Justa la Fusta del 25/9/2012

entre Sant Joan d'Espí i Cornellà, sentit Zona Franca, tot plegat, l'autopista B23 al punt de Sant Feliu de Llobregat, i més endavant també el tram de Sant Joan d'Espí, Esplugues, diagonal, pel que fa a la resta de via, sobretot destacat les dues rondes, en sentit Besòs, la ronda de dalt entre Esplugues i Sarrià, encara va plena, a causa d'un accident que hi ha hagut fa una estoneta, i també en sentit Besòs, la ronda litoral de Zona Franca fins a Montjuïc. És tot des del raclòndia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maïmó. La madrilenya Ana Montero serà a partir de l'1 de gener la nova entrenadora de la selecció espanyola de sincronitzada en substitució de la catalana Anna Terrés. Avui es presentarà el nou equip al carre de Sant Cugat on segur que es parlarà de la dura carta que han escrit 15 ex nedadores de la selecció. Una escrit on acusen a la fins ara seleccionadora de sincro d'humiliar-les i insultar-les. Les exesportistes diuen que els mètodes utilitzats als entrenaments són denigrants i vaxatoris. Parlem de bàsquet. Avui es disputen les semifinals de la Lliga Nacional al Palau Olímpic de Badalona. A les 7 de la tarda, primera semifinal entre el Barça i el Força Lleida, i a un quart de deu, l'altre eliminatori entre el joventut de Badalona i el Manresa. Parlem de futbol, el Barça s'entrenarà aquesta tarda ja per preparar el partit de dissabte contra el Sevilla. El defensa blaugrana Adriano és dubte per aquest partit, té una sobrecàrrega. Els de Tito Vilanova segueixen a 8 punts al Madrid després que ahir els blancs guanyessin el Rayo per 0, gols a 2. Per cert, el club ja està negociant amb el jugador Xavi Hernández per la renovació del seu contracte que acaba el 2014. La intenció és que el jugador de Terrassa es retiri com a blaugrana. i notícies en xarxa. Justa la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10 i comencem un nou Justa la Fusta d'avui dimarts 25 de setembre. Un dimarts en què ens hem llevat avui sí amb un cel clar igual que ahir. Continua aquest temps encara debonant-se. El Carles ens explicarà de quina estona quan està previst que arribin les pluges. En aquesta primera hora parlarem de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. I a més a més farem un repàs de l'actualitat del dia amb l'Anna Diet, que avui passa sobretot per aquest debat de política general que comença aquesta tarda i on es preveu que Artur Mas passi un discurs on expliqui una mica per on aniran els trets de cara als propers mesos. A la segona hora recuperem la tertúlia dels dimarts amb el Pep Quintana, el Jordi Ferras i el Jaume Campraciós. I a la tercera hora d'avui parlarem de llibres amb el Diego Marcos. A més a més, també tindrem la història de Sant Just des de principis de segle XX amb el Pep Quintana i la televisió amb l'Alba Conesa. Això és el que tenim previst per avui. Segurament ja afegirem més continguts a mesura que abans la jornada i sobretot també el que farem és combinar-ho amb una mica de música. Per això, ara mateix comencem. I avui comencem amb els Divine Comedy. Everybody knows that I need you Everybody knows that I do Except you I told the stars above About the one I love I told the morning sun Yeah, I'm telling everyone I told my mom and dad They seemed to understand And I'll get through to you It's the last thing that I do Everybody knows that I love you Everybody knows that I do except you. Everybody knows I live for you. Everybody knows I adore you. Everybody knows that it's true except you. I told all of my friends Again and again and again I drove them round the bend So now you're my only friend I told your passes by I'll get through to you It's the last thing that I do Everybody knows that I love you Everybody knows that I need you Everybody knows that I love you I'm going crazy, baby. What do I have to do? You know I love you, baby. Maybe you'll love me soon. Tot seguit, les notícies de Sant Just No! No! Passen 11 minuts de les 10 un moment per posar-nos al dia de l'actualitat del municipi. Per això saludem el Sergi Pons. Bon dia Sergi, què tal? Hola, molt bon dia. Avui comencem parlant de política municipal. Doncs comencem parlant de política municipal perquè dijous tindrà lloc el ple municipal ordinari corresponent al mes de setembre. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament i compta amb 14 punts a l'ordre del dia. Alguns dels més destacats són per exemple l'aprovació de crèdits extraordinaris i suplements de crèdit Per programes d'ocupació i inserció s'assessoria a la mobilitat internacional per a joves i modificacions de contractes de Can Gynestà i Maragall, per exemple, o l'aprovació del Compte General de l'exercici 2011 integrat pel Compte General de l'Ajuntament i al Compte de resultats i valents de les empreses ProMunça i ProExa. El plecompte també amb dues mocions, la més estacada la presenta Junts per Sant Just en condemna els atacs sofferts contra la senyora instal·lada a la penya del Moro, i els partits del govern presenten una altra moció per formalitzar l'adesió de l'Ajuntament de Sant Just a la Carta Internacional per Caminar. Per tant, aquestes són les dues mocions d'aquest ple, que es celebrarà dijous a les 7, com sempre a la sala de plens. Perfecte. Doncs, més qüestions. Parlem ara de Càritas. El Banc d'Events de Càritas ha augmentat la seva activitat en els darrers anys com a conseqüència de la crisi econòmica. Ara són 20 les famílies, que reben aliments a Sant Just mentre que en època de Bonança no ho passaven de quatre. El mossèn de la parroquia de Sant Just i Pastors Joaquim Rius opina que les ajudes es mantenen per la necessitat creixent d'aliments, ho ha dit el just de la fusta. Això llavors porta que la gent no hagi minvant l'ajuda, continuen oferint ajuda. I ajuda i a vegades molt generoses, hi ha famílies que s'han adonat de la necessitat que compartim més perquè no necessitem tant nosaltres, i l'agraïm molt perquè vol dir que hi ha encara un sentit solidari. Doncs Caritas ofereix el servei de bancs d'aliments amb ajudes de les administracions. Mossèn Joaquim Rius creu que la col·laboració entre aquesta institució i els agents públics és imprescindible per tal de poder seguir oferint aquest servei social. Mossèn Joaquim també ha explicat al just telefusta que la funció de Caritas no és només la d'ajudar les persones que ho necessiten, sinó que també té un sentit més transcendent. Els aliments es poden portar a l'antiga escola Montserrat, dilluns i dijous, de 5 a 7 de la tarda. I també es recollen aliments a l'entrada de l'església, que el tenim en compte, però que només s'hi poden portar aliments envasats i amb una capacitat llarga. Els aliments frescos no serveixen. Tenen complicat. Doncs això pel que fa a Càritas i acabem ara amb un últim apunt, Sant Justenc. Doncs sí, del centre d'estudis Sant Justenc, concretament, que impulsa una mostra de postres en forma de fulles de tardor. La iniciativa sorgeix d'aquesta entitat i rep el suport de l'associació de la gent gran de Sant Just, que ja ha confirmat que hi participarà. La mostra serà dissabte 27 d'octubre, en el marc de les festes de tardor, i la vicepresidenta dels centres d'estudi Sant Just, Maria Quintana, ha aclarit que no és un concurs, sinó que és una exhibició de fulles de tardor. Tothom qui vulgui podrà participar-hi fent les seves pastes particulars, que es tastaran al mil·lenari. La mostra també tindrà una vessant solidària i tothom que tasti les pastes podrà fer una col·laboració econòmica per contribuir a la lluita contra l'alzheimer. Les properes setmanes el Centre d'Estudis Sant Justencs donarà a conèixer més detalls de com participar a la mostra de postres en forma de fulles de tardor. Això serà a finals d'octubre però abans també el Centre d'Estudis té altres activitats preparades. Aquest diumenge organitzen la jornada de patrimoni amb una passejada per tres mesies i per Can Baró. El punt de sortida serà diumenge a partir de dos quarts de deu del matí des de Can Gynastà. Molt bé, doncs gràcies Sergi i fins després. Fins ara, adeu. No, no, no, no. You call John to sing it, I got a woman Down in the tunnel trying to make it big He got the action, he got the motion Oh yeah, the boy can play Medication, devotion Turning all the night time into the day Do the song about a sweet little woman And do the song about the man And he do the walk Do the walk all night And he do the walk all night He talked the news, he got the action, he got the motion. He ain't a boy can play, a dedication, devotion. It's ending all the night time, ending the day. The son about to feed it on the woman, the duty's son about the night. And he do the work, do the work all night. Bona nit. I'm trying to make you pay. You got the action, you got the motion. The boy can't blame, the dedication, the devotion. You're turning on the night, turning in the day. And as you're on the violence and double talk, it's just a song ain't all the trouble and the strife. You do the walk, yeah, you do the walk all night. You do the walk all night. Tot seguit. Repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbern, darrere el mercat. Un moment, doncs, per fer un cop d'ull a l'actualitat del dia. Ens mirarem als diaris i per això és moment de saludar la Nadia. Joan Digana, què tal? Molt bon dia, molt bé. Un dia d'aquests en què l'actualitat està molt pendent sobretot d'aquest debat de política general que té lloc aquesta tarda. Exacte. Com us ho expliquen els diaris? Doncs a l'hora tenim la postura de ciutat en el debat. Consulta si, calendari, no. Esquerra, iniciativa, es. Esquerra i Iniciativa Verge presionen CiU perquè es comprometi a donar veu a la ciutadania durant la pròxima legislatura. Navarro fa marxa enrere en el referèndum només 24 hores després i treu pit pel federalisme de Rubalcaba. En el cas de Tònica, què més tenim? En el cas del Punavull, tenim desconcert a Madrid. Moviments. Rubalcaba es torna federalista i el PP es desdiu de l'última oferta per revisar el finançament. Catalunya, si ho vol consensuar el debat de política general, una proposta per convocar una consulta? Passem ara a l'avantguàrdia. Diu, Mas fixarà avui el full de ruta per Catalunya. El president explicarà al Parlament la seva proposta després del fiasco del pacte fiscal. Els partits discuteixen sobre si definir o no un calendari per una consulta. En aquest cas tenim una fotografia del Mas assegut al costat bastants militars per qüestions de protocol, de la tradicional missa d'ahir de la Mercè. En el cas del periòdico és la portada que personalment més impactat. Tenim fotografies de diverses portades que han anat sortint durant aquests dos anys. Diu l'Estat de la nació, després de dos anys de retallades, Mas va al Parlament amb l'opció de convocar eleccions centrades en el dret a decidir. Diu si ho pretén avalar l'avançament electoral per consultar el poble. Rubalcaba postula ara una reforma federal de la Constitució. Bé, tots exactament en la mateixa línia. Exacte. Doncs passem ara als dítolars digitals, que també ens parlen de tot plegat. De fet, el 324 també ens planteja una mica aquesta idea més general de donar el dret de sortida a mas avui un debat de política general on proposaran a consulta sobiranista. Dic que també cadascú va avançant el que pot i en aquest altre vessant de política espanyola Rajoy diu que reformar el model de finançament no és una prioritat. El president espanyol ha reaccionat a l'esborran de la proposta de l'Esolució de Siu reiterant la seva defensa de l'Espanya constitucional i demanant als governants catalans que no ofegi un altre problema al problema principal. És el que ens diu el 324, que també ens parla que el Parlament i el Congrés es blinden davant la crida dels indignats amb el lema envolt al Congrés, les plataformes 25E i plataforma en peu han promogut una marxa de desobediència civil per reclamar la celebració d'un nou procés constituent per reformar el sistema polític espanyol i coincidint també en el cas de Catalunya amb el debat de política general, a Campada de Barcelona ha convocat un acte semblant al Parlament. que fa totes les qüestions polítiques, que de moment avui és una mica el que més es destaca. També a l'ara, de fet, se'ns parla, en aquest cas, de les declaracions de la vicepresidenta, saent de Santa Maria, que promet una resposta ferma si Catalunya exerceix el dret a decidir. I bàsicament, doncs, aquests són els temes nous d'aquest matí de dimarts. L'intrus de la portada. Què més tenim, doncs, a les portades? Tenim l'avantguàrdia que arrenca el procés per beatificar Aldo Moro. L'església italiana atribueix al polític assassinat un miracle i la condició de Marti. Bé, això ens ve explicat a la part internacional. Passem al punt avui. Diu, injecció al fons de rescat per salvar Espanya. La Unió Europea prepara una aportació que quadruplicaria el previst i es passaria dels 500.000 milions d'euros als 2 bilions amb reticències de Finlàndia. Bé, aquesta necessitat que tenim que al final Europa ens acabi rescatant. Ara tenim un reportatge sobre els 50 anys de la Riuada que va arrasar el Vallès, que avui exactament es compleix aquest mig segle. En el cas del periòdico, diu, fons de liquiditat, Montoro exigeix a les autonomies reduir el sector públic. Serà prioritari liquidar els pagaments a proveïdors d'educació, sanitat i serveis socials. Molt bé. I més apunts en altres diaris? Els tenim tots. Ara sí que passem a més qüestions, a les notícies més llegides. En el cas del 324, la primera és que una quinzena de nedadores denuncien un tracte d'enigran per part d'Anna Terrés. És la notícia més llegida. La segona és que una associació de militars amenaça judicis castrenses els qui fracturin Espanya, aquest tema que va sorgir ahir a la tarda, i que mas d'enaltre ha sortit avui el debat de política general. En el cas del diari Ara, les notícies, repassem també les notícies més llegides, el que més s'ha consultat A la web, i també coincideix la primera notícia, que és aquesta de 15 nedadores desincronitzades que denuncien una carta per denunciar els mètodes d'Anna Terrer. És una carta bastant esgarrifosa que si és veritat, doncs sembla que la situació que han viscut durant tot aquest temps amb Anna Terrer ha estat molt i molt complicada. El segon també és aquest, una associació de militars ultres que amenaça amb els tanks, i el tercer és que sí que ho proposarà el Parlament una consulta, però sense concretar-ne un calendari. Aquests són els temes que més han interessat els lectors d'aquests portals digitals. No te'ls perds. Què no ens hem de perdre, doncs? Avui conlleixim els diaris, Anna. Teníem el micro tancat, ara sí. Doncs en el cas del punt avui, a l'apartat d'esport tenim més l'hora que el club ajudi els socis. Sandro Rosell reafirma el compromís de no apujar els abonaments durant l'actual mandat de l'entrega d'insignes d'or als socis blaurana que compleixen 50 anys d'antiguitat al club. Va destacar la generositat dels socis en moments en què es necessita ajuda i per això decideix guardonat a gairebé el triple de socis que normalment reben la incicla. En el cas de la Vanguardia i l'Ara tenim un tema molt relacionat que és l'activitat física. La Vanguardia diu que l'activitat física millora la memòria. L'exercici ajuda a consolidar el que s'acaba d'aprendre. En aquest cas, per millorar la memòria, o sigui, es port per millorar la memòria, diu que amb 15 minuts d'exercici L'exercici intens que obliga a fer servir la coordinació com anar amb monopatia o bicicleta n'hi ha prou per tal de millorar el rendiment tant en teràpies de rehabilitació com en el sentit acadèmic. En el cas de Lara diu fer exercici de manera lenta però segura. Un estudi recent inclou que fem a s'exercici pot ser perillós per la salut. Ens estan dient que hem de fer molt esport. Es posa en dubte, es diu, que si fas més esport del compte, doncs pot ser inclús per judicial i pot arribar al nivell de si no em fessis gens o em fas molt, el resultat és el mateix. Diu que córrer més de 30 quilòmetres a la setmana o a un ritme superior als 11 quilòmetres d'hora pot tenir un risc similar als que tenen el que no corren gens. I bé, doncs hi ha un reportatge sobre aquest estudi que s'ha fet a la Universitat de Carolina del Sud. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les notícies que trobem per la premsa del dia. Encara en tenim alguna altra, no? Avui cap on anem ara ens queda el punt avui? Al periódico. Al periódico. Sí. Bé, hi ha un reportatge de la Mercè, de quatre pàgines, parla del piro musical d'ahir, que va ser multitudinari, diu que l'acte va emocionar 120.000 persones que tornen a casa en un transport controlat. No va haver-hi aglutinacions al metro, I bé, hi ha una sèrie de fotografies de tots aquests dies de la Mercè i es parla una miqueta de les activitats que s'han fet, que és una cosa que, mira, si ho has pogut veure, doncs val la pena. Sí. Doncs aquestes són algunes de les notícies que trobem avui per la premsa. D'aquí ens anem ara a l'actualitat internacional que passa, per exemple, per la Vanguardia, on ens parla d'Itàlia, hi ha una crònica del corresponsal d'Itàlia en què ens diu Aldo Moro de Martira Sant, l'església italiana, ha autoritzat el procés per verificar el polític assassinat l'any 78. Aldo Moro té possibilitats perquè el van matar terroristes en odi a la fe i se li atribueix també un miracle. Doncs és una notícia que ens explica avui l'avantguàrdia, més coses en clau nord-americana, tenint en compte que al principi de novembre, a més a més, hi ha aquestes eleccions. Ens parla d'una altra qüestió, ens diu que els Estats Units congelen La seva política internacional per a les eleccions, això sí, la resposta a assumptes com l'Iran, Síria o el conflicte entre Israel i Palestina s'haurà d'esperar en funció dels resultats de novembre. El president Obama no té previstes reunions bilaterals durant l'Assemblea General de l'ONU. I un altre punt encara internacional, en aquest cas ens quedem més a prop i mirem cap a Portugal, que revisa les retallades davant de l'escalada del malestar social. El govern de Pazos Coello retira la massiva baixada de salaris i estudia mesures alternatives per complir amb les exigències dels creditors. Això és el que ens expliquen avui els diaris en crònica internacional. Comencem amb Lara. Tenim un article de Salvador Cardús. Diu, d'estructures d'estat les mentals. Parla del problema de la independència. Diu que el fet de tenir independència catalana sí que fragmenta Espanya, però no a la societat catalana. Diu que és Espanya, per tant, que ha de fer el dol per la pèrdua a Catalunya i no li serà gens fàcil. Parla de tota aquesta problemàtica que aquests dies ens estan posant. En el cas del punt avui, tenim una entrevista a Josep Maria Via Plana. que és un expert en teatre infantil i juvenil. A l'escola hi haurà d'haver un espai per a l'art dramàtic. Diu que en aquests últims anys Catalunya s'ha fet una conscienciació que es necessita teatre i que els nens entre 3 i 12 anys han augmentat aquestes visites al teatre, però que amb l'actual crisi les escoles és més difícil que facin aquestes sortides. Al periódico tenim una entrevista a José Santano, que és un fill d'immigrants de Cáceres, que va venir a Catalunya amb 3 anys, i parla també de la situació entre Catalunya i Espanya. Ell es mostra una mica cèptic de tota aquesta situació política i econòmica, però assegura que costarà, però hi haurà pacte entre Catalunya i Espanya. Per últim tenim la contra de la vanguardia, que avui toca un tema una mica delicat, perquè parla de tauts. L'entrevistat és Carles Cibera, que és fuster de tauts. Diu que és un tema complicat, però tots acabarem en un taut, perquè està prohibit ser enterrat de qualsevol manera. Potser l'assumpte d'aquesta contra incomodi, però el cert és que naixem i morim, i les dues accions reclamen alguns serveis. És un home que fa 20 anys que es dedica a aquest ofici i ha fet Fa uns 18.000 tauts per any. I bé, doncs explica una miqueta la seva feina i la seva... què és el que fa, perfectament. Déu-n'hi-do, doncs pot ser curiós de llegir, no? També per descobrir una mica tot aquest món que en el fons, doncs, tampoc ens queda tan lluny. Exacte. Passem ara a l'actualitat esportiva. Les portades d'avui, l'esport ens torna a recuperar un tema que li agrada molt tractar, que és el de Neymar, diu Neymar ja és del Barça, és la portada d'aquest diari, ens diu doncs 40 milions d'indemnització, diu que el PSG va demanar preu i al Santos li va desvetllar la realitat, que és aquesta, que és que Neymar ja és del Barça. Això és el que ens diu aquest diari, que també ens diu que el Camp Nou no tindrà sponsor, El nou esportiu ens parla de Tito Vilanova, ens diu Sense soroll, Vilanova igualarà els millors començaments del Lliga del Barça si dissabte guanya Sevilla. I passem ara finalment al Mundo Deportivo que ens parla també del Barça i ens diu Barça el millor. És el titular que ha decidit per avui de fer la fotografia. És una imatge de Messi i Villa abraçant-se. Diu que ningú a Europa supera en resultats l'equip de Tito Vilanova entre lliga i competicions europees. També ens diu Sprint de Puyol. El gran capità accelera la seva recuperació per poder tornar abans del clàssic. Doncs això pel que fa a l'actualitat esportiva. Ens en anem ara a mirar cap a la cultura. Què ens portes avui, Anna? Doncs avui, per aquells fans del pop espanyol, surt el nou disc d'Alejandro Sanz, que es diu La música no se toca. Són 13 cançons que s'acosten més al pop i recorda una miqueta el so dels anys 80. Tot i portar més de 20 anys de carrera, com ja sabeu, l'artista assegura que encara li queda molt per fer i que vol escriure encara el seu millor disc. Per ara, però ens haurem de conformar amb aquest nou treball. A tu t'agrada, Alejandro Sanz? Personalment no. Per altra banda, la Fundació Rans Bravo inaugurarà avui una obra inèdita de Josep Maria de Sucre, que és un pintor, activista cultural i poeta de Barcelona, i reivindica així la seva capacitat d'influència en creadors de diverses generacions. És un artista que malvivia aquí a Barcelona, gràcies a les donacions d'alguns intelectuals que seguien i admiraven la seva obra, ja que com molt d'altres artistes a la seva època va ser una miqueta incomprès. Molt bé, doncs això pel que fa a aquesta mirada cultural. Passem ara a una altra història i ens mirem doncs al món des d'un altre punt de vista, que és aquestes coses curiós que passen. En aquest cas avui parlem de Facebook perquè diferents usuaris han denunciat que la xarxa social els ha fet públics missatges privats. Resulta doncs que són molts dels missatges que s'havien enviat de manera privada. A través d'aquesta xarxa, missatges anteriors al 2009 i que per tant afecta sobretot usuaris europeus, perquè aquí Facebook sobretot es va fer famós més tard. I Facebook en principi ha sortit del pas i ha assegurat que la filtració pública d'aquests missatges privats es deia una confusió dels usuaris sobre el funcionament de la xarxa social. Diu que la gent s'oblida de com es feia servir el mur i per tant doncs es polsen una mica les culpes de sobre a Facebook respecte a aquesta notícia curiosa. Què fem aquest vespre? Acabem doncs amb una última recomanació. On ens convides avui, Anna? Doncs mira, aprofitant que és estrenat la pel·lícula El nombre, vull recomanar la seva obra de teatre. Recordem que la pel·lícula va ser un gran èxit als teatres francesos, abans de passar a ser un llarg matratge, i aquí a Barcelona la podem veure al Teatre Goya fins al 25 de novembre. és una manera interessant també de costar. Si tu has vist la pel·lícula... Jo he vist la pel·lícula i ara l'obra de teatre. La veritat és que a mi em va agradar. A mi el cinema francès m'agrada bastant. L'altre dia també la Irene Pujadas del divendres també ens la va recomanar, per tant doncs us haurem de fer cas segurament. Si veus les dues coses, jo ho faré per almenys comparar com una obra de teatre pot passar a la gran pantalla. Molt bé, doncs i ens explicaràs què tal. Molt bé. Que vagi molt bé, fins demà. Adeu. Adeu, bon dia. Dels quarts i mig d'ons arribem al final d'aquest repàs per l'actualitat del dia, i ara d'aquí uns moments repassem la predicció del temps, abans però ens n'anem a escoltar una mica més de música. I ho fem amb els palp i el seu common people. I said my case on the phone Coca-Cola She said I wanna live like common people I wanna do whatever common people do I wanna sleep with common people I wanna sleep with common people like you What else could I do? I said I'll see what I can do I took you to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. She just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling. Are you sure? You wanna live like common people? You wanna sleep with common people like me? But she didn't understand. And she just smiled and held my hand. I went to a flat trip over the shore. I cut your hair and get it done. I smoked some packs and played some pool. Pretend you never went to school. And still you'll never get it done. Oh, yeah i no. What do we look at? The tale of incest out. Cause everybody hates a tourist, especially one who thinks it's all such a laugh. Yeah, ancient states of Greece will come out in the back. We will never understand how it feels to live your life with no meaning or control. I'm living nowhere left to go. You are amazed that they exist. And it burns so bright whilst you can only wonder why. A la nit, a la nit, a la nit, a la nit. Oh, yeah! Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Fem punt tres quarts del matí, un moment per parlar del temps, i per això saludem el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme. Bé, bé, bé, bé. Bé. Bé, bé, bé. Es confirmen les previsions, etc.? No. No es confirmen les previsions. Cada dia han anat variant, ben bé, o sigui que a mesura que va avançant sí que hi ha un front que arriba. i aquella situació que comentàvem ahir del fet de no saber on afectaven i en mapes hi ha dies que afectava la comunitat murciana. Avui els mapes indiquen que la gran quantitat de precipitació se'n pot anar probablement cap al País Valencià i les Illes Balears i no afectar tant a Catalunya, però sí que alguna cosa passarà a Catalunya. De moment avui els mapes no són tan optimistes pel que fa a les quantitats de precipitació, però sí que hi ha l'optimisme que podria ploure. Pot ploure, però no ploure amb la intensitat que, per exemple, ahir sortia els mapes. Enlloc o aquí és enjust? Enlloc. Enlloc, enlloc. O sigui, una mica... Sí, sí, quan parlem de previsió en general termini és difícil precisar-se enjust, dins del que és una previsió a tota Europa, gran escala, però... no ho sé, ara ho intentarem precisar, ho anirem seguint cada setmana, anirem puntualitzant els possibles canvis que puguin arribar, però avui és un dia de baixada, o sigui, en la previsió, i amb l'alegria de poder parlar de molta precipitació, doncs avui és un dia doncs que no portem massa bones notícies per la necessitat de pluja que tenim arreu de Catalunya. A veure, de moment el que tenim avui és que fluixa una miqueta aquest vent de l'Ues, un vent que ahir va arribar a cops superiors als 50 km per hores en just d'esvern, no només un cop, sinó diversos cops durant el dia va superar aquesta velocitat, un vent que es va encarregar d'escalfar moltíssim l'ambient i el que dèiem ahir doncs es va complir a la tarda, aleshores centrals on el sol pot escalfar una miqueta més. Aquest vent rescalfat va fer pujar la temperatura fins a 28,6. Una temperatura extremadament alta, no cal dir-ho, per estar a finals pràcticament del mes de setembre. Llavors el que passarà avui és que aquest vent afluixa I clar, quan que estem a les dates que estem, les temperatures avui es veuran afectades per una petita devallada pel que fa a les màximes. No podem tornar a parlar avui de valors que toquen els 29 graus, sinó que la cosa té tendència a baixar i probablement avui la màxima estigui al voltant dels 26 graus. Lo d'ahir, i ho dèiem ahir també, era extraordinari i avui encara està per sobre del que és la mitjana però ja és més normal. La humitat també li costa d'aixecar-se perquè encara bufa una miqueta de vent, o sigui que avui la baixada de les temperatures serà una mica més agradable. No tenim sensació d'aixafogor, no tenim sensació d'humitats elevades i això provoca que tot i que el termòmetre estigui per sobre dels 25 graus, no tinguis aquella sensació d'aixafogor. Així doncs avui sol, durant tot el dia, tot arreu i temperatures una mica més baixes, que tampoc no falta fer massa esforç, comparades amb les de dilluns. Demà dimecres, un dia molt semblant al d'avui, un dia molt tranquil, amb el sol com a protagonista, potser a partir de la tarda alguns núvols ja començaran a fer acte de presència, podrien anar arribant, una situació que va de sud a nord, podrien anar arribant alguns núvols i demà dimecres les temperatures reculen una miqueta més, o sigui, demà, com que ja es tallarà completament aquesta situació de vents apuntats o vents del nord-oest, Doncs el que tindrem ja és una situació una miqueta de vents del sud-sutest. Són vents més humits, però farà que les temperatures no estiguin per sobre els 25, sinó que es quedin per sota dels 25. Probablement demà arribem a uns 24 de màxim, aproximadament. I el que dèiem, a mida que avanci el dimecre, sobretot de nit i matinada, els núvols aniran guanyant terreny, cada cop seran més destacats, i probablement ja dijous, i ara aquí entrem amb les previsions que vam veient en funció del dia que va arribant, dijous al matí serà un dia força tapat arreu de Catalunya, sobretot al litoral, i de cara a la tarda podrien arribar les primeres pluges, de moment febles, i sobretot al litoral, però serien pluges febles que anirien fent durant tota la tarda de dijous, i podrien incrementar-se i aquí hi ha un petit punt d'inflexió que durant la nit de dijous a divendres podria augmentar aquesta precipitació i podria ser una miqueta més destacada a bona part de Catalunya. La nit de dijous a divendres. Divendres al matí encara resta de precipitació, ens tornarem a parlar que si plou divendres plourà d'una manera bastant fluixeta i la tarda de divendres tindrem una pausa. O sigui, la tarda de divendres sortirà el sol, s'obriran clarianes i serà ben bé de matinada i sobretot dissabte al matí que es tornaria a tapar i tornaríem a parlar d'algunes precipitacions. El migdia podrien ser febles, de cara a la tarda seguiríem parlant de precipitacions febles i diumenge s'acabaria, neteja ràpida, entrada de vents del nord i diumenge faria sol. Ho diem per aquests que estan preparant aquestes jornades de patrimoni senyors, que diumenge s'haurien d'anar a passejar. Sembla que el diumenge faria sol, o sigui que estem parlant de dos punts d'inflexió de precipitacions. Una és la matinada de dijous a divendres que podria plorar amb una certa intensitat. Divendres en general seria un dia molt tapat i amb pluja feble durant bona part del dia però a la tarda s'obririen clarianes. Dissabte tornaríem a tenir un dia força tapat que ens acompanyaria durant tot el dia amb precipitacions de moment febles però aniríem fent durant tot el dia de dissabte i diumenge canvi radical, o sigui de passar d'un dia tapat, diumenge ens aixecaríem amb sol. Això també és una mica ciència ficció però ens aixecaríem amb sol i sembla ser que faria més bo. Les temperatures no. Les temperatures aniran baixant, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge... Això sí que es pot anar confirmant. El cap de setmana, si ahir parlàvem d'una màxima de pràcticament 29 graus a Sant Just, dissabte i diumenge superarem els 22. Hi ha una diferència bastant important pel que fa a màximes i en aquesta època de l'any que el sol marxa més aviat i tal, la sensació de frescor o fresqueta a primeres hores del dia i a la nit serà bastant notable al cap de setmana. Aquesta és la previsió d'avui dimarts. Demà dimecres pot variar. La cosa pot canviar. Això t'anava a preguntar, no? I pot ser que demà en riguis, que plorarà boig i barrals. Sí. O sigui, anem fent previsions, cada dia anem explicant-ho. Avui afluixa la intensitat, però sí que entre dijous i dissabte hi ha una certa inestabilitat al país i una baixada de les temperatures. Això es anirà confirmant durant la setmana, però el que passa que la quantitat de pluja de dijous, divendres i dissabte, doncs probablement encara variï fins que no ens arribi el dia. Demà dimecres Podrem precisar una miqueta més tot el que passi dijous, divendres i dissabte encara quedaria més tan bai, però anirem seguint dia rere dia l'esperança d'aquesta. A veure què? Hi ha inestabilitat, venen tres dies d'inestabilitat, la quantitat encara no la sabem i el que és segur és que baixen temperatures. Una cosa o altra que haurà, no, suposem? Sí, no, òbviament, estem parlant que probablement si ahir parlàvem de quantitats superiors a Sant Just, que podíem superar els 30 litres per metre quadrat, avui potser ens quedem amb 10-15. O sigui, ha baixat una mica la quantitat d'aigua que podríem recollir en 3 dies d'inestabilitat. Ja veurem si la cosa varia i m'ho inventa. Perfecte Carles, doncs moltes gràcies, demà en tornem a parlar. Que vagi bé, bon dia. Just a la Fusta, Sant Jús en directe. Un moment pels Belen Sebastian, aquest moment real. I'll meet you up at the empty part of the town. The town shut down, the people left with the bags. The kids heard there's not a sound, a sound. But I'm not scared from there to here. There's a small voice crying on the other side of the river from here. És too late to phone her now. What went wrong? Your grades were good. It would take a left wing robin who to pay for school. Your dad's a boozer and you keep him alive. Oh, I don't know what's with your friend She met a boy and at the summer's end She said she'd had enough of playing games I don't care, doesn't buy myself all the fancy stuff but I can dance so I will stay and clean the mess they left behind. But I dream as I set to scrub all the floors and walls I'm thinking of a song or two, a boy, a girl and a rendezvous. No, no, no. No. No. Bona nit. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Justa la Fusta. Tres minuts i arribem en punt a les 11 del matí, en moment en què connectarem la xarxa per actualitzar-nos del que està passant arreu del país i tot seguit sentirem també el bullet informatiu dels s'enjust notícies. I tornarem després amb la segona hora del Justa la Fusta i us acompanyarem. Recordeu, fins a la una de migdia, com cada dia, no marxeu fins ara. Arribem cap a les 11 amb els She and Him. Let's write down and stay a while. We like the same things and I like your style. It's not a secret. Why do you keep it? I'm just sitting on the shelf. I've got to get your present. Let's make it known. Just a child. Som les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Ja està en marxa la reunió del Consell Executiu, la trobada setmanal del president de la Generalitat Artur Mas i dels consellers del seu govern. Una reunió avui prèvia al debat de política general que comença aquesta tarda a les 4 al Parlament de Catalunya. El debat començarà, com dèiem, a aquesta hora amb el discurs del president Artur Mas. Aquesta nit, el mateix Mas i el líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida han estat preparant les línies mestres d'aquest discurs en què Mas fixarà el nou full de ruta per a Catalunya després del fracàs a la reunió amb Mariano Rajoy. S'especula, de fet, amb la possibilitat que aquest debat sigui l'últim de la legislatura, ja que el president pot convocar eleccions anticipades. Mentrestant, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya, Vers i Solidaritat continuen negociant una proposta de resolució que preveu fer una consulta als ciutadans de Catalunya. sobre la sobirania. L'esborrany, però, no inclou calendari ni tampoc quin serà el mètode per fer aquesta consulta. En declaracions a la xarxa, la portaveu d'Esquerra Republicana, Anna Simó, ha explicat què n'esperen d'aquest text. El calendari és important per a Esquerra Republicana perquè es reflecteixi fins on estan disposats a arribar tots els partits polítics. Ara bé, per a Esquerra Republicana és molt important que es reconegui quin és el clam que hi havia l'11 de setembre, sense ambiguïtat, i que reconegui també la necessitat que el poble de Catalunya pugui triar el seu destí. També des d'Iniciativa per Catalunya Verts i en declaracions a la xarxa, Dolors Camats ha reconegut que el calendari no és imprescindible i que l'important és que l'acord sigui unitari. El debat de política general, insistim, començarà a l'esquadra de la tarda al Parlament, un Parlament que avui es blindarà pels Mossos d'Esquadra davant la convocatòria feta pel moviment dels indignats per envoltar la cambra catalana a la crida. L'ha fet aquest moviment tant a Barcelona com a Madrid per encarclar també El Congrés dels Diputats coincidint aquesta tarda amb una sessió plenària. A Madrid s'ha desplegat un cordó policial al voltant de la cambra baixa i s'hi han tallat tots els accessos. En els dos casos, els indignats volen protestar per la situació política i econòmica. El Tresor públic espanyol ha col·locat gairebé tot el deute previst en la subhasta que ha fet aquest matí, però ha hagut de pagar l'interès més car des del mes de juliol. S'han venut 3.982 milions d'euros, prop de 4.000, en lletres de 3 i 6 mesos, però a un interès de l'U 25% en el primer cas i el 2,3% en el segon. Els Mossos d'Esquadra han detingut un conductor que va provocar un accident amb un ferit molt greu al municipi de Massanet de la Selva i després va fugir sense ajudar la víctima. Després de l'accident, el presumpte autor dels fets va intentar simular que li havien robat el vehicle. Girona Sònia Tuber, bon dia. Bon dia. L'accident va passar diumenge cap a les 7 de la tarda al camí de Torre Marat a Massanet de la Selva. Una furgoneta i un ciclomotor van topar frontalment i el conductor de la moto va quedar ferit molt greu. En arribar al lloc dels fets, els Mossos d'Esquadra van comprovar que el vehicle que havia provocat l'accident havia fugit sense auxiliar el ferit. Es va establir un dispositiu per localitzar-lo i cap a les 9 del vespre van trobar el vehicle abandonat en un ramal de la carretera C66, a la sortida de Santa Cristina d'Aru. La furgoneta tenia danys importants a la part frontal i als baixos, i també hi havia restes de sang. Poc després de la troballa, el propietari del vehicle es va presentar a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols per denunciar que li havien robat. Els Mossos d'Esquadra van comprovar que la descripció del conductor del vehicle fugitiu coincidia amb la del propietari i el van detenir. Es tracta d'un veí de Castellplatja d'Aro de nacionalitat marroquina de 58 anys. Continuen alguns retards a Renfald. La línia R2 Nord, que va de Barcelona a Sant Saloni i Massanet de la Selva, circula amb 15 minuts de retard de mitjana, segons la companyia, igual com l'ER 11 a la Barcelona, Girona per Bou. Els retards afecten els dos sentits de la marxa i cal afegir un tren que també va amb una demora de 20 minuts de la línia R4. És el que ha sortit de Martorell, bastiobregat a les 9.56 i que té l'arribada prevista a Terrassa Vallès Occidental a les 11 i 13. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. Ja es coneixen els horaris de la Jornada Nou. A segona divisió, el Barça v Sporting es jugarà dissabte 13 d'octubre a les 6 de la tarda, el Sabadell Hércules diumenge a 14 a les 5 i el Girona Recreativo a les 7 de la tarda. En natació sincronitzada, la Federació Espanyola oficialitzarà aquest migdia la composició del nou staff tècnic que substituirà a Anna Tarrés a partir de l'1 de gener. El formaran la madrilenya Anna Montero, la catalana Esteve Jaumà, l'actual seleccionadora nord-americana, la japonesa Mayuko Fujiki i l'ex-nadadora Gemma Mangual, que farà d'assistent artística. Tot plegat després que 15 ex-nadadores fessin públic un escrit on acusen Tarrés d'humiliacions, vexacions i insults. Fins i tot, una de les noies l'acusarà d'haver caigut en la bulímia pels comentaris denigrants sobre el seu pes. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05. Dijous tindrà lloc el ple municipal ordinari corresponent al mes de setembre. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament i compta amb 14 punts a l'ordre del dia. Un dels més destacats és l'aprovació de crèdits per a programes d'ocupació i inserció assessorida en mobilitat internacional per a joves i la modificació del contracte de Can Gynestà Maragall. També es debatrà l'aprovació del Compte General de l'exercici 2011 i el compte de resultats de les empreses ProMunsa i Proexa. El ple compta amb dues mocions. La més estacada la presenta Junts per Sant Just i en condemna els atacs sofferts contra la senyera instal·lada a la Penya del Moro. Els partits del govern presenten una altra moció per formalitzar l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern a la Carta Internacional per Caminar. El banc d'aliments de Càritas ha augmentat la seva activitat en els darrers anys, com a conseqüència de la crisi econòmica. Ara són 20 les famílies que reben aliments de Sant Just, mentre que en època de monança no passaven de quatre. El mossèn de la parròquia dels Sant Just i Pastor, Joaquim Rius, opina que les ajudes es mantenen per a la necessitat creixent d'aliments, ho ha dit el just a la Fusta. Càritas ofereix el servei del banc d'aliments amb ajudes de les administracions. El mossèn Joaquim Rius creu que la col·laboració entre aquesta institució i els ents públics és imprescindible per tal de poder seguir oferint aquest servei social. Mossèn Joaquim ha explicat també que la funció de carites no és només la d'ajudar persones que ho necessiten, sinó que també té un sentit més transcendent. Els aliments es poden portar a l'antiga Escola Núria, dilluns i dies ous, de 5 a 7 de la tarda. I la policia celebra avui el dia del patron de la policia. A l'acte s'entregaran els premis Conviu, que enguany es lliuren per primera vegada. aprofitar per fer un repàs del nivell delictiu al nostre municipi, als robatoris amb vivendes, i a les persones han augmentat al darrer any, però en canvi els furs a botigues, vehicles i industries s'han vist reduïts. Fa valorar molt positivament la col·laboració ciutadana i assegura que Sant Just segueix estant per sota la mitjana pel que fa a delinqüència. A nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, especialment la carretera reial. per mirar de reduir els índex d'accidentalitat, la policia ha elaborat el Pla Local de Seguretat Viària. Doncs de moment aquesta és tota la informació referent a Sant Just. Podeu seguir informats a través dels butlletins horaris i a partir de l'1 i 5 minuts, als Sant Just Notícies, edició migdia. També podeu seguir la informació local a través del web de ràdio d'Esvern i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. And behind the circuits Potser un animal salvatge Que t'estires al meu llit Només per poder mostrar-te Em miro i no sé què ets, no Un misteri que em reclama Una vida en endavant, sí Una terra solitària A les ombres de la nit Un paisatge m'acompanya Jo m'estiro al seu costat, esperant la matinada. Em miro i no sé què ets, no, una vida deslligada. Quan t'aixeques al matí, ja comences a esverar-te i ara trobo que em pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia, ja et demano què haig de dir, però si jo ja ho deia, ja et demano com s'hi va, jo ja ho sabia, cada cop et miro més. Em miro i no sé que ets, puc ser un animal salvatge que t'estires al meu llit només per poder mostrar-te. Em miro i no sé que ets, no, un misteri que em reclama una vida en endavant, sí, una terra solitària. Jo et pregunto què ets de fer, si jo ja ho feia. I m'expliques què ets de dir, si jo ja ho deia. Jo et demano com si vagis, ja ho sabia. Cada cop et miro més. Jo et pregunto què ets de fer, si jo ja ho feia. I et demano que ets de dir, si jo ja ho deia. I m'expliques com s'hi va, si jo ho sabia. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la Fusta, Sant Jús en directe. Un moment a aquesta hora per parlar de cuina, fem com cada dia una recepta amb la Carme Amador. Bon dia Carme, què tal? Hola, què tal? Com estàs? Bé, avui què farem? Mira, avui farem un platet perquè, no sé per què, no sé per quina gràcia divina, als nens els costa molt menjar peix. Sí. Sí, no sé, perquè a mi m'agrada molt més que la carn. Bueno, és molt més fàcil de menjar el peix que la carn, per mi eh. Allò farem unes mandonguilles de peix. Ah, molt bona idea. O sigui, agafem la... un peix que sigui barato, un jurel o una cosa d'aquestes, li traiem la pell, traiem l'espina, ho aixafem bé amb un... si tens l'ús, millor, evidentment. Sempre estem parlant de totes les possibilitats, però és que al peix hi ha molta gent que moltes coses no les compra perquè diuen que hi ha peix boníssim. Aquesta idea que després en carn potser hi ha gent que no s'hi mira tant. I llavors agafarem el peix, li traiem les espines, O sigui agafem un rap per exemple, que pot ser congelat perfectament, el triturem, l'aixafem bé, no triturant-la 1,2,3, agafar-la que es noti, perquè amb 1,2,3 es converteix en una cosa rara. A llavors agafem, passem una miqueta per la paella amb una miqueta de mantequilla. Agafem unes gambes, congelades també poden ser. Jo és que com es podran veure els nostres oïdors no tinc res en contra dels congelats absolutament. Home si pots permetre el luxe i el temps de comprar-lo fresc evidentment això ja ni se'n parla eh. Bueno agafem unes 15 o 20 gambes petites o mitjanes, les palem en cru i també les aixafem. i les afegim perquè les gambes no poden estar molt cuites perquè si no es converteixen en fregall. I les aixafem crues tal qual amb el peix que hi haguem escollit. Llavors dos ous d'usos. els tallem, xaxa que els piquem, és un plat completíssim. Un plat completíssim. Una miqueta de molla de pa, ara anava a dir miga, i d'aquí al parell d'on anava a dir una molla de pa amb una miqueta de llet, ho barregem tot. Home, la recepta són uns 5 alts, però jo si ho he de menjar als nens els hi costa molt. Jo soc una fan dels alts eh, però reconec que en més de 4 o 5 us arribo una punteta d'all. Per donar una mica de tot. Per donar una mica de tall, julivert, sac sac, ho barreges tot amb les mans. Res, fas unes bones mandonguilles, farina, una miqueta d'ou i les fregeixes. Va estar en oli i l'oli molt calent. Molt calent però que no es cremin. És aquell punt que s'ha de controlar. El contraste del foc calent, llavors es fa anar a dintre en seguida, després baixem i es torren per fora. Llavors s'agafem, ja ho tenim a part, un sofregidet, amb una miqueta de xampinyons si voleu, I ja està. Tenim un mac d'onguilles, perfecte. Una miqueta d'amanida, això ja per descomptat, que és un altre problema. Els crios diuen que l'amanida te la mengis tu. Però també s'ha d'intentar. És veritat. Els nanos els costa molt menjar amanida. I tens un plat completíssim. I és la manera que els nens mengin peix. I els grans, que hi ha molta gent gran que no li agrada el peix. I tu estàs somrient i em sembla que tu ets el que li agrada el peix. No, no, no, a mi m'agrada molt el peix eh. Sóc més de peix que de carn. Jo també, jo també. Em menjo molt més a gust el peix. I això res, mandonguilles de peix i simplement el sofregit, que és la base de la nostra cuina. I ho tireu per sobre i una miqueta de manida i tens un plat completíssim. Perfecte. Una miqueta de pa per sucar. Un pa imprescindible. Ja ho tenim. Molt bé, Carme. Doncs fins demà. Gràcies. Fins demà. Adéu. I ara és moment de parlar de llibres, ho fem com sempre amb el Diego Marcos, de la llibertat de Sant Just. Molt bon dia Diego, què tal? Hola, bon dia Carme. Avui comencem parlant no d'una novetat o sí, però d'una novetat una mica diferent, perquè parlem de Bazquet Montalban, del seu personatge més famós que és Carballo. Exacte, de Pepe Carballo. I és, a veure, planeta que és qui té tots els títols de Bazquet Montalban, de Carballo, doncs ha decidit fer una col·lecció que és això, és Carballo. I en aquest primer volum ens ha posat el primer llibre de Carballo, que era Jo Matea Kennedy, i l'últim que es va editar un cop Manuel Vázquez Montalban ja havia mort, que era El milenio Carballo. Llavors, a veure, en què ens trobem? qui no els coneguin, no coneguin a Pepe Carballo, ara que la novel·la negra torna a estar de moda i de més, doncs és un bon moment de descobrir-lo, ho trobo jo, perquè ens trobarem amb un detectiu privat de disseny mediterrani, no és nordic ni és americà, és d'aquí, és molt d'aquí, i on podrem veure amb aquest, concretament amb aquest, volum del círculo virtuoso que hi ha en aquestes... De fet, hi ha tres novel·les, el Jomatea Kennedy, que és la primera i l'última, que es va dividir en dos llibres, el Millenio Carballo 1 i 2, poder descobrir el naixement i el final del detectiu, i poder imaginar-se una mica l'evolució que fa que hi ha en el personatge entre una obra i l'altra. A veure, aquest personatge, Carballo, és el que després va fer servir l'autor, aquest, italià, ja me'n recordaré del nom, no us ho anuncieu, Camilleri. Camilleri, el seu detectiu, el seu detectiu, l'anomenava Montalbano, i és en homenatge i una mica per crear un altre personatge, un altre detectiu mediterrani. Llavors, què trobem en les novel·les de PP Carballo? Doncs trobem una mica de tot. Trobem gastronomia, trobem viatges. trobant el que es troba normalment en les novel·les policiaques americanes. El detectiu, aquell desencantat de la vida, cínic, i que li agrada, a la vegada, disfrutar de les coses que li ofereix la vida al seu entorn. És un gran gastrònom. És un gran gastrònom. Una cosa que sorprendrà bastant amb Carballo és que quan es posa a elaborar un menú o un menjar ho explica tot. Ho explica tot. O sigui que es pot... En el llibre trobareu receptes de cuina. Llavors té un veí al qual no importa l'hora que sigui que l'únic que ha de fer Pepe Carballo és agafar el telèfon, marcar el seu número i quan l'altre despenja dient diguin, doncs Pepe Carballo simplement ha de dir escudella barrejada. I el veí, sigui l'hora que sigui de la matinada, es vesteix, surt de casa i se'n va Pepe Carballo a degustar la escudella barrejada que Pepe Carballó ha preparat. Llavors dic escudella barrejada per posar un pla. Exacte. Però bueno, això us ho trobareu... Per tant és un bon cuiner. Sí, sí, sí. Vázquez Montalban va fer bastants llibres de cuina, va fer llibres de viatge, va escriure poesia... El que jo diria que no va tocar mai va ser la branca teatral. Llavors, a veure, mira, el Llió Matea Kennedy, que és el primer dels dos llibres que hi ha integrats a dins d'aquest volum, és un on Pepe Carballo es declara com a l'assassí del president Kennedy. Porta una sèrie de trames i de més que hi ha, i el monto una trama dient que l'assassí és ell. Que no és que sigui l'assassí directament del president, sinó que és l'assassí de l'assassí. que és el que va passar realment. Que la CSI de Kennedy el van matar. I a l'últim, en el Milenio Carballo, pràcticament és... A veure, Carballo es dedica una mica a recordar la seva vida, recordar els diferents casos acompanyats del seu ajudant biscuter. I és pràcticament un llibre de viatges. És un llibre on es dedica a recordar pràcticament tot el món que era el que estava fent Manolo Vázquez Montalban quan el va sorprendre a la mort allà a Tailàndia i és això, van una mica rememorant tot el que han viscut junts i el que no em consta jo diria que sí, que el llibre quan ell va morir ja estava acabat estava pendent d'algunes correccions i per això es va poder publicar sense que passés molt de temps des de la seva mort. Doncs una bona proposta pels que coneguin la figura de B. P. Carballo i pels que no la coneguin, suposo que també és una bona oportunitat. Jo crec que és més interessant pels que no la coneguin, perquè els que la coneixen ja ho tindran. Exacte, si ja l'hauran llegit, el poden relleixir si els ve de gust, no? Però és més que res, és això, que amb l'onada de nous autors de novel·la negra que hi ha està bé. val la pena recuperar-ho. Sí, jo crec que està bé recuperar... A veure, hi ha una altra cosa, que és que... em sembla que és l'editorial Acantilado, aviat començarà a reditar totes les... els llibres del Marlo, que és també un detectiu americà, és el detectiu americà, no un detectiu americà, és l'autèntic detectiu americà. Llavors, ara es torna a reditar Carballo, I està bé això, que es descobregi, perquè som una mica els pares de tots aquests que circulen ara. Doncs és aquest, El círculo virtuoso, el primer llibre que ens porta avui el Diego. També tenim una altra proposta, que és una família feliç de David Sefier. Sí. A veure, aquest noi, el David Sefier, és el quart llibre. El primer, molta gent ho recordarà, era el maleït Carme. El segon era el Jesus m'estima, el tercer era jo, jo, jo i Shakespeare, i el quart és aquest, una família feliç. I tots, tots, tots tenen, diguem, fill conductor o una cosa en comú. I és que els personatges o viatgen en el temps o viatgen en altres dimensions. Llavors, què els passa? En Maleït Carme, recordem, és la protagonista es mort, Es troba en Buda i ha de començar a iniciar el seu cicle de reincarnacions per arribar al Carme. Però el que vol la protagonista no és arribar al Carme, sinó que el que vol és tornar a la Terra. Llavors ha d'emmendar-se, d'alguna manera, del seu comportament anterior. En el Jesús m'estima, que és el següent, és Jesús qui apareix a la nostra època amb la missió de dur a terme l'apocalipsis. Aquí hi ha un viatge en el temps, diguem. El Jo Jo Jo Shakespeare també passa el mateix, és una protagonista també femenina. Tots tres són protagonistes, hi ha protagonistes femenins, a part de Jesús en el segon. És una protagonista femenina que també un bon dia es troba reencarnada en el cos de Shakespeare, però Shakespeare tampoc ha abandonat el seu cos, o sigui que és un cos amb dos persones. I ara ens trobem en la família feliç, que ara és tota una família la que pateix una transformació. Què passa? Que la vida d'aquesta família, la família Van Kieren, està al bord del precipici. La llibreria de la mare està en bancarrota, cosa que en el món de la llibreria, últimament és bastant habitual. El pare que treballa massa, que no té gaire contacte amb la família, la filla adolescent que no aprova ni una assignatura, i el fill petit que està enamorat d'una noia, la noia que li agrada li fa un tracte humiliant. Llavors aquesta família un dia acudeix a una festa de disfresses i es troben amb una bruixa de veritat. I aquesta bruixa de veritat els condemna a ser els personatges del qual van disfressat. Així ens trobem amb un franc que es teny amb un vampir, amb l'homellop i amb una mòmia. I què és el que han de fer? Doncs una mica com els llibres anteriors, que és recuperar la sintonia i la felicitat familiar per poder tornar a ser la persona que abans eren. I és això. Què té el David Saffiat? Que al llarg de la narració et trobes amb passatges i amb trosos que són molt divertits, en situacions que poden ser més o menys quotidianes, però clar, tal i com les defineix ell, tal i com les narra, són molt divertides. Tots els llibres d'ell són bastant divertits i aquest també està a l'alçada dels anteriors. Doncs ja ho sabeu, és una família feliç. Acabem parlant avui com sempre, doncs un llibre per un públic més petit, és el Club dels maleïts, maleïda germana, de la Gemma Lienes. Gemma Lienes, que ara ens comença el que jo crec que serà una altra saga. Fa pinta, no? Sí. Dic una altra saga perquè té vàries, en marxa. Té la Carlota. Que fa anys que gira, la Carlota. Sí, fa bastants anys que gira. Té aquell... la tribu Camelot, que és una colla d'amics, també que tenen... moltes aventures i ara puc veure el número u d'aquest del club dels maleïts que també són un grupet, no arribar a colles, un grupet de nois que deixen l'escola per anar a l'institut llavors es troben amb l'impàs aquest i és el que narren de com estan de espantats una mica perquè el protagonista principal perquè no sap a què es trobarà a l'institut. El que passa és que quan arriba a l'institut es troba a dos dels seus millors amics que és amb els que tenen les seves aventures. El primer dia ja munten una que fan un ridícul espantós al menjador davant de tothom i tothom riu d'ells. El que passa és que tenen un personatge, un personatge imaginari que es diu Mark Power, que és amb qui ell s'imagina que es transforma i qui fa la venjança de quan es burlen d'ell. I fa quedar a tots els altres en ridícul. En algun lloc fa menció de la Carlota. El que passa és que jo crec que Gemma Lienes és molt repetitiva, perquè la tribu Camelot, la protagonista, també és una tal Carlota. Llavors, aquest personatge és el germà petit de la Carlota. El que no sé dir-te ara si aquestes Carlotes són totes les mateixes, perquè no queda clar. o aquest és el germà de la Carlota només de l'atribucamelot, perquè la franja d'edat a la que està adreçat als llibres és el mateix que l'atribucamelot. Com es diu el protagonista? El protagonista... doncs no ho veig aquí. Lluc. Jo em sento que en el primer Carlota de tots es deia Marc, el seu germà. Potser sí, doncs deu ser Marc. Lluc és un dels altres personatges, el millor amic. Sí, perquè el personatge fictici es diu Marc Pomeroy. Per això he pensat. Me'n recordo molt, així és la vida Carlota i sé que deia Marc. Potser algun dia ens trobem que la Gemma Liana ens lliga tots aquests personatges. Doncs és aquest, el Club dels maleïts, amb el llibre amb què acabem aquesta secció literària d'avui. Moltes gràcies, Diego Marcos, a la llibreria de recenya, i tornem dimarts que ve amb més coses. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Ara es compta estar viu des d'ell I did my best to notice When the call came down the line Up to the platform of Surrey I was broad but I was kind And sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes, clear your heart Are we dancer? My sign is vital. My hands are cold and I'm on my knees looking for the answer. Are we human? No. No. No. Passen cinc minuts de dos quarts de dotze del matí, moment de fer la tertúlia, que l'any passat ja la fèiem cada dos dimarts, amb el Pep Quintà, el Jordi Ferras, molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia, què tal? I també ara mateix s'està incorporant a la tertúlia, ho veieu a través de la webcam, si és que l'esteu mirant. El Jaume Camp Preciós, molt bon dia Jaume. Encara no ens fem. Està bien, bon dia. Ara sí, ara ja els tenim a tots incorporats. Hem dit doncs això, aquesta tertulia, que fem cada dos dimarts per repassar una mica l'actualitat general que sembla que aquest curs el tindrem mogut a nivell polític i a nivell ben a prop de casa. La política mou tot i tot mou la política, o sigui que res. Us ha sorprès per això? El que ha passat de l'11 de setembre fins ara? Home, agrablement diem que sí. Una altra vegada vol dir que també hi ha una maduresa que no hi havia. I per tant es provoquen coses que no esperàvem que anessin tan de pressa. I per tant també ens agafa una mica contra peu. i esperem que tot això es vagi agafant el camí normal que ha d'agafar. Quin és el camí normal? Doncs mira que bé que fa trenta anys que estan esperant això. I nosaltres no podem anar normal sense presses, sense pauses tampoc, però sense accions, podíem dir d'alguna manera, que frenin la voluntat. I doncs espero que tot això, amb tranquil·litat, democràcia, com s'està demostrant absolutament i abastament, doncs es vagi aconseguint i es vagin rebetent totes aquestes pors que ens fan venir de fora i les retornem cap a ells. És això que tenen, és por que ens anem. Crec que cada vegada estan agafant molta por. Per això estan atacant molt el sistema català, però és que nosaltres, per la nostra part, crec que ens han fet fer el que s'està fent. Home, ja fa 300 anys que... A part dels 300 anys ja portem uns anys que ens estan des de la retallada de l'Estatut, que ha sigut fins ara, començant ara, fins a tot. Home, hi ha hagut una transició, per una banda, pensaves, mira, doncs a partir de la transició això, després la selecció, no sé què, més democràcia, entre cometes. Són molts anys, no? De tot llarat. I al final la cosa es va acumulant, no? I veient les ganes que hi ha, doncs aviat també aquesta reacció s'entén molt més. Voleu dir que és por o és que es pensen que tenen la raó absoluta i que no hi ha res més? Que tenen la seva raó de ser i per tant... És innocuble, segons ells. Ells parlen d'alguna gran dil·libre. Si un crim separar-se, separar-se d'aquí, perquè a Portugal també es va separar i a Europa està separada i hi ha regnes que es van unir en un moment determinat. La manera que s'estan fent ara... És que no estem parlant dels tres anys. És un fiut continuar que va variancada. No és una nina fixa a continuar. De cap manera. Una variació, tu agafes l'Europa de principis del 20 a l'actual i no s'hi sembla res. I després de la segona guerra mundial, etcètera, els països talers... Algú li parlen de Prússia i diu que això què és? Van dir que és Prússia. I els Austro-Hungars. Sí, algú ha posat una pedra davant de l'R, no? De Rússia. Exacte. No, si que és veritat que tot estava sonant com una mica més de pressa del que tothom calculava, no? Potser? Que és una mica la gràcia del moment actual, és que sembla que no és tan previsible com sempre ens queixàvem, no? Més del mateix avui, segurament, el debat d'aquesta tarda se la mirarà més gent que el que ho va fer l'any passat, segurament. Jo crec que, més que res, s'ha verbalitzat tota una sèrie d'accions que normalment no es verbalitzaven. Llavors quan em parles, amb veu alta, Quan hi ha una presència, per exemple, l'endemà de l'11 de setembre, del president que se'n va a Madrid i explica el que vol, cosa que no havia passat fins ara en aquest sentit, esclar, sembla que la cosa es precipiti, però més que res es verbalitza des del meu punt de vista. Allò que estava com su mort es fa públic. I d'aquesta manera sembla que sigui molt més mogut del que déu-n'hi-do del que és. Jo crec que s'està allogant molt ara. Ara sí, sí, per això. Tots tenim partits que estan canviant el seu terenat. Cada dia. Perquè cada dia parlen d'una cosa i després el dia següent en dieu una altra. Això vol dir que hi ha alguna cosa que es mou. Evidentment. Però el que sorprèn és que ahir diguin blanc alguns i avui diguin negre. I això ha passat gairebé amb bastants els partits que estan liderant actualment el moviment. I tornant al que deia la Carme, si va molt ràpid, jo crec que és com una bola de neu, que al principi és lenta i s'ha de fer en un camí progressiu, s'ha d'anar portant algunes coses, ha anat avançat més i per tant que fa més velocitat. Per tant no és allò que... una explotació de volta, com deia el moviment Josep d'aquests 30 anys, però que ens ha anat posant cada vegada més neu a la bola i ara té un moment que és aquesta, i crec que és una baixada imparable en aquests moments. En aquests moments, per exemple, si segueixes una mica la premsa en general, que es parli d'aquesta manera d'independència, d'estat propi, de sobiranisme, Sorprenent perquè semblava un tabú extraordinari. I ara des de l'11 de setembre que no parlem d'altra cosa. La Vanguardia i el periódico. Qualsevol emissora de televisió estatal, qualsevol mitjà de comunicació està parlant de sala. Ha sigut un boom molt gros. L'altre dia una televisió estatal o un programa d'altres hores de la matinada El debat era això de la independència. I va tenir una audiència tant a Espanya com a Catalunya. Abans competíem aquest horari amb els famosos d'Espanya. I ara han canviat. Amb això també tenen una audiència. Són viscerals. Allò que es llencin a les iugolars. És tan bona. Depèn de quin programa parlem. em va sobtar que no era tan visceral. Vull dir, com a mínim, les coses deien amb bastanta tranquil·litat. No en la mala llet de sempre, però en tranquil·litat, com a mínim. També hi havia els directors de diferents diaris, no? I això també segons com... Clar, per això, depèn de quin programa estem parlant. Clar, però aquestes hores de la nit estem dormint. En tot cas, per exemple, i parlant de recuperar el que dèieu de la figura del president de la Generalitat, Artur Mas, deixant de banda Sí, i us agrada com a... o sigui, si us simpatitzeu amb el partit o no, com a figura política, com a polític, com l'esteu veient. Heu vist realment... o sigui, us està sorprenent com el veieu. O creieu que és estratègia, només. No, no, no és cap estratègia. Jo veig una necessitat, gairebé, de respondre al que arriba a demanar en un moment determinat. I llavors aquí has de prendre una posició. O t'hi gires d'esquena o vas a la totes. I d'aquí no hi havia gaires... No, jo crec que la postura que està fent et sembla correcta. Llavors, el que jo crec que hauria de fer és ajuntar-se amb les partits que corresponen com a independentistes. És el que s'ha de fer. Almenys amb uns punts concrets. Tothom defensarà el seu programa i és bastant normal. En un cas com aquest també va molt bé apuntar-se bastants més vots dels que s'haurien d'aconseguir en un altre moment. Però si hi ha un comú denominador, que doncs hi hagi uns punts que aglutinin a tots, això crec que serà molt positiu, si s'ho aconsegueix. Jo personalment crec que, bé, crec que m'ho suposo una mica, però crec que falten moltes passes per endavant. I tant. I per tant, vull dir, com deia la Carme fa un moment, avui a la tarda hi ha el debat. A la tarda es veuran posicionaments, es veuran i després veurem a veure el món econòmic d'aquest país, quina reacció fa? I què fem amb tot això? Exactament. Tenim un català i un català a la GOE, però les ocasions d'avui jo crec que les firmaria qualsevol de la castellana de tota la vida. Tot i que avui matisava una miqueta. Una miqueta. Perquè és clar, a veure, què passa? Que cada dia que passa també veus amb una perspectiva que veus que es pot anar parlant de les coses una mica més. Sí, però aquest senyor de la COE és un problema de la població d'aquest país és que tota la gent que hi ha no té empresa, que ha tingut tota la vida un treballador de fixa, perdó, endesa, actualment. Ja, ja. No ha tingut mai una empresa. Per tant, ell es deu a un capital que en aquest cas és un bancamarca, antigament. Per tant, jo crec, i veurem quins passos hi ha, com acaba i quina relació hi ha d'arribar, perquè ningú... i tot ha estat entitat i moltes coses ho han vist. Vull dir, a vegades, per avançar tres passos un t'hi has de tirar un enrere. I per tant, sols jo crec que en aquest temps hi haurà de tot. Està clar que sí que hi ha pactes. I també... pactar vol dir renunciar de vegades a algun punt. I també s'obta donant això una mica a cada país diferent. El dia que parlàvem de la manifestació escòcia, que és a la qual s'hi pot guanyar, hi ha 10.000 persones. Bueno, per què? No tenen les necessitats que tenim normalment. Però aquí no n'hi havia gaire més de 10.000 per mitjana de comunicació. Però si el sistema, estem molt enfocats aquí, però si el sistema d'Escòcia tirés dins de la comunitat europea, només un pas per davant, això també ajudaria a qui hi ha en molts temes. A no veure aquesta violència exterior, compta dir qui pagarà les pensions, I la cosa més important del món sembla que sigui quant d'aquí jugarà el Barça. Com si això sigués el detonant definitiu. Ser independent, sí o no, depèn del Barça. Depèn quant d'aquí jugui. Jo ja sé que el senyor Rouras té uns interessos personals, perquè si no es fessin comptar al Madrid, a la millor no farien caixa. Jo no faria caixa si no jugués amb el Barça. Jo crec que hi ha molts temes importants i que hem de trucar. i tots els interessos econòmics. Jo crec que és un moment bo per fer, per exemple, una consulta popular i que sortiria amb una majoria. Vull dir que hi hauria un percentatge molt alt de gent que voldria ser. Això esperem. Però també ens falta una cosa. Com que no ho hem provat. Sí, però també ens falta una cosa, que és una política exterior catalana. Vull dir, buscar punts de... Principis, però no en van al govern, no? De contactes, vull dir. Però qui ha tingut més contactes, Catalunya amb Europa o bé Espanya amb Europa? Jo crec que, a veure, nosaltres... sempre en relació amb Europa. I finalment es van posar al mercat europeu, quan nosaltres ja fèiem anys i païs de segles. Sí, però nosaltres sempre havíem confiat, els que venien de monoplatentista, Europa ens defensarà. Sí. I perquè hem arribat, ja ho pensàvem, a l'Europa de les nacions, hem arribat a l'Europa... Dels estats. Dels estats. O de, com deia aquell, del capital. També. A la cosa ens hem vantejat completament. Ja, però tothom es pensa que és una potència econòmica importantíssima, és un motor d'industria etcètera que interessa a Europa també. No arriben als pobrets eh. Ja. No arribarien als pobrets eh. Jo no perdo a veure, quan parlàvem d'aquell Europa, al final del segle passat, el tema d'Eslovènia. Eslovènia va tenir independència però tenia tota la memòria al darrere seu. Ja, bé. Tenia el govern alemany al darrere. Vull dir, ens falta a la millor Aquests contactes, ara que es diu fer estructures d'estat, però que a l'antic t'he partit al principi ho he intentat fer, i que segur que les estan criticades en baixades, que són unes estructures. Com algú es queixa i Espanya el té molt clar, contra les televisions autonòmiques. O allò de Catalunya que diuen autonòmiques. Per què? Perquè estan fent tutora d'estat. Clar, evidentment. I per això la gran cosa del PP és... Perdona, jo no... El que estigui dificilitari... Primer era el PP, i ara Felipe González ja acaba de dir que no volia una televisió en truco. Ja, ja, ja. Una cosa sí. A veure tots, a veure el PP... El senyor va dir uns esbrats horrorosos i van haver de fer llistes i llistes i llistes. de manuals, de diccionaris de tot tipus, per dir que no era una llengua que només s'havia parlat de la sabata i l'esperdenya i la barretina. Ha sigut una vergonya absoluta la campanya en contra de Catalunya, de la televisió de Catalunya. La gent la té com un referent, realment. Actualment, i tant. I el seu soci. El senyor Guerra dient que està passant el Ribot. El senyor del Ribot. El senyor del Ribot. Què t'ho faran? En lloc de Sant Josep Fuster, eh, Sant aquest, Fuster, sí. El faran sant. El faran sant per passar el Ribot. Dels amanistes. Sí, home, el patró. Dels amanistes. És el que s'ha de fer amb 10 o 100 anys, eh. Quan hi ha una persona amb un càrrec, amb una carrera, no sé què que digui. Ja demà, demò passar el ribot. Home, per favor. Cepilla, cepilla. Bueno, jo sí, però ara no hi aniria. He volgut dir ja, sisplau... Canyer... Jo crec que no hi ha res a fer, perquè ja són els 30 anys aquests que ja ens estan tallant i ja crec que ara arriba un moment que hem de tirar endavant, hem de tirar endavant. S'ha de provar. i hem de fer tot el que ens ha de sortir cada vegada més fort. I en tot aquest context, el partit socialista, com el veieu? El partit socialista, anem a parlar de política, el partit socialista té les seves contradiccions. Ja conec algun socialista que, anys ahir, Jo el gent pròxim, en dèiem avui d'independència, en dèiem que eren bojos. Que estaven tarats, mentals. I ara, i no ara, fa uns 3 o 4 anys que ja no veu tan malament. Fins i tot es podia dir que era el sector catalanista del PCC. Perfecte, perfecte. Ara sempre es havia dit que tenia dos ànimes. I tots en coneixem que venien de mons molt radicals. A veure, quan parlem del català, fins i tot n'hi ha algú que ha sigut president del mío cultural. Clar, clar. Per tant vull dir, no aquí, sinó que hi ha moltes ànimes, i sobretot que ja està en un greu problema. En un gran problema de definició. A més a més això passa molt quan has perdut el poder, després de molts anys, a grans espais. Perquè llavors veus una mica més la realitat. I t'has d'anar resituant i costa. i el país ha agafat una deriva que és veritat que abans moltes vegades eren una mica d'il·lusió de la història romàntica i que s'ha arribat a aquest punt no per història romàntica sinó per la causa econòmica. La cosa econòmica té a portar aquest esclat. La deriva aquesta entre els dos sectors i les dues ànimes s'aprèn cada vegada més. Aquestes dues ànimes ja són dues persones, perquè dues ànimes amb un cos... A veure, quan parlaven de 30 anys, jo crec que no hi ha hagut una fusió. Hi ha hagut un establiment, han estat vivint, però aquí recorda el PSC del Payac. Si s'ha volgut mantenir una quota de vots aguantant la història del PSOE. sense adonar-se'n que estaven perdent una altra via. El PSC de fa trenta anys era un PSC català i tenia les seves idees. A veure, pensa que hi havia el PSOE... El PSOE va ser un infiltrat. No, no, no. Com va fer el PSC, recordeu, que és partit dels sucessos de Catalunya. PSC, PSOE. El PSOE va ser l'ofegit del PSOE. No, no, no. Primer vau allà. Sí, i el reglupament. I després van fer el PSC. I després es va ajuntar a una federació espanyola de PSOE. I van fer aquest englomerat en un... Quan es va fer l'englomerat hi havia el Front també, també era independentista, estaven tots allà agrupats, i quan va sortir el PSC... i van ajuntar el PSOE, que en aquelles èpoques era poca cosa, en aquelles èpoques aquí a Catalunya. Però bueno, és igual. El que era el PSC catalanista, fins ara no torna a ressuscitar una mica. Avui torna a haver un altre gir també que ahir deien que no, la direcció del PSC deia ahir que doncs s'inclinava més per la qüestió que ara s'ha de debatre. I ara avui ja tornem a estar amb els federals i amb el Rubal Cava. Que diu que el Rubal Cava ni em va parlar l'altre dia d'això a la festa de la rosa. Que no li importa re perquè això no els ha importat mai, el federalisme. No, però ara està posant avui, fa dies, un altre... Hi ha un altre... No, i no es deia, ells ho han dit una vegada, sinó que el referèndum, que si queda bé, el té votat per l'estat espanyol. Això ho diuen els espanyols perquè volen que no hi hagi un referendum només en una autonomia. Exactament. Per tant vull dir que això també és una altra deriva d'aquest tema. Ja em diràs que votaran... No, llavors està clar. Home, és que és una trampa com una casa de pagès. Que votaran la resta que no tenen ni idea, a més a més, pobra gent. Potser hi ha gent que vol que Catalunya quedi fora. En principi si tanta mare-relació hi hauria de ser dògica. De moment van fer la guerra del cava ja. I van vendre més que mai. Que no els donen marxanet. Que t'ho expliquen, diuen mai havíem exportat tant i ara tornem a recuperar el mercat espanyol. A veure, és un mercat, però jo no sóc economista ni tenc ni sé quines matèries, però és que tu ara agafes Qualsevol de nosaltres, inclús la Carme, agafem la roba, es mirem la targeta, l'etiqueta, i el 80% posaran mà de sud-asiàtic. Sí, clar. I tant, clar. Per tant, no sé quina relació hi pot haver, vull dir... No sé, la qüestió tèxtil no, evidentment, perquè... No, ni tèxtil ni res, perquè ens estan amenaçant amb la seva importació de no comprar productes catalans. Sí, però tot això... Aviam, aviam. Fins ara, un tant per cent, que sembla que està ja més que demostrat, de la producció catalana va al mercat espanyol. Aquestes matèries que van allà s'hauran de comprar en un altre lloc, però si en aquí ja les tenen, les poden comprar a l'empresa catalana, on les hi han a buscar si ja les tenen aquí, ja estan comercialment, ja saben que poden cobrir tot el seu mercat. Aquest boicot, llavors, és una aventura anar a buscar tot això fora d'aquí. Això és una aventura, però jo crec que un dels grans hàndics que hi ha hagut, d'això del plànol d'economia és que, a veure, en els últims... A veure, ara està sorgint el tema aquest de que volem ser un país independent, però... Madrid, les molts anys, ja s'han cuidat que totes les multinacionals tinguessin cap a Madrid. Aquí ens han deixat buits, fins i tot. Sobretot la seu social. La seu social. No cal la fàbrica, la seu social. No, no. Aquí decideix. On hi ha el poder. Exacte. I fins i tot, si no estic equivocat, la nostra caixa de referència, una part important d'inversió a la C-Madrid. Sí, senyor. A la bolsa de Madrid. Per tant, vull dir que... Abertis. No aquestes que estan de no, però el que és la inversió, on compren o on fan inversió al bolsa. Per tant, vull dir que aquí hi ha hagut un desmantelament del país mica en mica econòmic. I que aquestes élites que ens dèiem al principi, que som els que poden decidir on tindran suport, ara no en tenim aquí, en tenim poques. Fins i tot jo treballo en una empresa que en cert moment, Cera Barcelona va decidir portar a Madrid perquè estava més a prop dels ministeris. És normal. Clar, és normal. Això és normal. En aquest sentit de dir on hi ha el poder allà, doncs acostem-nos allà que és més fàcil per travessar el carrer. I l'altra cosa que tenim tots de començar-nos una mica és que a partir d'ara, si això, com semblava en sèrio, diria a veure, les cloques de l'estat treballaran. Evidentment, ja fa temps. Ja fa temps que treballen les cloques de l'estat. Però aniran a més. Però aniran a més. Vull dir, qualsevol... Ja, però ja, col·loques el polític, recordo fa uns quants anys, quan parlava de l'Estatut, que hi va haver aquelles pentinades fiscals, que crec que a Catalunya, per cada 10 de Catalunya, se'n feien dues a la resta d'Espanya. I allà sortien 0 a pagar i aquí els empresaris passaven tots per caixa. Sí, sí, és una manera de veure. I a més a més, en un estat liberal, com el que va posar el senyor Rajoy, companyia, doncs... Ara estem en una qüestió d'ensenyament, per exemple, no? que el senyor Bert aquest s'ha inventat que els exàmens s'han de fer des de Madrid i enviar-los aquí que la gent es faci. Sí, però recordeu la frase que va dir al final? Diu que hi ha cierta ideologia en esta proposta. Ah, cierta ideologia. Ho va admetre. Ah, ho va admetre, això? Home, de xapó... Jo ara he sentit les declaracions, perquè a vegades m'avorreixen, o tot, però recordo que hi ha un titular, no sé a quin diari, que acaba això, diu, i reconeix que té intenció política. Ja, home, esclar que hi és. És el desmantellament de les autonomies. El 65%, i en tot, i ara... Quan ja està traspassat. És un dels polítics més mal valorats del govern espanyol per part dels espanyols. A veure, no ho entenc, perquè fins i tot fem part dels ultracurs del Madrid. Se li diu que és un... que és com... és un... en integracions de ser ministre, no sé quina televisió, parlant del Madrid, és clar, despatxar gust. Té fama de ser un... Un tresor. Sí. A la millor no per a dalt no li correspon, però sí per mentalitat. Un bojos nois de Madrid, vols dir que vols... Sí, un bojos nois, sí. Més que bojos nois casuals. Aquests són pitjors. Els casuals que no els bojos nois. No, no, sí que sembla que d'alguna manera o altra el que s'intenta també és encendre també l'altre cantó, segurament. Suposo que és la manera de respondre-hi. Jo crec que també els està sorprenent, no? Tanta resposta ciutadana, és a dir, més enllà de la política. Sí, perquè sembla que la gent hagi dit allò, verbalitzar el que tothom sabia per a dintre o que es pensava, en certa manera, i manifestar-ho de manera pública sorprèn. I sobretot amb la quantitat. Parlant de quantitats, si ara faig un parèntesi, el piro musical d'ahir, al diari, vull posar que hi havia un milió i mig de persones. Em sap greu discrepar. Quan veus les imatges del dia de l'11 de setembre, tota la plaça de Catalunya, tot el passeig de Gràcia, tot el recorregut, tot, tot, tot, i diuen que hi ha un milió i mig de persones, ahir la gent que hi havia, la vincula Maria Cristina, era la plaça d'Espanya, Si no es van escampar per tot el gran via fins a la plaça Catalunya, em sembla que és una mica exagerat. És exagerat, però jo crec que també... Hi havia molta gent, i la gent que he portat al Piromés Rical, jo ho estava comentant jo mentre el veia. Dic, jo no conec cap località ni cap nació d'Espanya que facin tot això. Que hi hagi tanta gent per organitzar una festa. Un espectacle impersonal. A la feina de Sant Isidro n'hi ha tanta gent. S'ha d'acabar el temps, eh, per això. Per tant, amb el Pino Musical, haurem de deixar aquí. Tornem d'aquí 15 dies. Moltes gràcies. No se'ns mullaran els petards. Adéu. Adéu. Adéu. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Maite Polo i Oriol Pujador. A aquesta hora es fa un minut de silenci en algunes ciutats del Vallès Occidental. És en record de les víctimes de les Riguades. Avui fa 50 anys que van provocar la mort de més de 700 persones. Una d'aquestes poblacions més afectades va ser Terrassa. Maria Llongueres, bon dia. Bon dia. Bon dia. i van perdre la vida 72 persones. En senyal de dol al balcó de l'Ajuntament hi ha un domàs amb l'escut de la ciutat i un crespó negre. Recorda que aquesta tarda se celebrarà un acte commemoratiu al Cementiri Municipal amb la inauguració d'una exposició, un concert i una ofrena floral al Mausoleu de l'Atlètica. I ara sí, sentim que acaba aquest minut de silenci amb la sirena del cotxe de la policia municipal. La reunió del consell executiu del govern català continua a aquesta hora al Palau de la Generalitat. Avui la trobada és prèvia al debat de política general que comença aquesta tarda al Parlament. El president de la Generalitat obrirà el debat a les 4, amb un discurs de com a màxim dues hores, i pocs detalls es coneixen del nou full de ruta per a Catalunya que exposarà el president després del fracàs en la negociació del pacte fiscal. Tampoc se sap si finalment Artur Mas optarà per convocar eleccions anticipades. De moment, Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya versus Solidaritat, negocien una proposta de resolució que aposta pel dret a decidir dels ciutadans de Catalunya. El text de Convergència i Unió no proposa cap mena de calendari ni el sistema per fer la consulta. L'Ajuntament de Tarragona acaba de fer balanç de les festes de Santa Tecla que van acabar ahir. El consistori diu que l'impacte econòmic per la ciutat va ser de 4 milions d'euros de beneficis. Tarragona, Júlia Girivets, bon dia. Bon dia. amb un èxit rotund de participació ciutadana en tots els seus actes. L'Ajuntament calcula que més de 150.000 persones han participat de la festa entre tarragonins i gent de fora. Molta satisfacció també perquè les festes han servit de gran promoció per a la ciutat, aportant uns 4 milions d'euros d'impacte econòmic, segons els primers càlculs, i creant llocs de feina en el sector dels serveis, tal i com explica la regidora de cultura, Carme Crespo. També Santa Tecla 2012 ha estat una promoció de ciutat. La ciutat viu la festa, però també es crea riquesa. La massiva afluència de la gent ha donat feina i llocs de treball a gent de la restauració, a hotelers, al comerç, que s'ha vist realment incrementat per l'allau de gent que han passat aquests dies per Tarragona. Segons l'Ajuntament, les festes també han destacat pel civisme, ja que s'han desenvolupat en total normalitat. Una vintena de mitjans aeris treballen en l'incendi que afecta 6 municipis del país valencià i que ja ha arrasat més de 5.000 hectàrees forestals. El foc va obligat a allotjar dues mil persones de casa seva i aquesta hora algunes d'elles ja han començat a tornar als seus domicilis. S'han reobert carreteres, i prou de 800 professionals han treballat les darreres hores a la comarca dels Serrans per intentar controlar el foc. Són bombers, militars i agents forestals. Continuen els retards. Algunes línies de Renfà, l'R2 Nord, que va de Barcelona a Sant Saloni, amb ascendent de la selva, circulen 15 minuts de retard de mitjana, segons la companyia. Igual com la línia R11, que és la Barcelona-Girona-Porbou. Els retards afecten els dos sentits de la marxa. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas, la Federació Espanyola de Natació anunciarà aquest migdia la composició del nou organigrama tècnic que substituirà a Anna Terrés a partir de l'1 de gener, al capdavant de l'equip de natació sincronitzada al formerant, la madrilenya Anna Montero, la catalana Esther Jauma, la japonesa Mayuko Fujiki, actualment seleccionadora nord-americana, i Gemma Mangual, que farà d'assistent artística tot plegat després que 15 ex-nadadores fessin públic un escrit on acusant terres d'humiliacions, vexacions i insults. Fins i tot una de les noies l'acusa d'haver caigut en la bulímia pels comentaris d'anigrants sobre el seu pes. D'altra banda, amb basquet avui es disputen les semifinals de la Lliga Catalana. Al Palau Olímpic de Badalona a les 7 de la tarda es disputarà la primera semifinal entre el Barça i el Força Lleida i un quart de 10, l'altre eliminatòria entre el Juventut i el Manresa. En futbol, el Barça s'entrenarà aquesta tarda per preparar el partit de dissabte contra els Sevillas de Tito Vilanova, Continuen a 8 punts del Rai al Madrid, després que ahir els blancs guanyessin a camp del Raió per dos gols a 0. Una delegació del club encabçalada pel president Sandro Rossell inicia avui una estada a Nova York per impulsar la fundació. I l'Espanyol entrena aquesta hora o fa per començar a treballar amb vista el partit de diumenge contra l'Atlètic de Madrid. Tot seguit. les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts. Dijous tindrà lloc el ple municipal ordinari corresponent al mes de setembre. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament i compta amb 14 punts a l'ordre del dia. Un dels més destacats és l'aprovació de crèdits per programes d'ocupació i inserció, assessoria de mobilitat internacional per a joves i la modificació del contracte de Can Gynastà a Maragall. També es debatrà l'aprovació del Compte General de l'exercici 2011 i el Compte de resultats de les empreses ProMunça i ProXa. El ple compta amb dues mocions. La més destacada la presenta Junts per Sant Just en condemna els atacs oferts contra l'assenyent instal·lada a la Penya del Moro. Els partits del govern presenten una altra moció per formalitzar l'adesió de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern a la Carta Internacional per Caminar. El banc d'aliments de Càritas ha augmentat la seva activitat en els darrers anys com a conseqüència de la crisi econòmica. Ara són 20 les famílies que reben aliments de Sant Just mentre que en època de balança no passaven de 4. El mossèn de la parròquia del Sant Just i Pastor Joaquim Rius ha explicat al just de la Fusta que les ajudes es mantenen per la necessitat creixent d'aliments. Càritas ofereix el servei de banc d'aliments amb ajudes de les administracions i mossèn Joaquim Rius creu que la col·laboració entre aquesta institució i als agents públics és imprescindible per tal de poder seguir oferint aquest servei social. Mossèn Joaquim Rius ha explicat al Just de la Fusta que la funció de càritas no és només la de ajudar les persones que ho necessiten, sinó que té un sentit més transcendent. Els aliments es poden portar a l'Antiga Escola Montserrat dilluns i dijous de 5 a 7 de la tarda. I la policia celebra avui el dia del patró de la policia a l'acte s'entregaran els premis conviu que enguany es lliuren per primera vegada. Joan Ramon Fabra ha aprofitat per fer un repàs del nivell delictiu al nostre municipi. Els robatoris en vivendes i a les persones han augmentat el darrer any, però els furs a botigues, vehicles i industries s'han vist reduïts. Fabra valora molt positivament la col·laboració ciutadana i assegura que Sant Just segueix estant per sota de la mitjana pel que fa a delinqüència. A nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, especialment a la carretera real, per mirar de reduir els índex d'accidentalitat, la policia ha elaborat el Pla Local de Seguretat Viària. Doncs aquesta és tota la informació del moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora a partir de les 11.15 als Sant Just Notícies Edició. Mitja dia podeu seguir informats a través de les cerces socials d'aquesta emissora, Facebook i Twitter, i també a través de la pàgina web www.radiodesbent.com. Que passin un bon dia. No! No! Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu i això era com buscar papallones blanques damunt la neu. Noia de porcelana, la teva entraria és plena de vent Una brisa de mà, amb pètals de roses, aire innocent. Noia de porcelana, tot el teu cos és un recipient, apunt per ser un pler d'aigua, i posar-hi un miri quan ve el bon temps. Buscava força en el teu parlar. I això era com buscar papallones babes damunt la mar. Noia de porcelana d'una mirada et van trencar un braç. Semblaves indignada com una santa sense vellat. Noia de porcelana buscava llum en la teva pell. I això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent. Noia de Barcelona, què vols que et doni no donant res? Ets freda inhumana, et preocupes de cinc a set. 1, 2... Passen 12 minuts de les 12 per mirar la història de Sant Just i per això tenim el Pep Quintana, molt bon dia Pep, què tal? Bon dia Carme i companyia. Continuem amb aquesta secció que havíem començat la setmana passada. Que repassem una mica què és el que passava. Què passava el segle passat? El 1904 en aquest cas. Més de cent anys. Sí, més una mica més de cent anys ja. Exacte, anirem repassant... Almenys perquè començarem el 1904, avui. Sense que hem repassat 3 o 4 anys i avui en principi farem més o menys el mateix cap endavant. El temps que capiguem en l'espai. El 1903 vam acabar amb la notícia que per poder utilitzar la farmàcia d'esplugues els enjustents van necessitar el permís del governador. Deia que ens sorprenia això, com altres coses actualment també ens sorprenen amb altres prohibicions. Però vull dir que és molt curiós que un governador hagi donat permís per utilitzar una farmàcia. I el metge? Jo no sé, abans que feien el 1902, si es morien... Sí, aniria algun d'aquests que passava per les cases... Jo què sé. I la farmàcia què? El Recader anava a buscar els mateixos. Curiós. A Barcelona potser. Bé, el 1904 comença dient que el govern municipal està format per quatre regidors de l'agrupació catalanista federalista, això ens sona ara una mica més modern, això del federalisme. Està a l'ordre del dia. I un regidor escollit per la cooperativa, recordem que aquí a Sant Just hi havia una cooperativa obrera i llavors doncs permetia que aquesta cooperativa pogués tenir un regidor a l'Ajuntament, un. I després hi havia quatre regidors de l'oposició que eren de la cooperació republicana. Tenim uns federalistes quatre, uns quatre més que són republicans i un de la cooperativa que no diu l'assignació, de què és, no sabem a favor d'aquí o contra d'aquí, li embotava amb algunes de les decisions. I llavors aquí diu que l'Arcalde en aquell any 1904 era en Bonaventura, Uriols i Malaret. La petició del govern civil, de l'afiliació política dels regidors, volíem saber de què eren, va originar fortes discussions, com també Curiosament, que originés fortes discussions, la suspensió del manteniment de la veurador de la carretera. Ah, devia ser important per a l'època. Evidentment. Era com una mena de vaginera pels cavalls. Pensem que hi havia més carros que cotxes. Llavors passaven molts carreres per la carretera. Els cavalls necessiten veure d'entrenament. I la veurador, aquest que hi havia davant del bar Ventura, doncs era una mena de parada dels carreters perquè el cavall pogués beure aigua. I la suspensió del manteniment d'això va portar aquí un rebombori absolut. De vegades passa, que amb el que menys s'espera és el que fa aixecar la gent. Exacte. Vull dir, l'avorador dels cavalls. Clar, és que era important, per l'època no, però suspendre el manteniment de l'avorador, a fi, són coses molt curioses que, com que no sabem, no hi érem. i el detall de les coses que desconeixem. Què crall devia passar per barallar-se per la veurador dels cavalls? Un altre cosa, per exemple, el jutjat de pau demana insistentment poder celebrar judicis a la sala de sessions de l'Ajuntament per manca d'espai al seu local. O sigui, al jutjat de pau no s'hi cabia. Era un cop de puny, pel que es veu. I demanen insistentment poder-ho fer a la sala de plens de l'Ajuntament. Però resulta que la sala ja és ocupada pel secretari. O sigui que el secretari no ocupava el seu despatx, sinó que ocupava la sala de plens, on alhora no hi podien assistir els del jutjat de pau per fer els seus judicis. Cosa que també ens sorprèn una mica, jo coneguent un oncle meu havia sigut jutge de pau. I que actués potser un parell de vegades l'any. perquè, esclar, hi havia els jutjats habituals, però els de pau són els que arreglen coses domèstiques, una baralla de veïns, una tonteria, coses molt més senzilles, naturalment, més properes. que no requereixen doncs ni els coneixements ni tampoc. I encara avui dia hi ha jutge de pau. Sí, sí, no, no, té una funció. Clar que té una funció. Però vull dir que allò ens veu que demanaven insistentment, un temps podem reunir que hem de fer els nostres judicis. Devien estar molt barallats, els quatre veïns que hi havia a Sant Just, recordem que n'hi havia mil i escatja. Aviam, què més diu aquí? Doncs els propietaris de Can Ginyastà, cosa que actualment aquí amatem des dels terrenys de Can Ginyastà. Exacte. comencen les obres que li donaran l'espectre actual. A la masia, això. A la masia. En 1904, resulta que fan la reforma de la casa de pagès, de la casa peiral que hi havia, i, doncs, tal com la veiem ara, no? O sigui, està, doncs, fan aquest canvi, no? I després, per exemple, els carruatges que no respectaven la norma de prohibir circular eren sancionats amb cinc pessetes. És una de les crítiques que jo, per exemple, faig a mi mateix d'aquesta publicació, a la qual hi vaig també participar. Per què diu prohibit circular? Quant de dia, de nit, de primera hora del matí, els dissabtes i els diumenges, els dies de festa, per Nadal? Una mica més de detall sempre està agraït. Doncs mira, els carruatges que no respectaven el prohibit circular eren castigats amb cinc pessetes. Sí, molt bé, d'acord, però una mica més de rigor. del perquè, potser això seria interessant. 1905, et sembla bé que passem... Vinga, canviem d'any, anem cap a... Sí, a partir d'aquest any, també aquelles coses molt curioses, com ara veuràs, i com a noia encara també, doncs diu, l'escola de nenes serà gratuïta per les famílies necessitades, al tanto, per les necessitades, eh? I que ja està bé. Sí, són les que ho necessitaven. Sí, i llavors, aquí diu, les 450 pessetes que costarà, que costarà què? El que siguin gratuïtes. No voï insistir en el detall que he dit abans, però s'ha d'aclarir una mica més. Què vol dir, les 450 pessetes que costarà es carregaran al pressupost municipal? Doncs molt bé, sí, que es carregaran uns diners que no es cobraven o que eren lloguer de l'any. No ho sabem. Ho hauríem d'aclarir. Però el més curiós del cas és, la de nens era gratuïda des de 1898. O sigui, del 98 al 905, set anys després, els nens ja era gratuït. Les nenes... apagades. Les nenes havien d'apagar, però els nens no ho tenien gratuït. Les nenes eren un luxe anar a l'escola. Per vosaltres... Clar, no tenien el mateix dret. Ha estat un dret que ens ha aconseguit que fins fa molt poc, diguem-ho d'aquesta manera, que és universal ensenyament per a tothom. I sobretot, nois i noies. Però esclar, les noies ja tenien feina a aprendre a portar a la casa, tenien, doncs, casar-se, era el principal, tenir fills, quedar-se a casa cuinant i tot això, que era el normal per una noia, oi? Fins que es va demostrar que hi havia altres coses que també les noies havien de fer, i era educar-se, generalment, i dedicar-se a moltes altres coses, a més de la llar. Però, vaja, els nois ja feia vuit anys que no pagaven, eh? Molt bé, i què més? Urbanització del tram del carrer de Bona Vista compareix entre els carrers Marquès de Monistrol i Creu. Romia Mare, que hi ha entre el carrer Marquès de Monistrol i Creu, Recordem que fa xanfra a Carrer Marquès de Monistrol amb el Finques Amat. I després ens vindrà a la farmàcia, per dir-ho d'alguna manera. I tirarem avall fins que hi ha inclús Caixa Girona, que no sé si encara existeix com a Caixa Girona, que us haurà absorbit d'alguna manera, que parlo de memòria. En una de les grans. Fins al xanfra que hi ha un Enkernborkels i no sé quin nom d'aquest fantàstic. Aquesta agència de finques grans. Aquesta agència de finques bones, grans, cares. M'he d'estar a la costa brava i sento. Imaginem el tros que hem dit ara. L'ubiquem. Aquest tros que hem ubicat ara al 1905 s'urbanitza. Vol dir que allà hi havia un camp, que hi havia un camp de mallers o que hi havia plantat blat o que hi havia tomaqueres. I que doncs del 1905 s'obre aquest tros de carrer Bonavista des del carrer Marquès de Monistrol fins al carrer de la Creu. Per tant, també seguim que el 1905 s'està urbanitzant al centre de Sant Just encara. Molt bé, què passa més? Aviam, aquí diu, s'inicia una discussió, d'aquelles que no s'acaben mai, entre l'Ajuntament i la parròquia per la titularitat del cementiri. El cementiri era municipal, el cementiri era parroquial, o sigui, aquí es discuteixen de qui era el cementiri. Ens alegria saber... i el cementiri era parroquial o era municipal. i resulta que aquell any, 1905, Albert Einstein formula la teoria de la relativitat. Fons quants dies estem bé de la teoria de la relativitat. Passem al 1906, si et sembla bé. L'Artalda és Gaspar Modolell, gener. Aquesta família es va alternant també amb els Urriols, els Cardona, etc. I llavors és en Gaspar Modolell i gener. La connexió del carrer Bona Vista amb la carretera segueix sense fer-se per manca d'acord en el traçat. Ja tornem a ser, estàvem parlant ara d'un any anterior que s'obre un tros al carrer Bonavista. És un moment d'obertura, no? D'obertura, però passa que la connexió del carrer Bonavista fins a la carretera dura anys i panys, que ja veurem que va sortint aquest tema amb anys posteriors, perquè és clar, si seguia recte es carregaria segons quines cases que ja hi havia a la carretera que ja existien. La veritat volia dir arribar a connectar amb la carretera, però afectant amb algú. I aquest algú deia no. Llavors, quan el mapa es derivava cap a un costat, aquell que li tocava deia no. I si ja va cap a l'altre deia no. Recordem que el carrer Bona Vista al final fa una curva. O sigui, quan hem tirat avall i hem passat, diguéssim, l'estudi Marta Roig, davant-se de la Marta Roig, doncs fa una torta cap a la dreta, com si n'és cap a Sant Feliu una miqueta, perquè no segueix recta. No segueix recta perquè allà hi havia una finca que van dir no n'és. i fins que el que li va tocar al rebre potser li van oferir quatre rals més i va dir que sí, que podien tirar la casa a terra, i per tant es va poder connectar el carrer Bonavista amb la carretera. Però això va durar anys, que ja ens ho sortirem més tard, que encara no han connectat perquè estan amb aquest litigi. I llavors hi havia una altra cosa, per exemple, una cosa molt curiosa del centre de Sant Just. Les males olors de les corres de porcs cohesionen protestes del veïnat. Clar, qui més qui menys tenia el porc a casa, perquè era el modus vivendi també per passar l'any, eh? Pot ofarres, la gansalada, ja m'entens, no? I tots els menuts, tot, el porc s'aprofita absolutament tot. Per tant, qui més qui menys tenia un porc a casa? Jo també l'havia tingut, eh, de petit. No, no, clar, és... Precisament, el porc que teníem a casa ens el va regalar l'avi del... Senyor Hernández que treballa amb nosaltres. Veus? Tot queda per la casa. L'Ajuntament sovint s'havia de fer càrrec de la manutenció d'algun malalt, per exemple, amb un litre de llet diari. Dos rals de gallina i dos de carn durant vuit dies. Sigui una mena de càrregues parroquial o que sigui en aquest cas municipal que tenen ja. i llavors que s'havia de fer càrrec d'algú malalt del poble perquè era impossible que es pogués mantenir. I llavors feien això d'un litre... Duren vuit dies, eh? O sigui, una ajuda d'avui dia, que un litre de llet diari, dos rals de gallina i dos de carn, que això de la gallina es va dir que alimenta i que... que fa el brau de gallina, que és molt bo i tot plegat, i ho feien durant... Aquest 1906 es va dedicar també a això. L'Ajuntament condemna l'atemptat contra el fons XIII el dia del seu casament, per apartat per l'anarquista, sabadellenc Mateu Morral. Mira, és l'apunt d'actualitat general. Això pel que fa al 1906. Sí. I si et sembla, passem una mica més o ho retallem ja? Sí, passem... Què et sembla? Tinc un dubte, eh? Va, ens anem cap a 1906. Tens un dubte? Ens setem el 2007? Va. El 1907, jo dic 2007. També soc optimista. El 19 de març, que és Sant Josep, es col·loca al Campanar un rellotge adquirit per l'Ajuntament per 1.850 pessetes. O sigui, pensem sempre que encara ara el rellotge que hi ha al Campanar no és de la parròquia, és municipal. Si s'espatlla no té la culpa el mossèn. Si no s'arregla té la culpa el regidor corresponent. El pressupost municipal és ja de 16.439 pessetes, que un dia hauríem de fer l'escalat. Aviam com van començar el segle. quin pressupost teníem i el 1907 eren 16.439 pessetes. S'acorda plantar a Càcies el tram de carrer de bona vista que s'està urbanitzant i traslladar de lloc el dipòsit que la Societat d'Aigües del Marquès de Monistrol té al carrer de Badó des de 1890. O sigui, on hi ha actualment el Super Helena, al costat del mercat mateix, adoçat al mercat, s'hi va instal·lar aquest dipòsit d'aigua que abans era en el carrer Badó. O sigui, del marquès ministerial, que era el que administrava les aigües de Sant Just. I es va posar precisament en aquest punt que era força enlairat i tenia prou pressió per tal que arribés més a les cases amb més pressió. I després, quan es va fer el Super Helena, i amb temps, etcètera, es va desmentallar aquella posició d'aigua, perquè ja venia l'aigua des de la companyia d'aigües, ja venia canalitzada, ja venia amb la pressió corresponent, etcètera, i es va eliminar aquell dipòsit, que no sé si una vegada es va arribar a rebentar i va fer un espectacle pel carrer Badó com a mínim. I llavors, doncs, tenim que això, que l'Ajuntament decideix que això s'ha de canviar i planta entre el tros que dèiem abans, des de la granja de Can Carbonell, per dir-ho així, davant mateix el mercat, fins al carrer de la Creu i, principalment fins al carrer Monistrol, i planta acàcies. I tenim les fotografies. de l'època que hi ha les acàcies plantades en aquella banda, perquè la del costat on hi ha la Cistalleria Vallar encara era per urbanitzar, era un marge. O sigui que la vida és així, no? I doncs no sé si hi ha alguna cosa més. Aquests anys són especialment intensos els enfrontaments entre els grups polítics liderats per Gaspar Molill i Jaume i Joan Cardona Planas. Algunes facions es fan amb la presència a l'Ajuntament d'una parella de Mossos d'Esquadra o de la Guàrdia Civil. O sigui que arribaven enfadar-se tant. Les dues fraccions que hi havia en aquell moment a l'Ajuntament que havien de fer la sessió en presència de Mossos d'Esquadra o de la Guàrdia Civil. S'acabarà per establir que els plens tinguin lloc, que els plens, vull dir, tinguin lloc els diumenges a les 4 de la tarda. Bé, Déu-n'hi-do, eh? L'han canviat una mica, però encara és així, en hora estranya, eh? Estranya. Els diumenges a les 4 de la tarda, allò fent tot païent l'arròs. Exacte. Perquè allò no s'havia enfadat. Potser havien fet, en fi, una mica més que l'arròs. A la Torredó uns aigüats ocasionen importàncies perfectes en diversos camins veïnals i l'Ajuntament decideix destituir el metge titular per absentisme. Aquesta també és d'aquelles d'antologia. No es presenta el metge, evidentment s'hi deuen estar morint, al mig poble, perquè no hi va. I llavors l'Ajuntament diu, escolti, que vostè no plau municipal, destituïm, eh, i el treuen, perquè no anava a visitar els malalts. És fantàstic. Hi ha detalls d'aquests que són entològics. I aquí ho deixo, si et sembla bé. Molt bé, perfecte. I la setmana que ve, el 1908. Nos anem cap a 1908. Avui hem fet el 4, 5 i 6, i per tant, el 7. I el 7 també. Ho anirem repassant cada setmana, més o menys 4 anys, aproximadament, fins arribar... Al final del setembre. Depèn dels temes que donen més per comentari. També és veritat. Doncs gràcies, Pep, i la setmana que ve, que vagi bé, bon dia. Molt bé, a vosaltres. Adéu, bon dia. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Un minut i dos quarts d'una vegada al migdia. Un moment per parlar de televisió, com sempre amb l'Alba Conesa, l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme, bé. Per parlar de televisió hem començat ja el curs i, per tant, doncs, anem parlant, ja vam fer un primer tastet la setmana passada, però continuem amb estrenes, no? Avui ens vols parlar de les vàrets estrenes d'aquests dies. D'una banda, la voz. Sí, exacte. Comencem parlant que el grup Media 7 està d'enhorabona perquè ha tingut dos... a estrenes molt bones aquesta última setmana. Com comentaves, la primera és la voz, que es va estrenar dimecres a Telecinco i que va obtenir grans resultats. De fet, va aconseguir ser la millor estrena d'un format d'entreteniment des d'Operación Triunfo 2005. Va reunir gairebé 4,6 milions d'espectadors amb una fantàstica quota de pantalla del 30,6%. i l'altre programa que volíem comentar també és... perdó, quin quiere ser millorerio o no? Quin quiere casarse con mi hijo? Que es va estrenar dijous a 4, la seva segona temporada, i que de fet va liderar la nit amb un excel·lent 14,1% de share i més de dos milions d'espectadors. Amb aquestes dades va superar el llistó de la primera edició del programa. Molt bé, doncs segurament, a més a més, És d'aquests que segurament acabarà atrapant bastant, que no crec que sigui allò de veure si el segon canvia o no. No, la veritat és que em sembla que els seguidors amb dos programes que estem comentant són bastant fidels i quan comencen ja ho acaben fins al final de temporada, si més no, com deies, d'aquest segon, que va tenir molts seguidors en la primera temporada i que sembla que en aquesta segona també va per bon camí. Parlem ara d'una altra estrena. En aquest cas, per això, és de la sisena temporada d'una sèrie que ja fa temps que funciona. Sí, la que se vecina, aquesta sèrie de Telecinco, que intentarà frenar l'èxit que està tenint la sèrie Isabel a la televisió espanyola i que, per tant, començarà amb la seva de la sisena temporada, com deies, el proper dilluns, dia u d'octubre. De fet, fins ara la repetició de capítols de la sèrie al canal Factoría de Ficción té una extraordinària acollida, sembla mentida, les vegades que s'ha repetit i, malgrat això, els espectadors que té. I, com a curiositat, dic que el primer episodi d'aquesta sisena temporada, que s'ha d'estrenar dilluns vinent, es va filtrar la setmana passada a internet i hi va haver polèmica per aquesta qüestió. Telecinco va assegurar que havia identificat i denunciat el responsable del robatori, que, segons diuen, compta amb diverses pàgines web en les quals ofereix continguts televisius de forma legal. El que encara no s'ha aclarit és com s'ha produït aquest robatori, i diversos usuaris asseguren que el capítol va aparèixer penjat a la pàgina MiTele, que és la web de televisió a la carta que té el grup Media7 España, però de moment no es confirma ni ho desmanteix. Potser va ser una maniobra de publicitat i tot. També podria ser, perquè en aquest món serà que tot està permès. Sí, em temo que sí, i amb aquestes sèries com dèiem tan conegudes i que tothom espera amb candeletes, doncs és una manera de reforçar aquesta estrena que serà a dilluns. Més coses, passem ara cap a Entena 3? Exacte, parlem ara del concurs, tu que ara més suena, conduït per Manuel Fuentes, que, precisament, s'enfrontarà a la que s'avocina i també a la sèrie Isabel a Televisió Espanyola, a la nit dels dilluns, a partir de la setmana vinent, si res no canvia. En aquesta segona edició, els concursants seran Arturo Valls, Ana Simón, Santiago Segura, María del Monte, Daniel Díchez, Rocco del número 1, Francisco Javier Herrero de los Pecos i Ángeles Muñoz de Camela. Com a la primera temporada, el guanyador de cada gala setmanal donarà el premi de 3.000 euros a la ONG que escolli. I, com sabeu, la primera edició de Tocarà més fina es va convertir també en un fenomen televisiu. La temporada passada va promediar un 19% de xer i gairebé 3 milions d'espectadors. i la final fins i tot va pujar fins als 4 milions d'espectadors. També va ser molt seguida a Twitter, on va aconseguir 53 trending tòpics mundials i més de 37.000 mencions. Per tant, doncs, com vam dir ja fa unes setmanes, això ha fet que molts països hagin interessat aquest format, que vam parlar, per exemple, de la Xina, però és que, de fet, s'ha venut a vuit països diferents. Per exemple, a principis de 2012 es va estrenar a Xile, també s'ha estrenat a Portugal, on ha superat el 50% de quota de pantalla en algunes emissions. A Romania, la cadena que l'emet, que normalment ocupa la tercera posició en el rànquing d'audiències, s'ha convertit en líder de l'horari de màxima audiència quan emet aquest programa. i a Itàlia també ha estat el programa d'entreteniment més vist de l'Arraï en tota la temporada 2011-2012. Per tant, tocarà més suena una gran aposta d'Antena3 que s'ha convertit en un fenomen internacional. I encara una altra aposta d'Antena3, una novetat, que és el concurs El concurs Te lo mereces. Aquest concurs presentat per Paula Bàsquet, que es va estrenar divendres passat, i que, per contra, tal que estem parlant fins ara de formats exitosos, sembla ser que no pinta gaire bé perquè el seu primer programa va començar amb mal peu, amb un 9,7% de quota de pantalla. Diguéssim que l'originalitat del format, diuen des de la cadena Antena 3, és que els participants no concursen per ells, sinó que ho fan per un ésser estimat que se lo merece, d'aquí al títol del programa, i doncs han d'endevinar en cada ronda la resposta a una pregunta que pot ser qui, què o on, i compten amb diferents pistes, però cada vegada que demanen una pista a la presentadora, doncs perden diners del premi final. Aquesta és una mica la idea de Telo Mereces, que, com dèiem, no sabem si aquesta setmana funcionarà millor, però divendres passat no li va anar gaire bé. També és un format internacional. A més, per exemple, a la cadena ABC d'Estats Units i s'està preparant en països com Alemanya, Itàlia o la Xina, però, vaja, aquí no ha començat amb bon veu. Veurem com acaba tot plegat. Més qüestions, Alba, d'actualitat televisiva. Ens parlem d'un parell de coses relacionades amb televisió espanyola i no gaire bones, hem de dir. La primera és la denúncia per part d'un guionista i director d'un programa de Canal 9, Toni Beltran, que ha acusat a televisió espanyola de robar-li la idea de la sèrie Estamos ocupados, que es va estrenar fa dos divendres també amb mals resultats d'audiència. I, segons el guionista, la ficció, Es va presentar, la van presentar ells com a guionista amb un altre company el 2009 a Televisió Espanyola i la va rebutjar i després també es va intentar vendre altres cadenes, sense èxit, i ara, segons ho denuncia, aquest senyor l'hauria robat a Televisió Espanyola per passar per pròpia. Això d'una banda i després dèiem una altra notícia relacionada amb Televisió Espanyola, que és una pluja de crítiques que ha tingut el reportatge de més de 10 minuts que van dedicar a Esperança Aguirre dissabte al programa Informe Semanal i que alguns usuaris van considerar un penegíric i un públic reportatge. Sí? Sí, s'ha criticat en aquest sentit el nou director d'Informe Semanal, que va ser editor del telediari 2 quan era l'època d'Alfredo Ordazzi, i s'ha dit que volia, d'alguna manera, enaltir la figura d'Esperanza Aguirre. Relacions perilloses, no?, de política i periodisme, segurament. Exacte, sí. Per explicar el fet d'haver col·locat aquest senyal, per exemple, al capdavant d'Informes Semanals i altres canvis que, com sabeu, han tingut lloc a la corporació de ràdio i televisió espanyola, doncs el seu president compareix avui per primera vegada al Congrés dels Diputats on li hem demanat explicacions sobre aquests canvis i sobre el fet que s'hagi acomiadat alguns periodistes. De moment, ahir, ell mateix va comunicar al Consell d'Administració de la Corporació que ha decidit denunciar el conveni col·lectiu actual i que vol canviar-lo per adaptar-lo a la reforma laboral. Per tant, suposem que també hi haurà queixes per part dels treballadors en aquest sentit. Molt bé. I acabem encara amb un parell de punts més, algun punt més. Ara, Alba, dubto. Sí, és només un apunt referent als Emmy, aquests premis importants de la indústria de la televisió als Estats Units i amb ells arreu del món, perquè sabeu que s'exporten moltes de les seves sèries. Doncs d'aquesta 64è edició dels premis podem dir que Homeland ha destronat a Mad Men pel que fa al premi al millor drama, la millor sèrie dramàtica que durant quatre anys consecutius havia aconseguit Mad Men, i que en aquesta gala es va endur Homeland. També aquesta sèrie va aconseguir el premi pels seus dos actors principals, Clardens i Damian Lewis, que es van endur aquests guardons. I pel que fa a la categoria de comèdia, sí que no hi ha hagut canvis. La guardonada ha estat Modern Family, que encara no té rival, i també ha aconseguit a aquesta sèrie els premis de la millor actriu secundària i el millor actor secundari. Molt bé, doncs aquesta sèrie, no sé si tu n'has vist alguna, si en segueixes alguna d'aquestes. Doncs la veritat és que no tinc molta curiositat per veure totes, però no els dono a l'abast. Perquè últimament hi ha força oferta interessant, no? Sí, sí. Provinent dels Estats Units. No sé si tu tens alguna preferida entre aquestes o les has pogut... Jo tinc moltes ganes de veure Mad Men, que és la que es va quedar sense. però reconec que la que m'agrada molt i que és la que no he acabat encara de veure, però m'està agradant molt, de moment, almenys la primera temporada que he vist és Modern Family. Per tant, premis merescut, sí, sí. Molt bé, doncs ho faré com un consell. Perfecte, Alba. Doncs moltes gràcies i tornem la setmana que ve amb més notícies del món de la televisió. Jo encantada, fins la setmana vinent. Que vagi bé, fins la setmana que ve. Adéu, Alba, bon dia. I escoltem ara Isaac Olam amb aquest objecte pur, una de les noves veus que s'està sentint, i va tocar aquest cap de setmana al BAM a Barcelona. Un objecte que n'ha estat pur I al moment l'he deixat caure Qui per uns instants ha quedat suspes il·luminat i és una esfera plena d'aigua que tot torna transparent la treta fora de la casa i desgrafant d'un cop ben fort amb un martell cau el sol i el dia s'endurà Sííí! fins a la terra, com dues urpes de coral. Vindria a ser una olivera, que em vegi un to encorvat i fugit pel vent. Porteu-me al centre de la terra, i us deixaré la casa plena de grans. Cau el sol i el dia s'endurà tota la resta de la gent. Cau el sol i el dia s'endurà propera parada, plaça Catalunya. L'Anna porta quatre parades estalviant. La Mercè i el Pep porten 1.250 passes estalviant. La Laia porta 4.700 pedalades estalviant. Del 22 al 29 de setembre participa la setmana de la mobilitat sostenible i segura i estalvia combustible, amb busos i diners. Fes servir el transport públic, camina, pedala, corre. Cada dia tens moltes maneres d'estalviar. Informa't en el teu ajuntament. ATM de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Ara escolta Estàvio d'Esper Si tu n'ets Estàvio d'Esper La ràdio de Sant Just Un minut i tres quarts d'una del migdia parlem ara de les jornades del patrimoni que es faran aquest diumenge a Sant Just amb una passejada per tres mesies i Can Baró, un acte que organitza d'una banda el Centro d'Estudis Sant Just Tengs, també té un paper l'Ajuntament i l'Arxivet Municipal Jordi Amigó, per això l'hem convidat avui al Just a la Fusta. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Una d'aquestes passejades que es fa més o menys cada any cap a aquesta època, no? Aquestes jornades de patrimoni, si més no, per descobrir part del patrimoni Sant Justenc, de fet. Sí, sí, cada any acostumen a coincidir pels vals de la Mercè, inclús hi ha hagut algun any que ha coincidit pel mateix pont de la Mercè, i són ajornats que celebren a nivell de tot Europa i des de fa ja quatre o cinc anys l'Ajuntament de Sant Justi participa cada any amb propostes noves que apropen els veïns i veïnes a aquestes joies del nostre patrimoni. Aquests tany s'han triat unes Unes masies, no? Aquestes tres masies, quines masies són? Si em permet, hi ha dos actes, a part de la visita que es fa el diumenge, hi ha una prèvia que l'any passat ja vam començar a fer amb la presentació del llibre de l'Alla Coma Quintana. Aquest any hi ha una prèvia on explicarem el desenvolupament que estem fent dels codis QR aplicats al patrimoni. Què és això dels codis QR? Els codis QR són uns logotips que ens permeten a través d'un telèfon que tingui connexió a internet o que una zona que llegi wifi, ens permet llegir i accedir a una pàgina web amb informació d'aquell edifici. Llavors això va començar ja per Sant Jordi. Ara per les Jornades Europees de Patrimoni aprofitant la visita a la part nord de les masies, concretament a Can Baró, els començarem a instal·lar també per aquestes masies. La primera instal·lació la farem aquí a Can Baró. I per explicar-nos de tot aquest procés vindrà l'empresa que està dissenyant aquests QRs per l'Ajuntament, que és l'empresa en antenna, que és l'empresa que també gestiona la ràdio municipal, i l'empresa en antenna i la regió de cultura ens explicaran com funcionen aquests QRs, de quina manera es poden llegir els edificis que ja disposen del QR, com són Can Gynastà, l'Església Municipal, les masies de Can Cardona, Can Camp Preciós, a partir del diumenge també hi haurà Can Baró, ho extendrem pel mercat municipal, pel Walden, etc. etc., fins arribar a completar una col·lecció de 40 QRs. Llavors, el divendres, a les 7 de la tarda, a les golfes de Can Gynastà, farem aquesta presentació dels codis QR, d'aquesta segona tongada de codis QR, I a banda de fer la presentació explicarem una miqueta les avantatges. Quines possibilitats té un codi QR? Un codi QR, per exemple, ens permeten anar en un edifici i encara que estigui tancat, poder obtenir una explicació. No ens cal un guia, podem passejar-nos per fora del Walden, per fora de les masiques en just. Inclus per les de muntanya, i evidentment si no hi ha un guia o hi ha allà un gran plafó, no teníem informació. D'aquesta manera, amb aquests codis QR, podrem obtenir informació d'aquest patrimoni que fins ara no era possible. informació que a vegades amplia el petit cartell que diu Penya del Moro, doncs s'hi poden posar moltes més coses, moltes explicacions i això ho farem el divendres a les 7 de la tarda. És una manera de que la història sigui, o sigui, d'actualitzar-ho, no? El sentit de com es visiten les coses segurament o com observem tot el que hi ha d'una manera més fàcil. Més fàcil, més sostenible, és un tema que no té un cos elevat i en els moments que estem això és importantíssim. El codi QR permet constantment, l'empresa que ens ho ha fet, permet actualitzar la informació que es penja. És a dir, moltes vegades es penja una informació i un historiador pot descobrir més dades i fàcilment i de forma econòmica aquesta informació es pot canviar. Fins i tot han vingut aquí veïns com els desplugues, s'han interessat per aquest desenvolupament que estem fent amb els codis QR. I bé, la veritat és que n'estem bastant contents i el divendres a les set de la tarda a les gofes de Can Ginestava explicarem. Llavors ens hi ha el segon acte, que és la part més pràctica, més lúdica, més festiva, que és una visita que organitza el centre d'estudis. El centre d'estudis durant tots aquests anys ha anat col·laborant amb les jornades evapèries de patrimoni. L'any passat es va visitar concretament la masia de Can Pedrosa, el Moliferiner, i aquest any es visitaran les masies de Can Carbonell i de Can Baró. I també es passarà per l'exterior de Can Fetxó, perquè està en la ruta. Aquest any s'han escollit les masies de la part nord. I el centre d'estudis proporcionarà els guies. Un dels guies serà en Daniel Cardona, que a banda d'explicar-nos coses d'aquestes masies de la ruta, ens explicarà també l'itinari de la natura que va fer les Sees en aquest espai proper a Can Baró, La SES fa gairebé 30 anys, 35, més de 30 anys, va dissenyar el primer itinerari de la natura de Catalunya. I va tenir moltíssimes visites, gairebé 5.000 alumnes escolars van passar per aquest itinerari. Llavors, com que és un itinerari que està molt a prop d'aquí de Can Baró, en Daniel Cardona, que va ser un dels organitzadors amb la SES, ens ho explicarà. Tot això organit al centre d'estudis que, a més a més, donarà explicacions històriques, repartirà un full per les persones que vulguin venir. Ens trobarem a les... a dos quarts de deu ens trobarem a Can Ginestà per... si algú vol fer algun entrepà, vol fer una mica les presentacions, farem una mica d'explicació amb un projector que tenim a dintre del CIM i a les deu puntualment sortirem a peu les persones que vulguin anar a peu fins a Can Carbonell, per avall. Suposadament arribarem a Can Carbonell sobre les 11, sobre les 11, perquè anirem xinoxano. Tranquilament, sí. Tranquilament. Llavors allà farem una petita explicació d'aquesta masia de Can Carbonell, que va ser reconvertida en un restaurant fa un parell de dècades. Està molt ben conservada. Després d'aquí a Can Carbonell, si algú vol venir amb el seu vehicle particular, perquè té problemes de mobilitat o pel que sigui, Recomanem que la gent vingui a peu, si poden, si no poden, per problemes de mobilitat. Doncs al costat de Can Carronell hi haurà un petit aparcament que és el resultat de la millora del territori que s'ha fet arran del conveni entre l'Ajuntament i Ateella i el Parc de Collserola. Vull dir, s'habilita tallar una petita zona perquè un reduït nombre de vehicles puguin estacionar. Llavors des d'aquí anirem a peu fins a Can Baró que és una caminada d'uns 20 minuts, aproximadament, però pel camí, davant de la porta d'entrada del túnel de Tehelle, des d'allà es veu la masia de Can Fetxó, que és una masia també que està restaurada. Explicarem alguna cosa de la masia de Can Fetxó, explicarem un cas curiós que va tenir lloc durant el setge de Barcelona el 1714, quan uns veïns o veïnes van trencar el setge al qual havien submès les tropes de Felip V a la ciutat de Barcelona. I van aconseguir passar un ramat de vents per aquesta zona de Can Baró, Can Fetxó, i van aconseguir arribar fins a Barcelona i introduir que viures els ciutadans de Barcelona que estaven patint un setge per part de les tropes burbòniques. Per tant, un paper important, no? Sí. És un paper important i més quan estem a punt de celebrar els 300 anys del 1714. Llavors ja ens dirigirem a Can Baró, on aquí l'Ajuntament ha organitzat la presentació i inauguració de les obres de restauració de Can Baró que han anat a càrrec del consorci del Parc de Collserola. conjuntament o a través d'un conveni signat amb l'empresa ATL, que és l'empresa que ha fet la connexió de l'Aigüester Llobregat. Llavors, aquí a les 12 serem a Can Baró. Ens acompanyarà el senyor Mascaró, el director de l'obra de la restauració de la masia de Can Baró, que és un arquitecte del Parc de Collserola. També comptarem amb la presència dels mesobés, concretament d'un dels mesobés, en Lluís Safón, que és fill d'una família de mesobés que durant la segona meitat del segle XX han viscut a la masia. Els seus pares ja eren mesobés. I contarem la presència d'en Josep Perpinyà, l'alcalde, que ens farà una mica l'explicació i la presentació de les obres de Can Baró. Van dir que Can Baró, l'any 2007, va ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Just. És una masia que estava molt malament, però molt malament, és una d'aquelles masies que ara mateix podríem estar parlant de que no existís tranquil·lament, perquè el procés era d'una rapidesa molt gran. Jo recordo que l'any 2001 el centre d'estudis ja ens va portar a Can Baró dintre del segon curs de coneixement Sant Justencs. I la masia estava tan malament que no vam poder ni entrar dintre de la masia No vam poder entrar i vam haver de fer les explicacions de la Masia al local que tenia la societat de coloms esportius Puiget, que està al costat. Imagineu-vos de com estava demanament la Masia al 2001, quan es va fer aquesta visita al centre d'estudis. Per tant, una feina de restauració important. Més que important, altament necessària. És a dir, que si no s'hagués fet aquesta feina de restauració, possiblement no hi hauria Masia. Vull dir, hi hauria una runa d'una... perquè aquestes masies quan perden la taulada és qüestió de dies. Vull dir que no hi ha pietat. Aquí les inclemències meteorològiques avancen molt ràpidament. I a més era una masia que tenia tota la pressió. A més a més, també explicarem que les obres de la masia també s'han fet tenint en compte i considerant la sostenibilitat del medi. És a dir, aquesta masia s'escalfa per un sistema de llenya, de dues calderes de llenya de la fusta que es treu del bosc. La masia de Can Baró és el centre d'una finca forestal de 70 hectàrees. És una finca molt gran. Aquesta finca ja és propietat pública de l'Ajuntament, gestionada per part de Collserola. I heu de pensar que la finca de Can Baró arriba fins al capdamunt de Sant Pere Màrtir. Vull dir que tot allò és la finca de Can Baró. i això també s'explicarà una mica quin serà el futur d'aquesta finca de Can Baró. Les persones que vinguin el diumenge es trobaran també aquí a Can Baró amb una col·lecció d'imatges antigues de la Masia que es conserven a l'Arxiu Municipal i que s'ha volgut fer una petita mostra per a les persones que vinguin in situ puguin veure realment la feina que s'ha fet, coneguin com era aquesta masia a l'any 60, que són les primeres fotos que tenim, són de l'any 60, i com ha anat evolucionant. Són molt curioses que aquesta masia havia sigut una vaqueria. Llavors doncs és molt curiós veure a una masia a la vall de Sant Just l'estable de vaques que tenien, les vaques pastoraven pel lloc on avui és la plaça Mireia. No això ha de ser curiós, aquest tema de la llet i les vaques. Això serà aquest diumenge, estem parlant amb l'ereiximent municipal Jordi Migo d'aquestes jornades del patrimoni. Si algú té interès en participar-hi, encara hi ha places i un nombre limitat, com funciona? Mireu, funciona de la següent manera. Les persones que tinguin ganes de venir ho poden comunicar aquí a Can Ginestar, però vull dir, no cal reservar places. El que sí que demanem és que entre 9 i mitja entre dos quarts de deu i les deu, s'acreditin i vinguin a canginestar i es presentin d'alguna manera. Perquè es pugui sortir a l'hora, no? Perquè es pugui sortir a l'hora. El que demanaríem és que les persones no vinguin totes a les deu perquè llavors sí que podríem tenir problemes. Les persones, si tenen una mobilitat reduïda o pensen que no poden fer tot el trajecte a peu, podran anar amb cotxe, demanaríem que els cotxes estessin utilitzats, és a dir que un cotxe no portés una persona, sinó que un cotxe portés almenys de 3 a 4 persones per no fer una caravana interminable de vehicles, però sempre recomanem, i nosaltres la visita guiada, la visita guiada que fa el centre d'estudis es fa a peu, es farà a peu, només amb els casos excepcionals de persones que estiguin justificats. Moltes gràcies per explicar-nos com aniran aquestes jornades del patrimoni. També recordem en aquest acte divendres de presentació dels codis QR. Moltes gràcies i que vagi bé. Molt bon dia. A veure. Justa la fusta. Sant Jús en directe. I d'aquesta manera acabem aquest programa d'avui, dimarts, 25 de setembre. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, per tant, al Sergi Pón, als serveis informatius, a la Nadia de l'Actualitat del Dia, al Carles Hernández i Rius amb la previsió del temps, al Diego Marcos amb l'espai de literatura, avui hem fet tertúlia amb el Jaume Campresíos, el Jordi Farràs i el Pep Quintana, amb qui també hem parlat de la història del segle XX de Sant Just, I ara mateix acabem de parlar amb l'arxiu municipal Jordi Migo d'aquestes jornades del patrimoni. Més a més també hem fet cuina amb la Carme Mabadoi, televisió amb l'Alba Cunes. Us ha parlat Carme Mabadoi i tornarem demà, com sempre, a partir de les 10 o moltes més coses. Ara us deixem amb les notícies i marxem amb Rilke dels Mishima d'aquest últim àlbum L'amor feliç. Sóc el silenci de dues notes que s'habituen d'una a l'altra malament. De la mort, Vols fer-se dominant? Bon dia, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador, el portaveu del govern català Francesc Combs és a punt de compareixer en aquests moments al Palau de la Generalitat per explicar el contingut de la reunió del Consell Executiu d'avui. Una trobada prèvia i preparatòria al debat de política general que començarà a les 4 d'aquesta tarda al Parlament. El debat començarà amb el discurs del president Artur Mas, un discurs de com a màxim dues hores i en què es preveu que el cap de l'executiu expliqui el nou full de ruta per a Catalunya després del fracàs a la negociació del pacte fiscal amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Poca trascendit del contingut d'aquest discurs ni tampoc si finalment, com s'especulava, el president acabarà convocant eleccions anticipades. Mentrestant, el Parlament, Convergència i Unió Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya Vers i Solidaritat continuen negociant una proposta de resolució que preveu una consulta a la ciutadania sobre la sobirania de Catalunya. Quan falten només 3 hores perquè comenci el debat de política general, el primer secretari del partit dels socialistes de Catalunya, Pere Navarro, ha demanat a Convergència i Unió que clareixi si aposta obertament per la independència. Bon dia, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, demana al president de la Generalitat, Artur Mas, que digui ja si vol convocar o no eleccions anticipades, però que deixi de parlar amb ambiguïtats i que defineixi ja el camí de Catalunya. És que tornem una altra vegada a l'ambiguïtat, tornem una altra vegada a no saber si el que proposen és una consulta.