Justa la Fusta del 13/12/2012

amb dificultats de la ronda de vals, amb un camí en el cas de l'autopista 23, entrar de molts a l'altre dos, entre molins arreu i Sant Feliu. I també, des de l'esquí, fins a la Dègonal, l'autopiador, que és el nivell d'ara, interessant d'inserts l'autopista urbanyàs. Sota aquest tram d'entrada, l'autopista l'Aderrat, entrant a l'Ajuntament, encara des de Cabà fins a Sant Boi, o l'autopiada Castell de Cels, encara entrant de l'independent i aturades a la zona del parat d'enllibregat. A l'autopista Atexet, hi ha hagut dues sopades, una Marberada i una Piscina Alboral, que, a totes les entrades, i des de valles aquí ens val el precedent que hi ha encara un tren ocupat en sentit de Tarradona. Escolto pel raig pel dia 1 de març. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Berderà. Al Barça supera el port 2 per 0-2 amb dos gols de Leoneci en el partit anàlisi al final de la Copa del Rey de futbol. En aquesta competició del Cau han supergat el rei al Madrid a Vigo contra el Celta per 0-1. i de l'Èquip de Madrid, el capital dels blaugranyos en lluvia, va derrotar el que va ser tan fred. A l'espanyol, l'exemple Òscar Pérez Nau s'ha presentat avui com a nòvio a tots els portius del conjunt ventiblau amb la institució de Ramon Planas, en amba vitòria del Barça, que posa en el jornada, que posa en la victòria consecutiva dels homes de xavi sexual a la vida social, 35 a 20 davant el mateix auspau de la Rioja, mentre els reis de l'Inglaterra a 25 a la pista de l'aïllament espanyol. i, en ocasió, avui, Saona és jornada als mundials de piscina pura que es troba a l'Espanyol, a Espanya. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. I comencem com cada dia aquesta roda just a la posta d'avui dijous 13 de desembre. Un programa que començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno, que ens explicarà les activitats més destacades per avui dijous, que n'hi ha moltes. Atenció d'aquí una estona. També repassarem l'actualitat del dia amb l'Anna Diaz. Farem recull de premsa, actualitzarem la informació a través dels digitals, farem propostes culturals, esportives i parlarem una mica de tot per estar al dia de l'actualitat. Més coses, en aquesta primera hora parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber quin temps ens espera els propers dies. També tindrem temps per la cuina amb la Carme Madó que ens portarà una recepta. com cada dia, i a partir de les 11 i 10 ens revistarem Àngels Casals, professor d'Història de la Universitat de Barcelona, que avui durarà a terme el vuitè diàleg per a la independència organitzats per Sant Just per la independència. A més a més, també com cada dijous a les dues corts de dotze, tertúlia d'actualitat amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Darrea i l'Alina Santa Bàrbara. A partir de les 12 i 10 parlarem de teatre amb la Maica Duenyes i acabarem el dijous, com cada dijous, amb l'Alea Ardenou i que ens portarà un nou invent per repassar aquesta història a través d'aquestes màquines que ens fan la vida una mica més fàcil. I tot plegat també amb la nit com quedaríem amb una mica de música per fer-vos passar una mica millor. El matí d'avui dijous aquest matí que torna a estar una mica gris en què sembla que els carrers estaven mullats però que potser no fa tan fred com en els últims dies. Entrem en matèria, escoltem ara el que fem és escoltar directament els Fleet Foxes i aquest Reggae Boot. i la llibertat de l'estat espanyol. Bona nit. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Un minut i un quart d'onze del matí. Un moment per repassar l'actualitat senjustenca. Ho fem de seguida amb l'Andrea Bueno. Molt bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia, molt bé. A punt perquè ens posis el dia de l'actualitat, que avui ho hem començat al principi, és un dia que hi ha moltes coses, no? Que és injust? Sí, hi ha moltes activitats i, de fet, avui ampliarem també algunes d'elles. D'entrada, comencem parlant, ho farem una mica per ordre cronològic, perquè així la gent també pugui decidir a quina d'aquestes activitats vol assistir-hi. D'una banda, aquesta tarda, a les 6 es farà una conferència per tractar les conseqüències de la degradació mediambiental. La invertida francès Lozano Winterhalder, que és viola i professor de l'Universitat Ramon Llull, i el títol de la xerrada és el delicat equilibri de la vida. Serà a les 6 de la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau. Això d'una banda, però avui també tenim el poeta i escriptor veí de Sant Just Joan Margarit, que aquesta tarda presentarà el seu últim poemari, Esperta el senyal, a la biblioteca Joan Margarit. Farà un recital allà a la biblioteca, i recordem que fa menys d'un mes que va sortir aquest llibre, Esperta el senyal, dos anys després de No era lluny i difícil, i el recull de tots els poemes. Això serà a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca Joan Maradí, un acte obert de tothom. I a les vuit del vespre, avui, se celebrarà el vuitè diàleg per la independència, aquest cop amb en Jarl Casals, que és professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, i que parlarà de la catalanofòbia i la catalanofília en l'època moderna. Aquesta conferència, aquest diàleg per a independència, serà avui a l'Ateneu i l'organitzaran just per a la independència. I després ampliarem una mica aquesta activitat. Moltes coses. Avui al municipi és un dia en què s'ha de triar una mica. I en principi, perquè també són activitats que podrien, no és que sigui públic i molt diversos, sinó que potser els que anirien al Margarit també voldrien anar a veure la cerrada. En tot cas, avui s'ha de triar. Més coses, parlem ara del Casal de Nadal, no? Sí, el Casal de Joves està preparant un nou Casal de Nadal que tindrà lloc durant les vacances de Nadal. En concret es faran 5 sessions, els dies 27 i 28 de desembre i el 2, 3 i 4 de gener. Es faran cursos i tallers a l'equipament i també sortides fora del Casal i les inscripcions ja són obertes, es poden fer fins al dia 21 de desembre. Es requereix inscripció prèvia per participar, per exemple, del curs intensiu d'aeris de circ. I també us heu d'inscriure prèviament si voleu participar de la sortida per jugar a la Certac al local Games i Més de Barcelona el dia 28 de 10 a 2. El dia 28 es farà una sessió d'iniciació al Teatre Còmic i al Clown i una sessió d'estètica. El dia 2 de gener un taller de cuina per aprendre a fer cupcakes, que ara estan molt de moda. I el dia 4 una altra de manualitats per aprendre a fer polseres i trenes. Aquests quatre tallers que he acabat de comentar. costaran 5 euros, però també hi haurà activitats de cinema i també un karaoke, una activitat gratuïta, l'últim dia del casal. I si esteu interessats, doncs podeu fer les inscripcions fins al dia 21. Molt bé, Andrea, perfecte, ens ho apuntem també. I finalment acabem parlant d'una mena de programa, no?, que està conjuntament amb Horvamnäker, aquest municipi alemany amb qui està germenat Sant Just. Sí, l'Ajuntament de Sant Just vol impulsar, de fet, un projecte laboral entre el nostre municipi i Horvamnäker. Serà un programa en què l'Ajuntament d'aquí i l'Alemany facin intermediaris entre persones amb currículums tècnics de Sant Just, sobretot gent jove, i ofertes concretes d'empreses de Hort que necessitin incorporar perfils d'aquesta manera o de manera immediata. L'objectiu és aconseguir reduir l'atur de persones formades tècnicament, també de persones joves, i que alhora puguin aprendre l'alemany, l'idioma. El programa encara s'ha de dir que no ha començat, però tothom qui hi estigui interessat pot portar el seu currículum al Servei Municipal d'Ocupació i Innovació de Sant Just, que s'encarrega de la traducció al alemany i de la gestió de l'oferta amb l'Ajuntament de Hohrbaum-Dekar. Una bona iniciativa. I tant. No anirem parlant també de mesura que es vagi obrint tot plegat. Doncs gràcies, Andrea, i que vagi molt bé. Fins després. Bon dia. Recordeu que podeu continuar estant al dia de l'actualitat de Sant Just a través del web de la ràdio www.radiodesert.com, de Twitter, Facebook i, com sempre, també als bulletins horaris i a la una als Sant Just Notícies, edició migdia. I d'aquí uns moments escoltarem o sentirem una mica quines són les notícies més destacades del dia, l'actualitat amb l'Anna Díaz, ho farem després d'escoltar una mica més de música. Ara ho fem, avui farem amb aquest grup d'aquí, que és Sant Gosecs, i aquest Fem l'amor. Jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, jo no m'escoliré, Bona tarda. No, no, no, no. Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Tot seguit, repassem. Ja ens ha quedat clar, aquests lubs que a vegades s'escapen. Per repassar la traïta de l'ia tenim a la Medias. Bon dia Anna, què tal? I comencem amb la notícia de portada que continua sent a grans trets, no? Tot el tema de la llengua. Avui, si tots coincideixen, a més coincideixen amb fotografia, que és els representants de tots els partits sortint. La vanguardia comença. Front català per blindar el model d'immersió lingüística. Hi ha quatre punts destacats. Un és ampli acord del Parlament i la comunitat educativa. Un altre, pacte per aplicar la normativa pròpia si s'aprova la llei verd. Un altre, l'oposició acurralada al ministre d'Educació al Congrés dels Diputats. I per últim, durant avisa que la llengua no es negocia i amb el PSC demana verd que plegui. Seguim amb el periòdico, una fotografia pràcticament igual al Palau de la Generalitat, que no ho he comentat abans. El titular diu rebelió pel català. Els partits, excepció del PP i Ciutadans, exigeixen a verd que canviï la llei o no la cataran. La Cimera rebutja una declaració per una escola pública i laica presentada per iniciativa. Seguim amb el punt avui, que ja fa una miqueta més de joc. La fotografia és pràcticament la mateixa. I acabem amb l'ara, que també té aquesta fotografia de tots els representants. I és el que és jugar una miqueta més visualment amb la imatge. Sota un fons blau. Diu acord per la llengua i, com si fos un segell, posa fet. Consens per exigir a Berth que retiri la seva reforma. Rigau negociarà divendres a Madrid el canvi de la llei. I a la part inferior de la portada diu acord per al govern i, una altra vegada, com si fos un segell, a punt. Ciutadans i Esquerra ultimen els serrells del pacte d'estabilitat del Parlament i els dos partits consensuen que la consulta es faci el 2014. Doncs és com ens ho expliquen avui els diaris. Passem ara a l'actualitat a través dels digitals, que aquest tema ja està més avall. En primer lloc, al 344.cat trobem l'acord de la Unió Europea per crear el supervisor bancari únic. És una supervisió que es posaria en marxa l'1 de març del 2014. El BCE controlarà de manera directa uns 200 bancs, els més grans de la zona euro. Els preus baixen dues dècimes a Catalunya i se situen la taxa interanual al 3,6%. I també se'ns diu que Constantino Romero es jubilà. És un dels titulars més destacats. M'ha sorprès, sí, sí. A l'Ara.cat també se'ns parla d'aquest acord dels 27, que el VCE actui com a supervisió bancari. Després, també encara se'ns parla de la Llei Verde, que Rigaudico al centre es compliran la normativa catalana i si s'aprova la Llei Verde el govern farà la seva defensa. I, finalment, que xoquen set vehicles a la Ronda Litoral de Barcelona avui, sense ferir-se els fets en basat a l'alçada de pompes, t'ho hem provocat moltes cues a nivell general. Més coses a les portales, Anna. Tenim l'avantguàrdia ridícul superlatiu de Berlusconi. Ara diu que no es presenta. I el Cavaliere afirma que si Monti lidera al centre dreta, ell es retira. El periódico diu Puig admetrà avui que hi va haver diversos trets de projectils. Un altre informe d'interior reconeix descàrregues a la zona on Quintana va perdre un ull. El punt avui diu 2014. Una unió bancària Merkel imposa els seus interessos i el gran poder controlador del banc central europeu deixarà fora les caixes regionals alemanyes. L'Ara, com que ocupa tota aquesta notícia que hem comentat abans en portada, no fa cap altre destacat a part de petites coses que ofereixen. El que sí que volia comentar és que tant el Punt avui com l'Ara és curiós que informen que aquest diumenge donaran l'adesiu de no ens toqueu la llengua al català, perdó, però l'avantguàrdia i el periòdicó en les versions d'aquí no ho fan. O com a mínim no ho posen avui en portada, no sé si el diumenge es podrà... Però no ho diuen i m'ha semblat. Vull destacar, sí. Molt bé, doncs passem ara a destacar quines són les notícies més llegides d'aquests portals digitals. El 324.cat és que els grups catalans al congrés diuen a verd que no ens toqui els nens ni el model. El segon tema, joves empordanesos fan el seu propi Gangnam Style. Amb l'Empordà és un fail. Després mirarem què és aquesta història i finalment la simil de la Generalitat es compromet a aplicar la llei catalana. És l'altre tema més llegit. En primer lloc, el més llegit és també, justament, tot aquest tema que passa pel català, però en aquest cas el més llegit en concret és que el cartell Quip Calma ha explicat en escola el congrés, és el que més ha interessat als lectors. El segon, que el Suprem anul·la la prohibició de les emissions a TV3 al País Valencià. I el tercer, que siu i esquerre ultimen els detalls de l'acord de legislatura que inclou la consulta del 2014. Obrim diaris, Anna, i comencem avui per l'avantguàrdia. Avui fa un repàs del tema que tenim candent al nostre país, com és la falta de feina, l'augment de l'atur i la pobresa creixent en famílies que no tenen cap ingrés. Hi ha el testimoni d'un arquitecte que està a l'atur i no rep cap ingrés. Ell és usuari de Caritas. La pobresa es cronifica, diu. El 28% no té cap ingrés. Caritas ha triplicat els serveis i ajuts des que va començar la crisi l'any 2007. Per tant, unes xifres bastant complicades. Volia destacar una segona notícia de la vanguardia, que no té res a veure, però m'ha cridat l'atenció, i és que Catalonia inverteix 13 milions en el primer hotel Welling. Catalonia? Catalonia, sí. Una cadena hotelera. Hi ha una fotografia del prototip i diu que l'interior de l'hotel recrearà el d'un avió. i aquí on es pot veure aquesta recreació. Poca collida, de primeres. Jo primer m'he pensat que volíem fer-ho en un avió, per això després volia destacar i no ho faran a un hotel que tingui aquest disseny tipus un avió amb finestres, aquestes finestres petites que es veuen, no? Com els que tu pots veure a l'exterior i tot una miqueta amb aquesta estètica. Seran un total de 64 habitacions i serà un hotel de 4 estrelles. Perdó. Per tant, doncs, curiós destacar-ho, m'ha fet gràcia. Sí, sí, molt bé. I acabem ara, ens queda el periódico. El periódico amb el tema del dia té tot un recull de quatre articles d'agenda diverses edats i procedències que expliquen la seva experiència entre els quals hi ha un jove que només parla el català classe o un altre arribat de Colòmbia fa set anys que fa servir la llengua per integrar-se. donen els seus punts de vista amb tota aquesta polèmica de verd i són uns articles que ens acosten a la realitat que aquests dies està tan... Doncs és bastant interessant, no? Perquè a més a més també el públic del periòdico comentàvem abans és diferent segurament del que llegiria el PunaBuy o l'Ara i per tant doncs val la pena que també des d'aquests diaris pugui fer aquesta pressió per insistir en defensar la llengua a l'escola. Seguim amb el punt avui. Un gran germà al Bernabeu, així titula, i és que el banc d'Espanya perdrà el control de pràcticament tot el sistema financer a l'estat a favor de Frankfurt. Es limitarà al 25% la proporció de representants polítics a les entitats que es devindran fundacions. Això representa la fi dels pelotazos i l'endogàmia de la llotja del Santiago Bernabeu, de l'Avarícia, l'amiguisme i la intromissió política als bancs i les caixes. Molt bé, finalment encara ens queda llegir l'Ara. Ahir vam posar en òrbita un satèl·lit aparentment per ser vist com un rival seriós i demostrar que ha fet un salt qualitatiu en l'aspecte tècnic i que ja disposa de tecnologia necessària per construir un missile d'aquest tipus i que tingui abast internacional. Molt bé Anna, doncs perfecte. Ens hem posat una mica al dia, hem llegit uns quants articles i ara el que fem és saber què passa a l'altra banda del món. I llegim, per exemple, que Japó protesta pel vol d'una bioxinès sobre illes disputades. El govern de Tòquio ordena el desplegament de vuit caça bombarders. També, respecte a Síria, una aliança de més de 100 països reconeix la nova oposició a Síria. Representants dels més de 100 països reunits a Marroc sota el grup dels Amics de Síria accepten la nova coalició opositora com a representant legítim del poble de Síria. I en aquest sentit, encara, als Estats Units assumeix més implicació la crisi de Síria. El reconeixement d'Obama de l'oposició de Síria va ser seguit d'un atac de l'Assad a la població amb missiles Scud. Tot el tema de Síria que no s'acaba. Més coses, els inspectors atòmics tornen a visitar el pla nuclear d'Iran. Iran ha apuntat que si s'acorda un pla d'inspeccions entre Teheran i el OIEA, els inspectors podran visitar la base militar de Parchin. I encara en aquest sentit nuclear, tant si jo perquè als Estats Units preveia un atac nuclear a la Guerra Freda, per tant, fa uns 50 anys, si moria el president, desclassificats documents secrets del mandat de Lyndon Johnson, que ordenaven llençar bombes nuclears a la Unió Soviètica i a la Xina si es trencava aquesta cadena de comandament. Déu-n'hi-do, doncs, perquè tot plegat, sincerament, estaríem parlant d'una altra situació. No crec que fóssim on som ara. La policia troba 28 milions invertits per Hosni Mubarak a Espanya. Els vens podrien procedir de delictes com malversació i corrupció de l'expresident, i la petició del govern egipci ha permès la trobada d'aquests actius. Ja acabem explicant que quatre ONGs demanen als rebels de Síria que no executin una periodista. La periodista de d'Ucrania, Koshneva, ha criticat els rebels síris dels que va acusar de cometre actes cruels contra els civils i els presoners de guerra. Noticies crues, avui parlant a nivell internacional. Passem ara, canviem de tema, canviem una mica de música per introduir-nos a una altra història. I parlar de les contraportades dels diaris, aquesta pàgina que tan atractiva és, de vegades, és com el punt interessant del diari. Sí, si troben un tema interessant, la veritat és que és el primer que llegeix moltíssima gent. Avui hi ha temes interessants? Sí, algun que altre. Comencem per la vanguardia, on llegim un titular d'aquests que no sé si més no polèmic, que és els islamistes moderats no existeixen. Ell és Fati Chamki, que és professor d'Economia i membre del Consell de la Revolució de Tunísia, va ser pres polític de la dictadura de Ben Ali i denuncia amb lucidesa l'amenaça islamista que avui posen per illes les llibertats que els arabs acaben d'aconseguir. assegura que tots els islamistes persegueixen el poder absolut i només es diferencien en les tàctiques que utilitzen. Els radicals volen aconseguir els objectius al moment i s'hi calen violència i, en canvi, els moderats accepten anar per etapes. Deu-n'hi-do, no? De primera, és una entrevista per tant potent, segurament. El periódicó. Se'ns diu, què fas quan coneixes algú? Google. No sé, Anna, si és el que tu també fas? Google no, però Facebook i Twitter sí que... Bueno, sempre que conec algú, si hi ha algú que m'interessa, doncs potser sí que ho descobreix, si no... Si és algú que... Doncs no. Però sí, sí, normalment. I qui ho explica, doncs? Qui corroba aquesta veritat universal? Miquel Bonfill diu que la identitat digital és com el DNI del segle XXI. Aquest home es dedica a dotar empreses d'identitat digital. S'encarrega de posar per tant la tecnologia perquè una empresa pugui establir la seva presència a internet des de la web, les xarxes socials o des de dispositius mòbils. Asegurar que tenir una identitat treballadora i controlada per tu mateix és fonamental avui en dia i ja que no pots controlar tot el que es diu de tu a internet, doncs com a mínim tenir el teu espai per poder-te reivindicar. Molt bé, i ara avui és el dia de la Bibiana Ballvé, que ens titula Tres casaments, un home. Avui la Bibiana ens acostarà a Teresa Helbig, que és una dissenyadora de moda que va començar fent aparadors i ha acabat dissenyant alta costura. Destacaria més coses, però bé, és una entrevista d'aquestes que has d'anar-hi a gini. El que fa és acostar-te a aquesta figura, a aquesta dona. Molt bé, i finalment al punt avui hi ha un gran interès per furgar en la història oculta. L'entrevista és a Jordi Bilbeny, que és historiador. Fa 30 anys que es dedica a estudiar la manipulació de la història de Catalunya i Espanya i ha defensat la catalanitat de Colom i de Cervantes i ara està preparant un documental finançat amb aportacions populars on planteja que Leonardo da Vinci també podria ser un noble català. Parla de la seva trajectòria i d'una mica d'història catalana. Demana també, com us subvencionarà, amb donacions populars, si algú està interessat sempre pot col·laborar-hi. Molt bé, doncs passem ara a tractar altres qüestions. Parlem d'actualitat esportiva, tot i que normalment, quan obrim aquestes pàgines esportives, ens trobem també amb totes les portades espanyoles, i déu-n'hi-do, també, el que es troba en segons quines portades. Avui la BC, per exemple, que diu... Verde plantacarra, la que seria nacionalista. Després la razón que ens parla Puido Uriol Pujol, que diu que era la porta pels negocis de Dorribo a Catalunya, que era la porta a ell. Diguem que tot plegat estava bastant escalfat. No tinc el mundo a punt, però sembla que la premsa espanyola també va forta. Passem ara a destacar les portades esportives. Tenim un rècord del Copón, és el titular que ha triat avui el Diari Esport. Ens diu un nou dublet de Messi sentència l'eliminatòria. 88 gols, suma i sigue. El nou esportiu també se'ns parla d'aquest partit que va jugar ahir a la Barça, aquesta anava de la Copa del Rei a Córdoba. I la manera com ens ho explica és també ensenyant-nos a Messi en un moment que està suposo que ha caigut al terra i llavors està com de quatre grapes, i ens diu Depredador. I ens diu, ens parla d'aquest 0-2. I finalment el Mundo Deportivo juga una mica amb aquest vídeo que va fer el president del Córdoba, si no m'equivoco, que deia La Copa Mola. I el titular del Mundo Deportivo és Como Mola. El Barça li senta bé la Copa i el Madrid se li encalla. Diu Barça 0-2 a Córdoba i el Madrid doncs que va quedar amb el Celta, dos a un, Cristiano se'l vol re al Madrid, de la patacada amb un gol en els últims minuts. I de les fortes, fem cap a la cultura, Anna. Comencem, no sé si aquest tema podríem dir que és cultura, però bé, parlem del Papa. Sempre que comencem cultura, últimament em dius això, eh? Hauríem de començar a revisar aquesta secció. És que bé, el Papa ahir va debutar al Twitter, ho considerem cultura, Noves tecnologies. Podríem dir-li secció de cultura i noves tecnologies. D'acord. Doncs ahir va debutar al Twitter amb un missatge que va ser difós en anglès i traduït a diverses llengües i el que feia era saludar, una piulada de salutació. No és l'últim, és curiós perquè no... Que deia hola. Hola a tots, no ho sabem. No ho sé. Busqueu. Vale, no ho busco, no ho busco. Doncs és un dels últims a afegir-se en aquestes noves tecnologies, ja que són molts, i això m'ha cridat bastant l'atenció, són molts els cardenals i bisbes que utilitzen la potència comunicativa d'internet per transmetre les seves idees o com a mínim comunicar-se amb la resta del món. Mira, sembla que ja el tinc, eh? Sí. Bueno, és que hi ha molts perfils, no sé quin és el correcte. Em sembla que és Pontifex. Ah, sí? Ah... Sí. Ah, hi ha més coses, ja, eh? Em sembla. I... Ah, no, no, el que estic veient és un que és com... del servei de premsa relacionat... No, no l'he trobat, doncs. T'havia de dir, bon dia... Ah, Pontifex S, no? És aquest? No, no pot ser. Twitter oficial, sí, sí, perquè té 375.549 seguidors. Com a mínim, potser no és cultura, però... Diu... Primer va ser... Queridos amigos, me uno a vosotros con alegría, por medio de Twitter. Gracias por vuestra respuesta generosa. Os bendigo a todos de corazón. El que trobo curiós és que estic en castellà. No, perquè és el que he dit. El missatge va ser en anglès, però després es va traduir a diverses llengües. Molt bé. Doncs sí, has dit més coses, també. Sí, sí, fa frases, per exemple. L'última que ha dit és Ofrece al señor todo lo que haces, pide su ayuda en todas las circunstancias de la vida diaria y recuerda que él está siempre a tu lado. L'anterior és què no s'aconsella per arreglar en medi de les nostres obligacions professionals, familiars i socials? Però no ho contesta, eh? Llença la pregunta a l'aire. Molt bé, doncs què t'ha dit Papa Benet 16, que és a Twitter? Seguim ara amb el Tribunal Suprem que anul·la les resolucions del govern de Francisco Camps que ordenaven el tancament dels repetidors i deixa sense efecte la multa econòmica. Per tant, a partir d'ara es podrà veure a TV3 al País Valencià. Aquesta sentència obliga al govern de Fabra a tornar els 300.000 euros que havia posat de sanció per les emissions i tots els detractors d'aquesta llei que es va fer en el seu moment perquè TV3 no se matés, reivindicant els seus drets tal com al final sembla que tenien raó. Una bona notícia, doncs. Passem ara cap a la notícia curiosa del dia. I atenció, de fet no cal ni que posi aquesta música perquè podríem posar directament aquesta música. En tot cas, com que és un vídeo de Youtube, també ens passava això que ens fallava. La història és que són uns joves emportanesos, abans hem dit que era un dels temes que hem comentat. que han fet el seu propi Gangnam Style amb L'Empordès un Fail. Diu que és aquesta cançó que s'ha fet de donar la volta al món, a més a més també s'ha fet el Mass Style que li va donar molta tirada. Doncs ara arriba aquest vídeo que l'han fet els alumnes de cinema de Balafrugell, que ja ha tingut més de 15.000 reproduccions en només 4 dies i que està penjat a Vimeo. És una paròdia de diferents joves empordanesos que canten i ballen per reivindicar les dificultats en què es troben a la temporada hivernal per fer activitats d'oci i de mobilitat, i en canvi l'estiu tots els pobles i ciutats de la zona s'aturen per culpa del turisme. És divertit, segurament. Si podeu fer-hi un cop d'ull, doncs val la pena de veure-ho. Són joves, eh? Vull dir que no és que tinguin 25 anys, sinó que són més joves. I d'aquí ens anem a la proposta del Diana. Avui més música, però clàssica. A mi arriba el Nadal, em ve de gust a vegades escoltar una miqueta en algun concert, què altra, i avui hi ha un concert del grup Brug, de Cambra, que interpreta obres de Bach, Vivaldi, Ravel i Corelli al Conservatori. Serà a les vuit de la tarda, i bé, doncs una proposta que si, com a mínim, alguna vegada a l'any, una vegada a l'any jo no ho faci. Està bé, no? Exacte. Molt bé, perfecte, doncs acabem també destacant una notícia més musical també, a banda d'aquesta que ens comentes. No sé si la podrem sentir bé perquè a vegades passen aquestes coses amb aquests vídeos, però en tot cas el que destacarem, o explicarem si més o no, que és que arriba el nou disc de John Grant, 3 anys després de l'últim disc que va treure que era Queen of Denmark, doncs sembla que des del César Gell asseguran que encara que ha passat molt de temps des d'aquesta publicació del que va ser el seu primer disc en solitari, aquest músic no ha perdut el temps i el nou disc es situarà Pale Green Ghost, es va haver publicat a partir de l'11 de març, Està gravat a Islàndia i participa a Cines de Conor i es veu que qualifiquen com un pas endavant, segons la crítica. I es pot veure ja el videoclip Pale Green Ghost, que és un tema que ha dirigit Alex Sutman i que sona així. Gràcies, Anna. A tu. I que vagi bé, bon dia. Adéu. Bona tarda. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just Desvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traste des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça Empresa Municipal de l'Habitatge de Sant Just Desvern informa de la propera promoció al barri de Mas Llull. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Un, dos... 11 minuts i les 11, moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Tenim més que 3 minuts, com vam tenir ahir. Per tant, no miraria el rellotge. No, no, quan mires m'espanto, clar. Però avui potser no hi ha gantes coses per explicar. No, tret de que hem tingut una mica de precipitació. Home, estava tot molt mullat. Sí, 5 litres per metre quadrat. La humitat és molt elevada. És aquella possibilitat que parlàvem a la nit, que hi ha algunes gotes. Però el terra estava... O sigui, no només els seguients de les coses, sinó tots els terres mullats. Sí, sí, no, no, és que l'àvia amb 5 litres fa un panxoca. Està bé. Sí, està bé. I en hora? Això ha sigut un parell d'episodis entre les dues i les tres de la matinada. que han estat una mica potents, i després ho estem consultant ara, no és que estiguessim desperts d'aquella hora, i després, a partir de les set afluixat i després cap a quarts de vuit s'ha tornat a caure una altra ruxaderia, és el que ha deixat així totes les folletes avui amb aquesta aigua, com que la humitat era molt elevada i hi havia una mica de rossada, doncs ha deixat aquest espai, aquest ambient així una mica humit. Avui, si miràvem cap a les muntanyes de Sant Just, doncs podíem veure tots aquests núvols que queden enganxats a la mateixa muntanya, que sembla que estiguin, que no es deixi marxar la muntanya d'aquesta humitat tan elevada que hi havia aquest matí. D'altra banda, però ja comencem a tenir aquesta influència de vents més apunentats que no pas del nord, han canviat els aires, i aquests vents de punent ja ens han portat com a mínim aquesta nit que no baixéssim del 7 graus, i és un valor que serà bastant normal els propers... avui és 13, doncs gairebé 10 dies, una miqueta menys. 8 dies ben bons, les mínimes no estaran molt per sota del 7, 6, com a molt, però sempre estarem parlant d'un valor que dius sí, fa fred, però tampoc no és aquest fred rigorós que per exemple teníem ahir a primera del matí i avui les temperatures ja són una miqueta més altes han canviat pel que fa al que teníem ahir ahir la mínima va ser va estar gairebé per sota dels 4 graus a aquesta hora del matí teníem 7 graus i ara en aquests moments ja són gairebé 9 els graus que tenim per això d'ahir no vam arribar gairebé ni als 10 graus i avui sí que ja esperem doncs que aquestes temperatures màximes puguin arribar als 13 o una cosa així, o sigui que al migdia s'estarà prou bé i el sol aquest que tenim ara, que està una mica esmurda i tancada per aquests núvols d'aquesta matinada, a poc a poc anirà guanyant terreny i serà el protagonista. Tot i que hem anat comentant al llarg d'aquesta setmana que no seran dies esplèndids, no tindrem un sol espectacular, sinó que el que tindrem és molts dies que anirem jugant amb el sol i els núvols. El sol és el protagonista, tindrà el 10% més elevat, tindrà el control del partit, però els núvols aniran fent acte de presència, els anirem tenint fins i tot, potser dissabte puguin ser una miqueta més destacats. Sí, el que passa és que no agafem la referència del dia tapat dia de fred. No, és al revés normalment, no? A més a més? Sí, i a més a més aquests núvols, aquest vent de ponent el que provocarà és que les temperatures a poc a poc vagin pujant. Avui hem posat, d'exemple, una màxima de 13 a Sant Just per ser dijous, demà divendres podríem arribar als 14 o 15 i dissabte podríem arribar a 16 o 17 a Sant Just, que és un valor molt agradable si ho comparem amb qualsevol dia d'inici d'aquesta setmana. Diumenge tornarà a recular una mica les temperatures, perquè tampoc ara no podem anar creixent i arribar als 30 graus la setmana que ve, sinó que tornaríem un altre cop a valors de 14, 15, que serà uns valors bastant habituals al llarg de la setmana vinent. Podrien arribar canvis a mitjans de la setmana vinent, per això estem parlant de vuit dies aproximadament, però com a mínim de moment el que tindrem són dies on hi haurà la presència dominant del sol amb alguns núvols, però que els valors seran força agradables al migdia. De nit apretarà, però tampoc no farà un fred espectacular. La propera nit una mica més fresqueta, doncs, podria ser la dissabte diumenge o la diumenge dilluns. Són una nit que podria baixar una mica el termòmetre per sota del 7 graus. Però aquestes properes nits podem estar ben tranquils, perquè no ens hem d'abrigar tant. Hem estat molts dies. Sí, no, realment portàvem un desembre curiós. Congelats. Perquè ha començat amb molta força, amb molta canya. Ara tenim una petita pausa, perquè tenim un canvi d'aires, uns aires més apuntats, que són més rescalfats. No té res a veure la previsió de Catalunya amb el que pugui passar la resta de la península ibèrica. Fa més fred allà. I entraran en un episodi de pluja és bastant important. Fret no, però sí que les plujes poden ser molt destacades i probablement tinguem notícies del nord de Portugal i de Galícia, que en aquelles zones la pluja serà bastant important al llarg dels propers dies. Sobretot avui i demà poden tenir precipitacions molt destacades. Si veies el partit del Madrid, avorrit com sempre, però si veiem el partit que jugava a Vigo, ja estava precipitant durant tot el partit, o sigui que la pluja ha començat i serà destacada al llarg dels propers dies. Desembarcarona és més de pluja, no? No, és un mes bastant tranquil·let, s'està comportant més o menys amb la normalitat. En 13 dies portem 5 litres, potser la setmana que ve ens cau alguna precipitació més, però s'hauria d'animar molt perquè arribéssim a superar els 10 o 15 litres aquest mes. I després el mes de gener és un mes bastant més sec. L'esana que ve podríem fer... Previsió d'hivern. Podríem fer previsió d'hivern o la voldríem fer resum de l'any del temps, no? Sí, si voleu, sí. Quan de pluja hi ha hagut, records... Podem parlar d'aquestes dades, sí. Podem parlar de la mínima més mínima i de la màxima més màxima, dels punts... Ara m'ho apuntaré. Tinc el voli però no tinc el paper. I previsió d'hivern també, això també està bé. Podem fer previsió d'hivern. En lloc de parlar amb tres mesos vista. Hi ha alguns mapes, sobretot als americans, que els agrada molt aventurar-se aquestes coses. També perquè hi ha llocs del planeta on fer previsions a molt llarg termini és molt més fàcil. Perquè el temps és molt final. Però aquest any l'estiu es va complir una mica, no, em sembla? El que havíem dit. Sí. Sí, sí, sí, sí. Aquesta previsió que van fer els americans va... l'agost va ser més sec del compte, el setembre va ploure més... Sí, van confirmar una mica les previsions. Sabíem què diuen els americans que fan aquests mapes així a molt llarg termini. Doncs anirem parlant. Carles, moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Escoltem ara Is This Love de Clap Your Hands Say Yeah i ens n'anem a connectar amb les notícies i el bulletí informatiu dels Senyors Notícies també i tornem després a les 11 i 10. Gràcies per atendre'ns. Just a la fusta. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Són les 11.00. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, un home mort aquest matí a Reus, a la capital del Baix Camp, en un piroteig a l'interior d'un habitatge. És pràcticament notícia d'ús i molt els Mossos que investiguen aquests fets. Reus, mar Rovira, bon dia. Bon dia, segon Fons de Músics d'Esquadra. Està pujant un piroteig aquest matí al barri d'Escolícies Pobrers, a Reus. D'aquest piroteig, l'ha resultat mort un home de 50 anys i de nacionalitat espanyola. per exemple, la retorna de l'alcaldia d'Emisem, tiració a Tarragona, com també a la T11, a l'alçada del centre comercial de les Cabarras. La baixada del preu dels combustibles ha fet la principal causa de la disminució de la inflació al més pesat a Catalunya. El capítol del transport ha baixat prou d'un 3% al més en una bomba, i això ha portat una rebaixa de dues dècimes al final de mes de l'index de presó al consum. L'evolució de la inflació durant els darrers dos mesos a Catalunya, però, ha estat a l'alça. per tant, així, a l'iniciativa que acaba de mantenir el PSOE per defensar el dret d'autoritzar la seva pensió, pronunciat el dia que el Congrés es fa el debat de convalidació d'aquest regal de creus. Aquesta dada s'ha reunit de forma extraordinària al Consell Social de la Lengua, una trobada que està a la Conselleria de Cultura, i enmig de la polèmica sobre la reforma educativa representada el ministre José Ignacio Ber. La reunió la presideix el conseller en funció de la cultura Ferran Mascadell, que tot matí, amb declaració de la xarxa, Ja veig que el govern central haurà de canviar de criteri a aquesta ronda. Estic segur que canviarà. Haurà de canviar de diner i per fer que el ministre Pèr, per dir les coses que vulgui, però el teu president de govern, el rei de govern, que a mi també es va fer el ministre de l'Educació, i jo sóc l'acudit en aquest moment que hi ha canviat la llei de la nova obra. Té difícil de fer-ho ara, però quan va la president deixa que passi. Em passava, jo deia que tot això... A la tarda s'ha convocat una administratació al centre de l'Estat. No veig perillar ni cap al dia ni per la diputació de Barcelona ni per què perillar. I si és així, es demontrarà que la Comunitat Unió, i no la Comunitat Unió, cada vegada més dèbil, presunera l'esquerra republicana. Esforç en xarxa. Bon dia, és per la David Fleta. El Barça s'entrenarà aquí a un hora després d'esperar ahir el Corrum a partir de dos amb dos gols de Leo Messi, ganador del final de la Copa del Tren. Jo crec que són pocs jugadors d'avui en el món que fa la diferència. Jo crec que Messi és un novent. Ahir també a la Copa del Rey, la que jugava Madrid, va ser per el CTC per 3-0. El Madrid va ser l'home de la febre, com per cert, per dos a un. A mi m'ha declarat que alguns jugadors no tenien ganes de jugar aquest partit. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, es parla Andrea. Demà divendres s'instal·larà el Parc del Parador, la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Fins al 5 de gener, de dimecres a divendres, i tots els caps de setmana, podreu passejar per la fira on podreu trobar parades amb un munt d'idees per als regals de Nadal, com postals, joies, melmelades o peces de ceràmica. Hi participaran 15 botigues de Sant Just que es repartiran pel Parc del Parador. La fira té com a principal objectiu promocionar els productes i artesanies sant justencs i a més a més intentar que els ciutadans cumprin els regals de Nadal en totes aquestes parades. Els caps de setmana es faran diferents activitats, com ara actuacions musicals, de cant i concerts en directe, tallers nadalencs per petits i joves, sessions de contes amb imatge i exhibicions de grafits. L'associació de veïns de la Plana Pedrosa Vellxolets organitza una recollida d'aliments aquest diumenge. Durant tot el matí tothom qui vulgui podrà acostar-se a la plaça Montfalcone per portar menjar que es farà arribar al banc d'aliments de Sant Just, als locals de les escoles Núria. És el primer cop que l'entitat veïnal ha decidit fer una iniciativa com aquesta. El motiu és la crisi actual que fa que cada cop més famílies hagin de recórrer al banc dels aliments. Els membres de l'associació de veïns faran de voluntaris diumenge al matí des de les 10 fins les dues, com dèiem a la plaça Montfalcone. Els aliments que es podran portar són aliments de primera necessitat, sobretot oli, llegums, conserves i làctics. I acabem aquest bulletí amb una altra proposta per diumenge. El parc ciclista del Barç Llobregat acullirà una activitat per aprendre a anar amb bici. Hi haurà cursos d'iniciació per infants i per adults i també un taller mecànic amb aspectes bàsics de tenir en compte a l'hora de circular amb bicicleta. Les persones que ho vulguin podran anar amb bici també per un circuit d'habilitat i posar en pràctica els coneixements apresos. La jornada aprenen amb bici, es farà diumenge a una del migdia al Parc Ciclista del Llobregat. Les inscripcions per assistir-hi s'hauran de fer el mateix dia i són gratuïtes. L'organització recorda que els participants hauran de portar la seva bicicleta, però també disposen de bicis per nens i nenes d'entre 8 i 12 anys. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5 i, mentre estant, Us recordem que podeu seguir tota l'actualitat local al web de ràdio.desvern.com. Molt bon dia. No és el que volia. Escóndete de la noche, mujer mozalla, y zambullete en el mar de la tranquilidad. Justa la fusta! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enherpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Passen 11 minuts de les 11. Avui, a les 8 del vespre, es farà el vuitè diàleg per la independència. Aquest cop, Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, parlarà de la catalanofòbia i la catalanofília en l'època moderna. Aquest diàleg per la independència l'organitza, com sempre, l'entitat Sant Just per la Independència. I tenim a l'altre cançó del telèfon, Àngel Casals, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Catalanofòbia i catalanofília, que són dos conceptes que estan molt a l'hora del dia actuals, però que m'imagino que venen de lluny. de molt lluny, que és el que intentarem explicar aquest vespre, és justament com apareixen ja en el segle XV molts dels conceptes que avui estan molt arrelats sobre la idea que els espanyols tenen dels catalans tant en positiu com en negatiu. O sigui, ja abans de 1714, a més a més. Molt, molt abans de 1714. I de què era conseqüència una mica tot plegat, aquests sentiments? Doncs, en part de que... Efectivament, al CL15 hi ha un intent de construir un model de convivència peninsular, allò que en aquell moment ja en deien a Espanya, en el qual topen dos projectes filosòficament enfrontats. Un, el castellà, que té una base castellanocèntrica molt important i que, a més a més, és base en la idea de la Gemonía Castellana sobre el conjunt de la península, i l'altre, el concepte català, que és un concepte molt més plural, molt més divers, que parteix de la idea de la diferència i la singularitat de les parts que formen el conjunt, i que, per tant, és totalment oposat a l'altre. I el fet d'aquest enfrontament, que és primer ideològic, però després és de ver polític, i el fracàs del projecte català, llavors sí, en el 1714, és el que carrega d'arguments a una part i a l'altra. Avui estudiarem els arguments de la part castellana per acusar els catalans de determinades actituds i d'altra banda també en alguns casos pocs per apuntar els aspectes positius que el model català tenia. I quins són per exemple alguns dels arguments més destacats? Des del punt de vista negatiu, la idea que els catalans eren un poble perquè era el que seria en aquell moment, tot i que encara avui podem trobar una versió contemporània d'aquest mateix argument, que eren un poble insolidari, que eren un poble egoista, que, a més a més, no entenien la relació que s'establia amb el poder, i per tant, diguem-ho així, que els catalans mantenien una distància insolidària respecte als altres pobles peninsulars. Que és un concepte que encara per viu avui dia, no? Absolutament. I des del punt de vista positiu, de les coses positives que es deia en aquell moment, era la idea que la societat catalana tenia uns nivells d'organització notable i un dinamisme econòmic i social que no es trobava en altres llocs de la península. i això es diu ja des del segle XVI. Per tant, són dues idees que encara venen d'aleshores i encara hi són, no? Exacte. És que, clar, el que hem d'entendre és que el nacionalisme espanyol és, diguem-ho així, és la cristalització de moltes idees de molts moments diversos. I una part d'aquestes idees provenen ja del segle XV i del segle XVI. Clar, és que després s'actualitzen, però que provenen d'un període molt anterior. El segle XV per a l'Espanya és un moment en què comença a perdre tot el que tenia, no? No, al revés és quan comença a guanyar-lo. Llavors és un moment positiu per ells. Aquest és el problema, que és el moment en què es conquereix Amèrica el 1492, es ocupa Granada també el 1492, i llavors, sobretot la conquesta de Granada, molt més que el tema americà, el que fa és crear als castellans una certa consciència de poble escollit. Nosaltres hem fet fora els musulmans de la península i llavors una mica posteriori és quan es crea l'invent de la reconquesta, que hi havia una emissió històrica que era expulsar els musulmans i aquesta emissió històrica l'han feta nosaltres, els castellans, no els catalans, no els saragonesos, hem estat nosaltres. Per tant, nosaltres tenim un dret especial respecte als altres pobles peninsulars. També era numèricament la corona més gran. Castella tenia en aquells moments uns 6 milions i mig d'habitants. Clar, Catalunya tenia encara no 400.000 habitants, per tant, la desproporció era evident, i des del punt de vista econòmic, Castella era un país en ple creixement, mentre que Catalunya era un país que acaba de sortir d'una duríssima crisi, d'una guerra civil. Per tant, aquesta desproporció en els elements fa que quan es plantegi quin model es vol per la construcció d'una convivència peninsular, guanyi el model castellà, perquè és el més fort, perquè sigui el més lògic. Comentava que hi havia pocs catalanòfils, però n'hi havia també. Sí, sí, i els trobem normalment en instàncies molt elevades a l'administració reial. Per exemple, una de les coses que a hores d'ara podria sorprendre una mica és que tots els reis de la casa d'Ausia, és a dir, Felip II, Felip III, Felip IV, tots ells tenien a la seva biblioteca un nombre molt important d'obres catalanes i en català, o sigui que tenien una certa consciència de la diferència del país. I també hi havia alguns pensadors humanistes que veien en Catalunya i sobretot en Barcelona, com a ciutat, un model a seguir des del punt de vista de l'organització urbanística, de l'organització de la ciutat, de la seva activitat econòmica, etcètera. Per tant, són unes veus que suposo que se'ls feia menys cas, o que simplement eren menys que les altres i per tant perdien força. Sí, no és només un problema que fossin menys que les altres, el que passa és que eren menys útils que les altres. Clar, si tu el que vols és imposar la teva voluntat sobre una altra, el que has de dir és que jo imposo la meva voluntat sobre la teva perquè tu estàs equivocat, no perquè tu ets millor que jo. I per tant, les idees negatives van anar guanyant força a mesura que la monarquia, per sobreviure, necessitava augmentar els seus recursos. Una cosa que avui en dia ens pot fer una certa enveja, que és que els catalans del segle XVI no pagaven impostos. I clar, això alimenta molt la idea de la insolidaritat i alimenta molt una altra idea que encara es presenta avui en dia. que és que els catalans són uns gasiurs i uns garrepes perquè no volen deixar-ne un duro. Però que també és el que passava d'alguna manera o altra amb el tema del País Basc i els furs que sí que s'han anat respectant. Sí, però el que passa és que, clar, el País Basc era castella. Formava part d'alguna de castella. Catalunya no. Catalunya no formava part d'alguna de castella. Llavors, clar, els bascos per als castellans eren i són encara ara una mica seus. És a dir, són una altra forma de castellans, per entendre'ns. En canvi, els catalans són inassimilables en termes de convivència i de discurs històric. És a dir, pensem una cosa. El nacionalisme espanyol, com tots els nacionalismes, construeix un cert relat d'ell mateix. I una de les coses que es guerra constantment al relat és l'existència de la diferència catalana. És a dir, ells volien ser com França, per entendre'ns. i per culpa nostra no poden ser com França. I les porten cent anys intentant explicar per què, malgrat totes les avantatges de ser com França, no aconseguim ser-ho. I aquestes dues posicions, la catalanofòbia i la catalanofília, que en un principi potser sorgeixen per uns motius concrets, amb els anys, per això suposo que ja es dilueix potser la part racional i és una qüestió molt més emocional. No, jo no diria tant que es dilueixi la part racional, sinó que els arguments es van adaptant als canvis de situacions. Què és el que passa ara, també? Exacte. Per exemple, al segle XVIII, els catalans ja paguen impostos. I no només paguen impostos, sinó que paguen molts més impostos que la resta dels habitants de la península, dels subdits dels reis d'Espanya. Clar, dir que els catalans són garrepes perquè no paguen impostos ja no es pot, però llavors el que es fa és dir que són garrepes perquè allò no gasten, en coses punctuàries ni en els petits plaers de la vida. Es crea la imatge del català treballador, que més o menys ja existia, però més o menys del català com una persona egoista, tancada, desconfiada, fins al punt que en el segle XVIII hi ha un personatge que apareix en moltes obres de teatre popular castellanes, com un individu gairebé còmic, que és el viatjan català. l'individu que va per els pobles de Castella venent vetges i fils, que en prou feines parla castellà, i que, a més a més, és un senyor que es deixaria matar per una moneda. Un estereotip suposo exagerat, no? Sí, clar, però era un estereotip que funcionava perquè aquell personatge es posava a l'obra teatre perquè la gent rigués, en el moment de veure'l, perquè tothom el reconeixia i tothom l'identificava. I, per tant, clar, una de les funcions dels tòpics és... allò, ajudar a fer humor a base d'això. Està clar. I clar, i aquest funcionava molt bé. Doncs molt interessant són aquests conceptes de catalanofòbia, catalanofília en l'època moderna, que es parlaran més ampliament aquest vespre. Avui a les 8 del vespre, en aquest 8è diàleg per la independència, en parlarà Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Avui l'hem pogut sentir fent aquest trastet al Just a la Fusta. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Saps que una empresa japonesa té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records Jo vaig veure la manera i vaig escriure per participar a les proves pilot. M'ha vingut al cap mentre volava un diumenge al llit. Ens despertàvem mirant-nos els peus, comparant-nos els dits. I se m'ha escapat Mitja rialla ens he vist tant nens i amb tantes ganes mai vam sospitar que acabaríem així. M'han posat en un hotel, una suït descomunal. Es veu Tòquio des del cel, m'ha semblat un bon final. He fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions, m'han presentat els responsables, que són la crem de la crem, tot súper maco, reia molt, arigato, arigato. I el que m'ha fet de traductor, m'ha vist un pèl acollonit, i ha dit, hi ha una part positiva, que pelis, discos, llibres, llocs, que donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia. però mirant els leds i els electrodes m'he vist panxa amunt un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís i he entès que demà serà una altra vida que viuré feliç una mentida però per perdó i arriba aquí. Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record. Tu no em deixis preguntar, digues sol en demà Fes-me cas tots dos ben lluny. Fugir, tornar a començar en un bolet que tingui un nom que no puguem ni pronunciar. Justa la fusta! Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Llull. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Ha arribat l'hora de parlar de receptes, moment per ficar-nos cap a la cuina i preparar un plat amb la Carme Madó. Bon dia Carme. Hola, què tal? Com estàs? Bé, doncs per cuinar alguna cosa. Alguna recepta fàcil, econòmica, aquestes característiques que sempre comentem. I per compensar una miqueta els espaguetis d'ahir, espaguetis amb pollastre, bacon i formatge, una mica de... I mantequilla i de tot, farem uns rotllets de... de pasta follada amb espinakes a dintre. Agafes la pasta bric, que ja venen a tots els supermercats i botigues, no és cap secret. Agafes això i ho talles en quadros per quatre persones o més petits, que se'n mengin dos cada un. Agafeu les espinakes, que poden ser congelades, si teniu pressa. i si no fresques, que és la mateixa pressa que congelades, perquè les pinaques es fan en dos minuts. Les escorreu, les poseu en una paella, una miqueta d'oli, sal, pebre o això de sempre, uns pinyonets i unes panses, i ho passeu per la paella, que agafi, que perdi la miqueta d'aigua que deixarà les pinaques, siguin congelades o siguin fredes. Les deixeu assecar, que no s'escrèmin. Llavors, si poseu una miqueta porcions, agafeu Els quadros aquests que han fet amb la pasta fullada omplim i ho posem al forn 5 minuts. Que es torri la pasta, perquè està més cuita aquesta pasta. Allavons poseu-ho per dalt i per baix, perquè si no a baix us quedaria la pasta crua. Ara els forns tots tenen a dalt i a baix. Que es torri una miqueta i teniu un plat que podeu acompanyar amb una miqueta de res. Si anava a dir una miqueta d'arròs blanc no val la pena perquè teniu els hidrats de carbó de la pasta pujada i les verdures. amb pinyons, cimpances, nous i aquestes coses. I pot ser fred també. Molt bé, una bona proposta per avui dijous. Gràcies Carme. Fins demà, bon dia. By my funeral song Smiling card slipping away Looking for a sailor planet out of the rain Playing ski by the ocean drain To your arms, so we'll be fine. Find the power of this cool, cool, cool farm. Wake up, my love, it's time to be a man. Nothing to worry, we can dream all day. What a lot of people, the strangers fix the world. Hello, my love, I need you everywhere. Never forget that it's how it's well. I will never forget what you did for me. All right. Just a la fusta, al magazine del matí. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Llull. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Passen tres minuts de dos quarts de dotze del matí, moment per fer tertúlia com cada dijous, tots els tertúlians habituals, a més a més avui us tenim a tots quatre, per tant diem bon dia ara al Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i la Lina Santabàrbara, molt bon dia a tots, què tal? Bon dia, bon dia. Molt guapa, molt guapa. Tot un goig de compartir la tertúlia amb quatre senyores. Fixa't bé que la resposta ha estat en comptes d'un trio ha sigut un quartetto. De música clàssica per l'edat que tenim. Hi ha moltes persones de la nostra edat que els agrada la marxa també. A mi també m'agrada molt i sobretot el rigui. A tots, a tots. Si més no és molt alegre. No, és molt sincopat. Potser no agradar-te, però és alegre. No, et fa bellugar, que va bé per les articulacions. Això em diu a mi el meu fill, quan em queixo diu, mou-te. Molt bé, faré el que tu dius. Encara resoldria moltes coses, no? Si tots ens moguéssim una mica més. Ho crec. Ens hem apoltronado. No, no, protesto. No ens hem apoltronat. Tu no, ja ho sé que vas anant a cada dia. Perquè ens llevem d'hora, ens fem un tip d'escriure i de dibuixar però cada dia ens imposem. Hi ha dies que em fa una mandra horrorosa però dic, mi artrosis estaria fet a pols si ara no vineu a anar a caminar i a nedar. Mitja hora d'exercici diari, com a mínim és indispensable. Jo amb bicicleta, jo mitja hora amb bicicleta. Ja has complert. Estàtica naturalment. Jo caminant, jo caminant. No molt, però caminant. En tot cas, a banda d'aquesta introducció, més a més fa 15 dies que la setmana passada vam tenir festa. El tema se'ns ha acumulat. Sí, el que passa és que ens portem una setmana molt concentrats en un tema concret, no? Sí, de la immersió lingüística. Que sembla que genera més consens també que mai, tant pel que fa a la premsa, per exemple, de catalana, vull dir, que a vegades hi ha molts punts de vista diferents. No, hi ha algú també de fora d'aquí que està amb nosaltres. El rector de la complotència de Madrid va sortir a defensar. El rector de la complotència. Això anava a dir. Que no és pecat a minuta. No, no és un pes pesant. Ja que has dit Pecada Minuta, deixa'm fer un incís i una petita disculpa perquè ahir vam parlar de la col·lecció Pecada Minuta i vaig dir que era a totes les biblioteques de Catalunya amb el meu entusiasme de que em va agradar molt perquè és sobre l'origen del llatí i que per aprendre hem de... No teníem que haver reconat el llatí ni el grec. El que volia concretar, perquè això m'ho acaben de confirmar a la biblioteca de Sant Just, és que està demanat, però en vista que l'ha sol·licitat molt poca gent és en algunes llibreries, aquesta col·lecció, perquè no és un llibre, és tota una col·lecció, i es troba actualment només a la biblioteca Vila de Gràcia del Torrent de l'Olla. El que m'interessa és que vagi a Gràcia. Però si vols comprar les llibreries... Però si ho demanes a la biblioteca no te'l porten? Sí, però no l'ha demanat ningú, però si algú el demana i s'anima, i també si el podeu... Segurament, possiblement. O sigui que fa molt de goig que per Nadal poder regalar un llibre... Just amb la minuta de Nadal. No em facis riure. Parlant del tema de la immersió lingüística, molta gent es confon a l'escriure perquè no sap l'origen, la timologia, les paraules en llatí. Ni el grec. Hauríem de saber llatí i grec. Però és que el gruixut, jo t'ho deia, encara que tu em comentaves l'Ina, que va estar la setmana passada a Madrid, i em trobava que hi havia gent monolingüe o bilingüe o trilingüe de tres idiomes, però que no els dominen, que els parlen malament i llavors presenten un currículum pel món editorial, els hi dius una frase tan senzilla com abans que em preguntava. Dígala, dígala. Ahí, ahí, un hombre que dice ahí. Ui, esta es clásica. Esta es clásica. No es la ponida de nosotros, de niños, es de nens. Ahí, ahí, un hombre que... Però precisament, el que em va sorprendre... Un hombre que dice ahí. Exacte, exacte. Posa sacs allà on vulguis. No, on va. On vagi falta. Ahir sí que evidentment va un haig. Un haig intercalat. I un ombre també. Però l'altre oai? El noi va entre signos d'admiració, és una interjecció, és una exclamació. Però és que el noi que ho va escriure el va posar en marxa i va dir que és una exclamació tan potència que ha de posar en marxa. Aquí el que passa és que hi ha un desconeixement. Avui, i aquest tema ha sortit ara, es va debatre ahir, un desconeixement en ciències, en matemàtiques i en llenguatge, anem a la cua d'Europa. I aleshores això és molt lamentable. Tenim de fer immersió lingüística en castellano, en català i en inglès. Perquè a mi em va semblar també molt barruer ahir, que vaig escoltar el debat, que alguns catalans presumissin d'un acento català desbocado en el parlamento. No, no, no. Home, l'accent català no és dolent. No és dolent. L'accent andalús no es critica quan es parla en castellà. En absolut. Però els andalussos intenten dominar-lo més que nosaltres. Exageradament el potenciaven. Tampoc l'hem de potenciar d'aquesta manera. No cal. Però si es parla correctament el castellà, encara que hi hagi accent, en principi tampoc és una cosa... Clar que no. Però mireu, per exemple, que la quantitat d'actors catalans que treballen a Madrid, des de Josep Maria, Flotat... Parlen un castellà correctíssim. O sigui, aleshores vol dir que tots els catalans podem parlar també el castellà de manera molt correcta. I també, i això em va fer molta gràcia, quan he vist que gent del Teatre de la Zarzuela, que són castellans d'origen, s'han esforçat per posar en peus Cançó de Mor i de Guerra, A mi em sembla d'un mèrit extraordinari. I s'ha dit darrerament, i això es va debatre a Madrid, que la gent per treballar en el món de la comunicació, sobretot de la historieta que el còmic és tan universal, deu de tenir coneixements de totes les llengües de l'estat espanyol i, evidentment, de l'anglès, i el francès i l'alemany, que no són llengües estrangeres, ja són llengües d'Europa. Perdoneu que veig això abans que se me'n passi. No sé si ha estat a l'alcalde de Coruña o no. El de la policia de Coruña. A més ho diu en gallec. L'hem sentit perfectament. És com si fossin els nazis que posessin els jueus, la de la creueta aquella, però l'estrelleta... És molt fort que es toleri dir això i que no passi res, no? És que jo crec que això és una injúria. La injúria hauria d'estar aplicada. Fica-ho collerada. Si no els importa, véns d'això. Un moment, no ha sortit res. I no vull pegar res de política. Que estic per sobre de la política. Jo sí vull saber res de política. Jo vull saber-la però no vull comentar-la en el sentit de dir... perquè la vida de la ciutat és política. Ens intoxiquen. La senyora quan diu que no havia assistit ni Borradó ni cosa que s'hi sembli no ha trobat res i resulta que se permita a l'ujo una de les grans dirigentes que li faria molta vergonya, que és una indecència, que abadís els seus cèndims i els tingués a suïça. Home, això no es diu? Fils que no ho demostri. Si té, el que sigui, però a més és una de les peces pesantes. Malauradament, a vegades xerrem massa, es diuen coses sense tenir prova, ens tirem els plats pel cap, es fa un ús amb una figuritat abusiva i alegre. I les paraules, per exemple, nazi i feixista, es fan servir massa. Es fan servir per qualsevol cosa. O sigui, quan un senyor té una protesta airada, o quan un té una idea determinada, se li diu de seguida... O feixista o nazi. No necessàriament. No se'n diuen de grosses, eh? que se'n diuen de molt grossa. En nom de la llibertat d'expressió ja ens hem passat. Ens hem passat. I demanar perdó, a vegades, quan amb la nostra vehemència ens hem passat. Ahir em comunicaves, oi? És que a moltes tertúlies ja estem tractats de Borrego, el ministre de Cultura. Doncs no, senyor, se li demana disculpa. Borrego no. El que se li ha de dir és que posa per davant la ideologia. Desconèixement o que està aquí vejat. No, no, no. Perquè ell coneix el català. Sí, ell ha viscut aquí temps. Coneix la llengua catalana. Hi ha alguns que no sap explicar-se. Si posem també la doctrina per davant de la ciència de vegades malament. És normal que la doctrina la imparteixin els partits i l'església, però si la doctrina la posem en el món de l'ensenyament, potser li haurem de demanar també a un bisbe que ens doni una classe magistral de geometria descriptiva. Oblidada. No em repeteix això que ja m'ho he dit moltes vegades, i si no ho aprenc és per la feblesa espiritual serà meva, però no perquè ell em va aixecar 20 vegades, sinó que potser li demanarem... Altres. L'altre dia va haver un debat molt interessant entre teologia i filosofia. La filosofia ens porta cap al pensament i la teologia ens porta cap al creixement espiritual. Són dues coses. És diferent. És diferent, a vegades quan es barregem en un lloc no adequat, fem un poti poti que potser no s'entén. Ahir el mossèn deia això, que les paraules són paraules que a vegades no tenen cap sentit. És l'actuació de la persona i el seu comportament, el que pot reflectir el que tu sents. Si parles de paraules i no ho fas... Si parles de paraules i no ho fas... Si parles de paraules i no ho fas... Si parles de paraules i no ho fas... Si parles de paraules i no ho fas... No només que per quedar bé. Per quedar bé o per figurar. Una cosa de tipus external. Si són per dir que he complert amb un precepte. No, no. Caca de la vaca. En anglès es diu dank. Per si voleu dir dank. De totes maneres. Que queda molt bé. A nosaltres que n'això ens van educar bastant malament. Es deia fer un inventari de les bones obres que has fet. Un inventari de si has complert amb el precepte dominical o no. Llavors, he fet un parell de bones obres. Ja he complert avui. Això el mossèn sempre ho diu. Diu que no és venir aquí i ja hem complert. La nostra manera de ser... A l'entorn. Tu comporta't bé a l'entorn i avangelitzaràs de veritat. Si penses que perquè has vingut aquí ja has complert, no, no. Mira, ara has parlat igual que Sor Lucía Caram, però més que Sor Lucía Caram, ara és molt mediàtic. L'altre dia estava en el Barça. Jo puc parlar de Can, de l'Estatista, perquè és una de les que, com si diguéssim, és molt solidària, i el Barça també és solidària. Puc posar un exemple de Soraniana. És una senyora que és una monja, una religiosa. que no surten als mitjans, però aquesta senyora, quan jo estava a l'UCI, la vaig veure tota una nit cuidant malalts, era setmana santa, i una senyora li va preguntar a hermana, però que no va a los oficios, i diu, ¿qué era usted mejor oficio? Diu, ese es mi oficio. Si jo me n'anés a cantar salms i deixés aquí una persona que estava intubada... Ja m'explicaràs quina manera de ser cristià. també està bé, perquè ara hem tocat el tema del clero, però està bé que dins del clero hi hagi de tot, o sigui, persones que tenen una gran activitat i altres que tenen una vocació i són contemplatives. Però dintre de la seva tasca contemplativa, que ara ja no és tan estricta com anys enrere, doncs també tenen les seves tasques i també dintre de tot També tenen la seva feina perquè Santa Teresa deia que la festa entre les olles. L'hora d'hora, 8 hores de treball, 8 de descans. I aquella frase de feu el que jo dic però no feu el que jo faig. Això ja és contraproduent. Això és el que diu un metge quan està fumant. Això li va dir un metge al meu pare. Aquesta és un foril del cinisme, de la capacitat que tenim per posar la nostra dosis de crueldat. Ens hem muntat aquí i la Carmen ens mira com vulgui. Ja acabarem de parlar aquesta gent. No, no, jo us deixo parlar. És un tema, perquè de política ja ens instruïu continuament. Jo de política no us n'he parlat. Aviam, quin tema tenies? Va, una altra proposta. Jo de proposta, segons ara les últimes dades en sortir, sembla que gairebé s'han posat d'acord ja Esquerra i per formar govern. Sembla, sembla. Sembla que aquest cap de setmana segurament... Però estan en desacord, ja en que estan? Naturalment, és que ideològicament no són... Esperem que acabin de negociar a ficar cullerada. Jo diria esperem, perquè porten moltes hores dialogant. Els matins ho ha dit, ja semblava que la cosa anava en marxa, perquè parlava el president de les CEPI més catalanes i l'Àlvarez, i tenia clar, sus más y sus menos, com és natural, i diu que sembla que si ara ja tindrem govern, realment podrem posar en marxa algun camí per intentar sortir d'aquest embús. Respecte al ministre Abert diu que no considero que aquest senyor sigui una persona que desconegui el tema. Jo crec que millor s'havia d'haver aplicat a corregir l'ensenyament perquè hi ha temes molt pitjors i es tractava realment que al final de l'ESO, com fan a Alemanya, al final de l'ESO els dos últims cursos ja es dediquessin als nanos que no volen seguir una carrera a formar aquests crius com els aprenents de fa 50 anys cap a formació professional. de la seva branca, del que ell ja ho intenta fer amb moltes empreses d'aquí de Catalunya. Diu, això és perquè fora d'aquí no es fa, però aquí ja ho intenten fer. Joana, però no oblidem, i això hi ha alguns que no ho tenen present, que per la formació professional també cal estudiar molt. I tant, potser més. Clar, alguns es pensen que no. No, potser més. Ha desaparegut una cosa que en gener era molt bé, que era el preaprenentatge, com a l'escola industrial o l'escola del treball, juntament amb l'ensenyament de totes les matèries, pràctica, tallers de pràctica, de mecànica, de fusteria, de ceràmica, i aleshores veia... Què era l'aprenentatge en viu? Clar, i fer un estudi psicotècnic de les capacitats d'aquell noi o noia, veure cap a on anava. Cap a quina branca es podia marcar. Qui era l'escola boníssima, professional, no sé si continua sent-ho, era el Cel·lesians. Formaven uns sabanistes, uns mecànics, era boníssim. Ara, jo quan estava a l'escola, quan acabaves que veia aquells nens que no tenien capacitat per a l'estudi, i va, no, aquest nen ho ha de fer professional, que estava mentallat, com si fossin els contets. Què passava? No volien estudiar, i aleshores se'ls portaven a fer professional, i el primer any de professional tenia les mateixes assignatures Si fos ministre, l'únic que faria el primer any era pràctica. El segon any necessitaria uns coneixements per posar les seves pràctiques. Per exemple, un cita que fem mesures de les coses necessita de vegades unes matemàtiques per saber que el segon any els necessitava la matemàtica. Sapiguen llegir entenent la lectura que avui dia llegeixen i no entenen el que estan llegint. No tots, eh. No, no posem nens. Però resulta que hi ha tantíssima informació que dintre de les aules, l'alumne moltes vegades sap del que estan parlant, més que el profe, perquè per Google, per Twitter, per no sé què, per no sé quantos, pot tenir-ho tot al seu abast. El problema és com gestionar aquesta informació que es té. I més gestionar. I segona, la missió del mestre és fomentar el carinyo envers aquella assignatura. I a vegades no es fa. Tot el que es queden a mitja, sí, tenen coneixements d'això i d'allò, però no saben coordinar, no saben si hi ha o ai, emotivar. Per això ens trobem, i aquesta és la part positiva, perquè n'hi ha que realment s'esforcen i no es dispersen perquè hem trobat pares i mestres ensenyar les coses amb amor que els hem fet estimar i ells estan predisposats i aleshores jo veig que aquesta gent, si abans t'he explicat la part negativa, t'explico la positiva. Molta gent que els conec des que tenien 14 i 15 anys envien cartes a les editorials escrivint aquí, dibuixant allà, estudiant això, estudiant allò i avui dominen tres idiomes o quatre i tenen feina. En un altre país dos col·legues de l'associació nostra professional que la setmana passada se'n van anar a treballar a Berlín amb un contracte amb un estudi de Berlín. Això també és satisfà de veure l'aprofitament de aquesta gent. Com més obert tinguis la ment i més disposat estiguis a prendre coses, millor. I estic parlant de formació professional. És la gent que els diu que sou artistes. L'artista també s'ha de solidar. Són oficis artistes. Al darrere hi ha un carnet de dibuixant. És un historietista que ha estat a l'escola Hoso, a l'escola C10 de Madrid estudiant un diagrama, una historieta, com es fa, com es planifica. Hi ha lliçons d'anatomia, lliçons de geometria, de totes les matèries que hi ha. Què es pensa la gent? Que li cau del cel. Que un pintor, inclús un pintor, feia aquells quadres només perquè tenia un don divino? No, allà hi ha una base tremenda. Tornem a mirar aquell llibre que sempre m'agrada tant. Aquest resulta que trigava un any a fer un quadro, però primer se'l mirava, no se'l mirava, sabia el color... L'estudiava. I l'anava perfilant, perfilant, perfilant. Vull dir que no. L'altre dia en parlava més actual. Es pot veure a l'EMNAC, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, precisament hi ha una mostra, i a Madrid en hi ha una altra sobre aquest mateix tema, que fan ara radiografies dels quadres, i es veu que a sota la pintura, la geometria descriptiva, la perspectiva, com han fet la làmina de dibuix, tot el treball que hi ha... Abans no es fan els quadres. i alguns eren tan bons, quan parlem de Fortuny o d'aquests senyors que eren veritables mestres, que es permetien el luxe de dir, no m'ha agradat gaire, ho pintaven tot i feien un altre quadre sobre i tornaven a fer la mateixa labor. I ara es veuen amb la radiografia... El que hi ha de fons. Dos dibuixos i dues pintures. Diuen que, per exemple, els pintors que vesteixen... les figures que surten vestides que primer fan l'anatomia del personatge. I després la vesteixen. Quan jo estudiava es deia desnudo i ropajes. Però abans que fer el model nu, la lliçó d'anatomia t'explicaven l'escalet com funciona. Un escalet no el tindràs. Has de saber llavors tenir una làmina i saber on estan els ossos. Perquè si no, li posaràs l'esternaclei de Mastoideo. Pots fer dibuix del natural i llavors pots dibuixar més de pressa perquè tens el model viu a davant. I aleshores no et quedaràs encantat dient que aquest noi despullat que és maco està davant d'un ser humà viu i amb tot el teu respecte i amor estaràs intentant dibuixar-lo el millor possible. Si vols fer després d'allò un ninot, ve la tècnica de la caricatura, que és una altra història. I aleshores el vestir-lo, ara ja l'has dibuixat despullat, ara el poses vestit. I aleshores aquest mateix model posa vestit. Tornem a dir la Carmen. Carmen, tens que dir alguna coseta? No, veia aquesta dada que la podem acabar comentant, que és aquesta dada de Càritas, de Barcelona, que ha duplicat el nombre de persones ateses des del 2007. s'ha duplicat i sembla que en els dos últims la cosa va en augment, però la cosa bona de tot plegat també és la gran quantitat de voluntaris que hi ha en tot el marc de Càritas, en tots els seus àmbits. Cal felicitar plenament Càritas perquè està fent una labor altament positiva. La part dramàtica. Els fans que hi ha, sembla que són 60.000 persones. Un munt de gent, ara no tinc la xifra, que viuen només dels recursos que tenen en càrites, cosa que és bastant alarmant. Aquesta és la part dramàtica, que hi hagi gent amb tants pocs recursos. I la part positiva és que hi hagi tanta gent que col·labori i ajudi. I que el voluntariat avui està creixent en tots els nivells, això s'ha de dir. Hi ha un voluntariat per part de gent jove i per part de gent gran. I per això els dic a la gent gran, que no ens caixem només, no ens adormim. que no hi ha prou fitxes de dòmino al centre de jubilats i deixeu-vos de punyetes, col·laborem en el que sabem. Si el teu ofici encara estàs amb el cap bé i pots estar en una associació que tu saps que treballant trobes feina per a gent jove, això és una acció de voluntaris que està molt bé i que l'hem de fer amb tota l'alegria del món. I si tu veus que la teva disponibilitat d'enfermera o tens habilitat cuidant malalts o tens una capacitat per atendre'ls, Fes-ho. És quan estem amb els altres i quan estem treballant amb els altres, quan som societat i quan estem fent una política positiva. La política de pòpolis. Quan xerrem només fem servir, que ens han ensenyat una mica d'oratòria quan fèiem classe. Sempre per acabar que fem aquella cosa trobem algo positiu, dues coses positives. La primera. La humanitat avança perquè encara que no sembli, la bondat està per sobre de la malaltia. Aquesta seria una de les primeres i és la que recomano, la que crec que té importància. L'altra segona és que el Madrid va perdre. Això és molt dolent, però em sap greu parlar d'allò. Dius que hi ha panis i círcups, que deien aquells. Potser l'única distracció que sembla... es separa una mica d'aquesta angoixa que tenim d'aquesta situació vital que estem vivint, que és per plorar, que és per desesperar-se, i no, és per desesperar-se perquè n'hi ha aquests voluntaris i la gent s'aconsciencia més que té que ajudar els altres. A part d'això dius Tu has dit que hi ha gent bona, jo et corroboro amb la idea que hi ha molta més gent bona que dolenta, perquè si fos al revés no podríem sortir al carrer. Per això mateix, és el positiu. de les feres, que era la potència del més fort. Segons els antropòlegs també a l'època primitiva hi havia gent bona i dolenta. Hi havia tribus que anaven a cops de garrot i n'hi ha altres que... Que arrastraven la dona des dels cabells. S'ha acabat el temps, moltes gràcies a tots quatre en aquestes últimes reflexions. Bona nit, gràcies per escoltar-nos. Bé, jo com que la setmana que ve no podré ser aquí Desitjo a tothom. Bon Nadal, doncs. Molt bon Nadal. Gràcies, Joana, que vagi molt bé, doncs. Bon dia a tots. Bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra busquen l'autor, autors de la mort d'un home aquest matí en un tiroteig a Reus, a la capital del Baix, que amb la víctima tenia 50 anys i ha mort d'un tret a l'interior d'un domicili al barri de Sant Josep Obrer d'aquesta ciutat. Els Mossos han rebut l'avís a tres quarts de nou del matí i a aquesta hora els agents recollen proves encara al lloc dels fets per tal d'esclarir les circumstàncies d'aquest succes. A més, Han desplegat també un operatiu especial a les carreteres de la zona per detenir el presumpte o presumptes culpables. Aquesta hora el Parlament de Catalunya i el conseller d'Interior en funcions Felip Puig està reunit amb representants dels partits de la Diputació Permanent per presentar-los un nou informe sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra el dia de la vaga general. Es tracta d'un segon informe que s'ha elaborat arran d'informacions periodístiques que contradiuen la primera explicació que va donar el conseller negant que s'haguessin disparat projectils durant la manifestació del 14 de novembre a Barcelona. Parlament de Catalunya, Mont Carbajal, bon dia. Bon dia, doncs ja fa una hora que el conseller d'interior en funcions Felip Puig i els representants dels grups de la Diputació Permanent estan reunits a porta tancada a la sala 4 del Parlament, una sala cedida a Puig per la Cambra Catalana. Fons del Partit Popular asseguren que Felip Puig ha informat en aquesta reunió que va posar el seu càrrec a disposició d'Artur Mas quan es va conèixer el vídeo que demostrava que sí s'havia disparat prop del carrer Casp després que ell ho hagués negat aquí el dia 3 al Parlament. Sigui com sigui, el titular d'interior que ha entrat amb mala cara en aquesta reunió presenta als grups un informe nou que segons el periòdic ho recull entre 5 i 10 projectils de llançadores disparats a la zona on Quintana va perdre un ull i on ell mateix negava, com dèiem, el dia 3 d'aquest mes. No seria però pilotes de goma aquests trets, sinó trets de llançadora GL 06. S'especula també amb la possibilitat que Puig anunciï mesures disciplinàries per al comissari Sergi Pla, que no va presentar l'informe elaborat el dia 21, que ja recollia també un tret de llançadora a la zona. D'aquí mitja hora és previst que Puig comparegui davant els mitjans i després ho faran també els representants dels partits. També el diputat de la CUP, David Fernández, es dona la circumstància que Fernández va ser un dels 40 ferits pels Mossos el 27 de maig del 2011 a la plaça Catalunya i sempre ha estat molt crític amb l'actuació dels antiabalots. El Consell Social de la Lengua acaba de donar ple suport a la consellera d'Educació Irene Rigaú en la negociació sobre la reforma educativa que prepara el ministre José Ignacio Berta. Aquest òrgan s'ha reunit en caràcter extraordinari. Aquest matí, Barcelona-Monsirel, bon dia. Bon dia al Consell Social de la Lengua Catalana, un organisme que ha participat en el procés d'enfortiment del català, ha fet una nota pública en suport a la gestió de defensa de la llengua catalana de la comunitat educativa. També del Cobert Català i de la reunió dels partits polítics que va tenir lloc ahir al vespre. El president d'aquest Consell, el conseller de Cultura en Funcions, Ferran Mascarell, també ha explicat que en breu Aquest consell vol fer una segona nota on vol posar clarament de manifest l'ofensiva que segons ell, el conseller Mascarell, entén s'està produint contra la llengua catalana. En fets, per exemple, com ha posat damunt la taula, el que s'inventin llengües noves o que constantment el català sigui un motiu de barallar política. Els preus han pujat a Catalunya en els darrers 12 mesos un 3,6%. Un augment força superior a la mitjana espanyola entre el mes de novembre de l'any passat i el novembre d'aquest any. Tot i això, el comportament dels preus a Catalunya durant el darrer mes, durant el mes de novembre, ha estat positiu i han baixat dues dècimes. En bona part, segons les dades que ha fet públics avui l'Institut Nacional d'Estatística, arrossegats per la baixada del preu dels combustibles. Esports en xarxa. Bon dia per la David Fleta. El Barça ha fet oficial que Cristian Tello ampliarà el seu contracte el proper dilluns, fins l'any 2016. Tindrà una clòssula de rescissió de 10 milions d'euros. L'equip barcelonista comença ara a entrenar-se després de superar el Córdoba per 0-2 amb dos gols de Leo Messi a l'anada dels vuitens de final de la Copa del Rey. Els barcelonistes preparen el partit contra el segon classificat, l'Atlètic de Madrid, d'aquest diumenge. L'exdeventer matalassé Baltasar assegura que els matalassers tenen nivell per derrotar el Barça. Yo creo que si el equipo está con una regularidad tan buena y consiguiendo grandes resultados, yo creo que lo puede hacer otra vez contra el Barça. Yo creo que tiene equipo para esto. L'Espanyol Òscar Paranaus serà presentat avui com a nou director esportiu en substitució de Ramon Planas i el Mundial de Piscina Corta d'Istanbul. La Sabadellenca Judit Ignacio ha fet la seva millor marca personal en 50 metres papallona, però no ha aconseguit accedir a les semifinals. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les dotze i cinc. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just vol impulsar un projecte laboral entre Sant Just i Horvam-Nècar, el poble alemany amb qui el municipi està germanat. Serà un programa en què l'Ajuntament d'aquí i el Germànic faran d'intermediaris entre persones amb currículums tècnics de Sant Just, sobretot gent jove, i ofertes concretes d'empreses de Hort que necessiten incorporar perfils d'aquesta mena de manera immediata. L'objectiu és aconseguir reduir l'atur de persones formades tècnicament i que alhora puguin aprendre l'alemany. El programa encara no ha començat però tothom qui estigui interessat pot portar al seu currículum el Servei Municipal d'Ocupació i Inoverció de Sant Just que s'encarrega de la traducció a l'alemany i de la gestió de l'oferta amb l'Ajuntament de Horvamnecar. Els conceptes de catalanofòbia i catalanofília en l'època moderna protagonitzaran aquest vespre el vuitè diàleg per a la independència. Angel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, parlarà d'aquests dos conceptes que tenen vigència en l'actualitat però que venen de lluny, en concret del segle XV. El poble català des d'aleshores ha tingut associats alguns conceptes o estereotips positius i negatius per part de la resta de la península. Això, segons Casals, té el seu origen en l'intent de construir un model de convivència peninsular on van topar els projectes castellà i català, com dèiem al segle XV. Es va imposar el castellà i arreu d'això va començar a sorgir arguments negatius i positius sobre els catalans. De tot plegat en parlarà avui Àngel Casals, professor d'Història Modernat de l'UB. El boter diàleg per la independència serà les vuit del vespre a la Teneu. I acabem destacant que el mes de gener s'obriran nous cursos al Servei Local de Català, en concret el B2, de nivell bàsic, l'I2, intermedi, l'ESA2, suficiència, reforç d'escriptura a nivell C i nivell elemental. Les inscripcions per tots aquests cursos es podran fer el 8 de gener en horari de matí i tarda i l'endemà dia nou només al matí. Passat en la dalt, els 180 alumnes del Servei Local de Català rependran les classes el dia 8 de gener. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de radio.radiodesvern.com. Molt bon dia. With your feet on the air and your head on the ground Try this trick and spin it, yeah Your head will collapse if there's nothing in it And you'll ask yourself Where is my mind? Where is my mind? Where is my mind? Where is my mind? In the house, in the water, M'agradaria veure-la. Just a la fusta. Això és espectacle. Un moment doncs per parlar de teatre com cada dijous a aquesta hora amb la Maica Duenyes. Bon dia Maica, què tal? Hola Carme, bon dia a tothom. Doncs res, una mica mullats avui, no? Sí, però no gaire, no? A mi em sembla que fa menys fred, per tant, doncs, entrem de cara un cap de setmana que l'enfoquem una mica menys congelats que els últims. Afortunadament. Exacte. Bé, anem a parlar de teatre perquè la gent que va al teatre tampoc passa fred, eh? Perquè els teatres normalment estan molt molt calentons i posen la calefacció a tope a vegades massa, massa i tot. Començarem parlant de... d'alguna cosa per als nens, aquestes setmanes que ja estan a punt de deixar d'anar al col·le, doncs és important que els pares tinguin sortides per portar els petits. Tenim tres espectacles que en realitat són tres musicals. És bastant comú que el teatre infantil es basi més o menys en musicals, perquè als nens li entra millor. Entra més ràpid, em suposo, no? Canten, ballen, estan explicant el compte, però n'hi ha més color, n'hi ha més música. Llavors, podríem comentar que, per a nens petitons, els que comencen a anar al teatre a partir de 3 anys, a partir de dos i mig, doncs el jove teatre Regina, fa Pastorets Superestel. Ah, mira. El Pastorets Superestel és una obra que fa molts anys que es fa i que cada any la recupera i que, a més a més, fa gira per Catalunya. Són uns pastorets especials perquè comencen en una estació de metro, a l'època d'ara, diguem-ne, i passa una cosa, una cosa especial, un miracle, una màgia, i llavors comença la història dels Pastorets, però ja ficats en la seva època. És un musical. Per tant, per als nens a partir de 3 anys és perfecte. El Jove Teatre Regina, que com ja saps està especialitzat en teatre infantil des de fa molts anys. Després n'hi ha un altre que també és un musical, perquè aquest ho fan al Teatre Raval de Barcelona. El Teatre Raval està a prop del Mercat de Sant Antoni. El Mercat de Sant Antoni ja sabeu que està al carrer Urgell Ronda, llavors el Teatre Raval està al carrer Sant Antoni Abat, i és un teatre també petitó, no és massa gran, i estan fent un Compte de Nadal. Això ja ho diu tot, un Compte de Nadal. Sí, però no estem molt nadalens, eh? I també és un musical, o sigui, també canten, també ballen, i també està recomanat per gent molt menuda, molt petitons. I després ja tenim un altre espectacle, ja és a partir dels vuit anys o una cosa així. Es pot veure només aquest cap de setmana a l'Auditori de Cornellà, o sigui, aquí molt a prop, i és el Superverber de Sevilla. El Superverber de Sevilla, evidentment, està basada en l'òpera El verbera de Sevilla, L'adaptació i la direcció està a càrrec del tricicle, per tant ja podeu imaginar que és molt, molt còmica, molt còmica aquesta miniòpera per nens. Està recomanat a partir dels vuit anys. Tot el text de les cançons les han fet en català, vull dir que no serà... a l'italià com a l'òpera original, sinó que tot és en català, per tant s'entén tota la història ben bé. Dura 75 minuts i la història és la mateixa del Barbero de Sevilla. Rosina és una noia que no té pares i que té un tutor. I el tutor no la deixa sortir de casa per res, per res, per res, que no sigui per anar a missa. I no la deixa sortir de casa perquè no vol que tingui ni amics ni coneguts, perquè té l'esperança, que quan sigui una mica més gran es casarà amb ella. Llavors, ella està enamorada d'un conte que precisament veu quan va missa. És una història molt coneguda, la del Barbero de Sevilla, i la veritat és que l'adaptació que ha fet triciclar està superbé per nens. Això sí, per nens, a partir de vuit, deu anys, una miqueta ja més grans. Costa 12 euros, no us penseu que és com les òperes que són preus impagables, o sigui que qui vulgui portar els seus nens a veure la primera òpera, entre cometes. És una òpera, evidentment. Home, però és una bona manera d'entrar-hi, no? Sí, és una manera molt bona d'entrar-hi al món de l'òpera, que diuen, els que entenen, que és el millor espectacle global que hi ha, o sigui, més que el teatre, més que el cinema, més que tot, perquè conjuga tot, no? Conjuga música, conjuga de tot. Bé, doncs això són les 3 propostes que tenim per als nens. Bé, per als nens i per a les famílies. A més a més, deixa'm dir que avui no tenim el sorteig de les entrades, no regalem entrades perquè la funció no es fa aquesta setmana, per tant la setmana que ve sí que en tornarem. I tant, i tant. Molt bé, doncs després... Canviem per públic adult, no, ara? Sí, per públic adult. Mira, podem parlar que el dia 15 Només un dia, ho vam comentar la setmana passada, que vaig dir que ja ho explicaríem més. El dia 15, al Teatre Condal de Barcelona, a les 11 de la nit, o sigui, after hour, és un dissabte. Es podrà veure al Club de la Comèdia. Al Club de la Comèdia hi ha molta gent que li agrada aquest tipus d'espectacle, I jo no els conec, però es veu que venen tres primeres figures. No sé si tu segueixes el club de la comèdia. Alguna vegada ho he vist només per la tele. Doncs mira, estarà el Tomàs García, que és un noi malaguell, que és còmic, presentador, reporter, animador, actor, una mica de tot. Després està el Xavi Franquesa, que és un... barreja la música i l'humor, que hi ha música pel mig. I després estarà el Manu Badenas, que és un humor que està basat en allò que fem cada dia, en les coses quotidianes. I el seu humor es veu que és una mica àcid. Qui li agradi el Club de la Comedia ja sap que només té l'oportunitat de veure en directe aquests tres actors el dia 15 al Teatre Condal, a partir de les 11 de la nit. El preu, preu únic, i ja ho dic també perquè el teatre, volguis que no, el 21% l'ha fet molt de mal. El preu únic són 20 euros. Que és una mica la mitjana que trobem ara per ara, no? Bueno, n'hi ha més que ara, eh? Ja t'ho dic jo, eh?, perquè, no ho sé, el Nacional està a la vora dels 30, ja, eh? Bé. Després n'hi ha un espectacle que jo el vaig veure fa un parell o tres temporades que em va agradar molt i aquest està recomanat per la gent que li agradi la història i la gent que li agradi la copla. perquè estem parlant d'un espectacle que es diu Ojos Verdes, com la cançó, la famosa cançó d'Ojos Verdes. Es diu Ojos Verdes, Miguel de Molina i Memòrian. Diguem que expliquen una mica la vida de Miguel de Molina, que va ser una persona importantíssima dins de la seva època i del seu estil, i evidentment podrem escoltar totes aquelles cançons que hi ha quantitat de gent que encara recorda com l'havien pagat, Ojos verdes, El día que nací yo. És un espectacle que es va veure ja el 2007 i el 2009 a l'Espai Brossa. I ara d'alguna manera torna al lloc on es va estrenar perquè la fan a la Seca Espai Brossa. O sigui, ja ha canviat evidentment d'edifici Perquè ja saps que l'Espai Brossa va anar a un edifici molt més gran. Però torna als seus orígens, no? En realitat, exacte. Torna a l'Espai Brossa. Aquest espectacle, des que va estrenar el 2007, ha fet gira per Catalunya. Es va presentar a la sala Triángulo de Madrid el 2010. Va tenir un èxit a Pote Ossi. Després ha tingut premis de teatre musical, el millor actor, el millor musical, bé, ha tingut molts premis i moltes nominacions. El 2008 va tenir dues nominacions als Premis Butaca, com a millor actor musical i millor musical, teatre musical, i el setembre del 2011, va tornar al Teatre Fernando Gómez de Madrid i va tenir tota una temporada d'èxit. Vull dir que és un espectacle que està molt rodat ja. Jo quan el vaig veure em va agradar molt i per això recomano a la gent, sobretot a la gent que li agrada això que estaven dient, no?, la copla i la història, doncs és... Pot ser una bona opció. Sí, la veritat és que sí. Què més tenim? Ara passem a la millor nit de la teva vida. Un bon títol. Quina va ser la millor nit de la teva vida? Així tan analitzada no la tinc controlada. És curiós perquè et fas la pregunta i no recordes mai la millor nit de la teva vida. Doncs aquesta obra La millor nit de la teva vida l'estan fent al Club Capitol. Està dirigida per l'Antonio Calvo, la Mercè Montalà, l'Oriol Casals i la Clòdia Costas. És el repartiment de la obra. Bé, la sinòpsis és molt divertida, és una comèdia. És una viuda rica i comença a estar enamorada o... No, més que enamorada no. li agradaria tenir sexe amb un noi. Sexe sense amor, sexe puro i durós. I llavors, parlar una mica és una comèdieta. N'hi ha moltes sorpreses en aquesta història que no les podem comentar, però parla molt de la naturalesa humana, perquè n'hi ha situacions inesperades, És sexe, amor, desencant també... Hi ha una mica de tot però sempre en clau de comèdia. Per tant, La millor nit de la teva vida al Club Capitol, a la sala Pepe Rubianes, una bona opció també per riure una estona de nosaltres mateixos. Fins quan hi serà? No té data de sortida de moment. Dic que per els tabús que nosaltres mateixos tenim. Després n'hi ha un altre espectacle de petit format, perquè ara ja saps que el del petit format... Es porta, no?, gairebé per obligació segurament. Sí, exacte. Però que està molt bé és a la sala Fly Hard. Ara ho dic bé, no?, Fly Hard. La sala Fly Hard ja sabeu que és una sala molt petitona, és molt original perquè resulta que les entrades les has de comprar per internet. Només per internet? Sí. Però què passa? Que quan arribes allà, pots pagar el que vulguis. Ah, sí? Sí. A veure, el que vulguis. O sigui, pressió ja has comprat per internet? Dins d'un límit, no. Pots pagar des de... No, perquè per internet fan la reserva. D'acord, només des de la reserva. Llavors, pots pagar des de 5 euros A 15 euros. El que vulguis. El que vulguis. Abans pagues abans d'entrar o després? No, abans. No, perquè potser si quan surts no t'ha agradat pagar 5, en canvi si t'ha agradat molt pagues 15. Bé, doncs és original aquesta manera que tenen la gent de la... El gust del consumidor, no? Sí, de la South Flyer. I què hi podem veure? La veritat és que li va bé, perquè si no, no continuaríem sent lluny. Sí, fan bastantes coses. Ara què estrenen, doncs? Mira, estan fent Smiley una història d'amor. És una història d'amor del Guillen Cloua. L'odifícil que és el ser humà i l'odifícil que és relacionar-se amb una altra persona, que cada vegada és més. O sigui, ara que tenim tanta informació, que tenim tantes connexions, com a Facebook, Twitter, tal i qual, n'hi ha molta comunicació, però en realitat comunicació a nivell humà... No n'hi ha tanta, potser. N'hi ha molt poca, molt menys que abans. Doncs la història és d'un noi que està... està passant per un mal moment, molt mal moment, perquè l'ha deixat la seva parella, i truca per telèfon per parlar amb ella. I per dir-li tot el que li està passant pel cervell i pel cor. I resulta que s'equivoca de número. I a partir d'aquí... Clar. I a partir d'aquí comença la història. Perquè comença a parlar amb una persona que no és la que li pensa, I bé, és una història molt interessant. Són dos personatges només, però realment està molt bé. Un dels actors, suposo que el teniu molt vist, perquè és l'Albert Triola, que a la Riera fa de mossèn. Ah, sí, sí. Doncs l'Albert Triola és un d'ells. i l'altre és el Ramon Pujol que també ha sortit moltes vegades a la tele però que tampoc ara mateix no podria dir-te un paper concret. Són dos homes que a partir d'aquesta trucada telefònica intenten d'alguna manera començar una relació. Molt bé, doncs és aquest Smiley a la sala Freikart. Smiley una història de mort. Fins quan? Això estarà tots els dies de Nadal, però no ho sé ben bé. I que tenim temps, no es que s'acabi aquest de setmana. La sala aquesta està al carrer Alpens número 3. I si voleu fer el de les entrades allò tal, doncs podeu fer-lo a través de... Si poseu sala Fly Hard ja surt. Molt bé, Maica, què més tenim? Què més tenim? Podríem recordar que encara s'està fent aventura al Teatre Llura de Montjuïc, que ja ho vam parlar en el seu dia. És una història molt interessant, que també parla una mica de com és el ser humà i com... reaccionant a vegades. La història, no sé si te'n recordaràs, és d'un sis socis de Barcelona que tenen una empresa. que no va malament l'empresa, però que rep una oferta de compra per part d'una empresa xinesa. I llavors així deixen vendre-la per al que pugui passar, com que la cosa no està massa clara en aquest moment, en aquest país. I bé, i estan tots decidits a vendre l'empresa, però quan ve el xino, el que ha de fer els papers i tal, els ofereix una altra cosa. Els ofereix pagar-li a cadascú 200.000 euros, deixar-li l'empresa, però una de les sòcies ha de marxar amb ell. Evidentment davant d'aquest panorama tothom posa el crit al cel. Però després comença la gent a pensar, comença a sortir l'egoisme, aquests dos portem dins, Comença a sortir, doncs mira, podríem fer això i podríem fer l'altre i continuaríem tenint l'empresa i tal. I bé, això és el que explica Aventura de l'Esté de Teatre, que és una obra escrita i dirigida per l'Alfredo Sanzol, que és un home que fa un parell de temporades va fer una obra amb l'Esté de Teatre, també al Poliorama, que va tenir molt d'èxit i ha repetit amb elles. La veritat és que l'aventura és divertida i, d'alguna manera, també et fa pensar. A mi m'agraden més les obres que et fan pensar. Aquesta oberreja una mica, no? Sí, sí. I una altra obra, aquesta, és una mica... diria... teatre vanguardista. Sí. Va ser al dilluns passat. Es diu Algo. És una obra que es va poder veure fa un parell de temporades, diria jo. No, un parell de temporades no, jo penso que fa més. Potser fa sis anys. Una mica més? Sí, sis anys o així. La vam veure al Versus Teatre. I ara la podem veure a la Villarroel en un horari, també una mica d'asterauer, perquè a la Villarroel estan fent Poder Absoluto, que també ho vam parlar aquí, que és molt bona, molt bona. I després del Poder Absoluto, fan aquest algo. Per tant, l'horari de començament és a dos quart d'onze. Ara s'està posant de moda això. De cop i volta s'ha posat de moda Firo d'hora, que és el nacional que ho feia a les vuit. I ara s'ha de tornar al revés. Ara el que fan molts teatres és fer dues funcions diferents, o sigui, no dues funcions, dues obres diferents, dues espectacles diferents, per treure-li més suc a la sala, suposo, i per donar més facilitat al públic, que si ha vist el poder absolut, que vingui una altra vegada a la Villarroel a veure algo. Algo va de tres històries, Està escrita i dirigida per l'Àlex Manyes, que és un bon autor i també director. Està interpretada per l'Aina Clotet, també molt de la tele, l'Hector Claramunt, l'Ivan Massager i Carmela Poc. I són uns personatges que expliquen tres històries independents, evidentment amb un fil conductor, amb una unitat argumental, per dir-ho d'alguna manera. i parla una mica que tots aquests personatges estan buscant algo. Algo que per a ells mateixos sembla que sigui el remei de la nostra activitat diària, del fustrament, de la rutina, de l'avorriment. És un espectacle bilingüe en català i en castellà. També parla una mica del moment que estem passant i que la gent té molts problemes d'aquí, del cervell, de coco, i busquen d'alguna manera una sortida. I d'això parla este algo. a la Villarroel, a partir, evidentment, de dos quarts d'onze. D'onze de nit. I estarà fins... o sigui, les... els Nadals, per dir-ho d'alguna manera, perquè... Emprofitant per fer la temporada, no? Sí, perquè la sortida està prevista més o menys el 24 de... de desembre. Sí. No sé si prorregaran o no, però, vaja, diguem-ne que és per Nadal. No sé si teniu alguna cosa més Maica o ho deixem aquí avui? Ho deixem aquí. La setmana que ve ja acabarem de repassar què és el que podrem veure durant la temporada de l'ENCA, farem una mica de resum. A veure si farem un resum per als nens, sobretot, per tot el que facin dedicat a ells perquè els pares tinguin oportunitat de portar-los aquí i allà. Molt bé Maica, doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu a tothom. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i trasté des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Llull. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de l'alcumentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promuntzapuntcat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Gràcies per atendre'ns. Dejan los tambores de sonar y un gonza en un cierre retirada se discute la capitulación. Mientras se aproximan carcajadas Obtuve un premio por miedo a padecer De cinco años de indolencia Es la semana grande de la crueldad Y en nuestro honor celebran una fiesta Yo me limitaba a contemplar La misma grieta de la pared Alguien dijo habrá que demoler. No sé cómo no lo vi llegar. Era el día de la gran broma de nadie. Ha fundido el pánico en Madrid. Salen fotos en la prensa rosa. En la alzombra roja habla el director. Él sabe cómo se hacen bien las cosas. Puede que el tiempo te dé la razón, pero no queda tiempo, hoy es el día en que dos planetas estrellaran. Mientras tú contes entrevistas Y ahora ya me empiezo a preguntar ¿Cuál de estos chistes es el mejor? El del día en que te hablé de amor Sabiendo que daban temporal O el del día de la gran broma final Como un mar de presente ante ti En parte agua y en parte sal Lo que no se puede desunir Es lo que no sabrá de separar En el día de la gran broma final hay quien decía que era grande y fuerte nuestro amor y lo era igual que las torres gemelas allá en Nueva York y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz Cuando no es posible ser feliz Y te asustas como un animal Es el día de la gran broma final Cuando te griten con rabia que tu amor ender fue una estafa y tu protesta es un hino que dé un alma. Y para escuchar cuando ya no queden ritos suene un gol El beso y casi un grito y luego ya no te molestes. Ya no hay nada que arreglar. Es el día de la gran broma. Ya nada será igual. La informació més propera al Just a la Fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Llull. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de set i mitja a vuit. El condensador de flujo. El programa Menys Paradoxes Temporals Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOF. informatiucomarcal.com Just a la fusta, al magazine del matí. La màquina del temps. Dos minuts i tres quarts d'una del migdia, com cada dijous, i sentim també, doncs, ja ens obvisen, aquesta màquina del temps que ens traslladen a algun punt de la història per descobrir algun invent que fem servir habitualment amb l'alerta nou. I bon dia, Llea. Bon dia. Avui ens anem bastant lluny també, una mica més o menys sempre fem això. Acostumem-nos a 150 anys d'enrere o principis de segle XX. Sí, la veritat és que sí. Potser hauríem de fer algun de més endavant. Però... Clar, però de més endavant... És que els tenim molt vistos ja. I els coneixem molt, la història. Però ens anem... Com tu molt bé has dit, ja fa 150 anys, ben bé. I concretament anirem a l'any. 1869. Per parlar del confit per amastegar, de goma dolça i aromatitzada. Avui parlarem del xiclet. Un placer almascar el sabor doble i fresco del xiclet doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, doble en vinil, No oblides, doble mint és doble sabor, doble fresco. No oblidem un anunci divertit i molt representatiu de l'època. Molt antic. Ho saps de quin any és? Això és dels anys xixanta, no sé exactament de quant. És un mica l'estil aquest, és divertit per això de veure. I tot el que sona al voltant ho hem pogut trobar amb millor qualitat. Però bé, ens hem fet una idea ja que estem parlant de xiclets i que parlem de fa temps. De fet, bastant més enrere dels anys cinquanta, però en tot cas, no hi havia anuncis quan es van crear els xiclets. No, ni molt menys, de fet. Xiclet, avui començarem a parlar a partir d'un moment en el qual va arribar el món occidental, però això ja fa anys i panys. Mira, parlem una mica de què és exactament. És una llaminadura, per malestar, amb gust dolç, i si bé la majoria de les actuals emprenen una base de plàstic neutre, l'acetac polivinílic, Fins fa relativament poc temps, el xiclet utilitzaven cara, la saba d'un arbre tropical. Per això es diu xiclet. El seu nom prové de la paraula nautal txikli, de Centramèrica més aviat, que és un polímerg humós que s'obté de la saba de l'arbre manilkara txikle, un arbre de la família de les sapotàcies originari de Mèxic i Amèrica Central. Veus això? Amèrica Central i Mèxic. i pel seu sabor dolç i aromàtic, nombresos pobles ameri-indis l'utilitzaven per amastegar. Així doncs, com ja deus intuir, de xiclet ja amastegaven els maies, fins i tot individus d'una civilització estesa a l'Amèrica Central exterminada pels conqueridors espanyols. A més, ara que estem amb això de 2012 que s'acaba el món, segons els maies, doncs dic va parlant del xiclet avui. També s'ha comentat, fins i tot per això dic que ja fa molt de temps, que els filòsofs de l'Antiga Gràcia tenien com a costum mastegar xiclet per fomentar el raonament. També era, clar, li diem xiclet ara perquè entenguem què és, però també era com una mena de substància que sortia dels arbres. Com una regaleta. Sí, una substància que treien els arbres, llavors ells feien com unes boles i mastegaven. Però bé, tornem al continent americà, que és on va sortir l'invent. El que mastegaven els maies Es tractava d'aquesta substància lletosa, extreta del Zapote, una brea originari de la zona, que un cop coagulada es convertia en una matèria gomosa i compacta que els maies anomenaven xicli. Veus? També surt la paraula xiclet. Se'l mantingut bastant. No ha derivat gaire. No, no, què va. Realment és una de les poques coses allò de dir. Ha continuat amb la paraula tal qual. Ha canviat molt poc. Els maies m'estaven aquest primitiu xiclet, que no contenia cap altra substància afegida per proporcionar-li gust o aroma, amb finalitats d'higiene en vocal. No rentaven potser les dents o ho vens a saber i feien d'aquesta manera, es matejaven. Hi ha gent que un dia no et pot rentar les dents al migdia i també aquí ho fa servir, no? Sí, i ho fem. Sobretot quan estàs a la feina que a vegades no has pogut. És una manera ràpida. Contràriament al tabac, els conqueridors no van sentir cap curiositat per a aquella goma, I el seu ús està reduït a petites comunitats indígenes. Precisament el tabac, evidentment ja en saps que va tenir molt d'èxit i el van importar, també es mastegava. És veritat. O les fulles de coca, no? També mastegava. Coca més cap avall, més colòmbia i tot allò, però sí, també mastegar. El costum de mastegar la goma arrelant entre els pobles que habitaven al nord-est dels Estats Units, on els primers colonitzadors de Nova Anglaterra en detectaren i limitaren l'ús. Al 1850, en John Curtis comercialitzava unes pastilles de parafina amb el nom genèric de chewing gum. Ja tens aquí també el nom en anglès, goma de mascar. Allà no es diu xicle, es diu chewing gum. Però encara trigaria uns quants anys a assolir popularitat. Ironies del Destí, l'origen de la moderna indústria del xiclet, vingue propiciada per un dictador, un dictador i general mexicà, Antonio López de Santana, protagonista de la Massacre d'Alamo, l'any 1836. Aquest home havia estat expulsat del país pels revolucionaris i es va establir a State Island, un barri de Nova York, on va fer amistat amb Thomas Adams, un fotògraf i inventor de Nova Jersey. El mexicà, mentre vivia a State Island a Nova York, es va fer portar un carregament de xiclet natural, el qual era molt aficionat. Va dir, jo m'ho vull continuar mastegant i fent, bueno, mastegava bàsicament. Mantenir el costum. Sí. Adams, el fotògraf, es fixa que l'excitador mastegava continuament xiclet i pensava utilitzar industrialment aquesta matèria en substitució del cautxú. que arribava a preus estatrosfèrics per a l'època. No obstant, la resina es va mostrar massa tova, va ser molt tova, i Adams va perdre grans quantitats de diners en el procés després d'haver intentat emprar aquesta matèria per fer neumàtics de bicicleta, joguines, botes de pluja i màscares. no li va servir la massa, aquesta casa va servir per xiclet. Avui hem parlat d'un fracàs, que sempre diem que ens acaben sortint els il·luminats i de moment també parlem d'aquest fracàs. Va fracassar però després va triomfar. Va ser un fracàs absolut, va decidir què feia amb tot allò, tot aquell estoc que havia acumulat. La gent jove m'estagava en aquell temps una parafina el meu material, ell va fer-ho, ell va dir, doncs jo faré servir aquest estoc que tinc, ho posaré en forma de boles de goma, ho barrejarem sucre, i així doncs va ser el primer xiclet, que va patentar el 1869, l'any que hem dit al principi, i cada dos d'ans més tard va començar a comercialitzar-la en massa sota la marca Adams New York Chewing Gum. O sigui que d'aquí va sortir el xiclet. En el 1875, uns anys més tard, va tenir la idea de barrejar el producte amb xarop d'euro i regalèsia per donar-li més sabor. Clar, perquè una cosa es mastegava, però l'altra és quan ja tenia el gust. Encara era tot més... més llamin, mai més ben dit. És diferent, ja. Vull dir, solament atraïa més gent també, no? Exacte, sí. Si no, no s'haguessin enganxat. El 1886, en William White, una altra emprenedor de Cleveland, Ohio, va produir el primer xiclet mentolat, el Yucatan. Tots tenen noms de... De les zones, no? De zones de Mèxic, sí. El llocetant. I el promoguer per mitjà d'una estratègia publicitària, aleshores revolucionària. Ara ho veiem normal, però aleshores contractar un actriu, l'anaheld, entre altres atributs, per fer-la aparèixer en públic. M'està en xiclet. i proclamant les virtuts del moviment continu de la mandíbula no era molt normal. Però ell ho va fer i va triomfar. Clar, tothom volia veure aquesta meravellosa actriu que triomfava a l'època mastegant aquella cosa tan... estranya, no?, que era nova. I ja va començar una mica a fer-se conèixer tota la societat, el xiclet. White, precisament, també va construir un imperi, i el xiclet, a part d'Adams, que també tenia el seu imperi, el Adams New York Chewing Gum, I aquest segon, l'Adams, el fotògraf, si recordeu, el 1888 va instal·lar, per contractecar el White, perquè estava veient que també l'estava agafant al terreny, va instal·lar les primeres màquines exponedores al metro de Nova York. Ja veus que estem enlluny i ja va posar unes màquines. 1888, sí. Totes les coses que fan les podríem fer avui en dia, no? Sí, la veritat és que sí. Però tots dos joves serien superats per una altra jove industrial a Chicago, nomenat William Wrigley, qui el 1892 llançà l'Spearman i l'any següent el Joyce Fried. Tots dos productes perfumats i amb gust de frita, que es van convertir ben aviat en els ciclets més venuts dels Estats Units i, per tant, del món. En William va fundar la marca Bricklace, que deu sonar. Sí, una mica, però no l'identifico. Ah, que són... Com allargats. A vegades se semblen els Mentos. Però l'origen és el ciclet Bricklace. Precisament en William, una cosa que també era molt atrevida per l'època, va decidir enviar quatre mostres gratuïtes a cadascú del milió i mig d'abonats al Servei Telefònic dels Estats Units per correu. Més que fa cent anys, gairebé, i que és una despesa bèstia, no? Molt. Vull dir, un milió i mig de persones. Va agafar el llistí, com que el llistí sortia en les adreces, va anar-ho enviant persona per persona. Quatre anys més tard va repetir l'experiència, el 1919, quan el nombre d'abonats s'havia incrementat fins als 7 milions, i evidentment va ser un èxit rotund, i es va guanyar el primer lloc en vendes durant molt, molt, molt de temps. Gràcies per atendre'ns. I de fet continuem endavant amb més millores, no? Sí, va haver-hi altres... Detallets d'aquests que fan que encara sigui més atractiu. Exacte. Va haver-hi altres... Diguem-ne... Empresaris. Sí. Emprenedors. Sí, emprenedors que van anar millorant en xiclet o van anar incorporant noves coses que el feien més atractiu. Al 1906, Frank Henry Fleer li va afegir un nou tipus, un nou tipus de composició elàstica i li va anomenar el Bibler-Bubler. Bàsicament, mereix el xiclet per fer bombolles. Clar, és que vas veient primer la masca, després va començar a agafar el sabor i després vam començar a fer que es fos elàstic i poguessis fer bombolles. El nou cicle boomer, el super cicle. El super cicle boomer. Però me'n recordo molt d'aquest anunci. 1995. Sí, sí, es veu molt antic per això. Home, el boomer, o sigui... Encara existeix, m'ho estava preguntant abans. Ja que no, eh? Ja fa temps que no. Comperte un boomer? però tu compres allò per cinc pessetes, un duro? Un duro, me'n recordo, me'n recordo molt. Jo cada tarda de dissabte, quan anàvem al cau, passàvem primer pel quiosc i anàvem tota una colla, ens compravem el xiclet i arribàvem al cau amb el xiclet. Va ser un boom, realment. Un duro, sí, sí. El boomer, boom, boom, boomer. Doncs també, precisament, un altre emprenedor, el Walter Diemer, va millorar-lo també al xiclet i li va proporcionar el seu característic color rosa. I que també permetia, a més a més, fer moltes bombolles i que es veiessin de color rosa. Això va ser més o menys el 1928 i també el van anomenar double bubble. Primer era el bibble bobble i ara el double bubble. Però ja veus això, que primer mascava, després sabor, després feia bombolles i després era de color rosa, que era el més característic. Fins i tot a les pel·lícules dels anys que eren més rebels, els rebels de les pel·lícules americanes, menjava en xicleta i era de color rosa les pompes. A gris, per exemple. Bé, no, potser no tantes. Bé, la moda, sigui com sigui, de m'estar en el xiclet va despertar una gran controversia. Moralistes, educadors, intelectuals van alertar de les possibles conseqüències negatives. Com sempre que hi ha alguna cosa en una moda, sempre han de sortir persones que diuen que potser té conseqüències negatives. Un costum que consideraven a més a més vulgar i degradant. Com ja t'he dit, això era com rebel. Hi havia metges que sostenien que podia ocasionar occlusions intestinals, assecar les glàndules salivals, però tot resulta fals. i es comprova que mastegar goma exercita els músculs facials, els relaxa a l'hora que evita o que rebaixa l'estrès. Hi ha determinats experiments de l'auditori que sugereixen a més a més que mastegar xiclet estimula la memòria, la tensió-concentració, redueix l'ansietat i l'estrès i pot ajudar a combatre la demència. Quantes coses. Moltes. I a més a més també diuen que treu la gana a vegades. Tens una mica de gana i potser encara no pots anar a dinar, menja't un xiclet i veuràs com se't passa una miqueta. va ser precisament alguna d'aquestes característiques, el tema de l'atenció, concentració i estimular, el que van fer que durant la I Guerra Mundial l'exèrcit britànic comprés més de deu milions de barretes de xiclet briclis al mes per als seus soldats desplegats al camp de batalla. Els hi proporcionaven doncs el seu paquet de xiclets. Per la mateixa raó també l'exèrcit dels Estats Units l'inclogués en les racions de campanya durant la II Guerra Mundial. I per tant els soldats americans es van convertir en els principals propagadors del costum de mastegar xiclet a tot el món. Faig també les pel·lícules suposades aquí i llavors és quan ja... La marreta blanca, pantalons així més de tal, i mastegant xiclet és rebel, és soldat, és jove... Bueno, sempre ha tingut com aquest toc, el xiclet. Per això sempre ha continuat, potser la moda, i bueno, s'associa amb alguna cosa moderna. I finalment, doncs, el gran punt crucial de la història del xiclet va ser quan, al 1950, va aparèixer el primer xiclet sense sucre. Tampoc porten tant sucre, no per això? Home, Déu-n'hi-do. Sí que s'ha dit que una de les coses que no és bona del xiclet era el tema que podia facilitar l'aparició de les càries. Perquè sí que té bastant de sucre. Llavors, quan van aparèixer els sense sucre va ser com un gran boom, també. I ara, evidentment, gairebé tots, crec, són sense sucre. Ja no n'hi ha molts. tal qual, amb sucre. Els búbils, com en deien, el boom boom boom. Hi ha alguna marca, aquí, catalana o espanyola? No. Bueno, Joanola, per exemple, que ja vam parlar una vegada, ara està fent també xiclets. Ah, sí? No sabia. Sí, però fa molt poc, a més a més. I sí, n'hi ha algun altre. N'hi ha algun altre, però ara no m'has agafat que no ho sigui. Jo t'ho miraré i t'ho diré. Molt bé, perfecte, Lea. Doncs gràcies per acostar-nos una setmana més a algun dels invents o algun dels objectes de la vida quotidiana i saber doncs d'on venen. Gràcies i que vagi bé, fins la setmana que ve. Adeu, fins la setmana que ve. Adeu, bon dia. I també tanquem aquest just a la fusta d'avui, dijous 13 de desembre. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa d'avui, l'Andrea Buen, els serveis informatius, l'Anna Diaz amb l'actualitat i el recull de premsa, El Carles Hernández i Rius, la previsió del temps, la Carme Madom, la cuina, la Maica Duenyes al teatre, la Joan Algarra, la Montse Larrea, el Pere Oliver i l'Ina Santabàrbara amb la Tartúlia, i també hem parlat avui amb l'Àngel Casals, que és professor de la UB i que avui em parteix un vuitè diàleg per la independència, i ara mateix també amb l'Eleer Danui, que ens ha portat la història dels invents. Us ha parlat Carme Verdoi, i tornem demà a les deu, que vagi molt bé, que passeu un bon dijous. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja a 8. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador al consell interior en funcions. Felip Puig és a punt de compareixer al Parlament per presentar un segon informe sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra el dia de la vaga general. Fons parlamentàries asseguren que Puig hauria presentat la dimissió per la polèmica en relació a aquest cas, però que el president Mas no li hauria acceptat. Parlament de Catalunya, Moncar Bajal, bon dia. Bon dia, així és. Segons el diputat de Ciutadans Jordi Caña, segons ha estat explicant a través de piulades, del tuit, El conseller d'interior en funcions Felip Puig ha estat explicant en aquesta reunió a Porta Tancada que el comissari general de l'àrea de recursos operatius dels Mossos, Larro Sergi Pla, ha dimitit. És el cap dels antiavalots. Pla hauria assumit que no va presentar un informe fet el 21 de novembre que confirmava que s'havia disparat un projectil a la zona on la ciutadana Esther Quintana va perdre un ull durant els aldarulls del 14N a Barcelona. Pla no va considerar rellevant aquesta informació i Felip Puig Va comparèixer el passat dia 3 al Parlament sense aquesta informació. Després, a més a més, va aparèixer el vídeo que també mostrava un tret disparat per un mosso. Segons Jordi Canya, sempre segons aquesta versió, perquè encara no ha comparegut Felip Puig, el conseller també ha explicat que ell mateix va presentar la dimissió al president en funcions d'Artur Mas, suposadament després de l'aparició d'aquest vídeo, que contradeia la seva versió, i Artur Mas no la va acceptar i, per tant, el va ratificar en el càrrec El conseller Felip Puig manté que no van ser els Mossos que van ferir la barcelonina i tampoc considera oportuna la moratòria de les pilotes de goma tal com li reclama el sindicat.