Justa la Fusta del 24/5/2012

majoritàriament mercaderies d'Àsia, punts a llocs com Lyó, Milà, dels ports d'Andalusia, això no té sentit. i l'únic factor és la moltes millors connexions que hi ha des d'envers, des de Rotterdam, amb aquests punts que estem parlant. Per tant, el coró mediterrani, en el sentit de connectar els ports del mediterrani amb el sur-centre d'Europa, és la clau perquè es produeixi aquest creixement de quota del mediterrani, i a partir d'aquí és quan té sentit el que nosaltres hem fet a Barcelona. Que, a més a més, doncs tinguem Lògicament, la competència diària de guanyar una petita quota a València, a Marsella, a Genoa, però tenint un gran èxit amb això, no podríem mai assolir aquest creixement que és pràcticament de doblar la capacitat que hem fet. Algú un dia arribarà el tren al port? Vostè diu que aquest any... Ja arriba, ja arriba. Sí, no, però vull dir, en unes condicions... Vostè diu que aquest any, segurament el 2012, es mirarà aviam com es fa, potser es nota, però supostàriament, no, dos, tres anys d'obres potser, bueno, algun dia ho tindrem. Jo el que no sé és si aquest tren es pot aprofitar també, és a dir, en principi seria per tot el que serien contenidors, etcètera, però potser es pot també ampliar el tema de creuers, pregunto. És a dir, per la gent que va a Creuers, si algun dia existeix un corredor mediterrani amb condicions... Avui el mercat, la procedència, la procedència... dels creueristes actualment de l'activitat de creuer és al port de Barcelona. Els dos països que porten més creueristes avui els Estats és Espanya i Estats Units amb unes xifres molt similars. Després ve Gran Bretanya, després ve Itàlia. Per tant, és evident que el creuerista local doncs que bàsicament és un creuerista d'origen d'estima o d'escala aquest excedeix en el creuer des de la Diagonal de Barcelona o el que ve d'Aigualada, de Manresa o de Saragossa. Per dir en la base que no és un problema avui l'accessibilitat perquè fas un cop l'any i no és problema, el que és fonamental és la coordinació i l'activitat de l'aeroport de Barcelona. Avui, un dels factors, no dic que sigui l'únic, per això he parlat moltes vegades amb el director i ara la directora de l'aeroport de Barcelona, un dels factors que avui fan que Barcelona tingui set vols diaris amb els Estats Units és el creuer. Perquè, realment, aquí està produint, més enllà dels beneficis directes que pugui produir la ciutat de Barcelona des de punt de vista d'activitat turística, està produint un benefici de sinèrgia cap a la ciutat, perquè és evident que beneficia moltes altres activitats. del país el que hi hagi en aquestes connexions és l'aeroport de Barcelona. I també ha sigut un factor important des del punt de vista de l'alta valoració de les operacions a l'aeroport de Barcelona, la coordinació i la molt bona coordinació amb l'aeroport, amb les operacions de creu. És perfecte, sobretot en països com els Estats Units, que el creuerista factura el seu equipatge al seu aeroport d'origen als Estats Units i se'l troba com qui diu en el seu camarota al vaixell. Entenc que la relació amb la nova responsable de l'aeroport continua sent bona, pel que ens està dient. Ho era amb l'anterior i ho és amb l'actual. Molt bé, ho hem de deixar aquí. Ja no tenim més temps. Lamentablement, ens hem volgut acostar a una infraestructura que potser perquè la ciutat hi viu a esquenes, perquè el port s'aboca, el mar, de vegades desconeixem. Val la pena anar a passejar-se una mica i veure les dimensions d'aquest gran monstre en positiu, que representa per l'economia d'aquest país i tot el que representa la nostra façana litoral, el port de Barcelona. Cix de Cambres, el president de l'autodeterminitat portuària de Barcelona, moltíssimes gràcies. Gràcies. Que vagi bé, bon dia. I als tertullans, gràcies, bon dia. Fins la pròxima. Adéu-siau. Bon vent. Conradio. La ITV de Sant Fruitós de Valles informa. Ja estan en funcionament les seves noves instal·lacions al polígon industrial El Grau, al carrer Les Malloles, per cel·la C, 7A, de la localitat de Sant Fruitós de Valles. Amb horari continu de 7 del matí a 9 de la nit, de dilluns a divendres i els dissabtes de 9 a dues del migdia. Recordi, les tarifes que aplica aquesta estació ITV són un 15% més barates que les publicades oficialment. Per més informació, itvlesa.cat Estació ITV de Sant Fruitós de Valles, a la seva disposició. El cotxe han fet de tot per protegir els nens del sol. Cortinetes, tovalloles, ventoses, fins i tot paper de diari. Per protegir-los com cal, instal·leu Solarcheck als vidres. Tries la tonalitat, les instal·len rapidinet i duren per sempre. I on ho fan, això? A Solarcheck. Centrosolarcheck.com. No et tregui o pis a mort. Li pot passar qualsevol. Sí, però m'ha passat a mi. A la Clínica Masculina Europea li oferim les solucions més adients per ajudar-li a restaurar la seva qualitat de vida sexual amb els últims avenços en diagnòstic i tractaments. Clínica Masculina Europea. Estem a Barcelona, Girona i Tarragona. Informis al 902 21 75 75. Que et diguin què passa al món està molt bé, però qui t'informa del que passa aquí? La malla.cat explica Catalunya municipi a municipi. Ara, amb el nou servei de notícies per correu electrònic de la malla.cat, tu decideixes què vols rebre. Les notícies, l'agenda, el temps, els esports del teu municipi, de la teva comarca. Ningú no mira el país de més a prop. La malla.cat, el valor de la proximitat. Com ràdio. Notícies. Bon dia, sou les 10, us parlo Maité Polo i Oriol Puigdemont. La prima de risc espanyola torna a nivells màxims després de la cimera d'aquesta matinada dels líders de la Unió Europea que ha acabat sense resultat. La trobada ha servit per confirmar la divisió interna sobre les fórmules per sortir de la crisi, com per exemple són els eurobons, i la prima, com dèiem, s'ha disparat. Arriba a aquesta hora a prop dels 490 punts de diferència amb el bo d'Alemanya, que és el que marca la referència. Pel que fa a l'Ibex, a la codització, a la borsa, l'Ibex 35, el principal indicador baixa més d'1%, després d'haver obert sessió a l'alça. En canvi, la resta de borses europees han començat la jornada amb lleus guanys. El nombre d'hipoteques signades durant el primer trimestre d'aquest any ha caigut un 42% respecte al 2011. Així ho asseguren les dades que aquest matí ha fet públices l'Institut Nacional d'Estatística. Constaten una baixada continuada del nombre d'hipoteques signades a Espanya durant 23 mesos consecutius, gairebé dos anys. En total, al març, les entitats financeres van concedir al conjunt d'Espanya 25.000 hipoteques amb un import mitjat de 112.000 euros. El president del Port de Barcelona, Sixta Cambra, confia en el compromís del govern central perquè tiri endavant les inversions que permetin fer els accessos ferroviaris i viaris per al port. En declaracions a Com Radio Cambra, ha recordat que són d'als pel funcionament d'aquesta infraestructura. El diner de compromís està al màxim, en el sentit que se'ns ha tornat a manifestar que és una prioritat absoluta, ens consta que s'està treballant, buscant l'alternativa que permeti amb la situació avui de paralització d'inversions per les dificultats econòmiques que passem per poder definir sota quin model es tira endavant aquest projecte i ja a partir d'aquí poder tenir un calendari concret d'execució del projecte. El mes que ve entrarà en funcionament la nova terminal de contenidors del Port de Barcelona, tot i això la inauguració oficial es farà després de l'estiu. El Congrés d'aquí a mitja hora començarà el debat en comissió dels grups parlamentaris sobre les últimes esmenes a la reforma laboral i després es farà la votació. No seran canvis substancials en el text i per aquest motiu avui els sindicats han convocat mobilitzacions a diversos punts del país. En el cas de Madrid es proveu que els dos líders sindicals, Ignacio Fernández Tocho i Candido Méndez, Comissions Obreres i l'UGT, entreguin una carta conjunta dirigida al president del Congrés i després a les 12 del migdia participin en una concentració a les portes de la cambra. Amnistia Internacional denuncia que les retallades en sanitat i educació a Espanya són un retrocés en els drets dels col·lectius més vulnerables. És una de les alertes que llança Amnistia en el seu darrer informe anual. La coordinadora de l'Organització Catalunya, Ima Guixer, posa com a exemple els immigrants. Els estats progressivament han d'anar avançant pel compliment dels drets humans, com per exemple el dret a la salut o el dret a l'habitatge, però amb les retallades el que està passant és tot el contrari. És que estem adoptant mesures regressives, estem anant enrere i aquest és el cas a l'hora de de denegar el dret a la salut a les persones immigrants en situació irregular. Amnistia també mostra la seva preocupació pel desallotjament dels indignats de la plaça Catalunya a Barcelona el maig de l'any passat i considera que l'ús de la força per part dels Mossos d'Esquadra va ser excessiva. Informació del trànsit, continuen les retencions a aquesta hora, les dues rondes de Barcelona, tot i que han millorat una miqueta en aquesta darrera hora. Raquel Duar Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Bàsicament, sobretot, la ronda litoral, encara registrant trams de lentitud i de durades des del Nus de la Trinitat i fins a la Barceloneta han sentit llbracat. Per aquest motiu, també, l'entrada de la C58 encara va complicada entre Ripollet, Cerdanyola i la zona del Nus de la Trinitat. Això de baixada. Tornant a les rondes, la dalt va millorant ràpidament, tot i que poden quedar rastres de intensitat, sobretot. entre vies Júlia i la zona de Vallcarca. Això en sentit Llobregat. El que s'incarava malament és la pota nord, l'entrada també amb retencions, amb cues entre el túnel de Santa Coloma, fet des d'abans del túnel i fins al nus de la Trinitat. És tot des del rec, bon dia. Bon dia, us parla Joan Barberà. Per tercera vegada, Madrid supera la preselecció del Comitè Olímpic Internacional per ser candidata a ser la seu d'uns jocs olímpics. Ara, pels de 2020, Istanbul i Tòquio seran les rivals de la capital espanyola en la cursa per organitzar la cita olímpica. En futbol, el Barça continua preparant la gran cita d'aquest divendres contra l'alètic de Bilbao, final de la Copa del Rey, el Vicente Calderón. El conjunt basc entrena Marcelo Bielsa ja es troba a la capital espanyola. En ok patins, avui comença la final a vuit de la fase final de la competició continental, la màxima competició europea. Dos partits per avui de quarts de final a les vuit del vespre, Barça Oliverense i a les deu Reus Lodi. Just a la costa. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem aquesta hora, com cada dia, una nova edició del Just a la Fusta, avui, de dijous 24 de maig. Un programa avui amb moltes coses. Començarem, com sempre, a parlar de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem una mirada a l'actualitat del dia, als temes que més es tracten a través dels diaris i també dels portals digitals. I parlarem també d'aquesta primera hora del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que sembla que la calor ja es nota des de primera hora del matí. Farem també una recepta de cuina en aquesta primera hora i a partir de les 11 i 10 en registrem Roger Cònsol de l'Assemblea Nacional Catalana a la secció local Sant Justenca, també a Sant Just per la Independència, arran de la reunió que es va fer ahir amb motiu de la bandera que es vol penjar a la penya del moro d'aquí aproximadament un mes. També farem la tàctoria video el dijous amb la Joana, el Pere, l'Alina i la Montse, i a partir de les 20.10 entrevistarem Roger Aritja, biòleg i especialista en mosquits tigres, perquè ha començat la campanya contra el mosquit i cal tornar a recordar que s'ha de tenir en compte per evitar la proliferació d'aquest tipus de mosquit. I també, com cada dijous, cap a Quarts d'Una, teatre amb la Maica Dueñas i les notícies curioses com cada dia amb els homes socarrats. I, com sempre, us acompanyem també amb bona música. Comencem. Avui, amb aquesta versió sobre el Don Luke Mackinnon-Gard, de Xiona Iokawa. Sleep inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play You say that you've never been But all the things that you've seen They slowly fade away So, was that a revolution from my bed? Could you set the brains ahead and run to my head? Step outside of summer times in bloom. Stand up beside the fireplace. Take the looks from off your face. You were never gone above my heart. And so Sally can't wait She knows it's too late As she's walking on by My soul slides away But don't look back in anger I heard you say No. No. I'm gonna start a revolution from my bed, cause you said the brains of hell went to my head. Step aside, summertime's in bloom. Stand up beside a fireplace. Take a look from off your face. You were never gonna find my heart. I don't know. She knows it's too late As we're walking on by Her soul slides away I don't look back and I know I heard you say And so Sally can't wait She knows it's too late But don't look back, in anger I heard you say... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 12 minuts de les 10, és moment ara de parlar de les notícies del municipi, per això saludem el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Comencem parlant d'aquest tema que ja n'havíem parlat, d'aquest nom que s'ha de donar a l'equipament ubicat a l'Antiga Escola de Montserrat. Doncs sí, les entitats ja han proposat els noms pel nou centre formatiu ubicat a l'Antiga Escola de Montserrat. Les opcions les han plantejat els col·lectius que desenvoluparan activitats en aquest espai, a més del Consell Municipal de les Dones i l'Arxiu Municipal. Les candidatures havien de ser en femení, ja fossin noms propis o comuns, un criteri que respon al Pla Municipal de Gènere, que vol promoure l'assignació de noms de dones rellevants a carrers, places i edificis públics de Sant Just. Els noms que han sorgit són Tres Apàmies i Bertran, que és escriptora, Carme Pérez i Verdú, mestre i veïna, Marga Miró i Colea, filòloga i veïna, i La Campana, símbol de l'escolt del municipi, i finalment Les Escoles, que és l'únic històric d'aquest municipi. A les properes setmanes la ciutadania hi podrà dir la seva i tothom tindrà l'opció d'escollir quin nom prefereix a través d'internet i butlletes que s'obriguen en diferents equipaments municipals. Més endavant ja informarem exactament de com es pot fer. Molt bé, doncs mira, amb una iniciativa, si més no, que tothom pugui opinar una mica en aquest futur nom. Més coses? Doncs si parlem d'una presentació d'un llibre que es fa aquesta tarda, la Sant Justenca Eva Diaz presenta el llibre Nutrició física i mental i emocional, la que ens hi ha d'estar. Eva Diaz és psicòloga i naturòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els elements i l'estat emocional i mental. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. Així doncs, el llibre Nutrició Física Mental i Emocional es presenta aquesta tarda a les set a les golfes de Can Gina Està, per una activitat que ha organitzat la Biblioteca Municipal. Molt bé, doncs pot ser interessant i és una activitat que es fa avui a Sant Just i acabem parlant d'un altre tema. Doncs sí, un tema que porta cua també, que és el del roure Centenaris al carrer Catalunya. El propietari de la finca tindrà l'última paraula, sembla, a l'hora de decidir el futur d'aquests arbres. L'Ajuntament, Alnos i el gremi de jardiners es van reunir dilluns amb el propietari per mirar d'arribar a una solució que convenci totes les parts. Des de l'entitat ecologista Alnos van explicar al propietari el valor patrimonial d'aquest roure i els avantatges que suposa per a la finca. D'altra banda, també es van plantejar possibles alternatives a la tala, que podrien consistir en podar l'arbre, fer que no es mengi tanta llum, fer-lo més petit. Podria tenir un altre aspecte. Si, inclús molt amables es planteja... trasplantar-lo a un altre lloc. Ah, també. El que no volen és que aquests arbres morin. En qualsevol cas, després d'aquesta trobada dilluns, el propietari té deu dies per decidir què passa amb els roures, per tant. Doncs en aquest termini, un parell de setmanes, una mica menys... Serem alguna cosa, home. A veure si el propietari s'ha decidit per desfer-se els roures o... o continuar allà. Doncs ho anirem seguint. De moment, gràcies Sergi. Molt bé. I fins ara. Fins ara. Just a la fusta. Fins aquí el vídeo. Here comes your man. Here comes your man. Here comes your man. Big shake on the boxcar moving. Big shake to the hand. I'm a big, big storm, but I break my crown. There's a big storm, lots and lots and lots. You never let go, love. Here comes a man. Here comes a man. Here comes a man. You wait so long You never wait so long Here comes your man Here comes your man Here comes your man Here comes your man Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen quatre minuts d'un quart d'onze, al moment doncs per l'actualitat del dia, per això tornem a saludar el Sergi Pons. Bon dia de nou, Sergi. Hola, bon dia. Parlem avui, parlen avui les portades, si més no, d'aquesta reunió, aquesta cimera, que va tenir lloc ahir, tot i que del punt sembla que el titular gros, o més destacat, el deixa per un altre tema. Sí, doncs sempre amb les comparacions entre Madrid i Catalunya. Diu que l'Estat no fa a Catalunya ni la meitat de les obres que toquen. El 2011 es van executar treballs per menys de la meitat dels 3.134 milions de pressupostats, i considera que és una evidència que les dades fan palès al flagrant espòlia que ha d'estar submet als contribuents catalans. I Artur Mas rebutja un pacte fiscal diluït en el cafè per tothom. Per tant, Artur Mas que es posa ferm. Em sembla que sí. Més temes, doncs Merkel no vol afluixar la línia dura fent referència a aquesta reunió, a aquesta cimera d'ahir a Brussel·les. suposo que vol mantenir la seva línia d'austeritat i d'exigència amb els membres de la Unió Europea. També ens destaca un altre tema. Mossos indultats a la presó. L'audiència de Barcelona obliga a complir condemna a quatre agents. Per tant, els Mossos d'Esquadra que han incomplert la llei pagaran. En cas que porti polèmica, també. Acabaran pagant pel que han fet. En cultura, Xavier Rius i Sant publica edicions de 1984, l'assat xenofòbia a Catalunya. És una obra publicada. I en indústria, inversió de Nissan per fer un vehicle elèctric a Catalunya. Un Nissan que vol... A apostar per aquí, no? Exacte, apostar per aquest vehicle elèctric ha de ser el futur, perquè les energies fòssils... Els combustibles fòssils s'acaben. Això sembla, no sé per això. Se l'acaba una mica lent tot plegat, com per arribar a substituir-ho. Passem ara al país. Si puc obrir la portada, ens diu, la primera, si m'era Merkel i Olan, divideix més Europa. Aquest és el titular principal. Però és que s'ha tingut un problema tecnològic. No puc ampliar la portada. De moment arribo a llegir només aquest titular i ara ja tinc la resta. Ens diu, la primera sí, mira com dèiem, Merkel i Hollande divideix més a Europa, França proposa un nou paper del Banco Europeu, Alemanya manté la seva tancada negativa als eurobons. També ens diu que París i Berlín aprofundeixen les seves diferències en les cites sobre el creixement. Fotografia que il·lustra aquesta trobada. En primer pla tenim Merkel i Holand donant-se la mà sota la mirada en un segon pla al president espanyol, Mariano Rajoy. També ens diu que les grans empreses defensen la fortalesa i solvència d'Espanya, el fons natari internacional i altres òrgans vigilaran l'auditoria a la banca espanyola, amb justícia, poder, vocals d'aquest tema de cada dia, vocals de poder judicial demanaran la dimissió del seu president, i pel que fa a educació, els rectors planten a Berth per imposar-los les retallades. Està molt enfadat, ministre Berth, ahir, sense entendre, doncs, aquesta plantada que li han fet, doncs, a aquests rectors. Més coses, la Real Acadèmia de la Història s'ignora els canvis decidits pel diccionari biogràfic, cauen en l'oblit. I finalment, en apunt esportiu, Madrid 2020 es juga amb Tòquio i Estambul, això que sentíem també a la butlletina anterior. Doncs això és el que ens diu el país. El periódico, que avui per això el tenim en castellà, per tant hauré de fer producció. Simultània, sí. Diu Merkel no cedeix davant la pressió d'Olan. L'est franco-alemany es forada en el pitjor... o s'esquerda, millor dit, en el pitjor moment. La Unió Europea està dividida sobre les mesures per fomentar el creixement. Brussel·les exigeix a Espanya que acabi amb la crisi bancària. I Guindos diu que Banquia tindrà el capital que necessiti. Ens referim a això. Sí, que no es deixaran en punts. I hi ha una fotografia, si més no reveladora, Potser és la que has comentat d'altres mitjans, però que es veu Merkel i Hollande parlant i Rajoy i Monti, així com els costats, intentant introduir-se a la conversa, però... Sí, suposo que és la imatge que es buscava, eh, també. Sí, a lo millor estaven parlant desplegats i no em varen que Merkel s'acosta una mica a Hollande i llavors fan la fotografia. Altres temes, mira, un tema curiós, està bé, diu Barcelona revoluciona el mapa del bus. Trias planifica una xarxa en quadrícola amb 28 línies noves que milloraran proximitat i rapidesa. Mira, doncs una... Suposo una línia d'autobusos a l'Eixample en quadrícola. Clar, exacte, seria bastant útil, perquè segons com, suposo que... De vegades aquests autobusos, que hi ha molta gent que és partidari dels autobusos, però que també hi ha aquestes queixes de segons quins trajectes. Poden donar molta volta o tardar massa. I l'Ajuntament comprarà tres autobusos de 24 metres. Molt bé. D'autobusos que... Déu-n'hi-do, no? I altres temes, ja per acabar, reprodueixen el discurs sencer de Joaquim Maria Puy, a l'entrega de les premis del català d'any, Diu que em confosa la felicitat amb el diner. És una de les frases més destacades de Pujol i finalment... Una mica tard, no? Per això va tenir en compte que es va publicar, que va ser dimarts a la nit... Sí, sí, va ser dimarts, però mira, allarguen una mica. I Cruyff diu que amb Guardiola es tanca un cicle. Ell tenia, doncs, el mando de l'equip. Per tant, Cruyff considera que es tanca un cicle. Doncs ho haurem, si és veritat. Passem ara al 324, que ens diu fractura de l'eix franco-alemany pels eurobons, que comentàvem. Se'ns torna a parlar, doncs, de la Cimera, que s'ha acabat de matinada i que ha evidenciat aquesta fractura de l'eix franco-alemany. Se'ns diu que a Madrid passa el tall, em referem doncs a aquest Madrid 2020, aquesta candidatura, i més coses. Denúncia l'ús de la força per part dels Mossos en... Manifestacions del 15M és l'informe anual d'amnistia internacional que denuncia el desallotjament dels indignats de la plaça Catalunya de Barcelona i recrimina l'ús excessiu de la força per part dels Mossos. També se'ns diu que s'enlaira Suïssa el primer avió solar, que arribarà a Madrid a les dues de la matinada avui, on es fa escala fins dilluns vinent quan marxarà cap a la seva destinació final, que és Rabat. Doncs també una novetat. Com des de Suïssa fins a Madrid quan triga? Doncs a Llairet aquest matí, m'imagino, i arribarà aquesta matinada. És que és solar l'avió. Per tant, espera que amplio la informació. Així no farem res eh. Però veis, el primer vio també devia ser, diu, el primer vio de la història que realitzarà un vol de dia i de nit, únicament alimentat per l'energia del sol, a Llairet quan passaven 5 minuts d'un quart de nou del matí. de l'aeroport de prop de Gimembre. Llavors, a més ha sortit d'una hora i mitja de retard per la boira, que arribarà a Madrid passant les dues de la matinada. O sigui que quan els avions funcionen amb energia solar, més o menys trigarem, calculo, unes 20 hores d'anar de Suïssa a Madrid, no? Més o menys, sí, sí. Més o menys des del mateix en un cotxe, no? Sí, a casa i caminant, també. Això seria una mica més complicat. També se'ns diu que els estudiants de l'Autònoma tornen a mobilitzar-se, coincidint amb les eleccions del rectorat, i que Pere Arquilloés posa el nas de Sirana de Berguerac. S'estrena, doncs, aquest muntatge, ahir es va estrenar a la Biblioteca de Catalunya. Per tant, doncs, novetats també en el món de la cultura. Passem a... Altres... El diari Ara. El diari Ara que mostra una fotografia de Merkel com amb cara d'enfadada. Com passa sovint. Sí, a mi que que m'agrada eh. Sí. I llavors diu Nine, que és no en alemany, no? Sí. No és alemany però en vaja em sembla que vol dir això. Sí, sí. Llavors diu Eurobonds, Merkel topa molant i nega que serveixin per creça i pel que fa a Espanya Rajoy busca el suport del banc central europeu per alleujar el cost del deute. En Nistia creu que les retallades ja vulneren els drets humans. Per tant, es considera que les retallades estan arribant a un punt ja que vulneren aquests drets que no s'haurien de passar mai. Altres temes, la furgoneta elèctrica de Nissan crearies 700 llocs de treball. En quant de foment que volen fabricar-la a Catalunya, doncs crees 700 llocs de treball. i es veu a Mas dintre d'una furgoneta d'aquestes elèctriques de Nissan. Saps allò que quan vas a provar un cotxe i estàs allà dintre i llavors dues persones allà dient-te eh mira que això funciona així. Més o menys això és el que estava passant a Mas en aquesta fotografia. Catalunya rep només el 50% de la inversió estatal al 2011. L'estat executa obres per la meitat de valor previst. destacar el punt i finalment la Politécnica de València comparteix les classes a la xarxa. Doncs ho deuen fer suposo per webcam o així. Suposo que deu ser una iniciativa així moderna. Passem ara a l'asset digital de l'Ara que ens diu també que Rajoy no arrenca cap compromís dels socis europeus per una intervenció urgent del banc central europeu. Més coses a banda d'aquest tema, més novetats. Ens diu que la pensió mitjana a Catalunya se situa als 854 euros al maig, que és un 3% més que fa un any, coses d'aquest matí. També se'ns diu protesta nocturna dels sindicats contra la reforma laboral. A Barcelona una manifestació ha començat a la plaça Sant Jaume i es va acabar a les portes de la delegació del govern espanyol. i també es van fer mobilitzacions en altres punts del territori català. Hi ha una imatge dels representants sindicals, el Josep Maria Álvarez i també de Joan Carles Gallego, i altra gent, no? Però com amb torxes, fent aquesta manifestació. Una imatge curiosa, sí, més o menys. I tenim també que Will Smith es converteix en el... es converteix per Dolormiguero en el líder del prime time. Va visitar aquest programa i que Bartan va catapultar amb... Will Smith? Crec que el va visitar fa un temps. Ah, sí? Crec que ho vaig veure un dia en moltes de les repeticions que fan. Crec que deu ser amic del Pablo Motos, no? Potser, deu tenir algun interès, deu haver-hi, si va més d'una vegada. Doncs això és el que ens diu l'ara digital. Doncs passem a l'avantguàrdia, que avui diu la cimera de la Unió Europea separa encara més Hollande i Merkel. La reunió de líders europeus es queda lluny d'un pacte per impulsar el creixement. Rajoy i el president francès demanen a Brussel·les que asseguri l'herquiditat i Guindos cifra més de 9.000 milions als ajuts per Banquia. I la fotografia que us il·lustra és exactament la mateixa que abans. La de Merkel acostant-se a Hollande i Rajoy i Monti mirant-s'ho. Nissan fabriquera a Barcelona la futura furgoneta elèctrica, el que comentàvem, i també juga massa aquí provant el cotxe. Barcelona reordena de cap a peus la xarxa d'autobusos, també ho hem comentat ja. Purito supera el test dels duomites. El ciclista català doncs que segueix líder del Giro i no només segueix líder sinó que va guanyar l'etapa reina, per tant doncs... Quant s'acaba el giro aquest? El giro m'imagino que deu acabar aquest cap de setmana. Si acabes que el giro sempre acaba amb moltes etapes de muntanya per donar emoció fins al final. Per tant encara li queda un últim esforç. I el Barça ignora el soroll polític i va a la seva. La pilota. Aclarar la vanguardia. Doncs passem ara... Sí. Avui he sentit que un Bartolià... que escriu a l'avantguàrdia que deia que ahir hi havia hagut bastant dilema sobre com tractar el tema aquest de la final de Madrid, si donar-los cova o què fer i veig que al final han optat per l'ambivalència. Jo també m'ho plantejava aquests dies, quan sortia d'altres notícies, per exemple, la majoria optava per posar aquest tema en el sac de política o... En canvi, no sé si també és esportiu... Clar. Clar, és un debat més polític. Suposo que sí, exacte. Si barregen qüestions, llavors m'imagino que en aquest cas els responsables de l'edició de cadascú són els que acaben. Perquè com a ràdio, per exemple, em sembla que anem sentint aquests talls en informació esportiva i no ho sé. Si una de les que saps és que no s'ha de barrejar esport i política, queda clar que s'ha de tractar en plena política, jo crec. Segurament. Suposo que si es va escalfant cada vegada més i interviuen, per exemple, Doreny i Lleida o persones que des d'aquí Catalunya no tenen responsabilitat directa en el món de l'esport, apareixen altres temes. Passem ara a les portades esportives, que avui em fan gràcia perquè veig que cadascú va part lliure i llavors és més interessant. L'esport diu amb totes les vaques sagrades de Pep. del Pep, llavors ensenyant la fotografia amb Messi, Iniesta, Busquets, Xavi i Piqué, és això el titular, és aquest de l'esport, i ens diu Cesco Pedro, l'únic dubte de Guardiola a l'equip que jugarà demà a la final contra l'Atlètic, i ja està, eh, vull dir, han tirat una mica així... opció fàcil. Una mica de prèvia... Sí, exacte, ens posa també que falten 24 hores i tot plegat, i això és el que ens diu l'esport, en canvi, el món esportiu amb una altra línia. I ens ensenya una imatge de Guardiola i Tito Vilanova abraçant-se, vestit de carrer, sortint d'un cotxe o alguna cosa així, i el titular és final perfecte. I llavors ens diu Pep i Tito dissenyant conjuntament el partit decisiu de Copa, però és que la imatge és estranya. Vestit de carrer vol dir que Guardiola va amb un jersei com d'allana, fins i tot fora del seu vestuari. Quina calor, no? Sí, perquè més Tito va venir curta. No sé, suposo que els han... no sé si és d'ahir o si els han agafat en algun moment desprevingut, tot i que a més a la imatge tampoc no es miren a la cara, vull dir que és estranya. És doncs el que ens diu. I polèmica eh. Sí, no se si ho volen fer per tancar polèmica o al contrari, per dir-nos. Mira, jutgeu vosaltres mateixos. I Pep Guardiola que per anar perfectament vestit s'ha de passar calor. Sí, és estrany. És igual. Sí, sí, sí. No, no, però és que no és un... no és el paradigma de l'elegància aquest jersei eh, tampoc. No? No, segur que a ell li queda bé. Això sí, això sí. Diu les claus de Guardiola i Vilanova per guanyar l'Atlètic, doncs és el que ens diu. I també un altre punt diu que tenen por que se'n vagi Florentino. És un apunt per a Real Madrid. Per això diu que, abatut per la mort de la seva dona, podria deixar el seu càrrec. No ho sé, jo crec que a aquest home el poder li va massa. Fasem ara el nou esportiu. El nou segueix en la seva línia i diu fútbol en llibertat. I es veu la carpa de la final de fa 3 anys entre el Barça i l'Atlètic, amb tots els aficionats de l'Atlètic i un aficionat de l'Atlètic i un del Barça donant-se la mà. I llavors diu, malgrat la provocació d'Esperanza Aguirre, els aficionats, les aficions de la Barça i l'Atlètic es preparen per gaudir d'un gran espectacle a Calderon, setena final entre els dos clubs que en guanyen més copes. I el detall del diari nou és que just a dalt d'aquesta fotografia, dels aficionats, hi ha un elefant amb una bandera de l'Atlètic i una del Barça. Que no deixaran entrar elefants. Un elefant dibuixat. No ens deixaran entrar, està escrit. A on? A l'estadi? Sí, sí, sí. S'ha sentit aquest mètode entre la normativa que diu que potser no pots deixar entrar tampoc... Nadalles, no? Aquestes coses que es proveixin potser en camps. Es veu que a textile moment una de les coses que diu és elefants. Però si no es poden... Que no poden entrar elefants. Si diu que no poden entrar elefants, la llista deu ser... Infinita, no? No ho sé, ho he sentit així, just quan mitjan despertar, però es veu que sí, i llavors comentant, potser refeleixen a pancartes, on pugui haver-hi elefants, no ho sé. Déu-n'hi-do. I l'apuntament de Purito Rodríguez, que homenatge a Tondo en el giro, guanya la seva segona etapa el dia que fa un any de la mort del ciclista de valls en un accident. Per tant, doncs el dia que fa un any que va morir aquest ciclista català, Purito Rodríguez... Té un record. guanya una mica més aquest giro. Doncs passem ara al diari IAS, els diaris de Madrid, que l'AS ens parla d'Iguaín, del jugador de Madrid, diu que va rebre bé la notícia de l'acord del seu pare amb Mourinho, per tant diu Iguaín, respira feliç, i ja està. Per tant, doncs és el que més ens destaca, a part també una punta de ciclisme, però més petit. Ara me'n vaig acabar el marca, que és el que més m'ha agradat. Està molt bé, el del marca d'avui. Bé, no, a mi ja saps que a vegades em declaro fan de les seves portades. Però diu copa, llavors ens ensenya els jugadors de l'Atlètic i del Barça una mica del de tot, no? Allò referent a la mà, i diu, i es porta de doble, no? I diu, i Purito. I llavors hi ha una imatge de Purito celebrant la seva etapa d'ahir. És divertit, és divertit. Està bé, està ben trobat. Dintre dels jocs de paraules dels diaris esportius. Sí, sí, és forçat, però... Aquest està bé. i ens diu que, també que mou, frena les fugues, doncs, és el que ens diu el diari marc d'avui. I així tanquem, doncs, aquest trapass per l'actualitat esportiva i també la de tot el dia. Molt bé. D'aquell matí, si més no, amb les portades. Per tant, doncs, gràcies, Sergi, i fins després. Que vagi bé, bon dia. Just a la fusta, If the world's a rotten place You better just forget it In the crowd just another face Gonna make them regret it Take a heart and squash it hard Like a little grape Push it down between boot and ground Till it loses shape And if you feel like you can't swim When you're thrown in the lake just watch the boats Passing by you as you Slip under their wake again If you let your feelings shine You better cover them up, kid Innocence and wasting time Dream behind your eyes Tica hard and squash it hard like a little buck. Swig it down and spit it out and kick it under the rug. And if you feel like you can't swim, when you're thrown in the lake just watch the boats passing by you as you slip under their weight again. Tica hard and squash it hard Like a little ant Scrape it off the sole of your shoe On the welcome mat And if you feel like you can't swim When you're thrown in the lake just watch the boats passing by you as you slip under their wake again. La imobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centurí 21, la Rambla. El servei de la comunitat. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. A Sant Just d'Esbern apostem per l'habitatge públic. Promunt se ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Esprius. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. A dium des mèrma ema, 98 punt Q. Un minut i tres quarts d'ons, és moment per parlar de la previsió meteorològica i per això saludem el Carles Zenanidi-Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Bé, són aquests auriculars. Sí, et dic perquè la gent veu que et canvies. A veure si et funcionen. Sí. Sí que et funcionen? Sí. Molt. Són les teves orelles. Són jo. Has d'anar a mirar. Gaes. Patrocinat. Parlem del temps, no? Sí. Perquè ha canviat com ens vas anunciar correctament i... És com si passés un examen cada matí. Sí, com que he inventat que va a ploure. No, no, però avui realment calor molt extrema a la primera hora del matí. Sí, aviam... No, la mínima ha estat de 14, eh. El que passa que a la que treu el sol surt molt aviat, ja. I això, doncs no sé si... Quan obres un ull al llit, perquè et sona el despertador, ja veus que la cloror és evident. Clar, o sigui, si el sol surt més aviat, comences a escalfar... I quan treus el nas al carrer estàs amb 18 o 19 graus. És el que passa a finals de maig, primers de juny... És el que toca tenir ara. Ara ja tenim 19 graus de temperatura, tot i que, quan era fosc, avui la mínima ha estat de 14 graus a Sant Just, però ràpidament és el que dèiem l'altre dia, amb el temps ennoblat, que la que tregui el nas al sol, patapam, tindrem temperatures gairebé d'estiu. i avui doncs anem camí d'això i vam arribar a una màxima d'uns 23, 24 gairebé i avui podem arribar tranquil·lament als 25. Les temperatures seguiran pujant una miqueta més demà divendres però al cap de setmana ja s'estabilitzen i per aquells agosarats de la xancleta, de l'Espardenya catalana, de l'Albarca, de tota aquella gent que ja porta els peus nusos doncs vigileu perquè hi ha una petita demallada entre diumenge i dilluns que tornaria a refrescar una miqueta i això, primer la vau matar i les ungles doncs se'n ressenten, sobretot les dels peus. El fet és que que parlem d'uns dies amb una certa variabilitat que ens porta això una mica de cap a l'hora de fer previsions, però sí que la tònica general és l'estabilitat i el sol. Sí que en moltes previsions televisives ens parlen de sol i pinten algun núvol a l'interior i sembla que tots els propers dies hagi de fer sol i res més, però hi ha una miqueta més d'ingredients a la meteorologia i són les tempestes de mitja tarda que són les que, doncs, potser no se'n parla massa i podran ser protagonistes de cara als propers dies. Ens expliquem. Avui és un dia realment espectacular, amb una molt bona visibilitat, amb el que deies tu, temperatures infinites o màximes infinites, perquè arribarem als 25 aquest migdia, però ràpidament creixaran núvols de tempesta que poden afectar l'interior de Catalunya i que no es descarta la possibilitat que a última hora del dia, cap al vespre a nit, alguna goteta pogués arribar, alguna tempesta ja desgastada pogués arribar al litoral central. Els mapes ho indiquen així. Avui? Sí, sí, avui mateix. Així doncs avui sol espetarrà, però de cara al vespre potser alguna goteta ens arribarà a caure d'alguna tempesta, on sí que és pràcticament segur que ploguis en zones de muntanya, Pirineu per Pirineu, interior de Catalunya, qualsevol punt, i en una deies pot anar acompanyades de Cala Marça, que és una cosa molt típica del mes de maig. Demà divendres aquesta possibilitat de mitja tarda, seguim parlant de sol, gairebé tots els dies ens farà sol al matí, seran dies realment molt bons, demà les temperatures fins i tot, podríem dir que ja al migdia seran caloroses, perquè superar els 25, 26... Tenim una certa influència de vents del nord, que això manté una mica ratlla el que és les temperatures extremadament càlides, aquells 30 graus que gairebé arribàvem aquell cap de setmana que tothom va canviar l'armari, doncs no hi seran, Però tens aquella sensació de xafogor. No hi serà tant. El termòmetre s'enfilarà, s'estarà bé, 25-26, però hi ha com una certa entrada d'aires europeus, no sé si de la zona Merkel o de la zona Holland, però sí que entren aquests aires que mantindran, tot i la calor, un ambient força agradable. Així que no farà massa calor. Sí que tindràs la temperatura, però s'estarà prou bé. Demà toquen sostre les temperatures i a la tarda no esperem tempestes a Sant Just. Sí que pot caure algun ocavó pirineu de Lleida, però demà recular una mica aquesta possibilitat. En canvi, de cara al dissabte seguim parlant de sol, temperatures que toquen sostre, seguirem amb aquests 25-26 graus, amb sol, gran part de Catalunya, i a la tarda aquestes tempestes podrien tornar i hi ha la possibilitat que poguessin tornar a arribar a tocar Sant Just. O sigui, quan diuen que toquen Sant Just és perquè... Grà part del territori català, sobretot l'interior i zones de muntanya, es veuran afectades per aquestes tempestes de mitja tarda, que si més no, si passes un bon dia, fa caloretes, està la mar de bé, doncs aquesta refrescada de mitja tarda també és agradable, o sigui que també està prou bé. Diumenge recular una mica aquesta possibilitat, però durant el matí anirem a intervals de núvols. O sigui que el diumenge sí que farà sol però hi haurà alguns núvolats més. No serà un dia tan espetarrant com el que tenim avui, sinó que jugarem una miqueta entre sol i núvols i de cara a la tarda les tempestes podrien tornar a fer acte de presència a qualsevol punt de Catalunya. Aquesta variabilitat de mitja tarda es confirma una miqueta. I dilluns el mateix. Tot i que el que podríem apuntar és que entre diumenge i dilluns, pel que fa al termòmetre, recularà una miqueta. O sigui, avui 25, demà 26, dissabte 26, diumenge potser 24 i dilluns 23-24. O sigui, que recula una mica el termòmetre, però sempre estem per la banda alta, o sigui que tampoc no hem de patir massa. I aquests núvolets... El propi de l'època, no? Tot plegat? Sí, sí, o sigui, no deixa de ser un cap de setmana força normal. Però ara, per exemple, parlàvem... parlàvem amb un dels organitzadors de la Festa de l'Esport, que se celebra aquest cap de setmana, però sí que el que ve. Hi ha la trobada gegantera, i tot això. I l'any passat, justament per la Festa de l'Esport, ens va plorar. El juny prou, no, amb els caps? Sí. Sí, sí, no, aviam. Però m'ho podries preguntar per qualsevol mes de l'any. No, però alguns mes... a mi em sona cap de setmana de juny així. Sí, sí, home. A Sant Joan mai, eh. Encara... no, que bo. Encara tenim els... jo he desmuntat a Correcuta equips de muntanya. Però molt poques vegades, eh. Però ha passat, ha passat, ha passat. Hem tingut tempestes... No hem passat fred a Sant Joan, això sí que me'n recordo. No, no, jo recordo una vegada, jo la festa la feia a Sant Just, però recordo imatges del Maré Magnum, que estava de moda, o sigui que devia ser època post-unífica. I la que va caure va ser espectacular. Això que estava allà va al mateix mar, però el Maré Magnum estava inundat i les festes del Maré Magnum van passar... els hi va passar factura més d'un. El fet és que durant el mes de juny, l'any passat, vam tenir algunes precipitacions. Recordem que juny i juliol no van ser uns mesos típics l'any passat. i que la festa de l'esport es va suspendre per culpa de la pluja. Esperem que si aquest cap de setmana sigui bo hem de tocar molt ferro, com es fa a Catalunya, no fusta però ferro sí, perquè l'altre cap de setmana faci bo, perquè no només és la festa de l'esport, sinó que hi ha també la trobada gigantera a Sant Just, que és una activitat que és tota a l'aire lliure, i això també fotria una mica la guita als organitzadors. O sigui que aquest cap de setmana les tempestes de mitja tarda són benvingudes a Sant Just, tampoc no passa res, però de cara al proper cap de setmana hauríem de parlar amb Sant Pere i dir-li que res de tempestes de mitja tarda perquè ens foten l'aire unes quantes activitats aquí. Doncs a veure si ens fa cas. Ja hi parlarem. Gràcies, Carles. Demà acabem de confirmar aquestes tempestes però vaja que no hem de patir massa i si voleu sortir arremangats avui, cap problema. Perfecte, doncs que vagi bé, Carles. Bon dia. Estem escoltant just a la fusta. Saps que una empresa japonesa té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records. Jo vaig veure-hi la manera i vaig escriure per participar a les proves pilot. M'ha vingut al cap mentre volava un diumenge al llit. Ens despertàvem mirant-nos els peus, comparant-nos els dits. i se m'ha escapat mitjàri allà ens he vist amb nens i amb tantes ganes mai vam sospitar que acabaríem així. M'han posat en un hotel una suït descomunal. Es veu Tòquio des del cel, m'ha semblat un bon final. He fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions, m'han presentat els responsables, que són la crem de la crem, tot súper maco, reia molt, arigato, arigato. I el que m'ha fet de traductor m'ha vist un pèl acollonit i ha dit, hi ha una part positiva de pel·lis, discos, llibres, llocs, que donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia. Però mirant els leds i els electrodes m'he vist panxa amunt un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís. I he entès que demà serà una altra vida que viuré feliç Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record. Tu no em deixis preguntar, digues sol. Just a la fusta Ja ha arribat el moment de posar-nos a la cuina. Saludem, com sempre, la Carme Adó. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Avui hem de camí cap al final de la setmana. Sí, fitxa, ja estem a dijous. Exacte, quin plat prepararem. Mira, farem uns ous escalfats amb pistó. Saps cuinar-se el pistó? Sí. És una mica com la sanfaina, no? Sí, una miqueta de sanfaina, una miqueta més consistent. Agafem totes les verdures que tinguem, pavrotxos, verginyes, tomàquets, ceba... Tot el que trobem ho tallem amb també la cuina, s'ha de fer amb una miqueta de gràcia eh, perquè no es tracta de posar-hi tot allà a la paella. Que s'ha de combinar no? Segurament. També es menja molt pels ulls eh. Tu no menges pels ulls? Sí, sí, tant. Jo hi ha vegades que... Té que haver una miqueta, aviam de molt gust no? Tant. Hi ha que la gent ara cada dia menja menys a casa al migdia. Si es fa un sopar que a vegades també se sopa més d'hora tu no? Sí, és veritat això. Estem agafant les costums a altres persones. que són millors poques coses intel·ligentes que tenen el tema del menjar. Esmorzar molt fort, dinar poquíssim i sopar bé, mitja tarda. Bé, ja m'he explicat la història. Allò és el que fem, totes les verdures que tinguem, tot a casa, tot el que repleguem, cerves, tomàquets, alls. Et pensa que l'all és la font de la vida, la gran antibiòtic natural. Passa que tomba molta gent, però aquí on me veus que ha de matí un all de juny. Sí? Molt, eh? Sencer? Tinc la maquineta aquella que el trinxo, el poso... saps què vull dir? Sí, sí. Una cullereta, si vaig portar una cada una em sembla. No, no ho vaig portar. Doncs el poso amb una cullereta i no el rosego, me'l trago eh. De ni idea. O sigui, me'l poso i un got d'aigua. És bo o si em deien fa bona fe? Si no, no toco res. Clar. És com si fos una mena de... No, a mi... Com qui es pren... una pastilla, no vull dir que és com una mena d'antidot. I tampoc tinc mal d'això de... No, molt bé. I tampoc tinc cap problema amb l'estómac, jo la gent que té problemes amb l'estómac no n'hi ha suficient. Però pensa que l'all fins fa pocs anys a França es venia a la farmàcia. Alguna cosa deu tenir, doncs eh. Algú té l'aigua quan la veneixen, no? Doncs hi posarem all també. Bueno, posem all i posem julivert, que és la cosa més barata, l'única cosa gratis que hi ha al món, el julivert, em sembla que t'ho vagi l'altre dia. El posem ahir fent xup-xup, el fem potxar amb una miqueta d'aigua. Que vagi coent-se tot, reiem una miqueta de caldo. Salem, pebrem una miqueta i els ous no es pot xorrar-los a sobre del pisto, no. Tenim un pot amb aigua que li hem posat vinagre a aquella aigua. I llavors quan ja bulli, tirem l'ou, que es diuen ous escalfats. I veuràs que l'aigua ha d'estar molt bullint amb vinagre. Perquè això no se t'espatxurraran. Llavors agafes amb una espàtula, treus l'ou i el poses al pistó. Una miqueta de juliet picat per sobre i tens un plat perfecte. L'ou està mig cruet, no està cru i et pots socapar. A tu t'agrada socapar? Si hi ha salsa, si no ho pots prescindir. Si hi ha matèria exacta en aquell cas seria una bona opció. És igual. Vaig fer un platbata desfregida. Són de sos ferrats. Home, llavors és quan més compensa, eh, això que fa. No ho sé, si compensa, però jo me n'aniré a dormir molt a gust, eh. També t'ho prometo, que ja sé que no... que no t'hauria de fer. Una extra tant, tant. Una extra tant. Amb una llet fregida, t'ho recomano. Molt bé. L'altre no falti. Doncs gràcies, Carme. Fins demà. Fins demà, bon dia. El condensador de fluxo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Com ràdio. Notícies. Bon dia, és a les 11. Us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller de Salut, Boi Ruiz, nega que a Catalunya s'estiguin vulnerant els drets humans arran de les retallades en educació i sanitat. És la resposta a un informe d'amnistia internacional que denuncia que els ajustos són un retrocés en els drets d'alguns col·lectius. Barcelona, Sandra Valent, bon dia. Bon dia, el conseller de Salut ha negat de manera contundent que a Catalunya s'estiguin vulnerant els drets humans amb les retallades en educació o sanitat. No he llegit el informe de l'Institut Nacional, però jo li proseguro que a Catalunya no hem vulnerat ni un sol dret de cap ciutadana a Catalunya amb l'atenció sanitària. Ni un sol dret. No hi ha cap ciutadana a Catalunya que pugui dir que no ha estat aquest i que ha perdut els drets que li ofereixi un sistema sanitari imitatsal. i ho dic per davant a l'edifici de l'informe d'amistia internacional. El conseller ho ha dit, després inaugurar el Congrés Míchels a la capital catalana, com la diu Barcelona. Els líders de comissions obreres i la UGT de Catalunya han entregat una carta a la delegació del govern on reclamen la derogació de la reforma laboral que s'aprova avui definitivament al Congrés. Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez han tingut el suport de més de 200 persones. Barcelona, Ana Ruiz, bon dia. Bon dia, la concentració tot just ha acabat fa uns minuts. L'UGT i les comissions obreres han deixat clar que mantindran la mobilització contra la reforma laboral, però avui el decret s'aprovarà al Congrés de manera definitiva. Un estrany de resistència que l'edat de l'UGT, Josep Maria Álvarez, ha expressat d'aquesta manera. Seran totes les vies, per terra, mar i aire, en termes militars, per entendre. Serà a través del Tribunal Constitucional, que afortunadament ja hi ha alguns parlamentaris que han decidit fer-lo, Alvarez i el líder de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego, també han advertit que els indicats donaran suport als treballadors afectats per la reforma, empresa per empresa. Compte de Barcelona. Famílies que no poden pagar la seva hipoteca s'han concentrat aquest matí davant l'oficina central de banqui a la ciutat de Barcelona i han aconseguit que la direcció d'aquesta entitat accepti, en 7 casos, l'adhesió en pagament del seu deute. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. La direcció de banquia s'ha compromès agilitzar la gestió de aceptacions en pagaments, la documentació de les quals ha alliberat la plataforma Stop. Els desnonaments la portaveu aquí de Banyona ha lamentat, però, que no s'han acceptat les condolacions del deute de les hipoteques de quatre famílies. Hem aconseguit el compromís ferme que aquestes acceptacions en pagament s'agilitzarà al màxim perquè pugui donar una resposta concreta el més aviat possible. dos dels afectats per aquesta condonació continuant negociant amb la seva advocada, amb la direcció de banquia, i no descarten prendre mesures de pressió, com radio Barcelona. Polèmica el Parlament per la negativa de la mesa aquest matí a discutir el tancament dels centres de justícia juvenil de Montilivi i Tilers. El diputat d'Iniciativa per Catalunya Verde, Salvador Milà, ha desafiat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i ha demanat a la cambra que s'hi posicioni. Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia, Salvador Milà volia discutir en contra del tancament de dos dels cinc centres de menors que hi ha a Catalunya, el de Montilívia, Girona i el Stilés a Mollet. La presidenta Núria de Gispert ha dit que aquest esmenat no era congruent amb la moció que s'estava discutint, però Milà ha desafiat la presidenta i en el seu torn ha acusat el govern de sentir vergonya pel tancament d'aquests centres. La diputada de Siualena, Rivera, ha censurat l'actitud de Milà i l'ha acusat de buscar el descrèdit que surti també l'alcalde de Figueres i digui el que pensa sobre que estengui aquest centre, que surti aquí l'alcalde de Girona i digui què pensa, o que surti aquí la senyora Elena Rivera, com a diputada gironina, i que digui el que pensa d'aquesta situació. No tot s'hi val. Elena Rivera, la diputada que els parla i que ha fet al·lusió a mi directament, no té que amagar-se de res, la consellera tampoc no ho ha fet mai, l'alcalde de Girona, l'alcalde de Figueres, en els que parlo per el seu nom, perquè tots defensem el millor per Catalunya, el millor per als menors, i estem molt convençuts que estem fent tot el possible per salvaguardar l'estat de benestar i perquè els menors es puguin reinserir. La llista que finalment s'ha aprovat expressa el rebuig a l'agrupació de partits judicials impulsada pel Consell General del Poder Judicial. Com reliu Parlament de Catalunya? Com ràdio. Es pot. Bon dia, us parla Joan Barberà. Barça i l'ETI Club de Bilbao ja es troben a menys de 35 hores per a la final de la Copa del Rei de Futbol. El club basc ja és a Madrid, el seu teni Marcelo Biel sap podrà comptar amb Ander Herrera i Torraspe, ja recuperats de la grip que patien. El Barça viatja demà mateix cap a la capital espanyola. Recordem que l'equip laurana ultimarà aquesta tarda els detalls per a la gran cita. Per tercera vegada, Madrid supera la preselecció del Comitè Olímpic Internacional per ser candidata a ser la seu d'uns jocs olímpics. Ara, els de 2020, Istanbul i Tòquio seran les rivals de la capital espanyola en la cursa per organitzar la cita olímpica. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són els 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. que respon al Pla Municipal de Gènere, que vol promoure l'assignació de noms de dones rellevants a carrers, places i edificis públics de Sant Just. Els noms que han sorgit són Tres Apamies i Bertran, Escriptora, Carme Pérez i Verdú, Mestra i Veïna, Marga Miró i Colea, Filòloga i Veïna també de Sant Just, la Campana, símbol de l'escut del municipi, i les escoles, ús històric de l'edifici. En les properes setmanes la ciutadania podrà dir la seva. Tothom tindrà l'opció d'escollir quin nom prefereix a través d'internet, de bulleta i de bulletes que s'ho picaran en diferents equipaments del municipi. Avui la Sant Justenca Eva Diaz presenta el llibre Nutrició física mental i emocional a Can Gynastà. Eva Diaz és psicòloga i naturopata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i l'estat emocional i mental. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties com l'estrès, la depressió o l'hiperactivitat. El llibre Nutrició física mental i emocional es presenta aquest dijous avui a les 7 de la tarda a les golfes de Can Gynastà. L'activitat l'organitza la biblioteca Joan Margarit. Continua obert el cas dels roures centenaris. El propietari de la finca tindrà l'última paraula a l'hora de decidir el futur dels arbres. L'Ajuntament Alnus i el gremi de jardiners es van reunir dilluns amb el propietari per mirar d'arribar a una solució que convenci totes les parts. Des de l'entitat ecologista Alnus van explicar al propietari el valor patrimonial d'aquest roure i els avantatges que suposa per a la finca. D'altra banda, també es van plantejar possibles alternatives a la tala. Després d'aquesta trobada, el propietari té deu dies per decidir què passa amb els roures. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 i a partir de l'1 i 5 també al Sant Just Notícies a l'edició migdia. Podeu seguir informats a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com i a través també de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter, així com a través també del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia. Música. No, no, no. Bona nit! Música. Música. Música. Música. No, no, no. La immobiliària 121, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centurí 21 a la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. Un quart de dotze del matí estem mirant de contacte amb el Roger Cònsol de l'Assemblea Nacional Catalana per parlar de la reunió que va tenir lloc ahir al vespre amb diferents entitats arran d'un acte que es vol impulsar de cara al 23 de juny en què es vol penjar una gran senyera a la penya del moro. Parlarem de parlar-ne d'aquí pocs moments i, si no, al llarg d'aquest matí per informar de com funcionarà aquest acte, per què s'ha decidit fer ara i participarà. Ho farem d'aquí una estona, mentrestant el que fem ara és escoltar una mica més de música i ens en anem amb la Love Song dels Antonia Font. Sairà la travessa en un minut I un avió de ferro bimotor, vol a més enllades níguls. A 9,5 mil peus d'altitud, latitud sud, mos precipitam damunt París. I se'm venia obres en decents, té d'escriure un vers un moment. Diria que els teus llavits són hiverns, i som riures. I el cel s'aperta en si mateix. És una esfera intangible on els ausells en totes direccions sobrevolen i sempre els horitzons aquí disten. Com es pulsi s'acudó quan són de ball la lluna i no són de ball el sol. Diria que el teu cos el consider i que el meu sentiment se despista. Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Però què? Sabeu, m'ha dit el que fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia així com a internacional. No, jo no li he dit això. No he sentit coses. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaps. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. El condensador de flujo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Un dels missatges que ha tingut més èxit és el del Joan i la Carol. Diuen... Per reciclar fem servir un sabater, si ho heu llegit bé. És un sabater de plàstic. Amb aquest invent, quan està tancat, ocupa molt poc espai inofenós. Aquí teniu una solució discreta. El seu muntatge i molt més al blog. Aquí reciclem.cat. Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Un quart i mig de dotze del matí, doncs sembla que de moment no podem contactar amb el Roger Consi, ho provarem al llarg d'aquest matí, per tant doncs hem decidit aprofitar el nostre comodí horari. Jaume, bon dia Jaume. Hola, molt bon dia a tothom. És aquesta secció que normalment sempre fem al final del programa i avui t'he fet córrer una mica, jo t'he fet anar una mica de bòlit els últims cinc minuts. Però bueno, no passa res. Però exacte, ho tenim, que són aquestes notícies que passen arreu del món, notícies una mica estranyes. Comencem parlant avui d'avions, una expulsió d'un avió. Avions i matxistes. I aquí és la combinació d'aquesta primera notícia del dia, perquè diuen que expulsen d'un avió per matxista a l'enterrar-se que pilotava una dona. Es veu que un passatger el van fer baixar de l'avió de l'aeroport de la regió brasilena de Belo Horizonte perquè es veu que va començar a realitzar comentaris molt ofensius després que se n'adonés o que li expliquessin que la pilot de l'avió era una dona. Es veu que aquest senyor es va anar posant nerviós, dient coses del rotllo que no volia posar a la seva vida en perill. Comentaris d'aquest tipus fins que va venir la policia i se'l van emportar abans de despegar. Tenia por de volar i ho va focalitzar. Si era per aquest tema ho perdonem. Sembla que n'estigui justificant. Ara també una dona i un comiat d'aquests polèmics. Amb aquestes èpoques de crisi s'estan fent servir qualsevol excusa. Per fer fora algú. Per fer fora algú. I en aquest cas la nostra protagonista és la Lauren Odest que té 29 anys i es veu que l'han acomiadat perquè tenia els pits massa grans. i això feia que distreia els seus companys. De veritat, si s'ha donat aquest motiu és una mica estrany fins i tot. Sí, o és que realment els feia molt grans i potser era una distracció. Llavors potser hauria d'acomiadar els companys per distreure's tan fàcilment. La notícia l'ha publicat ABC News. Això és una notícia que arriba des de Manhattan. I bueno, li han posat com a excusa que l'acomiadaven, que es veu que quan ella va començar a treballar allà, van començar a baixar una mica el rendiment dels companys. I bueno, després el jefe de donar-se'n, cada cop que ella passava passejant per davant de tots els companys de l'empresa, tots la perseguien amb la mirada. I una mica, aquesta és el motiu, perquè era una distracció. De qui era l'empresa? No ho sabem, no en tenim, sembla que no cosa, és com si fos una oficina. Codius orthodoxos? Els amos són codius orthodoxos. Ah, bueno clar, doncs això també explica coses, si són així molt... Però és que atenció, diu que els amos li van aconsellar que se'ls aixafés amb cel·lo. T'estic llegint eh, en aquesta informació que m'has passat, vull dir que és una mica extrem tot plegat. En tot cas, doncs aquesta és l'acomiadament curiós. Ens n'anem cap a més històries. Ara el vídeo, no? Aquests temes... Sí, tenim un vídeo molt curiós avui. Un vídeo que ja estava tenint records perquè és un vídeo realment de kamikaze. Però no és un kamikaze normal, és un nen de 3 anys que condueix una moto i a més a més en direcció contrària per una carrera màxim transitada. Clar, dit això és... Una mica estrany, no? És una mica... O sigui, una moto directament. Sí, sí, amb una moto. I a més no va gens a poc a poc, eh? Porta casca almenys? No s'acaba de definir bé, però és una càmera de vigilància d'aquestes que estan a les carreteres i està just en un encreuament d'aquests quatre carrils a la ciutat xina de Wenzhou. Cap d'aquesta escena que és alarmant. El nen passa amb moto però molt ràpid. Només tenia 3 anys. I com s'havia conduït-la? Ho va provar o li havien ensenyat? Les faig moltes preguntes avui. Si ja era l'esperit de Fonsi Nieto que va tornar un cos xino, no ho sé. En tot cas la qüestió és que va poder salvar-se. Diu que l'avi que cuida el petit, mentre els seus pares treballaven, ha agraït a la policia l'heroic acció de tornar-li el nen. No, no, clar. No, no, és veritat, perquè si no... Es devia escapar el nen de casa, diguem que no... Alguna cosa així, l'avi ens estaria preocupat, pobra. Sap greu. Sí. Està per internet aquest vídeo si el busqueu. Déu-n'hi-do. Doncs ara no et faré més preguntes en aquesta notícia que ens diu que apareix una cassa d'un avió aquest de la segona guerra mundial al desert. Un cassa de la segona guerra mundial al mig del desert. Aquesta és una d'aquelles notícies que podríem plantejar-nos de... de paranormals una miqueta. S'ha trobat al mig del desert d'Egipte un cassa de la segona guerra mundial que pertany als Estats Units. Es veu que el pilot d'aquest cassa, per si algú el coneix, es deia Dennis Copping, però que evidentment no hi ha ni rastre d'en Dennis Copping. L'avió es manté bastant bé, o sigui, per la trompada que es devia fotre al mig del desert i pels anys que han passat es manté bastant bé i bueno, han fet uns nens d'Egipte que se l'han trobat i han fet unes fotos i les han publicat. Es veu que sembla ser que ara han donat l'ordre de, deu ser un cop trobat l'avió, doncs de fer una inspecció en un perímetre d'uns 20 quilòmetres per veure si troben el cos o troben més restes d'aquest accident i poden ser una mica més. Durant l'època de la Segona Guerra Mundial, l'Egipte va ser un dels països ocupats i potser es devia ser un d'aquests avions que es va escapar, però tan lluny de totes les ciutats, això és una mica... El millor era un que es volia escapar, i deia jo. Passo de la guerra i vaig aquí. No ho sabrem, segurament. Complicat, un altre cas d'aquests que queda... que queden oberts. I acabem parlant d'una detenció, no?, d'aquestes que porten cua, també. Sí, aquests són els cracs, els cracs del dia, perquè els han detingut perquè volien fingir que tenien un embaràs, un embaràs de, no sé com es diu en català, quintillizos, o sigui, tenir-ne cinc de cops. És un matrimoni que es diuen David Sarají, Castro Gámez i Edgar Allan Verdugo Gómez. Aquests dos van ser detinguts perquè volien portar a terme una estafa milionària i a més a més molt rebuscada. Perquè a part d'intentar demanar totes les ajudes que reps quan tens un tipus d'embaràs d'aquests tipus, el que volien també era fingir un segrest per encara emportar-se més diners. Aquest matrimoni va provocar aquesta presunta estafa per guanyar molts diners, fent que la policia hi participés, fent que els hospitals participessin, van crear molt de rebomboli per això. I finalment la policia, amb una investigació paral·lela, va descobrir tota la farsa d'aquest matrimoni i els van detenir. És una estafa que suposo que pertens a marxa del país després, perquè si no és evident que no acabes tenint aquests fills. No et pots quedar allà, perquè no sé com la volien acabar exactament. Volia fugir o fer veure que havien perdut els fills. Si voleu guanyar calés, aquesta no és gaire bona idea. Exacte, una mica, que no sigui tan rebuscat potser a vegades, segons com és més fàcil. Rubeu un banc. Doncs, gràcies Jaume, pels teus consells finals. I així tanquem aquest repàs curiós d'avui, gràcies. Moltes gràcies. Fins demà, que vagi bé, bon dia. Bé, bon dia. M'agrada estar que quan ens creuem pel carrer faig tard. Vaig veure que ningú m'espera, que exigeu la primavera. Tan bé aquest any em fa tan mal, aquell burro de la feina que sempre et parla d'hipoteques i de futbol. I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14 T'estimo tant que ja no penso gaire en el veler del que he somiat tota la vida el barro i el veig en l'uniforme et queden tan guai. I no és veritat que estic millor No és bril. Moltes gràcies. Passen 4 minuts de dos quarts de dotze del matí. Aquesta hora saludem els tertulians habituals del dijous. La Montse, la Joana, el Pere i la Lina. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia, Carme. Bon dia a tothom. Gràcies per enfocar-nos a càmera aquí. Que pugui veure per la Montcamp. Exacte, perquè sortiu tots encaixats. Més avui veig que he vingut ja vestits d'estiu, eh? O sigui que gairebé, sí, sí. Comença la temporada... Un solar reformidable. El sol hi apreta, aquesta hora. Sí, tant. De fet, a la Lina hi ha la planta aquesta que ha crescut tant que gairebé no la veig. No, jo ja estic així, perquè com que sóc així una mica maciza, que caigui a la meitat ja n'hi ha prou. Doncs, bé, una altra setmana d'aquestes en què no sé si teniu alguna notícia bona o no. Al final de tot, al final de tot. La guardem pel final. Diu el Pere que té una i jo tinc una altra. Vaig pensar-ne una l'altre dia i vaig dir que parlarem el dijous però l'he oblidat ja. Per tant, doncs em sembla que millor que... No era massa bona? Perquè les no maques t'han recordat. A mi em va agradar molt l'article de la Pilar Rahola que es titulava l'Espanya de les meravelles i que parlava de l'Espanya del col·leguisme. Jo vaig pensar en los bigotes y amiguitos del alma i tots aquests personatges, no? I ella parla de l'Espanya servil amb els poders fàctics, la dels diners fàcils. la del frau, la dels polítics amics dels seus amics, la que no té la paraula d'emissió al diccionari. En definitiva, l'Espanya de ment petita i boca gran, la Espanya de xaranga i pandereta. O sigui, aquella Espanya de la que parlava Machado segueix, afortunadament, la del pensament i la de la idea. Gràcies al cielo. I gràcies a tothom el qui la prodiga. Però segueix dominant aquesta Espanya amb personalitats com la senyora Esperanza Aguirre, que tenen la barra per desviar L'atenció dels seus problemes. L'assumpte de la tèrbol nacionalització de Bànquia i la desviació oculta del dèficit públic d'aquella autonomia, ella ens intenta fer mirar cap a una altra banda, traient de l'armari les banderes, els himnes i les possibles xivlades en el partit de la Copa del Rey. És un tema que l'ha acabat esquitxant seguit de la qüestió de Bànquia. Aquí que n'hi ha persones que saben bastant de cantos. Com era aquella? Xulona mía, xulapa mía. Xulapa no era? Sí, aquella de la cosa castiza. Cuando vayas a Madrid, xulona mía. Xulona mía. Voy a hacerte en Peratí de la Mandela, papiés. Alfombrarte de claveles la Gran Vía y a bañarme con vinillo de Jerez. Madrid... Però a mi, jo també ho defiendo, no té res a veure amb la gent que alguna vegada vol destacar. Perquè a més és boniquíssim, és bonic i molt amable. I la gent molt amable, de veritat. i que a més no tens que mirar la xarxa d'internet com es queixen gran majoria de madrilenyos de las palabras de las gavirre. Mira només la quantitat de madrilenys que han sortit al carrer i com un plen de gom a gom la Puerta del Sol i els 10 cabells que condueix cap allà per queixar-se. I de fet avui fins i tot aquesta caverna mediàtica A nivell de premsa futbolística, com és el diari As i Marga, que de vegades han creat molt mala maró, avui he sentit que un article d'opinió dins del diari As que deia un dels responsables d'aquest diari que no li semblava bé, que a ell no li agradava que xiulessin l'himne, Diu però no crec que sigui una cosa que es pugui castigar i crec que, o sigui, criticant fins i tot des de la mateixa premsa magdalenya, criticant les paraules d'Esperanzaguirre. No té res a veure amb l'event esportiu. En si? No, suposo que és això de barrejar aquestes qüestions. Clar, perquè l'esport és l'esport. Jo crec que no cal, vull dir, si fan una aixiolada, això és una aixiolada, s'acaba l'aixiolada... Està decidint un minut o dos? Bueno, quan fa un minut de silenci pel respecte d'una persona que és un difunt... Hi ha vegades no, també hi ha gent que no ho entenen. Tampoc no es comporten, no? Montse, com m'ha dit un col·lega del seu propi partit, li ha dit... Se lo has puesto a huevo. Igual no silba en el himno. I la pitada serà per a tu, no? Jo crec que ella no anirà, que ella no anirà, em penso. No, però trobarà unes pancades ben boniques allà amb caricatures. I anirà el cap d'Estat. Però ells dos no es tenen gaire simpatia. I també un punt a favor del Puyol, del que fa la transmissió. Quan va rebre el català de l'any va fer una... Un discurs bastant brillant, eh? Bastant brillant. Molt brillant. Molt senyat i molt bé. A més el fet que no llegis en cap moment. A mi em va agradar molt quan va dir jo no soc el català de l'any. Aquella ciutadana que pateix les retallades. El discurs que va fer el rebre el premi. Està molt bé, també. No tenir moments bastant... També quan es va referir el president Mas o en altres moments més vinculats a aquesta crisi, no només econòmica, sinó social, no? Sí, sí, i de valors. I en el que li va dir, senyor president, té tot un poble al darrere d'això, va estar molt bé, molt bé. Sempre buscar el consens quan es vol tenir alguna cosa Realment, clar que sí, perquè ha de ser amb idea de tots. No és imposar, sinó buscar consens. Bueno, això suposo que ho aprendrà el ministre d'Educació, que ahir tot li va fer la gran plantada a tots els rectors de les universitats. Sí, sí, va estar molt bé. Va estar directament tota la comunitat educativa en contra. De vegades era allò que anaven per lliure a cada sector, no? Professores d'universitats... fins a universitat. Avarca tot el que és l'ensenyament. Com avui diu l'acudit d'Efer l'avui, diu, el primer pas serà que els alumnes ja siguin autodidactes. Prescindir els metges. L'ensenyament autodidacte. Sembla que surten de la ràdio. El bebé diu jo sempre posar-me el xupet. El meu renebot, fill d'un nebot, té dos senyets i mig. i amb un telèfon mòbil del pare el tio es posava el que volia i no, no, no parlava, no, no, no, és que el telèfon no sona per la música, doncs es posava la música que li agradava i ballava i no se la canviava i jo dic però que fa aquest nano tu? ni tocar el botó. No, no, no, aprenent de què? Que ja sabien manecar-lo. Avui els nens de ben petits dominen millor les tecnologies. Som d'una època en què la informàtica no formava part de la nostra època. Per tant hi entrem molt poquet. Jo soc la primera que ho reconec. Hi entro molt poquet. Per exemple a mi ni al Facebook ni al Twitter, res o tot això. Ah no, jo sí que hi entro. Tu ja ets el meu germà petit. No, jo he treballat evidentment en el món de la comunicació, he treballat en un editorial. Si tu treballes en un mitjà informatiu... Tu treballaves en aquest món, però jo parlo com a gent de peu. T'has de saber comunicar... I jo ara que començava, resulta que al meu net se li ha espatllat el seu i me l'ha reptat. Dic va bé, va bé, ara fes igual amb el que has fet amb el teu, mira, que has de fer. Tot i això, sí, jo recomanaria a moltíssimes persones que es passen molt amb el Facebook, perquè aboquen tots a la setmana. I no s'adonen que això ho estàs llançant al món, ho estàs donant a conèixer. Just obrir el correu, mirar el que hi ha, si una cosa m'interessa, tal. El correu, sí, et pots comunicar amb precaució, no cal dir-ho tot, però a través del... Amb escape també et pots comunicar. A la candidat de hackers que arriben a haver, que entren a dintre de tot, El correu té menys perill. El que m'empipa és que abans el meu fill té una feina que realment para poc a casa. Hi ha pocs dies que podem dinar junts, pare, mare i fill. doncs, es passa tota l'estona contestant correus i, dale que te pego, dic, això ja és la retallada final, això sí que és una retallada, ni família ni nada. Però jo estic d'acord que precisament amb molts amics i coneguts i amb molts col·legues, que els temps apartits per tot l'estat espanyol, que és la manera de comunicar-se, i una cosa molt positiva sí que es pot fer a través de Twitter, a través de Facebook, a través dels e-mails, és que donar pistes a la gent que treballa en una professió perquè vegin a quins llocs poden dirigir-se, a quins llocs poden publicar, a quins llocs poden comunicar-se. I, evidentment, anys enrere, si un ciutadà... Neixia, jo què sé, a Telde, a Gran Canària, per comunicar-se amb els Estats Units o amb França i enviar el seu treball tenia molts problemes. No, ara no, realment. És una de les parts bones. Però la cosa quotidiana dels correus i de tot això... El que voleu que us digui. És una esclavitud. Això fa la part de la condició humana. Si tenim una premsa, com va dir en Puyal, que hi ha gent que ha estudiat periodisme per fer... I en saben, eh? I en saben molt. I fan una labor molt positiva. Però altres també han estudiat periodisme, o filologia, o filologia i lletres, i es dediquen a fer programes de xafarderies, i es dediquen a fer coses absolutament degradants per embrutir el poble. O sigui, doncs igualment, en un mitjà a la base d'absolutament tothom, com internet, és lògic, que la part bèstia que tenim la fa una mare, també la boquem allà, i la part més pura, la part espiritual. Però el que ha fet Periodisme per vocació ho fa amb el cor, amb el cor i amb el cap. Amb vocació. Però tu mira la trajectòria de molts grans periodistes del que tenim al país, i n'hi ha uns que han sigut fidels a la seva vocació inicial i en ella es viurà, com el cas d'en Puyal, de Jordi Barberta i de tantíssima gent, però n'hi ha d'altres que han sigut grans comunicadors que han fet entrevistes precioses i avui estan revolcant-se en programes de telescombraries. I no vull dir noms, però... La pela és la pela. Saber del que saben i tenir la formació que tenen de filosofia, de teologia, d'un munt de coses que han estudiat, s'han revolcat a la xafarderia pura, perquè això els dona una pasta. Perquè si totes les tertúlies que hi participen, sempre hi ha periodistes, veus els que són de la bona escola i els que són, que baixen els esglaons per anar... Els capa l'enreonen, reflexionen i plantegen arguments i després estan els adres que criden. La tertúlia del grito y el berrido, doncs com crida, a veure qui parla i qui pot més. Així no ens aclarem. No ens aclarirem mai. No, però això, perquè són uns grans índexs d'audiència. I de vegades com que no és l'audiència, jo dic que si ara... És quan entra també aquell debat de... i la gent s'ho mira perquè ho posen o ho fan perquè la gent s'ho mira? De vegades hi havia gent que plantejava que la gent s'ho mira només perquè els hi donen. A mi em fa l'efecte que si tot fos molt assenyat i molt tranquil i cadascú... Aleshores la gent normal no s'ho miraria. Llavors, com aquesta gent es discuteixen i cadascú... Enganxa, perquè els problemes que fa la Belén Esteban, per exemple, que jo els he vist així... No, no els he vist mai. Jo fent saping sí que els he vist. I m'he quedat aturada uns momentets. és que no es pot suportar, no treus res d'allà, no t'enganxes. Per exemple, com van fer el Gran Hermano, a mi francament, ni fu ni fa. No el van fer ni el fan. Veus, el fan encara, jo no l'he mirat mai. Aquests programes segurament... No m'interessa, és que no m'interessa mínimament. Hi ha gent que l'interessa però que s'ho mira amb certa distància. Nosaltres pel morbo, no? Exacte, hi ha com l'interès al morbo i després gent que realment són els seus referents. I gent que viu d'això. Vull dir que suposo que, a més, són temes que han existit sempre abans i no en televisió o en algun altre assumpte, vull dir que... Sí, però vull dir... Un dia un problema... Ens diem aquí el nom del porc... Exacte, no? No, no, no... No, no, no... No va amb la nostra manera de ser... Es notaria que fèiem comèdia... Es notaria, es notaria... Ara, si representem alguna cosa, val, eh, doncs... Busquem un... un vaudeville d'aquest o un ceineta... Sí, un teatre llegit d'aquells de... de... de huerga. De un buen teatre. Sí, de los hermanos Quintero, per dir alguna cosa, veia entremesos. Una gatada del Pitarrà. També, també. Va dir Mourinho que feia en teatre d'Albor aquí a Catalunya. Aquest senyor no veu gaire teatre. No li cal. No li cal. No li cal amb ell. Sí, però també és un actor de populisme. Una vegada vaig sentir dos comentaristes que deien Diu que si no existís en Mourinho l'hauríem d'inventar. Deia un professor d'art dramàtic que deia que tots hi som en el gran teatre del món, però no tots saben interpretar Chekhov. Aquest és bastant difícil. que era un excel·lent professor de l'Institut del Teatre i un gran actor, i tenia per a vegades paraules molt lluminoses. Si no hi ha el personatge s'ha de crear perquè no hi ha l'opositor. Hi ha molts inventors del propi personatge i aquest personatge que s'inventen perquè aquests molts personatges d'aquests que surten en programes més o menys populistes i de xafarderies, no són ells mateixos. No, fan una comèdia. Es reinventen per fer un personatge que tingui les característiques que ells volen. Que tingui ganxo, clar. Que tingui ganxo. Llavors aquest personatge s'hi convé que parli de de banyes per la de banyes, s'hi convé que se separi de marits a mans i que té que hi hagi relacions amb persones dels dos sexes i amb moltes com més merder i més marro hi hagi, millor, no? Millor. I aleshores que cridin a mans ressentits... Inflar, inflar. Inflar, inflar la cosa. Que tot això és veritat o és mentida, això és igual. El que es tracta... El que passa és que hi ha una part de l'audiència que poc formada i que ho pren com veritat i llavors ho escampa i ho comenta. No hi ha més envia e-mails i diu pobra faleta que el sisè nòvio l'ha tornat a deixar. Si el veus així a cop de vista no saps si és Un noi o una noia? El que no sé si és... Perdoneu, eh, que ara intervengo un momento. Aquest ballarín de flamencos japones. Ah, sí? Ahir va sortir una entrevista amb ella de l'Avanguardia. Anant al d'allò, anar al telediario, que és el que veig, per amargar-me una mica la vida. 73, ara faran paper de Celestina. No, no, ballava, va sortir un res, un sketch petit o una visió del teu espectacle, que a més anava amb... Faralaes. No, no arribava a això, però portava una bandilla no se que i un sentimiento en el alma hondo, hondo, que la feia bien. Aquest tio és un estudiós del flamenc. No, no, a més és que als japonesos els hi agrada moltíssim. Ell diu que ell balla igual fent d'home que fent de dona, i a més tenint en compte que en la tradició teatral japonesa en els segles els papers de dona els feia dels homes. I aquí també, les primeres dones que van intervenir a la a les funcions va ser un escàndol. Clar, perquè interpreu amb tot eren els homes. No cal anar gaire lluny, als anys 40 encara... Nosaltres vam anar a fer una obra col·laborant amb els cel·leciats de Sarrià i vam comprovar, con la sombra i la meravella, que els papers de dona també els feien nois, amb el qual tenien unes escenes d'amor del mes... Bueno, i a l'òpera... De lo más torrido, no? La veu aquella de la... Del castrato. Fins i tot. I castrato. Clar, per això, castrato, perquè no li canvia la veu. Allà d'allò de Montserrat, aquelles veus tan boniques que n'hi ha al tanto, no?, que no els castrati. Sí, exacte. Pobre fillets. Pobre fillets. Em sembla que són fins als set anys. En la comèdia sempre ha existit, no? Sí, sí. I en la vida també hi és. I tant. I a més és que... i seguríssim que existeix que a molta gent les vides reals o inventades de personatges famosos els fan bullir l'olla, els alegren l'ànim, els distreuen dels problemes dels pròpies drames personals, de la pròpia programàtica quotidiana i aleshores entrar dins de les xafarderies de sapiguer si el senyor rei d'Espanya té una mano o no la té i quants anys fa, exacte, i fins en bolígues té, que això al final sortia a la llum, es veu que dona una crida molt personal. Sabidíssima. El governador de Chicago que diu que perdoneu amb l'entrevista amb el rei. Diu que sí que subo encima de elefantes, pero vaya, así matarlos no. Y eso como se lo hizo, li va preguntar. Pues al bajar de la cama dice hombre inventes otra cosa. Es la diu aquest senyor dintre de tot, no té el concepte en quin nivell està considerat el rei. Però bueno, no, res, castrat i castrat i tot el món... Priego, priego. Si voleu... Passem ara a les notícies positives que dèieu que les voleu guardar pel final. Encara que sigui molt ràpidament, subratllaria que Amnistia Internacional creu que les detallades ja vulneren drets humans. I denuncia també avui a la pàgina 14, no sé si recordo de la Vanguardia, el periòdico, perquè he llegit aquest matitos dos diaris, posa a la pàgina 14, denuncia el que s'arriba a gastar en la fabricació d'armament. Han dissimulat les xifres, diuen que la retallada que havien fet ha estat una, però ha resultat mínima. Comparat al que es retalla amb sanitat i educació, amb el que es retalla amb armament, amb armament és una misèria. A nivell mundial, aquí el Jordi ja ho havia comentat sempre, i a veus de la parròquia, el Jesús tota la vida, la seva, diu Si només hi hagués una dècima part del que diu la fam del món s'eliminaria. Ho he comentat moltes vegades i el senyor Iberes de Justícia i Pau ho ha dit també públicament i ho ha dit per televisió i ho ha dit repetides vegades però és d'aquelles coses que jo recordo inclús quan en una enciclopèdia que saps que en Ciclopèdies i Diccionaris tractes tots aquests temes, vam parlar amb la Fàbrica Casa, que és la que fabrica les armes aquí, ens van dir que xifres no en podíem donar. No, no, no, no. Ens havíem de dir que es feia el just, però que no podíem donar xifres perquè és top secret. O sigui que falta saber si les que sabem són autèntiques o falses. Aquí està la qüestió. Perquè ho dissimulen molt. Després de mirar-me l'avantguàrdia bastant exhaustivament, però no llegint massa, sinó titulars, etc. Al final he arribat a la conclusió. L'única cosa positiva que hi ha, que per mi és excepcional i boníssima, és que tenim senyors els pentants plens d'aigua i no patirem sagratat aquest estiu. Visca, visca els pentants. Han hagut d'obrir les comportes. I una altra de positiva de la xarxa és que diverses universitats, la Politécnica de València i d'altres comunitats, que comparteixen les classes a la xarxa i estan donant resultats molt bons. O sigui que hi ha gent que es tornen bons estudiants a base de donar lliçons a través de la xarxa. Jo sé qui estudia a través de la xarxa i està traient notes que no havia tret quan era petit. Jo conec algú que ni xarxa ni res més però que de moment no hi ha tret res. Si és veritat que tots els aparells electrònics produeixen una certa relació de hipnòsi amb qui els fa servir, si no els fa servir per pura xafarderia, Però si resulta que s'enganxa per aprendre matemàtiques o aprendre llenguatge, doncs també li funciona. És la part bona de tota la tècnica. El tema és enganxat mirant la pantalla, que segur que davant d'un llibre doncs igual es discreuria. En els petits potser no és tan positiu o ho serà més tard perquè els petits es passen hores. Amb la maquineta. Sí, però s'enganxen a tot. Una de les coses que li agrada molt és el llenguatge quan entra dins de les pàgines de llenguatge. Per exemple, els rodamots de l'ordinador també s'hi enganxen. I li agrada saber les paraules i com conjuguen i els vers. Perquè ella té una tendència. Però ella té un interès perquè veus les paraules. Però aquí només és el joc. El joc de matar Marcianitos. O de jugar a futbol. I saben manegar la màquina, encara que tinguin 6 anys. Sí, però això és molt fàcil. Per anar a botonets i disparar de joc entre les maquinotes que hi ha als bars. Sí, entre les grans i les petites. Això ve a compte qui li han donat el Premi Príncep d'Històries de les noves tècniques. Sí, però ella ha fet unes històries Que em sembla a mi, per allò que jo conec, més o menys. Però les històries d'ell tenen bastant cap veu. Més contingut. Més contingut, ara has dit tu la paraula. No són tant de matar personatges. En una altra línia. En una altra línia, exactament. No, si a través dels videojocs, fan ja de molt educatius i que es van molt bé. Perquè és la història del Mario, no? El Mario aquest que té tantes... No, no, no, no. Ah, pensava que anaves a recitar-ho. Això és el programa d'ahir. És la samba de mi esperant. Perquè anàvem parlant de Taualpa i Upanqui i vam dir si no la trobem, ja la teníem preparada. Per cantar-la, per cantar-la. Per avui hauria flogut, veus? No, millor que no. Comptanadament la vam trobar, el Marc la va trobar i evidentment sonava millor. En lloc de cantar-la, el Pere i jo... Mira, ho vam trobar diferent. Que la vau recitar o què? No, no, no, no. Vam posar la veu del cantant que la va crear. La data guapa i ho pangui cantat pel Sabadellos o no sé. Tu estàs parlant d'uns quants anys, eh? Sí, però és que nosaltres fem l'Efemérides i l'Efemérides parlem de coses de fa 500.000 anys. Sí, sí, clar, ja ho veig, ja ho veig. El que necessiteixen amb la data del dia. Amb la data del dia. Ui, som al final ja. Doncs exacte, ui, sí. Ja arribem doncs a aquest punt horari de les 12, per tant doncs tanquem aquesta tertúlia. Moltes gràcies. A tots quatre, Nina, Pere, Joan i Montse, tornem la setmana que ve. Moltes gràcies. Gràcies a vostès. A reveure. Mitja minuta, doncs, i com dèiem, arribem al punt on connectem amb les notícies de Com Radio. Tots seguits també sentirem el bullet informatiu dels Senyors Notícies i tornarem a partir de les 12.10, que entrevistarem Roger Aritge, biòleg especialista en el mosquit tigre, per saber com hem de prevenir l'arribada d'aquesta espècie aquí a casa nostra. I tornem tot seguit fins ara mateix. Bon dia, són les 12, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El Parlament acaba d'aprovar una moció de rebuig a les mesures d'ajust a la sanitat pública, aprovades pel govern central, la Càmbra Catalana i Insta. L'executiu d'Artur Mas ha presentat recurs al Tribunal Constitucional. Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia, el text aprovat diu que el Parlament mostra la seva disconformitat per la invasió de competències del govern central en matèria de salut. Al mateix temps, insta el govern català a interposar recurs al Tribunal Constitucional si així ho considera el Consell de Garanties Estatutàries. Així mateix, el Parlament rebutja l'exclusió de l'assistència sanitària a joves majors de 26 anys sense un tracte o bé fer pagar els jubilats el 10% dels medicaments. El diputat de Ciutxavia Crespo ha dit que la necessitat d'estalvi no justifica aquest canvi de model. Aquest model, amb aquest decret, queda deconstruït per les noves disposicions. Aquest canvi de model suposa una regressió desafortunada, inacceptable i totalment innecessària. El que no ha tirat endavant és la retirada de l'euro per recepta. L'abstenció del PP ha resultat clau en una ajustada votació. 51 bons a favor, 59 en contra. Com radiu Parlament de Catalunya? El Congrés dels Diputats a Madrid ja ha començat el debat en comissió sobre la reforma laboral. Tots els grups de l'oposició, excepte Convergència i Unió, han demanat l'ajornament de la sessió fins demà per estudiar un reguitzell d'esmenes acceptades a última hora, però se'ls ha denegat. Bon dia, si el PP ha acceptat modificacions a la reforma laboral de tots els grups polítics, però ho ha comunicat just abans que comences la comissió a dos quarts de deu. Tota l'oposició, excepte Convergència i Unió, han demanat l'ajornament de la sessió fins demà per poder estudiar les novetats, però la mesa de la comissió només ha acceptat suspendre la sessió una hora. Això demanaven des de les files socialistes. Un aplazamiento de la comissión hasta mañana. para poder analizar en profundidad todas las enmiendas transaccionales que se no han presentado en el día de hoy a un texto tan importante como la reforma laboral y por tanto solicitamos de la presidencia el aplazamiento de esta comisión 24 horas mañana. Amb les modificacions introduïdes a la reforma laboral, les baixes per tractament de malalties greus queden excloses del còmput de dies permessos per absentisme laboral. Ara mateix es debaten tots els canvis, com Ràdio Congrés dels Diputats. A aquesta hora passa a disposició judicial el conductor que va atropellar mortalment un policia local de Manresa, el Bages, en el moment dels fets l'arrestat conduïa sense carnet i sota els efectes de les drogues. A més, el jove està pendent d'un judici perquè suposadament havia atropellat una altra gent al municipi de Sant Fruitós de Bages l'any 2009. D'altra banda, a les 5 d'aquesta tarda, la vasíglica de la seu de Manresa acollirà la cerimònia de comiat del policia mort d'aquest dilluns. Més de 300 parelles participen al llarg d'aquest matí en el procés de selecció per treballar com a turistes per promocionar destinacions amb el distintiu de qualitat de la província de Barcelona. Helena Puigduet, de Bandia. Bon dia, segona edició d'una campanya que promouen conjuntament la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç. La intenció és la de promocionar, a través de les xarxes socials, els prop de 400 serveis i establiments de la província de Barcelona, distinguides amb el segell de qualitat turística CICCET. La parella seleccionada tindrà traçat un full de ruta, vehicle, manutenció, estança i sou de mil euros, i diàriament, durant dues setmanes, haurà d'elaborar un quadern de viatge i penjar-lo a la xarxa. Xavier Font, de la Diputació de Barcelona, ens parla del perfil dels candidats. Aquest cop, el perfil de la gent que se'ns ha presentat és molt... per nosaltres és més interessant, perquè són més ben formats, són gent que té més experiència, i el problema serà la nostra selecció. L'aparella que surti seleccionada començarà l'itinerari el proper 6 de juny i, com que anem de cara al bon temps, en aquesta edició es potenciaran les destinacions de costa. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça riga el rep al València Bàsquet a tres quarts de deu de la nit en el primer partit de les semifinals del play-off pel títol a la Lliga CB. Escoltem el tècnic blauranat Xavi Pascual. Esperem que sigui clau. Contra l'alacant, doncs al Xavi l'agraï i a tothom sempre agraïm a la gent que ens ha d'animar, però esperem que... Que demà contra València, que amb tot respecte a Malacan, ja és un equip amb més noms i més històric, esperem que demà Palau estigui en el seu millor nivell i ens adjudi, perquè aquests partits són calents, hi haurà moments intensos i esperem que ens adjudi molt. Paraules de Víctor Sada, base del Barça-Riga. L'altre semifinal la disputen el Real Madrid i el Cajal Laboral. Anoké i Patins, avui comença la final. A 8 de la Lliga Europa juguen el Barça i el Reus. Tot seguit, les notícies de Santjust. Bon dia, són les 12 i 5 i us parla Sergi Pons. La Sant Justenca Eva Diaz presenta el llibre Nutrició física mental i emocional a Can Gynastà. Eva Diaz és psicòloga i natuòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i l'estat emocional i mental. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties com l'estrès, la depressió o l'hiperactivitat. El llibre Nutrició Física Mental i Emocional es presenta aquest vespre a les 7 a les Golfes de Can Ginestar. L'activitat l'organitza la biblioteca. Les entitats ja han proposat els noms pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Les opcions les han plantejat els col·lectius que desenvoluparan activitats en aquest espai, a més del Consell Municipal de les Dones i l'Arxiu Històric Municipal. Les candidatures havien de ser en femení, ja fossin noms propis o comuns, un criteri que respon al Pla Municipal de Gènere que vol promoure l'assignació de noms de dones rellevants a carrers, places i edificis públics de Sant Just. Els noms que han sorgit són Tres Apàmies i Bertran, que és escriptora, Carme Pérez i Verdú, mestra i veïna de Sant Just, Marga Miró i Colea, filòloga i també veïna de Sant Just, la campana, símbol de l'escut del municipi, i les escoles, ús històric de l'edifici. En les properes setmanes la ciutadania hi podrà dir la seva. Tothom tindrà l'opció d'escollir quin nom prefereix a través d'internet i de botlletes que s'ubicaran en diferents equipaments municipals. La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana prepara els actes de l'issada de la senyera a la Penya del Moro. Diverses entitats participaran de l'esdeveniment que pretén ser una mostra de catalanitat i orgull nacional del municipi. L'issada de la senyera serà la visíl·li de Sant Joan al matí. A dalt de la Penya del Moro es llegirà un manifest i es donarà a terme un seguit de representacions de cultura popular. D'altra banda, el proper 2 de juny hi haurà diverses parades de l'ANC arreu de Sant Just que serviran per difondre i recollir fons per l'acte del dia 23 de juny. Doncs aquesta és tota la informació del moment. Nosaltres tornem a partir de la una i cinc minuts als Enjust Notícies Edició a migdia. Però recordeu que podeu seguir informats a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com. També ho podeu fer. a través del portal d'informatiucomarcal.com i a través de les xarxes socials de Ràdio Svern a Facebook i a Twitter. Que passeu i molt bon dia. Passar la frontera al maleter d'un Mercedes verd i atrotinat la primera nit en un caixer la següent sota el pont de la ciutat la tercera pensant el camí fet i la quarta somiar en com d'esfell. Mentre remugaven els bodells, llamps i trons feien baixar el cel. La nit em para el sexe i les tempestes els lladres no hi ha païs, hi és prou la paï. I d'aquesta manera A prendre el calavera, a saltar prets i obrir cantaus. La cinquena nit també ploguer, l'adrenalina prou té el seu encant. El sisè camí no se n'estiguer, i perder la por del debutant. La setena nit es va confiar i en sortís raó el llit i pentejant davant la reixa humida d'aquell fort de pa. Dos gendarmes i el blau llampagant. La nit em para el ses i les tempestes els lladres. No hi ha fall, si és prou la fall, i d'aquesta manera van agafar el calavera per saltar prets i obrir gandals. Entrar a comissaria en manillat. Remugant dins un cotxe celular. La primera nit no va dormir re. I el després següent, i ara al carrer. La nit em para el sexe. I les tempestes als lladres. No hi ha pany si es prou la feina. i d'aquesta manera va fent el calavera. Soltant trets i un brinque en deus. Va dir un casveu, va dir un avit, un punt, Justa la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. El condensador de flúso. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. The Hill of the Leaves, every afternoon from 5 to 7, a radial desbrand. Però què? El metge no m'ha dit el que fa. Bé, vostè m'ha dit que el volia com a internacional. Jo no l'he dit això, no he sentit coses. Volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. Just a la fusta, al magazine del matí. Ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Quim. Ho has fet mil cops. No pateixis, vaig bé. Les implogències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. I took a photograph of you in the herbaceous golden. It broke the heart of men and flowers and girls and trees. Another rainy day, we're trapped inside with a trace that No, no, no, no. Passo un minut d'un quart d'una del migdia. Parlem ara de mosquits perquè el Consell Comarcal ha començat la campanya de control d'aquestes espècies al Baix Llobregat. que en els últims anys el mosquit tigre és un dels que més preocupa i que sobretot doncs és el que ha rebut més atenció per la seva agressivitat. En parlem aquesta hora amb el Roger Eritge, biòleg i especialista en mosquit tigre. Molt bon dia, Roger. Hola, bon dia. Un mosquit que va apareix ara fa deu fer, 5 anys, ja, no? Més o menys. El 2004. Doncs una mica més, fins i tot. I que realment, en els últims anys, cada estiu, ens trobem amb el problema que sobretot en alguns llocs com el Baix Llobregat, Té una presència important i és força molesta i difícil de combatre. Doncs sí, és una espècie de mosquit. És nova, no és especialment més agressiva que altres espècies de tota la vida. Per exemple, que ara mateix estan sortint uns aigomolls que estem controlant aquí en el delta del riu. que també són la mateixa família, que són autòctons, però que són estacionals i que creixen en les maresnes. El mosquit tigre és igualment agressiu, fa mal com pica i ens causa unes molèsties molt òbvies, molt evidents, però és que, a més a més, ens cria dins de casa, de forma que el tenim al costat mateix. No és un mosquit que està en el camp, que està allà lluny i que pot arribar al poble d'incidència. És un mosquit dins de casa. Exacte. I, per tant, sempre es donen aquests consells que és important, semblen, a vegades, Consells que de primer cop al seny et sorprenen però que realment són efectius, no? Que si se segueixen s'evita bastant la proliferació d'aquestes espècies. Sí, bé, a veure, no... Tenim que veure les coses tal com són. No podem, tampoc, vendre receptes màgiques perquè no n'hi ha. Sabem que els consells no són sempre fàcils de seguir, tampoc. perquè d'entrada el principi és molt senzill. Els mosquits tigres criden en aigües estancades que tenim a dintre de casa amb petits recipients. Pot ser una llauna de cervesa o coses més petites encara. Pot ser platets dels que tenim sota els testos perquè no s'escoli l'aigua precisament. No és cap delicte tenir platets sota els testos perquè no s'escoli l'aigua, al contrari, es vol per la planta. Però té aquest risc atregit. Pot generar l'aparició de mosquits tigres que ens picaran a nosaltres mateixos. O sigui que, amb tot plegat, bueno, hi ha els nostres veïns. Amb tot plegat hem d'arribar a un equilibri, hem de saber que manejar-se de segons quina manera, recipients, o tenir els recipients al jardí, o una galleda, o un covell, o un bidó, Això no és que sigui dolent, però és clar que pot tenir conseqüències molt desagradables en aquest sentit. I nosaltres, des de l'administració pública, fem tot el que faci falta a la via pública, però, evidentment, a casa de cadascú no hi podem entrar. Per tant, aquí hi ha una feina que hem de fer conjuntament. Per tant, convé evitar aquests recipients a l'aire lliure. Exacte. Com amb tantes altres coses en la vida i en la nostra vida social, com una espècie, diguem-ne, de col·lectiva que som, de vida en comunitat, doncs hem de fer un esforç nosaltres mateixos per tal de prevenir d'una forma cívica que puguem estar generant mosquits, mantenint aquests recipients a casa nostra. I també hem de parlar amb els nostres veïns. Això no és una... Evidentment, ja els nostres oients de alguna manera estan fent el càrrec que no estem parlant d'una actitud individual. És col·lectiu, no servirà de res, que nosaltres traiem totes les nostres galleres, i desafortunadament, això és un cas que veiem bastant sovint, de persones, de famílies que estan molt conscienciades, que han tret totes les seves galleres, que han sublimit els de platet, són els testos, que no tenen joguines acumulades a l'aire lliure, no tenen cap estri de plàstic, o estan tots a cap per avall perquè no s'inundin per la pluja. Però esclar, potser el d'ahir té dos bidons perquè acumula aigua per regar, o perquè té una mica d'ort o pel que sigui. És clar que el veí, o el convidor d'aquestes, pot generar desenes de milers de mosquits. I no picaran només el veí, picaran totes les cases que hi ha a la zona. És una feina nostra, és una feina de les nostres veïns, és una tasca de comunitat. I des de l'administració, què més es fa per intentar combatre-ho? Per una banda, estem explicant això a la gent, que no sembla poca cosa, però és molt complicat, perquè és clar, la gestió de l'aigua cada seva no és un tema, diguem-ne, no és com tenir brutícia o com afavorir la proliferació de les rates o coses així, que tothom té clar que són negatives, tenir aigua no és negatiu, per tant... És el temps de generació de les larves. Això no hi podem fer. Nosaltres, des de l'administració, des del servei de control de mosquits o del Consell Comarcal, el que estem fent són tractaments intensius amb productes que maten les larves, i els estem fent en els punts de crida que hi ha a la via pública. De la mateixa manera que dins de les cases tenim bidons, galleres, principiants, en el carrer tenim bàsicament els embornals, que són les reixes d'aquestes de desguards de les egos de pluja que hi ha a peu de vorera, en l'assalt. En tenim portografiats, gairebé 50.000 en el Baix Obregat, i els tractem sobre cadascun d'ells, tots i cadascun d'ells, com uns dos cops i mig l'any. L'any passat, perquè això va resultant en 36.000 tractaments en embornals, que es fan manualment i d'un per un. Sí, Carvalen és una... És feina. Està fent una feina important. I també prestem assessorament a la gent que té problemes que pot trucar al seu ajuntament si tenen un problema molt greu i realment no se'n surten, no troben on està l'aigua, no l'han buscada i no saben provar on són, estan criant els mosquits. Nosaltres podem enviar un tècnic, a partir de l'ajuntament, podem enviar un tècnic a casa d'aquesta persona per mirar de trobar-la, de trobar el lloc on estan criant i fer una mica de diagnòsic sense càrrecs per la gent. I a banda del mosquit tigre, no sé si també hi ha alguna altra espècie que també compligui o que sigui perillosa, si més no, pels humans, vull dir. Home, a nivell del municipi de Sant Just, penseu que nosaltres treballem en 20 municipis de la comarca. Les tipologies són molt diferents, hi ha espècies diferents de cada municipi. Penseu també que el servei nostre existeix des de fa gairebé 30 anys, vam aparèixer en 1983. El mosquit tigre, d'alguna forma, ha donat als mosquits, i de retruca a nosaltres, una rellevància mediàtica. Però els mosquits al país hi són, i alguns d'ells... Són menys molestos que altres, no, suposo, alguns? Sí, el mosquit comú era la més habitual fins ara en el medi urbà. Sobretot és el medi urbà el problema, perquè en medi rural sí que hi ha espècies com ara aquestes que us deia abans, les aigomolls. Són agressives. Aquí al plat de Llobregat, per exemple, en Viladacans, en la zona costera, doncs estan acostumats a saber què és. Són agressives i molestes. Però al medi urbà, fins ara, només hi havia mosquits comuns. que són aquests que estan en les habitacions de nit, que no piquen de dia, que són molt tinnits, que més aviat molesten pel soroll que fan quan mouen. Això és el mosquit comú, i això és de tota la vida. Deu ser el mosquit més abundant de l'univers, però no és especialment molest, en realitat. Quan en interiors tots els productes plagífics que podem trobar en el supermercat són eficaços, El problema mosquit tigre és que es diuen que és d'exteriors, tot i que també poden entrar a les cases, però les cases, com dic, es poden protegir amb productes, però a l'exterior no, només podem usar repel·lents. Per tant, és molt important la prevenció en el cas de mosquit tigre, l'actitud de sensibil, d'alguna manera. No sé si aquests geranis antimosquits funcionen, són eficaços o si no serveix, a l'hora de pensar. Desgraciadament, en el nostre país hi ha una política de protecció al consumidor que realment és molt laxa, de vegades en algunes coses, en altres no, n'estic segur. Però en temes de mosquits, estem veient en les botides, inclús de vegades fins i tot en farmàcies, estem veient productes que són autèntics fraus, que són coses sense cap mena de base científica, d'empreses que han comercialitzat coses que no els han demanat cap mena de verificació, que allò realment sigui així. L'exemple més clar potser siguen els repel·lents per ultracons. Són totalment ineficaços contra mosquits, que no han funcionat mai, no poden funcionar. Tenen un principi que és fals. Però s'ha de ser enverent universalment, que ara com que hi ha més models, i esclar, valen uns diners. Però hi ha molts exemples, molts, molts. Hauríem de mirar-los un per un, comprovar realment què és el que contenen els remeis concrets, mirant la literatura científica que hi ha, que és molt abundant, Si això és eficaç o no ho és. Els mosquits estan molt estudiats, se sap molt, no hi ha invents revolucionaris. Senyor, ho sabríem tots, segurament no caldria fer aquestes campanyes. Exacte. Els mosquits, desgraciadament, en països tropicals, transmeten malalties molt greus, que són molt importants, per exemple, en casos de campanyes militars, fins i tot. Els exàrcits han investigat molt sobre mosquits i sobre repel·lents eficaços de mosquits, perquè moltes vegades els val la salut dels soldats, cosa que pot decidir més bon de guerra, segons i com. no hi ha solucions màgiques. Per tant, si algú es diu que això funciona segur que el mosquit és un remei màgic, només funciona o és especial pel mosquit tigre, s'ha de desconfiar. Desconfiar-hi de primeres. Doncs moltes gràcies Roger Eritge, biòleg i especialista en mosquit tigre, per posar-nos una mica al dia de què hem de fer o com hem de preparar-nos de cara a aquestes possibles picades de mosquit i com prevenir-ho, sobretot. Gràcies. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. I was raised up believing I was somehow unique like a snowflake Distinct among snowflakes Unique in each way you can see And now after some thinking I'd say I'd rather be A functioning cog In some great machinery Serving something beyond me What's my name? What's my station? Oh, just tell me what I should do. I don't need to be kind to be honest. Only one thing, it's that everything that I see Of the world outside is so inconceivable Often I barely can speak Yeah, I'm tongue-tied and dizzy And I can't keep it to myself What good is it to sing helplessness blues? Why should I wait for you? M'agradaria veure-la. You would wait tables in the sun and store. Gold wear in the sunlight. My light in the dawn. If I hadn't orchard, I'd work till I'm sore. Someday I'll be like the man on the screen. Ràdio d'Espanya 98.1 Ràdio d'Espanya Estem escoltant just a la fusta. Passen dos minuts de l'esquadrona, un moment per parlar del teatre, per això sortim a la Maica Duñes, que tenim, com la veieu, preparant, acabant-se de preparar l'estudiu de la ràdio, i ara mateix es porten els auriculars. Molt bon dia, Maica. Hola. Què tal? Ara. Ha sonat la música i tot? Avui m'ha passat unes quantes accions, que m'he avançat la música abans d'hora algunes vegades, per tant avui estic massa impacient. Això és el bon temps, no? Exacte. Dic jo que és el bon temps. A veure si dura. Bé, doncs comencem, no? Comencem parlant de teatre infantil, si et sembla bé. Ja saps que per a mi els nens tenen una gran importància. I tant. Perquè són els espectadors del futur, per tant... Millor educar-los, no? S'ha de tenir molt en compte això. Tenim dos espectacles que es poden veure al mateix teatre. No parlem sovint del Teatre Neu. Perquè bé, la programació que fan a mi no m'atreu massa i llavors... Però en aquest cas sí que podríem parlar perquè aquest dissabte, el dia 27, es podrà veure al Teatreneu Blancaneus i Campaneta en acció. Blancaneus i Campaneta en acció, com ja veus són dos personatges de comptes diferents, un és la Blancaneus i l'altre és la Campaneta, la fada amiga del Peter Pan. Han fet un potipoti i han fet un espectacle amb aquests dos personatges i què faran aquests personatges? Doncs el que fan és unir-se i lluitar en contra del capità Garfi. És un espectacle que només es podrà veure el dissabte 26 aquest dissabte a les cinc de la tarda i la veritat és que les crítiques han estat bones. O sigui que el Teatre Neu és un teatre que està a Gràcia al carrer Terol fa molts anys que està allà. Normalment fa programacions d'aquestes de monòlegs, coses que no necessiten massa escenografia i que van passant cada dia diferents programacions i tal. I si voleu anar a veure cada diumenge, a partir d'aquest diumenge, fins al 24 de juny, un espectacle que penso que... bé, jo penso que li agradarà tota la família. Estem parlant de Heidi. Tu te'n recordes de Heidi? L'has vist? Sí, també l'he vist. Doncs Heidi és la història, ja la coneixem tots. doncs de la Heidi, el seu avi, el seu amic, viuen a la muntanya, el seu amic Pedro, doncs amb ella fa quantitat d'aventures i tal. I després, no sé si te'n recordaràs, que l'envien a Frankfurt, a la Heidi, i allà coneix la Clara. Bé, doncs tot això que vam veure quan érem petits a la tele, Doncs ara ho podem veure en directe, en teatre, al Teatre Nou. I estarà cada diumenge, a partir d'aquest diumenge 27, fins al 24 de juny, que és l'últim diumenge que la fan. Està dirigida a partir dels 3 anys. Està recomanada a partir dels 3 anys. És una cosa, diguem-ne, curteta. Canten, ballen, evidentment. gairebé tots els espectacles infantils li posen música. I és en català i dura aproximadament... no arriba l'hora. O sigui que jo crec que els nens ho aguanten bé. Deixem els nens. Vinga, i ens n'anem cap a un públic més adult. Ahir es va estrenar Cyrano de Bergerac a la biblioteca de Catalunya. No vaig poder anar a l'estrena. Vaig parlar amb l'Oriol Brogi, que està... Abans de l'estrena sempre estan molt nerviosos. Li vaig dir que no podia anar i aniré dissabte a veure-la. Pinta molt bé, la veritat, pinta molt bé. La última vegada, penso que la primera i última vegada que vam veure el Cyrano de Bergerac aquí a Catalunya, va ser l'any 83, una mica davant que aquesta emissora es posés en marxa, però nosaltres ja estàvem aquí treballant l'any 83. Doncs es va fer l'any 83, la va fer el Josep Maria Flotats. Ara s'ha agafat el mateix text que va fer el Josep Maria Flotats, el text de Javier Brú de Sala, i el personatge principal, El Cyrano, en comptes de fer-lo el flotats, clar, que ja està una mica gran, ho fa el Pere Arquilloé. Un altre gran també per això. Que no té res a veure. Sí, però tenen energies molt diferents. Molt diferents, molt diferents. Bé, el Pere Arquilloé està entusiasmal, també he estat parlant amb ell. Diu que s'ha retrobat amb aquesta producció de la Perla 29 la companyia que porta l'Oriol Brogi amb els seus inicis perquè és veritat que ho fan tot molt artesanalment i tothom treballa en la seva especialitat. És com una família, per dir-ho d'alguna manera, la companyia de l'Oriol Brogi. I a ell això li ha encantat perquè diu que d'alguna manera li ha... li ha fet pensar en els seus inicis perquè el Pere va iniciar-se també al Teatre Mater i està molt content. Bé, el Cyrano, com ja sabeu, és la història d'un home una mica lleig, que tenia un nas molt llarg, que ha estat tota tota tota la seva vida enamorat de la seva cosina, i que la cosina evidentment no el veu com un possible amant. La cosina s'enamora d'un guaperes, molt guaperes, que evidentment no sap parlar. I llavors aquest és el problema, no? El guaperes no sap parlar i el cirà, no? És teatre, evidentment, i hem de creure perquè és teatre, doncs des de baix, des del jardí, li va dient el que li ha de dir a la seva enamorada arrossaura. Jo aquesta obra me l'he llegit moltíssimes vegades, M'agrada molt, molt, perquè és molt romàntica. I he de dir que mira que l'he llegit i l'he vist en pel·lícula i tal, sempre ploro. Perquè al final quan el Cidano està a punt de morir, ja que és gran i la Rosaura també és gran, doncs és quan ella se n'adona que ha estat enamorat d'ella tota la vida. i en aquell moment no puc més. O sigui, començo a plorar com una boixa. Bé, doncs aquesta obra del Cyrano de Bergerac estarà fins al 22 de juliol a la biblioteca. Penso que serà un èxit perquè a més a més han tingut un mestre d'armes que es diu Isaac Moreira, que ha ensenyat a tots els homes que surten, que la majoria són homes evidentment, doncs els ha ensenyat a fer lluita d'espasses. I això al nostre país és difícil perquè no tenim tradició de lluita d'espasses. Alguns actors, poquets, sí que ells com a cosa personal van a fer esgrima. Hi ha una escola d'esgrima aquí al costat, en realitat, al Passeig de Lisent de Montcada. al costat de Pedralbes hi ha l'escola oficial d'Esgrima. I n'hi ha actors que a títol personal van a fer Esgrima. Però no és una tradició aquí. Per tant, quan es posa en marxa una obra que necessita això, habitualment el que fan els directors és tallar les escenes de lluita i posar-les d'una altra manera. Aquí no, aquí han volgut respectar les escenes de lluita També és bonic de veure. A més la biblioteca tu saps que és un espai màgic. Fa molta calor per això sempre. Sí, però és fantàstic. Jo és que com que no hi tinc calor mai, sempre la tinc fred. No, ara encara, però algun cop el llom és de Juliol d'aquestes obres que es feien allà. D'acord o de... De haver passat cada calor. Doncs el terra és de sorra. Les parets són fantàstiques i meravelloses perquè és tot gòtic. I penso que estarà superbé. Una cosa que he de dir i recordar, si teniu interès en veure aquesta obra espavileu perquè n'hi ha moltes menys butaques del que hi ha habitualment. Per tant, doncs, clar, cada dia hi haurà un número més petit d'espectadors que habitualment hi ha. Per tant, tot ajuda, no? A veure si tenen sort i cada dia estan exaurides les localitats. Seria fantàstic. Deixem el Cyrano. El dissabte aniré a veure-la i després ja en parlarem del que hem assemblat. I anem al Teatre Nacional. Per parlar d'agost. D'agost ja hem parlat en el seu dia, quan es va estrenar... Recordeu que agost va estrenar-se la passada temporada, va fer temporada al Nacional. I aquesta temporada, quan realment tots els actors del repartiment podien, doncs s'ha tornat a reposar. Em penso que va començar l'abril, l'agost, I la notícia és que com que cada dia estan les entrades exaurides, cada dia, amb una ocupació més o menys del 98-99%, és una cosa increïble. I com que a tots els de la companyia li anava bé, doncs han prorrogat. Han prorrogat fins al 8 de juliol. Però també et dic el mateix que al Cidano. Aneu amb compte perquè es van posar a la venda les entrades el divendres 18 de maig i jo he parlat ja amb el Nacional i diuen que està ja pleníssim. També has votat. Pleníssim. No has votat, evidentment, perquè d'aquí al 8 de juliol falta encara, però que està molt ple. O sigui que la gent que li interessi anar a veure gos, recordeu que és la història d'una família, no és ben bé la història. Passa tot en un cap de setmana, diguem-ne. La història és d'una dona analitzant la mare que és molt molt seva. És una persona que ha volgut sempre viure al seu aire i portar la paella per al mànec. I ara doncs les seves filles, d'alguna manera, li fan passar... li fan veure que no pot ella sola. És una obra molt interessant, és del Tracy Letts, el muntatge l'ha dirigit el Sergi Belvell, i a part d'Analysaran, està la Emma Villarrazao, la Montse German... Bé, hi ha un repartiment absolutament de luxe, una escenografia, com sempre, al Nacional, esplèndida, perquè al Nacional, jo sempre ho dic, A lo millor la història no t'agrada o no t'arriba, però evidentment només la escenografia, el vestuari, la il·luminació i tot això ja et deixa una mica conformada. Doncs ja ho sabeu, fins al 8 de juliol, prorroga agost i sobretot això, que ja està bastant ple perquè es va posar a la vent de les entrades el 18 de maig. I continuem al nacional perquè has anat a veure l'ombra al meu costat, no? Sí. I què? Què t'ha semblat? Doncs molt bé, una proposta d'aquestes més de verit format, no? Vull dir, menys escenografia i per tant doncs tot menys espectacular però realment interessant. Bastant dura pel tema que tracta, no? Ja comentaves fa una setmana o fa dues, no? Que és aquest tema així d'una filla que desapareix de casa i llavors tots els fantasmes que apareixen en una situació així. Però molt bé, molt bé. T'ha agradat? Els actors en general, pràcticament tots molt bé. Una mica llarga, jo li trauria trossos, però bueno, això és una cosa que a mi em passen moltes coses, per tant no sé si... Saps què passa? El que passa sempre és que jo sempre dic que les obres no les han de dirigir els autors. L'has de dirigir una altra persona, que evidentment l'autor confia en aquesta persona, perquè A vegades, com que ells han fet la obra, no s'adonen que alguna cosa no funciona. Perquè ho troben bé. Aquesta moda de fer la obra i dirigir-la, a vegades surt bé i a vegades no tant. En aquest cas, el tema és maco, perquè parla de l'angoixa de la pèrdua d'un ésser estimat. I penso que val la pena. Sí, està ben portat. Gira una mica al final, cosa que està bé. Hi ha una sorpresa al final, que no la desvetllarem. Parla també una mica de la por que tenim als immigrants. Exacte. De la por que tenim a les persones que són diferents a nosaltres i que venen d'altres països i d'altres religions. I és un tema interessant. Doncs al Nacional tenim dues oportunitats, d'anar a veure a agost i d'anar a veure l'ombra al meu costat, però sobretot recordeu que això acaba aquest cap de setmana, el dia 27. O sigui que si voleu anar-hi... Està molt ple, Carme? No gaire. Vam parlar amb alguns d'ells i ens deien que realment agost omplia, però que ells en general, a diferència d'altres vegades que a la sala tallesa han atomplit més, al principi sobretot, no havien arribat a omplir gaire. Hi havia més de la meitat però... Sí, però que no hi havia. Doncs si voleu anar-la a veure no tindreu problema perquè estan fins al diumenge i podeu trobar localitats. Ens n'anem a la Seca Espai Brossa perquè fan un espectacle que està escrit i dirigit, una altra vegada, per aquí a la Cina. Quim Lecina és un home molt primerat, és un home molt exigent, amb si mateix i amb la gent que treballa, per tant això a mi ja em dona una garantia. L'espectacle que presenta el Quim Lecina a la Seca Espai Brossa es diu George Sands i jo, i evidentment que no podia ser d'una altra manera, parla dels tres mesos que George Sands i Frederic Chopin van passar a Vall de Mosa, a Mallorca. Ella va venir amb els seus fills, que tenia dos o tres, a passar aquí unes vacances. Pensaven que serien feliços, que s'agradaria molt, Compartirien una llibertat que no tenien al seu país, entre ells dos. Però la veritat és que no va ser ben bé així. No, perquè George Sands no estava acostumada a les incomunitats de la casa que tenien a Mallorca, encara que era la millor del poble. No estava acostumada a la gent de la illa que era molt tancada. I jo penso que encara ho és. Era molt tancada i li costava molt de fer, no amics, però relacions. I després també et va afegir aquestes incomoditats que va ser un dels hiverns més freds que va haver a Mallorca. Clar, el Frederic Chopin ja saps que estava malament. I això amb el fred que feia es va posar pitjor. Per tant, de tot això parla la obra de George Sands i jo. Però és un monòleg. però també n'hi ha i a música, perquè al Quim Lecina en tots els espectacles es posa música. Ell està acompanyat amb una pianista que es diu Sira Hernández i entre tots dos explicaran aquesta història de George Sands i jo. Serà la Seca Espai Brossa. Recordeu que la Seca Espai Brossa és el nou... La nova seu de l'Espai Brossa, que està molt al costat d'on estava l'antiga, al carrer Flaça Ders, i que està molt al costat, perquè teniu una mica d'idea, molt al costat de Santa Maria del Mar. Quilecina, Sira Hernández i la obra George Sands i jo. Doncs una altra de les propostes que tenim per aquests dies en tenim encara més. Sí, si vols continuem parlant. Perquè el lliure estarà fins al 3 de juny, o sigui que n'hi ha pocs dies per veure-ho, al Cèsar Llaver. El Cèsar Llaver és un fantàstic ballarí. Cèsar Llaver està lligat al teatre lliure des de sempre, va començar el 77 a fer col·laboracions amb el lliure. I en aquest cas, el Sege la Ber presenta un espectacle que es diu Sege la Ber versió original Mas. Què és això? Doncs ell estarà sol a l'escena, farà solos i també agafarà peces antigues revisades de solos que ha fet ell durant tots aquests anys i els posarà en aquesta ocasió per a l'espectacle. que comença avui i acaba el 3 de juny al Teatre Lliure de Montjuïc. Estarà al Teatre Lliure de Montjuïc. Com sempre el vestuari és de la Lídia Zopardi, perquè la companyia sempre és la Lídia Zopardi, i la novetat és que ell està sol, no hi ha la resta de la companyia acompanyant-lo, i que podrem veure no només peces noves, sinó peces antigues d'altres espectacles. Teatre lliure, Montjuïc, Céssia Labert, versió original, Mas. Doncs una bona opció també. Queda sense veu avui, em sembla que... I mira, Carme, és... bueno, no és trist, perquè són coses que funcionen, però tornem a tenir una altra reposició. Sí? A veure, quina? No se si la vas veure al final. Em penso que sí que vas anar a veure. L'any que ve serà millor. La vas anar a veure, oi? Tu vas passar bé. L'any que ve serà millor. Ara dubtava amb la següent. Vaig veure les seguites, les dues de la Villarroel. Aquesta m'agrada molt. La tornen a fer. La tornen a fer, en aquest cas no a la Villarroel, sinó que l'han passat al Teatre Condal. L'any que ve serà millor és una obra escrita a 4 mans o a 8 mans, com vulguis dir-l'hi. Són quatre autores, la Marta Butxaca, la Carol López, la Mercè Sàrries i la Victòria Spumber, i està interpretada per quatre dones també, o sigui que tot queda entre dones. Les dones són la Neus Bernaus, l'Alba Florejats, que va ser un descobriment per a tothom, perquè és una còmica com la copa d'un pi, no? i ningú la coneixia. I allò tenia un paper molt agraït, eh. Vull dir que realment li permetia lluir-se, lluir-se i dir tot desvirtual a alguna de les seves companyes. Però Carme, no és fàcil. No, no, si ho dic. Com a mèrit, eh. Sí, sí. Doncs l'Alba Florejats, la Mireia Pàmias i la Vanessa Segura. Arribarà el 26 d'aquest mes de maig, per tant dissabte, I una novetat és que el dilluns, el proper dilluns, faran també funció. Que no és gaire normal. El dilluns és festa, és Pasqua. I llavors s'han aprofitat d'això i el dilluns també es podrà veure l'any que ve serà millor al Teatre Condal de Barcelona. No té data de sortida, però evidentment tots els espectacles aquests, la majoria d'ells acaba quan comença el grec. No sé si la prosocarem més, suposo que segons vagi la taquilla, perquè si continuen omplint, suposo que... Està bé, és interessant. Ara, si et sembla, parlarem... A veure, tenim molt temps o poc? Tenim 6 minuts, que és el que ens queda fins a la 1. Molt ràpid, molt ràpid, perquè a l'Atrion, de Barcelona, que està al carrer Consell de Cent, al costat del passeig de Sant Joan, fan, dins d'un cicle que han fet d'Hàtrion Laboratori, fan una obra que es diu Els desgraciats. Els desgraciats és una obra de la Margarida Trós de Ginyol, que segons diuen algunes persones era un pseudònim, era un sobrenom. Aquest autor o autora no es deia Margarida Trós de Ginyol. És una obra que ha dirigit l'Iván Morales, que ja saps que és un home que ha fet teatre, ha fet cine com a actor. I també ha escrit i també ha dirigit, és a dir que és polifacètico. I està dirigint a dos nois molt joves, que és el Jordi Vilces i el Bruno Vergonzoni. La obra dels desgraciats és una obra fosca. És una obra dura. Tenim de tot. És clar, varietat. Exacte. Són dos personatges, que són dos pallassos, que estan en una carpa abandonada, una carpa que està feta caldo, i no hi ha ningú més del circ. no n'hi ha ni els fonambulistes, s'han quedat sols, no tenen els nens, que és importantíssim per la gent de circ, no tenen res. Llavors s'han quedat sols i han de recolzar-se l'un a l'altre. És una història d'amor, però d'un amor, com ja he dit, molt fosc i molt difícil. Bé, és una història tèrbola, és una mica perversa, és una història de sang i fetxa. Això no ho dic perquè si no ja estem desvetllant moltes coses. Els desgraciats és una obra que es fa a l'Atrium. Intensa, no? Perquè li agradi aquest tipus de musical. I anem a acabar amb dos musicals que es fan aquest cap de setmana. Vinga. I que són dos increïbles musicals. A veure, quins en tenim. Mira, l'Atrium de Viladecans, El seu nom, de gris, ve d'un musical que es va estrenar al 71. una subcultura de la joventut obrera que hi havia en aquell moment als Estats Units, als anys 50, perquè està ambientat als anys 50, i que aquesta cultura juvenil i obrera eren anomenats greasers. I a partir d'aquests greasers, doncs, ells van fer gris. El musical està ambientat als 59, a la Rydell High School, i parlar dels adolescents, del que senten, del que pateixen, de l'amor, dels cotxes, que estan bojos pels cotxes, de les carreres... Les cançons són molt potents, tothom suposo que recorda alguna cançó de gris. Es va fer molt famosa aquesta obra, encara que s'ha fet a tots els països i traduïda en moltíssims idiomes, es va fer famosa al 79, Quan es va estrenar la pel·lícula, que la feia el John Travolta i l'Olivia Newton-Jones, la recordeu no? Sí, tant. Era l'Olivia, l'Olivia feia de tunteta, de tunteta, de tímida de tal i al final doncs s'obre com una flor i es transforma. Doncs al 79 va fer la pel·lícula i la veritat és que aquesta ha tingut tant d'èxit aquest gris que Bé, la vam fer en continuament. Aquesta producció l'ha dirigit la Coco Comín, que com ja saps és una coreògrafa i una professora magnífica, té una escola dedicada íntegrament al musical, i la part musical, la direcció musical és del Manu Guix, o sigui que fantàstic. i és la producció que es va estrenar a la cúpula de les arenes. Te'n recordes quan es va estrenar a les arenes, al centre comercial? Ja me'n recordo. Es va estrenar a la cúpula de les arenes, que vam fer aquest musical, que és fantàstic. Doncs se'ns acaba el temps Michael. Doncs, ràpid, ràpid. Això a l'altre in de Vila de Cans. I si voleu anar a veure Sonrisas y Lágrimas, una obra que no s'ha fet mai però que tothom coneix, de la pel·lícula també, una pel·lícula que la feia la Júlia Andreus, és la vida de la família Trap, doncs a partir d'avui fins al diumenge també es podrà anar a veure al Teatre Vitori de Sant Cugat. Doncs també ens ho muntem perfecte, Maica, i tornem a parlar la setmana que ve, que vagi molt bé. Adéu. Moltes gràcies, bon dia. A mig minut i arribem al punt de la una del migdia, moment doncs de tancar aquest programa, que és just a la fusta d'avui, recordem que us deixem ara amb el bitllet informatiu, de Com Radio i sentirem també els senyors notícies a dilluns a migdia amb el Sergi Pony. Tornarem a partir de demà a les 10, que vagi molt bé, que tingueu un bon dijous. La informació més propera al Just a la Fusta. Conradio, noticias. Bon dia, és la 1. Us parlem a Itepolo i Oriol Pujador. Al Parlament ja s'ha acabat la reunió que han mantingut el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i la presidenta dels populars catalans, Alicia Sánchez Camacho. La trobada s'ha fet en el marc dels contactes per avançar la negociació sobre el pacte fiscal. Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i la presidenta popular, Alicia Sánchez Camacho, coincideixen que cal una millora del finançament de Catalunya sense sortir del màrquing de la LOFCA, la llei de finançament de les comunitats autònomes. Navarro i Sanchez Camacho constaten la importància d'un ampli consens que, en paraules de la líder popular, no pot conduir a un nou episodi de frustració. No, no, és que l'Alofka també ho diu el Partit Socialista de Catalunya, no només ho diu el PP. I el pacte, pensin que serà un èxit si hi som tots i si està el Partit Popular de Catalunya. Si alguns volen tornar a repetir episodis del passat que han generat frustració col·lectiva, s'equivoquen. Pere Navarro ha afirmat que la presència del PP a l'acord final és desitjable, tot i que no és imprescindible. De la seva banda, Sánchez Camacho ha reclamat que la trobada del dia 30 sigui una trobada realment negociadora. Com Radio Parlament de Catalunya? A aquesta hora es fa una concentració a Madrid contra la reforma laboral que avui s'aprova definitivament al Congrés. L'organitzen els sindicats Comissions Obreres i la UGT a Madrid. Edgar Arribau, bon dia. Bon dia. Comissions Obreres i UGT han acusat al govern central d'estar destruint el marc de relacions laborals a Espanya i això sense negociar amb gairebé ningú. Diuen gairebé perquè creuen que les esmenes que avui sí s'introduiran a la votació, embijoren encara més el text. Són conscients, diuen, que el govern no retirarà aquesta reforma, però Candido Méndez, secretari general d'UGT, ha advertit que les protestes continuaran. El trámite parlamentario se agotará, pero nosotros no nos agotaremos en nuestra denuncia permanente y en la exigencia de que se corrija en profundidad esta reforma laboral que está abocando a una situación de aumento de la destrucción de empleo que no resuelve ningún problema y que además significa un muy serio paso atrás en el marco de las relaciones colectivas de trabajo en nuestro país. Hem escoltat a fons també els crits dels centenars de ciutadans que s'estan manifestant en aquests moments al costat del Congrés dels Diputats, no al davant, a la plaça de Neptuno. Com Radio, Congrés dels Diputats. Més de 400 persones han participat en el simulacre organitzat aquest matí a Castellafels, al Baix Llobregat, per provar el protocol de grans accidents elaborat per la Generalitat. Els organitzadors han fet un balanç positiu de l'exercici. Castellafels, Maricar Magallega, bon dia. Bon dia. Durant l'exercici s'ha assajat l'evacuació de ferits en helicòpter, la recollida de restes mortals, l'atenció a persones que pateixen crisis de pànix o lesonament a familiars. el director de protecció civil Manel Pardó ha destacat la importància de coordinar a tots els implicats. Cada un dels grups operatius té molt clar quina és la seva tasca. Els problemes sempre apareixen quan s'ha de fer una tasca més de coordinació d'enllaç. Els metges de Medicina Forense han de tenir tot el seu sistema per poder fer la seva tasca, però no pot ser que faci una tasca al costat de familiars que estan per allà. Els hospitals de la zona, l'aeroport i els cossos policials del municipi de l'entorn han participat en l'exercici d'aquest matí, com Ràdio Castellafels. La xarxa audiovisual local i TV3 han signat un conveni de col·laboració per intercanviar continguts d'informatius, d'esports i de programes. Ho han fet en la segona i última jornada d'Almac, al mercat audiovisual de Catalunya. Granollers, Joan Antoni Calderon i Roger Rufín, bon dia. Bon dia, el conveni permetrà per primera vegada l'intercanvi d'imatges d'actualitat entre televisió de Catalunya i la xarxa de televisions locals. Es reforça també la col·laboració entre tots dos mitjans en transmissions esportives i es farà una cobertura conjunta de les diades castelleres. El conseller delegat de la xarxa audiovisual local, Francesc Pena, ha destacat que es tracta de sumar recursos