Justa la Fusta del 23/4/2012

Just a la fusta, el magazine del matí. Molt bon dia, passen 9 minuts de les 10 i comencem aquest Just a la Fusta especial Sant Jordi des d'aquí, des de l'institut. És el quart any que des de la ràdio podem venir aquí a l'institut. Estem molt contents, esperem que tots passeu un bon matí des d'ara i fins a la una. Passaran diferents alumnes de tots els cursos de l'institut. A més a més, cada any tindrem la participació d'alumnes de les diferents escoles de Sant Just, de Canigó, Montseny-Montserrat i Madre Sacramento. Heu preparat diferents reportatges, entrevistes, tot un munt de coses que faran doncs que aquest matí sigui un matí molt especial, un matí de Sant Jordi. Comencem amb un pregó que han preparat alumnes de segon de Batxillerat per encetar aquest programa. Bon dia a tothom. Després d'aquest fantàstic cercavila, deixeu-nos els alumnes de segon de Batxillerat dir-vos quatre paraules abans de començar la festa. Avui, 23 d'abril, és la Dia de Sant Jordi, una tradició molt significativa a Catalunya que representa l'amor i la cultura. En aquest dia regalem llibres i roses a qui més estimem i ens envoltem de festa. Com cada any, l'institut també participa a la diada amb un programa ben ple d'activitats. Algunes que ja hem anat veient des de fa anys i d'altres de noves que es prenen que en duri molts. El flashmob preparat pels alumnes de Cuardeco i el concurs 3x3 de basquet es faran aquí a la pista, mentre es venen roses i esmorzar a la resta del pati. A més, aquest any tenim una selecció de concursos molt diversos. des de vinyates humorístiques sobre Sant Jordi, a pastissos que podeu comprar per esmorzar un cop els jutges n'estiguin ben tips. I com sempre, tenim les activitats de cada any, com les parties simultànies, les CACs i els jocs matemàtics on s'allonguen. Pels alumnes de segon de batxillerat, aquest és l'últim any que celebrem Sant Jordi a l'institut. Això no vol dir que deixarem de celebrar la diada, però sí que deixarem de celebrar-ho d'aquesta manera. I del nostre pas per l'institut, ens emportem precisament el record d'aquestes festes, com la de Sant Jordi o la de Nadal. A final de curs, cadascú escollirà el seu camí, però tots portarem al nostre darrere tot l'aprenentatge a l'institut. I aquest aprenentatge no es limita només als llibres. Hem après de les festes en dies assenyalats com avui, que ens donen una base de cultura catalana i una manera de celebrar, de divertir-nos. També hem après als passadissos, a les anades i tornades de l'institut. Hem après dels professors i dels amics. Dels viatges a Itàlia, a París, de l'esquiada, dels intercanvis de totes aquestes estones que ens han ensenyat a conviure. Hem après el pati, el menjador, a la sala de guàrdia, de les bones notes i de les dolentes, de les bronques, de les campanes i de les felicitacions. Coses que trobarem a faltar i coses que no, però que faran que sortim d'aquí sent una mica millors. Que ara que estem ara, al final, us podem dir que ara que estem a punt d'acabar tot allò que veiem tan llunyat, tan difícil i tan llarg, i no hi ha hagut tant... per tant, I quan vosaltres arribo al nostre lloc podreu veure que d'aquesta perspectiva l'institut no ha estat només classes sinó que també ens han donat moments que potser seran els que més recordarem. En què també ens hem divertit i per això us animem a tots a que seguiu participant en celebracions com la d'avui, que l'alegria i la festa mai fan mal. I ara que comenci la festa. Bon Sant Jordi. Hem sentit a... que ens ha donat la benvinguda d'aquest programa i avui tenim algunes de les noies que han preparat. La Jaque, la Marta, la Juli i l'Anna, molt bon dia. Bon dia. Com vau decidir aquest pregó? Així per també tancar una mica aquest últim curs a l'institut. Què volíeu destacar a l'hora d'explicar, de presentar aquest Sant Jordi? El pregó el vam fer ella, les tres persones es van debatxellat i nosaltres només vam anar a gravar-los un cop ja el teníem fet. I llavors heu posat la veu aquest pregó de Sant Jordi. Us han regalat alguna rosa ja avui? No. No encara. I vosaltres teniu algun llibre pensat per regalar? Tampoc. Tampoc? Doncs teniu temps encara tot un dia per veure si se us ha curt algun llibre. Moltes gràcies. I hem començat doncs aquest Sant Jordi amb vosaltres. Gràcies i fins ara. Ara, tot seguit, sentirem diferents alumnes, el Jan, el Juan i l'Alan, que entrevistaran, ni més ni menys, que l'alcalde de Sant Just, Gerard Pinyà, per preguntar-nos, per això, li preguntaran sobre les seves aventures per la muntanya. Per tant, doncs, una entrevista molt interessant que tindrem a continuació, ja s'estan acostant els micròfons d'aquest control, d'aquest locutori especial que hem muntat aquí a la ràdio aquí a l'institut, Tenim doncs a tots tres, al Jan, al Juan i a l'Alan. I també, com dèiem, doncs a l'alcalde de Sant Just, que han preparat aquesta entrevista una mica especial, una entrevista per parlar, com dèiem, d'aquesta afició de l'alcalde. Molt bon dia a tots tres. Molt bon dia. I molt bon dia també a l'alcalde, bon dia. Bon dia, què tal? Esteu nerviosos de tenir l'alcalde tan a prop? Bueno, una mica. No sé si mai havíeu estat tan a prop. Sí, algun cop. Sí? Doncs llavors, tot això fa que estiguem una mica menys nerviosos. Com vulgueu. Bueno, ens han parlat de les teves aventures a la muntanya i ens preguntàvem què t'havia introduït a fer aquesta afició. Carai, ara em deixes parat. Això va de muntanya, això? Deixem saludar primer tot a l'institut i també a les noies que estan aquí de Madres Sacramento, que estigue aquí al costat. Bon dia. Doncs la muntanya. Aviam, la muntanya era una afició com qualsevol altra que quan tenia 15 o 16 anys em va començar a agradar caminar. Semblava que era un esport que era sa i a més a més coneixia molts indrets. Tots vam començar al Pirineu i a poc a poc vas anar a molts llocs del món. I va ser una cosa que et va impulsar tu mateix o va ser algú que va introduir? No, no, això és la suma de les ganes, però també perquè anava amb una colla d'amics i d'amigues, que en aquell moment era molt difícil anar als llocs. Ara hi ha molt de transport, hi ha molta facilitat de tenir un cotxe, però fer uns anyets, això tot era difícil. doncs érem una colla d'amics que intentàvem en 17 anys, 16, anar amb tren als Pirineus, a Ull de Ter, com podíem, no? I el primer que va tenir cotxe, com suposo que vosaltres, doncs ja t'agafes amb ell i comences a fer més coses, no? I quants anys portes fent tot això? Doncs mira, jo recordo que als 17 anys vaig pujar a la muntanya més alta que hi ha a Catalunya, que és la pica d'estats, tenia 17 anys, ara en tinc 48, doncs bé sumant. Els anys que porto fent muntanya. He de dir que aquests anyets que soc alcalde em costa molt. Realment em costa molt perquè dissabtes i diumenges doncs estic pràcticament aquí a Sant Just amb les entitats, participant d'actes i a vegades a l'estiu és quan ens escapem. Fa uns quants anyets que em costa molt més. Però els 30 i els 40, doncs sí, vaig fer molta muntanya. Ho consideres un esport perillós? Bé, jo no dic que hagi perdut amics a la muntanya però he vist... depèn on t'estiguis i depèn el que facis. La muntanya ha de ser maco però no pots arriesgar-te. Hi ha molta gent, sobretot en els últims anys, que fa muntanya sense saber-ne i fa escalada sense saber-ne poc i aleshores és perillós. He viscut alguna situació dramàtica que no val la pena recordar-la però la gran majoria, si fan bé les coses, disfruta de la muntanya, del país, del paisatge, de la llum, de tot això que té la muntanya, que té moltes coses molt maques. Has arribat a passar por? Sí, però no ho diguis. Que no es divulgui, sí, he passat molta por. He passat dos o tres moments que em pensava que ja no tornava, efectivament. Abans havies dit que la muntanya més alta que havies fet era la pica d'estats? Hi ha un altre que... No, no, he fet moltes muntanyes de... La pica d'estat és la muntanya més alta de Catalunya, però he tingut la sort d'estar als indrets més macos, home, tots no, evidentment, no? Però he pogut estar al Cauques, he pogut estar als Als, he pogut estar a l'Himalaya, he pogut estar molt a prop de l'Everest fa dos anys, he estat tres vegades al cim del Kilimanjaro, et podria dir bastants noms aquests que són muntanyes de 5.000, 6.000 metres que realment això és alta muntanya. No són excursions, són expedicions. Però ja fa temps d'això. I aquest estiu vam poder estar a l'Equador. Què dius? Molt bé. No us agrada això, la muntanya? No us animareu? Sí, és emocionant. Què més? M'ho heu posat fàcil. Em pensava que em posaríeu preguntes complicades avui. Què se sent quan arribes a una meta que t'ha costat molt d'esforç a aconseguir? Mira, això la muntanya m'ha ensenyat com la vida. Ja t'explicaré coses més internes. És a dir, la muntanya sempre, la gran muntanya, quan parles d'expedicions de molts dies o d'aquelles nits que surts a les 12 de la matinada i que has de fer cim a les 10 o les 12, aquelles 14 hores dures de nit, moltes vegades et passa pel cap perquè estàs malament, no et trobes bé, passa moltes coses. et passa pel cap deixar-ho. Dos, tres vegades. Són moments difícils. I sempre continues, si és que no estàs molt malament. I això és com la vida. Moltes vegades dius, ostres, ara plego, ja no vull seguir fent això, ja estic cansat, em dono la volta. Doncs la muntanya m'ha servit per saber que moltes coses són de coco, i no físiques, i que el cap és molt traïdor. perquè t'està dient moltes rares al cap, vull marxar, ja no vull fer això, vull plegar i per l'altra banda ho has de fer-ho. Per tant jo crec que moltes vegades a tots ens passa que vols deixar una cosa però segueixes, segueixes i segueixes. I la muntanya té això. És una satisfacció quan arribes a dalt. Molt. I és una satisfacció d'equip. De companys. I segons els anys que portes, practicant aquest esport, quin és el teu somni o la teva meta? El meu somni ara ja no, ara ja no, perquè és impossible, però com qualsevol alpinista, qualsevol excursionista, m'hauria agradat pujar a l'Everest, evidentment. Fa dos anys vaig estar molt a prop, el tenia molt a prop, el veia, i em vaig adonar que era impossible que jo pugés a l'Everest, però suposo que tots els que ens agraden la muntanya tant, i que has anat cada vegada pujant al llistó, pujant metros, penses arribar a l'Everest però ja he decidit que és impossible. Jo sempre faig una frase que dic que jo disfruto igual d'anar a la penya del Moro que d'anar a un altre lloc, perquè m'agrada la muntanya, m'agrada caminar. En el seu moment era l'Everest, però ja ha estat absolutament renunciat. No portis esperança. Home, jo diria que sí. L'entrevista que han fet amb el Bartaljan, no sé si us ha despertat l'interès per intentar fer muntanya, provareu, voleu arribar a l'Everest. Quants anys teniu ara vosaltres? 15. Jo vaig començar amb 15 o 16. És una bona edat per començar a oficinar-se aquesta oficina. Jo avui he conegut aquesta faceta d'aquesta oficina de l'alcalde. Moltes gràcies a tots 4, però em sembla que abans de marxar, el Joan tenies un petit apunt, no? Sí, per començar, doncs, felicitar el Jordi Domènech, company de la ràdio d'Esver, que avui és al Sant. I, bueno, que recordeu-vos d'escoltar dilluns, aviam, les 6 a 7, la Penya del Morro, a ràdio d'Esver. Escolta'm, el Jordi ho fa molt bé, jo l'he dit personalment, tots els companys de la ràdio fan una suma que podem dir amb orgull que ràdio d'Esver és un dels millors ràdios municipals del país, no? El Jordi a més a més fa un programa molt divertit amb contingut, amb informació i em consta que tu mateix hi participes. Per tant, enhorabona a tots els del programa i tots els companys que feu ràdio. Gràcies. Doncs moltes gràcies a tots quatre. Josep Apinyas, Enamor, Juan Restrepo i Alan Kamarasa. Ara ho he dit bé. Gràcies i fins ara mateix continuem. Molt bé. A reveure. Adéu. Bon dia. I'm feeling sexy and free. I'm seeing Hollywood stars. U-u-u-u-u-u... Just a la fusta, el magazine del matí. Faltant cinc minuts per arribar a dos quarts d'ons del matí, continuem en aquesta edició especial del Just a la Fusta, avui especial de Sant Jordi, que fem des de l'institut, i com hem dit, a banda d'alumnes de l'institut, també tenim la presència d'alumnes de diferents escoles del municipi, i ara per això saludem el Nico, l'Elina, l'Aleire, l'Andreu i el Pau, que venen de l'escola Madres Sacramento. Molt bon dia. Hola, bon dia. Nosaltres som l'Andreu i el Pau, que tenim aquí un grup de xicots molt aixerits, Què ens explicaran qui són? Jo soc Aliko. Jo soc la Lina. I jo soc la Leyre. Molt bé. I on sou, exactament? Bé, som del Col·legi Madre Sacramento i som alumnes de quarta primària. Perfecte. Molt bé. I què heu treballat exactament per a Sant Jordi? M'hem treballat la solidaritat i entre tots hem fet faules i tres han sigut escollides i són la guineu lladre gota, la rateta i les formes que llevi la granota. Això és molt interessant. Què ens voldríeu explicar una? Sí. La guineu lladre gota. Hi havia una vegada una guineu que rogava a menjar. Quan la veien, tots piraven. Lladre! Lladre! Per seguir-ho al lladre! La Gineu no tenia amics, ni família, ni res per menjar. Era ben pobra i ningú li donava res. Fins que un bon dia, la Llebra va veure la Gineu tota trista i li va dir... Gineu, companya del bosc, voldries venir a casa meva a sopar amb mi? Tinc unes fruites delicioses que voldria compartir amb tu. Oh, Llebra! Gràcies! Ningú m'havia convidat mai abans. Vaig clamar sorpresa a la guineu. I així va ser com va anar a sopar a ca la llebre. I així va ser com la guineu va conèixer la història de la llebre. A mi em va passar el mateix que a tu. Digue la llebre. No tenia menjar i havia de robar per sobreviure. I no tenia amics. Continuava explicant la llebre. I algú em va ajudar i em va convidar a menjar. I jo volia compartir la meva sort amb tu. A partir d'aquell dia, la Gineu ja no robava menjar i va tenir sempre una bona amiga en la llebre. Ensenyant-se. S'ha d'ajudar els altres com a tu et van ajudar abans. Molt bé. Molt ben treballades. Bé, aquesta història crec que tothom està d'acord, no? Que la solidaritat és molt important. Ens ha agradat molt la vostra faula i, bueno, ja només ens queda el que ens queda, Pau. Bueno, ens diuen que hi ha altres paules. Perfecte, mira. Encantats. Pots començar altres paules, si vols. La rateta i les formigues. Hi havia una vegada una rateta que sempre reia de tothom. Un dia mentre passejava pel bosc va veure un grup de formigues que estaven recollint menjar. Al veure que per agafar un tros de pau havien de fer entre totes, es va posar a riure i va dir... Com pot ser que heu d'agafar entre totes un tros de pa tan petit que no veieu que no podeu? Les formigues se la van mirar i van continuar portant el tros de pa fins a casa seva. Vinga, noies, no li feu cas, a treballar, va dir la formiga. Quan es va fer fosc, la rateta va tornar al seu cau i es va trobar que una pedra li bloquejava el pas. Què faré ara? Jo sola no podré, va dir la rateta. Va intentar treure-la i com que pesava tant, no podia apartar-la. Més tard, va anar demanar ajuda a les formigues perquè entre totes poguessin treure la pedra. Si us plau, em podeu ajudar? Els hi va preguntar la rateta. Per què l'hem d'ajudar? Si s'ha rigut de nosaltres, va protestar una formiga. Vinga, noies, siguem solidàries, va dir la primera formiga. I tant, ja veuràs com entre totes ho aconseguirem, van exclamar totes juntes. Al final va poder aportar la pedra i la rateta va poder entrar a casa seva. Des d'aquell dia la rateta no es va riure de ningú més. Ensenyem-se, molts cops necessitem l'ajut dels altres per aconseguir coses. Ens ha agradat molt i ens han dit que hi ha una altra faula. Si ens la podríeu llegir, si us plau. Una vegada una granota passejava per l'aigua i de sobte va sentir un ruix. Rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr El Lleó li agradaven molt les granotes i va dir. Mmm, tu seràs el meu esmorzar. No em mengis, no em mengis. Va dir suplicant la granota. Per què? Va preguntar al Lleó una miqueta estranyat. Perquè tinc 20 fills i no els podré cuidar. Va dir la granota plorant. Està bé, però em tindràs que tornar al favor. Va dir el Lleó. T'ho tornaré. Va dir la granota mentre se s'acaba la cara. Un dia el Lleó va veure un tros de vedella al terra, però no es va adonar que era una trampa. -"Sucor! Sucor!" va dir el Lleó intentant sortir de la gàbia. La granota va demanar als seus fills que ajudessin el Lleó a sortir de la gàbia. Els fills no tenien ni menor idea del que estava passant, però van decidir ajudar. Quan el van treure de la gàbia, el Lleó va dir molt agraït. -"Gràcies! T'ho agradeixo molt! Gràcies! Gràcies!" De res, va dir la granota i els seus fills de l'hora. Ensenyant-se, el que t'ensenya aquesta faula és que els animals petits també poden ajudar els grossos. Us han agradat? Sí! Doncs hem sentit aquestes tres faules que ens han explicat la Lico, la Lina i la Leire i encara teniu alguna cosa més per dir-nos. Doncs ara només ens queda animar a tots aquells que estan escoltant aquí, juntament amb nosaltres, s'esforcin per ser cada dia més solidaris. I així entre tots farem del nostre planeta un món millor. Gràcies per la vostra atenció. Gràcies a vosaltres per venir a explicar-nos aquestes històries. I l'Andreu i el Pau, de quin curs sou vosaltres? De Cuerdesso. De Cuerdesso. Doncs aquesta combinació de diferents alumnes de l'escola de Madrid Sacramento, moltes gràcies i que vagi bé el dia de Sant Jordi. Molt bé. I can feel this! Yeah! No, no. Bona nit! Shake that. Every day I'm shuffling. Shuffling, shuffling. Step up fast and be the first girl to make me throw this cash. We get money, don't be mad, now stop. Hating is bad. One more shot for us. Get up, get down, put your hands up to the sun. Get up, get down, put your hands up to the sun. Get up, get down, put your hands up to the sun. Get up, get down, put your hands up to the sun. Get up, get up, get up, get up, get up, get up, get up, get up. Every day I'm soft. Doncs ara passen 38 minuts de les 10 al matí i tenim aquí ja els alumnes de l'escola Montseny, saludem la Maria, l'Arnau, la Lluna i l'Aleix, molt bon dia. Bon dia. De quin cursor, quants anys teniu? Cinquè. Tots sou de cinquè? Sí. I què ens heu preparat per aquest programa especial aquí a la ràdio? Us venim a explicar el projecte que estem fent ara a l'escola. Aquest projecte es diu ambient de calma i s'ha fet aquest projecte perquè el comitè d'escoles verdes va detectar molts punts febles. Com per exemple, al passadís hi havia molts sorolls i corredisses. A les aures hi havia gent que pintava la pissarra. Hi havia molts sorolls. I als vestuaris hi havia molts descontrols sorolls. Quan acabem aquest projecte esperem complir uns objectius que són millorar el respecte entre persones, entre l'home i l'alumne, no insultar, saber... resoldre els problemes entre l'alumne i la mestra, no contestar, etc. Aprendre a escoltar i sobretot treballar en silenci, tornar a fer el recor de la calma que durant uns quants anys es va deixar de fer i adquirir tècniques de relaxació i utilitzar la forma adequada als espais de l'escola i també a respectar les instal·lacions i lesonar-ho amb el medi ambient. També volem respectar el material perquè si trenquem un llibre o el guixem haurem de tallar més arbres i contaminem. I ara us explicarem la història del somi a truites, que un dia ens va vindre a visitar un coixí, que es diu somi a truites, per portar calma a l'escola. I ens va portar uns amics que eren coixins amb forma de cor i ens van donar unes missions, que són de P3 a segon, Cuidar el coixí, trobar-se bé amb ell, portar la calma, relaxar-se i omplir el diari de les coses bones que han passat amb ell. A tercer, buscar colors que l'inspiressin la calma. A quart, buscar activitats que ens aporten calma. A cinquè, que busquessin músiques que ens ajudessin a estar calmats. I a sisè, llocs de calma i tornar a crear el record de la calma. També volem treballar la calma en diferents assignatures. En medi i ciutadania, les relacions socials. En artística, la música i la plàstica. En educació física, el relax i l'expressió corporal, i en llengua, el vocabulari i els textos. També vam fer algunes propostes, com per exemple la figura del mediador. És una persona que quan dues persones estan barallant que ajudi a resoldre parlant. Com ja hem dit abans, tornar a recrear el record de la calma que serveix per quan dues persones s'han barallat, a assentar-se i arreglar el problema parlant. També posar música relaxant abans d'entre les classes i després. Crear una bústia de propostes d'activitats relaxants o de felicitacions. Fer cartells que els motivin a fer bé les coses. i per quan tornem del pati fer tallers de massatges per relaxar-nos i estar bé a la classe. I per últim activitats que participin tots els nens i nenes de l'escola de grans a petits. Tenim uns desitjos que esperem que quan acabi el projecte a la nostra escola la gent estigui més calmada i no hi hagi tantes baralles. I ara aprofitem per dir-vos que els nens i nenes de sisè per convidar-vos a l'obra de teatre dels nens i nenes de 6è que es diu Bruixes a la Teneu el dia 24 de maig a les 8 de la nit. Doncs també ens apuntem a aquesta data. Ens ha agradat molt aquest projecte que ens heu explicat. Vosaltres sou més tranquils, sou calmats o sou més moguts? Moguts. Una vegada sou moguts. Per tant doncs us anirà bé aquest projecte per intentar aconseguir aquesta calma. Us agrada el Sant Jordi? Sí. Us han regalat alguna rosa o algun llibre ja? Sí, sí. Una rosa o un llibre? Un llibre. Quin llibre? Jo un dia he d'una penjada. Jo consells per no llegir. Ah, sí? Quins consells? Més estrany, doncs. I vosaltres encara no en teniu cap? Molt bé, doncs a veure si al llarg del dia teniu una rosa o un llibre. Que vagi molt bé i gràcies per venir aquí també. Donem les gràcies als altres alumnes de l'Escola Montseny que us han vingut a animar i que estan aquí a escoltar com explicàveu aquest projecte. Gràcies a tots per venir i bon dia. Adéu. M'agrada molt. M'agrada molt. Oh, yeah. I'm gonna have to keep it Nobody else can see this And it goes like this Take me by the tongue and I'll know you No, no. Passa un minut de tres quarts del matí, estem fent aquest especial Sant Jordi, aquest vostè l'ha fust especial des de l'institut en la participació dels diferents alumnes del centre i també alumnes de les diferents escoles. Fa una estona hem sentit els alumnes de l'escola Montseny, també els de Madrid Sacramento i d'aquí a pocs moments també estem a punt per escoltar els alumnes de l'escola Montserrat, alguns alumnes de sisè era primària que estan arribant ara i estan doncs seguint en aquesta mena de Estudi improvisat de la ràdio que hem preparat avui aquí a l'institut. Són sis alumnes, tenim uns quants nens i nenes, tots de sisè de l'escola Montserrat, no? Com us dieu? Miguel, Anna, Pau, Maria, Helena, Sara. Molt bé. I què ens explicareu avui aquí a la ràdio? Què heu portat preparat? Hem portat un petit discurs sobre el que treballem a l'escola. Molt bé. Doncs endavant, quan vulgueu podeu començar. Bon dia, som els alumnes de Sidera a l'escola Montserrat. Us volem explicar unes coses que hem fet a la nostra escola. Com cada any hem fet el projecte interdisciplinari d'escola. Tots els alumnes, mestres i famílies participen activament. Enguany el nostre projecte es deia Coneguem Barcelona. Ha durat aproximadament un mes i durant aquest temps hem investigat i treballat per ampliar els nostres coneixements sobre Barcelona. Cada classe ha treballat un aspecte de la ciutat. Alguns han estudiat Barcelona cultural i folclòrica i d'altres el modernisme a Barcelona. Nosaltres hem estudiat el port de Barcelona, tant la seva evolució i la seva història com els edificis més emblemàtics. Ens hem adonat que la història de la ciutat de Barcelona estava molt relacionada amb el port, ja que aquest ha hagut d'ampliar-se en diverses ocasions perquè la ciutat de Barcelona tenia un gran comerç per la Mediterrània. Finalment, i per acabar el nostre projecte, hem elaborat entre tots els alumnes de l'escola una gran maqueta de la ciutat de Barcelona que ha ocupat tot el gimnàs de la nostra escola. Els alumnes de 6è, com som els més grans de l'escola, ens van encomanar organitzar i distribuir una mica la maqueta. També vam construir alguns edificis emblemàtics com la Torre Ácbar, la muntanya de Montjuïc, la Rambla de Barcelona, fent servir diferents tècniques i materials. Pensem que fent aquest projecte hem après moltes coses noves i hem gaudit molt. Al mateix temps que hem estat fent el projecte de Barcelona hem estat realitzant un lip dab que significa el dobleatge labial en motiu de l'English Day. Hem hagut d'arribar a un vídeo on els nostres llavis havien de coincidir amb la música, com si féssim playback. Un dels objectius de fer un lip dab, a més a més de practicar l'anglès, és treballar en grup. I per això nosaltres hem escollit la cançó Boy Can We Be Friends, una cançó que parla de l'amistat. Ha sigut una experiència que no ens importaria repetir-la, ja que ens hem engrescat, hem rigut, hem vejat i ens ho hem passat genial. Una de les característiques més importants per a un lead-up és que hem de participar a tots i és un treball cooperatiu. Però clar, al principi ens costava perquè xocavem, tapàvem els companys, ens caien les coses, però vam anar millorant i al final ens va sortir molt bé. O sigui que heu fet aquest llibdat, no? Es pot veure? L'heu gravat en vídeo també? Sí. I el podem veure en algun lloc? O el teniu vosaltres a l'escola només? Al lloc de l'escola. Ah, sí? Doncs llavors està bé que el puguem fer-hi un cop d'ull, no? Perquè sigui tan xulo i l'any que ve en voleu fer un altre, sembla. Sí. Us ha portat molta feina per això o no? No. No? Ella diu que no, per això. Ha sigut una feina almenys que s'ha fet amb bon humor, no? Segurament. Sí. Molt bé, doncs sou tots de sisè, l'any que ve més a més estareu per aquí, estareu aquí a l'institut, vindreu aquí a continuar, us fa pena deixar l'escola o teniu ganes que ha de venir cap aquí? No, bueno. Sí? Sí. Són molts anys, no, a l'escola? Sí. I algú té ganes que ha de venir cap a l'institut i... Bueno, jo en part tinc ganes, però també em fa pena deixar l'escola. Clar. O sigui, Bertan, ara tocarà aquests dos mesos que queden aprofitar-los a l'escola, i després ja al setembre començar amb més ganes. Doncs moltes gràcies a tots els que heu vingut aquí des de l'escola Montserrat. Us ha agradat participar aquí a la ràdio? Sí. No heu parlat mai per la ràdio o alguna vegada? Jo alguna vegada. Llavors ja sou uns experts, no? Ja no us ha fet por parlar per un micròfon? No. Doncs moltes gràcies, que vagi molt bé el dia de Sant Jordi. Vale, gràcies. Adéu, bon dia. Beautiful girls all over the world I could be chasing but my time would be wasted They got nothing on you, baby Nothing on you, baby They might say hi Sí. No, no, no. I'm always hearing your name. And no matter where I'm at, girl, you make me wanna sing. Whether a bus or a plane, or a car or a train, no other girl's on my brain. And you the one to blame. Ara falten pocs minuts per arribar a les 11. Unes petites càpsules que ens han portat també els alumnes de l'escola Canigó, però en aquest cas els alumnes de segona primària. I ens parlaran del rifenyo i també de la festa de la primavera d'aquesta escola. El sentim i tornem després en aquesta segona hora. El rifenyo és un drac de dos caps. A més té dues potes molt fortes i gruixudes amb unes urpes ben afilades. La cua és força llarga i cargolada. Cada cap té dues banyes i pot volar perquè té ales. Fa uns anys vam fer un concurs de dibuixos de dracs i quan va guanyar un noi, vam fer el seu drac. Primer en plastilina, després en fang i per últim en fibra de vidre. La colla dels Diables i en Rifeno sortint als carrefocs de les festes populars dels pobles i ciutats. Nens i nenes de segon de l'escola Canigó. Hola a tothom. Avui us parlarem sobre la festa de la primavera del 2012. Vine a la festa de la primavera del Canigó. Hi haurà tunels de rots, barroqueria i tómbola. Tens la bicicleta i planta. Mmm, pari maquillatge. Inflables, que divertits. Som la realitat dissenyada per nosaltres. I el més divertit, l'incana. Us esperem el 3 de demà. Ens ho passarem genial. No us ho perdeu. No. Do you? Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we're made for each other Bona tarda! del Sant Jordi de l'any passat. Unitat Mòbil, Raül Cuadrado, que el cantarà. Bon dia. Bon dia. Aquesta hora els escriptors comencen la ronda de signatures per parades i llibreries de la ciutat. Una jornada que acabarà a les 9 de la nit. Un dels autors que s'espera triomfi aquest Sant Jordi és el periodista Rafael Nadal, amb la novel·la Quan eren feliços, que ja va per la sisena edició. Nadal ha parlat a Com Radio. Això sempre em orgulleix, perquè... Jo crec que ja he triomfat abans de saber si serà dels més venuts o no ho serà. Jo sempre vaig dir que si aquest llibre funcionava, si el Bocorella funcionava i si es venia bé, jo em regalaria un parell d'anys més per dedicar-me a escriure en plan literari i no tornaria al periodisme del dia a dia. Jo crec que això ja ho he aconseguit. El tradicional esmorzar de l'Hotel Regina hem vist molts escriptors barrejant-se, com no, amb personalitats, que han escrit un llibre però la seva professió no té res a veure amb l'escriptura, com pararà Tortell Pultrona, Arances Sánchez Vicario o Mario Paquerizo, com ràdio Barcelona. A Lleida, la primera cita d'aquesta diada de Sant Jordi és a l'editorial Pagès, on els autors es troben per parlar dels darrers títols publicats. En Guany s'hi han aplegat un centenar de persones. Lleida, Marta Sarret, bon dia. Bon dia. L'esmorzar literari és el tret de sortida del Sant Jordi a Lleida i en Guany ha estat marcat per la gran quantitat d'autors d'aquí que hi presenten noventa. Lluís Pajar, responsable de l'editorial, assegura que és un cinedi. I a Cambrils les parades de llibres i roses estan instalades com que denya el passeig marítim d'aquesta població del Baix Camp. Ràdio Cambrils, Elisabet Pereira, bon dia. Bon dia, doncs com cada any botigues de flors i llibreries es retroben al passeig marítim per passar la jornada de Sant Jordi. Una jornada que esperen gaudir amb molt ambient, que ha començat ja des de primera hora del matí. I és que tot i ser dilluns, molta gent o ve té festa o ve està de vacances i passeja allà remenant les novetats literàries i comprant les primeres roses. I entre els llibres més venuts també podem trobar els llibres dels autors locals i que s'han publicat per aquest any. destacant la història dins d'una carpeta blava de Marc Fargues, una guia de viatges espacial de Lluís Recasens, titulada Viatja a la Història d'Europa, i Robert Baneges amb el seu llibre de poemes Palinseft. Tres novetats que s'uneixen a la resta de llibres, que hi ha repartits en una desena de parades i que també estan visitant ara molts nens i nenes d'escoles cambrilenques. Pel que fa a les roses, les vermelles despunten per sobre les altres, però també podem trobar originals com les de xocolata i llaminadura per endulçar aquest Sant Jordi. Un Sant Jordi que tot i començar en núvol, ara s'escalfa amb el sol, cobre les clarianes i permet veure el cel ben blau. Elisabet Pereira, Paracom Radio. A Brussel·les està en marxa la reunió dels ministres d'Exteriors de la Unió Europea per abordar la crisi de rapsol IPF. A la trobada, el ministre espanyol José Manuel García Margallo explicarà les mesures que el govern central emprendrà contra l'Argentina. España está considerando, insisto, todas las medidas que puedan hacer volver a Argentina a la mesa de negociación. Lo que se trataría es de encontrar un arreglo negociador. Nosotros no discutimos el derecho de Argentina a apostar por la soberanía energética, aunque en mi opinión es un error en el siglo XXI, lo que sí discutimos es que se pueda expropiar sin pagar. Divendres, en Consell de Ministres, l'executiu ja va a anunciar accions comercials. Com Radio, Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Chelsea, rival demà del Barça a la Lliga de Campions, a terra avui a Barcelona. Ho farà al voltant de la una del migdia i, posteriorment, al vespre, entrenarà... El Barça ja està plenament concentrat en aquest partit de la Champions, on haurà demà de remuntar el Camp Nou després de l'ensopegada contra el Real Madrid en la Lliga. Els blauranes només pensen en capgirar l'1-0 advers contra els anglesos. A l'Espanyol recordem que els homes de Mauricio Pochettino s'allunyen d'Europa després de perdre el Vicente Calderón contra l'Atlètic de Madrid per 3 gols a un. I avui a l'Ukei lliga el noi a rep l'Igualada a partir de les 9 del vespre. Durant avuit un u, en paena cadiu trasveu. Durant avuit un u... M'ho... M'ho entenc. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Ràdio des Bern estrena avui aplicacions per Android i iPhone. Permetrà escoltar la ràdio en directe, accedir al podcast i consultar les notícies de Sant Just. Podreu accedir a més informació a través del web de ràdio. A més a més, la millora oferirà a partir d'avui tota la programació en podcast. D'aquesta manera, tot el contingut que s'emet diàriament a la ràdio estarà a l'abast de tothom en qualsevol moment. El podcast permetrà escoltar els programes, descarregar-los i difondre'ls a través de la xarxa. Les escoles de Sant Just celebren Sant Jordi amb diverses activitats especials. El programa matinal de ràdio d'Esvern, just a la Fusta, està sent a l'institut durant tot el matí. Els alumnes de les escoles públiques i concertades i de l'institut han preparat continguts relacionats amb la diada de Sant Jordi. També han fet una entrevista a l'alcalde Josep Pinyat durant la primera hora del programa. D'altra banda, els alumnes de primer des són organitzat un cerc a Vil amb drac, música i comparses. Els de segon de batxillerat han redactat un pregó acompanyat d'un quadre escénic i una interpretació musical. Com no podia ser d'altra manera, els llibres i les roses també tenen el seu espai a l'institut, en parades que duraran tot el matí. A partir de les 11, l'esport serà el gran protagonista en competicions de bàsquet, voleibol i skate, i a les 12 tindrà lloc un acte literari amb muntatge audiovisual i dramatúrgic per commemorar el centenari del naçament de Pere Calder. i Sant Just ja va celebrar ahir la festa de Sant Jordi amb diversos actes aplegats als jardins de Can Ginestà. Malgrat la amenaça de mal temps, les parades de llibres van ser protagonistes de la visibilitat de Sant Jordi. En un quart de 12 del migdia es va fer el lliurament de premis del XIV Concurs de Poesia i Prosa en català per no professionals. En categoria d'adults, les vencedores van ser Anna Ramon, amb la prosa de pensament, paraula, obra i omissió, i Irga Simón amb la poesia Redescobrir-se. Doncs aquesta està tota la informació per ara. Nosaltres seguim a través del web www.radiodesvern.com, també a través del portal www.informatiucomercal.com. També podeu informar-vos a partir d'avui a través de les noves aplicacions per Android i iPhone. I seguim també a partir dels 12 i 5 amb un nou butllet i horari i a la 1 i 5 amb els senyors notícies d'edició migdia. Fins aleshores, que passin un molt bon dia. Bona tarda. Doncs ara passen 9 minuts de les 11 del matí i comencem aquesta segona hora d'aquest Just a la Fusta especial Sant Jordi que estem fent aquí des de l'institut, un programa en què van passant alumnes del centre, també de les diferents escoles, i ara aquesta segona hora la comencem amb la Júlia, la Paula, l'Helena i la Judit. Molt bon dia a totes quatre. A veure, us heu de provar una mica el micro, que si no ho sentirem. Hola. Ara sí, ara sí. Que a banda de presentar-nos una història que ara comentarem, també heu tingut... El curs de Cuerdesso té un paper important, no?, amb la preparació del programa de la ràdio. Sí, bueno, el muntem nosaltres aquest any i cada classe fa una hora. Fa una hora, o sigui, prepara una hora diferent d'aquest programa. I normalment sempre ho heu fet vosaltres o és sempre que ho fa el curs de Cuerdesso? No, no, Escuardesso. Escuardesso. I per tant teníeu ganes de preparar-lo aquest any? Sí, sí. Us ha agradat o us ha portat molta feina? No, no, està bé. Què és el que més us ha agradat o el que més us motivava a l'hora de pensar en el programa de ràdio? Hi havia alguna cosa que us fes gràcia o que penséssiu, mira, podem aprofitar per fer això? Fer les entrevistes és interessant. A qui li heu preparat entrevistes? Hem entrevistat quatre persones de diferents edats per preguntar-los la cançó que més els ha influenciat a la seva vida. I hem preguntat a un home de 74 anys, una noia de 48, un home de 50 i una noia de 20. Per tant, edats molt diferents, suposo que hauran parlat de cançons també bastant diferents. Doncs, si us sembla, ens començareu explicant com han anat aquestes entrevistes i amb quina entrevista comenceu, amb qui comencem parlant? La primera és de l'home de 74 anys, que és un home entrevistat pel carrer, després la Judit entrevistat a l'home de 50 i els altres tres, i també són homes del carrer que ens han oferit voluntaris per fer això. Per tant, gent que no coneixíeu, que sempre és una mica més difícil entrevistar-los, no? Sí. Però si han sigut amables llavors ja es guanya bastant. I quines cançons us han presentat? No us en recordeu? No ho sabeu. No us en recordeu. Suposo que cançons també que han marcat cadascuna de les seves èpoques, no? M'imagino que... El senyor de 74, la cançó potser ni la coneixíeu vosaltres? Jo no. Quina cançó era? Strangers in the night, de Frank Sinatra. Clar que sí. Ella sí que el coneix. I les altres, quines són? La de Stevie Wonder, The Sunshine, John Lennon, Imagine, i Els Pets, La vida és bonica però complicada. Aquesta és la persona de 20 anys, aquesta última? Sí, l'última és de 20 anys. Doncs, si us sembla, sentim com han anat aquestes entrevistes? Quina ha sigut la cançó més important per tu? És del Frank Sinatra i es diu Estranger. La bestia d'un dia, tu ets un ximple. I find myself drowning in my fears You are the sunshine of my life All the people living life in peace dels pets, la vida és bonica però complicada. Bona tarda! Doncs hem sentit aquestes quatre cançons que han marcat les diferents generacions, Frank Sinatra, Stevie Wonder, John Lennon i els Pets, i ara ja que us tenim aquí, Júlia, Paula, Helena i Judit, també volíem saber quines cançons han marcat la vostra vida. Per mi, una de les cançons molt importants, per exemple, podria ser The Strangest in the Night, The Stopper. Per mi, Hey You, de Pink Floyd. Jo no tinc cap que vagi marcat. És difícil triar-ne alguna, no? Jo tampoc tinc cap, però si que m'agrada molt a Sau, ho veig per tu. Crec que és un clàssic. Molt bé, doncs sí sí. Aquestes tres, jo crec que són tres cançons destacades. Doncs moltes gràcies per venir-vos a parlar una mica de música que ha marcat les vostres generacions, que acabi d'anar molt bé el dia de Sant Jordi, que regalin moltes roses. Moltes gràcies. Let's conspire to ignite All the souls that would die just to feel alive i expectacions. No, no. Just a la fusta, el magazine del matí. Ara passant 20 minuts de les 11 continuem en aquesta edició especial d'aquest just a la fusta especial Sant Jordi. Ara és moment de fer una cosa bastant especial perquè parlarem no només com fins ara, que anàvem parlant en català, sinó que també parlarem en anglès. Per això saludem la Laura Fernández, professora d'anglès de l'institut. Bon dia Laura. Good morning. Bon dia. Què tal? I també parlem amb el Marcel Vasco. Hola. Que ets alumne d'aquí a l'institut, no? Sí. Quin curs fas? Tercer. Molt bé. Tercer de soc. I a més a més també tenim el Josep Domingo, que és assessor lingüístic del Servei Educatiu. Bon dia. Hola, bon dia. Per tant, doncs, si vols, Marcel, explica'ns una mica què farem ara. Discutirem sobre, més o menys, sèries i pel·lícules en versió original i, si us repercuteixen, l'aprenentatge de la llengua que s'està veient. A l'hora d'anar al cinema o veure una pel·lícula des de casa o alguna sèrie, a veure si podem sentir-les i mirar-les en anglès. Doncs, i ens ho fareu, a més a més, en anglès i català, no? Sí, farem una primera part, només en anglès, a la qual jo entrevistaré el Marcel, I després entrevistarem el Josep Maria Domingo perquè ens doni la seva opinió sobre quines són les repercussions de la versió original subtitulada a l'aprenentatge de llengües. Doncs endavant, quan vulgueu. Well, it's time for English then. Good morning and welcome to Radius and Juice. This is Laura speaking as having introduced. Bé, abans d'anar amb el nostre programa especial, avui m'agradaria donar la gràcia a Ángels Mustienes per permetre que em faci una entrevista en anglès. Sí, és cert, això és Radio Seduc, broadcasting live en anglès per la primera vegada. En el nostre programa d'avui, parlarem de la sèrie més popular del món web, i de com la sèrie de megapload ha afectat a les audiències de la sèrie més popular americana. Per ajudar-me amb això, tinc aquí amb mi Marcel Vasco, o qui estigui considerat especialista en el tema. Bona tarda, Marçal. Bona tarda, Laura. Marçal, digue'ns, quines són les series més populars a l'Estat? A l'Estat, les dues series més populars, a l'Estat i a la televisió americana, són The Walking Dead i The Big Bang Theory. La primera, The Walking Dead, és un thriller d'apocalíptics pactat amb zombis. La segona, The Big Bang Theory, és un sitcom que ens explica la vida diària de moltes persones de quatre amics que són molt amics, i els seus amics. Els seus amics són genius i frecs. Competeixen amb la cançó de How I Met Your Mother, i la teva trama és Gossip Girl, que portraya la societat de Manhattan High en una manera molt banal. Aquesta rancor és la que teniu per internet, però què hi has de dir, Marcel? Quina és la teva rancor? Quina és la teva sèrie de televisió que li agrada més o les que estàs mirant ara? Una de les meves favorites, At the moment is the drama Skins, a great TV show about the gang of teenagers. There is a British version and an American one. Personally, I prefer the original one, the British. I'm also starting to watch a series called Touch, but I haven't decided yet if I like it or not. And which are the most popular web pages to follow all these series? Well, here in Catalonia and Spain, the most popular websites are Sirius Youngies and Cinetube. En aquesta sèrie, es pot trobar una sèrie per conèixer les últimes notícies i veure el rany de la sèrie més gran. I els espectadors veuen aquesta sèrie americana en les versions originales? Bé, sí, per la major part, sí. Especialment si la sèrie és nova o si volen veure la sèrie actual. Però és molt fàcil trobar-la en la versió. I creus que veure aquesta sèrie a l'internet No, òbviament no. and a real interest. But if you do have this basis and you are interested to learn, you can improve a lot. If there is a word or expression you don't understand, you can use Google Translator or Word Reference. This will help you with your vocabulary and polish your pronunciation for grammar. I think the only solution is to study and practice speaking with somebody. Well, I believe that helped you a lot because your English is very good and I can tell that this is because you watch a lot of TV series online. So, now, do you think the recent shutdown of MegaBlood and the detention of its owner is going to affect negatively in the learning of the English language? Certainly, yes. Many viewers who were forced to watch these TV series in their original versions, because it was the only possibility, will simply stop to do it. Now, with the close down of the company, the possibilities will disappear. Talking about possibilities, is it still possible to watch any TV series online? Well, a lot of webpages that have uploaded videos for you to see them have been going offline lately, because they fear the same future as make-uploads owner and manager. So it is becoming more and more difficult to keep on the track of series. And the truth is that this close down has been very negative for both. T'hem trucat perquè estiguessis aquí i ens donessis la teva opinió sobre la versió original subtitulada i com afecta l'aprenentatge de llengües. Bé, és indiscutible que la versió original aporta un grau important per poder excedir directament al que són tot el llenguatge original, escoltar d'una manera original tot el que és la versió de la pel·lícula o una sèrie. i per tant això és un valoràfegi a tot l'aprenentatge de les llengües estrangeres. No obstant això, cal considerar que les pel·lícules, els documentals, la seva intenció no és la d'ensenyar llengua, sinó que és un suport més. Sí, bueno nosaltres parlem normalment de l'acquisició en aquest cas. Quan parlem de l'aprenentatge, quan nosaltres veiem versió original subtitulada, diem que més que aprendre adquirim idioma. És cert, adquirim idioma, adquirim context, adquirim diferents... diferents accents, també cal distingir molt el que és la subtitulació, per exemple, d'una pel·lícula o d'una sèrie i el que és la subtitulació d'un documental. Per exemple, quan se subtitula un documental s'utilitza normalment un llenguatge més estàndard, i quan s'obtitula una pel·lícula i es tenen en compte d'altres contextos més col·loquials, dirs propis d'un determinat grup de persones, els registres són molt diferents. Per tant, és important poder accedir als diferents registres i penso que és una bona inep per donar suport a tot el que és l'aprenentatge de la llengua estrangera. El que ens preocupava avui que hem parlat amb l'entrevista amb el Marçal és com ha afectat el tancament del Megapload perquè era una eina molt còmode i molt útil pels nanos per veure en versió original. Perquè des del meu punt de vista a Barcelona no hi ha suficients sales de cinema on un pugui veure versió original subtitulada. Quina és la teva opinió? A veure, jo penso, jo soc partidari, que totes les versions, tant de cínimes com documentals, s'haurien de retransmetre en versió original. Totes. Exceptuant aquelles que estan produïdes en llengües molt allunyades de la nostra, com poden ser, doncs a veure, si vas a veure una pel·lícula japonesa, de vegades, doncs és... Jo crec que és aconsellable moltes vegades que hi hagi un doblatge correcte, perquè si són molt allunyades a la nostra ens podem perdre molt. El control del que és la lectura del subtítol i la imatge de vegades no es correspon quan la llengua és molt allunyada. Jo penso que en totes les llengües romàniques, fins i tot l'anglès i les llengües que parlem des que tenim el nostre baix territorial més proper d'Europa, Penso que hauríem de tenir sempre inversió original, i a més a més el subtitul, perquè facilitaria molt tant l'aprenentatge com també contribuiria al perdre aquests prejudicis lingüístics que moltes vegades estrenen. Al darrere, el debat aquest entre si és subtítol o és doblatge, sabem nosaltres que aquí hi ha una sèrie de connotacions de vegades que sempre escapen als propis estats i als ciutadans, sinó que hi ha connotacions moltes vegades polítiques. Jo considero que fins fa 30 anys enrere el fet que a l'estat espanyol hi hagués molt poca versió original responia més a una necessitat de difondre la llengua de l'estat espanyol, en aquest cas el castellà. doncs si després estem parlant de quan es va començar tot el procés de normalització de llengua catalana aquí al principat doncs estem parlant que es va fer un gran esforç en fer duplatge sobretot de sèries americanes i que a més a més van contribuir a una normalització de la llengua catalana perquè era necessària arribar a molt de públic però d'una tal cas que Podem parlar, tot i que pot ser l'ús, també seria una qüestió que hauríem de discutir. Però que hi ha un nivell de comprensió de la llengua catalana important, jo crec que estaria bé que totes les sèries que estiguin produïdes fora de Catalunya i fora de l'estat espanyol fossin en versió original. Necessites respostes. El que em preguntaves. De fet, hi ha països a la Unió Europea on no existés el doblatge. com a Finlàndia o Noruega, i els nens tenen un nivell molt alt d'anglès, perquè la majoria de sèries que arriben són sèries americanes o angleses. Vostè defensaria, llavors, que no hi hagués dublatge de... Bueno, com he comentat abans, sí, de sèries molt ajungades, de cultures d'Àsia, o... o d'Àfrica, però no pas de qui és que està anant americà o en anglès britànic per així afavorir l'aprenentatge i el nivell dels nostres estudiants. És una manera natural del progrés, com tu entres en un contacte amb la llengua i per tant ens agradi les criatures, que són ben petites, estan acostumades a veure la televisió, per tant si la veuen amb una versió original Afinem molt més l'oïda, som capaços de produir sons allunyats a la nostra pròpia llengua familiar, per tant jo penso que seria molt convenient que es donés molta més importància i difusió a tota la versió original. la realitat, la demanda de la població és la que és. I de vegades no es pot anar en contra corrent. Fixem-nos que de sales de cinema on es facin versions originals, si no és fora del que és Barcelona Ciutat, ben poc es n'hi ha. Ben poc es n'hi ha. I Barcelona Ciutat sí que absorbeix una gran població que hi pot anar, però fora d'aquí, doncs, diuen que nosaltres no anem al cinema a llegir. Anem al cinema a posar el telèfon. És a dir, també cal tenir en compte això. Sí, molts cops la versió original aquí a Barcelona sembla que estigui més per als estrangers. que no pas per la pròpia gent d'aquí. Cada cop jo penso que també hi ha més cultura de voler escoltar directament una producció amb la seva pròpia llengua i per tant jo penso que a poc a poc això anirà creixent i a més a més entre els joves que estan tan acostumats a entrar dins del món d'internet penso que és un punt al favor nostre. Doncs moltes gràcies per parlar, fer aquest debat sobre la versió original i la importància que té a l'hora d'aprendre anglès, d'entendre'l i de parlar-lo. Gràcies. Abans hem sentit també el Marcel Vasco i ara l'Alabra Fernandes i el Josep Domingo. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, molt bon dia. Just a la fusta, al magazine del matí. Passant sis minuts de dos quarts de dotze del matí i ara és moment de saludar alumnes de l'escola Canigó. Tenim el Pol, l'Anna, la Rita, la Laura, la Clara i l'Helena. Molt bon dia a tots sis. Bon dia. Que avui ens heu preparat tres poesies i també ens voleu explicar una altra notícia a l'escola. Començarem per les poesies? Són quatre poesies, una més, doncs. Qui comença? Per allà baix? Doncs vinga, endavant. Hola, soc la Rita i la meva poesia és la llei de la vida. Per què hem de néixer si hem de morir? Per què la vida ens espera així? No pot ser. No vull morir. La vida és massa curta per poder gaudir. Tot el que estic dient espanta molt la gent, però és la veritat. Tot és molt complicat. No tinguis por. Segueix endavant. La vida continua i tot farà gran. Veus una llum i vas cap allà. Estàs esgotat. La vida s'ha acabat. Molt bé. Són vostres les poesies, no? Sí. Doncs molt bé, moltes felicitats. Vinga, la següent. Hola, soc la Clara i la meva poesia és sobre Barcelona. Barcelona és una gran ciutat. A mi sempre m'ha agradat. Té monuments molt interessants que a poc a poc els vaig visitant. Les rambles, plenes de gent amb un llavall, mouen l'aire com un ventai. Tota l'Ella llarga i vistosa se la coneix com una estrella famosa. La Pedrera, això sí que és una meravella. Amb els seus balcons, amb molta gràcia, es troben al mig del passeig de Gràcia i els seus carrers a dalt del cel treien fum per tot arreu. I ara cap al Parc Güell i anem volant com un ocell. Aquí ens hi quedem a passar un dia ben diferent. Passejant pel barri gòtic hi trobem el més antic, la nostra catedral amb el seu gran portal. del barri Gòtic cap a Montjuïc, on es espera un castell molt bonic, amb els piromusicals de les fonts que no et faran agafar son. La Sagrada Família és molt presumida, mai està llesta, sempre es maquilla, així doncs m'agradaria veure l'acabada algun dia. Per cert, no us he explicat una cosa una mica estranya, i és que està trepada entre mar i muntanya. Aquesta és la meva ciutat, espero que us hagi agradat. Doncs molt bé també que et puguem assobrar Barcelona. Continuem amb el següent. Hola, jo soc l'Helena i el meu poema es diu El món al revés. M'he despertat aquest matí amb la capsa del cosí, amb l'armari del revés i en una casa de pagès. M'he trobat un gat penjat de pel·lucs i molt mullat, en un escenador morat al costat d'un ratpenat. Una roba m'he ficat de pallasso animat i una noia m'he trobat que veiava en un terrat. Jo ja soc molt conscient que el món està al revés, tot està molt capgirat i jo estic molt enfadat. He volgut parlar amb algú, però tothom fuig poruc. Ara jo m'he transformat i molt pobra m'he quedat. Un any jo m'he vist i he anat molt trist, amb ganes de tornar al món de veritat. Ja hi soc, ja he tornat, al meu poble he despertat. Molt bé també aquest poema. I ara passem al següent poema. Hola, soc la Laura i el meu poema és sobre una amiga. He trobat un tresor, tinc una amiga, mai no s'enfada ni crida, sempre somriu i m'anima. Mai no diu, ara no, i m'ajuda tant com pot amb els números i les lletres o quan estem fent esport. Té una veu que m'acarona i sap explicar contes de drags, de gegants o bruixes i fades, i també la gent normal. M'agrada estar al seu costat, sempre m'ho passo molt bé i sé que ella també. A l'hora del menjador se llaman un racó enmig de la claror. El pati es juga a fer diamagar i a mi sempre em toca parar. Conto fins a vint i començo a buscar. M'agraden els seus cabells d'or, recollits amb una goma que sempre es mouen amb el vent com les veres d'un vaixell. Té els ulls blaus com el cel, que brillen com el gel, té un nas rodó bufó, sap distingir el que és realment bo. He trobat un tresor, tinc una amiga. Moltes felicitats també per aquest poema sobre l'amistat, d'uns bons poemes d'aquest alumnes de 6è de l'escola Canigó. I ara ens volem explicar una altra cosa, el Pol Ilane. Hola, jo soc el Pol. Jo soc l'Anne i us volem explicar la importància de la sang. L'alumnat de sisè de l'escola Canigó estem col·laborant en la campanya de donació de sang patrocinada pel banc de sang i teixits de l'hospital de Vall d'Hebron. Sabem que la sang és un element molt important a la vida de les persones. Tothom hauria d'estar conscienciat que no se'n pot fabricar. Per això és necessari que els majors de 18 anys i menors de 65 anys que estiguin sants en donin una mica. Us imagineu? Tindré l'oportunitat de poder salvar vides. Aniveu-vos a donar sang. Només cal estar ben alimentat i en el dimarts 15 de maig al Casal de Joves, des de dos quarts de quatre fins a les set. Us hi esperem. Doncs molt bé, ja queda dit que el mes de maig aquesta nova campanya d'adonació de sang al Casal de Joves i moltes gràcies a tots vosaltres, al Pol, l'Anna, la Rita, la Laura, la Clara i l'Helena, alumnes de Cisera de l'Escola Canigó, Gràcies per venir a aquest programa especial Sant Jordi que fem aquí a l'institut. Adéu, bon dia. Welcome to Central Bay. M'agrada. No, no, no. I'm gonna make your head Just a la fusta, el magazine del matí. Passa un minut de tres quarts de dotze del matí i continuem aquest especial Sant Jordi. Ara tenim la Carla, el Carles, el Marc i l'Enrique. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia. Que, a més a més, també heu portat una convidada molt especial, és la Betty Love, que a més és també exalumna de l'institut. Hola, bon dia. Per tant, a més a més, ells faran algunes preguntes i ens tocaràs també un tema en directe. Doncs, endavant, quan vulgueu començar. Tot vostre. Bueno, presentem la Beti, perquè és la meva veïna i la vam conèixer com a fama de música. I bueno, comencem parlant una mica de la seva carrera artística. Quan ens tenies llavors? Vaig començar a tocar amb 13, que em van regalar una guitarra elèctrica al meu pare, i em vaig posar a tocar i ja sempre més... Fins quin punt va arribar Alien Love? La meva carrera artística va començar amb Alien Love perquè fins al diví que no vaig tenir el grup no vaig començar a tocar bastant i Alien Love era un grup que vaig muntar amb la meva germana i vam estar 5 o 6 anys tocant i vam gravar una maqueta vam arribar a Madrid Castellón, i per tota Catalunya, vam fer prou. El que passa és que no vam editar res, no ho vam editar oficialment, però aquí estan les cançons que potser ara les tornaré a cantar amb el meu nou grup. Quin va ser el teu següent projecte després de l'In Love? Vaig estar... vaig muntar un grup que es deia Bèstia, amb el boliche de Subterrani and Kids, era un bon bateria i vam estar fent unes cançons noves que vam gravar, també aquí, gravacions aquestes amateur, que escaceres, me'n vaig fer jo, que em vaig produir. I bueno, i aquelles cançons són les que ara estic recuperant per tornar a regrabar. Què va sorgir d'aquest grup, d'aquest nou grup? Perdona? Què va sorgir d'aquest nou grup? Sí, tot aquest munt de cançons que ara tornaré a gravar, 4 o 5 d'aquella època, d'aquell any. Això et parlo del 2005, quan vaig fer aquestes cançons i ara seré de noves, també. L'any passat vam poder veure en directe al CIDACARD de Plaça Reial amb Morfi Grey, de la mítica banda de trapero del Rio, no? El Morfi Grey em va trucar que si volia gravar un disc amb ell, amb un nou projecte que tenia electroacústic, electroacústic, perdona, electrònic, electro rock, no? Electropunk. I vaig dir que sí i vam gravar un disc amb Monster Records i vam estar tocant durant un any i així vam estar fent una petita gira a Bilbao, Barcelona, Madrid, i ara la cosa m'està en bai. Més que res, el Morfidei va sortir així, et va trucar, sabia de tu, ja us coneixíeu? Sí, ens coneixíem perquè jo coneixia el resto de components de la banda Trapero del Rio perquè vivien aquí a Sant Just. El Juan Polido i el Tio Modest. i teníem bona relació d'amistat d'anys perquè també estiuvejaven al poble que estiuvejaven els meus pares i bé, amb ells vaig aprendre a tocar, de fet la guitarra molt bé amb el Tio Modes, és el meu gran mestre i ara... els dos estan morts, només queda el molt figrei i va ser un honor per mi que em convidés amb aquesta gravació. Bé, m'han informat que ets la nova incorporació d'un grup, no? Sí, ara... He començat a tocar la guitarra amb els Algo Tóxico, que és el grup de la Sílvia d'Ultimo Resorte. És un grup de punk que porten uns quants anys i tenen molt bones cançons. I el dissabte hem fet el nostre primer concert junts amb el nou bateria i el nou guitarrista que soc jo. I bé, suposo que algun dia gravarem. I llavors amb Algo Tóxico això té por més que res perquè l'altre dia vaig poder comprovar que les xarxes socials ja tenia una web oficial. Sí, sí, Algo Tóxico fa anys que funcionen perquè de fet és la Sílvia la cantant. Cantava en Último Resorte, que és una banda mítica de punk dels anys 80 de Barcelona. I bueno, ella et porta tota la vida cantant també. Realment, ens agradaria que ens truquessis algun personal d'aquestes composicions. És possible que ens truquis un truc? Esclar, esclar que és la de les meves últimes noves cançons. Moltes gràcies. Ok, ahir va, ens surt. Què vol dir, infidel? que no troba això. I've been cheating on you I wasn't true Sometimes I wonder why Why I hurt you so bad I wasn't true But I love you I've been treating you mean Do you know what I mean? Oh, baby, I was a fool. I don't know why, why I hurt you, babe. I was a fool. But I love you. I... I've been wrong since too long I've been mean and awake But I know I'm still in love I've been wrong since too long I've been mean and awake But I know I'm still in love Can't find the words to apologize Can't stop the tears rolling down my eyes I can't believe what I've done to your smile Can't stop the tears all over your heart Can't live with such a sin I was blind and couldn't see That your love was all for real And now it's too late To forgive I was blind Gràcies. Doncs després d'aquesta actuació de la Betty Locke, moltes gràcies, sonem molt bé i molta sort. Gràcies a tots. Gràcies també al Carles, la Marquina i l'Enric, que ens han preparat aquesta entrevista i ens han descobert una mica la Betilof. Que vagi molt bé aquest dia de Sant Jordi. I continuem d'aquí, ara falten 5 minuts només per arribar a les 12. que és el moment en què connectem amb com ràdio, amb les notícies i també amb el bulletí. Abans de fer-ho, però el que tocarà és sentir de nou els alumnes de segona primària de l'escola Canigó que ens parlen del rifenyo. El sentim doncs i després hi tornem. El rifenyo és un drac de dos caps. A més, té dues potes molt fortes i gruixudes amb unes urpes ben afilades. La cu en rifenyo. El rifenyo és un drac de dos caps. A més té dues potes molt fortes i gruixudes amb unes urpes ben afilades. La cua és força llarga i cargolada. Cada cap té dues banyes i pot volar perquè té ales. Fa uns anys vam fer un concurs de dibuixos de dracs i quan va guanyar un noi van fer el seu drac. Primer en plastelina, després en fang i per últim amb fibra de vidre. La colla de Diables i en Rifeño sortint als carrefocs de les festes populars dels pobles i ciutats. Nens i nenes de segon de l'escola Canigó. Hello. Ja. Oh, my God! Ladies and gentlemen! My mother is a DJ. Everyone's a DJ! Everyone's a DJ! My monkey is a DJ. My dog is a DJ. Hellkitty is a DJ. And Barbara Streisand is a DJ. Obama is a DJ. Everybody from Jersey Shore is a DJ. Bon dia, són les 12, us parlem mai de Polo i Oriol Pujador. L'economia espanyola es troba oficialment en recessió, segons les dades del Banc d'Espanya, que s'han conegut aquest matí. Durant els tres primers mesos de l'any, el producte interior brut ha caigut al 0,4% d'aquesta manera, l'economia espanyola. En paral·lel, la borsa avui viu una nova jornada negra. 430 punts de diferència respecte del bo d'Alemanya. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha valorat la diada de Sant Jordi i ha recordat que és una jornada festiva i cultural. Trias ha afegit que avui és un dia de treva política. Ajuntament de Barcelona, Pere Sant, bon dia. Bon dia. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat la jornada de tradició, d'efecte i de cultura que suposa Sant Jordi. Fins i tot Trias ha assegurat que és un dia de treva política. Incluso avui és un dia, quasi jo diria, de treva política. perquè tots estem contents. És a dir, jo ara vinc d'aquí al Palau i s'hem trobat vàreos i, escolta, avui no ens barallem, no ens barallem. L'alcalde ha visitat les 5 parades de roses d'entitats socials situades al pati de l'Ajuntament de Barcelona, un ajuntament que avui viu una jornada de portes obertes, com ràdio Ajuntament de Barcelona. La Rambla de Girona ja s'ha omplert també a aquesta hora de centenars de persones que passegen buscant el llibre i la rosa. Una de les novetats de Sant Jordi a la ciutat és la lectura continuada de l'obra de pla que l'Ajuntament i la Diputació organitzen a la plaça de les Olles, en ple barri vell. Girona, Sonia Tuber, bon dia. Bon dia, des de primera hora del matí els venedors de llibres i roses asseguren que aquest Sant Jordi es presenta amb bones previsions i que el Gironí ens supliran la presència de turistes que hi va haver en el de l'any passat. De passejants de moment no n'hi falta ni durant el matí, els protagonistes han estat els alumnes d'escoles, instituts i llars d'infants. En alguns casos aprofiten per omplir la biblioteca de les escoles. Sentim l'Anna i la Rosa Maria. Venim amb la mainada de la llar d'infants de quart i venim a passejar i nosaltres aprofitem per comprar comptes per l'escola. Jo m'agradaria comprar un llibre amb la meva jove que està embarassada. Està el Dormir, sembla que es diu, de l'Estivill. Si el trobo, espero trobar-lo. Així que la rosa espero que me la regali el meu home. Entre els actes institucionals, la Generalitat ha organitzat un esmorzar literari que enguany s'ha dedicat als llibreters com Ràdio Girona. A la Seu d'Urgell, a l'Urgell, en les protagonistes de Sant Jordi, són enguany les novetats editorials de temàtica Pirinenca. Radio Seu, Ignasi Cervera, bon dia. Bon dia, des del Passeig Joan Burdieu, tradicionalment al centre neurològic de la diada a la Seu d'Urgell, amb una trentena de parades en guany, algunes de les quals ja van ser-hi excepcionalment, i per primer cop també ahir diumenge, en què es van avançar alguns dels actes per arribar a més gent. Els actes més tradicionals, però, s'han guardat per avui, i entre ells la lectura en viu a la biblioteca de Sant Agustí, aquest any dedicada a l'escriptora Teresa Pàmies. Jordi Martí, en regidor de cultura de la Seu. Després, a dos quarts de sis, tenim lectura del Testament de Praga, l'obra de Teresa Pàmies, que va ser guardonada del seu moment, el Premi Josep Pla, de Narrativa, la seva tercera edició. L'Aldorzella és una comarca amb intensa activitat literària local i aquest any hi ha, novament, diverses novetats. Destaca el llibre L'escala del dolor, d'Albert Villaró, amb Nicolàs Arcos i Carla Bruni entre els seus protagonistes. Ràdio seu per a Com Radio. Com Radio, es pot? Bon dia, us parla Òscar Herrero. Avui ha començat el quadre final del trofeu Compte de Godó de Tènis, que es disputa fins diumenge a les pistes del Real Club de Tènis de Barcelona. El gran favorit per adjudicar-se al títol és Rafa Nadal, que arriba a la cita catalana després de fer Història a Monte Carlo. Nadal ha guanyat el seu 8è títol en derrotant Novak Djokovic a la final. Dels partits d'avui del Godó, destaquem l'enfrontament entre Albert Montañés i Gerard Granollers. En futbol el Barça està plenament concentrat en la lliga de campions on demà haurà de remuntar contra el Chelsea al Camp Nou després de l'ensopegada contra el Real Madrid. En la lliga els blaugranes només pensen a capgirar el 1-0 advers contra els anglesos. Escoltem Xavi Hernández. Que el dimarts ens juguem la final de Champions, doncs amb això ja està tot dit. Crec que l'afició doncs és prou intel·ligent com per pensar que el dimarts ens juguem pràcticament mitja temporada. Estar en una final de Champions doncs significa la importància que té i ens agradaria que l'afició estigués amb nosaltres, en els grans moments i en les grans cites, i que ens ajudi a assolir aquesta remuntada. El conjunt anglès aterra avui a Barcelona al voltant de la 1 del migdia. Pel que fa a l'Espanyol, s'allunya d'Europa després de perdre el Vicente Calderón amb claredat per 3 a 1. Els blanc i blau són ara mateix al 3 punts de la sisena plaça pendents del partit entre Osasuna i Malaga d'aquesta nit. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Ràdio Desvern estrena avui aplicacions per Android i iPhone. Permetran escoltar la ràdio en directe, accedir al podcast i consultar les notícies de Sant Just. Podeu accedir a més informació a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com. A més a més, l'emissora oferirà a partir d'avui tota la programació en podcast. D'aquesta manera, tot el contingut que s'emet diàriament a la ràdio estarà a l'abast de tothom en qualsevol moment. El podcast permetrà escoltar els programes, descarregar-los i difondre'ls a través de la xarxa. Les escoles de Sant Just celebren Sant Jordi amb diverses activitats especials. El programa matinal de ràdio esvern just a la Fusta està matent tot el matí des de l'institut. Els alumnes de les escoles públiques i concertades han preparat continguts relacionats amb la diada de Sant Jordi. Alumnes de Cuart d'Esso de l'escola Madre Sacramento han llegit faules amb l'objectiu de difondre valors. A l'escola Montseny estan treballant en un projecte per promoure la calma i el bon ambient de treball. Els alumnes de l'escola Montserrat han explicat el seu projecte interdisciplinari en què han estudiat aspectes històrics i culturals de Barcelona. I, d'altra banda, els alumnes de Primer de Sò han organitzat un cercavila amb drag, música i comparses. Els de segon de batxillerat han redactat un pregó acompanyat d'un quadre escénic i una interpretació musical. I Sant Just va celebrar ahir la festa de Sant Jordi amb diversos actes aplegats als jardins de Can Ginestar. Malgrat la menaça de mal temps, les parades de llibres van ser protagonistes de la visíliada de Sant Jordi. A un quart de 12 del migdia es va fer el lliurament de premis del 14è concurs de poesia i pros en català per no professionals. En categoria d'adults, les vencedores van ser Anna Ramon, amb la prosa de pensament, paraula, obra i omissió, i Elga Simón amb la poesia Redescobrir-se. Doncs aquesta és tota la informació per ara. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts amb els enjust notícies d'edició migdia. També podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com del portal www.informatiucomercal.com i a partir d'avui ja ho saben a través de les nostres aplicacions a iPhone i Android per seguir també en podcast tot el contingut de Radio Desvern. Nosaltres tornem a la 1 i 5 minuts. Fins aleshores, que passin un molt bon dia. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. Essència. Espai de vida. La Immobiliària 121, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. No, no, no. Justa la Fusta, el magazine del matí. Ara passant 10 minuts de les 12 comencem per tant aquesta tercera hora del Justa la Fusta especial Sant Jordi. I el que farem ara és fer una cosa molt pròpia de Sant Jordi, com és parlar de llibres. Per això saludem el Carles i el Marc, alumnes de Guardesso. Bon dia. Bon dia. Quin llibre heu triat per recomanar-nos aquest Sant Jordi? Nosaltres hem triat un llibre que ha escrit l'Alice Audic Sant Diumenge, una mare d'aquí, de l'INSC, que es diu Garries del Teclat, de la col·lecció La Magrana Origans. Aquest llibre parla de la primavera d'Arab, en concret, dels aixecaments populars que van aconseguir arrucar Ben Ali i Husni Mubarak a principis del 2011. Va parlar de com va sorgir aquesta revolta que es va caure al carrer i al cíbor espai. És un homenatge a la jove generació digital a l'Arab i al paper que ha tingut a l'hora de preparar el camí de les revoltes contra les dictadures que s'assegen al Pròxim Orient i al nord de l'Àfrica. Els bloguers i les blogueres que la periodista l'Hadisandiu Menja ha conegut i ha entrevistat des del 2004, i que són els protagonistes del llibre, tenen una mitjana d'edat de poc més de 30 anys, però ja es consideren així mateixos membres de la primera generació d'activistes digitals. Bansons Pioners de ser atasc ha estat fonamentat per engrandar un nou llenguatge de dissidència i un nou tipus d'activisme per al canvi, indual però col·lectiu, autònom però col·laboratiu, acèfal i descentralitzat. local i regional, i ara mateix global. Carries del Taclat mostra la importància que té internet, que ha tingut internet i té el món ara per promoure la llibertat d'expressió i la lluita democràtica i contra d'Irania. Però sobretot, és l'història apassionant d'un grup de nois i noies que van aprofitar la valentia i la creativitat, totes les possibilitats de la xarxa i dels mitjans socials per conscienciar, polititzar i mobilitzar una generació que tothom creia adormida. Doncs és la senya dels guerrillers del teclat, aquest llibre de la d'Alice en diumenge. Un bon llibre i una bona proposta, sobretot per regalar per aquest Sant Jordi. Vosaltres regalareu algun llibre o us n'han regalat algun ja? I regalareu alguna rosa o ja l'heu regalat? El Carles ja es veurà, ja es veurà. Doncs acabi d'anar bé aquest dia de Sant Jordi. Gràcies. Moltes gràcies a tu. Adéu. Oh, yeah... Ara, passant 13 minuts de les 12 del matí, continuem parlant amb més alumnes de l'institut. Ara és hora de parlar amb l'Elena, el Joan, l'Aria i el Max. Bon dia. Bon dia. De quin curs sou alumnes? De Cuerdessa. I vosaltres ens veniu a parlar de l'E-twinning, que és un projecte d'intercanvi amb altres escoles, però no d'aquí, senyor, sinó d'Europa. Sí, de Colònia. doncs vosaltres heu participat en aquest intercanvi, doncs si ens voleu explicar una mica com funciona, endavant. Doncs hem vingut a parlar de l'intercanvi que s'ha fet aquest any per segon cop, l'any passat es va fer en la marca, però aquest any l'institut ha decidit canviar i fer-lo a Polònia. Uns quants alumnes de Guardesso van anar fa tres setmanes a Polònia, cadascú anava a casa del seu twin i van estar allà una setmana. i ara els polonèsos estan aquí, que van arribar dimecres passat i se'n van aquest dimecres d'aquesta setmana. I ara l'Ariadna, el Joan i el Max us explicaran la seva experiència. Sí, bueno, pues el primer día, el primer día, cuando nos van arribar, ens van venir a rebre a l'aeroport, les professores, perquè vam arribar a Berlín i ens van portar amb autocar fins al poble, que és Gryfino, i allà estaven tots els estudiants esperant-nos i vam tenir tot el dia lliure per conèixer-nos. El segon dia vam anar a l'escola on ens vam preparar un talent show on els alumnes de l'escola, doncs, cadascú va fer o va cantar, ballar, vam preparar un espectacle i nosaltres ens vam fer sortir per ballar a la Macarena i després vam anar a l'Ajuntament on estava l'alcalde i ens van fer una presentació sobre Grifino. El tercer dia vam anar a un poble que és molt difícil de pronunciar, no sé com es deia. En polonès, no? Sí, molt difícil. I vam pujar a un far a veure les vistes, després vam agafar un ferri que vam anar a una altra ciutat que no sé tampoc l'he comprenunciat. A veure, amagam el ferri, vam anar a una fortalesa, i després vam passar el dia a la platja. El quart dia vam anar a Szczecin, la tercera ciutat de Polònia, on vam visitar un refugi nuclear, i posteriorment vam fer uns jocs per a la ciutat, així, orientació i culturals, i després vam anar a un centre comercial on vam dinar i després vam jugar un rato a la bolera. El cinquè dia vam anar a la piscina municipal que era com una mena d'aquaparc i vam estar allà un rato fins que vam anar com en una mena d'hotel on vam fer una barbacoa. I el sisè dia vam anar a Berlín, ens vam desfer de bastandores, ja que hi ha unes dues hores de viatge, i vam visitar els llocs més importants de la ciutat com el Bundestak, la porta de Brandenburg, la Monumenta Holocaust i ens vam passar força bé. El setè dia també ens vam despertar bastant d'hora, vam agafar l'autoparc cap a Berlín per anar a l'aeroport i marxar i despedir-nos els nostres tuïns. I ara el Joan li farà una entrevista a una professora polonesa. Hola Magoixa. Hola, bon dia. Bon dia. Doncs començarem l'entrevista Què en penses d'això, de fer intercanvis? Quina sensació tens dels catalans? Quin profit es pot treure d'un intercanvi? Si creu que la cultura polonesa i la catalana són molt diferents, Do you think that Catalan and Polish cultures are very different? No, I don't think so. Of course there are some differences, I have discovered that there are so many words that we have the same in Polish and in Catalonian. So thank you very much. Thank you very much, that was a pleasure. Moltes gràcies doncs per aquestes impressions directament vingudes des de Polònia, a través d'aquest projecte d'intercanvi que ens heu explicat que heu fet en aquest cas amb aquesta escola de Polònia. Moltes gràcies a tots, Alen, Joan, Ari i Max, i que vagi bé el Sant Jordi. Gràcies. Singing our songs with our soul The winter is gone, where do we belong? We have stayed too long Friday night, so uptight we get stoned Sitting at Hampton's it is too cold We have stayed too long I'm so well dressed, it's a talent and it's not a star. So put on your hat because the forecast is rain clouds. American scene's such a bore Embarrassed and still we are hanging on We'll stay too long And when over there Take a trip zero size Our money is gone Where do we belong? We'll stay too long Tinc 11 anys, que és una merda, perquè al govern hi ha les línies. Així que posa't al cap, perquè el forecast és que es torni. Oh, oh... Doncs ara passen 22 minuts de les 12. Continuem parlant amb més alumnes de l'institut. Ara saludem la Joana, la Blanca i l'Andrea. Bon dia. I vosaltres ens heu vingut a parlar de la Clara Segura, aquesta actriu s'enjustenca, que no la tenim aquí entre nosaltres, però vosaltres sí que hi heu parlat, no? Sí. Hola, bon dia. Hem vingut a parlar sobre la Clara Segura, que per mala sort avui no ha pogut venir, però ha estat tan amable d'acceptar que li féssim l'entrevista a casa seva, i aquest vaïna nostra, perquè jo aquí sent just, ens ha semblat una noia molt amable i generosa i també un punt de dimidesa. La Clara Segura és una actriu espanyola que ha participat a la televisió, ha fet pel·lícules i ha entrat en el món del teatre. Ara mateix està fent una obra que es diu Incendis, on ella fa el paper de mare i filla a la vegada. Una afició que li hem pogut destacar és que li encanta tocar el piano. Però no el pot practicar gaire perquè no té temps. Ha participat en sèries com Porca Misèria, Vinagre i va guanyar dos premis. El premi Margaria Xirgú 2005 i el premi Gaudí a la millor interpretació femenina secundària, el 2005. I com que no ha pogut venir li hem fet una entrevista amb unes preguntes. Doncs sentim aquesta entrevista. Volem que ens expliquis un record de la teva infància. Jo amb el meu germà i el meu cosí, que ens portem pocs anys de diferència, amb el meu germà em porto dos i amb el meu cosí tres, doncs jugàvem a... jo els disfressava normalment de nenes i així, i es tractava que la meva àvia no sabies que eren ells i que penses que són unes amigues meves. Algunes vegades colava el tema que es pensava que eren amigues meves, però després si més no, ho recordo com un moment que jo ja... el joc ja... cadament crec que juga amb alguna cosa que li és afí, que té alguna afició des del que xuta pilotes, des del que li agrada pintar i a mi d'alguna manera els meus jocs potser sí que estan una mica connectats. Amb una mica l'espectacle, amb una mica la disfressa, amb una mica l'engany, amb una mica... el que després ha sigut la base de la meva feina. Estan molt connectats amb el joc. També recordo la part una mica més disciplinada que era quan estudiava piano. que això era una mica més... menys joc. Era una mica més cada dia tocar piano. I ara encara t'he dedicat al piano? No, molt. El tinc aquí. Tinc la sort d'estar casada, no casada amb papers. Vivim... El meu home és músic, amb el qual... El piano també sona moltes vegades per aquella banda. Però m'agradaria tocar més el piano. Però va haver-hi un moment que vaig haver de triar si seria amb el piano o... Però la tria ja estava feta perquè em va coincidir amb el primer institut del teatre que estava fent 6è de piano. Em vaig decidir que vaig anar a l'examen de 6è però ja no començar al 7è perquè l'institut ja robava massa hores. I has viscut a Sant Just tota la vida? No. He estat fora 12 anys i he estat molt contenta d'estar fora de Sant Just en el millor sentit del terme perquè Sant Just trobo que està super bé per a unes edats en concret, o sigui per a una edat que té una casositat i llavors anava i venia per estudiar però quan vaig acabar a l'institut de seguida vaig veure que era un pis per poder estar a Barcelona. També la meva professió també té com a algú molt nocturn que llavors s'enjusten un patiment, bueno els nocturns no se quantos però vull dir que i a part perquè m'ha agradat molt viure a Barcelona, estar tots els anys fins que en el poble sec. I he descobert moltes coses de Barcelona que no descobreixes si no hi vius. I com vas decidir venir aquí a viure? Quan vaig quedar embarassada. Quan vaig quedar embarassada vaig veure que on estava era molt sorollós. I que on corria. Jo també, com el Florenc, també he vist de Sant Feliu. Per unes alats crec que és un poble que està molt bé, és molt tranquil. Sí. Massa. Per segons quines hores. Com és la vida d'actriu i mare a la vegada? O sigui, has tingut de renunciar per del teu treball? O sigui, de la teva carrera? Si, jo crec que si. Jo crec que hi ha una renúncia implícita en el moment que decideixes que vols ser mare un dia o altre, no? Perquè ja saps que no podràs fer tot. Si, jo crec que no hi ha cap mare que no faci una renúncia professional. Em sembla que era una època de la seva vida. Bueno, o per petita que sigui, és un replantejament molt diferent. I és un replantejament que normalment tenim més les dones que els homes. Per una qüestió d'aquell lligam emocional que es fa amb els fills, potser el vivim diferent les dones que els homes. No vol dir que se'ls estiguin menys o més o que estiguin menys amb ells, però a vegades hi ha com una cosa... I això no li puc fer al meu fill, no? I a vegades és un error també. Tu has fet cinema, televisió i teatre. En quin mitjà et sents més còmode? Tens alguna preferència? Jo em sento més còmode en el teatre, però perquè és en llenguatge la conec més. Perquè el teatre el conec molt bé el procés. Des de llegir un text, parlar amb el director, començar a preparar els assajos tal, públic, bolos... Tinc una resposta directa. El cine encara no... Jo faig una pausa i després n'hi ha tantes que la tocaran. Un que la retallarà, un altre que canviarà l'ordre, un altre que canviarà. I al final aquella escena no es fa perquè la pel·li es massa llarga. Et perds una miqueta amb el que acaba arribant a veure l'espectador. I et perds per mi el pla més gran que és compartir-la amb l'espectador. És a dir que la feina que tu has fet jo al teatre la comparteixo minut a minut amb els que estan mirant. amb el cine no de tant en tant avui. Jo no me'n peni, em va encantar, però és un comentari molt més curt que el fet de compartir-la i viure-la amb ells. I per això crec que és el llenguatge on em sento... on em sento que ho estic fent tot. Estic acompanyant tot el procés. Com et prepares un personatge? Compaig en plena obra d'Encendis. Encendis estava claríssim que la mare, el personatge central, es passa la vida buscant el seu fill. I això era un motor que a mi m'activava i a més a més a menys estat mare el podia entendre bastant. I en canvi la filla, jo també soc filla, per tant també... Vull dir que era mirar ara a mi en què connecto les coses i després començar-los a construir una mica més diferent. Però hi ha algo que ja està a l'escriptura, o sigui... I seguien els assajos, quant de temps esteu per preparar una obra? Aquí hem estat una mica més perquè és més llarga. Aquí hem estat un mes de lectures per anar trobant i gairebé dos mesos de saig, d'aixecar-se. Sí, almenys són dos mesos eh. I ara els teus plans algun dia? Posar-te a dirigir o escriure? Jo he tingut més a dirigir que a escriure. A mi de petita m'agradava molt escriure i he fet comptes que tan xulos, que acabaven tots molt ràpid de què em pensava. Ja doncs sempre es moria tothom i no se... Però... I en canvi dirigir... És que m'agrada molt els actors, m'agrada molt la feina dels actors. I llavors... No veus que la gent et redoneix pel carrer? No també del film, no? Sí, de vegades jo dic, però qui m'hi està dient? No perquè s'està mirant. Ah, sí, no m'he entrat. Jo veig una mica més... potser també és una defensa. Vull dir que jo sóc tímida. De vegades veig que es paren, tornen a venir, es creuen, es fan veure que és pelador de sabata. Hi ha gent que és en plan, hola, que jo... Un cop si ells trenquen el cel sí, però si no em fa com una mica de... Sí, això t'ho dona molt la tele. i ara farem és que no faci tele. Home, ara estic com una mica més tranqui. Però bueno, clar, tan és veritat que fer coses de tele, per exemple, per mi seria crear una bona sèrie, doncs clar, encara la gent encara se'n recorda. Si les coses són bones, la gent se'n recorda. Vale, doncs ja està. Doncs moltes gràcies, Joana, Blanca i Andrea. No sé si vosaltres voleu ser trios. No. No us ha fet venir ganes la Clara de ser-ho? No. No teniu ganes de venir ganes. Doncs moltes gràcies i que acabi d'anar bé el dia. Gràcies! I ara, quan faltar passen... són dos quarts d'una al migdia. Estem arribant ja a aquesta última mitja hora del programa, aquesta recta final. I serà el moment de parlar de la reforma en l'educació. Ho farem amb la Mariona, l'Alícia i la Luciana. What doesn't kill you makes you stronger Stand a little taller Doesn't mean I'm lonely when I'm alone What doesn't kill you makes you fighter With the fever lighter Doesn't mean I'm over, cause you're gone What doesn't kill you makes you stronger, stronger Just me, myself and I What doesn't kill you makes you stronger Only when I'm alone You heard that I was starting over with someone new They told you I was moving on over you You didn't think that I'd come back I'd come back swinging It's hard to break me but you see what doesn't kill you makes you stronger No, no, no. Doncs ara passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia i saludem, com anunciavem, la Mariona, l'Elisia i la Luciana. Hola, què tal? Hola. Veniu a parlar-nos de la reforma en l'educació. Sou estudiants de quin curs? Quart d'ESO. Doncs quan vulgueu podeu començar. Som unes alumnes de quart d'ESO i hem fet una enquesta entre els nostres companys i companyes per veure què sembla la distribució escolar futura i els canvis de tres anys d'ESO i tres de batxillerat. La majoria de persones que han participat en les enquestes tenen entre 13 i 16 anys, ja que són les afectades d'aquest canvi. Hi ha gent que diu que serà igual, perquè l'única diferència que veuen és l'econòmica, ja que al govern s'estalviarà la subvenció de quart d'ESO a les escoles concertades. Però pels que volen fer només l'ESO i després mòduls o una altra opció, hauran d'estar escolaritzades fins als 16 anys obligatoriamente, i començar el batxillerat encara que no el vulguin fer. La gent pensa que a tard d'ESO no s'està preparat per escollir un batxillerat. La majoria de les persones que han respost l'enquesta comenten que ja els costa escollir a quarta desa el batxillerat, així que quan ho hagin de fer a tercera desa els serà molt més difícil. Pocs diuen que és un canvi positiu, perquè qui vulgui estudiar seguirà estudiant i els que no marxaran ni pararan de molestar. Els que estan en contra consideren gairebé tots en què no arribaran igual de preparats al batxillerat. Els que no volen fer el batxillerat no ho troben bé d'haver de començar el batxillerat si no l'acabaran. Diuen que llavors l'escolarització hauria d'acabar en 15 anys, que és l'edat en què s'acabaria l'ESO. Per acabar, la Rosa Vila, la responsable de distribució del nostre institut, ens comentarà una mica sobre el proper any aquí, alia Sant Lluís. Hola, bon dia. Hola. Molt bé, de cara al curs vinent, la reconversió del quart de suemprimer de Batxillerat no s'aplicarà ni en aquest institut ni en cap altre. I encara no està clar si de cara al curs següent, el 2013-2014, es farà efectiva. Llavors, el que sí que passarà al curs vinent, que hi haurà dos canvis importants. A segon d'això, passarem de tenir 3 hores de matemàtiques a 4 hores de matemàtiques. En lloc de tenir 3 hores d'optatives, hi haurà 2 hores de matèries optatives i s'augmentarà en una hora la matèria de matemàtiques. Així mateix, també passarà a quart d'això. A quart d'això, deixarà d'haver-hi una matèria optativa que se'n diu projecte de recerca, que no es que desaparegui, sinó que es farà a final de curs, com un treball semblant al que es fa al primer de batxillerat i al segon de batxillerat, el treball de recerca. i hi haurà també 4 hores de matemàtiques. Pel que fa a l'aplicació de la reconversió del quart de SO en un primer de batxillerat, l'ensenyament sembla que continuarà sent obligatori el de secundària fins als 16 anys i això ens ho obligarà d'una banda a fer una gran tasca d'orientació al tercer de SO perquè l'alumnat quan passi el que serà el primer de batxillerat tingui més o menys clar si vol cursar batxillerat, si vol cursar cicles formatius o bé si es vol directament passar al món professional. Tal com està pensat, el més lògic seria muntar el primer de batxillerat en funció d'uns itineraris que responguin als interessos dels alumnes. No és el mateix si vols fer un batxillerat i tampoc és el mateix en funció del tipus de modalitat de batxillerat que vulguis fer es triarien unes matèries o unes altres, les anomenades matèries específiques o de modalitat. Si vols fer un cicle formatiu o si vols passar al món laboral, l'itinerari hauria de ser completament diferent. Per tant, de res encara no hi ha res segur al respecte i també haurem d'estar pendents una mica de com s'ha de formalitzar en un futur aquest primer, segon i tercer batxillerat. Una època de canvis, per tant. Ja ho anirem veient. Vosaltres heu triat quin batxillerat fareu? Científic. I vosaltres dues? Científic. Variatat encara. Molt bé, doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Adéu. Why you wanna tell me how to live my life? Who want you to tell me if it's black or white? Mama, can you hear me trying to understand? You're my sensitive machine boy. Is this one thing I hang on to? It gets me through the night. I'm gonna do what I don't want to. Gonna live my life, shining like a diamond. Rolling with the dice, standing on a leather shirt. Without a doubt, the world gets in my face. I say, have a nice day. Falten 5 minuts per 3 quarts d'una del migdia i ara és hora de parlar d'esports. Tenim el Martí, el Carles, el Francesc, el Marc i el Josep, que heu pensat que no havíem parlat encara d'esports en aquest especial Sant Jordi i ho heu trobat a faltar. És així? Sí, sí. De què ens voleu parlar en aquest especial? Nosaltres farem un debat futbolístic en general parlant de les opinions que tenen els diferents equips i les persones representaran cada equip. Al Barça tenim el Marc Fernández, al València tenim el professor matemàtic Josep, el Carles Urriols defensarà el nàstic de Tarragona, el Martí Betis i jo Villarrea. Molt bé, variedat d'equips. Comenceu el debat com vulgueu. El primer punt del debat és el clàssic d'aquest passat dissabte on el Barça va deixar que el Madrid se'n portés els tres punts. Què us ha semblat aquest partit? No era merescut ni la derrota del Barça ni la victòria del Madrid tal com van jugar els dos equips. O sigui, el més just hauria d'haver sigut el empat. El partit va estar prou bé de jugar des de nivell col·lulístic, el que passa és que finalment no va guanyar el Barça, que s'ha acabat tots volíem. Però no va ser com els últims partits que teníem acostumats i els últims clàssics. Més opinions o voleu passar a una altra pregunta? Jo crec que és inmarescuda. El Barça no va fer un bon partit i el Madrid va aprofitar. Doncs això pel que fa aquest partit d'aquest dissabte i teniu plantejats més teams. Què més pregunteu? Ara una altra pregunta sobre el Barça. Creieu que la Lliga està definitivament perduda? Claríssimament sí, perquè el Madrid no crec ni que perdi cap punt en aquests partits que queda. ja estava difícil posar-nos en punt, ja és pràcticament impossible. Sí, a Madrid en general no el veig perdent en cap partit més i també el trobem enfilat al Madrid, el trobem que ha trobat el seu punt, està enfilat al Madrid. Jo crec que... Jo crec que està bé que el Madrid guanyi un títol perquè jo crec, com a seguidor del Betis, que guanyarà la Copa perquè la superioritat sobre l'Atlètic Club de Bilbao es notarà. Jo també crec que està perduda perquè si guanyés seria un miracle i jo crec que està perduda. Molt bé. Doncs passem a més preguntes. Després de parlar d'aquest partit d'aquesta setmana i de com veieu la Lliga, què més us voleu plantejar? Ara tenim el tema de la Champions. Com sabeu, està complicat pels dos equips. Creieu que els dos remuntaran? O sigui, el Barça i el Madrid remuntaran el seu partit? Com a joc, crec i espero que el Madrid que no. Perquè el Bayern tindrà la motivació de jugar a la final del seu camp i defensarà bé i no crec que ni marquin. i el Barça segurament sí, sortirà d'atac i marcarà més de tres gols jo crec. El Barça, en aquesta partit contra el Chelsea, el que hauria de tenir poca més de cura és en una arribada, perquè l'últim només que en una arribada del Chelsea va ser el gol, no? Aleshores, jo crec que la clau estarà en tindre cura en aquestes entrades que té el Chelsea. Com penseu vosaltres? Jo penso que... I també, el fonamental és que no ho fiqui al Chelsea un gol perquè si no ja és marca tres gols i ho veig una mica difícil perquè ja està entrant bastant. Voleu parlar ara també d'altres equips d'aquesta lliga? Sí, sí. Del Levante, que és la gran sorpresa. El Levante teniu una pregunta que... Creu que amb el pressupost que té el Levante ha tingut mèrit per aconseguir les places europees? És l'equip que té menys pressupost de la Lliga, però pels mereïts que està fent es mereix estar a aquestes posicions. Si no, el pressupost més xicotet és un dels més baixos. I també té com a mèrit que és l'equip que té una mitjana d'edat més superior a tota la lliga. Vull dir, això té molt de mèrit. I a més, no és una lliga... La BBVA, la primera edició, no és una lliga de qualsevol. Hi ha dos equips i els altres són un nivell molt molt alt. Què penseu vosaltres? Si no és com si no és segon de la lliga d'altre volant. Sí, sí. Tal com era. D'aquí més ens voleu parlar. Ara passem a la segona. Al Carles li fan unes preguntes. Després de ser derrotat pel Guadalajara 1-0, creus que el Nastic té cap possibilitat per mantenir la segona? Cap. Cap mena de possibilitats. Porta molts partits perdent i els hauria de guanyar tots i no ho fa. Arriba l'entrenador aquest, l'Alesandro, ha començat a jugar bé però últimament Van començar bé però ja tornen a estar amb la seva ratxa de perdre partits i partits. I què ha fet que en 3 anys passessin de primera a segona? Que quan baixes de divisió la meitat dels jugadors se'n van, desmunten l'equip i la moral està pels terres. Llavors vas empitjorant cada any. Cada any va ser el pitjor. I volia acabar fent una mica de valoració o previsió més que res, no? De cara a la temporada de l'any que ve. Com pensen que evolucionarà el seu equip? El Barça ara encara bé, jo crec que torna a guanyar tot. Els tres títols, per suposar. Sí, de vegades, depèn de com surten els resultats en la Copa del Rey i en Champions, planificarà, jo crec, el Barça en el següent campanya. Però s'ha de quedar guanyat jo, sí, no? A veure, i els altres equips? El Nàstic esperem que no baixi a tercera i que torni a pujar a segona. No te'l veuràs si hi ha sort. Pel Betis. Per almenys que faci UEFA, perquè si queda satè jo crec que va a UEFA i malament no ho faria, però sent diners que es juguen, 20 milions potser hi ajudaria molt a l'equip. Jo pel Villarreal esperem que no baixem a segona. que reforci l'equip, que vinguin els jugadors, que canviïn de mister també. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest debat esportiu. Moltes gràcies a tots, Martí, Carles, Francesc, Marc i Josep, i que acabi d'anar bé el matí. Adéu, bon dia. Hey, hey, hey. Your lipstick stains on the front lobe of my left side braids. I knew I wouldn't forget you. Your sweet movie. A veure què passa. No, no. Ara falten 9 minuts per arribar a l'auna al migdia i sí que estem arribant al final d'aquest programa d'aquest edició especial Sant Jordi del Just a la Fusta que estem fent aquí a l'Institut de Sant Just. Al llarg del matí hem parlat de diferents qüestions amb molts alumnes però a l'Institut em passen més coses. Per això ara tenim aquí el Marc, l'Aleix, també el Jojo ens ha preparat uns quants continguts, el que passa només ho explicareu vosaltres. Què és el que ha passat aquest matí aquí al centre? Bé, doncs s'han fet diferents concursos i els guanyadors d'ells, us diré qui són, al concurs de pastissos, que l'organitzar l'assumpte, ha guanyat el Joel Salazar, de primer A. Sí, cal dir que estaven molt bons els pastissos. Jo n'he menjat un de maruixes amb xocolata i estava boníssim. M'heu guanyat aquest, però... El guanyador de què era, ho sabem? De xocolata. Segur que finalment ens hauríem de demanar ser molt bons els de xocolata. Quins altres premis hi ha hagut? El concurs de missagres d'anglès ha guanyat la Marta Ruiz, de Tercer D, una foto feta per ordinador, la Júlia Ramiro, de Quart B, i les minyetes de Sant Jordi, el Marc González. La veritat és que han sigut uns premis bastant interessants, sobretot les fotos per ordinador, hi havia algunes que estaven molt bé i a mi m'han agradat molt, sincerament. Després, una activitat que cal remarcar, hem començat el matí ben d'hora amb un flash mob, el que va participar tot el centre. Hem estat molt bé. Després d'haver-nos treballat durant setmanes, estem contents com ha sortit. Hem vist tot l'institut molt involucrat i realment ens ha agradat. I aquest programa de ràdio l'heu preparat els alumnes de quart d'ESO. Sí, l'hem preparat des del nostre curs. Ha sigut feina però m'ha resgut la pena. Com ha anat aquesta preparació? Portàveu temps preparant-ho? Portàveu setmanes? Sí, cada setmana una hora més o menys. Quan teníem projecte de recerca anàvem preparant el programa. Què feia cada persona? Sí, hem preparat una escaleta que l'hem anat treballant entre tots junts. Ha sigut molt útil. Estava molt ben feta aquesta escaleta. I us ha agradat el resultat que hi ha hagut finalment d'aquest programa de ràdio? Sí, a mi sí, és la primera experiència que tinc això i ha estat molt divertit. Sí, jo comparteixo la mateixa opinió que ell. No havíeu parlat mai per la ràdio, tampoc abans. No, no. Us ha agradat? Sí. Teniu ganes de repetir algun altre any? Sí. Sí, al principi vam fer una excursió amb projecte de recerca a una ràdio i ho vam veure des de fora, però aquest cop ho fem des de dintre. Es veu diferent, eh? És millor. Doncs no sé si hi ha alguna altra cosa que vulgueu destacar d'aquest matí aquí a l'institut. També s'ha jugat un 3x3 de bàsquet, en el qual els guanyadors han sigut el Roc Costa, el Pol Peinado i l'Oscar Sanz. I ara aquí al pati també s'està jugant a boda i diferents activitats. També han hagut carrers de sacs. Jocs de taula. Moltes coses, de tot. Un cercabila pel matí. També veig moltes roses, no sé si s'embenen o si les ha portat la gent des de casa. Vosaltres n'heu comprat alguna, n'heu regalat alguna? Tres, n'he comprat jo. Deu-n'hi-do, tres roses. Home, per les noies. Moltes gràcies per portar-nos aquest recull, aquest repàs de com ha anat aquest matí de Sant Jordi aquí a l'institut. Marc Llarell, gràcies. Gràcies. I que vagi bé, bon dia. i ara sí que falten cinc minuts per tant estem a punt d'acabar aquest programa especial i ja que som a la dia de Sant Jordi, que és aquesta dia de literària el que farem serà marxar a un poema per això saludem a la Mariona, a la Montse i a l'Aina. Bon dia. Bon dia. Que ens llegeu un poema d'Antonio Machado. Quin poema és? El retrato. Doncs com vulgueu. Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla y un huerto claro donde madura el limonero. Mi juventud, veinte años en tierras de Castilla. Mi historia, algunos casos que recordar no quiero. Ni un seductor mañara, ni un braduminesido. Ya conocéis mi torpialiño indumentario. Me recibí la flecha que me asignó cupido y amé cuanto ellas puedan tener de hospitalario. Ahí en mis venas gotas de sangre jacobina, pero mi verso brota de manutear sereno. y más que un hombre aluso que sabe su doctrina, soy, en el buen sentido de la palabra, bueno. Adoro la hermosura y en la moderna estética corté las viejas rosas del huerto de Ronsart, mas no amo los aceites de la actual cosmética, ni soy un ave de esas del nuevo Gaitrinar. Desdeño las romanzas de los tenores huecos y el coro de los grillos que cantan a la luna. A distinguirme paro las voces de los secos y escucho solamente entre las voces una. Soy clásico romántico, no sé, Dejar quisiera mi verso, como deja el capitán su espada, famosa por la mano viril que la blandiera, no por el doctoficio del forjador preciado. Converso con el hombre que siempre va conmigo, quien habla solo espera hablar a Dios un día. Mi soliloquio es plática con ese buen amigo, que me enseñó el secreto de la filantropía. Y al cabo nada os debo, debéisme cuanto escrito. A mi trabajo acudo con mi dinero vago, el traje que me cubre y la mansión que habito. el pan que me alimenta y el lecho donde llago. Y cuando llegue el día del último viaje y esté el partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar. Molt bé, doncs molt bé, aquest programa. Sí, una mica d'aplaudiments per l'Aina, la Mariona i la Montse, un poema d'Antoni Machado, moltes gràcies. I que ens serveix per acabar aquest programa, per tancar aquest programa d'avui, aquest Just a la Fusta, especial Sant Jordi. Donem les gràcies, doncs, a l'Institut de Sant Just, als alumnes de tots els cursos, sobretot als de Guardesso, que han organitzat aquest programa a l'Àngels Mustienes i a tota la gent que l'ha fet possible i han participat. També recordem que han vingut alumnes de l'escola Canigó, l'escola Montseny, l'escola Montserrat i l'escola Madre Sacramento, sobretot també l'Èric Pomar, que ens ha fet de tècnic de so. El Carles també el tenim per aquí, que ens ha fet tot una mica més fàcil. I hem fet aquest programa, aquest just a la Força Especial Sant Jordi es pogués fer ja per quart any consecutiu, Hem pogut venir aquí al centre i disfrutar d'aquesta diada tan especial, d'una manera també una mica especial. Des de la ràdio, us donem moltes gràcies a tots i acabem de desitjar-vos que passeu un molt bon dia i que vagi molt bé aquest 23 d'abril, dia de Sant Jordi. Adeu i molt bon dia a tots. Adéu-t'espera.