de llegir. I aleshores, doncs, jo crec que això és molt interessant. És una bona proposta, a més a més que costa també diferents generacions, no? Sí, sí. No, no, però és més factible que els nanos rebin aquesta indicació... de les persones grans que per ells són com els seus avis i que els hi expliquen un conte i que realment els inciten a llegir que no que facin un programa oficial que s'ha de llegir, mira, llegiu aquest llibre no, no, no, és que si ve aquella persona gran sobretot si la persona gran té comunicació amb les criatures. Això també és el que estava pensant. No, sí, jo crec que deu ser gent bastant específica, no? Sí, no, però tot aquell que està disposat a passar una estona del seu temps en criatures amb una classe que no hi ha qui els aguanti. que consti, eh? Sí, però depèn de com ho enfoquis, aleshores es queden tots suspectants perquè no han vist aquella manera de fer-ho. No, però és una manera amb novetat per ells, per inclinar-los realment a fer-ho. A la lectura. Això també es fa aquí a l'Institut, eh? Jo ara, per Sant Jordi, que l'Institut ja fa... Almenys jo he participat dues vegades, no d'una manera així activa, però sí amb presència i algun comentari... que una de les professors, i puc dir el nom perquè el millor ve aquí també, o ja ha vingut, que és la Isabel Pijuar, la senyora. Jo és que ve, senyorament vindrà. Ve, vindrà, no? A veure, sí. Doncs, esclar, a l'institut, aleshores, n'hi ha el dia de portes obertes, com si diguéssim, i venen els pares i tot. I com nosaltres formem part, bueno, jo, la Joana, d'una altra manera, però del club de lectura d'aquí, doncs perquè ells vegin que encara que tinguis el cabell tot blanc, doncs... Estàs a la guai. T'agrada llegir i t'agrada el què. I aquest intercanvi amb els nanos, sobretot adolescents... És positiu encara que sigui un moment, eh? Vull dir, això és maco. No, no, és una de les coses que també convé segurament rescatar, no? En temps d'aquests en què sembla que no se'ns acudeixin idees noves de vegades o com intentar trobar... No, no, no, això és molt lloable. I després també jo, per exemple, esclar, jo sempre vaig a favor i sempre he anat a favor dels alumnes. Considero allò que deia la Joana, que, esclar, a vosaltres, i a tot, i a mi, segurament, quan ho feia, doncs a vegades s'obliguen a llegir uns llibres, i de fet, dalt d'allò, que jo dic, el professor s'està venjant de quan a ell li van fer llegir, i aleshores te donen un totxo per llegir-te, un totxo, que no queda més remei. Clar, aquí hi ha aquest dubte, no?, perquè l'altre dia, per exemple, que va venir el Joan Margarit dilluns, que avui fa un recital, i ell, clar, és un poeta, no?, i si em s'agradessin... I ell deia que no, que tothom havia de llegir La Ilíada i que fins que no ho féssim això ningú tindria cultura. Però convé una mica, suposo, acotar l'edat, no? Bé, però és que jo me'n recordo que pels meus fills, suposo que pels teus també, perquè són més o menys d'una edat, hi havia unes publicacions... de la Iliada i tota la literatura clàssica, però adaptada a la gent jove. Sí, però de totes maneres, a vegades els donaven cada rotllo. No, a l'escola sí, però jo dic per comprar-los als pares. Jo els hi havia comprat. l'Odissea, perquè hi havia unes fotografies, uns dibuixos, més bé, molt macos, i el text molt reduït, que era molt entenedor per la jovenalla. Sí, però encara així tot... No, no, perquè després jo he llegit la Eliada en versió major, i és un rotllo considerable. I després cada cosa a la seva edat. La primera vegada... Sí, jo crec que tu que ets jove, a veure, tu confirma o desconfirma. Jo vaig llegir 100 anys de soledat i vaig trobar passat, no sé què, no sé quantos. Bé, després amb una persona que aquí la vaig entrevistar, aquí, amb vosaltres, amb aquell programa altre que faig, i... El vaig llegir perquè aquesta persona volia parlar d'aquest llibre, però no del llibre en si, sinó dels sentiments que provocava. Escolta, em va encantar. Veus? I et dic, de llegir-la X temps enrere, tornar-la a llegir ara... El que passa és que també és l'estat d'ànim a vegades, amb què agafis el llibre. Sí, però estic enfocant molt bé. No, bueno, al Gabo ja li passa això, al Gabo. Al Gabo ja li passa això, que te l'has d'agafar amb ganes de llegir-lo. I també passa que segurament, si només hi ha una opció d'un llibre, potser algú que no li agrada llegir l'atrapa, però algú que tingui més interès, doncs vol alguna cosa més. Clar, clar. Llavors, per tant, suposo que el tema de la lectura... que s'està treballant, és això que dèieu, però que s'ha d'intentar trobar aquest camí, aquest terme mig, d'alguna manera. Permeteu que digui una cosa que no sé, potser és una tonteria, però aquí a la biblioteca es va obrir un llibre que cadascú podia expressar una mica del que penses sobre el Joan Margarit, i és un llibre que afirma la gent. I n'hi ha molta gent, no ho sé, per mi, perquè ara me n'he adonat que no s'han entrat, i aleshores seria interessant, si volen i si els agrada la poesia d'en Margarit, o si li agrada la persona com a veí, o si li agrada el que sigui, doncs que anessin a posar-li res, el que se'ls corregi en aquell llibre. Perquè, si no, és un llibre que s'ha obert per la ciutadania d'aquí i molt poc... Jo, per mi, que no s'ho han enterat massa. No, és que realment s'ho va ser errant del canvi de nom, no? Que es va donar el nom de Biblioteca General. Ah, això mateix, eh? Però és que això, precisament, el nom... Ell dona nom a la biblioteca i la gent no s'ha enterat. No s'ha enterat. Bé, s'ha enterat, potser sí que dona d'allò. Però si a un li vol firmar alguna cosa en el llibre, doncs pot fer-ho. Exacte, no val la pena. Què és de la biblioteca? A l'entrar que li preguntin a l'Anna Maria o la Rosa Maria o l'altra noia que n'hi ha, una de les tres. Més que res, no és que estic fent propaganda del llibre, però que també és interessant. Home, esclar, perquè és una cosa que ha sigut per desconeixement. Si tu no m'ho comentes ahir, jo no ho sabia. Clar, clar. No, no, doncs val la pena, ja ho comentarem. Abans d'acabar, un últim apunt. No sé si vosaltres heu passat la grip aquest any. Jo... L'he vorejat. Però a casa meva, quatre han caigut. Hem escapat, no? Sí. No, jo tampoc, però visc que... Mira, mira, creuem els dits. I toquem la taula aquesta que és proponista. I toquem la taula que és fusta. Que suposem que serà fusta. Sí, sí, sí. Afortunadament a casa meva, clar, afortunadament, o no tan afortunadament, però ja no hi ha crios petits. Els nens petits són els portadors del virus i que no te n'escapes. Perquè me'n recordo que el meu fill, quan feia cinquè, que estava a Sant Joan de Déu, Estava desesperat, perquè, mira, engines, li van enxampar les galteres. Tot. Li van enganxar tot. Diu, els nanos els tinc avorrits. Mira que porta nanos al món, eh? Però amb tot i amb això, i ho va de retro. No, no, i aquesta vegada, no sé si és l'H, no sé què, és un altre tipus de virus, perquè ja sabeu que fan mutacions. Que fa dos anys que també va causar bastant enrenou, però que després semblava que ja estigués una mica diluït. I ara no. Diu les hores que si fa calor, que tampoc no ho vaig entendre, això és el que deia el reportatge, que si fa calor segurament se n'aniria. Però bé, ara el senyor del Tiempo, avui no el tenim aquí, el Carles, però diuen que la setmana que no estarà fred. Sí, tornarà a fer fred. De totes maneres, està demostrat, perquè aquesta baixada tan... bestial de temperatura. Escolta, amb els tanatoris hi havia cua per poder portar les persones al camino final. És que arriba un moment que vas fent així i així i després quan arriba... Jo no anava tan enllà, només volia parlar dels hospitals que en principi sembla que la grip i també el tema de retallades que fa que hi hagi segurament menys personal i tot plegat, doncs havien saturat també Les urgències d'alguns hospitals, en el cas de Bellvitge, per exemple, que és el que també ens queda força a la vora. El que passa és que a vegades, clar, si et trobes molt malament, vas directament a urgències de l'hospital en lloc de passar pel cap. I la grip, tal com sense... No, a les persones normals. A les persones que tenen dificultats és més difícil. Però a les persones normals saps que són 5 dies segur, Estar-te ben tranquil·let, si no vols, al llit. Assegut al sofà i força aigua, força sucs i molta aigua perquè se'n vagi el bitxo. I descansar. Això és el millor que podem fer amb un agrib normal. Un agrib normal sense res, ni antibiòtics ni res. No, no, és que els antibiòtics no solucionen res. Ara s'està canviant una mica. És veritat que no se'n donen d'anys. No, no, és que realment... Jo vaig parlar amb un metge de capçalera i va dir, diu, és que tenen mania d'automaticar-se amb antibiòtic i és absurd perquè és llançar-ho. No, no, llançar-ho, és crear antibiòtics o resistència. Això, resistència als antibiòtics. Exacte, i no mates, sinó que és com que ho evites. Doncs bé, d'aquesta manera hem fet aquest repàs de temes bastant variats avui i acabem amb aquesta tertúlia d'avui dijous. Moltes gràcies avui a tu, Carmen. A tu, Carmen, maca. A la Joana i a l'Alina. I tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé. Que vagi molt bé. I abans d'arribar al punt horari de les 12, recordem que si teniu ganes d'anar a la passió d'esparreguera aquest diumenge, encara podeu trucar a la ràdio i respondre des de quan es té constància de la passió d'esparreguera. Podreu guanyar una entrada doble per assistir a la funció d'esparreguera de la passió que s'estrena a la temporada aquest diumenge, 4 de març. Podeu trucar a la ràdio al 93723661. Ara sí, connectem tot seguit amb Com Ràdio per saber què és el que està passant arreu del país i també tot seguit sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies. En Andrea, bueno, hi tornarem a partir de les 12 amb moltes més coses. Que vagi bé fins ara. Com Ràdio Notícies Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El jutge ha arxivat la causa oberta contra el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i l'exregidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, assumpte escarp pel desallotjament dels indignats acampats a la plaça Catalunya de la capital catalana. El jutge ha resolt arxivar les diligències que es van obrir per investigar si hi va haver delicte en les càrregues policials que es van produir en aquella operació. A banda de Manel Prat i assumpte escarp, també estaven imputats el comissari de Barcelona, Joan Carles Molinero, i el responsable dels antiabalots. La causa es va obrir arran d'una querella que una cinquantena d'indignats van presentar contra els comandaments policials per l'operació, que es va fer el 27 de maig i que va acabar amb enfrontaments entre els Mossos i el col·lectiu acampat. Uns 200 estudiants són en aquests moments en el rectorat de la Universitat de Barcelona. Alguns d'ells han ocupat l'edifici i hi han passat la nit. A aquesta hora es preveu que comenci una concentració contra les retallades. Barcelona Unitat Mòbil, Raül Quadrat i Roger Rufín, bon dia. Bon dia. Diversos grups d'estudiants han arribat fins al rectorat de la Universitat de Barcelona on a aquesta hora es fa una assemblea concentració de protesta que recorda el moment 15M per rebutjar l'actuació policial d'ahir. En aquesta assemblea els estudiants han de decidir quines mesures emprenen a partir d'ara. De moment mantenen la intenció de seguir ocupant el rectorat tot i que des de la universitat ja se'ls ha advertit que s'ha demanat als Mossos el delllotjament del rectorat. Com a mostra de suport a la protesta i de manera simbòlica també alguns professors han decidit traslladar fins aquí les seves classes. Com ràdio Barcelona. A Súria es farà una reforma del barri de Sant Jaume que millorarà la qualitat de vida i l'atractiu turístic d'aquesta població del Bages. Avui la Diputació de Barcelona ha entregat el projecte a l'Ajuntament. Súria, Roger Junyent, bon dia. Bon dia. Els veïns del barri de Sant Jaume de Súria veuran com millora la seva qualitat de vida Jo crec que ha de dinamitzar... El centre és de metge associatiu social, sobretot econòmic, de Súria, un poble molt d'història, i que jo crec que hem esplotat també la seva història per atraure el turisme de qualitat. El projecte contempla l'enderroc d'edificis per esponjar aquest barri i també la construcció de nous equipaments, entre els quals hi ha un centre cívic, com Ràdio Súria. Les matriculacions de cotxes han baixat un 2% el febrer a Espanya respecte al mateix mes de l'any passat. Són dades que han fet públiques avui els fabricants i venedors d'automòbils. El febrer de l'any passat, però, va ser molt pitjor que aquest en termes de vendes, ja que van disminuir gairebé un 28%. Els passatgers del creuer Costa Alegre ja són a terra després de ser remolcats durant tres dies sense llum en aigües de l'oceà Índic. Els més de 600 passatgers i 400 tripulants del creuer han desembarcat aquest matí a les illes Seixels, a l'illa més gran d'aquest arreixipèleg anomenada Maé. Tots ells estan en bon estat de salut i hi ha 15 ciutadans espanyols, entre ells 3 catalans. El Teatre Nacional de Catalunya presenta des d'avui l'obra Voyager, una comèdia que repassa la història de la famosa nou que va ser llançada a l'espai amb dos discos d'or plens d'imatges i de música per comunicar l'existència de vida i cultura a la Terra. Va ser obra de la NASA. El seu director és Marc Angelat. L'espectacle no deixa de ser, en el fons, unes reunions de gent que estan intentant definir què és el planeta Terra, què és la nostra cultura, qui som nosaltres, i enviar-ho a les estrelles. L'obra Voyager es podrà veure fins al 25 de març a la Sala Taller del Teatre Nacional de Catalunya. Com Ràdio Esports Bon dia us parla David Fleta. Avui comença la Copa del Rei d'Hockey Patins a Vilanova i la Geltrú. Per segona vegada en la història, la capital del Garrafa acull la competició del CAO. Avui el Mas Esport s'emetrà des de Canal Blau i farà un monogràfic sobre l'esdeveniment. Els dos primers partits als quarts de final, a tres quarts de set, Noia Freixanet Saterblanes i a tres quarts de nou, Liceo Moritz Vendrell. Demà, Barça Reus i els anfitrions Vilanova contra el Xum Massanet. En basca del Barça jugarà davant l'únic casant el bitllet per a la Final Four de l'Eurolliga. Els blaugranes tindran el factor pista a favor i són clars favorits en els quarts de final. Els catalans van tancar invictes al top 16, van guanyar ahir el Macabí per 70-67. El Real Madrid, per cert, ha de guanyar avui per 23 punts. O guanyar i Calvilló perdi a la pista de l'Unicaja de Màlaga per classificar-se per als quarts de final de la competició. Aquesta nit promet i molt en la visita dels madridistes a Siena i al duel espanyol a Terres Andalusas. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'associació de veïns de Sant Jus farà la seva assemblea anual el proper 9 de març. Un dels temes més destacats que s'ha de tractar és la renovació de la junta directiva i encara es poden presentar candidatures si hi ha algú que vulgui entrar a formar part de l'entitat. Ho podeu fer fins dilluns, 5 de març, i de moment no s'ha presentat ningú, la qual cosa lamenta el president de l'associació Jaume Rui, que ha fet una crida al jovent perquè s'impliqui més en l'entitat. Si no es presenta ningú, haurà de seguir el mateix equip directiu de fa dos anys amb Jaume Rui al capdavant. L'assemblea, com dèiem, tindrà lloc el dia 9 de març i també s'haurà d'aprovar els comptes de l'entitat. Més qüestions. Aquesta tarda, al Casal de Joves es farà una sessió formativa per ensenyar a preparar una entrevista de feina. És una activitat que forma part del cicle Anem per Feina, que organitza l'equipament juvenil. Es treballarà l'entrevista com un dels passos més importants a l'hora de triar una persona per cobrir un lloc de feina en una empresa. Per això, ens donaran consells per conèixer l'estructura d'una entrevista i es prepararan l'actitud a l'hora d'enfocar les preguntes i la manera de respondre. També es parlarà de comportar-se, l'aspecte personal i la comunicació, tant verbal com no verbal, i a més es faran exemples pràctics. L'activitat és gratuïta i es farà avui de dos quarts de sis fins dos quarts de vuit del vespre al Casal. I acabem recordant que el circ Àlex Sabata arriba avui a Sant Jús fins diumenge 11 de març, estarà instal·lat a la carretera Reial a tocar del Walden, al costat de l'esclat, i ofereix funcions cada dia, menys dimarts i dimecres. L'espectacle que porta Sant Just al Cirque, Alexa Bata, es diu D'entre els núvols, i la primera funció serà avui a dos quarts de set de la tarda. Aquest serà l'horari dels dies laborables. Dissabte i diumenge fan funcions dobles. Dissabtes a les cinc i a dos quarts de vuit, i diumenges a dos quarts d'una i a les cinc de la tarda. Els preus van dels sis als deu euros i també hi ha diferents promocions. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sants Joves Notícies, edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, www.radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, bon dia. Torna'm a dir que sí que sempre vindràs amb mi, que tens les mans i un somni immens per construir. Torna'm a dir que sí que, que estàs del meu costat, que t'has apartat de mediocritat, que ho deixes tot i et passes el bombar. Ja sé que m'estic mil cops, que mai no has format part d'aquest exèrcit tan covard dels resignats. Torna'm a dir que no, que no tens cap intenció de dir a qui em quedo i planto llaró, fins que no siguem rere l'horitzó. Ja sé que m'estan... Oh, oh, oh. Digue'm un altre cop que allà on vols arribar, encara és hora que ho trepitgi cap o mamà. Digue'm un altre cop que només la voluntat serà d'aquest viatge. El timó i el vent farà d'aquest viatge. Fins demà! Fins demà! Fins demà! La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant El Niú. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. en el meu cor milers de clavis. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. Un quart d'una del migdia, aquesta hora saludem el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Molt bon dia. Recordem que el Jaume és el nostre estudiant en pràctiques i que aquesta setmana el que ha fet és anar-se'n a Maslluí, que és aquest barri nou, o sigui, diguem que és un barri que també hi ha una part que toca, que és a Tocada Sant Feliu del Llobregat, de fet, Mas Lluí també hi ha una part que és municipi directe de Sant Feliu, hi ha una part de Sant Just i, sobretot, hi va arribar també molta gent farlatinament poc. Però de tot plegat, deixem que ens ho expliquis tu mateix en aquest reportatge que sentirem ara mateix. Doncs molt bé, el barri de Maslluí és un projecte de barri inacabat al costat de Sant Feliu. El sorteig per repartir les vivendes d'aquest barri de Maslluí de Sant Just d'Esvern es va celebrar l'octubre del 2007 i els veïns no van poder entrar fins a aquest barri al març del 2011. A banda del retard es van trobar al barri amb mancances des de pisos inacabats a carrers tallats, falta de contenidors i per això escoltem, vam anar-hi i escoltem les paraules d'Helena Varenbios, veïna de Maslluí. Gràcies a que hi va haver un moviment general de tots els veïns, doncs es va aconseguir compensacions per causes del retard. Com això, l'IBA va canviar i vam aconseguir que ens fessin aquest canvi a l'1% del 7 al 8, que ens el tornessin a moda de descompte. També que ens canviessin el tipus de terra, en una reunió vam votar quines eren les millores que volem aconseguir, la porta blindada... Però sí que al principi era molt allò amb els dragados, ganiu, que això no va, però en general la gent està contenta. L'únic que passa és que encara queden molts pisos puits. L'Helena també ens va explicar com recorden una mica els primers mesos de venir a viure a aquest barri de Bas Lluí i una mica com es van trobar a l'urbanització. Problemes puntuals, per exemple, d'uns veïns de la meva escala que van trucar a una ambulància i l'ambulància no trobava al carrer. Contenidors que sortia a la brossa per fora perquè no passaven o perquè hi havia pocs. Molta pols, això sí, les obres, els camions. Al principi, això està a sobre dels dadragadors perquè ens acabessin de fer els repassos. Les cues que hi havia per pujar mobles i les caixes de cartrons de mobles per tot arreu. De tot el barri sí, perquè són 12 illes de pisos i ara mateix n'hi ha fetes, no arriba 4. Llevat d'aquests casos puntuals que ens comentava, que ja es van subentant amb el temps, els veïns de Mas Lluí es queixen també que els serveis de transport de la zona no paren gaire a prop del seu barri i això fa que potser no estiguin gaire ben connectats. Hi ha algun autobús que puja fins a la zona de dalt de Sant Feliu i a l'L10 que arriba fins a la carretera on està la parada de tramvia. Però autobusos de Sant Jús aquí no arriben. Només és els serveis que Sant Feliu dona aquesta zona d'aquí dalt, però aquí no arriba res. Per tant, tothom es mou amb cotxe o amb moto, algú amb bici, i si no caminant sí que tens un bon tros. Aquest cas amb els transports públics obliga la majoria d'ells a moure's amb els seus vehicles propis, però tampoc és fàcil fer-ho, perquè aquest barri, ja que no tots els carrers estan acabats, alguna direccionalitat està equivocada i el pitjor és que la connexió directa amb Sant Just per la zona industrial encara no està oberta. A l'associació i als afectats vam demanar que la vialitat es canviés una mica de sentit perquè ens trobàvem que sempre havíem de donar moltes voltes per poder arribar aquí. i fins i tot la connexió que passen just, la més directa, que és a través de la zona industrial. Hi havia un gir que no es podia fer i havies d'anar a la rotonda per tornar. Al carrer de la ITV estem tots esperant a veure si ens l'obra. Llavors, pel que ens han dit, ho hauran de fer tota l'hora i per fer-ho tota l'hora, clar, no trigaran més temps. Però almenys ja tindrem tota la via de la ITV feta. La primera capa rodadura està feta, però no estan fetes les voreres i tal, per tant no és segur passar per aquí. El projecte de Mas Lluí havia de ser un punt d'atracció per als nous veïns del poble, però actualment compta amb una ocupació aproximada del 50% dels pisos. Prop d'uns 15 pisos encara estan buits i veure això fa pensar als veïns del barri que encara es retracaran més les obres dels blocs que falten i també dels seus carrers. El fet que el barri estigui més a prop de Sant Feliu i que les comunicacions amb Sant Just siguin complicades fa que els veïns de Mas Lluí facin més vida a Sant Feliu que no pas a Sant Just. Fem vida a Sant Feliu. Si han de sortir a comprar pel poble, diguéssim, el que diries vaig a comprar la barra de pa i tal, o te la portes ja comprada de fora o vas a Sant Feliu, perquè és que a Sant Just no hi ha res. La gent, els que tenen bebès, que hi ha hagut algun naixement aquí fa poc, van anar a passejar i se'n van a Vilardaga i se'n van cap allà. La tendència és anar cap a urbanitzar Sant Feliu. Sant Just no. És que som quatre illes. És que no fem ni barri. Els veïns de Mas Lluí ens expliquen també que per la gent de fora és bastant difícil localitzar el barri, ja que, per exemple, a través d'internet surten uns planos que no acaben de concordar gaire amb la realitat i que de vegades també és una mica complicat orientar la gent perquè la direccionalitat dels carrers és una mica complicada. Escoltem ara les propostes que tenen l'Associació de Veïns de Mas Lluí pel futur. 25 persones es van interessar a formar part de l'associació com a associis fundadors i hem presentat els papers al Departament de Justícia i ara ens toca presentar-los a Hisenda per tenir el CIF provisional i començar a moure coses. El president, tal, tal, els càrrecs, i llavors es comenci a moure una mica el que vol fer la gent en general. A part de ser una mica lluitat o reivindicatiu o volem que ens posin més serveis o vinga, va, a veure què passa amb els carrers, no?, tireu-nos aquestes cases d'aquí que aquí hi haurà algun problema algun dia. En general el que volen fer més és engrascar i dinamitzar una mica i crear una mica allò... Doncs bé, hem escoltat les paraules de l'Helena Baràmbios, que és una veïna del barri de Mas Lluí, que ens va atendre el dilluns passat. Des d'aquí ho fem una salutació i li diem que moltes gràcies per la seva col·laboració amb aquest petit reportatge. I molta sort. Moltes gràcies, Jaume. Que vagi molt bé fins ara. Moltes gràcies. Fins ara. Adéu, bon dia. Sorrow found me when I was young Sorrow waited, sorrow won Sorrow they put me on the pill It's in my honey, it's in my milk I don't want to get over you. I don't want to get over you. I don't want to get over you. Fins demà! Don't leave my hyper heart alone. On the water. Cover me in rag and bun. Sympathy. I don't want to get over you. I don't want to get over you. I don't want to get over you Just a la fusta, el magazín del matí. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. Infibles el meu cor mil·línic. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. Passa el minut de dos quarts d'una del migdia. Aquesta tarda, dos quarts de vuit del vespre, s'inaugura una nova exposició de pintures i d'escultures al celler de Can Genestà, es podrà veure fins al 15 d'abril. I ara hem convidat l'artista d'aquesta exposició, que és a Manescal. Molt bon dia. Bon dia. És una exposició que compta amb pintures i escultures. Com definiries aquest estil? Si a més n'hi ha un concret per la pintura i un de l'escultura, o si tindrien drets comuns, també? Sí, és una mica heterogènic. La pintura, hi ha una part que podríem dir que és... han marcat dins d'un abstracte, podríem dir expressisme abstracte, per tenir una referència, i l'escultura és amb ferro, ferro i fusta, també abstracte, i també és difícil dir... de concretar-ho, no? Posar-li una etiqueta, que suposo que a més això és una cosa que odieu els artistes en general, perquè us obliguem a resumir tota la vostra obra en un titular i és complicat. És millor veure-ho i llavors ho tens més clar. És una exposició que pel que hem vist de moment, o sigui, hem dit mentre estava preparant s'inaugura aquest vespre, però hem pogut fer un cop d'ull i treballa sobretot amb grans tamanys, no? Vull dir que Les pintures i també les escultures són de tamany gran, real, no? Vull dir, fins i tot. Sí, especialment hi ha quadres que fan dos metres 44 o tres i mig, i llavors sí, amb aquest tamany em sento millor. Amb un tamany més petit és més difícil, no? Tal com pinto jo, que... és quasi com una acció, no? És una pintura d'acció en què tu vas llançant colors, no? I llavors, si és un quadret petit, de seguida ja perd una mica la gràcia. En canvi, en tamanis grans, li pots fotre i... i és com una espècie de batalleta que tens allà durant una bona estona. Segons com, fins i tot per l'espectador, a l'hora d'observar una obra que no sigui figurativa, és a dir, que t'has de deixar portar una mica, potser és més fàcil que et pugui atreure o que puguis entrar-hi si és de tamany gran, perquè llavors no tens un quadre concret petit on fixar un punt, sinó que és més general i pots tenir més sensacions, com si diguéssim. Sí, a més... Clar, el ser tan gran és una sensació espaial molt diferent, que t'absorbeix molt més. I al ser abstracte sempre pots descobrir un munt de coses, i amb aquest tamany gran encara més, no? i ho pots veure molt diferent en un moment o en un altre i és per estar-te una estona mirant el quadre i deixar que la teva intuïció et digui què és tot allò. Suposo que això és una mica el que es recomanaria a l'hora d'algú que pugui anar a veure en exposició que de vegades encara ara tot el tema de l'abstracció de vegades frena una mica o fa pensar com que no ho entenem a primera vista que no sabem massa com a espectadors això, què hem de fer-hi, no? De fet, és un avantatge que sigui abstracte, perquè cadascú podrà veure el seu, a partir de la seva psicologia i tal. Si t'ho donen tot mastegat i et diuen, mira, això és justament això. Tampoc té tanta gràcia, no? I a més, ja fa bastant més d'un segle que... Que hi ha pintura abstracta, vull dir que ja està bé la broma, no? Però em sembla que igualment no ens hi hem acostumat o que el gran públic sembla que encara sigui reticent, no? Realment és curiós que fa més de cent anys fins i tot... que es treballi amb pintura d'aquest estil, però que encara ens costi, no? Justament, ens vam alliberar, l'altre dia ho deia el Tapis, ens vam alliberar amb la fotografia... Un altre dia vam fer un reportatge, no? Sí. Doncs la fotografia ens va alliberar de la... D'obligar a representar... La referència a la realitat, no? I, per tant, doncs, així podem volar i... i fer el que sigui, no? I encara ens hem de deixar anar, segurament, com a espectadors una mica més, aquí, per exemple? Sí, segurament tenim una estructura mental molt rígida i necessitem això, doncs, deixant-nos anar, deixant-nos anar que la nostra intuïció ens digui coses i no està sempre sobresegut, sinó justament, doncs... Aquesta por perdre el control, no?, que segurament ens fa quan no entenem alguna cosa directament. I ens enriquirem molt més si ens deixem anar i intentem deixar de controlar tant. En les teves obres també, pel que fa a la pintura, treballes amb colors bastant vius, no? Sí, i m'interessa molt el contrast, vull crear sensacions de color a base d'un contrast important i pot ser a base desharmònic, però bé. La qüestió és veure-ho, no? I llavors les impressions que cadascú li pugui crear. Igual que pel que fa també a l'escultura, no? Perquè, de fet, una de les... Per entendre si algú el va a veure aquesta exposició aquesta tarda o durant aquest mes, quan entres a la dreta, no? Que hi ha una peça que juga també molt amb la llum, no? Vull dir que segons on et col·loques o no, hi ha algun material que fa que hagis de mirar-te la... Ah, bueno, perquè és matar i reflexa, bueno. Aquesta obra, per exemple, és el centre del món i és una obra simbòlica, sobre la simbolicia sagrada, el punt central, que és en referència al món i referència a la vegada a nosaltres mateixos, que tenim que anar cap a dins i també pensar i sentir una mica. I es podrà veure, doncs, a partir d'aquesta tarda, es fa aquesta inauguració a dos quarts de vuit del vespre. És la primera vegada, no?, que exposes a Sant Just? Sí, aquí a Sant Just, sí. Per tant, doncs, encara no coneixes com serà el públic Sant Just, eh? No. Serà un primer contacte. No, no, segur que va molt bé. No sé si hi haurà alguna explicació, o a la tarda es farà, o sigui, per la gent que hi vagi, o simplement és com el tret de sortida inicial? Sí, suposo que farem alguna explicació en directe, però, bàsicament, és... Jo quan pinto, faig el que sigui, intento crear i donar alegria i bon rotllo i bones sensacions. Doncs ho podrem veure a partir d'avui, a dos quarts de vuit de la tarda, aquestes pintures i escultures de Manescal i, si no podeu anar-hi avui, estaran al celler que en gent està fins al 15 d'abril. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Moltes gràcies a tots. Adéu, bon dia. Adéu. Dos quarts i mig d'una ens anem a escoltar els Caléxico amb aquests Tu, Silbertris. Gràcies. Fins demà! Just a la fusta. Dos minuts i tres quarts d'una del migdia. Parlem de la llei Cinde que entra en vigor avui i, per tant, hi ha un article molt interessant al diari Ara que ens planteja cinc preguntes amb resposta, clar, sobre el tancament de webs. En primer lloc, la primera pregunta és què permet la llei Cinde, aquesta norma que entra en vigor avui, atorga noves funcions a la Comissió de la Propietat Intel·lectual, que és un organisme que ja existia però que a partir d'ara tindrà una secció empotestat per tancar pàgines web que incompleixin la normativa referent als drets d'autor. Una secció presidida per la directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre, i també en formen part representants del Ministeri d'Educació, de Cultura, d'Indústria, Economia, etc. Segona pregunta que se'n respon és quins webs es poden clausurar. Segons la coalició... de creadors i indústries de continguts, que és l'entitat que agrupa diferents associacions de productors audiovisuals, musicals i editorials. Ara, per ara, hi ha al voltant d'un centenar de pàgines web a Espanya, que és la meitat que fa un any, que vulneren la propietat intel·lectual i que, per tant, són susceptibles de ser clausurades si s'aplica aquesta llei CINDE. Una llei que només pot actuar sobre webs espanyoles, tot i que també pot bloquejar l'accés des de l'estat a pàgines estrangeres. Perquè intervingui contra un portal, cal que ho sol·liciti un propietari de drets que consideri que li han estat vulnerats, haurà d'acreditar que la pàgina en qüestió té afany de lucre i que pot fer malbé el seu patrimoni. Què implica el tancament d'una pàgina? Doncs resulta que la CPI podrà tancar pàgines durant un període màxim d'un any que consideri que vulneren el copyright. El temps es podrà reduir si el propietari de la web s'ajusta a la nova norma abans que no s'acabi aquest termini. Si els responsables de la pàgina no compleixen amb la petició de tancament, es podrà requerir la intervenció judicial. El següent per què és el quan es començaran a tancar pàgines. La llei estableix un termini d'entre 20 dies i 3 mesos entre que la comissió rebia una denúncia i dictamini sobre el futur de la pàgina en qüestió. Tenint en compte que els propietaris de drets fa temps que esperen l'entrada en vigor de la llei per començar a actuar contra les pàgines que consideren que vulneren els seus drets, és possible que abans s'acabi aquest mes de març es comencin a clausurar els primers portals. I l'última pregunta que se'ns planteja és per què entra en vigor avui l'executiu espanyol de Zapatero, i en concret el Ministeri de Cultura que encapçalava Ángeles González Sinde, que dona nom a aquesta llei, va aprovar aquest projecte de llei ara fa un any, al març del 2010. El text era una disposició adicional de la llei d'economia sostenible que el Congrés va aprovar en part el desembre del 2010, és a dir, encara més enrere, fa dos anys, dèiem. El març del 2010 és fa dos anys. Entre els punts rebutjats hi havia justament la coneguda com a llei Cinde, que només va rebre el vot favorable del PSOE. El febrer del 2011, ara fa una mica de més d'un any, però, i després d'alguns retocs, la llei es va tornar a votar al Congrés i va ser aprovada amb els vots del PSOE, PP i CIU. Per la seva entrada en vigor, però, era imprescindible la redacció i aprovació d'un reglament. El govern de Zapatero va redactar-lo, però en el seu Consell de Ministres del 2 de desembre del 2011... és a dir, fa tres mesos i ja en funcions, va deixar-lo sense aprovar. Finalment, el nou executiu, presidit per Rajoy, va donar llum verda al text en la seva primera reunió, el 30 de desembre, i després que es publiqués al BOE l'últim dia de l'any, avui entra en vigor. La informació més propera al Just a la Fusta. Passen dos minuts de tres quarts d'onze del matí. De tres quarts d'una del migdia, volíem dir. Tot seguit farem un repàs de les notícies curioses que passen aquests dies arreu del món. Ho farem després d'escoltar una mica l'Andreu Bert amb aquest Fake Palindroms. Fins demà! She's got blood in her eyes for you Fins demà! Bona nit. 10 minuts i la 1 al migdia, bueno, ens hi hagan fa uns moments. És moment de repassar notícies que criden l'atenció, que se sorprenen i que passen, doncs, a l'altra banda del món o aquí a prop de casa, de vegades. Per això, doncs, saludem el Jaume. Bon dia de nou, Jaume. Molt bon dia a tothom. Avui comencem parlant de televisió, perquè és una època en què es tanquen canals, però en canvi n'obren de curiosos. Exacte, i aquest és molt i molt curiós perquè afecta un target de públic que fins ara no s'havia considerat i potser obre un mercat molt interessant. Atenció a aquest titular perquè diu així. Obren un canal de TV exclusiu per a gossos. Sí, sí, ho heu sentit bé. Diu així. Una emissora transmitirà una programació per a gossos les 24 hores del dia. Déu-n'hi-do. Això ha estat l'empresa multimediàtica Time Warning, que conjuntament amb el sistema de televisió per cable digital anomenat COCS, anunciava el llançament de DOC TV, així es dirà aquest canal, que és un canal de TV exclusiu per a gossos, amb programació de 24 hores destinat a que ho mirin els gossos. Per quins motius es podria haver fet un canal així? Doncs, segons els executius, els mandemars d'aquesta empresa, diuen que hi ha molts de gossos que es passen moltes hores sols a casa. Doncs què millor que un canal de televisió on els protagonistes siguin gossos i surtin gossos jugant a pilota, gossos dormint, fins i tot gossos menjant, gossos lladrant, fent sons, perquè així els gossos que estan a casa nostra es distreguin. No sé com anirà això, només sé que és el canal perfecte per mirar i fer el gos. Sí, sí, això està clar. I d'aquí ens anem a parlar d'un còmic que està valorat en molts diners. Tela marinera, atenció. El primer número de còmic en què apareix el famós personatge Superman està considerat que és el primer còmic de superherois de la història. Doncs atenció, que aquest còmic costa 2,1 milions de dòlars, visca la crisi. Si tornem al passat, d'aquest còmic se'n van fer 100 exemplars, i de tots aquests 100 exemplars, a dia d'avui en deuen quedar uns 4 o 5 en tot el món. Doncs es va fer una subhasta... per un d'aquests exemplars d'aquest còmic i es va acabar pagant per 2,16 milions de dòlars. Això va ser a Nova York. L'oferta aquesta va començar a un milió, o sigui, un milió per aquest còmic, pel primer còmic que surt en Superman. I va acabar trencant totes les expectatives costant això, 2,6 milions. Hem de dir que és un còmic del 1938 i és la primera vegada que surt el famós Home de Ferro. No se sap qui és el venedor, Però s'especula que podria ser propietat de l'actor Nicolas Cage. Sí, perquè es veu que aquest Nicolas Cage és un superfan declarat d'en Superman. És tan fan que fins i tot li va posar el seu fill Kal-El, que Kal-El és el nom de naixement d'en Superman. Una mica d'obsessió amb aquest tema, no? De fet, jo recordo que quan estaven rodant la nova versió de la pel·lícula de Superman, Nicolas Cage es va posar molt ferrucuda que volia ser ell. Però no el van agafar perquè, suposo que si us he fixat, té bastantes entrades. I no és gaire guapo, no?, per ser en Superman. Tampoc era tan guapo l'anterior, eh? No, Clark Kent? Bueno, jo no sabria què dir-te. A mi m'agrada molt quan vola i quan tiren edificis i aquestes coses... I ara ens n'anem a parlar d'una cosa bastant curiosa, que és que una noia, no?, que jugava a bàsquet mentre estava en coma. Sí, senyora, això és una història que ens deixa els pèls de punta perquè diu així. Una jove jugava al bàsquet estant en coma. Es diu Maggie Meyer. I és una noia que es va posar malalta el 2008 perquè va agafar una inflamació cerebral. i és una malaltia que potencialment és mortal en la majoria dels casos. Però amb ella li va produir un coma. I es veu que aquesta noia era una supergrana aficionada al bàsquet. I això va sorprendre molt els metges, perquè durant el seu estat de coma van veure com ella encertava tirs lliures. La màgi va estar durant tres mesos en coma. Mentre estava en coma, havia fisioterapeutos que la cuidaven pel tema de la musculació, per mantenir el seu cos en forma. I la seva família li va fabricar un aro improvisat i el van muntar dintre la seva habitació. I li posaven una pilota a les mans i ella encertava amb aquest aro que li havia muntat a la seva família. Es veu que... Segons els metges diuen que l'acte aquest de llençar la pilota és un acte que la Magui, la noia aquesta, tenia molt interioritzat, perquè li agradava tant el futbol que era com quasi un acte primari que tenia ella dins. Així és com una mica, ho expliquen els metges, no? I que per això durant aquests tres mesos podria continuar jugant a bàsquet. Déu-n'hi-do. I ara anem a parlar d'un altre tipus de joc, un joc d'ordinador, que és el Tetris. El Tetris. Qui és que no ha jugat alguna vegada a la vida el Tetris? Doncs atenció, perquè diuen que el Tetris és saludable pel cervell. Un estudi revela que el famós joc del Tetris, un dels jocs electrònics més populars dels anys 80 i 90, i m'atreviria a dir que el de l'actualitat també, perquè és d'aquells jocs que no passa de moda, té uns efectes molt positius pel cervell de la gent que hi juga. Això ha fet un article que ha publicat la revista BMC, de Research Notes, i que es veu que van fer un estudi amb 25 persones que no havien jugat habitualment en aquest joc, i que notaven que el seu cap produïa molt moviment a l'hora de jugar a aquest joc. I és que es veu que quan jugues al Tetris requereix molts de processos cognitius i que produeix també molta atenció dintre del cap. Has de coordinar els ulls i la mà, la memòria, has de solucionar problemes visuals en poc temps, que és el temps que tarda la fitxa de baixada dalt a baix, ordenar... I això és com aquells que diuen que jugar el càlcul mental va bé pel cap, doncs es veu que si jugues el Tetris, també. També ho sabeu. I ara parlem de ciència, no? Efectivament, parlem de ciència perquè aquesta és una notícia que ens ha cridat molt l'atenció. És molt curiosa perquè estem parlant que els científics reviuen una flor de l'edat de gel. I quan parlem de l'edat de gel estem parlant d'una flor de més de 30.000 anys que no existeix aquí al nostre planeta. Es veu que la flor es diu Selene stenophilia, que és la planta més vella que s'ha pogut regenerar en la història de la ciència. I, a més a més, diuen que el resultat ha estat molt bo, que és fèrtil i que, a més a més, produeix flors blanques i, a més a més, llavors, que podrà continuar regenerant. Això és molt interessant perquè els investigadors van trobar... aquesta flor, restes d'aquesta flor, millor dit, congelada en unes excavacions i arran d'això congelat que es van trobar, van poder regenerar de nou aquesta flor i ara actualment torna a florir, podríem dir. Molt bé, que curiós. Sembla que la ciència no s'ha trobat tan poc. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs per notícies curioses. Moltes gràcies, Jaume, i tornem a parlar demà. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu, fins ara. Dos minuts i una mica més i arribem al punt horari de la una del migdia, moment en què tanquem aquest just a la fusta d'avui, aquestes tres hores en què us hem acompanyat explicant-vos diferents històries i posant-vos el dia de l'actualitat Sant Justenca. Ho hem fet gràcies a l'Andrea Bueno, als serveis informatius. Hem tingut també avui, hem parlat amb l'Oriol Rigat, membre de l'Agrupació Astronòmica d'Esvern, en relació a la xerrada i l'observació que es fa demà divendres. I, a més a més, també hem fet tertúlia amb la Joana i l'Alina. En aquesta tercera hora també hem parlat amb l'Escal, que avui inaugura exposició aquest vespre, i hem sentit també ara mateix el Jaume que ens ha portat aquestes notícies curioses i que ha fet aquest reportatge referent a Mas Lluïm. Us ha parlat Carme Averdo i tornarem demà a partir de les 10, com sempre, per explicar-vos més coses de Sant Just, que vagi molt bé i que tingueu un bon dijous o de març. Estem escoltant Just a la Fusta. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material en què es fabrica el material en què es fabriquen els somnis. Conradio. Noticias. Bon dia, és la una. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Els estudiants tancats des d'ahir al rectorat de la Universitat de Barcelona no pensen marxar de l'edifici històric. Així ho han decidit ara fa uns minuts en assemblea. Unitat mòbil, Raül Quadrado, Roger Rufín, bon dia. Bon dia. Els estudiants universitaris han decidit fer-se forts dins del rectorat de la Universitat de Barcelona, tot i que a interior ja té l'ordre de desallotjar-los. Aseguren que les acusacions que els fa la universitat són falses i que només intenten justificar una nova actuació dels Mossos. Martí Grimberg és portaveu dels estudiants tancats al rectorat. És només un pretext per donar-li carta blanca als Mossos. Els danys al patrimoni que al·lega són totalment irreals, no existeixen. Aquí, com veieu, no s'ha trencat absolutament res. Altres arguments, com que la gent que està aquí no són universitaris, aquí tots els que hem dormit i els que treballem som universitaris, s'han fet classes aquí, hi ha estudiants de secundària, i res, resistirem a aquest espai, aquest espai és nostre. Els 200 estudiants que han participat a l'assemblea que s'ha fet aquest migdia s'han repartit ara en diverses comissions a imatge del que ja es va fer durant el 15M a plaça Catalunya. Els estudiants han acordat tornar-se a reunir plegats aquest vespre i en principi descarten tota acció fora del rectorat de l'edifici històric de l'UB. Com ràdio Barcelona. A la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona els estudiants també estan tancats al rectorat. Decidiran en assemblea a les dues del migdia si continuen la protesta. Tarragona, Mar Rovira, bon dia. Bon dia, doncs sí, aproximadament en una hora els estudiants han de decidir si accepten les exigències de la vicerrectora, les quals consisteixen en proporcionar DNIs i expedients acadèmics de 10 estudiants de l'assemblea per tal que aquests puguin tenir accés a aules i al correu de la universitat per poder desenvolupar així les seves accions. Ahir els estudiants ja denunciaven censura per part del rectorat i la proposta per ara no agrada massa. Vicent Collado és portador del sindicat d'estudiants dels Països Catalans. I això és una miqueta conflictiu, perquè si es fan accions o l'assemblea prenent algunes mesures, aquestes persones quedaran com a caps de turc. I volem mirar a veure si trobem algun mecanisme per poder acceptar els mínims i capellar aquesta exigència que no s'està aplicant a altres col·lectius. Volem veure si no és el disparol que es va marcar ell quan va acceptar els mínims a les dues de la vesprada i a les sis de la vesprada es va tirar enrere i va dir que tancava els estudiants dins. el rectorat no es posicionarà fins a conèixer el resultat de l'assemblea. De moment, però, estan oberts al diàleg. Com a Radio Tarragona. El jutge ha arxivat la causa oberta contra el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i l'exregidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona assumpte escarp pel desallotjament dels indignats acampats a Plaça Catalunya. El jutge ha resolt arxivar les diligències que es van obrir per investigar si hi va haver delicte. Les càrregues policials, a banda de Manel Prat i Assumpte Escarp, també estaven imputats el comissari de Barcelona, Joan Carles Molinero, i el responsable dels antiabalots. Una dotzena d'activistes de l'Organització Internacional Igualdad Animal han protagonitzat aquest migdia una performance a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per denunciar l'ús d'animals com a vestimenta, com a indumentària. Amb aquest acte es tanca una campanya que ja ha passat per Lleida, Tarragona i Girona. Barcelona, Helena Puigdueta, bon dia. Bon dia, un penjador amb mitja dotzena d'abrics de pell exhibeix al mig de la plaça de Sant Jaume, sota l'atenta mirada dels curiosos. De cada peça hi penja una etiqueta amb el seu preu real. Per tant, no amb euros, sinó amb el nombre d'animals que s'han hagut de sacrificar per confeccionar-les. Així, s'han necessitat, per exemple, una vintena de guineus per una jaqueta tres quarts. Marta Mondó és portaveu d'igualtat animal. Estem aquí per promoure el respecte a tots els animals i demanar concretament el tancament de les granges de bisons, perquè es calcula que només a Espanya moren 350.000 bisons l'any. I demanem el seu tancament perquè ja s'ha fet a altres països com Àustria o Anglaterra.