Justa la Fusta
Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!
Subscriu-te al podcast
Justa la Fusta del 25/10/2012
perquè si ho dius, dius que ho diu un garrul·la o una persona que pobret no ha llegit mai res però, ostres, tu que veus que el senyor Vargas Llosa que ha viscut aquí que coneix la nostra cultura i diu una bagenada com que el nacionalisme català és la cultura, d'aquí no té cultura, o sigui ens està dient que som... No, és que no, ho desconeix absolutament. Quan s'arriba a aquest punt es desacrediten a si mateixos. Hi ha qui la diu més grossa, com diu el Pere. Però en molts diaris del lloc on diuen aquestes vegenades, i precisament la pàgina web de l'AFAES, Fundación para los análisis en profundidad del intelecto y de los saberes. Quina por. Hi havia un article que semblava talment que fos desfet per un redactor del nodo dels anys 40 del segle passat. Amb unes ínfoles nacionalcatòlices tremendes. És que amb això intenten insuflar a la gent normal i senzilla a que sí, sí, entrar-los dintre d'aquesta idea. I quan precisament se li ha dit gent del PP, li han dit al senyor Rajoy, que almenys sigui ell, li porten veu en aquest affair, perquè diu que ja és un desastre, que hi hagi tantíssima gent del PP arreu d'Espanya, que no para de dir vaginades, almenys que les canalitzin amunt i que les digui sensates. I just acaben de dir això i surt el senyor Aznar a dir-la més grossa encara. Per si això fos poc, el senyor Albert Bodella, ahir en una taverna taurina de Madrid, Ens va tractar de paranoics. Va fer de pallasso. Ja és en la seva línia. Ja fa molts anys que fa vaginada. Quan més grossa la diu ja sap que farà parlar. Van engreixant la bola. És com una bola de neu. Jo estimo Catalunya però sense contaminar-me amb els catalans. Vaig amb l'Ave i allà al parc en el pàrquing subterrani, agafo el cotxe, d'allà vaig directe a casa meva, per no contaminar-lo. D'allà, tot col·lave, i així gaudeixo de Catalunya, però sense haver de barrejar-me amb cap altre català. O sigui, com si ell fos el rovell de l'ou i aquí el rei del lampo. I aleshores vull dir que tots aquests personatges segueixen parlant des d'una prepotència tremenda. Si us fixeu amb la foto que n'hi ha aquí en aquest diari que tens tu a les mans, Diu que dos personatges importants, no vull dir noms, no vull dir res, doncs estan amb les mans en posició orante. I quines pagerades estem dient. O mare de Déu, ens ajuda. Perquè si veieu tots dos s'estan fixant, fixant, com si fos... Suposo que deuen escoltar el Parlament aquest... Estan escoltant el Vargas Llosa amb actitud de pregària. On ens conduirà tot això? No, malament en el sentit que n'hi ha moltes il·lusions de molta gent que no s'acabaran. S'estan sobrepassant algunes línies. La senyora que ha fet aquesta carta, ara el senyor Mas anirà a Brussel·les. i té una conferència amb gent representant intel·lectual i tal, és a dia dia, al mes que ve. Ah, si els ofès moltíssim, diu que s'hagi recorregut a Europa, perquè això és com els nens malcriats que es queixen del professor que els ha de conduir pel bon camí i se'n van a buscar unes instàncies més soparisses. I a més, ells diu, hem de creure en Espanya més del que ningú pot arribar a descreure en ella. perquè els catalans som descreguts i nosaltres som... Es creients. Quan es té una versió tan teologal de la política i de la vida és com una perversió de la filla de la filla. La meva filla, malgrat el gran, sempre deia que no crees tant i actua. De totes maneres, em fa l'efecte que els hi has caldat una mica. d'anar a Europa amb la idea. Alguna cosa deuen veure que pot ser efectible. Més que efectible és que ja se sona. Que no és el que diu l'ambober central. Els molesta que ens puguin escoltar fora d'aquí. Que puguin donar la raó al que ells no creuen. Una versió més exacta que no la que donen els governs centrals. Una versió des de fora d'Espanya, no de dins d'Espanya, sinó que si ens escolten ens poden donar la veu que aquí no tenim. Per això ens espera un mes complicat. Per tant voldran escalfar molt els ànims per part del Partit Popular, fins i tot Ciutadans, etc. L'altre dia, no me'n recordo les paraules, però la senyora Camacho va fer un alegato que em recordava també tiempos rancios, però molt rancis. Els que viuen aquí, si parlen de nosaltres, els que no han viscut mai a Catalunya, tenen una certa raó, no ens coneixen. Però que parlen d'aquí com parlen gent que ha viscut aquí, que ens coneix el terenà, que saben com som, Com és que parlen d'aquesta manera? Perquè políticament els interessa. Recordem que ja en temps de Franco, alguns dels que van fer més camí al costat d'ell van ser ministres catalans. Va tenir ministres catalans al franquisme. O sigui, quan el senyor Vidal Cuadras no para de presumir que és català, però vulguen dir que ell és un català autèntic perquè és insalat i més espanyol que ningú, i estan disposats a enviar... La Guàrdia Civil, la Guàrdia Civil. Els tanques van ser aquells dos militars retirats. Mare de Déu. El Boadell ha dit que seria un orgasme per tot Catalunya que traiessin els tanques pels Pirineus. Sí, però de moment hi ha molta gent espantada perquè estan fent maniobres de deviació molt ressant de terra i diuen que són paranoics. És que no, què vol dir? Són coses... No ho sé, els tipus, però... Són de l'exèrcit. Sí, sí, són de l'exèrcit. Sí, i precisament han dit que quan fan aquí la festa del cel ho veuen encantat. Hi ha molta gent que quan va a la festa del cel no li fa cap mena de gràcia pensar que aquestes exhibicions en temps que vagin mal dades... Aquest gasto de benzina o el material que gastin El que es gasta, el que va a la festa, i amb el cap i la fi, quan se nada en l'ambulància, que deia una família meva, val la pena fer aquestes exhibicions, però quan un ha d'anar justet de quartos, no. Ja ho has dit bé, però em va fer molta gràcia que vaig anar a rebre un dibuixant de Valladolid a l'aeroport del Prat i em va dir que Barcelona huele a mar i a queroseno. Això em va passar a mi quan vaig en viatge de nubis baixant de l'avió, quina escalfor! i quina pudor. Creieu que la campanya electoral condicionarà aquest cop els vots? Es diu que normalment no serveixen darrere les campanyes, que tothom ja sap què votaran, o si creieu que aquesta vegada sí que influirà? Sí que serveixen. La gent que hem treballat en publicitat hem vist que si una cosa no s'anuncia la gent no la coneix. A partir de que una cosa s'anuncia queden al subconscient i sí, hi ha molta gent que ho refusa, evidentment, però hi ha molta d'altra que li fa memòria i que si ja ho tenia previst ho fa, i sempre hi ha algú, un petit nombre... Això del buen paño en el arc que se vende, en els temps d'ara, això no... No, no. No surt. No lliga. Pensa que les grans firmes comercials, parlem de la Coca Cola, parlem del Cola K, o parlem... De la Damm. De la Damm, d'aquí vulguis, mai no deixen de fer propaganda. Tenen molt clar... No deixen mai, eh. Mai, mai. A més, alguns dels seus propagandes, en tipus televisiu, Tenen molt clar que si deixo de publicar anuncis, Baixen les vendes. En pocs mesos en baixarien les vendes i la gent se n'oblida. Els hem de fer memòria constantment. Aleshores nosaltres sabem també, en el món de la política, que tu fixes com fan el possible i l'impossible a tots els polítics per deixar-se veure a tots els programes de ràdio. A tot arreu. Van als mercats a petonejar àvies i criatures. Encara que les àvies tinguin aquelles barbues tan grosses i siguin tampoc petonejables. Sembla que coincideix molt a prop de la vaga general. És just, comença el 8 la campanya electoral que és un dijous, n'agino el 8 a les 12 de la nit, és com sempre, i la vaga és el 14, que és un dimecres. El començament i les mutacions. En països que tenen tantíssima experiència amb campanyes electorals i que són tan grans i gigantins com els Estats Units, l'efecte que té el que diu un personatge, la forma en què es multiplica, ahir la ficada de pota de l'espirant a president. Si una senyora l'han violat que està a l'alumnat de Déu... Aquest va ser un de l'equip, l'altre l'hi ha hagut de desmentir. Era cosa de Déu. Tema de l'avortament. I ja de seguida s'ha sortit una polèmica que si quanta trupella no et pega, no t'apallissen, està a l'alumnat de Déu. El que va dir ell el Rumi sobre els aturats que viuen de l'Obama, que viuen del Govern, que per això el voten. Totes aquestes patinades que fan, que els repercuteix molt. Clar, perquè la gent que realment ho està passant malament i té una petita ajuda... No tothom s'apunta voluntàriament a cobrar, sinó necessàriament. El que hem de fer és gràcies al teòleg adventista que ha sortit també dir la seva, a veure si ens posem d'acord. Totes les coses bones és perquè Déu les vol i permet. i les dolentes perquè hi ha el mal i el diable, ja hi som. Com volguem-li dir no, que quan t'han violat o t'han atropellat o t'han passat una dolenta és cosa del dimoni, quan és un miracle i una cosa bona és cosa de Déu. I t'imagina't quan la teologia es barreja allà en la política i han de sortir i defensar, escolta què has dit, malament rai quan barregem tantes coses. Doncs ja ho veurem quan comenci la campanya. quan els plats surten teledirigits. Tal com estan les coses, abans de la campanya ja comencen a haver-hi... I quan es fan el tir? Tiro el plato. I quan els enganxen. Això que he dit, perdona un segon, només és que fa d'allò. No, només que res, i no és per d'allò, però és que m'ha fet gràcia. En Estats Units i en el món anglosaxó, propaganda, solament és política. i tot el que més és publicitat. La propaganda és política. La gent del món de la publicitat també fa una diferència molt marcada del que és propaganda i del que és publicitat. Si ho analitzes... Nosaltres ho fem d'una manera indistinta, això que dèiem abans, la propaganda de la Coca-Cola, no, la publicitat de la Coca-Cola. La coca cola fa publicitat, no fa propaganda. les grans confessions cristianes, siguin evangèliques, siguin catòliques o siguin musulmanes, sí que fan una propaganda, perquè ja diuen en el Dòmon mateix, doctrina de la propagació de la fe. Per tant, si ho propagues, fas propaganda i a doctrina. Però la publicitat se suposa que no a doctrina, en segon lloc, em sugereix. Subliminalment sí que doctrina. Des de ja fa temps ha trobat una forma de propaganda, que des que es fa cinema i es fa teatre es fa servir, que moltes vegades veiem que... en una obra de teatre, en una sèrie de televisió, en una pel·lícula, veuen un determinat producte, treuen una ampolla d'un determinat... És que és el supercardà del film i és un cotxe... Tu veus a més que... Si veus la sèrie La Riera, que hi ha una aigua... I una cervesa que sempre veuen aquella mateixa aigua i veuen aquella mateixa cervesa. I inclús per a, no sé, dintre de la literatura, d'ala, de les novel·les, com si diguessin d'ala. Les novel·les moltes vegades et posen amb evidència i surt, i el que sigui, un cert producte. I és que t'has rebut una mica de subvenció o ha estat, no sé. Seguríssim, seguríssim. les grans novel·les, sobretot els bestsellers, que tenen unes vendes extraordinàries. Tu saps que si allà dintre surt un personatge que renta un determinat producte. Ho veieu? El renten milions de vegades. També us volia plantejar, abans de marxar, aquesta vegada les farmàcies, si us afecta, si l'enteneu, com ho veieu? Aquest matí encara no havien cobrat. S'entén perfectament. Resulta que s'obliguen a tenir una quantitat d'equips de productes que els donen amb el pacient perquè els donen i que ja cobraran de la Seguretat Social. No cobren de la Seguretat Social però com que s'han hagut de fer unes factures per comprar aquest producte sí que han hagut de pagar un nivell o el que sigui. O sigui, no han cobrat res Han hagut de pagar una taxa concreta i no han cobrat res. No trobo just que ho facin i ho he vist des que les farmàcies estan fent més de funcionaris que de farmaceus. No tenen temps per aconsellar-te de res quan dius que m'ha sortit a l'ull i em vagi directament al cap. No et poden atendre bé. Hem de recordar, l'euro de la Generalitat, més el 10% del govern central. I a més el retard des de juliol. que des de juliol de moment s'havia parat però ara s'ha cobrat i a més a més... Jo m'havia pensat que al informatitzar-se que haurien trobat un sistema més ràpid i que van de seguir retallant els cartronets. És una feinada tremenda i a més és una feinada molt pesada i molt reiterativa. I a més és molt interessant, això s'ha de recalcar molt bé i suposo que ja tots ho tenim clar, que no és una vaga, en el terme habitual d'una vaga acordada per uns sindicats No és per aquesta vegada, sinó que és una protesta d'una justa conseqüència. Una protesta d'una gent que no els estan pagant el suficient per poder seguir endavant amb la seva relació. Hi ha farmàcies que no tenien remenent de diners i han hagut per poder continuar i putacant la casa seva. Estan cobrant el del mes d'agost, em sembla. Estan pendent de cobrir. Juliol i aquest de matí encara no havien cobrat res. Ells s'estan mirant. El govern de Madrid que no ha fet les transferències. Ahir les paraules del senyor Montoro també van quedar bé. Diu que estan queixant-se quan el Estado les està pagant. I de on ha sacado el Estado los dineros y se los ha malgastado? No ens oblidem de dir que si teniu alguna urgència hi ha un servei mínim de farmàcies, hi ha una web si poseu farmàcies de guàrdia Google que us dona tota la llista. Li tocava a la farmàcia Bon Dia, per tant si algú ha d'anar a la farmàcia és a la casa de l'adreçant. Aquí a Sant Just de farmàcia Bon Dia al carrer de la Creu teniu la farmàcia de guàrdia de Sant Just si algú la necessita. És veritat que és una d'aquestes protestes en què la gent no es queixa. Així com el trànsit públic tothom n'està una mica fart perquè Són constants, els protestes... Però aquestes últimes vegades s'hi ha tocat el crostó a molta gent i ja han fet molts dies i no hi ha hagut aquelles revolucions d'abans, eh? Exacte, que la gent està cansada perquè són molts dies i que el transport públic... Clar, i perquè t'has d'anar aparent de secció i... Hi ha un midó, per això, als crits i les protestes i l'enrenou que hi ha hagut a la parada del començament d'origen del D20, quan ha trigat més de tres quarts d'hora un autobús aquest dia. Normal, segurament, també. Perquè hi havia molta gent que anava al metge. I a vegades no està sabentada, sobretot la gent gran no està sabentada, no se n'antera. I arribaven amb el 157, que això es va anunciar per internet i en els diaris, que hi havia unes línies que feien servei mínim i unes altres que no. I el 157 i el 163 eren dels que sí tenien serveis mínims. O llavors es trobaven que quan havien d'enllaçar amb una altra línia que no tenia autobús... Sí, el D20 a l'hora prevista es trobava que el D20 no hi era. No hi era. No hi era. Clar, gent que anava a l'Hospital del Mar, gent que anava amb consultes i sobretot gent gran, que és això que dius, que a mi ha estat meravella que amb la de dies que fa que se sap... Sí, però hi ha molta gent gran que no està... Allà mateix dues persones grans no estaven enterades i em diuen i ara per què ens deixa tirats aquí l'autobús? Dic no, no, és que això és el final, ara han d'agafar el D20, esperin-se aquí que vindrà el D20. Ah, doncs jo no ho sabia. Tot i que s'ha fet una campanya, no? Sí, s'ha fet campanya. Veus, la Lina encara no ho sabia. S'acaba el carrer Ernest Lluc, del 57 al 157. I d'allà comença el D20, la teva al diagonal, perquè és una de les línies que van al diagonal, i el D20 et porta des del carrer Ernest Lluc fins al Passeig Marítim. 157 tot d'una. Ara ho has de fer amb dos autobusos. Tenen que arribar més sovint, no ha de ser tan llarg a l'espera. La freqüència havia de ser de 5-7 minuts. Jo no soc usuària dels transports públics perquè no tinc una altra mitjana de transport. Però afortunadament a Sant Just ja m'hi trobo i no vaig poques vegades a Barcelona. Aleshores no sé gaire com va l'assumpte. A mi m'agrada el transport públic. Jo faig avui cada dia. La gent que fa servir el cotxe, que ara ja no ho fa perquè m'acara la gasolina, mirar per anar com aquell que diu, A la volta de la cantonada. Ja hi ha parat. Gràcies. Hem comprovat que els dies que no hi ha vaga van bastant bé. Com que hi ha hagut tants dies de vaga, hem trigat a notar-ho. És l'hora. Doncs se'ns acaba el temps. Moltes gràcies. Gràcies, Carme. Gràcies, Carme. Parlem de molts temes amb la Joana, el Pere, la Montse i la Lina. Que vagi bé, tornem dijous que ve, no? Que és festa, oi? Que és festa, dijous que ve. Bona castanyada. Per tant, tornem d'aquí a 15 dies. Que vagi bé, bon dia. Bona castanyada i mala castanya, tu. Sí. Son les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem ara de Patricio i Oriol Pujador. El conseller d'Economia, Andreu Masculella, ha assegurat que a la generalitat pagarà les properes hores el deute que té amb les farmàcies i corresponent al mes de juliol. Masculell diu que ja ha arribat la transferència del govern central i, per tant, el pagament es farà en breu. Recordem que les farmàcies de tot Catalunya han convocat avui una jornada de vaga en protesta pels impagaments. Barcelona-Monseïdal, bon dia. Bon dia, el conseller Masculella ha explicat que avui mateix ja es transferències a les farmàcies. Són els diners d'un avançament del pagament mensual, però que permetran pagar la factura del juliol que en condicions normals s'havia d'haver pagat a 60 dies. Aquest matí s'han rebut els diners i que per tant immediatament s'està procedint el pagament, la transferència per pagar les armàcies. Per tant, en aquests moments, no m'agafi un minut, però en aquests moments s'està procedint el pagament. Mascolell ha agraït la tasca que fan les farmàcies i els ha volgut traslladar el reconeixement alhora que ha dit que sentia molt aquesta situació, una situació que el conseller ha assegurat que afecta a molts sectors i que depèn de la circumstància de l'economia d'Europa i, més concretament, del Regne d'Espanya. Els serveis mínims davant d'aquesta vaga, les farmàcies són del 12%, és a dir, hi ha 371 establiments que, com a mínim, hauran d'estar oberts. En el cas de Cornellà, el baslibregat, Avui només han aixecat les persianes dues farmàcies per atendre a prop de 90.000 habitants. Radio Cornellà, Beatriz Fonsare, bon dia. Bon dia. Durant la jornada d'avui, el servei de farmàcies és similar a les guàrdies de nit. Durant tota la jornada, a Cornellà només hi haurà dues obertes, una al barri de la Gavarra, concretament la farmàcia Calduc, al carrer de la Miranda, i una altra al barri Centre, concretament al carrer Menendez-Pelayo. La nostra localitat ha trencat la tendència de la resta de Catalunya on els serveis mínims són del 12% i aquí a Cornellà només hi ha un servei del 5%. Joan Galduc és vice-tresorer del col·legi de farmacèutics de Catalunya. És que el decret fixa una farmàcia per àrea bàsica, ara desconec la situació de Cornellà en concret, però si hi ha una àrea bàsica, el decret especifica que als serveis mínims haurà d'haver-hi una farmàcia de guàrdia i n'hi ha dues. A Cornellà de les 35 farmàcies que tenim només estan obertes avui dues, el que suposa matemàticament uns serveis mínims del 5%. La marca de cotxe Seat ha invertit 800 milions d'euros a la planta de Martorell al Baix Llobregat per la fabricació d'un nou model, el Seat Leon. La fabricació d'aquest cotxe suposa la consolidació i creació d'un total de 8.000 llocs de feina entre directes i indirectes. Martorell, Maricar Magallego, bon dia. Bon dia, el mes vinent es començarà a comercialitzar el nou model a Austrià, Alemanya i Suècia, i el gener arribarà al mercat espanyol. El vicepresident de SEAT, Andreas Tosman, ha destacat la capacitat de genera ocupació de la planta. Mantenem l'empleu a SEAT i a la indústria auxiliar. ELEON contribueix a augmentar l'índice d'exportació de SEAT. que en estos momentos se sitúa en el 80%. Els dirigents de SEAT han declinat pronunciar-se sobre el procés sobiranista obert a Catalunya i han assegurat que el seu repte és reanimar l'economia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui, a tres quarts de nou del vespre, el Barça de bàsquet rep el Besitges d'Istanbul, partit de l'Eurolliga. Tots dos equips arriben invictes en aquesta tercera jornada de la competició i són col·líders del grup D conjuntament amb el CSC. L'objectiu dels catalans és desbancar l'equip turc del capdavant de la taula i jugar-se el líderat en solitari amb l'equip de Moscou. En futbol, el municipal de Llagostera podrà acollir el partit de copa del rei del Conjunt Gironí contra el València, que jugarà dimarts que ve. Unes 3.000 persones, poc més de 1.000 d'empeus, podran viure en directe el partit més important de la història del club que presideix Isabel Tarragol. Doncs bueno, era la nostra primera opció, la nostra prioritat, i la veritat és que volem que tot el poble gaudeixi d'aquest dia de festa, que gaudirem nosaltres, però volem gaudir acompanyat de tot el poble que ho deixin igual que nosaltres i que sempre sigui un dia recordat. Ja es poden comprar les entrades anticipades, 10 euros pels socis i 20 pels no socis, al mateix dimarts costaran 15 i 25 euros. I encara en futbol recordem que un estudi de la xarxa revela que el ministàdia on juga el Barça B i la nova Creu Alta de Sabadell són els camps amb menys presència d'espectadors de tota la segona divisió A. Notícies en xarxa. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 us parla Andrea Bueno. Aquesta tarda es debatran el ple municipal, els impostos, taxes i preus públics a Sant Just. Els regidors i regidores tractaran l'aprovació provisional d'aquestes ordenances, el primer pas per aprovar-les definitivament al ple del mes que ve. En general, la mitjana és que els impostos fugin en equivalència a l'augment de l'IBC, que es calcula que serà del 3,5%. L'impost dels vens i mobles es congela senjust, això es deu a que a principis d'any el govern central va obligar a incrementar l'IVI un 10% als municipis que no haguessin fet la revisió cadastral després del 2002, una norma vigent pels anys 2012 i 2013. Per tant, la quota que les famílies hauran de pagar de l'IVI l'any que ve serà la mateixa que aquest any. D'altra banda, el govern municipal imposarà una taxa nova, la taxa del clavegaram. Dintre del rebut de l'aigua dels Sant Justencs, de cada metro cúbic que ha estat, es destinarà al 0,1% per mantenir la xerxada clavegaram de Sant Just. I a banda d'aquestes qüestions, els regidors i regidores també parlaran d'altres temes al ple. Per exemple, de l'adjudicació del contracte per a la prestació dels serveis de neteja d'edificis municipals. I d'altra banda, es tractaran tres mocions. dues d'elles les presenten els grups que formen l'equip de govern. La primera, amb motiu de l'anunci del govern central de reformar la llei de salut sexual i reproductiva i també de l'avortament. La segona és contra l'obligatorietat de l'augment de la jornada laboral i de la supressió de la paga extra de Nadal. La darrera moció la presenta el grup municipal de Convergència i Unió en suport a la resolució del Parlament de Catalunya per exercir el dret a l'autodeterminació. El ple de Sant Just d'avui començarà a les 7 de la tarda a l'Ajuntament. I acabem recordant que Sant Just segueix celebrant les festes de tardor. Aquesta tarda hi haurà dues propostes culturals, un taller infantil i la inauguració d'una exposició. Els casos de l'inspector Cito i del sergent Mai Tinc Pó és un taller per nens i nenes de 6 a 10 anys que podran fer de detectius a la biblioteca Joan Margarit. L'activitat comptarà amb l'autor dels llibres sobre aquests personatges, Toni Turbe, i amb l'il·lustrador Alex Somist. El taller començarà a les 6 i és gratuït, però cal fer inscripció previa a la biblioteca. I d'altra banda, a dos quarts de vuit del vespre s'inaugurarà el celler de Can Gina Està, una mostra de fotografies sobre el pas del temps de Pau Ardèbul, Maria Iguadet, Dan Costa i Jordi Rabullà. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Enjust Notícies edició migdia, a partir de la una i cinc. I mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats i informats al web de ràdio.desvern.com. Molt bon dia. No, no, no. Sería capaz de cambiar el calendario lunar para verte quien granada un día más podría llegar a escalar esta montaña a volar y a tu lado a aterrizar del veleta sacro monte sin mirar. Podría viajar a Granat con mi nave espacial y el paseo de los tristes alegrar. Si te pones a bailar, las estrellas nos alambran al pasar. y bailar con la mía. Jo prefiero que me madesto a bailar Y bailar con la muerte no es buen plan Yo prefiero que me madesto a bailar Y bailar con la muerte no es buen plan Yo prefiero que me madesto a bailar Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. Nou dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com La informació més propera al Just a la Fusta. Passant 13 minuts de les 12, avui excepcionalment fem el temps a aquesta hora per saber què és el que ens espera amb aquest dia tan i tan tapat. Bon dia, Carles, era Nady Rius. Molt bon dia, Carme. Hem d'esperar pluges? Inmediates? Inmediates no. Potser aquesta tarda algunes gotetes ja i de cara al vespre a la nit i sobretot a la matinada sí. Sí, sí, el front ja està arribant i comentàvem que hi haurien molts núvols al matí. Fins i tot vam comentar el fet que podíem tenir alguna ullada de sol encara al matí, però s'ha avançat una miqueta i ja tenim el cel bastant tapat. La temperatura ha baixat aquesta nit perquè encara s'ha començat a tapar avançada la matinada i això ha provocat doncs que pogués baixar fins als 14 graus. No són els valors de principis de setmana, però sí que... Fa calor? Bueno, calor no és ben bé la paraula. Em podia deixar pitjor, ara que van gotes. Però, vull dir, calor tampoc. 19-20 graus, el que passa és que la humitat és molt elevada. Fa sensació de... De més deixar fogor, que una altra cosa. Però bueno, no patim per la calor perquè té les hores comptades perquè parlarem de bastant més fresc a partir del diumenge i la setmana vinent. Ja no anirem venir a curta, no? Suposo dilluns, com anem ara tu i jo. Dilluns segur que no. Dilluns el teu vestuari serà bastant diferent el d'avui. Llavors, durant la setmana, les temperatures... L'haurem de rescatar cap de setmana, doncs, no? Canviar armari, potser... Sí, entre diumenge i dilluns serà bastant de fred. Però després tampoc no serà el normal per a l'època, perquè diumenge i dilluns amb prou feines arribarem als 15, 16 graus, però, clar, després ja quan fluixi el vent del nord, la cosa canviarà i tornarem a la normalitat, que són 18, 19, 20. Menys que ara. Sí, que posar amb el jerseller, però amb aniga curta, amb aniga curta ja no... Home, ja tampoc no toca, la setmana que ve entrem al novembre, també. Tampoc no serà una castanyada extremadament càlida, sinó que serà una castanyada una mica amb les temperatures normals per l'època. Potser sí que el que comentàvem ahir, que fa dos segles enrere, les temperatures eren un parell de graus més baixes i si el dia de la castanyada arribem als 18, potser eren 16 i amb els 16 ja tens més sensació de fred. Però serà una castanyada normal per l'època, no amb valors allò Aquelles castanyades que a vegades hem vist amb la gent a la platja, amb aquells estiuets del primer novembre, que no serà el cas dels primers dies de novembre, que després no ho sabem, perquè ja vindrà. Però bé, anem a pambs del que ens passarà. El front arriba, és un front potent, es nota tota aquella gent que té problemes ossos, que amb l'edat té allò que es va fer mal o allò que es va trencant el seu dia, que ja ho té recuperat, i quan arriben canvis de temps, doncs et fa mal. No sé si tu tens aquesta situació en alguna part del teu cos. No, no em passa. Però vull dir que si t'has trencat alguna cosa o tens alguna molèstia o alguna cosa... Tens poders de predicció, doncs, no? Tens poders de predicció, sí. Llavors, quan tens aquestes molèsties és que hi ha un canvi de temps. Són poders de predicció, el que dius tu, eh? No és que hi hagi de vindre pluja, sinó que quan camines cap a l'estabilitat o camines cap a l'inestabilitat, augmenta la humitat, totes aquestes coses són ingredients que el cos, quan et fas gran, ho nota una mica, no? i jo ho he notat aquesta nit, ja notava allò que deies que passava alguna cosa i ja tinc la cama una mica fotuda i efectivament està arribant al front. Aquest matí ja ha donat precipitacions moderades, podríem dir, cap al tot el que és el delta de l'Ebre. També hi havia algunes precipitacions que no els hauríem de fer massa cas cap al nord del Baixo Bregat. Saps què passa? Que hi ha molta humitat al terra de les pluges del cap de setmana i quan la humitat és elevada al primer dia del matí les boires abarquen molt terreny i es fan molt grans. Ahir, fins i tot, en Tomàs Molina ens explicava que a l'Ala Empordà hi havia boira fins pràcticament a punts de la costa. A l'Ala Empordà, que arribi la boira tan avall, doncs realment és difícil de veure, perquè ve de l'interior, no és que sigui boira de marítima. I això és perquè el terra està molt humit i amb aquesta humitat tan elevada, doncs deixa que es formin aquests núvols baixos. També aquest matí no es veia pràcticament tot el que és l'altre cantó del Llobregat des de Sant Just, o sigui, estava completament tapat també perquè la boira feia acte de presència tot el delta del Llobregat. I també costava de veure des de Sant Just el Tibidabo, les muntanyes més properes, que s'hi avalancava. Aquesta mala visibilitat ja ha provocat que el sol no pogués fer massa cosa i ja hem tingut els núvols des d'un principi. El que dèiem, aquestes pluges en una primera entrada de pluges que estava per Tarragona aquest matí i a poc a poc va arribant i a hores d'ara s'enjust ja comencen a caure algunes gotetes. De cara a aquesta tarda seguirem amb aquesta situació. Es podria animar perquè és difícil de preveure la intensitat de la pluja al llarg de les properes hores però sí que podem determinar pel que fa la previsió és que hi ha una inestabilitat que comença ara i que ben bé Fins demà al migdia creiem que tindrà la seva màxima activitat. És difícil dir aquestes paraules i confirmar-les, hauríem d'estar parlant en condicional, però sembla que la màxima activitat ens arribarà a les properes 12-18 hores. I molta activitat o normalet? Moderada. O sigui, ni serà extrem, però creiem que podria ser una mica més alegre que no pas el que vam tenir el cap de setmana, que realment... Ah, de nit, doncs. Bueno, és que vam tenir una llufa espectacular, perquè s'enjust esperàvem molta pluja i vam caure en prou feines 10 litres. No, aquesta vegada arribem una miqueta més de gana, sobretot aquesta propera nit, que abans m'ho preguntàvem. Ja estarem tots a casa quan hagi de ploure fort? Sembla que sí. A partir de les 12 de la nit i fins a la matinada de demà, que és quan hi haurà un màxim d'intensitat de pluja. Llavors, Entrem en un joc perquè el front va passant però va deixant una miqueta més d'inestabilitat cap a la meitat nord de Catalunya i no tant a la meitat sud. I aquestes previsions a la meitat sud a Sant Just li fan molt la guitxa perquè estem al mig. Llavors, divendres potser tenim alguna mica de pausa cap al migdia i es podia reactivar una mica cap a la tarda a vespre. Han fet bé els organitzadors de festes de tardor, totes les activitats que es feien al Parc del Parador, demà a la nit, la botifarrada i l'actuació del grup Riu i la màgia i tot allò que es feia, ho han traslladat ja i ha quedat fixa que es portarà la vagoneta. I no han estat malament en prendre aquesta decisió perquè realment durant el vespre a nit es poden reactivar les pluges a Sant Just i podríem tenir precipitacions. O sigui que divendres començarem amb pluja, tindrem una petita pausa migdia i sembla que a la tarda es podria tornar a reactivar. I de cara al dissabte tornem una altra cop amb aquesta juguesca. Sembla que al matí podríem tenir algunes precipitacions, es podrien obrir clariones i tenir una mica de pausa, amb núvols, no estaran espaterrant, i a la tarda-vespre es podria tornar a reactivar. Però de cara a la nit entrarà la tramuntana. I això és el que ens fot més leguitza, perquè en el moment que la tramuntana entri, canviarà completament el panorama del temps. O sigui, tindrem núvols fent el tonto durant alguna precipitació, però en el moment que qui sigui decideixi enxufar el ventilador de la tramuntana, tot això s'acabarà. I està per veure una miqueta, aviam si demà els mapes ens ho acaben de confirmar perquè estem pendents d'aquesta activitat de concerts de festes de tardor a l'aire lliure, a la zona industrial. I si a la tramuntana ens entres al migdia, que demà es podria perfilar una miqueta més, si aquesta tramuntana ens entres al migdia ja s'acabaria la pluja i el que ens entraria és el fred, però bé, se'l marien moltes activitats. I a l'activitat de tarda de mes uí tot això està una mica en joc perquè està... Sembla que quan més al nord viatgem, si no ens volem quedar a les festes de tardor, i ens en anem cap a Lleida i Girona, cap a les comarques del nord, allà plourà segur, però cap al sud sembla ser que no. I després ja quan entri a la tramuntana es neteja tot. És un canvi radical en el temps. Que això anirà acompanyat d'una baixada també bastant brusca. Sí, perquè estarem amb aquests valors de 18, 19 amb la pluja, allò que va plovent i tal, les temperatures tampoc no pugen massa, tens la sensació de fred, però de cop i volta quan entri l'aire les temperatures poden cobrar 3 o 4 graus. Clar, si estem en 15 o 16 de cop podem estar parlant de 9 o 10 a la nit. I això pot enganxar algú... Com els postipats, no? Sí, tu ara imagina't que te'n vas allà, fas la marató de tarda de... de festes de tardor, no? Jo cago, per tu te'n vas amb la família Mas Llui, gaudeixes de les activitats i has sortit de casa amb una roba, dius que no passa res, entres allà a Mas Llui, t'està plogant una miqueta o fa així entre temps, tu vas amb poca roba i al vespre te'n vas cap a baix, te'n vas a la zona industrial i vas a gaudir dels concerts, t'entres a la tramuntana i t'hi quedes. I quedes en el sentit de carretivat, tampoc, no és allò. Però vull dir, com que fotrà tant de fred la gent no anirà prou preparada. Doncs a veure, que ens abriguem, no? Sí, sí, ens haurem d'abrigar de cara a la nit de dissabte, si la tramuntana entra. Tard o d'hora entrarà. I la bona notícia és que sembla que tot això s'avança, que el dissabte fa aquesta tonteria que demà confirmem. Però diumenge... Celnet, fred... Diumenge, celnet i fred. Aquesta seria la bona notícia. Que una de les activitats més multitudinàries estaríem amb els seus ingredients, que faci bo, que se'n jus al carrer, i a més d'altra banda que faci fred. Que la gent pugui alluir tots aquests modelets de tardor que fa dies que les botigues estan plenes i que fot una mica de ràbia, no? Les botigues de tardor que hagi d'anar amb màniga curta i posar-los curts i ensenyant els dits. No puc ensenyar el que m'he comprat i després vindrà el fred i no ho podré fer servir. Però això és un altre tema. Exacte, Robert, entretemps. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies. Demà confirmem. I demà acabem demà mateix tot plegat. Això mateix. Gràcies, bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. You, you were really sweet that night You, you were destined by the sky No, no, no. Those were the times when we were there. You, you were dancing to the beat. I just started to believe Those were the times that we met Those were the times that we were Això és espectacle. 6 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. Un moment, doncs, per parlar de teatre. Per això saludem la Maica Dueñas. Bon dia, Maica. Què tal? Hola, bon dia. Avui, primer de tot, hem de parlar de com va anar l'obra que Just Teatre va presentar dissabte passat. Un merit ideal. Exacte, comentaves fora d'antena que havia estat tot un èxit, no? Sí, la veritat és que va venir molta gent. Jo tenia molta por perquè feien el Barça, feien dos o tres coses més aquí a Sant Just dins de les festes de tardor, i pensava que eren quatre, però no, no, va estar ple. La gent s'ho va passar molt bé i la funció va sortir bé. Sempre hi ha... i els petits fallos. Suposo que sempre deu passar i mai tot és perfecte. El que passa és que al públic aquests petits fallos gairebé no se n'adonen. Me n'adono jo que soc la que estic treballant sempre. Que ho domines tot, clar. També la sala municipal la vam tenir molt pocs dies per assallar allà, concretament, i era una obra una mica complicada, però va sortir molt bé, la gent va sortir Tenim un públic fantàstic. Jo crec que el públic que té Just Teatre, que són bastant fidels, la veritat és que és fantàstic, s'ho passen superbé i tothom felicita els actors i tal. O sigui que va anar bé. I ja que hem començat parlant d'això, del merit ideal de la obra que va fer Just Teatre dissabte passat, doncs hem de continuar parlant que aquest dissabte Hi ha més teatre aquí a Sant Just. Exacte. El grup 50 i més fan una obra que es diu El Florido Pencil i que és molt, molt divertida. És d'Andrés Openya. És un home que era editor i que va escriure, en clau humorística, però una mica les memòries dels seus companys d'escola i d'ell mateix. I parla una mica del que es feia, s'estudiava, de tota la vida d'uns nens a l'escola dels anys 40 i 50, del 40 més o menys als 60. És una obra molt divertida. A Barcelona s'ha vist diferents vegades. Jo recordo dos muntatges bastant bons. Un d'una companyia que venia de Madrid, en castellà, i un altre que vam fer aquí a Barcelona, en català. S'ho passaran molt bé. La gent que vagi a veure el Flor i de Pencil s'ho passaran molt bé perquè la memòria que tenim tota la gent gran que ha viscut aquests anys està reflexada absolutament en aquesta obra. Per tant, aquest dissabte també tenim teatre aquí a Sant Just. Doncs això d'una banda, no? Passem ara més propostes, però ja de la cartellera més general. Sí. Jo volia comentar que hi ha, per la gent que li agradi la dansa, que també hi ha molta gent que li agrada la dansa, no només el teatre, n'hi ha dues propostes a Barcelona molt bones. Una és que podrem veure la companyia nacional de dansa, que ve al mercat de les flors. Ja sabeu que el Nacho Duarto va deixar la companya nacional de dansa fa molts anys, està a Rússia. I el director d'aquesta companya nacional de dansa és el Carlos Martínez. Ha renovat la plantilla, ha incorporat 17 nous ballarins i bé, jo penso que val la pena d'anar-hi al Mercat de les Flors a veure aquesta, diguem-ne, nova, entre cometes, nova companyia nacional de dansa al Mercat de les Flors. Està en pocs dies, o sigui que espavileu. I un altre espectacle de dansa que també està en molt pocs dies i que també val la pena, perquè a més a més és una companyia reconeguda a tot el món, és l'American Ballet, Que està al Liceu, no, aquests dies? Que està al Liceu, sí. L'American Ballet és una companyia que porta molts anys funcionant, que fa gires mundials, que sempre ha tingut un èxit fantàstic. I no oblidem que va estar molts anys a la companyia el... Ara se m'ha oblidat el nom, el que ha format una escola aquí a Barcelona. De ballarí? Sí. No em vindrà a mi tampoc. És igual. L'American Ballet Theater en el Teatre de Liceu, que fa molts poquets dies, farà un donkey shot. I també penso que a la gent que li agradi el ballet i la dansa és una cita imprescindible, diria jo. Perquè a més a més La roya i l'Amèrica en ballet tampoc és que vingui molt sovint aquí. I tant, s'ha d'aprofitar l'ocasió segurament. I per fi, Carme, per fi s'estrena la bèstia. L'esperàvem fa temps, vols dir? Sí, perquè te'n recordes que en principi l'havia de protagonitzar L'Anna Lizaran. L'Anna Lizaran va tenir problemes bastants de mobilitat llavors al final va veure que no ho podia fer. Li van dir per substituir-la al Jordi Bosch. El Jordi Bosch ha tingut un mes més o menys Encara no arriba el mes per assajar-ho tot. Un repte, eh, també. Sí, molt, molt un repte, perquè és el Prota. Clar que, i a més, havia de fer un anal·lis d'Aran, que també estava molt a l'alçada, m'imagino, tot plegat. Suposo que haurà condicionat el funcionament final d'una obra. Sí, la veritat és que... Bé, aquesta nit s'estrena. És una obra de David Hirson, però està ambientada en l'època de Molièr. Per tant, la gent que vagi al Nacional podrà veure un vestuari i una escenografia com sempre ens està acostumant al Teatre Nacional, una il·luminació, una posada en escena luxosa. I la veritat és que està ambientada, evidentment, al temps de Moliè, però imagina't que aquesta obra té una mica de... com diria jo? De Malfario, perquè resulta que aquests últims dies, David Folk, que és un altre dels actors, està amb una laryngitis que no li pot sortir la veu. No hagi de poder-se fer l'obra. Però avui s'estrena. El senyor director, el Sergi Bellbel, ha dit que avui s'estrena. Ja n'hi ha prou. Tu ja aniràs, Maica? Sí. Entre els actors, a part de l'Abel Folk, el Jordi Bosch, està també el Jordi Boixaderes, que són els tres protagonista de la obra. I a part d'això, hi ha un llarg repartiment. És de riure, és una comèdia, per tant, la gent que vulgui anar-hi al Nacional ja ho sap. És una bona manera de passar l'estona. Aquesta bèstia que s'estrena avui, tenim més coses, no? Sí, tenim més coses. Jo volia parlar d'una obra que s'ha estrenat ahir al Teatre Llura, una obra que també s'ha vist a Barcelona en diferents ocasions, també en versió castellana i català. és de un gran gran escritor com és Harold Pinter i la obra és el Monta Platos en aquest cas és en castellà el Monta Platos es va estrenar ahir al lliure i són dos personatges només dos sols a l'escena i està interpretat per l'Alberto San Juan i el Guillermo Toledo que suposo que tothom els associa a Animalario. Sempre van junts, o moltes vegades? Perquè són molt amics. Fa molts anys que es coneixen. Un dia em deia l'Alberto que portaven... L'última vegada que vam venir al Nacional, que vaig estar parlant molta estona amb ell, em va dir que portaven 18 anys junts. I són amics, no només companys de feina, sinó que són amics. Bé, aquest Montaplatos de Harold Pinter és una obra que passa a ell, els personatges estan en un sòtan i són assassins professionals. Però des de dalt, els que més manen, doncs li fan una mica la guitxa a ells dos. Parla en general, podríem dir que parla del poder. El poder en gran. Perquè gairebé tothom, encara que siguis un assassí, gairebé tothom té algú per sobre. que és el que fa i desfà a la teva vida. I parla d'això. Són dos grans actors, no cal que ho digui perquè tothom ho sap. I la veritat és que al Monta Platos estarà gairebé un mes al Teatre Lliure de Montjuïc. Molt bé, doncs una entrada a les obres que podem veure. Harold Pinter, ja recordeu que li van donar el Nobel, és un home que ha tingut sempre una gran admiració pels sentiments i a més a més escriu d'una manera, a mi m'agrada molt llegir Harold Pinter perquè escriu d'una manera que hi ha molts silencis, hi ha moltes mirades que s'han d'omplir i això per a un actor és molt important perquè has de treure d'allà on sigui perquè al silenci s'han d'ocupar. No pots quedar-te allà com si t'haguessis oblidat el text. I llavors per al sector de Harold Pinter l'agrada molt perquè és un autor doncs que és difícil, diguem-ne, de fer. Bé, anem a continuar perquè farem una mica de... bueno, de passeig per la cartellera. Molt bé, a veure què tenim. Tenim unes quantes coses. Concretament, a mi m'agradaria parlar d'una cosa que també es va fer ja fa molts anys, fa més o menys com 18 anys, que va interpretant el seu moment analitzant aquesta que ara no ha pogut estrenar la bestia i el Josep Maria flotats. Suposo que ja saps d'aquí. Grans noms doncs. Ja saps de què estic parlant. Una jornada particular. Aquesta obra a Barcelona va ser gairebé la presentació de Josep Maria Flotats. És una obra també de dos personatges, preciosa. Parla una mica de la relació que tenen aquests dos personatges. I en el cas de la obra original, i la que vam veure aquí a Barcelona fa 18 anys, està ambientada en la època de Mussolini a Itàlia. En aquest cas, l'han ambientat a l'època dels anys 40, quan va venir aquí a Espanya, penso que Heini Miller, un nazi que va venir per preparar l'entrevista de Franco amb Hitler. I llavors, perquè la història comença, tant l'italiana com aquesta versió que s'ha fet, Comença d'una dona, una dona que és mare, esposa i mestressa de casa, com érem abans les dones, no hi havia més oportunitats, que es queda sola a casa, té molts fills i el marit i els fills se'n van. a veure el desfile i a veure tot el que s'ha preparat de benvinguda a aquest personatge, que no surt, evidentment. Llavors ella es queda sola, evidentment rentant els plats, rentant la roba i tot això. Fent de mestressa de casa, no? Exacte. I hi ha un veí, un veí que és periodista, i que resulta que l'han... l'han fet fora del país, el fan fora del país perquè és homosexual. I aquestes dues persones que no es coneixien personalment, només sabien que eren veïns, doncs es troben en aquest moment de la seva vida un que ha de marxar del país per ser homosexual i l'altre que és una mestressa de casa i que li agradaria ser una altra cosa. I la veritat és que és una preciositat d'obra, o sigui que... No he dit on la fan. Bé, la fan al Teatre Gaudí de Barcelona. El Teatre Gaudí de Barcelona està a prop de la Sagrada Família al carrer Sant Antoni Maria Claret i jo crec que disfrutareu molt molt d'una jornada particular que es fa al Teatre Gaudí. Doncs també ens apuntem la proposta. De totes maneres si aneu al Teatre Gaudí tenen una programació bastant bona perquè a part d'això fan, tu digues, que l'estimes, que és una comèdia xerrada, que rius molt. Després hi ha una obra que es diu David i Sara perquè fan servir les sales a tot i ple. David i Sara és una relació entre dos personatges que es veu des que són molt joves fins que es fan molt grans i que al final de l'obra En aquesta relació, el públic quedarà molt parat perquè és el que no sembla. Sí, hi haurà un gir d'aquests que... Sí, és una sorpresa. I està també molt bé. O sigui que el Teatre Godí té tres obres que realment valen la pena d'anar-hi. Què més? Després podríem parlar dels monologuistes. Que ara n'hi ha molts. És veritat, torna una mica aquesta moda sembla. Bueno, no és moda Carme, és necessitat. Perquè clar, com que no n'hi ha diners, es recupera una mica aquest gènere. Anem a dir així, ràpidament, tots els espectacles que fan amb una sola persona. Però molt ràpid. Al Teatre Capitol està el Tony Mook, en Facebook, que és una crítica al Facebook. Ah, molt bé. Sí, i que és per riure i res més. També al Club Capitor està L. E. Dosotto, com una obra, un monòleg que es diu Exit, Salida. Al Coliseu n'està el Carlos Latre, que fa un jazz, We Spain is Different. Després també a la sala Atrium, i això ja no és un monologuista d'humor, sinó que és un monòleg, però no d'humor. La sala Triun ha fet un cicle de monòlegs, de persones soles que expliquen la seva vida o el que sigui. A la sala porta 4, que és una sala que no és nova, però que ara s'ha ajuntat amb el recorregut de tots els teatres de Barcelona, estan fent jo sola, que també, evidentment, com diu el seu nom, És una persona sola, Verónica Pellini. I com ja veus, doncs, què passa? Com que no n'hi ha diners, la gent es prepara coses que siguin... Econòmiques i que es puguin fer. Exacte. I a part d'això, doncs, podríem també parlar que hi ha un teatre, aquest sí que és nou. Bé, relativament nou. El Teatre Acadèmia. El Teatre Acadèmia es va posar en marxa fa un parell de temporades. Està al costat del Cort Inglès de plaça Francesc Macià i al carrer Buenos Aires, fa cantonada. Van fer un parell d'obres i després ho van haver de deixar perquè havien de fer un pàrquing allà. i per tant no va arribar ni a una temporada obert, que la gent encara no sabia que existia. Ara ja s'ha obert, ja s'ha fet el pàrquing, el Teatre Acadèmia està preciós i la notícia és que des d'ahir, 24 d'octubre, fins a l'1 de novembre estarà de portes obertes. O sigui que tothom que vulgui anar-hi està convidat a veure el teatre. Molt bé, doncs mira, una bona manera de començar alguna cosa, de donar-se a conèixer. Exacte. Està al carrer Buenos Aires 48. Si voleu consultar la seva web per saber els horaris i tot això, és molt fàcil. És teatreacademia.cat Acadèmia en K de Kilo. I la veritat és que ho porta gent que són actors de teatre i que porten tota la vida fent teatre. Que val la pena. Un teatre nou que realment val la pena. Què més? Podríem acabar al Teatre Juventut que el tenim aquí al costat per dir que aquest dissabte es fan Los Martines amb la obra Posabassos. Los Martines són dos també, un home i una dona que fan sempre gènere còmic i humorístic. I per divendres 27 No, perdona, divendres 26. Aquest divendres, demà, sí. Demà estarà Tomatito, també. Ah, molt bé, home, doncs està bé, val la pena. Sí, perquè, mira, tenim dansa, tenim teatre... Opcions per tothom, eh, realment. Tenim monologuistes i també acabem dient que el joventut de l'Hospitalet estarà Tomatito aquest divendres. Perfecte Maica, doncs moltes gràcies per aquest repàs per la cartallera teatral. Recordem que aquest dissabte hi ha teatre aquí a Sant Just. I parlem d'aquí 15 dies que dius que ves festa. És dia 1 de novembre. És veritat, i just teatre va de bolo. No podria venir perquè anem a l'artiga de Francolí. ha passat el riu, que és una obra que va agradar moltíssim aquí a Sant Just. I anem a fer-la allà a l'Artiga de Franculís. Si algú vol venir a passar el cap de setmana amb nosaltres, ja ho sap. Molt bé, Maica. Doncs gràcies i fins aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia. Veig el mar sento els estels, hi ha un arbre riu. Mentre mou les arrels, ja s'ha amagat el sol. La lluna està creixent, sento el cant d'un mussol. O potser és l'oreig del vent, però jo vull córrer amunt, jo vull anar amb el vent. La gent, gent com tu i com jo, gent sense raó. Camina si estàs amb mi i vols venir. En punt 3, quarts d'una del migdia, moment per saludar l'Alea Ardenui. Bon dia, Alea. Hola, bon dia. Per fer una setmana més una mica la volta a la història a través de diferents invents i el que fem cada setmana primer de tot és ubicar-nos en quina època ens situem. En concret un any i aquesta vegada anirem cap a l'any. Per parlar de la cinta adhesiva que s'utilitza per unir dos objectes de manera temporal o de vegades també permanent. Avui parlem del conegut popularment com el cel·lo. Sembla impossible viure sense aquest tipus d'invent ara mateix. De fet, ja fa gairebé 80 anys que el tenim, perquè si estem parlant del 28, ja són moltes dècades de conviure amb aquest cel·lo. Sí, el que passa és que, clar, tampoc és com el coneixem ara, ja veuràs, l'evolució, vull dir que el 28 és quan has de presentar la platent, però bé, no era exactament el que tenim ara, tan bonica, amb el va fer el pan i tot. No, està clar, també era un altre moment del plàstic, m'imagino, Comencem pel principi, pel seu inventor. En Richard Ryu era un jove enginyer que agradava molt tocar el banjo, però com que la música no li proporcionava un mitjà de subsistència, el de sempre va entrar a treballar el 1923 a una empresa de Sant Pol a Minnesota anomenada 3M, que vol dir Minnesota Meaning and Manufacturing. En aquella època, 3M es limitava a la fabricació de paper de vidre, un material utilitzat pels carrossers, els que fabriquen les carroceries dels cotxes, per polir els seus treballs. Andriu s'encarregava dintre de tot aquest sector del control de la qualitat. Aquesta activitat el portarà a visitar diversos tallers, on coçar les dificultats que tenien els operaris, A l'hora de pintar les carrosseries dels cotxes, és a dir, quan havien de fer un tros de diferents colors o és igual, allò que has de marcar una miqueta una línia, utilitzava un paper engumat, però s'enganxava tan fortament que en retirar-lo malmetia el tros pintat. Per tant, saltava la pintura. No. Andriu va veure que realment els treballadors s'emprenyaven molt, estaven molt enfadats, i va comprendre que si... retirava els abrasius, la part més forta, del paper de vidre, subtenia el paper i l'addesiu per un producte com el que demanaven els treballadors. Per tant, es va proposar desenvolupar un material més adequat per mitjà d'una cinta de celulosa amb una cara formada per una solució adhesiva prou suau per ser retirada sense dificultat. I després de dos anys de treball, va fer arribar el seu primer prototip al taller, o un dels tallers que ell visitava normalment, perquè en fessin una prova. que resulta poc satisfactòria. Normalment el primer sempre passa, no? Vull dir que també és normal, suposo. Sí, sí. Una cosa tan innovadora, m'imagino, més o més. Resulta que l'adesiu era tan dèbil que se s'enganxava tot sol. Per tant, el que tenia abans s'enduia la pintura i enganxava massa i aquest, doncs, directament, ja quasi ni s'enganxava, queia. Així, doncs, el propietari del taller va retornar la cinta a Adriu amb l'encàrrec que li digués als seus caps que no fossin tan garrepes i que posessin més adesiu. En concret va dir, porta aquesta cinta als teus caps, escocesos, escoig en anglès, i digue'ls-hi que posin més adhesiu. A Adriu li ha agradat molt el mot col·loquial, fet servir per l'Irat Carrosser com a sinònim de garrepa, escoig, és a dir, escoces, és un poble afectat per la mateixa mala fama que els catalans, de garrepes. i per això li va dir, porta això els teus caps escocesos. No és que fossin escocesos, estem als Estats Units i no eren d'origen escocès, però era sinònim de dir garrepes, que no posen gaire bé adhesiu a la cinta. Doncs bé, li va fer molta gràcia i es proposava que la cinta algun dia adoptaria aquest nom comercial. El cap d'Andriu, després de veure que s'estava obsessionant una mica el noi, li va dir que deixés aquest projecte de la cinta adhesiva i es centrés en el paper de vidre, però Andriu, evidentment, el va ignorar. I no només va fer això, sinó que es va gastar 99 dòlars de l'època. Molts, no? Molts. Però això formava part del pressupost que teníem per adotar-me la seva feina amb el paper de vidre. De fet, el límit, per no demanar autorització, eren 100. Per tant, ell en va gastar 99 i així no ho va haver de dir a ningú de l'empresa. Va fer servir com el fons allà, el sobret apartat de diners. Cal dir també que l'empresa 3M té una política, encara actualment, que permet als seus científics o treballadors dedicar el 15% del seu temps als projectes en els que hi creuen. D'aquesta manera, consideren que augmenta la satisfacció a la feina. El que va fer, va escoltar els seus clients, segurament. Ja ho va fer des del principi. Estava bastant obert. Estava veient què necessitava la gent. Va escoltar molt els seus clients i va estudiar la possibilitat d'incorporar un embolcall transparent i impermeable Hi ha la part adhesiva, però com manegues tot això. Per tant va decidir això. Si em vol callar amb una part transparent impermeable, segurament funcionaria més bé. I per tant va comprar una quantitat d'un material, bastant nou per l'època, anomenat FeloFan. Això ja en sona. Inventat el 1911 pel suís Jax Brander-Begwerk i comercialitzat per l'empresa Dupont. futura productora del primer nylon, que es feia servir pels pantis, per exemple. La Salofana no va acabar de convèncer en Riu per l'aplicació que es proposava, però amb el material adquirit va iniciar una sèrie de proves fins a obtenir una cinta transparent, adhesiva i resistent a l'aigua, ideal per a petites reparacions casolanes i per a unir materials lleugers com el paper. Per tant, ja ho tenim. El mateix 1930 va ser comercialitzat, el primer rotlle de cinta adhesiva d'ús domèstic amb la marca Scotch. Va anar prou ràpid per tant, van ser dos anys de proves i tenia clar aquest nom que queda bastant bé realment. Scotch. En honor del tema escocès, També va presentar l'embolcall estampat amb el disseny caracaterístic d'un tartan escocès, el color verd, el color groc, i va recordar la broma dels escocesos i va decidir que tindria sortida. i el nom ha acabat tenint aquesta repercussió, no? És un nom genèric, ara ja. És com el que passa amb clínics i aquestes coses. Exacte. S'ha convertit en un nom genèric en molts països de la mateixa manera que nosaltres el coneixem com Celo. Això t'anava a dir Quino. No, aquí no el coneixem com Escoig, perquè el coneixem com Celo, a privatura de Celo Fana, utilitzada com a marca pel primer fabricant català. No sabia que venia d'aquí, molt bé. Sí, Celo ve de Celo Fana, que és el nom que li va posar aquí l'empresa catalana, que va començar a comercialitzar-lo. Però continuem amb aquesta empresa avui. Anem més enllà. I no només parlarem del cel·lo, sinó d'un altre objecte, un altre invent que també té a veure molt amb aquesta empresa. Perquè al cap de dos anys, un altre dels enginyers de 3M, en John Borden, va inventar el dispensador de cinta adhesiva, un objecte provis d'un corró, on es col·locava el rotlla i un full dentat en un extrem per tallar el tros desitjat. El que nosaltres ara veiem com a fer, el que a vegades ens costa tallar, també hi ha el portarrotllos que té les dents d'un tast. Tot això també ho va inventar un altre enginyer de la 3M, exacte, però no era Andrew. I bé, com ja us ho he dit abans, en un principi es va començar a vendre la cinta força bé, però no es va vendre qui es pensava que l'adquiriria, sinó que els productors d'aliments van començar a comprar-la. Però què va passar? Que al cap de poc va sortir al mercat un sistema per segellar les bosses mitjançant la calor. Per tant, tot aquell públic, tot aquell tàrget que s'havien creat per dir va, el vendrem a les empreses d'aliments, va començar a fallar. Però l'èmfasi es va traslladar a la venda directa als consumidors. La pobresa creada per la depressió va fer que se li trobessin molts usos. Des d'arreglar la roba, conservar ous trencats, arreglar caixes de cartró... Clar, per l'època segurament es reciclava d'una manera que potser no s'havia pensat. El gran públic, la gent del carrer, és qui va començar a fer-ho. Més que no pas empreses o fàbriques d'algun producte en concret. La cinta va arribar a ser tan popular que durant la segona guerra mundial la companyia va haver de posar un anunci, o uns quants anuncis més aviat, demanant disculpes per la manca de producte. Escaçatat. A tot això en Richard Ryu va morir el 1956. Va tenir temps de veure com triomfava el seu invent. I avançava abans que també parlaríem d'algun altre invent de l'empresa. En concret, 3M té una capacitat innovadora que es va tornar a posar de manifest al 1979, anem bastant endavant. Ja fa poc, eh? Fa 30 anys o així, no? Sí, 33 anys, sí. Quan dels seus laboratoris va sorgir un invent que actualment podem veure enganxat a gairebé tot arreu. Des d'ordinadors, a neveres, als papers... Sí, sí. Es tracta dels post-its. Literalment, enganxa-ho. Unes etiquetes amb una banda superior lleugerament adhesiva que qui més qui menys ha fet servir al llarg de la seva vida. Doncs sorgeixen els postits a part de sorgir de la mateixa empresa que el Celo, el 3M. L'Art Free era un enginyer químic de l'empresa que cantava el cor de l'església presbiteriana de la seva localitat i utilitzava sovint petits trossos de paper per marcar els himnes religiosos. Però en Fray se'n va adonar que necessitava un punt de lliure que es quedés enganxat al lloc. Estava farta que allò volés i que hi hagués. I volia una cosa que es pogués enganxar allà, que es quedés fixa, però que es pogués desenganxar fàcilment sense que fes mal el llibre. Realment una necessitat de sentit comú. Tu podries posar fins i tot una tira d'escoig però després allò s'enduia el paper. Va estar pensant i el de Bot Frais sabia que un dels seus companys de feina, Spencer Silver, també de 3M, treballava amb una solució adhesiva de baixa intensitat. Aquest enginyer es veu que va cometre una errada en una de les seves investigacions i el resultat va ser un adhesiu molt dèbil que consistia en nombroses partícules diminutes que suficientment fortes podien subjectar papers però a la vegada eren tan dèbils com per no fer malbé les fibres del paper on s'enganxava. La patent es descrivia com un enganxós i de forma científica com microesferes copolímeres d'acrilat. Déu-n'hi-do, aquesta descripció última. Sempre i quan deien no s'embrutés aquest adhesiu es podia reutilitzar. Així l'Spenser li va ensenyar en frai, aquesta mena d'adhesiu que havia sorgit perquè sí, i va aplicar el frai, el que cantava, va aplicar una miqueta de l'adhesiu, tot això era com líquid, no estava aplicat en un paper. Doncs em fraia el que va ser bàsic, agafar aquest adhesiu i aplicar una miqueta la punta d'un paperet. D'aquesta manera va néixer el pòstit. Clar, ara sembla obvi, no? M'imagino que el moment de crear-lo no devia ser molt feliç. Exacte. En Frai va escriure una nota als seus punts de llibre i ho va enganxar, també va fer servir aquest paperets amb adhesiu en alguns informes de l'empresa, que justament un d'ells l'envia un col·lega i aquest li va tornar l'informe amb el comentari escrit al punt de llibre aquest, va escriure el paperet. No només era per marcar una pàgina, sinó que més l'hi va escriure. Per tant, van començar a utilitzar les etiquetes adhesives per deixar-se notes escrites al despatx i aquesta circumstància no va passar desapercebuda a l'empresa, Qui finalment va dir a Fry que mostraria el seu invent, ell va mostrar-lo als seus caps i al cap de pocs mesos va començar la producció industrial dels post-its. De fet, va costar una mica que les vendes fossin bones i van haver de fer una mica de demostracions i sobretot donar mostres gratuïtes a moltes, moltes, nombroses oficines. Van anar a les oficines, donaven mostres i ensenyaven com podien utilitzar aquells papers. Gràcies a tot això i la publicitat, finalment el post-it va triomfar arreu del món. Tot i que n'hi ha una gran varietat de formes i colors, el que és més famós és el de color groc i quadrat. És el que identifica estudis post-its i t'imagines el paperet de color groc. I ja veus que tot això sorgeix d'un home que deia jo vull cantar i que som que din les pàgines marcades i va aplicar aquest adhesiu de l'empresa que també va crear el scotx. Molt curiós d'on ve també el pòstig i també la cinta adhesiva, aquesta història dels invents. que anem repassant cada dijous amb l'Alea Erdanui. És una mica ara aquest enginy es dedica a les aplicacions de mòbil, no? Segons com que hi ha aplicació per a cada cosa. Sí, ara sí. Doncs abans es dedicaven als objectes més de la vida quotidiana. A l'hora d'idear coses que poguéssim fer a la nostra vida. Més fàcil. Una mica més fàcil, exacte. Gràcies, Alea, i tornem d'aquí 15 dies després de Tots Sants. Ah, cert, és veritat. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé, bon dia. I també ens acomiadem. Tornem demà a les 10 com sempre. Ara us deixem el bulletí de la xarxa i tot seguit al Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno. Adéu, bon dia. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Els farmacèutics qualifiquen de massiu el seguiment de la vaga convocada per avui a les farmàcies de tot Catalunya i en protesta per l'impagament de la Generalitat. El vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i vocal també del Consell de Col·legis, Francesc Pla, diu que el 80% dels establiments han secundat la protesta. Les dades que tenim ara és que l'activitat d'avui és aproximadament un 80% inferior al d'un dijous normal. Per tant, aquí es pot deduir que el seguiment està al voltant del 80% de farmàcies. Tenint en compte que hi ha 371 farmàcies que estan en serveis mínims, jo diria que juntant aquestes dues dades, el seguiment és massiu. El conseller d'Economia ha assegurat ja que s'han donat les ordres de transferència perquè els farmacèutics puguin cobrar.
 
  