Justa la Fusta
Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!
Subscriu-te al podcast
Justa la Fusta del 18/5/2012
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem amb el Just a la Fusta d'avui divendres 18 de maig, avui un dia que ens han llevat amb aquest cel gris de nou, un cel tapat. Parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius perquè ens expliqui quina serà finalment la tònica d'aquest cap de setmana. També parlarem tot seguit de les notícies de Sant Just amb el Sergi Ucon, que ens explicarà Quins són els actes més destacats de cara a fer algunes activitats per Sant Just durant els propers dies i també amb ell farem un cop d'ull a la premsa del dia, a l'actualitat a través també dels portals digitals. També avui repassarem l'agenda de concerts de la setmana amb l'Adrià Calvo, farem cuina com cada dia amb la Carme Amador, i a partir de les 11 i 10 entrevistarem algun dels responsables de solidança que diumenge obre portes a aquesta empresa dedicada a assumptes de caire social i que, a més a més, gestiona la laixelleria de Sant Just perquè ens expliquin què hem preparat per aquest diumenge de portes obertes que coincideix també amb la Marató de la Pobresa que organitza TV3. Si no s'acaba aquí, cap a dos quart de dotze parlarem amb els Sebes Elias de Conflictes Internacionals. Avui ens quedarem a prop de casa i parlarem d'Europa, de les últimes qüestions que han passat arran d'aquestes eleccions a Grècia i altres assumptes que ens queden ben a prop. Parlarem de com sembla que pinta aquest panorama i de com podria acabar afectant també aquí. I més coses parlem de cinema, d'estrena de la setmana, amb la Georgina Llongueres, i també entrevistarem, a partir de la tercera hora, Josep Cots, un dels responsables que inverteix la conferència, la tertúlia, d'aquest vespre, i que estrena la setmana de la Teneu, sobre el panorama de l'edició en català. Just a la pusta. I amb més atenció perquè avui també estrenarem una nova secció vinculada amb la música en directe. Tot això a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyats de bones cançons. Comfort me. Comfort me. Comfort me. Comfort me. Comfort me. Comfort me. Fins aquí el vídeo d'avui. Come for me, come for me, come for me, come for me. Come for me, come for me, come for me, come for me. And after some time I know I would go blind. To the eye I lose my voice, I know But I've nothing left to say There ain't nothing left to give No echo in this space Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10, és moment de parlar de l'actualitat del municipi, per això saludem el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. i comencem parlant avui d'activitats que es poden fer aquests dies aquí a Sant Just. Doncs sí, Sant Just aquest cap de setmana gaudirà de força activitats, i una de les més estacades és la setmana de l'Ateneu, que concentra els seus actes al llarg de tot el cap de setmana. El tret de sortida es farà avui mateix, amb la inauguració de la setmana de l'Ateneu, a dos quarts del vuit del vespre, a la sala Piquets. S'estanarà l'exposició d'Arteneu i entre els assistents es sortejarà un quadre. D'altra banda, avui també es farà una tertúlia sobre el panorama de l'edició en català, organitzada per la secció de cultura i l'escola d'escriptura de l'entitat. Nosaltres parlarem també amb el Josep Cotz aquí al programa. I bé, doncs un dels actes més esperats també d'aquesta setmana de Teneu és el lliurament de medalles dels socis i sòcies, que fa 25 i 50 anys que formen part de la Teneu. El lliurament es farà diumenge a les 7 de la tarda, a la sala del 50 anari. I una de les novetats més destacades d'aquest any és un esmorzar de forquilla, que es farà al Pati del Roure dissabte a partir de les 10 del matí, i costarà 6 euros pels socis i 7 euros pels qui no ho són, doncs aquest esmorzar, suposo, per fer caliu entre els socis de l'Ateneu, també. Doncs una bona... unes bones propostes, no?, de que ara, cap de setmana, en diferents moments de... de cap de setmana parlem de més coses. Doncs avui comença un cicle d'activitats infantils a l'aire lliure. És una iniciativa vinculada a la xarxa 06, un programa en què participen diverses entitats del municipi en col·laboració amb l'Ajuntament. L'ubicació d'aquestes activitats serà itinerant, que a divendres fins al 6 de juliol s'anirà passant per diverses zones de joc del municipi. Hi haurà diversos tallers i activitats, com les llavors de la vida, bàsquet als parcs, riu desdibuixant, festa de l'escuma o danses d'arròs del món. Són alguns tallers i activitats que s'aniran fent al llarg d'aquests dos mesos, però bé, la plaça de la Pau serà la que obrirà aquest cicle d'activitats i serà aquesta tarda, coincidint també amb la jornada de portes obertes de la sala de joc de l'antiga vagoneta, de l'equipament de la plaça de la Pau. Per tant, aquesta tarda, tothom qui vulgui, sobretot els nens, dirigir-se a nens a partir de 3 anys, que vulguin implicar-se en aquesta activitat, que sàpiguen que per la tarda ho poden fer a la plaça de la Pau. Molt bé. I acabem amb una última qüestió. Doncs sí, una altra activitat també per avui mateix. El grup Nostradona acoll una conferència sobre les profeteses bíbliques. És una xerrada que anirà a càrrec de Maria Sumta de Torrents, que és diplomada en Teologia. Les profeteses va explicar que són de l'època dels patriarques i que tenen una importància per entendre el missatge bíblic. Ja diu que són... una demostració de fe pels feligresos. Torrents també va parlar del paper de la dona dins de l'església aprofitant aquesta xerrada i opina que està excessivament en un segon pla i que s'hauria de mirar de canviar això. Probablement també es podrà parlar d'aquest tema i d'altres temes vinculats amb la religió aquest vespre a la xerrada del grup Nostra Dona. Molt bé. Doncs activitats per avui divendres a Sant Just aquí al municipi. Gràcies Sergi i fins ara. Love is a burning thing And it makes a fiery ring Bound by wild desire I fell into a ring of fire I fell into a burning ring of fire. I went down, down, down, and the flames went higher. And it burns, burns, burns, the ring of fire, the ring of fire. I fell into a burning ring of fire I went down, down, down and the flames went higher And it burns, burns, burns The ring of fire, the ring of fire The taste of love is sweet When hearts like ours meet I fell for you like a child. Oh, but the fire went wild. I fell into a burning ring of fire. I went down, down, down, and the flames went higher. And it burns, burns, burns, the ring of fire, the ring of fire. I fell into a burning ring of fire. I went down, down, down, and the flames went higher. And it burns, burns, burns, the ring of fire, the ring of fire. And it burns, burns, burns, the ring of fire, the ring of fire, the ring of fire. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat. Passen tres minuts d'un quart d'ons del matí, saludem de nou el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Bon dia. Per fer un cop d'ull aquestes portades, que tornen a parlar-se d'aquests temes. d'aquests últims dies, no? Retallades, crisi, economia, força... Aquests temes que tant ens agraden. Sí, sí. Sembla que són realment marquen l'hora del dia. Comencem pel punt avui. Doncs el punt avui diu... Només faltaria. És el seu gran titular. Diu vistiplau de Madrid a uns contes catalans fets amb calçador. Gràcies titular. Sí, només faltaria. 2014. El pla manté dos anys més a la retallada dels empleats públics. Per tant, doncs... Les retallades va per llarg. La fotografia principal del dia, doncs com a molts diaris, avui és per Bruce Springsteen, diu Bruce Springsteen porta cues. Imagino que cues d'espera, no? Sí, sí, es veu que va estar molt mal organitzat. I que tot plegat, fins i tot el conserv va començar més tard del previst i que està tot molt enfadat. Doncs bé, en qualsevol cas Bruce Springsteen que va tornar a Barcelona i segur que va delaitar els seus fans, malgrat les llargues cues. Altres temes que també destacarà el punt avui, en economia, diu, Bankia perd el 40% del valor bursari en deu dies. El govern espanyol surt a desmentir que hi hagi una gran retirada de dipòsits de l'entitat. Per tant, doncs, el govern espanyol que vol evitar, suposo que la gent vagi corrent a treure els diners de Bankia, Difícil d'evitar una mica. Sí, al final hauran de fer un corralito. No, no ho crec. Per molt que ho desmantessin. I dos temes més, diu Límex, por vell, agonitza. És o que al cinema, que fa més o menys deu o quinze anys, més quinze que deu probablement, van tenir molt d'èxit amb això del 3D que era molt innovador. Clar, ja no és la novetat. El tipus de pel·lícules potser no són els que més criden a l'atència de la gent. Suposo que seria junt a tot i ho estan passant malament. I finalment Tarragona evoca el seu passat romà amb Tarracoviva. El suplement del punt avui, el sortim, doncs ens parla de Tarragona i de... suposo que Tarracoviva deu ser un festival que fan... relacionat amb l'època antiga a Roma. Doncs passem ara al diari El País, que ens diu que la por a un forat de la banca espanyola continua a bànquia, l'entitat i l'economia neguen una fuga massiva de dipòsits, com comentaves, i també se'ns diu que el banc nacionalitzat es va arribar a desplomar fins a un 29% ahir amb borsa. Isent imposa les autonomies ajustos per 18.349 milions, Rajoy que busca a Merkel i holant, i ens ensenya una imatge d'ell darrere, és una imatge bastant trista, eh, la que ens ensenya el país. És ell darrere una porta, però la cara que fa, Mariano Rajoy. Sí. Bueno, és de desgast, com mirant a l'infinit i... Suposo que és una foto, és un moment, no? Un instantani així presa, però... Potser retocada i tot. Poc de líder carismàtic, en aquest punt, si més no. La futura llei del maçanatge recolzarà també l'educació i la ciència, Montoro Rasela, del projecte de cultura, més coses. Se'ns diu que molins a 45 metres sota el mar dotaran energia a Escòcia, i hi ha un article bastant interessant avui al país que parla de tot el tema del Barça, aquest tema arran del que va sortir ahir, també aquest article incendiari de Sabado Sostres, i tot el que ha desplegat, doncs hi ha un article avui del Ramon Besan i Lluís Martín, diu Guardiola, una sortida incòmode, un futur incert, la successió del tècnic convulsiona al final de la temporada del Barça i se'ns avança ja una mica el primer fragment d'aquest article que trobem dins del diari El País. Això potser li donarà raó guardiola amb allò que deia que no volia dir el seu futur fins que acabés la temporada, pràcticament. Perquè jo estaríem sentint-s'hi no exacte. Segurament. Tornarà a tenir raó. En esports diu que es torna a baixar de la moto per falta de passió. El campió mundial de MotoGP anuncia la seva retirada als 26 anys. I que a mort dona Summer una diva de l'era disco. El seu ritme va conquistar pistes del 70 a base de sensualitat i provocació. Això és el que ens diu el país avui divendres. Era un concert que havia fet a Sevilla, potser abans. Ja va dir alguna cosa, sí. Ja va dir alguna cosa, i a Barcelona va dir que solidaritzava amb la gent que està lluitant al 15M, i també amb els que lluitaven a Catalunya o per Catalunya. Ah, sí? Hi va haver un dubte que hi va haver gent que va dir que era a Catalunya, no se sabia si eren els indignats que lluitaven a Catalunya o que lluitaven per Catalunya. I crec que serà la primera opció. Segurament, té pinta. Però bé, en qualsevol cas, aquí queda el dubte i les paraules de Ruth Pinsting solidaritzant-se amb el 15M, això sí, segur. El titular del periòdico, però, és Europa, últim recurs, personatge de la banca. Rajoy estudia demanar fons a la Unió Europea per a provisions. El govern articula un pla B per frenar l'esfondrament del deute si falla la reforma financera i Moody's rebaixa la qualificació del sector financer i de diverses comunitats autònomes. i també doncs Banqui han caigut a lliure després de la crisi. Altres temes també polítics, Catalunya passa l'examen de Montoro amb les retallades de Rajoy. Abans el punt avui qualificava només faltaria, doncs ara també ho destaca el periodista amb la seva portada. I els smartphones es converteixen en el principal objectiu dels cartagistes. Ah, sí? Per tant, cal anar en compte. No són guardes al smartphone. A la butxaca, al bolso. A la butxaca, normalment. Potser és el lloc més segur no? Vull dir ara quan encara porto jaquetes a l'estiu ja no, però ara ho faig fort perquè és pràctic perquè així el tinc a la butxaca i el puc mirar més ràpid. El pots agafar ràpid. Però no ho sé, no sabia que era un objectiu buscat, però si després anules tot no serveix de res. No ho sé, suposo que també deu haver-hi hackers al smartphone que després tal. Però no ho sé, en qualsevol cas se n'anarà en compte. Doncs passem ara al 324, que ens diu, borsa a la baixa i prima de risc fregant els 500 punts, pessimisme a venador a l'obertura de la borsa espanyola, mentre creixen les tensions al mercat del deute. És aquest serial que no s'acaba mai, que cada dia, a més a més, com que no depèn gaire bé de... Vull dir, que no es poden fer gaires hipòtesis, que es poden fer... Hipòtesis sí, però tot és complicat d'endevinar per què passa, a no ser que siguis un expert, evidentment. Més coses, el Bosch renova el seu idili en Barcelona, referent al concert d'ahir de Busesprinsten. Facebook surt a la borsa a 38 dòlars l'acció. I també se'ns parla del tema de Madrid, que reconeix el deute amb Catalunya, però adverteix que no pagarà. I finalment, més coses, la lluita contra les flames, que entra en la recta final, referent a l'incendi de Rasquera. Els bombers ja treballen per extingir del tot l'incendi. que ha arrasat 3.000 hectàrees a la Ribera d'Ebre i que està sota control des d'ahir a la nit. I també tenim Piqué confia en Tito, són declaracions a TV3, que dic que aquesta temporada ha estat difícil, però que no li passa pel cap deixar el club i confia que amb Tito continuaran els èxits. Doncs això és una mica el més destacat d'aquest matí, el 324. Doncs passem a l'Ara, que també destaca bàsicament els mateixos temes que el periodico, que el punk, el país, que el 324. El pla català implica un ajust de 4.295 milions. que van fer les comunitats per part del govern espanyol. Bruce Platóric, diu també, mostra una fotografia del cantant alçant els braços ahir al concert que va oferir Montjuïc. En plan econòmic, Bankia víctima del pànic. Les accions cauen un 14% i ja estan per sota de les del Sabadell. Ens estaca el diari ara. I també l'incendi de rasquera avís per a l'estiu més perillós. Ens avisa que aquest estiu pot ser un estiu propici pels incendis. En qualsevol cas crec que han rebaixat el nivell d'alerta rasquera. Per tant, sembla que va acabant darrere. I el govern retalla un 33% l'aportació a les escoles bressol. Demà que anirem tractant aquest dies. Justament ahir dijous va sortir finalment en compareixença la consellera de Rigaus, i ara és el que estava llegint, també he trobat aquesta informació, i hem vist que s'ha concretat una mica més el que aquests últims dies comentàvem, per tant, doncs ja... També avui, que s'acaba el període justament a l'escola Bressol de Sant Just, doncs ja ampliarem aquesta informació, també. Fristament no és una sorpresa, ja. No ve gaire de nou, sinó que es confirma una mica una idea que ja es tenia. Passem ara a la versió digital de l'ARA, que ens destaca declaracions de Francesc Combs a RACU. Diu que si no ens en sortim amb el pacte fiscal, no tindrem el terremèic a convocar a eleccions. Per tant, finalment, el portador del govern ha admès que és desolador i que venen ganes de tirar la tovallola davant del reconeixement obert per part del govern espanyol que no pensa en pagar els 211 milions de l'addicional tercera de l'Estatut. També se'ns diu així una mica de nou que el pla B de Rajoy personajar la banca passa per l'auxili dels fons europeus, ho cita directament al periòdico, per tant res que ja no haguem comentat, i que Antena 3 cansarà el programa de Buenafuente cinc setmanes després de l'estrena. El diumenge 27 se m'atraparà l'últim cop, el showman serà vinculat contractualment a la cadena, suposo, per qüestions de contracte i que devien haver pactat, i elaborarà un nou projecte. No sé que l'ha de durar poc, no? 5 setmanes, eh? M'ha sorprès, aquesta notícia. Quin projecte triarà Bona Fonte? Bàsicament, aquestes són les novetats d'aquest matí, a la versió digital de l'Ara. Passem cap a l'avantguàrdia. Doncs sí, passem a l'avantguàrdia, que diu a val del govern del PP els plans d'ajust autonomics. Montoro i els consellers es conjuren per exhibir unitat i rigor davant la Unió Europea i l'executiu central reconeix a Catalunya el deute de l'Estatut, però no el pagament. La notícia fotogràfica també es destacada, la de Bruce Springsteen, diu el Bruce indignat. en referència a aquestes declaracions que va fer des de l'alt de l'escenari. En plan econòmic, banquia s'ensorra a la borsa i el deute viu un altre dia dur. Les accions del banc nacionalitzat, amb caigudes de fins a un 30%, tanquen en menys 14% i Moody's rebaixa la nota a 16 bancs espanyols per les condicions adverses. També diu que el foc de la esquerra fa florar el conflicte amb els bombers voluntaris. Suposo que deu haver algun... El cos de bombers ens s'ha de comptar amb una part professional, però també una molt bona part que és de voluntaris. I si no aquest foc haurà de portar algun conflicte. Sí, hi ha hagut aquest conflicte que també bàsicament ha posat en... o ha fet treure la llum o ha fet saltar. La idea que potser es depèn massa dels bombers voluntaris. Sí. Que per operacions tan àmplies com aquesta... Em sembla que són la meitat. Del cos total la meitat són bombers voluntaris. La preparació tampoc deu ser la mateixa, m'imagino. I el risc és la mateixa. Terence Simó es reviu en l'entrega del Premi Gaziel. El premi que se'n va trobar l'escriptor mort Terence Simó. I més coses, l'executiu francès s'ha baixat el sou un 30% per donar exemple. L'oposició reacciona partint que s'obren ministres i el cos del govern s'ha de superar. Per tant, sempre l'oposició fa la seva pròpia lectura davant un gest que... Que està bé. Si més no, doncs és exemplar, això segur. I Rajoy s'acita amb Merkel i Hollande per parlar sobre la Unió Europea. El president espanyol es reunirà amb el francès abans de la cimera del dia 23. Doncs això pel que fa a l'avantguàrdia, passem ara a la premsa esportiva. També repassant els diaris espanyols, avui curiós que tant la Razón com el Mundo, la fotografia són els reis d'Espanya. Per tant, sempre amb aquests altres temes, perquè es veu que aquesta amant celebra l'aniversari de casats, i llavors que ahir se'ls va veure junts. I llavors hi ha una fotografia que davant de totes aquestes notícies, doncs allà està la meitat de la pàgina d'aquests dos diaris. És curiós, no?, que celebri'n D'aquesta manera, quan ja s'ha dit que el rei té amants... De fet, el que diu és 50 anys i 3 dies junts, ens diu el Mundo. I el titular de la razón és Sempre Reina. Vull dir que suposo que llavors ja parlem d'alguna altra història. En tot cas, no parlem de la monarquia. Parlem d'esports, les portades dels diaris d'aquí. L'esport ens diu Alternativa Luis Suárez. Ara ampliem aquesta informació. Ens diu que el davanter d'Uruguay podria sortir del Liverpool per 25 milions i el seu fitxatge no perjudicaria l'arribada de Neymar el 2013. I li ha donat tot molt per fet. I ens diu que demanen 50 milions per Bale. El Tottenham li posa preu de carac al seu lateral. Aquesta altra nom que havíem sentit que també interessava. Per tant, portada de l'esport de fitxatges, El Mundo Deportivo ens parla també d'un altre fitxatge, cap dels dos ens parla d'aquest entorn i d'allò que dèiem de Guardiola i tot plegat. Ens parla de Bale, el Mundo Deportivo ens diu que Bale val 45 milions, el mateix. Per tant ens donen més detalls, ens diu més mercat i noms com Neymar, Toré, Jordi Alba i Keita, que volen vendre segons Mundo Deportivo. Sí, per tant ball de altes i baixes, no? Exacte, una mica les portades d'aquesta època. Passem al nou esportiu. El nou, que avui és un d'aquells dies que està bé repassar-lo, perquè es desmarca una mica dels temes de la resta de dies esportius, i obre la seva portada amb una fotografia de Beto Borregan, el capità de l'UKEI del Barça, que diu, estic orgullós, Beto Borregan, símbol de l'Okei Blagorana, anuncia que es retira després de 18 anys en què ha guanyat 57 títols. Per tant, és una mitjana de més o menys 3 títols per temporada, Beto Borregan. També ens parla, però, d'altres temes. En futbol sala, la selecció catalana, a les semifinals de l'Europèu, va derrotar Noruega i es jugarà un lloc en la final contra Txèquia, la selecció del futbol sala catalana. Doncs disputant aquesta competició en què de moment s'està sortint prou bé. Déu-n'hi-do. Una bona notícia per a l'esport català. El motociclisme es dona l'anuncia que es retira aquest any. L'australià confirma a França el que va negar a Portugales o que va negar i ara diu que sí. I en bàsquet el Barça guanya de 30 a l'Alacant en el primer partit dels players. I també un últim punt del mercat. Neymar està a punt. Neymar ja està madur per jugar al Barça. Molt bé, doncs passem ara a la premsa de Madrid. L'As ens parla d'Iguaín. Diu que el director esportiu del club es va reunir amb el pare del jugador. Diu que la jove negocia a Madrid per Iguaín. I en imatge del jugador vestit de carrer. I després també hi ha unes quantes imatges a la portada que ens diu que el diari As va ser testimoni ahir del bon ritme de les obres de millora al Bernabéu. Hi ha fotografies de les reparacions que s'estan fent i tot plegat. I no, no justifiquen... I també se'ns diu caos al Barça després de la Déu de Guardiola. Aquí sí que se'ns parla de tot plegat. Sí, Déu n'hi do. Una mica de raó sí que tenen. Sí, sí. I després passem al Marc, que ens parla d'un altre tema. Ens parla de la selecció espanyola, la foto és de Vicente del Bosque, i ens diu... Del Bosque els vol amb fam, amb gana. Diu, reclamant visió als jugadors a tres setmanes de l'Aerocopa. Doncs és el que més ens destaca. Avui el diari marca, bàsicament, i després també hi ha un informe Mourinho, coses com aquestes coses que fan confidencial. Exacte, típiques de la premsa esportiva. Doncs, gràcies Sergi, i fins després. Fins ara. Que vagi bé, bon dia. Gràcies per atendre'ns. Take a run down to the beach. No, no. Down, down, baby, down by the roller coaster, sweet, sweet, baby, I'll never let you go. Down, down, baby, down by the roller coaster, sweet, sweet, baby, I'll never let you go. Down, down, baby, down by the roller coaster, sweet, sweet, baby, I'll never let you go. Bona nit. La imobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expensió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centuri XXI La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93-372-1710. I com cada divendres és moment de fer un cop d'ull a l'agenda de concerts previstos per aquesta setmana, per això, per aquest cap de setmana, i per això sortirem a l'Adrià Calvo, bon dia Adrià. Hola, molt bon dia. Una setmana més fluixa que les últimes, tot i que el mes de maig normalment es caracteritza per tenir molts concerts a l'aire lliure i tot plegat, doncs aquesta setmana Tenim menys històries, però no, per això, menys esperades, no? Exacte, hi ha alguna que val per 4, potser. Exacte, i de fet portem temps sentint que vindrà aquest senyor. Lleguent confusible, és el senyor Claus Springsteen. El que jo pugui dir ara sobre el primer Springsteen segurament els fans ja ho sabran, no portarem el Manuel Fuentes aquí perquè ens faci la tertúlia, però bé, fem una mica de repàs de què presentarà i què ha presentat ja, perquè ahir dijous ja va actuar omplint l'Estadi Olímpic de Montjuïc i avui divendres no l'omple, així que si algú encara vol o pensa comprar-se alguna entrada... Encara té temps. Valen 83 euros. Déu-n'hi-do. Per centrar el disc de Breaking Ball, que ja va presentar Sevilla a principis de setmana abans de 34.000 persones, també ha passat per les Palmes, i li queda a Sant Sebastià, i Madrid, això ja serà del juny, pel que fa a la gira passant per Espanya. Se sap que Bruce Springsteen sol començar les gires dels seus concerts a Espanya o a Barcelona, en aquest cas no ha estat així, però sí que és de... que és la tercera ciutat que visita. The Breaking Ball és un disc que el seu productor m'havia marxat bastant la paradiu abans de la seva publicació al 5 de març. Havia dit que potser portava sons experimentals, que potser incluïa rap, que això també s'hauria de veure, i al final sona el bruxell sprinting de tota la vida, que es poso que ja és això, que buscaven els plans. M'imagino que, sí, que no esperen que aquesta alçada es faci un gir radical i descobreixi un altre estil. Doncs és del rock i el folk de tota la vida que ens presenta Bruce Springsteen. És un grup rocker, és un disc perdo rocker, que demostra que està en plena forma i disposat a fer una mica de cançó protesta. Cançó protesta que no és molt explícita dins del disc. De fet, alguns s'han pres el disc com una reafirmació patriòdica americana per llegir entre lletres això, i d'altres com una crítica a la situació de la crisi actual. Per quin clou faràs és que és una mica ambigües. És a dir, una mica... això, a partir de metàfores intento fer una crítica de la situació però no acabo mai de dir-ho tot massa clar. Llavors no sé massa per on agafar-lo. A tu t'agrada el vosè Spensting, Adrià? Sí, no em desagrada, el que passa és que no el conec molt, conec els vells èxits, no soc un gran fanàtic d'ell, però bé, sí, sí, és que m'agradaria. O sigui, m'iria encantat jo el concert si no valgués tants diners. I tant, sí, sí. Doncs jo sabeu, si encara... i us crida l'atenció i no hi havíeu pensat, doncs sabíeu que avui encara podeu anar-hi aquest vespre. Una altra proposta per avui al vespre i bastant bastant diferent és la que trobarem a la sala mandra. Curiós el terme After Hour, que agrada a trobar els grups diferents com Amics de les Arts o La Pegatina. Tenen un rimar diferent, cadascú amb el seu estil. De fet, és una de les cançons més escoltades, aquesta que està sonant, de l'últim disc de La Pegatina que es diu i és un rellotge com més salsero, tot i que ja se sap que ells fan el que se'n diu rumba-fusió, rumba-rubana, que es defineix bastant bé, que són així... doncs, són ritmosos, una mica fins i tot descafant, doncs, sí, el que molts grups de festa major podríem dir que fan, però és que ho fan molt bé, i és un grup que, doncs, ha atrapallat molt portant a... doncs, portant a la seva formació en molts, molts concerts de festes, i a partir del bocaurella, doncs, s'ha de donar de conèixer. Per tant és un grup força estimat entre el seu públic, ells els coneixen, la manera de fer els concerts, que estava força bé. El 2009 vam treure el Disvia Mandarina, que va ser un punt ja per a la seva carrera. Aquest estava bé. Sí, era així com molt enèrgic. Cançons una mica diferents, entre elles, que no sonava tot igual, que potser a vegades... Cortetes també, força potents. El 2011 va sortir el Chapo Melón, que és el disc que presentaran un disc d'on els ha portat a fer fins a 12 gires per França i Canàdia. És un disc que diuen que és la ciutat que engloba, a veure si ho expliquem bé això, Chapo Melón és la ciutat que engloba els dos anteriors CDs que simbolitzen els carrers. Un disc es deia El carrer, el 2007, i un que es deia Via Mandarina. El 2009. Ara em trobaré la certat. Curiós, si més no, doncs. La Pegatina, que realment em sorprèn que agradi a l'estranger i a segons quins llocs, vull dir que de vegades ha anat a la Xina, fins i tot es veu, i que... o al Japó, no sé quin dels dos països ara és, però que es veu que han curiosit fins i tot allà. Per tant, doncs, també té mèrit. I ara ens n'anem a parlar d'un altre grup mític, si no m'equivoco, com és Siniestro Total. Sí, sí, és mític. És mític, no? Encara no he dit. Potser és un grup nou que... per afrasejar el seu nom, però... 20 anys de carrera tenen ja. Està bé. Sí. Sí, no, perquè ara també podia ser que s'hagués posat de moda aquest rotllo i que sonés una mica a 80s, però no, no. És un grup que fa molts anys que ja està a la carretera. Segurament és un dels grups de més durada del rock nacional. que van néixer a Vigo i que recentment han publicat una caixa de tres CDs de remescla de tots els seus èxits que ha tingut molt, molt, molt bona acollida. Es diu aquesta caixa Quienes somos, de dónde venimos y a dónde vamos. Posteriorment també van presentar el disc popular Democrático y Científico, després, que parezca un accidente, i ara presentaran a la sala Bikini el country western. Doncs mira, una oportunitat pels amants d'aquest grup, amants històrics, m'imagino que puguin tornar-los a veure a Bikini. Interessant, com a perla històrica, també. I d'aquí ens en anem a un altre tipus d'estil que podem trobar a l'auditori la setmana que ve, com és la Camille, coneguda. Ho anava fa 3 o 4 anys, ja m'he dit. Sí, presentarà el seu últim disc, que es diu Illé... Uf, això és francès. Illo Beyou, una cosa així seria, que ja ha presentat per Girona i Burgos. Es fa cançó francesa i, de fet, una mica amb aquesta cançó podem ja fer-nos una idea de com va tot el disc. Si ens agrada una mica la cançó francesa, una mica més ritmosa, potser amb algun toc roquer, doncs val la pena fer una revisió a la Camille. que ja l'havíem sentit al 2008 al Sonar. Jo no sabia que havia actuat al Sonar, de fet no sé si m'encaixa massa, però bé, si va actuar al Sonar, i ara qui no la conegui o la conegui i vulgui tornar-la a veure, té una bona oportunitat a la sala... A l'auditori. A l'auditori, sí, un bon lloc per escoltar música. Doncs ja ho sabeu, serà la setmana que ve, el 23 de maig, que això és dimecres, per tant, doncs... amb la Camille acabem aquest repàs per propostes musicals pels propers dies, gràcies Adrià, i tornem per la setmana que ve, que vagi bé bon cap de setmana. Bon cap de setmana. FInques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i juli. Estalviau-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Just d'Esvern. I el telèfon, 93-473-2897. 93-473-2897. Finques d'Esvern. Administradors. Estem escoltant just a la fusta. 8 minuts i les 11 del matí és moment de parlar del temps per saber quina serà la previsió meteorològica per aquest de setmana. Saludem a Carles. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Ara parlàvem de les precipitacions importants que hi havia ahir a Catalunya. Amb els d'aquí fora se n'anaven fotent ahir. No, jo me n'anaven fotent i ells parlaven de pluja. Bon dia, Gris. Portem tres dies a l'horitzó. Ui, espera't eh. Sí home. Espera't, sí home i tant. Arriba el cap de setmana i per fer la guitxa doncs que no hi falti. L'haurà o no? Sí. Llavors és diferent. No, és que és igual. Però almenys té un sentit que sigui gris. Tu que no suposis el dia gris però que no acabi precipitant. Hi ha de fer fàstic el dia com a mínim que ho acabi de fer del tot. Doncs ho farà diumenge. Dissabte no. Dissabte potser esperem que tinguem alguns núvols més. Bé, ara tenim uns núvols que estan donant algunes precipitacions, sobretot al lloc on toca de Catalunya, que estava plovisquejant cap al sud, i això ajuda una miqueta que... per una banda ha marxat una mica la boira que hi havia ahir, humitat, com diuen altres, i aquesta boira ha permès que se'n laideixin avui els helicòpters. que estan treballant a Resqueda amb aquest incendi. D'altra banda també hi havia precipitacions aquest matí en aquesta zona de les Terres de l'Ebre i tot això està ajudant aquest incendi important, el primer de la temporada important, perquè la temporada d'aquest any ha començat a principis d'any, perquè ja vam tenir incendis i vam patir incendis al Pirineu en ple mes de gener, però aquest de Resqueda ha estat un incendi que ja està controlat i que si hi ha precipitació serà d'agrair perquè realment doncs... doncs pugui apagar i puguin tornar a casa amb el que els queda amb aquesta pobra gent que tenen aquí un paisatge. I em sembla que ahir sentia també que aquesta... que els anys 90 hi va haver un altre incendi important aquí, que s'estaven recuperant d'aquell incendi i era un altre cop. Que hi havia un tio que estava bastant frustradot, no és per menys. Aviam, llavors aquests núvols, a mesura que vagi avançant el dia passarà com ahir, fins i tot al migdia es podria obrir alguna clariana, tindrem alguna ullada de sol, les temperatures són una miqueta més altes que ahir, ahir feia fresca. Avui són 17 graus, avui és més normal el dia, i podem arribar gairebé a aquests 20, perquè creiem que al migdia es poden obrir clara. Si veiem ara ja tenim alguna escletxa de sol aquests núvols, doncs no descartem la possibilitat, com dèiem ahir, que hi hagi algun ruixat fins i tot durant aquest matí, però bé, els núvols aniran una miqueta més trencats i el sol també podria treure una miqueta més al nas. Sembla que de cara a aquesta tarda fins i tot el sol pot fer més acte de presència, o sigui que serà un dia variable i ja les pluja es retirarien. De cara a aquesta nit i matinada no esperem precipitacions, serà una nit que fins i tot podem veure algun estel al cel, però els núvols hi són presents. Demà dissabte sembla que Tindrem sol en general, però amb alguns núvols seran poc importants, però tindrem sol durant el matí. I a partir de migdia a tard es pot anar ennubolant i els núvols cada cop tenir més importància, més força. I ja creiem que de cara a la nit, nit matinada, podria arribar alguna precipitació. O sigui que salvaríem tot el dissabte fins i tot amb una miqueta de sol al matí. la presència del sol, ja saps que fa inflar ràpidament el termòmetre, o sigui que demà si el sol treu el nas, que és com esperem, superarem els 21 o 22 graus a Sant Just d'Esvern, i ja de nit el que dèiem es tapa completament el cel i avui els mapes ens indiquen un diumenge on pot plorar a qualsevol punt de Catalunya i fins i tot amb intensitat, o sigui que serà un dia tapat, gris i plujós. Així ho indiquen. Està bé, un diumenge. Sí, si surts dissabte fas la teva activitat i el diumenge t'haig de descansar. Exacte, fas el canvi d'armari Un altre cop, cap a l'hivern. Cap a l'hivern un altre cop. No, i llavors sembla que l'únic que et faria una miqueta la guitza d'aquesta previsió de cap de setmana, no sé com el tenies planificat tu, però potser el dilluns o matí encara tenim precipitacions, que això sí que et podria fer una mica la punyeta. Bé, doncs aquest és el fet que tenim, o sigui que hi sembla i tot indica que la setmana que ve les temperatures seguiran força baixotes i no sé si estarà dins baixotes. Això, si hi ha precipitació, dilluns, dimarts, dimecres, temps més fred, potser quan arribem al cap de setmana ja que aquests... Surt el sol... Surt el sol i recuperem temperatures, si hi ha sort. Passi dos dies, dissabte una mica més tranquil·leta, més solet. Sí, per tant l'activitat de l'aire lliure del cellac amat de salveria. Salveria, jo no sé on està l'esmorzar de forquilla. El patir del roure. L'esmorzar de forquilla és dissabte. Dissabte. I almenys hi ha la Vallada de Cerdanes. Aquests són els que patiran una mica. A migdia. Crec que són els que patiran una miqueta. Es pot fer dintre, no? L'esmorzar potser és millor fer-lo fora. L'esmorzar del dissabte, si ja està per la vista fora, millor pels que treballen. I les cerdanes poden fer la sala gran o altrement dit municipal. Exacte, te la teniu. Molt bé, doncs Carles, gràcies i... Perfecte. Parlem la setmana que ve, de fet, no? Que vagi bé, bon cap de setmana. Si no que sigui per culpa teva, no? Bon cap de setmana. 3 minuts i arribem a les 11 del matí. Aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar que ningú voldrà agafar i serà molt avorrit jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenint mà aquí tots els dies a autobús s'aniran un plin de llum i de gent. Però si encara no estàs llest per marxar o vol seguir el teu camí jo estaré en un banc A la part de la següent. Conradio, noticias. Bon dia, són les 11, us parlem mai té Polo i Oriol Pujador, la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, confirma que la intenció de l'executiu és portar al Parlament la nova Llei de Governs Locals abans que s'acabi aquest any. Ortega ha avançat a com ràdio que la normativa suposarà una secsejada a l'actual model d'administració. Nosaltres estem treballant a nivell del Govern de la Generalitat amb una Llei de Governs Locals, en aquest moment estan treballant un grup d'experts i el que es tracta és primer, des del respecte màxim al que és la nostra... administració territorial, fer un canvi totalment important i sacsejar el que és l'administració local. Hi ha exasius nivells d'administració. El govern català és partidari, segons Ortega, de la fusió de municipis. Sempre que sigui fusió voluntària, la vicepresidenta aposta perquè els serveis dels municipis els assumeixi, unen supramunicipal i per eliminar la resta d'administracions intermèdies que hi ha actualment. Les accions de Banquia pugen per primer cop des de l'anunci de nacionalització de l'entitat i cotitzen a aquesta hora a un 24%. Les accions de Banquia s'han disparat després d'acumular fortes pèrdues durant el període de negociacions, que van arribar a ser del 29%. L'Ibex 35, que aglutina justament aquest valor i els altres, de referència a la bolsa espanyola, registra lleugers guanys en aquests moments, es manté en els 6.500 punts. La prima de risc continua relaxant-se una mica. Se situen als 483 punts després d'haver començat la jornada a prop dels 500. Doncs en paral·lel a les cotitzacions de les entitats bancàries d'aquesta hora, el banc d'Espanya ha fet públic aquest matí noves xifres sobre la taxa de morositat que tenen bancs i entitats financeres. La xifra suposa un nou rècord. ja que ha arribat al 8,3%. És la taxa més alta dels últims 18 anys. En total, el sector financer espanyol té 143.000 milions d'euros en crèdits que no sap si podrà cobrar. Els Mossos d'Esquadra i els agents rurals continuen investigant les causes de l'incendi de Rasquera a la Ribera d'Ebre, que ha calcinat 3.000 hectàrees de bosc i camps. El foc està controlat des d'ahir i una trentena de dotacions dels bombers de la Generalitat remullen la zona en aquests moments perquè les flames no revifin. El foc ha afectat no només Rascquera, sinó tres municipis més. El parelló t'hi veig i en menor mesura ha venit fallat. La Padrera de Barcelona ja es pot visitar de nit. Són visites guiades, adreçades a grups petits i sobretot al públic local. La iniciativa es titula La Padrera Secreta. Els visitants fan un recorregut íntim i exclusiu per descobrir l'edifici des d'un altre punt de vista. Com ha explicat a Comra, diu la directora de l'Obre Social Catalunya Caixa, Marta la Cambra. La Padrera Secreta s'ha configurat com una visita Tranquil·la, serena, amb poca densitat de visitants, amb un to exclusiu, amb una capacitat de realment percebre l'edifici, percebre cada un dels elements arquitectònics de la Pedrera amb una tranquil·litat i amb una serenitat pròpia del capvespre, pròpia de la nit. La iniciativa permet al públic saber com era la vida quotidiana d'una família burgessa del segle XX, així com gaudir de les vistes del Passeig de Gràcia, mentre es pren una copa de cava al terrat d'aquest edifici. Els visitants podran disfrutar d'aquesta iniciativa durant tot l'estiu i fins al mes d'octubre. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça s'entrena en aquests moments per continuar preparant la final de la Copa del Rei de Futbol, que es disputarà divendres de la setmana vinent, dia 25 de maig. El conjunt blaugrana s'enfrontarà a l'alètic de Bilbao de Marcelo Bielsa. El defensa blaugrana Adriano, que es perfila a l'onze inicial del Tenipet Guardiola, ha dit que l'equip torna a tenir gospira i que això es nota als entrenaments. Los últimos entrenamientos ya se nota que el equipo Está chisposo otra vez y entre nosotros mismos tenemos que sentir la confianza de competir otra vez y seguramente llegaremos en este nivel. El brasilé també ha assegurat que estarà en el millor moment des de la seva arribada al Barça i que desitja seguir el conjunt barcelonista. A la plana poliesportiva destaquem que aquest cap de setmana es disputa el gran premi de França de motociclisme, una cita marcada per l'anunci de la retirada de Casey Stoner, el pilota australià d'onda i actual campió del món de moto GP, ha assegurat que a final de temporada deixa el món de les motos. En bàsquet, el Barça ha fet el primer pas cap a les semifinals de la Lliga CB en superar l'Ossentum de la Cannes de manera molt clara, 73 a 43. Diumenge, a Terres Alacantines, els homes de Xavi Pascual poden certificar si guanyen el passi a les semifinals de la competició domèstica, l'única gran cita que poden endur-se aquesta temporada després de les derrotes a l'Eurolliga i a la Copa del Rey. Com Radio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pons. Avui comença un cicle d'activitats infantils a l'aire lliure. Aquesta és una iniciativa vinculada a la xarxa 06, un programa en el que participen diverses entitats del municipi en col·laboració amb l'Ajuntament. L'oblicació serà itinerant cada divendres fins al 6 de juliol. S'anirà passant per diverses zones de joc del municipi. El cicle comptarà en diversos tallers i activitats com les llavors de la vida, bàsquet als parcs, gauders i bossant, festa de l'escuma o danses d'arreu del món. La plaça de Pau serà el primer dels escenaris Aquesta tarda a les 6, coincidint també amb la jornada de portes obertes de la sala de joc de l'antiga pagoneta. El grup Nostra dona acull avui una conferència sobre les profeteses bíbliques, la Serrada Ania Carrac de Maria Somtatorrens, diplomada en teologia. Les profeteses són de l'època dels patriarques, i tenen una gran importància per entendre el missatge bíblic. Maria Sumta de Torrens ha explicat el valor que tenen per l'afet dels feligresos. Torrens també s'ha referit al paper de la dona dins l'església catòlica, opina que ha quedat excessivament en segon pla i que, per tant, haurien d'anar adquirint els mateixos drets que els homes. D'això i molt més es podrà parlar a partir de les 9 a la parròquia del Sant Just i Pastor en aquesta xerrada sobre les profeteses bíbliques. I més actes perquè cap de setmana, la setmana de la Teneu concentra les seves activitats en el proper cap de setmana. El reconeixement dels socis que porten 25 i 50 anys a l'entitat, el vermut del soci i un esmorzar de forquilles són algunes de les activitats més destacades del calendari d'actes de la setmana de la Teneu. El tret de sortida es farà d'avui divendres amb la inauguració de la setmana de la Teneu a dos quarts de vuit del vespre. La sala Piquet s'estanarà a l'exposició d'Arteneu i entre els assistents es sortejarà un quadre. D'altra banda, també avui, es farà una tertúlia sobre el panorama de l'edició en català organitzada per la secció de cultura i l'escola d'escriptura de l'entitat. Doncs aquesta està tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 minuts amb un nou bullet i horari, i a partir de les 1 i 5 minuts, al Senyors Notícies edició migdia. Podeu seguir informats a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com, també a través del portal d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com, i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. My life is brilliant. My life is brilliant. My love is pure. I saw an angel of Adam Shaw. She smiled at me on the subway. She was with another man. But I won't lose home to sleep all night Cos I've got a plan You're beautiful You're beautiful You're beautiful, it's true I saw your face In a crowded place And I don't know what to do Yes, she caught my eye as we walked on by. She could see from my face that I was fucking high. And I don't think that I'll see her again. But we shared a moment that we loved. You're beautiful. You're beautiful. You're beautiful. It's true. I saw your face in a crowded place. And I don't know what to do. You're beautiful. You're beautiful. You're beautiful, it's true There must be an angel with a smile on her face When she thought up that I should be with you But it's time to face the truth A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics, 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça a la carretera Rallau número 106 als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esveral. Just a la fusta. Passant 12 minuts de les 11, a aquesta hora parlem de la Jornada de Portes Obertes, que es fa aquest diumenge a Solidança, l'empresa d'economia social que treballa pel medi ambient i per facilitar la inclusió social de gent amb risc d'exclusió, que gestiona també la deixelleria de Sant Just. Parlem amb la Isabel Gimeno, directora de Solidança. Molt bon dia, Isabel. Bon dia. Enguany Solidança diumenge fa aquesta jornada de Portes Obertes, però celebra també els seus 15 anys. Un aniversari ja important, no?, 15 anys. Home, sí, 15 anys fa molta il·lusió, i ens sentim consolidats i amb molta empenta per continuar 15 anys més. Què ha canviat durant tot aquest temps amb el tipus de col·lectiu que tracteu de gent en risc d'exclusió social? Ha canviat el tipus de perfil? S'ha ampliat? Bé, sí, s'ha ampliat, lògicament, perquè hi ha molt més immigrants, i llavors hi ha unes altres necessitats, com és l'alfabitització, i començar una mica de zero. Però... Amb les necessitats, són les necessitats bàsiques que abans potser eren més gent d'aquí, diguéssim-ho tot amb el mateix color, i ara és diversa. També tenim gent d'aquí que està patint molt a crisis. Per exemple, a TV3 passarà el dia de la Marató un cas d'una persona de la construcció, un empresari, que ara està aquí en un procés d'inserció, perquè la cauen en una depressió i tal. Però sí que per no focalitzar només en el tema dels immigrants, diferents col·lectius. Molta gent de la construcció, en aquests moments, està passant molt més moments en situacions personals molt greus, i llavors necessita un recolzament per tornar a aixecar el cap i que la seva autostima torni a ser alta per continuar lluitant per la vida. De fet, potser fa 15 anys no tant, però sí que els últims 6 o 7 anys, quan pensàvem en gent en risc d'exclusió social, normalment ens venia al cap immigrants. I ara sí que en els últims dos i tres anys, arran de la crisi, com ens comenta, i de fet és una mica la idea d'aquesta marató de pobresa d'aquest diumenge, ha augmentat molt gent que mai haurien pensat que també formaria part d'aquest sector, d'aquests límits de pobresa, no? Suposo que això també fa canviar la societat. Sí, exactament. No vull que no són només la gent de fora, sinó gent d'aquí. Que, a més a més, potser encara més greu o... amb un enfonsament més gran, perquè han viscut anys de molt bona, debonant-se, no?, amb cases bé, no?, bones, i amb bona situació, i ara ho han perdut tot. I llavors, suposo que quan has tingut molt i no tens res, ho has perdut tot. Costa aixecar el camp, no? És molt més difícil. Necessites molta més empenta i molt més suport per afrontar la vida. I llavors, perquè la gent de fora, com que ja té tan poc, que qualsevol cosa d'aquí, i sembla molt millor que el que ha deixat. I que enviar la gent d'aquí que ha viscut en situacions de bonança, ara no tindrà res i parlar del tot, doncs és molt, molt dur. Està clar, justament aquest any la jornada de portes obertes de solidança, a banda de celebrar també el 15è aniversari, coincideix amb aquesta Marató de la Pobresa que es fa diumenge a TV3 i durant tot el dia també hi haurà activitats de solidança per recaptar fons destinats a aquesta acció solidària. Què es farà? Mira, nosaltres fem... tot el dia, com has dit, fem actes i comencem... Nosaltres estem ubicats aquí en una antica fàbrica de cartró, el Molí Paparé, que és de mil metros quadrats, és espectacular, i llavors la visiten a aquestes instal·lacions, hi haurà gent vestida de l'època i tal, es farà pagar una entrada, i llavors aquest diners seran per a la marató. També es podran fer de gent a foto amb vestits de l'època. Després hi ha... Doncs, venda de productes, com ecològics, hi haurà fruites i artesans. Després també hi ha la xacolatada, hi ha el dinar, que també en una part anirà per la Marató. I després hi ha altres actes com la desfilada, perdó, la desfilada que fem en robes reciclades i també acostumatjada per dissenyadores importants. i que ho passen la gent d'inserció que tenim aquí, que va molt bé bufant, ja ho han fet molt l'ensai, que està molt bé. És bastant curiós, no? De fet. I que és interessant com a proposta, també. Sí. I la gent els motiva molt. La gent que està aquí en el procés d'inserció els motiva molt per estar a la passarel·la, no? Sí, sí. I després també hi ha infables per la mainada. I bé, Santi Millán al Parlament inaugural de la Festa, cap a les 12, doncs tenim la col·laboració del Santi Millán. Suposo que també atraurà més gent. L'entrada al Molí Paparé, quant costarà? L'entrada de la voluntat d'un euro fins al que la gent vulgui. Per tant, una mica en funció també del que pugui col·laborar cadascú en relació a aquesta malaltia de la pobresa. I serà durant tot el dia, és a dir, a la tarda també o només durant el matí? A la tarda no. Si les activitats són al dematí, a la tarda hi ha el dinar i estarem per aquí. Però, diguéssim, ja es començarà a desmuntar. A partir de les quatre o les cinc ja començarem a desmuntar. Doncs és també la col·laboració de Solidança amb aquesta Marató de la Pobresa. No sé si de cara a aquests quinze anys tenen previstos més actes o alguna altra manera de celebrar des de Solidança. Bé, de fet el dissabte a la nit, que per on anem a fer difusió per la gent més propera, doncs d'aquests quinze anys a treballar tant de voluntària com a iniciar la festa, fem un sopar, que també si algú se sent proper i tal, tampoc és tancat. Però no hem fet difusió que vei l'Arcadi Oliveres i també amb aquest sopar també recollim diners per la marató. Home, doncs molt interessant. No suposo sentir l'Arcadi Oliveres en els temps que corren, sempre va bé. Sí, sí. Segur que serà molt interessant, per això portarà propostes noves. I bé, si algú diu que ha d'escoltar l'Arcadi Oliveres i voldria sopar, doncs a partir de les 9 estarem aquí. És a la Seu de Solidança, que és Sant Joan d'Espí, però és aquell punt que queda entre Sant Feliu i Sant Joan d'Espí, no? A tocar de la carretera. Sí, exacte. És la carretera vella de Sant Joan a Sant Feliu. i a sota de les instal·lacions del Barça com a referència. Exacte, per entendre'ns a la ciutat esportiva. Un cop allà es veu, hi ha el cartell i està prou clar indicat. És fàcil. Des de Sant Just s'entra a l'autopista i a la sortida de l'aeroport ja posa aeroport i Sant Joan, Sant Feliu i es termina ara mateix. Exacte. És molt fàcil de venir. Sí, sí, sí, és molt a prop. Doncs avui hem parlat amb Isabel Jiménez, directora de Solidança, per parlar d'aquesta jornada Portes Obertes que es fa aquest diumenge al matí, i també d'aquestes activitats solidàries en complicitat amb la Marató de la Pobreza Carcel·libre aquest diumenge, i també, doncs, molta sort que vagi molt bé i felicitar-vos per aquests primers quinze anys d'activitat. Esperem que n'hi hagi molts més. Moltes gràcies. A més, jo em volia deixar amb la meva cosa, doncs, que tothom hi és convidat, que ens agradaria molt que la gent de Sant Just hi participés, i després també estem molt contents de la tasca i la participació de la gent a la xerreria, que també ens animem a que hi vagin, com el punt net que tenim al mercat cada dimecres, i amb la recollida de Voluminosos. I llavors també Sant Just Solidari col·labora en un projecte que té una cooperació, el tema és molt proper amb Sant Just. Està tot connectat, eh? Exacte. I estarà molt ben acollits tots els que vulguin venir diumenge. I si volen més detallat, també tenim el blog i la web que trobaran la informació del programa, si no els hi ha quedat d'element. I res, moltes gràcies per aquesta entrevista. Moltes gràcies a vosaltres, que vagi molt bé i bon dia. A tu vosaltres. Adéu. Adéu, fins aviat. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. Essència. Espai de vida. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Just d'Esvern. I el telèfon, 93-473-2897. 93-473-2897. Finques d'Esvern. Administradors. Just a la Fusta, el Magazine del Matí. I acabem la setmana parlant de postres en la secció de cuina, saludem la Carme Amador. Primer de tot, bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? Fem avui el plat per tancar un menú, no? Un plat de postres. Sí, un plat de postres que, bueno, ja no dic res perquè ja ho saben tots els audients, però bueno, jo no m'hi jo. Agafeu una... Us aneu al supermercat i compreu una llàmina d'aquestes que estan congelades, que la talleu amb un got, i és pasta follada, saps? Vull dir, allò, poses un momentet al forn, a microones i tal, fas 4 o 5, amb un got que tingui una miqueta de forma, i en seguida puja, perquè després... abans sí que era una feinada de fer pasta follada, però ara... allà agafem, amb un potet, desfem sucre, i una miqueta de conyac, que això se l'apora, que poden menjar els nens, eh? Sucre, una miqueta de conyac, una miqueta d'aigua, una punteta de farina, molt poqueta, o maïzena, amb això, però aneu remenant que no s'escremi, perquè si no voleu allançar tot. És perquè la salsa es faci gelatinosa, per dir-ho d'alguna manera. Allò s'agafa amb el kiwi. T'agrada el kiwi? Sí. Si, a mi és una fruita que me l'han fet avorrir. Ah si? Si, perquè sembla que el quidi haig de solucionar tots els problemes d'aquest món. No m'entusiasma a mi, però amb aquest plat queda bé eh. A llavors agafem el quidi, el tallem, el palem, tallem aquella miqueta de cor que pot molestar al mig, poseu dintre les cassoletes aquestes, passeu la salseta aquesta per sobre, poseu i un segon al forn o microona si teniu per gratinar. Més fàcil que això i més barato? Fàcilíssim eh. I és un postre que és simpàtic, ho poses a taula i dius mira que, a quina pasteleria ho has comprat? A quina pasteleria ho has comprat? A la cuina. No, no, és una bona recepta. I fàcil de fer eh. I tant. Molt bé, doncs agraïs Carme i tornem a parlar la setmana que ve amb més receptes. Gràcies Carme. Que vagi bé la setmana. Just a la fusta. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. postes les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i a alguns quina meravella i a alguns que mai tindràs prou lluny m'he volgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abstir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. i ben volgut, ni sostiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que surts veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o m'intento i t'asseguro que comprenc que encara vull, sense remei, i un segon quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos en fessiu créix amagat amagat en mentides en dubtes emprenyadors en cada intuïció fugàs d'una vida millor Amagat en sóc molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit. que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Ben volgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre, sort per si un dia... Mentre tu li fas brometa, veig que els busques alts. Mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem-ho bé, avui marxarem i ell em dirà que petit vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul. Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo, direi, aquí als senyors. Estem esperant. Xicots, aneu fent lloc. Que estem esperant. La informació més propera al Just a la Fusta. La imobiliària Centri XXI en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Estem escoltant Just a la Fusta. En punt dos quart a dotze del matí, com cada divendres, a aquesta hora és moment de parlar de conflictes internacionals, per això saludem el Sebas Elias. Bon dia, Sebas. Bon dia, Carme. Normalment en aquest punt ens anem o mirem una mica cap a conflictes armats, no? Com si diguéssim. Què passa? Que estem vivint un moment en què estan apareixent molts dubtes, no tan bé aquí a casa nostra. i els països europeus estan començant a passar coses que potser val la pena analitzar una mica. Exacte, són els conflictes que sempre estem repassant. Però bé, és molt interessant aquestes eleccions que s'estan donant a diferents punts europeus importants com a França, Grècia, Itàlia o Alemanya, que avui tractarem de donar més visió, més llum del que està passant. I és important pel que pot passar en un futur si aquesta crisi econòmica segueix en augment. com estava fent des de fa uns 4 o 5 anys. I a més a més sempre dona com aquesta casualitat o que repeteix la història que a Espanya llavors sempre queda com una mica... va per darrere, no? Vull dir que a Espanya acaba d'haver eleccions generals, de fet, no? Vull dir que és com que ara mentre França, quan hi ha un candidat socialista alemany, decideixen doncs castigant la Merkel o a Grècia pujant als extrems, Aquí al novembre vam tenir unes eleccions en què el que fèiem era renovar el socialisme per la dreta. Sí, una mica sí, però és el que té aquestes democràcies, que sempre és un bipartidisme, i veníem d'un socialisme, doncs passem a més un conservadurisme. Jo crec que és més per això, perquè va la cosa malament i s'intenta renovar el continuisme. I per això Alemanya i França es venia d'un conservadurisme més extrem i ara sembla que es passa un socialisme més d'esquerres. Però clar, crec que és per això, més que anar per darrere. Per lliure. No em referia a que estigui tan poc darrere de Grècia. Funciona una mica diferent. Potser no rebateix tant els mateixos esquemes. Si vols, comencem a... Per França. Bé, una mica comentar el que farem, que és les eleccions generals a França i Grècia, després les locals, que van tenir joc a Itàlia fa dues setmanes, i per últim les dels Landers, a Alemanya, les Schleswig-Holstein i Renania del Nord i Westfalia. Doncs, sí, comencem per França, i bé, primer, una mica com... Quina és la dinàmica, no? En un primer lloc hi ha una primera volta, on es pot presentar tots els candidats, que es presentin, i una segona volta on els dos candidats dels partits més votats es presenten per separat i guanyen el que aconsegueix la majoria. Per tant acaba sent bipartidismo, no? Vull dir una mica, encara que hi hagi molts partits se sap que després s'haurà de votar l'un o l'altre. Exacte, és a dir, Votar la primera volta és més per donar a entendre el que tu vols, però ja saps que acabaràs votant a un dels dos. Si no ets votant d'aquests dos, doncs acabaràs fent-ho. Llavors, trobem que les eleccions presidencials del 22 d'abril del 2012, que són la primera volta, Ja va començar la victòria de François Hollande, que és el nou president de França, però també va guanyar les primàries amb un 28,6% del total dels vots, però molt seguit de Nicolas Sarkozy amb un 27,1%. Clar, em sembla que no havia passat encara que el que venia de president havia perdut unes eleccions a la primera volta, i és un dels primers cops en 20-30 anys que això ha passat. I és preocupant també l'ascens de Marine Le Pen, que és aquest partit molt extremista, amb un 18%, que ha superat el seu pare, que es va presentar fa 10 anys, i va aconseguir... I ha tret molts joves, no?, a més a més. Sí. Cosa que, segons com, també potser ha disparat una mica més les alarmes entre cometes. Sí. I també destacar Francois Bayrou, que era el candidat de centre, que és d'aquí on Francois Alain traurà molts vots de... A la següent volta. Perquè és un centre. Després també podem destacar Eva Jolí, que és aquesta ecologista amb un 2%, que també tendirà als seus vots a anar a Francois Alain. I també destacar que Marin Lepet no va demanar el vot per Nicolás Sarkozy, que és una mica la dreta, no? Sí, sí. Demanava l'abstenció, no? Demanava l'abstenció i ja va votar l'abstenció. Ja va seguir pel que deia, per l'abstenció. I és significatiu, perquè si no ho hagués fet qui sap, no? Si Sarkozy. Clar que després els votants fan el que volen. I per què no votem, en principi? Jo crec que és una estratègia, perquè aquest partit està en auge i si demanes el vot pel teu rival, perquè és d'on venen els teus vots, no? És el teu rival. No pots competir amb l'esquerra, tu. Tu competixes amb els partits de la dreta. Llavors, una mica estratègia per les eleccions que venen, que seran les del Parlament, que són d'aquí ben poc. I jo crec que aquest partit anirà en augment. D'un 18% podem parlar ja d'un 20, 25. També ha augmentat força per això l'esquerra radical, no? Sí, hi ha comunistes, com Arzaut, hi ha Putú, anticapitalista. Sí, és una de les significatives, però potser fa uns anys no apareixien i ara agafen més força. Sí, perquè en aquest context de dreta que venia a França, potser aquests partits més radicals comencen a sortir... A guanyar demes. Sí, i és com veurem també a Grècia o a Itàlia. Veig això pel que fa aquest primer anal·lis d'aquesta primera volta d'eleccions franceses. També dic que en una primera volta, en què aquestes eleccions no... podem dir que no signifiquen gaire cosa. Que per als votants és un vot una mica... És com un tastet, no? Sí, és un tastet del que vindrà. Potser també en funció d'això, canviar cap a un lloc o cap a un altre. És interessant veure que va a votar un 80% Des d'aquí em sembla moltíssim, no? Clar, aquí potser n'hi arribem al 75% en unes eleccions generals, que clar, ja és definitiu, i aquí és el tastet, com deies. I bé, demostra la bona salut de la política francesa i dels votants. La política està viva, no? Que s'ho prenem seriosament, no, en aquest cas? Sí, és un bon demostrador que això està passant. Bé, també hem de destacar que aquesta victòria, primera victòria d'Olan, va repetir en la seva campanya que té la voluntat de renegotiar el tractat europeu, que imposa la disciplina fiscal i els ajustaments, i també vol modificar aquesta aliança amb Mercosí, perquè Europa no solament es recuperi de la greu crisi econòmica, amb retallades de la despesa pública, que és això d'una mica Mercosí, i una forta austeritat i els alçats dels impostos, sinó en polítiques concretes per generar feina i tornar al creixement, com per exemple, tornar a tenir protagonisme una agència d'inversió europea. I això és el que Dolan està manifestant aquests dies i es veurà si Merkel cedirà. I és significatiu també que França i Alemanya estiguin tallant el bacallà d'Europa, de la Unió Europea, i també seria un punt a part. Podríem tenir llargues conversacions. Només sobre aquesta qüestió, no? Sí, però bé, estem a les eleccions. Per últim, l'epenisme que està en augment, com hem dit abans, i que va superar els resultats del seu pare, que en el 2002 ja va treure un 16,86%, perdó. Que també era un resultat bastant agradat, tenint en compte que fa 10 anys La situació era bastant diferent que la que és ara, vull dir que ja va sorprendre d'alguna manera. Sí, també és significatiu, però que el pare de Marine Le Pen ja va passar la segona volta, va entrar com a candidat. Llavors també és diferent, però els vots estan aquí. Passem ara doncs als resultats finals d'aquesta segona volta, que van ser 15 dies més tard d'aquestes primeres eleccions. Sí, Francois Alain va repetir el seu triomf, però molt ajustat. Es deia que guanyaríem un 53-54% i al final ho va fer amb un 51,62% i Sarkozy amb un 48,38%. Sí, sí, tres punts de diferència només entre uns i altres. Tres punts, quasi dos, perquè vam bé. Estan molt a prop, són uns milers de vots. La meitat de fet, no? És una mica població dividida en la meitat. També he destacat que Sarkozy se'l donava com un gran perdedor i va saber fer un bon discurs i al final sabia que anava a perdre. Però no de tampoc. es preveia que faria el ridícul per venir de ser president de França i al final doncs ha fet un bon paper entre cometes. I tant. Llavors també tenim un 80% de votants, llavors ens trobem que l'abstenció és el 20%, no? Ja ens trobem que hi ha un nucli de població que no va votar i ja s'absteda de fins i tot votar aquesta segona volta. Per parlar una mica de d'aquest paper entre França, Alemanya, el paper europeu, Merkel va rebutjar categòricament la possibilitat de renegoti al tractat que consagra la austeritat en la zona euro. Asegura que rebrà amb braços oberts a François Hollande que aquest ha promès que reobrirà el tractat per afegir un annex sobre creixement. Però Merkel l'assegura que no està en disposició d'assumir aquests canvis que proposa Blanc i vol mantenir la seva posició hegemònica com a país fort que és Alemanya dins d'Europa. I una de dues ho es tracta d'un moviment tàctic per tantejar la força d'aquest nou líder de l'Elisi, que no va sobrat de marge per la debilitat de l'economia francesa, ja que també és una economia que està bastant... Tocada. Sí. o l'altra és que es veu que a Europa hi haurà un xoc de trens entre França i Alemanya i aquests braços oberts són per donar-li a Holà la braça de l'os. Doncs aquest és el panorama francès, de moment és un principi, acabem de passar aquestes eleccions franceses, veurem com evoluciona tot plegat. I ara ens n'anem cap a Grècia, que també hi ha hagut eleccions fa poc i sembla que n'hi haurà també d'aquí a un mes. Sí, són anteriors aquestes eleccions, però també són molt interessants comentar-les. Perquè el que era la coalició, que era el PSOE, els socialistes, i la nova democràcia, que eren els conservadors, no van aconseguir repetir la coalició. Però també em sembla interessant els resultats que han extret aquestes eleccions. Ja que en Nova Democràcia, que són els conservadors i eren els líders del govern, van treure un 19% de la força, mentre que al PSOE un 13%. I veiem que la coalició d'Esquerra, que és aquest auge del partit d'Esquerra, que seria com una Esquerra Unida aquí, un 16,6%. Per tant, molt a prop estan entre els dos. És la segona força. El que passa és que a Grècia a la força avançadora se li donen 50 escans extras al partit. Per tant han tret 58 diputats i se'ls donen 50 més. Per tant doblen les seves forces del que... Bé, és una pràctica... Bastant comuna, crec que als diferents països no és estrany, no? Però xoca, perquè aquí no ho trobem. Llavors, analitzant els altres partits, veiem a l'esquerra, la coalició de l'esquerra, que és l'esquerra radical d'Alexis Tsipras, el seu líder. Un partit comunista amb un 8%, per tant bastant a prop també del PASOC. i la nova izquierda, que és la nova esquerra, que és un altre partit d'esquerres. Per tant, trobem que entre les esquerres hi ha ben bé un 30% d'esquerres i bastant radicals, no socialistes, no la socialdemocràcia, que és el partit històric. Esquerres centristes, no? Exacte. I per la dreta també trobem la nova democràcia, com ja hem comentat, amb un 19%, els independents grecs, amb un 10,5%, I aquest partit que està donant molt a parlar, l'Aurora, d'Aurada, l'extrema dreta, un 7%, que bé... Pot semblar poc, però... Un 7% és... Home, tal com estan de dividits els vots, que no trobem més d'un 20% un partit, un 7% és bastant. No, pot semblar poc aparentment, però hi són 21 escons, no? I trobem que altres partits sumen un 19,4%, per tant... Molts partits sumen més que només un, que és el partit de govern. El de més força. No, no, realment Grècies està com construint tot plegat d'alguna manera. I per això s'ha forçat unes noves eleccions pel 17 de juny, perquè aquesta situació és insostenible, però no sé fins a quin punt és bo repetir unes eleccions. Clar, perquè què canviarà d'aquí al 10 de juny? Si algú potser canviarà el vot cap a vot útil, entre cometes, alguna cosa així. Home, Europa forçarà bastant que es voti aquests dos partits que són els qui realment volen... Passar la nova democràcia, no? Sí, que són els que farien la coalició, són els únics que accepten els dictats europeus. Dictats que castiguen anormalment a la població grega. I bé, Esclar, suposo que tant la coalició d'esquerra més radical com, evidentment, aquesta extrema dreta el que volen és anar per lliure i deixar estar tot aquest tema del rescat i aquest paternalisme europeu que fins fa uns anys els havia funcionat i ara ja el volen deixar estar. També es vol les noves eleccions per l'esquerra radical, perquè es diu que augmentaran els seus vots. Van ser els últims que van intentar formar govern, però no van poder. Però també els interessa aquestes noves eleccions, ja que és un partit jove amb líders joves que no volen que Europa el segueixi castigant. I potser també és bo per l'extrema dreta, pels neonazis, perquè la població està farta ja dels dictats i dels partits hegemònics aquests que fins fa poc des de l'implementació de la democràcia que els partits estan governant. Un partit com l'extrema dreta tampoc crec que sigui la resposta a... És a dir, que m'imagino que la gent també sap a què està votant, suposo. Exacte. O és que algú fa simplement... No sé si es deixen endur per un discurs que pugui defensar aparentment els drets dels grecs, com va passar també en el seu moment amb tots els partits nazis, no? També que era en un moment de molt convuls social i que, sobretot, En el moment d'eleccions es parlava dels drets dels alemanys o dels treballadors, etc. i després es capgiria si realment hi ha una voluntat de que... Jo crec que sí que saben el que voten i també es va donar en el seu moment als anys 30 a Alemanya. Quan ja sabia el que votava, és que Alemanya estava sotmesa a aquests dictats de la primera guerra mundial i no ho podien suportar. Estaven devaluant la moneda continuament. Estan ofegats. Estan ofegats i volen sortir d'aquest ofegament que suposa aquesta crisi que d'altra banda també ja han entrat ells. Llavors, parlant de les noves eleccions del 17 de juny, Després d'aquestes eleccions del 6 de maig es produeix un Parlament incapaç de composar una majoria i un govern viable, ja que cap, ni Nova Democràcia, ni el PSOE, ni la coalició d'esquerres han pogut formar govern. I un altre resultat, com aquest, perquè... se sap que es tornarà a repetir bastant aquest multipartidisme exagerat, deixarà un país definitivament a la deriva i aguditzaria de forma extrema la crisi de l'euro, perquè això no només afecta Grècia sinó també Europa, perquè si un país de la zona euro s'enfonsa, s'enfonsa la zona euro en conjunt. Llavors hi ha dues opcions, com havia comentat abans, la victòria de l'esquerra radical, la cirisa, recolzat per altres grups progressistes contraris al pla d'austeritat o una resolució dels conservadors europeistes de nova democràcia que els permetria formar govern amb els socialistes del Pesoc. Per tant, o repetir el que s'ha vingut donant o canviar cap a una coalició d'esquerres que també té un futur incert, perquè Europa... Bé, seria bastant... bastant caòtica la situació. I tot ve donat per una situació econòmica bastant tensa a Grècia. Conflictivitat social molt alta. I com dèiem, l'economia a finals d'anys serà un terç del que era en el 2009. Per tant, el 2009 eren molts rics, no? A Grècia ara ni un terç aconsegueixen salvar. Del que era en 3 anys. Déu-n'hi-do. i acomiadaments massius, fuga de capitals, retirada de dipòsits dels bancs grecs. De manera la taxa d'atur i ens sembla que és la mateixa que a Espanya. Sí, bueno, a Espanya estem en una taxa d'atur elevadíssima i... Fins i tot potser una mica en algun punt més alt, vull dir que... Sí, sí, sí. I bé, és un indicador, no és... No és l'únic, no, no, clar, i a més funcionen, vull dir, allà hi ha un altre... I a banda de l'atur, suposo que el problema principal d'aquí és l'atur i la banca, i allà també hi ha hagut molts altres problemes vinculats dins dels governs. És una suma de factors i s'han d'assumar. I llavors, per últim, aquesta auge d'esquerra de la Cirisa, que és Alexis Tsipras, el seu líder, és jove, 37 anys, convincent, i la seva proposta és mantenir Grècia en l'euro, a canvi d'una substancial ampliació dels termínis, exacte, de l'evolució dels crèdits, que resulta atractiva per ampliar sectors de la població. Clar, Europa no acceptarà això. Clar, clar, si guanya aquesta esquerra radical no sé tampoc massa quin serà el paper de la Unió Europea. Vull dir, si s'inventaran també un govern tecnòcrata. Clar, si es passarà com a Itàlia, no? Clar, llavors que ja la fi és eliminar les democràcies. Bé, tenen poder, no, per això? Anem doncs cap a Itàlia, que és justament on parles d'antipolítica. Sí, aquestes eleccions que no s'han parlat gaire de locals, perquè clar, tampoc tenen la importància aquestes eleccions generals que s'han vingut donant els últims dies, però l'ouja d'aquesta antipolítica que ja forma part de la política italiana. Els 9 milions, hi havia 9 milions d'italians convocats per diferents eleccions als municipis per renovar 942 ajuntaments, la major part al nord del país. I van introduir a les urnes dos avisos. El primer, un desencant per la política, va votar el 66,9%. un porcentatge aquí bastant normal, aquí a Espanya. I bé, és destacar-ho, no? I és un 7% menys que en l'anterior votació. Una segona advertència és donant suport als no partits, agrupats entorn al moviment 5 estrelles del còmic BP Grillo, que a Itàlia deu ser conegut. com aquí deu ser xiquita de la calzada, no? Un personatge televisiu, doncs. Exacte. Llavors, l'antipolítica omplirà els ajuntaments de... consellers. O de regidors, en el cas d'aquí el diem així, però m'imagino que n'aprèn també de cada país. Sí, més d'un alcalde. i especialment s'ha d'observar el cas de Parma, amb 180.000 habitants, on ha guanyat la centre esquerra, seguit molt de prop del candidat del moviment 5 estrelles, per tant formarà part de l'oposició del govern. I Gènova, amb 600.000 habitants, una ciutat ben gran, on també ha aconseguit aquesta segona posició, aquest moviment 5 estrelles. Per tant, no forma... A més que estem parlant del nord. Quan es parla d'Itàlia, que es diu que el sud és molt diferent que el nord, tant Parma com... Bueno Geno, però Parma sí que és una ciutat del nord, no? Vull dir que en principi el Tarana és una mica diferent. Sí, no són ciutats petites o pobles, no són ciutats... com aquí podríem parlar de Badalona, l'Hospitalet, són ciutats industrials potents també, és preocupant. Si a l'octubre del 2011 un 3,2% de l'electorat estava disposat a votar-lo, ara el seu nivell de recolzament ja arriba al 8%. Per tant, en 5 casos, no, en mig any, han guanyat més del doble de la intenció de vot. I això ve degut als dictats d'Europa, que van tombar Silvio Berlusconi, l'últim president elegit democràticament a Itàlia, per Mario Monti, el va substituir, bastant imposat per a Europa. I pels mercats, després de deixar el país en una ruïna econòmica immoral. El seu partit, que és el poble de llibertat, el PDeL, i el que el sostenien al govern, la Lliga Nord d'Humberto Bossi, es desintegren en un marc d'assumptes molt turbis, i corrupció, que la política italiana està plena de corrupció. Però hi ha quelcom pitjor, perquè els ciutadans estan donant compte que aquesta corrupció no només forma part del govern, sinó també de l'oposició. Falta de transparència en la finançació, salaris dobles, privilegis absurds, molta corrupció... Clar, ja veiem que tota la política està malalta. I el que proposa aquest nou moviment 5 estrelles, format per aquest còmic que deu ser famós a Itàlia. És el no partit. Té moltes possibilitats de donar la volta als consells provincials i les alcaldies. Els seus candidats són molt joves. Tenen 38 anys de mitjana, que això per a política és molt jove. No hi ha ningú que sigui professional de la política i abunden professors, enginyers, informàtics, estudiants... Potser és interessant llavors, potser. Clar, no formen part d'aquest... D'aquest món ja més corrupt. Sí, sí, digue-ho. De corrupció. No em surt l'etàmatge actiu, eh? Corrupte. Sí. El seu programa, en què no té molta concreció el programa, però demana la transparència total del diner públic, l'ús de les energies renovables, un màxim de dos mandats per dins del poder, i en els seus mitjans hi va cada cop més gent i això es veu reflexat en la intenció de vot, que ja arriba a quasi un 10%. Per tant, reformular una mica tot plegat, tot el sistema actual entenc. Sí, però no sé si aquest partit hauria de ser la força motriu d'aquest canvi, que és un moviment... és un no partit, es defineixen com un no partit. I el fundador de la república, un diari important a Itàlia, Eugenio Scalfari, et verteix sobre el fenomen i diu que l'ona de l'antipolítica s'està agrandant i prové de la dreta, de l'esquerra i també de les profunditats de la societat. Per tant, és un moviment que abarca tota la societat, no només esquerra o dreta. Suposo que també vinculat amb moltes diferències, però el fruit dels indignats, que en principi responen a gent més o menys descontenta amb el sistema actual. Passem ara cap a... mirem encara cap a Alemanya, on hi ha hagut aquestes eleccions, els lans... Sí, per últim ja a Alemanya, les eleccions que va haver-hi fa dos setmanes, Schleswig i Holstein, i la d'aquest cap de setmana, Renanya del Nord i Westfàlia. Primer Schleswig-Holstein, que és un lan més petit que el que comentarem després, però és on governava el partit de Merkel, que és CDU. amb una coalició amb els liberals de l'FDP que en total sumaven 45% de la força. Bé, he de comentar que el partit d'Angela Merkel tenia un 31,5% de vots i aquest 2012 n'ha tret un 30,8%. Per tant, la diferència tampoc és anar perdut. No ha canviat tant, és veritat. Però segueix sent la força principal. També la diferència és que els liberals han perdut uns 6 punts, del 14 a 8. Llavors, el que ha significat un canvi substancial és l'ouge dels socialistes, l'SPD, que han augmentat en 5 punts els seus vots de 25 a 30. I tenen força per fer coalició amb els verds, que sumen un 13% dels vots, i amb l'associació de votants del sur de Schleswig, que és una associació de danesos, és com un partit dels danesos, perquè aquesta zona està tocant a Dinamarca, que han tret un 4% dels vots. I és interessant perquè aquest partit de danesos mai han volgut posar-se al govern. És el primer cop que acceptaran. Que acceptaríem fer-ho. Més detalls, doncs, d'aquestes eleccions. Sí, el líder federal socialdemòcrata Sigmar Gabriel, aquest partit és sepader, que no ha guanyat, però és la segona força, ja va anunciar que aspira a fer un govern de centre esquerre format pels verds i la formació política dels danesos. Per tant, ja en un primer moment ja ho va donar per fet. I els resultats signifiquen que, tot i que no s'ha perdut els vots, sí que es perdrà el govern d'aquest lan. I signifiquen un revés per la cancillera Merkel. Sí. que ha perdut ja amb la CDU des de les eleccions federals de 2009, importants lenders com Renan i el nord-huesfàlia i Baden-Württemberg. Per tant, ja ha perdut dos i el que veurem ara que seran tres. I els dos, com a 25 milions de ciutadans, per últim comentar que aquests habitants de Sledgewick-Holstein es va donar l'àuge del partit dels pirates. Curiós també, no? Un altre d'aquests partits que de cop i volta agafen força. Sí, és una formació que es va fundar a finals del 2006 i que ha entrat a molts altres parlaments alemanys, com Primer Berlín, després Sarbrucken i ara Kiel també, i ara Schleswig-Holstein. Els Pirates, que és una formació poc professionalitzada i composada sobretot per a joves, són la nova contestació dels alemanys. Sumen cada dia més recolzament des que van abordar el Parlament Regional de Berlín a finals del 2011. Doncs avui, sense acabar el temps, teníem encara més informació sobre Alemanya, no sé si la deixarem per la setmana que ve, però tot aquest tema europeu, com que suposo que toca bastant de prop i de vegades quan el toca a prop de casa, genera com més interès. Sí, s'ha passat el temps. Exacte, se'ns ha acabat el temps i, diguem que de moment hem fet aquest analisi d'aquest primer Alemanya, França, Grècia i Itàlia per saber cap on està anant tota la política. Gràcies, Sebas. Adéu. I fins la setmana que ve. Bon dia. Com ràdio. Notícies. Bon dia, és a les 12, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador, la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, es reunirà aquest dilluns amb els ajuntaments catalans a qui el Ministeri d'Izenda no ha acceptat els plans d'ajustament per poder accedir als crèdits i pagar d'aquesta manera els deutes pendents. Ortega assegura en declaracions a Com Radio que entén el malestar d'aquests municipis i diu que la Generalitat posarà totes les eines al seu abast per resoldre el problema. Reunim aquest dilluns, posarem tots aquelles recursos que no econòmics, però sí tècnics i de facilitació, doncs que puguin presentar aquests plans econòmics-financers. Per tant, abordarem un a un la temàtica, estarem al cantó als ajuntaments, però jo sí que vull traslladar al ministre Montoro, primer el neguit, de la manera que s'està tractant el món local a Catalunya, el desconeixement i la manca de respecte que hi ha cap a l'autonomia local, i en aquest sentit és una de les coses que sí vull posar sobre la taula en la propera reunió que tindrem a final de mes. Ortega ha confirmat també que l'executiu d'Artur Mas treballa en la nova Llei de Governs Locals, una normativa que suposarà, segons la vicepresidenta, una sacsejada a l'administració. A la borsa canvi de tendència, l'IBAX 35, el principal indicador, ha tornat els guanys en aquesta darrera hora. L'indicador de referència al parquet espanyol puja gairebé un 0,5% en pes per bànquia. Les accions de l'entitat financera reboten amb força avui a la borsa. Han arribat a anotar-se uns guanys de gairebé un 30%. Ara s'ha reduït aquesta pujada. Però tot i això, els títols de l'entitat financera guanyen un 18%. En paral·lel, la prima de risc, l'indicador que mesura la confiança en l'economia d'un país, s'ha relaxat després d'haver arribat gairebé als 500 punts de diferència aquest matí. Ara es troben els 477 punts. Els pompers de la Generalitat continuen amb les tasques de control i extinció a l'incendi de Resquera, la comarca de la Ribera d'Ebre, que està controlat des d'aquest dijous a la nit. Una trentena de dotacions terrestres s'encarreguen encara de revisar i remullar els punts més problemàtics per evitar possibles rebifades. Els mitjans aeris no han pogut incorporar-se aquest matí a les tasques a causa dels núvols baixos que hi ha encara a la zona, segons el responsable d'Emergències de les Terres de l'Ebre, l'evolució de l'incendi i de les tasques és bona i els treballs de control seguiran durant tot el dia i també amb menys recursos durant la nit si l'evolució del foc ho permet. El Departament d'Interior s'ha compromès a revisar el reglament dels bombers voluntaris perquè puguin tenir cobertura mèdica, segons ha dit a Com Radio el president de l'Associació de Bombers Volontaris de Catalunya, Joan Romà. El Departament s'ha compromès a iniciar un procés de revisió del reglament i de revisió de la llei i d'incorporar d'alguna manera, o si més no estudiar la incorporació d'aquestes qüestions. El reglament dels bombers voluntaris és de l'any 1998. Romà ha negat que no hagin anat a treballar a l'incendi de Rasquera, sinó que hi han anat menys bombers voluntaris dels que hi acostumen anar. I el motiu ha dit és perquè les seves feines no els han donat permís i no pas per reivindicar millores. Avui es conmemora el Dia Internacional dels Museus i ja han començat diverses jornades de portes obertes. Es poden visitar de forma gratuïta al Manac, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de Barcelona, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a les Seus de Barcelona-Girona, Ullestret i Tarragona, al Museu Diu-Sasà Comarcal de Lleida i també al Museu d'Art de Girona. El gruix de les activitats es farà, però, demà, tant de dia com de nit, una cinquantena de museus de Barcelona i de la seva àrea metropolitana obriran portes a les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada i oferiran concerts i espectacles de dansa Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça de Pep Guardiola prepara en aquests moments la final de la Copa del Rey, que es disputarà divendres de la setmana vinent, el dia 25 de maig, contra l'alètic de Bilbao. Entrenament a la Ciutat Esportiva de Sant Joan d'Espí, amb la presència del porter José Manuel Pinto, i Alexis Sánchez els dos ja estan recuperats de les seves molèsties físiques i ja fa un parell de dies que entrenen amb absoluta normalitat. Per tant podran estar les ordres de Pep Guardiola per a la gran cita del dia 25. Mentre, Thiago Alcántara continua amb problemes estomacals i no es pot exercitar amb la resta dels seus companys. Per l'entrenament que realitzen aquests moments, Pep Guardiola compta amb molts jugadors del filial Bartra, Tello, Montoya, Moniesa, Sergi Roberto, Sergi Gómez, Riverola, Jonathan Dos Santos i Planas. Molts són els futbolistes del Barça, bé que estan a les ordres del tenit de Sant Pedó en aquest entrenament. En bàsquet recordem que el Barça ha fet un pas de gegant per ser a les semifinals de la Lliga CB en superar l'Ossentum de la Cannes per 73 a 43 diumenge al segon partit. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pons. El llibre digital serà un dels temes sobre els quals girarà la Tartúlia d'aquest vespre sobre l'edició en català. Pere Tió, periodista i editor de la Mansarda, i Josep Cots, director d'edicions 1984, seran els dos convidats de la Tartúlia. Josep Cots opina que el llibre digital no triomfarà viatge, que Catalunya té un retard important respecte a Europa, i sobretot als Estats Units. Les dades oficials indiquen que 2,5% dels lectors utilitzen el llibre digital, la major part per motius de feina o estudis. Ara bé, si tenim en compte la pirateria, aquesta xifra podria remuntar fins al 5%. La tertúlia serà aquest vespre dos quarts de nou a la sala Piquet de l'Ateneu, formant part ja de la setmana de l'Ateneu. El municipi alemany de Horban-Nèquer ha obsequet-se enjust amb una escultura d'un ramer. El regal conmemora el desè aniversari de la germanament de les dues poblacions. L'estatuar és obra de l'artista Michael Tamosos i el 27 de maig serà instal·lada al Parc de Torre Blanca al costat de l'Estany. L'escultura té un significat històric, ja que els balceros al segle XIX transportaven fusta de la selva negra a través dels rius Nèquer i rin fins a Holanda cada any. per recordar-ho, 470 balses passen per la ciutat de Hork. I avui comença un cicle d'activitats infantils a l'aire lliure. Aquesta és una iniciativa vinculada a la xarxa 06, un programa en què participen diverses entitats del municipi en col·laboració amb l'Ajuntament. L'obicació serà itinerant cada divendres fins al 6 de zuliol. S'anirà passant per diverses zones de joc del municipi. El cicle comptarà amb diversos tallers i activitats, com les llavors de la vida, bàsquet als parcs, gauders dibuixant, festa de l'escuma o danses d'arreu del món. La plaça de la Pau serà el primer dels escenaris aquesta tarda a les 6, coincidint amb la jornada de portes obertes de la sala de joc de l'antiga pagoneta. Doncs aquesta ha estat tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la una i cinc minuts als Enjust Notícies, edició migdia. Podeu seguir informats a través de la web de Radioesvern, www.radioesvern.com, també a través de www.informatiucomarcal.com podeu estar informats de tota l'actualitat del Baix Llobregat, i també podeu seguir la informació local a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passeu, molt bon dia. I thought I heard the captain say, pay me my money down. Tomorrow is our sailing day, pay me my money down. Pay me, pay me, pay me my money down. Pay me or go to jail, pay me my money down. Soon as that boat's cleared the bar, Pay me my money down. Pay me my money down. Pay me, pay me, pay me my money down. Pay me your golden jail. Pay me my money down. Bé, bé, bé. Well, I wish I was Mr. Gates. Let me my money now. A mi m'agrada molt. Avui divendres es fa una tertúlia a l'ateneu sobre el panorama de l'edició en català, una activitat que forma part dels actes de la setmana de l'ateneu, i es tractarà, com dèiem, del panorama de l'edició en català, serà amb Josep Cots i Pere Tio, a dos quarts de nou del vespre, i l'altre cantó del telèfon. Tenim aquesta hora Josep Cots, molt bon dia Josep. Bon dia. Es tractarà, una de les qüestions que més es tractarà és la de llibre digital. És aquest concepte que fa tant temps que anem sentint a dir, i que no sé si creu que realment aviat s'imposarà el llibre tradicional. Jo crec que no s'imposarà aviat per diferents raons. Entre elles, jo crec que hi ha un retard molt important respecte d'altres llocs d'Europa. No perquè Europa vagi molt avançant, sinó que hi va poc, relativament poc, allà on està tot més avançat dels Estats Units. Però aquí no crec que això sigui d'una manera immediata una imposició radical. Sí que és cert que potser la crisi, que sembla que ho esmorteix tot, en canvi és possible que generi un efecte de rebot del llibre digital. Però tot això són conjectures, encara no és una cosa per dir. S'ha parlat que potser l'any 20 potser ja el Sant Jordi el celebrem amb llibres digitals al carrer. Ja estranyen. Com una facècia gairebé, però bé, no està lluny de dir-ho. Però jo no crec que sigui una cosa Inmediata. Jo crec que el llibre digital és irreversible, com ja sabem, i que conviurar durant molt temps amb el llibre de paper i només amb un accés de les joventuts, dels més primerencs que llegeixen ara en format digital a les escoles, no crec que llavors, fins que llavors no hi haurà un salt important. Per tant, podran conviure bé tots dos? Jo crec que conviuran bé. El problema del llibre digital el tenim amb el seu problema de pirateig. i és la gran repte que tenim que es pugui solventar. Aquí a Catalunya, ara per ara, ja hi ha gent que el fa servir amb normalitat, com si diguéssim, el llibre digital? Sí, sí, hi ha gent que el fa servir. El que passa és que, a veure, la lectura, les dades que tenim són més aviat, potser està tal. O sigui, hi ha dos i mig de persones de lectors que llegeixen en digital, d'aquests dos i mig, Un 1% llegeix, podríem dir, llibres de literatura, en temps d'oci, i un altre 1,5, fins al 2,5, ho fa per motius de feina o d'estudi, no? De fet, el motiu de feina o d'estudi és el que té més accés en aquests moments en el digital. Ara bé, si considerem el pilateig que hi ha, aquest 1% potser passa a 5 o 6. Per 100, eh? O sigui que una cosa són les dades de venda, de dibuix, i una altra cosa, són les dades reals de lectura. I de quina manera es pot combatre aquest pirateig? Jo crec que es pot combatre a partir de, primer, hi ha dues formes de combatre, l'una que és, evidentment, a través de lleis, que siguin molt rigoroses amb aquest pirateig, i segon, també, establint un cost molt més baix del llibre digital. Actualment el llibre digital encara es mou en costos que són bastant grans, bastant alts, I hi ha una tendència per part dels editors de no baixar massa. Però jo crec que al final s'ha d'imposar per força un preu molt més baix. El que passa és que hi ha el perill que el preu sigui tan baix que al final no... No surti a compte. I com aquell que diu no surti per enlloc. Clar. És complicat, m'hi imagino. Això és complicat. Però és una cosa que totes les vies estan camí s'ha de fer. Nosaltres en aquest sentit, jo personalment, doncs no... Nosaltres publiquem bàsicament en paper, o sigui que no. La qüestió liberal encara la contemplem a un temps vist, eh, i per anar fent, no? Altres qüestions que es tractaran a la tertúlia d'aquest vespre serà l'aclusió de les editorials independents? És això que en un moment en què semblava doncs que sigui un mercat l'edició dels més tocats per la crisi, com tants en altres sectors, que han anat apareixent diferents segells independents? Sí, aquí l'edició en català, sobretot, té dos extrems. Per una banda, hi ha una gran creativitat i una gran força. Això és en general, per això, a tot arreu es produeixen totes les societats culturals, a nivell cultural es produeix aquest fet. Però, vull dir, aquí, Catalunya, sobretot, es concentra en una gran iniciativa, també d'iniciatives editorials, creatives, especialitzades, que es van especialitzant, I, per altra banda, això es combina amb una extraordinària d'edibilitat no únicament del mateix projecte, d'aquests mateixos projectes, que sempre són petits i lògicament són dèbils inicialment, però sí d'una edibilitat en general de tot el que és la indústria editorial. Hi ha bons problemes com es casen les dues coses. I com es combat això. És clar, aquest és un moment molt difícil, vull dir, és un moment difícil. La venda, per exemple, dels llibres en castellà ha baixat un 30%, la de la català ha baixat menys, però avui dia ha baixat. És l'últim any o...? No, en general, la crisi està en un 30%. És moltíssim, sí, sí. I en català és menys, però ha baixat d'una idea. Això es nota a nivell de les llibreries, es nota a tots els nivells. Toca el segment de llibreries, les llibreries estan molt tocades. Catalunya té una xarxa de llibreries indepedents molt potents que, en canvi, són bàsiques per a aquestes petites literals que neixen. Són bàsiques per totes les literals, però les literals creixen i que, a més a més, t'adeixen especialitzacions, són molt importants. Que hi hagi llibreries que funcionin, que siguin consolidades, i llavors és un moment que conjurem aquests fredors, creativitat, empenta i debilitat. Clar, perquè la gent en realitat llegeix menys, però no s'ha deixat de llegir. No s'ha deixat de llegir, es llegeixen per moltes variables. Jo crec que potser ha patit més a nivell general de bestsellers o d'altres llibres. Però inclús fins i tot el llibre de Butxaca, que ha quedat tocat per la crisi. El llibre de Butxaca, que sembla que hauria de ser una cosa que llegís menys o que hagués remuntat, ha baixat moltíssim. I així fins i tot hi ha un 22% dels electors que llegeixen el llibre de Butxaca. Vull dir que són aquests moments que es fa difícil. La sortida no se sap quina és, no es veu el camí en la mesura que es va aprofundint i es va allargar en la crisi general. Clar, perquè llavors què es busca des del món de l'edició a l'hora de publicar un llibre? Quin tipus d'obra és allò que se sap que segur que acabarà agradant en els temps actuals? Home, aquesta pregunta és una mica així... És una mica allò de... és màgic passar així. La fórmula, no? La fórmula màgica. Això és la fórmula meravellosa, no? És a dir, trobar aquesta fórmula... Però de vegades sí que ha paregut algun llibre que la gent... Fins i tot no s'esperava, no? ...de la seva història, que van existint, tenint algun llibre i algun autor que ha fet campana, no? Que ha donat la campanada i que escolta... Però esclar, això... Tothom busca el llibre que es vendrà, el llibre que enganxarà el lector, que aquell... Clar, tothom busca el seu best-seller particular. I el best-seller no vull dir ara en independència de la qualitat del contingut literari o del tema. Tothom busca el seu best-seller en quant a vendre, en quant a èxit. Però és clar, això depèn de molts factors. Jo crec que hi ha un factor que és molt important, que és la literatura, sobretot la literatura i altres coses també, però hi ha una literatura que sembla que sigui més misteriosa, Vull dir, hi ha un factor d'arreglament social, ha d'haver-hi un determinat arreglament social. T'he de tocar uns determinats aspectes socials que la fa propera la gent. Llavors aquesta literatura és la que jo crec que té més sortida. Llavors és quan es produeix aquell fenomen del boca-orella també, no? M'imagino. El boca-orella que és el més important de tots. Més segons com que segons quines campanyes de promoció, no m'imagino. Sí, les campanyes serveixen perquè el boca-orella es cristal·litzi. I Sant Jordi, realment, és una festa clau, suposo. Sant Jordi és important, és un punt de vista simbòlic i de festa, a nivell del llibre, a Catalunya això és evident, però des del punt de vista global, és clar que hi ha moltes facturacions, en un Sant Jordi hi ha editorials que poden accedir al 40% de facturació anual de tots els seus fons, però això depèn molt també del volum de cada editorial. Però sí, és un factor important. Però no l'únic, no? S'ha augmentat les feines de l'any passat perquè l'any passat hi havia unes feines excepcionals, amb setmana santa, festa, no? Però ha constatat una baixada d'un 15% respecte del 2010, que és quan realment va l'última dada. Real, com si t'hi diguéssim. Però això no n'hi ha prou només amb el Sant Jordi, que és una feina de tota l'any. El Sant Jordi, per part d'una llibreria, equival la venda de tot un mes que ens concentra el dia. Doncs aquest vespre es parlarà en nivell general del panorama, de l'edició en català. Serà dos quarts d'anar del vespre a la sala Piquet i serà en Josep Cots, amb qui hem parlat ara mateix, i també hi serà Pere Tio. Moltes gràcies i que vagin molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Just a la fusta. Un quart i mig d'una del migdia, i aquesta hora, avui ho hem dit al principi del programa, que estrenem una secció amb el Sergi Pont. Bon dia de nou, Sergi. Hola, bon dia. Necessit, doncs, que avui ho provarem, i en principi, si funciona, la idea seria anar-ho repetint cada divendres. A veure si funciona. La idea és una idea que sorgeix, en realitat, d'un altre programa, de la Penya del Morro, no?, on participa la tertúlia esportiva. Mira, si us t'explico com va anar el primer dia que vaig... Posem-nos així nostàlgics. Un dia el Jordi va dir... Diu, digueu-nos avui quina cançó us transmet el dia que fa, perquè un dia plujós... És veritat. I això que ell va dir, aquella de Somewhere over the rainbow. Sí, sí, sí. I jo ho estava escoltant des de casa, i just després venia a fer la tertúria. I llavors vaig pensar, vinga va, li portareu lo que dele, i com que a ell li va venir de gust escoltar aquesta cançó, i jo soc molt pilota amb el Jordi, doncs jo vaig dir, vinga va. Portaré l'oquerer i li cantaré aquesta cançó. I el Jordi que sempre... Vol anar una mica més enllà. Exacte. No, però a més d'aquestes persones que veu... Això pot funcionar pel programa. Llavors ha de dir vinga va. Ho va saber caçar i llavors va ser... Però aquell dia la vas cantar normal i corrent o ja adaptada? Aquell dia vaig cantar primer aquesta cançó adaptada i després em va dir vinga va fes una de les cares de coixinets. I allà mentre fèiem la tertúlia vaig escriure una cançó de les cares de coixinets molt cutre. Per tant, la idea és triar una cançó que ja existeix, i a partir d'aquí, en aquell moment era amb tàtoria esportiva, els temes que s'hagin tractat durant la setmana, que apareguin en aquesta cançó. Llavors, el que farem aquí és, a partir de les notícies de Sant Just de la setmana, convertir-les en una cançó ja existent. Per tant, és evident, suposo que no caldria dir-ho, però per si de cas, que això no és un informatiu ni forma part de... És una cosa a part. Perquè segurament la gent associa ja la teva cara i la teva veu als audients que vegin per webcam a informatius, però diguem que ara és una altra història. No, és un altre registre totalment. Vull dir que ningú es molesti ni s'ofengui per tractar els temes potser d'una manera amb un toc més d'humor. Més lleuger. Sí, exacte. Vull dir, els informatius són totalment seriosos i aquí doncs ens permetem una mica de llicència, de fer una mica de broma sobre els mateixos temes que després es tracten. Què et tocaràs Sergi? Doncs mira, és una cançó dels Amics de les Arts, del primer disc que vam fer de fet, que es diu a vegades, i bé, doncs aquesta cançó es diu a vegades, segurament molta gent ja l'haurà escoltat, perquè és d'aquestes que sonen més o menys dels Amics de les Arts, i bé. Doncs coneguda per tothom i avui adaptada en funció de les notícies de Sant Just d'aquesta setmana. Doncs quan vulguis Sergi... Pujo l'escenari del Just a la Fusta? Exacte, endavant. Tot teu. Em trec els cascos però si no... Sí, et trec la música de fons i ara ja quan vulguis podem començar. Més o més hem dit que avui sí que és un moment en què hi ha gent mirant per la webcam, per tant sí que tot a punt. Ho sento molt, si ens retiren les ajudes. Ho sento molt, ho sento molt, si Plança no és profeta a casa. Ho sento molt, ho sento molt, si espeten molts municipis. Ho sento molt, ho sento molt, Si Sant Just no és Disneyland, ho sento, jo escriuria una cançó d'humor. Però la realitat és la que veus, no guanyem per disparats. Sisplau, no ens traieu més beques, que això pot crear una fratura social. però a vegades els senjús no van mal dades guanyem lligues, donem sang i fem xerrades i a vegades combatim tots junts la gana recollides d'aliments i molta pasta Només de tant en tant. Només de tant en tant. Ho sento molt. Si Sant Just no és Disneyland. Ho sento molt. Ho sento molt. Si Sant Just no és Disneyland. Ho sento molt. Doncs bravo Sergi, em sembla que avui és el primer cop que en aquest programa apareixeran els aplaudiments, que no els havia trobat mai, i moltes felicitats. Gràcies, gràcies. Moltes felicitats. De fet, aquí fora veig que hi ha gent fent que sigui amb el cap, gent que era reticent a fer aquest espai. Però... no, no. Les reticències no se m'havien comunicat fins ara. No, clar, perquè això s'ha de saber portar, si no, no haguessis entrat a... He sortit amb una pressió. Haurien tret amb una pressió aquí dintre. Doncs ara mira malament perquè he confessat secrets que no havia d'haver dit. Però no, era perquè era un programa, hem dit que era una secció que formava part d'un altre programa i llavors l'encabíem aquí, no era més que això. Això era un parèntesis de la penya del morro, a dintre just a la fusta. Exacte, és aquest toc. Era el que volia el Jordi. Exacte, una mica més. M'ha agradat perquè realment tots els temes de la setmana de l'informatiu que podeu sentir, de fet d'aquí que heu anat sentint, però hi ha tots els temes aclutinats del divendres, apareixen i tenen lloc, d'una manera molt ben lligada. En aquest ho sento molt dels Amics de les Arts. El titular és Visquinera, no? Sant just no és des d'Inlàndia, m'ho ha semblat. Ahir ja li vaig dir al Jordi que hi havia aquesta informació, però que evidentment, en aquest cas avui l'hem pogut... en aquest punt l'hem tret fora de context i ha guanyat força amb aquesta cançó. Doncs Sergi, jo crec que és una secció que haurà de ser semanal. Per tant, exacte, 10 semanals. Moltes gràcies i et sentim ara. Sigui un toc seriós a l'UNICI. Que vagi bé i fins ara. Dos minuts i dos quarts d'una després d'aquest apunt musical, doncs el que farem serà escoltar una mica de cinema. Ens anem a repassar quines seran les estrenes d'aquesta setmana amb la Georgina Llongueres. Farem després però d'escoltar una mica més de música. Amb l'Helena Miquel. Cada cop que veig que no dius res, vull marxar d'aquí. Com un àngel que ha tocat el cel i que em d'ha estarrat. Si avui no volem sortir d'aquí, no direm Totes les veritats que hem anat callant i que ara ens fan mal. ni volem saber si haguéssim fet més partides junts sense perdre res. Si ara podem veure més enllà, ja hem guanyat. Just a la fusta, al magazine del matí. Un moment com cada divendres per parlar de cinema, de les estrenes d'aquesta setmana. Per això saludem la Georgina Llungueras. Bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. Comencem parlant d'una pel·lícula amb un títol d'aquest, així com, foscos, no? La Sombra de la Traïció. Sí, de fet, a mi quan jo he llegit el títol m'ha semblat com si aquesta pel·lícula ja s'hagués estrenat. Ja existís, no? Exacte, ja existís. És un tipus de títol que utilitza certes paraules que la gent ha sentit ja diverses vegades en els títols de les pel·lícules. I una mica no només és el títol. Sembla que l'argument i l'estil de la pel·lícula i la cara del Richard Gere, que acostuma també a sortir ja molt, doncs semblarà que l'haguem vist. És el director Michael Brand, que en realitat és la seva primera pel·lícula. T'ha treballat molt com a guionista, però com a director és la seva primera pel·lícula. De fet és un thriller amb Richard Gere, com ja he dit, i també amb Martin Sheen, com a cares conegudes. De què va l'argument? Doncs es tracta d'un thriller d'espionatge sobre un agent jubilat de la CIA que ha de tornar a agafar un cas arran d'un misteriós assassinat d'un senador als Estats Units. Aquest nou... Bueno, aquest agent de la CIA que s'ha de tornar a incorporar és Enric Scherker, que haurà de portar la seva experiència per esbrinar què ha passat. De fet, la crítica, la veritat és que no la deixa molt bé la pel·lícula. Bé, diu que és un thriller de tercera categoria, d'aquest típic de sobretaula que veiem... Enten a 3 o a 4 d'aquests d'acabats, els diumenge d'acabats de dinar, no? De poc interès, que expliquen, de fet, molt la sorpresa molt aviat. Allò que no tens ni ganes de saber com acaba perquè ja t'expliquen tot. I bé, sobretot, jo crec que funcionarà pel reclam d'en Richard Gere, que encara porta molta gent al cinema. I tant. Doncs sentint, almenys, com sembla aquest tràiler, suposo que aquestes pel·lícules ja de seguida et deus fer una idea, també, per a tu. Sí, de què se que t'explica tot, també. A veure, doncs... Han encontrado al senador de Goyado en un callejón. Escasius ha vuelto. Hace seis meses, dos agentes fronterizos fueron asesinados y su vehículo robado. Todos rusos. Todos agentes conocidos y están ahora en Estados Unidos. Pol, te presento al director Roger Bell. ¿FBI? Uno de mis hombres sabe más sobre el asesino que ninguna otra persona. Es obra de Cassius. He interrogado a cada uno de los pocos testigos de sus crímenes. Conozco a ese hombre. ¿Este tío es el mejor que tiene? ¿Qué opinas, Pol? Cassius está muerto. Demuéstralo. Dime algo sobre Casius. Es un asesino. Creo que ha vuelto. Y no tienen ni puta idea de cómo detenerlo. Se los implico, no lo sé. Debes abandonar la investigación. Tienes mujer y dos hijos. Yo estoy preparado. Tú no. ¡Pilas! Doncs, realment, un d'aquests trailers en què també els he vist unes quantes vegades, aquest tipus de trailers. El mateix de sempre, no? El mateix tipus de música i d'estètica que et va explicant tot el que passava a la pel·lícula. No ve gaire de nou. Però bé, doncs, aquesta és la primera de les estrenes. Ni a més, passem ara al canguro. Doncs el canguro és una comèdia americana i, de fet, és en Jonah Hill, el protagonista, que el vam veure la setmana passada a la pel·lícula Infiltrados en clase. i torna a fer una d'aquestes estacanades, tipo Superfumados, que de fet és el mateix director, David Gordon Green. És una pel·lícula d'Estats Units i comèdia que ja fem moltes vegades. D'aquí em veu que ens calcen. L'argument és un jove que es compromet a cuidar tres nens, a fer-los de sangurt, i no se li acut res més que endur-se'ls a la nit per la ciutat de Nova York, que es veu que ha d'anar a comprar una droga i no sé què, se'ls emporta. amb ell i d'aquí sortiran tot tipus d'històries. És una nova pel·lícula que ens proposen el director i el productor d'aquestes vulgars i escatològiques. De fet, el tràiler, quan l'escoltem, ja ho veurem, que comença fortet. Sí, doncs sentim aquest tràiler. Oh, Dios mío. ¿Te ha gustado? Mi madre tenía razón. Qué bien coméis el coño, los chicos simpáticos. No sé cómo contestar a eso. Muchas gracias por bajarte al pilón. Tú eres muy buena, eh, man. Ser bajada al pilón en ser la del pilón. Has empezado ya a buscar trabajo. Lo siento. ¿Qué te parece hacer de canguro? Los hombres adultos no son canguros. Eso es una mierda. Eres maravilloso con los niños. ¡Noa! ¡Señora Pédula! ¡Me alegro mucho de verte! ¡Vaya tela! ¡Madre mía! ¡Dame un abrazo preciosa, como te he matado! Estos son Slater, Blythe y Rodrigo. ¡Mi canguro de verdad hace todo lo que le mando! ¡No soy un canguro de verdad! Yo soy más el tirarme en el sofá, que te cuentas, chaval, y obligarte a hacer lo que te digo. ¡Te mato! I tu m'has tirado Colonia en la boca. Digo odio. Y yo te odio más, joder. Voy a destrozarte. Hija de puta. ¿Quieres venir? Ahora no puedo. Estaba pensando que podríamos tener sexo. Vaginal completo. Sí, creo que puedo apañármela. Sí, seguro. Oye, te cabrón. No me toques las pelotarras. Déu-n'hi-do, doncs, va bastant fort, aquesta pel·lícula. Un estil, fins i tot, més exagerat. O sigui, més... Almenys els americans amb aquestes coses són més cauts, no? Vull dir que no intenten... Segons quins temps ens toquen més de passada i veig que aquí van forts, eh? Hi ha força paraulotes i força... Sí, sexe, no sé si gaire explícit, però almenys verdalment sí, vull dir que... Bé, doncs passem ara a la següent pel·lícula, que és Professor Lazar. Sí, és una pel·lícula, evidentment, molt més independent i alternativa que estàvem parlant. Ens arriba de Canadà, és una comèdia romàntica, i de fet va ser una de les pel·lícules nominades a l'Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Explica la història del professor Letar, és com es diu el títol, que ets contractat com a substitut d'un mestre de primària que ha mort en tragiques circumstàncies. Llavors, el carisma i la forma molt peculiar que té d'ensenyar aquest professor farà que es guanyin les gràcies de tots els seus alumnes. Una pel·lícula que ens explica que s'aprèn sempre la vida, no només quan vas a classe, sinó quan ets el propi professor, pots aprendre i pots aprendre en tots els moments de la vida. No cal ser alumne. Es tracta d'una adaptació d'una obra de teatre. amb una elegància posada en escena. Diuen que la pel·lícula té molta naturalitat, és emotiva, però tampoc buscant la llàgrima fàcil. Toca temes racials, temes de la dotació, i destaca a la crítica la gran interpretació que en fan els nens de primària, que són també els protagonistes de la pel·lícula. una bona pel·lícula d'aquestes més alternatives que trobarem a la cartellera aquest cap de setmana. Doncs sentirem supos un trailer diferent dels que hem sentit de moment avui. A veure com pinta. ¿Pero cuándo llegará el sustituto? Estoy mirando mis listas y nadie está disponible. Nadie quiere venir por lo ocurrido. Bashir Lassar, vengo por el puesto. Es que hay un procedimiento a seguir. He enseñado 19 años en una escuela. Y estoy disponible enseguida. Pondremos los pupitres en filas rectas. Vamos a hacer un pequeño dictado... Para determinar vuestro nivel. Tendrá que revisar el nivel de los dictados. Es de la piel de zapa. Te honoré de balsac, al que ya conocéis. No hemos hecho ningún dictado. ¿Nunca? De balsac al menos. Les llevaré a ver el enfermo imaginario. Los niños fliparán en colores. ¿Y qué tal con la clase? No, no, no... No, ya, oso. Bien. Esto es una feminocracia, ya lo veas. ¿Qué está insinuando? No insinúo nada. Desde que llegaste somos un 50% más de hombres. ¿Te acerco? ¿Qué? Ya no estamos en los años 90. Argelia ha vuelto la normalita. Argelia nunca es totalmente normal. No puedo. Me preocupan los niños. Siempre me los imagino como brutos, que siguen hablando como niños. Usted no es de aquí y hay matices que se le escapan. Dicho esto, preferimos que se limite a enseñar, no a educar a nuestra hija. ¿Te fuiste de Argelia por culpa del terrorismo? Diría que sí. ¿Una crisálida es un insecto? entre la oruga i la mariposa. Dentro de un capullo frágil que pronto desplegará sus alas, como vosotros. Doncs una pel·lícula que pot semblar d'aquesta és interessant, eh? No sé si... Sí, sí, sí. Potser és una mica llarg, però... Amb molt de contingut i molt... tot i que, diguem-ne, sigui llunyana, la història, geogràficament, no? Sí. Molta gent, molts professors, sobretot, s'hi poden sentir representats en alguna de les coses que deu passar a la pel·lícula. Doncs, professor Lazares, aquesta, la pel·lícula de la qual parlàvem, passem ara a Un feliz acontecimiento. Doncs és una pel·lícula coprodurida entre França i Bèlgica, del director Remy Besançon, que dona una visió íntima d'una maternitat, sincera, sense tabús, amb una visió realista. De fet, el que fa és d'escriure, o més que d'escriure, la parella protagonista, sobretot la dona protagonista, els seus nou mesos d'embaràs, els seus nou mesos de bombardejos hormonals, de muntanya rosa emocional, i per tant viurem amb ella aquest embaràs. Parlen d'una visió molt realista perquè moltes vegades a les pel·lícules surt la part més idealitzada del que és l'embaràs, i aquí parla tant de coses bones com dolentes que li puguin passar a la protagonista. De fet, és l'adaptació d'una novel·la i destaca la crítica, a part d'aquesta sinceritat de la pel·lícula, també la molt bona interpretació que en fa la pròpia protagonista. Per tant, també una de les pel·lícules interessants d'aquesta setmana. Doncs sí, sí, pot ser un tema, una pel·lícula original. Història de amor. En la primera cita. En el primer beso. En el primer... Te quiero. Éramos felices y estábamos enamorados. Quiero un hijo tuyo. Soy la última en enterarse. Te lo iba a decir antes o después de que naciera. Era como estar poseída. Un alien habitaba en mi interior. Lo siento, tengo la sensación de que nos observa y de que participa. Si supieran lo que pasa en el cuerpo de una mujer embarazada, esa especie de tremendo gran estallidos, monal, fóllame. Tengo unas ganas locas de sexo, solo sueño con orgías, es horrible. ¿No puedes hablar más alto? Creo que ese tipo del fondo no te ha oído. No se tense, debo examinarla. No me tensos, que me duele. Me han dado un gorrito de más. Son para los pies, señor. Vamos, un esfuerzo más. Empuja más. Eso, muy bien. Empuja, empuja. Eso es, muy bien. Del director del primer día del resto de tu vida. No lo conseguiré. Pues claro que lo conseguirá. Y si no me entiendo con ella. Créame, ella sabrá conquistarla. No hay muchas madres que se resistan. No tengo derecho a ser desgraciada. Se supone que tener un bebé es lo más bonito del mundo, ¿no? ¿Qué coño te pasa? Ya no te reconozco. Me siento tan sola. No sé cómo seguir adelante. He perdido la alegría. No tengo nada más que dar. Doncs una proposta bastant interessant, eh?, perquè tractar un tema que existeix i que no se'n parla gaire sovint. Exacte, sí, sí, de tot el món que et pot arribar a caure, no?, amb aquesta experiència. Doncs és aquesta pel·lícula del que parlàvem, Feliz Acontecimiento, que ens porta a un altre tipus de proposta, amb pública infantil, Los cachorros y el código, de Marco Polo. Exacte, una pel·lícula d'animació, d'aventures, una pel·lícula familiar, coproduïda entre Espanya i Itàlia, on destaca el doblatge que en fa un dels humoristes més coneguts últimament, en Carlos Latre, que fa un dels personatges principals. De fet, els Catxorros soneixen per dur a terme una missió urgent, que és salvar la ciutat de Venècia. De fet, va ser guardonada com a millor pel·lícula d'animació al Festival de Venècia, Suposo que precisament perquè tocava un tema de prop com era de la pròpia ciutat, no? Una pel·lícula, com dèiem, per al públic més infantil d'aquests dies. Per tant, que feia dies em sembla que no començava una pel·lícula per a nens i nenes. Doncs cap a època de Nadal costa més trobar-ne. Exacte, sí, sí. Doncs ara comencen a caure, suposo que a mesura que s'acosta l'estiu també aniran sorgint més pel·lícules d'infantils. Doncs sentim un tastet d'aquesta novetat infantil. pero poder usar la magia de la aridez para secar Venecia. ¡De odio, Venecia! ¡Me las pagará! Esta es una misión para los cachorros. Encontrar el código de Marco Polo. Acompaña a tus amigos los cachorros en una emocionante aventura llena de misterios. Únete a portátil. Oli. ¡Viva Cilindro! Pío sin nombre. I a otros divertidos personajes. Yo soy Cámbalo. Y yo soy Cool. James Cool. Y disfruta con ellos de la fantasía. Quiero ese código sea como sea. ¡En marcha! ¡Eh, chicos! ¡El del agua está bajando! La amistad. ¡Todos para uno! Se creen muy listos, pero todavía no saben de qué soy capaz. Y el war. Un dels pel·lícules que segurament també acollirà més públic aquest cap de setmana. Això que deies que fia dies que no en teníem, d'oferta infantil. Exacte, sí, sí. Doncs d'aquí ens n'anem cap a l'última estrena, que és Hijos de las Nubes, l'última colònia. Sí, es tracta d'un documental espanyol dirigit amb el guió d'Álvaro Longoria, i produïda per Javier Bardem, que també serà qui ens guiarà al llarg de tot el documental. De fet, és un documental sobre la legitació política actual del nord de l'Àfrica i la responsabilitat de les potències occidentals. Sobretot el que descriu és la situació del Sahara occidental en un camp de refugiats. De fet, la pel·lícula és com un viatge personal en el que el Javier Bardem ens guiarà per un camí tortuós de la diplomàcia mundial i també doncs tota la realitat que viu aquest poble abandonat, per intentar comprendre quina és la situació que estan vivint en els camps refugiats del Sahara occidental. Per tant, una pel·lícula interessant que toca un tema dur, però que han volgut fer-ne d'alta veu tant el Javier Bardem, el Álvaro Longoria, com també l'Helena Naya, que farà de narradora de la pel·lícula. Molt bé, doncs sentim aquest primer tràiler. En 2008, fue invitado al FísSáhara, que es un festival de cine que se celebra en un campo de refugiados. El festival es organizado por españoles del mundo del cine y voluntarios. Y tiene lugar en los campos de refugiados, Saharawis, en lo más profundo del desierto del Sahara, que se llama La Amada, que es el desierto dentro del desierto. y es una experiencia única. Viejas a un lugar remoto y se proyectan las películas en una pantalla gigante en mitad del desierto, pero lo que realmente importa es lo que tú recibes de esa experiencia, lo que aprendes de las personas que viven allí. Es una excusa, ¿no?, para, aparte de alegarles un par de días, traer una atención mediática e intentar, bueno, pues apoyar la causa del pueblo saharagüe. Aquest últim tràiler volíem dir que ens ensenya una mica com serà aquesta pel·lícula, que és l'última colònia. Exacte. I d'aquesta manera tanquem aquest repàs per les estrenes de la setmana. Estrenes molt variades, avui. Ho tenim per tots els gustos. Sí, jo crec que tenim força per triar i remenar. Tothom pot trobar el seu lloc. Així acabem aquest repàs per les estrenes, com dèiem. Gràcies, Georgina. I tornem la setmana que ve amb més pel·lícules. Perfecte. Fins la setmana vinent. Que vagi bé. Adéu. y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar se supone que debía ser fácil tienes frío pero a veces da un poco difícil perdón Suerte que tú ríes y no te enfades, porque eres más lista y menos egoísta que yo. ¿Todavía tienes frío? Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar. Imagino una caleta y yo te sirvo una clara. Es verano y luz el sol, es la costa catalana y estamos tranquilos como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando a Tor de Francia en la típica etapa. el mundo de ventaja en el último suspiro, cogandose a sus hombros el mallot amarillo. De nuevo el chiringuito, un bañito, helado de pistacho y partida al futbolín. Lanzamos unos fresbes, jugamos a las cartas y acabamos cenando sartinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa. Ah... Ah... Ah... No, no, no. Pero no nos da igual, hoy ganaremos el mundial, subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto, que nos deshidratamos, el tiempo se para, el aire nos corre, mosquitos volando y lillos cantando, y tú a mi lado, muriendo de sueño, cansada, contenta, me pides un cuento, y yo te lo acuerdo, más viendo lo intento, te explico que un niño cruzó el universo, comprado en un burro, con alas de plata, buscando la estrella llamada Renata, que bailaba salsa con un estero de guion llamado Julian Patríguez de Malta, un malvado excreído, un tredor folagido, conocido, bandido, en la vía en la que dio por vender estrellas, independientes a multinacionales y espaciales ayer todo el mes. Les noies del son la sang. Tots l'adios liven. Les noies del son la sang. Tots l'adios liven. Les noies del son la sang. Al principio, como siempre, dormimos abrazados, y cuando ya suspiras, me retiro a mi espacio. Me gusta dormir solo a tu lado. De la cama, esta cama, hoy repleta de mantas, en esta mañana. 4 minuts i la una al migdia, després d'escoltar aquest factor de la feia amb aquest dinero a la plaia, que no som al gener però sí que fa un dia poc apropiat per mirar cap a la platja, tanquem aquest programa d'avui, aquest just a la fusta, d'avui divendres 18 de maig, on per tant donem les gràcies, com sempre, a aquesta hora, a la gent que ha fet possible aquest programa. El Sergi Pon, els serveis informatius, i avui també amb aquesta faceta musical, hem tingut també el Carles Hernández de Rius parlant-nos del temps, l'Adrià Calvo, amb els concerts de la setmana, els Sebes Elias, amb els conflictes internacionals polítics, i a més a més també hem entrevistat Isabel Jimeno, directora de solidança, que aquest diumenge fa jornada de portes obertes. Acabem de repassar les estrenes de cinema amb la Georgina Llongueres i també hem fet cuina amb la Carme Ladó, com cada divendres, a banda també d'entrevistar Josep Cots, que el trobarem aquest vespre a la Tartúlia, sobre el panorama de l'edició en català. És la tardulia que donarà el dret de sortida també a la setmana de la Teneu, que la celebra concentrada en diferents actes durant tot el cap de setmana. En parlarà àmpliament ara el Sergi Pony, l'informatiu migdia, que començarà després del bullet de la com a la 1 i 5. Nosaltres tornarem a partir de dilluns a les 10 com sempre amb una nova edició del Justa de Fusta. Recordeu que si voleu recuperar algun dels programes d'aquesta setmana no heu pogut sentir-los i us fa il·lusió sentir algun moment concret, podeu fer-ho a través del podcast de Ràdio Desvern, que està disponible a través de la web www.radiodesvern.com. Allà trobareu un enllaç que us hi porta directament i a partir d'allà podeu consultar qualsevol de les hores del contingut d'aquest programa. Que vagi molt bé i moltes gràcies, que tingueu un bon cap de setmana. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I've got a fire in my belly. I'm gonna take it and get it on telly. And tell the whole world how I feel about you. Cos I've been wronged so many times. This world hurts cos I'm not of your kind. And tell me how to live without glee on my sleeve. Tell me what life's like for you. Ooh, sister, how do I live like you?