Justa la Fusta del 18/4/2012

Justa la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem una nova edició del Justa la Fusta d'avui dimecres 18 d'abril. Avui tenim un programa carregat de contingut. Començarem d'aquí pocs moments repassant les notícies de Sant Just amb el Sergi Pons, Farem un cop d'ull a la premsa del dia i als portals digitals per saber què és el que es parla més avui en els grans mitjans i a més a més sabrem també quina és la previsió meteorològica pels propers dies amb el Carles Hernández de Rius. I encara més coses, en aquesta primera hora, cap a 3.15 del matí parlarem amb la Isabel Pijuan, professora de l'Institut de Sant Just, i un petit grup d'alumnes, perquè justament aquesta tarda es presenta l'exposició Itineraris per la pau a Sant Just, i en parlarem amb alguns dels que han organitzat aquesta mostra. Més coses, a les 11.10 entrevistarem el regidre de cultura, Sergi Seguí, perquè s'acosta a Sant Jordi. Diumenge, doncs, tenim aquest dia, aquest dia previ, el dia oficial, en què a Sant Just se celebra Sant Jordi i els jardins de Can Genestà, i en parlarem amb el regidre de cultura. I encara més coses, farem tertúlia esportiva cap a dos quarts de dotze del matí, l'endemà d'aquest partit del Madrid contra el Bayern, que el resultat final va ser de dos a un, i el dia que vull jugar el Barça, aquesta anada, contra el Chelsea. I a la tercera hora del programa entrevistarem Adélia Rizquez, que és la directora de l'escola versual municipal Marreix, que aquests dies estan avui i demà de portes obertes. També farem la televisió, un espai d'actualitat televisiva amb la vacunesa. Repassarem, a més a més, algun invent de la història d'aquest segle XX amb l'Eleher de Nui. I, a més a més, encara tindrem un apunt més de dimecres, que és el que acostumem a fer a aquesta hora. Com dèiem doncs, els dimecres a última hora és aquest moment de repassar les notícies absurdes i curioses amb el Jaume Sucarrats. I tot plegat acompanyat també de Bona Música. Avui comencen la memòria. Yes, she's a primitive girl Don't like to boast From a natural head to a natural toes The girl's got a lot of what they call the most Yes, she's a primitive girl But she don't like to boast And I'd like to think I'm a primitive guy I see the difference, the difference between What I want and what I need She's a primitive girl, she set him free. And her back's in a basin of philosophies. She's nobody's fool, I know she never was for me. She's a primitive girl. Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant deu minuts de l'alçada del matí, un moment per fer un cop d'ull a l'actualitat del municipi, per això saludem el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem parlant d'educació. Doncs sí, perquè ahir es van fer públiques les llistes baramades de les principcions escolars. Aquesta llista atorga una puntuació a cada nen d'acord amb unes pautes preestabertes. Això condicionarà el sorteig, els resultats dels quals es donarà a conèixer avui. Ho donarà a conèixer, de fet, la Conselleria d'Educació de la Generalitat. D'aquesta manera, els nens amb una puntuació més alta doncs tindríem més opcions d'accedir al centre matriculat amb primera opció. Aleshores des d'avui, dimecres i fins d'ivendres, les famílies tenen temps per fer reclamacions a aquest sorteig i aquestes llistes, i les resolucions a les delegacions les donaran a terme el 23 d'abril. Aquest dia serà quan ja sabrem quines són les places assignades definitivament. Doncs ja també n'estarem al cas. Més qüestions? Més qüestions d'educació. Aquest matí i dijous a la tarda hi ha jornades de portes obertes a l'escola Barassol municipal Marrecs. El procés d'aprenscripció serà del 7 al 18 de maig. i la matriculació definitiva es fa al mes de juny. A l'escola Bresson Municipal compten amb 107 infants de 4 a 36 mesos i pel curs vinent, l'oferta és d'8 places per nedons nascuts el 2012, 31 pel 2011 i 16 infants nascuts el 2010. La primera visita és avui a dos quarts deu del matí i la segona serà demà dijous a les cinc de la tarda. En aquesta jornada s'explica l'organització del centre, dels espais, els professionals, les places i també el projecte educatiu. D'altra banda, comentar que les retallades afecten el model educatiu de les escoles bressol, la Generalitat ja ha anunciat que reduirà de manera notable les subvencions per a places pel curs que ve, i el govern espanyol també ha menyspreat la importància d'aquesta etapa escolar, cosa que Delia Rizquez, directora de l'escola bressol municipal, doncs creu que és un error. De moment, però, amb arregles mantindrà el mateix nombre de places que fins ara i no s'aumentarà la ratio per curs. Doncs això també val el que fa les preinscripcions i acabem parlant d'una activitat d'agenda. Doncs sí, una activitat que es farà demà, demà dijous a les vuit. Sant just per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. El sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a la Teneu. Segons Cardús, el paper dels sobiranistes s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència. A més a més, Cardús creu també que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006 la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional. Opina que molts dels que havien estat reticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida a la independència. De fet, les enquestes d'opinió donen un 50% favorable a la independència i només un 30% contrari. Altres coses que va dir Cardús és que no es mostra el tot partidari amb el referèndum proposat pel 2014. Ell creu que aquest hauria de ser un punt d'arribada després d'una majoria al Parlament, però de totes maneres també va afegir Cardús que confia que la independència pot arribar abans del que la gent s'imagina. Tot això es comentarà demà a les 8 a l'ateneu. Doncs moltes gràcies, Sergi. Fins ara mateix. Fins ara. Once I wanted to be the greatest. No matter what I fought, you could start on me. And then came the rush of the flood. Stars of mine turned you to dust. Melt me down. To pick up on my own. There's no trace of grace just in your honor. You wore me down like a red sun. You can watch the space in the town for the lake and the dreads of my fate. I've been sleeping low on the town and me and secure the grounds for the laying of the rain. Once I want to be with you, To fix a solid rock. With rhymes that could explain any feline. The world we've done can be out of your mind. For the land. I'm afraid to make it and sleep at night with the light of the rain. Once I wanted to be The greatest. The greatest. The greatest. The greatest. The greatest. The greatest. The greatest. The greatest. The greatest. The greatest. La imobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. 121 la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant quatre minuts d'un quart d'onze, és moment de fer un cop d'ull a la premsa, saludem de nou el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem repassant els diaris la portada del Punt Avui. Doncs sí, el Punt Avui titula és un acte impropi d'un país seriós. Aquestes són les declaracions que ha fet Antoni Brufau, president de Repsol, caixant-se per l'expropiació que acusen a Cristina Fernández de Kirchner. Repsol acusa a Cristina Fernández. A més a més, hi ha una altra notícia que destaca, diu que la nova retallada Doncs augmentar encara més aquesta ratio cosa que en moltes escoles sembla difícil d'imaginar, però bé, veurem com... Com ho resolen. Sí, com evolucionarà això. En economia destaca pronòstic negre del fons monetari internacional. La institució calcula que l'estat espanyol no se'n sortirà amb el dèficit fins al 2018. Això també és una notícia... Altres coses que destaca el punt avui, diu Sant Cugat, amenaça de desmentallar les veles per impagament. Són aquelles discoteques que hi ha a Sant Cugat, també conegudes com les Carpes, i que es podrien desmentallar per impagament. En plan esportiu el Barça torna amb moltes ganes d'estar en Fort Bridge i una fotografia de Leo Messi i per acabar dos apunts sobre la monarquia buscant la sortida. El rei ultima algun tipus de declaració per escurrar-se i continuant callat el canvi d'ús de l'hotel de Millet. L'Ajuntament va aprovar fa un any la modificació i no s'hi ha fet res. Molt bé, doncs... Passem cap al país, que ens diu que l'Argentina es nega a pagar els 8.000 milions que exigeix repsol. Brufau qualifica d'expoli l'expropiació de la petrolera IPF i les empreses espanyoles argentines tenen por de rebre nous càstigs. La fotografia és un moment de la intervenció del president del govern, que va lamentar ahir a Mèxic, que estava a Mèxic justament, doncs aquesta situació. Més coses, Obama fa un gi radical sobre les drogues. Estats Units tracta els toxicòmens com a malalts i no com a delinqüents. Per tant, doncs, un canvi important. Se'ns diu que les factures sense abonar deleten l'acònica situació de la comunitat valenciana. Les autonomies deuen 17.500 milions als proveïdors. més qüestions econòmiques. L'FMI pronostica que a Espanya no arribarà en dèficit, com deies abans, del 3% fins al 2018. I un apunt internacional, mil palestins presos protesten amb una vaga de fam col·lectiva. Dos apunts encara més breu al país. Sanitat, debat a augmentar el copagament als fàrmacs. Ministeri i autonomies decideixen avui com retallar 7.000 milions. I en esports, a Madrid, s'ho convéix davant de l'empenta del Bayern. Aquest 2 a 1 d'ahir. Doncs passem al periódico que titula Impotència espanyola. Repsol portarà Kitzner als tribunals. El govern central no concreta mesures contra la nacionalització d'IPF i la Unió Europea descarta sancions comercials a l'Algantina i als Estats Units se'n desentenen. Per tant, destacar que el govern de Mariano Rajoy no pot fer-li gaire cosa davant aquesta maniobra de Cristina Fernández. El fons monetari internacional agura un dèficit alt fins al 2018, el que comentàvem fa un moment. Altres temes. Les multes que posen els Mossos baixen al 70%. Són la tercera part del total. És una notícia que destaca el periòdico. En plan esportiu diu guardiola, baticina, pocs gols. I el Real Madrid comença perdent a Múnich fent referència a les eliminatòries de semifinals de la Lliga de Campions. I per acabar parlant de Sanitat, diu Grífols ofereix pagar l'extracció de sang. I diu que Sanitat veta la proposta. Sí, és una mica estranya. A l'interior del diari, imagina't, deu estar més ampliada aquesta notícia. Exactament què vol fer aquesta empresa? Proposen que la gent que dona sang, en lloc de fer-ho de forma voluntària com és fins ara, cobri per fer-ho. I així els retorats també guanyaran diners i suposa que ho farà més gent i llavors aconseguiran tenir més plaques. Sí, sí. Vaja, seria privatitzar la sanitat una mica més. Directament, exacte. Ens ha anat al Ministeri de Sanitat, ja dic que això no es pot fer. Passem al 324, que ens diu que els pensionistes pagaran el 10% de les receptes i els treballadors el 50%. Que l'Argentina avisa que revisarà el preu d'IPF i que no pagarà els 8.000 milions que en demana Repsol. Que el rei podria fer avui una declaració pública sobre la seva polèmica casera a Botsuana. i finalment també que l'FMI s'augura que el dèficit espanyol no baixarà del 6% el 2012 i que l'atur superarà el 24% que a més a més l'altre dia mirant dades d'atur d'altres països, els diaris que portaven comparatives, és més alt que el de Grècia, l'atur espanyol. I doble el d'Itàlia. L'altre dia va dir Rajoy que a Espanya no s'ha intervingut, o sigui, no s'ha intervinguda, No, rescatada m'ho he dit, perquè no es pot, perquè és massa gran per ser rescatada, però això jo no se si és una bona notícia o una mala notícia perquè demostra fins a quin punt està arribant la crisi. Déu-n'hi-do. Bé, en tot cas, això són totes les novetats que tenim d'aquest matí del diari Ara. Passem del 324, passem al diari Ara. Ara sí, el diari Ara. Una portada molt gràfica, la del diari Ara, perquè mostra dues mans agafant petroli, i entremig de les dues mans aprofiten l'ataca del petroli i diuen Repsol, ho veu negre. Sí, de clar. Diu Rajoy, busca aliats a Llatinoamèrica davant del suport evi dels Estats Units, i Brufau, reclama una compensació milionària i prediu un llarg litigi pel que fa al tema de Repsol. Aquest tema pràcticament ocupa tota la portada, però també destaca dues qüestions més. Diu que el govern regularà la carmanyola dels que dinen a l'escola. Una pràctica que s'està popularitzant molt en els darrers temps, perquè la gent mira d'escatimar els diners d'on pugui. i és clar que el govern regularà això, les carmanyoles que es porten a l'escola. I també destaca que a Espanya no s'obrirà el 3% del dèficit fins al 2018, segons el fons malalt internacional que ja hem anat comentant. Doncs passem a la seva acció digital, que ens diu que també que els jubilats hauran de pagar el 10% dels medicaments i la resta passarà a assumir del 40% actual al 60 en funció de la renda. Pagaran més els que més cobren. Els medicaments de menys de 3 euros podrien quedar fora del sistema públic. El Ministeri de Salut es reuneix aquest matí amb les autonomies. Al col·legi de metges veuria bé que els jubilats paguessin pels fàrmacs. Jaume Padreu us ha dit a Catalunya Ràdio que el sistema actual pot semblar injust i que cal racionalitzar-lo. Més coses d'aquest matí. Se'ns fa també l'apunt esportiu. Barça i Xèlci juguen el pas a la final de la Champions. en un partit que, segons Guardiola, serà molt dur. També ens torna a destacar aquesta declaració d'ahir de Guardiola, que diu que les senyores diuen que els homes no podem pensar en dues coses a la vegada i, per tant, toca pensar en el Chelsea. És el que s'acaba a dir. Tot i que normalment es diu fer, no pensar. L'expressió normalment és no es poden fer dues coses alhora, no pensar. El Barça mentre miri de guanyar, poden pensar el que vulguin. I després Jordi Pujol reivindica el suport de Siu a la llei d'estabilitat. Diu que es pacta amb qui es pot. Pujol i Roca defensen que no van poder plantejar el concert en la seva època perquè no hi havia una majoria social al darrere, a diferència del que ara sí que sembla que hi ha. I l'últim punt que destaquem, no, ja està, perquè tot el rei ja m'ha anat comentant. Per tant, doncs, això són les novetats una mica que ens porta aquest matí, la versió digital de Liari Ara. Passem a l'avantguàrdia. El titular diu que la crítica dels Estats Units no ha estat tan entusiasta com esperava. més suport internacional des d'Espanya. I surt amb una fotografia de Rajoy amb una cita que diu que l'expropiació d'IPF pot perjudicar tot Llatinoamèrica. Això va dir Rajoy. Altres temes destacats del dia. El Ministeri preveu no pagar fàrmacs de menys de 3 euros. Sanitat explicarà avui a les autonomies noves mesures per retallar 7.000 milions de despesa en sanitat. i per acabar en esports diu el Barça torna a somiar a Londres i a baix just a sota diu en su pagada el Madrid contra el Bayern 2 a 1 en l'anada de semifinals de la Champions. Doncs passem ara als diaris esportius. El diari Esport ens diu pal al Madrid referent a aquest 2 a 1 d'ahir, d'aquest partit d'ahir, que està en anada del Bayern contra el Madrid. Diu un gol a l'últim minut, el deixa grogui a la Champions i... davant del clàssic de dissabte. I llavors, Paulo Ostengrock, en realitat, també, i la Rova de Casillas, també. I després diu... A joc, tot a joc. Suposo que sí. Diu, volem un altre mit màgica, Guardiola vol sentenciar el passe a la final amb l'equip de gala. Però ja et dic, la notícia grossa avui és el tema del Madrid. Sí, sí. Ens diu... El Mundo Deportivo és més directe i diu, Madrid, de pena. En referència al partit d'ahir. No sé si es pot dir tant, tampoc. Per això m'ha sorprès, trobo que són molt arriscats. I la fotografia està molt bé, almenys m'agrada, que és directament des de darrere la porteria, al moment en què marquen, suposo, aquest segon gol, perquè és allò, Casillas mirant la pilota, i per darrere, el jugador que l'ha marcat, celebrant-ho. Està bé, la fotografia té gràcia. Un gol molt protestat des de televisió espanyola, sobretot. Van dir que eren fora de joc claríssim. L'audiència va dir que no hauria de ser anul·lat, però ells insistien que sí. Doncs això és el que se'ns diu, i en canvi se'ns diu Big Barça. Els de Pep busquen el gol i intentaran no encaixar la recerca de la seva quarta final en 7 anys. I Vic, jugant amb aquest tema anglès, que sort que juguen avui perquè ja estem portant aquesta prèvia a un extrem innecessari. Una cadena de restaurants, no? Pot ser, pot ser. Si vols, recomenda'ns també què és el que ens diu la portada del nou esportiu. El nou esportiu que normalment fa portades força originals, avui segurament tampoc és el seu dia més estacat. Ens destaca en xoc d'estils, i surt Messi i John Terry, probablement el jugador més classe del Barça i el jugador més físic del Chelsea. Per tant, destaca aquest xoc d'estils i diu que el Barça sortirà a imposar el seu joc al Chelsea per rematar al Camp Nou l'accés a la final de Múnich. I també destaca que Madrid haurà de remuntar després del 2 a 1 i, per acabar, que falten 100 dies per començar els Jocs Olímpics de Londres. Per tant, ja s'acosta. Exacte. Doncs anem repassant ara també el que ens diuen des de Madrid. El Diai As ens diu decidirà el Bernabeu. I se'ns ensenya la imatge d'ahir dels jugadors fent pinya i abraçant-se. En un moment del seu gol, m'imagino, no crec que sigui el final del partit. I també se'ns comenta això. El Madrid va jugar amb ofici però va fallar al final. I se'ns destaquen declaracions de Mourinho. No vam mereixer perdre, però hem perdut. I no haurem de fer cap remuntada històrica. El Madrid amb ofici, el Madrid de pena... Sí, és la diferència entre uns i altres. I ara volíem repassar el diari Marc, que ens deixa l'ordinador, però que també anava en aquesta línia més suau, buscant el suport. Ens diu Goldorf. Curiosament també destacaven les declaracions de Mourinho en el diari As. Crec que destacaven les declaracions de Mourinho dient que la derrota no havia semblat justa. Quan realment Mourinho em va dir de molt més grosses com referència a les semifinals de l'any passat encara a Barça-Madrid. Buscant aquest tema. No s'oblida. Perdona però no oblida. O potser tampoc perdona. Suposo que ja pensa en la final en aquest sentit. I se'ns diu des de Marca també, això ho remunta al Bernabeu. I finalment se'ns diu un altre desafiament per Messi, referent al partit d'avui. Doncs a veure, a veure què passa. A veure què passa. Demà també ho repassarem a través de les portades. Gràcies, Sergi, i fins ara. Que vagi bé, bon dia. 1, 2, 3, 4, tell me that you love me more. Sleepless, long nights, that's what my youth was for. Oh, teenage hopes were right at your door. Left you in the thing, but they don't want some more. Oh, you're changing your heart. Oh-oh, you know who you are. Sweetheart, bitter heart, now I can't tell you apart. Cozy and cold, put the horse before the cart. Those teenage hopes who have tears in their eyes. Too scared to run after one little lie. Oh-oh, you're changing too hard. Oh-oh, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, or 10 Money can't buy you back the love that you had then Oh, you're changing your heart Oh, you know who you are Ah, ah, ah... Ah, ah, ah... Ah, ah, ah... Ah, ah, ah... A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics, 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. Just a la Fusta, el magazine del matí. Dos quarts i mig del matí, moment de parlar del temps. Saludem per això Carles Enredi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Què tal? Tenies raó i s'ha tapat el dia. Mira, curiosament tenies raó. No, s'ha tapat, però encara es pot obrir alguna clareada. Podríem dir que sí que hi ha inestabilitat aquesta segona meitat de setmana, més que no pas la primera meitat, però tampoc no està apretant massa. O sigui, les previsions que teníem eren una miqueta més actives i potser la cosa quedarà així una miqueta més diluïda. Hi haurà núvols, com està passant avui. Han caigut dos dècimes de litre al llarg d'aquesta matinada, per això hem trobat els carrers una mica molls a Sant Just aquest matí. I de cara a les properes hores, es poden fins i tot obrir algunes clarianes. És un dia tapadot, més lleig, gris, però les temperatures no han baixat tant, aquesta és la part positiva, podríem dir. I d'altra banda hem de dir que aquest migdia es pot obrir alguna timida clariana i a mida que abans i la tarda es podria tornar a tapar. Com comentàvem ahir, la precipitació que puguem tenir avui és molt feble i és molt poc important, i quedarà més reduïda tot el que és la cara nord del Pirineu. Però a la resta de Catalunya parlem de precipitacions molt febles, com ha passat aquesta matinada, quatre gotetes. Agafem-ho per aigua, per si cal, però tampoc no ens agraciem de mullar gaire. Quan pot ploure més possibilitats? Doncs de cara a aquest vespre, aquesta matinada. Vespre, nit, matinades, quan tindríem més possibilitats, de bruixats potser una miqueta més destacats. Demà al matí ens aixecarem amb un dia una mica variable, una miqueta de tot. Podem tenir sol, podem tenir alguns núvols i fins i tot alguna goteta. De cara a la tarda sembla que la cosa es complica una miqueta més. I potser parlaríem de la màxima inestabilitat. Perquè demà a la tarda potser sí que aquests núvols faran créixer tempestes de mitja tarda. Els del matí són tímids, són poca cosa. Però a la tarda tindran prou empenta i prou tirada per poder afectar qualsevol punt de Catalunya. I és el que dèiem ahir es va confirmant. Entre demà al vespre i la nit i matinada, doncs probablement aquests ruixats Un petit canvi en la previsió del temps és de cara al divendres. Parlàvem encara d'una certa variabilitat però sembla que netejarem ràpidament l'ambient i divendres serà un dia bastant assolellat, un dia molt semblant al d'ahir dimarts. És un dia d'impàs també d'una altra front que ens visita potser dissabte però és un front molt descafeïnat. Dissabte encara tindríem bon temps amb alguns núvols però on no ens ha de donar precipitació aquest front. I diumenge estem amb el joc aquell. O sigui, entre dissabte i diumenge, dissabte en creu a un, hi ha un impàs, que probablement aquest impàs coincideixi amb la matinada de dissabte i el matí de diumenge, amb això se'l veria amb Sant Jordi. Llavors, a mesura que avanci el diumenge, sobretot al migdia, sobretot a la tarda i vespre, el que arriba és bastant més potent del que semblava en un principi. Potser no afectaries en just, però sí que algunes comarques, sobretot a l'interior de Catalunya, i zona del Pirineu es veurien afectats per una precipitació bastant intensa. Això la cara diumenge. Diumenge a la tarda. O sigui que sembla que aquí s'enjusti, ens ho mirem així una miqueta grosso modo de cara a tot el que és el que queda de setmana, tampoc no n'hi ha per tant. O sigui parlarem d'alguna precipitació, com dèiem dijous a la tarda o a la nit, alguna tempesta de mitja tarda a divendres, algun núvolet dissabte... Però no estem parlant de dies així de pluja sense parar, o sigui que de moment se'ns va arreglant a poc a poc, La previsió de cara al cap de setmana, recordem que el diumenge hi ha molta activitat al carrer, hi ha molta activitat, doncs que si no es fa el carrer queda molt deslloïda, com són les parades de Sant Jordi, els llibres, no cal dir que els llibres i l'aigua no són massa bons amics. i seria maco poder gaudir d'un dia una mica de sol. Avui ens indiquen, portàvem tota la setmana amb males previsions per diumenge ens les intentàvem saltar, avui com a mínim sembla que pinta bé, i diumenge podríem tenir sol al matí, i si es complica a la tarda o al vespre és igual perquè haurà acabat l'activitat de senyors, o sigui que aviam si es van confirmant aquestes malalties que tenim. Doncs gràcies Carles, anirem seguint. Que vagi bé, bon dia, fins ara. Justa la fusta. Tres minuts i tres quarts doncs escoltem ara els Kings of Convindients i tot seguit parlem dels itineraris per la Pau a Sant Just, una exposició que s'inaugura aquesta tarda al cim de Can Gynastà. She'll be gone soon, you can't have me for yourself She'll be gone soon, you can't Have me for yourself But do who gave Just give me today Or you who will Just scare me away What we build is bigger Than the sum of two What we build is bigger Than the sum of two But somewhere I lost count of my own And somehow I must find it alone 24 and blooming like the fields of May 25 and yearning for a ticket out Dreams burned but in ashes are gold Dreams burned but in ashes are gold Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Passa un minut de 3 quarts d'11 del matí. Parlem ara d'una exposició que s'inaugura avui a les 7 de la tarda al CIM de Can Gynastà, una exposició sobre itineraris per la pau a Santjust. És fruit d'un projecte que s'ha treballat a l'Institut de Santjust, per això avui tenim la Isabel Pijuan. Molt bon dia. Molt bon dia. I també un conjunt d'alumnes que hi han participat. Molt bon dia a tots. Bon dia. Ara anirem parlant una mica de tot aquest projecte perquè comencem al principi. D'on surt la idea de fer aquesta exposició? La idea surt d'un projecte d'innovació educativa que volia potenciar una pedagogia de la cultura per la pau i que aleshores ens va permetre des d'aquesta reflexió Anàlisi tot el tema de la memòria històrica aquí a Sant Just d'Esvern i veure una mica els escenaris en què es van produir uns fets determinats de la passada Guerra Civil. I a partir d'aquí vam endegar un projecte interdisciplinari entre ciències socials i llengua catalana i literatura en què realment a les classes es va treballar el tema de la guerra civil en general, el tema de la guerra civil a Catalunya, a Sant Just, i després es van fer un parell de sortides, i jo crec que l'alumnat té moltes coses a dir sobre aquestes sortides que els van agradar molt. Doncs què vau fer en aquestes sortides? Què vau descobrir? Àfrica, sisplau. Què et van aportar? Tot va començar al curs passat a segon de la ESO. A part de parlar a la classe amb el Toni Palma, vam fer dues sortides. Al principi la idea no ens va agradar però a poc a poc ens va agradar cada vegada més. La primera sortida que vam fer vam anar per diferents llocs de Sant Just i ens van explicar com vam viure l'experiència de la guerra civil a Sant Just del Verde. La segona sortida va ser la que vam anar a Sant Pere Màrtir on hi havia canons antiaeris. La veritat és que aquesta sortida ens va entusiasmar molt i va ser molt interessant i ens va animar a seguir amb aquest treball. Aquest projecte ens ha fet reflexionar sobre com vivien en aquella època i com eren antigament. I va ser molt interessant i ens va agradar molt. I per tant, a partir d'aquestes sortides, suposo que va començar a sortir la idea de fer el que es va treballar més després a classe. Exactament. Aleshores, s'havia de materialitzar tota la documentació i totes les experiències que havíem fet i fruit d'aquesta materialització és Itineraris per la pau a Sant Just d'Esver, l'exposició que avui inaugurem a les 7 de la tarda al cim de Can Ginestar, que té una part històrica però també té una part d'impressions personals i fins i tot de textos literaris, creatius, sobre diferents escenaris d'aquesta sortida. I què és el que més us va impressionar, doncs, o algunes de les impressions que expliqueu avui en aquesta mostra? Per exemple, Quim, quines coses et van impressionar més? Doncs a mi em van impressionar el refugi que hi havia a l'antiga escola de Montserrat i també que teníem a Sant Just unes bateries per als atacs aeris d'altres ciutats. Suposo que això no us ho havíeu ni imaginat, que podíem tenir-ho aquí al nostre municipi. No, no. Que queda molt lluny tot plegat. Sí. Tenim a més a més també, m'imagino que és una exposició que recordem que s'inaugura avui i que hi serà durant uns quants dies, que podem veure aquí al CIM. Què més hi podrem trobar? Sí, jo també volia fer especialment que aquesta exposició és fruit d'un treball de dos cursos en què s'han incorporat persones que el curs passat no hi eren, l'alumnat del grup de reforç, i que en guanxi que s'han incorporat. Per exemple, Carles, què ens podries dir de la teva incorporació recent en aquest projecte? A mi m'hauria agradat anar a aquelles excursions per saber més el que va passar al Sant Lluís, però quan no vaig estar aquest any m'he esforçat per ser-hi a l'exposició nova. Aquest any heu fet aquest projecte d'Itineraries per la pau, però l'any passat també, a través d'aquest grup, ja es va fer també un altre projecte, que anés més enllà de les aules, com si diguéssim. Exactament, és dir, ja en altres cursos, i juntament amb moltes persones que estan aquí, havíem fet fa anys un llibre de textos poètics i narratius, que es deia 12 poetes d'Isabel, i després una exposició també al CIM de Can Genestà, que es deia Museu Afímer de la Pau, que era una reflexió sobre la guerra i la pau a nivell general. Clar, suposo que treballar des de les aules, però també pensant en una exposició, és interessant, no? Us deu motivar una mica més, potser. I sobretot és molt interessant el treball interdisciplinari, perquè aquí també s'hi han afegit darrerament unes alumnes del grup de segon dessa de reforç, que han fet el disseny del dibuix del cartell de l'exposició i de la invitació. I també m'agradaria donar-los la paraula, Aina, a veure què ha simbolitzat per tu aquest colom tan gran que has fet, de la pau. La meva amiga i jo vam pensar que la invitació no podia faltar el típic colom de la pau, perquè per mi significa alegria, llibertat, amor i més coses. Després vam pensar en el signat de la pau, que també és una cosa que agrada molt a la gent, i és com més modern, que diguem. I aleshores, què ha significat la vostra aportació, Laura, en aquests moments? Bueno, nosaltres volíem contribuir en aquest projecte dels nostres companys de Tercer ESO, que van començar quan eren a segon ESO, com nosaltres. I aleshores us ha portat una satisfacció poder-ho fer? Sí, bueno, que vegi tothom el nostre dibuix i, no sé, transmeti el que per nosaltres és la pau, doncs sí. Clar, perquè és el cartell de l'exposició, suposo que està en temany gran i que es deu veure durant aquests dies. I està el web de l'institut, i està les invitacions, vull dir que està, i tant que sí. Aquesta tarda, quan es faci aquesta inauguració, suposo que hi anireu també, hi participareu, es farà alguna cosa especial, s'explicarà una mica com s'ha treballat. Sí, es farà una presentació de com s'ha treballat, per part del director del centre, del professorat, de l'alumnat també. i en fet es faran uns parlaments i després, sobretot, es podrà visitar i esperem que gaudiu de l'exposició. Per tant, el que hi haurà és una part d'impressions a través de textos, no, entenc? Exacte, hi ha una part que és merament històrica, aleshores hi ha molta documentació fotogràfica, que jo crec que no és perder-ho, però crec que està molt ben assolida. I l'heu fet també entre els alumnes. Entre els alumnes que han fet fotografies, i entre les aportacions que ens ha fet, que volem també agrair especialment, doncs el Jordi Migó, archiver de l'Arxiu Municipal, la Patricia, la seva ajudant, també l'historiador Julio Choa, i tota una colla de testimonis de la Guerra Civil que han parlat amb els alumnes i les alumnes que d'alguna manera els han donat la idea del que va succeir en aquells moments i de com era la vida d'un adolescent sota les bombes. Tots aquests els donem especialment les gràcies, també ho farem aquesta tarda, però aquí també volíem dir que sense la col·laboració de persones com el Jordi Amigó, com el Julio Xoa, com el senyor Riera, com el senyor L'Andrea o el senyor Fontoba, tots ells, realment, i molts altres, com la Palmira, doncs no hagués estat possible poder fer aquesta exposició. Hi ha tota aquesta part amb tota aquesta documentació i després també hi ha la inspiració creativa sobre indrets d'aquest itinerari per la pau. i que aleshores, no sé, per exemple, l'Anna va escriure un conte molt interessant sobre un dia sota les bombes, les que es posava en la pell d'algú que estava en un refugi i que sentia com que caien bombes per totes les bandes. Hi ha una part també, com és un projecte interdisciplinari entre diferents departaments, com és Ciències Socials, i llengua catalana i literatura i plàstica, hi ha una part també de recreació artística i literària d'aquests itineraris. Per tant, l'exposició és en aquest sentit completa perquè aborda diferents Fotografia, personatges... L'alumnat que en cada cas fa una aportació en aquell plafó. L'alumna o els alumnes. És dir que en aquest sentit pretén ser bastant bo. Us heu passat bé fent aquest treball per aquesta exposició. La veritat és que sí. Vosaltres que ho feu jo crec que sí. Amb ganes de fer un altre projecte. Doncs moltes gràcies a aquesta exposició. Tothom qui vulgui pot passar aquesta tarda. Hem dit que és a les 7, aquesta inauguració. A les 7. Dintre d'Alaris per la Pau serà al CIM de Can Genestà i d'altra banda doncs la podeu... avui no us va bé doncs podeu passar pel CIM i veure aquesta exposició que hi serà doncs durant uns quants dies. Doncs moltes gràcies a tots. Isabel Pijuan i tots els 6 alumnes que heu vingut avui aquí a la ràdio. Que vagi molt bé i molt bon dia. Moltes gràcies i bon dia. Adéu. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Quatre minuts i arribem a les 11 am punt del matí. Escoltem ara per acostar-nos-hi els Boni. Vegem aquest Skinny Love. Un tema dels més coneguts del seu primer àlbum. Come on, skinny love, just let's sing it. Let's pour a little salt in my mind. was staring at the secret love across the ocean. So my love to wreck it all, cut out all the ropes and let me fall. My, my, my, my, my, my, my, And I told you to be patient And I told you to be fine And I told you to be balanced And I told you to be kind And I'll be holding all the tickets And you'll be holding all the primes Come on, let's give love what happened here So cold I'm hoping life proceeds My, my, my, my, my, my, my Some of those fools so slow on the street And I told you to be patient And I told you to be fine And I told you to be balanced And I told you to be kind I said, who the hell was I? And I'm breaking at the bridges and at the end of all your lines. Conradio, noticias. Bon dia, són les 11. Us parlem, Maite Polo i Oriol Pujador. D'aquí a mitja hora comença la reunió a Madrid entre la ministra de Sanitat i els consellers de les comunitats autònomes per abordar una retallada de 7.000 milions d'euros en els pressupostos de salut. Segons han avançat fons del Partit Popular, La ministra Anna Mato proposarà que els jubilats que ara no paguen pels medicaments passin a pagar un 10% segons les mateixes fonts. El pla és retornar als pensionistes una part de l'espesa si gasten més de 10 euros al mes durant tres mesos seguits. Des de la coordinadora d'usuaris de la sanitat la seva directora Maria Carme Sabater ha mostrat el seu rebuig a aquesta mesura si finalment es confirmen declaracions a Com Radio i ha expressat la seva preocupació pels pensionistes amb menys ingressos. Si se'ls aplica aquesta mesura, jo tinc molta por que hi hagi alguns pensionistes que fins i tot deixin de prendre la seva medicació per no poder fer front a aquest pagament. Malgrat que, si ho mires de manera global, per a una economia mitja potser és minso, és poc, però per a una persona que té que comptar els euros i els cèntims d'euro per arribar a final de mes, pot presentar una mesura molt prejudicial per a la seva economia. També ha transcendit que el govern del Partit Popular vol limitar el pagament pels medicaments a un màxim de 20 euros al mes per als pensionistes amb les rendes més altes. I pel que fa als ciutadans que estan en actiu, que paguin un 10% més del que ja paguen pels medicaments, és a dir, la meitat del cos del fàrmac. A la borsa tornen les pèrdues d'aquesta jornada. L'Ibex 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, perd a aquesta hora el 2,4%. El selectiu espanyol es deixa d'aquesta manera gairebé tots els guanys que va aconseguir a la jornada d'ahir, malgrat aquest nou matí de pèrdues a la borsa, la prima de risc continua relaxant-se i ara mateix cotitza per sota dels 400 punts de diferència amb el vol de referència, que és el d'Alemanya. El rei Joan Carles ha passat bé la nit a l'Hospital Sant José de Madrid i es prepara per rebre aviat l'alta mèdica. El monarca pot abandonar l'hospital només 4 dies després de sotmetre's a una operació per una fractura de maluc. És possible que el rei rebi l'alta mèdica aquest matí i no es descarta que faci alguna declaració abans d'abandonar el centre mèdic. La jutgessa ha recibat el procés obert contra Jaime de Maritxalar per l'accident que va patir el seu fill i net del rei Joan Carles, Felip Joan Fruïllà. La magistrada ha recibat la causa perquè no hi aprecia imprudència greu en els fets. Tot i això, el procediment es pot reobrir si en els pròxims 6 mesos El perjudicat, els seus representants legals o bé el Ministeri Fiscal presenten una denúncia dels fets. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència contra Federico Jiménez Los Santos per atemptar contra l'honor d'Esquerra Republicana de Catalunya. Els fets es remunten el 4 d'octubre del 2007 quan el periodista va publicar un article titulat en el qual acusava Esquerra de tenir armes a les seves seus. Los Santos ja havia estat condemnat en primera instància per un jutjat de Barcelona i en posterioritat per l'audiència d'aquesta ciutat. El Suprem obliga Los Santos a publicar parcialment a costa seva la sentència a El Mundo i el condemna a pagar esquerres 60.000 euros en concepte d'indemnització per dànsit per judicis. Però de 200 persones començarà avui el procés de selecció per ser directors d'escola o d'institut. Les convoca el Departament d'Ensenyament per accedir a 80 places. La primera prova serà eliminatòria i constarà de diverses preguntes sobre les funcions pròpies dels directors d'escoles i instituts. En declaracions a Com Radio, el president de l'Associació de Directius de Centres Públic, Jaume Prat, ha explicat els requisits per presentar-se a l'examen. Has de tenir un període de direcció aprovat, és a dir, amb avaluació positiva, per poder-hi... Llavors, independentment de que estiguis exagerat o no, eh?, però has de tenir un període de direcció amb avaluació positiva, gent que té ja una experiència. El procés d'acreditació s'acabarà a mitjans del mes vinent amb una altra prova i una valoració de mèrits. Les 80 persones escollides formarà la primera promoció acreditada del proper curs escolar. Bon dia, us parla Joan Barberà. Al Barça de Pep Guardiola jugar a Stamford Bridge contra el Chelsea a partir de 3.45 del vespre, partit de nada de les semifinals de la Lliga de Campeons de Futbol. L'objectiu dels blauranes ha d'aconseguir un bon resultat en vista al partit de tornada que es disputarà a l'estadi del Camp Nou. Els blauranes Javier Mascherano i Carles Puyol s'hi veuen una targeta groga en el partit d'avui. No podran jugar a la tornada a l'estadi. El Chelsea és baixa, confirmada. El defensa brasilé David Luiz. Podeu seguir el Chelsea Barça a Com Radio quan passin cinc minuts de les vuit del vespre. A l'altre semifinal, el Real Madrid va perdre a l'Allianz Arena davant el Bayern de Monic per 2-1. A falta d'un minut per al final, una gran jugada de l'AM per banda dreta va acabar amb el gol de Mario Gómez, que va donar el triomf als alemanys al partit de tornada dimecres que ve al Bernabéu. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pons. Les escoles van fer públiques ahir les llistes baramades de les preinscripcions escolars. Aquestes atorgen una puntuació cada nen amb unes pautes preestablertes. Això condicionarà els sorteig, els resultats dels quals... es donarà a conèixer avui la Conselleria d'Educació de la Generalitat. D'aquesta manera, els nens amb una puntuació més alta tindran més opcions d'accedir al centre matriculat en primera opció. Des d'avui dimecres i fins d'ivendres, les famílies tindran temps per fer reclamacions. Les resolucions a les alegacions es donaran a terme el 23 d'abril. Aquest dia, les places estaran assignades definitivament. Aquest matí, dijous a la tarda, portes obertes a l'escola municipal Marex. El procés de preinscripció serà del 7 al 18 de maig i la matriculació definitiva es fa al mes de juny. A l'escola Bressol municipal compten amb 107 infants de 4 a 36 mesos i pel curs vinent l'oferta és de 8 places per nedons nascuts el 2012, 31 pels del 2011 i 16 infants nascuts el 2010. La primera visita és avui a dos quarts de deu del matí, la segona serà dijous a les 5 de la tarda. En aquesta jornada s'explicarà l'organització del centre, dels espais, els professionals, les places i també el projecte educatiu. D'altra banda, les retallades afecten el model educatiu de les escoles braçol. La Generalitat ens ha anunciat que reduirà de manera notable les subvencions per a places pel curs que ve i el govern espanyol també hem inspirat la importància d'aquesta etapa escolar. Elia Risques, directora de l'escola braçol municipal, creu que això és un error. De moment, però, a Marrec es mantindrà el mateix nombre de places que fins ara i no s'ha augmentarà la ràtio per curs. Sant just per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Demà dijous a les 8 el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a la Teneu. Segons Cardús, el paper del sobiranista s'ha de centrar ara en preparar el terreny cap a la independència. Cardús creu també que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006 la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional i opina que molts dels que havien estat reticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida. De fet, les enquestes d'opinió et donen un 54% favorable a la independència i un 30% contrari. Finalment, Cardús no s'ha mostrat del tot partidari amb el referèndum proposat pel 2014. Creu que aquest hauria de ser el punt d'arribada després d'una majoria al Parlament? De totes maneres, Cardús confia que la independència pot arribar molt abans del que la gent s'imagina. Doncs això està operant. Nosaltres seguim amb més informació a partir de les 12 i 5 amb un nou bulletí horari i a partir de les 1 i 5 amb els enjust notícies d'edició migdia. Però la informació continua a www.radiodesvern.com i al portal www.informatiucomarcal.com. Fins aleshores, que passin un molt bon dia. Va, va, va, va... Va, va, va, va... Ni vuit mandolines ben rostides n'haurien pogut acabar en semblant parabrises. Ni vuit helicòters militars n'haurien calgut per tapar semblant forà. Tant si és d'enganxar com tu és Tant si és de marxar com tu és És tan important trobar gent que mantengui com tu és tan angoixant trobar gent que m'estimi com tu. Paraparaparaparapa. Paraparaparaparapa. Paraparaparaparapa. Paraparaparaparapa. Paraparaparaparapa. Paraparaparaparapa. Paraparaparaparapa. La informació més propera al Just a la Fusta. Passen 11 minuts de les 11. Aquest diumenge es celebra Sant Jordi a Sant Just. Es comemorarà aquesta diada el dia abans, la data del diumenge més proper al dia oficial, i es faran diverses activitats que es concentraran als jardins de Can Ginestar. Per això avui hem convidat el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Bon dia, Sergi. una activitat, a més a més, aquesta de fer-ho a tocar del diumenge a tocar el diumenge més proper de Sant Jordi, en aquest cas, volia dir, cau a tocar de l'edat oficial. Suposo que això també ajudarà una mica. De vegades, si queda una mica més deslligat, la gent surt, però en canvi, aquest any, com que serà per escalfar motors, m'imagino que és una bona opció. Sí, de fet, quan miràvem el calendari ens alegràvem que el diumenge anterior fos precisament el dia abans, el 22, Per això que t'ho deies, no? Perquè a vegades ho prepares i queda com deslligat, no s'acaba d'entendre, no? I bé, que sigui el dia abans, home, es cal fer amb motors perquè la gent el dia 23 celebri la dia de Sant Jordi com cal, però que el 22 es puguin passejar per Can Gina està amb tota una sèrie d'activitats que compliran el matí des de les 11 fins a l'hora de dinar. En general aquí a Sant Just hi ha aquesta tradició per això i per tant la gent ja és una mica conscient que aquí sempre es fa en diumenge, quan caigui Sant Jordi, I acostuma a tenir força bona acollida, aquesta activitat té bastant d'èxit, no? De diferents edats, a més a més. Sí, sí, perquè precisament el que intentem oferir és això, no? Un seguit d'activitats que abarquin des dels més petits a casa fins als més grans, no? I que la gent pugui fer activitats amb família o de manera individualitzada però que puguin sortir al carrer tots els de casa. I això també. també buscant precisament que l'enginy està estigui ple, que hi hagi gent, que es vegi moviment i que la gent diumenge surti i no se'n vagi a Barcelona o on sigui que acostumen anar, que es quedin a Sant Just i que facin una volta pels jardins aquí a La Masia. Per tant hi haurà parades de llibres, de les diferents entitats i què més es farà aquest diumenge de Sant Jordi i Sant Just? Doncs mira, començarem el matí amb el lliurament dels premis Sant Jordi que organitza el servei local de català. Però això serà a les 11 o a quarts de 12 però a partir de les 10 ja hi haurà parades de llibres, com tu bé deies, d'entitats, i de les llibreries del poble que també s'hi posen. A partir de les deu ja hi haurà moviment. També hem organitzat tallers pels més petits després del lliurement de premis. També hi haurà cerdanes. tindrem un recital de poesia a dos quarts de vuit del vespre, que no serà a Can Ginesdà, que serà a l'Ateneu, però tindrem activitat des de les deu del matí fins a les vuit del vespre. Per tant durant tot el dia, adreçada a públics diferents. Suposo que la gent que vegi la Cerdans potser no és la mateixa que anirà al recital del vespre, però per tant es dona resposta a diferents sectors de la població. Evidentment. Portem també la presentació d'un llibre del Carrou Blau, també el farem a les Golfes, a les dotze del migdia, l'Arxiu Municipal, Ha organitzat un taller d'escriptura medieval, que em sembla també una cosa bastant interessant. Això el mateix diumenge al matí? Això el mateix diumenge al matí. O sigui que algú que volgui apuntar-se pot anar directament, pot passejar per aquí i apuntar-se a aquest taller curiós. Això mateix. A més a més, em permeto recordar que aquell dia és dia de portes obertes a la masia de Can Ginyasta, que es poden visitar tots els racons. Al celler la gent s'hi trobarà una exposició d'en Carles Busquets, que inaugurarem dijous. En Carles Busquets és un il·lustrador d'aquí Sant Just, que quan la gent vegi els dibuixos que hi ha exposats farà memòria de tots aquells llibres que van llegir il·lustrats de petits que ens han anat acompanyant tota la vida, des de les generacions anteriors a la nostra fins a nosaltres, els de 30, els de 20. Tots hem vist llibres amb dibuixos d'en Carles Busquets. Segurament sense saber-ho. En algun moment direm que això ho he vist, doncs és culpa del senyor Busquets. Què més tindrem? També l'arxiu ha preparat una sessió perquè la gent més gran del poble pugui relatar les seves vivències les gravarem en vídeo. Això diu menjar també. Això també diu menjar. Vull dir que hi haurà activitat i farem feina, com aquell que diu. Vull que la gent ho sàpiga, que l'equip tècnic de l'Ajuntament hi porta treballant molt de temps en aquesta programació i que han fet un esforç bastant gran per poder oferir totes aquestes activitats a la gent del poble. I llavors el dubte de sempre i la pregunta de sempre, si plau. Doncs vine si plau, picarem. Ja, però ja es faran en algun lloc. Algunes coses podrem mantenir, segurament les sardanes les portaríem a Bataneu o bé a l'equipament de la plaça de la Pau. Però vaja, hi haurà coses que evidentment haurem de deixar de fer, com per exemple les paretes o els tallers per nois, per nens i nenes, perdó. Però bé, què hi farem? Sí, el Carles ens deia que semblava que potser ens escapàvem eh. Que potser ens escapàvem. Ahir feia pitjor, però a veure si d'aquí a diumenge. Ho aguantem. Tant de bo. El Sant Jordi és una de les diades més celebrades a Catalunya, no? I de fet fa uns anys que es va plantejar aquest debat de si havia de ser un dia festiu, si és millor que sigui un dia l'actiu, com ho veus? Encara dura aquest debat, eh? Jo l'altre dia llegia per Twitter gent que estava enfrescada amb aquesta discussió. Jo sincerament crec que s'ha de mantenir com està ara. perquè si es declarés com a dia festiu acabaria igualit. Com la majoria de dies festius, com l'1 de maig, com... L'11 de setembre potser. L'11 de setembre sí i no, perquè és una data molt arrelada, però que sí que és cert que si acaben divendres o dilluns hi ha gent que prioritza altres coses. I esclar, tu imagina que aquest Sant Jordi, que acaba dilluns, no fos festiu. No podríem organitzar pràcticament res perquè molta gent, seguint un criteri que potser millor o pitjor, aquí no hi entro, doncs decideix anar a passar tres dies fora. Clar, tindríem aquest petit problema. De fet l'any passat va caure en dissabte de Setmana Santa, que pels lliberaters recordo que comentaven que era una data molt dolenta, que encara al final no va anar del tot malament. però que suposo que complica una mica la màgia que pugui tenir aquell dia, no? Recordo que fins i tot els llibretes l'any passat proposaven canviar de dia les típiques parades de la Rambla del centre de Barcelona. Rambla, Passeig de Gràcia i, a més, proposaven fer-ho la setmana abans de Setmana Santa, fins i tot. Ja ens plantejàvem canviar, fins i tot, el dia de celebració de Sant Jordi, perquè a Sant Jordi caiem festiu i Setmana Santa, no? Entraríem en aquest tipus de debats i discussions que a mi em sembla que no caldrien. Clar, de fet, aquí a Sant Just sí que es fa un diumenge directament, per tant, doncs... sí, però... amb una altra funció. Però és diferent, perquè pensa que hi ha molta gent de Sant Just que no treballa a Sant Just, que treballen fora, treballen a Barcelona, i molta gent de Barcelona que ve aquí a treballar. Jo diria que el mateix nombre de gent que marxa és el mateix nombre de gent que entra de fora, no? Llavors, si organitzéssim totes aquestes activitats un dia de cada dia, que els nens van a l'escola, que els pares treballen, Hauríem d'organitzar-ho per la tarda. Però, almenys, molta gent el que fa el dia de Sant Jordi és anar a Barcelona, perquè és on hi ha el gran ambient de celebració de Sant Jordi, i no està tan lluny. Si estàs a Manresa o a Terrassa, m'imagino que allà és diferent que es faci allà, però, en canvi, aquí a Sant Just tenim més a prop. No ens hem d'oblidar que vivim la realitat metropolitana, i tenim Barcelona a tocar. Un cop de cotxe, un cop de metro o de tramvia. Ja ens va bé que no sigui un dia festiu, ja ens va bé. No se si com a regidor de cultura ens podries fer alguna recomanació per qui encara no hagi triat. He pensat quin llibre pot regalar per Sant Jordi. Jo tinc dues preferències personals, que són el Jo confesso d'en Jaume Cabré. És perquè en Jaume Cabré és un autor que m'encanta. És així de senzill. I a més a més perquè el Jo confesso és un llibre que està agradant molt a fora de Catalunya. És curiós. Porta 160.000 exemplars venuts a Alemanya. Ara faran la traducció a l'italià. Està sent un fenomen com ja ho va ser al seu anterior llibre. I després també recomano el d'una autonovel que és en Joan Carreras, que es diu Carretera Secundària. Sí. Tothom diu que està molt bé. Jo encara no l'he llegit, però totes les crítiques que estic rebent són molt positives. A més a més, en Joan Carreras també el conec personalment. i m'agradarà llegir-lo i dir-li què m'ha semblat. I després, tenint en compte que aquest és el centenari, aquest any és el centenari del naixement d'en Tisner, d'en Salas i d'en Caldés, home, recomanaria llegir algun llibre d'ells, no? D'en Caldés qualsevol conta és molt recomanable. I d'en Salas, home, si recuperéssim incerta glòria i la gent el tornés a llegir i a demanar les biblioteques i a demanar les llibreries, doncs me'n faria molt gran favor a aquest país. Doncs aquestes són les recomanacions del Regidor de Cultura. Volem aprofitar també, ja que ha passat per aquí, pel just a la fusta, aquest divendres es presenta la Miss Elani al centre d'estudi Sant Just Tengs, amb diferents temes referents a la història de Sant Just, de diferents autors. la 17a miscel·lània que també la trobarem justament diumenge al jardí de Can Gynastà. Sí, perquè m'imagino que el centre d'estudis posarà parada i per tant tindrem la miscel·lània 17. És un d'aquestes obres, d'aquest reculls que també fan gran el poble, no? Sí. De fet, la feina del centre d'estudis ens fa pensar tots plegats. Aquesta feina que fan ells de recopilar informació, de difondre tota la informació que han anat recollint, tot això crea debat, crea sentiment de pertinença al poble, crea cohesió social, no? Jo crec que la feina que fa el centre d'estudis a la llarga és per fer un senjur encara més fort. I això és de grei, perquè fa 25 anys que ho fan, tu, de manera desinteressada, a més a més, aquesta gent no cobra absolutament re ni per escriure els articles, ni per reunir-se un cop a la setmana, ni per fer tota aquesta feina que fan, que és impagable. Impagable. El seu president, en Pere Fauna, em va demanar que fes el pròleg d'aquesta edició per estrenar-me'n, diguem, perquè encara no n'he fet cap. És tradició que ho faci l'alcalde, però em va demanar si ens semblava bé i vam decidir que sí. I precisament parlàvem d'aquests termes, no? En l'agraïment dels autors, no només d'aquesta missalània, sinó dels autors dels 60 articles que s'han fet fins ara recollits en diferents missalànias, no? Precisament per... per aquest sentit de desinterès, de fer-ho perquè hi creuen, perquè els agrada aquesta feina i sobretot perquè ens estan deixant un senyut molt merdic històricament, culturalment, socialment, és a dir, no podríem pagar-los mai. Doncs això serà aquest divendres a les 7 de la tarda a l'Ateneu, parlen així també de l'Ateneu, suposo que continuen el diàleg entre l'Ajuntament i la Junta de l'Ateneu referent A qui no us es farà finalment si redueix aquest ús de la Sala Gran? Sí, encara estem parlant. És un tema que malauradament no va tot lo ràpid que ens agradaria que n'és. Actualment el tema està en mans dels serveis jurídics de l'Ajuntament per veure quina és la millor forma jurídica per regular aquesta relació. Però bé, hem anat parlant amb l'Ajuntament de la Teneu aquestes darreres setmanes. Continuarem fent. per aquest tema i per tots els que facin falta. Vull dir que amb això no hi ha novetat com a qui diu. La voluntat és aquesta. Quan ho tinguem apamat com a qui diu ho anunciarem com calgui. Els canvis per això suposo que seran de cara al curs que ve ja directament a partir del setembre. Depèn de com anem de temps. Sí que sembla que el temps apreta i que a vegades sembla més lògic que fer un canvi per un mes no val la pena i ja t'espera el curs. Veurem Carme a veure com anem de temps. simplement això. Doncs ja ho anirem parlant, també. Doncs moltes gràcies, Sergi Regidor de Cultura. Avui hem parlat sobretot de Sant Jordi, també d'altres qüestions referents al poble, però sobretot volíem parlar d'aquesta tira de Sant Jordi, que a Sant Just, com dèiem, se celebra aquest diumenge als Jardins de Can Genestà. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Bon dia. People put pictures of places in frames. I remember someone's face but then I forget their names. I have a book for writing down who I meet and where I'm going to. But my home is nowhere without you. There is nowhere like the ocean to breathe. And the world is wonderful as it is Now I might try to settle down on some beach in Malibu But my home is nowhere without you No, no, no, no. I met a native and they shook my hand In a warehouse in Providence, Rhode Island They said they had a room for me there with an incredible view But my home is nowhere without you Their house is full of dogs and full of bugs In a city full of gods and full of thugs I wander there down the streets and up on First Avenue But my home is nowhere without you My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. Without you. Without you. Just a la fusta, al magazine del matí. Tu, Seba, el ràdio d'Espanya. Per què, Seba? No m'ensenyo mai tu, què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia aixins com a internacional. No, jo no li he dit això, nacionalment dic coses. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit a més, al començament? Què diu? The hill of the lips, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. Un any més, veus de la parròquia vol portar un alè d'esperança als nostres uidors i uidores. Compartirem temes d'interès. Aprofundirem en l'espiritualitat. Farem una mirada a l'Evangeli. Ens posarem el dia amb notícies i activitats d'Església. Estarem amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. Cada dimecres, a les vuit del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amenitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar als uients de 60 i més. Recordeu, els dimecres a les vuit del vespre, en el 98.1 Ràdio d'Esvern. La imobiliària 121, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93 372 1710. Passen dos minuts de dos quarts de dotze del matí. És moment de parlar de futbol. Per això, doncs, saludem l'Emilios Kasokyo. Bon dia, Emilio. Hola, bon dia. I el Jaume Sucardats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. I a mica a mica, suposo que s'aniran incorporant a la tertúlia. Estan a la banqueta. Exacte. El senyor Ramos està buscant informació. Sempre aportant fins a última hora. El Carles ja veiem que està entrant per la porta. Ho veieu a través de la càmera. I m'imagino que l'Enric també anirà apareixent. Doncs un dia d'aquests interessants, Arfitartúlia. Si us sembla, abans de parlar del partit d'avui, comencem parlant del partit del Madrid d'ahir. No sé si us veu veure. Va ser un privilegi. Ai, Carles, hola. Hola, què tal? El vam veure i el vam escoltar. Sí, per Televisió Espanyola. Què us va agradar més? Em va agradar més veure-ho. No l'ha tocado, no? Ha tocado bola. Ha tocat la pelota. Ha tocat la pelota. El que hauria de fer el Madrid és volver a aconseguir la pelota i conservar-la. Si no la té. No sé, són coses molt rares. Vam veure un partit completament diferent al que realment... S'esperava? No, jo esperava el partit aquest. Vam veure un partit diferent. Vam seguir veient i després va acabar el partit i vam seguir amb tertúlia i xerrant i explicant coses i se'ls anava molt a la paraula. Jo crec que és una falta de respecte trement dels contraris. O sigui, som jo, jo, jo, jo... Bueno, però com que els contraris estan allà, estan a Alemanya, doncs mira, no se n'enteren. Això sol passar, no? Amb les retransmissions, no només del Madrid, sinó també del Barça, quan juguen amb equips de fora... Sí, però són més calçonassos els de TV3. Els de TV3 en seguit abaixen les orelles. O sigui, diuen, penalti! Veuen les repeticions? Bueno, no. No. Bueno, és que se li veu la ungla del dit petit, que això potser és fora d'això. Potser sí, eh. No té cap tipus als seguidors del Madrid. Ara, jo de totes maneres... Es diuen continuament. A veure, fins a cert punt, puc entendre aquesta actitud del doctor de Televisió espanyola en un partit del seu Madrid contra un equip de fora. fins a cert punt no puc entendre. Però no hi ha allò de la imparcialitat? No. Hi ha gent que està veient el partit que no és del Madrid? Ja. A la competició europea o en competició, és com mateix que quan vèiem partits del Mundial, els comentaristes d'aquí sempre anaven a favor de la Roja. És perquè estàs jugant contra gent d'altres països, no? I sempre busques una mica... Ahir a... La proximitat. Per la tele? Sí, per la tele. TV3 va fer el Mundial i jo no vaig entrar. Doncs a ell... Que no me n'enteri jo. A Barcelona Televisió van posar en tros el segon gol del Bayern, per no sé quina emissora. Flash FM o... Flashback o...? No sé quina emissora era. i van celebrar el segon gol del Bayern com si hagués sigut jo que sé. Jo he de dir... Em sap greu però jo vaig despertar els meus fills. Amb el segon, amb el 2 a 1. El primer també. Amb el primer em vaig sorprendre jo a mi mateix. Perquè jo no acostumo a celebrar gols, soc una persona bastant pasiva quan veig els partits i analitzo altres coses. I no em mobilitzo tant. Però el primer gol em va sortir i vaig cridar i mon fill em mira i diu si no jugau a Barça, qui són aquests? No sé què m'ha passat i amb el segon ja no veus. i a més a més després de la frase, és que ja portaven un seguit de frases. O sigui, el Madrid desapareix al partit del minut setanta o així, perquè estan esfeixiats, cosa que ningú ha comentat. Desapareix o desapareix una mica abans? Sí, bueno, bueno, sí, però vull dir que... que estan asfixiats, completament. Estan deixant el partit a les mans dels altres. I els altres, físicament, estan molt més bé. Però això s'ha d'obviar, perquè aquí el que estem parlant és tota l'estona que hem ficat amb que el Madrid ha recuperat la posició de pilota. No ha tingut mai en sa vida la posició de pilota. Ahir sentia tertúries a la televisió de Marca i tal que els millors moments dels dos anys de Mourinho són 20 minuts contra la Barça a la tornada de la Copa. Aquests són els millors moments del Madrid als dos anys. Va ser un moment que el Barça... perd el control del partit, perd el control del partit i el Madrid comença a pressionar. M'entens? Però és que no estaven creant ocasions. Els millors moments del Madrid els últims anys resulta que és una pressió amb un altre equip. Va tio, això és jugar a futbol? Si el que vam fer ahir va ser intentar sortir un altre cop al contra, deixant un altre cop al domínium els altres. El que passa és que a vegades et trobes equips que són bons. Ja es planta encara. En el cas d'ahir el Bayern va plantar cara. Però clar, el que comentàvem abans amb l'Emili que... El Bayern i el Madrid tenen un sistema de joc bastant similar que és de defensa molt contundent, amb un mig al cap que les passa molt ràpids endavant i després endavant aprofitar que l'agafi o una superestrella i que faci una mica de màgia. I clar, el que comptaves tu ara... El Madrid no li està funcionant quan es troba amb equips bons, però ningú parla dels jugadors perquè tothom està parlant de Mourinho i de Caranca. Ell es tira tot el pes de la premsa i de tot i ningú està parlant dels jugadors. Sí, però l'any va canviar de la truita perquè el concentrava aquest... de volta i mitja de les tertúlies. O sigui, el gran tema de discussió és per què no va jugar. L'elecció de... Però és que ja m'explicaràs que pinta un lateral. Hi havia nanos allà del Madrid també que estaven dient... Escolta, aquest dia que dius que és tan meravellós del Madrid, la tornava a la Copa, està jugant el... està jugant el portuguès, allà el brasilé lateral. Ahir vaig haver de rectificar la meva opinió sobre el senyor Mourinho. Jo sempre he dit que aquest senyor de futbol no entenc molt poc, que no és un gran tàctic de futbol, i ahir vaig veure que sí que era en temps. Quan li vam preguntar com és que el Bayer havia guanyat. Resposta, perquè ha marcat un molt més. Molt bé. Sí, sí. I el dia que vam fer matemàtiques a l'escola de petit va estar a temps. A veure, Mourinho, si mirem títols que té i amb quins equips els ha aconseguit, podríem arribar a justificar com a bon entrenador. Ara jo no sé si és un bon líder i si la seva estratègia realment és bona per a l'equip. És un sistema de joc que fa molts anys que està implantat. No ha descobert res en el món del futbol. Hi ha gent molt entesa en futbol que diu que no passa la història per innovar-se. El joc del contraatac no té res. Ara, si tu tens una plantilla que són tots espectaculars, el contraatac et funciona. Si en el moment que s'adhabilita alguna zona, pots tenir petits problemes. El Madrid en defensa. Ho dic fluixet perquè no em senti el meu oriño, però estan fatal. Sí, sí. Els del Departament de Defensa estan fatal. Tenen sort de l'Arbeloa, que l'han ressuscitat, perquè més que ningú en dava, i està fent un bon paper. Però tenen l'altre cantó, el portuguès i el brazil, estan tots dos descentradíssims. El Pep és un tio que per molts anys continuï jugant al Madrid, però és un tio que no es col·loca completament la defensa. No, no prendrà mai. I després tens l'altre, que és un soca i que se li encomana tot el que li passa al seu voltant. Que podria haver estat un bon jugador, però jo crec que juga massa enrere. que és el Sergio Ramos, un tio que no li has de donar tantes responsabilitats perquè no hi arriba. Llavors, a la posició on està, que ha de solucionar moltes coses, doncs, bueno, no ho fa gens malament, s'avança bé, però, a la que el tio se surt de la posició, ahir vam tornar a veure una borrada com una casa, que com, És que no pots encarar una tornada d'una semifinal amb una targeta per fer el burro al mig del camp. Més sent un defensa, que saps que en algun moment del partit allà el Santiago Bernabéu se t'escapa i algú li has de fer targeta. Era una falsa tàctica. La tàctica seva. La seva tàctica és tenir targeta. I el Marcelo, jo crec que està boig també. Cada vegada el veig... El Pepe no té cabell, aquest en té molt, però... Deixa-lo anar també. No ho sé. O és la influència de l'entrenador que els diu perquè aquest xaval acabava de sortir. L'únic que fa és perdre una pilota amb el seu lateral però tampoc. No li has d'anar a fotre al mig dels jo noies. Clar, és que és això. A més, descaradíssim. I a sobre et diu que no l'ha tocat. Descaradíssim. Va ser descaradíssim i després l'actitud que va tenir després de la falsa lloc. Encara hi va buscar un altre. Suposo que algú li va dir el nom del porc. Suposo que sí. I el tio va buscar-lo i va dir tu amb mi, si, quan, no sé què, però si tio. Si el tio que t'ha dit a l'alabaquet bufa i caus a terra. Clar, perquè les coses aquestes no continuen després, com em passava a mi. No, clar, s'acaben. Si jo continuo, t'ho passa al xulomunt de dos metres. És com si anessis a dir... Amb un alemany de dos metres. Ves a dir-li amb algú més que sa mare cuina malament. Ja veuràs tu quan acabi el partit on va la cullerata d'esta mare a sa mare. Suposo que una mica fruit de l'estrès, no? De sortir com a revolsiu. Jo crec que sí. I a part que estàs calfant abans de l'un a un. El torna a fer saltar. Se li gira el servei, perquè aquesta supercàmera, que jo suposo que la supercàmera aquesta de televisió espanyola és per amagar la possessió de pilota. I com veu, com t'ho he de comprovar, no es va poder veure la possessió de pilota. i el Santxís, amb aquesta versió, va aprofitar tot el partit per dir que el Madrid hauria de recuperar la posició de la pilota, que no la tenia ni porratxo. Però bueno, el fet és aquest de torno a sentar-lo, empatem... Tornar, tornar... Bueno, saps? Igual el tio es va començar a centrar una miqueta, que ja deu tocar, eh?, sobre el titular i en fots amb aquest, amb el Dimal aquest. Dimal és un cantant dels 80 que anava tot en metxat, que va fer una cançó molt famosa i porta els mateixos cabells que el Contral. I no sé, jo crec que el Madrid té un problema amb defensa, que el Bayern es va veure bastant més bé al mig del camp. Potser el Madrid té bastant més qualitat que el Bayern. El Bayern s'arriba a tenir un mig del camp una mica més potent ahir, doncs crec que hagués fet bastant més feina. I a davant, doncs jo crec que el Madrid desapareixen bastant del mapa, eh. O sigui, a Benzema ja li poden dir el que vulguin. I ahir on estava el Cristiano. I ahir on estava el Cristiano. Té una oportunitat davant del porter que fa llufa. En Cristiano només surt amb els partits petits. Hòstia, és molt fort, però és molt fort. Sempre passa. Moltes coses grans i importants no pareix. No ho entenc, perquè és un tio que amb la xuleria que transmet, aquesta confiança, aquesta foa... Sí, sí, hauria de ser al revés. És un tio que sempre que tingui la pilota i tingui una altra davant, l'intenta humiliar, sigui del color que sigui el que sigui. Sí, sí. És més igual, a millor intentaré fotre tres bicicletes, un canyo, després la fotré per l'escaria en senyora de cuixa. Quina diferència hi ha entre el Bayern i el Getafe? És que no n'hi ha cap. O l'Sporting, l'últim partit. Sobretot si ets Cristiano Ronaldo. La falta és superdescentrat, tenir unes distàncies de barrera que a la lliga espanyola no les veus ni vots. No les veus ni vots. I no és que quedes així. I el remat aportaries sol, amb el porter tirant-se a terra, que té per pixar-se... pot fer el que vulgui. I amb la qualitat que té, és que li podria haver fet un llacet al coll del porter després rematar. Sí, sí, és un jugador... És molt curiós, no ho entenc. Els grans partits sempre estan com apagats o sembla que potser són els altres equips que el frenen moltíssim. Jo crec que quan no li surten les coses de principi pel que sigui, perquè l'equip contrari el frena o perquè a ell no li surten, s'oblida del partit. O sigui, ja no... Es descentra totalment. Hi ha un xut a porta d'ell que entra per la banda. que està a l'osil al segon pàl sol, el Benzema té el seu defensa marcant-lo i rebenta la pilota des de fora l'àrea. Però això és habitual. Això és habitual, eh? Però, tio, quan ell ho fa, continuament, quan no li passa la pilota a ell, estigui com estigui marcat... Sí, sí, sí. L'altre intenta provar i xutar, no el Pepe des del mig del camp, però qualsevol altre, li fot les mans al que crita el cel, comença a fotre la bronca a tothom, i ell... Bueno, no sé, potser agafa la responsabilitat que l'equip ha de ser ell i s'agafa i allò que comenten de fotre't l'equip a l'esquena, perquè jo soc a la punta d'aquest equip. Sí, no, potser el partit de tornada li surt un partit sensacional, se'l carrega a l'esquena, com tu dius, i marca tres gols i ja està. Clar, de tota manera, el resultat d'ahir, en principi, fa pensar que pot passar al Madrid. Creieu que passarà? Jo tinc la teoria d'aquesta competició que si marques fora tens molts fets. Home, el partit d'ahir, tal i com anava, amb el 0-0 es classificava el Madrid, i ara amb el 2-1 han perdut el 0-0. Però difícilment aquest equip acabarà. Jo crec que tot dependrà del Bayern, de com el Bayern planteja el partit. Si fa com els dos últims equips, i si fan com els dos últims equips que ha jugat el Madrid, que quan han anat al camp del Madrid amb tot el perdó i respecte, però s'han fet cacones, Perquè no han sortit d'aquestes característiques. Has de sortir a morir amb aquests tipus de partits. Què passa? Que són gent diferent. Sí, són equips petits, però per això mateix em refereixo que si tu ets un equip petit que arribes a quarts de finals i no surts a morir al Camp del Madrid, quan sortiràs a morir al Camp del Madrid? Perquè no hi tornaràs a jugar mai més. També hi haurà el plus que ja se sabrà el resultat del Barça-Xelci. És a dir que és dimecres en aquest cas. És a dir que ja sabrà qui és el finalista. Encara que es pugui sospitar ja es tindrà la certesa. En Mou ja va dir que ho sabia qui era. A més, el dilluns en Mou va tornar a aparèixer a les rodes de premsa i ja va obligar a la UEFA i va fotre algun comentari asint a asint, recordeu, fent referència al que deia Guardiola. Ell només es limita... És cansat. A Alemanya, d'un partit, d'una semifinal de la Champions, que és tremendament important, i et fots a parlar de la roda de premsa que el viola d'un partit de lliga. D'un partit de lliga, del xep-xep, d'un gol de fora de joc. Però tio, tu tens un problema. No, si que i tant, que té un problema. I avui? Com ho veieu? Avui és molt difícil. Avui és un partit molt maco. Avui pot ser un gran partit de futbol, jo crec. Però la Champions, parlant dels resultats. Jo crec que sí, perquè almenys els últims Chelsea-Barça-Chelsea que hi ha hagut s'ha mostrat molta competitivitat esportiva. Sí que l'últim, amb el merder aquell que va haver-hi de Didier Drogues, que es va acabar dirigint a la càmera amb aquella cara d'ull de sortit que estava. Sí que va haver-hi una mica de, podríem dir, tangana o com va dir en Mou, escandaló, no? Que no era tan escandalós, no? Perquè l'Iniesta es va acabar. Però sempre s'ha vist molta rivalitat en aquests dos partits. Jo crec que serà un partit de cara a l'espectador de nervis. I jo crec que serà potent, eh? Perquè el Chelsea li té guardat un sentiment al Barça. I això, encara que vagis variant molt l'equip ja a aquests puntets. I a més, per exemple, els claus de l'equip del Chelsea com Terry, Lampard... I continuen sent els mateixos. Trogba, ells són els mateixos, no? El Terry ja ha sonat. El Terry ja no és el Terry que ens vam trobar... Menys avui, no sé què en trobaré avui, perquè ja serà bestial jugar amb dues costelles trencades, aquest home avui. Però Terry sempre ha set un toro. Al mat, ja ho ha dit. Només hi ha dues persones al món que facin l'animal d'aquesta manera, que és en Terry i en Puyol. Són les dues bèsties del futbol. Però no es fa patir, no? El partit? Sí, sí que és el partit. El partit del Barça pot quedar fora avui tranquil·lament al partit de nada, i tant. Són dos equips molt... són dues bèsties. I el sistema del Chelsea, que és molt físic, que és un equip molt físic i molt fort, i sobretot a la delantera, menys quan juga en Fernando Torres, no, és veritat, és un sistema que li fa molt de mal al Barça. El que passa és que també s'ha de dir que quan el Barça juga bé contra el Chelsea també li fa molt de mal. El Chelsea no pot tocar la pilota, Van com perduts. Aquesta vegada tenen en Mata, que jo crec que és un jugador que... És molt determinal. No, és un partit complicat. És un partit molt xulo. Ens donarà feina, no? Moltíssima. Molta. Encara que el Mata vagi dient a les entrevistes, no, jo em fixo amb el Xavi i amb el Liniesta per millorar i tal, i em poso els seus vídeos. Has vist l'alineació que dona aquest diari del Barça? M'encertarà o no? Mira-te-la. No, jo és que jo no m'esmino, però després qui no la lançarà? Pinto a la porteria... Però què diu? Pinto a la porteria... Sí, però ara mira els suplents. Per què Pinto? Per què Pinto la portaria? No sé. El Quiqui és Jordi Grau? Mira els suplents. Suplents? El Pinto també? Sí. Aquest és el Johnny Loffey del Pinto. I l'han pujat per aquest tipus. Molt bé, Masquerano, Piqué, Puyol i Alves, probable. No, no és probable que piquen a jugar-me. Jo crec que jugarà Adriano. Crec que seran Busquets i Iniesta. No oblideu de totes maneres que el que fa l'aliniació al Barça es diu Josep Guardiola. Et pot fer el que vulgui. Crec que piquen a jugar. Creus que no? He jugat alguns minuts la setmana passada. No, jo confio que avui, el que jo sí que tinc bastant clar avui, crec que és la delantera, perquè ja porta els últims partits matxegant molt més si hi ha Alexis en aquella posició tan central, i crec que avui ho vol aprofitar un altre cop. El que tinc el més dubte és en Pedro. En Pedrito, jo no sé si donarà una oportunitat a algun nano perquè... Vinga va, vull anar-hi. El Tello de titular. El Tello. Home, és físic. Què pot passar? Sí, amb el Tello... També et s'ha de dir que crec que és un partit molt important per a Cesc Fàbregas, perquè és un jugador que ha jugat molt a la Premier League i aquest tipus de camps se li posen bé, jo crec. Això Jaume pensa que és bestial el que estàs dient, saps? Perquè aquestes opcions, les primeres temporades de l'època guardiola no podíem donar tantes opcions a tantes línies. No, clar, no, no, és que és això, és que és això. I ara això és bestial, perquè m'estàs donant moltes opcions a totes les línies. Com aneu? I som molt bons jugadors. Som molt bons jugadors. Valenric. Valenric. He anat a buscar-lo allons. Li hem dit que no era època, però hi seguia RKR. Doncs el fet és aquest, que tenim moltes opcions a totes les línies. Ja ho he acabat amb el Madrid. L'altre tema complicat és que el Masquerano està en molestat i això... Si li cau una altra targeta per a un... perquè és només que et despistis una jugada i la cagues amb el mascarell. Si fotis un encàrrec amicadura... De tota manera, a Percibut s'està en el Valdés i Mascherano o Puyol? Mascherano. Mascherano i Puyol, jo crec. Jo crec que Puyol també. I Valdés no, Valdés és Lliga. Valdez també? No, no, n'hi havia dos. No ho sé. Jo crec que és Mascheron i Puyol. Potser sí que Valdez sigui lligat. Si és Mascheron i Puyol. Tornarem a jugar a la final si la juguem en quadre, potser. Sí, perquè Valdez feia dubtar l'altre dia, l'últim moment, en relació al clàssic. Pot estar el Messi fotent gols i solucionant partits, eh, però en defensa, si no està el Mascheron, el Barça fotreig. Ja us ho dic jo. No, no, no, no sóc radical. O sigui, el Piqué no està jugant. Aquí hi posaràs. Però l'estem recuperant, el Piqué... Avui jugarà Piqué, eh. Que avui jugarà Piqué. Bueno, doncs demà parlarem. Encara tenim opcions a la gent. Avui jugarà Piqué. Avui jugarà Piqué seguríssim. Piqué fa dos partits que no juga. Estàs lesionat? Estàs dient el partit més important de la temporada per guanyar el Champions i la Lliga està gairebé perduda i fots el que estava lesionat. La Lliga està gairebé perduda? Si que estem negres, avui. Queden sis partits i estan a quatre. Però sis partits són nou punts. No, no, que la Lliga està a tocar. Ja ho tenim, això. Perquè dissabte... dissabte ja ha passat. Abans de parlar de dissabte, si us sembla, sentim a ill Jaume i la Roser, van anar a veure què deia la gent del poble, referint a dissabte. Crec que pot guanyar el Barça per dos a un. Perquè el Madrid està bé, no ens agrada, però és així. El meu resultat és un 3 a 1, com el de l'Anada, i crec que serà un partit difícil, però serà un partidàs, com tots els Barça-Madrits, i, bueno, disfrutar i gaudir-ho. Una porra, doncs, 3 a 1. Això està fet a despatx d'aquesta lliga. El que passa és que li sortirà malament, perquè el Madrid, el partit que ha perdut, ha perdut en els últims dos minuts. Si guanya, no hi ha hagut temps d'arreglar-ho. Això ja no es pot ni posar en dubte. 4-1. Jo crec que un 3 a 2 a favor del Barça. No és que m'entusiasmi el futbol, però espero sempre escombrem cap a casa. El resultat crec que serà un 3 a 1 a favor del Barça. Crec que aquest partit el que serà necessari és que l'afició estigui molt a sobre i fer del Camp Nou un fortit, ja que l'afició del Barça no sempre ha estat allà i en aquest partit és quan ha d'estar sempre. Com ho veieu vosaltres? Bé, no? Veig un optimisme sense moderació, no? Si fessis aquesta entrevista a Torre Hòndor 2, suposo... Seria al revés. Hi ha molta diferència entre els dos equips. El joc, la forma, l'equilibri entre les línies, amb el toc de pilota... Sí, però els últims partits del Barça he vist que no tenen tant encert a la barra de caraporteria. Inclus el Messi podria haver marcat molts més gols dels que ha marcat. Ostres, però què li demanem? Messi porta encert a la barra de caraporteria. He dit Messi quan de temps fa que no marca el Cesc. Sí, cert. És veritat. Els està guardant. A veure. Jo sí que tinc una cosa per demanar-li els jugadors del Barça i és que intentin xutar una mica més des de fora a l'àrea. Jo crec que això és una ordre del Guardiola. Per exemple, quan jugava a Sevilla xutava. Cesc xutava. I aquí no xuta ningú. Adriano és l'única prova. I Messi. Messi quan t'he forat xuta, això està claríssim. Però si tu mires un partit del Madrid, ells quan arriben a frontal de l'àrea, que és on pràcticament sempre el Barça l'està tocant, ells allà hi atxuten. I marquen la tira de gols. Vols fer parets curtes amb el Madrid? No, però... Tenim un joc diferent i virtuts diferents. Ja perquè el Barça està un 80% del partit en aquella zona. A més a més, jo et dic una cosa també. Quan tu veus un partit del Barça, si tu escoltes la gent, i m'inclo que no... És a dir, a vegades pilota al bord de l'àrea, llavors fa una jugada i fan gol. Després fa la mateixa jugada al cap de 20 minuts. Veus com havies de xutar? Tenim un estil de joc. A vegades és increïble perquè sembla un partit de futbol sala. Jo crec que hi ha vegades que es passen una mica. I per exemple en l'últim partit va ser un exemple clar com va fer el gol Messi des de fora a l'àrea. Va haver de ser una reacció. Però Messi xuta. El partit del Llevat no el va obrir. Va obrir moltíssima banda. Van canviar el xic completament. De mitjana d'edat, 40 anys davant de l'Eresa. Va guanyar un sprint amb el Pedro. Toraco, el Llevant estava molt bé. Jo crec que el gol de Lini està en forbrits, a banda que va ser el gol que ens va classificar. una de les grans coses i que ens sembla extraordinari és que el va xutar des de fora de l'àrea. Sí, sí, i que va xutar amb l'ànima, que habitualment Iniesta xuta, que dius que té una poca fe. Si aquest mateix gol, el Marc, amb jugada dintre de l'àrea... No, però l'Iniesta xuta bé, eh. Doncs serà, si hagués sigut el gol d'Iniesta que ens ha classificat. L'únic que té una mica de misto xutant és el Xavi. Però tirant faltes és una meravella. És diferent. Jo crec que de vegades és això, que el Barça necessitaria un punt de... Més amb aquests partits que has d'anar a marcar. Vaig a dir-vos una cosa. Evidentment és una semifinal de la Champions. Segur que heu fet una anàlisi molt bona del partit. Però el Chelsea no és el que era. M'ho dic de debò. Malgrat que últimament estan en millor forma. Van tenir un inici de temporada molt dolent. Després li van fer descaradament al llit de l'entrenador. I ara amb el nou entrenador sembla que s'hi estan posant les piles. Dissabte es va classificar. Sí, guanyant 5 a 1 el Tottenham. A més a més. Tottenham tampoc no són una colla. No, no és un mal equip el Tottenham. Però el que vull dir és que també és l'última oportunitat pràcticament de la vella Guàrdia, no? De Terry, Lampard, Drogba... Jo crec que jugaran tots tres de titular, és a dir, no crec que jugui Fernanda Torres. Jo crec que no. No sé que estigui tocat, el Drogba ja el vulguin guardar per la segona part. El Drogba tampoc no té 90 minuts assegurats. No, però és un jugador que es pot inventar gols. És un tercer jugador, a mi m'encanta Drogba. Vull que no rasgui massa bola, tampoc. Esperem que no rasgui massa bola. Sí, però les poques que pugui rasgar, les poques clavar. Clar, clar, és pilot, pilot, pilot amunt, controlar, fa de boia, bé passar una línia a damper, aquest són dels perills del Chelsea. Per això et deia que el masquetà no és tremendament necessari avui. Avui i dissabte. Avui i dissabte, avui i dissabte. El Puyol ja és una cosa que ja la defensa està col·locada. El Puyol amb els anys ha fet molt. Tenim un problema d'alçada per això. Hi ha un problema d'alçada. Si Piqué no juga hi ha un problema d'alçada. És una realitat. No és que jugaran Mascherano i Piqué, jugaran els dos. i jugarà Pujol de l'esquerra o Adrià? No descarto que Pujol no jugui i que jugui contra el Madrid. És possible. De dues maneres, encertar una alineació de Guardiola és impossible. Perquè és clar, has de posar tant allò de titular. Jo crec que l'única manera d'encertar una alineació de Guardiola és dir, portem Messi, defensa Messi, Messi, Messi... Jo crec que al matí li passen els diaris amb les alineacions, diu, aviam, té un software... No han posat ningú. Té un software, diu, aquesta és la que no ha posat ningú, pam. Perquè si no, no s'entén. Que serà més difícil avui o dissabte? Avui. Bé, crec que són dos partits diferents. Avui es veurà... Pel Barça sempre jugui. Però el rival i el camp fa molt. Avui anem a jugar a Londres amb un equip que té ganes de jugar a futbol a la seva manera, però té ganes de classificar-se i lluitar bé. I després dissabte ens podem trobar amb un equip que pot fer dues coses, jo crec, al Madrid el dissabte, que és venir a jugar a futbol i a plantar cara. Cosa que ahir va tornar a demostrar que en partits importants Maurinho torna a apostar, és a dir, torna Sense criticar Coentrau. És a dir, l'aposta de Coentrau és molt més defensiva que la de Marcelo. No dic que Coentrau fes bé o malament perquè l'estan matxacant, aquest nano, però perquè ja el tenen... ja li han posat la creu fa temps. Però ahir el Madrid va tornar a jugar a veure'ls venir absolutament, absolutament. contra un Bayern de Múnich, que és un molt bon equip, però és que al Madrid li donen 10.000 voltes. Per cert, senyor Sau, que és senyor Sanchis... No, no, no, no vull entrar, ja ho he dit, però, vergonya aliena. Vergonya aliena, els comentaris que feien ahir, i a més a més, o estaven veient un altre partit o no s'entén. I aquí ho deixo perquè... A mi em preocupa una cosa el partit del Madrid. Pot ser del Madrid, però l'anàlisi que estaven fent era absolutament fals. És a dir, tu pots fer un anàlisi del partit en clau madridista, La segona part que van retransmetre era una altra. La segona part que van retransmetre era una altra. La segona part que van retransmetre era una altra. de com sortirà el Madrid. Jo no crec que el Barça ha tingut moltes opcions per relaxar-se. No ho ha fet mai. No, no, no. No et dic que es relaxi el Barça. De com sortirà el Madrid... Ah, bueno, vam veure després del gol del Bayern, només un minut, un minut. I Marcelo quasi li trenca la cama al jugador. Exactament. O sigui, veure el Barça classificat per la final de la Champions. A mi em perdonaràs, però ahir, en el moment en què Marcelo perd els arstreps, jo estava a casa, i vaig disfrutar, vaig dir, mira, ja estaven perdent els papers, i Mauricio torna a perdre els papers a la roda de premsa dient, eh, recuerdo la eliminatoria del año pasado. De que estàs parlant, noi? De que estàs parlant? Però és que és que no té altre argument. Però és que això no és un argument. No té arguments. No sé si el Marcelo reacciona així perquè recorda l'àudio. És culpa de Vilanova, que li va posar l'ull al dit. Bé, doncs d'aquesta manera tanquem aquesta tertúlia d'avui, a veure què passa aquesta nit, i a veure què passa dissabte. Ens ho passarem bé. La setmana que ve. Que vagi molt bé, i bon dia. Connectem tot seguit amb COM, revaluït també amb el bullet informatiu dels Senyors Notícies, i tornem després, a partir de les 12.10, fins ara mateix. amb ràdio, notícies. Bon dia, són les 12. Us parlen Maite Polo i Oriol Pujador. Ja ha començat a Madrid la reunió de la ministra de Sanitat amb els consellers autonòmics per concretar la retallada de 7.000 milions d'euros en el sector de la salut. La proposta que ha avançat fons del Partit Popular se centra a fer pagar més pels medicaments tant als pensionistes com a la resta de ciutadans. Els pensionistes ara no paguen i poden haver de pagar un 10% dels medicaments, mentre que els treballadors en actiu es proposa que assumessin la meitat del cos. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia. Espectes aquests que deies Oriol que afecten únicament les competències del govern central i que Catalunya veu amb bons ulls. Asegura el conseller de Salut que la Generalitat no pot traspassar les mesures ja posades en marxa, però sí acceptar la responsabilitat de Madrid. No farem més allà d'allò que hem fet, tal com ha dit en su moment el govern. Nosaltres només podem millorar la situació financera de la ciutat catalana amb mesures que siguin preses per l'Estat en el marc de les seves competències. En el marc de les seves competències ja vam dir que no podem anar més d'allà ni anirem més d'allà. El conseller marca com a línia vermella les mesures que suposin una barrera als ciutadans més desafavorits per a l'accés a la sanitat i als fàrmacs. Ministres i consellers estan reunits i s'espera que quan acabi aquesta reunió parli tant el conseller com la ministra Anna Mató, com Radio Madrid. El rei Joan Carles ja ha rebut l'alta hospitalària del Centre Mèdic Sant José de Madrid on estava ingressat després d'haver estat operat dissabte del maluc. El rei ha evolucionat de forma molt positiva han dit als metges després d'aquesta intervenció quirúrgica a la qual va ser sotmès la matinada del dissabte després de trencar-se el maluc a l'Àfrica on estava de casera. El conseller d'Empresa i ocupació, Francesc Xavier Mena, assegura que les inversions d'empreses catalanes a l'Argentina no corren perill. Tot i això, el conseller sí que creu que l'expropiació d'IPF condiciona futures inversions. Parlament, Monts Hidalgo, bon dia. Bon dia. El conseller Mena creu que la decisió de nacionalitzar IPF pot afectar futures inversions o exportacions d'empreses catalanes, però ha assegurat que fins al moment cap de la seixantena d'empreses catalanes a l'Argentina se n'ha vist afectada. A hores d'ara... cap empresa de la més de 60 que opiren d'Argentina, del matriu català, ens ha manifestat cap preocupació particular, més enllà de la general d'un trencament de les regles del joc que ha fet el govern argentí. És veritat que això clarament afectarà de forma negativa a futures inversions d'aquestes empreses que hi són o d'altres que seguissin plantejant d'entrar en aquest mercat. El conseller d'Empresa, que compareix ara la Comissió del Parlament per explicar el Pla d'Actuacions Industrial, ha afegit que no és partidari d'entrar en guerres comercials amb l'Argentina, com Ràdio Parlament de Catalunya. L'amorositat del sector bancari ha superat el 8% al mes de febrer i se situa a la cota més alta dels últims 18 anys. Així ho asseguren les dades que el banc d'Espanya ha fet públiques aquest matí i que constaten un augment de l'amorositat de dues dècimes al segon mes d'aquest any. Segons aquestes dades, ara mateix l'amorositat de bancs, caixes i cooperatives de crèdits supera els 143.000 milions d'euros. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència contra Federico Jiménez Los Santos per atemptar contra l'honor d'Esquerra Republicana de Catalunya. Els fets es remunten el 4 d'octubre de l'any 2007, quan el periodista va publicar un article titulat Requisa de Armes al diari El Mundo, en el qual s'acusava Esquerra de tenir armes a les seves seus. Los Santos ja havia estat condemnat en primera instància per un jutjat de Barcelona i en posterioritat per l'audiència d'aquesta mateixa ciutat. El Suprem obliga Los Santos a publicar parcialment a costa seva la sentència al diari El Mundo i el condemna ha pagat, amb l'esquerra republicana, 60.000 euros en concepte d'indemnització per danys i perjudicis. Bon dia, us parla Joan Barberà. Al Barça s'enfronta al Chelsea, estan fort. Bridge, a partir de tres quarts de nou del vespre, partit de nada de les semifinals de la Lliga de Campions de Futbol. Escoltem el tècnic del Wigan anglès, el català Robert Martínez, que recentment s'ha enfrontat als Londonens en declaracions a com ràdio. Tenen moltíssima experiència, els jugadors del Chelsea saben perfectament que no poden jugar de cara a cara en aquest equip com el Barcelona, i el que hauran de fer és utilitzar la seva experiència molt bé, utilitzar individualitats de gran, gran qualitat, com diria Drogba i gent com el Juan Marek, que pot fer molt de mal. i intentar jugar amb un estil molt específic per al que són aquests dos partits, especialment el de Stamford Bridge, on les dimensions del terreny i la força dels afeccionats poden jugar un partit molt important. Podeu seguir el Chelsea-Barça a Com Radio quan passin 5 minuts de les 8 del vespre a l'altre semifinal, ahir, partit d'anar de Bayern de Múnich 2, Real Madrid 1. Tot seguit. les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pons. Les escoles van fer públiques ahir les llistes baramades de les prescripcions escolars. Aquestes atorgen una puntuació a cada nen d'acord amb unes pautes preestablertes. Això condicionarà els sortets, els resultats del qual es donarà a conèixer avui, ho farà la Conselleria d'Educació de la Generalitat. D'aquesta manera, els nens amb una puntuació més alta tindran més opcions d'accedir al centre matriculat en primera opció. Des d'avui dimecres i fins divendres, les famílies tindran temps per fer reclamacions. Les resolucions a les alegacions es donaran a terme el 23 d'abril. Aquest dia, les places estaran assignades de forma definitiva. Aquesta tarda s'inaugura a la sala CIM de Can Gynestà una exposició sobre els itineraris per la pau a Sant Just. La mostra és fruit d'un treball dut a terme per alumnes de tercer ESO de l'Institut de Sant Just. L'exposició és el resultat d'una feina que ha durat dos cursos. Els alumnes han fet sortides per Sant Just per descobrir la realitat de la guerra civil al municipi. Totes les experiències viscudes s'han materialitzat en una mostra que aplega documentació, fotografies i creacions literàries i artístiques. Isabel Pisoan, mestra del centre, ha destacat el valor del treball interdisciplinari. I Sant just per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Dijous a les 8 el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a l'Ateneu. Segons Cardús, el paper del sobiranista s'ha de centrar ara en preparar el terreny cap a la independència. Cardús creu que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006, la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional. Opina que molts dels que havien estat reticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida. De fet, les enquestes d'opinió donen un 54% favorable a la independència i un 30% contrari. D'altra banda, Salvador Cardús no s'ha mostrat del top partidari amb el referèndum proposat pel 2014. Creu que aquest hauria de ser el punt d'arribada després d'una majoria al Parlament. De totes maneres, Cardús confia que la independència pot arribar molt abans del que la gent s'imagina. Doncs això és tot de moment. Nosaltres seguim amb més informació a partir de la una i cinc minuts amb els enjust notícies a edició migdia. També podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com i del portal www.informatiucomarcal.com. Fins aleshores, passeu una molt bona tarda. Em mira i no sé què ets Potser un animal salvatge Que t'estires al meu llit Només per poder-te mostrar-te Miro i no sé què ets, no Un misteri que em reclama Una vida en endavant, sí Una terra solitària A les ombres de la nit Un paisatge m'acompanya Jo m'estiro al seu costat Et miro i no sé què ets, no, una vida deslligada. Quan t'aixeques al matí, sí, ja comences a esverar-te i ara em trobo que em pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia, ja et demano què haig de dir, però si jo ja ho deia, ja et demano com s'hi va, jo ja ho sabia, cada cop et miro més. Em miro i no sé que ets. Potser un animal salvatge que t'estires al meu llit només per poder mostrar-te. Em miro i no sé que ets, no. Un misteri que em reclama. Una vida endavant, sí. Una terra solitària. Jo et pregunto què ets de fer, però si jo ja ho feia. I m'expliques què ets de dir, però si jo ja ho deia. Jo et demano com si vagis, ja ho sabia, cada cop et miro més. Jo et pregunto què ets de fer, però si jo ja ho feia. I et demano que ets de dir, però si jo ja ho deia. I m'expliques com s'hi va i jo ja ho sabia. Cada cop et miro més. Aquesta sintonia ens indica que és moment de posar-nos cap a la cuina. Per això sortirem a la Carme Amador. Bon dia Carme. Hola, bon dia. I ens vas dir que parlaríem de carxofes avui, no? Ja vam parlar ahir dels carxofes, però ara voldria... No tocava avui, però bueno, t'ho faré a tu, perquè avui que menjo els carxofes. A veure si ho aconsegueix. Amb microones, té les seves... Jo no sóc massa de cuinar amb microones. però hi ha coses que sí. I les carxofes és de les coses que surt més bé. Agafes les carxofes, les piques així ben bé que espatxorrin. No se ara si és la paraula correcta espatxorrar. Exacte, ajuda a entendre. Ja veu que queden ben obertes. Allò es fa per dues persones, quatre carxofes. Les poses en una bandajeta, en un plat i llavors en una taceta o en qualsevol cosa que tinguis fas un preparat d'oli, llimona, pebre i una miqueta de sal. Ho barreges ben barrejat això. Que es desfagi ben bé. Ho tires per sobre de les carxofes. Que s'empapin d'això. I el poses al micro on és 20 minuts. Molt bé. Ja em diràs si no t'agraden les carxofes. Però 20 minutets. Amb el punt de llimona no? Si amb el punt de llimona, pebre, sal i oli. Aquí sí que té que... No que suri l'oli, però té que les carxofes que s'empapin. Ja m'ho diràs. Però bueno. Sí. De veritat. Bueno, ja està. És el plat d'avui. Es carxofa, és el microni. I a més és molt ràpid. La delicadesa que jo li poso també, però això ja és molt personal. A veure. És una picadeta d'all. Hi ha una gent que se li senta fatal. Però jo a l'all li reconec totes les propietats del món. Saps que a l'all fins fa poc a França es venia a les farmàcies. Ah, sí, no. Sí, sí. No, i queden sempre molt bé. Problemes quan et passes una mica. Jo l'altre dia vaig fer això, una... una mena de pastís de pebrot, i això, i em vaig passar amb l'all. I llavors, clar, després costa molt de rectificar, no? Vull dir que així com si et passes amb la sal pots anar fent... Sí, sí, però pot desgraciar un plat, eh? Exacte. Tant si per molt com per poc, eh? I a l'all hi ha una... una solució pel tema de l'all, que no el trobis, que hi ha un aparatet que tu no el tens, perquè no estaves aquí, quan ho vaig portar, que ja te'n portaré un. D'acord. Que, bueno, fas així, i surt, pressiona l'all. I diguéssim, surt només una miqueta i el suc de l'all. Clar, llavors és perfecte, no? Així en aquest aparato no el tens. No, no el tinc. Perquè jo defenso molt l'aire. Llavors en aquest, aquesta salseta que hem preparat, amb el pebre, l'oli i tal, hi pots posar una miqueta d'all. Per donar bé el toc, no? I et sortiran unes carxofes divines, eh, de veritat. Tira vint minuts al microondes, eh. A veure. A tope. Que la gent diu ah, en dotze minuts. No, vint minuts. Molt bé. Doncs... Proves, proves. A veure, gràcies Carme. Que vagi bé, fins anar, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. I, com sembla aquesta hora, és moment de parlar de televisió. Per això saludem l'Alba Conesa. Bon dia, Alba. Bon dia, Carme. Avui per on comencem? Hem tingut a les mans des de dimecres passat les xifres de la primera onada de l'estudi general de mitjans, la GM, que en aquest cas comprenen des d'abril de l'any passat, el 2011, fins a març d'aquest any. I com a coses a destacar, doncs podem dir que Cuatro ha avançat a la seva immediata competidora, que és la Sexta, que en l'anterior onada situava per davant de Cuatro. Després parlem que la U de Televisió Espanyola continua mantenint-se líder d'aquest estudi, de l'estudi general de mitjans, malgrat que ha perdut 5 dècimes, respecte a l'estudi anterior. Tele5 ocupa el segon lloc, retallant distàncies amb la U de Televisió Espanyola. Les temàtiques serien les que ocuparien el tercer lloc, i Antena3, que ha pujat 3 dècimes, se situa a quarta. Això, doncs, com a primera notícia, respecte a un panorama general, que té com a qüestió destacada aquesta pugna entre 4 i la 6 que estan sempre una mica igualades i que en aquest cas ha guanyat la cadena del grup Mediaset. Doncs veurem des d'aquesta primera onada d'aquest any, no sé com anirà, ja mirarem com segueix suposo que també en funció de com vagin anant els programes estrenats aquesta última etapa. Doncs sí. Més coses? Doncs la segona notícia fa referència al president de Radio Televisió Espanyola perquè en aquests moments és una qüestió prioritària la designació del successor d'Alberto Ullart que va abandonar el càrrec ja fa uns mesos i que fins ara això ha provocat que s'hagi anat votant la presidència de torn d'aquesta corporació de radio televisió espanyola amb un problema i és que el president que hi ha en cada moment no pot prendre determinades decisions com per exemple en matèria financera o canvis d'agraïlla perquè no ha estat consensuat entre els diferents partits polítics, sinó que és un membre més del Consell d'Administració. Per tant, veiem que és un assumpte prioritari, i n'ha estat parlant, per exemple, el president del govern, Mariano Rajoy, que podria anar, diguéssim, esboçant diverses possibilitats de com solucionar el tema, com publicar un decret llei que faci que el Partit Popular pugui escollir el president de la Generalitat espanyola sense haver de pactar amb la resta de partits, una mesura que evidentment portaria polèmica, i és que fins ara l'elecció ha de comptar amb el recolzament de dos terços del Congrés, i si es fa efectiu aquest decret que s'ha insinuat que es podria publicar, aquesta condició canviaria per una majoria simple, la que el Partit Popular arribaria amb els seus 186 diputats sense haver de comptar amb el consens d'altres partits. Una altra opció seria modificar els estatuts de la corporació, perquè el president de la Visió Espanyola es podia escollir entre els membres del Consell d'Administració, que sembla que fins ara no es podia. En tot cas, el que s'hi ha trascendit és que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, El president de Radio Televisió sigui un gestor econòmic i no un periodista. Entre aquests dos perfils d'una persona més especialitzada en la qüestió o algú que sàpiga més de temes financers, es decantaria més per un gestor econòmic. Aquesta és una altra notícia del dia d'avui. que és una nova sèrie, protagonitzada per Carme Moura, que mostrarà les aventures d'un grup de gent gran que abandona la residència d'avis on s'està per ocupar un pis. Que curiós, no? És divertit, el punt de partida. Exacte, és un concepte relativament nou, encara que sabem que sèries d'edificis de blocs de pisos n'hem tingut, però en aquest cas serien uns avis que t'ocupes, que vulguis que no, doncs té una diferència i un punt original. i bé, el que sí que se sap és que aquestes gravacions de la sèrie haurien de començar aviat, però no té en canvi una data per estrenar-se, perquè, doncs, això ja sabem que tal com està avui l'AU de Televisió Espanyola, que té pendents l'estrena, de fet, la sèrie Isabel, sobre la Reina Isabel, la catòlica, i noves temporades de sèries ja consolidades, com Gran Reserva, Cuéntame cómo pasó, y Aguilar Roja, doncs, evidentment, aquesta nova sèrie podria quedar per la següent temporada. Doncs ja ho sabeu, ja ens ho aniràs informant, exacte. Més coses? Més coses. Avui parlem també de dues estrenes que tindran lloc precisament aquesta nit de dimecres. Una és la tercera temporada del DocuShow Perdidos en la tribu, de la cadena 4, que, com a novetat, tindrà nova presentadora. Núria Roca, en aquests moments, està presentant el concurs del milionari a la sexta i, per tant, serà, en aquest cas, Raquel Sánchez Silva, qui conduirà a Perdidos en la tribu. i per això vol dir que Raquel Sánchez Silva farà duplet, perquè en aquests moments està fent els vespre del concurs del Cubo, i per tant, doncs en aquest cas, els dimecres, la veurem en un programa i en el següent. Sempre m'admira la capacitat d'alguns presentadors per treballar en tants programes alhora. Sí, a més, segons com, potser, mira, poden acabar dient el nom d'un concurs, potser s'hi passa, no? Com que això està gravat, potser diuen... No t'estranyi. Estem aquí, per dies en la tribu, i resulta que estan al Cubo, no? Doncs sí, en aquest cas serà doblet i respecte al Doku Show, res més a destacar perquè ve a ser la mateixa mecànica. Tres famílies espanyoles conviuen durant tres setmanes amb tres tribus alienes a la civilització, en aquest cas dues tribus africanes i una que està ubicada a l'Amazon, a Amèrica Llatina, i tots els membres de la família han de rebre l'aprovació final del cap de la tribu per poder optar al premi del Doku Show és un premi econòmic. Doncs és el punt de partida d'aquest concurs, també. I tenim més coses encara perquè estàs fent l'altre estren, no? Sí, exacte. Un parell d'estrenes pel que fa a Telecinco, doncs el que s'estrena és la TV Movie sobre la vida de Carmina Ordóñez, una dona, filla, esposa i mare de toreros. Expectativa, suposo, també. Suposo, perquè els interessi la figura d'aquesta dona. La veritat és que sabem que els biòpics acostumen a funcionar, aquestes biografies fetes per televisió molt bé en les diferents cadenes i Telecinco ja comença a ser-ne una experta, per tant, doncs una nova aposta perquè es venint de dimecres. Molt bé. Doncs aquestes dues estrenes veurem quina guanya de totes dues, no sé quina que veus que té més punts. Esperem que no estiguin gaire de competència perquè som del mateix grup, però ja ho veurem. Ja ho procuraran, suposo, doncs evitar no contraprogramar-se. M'he de punts. I ja, per acabar doncs parlem de la cadena Divinity que prepara una bateria d'estrenes pels propers mesos. Aquest dilluns ha estrenat un microespai didàctic que es titula Mis primeras veces i que està adreçat a pares que tenen fills per primer cop i, per tant, doncs parla sobre la criança dels bebès recient nascuts. La conductora del programa és la supernani Rocío Ramos-Paul, per tant, hi ha una dona experta en el que és l'educació de les criatures de televisió i és un espai que s'emetrà dilluns a divendres al matí a dos quarts d'onze del matí amb redifusió els dissabtes i els diumenges a les vuit del vespre. Més coses. Les sèries de Divinity ara per ara havien estat l'estrena de l'última temporada de Mujeres Desesperades, la vuitena temporada d'Anatòmia de Grey i la tercera de Girls with Girls. Ara se sap ja que Divinity també ha comprat dues sèries més, una que es titula The Hell Work, al món de l'Aela, i que parlarà sobre un grup de dones homosexuals a Los Angeles, a la ciutat de Los Angeles. Després també han comprat una comèdia sobre dues joves amigues que una mica decideixen agafar les regnes de les seves experiències amb els homes perquè ara per ara no t'hi ha funcionat gaire bé i marquen les seves pròpies regles. Doncs mira, també pot ser divertit. Sí, i sabem també que Divinity seguirà amb les últimes temporades de les sèries Anatomia de Grey. Dèiem que ara estaven fent la vuitena amb les següents que estiguin per venir. També continuaran amb 5 hermanos, que vam dir fa unes setmanes que s'havia programat a Divinity i amb Mad Men, entre d'altres. Molt bé, doncs bones propostes també pel que fa a les sèries. Sí, i pel que fa al reality per acabar. Sabem que tenen preparats per donar forces i diferents. Un en què els participants fan declaracions mitjançant flash mobs, això que està tan de moda de poder-se ballar tots alhora. Després una altra sobre estètica, en què s'ha de rejuvenir una persona 10 anys i un jurat decideix si s'ha aconseguit o no. I vaja, programes de cases en ruïnes, de decoració de llars, de vestits de nòvia, i aquestes coses que ja formen una mica part del terenar d'aquesta cadena. Doncs moltes gràcies per aquest repàs televisiu del que fa l'actualitat de la setmana. Que vagi molt bé, i tornem ara per la setmana que ve. Molt bé, gràcies a tothom. Adéu, bon dia. They call it dark street tonight. And the people, they were dancing. Do the music vibe. And the boys, just the girls. The girls in your hair while they shout to men who just sit way over there. And the songs, they get louder, each one better than before. And you're singing the songs thinking this is your life. And you wake up in the morning and your head is twice the size. Where you gonna go? Where you gonna go? Where you gonna sleep tonight? I'm singing this song, singing this is the life. And you wake up in the morning and your head is full of sighs. Where you gonna go? Where you gonna go? Where you gonna sleep tonight? Where you gonna sleep tonight? So you're heading down the road and you're taxiing for four And you're waiting outside in Jimm's front door But nobody's in and nobody's home till four So you're sitting there with nothing to do Talking about rubber rider and his motley crew And where you gonna go and where you gonna sleep tonight? And you're singing the songs thinking this is the life And you wake up in the morning and your head is full of stars Where you gonna go, where you gonna go and where you gonna sleep tonight? Sí, sí. This is a life and you wake up in the morning and your head is full of stars. Where are you gonna go? Where are you gonna go? Where are you gonna sleep tonight? And you're singing this song, singing this is a life and you wake up in the morning and your head is full of stars. Where are you gonna go? Where are you gonna go? Where are you gonna sleep tonight? And you're singing this song, singing this is a life and you wake up in the morning and your head is full of stars. Where are you gonna go? Where are you gonna go? Where are you gonna sleep tonight? Buss it tonight. Aquesta sintonia doncs ens indica que és moment de ser de l'Àrea de Nui. Bon dia, Llea. Bon dia. I avui cap on anem? Hem de parlar d'invents i avui anem... Aquesta setmana anirem a l'any... 1958. per parlar del sistema de blocs de plàstic interconnectables que permet crear construccions. Avui parlarem de joguines, concretament del Lego. Delirio plàstic, amb oteòs i pulgós. Digue-l'hi gimnàstic, olímpic, polioliós. Overcraft, policia, porta avions amb avions. Pel·laciódes, medicines, coseixedores. Star Wars, la dispersa, la marxina. No fa por, il·lumina, la llibera, desmeu l'ego. L'ego. Per tant, estem ben situats també amb la música per parlar d'aquesta empresa de joguines, Lego. Una empresa danesa, reconeguda pels seus blocs de plàstic interconnectables. El nom de Lego va ser adoptat per la companyia l'any 1934 i prové del danès Lech Got, que vol dir Juga B. Lego, però no va ser sempre el sistema de blocs que coneixem avui. Diguem que els seus orígens van ser força més humils. Tot va sorgir del taller de Lole Kirk Christian Senn, el seu fundador. L'Escar va néixer el 7 d'abril de 1891 a Filskop, un petit poble situat al nord de la ciutat danesa de Vilun, i va morir l'11 de març de 1958, als 67 anys, de fet, l'any que hem dit avui. Sí, sí. Anem al moment en què es va acabar. És familiar. I l'empresa és familiar, llavors no acaba només amb el fundador. Exacte. Bé, l'Olekir Kristensen va ser educat formalment i posteriorment va entrar a treballar a una fàbrica on va arribar a ser fuster, avenista i mestra en la seva àrea. El 28 de gener de 1918 va obrir la seva fusteria a la ciutat de Vilu on va néixer. i es va començar a guanyar la vida construint cases i mobles per a granges de la regió. Amb l'ajuda, això sí, d'un petit equip d'aprenents. El 1924, però, el seu taller es va cremar, degut a un foc que van iniciar els seus dos fills menors, que va encendre l'ensenyal de fusta. Clar, un taller de fusta de seguida amb una mica de foc. Però tot i això, l'Olé Kirk va prendre's el desastre com una oportunitat per créixer i així va decidir construir un taller més gran i es va dedicar a ampliar el seu negoci. No obstant això, la gran depressió aviat produiria un impacte en la seva subsistència i intentant trobar maneres de minimitzar els costos de producció, en Kirk va començar a produir versions en miniatura dels seus productes per ajudar-se en el disseny. Eren com petites maquetes. Li anaven bé per veure on... no començar a fer una cosa i veure que no li anava bé, sinó la fas amb petitet i veus allò, què és el que no va bé. Exacte. Les seves escales en miniatura i les taules de planxar van ser el que va inspirar a produir... va inspirar a produir joguines. I quines són les que es van començar primer de tot? Doncs primer va començar amb joguines d'arrossegament, és a dir, cotxes, camions fets de fusta, tot sempre de fusta. Va agaudir d'un modest èxit. Les famílies eren força pobres i sovint incapaces d'adquirir les seves joguines, tot i que alguns grangers de l'àrea en ocasions intercanviaven menjar a canvi de joguines. I de fet, per l'època també era habitual que fóssim de fusta, no? Clar, no es podia imaginar un altre material i menys el plàstic, com és ara. L'Olé Kirk va decidir que havia de continuar produint mobles, d'ús pràctic, a més a més de les seves joguines, per poder mantenir el negoci, diguem-ne, que encara les joguines no li donaven per viure. A mitjans dels anys 30, perdó, la moda del yo-yo, perquè ja era moda als anys 30, li va portar un breu període d'activitat fins al seu sobtat col·lapse. És com aquestes modes que venen i van. Nosaltres també l'hem tingut en la moda del yo-yo, però després hi ha un punt que... S'acaba. Canvia. Doncs què va fer? Novament Ole Kirk va saber tornar el seu desavantatge al seu favor, transformant les pares en desús del yo-yo, que tenia encara que no venia, en rodes per fer un camió de joguina. Mira. Sí. Aquest home també... Bueno, sempre parlem de gent, una mica ja emprenedor, evidentment. Molt emprenedor, sí, sí. El seu fill, també al final dels anys 30, el seu fill Gottfried va començar a treballar per ell i a tenir un rol a l'empresa. Com hi hem dit, és una empresa familiar, ja ho veurem. No va ser, però, fins l'any 1934 que el nom Lego va ser enconyat per Christiansen. Arran de la frase, com llenyat abans, let go, que vol dir en danès, juga bé. Tot i això, hi ha qui afirma que Lego significa jo armo o jo ensamblo en llatí, ensamblar, més aviat, en castellà. Tot i que aquesta és una traducció molt literal d'una forma d'un verb que normalment seria traduïda com jo llegeixo o jo adjunto. Sí, això havia sentit, això d'ajuntar amb la Lego. És com funció una mica. Bé, sí, com sigui, ens quedem amb Juga B, no? És que és la cançó del dolent de la teva història. És el moment en què apareix en bas. En bas? La idea que després no és dolent. No, no, però això és la presentació. En tot cas, ara sí que comencem a parlar ja d'aquest nou material, del plàstic. Sí, perquè quan ja va començar a ser força massiu el seu ús, Ole Kyr, que es va adaptar als canvis, com sempre, i va començar a produir joguines de l'esmentat material. Una de les primeres joguines modulars produïdes per l'empresa va ser precisament també un camió que es podia fer i desfer. I això era una gran novetat en el món de les joguines. Però els blogs que coneixem ara i que són la insignia de la marca, i que l'avado a la fama, no van ser desenvolupats fins al 1949. Aquests blocs de construcció automàtics, fabricats de setat de cel·lulosa, van ser fets a l'estil dels blocs de fusta tradicionals, que podien ser apilats uns sobre els altres, és a dir, el concepte era molt revolucionari. No obstant això, va ser el fet que els blocs de plàstic podien ser trebats entre si el que va dur, que és la insignia de l'empresa. Cada bloc possedia diversos botons plans a la seva cara superior i un fons buit rectangular. connectant l'escara superior i inferior dels dos blocs era possible mantenir-los units. Normalment els colors més comuns dels blocs eren el vermell, el groc, el blau, el blanc i el gris clar. A finals dels anys 90 es van afegir altres colors a la paleta i diuen, o es diu, de fet és verídic, l'Ego va evitar fabricar blocs de color verd durant molt de temps, també que serien utilitzats per construir vehicles militars, convertint els blocs l'Ego en una juguina bèlica. Aquests temors però amb el temps van ser apai vegats i finalment també van aparèixer les places verdes. Però és curiós que al principi es plantejessin no fer-ho per això. I no volien en cap cas que l'ego es relacionés amb aquest tipus de joguines. De fet, fent servir un verd que no sigui militar, suposo que també ja s'habita una mica. Sí, de fet és un verd força pujadet. L'any 1953, aquests blogs van obtenir un nom nou, que es deia Lego Mursten o Blogs Lego. i l'utilització de plàstic per a la fabricació de juguines, però no va ser ben rebuda per a venadors i consumidors de l'època. Te'n recordes del tàper, que tampoc va ser ben rebut? La gent al plàstic no el veia. De fet, ja dic, molts dels carregaments de l'ego van ser retornats, seguint-los les baixes vendes, perquè en aquell moment es considerava que les juguines de plàstic no podrien mai remplacar-les de fusta. On s'és vist? Però no va ser ben bé així, no? No. Exacte. Van reemplaçar-ho. L'any 1954, el fill, el Godfrey, com ja hem dit, es va convertir en el director administratiu de Lego, i va ser durant una conversa amb un comprador estranger que va obtenir la idea, veient l'immens potencial dels blocs Lego, de convertir-lo en un sistema de joc creatiu, que aquí és on hi ha més la idea que coneixem. Els blocs però posarien encara alguns problemes des del punt de vista tècnic, la seva habilitat per lligar-se era limitada i no eren molt versàtils. Per tant, no va ser fins l'any 1958, que just és l'any que va morir el fundador, que va sortir el... Ja... No ho va viure. Com passa moltes vegades. Com passa moltes vegades, sí. Doncs aquell any va sortir el disseny dels blocs actuals, sent millorats amb tubes buits en la cara inferior, i aquest canvi va permetre el major recolzament a la base, millonant àmpliament l'habilitat de lligar-se i la seva versabilitat, versatilitat, perdoneu. Olegir Christensen, com ja he dit, va morir aquell any i en Goffin es va baratar el lideratge de la companyia. I suposo que a partir d'aquí tot va començar anar cap amunt. Sí, l'ego va madurar considerablement els anys següents, Al 1959, just un any després, es va fondar la divisió anomenada Futura, on el seu petit equip era responsable de generar noves idees de Jocs de l'Ego. Això ja ho veurem ara, us ho explicaré una mica, però l'Ego també s'ha caracteritzat per no només fer els blogs sinó fer uns personatges de la nostra cultura. Tenim els Star Wars i coses així. Els blogs de l'Ego han estat considerats sempre una invaluable ajuda pels educadors, gràcies a la seva capacitat per desenvolupar les habilitats creatives i la resolució de problemes dels nens, és a dir, ajuda als nens amb totes aquestes mancances o problemes. Per tant, durant els anys 60, alguns mestres van decidir començar a utilitzar els blocs de Lego a l'aula amb propòsits didàctics. Això també li va donar una gran empenta d'empresa. El 7 de juny de 1968 es va inaugurar, imagina't l'èxit, el Parc El Golan, a Vilun, en la mateixa població on neix el fundador, i aquest parc temàtic presentava elaborats models en miniatura de ciutats reals construïdes exclusivament amb blocs Lego. Això devia ser molt curiós, realment. I molt... Sí, no? Molt innovadors. Sí, molt vistos. A més, parlem del 68, vull dir que té un idò. El parc de més de 12.000 metres quadrats va treure més de 650.000 visitants el seu primer any i durant els següents 20 anys el parc va créixer més de 8 vegades el seu tamaig original arribant a aconseguir una mitja d'un milió d'habitants anuals. El 1969 va ser presentat el sistema Duplo, orientat a nens petits. En aquest cas els blocs de Duplo són d'una mida molt més gran que el Lego, fent-ho més segur pels nens petits. I aquí ve la més lenta. Jo vaig jugar-hi tant amb el Duplo, però tan fort. De fet jo pensava que primer era duplo que Lego. Jo vaig escollir després el Lego. El Lego sempre m'havia fet com una mica de mandra. Jo també. En canvi el duplo m'encantava. Perquè era molt més gran i era molt més allò, venga, castillo de nai, pes enorme, com aquell qui diu. I feies cases i de tot. I el Lego sí que era una miqueta més petitet i més... quan eres més gran. Però també vaig jugar moltíssim. I re, doncs avui en dia existeix una gran varietat de peces i jocs, com he dit de demà és Lego, des de sets de carreres d'escuderies Ferrari, fins a sets de biò, de la guerra de les galàxies, Indiana Jones... Fins i tot n'he vist ara de Bope Sponja, de Harry Potter, de Toy Story, que hem anat sentint la música... És a dir, Lego el que ha fet és anar més enllà, i marketing, i això, i anar al públic, al tàrgit, als nens que estan mirant, doncs estan mirant Bope Sponja, doncs fem la versió Lego del Bope Sponja, anar-se renovant i gràcies a això ara és una empresa molt sòlida i que té beneficis, amb la crisi que estem patint encara tenen beneficis. La dirigeix el net del fundador. Mira, doncs a més s'ha quedat a la família. Sí, ja he dit, és una empresa familiar, sí, sí. I bé. Molt bé, doncs avui hem descobert d'on ve l'ego. Moltes gràcies, Alea. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bon dia. Adéu. I'm a new soul, I came to this strange world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, felt the joy and the fear Finding myself making every possible mistake No sé si és el que volia dir. This is a happy end. Cos you don't understand. Everything you have done. Why is everything so wrong? This is a happy end. Come and give me your hand. I'll take you far away. I'm a new soul, I came to this straight world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, felt the joy under a field Finding myself making every possible mistake I'm going to stay. I'm going to stay. I'm going to stay. I'm going to stay. I'm going to stay. I'm going to stay. Un minut i tres quarts d'ons del matí. Serà demà que estarà el Jaume Socarrets. Bon dia Jaume. Hola, molt bon dia. Per parlar al final del programa d'aquestes notícies una mica curioses, no? Absurdes del que passa arreu del món. I avui comencem parlant de futbol. Sí, comencem parlant del Real Madrid, perquè ahir amb la seva visita a Alemanya, a l'Allianz Arena, van desaparèixer les botes de Cristiano Ronaldo i algunes camisetes del vestuari del Real Madrid. Toma ja! La plantilla del Real Madrid es va trobar amb una inesperada sorpresa quan van arribar els vestuaris. Van això unes horetes abans de començar el partit i van veure que els havien robat tres parells de botes del portuguès Cristiano Ronaldo, aquelles botes que posa TR7 al costat. i algunes camisetes entre elles la del Ronaldo i d'altres jugadors. Qui va ser? No se sap qui va ser, algú es va colar al vestuari, els botellers arriben allà al matí, crec, i els preparen tot el vestuari, els preparen les botes, les tovalloles, tot, que quan arribin els jugadors només sigui arribar i tot a punt. I es veu que quan van arribar els jugadors van trobar a faltar tot això. Paraules de... El Adio Paramés, que és el portaveu de José Mourinho, deia, es una vergüenza, no nos intimidan, somos el Real Madrid con o sin botas. Ahi es van posar les botes. Suposo que se sabrà finalment què ha passat. N'estic segur que aquests llocs hi ha càmeres. Estic seguríssim. Vull dir que és un tema que s'acabarà descobrint segur. Però de moment ho deixem com una notícia curiosa. Exacte. Doncs aquesta és la primera del dia i tenim més coses. Anem a parlar ara d'una famosa marca de begudes, Coca Cola, que ha inventat una nova màquina exponadora, però en aquest cas és una màquina que en comptes de tirar-li monedes, el que hem de fer és abraçar-la. La màquina es diu HookMe, i és una màquina que han fet juntament amb l'Agència Global Ogibi and Maither. I han creat aquesta màquina que es diu Coca Cola Hook Machine, per si la voleu buscar, i es tracta doncs ni més ni menys que una màquina que perquè et serveixi les begudes gasoses que t'agrada, doncs l'has d'abraçar i te don un refresc. Aquesta màquina ha estat instal·lada a la Universitat Nacional de Singapur, Les màquines te donen la beguda gratuïta i d'aquesta manera ells estan fent ara una campanya de publicitat amb tot això d'abraça'm i tindràs el que vols. No deixa de ser un projecte maco que per una abraçada una beguda està fent. Sí, és una mica diferent. Fora sempre així, és de fàcil. Exacte. I ara, una d'aquestes coses estranyes, on se l'enfenomen fins i tot paranormal, que és derivat d'una operació. Sí, tothom sap aquell xiste que havien d'operar un home de la panxa i va dir, home, però senyor, jo podré continuar tocant la guitarra? I va dir, home, no ho sé, i diu, és que m'encantaria tocar la guitarra, perquè no havia tocat mai la guitarra. Doncs una mica similars al que li ha passat a la protagonista de la nostra nova notícia, es diu, Taisa Sidrova és una jove de 21 anys i es veu que a l'extripar-li mig cervell es va convertir en una pintora amb molt de talent. Es veu que la noia va sofrir un gran accident de trànsit i el fort cop que va tenir va fer que va tenir molts problemes cranials, cerebrals. Els metges van haver d'operar-la, van haver d'extripar-li una petita part del cervell, una part que estava molt danyada, i es veu que amb aquesta operació, quan la jove va despertar, tenia una gran habilitat per pintar i no per pintar qualsevol cosa, sinó per pintar quadres d'aquests així macos amb pintura loli, com una pintora clàssica. Mira, són aquelles curiositats suposo molt vinculades a qualsevol part del cervell. I d'aquí ens anem a una altra història, en aquest cas parlem d'un altre tipus d'artista, és d'una escriptora. Sí, una escriptora que ja ha tingut uns quants llibres, el que passa que ella és cega. I la notícia que ens arriba és que porta 6 setmanes, portava 6 setmanes l'escriptora escrivint amb un bolígraf que no tenia tinta. Clar, no ho va veure i no ho va saber-ho. Es diu Trish Wickers, és un autor de 59 anys, és cega, i clar, es va posar molt trista quan ella va ensenyar, mira, he fet aquest llibre amb els seus companys, i va veure que les 26 primeres pàgines del llibre estaven en blanc, només es veia que sobre el paper hi havia passat el traçat del boli. Em sembla greu perquè més s'ha perdut. No, no s'ha perdut, no s'ha perdut. Aquí és el bo, és que no s'ha perdut res perquè com que ella estava dibuixant sobre el boli en blanc, doncs més o menys han pogut recuperar totes les franges amb el vell truco d'agafar una mica de mina de llapis, empulcida, bufant a sobre del paper i recuperant, saps que fes el degradat com de carbó una mica, i han recuperat pràcticament tot l'escrit de l'autora. La primera va ser el susto. Porto sis setmanes aquí treballant, escrivint en blanc i no me n'he adonat, però finalment va acabar bé la cosa i han pogut recuperar les 26 pàgines. I ara acabem amb una d'aquestes notícies de lladres i històries de robatoris. Estranys, no? Els que no acaben d'anar bé i avui és cada vegada una mica més enllà i molt pel·liculero, molt americà. Sí, cada dia ens arriba d'Estats Units també. Els atracaments estranys i absurds ens arriben pràcticament tots d'Estats Units. Però suposo que és perquè allà ho fan públic. Aquí a Europa també deuen passar un munt de coses així, però aquí a Europa som molt més reservats sempre. Una lladre entra robant una casa i acaba amamentant el baby de la víctima, així de clar. El seu instint maternal li va sortir a mig robatori. Com va anar això? Una dona va ser arrastrada als Estats Units per entrar a robar dins d'una propietat i per donar-li el pit al fill de l'ama de la casa. La mare va denunciar que es va trobar a casa seva aquesta dona, això va passar a Dakota del Sur. La mare es va trobar a una intrusa a casa seva donant-li el pit a un nen de dos mesos. Ella va arribar i va dir, però què fas? En surt important. I la senyora va explicar als mitjans de comunicació que immediatament el que va fer va ser trucar a la policia i treure-li el nen de... la seva criatura a la lladra. Es veu que quan va arribar la policia van immobilitzar la lladra i van veure que anava una mica borratxa, era una noia de 24 anys i van veure que potser havia estat tot una broma, potser. Va estar amb mal gust. Sí, havia entrat a casa teva i... Doncs aquesta és l'última notícia d'aquest repàs de curiositats i coses absurdes que passen arreu del món. Gràcies Jaume. Demà més. I fins demà. Que vagi bé, bon dia. Adéu, bon dia. Ens acostem ja cap a l'1 al migdia escoltant ara el Roger Mas amb aquesta caseta d'enlloc. Són les 7 del matí, lluna d'abril, diumenge de rams i a la caseta d'enlloc, però s'adahir ja hi hem embarcats. la vella del fons del poc cent mil diumenges que dorm i amb un esqueix de cançó ens surt el sol ens surt el sol darararà darararà Estan a punt d'arribar àligues negres, amics i parets. Petita festa que fem perquè volem amb les veles al vent. Hi ha l'home aquell del carrer i el vell sorrot penduler. De mica en mica avui sí que en surt el sol, que en surt el sol. No, no, no. No, no. A la nit de la festa, milers de campanetes, una corrua de pares. No sé l'estampat d'estrelles, la granxera se'm fila. 3 minuts i la una en punt del migdia, moment doncs d'acomiadar aquest programa, que just a la posta d'avui, dimecres 18 d'abril, donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, el Sergi Pol en els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius en la previsió meteorològica, avui també hem parlat amb la Isabel Pijuan, professora de l'institut, i alguns alumnes que han organitzat aquesta exposició, que es presenta aquesta tarda al CIM de Can Genestà, una exposició d'itineraris sobre la pau. I també hem entrevistat el regidor de cultura de l'Ajuntament, Sergi Seguí, en relació als actes de Sant Jordi, en fet, tertúlia esportiva amb l'Emilius Kasokyo, l'Enric Riba, el Jaume i el Carles, i a més a més, en aquesta última hora, hem parlat a televisió amb la Baconesa, hem fet cuina amb la Carme Amador, també hem sentit d'on venen, d'on ve el Lego, aquest invent, aquesta joguina, i hem fet notícies curioses amb el Jaume Socarrats. A tots ells, doncs, moltes gràcies, i tornarem demà, a partir de les 10, com sempre, amb moltes més coses. Us ha parlat Carme Verdoi, que acabeu de passar un molt bon dimecres, 18 d'abril, que vagi molt bé, i bon dia. Més les zones que se'n van. Just a la fusta, el Magazine del Matí. Un any més veus de la parròquia vol portar un alè d'esperança als nostres uidors i uidores. Compartirem temes d'interès. Aprofundirem en la espiritualitat. Farem una mirada a l'Evangeli. Ens posarem el dia amb notícies i activitats d'església. Estarem amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. Smooth Jazz De dilluns a divendres de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.