Justa la Fusta
Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!
Subscriu-te al podcast
Justa la Fusta del 24/9/2012
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. I comencem ara un nou just a la posta d'avui, dilluns 24 de setembre. Comentem que començarem parlant-vos de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pons. També aquesta hora repassarem l'actualitat del dia a través de les portades dels diaris i també de diferents notícies que puguin aparèixer als diaris i als portals digitals. Avui és aquest dia de la Mercè en què, per tant, Els barcelonins o la gent que treballa a Barcelona té festa i hi ha una mica aquesta sensació de semifestiu i semidial·laborable. També en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, aquesta demana que sembla que sí que arribaran de debò les pluges i es començarà a notar a la tardor, en parlarem de quan començarem a notar-ho, i a partir de les 11.10 entrevistarem el mossèn de la parròquia del Sant Justi Pastor, Josep mossèn Joaquim Rius, per parlar de càrides com s'encara aquest no curs i altres qüestions vinculades a la parròquia. I com que ara dilluns farem tertúlia amb el Josep, el Jaume, la Carme i el Vicenç. I a la tercera hora parlarem amb la vicepresidenta del centre d'Esteu i Sant Justencs, Maria Quintana, per parlar de l'actualitat d'aquesta entitat del municipi. Farem cuina amb la Carme Madó i la Nadia ens portarà també un reportatge d'un comerç sant justenc. Avui ens anirem cap al Graner de Sant Just. I us acompanyarem també amb una mica de música. Avui comencem amb Sant Josec i el seu animal salvatge. Em miro i no sé què ets. Potser un animal salvatge. Que t'estires al meu llit. Només per poder mostrar-te. Em miro i no sé què ets, no. Un misteri que em reclama. Una vida endavant, sí. Una terra solitària. A les ombres de la nit un paisatge m'acompanya, jo m'estiro al seu costat. Em miro i no sé què ets, no, una vida deslligada. Quan t'aixeques al matí, sí, ja comences a esverar-te, i ara trobo que pregunto què ets de fer, però si jo ja ho feia, ja et demano què ets de dir, però si jo ja ho deia, ja et demano com s'hi va, jo ja ho sabia, cada cop et miro més. En miro i no sé què ets. Puc ser un animal salvatge que t'estires al meu llit només per poder mostrar-te. En miro i no sé què ets, no, un misteri que em reclama una vida en endavant, sí, una terra solitària. Jo pregunto què ets de fer, si jo ja ho feia, i m'expliques que ets de dir si jo ja ho deia. Jo et demano com si vagis, ja ho sabia, cada cop et miro més. I et pregunto què ets de fer, si jo ja ho feia. I et demano que ets de dir, si jo ja ho deia. I m'expliques com s'hi va, jo ja ho sabia. Cada cop et miro més. T'ha dit l'espera de la teva vida. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 12 minuts de les 10, un moment per posar-nos al dia de l'actualitat Sant Justenca, i per això saludem el Sergi Pons. Bon dia, Sergi, què tal? Hola, molt bon dia. Comencem parlant de l'actualitat del municipi, que avui passa també d'alguna manera pel poble del costat, per a Esplugues. Doncs sí, ja ho vam anar comentant la setmana passada, que la colla de castellers d'Esplugues, que compta amb molts membres de Sant Just, també, intentaria el primer castell d'avui de la seva història, i ho va fer ahir. a la plaça de Santa Magdalena d'Esplugues, que és on està l'Ajuntament. I els castellers d'Esplugues van descarregar el primer castell de buit de la seva història. Va ser en el marc de la Dia de Sant Mateu, a la plaça de Santa Magdalena d'Esplugues, en què la colla local va actuar conjuntament amb els capgrossos de Mataró i els castellers de Sabadell. Els cargolins, que compten amb un bon grapat de Sant Justencs, van intentar el castell en primera ronda, i després una posada molt fina en què el castell va mantenir les mides en tot moment, els espluguins van poder fer la seva primera aleta de 8 pisos i després la bassada també va ser molt ràpida i els castells d'esplugues van poder descarregar aquest castell després de 18 anys d'història de la colla, un objectiu que feia molts anys que es perseguia i que a més a més situa els castells d'esplugues entre una de les tres uniques colles que descarrega el primer castell de buit que intenta. Per tant, una fita dels castells d'esplugues que, com diem, són d'esplugues, el seu nom oficial és d'esplugues, però també amb bona part són de Sant Just. Tu hi vas participar en primera persona, de fet. Sí. Va ser emocionant, suposo. Home, sí. Són... Bé, des que es va crear la colla està clar que fer un pas d'aquest tipus sempre està... amb l'objectiu de la colla, però en el moment que vam començar a assajar aquest castell, doncs ho feia un parell d'anys ja que s'estava assajant només aquest castell. Que arribar al dia i aconseguir-ho, doncs res, va ser emocionant, va ser emocionant. Molt bé, doncs felicitats des d'aquí, també la Penya del Morro, sé que ho va anar seguint i va anar retuitejant diferents piuladors que parlaven de l'acte, per tant d'alguna manera doncs també felicitar-vos des de Ràdio Desvern. Més qüestions, ara parlem de Sant Just. Ara sí que parlem directament de Sant Just perquè la policia local celebra demà dimarts el dia del patró de la policia. A l'acte s'entregaran a més a més també els premis conviu que en guany es lliuren per primera vegada. Joan Ramon Fabra, cap de la policia local, ha explicat què és valor amb els premis conviu. El que volem és posar en valor precisament els fets que el voluntariat. El fet que la gent que col·labora amb la població desinteressadament que busca millorar la convivència entre uns i els altres. Al final són gent desconeguts de vegades, que estan acostumats a fer això i que ho fan de molt bon grad, però que mai se'ls ha reconegut. Bona iniciativa, doncs? Sí. Aquests nous premis que engega la policia local, i escoltem, ara és un Roman Fabra amb declaracions que va fer en una entrevista a la fusta la setmana passada. Joan Ramon Fabra també va aprofitar per fer un repàs del nivell delictiu al nostre municipi. Els robatoris en vivendes i a les persones han augmentat el darrer any, però en canvi els furs a botigues, vehicles i industries s'han vist reduïts. Fabra valora molt positivament la col·laboració ciutadana i assegura que Sant Just segueix estant per sota de la mitjana pel que fa a delinqüència. A nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, especialment la carretera reial, per mirar a reduir els índex d'accidentalitat, La policia ha elaborat el pla local de seguretat viària. La policia local, doncs com dèiem, que encara una setmana plena d'actes que culminarà divendres vinent amb la milla verda, que és una cursa entre la Font de la Beca i la plaça Mireia. Però abans demà dimarts, dia del patró de la policia i entregada aquests primers premis conviu. Molt bé, doncs seguirem també com va tot plegat i aquí se li atorga finalment aquests premis que ja ens anunciem realment a veure que eren bastants. Acabem parlant de la Unió de Botigues i Comerciants. Sí, la Unió de Botigues i Comerciants inicia aquest curs una sèrie de campanyes que ajudin a promoure el comerç local. Ahir es van reunir la setmana passada, millor dit, amb l'Ajuntament i estan molt satisfets amb la col·laboració del Consistori. El primer cap de setmana de desembre, l'OBIC repetirà l'experiència del mercat de Nadal. Júlia Donant, presidenta de la Unió de Botigues, desitja que es pugui mantenir l'èxit del 2011 gràcies a noves activitats. L'UBIK també ha signat un acord amb el banc de Sabadell. El dia de Sant Just del carrer repartiran uns vals que podran ser escanviats per una bossa amb disseny d'Antonio Miró a les oficines d'aquesta entitat bancària. I de cara a l'estiu es repetirà el concurs de fotografia i s'inclourà una exposició també dintre de les botigues. La Unió de Botigues i Comerciants també vol distingir els comerços de Sant Just associats a l'UBIC amb una banderola i a més a més els que compleixin una sèrie de requisits rebran una distinció que és la cu de qualitat per distingir aquests comerços que compleixin una sèrie de requisits. L'altra iniciativa lligar el comerç amb l'esport és que la unió de botigues i comerciants impulsarà també una Duetlo per a federats i una cursa popular. Molt bé. Per tant moltes iniciatives noves. Moltes coses per aquest La informació més propera al Just a la Fusta. Passant 3 minuts d'un cordons al mateix, escoltem ara aquest Titan Like Mondays, una versió de Ron Sexmeat de la versió original de Deumdun Rats. A silicon chip inside her head gets switched to overload And nobody's gonna go to school today's gonna make them stay at home Daddy doesn't understand it. He always said she was good as gold. And he can see no reasons, cause there are no reasons. What reasons do you need to be shown? Tell me why I don't like myself. I'm hoping and it types to a waiting world. Mother feels so shocked. Father's world is rocked. As their thoughts turn to their own little girl. Sweet sixteen, ain't that beat cheeky? No, it ain't so neat to admit defeat. Cos they can see no reasons. Cos there are no reasons. What reasons do you need? No, no. Another playing stopped in the playground now and she wants to play with the toys a while. And school's out early and soon we'll be learning and the lesson today is how to die. And then the boys... No reasons, what reasons do you need to die Tell me why I don't like Mondays I don't like Mondays I don't like, I don't like Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat. El quiosque t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Ara és un quart i mig d'onze, és el moment de repassar la premsa del dia i per això saludem a la Nadia. Bon dia, Anna, què tal? Molt bon dia. Com ha anat el cap de setmana? Molt bé. Doncs avui aquest dilluns que comentàvem que és semifestiu, aquí és laborable, gran part del Baix Llobregat és laborable, però d'alguna manera tota la gent que treballa a Barcelona té festa, per tant, doncs un dia així una mica... un dilluns una mica diferent, en aquest sentit. Repassem les portades d'aquest dilluns. Comencem per destacar quina és la notícia que volen ressaltar cadascun dels diaris. Comencem per la portada de Lara. Hi ha també una fotografia de Xavier Trias, de l'alcalde de Barcelona, del qual se'n fa una entrevista. El titular diu Barcelona ha d'actuar com a capital de la catalanitat. Bé, són dues petites notícies relacionades que tindrien amb el tema del dia. Molt bé, passem ara cap a la Vanguardia. Doncs la Vanguardia diu el PSC mira de no quedar allat amb el PP. Navarro es mostra ara a favor d'una consulta si hi ha una majoria sobiranista al Parlament català. Creixen els pronunciaments públics a Espanya en defensa de la construcció d'un sistema federal. És curiós, també, aquest canvi d'opinió general, també, a uns llocs i a altres, amb qüestions que venen de lluny, que ara es recuperen. Passem cap al punt avui. El punt avui diu... Bé, diferents punts de vista que avui si repassem els diaris a la part de política tenim tot d'entrevistes i articles sobre les diferents opinions de cada partit. Clar. Doncs això d'una banda i també en aquesta línia el periòdico. Per últim, el periòdico diu el PSC s'obre a una consulta sobiranista. Navarro assumeix un referèndum sobre la independència però insisteix en la via federalista. Esquerra Republicana i Iniciativa Verts negocien un text del Parlament de suport a l'autodeterminació. Molt bé. I aquestes són les notícies més destacades d'avui. És el que dèiem que, en principi, sembla que tota aquesta maquinària de precampanya, encara electoral, tot i això sense saber quan seran ni quin dia ni exactament no estan convocades oficialment, volem dir, i tot i això doncs sembla que tota l'actualitat passa per aquí. De fet els diaris digitals també ens actualitzen en aquesta línia. L'Ara ens parla també de canvi de cicle i en aquest sentit ens destaca les declaracions aquest matí al Mónar Recu de Montserrat Tura que ha anunciat que es presentarà les primàries del PSC. L'exconsellera ha demanat amb declaracions de recu que es facin en aquestes primàries encara que hi hagi eleccions anticipades. D'altra banda també se'ns diu que el govern aprovarà dimarts un pla de comunicació internacional per responsabilitzar-se de les relacions amb la premsa estrangera i que TMB assegura que estan complint els serveis mínims a la vaga de metro de Barcelona que hi ha avui, que justament també és un dia festiu a Barcelona. Això, l'Hara.cat, el 324, ens destaca justament per... ens obre amb aquest tema, amb la Mercè Sense Metro, aquests serveis mínims que indiquen que passarà un de cada tres convois durant tot el dia, També es fa referència als Premis EMI, homeland desbanca madmen d'aquests premis, i ens diu que el PSC obre la porta a un referèndum si ho demana la majoria. Pere Navarro ha estat aquell matí a Catalunya Ràdio, on diu que si les pròximes eleccions els partits independentistes tenen majoria, s'haurà d'establir sistemes democràtics oportuns perquè s'escolti la veu dels ciutadans. Per tant, doncs un matí també en què els diferents representants del món socialista han passat per les príncipes ràdios del país, també. Passem ara a més qüestions i mirem ara un punt més de les portades dels diaris. Doncs comencem amb l'avantguàrdia. Una altra notícia destacada, la que hem sentit bastant a parlar, és la tragèdia a l'Himalàia, a l'allau que va matar ahir 9 alpinistes i va deixar 6 desapareguts. Hi ha la notícia que Martí Gasull, que és el fundador de la Plataforma per la Llengua, va morir també a causa d'aquesta llau, i a dins de la Vanguardia se'n fa un petit apunt, un petit article, on s'explica qui era i què va portar la llengua catalana. El diari Ara parla sobre el desastre ahir a Vallecas. Diu que el Camp Nou compleix 55... Ai, perdó. El diari Ara, perdó. Diu que el Camp Nou compleix 55 anys amb un futur incert. Sí, parla del Camp Nou de Barcelona. La consulta dels socis es podria fer com a molt d'hora d'aquí dos anys. El que sí que parla del sabotatge que va haver-hi ahir a Vallecas és el periódico. Diu, sabotatge Vallecas, el tall d'uns cables elèctrics obliga a ajornar el Rayo Madrid, que és el que sí que sentíem a primera hora aquest matí, que portava les notícies esportives. Per últim, el punt avui destaca molt la festa de la Mercè. Hi ha una fotografia amb els castellers. Diu que la Mercè pren el carrer. Tot i el cel tapat, una jarnació va prendre ahir els carrers de Barcelona per gaudir de la infinitat d'actes programats amb motiu de les festes de la Mercè. A dins d'aquest diari també trobem un reportatge amb tot el que s'ha anat fent durant aquest cap de setmana de la festa major de Barcelona. Doncs passem ara a repassar les notícies que més interessen, sembla, doncs, la gent, almenys els que repassen o que passen pels portals digitals. És el cas, doncs, d'una banda del diari Ara, que la primera notícia, la més destacada o més vista d'aquest matí, és que Navarro ja a sobre acceptava una consulta independentista. La segona és l'atac a les webs de CIU, iniciativa i esquerra. I la tercera és que iniciativa posa el PSC una pista d'aterratge pel dret a decidir. Per tant, doncs, un altre dia en què les claus polítiques continuen sent les que més interessen als ciutadans. Més qüestions, en el cas del 324. La més llegida són aquests vuit morts en una llau a l'Himalàia, entre ells Martí Gasull, fundador del plataforma per la llengua. La segona va amb aquesta línia esportiva, on Sabotat Joseu deixa l'estadi de Vallecas sense llum i provoca la suspensió del Rayo Madrid. I finalment, La tercera és que el Tribunal Superior de Justícia investigarà el coronel que va amenaçar Catalunya amb una intervenció militar. Un moment doncs per obrir els diaris i repassar una mica què val la pena, on val la pena durar-se a llegir, Anna. Doncs sí, comencem pel periódico que fa un reportatge a la part de Societat, diu les sondes Voyager s'endinsen en els confins del sistema solar. Les naus, llançades fa 35 anys, ja no envien fotos, però cidades de la seva odissea. La pila de plutoni que porten a bord seguirà funcionant almenys fins al 2020. Bé, doncs són dues naus que es van enviar fa 35 anys a l'espai, que servien per conèixer millor altres planetes com Júpiter o Saturn, però ara ja s'han convertit en fons d'informació sobre les regions més allunyades del sistema solar. I bé, doncs hi ha aquí un petit reportatge amb les explicacions de les funcions de les naus. Molt bé, doncs val la pena també aquests temes que potser ens queden una mica... o els coneixem menys, no? Doncs poder-los consultar una mica més a fons, dedicar-li una mica més de temps. Més qüestions? Doncs la Vanguardia parla d'una polèmica que hi ha hagut a la Xina sobre la marca Apple. Diu Apple. Polèmica a la Xina per contractar estudiants per fabricar l'iPhone 5. Foxconn va haver de recórrer a Bacaris per complir els terminis d'entrega. Bé, si més no una notícia curiosa, tenint en compte que Apple és una marca tan consolidada que ara per complir els períodes d'entrega al país asiàtic hagi de recórrer estudiants en les seves cadenes de muntatge. Sí, sí, i tant. I acabem amb una última notícia o un últim...? Sí, al punt avui tenim una entrevista a Rachel Joyce, Diu, hem perdut l'essència del viatge. Ella és una escriptora que ha publicat la seva primera novel·la, titulada El peregrinatge insòlit de Harold Fry, que s'ha situat en una llista dels més venuts Anglaterra i Alemanya. Ella era una guionista de la BBC que va decidir canviar d'aires de Londres i se'n va anar per dedicar-se una miqueta més a l'escriptura. La història és sobre un jubilat que decideixen prendre un viatge a peu del sud d'Anglaterra fins a la costa d'Escòcia i per anar a visitar una amiga malalta de càncer. Hi ha una entrevista sobre el llibre i sobre aquest personatge que és ella. Molt bé, doncs també pot valdre la pena fer-hi un cop d'ull aquesta notícia que llegim al punt A8. D'aquí ens n'anem a mirar una mica més enllà i per tant doncs repassem què és el que passa a l'altra punta del món, a la vessant internacional. Per això repassem d'una banda el que ens diu l'avantguàrdia que polítics grecs acusats de blanquejar 10.200 milions d'euros, alguns ministres haurien cobrat comissions il·legals i un grup dimobiliari s'encarregava de treure diners del país i depositar-ho a paradisos fiscals. Segurament doncs tot plegat conseqüència o acabat... La situació actual és conseqüència d'alguna manera també d'aquestes coses. D'altra banda, atenció perquè estan escalfant també els ànims amb tot aquest tema arran del vídeo de Mahoma, resulta doncs que a Nova York hi ha uns anunciers del metro que un islamista equival a salvatge. Un jutjar permet una campanya que demana donar suport a Israel i derrotar la Yihad. Són uns anuncis que es poden veure als plafons del metro de Nova York i fracassa per tant l'intent dels responsables del transport públic de la ciutat per frenar aquesta campanya. Es pot veure en deu estacions. Són uns anuncis provocatius. De fet, és un fons negre i unes lletres en blanc en què es compara els radicals islamistes amb salvatges i els intents dels responsables, com dèiem, han fracassat, per tant, doncs, si més no, tot plegat complicat. El cartell diu que en qualsevol guerra entre un home civilitzat i un home salvatge, dona suport al civilitzat, és el que diu l'anunci, dona suport a Israel, derrota la llihat. Per tant, sí que sembla que aquest tema, doncs, està anant una mica més enllà a banda, doncs, de la qüestió anecdòtica del vídeo. I en una altra línia, a Amèrica del Sud, la inseguretat atenassa a Venezuela, ho llegim al país, a dues setmanes de les presidencials, les enquestes no es posen d'acord entre Chávez o Capriles, però sí que el 70% dels ciutadans senyala la violència com el problema més gran del país. Segons les dades oficials, cada mitja hora es produeix un homicidi a Venezuela. I ara és moment de fixar-nos en les contraportades dels diaris. Quins entrevisten o què ens destaquen avui, Anna? Doncs comencem pel periòdico que avui porta una entrevista d'un... bueno, d'un... un... un... un administratiu. Que la setmana passada va publicar una carta en aquest mateix diari que va recórrer, va donar la volta a internet. Deia Catalan, sisplau, no marxeu d'Espanya, us necessitem per fugir de la mediocritat. Bé, la carta va tenir tant ressò que avui li han decidit fer-li una entrevista. En el cas del punt avui tenim una entrevista a Narcís Garolera, que és un filòleg, diu que ha restaurat el quadern gris amb 5.000 esmenes. Ell és filòleg que ara a l'octubre publicarà la restauració de l'obra fonamental de Josep Pla. I doncs també ens fa una entrevista sobre la feina que ha portat a terme. Molt bé. I la Vanguardia? Per últim, la Vanguardia fa una entrevista a Gabriel Ginebra, que és un filòsof i doctor en organització d'empreses expert en incompetents, que és un tema que avui en dia podríem fer. Tenim estant en compte. Diu, ha dirigit projectes de consultoria i formació per a empreses. Bagatge Calvado ha reflexionat sobre la incompetència i així va néixer Gestión de Incompetentes, que intenta fer veure quins problemes o què ens ha portat a tenir aquesta gent a les empreses. Molt bé, doncs mira, pot haver segons per aquí veure aquests consells o cap on va tot plegat per identificar-ho una mica millor. Passem ara a una altra qüestió. A punts esportius. I repassem per tant les portades dels diaris esportius. L'esport ens parla, de fet tot és el tema del dia, i val la pena repassar una mica tot plegat. Des de l'esport ens diu sabotatge a Vallecas. La imatge és la dels operaris treballant durant aquest moment en què va passar tot plegat. El partit es va suspendre perquè uns vandals van tallar els cables de llum. I la imatge és de Cristiano Ronaldo segonjat al barcelonisme. i ja supera l'ombra de Guardiola. Això és el que ens diu el diari Esport. El nou esportiu ens diu Llum i Foscor. A Llum apareix Xavi alçant els braços el partit de dissabte passat. I Foscor, doncs, fent referència a que ahir es va quedar sense Llum al partit que havia de jugar al Madrid contra el Rayo Vallecano. El món l'esportiu ens diu Chapuza Nacional. És el titular referent al que va passar. ahir a l'estadi de Vallecas, i després ens diu Factor X, parlant de Xavi, amb la seva plenitud que dirigeix, segons ens diu el Barça, amb maestria. I després, també, molt ràpidament, les portades avui de Madrid, que també ens diuen sabotatge, intolerable sabotatge, per tant, són les portades esportives d'avui marcades per aquest partit ajornat que es jugarà finalment avui dilluns. Apunts culturals. Repassem la informació cultural, Anna. Avui tenim en diversos diaris una notícia sobre Picasso, que demà farà 50 anys exactament, de la tragèdia que va passar al Vallès, al riu Ripoll, que es va desbordar i es va endeu tot el que trobava pel seu davant. Bé, doncs la notícia és que Picasso fa 50 anys va desencadenar una sèrie de donatius posant a subhasta una obra que tenia per la seva obra, diguéssim, per casa seu, i va decidir vendre-la desencadenant així tota una sèrie d'artistes que van decidir donar les seves obres per recollir fons per aquests damnificats. Ell va pagar un total de 3 milions i mig de pessetes per aportar, com dic, aquesta donació. Ara parlem d'un tema molt diferent, els premis Emmy que es van celebrar ahir, perdó, els premis més importants de televisió dels Estats Units. Homeland va arrebatar els premis a Mad Men, que ja feia cinc anys que s'enduïa la majoria de premis, i aquest any en va guanyar sis. Com a millor drama, millor actor i actriu, entre d'altres. Game of Thrones, una sèrie que aquí ha emet Antena 3, va rebre tots els premis sobretot per la part tècnica de la sèrie. I per altra banda, Modern Family va tornar a col·locar-se com a millor comèdia actual i va endur-se en 4 estatuetes més. Molt bé, doncs no sé si tu veus alguna d'aquestes sèries, si un Mad Men o Modern Family... Jo sóc realment fan de Modern Family. Perquè la trobo molt enginyosa. Sí, sí, doncs també ens n'alegrem per tant, doncs aquests premis. Quants, exactament? Hem dit 5 premis? Van guanyar... no, Homeland i Game of Thrones van guanyar un total de 6, cada una. I Modern Family, 5. i m'admet que s'ha quedat sense després d'estar nomenat a 17. Per tant, potser ha exagerat, també, aquest anar-se'n a casa amb les mans buides. En tot cas, això són les notícies culturals. Passem ara a un altre tipus de notícies. Justa la fusta. Bé... Bé... Bé... I avui aquesta notícia més curiosa, d'alguna manera la notícia friqui del dia, ens porta cap a la Xina, on resulta que una mare ha decidit tallar el cabell dels seus quatre fills, són quatre fills que són bessons, que fan que ells tenen el cap més o menys rapat, doncs ha fet que mantingut el tall del cabell, malgrat que tenen el cap rapat, que tinguin una part amb més cabell, on hi ha un número. Diu que és la manera que a l'escola els puguin distingir. És el que ha fet una mare a la Xina, és el que diu el Daily Mail. I d'aquí ens n'anem, ja ens acomiadem, marxem d'aquest repàs per l'actualitat del dia, i us deixem amb una sugerència, Per avui dilluns, què en recomanes per fer aquest vespre, Anna? Bé, com ja sabeu, les festes de la Mercè arriben avui al seu punt final. Doncs aquesta nit a les 10 hi ha el piromusical en honor als Jocs Olímpics de 1992, aprofitant que fa 20 anys Barcelona en va ser la seva seu. L'espectacle serà la vinguda Maria Cristina i tancarà així les festes de la Mercè. L'espectacle finalitzarà amb cançons que parlin de la ciutat Kundal i en farà un homenatge. Bona manera de tancar aquestes festes i encara que avui no hagueu tingut festes, una manera d'acabar el dia d'un dilluns una mica diferent. Gràcies Anna i que vagi bé, bon dia. Fins demà. Tres minuts i tres quarts d'ons del matí. Escoltem ara un tema de la Maria Rodés, una de les cantants que va tocar ahir justament a les festes de la Mercè. Aquest tema es titula Tevi i es forma part del seu últim àlbum que s'anomena La teira de jove... i en el fin de la llengua. Ah, l'omar que està no li importa, oi? oi? EnAir Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a EnAir Pro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. L'Anna porta quatre parades estalviant. La Mercè i el Pep porten 1.250 passes estalviant. La Laia porta 4.700 pedalades estalviant. Del 22 al 29 de setembre participa la setmana de la mobilitat sostenible i segura i estalvia combustible amb busos i diners. Fes servir el transport públic, camina, pedala, corre. Cada dia tens moltes maneres d'estalviar. Informa't en el teu ajuntament. ATM de Barcelona, Generalitat de Catalunya. 11 minuts i arribem a les 11 en punt del matí, en un moment doncs per parlar de meteorologia i per això sortem a Carles Araneti-Rius. Bon dia Carles, què tal? Bon dia. No has canviat la música de tardor? Ni has posat una imatge de fons així una mica més que a maneta? No, no. Sí que està més grogosa la imatge de la webcam. Està més grogosa. Sí, per tant, doncs hi ha... li donem aquell to. Li donem aquell to, sí. i arribar a la tardor. Sí, sí, ens ha arribat en ple estiu però arribar a la tardor. I tenim un sol així una mica com estrany, no? A vegades aquest sol de tardor és molt semblant... s'assembla molt a l'aposta, o sigui, a l'inici i la marxa del sol tenint la mateixa posició, o sigui, mires i perquè saps d'on surt el sol i on es pot, no? Però si ho donem 30 voltes i ho posem amb algú aquí al mig i no saps si s'està ponent o està sortint, no? És una llum una mica diferent a la que teníem acostumada a l'estiu, perquè queda una miqueta més baix. però és un sol que avui ens portarà a temperatures altes. Però no serà ell el responsable. El responsable serà el vent. Un vent que a partir de les 3 o 4 de la matinada ha començat a bufar amb certa intensitat arreu. També a les comarques barcelonines ens mostra bastant potent. És un vent aponentat, és un vent de l'oest, que quan arriba a Catalunya arriba molt rescalfat. En el seu recorregut a Catalunya encara s'escalfa més per les comarques de l'interior i la pla de Lleida. En aquesta època de l'any, en aquestes comarques, oscilen els valors de superfície entre els 25 i els 30 graus. I quan arriba a la costa del mes de juliol, al final del mes de juny vam tenir una situació molt semblant. Un dijous a la tarda se'ns va girar un vent així apuntat, també ja estàvem entrats a l'estiu i amb temperatures molt elevades, i el termòmetre es va disparar moltíssim. Vam tenir probablement un dels dies més càlids de tot l'estiu, tot i que hem passat un estiu bastant càlid. Va ser un moment que aquest vent de ponent va fer pujar molt les temperatures i semblava que tinguessis com un escalfor que em mignava tot arreu. L'altre punt diferenciat d'aquest calor que patirem avui és que no serà xafogosa. Recordem que hem tingut un cap de setmana que, per poca activitat que fessis, ahir, per exemple, passejava per aquell plantat mitjàval que munten esplugues, que és un espectacle molt maco. I, a més, el lloc on està aparit, que és dels pocs trossos que queda d'esplugues, doncs que dius, carai, sembla que estiguis al mig de l'Empordà i estàs esplugues. Clar, on que no vam poder passar cap carretera per allà ni poder fer cap edificial, doncs ha quedat tot una mica com si no hagués passat el temps. Ja fan un mercat... Bueno, el fet d'explicar tot això és perquè ahir amb tanta gent passejant a Montllevalle hi havia una sensació de xafogor, la humitat era molt elevada, el dia era tapat, però tenies molta sensació de calor i la gent suava. Doncs avui no, avui és al revés, avui l'ambient serà molt sec, aquests que teniu la pell seca i us heu de posar cremes, doncs avui... Sembla que tingueu escames, perquè la vella us quedarà ben seca, perquè aquest vent de ponent és molt sec. Pujarà molt el termòmetre, però no tindrem la sensació de xafogor. Farà calor, però no és aquella situació insuportable, que tenim els que estem molt vinculats al mar, d'aquelles sensacions de xafogor i de calor. Serà una calor més suportable, com la que tenen a l'interior. Un vent que ha de bufar ben bé fins a aquesta tarda. Aquesta tarda, vespre, s'aturarà, i això frenarà una miqueta aquestes temperatures, que avui s'enfilaran molt al migdia, i que tal com s'enfilen baixaran, perquè després, quan acabi el vent, amb aquest cel tancaré aquestes èpoques de l'any i el sol també se'n va aviat, les temperatures poden baixar una miqueta més. I llavors demà ens quedarà un dia de sol, demà va ir pràcticament tot el dimecres, dimarts i dimecres seran dos dies de sol, amb unes temperatures que baixaran clarament, avui clar, avui la pujada és extrema i el tenir unes... No hem dit el valor, però més o menys estaríem entre els 27, 28 o fins i tot 29 graus. No és descartable, que depèn de la durada d'aquest vent. Ara estem en 23, amb un 50% d'humitat, que mira els 24, són les 11 del matí. Recordem que la setmana passada, per exemple, hi havia dies que la màxima era el 24 graus. Estem a 24 aquesta hora, doncs probablement al migdia, quan siguin les 2, les 3, al migdia solar, doncs probablement tinguem temperatures molt elevades però suportables, ja ho avisem. I clar, demà tindrem la contra, com que hi ha aquesta situació de ponent no permetrà pujar en el termòmetre, anunciem una baixada important a les temperatures, però clar, tornarem a uns valors normals, avui és extraordinari. Dimarts i dimecres, el que dèiem, tens tranquil·lo, dia per dia, perquè és una setmana que es complica el temps i esperem que es compliqui el que està marcat avui, perquè no faria mal, sinó que plouria i prou. Perquè hi ha altres zones, sobretot el País Valencià, Comunitat Murciana, que ja sí que pot fer mal la pluja. Com a mínim ho indiquen així els mapes. I després, un cop hagi passat per Catalunya, podria també fer molt mal la precipitació a la Catalunya Nord. O sigui que hem d'estar una miqueta atents perquè, com podeu comprovar, el mal passa del País Valencià a la Catalunya Nord i ens salvem els del mig. O sigui, ho anirem seguint durant la setmana perquè és una depressió que entra pel estret de Gibraltar. Ho comentàvem la setmana passada. Sembla que es va confirmant aquesta situació i en la seva entrada al Mediterrani doncs és una mica difícil precisar on plourà. Però sembla ser que sí. Quan? Com dèiem, dimarts i dimecres sol, dijous gran part del dia sol. Ah, també? Sí, i a partir de la tarda començaran a créixer nublades i hi haurà precipitacions. Començaran pel delta l'Ebre, aniran pujant i ja començaran a abarcar tot el país. Creiem que a partir de la tarda de dijous, tota la nit de dijous, tot el divendres i bona part de dissabte la pluja farà acte de presència a Sant Just. No grans quantitats, potser sí que tenim algun punt d'inflexió del divendres que podrien recollir, doncs, pluges una miqueta més destacades, però anirà fent. És una pluja molt benvinguda. Està bé, és la tardor, no? Sí, i regarà tot el país. O sigui, no tenim cap moment, o com a mínim els mapes així no ho indiquen, de precipitació d'aquella que pugui fer mal, sinó que anirà fent. és un front que va passant, que viatja de sud a nord, que anirà afectant sobretot les comarques del litoral, però també abarcarà pràcticament tot Catalunya, o sigui, creiem que difícilment la Vall d'Aran se'ns salvarà, que normalment en aquestes situacions on se salven, doncs difícilment se salvaran allà, o sigui que sembla ser que són unes pluges anunciades que aniran molt bé. I a partir del dissabte, A la tarda vespre començaria a fluixar aquesta situació. Seria una petita pausa que aparcaria també bona part del diumenge i diumenge a la tarda es podrien reproduir un altre cop precipitacions. El que no està clar és si dissabte farà sol. O sigui, sí que hi ha una pausa amb les precipitacions, però potser ens queden dies una mica variables, amb forces núvols, crisots i freds. No cal dir que aquesta setmana, després de l'espectacularitat de la temperatura d'avui i amb l'arribada de precipitacions, poc a poc cada dia d'aquesta setmana aniran baixant les temperatures. Si avui parlem de màximes de 28, 29, probablement durant el cap de setmana, amb el dissabte plujós i el diumenge així variable, estiguem amb valors de 20 o 21 graus de màxima. Arriba fresqueta. Sandàlies fora, noia? Sí, jo crec que el cap de setmana que ve serà un cap de setmana de tard. És un moment camí d'armari, no? Més si plou és un bon moment per fer-lo. Sobretot sortir de l'armari. Camí d'armari és una mica difícil. És una mica difícil precisar-ho, perquè després podem tenir una altra caloradeta d'aquestes típiques del mes d'octubre i... Sí, l'any passat, el 12 d'octubre, que és una festa... Avui no es festa, no? Catalunya? Alguns llocs no, és que Sant Feliu és festa allà, llavors seria festa local fins i tot. És festa local el 12 d'octubre, curiós. Doncs recordo que fèiem molta calor, i en canvi fa dos anys fèiem molt fred perquè plovia molt. Per tant suposo que són aquests octubres... Hi ha una certa variabilitat, sí. Igual que la festa de tardor aquí, que encara és més tard. Sí, sí, sí, i que podria ser que tinguéssim una irrupció de vents del sud, que no passa res, i les temperatures podrien enfilar dies puntuals. Estem en un procés de canvi cap a l'hivern i hi ha dies d'estiu i hi ha dies d'hivern. Però de moment el cap de setmana que ve sembla i tot apunta que pugui ser un cap de setmana de plena tardor. I ja veurem, i si els mapes d'avui tenen raó, de veritat, o sigui benvingut a la pluja perquè caurà bé i arreu. Que bé, doncs ja ho anirem seguint, però de moment bones notícies sembla. Bones notícies per començar la setmana. Perfecte, Carles, gràcies. Molt bé. I fins demà, que vagi bé, bon dia. Dos minuts i mig ja arribarem en punt a les 11 del matí, en el moment en què connectem amb Com Radio, tot seguit també sentirem el bullet informatiu del Sant Just Notícies i mentre hi arribem el que fem és escoltar una mitja més de música, ara amb els Magnetic Fields i una de les seves cançons del seu àlbum, 69 Love Songs, aquesta és All My Little Words. You are a splendid butterfly It is your wings that make you beautiful And I could make you fly away But I could never make you stay You said you were in love with me Both of us know that that's impossible And I could make you rue the day But I could never make you stay Not for all the tea in China Not if I could sing like a bird Not for all North Carolina Not for all my living words Not if I could write for you The sweetest song you had It doesn't matter what I do Not for all my little words Now that you've made me want to die You tell me that you're unboyfriendable And I could make you pay and pay But I could never make you stay Not for all the tea in China Not if I could sing like a bird Not for all North Carolina Not for all my little words Not if I could write for you Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, demana paciència als usuaris del metro de la ciutat per la vaga que els treballadors fan avui coincidint amb la festivitat de la Mercè. L'alcalde creu que el bon funcionament d'aquestes festes és un gran èxit per la ciutat. Ajuntament de Barcelona, Joan Antoni Calderoni i Pere Sanz, bon dia. Bon dia, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha pelat a la paciència per la vaga de metro, que coincideix amb el dia de la Mercè. Trias ha mostrat satisfet de l'èxit de les festes, ha dit, i de la col·laboració de tothom, i ha advertit que avui serà més complicat per la vaga. Hi ha uns problemes de mobilitat que venen de l'èxit, no? El fet de la Sara Família, és evident que això ha tingut un èxit extraordinari, un èxit multitudinari de gent que hi va, però que jo crec que és anar a dificultats puntuals, importants. però que amb paciència i amb la col·laboració de tothom s'han pogut solventar. La gent ha de saber que el dia 8 tot serà una mica més complicat, aquesta és la veritat. A aquesta hora ha de començar la plaça Sant Jaume, la mostra de valls de gegants, i posteriorment, al migdia, serà la jornada castellera. La vaga al metro de Barcelona és de 24 hores i per tant continuarà fins aquesta nit. Els serveis mínims marcats per la Generalitat són d'un 33%, però transports metropolitans els pot distribuir com cregui convenient al llarg de la jornada, tenint en compte els pics de demanda previstos amb motiu de la Festa de la Mercè. L'empresa i un dels sindicats convocants de l'aturada, la CGT, han confirmat que l'aturada transcor repararà amb normalitat. A les vuit del vespre, tots els sindicats amb representació al metro de Barcelona han convocat una concentració a la Plaça Universitat en contra de la retallada salarial. El president del grup parlamentari del PSC, Xavier Sabater, no veu cap canvi d'actitud en el seu partit polític després que el primer secretari, Pere Navarro, s'hagi mostrat disposat a celebrar una consulta ciutadana sobre el dret a decidir sempre que hi hagi una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Sabater ho ha dit aquest matí No crec que sigui un canvi d'opinió. El dret a decidir pels socialistes catalans ha estat sempre inalienable. I per tant, si sempre hem considerat el dret d'autodeterminació, que l'hem votat en diverses ocasions al llarg de la història en el Parlament de Catalunya, ara si és que es posa en qüestió la nova realitat hi ha unes noves demandes socials. i sembla que aquesta pot ser una via per acabar d'aclarir com volem enfocar el futur de Catalunya, doncs nosaltres no tenim encara decidit com s'ha d'exercir aquest dret a l'autodeterminació. En Clau Interna Sabater ha reconegut que el PSC no tindrà temps de triar el seu candidat en unes primàries si s'avança en les eleccions. L'home que va morir ahir en caure d'un penya segat de Cadaqués és un veí de Vic, que havia desaparegut fa una setmana. Els Mossos d'Esquadra han confirmat aquest matí la identitat de la víctima, que en el moment de l'accident anava indocumentada. Girona, senyor Tobert, bon dia. Bon dia. L'home va morir ahir a primera hora del matí, en precipitar-se dalt a baix d'un penya segat a la zona del Far de Calenants, a Cadaqués. El cos va quedar sobre les roques i el van veure uns pescadors que van alertar als serveis d'emergències. Un helicòpter, una barca de salvament i set dotacions dels bombers van participar en el rescat. Entre les pertinences de la víctima no hi havia documentació de manera que no es va poder identificar. Aquest matí, però, els Mossos d'Esquadra han confirmat que es tracta de Rafael Rodríguez, de 45 anys i veí de Vic. Rodríguez havia desaparegut diumenge de l'anterior setmana quan va sortir tot sol a fer una caminada i no va tornar. Durant les setmanes van fer diferents recerques en punts de la Plana de Vic i un centenar de persones van participar dissabte en una gran batuda per intentar trobar-lo. Esports en xarxa Bon dia, us parla Marta Casas, el Barça en set a la setmana amb 11 punts d'avantatge sobre el Real Madrid a l'espera que els blancs juguin avui a tres quarts de vuit del vespre a camp del Rayo Vallecano. Els blancs no van poder disputar ahir el partit per un problema elèctric a l'estadi. Segons el club de Vallecas es va tractar d'un sabotatge, presumptament algú va tallar el cablejat de l'enllumenat. Per aquest motiu, aquest matí la policia científica ha estat recollint proves. El Reial Madrid ha més un comunicat on es mostra descontent amb l'horari fixat per avui. Volien jugar en horari diurn per assegurar que la varia no tornés a impedir la disputa del partit, ja que diuen que una segona suspensió faria molt difícil trobar una altra data. També avui es disputarà el partit Deportivo Sevilla a partir de dos quarts de deu. Mentrestant, el Barça i l'Espanyol no tornaran als entrenaments fins demà. Els blaugranes lideren la classificació en solitari, amb 15 punts dels 15 possibles Adriano amb problemes a l'abductor, és dubte per al pròxim partit de Lliga contra el Sevilla. Els blanc i blaus per la seva banda són cuers, empatats a un punt amb Bossa Suna. I en trial aquest matí ha arribat a Barcelona Laia Sanz després de guanyar el seu 12è Mundial. La pilota de Corbera ha solit aquest nou títol després de guanyar la prova disputada ahir a Suïssa i a falta de dues per al final de la competició. Notícies en xarxa. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Els castellers d'Esplugues van descarregar ahir el primer castell de buit de la seva història. Va ser en el marc de la diada de Sant Mateu a la plaça de Santa Magdalena d'Esplugues en què la colla local va actuar conjuntament amb els capgrossos de Mataró i els castellers de Sabadell. Els cargolins que compten amb un bon grapat de Sant Justencs van intentar el castell en primera ronda. Després d'una posada molt fina en què el castell va mantenir les mides en tot moment, els espluguins van fer la seva primera aleta de 8 pisos. La baixada va ser molt ràpida i els castellers d'esplugues van poder descarregar el castell, convertir-se en la tercera colla del món casteller que descarrega el primer intent de castell de 8. La policia local celebra demà el dia del patró de la policia electa. S'entregaran els premis conviu que en guanya es lleuren per primera vegada. Joan Ramon Fabra ha aprofitat per fer un repàs del nivell delictiu al nostre municipi. Els robatoris en vivendes i les persones han augmentat el darrer any, però els furs a botigues, vehicles i indústries s'han vist reduïts. Fabra valora molt positivament la col·laboració ciutadana i assegura que Sant Just segueix estant per sota de la mitjana pel que fa a delinqüència. A nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, especialment la carretera reial. Per mirar de reduir els índex d'accidentalitat, la policia ha elaborat el pla local de seguretat viària. I la Unió de Botigues i Comerciants inicia aquest curs una sèrie de campanyes que ajudin a promoure el comerç local. Ahir vam reunir amb l'Ajuntament i estan molt satisfets amb la col·laboració del Consistori el primer cap de setmana de desembre L'UBIK repetirà l'experiència del mercat de Nadal. Júlia Duran, presidenta de la Unió de Botigues i Comerciants, desitja que es pugui mantenir l'èxit del 2011 gràcies a noves activitats. L'UBIK també ha signat un acord amb el banc Sabadell. El dia de Sant Just al carrer repartiran uns vals que podran ser escanviats per una bossa amb disseny d'Antonio Miró a les oficines d'aquesta entitat bancària. De cara a l'estiu es repetirà el concurs de fotografia i s'inclourà una exposició. La Unió de Botigues i Comerciants també vol distingir Els comerços de Sant Just associats a l'UBIC amb una banderola, a més a més. Els que compleixin una sèrie de requisits rebran una distinció. Doncs aquesta és tota la informació del moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora amb una ulla teulària. A partir de l'1 i 5 minuts, els Sant Just Notícies, edició migdia. Podeu seguir informats, també, a través del web de Radio Desvern, www.radiodesvern.com, i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Si véns a ballar amb mi, aquesta nit, tan càlida i estalassa, i et mes que no vas fer un error de càlcul, l'última vegada podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. Finalment tens por perquè has vist en mi la cara fosca de la jugada. Espero que sabràs entendre que no em cregui que era jo qui s'equivocava. No hi ha encara prou cançons per saber quan i amb quin i com. No hi ha encara prou cançons per saber si és veritat que sí. Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cor. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cor. Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obrir el que ens indica el cor. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obrir el que ens indica el cor. No veieu quins indicaos. No veieu... Passant 19 minuts de les 11 del matí, som a finals de setembre, hem anat parlant al llarg d'aquell mes de com es presenta el nou curs per les diferents entitats municipals, i per això avui volem parlar de Càritas, una de les entitats que té un paper clau en els temps que vivim, i per això avui doncs en parlem amb el mossèn de la parralla del Sant Justi Pastó, Joaquim Rius, molt bon dia. Bon dia i bona hora a tothom. Com es presenta, doncs, aquest curs? En principi, què s'haurà d'enfrontar, Càritas? Càritas s'haurà de continuar enfrontant amb el que ja, de fet, fins ara hem portat, no? Perquè és clar, la crisi que afecta sempre més directament a les persones que a vegades ja són més feibles a la societat, doncs, lògicament, li hem de fer front. Càritas no és només una ajuda social, sinó que sobretot és una ajuda fraternal. És a dir, volem que Càritas no sigui només un suplí, unes necessitats que això ja és fonamental perquè humanament la persona ho necessita, sinó també una acollida fraternal i una solució que no és des de la... de l'orgull de la persona que se sent amb capacitat per fer aquesta ajuda, sinó d'igual a igual perquè és en definitiva compartir allò que és de tots. De fet, hem comentat en altres ocasions que en els últims anys ha anat augmentant el nombre de persones que demanen ajuda a través de Càritas. No sé si també la gent que hi col·labora es manté, canvia o com ha estat aquest sentiment de solidaritat. No, val a dir per exemple això que deies del número. Jo recordo quan vaig arribar aquí a Sant Just fa cinc anys, doncs hi havia quatre o cinc famílies que se'ls donava una ajuda. Ara som un promís de vint. De vint famílies, les que s'ajuden. De vegades es clanyen de més membres que altres. Unitats familiars. Sí, unitats familiars, per dir-ho d'alguna manera. I això llavors porta que la gent no hagi minvant l'ajuda. Continuen oferint ajuda. I ajuda i a vegades molt generoses. Hi ha famílies que s'han anadonat de la necessitat que compartim més, perquè no necessitem tant nosaltres. I famílies que es troben amb la situació de la mort d'algun dels seus membres, etc. i com que deuen haver deixat uns diners, llavors els inverteixen envaliments per Càritas, i a qui l'agraïm molt perquè vol dir que hi ha encara un sentit solidari. Clar, per tant, d'alguna manera, de tot plegat, ajuda que pugui tirar endavant també Càritas. Esclar, perquè és que Càritas pot fer per allò que se li ajuda econòmicament. Aviam, val a dir que el conveni que tenim amb l'Ajuntament, Càritas i Ajuntament, treballant tant pels serveis socials, des del punt de vista d'acollida, i de selecció de les persones en el sentit que s'autoseleccionen en la mesura en què van donant les dades que ells tenen i els hi demanen. No és selecció per part nostra, sinó per part de l'objectivitat de la situació familiar. Doncs l'Ajuntament, a part d'aquest interès, llavors jo diria també el fet de les famílies, de les persones que donen ajuda, són situacions aquestes que a vegades Semblen estranyes, potser, en el sentit que no saps per què aquella persona està ajudant. És dit de la resposta, no? Però per mi és agradable, i crec de profund sentit, veure aquesta col·laboració i aquesta entrega, i que Càritas el que fa és ser la branca, diríem, pública i ordenada, D'allò que ha de ser l'emblema distintiu de Càritas i de tots els cristians, que acollim a tothom qui ho vulgui col·laborari, eh? Però que, en definitiva, és aquella manera de fer que hauria de ser sempre i constant amb tots els que es diuen cristians. I en aquest moment això és una manera ordenada de fer-ho, que això no priva el que fer-ho cadascú particularment a qui vulgui, no? Però nosaltres volem ser aquesta branca que es vegi, que es noti, que comparteixi, que atengui aquells que són els germans necessitats, que és el distintiu en el qual Jesucrist marca moltíssim, o ajudeu o feu això, i això és la veritable religió, o esteu completament equivocats. Clar, segurament en un temps en què potser hi ha menys gent que abans que va a l'església, també gent jove, suposo que a feines o tasques com aquesta és el que també pot donar I que hi ha molts llocs en els quals prèviament són gent jove els que presten ajuda. Tenint en compte que a vegades es fa impossible que la gent jove estigui a l'hora de repartir els aliments, amb campanyes determinades i concretes ho fan. De la mateixa manera que quan arriba, en un altre aspecte, el tren de l'Urdes, el que va a l'Urdes, i arriba amb els malalts a la frontera, tot el jovent de la Junquera es vol que traslladar els malalts d'una banda a l'altra i a fer moviment. Després desapareixen tots. Però aquell moment hi són, enhorabona. Però jo diria que hi ha llocs que, esclar, com que això, aquest repartiment d'aliments es fa durant el dia, De vegades són horaris incompatibles amb que el jovent està o bé el treball, els que el tenen, i els instituts o universitat, i llavors es fa de vegades impossible. Però en canvi estan en l'esperit i moltes vegades en l'organització. Sí, no sé si en principi si algú vol recórrer, per exemple, càrides aquí a Sant Just, hi ha algun horari concret o com ho ha de fer? En principi va bé sempre que si algú vol portar aliments, sobretot això, Doncs tenint en compte que hi ha el banc d'aliments amb allò que deia abans del conveni amb l'Ajuntament, ja ens arriba tot allò de la Creu Roja, també hi ha excedents europeus... Però, esclar, hi ha molts aliments que no del qual nosaltres tampoc no ens en podem responsabilitzar, per exemple, d'aliments frescos. Nosaltres no podem, nosaltres hem de ser tots envasats perquè no ho disposem d'uns locals en els que hi hagi refrigeradors i en els que hi hagi, doncs, també... Plans més conserves, no? Conserves, pots d'aliments tancats, vull dir, no començats. No començats, sinó que han de ser envasats i que tinguin una caducitat llarga. Per tant, que això que ens ajudi. I llavors, el fet de què? Si algú vol portar-ne, doncs el dilluns de 5 a 7 i el dijous de 5 a 7, allà a l'escola Núria, allà pot portar els aliments. I si no, si ve el diumenge a les celebracions de l'església i encara que no, doncs allà també hi ha unes cistelles a l'entrada de l'església que es pot positar allà els que vulguin fer-ho. Per tant, continuen estant actius, no, els locals de l'antiga escola Núria? Sí, i estan fent aquest servei. Continuen fent aquest servei perquè tant això com l'atenció als avis. els avis d'aquests que és l'altre aspecte, aquest social també, que són avis que estan a casa sols, etcètera, en canvi ja se'ls acull, i de vegades persones que fan aquell entreteniment de cosir i de brodar i de fer altres coses, que llavors també hi ha a la Festa Major, les festes de Tardó, Nadal, doncs fan exposicions d'aquests materials i després els serveis també. perquè aquells diners que s'adquireixen són per comprar el material que necessiten d'anar fent i per anar cosint, i després també perquè se'ls dona una mica de berenar cada dia, doncs mira... És un lloc on poden passar la tarda, no? Sí, poden passar aquestes dues tardes. Si tant ells, dimarts, dilluns i dijous. I després aquelles persones més grans, que estan una mica més discapacitades, que se'ls fa joc, se'ls entreter... amb coses que puguin desenvolupar una mica i fer moure el cervell. A Sant Just hi ha un sentiment solidari? Sí, jo crec que sí. Jo crec que sí, el que passa és que, esclar, mantenir-lo en rit manual costa això. De vegades val més campanyes en moments determinats i llavors sí. Perquè fins i tot en l'àmbit de col·legis també. En un moment determinat la gent és sensible i la gent ho fa. i per exemple l'escola madre Sacramento doncs ho fa això, de tant en tant fa una campanya en la qual doncs demana els infants que si volen col·laborar se'ls presenta el projecte i col·laboren els qui volen, no s'obliga ningú. I la gent respon, la gent respon. Vaja, em sembla que fins ara puc dir que sí. Doncs és la funció que fa l'entitat Càritas, una de les entitats més importants en el moment actual que estem vivint. No sé si també a vegades fa la sensació que supleix una funció que haurien de fer l'administració o si, justament, aquests convenis, en aquest cas, en l'administració local, són positius, en aquest sentit, treballar tots junts. Jo crec que fer-ho tot ells mai ho podran fer. Fer-ho tot nosaltres tampoc. Jo em sembla que és una complementació. Una complementació a més allò que l'aspecte que deia, que tenim interès també als responsables, que és dir, escolta'm, no és només donar, sinó donar amb amor. És a dir, oferir a l'altre no només la butxaca, perdó, o el plat, sinó dir-li que li dono allò perquè l'estimo, és a dir, perquè me n'adono del seu problema, no per sensibilies estranyes, no vaig per aquí, sinó pel sentit de dir que comparteixo amb tu la teva situació i com que tinc la possibilitat d'oferir-te una resposta, te la ofereixo. Però, repeteixo, no en pla de superioritat, no en pla de... Bueno, és igual, no anem a buscar volcabulari estrany, no? Però vull dir que em sembla que és millor això, i això sempre ho haurà de fer-ho l'església. L'església té el sentit de caritat, i si no és amb això, serà amb l'atenció als malalts, serà amb l'atenció a la gent discapacitada, vés a saber. Però la caritat és sempre viscuda. D'altra banda, estem parlant de càrites amb el mossèn Joaquim Rius, de la parròquia del Sant Just i Pastó, i d'altra banda, un altre dels temes que han estat marcant aquest setembre. I aquí, Sant Just, diguem que també ho arrosseguem des dels últims mesos, és tot el tema del sentiment de catalanisme, independència, etcètera, si més no també el que es comença a veure a alguns balcons, que és que hi ha senyeres o estalades des de fa temps. L'Assemblea Nacional Catalana, a nivell general, però també aquí a la secció local, va demanar que aquestes senyeres es penjessin, en principi, de manera permanent, és a dir, no només per l'11 de setembre, i aquí, en el cas de Sant Just, també molt lligat per tot el tema dels robatoris que hi haveria a la penya del moro, ara, en principi, des que es va tornar a penjar, no ha desaparegut, arran d'allò es va demanar que la gent del poble penjés senyeres o estelades als balcons, i un dels primers a penjar-la va ser vostè mateix, no?, el campanada de la parròquia. Sí. No, crec que aviam jo el que sí haig de dir des d'aquí i ho dic amb tota sinceritat, vaig dir que allà dalt hi posaríem la senyera, no l'estelada. Comprendreu que la parròquia aculla a tothom i de vegades fa difícil el fet d'acullir tantes mentalitats i tantes situacions. Per tant, doncs, pengem aquella cara que ara de moment encara ens reuneix a tots. i que tothom ha de respectar, i tothom ha d'estimar, i ha de sentir-se orgullós que uneixi a dalt el campanar. Si hi ha un dia que hem de penjar l'estelada, ja ho farem també. De moment hi ha aquesta senyora que diem que hi és des de l'11 de setembre, una mica abans, em sembla. I en principi s'hi quedarà, no? Vull dir que no s'assegueix aquesta consigna. Si no hi ha contraordres en principi, doncs crec que sí. Crec que sí, menys la meva voluntat també. Jo vaig consultar al Consell Pastoral i encara aquesta setmana tenim Consell Pastoral que estava de vacances també. I aquell dia quan es va decidir fer-ho, com que m'ho van venir a demanar a mi, jo també vaig dir que sí, Vaig notificar-ho als diferents consellers que vaig trobar i els vaig dir, ha passat això, he pres aquesta decisió, no obstant, al proper consell, al primer consell del curs, en parlarem. Perquè jo també estic assessorat per ells i crec que són la comunitat la que ha de respondre, que no es trobi allà dalt una cosa, que diu, escolta, i què fa això aquí dalt? En principi, però l'efecte és que s'hi quedarà o...? Sí, sí, sí, sí, en principi, no crec que hi hagi cap en contra, perquè els que vaig consultar em van dir que molt bé. I per part de la gent que va a missa, ha rebut alguna cosa bona o positiva? Què et diu la gent? Només fan aquella insinuació que te'ls trobes i dius ah dalt també hi ha la senyera oi? I aquí es queda. Ho constaten. Només es constaten, no arriba enlloc més. Però sí que això que deia abans, i quina és la que hi ha dalt? Perquè a vegades està plegada i no es veu ben bé. Dic la senyera, la de Catalunya, t'hi va. Aquest matís entre la senyerera estelada que encara hi ha on passar. Ho sento, però ara ser així és amb tota convenciment. Doncs hem parlat una mica d'actualitat amb Sant Joaquín Rius, anirem parlant al llarg d'aquest curs en diferents moments en què el convidem aquí a la ràdio per sentir també la veu de la parròquia del Sant Justí Pastó. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, molt bon dia. Bon dia a tothom. 6 minuts i ja arribarem a dos quarts de dotze del matí, en moment en què farem Tartúlia amb el Josep, el Vicenç, la Carme i el Jaume. Ho farem després d'escoltar una mica més de música, ara amb el Zeniu Raymond i aquest tema que és un dels que el va fer més famós, que és el Tugger Funkel. para ser olvidadizo y desatender lo nuestro. Si es que alguna vez hubo algo de eso, lo miras bien y te das cuenta de que todo se Nos fue a la mierda el tejado lleno de piedras que nos cubren de distancia. Si nos vaya el santo al cielo por querer ya ni te quiero, si no es así lo omitiremos. Que mala memòria. No mereces mi consenso. La catastrofe fue inmensa. La bailen y la bailfugona. Ya no se aceptan más bromas Tú me hablas de colchones Yo te agobio con canciones de una vida de desastres. Sonaran todos los clásicos y un querido lastimoso. Varios puntos de sutura, todos los clichés de una ruptura. y abratamos las cucharas para ver si alguna encaja. Y si trae comida china, el chino del oso panda, de repente se me enfría y el arroz se me atraganta. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. en el negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 82 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. L'Anna porta quatre parades estalviant. La Mercè i el Pep porten 1.250 passes estalviant. La Laia porta 4.700 pedalades estalviant. Del 22 al 29 de setembre participa la setmana de la mobilitat sostenible i segura i estalvia combustible amb busos i diners. Fes servir el transport públic, camina, pedala, corre. Cada dia tens moltes maneres d'estalviar. Informa't en el teu ajuntament. ATM de Barcelona, Generalitat de Catalunya. En punt dos quarts de dotze del matí, moment per fer tertúlia amb els terturials del dilluns, que ja els tenim a punt, el Jaume Jalaberta, el Josep Codert, la Carme Amador i la Centriera, molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom. Us veig avui que esteu molt riallers, tenia el micròfon apagat perquè no es veia a punt. No, perquè som la colla passigolla, nosaltres sempre estem de bon humor. És el temps que, com que fa aquest vent... Sí, avui canviem, exacte, es polsa una mica... I aquest aire va molt bé, en sèrio, eh? Més no, eh, però així està bé. A mi m'agrada. No hi ha ni un núvol. Exacte. S'ha de dir Mercès, Mercès. Això també és veritat, aquest dia que és l'estiu. Jo no. Jo tampoc. Per això la tonteria que ells facin festa a Barcelona ha sonat. Com és la festa local? Ja ho sé, però hi ha molta gent que treballa a Barcelona que avui està aquí i no et pot festa, perquè els nens tenen col·legi. Si. Clar. El meu fill es van festa els dos i els fills els van a col·legi. Un nen que va a col·legi i l'altre no. D'acord. Un estudia a Barcelona i l'altre estudia aquí. Són aquests dies que, a més, aquest any sí que no podem queixar-nos que cau justament el dilluns. Per tant, sembla que, en principi... L'any que ve, pont. Exacte, llavors ja tornarà a aparèixer aquell debat etern, però de moment... En principi deien que l'any que ve es canviarien, no sé si finalment el 2013 es farà o no, però... Però quan es posarà el dilluns? O el divendres. O el divendres. Segons com caigui, deia, en principi, en senyor Lluís, havia sentit que sí, no? Que es passarien totes les festes. Que a mi no sembla malament. A mi sembla bé. O sigui que quan hi hagi un pont el passi el dilluns o el divendres. Perquè si, home, perquè aquests ponts entre mitja... N'hi ha cap país del món que faci la història dels ponts que tenim nosaltres. Està molt bé, home, està molt bé. Home, per les fàbriques, per la indústria anava també, eh, tindria que parar. Va bé pel turisme. Això sí que ho he sentit algun del turisme que es queixava que si treien això dels ponts, perdrien tot el turisme intern, sobretot. Però al principi la gent segueix tenint dos dies per agafar-se, no? Per tant, suposo que... mirant lligat bé. Però quan es fan tot igual, que si tu ets dilluns o tu ets divendres. Exacte, que no es pugui triar, això també és veritat. En tot cas, aquest seria un debat que de moment sembla que de moment no ens acaba d'afectar perquè avui és dilluns, per tant, hi ha molts altres fronts oberts, no hem parlat amb vosaltres de la reunió o el post-reunió de dijous passat entre Mas i Rajoy, no sé quines sensacions heu tingut. Com ho heu vist? Que com sempre, que com a gallec que és no saps si bé. L'altre dia ho nega tot i ara ell vol parlar i dialogar a tothom. No saps si bé o si va. I ara vol dialogar-ho tot. A mi que cada dia m'agrada més és el Mas, mira. Aquest comentari l'ha dit bastanta gent que mai ha hagut convergència. Va fer una cosa que a mi com a persona em va agradar moltíssim. I és que quan va tornar va dir que l'una cosa que podia dir que el senyor Rajoy era una persona a la que es podia parlar. Una persona que escoltava. No, això va dir el Mas en directe. Que ho tenia que dir. No serà que està escoltant un altre home? No, no, no. I després va dir que havia de sortir amb les mans buides i va dir tot el que tenia que dir. Però va dir que era una persona molt que és molt correcte per parlar i que es podia parlar amb ell, que escoltava, que després foti que li doni la gana, és una altra història. Però a menys dir, ha sigut una entrevista de... de dues persones que hem parlat, que ens hem parlat, cadascú ha ofert el seu i és una persona amb molt bon diàleg. A mi això em va agradar per part del Mas. Vols dir que tothom que té un càrrec que sigui aquest i un altre. No, no, no. És educat ja, però si es quema, perquè... No seria el mateix si parlés amb De Guindos, segurament. A mi em deia que els que va que surts s'entenien. I menys amb el Montoro. Exacte. A mi em va agradar per part del senyor Mas. Clar, potser fa la sensació, allò que dèiem a vegades aquí, que hem parlat que no hi ha polítics amb vocació política, potser sí que sembla que Artur Mas està com trobant una mica aquest lloc. Home, és l'únic així d'aquest món mundial que tenim ara, que ella cada seva parla castellà, perquè la dona és estrangera, això ho ha dit sempre ell, no s'ho ha amagat mai. Parla català i, a més, anglès, que deu ser l'únic que parla anglès. Actua més potser com a president, no?, que, o sigui, intervederà o no el que digui, però almenys es fa escoltar. I cada vegada crec que s'està n'està prenent més. Al principi era un ninotet maco. I que l'aprèixen per darrere, l'aprèixen per darrere. Bueno, prou que sigui, però si... Què? Aviam, a qui votaries tu ara? Sigues en eleccions. Qui hi ha? Qui és la contraoferta? No m'ho facis dir. No, no t'ho facis dir. Et votaria amb un problema. No m'ho facis dir. Escolta, no, a veritat, ara... A qui votaries tu? Mira l'imatge de tots. No, l'home. Qui? Qui? Qui? Encara que sigui en plan de... de conya. No és conya, no. No, no, per exemple. Qui hi ha? No, no hi ha ningú, tots són motsos bons. El Llamazares ara s'ha despenjat d'un partit nou, que era un tio que ara que era d'esquí a la noia, que era una cosa bastant lluny de mi, però un tio en quei molt bé, el Llamazares és un tio físicament, no físicament, perquè sigui guapo ni molt menys, té pinta de bona persona, el Llamazares, és un tio que m'agrada sempre molt. I el discurs que té més o menys... Sí, és bastant coherent i tal. I ara, segon que no veu que no té res a fer, ahir es va espenjar muntant un altre partit. Aviam, jo no et dic que votis al PSC, què passa amb el PSC? Aquest és l'altre tema que us volia treure. Què fem ara? No n'hi ha cap que et digui crisma de personatge. Jo em sap greu perquè sembla que sigui aquí a la mosca cojonera, però és que les coses jo les veig d'aquesta manera. Ara, ara si hi ha votacions aquí, a Catalunya, aquí... Que n'hi haurà segurament d'aquí a un mes i mig. Ai perdona, perdoni, perdoni, perdoni. Aquí votes? Estàs fent propaganda electoral eh. Però d'aquí? Però d'aquí? Tu estàs fent propaganda electoral. Però és que no hi ha ningú més? Oh però estàs fent propaganda tu. No, no, no estic fent propaganda. A veure, hi ha altres partits, el que passa que sí que és veritat que potser... Ara, ara nena, ara. Però hi haurà algú que et defensarà que n'hi ha altres opcions. Ja ho sé, home. Me casco el seu, casco el seu. Però és que ara no estem parlant d'independència ni res. No, no, de partits, de partits. El tema independència en un altre dia... La qüestió és l'alternativa. No hi ha una oposició forta. Potser sí que pots votar un partit més petit, però que a l'hora de decidir no hi ha allò, un cara a cara. No t'imagines un cara a cara. En qui? O sigui, l'últimes eleccions que va haver-hi el cara a cara Mas Montilla, que va ser un dels primers cops que es tornava a fer aquí a Catalunya. Sí que és veritat que ara sembla que l'oposició directa costa més de veure i que és el problema que es troba al PSC. Ara anava a dir una bretulada de les meves però m'estimo més no dir-ho. D'acord. Avui Montserrat Tura ha dit que es vol presentar a les primàries. Ah, la votaré. M'encanta la Tura. La Tura és bona eh. M'encanta la Tura. Si es presenta la Tura, la pamella, el PSC. Perquè ell és del PSC l'altre. Si es presenta a l'atura xapó. Buscant una mica... Ja m'has donat una bona notícia. Ja torna a fer propaganda. Escolta, estem teòricament en un país democràtic i estem a ser claductiu. Si aquestes alçades de la meva vida no poden dir el que penso, ja apaga i vamonos tu. No, o què? L'atura és una tia que a mi m'ha agradat moltíssim. una dona que transmetíem fa el seu temps, una dona culta, una dona que... I se la van treure de sobre perquè era massa bona? No, té un problema el PSC, el problema d'ell és que està vetllant perquè no entri el PSOE a Catalunya. I allavons es vol fer amb tot els possibles votants del PSOE. Perdona, ho sento molt, però el senyor Navarro, que ens han posat al PSC... Bueno, perquè està navegant entre... Està dient coses que... Vaja, segurament. Oh, ara ja no ho diu eh, no ho heu dit tan clar eh. Ara ja t'acalma's. Qui? Navarro. Però si pobra senyora, a mi no m'ha fet res eh. No, no, no. Però és que no tenien ningú més. Jo pago que es va parlar en castellà, que no t'entens? Qui? Que se me parla en castellà, que no ho sé jo. El que et parla en castellà? Home, no. El de Ciutadanos. O Ciutadans. No, Ciutadans aquests ja. Un de Ciutadans. No, els de Ciutadans segurament arreplegaran bons socialistes. No, aquell que va amb bigoti. Ciutadans, vols dir? Fa defecte o almenys el que està comentat? Sempre, sempre va en castellà ella. Sempre. Mai en català. Però és socialista? Ai, és que en polític sóc unia. I el Duran i Lleida, que li deien que ja t'apanyaràs si jo me'n vaig a Vir al Ritz a Madrid o a la zero diària. El tio viu al Ritz i està allà com un petxato. Clar, també el tema de Convergència i Unió segurament serà en debat. No, és que Convergència i Unió ja no existeix. Però Unió, Vila de Badal... sí que es proclama independentista, però no va guanyar dins l'últim congrés d'unió, per tant no prens el fil. Està tot ben alt, jo no ho sé. És un moment políticament interessant per a això. Ah, interessant, sí. Molt interessant. I et sap greu no pogués fer-se més jove. És imprevist tot. Per poder remenar més la cirera. No aplicar la meva teoria, ja te l'hi he explicat abans. A veure, quina és la teoria? La meva teoria. Que ens tanquen la tele directe a la ràdio. Declarar. L'estat monàrquic català, independent d'Espanya. Sota el reialme de Joan Carles I, que seria rei d'Espanya, i com a compte de Barcelona passaria a ser rei de Catalunya. O sigui, tindria dos regnes. Avui ve, Joan Carles I. Com que és el jefe suprem de l'exèrcit, terra, mar i aire, D'Espanya, la part d'exèrcit corresponent a Catalunya ja quedaria a Catalunya. Catalunya amb exèrcit. Mira el Vicenç com et mira. Llàstima que no seguim aquí. I llavors feu de confederació amb Espanya. És que anava pensant que si foten l'armada per zona no poden anar a pescar. Exacte. Els pobres pescadors estareu de pega. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. Tu el noteu. No em preocupa en absolut, crec que hem arribat a un nivell de civilització que no hi tornaria a haver i tampoc som Iran i Irak i la sort que tenim és que podem tindre la llibertat de dir el que pensem I el que es diu, a nivell de polítics ja s'han d'aguantar la llengua també i una cosa és el que diuen dintre dels corrillos i una altra cosa que tenen que dir fora. I també és un moment en què d'alguna manera... Hem de continuar la conversa. Jo crec que hi ha un altre sistema. Afortunadament a Espanya hi ha molts senyors que estan contra Catalunya. que si som una nosa, que el mateix president de la comunitat gallega, nosaltres som una nosa per l'Espanya. Per què no s'han molestat a vindre'n? Va bé, anem per aquest camí que siguem una dosa i ens diguin fora. Ara, ho tenen bé, que ens fumin fora. Jo us tinc a dir sincerament que no he tingut mai a la vida cap problema per dir que sóc catalana fora de Catalunya. Mai a la vida. Al contrari, m'emprenyen moltíssim quan em diuen... Ai, perdona. Ai, que simpàtica eres per ser catalana. Això és el típic. No, però no me n'ofes mai a mi de dir hola catalanes. Diu que l'altre dia vaig sentir un que deia que va anar a València i que li havien apadregat el cotxe. Jo no m'ho crec. Jo no m'ho crec. També hi ha extremistes a totes les estandes. Però ara ja no hi ha matrícules que identifiquen. Perquè saps qui hi ha? Si portes el cap. Sort el Josep Maria Snart. Perquè abans hi havia les matrícules que la gent es podia vendre. Els cotxes que posava a Madrid els podien vendre a Barcelona. I els que posava a Barcelona els podien vendre a Madrid la matrícula. Sí, sí, sí. Era un problema. I ara els matrícules no s'identifiquen. No, però aquest com abaixar el cotxe de diners tanca la porta i ja l'han fotut. Ja l'han fotut. Clar. Però vull dir que allò que insultar-me a mi per ser catalana, a mi... I quan he anat pel món sempre he de dir que em frau en Catalunya i tothom sap on està Catalunya, també us ho dic. De tota manera, per exemple, la demà de la diada em sembla que el diari El País va fer un editorial com molt moderat i aquest cap de setmana ha tornat a canviar una mica la tendència. Aquesta setmana el País... ara tenies que haver llegit El País ahir, eh? Sí, no, és aquest titular d'Escolta Catalunya, no? Em sembla que era ahir o dissabte. Ahir, ahir diumenge. I allavònes clar és que... Jo pensava que anies a anar des de l'estranger dient que ja ho pagarem car i ja. Ah, deixa'l, deixa'l allà. Se'l ha faitat el bigoti tot eh. Em va costar a conèixer-lo eh. No, se'l va retallar. Si mira, però aquest tio saps, se'n va, se'n va, no va perdre de les eleccions a l'anar. Se'n va anar a ell eh, que també ho recordem això eh. I això és la seva bandera per dir que a ell no és que no el votessin, se'n va anar a ell. Perquè va dir que ja no es presentava. I això a ell ho té com una esgrima de... De dir, bueno, jo no mai perdo les eleccions. No, això ho he dit des de la vegada, eh. Fins i tot bé una cosa, que tots els que fan alguna cosa, dimileixen, no els fot el mai fora, eh. Clar, bueno. Doncs ja està, però se'n va anar. No, no, però ell se'n va anar, no ve a parlar de les eleccions. En un dia molt clar. Però és que ell això ho fa servir com a pedigri. Clar, és la seva... La seva de dir, bueno senyor, si no encara hi seria. Això ho va dir-ho amb una... No home, no, ja te'n tinc. Perquè no t'oblides que és el president d'Endesa. I que el Felipe González és el president de Gas Natural, que ho sàpigues, eh? En un com l'altre, eh? Ei, que si es deia en la corrent, què? Si passarà com aquí, per això no va poder jugar al mateix. A tan que es veu que Rubalcaba ha dit aquest matí, i això ara s'ho acaba de dir, que li estaria bé tocar a la Constitució per acostar-se al model federal. Suposo que també veient semen i les eleccions ha canviat també el discurs. I el Ruba Cala, el de veritat, que per mi és un home que estic convençut, insisteixo com el del Llamatales, que és una bona persona, però li han passat un marron tan marron pel home, perquè el Ruba Cala no és un tio amb carisma. És un segon. Exacte, normalment treballa més a l'ombra. És un segon que pot treballar molt bé a l'ombra, però no és una persona que treballa a mi. I allà va llogant les cireres aviam qui a l'últim salva vides qui l'agafa. Tu no tens aquesta sensació? De que està agafat amb un, com es diu, un flotador, com es diu en català? Sí. Un salva vida. Es pot dir qualsevol de les dues coses. Si hi ha algun català ens dirà que és un flotador. Tu veus que ens matxaquen flotador. Això és castellà home. No, per què? No, es pot dir, es pot dir. I el veus allà que sembla que està aguantant perquè no s'acaba d'enfonsar. Ara, no et dóna aquesta sensació perquè fa pena el ruacabament, fa pena. És perquè no hi ha ningú amb carisma. Doncs ja està. No hi ha ningú. Tampoc el president del govern espanyol tampoc té molt de carisma. No, no, no. Era un problema d'imatges que no tenen. Suposo que això és el que ha anat canviant tot el tema de la classe política, no? Que ens n'hem anat degradant al màxim. Políticament sí, perquè anava una classe política de categoria. perquè la majoria no han fet ni l'EGB. O sigui que l'han fet, perquè de fet els últims joves que hi ha al Partit Socialista sí que tenen molts estudis, però tampoc tenen aquest discurs. La gent que venia més preparada, i perquè ja venia de família, eren els Maragall. Sí. Perquè hi havia una família d'un estatus altíssim i venien els Maragall tota la vida. I el Pujol, a part dels coses que li han passat, també la seva família es va procurar El Pujol alemany, francès, anglès correctament. No necessita mai la vida traductor. Són els únics. Potser el que falta més és aquesta voluntat política de representar, no? De no treballar... En gent que hagi de fer la carrera política, en gent que siguin bons embaixadors, la carrera d'embaixadors que això ja no... no sé si es fa. També tenim el... com se diu l'alcalde que venia a Barcelona? El Clòss. El Clòss, que el tenim perdut amb una enbaixada a Turquia, no sé, bon. Però té que fer el Clòss i no parlar anglès. No, no està clar que hi ha... El tenim aparcat i vivint. I ens hem tret un bar de sobre. Falta potser més aquest esperit de representar els interessos reals de la ciutadania i tot plegat. Sapigué, sapigué. Cultura política. No entenen. Ja està. No entenen. Si parleu vosaltres... No, perquè és la veritat. Fixa't que tot lo bo. Tot a la roda. I a més crec que hi hauria d'haver-hi una universitat política. Hi ha una carrera. Hi hauria d'haver-hi una carrera. és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual és igual han llegit 4 llibres. Ni que dius, que dius home. Però vull dir res. No tenen temps per llegir. No tenen una formació política, no la tenen. Això m'he queixat, m'he queixat jo, bueno, quasi sempre que no callo mai, però sempre dic el mateix. És que no hi ha una... Jo l'altre dia us vaig dir que em van renyar, però vaig dir que el diumenge passat, aquest no, l'anterior, em vaig estar a Intereconomia, i això vaig dir-ho escoltant a 4 tios, Sí, sí, sí. No estava veient Intereconomia, estava escoltant aquells senyors que em van donar una lliçó dels dos cantons. No, no, et crec, et crec. No, no, pots creure, si no, no diria que he vist Intereconomia. Et crec perquè jo també l'escolto a Intereconomia. Jo l'escolto en un altre sentit. de sapiguer per on van els tiros que venen d'Espanya. Però hi ha vegades que... Vull dir, llavors això m'interessa sapiguer. En aquest programa que fa el José Manuel de Prada, que a aquest tio li van donar el premi per la meta una vegada, que és un nano que ja se li veu que això és una enciclopèdia vivent, va portar quatre senyors, que no em preguntis, i jo em vaig quedar enganxada, i ho vaig dir l'altre dia. Perquè eren quatre persones que sabien de què parlaven, cap nom relevant, eh. No era cap polític, era gent d'una cultura... Estudiadors, potser, no? Estudiadors, jo em cau la bava perquè dic, hòstia, Si, si. No, no, hi ha... I vam parlar d'un cantó i vam parlar de l'altre. De la nostra guerra civil. D'allò que va representar per uns per l'altre. Bueno, va ser. I jo em vaig enganxar, nois, que voleu que us digui. I a mi m'agrada sentir a gent. Abans jo... Saps quin diari llege jo quan treballava? Els dematins que rebia tots els diaris i tot. Doncs mira les columnes de la BF. Que són la gent que... Si, si. Ho sento. Que estiguin bé. L'únic ideal seria poder consultar-los tots i quedar-te amb la part bona de cadascun. A més ha sigut tota la vida que som diari monarqui. Què passa que ara les portades si més no estan... Ni d'un cantó de l'altre. Exacte, no se significa massa. No se significa massa. Però era un diari una miqueta... Espanyolista sí que ho és. Com? Espanyolista... Sí, espanyolista sí. Sí, però moderat, era monàrquic, no era... No se significa massa per l'esquerra, per la dreta... La gent que escriu, la gent que escriu ha d'haver fet... No fa falta agafar llibres d'història, em sento. Ara ja no, ara ja no, perquè clar, si me'l tinc a comprar ja no val la pena. Però quan treballava que tenia allà temps per... que havia de fer, bueno, les coses de la feina... Jo disfrutava com anava a borrar les columnes d'opiniot. Sí, sí, sí. Que em truca algú i em diu ah, tu ets una faxilla, m'és igual, si això és ser faxilla. No, no, és la idea. I si hi ha alguna cosa que m'interessa, si això és marcar-te políticament, doncs escolta, jo tinc un llibre del que es va morir, que era Los cifretes creen en Dios, Josep Maria Gironella, un gran escritor fulminat per la democràcia. I era un gran escritor, Josep Maria Gironella, de aquella Los cifretes creen en Dios. Sí, sí. Per favor, però clar, com que era d'aquella època, he eliminat. Bueno, és que van eliminant tots els bons. I llavors van sortint aquests que treuen el cap ara. Bueno, els fantasmes de mi celebro, que tinc un llibre que el tinc jo. La gran depressió que va passar a ell. Se'n va anar a viure a Mallorca. Per tota aquesta cosa que la van desaparant, que van deixar de publicar... És un llibre memorable. Memorable, duent escrit que està... Te'n recordes? Quirolge Maria Gironella. Sí, sí. Com que no? Perquè no, perquè estan fora de catàleg. Aquests llibres ja no els trobes. Perquè ja són de l'Espanya... De l'Espanya franquista. Franquista. Doncs no. Va agafar nom allà ja. Ell no tenia un significat polític. No, no, ell no tenia un significat polític. Però era la època que vivia. Sí, sí, sí. Sí, però el que ens apreni és... I el que acabes de dir ara, Jaume, em sembla també una solera tonteria. Per què? Perquè no s'ha de llegir el que es publicava en aquella època. Com que no? Si no, som ignorants, tu has dit que no s'ha de llegir. No, alto, alto, jo no he dit això. Tu ho has dit. Tu m'ho poses a la boca. No, no, jo t'he dit en l'època franquista. Jo no he dit que no he de llegir. Tu has dit que no s'ha de llegir, doncs sí que s'ha de llegir, per saber d'on venim i que no es repeteixin les coses una altra vegada. Ja està. Que no repeteixin d'acord, però no que s'hagi de llegir. S'ha de llegir dels llibres bons, no tot el que feien posar. Mira, a l'entrada del camp de concentració dels ubits, a l'entrada a dintre, hi ha un lletrero que posa, que per cert, a l'Ajuntament tenen tot el reportatge que va fer, aviam si és perd, que posa, el poble que olvida el seu passat està condenat a repetir-lo. Això a Alemanya sí que ho ha tingut clar, amb tot aquest tema. No, no, però tenim que tenir clar tots. No, per això dic, però que allà realment s'ha treballat per cuidar la llum. Perquè la gent ho oblidi, perquè no s'oblidi. I llavors va passar allò de Bòsnia i tot allòs i la gent va mirar cap a un altre cantó. I va ser el mateix, vam fer la gran matança de gent allà. Però bueno, aviam, va ser una altra... Va ser el mateix. Serbia i tot això. El que vinc a dir és el lletrero per fer un referent que si oblidem d'on venim per llegir qualsevol cosa Estem condenats a repetir si la gent jove no sap el que va passar. A mi no em parlis de vor que ara he estat a Coràcia i ser aquella gent o que ha passat. Perquè jo me'n rotllo amb tothom. Jo et pregunto. Però clar, una t'explica una versió. I l'altra, els cristians t'expliquen la religió i els musulmans t'expliquen la religió. No, allà encara és més recent. Jo mateix al 14 anys. Que vas pel carrer i encara veus les cases amb pistoles talsos allà. És una altra història també d'allà. Però sí que en el cas d'Alemanya, per exemple Berlín, que també vinculat potser no queiguda del Mur, sí que tota la història te la trobes pel carrer, no? I hi ha la part de ciutat jove que està començant a... a créixer i la part de reivindicar el passat, que és diferent que el que podem tenir aquí. Cascari era la tercera generació, ja no és tan galopante com quan van fer el mur. Si tu passes per allà et trobes la història, aquí és diferent. Jo vaig estar ara fa por, però també en Berlín ja no té aquell sentiment tant de... ja se n'ha acomodat més a tot. Per això que el temps tot ho amortigua. Sí. No és mal. Les persones fan grans, se'n van, es va amortigant per això. Però la història no s'oblida. La història no s'oblida. La història no s'oblida si és llegeix. Si és llegeix. Jo crec que hi arriba un punt Perquè jo puc explicar la meva història? Si, si, no, això indiscutible. La història exacta, si no és llegit no la pot repetir. Ara jo crec que la història passa a formar part genètica. Si és a dir, l'individu... Tu llegisses d'allò que vols i et quedes amb el que vols. Arriba a ser... Se sent catalanista, eh? Perquè jo tinc una història enrere i no la conec. I no la conec. Però, en canvi, sé que la tinc. És a dir, aquest sentiment de la història sí que entra a la gent. Entra i al millor no la coneixen. No la coneixen, però et diran això. És que jo haig de ser nació perquè tenim tota una història al darrere. I li preguntes a aquest que t'ha dit això. I quina història tens al darrere? I se't quedarà? Ah, sí, l'11 de setembre de 1714. No recordarà res, no sabrà res. I li preguntes quan va començar la reconquesta a Catalunya? Ah, doncs no ho sé. La història continua en referència als antepassats, als avis. Però si abans els pares no parlaven de res. Però continuo per això. Per què ets català tu? Perquè el meu pare és català. Ah, exacte. Per això que a mi arriba a formar part de la genètica de la persona. És que a casa no es parlava absolutament de res, però quan es parlava d'algú seriós i deien nens a l'habitació a jugar i saps que hi havia una serie de problemes i ningú absolutament em va explicar mai per què hi havia aquests problemes. De gran, jo a mi m'ha passat, de gran i valorat més totes les coses que no quan era joveneta. Perquè jo quan tenia 16 i 18 anys no sabia de què anava la història perquè ningú m'ho havia explicat i el que volia era tocar el dos perquè no m'agradava el que estava vivint. Jo no tenia una referència política als 16 anys oi? Sincerament. Jo veia tot el que hi havia al redó meu però com que ningú m'ho va explicar... Jo vaig viure la guerra civil espanyola. Jo tenia llavors, quan vaig tallar la guerra civil, tenia 13, 14 anys. Per mi va ser... Una aventura. Jo no vivia com podien viure els meus pares. Perquè a més no t'ho explicaven. Els meus pares vivien en la seva sang. Jo, mira, va ser uns anys que... Va ser una mica diferent. Una cosa diferent. Exacte, bastant diferent. Bastant diferent va ser. La nostra generació, tu ho sento més gran que jo. Si, o i tant. No ho sentis, jo estic molt orgullós. Però vull dir que ningú us molestava explicant-s'ho que passava al rodó nostre. Teníem gent a la presó. No, perquè no es podia parlar. No, perquè no es preocupaven que la gent jove sabéssim que passava. Si eres un marret de 14, 15 anys, venga va, tu allà. No, no, perquè no tenies ni idea de lo que era. Vale, però tampoc ningú... No hi havia la voluntat de no entendre. No, la gent va quedar tan... Home, clar. Expliquejant que van voler oblidar. Aquesta és la realitat. I no es van explicar res als seus fills. Clar, i de gran es va anar veient, però jo he hagut de ser gran. He hagut de ser gran. Sí, sí, per entrar en tot el que havia passat. És a dir, vosaltres que no... que no vivíeu quan es va estallar la guerra civil. Jo estava al mig, jo. Vaig néixer al 38. Vaig néixer al 38. Però no ho eres tan conscient. No recordaràs coses com ja hi he recordat. Queda mig minut, eh? Veure un camion que porten amb un individu, un camion de la CNT FAI, que porten un individu allà entre tots aquells milicianos amb armes, i al cap d'uns ratos sentir que para, Va de tiros, mort. Què ens farà la nena, ara? Vull dir, això, aquests records els tinc. Exacte. Aquests records els tinc. Vull dir, clar, i llavors anar-me'n cap a casa i a dir, s'han sentit tiros i a casa que... Se'ns acaba el temps, haurem de recuperar-los la setmana que ve. Moltes gràcies a tots quatre, que vagi molt bé. I bon dia, adeu. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Maite Polo i Oriol Puigdó, l'ex consellera i diputada del PSC Montserrat. Tura ha anunciat avui la seva intenció de presentar-se unes eleccions primàries al seu partit per escollir el candidat a la presidència de la Generalitat. En declaracions a la xarxa, Tura ha explicat que la celebració de primàries respon a un nou concepte de fer política, al marge de les necessitats electorals d'Artur Mas i del poc temps que hi haurà per preparar-les. Més enllà de les necessitats electorals del president Mas, el partit hauria d'intentar mantenir aquesta esperança que va fer néixer d'una nova manera de fer política i fer una consulta als ciutadans per a aquest tema. I jo he dit que, efectivament, he decidit o tinc la intenció de concórrer a les primàries que han d'escollir la candidata o el candidat a presidir la Generalitat D'altra banda, Montserratura considera un error que els partits signants de l'acord sobre el pacte fiscal preparin ara una resolució en defensa del dret d'autodeterminació per aprovar-la al debat de política general que ha de començar demà al Parlament i que aquesta resolució no compti amb el suport del PSC. Les pernoctacions als hotels de Catalunya han caigut un 12% interanual al mes d'agost, si deixem de banda els turistes estrangers. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estatística, Catalunya ha estat la tercera comunitat després d'Andalusia i la comunitat valenciana triada pels viatgers espanyols. L'ocupació hotelera a Catalunya a l'agost ha estat del 78% i l'estada mitjana de gairebé quatre dies. Al conjunt d'Espanya, les pernoctacions als hotels han baixat el 2% per la menor demanda interna. Ja s'ha acabat la missa concelebrada a la Basílica de la Mercè, a la ciutat de Barcelona, i amb motiu de la festivitat que la capital catalana viu avui. La arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistaca, ha oficiat aquesta missa en presència de l'alcalde Xavier Trias i del president de la Generalitat Artur Mas. Un grup de treballadors del metro que avui fan vaga han escridesat les autoritats a l'exterior de la basílica. La missa concelebrada és un dels actes oficials de la festivitat de la Mercè al centre de Barcelona. Mentrestant, ja estan en marxa alguns dels actes més populars com ara la mostra de valls de gegants o el concurs de colles sardanistes. A la una començarà la diada castellera a la plaça Sant Jaume. Els treballadors del metro de Barcelona protesten contra la retallada dels seus salaris i contra un reial decret del govern central que consideren inconstitucional perquè destrueix, diuen la negociació col·lectiva. La vaga durarà fins aquesta nit i els serveis mínims dictats per la Generalitat són del 33%. Transports metropolitans, però, pot distribuir els trens de la manera que cregui convenient en funció dels passatgers previstos en les diferents franges horàries. Aquesta nit, a partir de les 10, es farà el piromusical. I a Tarragona, avui també viuen la festa, de fet l'últim dia de les festes de Santa Tecla. D'aquí una hora començarà una exhibició castellera davant de la catedral de la ciutat i tot seguit hi haurà la tradicional baixada dels pilars caminant. Aquesta tradició consisteix en el fet que cadascuna de les quatre colles castelleres de la ciutat fan un pilar baix a les escales del davant de la catedral i fan un recorregut que acaba davant de l'Ajuntament de Regoní. Continua avançant sense control. L'incendi que es va declarar ahir a la comarca dels serrans del País Valencià. El foc afecta ja 6 municipis i ha obligat a evacuar dues mil persones. Els darrers desallotjats de casa seva han estat els habitants del poble de Bogarra. Aquest matí, la zona afectada està situada a uns 50 quilòmetres del nord-oest de la capital, València. En aquests moments hi treballen 14 mitjans aeris i 500 efectius terrestres. Esports en xarxa. Bona tarda. d'un sabotatge presumptament algú va tallar el cablejat de l'enllumenat. Per aquest motiu, aquest matí la policia científica ha estat recollint proves. Al Reial Madrid també és un comunicat on es mostra descontent amb l'horari fixat per avui. Els blancs volien jugar en horari diurn per assegurar que l'Aberia no tornés a impedir la disputa del partit. Mentrestant, el Barça i l'Espanyol no tornaran els entrenaments fins demà. liderant la classificació en solitari amb 15 punts dels 15 possibles. Adriano amb problemes a l'abductor. És dubte per al pròxim partit de Lliga contra el Sevilla. Mentrestant, l'Espanyol és QE empatat a un punt amb Osasuna. Víctor Sánchez reconeix que estan preocupats però no vol perdre l'optimisme. Són declaracions a la xarxa. Sí que es verdad que estamos preocupados porque sobre todo la clasificación del equipo no es la que refleja los partidos que hacemos y tenemos ganas ya de hacer un par de resultados buenos y de estar un poquito más tranquilos y de sumar puntos, está claro. Pero miedo no, porque sabemos que al final esto es muy largo, ya son solo 5 jornadas y tenemos mucho tiempo todavía para darle la vuelta. També a primera divisió, avui es disputarà el partit deportivo Sevilla. Tot seguit, les notícies de Santjust. Bon dia, són les 12 i 5 minuts. L'hotel Esperias s'enjusta a restablert l'activitat després de l'incendi d'ahir a la cuina de l'hotel. El foc va afectar una ferregió industrial i es van evacuar una vintena de persones. Dues persones van ser traslladades a l'hospital Moises Brogi, una per inhalació de fum i una altra per cremades. Les dues han estat donades d'alta. Hores d'ara, el personal de l'hotel afectua tasques de neteja. Els castellers d'Esplugues van descarregar-hi el primer castell de 8 de la seva història. Va ser en el marc de la diada de Sant Mateu a la plaça de Santa Magdalena d'Esplugues, en què la colla va actuar conjuntament amb els capgrossos de Mataró i els castellers de Sabadell. Els cargolins que compten amb un bon grapat de Sant Justencs van intentar el castell en primera ronda. Després d'una posada molt fina de la canalla, en què el castell va mantenir les mides en tot moment, els espluguins van fer la seva primera letra de 8 pisos. La baixada va ser molt ràpida i els castellers d'Esplugues van poder descarregar el castell i convertir-se en la tercera colla del món casteller que descarrega el primer intent de Castell de Buit. La policia local celebra demà el dia del patró de la policia. A l'acte s'entregaran els premis Conviu, que enguany es liuren per primera vegada. Joan Ramon Fabra ha aprofitat per fer un repàs del nivell delictiu del nostre municipi. Els robatoris amb vivendes i les persones han augmentat el darrer any, però els furs a botigues, vehicles i indústries s'han vist reduïts. Fabra valora molt positivament la col·laboració ciutadana i assegura que Sant Just segueix estant per sota de la mitjana pel que fa a delinqüència. A nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, especialment la carretera real. Per mirar de reduir els índexs d'accidentalitat, la policia ha elaborat el pla local de seguretat viària. De moment, aquesta és tota la informació referent al municipi. Nosaltres tornem d'aquí una hora. A partir de la 1 i 5 minuts, els senyors notícies d'edició migdia. Podeu ser informats també a través del web d'aquesta casa de Ràdio Desvern i a través de les xarxes socials de Ràdio Desvern a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Perdó. Passar la frontera el maleter d'un Mercedes verd i atrotinat la primera nit en un caixer la següent sota el pont de la ciutat la tercera pensant el camí fet i la quarta somià en com d'espel. Mentre remugaven els bodells, llamps i trons feien baixar el cel. La nit em para el ses, les tempestes, els lladres, no hi ha païs, és prou la paï. I d'aquesta manera A prendre el calavera, a saltar prets i obrir cantaus. La cinquena nit també poguer, l'adrenalina prou té el seu encant. El sisè camí no se n'estiguer, i perder la por del debutant. La setena nit es va confiar. I en sortís raulet i pentejat. De va la reixa humida d'aquell fort de pa. Dos gendarmes i el blau llampagant. La nit em para el sexe i les tempestes als lladres. No hi ha espai, si és prou espai. i d'aquesta manera van agafar el calavera quan sol tan prest t'obriguen nous. Atracomissaria en un manillat. Remogant dins un cotxe celular. La primera nit no va dormir re. I el després següent, i ara al carrer. La nit de pare al sexe. I les tempestes, els lladres, no hi ha països prou a faig. I d'aquesta manera, va fent el que la vera, sol d'andrès, t'obriguen allà. Passen 11 minuts de les 12, a aquesta hora saludem la vicepresidenta del centre d'Estudis Sant Justencs, Maria Quintana. amb una de les entitats que hi participaria més activament, que és l'associació de gent gran. Sí, ja vam tenir la reunió. Com va anar? Molt bé. Ens vam entendre molt bé i estem animats per fer-ho. Ja es van posar una mica les piles, en el sentit d'anar a buscar motlles de les folletes, que ja ho dic aquí, que serà una cosa oberta al poble, qui participi qui vulgui, no només la gent gran, sinó oberta a tothom. Si no tenen les motlles de les fulles, doncs els hi dic que en poden trobar a l'illa. A l'illa hi ha una botiga, que no et facis dir el nom perquè no me'n recordo, a la planta de baix que té molta cosa de cuina i allà hi ha motlles de fulles. Per si algú ens escolta i diu on te'ls vaig a buscar. Allà segur que n'hi ha i si no n'hi ha allà em porten perquè tenen altres botigues. Això ja ho sabem perquè ja hem anat a buscar-ne. Doncs hem d'acabar de perfilar cosetes Però bé, es farà la mostra de fulles, i tan salades com dolces, de xocolata, de pastes de te, del que la gent vulgui. I farem aquesta mostra, com vam dir, el dia 27 al mil·lenari, a les 11 del matí. I el que volem fer, i això ho vam proposar, jo crec que tirarà endavant, és que la gent, quan provi les galetes o el que hi hagi allà, que, si els ha agradat, doncs que posin en una guardiola que posarem, el que els hi semblin, el que creguin que poden donar i aquests diners que recollin seran per la lluita contra l'Alzheimer. Molt bé, per tant en principi no es vendran sinó que és una campanya solidària. No, no, no, això mateix. Vull dir, fem una mostra i que la gent vingui i mengi el que li agradi, sense abusar lògicament perquè en deixi pels demés, però vull dir que si valen tirar tant 6 o 1 euro, 6, 10, 1000, vull dir que... que sàpiguen que nosaltres és una cosa completament lucrativa, que no l'udica i que no fem negoci. Llavors qui vulgui participar-hi, com ho ha de fer? Bé, nosaltres farem una circular pels nostres socis, la gent gran també, I llavors farem uns folletons, que els deixarem en algunes botigues o així perquè la gent els agafi i ho pugui mirar. També mirarem a veure si, com que ja és aquest mes que entrarem, vull dir, mirar de fer-ho així, bastant, i de boca a boca. Exacte, perquè se sabria que tothom qui vulgui pot fer aquestes galetes. Això mateix. Animarem la gent. Pastes en forma de fulla. Han de ser d'alguna cosa concreta, pot ser galetes, pot ser... El que vulguin. Com es vulguin. La fantasia. Això és que cadascú per això farem una mostra, a veure què passa. I qui tingui interès per tant s'ha d'adreçar al centre d'estudis o us ha d'avisar d'una manera? Ja mirarem on s'han d'apuntar, ja som encara una mica així amb estat, però sí que voldríem saber més o menys la noció de la gent més o menys que s'apunta, no? Llavors segurament posaríem uns llocs perquè s'apuntessin. Ja ho diré. El dilluns que ve si tinc alguna novetat ja la diré. De moment sabem que hi ha la voluntat de fer-ho, que està engegat tot plegat, per tant doncs que es farà el dia 27 d'octubre. És en just el carrer? No, el dia abans. És el dissabte. El dissabte és el dia abans. Per tant no hi haurà contraprogramació. No, per això vam intentar que nosaltres que ho féssim un matí, que també és dissabte, però que no interferís amb totes les altres coses que hi ha primer perquè no podríem estar per tot. Perquè quan estàs tu a la teva parada no veus els altres. Has vist això? Has vist allò? No, perquè no m'hi puc moure de la parada o si t'has mogut ha sigut un instant per veure ballar a la meva neboda quan ballava. Són aquelles coses que tu has d'estar molt al peu del que no i no pots estar pel que fan els altres. Doncs això serà de cara a l'octubre, abans prou, que aquesta setmana també hi ha una altra activitat. El dia 30, com que és les jornades del Patrimoni Europeu, l'Ajuntament ens va demanar si podíem fer un acte, i el fem conjuntament amb en Jordi Amigó, amb l'Arciu. Doncs nosaltres sortirem, estem convocats aquí a Can Gina Estados, quart de deu, per sortir a les deu, i anirem caminant tranquil·lament cap a la masia de Can Carbonell, Després hi haurà una petita explicació de la masia de Can Carbonell, després s'explicarà també la masia de Can Fatxó, per anar al final a la masia de Can Baró. Això doncs és el projecte d'aquesta sortida. Esperem que la gent s'animi, que vingui. Si hi ha algú que té una mica de dificultat, no es preocupi, mirarem de si pot anar en cotxe. Però esperem que faci bo, tant que ens agrada que plogui, perquè toca. Sí, sembla que diumenge el Carles comentava que potser se salva, diumenge al matí. Doncs el matí que se salvi, la tarda que plogui, però el matí que se salvi. perquè volem que la gent tranquil·lament vagi passejant i com altres vegades ja hem fet, que nosaltres, juntament també amb en Jordi i Amigo, amb l'Esquiu, hem fet altres masies, i ha tingut molt d'èxit, ha vingut molta gent, esperem que aquesta vegada també hi hagi gent que tingui l'interès per conèixer aquestes altres masies. Perquè de vegades ens han demanat que feu les masies, doncs sí, hem fet masies. Vull dir, les hem anat a veure, les hem anat a visitar, les hem vist coses. Doncs aquesta vegada toca Can Carbonell, Can Fatxó i al final Can Baró. Molt bé, doncs molt interessant, tot plegat també. Hi haurà l'explicació per part del Jordi Migos comentat. Ell serà qui guiarà una mica. No sé si ara de veritat, perquè a la persona que també ho havia de fer no li és possible. I ara no voldria dir algun nom que després no hi fos. Potser millor hi ha algun més. Però jo ara no em vull mullar en el sentit que després em sabria greu d'haver dit un nom i que no ho fos. Perfecte, doncs moltes gràcies Maria. Ja anirem parlant i la setmana que ve explicarem com ha anat tot. Perfecte, que vagi bé, molt bon dia. Adéu-siau. o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. L'Anna porta quatre parades estalviant. La Mercè i el Pep porten 1.250 passes estalviant. La Laia porta 4.700 pedalades estalviant. Del 22 al 29 de setembre participa la setmana de la mobilitat sostenible i segura i estalvia combustible amb busos i diners. Fes servir el transport públic, camina, pedala, corre. Cada dia tens moltes maneres d'estalviar. Informa't en el teu ajuntament. ATM de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Passen 4 minuts d'un quart d'una del migdia a moment per posar-nos a la cuina i per això saludem la Carme Modó. Bon dia Carme. Hola, bon dia, què tal? Avui dilluns, que és aquest dia que sempre potser fa més mandra, posar-se a començar a cuinar per tota la setmana. Sí, però jo ja saps que jo m'ho treballo. Exacte, a veure què tenim. Mira, avui farem unes salsitxes. Sí? Si no voleu, perquè bueno... de tossin o perquè engreixen més i tal. Poden ser de pollastre, no? Sí, però poden ser de pollastre. però bueno, tampoc hem d'afilar tan primer. Un dia es pot fer no? Agafem 3 o 4 seches per persona, les punxem i les fregem. Xaxar per un cantó i per un altre. Fem una bona picadeta amb una reducció, una miqueta de vi. És per donar-li un toc més xulo. Passem per la paella amb all i julivert, una miqueta de vi o cunyàgoga. Podria dir cervesa, si teniu una cervesa a casa. Tu no has cuinat mai amb cervesa? No, he menjat perquè un cop gent ho ha fet però jo no ho he fet mai encara. Si et veus mitja cerveseta i el resto ho fegeixes aquí. Al plat. Sí, i s'esfasseix una miqueta. Allò es agafa amb puré. Un puré de patates que podeu comprar tranquil·lament, l'únic que hi ha al mercat. No cal que diguin noms, que és el màgic, que no prejudico ningú. Agafeu un mig paquet, feu-lo amb llet, amb llet normal. Es pot fer amb aigua, però va, també. Una miqueta de llet. Primer poseu la llet, que es calenta una miqueta. Ràpidament, la llet que no bulleixi. Ràpidament, tireu els flocos de purè, aneu remenant, baixeu el foc al mínim, perquè si no se us farà una pilota, aneu afegint llet, una miqueta de pebre i mantequilla. Una miqueta de mantequilla. I veuràs quin purè més riquíssim. Poseu al gustat de les salsitxes, teniu un plat. Baratíssim. Fàcil de fer i ràpid. I saníssim. Molt bé. Els salsitsos poden ser de pollastre o del que preferim. El que tinguem més amant. No passa res. Ben fregidetes que quedi entorradetes. I per donar-li aquest puntet de suc aquest feu això. O mitja cervesa o una miqueta de vi. Molt bé. És fàcil que això. Exacte, hi ha opcions per triar. Perfecte, gràcies Carme. Que vagi bé, bon dia. The junk of the heart, the junk of my mind. So hard to leave you all alone. We get so drunk that we can hardly see. What used to be you and me, baby. I wanna make you happy, I wanna make you feel alive. I want to make you happy You're a good girl tonight Listen to me, son Life is not a race When I'm not happy I'm in disgrace I want to make you feel alive. I wanna make you happy. I wanna make you feel alive. Let me make you happy. I wanna make you feel alive at night. I wanna make you happy with you, with you, with you tonight. Estem escoltant Just a la Fusta. I després d'escoltar els The Cooks que vam passar justament aquest dissabte per Barcelona al concert multitudinari de Fabricatam, continuem amb l'última, amb la recta final del Just a la Fusta d'avui. I el que fem a aquesta hora és saludar la Nadia. Molt bon dia de nou, Anna, què tal? Bon dia. Per reprendre el que farem doncs els dilluns, o cada dos dilluns, serà solamente triar algun tema concret, que potser no sigui tan d'actualitat pura i dura, aparentment, no? Però ens farà descobrir algunes coses. I avui el que fa és parlar-nos del Solar de Càrlon, Explica'ns tu mateixa ben bé què és. Doncs sí, és un concurs en el que participen diverses universitats d'arquitectura del món i presenten projectes de vivenda sostenible. Aquesta iniciativa va néixer l'any 2002 a Washington i sobretot vol promoure aquest tipus d'opció de vivenda al que no estem acostumats i que es pot autoabastir energèticament ella mateixa, utilitzant únicament el sol com a principal font d'energia. Aquest any la seu està a Madrid. Es pot visitar des del 14 de setembre fins al 30 d'aquest mes. I bé, hi ha un total de 18 prototips a escala real d'aquestes diverses universitats que ens mostren diversos tipus de cases amb diversos projectes. Segurament és el cop que queda més a prop de Barcelona, no? Aquesta, com que dius que aquest any està a Madrid i anem donant de volta al món, és una de les oportunitats per passar-hi, segurament. Sí, perquè l'any que ve, el 2013, es farà a la Xina i després a França. I tu hi has estat, aquest cap de setmana. Sí, vaig anar dissabte i diumenge a fer una visita, a veure què s'hi cuia. I bé, doncs dir que aquest any són les millores dels projectes que ja es van presentar a Madrid l'any 2010, s'ha fet un nou concurs, es va fer una criva d'aquestes universitats que van participar i les que van passar-la s'han pogut presentar amb aquestes millores. En total s'avaluen les característiques amb deu proves d'arquitectura, d'eficiència energètica, del funcionament de la casa, etc. que es van celebrant al llarg dels dies. i que aporten punts als equips per tal d'elaborar un rànquing que al final ens ensenyarà qui és el guanyador. Les universitats d'aquest any provenen d'arreu del món com Brasil, Xina, Alemanya, Itàlia, Japó, Romania, França, Hungria, Portugal... Per tant també visions de diferents punts del món, no només d'Europa, sinó de seguretat. Sobretot t'explicaven quan anaven visitant les diverses cases, perquè jo les vaig fer totes, t'explicaven, doncs, clar, nosaltres, per exemple, el Japó, que tenen una manera de viure molt diferent, doncs la nostra casa està adaptada pels japonesos, però podria ser que per les condicions climàtiques fos la construïsim aquí. Tot és una adaptació, però clar, cadascú... Les prioritats varien, segurament, i per tant, doncs el plantejament deu variar en un país des d'una òptica d'un país, d'una cultura que d'un altre. Exacte. Bé, doncs aquí a Espanya tenim un total de 5 universitats. És el país que més universitats s'han pogut presentar. Tenim l'Andalusia Team, que és una col·laboració entre Universitats de Sevilla, Jaén, Granada i Màlaga. Tenim la Universitat de Zaragoza, la CEU, Team de València, el País Basc i la Universitat Politécnica de Catalunya, de la qual tenim l'oportunitat de parlar amb un dels principals caps de l'equip, que és el Marc Díaz. El tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Marc. Què tal? Bon dia. Doncs molt bé, aquí a Madrid. Hem acabat la construcció fa una setmana i ara ja estem en fase de competició. Intentar treure el màxim de punts i competir bé. No només arribar, sinó competir bé i intentar millorar la fita del 2010 en què també vam presentar-nos. Però intentar sortir a una millor posició. Expliqueu-nos una mica com és el projecte que presenteu, com és la casa. Nosaltres treballem en un concepte que ve de dut una línia de treball que vam començar l'any 2010 i bàsicament treballem estratègicament el concepte de caixa dintre de caixa. Tenim una primera feina que funciona com un hivernacle a l'hivern i com un ombracle a l'estiu. La idea és que a l'hivern ens dona fort de calor de forma gratuïta i a l'estiu funciona com un ombracle, és a dir, com un parasol, que ventila, que hiperventila, que humidifica l'aire, que ho aconsegueix rebre la temperatura, i això sempre fa que la caixa que hi ha dintre de la caixa tingui un consum d'energia menor. I, bueno, simplement rescatem elements de l'arquitectura tradicional, com són el porxo, la galeria de l'Eixample, elements que formen part de la tradició arquitectònica del nostre clima, de la nostra cultura, i que els reversionem en aquest sistema, diguem, reversible i que funciona prou bé. No és res nou que la gent ja ho coneix i ja saben que són espais que es poden viure un 70 o 80% del temps de l'any amb molt baix cost d'energia. I com va néixer aquest projecte? Aquest projecte va néixer, diguem, La línia de treball va néixer l'any 2007 al campus de Sant Cubàs del Vallès on es van començar a passar, diguem, del paper a la realitat, a l'escala real, a muntar i a tocar material. Els estudiants d'arquitectura van sortir de les aules cap al pati del campus i van començar a fer els tallers, workshops, a construir prototips de menor escala, no només en tot cas, sinó que s'han fet pavellons per constromats, Construït bastants diferents tipus de coses aleshores. El 2010 ens vam presentar al Solar Decathlon per portar la primera casa i a partir d'aquí també, bueno, va anar molt bé. Hi va haver un equip de treball que es va acabar i que va agafar el relleu i el 2012 ens hem tornat a presentar. La idea és generar un moviment a la universitat en què l'estudiant té la possibilitat de sortir de l'aula i anar a tocar el terreny, anar a tocar el material i veure, buscar el paper, ho aguanta tot, però quan passes a la realitat, et trobes amb les dificultats reals, que és construir una casa a Sant Cubà, traslladar-la a Madrid i muntar-la en 15 dies. És un projecte de gestió logístic molt complex, no només de disseny. I per algú que no sàpiga que és una casa sostenible, explica'ns una mica quines són les seves característiques principals i què era la diferència d'una casa normal, entre cometes. Bé, segons el nostre punt de vista, nosaltres, Intentem, primer de tot, explicar a la gent que el més important és analitzar d'on venen les demandes, que consumim d'energia, que consumim d'aigua, que consumim d'electricitat per clima, i a partir d'aquí intentar reduir mitjançant estratègies arquitectòniques, com el que us comentava, reduir el màxim el consum. Un cop l'hem reduït, sempre hem de donar alguna energia per poder viure. Aleshores, nosaltres produïm l'energia que consumim, no fem una superproducció. Hi ha moltes propostes que premien més triplicar la producció o produir molt més del que consumem, però nosaltres reivindiquem que, primer de tot, s'ha de reduir el consum i després soplir aquest consum. i en aquest sentit, en el punt energètic, nosaltres apostem per això, després també treballem amb materials, treballem amb materials locals de proximitat, perquè tot això ajuda a disminuir l'energia incorporada de la fabricació, el transport de tots aquests materials fins al punt de muntatge de construcció, sempre és més recomanable que cada... Cada punt urbà o cada cultura treballa amb els seus materials de proximitat. I d'aquesta manera, al final, és un bé comú per a tots, que redueix l'energia incorporada, tota l'energia que ha fet falta, per extreure el material de la cantera o de l'arbre, prefabricar-lo en el procés industrial, portar-lo cap aquí, tota aquesta logística, transport-lo, portar un material amunt i avall, no és el mateix un producte que ve de Xina que un producte que ve del sud de França o que ve del País Basc. També es va comentar de recuperar elements com els porcs o les galeries que són propis d'aquí. Suposo que és diferent en el cas d'un altre punt, ja sigui d'Espanya o d'orreo d'Europa. Exacte. Pel nostre clima mediterrani, nosaltres el que oferim és que a l'hivern les galeries a l'Eixample ja existeixen des de fa 100 anys i són uns espais fantàstics on tu pots El sol té unes prestacions i unes limitacions. No es pot viure tot l'any, però quan hi ha les condicions benèvoles, amb molt poc aport solar, puc estar allà, a molt baix cost. Aleshores, el mateix passa amb el porxo, amb l'ombracla, que el que fa és produir-te una sombra de llitre de sol, generar corrents d'aire... També pots apostar a Madrid, sobretot per humidificar l'ambient. Això també redueix la temperatura i el confort no depèn només de la temperatura, sinó que hi ha altres variables, com la humitat, la velocitat de l'aire, si passa una eugera grisa a l'aire, tots aquests paràmetres que són molt passius, molt naturals, ajuden a crear un comport molt baix col i després ja arribaran les màquines. Però primer de tot, tot el que es podia aconseguir amb elements tradicionals, que ja funcionen, diguem, per la seva física més natural, doncs tot això que tens guanyat. L'equip està format sobretot, bueno, ampliament per estudiants. Ens expliques una mica com heu repartit la feina per complir amb els terminis que demanava el concurs? Bueno, doncs la competició era un període de dos anys per dissenyar, construir i arribar aquí a Madrid. Aleshores, bueno, nosaltres ens hem organitzat... Vam fer un... un equip d'estudiants, integrament amb subequips, un equip de gestió, un equip de disseny, un equip de comunicació, diferents departaments de la competició, i a partir d'aquí aquest equip és assessorat per un comitè tècnic que està format per tots els professors de la universitat que volen participar al projecte i també aquelles enginyeries que també ens donen, bastant de més tècnica, més de l'empresa i del món professional, ens donen punts de vista. Aleshores, aquest comitè tècnic El seu paper és donar opinió, donar consell, assessorar, però la decisió final sempre la tenen els estudiants. En aquest sentit, és un organigrama, un esquema que aconsegueix també que la universitat... es volgui molt més. Hi ha altres projectes on el professor és un professor que t'emporta la mà de lletra i els altres professors són més rècits a col·laborar en el projecte. D'aquesta manera l'estudiant és el que sempre guanya, el que sempre ha de guanyar i el paper del professor és unir-se també amb altres professors i recolzar els estudiants. I hem de donar molt èxit i és un esquema que finalment ha generat també escola. És un bon model. Heu aconseguit construir un projecte a escala real i seria possible entrar a viure en una casa com la que vosaltres heu fet? La casa, la competició... és tant una sèrie de proves en què et demana que facis que simul·lis, simul·lit, però compleixis amb proves d'aigua calenta, de posar un rentaplat, posar una rentadora, mantenir una temperatura, mantenir un nivell de feus a l'aire, que l'aire no estigui viciat, que es renoubi... Et demanen que tu compleixis amb les condicions de confort que necessitaries per viure. O sigui, en aquest sentit, si tu podries viure en aquesta casa, Tenen aigua, electricitat, són autosuficients energètics. simplement, i un parell d'estudiants es poden quedar a viure íntegrament els 15 dies de competició, que també seria interessant. Perfecte. Doncs moltes gràcies, Mardíat, que vagi molt bé aquesta última part de tota aquesta experiència. Avui hem volgut parlar d'Arquitectura Sostenible i d'aquest Zotlar de Carlón que aquest any s'està fent a Madrid. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Gràcies Anna també per presentar-nos aquesta opció d'arquitectura sostenible que s'està fent ara mateix i que en principi encara està en marxa aquest curs. Sí, es pot visitar fins al 30 de setembre a Madrid a la Villa Solar i ja des de les 10 del matí fins les 10 de la nit. L'entrada és gratuïta i és una bona manera d'entendre millor la tendència a la que cada vegada estem més acostumats a viure, cotxes sostenibles, doncs per què no vivent de sostenibles. A veure, doncs veure-ho de manera visual, no? També que a vegades quan t'ho expliquen sempre costa una mica més d'entendre. Exacte. I acostar-te una miqueta als països, els que... bueno, entres a dins de casa d'un país és el que dèiem abans, no? Cada país té la seva manera de viure i també t'ho expliquen d'una manera molt fàcil. Visites el món en... re, 18 cases. Doncs avui ens hi vam costar una mica més, gràcies Anna, i fins ara mateix. Fins ara. Escoltem ara els Fleet Foxes i tornem de seguida amb un reportatge sobre comerç local d'aquí Sant Just. I woke up one morning, all my fingers fried. I woke up a dying man without a chance. I came to your window, Do not wander through the dark Both my eyes are fading No, no. Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from 5 to 7, a radial dustband. Ok, m'ensenyava a dir tu què fa. Bueno, vostè m'ha dit que volia així com a internacional. No, jo no li he dit això, no he sentit coses. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. L'Anna porta quatre parades estalviant. La Mercè i el Pep porten 1.250 passes estalviant. La Laia porta 4.700 pedalades estalviant. Del 22 al 29 de setembre participa la setmana de la mobilitat sostenible i segura i estalvia combustible amb busos i diners. Fes servir el transport públic, caminar, pedalar, córrer. Cada dia tens moltes maneres d'estalviar. Informa't en el teu ajuntament. ATM de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, al magazine del matí. Un minut i tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora, doncs, recuperem. Tornem a saludar l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, de nou. Bon dia. Avui hem fet aquestes dues seccions seguides. Ara ens presentes aquest reportatge que cada setmana faràs sobre algun comerç local d'aquí Sant Just. Avui on has anat? He anat al Grané, aquí, a Sant Just d'Esvern, i he parlat amb la propietària, que es diu Agustina Ribas, que, bé, ja fa molts anys que està aquí a Fincada Sant Just, i ens explica una miqueta, doncs, què fa, quina és la seva feina i què ofereix al públic. Perfecte, doncs sentim el reportatge, gràcies Anna. L'Agustina Ribas és la propietària, juntament amb el seu marit, de la botiga de conserves El Graner. Ha dedicat tota la seva vida a la venda i disfruta molt amb el tracte amb la gent. Ens explica tot seguit què hi podem trobar. Tot és a base de fruites, verdures i alguna cosa determinada, una mica especial dels tomàquets ecològics i tot això. i begudes, també cava però molt limitat. Vull dir, només un tipus de marques que no tenen en els supermercats. Ella diferencia els productes de la seva botiga amb els de les grans superfícies i ens explica què és el que més es ven. Doncs mira, nosaltres el que tenim és molt concret, que són marques que no tenen en els supermercats ni aquests llocs de les grans àrees. Procurem sempre portar tot el que és de més qualitat. i és el que marxa bé. Els altres productes sempre són més limitats perquè ja et dic, segons quins productes no els tenim perquè nosaltres no competim amb altres àrees grans. O sigui, fruita i verdures és el que es veu més. El que es veu més és una llàstima perquè els ancians mateixos, si tu els veus, és una de les coses que s'ha acabat de collir i portar. El que passa és que avui en dia a la joventut no voleu netejar ni espinacs, ni netejar bledes, ni res. Voleu anar al súper i agafar una bossa que ho teniu tot net. Procurem tindre moltes coses de pagès. però comprat a Mercabarna, a Sant Just no, perquè a Sant Just no hi ha pagesos. Vull dir, nosaltres ho comprem, que tot ve amb molta cosa, que és bastant especial, ja ve del maresme, saps?, o del baix llobregat. Vosaltres no volem enganyar. Aquí, a Sant Just, nosaltres no tenim res. En aquests moments de crisi, el Grané també nota la disminució de clients, però ella agraeix molt la clientela Fidel. S'ha notat bastant, el que passa és que nosaltres tenim una clientela molt selecta. Vull dir que estem molt contents perquè, clar, segons que ells ja saben directament el que venen a buscar aquí. No és perquè jo me'n vulgui elevar, però és que el producte és bo. A Sant Just el públic és molt divers i en el cas d'aquesta botiga de conserves l'Agustina ens destaca, sobretot, la poca gent jove que hi compra. De joventut no massa, vull dir senyors i senyores que més o menys són ja d'uns cinquanta i així, de persones molt grans no tant, però i joventut, molta joventut tampoc, alguna sí, no es descarta, però el que passa que la joventut ja saps tu que avui en dia agafeu i aneu sempre en les grans superfícies perquè esteu treballant tota la setmana i el que feu és anar en un lloc que estigui obert per poder fer la compra de l'estiu. A la botiga també hi havia l'opció de demanar els productes per encàrrec. Tot seguit ens explica quin procés segueixen. Per encàrrecs, diguéssim clar, és el tipus dels calçots. Això quan és la temporada, portem uns calçots molt selectes. Si és alguna cosa d'alguna conserva, alguna cosa molt especial, el meu marit ho porta. O ho demanem per telèfon els nostres proveïdors. Però és una cosa concreta del que més o menys et diuen, mira, vull aquest tipus d'espàrrec o aquesta escopinya. o saps allò que una cosa molt especial. Així que, per aquells joves i no tan joves que s'animin trobareu la botiga al Graner al carrer Miquel Reberter número 18 de Sant Just d'Esvern. I després d'aquest reportatge, moment d'escoltar una mica més de música, ara ho fem amb els Modes Mous i aquest The Wallet Less. Ice age heat wave can't complain If the world's that large, why should I remain? Walked away to another planet Gonna find another place, maybe one I can stand And move on to another day To a whole new town with a whole new way Went to the porch to have a thought. Got to the door and again I couldn't stop You don't know where and you don't know when But you still got your words and you got your friends Walkin' on to another day Workin' a little harder, workin' another way Well, uh-uh, baby, I ain't got no plan Thought I'd float on, maybe would you understand? Thought I'd float on, maybe would you understand? Thought I'd float on, maybe would you understand? The days get shorter and the nights get colder. I like the autumn but this place is getting old. I pack my balloons and I head to the coast. It might not be a lot but I feel like I'm making the most. The days get longer and the nights smuggle. I guess it's not surprising but it's for the night. I like songs about drifters, books about the scene. They both seem to make me feel a little less insane. Walked on off to another spot. I still haven't gotten anywhere near. I won't be, I won't go. Did I need to know why I'm dancing? I always feel like I'm caught in an undertow. Moms dient que s'escapen dins de la llum, adonant-se a les nits de l'estiu. A l'outre de l'aigua, com l'aigua de l'aigua, no vaig saber què va passar aquell dia. Vaig anar més enllà d'una altra clau. Em va dir que no ho sabia, però no ho va entendre. M'agradaria veure-la. No. No. No. No, no, no, no, no. Just a la fusta, al magazine del matí. Com va? Com va? 7 minuts i arribem a l'una del migdia. Aquesta hora us expliquem que avui, justament, el zoo de Barcelona celebra els 120 anys en un context de crisi i amb denúncies, de fet, d'entitats animalistes. Ahir va ser el dia en què es va celebrar aquest 120è aniversari amb un acte festiu que va presidir l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Xavier Trias. En principi, segons l'alcalde, la renovació de les instal·lacions del parc es farà a poc a poc obligats per la crisi i per etapes. Però en tot aquest marc de celebració també apareix el punt de les entitats animalistes que denuncien, per exemple, les condicions de les gàbies interiors. El Parc Zoològic de Barcelona va obrir portes el dia de la Mercè, per tant, ara fa exactament 120 anys, del 1892. És en un espai que havia format part de l'Explosió Universal l'any 1888, al Parc de la Ciutadella, i per aquest espai ja han passat diverses generacions. Cada any el visiten un milió de persones i, de fet, d'unes 33.000 famílies en són sòcies. I coincidint amb la celebració d'aquest 120è aniversari del parc, amb les festes de Mercè, el zoo de Barcelona té aquests dies una part de les seves instal·lacions obertes al públic. Els visitants hi poden veure una exposició de fotografies sobre la seva història. És un muntatge organitzat amb 35 plafons que explica l'evolució del parc, passant per capítols com l'arribada del Floquet de Neu, Segurament un dels personatges més representatius o més mítics del parc, l'any 66, els Estralls de la Guerra Civil, també la Gran Navada del 62 o l'Arribada, i posterior marxa també a Sant Diego de l'Orcaolícies, un altre dels animals insigne d'aquest zoo de Barcelona. I amb aquest punt sobre el zoo de Barcelona acabem aquesta edició del Just a la Fusta d'avui dilluns 24 de setembre. Donem les gràcies ara a la gent que ha fet possible aquest programa, al Sergi Pó en els serveis informatius, l'Anna Díaz a l'actualitat del dia i també amb aquesta aproximació al solar de Canlón i amb el comerç local de Sant Just avui amb aquest reportatge del Gràney. També el Carles Hernández i Rius amb la prevecció del temps avui amb entrevista de mossèn Joaquim Rius arran de com es presenta el curs per càrites. i hem fet tertúlia amb la Carme Amador, el Jaume Jalabert, el Vicent Riera i el Josep Coderc, a la segona hora del programa. També hem fet cuina amb la Carme Amador, hem repassat l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens amb la Maria Quintana, la seva vicepresidenta, i aquesta última hora, com us dèiem, hem repassat també el comerç local amb la Nadia. I us ha parlat Carme Verduy i tornarem demà amb moltes més coses a partir de les 10. Ara us deixem amb el bulletí de la xarxa i tot seguit. Sentireu l'informatiu migdia dels S. Just Notícies amb el Sergi Pons. Que vagi molt bé, que acabi de passar un molt bon dilluns. Well, I won't back down No, I won't back down You can stand me up at the gates of hell But I won't back down Gonna stand my ground Won't be turned around And I'll keep this world from dragging me down Gonna stand my ground And I won't back down Hey, baby There ain't no easy way out I will stand my ground and I won't back down. Well, I know what's right, I've got just one