Justa la Fusta del 12/3/2012

La imobiliària Centri XXI en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centurí 21 a la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. Just a l'aposta. Molt bon dia a tothom, què tal com estem? Ben retrobats, estimats uients del Just a la Fusta. Avui us acompanyaré jo durant aquestes properes dues hores. De fet, són tres del programa, però estaré aquí pendent de... de fer-vos passar un matí agradable i de tenir-vos, com sempre, ben informats de tot allò que passa al nostre municipi. En un dia d'hivern però amb temperatura de primavera, 13 graus, dia agradable, tot i que els matins a primera hora encara fa fresqueta, després, quan arribem a la meitat del dia, la calor es fa persistent aquest cap de setmana. Així ha estat, però bé, en tot cas en parlarem d'aquí una estoneta amb el Carles. Abans donarem pas a l'Andrea Bueno, la nostra companya dels serveis informatius, que com sempre ens posarà el dia de l'última hora de l'actualitat del municipi de Sant Just. També avui entrevistarem en Jordi Blanc, ell forma part de l'AMPA del Canigó, i és que aquesta setmana el Canigó comença en el que anomenen la Setmana de la Salut. En parlarem amb ells cap allà un quart, aproximadament, de 12 del matí. També estarà amb nosaltres avui l'Anna Iglesias. També serà un plaer retrobar-nos amb l'Anna Iglesias. Ella és mestra, assessora familiar, que també s'encarregarà de fer una xerrada educativa aquests propers dies aquí al municipi, i avui ens en donarà més detalls. Dic que els nostres companys de la tardura de dilluns els tenim tots mig malaltons, o sigui que, malauradament, no estaran aquí amb nosaltres. Serà la Carme, la tercera, per parlar-nos de cuina i fer una recepta de cuina també la Maria Quintana del Centre d'Estudis que ens ha de preparar a l'actualitat d'aquesta entitat que com cada setmana ens acompanyen els dilluns per fer-nos cinc cèntims de tot allò que s'està coent en els despatxos a la cuina de... d'aquesta entitat. Tot això com sempre des d'ara mateix i fins a l'una del migdia a través d'aquest programa que es diu Just a la Fusta, un programa que us fem amb tot el goig aquí a la Centoniada al 98.1 de la Freqüència Modulada i també en directe Des del web ràdio d'alzbern.com. La música, el primer convidat, el senyor Phil Collins, des d'una de les cançons més conegudes de la seva extensíssima carrera, Another Day in Paradise. She calls out to the man on the street. Sir, can you help me? It's cold and I'm nowhere to sleep. Is there somewhere you can tell me? He walks on, doesn't look back. He pretends he can't hear her. Starts to whistle as he crosses the stream. Think about it. She calls out to the man on the street. He can see she's been crying. She's got blisters on the soles of her feet. She can't walk but she's trying Just somebody... You can tell from the lights on her face You can see that she's been there Probably been moved on from every place Just think about it. Think about it. It's just another day for you and me and I and us. You and me, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, paradise, Mm-hm, paradise. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Doncs, efectivament, aquesta hora, amb nosaltres, l'Andrea Bueno, que tenim el plaer de retrobar avui des del punt de vista radiofònic, perquè ens hem anat veient. Andrea, què tal com estem? Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia. Feia dies que no parlàvem parlàvem ràdio. Corres molt. No em deixes ni posar-me els auriculars. Home, s'ha de... ritme, toi, ritme, toi, ritme. Tens ganes, eh, tens ganes. La clau d'un programa de ràdio és toi, ritme, toi, ritme. Molt bé. Això ho va dir... No és ritme i to? Això ho va dir un dia el Puyal en una transmissió. Toi, ritme, to... un xaval que ho estava fent tot el bé que podia. Per què crec que el noi venia amb mi a classe? Jo et vaig a dir una cosa. Val que em deu, eh. Això és tocar Puyal, jo l'escolto sempre. Però és important en una transmissió de futbol, to, ritme i saber els jugadors que juguen. En sortar-ne algun. Que no el que més, perquè ja ho estàs veient per la tele. Si diu a Vidal i qui la té és queita, tampoc passa res. Home, hi ha diferència. És un detall, però que no cal donar-li més importància. Bé, Andrea, què ens expliques? Moltes coses. Comencem parlant de l'escola Canigó, que aquesta setmana fa la vuitena setmana de la salut escolar. L'AMPA del centre, en col·laboració amb el Centre d'Atenció Primària de Sant Just, organitzen una desena de conferències a l'escola relacionades amb la salut, adreçades als alumnes, als mestres i també als pares i mares. La primera serà aquest matí a dos quarts d'onze sobre el cos humà i els hàbits saludables per nens i nenes de P4. La resta de temes que es tractaran fins divendres tenen a veure amb la salut dental, l'exercici físic, els canvis corporals en la preadolescència, l'estrès, la salut dels peus, el tabac, primers auxilis, males postures i dependències. Totes les xerrades es faran a l'escola Canigó, excepte a Daltabac, que es farà al CAP dijous, i totes s'adrecen als alumnes, menys la de les tres, que és per mestres, i la de primers auxilis, que és per pares i mares, ja no només de l'escola Canigó, sinó també de tots els centres educatius de Sant Just. O sigui que aquesta setmana m'he d'anar a casa a explicar-me, donar-me lliçons. Ja ho veig, ja ho veig. Ah, és possible. Vés a veure, vés a veure. Papa, que això no es fa així. Al col·le mandit. Bueno, ja està bé. Tu també pots anar-hi a la del... Els primers auxilis. I tant, i tant. Dijous, el vespre. Dijous, el vespre. I tant. I no et dic que no. Doncs això. No et dic que no hi vagis. Dijous, el vespre, els primers auxilis. Bé, escolta, un quart i dos minuts al matí. Andrea, què més ens expliques? Per on camina l'actualitat del municipi? Doncs, més que caminar, córrer. Parlem de l'atleta de Sant Justean, Kevin Sarrés. M'ha quedat molt ben lligat, això, eh? Sí, home, per això que t'hagi escrit el guiós i el lluit. Ha quedat tercer als campionats de Catalunya de pista coberta, que s'han celebrat a Sabadell aquest dissabte. l'atleta del club atletisme de Sant Just, corria lesionat i tot i això... Què dius? I corria lesionat i... Com més si no? Que va jugar mal la cap i va fer 5 gols. I mira, i tot i això, Serres va fer una bona marca de 8,16 segons als 60 metres lliurs. Ah, anava a dir si són al 100, això és rècord mundial. Obtenint la tercera posició i la medallada bronze. També cal destacar que l'Alba Martínez va aconseguir la cinquena posició a la categoria de salt d'alçada amb una marca d'1,37. I aviam com lliguem la tercera de les notícies. Doncs Ferrara de fotografia, o sigui que... Està a punt, està a punt de començar el tercer, la tercera notícia, tercer concurs internacional de fotografies. Mira, mira, tens imaginació. T'ha faltat, d'aquí t'ha faltat velocitat. Molt. Ritme i to, ritme i to. Doncs us expliquem que a partir del 19 de març, que és dilluns, es podran presentar les imatges pel tercer concurs internacional de foto. La temàtica d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Cadascú pot presentar fins a 3 imatges i el primer premi és de 1.300 euros, pel segon són 700, el tercer 300 i també hi ha dos excèssits de 100 euros. De totes les fotografies presentades s'en triaran una cinquantena que s'exposaran a les balconades del carrer Bona Vista, com cada any, i a banda del veredicte del jurat també es farà un concurs popular i tothom qui voti podrà triar la imatge que creuen que s'endurà el premi, no la imatge que més us agrada. Ja comencem amb aquesta estona tan estranya. No, però és fàcil. No és triar la imatge que a tu més t'agrada, és triar la imatge que creus que el jurat li atorgarà els premis. Molt bé, molt bé. És una mica rebuscat i pensar en la mentalitat del jurat. Doncs les bases del concurs es poden consultar al web www.sanjust.org barra AF Sanjust, d'Agrupació Fotogràfica Sanjust, i allà trobareu les bases d'aquest tercer concurs internacional. I a partir de dilluns ja podem penjar? Sí, es poden presentar les imatges. Molt bé. Andrea, tenim alguna cosa més que vulguis comentar? Per un moment no, deixa'm aquí. Doncs moltíssimes gràcies i fins d'aquí una estoneta no vagis massa lluny perquè ja tenim a punt aquí, acabades de sortir del form, les portades dels diaris. Molt bé, fins ara. I don't know why I got so attached. It's my responsibility. You don't owe nothing to me. But don't walk away, I am no progressive. I don't understand why do I stress the man when there's so many weird things at hand. We could have never had it all. We had to hit a wall. So listen, never to fall withdrawn. Even if I stop wanting you, that perspective push isn't true. I'll be some next man on the warm-up show. Yeah, I'll play myself again. Should just be my own best friend. I fuck myself in the head with Superman. He walks away. So we are history, the shadow of crime, the shadow of hope. He walks away, the sun goes down, he takes a day, but I'm walking in your way, in this truth, shame on my heart, tears dry on their own. I wish I could say no regrets and almost a no dance, So we are history, the shadow covers me. The sky above the plains, nobody loves the sea. He walks the way, the sun goes down. He takes the day, but I'm grown. And in your way, my blue shade, my tears dry on me. Oh, he walks the way, the sun goes down. i t'agrada molt. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el dolç patec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor tots morirem. 5 cores de teatre. Marrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les tequilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. A Sant Just d'Es Bern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer parejoves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de promuntza, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern. Ràdio Desvern, 48.1 FM. Ràdio Desvern, 48.1 FM. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'opereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Doncs amb el suport incondicional dels companys de Kiosk Mercat, el que fem tot seguit és repassar les portades dels diaris d'avui d'aquest dilluns dia 12 de març de l'any 2012. El que fem primer és donar un cop d'ull a la portada del punt avui. Què ens diu aquest rotatiu a la seva primera pàgina, Andrea? Doncs en política l'Aznarisme ressorgeix. En 80 dies han tornat l'11M, la vaga, l'atenció al carrer o el decret laboral i diu que també augmenta el nombre de càrrecs del govern Rajoy rescatats de l'etapa Aznar. I veiem una fotografia que il·lustra una miqueta aquesta notícia. L'actual president del govern, Mariana Rajoy, en un acte. En primer pla el veiem a ell i l'expresident José Mariano en segon pla. Estalveu una miqueta els ulls. Avui sentia a RACU aquest matí una afirmació a la tertúlia de Marius Caroll a la qual jo m'hi afegeixo de forma total i absoluta en aquesta ocasió. No sempre estic d'acord amb aquest home. Però diu, quin país tenim? Diu, ens tirem els morts per sobre. Tema 11M, eh? Els de la dreta, els de l'esquerra, l'associació de víctimes del terrorisme de la dreta, de l'esquerra, en fem bandera política. Diu, ens tirem l'atur per sobre. La crisi per sobre. És a dir, en altres països... Volem ser europeus i realment, diu, Espanya és un país que en aquest sentit es gota. Perquè ningú... amb el que està caient, ningú mira realment pel país. Tothom... fa confabulacions polítiques, càlculs matemàtics, que si ara n'hi ha les eleccions a Andalusia i no dic res perquè no toca... És a dir, ningú s'està aprenent seriosament, com a mínim aquesta sensació, uns estiren els plats sobre els altres, en comptes de seures en un despatx, els que manen d'una banda i de l'altra, i senyors, com en podem sortir d'aquí? Com en podem sortir? Deixem-nos ara de partidismes, com en podem sortir d'aquí? No. Estan molt acostumats a fer això. Però veiam la situació. I ells millor que ningú ho saben. La situació és complicada. Per no dir dramàtica. Aquí el que caldria, jo no se si cal un govern d'unitat o no ho se, però en tot cas el que caldria és anar tots a una. Clar jo no dic que sigui responsabilitat d'uns o dels altres. Perquè quan me n'aven uns, els altres feien exactament el mateix o pitjor. i ara que manen els altres, els uns també ho estan fent. En definitiva, on acaba pensant que tenim el país que ens mereixem? Vinga, més coses, el punt, va. La mobilització contra la reforma laboral escalfa motors per al 29M, en fotografia veiem milers de persones amb pancartes en aquesta manifestació que va tenir allò que hi ha al Passeig de Gràcia de Barcelona. El Suprem vet el català i el qualifica de defecte. El nou esportiu al Barça guanya Santander 0-2 amb dos gols més de Leo Messi, ja el veiem a ella en una minifotografia, i dues coses més alternatives. Reutilitzen el marro de les càpsules de cafè per adobar arrossars del Delta. I per últim, una notícia que aquí investigarem també una mica, ViciVox, els aparcaments de bicicletes queden quasi buits. Què dius ara? Això diuen. Diu la portada del puny avui això. Els aparcaments de bicicletes queden quasi buits. Qui sona a imaginar? Jo abans que els instal·legin aquí a Sant Just vaig parlar amb un dirigent del municipi i els vaig dir, escolti, jo no sé si això anirà bé o no anirà bé aquí a Sant Just, perquè Sant Just és diferent com diuen. Però en municipis del costat, que fa temps que hi són, jo he tingut la poca feina de cada vegada que passo pel costat d'un mirar si hi ha bicis, i en tots aquests mesos, per no dir un any, mai he vist ni una sola bici. Ni una. Ni una, no parlo de municipis. Abans que s'instal·lessin, plantegin-s'ho. M'han dit no, no ho paguem nosaltres, ho paga la Diputació. Bueno, cap i a la fi tot som tot. Sí, això surt d'alguna banda. Bé, doncs ahir ja està. Això diu el punt avui. El diari ara. Els sindicats mantenen el pols. Manifestacions multitudinàries contra la reforma laboral. Els centrals inciten Rajoy a negociar per evitar la vaga general. Quin dia és la vaga? 29-M. En què cau? Dijous? Divendres? No t'ho sé dir. No m'ho saps dir. La veritat. El dia 2 és dilluns. 31... Divendres. Divendres, que on divendres? Que l'han posat en divendres perquè la gent s'agafi pont? Crec que és divendres, espera a veure si no m'ha fallat el cap. Mira-ho, mira-ho, mira-ho, perquè per mi és significatiu això. És important de veure-ho. Clar, ara ho has de calcular, pobra filla. És que jo no tinc un ordinador... Ah, espera, sí. Tinc aquí un ordinador. En el món de l'Stick, Enric. Que no tinguis... A la 31 de març... Quin dia és la vaga? La vaga és el 29-M. 29-M. És dijous. Ah, dijous? Sí, sí, és dijous, és dijous. Callo, callo. Em pensava que s'havien agafat ja el 29, ja per empalmar amb les vacances de Setmana Santa, que té molta gent, saps què vull dir? Bé, escolta, deixem-ho estar. Veurem com evoluciona tot això de la vaga i si el suport dels sindicats és massiu o no. Es fa estrany, en tot cas, que un govern que no complir ni els 100 dies ja li muntin una vaga general. Però m'imagino que les circumstàncies són les que són. Catalunya, paradís dels transgènics. El cultiu català suposa un 25% de la superfície total que dedica la Unió Europea. Entrevista, Amar Alhawi. La fi de l'Assad hauria de ser pitjor que la de Gaddafi. Número dos de l'exèrcit sirià lliure. El Barça no fluixa i es desfada el ràssic per 0-2. Espanyol recupera la seva millor versió i goleja el Raio per 5-1. El Barça guanya la Copa de Futbol i perd la dembol contra l'Atlètic. Firmes convidades, avui, Antoni Bassas, corresponsal de TV3 dels Estats Units, diu que hi ha dues maneres de tractar les llengües, com a armes llençívules o com a eines de comunicació. Joan Maria Treserres, comunicòleg, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. No pot ser que cada quatre dies una sentència judicial posi a prova les nostres polítiques nacionals. I Antoni Vives, polític i escriptor, diu que hem d'identificar socis nous que ens permetin desenvolupar-nos sense que hàgim de dependre de l'Estat. Doncs això què llegim ara, què llegim al Periódico de Catalunya? Doncs ja ho hem comentat abans, pressió per negociar, els sindicats reclamen al carrer diàleg al govern, avisen que no es quedaran només en la vaga del 29M, i veiem en fotografia de portada una imatge de la manifestació ahir a Barcelona, els futurs directors volen triar els mestres, és el tema del diàleg periòdico, els nous directius professionals reclamen decidir la formació i la retribució dels docents, la nova figura es començarà a implantar als centres educatius al curs vinent, I també llegim dues coses més. Nou retard en l'AVE de Barcelona a Figueres. L'obra no s'acabarà fins l'any 2013 perquè hi ha contractes sense licitar. I en esports, un Barça endollat treu dubtes a Guardiola. Quarta victòria seguida a la Lliga amb dos gols de Messi. Al diari El País, llegim, els sindicats es reforcen el carrer per la vaga general del 29. Desendes de milers de persones clamant contra la reforma laboral Tosso. Si Rajoy no rectifica el conflicte, no acabarà el 29. Com viure amb menys de mil euros la generació dels sous baixos fa un art del fonambulisme pressupostari. I atenció, perquè els que compreu habitualment el país us informo que a partir d'avui costa 1,30€. Això significa que la resta aniran al darrere. Costen 1,20€ habitualment, els diaris? Sí, almenys els que jo tinc... 1,20€. Doncs a partir d'avui, i ho anunciant en portada, que per mantenir la qualitat costarà 1,30€. Sarcosia amenaça amb tancar les seves fronteres en una picada d'ull llet als ultres. Està un mes d'eleccions. Nicolás Sarkozy, l'ultradreta Francesa té molta força, i bé, el tema de la immigració és un tema recordent, ja ho sabem, és una cosa nova, aquí també ho hem viscut. Les víctimes de l'11-M aprofundeixen les divisions, prou de manipulació dels... cons piranoicos, diuen uns, L'atemptat no és un cas tancat, és un cas obert, diuen els altres. Fins i tot les víctimes estan dividides entre una banda i l'altra. Ja et dic jo que tenim un país que déu-n'hi-do. Precisament aquest era el diari que comentàvem, ara l'avantguàrdia. Diu que la Generalitat s'acosta a un tercer pla d'ajust. Les últimes xifrades de dèficit poden forçar una tisurada de 4.700 milions aquest any. El Parlament apunta a aprovar l'euro per recepta i la taxa turística. En política també llegim que Rajoy presenta avui el sistema per saldar el deute de les administracions amb els proveïdors, mobilització sindical per preparar la vaga general del 29M. En fotografia veiem la Puerta del Sol, no, la Puerta del Cala de Madrid, en la manifestació que va tenir allò que ahir també. Sarkozy amenaça de sortir de l'acord de Schengen. El president francès instala la Unió Europea a revisar la seva estratègia d'immigració i deixa entreveure mesures proteccionistes davant de tercers països. Els suïssos rebutgen passar a fer un mes i mig de vacances. Els albètics decideixen en referèndum mantenir-les en quatre setmanes. I, en clau esportiva, avui l'avantguàrdia ens diu que el Barça obté una victòria plàcida a Santander i que l'Espanyol goleja el Rayo Vallecano a Cornellà. El diari es portarà, torn per la premsa esportiva, el diari esportiu ja porta 50 gols més i va aconseguir dos gols més contra el ràssing. El Laurana impressiona, està a 3 de la seva millor marca i a només 5 del rècord de César, el màxim golejador de la història. del Barça. El Barça va dominar a plea Santander i arriba a platòrica al final de la temporada. L'Espanyol, golejada per Ica, Uche i Coutinho brillen en la golejada de l'Espanyol, que ha guanyat per cinc gols a un. En volt derrota a la final de la Copa del Rei, l'elèctric de Madrid va ser superiors, i en la Copa, doncs, el Barça és el campió. Mundo Deportivo diu... L'he tancat, però vaja. Vaja mano, vaja mano, vaja mano. Venia a dir, i bé, i parlava del Barça en positiu. No tinc més a dir. Espera, aviam si trobo un munt deportiu. Sí, sí. Pueden con todo, pueden con todo. Ja l'he trobat. I parla dels 50 gols de Messi. És que vull anar a pensar a Madrid, que és la més divertida d'avui. El diari marca, doncs, parla de Pipita Iguaín. Diu Pipita caliente. Iguaín no compta o compta poc en els grans partits. Diu em dedicaré a aquests quatre mesos al Madrid. Després Déu dirà... En Benzemà recuperat torna el debat del nou. La qualitat de tots dos i les ofertes fa riueïn una patata calenta per nou. I també ens diu dia de copes. Ens fa referència que l'Atlètic guanya la Copa del Rei 25 anys després. Recordem que l'Atlètic de Madrid era al Ciutat Real i que se'l van emportar a Madrid. I l'afició de Ciutat Real s'ha quedat sense equip. No es veia això. Sí, sí, sí. El Triodà Real, que era l'equip punter, estava patrocinat en el gran moment de l'especulació immobiliària per bancs, per administracions. Era un equip absolutament sobredimensionat per el volum, o pel capital, o per la gent que viu en aquesta ciutat. Evidentment, quan tot ha patat, o desapareixia o se n'anava a una gran ciutat. I l'única opció va ser marxar cap a Madrid i convertir-se de nou en l'Atlético de Madrid. Un Atlético que en el seu moment va ser un històric del món de l'ambol. L'esportiu de Magariños. Van ser mítiques. Algunes finals europees contra... És igual. Estic fotent un rotllo que no li interessa a ningú. No, és una història. Marca, Marca. Diu que amb 7 gols en 5 dies ja suma 50 aquesta temporada, en referència a Messi. I el millor... Per mi, si féssim un premi cada dia... El millor titular se l'emportes. A veure. Sí, sí, sí. Avui és... No, jo no, jo no. Has estat capaç de sorprendre'ns. Diu... Diàries, unanimitat entre els àrbitres sobre l'acció de Ramos, l'has vist tu? No, la veritat és que no he vist res. No passa res. Va haver-hi una jugada en l'últim minut del partit. Unes mans i no sé què, unes cames. No, no van ser mans. Unanimitat dels àrbitres que ha consultat el diàries. Titular, no va ser penal. No va ser penal. Diu que va ser un efecte òptic. És a dir, es veu penal, però va ser un efecte òptic. No va ser penal, no va ser penal. Llavors diu, haurí de respitar-te, diu. Ramos Marco, no. Que va confessar Ramos Marco que era del Madrid i que havia arbitrat algun partit amb la samarreta del Madrid a sota. García de Loza, no. Luis Minmontoro, no sé qui és aquest. Andújar Oliver. Rafa Guerrero, el Rafa no me jodas. Pérez Sánchez, no. Impressionant. No va ser penal. És claríssim. I encara no t'ho creus? Si ho diuen aquests senyors que són hàrbitres professionals o ex hàrbitres professionals, qui sóc jo? Un turista aficionat que a més a més es guia per la ceguera de la passió. Evidentment jo veig mà, però em cega la passió. Em cega la passió per als meus colors i és evident que no és mà. I és bo perquè la fotografia que ensenya anar al diari AS és quan ja ha passat la jugada. És a dir, la fotografia portada és quan ja està a terra. No, no, hi ha també una seqüència de fotografies, però més petites. La fotografia gran és quan la jugada ja ha passat. No li donem més voltes al tema. Si els àrbitres consideren que no va ser penal, és evident que no va ser-ho. Andrea, gràcies. Que vagi bé. Com està el patio que diria aquell? 5 minuts i 3 quarts doncs. Estem a Ràdio Desvern al Just a la Fusta. Recordem que tenim una web, radiodesvern.com, que ens podeu escoltar en directe també a través d'internet. I que vaja que si esteu fora de les fronteres hipotètiques de Sant Just ho podeu fer així. No. No. I'll come and storm inside. I'll come and storm inside. I'll laugh and kick in. Until you love it. I'll laugh and kick in. Until you love it. Until you love it. I'll laugh. I told you to close your eyes so I can see you. Are you with me? No, no, no. Una de les versions en directe de Simple Minds inclosa el meu àlbum In the City of Light a la Ciutat de la Llum. Tres quarts d'ons del matí, continuem. Justa la fusta. Carles, Hernández i Rius, bon dia. Bon dia. Et deus saber sentir com dolgut escoltant aquesta música amb la tria tan meravellosa que vas fer d'aquella sintonia que deia, aviam, si posant-li una sintonia horrorosa amb aquest paio plega. Però bueno, és una música diferent. Jo també t'he trobat a faltar. Escolta'm, qui és l'encarregat dels auriculars d'aquesta casa? De veritat no en va ni una. Vaig dir-te una cosa, jo no sé qui és, perquè si ho sabés ja l'hauria fotut fora. Sí, sí. És una d'aquelles coses que són, d'aquells secrets que va enterrar el desvern des de fa tants i tants anys. Sí, sí, jo quan vegi el Galda li diré, escolti, em podria dir... Qui és el dels auriculars d'aquesta casa? Però això fa anys, eh? Pensa que no és una qüestió d'aquesta última edat. Ara tinc demanat material per deixar-lo sobre la taula. Si el que li toca ho arregla. Se sent responsable i comença a fer coses. Bé, escolta. Què t'expliques? Doncs molt. He estat fora 6 mesos. Què tal? He estat fora molt fort. He estat fora a la taula del costat. Se'm va degradar a tasques administratives. No, és broma, és broma, que ara la gent es pensarà que... No, va venir un dia depilat amb les cames i dius mira, aquest amb les sandilletes podria fer. Aquí ens hem de repartir la feina i vaig dir, vinga va. M'has patit menys per mi. Està molt bé. També és broma, també és broma. Estic tan bromista. Sí? És que està tan bé l'actualitat, tan maca. Sort que avui no hi ha tertúlia. Sort. Estàs calentó, no avui? No, no, avui no. És a dir, com a observador de la realitat, de la realitat que ens envolta. Però és que clar, nosaltres ens van dir un dia, heu d'intentar sementir però vendre optimisme una mica. Però com el pots vendre? No te'l comprarà ningú? Ja ho sé ja. Si els que han de vendre l'optimisme llegeixen els diaris avui o escolten els altres mitjans de comunicació l'optimisme se te'n van orris. Complicat. Et poso una altra música. La que t'ha de posar la Carme no m'agrada. Home, ja ho sabia. Que no em poses el brús, com fan a Recuria, Catalunya Ràdio, que a 30 segons posa una cançó al brús. Això és el concert espiritual del temps de Lluís XV. Lluís XV? Aquell va arribar a ser rei? O papa. Ah, vale. Podria ser papa, perquè Reino em sona a mi que els 15 arribés allà. Si té número... Jo crec que és com de broma, és de Jordi Sabai. És com poca broma amb Jordi Sabai, eh. Te'l coneixes personalment o...? No, Carles, parlem del temps. Escolta, esclar, és que venen ganes que plogui, no, amb aquestes músiques que em poses... Tant de bo plogués, tant de bo plogués, perquè comença a ser preocupant, la saquera que tenim. Sí, jo aquest cap de setmana, per exemple, que això interessa moltíssim a l'espai del temps, estava fent aquí una mica de vermuteta que en Ginestà. I cada cop que el nen allò que sortia corrents amb la piloteta i xutava la piloteta i fotia una rapadeta pel terra... Una polseguera de por. Hosti tu, és que tenies l'entrepalla plena de sorra. Clar, l'altra recomanació és que te'n reguem una miqueta. Tampoc no estem cofois d'aigua, però... No podríem tirar una mica d'aigua per regar. Jo aquest cap de setmana també vaig anar al Parc de Torreblanca, ens la juguem, ens la juguem. Vam anar per les fronteres de Sant Just. i també hi havia un ambient molt maco però el mateix la gespa tota cremada que com que no plou i no rega perquè suposo que s'ha d'estalviar Si, perquè a Sant Joan d'Espiu teniu això eh, foteu uns bulletins de conya però els jardins ben secs. Està molt bé això. Bulletins però no, no, no, no han de caigut, no han de caigut. Sembla que cauen eh, perquè un dia vaig fer un comentari aquí fora i vaig dir que carai aquests del poble del costat, tu quins bulletins, a més gairebé el paper és tan grosso que sembla cartolina. I al darrere del bulletí hi havia un paperet que em sembla que deia que era l'última, que em feien així. De tan potent. De tan potent. Van copiar la idea que vam tenir aquí de col·locar l'agenda, abans no, abans l'agenda arribava també a part, també a tot i plen i... Sí, sí, sí. I... amb fotos precioses de Poeda. Però ara ja... Qui aquest? Però ara l'han col·locat també ja dins del bulletí. Dins del bulletí, per reduir una mica. Sí, sí, està bé. No, la qüestió és incentivar el negoci, que les empreses petites que estan vinculades a l'administració pública, doncs també facin... Bueno, escolta, parlem del temps, t'ho dic de debò, què ens espera per aquestes coses? És que no ens espera re. Re. No hi ha una llenguera pujada de temperatures? A qui se'n volia arribar? Ahir feia caureta. Ahir feia caureta, el sol pica. Ja veus que jo tinc cap així com una mica de bombella, de bombeta, perquè l'estoneta que vaig estar canxinestant m'emprenyava i tot. Estava desitjant que les moreres comencessin a ser peludes, perquè realment el sol l'apretava i de valent. Això va ser dissabte, que vam arribar a una màxima de 16. Diumenge ahir ja vam arribar a una màxima de 18. Aquests valors són més alts perquè ha deixat de bufar el vent del nord, aquest tan emprenyador que ens ha estat buscant mig Pirineu. i altres zones i aquest vent del nord afluixat ara entrarem en aquella bassa d'oli que s'anomena anticicló i això provocarà que aquests tres primers dies fins dimecres ben bé les temperatures s'enfilin i siguin valentes com les d'ahir de 18 graus i les mínimes ben bé ens quedarem amb 8, 9, 10... són valors mínims que ja tampoc no. No apreta massa. Cap a l'interior i cap a altres punts sí. Ens estem mirant al melic i estem parlant de Sant Just. Si anem cap a l'interior i Girona per exemple tenia una mínima de dos graus i la màxima probablement arribi a aquests valors que comentàvem de 18 o 20. O sigui que el pantà baromètric aquest, el pantà tèrmic és bestial. Però Sant Just no hi és massa. i de cara a mitjans de setmana encara serà menys. Ho diem perquè és que normalment, normalment, quan en aquestes èpoques de l'any la calor apreta cap a l'interior, cap al Pirineu, cap al Pirineu, perquè estem amb anticicló, no tenim efectes de vents del nord, que podem refrescar una miqueta l'ambient i tampoc no hi ha la neu per conservar aquesta temperatura baixa, doncs s'enfila molt el termòmetre, però el litoral comença a bufar una mica de vent de mar cap a terra, aquestes brises marines, que com que la temperatura de l'aigua al mar està molt freda, ens envia aire una mica més fresquet i això farà baixar les temperatures, o sigui que parlarem que al Pirineu i a l'interior les temperatures màximes s'enfilaran aquesta setmana i seran valors primaverals, però en canvi, a punts del litoral, amb la influència d'aquesta brisa marina, marítima, doncs el que provocarà és que les temperatures puguin baixar. Mentre vaig explicant això, l'Enric està arreglant un mous perquè estava una mica brut, està enxufant uns connectors i ara em dirà i pel cap de setmana què? Què? Doncs això, que sembla que hagin d'arribar canvis, que tot i aquesta baixada de temperatures que tindrem a Sant Just podria coincidir amb el cap de setmana amb un petit canvi de temps, com a mínim ara els mapes indiquen que és un petit canvi de temps, que podria portar algunes tempestes de mitja tarda, alguns plogims, no parlem de grans precipitacions i tampoc estem parlant de neu, però podria començar a canviar una mica el temps de can al cap de setmana. Doncs aquesta és la informació, al cap de setmana no hi ha cap... És broma. Jo ja em sento content que algú o altre m'escolti. No cal que sigui el propi locutor. Jo perdona, però em sembla que et confons si et penses. I des que tens ascensor a casa i quan et parlen del temps de l'ascensor tampoc no els hi fots ni cas. Perdona, jo quan trobo algú a l'escala que ha d'agafar l'ascensor, dissimulo per fer una altra tanda. Et poses a mirar els números de l'ascensor dient mira, no ha augmentat els pisos aquest any. Ho agafo al mòbil i m'imagino que faig veure que ha arribat un correu per no haver de pujar... Mama que et perdo, però parla, parla, que no tinc ganes de parlar amb el de costat. Faig coses d'aquestes jo. Està molt bé. És tot un personatge. Sí, sí. Com el Mr. Bean. Home, tampoc no sé si tant, però... però bueno. Carles, alguna cosa més que... No, no, no, no. No ens vulguis dir. Només volia dir això. Doncs escolta, ha estat un plaer tornar-te a retrobar-te i que estigui de forma... Quan tornarà a ser això ara? De forma efímera. Quan la Carme estigui... Ja ho està. Estigui una mica tocadeta, pobra filla. Des d'aquí, per cert, no sé si l'he saludat a l'inici del programa, l'he enviat amb un petó. Que es recuperi ben aviat, si pot ser demà millor. Aquestes coses també és una mica rarota. No, no, perdona, jo cuido molt la nostra gent eh. Sí, sí, les de casa. Carles, gràcies. Apa. Que aninguis un bon dia. M'escapa sent com sempre. Sí, sí. No s'admesc un joc per tu. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint. Les improvències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recordeu, els accidents són per a tota la vida, el volant risc zero. Generalitat de Catalunya. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep en Sao Clavé 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Restaurant el niu. El metge no m'ha dit el que fa. Vostè m'ha dit que volia xins com a internacional. Jo no li he dit això. Volia donar-li... Com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. La informació més propera al Just a la Fusta. Com Radio, notícies. Bon dia, són les 11, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El conseller interior, Felip Puig, assegura que en els propers mesos s'haurà de posar sobre la taula la negociació del pacte fiscal amb el govern central. Puig assegura en declaracions a Com Radio que amb la negativa de l'executiu de Mariano Rajoy ha negociat les xifres de reducció de dèficit per a les comunitats autònomes és possible que s'hagin de plantejar noves mesures. Doncs és evident que estem arribant a una situació al límit que, suposo que demà en parlarem amb el Govern, d'aquestes noves mesures que s'hauran de plantejar o no, però que en definitiva passen no només perquè anem retallant, que també hem d'anar retallant, sinó perquè d'una vegada per totes aconseguim gestionar els nostres diners, els nostres impostos, Puig assegura que si no s'aconsegueix el pacte fiscal, l'únic camí al seu pare que quedarà és que els catalans decideixin el seu futur. A aquesta hora a Madrid, el president del govern, Mariano Rajoy, explica el nou pla aprovat pel govern per pagar les factures pendents que tenen les administracions amb els proveïdors. L'executiu central calcula que el pla té un abast de 35.000 milions d'euros i té l'objectiu d'ajudar a saldar el deute acumulat tant d'ajuntaments com de comunitats autònomes amb les empreses. Uns 150 funcionaris de la presó de Lladoners a Sant Joan de Vilatorrada a la còmarca del Bages han tancat l'accés a la presó i han impedit aquest matí el canvi de torn previst per les 8. És una protesta contra la retallada del 15% del sou i de la jornada laboral. Arran d'aquesta acció no s'han pogut fer els trasllats judicials dels interns i només han pogut sortir les emergències mèdiques. La protesta ha començat, com dèiem, a les 8 i està previst que la concentració a les portes del centre es mantingui durant tot el matí. Mentrestant, els funcionaris dels centres de Briants 1 i 2, a Sant Esteve Sal Rovira, al Baix Llobregat, han abandonat la concentració que han fet a primera hora del matí davant de les presons. La protesta s'ha fet sense incidents. Els treballadors s'han concentrat a les portes dels centres contra les retallades de sou i horaris dels funcionaris interins que es dediquen a rehabilitar el recluso. Efectius dels Mossos d'Esquadra, agents forestals i també familiars continuen buscant un home de 83 anys, desaparegut a la Palol de Rabardit, al Pla de l'Estany. L'home va sortir divendres a fer un vol per aquest municipi i no va tornar a casa seva. La investigació continua oberta però de moment no hi ha cap pista de cap on pot haver anat aquest home. Aquesta no és la primera vegada que l'individu expert ja ho va fer en una altra ocasió i el van aconseguir localitzar. La Guàrdia Civil subhasta avui més de 2.000 armes a la comandància de Sant Andreu de la Barca al Baix Llobregat. En la compra hi pot participar tothom que tingui llicència d'armes. Sant Andreu de la Barca, Maricarna Gallego, bon dia. Bon dia. La subhasta s'adreça fonamentalment a empresaris del sector de la seguretat, caçadors o persones que per la seva feina puguin donar-me, com ara, els ulls. Aquí es pot aconseguir un revolver per 10 euros o una escopeta per 20. l'Andrés ha vingut a buscar precisament una escopeta. Estamos buscando algún tipo de arma y yo estoy buscando un rifle y mi compañero está buscando una superpuesta y a ver si encontramos algo a un precio razonable. Tengo licencia, tengo armas y ahora tengo un rifle y quiero cambiar de rifle. Estoy buscando algo que salga bien de precio porque nuevos son imposibles de comprar. Les armes que es venen a la comandantia de la Guàrdia Civil eren propietat de persones que per diverses causes han perdut la seva llicència d'armes, com radiu Sant Andreu a la Barca. Bon dia, us parla Eduard Cabrer. Després de les victòries del cap de setmana, Barça i Espanyol tenen descans fins dimecres. El Barça va superar el ràssing a domicili per 0 gols a 2 amb un Leo Messi que va marcar 2 gols i està només 5 d'igual al registre històric de César, el màxim golejador de la història del FC Barcelona. Amb la victòria a Santander, els Blaugranes es mantenen a 10 punts del líder, el reial Madrid. i l'Espanyol va golejar al Rayo Vallecano, contundent victòria dels Blanc i Blaus per 5 gols, un contra el conjunt madrileny, Jadric Dutxé i dos gols més de Coutinho van certificar la major golejada de la temporada d'un conjunt que es torna a apropar a les places europees. El tècnic Mauricio Pochettino es mostrava molt satisfet. Está claro que hoy hemos hecho un gran partido, lógicamente en mérito de los futbolistas, como siempre son los que definen, nosotros solamente ordenamos y indicamos caminos, Después hay que recorrerlos y en este caso el recorrido ha sido extraordinario. En futbol sal al Barça l'Uspor ha celebrat el primer títol de la temporada a la Copa d'Espanya. Els de Marc Carmona van superar el Lovele de Santiago en la final per 5 gols a 3. En canvi, en embol es va escapar a la Copa del Rey. El Barça Inter Esports va deixar escapar el títol després de veure com l'Atlètic de Madrid remuntava a la final al segon temps i s'acaba imposant per un contundent 37 a 31. i amb basquet al Fiac Juventut en cadena, 4 victòries consecutives. Els Verdinegres van aconseguir un meritori triomf a la pista del Sevilla per 73 a 77. Mentrestant, els de Xavi Pascual al Barça cauen per segon cop en 4 dies, aquest cop a la pista del Gran Canària, després de dues pròrrogues, 93 a 90. Mentrestant, el Manresa va caure a la pista del Coel Valladolid per 79 a 70. Com Radio. Notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'escola Canigó fa aquesta setmana la vuitena setmana de la salut escolar. L'AMPA del centre, en col·laboració amb l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just, organitzen una desena de conferències a l'escola relacionades amb la salut adreçades als alumnes, als mestres i als pares i mares. La primera ha començat a quarts d'11 sobre el cos humà i els hàbits saludables per nens i nenes d'EP4. La resta de temes, que es tractaran fins divendres, tenen a veure amb la salut dental, l'exercici físic, els canvis corporals en la preadolescència, l'estrès, la salut dels peus, el tabac, primers auxilis, males postures i dependències. Canviem de qüestió i us recordem que el Consistori ha guanyat un nou contenciós contra els propietaris dels Solars que han d'obrir i urbanitzar els carrers del Mas Llull. És un pas més per connectar el barri amb Sant Just. Segons ha explicat l'alcalde, aquestes empreses són les encarregades de fer-ho, però no volen obrir els carrers. Ara l'Ajuntament tirarà endavant l'obra i els propietaris dels Solars hauran de carregar amb les despeses. És la tercera cautelar que guanya el Consistori els propietaris privats. Tal i com ha avançat l'alcalde, s'espera que d'aquí a poc s'aprovi el plec de condicions per començar a fer aquesta obra. I acabem amb un apunt esportiu. Avui comencen les jornades esportives de les escoles de Sant Just. La major part d'aquestes trobades tenen lloc al complex esportiu municipal La Bona Aigua i totes es faran entre les deu del matí i dos quarts d'una del migdia, aproximadament. Avui els alumnes de cinquè fan proves d'atlatisme a les pistes de Cornellà. Dijous i divendres els nois i noies de primer i segon respectivament faran jocs a La Bona Aigua i ja la setmana que ve, dilluns, dimarts i dimecres, seguiran les jornades amb els alumnes de tercer, quart i sisè. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També els senyors notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio.desvern.com. Que vagi bé, bon dia. I did my best to know Up to the platform of surrender I was broad but I was kind And sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes, clear your heart Or are we dancer? My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human? When you dream of home tonight There is no message we're receiving Let me know, is your heart still beating? Are we human? Or are we dancers? Ara escoltes prou i unes quants. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el dolç batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor tots morirem. 5 cores de teatre. Marrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sacnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Aquesta setmana se celebra la setmana de la Salut Escolar, la vuitena setmana de la Salut Escolar a l'Escola Canigó, que són unes jornades que inclou xerrades i altres activitats adreçades a mestres i els alumnes del centre. Per això, per parlar una miqueta tot plegat, avui parlem amb un dels membres de l'EMPA de l'Escola Canigó i també un dels responsables de la setmana de la Salut. Jordi Blanc, bon dia. Hola, bon dia. Expliqui'ns una miqueta en què consisteixen aquestes jornades que se celebren des d'avui fins divendres de la setmana de la Salut. Doncs el que hem fet és, des de fa uns anys, organitzar una sèrie de xerrades que es feien des de fa molt temps també a l'escola, amb diferents cursos de l'escola, agrupar-les en una mateixa setmana. Cada curs té una xerrada específica, i aquestes xerrades, al llarg de dues setmanes, aniran fent a l'escola amb els alumnes. Al mateix temps també regem una xerrada pels mestres, també sobre un tema de salut, i també regem una xerrada al vespre pels pares, també sobre un tema de salut. I tot aquesta setmana, per poder tractar diferents temes de salut subescolars, però també altres temes de salut sobretot relacionades amb els nens i també cases amb els mestres. És a dir, són xerrades de diversos tipus, agressades de diversos tipus de públic, des dels alumnes, els mestres i els pares i mares, i també hem vist que hi ha conferències de temàtiques molt variades, des de xerrades sobre el tabac, per exemple, també a la salut dental i fins i tot a la salut dels peus. Quins altres temes es tractaran i per què s'han triat? a aquests temes? Sí, normalment es busquen temes que puguin tenir més importància a diferents edats. La gent a l'entrada, el metge saludable, les males postures, el tabac, evidentment, amb nens ja més grans. L'últim curs es decideix fer una xerrada sobre la pendències en general. Hem buscat una temàtica que pugui tenir importància per l'edat del nen. Insisteixo, ja són xerrades que s'havien estat fent a l'escola, sobretot en alguns cursos, el tabac que es feia, El metge saludable també és una xerrada que fa temps que es feia a l'escola, doncs el que hem anat fent és agrupar-les, però es fa tota la mateixa setmana amb uns horaris, i així també, que tota aquesta setmana es parli sobre aquest tema de salut. I els alumnes són temes que després es tracten a les classes o només es queda amb una xerrada i ja està? Sí, algunes classes no totes, algunes classes sí que ja es fa un material i, evidentment, el metge saludable no només es tracta el dia xerrada, sinó també es tracta durant tot el curs. Són temes que insisteixen. Per tant, hi ha aquell curs en concret i cada any no es tracten més o menys de la mateixa manera. I com funciona normalment aquesta setmana de la salut? Assisteixen molts alumnes? M'imagino que són obligatòries les assistències. Sí, es fa a la mateixa escola, etcètera, al Tabac, que es fa a l'ambulatori de Sant Just. Altres anys hi han participat més pares, que són metges i així, però aquest any, i també l'hem passat sobretot i participa molt a l'ambulatori de Sant Just, Hi ha una única xerrada que la fa dos xerrades, però que es fan pares de l'escola, la resta sobretot són metges o personal d'enfermeria de l'embolatòria. Aquí sí que he d'agrair sobretot la feina de Silva Granollers, que m'ajuda moltíssim, perquè ella, des de l'embolatòria, fa el contacte amb les persones, amb els metges d'enfermeria que fan les xerrades, i amb ella, doncs, aconseguim des de l'any passat i fa dos anys, també, que això ha tingut un èxit. Que són ponències que fan metges de diversos centres, no? Estic mirant alguns mestres... Sí, també algun metge que és de fora, però sobretot el pes específic el porten des de l'embolatòria nostra. I ja que aquesta setmana de la salut escolar es fa aquí a l'escola Canigó, s'han plantejat d'alguna manera obrir-la a la resta de centres d'Asenjust o que cada escola fes... Sí, en el seu moment la meva idea era fer una setmana de salut que pogués participar-hi de una manera a tot el poble, a totes les escoles del poble. I som, doncs això, doncs... Evidentment dirigides de l'ambulatori, però que es pogués tractar a nivell de poble d'importància, d'aspectes de la salut, de prevenció de la salut, sobretot, amb uns aspectes dels nens, però també la gent gran. És una mica el projecte dins el nostre moment. El costat i costa té d'on anava, i ja és molt complicat organitzar aquesta setmaneta, doncs potser més enllà d'això, que el dia també el suport de l'Ajuntament, i això a vegades costa una mica. Molt bé, doncs, volíem conèixer una mica de prop aquesta setmana de la salut que fan des de fa ja vuit anys a l'escola Canigó i avui volíem presentar també d'alguna manera els temes que tenim aquesta setmana. Avui, per exemple, hi ha una conferència prevista sobre el cos humà i els hàbits saludables amb la Lourdes Crespo. Això és, en principi, ha començat a les dos quarts del matí i s'allargarà fins a les 12, aproximadament. Demà també tenim una conferència sobre l'exercici físic que s'adreça als alumnes del cicle mitjà. I també encara diuen que estan pendent una conferència sobre la salut dental. Aquesta salut dental, la conferència que es faria demà dimarts al matí. Sí, també, però ja està concretada. Està confirmada. En el programa que teniu encara faltava la persona, però també s'havia concretat. I els altres temes de les xerrades són els canvis corporals a la preadolescència, el maneig de l'estrès, aquest adreçada per mestres. Mestres, sí. I també tenim la conferència que comentàvem abans sobre els peus saludables, la salut dels peus, la prevenció del tabac, m'imagino que explicaran tot el prejudicial que és el tabac, primers auxilis també, una conferència sobre males postures i dependències. La primera auxilis és la que està dirigida als pares, que es fa el dijous al vespre, el juliol al vespre. A la quarta, evidentment, està convidat tothom, hi ha un presentament que és un petit discolabis també, però és una mica... Fomentar o estimular gent que vingui, i això també ho fa l'escola. Està oberta a tothom, és una xerrada que encara que es faci ja, està oberta a tots els pares i mares que vulguin assistir-hi. A part dels pares i mares de l'Escola Canigó també poden assistir-hi? Molt bé, doncs per parlar una miqueta d'aquest programa ja ho anirem comentant més detalladament també a la ràdio, amb els diferents horaris. Hem convidat avui el Jordi Blanc, que és membre de l'AMPA de l'Escola Canigó, i un dels organitzadors d'aquesta setmana de la salut que fan aquí al centre. Moltes gràcies, Jordi, per haver-nos atès. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. I'm just what you want me to be. One guess and boom, you're the only one for me. So please tell me why don't you come around no more? Because right now I'm crying outside the door of a candy store. I'll be happy whatever you make it to be. Sunshine instead of this cold, lonely sea. Sunshine. Use me for what I'm good for. It ain't saying goodbye. It's knocking down the door of your candidacy. control me, control me, please hold me, you got me divided. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Un quart i mig de dotze aquí a la sintonia del Just a la Fusta amb aquesta cançó de Sant Anna amb la deuda Michel Brand. De seguida repassem l'actualitat de les notícies curioses. Avui els nostres companys de la Tartúlia habitual en tenim uns quants. de malaltons, aquest temps que fa fred al matí, fa sola al migdia, els ha causat pàtids empostipats, res greu. De seguida repassem, doncs, les notícies curioses. I amb nosaltres el Jaume Sucarrat. Jaume, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Comencem parlant d'una aspiradora, no sé si he sentit de parlar allò d'aquella teoria que actualment els... Els aparells estan programats perquè durin x anys. Allò per aconseguir que tots anem consumint, consumint, consumint. Però això, diguem que és més aviat nou. I sempre em s'han dit de parlar, ai, tinc una nevera que era antiga... Doncs el que explicarem ara ja és el cas més radical, no? Sí, sí, perquè estem parlant de l'aspiradora més antiga del món, la més vella de l'any 1904, i encara continua funcionant sense problemes. Això és una notícia que ens arriba als Estats Units, que és una aspiradora de la marca American Sturbert. i es veu que el seu amo, que es diu Harry Cox, la va rescatar del seu treball abans que la descartessin ja com a basura, que ja no la volien. Es veu que a aquest tio li mola molt agafar parells antics, arreglar-los una miqueta i fer que tornin a funcionar. De tota manera l'ha restaurat perquè torni a funcionar. Jo crec que ha fet alguns apanyos macos. No és allò que la tinguin tal qual i la facin servir sempre. No, no crec. Ell l'ha restaurat i es veu que ara el continua i el tio està super content amb aquesta aspiradora que és la més antiga del món. S'ha de dir que fins a dates de conèixer aquesta, la que era més antiga era datada del 1929. Aquesta li treu 30 anys d'antiguitat. Doncs ha superat el rècord amb el creix, no? El rècord amb el creix. Jo tinc una aspiradora que em van regalar fa 17 anys i no va agafar bé ja. No? Bé, sol passar amb aquestes coses. Sí, sí, sí. I és bona marca, no recordo com es diu. Black & Becker pot ser? Black & Becker. Construimos sueños. No sé si és els mateixos que fan forats. Bé. Espiradores. Ja res dura com el d'abans. M'explicava una col·laboradora d'aquest programa, la Jona del Garra, que tenia en una nevera a casa seva d'una marca concreta que els havia funcionat molt bé, que portava 30 anys i van canviar de casa i van pensar que comprarem una altra d'igual. Doncs bé, es va fer molt bé abans la nova calabella. Això va així. Parlem de vi. Parlem de vi. Parlem de l'ampolla més cara del món. Quant estaries disposat a pagar per una ampolla de vi? 6, 7 euros. Estaries disposat a pagar 110.000$ per una ampolla de vi blanc? No només no n'estic disposat a pagar sinó que penso que el que ho facis imbècil. Doncs ha passat. L'ampolla es veu que fa 200 anys que es va posar en conservació. A més és per obrir-la i que estigui picada. Crec que té bona pinta aquest vi. Crec que estava ben cuidat. Home, pel preu que té ja pot sortir bé. Escolta, el preu li posa algú. 110.000 la pago, però va, explica, explica. Bueno, es tracta que la setmana passada es va vendre aquesta ampolla de vi, l'ampolla de vi blanc més car del món, a un preu de 110.000 dòlars, aviat es dit. té 200 anys d'antiguitat aquesta ampolla i es veu que aquest preu de l'última ampolla de vi blanc que es va vendre es va vendre a 60.000$, o sigui que el preu ha pujat a 50.000$ més de l'última ampolla de vi blanc que es va vendre. Però t'he de ressaltar que si parlem de vi negre, l'ampolla encara és més car. L'ampolla més cara de vi negre que s'ha vengut a la història va ser el novembre del 2010 i es va vendre per 270.000 dòlars. S'ha de dir que l'exemplar era de l'any 1947. Déu n'hi do, 270.000 dòlars per una ampolla de vi negre ha de ser molt bo. Perquè l'agafis el dia que l'has de fer servir, et rellisqui i et caigui. Bueno, esperem que no passi això, no? No ho sé. Què vols que et digui tu? Em sembla una barbaritat. Sí, barbaritats. En els temps que corren, fins i tot, encara que tinguis molts calés, que és el vivent cas de la persona que ha adquirit aquests dos productes, se la fa mal cor, no? És a dir, hi ha moltes maneres millors per gastar-se 270.000$. Escolta, amb un bon vi, ja et dic, un bon vi de 600-700€, que tampoc ho compraria jo. No, fa molt de mal, eh? Fa molt de mal això, eh? Escolta, en parlant de... m'agradaria que ens expliquessis quins són els animals més Generosos, eh? Els ximpancers. Els ximpancers. No ho hagués dit mai. S'ha fet un estudi, és un estudi molt interessant, per això l'hem acollit a aquesta notícia, perquè es veu que són animals generosos per naturalesa. S'ha fet un estudi de donar aliments, golosines o dolços que agraden molt aquest tipus d'animal i només el donaven a un de la colla dels ximpancers. Per exemple, tenim 4 o 5 ximpancers, només l'hi donen amb un. I llavors ells mateixos els científics han comprovat com ell mateix els reparteix. Comparteixen. Comparteixen amb els altres. Vaja, com els humans. Sí, com els humans. Però a més a més ho fan molt similar als humans perquè primer donen els que s'estan quiets i no demanen. Saps allò típic que et donen una bossa de caramelos i sempre tens el típic Tu per pesat res? Tu per pesat t'esperes a l'últim. Doncs ells fan exactament el mateix. Primer donen els que veuen més tristots i així i després li acaben donant... El que fa cuento i fa cara de ximpencer, trist, no? Doncs aquest és el primer que surt d'importància dolços. És curiós. Atenció a la notícia que explicarem a continuació, que en Jaume ens explicarà a continuació. Perquè a mi m'ha sobtat, hauria de ser una notícia titular de tots els diaris del dia que fa referència a combustible de cotxes. M'ha sorprès molt. La substància no sé quina és, el torio. No sé si a la taula periòdica els elements ens la van fer estudiar en el seu moment, jo no ho recordo. Però la notícia hauria de ser titular absolut d'arreu si això fos veritat. Diu així, 8 grams de torio serien suficients perquè un automòbil circulés per tota la vida. Clar, dit així, venem-nos a casa i fem-ho no? Però clar, què té aquest pro? Quin és el pro? Que és una mica radioactiu. És una mica radioactiu i és una mica car d'aconseguir això. Més car que 230.000 litres de combustible que és el que calen segons m'expliques tu de per vida? Jo crec que sí, perquè si no, no creus que ja s'haurien avançat aquestes coses? No, no té per què. Fins que no s'acabi el patról i el negoci no ho deixaran anar. Però explica, explica la notícia. Es diu així, que un recent estudi ha demostrat que només amb només 8 grams d'aquesta substància radioactiva anomenada torio es podria donar autonomia a un vehicle per tota la vida. Aquesta quantitat de torio és equivalent, com has dit tu molt bé, a 230.000 litres de combustible. per la qual cosa representaria un gran estalvi econòmic per tots els consumidors. Si tenim en compte que el litre de benzina en aquests moments està per sobre de l'euro, euro 20 ja costa, euro 30... Eure 50 pràcticament. Ja estem a euro 50? Jo diria que sí, és que amb la moto em foten unes xupades, és que és una barbaritat això. Que no diga la verda. No hi ha vergonya, no hi ha vergonya. És recullerant, em perdó eh. Però bé, com que és un dia que faig programa, ja ningú em fotrà fora. Si trobava bé la Carme, puc dir el que vulgui. La Carme ens està escoltant. Segurament, segurament, des d'aquí. Bé, ja l'he felicitat, ja l'he donat la grandialitat. La Carme ara no et dic res, vinga. Bé, seguim amb el Tòrio, que ens interessa. El que sí que se sap és que és molt difícil realitzar una instal·lació d'aquest material als cotxes. ja que s'ha de seguir un procés molt especial i és molt complicat perquè requereix materials de primera qualitat i que són molt costosos per suportar l'energia d'aquest material. Per tant, de moment, de mica en mica, es anirà estudiant a veure si el Torio aquest... Però diu que el 2014 tindrem prototip, no? Sí, però bueno, ja saps el que passa amb aquests prototips. Fan aquells models de cotxes així, és rotllo futurista. Home, però si aquest tema funciona, és clar, l'única cosa complicada és que això és radioactiu, no? Potser és perillós, perquè et fots un piño i surt la radioactivitat i et quedes... Creiem petits Chernòvils per la carretera. Que tindria la seva vista. És una mica perillós, però bueno, s'ha d'anar estudiant, no? una altra de les alternatives. S'han de buscar alternatives. Normalment quan te'n vas cap a l'hospital amb la bosseta allò per parir et diuen que tinguis una hora curta. Doncs bé, hi ha una senyora de Polònia, polonesa, que no ha tingut una hora curta. No, la veritat és que aquest ha... jo crec que deu ser un dels parts de rècord Guinness del món. Perquè estem parlant que una dona polaca ha salvat els seus babies després de 75 dies de part. 75 dies de part. Després de llegir aquest titular no saps com prendre tu això. Home jo llegit aquest titular et diria que no m'ho crec. Jo t'ho explico. A veure què et sembla aquesta història. Es veu que la dona estava embarassada de 3 babies. Va tenir un part premature d'un i llavors arran d'aquest la noia ja es va quedar 75 dies assegudes a la sala del part esperant els altres dos. suposo que devia anar tot lligat. El que va intentar és que endarreria el part, m'imagino, perquè els nens eren prematurs i perquè no sortissin. Llavors va estar allà, no sé, d'alguna manera taponant... Pràcticament un mes i mig, quasi, quasi. Un mes i mig doncs anar suportant, anar respirant, no sé, assistida pels metges i finalment doncs van sortir els dos nens bé, sants i estalvis i bueno doncs 75 dies d'una angoixa que tela. Home, la veritat és que és dur, eh, és una barbaritat. Escolta'm, i acabem aquest repàs de les notícies curioses parlant de Gran Hermano. Efectivament, parlant de Gran Hermano... Però de la versió d'Israel. Jo em pensava que això ja només es feia a Espanya. És a dir, jo vaig llegir un dia una notícia que Gran Hermano, que és un format que ja... que s'ha cremat, s'ha cremat i que aquí continua perquè hi ha la Mercedes Milà i sembla que doncs el continua però veig que no, que encara hi ha més llocs que ho fan. Bueno, Gran Hermano és un reality show que ha triomfat a tot el món, sí que tens raó que diguin que aquí a Espanya se n'han fet molts. Em sembla que aquí a Espanya és l'únic país del món que ha arribat a la tretzena edició de Gran Hermano. Els altres s'havien quedat a la cinc o a la sis. Espanya seguint. Però bueno, ara potser després de llegir aquest titulars a lo millor fem una petita reflexió. Gran Hermano d'Israel. Està sota investigació perquè diu que droguen els participants. Aquí potser també. Si no no s'entén. L'altre dia a l'APM va sortir un no se si racista, homòfob, obertament un personatge que te trobes pel carrer i diries Jo estic amb tu que realment se li ha de fer un aplaudiment a la gent que fa els càstings de Gran Hermano. Perquè es trien cada fenomen. De tot el càsting agafen el pitjor de tot el pitjor. Jo crec que sí. Suposo que si posen gent normal entre cometes perquè la normalitat ja no se sap on comença i on acaba. El programa seria més avorrit, no? Què fas? Ah, no estic llegint un llibre. Això no pot ser. T'heu estat quatre hores llegint un llibre. No pot ser, gran hermano. Quin avorriment. Necessites algú que estigui fent adredoning, o que persegueixi un, o que plorin perquè era l'amor de la meva vida. O que facin manetes sota una manta, aquestes coses. Va, digue't, digue't. Tornem a Israel. Gran hermano d'Israel diu que droguen els participants. Es veu que ha sortit una denúncia de participants d'edicions anteriors, que es veu que els van fer firmar un contracte conforme haurien de prendre algun tipus de pastilles. Es veu que, segons diuen paraules dels mateixos participants, diu jugaron con nuestro cerebro. Seguren, no? Es veu que... Això és que en tenien. Perquè no és indispensable per entrar al programa. Es veu que quan per exemple tenien problemes de dir ja no aguanto més, vull sortir de la casa, no estic fart d'aquesta patranya i això, quan estaven al confessionari, famós confessionari, es veu que revien visites de psiquiatres i que els ressetaven una medicació. Una mica per ho fa, que ja ho tira. Sí, els deixava tuntats i després seguien i deien aquestes tonteries que sentim que tenen per la tele. L'autoritat de la ràdio i la tele d'Israel està obrint un expedient per investigar això, perquè evidentment és una irregularitat molt forta i això és una violació contra el codi ètic. No ho sé, no sé si els cal aquesta empanteta. Els d'aquí com a mínim no. Els d'aquí no. Però es veu que a part de la polèmica aquesta que els concursants del Gran Hermano d'Israel van drogats, a més també expliquen que fan una estafa o que hi ha una possible estafa cap als espectadors. Perquè es veu que aquest reality show mou una millonada de pressupost Hi ha unes incoherències amb el que fa el tema de trucades i participació. No sembla que acabi de lligar gaire els números. Per això tot això està en investigació. A veure com acaba. A veure si es descobreix qui és el gran hermano de veritat. Qui és el de veritat, sí, que està per sobre de tot. Escolta, ja he dit que era l'última però encara en tenim una més. Sí, sí, em fa certa gràcia, perquè se'n planteja en certs dubtes al voltant d'aquesta informació. Primer explica'ns el què i després comentarem els supòsits que pot produir aquesta circumstància. Ens situem a Japó. Tots sabem que els japonesos són els innovadors màxims en coses curioses, no? En aquest cas, científics japonesos han creat un seient anti-robo pels nostres cotxes. Què vol dir? És un seient que reconeix el nostre colet. Sí, sí, així tal qual. Es veu que els científics de l'Institut Avençat de Tecnologia Industrial de Tòquio han proposat aquest nou sistema de seguretat pels vehicles que ja t'has d'oblidar si vols de la clau, si vols de tancar la porta, perquè el cotxe només funciona si reconeix el teu cul ben posadet sobre el seient. Clar, però si jo et deixo el cotxe a tu, què passa? Eh... doncs que no, que com que no tenim el mateix cul, doncs no... Per això et dic, és que clar, no... Bueno, després deu haver-hi tipus de... Dejar el cotxe opcions a gent que tinga este tipo de culo, també. Opció en culo vecino, no? Exacte. Una cosa així. I escolta, si detecten que te l'estan robant, no hi ha algun tipus de palanques que et bloquegen i deixen allà tancat el... el possible lladre perquè ja seria la bomba. Bueno, no ho sé, suposo que ja m'ha fet que el cotxe ja no s'engegui, no? Bueno, te'l podem destrossar. Però sí, tens raó. No, hi ha un sistema de seguretat d'una aplicació al mòbil que a la que t'equivoques diverses vegades de codi d'entrada, et fa una foto amb la càmera frontal i te l'envia per correu, així saps. La cara del teu lladre. Problema que t'ha tingut això, que a vegades ha arribat fotografia de la teva dona, que t'ha estat buscant el mòbil els SMS. És el que té, voler saber. Voler saber té aquestes coses que la curiositat mata el gato. Sí senyor. Jaume, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, adeu-siau. Bon dia. Doncs gairebé tres quarts de dotze notícies curioses amb en Jaume Sucarrats. Continuem. Fem una música de Sade. Oh, give me something... I'm in love with you. Keep giving me the sweetest taboos. You're good for me. You've got the biggest heart. Sometimes I think you're just too good for me. Will you keep on loving me? Justa la fusta. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb alguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep ensa el claveu 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Restaurant el niu. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el dolç batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor tots morirem. 5 cores de teatre. Marrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. La imobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. La informació més propera al Just a la Fusta. I know there's something in the wake of your smile. I get a notion from the look in your eyes. You're built for love, but that love falls apart. You're a little piece of heaven. Time to go. Listen to your heart. No. No. No. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart. Listen to your heart, escolta el teu cor. I ara el que farem és escoltar la Carme per parlar de cuina. Estem escoltant just a la fusta. Doncs un plaer retrobar-me amb la Carme. Hola. Carme, bon dia, bona hora. Bona tarda, bons dies, no? Sí, bueno, ens hem vist aquí fora. Bueno, amb això sí, però que poder compartir tu... Sóc el suplent, sóc el suplent. M'agrada ser el suplent. Bé, bé. Més tranquil estàs tu i... Potser més còmode, no? Sí, sí. No, no, però a part, escolta, què ens expliques? Com va la cuina amb la Carme? Bé? Molt bé, és un encantament, home, per favor. Sí que ho té, sí, home, si no la haguéssim col·locat aquí. Ja, ja, no, és molt simpàtica, molt carinyosa. Més que simpàtica, és carinyosa. Més que jo, vols dir? Si, bueno, que hi entreteu tots molt bé. Amb el que et paguem, no? No puc renunciar a això. Si a sobre et tractessin malament ja seria la bomba. Poti que jo ho he vist fer això eh, gent que ni li paguen i a sobre la tracten malament. Bueno, hi ha vegades que si em tractessiu que no em sentís a gust tampoc vindria a dir-ho perquè ho sàpigues. Home, ja m'ho imagino. Bé, escolta, quina recepta fem avui? Mira, una cosa molt fàcil, a mi allò no agrada a tothom. Res agrada a tothom, Carme. Res agrada a tothom. Però bueno, és una recepta molt beneficiosa, molt calòrica, també s'ha de dir, però per un dia no passa re. I com que encara estem a cuaresma, encara estem a cuaresma, no? Encara estem a cuaresma? Fins a Setmana Santa, no? Sí, bueno, però és que jo això ho porto bastant malament. Home, jo tampoc eh... No per re, però... Tot i que em van fer estudiar en un col·legi... Sí, sí, sí, però em sembla que avui en dia ja ens ho passem un miquet a tots parlant. Bueno, a mi m'agrada també saber. A mi no em molesta saber si sí. Bueno mira, farem una manida d'aguacate samanxós. T'agrada l'aguacate? L'advocat. Els advocats m'agraden, però si no n'has de menester cap millor. Aquí sí que és una castellanada, però jo sempre dic aguacate. Doncs endavant. Ja em perdonareu, advocat. Agafem l'advocat, el tallem per la meitat, traiem a l'os amb una cullereta i ràpidament amb llimona, perquè si no s'oxida. És un plat Facilíssim eh. Agafem les feta tendres, això ja ho tenim en llimoner, agafem les feta tendres, txac txac txac, les tallem a trossets petitets. Agafem les anchoes, txac txac txac, les tallem petitetes. Les anchoes, aviam, la gent diu que són cares, però és com totes les coses. Vull dir, tampoc t'has de posar un quilo d'anchoes. Clar. Pots comprar un parell de llaunetes. Això és una aguacate per persona. Que és molt caloric eh, aviso, perquè a mi la... L'avocat no m'entusiasma, també t'he de dir-ho. A mi m'agrada amb el guacamole. Si, però saps que és molta feina el guacamole. No espereu que expliquin mai la recepta. No tanta feina. La meva jove fa molt bo eh. Jo també. Continua. Continua. Agafem les anchoes, les treiem a trossets, les barregem amb la ceba. Les omplim amb la pulpa del avocat. L'aixafem una miqueta amb la polpa, ho he dit bé, perquè em sembla que parla gent i tal. Polpa, crec, no? Bé, el nostre corrector lingüístic està aquí pendent i està pendent. Et treus això que hi ha dintre de l'avocat amb la cullera i l'aixafes ben bé amb la sabeta i les anchoes. Ho rellenes tot una altra vegada. Farseixes. Mira que ho he vist fer bé però. Que és broma cara, que és broma. És perquè estem anant en aquest joc. Si no saps que no ho faria jo. Perquè soc el primer que l'espifia moltes vegades. Doncs agafem les anxos, l'advocat, ho hem remenat tot. Ho posem a dintre de l'advocat. Tirem per sobre oli una miqueta de pebre. Estic fent així com si algú em veiés. amb el molinet. Tots teniu un molinet a casa, no? Tens un molinet de pebre. Un molinet de pebre no, jo el compro molgut el pebre. Ara però tinc un de fusta crec que s'hi haurà. A més la gràcia. Tu saps que el pebre és a l'or a la bolsa a l'or mundial junt amb el safrà? No ho sabia no. Té més valor que l'or. Que ho sàpigues. Per mi segur que té més valor que l'or, perquè l'or no es pot menjar. No, però jo poso pebre a tot arreu. Jo també poso pebre. Si t'acostumes a fer amb això de fusta, ja no et dic que anava a dir molinet, però segurament... Bueno, total, que agafem l'aguacat i el tenim ja farcit amb totes aquestes coses, posem una miqueta d'oli d'oliva per sobre, una miqueta de pebre. Ja està, ja teniu el plat fet. I amb això ja podeu anar tranquils, que aneu bé amb una bona ració de calòrica. Perquè l'aguacate té amigar. No ho sabia jo això. És molt caloric. Porta de tot. Porta suc, porta ferro... Porta de tot. Pel cor és bestial, per les graces saturades que té. Però clar, només un cop a la setmana. Com a molt. Jo l'he entenent tant. Jo l'he entenent tant, ja et dic. Però és un plat que ara, aquests dies, i dilluns, que tens a la vora. Passen allà una neta d'enxoes i agafes quatre abocats. Ja tens el plat fet. Carme Madó, ha estat un plaer trobar-te. Vinga, igualment. Moltíssimes gràcies. Com està la família, bé? Doncs i tant, i tant. Anar creixent, no? Anar creixent i anar creixent, exacte. No faig dir res més. Vale, adeu. Nosaltres arribem a les notícies de les 12, que queden tres minuts, i ho fem amb companyia del gran Robbie Williams, amb aquesta cançó titulada Angels. And I'm lying in my bed Thoughts running from my head And I feel that love is dead Oh, she offers me protection Of that love and affection Whether I'm right or wrong And down the waterfall Wherever it may take me I know that life won't break me When it comes to call She won't forsake me I'm loving angels instead When I'm feeling weak And my pain walks down One way street I look above I'll always be blessed with love. And as the feeling grows, she breathes flash to my bones. When love is dead, I'm loving angels instead. And through it all, she offers me protection. I know that life won't break me When I come to call She won't forsake me I'm loving angels instead Com ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. El president del govern, Mariano Rajoy, ha presentat a proveïdors d'ajuntaments i comunitats autònomes el nou pla per pagar les factures pendents. El govern calcula que aquesta mesura té una base de 35.000 milions d'euros. Palau de la Moncloa, Albert López, bon dia. Bon dia. Sí, Mariano Rajoy creu que els deutes de les administracions públiques amb els proveïdors són inacceptables. Per aquest motiu, el seu govern ha posat en marxa una operació que, segons assegurar, no té precedents i posarà a disposició de les comunitats i dels ajuntaments crèdits per un valor total de 35.000 milions d'euros perquè puguin pagar les factures pendents. Esto es muy malo para la reputación de nuestro país. Esto crea problemas de liquidez. Esto hunde y dificulta muchísimo la actuación de los emprendedores y por tanto afecta directamente al empleo. Y esto además es inaceptable. Substantivamente hablando, no se puede vivir en un país donde la gente no paga. Y es mucho más difícil vivir en un país donde quien tiene que dar ejemplo, que es la administración, tampoco lo hace. El president del govern s'ha reunit amb representants d'APIMES i autònoms per explicar-los com podran cobrar els diners. Les factures es pagaran per ordre d'antiguitat i les administracions tenen uns dies per presentar al govern central les factures pendents. Com Ràdio Palau de la Montcloa. La ministra d'Ocupació, Fàtima Banyes, assegura que el diàleg amb els sindicats per la reforma laboral no s'ha trencat mai. Tot això diu Banyes, que la reforma s'ha aprovat perquè el país la necessita amb urgència. Madrid, Txararibau, bon dia. Bon dia. La ministra d'Ocupació, Fàtima Banyes, ha justificat una vegada més la reforma laboral que ja ha començat la seva tramitació parlamentària. Banyes insisteix que aquest text s'ha dialogat tant amb els agents socials i les negociacions, a FIGIT, continuarà. N'escoltem-la. Hemos contado con el diálogo social. Seguimos hablando con ellos. i seguirem parlant amb ells, perquè l'economia, en la vida, la pa social és molt important. Pero eso no nos puede tampoco desviar de la tensión principal de un gobierno responsable en una grave crisis económica, que es gobernar pensando siempre en la mayoría. La ministra Banyes ha qualificat la reforma d'equilibrada i ha assegurat que 30 anys després de l'Estatut dels Treballadors falla falta un canvi contundent, ha dit expolment. La suma de tots afegits farà més fàcil la seva aplicació. Com Radio Madrid. Des de Catalunya, el Partit Polític Ciutadans ha demanat avui un esforç a govern i sindicats per evitar aquesta vaga general convocada pel 29 de març. Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia. Ciutadans ha criticat l'atribut bel·ligerant dels partits esquerres i dels sindicats amb la vaga. Ciutadans els corresponsabilitza de la situació actual de crisi. A l'hora ha demanat al govern del Partit Popular que no enredereixi més la presentació dels pressupostos generals. Per tot plegat, el secretari general de Ciutadans Jordi Cañas ha demanat un esforç a totes les parts per evitar la primera vaga. Tiempo para evitar que una vulga general tiene una vez más de impotencia al conjunto de trabajadores. Evidencia que este país es incapaz de alcanzar grandes acuerdos de Estado como otros países hicieron en coicturas difíciles, recordemos siempre el ejemplo alemán. ¿Qué es el momento de aprovechar estos días para intentar llegar a acuerdos? Enclaro que catalanes ciutadans també han anunciat votar en contra de la llei d'acompanyament dels pressupostos, com Radio Barcelona. Els funcionaris de la presó de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada al Bages, que aquest matí han bloquejat l'accés al centre i han impedit el canvi de torn, han abandonat la seva protesta. En aquests moments un grup de treballadors celebra una assemblea a les portes del centre. Ha estat una protesta contra les retallades de la Generalitat. La resta de funcionaris que havien d'entrar a treballar a les vuit del matí han pogut accedir a la presó ara fa poc més d'un quart d'hora. Demà els sindicats han convocat els treballadors de presons a concentrar-se a la tarda davant la Conselleria de Justícia a Barcelona. Bon dia, us parla Eduard Cabrer. El CSC de Moscou viatja cap a Espanya, on dimecres s'enfronta el Reial Madrid en el partit de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Els russos viatgen amb tota la plantilla i confien en les seves opcions d'eliminar el club blanc després d'empatar un en el partit d'anada. El partit ha estat declarat precisament del risc. i després de les victòries del cap de setmana recordem el Barcel espanyol tenen descans fins al proper dimecres. I a tercera divisió la Junta Directiva de l'Alterraça decideix aquesta tarda si destitueix el tècnic Miquel Olmo. Després de la derrota contra la Pobla amb el fumet per 0-3, la Junta Directiva va anunciar a la plantilla que acomiadava Olmo, però la plantilla va demanar que li donessin una setmana més de marge per reconduir la situació. Escoltem l'entrenador Agarenc en declaracions a la COM. L'ha sobtat la... La manera en què s'ha produït el comentari i aquesta afirmació, jo penso que hauria de parlar amb ell, en tot cas, de la meva situació i del que podia passar, si el resultat no hagués estat bo. Però tot això no s'ha produït al llarg de la setmana ni en cap moment. I amb basquet a la NBA, gran victòria dels germans Gasol. Els Lakers de Pau han superat els Celtics de Boston per 97-94 amb un nou doble doble de Pau, 13 punts i 13 rebots. Mentrestant, els Grizzlies de Marc han superat els Nuggets per 91-94 amb discreta actuació del pivot català amb 7 punts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'escola Canigó fa aquesta setmana, la vuitena setmana de la Salut Escolar. L'AMPA del centre, en col·laboració amb l'Àrea Bàsica de Salut de Sant Just, organitzen una desena de conferències a l'escola relacionades amb la salut, adreçades als alumnes, als mestres i als pares i mares. La primera s'ha fet aquest matí sobre el cos humà i els hàbits saludables per nens i nenes de P4. La resta de temes, que es tractaran fins divendres, tenen a veure amb la salut dental, l'exercici físic, Els canvis corporals a la preadolescència, l'estrès, la salut dels peus, el tabac, primers auxilis, males postures i dependències. Més qüestions a partir del 19 de març. Es podran presentar les imatges pel tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just. La temàtica d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Cadascú pot presentar fins a tres imatges i el primer premi és de 1.300 euros, pel segon són 700, el tercer 300 euros i també hi ha dos excèssits de 100 euros. De totes les fotografies presentades s'entriaran una cinquantena que s'exposaran a les balconades del carrer Bona Vista. A banda del veredicte del jurat també es farà el tradicional concurs popular i tothom qui vulgui podrà triar la imatge que creuen que s'endurà el primer premi. Les bases del concurs es poden consultar al web www.santjust.org barra AF Santjust. Acabem destacant que Sant Just Solidari celebra dimecres la seva Assemblea Anual Ordinària. L'ordre del dia preveu aprovar l'informe de l'any passat i les perspectives de futur, la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes. També s'explicaran els projectes d'aquest any i es debatran els pressupostos tant del 2012 com del 2011. Un altre dels temes de l'Assemblea serà modificar els estatuts per tal d'adacuar-los a la legislació vigent. L'Assemblea Anual Ordinària de Sant Just Solidari es farà dimecres a dos quarts de vuit del vespre a les Salaràs Golfes de Can Gynastà. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies d'Edició migdia a partir de la una i cinc. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio 3BW, ràdiodesvern.com, per seguir l'actualitat Sant Justenca. Que vagi bé, bon dia. I think that it was just a phase. My whole life has changed. I've even stopped feeling strange. I can understand why you was mad now. Why should you be the one who has to lose out? Just because I'm on one. I said I'm always gonna have things. Because I was sick of feeling rough I was getting paranoid about the silliest of stuff I was on my weak side, I was putting my head out, I just about had enough And all I needed was just a hug and that little bit of love I, yeah, I really do feel better. And it almost don't feel right. So I'm gonna store this port away for a bit. Cos no sailor's gonna be hard at times. Cos it's always your favourite top you blim. But think, man, it could have been your skin. And I think that we might just be OK. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant Al Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant Al Niu, al carrer Josep ençà el clavé 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 934-73-4058, restaurant Alniu. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. La informació més propera al Just a la Fusta. Doncs, mira, l'atzar ha volgut que avui precisament que tenim amb nosaltres l'Anna Iglesias, que és mestra i és de segura familiar i àntica col·laboradora d'aquest programa, quan un servidor el conduïa, doncs l'entrevistem i és que aquest dijous, a partir de les 9 del vespre a l'escola Montseny, l'Anna impartirà una xerrada sobre les baralles i sobre la rivalitat fraterna. Anna Iglesias, bon dia i bona hora. Bon dia. Com estem? Molt contenta de tornar a parlar amb tu. Jo també m'agrada haver tingut la sort que m'hagis tocat avui, ja que m'ha tocat el programa, doncs poder xerrar una estoneta amb tu i poder-te saludar. Escolta'm una cosa. Estava explicant que aquest dijous a partir de les 9 del vespre a l'escola Montseny farem una xerrada sobre la rivalitat entre germans. I és que històricament ja, des de Caín i Abel ja... Vaig molt lluny. Hi ha aquesta rivalitat. Existeix perquè hi ha un tro allà que és l'atenció dels pares que està en lluita, no? Sí. El que passa... Sí, sí. i en si la rivalitat entre germans i les baralles és un dels temes que més preocupa a moltes famílies, a tots els que tenen més d'un fill. Però realment també és valorar què vol dir la rivalitat aquesta, quina misió compleix fins i tot. A la veritat les relacions entre humans tenen la seva part complexa i necessitat d'entrenament, i les relacions entre els germans, que serien unes relacions entre iguals i quotidianes, o sigui en el cada dia cada dia, són imprescindibles perquè són el nostre camp de proves per aprendre a relacionar-nos amb altra gent. És a dir que, més enllà de preocupar-nos, aviam si no és com tot a l'extrem, doncs hem d'entendre que és un procés més que ens està preparant per al futur. És un procés natural i lògic i fins i tot, et diria, que instintiu. Moltes vegades, quan veiem els nostres fills barallar-se, podem pensar en els llogatons o en els tigres, que veus aquells cabells. que lluiten entre ells i que naturalment no es fan mal. I aquest és en tot cas el nivell que sempre ens ha de preocupar en aquest sentit. El respecte, el filtre del respecte sempre ha de ser-hi. Perquè quin és el punt exacte? El punt exacte en què hem de dir això és normal més enllà del sentit comú, evidentment, que és el que ens ha de fer veure, no? O hi ha aquell punt en què dius, ostres, aquí hi ha alguna cosa que no funciona, es passen el dia barallant-se, insultant-se, faltant-se el respecte, com tu deies? A vegades, quan es passen el dia insultant-se, faltant-se el respecte i tal, hem de veure què està fallant amb aquesta història. O sigui, no podem dir no us baralleu. Hauríem de veure què hem de fer per afavorir que hi hagi un millor clima. Però tenint clar que no podem evitar que es barallin. i que moltes vegades les baralles s'incrementen quan nosaltres entrem allà al mig i intentem dilucidar qui és el culpable i qui és la víctima. Hem d'intervenir el menys possible? S'ha de solucionar això entre ells? Per intervenir i per deixar-los amb ells que aprenguin a solucionar-se el seu problema, perquè si et dic precisament que les relacions entre iguals són un camp d'entrenament. Però esclar, Anna, no sempre són entre iguals. A vegades un en T7 d'Àngel a 34. Llavors haurem de donar eines apropiades pel D7, perquè entengui certes coses i perquè trobi les seves habilitats per aturar el germà abans d'arribar-li a fer mal perquè si li fas mal jo llavors t'hauré de castigar tu. Llavors n'haurem de parlar i haurem de veure realment si la criatura està bé, si ho fa per desfogar-se d'algú, si al millor nosaltres mateixos ho hem propiciat perquè moltes vegades nosaltres ho propiciem. Quan un germà gran així moltes vegades li menja l'espai al petit o el xinxa tot el dia i tal, també hem de veure quina ràbia hi ha darrere. A lo millor ho hem fomentat nosaltres, dient-li moltes vegades, ho has d'entendre tu que ets el gran. Per exemple, quan arriba un nadó nou a casa, clar, hi ha un període d'adaptació que... hi ha un punt inevitable que et senti certa gelosia, perquè, a més a més, els nens petits a vegades requereixen més detenció que no pas els que ja són una miqueta més grans. Sí, sí, sí. Això és evident. I la gelosia l'hem d'entendre com un procés de restituació. Però que s'ha d'acabar. No pot ser que una criatura que té 8 anys encara no hagi entès que la seva mare i el seu pare l'estimen igual des de fa 5 anys que va néixer el germà petit. I cal recordar-li a vegades que el pare i la mare l'estimen igual que l'altre? Però això no només per la gelosia i els problemes entre germans. Això és fonamental per l'autostima de qualsevol fill o filla. És a dir, comunicació, no? Que a vegades paquem d'això. Per això et dic que una cosa és que la relació entre germans pot ser més o menys explosiva, que el límit en tot cas és el respecte, el filtre claríssim és el respecte, si allò que no vols per tu no ho has de fer un altre. I que la cura de... que cadascú entengui realment que se l'estima, per qui és. I és important amb les relacions entre germans i amb tota l'evolució d'una criatura. El fet de sentir-se acceptada, reconeguda i estimada pels seus pares és fonamental. Quan neix un germà petit hi ha certes habilitats perquè el gran no se senti esclòs. Estem parlant de l'arribalitat en germans més petits. però també es pot produir amb germans més grans. És a dir, quan arriba aquell període tan temut per la majoria de pares i mares, que és l'adolescència, m'imagino que porta implícit les seves problemàtiques concretes. Sí, el que passa és que nosaltres ens fixem en l'adolescència, perquè és l'època escandalosa. El que passa és que moltes coses s'han pogut prevenir abans. Sí, però moltes vegades no. ha estat capaç de detectar-ho i ens esclata en aquella època en què tot és tan complicat, no? Quan esclata en aquella època, el tipus de recursos que haurem de fer servir seran diferents, però sempre aniran molt més per treballar amb ells la consciència de la situació que s'està provocant allà. Sense culpabilitzar ningú, sinó ajudar a tirar endavant. I si cal, naturalment, establir amb ells normes, pactes i conseqüències. Si passa això, què hi haurà? però establir-ho amb ell. El que passa és que tu mai has estat molt partidària dels càstigs. Sempre, del poc que et conec, dels espais que hem fet aquí a la ràdio, sempre has provat d'intentar, abans d'arribar a aquest punt, fer altres coses, buscar altres solucions. Primer hi ha la prevenció. Amb tot, l'interessant és la prevenció, no posar-nos només amb la conseqüència. Si jo puc evitar que es doni la situació, trobaré habilitats diferents en funció de l'edat, però hauré d'intentar evitar arribar aquell moment en què he de castigar. Perquè quan jo he castigat vol dir que ja s'ha tancat la norma. L'altre cosa és com administrem els càstigs. Això és tota una altra xerrada que si em conviden al Montseny o a un altre lloc la podem fer també, però que no fos la idea és... Moltes vegades nosaltres busquem càstig, penalització, quan la mateixa situació et dona la conseqüència lògica. Bé, és cert, és cert que tenim tendència allò del càstig reforç, no?, una mica. Sí, però és que el càstig no es reforça. No, no, no, vull dir càstig i reforç quan una cosa va bé, no?, allò de les teories conductistes, no? Si ho fan bé, premi. Si ho fan malament, càstig, no? Sí, però és que, clar, normalment ni el premi d'aquesta manera ni el càstig així són efectius. El càstig no és efectiu perquè genera ràbia i, en tot cas, et desperta les habilitats per veure com faig les coses sense que m'enxampi. Doncs avui estem xerrant una estoneta amb l'Anna Iglesias, que és mestra, assessora familiar, que aquest dijous estarà a partir de les 9 del vespre a l'escola Montseny parlant d'aquesta problemàtica, de les baralles, de la rivalitat entre germans. Creiem que era interessant recuperar la conversa amb l'Anna i que estiguis una estoneta aquí al programa. Per cert, Anna, com va tot? Perquè ara feia dies que no xerràvem. L'Anna participava en uns tallers que es feien a la vagoneta que malauradament ja no es fan. S'han seguit fent fins al mes de febrer. Mentre s'ha pogut tenir la vagoneta en funcionament, s'han seguit fent fins ara. Ara ja han fet una aturada fins després de Setmana Santa. i mirarem a veure si podem fer alguna dinàmica puntual després de Setmana Santa, fer un parell de trobades en algun espai o ho deixarem ja per la tardor i tornarem a reprendre la feina. La xerrada aquesta a l'escola Montseny ha sortit d'una família que venia a l'escola de mares i pares. i que ens hem entès molt i que us semblava molt interessant difondre la meva feina. Doncs nosaltres també anirem informant de com evoluciona la dinàmica d'aquest grup, si deriva cap a un altre grup diferent, si es fa en un equipament nou, tot això també ho anirem explicant aquí a la ràdio. I el bloc continua actiu, allà continua creixent, hi ha aquests moments més de 95 entrades o alguna cosa així. Creix i la gent li agrada i té molt contenta. Doncs ens en alegrem moltíssim que una de les persones que també ha col·laborat a la ràdio les coses li vagin bé. Anna Iglesias, moltes gràcies. A tu, fins al seu, Enric. Adéu-siau. 7 minuts i quarts d'una del migdia, la música destingui de seguida a nosaltres la Maria Quintana, que entra mirant-me a mi i mirant el rellotge i dient, Enric, què passa? Què passa? Que anem tard? Ai, Maria, ho sento. Espera que em dius alguna cosa, que en camp no em comença l'espai Maria. Bon dia. Bon dia. Fem música primer per això eh. D'acord. Fins ara. You belong to me I'm a pool of lakes Every step you take Every move you make Every vow you break Every smile you fake Every claim you stake I'll be watching you Bona nit. I'll be watching... Doncs dos quarts pràcticament d'una, saludem la Maria Quintana. Hola, bon dia. Molt bon dia, Maria. Bon dia. I ben retrobat. I tant, un plaer tenir-te aquí. Ben retrobat. Vicepresident del centre estudis. Sí senyor. I col·laborador habitual d'aquest programa perquè tots els dilluns repassem tota l'actualitat. que genera tot el moviment, que genera el centre d'estudis, que no és poc. A més a més, ja sé que ja se n'ha parlat, ja sé que hem tingut el president, però m'agradaria parlar de l'activitat tan destacada que vam tenir fa uns dies a la Creu del Pedró. Va ser preciós. M'agradaria que ens expliquis alguna cosa. Home, jo no sé què va dir en Pere, perquè jo estava, que em van fer una petita intervenció i estava en el leixo del dolor, si es pot dir així, que no ho era. I no sé exactament el que va dir, però suposo que havia explicat una mica l'acte, com havia anat. Sí, però sempre m'agrada escoltar la teva veu, home. Gràcies. Però això et tenim aquí. Doncs bé, nosaltres vam posar el llibre, que és l'última missalània de les sardanes en venda, allà i va haver-hi gent que la va comprar. Algun soci que encara no la tenia doncs la va tenir. I després hi va haver un detall molt bonic, no sé si el Pere ho va poder explicar o que un veí, un amic, un bon amic veí que té una casa allà va dur tot de mimosa. I llavors el que és el peu de la creu hi va posar tot aquesta mimosa i quedava preciós. Si surten fotografies m'agradaria que ho veiéssiu perquè la mimosa estava preciosa i feia, donava una elegància, No sé, era preciós. Te la miraves i deies que bonic que estètic que ha quedat la creu d'aquesta manera. Van encertar-ho des del punt de vista visual. Molt. Entre el verd del terra de la gespa i després això, el groc de la mimosa i el ferro de la creu, és que era estèticament, era preciós. Potser és un detall que, no sé, jo com que aquestes coses m'agraden molt, M'hi vaig fixar després també, és a dir que tant en Pere com la Teresa Cots, com el mossèn i com l'arcal del Perpinyà, van parlar i van parlar molt bé. I l'anècdota també és, no sé si l'ha explicat el Pere, però jo l'explico, és que el moment d'anar al mossèn Joaquim, d'anar a parlar, agafa el paper i es mira i diu, escolteu, perdoneu, m'he equivocat de paper. Què diu el mossèn? Sort que el mossèn és un catxondo. Es diu, m'he equivocat de paper. Tenien allà a sobre i les quatre coses que m'havia apuntat i me l'he deixat. I me n'he agafat una altra per equivocació. Però va parlar molt bé, perquè ho fa molt bé. Va dir les coses molt ben dites. I va ser un acte, ja t'he dit, molt ludic, però a la vegada entranyable. Us ho vau passar bé, no? I també hi havia el b-boy, les galetes del grup del 55. La gent estava contenta? Sí, clar, sí, sí. Sí, molt contenta. Jo no em vaig poder quedar fins al final perquè teníem un evento familiar. I no em vaig poder quedar fins al final, però suposo que sí. Les Cerdanes eren entranyables perquè eren les de l'any 55. I esclar, senties la Maria de l'estrena, senties totes aquestes que has sentit tota la vida. No les noves, que d'algunes no coneixes gens, sinó que eren aquelles que dius, escolta, si això l'hi he ballat pel dret i pel revés, no? Home... Molt bé, molt bé. I ara en projecte tenim el dia de la poesia, que sé que vosaltres el donarem en directe. A través del programa 60 i més farem un especial i a la set connectarem amb l'acte i farem la transmissió en directe. Esperem que sí, tant l'acte com la transmissió. Com que també hi ha col·laboradors vostres que són nostres, com el Pere Oliver i la Joana Algarra, que diuen poemes. Després, quan acabi l'acta, vindran aquí perquè coincideix amb la seva hora de programa i tancaran el cercle. Convidaran gent que estigui allà. Sí, que vinguin. Està bé. Llavors farem la transmissió i la valoració tot plegat aquí al programa. Molt bé, estarà molt bé. Doncs sí, sí. Doncs es farà això. I llavors aquest mes encara tenim el dia 30, crec que és ara, no tinc la gent d'aquí, però em sembla que sí, perquè ara jo he recordat fa un moment que l'Associació de Gent Gran L'Associació ens va convidar a Pere i a mi, a Pere Falni i a mi, com a president i vicepresidenta, que anéssim a fer allà al mil·lenari una xerrada, ells diuen conferència, no és conferència. Escolta, xerrada, conferència, doncs són sinònims. Una xerrada d'explicar què és el centre d'estudis, què fem al centre d'estudis i que si hi ha gent que encara no ho sap se n'enteri. Home, jo crec que aquestes alçades ho sap tothom, però sempre pot haver-hi algun ou a la... Però no preguis, perquè hi ha coses que vas dius, això feu, allò feu, saps? Perquè mira, ara estem preparant una sortida a Córdoba. No? També ho estic preparant. I després també hi ha... Quan marxeu a Córdoba? No, l'última, en parlarem més endavant perquè és l'última setmana de maig, que és la Pasqua Granada. Encara falta. Però en canvi el 4 de maig... A veure, és que entre mi ja l'abril. I a l'abril també hi ha moltes coses. Hi ha coses. que veig que aquí una cosa que m'ha fet molt feliç és que tenim una barbacoa. Una costellada. Ja l'hem canviat al cartella. Què ets descapat? Les barbacoes es fan a altres llocs. Aquí farem la costellada. Sí, farem la costellada. Aquí ens toca també de trobar-nos i compartir una estona lúdica. Sí, i tant, i tant. Sempre arran d'un minut o dos minuts, sempre... Sempre venim aquí i us fem treballar. No, no, treballar, això és un gaudi. També us fem treballar una mica perquè és autogestionada això, ja us ho dic ara. Bueno, ja m'ho explicaràs ara. Llavors es tractarà que la gent vingui quan al matí comencem a fer la carn... Que cadascú es fa la seva. No, no, no. Demanarem voluntaris que vinguin una mica més d'hora per fer manides. Això també. Però, evidentment, tot, només faltaria. Si has volgut fer la seva seria un desastre, això. Bueno, és que alguna vegada en algun lloc ho han proposat i això és nefast. No, no, si és això jo no vinc, ja m'ho faré a casa. No, perquè nosaltres vam tenir una sortida l'altre dia amb la nostra dona, vam anar a Gallifa, que per cert hi havia una estelada preciosa dalt de tot, que mossèn del Mao estava a l'Assembleia de Catalunya, I vam fer, nosaltres, pels que érem, vam dir, què fem? Que la gent es porti la carn? I vaig dir, no, no, no, no. Demanem les mongetes a Calfosalva, botiforres, a coure botifarra blanca, la crua, la negra, i quatre hamburgueses, perquè no vulgui port. i s'ha acabat, és la manera. Això de les budifarres i això de les mongetes em sembla una bona idea, no hi havia pensat. I tant, que va bé. Molt bé. Ara, si vols, després a Intendència en parlem. Ara en parlem, ara en parlem, perquè ja seria una cosa més interna, tot i que qui vulgui venir dels ullens està obert. És a dir, home, això és una festa del poble amb gent del poble. Sí, però he vist que ho farem aquí a les arcades i això quedarà molt petit, no? Ja ho veurem, perquè tenim enginyers aquí que estan calculant l'espai. No et preocupis, no et preocupis. Mira, sempre és bo trobar-se i compartir. I tant, i tant. Sempre és bo. Alguna cosa de més, Maria? Doncs no, això del dia de la poesia, que serà el dia 21, o sigui la setmana entrant. Esperar que tot surti molt bé i després la xerrada aquesta que teníem a final de mes i anirem explicant coses. Doncs com sempre un plaer tenir-vos aquí, la gent del Centre d'Estudis, tenir-vos també a tu, Maria. I que m'hagi tocat avui dilluns poder xerrar una estoneta amb tu. Que ja està bé la Carme, està molt bé però trobar l'Enric també. Gràcies. Bon dia. Adéu-siau. Nosaltres continuem, són dos quarts tocats, dos quarts d'una tocats. I el que fem de seguida és escoltar una miqueta de música. Estava pensant què posar-vos, em queda deleitar-vos. Escoltarem a Tracy Chapman amb aquesta cançó, tal quina vols evolucion. Don't you know we're talking about a revolution of sounds Don't you know? Talking about a revolution. It sounds like a whisper. While they're standing in the welfare lines. Crying at the doorsteps of those on our knees of salvation. Wasting time in the unnormalized. Wait for a promotion, don't you know? Talking about a revolution sounds just... Who are people gonna rise up and get their share? Who are people gonna rise up and take what's there? Don't you know you better run, run, run, run, run, run, run, run, Run, run, run, run, run, run, run, run, run. Yes, finally the tables are starting to turn, talking about a revolution. Yes, finally the tables are starting to turn, talking about a revolution, oh, no. Talking about a revolution, oh, while they're standing in the welfare lines. Cries the doorsteps of the zombies of South Asia. Wasting time in the unemployment lines. Sitting around waiting for a promotion. Don't you know talking about a revolution sounds awesome. Yes, finally the tables are starting to turn, talking about a revolution. Yes, finally the tables are starting to turn, talking about a revolution. Talking about a revolution. Talking about a revolution. 98.1, ràdio Pespers. If you want a lover I'll do anything you ask me to And if you want another kind of love I'll wear a mask for you If you want a partner take my hand Or if you want to strike me down in anger I'm your man. If you want a boxer, I will step into the ring for you. And if you want a doctor, I'll examine every issue of you. If you wanna drive or climb inside Or if you wanna take me for a ride You know you can I'm your man All the moon's too bright and the chain's too tight And the beast won't go to sleep I've been running through all of these promises to you that I made and I could not keep. But a man never got a woman back, not by picking on his knees. Or I'd crawl to your baby and I'd fall at your feet And I'd howl at your beauty like a dog in heat And I'd clod your heart and I'd tear at your sheet I'd say, please, down with your man And if you wanna sleep alone and on the road I will steer for you. And if you wanna work the street alone I'll disappear for you If you wanna father for your child Or only wanna walk with me a little while Across the sand I'm your man All the moon's too bright and the chain's too tight and the beast won't go to sleep. I've been running through all of these promises to you that I made and I could not keep. But a man that forgot a woman, bang, not by begging on his knees. Or I'd crawl to your baby in a fall at your feet And I'd howl at your cutie like a dog in heat And I'd claw at your heart and I'd tear at your sheet And I'd say, please, come your way A Sant Just d'Esberl apostem per l'habitatge públic. Promuntza ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promuntza, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93-372-1710. Estem escoltant Just a la Fusta. Doncs tres quarts d'una del migdia, Oriol Rigat, membre de l'Agrupació Astronòmica de Sant Just d'Esver, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Com estem? Bé, bé. Escolta Oriol, em comentava el Carles que darrerament hi ha hagut tempestes solars molt fortes i que està previst que la setmana que ve crec que n'hi hagi una altra. Què és una tempesta solar exactament i en què repercuteix en el nostre dia a dia? Aviam, les terapècies solars les provoca el sol. Bravo, aquí t'has passat. No, no, en el sentit que venen directament del sol. Un solar és una part del sol que ve. Diguem, aviam, ens expliquem. El sol té uns camps magnètics, sobretot el camp de manera interior, és molt gros, a més a més el sol és gas fluït, està en estat de plasma, i per tant té una rotació diferencial, bàsicament. Això què vol dir? Que l'Equador roda més ràpid que els pols. Això què provoca? Provoca que aquests camps magnètics es vagin enrotllant. Hi ha un moment que algun d'aquests camps surt a la superfície i fa les taques solars. Les famoses taques solars que són més fosques, en principi són fosques perquè la temperatura és menor, no perquè sigui de color negre, sinó per contrast de temperatura ja és més fosc. I aquestes temperatures normalment tenen un pol nord on surt un dels camps magnètics i un altre que entra que és el pol surt. Mentre hi ha això, en principi, no passa res de l'altre món. El problema és quan per qualsevol cosa que s'ataca té més camps magnètics associats i la cosa es complica, hi ha un moment que es trenca. És a dir, que els pol nord i el pol sud es trenquen. Seria senzillament com si tinguéssim... obríssim els braços, els tenim així agafats al cos, i obrim els braços. Tot el que tenim entremig ho enviem cap a l'espai. És a dir, una explosió es trenca i tot el que estava... amagat, perquè els transmagnesis aquests el que feien era contenir tot de ions i de matèria solar, i el que fa és l'expulsa a molta velocitat. I surten cap a l'espai, diguem-ho així. Cap a l'espai. Llavors, què passa? Que si a la trajectòria d'aquesta, diguéssim, explosió, si ho entrem així, si en aquesta onda expansiva hi ha la Terra, doncs en rebem les conseqüències. I quines són les conseqüències? Quines conseqüències? S'ha d'explicar que les conseqüències serien bastant nefastes. Ens afectarien a nosaltres i a tot el material que tinguéssim a la Terra, en aquest cas l'electrònic. Però tenim una petita sort, que és el camp magnètic de la Terra. El camp magnètic són uns camps magnètics que ens protegeixen i fan com un petit llimant, és a dir, repelen aquesta matèria que ve i acaben entrant per algun lloc. surt i neix aquest cap magnètic, entren pels pols nors i surt el pol nord i el pol sud de la terra, que és quan es formen les aurores polars, en aquest cas boreals i australs, de cada banda. És a dir, això fa que aquest cap magnètic ensuabitzi enormement el que és... Les possibles conseqüències que podrien tenir que serien dramàtiques, no? Per tant, sobretot, aquestes energies tan altes, aquests protons, podrien crear mutacions en els éssers vius. Per tant, no hagués pogut desenvolupar la vida a la Terra. Per tant, el camp magnètic hi és des de sempre i ens ha ajudat a protegir-nos. I també fa que aquest vent solar tan ràpid que ve no s'emporti més, diguéssim, atmosfera. Què passa? Que tenim els satèl·lits molt amunt, que moltes vegades aquest camp magnètic ja no es protegeixen. I això fa que de vegades es vegin que hi ha satèl·lits que deixen de funcionar o en el cas ja de terrementes molt, molt fortes, el que ens passa és que aquesta energia que entra pel Pol Nord o Pol Sud pugui afectar alguns camps elèctrics, en aquest cas instal·lacions elèctriques, com que al Port Sur no en tenim gaire, normalment costuma passar cap a la donada del Canadà. També això ens passa perquè el camp magnètic de la Terra està lleugerament inclinat diguéssim, no està al nord, ben nord, sinó que està tirant cap a Canadà. En comptes de tirar cap a Europa, tira més cap a Canadà. I això fa que aquella zona sigui més propensa, primer, a tenir euros boreals i segona, a que els pugui afectar alguna bullada d'atenció i que pugui fer malbé algunes estacions d'aquestes de subministrament. I les tempestes solars que hem tingut darrerament i les que es preveuen han estat molt fortes? Té un idò, i a més a més, pel que estem acostumats, és a dir, el sol té un cicle més o menys. El col·lat, ara, aquesta vegada s'ha fet més llarg, fonamentalment, és d'uns 11 anys. Durant aquests 11 anys, el sol entra, diguéssim, el seu camp magnètic fa un reset i torna a començar, i amb aquests 11 anys es comença a enrotllar. i comença a fer moltes tagues solars i moltes explosions. Arriba un moment que, quan ja n'ha fet prou, baixa aquesta activitat fins que torna a començar. Aquests cicles són més o menys d'uns 11 anys, els vam descobrir ja en el segle XIX, i bueno, a partir de les taques, no tant de les altres radiacions, que això s'ha fet més properament, però esclar, doncs que en els propers dos, tres anys, potser quatre, comencem a tenir... un increment en aquest tipus de tormentes. Això afecta molt, sobretot, els astronautes o activitats extravehiculars, com que els pressupostos que van hi haurà menys, els l'únic que podrien patir són els que estan a l'estació internacional, i després tots els satèl·lits canvien cap amunt. Això també afecta quan volem amb avió, perquè quan volem amb molta alçada afecta també... Es podia arribar a produir el supòsit que un avió deixés de funcionar per culpa d'una acció d'aquestes? En principi, jo crec que tenen prou sistemes perquè això no passi. És a dir, no és tant... El que podria afectar-li, per exemple, seria en algun moment algun control per GPS, si algun dels satèl·lits de GPS tenen algun problema. No estem tan amunt. Per exemple, els aurores boreals, encara que sembli amb les fotografies que ho tenim just a sobre, passen a uns 100 quilòmetres d'alçada. Quants quilòmetres has dit? 100? A partir de 100 quilòmetres és quan hi ha les aurores. Els avions volen a 10, més o menys, no? Sí, el que passa és que estan menys protegits i tenen molta més radiació. I quan hi ha aquestes tormentes, això sí que ens afecta. Però, en principi, doncs, anant-ho observant, recomano una pàgina que es diu solarmonitor.com, que és... Allà tenim moltes de les fotografies que es fan amb el sol de tots els satèl·lits que tenim ara, que a més a més en tenim uns quants, Va sortir a partir del SOHO, però ara ja tenim l'SDO americà, l'Sterio, que són dos satèl·lits que estan fent la volta al sol un per cada banda. És una cosa bastant curiosa. Hi ha hagut algun moment que tenim fotografies de tot el sol, de totes les bandes, les que veiem i les que no veiem. I, en principi, haurem d'estar amb això, com van evolucionant tota aquesta activitat. Ha tot just començant, el que passa és que ha fet alguns... Alguns esclats bastant espectaculars per ser al principi, però jo crec que els que ens agrada observar el sol ara és un moment que comença a entrar en activitat. Un cert apassionament podreu fer-ho, com a mínim passaran coses. Home sí, portàvem uns quatre anys sense quasi activitat, tot i que el sol té una activitat continua. sense quasi activitat, i això ha de ser una mica avorrit. Ara cada dia tenim taques noves, les taques evolucionen d'un dia per l'altre, i fins i tot, que hagi vist en directe, aquestes explosions són fotografiades, però al moment, tal com passen. Deixa'm dir una cosa, que se sobrenteni que és evident, però que a algun animal no se li acudeixi que fa uns prismàtics i posar-se a mirar el sol. Ah, no, clar, clar. Això ho hem de deixar. Per això recomano la pàgina web del Solar Monitor, perquè a menys veiem les fotografies amb totalment seguretat. El sol és molt perillós. Mira, amb una lupa, creiem fulles o el que sigui, doncs si algú posa uns fismàtics i al darrere hi posa l'ull, doncs això sí que ja no ho podrà arreglar. En recambis, ens quedarem secs de previna. Per això ho dic, per això ho dic. Escolta'm, no sé què tenies preparat perquè t'he fet saltar el guió pels aires, segurament, Si hi ha alguna cosa molt destacada que vulguis comentar, tenim 30 segons, i si no, ja ho deixaríem per la setmana que ve. En principi, res, aquests dies que la gent aprofiti a mirar el Cap Vespre, a l'aposta de sol, que veuran dos planetes, en aquest cas Venus i Júpiter, que s'estan acostant i estan molt propers, i és una conjunció molt maca, que ja vam tenir fa uns 15 dies quan va anar passant la lluna pel costat dels planetes, també va ser molt curiosa, doncs mira, recomano això, que entre avui i demà la gent és quan veurà quan s'ha costat més, i serà bonic, i a partir d'allà anirem evolucionant com Júpiter es anirà amagant i el no veurem fins a la següent temporada. Però que la gent miri cap a l'horitzó de la posta de sol, que veurà una bona conjunció planetària. Doncs, com sempre, agraïm la presència de l'Oriol Rigat aquí al programa, al Just de la Fusta. L'Oriol, ja ho sabeu, forma part de l'agrupació astronòmica de Sant Just d'Esverca, de forma regular. fan observacions obertes de tota la ciutadania, de Sant Juzi, de qui vulgui, no demaneu DNIs ni... No, no, no, no. Exactament. Oriol, gràcies. A reveure. Adéu-siau. Fins la próxima. Adéu. Doncs 5 minutets i arribarem al punt de la una. Temps per al comiat. Just a la fusta. Doncs, com dèiem, temps per al comiat i per agrair tota la gent que ha anat desfilant pel programa d'avui amb l'Andrea Bueno, capdavant dels Serveis Informatius, el Carles Hernández de la Previsió Meteorològica. Entrevistàvem també l'Anna Iglesias, que ens acompanyava per parlar d'aquesta xerrada aquest dijous a l'Escola Montseny. També us explicàvem que avui comença la setmana de la salut a l'escola Canigó, avui a l'antacol, és la cosa. També en Jaume Socarrats, amb les notícies curioses, la Carme Madom, la recepta de cuina, la Maria Quintana, des del Centre d'Estudis Sant Justencs, i l'Oriol Rigat, membre de l'Agrupació Astronàmica de Sant Just d'Esberna, nom d'aquest equip magnífic, un servidor que us parla, s'acomiada de vostès, tot desitjant que acabin de passar un bon dia, i m'imagino que demà ja estarà millor la nostra companya, la Carme Verdoi, i que ja podrà fer el programa. Així doncs, que vagi bé, adeu-siau i que passeu un bon dia en companyia d'Eric Carmen amb aquesta cançó, Hungry Ice. No, no. Com va?