Justa la Fusta del 25/5/2012

Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Comencem un nou Just a la Fusta d'avui divendres 25 de maig. Un programa carregat de coses. Avui començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pons. També amb ell farem un cop d'ull a l'actualitat del dia, a través dels diaris, dels portals digitals, avui que passa, sobretot també per aquesta final de la Copa del Rey que es juga aquest vespre, les 10 del vespre, a Madrid, del Barça, contra l'Atlètic de Bilbao. També parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius, per saber si aquesta calor, aquesta prèvia i estiu es mantindrà els propers dies, aquest cap de setmana llarg, per la majoria dels que treballen a prop de Barcelona. I farem una recepta de cuina, avui postres, com cada divendres amb la Carla Madó. A partir de les 11.10 mirarem d'entrevistar Roger Cònsol de l'Assemblea Nacional Catalana en relació a l'acte d'aïssar la bandera a la penya del Moro, que es farà el 23 de juny. I també parlarem de la festa de la Primavera del Barri Sud, que es celebra demà dissabte. Amb el Serras Elias, la sessió de Conflictes Internacionals, avui quedarem prop de casa i parlarem de la crisi de l'euro. A més, ens portaran moltes informacions diverses referides a aquest assumpte, per intentar entendre una mica millor què està passant. I, com sempre, cada divendres repassarem la agenda de concerts de la setmana amb l'Adrià Calvo, on repassarem les estrenes, El Sergi ens portarà la cançó de la setmana. I tot plegat, com sempre, acompanyats també de bona música per fer passar millor aquest matí de divendres 25 de maig. Avui comencem amb el Manel. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. postes les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny ben volgut i en un somriure que fas sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abstir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'us veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o m'intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot. i un segon, quan una mica en bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessiu créixer amagat amagat en mentides amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció fugàs d'una vida millor Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort o les meves mans o el meu dit. que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant. Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre, sort per si un dia ens creuem. Mentre tu li fas brometa, veig que els busques alts. Mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem a Déu i marxarem i ell em dirà que per aquí és vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul. Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo, direi, aquí als senyors. Estem esperant. Xicots, aneu fent lloc. Que estem esperant. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 13 minuts de les 10, saludem a aquesta hora el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Bon dia, Carme. Què tal? Molt bé. Bon dia, bon temps, divendres. Sí, sí, dia de futbol avui també. Estàs nerviós? Avui has sentit una mica d'aquests programes matinals i ja feien com aquesta mena de prèvia eterna. Però he pensat que aquest cop no hi ha tanta sensació com de final, no? No, no. Sembla que ens ho trobem així a sobre. Tants dies sense futbol i ja torna com un bolet. Bé, en tot cas, avui hi ha temps per fer-se la idea. Parlem ara, però, de notícies que toquen a Sant Just. Sí, sí, una notícia que acabem de saber a Ràdio Desvern. Hem parlat de rotatives. Perquè l'empresari Sant Just tenc Joaquim Bussereu, ha estat imputat en el cas Nos. El jutge de Palma, José Castro, ha prestat declaració a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, proper 27 de juny, i Boixareu és el president interior de la patronal matalúrgica catalana. Boixareu va constituir el desembre del 2006 la tercera fundació que van crear Urdangadín i Diego Torres, la fundació... fundación, ho llegim en castellà directament, que és el nom original, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social. La mateixa que després va acquirir l'empresa de Go Center usada per la presumpta vació de capitals de la Tramanós segons la investigació. Vos sereu i va fer una aportació de 30.000 euros. Per tant, doncs, vos sereu imputat en aquest cas Nos, cas Ordengarín. Sí. Doncs el dia 27 de juny li toca prestar la creació davant del jutge i seguirem informant del cas. Perfecte. Doncs això d'una banda, passem ara... A més informacions d'aquí del municipi. una mostra de catalanitat i orgull nacional del municipi. L'Issada de la Senyera serà la vigília de Sant Joan al matí i a dalt de la Penya del Morus llegirà un manifest i es donarà a terme un seguit de representacions de cultura popular. D'altra banda, el 2 de juny també hi haurà diverses parades de l'ANC a Reu de Sant Just que serviran per difondre i recollir fons per l'acte del dia 23. Molt bé, doncs també anirem parlant, possiblement, a partir d'avui, a partir d'un quart de dotze, podrem parlar amb el Roger Consul. Sí, a veure si hi ha sort. A veure si el trobem. I acabem parlant d'entitats. Sí, l'Ajuntament ha obert la segona convocatòria per atorgar subvencions d'entitats de Sant Just per aquest 2012. El novembre ja es va obrir una primera convocatòria i alhora es van aprovar les bases per atorgar juts i regular subvencions a les entitats sense ànim de lucre que presentin la seva activitat al municipi. Aquesta segona convocatòria es va fer per garantir el funcionament normal de les entitats locals i el desenvolupament de projectes i activitats socials il·lúdics consolidats, a més de donar suport a iniciatives noves. Hi ha temps per presentar les sol·licituds fins lo de juliol i les bases completes es troben al web senjus.org. Molt bé. Doncs també aquest apunt interessant per a tothom que formi part d'una entitat. I d'aquesta manera acabem aquest recull per les notícies més destacades d'avui divendres. Parlem tot seguit. Fins ara, Sergi. Fins ara. No, no. To you Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we've made it through Oh, and if I'm mad, that's the only way La imobiliària Centri XXI en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o el telèfon 93-372-1710. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant 21 minuts de les 10, moment per l'actualitat del dia, per això tornem a saludar el Sergi Pons. Bon dia de nou, Sergi. Comencem rebassant les portades per la del Puna Vull. El Puna Vull, que diu banca pública. L'Estat estudia crear un holding per agrupar les caixes nacionalitzades. Qui? Doncs uniria Catalunya Caixa, Banquia, Banco de València i Nova Caixa Galícia. Per tant, estudia unir totes aquestes caixes i bancs que han estat rescatats. Catalunya frena el nacionalisme del ministre verd. El ministre incluia el terme nacionalisme excloent en el temari de ciutadania. Molt bé. Aquest apunt que ens fa sobre el ministre verd que està en tots els fronts. Sí, sí, exacte. Em sembla que es farà pocs amics. Duran es desmarca de l'eixenda pròpia en política. Ens diu que Duran no vol... No s'ha mostrat partidària que recullin els impostos aquí. Més temes. Una gran final dins i fora del Camp. En esports, doncs, amb una fotografia de Pep Guardiola que ahir va donar la seva última roda de premsa del Camp Nou. Què més? Festival marítim Terra de Mar a Palamós i mostra de cireres a Sant Crement de Llobregat. Són coses que es fan aquí cap de setmana. doncs té ganes de menjar cireres, a Sant Climent de Llobregat, aquí a prop de casa, ho pot fer cap de setmana. I finalment, doncs un aniversari, avui hi ha un personatge que fa 20 anys. Qui és? El Cobi. Ah, sí? Sí. El Cobi fa 20 anys. Ens fem grans tots, eh? Sí, sí. Ara està igual que el primer dia, eh? No ha canviat gens. Passem ara al país que ens diu... ens parla del cas d'Iber, és aquest cas que cada dia treuen una informació nova al país, Diu que obre una crisi sense precedents al poder judicial. El Consell es divideix en dos, amb peticions creuades de dimissió i de randons que... Recordem que el president del Tribunal Suprem, que és Carlos Dívar, estava començant a jutjar per qüestions d'espeses que no eren clares, com si ho diguéssim. No és el nom tècnic, però ja ens hem entès. També ens diu el país. Cal la prerrogada dels convenis que era limitada a un sol any. Andalusia, País Bàsic i Catalunya desafien a verd per ciutadania, com deies. En economia o política, el grup de bànquia requerirà de l'Estat uns 20.000 milions i també se'ns diu, no al pecat d'orgull, el govern de Rajoy ha de permetre que el fons de rescat recapitalitzi a la banca. És un article de Len Mink i se'ns comença a destacar un fragment a la portada i després la fotografia és divertida, fa referència al partit d'avui però juga amb la política una mica en realitat. De fet el titular diu jugant amb la identitat nacional i se'ns ensenya Josep Antoni Duran i Lleida aquí i també diputats del PNB ahir que són a Cipa, Piazzo, Ercorreca i Esteban, doncs fent broma ahir en Duran, ells tres doncs amb les banderes i samarretes de l'Atlètic, i ell amb la del Barça, doncs ahir es van fotografiar a les portes del Congrés, exacte. I bé, doncs això, aquest apunt també se'ns diu que Rajoy descobreix a Holand un inesperat aliat a la Unió Europea, i que Europa en barranca després del xoc frontal de París i Berlín. És el que ens destaca doncs la portada avui del país. Doncs continuem amb el periòdico que avui titula el futbol és el rei. En cap referència a aquesta final, el Barça i l'Atlètic defensen les seves millors essències a la Copa. Suposo que això de les millors essències també és una mica un doble joc, no? Per una banda les millors essències futbolístiques i de l'altra, doncs també... D'essències nacionalistes. Exacte. Guardiola tanca el cercle. L'entrenador del Barça va disfrutar del seu primer amantejament a València fa 3 anys, després de guanyar la Copa a l'Atlètic. I si avui opta la victòria, sumaria al 14è títol, tancant el cercle en un partit molt similar a l'any 2009. No has plantejat per això com es celebraria, no? Jo vaig sentir a dir que dissabte, és a dir demà, si el Barça guanya, al Camp Nou es farà una típica festa. No hi haurà rua, m'imagino. I seran portes obertes. És un rumor que he sentit, tampoc no vull que se li doni molt... No, no, però és que vaig sentir dues persones pel carrer que quedaven pel dissabte per anar... Sí, mira, em diu el Jaume que sí. Vaig sentir dues persones pel carrer que quedaven. Directament. El dissabte quedem aquí per anar a la celebració. Jo vaig pensar que era una mica precipitat. Potser no va allà. Bé, s'ha de ser optimista. Altres temes. També ens destaca la roda que va fer Guardiola. Va dir que li vaig dir a Tito, després de perdre amb el Chelsea, que ell era l'elegit. És bo que Pep Guardiola no ho va saber fins a l'últim moment, però sí que li havien comentat que era una opció. Ahir a la roda de premsa de Pep Guardiola van anar sortint temes. Però si en un cas quan passem a premsa esportiva ja detallarem més. El que passa és que la portada de vídeo periòdico pràcticament és monogràfica pel futbol. Però bé, el parell de coses més que comenta. La web contra el vandalisme es tanca sense detinguts. Interior només activarà la pàgina si hi ha més disturbis. i Gindos pretén ressuscitar la gran banca pública, amb el que comentaven de la unia de bancs i cases. Doncs passem ara al 324, que ens diu, atenció, que sospesa la cotització de Bankia a la borsa espanyola, l'entitat ho justifica per la falta de concreció en els resultats del grup i els diners que necessita personajar-se. Bankia va presentar uns resultats de l'any passat que recollien beneficis i ara ha hagut de refer els comptes i podria presentar pèrdues, segurament, no? Vull dir, és una hipòtesi. que potser es confirmarà, que ara van acollir cap a Madrid, al Barça doncs se'ns diu que hi ha milers d'aficionats que han començat a sortir des de primera hora cap a Madrid, amb autocars, molts també amb AVE, m'imagino que també hi ha gent que hi ha anat amb avió i amb cotxes particulars, que si surts al matí són cinc o sis hores, hi ha temps. Desmentallat a gràcia, un club de fumadors per dràfic de drogues, L'operació policial iniciada arran de la denúncia d'uns veïns ha permès detenir dues persones acusades d'un presumpte delicte contra la salut pública i confiscar dos quilos de marihuana i un centenar de boles de xix. Més coses. Interior molesta Washington per l'informe que ataca els Mossos. El cap de la policia catalana dicta en declaracions al matí a Catalunya Ràdio que no descarten presentar una queixa formal als Estats Units per l'estudi sobre els drets humans El món que atribueix al cos 52 casos de tortura i maltractament denuncia que ningú els ha contractat per contrarrestar aquesta informació. Déu-n'hi-do. És una acusació dura, no? Si diu que Washington multiplica per 7 els casos de maltractament que impliquen els Mossos. Déu-n'hi-do. Més coses. Tarifa única pels trajectes en taxi al Prat a partir del 2013. Una bona notícia. Un únic preu que eliminarà els suplement de maletes. Molt bé, i que serà el mateix per a qualsevol punt del centre de la ciutat. Es podria establir segons el sector a partir dels 15 euros. I bé, també se'ns diu, com a novetats, que Rajoy es troba amb Duran i Rubalcaba. Serà doncs avui aquesta trobada entre el porteu de siu, el congrés i el líder del PSOE. Perdó, també es troba anant amb el líder del PSOE. Exacte. Continuem amb Lara. Per cert, comentar que abans al periódico hem llegit la portada i resulta que a la pàgina 9 hi ha una altra portada. Que és la portada real. És com un suplement esportiu. El que passa és que si pràcticament ho anuncies d'una manera molt... Si no el compres no ho veus tampoc. No, no. Està aquí una fotografia de la portada real i llavors ha d'anar a mirar i si a la pàgina 9 n'hi ha una altra. Però que a la pàgina 9. A Lara ho fa al revés. És a dir, la portada principal és la bona, i a l'interior, allò de les pàgines del centre, hi ha un suplement sobre el Barça. Doncs bé, Lara diu, eurobons, sí o sí? Què són? Per què Alemanya no els vol? Per què servirien? I quant costarien? Avui, Lara fa pedagogia sobre els eurobons. I l'editorial diu, una via efectiva i ràpida per la Unió Fiscal. És a dir, ha acabat l'editorial sobre els eurobons. Altres temes. La taxa de pobresa infantil creix un 30%. L'UNICEF alerta que hi ha 325.000 nens en risc a Catalunya. Per tant, doncs una cifra molt elevada. I suposo que també coincidint amb la marató de la pobresa que es feia cap de setmana, ara surten notícies d'aquest tipus. PSC i PP fan front comú contra mas pel pacte fiscal. Doncs és el que volen. No sé si volen modificar-lo, perquè el PSC deia que... Sí, que alguna cosa hi volia... que pactaria amb la Convergència per mirar de buscar un pacte fiscal que tothom estigués d'acord, no? Però el PP dubto que vagi per això, no? Bé, no sé, veurem que s'empesquen el PSC i el PP amb el pacte fiscal. I també doncs la copa del Pep, en aquest suplement interior ens parla més àmpliament d'aquesta copa. Molt bé, doncs passem ara cap a la seva versió en digital que ens explica també, ens obre amb aquesta suspensió de la cotització de banc i a la borsa. El banc demanarà avui a l'Estat una ajuda de 15.000 milions d'euros per sanejar-se i la Comissió Nacional del Mercat de Valors veu riscos en les operacions. L'entitat va caure ahir un 7,4% per por que aflorin fortes pèrdues. Més coses noves d'aquest matí. Se'ns diu també que el primer ministre de Mubarak i el candidat dels germans musulmans encapçalen el recompte a Egipte. La formació islamista es proclama guanyadora i diu que disputarà la presidència amb Ahmet, però els resultats oficials no es publicaran fins la setmana vinent. La segona volta està prevista pels 16 i 17 de juny. I parlem ara també de qüestions referides a la Copa del Rei, tensió perquè d'interior amb declaracions de reculls, cartari d'estat de seguretat, és a dir, des de l'interior de ministre d'interior diu que ha emplaçat els tribunals a fer una reflexió sobre els riscos que comporta l'autorització de la manifestació de la Falange i l'interior diu que no impedirà l'accés d'estalades a la Vicenta Calderón i la resposta és perquè no és el mateix que una esbàstica. No és el mateix. Doncs és la que ha dit a recup. I passem a... ric, perquè crec que no es pot fer una altra cosa. I més coses noves que se'ns diu a l'ara. Bé, no. Tot el que hem anat comentant, més o menys, ve a ser el que ja hem explicat. Per tant, doncs passem a la vanguardia. La vanguardia que avui diu Guindos, la jornada sobasta de Catalunya Caixa. El govern espanyol retarda dues setmanes la presentació d'ofertes per equilibrar l'entitat i el ministre d'Economia valora diferents alternatives, inclosa la fusió amb Bànquia i Caixa Galícia. Pel que fa a la final de la Copa del Rey, nit de passions, el Barça busca l'últim títol de l'era Guardiola contra l'Atlètic, i ens destaca que Guardiola ha fet 546 rodes de premsa. 272 hores davant la premsa. Doncs Déu n'hi do. Però clar, cap entrevista. Cap entrevista, però... És una mica el criteri que va escollir Guardiola al principi, va dir no vull fer diferències entre uns mitjans i els altres, jo faré rodes de premsa i explicaré tot el que em preguntin, però entrevistes ni una. El criteri també l'ha posat pels jugadors que no fan 546 rodes de premsa. Però bé, altres temes, Els nens salvatges no va ganar l'aposta del cinema català. És una pel·lícula També diversos actors joves, alguns que han sortit a sèries de TV3. En fi. I finalment un tema curiós, que ens destaca avui la vanguardia, que diu, anem bé cap a l'Everest? Sí, però agafeu tanda. M'imagino que cada vegada deu ser més senzill posar l'Everest. I deu haver-hi overbooking. I deu haver-hi overbooking, no sé, a veure si per aquí està explicat. Massificació i inexperiència compliquen les ascensions al sostre del món. I aquí ens surt una fotografia que si això és l'Everest és realment espectacular, perquè hi ha una fila com de, no exagero, potser cent persones, una darrere l'altra posant cap a l'Everest. Que estrany doncs, sí, sí. Bé, ja anirem. Sí, exacte. Quan s'acabi... Quan arribem a festa major, la ràdio posar-la a veure. Exacte, és l'objectiu d'aquest estiu. Abans de passar la premsa esportiva, és aquell moment en què tinc totes les portades dels diaris al davant, i sorpren-me que la Razón i l'ABC dediquen la seva portada a parlar de Gibraltar. No sabia ni que passaven coses aquests dies allà. No, no, però en defensa de Gibraltar, llavors la Razón hi ha una imatge de gent allà, i en canvi a l'ABC la portada, tres quarts de la portada, és una bandera espanyola unejant davant d'una muntanya. Ah, suposo que se'ns arribarà el tacla. Diu, Espanya adverteix que no tolerarà més humiliacions. Per tant, és una mica el nivell d'interès espanyol. Passem a l'esport, i comencem justament pel diari Esport, que ens diu l'última de Pep, Portada jo trobo que poc ha aconseguit tenir en compte que és una prèvia així important. Diu que pel 14è títol en 4 anys llavors ens repassen tots els títols, tot el palmerès. I hi ha una copa, suposo que és la copa del rei, no? I llavors el Pep està com enganxant-se a la copa. És el moment en què ell el mentejaven, doncs ell justament a muntatge enganxa calama S'agafa la copa. És cutre, trobo. I un missatge a l'entorn. Estic al costat de Tito i demano a la Porta i Rossell que no utilitzin el meu nom. Per tant, això que comentaves i aquestes declaracions... Amb moltes ambigüatats de Guardiola. La roda de premsa d'ahir. Deu ser una mica farda segurament. Però també sorpren que si realment no hi ha hagut res entre ell i Rossell i no hi ha res a amagar, per què? Deixar aquests dubtes a l'aire. Si que hi deu haver hagut alguna cosa. Clar. Però no vol explicar, no? Referent al... va ser molt curiós perquè li van preguntar. Vostè va dir que... li van dir, vostè va dir que el que havia dit salva dos ostres en el seu article que li havia fotut una bronca a Rossellu. Vostè va dir que era mentida. I ell va dir no, no, no, jo no vaig dir això. Jo vaig dir que potser el matís no era exactament, diu, els senyors Ostres i les seves fonts sabran d'on ho han tret. Diu, però la conversa que vam tenir Rossell i jo, jo vaig posar i ell i jo sabem el que va passar. Una cosa així. No, no, clar, suposo que no hi ha una amistat extrema. Després va dir que tenia una estima pels dos presidents, per la Porta i per Rossell, però això... Potser que té la seva manera. Sí, sí, però és curiosa que... Aquestes ocasions ambigües que fa Guardiola. Sí, perquè suposo que tampoc deu voler mentir més del compte. No vol mentir, però tampoc vol dir la veritat. Perquè tampoc deu pensar que no ens interessa. No crec que sigui... No sé. Si li pregunten, no sé si ens interessa. Bé, no sé. Jo crec que està bé que tampoc ho aclareixi del tot. Passem ara al Mundo Deportivo, que ens diu Copazo. Llavors a l'esquerra hi ha un jugador de l'Atlètic que no sé qui és i a la dreta hi ha el Messi. I llavors allà al mig hi ha això, copa. I una copa. Sí, sí. Diu que el Barça busca el seu títol 26 de copa davant d'un atleti que en un xoc ha passat anar-hi sense pronòstic. Declaracions de Bielsa, és un somni poder participar en aquesta final i el Guardiola des del novembre sabia que li oferirien el lloc a Tito. També com deies. Passem al nou esportiu. El nou que obre avui amb una fotografia de Guardiola i de Bielsa i diu monarquia absoluta. Hi ha referència que el Barça ha guanyat 25 títols i l'Atlètic 23. Per tant, són els reis absoluts d'aquesta competició. Hi diu 100.000 watts per l'himne, que serà més curt. Aguirre s'escaqueja i fan una crida a entonar els segadors després de l'himne. Ah, molt bé. Fan una crida o la fan ells. No sé qui la fa, aquesta crida. I Guardiola diu que sempre va estar al cas que Tito Vilanova seria el seu substitut. Ah, i com sempre presidint, bueno, com sempre, com els últims dies, presidint aquesta portada, aquest elefant, amb una bandera de l'Atlètic i una altra de Barça. Doncs passem ara a la premsa madrilenya, va, que l'Asa ens diu desafiement, històric, i s'ensenya també... Llorente era el jugador, és el mateix que ens ensenyava l'altre diari, aquell jugador de l'Atlètic, que suposo que és el més important que té, no? Sí. Doncs ens diu, ahir a la nit hi havia caravanes de dues hores a Burgos, d'Atlètics camí de Madrid, doncs un detall que no se'n recorda. Caravana de dues hores. Pots conduir a la carretera. Home, i van, com a molt, i van anar a 25.000 persones o 20.000 persones que són els que hi caben. Doncs diu que ahir a la nit això, caravana de dues hores a Burgos. I que diu desafiament això és históric, Llorente i més s'hi dirigiran els respectius atacs, Guardiola s'acomiada d'abandonar l'ètic que busca la copa des de fa 28 anys. Ja tinc una teoria de per què hi havia Caravana, potser Esperanza Aguirre batalla la carretera. La Burgos. Es va estirar, es va estirar a cinc mitjans. Per impedir-ho. Passem ara al Marc que em fa molta gràcia eh. Jo soc bastant, ja ho saps, que acostumo a agradar-me les seves portades. Les veig esforçades i avui El títol és Himno al futbol. Està bé, està molt bé. I de fet, per si no ho hem entès, hi ha un pentagrama amb notes. Si el que passa que volia mirar... Si era l'himne del... Ho responen? Ara així de primeres no ho sé dir tu, però suposo que deu ser l'himne d'Espanya, no? No ho sé. Suposo que sí, ara no ho provaré de cantar aquí en directe. Però bé, ens diu això, himne al futbol, diu... 9 cantarans de l'Atlètic, 7 del Barça, bla, bla, bla, declaracions que hi hem comentat, imatges d'aficions i la copa en primer pla. i les dues aficions també en primer pla. Doncs és el que ens diu el Marc. I no ens diu res de l'himne, només ens posa la subtilesa. I està bé, és divertit. Sí, sí, sí. Sempre busquen aquest toc d'humor. Sí, sí, sí. Doncs així acabem aquest repàs per les portades esportives, també per la informació general, gràcies Sergi. Fins ara. Fins ara. Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalviau-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader número 4 de Sant Just d'Esvern. i el telèfon 93-473-2897. 93-473-2897. Finques d'Esvern. Administradors. Is it too late To do it again Or should we wait Another ten Nobody knows Everyone cares Everyone's asking Oh, answers to prayers Well, you never know How it's gonna go No one ever knows How it's gonna go How many times I heard you say Every hour, every day Nobody knows, nobody says Anything really that hasn't been said Well, you never know How it's gonna go. No one ever knows. How it's gonna go. Just a la fusta. Sant Jús en directe. Tres quarts d'onze del matí, moment de parlar del temps, això saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia. Bon dia, tens problemes amb el nom? No em puc despistar a l'hora de dir-lo. M'he de concentrar i pensar-lo. Quan em giro els idiomes encara serà més complicat. Sí? Perquè llavors l'he rebut al principi i encara t'enganxes més. Carles Rius. És difícil, Carles Rius, eh? És difícil, sí. N'hi ha, eh? Carles H. Rius és més fàcil. Carles H. Està bé. Si és Carles... No ho sé, no em surt cap nom composta en H. Carles Hortensi. Sí, exacte. És com si em diguessis així. Molt bé, ja li preguntarem el màxim que em deixa posar. Doncs va, parlem del temps que fa calor. Fa calor, fa calor, gairebé 24 graus a hores d'ara. Això vol dir que avui tornarem a disfrutar i a gaudir d'un dia càlid. Ja vam comentar ahir que anem cap als màxims del que portem de primavera, tot i aquell cap de setmana espectacular, que abans un parell de dies gairebé s'arribava als 30 graus, avui anem camí de solir unes temperatures record, podríem dir, perquè si ja a hores d'ara tenim 24 graus, probablement avui al migdia arribem als 25, una cosa així. També comentàvem ahir el fet aquest, que el sol ja fa moltes hores que és present, que no només el tenim a l'horitzó, sinó que en aquesta època de l'any el sol surt gairebé a quarts de sis del matí. Això és molt aviat i ja comença a escalfar des de bona hora, des de primera hora. Així, temperatura molt agradable en aquests moments de Sant Just, en un ambient on el sol és el protagonista, alguns núvolets per fer bonic, però són molt poc importants. Ahir vam veure com a l'horitzó creixien aquestes tempestes i veient les seves encloses. si ens hi fixàvem una miqueta, tot i que teníem la presència del sol, podíem veure de lluny aquestes tempestes. Avui afluixa, o sigui, una mica la previsió es va mantenint amb el que dèiem ahir, afluixen aquestes tempestes de tarda, només afectarien el Pirineu més occidental cap a la zona del Pirineu de Lleida, probablement allà et puguem parlar. d'algunes precipitacions, algunes tempestes, però ja parlem d'Alta Ribagorça, Vall d'Aran no tocarà la resta de Catalunya. Dissabte, aviam, hi ha alguns núvolets que podrien fer una mica l'aguig de tot el que és el litoral de València i Castelló. Potser el que vulgui viatjar cap al delta de l'Ebre potser també es pot trobar alguns núvols, perquè els últims mapes ens indiquen que ja tindran una mica de corrents de vent de mar cap a terra, una mica de llevant, i això els podria provocar aquests núvols que fins i tot podrien donar una precipitació. Parlem... del país valencià, difícilment arribarà a Catalunya, però podrien haver alguns núvols al sud de les comarques terregonines, sobretot al litoral. De cara a la tarda, creixement de núvolades, tempestes, podrien arribar a Sant Just, però ho veiem així una mica complicat. Ahir també tenien aquesta possibilitat, però van quedar molt lluny, potser dissabte. Doncs a la tarda creixen nubulades, les tindrem una miqueta més a prop però difícilment arribarien a Catalunya. Però en canvi de cara a diumenge, la tarda de diumenge a dilluns, tot i la presència del sol a bona part del dia, a la tarda de diumenge a dilluns sí que probablement, tarda de diumenge a dilluns queda fatal, però bueno, sí que podrien arribar tempestes sobretot al vespre i a la nit. Aquestes sí que tenen bastants més números i sembla que ens podrien acompanyar. Com aquestes tempestes de diumenge a dilluns, Comencem a canviar una miqueta la situació meteorològica. Aquesta estabilitat, aquestes bones temperatures, aquest temps tan agradable. A partir de dilluns, després de les tempestes del diumenge a la nit, probablement comença a canviar una mica la situació. Primer, canviarà pel que fa a les temperatures, ja que tindrem uns valors una miqueta més normals. Recordem que les màximes d'avui, demà i probablement diumenge, si els núvols no arriben aviat, doncs puguin arribar a superar els 25 o els 26 o fins i tot 27 graus de sensació. És un ambient molt càlid a l'interior. tranquil·lament superaran els 30 graus, però volem dir que a partir de dilluns la cosa es tornaria a normalitzar, que normalitzar vol dir estar per sota els 25, 24, 23, podríem arribar a tenir-ho això de cara al dilluns. I sembla que la setmana vinent s'inestabilitza una miqueta el temps. De moment, els dies laborables. El cap de setmana encara no el tocaríem, però sembla que dimarts, dimecres, dijous... Tenim una situació una mica inestable. Aquests núvolets del País Valencià sembla que podrien anar fent força i podríem parlar... Però en plan intensitat, no? La intensitat no em surt als mapes, ni intensitat ni infinit, però sí que podríem tenir algunes pujades. Si es forma aquesta situació normalment el lloc més afectat és el punt del litoral. Està per definir, falten molts dies, encara som a la primavera. De moment centrem-nos en aquests tres dies. Sí, pintem bé. Una petita recomanació, si algú està marxant cap a Madrid, perquè també vaig vinculat al so, Si anem amb les criatures... Sí, el meu ofici és això del so també. I les notícies és que al centre Calderón hi haurà 100.000 watts de so. 100.000 watts de so, si tu poses davant d'una altra veu amb 100.000 watts de so, cosa que no existeix, podries sortir rebotat uns 10 o 15 metres. Llavors, si alguna criatura està a peu de camp i quan comença a sonar l'himne, doncs tenim la possibilitat de tapar-li les orelles d'alguna manera, doncs millor, perquè poden rebentar timpans. El timpà pot rebentar amb 100.000 watts de so en un lloc tancat. Hi ha algun animal que ho ha fet així, suposo que es deu dir de cognom o de segon, Franco, i algun sonat d'aquests hauria d'anar a la presó si algú té problemes avui per un tema de so. És bastant problemàtic, no és alarmisme, però si foten el so que diuen que han de fotre, tapeu-vos les orelles perquè pot ser perillós per les orelles. Fem arribar aquest consell. Tu t'imagines 100.000 bars de so? Només imaginar-te'ls, eh? En un espai tancat. I el temps allà, Carles, no has comentat? Allà, més o menys com aquí, amb una miqueta més de calor, farà... El tipus de clima, no? Sí, sí, allà estarà una mica més calent, sobretot per les manifestacions de mitja tarda, i les temperatures aniran una miqueta més escalfadetes, també aniran una mica al tanto. Però vaja, que després el vespre, doncs el temps és una miqueta més fresquet que aquí, també és una miqueta més agradable, o sigui que a l'hora de la celebració poden estar més a gust. Perfecte Carles, gràcies. Temperatura del partit 20 graus. No cal portar caputxa ni res. Jo portaria de tot, curassa, tanks i de tot, perquè la rebuda pot ser espectacular a Madrid. No deixen entrar tanks? Estalades sí, perquè no és el mateix que una esbàstica. Carai, van fer la comparativa per això. Ja sabem que al Ministeri Interior ja sabem de quin veu calçar. Bé, doncs així acabem aquest repàs pel temps. Recordar que al Vicente Calderón, quan no hi ha una final de la Copa entre l'Atleti de Bilbao i el FC Barcelona, les banderes espanyoles porten un animaló que està en perill d'extinció. I aquestes sí que entren. I aquestes sí que s'assemblen molt a una esbàstica. Els elefants no podien entrar, tampoc. Els elefants no. Em va fotre molta ràbia. Ni pancartes ni peluixos d'elefants. És divertit que es prohibeixi més expressament, trobo. Que no puguis entrar un elefant de peluix en un camp de futbol. És al·lucinant. Sí. Imagina que hi ha un nen que el necessita. Clar. Que s'està sentit a segur. Clar, clar, clar. Jo al nen li diria, amb la família que estava observant el partit, no portés un peluix al costat, que encara agafarà l'escopeta de l'insult i farà alguna animalada. No, jo el tema de l'elefant l'he trobat bastant divertit. És curiós, és curiós. Et pots dibuixar allà, a més a més. No, no. Es porten a bancar-te i dir faig un dibuix o et fan fora llavors. Però això s'hauria d'agafar com a referent ara. Els elefants. O sigui llaunes, ampolles de vidre, elefants de peluix, tot això no es pot entrar en un camp de futbol. Sí, sí, jo entraria allà com una cosa habitual. No, no. Està bé, estaria bé. Doncs bé, veurem com acaba tot plegat. Gràcies, Carles. Que vagi molt bé. Que vagi bé el cap de setmana. 7 minuts i les 11, com que hem dit que fa aquestes temperatures tan altes, escoltem ara el fa calor d'Antònia Font. No et demostres que una curva és massa dràstica per deixar un camí tan pla i tan rectilínic. Consider que la virtut és prou elàstica per menjar un problema tan específic. D'un mal dia amb tu necessita confiança, que va fer que hi haguessin credibilitats i vicis. Consider que en principi no et se n'hau dit que, d'un vaixell de pasta de merlans i llambes, i que na vella amb alegria i molta pràctica, i deixa una via blanca i exagerada. Consider que saber tot és prou elàstica, per menjar un calamari tan gust de sipí. D'un mal dia amb un excés de matemàtiques, va fer caure comptabilitats i nervis. Fa calor, que tal si enxatam una cindri, que tal si me dius que m'estimes durant els següents 30.000 dematins. Fa calor, que tal si nedam amb pilotes, que tal si deixam que se parla de balles termòmetres a 25. I fa calor, que et faci encetar amb una síndric, que et faci dir-me que m'estimes durant els següents 30.000 de matins. Fa calor, que et faci anar amb pilotes, que et faci deixar amb teça barra de balles termòmetres a 25. Quan s'hi deixa en principi no et sap plàsticament. que té un superpici, però demostra que una curva és massa dràstica per deixar un camí tan pla i tan rectilínic. Consider que saber que ho té prou elàstica per menjar-se un problema tan específic que un mal dia amb una excista confiança va fer llaurar credibilitats i vicis. I fa calor, que tal d'inceptar amb una sindri, que tal si me dius que m'estimes durant el següent trenta mil dematins. Fa calor, que tal si nedam amb pilotes, que tal si deixam que s'apare de balles termòmetres a 25. Consideu que la virtut és prou elàstica per menjar que la mare te'n busca de cipí. D'un mal dia amb tu no existen matemàtiques, fa fer lloure comptabilitats i nervis. Si fa calor, que tal si incetam una sindri, que tal si m'hi dius que m'estimes durant el següent trenta mil de matins. I fa calor, que et faci nedar amb pilotes, que et faci deixar amb que s'apare de vall i termòmetres a 25. I fa calor, que et faci encentar amb una cindri, que et faci dir-me que m'estimes durant els següents 30.000 de matins. I fa calor, que et faci nedar amb pilotes, que et faci deixar amb que s'apare de vall i termòmetres a 25. La Sintonia ens ha indicat que és moment de parlar de cuina, per això se l'ha demanat Carme Madó, bon dia Carme. Hola bon dia. Com que és divendres és moment de fer unes postres. Com que ja s'està acabant aquesta temporada de fraçons, ara ja no són tan espectaculars com la setmana passada. És veritat. Jo de totes maneres tampoc sé massa el calendari de furtut i col·lequeta. Jo vaig a comprar i dic ai mira que bé. El que et trobes. Però els fresons han sigut molt bons aquest any. Però ara ja comencen a estar una miqueta més tocats. I llavors aprofitem d'aquests dies, comprem una bona safata de fresons. Tu com es preparen els fresons? Doncs depèn perquè el que he fet aquest any és fer-los directament naturals. Normalment els feien amb sucre i tot plegat, però aquest any he pensat que sols també m'agradaven. Si vols trencar la mitjana. De taronja. No, proves amb vinagre. Ah, també. Jo això em va costar molt d'entrar. Els talles així, ara que a mi no el tens que llençar o perquè la punta està una miqueta i com que som tan finolis, ara veiem una punteta negra i ja se'ns trenca tot. Els talles i poses vinagre bo eh. No modena ni aquestes coses. Vinagre del... Vinagre del d'aquí casa nostra. Tapes sucre i un puntet de sal. També? Però res, una tonteria. Per trencar l'àcid una miqueta del vinagre. El deixes tota la nit a la nevera i per menjar-t'ho l'endemà. Molt bé. Pots acompanyar amb una... Agafes un flam d'aquests que són boníssims. Home, ara no. I tant. Abans sí que els feia cas els flams. Però és que ara ja no val la pena, perquè són de qualitat. Doncs agafes un flam, si et sembla poc, el poses en un plat i al rededor els fresons amb el suquet per sobre. I tens un postre més econòmic que això. No, no, està clar. Una bona opció, doncs. Gràcies Carme, provarem i que vagi bé amb el cap de setmana. Gràcies per escoltar'ns, adeu. Bon dia. They call it dark street tonight And the people, they were dancing They do the music vile And the boys chase the girls with the girls in their hair While they shout to men who just sit way over there And the songs they get louder, each one better than before And you're singing the songs thinking this is the life And you wake up in the morning and your head feels twice the size Where you gonna go? Where you gonna go? But where you gonna sleep tonight? I'm singing a song, singing this is the life. When you wake up in the morning and your head is full of stars, where you gonna go? Where you gonna go? Where you gonna sleep tonight? Where you gonna sleep tonight? So you're heading down the road in your taxi for four And you're waiting outside Jimm's front door But nobody's in and nobody's home till four So you're sitting there with nothing to do Talking about Robert Agar and his motley crew And where you gonna go and where you gonna sleep tonight And you're singing the songs thinking this is the life And you wake up in the morning and you have to stress the stars És en aquest moment en borsa un fet destacat. I davant que tothom tingui, tothom, em refereixo a la gent principal, informació privilegiada, i que lluï amb l'acció fins que realment el govern digui quants diners posa, doncs a mi em sembla que la Comissió Nacional de Mercat de Valors ha actuat bé. Davant d'aquesta suspensió de les accions de Banquia, l'IBEX 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, es manté de moment a aquesta hora amb guanys i ara puja al voltant del 0,5%. La situació de Banquia però també la posició d'Espanya davant la crisi europea centraran les dues reunions que el president del govern, Mariano Rajoy, mantindrà aquesta tarda amb Alfredo Pérez Rubalcaba, líder del PSOE, i amb Josep Bantaní Duran i Lleida, portaveu de Convergència i Unió al Congrés. La primera serà a les 5 a la Moncloa amb el dirigent català. Duran tornarà a reclamar Rajoy un pacte d'estat en matèria econòmica la necessitat de reactivar el crèdit per als empresaris i la posada en marxa dels eurobons. I a la set serà la trobada entre el president del govern i el cap de l'oposició. Es preveu que Pérez Rubalcaba i Rajoy intentin trobar una posició comuna davant les peticions de Brussel·les. Una dona mort en un tiroteig aquest matí entre la policia local i els atracadors d'un banc al municipi de San Juan de Aznalfarache, una població de Sevilla. És una dona d'uns 50 anys que es trobava a prop de l'oficina bancària quan ha començat l'intercanvi de trets. La policia municipal ha acudit a la sucursal bancària de Cajasol, avisada pels veïns, i quan hi ha arribat ha sorprès els atracadors en el moment en què fugien d'aquesta oficina. Aleshores s'ha iniciat el tiroteig i un dels supostats delinqüents ha resultat ferit i ha estat traslladat a l'hospital. Tots dos han estat detinguts. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han desmentallat un club de fumadors al carrer Jesús al barri de Gràcia. Hi ha dues persones detingudes per presumpte tràfic de drogues. Els agents han localitzat a dins del local dos quilos de marihuana i prop d'un centenar de boles de xix preparades per ser transportades per persones a dins del seu cos. La investigació es va posar en marxa el 9 de maig arran de la denúncia d'uns veïns del barri de Caràcia. Els serveis socials de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat van atendre l'any passat un 20% més de persones que l'anterior exercici els usuaris. Han estat famílies afectades per la crisi que requereixen ajuda per pagar-se els trasllats o fins i tot els medicaments esplugats de llobregat. Maricar Magallego, bon dia. Bon dia. Només l'any passat el centre va atendre 1.500 nous casos de famílies que requereixen ajuda, per exemple, per poder pagar els trasllats per fer en recuperació la manutenció d'un dels pares mentre el nen està ingressat o fins i tot l'allotjament. En d'altres casos, el centre s'ha hagut de fer càrrec de factures. David Soler és el responsable de Serveis Socials. Igual hi ha una família que hi ha un mes de l'habitació que comparteixen, o del pis de lloguer, que és que no el poden assumir de manera i hi ha un risc de desnonament, i és un nen o millor que porta un respirador, o al migdia hi ha un risc que els tallin la llum i desestiquen nens sense respirador, què faran? L'Ordre Social de Sant Joan de Déu, que finança aquests serveis, ha hagut d'incrementar aquest any el seu pressupost, com Ràdio Esplugues de Llobregat. Com Ràdio, Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. Al Barça s'enfronta l'Atleti Club de Bilbao a la final de la Copa del Rey de Futbol, a partir de les 10 de la nit al Vicente Calderón. Comunicació amb un dels enviats especials de Com Ràdio, Madrid, Jordi Pons, bon dia. Hola, bon dia des de l'estació de totx a Madrid, un continuar de gotets de seguidors del Futbol Club Barcelona que aprenen literalment a hores d'ara a l'estació de la capital d'Espanya. Tenim darrere d'hora, finalment, Dani Alves, el jugador del Futbol Club Barcelona, que no viatjarà amb l'equip. Tenia previst fer-ho, però, finalment, unes modèsties a la clavícula, després de la intervenció, farà que el jugador lesionat no es desplaçi amb l'equip, que té previst, a aquesta hora, la sortida cap a la capital d'Espanya. La final entre el Barça i l'Elèctric Bilbao la podeu seguir a la sintonia esportiva de Com Ràdio a partir de les 9. En bàsquet destaquem que el Barça-Rígal ha començat amb bon peu el primer partit de la semifinal de la Lliga CB, victòria contra el València-Bàsquet per 84 a 57, el segon enfrontament diumenge. Com Ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05 i us parla Sergi Pons. L'empresari Sant Justenc Joaquín Buixareu ha estat imputat en el cas Nos segons informa avui el periòdico. El jutge de Palma José Castro ha citat la presentada declaració a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el proper 27 de juny. Buixareu és el president interí de la patronal metal·lògica catalana i conseller delegat del grup Irestal. Buixareu va constituir el desembre de 2006 la tercera fundació que van crear Urdangarin i Diego Torres, la Fundació Deporte, Cultura i Integració Social usada per la presumpta evasió de capitals. Segons la investigació, Busseregui va fer una aportació de 30.000 euros. L'Ajuntament ha obert la segona convocatòria per aturgar subvencions a entitats de Sant Just per aquest 2012. El novembre ja es va obrir una primera convocatòria i alhora es van aprovar les bases per aturgar ajuts i regular subvencions a les entitats sense ànim de lucrar que presentin la seva activitat al municipi. Aquesta setmana convocatòria es va fer per garantir el funcionament normal de les entitats locals i el desenvolupament de projectes i activitats socials i lúdics consolidats, a més de donar suport a iniciatives noves. Hi ha temps per presentar les sol·licituds fins l'1 de juliol i les bases completes es troben a websenjust.org. La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana prepara els actes de la Hisada de la Senyera a la Penya del Moro. Diverses entitats participaran de l'esdeveniment que pretén ser una mostra de catalanitat i orgull nacional del municipi. L'Hisada de la Senyera serà la visíli de Sant Joan al matí. A dalt de la Penya del Moro es llegirà un manifest i es donarà a terme un seguit de representacions de cultura popular. D'altra banda, el proper 2 de juny hi haurà diverses parades de l'ANCR de Sant Just que serviran per difondre i recollir fons per l'acte del 23 de juny. Doncs això està tot de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5, un nou bullet i horari. I a partir de les 1 i 5 minuts, els enjust notícies a l'edició del migdia. Podeu ser informats, com sempre, al web de la ràdio3bdobles.radioesvern.com i a les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. que ho tenen tot vici al cel i no en tenc, i no en tenc, i no en tenc a la gent que em critiquen i em miren quan jo estic aquí fent ambient. Un escapa net al meu firmament, que se'n sent, que se'n sent, que m'explota la ment. Un deliri cosient, un enigma sent un nen de ser, S'ha d'aprofitar. Que el president hi visqui la seva gent i brindem per la mare del punto porter. Que el sombeguin a tots amb bidons de mil litres o més de whisky de garrafó. Per una copa, un lloc obert, per trobar-nos a si dins d'aquest desert. Doloria sent, potser mil, potser tot el que tinc. Sóc a la foscera amb el vici al cel i no sé, i no sé, i no sé que la gent jo criticen i admiren quan jo estic aquí ben ambient. On escaparé tant el meu firmament que se'n sent, que se'n sent. Per una copa, un lloc obert, per trobar-lo així. Aquesta setoraria serà un cemil, un setor pel que et dic. 1, 2. Passen 12 minuts de les 11. La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana prepara els actes de l'Isada de la Senyera a la penya del Moro. Diverses entitats participaran d'aquest esdeveniment que es farà la vigília de Sant Joan al matí. Per parlar de com anirà tot plegat, com anirà aquest acte, tenim a l'altre cantó del telèfon Roger Cònsol, membre de la Junta Permanent de la Secció Local de l'Assemblea Nacional Catalana. Molt bon dia, Roger. Molt bon dia. Què tal? Moltes gràcies per una altra vegada. per deixar-nos aquest espai a raio del llern. No, ja ho sabeu. Parlem doncs d'aquest acte que es farà de cara o coincidint amb Sant Joan. D'on sorgeix la idea de fer aquesta bandera, de penjar aquesta bandera a la penya del Moro? Home, de fet, com a idea ja és bastant antiga, perquè fa dos anys quan Sant Just per l'independència va ser, doncs encara no existia, certa gent del Sant Just de Sineis, o sigui, del tren de les consultes, Ja teníem la idea de posar una bandera al moro, no? I potser pensàvem també de l'estalada i tot plegat, llavors. I llavors, la primera reunió, la primera... la junta constituent o l'Assemblea constituent de... de l'Assemblés per la Independència... Sí. ...hi va haver una persona, que ara ja és el nom, el secretari Sergi Coti, que ho va preguntar, escolta, no hauríem de fer això? i vam dir, ostres, seria molt bé, ens ho apuntem. I com a tema, que haurien de fer aquest mateix any, que serà el primer any de Sant Just per la Independència, de la NAC, com una de les accions que voldríem fer com a grans, com a estimes i grans, no?, a part d'haver fet els diàlegs per la independència i tot plegat, però amb acció, doncs, una mica més... amb més gent. Més vistosa, també, no? Més vistosa, mai més ben dit, perquè la bandera és vistosa i la penya del mort, doncs, també. i es sorgeix des del 12 d'octubre, que és quan ens vam constituir. I a partir d'aquí s'han format diferents comissions, que van primer de la viabilitat de fer-ho, de com ho faríem, i hi ha diferents fases. En comptes de fer-ho a la Penya del Moro, que és molt accessible, i per tant també correm el risc que la trevi, doncs certs, entre cometres, atemptat la bandera, no? Hi havia el tema de fer-ho al turó rodó, d'acord, per exemple, també, que és una mica més amunt. I quan se li va plantejar, es va anar a presentar a l'alcalde i l'Ajuntament, i a diferents partits també, i tot plegat, i plantejant, me'n recordo la reunió amb l'alcalde, doncs que va dir, escolta'm, no, si s'ha de fer és fer-ho en un lloc públic, que és la Penya del Moro, i prou simbòlic per Sant Just d'Esvern, com és la Penya del Moro, no? I tant. I llavors, doncs vam, ah, doncs, si no hi ha cap problema per fer-ho en un lloc públic, doncs endavant. Perquè llavors, també, si és un lloc públic, representa, per nosaltres vam pensar, l'Ajuntament també s'hi haurà de posar pel mig, com en serà el cas, perquè, doncs, el tema de, clar, a l'altre de la Penya del Moro hi ha unes restes arqueològiques, hi ha un castell, està catalogat, i tot plegat i, per tant, no es pot posar a qualsevol lloc. Per tant, s'ha de fer molt ben coordinat també amb el Parc de Collserola, etcètera, etcètera. I bé, doncs, el forat representa la infraestructura. Doncs ens ho fa l'Ajuntament, cosa que a nosaltres ens agrada molt, també. A l'Ajuntament hi ha un acte de tot el poble. Ara me'n deixaré moltes, però el drac, els apagallets de cama blanca, les gralleres, les tabaleres, fins i tot la casa regional d'Extremadura, les plaies, el cau... Aquests d'aquí, últims, no encara no estan del tot segurs, però segurament s'hi posaran, també. Diu que teniu el suport de l'Ajuntament. També heu parlat amb tots els partits polítics del municipi? Pel tema de la bandera, específicament no, però per una presentació... i quins eren els nostres... Els objectius. Això sí, objectius, i diferents actes que estem fent. El dia de l'experiència va començar el mes de febrer, i vam omplir la sala del 50 de l'àrea de la Teneu, i vam veure unes 200 o més de 300 persones. Vull dir que ja movem certa gent. Esteu rebent bona resposta, per tant esteu contents en aquest sentit. Sí, cartells menys de gent menys famosa. Per exemple, l'últim 10 mes d'abril vam venir als institucionals de Ciurana. Sí? A l'Andreu, vaja. I hi havia una vuitantena de persones a la sala, perquè no sempre es pot fer per raons de calendari, d'horaris, doncs a la sala del cinquantenari. I, clar, omplir les ràpiques amb un cap de cartell que no és gens famós, doncs també és molt important, creiem, no? Tornant a la bandera ara, comentaves al principi de tot que havia aparegut al principi el dubte de si fer-ho amb una estelada o amb una senyera. Sabés si finalment s'ha optat per la senyera. Sí, això és divertit de recordar. Una de les primeres discussions que hi ha d'haver en una reunió de la mateixa Assemblea, de la mateixa Injust per la independència, és que si posàvem una estelada, posàvem una estenera. Llavors, aquí... potser la gent de la... de la Injust per la independència va desperit i posàvem una estelada. Però tenim molt clar, també, i això és important de dir-ho, que a l'Assemblea el que vols i el que ha de ser, com es va decidir el 10 de mar a l'Assemblea General, del Palau Sant Jordi és un pal de paller, també. És buscar ser el tronc de l'arbre de l'independentisme, també, no a nivell de partits polítics, perquè mai serà un partit polític, sinó a nivell de ciutadà, de peu, no?, i d'associacions i tot plegat. I llavors vam dir, què vols més? Perquè nosaltres busquem la majoria, i els consensos, i això no m'ho crec mai de repetir-ho. Per molt que jo sigui, i ho he dit més d'una vegada aquí de ràdio, independentista radical, Com a ANC, hem de buscar els consensos i majories, perquè si no som majoria, i no ens aclarem com majoritàriament independents, no solurem la independència. És una mica el camí que està prenent l'assemblea, que ho està fent una mica nou. Exactament. I llavors hem dit, què? L'estalada o la senyera? Home, doncs, potser que... Potser no. Del tot segur, la senyera. I a més a més, el símbol del país. I llavors... És el símbol del país, de totes les catalanes i catalanes. I també és la penya del moro, el símbol dels enjustencs, de cantem per la senyera, perquè si som-hi més gent. Fins i tot diria cert que nosaltres, com a persones físiques, sí que som independentistes, No sabem si ens hi hem de posar o no perquè no és el nostre àmbit. No vol dir això que després la gent pugui pujar amb la bandera que vulgui, però la bandera que es posarà és una estrenyera per agrupar més gent. Exacte. Us fa por el que pugui passar, és a dir, deies al principi, si algú la pot despenjar que hi hagi algun acte vandàlic o és una cosa que no us plantegeu? Com ha passat en altres llocs, vull dir. Sí, bueno, això ja ho veurem. Vull dir, ens fa por. No ens fa por perquè com que ja ha passat en altres llocs, doncs si es despenja i aquestes coses no es canviaran, perquè per mi... i és el poble de Sant Just, d'acord? I llavors també, per exemple, el que se sap, i això, preguntant per altres pobles, és que les banderes que estan a la intempèrie... durant de quatre a sis mesos, màxim vuit mesos. Si no es desgasten, es desgasten, es desfiladar-se... Per tant, cada... cada mitjà any, cada any, això s'haurà d'haver canviat, la bandera. I és l'ANC que canviarà la bandera. Clar, perquè l'idea és que sigui permanent, això no vol dir que es penja el dia 23, però... I l'idea és que es llegirà amb el manifest, si vols en parlem, perquè hi haurà realment el dia 23 i tot plegat. Però l'idea és que es llegirà un manifest i dir, escolteu, amb aquesta situació actual, de conflicte i que els catalans estem reclamant els nostres drets justos, doncs fem unió, fem... Fem pinya. Fem pinya. I la pinya, en aquest moment, creiem que és més, potser, com a símbol, eh?, la senyera que va estalada. Serà, com deies, el dia 23 del matí, coincidint també amb aquesta data simbòlica, no?, el Sant Joan, I serà... com s'anirà? Es quedarà en algun punt concret i pujarà tothom des d'aquí sent just o serà d'alguna altra? Sí. Això a partir de la setmana que ve començarà a sortir cartells i pancartes perquè volíem fer una reunió, de fet vam fer una reunió desmentitats, amb totes dues entitats que finalment col·laboraran. I ara estarem totes al cartell perquè volem que no sigui només un acte de l'ANC, sinó que sigui un acte del poble, d'acord? Entitats, empreses privades, també, i ajuntament, totes al cartell, perquè és un acte de tots. Llavors, l'horari més o menys a seguir seria aquest, que se surt des de dos quarts de deu, des de Can Gynestà, hi posem una hora, hora i mitja per fer a dalt de la Penya del Moro, i, per tant, més o menys cap a les 11 hi haurà una lectura del manifest i la idada de la bandera amb l'actuació de l'Orfeo, de l'Orfeo Enric Morena, que cantarà el can de la Senyera. I llavors, després, es baixarà baix, al pla de Can Solanes, cap a les 11.30, 11.45, i allà hi haurà la primera part de tot el cim, s'ha de comunicar l'acte institucional, institucional però més seriós, el de la bandera, a baix hi haurà l'acte festiu. És on es demanava molt aquí també la col·laboració de moltes entitats festives, tipus els gerenters, tipus el drac, els caprosos, els dimonis, Les gralleres, les tabaleres, potser també hi haurà una actuació d'aquest tallet. Els sardenistes, no me'n vull deixar cap, però potser me'n deixaré algun. I llavors això, tot regat amb... amb borrons de mosquetell i mitjana i tot plegat. Molt bé. I amb una mica de biscolabis de coca de Sant Joan. Les dues són ofertes per a dues empreses privades del poble, dues botigues del poble. I això serà l' dia 23 la setmana que ve per això? El dia 23... El dia 2 de juny també sortireu al carrer, no?, des de l'Assemblea, per explicar una mica el que es farà. Sí, sobretot també perquè el... Clar, l'AIDAC, com sempre que jo surti d'aquí a la ràdio, diem, no rebem subvencions de lloc, encara, i de diners tampoc en tenim. I posar una bandera amb un màstil de uns 9 metres de llarg, que ha d'anar amb un forat a terra, per tant, serà cap als vuit metres i mig o vuit metres alt, Per tant, una bandera per tres, més o menys, és això que té un cost, directament. I ja que organitzem nosaltres, però ha de ser un acte de tot el poble, doncs el que farem nosaltres és... li hem dit el dia de la bandereta, o el cap de setmana de la bandereta, on ens farem visibles, amb cartells explicatius i unes guardioles, i unes banderetes aquestes de pit, doncs perquè els veïns i veïnes de Sant Just ho puguin... ens puguin ajudar a apagar la bandera. Molt bé. Doncs això serà la setmana que ve, com dèiem, i tot plegat que culminaran aquest dia 23 de juny, en què es penjarà aquesta senyera a la Penya del Moro. Hem parlat amb el Roger Cònsol, membre permanent de la Junta de l'Assemblea de la Sena Catalana, d'aquí Sant Just. Moltes gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres moltíssimes gràcies una vegada més. Adéu, molt bon dia. Adéu-siau. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. It's hard. To be ignored. When I look at you, you look so bold. My baby, my darling, I've been taking a beating. We're all right. It's okay. We all get the slip sometimes, every day. I'll just keep it to myself. In the sun, in the sun It's hard to take the blame When I look at you, you're so ashamed My baby, my darling, I've been thinking of leaving. We're all right. It's okay. We all get to slip sometimes. Every day I'll just keep it to myself. In the sun. We're all right. i de vegades, cada dia, ho deixo a mi mateix en el sol, en el sol. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalviau-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader número 4 de Sant Just d'Esvern. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93-372-1710. Essència. Espai de vida. La Immobiliària 121, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. La informació més propera al Just a la Fusta. Passa un minut de dos quarts de dotze de matí. I saludem aquesta hora el Sebas Elias, molt bon dia Sebas. Bon dia. Per parlar com sempre de complits internacionals, tot i que aquestes últimes setmanes ja ens estem quedant a prop de casa. Sí, avui tornem a prop de casa, però a Europa, Grècia, Espanya, Islàndia, una mica de tot. Exacte. Més enfocat amb Grècia. Perquè parlem de la crisi de l'euro. Exacte. Avui parlem de la crisi de l'euro, una crisi de la que fa dies se sent parlar. La crisi econòmica mundial en la que ens veiem immersos des de 2008 no té aturador i sembla ser que s'endurà tot per endavant. Amb la previsió dels malles de que el món s'acabava el desembre del 2012 encara podíem confiar en que tindríem uns mesos per fer-nos la idea, però sembla que abans de l'estiu l'esfera econòmica europea tal com la coneixem tindrà el seu fi. Bé, el punt de partida l'hem de trobar primer de tot al mediterrani, concretament a Grècia, el braçol de tota la cultura occidental. Però si les coses segueixen igual, no es tardarà gaire en parlar també d'Itàlia, Espanya, Portugal i també la ja intervinguda Irlanda. Per tant, parlar de la desaparició de l'euro avui no és cap utopia. Parles doncs de la desaparició de l'euro. Quan es va començar a gestar, però aquesta desfeta? Bé, la història tot plegat comença l'any 2009, ja en plena crisi, quan Grècia reconeix que va mentir donant a conèixer els seus comptes públics. Per tant, vols dir que Esperança Aguirre imita els grecs a l'hora d'amagar els seus comptes? Bé, no és així. No necessitarà estar en directe. No, perquè els grecs van anar encara més enllà, ja que no només van amagar les dades reals del dèficit, que és el que ha fet la comunitat de Madrid juntament amb altres tres comunitats. Fa menys de tres anys que el govern elènic va declarar que el seu dèficit públic era del 15,4% del PIB. Dos punts per sobre del que s'havia anunciat a principis d'any i a principis d'any ja hi havia un dèficit real del 12% quan s'havia dit que era del 6%. A més del dèficit, les previsions del deute es situaven en 298.000 milions d'euros, que volia dir el 126,8% del PIB. Ja es convertia, per tant, en un país amb més dèficit públic per davant d'Irlanda, que ja hem dit que està intervinguda, i amb més endeutament que a Itàlia. La conseqüència de tot plegat és que ens trobem en un país pobre i en una economia estancada, impossible que creixi amb les condicions actuals degut al dèficit públic i al deute. I hi ha alguna solució al dèficit públic i al deute? Sí, però són difícils d'acceptar. En primer lloc, el deute, que és allò que Grècia demana en préstec, entitats financeres, privats, etc. és que s'ha de retornar. En aquests moments, Grècia no pot tornar tot allò que li han deixat. En primer lloc, perquè encara està demanant el préstec. La solució, per tant, seria una reestructuració del mateix deute. Per tant, què vol dir això, de reestructurar el deute? Perquè ho sentim a dir moltes vegades, no? És complicat de vegades entendre-ho així de primeres. Sí, això voldria dir que Grècia es posés més o menys d'acord amb els que el van deixar diners per tal de rebaixar els interessos o bé una certa quantitat degut a les condicions de crisi econòmica. Sempre una mica cedint per una part Grècia, és a dir, amb certes polítiques s'hauria de deixar fer el Fons Monetari Internacional, per exemple, que podria retallar el deute, etc. I hi ha algun precedent en Grècia? Sí, amb això de la reestructuració hi ha un precedent, tot just fa dos mesos, el març. Se li van perdonar a Grècia 106 milions d'euros. Recordem que a Grècia ja ha estat intervinguda dues vegades, la primera el maig del 2010 i la segona el mateix març del 2011. Però aquesta reestructuració del deute va ser als privats, no a les entitats públiques, i per això ara s'hauria de fer una reestructuració del deute públic, perquè ja es veu que l'Estat grec no pot retornar tot allò, que li han deixat. Clar. I el tema del dèficit públic, per tant, com es resoldrà? Bé, primer de tot, dir que el dèficit públic és la diferència entre el que el govern ingressa i el que gasta. L'any 2009, per exemple, Grècia gastava un 15% més del que ingressava. I per això la necessitat d'endeutar-se. Les previsions per final d'any, d'aquest 2012, és un dèficit que no baixaria del 9%. Per tant, la hipotètica solució és ben coneguda i una de les mesures estrella. Les retallades, combinades amb el creixement. El problema és que amb les retallades difícilment generes creixement, ja que implica l'acomiadament d'ampliats públics, reducció de salaris, pujar impostos, etc. Aquí sorgeix la pugna Merkel-Holland, que hem anat veient aquests últims dies. D'una banda, a Alemanya, s'incita a les retallades, que l'Estat tingui una menor despesa. A França, des de les eleccions presidencials de l'Alisi, per altra banda, en què va guanyar el candidat socialista, es proposen una sèrie de reestructuracions per tal que la despesa estigui millor repartida. I què s'hauria de fer per tornar el creixement a Grècia? Està clar que les retallades no han aportat res positiu, almenys per la societat civil grega. Aquí veu una mica la qüestió més important pels grecs, que molts no en volen sentir ni parlar. La solució, bé, els europeistes, perquè els grecs estan una mica per la feina de fer-ho, la solució més factible seria la sortida de l'euro. Això hauria de venir acompanyat d'una devaluació de la nova moneda grega, que faria que els estrangers compressin més productes grecs al ser aquests, més barats de gusts a la devaluació abans esmentada. Això faria moure tota l'economia, que en l'actualitat es troba molt estancada. En un primer moment, sí que és cert que Grècia seria un país pobre, però el problema és que ja ho és. I en canvi, el Premi Nobel d'Economia Paul Krugman fa pocs dies va dir que a Grècia se n'aniria de l'euro. Exactament, diu que no hi ha cap alternativa. A més a més, critica durament les polítiques d'austeritat d'Angela Merkel. S'avisa amb aquestes polítiques d'ajustament, diu el premi Nobel Krugman, que no s'aconsella reformar l'economia, però tot i així porten dos anys aplicant-se. Diu també que el banc central europeu hauria de reduir els tipus d'interès i prestar diners il·limitadament a bancs i governs. Per últim, afegeix que els casos italià i espanyol són més fàcils de solucionar perquè no venen de la responsabilitat absoluta, com si hi ha Grècia. Suposo que ara ens explicaràs, Sebas, per què estem sentint aquesta cançó. Bé, no sabia si el que celebàvem era una festa o un enterrament per l'euro. Bé, el proper... escoltarem uns talls de veu d'Ol Iren, que és el comissari d'Afers Econòmics i Finances de la Unió Europea, que el que ell segueix celebrant és una festa, perquè defensa l'euro i l'euro a Grècia. Exacte, de moment el que ens ha anat bé si més no és que ens hem... prendre'ns-ho amb una mica de sentit de l'humor, no? Perquè segons com de vegades si perdem això o la mirada aquesta de ser capaços de ser una mica freds... Sí, encara podem celebrar que l'euro està en vida, per tant celebrem-ho, no? D'alguna manera. De moment, no sé si estem buscant aquest tall de veu, si tu confies que això anirà per llarg o si s'acabarà arribant a la passeta. Bé, aquest 17 de juny tindrem les eleccions a Grècia, les noves eleccions, i tot fa preveure que guanyarà la força escarrana de Sirisa. Ells el que defensen és una reestructuració d'aquest deute, com es defensen moltes esferes, però no en cap moment han esmentat la sortida de l'euro així com a mesura estrella. Per tant cal confiar que els grecs encara confien en l'euro, no de manera ferma. Perquè hi ha la població que... Hi ha una part que no... Exacte, que suposo que és la manera exacta de culpar també una mica de la seva situació. Sí, i els partits, aquests, Nova Democràcia i PSOE, que... Com dèiem, la setmana passada. Sentim, doncs, el comissari Oli Ren. La consolidación fiscal y el crecimiento sostenible. ¿Qué significa realmente el crecimiento? Porque el crecimiento es como la paz... Bé, el que intentava dir aquí és que parlar de les mesures que s'anem plantant a Europa és una mica el creixement dins d'Europa. Llavors ara escoltarem un altre tall de veu que intenta fomentar la inversió que és aquesta mesura estrella, la inversió. Exacte, que és la que s'està començant a sentir parlar també últimament, no? Exacte. sobre la deuda existente. Así que es más de la misma austeridad, ¿no? Se puede. Si me escucha, se lo contaré. En primer lugar, tenemos que mantener el rumbo de la consolidación fiscal y, paralelamente, tenemos que reforzar las acciones en el campo de la inversión, impulsando la inversión pública y estimulando la privada. Per tant, d'alguna manera, suposo que és aquesta la solució que es vol proposar a partir d'ara. és el comissari d'Afers Econòmics i Finances de la Unió Europea, per tant és normal que defensi aquestes mesures per tal d'enfortir l'economia. sentim com es faria. Bien, lo primero de todo es generar confianza en la economía, lo que significa que tienes que resolver la crisis de deuda soberana y mitigar las debilidades del sector bancario en relación al flujo de crédito de la economía y paralelamente poder utilizar los bancos públicos y la inversión pública, tal y como lo hace el Banco Europeo de Inversión. Por eso necesitamos estimular la inversión privada, ya que en este momento hay mucho dinero privado en Europa que no se invierte. Per tant, doncs, aquestes paraules que suposo que haurien de... O sigui, que són... varien una mica del que s'han regit fins ara, no? Bé, el que intentes estimular el privat perquè el públic pugui moure's, eh... una mica el que és normal, no?, que es defensi, perquè hi ha molta desconfiança i és difícil crear la confiança, com diu l'Irenka. La gent vol que es confiï en el sistema, però, clar, amb aquestes... amb aquestes coses que s'estan fent. És complicat creure-hi. Sentim ara el mateix comissari Liden parlant de què hauria de fer Grècia. Hablamos de Grècia. En cuanto a Grècia sería importante que el país y que sus líderes políticos sean capaces de formar un gobierno de coalición. Això que comentàvem que sembla que és tan complicat i que és cap on miren tots els focus. Un govern de coalició que respecti els principis de la troica, el fons monetari, la comissió, ve una mica respectar el que està implantat, no trencar. Llavors, ara el següent tall de veu que ja és l'últim, Explica una mica què s'hauria de fer en el pitjor dels casos de Grècia. Li pregunten això, però ell no es vol mullar. No quiero especular con la cuestión de la posible salida de Grecia y del euro. Tampoco quiero oponerme en lo peor. Ahora, lo más importante es ser enérgico, especialmente en Grecia, para formar un gobierno de coalición y afrontar de una manera convincente los retos económicos del país. No sé si aquest fet de no mullar-se, segons com, preocupa una mica, de vegades, perquè voldries sentir que estàs parlant de tranquil·litat, no? que fins i tot no digui res, no sé si... Veurem, encara confiant en que l'euro estigui viu a partir del 18 de juny. però si les forces polítiques gregues opten per trencar, veurem el que diu aquest comissari. És molt important el que digui ell, i millor no mullar-se jo crec per... Per si de cas, no? M'imagino que després no se li pugui retreure que ha dit una cosa o altra. Doncs això hem sentit ara el comissari Oliren, el comissari de fets econòmics, exacte. Aquests càrrecs que de vegades és fàcil equivocar-se. I ara parlem d'una altra història, d'un altre tema que també ha tingut bastanta... se n'ha parlat bastant les últimes setmanes, no? És arran d'aquest programa singulars, aquest programa que condueix Jaume Barberà, molt interessant, i ens parles de Jonathan Tepper. Qui és Jonathan Tepper? Bé, Jonathan Tepper va treballar al Bank of America i també al desaparegut Lemon Brothers. És un dels finalistes del Premi Wolfson, que s'entregarà al juliol i que està dotat amb 250.000 lliures esterlines. En aquest premi es busca el millor treball sobre la destrucció de l'euro i Teper té tots els números per guanyar-lo. Bé, aquest vídeo va sortir el 15 de maig coincidint amb la famosa data dels indignats i parlar una mica primer de la crisi espanyola. Primer de tot dirà el que hauria de fer Espanya, que diu que devaluarà la passeta un 35% per tal de que torni a florar la competitivitat. Així, països més rics veuríem com els productes espanyols són més barats i comprarien, cosa que ara fan en una menor mesura. Els preus actuals no es veuen reflectits a la realitat. Una mica el que es parla de fer Grècia, d'avaluar la moneda, la nova moneda grega. Doncs podem sentir-la directament. Crec que Espanya hauria de sortir de l'euro per poder tenir un ajuste en l'economia. Y también se debería reestructurar la deuda privada y la pública, porque en toda la periferia hay demasiada deuda y no se podrá pagar toda esta deuda que hay. También, una vez que se sale del euro y se reestructura la deuda, habría que devaluar la peseta, que sería obviamente volver a la antigua moneda, la peseta, devaluarla un 35%. Són realment declaracions polèmiques i que han aixecat molta polseguera perquè, clar, tot això que sentim ningú ho havia dit fins ara i... Sí, també parla de la reestructuració del deute privat, tant privat com públic. Exacte. És un tema que és més tabú, no, potser? Exacte. No només parla de sortir a l'euro, sinó que també el deute està com... És que no és factible tornar a tot aquest deute que es deu. Llavors, també diu que es explica el perquè d'Espanya ha de sortir a l'euro, perquè en primer lloc no controla la seva pròpia moneda, si ho podem escoltar. Sí, ara sentirem doncs en aquest punt en què també és un altre dels moments que també han portat més cua en els últims temps referits, doncs aquest vídeo. Ens sembla que encara no el tenim a punt. Aquests vídeos que costen, el que teníem abans era molt fàcil, busca el minut exacte, ara sí que el tenim, ens sembla. sentint de nou a Jonathan Tepper parlant d'aquesta situació, d'aquestes veus que estem menys acostumats a sentir i que apareixen en programes com cingulars. Espanya creo que ahora básicamente no puede hacer los ajustes necesarios para volver a crecer. Las últimas veces que España ha tenido una burbuja inmobiliaria o ha tenido una crisis bancaria lo que ha hecho ha sido evaluar la peseta, esto pasó en el 92, Y también, obviamente, mucha deuda desapareció al haber una inflación alta. Ahora España no controla su propia moneda, no puede ni devaluar ni crear más inflación para reducir el valor real de la deuda. Entonces, lo primero y lo más primordial es salir del euro. Eso es muy, muy importante. Bé, és important perquè una de les premisses del euro és que no es pot devaluar. I amb la passeta sí que es podia i és una mica... Per què s'ha de sortir? Perquè es pugui devaluar la moneda. És important aquest fet, la devaluació. I també parla del... en el següent tall de veu, parla del problema del deute que Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia no poden pagar. Per tant, s'hauria de reestructurar el deute com s'intenta fer una mica amb Grècia, com s'està dient aquests últims dies. La diferència és que a Grècia és deute públic, mentre que a Espanya hi ha molt deute privat. Tot tipus d'empreses, bancs, hipoteques, etc. Llavors... L'última dècada ha habido muchísima deuda en España e Irlanda, de deuda hipotecària. En Grècia y Portugal ha habido también, e Italia, ha habido mucha deuda pública. Y el problema es que no se va a poder pagar toda esta deuda. Sí que no es podran tornar aquests diners, no, realment? És una cosa que ja haurien de donar per perdut. Clar, Grècia ja s'ha fet la reestructuració del deute privat, ja s'ha fet una condonació d'uns 106 milions d'euros, i Espanya i Portugal i Itàlia, el deute és tan públic com privat. Per tant, tenim dos fronts oberts, mentre que a Grècia ja una mica s'han lliurat d'aquest deute privat, però encara queda el públic i totes les mesures que venen implicades en una possible reestructuració del deute. També parla en el següent any de veu que els governs no haurien de rescatar entitats privades amb diners públics. Una mica diu que es fa perquè els bancs i mercats tenen molt de poder i l'Estat molts interessos lligats amb aquests. Había decidido pagar los bonos, y claro está que quien tiene los bonos son los alemanes y los ingleses, y lo que se habría de hacer en Irlanda, que no se ha hecho, y lo que se habría de hacer en España es dejar que los que han comprado bonos de bancos españoles pierdan dinero. Así funciona la estructura capital. Tienes acciones, tienes preferentes, tienes bonos convertibles y bonos. Y claro está que los que han comprado estos bonos deberían convertirlas en acciones o deberían tomar algunas pérdidas. No hay razón por la que el contribuyente español deba pagar dinero o tener la responsabilidad de estos bancos. Però fins ara això no s'ha fet. Per què? Bé, és una mica el que ha passat avui fa uns dies amb Bankia, que l'estat ha hagut d'intervenir en aquesta entitat privada. amb diners públics i llavors ens preguntem per què el públic ha de pagar el privat. Exacte. Jonathan Tepper no defensa aquesta mesura i és difícil no saber si sí, si no, què passa amb aquests clients de banques, si no es rescata perdent els seus diners, bé, és una mica complicat. Tot a l'hora. I sentir-lo, si més no, s'ha sortit una mica de segons quines veus que hem sentit, només molt les gemòniques, no? Sí, és complicat entendre el seu raonament perquè ha treballat pel Bank of America i el Lehman Brothers, que és tot el que el Lehman Brothers va desencadenar la crisi mundial. Què passaria, però, si aquest possible efecte domino, que es parla d'aquests últims dies, s'ha parlat més de la possible caiguda de Grècia, però també es planteja, llavors, què passaria Sí, hi hauria un efecte que arrossegaria, per tant, el primer seria Espanya, no? Exacte, hi hauria un efecte dominó clarament amb la caiguda de l'euro. Diu que Grècia té un 75% de possibilitats de sortir de l'euro i més que res... Creo que si cae Grècia, en el sentido de salir del euro, luego había presión sobre Portugal, que también es muy pequeño, con muchísima deuda, y luego, obviamente, después de Portugal vendría España. Entonces, todo depende de la reacción que tenga el Banco Central Europeo, I una mica aquest efecte dominó provocat per la desconfiança en l'euro de molts països europeus que tenen com a moneda pròpia a l'euro. Si surt Grècia, clar, ja ho diu Portugal, després vindria Itàlia, després Espanya, no sabem en quin ordre, eh, però... però la desconfiança és vital. Seria general, tota aquesta idea. I una altra de les coses que apareixen aquests dies, no?, és quan es parla de tota aquesta crisi de l'euro, o crisi també del sector bancari, apareix tot el tema d'Islàndia, no?, que és un dels primers llocs on van patir una història així, i que se n'han sortit d'una altra manera, no? Sí, és interessant el cas islandès, tot i que he de dir que no se'n parla gaire, eh?, però van tenir una crisi bastant... Sí. Bueno, va sortir aquell documental l'any passat. Sí, el 30 minuts. Sí, i un format pel·lícula, eh, vull dir. Ah, llavors no... Ara no recordo el títol, però vull dir que eren d'aquests que parlava també de tot el tema Amèrica i tot, però que parlava molt del cas d'Islàndia i era realment... O sigui, partia del punt aquest d'Islàndia i era bastant interessant tenent en compte tot el que està passant també ara mateix aquí. Va ser una crisi bastant enfocada a la banca. Inside job. Va, no l'he vist. Llavors he triat uns talls de veu que ens serviran per introduir-nos una mica en el tema i és un tall de veu del programa Salvados on s'entrevista Elvira Mendes, que és catedràtica de Dret Europeu. Està preparant-se, exacte. Bé, parla una mica la introducció en aquest conflicte islandès que va provocar una bombolla del crèdit molt gran entre el 2001 i el 2007 i llavors a partir del 2008-2009 la crisi va ser insostenible i veiem com banquers han anat a la presó per la seva irresponsabilitat, firmaven papers que no... bé, desviant-se molt del sistema, molt... Saltant-se segons quines normes, no? Exacte, no sé... Tinc el vídeo i no sé per què no m'entra a l'àudio, per tant de moment anem explicant la situació i si podem rescatar. Bé, Islàndia ens pot donar unes bones lliçons en el context europeu actual després de patir una de les recessions més severes dels països desenvolupats. Recordem que Islàndia només té 300.000 habitants. El sistema bancari islandès va provocar una bombolla creditícia i un increment de la bombolla immobiliària. Entre 2001 i 2007 el rati de deute del sector privat comparat amb el PIB es va duplicar. Per tant, el que devia el sector privat islandès creixia més que l'augment del PIB. L'any 2008, quan comença tota la crisi, es destapa tot el sarau, els passius dels bancs es van disparar al 1.000% del PIB. davant un 2% l'any 2004. Per tant, en 4 anys va augmentar 5 vegades, quan ja el 2004 era molt inflat. Els tipus d'interès van disparar-se els dos dígits. Per exemplificar què és aquest tipus d'interès, és el que està passant a Grècia, amb dos xifres de tipus d'interès. A Espanya encara no arriba al 8%. Per resoldre-ho, el Fons Monetari Internacional va seguir un fui de ruta que pot servir d'exemple. Una de les tasques més rellevants va ser la nacionalització dels bancs. També un ajustament fiscal sever degut a que el dèficit del govern estava al 9% l'any 2009. En un any, per tant, es va reduir aquest dèficit en 4,5 punts. I ja en un context més bo per l'economia islandesa, l'àuge de la Nova Islàndia només ha fet que començar. A finals de l'any passat, el seu pitj havia crescut un 8% respecte al 2010. Un petit banc de proves en un país de 300.000 habitants, com deia. Doncs una llàstima perquè no tenim disponible aquesta veu de la catedràtica de dret europeu Elvira Méndez que explicava aquesta situació, aquesta situació islandesa. Un vici de la banca que passa per... Ella diu que passa de ser pública-privada a partir del 2001 i és el que fa que aquesta banca conservadora, diu ella que és pública, passa a ser una banca que... que es fica de ple en negocis i etc. Aquest no és el que li tocaria segurament de primeres, no? Vull dir que és una... és ficar-se una mica en un terreny complicat, potser, que pot acabar aquí esquitxant. I explica que contracten a gent molt jove que no tenia experiència per firmar papers i no per res més. I el que fan és despedir a la gent que porta ja tota una vida treballant en el mateix banc. I era una mica el que explicava aquest albirament des catedràtica de dret europeu. A través de Salvados, que realment és un dels programes que per entendre coses que ens estan passant en molts nivells, però a nivell econòmic és un dels que intenta fer preguntes molt terrenals, com si tinguéssim grans experts, però que ajuda una mica segons com a entendre moltes qüestions. Sí, però també és important no quedar-se en aquest programa perquè a vegades Jordi Evole també tendeix a ser una mica tendenciós. També és veritat això, que llavors acabarà sent la nostra única veu. Exacte, no s'ha de caure en aquest bici d'escoltar-lo. Sí que escoltar-lo, però també fixar-se en altres punts de vista. Singulars és un altre bon exemple. Exacte, és un bon programa també que entrevista a singulars. Doncs molt interessant tot plegat, tota aquesta crisi de l'euro que ens ha explicat avui Sebas per intentar entendre cap on anem. o quin és el moment si més no que estem vivint. A mi m'agradarà veure què passarà a partir del 18 de juny quan ja se sàpiguen els resultats d'aquestes eleccions gregues i a veure què passa realment amb l'euro. Jo crec que no ens haurem d'esperar fins a setembre per saber si realment desapareix l'euro. Fem un estiu mogut, no? Segurament. Sí, perquè a l'estiu es solen prendre decisions importants, la gent està a vacances... Tornant les coses fortes, sempre es diu que l'estiu és tranquil, però les coses importants o moltes guerres han començat a l'estiu. Exacte. Durant vacances és temps convuls. Exacte. No és tan fàcil. Doncs moltes gràcies, Sebas, per aquesta nova secció setmanal i tornem la setmana que ve amb més temes. Exacte. Que vagin molt bé. Fins divendres que ve. Bon dia. 3 minuts i arribem al punt horari de les 12, en punt del migdia, moment en què connectarem amb Com Radio, també sentirem el bulletí informatiu dels Senyors Notícies i tornarem a partir de les 12. Moltes més coses, ens acostem doncs cap a les 12 amb els de Divine Comedy. I don't know. Innocents can often be Another one of war's casualties But innocence can be restored Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Oh, yeah. Com Radio, notícies. Bon dia, són les 12, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador. La borsa espanyola torna a les pèrdues després d'obrir sessió amb Guanxlibex 35, l'indicador de referència. La borsa de Madrid es deixa gairebé un 0,3% en aquesta hora, amb Banquia com a gran protagonista de la jornada a les borses. Les accions d'aquesta entitat financera han quedat sospeses de cotització a primera hora del matí a les 9. La suspensió l'ha demanat la mateixa direcció de Banquia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. A través d'un comunicat, l'entitat financera demana apartar-se de les cotitzacions a l'espera que el Consell d'Administració faci oficial la xifra de diners que necessita aquesta entitat per ser sanejada. Algunes fonts asseguren que l'ànquia demanarà a l'estat 15.000 milions d'euros. En paral·lel, la prima de risc també torna a pujar i ara situa al voltant dels 473 punts de diferència amb el bo de referència, que és el d'Alemanya. El ple de la Diputació de Barcelona de dijous vinent aprovarà la creació de la xarxa de governs locals. És un instrument que neix amb la intenció de cooperar en tots els àmbits amb els municipis del territori. Barcelona Joan Porta, bon dia. Bon dia. Així ho ha anunciat el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que ha destacat la necessitat d'ajudar els ajuntaments que han patit desajustos pressupostaris. Esteve ha assegurat, però, que les inversions s'extendran a tots aquells municipis que ho precisin. A la Diputació estem col·laborant molt amb els municipis de la nostra associació de conscripció, i em sembla que hem fet coses molt positives perquè poguessin sortir. Estem a punt de treure la xarxa d'inversions, que serà un pas també important per a tots aquests municipis. La xarxa de cobert local substituirà i redefinirà l'estructura a partir d'una nova filosofia de la xarxa Barcelona municipis de qualitat, com Radio Barcelona. un dels quals també és invident. Mataró Ràdio, Cristina Sabat, bon dia. Bon dia. Més d'un centenar de concentrats convocats per la plataforma, defectats per les hipoteques, han aconseguit aturar aquest matí el desnonament d'una família al carrer Cantigues, al barri del Palau de Mataró. Es tracta d'una família d'invidents que es veu ja obligats a abandonar el seu domicili perquè el banc havia rebutjat, segons la plataforma, qualsevol alternativa, com sigui el lloguer social. D'una escarmona propietària d'aquest habitatge es mostra agraïda i es compromet a treballar i negociar amb el banc per poder quedar-se al pis. Que, por favor, que este piso se va a quedar vacío, que nosotros vamos a quedarnos en la calle y que nunca es tarde para hacerla la primera vez. Y yo me comprometo a cumplir con los requisitos que se pongan, pero, por favor, que quieran negociar. Una notificació judicial arribada poc després de les 10 del matí ha permès aturar aquest desnonament al barri del Palau de Mataró, Mataró Ràdio, per a Com Radio. Els bombers han trobat un segon cadàver avui entre les runes de la fàbrica de Cáceres on ahir va haver una gran explosió. Es tracta de l'antica carregat de la indústria, un home de 88 anys que estava de visita a la fàbrica en el moment de la deflagració. Està ubicada al municipi Moraleja de Cáceres. A les dues víctimes mortals s'hi ha afegit un treballador de 30 anys que està desaparegut també des d'ahir a qui continuen buscant. I l'exsecretari general del PP Valencià, Ricardo Costa, declara aquest matí al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià en el marc de les investigacions pel suposat finançament irregular del Partit Popular. Ricardo Costa està imputat en dues de les peces separades que integren aquesta causa vinculada al cas Gürtel. L'actual diputat de les Corts Valencianes ha arribat abans de les 10 del matí acompanyat del seu advocat i no ha fet declaracions. Com ràdio. Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. Barça i l'Ètic Club de Bilbao disputen avui a les 10 de la nit la final de la Copa del Rei de Futbol a l'estadi Vicente Calderón. El conjunt blaurana volen aquests moments cap a Madrid, on ja han arribat els primers aficionats del futbol club Barcelona. Coneguem l'ambient que respira amb un dels enviats especials de com ràdio a la capital espanyola. Eric Jiménez, bon dia. Bon dia. Està situada més o menys a dos quilòmetres del Vicente Calderón. Hi ha moltíssimes activitats i també concerts. Per exemple, a les 12 ha de començar el concert del cantant català Jofre Pardejí, Com Radio Madrid. Destaquem que Dani Alves Lajonat finalment no ha pogut desplaçar-se amb tota l'expedició, al igual que Eric Avidal, el tenible orant a Pep Guardiola espera una final competida i amb gols. El partit a les 10, el podeu seguir a la sintonia esportiva de Com Radio a partir de les 9 de la nit. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pons. La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana organitzarà la lliçada d'una senyera a la Penya del Moro el proper 23 de juny. És una idea que amenaça el mes d'octubre, tot just quan assia l'Assemblea. Roger Cònsol, membre permanent de l'Assemblea, explica que van contemplar diverses ubicacions per a la senyera, com el Toror Rodó, però que finalment es durà a terme a la Penya del Moro. Diverses entitats de municipis i com l'Ajuntament han donat suport a la iniciativa. Des de l'Assemblea han volgut aplegar el màxim nombre de sensibilitats possibles. L'acte començarà a dos quarts de dos del matí a Can Gina Està des d'on es pujarà cap a la Penya del Morro. L'Issada de la Senyera serà a les 11 del matí i a partir de tres quarts de 12 a la Plana de Can Solanes hi haurà un acte més festiu amb actuacions de cultura popular, coca de Sant Joan i moscatell i mistera per a tothom. Els propers dies 26, 27 i 28 de maig estallarà el trànsit amb diversos carrers del barri centre per treballs de millora al paviment. Es volen afectar els carrers Mercat-Raval, Creu, en el tram entre Versa del Pilar i Bona Vista, i el propi carrer Bona Vista entre Marquès de Monistrol i carrer Creu. Només podran accedir a aquestes zones els veïns que accedessin a un gual o els que es dirigeixin a l'aparcament del milanari. L'empresari Sant Justenc Joaquim Bussareu ha estat imputat en el cas Nos segons ha informat el periòdico. El jutge de Palma, José Castro, l'ha citat a prestar declaració a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el proper 27 de juny. Bussareu és el president interri de la patronal matalúrgica catalana i conseller delegat del grup irestal. Buixareu va constituir el desembre del 2006 la tercera fundació que van crear Urdangarin i Diego Torres, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social usada per la presumta evasió de capitals. Segons la investigació, Buixareu hi va fer una aportació de 30.000 euros. Doncs aquesta és tota la informació del moment. Nosaltres tornem a partir de la una i cinc minuts al Sant Just Notícies d'Adeució a migdia. Podeu seguir informats, com sempre, el web de la ràdio 3b dobles punt ràdio desvern punt com i a través també de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter que passeu un molt bon dia. Benvinguts al llarg viatge Benvinguts al llarg viatge. Plou i ell desplega l'equipatge. I entre antics vestits de clown treu un barret vell. No, que avui no som pla de diners. Que avui som pla de diners. Tenim el riure a favor, cada rialla del món. Sembla de festa entre les llums, la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls. Hi ha un circ que mossega I amb les dents desvetlla la son, i cada dia s'adorm, com si aquell dia fos el darrer. Hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans. Hi ha un circ que dibuixa, somiadors caminant per la corda fluixa. Hi ha un cetrassó que respira l'aire de vida. Venim a riure a favor, cada rialla del món. que avança, no tinguis por. Que avui una plaça s'omple la festa entre les llums, la mateixa que em va vist créixer llàgrimes al fons. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. I cada divendres, com sempre, fem un cop d'ull dels concerts previstos pels propers dies, per això saludem l'Adrià Calvo. Bon dia, Adrià. Hola, molt bon dia. Avui, molt concentrats, és una secció monotemàtica, monogràfica, no? Sí, sí, sí. Monogràfica. Primavera son. Exacte. El que passa que és molt llarg, no? Hi ha també varietat general. Per tant, comences parlant-nos del festival, no, Sandra? Sí, perquè ens fa una mica la idea de què significa aquest festival, Ara en parlarem, que potser no és un festival que a la ciutat de Barcelona se'l senti molt seu, però que és un gran festival. Va néixer el 2001 amb 8.000 persones al poble espanyol, i fins a l'edició del 2005 es va continuar celebrant el poble espanyol, però com que anaven augmentant de públic, van traslladar-lo al fòrum, que va ser un punt i a part. molt important, perquè fins a l'edició de l'any passat vam aconseguir que hi anessin 123.000 persones. És que és una passada, realment, perquè no té gaire... o potser sí que és veritat que la gent... o que no interessa, no?, per Barcelona fer-ho com... exportar-ho com a gran referent barceloní, però... Vull dir que és un altre tipus de promoció, l'acaba tenint, realment, no? Sí, sí, és un festival que, a part de la música i els grups, significa molt més... és un... Bé, és un festival que té un 35% d'estrangers, com a públic, que es gasten 600 euros de mitjana en la seva estada, és a dir, són molts diners per la ciutat de Barcelona, i van actuar l'any passat 226 grups, sumant al fòrum i altres actes relacionats a tota la ciutat, i van haver-hi 1.400 periodistes o mitjans acreditats, és a dir, una passada amb grans xifres. L'impacte econòmic d'aquest festival espereu que sigui en aquesta edició de 65 milions d'euros a la ciutat. El que et deia això de que la ciutat de Barcelona potser no se'l sentia molt seu ho deia perquè, sobretot, perquè hi ha molts estrangers i també perquè, d'altra banda, potser la gent que hi va de Barcelona es creu que són així com una mica de modernillos. Clar, hi ha una mica d'estereotips. Exacte. Què passa, que en aquesta edició jo crec que ho han fet bé, ho han intentat canviar, incluent els concerts d'inauguració del festival. i els del Closura, de forma gratuïta, i a l'Art de Triomf, cosa que és un punt de pari, farà que molta gent que segurament no tenia ni el diners ni les ganes de gastar-se'ls en un festival com el Primer Assaum, s'acosti al festival per veure grans grups gratuïts. I per tant, doncs el coneix. I començarà tot plegat, doncs, dignequeres a la tarda. amb aquest grup de punk, no? Sí, seria una mica això, és un punk rock d'aquí, no és un grup estranger, són de Sant Feliu de Guixols, és un grup que es diu No More Lies, que fa uns quants anys van anunciar el seu adeu per dedicar-se al 3 projectes en solitari, però que tornen en concert, es reuneixen per el Primavera Sound amb ganes de repassar els seus millors èxits. Si no els coneixes i tens ganes de saber-ne més, doncs comença pel seu millor disc que es diu Seeds of Enthusiasm. Doncs aquests seran els primers, els cobrirem a l'alar de Creom i els seguiran aquests Jeremy Jai. Sonen bé, no? Sí. és el Jeremy Jay, que actuarà una hora més tard després dels No More Lies, també l'art de triomf i de forma gratuïta. És un noi que fa així cançons amb melodies i ritmes enganxoses, enganxosos, molt positives, ensucrades, però que per altra banda també són cançons naturals, que passen molt bé i més grans riffs de guitarra i jocs de sintetitzadors a la perfecció. Va debutar el Jeremy Jay amb un disc que es deia A Place Where We Could Go i va donar-se a conèixer, llevant crítiques esplènides, amb Slow Dance. Ara presentarà Abandon Apartments. Molt bé, doncs aquest també el podrem veure dimecres i després de Jerem i Jai tindrem aquests. Estau a dintre, eh? Sí, exacte, és... Bé, The Wedding present... Sea Monster. És a dir, els The Wedding, que és el grup, presenten el disc Sea Monster. No sé per què ho posen tot en el títol, ja ho fan això, que quan presenten un disc en concret ho posen com si fossin part del mateix grup en el cartell. És un grup que porta més de deu discos i va començar, de fet, a principis dels 90. Acaben de treure un disc que es diu Valentina, que està tenint molt d'èxit i, de fet, està rebint molt bones crítiques. però pel Primavera Sound el que han preferit és presentar el seu disc de debut, que va ser també un disc molt valorat en el seu moment, en el 1991, que, com dèiem, es diu Sea Monster, i és una sèrie de rock robust i profund que els permetrà retrobar-se en una de les millors versions de si mateixos. Mira, i el reviditen 21 anys després, per tant, pot ser interessant, també. I aquests són els que sentirem després de The Wedding. Els Dave Wallman. Sí, tot això gratuït, com deien. És una de les propostes segurament més interessants. Venen des del Regne Unit i és un grup que està en plena forma a punt de publicar el disc Heaven, que se diu en què serà. Diuen que serà el seu disc més gran i més generós que han fet. Sempre van a publicar un disc a dir que serà el teu millor disc. El presentaran a la Primavera de Sound, aquest disc, juntament amb els singles dels seus anteriors treballs, de rock d'estadi que barreja certs punts d'èpica amb cançons ballables de ritmes frenètics de bateria. és una mica la baraja de la foscor dels 80 amb l'explosió índica barrebre als Estats Units dels 90. Doncs una bona proposta també per veure, a més, recordem que tots aquests concerts són dímicres, de manera gratuïta, aquests grups que de moment encara estem repassant, igual que els Black Lives. Un bon grup, també. Sí, segurament són els més famosos, no?, d'aquests que actuen. I aquesta cançó sona bastant actuarant. A tres quarts menys cinc de onze del dimecres són els Black Lips, que capitanegen des dels Estats Units això que sentim, un estil garage brut, que és com una mescla garage, una mescla com de rock'n'roll, punk i també una mica de psicodèlia, que els ha aportat a aconseguir un desgavell de so gloriós, que ha demanat com a fruit grans discs generosos. Si no els coneixem, doncs, per exemple, podem començar per un disc que es diu Good But Not Evil, tot i que el seu últim disc es diu Arabian Mountain, i és del qual extreiem aquesta cançó que està sonant de fons. És un clar exemple de com introduir una sonoritat més pop en una banda que feia garatge, però sense renunciar al seu so de sempre. Si no us coneixeu i us ha sonat bé, ja sabeu que dimecres tots aquests concerts, de manera gratuïta, en aquesta iniciativa molt interessant a l'Art de Triomf. I ara sí que ens n'anem a passar per caixa, no? Exacte, sí, sí. Cal destacar els preus, que abans havien sigut menors fins i tot, ja venen entrades sense saber quin dels artistes ha confirmat. Però bé, ara, que són els que podem comprar, són de 3 dies de 195 euros i d'un sol dia 85 euros. Deu-n'hi-do. Si penses quant valen segons quins concerts, jo segueixo dient que no crec que siguin dels concerts més cars, perquè si vas veure un concert de Wilco en un auditori ja et costarà 60 euros, per tant, tenint en compte la magnitud dels grups que pots veure, és car, ara sobretot, però vull dir que dintre el que cap, i crec que es pot salvar. Sí, es pot assumir. Una inversió... Exacte, haver de tenir molt el cap i que no deixi de valdre molts diners. I passant doncs a dijous, que és, de fet, el dia que tenim més a prop, no?, la setmana que ve. Exacte, sí, sí. De divendres i dissabte. Des de les cinc de la tarda fins dos quarts de cinc hi haurà cinquanta-quatre artistes que passaran pels vuit escenaris del part del fòrum. Començant per, per exemple, Archers of Love, dos quarts de vuit, tocarà l'escenari Raiben, i presentarà el seu disc de debut, anomenat Iki Metal, publicat el 1993. Va ser el millor inici per la carrera d'aquest grup indi-americà de North Carolina que, a l'ombra d'altres grups com Puffman o Sonic Youth, va articular el rock alternatiu dels 90 a Estats Units. Després de 10 anys, es torna a reunir per presentar el seu disc de debut, realitat, que es diu Iki Metal. Doncs pot ser una bona manera d'entrar cap a aquesta primera nit del Primavera. També tindrem per això un dels noms consolidats que repeteix Primavera Sam. Senyor Wilco. Sí, són uns habituals del Primavera Sound. De fet, de fa dos anys que van actuar. Sí, i no són els únics que es repeteixen de fa anteriors anys. De fet, aquesta edició, els grans caps de cartell ja havien passat anteriorment pel festival, cosa que... Jo crec que estarà una edició, potser, més de trobar-te... de descobrir allò que passa a vegades. Perdó, eh? És que estem fent programa i com que hi ha molta gent a fora, de vegades ens descriu el contingut de l'exterior. Doncs dic que és una d'aquestes edicions que potser sí que aniràs més a sorprendre't, que no veure grans noms que potser ja els hem sentit més altres vegades. Però bé, mai se sap. Wilco sempre val la pena veure'ls. Sí, sí, perquè presenten un estil que molts diuen que Wilco, tot i que estan en plena activitat, seran un dels grups que seran recordats i com a referent de la música de principis del segle XXI, no ho sé. No sé si serà per tant, però el cert és que han fet dos grans àlbums, que es diuen Sky Blue Sky i Wilco The Album, de rock experimental molt perfeccionista i elaborat, que modula eufòria justa i grans dosis de melancolia. Presentaran, però, el primer salt del seu últim disc, que es diu The Hood Love, que és una injecció de moral i vitalisme, després d'uns anys d'una mica de sacatat creativa. I ara arriba aquell moment de les eleccions precioses, perquè a l'hora de veure Wilco Dijous, que seria una bona proposta, et trobes que també hi ha als Beirut? M'encara de decidir quin dels dos vaig. I jo, si m'hagués decidit, jo apostaria pel Wilco, segurament. Sí. Quina curiositat per als Beirut, per això, que no els he vist mai. Sonen bé, també. I tant, i tant. Són un gran grup. De fet, segurament un dels al·licients d'haver-nos-en directe és veure el seu líder, el Jack Condon, anar canviant d'instrument, perquè cada cançó va canviant d'instrument, entre agafar la guitarra, l'oquilele o l'acordeó, perquè és un grup que ha aconseguit que l'acordeó sigui un instrument pop. Els acompanya Beirut, lluny dels Akonon els acompanya una gran orquestra de vents, cordes i percussió. És un home que ha recorregut molt món i ha aconseguit anar-se influenciant de diverses estils de música amb els seus diferents discs. Per exemple, a The Gulak Orchestra, que s'acostava al folk balcànic, després a l'entrevista de Flying Clap, i a marge de Zapotec a Real People Holland s'acostaven a la música mexicana. A finals de 2011 vam publicar el seu últim disc, que es diu The Ripped Eye. Doncs els podem veure cap a un quart de dotze al Primavera i també una mica més tard, un grup que ja els teníem fa un parell d'anys, els DXX, presentava el mateix disc que deveu presentar. No, no, no. Parlem de grans noms, tot i que ja he dit, de 54 concerts, és a dir, que jo parlo de segurament els més coneguts o els que no t'hauries de perdre. DXX és un grup del Regne Unit que, com deies fa dos anys, va presentar el disc XX i torna perquè no han fet res de nou. És una música de pop detallista de ritmes molt calmats amb influències vuitenteres. A l'altre, vam presentar els temes que formaran part del seu proper disc, alguns dels temes, que es diu, el proper disc de Open Eyes, que segurament serà el seu disc de conciliació. Tot i que a priori és un grup d'escoltar més a llet al sofà, o això sembla, més que no pas en un concert, el tipus de música que fa dona bastant de marge a l'experimentació en directe i els pot permetre potenciar una mica l'experimentació amb electrònica o la bassa més èpica així com de gran concert. Sí, sí. I suposo que el concert de fa dos anys, no sé si el vas veure, i tocava en un escenari molt gran aquell que fa, que hi ha com les grades que fa baixada. i es deia que potser hi havia gent que no, el trobava brutal, però en general, que potser els havia anat una mica gros com a escenari, tenen l'oportunitat de convèncer aquells que van quedar més desencantats. I els que també trobem, un home que també és curiós de trobar, perquè tampoc sabia que encara voltessin tant. Franz Ferdinand. Que quan van confirmar el primer de Sound va haver-hi força crítica. Sí? Home, dels més radicals i dels més moderns, dels que no poden sofrir que hi hagi un grup que la gent els conegui. Mainstream. Exacte. Doncs endavant perquè és un grup que és molt conegut però és molt bo. Ha fet només tres discs però alguns, com per exemple el seu primer del 2004, Franz Ferdinand o el següent, el You Could Have It So Much Better del 2005. Són quasi bé grans clàssics, que tenen grans singles a dins, pot valdre molt la pena veure'ls en directe, a la mínima que t'agradi una mica el grup o vulguis veure un gran concert d'Estavi. I hi ha una hora, això, tres quarts de dues, aquests se faran ens fer dinar-n'hi encara més tard, a les 3, els que puguin encara ultimar i allargar tindran a jantar la vot. Ara ja passem a la part electrònica. Sí, d'ahir a finals de la nit hi ha una mica més d'electrònica i no només hi ha el Jean Talagot, sinó que hi ha altres dj, però ens quedem amb aquest perquè és de Barcelona i és el que sempre es posa com a exemple de gran músic que ha aconseguit exportar el seu so arreu del món i se'l considera un avantatge del seu estil, que barreja house de Chicago, diuen. amb ritmes més popes que el permeten sonar clubs molt undergrounds i també formar part d'equistes d'èxit o de les millors cançons de l'any. Doncs una bona manera d'acabar la nit, també. Doncs has preparat uns quants consells, per això, si pensem en la primera saon. Sí, primer de tot, la web Yondosir de premsa, molt llar, però magnífic, que tothom hi pot accedir, per descarregar-se'l i per tenir una mena de descripció de cada grup, una mica de descripció de cada grup va perfecte. Segon consell, porta taps pel que pugui passar, perquè no ho sé, el primer o el segon, però hi ha hagut cops que les orelles rebentaven i més val de fer mal, de haver-se de tapar les orelles. O sigui, perquè no passi això, porta-se els taps de casa. Una obvietat, porta un entrepà de casa perquè és molt car tot a dins i es pot entrar a menjar, beguda no, però menjar sí que es pot entrar. Bon consell. I diners en efectiu perquè no hi ha llocs per pagar els llocs on comprar cervesa o la beguda, no es pot pagar amb targeta. I espero que no hi hagi el desgavell de l'any passat, amb una mena de targetes que acumula a partir de més. És la que no sortirà aquesta idea i s'ha d'encarregar. Va fallar el sistema i va anar molt malament. I finalment teníem en compte que els transports es col·lapsen a la sortida. S'ha d'anar en compte de venir en transport públic però tenim en compte que estàs esperant fa una estona per un taxi. Sí, sí. Si és que el trobes, exacte. Doncs d'aquesta manera, com hem fet aquest repàs pel Primavera Sound, que de fet només hem fet això a la prèvia del... bueno, a la prèvia, el V-Makers aquest gratuït i el dijous. Sí, sí. Però ja tenim un bon grapat de concerts possibles per anar-hi. Moltes gràcies, Adrià. Gràcies. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon cap de setmana. Adeu. I com cada divendres aquesta serà el moment de parlar de cinema, de les estrenes d'aquesta setmana. I per això tenim a l'altre cantó el telèfon la Georgina Llongueres. Bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. Avui comencem parlant d'una d'aquestes entregues, no?, de Man in Black 3. Per tant, d'aquestes que costuma tenir un públic si més no assegurat. Exacte, d'aquestes grans estrenes que és una seqüela i que per tant tothom coneix ja una mica què és el que anirà a veure. És el director Barry Sonnenfeld és una pel·lícula d'acció, de ciència-ficció i tocs de comèdia, amb els dos protagonistes que continuen els de sempre, el Will Smith i el Tommy Lee Jones. En aquesta nova entrega, els agents de Man in Black han de viatjar al passat, han de fer viatges temporals en el temps, per aconseguir salvar el món. A més a més, tenim l'opció de veure-la en 3D, cosa que també aporta una llista més. Sí. Segons la crítica, la trama és entretinguda i tanca la trilogia amb elegància, tot i que estan oberts sempre a fer-ne una de nova, però he sentit de tot una mica. Diuen que segueix amb el mateix to de comèdia, que les dues primeres cintes, però potser una mica més rebaixat, xispa, diguem-ne. Hi ha molts cameos de famosos que venirem veient també durant la pel·lícula. A més a més, com que fan un viatge al passat als protagonistes, és una pel·lícula amb una mica de reminiscències dels anys 60, dels anys 70, i això també li aporta un punt més original o divertit a la pel·lícula. Una pel·lícula que s'ha fet perquè tots ells tenien en el contracte que havien de fer una tercera part, no sabem si realment Sense aquest contracte assignat, tots seguíssim ja. Doncs vis disposats a fer-la, la veritat. Curiós, doncs. Si més no, pels amants d'aquesta pel·lícula suposo que serà una lliçó igualment. I tant. Doncs sentim el tràiler. ¿Quiénes somos? Nuestra misión es controlar la actividad extraterrestre en la Tierra. Flaco, ¿sabes que no puedes estar al norte de Canales, Sid? ¿Quién es Flaco? Tranqui, capullo. Al que buscares a mi, no a ti. ¿A qué es de locos estos tíos serios hablando a una pared, una pared responde? ¡Qué movida! Oye, tú no te preocupes. Informe de los hechos. Acceso denegado. Hay cosas que no necesitas saber. No fue la mentira que me contaste al reclutarme. Solo te prometí los secretos del universo. Ya. ¿Y qué otros secretos hay? ¡Ka! ¡Ka! Estoy buscando a Ka. ¿Lo has visto? Un hombre huraño. De cierta edad. Él sonría así. Ka lleva muerto. Más de 40 años. No te queda saltar. ¿Pretendes que yo salte? Un salto en el tiempo. ¿K? ¿Cómo sabes mi nombre? I passem ara cap a la següent pel·lícula, que és Cuando te encuentren. Sí, és una pel·lícula del director de Shine, l'Scot Hicks, d'Arriba dels Estats Units. L'actor principal és el Jack Efron, que l'hem vist ja a High School Musical, i que a mica en mica es va posant al panorama del cinema, deixant de banda la part més adolescent del qual el coneixíem. La pel·lícula, quan te'n entres, està basada en una novel·la de Nicholas Sparks, que també ha portat molts dels seus llibres al cinema, com El cuaderno de Noah o Mensaje en una botella, i és una nova adaptació d'una novel·la d'aquest escriptor al cinema. La pel·lícula de què va? Doncs és un sergent dels Marines, dels Estats Units, que torna després de la seva tercera missió a l'Irak. Torna amb la foto d'una desconeguda. I és que resulta que, enmig de la guerra, Gràcies a trobar-se una fotografia d'una noia, va sortir airós d'una situació. Llavors, clar, què ha de fer? Buscar qui és aquesta noia, no? Intentarà buscar-la fins trobar-la i, fins i tot, intentar alguna cosa amb ella. És una pel·lícula recomanada per a la gent que els agrada els romances ensucrats, sobretot per a la gent que segueixi molt els lectors que segueixin molt aquest autor, el Nicolas Sparks. De totes maneres, la veritat és que la crítica no la deixa molt bé, però sí que ha tingut molt bona acollida de públic als Estats Units, sobretot pel que deies, per així que realment estigueu cara a aquest tipus de comèdia romàntica tan ensocrada. Doncs sempre hi ha un públic disposat a veure aquestes pel·lícules, per tant sentim com pinta aquest tràiler. Fue por la mañana tras un bombardeo nocturno. Y entonces la vi. Una de esas cosas del destino. Mantente a salvo. Me prometía a mí mismo que si salía de ahí, encontraría a esa chica y le daría las gracias por salvarme la vida. Soy Bel. Logan. ¿Y qué te trae por Handel? Es una larga historia. Hay un chico que ha venido por lo del trabajo y no puedo librarme de él. ¿Cómo te lo quitarías de encima? Le he dado el trabajo. Pero si no sabes nada de él. Ni tú. ¿Quién es ese? Uno al que acaba de contratar Nana. Hasta mañana. ¿Te gustó el Yamalaya? Ven, seguro que Logan ya tiene planes. No recuerdo la última vez que tuve planes. Bueno, la casa nunca ha estado tan limpia. ¿Crees que no me doy cuenta de lo que está pasando? Ya no tengo que darte explicaciones. Solo es una cerveza entre compañeros. No es una cita. Llevo tiempo queriendo decirte algo. Lo siento, no sé cómo hacerlo. ¡Sacudete! ¡Ese también es mi hijo! ¡Suéltame! Haz lo que te dice. No sabes de qué va esto. Claro que lo sé. Te mereces algo mejor. Maldita sea, déjame en paz. No te mereces que te besen cada día, cada hora, cada minuto. ¿De dónde la has sacado? La tenía tu amigo Logan. Debería haberte lo dicho. Quería hacerlo, pero no sabía cómo. Presentarse aquí con algo tan personal, esto no me cuscaba. Yo creo que el destino ha querido encontrar esa foto. Todo pasa por algo. ¿Cómo se puede explicar algo que ni uno mismo puede entender? ¿A qué has venido? A encontrarte. I després del romanticisme ens anem a Starbucks. Sí, no és un documental sobre la cadena de cafeteries, sinó que és una comèdia que ens arriba del Canadà, que ha tingut molt èxit al seu país. El director és Ken Scott i ens explica la història del David, que té 42 anys, i que ell segueix vivint com si fos una eterna adolescent. Però de sobte descobreix que a través de les donacions de cèment que ha estat fent durant tota la seva vida, Doncs ell és pare de 533 nens, o 533 criatures. Starbuck és el pseudònim, diguem-ne, que utilitzava a l'hora de donar el semen. I doncs ell, diguem-ne, que es veu en una encorfixada perquè molts dels nens volen que es reconegui la seva paternitat. El tema de la pel·lícula és el fet d'arribar als 40 sense dona ni fill, sense cap projecte de vida concret, i una mica en la situació que es troba aquest home més exagerat per aquest tema d'aquests nens que li surten del no res. Una pel·lícula que tot i ser molt còmica i molt divertida, els crítics diuen que està plena de còmics, de tòpics, perdó, que a l'inici potser és molt còmic però que finalment acaba sent una miqueta cursi i amb falta d'intel·ligència. Bé, s'haurà de veure per acabar-ho de valorar. Doncs de moment fem un tastet amb aquest trailer. Me llamo David. David Bosniak. David Bosniak. Yo no soy David Bosniak. ¡Vale! Entre 1988 y 1990, usted ha donado esperma bajo el seudónimo de Starbuck. No te reproduzcas ramas. David, estoy embarazada. Tienes que tener hijas, David. Es el padre biológico de 533 niños, de los cuales 142 quieren conocer su identidad. Yo no soy David Bosniak. ¿Qué haría una persona normal en esta situación? Una persona normal no se habría metido en esta situación. Mira, míralo. No hace ni 10 segundos que lo miro y ya me entran ganas de estrangularlo. Es imposible ser padre de 533 hijos. ¿Tiene un cochecito para 533 bebés? No. No, porque tener 533 hijos no es normal, ¿me oyes? No es normal. ¿Y qué hago ahora? Hola, papá. Pero yo podría ser su ángel de la guarda. Tienes a estar vaga. Por una vez estoy haciendo lo correcto. Pues estás muy equivocado. No vuelvas a ver a tus hijos. No se me empalma, que ya no se me empalma. ¿Cómo puedes decir esto delante de tus hijos? Pero si ellos no me escuchan. I passem ara cap a l'Arte de Mar. L'Arte de Mar és una pel·lícula que ens arriba de França. És una comèdia romàntica francesa, per tant, una mica autòia, sabem per on anirà. La pel·lícula, tal i com diu el títol, se centra en l'amor, i l'argument és un músic que pensa que a cada parella... a cada parella se li pot associar una melodia, no? I, per tant, doncs, jugar amb aquest tema de l'amor i la música i tot barrejat. És una pel·lícula que també hem de dir que és força ensucrada, per tant, a la gent que li gaudin les comèdies romàntiques... És un bon cap de setmana, eh? Podran anar d'una sala a l'altra, del cinema, tot i que és una pel·lícula d'aquestes franceses, bueno, més calentes d'aquestes molt quotidianes, molt de ritme natural i amb grans interpretacions, això sí. Doncs sentim aquest tràiler d'Aquete L'Arte de Amar. Me pregunto si no debería tener una aventura. ¿Qué opina usted? Bueno, pues si siente tal necesidad... ¿Qué? ¿Hace un año que no haces el amor? No es culpa mía que no me enamore. ¿Pero podrías tener relaciones con alguien por tu propio bien? Siento una atracción por ti cada vez más grande. ¿Qué clase de atracción? Desde que estamos juntos no me he acostado con nadie. A lo mejor me acuesto con otro. Solo una vez. Luego se va de viaje. Tengo champán. ¿Te apetece? ¿Crees que si se me sube a la cabeza podrás abusar de mí? No, lo tenía aquí, sin más. Preferiría que hubieras dicho que sí. No, no, Boris. Necesito saberlo. No estaría a la altura de tus fantasías. Te amo, te amo, te amo. No es que no quiera, es que soy incapaz de ser infiel. ¿Quieres ir tú en mi lugar? ¿Hay otro hombre en tu vida? Hay varios. ¿Varios? ¿Qué? ¿No es natural? Pues que me hayas besado. Pero si te he besado con naturalidad. Me siento como un semáforo. Un semáforo. Me miras esperando a que me ponga verse. No sabes qué presión. Si no he hecho nada. ¿Por eso? I ens n'anem ara cap a Los Minos Salvajes, pel·lícula espanyola. Sí, és una pel·lícula catalana de la directora Patricia Ferreira. Es va guanyar, de fet, la millor pel·lícula festival de Màlaga. Va ser una de les grans triomfadores, amb cares conegudes com la Marina Comas, de Panegra, o l'Àlex Moné, de Les Ceres Vermelles. També surt la Vicky Penya, la Emma Villarassau, l'Aina Clotet, entre d'altres. Per tant, tot cares conegudes. Ens explica la història de tres adolescents, tres nens adolescents, dos nois i una noia. que cadascú dels quals té la seva pròpia personalitat, el seu propi món. De fet, tu se deixen de diferents classes socials, però tots tres se senten inadaptats a l'escola i, en el fons, també inadaptats a la seva vida. I, per tant, aquests... Nois i noies que, d'entrada, podries dir que són uns salvatges, entre cometes, però que, de fet, si ho analitzes bé, tenen les seves pors, les seves inquietuds... I bé, canalitza tot el que és l'adolescència. Un relat sobre joves rebels, una pel·lícula molt realista, d'aquestes de barriada, on surten temes familiars i socials, i de fet, jo he sentit molt bona crítica per part de les persones que ja l'han vista. Per tant, una bona pel·lícula que ens arriba de ben a prop aquest cap de setmana a la cartellera. Una proposta interessant, sentim, per tant, aquest rei. Oh! ¿Aún sigues haciendo ballet? No, ahora a Flamenco que le gusta más. Está preciosa. Tendría que esforzarse un poquito más. Te hablo como me sale de los cojones. A mí no me tocas. ¿A qué hora? No sé, era tarde. En la vida a ti no te van a dar esas oportunidades. Así que no se las des tú a los demás. ¿Es esta chica de aquí? ¿Pero qué pasa? ¿Le ha pasado algo? ¿Y qué hacemos con los malos? ¿Los metemos en una sala y abrimos el gas? No quería que saliera mal. Yo sé que un día voy a llegar a mi casa y mi hijo no estará. Yo lo habré perdido. Pero entonces el problema no será mío. I de aquí ens n'anem ja cap a l'última pel·lícula que s'estrena aquest divendres, que és un documental, de fet és Plàstic Planets. Exacte, és un documental que ens arriba d'Àustria i d'Alemanya i que parla del plàstic, sense el qual no podríem viure, però del qual també se'n fa un ús excessiu i fins i tot perillós. És un documental que vol demostrar que el plàstic s'ha convertit en una amenaça global pel planeta. Anirà posant diversos exemples per conscienciar-nos sobre l'ús d'aquest material. Un documental interessant per acabar amb les estrenes d'aquest cap de setmana. Doncs també estrenes variades aquesta setmana. Sí, jo crec que n'hi ha de tot una mica. Tothom pot trobar la seva pel·lícula. Doncs perfecte, Georgina, moltes gràcies i tornem la setmana que ve amb més pel·lícules. Fins d'ivendres, adeu. Que vagi bé, bon dia. Passa un minut de tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora, com que la setmana passada, doncs és moment de dedicar una cançó als temes de l'actualitat Sant Justenca. I per això tornem a saludar el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Avui ens portes l'Ukelele. Sí, avui ukelele, sí. I has triat una cançó dedicada a un dels temes estrella d'aquesta setmana. Sí, de Roura Centenaris. Dels arbres centenaris que podrien ser tallats. Exacte. Doncs quina cançó has triat? Benvolgut. Molt bé. T'adreces per tant al roure? M'adreço no, al propietari del roure. Molt bé. Doncs... Em poso un micròfon... Sí, això t'anava a preguntar. Aquest per aquí, val. I l'altre és el vermell. A veure, hola. Sí? Sí, no? Se sent bé? Senta que sí. És correcte. Doncs endavant. Tot a punt. Benvolgut. Primer vull avisar que aquest arbre que talles té un valor sentimental. És un roure centenari dels que ja se'n troben pocs. Si el talles als amics dalt no s'aducarà en el crostó. Benvolgut, jo ho reconec, no t'entra pas lluny pel matí. Però per a aquesta pijada no cal que et posis així. A l'estiu et farà ombra i serà gratificant. Veure els ocells com piulen allà dalt del roure estan. Ai, benvolgut que tallar el roure és delicat. L'Ajuntament, els Dalnos i el veïn. Tothom se't posarà en contra si acabes amb l'exemplar. Benvolgut per a maquinar, si us plau. Ai, aquest sí, no és suficient per gent com jo, que ja estem encadenats. Xicots, porteu candaus, que ens estem encadenant. Doncs, moltes gràcies, Sergi. Molt autèntic, realment, aquesta història. Ara sí, t'havia tastat l'altre micro, només. Aquesta història sobre... crec que és una bona oda, no? Sí, és una mica de magària propietària que sorpensa. Exacte. És una manera, sobretot, on encara no s'havia fet. Vull dir que fins ara s'ha apel·lat a l'argumentació, en canvi, a través d'una cançó seria bonic. Sempre amb tota la broma, s'entén. Sí, jo crec que s'entén. Doncs, gràcies, Sergi. Adeu. Adeu, bon dia. Sua senyal és l'apsir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat. I després d'aquesta cançó, un moment per repassar l'actualitat curiosa mundial. Per això saludem el Jaume Sucarrats, bon dia Jaume. Molt bon dia. Molt bé, molt bé. Ara estàvem escoltant en Sergi. Potser hauríem de fer alguna notícia d'aquestes curioses també, així cantada. Exacte, home. No m'ho dic dues vegades, a mi el tema de les cançons em sembla correcte. Exacte, et deixo a les teves mans. Parlem primer de tot de la NASA. Sí, tenim dues notícies relacionades amb l'espai, bastant interessants. La primera és que han descobert un possible planeta que s'està evaporant lentament. Els astronautes de la massa han detectat 1.500 anys llum de la Terra, un planeta que s'està desintegrant a causa de l'estrella que té a prop que està tinguent tormentes solars molt fortes i està evaporant aquest planeta. Es especula que aquest planeta podria estar a una temperatura de 1.816 graus centígrafs. Déu-n'hi-do, eh? Per tant, a tu que t'agrada la calor, Carme, està bé, no? És una mica massa. Es veu que calculen que pot estar anys i anys, uns 200 milions d'anys, per acabar-se de vaporitzar del tot. Si busqueu per internet trobareu imatges. I lligat també amb això de la NASA han tret dos vídeos, avui els de la NASA s'han posat a tope. No se si va lligat amb els que els russos van fer aquelles fotos de tanta bona resolució des de l'espai. Deixem-ho aquí. La NASA ha tret dos vídeos sobre la Lluna. El primer es diu Evolution of the Moon, per si el voleu buscar pel YouTube, que durant dos minuts i mig explica tota l'evolució de la Lluna des que es va crear, que es diu que es va crear arran de que un planeta gran com Marc va xocar contra la Terra i de tots els desprendiments. un d'aquests va ser la Lluna. I l'altre vídeo que hi ha és com un turc, és molt curiós, aquest està molt bé, és com un turc, amb anglès, que passa per tot d'indrets de la Lluna, amb imatges reals, on van explicant una mica totes les curiositats dels cràters, de les muntanyes que hi ha, d'on te van aterrar les naus, que encara es poden veure. Bé, hi ha tot un recorregut bastant... a mi m'ha costat alguna mica entendre alguna cosa, perquè està amb anglès, però és bastant curiós. Molt bé, doncs això va al que fa aquest vídeo i ara canviem una mica de tema i ens n'anem cap a Anglaterra. Doncs sí. Anem a parlar de la casa on vivia el creador de Sherlock Holmes a Inglaterra perquè es veu que està siguent tema de debat igual que els raures d'aquí Sant Just perquè la volen tirar a terra però molta gent s'hi vol oposar ja que diuen que és una casa que té gran valor literari. Es veu que la casa ha sigut molt greument descuidada pels actuals propietaris que ja no la cuiden i que es veu que des del 1920 aquesta casa victoriana d'en Conan Doyle va ser un hotel del 1920 al 2005. A partir de fa 7 anys es va com abandonar i ara està mig amb runes i per això la volen tirar a terra i fer-hi blocs de pisos. Llavors hi ha un grup de gent Si volen negar, volen que la casa passi a disposició de propietat cultural o fisc públic. Podrien fer una cançó per evitar-ho, potser. Sí, perdonem en Sergi a veure si fem alguna cosa. De moment està sent tema de debat. Les autoritats encara no s'hi han posat, sinó que està sent un tema més privat. de conceptes privats. Home, té un valor important, no? Diu que hi va escriure 13 de les novel·les de Sherlock Holmes. Doncs sabria greu que desaparegués segurament. Sí, casa de Conan Doyle. Ara ens en anem d'Anglaterra cap a la Xina. Sí, perquè un programa de televisió està causant sensació si més no està donant molt que parlar perquè és un programa d'aquests com reality show que es fan aquí d'un típic un pretendent i moltes pretendentes que el volen aconseguir. Però en aquest cas a la Xina Més de 2.800 dones d'entre 19 i 56 anys participen en aquest concurs per casar-se amb un dels 11 multimilionaris d'una empresa xina a la ciutat de Canton. Sí, que llavors no és amor. No és ben bé amor. No és ben bé amor. Exacte, i a més es confessa, més endavant hi ha alguna noia que diu, bueno, a les noies aquestes 2.800 persones l'han seleccionat finalment de 18 a 28 anys, que amb una altura mínima havien de tenir un 60 metres, bona presència i una... I una de les coses que demanaven els multimillonaris és que fossin verges. Sí home, per què? Bueno, suposo que això als xinus els mola. Llavors, després d'aquesta petita primera criva, per dir-ho de manera, vam passar a la següent, que era que els feien com uns testos de preguntes generals, com per exemple qui va regalar l'estàtua de la llibertat als Estats Units. O citar poemes xinos antics. llavors els feien preguntes més del tipus t'enamoraries d'aquesta persona i moltes de les participants van ser sinceres i van dir que no s'enamoraven d'un multimillonari de 50 anys sinó dels calés d'un multimillonari. Llavors se les eliminaven o continuaven passant la prova? No ho sé, suposo que passen a la fase final que són 300 candidates que passaran dos dies seguits en una festa privada que es munten aquests multimilionaris, vés a saber on, que estaran dos dies tancats allà, muntant-se una festa i a veure qui surt emparellat. Molta gent està preguntant-se si és que els organitzadors d'aquest concursus, el que volen és trencar molts d'acords d'innocents de noies innocents només per donar una mica de fam a l'empresa, que tot no sigui un producte de promoció. Clar, però ells també s'han trencat cors, no estan enamorades en principi, no d'aquest senyor. Sí, però és com una mica jugar, no? A més, ja ha sortit recentment un estudi que diu que a la Xina ha incrementat el nombre de dones que prefereixen casar-se amb una bona parella, que tingui una bona situació econòmica, que no pas amb algú a qui realment estiguin enamorats. Deu-n'hi-do, doncs, deu-n'hi-do. Aquests programes suposo que tampoc no ajuden gaire. No, la veritat és que no. I acabem aquest repàs de les notícies curioses. Sí, acabem amb el crac de la setmana, podríem dir, perquè... A veure qui és. És un nedador que es diu Filipe Croizón i vol creuar el món nedant, però amb una particularitat, i és que té els braços i les cames empotades. És un senyor francès de 43 anys que en el seu moment ja va creuar el Canal de la Manxa el 2010, que venen a ser 20 quilòmetres, porta unes pròtesis, porta unes pròtesis, i a més a més, va ajudar d'Arnau Casserí, que és un especialista en natació d'aigües lliures. Ara el que s'està proposant aquest nedador francès és creuar els diferents estrets que hi ha al món. Per exemple, vol creuar també l'estret de Gibraltar. O sigui, unir continents, per dir-ne manera. d'Àsia a África, d'Europa a África, d'Àsia a Amèrica del Nord. O sigui, farà l'estret de Berin. Molts reptes, eh, realment. Molts de reptes. I bueno, l'home està molt il·lusionat i es veu que, clar, després de l'èxit que va tenir amb el Canal de la Manxa, els 20 km que va fer, ara té moltíssimes ganes i el proper que farà, que el tenia aquí apuntat, era unir... No el tinc aquí, no el tinc aquí... Aquí, Papua, sortirà 2 C a Nia, Sí? I s'anirà fins a Indonèsia, o sigui, sortirà des d'Austràlia i se va fins a Indonèsia, fins a una illa d'Indonèsia. Molt bé. Seran 8 hores nedant. Déu-n'hi-do, eh? Té molt de mèrit. Doncs admirem aquest senyor. Sí, sí. En Tili Plozon. A Tili Plozon. A nedar. Exacte. Doncs gràcies Jaume. i així tanquem aquest rapes curiós, tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé, que vagi bé. Que vagi bé, bon cap de setmana. Igualment. I arribem també al punt final del Just a la Fusta d'avui divendres 25 de maig. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa, el servei informatius i també amb la cançó dedicada al tema informatiu de la setmana, el tema estrella que ha dedicat doncs aquest rei centenari, el Carles Hernández i Rius en la previsió meteorològica, la Carme Madó a la cuina, avui amb Andreu Lluís també Roger Cònsol de l'Assemblea Nacional Catalana i a més a més el Sebas Elias amb qui hem parlat de la crisi de l'euro, en aquesta última hora també hem sentit les estrenes. Cinematogràfiques de la Semana, càrrec de la Georgina Llongueres i l'Adrià Calvo amb l'agenda musical. Ara mateix, en sentit del Jaume Assoc Carrats, jo us he parlat durant tot el matí la Carme Verdoi, tornarem a partir de dimarts, dilluns fem aquesta segona pasqua, que és festa, amb moltes més coses. Ara us deixem amb les notícies de la Com i tot seguit a l'1 i 5, els Senyors Notícies, edició migdia, amb el Sergi Pons. Que vagi molt bé i que passeu un molt bon cap de Semana. La immobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Bon dia, és la 1. Us parlem de Polo i Oriol Pujador. Agents dels Mossos d'Esquadra custodien en aquests moments un forn de pau al municipi de Mataró, la capital del Maresme. De moment, el cos policial no ha confirmat si hi ha detinguts, tot i que alguns testimonis asseguren haver vist sortit dues persones acompanyades pels agents. Se sospita que aquest operatiu té relació amb la mort d'una dona de 80 anys aquesta setmana a la ciutat. Mataró Ràdio, Cristina Salat, bon dia.