Justa la Fusta del 17/4/2012

Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem ara el Just a la Pusta d'avui dimarts 17 d'abril. Avui tenim un programa amb moltes coses. Començarem ara parlant amb el Sergi Pont de les notícies de Sant Just. En aquesta setmana intensa, plena d'activitats al municipi. També amb ell farem un cop d'ull a l'actualitat del dia marcada per aquesta decisió d'Argentina de nacionalitzar Repsol i PF. També farem un cop d'ull als digitals per saber l'última hora d'aquest matí i, a més a més, en aquesta primera hora parlarem amb el Carles i la Lídia Rius sobre el temps. Avui sembla que les temperatures han tornat a baixar. A més a més, farem una connexió amb el president de l'Associació de Veïns, Jaume Rui, per saber quina és l'actualitat de l'entitat. I a la segona hora avui entrevistarem Salvador Cardús, que és el convidat d'aquest mes als diàlegs per la independència que organitza la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. S'ha de partir de les 11 i 10. També a la segona hora farem la tertúlia habitual de cada 15, de cada dos dimarts. En aquest cas parlarem amb la Mercè i la Cristina. I a la tercera dada del programa parlarem amb el Pep Quintana, d'una banda del que fem cada dimarts, aquestes curiositats relacionades amb la història del principis de segle XX a Sant Just, i d'altra banda, perquè és un dels autors dels temes de la Mislània d'aquest any, la Mislània que es presenta aquest divendres, i parlarem doncs d'aquesta història del sanatori de Sant Just. A més a més, també farem cuina amb la Carme Amador, parlarem de llibres amb el Diego Marcos i farem nutricis curioses amb el Jaume Sucarrats. I ho acompanyarem tot plegat també amb bona música. Avui comencem amb els Fleet Foxes i aquesta cançó que es titula... desde el primer àlbum del que es titulava justament també Fleet Foxes. You run through the wall instead of me And the women of the woods came by To give to you the word of the old man In the mornin' time When the sparrow and the seagull fly And Jonathan Back to you. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 12 minuts de les 10, és moment de fer un cop d'ull a l'actualitat del municipi, per això saludem el Sergi Pons. Bon dia Sergi. Hola, bon dia. I avui comencem parlant d'una xerrada que es fa aquest vespre a Sant Just, aquesta tarda a Sant Just. Sí, sí, aquesta tarda, dos quarts de 7, el Centre Social del Milanais fa una xerrada sobre participacions preferents a caràcter Josep Perpinyà, l'alcalde de Sant Just, i Pere Massager, que és responsable de l'ADK, l'associació d'usuaris de bancs i caixes. Què són les participacions preferents? Doncs són uns valors financers que no vencen mai, és a dir, que són de caràcter perpetu i que emeten les entitats bancàries amb una rendibilitat condicionada a l'existència de beneficis d'aquestes... Entitats bancàries, exacte. Des d'aquestes emissions de participacions preferents es produeixen des dels anys 90, però amb l'escala de la crisi es va multiplicar per la necessitat d'augmentar el capital de les entitats. I moltes cases i bancs les van col·locar clients sense advertir-los realment del risc que tenien aquestes participacions, qualifiquen-les com a productes segurs i bé, com a... i els clients les... Les adquirien igualment. Les adquirien. com a fruit d'un accés de confiança amb l'entitat financera. Però ara la nova normativa bancària obliga les entitats financeres a explicar el valor real d'aquestes participacions i a més a partir del 2013 podrien haver-se de desfer d'aquest producte perquè deixaran de tenir caràcter perpetu. Això vol dir que els clients podrien deixar de cobrar els interessos en qualsevol moment d'aquestes participacions preferents. És una programàtica que surti ara, especialment entre gent gran, que són els que més adquiren aquest tipus de participacions, que a priori semblaven un valor segur, però ara sembla que no. S'empararà aquesta tarda. i d'aquí passem a més qüestions. Doncs si parlem ara del tramvaix, que passa per Sant Just, es diu que les retallades compliquen la connexió del tramvaix amb el tram Besòs. El diari Ara ha publicat que l'enllaç de les vies als tramvies no és una prioritat en l'actual context de crisi. Racudé va admetre que és difícil sofregar l'obra, però l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tot i que s'ho menys que serà difícil completar la connexió del tramvia en aquest mandat, no la descarta definitivament. Hi ha un parell d'opcions ara mateix sobre la taula. Sembla que la primera de fer passar el tramvia per la Diagonal està descartada. I ara mateix, la que té més números, sembla que és la que el tramva es connecti amb el Besòs a través de l'Eixample, és a dir, pel carrer Provensa. El trajecte recorreria també les inundacions de la Sagrada Família i passaria pel carrer Cartagena. És un dels punts més delicats d'aquesta obra. Doncs anirem veient com evoluciona tot plegat. i acabem parlant també d'economia. Doncs si l'Ajuntament de Sant Just està assonejat, després de tancar en positiu el pressupost del 2011, la xifra arriba als 711.255 euros positius, tot i que podria superar el 1.600.000 euros si l'assumem al remenent líquid de tres-hora dia. Aquests rumanents serviran en bona part per a sogar deutes, tot i que també, segons va afirmar l'alcalde Josep Parpinyà, es fan inversions en serveis socials. El deute de l'Ajuntament ara mateix és molt baix i, de fet, això ha provocat que sigui un dels pocs consistoris que no s'adreix al pla d'ajustament de l'Estat pel pagament de proveïdors. D'altra banda, un últim punt econòmic, la Generalitat podria deixar d'aturgar ajudes pels plans d'ocupació. Aquests plans estan subvencionats en bona part pel govern de la Generalitat i els podríem deixar donar aquesta sumbacció. Josep Pinyà assegurarà que mirarà des de l'Ajuntament de paleres conseqüències d'aquesta manca de diners. Doncs aquestes són les notícies més destacades d'aquest matí. Parlem tot seguit. Fins ara, Sergi. Fins ara. Justa la fusta. Passa un minut d'un quart d'onze del matí. Escolte'm, allò dels de l'En Sebastià, en aquest, a no vers se n'hi deia. Another sunny day I met you up in the garden You were taking plants I told you about your father I took a photograph of you in the herbaceous golden. You broke the heart of men and flowers and girls and trees. Another rainy day, we're trapped inside the train set. You choked it on the board of steamy windows when we met. You've got the antique window looking at us. Els vells ring out in the dark. No. No. I'm living there still. You miss my eye, I wonder why I didn't complain You miss my eye, I wonder why Please do it again Tot seguit repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat. El quioscat ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant 5 minuts d'un quart d'ons del matí, moment per fer un cop d'ull a la premsa, que dèiem molt marcada per aquesta notícia que va esclatar ahir a la tarda d'espre, en aquella era les 7 o les 8, quan suposo que és en aquests dies que l'actualitat es capgira i que els diaris i tot plegat doncs han de fanyar-se per canviar el contingut, per ampliar el contingut tot plegat. Comencem parlant del punt avui. Doncs sí, el punt avui obre amb invasió a l'escola. Diu que tres de les sis mesures d'Estalvi que Huert proposa enbaixen les competències catalanes. El govern amenaça d'anar al Tribunal Constitucional i explica les sis mesures, augmenta la ràtio per aula, el professorat haurà de fer més hores, els salaris, bé, proposa anul·lar els nous complement retributius per al professorat, A més a més, les baixes inferiors a 10 dies s'hauran de suplir amb el mateix professorat de l'escola, no hi haurà contractacions temporals per menys d'aquests 10 dies. Són moltes mesures bastant dures. Pel que fa al batxillerat se suspèn l'obligatorietat d'impartilment dues de les tres modalitats de batxillerat en un centre. i pel que fa a formació s'ajornen els mòduls de 2.000 hores de formació professional fins al curs 2014-2015. Per tant, són mesures força dures que afecten aquesta competència, que segons la concederia d'ensenyament hauria de ser competència catalana. Altres temes que destaca el punt avui, el conflicte monàrquic, diu, més mala maror, el PP i el PSOE intenten passar de puntetes sobre l'afer Joan Carles mentre analitzen les crítiques per aquests darrers escàndols. Un altre tema força important també és l'Argentina que trenca el diàleg i es propia Repsol i P.F. I altres temes que destaca el punt avui, titula amb una mena de hashtag de Twitter dient, no vull pagar, i fa referència a una campanya ciutadana que insta a no pagar les autopistes per denunciar la discriminació respecte de l'estat espanyol. No sé si ho has vist, és un home que va amb el seu cotxe, s'atura el peatge manual i li diu a la persona castellà que no pensa pagar. Fins que al final deixen passar, perquè clar, hi ha una colla bastant important. Per tant, déu-n'hi-do, aquest tema també, que se'n fa la so emportada. El Ponaway. Sí, m'ha sorprès. Bé, doncs passem ara al país que ens obre amb aquest tema d'Argentina, que és propi a IPF i a Repsol. El govern considera que la mesura trenca el clima d'amistat entre els dos països per ser arbitrària i hostil. També se'ns diu que són expulsats directius espanyols de la Seu de Buenos Aires. Fernández de Kirchner decreta la pesa del 51%. de la companyia petrolera, més coses, càrrecs de gairebé tots, els partits reclamen al rei que es disculpi, i atenció perquè l'exsoci d'Iñaki Urdangarín implica al monarca davant del jutge per fer gestions amb camps a favor del seu gendre. És a dir que si això realment acaba sent veritat, suposo que esquitxa del tot la casa reial, també em sorpren la capacitat dels diaris per treure les coses en un moment concret, perquè no crec que això ho sabessin ahir. Justament ara ara que hi ha tot aquest conflicte. A més, també em sorprèn la manera de veure un diari un altre. Per una banda, diuen que tots els partits critiquen la monarquia, i en canvi, al punt avui, diuen que el PP i el PSOE passen de puntetes. Per tant... Sí, sí, aquí diu Cagos de quasi totes les partides. Aquest quasi, que és estrany, fins i tot en un titular. Però bé, també se'ns diu que la prima de risc arriba al nivell màxim des que governa Rajoy, i que el ministre verd és alemany, no? Em sembla aquest ministre que un nom és que, si és alemany, si us pronuncieu verd, proposa menys professors i més alumnes per classe per estalviar. Això era el que ens diu El País. Passem ara al periódico. Doncs el periódico obre amb el tema també d'Argentina i de Repsol. Diu Rep d'Argentí, conmoció a la comunitat internacional. Kirchner s'apropia de les accions de Repsol i agafa el control d'IPF. I Espanya anuncia mesures contundents contra una decisió que considera Hòstil. Per tant, aquest tema és el que titula el periòdico com la majoria de... de rotatius. També destaca el tema monàrquic, lògicament, Príncep amb agenda de rei. La cassera de Joan Carles obre la ve del debat sobre el procés successori. I fa referència a que aquests dies el Príncep s'està fent càrrec de les responsabilitats que tocarien al monarca. Altres temes també destacats. Una nova subhasta de deute en plena tempesta. Espanya surt a comprar 5.500 milions d'euros que pagarà més cars. pel que fa a economia. També a Fesès creixen el 36% les morts violentes a Catalunya, sense ressò d'aquesta inseguretat ciutadana, i també hi ha dos homicidis a Sabadell i Sant Andreu de la Barca que disparen l'alarma. I per acabar, un apunt esportiu, on Madrid obre el foc a Europa en referència al partit que jugava aquest vespre a l'estadi del Bayern de Munich. Doncs passem ara al 324, que ens actualitzarà aquestes informacions. Ens diu que Brufau denuncia una campanya interessada per desplomar IPF i facilitar-ne l'expropiació, el president de Repsol ha denunciat una campanya iniciada a finals de gener de coaccions i filtracions interessades calculadament planificades, segons ha dit, per desplomar les accions d'IPF i facilitar l'expropiació a nivell de saldo. Aquests actes no acabaran impunes, és el que ha denunciat el president de Repsol, Toni Brufau, aquest matí. És una roda de premsa que em sembla que comença a tot el quart de deu, per tant suposo que cada No sé si encara ha acabat més coses. Rep Sol es desploma a la borsa i cau amb més d'un 9%. La prima de risc espanyola ha continuat amb màxims anuals en l'obertura de la sessió i és que ha marcat els 435 punts bàsics amb una rendibilitat del bo d'un 6,9%. Ara, però, està per sobre dels 826 punts. Això és de fa 10 minuts, per tant, doncs, ha acabat d'actualitzar. L'Evex 35, que perdia en l'obertura, ara sí que opera en verd i s'ha situat al 0,3%. per sobre dels 7.200 punts. També se'ns diu que l'exòcidi de Tangerin implica el rei, segons publicen en alguns mitjans Diego Torres, en dia els jutjats a alguns correus electrònics que aprovarien que el rei va intercedir a favor dels negocis del seu gendre, suposo que estem davant ja d'un any molt complicat per l'estat espanyol i per la monarquia especialment, i que suspena la sessió del judici contra Breivik per examinar la competència d'un jutge. L'autor Confès de la matança de 77 persones el 22 de juliol a Noruega havia d'explicar avui la seva versió davant del tribunal que el jutge, la jutge que el presideix, però l'ha suspès mitja hora després que les parts hagin recusat un jutge que l'endemà de la tragèdia demanava la pena de mort per breivic a internet. Déu-n'hi-do. Aquest tema és bastant dur i més tenint en compte la reacció que té aquest home. Exacte. Després de la massacre que ha provocat. Sí, sí, la manera en què van entrar els jutjats ja ho diu tot també. Jo crec que volen fer-lo passar per botja aquest home. Probablement. No sé, però els últims informes tots dos han demostrat que no, per tant no sé. I l'últim punt ja d'aquell matí. Un terratrèmol de 6,4 graus s'asseja a Xile i obliga a evacuar la costa per risc de tsunami. Per tant, un dia bastant intens a nivell d'actualitat. Passem al diari Ara. Doncs el diari Ara amb aquestes clàssiques portades que fa com tres temes i sembla que va ampliant o reduint els temes en funció de la importància que hi dona. Doncs avui 75% de la portada m'atreviria a dir pel tema d'Argentina i Repsol i titula l'Argentina expulsa Repsol, el govern de Rajoy Tilla de gest hostil la nacionalització d'IPF. I és curiós la fotografia en què surt Cristina Fernández de Kirchner amb un bolígraf que a la punta porta una samarreta posada de la selecció argentina. És curiós. Veiem com posa una cara de pòquer, també. Que déu-n'hi-do. A baix, diu, els monàrquics s'aferren al príncep. La reina visita Joan Carles només 20 minuts, 3 dies després de l'accident. Suposo que volen alimentar aquesta especulació que també hi ha conflictes interns dintre la Casa Reial. I verd imposa més alumnes paraula, indignació de la consellera Rigau i de la comunitat educativa catalana per aquestes mesures imposades des del govern espanyol. Doncs passem ara a la seva versió digital que ens diu també del conflicte energètic que Repsol avisa a l'Argentina que els seus actes no quedaran impunes. La Patrioliera portarà la nacionalització d'IPF al Tribunal d'Arbitratge del Banco Mundial. També se'ns diu que Madrid condemna la nacionalització hostil d'IPF, però no diu què farà. El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i el d'Indústria, José Manuel Soria, consideren que la mesura trenca el clima d'amistat entre tots dos països. Una consideració bastant òbvia, no? Bé, si és el titular del que s'ha dit suposo que han intentat dir poca cosa. i d'aquest matí més coses que se'ns destaquen, referents també al qüestions de la monarquia, el judici de Breivik que ja hem comentat i finalment doncs que tenim també Carri Gaudí, que les mesures imposades per Madrid no salviaran els 3.000 milions. Bé, tots els altres temes ja els hem anat comentant aquest matí, per tant doncs passem. Passem a més coses. La Vanguardia. Sí, doncs la Vanguardia poques novetats respecte a la resta de diaris i titula d'una forma molt concisa dient expropiació en referència clarament al tema de l'IPF. Diu que la presidenta argentina decreta el control del 51% d'IPF amb mans de Repsol. Diu que la mesura deixa intactes les accions dels socis nord-americans i argentins i l'empresa espanyola denuncia la decisió per il·lícita i discriminatòria. Altres temes que destaca, que també hem anat comentant, el govern central tem que la cacera del rei porti a una crisi institucional. L'executiu del PP admet que la polèmica arriba en un moment crític per a Espanya. I finalment, verd imposa amb més alumnes paraula i més hores lectives és l'últim tema que destaca la vanguardia. Tassem als llaris esportius. El llari esport ens titula Deixem Barco, com seria en català ara, no sé traduir automàticament, a la city, i bé, la imatge és de Guardiola, Xavi, Piqué i Messi vestits de carrer arribant ahir, i llavors de fons hi ha com una mena de imatge, tipus postal, de Londres. O sigui, és estranya, la imatge, sempre que estiguin fent turisme allà. Són muntats, això? Sí, sí. Perquè és, bueno, sembla que sí, i a més a més hi ha com aquesta llum de capvespre, i no crec que arribessin així. En tot cas, l'equip vol sentenciar l'eliminatòria davant del Chelsea, està en forbrits, i Fiquei està recuperat i jugarà juntament amb Mascherano al centre de la dreta, al Barça, ja està a Londres, i a la recerca del bitllet per Múnich, que és el que ens diu el diari Sport, el Mundo Esportivo fa una mica més de broma, i insisteix amb el tema d'Iniesta, i ens diu també fer un muntatge, no és un muntatge, sinó que és directament d'Andrés Iniesta, agafant un autobús d'aquests londinencs de dos pisos vermells, petit, doncs en té un, i la imatge de la portada és aquesta, i diu, otra vez, Andrés. Diu que l'heroi de l'Iniestazo creu que el Barça està molt bé i que són optimistes davant del Chelsea, i bé, doncs és una mica en la línia d'avui, i d'altra banda, també se'ns diu que Mou Rinho no s'oblida del Barça ni a Múnic, en referència, doncs, a la roda de premsa D'ahir de Mourinho. El Li Arias ens diu nit per valents. I de fet posa noche i la O de noche té una pilota de futbol amb estrelles. I crec que t'estaquem amb les seves habilitats infogràfiques. Diu que el Madrid s'enfronta a la seva bèstia negra europea. Mourinho diu això, que és un àrbitre òptim, en referència al que els ha tocat, que és web. Sempre està parlant dels àrbitres de Mourinho, fins i tot abans de deixar-los xerrar l'inici del partit. És increïble. Sí, sí. Diu que li va fer una mica la pilota. Ai. I el Marc no ens ensenya cap jugador, ni Mourinho, ni res. Se'ns ensenya l'escala. de l'estadi de Múnic i diu escala a la glòria. I llavors és com si s'hagués de baixar, més estenades, que els era uns són vermells. I llavors ens anuncia el partit amb aquesta imatge. El Marc és el que intenten ser més originals. Sí, sí, s'esforcen bastant. Al món esportiu, per exemple, no sé tancar gaire el cap o no. No, t'he dit que ni en vaig fer que tant l'un com l'altre han buscat aquest punt lundinenc, però bé. Ah, després el contingut que hi ha dins, això ja pot variar eh. Sí, exacte. Però si més no la portada sempre és... El diari que també fa molt bones portades és el Nou Esportiu. Sí, sí, buscant molt el... sempre com que no me'l posen amb aquest tac, l'havíem anat repassant amb l'Andrea a través del... de la versió digital, si més no, però sí que és veritat que a més a més busquen sempre titulars, així com molt nostrats. Doncs mira, si et sembla, podem repassar-ho a partir de demà. Perfecte. Molt bé, Sergi. Doncs gràcies i fins ara. Que vagi bé, bon dia. La imobiliària Centuri 21 en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centurí 21 a la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. A Sant Just d'Esbern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Esprius. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Justa la fusta. The streets and the trees Over the docks down below They'll bark in our shadows As we float by on the breeze Tonight we fly I'm wondering why happiness is so hard to find. And when we die, how will we be that disappointed or sad? If heaven doesn't exist, what will we have made? This life is the best we've ever had. Just a la fusta, al magazine del matí. 5 minuts i 15 minuts al matí, moment de parlar del temps, per això saludem el Carles. Bon dia Carles. Bon dia. Fa molt de fred. Doncs sí, a més a més la sensació... a coincidir que la temperatura és una miqueta més baixa, o com a mínim és la més baixa de les últimes setmanes, i a més a més hi afegim el vent del nord, que deixarà de bufar aquest migdia, però clar, tot aquest combinant el migdia s'ha apretat una miqueta i realment la sensació és de fred. Quan enganxaves algun carrer així que encara no tocava el sol i tocava el vent de cara, avui hi apretava. Sí, fa un dia molt bonic, però fa fred. Aprofitem aquest dia bonic, eh? Sí, perquè s'acaba. Serà l'únic d'aquesta setmana. Home, en sèrio? Així tan bonic com avui? És que avui és bastant esplèndid. Sí, però vull dir, així de pràcticament sense núvols... Sí, és que estava jo que m'estava destaquinant. Sí, és que estava altíssim. El volum dels auriculars, per l'amor, estava altíssim. El sol, hem vist el sol altíssim. Doncs aquest dia es petarrà net, sense núvols i tal, només és per avui dimarts. La resta de dies tenen una certa inestabilitat, més variabilitat, sobretot els propers dos dies seran bastant inestables, després s'obriran algunes clarianes. I noi, és dimarts, falta molt, però sembla que el diumenge pintaria magre, o sigui que potser els Sant Jordi ens anarem a una sala gran molt bonica que hi ha a Sant Just, que es diu Ateneu, perquè de moment les previsions ens porten a parlar de pluja de cara el diumenge, i podria ser la més destacada de la setmana. Sempre és allò que diem. La primavera és molt canviant, falten molts dies i sort que ho està dient avui a dimarts i potser durant la setmana la cosa canvia. Anem a Pams, no parlem del diumenge i comencem a parlar d'aquest dimarts, que com dèiem és un dia realment molt maco, tot i que les temperatures no acompanyen gaire. El que deia, a partir del migdia pararà el vent del nord, i això podria fer que coincidint amb aquesta parada del vent i amb la presència del sol, potser les temperatures les podem enfilar una mica. Avui serà d'aquells dies que hi haurà molta varietat, molta variabilitat entre la màxima i la mínima, perquè la mínima ha estat de 7 graus avui a Sant Just, ara amb prou feines arribem als 10. La màxima, si parla el vent del nord al migdia, no tenint la presència de núvols, podríem arribar a 17 o 18, o sigui que hi ha molta diferència. Fins i tot aquesta nit, no només el fred de Sant Just, sinó que s'ha parlat de glaçades a l'interior, els valors han arribat pràcticament a 0 graus al cor de Catalunya, a les comarques de Lleida, o sigui que hi havia molta por per les glaçades d'aquesta nit, ja que hi ha molt fruit, hi ha molta planta que ja està desenvolupant, s'està traient flor, perquè és l'època, i aquestes glaçades del mes d'abril a vegades són punyeteres i avui era un dia d'aquells perquè ha nevat el Pirineu, tenim uns tou de neu espectacular, potser probablement tinguem el millor Pirineu a hores d'ara del que portem d'any, això també fot una mica de ràbia pels que regenten pistes d'esquí, però tot aquest fred ha anat baixant i el tenim present a bona part de Catalunya, o sigui que avui li costa aixecar-se el dia, però al migdia tenen valors agradables. Què ha de passar? Doncs tenim les portes obertes pel Cantàbric, perquè vagin passant diferents fronts atlàntics i ens vagin fent visitar. Ja sabem que els fronts atlàntics arriben aquí una mica desgastats, però alguns s'animen i ens fa empatar una miqueta més el cel. Llavors, el que tindríem és avui un dia espaterrant, sol, arreu, un dia que al migdia pot ser agradable, a la primera i última hora farà fresqueta, demà dimecres farà sol al matí, a mida que vagi avançant el dia veurem alguns núvols alts, cada cop seran més destacats, i creiem que a la tarda ja podria quedar ben tapat, dimecres. Probablement a última hora podria caure alguna gota, no es descarta, però serien coses molt puntuals i molt febles. Dijous ens aixecarem ja amb el dia completament tapat. Un dia que podrien anar fent, podrien acallar alguna goteta, però esperem la màxima intensitat de la pluja de cara a la tarda. O sigui, dijous a la tarda podria ploure Sant Just amb més intensitat. I un cop passés la tarda a vespre, de cara a la nit s'anirien obrint clarianes i passaríem un divendres ja força més tranquil, amb sol i amb alguns núvols però poc importants. De cara a la tarda de divendres podria créixer alguna tempesta cap a l'interior, sembla que sent just no, les temperatures les recuperaríem una mica perquè tant dimecres com dijous, els seus dies tapats amb aquest fred que se'ns ha tirat a sobre, probablement tinguem més sensació de fred del que toca. Llavors, el que passa és que dissabte tindrem una mica de temps variable, amb sol, amb alguns núvols, i sembla que la cosa es va engrescant, de cara al diumenge que podria haver precipitacions pràcticament a partir del matí. Ho anirem seguint. De moment, tenim la seguretat aquesta que avui farà un dia molt bo, perquè el tenim davant dels nassos, i que entre dimecres i dijous s'inestabilitza una miqueta més el temps i sembla que la màxima intensitat de la pluja, segons els mapes d'avui, seria la tarda de dijous. Llavors, més endavant, ja ho anirem veient. Ja ho anirem veient. D'acord. Doncs gràcies, Carles. Bon dia. Ja ho anirem seguint. Fins ara, bon dia. i un home o d'esterrella o un piano inventaríem ses estrelles del cel i clove esta amb molt bons pistachos i amb sa mateixa pobresa o un crimet s'enrenva una llosta i mos pensam que menjam de sa fruita madura sa carn olorosa i és igual si ja no mos tenen pessetes i amb la mateixa aigua clara dels homes s'arrenquen la cara. Recuperant saboresa les dies de crisi que mos arruïnaren i amb la mateixa mirada Tots homos em miren la lluna, nosaltres mirem la paraula. Els vidres t'assonen a gotes de pluja. I és igual si mos engellen d'aquesta casa, si mos hi menja la merda i es cau les mans i es pet les taules de gota ni les bicicletes estan reballades. Fins a l'arena, lliure dins d'un infinit arenal, lliure de morir-te de pan. I amb sa mateixa paresa d'un home o d'estarrallar un piano inventaríem ses estrelles que el cel i clavelles de molt bon pistachos. I amb sa mateixa pobresa, un primet s'enrenva una llosta i mos pensam que mengem de sap fruit que madures de tant no dolorosa. de l'herit de l'amic de peta de Sant Salantíssim, ajuntament de Llosa Fe. Viure't sobreviure és com dur per avali en batlatisme d'imbècil i etilibrisme d'alcohòlic. Viure't sobreviure, empresonat, dins un rellotge d'aranà, viure dins un imbècil L'etisme d'imbècil i l'equilibrisme del pòlit. Viure't sobre, viure'n presonat dins un rellotge d'arenal, viure dins un infinit d'arenal, viure de morir-te de fa. Petit Indi. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a ràdio d'Esvern. Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Estem escoltant Just a la Fusta. I aquesta hora és moment de parlar de cuina, per això saludem la Carme Madó. Bon dia Carme. Hola, bon dia. Per fer una nova recepta, avui què farem? Mira avui farem un plat molt, com sempre, no és que em vulgui repetir, però sempre dic un mateix, senzill, barat. I ara que està en plena temporada farem una truita els carxofes. T'agraden tu els carxofes? Doncs reconec que és de les poques coses que no m'agraden. Em costa molt, sí que estan barrejades, és a dir amb truita potser o com quan les poses a l'arròs i això sí que... Però em costa, es troben massa amargues encara. Doncs jo ja et diré, demà millor et porto per fer-les al microones. Perfecte. Avui ja entrarem a aquest termini de truita. Com és l'època, no? La truita de carxofes que són maquíssimes. I molts de sabats llobregats. De veritat que són boníssimes. Passa que la truita d'escarxofes encara que sembli una obvietat, és una miqueta... Necessites un temps per fer-la. Perquè clar, tens que tallar les escarxofes, talles-se-ho de dalt o del cul, treure les fulles més verdes, allò les talles així a taquets. I les tens que fregir. Però no fregir, pot ser. Perquè si queden fregides, allò no tenen gust de res. Gusta escarxofa cremada, saps? Aleshores amb oli, però l'oli molt baixet, que vagi bullint l'escarxofa amb l'oli. Clar, això requereix el seu temps. Anar girant amb una forquilleta o amb un pelill o així d'això, perquè no es desfagin. I tenen que, no s'han d'afregir, tenen que cobres. Llavors quan ja les tenim cuites, escorrem l'oli, les posem una miqueta en una miqueta de paper d'aquest adsorbent, perquè encara tothom s'hi mira tant i estem ja amb la renta, com vas dir ahir, l'operació en biquini. Encara que l'oli, segons la doctora Sant Pau, que l'altre dia vam tindre el plaer aquí d'escoltar-la en el seu llibre, que bueno, l'oli té les seves com totes les coses. Vull dir, quan la pots prendre és un litro d'oli. Així a porro. Però tot té les seves propietats. Llavors agafem dos ous per persona. Els batem. Salt, pebre i ara el meu toc personal per fer les truites, sigui de patates o sigui així, és posar-hi una cullerada de mostassa. Ah, sí? Home, doncs a mi que m'agrada la mostassa. Ja veuràs tu. Ja veuràs tu com... L'intento colar tot arreu. Ja ho provaré una truita. M'encanta. Llavors agafes una cullerada de mostassa de Dijon, amb pebre o el que vulguis. Perquè ara hi ha mostasses de tot tipus i a mi m'agrada molt, estic a favor teu. Però per això potser agafes, jo agafaria una de Dijon clara, sense pebre. La clàssica. Més que re perquè allons els nanos no els agradaria gaire. Bateixes ben bé els ous amb la sal, la cullerada de mostassa, tires els carxofes dintre La gent que ens està escoltant dirà, ja sabem que és una truita. La truita té que fer el seu xup-xup. I amb aquestes paelles que hi ha ara que no s'enganxen, anant-hi donant copets. Foc molt baixet. I anant-la girant. Vull dir dos o tres vegades. I ja està. I tenir una truita de carxofes, riquíssima. I tothom dirà, quin gust més especial té. És la mostassa. I això és un invent patentat de Carme Manon. Doncs ho provarem Carme, explicaré a veure si funciona. Gràcies i que vagi molt bé. Fins demà, bon dia. Va arribar el tiet amb la ballana que els avis feien dinar especial. Estaven bé i eren disretes, però era difícil treure's del cap o fer volar. Per fi a baix vam situar-nos en una distància potencial. Sí, sí. Nosaltres amb la Vanessa, ai la Vanessa com li deuen anar. Menjàvem pipes a l'organzia, se'n fotien des del banc. Fins que avorrit d'aquell espectacle venia el xavi i queda més. Deixeu-me un pir, feu-vos enrere. Deixeu-me un pir, colla de matats. Que això és que anem, que això el que vol és un bon joc de nens. I senyors, tan bo és insistir com saber Reconeixer que em va fer mal. Veure'n els ulls de la manessa. El cos es posava indesat. I de temps que que no són violentes la fonda d'independent. I van pel vell al darrers i a les rampes tot el camp. Molts àngels i mires han fet com homes i malgrat que ningú ha pogut crear-s. S'anul·la nativa les imatges de nocturnes i en aquest... i que lliure de debò t'ha acceptat. Però no hi ha tant temps per perdre. La informació més propera al Just a la Fusta. Com Radio, notícies. Bon dia, són les 11 h. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El president de Rapsol, Antoni Brufau, ha agraït els esforços del govern central per intentar evitar l'expropiació de l'IPF. Brufau ha afegit que el govern argentí ha pres aquesta decisió per tapar la greu crisi social i econòmica que pateix aquest país. El president de Rapsol compareix des de fa més d'una hora per valorar l'anunci del govern argentí de nacionalitzar el 51% de la petrolera IPF. Madrid, Albert López, bon dia. Bona tarda. Bona tarda. la gasolina y el diésel. Jamás ha venido producción de ITC a España, jamás. Es un mercado en sí mismo cerrado. Por tanto, esto no va a tener ninguna repercusión ni en los precios, ni en las compras, ni en el aprovisionamiento, cero. Il·lícita, discriminatòria i injustificada és com qualifica a Brufau la nacionalització d'IPF i assegura que prendrà totes les mesures al seu abast. Continuen aquests moments la roda de premsa que ha començat a tres quarts de deu del matí. Com ràdio Madrid. En paral·lel a les accions que ha anunciat la companyia Rapsol, també el govern central anuncia mesures contra aquesta expropiació. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, diu que l'executiu central prendrà accions diplomàtiques, comercials, industrials i també energètiques contra l'Argentina. De fet, aquest migdia el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margalló, ha tornat a convocar l'ambaixador d'Argentina a Espanya per expressar-li el malestar de l'executiu per aquesta decisió. A conseqüència també d'aquesta crisi, les accions de Rapsol cauen a la borsa aquesta hora més d'un 5% i a l'inici de la sessió s'ha arribat a enfonsar fins a un 7%. Tot i la davallada de Rapsol, el selectiu espanyol i VX35 es mou avui a l'alça. L'indicador de referència al parquet espanyol puja més d'un 1%. La prima de risc també s'ha relaxat i ara mateix cotit al voltant dels 418 punts bàsics. El president del casal argentí a Barcelona, Diego Arcos, considera legítima l'expropiació d'IPF. Arcos creu que els seus compatriotes podran ara incidir molt més en les actuacions de la patrullera i fins i tot recuperar llocs de treball. Jo prefiero 100 polítics corruptos argentinos que un solo supuesto buen empresario extranjero. ¿Por qué? No por una cuestión de piel, sino porque el político trucho, el político corrupto, lo tenemos a tiro de piedra. La Argentina, el pueblo argentino, los movimientos sociales, pueden ahora apretar a YPF para que no siga destrozando la naturaleza como hizo Repsol. Ahora los trabajadores de YPF tendrán el derecho a recuperar su puesto de trabajo. Són declaracions a com ràdio del president del Casal Argentí a Barcelona, que també ha anunciat la convocatòria d'una manifestació dimecres de la setmana vinent a Barcelona per donar suport a la nacionalització de la petrolera. Al marge de les qüestions vinculades a la crisi de Rapsol i PF, a l'Audiència de Barcelona s'ha suspès aquest matí el judici per la presumpta trama de corrupció de policies i guàrdies civils en robatoris de cocaïna al port de Barcelona. El motiu ha estat la incompareixença d'un dels processats. Audiència de Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia. La incomprensència d'un dels processats, sense justificació ni pedi avís, ha obligat el jutge a suspendre la sessió d'avui. El magistrat ha traslladat les dues declaracions d'avui, entre les quals hi ha la benescat de la Guàrdia Civil Antonio Sainz, acusat de ser un dels líders de la trama, per la proper dia 26 d'abril. El jutge també ha demanat ordre de cerca i captura i presó provisional per al processat que avui no ha comparegut i que ha obligat a suspendre aquesta sessió. Com Radio, Odiència de Barcelona. Com Radio. Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça ja és a Londres. Aquesta tarda, l'equip de Pep Guardiola entrenarà a Stamford Bridge, on demà juga contra el Chelsea al partit de nada de les semifinals de la Lliga de Campions de Futbol. El mig campista blaurana Seidu Keita ja té l'alta mèdica, a més també ha viatjat amb l'equip a fer l'ai. Escoltem el blaurana Andrés Iniesta, protagonista a Stamford Bridge el 2009, marcant un gol que li va donar el FC Barcelona al pass i a la final de Roma. que el equipo está bien, que el equipo funciona bien. Y eso es lo que me hace ser otimista. Cada temporada firmaríamos todos en llegar a esta fecha y estar optando a todo, optando a jugarnos una final de Champions, a pelear por la Liga. Bueno, eso lo que me hace realmente otimista. I el Real Madrid juga avui al camp del Bayern de Monic, també en l'anada de semis de la Champions a tres quarts de nou del vespre. Els madridistes no han guanyat mai en la seva visita al conjunt alemany. Tot seguit les notícies de Santjust. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pons. Avui al dues quarts de set de la tarda tindrà a lloc el Centre Social del Milanari una xerrada sobre participacions preferents a càrrec de l'alcalde Josep Perpinyà i Pere Massager. Aquest últim és responsable de DICAE, l'associació d'usuaris de bancs i caixes. Les participacions preferents són valors financers que no vencen mai, és a dir, que són de caràcter perpetu. Les emeten les entitats bancàries i tenen una rendibilitat condicionada a l'existència de beneficis. Moltes caixes i bancs les van col·locar a clients sense partir-los del risc d'aquestes participacions i qualifiquen-les com productes segurs. En principi els interessos eren atractius pels clients però en els últims mesos la situació s'ha complicat. La nova normativa bancària obliga les entitats financers a explicar el valor real d'aquestes participacions i a més a partir de 2013 les entitats podrien desfer-se d'aquest producte perquè deixaran de tenir caràcter perpetu. Això vol dir que els clients podrien deixar de cobrar els interessos en qualsevol moment. Les retallades compliquen la connexió del tram baix amb el tram Besòs. El diari Ara ha publicat que en el llast de les vies dels tramvies no és una prioritat en l'actual context de crisi. Recoder va admetre que és difícil sofregar l'obra. D'altra banda, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tot i que assumés que serà difícil completar la connexió en el seu mandat, no l'ha descartat definitivament. De fet, tria serà cantat perquè el tram baix connecti amb el Besós a través de l'Eixample pel carrer Provença. El trajecte també recorreria a les inmediacions de la Sagrada Família i al carrer Cartagena, un dels punts més delicats. I l'ambulatori de Sant Just conmemora a partir d'ahir, la setmana de l'activitat física. S'han programat diversos actes per promoure l'esport entre els ciutadans. El Dia Mundial de l'Activitat Física, d'acord amb Divendres Sant i la Generalitat, va decidir posposar-ho dues setmanes. Així doncs, tots els dies d'aquesta setmana, a les 12 i a la una del migdia, i a les 5, a les 6 i a les 7 de la tarda, a l'ambulatori es faran tallers per aprendre a caure i tornar-se a aixecar, adreçats a gent gran. Avui també a les 6 de la tarda hi haurà infermers i infermeres i un fisioterapeuta al parc que hi ha davant de l'ambulatori per ensenyar a la gent com es fan servir les màquines per fer exercici ubicades en aquest parc. I demà, dimecres, a partir de les 10 del matí, començarà una caminada popular davant de l'embolatori. Els participants poden apuntar-se al propi embolatori just abans de començar l'activitat. Doncs aquesta ha estat tota la informació per ara. Nosaltres seguim amb un avull de tir horari a les 12 i 5 minuts i amb els enjust notícies edició migdia a partir de la 1 i 5 minuts. També podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com o del portal www.informatiucomarcal.com. Fins aleshores, que passin una molt bona tarda. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en cel. I arriben l'Ector i la Clara, porten la nena adormida al cotxe. I obro la porta a la Judit, Avorri ben sola, m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla. Quan sona a taula, treca el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm. Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit i afageix. Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú ho veu. I aquell d'art imaginat se m'ha clavat el cor i ho reconec i faig un glob. I veig que tots riuen de cop però la Judit aixeca el got. Em mira i diu jo mai mai no he pensat. que seria més feliç al teu costat. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat. I jo em congelo i ella va. La imobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centurí 21, la Rambla. El servei de la comunitat. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. Aquesta setmana la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana continua amb els seus diàlegs per la independència. Per aquest dijous el convidat és Salvador Cardús, doctor en ciències econòmiques, professor de sociologia i també periodista. Avui el tenim a l'altra cançó del telèfon. Senyor Cardús, molt bon dia. En el seu llibre, El camí de la independència, qualificava la independència com a únic horitzó de dignitat nacional. Però com s'hi pot arribar en aquest horitzó? El que es pot fer, l'únic que és a les nostres mans, és preparar-lo. Estar a punt de tenir el suport de la majoria de la població, haver-la convençut que aquesta és l'opció més convenient, treure'ns pors del damunt, ajudar... a visualitzar quina mena de país podríem arribar a tenir si poguéssim ser àmuls dels nostres propis destins. I llavors cal esperar i cal, en tot cas, propiciar les condicions favorables perquè es produeixi l'arribada d'aquesta situació. El que podem fer és tenir la majoria, pressionar els nostres partits, anar prenent consciència, dibuixar aquest horitzó de futur i esperar la millor conjuntura possible perquè es produeixi un canvi. En general, ho dic així perquè en general aquests canvis no són el resultat d'un càlcul, diguem, d'un full de ruta perfectament establert on pots dir mira, tal dia farem tal cosa. perquè intervenen factors que no són només interns, no només depèn de nosaltres, sinó que depèn també de factors exteriors, internacionals, de les debilitats dels adversaris, i per tant no tot es pot decidir de manera unilateral. D'alguna manera també fa la sensació que ella de dir que ens ho deixaran fer? És que no és una qüestió de... Si ens ho deixéssim fer, algun error hauríem comès, perquè naturalment no ens ho deixaran fer, si és que depèn d'un altre. Però fixa't, la voluntat d'emancipar-te no és una qüestió que es pugui fer amb el permís. Es pot fer de B a B, es pot fer amb l'acord, però quan un fill decideix que se'n va de casa els pares, ja ho té decidit, no hi renuncia per veure si això es fa enfadar o incomoda els pares. Millor que te'n puguis anar de bé a bé, que puguis arribar a un acord, que puguis marxar amb una abraçada i no amb un cop de porta, però la decisió és teva, ha de ser teva. No és una qüestió que ens hagi de deixar ningú. Ens ho hem de prendre, hem de prendre aquesta decisió, i en un moment més oportun fer-ho. Si ho fem tal com s'han de fer aquestes coses, que és democràticament, amb una majoria social ampla que hi doni suport, amb un lideratge per part d'alguns partits polítics, amb una majoria, per tant, al Parlament, això no té marxa enrere, no hi ha cap... I més en un marc com l'europeu, no hi ha res que ho pugui aturar. Aquesta sensació de canvi sí que d'alguna manera es va notant en diferents sectors de la societat. A banda de la població civil potser sí que és veritat que per exemple entitats com l'Assemblea Nacional Catalana o fins i tot semblava que en l'últim concurs de convergència els trets anaven una mica cap a aquesta direcció. És així o és només una...? No, no, és així, és així. És a dir que el que ha passat aquests últims dos anys d'una manera especial, però sobretot des del 2006, des que es va aprovar en referèndum aquell trist estatut, que ja va ser aprovat pràcticament sense tributs, però que si en tenia algun a la sentència del Constitucional el 2010, els hi va acabar d'arrencar, Des d'allavors, la societat catalana ha fet un canvi espectacular en aquest terreny. Han començat a aparèixer líders en tots els terrenys, en el món de l'empresa, en el món del pensament, en el món, no cal dir polític també, persones de gran relleu que sempre havien sigut reticents, o directament o clarament oposats a les opcions independentistes, però que en aquests moments han arribat a la conclusió que no hi ha cap altre horitzó de dignitat, com dèiem al començament, com aquest, i per tant el canvi ha estat extraordinari i això s'ha repercutit en el suport popular que en aquests moments ja és de més de la meitat de la població. És suficient això? Jo crec que no, perquè aquestes enquestes de fet no plantegen una situació de decisió, només és una opinió, una cosa és l'opinal, l'altra és decidir, que sempre fa una mica més de por, i a més a més aquest referèndum, aquest suposat referèndum, No hi ha cap mena de dubte que l'Estat i tots els que hi són contrari a la independència faran molt soroll i miraran d'espantar-nos tant com puguin. del sistema financer, s'han carregat les caixes que representaven gairebé el 60% del nostre sistema, d'un sistema financer diríem autòcton, particular, i cada dia, és que cada dia ahir era educació, abans d'ahir doncs era temes de llengua, i també, de fet, és que gairebé no és un fet cada dia sinó dos o tres cada dia, no? Per tant, ja admiraran d'espantar-nos, però el canvi que s'ha produït aquests últims temps és, vaja, per mi, impensable, impensable. No creia que poguéssim anar tan de pressa en aquesta transformació, en aquesta convicció dels catalans sobre quin hauria de ser el seu destí. Que d'alguna manera s'ha començat a veure la independència potser com un fet seriós, més enllà d'una idea otòpica, i, de tota manera, El fet que comentàvem al principi, hi ha una societat dividida encara, bastant meitat i meitat. A veure, per dir-ho així, la societat, si per dividida vol dir això, els qui volen la independència, els qui no, ho ha estat sempre. No enfrontada, vull dir. A vegades sembla que el qui divideix és l'independentisme, i si és que la societat està dividida, també podríem suposar que els qui divideixen són els qui no volen una plenitud nacional en un país que fa molts anys que defensa que és una nació i que ha provat i ha dialogat, ha intentat trobar fórmules de resolució d'aquesta vocació, d'aquesta voluntat nacional per fer-la dins de l'estat espanyol, Però l'estat espanyol està clar que de vocació, de ganes de ser un estat plurinacional, de ser un estat respectuós amb la diversitat, ha demostrat que ni té ganes ni ho entén. És una qüestió només de ganes, sinó del seu propi model. Espanya es pensa a si mateixa. que no s'hauria de sorprendre ningú. No sé si s'haurà d'anar a votar. Segur que no serem tots, perquè mai a cap societat tothom coincideix en el mateix. Doncs un 53%, un 54% ja diuen que preferirien la independència i només un 30% diu que no. Els altres no diuen res i qui no diu res doncs simplement vol dir que no ho té clar o que s'ho està pensant. En la mesura que l'independentisme sàpiga explicar millor què és el que pretén, sapiguem explicar sobretot una cosa que per mi és decisiva, que és que La independència no es fa contra ningú. Si algú es pensa que la independència es fa contra un altre, o si la féssim així, si la féssim per ressentiment, si la féssim contra un adversari, la veritat és que llavors ho tindríem perdut. Aquí el que cal entendre és que, jo què sé, igual que Espanya és independent, i això no la situa ni contra els francesos, ni contra els alemanys, ni contra els italians, perquè simplement és sobirana i fa la seva vida, i col·labora amb tots aquests altres països, per exemple l'Unió Europea, de bé a bé, i de manera amistosa, doncs nosaltres podríem ser també un país independent i col·laborar de manera amistosa amb els espanyols, al contrari, jo crec, que la independència és la via per reconciliar-nos amb Espanya, amb els espanyols, per tenir-hi un tracte de BAB, un tracte amistós i, a més a més, per reconèixer també els llassos estrets que gairebé tots tenim d'una manera o altra amb Espanya, o bé perquè hi tenim amics, o bé perquè hi tenim família, o bé perquè hi hem treballat, o bé perquè hi tenim relacions comercials o professionals. Cal treure's del cap la idea que independència vol dir frontera, secessió, separació, al contrari. Independència vol dir possibilitat de relació amb positiu, constructiva. En fi, la idea és aquesta. Cal defensar aquesta idea i de sobirania nacional apunti cap a aquesta direcció. El que fa aquesta voluntat centralista d'Espanya, que amb el govern del PP s'està augmentant cada cop més, per exemple, amb el que fa en els últims mesos amb l'escola o la televisió que sembla que es vulguin carregar, començar a carregar aquest model, fa por que puguin arribar a fer-ho o realment la societat és prou forta com per evitar-ho? Que hi ha un projecte anti-autonomista, això és una cosa clara des de fa molt temps. Jo em dedico a recollir documentació, com a mínim, per no dir que des de l'endemà d'aprovar la Constitució, perquè ja vam tenir molt aviat el 23F, que de fet era un moviment fonamentalment anti-autonomista, i la llei d'harmonització autonòmica, que era un altre intent de desitjar-se dels primers passos. en el fons no hi creien, ara ja ho diuen explicitament, que ho vam fer per veure si així se'ns menjaven i que ara han vist que això no havia servit per disoldre les identitats o les voluntats nacionals catalanes i basques, i que per tant més val prescindir-ne, dic des del primer moment, estar clar que hi havia voluntat o no hi havia vaja voluntat de reconèixer aquestes aspiracions a l'autogovern. Des del 2000, com a mínim, això s'ha convertit no ja en una mena de sentiment difús, sinó en una política sistemàtica, amb una presa de decisions constant en aquesta direcció, més o menys agressives, més o menys descarades, més o menys subtils. i en aquests moments són un fet, en aquests moments dirigits o orientats per al PP amb l'excusa de les restriccions econòmiques, de la crisi econòmica, que els fa més fàcil aquesta intervenció, però no ens enganyem, el PSOE està exactament en la mateixa línia i desitja les mateixes coses que desitja el PP en relació a aquesta aquesta línia antiautonòmica. Serem capaços de resistir-ho? Jo estic segur que sí, perquè, primera, hem resistit coses molt pitjors. La dictadura de Franco va ser un intent de supressió de la diversitat nacional molt més dura, molt més violenta, perquè a més a més utilitzava mecanismes que s'escapaven de tot control democràtic. Per tant, es pot parlar en aquella situació, ben bé, de genocidi, i de genocidi lingüístic ara, malgrat tot, han de mantenir algunes formes. Per tant, no és comparable. No seria just dir que la situació d'ara és pitjor que la que es va resistir en altres moments. I perquè, d'altra banda, aquest tipus de mesures El que acaben fent és exasparar encara més la voluntat d'emancipació nacional o desig de sobirania, perquè fan més clara la situació. Jo gairebé prefereixo que tots parlem clar, que tothom sàpiga què és el que volem exactament i que tots puguem decidir el que més ens convé. Segurament per això en l'última década també ha augmentat el sentiment d'independentisme. quan s'han accentuat aquestes pressions? Clar, potser la primera febrada, que s'ha de dir que només era una febrada, no era una cosa sòlida, es va produir el 2003, després d'aquells anys, i encara el 2003, encara amb el senyor Aznar al govern d'Espanya, que es va anar posant com una cabra, es va anar descarant, es va anar actuant de manera desvergonyida i ja va provocar una reacció electoral a Catalunya espectacular. Allò era molt reactiu i aquest ha estat un dels problemes de l'independentisme, que generalment ha sigut reactiu i ha actuat contra Espanya. Jo crec que la nova fase, en la que estem ara, és el que té de nou, és precisament que ja no és tan reactiu, sobretot no hauria de ser gens, jo crec que hauríem de prescindir d'aquestes provocacions permanents, no hauríem de créixer a base de provocació, i en lloc de ser reactiu, hauria de ser propositiu, per tant, més madur, més estable, sense retorn possible. En aquests moments jo crec que la major part de gent que ja hem dit públicament que volem la independència de Catalunya, no sé si la aconseguirem ni quan, però ja no ens desdirem d'això. És a dir, si no ho aconseguim, doncs ens morirem amb el desig de ser independents. Però ja no tenim gaires dubtes que realment aquest és el camí i no n'és cap altre, i per tant, si és possible, si som prou intel·ligents, si som capaços de convèncer la majoria, ho aconseguirem, I si no, doncs, escolta'm, com tantes coses a la vida, haurem lluitat per allò que ens ha semblat més just pel nostre país. I jo, de totes maneres, ho dic així, però estic segur que això s'arribarà i abans que no ens imaginem. Confien al referèndum que planteja l'Assemblea Nacional Catalana pel 2014? He de dir que no ben bé. Jo crec que, abans ho deia, jo crec que és un... és un pèl ingenu si ens prenem literalment la idea que podem, nosaltres, determinar un full de ruta amb un calendari precis. Perquè no depèn només de nosaltres, depèn d'altres circumstàncies, depèn del com estigui, quina sigui la solidesa de l'estat espanyol en cada moment. Per exemple, ara està clar que està trontollant per moltes raons no és el mateix si al final és intervingut per Europa o no és intervingut, no és el mateix si la monarquia acaba fent crisi o no fa crisi, perquè tot això són elements de fortalesa, de debilitat, diríem, dels qui en aquests moments no ens deixen fer la nostra via. També dependrà de la capacitat que tinguem de fer conèixer internacionalment quina és la nostra voluntat, la nostra situació, de desfer malentesos, i també, esclar, de la majoria que tinguem en el país. Per tant, jo no sé... Moltes vegades he dit que jo no crec que això s'hagi de començar per un referèndum. Els referèndums, des del meu punt de vista, aquest tipus de referèndums, en hi ha d'altres que si és per decidir si volem les papereres de color groc o de color verd, doncs es poden fer qualsevol moment. però un referèndum d'aquesta naturalesa no estic segur que sigui el punt de partida, sinó que, des del meu punt de vista, més aviat hauria de ser el punt d'arribada. És a dir, jo crec que hi ha d'haver... Però és una opinió poc interessant, perquè tampoc hi entenc molt, però jo m'ho imagino més aviat en una situació en la qual, a causa d'un col·lapse polític, el Parlament de Catalunya, l'actual o el resultant d'unes noves eleccions en una situació excepcional. es decanta majoritàriament, per una majoria gran a favor de la independència, per un 70% dels seus diputats. Per exemple, jo crec que en aquests moments ja hi són, un 70% de diputats independentistes. Passa que una altra cosa és que políticament creguin que és el moment de fer el pas o no. Però en el moment que creguin que s'ha de fer el pas, aquest Parlament o el sortint d'unes altres eleccions, prendrà una decisió d'iniciar el camí cap a la independència, s'haurà d'entrar en una fase de negociació amb l'Estat, probablement ajudats per organismes internacionals, buscant la col·laboració i la comprensió d'organismes internacionals en diàleg també amb la resta d'Europa, i un cop s'arribi a uns determinats acords, jo llavors diria que el referèndum el que ha de fer és certificar, diem que l'acord al que s'ha arribat és el que desitgem. Potser sí que es pot fer al revés, es pot començar per un referèndum, però el problema de començar per un referèndum és que com que no serà legal, no ens el deixaran dur a terme, Hi haurà dificultats perquè el govern que tinguem, si no ha fet ell mateix el pas, es vegi amb cor de convocar-lo i de simulacres de referèndums ja n'hem fet.