Justa la Fusta del 24/10/2012

que són el grup complicat. És a dir, quan ve el Celtic no passa mai res, quan ve els rangers o quan els rangers es mou pel món... Ara tindrem uns quants anys sense que vingui el... Està en la tercera divisió, crec. A quarta. A quarta divisió. I això, doncs bé, el que sí que és cert és que ens hem trobat ja passant a l'apartat esportiu el que ens imaginàvem, no un equip fort i tancat. Intentant aprofitar la seva alçada amb respecte als jugadors del Barça i marcar doncs amb una falta, que és el que va passar, o amb un córner o una cosa. El que no sé, el debat ara, és si ens hem de preocupar o no per els problemes defensius que té el Barça. Jo crec que no. Jo deia que el dia del Deport, si realitzaves el partit molt fredament, tot eren circumstàncies molt concretes i de molta mala sort. El gol de Jordi Alba a la pròpia porta, el penal inexistent, l'errada defensiva, si cert, però també de Valdés, una pilota tova que... Sí, que se li va escapar de les mans. I després una falta molt ben tirada, no? Clar, ahir, de fet, el Rangers té una o dues oportunitats màxims. O mitja, fins i tot. Sí, mitja. Aquella pilota, si no ha rebut el cos del Mascherano, no entra. És més probable que l'hagués parat el Valdez. Defensivament també se'ls ha de dir que no es deixen fer oportunitats. Això és bo. Sí que és veritat que quan arriben al coll de l'àrea, l'efectivitat de l'equip rival està sent molt alta, darrerament. És a dir, que Víctor Valdez no està fent intervencions No dic que sigui culpa d'ella. Me'n piba més, per exemple, per una pilota centrada d'un córner, que es queda la línia. Això sí que me'n piba. No surt. però en els gols, excepte aquell gol del Deportivo, cap d'ells se li pot dir exactament que Víctor Valdez ha fallat molt. Jo crec que no, ja dic, sí, el del Deportivo, aquell que se li escapa de les mans, potser sí. Home, aquell sí, no? Fa riure fins i tot. Aquell falla tothom, falla Casillas. Exacte, és un dels riscos dels porters. Sí, clar, clar, quan un porter falla, Fixa't també, falla Jordi Alba o Matxerano, que es fa en un golem previ a portar a Matxerano i a portar a dos o tres, no? És a dir, que no era golejador i s'estava destapant. És la presència que no em sorprèn en absolut de Marc Bartra, no? Jo ho vaig dir, no em vull posar cap mèrit ni molt més, perquè no d'allò, però jo vaig dir que potser el partit en què podia jugar Bartra era aquest. Per què? Perquè Busquets no hi era, perquè Son havia de posar-se endavant i és l'únic defensa central que quedava. Jo crec que hem de confiar en Bartre, que Bartre és un tros de jugador. I no va jugar gens malament. No va perdre ni una pilota. Va pujar dues vegades a l'atac, va estar a punt de fer un gol. Exacte, i si arriba a marcar aquell gol, ja tenim a Bartre. Però defensivament va estar perfecte. Molt bé. La seva parella de centrals no era la més idònia. Jo entenc el que va dir Tito. Jo crec que Tito vol fer jugar a Bartre amb Puyol. Perquè Puyol fa millor les defenses. A part de ser un gran jugador és un líder. Dirigeix la defensa. I el pot ensenyar. M'hauria agradat fer jugar a Bartre més protegit. És a dir, s'ha sobredent que amb un central central. Correcte, sí. Però vaja, no ho va fer malament. No, no, en absolut. En absolut. I hem de tenir en compte, ben quan els gols també, a banda de que jo crec que no hi ha hagut... massa gols d'aquells que dius de... hi ha hagut algú, sí, d'error de defensa, però és que no tenim la defensa. És a veure, la defensa... titular, diguem, entre cometes, que és Alves, Piqué, Puyol i Avidal, no hi són. Ja, però quan comença la temporada tu saps que vi dalt. A Vidal no hi és, val, molt bé. Per tant, és a dir, en el cas de Vidal no val l'excusa. Val, val, sí, correcte, però... Perquè jo crec que Vidal, si arriba al desembre, serà una sorpresa per tothom, pels que van planificar la temporada també. Que Vidal no hi és, però que Puyol no hi fos, que Piqué no hi fos, que Alves no hi fos... No, clar, clar, que coincidis amb tots, no. Que coincidis amb tots, no. Però clar. De tota manera, vull dir que tenim la sort que Adriano està jugant complint molt bé. Molt bé, sí. Tenim la sort que Montoya quan surt també ho fa molt bé, la sort l'han cert de tenir-los. Vaja, i el mateix dic amb Bartra, que si aviam jo entenc a Tito, però Bartra em diràs que no pot jugar contra el Celta Vivo titular, sense menys pre el Celta, que és un bon equip. Sí, sí, no que la que pot jugar, però potser sí, és el que tu dius, és un noi jove, sense experiència, primera divisió. que és bo, però potser sí que necessiti tenir al seu costat... Em sembla que el dia que van fer debutar Martí Riberola, aquest noi que ve des de l'escola del Barça, crec que era ell, estic gairebé segur, no? Anava a sortir i allò li van dir, estàs preparat? Diu, porto tota la vida preparat. Per què un moment? Clar que estic preparat. Clar. Sí, sí, no, això està clar. I en aquest Barça és amable, a debutar. El Madrid surts i falles, però en aquest Barça no. Hi ha confiança en el projecte i jo crec que se l'ha volgut protegir. Potser ara jugui una mica més. Jo crec que anirà entrant. Jo sempre recordo quan la gent demanava Messi, Messi, Messi... Tots volíem Messi. Tots volíem Messi. I en aquella època era Reijard, si no me'n juro, que ja jugarà Messi. Ja jugarà. I de fet està jugant i està jugant de meravella. Iniesta va triar 4 anys, és un director indiscutible. Per exemple, Un cas a la inversa. Aquest jugador encara té opció d'aixecar la seva carrera, que és Bojan. Bojan el van fer jugar massa i abans de temps. En aquests jugadors la gent els agafa com a insigne. Jo crec que en Bojan es van equivocar, perquè el van fer pujar amb 16 anys. La pressió d'Aviam si era el més jove que marcava a la Champions, que si marcava a la Lliga, el més jove català. I Bojan ho va fer prou bé a l'inici, però ha estat molt de temps sense jugar a Bojan. Clar, Bojan tot just deu tenir ara vint anyets. Sí, més o menys. Més o menys. Una mica més, no? És que va començar amb 16, el primer equip. A veure, ara vaig a mirar-ho. Sí, potser ara... Igual que 22. Clar, ara hauria de començar a estar consolidat. Montoya deu tenir aquesta edat. Òbviament, 22, Emilio. Aquest nano fa vuit anys que està a l'Elite, però han estat tres o quatre pràcticament fins a jugar en un moment crucial de la seva formació. Clar, potser Bojan hauria hagut d'estar al bé i anar jugant a poc a poc. No poder ir-hi a la banqueta i jugar poquet. Hi ha hagut molts jugadors del Barça, ara no recordo els noms, però que l'afició volia que sortissin i que després, a la hora de la veritat, ja no estan al Barça. Sí home, hem tingut supercracks, tipus nano. N'hi ha hagut molts. Onesimo, que aquest va fer riure, va venjida. Un altre nano que deien que era una meravella, que tenia una tècnica prodigiosa. Ara es parla del davanter aquest que tenia el Barça B. El Dolufeu. No, el Dolufeu no l'altre, el cameronès. El Don Gó. Aquest nano jo l'he vist jugar al Barça B, juga prou bé, és oportunista, és un bon davanter, però jo crec que no pot pujar al primer equip del Barça encara. s'ha de formar, s'ha de formar molt. Jo crec que ara el Barça ho està fent molt bé, per això. Sí, jo crec que sí. Que el Barça ho està fent molt bé. Jo crec que sí. Sí que és veritat que aquest any han hagut de pujar nois per contracte perquè si no... Clar, perquè si no no poden... Quedaven lliures. Si no, és a dir, per exemple, en el cas de Dos Santos, l'han hagut de pujar per contracte i Dos Santos ens hauria anat millor que continués jugant al filial un any més. Sí. Però ells han volgut pujar el primer equip i, clar, s'està aflorint el primer equip Dos Santos. Aquest és el programa també, perquè aquests jugadors... Vale que l'entrenament fa molt, o sigui, entrenar... Però cal competir. Però cal competir, exacte. Cal competir. I competir no vol dir jugar contra el Badalona els 60 anys de la Copa. Cal competir. Cal competir, anar sortint. Jo no dic jugar sempre, però... Clar, al Regne Unit hi ha inclús una lliga de reserves perquè competeixin entre ells. Això és el que s'ha parlat moltes vegades aquí. Que també hi ha, inclús, els lesionats de llargadurada poden jugar. Això ja ho deia el Bangala a la seva època, diu que aquí no tenim una lliga de segons equips. Com pot un jugador que s'ha lesionat començar a preparar-se amb aquest segon equip? Potser Villar hauria pogut estar jugant cada setmana en una lliga de filial, és a dir, que poguessis ficar algun jugador d'aquests. Clar, el Villar no el pots ficar bé perquè despertues la segona divisió que hi ha molts calés ara mateix. Clar, aquest és el problema, però si fas una lliga de filials, què n'hi ha, filials, per fer aquesta segona lliga? I és una lliga tancada, és a dir, la lliga de filials la juguen els que estan a primera divisió, punt. No té més. Llavors no hi ha problema. Però bé, això seria d'un altre paner. I ens va tornar a costar molt. És a dir, el partit d'ahir l'hem vist moltes vegades, jo crec. Sí, sí, sí. I atacar, i que la pilota no entra, i la pilota al pal, i la pilota al travessor... I partit d'envol, vinga, passar, i intentar entrar pel mig, que va tenir oportunitats el Barça. Bueno, és que, clar, entrar pel mig per força, perquè de l'alçada de la defensa del cèl·lic era impossible bombojar pilotes a l'AD. Ho va intentar el Bartre, ho va intentar el Zong, però, clar, Va haver-hi una rematada de Messi, no? I va haver-hi una rematada de Messi. El porter també va fer les seves paradetes. Va jugar bé el porter, sí, sí, sí. I Alexis, que hi havia un rum rum i el Camp Nou... allò que... Va fallar unes quantes, sí. I no se'l veu còmode, no? No, no. Jo, de fet, va haver-hi un moment que vaig dir a veure si el Tito fa el canvi i treu Alexis i posa el Villa. O el Tello. O el Tello. Jo ho parlava al Camp Nou ahir, El problema d'Alexis és que, primer, crec que és un bon jugador. Però que és un jugador més aviat, que quan ha tingut oportunitat de jugar a l'espai, rapidíssim, que jugant estàtic li costa més. Al Barça juga gairebé el 90% dels partits en estàtic. Segurament també té la tensió d'aquell veu que no acaba de complir i això el tensiona. I que es va fitxar a preu de Supercrack. Per què? Perquè Pedro ahir tampoc rasca vol a Pedro ahir. entre cometes és l'escavola, que no fa un partidàs o no fa... Però no és tan estrella, no s'estranya tant d'ell. Però Pedro és un tio que ve, que surt del planter, que és un tros de jugador, que no me l'interpreteu eh, però que no se li exigeix tant, com que a Alexis ha costat gairebé 30 milions d'euros... Clar, se li exigeix més, se li exigeix el que ha costat. Se li exigeix molt. I això no juga a favor seu. I a més a més insisteixo, crec que el joc del Barça, quan no és en velocitat, no és a l'espai, No acaba de trobar el lloc. I després, anar-lo contra algú, ha fallat alguna vegada? Ha fallat alguna vegada, sí. Com tothom, eh. Però és que és lògic, a veure, es tracta d'un joc. A Messi de tant en tant també li treus la pilota. Ja falla poc. De tant en tant també. De fet, ahir alguna que estava Alexis desmarcat i Messi... Jo vaig tenir la sensació que Messi no confiava en Alexis. Jo crec que quan estàs perdent 0-1 i estàs atacant i estàs tirant a porta arriba un moment que dius... I ets Messi, no? Vaig a arreglar-ho. És el que fa sovint. I moltes vegades ho arregla. Sí, sí, moltes vegades ho arregla. Però ahir... Ostres, jo tenia esperances de remuntar, però... Jo crec que ahir... Es va sorprendre el final, el gol final. Home, saps que a aquest equip hi va sempre, és una de les virtuts que té. Qui va, qui va, qui va... I que, clar, no es rendeixen mai, però, clar, ja estàvem a 1.93, si no recordo malament. El 94 va marcar. Sí, sí. O sigui, just... El Baltic no va tenir temps de centrar-se. I el que significa això és que el Barça pràcticament ja està classificat, no? Perquè és primer 9 punts, el segon Celtic amb 4. Crec que una victòria i un empat ja li donen... Crec que ni tan sols li cal tant, eh? Perquè portem 3 jornades, en queden 3 més, Es classifiquen els dos primers i li porten 6 punts. Vols dir per assegurar el primer lloc? Sí, crec que és una victòria i un empat. De fet, moltes vegades s'ha passat amb 9 punts. Sí. Perquè entre els enfrontaments entre uns i altres, clar, i a més a més ahir el Benfica perta el camp de l'Espàrtac. Per tant, el Benfica es queda amb només un punt. És a dir, bueno, aviam, està només a 3 de la classificació, però... Sí, sí, a veure, encara no està acabat això. que encara no s'ha acabat. De fet, ahir la derrota hagués sigut molt dolenta. L'empat no era tan dolent. Des d'un punt de vista especulatiu tampoc era tan dolent. Estic d'acord amb tu. El que passa és que, clar... Però, clar, empatar a casa és una cosa que el seguidor blaugonana no... El proper partit crec que és el Celtic Park, que és un d'aquells desplaçaments que si algú té oportunitat d'anar-hi... Jo no he pogut anar-hi mai. Ho dic pel que he sentit. És un d'aquells camps on ha de ser bestial veure un partit de futbol. De fet, jo hi vaig anar amb el nano a l'estadi i em deia, papa, no callen, són pesats. I és veritat, és que no callen. I cap d'anar al Jogger Never Walk Alone també, igual que a Liverpool, al Celtic Park, i es veu que també és molt espectacular. De totes maneres, jo crec que els records de No Callal tenen uns seguidors grecs que van venir aquí... Però eren uns que sempre cantaven igual. Sí, sempre cantaven el mateix. Però vaja, no... Hi ha més resultats de la Champions. El Manchester que va estar a punt de perdre el seu partit. El Manchester el tenim en el grup HAC, que va guanyar al final també a l'últim minut. També té 9 punts, i per tant també el club 24 està exactament igual que el Barça. El Manchester ho té també pràcticament fet. El València que va guanyar va guanyar el camp de Váter Borisov, i es col·loca... De fet hi ha un triple empat de 6 punts. El València va primer pel Gol a Braix. El Lille queda ja pràcticament eliminat, està amb 0 punts, i per tant Váter Borisov va ir de Múnich i València. Estan empatats amb 6 punts. I llavors hi hauria el grupe on el sorprenent líder en aquests moments és el Shakhtar Donets, que va guanyar contra el Chelsea per dos gols a un. El Chelsea va a quart. I jo vaig veure... I la Juventus a tercera. Se li posa complicat. A la Juventus se li posa complicat, sí. Que va empatar ahir, al final. La Juventus va empatar ahir contra un equip que soc incapaç de dir el seu nom. North Khaled. Un equip danès. Sí, sí, sí. I també tenim el Porto, que va primer, l'Arsenal, que va primer... Aquests han de jugar avui, no? Sí, aquests només porten dos partits. El Madrid, evidentment, que juga avui en un camp complicat. El Camp de Borussia, d'Urban. Un altre d'aquests camps que és un ambient maco. Ja saps el que ha dit Mourinho, que no li preocupen les lesions, que... Tots els jugadors del Madrid estan en forma i són jugadors que si estan al Madrid és perquè ho fan bé. És el que ha de dir, no? És el que ha de dir, esclar. És si hem continuat de lateral? Home, és que aquí el... El de bé, no? Sí. No sé qui és, però diuen que és molt bo. No ho sabran mai a Madrid, però segurament és bo. Segurament. Bé, jugaré si hem que no he sigut lateral mai. Aviam, el Barça ha fet una cosa similar amb Song. Sí, no, també és cert. També s'ha de dir. A vegades ho critiquem, però Barça ha sortit ara. Però sí, clar. Hem fet la mateixa amb Song. I aquest partit ja dic s'ha trobat amb la necessitat de... Busquets no podia jugar. El que passa és que, per exemple, quan Alves no hi ha estat ha jugat Montoya... Clar, jo crec que és una miqueta diferent. Però vaja, el Madrid fa anys i panys que no treu ningú del plantí. No treu ningú del plantí, no. Però ningú, eh. I els que són bons se'ls van venent. I els que són bons se'ls han marxat. Tu pots tenir molta il·lusió de jugar al Madrid, però quan els masques vanqueta dius... És complicat. Escolteu una cosa, habitualment parlem sempre de futbol, però aquesta setmana hi ha hagut una notícia que a mi... No per esperada o per intuïr-se, que m'ha deixat que és molt bèstia. Estem parlant dels mites del ciclisme i jo crec que més enllà del ciclisme de tot el temps. A més pel fet d'haver superat el càncer també se'l veia com una persona asseguida en aquest sentit d'esperit de superació. Sí, ja per això et dic. Jo el ciclisme, jo crec que això és l'últim que li faltava. I em sap greu perquè tenim aquí l'Alberto Lozada, que és un ciclista professional, que és de Sant Just, que a més a més és molt bon tio, que ha vingut aquí a la ràdio. Però és que ja et costa de... i ara si m'escolten escoltant els de la Europació Ciclista, se'm empiparan, però és que ja com a aficionat de peu, ja no m'interessa el ciclisme. Però jo recordo quan l'Amstrom va guanyar el segon o el tercer quartor, que va començar a haver-hi rumors que si es dopava... Però aviam, Emilio... I aleshores es va dir que sí que prenia efectivament uns medicaments, però en conseqüència o necessitat per la seva malaltia. Aquest home, teòricament, ha passat gairebé 300 controls antidopats. Exacte, sí. I aleshores jo recordo que deien, sí, se li ha de detenir d'això, però que és un medicament que ha d'aprendre. Però sembla que es topava pel que hem dit. de forma sistemàtica, que tenia una xarxa de dopatge. Aleshores, de què serveixen els anàlisis? Com és que mai li sortia positiu? També s'hauria de castigar, segurament, aquest control de seguretat. És que no ho entenc. Què prenia aquest home que no ho prenia en els altres? I com ho feia? Diuen que l'avisaven 5 minuts abans i que es prenia un suero que ja no sortia positiu. Llavors, aquests controls de què serveixen? No, no, clar. Més en principi... Són controls molt professionals. Poden preveure que puguin passar coses així. Teòricament, si realment prenen un tres suero, que de net tot, no cal que facin controls. I el que pillen és imbècil llavors. O perquè no l'han avisat o no ho sé. De fet intenten fer controls De fet, els ciclistes són ara mateix els esportistes teòricament més vigilats. És a dir, han d'estar permanentment en contacte perquè la UCI pot venir en qualsevol moment, qualsevol dia, qualsevol hora de l'any, a fer-te un control antidopatge. No s'entén gaire. Ara parlant d'això... Està tot tan podrit que l'organització no s'atreveix a posar guanyadors. Si tu mires al palmarès de tota la gent que hi havia en aquella època, Ulrich hagués guanyat 4 o 5 tours més. Però també està emmerdat. Es veu que dels podis d'aquella època, dels 21 personatges que van pujar als podis, només n'hi ha un que no ha tingut cap problema amb dopatge. Avui, de fet, es presenta el tur de l'any que ve i, en principi, amb aquesta idea d'intentar rentar la cara, que suposo que serà molt difícil d'aconseguir-ho. Molt complicat. S'ha de reconèixer que ha passat molts anys. De fet, ha estat la mateixa gent xantidopatxa nord-americana. Aquí, quan t'ador, que desconec si era culpable o innocent, Però quan Contador té problemes d'adopatge, aquí surt el patriotisme patillero espanyol. Com no es va anar a tocar a Contador, no? En comptes de dir, anem a buscar la veritat. A demà a veure què. Independent de si Contador és d'aquí, d'allà o de més allà. Et sents malament? Sí, et sento malament. Jo em sento fatal. Jo també. A mi o a tot? Jo em sento molt malament i a tu et sento malament. Tot a l'estona? O de cop i volta? No, no, ja fa estona. Ara potser una miqueta millor. Doncs això, el que dèiem, el ciclisme no diré que estigui tocat de mort, però ostres, jo si fos una empresa em costaria posar els meus calés a patrocinar... Jo sí, parlant d'això, el que vull fer resor és d'una pàgina web de Madrid, que ara no em recordo com es diu, que va posar una foto del Messi, dient que un dels productes que se li va detectar al senyor Armstrong és el mateix que va prendre Messi pel seu tractament de creixement. El Barça presentarà una demanda. La imatge de Messi era a Barça en una xeringa, més a més. De fet, una web la pot fer qualsevol imbècil. Sí, no, això està clar. Però si és imbècil, una de dues, o que el tractin, amb el que s'hagi de tractar, si és una malaltia mental, o si no, que pagui les conseqüències de la seva imbècilitat. I tant, i tant, i tant. I la repercussió que ha tingut. És a dir, això fa molt de mal. Per tant, crec que el Barça ha dit que presentarà una denúncia. Home, a veure si ens estem queixant del Canal Plus per el que vam fer durant una sèrie de temps sobre Casillas, Naval... Si tothom es queixava que no podia ser, doncs més encara que sortir d'aquí mateix. i no amb un sentit de l'humor més o menys. Molts mitjans. Això de retirar una cosa a internet. Això és com lo de demanar perdó. Si em trepitzen al metro, si em poden demanar perdó, pel peu em farà mal. I si ho han fet expressament, per molt que demanin perdó, a vegades dius... Saps què? Però vaja. No serveix de tant. I el Barça juga aquest dissabte a les 10 contra el Rayo. L'Espanyol va guanyar el seu primer partit. Cosa que és molt important perquè hi havia molta tensió l'últim minut, com el Barça. Allò com va dir Poquetino va ser una pujada d'adrenalina. A veure si la manté. Torna a jugar a casa aquesta setmana. Aquesta petita oportunitat de fer sis punts de forma consecutiva seria molt important per treure el nas. I començar a sortir dels últims jocs. Estan recuperant lesionats. Gent important com Sergio García, que més enllà del seu pentinat, que cada dia és més espectacular, per no dir una altra paraula, doncs és un jugador a la sèrie per l'Espanyol. i aviam si a poc a poc va remuntant. Parlant de pentinats, jo crec que el Neymar vindrà aviat, eh? Perquè l'altre dia el vas veure i ja ha canviat de pentinat, ja no té la cresta. Ja s'està preparant per venir al Barça. Home, pel que sembla està tot lligat i ben lligat. Això diuen. I que vindrà a final de temporada. Això diuen, ja ho veurem. No ho sé, perquè els seus drets són meitat dels Santos, meitat d'una agència de capital risc, meitat de... Veurem, veurem què és el que succeeix. Anirem parlant la setmana que ve, ja parlarem de com ha anat també aquest partit d'aquest cap de setmana, la jornada de Lliga. Gràcies avui, Enric i Emilio, que vagi bé i fins dimecres. Fins dimecres. Adéu-siau. Mitja minut ja arribem a les 12, en punt del migdia, moment en què connectem, com sempre, amb la xarxa per sentir què passa. arreu del país, després del Bullet Informatiu dels Senyors Notícies, i tornem, entrevistem el regid reivisent d'Anna Torrellat, també parlarem dels vins, del cultiu de la vinya, els segles XVIII i XIX, aquí a Sant Just, amb l'Street Ghosting del celler de Camp Mata, i també d'Estronomia, no us ho parleu. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. La policia nacional ha desarticulat una xarxa internacional de distribució de cocaïna que operava al municipi de Sabadell, al Vallès Occidental. Els agents han detingut els 14 integrants d'aquest grup i han decomissat prop d'un quilo i mig de droga. Ràdio Sabadell, Xavi Miralles, bon dia. Bon dia, a la banda venia la droga en diferents poblacions de la comarca i també operava en diverses ciutats espanyoles, a més de països com Suïssa i Alemanya. En parla el comissari de la Policia Nacional de Sabadell, Manuel Quintela. Sí, con una organización dentro de sus componentes. Els agents han efectuat diversos registres als barris de Can Rull, Can Uriac i també a la zona sud de la ciutat. Durant els escorcolls han decomissat prop d'un quilo i mig de cocaïna, més de tres quilos de substàncies per tallar la cocaïna, una pistola de nou mil·límetres i quatre vehicles. Quatre dels 14 arrestats ja han ingressat a la presó. La resta ha quedat en llibertat amb càrrecs. Els Mossos d'Esquadra han començat a fer a Barcelona una operació contra una xarxa de delinqüents i fins aquest moment han detingut una persona en un pis situat al carrer del marquès Campo Sagrado, cantonada amb el carrer Borrell, i han escorcollat un segon domicili al carrer Aurora, al barri del Raval. En aquest barri els agents han escorcollat diversos habitatges i també desenes d'establiments regentats per ciutadans paquistanesos. L'operació es desenvolupa també en altres municipis de l'àrea metropolitana que no s'han fet públics encara per no comprometre, segons els Mossos, l'èxit de les actuacions policials. S'emmarca en una investigació sobre delictes econòmics, com ara la recaptació d'objectes robats i també sobre delictes contra la salut pública. 4 municipis de l'Hanoia han signat un conveni per treure el màxim partit dels seus centres de servei a les empreses. Són Igualada, Vilanova del Camí, Piera i Maskefa, que tenen vivers d'empreses per impulsar l'activitat econòmica. Maskefa, Anna Suárez, bon dia. Bon dia. Des d'avui els municipis de l'Hanoia posaran en comú els seus serveis de dinamització econòmica. el regidor d'empresa de Piera, Joan Llupar, explica els objectius de l'acord. No vol dir que només hi ha quatre poblacions, sinó que són tota la comarca i que, si pot, el poble pugui treballar pel que és dins dels nostres serveis. I, en principi, l'única cosa que esperem aquí és un esforç en optimitzar recursos, perquè crec que és l'època que ho hem de fer, no hem de tenir departaments que potser no tocarien si teníem departaments que no teníem, com pot ser en cas de Piera. Podem tirar altres poblacions, com potser altres d'Aguil el dia d'avui, i res, tindrem molt càrrec aquest conveni endavant, treballar a tots units i poder tirar la comarca endavant. Una de les primeres accions serà fer un pla comú de formació. Així s'evitarà que es dupliqui l'oferta de cursos entre municipis, es procurarà que no hi quedin places vacants i alhora es podrà ampliar l'oferta. A partir d'aquesta hora, reuneix el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya per decidir si mantenen la vaga prevista per demà. La decisió la faran pública, segons han avançat a la xarxa, a les 5 de la tarda. Volen protestar amb la vaga de demà, encara convocada, pel retard de la Generalitat a l'hora de pagar-los els diners, que els deu com a servei concertat. El govern català s'ha compromès a pagar el deute corresponent al mes de juliol, com a molt tard demà. El Congrés ha rebutjat les 11 esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat per l'any que ve. El president de la cambra, Jesús Posada, comunicava d'aquesta manera el resultat de la votació. Votos emitidos 328. Sí, 148, no, 179, abstención, una, que eran recasadas las enmiendas a la totalidad al proyecto de ley de general de los esfuerzos para el año 2030. Les esmenes han quedat rebutjades gràcies als vots a la majoria del Partit Popular, també a unió del poble navarreja i a l'abstenció del fórum d'estúries. Així, els pressupostos per al 2013 continuen el seu tràmit parlamentari. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça de Tito Vilanova ha tornat aquest matí a la feina, amb una suau sessió d'entrenament, després de la victòria, per dos gols a un contra el Celtic de Glasgow, en partida de la Lliga de Campeons. El conjunt blaugrana va aconseguir el triomf gràcies a un gol de Jordi Alba en el temps d'afegit. I avui juga el Real Madrid al camp del Borussia Dortmund, és la tercera jornada de la màxima competició continental. Escoltem el jugador de l'equip alemany, Felipe Santana, amb declaracions a la xarxa. Sabemos cómo tenemos que jugar, independientemente de jugar contra Madrid o de jugar contra otro equipo. Pero bueno, tenemos que hacer nuestro trabajo para que, si queremos la clasificación para la próxima fase, tenemos que jugar bien y vencer Madrid. I avui també juga el partit entre el Malaga i el Milan, on milita Bojan Kerkic. Notícies en xarxa. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. Divendres van començar a Sant Just uns tallers de suport a cuidadors i cuidadores de persones dependents. Són grups de suport emocional que pretenen facilitar la feina dels cuidadors amb l'objectiu d'oferir més coneixements i recursos per fer front a la seva tasca diària. El Sant Just hi participa una vintena de persones. Els objectius principals són donar suport a aquests cuidadors i cuidadores, ensenyar-los qüestions pràctiques de la seva tasca i compartir experiències, situacions i angoixes amb altres cuidadors. En total es realitzaran 48 tallers a diferents municipis barcelonins i cada taller consta de vuit sessions. El Sant Just es preveu que acabin el 21 de desembre d'aquest any. Durant la primera sessió els assistents van poder explicar la situació en què es troben i com tenen cura de la persona dependent. L'emancipació és la principal preocupació pels joves de Sant Just. És una de les conclusions que es desprenen de les 552 enquestes que l'Ajuntament va fer al jovent del municipi el mes de maig. Per això, la Regidoria de Joventut considera que l'orientació, la inserció laboral i l'accés a l'habitatge són aspectes que s'han de treballar perquè els joves puguin fer el seu projecte de vida a Sant Just. Les enquestes giraven entornes cinc temes d'emancipació, difusió de les activitats i serveis per a joves, transports, oci i participació. Aquests resultats permeten conèixer les necessitats dels joves de Sant Just entre 12 i 35 anys per tal de desenvolupar el Pla Jova 2012-2015. I sortim de Sant Just un moment per explicar-vos que demà dijous s'inaugura la sisena mostra de cinema àrab i mediterrani de Sant Feliu de Llobregat. Demà al vespre al Cinebaix es projectaran dos documentals sobre el Sàhara i l'entrada és gratuïta. La inauguració serà a dos quarts de vuit del vespre i 10 minuts després començarà la primera projecció. Es tracta d'Hijos de las Nubes, l'última colònia d'Alvaró Longoria. Es podrà veure en versió original en àrab amb subtítols en castellà. I a les 9 i 5 del vespre es projectarà el somriure d'Esmara, de Mireia Salgado i Eduard Jiménez. Durarà 25 minuts i es podrà veure en versió original en àrab amb subtítols en català. Els directors hi seran presents i quan s'acabi la projecció s'obrirà un debat amb tots dos. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'edició migdia. I mentrestant podeu consultar el web de la ràdio, www.radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia. que tens les mans i un somni menys per construir. Torna'm a dir que sí que, que estàs al meu costat, que t'has afartat de major veritat, que ho deixes tot i et passes el combat. Ja sé que que mai no has format part d'aquest exèrcit, tant ni part dels resignats. Torna'm a dir que no, que no tens cap intenció de dir a qui em quedo de dir a qui em quedo i planto llaó fins que no siguem rere l'horitzó. Ja sé que m'estic mil cops per poder-te abraçar quan l'haguem d'aconseguir. Digue'm un altre cop que allà on vols arribar encara és hora que ho trafici cap a un home. Digue'm un altre cop que només la voluntat serà d'aquest viatge al timó i al vent farada. i que em vendrà l'infinit. La revolta serà més dolça si et tinc a mà per poder-te abraçar quan ho haguem d'aconseguir. M'és fort. Estem escoltant just a la fusta. 60 i més. Cada dimecres a les vuit del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, humanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar als uients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les vuit del vespre en el 98.1 Ràdio Desvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar a esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Veus de la parròquia. Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia? Compartirà amb tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'evangeli, notícies i activitats d'església, compromís del laicat en l'església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta. Passa un minut d'un quart d'una del migdia. Demà, al ple municipal del mes d'octubre, tractarà l'aprovació provisional de la imposició de tributs i la modificació de les ordenances fiscals i reguladores de Sant Just. És, per tant, el primer pas per aprovar cap a finals d'any les modificacions dels impostos i taxes municipals. En parlem, aquesta hora, amb la regidora Isenda Ana Torrella. Molt bon dia, Ana. Hola, bon dia. És un tema que sempre, arribats a aquesta època, ens porta a tots. Tothom vol saber ben bé com quedarà, com afectarà, i normalment és un d'aquests temes que es debat amb intensitat als plens municipals. Comencem explicant una mica quin és l'objectiu de tots aquests impostos i preus i taxes públics. Sí, de fet d'entrada hem de partir de la base de l'impost i les taxes del perquè serveixen, tant l'estatals com municipals. L'administració recull els diners dels ciutadans. per poder oferir els serveis obligatoris i necessaris per tenir els serveis mínims que necessita la població. Per tant, partim de la base que nosaltres, l'Ajuntament, el que fa és recollir aquests diners dels ciutadans a través d'unes normatives que es regulen a nivell estatal o a nivell local. I a part aconseguir també l'equilibri del pressupost de l'Ajuntament, és a dir, amb els ingressos dels tributs i taxes és amb el que s'aconsegueix poder oferir aquests serveis i és el que ha de quadrar amb el pressupost. En principi és un servei de... acabes tenint un benefici a partir d'aquests impostos, se suposa. Vull dir que a vegades hi ha aquesta idea negativa dels impostos, però en principi... De fet és una recaptació per repartir entre els ciutadans, no és que s'ho quedi algú. A vegades val la pena fer aquest matís perquè... És per gestionar aquests diners pel servei de tots. D'altra banda, parlem d'impostos, taxes municipals, són moltes paraules que... Potser confonem de vegades. Què és cada cosa? Quina diferència hi ha entre impost i taxes municipals? Tenim tres tipus de recaptació. Una és l'impost, la taxa i el preu públic. L'impost és el que s'ha regulat per l'Estat. Es crea una llei estatal i tots els municipis han de fer la mateixa recaptació. Això regula la llei dels locals i allà es defineix quins impostos i tributs són obligatòrics, que són tipus els IBI, els IAE, els impostos de Plusval o altres. Després, el que és la taxa és un servei que només presta l'Ajuntament, amb categoria de monopòlia, com per exemple pot ser la grua municipal. que això és de cada Ajuntament en concret, no? Cada Ajuntament crea taxes en funció de coses que només ofereix l'Ajuntament, són serveis que ofereix l'Ajuntament i que són amb caràcter de monopoli. Llavors, quan fixes una taxa, per tant, el preu ha de cobrir el cost d'aquest servei. No pot accedir-lo, però ha de cobrir el cost. I per altra banda, el preu públic és un servei que presta l'Ajuntament però que també hi ha serveis privats que es presten. ha de ser un preu que no faci competència desllejada amb els serveis privats. Per exemple? Doncs un servei de la bona aigua d'esportiu municipal o el servei de l'escola Bressol. Són preus que han de ser competitius, que no fem competència desllejada amb la gent que rebentem i diem, doncs farem el servei de la bona aigua, però deu euros, evidentment, els altres poliesportius privats se'ls saltarien a l'altre. Això seria aquest mapa principal per saber què implica cadascun d'aquests termes. Comencem a destacar quines són les diferències principals d'aquestes ordenances. Aquest any, amb la situació de crisi en què estem i amb les dificultats econòmiques que passa a tothom, i que estem ja començant a notar l'Ajuntament, costa que arribin les aportacions de les administracions centrals. costa que la liquidesa de tesoreria vagi al dia i la veritat és que tenim bastants problemes de tesoreria. La mateixa augment de l'IVA que ens ha suposat ara a partir de setembre a tots un desgavell i per tant també ens ha augmentat costos al pressupost i ens en augmenta per l'any 2013. Per tant, partim de la base que un criteri general, amb aplicar les 4 de les ordenances, fem un augment general de l'IPF. L'hem suposat amb un 3,5%, que no sé si ja serà just, perquè al setembre amb l'oment de l'IVA ja estàvem sobre aquest IPC. Esperem que d'aquí a final d'any es conservi o es reguli i no pugi més aquest IPC pel bé de tot. Per tant, en principi, els impostos ibreus públics pujarien en relació a aquest IPC. En general, 3,5. És menys que l'any passat, que l'hem posat una mica més alt. Per tant, el criteri general és aquest, però després hem fet anàlisis una a una per veure les especificacions de cada una i llavors quin puja més i quin puja més. Hi ha una mitjana per això o la mitjana seria a partir d'aquest 3,5%? La mitjana estava aquest 3,5% però si fas la mitjana de tots, alguna taxa inclús baixa, per això que et deia que el preu de la taxa ha de cobrir el cos, no pot ser superior. Per exemple, la taxa de recollida de residus comercials aquest any baixa un 7%. Per què? Perquè hem negociat amb l'empresa de recollida de descombraries i hem aconseguit una reducció de preus important. Nosaltres també baixem la taxa, no podem cobrar més del que s'estava cobrant. Per tant, hi ha moltes excepcions. Si vols, en puntualitzem algun. Comencem parlant de l'IVI i de l'IVI, que és un d'aquests temes que l'any passat va portar bastanta cua. Un cop ja aprovades, aprovades la majoria d'ajuntaments, tot el tema dels impostos, és quan va venir aquell decret del govern espanyol que va obligar a pujar un 10% l'IVI a més del que ja s'havia pujat. Exacte. De fet, l'increment aquest del 10%, que ens va arribar de sobte al gener, era sobre el que ja havíem aprovat, per tant, ja havíem aprovat unes ordenances i ho vam haver de fer l'increment. Aquest any, sapiguent que ja el 2013 teníem aquest increment del 10% imposat per l'Estat, hem fet una congelació del tipus de lipi. Per tant, aquest any l'Ajuntament no fa l'augment de la quota de lipi. però sí que tenim aquesta imposició d'aquest 10%. És a dir que deixarà només aquest 10% el que obliga la llei. El que ens obliga l'Estat. L'Ajuntament no fa cap moment de la quota. El que sí que hem analitzat aquest any d'efectes de... Hem modificat una mica les bonificacions que ens permet la llei, que és la bonificació de famílies nombroses. L'hem generalitzat més perquè estava molt restrictiva i a part, incorporarem per l'any 2013 unes subvencions a altres termes que no pot anar incorporat dintre de la llei perquè no ho permet, però fora de la normativa farem subvencions per famílies. monopalentals, per vidus i vídues majors de 65 anys que tinguin recursos econòmics limitats, i famílies nombroses que també, malgrat estiguin de lloguer, se'ls irrevercuteixi l'IVI. Per tant, també podran tenir aquesta bonifica. Subvencions referents a l'IVI, no? Aquestes són concretament per l'IVI, sí. També hi haurà subvencions en algun altre tipus d'impost? Ara m'enganxes o no? Em sembla que no, però sí que se n'estaven estudiant com que va fora de l'orderança això. analitzarem altres temes que puguin afectar, sobretot el tema serveis socials. Quan parlem de pressupost m'imagino que ja entrarem en més detalls. Pel que fa justament vinculat amb el tema de l'IVI, el govern espanyol va fer aquest decret, va obligar d'augmentar aquest 10% tant per aquest 2012 com pel 2013, i també recordava que calia fer la revisió cadastral aquí a Sant Just, Recordem que és un tema que també apareix normalment quan es debat tot això, que fa força anys que no es fa aquesta revisió cadastral. De moment tampoc es farà. Bé, de fet és un debat que cada any ens trobem. L'any passat, després d'aprovar les ordenances, vam plantejar de sol·licitar ja la revisió, tot i que des del cadastre estan bastant col·lapsats, també s'ha de dir. Jo vaig parlar amb el cap de la gestió del cadastre i vaig comentar-li que teníem intenció de demanar-ho, però sembla ser que també està tot bastant col·lapsat allà. Jo no sé si des del govern central amb la nova llei que estan plantejant de regis indigents locals podran arribar a obligar-ho per allà. No ho sé, però la veritat és que estem intentant també plantejar de començar a fer aquesta revisió per més carrer per actualitzar la situació. Cosa que si s'arriba a fer suposo que també implicarà un revulsiu bastant important pel municipi. Jo crec que Penso que hi ha moltes zones que ja s'han anat revisant. No és que estigui tot molt retassat. La revisió cadastral és de l'any 96 però persones que han anat creixent se n'han anat ja fent actualitzacions de valors. Recordem per això què implica la revisió cadastral perquè a vegades en parlem i per situar-nos una mica. En el LIBI tenim la base imposable que és el valor cadastral de l'immobili i la quota. La quota és la que nosaltres determinem. I el valor cadastral és el que determina el cadastre. I fa aquesta actualització en funció de sol·licitud de l'Ajuntament que facin aquesta revisió de preus i es basen, em sembla, en estudis de situació real de mercat. Jo crec que, inclús ara amb la crisi, evidentment... És diferent fer-la ara que fa 4 anys, segurament. Hi ha municipis que van fer fa 4 anys i ara tenen uns vots cadastrals realment importants. Ara suposo que tampoc suposaria un augment molt considerable, no ho sé en quants posaria. Continuem repassant més impostos, recordem que estem parlant de les ordenances fiscals i reguladores de Sant Just amb la regidura d'isenda de l'Ajuntament a Torrella. Passem ara a més impostos, per exemple l'impost d'activitats econòmiques. Aquest hem fet augment de l'IPC i seguirem amb la línia d'augment de l'IPC en funció del que s'aprovi. Tenir clar que el tema de l'IAE només el paguen aquelles empreses que facturen més d'un milió d'euros. Per tant, no afecta el petit empresari, el petit comercial del municipi. D'acord. I més qüestions. L'impost de circulació, per exemple, un altre d'aquests que sempre apareix. L'impost de circulació està congelat des de fa anys, perquè ja estem al tope de la quota que marca la llei, que aquest bé marcat, com que és un impost, bé marcat per la llei aquesta dins dels locals. Per tant, aquest ja està amb el límit, amb el tope màxim de la quota que podem aplicar. Altres novetats que tenim. La taxa del cementiri municipal, per exemple, que és un que preocupa bastant, s'incrementa només un dos i mig per sota de l'IPC que hem previst. A més, en aquesta taxa també s'incorpora una previsió que en cas d'absoluta impossibilitat econòmica es pugui fer una reducció de la taxa fins al 95% previ en forma de serveis socials. També entrem en temes de sensibilització de gent que no pugui fer fora aquestes taxes. El tema de la plusvalua, per exemple? La plusvalua. Aquest el tenim amb IPC, crec. Aquest el tenim amb IPC, però també hi incorporem a l'ordenança. La Diputació fa també unes recomanacions als ajuntaments i ens acollim moltes vegades a les seves recomanacions. I una que hem modificat per tots els ajuntaments d'aquest any i que més és important és la d'incorporar els casos d'autors hipotecaris sense recursos. El que estem sentint de parlar de la de Fiel en Pago. Que no pot pagar la hipoteca. No, que se'ls queda la casa i a sobre quan se'ls queda la casa... Has de continuar pagant. Has de pagar la plusvalua. Si tu transmet un bé, sobre aquesta transmissió tens l'impost de la plusvalo, és l'increment del valor. Si una persona no ven al pis, li prenen perquè no ho pot pagar, què passa? Que és una transmissió. Per tant, se suposa que la plusvalo hauria de pagar la persona que el ve. En aquest cas és bastant absurd que no l'estic prenent, me l'estan prenent. Per tant, incorporem aquest concepte que en cas que es faci d'acció en pagament, el subjecte passiu, és a dir, l'obligat a fer la liquidació de la plusvalua, serà l'entitat que quireix l'immobili, no el que se li està traient. Déu-n'hi-do. També tenim alguna taxa nova, no, en sembla, aquest any? Sí, tenim una taxa sobre clavegrama. Aquesta hem vingut una mica obligats a fer-la perquè fa molts anys està derogada des de l'any... abolida des de l'any 80. Em sembla que em van explicar que es va incorporar com a concepte d'intel·ligible, però està abolida i llavors Tots aquests anys s'ha seguit conservant el club gran del municipi, evidentment, i amb manteniment, i hi ha una xarxa que cal anar conservant. Avui en dia, amb la política de manca d'inversions i de recursos que no arriben d'altres administracions, ens hem vist obligats a posar aquesta taxa. Ara bé, és una taxa que tampoc no serà molt important. Per què? Perquè suposa 0,13 euros sobre sobre un litre per metre cúbic consumit a la factura d'aigua. Per tant això al mes com quedaria més o menys? No, anualment pot suposar entre 5 i 25 euros màxim a l'any. Dintre de la factura de l'aigua anirà. Inclosa en aquesta factura no? No és directament de l'Ajuntament? No, la recapta de l'Ajuntament, la recapta de la companyia d'aigües i llavors amb aquest diners es farà el manteniment dels clavegrams. Tenim més novetats també respecte a altres taxes? Hi ha una taxa que es modifica bastant, que és l'Orderança 15, que és referent a l'ocupació de la via pública, sobretot amb el que fa les terrasses i batlladors. Es va fer una modificació de l'Orderança de Terrasses no fiscal i llavors aquesta modificació ha fet que ens haguéssim d'adaptar a l'Orderança fiscal. Aquesta adaptació és a favor que aquelles terrasses que tenen una periodicitat més llarga puguin demanar una taxa per temporades Això farà que hi hagi una bonificació de fins a 40%. La gent que tingui terrasses ja pot començar a mirar. Serà a favor que aquestes terrasses puguin tenir un millor tracte. Hi ha canvis en aquest sentit. Suposo que s'informarà també els afectats que tinguin terrasses de Sant Just. ha anat generant l'aplicada d'una altra ordenança, ha anat generant aquesta polèmica, llavors ha sigut darrer d'això a la qual s'ha anat revisant amb més detall com s'aplicava l'ordenança. En algunes taxes inclús es fan reduccions. Com, per exemple, ja ho he dit això, no? La de residus comercials i també produccions. La de les combraries. Exacte. Sí, el 500%. Molt bé. I llavors això demà es tracta al ple municipal, és una aprovació provisional i la definitiva es fa al desembre, juntament amb el pressupost, no? Sí, exacte. S'aprova la provisional, es fa la publicació al BOP i llavors hi ha un mes per alegacions, crec, i a la definitiva s'ha d'aprovar... I les alegacions es comentaran també el ple de novembre o en principi això va a part? És a dir, si hi hagués al·legacions per part de partits polítics, o entitats, perquè normalment també l'Associació de Veïns... Qualsevol ciutadà pot fer al·legacions, les que necessitin. Un cop presentades, que seria demà dijous. Doncs n'anirem parlant, avui hem fet un petit repàs, una aproximació, com quedaria aquesta aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals i reguladores de Sant Just. N'hem parlat amb la regidora d'Elisenda Anna Torrella. Moltes gràcies. Gràcies. Fins aviat. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. We had a window not open too long But that time is good and gone And if I ever see her again Just walking by with some new guy I know that we will need to pretend And hope our eyes keep telling lies M'agrada molt. all the trouble of the past. That was the case, but I think I always knew good things don't ever last. And if I ever see her again, just walking by with some new guy, I know that we will need to pretend and hope our lives No. No. No. Passant 5 minuts de dos quarts d'una del migdia, moment per parlar de vins. I per això saludem l'Street Goldstein del celler de Can Mat, molt bon dia Street, què tal? Molt bon dia. Avui vam avançar la setmana passada, el que fem és fer una mica d'història, no? I repassar, doncs, com era el cultiu de la vinya, no? Aquí a Sant Just, justament, als segles XVIII i XIX. Has decidit, doncs, de moment centrar-nos en aquesta època. Sí. Perquè suposo que hi ha prou matèria, no?, hi ha prou teca. I un altre dia, si en cas, ja parlarem del vin. Exacte, que seria el que ens quedaria més proper i podríem... fer una mica més d'incidència sobre el que pot quedar. Quin paper té, doncs, tot aquest cultiu? Quines són les característiques d'aquestes èpoques aquí a Sant Just? A veure, les característiques de Sant Just anirien una mica relacionades amb la que eren la de tot el país. Tenim un principi de segle XVIII amb una Catalunya rural bastant pobra, on hi ha un poli cultiu, es planta de tot, sense seguir criteris... de res, no? I bàsicament per un consum propi. Llavors comencen a haver-hi petits canvis, comencen a utilitzar-se les mines, o sigui, sense regadiu moltes vegades és complicat, llavors hi ha com un... en tot el país sorgeix, tant és en just com en el país, sorgeix un canvi que seria part del consum propi, la... la possibilitat de poder ser venut. Exacte, començar a comercialitzar. Tant la vinya, com els cereals, com altres productes. Llavors, aquí a Sant Just, a quasi totes les cases rurals hi havia vinya plantada. Ens consta que hi havia, bàsicament, vinya de raïm blanc. Per vi blanc. Per vi blanc. No he trobat, amb el que he pogut consultar, res que m'indiqui que hi havia raïm negre, que segurament hi era, però es parla moltíssim de tant del picapoll, que ara associaríem a com a varietat típica de la zona del Bages, fa dels 11 anys aquí a Sant Julià ja en teníem, i fins i tot he trobat una varietat de raïm que es deia Sant Joans, que indicaria que aquest raïm es collia força d'hora, no? Exacte, associant-lo a Sant Joan. A veure, quasi tot el raïm per ser després vinificat és el que dèiem l'altre dia, ens anem cap al mes d'agost, setembre. En aquest cas, del Sant Joan, el nom venia donat justament per aquesta característica de ser collit molt més aviat. Es parla o he llegit que acostumaven a haver-hi Les típiques tan pesades de l'agost i que hi havia una certa por per part de la població que s'esgarrés la collita. D'aquí vindria, potser, aquesta... Que es fes abans d'hora, no? Abans, una mica abans d'hora. Llavors... s'arriba a comparar el vi de Sant Just, que té tanta qualitat com el que podem trobar a la zona de l'Ella. Es compara amb l'Ella perquè seria el més pròxim. O sigui, també és difícil ser comparat amb una zona molt més llunyana. Llavors, es compara amb aquest de l'Ella, perquè bàsicament a Sant Just el que hi havia era això, el consum propi, i on es venia era a Barcelona. Llavors, va augmentant la producció, cada vegada es planta més, molta més vinya, s'arrenquen molts pins i anem guanyant amb extensió de terreny. Això coincideix en que Catalunya comença a exportar molt via i guardent Cap a Amèrica. A Estats Units, clar, també és l'època. És l'època, és el boom. Comença la comercialització global de tot Catalunya. I per tant va prou bé, no m'imagino. Va prou bé econòmicament, que de vegades també recauden més diners. Això el 18 i el 19 ja, no? Ah, cap a finals del 18. I ara ens anem cap al 19, cap a una extensió ja molt, molt generalitzada. També, si parlem de varietats de terreny, hem de tenir en compte el tipus de terreny que tenim a Sant Just, que és la licorella, aquesta pizarra que tots associem amb el priorat. I això també influeix a l'hora de fer uns vins o uns altres, m'imagino. Sí, estava considerat com a... Uns grans vins i fins i tot he trobat escrit que es compara el vida a Sant Just amb el d'Hospitalet i diuen que clar, que no hi ha punta de color i dius clar, segurament vindria marcat per l'aurografia del terreny, aquí estem en una zona més alta i a part els tipus de terreny. I el XIX continua també el comerç? El XIX continua el comerç d'una forma bastant considerable i aquí ens trobem a mitja de segle amb les plagues. Que en serien dues, sí. Es diu que, bueno, generalment es diu que el gran canvi vinícola ve a tota Europa endegut a la filoxera. Que és aquest insecte que vindria dels Estats Units, que entra per Anglaterra, d'Anglaterra passa a França, i d'allà es va extendent per tot Europa. Aquí Catalunya triga uns quants anys perquè el tindre als Pirineus fa una mica de barrera. llavors va arribant i es va arrencant a vinyar. Però bàsicament aquí a Sant Just el que fa més mal va ser un atac d'OIDI. Què era? Sí, que és una malaltia produïda per un fonc i coincidiria amb unes pluges molt fortes que van haver-hi. Això a mitjans del XIX. A mitjans del XIX, abans de la Filoxera. Es va carregar també part de la tradició que havia començat a impulsar-se, no? Exacte, perquè és això que al haver-hi aquest fonc es comença a menjar les parts verdes del cep. Per tant, ens quedarem sense fruit de cara a la tardor. Llavors, tot el que era la vinya sobretot proper al riu, el tenim just aquí a tocar, són les que més ho pateixen. Al no fer-se tractaments, la cosa es va extenent i es comença a arrencar moltíssima vinya. I va una mica a la baixa, m'imagino. I comença a anar a la baixa, és quan apareix la filoxera, que ja seria el toc mortal. Això consideria també allò de si no tens en què menjar, en què vendre, o sigui, si no pots produir, bé associat la pobresa. Clar, clar, clar, també estem parlant d'un temps concret, suposo que... Seria la decadència. De tot aquest cultiu de vinya aquí Sant Jost. De tot aquest cultiu de vinya i d'altres no, perquè no vindria al cas, però també aniria amb allò que deia... primers del segle XIX, tots els problemes amb el blat. Per tant, ja van lligat també amb altres tipus de colletes. Sí, però era allò que dius, era molt variada, hi havia vinya, hi havia olivera, hi havia el blat. Ja recupera a finals del XIX o ja hauríem d'esperar el vin? Cap a primers de fins a 1918 dirien que no es recupera, baixa moltíssim la producció i entren-se aquí al voltant de mitjans del segle XIX cap a... No, mitjans del segle XIX i primers del segle XX, que la vinya cau un 44% i llavors és el que et deien. I acondiciona tota aquesta època d'expansió. Exacte, o sigui... La part agrícola de la població s'empobreix moltíssim i la gent ha de començar a canviar de vida i marxar. Avui hem repassat una mica la història del cultiu de la vinya, s'han just els segles XVIII i XIX. Avui tenim menys temps, ens ha anat tot una mica més llarg, però continuarem amb aquesta història de cara a la setmana que ve o a una altra setmana. Com cada dimecres l'Astrid Holstein ens porta una mica d'història de vins o curiositats de tot aquest món aquí, just a la fusta, des del celler de Can Mata. Gràcies Astrid i fins dimecres que ve. Molt bé. Adéu, bon dia. I al dimecres d'aquesta hora parlem d'astronomia. Ho fem amb l'Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern, des de l'altre cantor de l'Skype. Bon dia, Oriol. Què tal? Hola, bon dia. Avui ens vols parlar d'un planeta que han descobert, que s'ha trobat, un nou planeta. Sí, aviam, d'aquests planetes extrasolars, és a dir, no del nostre sistema solar, sinó que fa voltes a una altra estrella, doncs n'emportem bastantes. Hi ha una aplicació pels tràfons mòbils, anava a dir una marca, però no cal, perquè està per tots, que diu exoplanet. En principis de tuit, exoplanet. És la tuïta, però sempre pots anar pagant una miqueta. a partir de descobriments, en aquest cas, de telescopis terrestres, o si no, des del satèl·lit Kepler, que també és un telescopi que fa fotografies a moltes estrelles, i d'allà van veient com varia la lluminositat d'algunes estrelles i dedueixen que poden veure-hi planetes. A partir d'allà, ens en fan estudi, quan es donen, doncs, com per molt segur, s'anuncien, i en aquests moments ja portem més de 825 planetes. És delicat. És un tema molt important. Des del 1995 es va descobrir el primer. En pocs anys tot això ha revolucionat molt. Veiem que els planetes no és una cosa rara que passin al nostre sistema solar. que tot el sistema solar serien com els nostres. Doncs no és així, trobem gegants com Júpiter molt a prop d'un planeta i d'un sol, per tant fa voltes amb pocs dies, fa voltes al sol, van molt ràpids, molta calor... O el cas d'aquest planeta nou que té tants sols, no? Sí, clar, aquest cas és una mica especial. Primer, el més important és... Bueno, ho van descobrir des de l'observatori europeu del sud, és a dir, el que està a Xile, perquè s'ha descobert l'estrella Alpha Centauri. Fent una mica d'astronomia, diguéssim que Alpha Centauri és tal com s'anomena l'estrella més brillant de la constel·lació del Centauri. Això és l'Alpha. La Beta normalment és la segona menys brillant de la constel·lació. També és una de les tres estrelles més brillants que hi ha en tot el nostre cel. El que passa és que només la podem veure si estem a l'Equador o a la zona d'Ormísfer i Sud. Això per començar, llavors, per això és important. El segon quina és? Doncs que Alpha Centauri és l'estrella que tenim més propera al nostre sistema solar o al nostre sol. És com si diguéssim que és la veïna més propera que tenim. Per tant, si hi hagués una possibilitat d'anar a visitar un planeta, doncs el que tenim més a prop és aquest. Ara anirem veient com és el planeta i veurem si val la pena anar-hi o no. Aviam. El que s'ha descobert és que Alpha Centauri és un sistema en aquest cas triple, però realment Alpha Centauri és doble. La estrella principal, la que és aquest tram brillant, es va descobrir cap a l'any 1700 que no era una sola estrella, sinó que amb un telescopi vam poder veure que eren dues estrelles. En aquest cas, Alpha Centauri A i Alpha Centauri B. L'Alfa Centaurià és un 10% més massiva que el sol i és una mica més gran que el nostre sol. Tot i que té el mateix color de brillantó. És una miqueta més gran. La Alpha Centauri B és al revés. És un 10% més petita, però ara és un 24% de diàmetre més petita i és vermella, una estrella vermella. Aquestes són dues estrelles separades d'unes 30 unitats astronòmiques. Més o menys, si ho passéssim amb el nostre sistema solar, Tinguéssim el Sol al centre, Alpha Centauri A, i Alpha Centauri B a l'òrbita de Plutó. És a dir, bastant lluny però bastant a prop. És una estrella que triga 80 anys a fer la volta al seu Sol. Tot i així va molt més ràpid del que aniria a un planeta. Bé, doncs hem vist que en aquesta estrella, Alpha Centauri B, hi gira un planeta. El primer que ens preguntem és si és habitable? que en els sistemes dobles era molt difícil que hi hagués un planeta, perquè són dos sols molt massius, i per tant les seves perturbacions gravitatòries fa molt difícil que poguessin haver-hi planetes, tipus Júpiter, per dir-ho. D'altres maneres, aquest tipus de planetes han estat descartats, La dificultat de la perturbació gravitatòria és bastant important. I quin tipus de planeta hem descobert? Hem descobert un planeta, aquí ve la segona cosa, que als titulars els agrada molt, que és molt semblant a la Terra. Exacte. De densitat i de mida, diguéssim. Perquè hi ha una cosa que ara explicarem que no és com la Terra i que fa que sigui molt difícil que pugui tenir vida. Què és? Està separat només 6 milions de quilòmetres de l'estrella. Això què és? Doncs mira, si ho comparem amb Mercuri, Mercuri està separat de la nostra estrella, el Sol, 59 milions de quilòmetres. Ostres, doncs 6 milions és molt a prop. Doncs sí, és molt a prop. Una estrella que només fa una volta al seu Sol cada tres dies com a dos. És a dir, l'any... En comptes de trigar 365 dies com nosaltres, en triguen només 3,2. D'això dius que vagi molt ràpid, tindríem anys molt ràpids, no. Estem molt a prop del sol, i hem dit que, per exemple, Mercúria, que està molt a prop del nostre sol, doncs estaríem molt lluny. I, per tant, tindrem temperatures superiors als 1.000 graus centígrads. Sobretot a la part que estarà encarada del sol. Diuen, home, a la part de darrere, Si fóssim voltes com nosaltres al dia, és bastant probable que tan a prop del sol estigui com la rotació capturada, com nosaltres amb la lluna, que sempre veiem la mateixa cara. Però això no estolvia que estiguéssim molt a prop i que és gairebé impossible. Segurament la superfície estarà tota fosa, serà quasi una bola de lava. Però bueno, ja tenim la primera planta. Com ho hem descobert? Hi ha diversos sistemes. S'estudia amb més ateniment. Normalment, és degut que un planeta ha passat per davant i, per tant, ha fet disminuir una mica la brillantor. Seria com un mini eclipse. Això seria més semblant a un trànsit. Com va haver-hi el trànsit de Venus, no fa gaire. És a dir, veuríem, si ho poguéssim veure, un petit disc negre que passa per davant del sol i, per tant, fa disminuir, depèn de com sigui el planeta, ni que sigui una milècima o una centècima de brillantor, i això és suficient per deduir un planeta. A més a més, és el millor sistema, perquè un cop es dedueix que és un planeta, la massa i el volum que pot tenir el planeta és fàcilment deduïble. Jo ho diria entre cometes, perquè això ho serà pels científics, astrònoms que s'hi dediquen, perquè jo, la veritat, no sabria trobar-ho, però bueno, hi ha gent que ha fet tota una carrera i, per tant, ens dirà... Està clar, sí, sí. Com és aquest planeta? Aviam, tindríem algunes preguntes ràpides que podríem anar veient d'aquest planeta. Aviam. En primer lloc de tots, és el planeta extrasolar més proper a la Terra? Doncs en principi hauríem de dir que sí. En aquest cas, què és més proper a la Terra? L'estrella Alpha Centauri la tenim a 4,3 anys llum. No és només doble, sinó triple. És una estel·la molt llunyana. Fa una volta cada miler d'anys. No està clar que sigui una tercera companya. És una estrella molt petita. La tenim a propera. L'altra estrella estava a 10 anys llum. És el planeta extrasolar més petit descobert. Això pot ser una mica roni. És el més petit descobert amb el mètode de velocitat radial. És a dir, d'aquests que ens deies des del 95. Sí, des del que s'ha descobert des del 95, però no des del sistema que hem dit que fa el Kepler. que és veure si baixa la lluminositat, és a dir, que hi hagi un trànsit que passi per davant de l'estrella, sinó que, en aquest cas, ho estem veient des de dalt. Per tant, diuen que només hi ha un 10% de possibilitats que passi davant de l'estrella. I d'altra manera que podem veure és que la força gravitatòria, per petit que sigui el planeta, fa que l'estrella no estigui fixa, és a dir, no estigui quieta, sinó que tingui un petit moviment. Aquest moviment és tan petit que hem superat molts dels records de precisió d'aquest tipus de medicions. És a dir, si ho comparéssim amb la primera estrella que es va descobrir l'any 95, vam descobrir moviments de 70 km per hora. És a dir, el moviment que fa una estrella que va endarrere. I ara hem descobert només un quilòmetre com a vuit per hora. En metres seria 51 metres per segon, el que podria... Doncs res, misèria i companyia parlant d'estrelles que estan tan lluny. Per tant, una precisió fins ara mai trobada. Què més podríem veure? Doncs, finalment, podrem viatjar algun dia en aquest altre planeta. Està molt lluny, no? Home, és el que tenim més a prop, eh? No hi ha més estrelles més a prop. Home, algun dia hi podrem anar. Tot i que ja ens n'anem una mica a la ciència-ficció, dic només que ara actualment tenim la sonda Voyageru, que és la que tenim més lluny del sistema solar, que porta 35 anys viatjant a 17 km per segon. i només ha fet el que se'n diria una mil·lèsima part del que seria aquest viatge. No va cap a aquesta estrella, va cap a una altra constel·lació. I, per tant, no serveix de gaire. De totes maneres, posar una nau més ràpida, aquesta que m'ha enviat, és molt difícil. Tot i així, si l'enviéssim trigaria 76.000 anys a arribar-hi. Ja, clar, clar. Per això dic que està lluny. És molt difícil. Amb els sistemes de propulsió que tenim ara això és bastant difícil. Si fos el sol i fos el càrrec, el càrrec faria la mateixa funció que el sol. i això podria millorar, ja qui diu que, doncs, podríem agafar una velocitat prou alta com que arribés a menys d'un segle. Dius, home, això ja hem baixat molt dels 76.000 anys a fer-ho amb 100 anys. Però bueno, suposo que el gasto energètic seria tan brutal que no sé si la gent ho suportaria. I més endavant, doncs, ja anar amb nous especials més tipus Star Trek, doncs sí, això ja no hi som a l'abast, i deixem-ho per la ciència-ficció i anirem a visitar més endavant, si cal. Abans de marxar, volia preguntar-te que aquest divendres hi ha observació. Deixem de banda aquests planetes i ens quedem per aquí perquè hi ha aquesta observació a la Lluna. Sí, en principi, és a partir de les vuit, allà al milenari, al terrat del milenari que tenim al telescopi. En principi quedarem per fer l'observació, però crec que les previsions meteorològiques no són molt optimistes. De totes maneres, si algú hi està interessat, doncs intentarem ser-hi, tot i que si està molt núvol i la gent no es vol... mullar o refredar una miqueta doncs no cal que vingui. És una llàstima perquè seria la primera observació que tenim programada aquest curs i en principi ja comencem amb núvols i pluixes amenaçant. Però bueno, això és l'astronomia i si no doncs ja esperarem un altre dia que vingui, que surti la lluna. Si no plogués per això en principi seria observació a la lluna només aquest cop, no per això? La lluna és molt avançada. de la Lluna. I per tant, interessant, perquè sempre quan fem un quart creixent és molt proper quan comença i tenim un... És a dir, canviaríem una mica el registre de cràter i de mar, i que això fa també que de vegades sigui més interessant que no hi hagi gent que hi hagi vingut i dius, que sempre em toca la mateixa zona de la Lluna. Doncs en aquest cas seria una Lluna bastant creixent, però molt propera a la Lluna plena. I per tant, qui estigui interessat que hi vingui, i això quedem a les vuit allà al milenari, a dalt del terrat, i doncs aquí serà, benvingut qui vulgui. Molt bé, doncs moltes gràcies Oriol Rigat del Grup Astronòmic d'Esbern per explicar-nos avui aquest planeta que hem descobert una mica, doncs saber què és, com és, com s'hi podria arribar hipotèticament, i ara finalment doncs amb aquest apunt d'aquesta observació d'aquest divendres. Gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Es diu que el president Rajoy es va negar a negociar perquè no creu en el pacte fiscal. Ho ha dit aquest matí a ràdio teletaxi. Excuses de mal pagador. El senyor Rajoy, doncs l'única realitat és que quan jo vaig anar allà amb un mandat del Parlament de Catalunya, per cert, amb el tema del pacte fiscal, un mandat votat pel 70 i escaig del diputat del Parlament, per tant, amb una molt àmplia majoria, El que em va dir de totes totes és que sobre el pacte fiscal no hi havia res a parlar i res a negociar, perquè ni ell hi creia. Pel que fa a les pensions, Mas ha dit que troba immoral assegurar.