Justa la Fusta del 30/10/2012

espanyolitzar els alumnes catalans. El ministre va definir la seva proposta de reforma educativa com una clarificació de les competències de l'estat i les comunitats autònomes. Pel que fa al trànsit, encara hi ha intensitat en algunes vies. Atrac Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Certament queda sobretot pel que fa a la C58 d'entrada. Encara força lentitud. Es passem a entrar Barberà i Moncada i Rechac. Santit Barcelona, tot i que sembla que finalment ja va estirant. El trànsit en aquesta autopista de Vallès queda un pèl d'intensitat també a la connexió de la B30 a Cerdanyola amb aquesta C58 en sentit nord. L'autopista de Maresme encara no acaba de fer net el tram de Badalona, aquí amb lentitud encara d'entrada a Barcelona, però vaja, el rest de vies en principi ara ja amb trànsit còmode i tranquil. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maïmó. Avui es disputen dos partits dels vuitens de final de la Copa del Rei, tots dos amb presència catalana. A les vuit del vespre el Llagostera rep el València, una jornada històrica per a la població gironina que viu aquesta eliminatòria com una festa, però això simb l'objectiu de passar a ronda. El partit es disputarà en un renovat municipal de Llagostera que estarà ple més de 2.500 persones gràcies a les grades que s'hi han col·locat. Aquest matí s'han posat a la venda el 10% d'entrades del total de l'aforament, unes 240 que es poden comprar les taquilles del municipal. El club demana que els aficionats vagin al camp com a mínim una hora abans de l'inici del partit per evitar aglomeracions i gaudir de l'ambient. El club avilitarà una zona per l'aparcament d'autoritats i autocars, en vindrà un amb aficionats d'Arenys a mar i un altre amb seguidors. de Moncada. Per la seva banda, el vigent campió de la Copa del Riu, el Barça s'enfrontarà a partir de les 10 de la nit a l'Alavés, actual líder del grup de segona divisió B. Tito Vilanova dona descans als homes que han jugat més minuts, Messi, Xavi Valdés, Jordi Alba i Pedro. I un últim punt, Xavier Llasarris, el nou president del Reus, era l'únic candidat que s'havia presentat a les eleccions i ha pres el relleu de Ramon Alavard al capdavant del Club del Baix Camp. Notícies en xarxa. Justa la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem ara el Justa la Fusta. Bon dia, ara sí, comencem el Justa la Fusta d'avui dimarts 30 d'octubre. Passen sis minuts de les deu i sou a punt per començar les tres hores de magazine que us acompanya cada matí. Els matins ens expliquem tot el que passa a Sant Just. Començarem com sempre, per tant, amb l'Andrea Bueno, que ens portarà les notícies del municipi, l'actualitat municipal. Després, amb l'Anna Díaz, farem un cop d'ull a l'actualitat més general. Avui, sobretot, passa per aquest huracà. S'han dit que ha passat per Nova York i tothom no estava tan pendent. I parlarem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles de Ràndegri Rius que ens hem tornat a llevar amb un cel tapat i que sembla que la pluja ens tornarà a visitar en les properes hores. I a les 11.10 parlarem amb el Jordi Migot de l'Araxiu Històric Municipal perquè avui es presenta una exposició sobre els Jocs Olímpics a Sant Just. La relació, tots els records, tot el que era passar, ara fa 20 anys aquí al municipi relacionat amb els Jocs Olímpics de Barcelona. També parlarem de comerç enjustent amb la Nadia, diferent d'Artúlia, amb la Mercè i la Cristina, i a la tercera parlarem de l'actualitat televisiva amb l'Alba Conesa. També tindrem el Pep Quintana que ens explicarà què passava a Sant Just ara fa cent anys i acabarem parlant de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria de recenya. Just a la pusta. Tot això, a partir d'ara mateix, ja acompanya amb vos també amb bona música. Avui comencem amb els Hills i Drittigel. But that time is good and gone And if I ever see her again Just walking by with some new guy I know that we will need to pretend And hope our eyes keep telling lies Sit on the back porch and wonder about her What is she doing right now? Making somebody a happier man, tying her hair back... I know that we will need to pretend and hope our lives I know that I can trust her We had our time but it didn't last too long And that time is good and gone That time is good and gone That time is good and gone Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 11 minuts de les 10 i moment per fer un cop d'ull a l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Andrea, bon dia. Què tal, Carme? Bon dia, com estàs? Bé, i tu? Bé, bé, bé. Contenta i feliç. Sí? Perquè fa un dia gris, no? I aquestes coses que t'agraden. No, però si avui plou potser no és... No estaràs contenta i feliç. No gaire, perquè aquesta tarda he de fer moltes coses al carrer. Doncs després suposo que el Carles ens ho explicarà en profunditat. De moment, però, parlem de les notícies de Sant Just i comencem parlant del Servei de Mobilitat Internacional. Sí, perquè ja ha fet un mes des que es posés en marxa aquest Servei de Mobilitat Internacional per joves a Sant Just, una eina que va entrar en funcionament al setembre amb l'objectiu d'orientar les persones entre 16 i 35 anys que vulguin passar una temporada a l'estranger per estudiar, treballar o fer-hi un projecte de voluntariat. A través d'aquestes assessories s'informa de beques, ajudes i maneres de trobar feina d'estranger i es facilita, com dèiem, informació sobre com arrencar un projecte d'aquest tipus, un projecte tan important a la vida d'una persona, un canvi de país, d'entorn, de recerca, de lloc de feina, i la Begoñaro, que és tècnica del servei, ha explicat la penya del morro a qui s'adreça i quines eines es faciliten. que tenen com a eines per poder iniciar aquest projecte de mobilitat. És a dir, no tenen molta idea de quines beques o recursos tenim per anar a l'estranger i venen a rebre informació general. Llavors, tenim més preguntes de com anar a buscar feina. Hi ha casos també d'estudis complers que necessiten un assessorament més individualitzat. Doncs a banda d'estudiar i treballar, una altra de les alternatives que es plantegen des d'aquest servei és un servei de voluntariat europeu que des d'aquest servei de mobilitat internacional preveuen posar en marxa aviat i que precisament aquest servei de voluntariat europeu es presentarà el dia 15 de novembre al casal de Joves en una conferència que es farà allà i que tots els joves que hi estiguin interessats podran assistir i conèixer en què consisteix aquest servei de voluntariat europeu. doncs interessa també tot plegat, per tant doncs si algú li interessa que sàpiga que té aquesta eina a les seves disposició. Passem a una altra qüestió, perquè estem en la setmana de Tots Sants, demà de fet és 31 d'octubre, dijous és Tots Sants, i per tant doncs és l'època de l'any en què en principi a nivell més general s'acostuma a tenir un record pels difuns. Sí, i el Cementeria de Sant Just també té més afluència aquests dies, per això mateix l'equipament amplia el seu horari d'obertura, Fins al 2 de novembre, fins a aquest divendres, estarà obert de 9 del matí a 6 de la tarda. I a més, el dia 1, dijous, dia de Tots Sants, com deies, a les 12 del migdia, hi haurà una cantada de la coralharmonia de Sant Just per acompanyar les visites. I a les 5 de la tarda, com és habitual cada any, se celebrarà una pregària en memòria dels difons. I aquest any s'està treballant per ampliar la sala de cerimònies del cementiri per tal de millorar el servei que s'ofereix a l'espai. Amb aquest canvi, el que fins ara era porxo, s'incorpora a la sala, que un cop enllestida tindrà accés directe al cementiri. I cal destacar també que s'han fet millores als jardins i s'ha repintat bona part de l'equipament perquè tot estigui també presentable, podria dir més presentable, de cara a aquests dies. Molt bé, doncs ja ho sabeu, també, que estarem al cas. Segurament també demà en parlarem, potser, amb més ampliament. I acabem destacant una exposició que s'estrena avui dimarts. Sí, a les 7 de la tarda, ja a la inauguració de l'exposició, ja han passat 20 anys, Sant Just i les Olimpiades de 1992, que era lluny, que es podrà visitar fins al 22 de novembre al Cim de Can Gynastai, que està organitzada per l'Arxiu Històric Municipal, i com trobem que és una exposició molt interessant, avui en vindrà a parlar el Jordi Amigo, que és el responsable de l'Arxiu. Molt bé, Andrea, doncs en parlarem, per tant, cap a les 11. Gràcies per acostar-nos a l'activitat del municipi. Recordeu que podeu mantenir-vos informats als bulletins horaris i també a l'1, al Sánchez Noticias, edició migdia, amb l'Andrea Bueno. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. I fins després, que vagi bé, bon dia. Passa un minut d'un quart d'ons del matí, moment pels bright eyes, amb aquest first day of my life. This is the first day of my life. Swear I was born right in the doorway. I went out in the rain, suddenly everything changed. They're spreading blankets on the beach. Yours is the first face that I saw. I think I was blind before I met you. And I don't know where I am, I don't know where I've been. But I know where I want to go. And so I thought I'd let you know. Yeah, these things take forever. I especially am slow. But I realize that I need you. And I wondered if I could come home Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange you said everything changed As if you just woke up And you said this is the first day of my life I'm glad I didn't die before I met you But now I don't care I could go anywhere with you And I'd probably be happy So if you wanna be with me With these things there's no telling We just have to wait and see But I'd rather be working for a paycheck Than waiting to win the lottery Besides, maybe this time is different I mean, I really think you're lying i i i Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat. Un quart i mig d'onze. Un moment per posar-nos al dia de l'actualitat més general. I ho fem amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Bon dia, molt bé. I, com sempre, primer de tot el que fem és mirar la notícia més destacada del dia a través de la premsa convencional, dels diaris en paper, que avui suposo que passa al menys a nivell fotogràfic per l'Horacà Sandy. En tots els diaris, la notícia que coincideix és a l'Horacà i després destacant altres... Comencem pel diari Ara. Tenim una fotografia de l'huracà Sandy que inunda la costa est. A la part superior tenim no de Rubalcaba al PSC. El líder del PSOE nega el dret a decidir de Catalunya. Insta el PSC a fer fora els contraris a la unitat d'Espanya. Serien els dos temes destacats d'aquest diari. En el cas del punt avui, el titular diu que el PSOE dona l'esquena al PSC pel dret a decidir. Rubalcaba rebutja la proposta de Navarro per evitar una rebel·lió interna al partit i l'aparell judicial de l'Estat ja planifica mesures contra l'autodeterminació. A la part inferior tenim també una fotografia d'en aquest cas del Skyline de Nova York i diu Sandy paralitza Nova York. Passem ara a l'avantguàrdia, on tenim a la part superior una fotografia d'un fortunatge i pluges intenses amb el litoral de Massachusetts, com a fons. Diu Nova York amb l'ai al cor. L'huracà fa evacuar milers de nowayorquesos, deixa la ciutat sense metro, obliga a tancar les escoles i Wall Street, interromp la campanya de les eleccions a presidencials, després a dins dels diaris farem un petit resum de tot el que està passant amb aquest tema. I per últim, al periódico tenim una fotografia d'Obama sota la pluja. Diu, huracà sobre Obama. El Sandy castiga la costa est. El temporal inunda Nova York i afecta altres ciutats una setmana abans de les eleccions. Per tant, el mateix tema vist des de diferents punts de vista i amb diferents notícies que també ocupen importants part de l'esportada. Exacte, és un tema que segurament mereix tota aquesta atenció perquè déu-n'hi-do el que ha passat o el que està passant. I és el seguiment que em fa el 324. Tot i això, en aquest cas, hi ha un seguiment diferent, per exemple, per part d'aquests dos digitals, el 324. I ara, el 324, un cop l'obres tot el que et surt a tota la franja, és a dir, tant a la dreta com a la part central, és el pas del Sandy. Se'ns diu almenys 16 morts i prop de 7 milions d'usuaris sense llum pel pas de l'huracà. L'evolució també a través del Twitter amb el hashtag Sandy. I després, més avall, ens diu que la inflació internacional puja una dècima l'octubre a Espanya fins al 3,5% i també que el Congrés vota la reprovació de verd. La proposta la va presentar el grup socialista en demà que el ministre hagués afirmat que l'objectiu del seu departament és espanyolitzar als alumnes catalans que verd, que no serà a la cambra baixa, afirma que està tranquil perquè les acusacions no estan fonamentades. És el que llegim al 324.cat i ara es desmarca una mica d'aquest seguiment tan exhaustiu, si més no, que s'està fent des del 324, entre molts altres mitjans, perquè són alguns dels digitals que tenim a mà, i ens obre parlant-nos del dret a decidir i de Pere Navarro. Navarro retira, de fet, el coset de robar el cava a la seva aposta per un referèndum legal. Això ha estat aquest matí. L'idea del PSC insisteix que votaria no A la independència, per demanar el dret del poble català a ser consultat, el PSOE s'hi oposa fermament i acusa más de crear una fractura social i econòmica perquè vol dividir entre patriotes i antipatriotes. També se'ns diu a l'Ara que el banc suís UBS acomiadarà 10.000 persones per reduir la divisió de negocis. El major banc de Suïssa vol centrar-se en la banca privada i d'inversió. Des de fa 5 anys, l'entitat ha reduït ja la plantilla en 20.000 persones i ara té 63.500 treballadors. Són algunes de les notícies que llegim. Si mirem l'avantguàrdia, per exemple, una de les digitals d'aquí també ens obre amb aquest sandi que deixa les fosques a milions de llars a la costa est dels Estats Units. Són les notícies més destacades d'aquest matí. Passem ara a repassar altres coses que trobem a la portada. És una mica complicat perquè, com he dit, hi ha grans temes avui però he agafat petites notícies que potser no se'ls dona tanta importància. En el cas de l'avantguàrdia sí que ocupa un gran espai. Diu que el consum s'ensorra per la pujada de l'IVA i la TUR. Les vendes es desplomen el setembre a prop d'un 13% respecte a l'any anterior. Les famílies concentren la despesa en habitatges, serveis bàsics i alimentació. Hi ha un petit gràfic on es mostra la caiguda de vendes del comerç minorista. Passem ara al punt avui. Diu que els jubilats, els únics que no retallen despesa, es gasten un 9% més perquè els fills tornen a casa. En el cas del diari Ara diu que més de la meitat dels adults catalans ja pateixen excés de pes. Això també ho explicarem després quan fem el repàs a dins dels diaris. I per últim, en el cas del periódico, diu Bon torna a Skyfall. Verde amb el malvat més mortífer de la saga 007. És una pel·lícula que s'estrena demà. Durant la secció de cinema repassarem les característiques d'aquesta nova entrega. Doncs interessant, segurament també fer un cop d'ull. Passem ara a les notícies més llegides. El 324 és l'huracà Sandy que toca a terra al sud de Nova Jersey. El segon tema és PSC, PP i Ciutadans que demanen la retirada de la campanya de la Generalitat per vincular la diada i el 25N. I el tercer tema és The New York Times i The Wall Street Journal que suspenen els sistemes de pagament de les seves webs per l'huracà Sandy. per tant, convertint-se d'alguna manera en servei públic. A l'Hara.cat el tema més vist també és que el Sandy toca a terra i deixa 16 morts, inundacions i més de 6 milions d'allars sense electricitat. El segon tema és per què alhora que Sandy se l'anomenen la tempesta perfecta. I el tercer és que el PP fa el seu discurs d'afanar i diu que sí que ho portarà a Catalunya a una ruptura intensa amb l'estat propi. Més coses, obrim ara diaris i repassem una mica més on ens podem entretenir si tenim temps per llegir la premsa, Anna. Comencem pel periódico. Com ja he dit, parlem de la notícia del dia. El periódico fa un reportatge de quatre pàgines, per tant és bastant extens, on tracta diversos temes sobre l'horacassandi. Hi ha hagut un total de 16 morts, com deies, a tot l'estat, les parts més baixes de Manhattan, com Battery Park, encadat inundades, amb fins a 4 metres d'aigua, I s'han cancel·lat vols i més altres milers de persones s'han quedat sense llum, etc. Hi ha hagut poques desgràcies entre cometes, perquè gràcies als avisos d'evacuació i prevenció que es van avançar ahir, tot i que ha sigut bastant perillós, per dir-ho d'alguna manera, els resultats, per ara, no sembla que hagin d'anar gaire més, per dir-ho d'alguna manera. Bé, la notícia no s'ha acabat perquè durant les properes hores també s'estarà pendent del pas d'aquest huracà i les tempestes i les pluges que segueixen caient a hores d'ara. I hi ha també una secció on parla d'Obama, que ha hagut d'aparcar la campanya per gestionar l'emergència i de com tot això pot arribar a afectar les eleccions, les properes eleccions, que ja no els queden més de dies. No, no, dimarts que ve, de fet, no? Vull dir, estaria al principi, avui és dimarts, doncs... Dimarts de la setmana que ve, ara no sé si... S'hauran fet ja? No, suposo que si es fa el dimarts encara no s'hauran fet. No haurem de parlar dimecres. Seguim amb el punt avui que també ho destacàvem a la portada. Diu que la meitat de la població adulta ja té excés de pes. Han sortit les últimes dades referents al 2011 de l'enquesta de Salut de Catalunya i confirmen que el 50,3% de la població té sobrepes. Respecte a l'any anterior han pujat 3 punts. Els tan percents ja han augmentat, sobretot en homes. Cap al que sembla pateixen més que les dones. Tot i ser de les regions on el sedentarisme ha millorat lentament, en el cas de Catalunya, I hi ha també a l'article una taula sobre els factors de risc i l'ús dels serveis sanitaris que il·lustren molt bé aquestes dades i ens fan entendre una miqueta més cap on anem i el perill que això pot suposar, perquè l'obesitat no és poca cosa. Exacte. Doncs també suposo que convé ser-ne conscient segurament amb un article o amb aquests informes que van apareixent de tant en tant. Què més tenim? Passem a l'ara. Tu coneixes la palabra dos? El joc aquest que es tracta d'anar fent paraules i anar doncs jugant. I caure molta gent enganxada. Exacte. Doncs ara els argentins d'Ether Max que van crear aquest joc. es volen convertir en l'empresa més rellevant al mercat, castellano parlant en aquest cas, amb Mezcladitos. M'ha fet molta gràcia el nom. El diari diu que Mezcladitos vol superar a Palabrados. És un joc que asseguren que és més instantani, es basa també en les paraules, però busquen, amb aquesta nova aplicació, oferir més qualitat i, entre altres coses, estarà disponible en 12 idiomes, català inclòs. i els dispositius Apple el podran descarregar a partir de demà però els Androids s'hauran d'esperar al desembre. Per tant, doncs, un nou joc que sempre està bé. Per temps lliure. Exacte. I acabem amb la vanguardia. Diu un carril enlaire. A les pàgines grogues trobem un reportatge sobre el carril BAU de la C58 que es va estrenar ahir i va ser una miqueta desastrosa per tots els problemes que va ocasionar. Ara hi ha poc trànsit, és a dir, poc fluït, llargues cues a l'autopista pel desconeixement, la distracció i la curiositat dels conductors. La Generalitat veu això amb bons ulls, ja que creu que així no s'omple el vial i promou més l'utilització del cotxe compartit i el transport públic entre els usuaris que abans anaven amb el seu transport particular. Si voleu saber més de com evoluciona el tema, doncs teniu una llarga explicació on s'exposen els problemes, sumats a la vaga de metro que hi haurà demà durant tot el dia, per tant, doncs, que impedirà també Segurament la gent agafarà més el cotxe. Que plorar també serà un dia bonic per circular. Exacte. I les cues interminables que es formen per culpa d'aquesta nova mesura. Per tant, doncs, si us afecta aquest tram està bé que hi feu un cop d'ull. Déu-n'hi-do. Doncs això és el que podem trobar avui a dins dels viaris. Passem ara a l'actualitat internacional, que avui passa sobretot pel Sandy, ens ha explicat el que hem anat comentant fins ara, però totes les pàgines que tracten aquesta informació, com ara... Les seccions internacionals de diaris com el País o la Vanguardia que tenen corresponsals a Nova York, hi ha moltes informacions. A la pàgina internacional hi ha deu titulars diferents, tots referents, referits a tot plegat. Els vots cancel·lats del Prat amb origen o destí de Nova York, el paper d'Obama, Nova York continua l'evacuació, els que s'han negat a deixar a casa seva, això d'ahir al vespre i el nivell d'aigua a Nova York que baixa però deixa desperfectes greus i també tot plegat una mica la posada al dia de tot el que va a l'actualitat al moment, de tot el que va passant amb aquest huracà, recordem que ara és la matinada a Nova York i suposo que tot també s'anirà actualitzant a mesura que el dia es desperti. Hi ha altres coses que tenim. Per exemple, a l'Amèrica Llatina, a Bolívia, uns desconeguts salten una ràdio i cremen el presentador. Quatre individus han entrat a l'emissora de ràdio popular en un poble de la frontera entre Bolívia i Argentina. I han cremat foca a Fernando Vidal, que tenia 78 anys quan parlava del contraband. Déu-n'hi-do, que passa segons quins llocs. Posa els pèls de punta. Ens quedem ara més a prop a Holanda. El govern holandès imposa als banquers un codi de ontològic. El socialdemòcrata Frans Timmermans, un europeista convençut, és el nou ministre de l'exterior i es prohibeix el burca i el ni cap. A la Xina les protestes aconsegueixen paralitzar un projecte químic. Les autoritats admeten que en la instal·lació anava a produir-se el paraxilè, químic relacionat amb diverses malalties. I també tenim que França avaluar obligar a Google a pagar per enllaçar notícies. A Alemanya ja s'està fent una llei similar i el 90% dels diàrics brasilers han deixat de fer servir Google News. I finalment la frustrada treva temporal acaba a Síria sense que la violència hagi remès, les contínues hostilitats entre el règim i la insurgència i els atemptats a prop de la capital ha marcat la festa del Shai. Doncs és una mica el que passa arreu del món, déu-n'hi-do avui. les notícies internacionals. Passem ara a les contraportades dels diaris d'aquí. I comencem, de fet, pel diari Ara, que ens diu la proporció àuria al Parlament. És un article de Sabado Cardús. Asegura que els catalans farem una votació parlamentària que haurà de fer tres coses. Una, governar el país en aquest nou camí que hem començat, dues, trobar una consulta pel poble de Catalunya, sobre si vol ser un nou estat i 3 preparar el camí cap a la independència. Parla sobre el que hauria de passar en les properes eleccions i referent a aquesta proporció ària assegurar que és un número infinit no periòdic però que donades les excepcionals circumstàncies polítiques doncs en aquest cas sembla un objectiu aconseguir Tot el que ell diu que són, per exemple, 68 diputats de mas, segona posició esquerra, com a mínim 90 diputats, sobiranistes i 101 diputats a favor del referèndum, doncs són els números que haurien de ser d'aquesta referència, d'aquesta proporció àurea, entre cometes. Doncs això al diari ara, volíem dir, després també tenim la contraportada del punt avui, que ens diu, l'Església Europa es converteix en significant. L'entrevista és a Joan Soler, que és claretia, membre de l'associació Araguaia, amics de Casaldàliga. Tornem a tenir un tema clausiàstic, ahir també parlàvem de l'ateisme. Avui és l'Església, la protagonista. Parla de la seva relació amb Pere Casaldàliga, de com ha intentat millorar la situació dels terratinents al Brasil, de l'actual situació de l'Església aquí a Catalunya, que ha perdut molts seguidors a causa de tancar-se en banda, i del que busca l'Església avui en dia. assegura que ha de ser una mà acollidora i no algú que busca més i més seguidors, que és una miqueta el que per imaginari col·lectiu tenim ara mateix, doncs pensem. És un tema diferent, que potser si no ens interessa molt, doncs no el coneixem molt, per tant, estaria bé llegir-lo. Entrari, està clar. Passem a la d'avantguàrdia, que ens diu previnguem la canalla de l'abús sexual en l'esport. Qui ho adverteix, això? Mike Hartil, que és sociòleg de l'esport. Com diu en el títol, parlar dels abusos sexuals en l'esport assegura que aproximadament un 5% de nens i un 10% de nenes en pateixen i que entre el 15 i el 35% pateix diferents tipus d'assetjament com ara tocaments. Ell s'encarrega d'estudiar el tema i trobar formes de prevenció en els casos per tal de millorar la situació. És un tema preocupant que ens afecta més o menys directament però que val la pena conèixer i l'entrevista passa per aquí. Doncs interessant també. I finalment llegim el periódico que s'ha de tenir l'ull entrenat per la caligrafia antiga. L'entrevista és a Carme Montaner. Diu que a casa trobaven vells documents indexifrables, li trucaven a ella i així va començar tot. És una dona que s'encarrega d'ajudar famílies a conèixer els seus orígens, familiars, a partir de documents que troben i que li mostren. Ara és la principal responsable d'EBLA Manuscripta. que és una empresa que va de textos antics entre les seves tasques, doncs es troba la de facilitar la informació documental que algú pot necessitar en un moment donat per la seva feina i que doncs potser per raons geogràfiques no pot acostar-s'hi. Molt bé, doncs és el que llegim avui a les contraportades dels diaris. I mirem ara les portades esportives, que avui passen totes per aquesta pilota d'or i els titulars. Per tant, doncs, juguen una mica amb tot això, però bé, en tot cas, per exemple, l'esport ens diu Messi d'Or, fa fàcil, i diu, després de la bota, ha de venir la pilota, agraïment, aquest premi és de tots, sense els meus companys, Núria ha marcat 50 gols, i Vui continua creixent aquí al Barça, i fer-ho fins al final. És el que ens destaca al diari Esport, el nou esportiu ens diu Orpur, parlant-nos de Messi, i ens ensenya ell fent un petó a la pilota d'or. Messi rep la segona bota d'or i expira una històrica quarta pilota d'or en una edició que té cinc jugadors del Barça entre els 23 finalistes. M'he equivocat, doncs. Per tant, estaríem parlant de la bota d'or i encara no la pilota. I parlem ara del que ens diu el Mundo Deportivo, que juga una mica més en la paraula or i titula, de fet és en castellà, però també es podria dir en català, seria tras-or. Posa en estes oro. Segona, vota d'or per Messi. També s'han destacat algunes declaracions de Leo Messi, també una de les que no es comentaven a l'esport. Diu que és el meu fill el mateix dia que fa anys maradona, i la seva resposta va ser que quilombo. Doncs és el que se'ns diu els diaris esportius. També, de fet, el Marc ens parla de Messi, ens ensenya la imatge d'ell fent aquest petó a la bota d'or. I el titular és No Soy Un Chupón. I finalment el que fa l'AS es dir Madrid 6, Barça 5, parlant d'aquest rànquing referent als premis de la pilota d'or. Passem ara a l'actualitat cultural. Comencem amb el Museu Guggenheim de Bilbao, que revisa els 60 anys de l'artista nord-americà Claes Oldenburg. És una mostra que repassa l'obra d'aquest autor tan experimental que es va fer famós per les seves performance i l'art urbà de les seves colossals escultures d'objectes quotidiens com hamburgueses, bicicletes... Aquí a Barcelona tenim l'escultura dels mistos de la Vall d'Hebron. No sé si les has vist, alguna vegada? No. Bueno, és una escultura gegant que simula aquests mistos. Aquesta mostra recull la seva obra i pel·lícules i obres que anuncien l'arribada de l'art-pop en el seu moment. Aquest artista ara ha decidit a dir una adeu amb una obra que és un cendrer ple de borilles on diu que la festa s'ha acabat. Per tant, molt gràfic. El museu repassarà la seva trajectòria com a artista. És una de les coses que tenim en plana cultural. Sí, tenim en televisió TV3 i Versatile Cinema van acabar ahir el rodatge del telefilm que adapta a l'obra de teatre anomenada El métode Gronholm del mateix autor i amb els mateixos actors. És una obra que s'ha estrenat a més de 60 països i que han vist més de dos milions i mig d'espectadors, que per tant s'espera que tingui una gran acollida degut en part a la seva fidelitat amb el text original. Molt bé, doncs són les històries culturals que tenim avui. Passem ara a parlar-vos d'alguna cosa curiosa. Jo vull passar per Homer Simpson, que resulta que era suec i que va ser dibuixat l'any 1920. Resulta, doncs, que una tira còmica dels anys 40 reflecteix un personatge molt, molt, molt semblant al Homer Simpson de Matt Groening. No sé si tu l'has vist, el dibuix, Anna. El vaig veure. I no és que sigui un semblant, és que és idèntic. Exacte. No sé si realment... Suposo que aquí comencen tots els dubtes. És la web danesa 22words, que ha rescatat del baúl dels records aquest còmic suec, Oscar Jacobson. i el protagonista és calcat, quan l'he vist em pensava que era l'original i se l'havia bautitzat com a Adamson i el personatge és molt semblant. El conegut d'air és Springfield no només per la seva aparència física sinó també pels trets del caràcter, que també és així mandrós i torpe que feia riure els lectors de l'època amb les seves peripècies. A més a més, també té propensió als bicis, l'únic que en lloc de cervesa, de passionar-li, en el seu cas, el que és un fumador compulsiu, sempre enganxat als seus puros abans. Clar, Maturonin sempre havia declarat que va dibuixar els cims, on inspirants de la seva família, però no sabem si en el seu inconscient hi havia això, o la seva per consciència... No se sap, suposo que és... impossible de matisar, però quan és tan evident... es fa estrany, si més no. Suposo que ho investigaran. M'imagino, però no sé si es pot arribar a gaire conclusió. No seria estrany. O potser sí. Bé, en tot cas acabem parlant d'una recomanació per aquest vespre, on ens portes avui, Anna. Avui, Teatre. Ja fa unes setmanes que es va estrenar la pel·lícula El Nom, de marca francesa, que és l'adaptació d'una obra teatral del mateix nom, que es diu El Nom, valga la redundància. Doncs la versió catalana ara arriba avui al Teatre Goya de Barcelona. És una comèdia que ens farà passar una bona estona i on tenim actors del país com Joel Joan, Sandra Monclus o Xavier Villanueva. Per tant, doncs una bona proposta per passar ara que venen dies de festa. Exacte. Podem plantejar-nos-ne al teatre. Està clar. Molt bé, Anna, doncs gràcies i fins després, que vagi bé. Fins després. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins el 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot, braia, trucant al telèfon gratuït 900-100-186. Tens temps fins el 29 d'octubre. Més informació al 012 o al parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta. En punt 3 quarts d'ons del matí, moment ara, per escoltar una mica a Vic Chesnod. Amb aquest dia així gris que fa, doncs és una de les bandes sonores que podrien acompanyar-nos en un matí com aquests, i per exemple, doncs escoltar el seu Merryman. I la sentim des del començament. An old woman in a wig And a mule eating a fig Caterpillar on a twig Shouldn't flitter Fella hanging from a clock Someone falling from a dot Little ripple showing shock And then we titter Jolly kid upon a trie Opened up the die She nearly lost her water Heals a haggard soul Reflex to control Bust your ass and soothe his cancer Then the tragedy Get the audience to grin So you stop to start again But then it's ending Shooting oneself in the foot Catch oneself with a fishing hook Elementary text photonic devices For the coming good, take a little noob. Who's to say we should or should not give up? Bless the idiot that makes us credit cards. roses for the bird of all our merry men. An old woman in a wig and a mule eatin' a fig. Caterpillar on a twig shouldn't slitter. Sell a hanging summer clock. Someone falling from a dark little ripple showing shock and then beating her. Chubby kid upon a trie, coping up the tide, she nearly lost her water. Heals a haggard soul Reflex to control Bust your ass and soothe his cancer Then the tragedy will end Gets the audience to grin So you stop to start again But then it's ending Shooting oneself in the foot Catch oneself with a fishing hook Elumentary textbook comic give-ice test For the coming good, take a little look. Who's to say we should or should not give up? Bless the idiot that makes us glitter, God. Bona tarda! Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes, ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. 9 minuts i ja arribem a les 11 del matí. Us recordem que a la segona hora, d'aquí a poca estona, a les 11 i 10, parlarem amb Jordi Amigó, l'Arxivet Municipal, perquè ens expliqui més àmplia en què consistirà aquesta mostra que hem anat comentant fa una estona quan parlàvem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. És una exposició que rememora els Jocs Olímpics, com van viure aquí a Sant Just. En concret, el títol és, ja han passat 20 anys, Sant Just i les Olimpiades de 1992, i es podrà veure des d'avui i fins al dia 22 de novembre a la mostra que organitza l'Arxiu Històric Municipal, i que, per tant, segurament serà interessant per tots els que recorden com ho van viure l'any 92, i potser també per aquells que tenien poca memòria encara del 92 i tenen ganes de saber què passava a Sant Just en aquella època, aquell estil del 92, que és ara fa exactament... ha fet 20 anys. Per tant, farem un cop d'ull a la segona hora en aquesta exposició, parlarem de com serà tot plegat. També tindrem un moment per parlar del temps amb el Carles Zernàredi-Rius, que ens expliqui què és el que ens espera a les properes hores, si plourà, a partir de quan, si continuarà fent tan fred i com pinta el pont, pels que en tinguin, de cara a aquests quatre dies de festa per a alguns. I finalment també parlarem de comerç local, amb l'Anna Dígat ens presentarà com cada setmana un nou comerç a Justenc i acabarem també aquesta segona hora fent tertúlia amb la Mercè i la Cristina. Tot això serà, com dèiem, després de les notícies que seran a les 11 en punt, ara però us deixem amb una mica més de publicitat i música per arribar al pulgari de les 11 del matí. I el que fem és escoltar aquest Harvest Moon de Neil Young. Come a little bit closer, hear what I have to say. Just like children sleeping, we could dream this night away. But there's a full moon rising Let's go dancing in the light We know where the music's playing Let's go out and feel it Because I'm still in love with you I want to see you dance again Because I'm still in love with you On this faraway school I watched you from afar. When we were lovers I loved you with all my heart. Però ara es comença a tardar i el món... I'm still in love with you. I wanna see you dance again. Because I'm still in love with you. On this heartless moon. Bona tarda! Because I'm still in love with you. I wanna see you dance again. Because I'm still in love with you. On this marvelous moon. Just a la fusta, al magazine del matí. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins el 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot braia trucant al telèfon gratuït 900-100-186. Tens temps fins el 29 d'octubre. Més informació al 012 o al parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fer-ho de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, torna a defensar la seva proposta per reformar la Constitució i incloure-hi el dret a decidir dels catalans. Ho ha dit avui des de Madrid i al costat del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que ahir ja va expressar la seva opinió en contra d'aquesta proposta. Pere Navarro ha aprofitat aquest acte també per criticar l'espiral de retrets entre Convergència i Unió i el Partit Popular. El PSC y el PSOE, en ese paisaje en blanco y negro que plantean los nacionalistas españoles y los nacionalistas catalanes, tienen el peligro de difuminarse entre los matices del gris. Creo que ha llegado el momento de decir, con toda la tranquilidad, pero también con toda rotundidad, de quien ve que la pelea es ya muy peligrosa, que ya está bien. Pere Navarro ha reiterat que el PSC votaria en contra de la independència de Catalunya si s'acabés fent un referèndum. De la seva banda, Rubalcaba ha promès estar al costat del PSC a la recerca d'un horitzó federal per al model d'estat i ha assegurat que dialogaran tot el que calgui per arribar a un acord. La portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verts, Dolors Camats, acusa el govern d'Artur Mas de vendre i privatitzar les estructures que té Catalunya per poder ser un estat. En declaracions a la xarxa, Camats ha posat els següents exemples. Que parli d'estat propi o que parli d'estructures d'estat, i les estructures d'estat que té Catalunya, per exemple, una empresa excel·lent en gestió que és Atella, que gestiona, Aiguaster Llobregat, se l'estigui venent. O, per exemple, Tabassa, que és una empresa pública que ens permet fer polítiques de mobilitat, que gestiona les carreteres que són propietat de la Generalitat, també se la vulgui vendre. Pel que fa a la polèmica campanya institucional de la Generalitat amb motiu de les eleccions del 25 de novembre, on s'utilitzen imatges de la manifestació de la diada, Camats ha dit que confia que l'Ajuntament electoral faci retirar el vídeo. També el Partit dels Socialistes de Catalunya, el Partit Popular i Ciutadans han demanat la retirada immediata d'aquesta campanya. L'Ajuntament de Tarragona demanarà un crèdit de 5 milions d'euros per acabar la remodelació del mercat central d'aquesta ciutat. S'ha aprovat en el ple d'aquest matí arran del retard a les subvencions estatals. Tarragona, Marrovira, bon dia. Bon dia, l'equip de govern del consistori Tarragoni ha assegurat que està garantit el finançament per finalitzar les obres del mercat central, unes obres que van començar fa uns quatre anys i que estan previstes que estiguin enllestides la propera tardor, malgrat els dubtes de comerciants i venedors. Per això, en la sessió plenària d'avui, gràcies a l'abstenció dels grups de la posició, s'ha aprovat un crèdit per valor de 5 milions d'euros per cobrir en part l'aportació estatal de 1,4 milions del conveni anual incomplert de l'any passat i pel fet que un any l'Estat no hagi destinat cap partida pressupostària. Pau Pérez és el primer tinent alcalde. No és el préstec fonamental que tenia la obra, que aquest ja està consolidat també. És una part que s'havia fet pel mercat provisional i que mentre no arribin Aquestes subvencions, que és part del pla de viabilitat, doncs necessitem cobertura. Per altra, durant el ple també s'ha aprovat la formació de les meses electorals amb motiu de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L'aeroport del Prat ha cancel·lat tots els vols previstos per avui cap a la costa est dels Estats Units a causa de l'huracà Sandy. No s'enlairaran ni aterraran els 6 vols amb connexió amb Nova York, 3 d'arribada i 3 de sortida de les companyies Delta, American i United Airlines. Els Mossos d'Esquadra han recuperat una caixa forta i joies acabades de robar en un domicili a la ciutat de Barcelona en un control a la gran via. Va passar el divendres passat quan els agents van aturar el cotxe on fugien els tres presumptes adres i el van escorcollar. Hi van trobar un ordinador, la caixa forta i els estris que havien utilitzat per arrencar-la dins del maleter. Van detenir els tres ocupants del vehicle, tots tres de l'Hospitalet de Llobregat, com a presumptes autors d'aquest robatori en força. Esports en xarxa. Bon dia, us parlo amb Artacases. El Barça inicia avui la defensa del títol de campió de Copa. El camp de l'Alavés i el Llagoster es rep al València en una jornada històrica. Els blaugranes viatgen aquest matí cap a Vitoria amb absències destacades. Sense Messi, Xavi, Alba, Pedro i Valdez. Pinto serà el porter com és habitual a la Copa. L'Alavés, entrenat per l'exentrenador del Sant Andreu Nacho González, Rep el Barça com a líder del grup segon de la segona divisió B. El partit començarà a les 10 de la nit a Mendizorroza. A Llagostera s'ha adequat el municipal per acollir el partit contra el conjunt valencianista amb graderies supletòries que amplien l'aforament fins a les 2.500 localitats. El tècnic llagusterenc Oriol Alsina parla d'oportunitat històrica. D'ànims al màxim. La situació de l'equip ara mateix és de molta tranquil·litat anar a la Lliga. Esperem ser el més combatiu possible. És una oportunitat única i irrepetible per un poble com Llagostira poder tenir una festa del futbol com és aquesta. El club demana que els aficionats vagin al camp amb ventilació per evitar aglomeracions. El València Pellegrino ha deixat fora de la llista de convocats el soldador Gago Bernat, Ramí i Joao Pereira. El partit començarà a les vuit del vespre. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno, primer mes del Servei de Mobilitat Internacional per a joves a Sant Just. Aquesta eina es va posar en marxa al setembre amb l'objectiu d'orientar les persones d'entre 16 i 35 anys que vulguin passar una temporada a l'estranger per estudiar, treballar o fer-hi un projecte de voluntariat. A través d'aquesta assessoria s'informa de beques, ajudes i maneres de trobar feina a l'estranger. A banda d'estudiar i treballar, una altra de les alternatives que es plantegen és un servei de voluntariat europeu. Es tracta de fer un voluntariat que està subvencionat per la Comissió Europea. El proper 15 de novembre es presentarà precisament aquest projecte en una conferència al Casal de Joves. Sigui com sigui, en tots els casos es recomana motivació, determinació i paciència a l'hora de començar un projecte de mobilitat internacional. Per assessorar-vos sobre aquest tema, us podeu adreçar al Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just al carrer Campadruzeta, sense número. Canviem de qüestió, el cementiri de Sant Just amplia el seu horari d'obertura per a tots sants. Fins al dia 2 de novembre, obre de 9 del matí a 6 de la tarda. A més, el dia 1, dijous, dia de Tots Sants, a les 12 del migdia, hi haurà una cantada de la coralharmonia de Sant Just per acompanyar les visites. A les 5 de la tarda, com és habitual, cada any se celebrarà una pregària en memòria dels difuns. Aquest any s'està treballant per ampliar la sala de cerimònies del cementiri per tal de millorar el servei que es ofereix a l'espai. Amb aquest canvi, el que fins ara era porxo, s'incorpora a la sala, que un cop enllestida tindrà accés directe al cementiri. També s'han fet millores al jardí si s'ha repintat bona part de l'equipament. I acabem recordant que el barri de Mas Lluís tindrà col·legi electoral les properes eleccions del 25 de novembre. L'Ajuntament Electoral ha autoritzat l'ús del local de l'Associació de Veïns, l'espai Mas Lluís, després de rebre la petició de l'Ajuntament de Sant Just. Els veïns empadronats al barri de Mas Lluís abans de l'1 d'agost, com dèiem, podran exercir el seu dret a vot a les eleccions catalanes en aquest espai, que servirà com a col·legi electoral durant la jornada. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També els senyors notícies d'edició migdia a partir de l'1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de radyodesvern3bw.radyodesvern.com. Molt bon dia. Sempre vindràs amb mi, que tens les mans i un somni mens per construir. Torna'm a dir que sí, que estàs al meu costat, que t'has afartat, que me dius veritat, que ho deixes tot i et passes el combat. que mai no has format part d'aquest exèrcit tant que part dels resignats. Torna-me a dir que no, que no tens cap intenció de dir a qui em quedo i planto llaó. I si no siguem rere l'horitzó, ja sé que m'has dit mil per poder-te abraçar quan ho haguem aconseguit. Oh-oh, oh-oh, oh-oh, oh-oh. Oh-oh, oh-oh, oh-oh. Digue'm un altre cop que allà on vols arribar, encara és hora que ho trepitgi cap a un home. Digue'm un altre cop que només la voluntat serà d'aquest viatge. El timó i el vent farà d'aquest viatge. La revolta serà més dolça si et tinc a mà per poder-te abraçar quan ho haguem d'aconseguir. No em fa por l'enemic ni cap manca l'infinit. La revolta serà la més força si en tinc amant per poder-te abraçar. Quan ho haurem d'aconseguir i és que si en tinc a prop. Oh, oh... Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. 9 dubtes. La millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de Correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot, braia, trucant al telèfon gratuït 900-100-186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o al parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant Just a la Fusta. Passen 13 minuts de les 11. Aquesta tarda a les 7 s'inaugura l'exposició Ja han passat 20 anys, Sant Just i les Olimpiades de 1992, que es podrà visitar fins al 22 de novembre al Cim de Can Gynestà, una mostra que organitza l'Arxiu Històric Municipal. Per això avui tenim a l'Arxiver Municipal Jordi Amigó. Molt bon dia. Hola, bon dia. I també tenim a Toni Barrilla. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Que hauries de posar els cascos, que no ens serà complicat de seguir-nos. I el tenim aquí perquè va participar als Jocs Olímpics del 92, ara fa 20 anys. El Toni Parrilla és l'únic esportista olímpic que tenim. Va participar a la categoria de bola i vol assegut als Paralímpics, que van començar el 30 d'agost, i ell va ser un dels portadors de la torxa. El tema de la totxa també em va fer molta il·lusió. Fa una il·lusió especial. Només passa una vegada a la vida. Quin és el record més especial que guardes dels jocs olímpics? Molts. La convivència a la Vila Olímpica amb esportistes d'altres països és impressionant. Veus com ho viuen en altres països. en altres llocs, en altres cultures. Recordo que el menjador era una passada, perquè a més teníem menjars per altres cultures, musulmanes, jueves... Hi havia un rebombori sempre a les 24 hores del dia en el menjador, perquè a més, culturalment hi ha gent que menjaven unes hores determinades, tothom menjava les mateixes hores. Era molt divertit. I l'ambient ja et deia en el tema de les activitats, que teníem biblioteca, Teníem un caraó que teníem a lloc per escoltar música, per exagir... La veritat és que l'ambient a nivell així era impressionant. Potser aquesta és la part que guardo més que inclús que és el que representa la competició. Segurament és el que passa possiblement amb els Jocs Olímpics, que no només és esport, sinó que és tota aquesta suma de totes aquestes coses que és el que fa que sigui segurament tan especial. En aquesta exposició que s'inaugura avui, què hi trobarem? Aquesta és una exposició que s'hi troba la participació dels voluntaris olímpics en Justencs i d'esportistes com el Toni, que només en tenim un, que van estar als Jocs Olímpics. És una exposició diferent de les altres, perquè és una exposició que no deixa de ser una estratègia de l'Arxiu Municipal per recollir materials fotogràfics de la participació dels en Justencs als Jocs. A l'arxiu municipal vam detectar que només teníem les imatges del pas de la torxa olímpica i de la torxa paralímpica, però que hi havia hagut molts voluntaris, sant justencs, que havien estat al llocs i que no teníem informació. Llavors, és una exposició que es fa per aconseguir també imatges d'aquests voluntaris. És una exposició que serà oberta, és una exposició que serà diferent del dia que s'acabi, del dia que comenci, Perquè la idea és que els voluntaris olímpics que van participar ens portin imatges, ens portin objectes, ens portin elements que van utilitzar, que van emprar, hi ha qui guarda la samarreta com el Toni, hi ha qui guarda la bandera, hi ha qui guarda el lloc on van estar, fotografies... I conèixer també una activitat que van fer Sant Josep i Sant Justenques ara fa 20 anys. Molts d'ells són joves, promeses, de les empreses catalanes, perquè val a dir que molts d'aquests voluntaris olímpics Després van fer la seva carrera professional, ara són gent que estan amb l'edat activa i alguns d'ells són dirigents d'empreses importants. Alguns potser no podran venir perquè estan amb edat laboral però deixa de ser una alegria comprovar que aquells joves de 20 anys avui De fet, aquesta dada simbòlica, no els 20 anys, és com una mena d'inflexió per mirar enrere. Ha de donar una mica més de perspectiva, que potser fa menys temps. Entenc que es podrà veure a partir d'avui, però qui vulgui aportar alguna cosa, com ho ha de fer? Bé, és simplement passar per Can Ginestà, veure l'exposició, manifestar que té aquestes imatges del seu fill o d'ell mateix, i bé, nosaltres des de l'Arxiu Municipal les posarem en uns cubes a dintre de l'exposició, que la idea és que vagin creixent i a veure si poden créixer molts més. Perquè nosaltres tenim una sèrie de voluntaris que vam formar Sant Just, va esdevenir centre de formació de voluntaris, i llavors vam formar una vintena de voluntaris. I aquests més o menys els coneixem, els tenim controlats, sabem qui són, tenim el llistat... Però també hi ha molta gent que no es va formar senyors, que van ser voluntaris que directament es van apuntar per les federacions. i aquests són molt difícils de conèixer, llavors, aquestes persones són les que també es poden apropar i portant les seves imatges i la seva col·laboració, havent entès que puguem conèixer una miqueta més amb el temps, quina va ser la participació dels enjustencs i enjustenques als Jocs d'ara fa 20 anys. Clar, segurament els Jocs Olímpics van ser, parlo així, amb hipòtesi, perquè jo em queda una mica lluny, per tant, no tinc el record que tindré vosaltres, segurament, però dic que va ser un moment de molts canvis, aquí a la societat catalana en general, a Barcelona, i de fet de retruc a tots els municipis que queden a prop, pensant en un esdeveniment a nivell mundial, no tan gran, és allò de pensar que estàs fent una cosa per tot el món, suposo que la implicació era important, era màxima en aquest sentit. Sí, el Toni és esportista i ell encara segueix competint. Vull dir, ell ens pot explicar una mica com eren les instal·lacions suportives abans i després dels jocs. Jo recordo, no ho recordaràs segurament, però el canvi radical de la ciutat va ser impressionant. Ara la generació actual pot veure com és la ciutat de Barcelona actualment, però nosaltres que vam viure el canvi, el canvi de la ciutat va ser impressionant a nivell d'instal·lacions i d'infraestructures. Deies el tema de instal·lacions. Jo, efectivament, encara continuo en actiu, encara que sigui poqueta cosa, i probablement ja estic al final, però sí que recordo les instal·lacions... Les que jo vaig viure a l'Olimpiada eren noves i són les que actualment conservem. I, evidentment, el canvi d'instal·lacions del que era abans la ciutat i les instal·lacions de la ciutat abans de les olimpiades a les que tenim ara, el canvi va ser... va ser radical. Suposo que us referíeu a això, no? Sí. Van haver-hi uns anys previs als Jocs Olímpics, entre el 86 i el 92, que molts ajuntaments de Catalunya es van posar les piles en matèria esportiva i van haver-hi moltes inversions de polisportius, de piscines... Suposo que els que jugàveu notàveu... Jo recordo, de primera mà, que és el tema de Sant Feliu. He jugat molts anys i encara estic a l'última meva època, aquí al Lunes de Sant Feliu Llobregat, i recordo que quan vaig començar a fer esport a Sant Feliu jugàvem i entrenàvem i jugàvem amb una pista descoberta, totalment descoberta, amb el que comporta això amb el tema d'entrenaments, el fred de la calor, és el que t'ho dius a partir d'aquella època i la cosa es va anar transformant i els municipis es van comprometre ja a fer instal·lacions adequades, descobertes, de qualitat esportiva que no teníem en aquella època. Si no hi haguessin hagut aquests jocs olímpics, aquest nivell esportiu que hi ha important per aquí potser hauria sigut diferent, s'hauria continuat practicant esport, però d'alguna manera no s'hauria anat buscant el detall de fer-ho millor. Suposo que van aprendre que per aconseguir coses has de tenir bones coses. Un esportista, si no li facilites tenir bon material i bona instal·lació, després no li pots demanar que tinguin bons resultats. Una cosa va sempre compaginada amb l'altra, segur. Hem parlat abans dels moments que recordaves, Toni, més especials també dels jocs, comandaves aquesta barreja de cultures i tot plegat. I a nivell esportiu, amb què et quedes d'aquells jocs? Nosaltres vam fer, va ser una cosa molt curiosa, perquè jo venia de practicar. En aquella època nosaltres, sobretot els esportius Paralímpics, érem una mica multiesportistes. Els clubs no tenien un nombre important d'integrants, llavors quan hi havia competició, el club sempre, d'alguna manera, volia que fessis una mica de tot, que fessis coses del letisme, que fessis tenis de taula, que vaig participar en algun campeonat d'Espanya també, vaig conèixer alguna cosa, Camino de Catalunya... Una mica de tot, no? I jo venia, en aquella època, de la meva primitud esportiva, pràcticament, d'alguna manera, tenia 30 anys i estava practicant el 90% de la... ja m'havia dedicat pràcticament l'excursió al bàsquet, en el qual estava aconseguint coses, i quan va arribar la part limpiada, arribar a formar part de la selecció de vals, que era molt complicada, era complicadíssim, perquè a més, el tema de si estaves millor preparat que altres, en aquella època teníem un conflicte bastant important entre els esportistes catalans i la FEDRA espanyola. No sé si és com ara, però teníem uns conflits importants. Llavors, Espanya volia formar un equip, una selecció de bolígola d'atat, i vam fer una crida, un càsting a esportistes d'altres modalitats i volíem provar-ho. Jo vaig veure que era la gran oportunitat de veure si se tenia sort de poder participar a l'experimental de la meva ciutat, que això passa una vegada a la vida, i en una carrera esportiva, segurament. Em vaig apuntar i després una tria important, i ho vaig aconseguir. I al final vam arribar a formar part d'aquesta selecció espanyola que va participar a la Paral·limpiada de Bolíva de l'Estat. La veritat que s'ha de dir que amb un resultat esportiu fluix, no? Tots s'ha de dir, perquè a més vam competir amb, vull dir, el Bolíva de l'Estat no era una pràctica esportiva habitual, era una cosa que es va crear en aquell moment, i tot s'ha de dir. Després de la Paral·limpiada ja el bolígraf d'adaptat va deixar aparèixer dels esports de la federació, perquè és un esport que no hi havia realment una crida important de jugadors. I la veritat és que vam estar quatre o cinc mesos preparant-nos per tenir un nivell acceptable, perquè ens apuntàvem a equips en el qual el bolígraf d'adaptat era una costum habitual, i la veritat és que no vam tenir sort, vam estar a punt de guanyar els Estats Units, me'n recordo, un partit molt maco, que vam estar allà a punt, però al final no vam aconseguir la veritat d'un resultat esportiu bo. Bé, doncs això parla d'art esportiu. Suposo que des de Sant Just, sent Barcelona, la implicació... És a dir, se sentien com un jocs propis, no? També, però... És a dir, a nivell català m'imagino que són uns jocs de Barcelona però que representen també tothom, d'alguna manera. Vull dir que són uns jocs simbòlics a nivell general per a tots els catalans. I Sant Just, per tant, no queda exclòs d'això, suposo. Per tant, una exposició d'aquesta mena, vull dir que m'imagino que serà interessant per remenar el record de tothom. Sí, sí. Evidentment, la gent que es va implicar més en molts llocs va ser la gent que li agradava més l'esport. Això no cal dir-ho. Hi ha altres actors de la societat que no estaven tan implicats. Tenim el que havia estat l'alcalde, en Lluís Segura, que va ser voluntari olímpic, que va ser portador de la torxa. Ella era esportista del latisme. Després hi havia altres. Molta gent del món de l'atletisme. En el tema dels voluntaris olímpics, recordo gent que venia de curses, de competicions... Molta gent d'atletisme, recordo. I després altres, altra gent que li agradava l'esport, bàsicament. Hi havia un conjunt de noies concretament que li interessaven els idiomes i que llavors es van apuntar a ser voluntari olímpic per fer pràctiques d'idiomes, per conèixer altres cultures. L'organització del COP t'oferia la possibilitat d'obtenir una beca per anar a estudiar anglès a Londres durant un mes i això és una cosa que en aquells moments no era gaire normal, que de gent sortís tant a l'estranger. i recordo que un parell de noies d'aquí van obtenir aquesta beca i van poder anar a estudiar un més anglès a Londres. Segurament de tot plegat es farà pensar en aquesta exposició que s'inaugura avui, no sé com anirà aquesta inauguració. En principi no hi ha inauguració. El dia 15 de novembre farem una trobada a l'estat de la tarda amb tota la gent que van ser voluntaris, que vulguin venir amb els esportistes. i ara ens farem una mica de recordatori de com van ser aquells anys i com va ser la seva participació. Això serà el 15 de novembre aquí a Can Gine està. La gent ja haurà vist l'exposició, no haurem pogut parlar i la cosa estarà més calenta, diguem-ne. Avui comença, s'inicia aquesta exposició, amb el ben entès que és una exposició que volem que sigui una exposició que vagi creixent. Vull dir que la gent pugui anar portant els seus records, les seves imatges dels jocs, perquè cada vegada Per exemple, coneixem que va haver-hi molta gent de Sant Just, uns quants, que van participar a la cerimònia de Cloenda i a la cerimònia d'inauguració. A nivell de figurants, a nivell d'artistes, també n'hem trobat gent que portava xanques que van estar en aquesta cerimònia. Exacte, doncs que puguin tenir també el seu paper en aquesta exposició. Doncs moltes gràcies. Avui n'hem parlat amb el Jordi Amigor, xiví municipal i també amb Toni Parrilla, que va participar als Jocs Olímpics del 92. I recordeu que a partir d'avui a les 7 podeu veure aquest Ja han passat 20 anys, Sant Just i les Olimpiades de 1992. Gràcies a tots dos i que vagi bé. Bon dia. Molt bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. I know somewhere there is a party going down Interesting people, conversation to be found I've lived in cities where there is no solitude Made some friends there that I hope I'll never lose But for now I want to stay in this quiet town I want to live in a quiet town. Sometimes I miss the show. I learned a long time ago. Sometimes I miss the show I learned a long time ago Come Sunday morning there's a market on the square Children are playing, bells are ringing in the air Old men are drinking, it's a lazy afternoon I'm going to stay in this quiet town. In this quiet town. In this quiet town. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta. Passa la minuta a dos cos de dotze, moment per parlar del temps amb el Carles. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Continuem amb fred, tot i que és dimarts, ja. Sí, sí, tremendament diferent el que hauríem de tenir en aquestes èpoques, tot i que aquesta setmana sí que tindrem dies que s'assemblaran més al que toca per l'època de l'any que estem. Un dia gris, hem tingut l'efecte nevera, que es diu, o sigui, teníem tot el fred aquí col·locat des del diumenge que ens va arribar, Ha aparegut el vent i al llarg d'aquesta nit s'ha anat tapant. El fet de tenir-ho tapat no deixa marxar aquest fred i se'ns ha quedat així com que ha retibat el fred. I realment avui, com que no hi havia vent, que ja ho vam dir ahir, les temperatures mínimes han estat força més baixes. 4,9 de mínimes en just. Estem fent probablement rècords. Perquè no tenim més anys d'història però hi ha observatoris a Catalunya i propers el de Sant Just que estan registrant les temperatures més baixes d'un mes d'octubre, mínimes més baixes d'un mes d'octubre dels últims 20 o 30 anys. Estem tenint, excepcionalment, unes temperatures clarament més baixes del que hauria de ser on es trobem, a Sant Just d'Esvern. 4,9 de mínim, el que dèiem ahir, vam arribar als 14 graus, i avui, doncs, potser ens quedem una miqueta més curts, amb aquests 11, 12, 13, fins i tot al llarg de la tarda, amb l'augment de la humitat i de la precipitació, fins que no comencin a bufar els vents del sud, que van associats a aquest front que ens arriba i que passarà molt ràpid i que ens farà una baixada molt marcada, molt important, de la pressió atmosfèrica. Això ho notarem d'aquelles persones que sempre estan vinculades a la previsió del temps, gent amb pròtesis com un servidor, o gent gran que ha patit alguna malaltia, o és igual, pot ser jove i o algun trencament d'os de fer l'animal o de no fer l'animal. Doncs aquest trencament d'os se'n ressent una miqueta, és culpa del temps, perquè al llarg de les properes hores la pressió atmosfèrica baixarà en picat. Hem tingut 4 gotes fa 5 minuts a Sant Just, 4 gotetes que mullaven una miqueta al terra. Comença aquesta inestabilitat arribar a Sant Just, tot i que esperem que el gruix de la precipitació, com dèiem ahir, arribi cap al vespre nit, quan estiguem tots col·locats a casa, serà quan la precipitació haurà de fer acte de presència. És un front que arriba amb molta força, el que dèiem, molt profund i ha de passar per sobre de Catalunya. Pot donar precipitacions interessants, si més no. a diferents punts de Catalunya. I estem molt interessats, a la zona del Barcelonès i el Bajobregat, a que si han d'arribar precipitacions, doncs que ens afectin a nosaltres, perquè anem una mica fluixos en comparació amb altres zones de Catalunya on les precipitacions han estat molt més generals i generoses aquests últims dies, però no ha estat el cas de Sant Just. I per això esperem que aquest front es pugui comportar una mica bé amb nosaltres, que estem encara amb aquests 250-260 litres per metre quadrat enguany, quan hauríem d'estar ara superant els 400 litres, o sigui que estem bastant per sota de la mitjana d'un any de pluges normals. I aquesta nit la superarem o...? Bueno, aquesta nit la pluja ha de ser intensa, ha de ser una precipitació destacada, o sigui que esperem arribar a precipitacions de 25-30 litres per metre quadrat, que tot això suma i ajuda. I aquesta precipitació es podria allargar a bona part de demà. Demà al matí encara esperem precipitacions. A més a més, les comarques de Barcelona i de Girona, sobretot al litoral, seran els últims llocs on acabarà d'afectar aquest front. Aquest front es renca pel sud i va fent tot un recorregut pel litoral, que també afectarà l'interior, però el recorregut és seguint la costa catalana i s'anirà a petar la Catalunya Nord i després ja marxarà cap a França. I aquest front el que ens portarà són vents del sud. O sigui, que a mesura que comenci a arribar la pluja, començaran a pujar les temperatures. Ho dic perquè ningú s'especla. O sigui, un 4,9 de mínima amb precipitacions, allò que es desploma a l'aire fred que tenim una miqueta en alçada, i pogués fer baixar una mica més el termòmetre, ja tindríem por d'alguna cosa de color blanc. Clar, clar. No, no. Són vents del sud, arriba, i tal com arribarà també farà pujar molt els termòmetres. Les mínimes seran molt diferents. Demà, quan parlem de la mínima d'aquesta propera nit, serà força més alta, força... Jo crec que podem, fins i tot, tenir una mínima d'uns 11 graus, que és el valor que tenim ara, a Sant Just, o sigui que, imagineu-vos, I de cara al dimecres serà un procés cap a la millora, serà un procés lent, però durant el matí aquests núvols han d'anar trencant, s'han d'anar obrint més clarianes, podem tenir algun ruixat despistat però anirà marxant tot això i la tarda probablement ja quedi un temps una miqueta més tranquil i més seret. Després d'aquests vents del sud ens entrenen vents aponentats. Entre dijous i divendres tenim un temps més estable, sec, aprofitar per fer bugada perquè aquest vent sec aponent, a part d'inflar el termòmetre, ajuda a fer rentadores. Ho dic pel fet que si tenim rentadores pendents, ens arriba aquesta pluja d'avui dimarts i dimecres, no ho podem estendre ara perquè hi ha pluja, sinó que ens esperem una miqueta dijous i divendres, que farà més sol i podem fer la rentadora i s'assecarà més ràpid. Això són petits consells que donem. I entre dijous i divendres, amb aquests vents que ens arriben deponent, les temperatures es recalfarà una mica l'ambient. Arriben vents que són terrans, que arriben amb un recorregut que no és massa fred i això farà que puguin pujar una mica les temperatures. Hi haurà força diferència entre els valors d'avui o d'ahir amb els que puguem tenir divendres. Divendres podem arribar a una màxima d'uns 18 o 19 graus a Sant Just, que és agradable al migdia, amb la presència del sol i aquests vents rescalfats. Ens podrien donar alguna sorpresa de superar-ho, però de moment creiem que no han de ser massa importants aquests vents de ponent. Si la previsió al llarg dels propers dies canvia i els vents de ponent són intensos, podríem superar-ho. És un moment puntual perquè passem d'un extrem a l'altre. I pel que fa a mínimes, els costarà més de remuntar, però seran valors que estaran al voltant de la normalitat. Tenir 18 de màxima i 10 de mínima en aquestes èpoques de l'any ja és normal, o fins i tot una miqueta per sota. I llavors ens arriba el cap de setmana. Els mapes continuen indicant una certa inestabilitat, per moltes previsions que indiquin que no, sobretot previsions oficials que no es volen mullar i que se'ls pot tirar el coll, el tema restauració, cases rurals, cases de colònies, castanyades a l'exterior. Arriba un front dissabte, sembla que es mostrarà actiu durant el dissabte i que diumenge ja no hi seria. Podríem tenir un tros de dissabte, d'una certa inestabilitat i pluges, i diumenge, al matí quedaria alguna cosa, però ja ràpidament marxaria a les 12 i ens parla als mapes, ens indica que no hi hauria ni pluges ni res de res. Però tant, un altre cop, pluges en cap de setmana, eh? Sí, dissabte. Encara ho hauríem d'anar confirmant, ho confirmarem divendres, però jo crec que dissabte creu un front, aquest front ha de passar per Nassos, podria portar alguns núvols, potser no porta pluja, podria portar alguns núvolets i després marxar sense pena ni glòria, però la previsió és que pugui portar precipitacions i diumenge un temps més tranquil. No cal dir que si divendres tenim aquests vents de ponent i les temperatures són una mica més elevades, amb el pas d'aquest front de dissabte normalitzarem termòmetres, no tindrem ni la caloreta de divendres ni el fred de dilluns i dimarts, sinó que tindrem unes temperatures normals. 17 màxima, 8-9 de mínima, que ja és això. Molt bé, perfecte, Carles, doncs demà ho acabem de concretar. Sí, sobretot seguirem això del cap de setmana i demà per aigua al matí, caldrà. Perfecte, gràcies, Carles. Que vagi bé, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. I cada 15 dies, al dimarts, a aquesta hora, fem tertúlia amb la Mercè i la Cristina. Molt bon dia a totes dues. Què tal? Molt bon dia, Carme. Hola, buenos dies. Vull que hi ha arribat el fred i que aquí de moment només tenim fred però que tenim tant al cap això que està passant o que ha passat a Nova York, no? Aquesta tempesta perfecta, aquesta hora que s'endí el seu pas per Nova York. Llavors doncs hem decidit parlar una mica de la prevenció, d'alguna manera. Sí. De fins a quin punt és necessària. Estan ben conscienciats, quan els diuen que s'ha de marxar, tothom marxa. Sí, m'acordo d'haver vist vídeos de la NASA que les explicaven com les motxilles, com han de tenir les motxilles, com han de tenir l'aigua, les pastilles... Y yo creo que es que claro, tienen muy concienciado, como es un país que siempre pasan desastres naturales... i potser poca cosa més de la resta. A nivell de grans, no en petit, guerres, etcètera. Però desastres naturals, és veritat que hi ha moltíssims. I cada any sempre... Huracanes... Huracanes i tot. En canvi, és que aquí ens conciència algú que pot passar el de la nevada, com no és el que esperàvem, es muntar un polló. Clar, també aquest humor o aquest punt sínic que fins a cert punt també és... o sigui jo crec que per fer broma quan surts de casa amb els amics de la família no està malament, no? Jo recordo l'endemà de la no nevada, no? De l'any passat, per exemple, que als carrers de Barcelona... Els carrers de Barcelona havien tirat sal, no? Per prevenció. I recordo això a través del Twitter, amics meus periodistes, a més a més, però allò fent la brometa de... almenys que sembli que ha nevat, que era com... bueno, és que sí. Si arribes avall no ho arribaves a això que t'havies dit. Jo suposo que ens hem de conscienciar. Això és això que dius tu. Consenciar-nos també nosaltres, no només que es conscienciïn els polítics que no ens han de salvar sempre de tot. Suposo que potser és aquest punt el de Nova York. Exacte, és de tu precaució personal. amb una catàstrofe natural com aquesta que hi ha hagut a Nova York, que només hagin hagut 38 morts, no? Han sigut 38 o 30 i algo. Em semblen molt pocs per la magnitud del que ha passat en un lloc tan superpoblat. Això vol dir que la gent ha fet cas del que les autoritats els hi han dit, que la gent ha posat, han fet cas. Però el que és important és que Si no hagués vingut aquesta aigua, el fet que la gent s'hagi preparat, no passa res. Sempre és millor que diguem, ostres, ens hem preparat tant i al final no ha passat res, a que no... Ostres, per què no ens hem preparat? Jo crec que en Espanya aquí tenim molta patxorra, perquè realment... Nos quejamos de todo, Cristina. Y desastres naturales tenemos la suerte de que hay cuatro y contados, pero en el telediario cada año, en el Cantàbrico con las olas, ves gente allí haciendo fotos a primera línea que luego se los llevan? Bueno, lo que pasó ahora en Lloret, no va ser en Lloret, ara fa poc, he dit que una dona polar, que em sembla que era, que se la van portar, una o una altra. Pues aquí, esto, hay la gente, fotos, no le tenemos miedo a la naturaleza. No le tenemos miedo. Yo creo que no, es que a América tienen como esta por porque han vivido tornados, porque tienen tornados, tienen nevadas que te mueres, tienen las lluvias aquellas torrenciales. Aquí un día llueve más de la cuenta y hasta mi perra se vuelve loca porque llueve un día. Claro, es que no estamos acostumbrados a esto. Yo supongo que si aquí hubiesen tornados ya iríamos de otra manera. No sé, yo jamás en mi vida había visto... Tornados. Oye, pues aquí en Casteldefels yo he visto... No, y en las noticias salen muchos, es verdad. Hace dos o tres años que van saliendo. Desde la autopista, o sea, de Barcelona a Casteldefels, o sea, mirabas hacia la playa, dices, hacia el mar, y veías como cuatro o cinco y decías, madre mía, y eso que nunca, nunca los había visto. Es que la naturaleza está... Está un poco remuguda, ¿eh? Sí. A lo mejor tenemos que concienciarnos de que el terremoto de Lorca viene dado por la acción del hombre. Explicaban, según unos científicos que estuvieron estudiando el tema, que por lo visto es que los acuíferos que hay debajo de Lorca, como han sido muy utilizados, con lo cual han ido desgastando la cantidad de agua, eso ha hecho que un simple movimiento que a lo mejor anteriormente hubiera estado amortiguado por esa agua, ha hecho que fueran mucho más intensos. El que passa amb els incèndits que hi va haver aquest estiu, que evidentment són causes naturals, perquè aquests no van ser la gran majoria. A part de la tema cigarreta, el problema que s'expandissin tant era perquè feia tant de vent, però també un altre problema era que no estaven ben netejats els boscos. A Galícia també passa el mateix. Després d'això, a Galícia, quan va haver un any, no me'n recordo exactament quin any, però va haver un any que es va cremar molt, quan es crema molt els arbres i tota la vegetació aguanta la terra. I quan van venir les pluges, què va passar? Que no hi va haver vegetació. Van haver unes riades de funk. Però a pobles enteros. Exacte. Llavors, clar... Tampoc va haver una previsió en aquest sentit. I a mi em sembla que això és de calaix. Si hi ha hagut un incendi... No, aquí tenemos mucha pachorra. Esa es la verdad. Y nos quejamos de todo. Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si no s'avisa per què no s'avisa? Si ells consideren que hi ha un risc, un risc no vol dir un fet, és un risc, és una probabilitat. Aleshores que t'avisin a partir d'aquí, si tu no vols marxar o no vols fer les teves coses, això és el teu problema. Si hi ha un risc, jo crec que Protecció Civil ha d'avisar. És la manera que pugui funcionar. Ens han d'ensenyar, per exemple, si diu que als Estats Units els ensenyen a fer una motxilla... Jo penso que una mica de cultura en aquest sentit. La pedagogia, no? Sí, tampoc ens seria cap mal. Jo penso que seria bo. Aviam, no sabem, però... Allí, per exemple, s'ha de fer un terremot. A Catalunya tenim risc de trèmols. Sí, però la naturalesa està canviant. Si partim de l'abast ser d'això, Podem pensar que... És un risc molt lleu, però hi és. En Olot està? Clar. Estan adormits els volcans. No és com els que estan. No, no, no. Una cosa és el volcà. Jo estic parlant de terratrèmbols. Hi ha falles importants. Estan molt inestables. I això el govern civil, la protecció civil ho sap. Com que no hi ha un perill incipient, allò es queda allà, però en qualsevol moment hi pot ser. En qualsevol moment. Per tant, considero que tenir aquesta cultura... I la informació. Aquesta informació crec que és important. I serien els casos, per tant, aquí, en el nostre cas. Per exemple, quan hi hagi aquest problema, una possibilitat de nevada, en el cas dels incendis, suposo, l'estiu, moments d'aquest tipus. També recordo aquest estiu que hi va haver un parell de donades de calor molt fortes, que es donava molta informació sobre consells que de vegades de tan obvis fan riure. De vegades de dir no sortir a les hores de màxim calor, no banyar-se quan s'acaba de... I és veritat que hi ha la sensació s'estan avisant de coses massa de sentit comú, però suposo que es fa perquè hi ha gent que continua fent. Clar, no, i que segurament, a lo mejor, quan passa algo así, no hay nada más que tener sentido común. Es que no hay más, porque si te pilla, te ha pillado. Pero si tú tienes sentido común y no sales, pues realmente no te va a pasar. Per exemple, el que ha passat a Nova York, els havia passat alguna altra vegada? Yo no había visto nunca... No he visto las imágenes. Pero lo del agua, yo no lo había visto. Por eso es a lo que me refiero, o sea, hasta ahora jamás les había pasado. Apartada, no sé qué, siempre hay una primera vez. Claro. Siempre hay una primera vez. Además, ¿cuántos metros dicen que está el agua? Cuatro metros. ¿Pero qué parte de Nueva York? Manhattan. Uy, el Tiffany's. Está todo inundado. Pero imagínate las tiendas que hay allí en la cinta avenida. ¿Y estarán inundadas? Pues claro. A no ser que haya algo que esté por encima. Ahora vienen los robos y hay alguno buceando o pillando algo. A no ser que esté... A ver, esos son cuatro metros del nivel del mar. Claro, evidentemente, ya pueden estar... O sea, las calles pueden estar a dos o tres metros por encima del nivel de mar tranquilamente. Es que se te lleva el local y una casa. Aunque solo sean 20 centímetros de agua por todos los sitios. Lo que son pàrquings, metros... L'altra qüestió ara és l'endemà de tot això. Com ha reaccionat tot plegat que potser també és el que a vegades Aquí almenys ens falta no tenir sempre la crítica com a primera a la punta de la llengua. Aquí, per exemple, una altra cosa que també deia amb això, com les desgràcies que hem tingut, volia dir aquí, d'ha hagut arribades i això, és hagut a que s'ha construït en llocs on hi ha espais d'aigua, que no vol dir o sigui, perquè durant molts anys no hagi hagut aigua, no n'hi haurà. Però si és un pas d'aigua natural, el dia que es decideixi ploure gust i ganes, el seu pas natural serà aquell aigua. I ara què penso jo? Jo vivo en un torrent. És un pas natural. Que no llueva. Que no llueva. Doncs d'aquesta manera avui hem fet parlar-te una mica de desastres i de com reaccionar-hi, no? Amb la Mercè i la Cristina tanquem aquesta tertúlia que fem cada dos dimarts a aquesta hora i tornem la setmana d'aquí a 15 dies. Que vagi bé, gràcies. A tu. Adéu. 9 minuts i les 12, moment ara per parlar del Comerç Sant Justenc amb la Nadia. Bon dia, Anna. Avui has decidit visitar una farmàcia a Sant Justenca. Sí, he volgut aprofitar tota la problemàtica que estan vivint ara les farmàcies amb la vaga del passat dijous 25 d'octubre i el paper de la Generalitat amb tot aquest tema i per això vaig decidir anar a la farmàcia Salom. Comencem amb una miqueta d'introducció de la història de la farmàcia. El seu propietari és un enginyer, en principi, però que va canviar la seva vocació arran del seu sogre, que posseïa una farmàcia. Llavors es va treure la carrera de farmàcia i va obrir el seu propi negoci l'any 1977. La farmàcia es diu Salom i he parlat amb el seu propietari, que es diu Jaume Salom. com amb el cognom de la farmàcia, i tot seguit ens explica què ofereix i quins productes podem trobar diferents als del supermercat, com per exemple xampús o cremes que poden semblar en un primer moment d'estètica. A part del medicament tenim orberisteria, tenim ortopèdia, dermofarmàcia, pràcticament tot el que pot oferir una farmàcia. Especials per la grassa, per la caspa, però ja són controlades per sanitat. A través dels majoristes, a través de distribució de medicaments dels majoristes, tenim una selecció de productes que es venen a la farmàcia. I dintre aquests són els que es collim. A causa de la pujada del 10% en l'IVA i de l'euro per recepta, la gent s'ho mirarà més a l'hora de decidir i comprar coses de les que poden prescindir o inclús de medicaments. D'un 60 o 80% en recepta, i el resto és fora de receta, dispensació lliure, diria. O sigui, l'euro va a ser fins al setembre. Ara és el 10% més l'euro. Aleshores la gent s'ho mira i hi ha gent que ho passa malament perquè els ingressos són baixos i aleshores el triar medicament algú, possiblement, no agafa el que ha de agafar. Els clients es queixen i en Jama creu que és una mesura injusta perquè discrimina la gent que té menys recursos. Sí, es queixen, es queixen fort, perquè és una mica exagerat. Com a farmacèutic jo crec que és una petita selecció o discriminació referent a la salut, perquè s'interposa la part econòmica i la part sanitària. Amb la crisi les farmàcies s'han vist especialment afectades i les vendes han disminuït considerablement. Ha baixat, ha baixat la venda. Ha baixat la venda tant de medicaments com de venda lliure. Ha baixat tot perquè la gent nota molt la crisi. Tots, des de les cremes, el xampús, la homofatia, la dermofarmàcia, tot, tot, la gent somia a tot. Els clients d'aquesta farmàcia són d'edat diverses, però en canvi la franja horària en què van a comprar està bastant definida. De tot tipus, des de bebès fins a gent molt gran. Ara de majoria potser és un 50% de gent gran, 50% de gent jove diria. al dematí, perquè al dematí la jornada de farmàcia és més llarga, des de una i mitja a una i mitja, i en canvi a la tarda de quatre i mitja a vuit. Per tant, té més afluència de públic normalment al dematí que a la tarda. Cal dir que el vaig entrevistar abans de la vaga del 25 d'octubre, quan encara no s'havia dut a terme, i per tant no sabíem que la setmana passada la Generalitat va anunciar que pagaria les receptes que devien del mes de juliol, i ell exposa els motius pels quals tots els farmacèutics van fer vaga, i de com aquest deute els afecta el seu negoci. Ens afecta a tots. No hem cobrat ni juliol ni el mes d'agost. Que ens paguin quan toqui perquè nosaltres el que no podem fer és treure els diners de la butxaca nostra, subministrar el medicament amb el públic que ho necessiti i no cobrar del client social que ens deu pagar a nosaltres. Això no podem fer de banquers nosaltres. No tenim una capacitat econòmica per fer de bany. És impossible mantenir aquest estatus. A nivell personal, en Jaume proposa una possible solució si la Generalitat no paga les factures quan toca. En el cas que no ens paguéssim ens hauríem de replantar ja a veure com ho hem de fer. En el pitjor dels casos, una idea personal meva potser seria que el client pagués i anés a cobrar d'usat social. Això seria un cas extrem, no? Però el que és evident és que si la formació no cobrem d'usat social, continuant sol·ministrant medicaments en el públic. Bé, ara ja coneixem una miqueta més la situació de les farmàcies. Aquesta, en concret, la podem trobar al carrer Tudona número 3, en horari comercial. Doncs gràcies, Anna, per acostar-nos una setmana més a algun establiment del comerç en just any. Avui hem conegut una mica més a fons la farmàcia Salom. De res. Que vagi bé, fins demà, bon dia. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Ens acostem ja a les 12 del migdia, ho fem amb Rosi i Tomàs, i tornem després amb més coses, la història de Sant Just, l'actualitat del món de la televisió i també els llibres. Fins ara mateix. If I find him, if I just follow Would he hold me and never let me go? Would he let me borrow his winter coat? I don't know. I don't know. If I see her standing there alone At the train station three stops from her home I have half a mind to say what I'm thinking anyway But I don't know There's an airplane in the sky With a banner right behind Loneliness is just a crime Look each other in the eye And say hello Oh, oh, oh, oh And say hello, oh, oh, oh, oh, oh. Hey there, how you doing? Hi, my name's Mary. Hi. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia. Us parlem a Itepolo i Oriol Pujador. Aquest matí s'han fet un seguit de simulacres d'actuacions d'emergències per inundacions a diverses poblacions del Vallès Occidental. Les fan els efectius de protecció civil de la Generalitat en coordinació amb els ajuntaments. Són Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat, Castellbisbal i Rubí, Ràdio Rubí. Mariona Álvarez, bon dia. Bon dia, Rubí simula avui un episodi de policies intenses que provocarien el desbordament de la Riera. Per fer-hi front s'ha constituït el Centre de Coordinació d'Emergències Municipal, el CECOPAL, que inclou representants de la policia local, els Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, Bombers, Serveis Socials, Informàtica i Comunicació. El centre ha determinat que estallin 13 carrers i es confinin els alumnes de l'escola Bressol Sol Solet, proper a la Riera. També s'ha procedit a la creació de dos centres d'acollida. L'exercici es porta a terme de manera simultània a Robí, Terrassa, Sant Cugat, Sant Quirza i Castellbisbal. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, promet estar al costat del Partit dels Socialistes de Catalunya en la recerca d'un horitzó federal per al model d'estat. Asegura Rubalcaba que dialogarà en tot el que calgui per arribar a un acord amb els socialistes catalans, paraules que ha pronunciat a Madrid en un esmorzar amb presència del primer secretari del PSC, Pere Navarro. El PSC siempre ha defendido con firmeza la autonomía de Cataluña en el marco de España y ahora lo vuelve a hacer, poniendo por delante, por encima de todo, la ley y el diálogo. Lo vuelve a hacer al abordar los problemas territoriales de España, también las disfunciones de nuestro estado autonómico en una dirección constitucionalmente federal, buscando un horizonte federal para nuestro estado autonómico con el que el PSOE también está comprometido. De la seva banda, Navarro ha tornat a defensar la seva aposta per reformar la Constitució i incloure-hi el dret a decidir dels catalans. Ha assegurat que farà tot el que calgui per aconseguir el suport del PSOE en aquest aspecte. L'economia espanyola va caure menys del previst entre els mesos de juliol i setembre. Segons les dades que ha fet públic aquest matí l'Institut Nacional d'Estatística, la frenada econòmica va situar-se en el 0,3% en negatiu. Mentre que el banc d'Espanya pronosticava ara fa uns dies una caiguda del 0,4. Amb aquesta dada del tercer trimestre, la davallada dels últims 12 mesos a l'economia espanyola és de l'1,6%. L'Institut Nacional d'Estatística també ha avançat aquest matí la dada de la inflació corresponent a aquest mes d'octubre. assegura que els preus han pujat una dècima i ja situen la taxa internacional en el 3,5%. La dada definitiva de la inflació, però, no es coneixerà fins al 13 de novembre. En cas de confirmar-se, serà la xifra més alta des del maig de l'any passat. Els regants del canal Sagarra Garrigues esperen que l'obra s'acabi malgrat els problemes que té de finançament. La Generalitat ja ha ordenat aturar d'aquí a dos mesos les obres pendents per falta de crèdit i el tresorer de la comunitat d'Arregant, Josep Maria Jové, ha apuntat la possibilitat de la xarxa que només quedi construït al tronc central del canal i no es pugui utilitzar si no es fan les canalitzacions que han de fer arribar a l'aigua als camps. En aquest moment se podria donar el cas perquè hi hagués tot el canal principal fet com està fet, la presa general que es queda principal, i finalment no es pogués utilitzar el REC per faltes de finançament o per falta de poder aconseguir ara aquest finançament per poder destruir les obres. Això es podia donar al cas molt fàcil. Nosaltres esperem que això no surti així i que puguem trobar finançament per poder fer aquestes obres. El Canal Sagarra Garrigues ha de fer arribar l'aigua a 70.000 hectàrees de secar les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Sagarra, la Noguera, les Garrigues i el Sagrià. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. El Barça viatja a aquesta hora cap a Vitòria, on aquesta nit, a partir de les 10, inicia la defensa del títol de Copa contra l'Alalabés, en partit corresponent als 70 de final. Ho fa amb l'absència dels homes que han jugat més minuts fins ara, Messi, Xavi, Alba, Pedro i Valdés. Completen la convocatòria els jugadors del filial Oller i Sergi Roberto. El tècnic de l'Alabés, Nacho González, parla de les opcions del conjunt basc. Si salimos a disfrutar nos pueden meter 8 o 10, por lo tanto tenemos que competir este partido, respetamos mucho al rival, pero no tenemos que tener miedo. El partit serà a Mendizor Rosa a partir de les 10 de la nit. També avui jugarà al Llagostera que rep el Valencià en una jornada històrica. El municipal s'ha adecuat per acollir el partit contra el conjunt valencianista amb graderies supletòries que amplien l'aforament fins a les 2.500 localitats. El València farà rotacions i viatges sense Soldado, Gago i Rami. El partit començarà a les vuit. D'altra banda, l'Ukei Lliga d'Ukei Petins avui arrenca la cinquena jornada amb la disputa del partit Reus Vendrell a partir de les nou. I en envola el Barça renovat dues temporades al píbot francès Cédric Sorendo. Tot seguit, les notícies de Santjust. Bon dia, són les dotze i cinc. Us parla Andrea Bueno. Una exposició a Can Ginestar repassa quin va bé tenir Sant Just en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona. Ja han passat vint anys dels Jocs i l'Arxiu Històric Municipal ha preparat una mostra que recull diferents elements que recorden aquell esdeveniment esportiu i com ho va viure el municipi i els voluntaris sant justencs. La mostra porta per títol, precisament, ja han passat vint anys, Sant Just i les olimpiades de 1992. és un recull de fotos i objectes que recorden els Jocs i la seva relació amb Sant Just. La mostra és oberta i tothom pot portar elements que recordin aquells Jocs. De fet, Sant Just va ser centre de formació d'una vintena de voluntaris i voluntàries i tots ells poden portar aquests objectes que rememorin a Barcelona a 92. L'exposició es pot veure des d'avui al CIM de Can Gynestà fins al 22 de novembre. Més qüestions, el cementiri de Sant Just amplia el seu horari d'obertura per a tots sants. Fins al 2 de novembre, obre de 9 del matí a 6 de la tarda. A més, el dia 1, dijous, dia de tots sants, a les 12 del migdia, hi haurà una cantada de la coralharmonia de Sant Just per acompanyar les visites. A les 5 de la tarda, com és habitual cada any, se celebrarà una pregària en memòria dels difons. Aquest any s'està treballant per ampliar la sala de cerimònies del cementiri per tal de millorar el servei que s'ofereix a l'espai. Amb aquest canvi, el que fins ara era porxo, s'incorpora a la sala, que un cop enllestida tindrà accés directe al cementiri. També s'han fet millores als jardins i s'ha repintat bona part de l'equipament. I acabem recordant que els regidors i regidores de l'Ajuntament de Sant Jor renunciaran a pagar extra de Nadal si no es pot evitar l'augment de la jornada laboral als treballadors públics, una mesura que imposa el govern central. Al ple municipal d'octubre, la regidora de Serveis Generals va assegurar que es tracta d'una mesura de solidaritat amb els empleats del consistori per l'obligació de treballar 37 hores i mitja a la setmana en lloc de les 35 que haurien de fer. El document també reclama més solucions per conciliar la vida laboral amb la familiar i personal dels treballadors i, com dèiem, la nou aplicació cautelar de les 37 hores i mitja de feina a la setmana. Si no s'aconsegueix, com dèiem, els regidors de Sant Just renunciaran la seva pagada de desembre. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies Edició migdia, a partir de la 1 i 5. Però us recordem que també podeu seguir l'actualitat local, mentrestant, al web de ràdiodesvern3bw.radiodesvern.com. Molt bon dia. No, no. No, no, no. i no. She comes and she goes as the War of the Roses. Mother was a victim, father beat the system. By moving bricks to Brixton and learning how to fix them. River rich are sons and daughters. The bush is high but in the hole there's water. As you wish you'll be the whole of the law. And if it don't feel good what are you doing? Hey ho, here she go, either a little too high or a little too low. No self esteem and vertical, she thinks she's made of candy. Hey ho, here she go, either a little too loud or a little too close. Got a hurricane at the back of her throat, she thinks she's made of candy. Not just the bushes high, but in the hole there's water. As you wish, you'll be the hole of the law. And if it don't feel good, what are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? What are you doing it for? No, no, no. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Passant 11 minuts de les 12 i parlem ara amb el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia, què tal? Per situar-nos uns quants en janrera, més o menys 100 anys en janrera, de fet. Anirem al 1917. Exacte, i saber què passava senjust en aquella època. Sí, mira, una cosa bastant important. El 15 de gener d'aquell any es va constituir l'empresa l'Auxiliar de la Construccionació, alias la Fàbrica de Ciment Censón. És important remarcar-ho. És un moment clau. Els llocs de treball de Sant Just augmenten considerablement. Pràcticament era tot agrícola, les vinyes i alguna cosa més, algun hort. Aquesta fàbrica té molta importància. Ve gent de molts llocs sabent que hi ha possibilitat de treballar. Un d'ells és el meu avi, que ve des de Sant Quintí de Mariona, ja havia vingut abans, però hi va treballar. Arrel d'això, jo soc aquí. Per tant, ens remuntem avui els teus orígens. En part, sí. Els orígens de la fàbrica, si més no. Tenim primera referència a l'existència d'un equip de futbol. El 17 ja, l'esport de Sant Just ja comença a tenir una certa importància. I el doctor Antoni Rivalta i Vilaflan és nomenat metge titular d'aquí Sant Just, que va estar 30 i escaig d'anys. El doctor Rivalta té una vinguda, per cert, d'aquí Sant Just. Neix l'escola Cantorum, encarregada de la part musical de la liturgia a la missa, a l'església en general. I primera notícia d'una audició de sardanes a Sant Just d'Esvern. O sigui, tenim una sèrie de coses que comencen... Exacte, són tres coses bastant importants, segurament. Sí, per una banda, tenim una empresa important, que és la Sansón, que n'hem dit després, no? Per una altra banda, tothom en diu la Sansón. Com que en català no s'accentua Sansón, tothom en diu Sansón. Per una altra banda, hi ha el nomenament del Dr. Rivalta, que va ser una institució que a Sant Just anava amb un cotxe a l'illa, sempre fumava un puro, que això espantava tots els microbis possibles que hi pogués haver, i se salvava gràcies al puro, i rentar-se sempre les mans quan acabava. I després, el Museu Antoni Nútenes forma l'escola Cantorum de la Parròquia, i finalment tenim notícia del que dèiem, una primera audició de Cerdanes a Sant Just, d'una manera documentada. Això és el 17. El 18, a l'abril, una epidèmia de grip cosina 12 enes de morts a la població. I m'imagino que el doctor Rivalta devia tenir una feinada de por perquè es declara aquesta epidèmia de grip el 1918, que és quan neix la meva mare, per cert. I el mes de juny s'instal·la el primer telèfon públic. Això de telèfon ja en va, també, perquè a casa, uns anys, més o menys, vàrem tenir la centraleta del poble de Gisenyust. I per una altra banda, teníem el número 8, dels antics números que hi havia al poble, que pràcticament era el telèfon del centre del poble. Tothom venia a trucar a casa, la companyia telefònica ens dictava per telèfon telegrames, avisos de conferència, etc. Nosaltres anàvem a avisar la gent. Una de les coses més curioses era quan hi havia algun enterrament important que calien bastants capellans, perquè abans eren de 3, de 5, de 8 capellans, etc. I llavors des de casa anàvem contractant els capellans que hi havia a les parròquies del vol. Coses de la telefònica, evidentment. Aviam, què més passava? Ah, molt bé, a la Rambla es planten els primers arbres, que encara hi ha els lladoners, que possiblement són del 1918 alguns d'ells, no? Per tant, tenim que es planten arbres a la Rambla. La companyia d'automòbils de Sant Justo, Desvernes, Plugues, Barcelona, SA, suspèn el servei perquè és d'aquelles coses que tampoc ara en aquest moment sabem i hauríem de dir, doncs, perquè van fer fallida, per exemple, o perquè la carretera estava tan malament que els autobusos no hi podien circular o coses pel estil. Ja mirarem per què es va tancar aquesta suspèn el servei, més ben dit, no? Sí. Es funda l'Ateneu Sant Justenc. Mira, clar. Una altra cosa importantíssima. President per Manel Gracia Solà, que ja ens ha sort abans també en una de les companyies d'automòbils, que ell és el principal promotor d'aquella companyia d'automòbils, és un senyor que resideix aquí a Sant Just, és de Barcelona, i doncs és el primer president de l'Ateneu Sant Justenc, que paral·lelament es va crear l'escola de l'Ateneu. O sigui, l'escola de l'Ateneu bàsicament es va crear perquè els fills dels socis poguessin anar a escola, tinguessin una escola pròpia. Llavors no hi havia difícil encara i es va començar amb una sèrie de pisos del carrer Bona Vista a fer classes al vespre. Doncs el vespre luna, etcètera, que era parent de la nostra amiga del sanatori, etcètera, que era un cunyat, de l'Alicia Romero de l'Almo. Llavors, doncs, tenim que en alguns pisos es fan classes al vespre, bàsicament, hi van nens i nenes ja allà. I després, més endavant, ja ho veurem, es construeix l'escola de la Teneu i l'edifici actual de la Teneu. Com el coneixem ara, no? Com el coneixem ara, això mateix. Amb les seves remodelacions correspondents. Jaume Coscó i Codina posen en marxa el cinema Jardí al carrer de Bona Vista. O sigui, el primer cinema que hi ha, com que a la Teneu encara no hi ha l'edifici, és al carrer Bona Vista. Això en farà pràcticament al carrer Major, baixant al carrer Bona Vista a mà esquerra, Després ve una torre coneguda com la Campana, perquè a la façana hi té un esgrafiat de la Campana, que més o més és una residència de la Posdei. I llavors, en aquest espai, el senyor Cusco hi va instal·lar el primer cinema de Quixenjos, que era el cinema Jardí. Era una sala d'actes, també, que s'hi feien altres activitats, però bàsicament era el cinema. Allò era el cinema mut, naturalment hi havia un piano, llavors hi havia un parell de pianistes, de gent que més o menys sabia ataclejar el piano, i acompanyaven les pel·lícules mudes Hi ha un moment d'emoció, un moment més romàntic. Està bé, està bé. Això era molt curiós per l'època. Era la banda sonora que hi havia en aquell moment. I el XIX. Què tenim cap a la XIX? És un any important, no? A nivell... A nivell de moltes coses, també. S'acaba la guerra, vull dir... Sí, per exemple. Ah, mira, el XVII, ens ho hem saltat, ara que parles de guerres. El XVII hi ha l'inici de la revolució russa. Ah, molt important, el zar i companyia. És quan ja deixen de les arines i companyia. Llons comença, doncs, l'inici de la revolució russa. I el XIX diu, instal·lació d'una creu de pedra en el lloc on ha anomenat la creu del Pedreró, i d'aquí podríem parlar bastantes cosetes, en recorda l'emissió de penitencia feta a la població. O sigui, hi va haver una emissió de penitencia. Què vol dir això? Doncs que durant una setmana, per exemple, hi havia una sèrie de prèdiques, venien uns predicadors, aquells que des de la trona llençaven llamps i trons i deien, si no es porteu bé anireu tots a l'infern. típic d'aquestes prèdiques i era santa emissió per aconseguir que la gent cregués i que seguís i que anés a missa i que doncs tingués devoció. Per commemorar aquesta santa emissió, a dalt la creu del pedró es va instal·lar una creu de pedra. i aquesta creu de pedra posteriorment es van derrocar, se'n va fer una altra de metàl·lica que deien que era del ferro d'un vaixell rus, bueno, aquelles historietes que sempre apareixen. I després hi va haver una altra historieta que va desaparèixer aquella creu perquè va quedar molt amagada en un lloc del nou parc d'allà dalt del Canigó i ara torna a ser en el lloc on havia d'haver estat sempre. Però bé, com que aquí diem que el XIX s'instal·la aquesta creu de pedra en commemoració a la Santa Missió, doncs el que hem de dir avui, Allavons, neix també l'associació de la Sagrada Família. Aquelles associacions que, per la protecció de la infància, l'església organitza per tal que hi hagi un cert seguiment d'aquest fets familiars. La premsa del 19 d'agost afirma, de Sant Lluís, i ara agafa't, que el dia que lligui a cruzar-lo era anhelat d'un tramvia tantes vegades prometido, más ansiado y deseado, Serà uno de los más visitados de los cercanos a la capital. Realment curiós, estem parlant de 1919. Sí, han passat 100 anys pràcticament per tenir el trenvi, però les coses de Palacio van despacio. I doncs més despacio que aquest trenvi, em sembla que no hi ha hagut res. Amb una tortuga que hagués engegat aquell dia, al cap de tres setmanes, ja hauria passat de llarg a passant en flu. Ja hauria anat a passar en flu. El dia que arribi aquest trenvia, Sant Just serà una de les poblacions més visitades del món. Segurament, clar, exacte, quan ha arribat ja era més coneguda del que devia ser el 919. En aquí hi ha una teoria sempre que s'ha dit que si el metro, que si el trenvia, que si el metro, portaria aquí Sant Just un desgavell d'habitatge. Jo crec que és una teoria errònia, des del meu punt de vista, naturalment, em puc equivocar jo, només faltaria, perquè, doncs, què comporta això? Que hi hagi un tren via o un metro, el metro era bàsicament el que refusava més, doncs, portaria aquí s'enjust un tipus de públic, que és el que agafa el metro, i on viuria aquestes persones? On viurien amb el preu que hi havia sempre que ha tingut s'enjust? quins pisos, quines cases, quines torres, quines mansions volien viure. La gent que agafava el tren via, que podia aquí desgavallar el nivell de vida de Sant Just d'Esvern, crasso error des del meu punt de vista. Però bé, doctora Estiano, ja veurem al final qui té raó. Jo crec que no en tenien gaire els altres. Però bé, Què passa? Qui diu vaga de la Canadenca per reclamar la jornada laboral de 8 hores. Com una vaga important. Es converteix en vaga general i dura 44 dies. Serà una de les més importants de la nostra història social. Ja veurem si dura 45 dies, un dia més la vaga aquesta general que està ara. Serà d'unes hores. perquè les coses han canviat molt. Home, seria impensable, no? Ara una cosa així. Sí, però és que si es vol realment arreglar una cosa, no cal sortir a passejar un parell d'hores pel carrer. Hi ha una cosa més important, no? Si és una postura, una manera de prendre posició davant d'un fet concret. I això no s'arregla amb dues hores. una passejada, podríem dir-ho, i que em perdonin els sindicalistes que... No, clar, però amb que és una aturada de molts serveis, suposo que... Sí, una aturada de serveis, sí, i a més a més aprofiten, encara que es parla tant d'Europa, que s'ajuntarà amb altres països que també faran la vaga, etcètera. Ja en parlarem. Ja en parlarem. Em sembla que l'hi abans tenim tartúlia, o sigui que... Si vols alguna cosa més, tiro pel 20. Sí, fem un any més. Un any més, molt bé. Mira, l'alcalde d'aquella època, del 1920 concretament, és en Ferriol Navarra i Causà. Aquest senyor va tenir un forn de pa que ara actualment canvia la seca al carrer del Raval. Sí. Arriba el primer apotecari. El tanto. Te'n recordes que es necessitava un permís del governador per anar a la farmàcia d'esplugues? Tens raó. Sí, vam parlar. Doncs mira, ja tenim ara l'apotecari 1920. Ja tenim un farmacèutic, que en deien apotecari, perquè va obrir una apoteca, i doncs ja tenim de moment algun medicament, alguna pastilla, aquelles que el feien a la rebotiga, que picaven amb la mà de morter, o algun supositori, que se'n van fer molts en una època. I què passa més? Comencen les obres de prolongació del carrer de Bona Vista fins a la carretera. Això, aquesta notícia? N'hem parlat tantíssimes vegades. L'última vegada que vam parlar del carrer Bonavista, que s'obria un tram, era des de Badó fins a l'església. És veritat. Que quedava doncs un camí de carros. Però recordem que al final del carrer Bonavista, que es desvia una mica, per què? Doncs perquè un propietari deia per casa meva no, l'altre deia per casa meva tampoc, i així va d'anys i panys. I arribem al 1920 que diu catacrac. Arriben al carrer i toquen la carretera i la comencen a empadrar. perquè era de fang. Recordem que també havíem dit alguna vegada que es negaven els autobusos a passar-hi algun vehicle de línia. Per què? Perquè era impossible que passéssim per la carretera pel desgavell que hi havia del fang, dels sots que quedaven clavats allà als vehicles i no podien avançar. Molt bé, què passa més? Es concedeix el permís a l'Euskadià de la construcció per edificar una fàbrica de ciment. Diem que el 17 es va constituir l'empresa. I al 20 els donen permís perquè facin la fàbrica d'aquí sent just. A cap de tres anys, una mica o en torros... Això sí, però també podria passar ara mateix, em sembla. No, home, vull dir que això és un exemple que s'ha mantingut fantàsticament bé. Vull dir que no hem canviat tant, només faltaria canviar. Estarem conreus de roses. Recordem aquí sempre la polèmica que si en dot era de Sant Feliu de Llobregat. No, senyor. No era de Sant Feliu? El senyor Dot era de Sant Just. El senyor Dot és de Sant Feliu? No ho diuen gaire, això. No, bueno, perquè ho han de dir amb la boca ben petita. Perquè aquest senyor era de Sant Just. Però va i era de Sant Feliu. Bé, però tenia un roseràs allà. El senyor Dot no és de Sant Feliu. El senyor Dot és de Sant Just d'Esvern, que tenia un roseràs a Sant Feliu i va... Reivindicatiu, eh? Cert, amb el senyor Dot? No, aviam, el senyor Dot era d'aquí i el senyor Pedrosa també. Doncs aquí no hi ha cap plaça que tingui el seu nom. Ah, bueno, a Sant Just. Si se'l vol reivindicar... M'han dit... No, no, no em conec cap, però vull dir que em sembla molt bé i que es pot reivindicar una vinguda, un carrer o que sigui, però va tenir molta importància, el senyor Dot, sí. Recordem que fa uns anys pocs la recepció de les entitats per part de l'Ajuntament a la Festa Major es va obsequiar a les entitats amb una fotografia magnífica del senyor Dot en el seu rosaràs a Sant Just d'Esvern. O sigui que... Molt bé. I va, una altra cosa, hi ha empadronats 1.368 habitants, actualment pràcticament arribem als 17.000, però 1.368 l'any 20. L'escriptor i poeta català Joan Salvat va passeït, no poca cosa, viu una temporada al municipi, concretament al passatge del Serral, on hi té una placa amb uns versos perquè estava malament dels pulmons. Va morir precisament d'aquesta malaltia. I era molt amic dels Cardona, d'aquí Sant Just, i llavors va passar una temporada d'aquí Sant Just i en el carrer del Serral hi tenia la casa i una placa a la porta, que quan fem passejades poètiques, per exemple, al centre d'estudis, ens hi hem aturat a vegades per dir poesies de Passeit, davant mateix de casa seva, en el número 12. i diuen aquí que des del 1987 hi ha aquesta placa commemorativa. I hi ha la fallida del banc de Barcelona i crisi general, no sé si et sona que hi ha... una fallida d'un banc i una crisi general al 1920. Mira tu. O sigui que s'ha de quedar aquí 9 anys i hi haurà un altre crac. Si fos el paral·lelisme actual. Si et sembla bé ho deixem aquí al menysons. Exacte. I continuem la setmana que ve. La setmana que ve, el 21, si no hi ha cap novetat. Perfecte. Que vagi bé, Pep. Gràcies. Molt bé a vosaltres. Adéu, bon dia. Tres minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. D'aquí uns moments parlem de l'actualitat del món de la televisió amb la vacunesa. Abans però sentirem la versió que fa Mishima de la cançó final amb el títol final d'Antoni Afon en aquest disc de les versions elògenes. Digue'm les coses alegres pels matins, quan el meu natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Digue'm diluïs de sorra i de meteor, Vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons. Són problemes puntuals. Són defectes naturals. Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut. Ja se'm gira un ull cap a l'infern i no vull cometre cap més hivern. Vig amb les meravelloses instal·lacions, piràmides i paraons, i grans hotels, total equipatges a prestacions. Quina exemple més escalaç Quina ruïna! Quin final! Quin exemple! Més escans! Quina ruïna! Quin final! Digue'm les coses alegres, tots matins, quan el món natural és feliç, sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Digue'm dinomis de sorra i de meteors, com unes precipitacions, i sé que el món és ple d'espaguetis de canelons. Per l'infern, un nou equimetre cap més ideal. Quin exemple més escas. Quina ruïna, quin final. Quin exemple més escas. in ruina, in fina. Un moment com cada dimarts de repassar les novetats o l'actualitat del món de la televisió amb l'Alba Conesa. Bon dia, Alba. Bon dia, Carme. Comencem parlant avui de les grans estrelles d'aquest principi de temporada, no? Doncs sí, com sabeu, en els últims programes hem estat explicant que hi ha hagut diferents ofertes que s'han estrenat, com acostuma a passar en aquestes dates, quan comença el curs escolar i el curs laboral per la majoria de treballadors, i doncs podem parlar de bones notícies per diverses cadenes. En primer lloc, una de les últimes estrenes que vam comentar, que és Pesadilla en la Cocina, que es va estrenar concretament dijous passat a la sexta, i que es va col·locar com el tercer millor inici d'un format de realitat en aquestes setmanes. Va aconseguir 2.800.000 espectadors i un 13,7% de quota de pantalla i pel que fa als formats d'entreteniment, la cadena ja fa cortinetes anunciant-lo com el millor format d'entreteniment que ha tingut fins ara pel que fa a audiències. que no han deixat d'augmentar en els següents episodis. Tot i així, aquestes dades queden lluny de la gran estrena d'aquesta temporada, que és el concurs musical La voz de Telecinco, que en el seu primer programa va aconseguir un 30,6% de share amb 4.591.000 seguidors i unes xifres que no han deixat d'augmentar la clavada. També amb bons resultats, 3 milions i un 20,3% de quota de pantalla s'ha estrenat la segona edició de Tocara Me Suena, malgrat que competia amb ofertes prou contundents com la que s'hi avicina a Telecinco i Isabel a Televisió Espanyola, però tot i així, Tocara Me Suena continua sent rendible per Antena 3. Tornant a la sexta, la setena temporada de Salvados, també es va estrenar amb un rècord històric al voltant del 15,5% de cota de pantalla. I pel que fa a 4, qui encara casa Seco Mijo també va anotar la seva millor dada en aquest inici de la seva segona temporada. Una cosa similar ha passat amb una cosa que té que dir, que setmana rere setmana també estava atent als seus propis rècords d'audiència i altres formats que han tornat en èxit són Callejeros, Supernani, Conexión Samantha o el Club de la Comedia. Molt bé, doncs això va al que fa a les estrenes. Tenim, encara en tenim un altre, que és un altre tipus d'estrenes, segurament el magazine de tarda de la Sexta, Mas Valetar, que va arrencar ahir. Exacte, aquest magazine de tarda que es podrà veure a partir de les 7 de la tarda cada dia de la setmana a la Sexta, cada dia de la setmana de dilluns a divendres, més concretament, és un format presentat parlamentaritzable que té la voluntat de donar veu i posar cara als protagonistes de l'actualitat. Per tant, promet informació, anàlisi, debat, connexions en directe i també investigació. Parlarà de política, d'economia i també els dos responsables afirmen que buscarà una mirada més social sobre la realitat. Molt bé, doncs veurem com continua. De moment sabem que ha començat. Passem ara cap a la tercera temporada de la sèrie The Walking Dead, que és un èxit a tot el món, de fet. Sí, aquesta sèrie basada en un còmic que segueix el dia a dia d'un grup de supervivents de l'apocalipsi zombie està sent un èxit, com comentes, a tot el món. La companyia que distribueix la sèrie fora dels Estats Units, que és Fox International Channels, ha aconseguit una audiència de 8,5 milions d'espectadors de televisió de pagament a nivell global, que correspon a un 20% més que l'estrena de la de la temporada anterior de la segona temporada d'aquesta sèrie, The Walking Dead. La mateixa setmana de la seva estrena als Estats Units, és a dir, al seu país d'origen, la sèrie ha arribat a 122 països d'Europa, d'Amèrica Llatina, d'Àsia, d'Àfrica i de l'origen mitjà, entre els quals Espanya, on va arribar el 15 d'octubre, i on va triplicar la dada d'estrena de la primera temporada The Walking Dead. Per tant, podem dir que aquesta sèrie no deixa de sumar seguidors. I tant. Doncs passem ara a parlar d'una altra sèrie que també té el seu públic força fidel, que és la novena temporada d'Anatomia de Grey, que arribarà dimarts de la setmana que ve a Divinity. Sí, arribarà amb una diferència de poc més d'un mes amb l'emissió original d'aquesta sèrie als Estats Units. Per tant, abans del que és habitual, perquè estaven acostumats els seguidors d'aquesta sèrie a esperar força per poder-la veure respecte a la seva estrena als Estats Units. En poc més d'un mes ja la tenen aquí, a Divinity, com deies el proper dimarts 6 de novembre, i la cadena aposta així per a sèries consolidades, com havies comentat, i amb la idea de seguir millorant les grans xifres que ja té només un any i mig de vida que porta a Divinity. que l'agost concretament va ser quan va marcar màxims d'audiència amb un 1,7% de quota de pantalla que per ser un d'aquests canals que... Encara que sembli poc, que és bastant. Exacte, doncs és un bon resultat i a veure si amb aquesta novena temporada d'Anatòmia de Grey encara el milloren i tot. Més èxits assegurats perquè Antena 3 tornarà a emetre la saga Crepúsculo, motiu de l'estrena de Manecer Parte 2. Sí, s'estrena aquesta pel·lícula Manecer Parte 2, el proper... 16 de novembre i Antena 3 aprofita per tornar a emetre les pel·lícules que fins ara s'han estrenat en cinemes de la saga Crepúsculo. Precisament aquest mes de novembre es compleixen tres anys des que Antena 3 va estrenar a televisió la primera entrega de la saga Crepúsculo aconseguint gairebé 5 milions d'espectadors i un excel·lent 29% de quota de pantalla. I la sèrie Gran Hotel que salta aquest novembre al Regne Unit. s'hi salta en concret a la cadena britànica Sky Arts, un any després de la seva estrena a Antena 3, a la televisió espanyola. A més, França i Rússia també adaptaran aquesta ficció. Com sabeu, doncs Gran Hotel és una sèrie que combina amor i misteri a l'Espanya customista de principis del segle XX, i malgrat la baixada d'audiences que ha patit en la segona temporada a Antena 3, les crítiques segueixen sent molt positives, els premis nombrosos, i les audiències, malgrat tot, bones. Molt bé, doncs veurem quin és el resultat també cap a Gran Bretanya, en aquest cas. Ens quedem ara cap aquí que Babel en televisió espanyola ha estrenat la seva quarta temporada a la 2. Sí, ha estat aquest diumenge a les 12 del migdia quan Babel en televisió espanyola ha estrenat la seva quarta temporada amb el repte de seguir de prop l'evolució del fenomen migratòric a l'estat espanyol Va veure en televisió espanyola, funciona des de l'any 2009 i anteriorment va funcionar durant cinc anys més a Catalunya. I els reportatges del programa, doncs, mostren la quotidianitat de les persones d'origen estranger que viuen aquí. Entre altres qüestions, doncs, es tracten els seus treballs, les seves formes d'oci, la seva cultura. I, per exemple, doncs, es mostren a través de seccions com Sabores del Mundo, que és una secció de cuina, o també que l'hidroscòpic, que és una secció en què s'expliquen històries de lluita i també es donen a conèixer iniciatives solidàries. I encara amb aquesta cadena, perquè Rade Televisió Espanyola tancarà aquest any 2012 amb un dèficit de 105 milions d'euros. Sí, aquestes són les previsions que va presentar dijous al senat el president de la corporació, Leopoldo González Echenique, i es tracta d'una xifra, aquest 105 milions d'euros, que és tres vegades superior a la de l'any 2011, l'any passat, quan el deute va ascendir a 29 milions d'euros. El president ha apuntat que la major part del deute és degut a aquestes retallades de 204 milions d'euros que el govern va aprovar sobre l'aportació que l'Estat fa a la corporació de ràdio i televisió espanyola, i que, segons ha dit, ha estat impossible tenir-se aquestes retallades, ja que hi havia compromisos anteriors adquirits com per exemple pagament de drets d'emissió i a més existia la necessitat evidentment de comprar continguts per omplir les hores de programació de ràdio televisió espanyola per tant això ha provocat aquest dèficit de 105 milions d'euros. I acabem amb un apunt curiós perquè atenció que cap cadena espanyola ha comprat de moment a la FIFA els drets d'emissió del Mundial del Brasil. Sí exacte, sembla ser que la crisi econòmica ha impedit, de moment, com comentes a cap canal, arribar a les xifres que la FIFA sol·licita per adquirir aquests drets d'emissió del Mundial de Brasil 2014, i tot i que Mediaset Espanya s'havia posicionat com a favorita perquè va arrasar amb el Mundial de Sud-Àfrica del 2010, doncs de moment no hi ha cap oferta en aquest sentit. Suposo que algú o altre ho acabarà adquirint perquè normalment és el que costuma donar més diners, segurament. Sí, sabem que el futbol és una aposta segura, però també depèn del que se mani. Exacte, això és veritat. Volem si tothom potser haurà d'anar a bar a mirar un canal de pagament. A veure com acabarà tot plegat. Encara queden menys de dos anys per aquest Mundial de Futbol, però suposo que la compra de drets s'ha de fer en els propers mesos. Doncs amb aquest últim punt de futbol acabem aquest repàs setmanal per l'actualitat del món de la televisió. Moltes gràcies, Alba. Gràcies a vosaltres. I tornem, com sempre, dimarts que ve. Que vagi bé, bon dia. Bona abraçada, adeu. Un moment de parlar de llibres, com cada dimarts a aquesta hora, amb el Diego Marcos de la llibreria Rasenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme. Avui començarem parlant d'un llibre que es titula Absolucion de Luis Landero. De Luis Landero, sí, editat per Tuskeitch, que és qui està... editant tota l'obra de Luis Landero. Aquest autor... És poc conegut, no? És el que anava a dir, però no m'atrevia a dir jo que fos poc conegut, perquè ja comença a tenir el seu públic. El que passa és que per ara, i suposo que continuarà, no serà un autor de bestsellers i de grans vendes, però ja et trobes amb clients, amb persones que van a la llibreria a buscar l'últim llibre de Luis Lander, que es va fer amb els seus seguidors. Podrà arribar a ser, com molts altres autors de llengua castellana, que tampoc són escriptors de bestsellers, però tenen el seu públic, com poden ser Javier Marías, que ara, val a dir, ha rebutjat el Premi Nacional de Narrativa que l'havien concedit. Ha complert la seva paraula, no? Sí, ha complert la seva paraula, dient que no acceptaria cap premi aquí, cap premi nacional. però que, per suposat, estaria disposat a acceptar el Nobel. A veure, és un autor que ja ha entrat, ha entrat diverses vegades en les quinil·les del Nobel. Sí? Sí, en Javier María Sísic ha entrat. I al final, possiblement, l'acabin donant en algun moment, com van fer amb Vargas Llosa després de no sé quants anys, al final, li van donar el Nobel. Parlem de Luis Landero. A veure, qui ens explica la història d'un jove, el Jovalino, que després de seguir una vida erràtica i insatisfeta aconsegueix, finalment, ser un home feliç, que és el que ell realment busca. I ens trobem en els mesos de primavera i davant d'ell és quan el futur és plendorós, quan ha aconseguit conèixer una noia que es diu Clara i en la qual es casarà uns dies després. I aquesta Clara és filla d'una família caudalada i serà la que ja li deixarà el futur ben assentat. Tot convida a l'harmonia i a la felicitat. I en el conte enrere, aquell matí que ell va passejant per Madrid, es veu involucrat en un conflicte al carrer. I aquí és com se li comença a atorçar una mica la seva història a tres dies del seu casament. i el tema està en com solucionar els petits problemes que se li plantegen i arribar a temps al seu casament i aconseguir aquesta felicitat tan desitjada. Ens trobem amb una cosa que a mi m'agrada molt, quan trobo novel·les que s'escriuen que els personatges no són ni escriptors, ni intelectuals, ni artistes, ni res d'això, sinó que són persones normals i corrents, com podria ser un mateix o podria ser el teu veí. I és això el que valoro dels llibres, una mica de Luis Landero, que tots els seus personatges acostumen a ser persones bastant normals i corrents. Bé, l'absolució està editat per Tosquets en la col·lecció Endanza, que és una col·lecció ja molt coneguda perquè és la que edita Tots els llibres, per exemple, de la Modena Grandes, de la Ruki Murakami, també els edita. El John Connolly, també, que és un autor de novel·la negra, és editorial Tosquets. Molt bé, doncs és la primera recomanació del dia. Passem a una altra història, que es titula La bibliotecària d'Auschwitz. Aquí ens parla L'autor és Antonio Iturbe, és un noi que ha nascut a Saragossa. Llavors això està basat en uns fets reals. L'Antonio Iturbe sembla que llegim un llibre que ara us diré. perquè aquí en les primeres fulles... Llegint un llibre, que ja trobaré on parla i on diu quin llibre és, sobre els camps de concentració, va veure que hi havia una menció que fins i tot a Auschwitz hi havia una petita biblioteca en la qual hi havia vuit llibres. I a partir d'aquesta frase, ell es va posar a investigar i va trobar a la persona responsable, per dir-ho d'alguna manera, que al camp de concentració d'Auschwitz hi hagués una biblioteca clandestina. En el punt de partida? Sí. Investigant, va anar a trobar el personatge, la senyora, que als 13 anys va ser confinada a Ajuich, i la van enviar al pavelló familiar, on anaven mares amb fills petits, que no era, però li faltava poc com els altres camps de concentració d'Aigüit, i que allà es va trobar això, que un senyor havia muntat una petita escola, i dins de la petita escola, ella es va encarregar de muntar una petita biblioteca. A veure, mira, el llibre que us deia abans on havia trobat la frase aquesta és un llibre que es diu La biblioteca de noche. i l'autor d'aquest altre llibre era Alberto Mangel. No sé donar més dades, més detalls, perquè això ho inclou l'autor del llibre que estem parlant, l'Antonio Iturbe, en l'últim capítol, en l'etapa final del llibre aquest de la Biblioteca d'Ashwitz. Llavors ens trobem amb això que estaven dient, que és una nena que entra a Ashwitz, el seu nom és Dita, que entra a Ashwitz quan ella tenia 13 anys, es troba que hi ha una petita escola que ha muntat un dels presoners que hi ha allà dintre, i ella és la que se n'encarrega de recopilar tota una sèrie de llibres que un altre personer, perquè els llibres estaven prohibits a Juit, un altre personer ha anat repinyant una mica dels trens amb altres personers que arribaven a Juit. Quan arribaven els trens allà feien que tothom baixés i que deixessin tot l'equipatge a dalt del tren. Llavors pujaven uns altres presoners i es revisaven l'equipatge i el fèiem baixar i llavors començaven a fer selecció de coses. I aquest senyor, quan trobava algun llibre que podia ser més o menys interessant, l'amagava i el feia arribar al Jui. I no ho van descobrir? No, no ho van descobrir. no van descobrir, val a dir que la biblioteca era amb vuit llibres. En la biblioteca hi havia vuit llibres. Simbòlica. Això sí que ho mencionen. El que passa és que hi ha això que estem parlant d'un personatge real, un personatge que encara és viu i un personatge que jo perquè he anat llegint, quan va sortir d'Ajuït, als 16 anys, va tenir una família recollida, i un temps després, quan tenia 18 anys, es va trobar la persona que feia de mestre a Dinsau, d'Ajuit, amb la qual es va caçar, i amb la qual van viure tota la vida. Què els va passar després? Això ja no ho diu en el llibre. Ells es van establir a Praga, eren xecoslovacs, es van establir a Praga després de la guerra, van aconseguir que els tornessin les propietats de la família però després de la guerra a Prega va arribar el regim comunista en el qual ho van tornar a perdre tot són vides bastant embolicades les d'aquests personatges llavors van decidir que pels anys cinquanta o així que se n'anaven a Israel i allà és on han estat la resta de la seva vida, on han tingut els fills i han viscut de forma més o menys feliços, perquè el record que tenen o que la protagonista ens parla que té d'Ajuit és alguna cosa imborrable. Només diu, en alguna entrevista que he vist, que hi ha una cosa només que va superar el mal que li va fer l'està Ajuit, que va ser la mort d'una filla seva. I això, doncs, són els tres anys aquests que passa la noia aquesta dins del camp de concentració i com es fa càrrec de la biblioteca. Interessant, segurament, doncs, aquesta novel·la, aquesta història també situada en aquest... o pertint, si més no. d'aquesta biblioteca de Auschwitz. Acabem amb un altre punt, per un públic més infantil, que és el Capità Garfi, una edició així, menys de coleccionista, no? No, bueno, a veure, a veure, perdent, perquè quan has dit públic infantil dic jo aquí, diré una cosa, i és que a mi m'ha agradat molt. El Capità Garfi. Sí, aquest Capità Garfi, aquesta veritable història del Capità Garfi, m'ha agradat molt. A veure, ens presenta l'autor, que l'autor és un tal de Bacalhario, que sembla ser que és un autor amb un cert èxit en llibres infantils i juvenils a Itàlia. Aquí és totalment desconegut, no tenia res publicat. Llavors ens parla, anirem d'un fill bastant del rei George IV d'Anglaterra, que per totes aquelles històries que era l'únic fill que hi havia del rei i el rei tenia un germà, era el que, segons com anés la voluntat del rei, que tenia moltes ganes de tenir un fill, podia ser l'heredero de la corona i el germà quedasse fora. Llavors, el germà amb tots els seus conspiradors s'ho fa venir de manera que fa desaparèixer el nen i la mare. I els fa desaparèixer, això estem parlant de principis del segle XIX. Els fa desaparèixer enviant-los a les colònies, els posen en un vaixell i els envia a l'Índia. Allà aquest nen es va fent gran i als 13 anys ell decideix embarcar-se en un vaixell en contra de la voluntat de la seva mare. S'embarca en un vaixell, marxa i aquest vaixell naufraga. I així és com va aparar a unes illes que ara no recordo quines són, a unes illes habitades per pirates on hi ha un altre personatge que ha muntat com si fos un petit imperi o una petita nació i allà és on ell es forja i es fa pirata. L'altre personatge aquest es diu James Broke i el personatge principal és el James Free. Llavors allà és on ell aconsegueix fer-se pirata. Es fa un pirata tan famós, tan famós, que al final la reina d'Anglaterra, la reina Victòria d'Anglaterra, l'indulta i el concedeix el títol de Sir. Passar a dir-se Sir James Free. I així és com ell, de ser un fora de la llei i un buscat per la justícia, passa a ser un personatge totalment legal. Quan ja li arriben a la seva edat, diguem, madura, refugia Anglaterra. Va viure a Anglaterra i allà un dia, viatjant en un tren, descobreix un àlbum de fotos on una mica hi ha, per dir-ho així, una mica la seva història, no sencera, però sí la seva història o la seva vida com a pirata. i aquest algun de fotos, és del James Barrie, que el James Barrie és l'autor de Peter Pan. I llavors és com ell es reconeix com el capità Garfy de Peter Pan. Home, doncs està bé tenir la història des d'aquest punt. Sí, és una història de pirates que està molt bé, molt divertida. Com tu has dit molt bé, és per nens, a partir de deu anys, Però pot agradar més grans, no? Sí, clar, nosaltres tenim la possibilitat que podem llegir els llibres de nens de 10 anys, cosa que ells no tenen, no? Tenen més difícil. Molt bé, doncs amb aquest Capitagarfi acabem aquesta secció literària d'avui. Gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya, i fins la setmana que ve. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta. Dos minuts i arribem en punt a la una de migdia, moment per tancar aquest just a l'afostat d'avui, dimarts 30 d'octubre. Donem els gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, l'Anna Díaz amb l'actualitat del dia, el Carles, l'Andrea Dí Rius, la previsió del temps. Avui hem fet tertúlia amb la Marcela Cristina, hem parlat amb l'arxiu municipal Jordi Migo i també Toni Parrilla sobre l'exposició que s'inaugura avui dels Jocs Olímpics i Sant Just. I a més a més també hem tingut temps per parlar d'Història de Sant Just amb el Pep Quintana, hem repassat també el comerç amb l'Anna Díaz i aquesta última hora hem fet també televisió amb l'Alba Conesa i llibres amb el Diego Marcos. Us ha parlat Carme Verduy i tornarem demà a partir de les 10 com sempre per acostar-vos més històries sant justenques, que ara us deixem amb les notícies de Sant Just i tornem demà a les 10, que vagi bé, que passeu un bon dimarts. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enherpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 arribada, ens avalen. 9 dubtes, la millor relació qualitat-preu a Enherpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enherproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador, el conseller delegat de CaixaBank. Joan Maria Nina assegura que alguna cosa està canviant a l'economia espanyola i ho està fent de forma positiva. La millora està sobre la taula i és la nostra responsabilitat aprofitar aquest moment particular i reforçar totes aquestes xifres i resultats positius. Estar en les nostres mans, continuar lluitant contra els aspectes negatius que continuen sent molt intensos i constitueixen el principal problema, però alguna cosa està canviant i està canviant en una tendència positiva. Nina ha posat com a exemple de la millora de l'economia el fet que Espanya té una balança comercial positiva i s'ha demostrat optimista l'endemà que la ministra d'Ocupació, Fàtima Banyes, digués que estem sortint de la crisi i que ja hi ha alguns senyals esperançadors. Doncs el president del banc Sabadell, Josep Olí, ho ha dit que el 2013 encara serà un any de recessió, però amb expectatives una mica més positives que les actuals. Oliu ha apuntat que l'any vinent Espanya seguirà estant sota la tempesta, dit literalment, però s'ha mostrat optimista amb vistes el 2014. El president del banc Sabadell ha apuntat que el 2014 pot ser que es comenci a recuperar la confiança i el crèdit dels inversors.